Upload
others
View
1
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
D E L R I U A L A P L A N A
1
Índex
0 Resum de la proposta ................................................................................................................. 2
1 Antecedents ............................................................................................................................... 2
2 Descripció de la proposta per sectors ........................................................................................ 4
2.1 Sector 1 Parc del Nord ........................................................................................................ 4
2.2 Sector 2 Ronda de Collsalarca ............................................................................................ 6
2.3 Sector 3 Enllaç entre l’Avinguda de l’Alcalde Moix i el Parc de la Clota ............................ 7
2.4 Sector 4 Cornisa del Riu Ripoll ............................................................................................ 8
3 Criteris del projecte .................................................................................................................... 8
3.1 Estructura integral del Parc del Nord ................................................................................. 8
3.2 Infraestructura verda: biodiversitat i fauna ....................................................................... 9
3.3 Aigua, permeabilitat i sostenibilitat ................................................................................... 9
3.4 Mobilitat sostenible ........................................................................................................... 9
3.5 Programa funcional: usos i equipaments ......................................................................... 10
3.6 Disseny i sostenibilitat ...................................................................................................... 11
2
0 Resum de la proposta
A diferència d’altres parcs que ocupen espais centrals molt urbanitzats, el Parc del Nord té una
condició d’espai intermedi entre el parc urbà i el rodal. Aquesta circumstància ens permet
proposar una intervenció alternativa a la dels espais públics més construïts. La proposta per al
Parc del Nord planteja una intervenció per revertir una part de les transformacions que ha patit, i
recuperar el Torrent del Capellà adaptant‐lo a les circumstàncies dels nostres dies, amb una
intervenció tova, una inversió econòmica racional i un manteniment assumible.
La proposta per al conjunt del Parc del Nord treballa en dos àmbits amb característiques
diferents: un espai central que proposem re‐naturalitzar amb la recuperació del Torrent del
Capellà com a eix que articula el conjunt i uns espais de vora on aquest àmbit re‐naturalitzat es
troba amb la trama urbana.
La simplificació del nus viari de la carretera de Prats de Lluçanès i la construcció d'un pas inferior
per creuar la carretera ens permet conformar un passeig/corredor verd continu per a vianants i
bicicletes per enllaçar el Bosc de Can Déu amb el Riu Ripoll.
1 Antecedents
Les traces històriques
Són diversos els documents que ens ajuden a comprendre com era el paisatge d’aquest àmbit
abans no s’urbanitzés. Al mapa planimètric de 1914 hi veiem les carreteres de Matadepera i de
Prats de Lluçanès sense edificació al seu voltant. La subestació elèctrica, la fàbrica La Lanera i Can
Saus en són les excepcions. També hi ha dibuixats els meandres del riu Ripoll i el camí de Can Déu
que, paral∙lel al riu, ressegueix l’àmbit del concurs.
Mapa planimètric de l'àmbit (1914)
Les fotografies aèries de l’any 1946 ens aporten més informació. Hi és ben visible la plana amb els
seus conreus i plantacions d’arbrat de secà: blat, oliveres, ametllers... Al voltant del riu, els horts
adapten la seva geometria i ordre als meandres del Ripoll.
3
Ortofoto de l'àmbit (1946). Font: ICGC
Si apropem el punt de vista a l’àmbit del Parc del Nord hi veiem el sinuós Torrent del Capellà. En
només 10 anys, les fotografies aèries (1956) mostren canvis importants, com l’aparició de les
primeres illes d’habitatges. Al fotoplà de 1963, amb un grau de definició més gran, la llera del
torrent hi és ben definida. També és visible l’obra de fàbrica que permet el pas del torrent per
sota la carretera de Prats de Lluçanès.
Fotoplà (1963) Font: ICGC
Les fotografies aèries posteriors fins arribar als nostres dies, mostren la consolidació dels
creixements urbans al seu voltant i més recentment les obres del perllongament dels Ferrocarrils
de la Generalitat de Catalunya que han tornat a transformar la fesomia d'aquest àmbit.
4
2 Descripció de la proposta per sectors
2.1 Sector 1 Parc del Nord
1A Plaça de la Primavera fins el carrer Vinhamala
L’absència d’arbrat de port gran i la planimetria del lloc fan que sigui un espai buit (sense
ombres), poc qualificat i amb poc atractiu per passejar‐hi.
Una de les millores importants que proposem és la plantació d’arbrat de gran port seguint una
estructura geomètrica en malla de 7,50 x 7,50 metres que s'adapta a la geometria de camins
existents i omple l’espai. Perquè els arbres assoleixin la mida desitjada, cal crear les condicions del
subsòl adequades per al seu creixement amb una capa drenant estesa per tota la superfície
arbrada, sota la terra vegetal.
L’estructura de camins està ben plantejada i ben executada. Només es proposa millorar la
connexió entre el carrer Sellarés Castells i l’espai de jocs infantils. Així com la implantació d'usos
nous d'acord amb les demandes del procés de participació ciutadana: espais per a gossos (ja
executat), pista poliesportiva, bar...
1B Ronda Navacerrada
D’urbanització recent, està ben executada. Aquesta ronda és l’element que lliga el tram de parc ja
executat amb el tram pendent d’urbanitzar. Malgrat ser una connexió estreta, l’arbrat de la
piscina amplia la percepció del corredor verd. És necessari cobrir els escocells més propers a la
tanca, i plantegem la substitució de la filera d’aparcament (mantenint l'espai per als contenidors)
per un gran parterre corregut amb una doble funció: d’una banda, incrementar la superfície
d'espai verd amb la plantació d'arbustives i una filera d'arbrat que acompanyi el carril bici, i de
l’altra, crear un sistema de drenatge sostenible sota el parterre amb graves gruixudes o
estructures dimensionals, de manera que condueixin l'aigua de la pluja a la capçalera del Torrent
del Capellà.
Aquesta doble actuació reforçarà el caràcter d’espai verd en el tram en el qual l'ample del parc és
més estret.
1C i 1D Tram central del parc (entre el carrer de les Corones i la carretera de Prats de Lluçanès)
L’àmbit central del parc és el que requereix d’un major grau d’intervenció. Com s’ha explicat, en
aquest tram es planteja la recuperació del Torrent del Capellà.
