Núm. 14 any 2006

CCaarrnnaavvaall 22000066

CC .. PP .. AA .. RR II BB EE SSMM aa gg nn íí ff ii cc aa ee xx hh ii bb ii cc ii óó dd ee pp aa tt ii nn aa tt gg ee aa rr tt íí ss tt ii cc

DDoossssiieerr

NN úú mm .. 11 44 aa nn yy 22 00 00 66

EEssppoorrttss

LL’’èèppooccaa ddee CCiissccoo ddeell RReeccóó ((22aa ppaarrtt))

SSaalluuttQQ uu èè éé ss ??LL aa ff ii bb rr oo mm ii àà ll gg ii aa

GG rr ee cc aa ii ff ee ss tt aa aa dd oo jj oo

w w ww w w . l a l t. l a l t a v e u . c o ma v e u . c o m

Tapes 14.qxp 07/03/2006 13:08 PÆgina 3

Carnaval2006

DossierL’època deCisco del Recó(i 2a part.)

SalutQuè és?La fibromiàlgia

Casa de la VilaNotícies

66

El bon menjar de Ribes

Lluç al cava

Un bon viatgeLanzarote

C.P.ARibes

Tota una exhibició

AgendaCultural

març, abril ‘ 06

arnaval és la festa de la disbauxa per excel· lència. Tot s'hi val. Les dis-fresses transformen els homes en dones, les dones en homes, els grans enpetits, els petits en grans, les persones en animals, objectes, personatgesdel passat, del present i del futur, reals i imaginaris. Es el dia de la trans-formació més generalitzada de les persones. I la mil lor manera de transme-tre aquesta transformació es a través de les imatges.En aquest número, el dossier continua en la segona i últ ima part que enstrasllada a l 'època del Cisco del Recó.De viatge proposem marxar a Lanzarote, l ' I l la de Foc, on la l lum i els colorssón espectaculars per la seva naturalesa volcànica .En el cas de no disposar encara de dies de vacances sempre podem gaudirde les rutes que ens proposen des de Turisme i conèixer una mica més elnostre municipi.El CPA Ribes va celebrar el II Trofeu Nacional "Sant Pau 2006" amb unamagnifica exhibició de patinatge artístic.La secció de salut explica que es la f ibromiàlgia i ens acosta una mica mésa una malalt ia quasi nova i desconeguda .En el proper número farem un especial Sant Jordi on procurarem recoma-nar el bo i mil lor de la l i teratura, la música, i el cinema de més actualitat,sense oblidar els autors autòctons que també en tenim... i bons.També en el proper número i com que ja estarem immersors en la primave-ra, donarem els mil lors consells de moda i bellesa per preparar-nos per al 'estiu.

eeddiittoorriiaall

l’equip

CoordinacióCristina Perelló

Disseny i MaquetacióXavier Colom

FotografiaMACS

CHEMAFOTO DAVIDJOAN ARS

RedaccióNúria Pujol

Josep-Lluís PalaciosCristina Perelló

Col.laboradorsJosep-Lluís Palacios

Salvador PerellóMerche Garcia

Núria del CampoEva GaleraJ.R. GarridoLaura Mestre

Inés ViñuelasLluís GiraltXavier Mur

Pepita RosellFlor Godino

Regina PorcelSara Risco

PublicitatIsabel Ruescas93 896 41 72

[email protected]

EditaPinUps Pub l i c i ta tPinUps Pub l i c i ta t

Pl. Catalunya, 493 896 41 72

08810 Sant Pere de [email protected]

Dipòsit LegalB-16522-2004

LL’’aallttaavveeuu

L'Altaveu no es fa responsable del contingut i opinions expressades

pels seus col·laboradors.

ddee RRiibbeess

ss uu mm aa rr ii

1212

AA nn uu nn cc ii aa -- tt ’’ hh ii 99 33 88 99 66 44 11 77 22

2020

1313

CC

11

55

1717

1818 BIBLIOTECAMANUEL DE PEDROLO

Tapes 14.qxp 07/03/2006 13:08 PÆgina 4

CCAARRNNAAVVAALL‘06

oroll, rebombori, gent, disfresses, ganes depassar-ho bé, i moltes altres coses és el que espot trobar al carnaval de Ribes.Com cada any, el carnaval comença el DijousGras, amb la famosa merengada, tradicionalfesta on majoritàriament els joves surten alcarrer a fer lluites amb ous i merenga. Aquestdia també és conegut per la tradició de menjartruita.L'endemà, sobre les vuit de la tarda vam poderpresenciar l'arribada de sa majestatCarnestoltes, organitzada per l'Entitat Ger iambientada en el "pollastre" de l'any, on es vaparodiar el polèmic tema de la grip aviaria.

SS

1

Text:Regina PorcelSara RiscoFlor Godino

L’Altaveu 14.qxp 07/03/2006 11:06 PÆgina 1

Però la festa no s'acaba aquí. Dissabte a latarda els protagonistes van ser els més petits.Es va realitzar una cercavila pel poble organit-zada pels Xulius que va acabar a la plaçaMarcer, on com cada any un grup d'animació vafer que tota la canalla gaudis i s'ho passés d'a-llò més bé. Perquè, Carnaval, només és un copa l'any.La gresca va continuar a la nit, amb la sortida deles carrosses que van desfilar des del carrer elPi, i van arribar a la plaça Marcer.

Les Rues, cada cop de més qualitat, fan que laparticipació vagi en augment any rera any. Lafesta va continuar en els dos balls organitzats aEl Local i a La Nau del GER i que va durar finsla matinada.

