Edició de LleidaDIMARTS · 27 de febrer del 2018. Any XLIII. Núm. 14561 - AVUI / Any XL. Núm. 13431 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P40

Ariadna Boixader. Directora d’Olea Soul

“El ganxo turísticde la nostraagència és lacultura de l’oli”

8011

75-1

1273

22w

837583-1182067T

Acord imminent performar el govern català

Nacional P8

La negociació a tres bandes acotaels serrells i es podria tancar dijous

Felip VI tanca dos dies de tensa visitapel Mobile farcits de mostres de rebuig

Nacional P6,7

El rei, rebut a l’estand de Catalunya amb llaç groc ■ EFE

El rei justifica el seupaper per la defensade la Constitució

Opinió

Jordi Cabré Emili Bella

El rei simbòlic‘Va, pensiero’Tribuna Full de ruta

CULTURA-ESP. P28

Sau torna aescena ambuna gira percelebrar elstrenta anysComençarà el 13 d’abrila l’Auditori de Girona

NACIONAL P12,13

ANTECEDENT · Jordi Magentí,veí d’Anglès, ja va complir unacondemna de 15 anys perl’homicidi de la seva exdona

Detenen un home iel seu fill pel doblecrim de Susqueda

NEGACIÓ · L’arrestat esdeclara innocent de l’assassinatde la parella del Maresme,aquest estiu a l’entorn del pantà

Jordi Magentí, al centre, després de l’escorcoll policial de la casa familiar d’Anglès ■ ACN

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 27 DE FEBRER DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

ravo per MireiaBoya! Bravo per

Anna Gabriel! Bravoper Roger Torrent! Ifins i tot bravo perAda Colau. Estic

aplaudint en el recer del meu despatxaquestes valentes persones que diuenel que pensen, que expressen en unasituació de censura i assetjament quehi ha presos polítics, que volem la Re-pública i que ens han estossinat de va-lent sense cap legitimitat.

Bravo també per Puigdemont i Puig,que preparen una transició cap a la Re-pública plena de valor i d’honradesa.

A aquests que diuen que “dividim”el país, se’ls ha ocorregut pensar queprecisament això és la democràcia?Ara ens presentem tots i guanyes tu, ijo ho accepto; ara guanyo jo, i tu ho ac-ceptes. La democràcia és la disparitatde parers i no el “pensamiento único”.Dividir? Volem ser plurals!

Entremig veig el que ha existit totala vida: els llepaculs més forassenyats iservils. Fins i tot una cantant que es fafamosa posant lletra a un himne que

no en té (tot aixecant el braç: formosametàfora), i, ai redeu, que dolenta queés aquesta lletra! Que cursi, que xim-ple i que evident!

La subtilesa retòrica ha deixat pas ala mentida i a la desqualificació. I a so-bre a la censura com en temps pretè-rits. Deuen estar molt espantats perfer les coses que fan. I, a sobre, quinamanca de categoria humana que te-nen els dirigents espanyols en la sevamajoria!

Altrament, al País Valencià, gràciesal PSPV (per cert: vol dir Partit Socia-lista del PAÍS VALENCIÀ), a Compro-mís i a Podem, s’ha produït un feno-men a favor de la llengua –no la d’ells:la de tots nosaltres–: l’aprovació delplurilingüisme a l’escola. Que és unavenç espectacular respecte a tot encastellano, perquè som un País vençuti humiliat, i som una província, que voldir pro vincere.

Lamento que els ànims estiguin bai-xos. Però el cert és que avancem. Mal-grat tot. I malgrat els advocats i magis-trats que es neguen a admetre la lli-bertat d’expressió i la pluralitat.

Guanyarem. Segur que sí.

B

Keep calmIsabel Clara Simó

Avancem

Estic aplaudint en el recerdel meu despatx aquestesvalentes personesque diuen el que pensen

res dies a Palma. Aquí el carrerParaires. Quan feia el soldat alcampament de Son Dureta jo i

uns companys hi teníem llogada l’habi-tació d’un pis on els diumenges enscanviàvem l’uniforme per la roba decarrer. El carrer Paraires és molt aprop de la catedral, de fet hi condueix,però quan sortíem canviats seguíem ladirecció contrària. Un diumenge, des-prés de recórrer alguns carrers delcentre antic, em vaig trobar en unaavinguda més ampla. Al davant, hi ha-via un cine. Hi projectaven la pel·lículaespanyola que llavors feia furor: Toca-ta y fuga de Lolita. Una pel·lícula dedestape: les actrius hi sortien fugaç-ment despullades: un cul, un pit. Lacensura s’havia fet momentàniamentpermissiva. També en deien pel·lículesde la “tercera via”. Entre les comèdiesd’Alfredo Landa i les pel·lícules estra-ngeres, llavors molt dedicades a la te-màtica sexual i política, el cine espa-nyol assajava la via del mig: sexe refre-nat i una petita pinzellada de denún-cia no direm política, perquè això síque no era possible, sinó social, de cos-tums... No vaig entrar al cine perquè

T

l’horari no s’adaptava a l’hora de tor-nar a vestir l’uniforme i reingressar alcampament. Tocata y fuga de Lolita...El cine espanyol sempre fa l’efecte queprimer s’inventa els títols de les pel·lí-cules i després escriu un guió que s’hiadigui.

Aquella mateixa setmana, el capitàde la companyia m’havia confiat, enun apart, que ell pertanyia a la UMD,l’organització militar clandestina ques’oposava a Franco i que advocava peruna democràcia un cop desaparegudala seva figura. Faltava un any just perla mort del cabdill. Confiança per con-fiança, jo li havia dit que aquesta de-

mocràcia havia d’incloure un reconei-xement de Catalunya. Vaig notar queno hi havia pensat. Vaig notar, també,que el meu suggeriment no li feia gairegràcia.

Carrer Paraires. M’encamino a lacatedral. Hi visito la capella que Mi-quel Barceló, un agnòstic o directa-ment ateu, ha decorat. Una placa ex-plica que va ser una iniciativa del bis-be anterior i que la capella va ser inau-gurada pels reis, també anteriors. Pot-ser és que estic obsessionat, però pen-so que ara aquest encàrrec o la sevaacceptació per part de l’artista rebel isolidari no seria possible. Estic obses-sionat pel fet que se segrestin llibres,es fiquin cantants a la presó, es facindespenjar d’una exposició quadres queparlen de presos polítics. Pel fet que lasola expressió “presos polítics” siguisancionada. Pel fet que hi hagi presospolítics. Aquesta és la democràcia, micapitán? L’article 155: aquest és el re-coneixement de Catalunya?

Som on érem: al destape, a la terce-ra via controlada... a la Tocata y fugade Lolita. Tocata i fuga, aquesta ésl’expressió, aquest és el nostre guió.

“Tornemal ‘destape’i a la “tercera via”del franquisme

Vuits i nous

Tocata i fugaManuel Cuyàs

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 27 DE FEBRER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/d8cbu9

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

i la situació dels presos polítics(sí, sí, presos polítics) ja em fasortir de polleguera (i espero que

a tots vostès també), hi ha una cosaque encara em desespera més. I si emdesespera a mi (i suposo que a tots vos-tès), no em vull ni imaginar com deudesesperar els presos i, sobretot, les se-ves famílies. I és, és clar, que els man-tinguin a presons que són a sis-centsquilòmetres de distància. Essent a pre-só, i essent-hi a més a més de formapreventiva, que encara és més injust,pot semblar secundari el lloc on la com-pleixis. No. De cap manera. Parlin vos-tès amb els presos, però parlin sobretotamb els seus familiars (i posin-se a laseva pell) i veuran la bestiesa que ésmantenir-los a Madrid. I l’Estat n’ésben conscient. Per què? Perquè mante-nint-los allunyats, a sis-cents quilòme-tres, es tracta d’una doble condemna:condemnen els presos (a qui estantractant com si ja haguessin estat jut-

