8
Tions a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. / ORIOL DURAN Nadal, Nadal LLOCS QUE FAN NADAL. Hem visitat deu indrets on és impossible defugir l’ambient nadalenc. / 2 a 8 SUSPENS A LES AULES / QUADERN D’EDUCACIÓ • TONI ALBÀ / 14 • UN CONTE DE NADAL DE PAULO COELHO / 21 • ON ANEM? / 23 Número 1869. Del 21 al 27 de desembre del 2007. Any XLII. 0,50 €

Nadal, - VilaWeb · Tions a la fira de Santa Llúcia de Barcelona. / ORIOL DURAN Nadal, Nadal LLOCS QUE FAN NADAL. Hem visitat deu indrets on és impossible defugir l’ambient

  • Upload
    others

  • View
    2

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Tion

s a

la fi

ra d

e Sa

nta

Llúc

ia d

e Ba

rcel

ona.

/ O

RIO

L D

UR

AN

Nadal,NadalLLOCS QUE FAN NADAL.

Hem visitat deu indrets on ésimpossible defugir l’ambientnadalenc. / 2 a 8

SUSPENS A LES AULES / QUADERN D’EDUCACIÓ • TONI ALBÀ / 14 • UN CONTE DE NADAL DE PAULO COELHO / 21 • ON ANEM? / 23

Número 1869. Del 21 al 27 de desembre del 2007. Any XLII. 0,50 €

2 � DOSSIER presència · Del 21 al 27 de desembre del 2007

DEL «SHOPPING» FRENÈTIC A LES TRADICIONS DE SEMPRE. Hem visitatdeu llocs d’arreu del país per copsar l’ambient de Nadal, des de la Barcelona comercialfins a l’Olot més pessebrístic.

PUBLICITAT

864907-892499B

presència · Del 21 al 27 de desembre del 2007 DOSSIER / COLORS DEL NADAL � 3

Al centre comercial Diagonal Mar es manté la decoració habitual, amb motius mariners, i es complementa amb boles i garlandes gegants, i un bon arbre. / J.R.

Les compres,

inevitables. Els

rituals

nadalencs, al

segle XXI,

inclouen la

visita a les

grans

superfícies

Llarga vida als centres comercials

� «Si penses cantar nadales,obrir regals i ballar tota la nit del31, fes-ho amb estil. Aquest Na-dal, la moda és a Diagonal Mar.»«Si has sigut bo aquest Nadal, aL’Illa Diagonal trobaràs tots elsteus regals. Pensa-hi. T’has por-tat bé?» «Per esbrinar la maneramés divertida de passar el Nadal,et donem una pista...», diuen aLa Maquinista. «‘Moltes vega-des les coses no les donen al quese les mereix més sinó al que sapdemanar-les amb insistència’,va dir Schopenhauer. AquestNadal demana tantes vegadescom vulguis, el que et vingui degust i sense límits» (Maremàg-num). És el Nadal als centres co-mercials.

Escales mecàniques. Gentque puja amb els ulls brillants;gent que baixa amb la vista can-sada i els peus desfets. Dels car-ros ja no sobreïxen paquets de

MERCÈ MIRALLES paper del vàter, i ofertes 2x1 dexampú. Ara, entre els barrots,s’insinua la silueta d’un pernil.

Una clienta de Diagonal Marexplica a internet com n’està,d’extasiada: «És preciós, deco-rat amb motius mariners –pops ales parets, gronxadors que sóncalamars–. La temperatura, a plehivern, és ideal. I la música éssuperalegre, i la veritat és que

també gegants. I les boles!? Ge-gants. Gegant: colossal, gran-diós, immens, descomunal, ex-cessiu. El somriure és la imatgeper antonomàsia als centres co-mercials. I per Nadal s’encoma-na. Hi ha fotos de gent sincera-

ment feliç. Executius, famílies,nens, que somriuen, mostrantincisius, canins, premolars i mo-lars immaculats.

