Nbarris 71

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

línianoubarrisbarcelona linianoubarris.cat · 11/6/2016 · Núm.71 · Difusió controlada per OJD-PGD: 14.567 exemplars mensuals

Projecte pàg12

Roquetes i la TrinitatNova tindran 50 pisos d’habitatge cooperatiu

Tradició pàg 12

Diferents barris deldistricte celebren aquestsdies la seva Festa Major

Pla de Barris pàg 17

La Trinitat Nova, una de les primeres zones beneficiades

Comerç pàg 24

Virrei Amat reuneix80 botiguers del districte

Detinguts els autors d’onzerobatoris a la Trinitat Nova

Són un grup de 4 homes del districte, 3 de la mateixa família, que robaven en pisos de la mateixa zona pàg 12

Agenda Nacional pàg 6

26J: una nova oportunitatde l’independentisme permobilitzar els seus votants

Esports pàg 30

Pedro García, de la Monta,serà jugador i secretari tècnic la temporada que ve

Solució a la vistaEl bus 97 de Vallbona recuperarà la freqüència de pas normal

pàg 14

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17| 2 línianoubarris.cat 11 juny 2016

3 | línianoubarris.cat11 juny 2016Ciutat

365 dies passen volant. Això és elque deu pensar l’alcaldessa AdaColau quan mira enrere ara ques’ha complert el primer any del seumandat. Bé, tècnicament es com-plirà el 13 de juny, que és quan vaprendre possessió, però tothom hafixat l’efemèride en el 24 de maig,el dia d’aquelles eleccions muni-cipals que van sacsejar tantes ciu-tats de l’estat, Barcelona inclosa.

Fins i tot la mateixa Colautambé ja ho ha celebrat acom-panyada dels seus en una jornadafestiva al parc de l’Estació delNord dissabte 28 de maig. Un diaque va permetre a BComú com-memorar amb millor regust deboca una efemèride que institu-cionalment i políticament par-lant ha coincidit amb la signatu-ra de l’acord de govern amb el PSCi el conflicte del Banc Expropiat,a Gràcia. Dos fets complexos i di-

fícils de digerir per la formació deColau, que fa un any titllava el PSCde “màfia” i donava suport explí-cit als okupes de Can Vies, a Sants,quan ara ha de fer equilibris peracontentar tant el col·lectiu gra-cienc com la policia, sense gaireèxit, per cert. De fet, el primer jaels veu establishment i la sego-na –o com a mínim els seus sin-dicats– ha tensat notablement larelació amb el govern municipal.

Enrere queda aquella presa depossessió retransmesa davant lamultitud que va omplir la plaça deSant Jaume i aquell primer diasimbòlic de treball antidesnona-ments a Nou Barris. “Sóc la ma-teixa”, reivindica ara Colau desprésde 365 dies de mandat, admetentperò que governar l’Ajuntament liha comportat més d’una contra-dicció i que voler canviar la ciutatamb 11 regidors –ara 15– resultamolt més complicat del que podiasemblar al principi.

Tot i això, Colau ja ha complertpromeses electorals, com la mo-ratòria hotelera, les actuacions de

memòria històrica i de revisió delnomenclàtor, la limitació desous –si bé oficiosament–, l’impulsde la connexió del tramvia per laDiagonal –tot i que amb pocs su-ports–, el pla de xoc i el pla de ba-rris recentment presentat i tambéha capitalitzat el suport als refu-giats. Ara bé, queda feina pendent:millorar els processos participa-tius –crítica de la FAVB–, resoldrela crisi enquistada dels manters, se-guir combatent els desnona-ments –que no s’han aturat–, cui-dar la relació amb els comerciants,resoldre el conflicte amb TMB... I,portes del consistori endins, re-dreçar la relació amb l’oposició i so-bretot amb CiU, amb la qual l’en-frontament és sistemàtic.

Sigui com sigui, potser l’èxitmés gran de Colau d’aquest primerany és haver consolidat el seuprojecte. Ja ningú dubta que hi haBComú per estona. L’ombra ini-cial de la moció de censura quedalluny. “Hem arribat per quedar-nos”, deien. Ara queda clar que,durant tres anys més, segur.

Ada Colau, un any després» BComú arriba als 365 dies de mandat amb diversos fronts oberts però amb el projecte consolidat

» El pacte de govern amb el PSC i el conflicte del Banc Expropiat marquen el primer aniversari

Arnau Nadeu / Albert RibasBARCELONA

Colau va guanyar les eleccions el 24 de maig del 2015 després d’una intensa campanya (esquerra) i ha culminat el primer any de mandat pactant amb el PSC (dreta). Fotos: Arxiu

NOU BARRIS4L’alcaldessa AdaColau va estrenar el seu man-dat, ara fa un any, fent una vi-sita al districte per seguir de bena prop l’evolució de nou des-nonaments. Colau va voler aga-far el toro per les banyes i ini-ciar la seva trajectòria a l’alcal-dia amb una imatge molt po-tent. De fet, la regidora del Dis-tricte, Janet Sanz, en una res-posta a les crítiques de CiU, vaarribar a assegurar que “l’al-caldessa n’ha aturat un”, fent re-ferència als desnonaments, “i joun altre”. Un any després, però,a Nou Barris hi continua haventdesnonaments.

Per intentar evitar els efec-tes d’aquesta xacra, i per lluitarcontra la pobresa i les des-igualtats socials, el Districte vapresentar fa poques setmanes

un pla de 40 milions d’euros,llargament reivindicat per 9Ba-rris Cabrejada, per intentarcapgirar la realitat social del dis-tricte.

L’habitatge és un dels gransprotagonistes del districte. Enaquesta línia, a finals d’any es vaconèixer que un terç dels pri-mers pisos cedits per la Sarebsón aquí i el passat mes demarç es van entregar 13 habi-tatges a afectats per l’alumino-si de Trinitat Nova.

Aquest any també ha deixatuna novetat destacada en el te-rreny del simbolisme. La plaçade Llucmajor ha estat rebate-jada com a plaça de la Repú-blica, en un “acte de justícia idignificació de la ciutat”, segonsel primer tinent d’alcalde, Ge-rardo Pisarello.

La pobresa i les desigualtats,al centre del debat polític

| 4Ciutatlínianoubarris.cat 11 juny 2016

La venda ambulant il·legal, malagestió del turisme, proliferació degrups cannàbics o la vaga dels tre-balladors de metro. Aquests sónalguns dels retrets que JoaquimForn, portaveu de CiU a l’Ajunta-ment, va adreçar a Ada Colau enl’acte que els nacionalistes van ce-lebrar el passat 1 de juny a l’EspaiFrancesca Bonnemaison per va-lorar el primer any de mandat del’alcaldessa.

Davant la presència de l’ex-president Artur Mas, els consellersJosep Rull, Neus Munté, JordiBaiget i Santi Vila i el diputat alCongrés Francesc Homs, els lídersde CiU a Barcelona van denunciar“degradació” a la ciutat, fruit de lesdecisions preses, diuen, per Bar-celona en Comú. Al llarg de tot l’ac-te, el president del grup municipalde CiU i cap de l’oposició, XavierTrias, així com Forn van criticardurament la gestió de Colau.

L’exalcalde va donar el tret desortida a l’acte i a partir d’aquí vaser el portaveu qui fa agafar les reg-

nes. “Tenim reptes molt impor-tants, com tornar a guanyar l’al-caldia”, va assenyalar Trias, justabans de donar pas a Forn, que elpodria succeir el 2019 sent l’al-caldable de CiU a les pròximeseleccions municipals.

Els convergents dediquen araels esforços a reivindicar el seumodel de ciutat i a marcar dis-tàncies amb les polítiques im-pulsades per l’executiu de Colau.“La nostra no és nova ni vella po-lítica, sinó bona política”, va dirForn en l’inici de la seva inter-venció. A partir d’aquí, el seudiscurs va centrar-se en el con-cepte concret de la “degradació”i en posar exemples que, segonsCiU, ho evidencien.

“CONTRADICCIONS”A més, el portaveu convergenttambé va acusar Barcelona enComú de “manca d’ambició” enla transformació urbana de laciutat. “Detectem una voluntatideològica de l’alcaldessa demenystenir el creixement”, vaetzibar. “Com es redistribueix lariquesa si no se’n crea?”, va pre-guntar-se tot seguit.

Les crítiques de Forn, però,

van anar més enllà. Per exemple,qüestionant el model cultural ac-tual de la ciutat, així com l’estra-tègia de Colau per projectar in-ternacionalment Barcelona. “L’al-caldessa vol seguir comparant-seamb Madrid”, va lamentar.

El portaveu de CiU també vacriticar el pacte de govern entre

Barcelona en Comú i el PSC.Forn no va buscar l’enfronta-ment amb els socialistes, sinóque va continuar el camí de les crí-tiques a Colau i al seu govern. I ésque el pacte suposa una “contra-dicció”, segons ell. “Colau es re-feria al PSC com el partit de la mà-fia”, va recordar. Les “contradic-

cions” que Forn va assenyalar deColau no es van quedar aquí.Concretament, el portaveu con-vergent va acusar el govern de“falsa consciència social” i de te-nir “tendència al sectarisme”.“Els principis només serveixen pera la campanya i després es desenal calaix?”, va concloure.

CiU veu Barcelona“degradada”» El portaveu convergent, Joaquim Forn, critica durament el primer any de govern d’Ada Colau

» Trias cedeix protagonisme al seu número 2, que agafa força per ser alcaldable a les eleccions del 2019

Xavier Trias i Joaquim Forn van fer balanç del primer any a l’oposició. Foto: CiU

RedaccióBARCELONA

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 175 | línianoubarris.cat11 juny 2016

| 6Agenda Nacionallínianoubarris.cat 11 juny 2016

Les eleccions espanyoles del passat 20 dedesembre no van ser dolentes per a l’in-dependentisme, però tampoc es pot dirque fossin bones. ERC, amb nou diputats,i CDC –sota la marca Democràcia i Lli-bertat–, amb vuit diputats, van veure comla formació més votada va ser En ComúPodem, que va aconseguir 12 represen-tants al Congrés. Ara, la manca d’acordentre els principals partits espanyols performar govern dóna una nova oportuni-tat a l’independentisme per mobilitzar elsseus votants el pròxim 26 de juny.

ERC i CDC, que aquesta vegada no espresenta en coalició, tornen a apostar pelsmateixos candidats. Els republicans hofan per la dupla Gabriel Rufián-Joan Tar-dà, amb Rufián com a número 1, mentreque la candidatura convergent l’encap-çalarà Francesc Homs, que va derrotar enunes eleccions primàries Sílvia Requena.Les dues formacions hauran de compe-tir entre elles per atraure el vot indepen-dentista, però al mateix temps haurand’intentar retallar la distància que els vaseparar el 20D de la candidatura d’EnComú Podem liderada per Xavier Do-mènech, el qual torna a afrontar el rep-

te al capdavant de la formació que im-pulsa Ada Colau.

“Sortim a guanyar. Nosaltres sí que po-dem, tenim les majories socials per fer-ho”,va declarar fa uns dies Rufián en una en-trevista a l’Ara. Durant aquesta entrevis-ta, el republicà també va assegurar que “vo-tar Podem a Catalunya és rendir-se, és de-manar permís”. D’altra banda, el candidatconvergent, Francesc Homs, va asseguraren un acte de suport als imputats del 9Nque “el 26J hem de tornar a les urnes perdefensar Catalunya”.

BATET PER CHACÓNL’única cara nova per al 26J és la socialis-ta Meritxell Batet, que substitueix CarmeChacón al capdavant de la llista del PSCdesprés que aquesta última renunciés a fi-nals d’abril a repetir com a candidata delssocialistes catalans. Batet té el repte de mi-llorar els vuit diputats socialistes de les da-rreres eleccions. Tot i que ja eren uns re-sultats dolents per al PSC, les enquestestampoc són ara gaire prometedores.