2


També les escoles van sortir al carrer disfressa-des per gaudir el carnaval.Dimarts al vespre es van celebrar les compar-ses on surten els alumnes de les escoles, deCan Puig i també gent del poble. Les comparsescom cada any comencen al Ger i finalitzen elseu recorregut a la plaça Marcer, amb la famo-sa guerra de caramels, entre tots els partici-pants.

3


Per finalitzar aquestes festes, el dime-cres dia 1 de Març (també conegut coma Dimecres de Cendra) es va celebrar,plorant les penes, l'enterro de la sardi-na, i que va comptar amb una banda desetze músics del poble. Amb aquestenterro s'acomiadava un altre Carnaval.A partir d'aquest moment comença elcompte enrere per pensar de què ensdisfressarem l'any que ve..

Fotografies:Foto David, Joan Ars, Chema

4


El bon menjarEl bon menjar

LLUÇ ALCAVAIngredients per a 4 persones:

Un quilo de lluçMig quilo de cloïssesOli d’olivaFarina1 ceba gran1 copa de cava brut (català)JulivertPebre vermellSal

P r e p a r a c i ó :P r e p a r a c i ó :Netejarem i tallarem el lluç a rodanxes. El salarem, l'enfarinarem i el fregirem una mica en unacassola de fang fins que es comenci a daurar i el reservarem.

En la mateixa cassola de fang hi sofregirem la ceba ben petiteta i quasi al final hi posarem el pebrevermell i rectificarem de sal.

Un cop fet aquest sofregit hi afegirem la copa de cava brut i quan comenci a fer "xup-xup" hiafegirem les cloïsses i tot seguit les rodanxes de lluç i ho deixarem coure uns 10 minuts.

Per finalitzar el plat hi afegirem per sobre el julivert ben picat

Bon profit

per Pepita Rosell(la “petita” de Ca l’Eriço)

5


Va estar a la guerra bona part de lacontesa, però no des del principi jaque aleshores tenia 16 anys i encarano eren mobilitzats. Fou entrenat mili-tarment a Manresa i Sant Joan deLerm i bona part de la contesa va llui-tar al front de Lleida. En una ocasió hova fer amb un capità que havia estatallotjat, junt amb altres militarsrepublicans, a can Panxampla on unafamiliar seva feia el menjar als oficials.

Metralla, mules i cavallsEn un altre moment va ser ferit per unmorter. Estaven amagats en una

petita cova de muntanyaentre l'Aragó i el nord deCatalunya. La metralla vaafectar amb la vida a tot elgrup de soldats exceptedos que es varen salvarperquè de fet els cossos

dels companys varen ferde protecció. Però no va ser traslladata cap hospital allunyat del front. Esnecessitaven soldats i va ser curat enun hospital de campanya sense estarde baixa tot i que el seu cos va conser-var la metralla tota la seva vida i ja noes va moure del front. Quan va acabarla guerra li van dir que no es toquésmai la metralla. Abans, però, de tra-vessar les muntanyes i marxar a l'exilien una ocasió recordava com anavenamb mules, burros i cavalls a fer relleuen algunes trinxeres sense que elsveiés l'aviació. Havien de portar menjar,armes i tot el necessari, a la negra nit, asoldats que estaven defensant una

posició que era inaccessible per aqualsevol vehicle mecànic. No vaestar a la batalla de l'Ebre, però vaviure amb els seus companys la retira-da de les tropes republicanes cap aPrats de Molló.

El fred de l’exiliDurant la travessa menjaven l'únic quehi havia: esquirols. I amb el fred de lesmuntanyes pirinenques només portavenuna manta per a tres joves soldats.Per poder escalfar-se i no gelar-sedormien plegats i s'anaven canviantde posició en poc temps. Era l'únicapossibilitat de sobreviure.

No s'ho podia imaginar, però era pos-sible haver-se trobat amb el camió queel seu pare repartia la llet de la sevagranja per tot Sitges. En les últimeshores de la guerra a la comarca, fetque es va produir amb una enormerapidesa, a partir de la Batalla de

LL’’ èè pp oo cc aa dd ee CC ii ss cc oo dd ee ll RRee cc óó(i 2(i 2aa part)part)

Era un juliol del 1936. Per al jove Francesc Mestre itambé per a Ribes tot va canviar. Va fer la guerra i qua-tre anys més de "mili", per dir-ho d'alguna manera, a ladura postguerra. Sempre va conservar una gran memò-ria i no oblidava ni pels llocs on va passar ni la transfor-mació dels edificis públics i religiosos del poble. I tam-poc les persones que varen patir la presó després de laguerra i d'allà ja no varen sortir.

Maria Coll i Francesc Mestre quan es varen casar els anys 40.

foto: Gilabert

6


Per Josep-Lluís Palacios

l'Ebre, el vehicle del Recó, va ser con-fiscat per traslladar l'ajuntament sitgetàcap a la frontera. No el deixavenpassar cap a França i allà va serllençat per un precipici per tal quel'exèrcit franquista no se'n fes càrrec.

Un brigadista americà i el seudiccionariTotes les cases del poble van acollirpersones durant la guerra: infants deMadrid, professors, militars, oficials isoldats -encara s'escriuen algunesfamílies-, acadèmies d'instrucciómilitar, hospitals, fabricació d'unifor-mes... Un dia a la Granja del Carme(construïda per Pau Soler Rossel) vaarribar un home de les Brigades

Internacionals, però es va deixar unllibre (un diccionari d'anglès obra deRicardo Robertson de l'EditorialRamon Sopena) amb el seu nom iunitat. "John Rossen, Transmissions15 Brigada". És una persona delsEstats Units d'Amèrica que després dela seva estada a la guerra ha estat totala seva vida treballant per la justíciaperquè "tràgicament la inhumanitat del'home contra l'home encara existeixen proporcions perverses” i sempre esdefineix l'home que va estar al nostreRecó com "Spanish Civil War veteranand activist".