Shopping frenètic! Els aju-dem a no perdre les arrels. Unfragment de Nadal, de Salvat-Pa-passeit: «Els de casa, a la cuina, /prop del braser que crema, / ambel gas tot encès han enllestit elgall. / Ara esguardo la lluna, quem’apar lluna plena; / i ells recu-llen les plomes, / i ja enyoren de-mà. / Demà posats a taula oblida-rem els pobres / –i tan pobres comsom–. / Jesús ja serà nat. / Ens mi-rarà un moment a l’hora de lespostres / i després de mirar-nosarrencarà a plorar.»

aconsegueixen el que volen: quesigui un plaer comprar, encaraque hi deixis el sou.» Ai, l’extra!

Passegem, badoquem. Icomprem, per què negar-ho?Arreu sonen nadales, sovint enanglès: «Jingle bells, jingle

bells...» I Les dotze van to-

cant...? Ningú menysprea l’ar-bre, per decorar el seu centre. Unarbre gegant, i unes garlandes,

– ON SÓN?Els centrescomercials omplenla geografiabarcelonina. Us endonem els webs:www.lamaquinista.com;www.lilla.com;www.diagonalmarcentre.es;www.maremagnum

– QUÈ OFEREIXEN?A banda d’unshoraris amplíssimsi una oferta debotigues completa,hi ha altres serveisinteressants:pàrquing, espaisde restauració i oci(com ara cinemes,o una pista de gel aLa Maquinista),zones d’esbarjo perals nens... S’hi potpassar el dia, i ésel que molts solenfer. Aquestesjornades de Nadal,també hi ha serveide recollida decartes per als Reisd’Orient, a càrrecdels patgescorresponents

� Parelles. Joves, mitjanes, grans. Amb

nens i sense nens. És el que tenen els

centres: hi va tothom. Una dona jove diu

a la parella: «Em faria falta una

assecadora.» Ell, sensible, li respon:

«Una assecadora!? I jo voldria una tele

de plasma de 42 polsades!» Els segles

passen, l’esperit d’Atapuerca no mor.

Abans de festes, les botigues de roba

no són les que tenen més cua.

Esperarem a les rebaixes. A Tous sí que

D A D E S

hi ha cua: visca els ossets, mori la

quincalla! També hi ha moviment a les

botigues de cosetes d’aquelles d’amic

invisible: seients per al mòbil, estatuetes

d’Oscar diminutes: «Oscar al més...» Hi

ha qui, en lloc de l’amic invisible, fa

intercanvi de regals pongo, que en català

podríem anomenar poso, i que ve de la

frase: «Això on ho poso?» Així es treuen

de sobre el càntir record de la Bisbal i el

gerro Lladró d’imitació.

Regals per a l’amic invisible

4 � DOSSIER / COLORS DEL NADAL presència · Del 21 al 27 de desembre del 2007

Un gran avet artificial guarneix els vespres i

les nits de festa a Tarragona

L’arbre que esvesteix de llums

� A cap casa no és Nadal finsque cada dia, en pondre’s el sol,s’encén religiosament l’arbreque decora salons i terrasses. Laciutat de Tarragona es rendeixcada any a aquesta tradició, i hofa a gran escala, amb l’avet quepresideix el centre de la ramblaNova. I és que les jornades nada-lenques són de les preferidespels tarragonins per voltar pelpasseig amb majúscules de laciutat. Un costum que solenacompanyar de la visita a les pa-

A. PALOMARES / Tarragona

L’avet artificial presideix un delspassejos nadalencs per excel·lènciaa Tarragona: la rambla Nova. / ROSA

BONCOMPTE

rades de Nadal i d’artesania que,també cada mes de desembre,s’instal·len per fer companyia al’arbre al llarg de la Rambla.

Si altres anys es va optar pertransportar fins a la ciutat unavet de viver, enguany s’ha creatuna estructura de metall a la quals’han enganxat les branques.Com a ornaments, les bombetesde colors s’encarreguen de crearla il·lusió òptica de campanes,boles i garlandes brillants.

L’arbre de la Rambla, però,no està sol en la seva tasca decontagi d’esperit nadalenc. Enparcs i barris de Tarragona, detant en tant, un pi vestit de llumssorprèn els vianants.

– LLOCRambla Nova deTarragona,davant de la Fontdel Centenari.

– HORARI

L’arbre s’encénde 5 de la tarda ala mitjanit.

