Construint el futur

FULL

INF

ORM

ATIU

jun

y 20

13 UNA VEUAMIGA

És una promoció de la Fundació Ajuda i Esperança // administracio@telefonoesperanza.com // www.telefonoesperanza.com

9341

4484

8No resulta gens fàcil redactar aquest

editorial sense fer referència a les dificultats que tenim moltes entitats del tercer sector. Poder seguir oferint suport als conciutadans a través dels nostres ser-veis, cada dia és més difícil. Però, malgrat tot, volem ser coherents amb la nostra es-sència, que dóna nom fins i tot a la nostra entitat i servei, l’ESPERANÇA. Els continguts d’aquesta edició posen un especial èmfasi en la comunicació interper-sonal, perquè creiem que pot ser un factor de protecció davant les conseqüències de la situació social que patim tots plegats. Som conscients que no podem canviar les circumstàncies, però sí que podem in-fluir en la manera com ens afecten. És per això que la comunicació interpersonal ens pot resultar molt útil a l’hora de donar suport a algú del nostre entorn. Sabem que el patiment, sigui físic o emocional, no es manifesta només a través de les pa-raules, sinó també a través del nostre llen-guatge corporal. És fonamental, doncs, que si volem comprendre l’altre en la seva totalitat, hem d’estar molt atents a tots els canals de comunicació: el cos i la paraula. Només així podrem oferir una bona contenció i una bona escolta. També és imprescindible conèixer quins són els errors que es produeixen més sovint en tot procés comunicatiu, saber-los identificar per a evitar-los però, alhora, disposar d’eines i re-cursos perquè aquesta comunicació tingui lloc en unes condicions òptimes.

Des de la Fundació Ajuda i Esperança seguirem contribuint a la millora de la comunicació interpersonal des de tots els àmbits que tinguem al nostre abast: formant els voluntaris i voluntàries del Te-lèfon de l’Esperança, formant també les persones que, tot i no formar part del nos-tre voluntariat, vulguin millorar els seus es-tils comunicatius, fent difusió a través de la participació en jornades i congressos i també retornant a la societat les deman-des i problemàtiques que els nostres usua-ris ens manifesten. Perquè creiem que les dades estadístiques són un referent molt real d’allò que està passant. Que un nou per cent de les persones que ens truquen pateixi depressió, un set per cent ho faci perquè els pesa la solitud, un cinc per cent tingui problemes d’incomunicació i un altre cinc per cent presenti alts nivells de preocupació i desànim, són dades que fan reflexionar. Sabem que ningú no és perfecte, que al llarg de la nostra trajectòria vital obtenim èxits però també fracassos i que, des del nostre naixement, estem immersos en un procés de continu aprenentatge que no finalitzarà fins a la mort. Justament això és el que ens dóna la capacitat per a adap-tar-nos a les noves circumstàncies, siguin positives o negatives. Hem d’assumir les nostres pròpies debilitats per a poder ac-ceptar l’ajuda dels altres i entre tots anar construint un futur comú, esforçant-nos perquè sigui tan bo com sigui possible.

TELÈFON DE L’ESPERANÇA DE BARCELONA

2

El cos i la paraulaM. Neus Calleja Psicòloga. Directora del Telèfon de l’Esperança de Barcelona. // @neuscalleja

El cos, únic i irrepetible. El con-tinent més preuat i alhora més

vulnerable. El substrat de les fun-cions orgàniques que ens possibili-ten la vida. El gran desconegut per molt que creguem conèixer els seus secrets més insondables. Sempre sorprenent. Allò que allotja la nostra ment i la nostra ànima. I aquí hem topat amb l’òrgan més complex i més fantàstic alhora: el cervell. Ell és qui ens facilita la ca-pacitat de comunicar-nos. És qui fa possible les relacions amb els altres i, fins i tot, amb nosaltres mateixos. Els éssers humans som socials per naturalesa. Necessitem el contac-te amb els altres per a desenvolu-par les nostres capacitats. I és amb la comunicació com aconseguim contactar amb l’exterior. En aquest procés de comunicació la paraula esdevé el principal vehi-cle, però no l’únic. Com la vestim i la presentem és tan important o més que ella mateixa. Però si tots aquests factors són allò que permet el diàleg amb l’entorn, és evident que aquest mateix entorn ha de saber interpre-tar correctament aquests senyals. I això només es podrà aconseguir a través d’una bona escolta. No n’hi ha prou amb sentir. Per a escoltar hem d’estar atents als tres components de la comunicació: el llenguatge verbal o contingut lin-güístic del nostre missatge, el llen-guatge gestual o expressió corporal amb què l’acompanyem i el llenguat-ge paraverbal o com transmetem aquest missatge a través de la veu. El cos i la ment conformen un bi-