S “És inhumà,mantenir tancats elspresos polítics aMadrid, però tambéSandro Roselljats) i condemnen també les seves fa-mílies. Junqueras, Sànchez, Cuixart iForn han demanat, tots, que els acos-tin a presons catalanes, per poder estarmés en contacte amb la realitat catala-na i, sobretot, amb les seves famílies.Res de res. I a mi això em sembla inhu-mà. Com m’ho sembla la situació quepassen també els familiars de l’expresi-dent del Barça Sandro Rosell, que ja fanou mesos que és a Soto del Real enpresó preventiva. I no, no s’ho pensin.No barrejo les coses. Fa nou mesos que

Rosell és a presó preventiva i en totaquest temps només en una ocasió hahagut de ser traslladat per declarar da-vant la jutgessa. Què hi fa, doncs, a Ma-drid? La seva defensa ha demanat o de-manarà aquests dies que el traslladin auna presó de Catalunya, perquè es pu-gui preparar millor la seva defensa i perestar a prop dels seus familiars. Em te-mo, malauradament, quina serà la res-posta. La mateixa que han tingut elsquatre presos polítics. I no és que bar-regi coses, no. Soc plenament cons-cient que es tracta de causes molt dife-renciades. Però estaran amb mi que eltractament és igual d’inhumà en totsels casos. Per ells i per les seves famí-lies. I que mantinguin la doble condem-na en tots els casos, què volen que elsdigui, em fa sospitar si, a banda delspresumptes delictes que els imputen,no els imputen també el fet de ser cata-lans. Fa temps que ja no crec en les ca-sualitats.

La doble condemnaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

El Mobile World Congress vaencetar ahir la tretzena edició

des que va triar Barcelona com a seuoficial del congrés. Una etapa proullarga per constatar que la relació éssatisfactòria per a ambdues parts.Barcelona i Catalunya valoren el Mo-bile pel seu impacte econòmic, pelsllocs de treball que genera, per la ca-pitalitat mundial del mòbil i perquèaporta valor a la marca Barcelona enel camp de la innovació tecnològica. Iel Mobile valora Barcelona pel seuatractiu, dinamisme, qualitat delsserveis, perquè les marques estancontentes, perquè bat rècords d’as-sistència i el negoci flueix. Per aixòels responsables del certamen vansignar un contracte amb Barcelonafins al 2023. A ells els preocupa moltmés una vaga de metro o que els ta-xis funcionin bé que no si l’alcaldes-sa i el president del Parlament no se-gueixen escrupolosament el proto-col amb el rei d’Espanya abans delsopar oficial de benvinguda del con-grés. No els preocupa la política, sinóque tothom, incloses les administra-cions, faci la feina que s’ha compro-mès a fer.

La tensió institucional i les pro-testes ciutadanes amb què Catalu-nya i Barcelona han rebut Felip VI te-nen tota la lògica després de les càr-regues policials de l’1 d’octubre, eldiscurs sectari i amenaçador delmonarca dos dies després i la perse-cució judicial contra una part majori-tària de la societat catalana. Però ai-xò no té res a veure amb la fira delmòbil, el seu èxit i la capacitat deBarcelona per acollir-la. Els qui ahirvan optar per esgrimir el risc queBarcelona (i Catalunya) perdi elMWC, el govern espanyol en primerlloc, són els mateixos que sempreutilitzen l’amenaça, quan no el xan-tatge, per aconseguir els seus objec-tius; són els mateixos que van enviarles porres contra els votants o quevan canviar la llei per facilitar la mar-xa d’empreses. Són, precisament,els mateixos que han generat el risc.

El futurdel MWC

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’èxit artístic i de públic de la 7a edició del FestivalInternacional del Circ Elefant d’Or, que va acabarahir a Girona, mostra un cop més la bona feinaque està fent el seu director i presentador per re-cuperar el prestigi i la popularitat del circ, amb unespectacle de primera qualitat.

DEGANA DEL COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE BARCELONA

El circ recupera el prestigi

El seu comunicat d’ahir assegurant que el Col·legide l’Advocacia de Barcelona respecta “de maneratotal i absoluta la llibertat d’expressió” de les au-toritats convidades és d’agrair, però no concordaen absolut amb la seva reacció en directe retra-ient al president del Parlament el seu discurs.

-+=

-+=

El català, normalitzatTatsuya Tanaka

Fets i paraulesMaria Eugènia Gay

-+=

Genís Matabosch

La marca japonesa ha inaugurat el seu MWC pre-sentant Live Talk, un sofisticat traductor multilin-güe en temps real basat en intel·ligència artificialque tradueix la veu a, de moment, dinou idiomes,entre els quals hi ha el català. Una valuosa contri-bució a la normalització de la nostra llengua.

PRESIDENT DE FUJITSU

DIRECTOR DEL FESTIVAL DEL CIRC DE GIRONA

De reüllMarga Moreno

En sobrenmotius

o gaire lluny d’aquí, una dona agredida sexualmentque probablement trigarà temps a recuperar-se del

tràngol ha de donar explicacions, fins i tot en seu judicial,sobre si vestia provocativa o si va somriure al seuagressor. Una dona política catalana que quan parlatothom hauria de callar i prendre apunts de dignitat ihonestedat, ha de sentir una allau de vòmits mentals depolítics, periodistes i tertulians sobre la seva aparença i laseva higiene personal, com si la missió femenina al mónfos –a banda de parir, és clar– guarnir l’espai d’individus

empudegats de càmfora.En aquesta part d’Occident hi hadones que esperen un fill no desitjat ique han d’acudir a la medicinaprivada perquè a la pública certs“objectors” li posen pegues peravortar, com si fos un capritx i no lalliure disposició del propi cos. Enmoltes professions i amb excuses

diverses, les dones cobren menys que els homes fent lamateixa feina i tenint igual o fins i tot millor qualificació.Oh ves, diran alguns, també es fiquen amb la tofa d’enPuigdemont i el serrell de l’Anasagasti, que si lesdenúncies falses, que pitjor estan a l’Afganistan, que quipensa en mi, pobre home blanc heterosexual; que sil’aturada del dia 8 de Març és política i no laboral... No ensdigueu què o com ho hem de fer. No sou l’únic modelhumà. Nosaltres som paradigma també. Digueu que us fabasarda o que us esgarria els plans, però no que no n’hi haraons ni que la vaga no és legítima. Ens en sobren motius.

N

L’home no ésl’únic modelal món, lesdones tambésomparadigma

EL PUNT AVUIDIMARTS, 27 DE FEBRER DEL 20184 | Punt de Vista |

mb aquella caro-na de guaita com

n’estic d’enfadat, de jano t’estic, es miravadiumenge sorrut el reiespanyol el president

del Parlament, Roger Torrent, des del’altra banda de l’ampla taula del soparde benvinguda del Mobile World Con-gress, en un Palau de la Música vestitcom de casament, a la antigua usanza.Haurien pogut tornar a voleiar papere-tes antifranquistes en aquell mateixespai. Una mústiga mirada de retret éstot el que va adreçar el Borbó a la mà-xima autoritat catalana present. FelipVI l’Escridassat viu en un món al revés,viu de cap per avall. Són les autoritatscatalanes les qui haurien d’haver-liadreçat una mirada com la seva, perhaver avalat la repressió policial l’1-Ocontra els que representa que són elsseus mateixos súbdits, però el presi-dent Torrent va donar mostres de tenirmés sentit institucional que el rei, no-més amb la seva sola presència al pes-sebre. El monarca va abandonar el pa-per d’àrbitre i moderador que se li es-

pera en aquell lamentable discurs del 3d’octubre, en què va beneir l’a por ellosamb un quadre al darrere d’un avant-passat seu amb una porra.

Molta conya amb el simbolisme dela declaració d’independència i de lapresidència a l’exili, però aquí la figurade veritat simbòlica, constitucional-ment simbòlica, i ho diu la llei més sa-grada sota la capa del cel, és la de lacorona: “El Rey es el Jefe del Estado,símbolo de su unidad y permanencia”(les majúscules són de 1978). Xiular elrei, doncs, és talment xiular la unitatd’Espanya. Només bunqueritzant elPalau de la Música i fortificant el cen-tre de Barcelona Felip uve palito pottrepitjar la ciutat. Trepitjar és el verb.