La conca del Torrent del Capellà històricament ha estat petita. El creixement de la trama urbana
ha provocat que una part de les aigües pluvials d’aquesta conca vagin a parar a la xarxa de
clavegueram. No obstant, la mida del parc en el seu tram central permet que les aigües de la pluja
es recullin en superfície i es condueixin a la llera recuperada del torrent fins arribar, aigües avall, a
la carretera de Prats de Lluçanès. Malauradament, la configuració de la trama urbana per sota de
la carretera impedeix la continuació del torrent, i per això plantegem un final en forma de bassa
que acomplirà la funció de retenció o laminació. Al mateix temps, aquesta zona humida ha de
facilitar l’establiment de fauna i afavorir la biodiversitat del parc. Abans de l’entrada del torrent a
la bassa es proposa un conjunt de filtres de plantes que millorin la qualitat de l’aigua.
La retenció d’aquesta aigua té efectes beneficiosos en la xarxa de clavegueram, en reduir‐ne el
cabal, i també en l’espai fluvial al qual aflueix, atès que hi arriba amb una menor intensitat.
5
Per a la formalització de la llera del torrent és clau el tractament del seu subsòl amb un sistema
que l'impermeabilitzi, i l’ús de la vegetació amb arbrat de ribera i plantes arbustives. Recuperar la
sinuositat del traçat ha de permetre que l’aigua circuli a una velocitat reduïda per tal d’evitar
l’erosió de la llera.
Des del punt de vista del paisatge, la vegetació a implantar (plàtans, principalment) seguiria el
model dels torrents del Vallès, amb una característica disposició alineada de l’arbrat de ribera,
que acostuma a tenir una capçada de mida gran. En una cota més alta i en el marge esquerre,
proposem la plantació de pins (pineda) per donar un fons al parc, tamisar les façanes dels carrers
de les Gardènies i de les Hortènsies i emmarcar els carrers que s'obren a la vall del riu Ripoll. La
pineda que proposem també vol recuperar la memòria històrica del Bosc de Can Déu.
L’estructura de camins
Per al conjunt de l'àmbit proposem la formalització d'un passeig per a vianants i bicicletes que des
del Bosc de Can Déu fins el Parc de la Clota creui la trama urbana del nord‐est de Sabadell i lligui
aquests espais del rodal de la ciutat. En aquest tram (entre el carrer Corones i la carretera) el
passeig principal té un ample variable amb un mínim de 7 metres, i un pendent constant, entre el
2,5% i el 4,2%. Complementant el passeig, hi ha una estructura de camins transversals que
acosten entre si els diversos barris de l'entorn del parc, al mateix temps que els connecten amb el
passeig principal.
Per al disseny dels camins hem considerat els diferents treballs realitzats per l'Ajuntament de
Sabadell i les traces de camins actuals que, de manera natural, han anat conformant els veïns. La
majoria dels camins creuen l’àmbit en rampes suaus, tot i que en algun punt amb pendent més
pronunciat recorrem a les escales sense renunciar a camins alternatius adaptats.
Per unir el carrer Benasc amb el carrer de les Magnòlies proposem la construcció d'una petita
passera que enllaçarà el nivell de la plataforma del ferrocarril amb el plaça Oscar A. Romero.
La trobada del parc amb el carrer Clavells
El pas del parc a l'alçada del carrer Clavells en ha plantejat dubtes sobre com resoldre'l, al final
l'opció escollida ha estat la d'executar una plataforma al mateix nivell del carrer per deixar passar
el passeig principal del parc. Aquesta opció garanteix un pendent continu i suau pel passeig i és la
més racional des del punt de vista econòmic. Cal tenir present que l'intensitat de trànsit en aquest
punt és petita per justificar la inversió d'un creuament a doble nivell. No obstant, si en fase de
projecte es cregués necessari la proposta es pot adaptar a aquesta circumstància,
Els fronts de relació amb la ciutat
Tan important és la concreció de l'estructura del propi parc com la relació que s'estableix amb la
trama urbana edificada. En aquest tram, la trobada amb cadascun dels marges del parc no és
simètrica. Pel marge esquerre del torrent, el parc es troba amb els habitatges del carrer de les
Magnòlies, dels Clavells, de les Gardènies i de les Hortènsies (en alguns casos amb les façanes
posteriors dels edificis, i en altres amb el mateix carrer) o bé en àmbits de vora ja urbanitzats,
com la plaça d’Óscar Arnulfo Romero. El desnivell existent afavoreix la formalització d'uns talussos
vegetats que enllacen aquesta vora construïda amb la llera del torrent. Les parts més construïdes
d'aquest barri (Plaça Óscar Romero i carrer de les Gardènies) tenen vocació de miradors o
passejos de cornisa del parc.
Les condicions de la trobada del parc amb el seu marge dret són del tot diferents, amb un caràcter
més públic i cívic, atès que s’hi troben el camp de futbol municipal de Ca n'Oriac, el Pavelló Nord
6
Sabadell i l’Avinguda de Collsalarca. En darrer terme, i arribant a l'Avinguda de l'Alcalde Moix, la
trobada es fa amb una illa i mitja d'habitatges que ja apareix a l'ortofoto de l'any 1956. La vocació
de via cívica i de vial estructurador urbà fa que una bona part dels usos nous del parc (jocs
infantils, espais per als gossos, aparcament, àrea de picnic...) s'implantin propers a aquesta via.
També proposem una major integració dels equipaments en el seu entorn i en el futur parc. Així,
creiem convenient substituir el mur que delimita el camp de futbol per una tanca permeable que
millori la relació visual entre el camp i el parc, valoritzant la gran esplanada de sobre de
l'estructura ferroviària.
Seguint la lògica de plataformes del camp de futbol i del pavelló, proposem crear una tercera
plataforma que reculli els habitatges de l'illa i mitja del Passatge Guanta i els nous usos d'aquesta
àrea (espai de gossos i aparcament). Aquesta plataforma integraria de manera semi soterrada un
equipament de bar amb front a una gran esplanada ubicada al costat del passeig central i davant
de l'espai de pícnic.