nomi inseparable. No s’entén l’un sense l’altra. Per tant, és evident que el nostre cos s’expressa a través de la ment, però també la ment s’expressa a través del cos. Són un tot indivisible. A través del cos manifestem di-ferents estats d’ànim. Observant l’expressió corporal d’una persona sabem interpretar quan està tran-quil·la i relaxada o neguitosa i an-goixada. I sovint ho percebem de forma no conscient. Són senyals que identifiquem automàticament, sen-se pensar-hi. Fins i tot podem sintonit-zar amb elles i, sense adonar-nos-en, encomanar-nos per a bé o per a mal de l’estat d’ànim de l’altre. De la mateixa manera que podem entendre l’altre quan es vol comuni-car amb nosaltres, som també ca-paços d’exercir una influència en ell a través del nostre estil d’escolta. En aquest procés comunicatiu, la per-sona que parla també registra de forma no conscient com és la nostra qualitat d’escolta i en funció d’ella es mostrarà més o menys receptiu al mateix procés comunicatiu. Hi ha una sèrie de característiques i condicions que s’han de donar perquè aquesta escolta esdevin-gui un mitjà facilitador de serenor i benestar emocional. Són allò que conforma el concepte d’escolta empàtica i que va més enllà del registre, el reflex o fins i tot la com-prensió de les paraules. En l’escolta empàtica s’implica al-guna cosa més que l’oïda. També hi intervenen els ulls i el cor. S’escol-ten els significats, els sentiments i les conductes. I perquè tot això sigui

possible, hem de centrar-nos total-ment en la persona que escoltem, deixant de banda els nostres plan-tejaments, les nostres creences i les nostres actuacions. Si no ho fem així, estarem crivellant internament el missatge que ens arriba i no po-drem comprendre l’altre en la seva totalitat. La conseqüència serà que aquesta persona no se sentirà es-coltada ni compresa. Haurem per-dut una oportunitat única i sovint irrepetible per a aconseguir que qui ens parla se senti reconfortat en cos i ànima, de la mateixa manera que la persona que escolta es pot sentir gratificada en el component més humà de la comunicació. Centrem-nos ara en el concepte i les característiques fonamentals de l’escolta empàtica. Aquest estil d’es-colta implica tenir la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i com-prendre el que sent a cada moment de la conversa. Entrar en el seu món i veure les coses des del seu punt de vista. Però això no significa opinar el mateix, ni sentir el que l’altra persona sent. Es tracta d’acceptar i respec-tar les seves idees i emocions, esfor-çant-nos per comprendre el significat global d’allò que ens vol transmetre. L’empatia comporta saber sentir, saber entendre i saber interpretar el missatge de l’interlocutor. És una destresa bàsica de la comunicació interpersonal. És l’únic estil d’escolta que té la capacitat de facilitar sere-nor al cos de la persona que pateix, sigui de forma física o mental. Sabem que tot patiment té les seves manifestacions externes corporals,

3

UNA VEU AMIGA

3

que poden ser més o menys evidents, però que sempre hi són. Sovint són un primer indici observable del fet que la persona està patint i, fins i tot, pot ser previ a les seves manifestacions verbals. Aquest fet és molt freqüent en els infants. Encara que no tinguin una capacitat verbal suficient per a expressar el seu malestar, podem ob-servar comportaments no habituals o bé canvis en la seva manera de ser o comportar-se que ens alerten que passa alguna cosa a la qual hem de parar una especial atenció. Si possi-bilitem un bon marc de comunicació a través de l’escolta empàtica, esta-rem facilitant aquesta comunicació i podrem actuar en conseqüència. Els mitjans que ens permetran portar a terme l’escolta empàtica poden ser verbals o no verbals. Entre els ver-bals trobem com a eines el fet d’anar sol·licitant aclariments puntuals con-forme la persona ens va parlant, sempre formulant preguntes obertes, facilitadores del discurs i fugint d’acti-tuds d’enquesta, que es produeixen quan encadenem preguntes l’una darrere l’altra. També és molt impor-tant verificar la comprensió d’allò que ens volen transmetre mitjançant breus resums, paràfrasis o reformula-cions, és a dir, retornar a qui ens parla parts del seu missatge amb les nostres pròpies paraules, així com fer inter-vencions que demostren que tenim en compte les seves aportacions. Entre els mitjans no verbals desta-quen el contacte visual sostingut i natural amb la persona que parla, així com el respecte dels silencis que sorgeixen al llarg de la conversa i que