– ACTIVITATSAl seu voltant, espot visitar elmercat de Nadal iel d’artesania.

La mostra ofereix dotze seus amb

propostes tradicionals i avantguardistes

Olot, la ciutat ambmés pessebres permetre quadrat

� Aquells a qui agradin els pes-sebres tenen una cita ineludiblea Olot, a la capital de la Garrot-xa. Segurament, fins al dia 13 degener vinent, és el municipi deCatalunya amb més pessebresper metre quadrat i, a més, n’hiha per a tots els gustos. Des delsmés clàssics, que lògicamentsón els que abunden més, fins alsmés avantguardistes. L’Agrupa-ció de Pessebristes, que està in-tegrada a la taula organitzadorade la mostra, ha posat èmfasiaquest any en la vessant artísticadel pessebre. Per això, ha convi-dat una trentena d’artistes –laGarrotxa és terra d’art– a fer-ne ia exposar-los a la sala La Carbo-nera del Teatre Principal, junta-ment amb peces de pessebristesde Banyuls. A més, ha volgut re-cuperar diorames dels pesse-bristes que, a Olot, es considerenquasi mítics, els dels anys cin-quanta i seixanta del segle pas-sat, i també els hi exposa. Aixòl’ha obligat a traslladar els pes-sebres del concurs i de l’escola

JORDI CASAS / Olot

El pessebre monumental de l’hospital, un dels molts que es poden veure aquests dies a Olot. / J.C.

de pessebrisme al claustre del’Hospici, seu del Museu Co-marcal. El flamant Museu delsSants és la seu on s’exposen fi-gures de l’artista olotí Lluís Car-bonell.

Del fons Renart, aquest ma-teix museu exposa a la bibliotecaVayreda pessebres de cartró iprojecta gravats a l’ermita de

Sant Ferriol. Hi ha pessebres mo-numentals al pati de l’hospital i aSant Francesc, i peces del figu-raire tarragoní Emili Solé a CanTrincheria, on també es pot veureel pessebre barroc permanent.

Més agosarats són els mun-tatges de la delegació del Col·legid’Arquitectes –una reflexió so-bre la celebració cíclica del Na-

dal– i del claustre del Carme, unfanalet gegant amb projeccions.L’itinerari s’amaneix amb el car-tell de la mostra, creat pel disse-nyador olotí Xevi Prat, en formade postal, a la plaça Major, i unacova cabana, que fa reflexionarsobre la pobresa, del també disse-nyador Xavier Bulbena, a la PiaAlmoina.

D A D E S

– LLOC

Casa museu deCan Trincheria;La Carbonera delTeatre Principal;ermita de SantFerriol; pati del’antic hospital;places Major iPia Almoina;claustre delCarme i claustrede l’Hospici;ermita de SantFrancesc; Museudels Sants, irodalia del’esglésiaparroquial deSant Esteve

– DATESFins al 13 degener del 2008

– HORARIMatins i tardes,excepte 1 i 6 degener (noméstarda)

– PREUL’entrada ésgratuïta a totesles seus

presència · Del 21 al 27 de desembre del 2007 DOSSIER / COLORS DEL NADAL � 5

Andorra segueix sent una important

destinació turística quant a comerç nadalenc

La gran botiga

� Malauradament, Nadal i con-sumisme desenfrenat s’han con-vertit en conceptes difícilmentdestriables. Andorra, com un detants epicentres de la societat deconsum, continua sent un pode-rós atractiu turístic en matèriacomercial, especialment enaquesta època. L’espina dorsaldel shopping al Principat, for-mada per les avingudes de Me-ritxell i Carlemany, està farcidad’establiments pensats per satis-fer tant el turista de supermercatcom el de boutique.

Hi ha encara molta gent dis-posada a fer quilòmetres, i cues,

JORDI SALAZAR

Il·luminació de Nadal a l’avingudaMeritxell. / FERNANDO GALINDO

per visitar aquesta gran botigaque per al turista és Andorra.Amb gran ingenuïtat, el visitantaterra al país pensant que la dife-rència de preus amb els estats es-panyol i francès segueix sentabismal, com de fet passavaanys enrere: no tan sols no espren la molèstia de comparar elsimports dels articles, i compro-var que la despesa global sempreserà inferior si fa les compres a laseva ciutat, sinó que, a més,sembla disfrutar amb l’autoen-gany. En part, també cal agrairque sigui així: el comerç, junta-ment amb l’esquí i l’hostaleria,continua sent el principal motorde l’economia andorrana.