La reflexió urbanística
Un dels primers conjunts edificats del barri del Torrent del Capellà és el situat a la cornisa del riu
Ripoll, a l'entorn dels carrers de les Magnòlies i de les Gardènies, amb habitatge de poca alçada i
entre mitgeres. L'extrem oriental d'aquest conjunt té una trobada amb el nus viari amb un fort
desnivell, fet que suposa un risc geològic, i unes edificacions en mal estat que desmereixen
l'entorn d'aquesta porta de Sabadell. El planejament general (POUM) ja preveu l'eliminació de les
edificacions situades a l'extrem sud‐est. La modificació del nus viari de la nostra proposta permet
construir un talús amb un pendent més suau que eviti el risc geològic i millori les condicions
físiques i de paisatge d'aquest punt de la ciutat, construint un mirador o plaça a la part alta, en
contacte amb els habitatges del carrer de les Tulipes, sobre la vall del Ripoll en un punt amb vistes
magnífiques i el massís de Sant Llorenç als fons.
Malgrat el procés de renovació i millora dels habitatges, encara n’hi ha amb deficiències
importants, en especial els ubicats als carrers de les Hortènsies i les Tulipes. En aquest sentit, la
construcció del Parc del Nord esdevé una oportunitat per a la seva millora, raó per la qual creiem
convenient desenvolupar un pla de millora per revitalitzar el barri. Aquest pla, amb una visió
àmplia, ha de prendre en consideració totes les possibilitats, inclosa la de nou habitatge per als
joves a l'àmbit desocupat del carrer de les Gardènies, considerant que les necessitats d'espai verd
del barri ja queden cobertes amb la urbanització del parc i la creació de la nova plaça/mirador.
2.2 Sector 2 Ronda de Collsalarca
2A Ronda de Collsalarca
La Ronda de Collsalarca és la via més important que voreja el Parc del Nord. La seva secció és
clarament asimètrica, amb la façana sud‐oest conformant una continuïtat urbana residencial i la
façana nord‐est majoritàriament oberta, interrompuda per la presència d’equipaments esportius
(camp de futbol, pavelló...) en contacte amb el futur parc.
L’actual configuració en rambla amb passeig central no respon a les necessitats funcionals
d’aquesta via. Per això plantegem una secció asimètrica que afavoreixi la relació amb el parc. En
concret, d’oest a est projectem: una vorera ampla (5 metres) per donar cabuda a un arbrat de
capçada de mida mitjana, una franja d’aparcament que també pugui acollir els contenidors i les
zones de càrrega i descàrrega, dos carrils de circulació (un per cada sentit) de 3 metres d’ample,
una franja verda per arbrat de gran capçada i arbustives, un carril bici de dos sentits i una vorera
7
ampla, d’aproximadament 7 metres. Per separar l’àmbit del carril bici de la vorera, es planteja una
alineació d’arbrat de capçada més petita que complementarà i farà de contrapunt de l’arbrat de
port més gran. La posició del carril bici en aquesta vorera es justifica plenament per la proximitat
al parc i la menor presència de carrers travessers.
Com a l'Avinguda Navacerrada, plantegem construir sota els grans parterres un sistema de
drenatge sostenible que condueixi les aigües sobrants de la pluja al Torrent del Capellà.
2.3 Sector 3 Enllaç entre l’Avinguda de l’Alcalde Moix i el Parc de la Clota
3A Rotonda de la carretera de Prats de Lluçanès
La carretera de Prats de Lluçanès absorbeix bona part del trànsit de pas cap a Castellar del Vallès,
provocant que el nus amb la Ronda Alcalde Moix tingui un caràcter més interurbà que urbà. En la
perspectiva d’una connexió entre la carretera de Prats de Lluçanès i la Ronda Oest de Sabadell,
una gran part del trànsit de pas que travessa la rotonda actual es traslladarà a la nova connexió.
Això permetrà pacificar l’enllaç i recuperar l’escala urbana.
Per aquest enllaç es proposa modificar el traçat del final de la Ronda Alcalde Moix per fer una
única trobada perpendicular a la carretera de Prats de Lluçanès. La semaforització d’aquesta
cruïlla permetrà mantenir tots els moviments i assolir dos objectius importants per al projecte:
eliminar una de les barreres viàries que parteixen el parc, incorporant‐hi l’espai central de la
rotonda, i modificar la topografia del final del barri del Torrent del Capellà (carrers de les
Hortènsies i de les Tulipes).
3B Carrer de Puig de la Creu i espais residuals als entorns del Camp de futbol
Tot i que amb la futura connexió entre la carretera de Castellar i la Ronda Oest el trànsit de pas
per la carretera de Prats de Lluçanès es reduirà dràsticament, encara romandrà una intensitat de
trànsit important, per això proposem que el passeig principal del parc passi per sota d'aquesta via.
A més, aquest pas inferior atorga al passeig un pendent més suau en aquest punt.
Actualment l'espai delimitat pel carrer Maestrat, el Camp de Futbol Municipal Can Puiggener, la
carretera i el carrer del Puig de la Creu està ocupat per un talús amb un pendent molt fort i sense
un mínima estructuració. Per aquest espai proposem la creació de terrasses delimitades per
talussos de pendents estables (amb relacions d’entre 3/1 i 3/2). La de cota més alta coincideix
amb la sortida del pas inferior i recull el camí de vora, situat en una rasant intermitja del talús,
que enllaça el passeig principal amb el carrer Maestrat, seguint un pendent suau i acostant els
veïns de l’entorn al parc. També es crea una terrassa a l’entorn dels vestidors del camp de futbol
que en un futur pot servir per ampliar l’activitat esportiva.
A les terrasses s’hi plantarà arbrat que rememori l’antic paisatge agrari que envoltava el torrent
(oliveres) i arbres fruiters. En ambdós casos afavoreixen la presència de fauna. Els talussos es
vegetaran amb plantes arbustives.
Des de la terrassa que acull la sortida del pas inferior s’accedeix al carril bici del carrer del Puig de
la Creu, que disposa d’una vorera ampla i una plantació alineada de plàtans. Per aquesta via
discorre l’itinerari que mena al Parc de la Clota. En el futur, la secció d’aquest vial pot ser objecte
de remodelació per incrementar la superfície verda, tot i no ser en aquest moment una actuació
prioritària.