sovint impliquen una reflexió interna sobre allò que s’està dient. La postu-ra corporal de qui escolta també és essencial. Anteriorment ja ha quedat palès que registrem inconscientment aquests senyals comunicatius. Per tant, mostrar una actitud recepti-va i oberta a través de la disposició del nostre cos és molt important. Fer gestos d’assentiment o d’acompa-nyament ens pot ajudar a mostrar una actitud de proximitat emocional. Però compte amb les distàncies físi-ques. Hem de procurar mantenir-nos propers físicament, però sense ser invasius de l’espai de l’altre. La dis-tància adequada és aquella que ens permet un contacte físic puntual, però sempre mantenint un contacte visual. Ser a massa distància ens allu-nya també mentalment fora que no estiguem físicament en el mateix es-pai, com pot passar en el cas d’una conversa telefònica. Hi ha un darrer aspecte que esde-vé fonamental en l’escolta empà-tica: l’actitud de qui escolta. Hi ha una sèrie d’actituds que convé evitar sempre que vulguem escoltar empà-ticament. Hem d’evitar, per exemple, distreure’ns al llarg del discurs, encara que aquest sigui llarg. Interrompre qui parla sense esperar que ens donin pas és una actitud clarament signi-ficativa del fet que centrem la con-versa en nosaltres mateixos i no en la persona que escoltem. Tampoc no ens hem de posicionar ni a favor ni en contra del que estem escoltant, fugint d’emetre judicis personals; no-més així estarem mostrant un respec-te total vers l’altre.

Una atenció especial mereixen les emocions manifestades per la perso-na que parla. Hem de mantenir una actitud d’alerta constant perquè els nostres comentaris o actituds facilitin la lliure expressió d’aquestes emo-cions. El problema és que no sem-pre sabem com reaccionar davant d’elles. Dir a una persona que no plori, quan el plor pot ser una manifestació de diferents emocions (ràbia, pena, desesperació…) ens està limitant la qualitat de la nostra escolta, alhora que implica un retret cap a l’emoció que té dret a manifestar i ens impe-deix esbrinar quina emoció hi ha al darrere d’aquesta manifestació. En ocasions també tenim tendèn-cia a parlar de la nostra pròpia expe-riència quan ens sentim identificats amb el que estem escoltant. Aquest també és un error. La nostra atenció ha d’estar centrada en la vivència de qui ens parla, si volem portar a terme una escolta empàtica i no en nosaltres mateixos. Igual passa quan donem raons que van en contra del discurs, fet que es coneix per contra-argumentació, o bé mostrem una actitud d’expert, quan volem con-vèncer la persona que ens parla de la nostra opinió o consell. Així, doncs, oferir una escolta de qualitat que contribueixi a donar serenor al cos d’una persona que pateix no sempre és fàcil, però sens dubte també facilitarà una serenor al nostre propi cos, que provindrà de la satisfacció personal en veure que podem influir positivament en el benestar de l’altre.Publicat revista RE

TELÈFON DE L’ESPERANÇA DE BARCELONA

4

Èxit i fracàs, dues cares de la mateixa monedaAlina J. Bello Dotel, col .laboradora de l’Àmbit Maria Corral. Santo Domingo, Rep. Dominicana.