Per últim, Ciutadans, amb Juan CarlosGirauta repetint com a candidat, voldrà mi-llorar els 5 diputats aconseguits, que vansuposar una decepció després que les en-questes prèvies els van situar amb opcionsde victòria; mentre que el PP de Jorge Fer-nández Díaz té totalment assumit que laseva batalla no passa per Catalunya.

» Les noves eleccions espanyoles permetran al sobiranisme intentar mobilitzar més els seus votants » Els dos partits independentistes repeteixen candidats: Gabriel Rufián (ERC) i Francesc Homs (CDC)

Albert RibasBARCELONA

26J: una nova oportunitat

RENÚNCIA4El 20D va tenir una absènciaentre les formacions polítiques catalanes,la CUP. Ara a aquesta llista cal afegir-hiUnió, que va anunciar a mitjans d’abril queno repetiria.

Els democristians, després de no acon-seguir cap diputat en els darrers comicis,en els quals van presentar Josep Antoni Du-ran i Lleida com a candidat, han decidit notornar-ho a intentar. “No podem articularuna proposta electoral a curt termini. Noha estat una decisió fàcil. L'hem pres ambel cap”, va explicar Ramon Espadaler. Toti això, Espadaler va dir que la seva forma-ció té futur perquè representa l’espai del “ca-talanisme centrat”. Un espai que el líderd’Unió veu orfe, motiu pel qual el partit harecomanat a la militància que voti en

blanc perquè, segons Espadaler, “cap par-tit recull els nostres plantejaments”.

D’altra banda, els motius de la CUP perno presentar-se són coneguts. La forma-ció de l’esquerra independentista, tal comva explicar abans del 20D en el seu Con-sell Polític celebrat a Perpinyà, consideraque “no té sentit presentar-s’hi”. “No enspresentem a unes eleccions a les quals noens sentim interpel·lats a fer-ho. El Par-lament espanyol no és un marc d’oportu-nitat per a la consecució de la indepen-dència”, van afirmar els cupaires el mes denovembre a Perpinyà.

En aquesta ocasió, caldrà veure si algunmembre de la CUP, tal com va fer l’exdi-putat Quim Arrufat, recomana el vot perEn Comú Podem o no.

La CUP i Unió, absents


| 8Opiniólínianoubarris.cat 11 juny 2016

publicitat 686 42 95 17línianoubarris.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 6766-2010

amb el suport de:Difusió controlada

14.567 exemplars mensuals

Un diari plural

per Lluís Llanas, president de l’Ass. de Comerciants Creu Coberta i vicepresident executiu de la Fundació Barcelona Comerç

4Els eixos comercials com a promotors en el territori

En els nostres dies, i des d’unaperspectiva internacional, s’a-vança en el concepte de la des-centralització de la gestió. Tantdes dels estats en què es deixa en-rere la idea d’un estat centralitzatper cedir poder a entitats regio-nals o municipalistes, com tam-bé en el sector empresarial, des-localitzant la producció de com-ponents. Es tracta, doncs, d’un as-sumpte global fruit d’unes co-municacions cada dia més ràpi-des i d’unes tecnologies que hopermeten. I també, d’altra ban-da, d’un increment de les desi-gualtats a nivell internacional. Enel nostre àmbit específic, la des-centralització ha de permetremillorar la prestació de serveis ipolítiques socials.

Des de fa temps, la gestió ur-bana de la ciutat de Barcelona hapassat per processos de creaciód’unitats més petites de gestió. Sibé en un principi foren els dis-trictes de la ciutat, que han que-dat en 10 des dels anys 80, fa pocsanys es va crear una nova divisióde barris, amb la figura del con-seller de barri, amb una voluntatd’arribar de forma més efectiva alciutadà, fomentar-ne la partici-pació, tenir una línia més direc-ta d’interacció amb el governmunicipal, etc. De forma paral·lelas’han creat xarxes com la de mer-cats, la d’eixos comercials, xarxesciutadanes que permetin la par-

ticipació, etc. En definitiva, laconsolidació d’àrees de treballmés dinàmiques. En el món delcomerç, aquesta redefinició ter-ritorial també és important.

Ho és bàsicament per a al-guns assumptes que afecten lagestió diària de Barcelona. Par-lem de la gestió del turisme i laseva voluntat de descentralitzar,però també de la concentraciód’allotjaments turístics, de l’ab-sència de dades fiables sobre elcomerç de la ciutat o de la cons-trucció urbana de les superilles,passant per la desertització co-mercial d’algunes zones, el blin-datge ciutadà davant de les granssuperfícies perifèriques o els ho-raris comercials.

En aquest sentit, cal avançaren un concepte en el qual es tre-balla des de fa anys, tot i que nohi ha prou voluntat política comper implementar-ho. El delsAPEUs, o àrees de Promoció Es-pecial Urbana, o BIDs, BusinessImprovement Districts. És unconcepte que, tot i que ja té moltsanys de discussió, no s’ha acabatmai d’implementar per una visióexcessivament liberal i poc pro-teccionista del sector. Cal, tan-mateix, dotar els BIDS d’un con-junt de propostes que superi elconcepte inicial i que l’adeqüi a larealitat social i urbana dels nos-tres barris. Cal avançar cap als Ei-xos Socialment Responsables.

En aquest cas, la implemen-tació d’una àrea d’aquesta mag-nitud ha de venir acompanyadad’un nou sistema de gestió públi-ca-privat. Un dels elements bàsicsque distingeix un eix tradicional ouna associació de comerciantsd’un APEU és que els comerços iestabliments que hi ha en aquestterritori, convenientment deli-mitat, tenen l’obligatorietat decontribuir econòmicament ambuna quota que reverteix en elpropi entorn. En els eixos i asso-ciacions, el fet que la quota siguivoluntària, produeix desequili-bris i greuges comparatius, a l’ho-ra d’aprofitar-se d’accions quebeneficien el conjunt de comerços,siguin associats o no.

Un altre dels beneficis quehan quedat demostrats, a part dela dinamització econòmica, és lacapacitat d’extreure dades realsdel comerç de la zona en qüestió,dades molt rellevants que des ques’eliminà l’IAE no tenim a la ciu-tat de Barcelona, i que són un re-flex fidedigne del sector, im-prescindible per determinar po-lítiques econòmiques a mitjà ollarg termini. Tot acompanyatd’un catàleg de serveis col·lecti-us com la neteja, la seguretat, ac-cions de màrqueting i de comu-nicació, promoció, llums de Na-dal i tants altres elements que,d’una forma localitzada, podengestionar-se molt millor.

Una cogestió pública-pri-vada per a cada àrea permetria,a més, que la part recaptativadel projecte tingués un retornequitatiu i unes mateixes polí-tiques aplicables a tota la ciu-tat, amb el que suposa de ra-diografia del sector.

Tanmateix, un dels nouselements amb què cal imple-mentar-ho a Barcelona ha deser, sens dubte, la Responsabi-litat Social Comercial. En aquestsentit fem nostra la idea de la di-rectora de Comerç en recon-vertir els BIDs en VIDs, és a dirValors, Innovació i Desenvolu-pament. Sens dubte, l’aplicacióde les noves àrees de gestióeconòmica, es diguin com es di-guin, han de venir amb un pa-quet de mesures socials i d’in-tervenció en el territori incor-

porades. Elements com la com-petitivitat, la cohesió social, lasostenibilitat, la cultura... han deser inherents a l’aplicació de lesàrees i a la seva gestió diària, através d’accions dirigides. Nopodem treballar els territoris i laseva activació econòmica sensetenir en compte la seva demo-grafia, els seus problemes ciu-tadans, l’atur, els joves, la gentgran, la interculturalitat, l’ur-banisme, les seves entitats itants altres factors que decidei-xen com és el nostre dia a dia, elnostre entorn.

Promoure la corresponsa-bilitat compartida entre socie-tat civil, empreses i adminis-tració ha de ser la fórmula fu-tura per gestionar els nostresbarris, eixos o unitats socials devalor compartit.

Actualitat a la xarxa

#AliDEP

@KasperJuul_0: RIP Muhammad Ali. Undels més grans esportistes de tots elstemps. Gran exemple de l'esportista com-promès, a diferència dels robots d'avui.

#LoRiuÉsVida

@AdaColau: Perquè l'aigua és un bécomú que hem de protegir, avui aBarcelona érem una gran #Riuada5J.#LoRiuÉsVida.

#LaPrimeraDona

@el_pais: Por primera vez, una mujerha logrado asegurarse la nominacióncomo candidata a la Presidencia de losEstados Unidos.


| 10Envia’ns les teves cartes a: [email protected]ínianoubarris.cat 11 juny 2016

Un diari obert

Bismilahi r'ahmani r'ahim. 30 d'octubrede 1974. Kinshasa. Un jove (i invicte)George Foreman ha estat apallissant Mu-hammad Ali (32 anys) durant 5 assaltsseguits. És aberrant. Us recomano res-catar el vídeo de YouTube. Són 5 assaltsterribles. Sembla impossible que Alis'aguanti dret. I no només s'aguanta dret.Salta, gira, balla! Quan el sisè assalt s'es-tà acabant, Ali engega. Foreman està tancansat de colpejar sense èxit que es fonsobre el quadrilàter.Desapareix com unninot. Dos assalts més tard MuhammadAli tomba el gran (i jove) Foreman, quequeda doblegat als seus peus.

Aquesta és la fotografia precisa de lavida de l'atleta més admirable que hevist mai. Sempre amb tot en contra.Sempre lluitant contra el políticamentcorrecte. Sempre guanyant al final.Perquè, encara que no ho sabéssimabans, ell ja tenia raó quan la seva raóno era "correcta". Bob Arum, el pro-motor de boxa més gran del món i ex-agent de Muhammad Ali, explica que elboxador li va ensenyar com ser fidel alsteus principis. És igual qui facis enfadar.No et traeixis a tu mateix.

Ali va plantar-se contra la guerra delVietnam. Es va declarar objector deconsciència i va dir allò de "El Vietcongno m'ha fet res. Cap vietnamita m'ha dit

mai negrata". Això va provocar que li re-tiressin la llicència, el cinturó de campiói que el 90% dels americans engegues-sin una campanya delirant de despres-tigi i insults cap a ell. Li va ser igual. Anysdesprés tothom va entendre quanta raótenia aquell negre. Contra la dreta na-cionalista va fer el mateix que faria con-tra Foreman. Aguantar. Ser fidel a ell ma-teix. I esperar la victòria.

Muhammad Ali va lluitar semprecontra un món que el detestava. Valluitar sempre contra una cultura que in-tentava devorar-lo i anorrear la seva iden-titat. Però mai no va cedir.

En una formidable entrevista a laBBC explica una anècdota que resu-meix la seva actitud vital (i el país onva créixer). Després de guanyar lamedalla d'or als Jocs Olímpics el 1960,va tornar a la seva ciutat natal (orgu-llós i feliç) i va baixar al centre a dinar.La cambrera li va dir "no servim els ne-gres". Seguint l'impuls que va marcarla seva vida, Muhammad Ali va con-testar: "No vull que em serviu un ne-gre, vull un bistec". Avui no només ser-veixen els negres sinó que en tenen una la Casa Blanca.

Muhammad Ali va lluitar sempre.Val la pena recordar que sempre hi haun vuitè assalt.

4Visca Muhammad Aliper @orioljara

4Informació, coneixement i saberper Jordi Lleal

Massa vegades donem per certa una in-formació que més tard es dóna per in-correcta o falsa. Aquests darrers dies,va córrer per la xarxa un article que s’a-tribuïa a Lluís Llach i que més tard esva aclarir que no era seu. Amb la in-formació de la xarxa, com hem de pas-sar pel sedàs tot el que ens arriba de for-ma continuada i abassegadora comun tsunami? La informació, respecte alconeixement, pot ser com els arbres queno et deixen veure el bosc: s’ha d’or-denar, raonar, distingir i analitzarabans de donar-la per certa. No semprel’equació a més informació més conei-xement és certa, perquè amb informa-ció esbiaixada ens podem fer un bonembolic.

