1

2

Índex: Memòria conceptual …............................................ pàgina.3 Memòria tècnica ..................................................... pàgina.4 Fitxa tècnica ............................................................ pàgina.5 Recerca i referents ................................................... pàgina.6 -Ana Mendieta ................................................ pàgina.6 -Marina Abramovic ......................................... pàgina.6

-Eulàlia Valldosera .......................................... pàgina.7 -Neu Buira ....................................................... pàgina.8 -Javier Codesal ................................................ pàgina.8 -Pipiloti Rist ..................................................... pàgina.9 -Bill Viola ......................................................... pàgina.10

Bibliografia ............................................................... pàgina.11

3

m’estimo respiro

visca la vida

4

Memòria conceptual: Aquest projecta sorgeix d’una inquietud que fa temps que arrossego; estar enganxada al tabac. Porto anys deixant de fumar i tornant a enganxar-me. El vídeo m’ha semblat un bon mitja per realitzar un ritual de purificació. Reflexionant amb el mal que em fa aquet vici, a nivell físic i psicològic i la importància que te per mi no fumar, més ben dit; respirar, sentir-me sana i lliure l’un vici que no m’aporta res positiu. Trobem moltes performances que han estat enregistrades amb vídeo. Ara bé el que jo proposo, és diferent, es tracta d’una reflexió pensada exclusivament per realitzar amb vídeo, tot i així la performance també seria un bon mitja per resoldre la proposta. Es tracta d’un procés de reflexió personal: de quina manera fumo, que m’aporta i posar l’energia adequada per resoldre el problema; purificar i sanar el mal. El vídeo es divideix en tres escenes que corresponen a tres parts del procés: l’acte (la causa del mal), el mal i la purificació. La primera escena utilitzo plans de detall per aconseguir un punt proper, personal i íntim. Donant importància al gest de cada moviment i a la respiració. La segona escena té lloc al meu interior, en els pulmons. Passant de l’exterior a l’interior i d’una imatge detallada a una imatge més àmplia. En aquesta escena hi apareix un element simbòlic, la sang, en representació d’allò vital, del dolor, el mal i la malaltia. Una sang que es remou i s’expandeix, com l’aigua, entre els pulmons. La tercera escena transcorre a dins i a fora. Són dues imatges sobreposades. Una fa referència a l’acte purificador. És un pla de detallo n em menjo una flor, un altre element simbòlic en representació de la vida, la purificació i l’amor cap a mi mateixa. L’acte de menjar-me la flor es important d’analitzar. Quan un fuma es per la necessitat de sentir-se ple. El fum omple un vuit que hi ha dins, ja pot ser un vuit d’inseguretat, de timidesa o un despesi cap a un mateix. El fet de menjar-se un flor es el punt contradictori a aquest. Omplir el vuit que pugui tenir dins meu, amb la vida, amb coses boniques i sanes, amb seguretat, estimar-me i voler el millor per mi; la vida. La imatge que es sobreposa en aquest pla es una pluja de pètals que omple l’interior (els pulmons). Els pètals omplen el vuit que abans omplia el fum del tabac. El vídeo acaba amb unes paraules claus per introduir a la consciencia el missatge clar i positiu, per projectar una sensació esperançadora, de confiança en mi mateixa per tirar endavant el procés de deixar de fumar, o dit d’una altre manera: començar a respirar.

Esbós seqüencial

5

Memòria Técnica: Elements que he utilitzat: un cigarret, uns pulmons de porc sang de porc, una bandeja blanca, flors i pètals. Actors: jo mateixa. Elements de gravació: una càmera de vídeo digital de la marca JLV que grava en mini DV, un llum de quars i un trípode. Programa d’edició: Adave Premiere Pro 2.0 Recursos del programa: superposició d’imatges, modificació de la saturació, modificacions d’iluminació i talls de la imatge. Il·luminació: natural reforçada amb un focus de quars sense enfocar directament a l’escena. Cal afegir que a la primera part del vídeo ha estat retocada amb tons blavosos. Gravació: Ha estat una gravació força senzilla, ja que tots els plans són fixes gravats amb trípode. La part més elaborada del procés de treball ha estat la edició, que es el que ha donat en el vídeo el “rollo” final, l’essència del que buscava. L’escena dels pulmons es una fotografia i la sang ha estat gravada en un pla fixe (anar tirant sang en un recipient). Els pètals els tirava per damunt de la càmera de manera que caiguessin en el recipient de la sang, aconseguint l’efecte de pluja. So: Part del so es la respiració gravada directament amb la càmera de vídeo. Tot i que les condicions de l’envien eren adequades (estava en un lloc tranquil i silenciós) ha sortit una gravació bruta, perjudicada pel mateix so de la càmera. El soroll de la cinta gravant embruta el so. Tenint en compte que el que anava a gravar era delicat com la respiració hauria tingut que utilitzar un micròfon extern i gravar per una banda la imatge i per l’altre el so. Una altre solució no tan professional seria haver gravat amb la càmera connectada a l’ordinador. La cançó que apareix a partir d ela meitat del vídeo és una peça musical del grup català Gossos (cançó; l’arqueig)