Tot el besamans el va presidir lacassolada que es colava des de l’exte-rior, escalinata amunt, per molt llunyque haguessin situat el cordó policial.Si alguna cosa pot haver posat en perillel Mobile ha estat la presència del des-cendent de Felip V, escridassat permotius propis. Per una vegada, la mú-sica era fora del Palau.

A

Full de rutaEmili Bella

El rei simbòlic

Si alguna cosa pot haver posaten perill el Mobile ha estat lapresència del descendent deFelip V. El president Torrent vadonar mostres de tenir méssentit institucional que el rei

1any

El portaveu del PDeCAT alCongrés, Francesc Homs,declara en una entrevista que“utilitzen els tribunals com sifossin tancs”.

10anys

20anys

El nombre de faltes laborals esdobla en sis anys i el 2006suposen 2.636 milions d’euros.Divendres i dilluns són els diesen què hi ha més baixes.

Dos dels casos més sonats delsúltims temps, l’afer ArgentiaTrust i l’afer Roldán, quedenresolts amb dues sentènciescondemnatòries.

Entrevista a Homs Absentisme laboral CondemnatsTal diacomavui fa...

Educació i llibertatd’expressiób La llibertat d’expressió haestat sempre –i ara una micamés– coartada per la hipocre-sia i la parafrènia que es gas-ten en les posades en escena,especialment els que es dis-fressen per bastir honors per-duts en la història dels pas-sats, i de fugir vers l’angoixadels futurs oberts. També,amb la llibertat d’expressió,sura el nivell d’educació, so-vint confós amb el nivell deformació. Com el cas de la de-gana del Col·legi d’Advocaciade Barcelona (ICAB), amb lesseves “Això no ho podies dir”,contra la llibertat d’expressió, i“L’has feta bona”, amb la malaeducació, vers un presidentdel Parlament.

Rere les togues hi ha, a vol-tes, la màscara que, quan cau,mostra la mediocritat a lesprofessions.JOSEP JALLÉ I ALARICardedeu (Vallès Oriental)

Maldatb Maldat és dir que la llei estàper sobre de la convivènciaciutadana. Maldat és assegu-rar que l’escola catalana adoc-trina i voler grapejar, de mane-ra facinerosa, el català. Maldatés inventar-se acusacions pelfet de pensar diferent dels quimanen a Madrid. Maldat ésmantenir a la presó i a l’exilihomes públics innocents, esti-mats, votats per la majoria dela població, pel sol fet de no re-nunciar a llur ideologia. Maldatés emprar lleis tenalles com aeina política. Maldat és portarals jutjats un actor pel fet defer-se una fotografia amb unnas vermell al costat d’un tri-corni. Maldat és la connivènciadel CNI amb l’imam de Ripoll ique els grisos delatessin a unacèl·lula gihadista que hi haviaun mosso infiltrat. Maldat ésafirmar que TV3 és manipula-dora, propagandista. Maldatés mantenir –davant les evi-dències fílmiques– que els

piolins van ser rebuts amb vio-lència directa l’1-O. Maldat sónels tuits de Daniel Baena... lamaldat es troba a l’antítesi del’ètica. Ells saben què és, peròno l’exerceixen. Tenen moral,això sí, però esbiaixada amb lamà aixecada d’¡Arriba España!La moral del conqueridor, quevol imposar el seu pensamentúnic, fent les trampes que cal-guin perquè no deixem de serels colons peninsulars de lametròpoli. Són l’exemple ex-ponencial de les fake news!SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze del Vallès (Vallès Oc.)

Records del’Escola del Marb M’ha sorprès llegir l’entre-vista a l’Ana María Ventura (ElPunt Avui 31/1/2017) parlantde la primera etapa de l’Escoladel Mar a la platja de la Barce-loneta, destruïda l’any 1938 enun bombardeig de l’aviació delqual ella en va sortir sana i es-tàlvia. Quan l’escola va reobrir

a la Rosaleda del parc deMontjuïc jo vaig entrar-hi ambdeu anys, el curs 1938-39, finsals catorze anys. Poc puc afegirals elogis de la Sra. Ana. El seudirector, el Sr. Pere Vergés, se-guia les idees de l’escola lliurede Suïssa. Hi ha un fet poc co-negut: ell plantà un cirerer junta un saquet de sorra de la plat-ja com a recordatori, al costatdel Palauet. La veritat és queva ser un privilegi que ens vamarcar tota la nostra vida.ROBERT BACHERO RIUSBarcelona

Prou violència

b Divendres el nostre presi-dent del Parlament, Roger Tor-rent, actualment màxim repre-sentant del nostre país, va seramonestat per la degana delCol·legi d’Advocats. Ja n’hi haprou. Fins quan? Espero, con-fio, desitjo que ben aviat tor-nem a la normalitat.M. REYES VALENTÍ PASCUALBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Un estudiha identificatel nas vermellcom l’element quemés influeix enla por als pallassos

a un parell de setmanes, em va sor-prendre tristament assabentar-mede la denúncia de la Guàrdia Civil

per delicte d’odi a Jaume Pessarrodona,regidor de Cultura a l’Ajuntament de SantJoan de Vilatorrada, comediant i funda-dor de la companyia de teatre de carrerGog i Magog. El motiu va ser fer-se una fo-to prop d’un agent amb el nas de pallassoposat, que sempre porta per poder-se abi-llar. Els pallassos, com sabeu, són artistescòmics que, maquillats d’una maneraexagerada i vestits estrafolàriament, pre-tenen provocar el somriure a partir delsseus actes, que sovint indueixen a la refle-xió. Tanmateix, no tothom els troba di-vertits, i hi ha persones, sobretot infantsperò també alguns adults, que els temen.

LA POR ALS PALLASSOS s’anomena coulro-fòbia. És un neologisme que deriva de lesparaules gregues kolobatheron, “xan-ques”, i phobia, “mania”. Casualment, a fi-nals del 2017 van caure a les meves mansun parell de treballs científics que analit-zen els orígens cerebrals la coulrofòbia.Un es va fer amb nens i l’altre amb adults,en ambdós casos hospitalitzats, als quals

F visitaven pallassos d’hospital. De maneraresumida, els mateixos elements, l’abilla-ment exagerat i la reflexió, que fan gaudirunes persones provoquen por en d’altres.Quan veiem qualsevol objecte, animat oinanimat, o quan percebem una acció, au-tomàticament el cervell busca referentson encaixar-ho. D’aquesta manera, a tra-vés dels referents que té, intenta antici-par-se a les situacions. És un mecanismede salvaguarda en cas que la situació im-pliqui una amenaça, o bé per treure’n pro-fit si implica una oportunitat avantatjosa.Sigui com sigui, quan veiem actuar un pa-llasso el cervell busca referents. Sap que

és una persona, però el seu abillamentexagerat –nas vermell, maquillatge, saba-tes grosses, etcètera– no acaba d’encai-xar. Tampoc les accions que fa concordenamb les d’una persona adulta. Arribats enaquest punt, s’activen les amígdales, quesón els centres que generen les emocions.Si el conjunt ens provoca una emoció desorpresa agradable, somriem o riem a corquè vols. Si és desagradable, llavors tenimpor, com a mecanisme d’autodefensa.

AIXÒ IMPLICA que el caràcter de cada per-sona, que depèn de molts factors, entreels quals les experiències prèvies ques’han viscut i la capacitat de gestionaramb més o menys encert les emocions, in-flueix en la resposta, de gaudi o de por, alspallassos. També hi influeix el contextconcret en què els observem. Aquesta ges-tió emocional, tanmateix, és la que enspermet valorar reflexivament l’abilla-ment i les accions dels pallassos, i ésd’aquesta reflexió que, com s’ha vist, ensorgeixen les rialles més sinceres. Curio-sament, un d’aquests treballs ha identifi-cat quin és l’element que més influeix enla coulrofòbia: el nas de color vermell.