Anem a pams. Amb una bona in-formació podrem adquirir un coneixe-ment correcte i amb aquest arribar a co-

nèixer en profunditat un tema, que ésel saber. En mans de qui està la infor-mació? Qui té prou mitjans per, a tra-vés de la propaganda moltes vegadesencoberta, fer-nos o intentar fer-noscombregar amb rodes de molí? Quicomprova i controla la veracitat de lesnotícies i propaganda de productes detot tipus amb la que ens bombardegencada dia? No siguem ingenus, en l’ac-tualitat les corporacions multinacionalssón les que tenen prou diners, i per tantmitjans, per poder conformar un en-tramat que defensi els seus interessoseconòmics particulars. Així estem, ihem de ser molt curosos en saber es-collir les nostres fonts d’informació. Persort estan apareixent a la xarxa diaris,anomenats digitals, compromesos ambla veracitat i l’objectivitat de les sevesnotícies, i és d’agrair.

@SimplesComillas: “Ni una inteligenciasublime, ni una gran imaginación, ni lasdos cosas juntas forman el genio; amor,eso es el alma del genio”. Muhammad Ali.

@Sergi_Pla_: Volíem un riu ple de vida,no de morts. #LoRiuÉsVida. #Vergonya-Monumental. #Tortosa. #consultamo-nument.

@encampanya: Obama viene en julio. Sipara entonces tampoco está claro quiénacaba de presidente del Gobierno, lorecibirá Manolo el del Bombo.

Opinió en 140 caràcters

Parlen elsveïns

Fernando“40 milions són mi-llor que 39, però sirealment la intencióés resoldre les des-igualtats que patimrespecte moltes al-tres parts de la ciu-

tat, s’inverteixi la xifra que s’inverteixi calescoltar i tenir en compte el que pensemels veïns.”

Anabel“Em costa dir si sóno no suficients per-què mai no he tin-gut l’oportunitat dedistribuir-los, ni latindré. Potser si esgestionen bé i es

destinen al que cal sí, com ara a ensen-yament i a més equipaments per al ba-rri. És una cosa que fins ara no s’ha fet.”

Manu“No, perquè és unpla de xoc i aquestsdiners són inver-sions a sis mesosvista, és massa tem-poral. A alguns ba-rris com Torre Baró,

Ciutat Meridiana o la Trinitat Nova les xi-fres de desigualtat social són les mateixesque hi havia fa 20 anys.”

Ángeles“Crec que sí. Vivimen una zona moltcastigada per la cri-si i és molt neces-sari que s’hi inver-teixi perquè moltesfamílies ho estan

passant malament. Cal invertir en l’ha-bitatge i en crear llocs de treball i desprésen ensenyament i lleure.”

Creus que els 40 milions del Pla contra la pobresa seran suficients?per Pau Arriaga


Nou Barris| 12

línianoubarris.cat 11 juny 2016

Els Mossos d’Esquadra de la uni-tat d’investigació del districtevan detenir a finals de maig a qua-tre membres que, presumpta-ment, serien els integrants d’ungrup especialitzat a cometre ro-batoris a domicilis. Tres d’ells se-rien de la mateixa família. Con-cretament, la policia catalana téacreditat que serien els autors de,com a mínim, 11 robatoris a la Tri-nitat Nova, que s’haurien comèsentre el setembre del 2015 i elpassat mes de març.

Dos dels quatre detinguts,tots ells d’entre 20 i 30 anys, na-cionalitat espanyola i veïns deNou Barris, van ingressar a pre-só de forma preventiva desprésde passar a disposició judicial,mentre que els altres dos vanquedar en llibertat amb càrrecs.

La decisió indica que, tot i no ha-ver-hi cap agressió durant els ro-batoris, el jutge considera acre-ditat que pertanyien a una ban-da organitzada. Tots quatre tenenmúltiples antecedents penals.

Segons han explicat els Mos-sos d’Esquadra, els lladres acce-dien a les cases o pisos trencant

les finestres de pisos situats apoca alçada o forçant les ober-tures protegides amb reixes. Uncop feta la detenció, la policia vatrobar a l’interior dels domicilisdels presumptes lladres telèfonsmòbils, joies, aparells electrònicsi una arma de nou mil·límetresamb un carregador amb munició.

Objectes trobats al domicili dels presumptes lladres. Foto: Mossos d’Esquadra

Detinguts els autors d’onzerobatoris a pisos de Trinitat Nova

» Es tracta d’un grup de 4 homes, 3 d’ells de la mateixa família» Accedien als pisos trencant les finestres o forçant les obertures

L’Ajuntament impulsa el ‘cohabitatge’ al districte

PROGRAMA4L’Ajuntamenttraurà a concurs públic l’adjudi-cació de sis solars de la ciutat pertal d’impulsar la construcció de115 pisos d’habitatge cooperatiuen règim de cessió d’ús, conegutcom a ‘cohabitatge’.

Dos d’aquests són al districte:un a Roquetes (Pla dels Cirerers,2b-4) i l’altre a la Trinitat Nova (Ai-guablava, 76). Al Pla dels Cirererss’hi podran aixecar un total de 27pisos d’entre 79 i 86 metres qua-drats, mentre que al carrer Ai-guablava s’hi faran 25 habitatgesde fins a 107 metres quadrats

Durant la presentació delprojecte, el regidor d’Habitatge,

Josep Maria Montaner, va ex-plicar que “la creació de llocs devida comunitària té demanda, ides del Govern municipal volempotenciar-la”. El consistori ha ex-plicat que l’accés al concurs pú-blic estarà restringit a coopera-tives que fomenten noves formesd’accés a l’habitatge protegit,que no passen per la propietat niel lloguer.

L’Ajuntament defensa queaquest tipus d’habitatge és una al-ternativa d’èxit per accedir a unhabitatge a un preu inferior al demercat i posen com a exemple ex-periències similars a Berlín, Co-penhaguen o Viena.

CELEBRACIÓ4El mes de juny éssinònim de Festa Major al Dis-tricte. Cinc barris -Roquetes, CanPeguera, la Trinitat Nova, la Pros-peritat i Ciutat Meridiana- cele-bren aquests dies la seva parti-cular diada, estan a punt de fer-ho o ja l’han celebrat.

Qui ja ha tancat la seva set-mana festiva són els veïns de laProsperitat. Aquest barri va ce-lebrar la seva Festa Major en-tre el passat dia 28 de maig i el5 de juny.

En el cas de Roquetes la Fes-ta Major se celebrarà al llarg de lasetmana que ve. Arrencarà aquestdilluns dia 13 i acabarà el diu-menge 19. Al llarg d’aquests diesels veïns del barri podran gaudirde diferents activitats, com arauna caminada popular, cinema ala fresca o el concert jove.

Pel que fa a Can Peguera, lafesta arrenca avui i s’acabarà el dia23. El programa inclou diferentsactes destacats, com ara el pregó,el triatló jove o la botifarrada.

Per últim, qui també celebraaquests dies la seva diada són elsbarris de la Trinitat Nova i CiutatMeridiana. Totes dues festes aca-baran demà. En el cas de la Tri-nitat Nova, des del passat diaquatre els veïns del barri han po-gut gaudir d’un programa farcitd’activitats i el punt final arriba-rà demà amb la cercavila, el co-rrefoc i el castell de foc. A CiutatMeridiana la celebració va arren-car ahir i inclou un munt d’acti-vitats als carrers i places del barri.

Protesta | Els veïns del carrer Palamós tornen a denunciar el seu mal estatEls veïns del carrer Palamós, a la Trinitat Nova, continuen denunciant el “mal estat del carrer”. Antonio Fran-co, veí del carrer, explica a aquesta publicació que la zona, tot i alguna lleugera millora després d’anys de quei-

xes, continua tenint moltes mancances relacionades, entre altres qüestions, amb el paviment i els accessos.Franco recorda que el passat desembre el PSC va presentar un plec de queixes que no ha servit de res.

RedaccióNOU BARRIS

Imatge del solar del Pla dels Cirerers de Roquetes. Foto: Google Maps

Temps de Festes Majors


| 14Nou Barrislínianoubarris.cat 11 juny 2016

El programa Treball als Barrisdóna feina a 62 persones

OCUPACIÓ4El districte ha in-corporat 62 persones contrac-tades en el marc del programaTreball als Barris. Aquestes per-sones duran a terme diferentsprojectes als barris de Roquetes,i Torre Baró-Ciutat Meridiana.

La majoria d’aquests treba-lladors són veïns del districteque no tenien feina i que estavenen risc d’exclusió social. Des defa unes setmanes i fins al no-vembre duran a terme diferentstasques, com ara millores d’es-pais naturals i zones urbanes,com abocadors o zones degra-dades, o bé feines de gestió de

projectes en equipaments mu-nicipals.

L’objectiu d’aquest pla ésaplicar mesures d’urgència percombatre les desigualtats exis-tents al districte. De fet, gairebéla meitat dels 142 plans d’ocu-pació dels pròxims sis mesossón a Nou Barris.

Les condicions laborals d’a-quests treballadors es divideixenen dos grups. Els consideratsTècnics Auxiliars o oficials re-bran 1.414,90 euros mensuals iels ajudants guanyaran 1.001,70euros mensuals. Treballaran 37hores i mitja a la setmana.

El bus 97 és per als veïns del ba-rri de Vallbona una eina impres-cindible per poder acostar-se alcentre de la ciutat. Els retards quepateix darrerament aquesta línia,que arriba fins a l’estació de Fa-bra i Puig, havia provocat des defa setmanes les queixes veïnals.La freqüència de 30 minuts -no-més hi ha un bus per cobrir tot elrecorregut- s’havia eixamplat acausa d’un ajustament a unsnous intervals provisionals. Ara,però, sembla que el problema espodria resoldre després que di-mecres, en en Consell de Barri deVallbona, un representant deTMB assegurés que, a partir de laprimera setmana de juliol, lafreqüència del bus tornarà a lanormalitat gràcies a un canvi enel recorregut.

Antonio Gómez, veí del barrique dimecres va intervenir alconsell quan es va tractar laqüestió, explica a Línia NouBarris que “aquest bus és im-prescindible per nosaltres i es-perem que ara tot torni a la nor-malitat”. Gómez, un dels veïnsque fa més anys que és al barri,

va intervenir dijous al Consell deBarri per reivindicar la necessi-tat que el bus 97 torni a tenir lamateixa freqüència.

El retorn a la freqüència nor-mal podria no ser l’única bonanotícia, ja que Janet Sanz, ti-nenta d’alcalde d’Ecologia, Ur-banisme i Mobilitat, també vaafirmar que “s’estudiarà am-pliar la línia del bus 97 fins a laSagrera i doblar els vehicles”.

TORNA EL BUS DE BARRID’altra banda, l’Ajuntament haanunciat recentment que tor-

narà a posar en marxa el bus debarri durant els diumenges ifestius. Aquest bus va ser su-primit el 2012 en el marc del plad’ajustament de TMB i ara laseva recuperació tindrà un costd’1,3 milions d’euros anuals.Ofereix un servei de proximitatque es complementa amb l’o-ferta de les línies convencio-nals i de la nova xarxa de bus.

En el cas de Nou Barris, les lí-nies del bus de proximitat quetornaran a funcionar són el 122(Turó de la Peira), el 127 (Ro-quetes) i el 132 (Prosperitat).

El bus 97 és imprescindible per als veïns de Vallbona. Foto: TMB

Solució a la vista per al conflicteamb el bus 97 de Vallbona

Albert RibasVALLBONA



17 | Barris al dia línianoubarris.cat11 juny 2016

Perseguint l’objectiu de combatreels desequilibris que hi ha a la ciu-tat, a principis d’aquest any l’al-caldessa Ada Colau va anunciar lacreació del Pla de Barris, “un pla dexoc per revertir l'actual situació dedesigualtat d'alguns àmbits dela ciutat”. Es tracta d’una iniciati-va amb una dotació pressupos-tària de 150 milions d’euros i quecomençarà a aplicar-se en pri-mera instància a la Trinitat Nova,al Besòs Maresme (a Sant Martí) ial Bon Pastor i al Baró de Viver (aSant Andreu). Després de l’estius’impulsarà una nova tanda queinclourà els barris de la zona norddel districte, així com els més pro-pers al Besòs i també els barris dela Marina, a Sants-Montjuïc.