S’ha previst un conjunt d’itineraris que enllacen, mitjançant escales, les diferents terrasses amb la
part superior del talús, seguint els trajectes que els pas de transeünts ha anat consolidant.
8
2.4 Sector 4 Cornisa del Riu Ripoll
4A Cornisa del Ripoll Districte III, carrers de Vosges i de les Magnòlies
La posició elevada de la cornisa, sobre el talús, li confereix unes bones visuals sobre la vall del Riu
Ripoll. El planejament urbanístic ha reconegut aquesta circumstància en alguns punts, com la
intervenció del petits blocs d’habitatge del carrer de les Magnòlies, a l’alçada de la plaça Óscar
Arnulfo Romero. No obstant, creiem necessari executar actuacions de petita millora, amb la
creació de miradors davant de l’Institut Jonqueres i al final dels carrers dels Geranis i de les
Tulipes, i amb l’adequació del camí que, des del carrer del Vosges descendeix fins al carrer del
Barranc de Jonqueres.
4B Cornisa del Ripoll Districte II, ronda de Maria Gispert i passatge de les Escoles
Ateses les característiques de l’àmbit, similars a les de l’apartat anterior, les actuacions que es
proposen són de caràcter similar.
3 Criteris del projecte
En la descripció s’han tractat de manera directe o indirecte aspectes relacionats amb les regles o
criteris que segueix la nostra proposta. A continuació se’n fa un resum seguint l'estructura del
plec de clàusules i s’incideix ens aquells aspectes més rellevants.
3.1 Estructura integral del Parc del Nord
Creació d'un passeig envoltat de verd, per a vianants i bicicletes, que enllaça el Bosc de Can Déu i
el riu Ripoll.
En el tram central del Parc, recuperació de l'antic Torrent del Capellà (llera i vegetació de ribera)
rememorant un dels elements característics del paisatge del Vallès.
Major intensitat dels usos en els espais propers a l'eix cívic de la Ronda de Collsalarca i sobre la
plataforma del ferrocarril.
Entre la carretera del Prats de Lluçanès i el camp de futbol de Can Puiggener, creació de terrasses
per estructurar millor el parc, amb arbrat de secà i fruiters característic del paisatge previ a la
urbanització.
Simplificació, pacificació i integració en el parc del nus viari de la carretera de Prats de Lluçanès,
conformant una cruïlla semaforitzada a la confluència de l'Avinguda Alcalde Moix amb la
carretera. I construcció d'un pas per sota de la carretera per donar continuïtat al passeig principal
del parc.
Millorar l'actual talús del carrer de les Dàlies, conformant un talús més estable des del punt de
vista geològic i atractiu des del punt de vista paisatgístic en un punt singular de la ciutat.
Establiment d'una xarxa de camins amb pendents suaus que millori la connectivitat a peu i en
bicicleta entre els diferents barris amb façana al parc.
Modificació de les seccions de les Rondes Collsalarca i Navacerrada per augmentar la presència de
verd i l'espai de passeig.
9
3.2 Infraestructura verda: biodiversitat i fauna
Recuperació de la llera del torrent per afavorir la biodiversitat amb vegetació de ribera i la
construcció d'una bassa al final del recorregut com a reserva d'aigua permanent per garantir la
presència de la fauna (amfibis, insectes i aus). Per garantir la qualitat de l'aigua de la bassa cal
assegurar‐ne la renovació i la seva circulació, un fet essencial si en la bassa es volen mantenir les
plantes submergides i aquàtiques que prescrivim. La bassa disposarà d'un perfil als marges que
permeti l’existència de diferents comunitats de vegetació aquàtica.
Als plànols de la proposta es s'explica i detalla el contingut de la proposta de l'arbrat i plantes
arbustives.
3.3 Aigua, permeabilitat i sostenibilitat
Com a criteris generals s’han seguit els de recuperar el torrent, disposar del màxim de superfície
de sòl permeable, afavorir l’escorrentia superficial i construir una bassa amb una làmina d'aigua
permanent que també pugui fer funcions de laminació. Previ a l'entrada de la bassa es construiran
diferents filtres per millorar la qualitat de l'aigua.
L'aigua de la pluja es conduirà a la llera mitjançant diferents mecanismes: estructures drenants
sota els parterres de nova construcció (Rondes Navacerrada i Collsalarca), per superfície als
marges del torrent i conduïda amb col∙lectors en les superfícies més allunyades del parc. En
aquest cas, l'abocament al torrent es repartirà en diferents punts al llarg del seu curs per no
erosionar la llera.
Es construirà un dipòsit soterrat a la capçalera del torrent per recollir l'aigua pluvial de la xarxa de
clavegueram del la Ronda Navacerrada. Per traspassar l'aigua al dipòsit es col∙locarà un
sobreeixidor. Des del dipòsit, l'aigua s'abocarà a la capçalera amb l'ajut d'una bomba. Abans de
l'entrada del dipòsit es col∙locarà un separador d'hidrocarburs per millorar la qualitat de l'aigua.
Per afavorir la màxima permeabilitat, la proposta limita severament la creació d'àrees
pavimentades impermeables.
Un dels objectius del projecte serà el de contribuir a retardar l'abocament de grans cabals pluvials
al riu Ripoll.
Com a escenari de futur, caldrà treballar en la hipòtesi d'un parc amb baix consum hídric. No
obstant, en fase de creixement dels arbres i les plantes arbustives caldrà comptar amb l'ajut
d'aigua de la xarxa. S'estudiarà la manera de minimitzar‐ne el consum amb l'ús de l'aigua del
dipòsit de capçalera. Per garantir la mínima làmina de l'aigua de la bassa proposem la construcció
d'un sistema amb molí que bombegi l'aigua del freàtic i contribueixi a la millora de la qualitat de
l'aigua.
3.4 Mobilitat sostenible
El conjunt de nous itineraris que creuen el Parc del Nord, tant transversalment com longitudinal,
afavoriran els desplaçaments a peu i en bicicleta i han de reduir l'ús del vehicle privat.