6

Fitxa técnica

Títol: Respiro Autora: Rut Oliver Valls Técnica: vídeo, audiovisual Música: Gossos, l’arqueig. Sinopsis: Respira es un recorregut per una reflexió per deixar de fumar, un procés dur i difícil però encarat amb positivisme i alegria, ja que es un acte que millorarà la meva vida.

7

Recerca- referents Ana Mendieta (Cuba - Amèrica, 1948 -1985) Es una artista cubana que va ser separada de la seva família als 14 anys per problemes que havia tingut el seu pare amb Fidel Castro, la traslladen juntament amb la seva germana als estats units. Aquest es un punt clau de la seva vida i podríem dir que es la base de la seva obra. L’obra d’Ana Mendieta es basa en una busqueta de la identitat, busca el seu propi espai a partir d’una fusió amb la Mare Terra, per trobar una protecció basada en el ventre matern. Les seves obres estan plenes d’espiritualitat, de naturalesa i feminitat utilitzant el cos i els rituals. Anna Mendietra formava part de la Santeria (religió d’origen africà), d’aquí li ve el punt espiritual i la realització de rituals amb elements simbòlics com la sang, la terra, el foc, el sexe, el fang… "Mi arte es la forma en que restablezco los lazos que me unen al universo. Es un regreso a la fuente materna. Me convierto en una extensión de la naturaleza y la naturaleza en una extensión de mi propio cuerpo. Este acto obsesivo de reafirmar mis lazos con la tierra es en realidad una reactivación de creencias primigenias, una fuerza femenina omnipresente, la imagen posterior de estar encerrada en el útero, es una manifestación de mi sed de ser" Ana Mendieta (1948—1985) Marina Abramovic. (Belgrado, 1946) Es pionera en la realització de performances i el seu treball explora bàsicament la relació entre l’artista i l’espectador, els límits del cos i les possibilitats de la ment. En general utilitza el dolor com a canal d’alliberació utilitzant cerimònies tradicionals o rituals, sempre explorant límits. El ritual es present sobretot a les primeres performances que consistien en purificacions rituals encaminades a alliberar el seu passat. Com per exemple la seva primera performance consistia en el joc rus de donar cops rítmics de ganivet entre els dits oberts de la mà, cada cop que es tallava utilitzava

8

un nou ganivet i gravava la operació. Després de tallar-se vint vegades, reproduïa la cinta, i escoltava els sons i intentava de repetir la operació amb els mateixos moviments i errors, unint d’aquesta manera el passat i el present. Al 1975 coneix a Ulay i treballen conjuntament explorant els paràmetres de poder entre un i l’altre i l’espectador. També van treballar amb l’ego, la identitat artística i amb el desig de l’individu per el ritual. Eulàlia Valldosera el melic del món, 1990-1991 És una instal·lació resultat de tot un treball que girava a l’entorn de dibuixar fragments d’un torç femení amb “colilles” i desprès de dibuixar-los els netejava, escombrava els filtres de tabac. L’obra d’Eulàlia la trobo fascinant per la capacitat de transforma quelcom petit i insignificant en una cosa màgica, espaiosa i viva. He volgut tenir present aquesta obra (el melic del mon) bàsicament perquè treballa amb un element comú: el cigarret. Mostrant el rastre que aquest pot deixar en el cos. L’acte d’escombrar o de netejar em sembla molt importat, ja que és un símbol de purificar. Aquest acte també l’observem amb Marina Abramovic quan neteja ossos humans o els seus peus amb sabó i fregall. Eulàlia Valldosera treballa bàsicament amb accions i instal·lacions. Són obres amb molta llum i moviment on la il·luminació i les ombres i juguen un paper molt important, també utilitzant projeccions que juguen amb altres elements, sobretot objectes quotidians com per exemple un llit o pots de detergents. el melic del món