TRES GRANS ÀMBITSEl Pla de Barris persegueix dife-rents objectius, com ara la recu-peració i l’impuls de l’activitateconòmica, resoldre els dèficits ur-banístics, millorar les condicionsde vida dels veïns, dotar-los de ca-

pacitat de decisió i renovar i mo-dificar les formes de treball de l’ad-ministració.

Per tal d’aconseguir-ho, elconsistori ha definit tres gransesferes d’actuació: el medi urbà,l’activitat i el desenvolupamenteconòmic i l’àmbit social, en elsquals es desenvoluparan projec-tes estratègics.

En el cas concret de la TrinitatNova, el primer es vol impulsar a tra-

vés de diferents accions. Per exem-ple, mitjançant l’activació de les fei-xes com a nou espai obert al barrii a la ciutat, rehabilitant i millorantl’accessibilitat dels edificis, millorantla connexió del barri, garantint elservei i la proximitat dels equipa-ments i impulsant un espai públicde qualitat.

El segon gran àmbit preténimpulsar l’economia, fomentant

el comerç de proximitat i lluitantcontra l’atur. Aquest segon àmbites vol complir, segons el consisto-ri, activant els locals buits que hi haactualment al barri, potenciant elspetits comerços i promovent ac-cions i programes orientats a la for-mació i a l’ocupació.

Per últim, en l’àmbit social l’A-juntament vol promoure la Casa del’Aigua entre els veïns, desenvolu-par accions culturals i de recupe-ració de la memòria històrica, pro-mocionar l’esport a l’aire lliure i do-nar suport a la creació d’un nou PlaEducatiu de barri. Precisament,aquest últim punt és prioritari, jaque l’Ajuntament defensa que eldesenvolupament del barri passaper una formació adequada delsseus infants i joves, amb progra-mes que puguin potenciar les se-ves capacitats, donar atenció aaquelles situacions socials de vul-nerabilitat que impedeixen el co-rrecte desenvolupament de laseva formació i treballar l’autoes-tima i els valors. Entre altres accionsque es volen dur a terme, destacaun projecte de millora educativa alvoltant de l’escola Sant Jordi queha de millorar de forma integral elsestàndards educatius del barri.

Combatent la desigualtat» La Trinitat Nova serà un dels primers beneficiats del Pla de Barris que impulsa l’Ajuntament»Aquesta iniciativa vol fer front als desequilibris i aprofitar les oportunitats de cada territori

PARTICIPACIÓ4Un cente-nar de veïns van participar en lasessió de treball del Pla de Barrisque es va organitzar a la Casa del’Aigua el passat dijous 3 de juny.

La jornada va començar pas-sades les 6 de la tarda, amb unabreu explicació dels objectius iles actuacions dels tres àmbitsd’actuació del pla. A continuació,una portaveu de la Taula Oberta dela Trinitat Nova i un representant del’Associació de Veïns van llegir dosmanifestos en els quals exposavenles seves principals demandes.

Tot seguit va començar la di-nàmica de treball. Els assistents es

van dividir en grups i durant gai-rebé una hora van fer propostes demillora, crítiques i suggeriments ales propostes del pla.

Més tard es van posar en comúaquestes idees. Algunes deman-des van ser que s’activin els espaisbuits, que es dinamitzi el comerç,que es promogui l’esport a l’aire lliu-re, que es faci difusió de la històriadel barri o que es millori la mobili-tat i els espais públics i que s’elimi-nin les barreres arquitectòniques.

La regidora Janet Sanz va clourel’acte agraint la participació i va re-cordar que en el Consell de Barri deldia 15 es traçarà el full de ruta a seguir.

La col·laboració veïnal, clau

Un dels projectes

prioritaris és la creació

d’un nou Pla Educatiu

RedaccióLA TRINITAT NOVA

El pla s’impulsa amb la voluntat de millorar les condicions de vida al barri i ja ha organitzat una jornada de participació veïnal a la Casa de l’Aigua (a dalt a la dreta). Fotos: Línia

CONTINGUT ELABORAT AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BARCELONA


Montserrat Ballarín pàg 21

“Crec que el petit comerç ha d’estar el més associat possible”

comerç líniaenEl periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona Núm. 3 · Juny/Juliol 2016 · Fundació Barcelona Comerç

19 |

El comerç, un coixí social» La Fundació Barcelona Comerç col·labora amb

moltes iniciatives solidàries que milloren la societat

línia

EDITORIAL/ El comerç no és només unaactivitat econòmica, un vehicle de relacióentre les persones o un il·luminador de ca-rrers, sinó que també és un actor principalper detectar problemàtiques que moltesvegades no arriben a les administracionspertinents i, si hi arriben, amb la manca derecursos que hi ha en l’actualitat no podensolucionar-les.

A part de la nostra vocació de servei alsaltres, també col·laborem amb moltes ini-ciatives que milloren la societat, sense mésretorn que la satisfacció personal d’ajudar.

Per exemple, la Fundació Barcelona Co-merç col·labora amb multitud d’esdeveni-ments de caire solidari i social, tenint coma objectiu avançar cap a una responsabili-tat social comercial del col·lectiu.

Un altre exemple pot ser una iniciativapresa per l’Ajuntament de Barcelona, endetectar una sèrie de problemàtiques en-vers les persones grans de les quals els ser-veis socials no tenen constància. La sevaproposta ha sigut posar-se en contacteamb les organitzacions comercials d’àm-bit territorial per fer de “radars”: fer arribar

als serveis socials les conductes de risc d’a-questes persones o dels seus familiars ocuidadors. Nosaltres, que estem molt aprop de les persones que vénen als nos-tres establiments, que els veiem quasicada dia i parlem amb ells, podem detec-tar un problema de malnutrició, de mal-tractament, de mala dosificació delsmedicaments, de qualsevol signe evidentde canvis en les seves conductes habituals,duent a terme una tasca d’ajuda social acost zero per a les administracions.

Aquest model de comerç és el que

hem de defensar entre tots. No volemtracte de favor, volem justícia en un mo-ment en què l’ultraliberalisme només be-neficia els que després tenen uncomportament ètic i social deplorable.Promoure la corresponsabilitat compar-tida entre actors socials, comerç i adminis-tració ha de ser la fórmula de gestionar elsnostres entorns de relació tant urbanísticacom relacional.

Pròsper Puig i Brignardelli, vicepresident administratiu de la Fundació BCN Comerç

» L’entitat recorda que fa una tasca de “radar” per detectar possibles problemàtiques als barris

Lluís Llanas pàg 20

“La Fundació Barcelona Comerçnecessitava adaptar-se als nous temps, i això estem fent”

Juny / Juliol 2016| 20 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3

ENTREVISTA/ Montserrat Ballarín és latercera regidora de Comerç en poctemps. Parlem amb ella sobre el seumodel de comerç, sobre l’associacio-nisme i sobre els temes candents.

Com defensarà el comerç de des del’Ajuntament?El nostre pla és ser aliats d’aquell co-merç que està fent les coses bé, quelluita per donar un servei i que està in-teressat a innovar i a tenir un signeidentitari propi. Pensem que el comerçha d’estar el més associat possible ivolem donar-li suport per tal que puguiinnovar i adaptar-se als nous temps.

Quan es començarà a donar aquest su-port?Tenim un diàleg molt fluid amb les asso-ciacions de comerciants més representa-tives i molt aviat reunirem el Consell deComerç i Ciutat, on avaluarem del Plad’Impuls i Suport de Comerç 2013-2016.Volem fer un balanç i anàlisi conjunt sobrel’execució del Pla i, juntament amb lesidees del programa de proximitat, el pactede Govern –on hi ha una clara aposta peldesenvolupament del comerç en àrees

més problemàtiques– i amb altres ideesdel PAM, plantejar les bases del que seràel nou Pla d’Impuls i suport fins al 2019.

Ha parlat abans de l’associacionismecomercial. Com el veu vostè actual-ment?El balanç és desigual segons els barris.Hi ha zones on aquest associacionismeés molt fort i això es tradueix en què elcomerç es desenvolupa, aconseguintmés força. I en altres no existeix, cosaque ens preocupa molt. En aquest sen-tit, amb la Fundació, els Districtes i elstècnics de comerç hem d’aconseguirque el sector s’organitzi. Cal començarde mica en mica, amb coses concretesper anar reforçant el teixit associatiu.

Des del maig portem un ritme frenèticamb els aldarulls de Gràcia. Hem sentita parlar de mesures de suport als co-merciants de Gràcia. En què es basen?Creiem que tota la situació a Gràcia ambel Banc Expropiat ha agreujat la situaciódelicada en la qual estava el teixit asso-ciatiu i comercial de la zona. El passat 8 dejuny hi va haver una reunió on es va pac-tar que a finals de mes hi haurà un Pla de

Comerç amb dos vessants: un de pla dexoc, amb accions ràpides i resolutives permillorar l’afluència de clients, i un segonbasat en un pla estratègic que implicariaintentar formar una federació, crear unamarca per a l’entorn, una identitat prò-pia... Un treball de més recorregut. Posa-rem els recursos que calguin, però hemde rebre informació dels comerciants persaber què els fa falta.

Un altre tema candent és el top manta,què en pensa?Nosaltres estem al costat de les personesque fan les coses correctament i d’acordamb la legalitat i d’aquelles altres que percircumstàncies de la vida estan fora de lalegalitat però que s’hi volen acostar.Creiem que a les persones que exercei-xen la venda ambulant il·legal i volentenir una nova oportunitat cal ajudar-les,i des de l’Ajuntament tenim diferents pla-taformes per fer-ho, com Barcelona Ac-tiva. Però al mateix temps considero que

els productes falsificats, la manca de pa-gament de les taxes d’ocupació o lamanca de pagament dels impostos deri-vats d’aquestes vendes són coses que di-fícilment es poden acceptar en unajuntament democràtic. Cal afegir tambéque l’assemblatge i la venda de produc-tes falsificats és un delicte. Per tant,també caldria el suport de la Generalitati la implicació de les forces de seguretatautonòmiques.

I sobre la qüestió dels horaris, quinaopinió té?Per sort tenim un acord pactat al Ple ambel qual es va arribar a un consens. Crec queaquest és l’acord que funciona, no satisfàdel tot ningú però tothom se sent repre-sentat en gran part. Crec que hem d’avan-çar en el compliment i els compromisos del’acord. Ara per ara no és el moment de tor-nar a obrir aquest debat perquè, tot i quehi ha opinions enfrontades, no podem se-guir aprofundint en les diferències.

MOSTRES/Els eixos i associacions comercials han pre-parat uns mesos de juny i juliol farcits d’activitats i fi-res a l’aire lliure per aprofitar el bon temps. Durant elsprimers dies de juny, diferents eixos han celebrat fi-res comercials, com ara Barnavasi, el passat dia 4, l’EixSant Martí, diumenge 5 de juny, o bé l’Eix Sant Andreu,que va sortir al carrer el passat 4 de juny.

Una altra de les activitats preferides dels eixos sónles rutes de tapes. L’Eix Sagrada Família està celebrantla seva primera fins al 28 de juliol, mentre que els ei-xos del Clot, Sant Martí i Poblenou fan el seu Triata-pes fins a finals del mes que ve.

La calor convida a sortir alcarrer a gaudir dels eixos

ESDEVENIMENTS/ El programa de primavera-estiudel BCN Moda al Carrer va arribar a la seva fi el pas-sat dissabte 4 de juny amb la desfilada de Barnava-si, celebrada al carrer Muntaner, entre Ronda GeneralMitre i Arimón. Abans, uns altres cinc eixos comer-cials van celebrar les seves.