El passeig principal del parc, que uneix el Bosc de Can Déu amb el Riu Ripoll amb un ample
aproximat de 7 metres, l'entenem com un espai de cohabitació entre vianants i bicicletes. A més,
el projecte contempla un conjunt d'actuacions al voltant del parc que afavoreixen els vianants:
ampliació de les voreres de la Ronda Navacerrada i pacificació de l'enllaç de la carretera de Prats
de Lluçanès, que permetrà creuar aquesta via en millors condicions.
10
Carrils bici. (Vegeu en els plànols la proposta detallada).
3.5 Programa funcional: usos i equipaments
El passeig principal del parc és l'element idoni sobre el qual poden recolzar la majoria dels usos i
activitats que es proposen pel parc. Tanmateix, la transformació d'alguns elements de l'entorn del
parc, com la Ronda Collsalarca, també facilita que una part de les noves activitats s'ubiquin al seu
voltant. A continuació transcrivim una proposta que, en cas de ser l'adjudicatària, haurà de ser
objecte d'un ampli consens entre les diferents parts implicades.
Al Sector 1 (Plaça de la Primavera fins el carrer Vinhamala), seguint les conclusions de les trobades
de participació ciutadana, es proposa l'ampliació de la zona de jocs infantils, la creació de dues
pistes poliesportives, la implantació d'un bar amb serveis integrat al paisatge del parc, la validació
de l'àrea per a gossos (recentment executada), la millora del mobiliari urbà i la col∙locació de
diverses fonts d'aigua potable.
Sector 2. (Tram central del parc).
Esplanada del ferrocarril. L'àmplia superfície situada sobre el túnel del tren, per la seva
planimetria, és idònia per acollir diverses activitats. Hi proposem la ubicació d'una àmplia zona
infantil, la d'un bar amb serveis, la construcció de pistes de petanca i un espai per als gossos.
Aquesta esplanada es conforma també com un espai cívic amb vistes sobre el massís de Sant
Llorenç i la Serra de Collserola que facilita les relacions socials, essent un espai idoni per acollir
activitats relacionades amb l'art i la cultura, així com fires de petit format.
Ronda Collsalarca. La seva transformació en una via cívica amb voreres molt amples per al
passeig la converteix en un àmbit idoni sobre el qual pot recolzar una part important dels nous
usos proposats a la part central del parc. Plantegem la creació de tres pistes poliesportives entre
el camp de futbol i el Poliesportiu Nord, per reforçar el caràcter esportiu d'aquesta zona. La
creació d'un espai per a l'esbarjo dels gossos més proper a la trama urbana que complementa els
dos esmentats anteriorment i la creació d'una àrea d'aparcament al costat del Passatge Guanta.
Bar restaurant i zona de pícnic. Al costat del passeig principal, en el punt on el parc s'amplia i
s'obre cap al sud‐est, proposem la creació d'un equipament semisoterrat (integrat en el mur que
salva el desnivell entre els darreres dels habitatges del Passatge Guanta i el parc) que contingui un
bar, serveis i els elements de suport de l'àrea de pícnic que ubiquem al costat. La seva bona
orientació el converteix en un espai de trobada i celebració d'esdeveniments. Per la seva condició
semisoterrada, aquesta construcció pot ser més gran i acollir altres serveis relacionats amb el
parc, com els de magatzem per al seu manteniment.
Torrent del Capellà. La recuperació del Torrent del Capellà i la construcció d'una bassa al final del
seu recorregut converteix aquest conjunt en un espai idoni per al gaudi de la natura, amb
elements que afavoreixen la seva observació.
Així mateix, prop del torrent i de l'àrea de pícnic, proposem la instal∙lació d'una gran àrea infantil
amb troncs d'arbres disposats com un bosc.
Lectura i art. El conjunt del parc és un espai idoni per al gaudi de la natura i la lectura,
especialment durant aquelles èpoques de la primavera i tardor en les quals el clima és més
benigne. La disposició del mobiliari urbà ha de facilitar que hi hagi espais més tranquils aptes per
a la lectura i el desenvolupament d'activitats.
11
3.6 Disseny i sostenibilitat
L'abast del concurs dificulta arribar a un grau de detall en cadascun dels elements que es
plantegen. En aquest sentit, més que una proposta concreta de disseny, preferim establir un
seguit de pautes a l'hora d'escollir els elements que conformaran el parc.
DISSENY DEL MOBILIARI URBÀ (bancs, punts de llum, fonts, tanques, baranes...). Proposarem
elements on prevaldrà la funcionalitat, la simplicitat i l'austeritat en les formes, i que tinguin
relació amb la natura.
PRENDRE EN CONSIDERACIÓ LES PREEXISTÈNCIES. La nostra intervenció es produeix en un àmbit
amb parts que ja han estat executades amb bons resultats des del punt de vista paisatgístic. És el
cas dels murs de contenció resolts amb gabions amb pedra de llicorella de l'entorn de la plaça
Óscar A. Romero. Per aquesta raó, en els àmbits amb fort desnivell (pas sota la carretera de Prats
de Lluçanès, entorn de l'equipament del bar sota el Passatge Guanta...), plantegem l'ús d'aquesta
tipologia. Amb tot, cal dir que el criteri del projecte ha estat el de minimitzar al màxim l'ús de
murs de contenció, resolent els desnivells existents amb talussos vegetats.
IGUALTAT DE GÈNERE. Es prendran en consideració els criteris d’equitat de gènere en el
desenvolupament del projecte, en especial aquells que fan referència a l'enllumenat, el mobiliari
urbà, la disposició dels usos i els serveis. Tot amb l'objectiu d'aconseguir una ciutat més justa,
igualitària i segura.
URBANISME INCLUSIU i ACCESIBILITAT. Es farà un esforç important perquè el disseny del parc
sigui el més inclusiu possible. Des del punt de vista de l'accessibilitat, es farà un gran esforç per
facilitar l'accés a les persones amb la mobilitat reduïda, per acomplir el marc legislatiu vigent (codi
accessibilitat i Ordre VIV) i per integrar en el projecte els col∙lectius afectats (ONCE, associacions
de discapacitats...).