9

Neus Buira (Lleida, 1967) El treball de Neus Buira és interessant perquè extreu de context elements relacionats amb la publicitat. De manera que utilitzant sistemes i mecanismes de la publicitat transmetre missatges per conscienciar. Utilitza eslògans, frases, pensaments i aforismes presentats en imatges, fragments, construccions i fotogrames ordenats com una selecció de consignes visuals. L’artista t’incita a la rebel·lió del pensament per mitja de la mostra gairebé obscena del mecanismes associatius que viuen al cor de les estratègies de la publicitat, de la comunicació de masses i dels recursos de la imatge de la difusió comercial. El que m’interessa de Neus Buira és l’acte de conscienciació i de positiva. Utilitza un recurs d’engany per fer conscient coses essencials. “revoluciona tu metne .. elige bien,.. no vayas a ovidarte lo más básico” aquest seria un dels missatges que ens fa arribar a través de recursos publicitaris. Un altre exemple seria: “Tú decides los límites.”

Javier Codesal. (Huesca, 1958) Es un dels pioners en videoart a Espanya i ha treballat amb molts medis diferents (radio, televisió, cinema, accions, instal·lacions, fotografia, medis interactius i poesia). Les seves peces semblen vídeos casolans però tenen un rerefons antropològic on s’hi manifesta allò sagrat. Són sotils i alhora dures creant sensacions contradictòries que els hi dóna un aire poètic. Codesal ens mostra cossos que no amaguen res, cossos en calma, que deixen que els observem mostrant la inquietud de la quotidianitat. Aquest artista m’interessa perquè tracta sobretot imatges quotidianes i imatges sagrades, espiritual o de caire ancestral d’una manera propera, imatges que per mi son quotidianes. Com per exemple una dona que llegeix les mans. Aquest vídeo és interessant perquè la dona està donant un munt d’informació de la persona que te al davant, però en cap moment veus la cara d'aquest personatge, tan sol li veus les mans però en el que realment et fixes es amb l’essència de la dona, que descriu el que veu com si fos una història que li arriba al cor. El punt contrari també m’interessa ja que en el treball tracto la part negativa i la positiva del que comporta fumar i el que comporta no fumar. “La experiencia de viajar, el tiempo transcurrido, los acontecimientos que nos sorprenden, la inquietud que busca su sitio en el arte, todo ello alcanza un cierre en la obra, que se va formalizando simultáneamente como un desplazamiento más.” Javier Codesal

10

“Vemos desde otro tiempo, nuestro pasado de estar viendo, y eso carga de experiencia cualquier posible imagen. Esta estructura doble que ansía una experiencia y parte de otras, ambas cosas bien trabadas, nos exige una serie de actos que producen relato. Así que el relato es necesario, inevitable para uno que ve. Es eso, o pararse. Y el cine actual, en su mayoría está del lado del parón (de la muerte), haciendo hincapié en el encaje de las formas narrativas, los géneros y su combinatoria, el afinado o alteración de las estructuras de superficie, etc., pero renunciando a jugar en la trama básica de que antes hablé.” Javier Codesal

Pipiloti Rist (1962, Suisa)

Per mi Pipiloti (videoart i instal·lació) es com un “àngel caigut del cel”. M’agrada molt al seva obra i desprès d’haver tingut la oportunitat de desfruitar varies vagades l’exposició de la fundació Joan Miró, es un gran referent i un bon exemple a tenir present.

Sobretot m’interessa l’actitud amb que treballa i la sensació d’alegria que em queda quan veig una obra seva. Fa reflexionar sobre diferents aspectes de la vida d’una manera positiva deixant-te amb les ganes de canviar. El positivisme i l’alegria són actituds essencials i vitals que tenen que acompanyar-te al llarg de la vida sobretot per emprendre canvis com per exemple deixar de fumar. En un reportatge de la Fundació anomenaven l’exposició com un recorregut terapèutic. Pipiloti Ritz tracta temes com en vincle del cos amb la naturalesa, la dona, el sexe, l’instin, ... i la memòria de l’experiència viscuda que no es passat ni present.