L’Eix Sagrada Família va obrir foc el passat 20 de maig,mentre que l’Eix Sant Andreu la va celebrar l’endemà. Unasetmana més tard, el 27 de maig, l’Eix Sant Martí va treu-re les seves propostes de moda i complements al carrerCantàbria i dijous 2 de juny va ser el torn de l’Eix Sarrià.L’endemà divendres dia 3 va ser el torn de l’Eix Clot.

Des de la Fundació Barcelona Comerç, impulso-ra del cicle d’actes de moda al carrer, s’ha fet un bonbalanç de les desfilades i s’ha assegurat que milers depersones han estat testimonis d’un cicle que preténdemostrar que els barris també marquen tendència.

Milers de barcelonins omplen lesdesfilades del BCN Moda al Carrer

“El comerç ha d’estar elmés associat possible”Montserrat Ballarín / Regidora de Comerç de l’Ajuntament

Juny / Juliol 201621 |

El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3 comerç en línia

“La Fundació necessitava adaptar-seals nous temps, i això estem fent”

CONSUM/ El Parlament Europeuha aprovat una resolució que ins-ta la Comissió a posar en marxamesures contra les pràctiquesdeslleials en la cadena de distri-bució d’aliments, per tal de garantiringressos justos als productors imés varietat de productes alsclients. A més, també reclamacombatre la sobreproducció i elmalbaratament. “Hem de fer mésper millorar l’equilibri entre elsproveïdors i els supermercats”, hadit un dels ponents de la resolució.

El ParlamentEuropeu, contra lapràctica deslleial

FORMACIÓ/ El Cibernàrium, alcarrer Roc Boronat, 117, acolliràels pròxims dies 21 i 23 una ses-sió formativa gratuïta adreçadaa planificar i posar en marxauna botiga virtual. Aquesta ac-tivitat mostrarà els passos que calseguir per muntar la botiga a laxarxa mitjançant el programariOSCommerce, una plataformalliure i gratuïta. El concepte debotiga virtual representa l’in-tent de traslladar l’operativa tra-dicional d’un comerç a internet.

Un taller per posaren marxa unabotiga virtual

Lluís Llanas / Vicepresident executiu de la Fundació Barcelona Comerç

DADES/Segons dades publicadesfa pocs dies per l’Institut Nacionald’Estadística (INE), les vendes delpetit comerç de proximitat cata-là van augmentar un 6,8% a l’abrilrespecte al mateix mes de l’anypassat. Aquest augment ha estat,en aquesta ocasió, superior al dela mitjana estatal, que va ser del6,4%. Les comunitats autònomesque més han augmentat vendeshan estat les Illes Balears –ambprop del 9%–, País Basc –8,5%– iMadrid –8,3%–.

Tornen a créixer lesvendes del comerçde proximitat

ENTREVISTA/ Lluís Llanas és presidenti botiguer a l’Associació de Comerciantsde Creu Coberta i, des del passat mesde maig, quan es va elegir la nova Juntaa la Fundació Barcelona Comerç, tambéés vicepesident executiu. Amb ell par-lem dels canvis a la Fundació i de comen sortiran beneficiats els eixos.

Quins canvis es podran veure a laFundació?Estem avançant cap a una gestió més ho-ritzontal. La nostra intenció és involucrarcada cop més els patrons de la fundació,els presidents dels eixos, els quals tenenun coneixement molt profund del co-merç de la ciutat i són clau per a la nos-tra organització.

Quines funcions desenvoluparà coma vicepresident executiu?M’encarregaré del desenvolupamentd’activitats de la Fundació durant l’any,seguint els programes i les estratègiesdefinides amb el patronat, el presidenti el director. A més, m’encarregaré de lagestió de diferents àrees com el pro-grama de relacions amb nous eixos,acords institucionals, immigració, res-ponsabilitat social corporativa i acom-panyament i serveis als associats, entred’altres.

Què aporta aquesta nova junta? Primer de tot he intentat veure quinessón les necessitats de la Fundació i de-finir quins valors volem defensar. Coma Fundació hem d’adequar-nos als noustemps, amb estratègies definides. LaFundació també ha de ser capaç de do-nar resposta a nous fenòmens: hi ha ha-gut molts canvis en el món associatiu,molts canvis polítics i divisió d’opi-nions en temes sensibles, i això ens haportat a la definició d’un nou programa.Aquest nou programa es basa en qua-tre pilars: transparència, treball en xar-xa, serveis i responsabilitat social cor-porativa.

En què es basarà aquesta transpa-rència que cita?Cal avançar cap a una manera d’actuarque reforci la confiança que els eixos co-mercials tenen en nosaltres: hem de fer

accessible tota la informació i exposar-la als nostres associats, implantant de-terminats mecanismes d’autocontrol irendició de comptes.

I pel que fa al treball en xarxa?La gestió d’una associació, i en aquest casd’una fundació, només es possible quanes pensa i es fa en xarxa. Una associacióés una xarxa de relacions. El treball enxarxa té dues vessants: una d’externa,amb la qual pretenem reforçar la xarxade relacions amb entitats i diferents or-ganitzacions innovadores i comple-mentàries en l’àmbit de ciutat, per poderdesenvolupar projectes compartits iarribar a tots els temes d’importància,convertint-nos en agents de transfor-mació amb capacitat de formular opi-nions i d’exercir lideratge. L’altra vessantés més interna, a nivell d’organització, iens permetrà ser més dinàmics a l’horade prendre decisions i de tirar projectesendavant alhora que impliquem moltmés els patrons.

I com es defensarà la ResponsabilitatSocial Corporativa?El comerç ha de tenir una exigència èti-ca. La Responsabilitat Social Corporati-va ha de ser la contribució activa i vo-luntària per millorar en l’àrea social,

econòmica i ambiental, avançant cap ala formació d’eixos socialment respon-sables.

Tot això com ajuda els eixos?Esperem que, començant per aquestesaccions, els eixos se sentin part activade la Fundació en ser ells mateixos elsque gestionaran les àrees autònomes.Això sí, sempre seguint els valors in-closos dins del nostre codi ètic, el plad’actuació, els estatuts i tenint en comp-te que hi hagi sempre una viabilitat eco-nòmica.

També s’ha parlat molt de nous serveisi iniciatives. En podria citar algunes?La Fundació ha d’evolucionar cap a laprestació de serveis de qualitat. Estàclar que hem de ser una central de ser-veis incorporant accions com la Q dequalitat, desenvolupant plans com eldefensor del client, intentant donarsuport als eixos a nivell de comunica-ció... És a dir, reforçar l’estructura de laFundació per donar serveis als associats.El nostre lema és Cultura, Ciutat i Co-merç i, per tant, hem d’evolucionarcap a aquesta prestació de serveis dequalitat oferint també sistemes de pla-nificació, de seguiment i d’avaluació pertal de valorar-ne l’impacte.

Juny / Juliol 2016| 22 comerç en línia El periòdic dels botiguers dels barris de Barcelona_butlletí nº3

23 | línianoubarris.cat11 juny 2016Comerç en Línia

L’èxit d’una botiga no es mesura no-més amb el volum de vendes o ambel tipus de clientela que aplega. Ladiferència entre mirar cap enda-vant amb optimisme o replantejar-se el negoci depèn, molt sovint, decom es gestionen els recursos. I unexemple n’és l’optimització del con-sum d’energia elèctrica.

Poca gent sap que, de mitjana,una botiga d’alimentació consu-meix 29.128 kWh anuals, el que estradueix en una despesa de 4.500euros, o que un establiment co-mercial dedicat al sector del lleurees gasta cada any una mitjana de1.200 euros només en energia con-sumida. Aquestes dades, propor-cionades per un estudi recent del’Institut Català d’Energia (ICAEN),mostren que el marge de milloraper escurçar despeses als comerçosde Catalunya és ample.

És per aquesta raó que la Ge-neralitat va iniciar el passat 23 demaig una campanya per fomentarl’estalvi i l’eficiència energètica als co-merços, amb l’objectiu d’avançar cap

a un sector “més productiu, rendiblei sostenible”. El programa, que por-ta per nom Estalvi d’Energia al teu co-merç, inclou tallers formatius i fins itot la possibilitat de gaudir d’un diag-nòstic gratuït de consum elèctric ales botigues que així ho sol·licitin.

DIAGNÒSTIC DE FRANCAmb els diagnòstics energètics defranc que ofereix el programa, els bo-tiguers comprovaran quin és el seupotencial d’estalvi i quines mesurespoden posar en pràctica per millo-rar-lo el màxim possible. Aquestaanàlisi s’ha de demanar en la sol·li-citud d’inscripció als tallers.

Un cop assessorats, els boti-guers tenen accés a una línia de fi-nançament per aplicar les obresnecessàries i esdevenir un establi-ment eficient energèticament par-lant. En concret, el Consorci de Co-merç, Artesania i Moda (CCAM) tin-drà disponible, fins al 30 de setem-bre, una línia de préstecs de 10.000a 100.000 euros amb un aval del70%, els quals seran tramitats ambCaixaBank o Banc Sabadell.

EINES PER ESTALVIARPer la seva banda, les sessions for-matives –que a Barcelona van

arrencar el mateix 23 de maig,amb la jornada inaugural– estanencaminades a conscienciar i in-formar sobre la despesa energèti-ca i a conèixer accions, eines i pràc-tiques de gestió elèctrica que qual-sevol persona pot impulsar a la sevabotiga, les quals, de retruc, “acabenredundant en la rendibilitat delnegoci, en la seva imatge envers elsseus clients i en el medi ambient”,asseguren des del departamentd’Empresa i Coneixement.

Aquests tallers se celebraranarreu de Catalunya fins al dia 27 dejuny, tot i que a Barcelona ja vanacabar dimarts dia 7 de juny ambuna sessió al Centre d’Artesania deCatalunya, situat al carrer BanysNous, 11, de dos quarts de 10 a dosquarts de 12 del matí.

Per inscriure’s a les sessions calvisitar la web www.ccam.cato enviarun correu a l’adreça electrònica [email protected]. I per obte-nir més informació sobre el pro-grama, la Generalitat també ha ha-bilitat el telèfon 934 849 909 pera qualsevol dubte. La iniciativaha estat impulsada per la Gene-ralitat a través del CCAM, l’ICAENi l’Associació de Gremis d’Instal·la-dors de Catalunya (AGIC).

Vols estalviar energia a la botiga?»La Generalitat impulsa una campanya per millorar l’estalvi energètic als establiments comercials»El programa ofereix diagnòstics de consum gratuïts als comerços i préstecs per aplicar-hi millores

RedaccióBARCELONA

L’eficiència energètica al comerç el fa ser, segons la Generalitat, “més efectiu i sostenible”. Fotos: Arxiu / Infografia: Línia

CONSELLS4L’estalvi energèticés una acció que no només ajuda arendibilitzar un negoci, sinó quetambé col·labora amb la sostenibi-litat i el medi ambient. En aquest sen-tit, un dels elements que més con-sum elèctric genera i que més im-pacte pot tenir sobre la natura és lail·luminació.

Ara per ara, el 40% de focus dellum de les botigues són fluorescents,els quals generen el 27% del con-sum, una xifra que augmenta fins al57% en el cas dels llums halògens,que suposen el 35% dels puntsd’il·luminació. Una bona pràcticaper reduir la factura de la llum ésapostar per les bombetes de baixconsum, un tipus d’il·luminació que

no arriba al 20% als comerços i queté un consum energètic inferior.

Per altra banda, un altre dels ele-ments a tenir en compte són els ai-res condicionats. Segons l’estudide l’Institut Català d’Energia sobreel consum elèctric a les botigues ca-talanes, un 69% dels establimentstenen aire condicionat. L’antiguitatmitjana dels aparells, tal com descriuel mateix informe, és de poc més dequatre anys, tot i que les xifres varienun pèl en funció del tipus de comerç.En aquest sentit, la renovació i ins-tal·lació d’equips adequats a cada es-pai permetria estalviar més.