David Bueno i Torrens. Professor i investigador de genètica i divulgador de la ciència

CoulrofòbiaTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 27 DE FEBRER DEL 2018

José María Álvarez-Pallete, PRESIDENT EXECUTIU DE TELEFÓNICA

“Barcelona és el millor lloc del món per celebrar-hi el MWCi té tots els ingredients per continuar sent-ne la capital”

La frase del dia

ordi Pesarrodo-na, el pallasso i

regidor de SantJoan de Vilatorradaque ha estat impu-tat per un delicte

d’odi i per resistència a la GuàrdiaCivil durant l’1-O, va sintetitzar l’ac-titud pacífica del moviment ciutadàposant-se una bola d’espuma ver-mella al nas, al costat d’un agentd’aquest cos armat que custodiavala porta del Departament de Gover-nació durant l’escorcoll del 20 desetembre. Albert Boadella, que s’haautoproclamat bufó després de serjoglar, ha aconseguit a Madrid el fa-vor oficial que no va obtenir a Bar-celona i l’agraïment servil i el cúmulde ressentiments que s’hi va endurl’han portat a ser un ariet de l’anti-catalanisme.

Pallasso i bufó són paraules ques’han usat equivocadament com asinònims. Mentre que un pallasso faservir l’espectacle per donar alegriaals altres, un bufó converteix la se-va idiotesa en un espectacle peradular el poder. Un pallasso es lliuragenerosament a l’espectador perarrencar-li un somriure i un bufó esven interessadament als poderososper obtenir-ne privilegis. Un pallas-so obre el seu cor a la solidaritatmentre que un bufó obre el seu fet-ge per escampar-ne el fel. Un pa-llasso pretén esbandir els mals hu-mors i un bufó es diverteix sem-brant zitzània. Un pallasso s’enrolaen accions solidàries que porteninstants d’alegria a les zones casti-gades per la guerra i als hospitals iun bufó col·labora amb les forcesde repressió que els seus amosllancen contra els dissidents. Unpallasso crea moments de felicitat,mentre que un bufó crea tabàrniesper conrear la crispació.

J

De set en setEnric Serra

Pallassosi bufons

“L’Estat haarribat al cap delcarrer: si no podenevitar que votemel que votem,provaran d’evitarque pensemcom pensem

ia 2 d’octubre del 2017. Treba-lladors i cor del Liceu aplegats ala Rambla, davant la façana del

teatre, cantant el famós passatge deNabucco. El dia anterior havia estat unveritable trauma polític i humà, i costa-rà molts anys que ens en recuperem. Esva crear un silenci estupefacte, de mal-tractament domèstic. Aquell dia 2 lagent del Liceu va tenir el gust exquisi-díssim de fer volar el pensament d’alesdaurades per damunt del rastre de labrutalitat. Encara no ens en sabíemavenir: ens havien pegat, ens havienhumiliat, ens havien ocupat. S’haviapassat de sobte a la fase física del con-flicte. Érem, com els hebreus de l’òpera–com els italians en el seu moment–,un poble sotmès a la força. I encara fal-tava un dia per confirmar la manca ab-soluta d’interlocutors: el discurs delrei. Aquell 2 d’octubre vam ser, malgratel silenci i malgrat les ferides, més lliu-res que mai.

DIUEN LES PARETS del Saló dels Mirallsque “El arte no tiene patria”, però aixòno li ho poden dir, a Verdi. Ni a Wagner.No és que calgui polititzar tot l’art i lacultura, però una tossuda realitat cul-tural acaba formant una cultura políti-ca. Israel podia estar esclavitzat, peròllavors cal fer volar el pensament finsals seus turons. Els cants no es podenaturar a cops de porra i la cultura no espot reprimir sense autoritarisme. Elsúltims esdeveniments de censura a lafira Arco, o segrestant llibres incòmo-des, o empresonant cantats de rap o ti-tellaires, són el senyal més clar d’un sis-tema caduc i mort de por. Tot va lligat,algú s’ha adonat que la cultura és el pro-blema: algú s’ha adonat de la importàn-cia cabdal de TV3 i de la immersió lin-güística, i no perquè adoctrinin –sabenque això no és cert–, sinó perquè TV3 ila immersió fan que el país s’assembli asi mateix. De la mateixa manera que aTelevisió Espanyola emeten, els caps

D de setmana, pel·lícules de la Marisol.No és que la gent de Catalunya pensicom pensa per culpa de la televisió ca-talana, és que TV3 és com és perquè ai-xí és bona part de Catalunya. Ni tansols grans espanyolistes residents alpaís voldrien renunciar a una eina tanútil com la immersió lingüística, tan deconsens, tan de calaix. Simplementl’Estat ha arribat al cap del carrer: si nopoden evitar que votem el que votem,provaran d’evitar que pensem compensem. Han vist la gran arrel culturaldel problema. El problema som nosal-tres.

FRANCO TENIA UNA GRAN OPORTUNITAT:fer-se amic de la burgesia catalana.Hauria pogut fer una gran dictadura dedretes i, més enllà de comprar favors ivoluntats a alguns rics del país, esti-mar-los tal com eren. Però no: va deci-dir prohibir la llengua i reprimir-la. Ésla mateixa decisió que van prendre Fe-lip V i Miguel Primo de Rivera, provar

de matar el gos: la llengua, la bandera,la cultura. Fins i tot Franco hauria po-gut preservar una autonomia catalana,i fer-la molt espanyola i molt intervin-guda des de Madrid, tal com alguns pre-tenen ara amb el 155. Però no, la Gene-ralitat clausurada. Com a màxim, algu-na diputació enricmillonesca per re-partir. No ens equivoquem, doncs; pera la majoria de partits espanyols l’ob-jectiu no és vèncer el catalanisme sinóvèncer la catalanitat. Negar-la, oblidar-la, guardar-la a la vitrina o a la cuneta.Quan l’heroi Cendrós funda ÒmniumCultural o promou premis literaris, lareacció del Pardo és immediata: clau-sura. Massa llengua, massa cultura,massa Catalunya. Massa perillós.

PER AIXÒ ARA, tan bon punt recuperemla gestió de les nostres institucions,caldrà prestar una atenció especial aaquestes àrees: cultura, llengua, ense-nyament i mitjans de comunicació. Sifos possible jo ho uniria sota una solaconselleria, però això és el menys im-portant. El que cal és dotar-les comes mereixen pressupostàriament, ex-ponencialment, churchillianament,com quan en plena guerra contra elsnazis la Gran Bretanya va decidir no re-nunciar al ministeri del tema. O ens hocreiem o no ens ho creiem, però estàclar que Madrid sí que s’ho creu. Mésenllà de llengua pròpia, fan falta insti-tucions culturals de primera divisió: ésa dir, a l’altura dels talents vius del país.En la llengua que sigui. Sota la banderaque vulguin, la del coneixement i de lacreativitat. Més Nabucco, més pensa-ment. Més civilització i menys barbà-rie.

PARLA. CANTA. DEFENSA’T. Imprimeix.Piula. Baixa al carrer. Tornem, des del’administració o des del sector privat,a invertir en cultura i en coneixement.Semblava cosa de quatre gats... i resul-ta que és la nostra poció màgica.

Jordi Cabré. Escriptor

‘Va, pensiero’Tribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 27 DE FEBRER DEL 20186 |

Els Mossos detenenun veí d’Anglès,condemnat per havermatat l’exdona, itambé el seu fill

Les negociacionsafronten la rectafinal i l’acordes podriatancar dijous

El pacte pelgovern deCatalunya,a tocar

Dobledetenciópel crimde SusquedaNacional

“Jo no puc intercedir en-tre aquells que complei-xen la llei i els que no hofan. Jo estic aquí per de-fensar la Constitució i l’Es-tatut.” Aquestes són lesparaules del rei Felip VIper justificar el dur dis-curs que va fer el 3 d’octu-bre després del referèn-dum, que va glaçar la sanga molts catalans i també auns quants sectors espa-nyols. Una argumentacióque va defensar davant del’alcaldessa de Barcelona,Ada Colau, quan tots dosvan tenir una conversa in-formal en el sopar de diu-menge del Mobile WorldCongress (MWC). Un con-grés que ahir va obrir lesportes i en què encara res-sonaven els ecos de laplantada reial del presi-dent del Parlament, RogerTorrent, i de Colau en larecepció oficial de diu-menge. Mentrestant, elgovern espanyol i el PPvan manifestar la seva in-dignació i, fins i tot, vananunciar una iniciativasurrealista: una proposi-ció al Congrés per defen-sar la continuïtat delMWC i censurar l’actitudde Torrent i Colau.