CAMINS DEL PARC. En coherència amb el caràcter periurbà i naturalitzat que volem atorgar al
parc, proposem que la majoria dels nous camins del parc, inclòs el passeig principal, s'executin
acabats amb sauló estabilitzat. Per garantir‐ne la durabilitat i evitar l'erosió, plantegem el seu
encintat perimetral amb peces de formigó prefabricat i l'ús dels materials adequats.
JOCS INFANTILS. En les àrees de jocs infantils més allunyades de la trama urbana es promourà l'ús
d'elements de la natura com ara els troncs que, disposats d'una manera atractiva, poden
conformar espais lúdics molt interessants.
ENERGIA. Afortunadament, disposem d'un repertori ampli d'elements que faciliten energia sense
recórrer als combustibles fòssils, com ara panells fotovoltaics, molins... Al llarg del projecte
s'estudiarà la millor manera d'integrar‐los per assolir un consum energètic sense emissions de
CO2.
Novembre 2018
Carretera de Castellar
Rond
a O
est
CAN JULIÀMATADEPERA
RIU RIPOLL
RIU RIPOLL
CAN DEU
DEL RIU A LA PLANAA diferència d’altres parcs que ocupen espais centrals molt urbanitzats, el Parc del Nord té una condició d’espai intermedi entre el parc urbà i el rodal. Aquesta circumstància ens permet proposar una inter-venció alternativa a la dels espais públics més construïts. La proposta per al Parc del Nord planteja una intervenció per revertir una part de les transformacions que ha patit, i recuperar el Torrent del Capellà adaptant-lo a les circumstàncies dels nostres dies, amb una intervenció tova, una inversió econòmica racional i un manteniment assumible.En el tram central del Parc del Nord la proposta treballa en dos àmbits amb característiques diferents: un espai central que proposem re-naturalitzar amb la recuperació del Torrent del Capellà com a eix que articula el conjunt i uns espais de vora on aquest àmbit re-naturalitzat es troba amb la trama urbana. D’entre aquests espais de vora pren espacial rellevància la transformació de Ronda de Collsalarca que es converteix un gran eix cívic sobre el qual es recolzen bona part dels usos del parc. Als extrems ja executats es plantegen actuacions per incrementar la presència del verd, implementar usos nous i fer que el drenatge sigui més sostenible. Tot amb l’objectiu de crear un passeig/corredor envoltat de verd, per a vianants i bicicletes, que enllaci el Bosc de Can Déu i el riu Ripoll. La simplificació del nus viari de la carretera de Prats de Lluçanès i la construcció d’un pas inferior per creuar-la són dues actuacions claus per garantir la continuitat d’aquest corredor verd.
ANTECEDENTS
Són diversos els documents que ens ajuden a comprendre com era el paisatge d’aquest àmbit abans no s’urbanitzés. Al mapa planimètric de 1914 hi veiem les carreteres de Matadepera i de Prats de Lluçanès sense edificació al seu voltant. La subestació elèctrica, la fàbrica La Lanera i Can Saus en són les excep-cions. També hi ha dibuixats els meandres del riu Ripoll i el camí de Can Déu que, paral·lel al riu, resse-gueix l’àmbit del concurs.Les fotografies aèries de l’any 1946 ens aporten més informació. Hi és ben visible la plana amb els seus conreus i plantacions d’arbrat de secà: blat, oliveres, ametllers... Al voltant del riu, els horts adapten la seva geometria i ordre als meandres del Ripoll. Si apropem el punt de vista a l’àmbit del Parc del Nord hi veiem el sinuós Torrent del Capellà. En només 10 anys, les fotografies aèries (1956) mostren canvis importants, com l’aparició de les primeres illes d’ha-bitatges. Al fotoplà de 1963, amb un grau de definició més gran, la llera del torrent hi és ben definida. També és visible l’obra de fàbrica que permet el pas del torrent per sota la carretera de Prats de Lluçanès.Les successives fotografies aèries mostren la consolidació del creixements urbans al seu voltant i més recentment les obres del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que han tornat a transformar la fesomia d’aquest àmbit.
LA RECUPERACIÓ DEL TORRENT DEL CAPELLÀ
A partir de la lectura acurada del lloc, de les traces històriques i del paisatge abans no s’urbanitzés pro-posem la recuperació del Torrent del Capellà. La mida del parc en el seu tram central permet que les aigües de la pluja es recullin en superfície i es condueixin a la llera recuperada. Amb tot, la configuració de la trama urbana per sota de la carretera impedeix la continuació del torrent, i per això plantegem un final en forma de bassa que acomplirà la funció de retenció o laminació. Al mateix temps, aquesta zona humida ha de facilitar l’establiment de fauna i afavorir la biodiversitat del parc. Abans de l’entrada del torrent a la bassa es proposa un conjunt de filtres de plantes que millorin la qualitat de l’aigua.La retenció d’aquesta aigua té efectes beneficiosos en la xarxa de clavegueram, en reduir-ne el cabal, i també en l’espai fluvial al qual aflueix, atès que hi arriba amb una menor intensitat.Per a la formalització de la llera del torrent és clau el tractament del seu subsòl amb un sistema que l’im-permeabilitzi, i l’ús de la vegetació amb arbrat de ribera i plantes arbustives. Recuperar la sinuositat del traçat ha de permetre que l’aigua circuli a una velocitat reduïda per tal d’evitar l’erosió de la llera.
En color groc la futura connexió entre la ronda Oest i la carretera de Castellar En color vermell discontinu la vialitat que es podrà suprimir
NUS VIARI DE LA CARRETERA DE PRATS DE LLUÇANÈS (sector 3A)
La carretera de Prats de Lluçanès absorbeix bona part del trànsit de pas cap a Castellar del Vallès, provo-cant que el nus amb la Ronda Alcalde Moix tingui un caràcter més interurbà que urbà. En la perspectiva d’una connexió entre la carretera de Prats de Lluçanès i la Ronda Oest de Sabadell, una gran part del trànsit de pas que travessa la rotonda actual es traslladarà a la nova connexió. Això permetrà pacificar l’enllaç i recuperar l’escala urbana.Per aquest enllaç es proposa modificar el traçat del final de la Ronda Alcalde Moix per fer una única trobada perpendicular a la carretera de Prats de Lluçanès. La semaforització d’aquesta cruïlla permetrà mantenir tots els moviments i assolir dos objectius importants per al projecte: eliminar una de les barre-res viàries que parteixen el parc, incorporant-hi l’espai central de la rotonda, i modificar la topografia del final del barri del Torrent del Capellà (carrers de les Hortènsies i de les Tulipes).