11

Bill Viola (1951, Nova York) L’obra de Bill Viola es com a resultat final vídeo creacions i instal·lacions però cal remarcar que les gravacions de les seves peces estan acompanyades d’una gran investigació tècnica en quan a muntatges. Bill Viola ens mostra el contacte directe del cos humà amb elements vitals com el foc i l’aigua en una atmosfera mística. Bill Viola practica religions orientals com el budisme, el pensament zen o el sufisme, evidentment aquestes filosofies influeixen a la seva obra. Experiències personals o preocupacions es plasmen a les seves obres aportant i compartint reflexions als espectadors. L’essència de l’obra de Bill Viola convida l’espectador a una búsqueda de la seva vida interior i a repesar les seves relacions amb l’ambient.

12

Bibliografía

Internet-pàgines: http://es.wikipedia.org http://www.delcamp.cat/index.php?command=show_news&news_id=12976

http://www.vallsdecennals2011.cat/index.php?s=22

http://www.sebastiapetit.com/steegmann_vitae.htm

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Retrato/videoartista/secreto/cosmopolita/elpepucul/2009

0320elpepicul_6/Tes

http://www.hamacaonline.net/obra.php?id=383&mode=1 http://www.youtube.com/watch?v=2WsVoroSyeM Eulàlia Valldosera http://www.rtve.es/mediateca/videos/20090608/metropolis---eulalia-valldosera/521110.shtml

Bill Viola http://www.billviola.com/

Ocean Without a Shore - Venice Biennale 2007 http://www.youtube.com/watch?v=6-V7in9LObI The Crossing http://www.youtube.com/watch?v=fHqhaH6m9pY&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=rBYWVY-R9RU http://www.youtube.com/watch?v=ML6qSYSb8Lg&feature=related Fire Woman http://www.youtube.com/watch?v=bAkvCS4KJw8&feature=related Ferris Bueller's Day Off http://www.youtube.com/watch?v=vsuqXvjWBig&NR=1 Pipiloti Rits http://www.pipilottirist.net/ http://www.pepperminta.ch/ http://www.youtube.com/watch?v=ZqqKYrjClVg&feature=related I'm Not The Girl Who Misses Much http://www.youtube.com/watch?v=TJgiSyCr6BY&feature=related Be Nice To Me http://www.youtube.com/watch?v=nYDh_D1G0hU&feature=related PIPILOTTI RIST expone en la Fundació Joan Miró http://www.youtube.com/watch?v=zP3fYMX1CI0&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=-hsYTKy15zM&feature=related Anna Mendieta http://www.ucm.es/info/especulo/numero33/laberint.html chicken piece http://www.youtube.com/watch?v=X6mOKIJ17FQ http://www.youtube.com/watch?v=P1ihAO5mX3c&feature=related Blood Sign http://www.youtube.com/watch?v=QccOqJ2WG8k&feature=related http://alquimistasdelestablo.blogspot.com/2010/02/ana-mendieta.html Marina Abramovic http://www.youtube.com/watch?v=3EsJLNGVJ7E&feature=related http://www.youtube.com/watch?v=Z_VxR3TUdoU&feature=related How we in the Balkans kill rats http://www.youtube.com/watch?v=IE5H8k8VE2M&feature=related Spring Bridge http://www.youtube.com/watch?v=pGM1FRZsrtk&feature=related Javier Codesal http://www.hamacaonline.net/autor.php?id=59 http://www.ivandelanuez.org/?p=518 http://www.elpais.com/articulo/cultura/Retrato/videoartista/secreto/cosmopolita/elpepucul/20090320elpepicul_6/Tes http://menchina.wordpress.com/2007/10/02/javier-codesal-mi-artista-favorito/

13

Llibres: Inter/zona, arts visuals i creació contemporània a Barcelona, Institut de cultura de Barcelona Visió remota, Loop Barcelona (2003-2009) Paul Young, Arts Sànta Mònica ed: la Fàbrica Pantalles sensibles, videoart dels anys 90 Fundació “la Caixa” Media Art Actions Goethe- Institut ed: springer Wien New York.