Henry Ford deia que el fra-càs ens permet tornar a

començar amb més informa-ció; això no obstant, en la so-cietat postmoderna el fracàs és vist més com una aberració que com un dels passos del llarg trajecte que condueix a l’èxit. Convençuts, a través de les revistes de societat i de la pan-talla de Hollywood, que l’èxit s’assoleix en segons, ens hem oblidat que darrere de cada història que llegim o veiem, hi ha un gran nombre de fracas-sos i recodificació de dades i actituds que, fruit de conver-tir-se en experiència acumula-da, condueixen a l’èxit. Avui, davant l’ensorrada dels grans sistemes financers, da-vant el fracàs de tantes propos-tes per a millorar la nostra con-dició socioeconòmica, proposo revisar la nostra noció d’èxit i fracàs, així com de la nostra llis-ta de persones que han tingut èxit i de fracassats, pel bé de les generacions futures. Els éssers humans no naixem amb totes les respostes a les preguntes que ens farà la vida en el seu lent o vertiginós dis-córrer, segons sigui l’edat en què culmini. És arran d’una sèrie d’actuacions en format d’assaig-error que aprenem

què fer i què dir en cada cir-cumstància. Aquest aprenen-tatge es veu optimitzat mitjan-çant el procés d’ensenyament formal que constitueix l’edu-cació escolar que rebem de manera obligatòria a gairebé tots els països del món. Encara quan l’escola ens comunica el coneixement i la cultura de la nostra civilitza-ció humana des dels orígens fins als nostres dies, per un as-sumpte d’ideologia, es fan res-saltar més els assoliments que les pèrdues sofertes en el camí de construir-nos com a éssers socials. Potser és aquí la base de la nostra errada percepció de la realitat. Ens eduquen per a refusar les debilitats pròpies de la nostra condició humana i per a exal-tar les conquestes que obte-nim, sense guardar memòria de les vegades que hem cai-gut abans d’aconseguir-les. Al final ens percebem com a és-sers ascendents en una escala de victòries sense derrotes. La nostra història és més la d’una pel·lícula que la d’una vida humana, som els superherois de les pel·lícules que veiem. Fins això hem perdut! La pos-sibilitat de ser éssers humans que cauen i s’aixequen, i, per tant, capaços d’entendre els

que cauen i de sentir compas-sió i donar-los suport. Davant d’un panorama tan desolador s’ha de rescatar la realitat. Ja n’hi ha prou de se-guir comprant el somni que som infal·libles i estem destinats a as-solir-ho tot només decidint-ho. És clar que podem aconseguir moltes coses si ens hi posem, però mai sense caure i alçar-se. Mai sense fer esforços valerosos per construir un camí transitable perquè altres, després de nosal-tres, hi passin amb més segure-tat, mai sense acceptar que els humans no som màquines i que com a humans, som fràgils i ne-cessitem el suport solidari d’al-tres, per a pujar els esglaons de l’escala de la vida. Tenir èxit passa per la com-panyia dels que t’ajuden quan caus i et donen la mà perquè t’aixequis. El triomf, en qualse-vol etapa de la vida en què es doni, per a ser-ho veritable-ment, ha de tenir imprès l’es-forç i els rostres de tots aquells que en la carrera de la vida han caigut, s’han aixecat, han ajudat altres a alçar-se de les seves caigudes i junts han cons-truït l’èxit que reconeix el fracàs com a part de la seva constitu-ció fonamental. Això és ser humans, la resta, pura ficció cinematogràfica!

5

UNA VEU AMIGA

P resentem el resum de les dades estadístiques de

les trucades rebudes al llarg de l’any 2012. Segons aquestes dades, el Telèfon de l’Esperança és un servei al qual recorren més dones que homes, en una proporció de més de tres quartes parts (79,06%). Res-pecte a l’estat civil, obser-vem que tenir parella esdevé un factor de protecció, atès que el 69,87% del les persones que ens truquen són solteres (42,83%), separades, divor-ciades o vídues, enfront del 9,57% que són casades i del 3,58% que tenen parella esta-ble. La localitat des d’on ens truquen és Barcelona ciutat (31,46%), seguit de poblacions de la resta de la província (26,54%) i resta de Catalunya (6,76%). Un 18,01% de les tru-cades són de fora de Catalu-nya. Si ens fixem en el gràfic su-perior, les problemàtiques que majoritàriament mani-festen els nostres usuaris se-gueixen corresponent als tres grans blocs d’anys anteriors, però s’observa un fet que no