El MWC més polític quees recorda es va inauguraroficialment ahir amb FelipVI, una Ada Colau més ensegon pla i amb l’absènciasignificativa de Roger Tor-rent –només hi havia dosalts càrrecs de la Generali-tat–. I amb la remor defons, instigada per LaMoncloa i el PP, que el“menyspreu” de Torrent iColau podia acabar perju-

dicant la continuïtat de lamostra a la Ciutat Comtal.Una estratègia de la porque va personificar el mi-nistre d’Energia, Turismei Agenda Digital, ÁlvaroNadal, quan va assegurarque “Barcelona és imbati-ble”, però que el fet que hihagi “elements distorsio-nadors” de tipus políticpot ser aprofitat per altresper intentar endur-se elcongrés. En aquesta ma-teixa línia es va expressarel secretari general del PPa Catalunya, Santi Rodrí-guez. Tots els mals cap al’independentisme.

Mentre el PP treia focpels queixals i el mateixMariano Rajoy acusavaTorrent i Colau de “desco-nèixer les seves obliga-cions institucionals”, esvan fer públics els detallsde la xerrada que van tenirdiumenge Felip VI i Colau–Torrent, per contra, nova intercanviar cap parau-la amb el monarca–. L’al-caldessa va explicar aRAC1 que va dir al rei quela Constitució es pot de-fensar de moltes maneres“diferents” i que esperava“més empatia” i que fos“més conciliador” en el seudiscurs després de l’1-O.Va ser una breu conversa,just abans d’asseure’s totsdos a taula. “Sempre enshem distingit per defensarel diàleg. Al rei li vaig dir elmateix: que les coses s’hande resoldre amb diàleg idemocràcia i que això ésincompatible amb les càr-regues de l’1 d’octubre. Ique el 3 d’octubre esperà-vem un gest diferent delrei i no que avalés aquellescàrregues”, va destacarColau.

Una interpel·lació di-recta que, segons algunspresents en la conversa,va tenir la rèplica del reibrandant la Constitució il’Estatut i avisant que ellno pot fer de pont entre elssectors que compleixen lallei i els que no ho fan, en

referència al govern i el fullde ruta sobiranista.

Enmig d’aquesta ressa-ca per la plantada, Ciuta-dans i el PSC es van situaral costat del rei i van criti-car Torrent i Colau: “Noestan a l’altura del seu càr-rec”, va afirmar el secreta-

ri general de Cs, José Ma-nuel Villegas, que tambées va apuntar al discurs dela por respecte al futur delMWC. “Es posa en risc”, vaconcloure. Per la seva ban-da, el secretari de políticamunicipal del PSC, JaumeCollboni, va censurar la“greu irresponsabilitat”del “postureig frívol” delsdos dirigents.

Però aquí no es vanacabar les reaccions.Aprofitant tota aquestapolèmica, el líder de Cata-lunya En Comú-Podem,Xavier Domènech, es vamostrar partidari de cele-brar un referèndum so-bre la monarquia, perquè

creu que el manteniment“d’una figura que és capde l’Estat per ser fill d’algúno és sostenible en ter-mes democràtics”.

Mentrestant, el porta-veu d’ERC, Sergi Sabrià,va recordar que les mos-tres de rebuig a la visita deFelip VI són conseqüèn-cia del seu discurs del 3d’octubre, amb el qual “vaprovocar un canvi moltimportant” en la percep-ció que tenen els catalansde la monarquia, i tambéva defensar que RogerTorrent no hagués aplau-dit el discurs del monar-ca: “Jo tampoc ho hauriafet”, va reblar. ■

TROBADA El rei justifica davant deColau el seu discurs del 3-O brandant lallei CRÍTIQUES La plantada del’alcaldessa i de Torrent cou al governespanyol MWC El president delParlament no assisteix a la inauguració

M. BatallerBARCELONA

“Jo he de defensar la Con

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Jo no puc intercedirentre aquells quecompleixen la llei i elsque no ho fan”

Felip VIREI D’ESPANYA

“ Al rei li vaig dir queles coses s’han deresoldre amb diàlegi no amb lescàrregues de l’1-O”

Ada ColauALCALDESSA DE BARCELONA

Torrent es va reunir ahiramb familiars de presospolítics i exiliats ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 27 DE FEBRER DEL 2018 | Nacional | 7

L’error reialL’APUNT institucions catalanes. D’aquella decisió, aquesta reac-

ció. La incomoditat ha estat la tònica d’una visita queels partits autoanomenats constitucionalistes han vol-gut focalitzar en el Mobile. Però no, les manifesta-cions, les cassolades i el buit polític no tenen res aveure amb la fira. Són conseqüència de l’error reial del3-O. El més gran comès per Felip VI.Anna Serrano

Era el primer cop que el rei es desplaçava a Barcelonadesprés del 3 d’octubre. Aquell dimarts, en un discursinèdit, el monarca va decidir abandonar el paper d’àr-bitre per sumar-se a l’A por ellos que de forma irres-ponsable s’havia entonat des de l’Estat en contra del’independentisme. Va avalar la repressió policial del’1-O i va obrir la porta a la posterior intervenció de les

mb el soroll de les cassoles en-cara ressonant-li al cap, el reiFelip VI va liquidar ahir la visita

a Barcelona amb motiu del MobileWorld Congress (MWC). Una passeja-da per la moqueta de la Fira de Barce-lona, quatre encaixades i somriuresper a la premsa, i se’n podria tornar apalau a gaudir d’una existència mésplàcida que la que li van dispensar elssúbdits catalans.

L’organització de l’acte d’inaugura-ció del Congrés del Mòbil no estavaper romanços. Durant la passejada dela comitiva, encapçalada pel monarcai formada, entre altres autoritats, perles alcaldesses de Barcelona i l’Hospi-talet de Llobregat, Ada Colau i NúriaMarín; la vicepresidenta del governespanyol, Soraya Sáenz de Santama-ría, i el seu delegat a Catalunya, EnricMillo, no hi havia d’haver cap sorpre-sa, i, per a tal efecte, un exèrcitd’agents de seguretat s’encarregavade mantenir el ramat de la premsa adistància, mentre els executius encor-batats demanaven a qui veien ambuna càmera o una llibreta a la mà quèpassava. “The king, noi, the king, i au,no m’emprenyis que se m’escapa.”

Sa Majestat despatxava amb rapi-desa les converses de rigor amb elsestands seleccionats per a la passeja-da inaugural. Somriure dentífric a lescàmeres i cap al següent estand. Totesforç era poc per contrarrestar la fo-to que ahir circulava per les xarxes

A socials, del rei i la vicepresidenta ambcara de pomes agres durant el soparal Palau de la Música.

Però, per més que s’hi escarras-sessin, la inauguració del MWC, comres en aquest país últimament, no eranormal. Es va poder constatar quan elmonarca va visitar l’estand de Catalu-nya, que és la comunitat autònomaon té lloc l’esdeveniment i s’ha de visi-tar. Aparença de normalitat. Pregun-tes tècniques del Borbó, resposteseducades dels representants de la

Generalitat i, a pocs metres, un eixamde fotògrafs fent zoom al llaç groc delsecretari general d’Economia, Pau Vi-llòria, quan encaixava amb el rei. “Si-guiente estand, Majestad.”

“Le han dado la mano”, comenta-ven uns periodistes de mitjans de Ma-drid amb la mateixa excitació ambquè descobrien que cap representantd’Esquerra havia anat a rebre el capd’Estat a la seva arribada al recinte dela Fira. “És clar que li hem donat lamà. Som gent educada amb les per-sones que ens venen a veure”, explica-ven Vallòria i el secretari general dePresidència, Joaquim Nin, en acabar-

se la visita de Felip VI i el seu seguici.Són educats –diuen– encara que elshaguessin exclòs de la reunió prepa-ratòria de la visita reial. Que encaixes-sin amb el monarca, però, no vol dirque la situació fos agradable.