Amb tot, aquestes són algunesde les petites accions que poden aju-dar a reduir despeses i ser sostenibles.

Petites accions per estalviar

Comerç| 24


Els botiguers del districte vantornar a fer una demostració deforça dissabte passat dia 4 dejuny amb la fira El Comerç esMou a Nou Barris, que es va ce-lebrar a la plaça Virrei Amatdurant tot el dia.

Segons informa un dels or-ganitzadors de la mostra, l’EixNou Barris, hi van participarprop de 80 carpes de botiguesdel districte i hi va haver una“bona afluència” de visitants,un fet afavorit per la bona cli-matologia de la jornada.

A banda de l’aspecte méspurament comercial, la fira vacomptar amb música en directe,exhibicions de gimnasos i esco-les de dansa de Nou Barris i ta-llers per a tota la família, com elque va organitzar la lliberia San-

tos Ochoa per als més petits dela casa.

Però un dels actes més des-tacats d’aquell dia va ser el “be-renar vintage” que va oferir elMercat de la Mercè, el qual va re-partir un miler de porcions de pài xocolata entre els assistents.Des de l’Eix Nou Barris han vol-gut agrair la col·laboració d’a-

quest mercat i han recordat queno és la primera vegada quepren part en les activitats que or-ganitzen la resta de comerciants.

Per últim, la fira comercialtambé va comptar amb el tradi-cional joc de premis del dau ge-gant, que va estar disponible almigdia i també al voltant de lessis de la tarda.

Actuació del grup de dansa My Be Dance. Foto: Eix Nou Barris

Prop de 80 botigues al Comerçes Mou a la plaça Virrei Amat

» El Mercat de la Mercè reparteix mil racions del “berenar vintage”» Des de l’Eix Nou Barris celebren la “bona afluència” de visitants

Activitats | Festa Major al Mercat de Ciutat MeridianaEl Mercat de Ciutat Meridiana serà l’escenari avui d’una mostra de comerç i xocolata-

da popular, a partir de les sis de la tarda, en el marc de la Festa Major del barri. Noserà l’única activitat que se celebri a l’equipament, ja que diumenge dia 19 es farà unfestival de tapes i una sessió de teatre comunitari a partir del migdia i fins a les tres.

RedaccióNOU BARRIS

INICIATIVA4La segona meitatdel mes de maig va tornar a es-tar dedicada als mercats. Coin-cidint amb la Setmana Interna-cional dels Mercats, el consisto-ri s’ha adherit a la campanya Es-tima el teu mercat, una iniciati-va d’àmbit mundial que preténfer valdre aquests equipamentsi impulsar-los entre els clients.Emmarcat en aquesta setmana,Ajuntament, Mercabarna i Di-putació també han desenvolupatla campanya Tria mercat, tria

salut, que pretén promocionarl’alimentació fresca i saludable.

Al llarg d’aquells 15 dies, di-ferents mercats de la ciutat vanprograma tot un seguit d’activi-tats per a tota la família. Des dexerrades sobre alimentació sa-ludable i productes de tempo-rada, passant per actuacionsmusicals i activitats infantils, iarribant a demostracions en di-recte de cuiners famosos oshowcookings, molt de modadarrerament.

La campanya Estima el teumercat s’impulsa des de fa unsanys a diversos mercats del món,i vol posar de manifest la im-portància d’adquirir productesfrescos i de temporada per a, d’a-questa manera, gaudir d’unaalimentació “responsable, se-gura i sana”, segons afirmendes del consistori. Un consisto-ri que també impulsa, per altrabanda, els Mercats Verds, unprograma que aposta per mer-cats amb productes ecològics.

Fomentant els productes frescos

Les demostracions de cuina han tingut un paper rellevant. Foto: Mercats BCN

La Confederació de Comerçcessa Miquel Àngel Fraile

POLÈMICA4La Confederacióde Comerç de Catalunya (CCC)va comunicar el passat dijousdia 2 el cessament del seu se-cretari general, Miquel ÀngelFraile, perquè, segons indica,“els comptes dels darrers exer-cicis s’han tancat amb pèrdues”.Segons un comunicat, la junta“ha perdut la confiança en la tas-ca de Fraile”.

Segons va avançar El Perió-dico i han confirmat fonts de laCCC a aquesta publicació, unaauditoria externa hauria detec-tat un forat de més de dos mi-lions d’euros als comptes.

El mateix Fraile ha explicata diversos mitjans que va posara disposició el seu càrrec a prin-

cipis de juny perquè s’hanarrossegat anys de pèrdues,però ha negat la possibilitat quehi hagi cap irregularitat. Se-gons va indicar El Periódico, laCCC també ha rellevat de les se-ves funcions a Rosa Maria Se-rrano, directora del departa-ment de Formació de l’entitat iesposa de Fraile.

De moment, i de manera in-terina, la presidenta de la Con-federació de Comerç, M. RosaEirtja –qui hauria encarregatl’auditoria–, ha assumit les fun-cions de la secretaria general.

Fraile havia estat l’únic se-cretari general de la patronal decomerciants catalana des de laseva fundació, l’any 1985.


BARCELONA4El modernTanatori Barcelona Ronda deDalt ha apostat, des de la sevainauguració l’any 2006, per ofe-rir uns serveis personalitzats iadaptats a les necessitats decada família.

La seva arquitectura i distri-bució han sigut dissenyats pertransmetre tranquil·litat i co-moditat. Es tracta d’un espai de12.000 metres quadrats, 20 salesde vetlla i 2 oratoris multicon-fessionals amb capacitat per a230 i 400 persones assegudes.

Totes les sales de vetlla dis-posen de llum natural, lavabopropi, armari guarda-roba, ne-vera i telèfon directe de recep-ció de trucades. I que a mésofereix, entre d’altres, floriste-ria pròpia, servei Wi-Fi gratuït,cafeteria, restaurant i aparca-ment per a 250 vehicles. Unazona enjardinada al voltant del’edifici acaba de donar al con-junt del tanatori una gran sen-sació de serenor.

Situat al costat de la Rondade Dalt, el Tanatori BarcelonaRonda de Dalt és de fàcil accési està molt ben comunicat ambla ciutat.

Com passa en tots els cen-tres ÀLTIMA, al Tanatori Barce-lona Ronda de Dalt es pot tra-mitar la prestació del serveiamb totes les companyies as-seguradores i gestionar totamena de trasllats a qualsevol ta-natori o cementiri de destinació.

Servei a tot BarcelonaÀLTIMA ofereix un servei fune-rari complet i excel·lent ambuna òptima relació qualitat-

preu i un servei integral que espot contractar amb una solatrucada i un sol interlocutor atot Barcelona. Es tracta d’unprocés que destaca per la sevafacilitat i comoditat de cara alclient.

Més de 300 anysÀLTIMA és el grup català cap-davanter i referent en el sectordels serveis funeraris: el grup tésota la seva gestió 29 tanatoris,7 crematoris i 17 cementeris alconjunt de Catalunya.

Tot i aquesta dimensió con-tinua sent l’empresa familiarque, des de fa més de 300 anys,ofereix la proximitat, els ser-veis, la confiança i l’experiènciad’un grup dedicat a cobrir tot elprocés de defunció amb unasola trucada, les 24 hores del dia,els 365 dies de l’any.

Truqui’ns al 902 230 238 pera qualsevol consulta. Ens adap-tem a totes les necessitats i atots els pressupostos.

Tanatori Barcelona Ronda de Dalt» ÀLTIMA t’ofereix un tanatori modern on trobar tots els serveis que puguis necessitar

» Les seves instal·lacions i la seva oferta de serveis funeraris personalitzats ho fan possible

4A ÀLTIMA Serveis FunerarisIntegrals la Responsabilitat So-cial Corporativa (RSC) és un ele-ment estratègic clau. Entre altresaccions, hem renovat per tresanys el conveni de la CàtedraWeCare: Atenció al final de laVida, signat per ÀLTIMA amb laUniversitat Internacional de Ca-

talunya (UIC Barcelona) i l’Insti-tut Català d'Oncologia (ICO), ique compta amb un grup detreball internacional per pro-moure la recerca aplicada, decaràcter interdisciplinari i mul-tidimensional, referida a l'aten-ció al final de la vida dins l'àreade les cures pal·liatives.

Compromís social

Un servei funeraricomplet i excel·lent

amb una òptima relació qualitat-preu

| 26 línianoubarris.cat 11 juny 2016

La FAVB ha dut a terme una enquesta a una cinquantena de col·lectius veïnals per tal de conèixer quines són les millores que els veïns reivindiquen en temes com urbanisme o mobilitat

L’estat de la ciutat, a examenINFORME/ Els veïns tenen molt a dir en comvolen que sigui l’urbanisme dels seus barris.Així ha quedat demostrat en un informe quela FAVB ha presentat recentment en el marcdel Fòrum veïnal sobre l’urbanisme de la ciu-tat. El document, que mostra el resultat dedos qüestionaris que han contestat 52 asso-ciacions de veïns, recull les conclusions de laconsulta ordenades per districtes i reflecteixles demandes en àmbits com l’urbanisme, lamobilitat, l’ensenyament o els equipaments.

Així doncs, a Sants-Montjuïc els veïns de-nuncien la desigualtat que hi ha entre la Ma-rina i la resta de barris. El veïnat consideraque cal millorar la mobilitat d’aquest territorii potenciar l’oferta lúdica i de lleure per a to-thom. També denuncia la contaminació deles zones industrials. Des dels barris propersal nucli de Sants, es demana lluitar contra elsoroll de les terrasses a les nits.

Els resultats a les Corts, en canvi, incidei-xen a instar l’Ajuntament a considerar moltmés les decisions dels veïns en el projecte deles superilles o en les reformes de la ColòniaCastells –ja encaminada– o el pla Anglesola.Els cortsencs també reclamen una residènciapública per a persones amb discapacitats,posen l’accent en la pobresa i les personesque dormen al carrer cada nit i demanen mi-llores en el manteniment de les zones verdes.

A Sarrià-Sant Gervasi la mobilitat i la reivin-dicació de més línies de bus nocturn és el temaestrella. Des de Can Caralleu volen un local pera l’associació de veïns i que es reasfaltin els ca-rrers i a les Planes creuen que cal combatre elsoroll dels Ferrocarrils de la Generalitat.

Els espais per als vianants i de convivèn-cia pública són les grans demandes a l’Ei-

xample. A més, els veïns reclamen la creaciód’escoles, de zones verdes i la necessitatd’impulsar l’habitatge de protecció oficial,millorar la gestió del turisme a la Sagrada Fa-mília i avançar en la connexió del tramvia.

El turisme també és l’eix central de les de-mandes a Ciutat Vella, però els seus veïnstambé volen més equipaments i la millorade l’accessibilitat a escoles i residències. A laBarceloneta demanen reforçar el Pla Espe-cial de Reforma Interior (PERI) del barri.

Pel que fa a Gràcia, la gran reivindicacióque fan els veïns és la renovació del Plad’Habitatge. Altres demandes són la millorade les voreres al nord del districte i la modi-ficació de la línia de bus 87. També es de-mana reformar l’entorn de la plaça Joanic.

Els veïns de Sant Martí reclamen més dià-leg amb les institucions. A més, volen equi-paments públics i esportius per a totes lesedats i que es reforci la xarxa d’autobusos.També demanen que es doni una empentaal teixit industrial del districte.

A Sant Andreu es posa el focus en la re-solució dels plans urbanístics vigents queestan aturats, com el PERI de la Maquinista aBon Pastor. La mobilitat és una altra gran de-manda i els veïns reclamen que s’avanci enles obres del TGV.

La reivindicació més important a Nou Ba-rris és la remodelació i el manteniment de l’es-pai públic. La renovació i millora dels parcs oel reforç de la xarxa de transport urbà són elsaltres punts que consideren que cal millorar.

