NÚMERO 158 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2011€¦ · NÚMERO 158 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2011 COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA Entrevista: Xavier Trias, alcalde de

TheknosC O L · L E G I D ’ E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N AN

ÚMER

O 1

58NO

VEM

BRE-

DESE

MBR

E DE

201

1

Entrevista: Xavier Trias,alcalde de BarcelonaRetrat Professional: Josep M. Albà RemolàEmpresa: ITC

de superacióUna Diada

amb esperit

Theknos 158.qxp 7/12/11 13:34 Página 1


Hi ha dues jornades a l’anyque, per al Col·legi i per a lanostra professió, han passata constituir un ritual i que,pel seu esperit, són diferentsi emblemàtiques: el Dia delCol·legi, quan homenatgemels companys i companyesque han complert amb nosal-tres les noces d’argent o d’or,i la que ara ens ocupa, la Dia-da de la Professió, celebradael passat 24 de novembrequan, de forma oberta i notò-ria, ens vàrem retrobar perfestejar-la dins de la granfamília que conforma elCETIB: un dia de companyo-nia que va més enllà del fetde compartir —com femdurant la resta de l’any— elsmolt lloables interessos co-muns de la professió.

El Col·legi ens ha de per-metre que vibrem com aindividus —al costat de totsi cadascun de nosaltres—,amb sensibilitats diferents itot traspuant humanitat. Unesdeveniment com aquest faque hi hagi una munió depersones que, a més delspurs i lògics neguits com aenginyers tècnics indus-trials, puguem gaudir com-partint moments no tancartesians com és en si l’en-ginyeria, fets i esperit quehem de cultivar i conservar.Enguany, i com és costum

en els últims anys, vàremfestejar la Diada de la Pro-fessió al Petit Palau, onvàrem lliurar els PremisCETIB 2011 - Enginyeria iSocietat als millors projectesfinals de carrera. Tambévàrem fer públic el nostrereconeixement al company iexcel·lent tècnic Josep MariaMilian, atorgant-li el premicom a millor professional del’any. I vàrem nomenar col·le-giat distingit l’entranyableJoan Rodes, fidel i amantcol·laborador de la nostrainstitució. En tot el trans-curs de l’acte ens va acom-panyar i va fer el discurs decloenda l’Il·lustríssim Sr.Antoni Vives i Tomàs, tercertinent d’alcalde de l’Ajunta-ment de Barcelona, a quidonem les gràcies. Deixeu-me agrair també a tots i ca-dascun dels companys, amicsi col·laboradors en general,la seva companyia i el seu

suport, que ens va permetredonar lluentor a l’acte.

Cal dir que la Diada de laProfessió es va celebrar dinsd’un context d’austeritatcontinguda en funció delstemps i circumstàncies queestem travessant, fet que encap cas no va apaivagar nila il·lusió per tirar endavantni va minvar la flama de lacompanyonia. L’exemple iesperit que es desprèn de laDiada és el que hem d’em-prar per afrontar els proble-mes i les dificultats que lanostra societat està, dissor-tadament, travessant. Tantcom a país i com a professióimplicada en la nostra so-cietat, ens ha tocat històri-cament afrontar situacionsi crisis molt pitjors. Leshem superat totes. Del mo-ment actual, podeu estarconvençuts que amb opti-misme, empenta, ànims iesforç ens en sortirem! �

3

La Diada de la Professió:una festa que ens uneix

Joan Ribó I Degà[email protected]

OBSERVATORI

“Celebrada dins d’un contextd’austeritat, l’esperit que esdesprèn d’aquesta festa és el quehem d’emprar per afrontar lesdificultats actuals. N’hem superatde molt pitjors”


06OPINIÓ

El pacte fiscal

07EN SEGONS

Una Diada esperada per tots

22 EN PORTADA

La Diada de la Professió, la gran festa anual de tots els col·legiats, hademostrat en l’edició del 2011, la capacitat del CETIB i per extensió, de totala professió, per superar les dificultats amb enginy i esforç.

Consell editorial: Jèssica Casulà, Jordi Català, Miquel Darnés, Montse Grau, Marta Martí, Agustí Morera, Joan Ribó. Assessor de comunicació: MiquelDarnés. Coordinació i realització editorial: Ara Llibres, s.c.c.l., www.arallibres.cat. Col·laboracions en aquest número: Jèssica Casulà, XavierCazorla, Agustín Chicon, Jordi Garriga, Jordi Goula, Manel Haro, Agustí Morera, Sofia Prim, Albert Punsola, David Roman, Veronica Saavedra, Servei d’Assessorament Jurídicdel CETIB, Servei d’Orientació Tècnica del CETIB. Imatges: Arxiu del CETIB, Canetti fotografia, CAATEB, Xavier Corbella, Dir, Oriol Nin, Eva Padró, Eduard Serra,Shutterstock. Disseny original: Estudi Freixes. Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué) Bailén, 68 – 08009 Barcelona, [email protected] Tel.: 932 725 430.Impressió i enquadernació: Sprint Copy, SL. Edita: Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona, Tel.: 934961 420 Fax: 932 152 081, [email protected] DL: B-35390-67 ISBN: 1137-0017 © CETIB

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col.legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables delcompliment, de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El CETIB no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida lareproducció dels continguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la Llei de propietat intel·lectual. En cas que estiguéssiuinteressat en una autorització per reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a [email protected]. Aquesta publicació utilitza paper estucatecològic (FSC) de 100 grams i de 170 grams per a la coberta.