“Som en una situació excepcional.L’any passat hi eren el president, el vi-cepresident i tres consellers, i avui no-més hi som nosaltres” com a repre-sentants de la Generalitat”, feia notarVillòria. Per això diumenge ni ells nicap representant de la Generalitat –odel que en queda– van assistir al be-samans ni al sopar protocol·lari al Pa-lau de la Música. “Allò eren actes lú-dics”, argumenten, i, per la cara quefan quan ho diuen, no sembla que es-tiguin per a activitats d’esbarjo. “Encanvi, a l’estand de Catalunya sí quehi som perquè és un acte de feina isom aquí per donar suport al cente-nar d’empreses catalanes que partici-pen en el MWC. La Generalitat estàpresent en la inauguració, remarquen,però “no substituïm ningú, ni presi-dent ni consellers”, aclareixen.

El rei acaba la visita, els fotògrafs iels càmeres es dispersen i enfoquenels objectius cap als telèfons mòbils,els drons i els cotxes intel·ligents. Al’exterior, el perímetre on només hipot haver gent amb l’acreditació pen-jada al coll s’ha engrandit respecte del’any passat i la presència policial ésomnipresent. El Borbó ha passat eltràngol i se’n torna a casa. ■

Fi del suplici del Borbó

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

El rei i la comitiva durant la passejada d’inauguració del Mobile World Congress, a l’Hospitalet de Llobregat ■ JUANMA RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El rei enllesteix el tràmit dela inauguració del MWC ambnormalitat aparent i unatensió ambiental evident

Raül Garcia i Aranzuequestitució”

El president del Parlament,Roger Torrent, es va reunirahir a la tarda amb l’Associa-ció Catalana pels Drets Civils,que aglutina els familiars delspresos polítics i exiliats. Unatrobada que va arribar des-prés de les paraules de RogerTorrent denunciant la situa-ció dels presos polítics en unacte al Col·legi d’Advocats deBarcelona i la plantada de lacúpula judicial. L’entitat vadonar ple suport a Torrent.“Per nosaltres, la sorpresa ésque gent que ha de tenir unsconeixements, s’espanti i

marxi”, va dir Laura Puig, filladel conseller de Cultura exi-liat a Bèlgica, Lluís Puig.“Aquesta situació s’ha de de-nunciar a tot arreu perquè elque està passant va més en-llà de la construcció de la Re-pública; s’estan vulnerantdrets humans i civils i cal po-sar-ho de manifest”, hi va afe-gir-hi Puig. L’associació i Tor-rent van acordar la creaciód’un grup de treball per de-nunciar la vulneració de dretsa Catalunya, Espanya i la res-ta del món, i també altres lí-nies de col·laboració.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Recepció als familiars del presos

EL PUNT AVUIDIMARTS, 27 DE FEBRER DEL 20188 | Nacional |

Les negociacions per a unpacte de legislatura a tresbandes entre els grups in-dependentistes, que hande permetre investir pre-sident, formar govern iconsensuar un full de rutaper seguir els propers anysper avançar cap a la repú-blica, han entrat ara sí enla recta final. Una delega-ció de JxCat i ERC va pre-sentar ahir a la tarda alsquatre diputats de la CUP,en una reunió al Parla-ment, la documentacióamb les concrecions delsacords bilaterals assolitsque reclamaven els antica-pitalistes, per tal que ells alseu torn puguin debatre-les amb les bases i fer-hi lesseves aportacions. Si totanés bé, el seu consell polí-tic li hauria de donar el vis-tiplau definitiu dissabte.

Fonts del primer blocadmeten que hi va haver

alguns punts que van sor-prendre els cupaires, a quivan demanar un esforçper assimilar-los, però te-nien “bones sensacions”sobre les possibilitats d’ar-ribar a un acord gairebé demanera immediata, tot ique “encara queda feina”.De fet, els contactes a tresbandes continuaran sentuna constant aquestsdies, amb la idea que elpacte es pugui tancar deltot abans del primer ple dela legislatura previst perdijous, que ha d’aprovar laproposta de resolució pre-sentada per JxCat percondemnar l’aplicació del155 i constatar que Puig-demont té prou suportsper ser ratificat com a pre-sident. Un text, per cert,que figura ja de fet com aprimer punt de l’acord, ique, si bé es va presentaren solitari, havia estat tre-ballat conjuntament ambERC, que no s’espera quehi presenti esmenes. Cal-

drà veure avui si ho fa laCUP, perquè té de terminifins a les dues del migdia.

Tancat ja del tot l’acordentre els dos grans grupssobre la fórmula que ha defer compatible una presi-dència política a Brussel-les i una altra d’efectiva aCatalunya, així com l’es-tructura que tindrà el go-vern –que es repartiran aparts iguals–, els cupaires,

que en aquests aspectesvan deixar fer, es volen im-plicar en la negociació delfull de ruta, aspecte on secentren els “serrells” queara falten per tancar.

Al matí, després de lapermanent d’ERC, el por-taveu Sergi Sabrià, l’únicque en va parlar ahir enpúblic, ja es mostrava opti-mista sobre les converses,i apuntava que veia l’acord

“imminent”. En concret,confiava que s’arribi “ambtot tancat” al ple de dijous.Sabrià insistia a parlar de“serrells” per definir el quefalta, i assegurava que enla negociació no s’ha par-lat de noms al govern –ca-da partit nomenarà elsseus consellers–, ni tansols el del president efec-tiu, càrrec per al qual tot fapensar que JxCat –proba-

blement ho anunciï el ma-teix Carles Puigdemont–proposarà el seu número2, Jordi Sànchez. Tot i quenomés podrà ser investit,és clar, si el jutge Llarenael deixa sortir de la presó.

JxCat apressa el TCParal·lelament, JxCat vapresentar ahir un escrit alTribunal Constitucionalperquè es pronunciï amburgència sobre el recursdel govern espanyol con-tra el ple d’investidura dePuigdemont. El text consi-dera que, un cop acabat eltermini per presentar al-legacions, l’alt tribunals’ha de pronunciar sobresi l’admet o no a tràmit,després d’haver imposatunes mesures cautelarsque impedien la investidu-ra a distància o sense per-mís judicial. De fet, aquestmatí hi ha mesa i junta deportaveus al Parlament, ipodria tractar l’informeque va encarregar als lle-trats sobre si una reformaara de la llei de presidèn-cia, per facilitar una inves-tidura telemàtica de Puig-demont, entraria en con-tradicció amb les mesurescautelars dictades pel TC.L’informe també hauriad’aclarir –com va exigirl’alt tribunal quan va ava-lar la reforma del regla-ment– com es garantiriael tràmit de presentaciód’esmenes en proposi-cions de llei en lecturaúnica, el procediment quees voldria seguir ara perpermetre la investidura.

Powell al ParlamentEl mateix dia que The Ti-mes publicava un editorialque defensava que Puigde-mont pugui tornar, el me-diador Jonathan Powell esva deixar veure ahir al Par-lament. Powell, que va sercap de gabinet de TonyBlair del 1997 al 2007 i vaparticipar en les negocia-cions entre el Regne Unit iIrlanda del Nord, ha viat-jat a Catalunya per reunir-se amb els partits inde-pendentistes, l’ANC i Òm-nium per conèixer de pri-mera mà la situació delconflicte polític, segonsfonts consultades per ElPunt Avui, si bé no se n’hafet públic el propòsit. Tam-bé el vicepresident de laComissió Europea, FransTimmermans, va afirmarahir que la UE no ha d’in-terferir sobre Catalunyamentre els drets fonamen-tals “no siguin violats” sibé va admetre que l’Estatva cometre “errors” ambl’ús de la violència l’1-O. ■

Ò. Palau / O.A.-EtxearteBARCELONA

Recta final per al pacte delegislatura independentistaa JxCat i ERC van presentar ahir a la CUP la documentació que exigia on concreten la investidura,l’estructura i el pla de govern a Confien a tancar l’acord, pendent del full de ruta, dijous com a màxim

El president del Parlament, Roger Torrent, dirigint-se ahir a la tarda als despatxos de JxCat i ERC on es va produir la reunió amb la CUP ■ ACN

En un editorial, el diari brità-nic The Times va instar ahirEspanya a permetre la torna-da a Catalunya del presidentde la Generalitat, Carles Puig-demont, i negociar amb elsindependentistes. El rotatiufa referència als escorcollsque la policia va fer dues ve-gades al jet privat de PepGuardiola buscant-hi Puigde-mont, pensant que intentariatornar a Catalunya. Els quali-

fica d’“absurda pantomima” icritica que la defensa de la lleique fan tant el president delgovern espanyol, Mariano Ra-joy, com el rei Felip VI, no res-pon al que és essencialmentun “problema polític”. El diaritambé considera “excessius”els empresonaments dels ac-tivistes independentistes iconstata que aquesta pèrduade la llibertat sense judici haportat organitzacions en de-

fensa del dret civil de tot Eu-ropa a prendre posició.