Va lluitar amb els voluntaris nord-ame-ricans de la Brigada d’AbrahamLincoln. Tots els seus llibres i arxius espoden consultar a la Universitat deNova York i de Brandeis. Aquesta vapublicar “No passarán! The 50thAnniversary of the Abraham LincolnBrigade” (1986).Les Brigades Internacionals haviensignificat la solidaritat de més de50.000 persones de tot el món amb laRepública. L’últim racó on van estar va

ser a l’Ebre. El govern Negrín vadecidir la seva retirada de l’exèrcitrepublicà (mentre que a l’altre bàndolla participació de l’exèrcit alemany iitalià era important). Els brigadistes detot el món foren acomiadats per totarreu i al final el 28 d’octubre de 1938300.000 barcelonins van presenciaramb entusiasme l’última desfiladamilitar de les Brigades Internacionals.Barcelona va recordar les unitats méspopulars com ara la Lincoln que no vamarxar fins el mes de desembre “ambel suport de donacions particularsnord-americanes” com explica TeresaAbelló (“La Guerra Civil a Catalunya”).

El desertRibes havia quedat desert de forcesrepublicanes, però ningú s'imaginavala dimensió de la repressió que veniacap al món rural català. Quan vantravessar la frontera francesa commilers i milers de catalans van serinternats en un camp de concentració.Allà es va trobar amb el jove Bertran(que ignorava el que havia passat ason pare al Camp de la Bota) i tambéal ribetà Pere Soler (que el seu oncled'idèntic cognom va patir el mateix queel pare de l'amic). Des del campd'Argelers (Vallespir) van podercontactar amb un familiar que ja residiaa França i els va aconseguir treballscom ara fer marges a les vinyes. Aixíja no tenien necessitat d'anar a dormiral camp on hi havia unes 70.000persones i pocs barracons.Van decidir retornar i quan van arribara Ribes es van trobar amb la realitatd'aleshores. Els seus companys vanquedar molt afectats pel que haviapassat. La casa del pare de Bertran

La llibreta d’escola de Francesc Mestre quantenia 11 anys ens mostra la situació deCatalunya el 14 d’abril del 1931 en proclamar-sela II República. Els alumnes redacten imme-diatament textos en llengua catalana sensenecessitat de lleis.

John Rossen, de la Brigada Internacionald’Abraham Lincoln dels EUA, es va deixar undiccionari al Recó. Tota la seva vida ha estatper explicar la guerra que va viure a Catalunyai fa poc que va estar entre nosaltres.

7


-un pagès gran i honrat- havia estatassaltada i la família va decidir marxardel poble. El seu fill em va explicarcom a Vilanova encara era vigilat per

ball al costat del Local dels pagesosdesprés d'haver-se tancat la Societatd'Agricultors-Obrers l'octubre de 1934.

Després va estar a l'Àfrica i sempreenviava a la seva família notícies iimatges de fets geogràfics, històrics ieconòmics del Marroc.

L’amor i el treball: sense perdre la memòriaVa acabar aquella "mili" llarguíssima isempre va conservar en la memòriatot el que va conèixer i va viure. Entornar es posar a treballar de pagès alRecó amb la seva família i també esva casar amb Maria Coll Vidal queportava l'organització agrícola de lagranja: les plantacions agrícoles, lavenda de la verdura i dels ous de lesgallines, la neteja de les lleteres... Elseu home s'encarregava de les 50vaques i els seus sogres de les 500gallines i de les 400 o 500 cabres quetenien en tres ramats al corral de canMarcer de la Penya, al de mas Mestrei al Recó.Els seus fills Pilar, Carme i Joseprecorden i guarden amb tot l'afecte totallò que els pares i avis havien fetseguir durant tota la seva vida i hanvolgut conservar. Els llibres d'escolaon podem trobar la geografia de PauVila; les eines de treball com ara laquartera (mesura catalana antiga), elpot de llet que es portava cada dia al'Acadèmia Militar republicana que hihavia a can Macià, l'arada de la vinyai el vehicle especial per transportar-la,gibrells dels besavis, calderes on feiensabó, llums de carro i munyidores,entre d'altres. I també la maleta.Francesc Mestre no va voler llençar

la guàrdia civil a la postguerra.Francesc Mestre va haver de marxarimmediatament a la "mili" com tots elsjoves catalans de l'època que havien

fet la guerra amb l'e-xèrcit legal, de laRepública i demo-cràtic. Primer vaanar a parar a la Seude Lleida que erauna presó encaraque els que hi erenno haguessin fet capdelicte. La seva iaiaes va interessar per ella instàncies oficials.La resposta va serque el jove haviaparticipat en la crea-ció d'una pista de

Un nen, un garrofer, la riera de Ribes, un pont que no és el que veiem ara perquè va volar pelsaires el 1939 quan les tropes franquistes baixaven per l’única carretera que hi havia a Vilanova .Les Parellades, una excel-lent postal, enviada per un fill del Recó als seus pares el Nadal del 1931.

8


mai la cartera dels anys d'escola (que li havia fet el baster deRibes). Sempre la va conservar amb alguns diaris i revistes benguardats. Seria per alguna raó ja que mai havia oblidat elpassat tot portant sempre una fotografia que tothora ensmostrava la transformació d'un continent, d'un poble i d'un país,d'un jove i d'una persona. Un món que mai va voler oblidar.

Anton Roig o de can Queralt, germà de l’àviade Cisco del Recó quan va fer el “servei” ales casernes militars de Vilanova.