08INFORMACIÓ COL·LEGIAL

16EMPRESA

30ARTICLE TÈCNIC

38INFORMACIÓ PROFESSIONAL

ITC Onada de suburbisEl sòl, el gran oblidatEl carbó

33PREGUNTESFREQÜENTS

18SOSTENIBILITAT

Una Diada amb esperit de superació

14RETRAT PROFESSIONAL

Josep M. Albà Remolà

Informe d’idoneïtat tècnicade Barcelona

El CETIB signa el conveni amb l’Ajuntament per emetre l’Informe d’idoneïtat tècnicaInformació Col·legial, pàgina 8

CA

NE

TT

I F

OT

OG

RA

FIE

S


Gestió d’obra:el cap d’obra

El curs serà impartit per RicardNogués i Parra, enginyer tècnicindustrial, MBA i soci i director del’empresa ORGANIZE EnginyersConsultors. Dies 19 i 21 dedesembre, de 17 a 21 hores alTecnoespai del CETIB.

Xavier Trias,alcalde de Barcelona

45INNOVACIÓ

L’ús de l’hidrogen

46SALUT

El racó del corredor

La internacionalització esperfila com una oportunitaten temps de recessió. Creieuque es disposa dels recursos

necessaris?

TOTAL VOTS: 44

Opineu a www.cetib.cat.

L’ENQUESTA DEL WEB

EV

A P

AD

RÓ

De caràcter afable i un estil de fer políticadirecte i accessible, Xavier Trias accedia al’alcaldia de Barcelona el passat mes de juliol,després d’haver guanyat les eleccionsmunicipals del mes de maig i d’haver estattreballant des de l’oposició les dues últimeslegislatures.

Graduat en Enginyeria d’OrganitzacióIndustrial: una formació tècnica i empresarialInformació Professional, pàgina 38

Dimecres19 de desembre

Prevenció i protecciód’explosions

Curs proposat per la Comissió de Seguretat contraIncendis i Emergències.S’impartirà els dies 10, 13, 17 i 20 de gener de 2012, de 17 a les 21 h, al Tecnoespai del CETIB.

Dimarts10 de gener

Curs tècnic superior de plans d’autoprotecció

Impartit per personal de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral,adscrita a la Universitat Autònomade Barcelona (UAB), i personal en actiu dins el món de lesemergències. Del 13 de gener al 19 de maig de 2012, divendresde 15 a 21 h i dissabtes de 9 a 15 h, al Tecnoespai del CETIB.

Divendres13 de gener

Estudis de mercat per al disseny deproductes industrials

Conferència on es plantejarà lametodologia per afrontar l’etapad’execució i comercialització d’un producte industrial perdeterminar-ne el seu futur èxit ofracàs. A les 18.30 h al Tecnoespai del CETIB.

Dijous19 de gener

42CULTURA

Òptica de llarg abastEl telescopi VD 2200 de Vidi

26ENTREVISTA

Creu que les ciutats catalanesestan prou ben il·luminades?

La pregunta del mes

61 % No, els ajuts a la internacionalització sónescassos i encara poc coneguts; caldriadifondre’ls més.

20 % Sí, però cal orientar els serveis d’enginyeria perajustar-los a un món globalitzat.

14 % Sí, però els organismes públics han de fer unesforç per promocionar la professió a l’exterior.

02 % Sí. Es disposa de prou eines, recursos iformació específica, però s’han de coordinarmillor totes les accions.


El conseller Mas Colell anun-ciava en comissió parla-mentària a final d’octubreallò que molts no volien sen-tir: el dèficit fiscal de Cata-lunya amb Espanya l’any2009 —l’últim amb dades dis-ponibles— havia estat de16.500 milions, és a dir, un8,4 % del producte interiorbrut (PIB). Això vol dir —rasi curt— que, malgrat el nousistema de finançament, somon érem, ja que el càlcul quehavia fet el govern del tripar-tit per al 2005 era del 8,3 %del PIB. La veritat és que alscatalans, veure que el graude solidaritat és de 8 de cada100 euros de riquesa quegenerem, en uns momentson les retallades són el panostre de cada dia, ens famal. I més si pensem el quehauríem pogut fer ambaquests diners si no volessinany rere any —i més val queningú no calculi mai el dèfi-cit acumulat si no vol posaren perill la seva salut perso-nal— fins i tot entregant lameitat a Espanya en concep-te de solidaritat (que ja seriamés o menys la xifra del 4 %del PIB que és el topall cons-titucional que tenen elslander a Alemanya). Si homirem d’una altra manera,encara és pitjor. Pensem, perexemple, que el dèficit fiscalés gairebé la meitat de la des-pesa pública pressupostadaper la Generalitat. Us adoneu

de la magnitud de què estemparlant? I no cal dir si ensemmirallem amb els bascos,que són “zero solidaris” ambEspanya... i ningú no diu res.