A més, demana al rei queaprofiti la visita a Catalunyaamb motiu del Mobile WorldCongress per escoltar els ca-talans. El diari veu “falta d’au-toconfiança” en un estat queestà fixat en el seu “trenca-ment potencial” i que dins dela UE és el principal blocadord’altres països que volen laindependència.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

‘The Times’ defensa el retorn de Puigdemont

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMARTS, 27 DE FEBRER DEL 2018

154305-1182755V

Davant “l’ofensiva de ladreta espanyola de Ciuta-dans i PP”, el PSC portaràals ajuntaments una mo-ció en defensa del modeleducatiu català que pre-serva aquest com la llen-gua vehicular dels ense-nyaments, tal com vaanunciar ahir el secretaride política municipal delssocialistes i regidor barce-loní, Jaume Collboni.

L’objectiu de la immer-sió en català a les escolesés evitar la segregaciód’alumnes per motius lin-güístics. “Aquesta ha estatuna de les riqueses del sis-tema educatiu fins ara,que no volem abandonar”,s’afirma en un text, en quèes considera que el modellingüístic de l’escola cata-lana ha estat una de lesprincipals eines de cohesiói promoció social perquè ésde les que “millor han ga-rantit la igualtat d’oportu-nitats”. El PSC, que té al-caldes en un centenar demunicipis i grup munici-pal en més de tres-centsajuntaments, portarà eltext a aprovació dels plensamb l’objectiu que s’hi su-min la majoria de grups.

Collboni defensa la ca-racterística de “moció de

suma” i recorda que el PSCés el partit amb més alcal-dies a l’àrea metropolita-na. Acompanyat dels alcal-des de Terrassa, Sant Boide Llobregat i de Pineda deMar, que també presideixla Federació de Municipis

de Catalunya, Collboni vaafirmar que, davant del’ofensiva contra la immer-sió de Ciutadans i el PP,“Catalunya està orgullosade tenir dues llengües, i laimmensa majoria de ciuta-dans les fem servir”.

El castellà, garantit per lleiEn la moció es recorda quela llei d’educació de Cata-lunya del 2009 defineix unmodel plurilingüe que es-tableix que el currículumescolar ha de garantir elple domini de català i cas-tellà en acabar l’ensenya-ment obligatori i que, talcom confirmen les proves

de competències del Con-sell Superior d’Avaluaciódel Sistema Educatiu, elsalumnes tenen un conei-xement “similar” de totesdues i que el nivell de cas-tellà és “equiparable” al detot l’Estat.

En aquest sentit, el PSCexpressa en el text la “ple-na confiança en la profes-sionalitat dels docents idel cos d’inspecció d’Edu-cació de Catalunya”. Elssocialistes, que van seruns dels artífexs del mo-del, critiquen la “instru-mentalització de l’escola ola llengua” amb objectiuselectorals. ■

El PSC defensa els mestresi la immersió en una mocióque portarà als municipisa En el text que porta als ajuntaments recorda que els alumnes hi aprenen bécastellà i català a Veu la no segregació per llengua una riquesa a conservar

Xavier MiróBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Collboni presentava ahir el text acompanyat d’alcaldes, davant de l’Escola del Treball ■ ACN

“El model d’escolacatalana és font decohesió social. Calevitar qualsevol tipusde segregació”Jaume CollboniSECRETARI DE POLÍTICA MUNICIPALDEL PSC I REGIDOR DE BARCELONA

L’obra Presos polítics al’Espanya contemporà-nia, de Santiago Sierra,censurada la setmana pas-sada a la fira d’art Arco deMadrid, es podrà veure enuna exposició a partir deldia 7 de març al Museu deLleida. Després que l’obrava ser adquirida per l’em-presari lleidatà Tatxo Be-net just abans que es reti-rés de l’estand de la galeriaHelga de Alvear, la peça,composta per 24 fotogra-fies en blanc i negre desengles presos polítics eninstitucions penitencià-ries espanyoles, entre ellsOriol Junqueras, Jordi

Cuixart i Jordi Sànchez,es podrà veure per primercop en públic.

La mostra, que s’ha ha-gut d’improvisar pels polè-mics esdeveniments, esta-rà oberta fins al 22 d’abrila la sala d’exposicionstemporals del museu, uncentre que els darrerstemps ha estat d’actuali-tat pel trasllat de les obresdel monestir de Sixena. Lainauguració de la mostratindrà lloc el dia 7 a les 18hores, segurament amb lapresència de l’autor del’obra. Precisament ahir,Sierra va participar en unacte a la Fundación de Es-tudios Libertarios Ansel-mo Lorenzo de Madrid perparlar de la peça. ■

Lleida exposaràl’obra de Sierraa partir del dia 7

M. FrisachBARCELONA

a Primera mostra de la peça sobre elspresos polítics censurada a Arco

Imatge d’Oriol Junqueras, en l’obra de Santiago Sierra,composta per 27 fotografies de presos polítics ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 27 DE FEBRER DEL 201810 | Nacional |

Jon Iñarritu Senador d’EH Bildu

MEDIACIÓ · “Tenint en compte les declaracions públiques del lehendakari, crec que no són lleials cap a Puigdemont”CONTAGI · “Òbviament, ens serveix com a lliçó per saber quin estat tenim enfront” EFECTE · “Encara no han digerit elsresultats del 21-D” A L’EXTERIOR · “El govern espanyol té serioses dificultats per imposar aquest relat de postveritat”

a veu de Jon Iñarritu,l’únic senador d’EH Bil-du, en defensa del procési en contra de la “repres-

sió” de l’Estat sona contundent.I més enllà de l’anècdota i la per-plexitat del ministre Juan Igna-cio Zoido en escoltar del sena-dor el mite de la “pluja daura-da”, el conjunt de les seves in-tervencions sobre 1-O no hanpassat desapercebudes.

La seva intervenció en la com-pareixença de Zoido al Senat esva convertir en una esmena a latotalitat al pla de l’executiu es-panyol durant 1-O. Tot i la sevacontundència i la d’altresgrups, considera que Interiorha aconseguit imposar el relatque allà no va passar res?Potser a la societat espanyola,en general, és cert que ha poguttriomfar la versió que dona elgovern espanyol i la majoria demitjans. Però a Catalunya aixòno cola, té clar què va passarl’1-O. I, en tercer lloc, hi ha unfactor extern. A l’1-O, l’executiuespanyol va aconseguir fer elmàxim ridícul internacional do-nat que era la primera vegada ala història que una votació ja foslegal, il·legal o al·legal va ser re-primida per la policia. I davantaquest fet, hi va haver una ona-da de portades de tot el món de-nunciant l’actitud repressiva. Iel govern està tenint serioses di-ficultats per intentar imposaraquest relat de postveritat.