El dia de Sant Cristòfol s’anava a beneir els bous a la plaça de l’Església a principis dels anysquaranta. Els pagesos portaven els cavalls i els bous que servien per llaurar, per portar carros i per ferde sementals de les vaques. Després ja varen arribar les bicicletes, les motos, els cotxes i elscamions. El bou, tal i com es veu a la fotografia, amb el Redós al fons, el va portar Pere Mestre(cosí de Francesc del Recó) que va estar a la Granja del Carme durant tota la guerra i pocs anys després.

NOTA: Número anterior de L’AltaveuPàg. 8 - Foto dreta: el nen que es veu assegut ésSalvador Andreu Odena (8 anys) quan va veniramb Josepet del Recó des de Rojals (Conca deBarberà). Va ser el “Carnisser nou” de professió.Pàg. 9 - Foto esquerra: el primer home dret al’esquerra és Jaume Butí.

foto: Jaume Gómez i Puig

9




La "Isla de Fuego", es l'illa de l'arxipèlag canari a la que s'hapreservat millor la naturalesa volcànica que hi és a l'origende totes elles i per això fou declarada al 1993 Illa Reservade la Biosfera per l'Unesco El Parc Nacional de Timanfayapermet al visitant contemplar un bon número dels300 volcans que conformen l'illa, i que es troben ambactivitat latent.

Situada al nord-est de les Canàries, Lanzarote es una illad'origen volcànic, amb un relleu poc muntanyós. El seu nomel deu al marí genovès, Lancelotto Malocello, que la va des-cobrir per Europa al segle XIV, creient que havia arribat al'Edèn. La capital és Arrecife, que està a la costa est.Molts llocs d'interès turístic estan associats amb l'ar-tista César Manrique, que va acondicionar paratgesnaturals com la "Cueva de los Jameos" o la "Cueva delos Verdes" com a auditoris i centres de reunió.

Tot i que hi ha varies línies d'autobús que enllacen lacapital amb les principals poblacions, el millor perveure l'illa es llogar un cotxe al mateix aeroport.

QUE VISITAR:Arrecife. La capital de l'illa conserva dos interessants cas-tells, el de San Gabriel (segle XVI) i el de San José (segleXVII), que acullen el Museu Arqueològic y el d'ArtContemporani respectivament. Te també bonics edificis delsegle XVIII com la Casa de los Arroyos. No deixem tampocde passejar pel "Charco de San Ginés" i els molls de "LosMármoles" i "Pescadería".Los Hervideros. Formacions de lava solidificada a lacosta d'El Golf, dins del Parc Natural dels Volcans, alsud-oest de l'illa. Fundació César Manrique. A Tahiche. Casa-museu queexposa la vida i obra d'aquest artista, que va tornar a la

seva terra des de Nova York per a posar en pràcticales seves innovadores idees sobre el turisme sos-tenible i te racons meravellosos per la seva belle-sa i tranquil·litat. El seu llegat queda palès a total'illa.A finals dels anys 60, Manrique transformà en un centre

d'oci les coves de "Los Jameos del Agua" (27 km al nordd’Arrecife) i que també es aconsellable visitar per la sevabellesa.La Geria. Vall caracteritzada pels camps de vinyes, on cadacep està protegit per un mur de pedra, i on es poden visitarbodegues i el Museu del vi. El lloc ha estat declaratPaisatge Protegit. Cueva de los Verdes. Túnel de lava al nord-est de l'illa, auns 26 quilometres de la capital. S'organitzen visites engrups reduïts per recórrer els dos quilometres.

Parc Nacional de Timanfaya. Fundat al 1974, preserva unimportant patrimoni geològic. Excepte per l'oest, que mira almar, esta envoltat pel Parc Natural dels Volcans i inclou elMonument Natural de les Muntanyes de Foc. Les seves 5.107 hectàrees es poden fer amb dos rutes apeu guiades y gratuïtes: la de Tremesana (2h 30min) i la delLitoral (5h 30min). Des de l'illot de Hilari surt la Ruta delsVolcans, un itinerari en autobús. Una altra opció es veureels volcans als lloms d'un dromedari des de "el echadero",a la banda sud de Timanfaya.

LL AA NN ZZ AA RR OO TT EE

12


És una malaltia que es caracteritza per dolor crònic genera-litzat, no articular, i sensació dolorosa a la pressió d'unspunts sensibles específics. Afecta fonamentalment elsteixits fibrosos del cos, sobretot els músculs, els lligamentsi els tendons. Per això, la majoria de persones que la pateixenes queixen que "els fa mal tot" i tenen una sensació decremor, punxades i cansament muscular. Pot provocarrigidesa generalitzada, sobretot en llevar-se al matí i sensaciód'inflamació a les mans i els peus. Migranyes, alteracionsdel son, ansietat ... també són molt freqüents.Les persones que pateixen fibromiàlgia tenen poca tolerànciaa l'esforç i se senten com si els manqués energia. Això fa que qualsevol exercici d'intensitat inusual els provoquidolor, per la qual cosa intenten evitar l'esforç físic. La conseqüència és que cada cop realitzen menys esforç,la massa muscular s'empobreix i el nivell de tolerància al'exercici disminueix encara més. D'aquí la necessitat demantenir un exercici suau però amb constància. Així doncs, l'exercici físic i un adequat enfortiment delsmúsculs són, sens dubte, de gran eficàcia. Cal, però, treballarpoc a poc, realitzant un exercici suau i de manera gradual,atès que la pràctica d'exercici per sobre de la capacitat físicadel malalt empitjora el dolor i la tensió muscular i convida aabandonar l'esforç. Es recomana, doncs, l'activitat aeròbicamoderada (com ara passejar o caminar sobre una cintarodant, la hidrogimnàstica o la gimnàstica passiva), desprésde la valoració per part del metge i amb l'ajut de terapeutesfísics o monitors especialitzats. La pràctica d'algunesdisciplines orientals, com el tai-txí, practicades de formamolt suau i progressiva, han demostrat, també, la sevaeficàcia en un gran nombre de casos. Tanmateix, cadapersona haurà d'aprendre, amb voluntat i constància, quinés el tipus d'exercici que li proporcionarà uns millors resultats.Els factors que poden empitjorar els símptomes són: elscanvis de temperatura i humitat ambiental, l'increment del'activitat física, l'estrès, la depressió, l'ansietat i les fluctuacionshormonals (els estats premenstruals i menopàusics).Encara que la fibromiàlgia pot ser l'única malaltia que espateixi, és freqüent que una persona tingui altres malaltiesreumatològiques, com ara artrosi, artritis o lupus, entred'altres. Així mateix, el fet de patir fibromiàlgia no descartapas que es pugui patir qualsevol altra malaltia. És peraquesta raó que les persones malaltes de fibromiàlgia hande consultar amb el metge sempre que notin alguna