És clar que no ens haurí-em de sorprendre massa, jaque no estem parlant de resde nou. Ja fa més de 100anys que un moviment lide-rat per la Societat Barcelone-sa d’Amics del País, elFoment del Treball Nacional,l’Institut Agrícola Català deSant Isidre, l’Ateneu Barce-

lonès i la desapareguda Ligade Defensa Comercial eIndustrial plantejava a lesautoritats espanyoles la “ne-cessitat i urgència d’un con-cert econòmic per a Catalu-nya”. Estem parlant del1897. I en tot aquest segle hiha hagut moments en elsquals s’ha tornat a plantejar, isempre amb la mateixa res-posta: no! Potser és perquè l’a-portació tributària de Cata-lunya a Espanya és el 19,25 %(any 2009) del total i amb

6

El pacte fiscal

OPINIÓJordi Goula I [email protected]

OR

IOL

NIN

THEKNOS 158 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2011


aquests diners el govern deMadrid fa moltes coses…

Bé, el cas és que una vega-da més a la història del nos-tre país tornarem a plantejarel concert —ara amb el nomde pacte fiscal, que semblamenys fort i crea distànciesamb els bascos— i CiU, ICV iERC han aprovat a final d’oc-tubre les bases del pacte, sen-se concretar el model, peròamb consulta popular inclo-sa. El PSC i el PP han dit que“hi col·laboraran després deles eleccions espanyoles”,com tocava fer en un sentit“políticament correcte”, ja queuna oposició frontal a aques-ta idea els podria costar unsquants vots. Ara bé, parlemclar, molt poca gent a Cata-lunya —sigui del partit quesigui— estaria en contraque ens tornessin més dinersi poguéssim estar millor…sense deixar de ser solidarisamb Espanya. El País Basc ésel millor exemple del que dic.Allà, des del PP fins a l’es-querra abertzale, tots estand’acord que ningú els toquiel concert. L’expresident Jor-di Pujol insinuava, arran d’a-quest pas, que “si el pacte fis-cal no funciona, no hi hauràcap mena d’argument perevitar l’allunyament amb lesCorts de Madrid”. I assegura-va que “Catalunya no es voldeixar trepitjar, perquè novol desaparèixer. És forta iestà viva”. Temps al temps.�

7

Una Diadaesperada per tots

EN SEGONS

El passat 24 de novembrevàrem celebrar al PetitPalau de la Música Catala-na la Diada de la nostraprofessió, una celebracióanual, esperada per tots,que ens dóna l’excusa perretrobar-nos amb la restade companys, expressar lanostra identitat com acol·lectiu i reivindicar unfutur millor per a la socie-tat a la qual pertanyem. Elnostre degà, el Sr. Ribó, vaparlar de l’activitat delCol·legi, de l’actual situacióde l’enginyeria, de l’esforç iil·lusió del CETIB i de lesnostres perspectives defutur com a col·lectiu.

A continuació, es vanatorgar els premis CETIB2011 Enginyeria i Socie-tat als millors projectesfinals de carrera. Aquestsguardons continuen latradició del CETIB de re-conèixer els treballs enenginyeria dels nostresmillors estudiants, per talde potenciar la cultura del’esforç, la feina ben feta il’esperit d’innovació, quehan fet del nostre país unreferent a Europa.

Posteriorment, es valliurar el reconeixement almillor professional de

l’any al company JosepMaria Milián i l’emotivadistinció a Joan Rodés,com a col·legiat distingit.He tingut la sort de treba-llar amb en Joan durantmolts anys, a la Comissióde Qualitat del CETIB, i hevist de prop el respecte queencara li professen els seusexcompanys de Philips -Lamparas Z, quan feiaanys que ja estava jubilat.D’ell he après molt, peròsobretot hi ha una cosaque em meravella: la sevavocació de col·laboració.Sempre ha estat capaçd’aportar idees innovado-res, d’ajudar la resta decompanys i no veure maiproblemes, sinó diferentsoportunitats per fer lescoses sempre millor. EnJoan ha participat en totsels projectes de la nostracomissió com el Tast deQualitat, el curs de siste-mes de gestió, els Premis ala Innovació del CETIB, eltríptic de Qualitat, el Ci-nefòrum, etc. I, a més deser un gran professional,és encara una millor perso-na.

Gràcies Joan per haver-me ensenyat tantes coses alllarg d’aquests anys.�

El concerteconòmic esplantejava ja fa més decent anys

Xavier CazorlaDirector de Calidad / Manager GENEBRE, SACol·legiat núm. 12.528


INFORMACIÓ COL·LEGIAL

El CETIB signa el conveni amb l’Ajuntamentper emetre l’Informe d’idoneïtat tècnica

Oficialitzacióde l’acordentrel’Ajuntament i el CETIB,així com elscol·legis d’aparelladors,arquitectes iindustrials

u

8


El CETIB signa, juntamentamb altres col·legis profes-sionals, el conveni amb l’A-juntament de Barcelona pertal d’emetre l’Informe d’ido-neïtat tècnica (IIT). D’aques-ta manera s’oficialitza elprocediment de sol·licitudsde les llicències d’obres pervia telemàtica des del ma-teix col·legi, que ja va en-trar en vigor l’1 d’octubred’enguany.