D A D E S

Les avingudes

d’Andorra la Vella i

Escaldes aglutinen

des de botigues de

grans marques fins

a establiments amb

gènere de

procedència més

que dubtosa. Per

això és important

assessorar-se sobre

les garanties abans

de fer qualsevol

compra.

Girona s’ha apuntat els dos últims anys a la

moda de les pistes de gel nadalenques

Festes mésglaçades que mai

� Paradoxalment, ara que els hi-verns són cada cop més caloro-sos s’ha començat a posar demoda instal·lar a les zones co-mercials de moltes poblacionscatalanes pistes per practicar elpatinatge sobre gel coincidintamb les festes nadalenques. Nosón ni molt menys com la pistamés famosa del món, la del Roc-kefeller Center de Nova York,que tothom ha vist en pel·lícu-les, amb el seu famós i especta-cular arbre de Nadal. No estanrodejades per gratacels ni perbotigues de luxe –tampoc sóntan cares: a la pista de la cinque-na avinguda et poder cobrar 35dòlars per mitja hora de patinat-ge– però la gent fa cua igual perpoder accedir-hi.

La de Girona està instal·ladaa la plaça de la Constitució, unaplaça d’aquestes que s’anome-nen dures on durant la resta del’any els joves també patinen,amb monopatí o amb patins enlínia. La pista fa 200 metres qua-drats i hi poden patinar 150 per-sones simultàniament. Unamultitud, si no tens ni idea de pa-

I.C.

L’any passat, la pista de gel de Girona ja va ser tot un èxit. / JORDI SOLER

tinar, que és el més habitual. Elpúblic que més hi sovinteja sónjoves –moltes adolescents quees fan un tip de riure les unes deles altres– i famílies amb maina-da de totes les edats. Els patina-dors i patinadores entrenats des-taquen immediatament: vanmés ràpids, més drets, més se-gurs... però també més seriosos.

El més habitual és veure gentque tot just s’aguanta dreta iaconsegueix impulsar-se míni-mament per no empassegar ambels altres. També hi ha qui optaper anar fent voltes a la pista aga-fats a la barana i que de tant entant es deixa anar amb cara depànic. Els més curiós és que elsmenuts solen ser els que aprenen

més ràpid. Les caigudes sóninevitables, però pel que semblano els molesta ni que la robaquedi plena de gel ni els cops.S’ho passen bé, riuen i no tenensentit del ridícul. Els pares queno són tan atrevits es conformena mirar l’espectacle i, si més no,fer un toc al bar.www.ajuntament.gi

D A D E S

– LLOCPlaça de laConstitució

– DATESDe l’1 dedesembre al 6 degener del 2008

– HORARIDe 10 a 21 h. Elsdies 24 i 31 dedesembre, de 10a 19 h. Dia 25,tancat. Els dies 1i 6 de gener, de16 a 21 h. Dia 5,de 10 a 16 h

– PREU6 €. És obligatoriportar guants.Comprant a lesbotiguesassociades a lesagrupacions ElCentre il’Eixample, 50%de descompte enel preu del’entrada

– ORGANITZACIÓFira de Girona

6 � DOSSIER / COLORS DEL NADAL presència · Del 21 al 27 de desembre del 2007

varietats innovadores. La casaVicens, que es remunta al1775, ha obert un nou camíamb les varietats sense sucre, ila firma Roig, que fa torrons

ininterrompudament desdel 1902, manté paral·le-lament la seva oferta demés de 40 varietats de xo-colata a la pedra. La famí-lia Lluch va obrir als anysseixanta, i aposta pel pro-ducte de cultiu ecològic iautòcton –a part del cacau,és clar–. El titular de casaFèlix aplica els seus co-neixements del món de lapastisseria per obtenir untorró «d’autor» fet de ma-tèria primera molt selec-cionada i una presentaciósofisticada, que només esven directament i en boti-gues de delicadeses deLleida i Barcelona. Lesquatre són empreses fami-liars, i el seu àmbit de dis-tribució és la venda direc-ta al detall, Catalunya i–excepte Fèlix– la resta del’Estat espanyol. NomésVicens exporta als EUA ia França. Amb pas ferm.