molèstia que no atribueixin directament a la fibromiàlgia quepateixen.

Té cura la fibromiàlgia?La fibromiàlgia és una malaltia crònica per a la qual, actualment,no existeix cura. No obstant, sí que existeixen una sèrie demesures que han demos-trat millorar, en moltesocasions, la qualitat devida d'aquests malalts: uncorrecte diagnòstic, l'ex-plicació al pacient de lanaturalesa de la sevamalaltia (explicar-li que nocausarà destrucció de lesarticulacions, ni lesionsirreversibles ni deformi-tats), l'educació per talque eviti els factorsagreujants, el tractament -si fos el cas- de les altera-cions psicològiques, eltractament de les possibles alteracions del son, canvis en elcomportament i en els plantejaments vitals, l'exercici físicsuau i moderat, la realització de tècniques de relaxaciómuscular, l'ús d'analgèsics i medicaments que augmentenla resposta al dolor i també, en alguns casos, l'ús de terà-pies complementàries (com ara l'acupuntura, l'homeopatia,la naturopatia i la fitoteràpia).

FIBROMIÀLGIAFIBROMIÀLGIAQuè és?

SALU

T

Punts dolorosos de la fibromiàlgia

13


CCA L E N D A R I D ' A C T I V I T A T S A L E N D A R I D ' A C T I V I T A T S S A N T P E R E D E R I B E SS A N T P E R E D E R I B E S

2 0 0 62 0 0 6m a r ç i a b r i lm a r ç i a b r i l

MARÇDiumenge 5: Ruta dels AmericanosDissabte 11: Ruta dels AmericanosDiumenge 19: Ruta del RastrejadorDissabte 25: Ruta del Rastrejador.

ABRILDiumenge 2: Caminada Cal ZidroDissabte 8: Caminada Cal ZidroDiumenge 16: Caminada Cal ZidroDissabte 22: Caminada Cal Zidro

PREU: 3,50 euros.Descompte de 10 % per als infants fins 10 anys , persones majors de 65 anys,i als membres del Cercle d'Amics dels Parcs Naturals.

HORARIS OFICINA DE TURISMEDe dimarts a diumenges i festius

de 9 a 14.00 horesDissabtes

de 9 a 14 i de 16.30 a 19.30 horesTel. 93 896 28 57

INFORMACIÓ DE LES ACTIVITATS

Es tracta itineraris guiatsa peu per passar unaestona agradable idescobrir els diferentspotencials que ofereix elterritori de Sant Pere deRibes !

14


PUNT DE TROBADA :OFICINADE TURISME DE SANT PERE DE RIBESSota-ribes s/n tel 93 896 28 57 [email protected]).HORARI : 11 hores.DURADA: La durada serà d'entre una hora i mitja i dues hores,excepte les rutes comentades de muntanya del mes d'abril que tindran unadurada superior (2,5 h. aprox.)

RECOMANACIONS: El nivell de dificultat dels recorreguts és baix.Cal portar calçat adequat per caminar per la muntanya, aigua i roba d'abricsegons l'estació de l'any que sigui.Cas que el temps no permeti fer l'activitat en bones condicions, aquesta seràsuspesa.

RUTA DELS AMERICANOSA Ribes com a tots els pobles de la comarca varen ser molts els quedes de finals del s. XVIII i fins al primer terç del s. XX marxaren a lescolònies espanyoles a fer fortuna.Un cop aconseguits els seus objectius tornaren a Sant Pere de Ribesi invertiren els seus diners en torres i borsa, d'altres en dinamitzar elpoble i tots ells van contribuir al creixements urbanístic de Ribesconstruint grans cases d'estil colonial. Descobreix-les!!El recorregut s'inicia a l'Oficina de Turisme, passant per la plaça del'Església, plaça Marcer, plaça de l'Ajuntament, .....( inclou visita a un dels edificis emblemàtics del municipi )

RUTA DEL RASTREJADOR (Ruta de caire Infantil)

Descobreix el teu entorn a través d'un divertit joc de pistes que consistiràa recórrer una part del Parc Natural del Garraf on haureude trobar una sèrie de pistes que us permetrà descobrir lahistòria, la flora i la fauna que us envolta...Si el que t´agrada caminar per la muntanya i realitzar senderisme d'unamanera pausada....:

LA RUTA CAL ZIDROS´endinsa a l´ínterior dels límits del Parc del Garraf per tal de poder explicarla seva vegetació, fauna i geologia.i passa per la font de can Zidro , el Castellot, el Turó de Sant Pau.....