A l’apartat de visats del’àrea privada del web delCETIB trobareu tota la in-formació del tràmit tele-màtic dels projectes d’obresa Barcelona. A més, hi tro-bareu un enllaç a la pàginaweb de l’Ajuntament ambtotes les plantilles del pro-jecte i els paràmetres nor-matius que el CETIB revi-

sarà i validarà. A partird’ara, doncs, el procés desol·licitud d’obres de Barce-lona només es podrà fer pervia telemàtica a través deltecnovisat 3.0 i, per tant, nos’admetran projectes en for-mat paper per la via pre-sencial. Periòdicament, el

Col·legi organitza sessionsinformatives per donar aconèixer i explicar el procésde tramitació per a l’obten-ció de l’Informe d’idoneïtattècnica. S’informarà de lesproperes conferències a l’a-partat de l’Agenda de for-mació del web del CETIB.�

2012, l’Any de l’Enllumenat Eficient

El CETIB dedica el 2012 al’Enllumenat Eficient, dónasuport a la sostenibilitat i s’hicompromet. D’aquesta mane-ra es manifesta la implicacióde l’enginyeria tècnica indus-trial amb la societat. Aixídoncs, el Col·legi programaràdurant tot l’any un seguit

d’actuacions encaminades afacilitar les eines i els instru-ments necessaris perquè elsenginyers tècnics indus-trials, enginyers en dissenyindustrial i graduats en engi-nyeria puguin desenvoluparde la millor manera possiblela seva feina en aquest camp.

Entre les activitats quees realitzaran hi ha jorna-des formatives vinculadesamb l’enllumenat eficient,cursos, conferències, ma-nuals tècnics i la publicaciód’articles tècnics a la revistaTheknos, entre altres ac-cions.�

CA

AT

EE

B


9

L’streaming video és la difu-sió d’àudio i vídeo via Internetque es pot seguir des de qual-sevol ordinador i que permet,per exemple, que els actes,conferències o xerrades pro-gramats dels del CETIB i quesiguin de gran interès per ala majoria de col·legiats, espuguin seguir “virtualment”.També permet, a més, seguirles activitats en què l’afora-ment limitat de la sala d’ac-tes no accepti més assistents.Tots els esdevenimentsprogramats amb aquestapossibilitat s’indicaran conve-nientment a l’agenda de for-mació, i es donarà la possibili-

tat al col·legiat d’inscriure-s’hi per assistir presencial-ment o bé en línia, d’acordamb les seves preferències.Una vegada inscrits i accep-tats, rebran per correuelectrònic una adreça on con-nectar-se i una clau d’accés.

A més d’aquest servei, elCol·legi ha instal·lat, recent-ment, connexió a Internetper xarxa Wi-Fi a totes lesplantes del seu edifici deConsell de Cent —el Tecno-espai ja disposava d’aquestaconnexió sense fils. Aquestservei és accessible per atots els col·legiats que elnecessitin; només caldrà

sol·licitar la clau d’accés a larecepció del CETIB.

Així mateix, el CETIB tam-bé disposa d’un servei perorganitzar reunions en líniaper Internet, de manera quetots els col·legiats que hodesitgin poden fer reunions“virtuals” entre diferentsusuaris connectats al mateixtemps, a través d’un ordina-dor i una web cam.�

Les TIC al servei dels col·legiats

El CETIB, amb l’objectiu d’utilitzar les tecnologies de lainformació per oferir més i millors serveis als col·legiats,engega un nou servei de seguiment de les conferènciesque tenen lloc a la seva seu: l’streaming. També, ofereixaccés a Internet via Wi-Fi en totes les instal·lacions i un nouservei de reunions en línia.

Lloguer d’espais

Els col·legiats interessatsen el servei d’streamingvideo i/o el programari dereunions en línia podensol·licitar-ne mésinformació a través delweb www.cetib.cat/lloguer.Així mateix, recordemque el Col·legi tambédisposa d’un servei devideoconferència,disponible per a lesempreses interessades.



10

En la darrera enquesta desatisfacció del CETIB, feta a631 col·legiats d’una poblacióde 7.241, a la pregunta: “Re-comanaries a un enginyertècnic industrial que no esti-gués col·legiat que és col·le-giés”, la resposta va ser que‘sí’ en el 84,5 % dels casos,que ‘no’ en el 6,2 %, i ‘no hosap’ o ‘no ho contesta’ en laresta. Així doncs, d’acordamb els resultats de l’enques-ta, el Col·legi ha posat enmarxa una promoció per fercréixer el col·lectiu. Es propo-sa que els col·legiats que s’i-dentifiquen amb la respostaafirmativa recomanin a com-panys de feina o de promoció

que passin a formar part delCETIB. A canvi, rebran unregal i els nous col·legiatss’estalviaran els drets d’entra-da. En aquest número deTheknos hi ha encartat elfullet de la promoció. Al webdel Col·legi hi ha les bases i espoden descarregar més fu-llets en format PDF.�

Vuit de cada deu col·legiatsrecomanen col·legiar-se

Curs tècnic superioren plans d’autoprotecció

MUTUALITAT DE PREVISIÓ SOCIAL

MupitiProtecció, nou producteper als pèrits i ETI

El CETIB ha posat en marxa una promoció per incrementarel col·lectiu, basant-se en els resultats d’una enquesta enquè el 84,5 % dels col·legiats recomanaria la col·legiació.

