Paula Clarà TorrogolosaEva Torrent Fàbrega

2n Batxillerat C

La crítica

ÍNDEXSergi Beser: Pròleg a Narcís Oller, La bogeria en el llibre

«La bogeria dintre el món narratiu de Narcís Oller»Maurici Serrahima: Comentari fet dins Dotze mestres.Oriol Pi de Cabanyes: Comentari fet dins dels Apunts

d’història de la Renaixença.F. Ripoll: Article publicat a La Veu de Catalunya, el 20 de

gener de 1899.Benito Pérez Galdós: Cartes entre Galdós i Oller.J. Roca y Roca: Article publicat a La Vanguardia el 22 de

gener de 1899.

SERGI BESERSERGI BESER “[...]La bogeria apareixia en un moment clau per la novel·la europea,

quan com ja hem assenyalat, s’estava lluitant per establir uns nous models narratius. Aquesta obra d’Oller representava, indubtablement, una experiència enriquidora de la tècnica narrativa que, per desgràcia, havia de quedar aïllada dintre del seu context cultural. L’estructura de l’obra, l’ús fet del punt de vista narratiu i la temàtica conceptual eren la resposta personal i original de Narcís Oller a la crisi de la novel·la realista decimonònica. Per aquests motius, La bogeria semblava iniciar una nova època en la novel·lística d’Oller; però, d’una altra banda, una sèrie d’elements narratius la relacionava amb la seva producció anterior.[...]”

MAURICI SERRAHIMAMAURICI SERRAHIMA

“A La bogeria, Narcís Oller es proposa essencialment la pintura- per cert, molt ben aconseguida- d’un caràcter masculí. Daniel Serrallonga és un descentrat i, en definitiva, un boig. Per única vegada, el narrador parla en primera persona d’un simple espectador del drama. Així, en la narració, desconeix el que passa en l’interior del protagonista, del qual només sap allò que ell veu i el que li’n conten uns amics comuns. A més, deixa passar sense saber-ne ni dir-ne res, períodes molt llargs- de quatre i fins a sis anys- que li permeten, quan retroba Serrallonga o en torna a tenir notícies, precisar per contrast- tal com ja va fer després Proust- els canvis que el pas del temps ha introduït en el personatge central.[...] “

ORIOL PI DE CABANYESORIOL PI DE CABANYES

“[...] Aquesta mateixa sensació que plana avui en un món convuls, inexplicat, devia també trobar-se en la consciència del Narcís Oller que enllestí apressadament La bogeria (1899) quan ja la crisi en els esperits de la fi de segle havia tingut a Catalunya la sempre provisional solució repressiva en el procés de Montjuïc (1896) que castigava exemplarment uns certs intel·lectuals, irresponsablement connivents amb l’activisme àcrata. La bogeria, escrita a la Barcelona sotraguejada de les bombes, ens explica la història d’un «tipu raro» (el costumisme, en canvi, presentava tipus poc conflictius): Daniel de Serrallonga, de nom de bandoler, que havent estat revolucionari el 68, i diputat a Corts, para boig entre la riota i el menyspreu del poble que havia volgut redimir.[...]”

F.RIPOLLF.RIPOLL “[...]La bogeria, així vista, apareix als nostres ulls com una doble

desgràcia: la del sofriment i la d’ésser una llaga, que lluny de trobar mans caritatives que li posin cataplasmes, només hi ha ungles disposades a enverinar-la. Tan sols la ciència representada per En Giberga, metge il·lustrat i pretensiós, es fa càrrec del que signifiquen i on van les exaltacions ridícules d’aquest fill del miquelet-notari. Potser aquesta idea que, com a Deus absconditius, creiem poder remarcar en la novel·la de l’Oller, semblarà als buscatesis massa aspra i excessivament pessimista.

¡Qui sap si algú, deduint conseqüències del fet novel·lat, s’esborronarà de l’execució de «la sentència feta» que porta al món en Serrallonga! Algú dirà, tal vegada, que és una novel·la determinista emperò tothom haurà de reconèixer que La bogeria no és una abstracció, i en Bandereta, simplement un símbol; que és humana la ficció, lògic el desenllaç i reals els personatges. Que és la novel·la un quadre de la vida i per tant, culpi’s la vida mateixa i no l’Oller del fanatisme i determinisme que puguin trobar en l’obra.[...]”

Benito Pérez GaldósBenito Pérez Galdós

“[…] Yo no quiero aburrir a V. más con la longitud de mi epístola. Lo que sí le diré es que es tontísimo que V. escriba en catalán. Ya que se irán Vds. curando de la manía del catalanismo y de la renaixensa. Y si es preciso, por motivos que no alcanzo, que el catalán viva como lengua literaria, deje V. a los poetas que se encarguen de esto. La novela debe escribirse en el lenguaje que pueda ser entendido por mayor número de gente. Los poetas que escriben para sí mismos, déjelos V. con su manía, y véngase con nosotros. Le recibiremos a V., en el recinto de nuestro Diccionario, con los brazos abiertos. “

J. Roca y RocaJ. Roca y Roca “[…] La bogeria es un libro de tendencia. Tiene por objeto la

presentación de un curioso caso frenopático relación con el medio ambiente social, dentro del cual no siempre se comprende la razón de existencia de los desequilibrios mentales, ni cuando los advierten saben las gentes considerarlos debidamente.

En el terreno científico y social, el estudio del señor Oller ofrece ancho campo a la discusión y al estudio. Para nosotros resulta digno de encomio que la novela aborde cuestiones trascendentales, aspirando a picar alto, para ponerse siquiera en consonancia con la tendencia de los primeros novelistas extranjeros modernos. Deleitar es algo; deleitar e instruir es más. La imaginación y la inteligencia son elementos que entran de lleno en el dominio del novelista.

En La bogeria se nos presenta Oller bajo un doble aspecto de pensador y de literato, y es justo consignar que la tesis no ha entorpecido, ni desviado lo más mínimo las facultades características del artista.”

ConclusionsConclusions

Conèixer el que pensen grans autors sobre l’obra. Après moltes coses que desconeixíem. Coses més concretes de l’obra. Per exemple, desconeixíem que Benito Pérez Galdós hagués enviat

una carta a Oller demanant-li o convidant-lo que escrigués en castellà, que es van publicar dos articles en els diaris La Veu de Catalunya i La Vanguardia.

BibliografiaBibliografia

La bogeria, Narcís Oller, Ed. Castellnou. Col·lecció Narrativa Clàssics Catalans. Edició de Domènec Marzà.

http://xtec.cat/~jpallas/bogeria.htmhttp://lletra.uoc.edu/ca/autor/narcis-ollerwww.google.com