15


Durant els dies 4 i 5 del passat mes de febrer es va celebraren el Portal del Roc de Vilanova i la Geltrú el primer partit dela competició amb la participació de 24 equips de totes lescomarques catalanes i dos equips d'Andorra. El nostre equipva tenir una bona actuació i va aconseguir classificar-se en 4aposició amb 238 cops. Varen destacar la targeta de DiegoSalido i J.M. Llovet amb dos cops sota par. La resta de juga-dors va tenir un bon nivell tot i que hi havia un vent fort duranttota la competició.En la pròxima edició de L'Altaveu farem esment del properpartit que s'haurà celebrat els dies 4 i 5 de març en el campde Vallromanes. Esperem que el nostre equip torni a tenir unaaltra bona actuació. Per a més informació podeu consultar la nostra pàgina web

J.R.Garrido

De dalt a baix i d’esquerra a dreta:F. Garcia, R.Ojeda, J.A.Ramirez, J.R. GarridoD.Salido (capità), M. Ojeda, A. Peteiro, J.M. Llovet

RESULTATS INDIVIDUALS

J.A Ramirez 61 copsA. Peteiro 62 copsR. Ojeda 63 copsF. Garcia 66 cops

RESULTATS PER PARELLES

D. Salido & J. M. Llovet 52 copsJ.R. Garrido & M. Ojeda 58 cops

CLASIFICACIÓ1 AIGÜES CLUB P&P 2312 LLEIDA PENYA FRAGATINA 2333 LLEIDA CARGOLS 2354 MONTGROS 2385 ST. JAUME 2386 MANRESA 2397 BPA- VALL D'ORDINO I 2408 URGELL PITCH 24323 VALL ROMANES 27924 URGELL GREEN TEAM 281

www.golfmontgros.com

Primera prova de l'Interclubs 2006Primera prova de l'Interclubs 2006

esport

esport ss

16


El passat cap de setmana, dies 3, 4 i 5 de febrer, el CPA Ribes va celebrarel II Trofeu Nacional "Sant Pau 2006". Un total de 91 patinadors vancompetir en diferents categories. Totes les patinadores del nostre club vandemostrar el seu bon nivell de patinatge i van obtindre molt bonesclassificacions i llocs de pòdium.

En categoria "Iniciació D", Carla Cortés va obtindre la primera posició, Ainoha Cunill lasegona i Sònia Gil la tercera. En categoria "Iniciació C", Anna Silo va quedar en terceraposició. En categoria "Iniciació B", Tamara Roca va obtindre la tercera posició. Encategoria "Iniciació A" Raquel Cano va quedar primera classificada i Karina Sánchezsegona. En categoria "Certificat" Ainoha Rello va quedar en primera posició i finalment, encategoria "Infantil", Laura Carcelén va obtindre la segona posició.

I el diumenge a la tarda, el Pavelló de Sant Pere de Ribes es va tornar a omplir de goma gom per veure el gran Festival de patinatge que cada any organitza el Club. Amb el títol"Conectats al Món" totes les patinadoresdel Ribes van oferir un gran especta-cle amb les seves coreografies i vanomplir el recinte de música i aplaudi-ments. Els patinadors de l'escola ElsCostarets també van participar d'aquestagran festa i van realitzar el seu ball.

L'acte també va comptar amb lapresència d'altres club i patinadors.

El Club vol donar l'agraïment a tots els pares i mares dels nostres patinadors/es, als integrants de la Junta per la feina feta,als tres entrenadors pel seu treball i dedicació itambé a tots els patrocinadors que han col·laborat en el Trofeu i Festival.

M a g n í f i c a E x h i b i c i ó d e P a t i n a t g e M a g n í f i c a E x h i b i c i ó d e P a t i n a t g e A rA r t í s t i ct í s t i c

17


C a s a d e N

otí

cie

sL'Ajuntament de Sant Pere de Ribes ha obert el períodeper a la presentació de sol·licituds de subvencions desti-nades a entitats i organitzacions sense ànim de lucreestablertes al municipi que promoguin projectes de coop-eració internacional al desenvolupament amb la col·labo-ració d'una administració local, associació ó ONG del Sud,per tal que puguin ésser subvencionades per aquestAjuntament amb valoració prèvia del Consell Municipal deCooperació.Enguany la dotació econòmica per aquests ajuts és de47.000 €, que representen un 50% del pressupost totaldestinat a Cooperació Internacional.El termini de presentació dels projectes és del 20 de febr-er al 17 de març de 2006 i la presentació de sol·licitudss'ha de fer mitjançant instància acompanyada de modelsnormalitzats a les OAC del municipi (Oficina d'AtencióCiutadana), indistintament a Ribes (plaça de la Vila, 1), dedilluns a divendres de 8:30 a 14 hores i dilluns i dimecresde 16 a 19 hores, o a les Roquetes (pl. de la Vinya d'enPetaca), de dilluns a divendres de 8:30 a 14 hores idimarts i dijous de 16 a 19 hores. També pot presentar-se,dins del termini esmentat, per qualsevol altre dels mitjansprevistos a la normativa (art. 38 de la Llei 30/1992 de 26de novembre, Butlletí Oficial de l'Estat núm. 285 de27.11.1992). Les Bases on es contempla la documentaciói els requeriments que es necessiten per optar a aquestessubvencions resten a disposició de tothom que les vulguiconsultar al registre de les dependències municipals,

durant el mateix horari esmentat anteriorment.Entre d'altres aspectes es tindrà en compte que les inicia-tives presentades vagin dirigides a fomentar la cooperacióal desenvolupament com a via d'acció solidària, dotar d'in-frastructures bàsiques per al desenvolupament del mónlocal, reforçar les capacitats formatives o les estructuresdels governs locals, recuperar la identitat dels pobles i elsseus drets bàsics i fomentar la cohesió social del mónlocal i les polítiques de lluita contra la pobresa i l'exclusiósocial.Tots els projectes hauran de prioritzar l'intercanvi mutud'idees, de coneixements i experiències entre tots elsactors. Tanmateix, aquest any es prioritzaran aquells pro-jectes ja iniciats en anys anteriors o d'altres inclosos enplans integrals de desenvolupament local, tenint en espe-cial consideració aquells destinats a la reconstrucció dezones afectades pels terratrèmols 2003 i del sisme delSud-Est Asiàtic de 2004. Properament, el dia 20 de març, també s'obrirà el terminiper a demanar les subvencions destinades a activitats desensibilització per a la solidaritat amb els països en vies dedesenvolupament amb l'objectiu d'apropar la realitatd'aquests països i fomentar les actituds solidàries, dins lalínia de treball que ha establert l'Ajuntament de Sant Perede Ribes per a potenciar la solidaritat amb els païsosmenys desenvolupats, a la que destina el 0,7 % del pres-supost municipal.