La Mutualitat de PrevisióSocial per als pèrits ienginyers tècnicsindustrials (MUPITI), hacreat Mupiti Protecció, un nou producte quegaranteix el pagamentd’un capital assegurat defins a 100.000 euros encas que l’assegurat resultiafectat d’una incapacitatpermanent i absoluta coma conseqüència d’unaccident de circulació, jasigui com a conductor,vianant o passatger d’unvehicle privat o d’untransport públic.A més, els mutualistesque ho contractindisposaran dels següentsserveis:

— Assistència jurídicatelefònica

— Gestió de sancions detrànsit i reclamació demultes

— Servei de“Telefarmàcia”, amb osense recepta, les 24hores, tots els dies del’any

Per a més informació:www.cetib.cat/serveis-colegiats/mutualitat.html

Del 13 de gener al 19 de maiges realitzarà el primer cursdel CETIB per a formar per-sonal tècnic competent perel·laborar plans d’autoprotec-ció de les activitats i els cen-tres d’interès per a la protec-ció civil. El curs, que té unadurada de 220 hores entre

classes presencials i projec-tes, s’impartirà en horari dedivendres tarda i dissabte almatí.�

Més informació:www.cetib.cat/agenda

Un regal per a tu i unavantatge per al noucol·legiat



11

La Comissió d’EnginyersJubilats del CETIB va visitar,del 6 al 10 d’octubre, lesciutats de Pisa, Florència,Siena, San Gimignano i Bo-lonya. Durant la ruta vanconèixer diferents palaus iplaces com la piazza dei Mira-coli, el Duomo, el Battisterio,el Campo Santo, la piazza delCavalier i la piazza Michelan-gelo —on es pot contemplarl’espectacular posta de solsobre la ciutat de Florència.

Van visitar catedrals i mu-seus, com el Museu dels Uffi-ci o el Museu de Bergallo ifins i tot van fer una passeja-da pel Mercat de San Loren-zo. De Siena, ciutat construï-da sobre set turons i que espot considerar com la joia del’edat mitjana, van poder veu-re la Catedral, el centre histò-ric i la piazza del Campo,famosa per la competicióeqüestre que s’hi disputa doscops a l’any.�

Viatge a la Toscana de laComissió d’Enginyers Jubilats

Ramón Gaschguanya el Nèstor Luján

Bon cop de falç!, obra deRamon Gasch, vocal delCETIB, i el poeta AndreuGonzález, ha guanyat elPremi Néstor Luján denovel·la històrica 2011.Es tracta d’una ficcióliterària sobre la Guerradels Segadors (1640-1652)protagonitzada per unhome corrent que es veuinvolucrat en la guerra.�

Membres dela Comissió iles sevesparelles alspeus de latorreinclinada dePisa. En totalvan viatjar 35persones.o


12


Durant tot l’any 2011 elCol·legi ha dut a terme unasèrie d’accions en relacióamb l’Administració. Desta-quen la compareixença alParlament, en nom del Con-sell de Col·legis, en defensadel Projecte de llei de promo-ció de l’activitat econòmica iel Projecte de llei de simplifi-

cació i millora de la regula-ció; l’Informe d’idoneïtattècnica, que permet la trami-tació telemàtica dels expe-dients i que fins ara es feianomés des de l’Ajuntament;diferents reunions i taulesamb col·lectius afins alCETIB; visites al secretarigeneral d’Empresa i Ocupa-

ció de la Generalitat, el Sr.Enric Colet, o convenis, en-tre d’altres, amb diferentsuniversitats que ofereixen elcurs d’adaptació a grau, ate-sa la no-immediatesa de laconvalidació de l’EnginyeriaTècnica Industrial a la novaEnginyeria de Grau.

En la reunió de la Juntade Govern amb les juntesrectores de les comissions, eldegà del CETIB, Joan Ribó,va comentar, a més, la situa-ció econòmica del pressupost2011, en què el Col·legi hacomplert amb els númerosprefixats i s’espera tancarl’any 2011 amb un nivell dedespeses igual o inferior alfixat en el pressupost.�

La Junta de Govern es reuneix amb les juntes rectores de les comissions

L’any 2011 comença a veure la seva fi i és moment de ferbalanç. Reunida la Junta de Govern del Col·legi amb lesjuntes rectores de les comissions, el passat 6 d’octubre esvan analitzar les relacions del Col·legi amb l’Administració,la situació actual del CETIB i els canvis i millores que s’hananat implantant durant aquest any.

Pel que fa als nous serveis,destaquen els següents:

— Lloguer d’espais: entre elsespais del CETIB i elTecnoespai, i les diferentscampanyes de Google,enguany han augmentatun 171 %.

— Formació en línia: a travésd’una nova plataforma decursos en línia, s’hanprevist 5 cursos per aaquest últim trimestre.

— Campanyes de màrqueting:s’han inserit anuncis a

mitjans de comunicació iencartaments a lesprincipals revistes delsector i d’altres col·legis.

— Nou programari de reu-nions en línia per areunions internes, fet quecomporta un estalvi entrasllat i temps.

— Nou programa de Borsade Treball: allotjat alsnostres servidors i ambun format més intuïtiu ifàcil, permetrà fer unseguiment de lesrespostes de les empreses

i reduir en paper i arxiu.— Nou programa de

tecnovisat 3.0: aquestprograma propi incloul’Informe d’idoneïtattècnica i el Registre deVerificació Documental.Permet, a més, lapossibilitat de llogar-ho aaltres col·legis.

— Campanya de captació denous col·legiats: a travésd’accions promocionals icampanyes de col·legiacióes pretén incentivar elsfuturs col·legiats.

Nous serveis oferts des del Col·legi



OBJECTIUSConsiderem que la Comissió de Cultura i Esports ha d’estaroberta a totes les persones delnostre col·lectiu, totrespectant-ne les idees de tipuspolític, social i religiós. Pertant, proposem el següentprograma:

— Continuar oferint tota menad’activitats de tipus culturali esportiu que puguin seradients per al nostrecol·lectiu.

— Col·laborar activament ambel Departament de Formaciódel Col·legi, proposantconferències i cursosadreçats a tot el col·lectiu.