Per últim, els veïns d’Horta-Guinardótambé incideixen en les deficiències deltransport públic i reclamen millores als ca-rrers i nous centres educatius i sanitaris.

MANIFESTACIONS/ El cap de setmana del 28 i el 29 demaig, la ciutat es va convertir en l’escenari de dues ma-nifestacions en defensa dels drets socials i laborals.

La primera d’elles, anomenada Marxa de la Dignitat,va reunir prop d’un miler de persones d’entitats, partitspolítics i sindicats als Jardinets de Gràcia. Sota el lema ‘Pa,treball, sostre i dignitat’, els manifestants van protestar con-tra les polítiques d’austeritat, van reivindicar el dret al’habitatge i van demanar igualtat social i unes condicionslaborals dignes. Els participants van recórrer el passeig deGràcia i van acabar la seva marxa a la plaça de Catalun-ya, on es van fer els parlaments i es va cloure l’acte.

La segona concentració, la que es va organitzar diu-menge 29, va ser molt més nombrosa (60.000 assistentssegons els organitzadors, 8.000 segons la Guàrdia Urba-na). Sota el lema 'Els drets no se suspenen: treball digne,drets socials i democràcia real', més de 40 sindicats i en-titats socials i sobiranistes van convocar aquesta mani-festació com a resposta a les suspensions de les lleis d'e-mergència energètica i habitacional i de la llei d'igualtatper part del Tribunal Constitucional. La manifestació vacomençar a la plaça Urquinaona, va baixar per la Via Laie-tana i va acabar al Pla de Palau, davant la seu de la Dele-gació del govern espanyol a Barcelona.

Milers de ciutadans surten al carrerper defensar els drets socials i laborals TROBADA/Els dies 1 i 2 de juliol, l’Assemblea de Barris per

un Turisme Sostenible (ABTS) organitzarà un fòrum veï-nal sobre turisme amb la col·laboració de la FAVB i la CON-FAVC. “El fòrum neix perquè volíem crear un espai oberton poder parlar de temes que no podem parlar durant lesassemblees”, explica Daniel Pardo, de l’ABTS.

Les activitats es faran a l’Espai Jove La Fontana de Grà-cia i arrencaran amb la presentació a càrrec de les entitatsorganitzadores i dues ponències de geògrafs que genera-ran temes de debat obert. Durant el matí del dia 2 s’orga-nitzaran tallers i dinàmiques participatives sobre temes comel canvi d’usos en espais públics, el model econòmic o la si-tuació del port amb els creuers, el medi ambient i la soste-nibilitat, on participaran activistes del Comitato Nograndi-navi d’Itàlia. A la tarda es farà un debat sobre formes d’au-toorganització i la cloenda, amb música a l’aire lliure.

Preparen un fòrum sobreturisme per al mes vinent

veïns en línia

Una imatge de la protesta del dia 29. Foto: CONFAVC

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

27 | línianoubarris.cat11 juny 2016

EQUIPAMENTS/ El passat 31 demaig, sis associacions de veïns vandenunciar l’incompliment d’unconveni que l’Ajuntament i Tele-fónica van signar l’any 2007. Lacompanyia es comprometia a as-sumir la conversió de nou edificisantics en equipaments a canvi dela requalificació d’un solar.

Els veïns van reclamar que eltema torni a sobre la taula i vananunciar que han demanat unareunió amb la regidora Janet Sanzper conèixer la seva valoració delconveni, analitzar les possibilitatsque hi ha perquè la ciutat rebi elsequipaments i revisar el projected’edificació a l’antic edifici de lacompanyia a l’avinguda de Roma.

Reclamen queTelefónica compleixiun conveni de 2007

OCUPACIÓ/ En un comunicat que signaconjuntament amb l'Associació de Veïns dela Vila de Gràcia, la FAVB es va posicionar aprincipis de mes en contra del desallotja-ment del Banc Expropiat (Gràcia), va defen-sar la tasca social que els col·lectius que l’hangestionat han dut a terme i va reafirmar elseu suport a trobar una solució que permetila seva continuïtat i a desenvolupar políti-ques “que frenin el procés especulatiu queestà en l’origen del problema”.

La federació critica el desallotjament dellocal, assegurant que és “una mostra de coms’ha resolt la crisi financera generada per labombolla especulativa”. La FAVB denuncia la“persistent pressió especulativa” que pateixla Vila de Gràcia i assegura que “l’immoblemai no hauria hagut de tornar a mans priva-

des i les entitats del barri tenen tot el dret dereclamar-lo per a fins socials”. Des de la FAVBapunten que cal trobar una solució i que, se-gons ells, aquesta passaria per una reflexióconjunta entre els col·lectius del Banc, el tei-xit associatiu del districte i les administra-cions, que “han de fer tots els esforços perobrir portes i no enquistar la situació”.

La FAVB també lamenta la situació detensió que viu el barri i destaca “les mobilit-zacions pacífiques” dels veïns, tot i queapunta que no els semblen “adequades de-terminades actituds”. El comunicat també téparaules per a l’acutació policial, la qual titllade “forassenyada” i diu que “ha contribuït atrencar el clima de convivència”. Per últim, laFAVB denuncia la gestió que Xavier Trias vafer del cas durant el mandat passat.

La FAVB defensa la tasca social del BancExpropiat i confia en la seva continuïtat

URBANISME/ La Plataforma con-tra l’Hotel del Rec Comtal i en De-fensa del Patrimoni Històric vatornar a organitzar una assembleael passat 28 de maig. “Van veniruna cinquantena de veïns i vam ex-plicar que ens oposem a la cons-trucció d’un bloc de pisos socials:creiem que l’espai no és el mésadequat”, explica Maria Mas, co-ordinadora de la plataforma.

Mas explica que estan recollintsignatures en contra del bloc idiu que volen fer una altra troba-da abans de l’estiu. A més, el dia 17d’aquest mes, l’Antic Teatre orga-nitzarà una actuació reivindicati-va que anirà des del Palau de laMúsica fins al davant de l’hotel.

Segueix la lluitadels veïns del Rec Comtal

REIVINDICACIÓ/ La Marea Pen-sionista ha tornat a fer sentir la sevaveu. Aquesta vegada, la platafor-ma va organitzar una concentra-ció davant del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya el passat 10de maig per mostrar el seu rebuiga la politització del sistema judicial.

“Van venir gairebé 500 perso-nes i vam protestar perquè els jut-ges primen els interessos dels po-lítics als dels ciutadans”, explica elportaveu Domiciano Sandoval.Els pensionistes van protestar perla congelació del sistema públic depensions amb efecte retroactiu.Sandoval explica que, si cal, por-taran les seves reivindicacions alTribunal d’Estrasburg.

Marea Pensionista:no a la polititzacióde la justícia

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

veïns en líniaveïns en línia

“És molt important que es fomenti lasolidaritat entre barris, d’aquí o de fora”

ENTREVISTA/Del 27 d’abril al 2 de maig, unadelegació catalana va visitar Buenaventura(Colòmbia) per supervisar sobre el terrenyl’actuació de l’empresa catalana TCB, acusadade greus impactes socials i ambientals. Entreels integrants de la delegació hi havia JoanMaria Soler, vicepresident de la FAVB. Ara par-lem amb ell d’aquesta experiència i de la vo-luntat de la FAVB de defensar els dretshumans més enllà de les fronteres de la ciutat.

Com va anar el viatge a Buenaventura?Va ser revelador. Vam poder conèixer una re-alitat molt diferent de la que vivim a casa nos-tra, però amb la qual tenim alguns vincles, comla presència de l’empresa TCB, que és catala-na. Allà hi volen construir el port més impor-tant de l’Amèrica Llatina al Pacífic i això alte-ra, i molt, la vida als barris costaners.

Es tracta d’una zona que supera tots els ín-dexs del país en violència i vulneracions dedrets humans. És tan greu la situació?Molt, i no només al país, sinó a tot el continent.De fet, només Juárez, a Mèxic, té una situaciópitjor. La població pateix una pobresa extre-ma, no hi ha hospitals –el més proper és a Cali,a 150 quilòmetres– i com a molt tenen 2 o 3hores d’aigua potable al dia. La gent es quei-xa que, mentre grans empreses fan el seu grannegoci, les condicions de vida no milloren.

Van poder comprovar si, com creien, la fi-lial de l’empresa TCB està implicada en lavulneració de drets humans a la ciutat?No som detectius, però la gent assenyalaaquestes empreses i diu que, per activa o perpassiva, tenen relació amb la situació de vio-lència. Però no tenim elements per arribar auna conclusió així. Tot i això, les dades diuenque en els darrers anys hi ha hagut uns 8.700assassinats i més de 2.000 desapareguts.

Van poder visitar les instal·lacions de l’em-presa? Els van rebre bé?Sí, la rebuda va ser correcta, molt ben prepa-rada per part d’ells, cuidant tots els detalls almàxim per transmetre una imatge de trans-parència i netedat.

A banda d’aquesta empresa, també volienconfirmar si altres companyies catalanes te-nen interessos a la ciutat. Què van trobar?Volíem parlar amb Esteyco perquè han fet elmasterplande Buenaventura, però no van res-pondre la nostra petició fins una hora abansque agaféssim l’avió de tornada. Ens fa la sen-sació que volien evitar la trobada.

Fa un any, el Parlament es va comprometrea seguir la situació. S’ha fet alguna cosa alrespecte des de les institucions?Sí, de fet el viatge forma part d’aquesta voluntati el passat dia 3 vam fer-ne una presentació alParlament. A més, sabem que es vol impulsarun organisme per vigilar el comportament èticde les empreses catalanes a l’estranger.

Creu que és positiu per a la FAVB implicar-se en accions exteriors o s’hauria de res-tringir l’àmbit d’actuació a la ciutat?Creiem que és molt important que es fomentila solidaritat entre barris, siguin de la nostra ciu-tat o de fora. Això forma part del nostre ADN.

Què els diria als veïns que volen ajudar encasos com aquest? Què es pot fer des d’aquí?Han de saber que hi ha un organisme que vet-lla pel dia a dia a Buenaventura i a tot aquestpaís, que és la Taula Catalana per la Pau i elsDrets Humans a Colòmbia, i hi ha moltes ma-neres de col·laborar amb ells. Per part nostra,volem continuar amb el projecte i fer xerra-des explicatives als barris, però això encarahem de treballar-ho bé.

Joan Maria Soler / vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB)


29 | Comarca línianoubarris.cat11 juny 2016

La Diputació de Barcelona haanunciat una aportació extraor-dinària de caràcter social, dotadaamb 15 milions d’euros, i quedóna resposta a les sentènciesdel Tribunal Constitucional (TC)contra les mesures urgents perafrontar l'emergència en l'àmbitde l'habitatge i la pobresa ener-gètica. Ho va fer Mercè Conesa du-rant l'acte de presentació del Plad'Actuació de Mandat (PAM) 2016-2019 de la corporació, celebrat al'Institut del Teatre, i que va reunirels alcaldes de la demarcació.

La presidenta de la Diputació,Mercè Conesa, defensa que “te-nim un repte social que ens in-terpel·la” i recorda que, “davantdel bloqueig al qual ens abo-quen les últimes sentències delTribunal Constitucional, la Dipu-tació respon de manera consen-

suada amb un pla de 15 milionsd’euros”.

El nou programa dóna cober-tura als subministraments bàsics,al lloguer o la hipoteca de l'habi-tatge habitual, a la pèrdua tem-poral o permanent d'habitatgeper desnonament, a l'alimentaciói necessitats bàsiques de subsis-tència o a l'alimentació infantil, hi-giene i lactància.

Per a Conesa, el nou país ques'està construint “té una emer-gència social que ha de ser ate-sa” i, per aquest motiu, la Dipu-tació negociarà amb les empre-ses subministradores amb qui lacorporació té contractats els ser-veis bàsics amb l'objectiu quedestinin una part de les facturesque s'abonen a cobrir les neces-sitats de subministrament de lespersones que es troben en si-tuació de vulnerabilitat.