Els torronaires d’Agramunt han modernitzat el seu producte, i

ara ofereixen varietats artesanes de qualitat suprema

De la fira a la taula de Nadal

� Des de les acaballes de se-tembre, a Agramunt es comen-ça a fer Nadal. Aquella estam-pa antiga del torronaire amb lestradicionals pastilles ro-dones, indispensable entotes les fires i festes ma-jors de Catalunya, ha dei-xat pas a una indústria ar-tesana moderna, amb qua-tre firmes i un consell re-gulador que vetlla per laqualitat, la categoria i ellloc d’origen i facilital’etiqueta numerada decada pastilla.

Les pastilles rodonesque identifiquen el torród’Agramunt es continuencomercialitzant en diver-ses mides i encara s’acu-deix a les fires, especial-ment si són artesanes, pe-ró ara amb un ventall devarietats. Si abans hi haviatorró dur i prou, ara el tro-bem banyat amb xocolata,de crema catalana, defruits secs, varietats de xo-colata blanca i negra, cro-cant i mil combinacions.També fan massapans de

PILAR ALBERT

La forma rodona i el color crema de la pasta són els distintius del torró d’Agramunt.

El torró és un

producte alimentari

dolç, típic de l’àrea

mediterrània. La

tradició torronaire

d’Agramunt es

documenta per

primera vegada en

un cens d’oficis del

1741, on apareixen

set famílies

torronaires, encara

que n’hi havia més,

però combinaven

l’ofici de temporada

amb d’altres feines.

Després va ser

molt popular per la

seva presència en

fires i festes, i

també en el Mercat

de Nadal de

Barcelona.

L A H I S T Ò R I A

dalencs de caire popular.Tanmateix, qui s’ho estimi

més podrà visitar aquests con-vents i altres llocs emblemàticsdel Nadal palmesà acompanyat

dels monitors que la Con-selleria de Turisme del go-vern Balear ha posat a dis-posició dels ciutadans enuns itineraris guiats.Amb el nom Assaboreix el

Nadal, aquests recorre-guts mostren forns, pastis-series i xocolateries queper aquestes festes fanmatx en les seves vendes.Fins i tot les monges.El forn des Paners, el fornFondo, les bomboneriesde Cas Net, Can Fresquet iLa Pajarita, o la xocolate-ria de Can Joan de s’Aigo,són alguns d’aquests esta-bliments que obren les se-ves portes de pinte en am-ple per mostrar els obra-dors que no es poden veu-re la resta de l’any.Per fer els itineraris cal te-lefonar a la Conselleria deTurisme per reservar pla-ça i triar l’idioma en quèun vol esser guiat.

Els convents de Santa Clara i de Santa Magdalena de

Palma obren per donar a tastar els pastissos més antics

Dolçor de monja tancada

� Les monges de clausura –otancades, com se’n diu col·lo-quialment a Mallorca– delsconvents de Santa Magdalena ide Santa Clara de Palmatrenquen els seu aïllamentsocial durant aquestes fes-tes de Nadal.

L’objectiu és posar a lavenda aquells pastissos igaletes tradicionals, al-guns d’origen medieval,que elles mateixes elabo-ren per treure’n uns do-blers.

A qui no hagi entratmai en un convent d’a-questes característiques elsorprendrà el fet que lesreligioses venguin el seuproducte de darrere unesreixes. L’objectiu no ésevitar robatoris, sinó dosi-ficar el contacte amb laresta de ciutadans.

En el cas del conventde Santa Magdalena, allàon reposa el cos incorrup-te de santa Caterina Tho-màs, la beata amb més de-vots a l’illa, també s’hi po-den trobar ornaments na-

A. MATEU

Sor Trinitat i sor Joana, darrere la barrera del convent de Santa Clara de Palma.