— Mantenir la relació amb lesvídues dels nostrescompanys traspassats,perquè puguin continuar

gaudint de les nostresactivitats.

— Potenciar el contacte i lacol·laboració amb les altrescomissions del Col·legi.

— Mantenir les enquestes perconstatar el grau desatisfacció dels companys,per poder seguir millorantles nostres activitats.

ACTIVITATSActivitats organitzades durantaquest any 2011:

— Gener Visita al Museu Africà deBarcelona

— Febrer Visita al Castell deMilmanda i calçotada a CalGanxo

— Març Visita guiada a Sant Boi deLlobregat

— Maig Sortida a Rupit

— SetembreConcert de Festa Major ambels Cors de Clavé

— OctubreVisita al Parc Astronòmicdel Montsec, Monestir de lesAvellanes i Àger

COMISSIÓ DE CULTURA I ESPORTS

Més informació de les comissions i inscripció a www.cetib.cat/comissions.

JUNTA RECTORAPresident: Josep M. AguilàVicepresident: Domènec TubertSecretari: Albert Planas

MEMBRES164

REUNIONSEl darrer dimarts de cada mes

La Comissió de Cultura i Esports es va crear el1998. Des de llavors ha experimentat un creixementprogressiu fins a arribar a tenir més de 180membres. Cada mes fem una sortida de cairecultural i gastronòmic: visitem tots els racons deCatalunya. En aquests anys hem estat en indretscom ara Barcelona, Manresa, Vilafranca delPenedès, Vilanova i la Geltrú, Lleida, Agramunt, les

Borges Blanques, Tarragona, Girona o la Cerdanya.També proposem un viatge per Setmana Santa i unaltre a l’estiu. Així, hem visitat països com araAlemanya, el Canadà, Croàcia, Itàlia, Sardenya,Sicília o Suïssa. A Espanya hem fet viatges aCantàbria, el País Basc, Navarra, la Rioja i València.La Comissió també organitza el Concert de FestaMajor amb artistes reconeguts.

CE

TIB

D’esquerra a dreta:

Albert Planas, JosepM. Aguilà i DomènecTubert.

u


14

RETRAT PROFESSIONAL

Al llibre La ciència i la vida, l’economista JoséLuis Sampedro i el cardiòleg Valentín Fustercoincideixen que quan una persona es jubilaha d’aprofitar la seva experiència per ensen-yar els qui encara s’estan formant, perquèaquell que ha acabat la seva etapa professio-nal encara pot aportar molt a la societat. Iaixò és precisament al que es dedica l’engi-nyer tècnic industrial Josep M. Albà Remolà(Seròs, 1946), president de la delegació deLleida de SECOT, Sèniors Espanyols per a laCooperació Tècnica (en tot l’Estat són 1.100associats).

Després de trenta anys treballant a FECSAen diversos càrrecs des de 1969 fins a 1999,Albà encapçala una associació de sèniors, sen-se ànim de lucre, que dedica el seu temps aassessorar els emprenedors que volen arren-car el seu negoci. “Ajudem persones amb unnivell econòmic elemental, que no podenpagar empreses privades perquè els ensenyincom gestionar el seu negoci, però que merei-xen les mateixes oportunitats com qualsevolaltre de prosperar pel seu propi compte.” D’a-questa manera, l’assessorament de SECOTpassa per aconsellar en termes de màrque-ting, comptabilitat, pla de viabilitat o estratè-gia, entre altres aspectes, feina que només espaga amb els donatius que puguin oferir elsinteressats “per tal de poder mantenir les des-peses mínimes de la delegació”.

Actualment, el SECOT està realitzant uncurs per a dones emprenedores immigrants,ja que “una persona pot ser molt bona cuine-ra, però no saber com muntar un restaurant,així que li diem com ho pot fer”. Tot un ventall

de recursos oferts per sèniors que ja han aca-bat la seva etapa professional i que ara volencontinuar ajudant. En el cas d’Albà, la sevaexperiència passa pels anys treballats en dife-rents departaments de FECSA fins a arribar aser el responsable comercial de Lleida i Aragó.Explica que va treballar sempre en atenció almercat, ja que “l’energia elèctrica no es potdeixar d’administrar mai”. En aquest sentit,les tasques d’Albà passaven per garantir elssubministraments, corregir incidències tècni-ques, gestionar la cartera de clients i perso-nal, contractar, distribuir i mantenir línieselèctriques, entre altres qüestions. “A vega-des, havíem de dormir poquíssimes hores,perquè la nostra disponibilitat era gairebétotal i era primordial resoldre, per exemple,els efectes d’una tempesta o una riuada, i a mija m’agradava això d’estar sempre al serveidels clients.” Tota una declaració d’intencionsa la qual ara, una vegada jubilat, no pensarenunciar.�

MANEL HARO I Text EDUARD SERRA I Fotografia

Aprofitar l’experiènciaper ajudar emprenedorsJosep M. Albà Remolà, presidentde la delegació de Lleida de SECOT

FASES CLAU DEL’ASSESSORAMENT A SECOT

— Fer que els futurs empresaris es facin preguntes a si mateixos quedesprés han de respondre i, fins i tot, escriure, per tal que pensinen clau empresarial.

— Valorar si el que proposen és coherent i si surten els números. Encas contrari, recomanar no arriscar-se.