“PRIMERA VEGUERIA”A nivell nacional, la presidentaMercè Conesa posa de relleu

que “la Diputació de Barcelonavol ser la primera vegueria de Ca-talunya” i deixa clar que la cor-poració “no vol ser espectadoradel procés”, sinó protagonistade la construcció del nou país.

Des de la corporació tambés’envia un missatge de felicitacióals ajuntaments de la demarcacióperquè “han fet els deures enaquests darrers quatre anys i hanreduït l'endeutament en un 15%”.

QUATRE PILARSTerritori, persones, tecnologia ipaisatges. Aquestes quatre pa-raules defineixen els reptes queafronta la Diputació amb el Plad'Actuació de Mandat 2016-2019,quatre pilars que volen abraçar larica i complexa diversitat del te-rritori, així com “donar resposta ales necessitats i les demandesdels pobles i ciutats”, en paraulesde la pròpia presidenta.

A més de la voluntat d’impulsarla participació activa al procés na-cional, una de les principals apos-

tes d’aquest mandat és la transpa-rència, per la necessitat d’explicar“què volem fer, com ho volem fer”i de poder “rendir comptes”, a travésd’un conjunt d’indicadors que el go-vern de la Diputació ha implantaten aquest document.

La Diputació ha projectat elPla d’Actuació de Mandat sota ellema ‘Connectem’, un documentque també treballa per augmen-tar la inversió al territori i oferirmés atenció a les persones. Per alvicepresident primer, Dionís Gui-teras, les línies mestres de l’àreaque presideix són la cooperacióinstitucional, la protecció delsParcs Naturals, la promoció de l’úsde la biomassa i la millora de lagestió forestal, l’increment delparc d’habitatges socials i l’apos-ta per fer unes vies locals més se-gures i al servei de les persones.

El vicepresident segon, MarcCastells, destaca l’impuls delsPlans Locals d’Ocupació, el man-teniment de projectes com ‘Re-empresa’ i ‘Accelera el creixement’

i l’aposta pels comerços de pro-ximitat i la marca turística ‘Barce-lona és molt més’, a través delsprojectes ‘Camins de Riu’ i del‘Programa Biosphere’.

Per la seva banda, el vicepre-sident tercer, Martí Pujol, posa èm-fasi en poder fer arribar el serveibibliotecari a tota la demarca-ció, així com innovar en el serveique actualment s’ofereix. Des del’àrea que ell encapçala, al llarg delmandat també es continuaràapostant per la cultura, l’esport iel sistema educatiu.

Finalment, la vicepresidentaquarta, Meritxell Budó, recordaque la Diputació ofereix el ServeiLocal de Teleassistència a 69.000usuaris i impulsa plans contra lapobresa i programes contra laviolència masclista. A més, tambées treballa per donar continuïtatal servei ‘Respir’, al foment de laparticipació i la mediació ciuta-dana, al suport als ens locals i lespolítiques per a la salut pública ia defensar els consumidors.

15 milions d’euros per fer front a la pobresa energètica

»La presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, fa pública aquesta aportació social extraordinàriacom a resposta a les sentències del TC durant la presentació del Pla d'Actuació de Mandat

RedaccióBARCELONA

El Pla d’Actuació de Mandat té la voluntat de donar resposta a les necessitats i les demandes dels pobles i ciutats. Fotos: Judit Contreras / Diputació de Barcelona i Arxiu

@diba

Esports| 30


Després d’haver estat a puntd’entrar al play-off d’ascens, laMonta ja prepara la pròximatemporada, on intentarà millo-rar els resultats i aconseguirentrar a la fase final per pujar aSegona B. Per aconseguir aquestobjectiu que se’ls hi escapa alsgroc-i-negres des de fa uns anys,han fet canvis al cos tècnic.

Per una banda, Toni Escu-dero seguirà a la banqueta de laMonta, tot i els rumors de la sevano continuïtat. El tècnic, per al-tra banda, estarà acompanyat perPedro García, el 10 de la Montaque serà també el secretari tèc-nic de l’equip –compaginarà elcàrrec amb el de jugador–.

Sigui com sigui, la maqui-nària de la Monta ja ha comen-çat a treballar per configurar un

equip competitiu que tingui op-cions d’assolir l’ascens. Per unabanda, s’ha renovat la columnavertebral de l’equip, un totald’11 jugadors, entre els quals hiha Tato, Santos, Alberto, Dowi,Rubén, Joshua, Dani Sánchez,Toni Pérez, Joel, Segarra i el ma-teix Pedro García.

Pel que fa al capítol de fit-xatges, ja s’han confirmat les in-

corporacions de Pau López, mig-campista del Rubí, Alabau i Do-mingo, davanter i pivot defensiuprocedents del Masnou, i Diego,un extrem que prové del Cer-danyola.

De moment, els de Nou Ba-rris no han fet oficial cap baixa,tot i que en els pròxims dies i set-manes poden haver-hi canvis enaquest aspecte.

Pedro García, segon per l’esquerra, serà jugador i secretari tècnic. Foto: Arxiu

El duet García-Escudero perfilala Monta de cara al curs vinent» Pedro García compaginarà la secretaria tècnica amb ser jugador

» Escudero seguirà finalment un any més al club groc-i-negre

‘Arrasandor’ derrota Levickisi homenatja Muhammad Ali

BOXA4Sandor ‘Arrasandor’Martín va aconseguir una im-portant victòria als punts (60-54) contra el letó Ivans Levickisel passat dissabte 4 de juny a Bil-bao, on va defensar el seu títol decampió d’Europa súper lleuger.

Martín va guanyar davant unrival que no va deixar que el deNou Barris lluís el seu millor es-til de boxa. El boxejador vaagrair el suport dels aficionatspoc després del combat a les xar-xes socials mentre que el gimnàson entrena, el Gallego Prada, vaassegurar que Martín “fa fàcil elque és difícil”.

El combat va tenir lloc el ma-teix dia que es va fer pública lamort del mític Muhammad Ali,considerat no només el millorboxejador de la història sinótambé l’esportista més gran.Martín va retre homenatge a Aliamb un emotiu text a les xarxessocials on descrivia la tristesaper la notícia i l’especial moti-vació que tenia de cara a l’en-frontament amb Levickis. “Avuino m’atura res”, va afirmar.

Després del combat, Martínva recordar Muhammad Alimostrant una samarreta ambel boxejador nord-americà.

El socialista David Escudé,nou comissionat d’Esports

NOMENAMENT4L’acord de go-vern entre BComú i el PSC tam-bé ha comportat un canvi en elcomissionat d’Esports. La finsara responsable d’aquesta àrea,Marta Carranza, ha deixat pas alsocialista David Escudé, que haassumit el càrrec.

Escudé és el primer secreta-ri del PSC al districte de SantMartí. De fet, havia estat regidorde l’Ajuntament a l’anterior le-gislatura, però no havia entrat enl’actual, ja que ocupava la cin-quena posició a les llistes del PSCper al consistori i només van po-

der entrar finalment quatre re-gidors socialistes.

El comissionat d’Esportsestà ara sota el paraigua de l’à-rea de Drets de la Ciutadania,Participació i Transparència, ca-pitanejada pel quart tinent d’al-calde, Jaume Asens.

Un dels primers actes desta-cats als quals va assistir el noucomissionat va ser diumengepassat al Nou Sardenya, en elpartit de tornada del play-offd’ascens a Segona B entre l’Eu-ropa i el San Fernando, que vaacabar amb derrota escapulada.

Els World Roller Games del 2019 comencen a rodar

PATINATGE4Barcelona acolli-rà definitivament els World Ro-ller Games d’aquí a tres anys. Defet, la competició ja ha començata rodar. El passat divendres dia3 de juny es va signar un proto-col institucional per a la cele-bració d’aquesta mena de JocsOlímpics del patinatge sobre ro-des que reunirà 13 modalitatsd’aquesta especialitat.

A l’acte, que va tenir lloc alSaló de Cròniques de l’Ajunta-

ment, van assistir el president dela Federació Internacional dePatinatge, Sabatino Aracu; elpresident en funcions de la Fe-deració Espanyola, Carmelo Pa-niagua; el vicepresident de laFederació Catalana, BenjamíPons, i el nou comissionat d’Es-ports, David Escudé, el qual vamanifestar que Barcelona “po-sarà tota la seva expertesa i ca-ràcter obert en l’organitzaciód’aquest esdeveniment”.

RedaccióLA PROSPERITAT

Senderisme | Una caminada de la Zona Nord a MontserratEl Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural (ICI) de la Zona Nord ha programat

una nova activitat de cara al pròxim dissabte dia 18. Es tracta d’una caminada a Montserrat,que unirà el barri amb el temple. La sortida de l’excursió es farà des de la plaça dels Euca-

liptus a dos quarts de 10 del matí i es calcula arribar a Montserrat a les cinc de la tarda.

Martín no va donar opcions a Levickis. Foto: Twitter

31 | Agenda línianoubarris.cat11 juny 2016

AGENDA [email protected]

DISSABTE 18 DE JUNY17:30 Col·loqui Prosa i poesia, una trobada on

es recitaran escrits en forma de prosa i poe-sia a càrrec de La logia de las candelas. / Cen-tre cívic Can Verdaguer.

DIJOUS 16 DE JUNY19:00 L’Aventura de conèixer. Xerrada en el marc

d’un cicle temàtic sobre maneres alternati-ves de viatjar, a càrrec d’Albert Gironès, au-tor del llibre Crónicas de un tripulante. / Bi-blioteca Nou Barris.

A PARTIR DEL 28 DE JUNY19:00 Arrenca el taller d’iniciació a la dansa orien-

tal, que ofereix el Centre cívic Can Verdaguercada dimarts de set a vuit de la tarda. Cal ins-cripció prèvia. Preu de 16,41 euros. / Centrecívic Can Verdaguer.

FINS AL 18 DE JUNYMatí-Tarda Exposició de pintura de J. del Pino.

/ Casal de Barri de Prosperitat.

FINS AL 2 DE JULIOLMatí-Tarda Exposició Todo es de color a pesar

de la sombra, a càrrec de Stefania Scamardi./ Centre cívic Can Basté.

DIVENDRES 17 DE JUNY17:00Arriba la setena Festa del Circ Social, amb

un gran taller de circ que se celebrarà a par-tir de les cinc de la tarda i actuacions dels di-ferents joves dels barris una hora més tard./ Parc Amistat.

DIJOUS 23 DE JUNY18:30 Lletra petita. Tallers de descoberta. Ta-

ller de punts i comes, a càrrec de Rosa Fer-rrer, que ensenyarà a fer treballs manuals ambllana. / Biblioteca Zona Nord.

DIMECRES 15 DE JUNY17:30-20:30 Triatló per a joves de 13 a 18 anys,

en equips de tres, en el marc de la Festa Ma-jor de Can Peguera. / Casal de Barri La CosaNostra.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Per on entra l’aigua a la ciutat? Com esfa el proveïment d’energia a les cases?Una divertida gimcana ho explicarà. /Castell de Torre Baró.

Taller familiarEl territori en imatgesAvui ds. 11 de juny a les 17:00

Projecció i col·loqui posteriors amb elsactors de la pel·lícula La denúncia, ambla col·laboració de Català Productions./ Centre cívic Can Verdaguer.

Projecció i col·loquiLa denúncia

Dm. 28 de juny a les 19:00

Motörhits (tribut a Motörhead), Black/ Ice (tribut a Ac / Dc), Barrena (tributa Barrena). / Espai Jove Les Basses.

ConcertNit de tributs

Avui ds. 11 de juny a les 21:30

Nova activitat en el Projecte d’Inter-venció Comunitària Intercultural a laZona Nord, amb una caminada aMontserrat que sortirà des de la pla-ça Eucaliptus.

Caminada de ZonaNord fins a Montserrat

Ds. 18 de juny a les 9:30

| 32 11 juny 2016 Pròxima edició: 15 de juliollínianoubarris.cat

Documents

Nbarris 71