s’havia produït mai fins ara i que ja avançàvem en l’edi-ció de desembre: les proble-màtiques relacionades amb malalties mentals han supe-rat la resta en percentatge i se situen en primer lloc amb un 38,45%, mentre que l’any 2011 constituïen un 32,80% del total. La depressió és la ma-laltia que ha mostrat un aug-ment més significatiu, passant del 6,45% del total l’any 2011, al 9,07% el 2012. Aquests per-centatges es corresponen a les persones que verbalitzen patir una depressió clínica o un trastorn bipolar i que se-gueixen tractament psiquià-tric. Si hi afegim les trucades corresponents a l’estat de-pressiu desànim (quan no te-nim constància de diagnòs-tic), el total augmenta a un 14,88%. Això vol dir que de les cinquanta trucades que re-bem diàriament, atenem una mitjana de set persones que ens truquen amb aquesta problemàtica. En aquests casos les perso-nes ja coneixen els recursos que poden tenir a l’abast, però necessiten desfogar-se emocionalment, ja que viuen

situacions de molt patiment. Els voluntaris i voluntàries del nostre servei intenten conte-nir l’angoixa i la desesperació que sovint manifesten i faci-litar eines d’anàlisi o reflexió sobre la seva situació. Moltes vegades són conscients que la depressió és conseqüència de la situació econòmica ac-tual en què es troben i que la medicació que prenen només pal·lia els efectes, però no so-luciona la problemàtica. Per això són situacions que sovint perduren en el temps i gene-ren molts sentiments d’inde-fensió i d’incapacitació. D’altra banda, els proble-mes personals segueixen sent molt presents, amb un 30,15%, entre els quals destaquen la solitud (7,23%) i la necessitat de parlar i problemes d’inco-municació (5,87%) entre els més freqüents. El tercer bloc correspon, com sempre, a les proble-màtiques de caire relacional d’adults, amb un 18,04% del total de trucades, en les quals la crisi de parella i els proble-mes familiars en general es produeixen sovint per les difi-cultats econòmiques.

Estadística de trucades ateses any 2012

TELÈFON DE L’ESPERANÇA DE BARCELONA

6

Notícies del Telèfon de l’Esperança de Barcelona

Al gener vam iniciar un acord de col·laboració amb la Facultat

de Psicologia de la Universitat de Bar-celona, en el marc d’un projecte de recerca sobre la depressió anomenat Teràpia cognitiva per a la depressió unipolar: Eficàcia d’una intervenció centrada en dilemes. Al mes de febrer vam rebre la visita d’estudiants del Ci-cle Formatiu de Segon Grau d’Integra-ció Social de l’IES Gallecs de Mollet del Vallès, per conèixer la nostra entitat i recollir informació sobre el nostre servei d’atenció telefònica. També al llarg del semestre ha continuat la col·laboració amb la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, acollint una estudiant que cursava l’assignatura de Pràcticum en la nostra entitat.Al mes de febrer la directora del Telè-fon de l’Esperança, Ma. Neus Calleja, va fer una presentació del servei a la Unió Cívica de Consumidors i Mestres-ses de Casa de Barcelona i Província (UNAE). Els assistents van mostrar un gran interès per la nostra activitat. També va participar en el 7è Congrés Plataforma Mediterrània per a l’Estudi del Joc Responsable, amb la ponèn-cia La solitud: una porta d’entrada a les patologies addictives?, que va tenir lloc el 21 de febrer. En aquest congrés se’ns va concedir el Premio Plataforma Mediterránea área social.A l’abril va participar en una taula ro-dona sobre L’impacte de la situació actual en la salut, dins de la III Jorna-da de Coordinació de Treball Social de l’Alt Maresme i la Selva Marítima, que va tenir lloc a l’Hospital Comar-cal de Sant Jaume de Calella, per explicar l’augment de trucades refe-rents a trastorns mentals, fet que ja ha estat recollit en aquesta revista.

Al mes de març, com cada any, vam celebrar el nostre aniversari i vam comptar amb la participació de Ferran Ramon-Cortés, expert en comunicació.Al llarg d’aquest semestre hem mantingut contacte amb altres en-titats, com ara l’Associació Cata-lana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS), Arrels Fundació o Càritas Girona, per valorar possibles col-laboracions entre serveis.