La Junta de Govern Local del dia 6 de febrer vaaprovar una despesa de 29.500 euros en concepted'aportació econòmica a la Mancomunitat per al'Atenció i Assistència dels Minusvàlids Psíquics de laComarca. Actualment una trentena de ciutadans deSant Pere de Ribes són atesos en aquest servei man-comunat.Paral·lelament, el govern municipal també va donarllum verda a la contractació, per un import d'11.500euros, d'una empresa especialitzada en prestació deserveis d'ajuda a domicili, donat que últimament

s'havien detectat noves situacions i un augment decasos de persones que tot i gaudir d'una certa autono-mia física també presenten dificultats de mobilitat ques'agreugen alhora de desplaçar-se o de realitzar activ-itats d'higiene personal, entre d'altres. Fins ara, el Servei d'Atenció Domiciliària només dona-va resposta a aquells casos que arribaven al ServeiBàsic d'Atenció Primària. Amb l'ampliació del serveiper part de l'Ajuntament es pretén donar resposta aaquestes necessitats existents que venen donadesper l'augment de la població dels últims anys.

L'AjuntL'Ajuntament destinarà 47.000 euros a projectes de cooperacióament destinarà 47.000 euros a projectes de cooperació

Les regidories de BenestLes regidories de Benestar Social de l'Ajuntar Social de l'Ajuntament destinenament destinen41.000 euros als minusvàlids p41.000 euros als minusvàlids psíquics i a l'atenció domiciliària.síquics i a l'atenció domiciliària.

18


l a V i l aAquest dimecres, 15 de febrer, han entrat en funciona-ment dos nous punts de contenidors soterrats. Und'ells s'ha instal·lat a l'entrada del sector de lesParellades de Ribes i l'altre al barri del Palou, gairebéa tocar el Palou-Alt.Aquest fet ha suposat la retirada dels contenidors con-vencionals d'escombraries (els de color verd) i els derecollida de la brossa selectiva existents fins ara enaquestes zones, donat que s'han substituït per aquestsaltres més moderns i amb més capacitat (d'entre 3 i 4m3). De fet, cada un d'aquests nous punts disposen desis habitacles o espais per poder donar cabuda a lesdiferents fraccions de brossa -paper/cartró, envasos,vidre, orgànica i rebuig- i, a més, per les sevescaracterístiques i disseny, contribueixen a millorarl'entorn urbà i a minimitzar molèsties que es puguinderivar del servei que donen.

Tenint en compte que cada un dels nous contenidorsés aproximadament tres vegades més gran que elsseus antecessors convencionals i que es troben sotaterra, això també facilita la concentració en un sol puntde la recollida de la brossa tot evitant-ne la dispersióen diferents localitzacions.El sistema de contenidors soterrats ja funciona ambèxit des de fa temps a la plaça Sant Jordi i a la Vinyadel Petaca de les Roquetes. El mínim impacte queocasionen i la bona acceptació que tenen són algunsdels factor que han propiciat que de manera esglaonadaes vagin implantant en determinades ubicacions quees consideren més oportunes.Properament està previst que se n'ubiquin alguns d'al-tres a Els Colls i a la plaça Ramon Mir, tal i com estàcontemplat en el projecte de millora d'aquest espai.

Entren en funcionament dos nous puntEntren en funcionament dos nous punts de contenidors soterrats de contenidors soterratss

Les regidories de Benestar Social i Sanitat de l'Ajuntament de Sant Pere de Ribesvan aprovar recentment una aportació econòmica a cada un dels casal d'avis delmunicipi de 2.200 euros per a les activitats que porten a terme.D'altra banda, i atès que pel funcionament diari dels casals municipals d'avis cal ferpetits arranjaments i obres que comporten despeses variades, també s'ha aprovatuna despesa de 600 euros pel casal de Ribes i 600 euros pel casal de les Roquetesper fer front a aquestes despeses i treballs necessaris pel seu manteniment.

5600 euros pels Casals d'avis del municipi5600 euros pels Casals d'avis del municipi

19


Biblioteca Manuel de PedroloAdreça: Pl. Poeta Maria Mercè Marçal, 1 - 93 896 40 20 - 08810 Sant Pere de Ribes Correu electrònic: [email protected]: De dilluns a divendres de 15:30 a 20:30 h. - Dijous de 10:30 a 13:30 h. i de 15:30 a 20:30 h. - Dissabte de 10:00 a 14:00 h.