— Assessorar en aquell aspecte que més interessi a l’emprenedor:màrqueting, comptabilitat, pla de viabilitat o estratègia per tal quepugui afrontar amb garanties els reptes de començar un negoci.

— Deixar que la darrera decisió la prengui el futur empresari: ell és elresponsable dels seus recursos.



“Equivocar-se no vol dirnecessàriament fracassar, sinóhaver guanyat l’experiència perno tornar a caure en el futur.”

“Deixar-se assessorar de formacorrecta abans de començaruna aventura empresarial potsalvar el negoci en el futur.”

“Als futurs enginyers tècnicsindustrials els diria que ambil·lusió, formació i treball podenfer els seus projectes.”

“S’ha de tenir el màxim respecte per als emprenedorsque estan començant amb préstecs d’amics i familiars.”


EMPRESA

Innovació Tecnològica Cata-lana (ITC): un nom que des-criu el tarannà d’aquestacompanyia que ha fet de lainnovació la pedra angularde l’estratègia d’empresa, ili ha permès situar-se al2011 com un dels referents

en l’àmbit mundial en el seucamp.

Començà fent bombes perdosificar fertilitzant i altresproductes amb aplicació a lafertirrigació. L’evolució delmercat aconsellà diversificarl’oferta dins el camp de ladosificació, i afegir al catàlegequips per al tractament d’ai-gües i processos industrials,un sector amb més projecciótot i que de forta competèn-cia. La decisió permeté fer unsalt endavant: actualment,trobem productes ITC enplantes potabilitzadores, de-puradores, indústria alimen-tària i processos industrialsdiversos als cinc continents.Per contrarestar la pèrdua devalor afegit que pateix el pro-ducte de base mecànica, ITCdissenya equipament quecombina mecànica i electròni-ca, i permet comprovar i mo-

dificar a temps real els parà-metres d’actuació. Aquest ésel cas d’un dels últims pro-ductes nascuts a ITC: un sen-sor per a la mesura en líniade clor lliure a la xarxa d’ai-gua, desenvolupat conjunta-ment amb el Centre Nacionalde Microelectrònica (CSIC),que ofereix un sistema com-plet de dosificació, control imonitorització del nivell declor, ja sigui en aigua de con-sum, torres de refrigeració,piscines o spa.

El mercat actual situa lapetita empresa fabricant enun moment delicat, especial-ment a casa nostra on la crisiha afeblit el teixit industrial.Més enllà d’apostar per la tec-nologia, ITC manté una es-tratègia de proximitat amb elclient: ofereix un servei rà-pid, solucions personalitza-des i assistència tècnica efi-

16

ITC, s. l.Empresa dedicada al dissenyi fabricació de bombesdosificadores i equips decontrol per al tractamentd’aigües.

Any de fundació: 1988

Empleats: 13 (4 enginyerstècnics)

Productes: bombesdosificadores elèctriques,hidràuliques ielectromagnètiques,controladors i instrumentació.

C. Mar Adriàtic, n. 1Pol. Ind. Torre del Rector08130 Sta. Perpètua de MogodaTel. 935 443 040www.itc.es – [email protected]


Tècnica i serveien la dosi exactaDAVID ROMAN I Text XAVIER CORBELLA I Fotografies


caç. Imprescindible en el mónglobal, ITC treballa amb unasòlida xarxa de distribuïdorsamb qui col·labora estreta-ment, cosa que facilita el con-tacte directe amb l’usuari iobté l’imprescindible feed-back que permet millorar ser-vei i producte. Un 70 % de laproducció s’exporta a més de60 països, amb la col·labora-ció d’una filial als EUA (Injec-tion Technical Control Inc.) id’una joint-venture a l’Índia(SITC Dosing Pumps PVT LTD).

ITC centra la producció delscomponents dels seus equips(dissenyats íntegrament peldepartament tècnic) en proveï-dors/partners, amb qui mantéuna estreta relació i un rigoróscontrol dels projectes. A lesdependències de Santa Perpè-tua de Mogoda hi treballen qua-tre ETI, responsables de les sec-cions tècniques i de producció.�

Fotografies,d’esquerra a dreta ide dalt a baix:

oBombesdosificadoreselectromagnètiques

oComanda de bombes per aexportació

iResponsable de projectes d’oficina tècnica

oAnton Planas,gerent d’ITC durantla fira AquatechAmsterdamd’enguany

tAjustos finals enuna placa electrònica



18

A finals de l’últim decenni, iper primera vegada a la his-tòria, el nombre de personesque viu a les ciutats va sobre-passar el nombre que viu al’àmbit rural. Tan importantés aquest punt d’inflexió que,des d’UN Habitat, l’agènciade les Nacions Unides per alsassentaments humans, s’ha

arribat a dir que caldria par-lar d’homo urbanus en llocd’homo sapiens per referir-sea la nostra espècie. La llicèn-cia humorística tractava se-gurament d’alleugerir la pre-ocupació derivada, no tant dela ràpida concentració de per-sones, sinó de les condicionsen què es produeix.

Segons UN Habitat, unatercera part de la poblacióurbana dels països emer-gents s’amuntega en subur-bis amb habitatges precaris,carrers sense asfaltar i unamanca crònica de serveis bà-sics. Aquesta dada en princi-pi no seria tan negativa si esté en compte que fa 20 anys

El creixement de la població urbana es concep positivament en els països en vies dedesenvolupament ja que és a les ciutats on es crea valor i riquesa. Tanmateix, aquestfenomen porta associat el de l’extensió dels suburbis, on els nous habitants troben sovintun ambient pitjor que el que van deixar enrere al camp.