Difusió

Aquest semestre els diferents mitjans de comunicació

s’han fet ressò de la nostra actua-ció en nou ocasions en diferents programes de ràdio i en cinc en la premsa. Volem agrair la difusió que es va fer del Telèfon de l’Es-perança a MouTV, sistema d’infor-mació de servei a través de video-pantalles promogut i gestionat per TMB per a les seves xarxes d’auto-busos i metro. També Dontknow, xarxa social que ajuda a prendre decisions, va publicar una entre-vista al mes de març a la nostra di-rectora, fent també difusió del ser-vei a través de les xarxes socials.Recordem als nostres lectors que poden seguir-nos a través de les xarxes socials de Facebook (Telè-fon de l’Esperança de Barcelona) i Twitter (@Fundaesp).

Activitats formatives

Dins del programa de for-mació continuada per als

nostres voluntaris i voluntàries, han tingut lloc les quatre convocatòries

restants del Taller «Escoltant la veu», que tractava de la comunicació a través del llenguatge paraverbal, és a dir, de com diem allò que diem.Una altra activitat que s’ha portat a terme és l’Activitat de Millora de Competències, en què s’ha tractat sobre Què fer quan jo tinc problemes i Què pensar quan no hi veig sortida, com sempre amb la fi-nalitat de donar eines per a aque-lles situacions que poden deixar sense paraules a qui escolta.Al mes de gener es va dur a terme la conferència sobre Addiccions sentimentals: Estimar o necessitar?, a càrrec del psicòleg Francesc Pe-rendreu, un tema molt freqüent en les trucades que rebem. I al mes d’abril, en el marc de la Reunió de Treball, vam poder conèixer el Pro-grama d’atenció integral a per-sones amb malalties avançades, de la Fundació “la Caixa”, amb la qual properament signarem un conveni de col·laboració.

Convocatòria de nous voluntaris

Com cada any per aquestes dates, la nova promoció de

voluntaris per al Telèfon de l’Espe-rança està finalitzant la formació. Un total de 21 persones s’incorpo-raran gradualment al nostre servei. A tots ells volem fer arribar el nostre més sincer agraïment per fer possi-ble l’atenció continuada del Telè-fon de l’Esperança. Recordem als nostres lectors que el proper procés s’iniciarà a finals del mes de setem-bre. Poden demanar més informa-ció a www.telefonoesperanza.com o al telèfon d’oficines 93 202 02 60.

A continuació presentem un recull de les diferents activitats que han tingut lloc al llarg d’aquest primer semestre del 2013

UNA VEU AMIGA

7

Sota el títol LA COMUNICACIÓ I L’ESCOLTAACTIVA, l’exposició presenta les actituds icomportaments que poden donar o treure valor a la comunicació interpersonal. Laconferència ensenya com gestionar millorel fet d’escoltar i de respondre.

• Detectar la disposició del receptor• El llenguatge més adequat• Com positivar les desavinences• La interpretació verbal/gestual• El cor del missatge - Autoexercicis - Qüestionari

La conferència, complementada amb uncol·loqui obert, s’il·lustra amb la projecciód’imatges que fan més didàctica l’exposició.Dicta la conferència un/a especialistaen les tècniques d’Escolta EMPÀTICA.

Durada: dues hores.Per a una audiència de fins a 100 assistents.

Si una de les limitacions de la correcta comunicació interpersonal és la defectuosaatenció que, sovint, dediquem a escoltar quiens parla... què millor que el format de taller, en què es puguin treballar tots els aspectes que fan referència a l’aprenentatge d’escoltaramb atenció i respondre amb rigor.

El Taller comprèn un seguit d’activitatsen forma de:• Pràctiques de llenguatge• Exercicis de participació• Interactuacions• Dossier amb tests i qüestionaris• Exemples i aplicacions • Avaluacions

ESPAI JOVE: El taller té una versió de tres hores per a grups de joves; els inicia i estimula en la millora de la seva capacitat per a escoltar positivament i guanyar en qualitat comunicativa. Durada: quatre hores, en dues sessions.Per a classes senceres o grups de 20/25 assistents.

El Seminari està adreçat a qualsevol personaque vulgui millorar les seves relacions inter-personals, tant en l’àmbit laboral com privat,mitjançant l’aprenentatge i millora de la sevacapacitat per a escoltar i respondre, creant empatia i confiança entre emissor i receptor.

L’experiència del Telèfon de l’Esperança, quedurant tants anys ha format especialistes aescoltar amb atenció i respondre amb rigor,ha bastit el contingut d’aquest Seminari quedesenvolupa, en tot el seu abast i beneficis,els valors de l’escolta empàtica.