– PUNT DETROBADAPlaça de Cort,just devoral’olivera del’Ajuntament

– DURACIÓDues hores

– IDIOMESCatalà, castellà,anglès i alemany

– HORARI

Matins: 10.30Tardes: 16.00

– PLACESCal reservarplaça telefonantal971 72 07 20 dela Conselleria deTurisme delgovern de lesIlles Balears

I T I N E R A R I

presència · Del 21 al 27 de desembre del 2007 DOSSIER / COLORS DEL NADAL � 7

Les famílies amb criatures i els turistes no

es volen perdre cap detall de la popular fira

Tradició i modernitat ala Fira de Santa Llúcia

� Arribem a la Fira de SantaLlúcia poc després de les deu delmatí. Algunes parades encara nohan obert però ja hi ha bastantsvisitants, majoritàriament famí-lies amb criatures que ho mirentot amb entusiasme però tambédiversos turistes que, guia de laciutat i màquina fotogràfica enmà, no es perden ni un detall.

Un grup d’adolescents i jo-ves s’agrupen en una de les para-des que anuncia que ven figure-tes de fang de l’ase català i enuna altra podem veure els ja tí-pics caganers de polítics i futbo-listes al costat d’altres que fanreferència a professions com araels cirurgians i els policies. Peròtambé hi ha parades amb figure-tes tradicionals on, majoritària-ment, s’aturen els adults i la gent

MARIA PASCUAL / Barcelona

Dues dones carreguen un arbre quehan comprat a la fira. / ORIOL DURAN

gran.A poc a poc, el recinte que

ocupa la fira –que aquest any ésmés reduït que en edicions ante-riors a causa de les obres de re-habilitació que s’estan fent a laCatedral– es va omplint i es co-

mencen a veure famílies que esdivideixen en grups, cadascunamb un objectiu diferent, ja si-gui comprar les boles i els llumsper a l’arbre de Nadal, la molsaper al pessebre o el tió. Els méspetits de la casa es queden emba-

dalits en veure un Pare Noel dejoguina que puja i baixa una cor-da i un altre amb biberó que ca-mina. Al sector dedicat als avetsi d’altres elements florals, enuna parada hi ha la típica discus-sió: arbre de veritat o artificial?Mentrestant podem veure gentcarregant el seu avet al carret dela compra mentre operaris del’Ajuntament no paren de nete-jar la pinassa que deixen anar elsarbres.

El tercer àmbit d’aquesta firanadalenca és el dedicat a l’arte-sania, a les parades del qual hiha, entre altres elements, les tra-dicionals simbombes nadalen-ques. Un cop arribem aquí, femuna segona volta a tot el recinteen una missió que resulta gaire-bé heroica. Són les dotze delmigdia i la fira sembla el metroen hora punta. Tot i així, però, jasigui per a petits o per a grans,què seria del Nadal sense una vi-sita a la Fira de Santa Llúcia de laCatedral?

F I T X A

– INDRETFira de SantaLlúcia alsvoltants de laplaça de laCatedral

– MUNICIPI

Barcelona

– DATESDel 30 denovembre al 23de desembre

– HORARISDes de les deudel matí fins a lesdeu del vespre

– NOMBRE DEPARADES265

PUBLICITAT

CATALONIA TODAYC/ Tàpies, 2 - Barcelona 08001

Tel. +34 93 227 66 20 - Fax +34 93 227 66 26

a/e: [email protected]

l’any

869536-8

88840T

Aquest Nadal,regala anglès:Aquest Nadal,regala anglès:

I rebràs gratuïtament un diccionarianglès-català / català-anglès!!!