Creu que el procés català pottenir algun paral·lelisme amb elque s’ha viscut al País Basc osón situacions molt diferents?Són completament diferents. AlPaís Basc hem tingut un proble-ma de violència de naturalesapolítica, que no ha existit a Ca-talunya. Per això moltes vega-des sorprèn quan es vol acusarrepresentants polítics catalansd’haver actuat amb compo-

LMontse OlivaMADRID

“S’haurà d’aclarir quin vaser el paper d’Urkullu”

nents de violència, com pot serel delicte de rebel·lió. I, alhora,és perillós perquè es banalitza laviolència que hem pogut tenir alPaís Basc, quan a Catalunya nohi ha hagut cap acte violent re-lacionat amb el procés.

Les investigacions policials i lesacusacions tendeixen a usarl’estratègia que en el seu dia esva usar amb ETA. Sembla quees vulgui vendre que hi ha elmateix component delictiu...Havent-hi hagut situacionscompletament diferents, és certque la repressió és coincident.Només cal llegir les interlocutò-ries per veure que les acusa-cions en molts casos són moltsimilars. Alguns periodistes es-pecialistes en tribunals m’han

dit que són fins i tot coincidentsen la terminologia emprada.

Tot el que ha passat ha pogutservir per evitar l’efecte conta-gi al País Basc?Si bé és cert que som dues na-cions que som al mateix estat,és difícil fer paral·lelismes. Òb-viament, ens serveix com a lliçóper saber quin estat tenim en-front. Al País Basc sortim d’unconflicte violent de més de 50anys i estem en plena fase denormalització. No estem im-mersos ara en un procés sobira-nista. Que pot arribar en breu?Doncs esperem que sí.

En els darrers temps, si més no,s’ha recordat força la famosafrase que en absència de vio-

lència es pot parlar de tot...Això s’ha demostrat que erafals. Una frase buida de contin-gut. L’Estat quan veu en riscl’statu quo no té cap problemaper reprimir violentament, tre-pitjant totes les línies vermelles,qualsevol conat d’acció o movi-ment democràtic.

Vista la situació actual, creuque l’Estat ha guanyat la parti-da o li podria passat factura?Jo crec que ja li està passant fac-tura. Parlàvem de la imatge in-ternacional i ja hi ha diversosinformes que qüestionen la qua-litat democràtica de l’Estat.Crec que l’executiu s’ha dispa-rat un tret al peu veient com haactuat respecte al procés. I, aldamunt, el problema polític

continua estant sobre la taula.L’únic que estan fent és emboli-car-ho més. De fet, encara nohan paït els resultats del 21-D.

El lehendakari Urkullu va fer demediador en els dies previs a laDUI. Creu que realment va tenirun paper cabdal? Va ser una ac-titud lleial cap a Puigdemont oactuava més a favor de l’Estat?Tinc dubtes. Si realment va te-nir un paper de mediador, ésuna tasca lloable i de reconeixe-ment. Però tenint en comptedues declaracions públiquesque ha fet el lehendakari Urku-llu, crec que no són lleials cap alpresident Puigdemont, ni crecque ajudin que pugui ser un me-diador efectiu. Tant per les fil-tracions que hi va haver de l’en-torn del lehendakari, atribuint-se un paper –crec que no és lasolució d’un mediador– i pel fetque ha arribat a dir que si el pre-sident li hagués fet cas a ell, noestarien com estan. Això és: res-ponsabilitzant Puigdemont,pràcticament, de la repressió ide les decisions que hi ha hagutper part de l’Estat, doncs emsembla que no són inadmissi-bles. Vaig dir que esperava queanés a visitar el president aBrussel·les i no hi ha anat. No séquin és el paper d’Urkullu, peròpenso que com a lehendakarihauria pogut fer molt més.

I el que va passar aquells diespot deixar ferides entre els go-verns de Catalunya i Euskadi?La immensa majoria de la socie-tat basca se solidaritza amb lacatalana. El paper d’aquells diesdel lehendakari s’haurà d’acla-rir, perquè sí s’ha vist un intentd’atribuir-se un paper que al fi-nal no va ser efectiu. I com deia,hem vist altres declaracionsque són un absurd i una falta delleialtat i són fins i tot preocu-pants contra Puigdemont. Es-pero que en un futur les institu-cions basques i catalans puguinanar juntes per fer front als rep-tes que puguin tenir. ■

Sorgitd’AralarJon Iñarritu Gar-cía, (Leioa, 1979)és llicenciat endret i màster dedret europeu iinternacional.De molt jove esva implicar enpolítica, formantpart de l’equipfundador d’Ara-lar, el partit queva liderar PatxiZabaleta, i con-vertint-se enl’assessor de laformació en as-sumptes euro-peus. A les gene-rals del 2011 vaobtenir l’acta dediputat al Con-grés. I des deldesembre del2016 és senadorper designaciódel Parlamentbasc.

Jon Iñarritu, d’EH Bildu, durant una intervenció al Senat ■ ARXIU

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMARTS, 27 DE FEBRER DEL 2018

865755-1182664V

El coronel Diego Pérez delos Cobos, encarregat deldispositiu policial estatalde l’1-O, estava al cas de laplanificació dels Mossosd’Esquadra per a aquelldia. Així ho va relatar ahirel comissari en cap delsMossos, Ferran López, da-vant el jutge del TribunalSuprem Pablo Llarena.D’aquesta manera, tiravaper terra la declaració quePérez de los Cobos va fer alSuprem i que va servir debase per mantenir la presóper al conseller destituït

Joaquim Forn. Segons vadeclarar llavors, els Mos-sos no van informar cor-rectament la resta de cos-sos sobre el dispositiu quepensaven desplegar l’1-O ifins i tot van “vigilar” elsmoviments de la policiaespanyola el dia del refe-rèndum per “informar” elsconcentrats que omplienels col·legis electorals per-què s’organitzessin.

Segons fonts jurídi-ques, durant les tres horesde declaració d’ahir, Ló-pez va recordar que hi ha-via un únic dispositiu deseguretat i que la policiacatalana es cuidava de se-

guretat ciutadana, men-tre que la part especialit-zada d’ordre públic corres-ponia a la policia espanyo-la. El cap dels Mossos vaadmetre que el dispositiupreparat pel conjunt de lespolicies era “insuficient”per impedir la celebraciódel referèndum, però nonomés el dels Mossos, sinótambé el que havien des-plegat la Guàrdia Civil i laPolicía Nacional. Tambéva assenyalar que en res-posta a les peticions rebu-des els Mossos van incre-mentar en 800 agents eldispositiu, va negar haverseguit en cap moment con-

signes polítiques del go-vern de la Generalitat i vaassegurar que en cap casvan ser imprescindiblesper a la celebració del refe-rèndum. Va insistir que enles reunions prèvies a l’1-Ola cúpula policial havia ad-vertit el govern que unajornada amb més de dos

milions de persones al car-rer i un desplegament poli-cial podria provocar inci-dents, i va concloure que nien les reunions que hi vahaver abans de l’1-O ni enles que han tingut lloc des-prés Pérez de los Cobos noli ha retret mai el dispositiuplantejat pels Mossos. ■

RedaccióMADRID

El cap dels Mossosdesacredita Pérezde los Cobos per l’1-Oa Assegura al Suprem que el coronel coneixia el dispositiu dela policia catalana a Nega consignes polítiques del govern

Quatre dels deu guàrdies ci-vils citats a declarar pel jutjatde Manresa per les càrreguespolicials de l’1-O a Callús iSant Joan de Vilatorrada vanadmetre ahir davant la jut-gessa que no sabien que ha-vien de fer un atestat delsfets i que ho van saber l’ende-mà, quan el van fer. Un delspunts més punyents és queen aquest atestat parlen deviolència activa dels ciuta-dans, però una de les provesque va presentar l’acusacióés un vídeo on es veu unguàrdia civil que clava 35cops de mall a la porta delcol·legi de Sant Joan. Enaquest cas, els agents van re-conèixer el caràcter passiudels ciutadans que es troba-ven al col·legi i també ho vanfer en el cas de Callús, ontambé van admetre que es vafer ús de la força per mitjà deporres. A partir del març, co-mençaran a comparèixer elscomandaments superiorsencarregats del dispositiu.

Ferran López, ahir a l’arribada al Tribunal Suprem, on vadeclarar davant el jutge Pablo Llarena ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Un atestat queno sabien ques’havia de fer