M A R ÇM A R Ç

AgendaAgenda

Exposició "DONA ATLES:conflicte a Colòmbia" del Comité Català de l'ACNURFotografia : ColitaExposició que vol mostrar el coratge de la dona desplaçada, quesosté el món, enmig de les condicions més adversesDel 3 al 31 de marçOrganitza: Regidoria de Benestar Social i DonaInauguració divendres 3 de març, a les 19 hores, amb la conferència:MUJERES Y DESPLAZAMIENTO EN COLOMBIA: entre el des-arraigo y la resistencia civil, a càrrec de Betty Puerto(Organización Femenina Popular) i Marta Giraldo (Ruta Pacífica)Organitza: Colectivo MALOKA-ColombiaDivendres 3 de març, a les 17 hores:Tardes literàries a càrrec de l'Isabel LasoDiario de un hombre humillado, de Félix de AzúaDimecres 8 de març, a les 18 hores:Cine-Fòrum Mujeres en pie de guerraOrganitza: Regidoria de Benestar Social i DonaDIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

Dissabte 11 de març, a les 12 hores:Contes a la sala infantil amb en Joan de Boer, de la Cia. L'EscarabatContes d'animaletsPer a nens i nenes a partir de 3 anysCurset"Com treure profit de la càmera digital i l'ordinador"(nivell inicial)a càrrec d'Esteve Albioldies 13, 15 i 17 de març, de 18 a 20 horesInscripcions prèvies. Places limitadesPreu: 3 € (dipòsit a retornar)Dissabte 25 de març, a les 12 hores:Contes a la sala infantil Per a nens i nenes a partir de 3 anysDivendres 31 de març, a les 17 hores:Tardes literàries a càrrec de l'Antònia SantanaMuerte en La Fenice, de Donna LeonDivendres 31 de març, a les 19 hores:Presentació de l'escrit Els "Solos" de Caramelles a Ribes: anys 40-50 a càrrec d'Adolfo Mesía Pacheco

"Exposició "Tunísia vista per un sitgetà" fotografies de Josep Ma. JornetDel 5 al 21 d'abrilInauguració dimecres 5 d'abril, a les 19:30 hores"Exposició "La nueva cara de Europa"Organitza: Patronat Català Pro EuropaDel 18 al 29 d'abril (al vestíbul de la biblioteca)"Exposició IX Concurs de Pintura Ràpida Sant Jordi 2006Del 22 d'abril al 26 de maig"Divendres 7 d'abril, a les 18 h:Conferència La globalització i la societat del futur, a càrrec del'historiador i escriptor Joaquim Micó i Millan"Dissabte 8 d'abril, a les 12 hores:PicAssOh! narració amb objectes a càrrec de l'Ada CusidóApropament a l'obra de Picasso per als més petits, en comme-moració del 125 aniversari del naixement del pintorPer a nens i nenes a partir de 4 anysACTIVITAT DE TOT L'ANY LECTURA

"Dimecres 19 d'abril, a les 19:30 hores:Conferència "20 anys a la UE"a càrrec del Sr. Manel Camós, director de representació de laComissió Europea a Barcelona.Organitza: Patronat Català Pro Europa"Dissabte 22 d'abril, a partir de les 9 hores:IX Concurs de Pintura Ràpida Sant Jordi 2006Demaneu les bases"Dissabte 22 d'abril, a les 12 hores:Contes a la sala infantil amb la Jordina Biosca El rei dels 3 regnatsPer a nens i nenes a partir de 3 anys"Divendres 28 d'abril, a les 17 hores:Tardes literàries a càrrec de la Isabel LasoLa pell freda, d'Albert Sánchez Piñol

A B R I LA B R I L

BIBLIOTECAMANUEL DE PEDROLO

20


El divendres a mitjanit en la zona dels carrers Major iNou a Sant Pere de Ribes un grup d'unes 5-6 personeses van dedicar a colpejar cotxes i mobiliari urbà de formacompletament gratuïta i sense cap més objectiu que elgamberrisme. Diversos cotxes van sofrir cops i trenca-ment de retrovisors . El màxim nivell de violència va serquan 3 persones del grup van agredir a un veí quan vanveure que els observava. L'agredit sortia d'una oficinadel carrer Nou, va observar els fets mentre tancavala porta, els agressors, en veure’s observats, el vanempenyer cap dins l'establiment i, sense intercanviarparaula, el van colpejar fins que va sonar l'alarma,moment en què van fugir. La persona agredida va haver de ser curada l’hospitalSant Camil de diverses contusions a la cara i als bra-ços. Els agressors van ser reconeguts com a veïns deRibes, i d'edats compreses entre 19 i 24 anys. La poli-cia municipal va identificar els agressors i recollí lesdenúncies fetes per diferents afectats.

Pensem que els fets són prou greus, i que cal denunciarla violència gratuïta.

Lluís Giralt

UN NOU UN NOU AMBULAAMBULATTORIORIA Ribes fa sis anys es va tancar el Servei d'Urgències.

Es va dir que s'obriria aviat. No ha estat així. El local onestà el CAP (l'Ambulatori) és petit pel creixement de lapoblació.

Es plantejava fer un ambulatori durant aquesta legislaturacom a màxima prioritat. No s'ha realitzat i UnitatMunicipal-9 ha decidit fer unes concentracions per a queel Govern Municipal faci una proposta a la Generalitat deCatalunya per construir un nou ambulatori.

Es proposa que sigui un espai cèntric que permeti unaccés de tota la gent de Ribes i torni a obrir-se el serveid'urgències. Es va quedar que es faria una concentraciócada mes fins que hi hagués una proposta de l'espai queha de cedir l'Ajuntament per a la construcció del noucentre sanitari.

QUÈ ESTÀ PQUÈ ESTÀ PASSANT ASSANT AMB "ALGUNS"AMB "ALGUNS"DELDEL JOVES DE RIBES?JOVES DE RIBES?

El passat dia 14 de febrer en va arribar a la redacció deL'Altaveu un correu electrònic d'un ribetà explicant unsfets. No podem fer més que fer-nos ressò d'ells.És per això que el publiquem tal com ens va arribar.

Tapes 14.qxp 07/03/2006 13:08 PÆgina 5

Tapes 14.qxp 07/03/2006 13:07 PÆgina 2

Documents

Núm. 14 any 2006