Vista Ronda Collsalarca des del carril bici amb el camp de futbol a part dreta de la imatge i la intersecció amb el Carrer dels Clavells
LA TRANSFORAMCIÓ DE LA RONDA COLLSELARCA (sector 2A)
La Ronda de Collsalarca és la via més important que voreja el Parc del Nord. La seva secció és clarament asimètrica, amb la façana sud-oest conformant una continuïtat urbana residencial i la façana nord-est majoritàriament oberta, interrompuda per la presència d’equipaments esportius (camp de futbol, pavelló...) en contacte amb el futur parc.L’actual configuració en rambla amb passeig central no respon a les necessitats funcionals d’aquesta via. Per això plantegem una secció asimètrica que afavoreixi la relació amb el parc. En concret, d’oest a est projectem: una vorera ampla (5 metres) per donar cabuda a un arbrat de capçada de mida mitjana, una franja d’aparcament que també pugui acollir els contenidors i les zones de càrrega i descàrrega, dos carrils de circulació (un per cada sentit) de 3 metres d’ample, una franja verda per arbrat de gran capçada i arbustives, un carril bici de dos sentits i una vorera ampla, d’aproximadament 7 metres. Per separar l’àmbit del carril bici de la vorera, es planteja una alineació d’arbrat de capçada més petita que complementarà i farà de contra-punt de l’arbrat de port més gran. La posició del carril bici en aquesta vorera es justifica plenament per la proximitat al parc i la menor presència de carrers travessers.Com a l’Avinguda Navacerrada, plantegem construir sota els grans parterres un sistema de drenatge sostenible que condueixi les aigües sobrants de la pluja al Torrent del Capellà.
Planimètric (1946) Font: ICGC Ortofoto de l’àmbit (1946) Font: ICGC
Proposta circulacions viari (punts color negre) i carril bici (verd)
Ortofoto de l’àmbit (1956). Font: ICGC Fotoplà (1963) Font: ICGC
Camp de futbol municipal Can Puiggener
L’ESTRUCTURA DE CAMINS
Per al conjunt de l’àmbit proposem la formalització d’un passeig per a vianants i bicicletes que des del Bosc de Can Déu fins el Parc de la Clota creui la trama urbana del nord-est de Sabadell
i lligui aquests espais del rodal de la ciutat. En aquest tram (entre el carrer Corones i la carrete-ra) el passeig principal té un ample variable amb un mínim de 7 metres, i un pendent constant, entre el 2,5% i el 4,2%. Complementant el passeig, hi ha una estructura de camins transversals que acosten entre si els diversos barris de l’entorn del parc, al mateix temps que els connecten
amb el passeig principal.Per al disseny dels camins hem considerat els diferents treballs realitzats per l’Ajuntament de
Sabadell i les traces de camins actuals que, de manera natural, han anat conformant els veïns. La majoria dels camins creuen l’àmbit en rampes suaus, tot i que en algun punt amb pendent
més pronunciat recorrem a les escales sense renunciar a camins alternatius adaptats.
CARRILS BICI
Complementàries a la xarxa de camins del parc es proposen un conjunt d’actuacions que d’acord amb els treballs elaborats per la Comissió del parc han de contribuir a consolidar la xarxa de carrils bici de l’entorn. Per la Ronda Navacerrada es planteja la construcció d’un carril bici que seguint aquesta via enllaci per l’extrem nord-oest, amb el ca-rril bici de l’Avinguda de Matadepera i per l’extrem sud-est amb el carril bici existent de l’Avinguda de l’Alcalde Moix que enllaça amb la Plaça d’Espanya i l’Eix Macià. Per l’extrem sud-est també enllaça amb el carril bici existent de la carretera de Prats de Lluçanès que porta al Parc de la Clota pel carrer Puig de la Creu. En un futur, fora desitjable donar continuïtat al carril bici de la carretera bici de Prats de Lluçanès fins enllaçar amb el riu Ripoll seguint el carrer Jonqueres. Per a la resta de carrers de secció més estreta es planteja la creació de zones 30 amb cohabitació a la calçada cotxes i bicicletes. La funció d’aquests carrils bici de vora del parc és afavorir l’ús de la bicicleta en els desplaçaments dels barris situats a l’entorn del parc i d’aquests en relació a la resta de la ciutat.
AIGUA, PERMEABILITAT I SOSTENIBILITAT
Com a criteris generals s’han seguit els de recuperar el torrent, disposar del màxim de super-fície de sòl permeable, afavorir l’escorrentia superficial i construir una bassa amb una làmina
d’aigua permanent que també pugui fer funcions de laminació. Previ a l’entrada de la bassa es construiran diferents filtres per millorar la qualitat de l’aigua.
L’aigua de la pluja es conduirà a la llera mitjançant diferents mecanismes: estructures drenants sota els parterres de nova construcció (Rondes Navacerrada i Collsalarca), per superfície als
marges del torrent, conduïda en les superfícies més allunyades i amb abocaments repartits al llarg del seu curs per no erosionar la llera, construcció d’un dipòsit i sobreeixidor a la capçalera
per abocar aigua pluvial de la xarxa de clavegueram a la capçalera del torrent. Per afavorir la màxima permeabilitat, s’impermeabilitzarà amb pavimentació dura la mínima
superfície del parc. Un dels objectius del projecte serà el de contribuir a retardar l’abocament de grans cabals plu-
vials al riu Ripoll.