Les habilitats comunicatives són les claus per a:• Reforçar les relacions interpersonals• Construir vincles menys conflictius• Millorar climes laborals o de col·lectius• Evitar malentesos i disfuncions verbals

Tot sota la direcció i acompanyament d’expertsen aquestes disciplines.

Durada: vuit hores. Per a grups reduïts, de fins a 16 assistents.

Conferència temàtica

Con

ferè

ncia

tem

àti

ca

Taller d’activitats Seminari vivencial

Sem

inari

viv

en

cia

l

Talle

r d

’acti

vita

ts

Formació externa en “Escolta empàtica”

En anteriors edicions de la nostra revista ja vam in-

formar que des de la Fundació Ajuda i Esperança iniciàvem una nova etapa on s’ampliava la missió de la fundació a través de la difusió de l’esperança i els seus valors implícits. És per això que presentem als nostres lec-tors les noves activitats formati-ves adreçades a persones exter-nes al voluntariat del Telèfon de l’Esperança. Aquesta formació se centra en la comunicació i l’escolta activa amb l’objectiu de contribuir a la millora de les relacions interpersonals. Gestionar positivament una conversa, escoltar i respondre amb complicitat, guanyar-se la confiança de l’interlocutor… no és una capacitat amb la qual es neix, sinó un coneixement que s’aprèn i es perfecciona.Les Sessions de Formació que

oferim tenen un valor didàctic avalat, tant per la dilatada ex-periència de la nostra institució en el servei d’atenció social del Telèfon de l’Esperança, com per la construcció que hem fet d’un «corpus docent» de lliçons i exercicis per a assolir el millor co-neixement del que es pot consi-derar l’escolta activa. Tota persona que vulgui millorar la seva comunicació interperso-nal i guanyar empatia davant de qualsevol auditori o interlo-cutor, trobarà en aquestes sessi-ons de formació el millor mèto-de per a aquest aprenentatge. Hi ha l’art de parlar, al qual s’ha de sumar l’art d’escoltar. Ajudar a dominar-los tots dos és la fina-litat d’aquestes sessions. Presentem aquesta formació en tres formats tal i com s’especi-fica en la imatge: la conferència temàtica, el taller d’activitats i el

seminari vivencial. Destaquem que el format de taller té una versió específicament dissenya-da per a grups de joves de 14 a 18 anys. Aquesta formació s’ofe-reix per portar-la a terme en els propis centres docents, casals o altres; els inicia i estimula en la millora de la seva capacitat per a escoltar positivament i guanyar en qualitat comunicativa. Cridar més que l’altre, desprestigiar-lo o ignorar els seus sentiments és la forma de comunicació més freqüent que s’observa en pro-grames televisius adreçats als joves. El taller pretén contrarestar aquests estils comunicatius con-traris a la capacitat d’escoltar activament. Per a més informació poden trucar a les nostres oficines, 932020260 o enviar correu electrònic a admi-nistracio@telefonoesperanza.com.

8

Agraïmla dedicació de 195 voluntaris i voluntàries i 9 patrons de la Fundació i la col.laboració econòmica de:

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

520 PERSONES PARTICULARS

EMPRESES

ENTITATS RELIGIOSES

DISIMOB 2000, S.L.

INVERSOL, S.A.GEDEST BUSINESS, S.L.

THINKING FORWARD XXI, S.L.

MONESTIR DE MONTSERRAT

GERMANS DE LES ESCOLES CRISTIANES

H.H. DOMINICAS DE LA PRESENTACIÓN

COLEGIO NIÑO JESÚS

RELIGIOSAS DE LAS ESCUELAS PÍAS

... Y DIVERSES PARRÒQUIES

FUNDACIONS I ALTRES ENTITATS

ALTRES COL·LABORACIONS I SERVEIS

CLAMAR VENDING, S.L.

LA DIFUSIÓ DEL SERVEI A TRAVÉS DE:

ARQUEBISBAT DE BARCELONA BISBAT DE TERRASSA BISBAT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT

... I A TOTS ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ QUE HAN DONAT NOTÍCIA DEL TELÈFON DE L’ESPERANÇA DE BARCELONA

PREMI JOSEP PARERA

2007

CREU DE SANT JORDI

2009

PREMI RAMON DE TESERACH

2010

per haver ajudat a mantenir en peu el nostre servei

Dip

òsit

leg

al:

B-24

378-

2011