8 � DOSSIER / COLORS DEL NADAL presència · Del 21 al 27 de desembre del 2007

Al CEIP Sant Joan de Berga fa 19 anys que

representen els Pastorets de Folch i Torres

Pastorets a l’escola

� A l’escola berguedana ja fadinou anys que representen unaadaptació dels Pastorets deFolch i Torres, feta per un anticmestre del centre, Ferran Badal.Primer els van començar a fer almenjador de l’escola, amb deco-rats fets pels alumnes; més tardvan passar al Teatre Patrona, quede seguida va quedar petit, i desde fa set anys que els representenal Teatre Municipal, on encabei-xen els 430 alumnes del centre,els pares i mares, avis i àvies,tiets i tietes i tots aquells que jahan fet dels Pastorets del centreuna tradició. La representacióper al centre és tot un esdeveni-

JORDI COMELLAS / Berga

La majoria de les escoles, quanarriba Nadal, fan el pessebre i fancagar el tió. Al CEIP Sant Joan deBerga fan els Pastorets.

ment i els alumnes esperen arri-bar a sisè per poder interpretaralgun dels personatges impor-tants. El pes de l’obra recau enels alumnes de sisè, que fan totsels personatges que tenen diàlegi alguns que hi han hagut d’in-troduir per donar pas a la deman-da. Els de primer i segon són elsencarregats de fer el ball de di-monis; els de quart fan el ball depastors, i els de P5, la dansa deltrineu. La música també és a càr-rec de la coral de l’escola, for-mada per alumnes de cinquè.

Cal dir que el personatge queno vol ningú és el de sant Josep, iels que tenen més requesta, elsdimonis (Satanàs i Llucifer) i elsReis d’Orient.

L A F I T X A

– ANTIGUITATDes del 1988

– OBRAQuadre 5è del’Adveniment de

l’infant Jesús, deJosep MariaFolch i Torres

– DATAEl darrer dia declasse deltrimestre (aquestany, el 21 dedesembre)

– LLOCTeatre Municipal

– ACTORS135

Tona, com moltes altres poblacions d’arreu

del país, representa el seu pessebre vivent

Al ras, pastors ifiladores...

� A partir d’aquest diumengearriba l’hora de la veritat. Enrerequeden els preparatius dels úl-tims deu mesos, la mobilitzaciód’unes 220 persones de tota unacomarca que volien participaren el pessebre vivent d’Osona.Moltes d’elles, desafiant el fredal ras fent d’actors. Altres, co-sint vestits –aquest any se n’hanhagut de fer una cinquantena denous– o preparant diàlegs. I unsquants més, construint decoratsdes de principis d’octubre.D’afició no en falta. Ni a Tona nia totes aquelles poblacions cata-lanes que aquests dies fan el seupessebre vivent, des de Bàscaraa Linyola i de la Pobla de Lillet ala Pobla de Montornès.

Petits i grans, des de nadonsde mesos fins a avis de 80 anys,participen en aquesta represen-tació nadalenca que any rere anyes va renovant. A Tona, escenes iguions es decideixen en funciódel personal de què es disposa.«Hi ha anys que tothom vol tenirun paper i dir alguna cosa i altresque costa més», explica Josep

ANNA AGUILAR / Tona

Ambient de comerç d’una de les escenes del pessebre vivent d’Osona de l’any passat. / ALBERT LLIMÓS

Mir, vicepresident de l’Agrupa-ció Pessebre Vivent de Tona.Poder comptar amb molta gentper a aquesta edició –ja en van36!– els ha permès recuperar,després de set o vuit anys, l’es-cena del casament. L’anuncia-ció als pastors, el taller de Natza-ret, les filadores, els diables, la

casa de pagès, el naixement aBetlem i els moliners (sempreamb un diàleg nou) formen partde la quinzena d’escenes que esrepresentaran, aquest any amb lacol·laboració de l’Escola deMúsica de Tona. «Procuremcombinar la part bíblica amb unapart més creativa, de contingut

cultural i còmic», diu Mir. Ferles proves de llum i so i els assa-jos generals a les feixes de rou-res i alzines –«un marc naturalimmillorable»– on es fa el pes-sebre han format part de la tascaaccelerada dels últims dies. Elteló ara està a punt d’aixecar-se.Passin i visquin el Nadal.

F I T X A

– NOM

Pessebre viventd’Osona

– ON ES FA

A la falda delcastell de Tona(Osona)

– DATES DE LAREPRESENTACIÓ

El 23, 25, 26 i 30de desembre il’1, 6 i 13 degener del 2008

– HORARI

Cada dia de 18 a20 h (a les 20 hentra l’últimgrup). Cada 20minuts començauna representació

– ENTRADA

6 euros. Per a lacanalla de 6 a 13anys, 3 euros