CAN JULIÀMATADEPERA
RIU RIPOLL
RIU RIPOLL
CAN DEU
Vista del parc amb el passeig central en primer terme, els talussos de la plataforma del tren a la part central i els edificis de la Ronda Collselarca al fons
Vista del parc amb el passeig central en primer terme, l’àrea de pícnic i zona de jocs infantils de troncs a la part central, el bar a la part esquerra i el torrent a la part dreta
Proposta circulacions viari (punts color negre) i carril bici (verd)
Terrasses amb arbrat de secà (ullastres) i arbres fruiters
Pas inferior a la carretera de Prats de Lluçanès
Bassa amb làmina d’aigua permanent, i de laminació
Edifici semi-soterrat amb amb bar, serveis i magatzem
Aparcament i espai per a gossos
Carrer dels Clavells Zona petanca i espai par a gossos
Passera connexió Plaça Oscar A.Romero
Dipòsit pluvials capce-lera torrent
匀漀琀愀戀漀猀挀 嘀攀最愀琀愀挀椀 搀攀 琀漀爀爀攀渀琀䄀爀漀洀焀甀攀猀
嘀椀琀攀砀 䄀最渀甀猀 䌀愀猀琀甀猀吀礀瀀栀愀 氀愀昀漀氀椀愀匀愀洀戀甀挀甀猀 一椀最爀愀倀栀爀愀最洀椀琀攀猀 愀甀猀琀爀愀氀椀猀刀漀猀洀愀爀椀渀甀猀 伀ϻ挀椀渀愀氀椀猀䄀爀琀攀洀椀猀椀愀 倀漀眀椀猀 䌀愀猀琀氀攀吀爀椀昀漀氀椀甀洀 椀渀挀愀渀愀琀甀洀
琀甀氀戀愀最栀椀愀 瘀椀漀氀愀挀攀愀 戀攀爀戀攀渀愀 戀漀渀愀爀椀攀渀猀攀 䌀攀渀漀琀栀甀猀 琀栀礀爀猀椀˻漀爀甀猀 ᠠ爀攀瀀攀渀猀ᤠ 匀愀氀瘀椀愀 䴀愀猀 搀攀 䰀甀渀攀猀倀攀爀漀瘀猀欀椀愀ⴀ愀琀爀椀瀀氀椀挀漀昀漀氀椀愀 氀愀瘀愀渀搀甀氀愀 搀攀渀琀愀琀愀 琀攀甀挀爀椀甀洀 昀爀甀挀愀渀猀 琀栀礀洀甀猀 挀攀氀椀愀琀甀猀
倀椀猀琀愀挀攀愀 氀攀渀猀挀甀猀 倀栀椀氀氀礀爀攀愀 愀渀最甀猀昀漀氀椀愀 嘀椀戀甀爀渀甀洀 渀甀猀 刀漀猀愀 挀愀渀椀渀愀 匀瀀愀爀甀洀 樀甀渀挀攀甀洀 倀栀氀漀洀椀猀 昀爀甀挀挀漀猀愀
䄀刀䈀唀匀吀䤀嘀䔀匀
PLANTES ARBUSTIVES I FAUNA
Plantació de flor. Les flors atrauen a abelles, papallones i altres insectes pol•linitzadors i depredadors de plagues. Utilització de varietats autòctones, per afavorir la fauna de l’entorn, en especial plantes aromàtiques pròpies del nostre clima amb flors des de primavera fins a la tardor: roma-ní, espígol, sàlvia, ginesta, farigola i timó. Plantes amb fruits carnosos per disposar d’aliment pels animals en les diferents èpoques de l’any (aranyons, arboç , mates de llentiscle...).Plantació d’arbres aquàtiques a l’entorn de la bassa (Iris, Cyperus, Scirpus, Lysimachia, Pontederia, Typha, Acorus o Juncus.) Implantació d’estructures que afavoreixen la presència de la fauna com les caixes niu (construïdes amb materials de gran durabilitat com la barreja de triturat de fusta, calç i ciment) refugis per ratpenats i refugis per insectes.
琀爀渀椀猀琀 爀漀搀愀琀 挀漀渀渀攀砀椀漀渀猀 搀攀 戀愀爀爀椀 瀀愀猀猀攀椀最 瀀爀椀渀挀椀瀀愀氀
䌀伀一一䔀䌀吀䤀嘀䤀吀䄀吀
刀䔀䌀唀倀䔀刀䄀䌀䤀팀 䐀䔀䰀 吀伀刀刀䔀一吀 䤀 䐀刀䔀一䄀吀䜀䔀 匀伀匀吀䔀一䤀䈀䰀䔀刀䔀䌀唀倀䔀刀䄀䌀䤀팀 䐀䔀䰀 吀伀刀刀䔀一吀 䤀 䐀刀䔀一䄀吀䜀䔀 匀伀匀吀䔀一䤀䈀䰀䔀
吀䤀倀伀䰀伀䜀䤀䄀 䐀 䄀ᤠ刀䈀刀䄀吀
䌀攀爀猀椀猀 匀椀氀椀焀甀愀猀琀爀甀洀倀爀甀渀甀猀 瀀椀猀愀爀搀椀倀礀爀甀猀 挀⸀挀栀愀愀挀氀攀攀爀倀爀甀渀甀猀 搀甀氀挀椀猀伀氀攀愀 漀氀攀愀猀琀攀爀䄀挀攀爀 䌀愀洀瀀攀猀琀爀椀猀
䌀攀氀愀猀 愀甀猀琀爀愀氀椀猀䴀攀氀椀愀 䄀稀攀搀攀爀愀挀栀倀氀愀琀愀渀甀猀 漀爀椀攀渀琀愀氀椀猀 ⠀倀氀琀愀渀 搀攀 爀椀戀攀爀愀⤀ 倀氀愀琀愀渀甀猀 栀椀戀爀椀搀甀猀倀椀渀甀猀 栀愀氀攀瀀攀渀猀椀猀
ARBRES
Recuperació de la llera del torrent per afavorir la biodiversitat amb arbrat de ribera (plàtans). Plantació d’arbrat com a teló de fons dels plàtans del torrent (pi i roure). Planta-ció d’arbrat de gran port seguint una estructura geomètrica en malla de 7,50 x 7,50 metres que s’adapta a la geometria de camins existents i omple l’espai. Perquè els arbres assoleixin la mida desitjada, cal crear les condicions del subsòl adequades per al seu creixement amb una capa drenant estesa per tota la superfície arbrada, sota la terra vegetal (plàtan, melia azedarach i acer Campestre). Plantació d’arbrat amb fruit perquè hi hagi aliment per a la fauna (lledoners, ullastre, pruneres, pirus santiclar...).