Onada de suburbisEnderrocar-los o millorar-los?

ALBERT PUNSOLA I [email protected]

SOSTENIBILITAT

L’activitat humana ha provocat que Cata-lunya dupliqui la superfície de sòl degradaten només 20 anys. L’augment de casos dedegradació de sòl correspon a zones periur-banes erosionades, a zones urbanes en cons-trucció, a moviments de terres i a zonesd’extracció minera. Aquesta va ser una deles principals conclusions de la darrera reu-nió de la Societat Espanyola de la Ciènciadel Sòl, SECS 2011, que a la tardor va con-vocar a Barcelona més de 100 científics perpresentar els últims avenços en aquesta dis-ciplina.�

El sòl, el gran oblidat

SH

UT

TE

RS

TO

CK


19

el percentatge era del 46 %,però el terç actual correspona una xifra total de poblaciómolt més elevada. Per exem-ple, a l’Índia, un dels païsoson el problema és més acusat,la població era de 800 mi-lions a principi dels anys 90mentre que avui ha superatels 1.200 milions. Hi ha cres-cut la població dels granscentres urbans, que és on elfenomen dels suburbis arribaa la seva màxima expressió.

La Xina ha optat per unapolítica de construcció desen-frenada per proporcionar ha-bitatges dignes a les gransmasses de població provi-nents de l’èxode rural. El go-vern d’aquest país destrueixmassivament barris insalu-bres en lloc d’intentar millo-rar-los. El fenomen està tanestès en altres regions de lamateixa Àsia, així com aÀfrica i a Amèrica Llatina,que la població d’aquestsbarris, a escala mundial,

creix a raó de 6 milions depersones l’any. El 2020 arri-barà a un total de 889 mi-lions, segons UN Habitat.

No existeix unanimitatentre els experts sobre el fetde si és millor eradicar elssuburbis propiciant gransdesplaçaments de població obé invertir-hi i dignificar-hiles condicions de vida. Rio deJaneiro, ciutat olímpica el2016, ha optat per una solu-

ció intermèdia que passa perrehabilitar més de 260.000favelas, però alhora per l’en-derroc de les no recupera-bles, que seran substituïdesper habitatges nous. Tot ple-gat anirà acompanyat de l’ar-ribada dels serveis públics auns barris on viu una partindeterminada —no hi haestadístiques fiables— delsmés de 7 milions d’habitantsde la metròpoli brasilera.�

RECURSOS

El carbó és un combustible sòlid i lleugerresultat de la descomposició de matèriaorgànica, principalment d’origen vegetal,que va tenir lloc fa centenars de milionsd’anys. Aquest recurs ja va ser explotat enel món antic, si bé l’ús a gran escala va arri-bar durant la revolució industrial. Fa uns100 anys, més de la meitat de l’energiaprimària consumida al món provenia delcarbó, avui aquest percentatge se situa alvoltant del 20 %.

Davant l’escassetat de petroli previs-ta per als propers anys, alguns analis-tes han apuntat que el carbó podria

recuperar importància. Tanmateix, l’ex-tracció i combustió de car, que té el seupropi pic de producció al voltant del2050, causa nombrosos impactes, entreels quals es pot destacar l’emissió deCO2 a l’atmosfera.

El carbó s’explota a pràcticament la mei-tat dels 200 estats del món, encara que elsgrans jaciments es troben concentrats enpocs països. Els estats que més carbó pro-dueixen coincideixen amb els que més enconsumeixen en aquest moment, que són:els EUA, la Xina, Rússia, Austràlia i Ale-manya.�

El carbó

SH

UT

TE

RS

TO

CK

Rio de Janeiro volrehabilitarmés de260.000 favelas ienderrocarles no recuperables.o

La tercera part de la població dels països emergents viu en suburbis


de superació

Una Diadaamb esperit


La presentadora Elisabet Carnicéva ser l’encarregada de conduir laDiada.

t


21

EN PORTADA

La Diada de la Professió, la gran festa anual de tots elscol·legiats, ha tingut en l’edició del 2011 el millor plantejamentpossible ateses les circumstàncies actuals. Al pessimismedominant a la societat, que porta a la passivitat i la resignació,s’ha contraposat l’acció. Una acció fonamentada en lareivindicació dels valors essencials de la professió, que són lacapacitat per resoldre problemes amb enginy i esforç. Com esva dir en un dels parlaments de la nit: “per als enginyers tot ésmillorable”. En la Diada d’enguany, aquest principi s’ha aplicata l’actitud davant la crisi.

ALBERT PUNSOLA I Text CANETTI FOTOGRAFIES I Fotos

cióTHEKNOS 158 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2011

Joan Ribó, degà del CETIB, vareivindicar els valors essencialsde la professió i la seva capacitatper afrontar els problemes.

Més de mig miler de persones vancompartir la celebració al PetitPalau.

t


22

Foto de família dels guanyadorsdels Premis CETIB 2011 –Enginyeria i Societat.

t

EN PORTADA


LLa cançó “On the Sunny Sideof the Street” va ser escrita el1930 als EUA, en plena GranDepressió, i portava un mis-satge clar: davant l’adversi-tat, optimisme. Vuit dècadesdesprés, el mig miler de per-sones que omplien el PetitPalau per celebrar la Diadade la Professió va rebre elmateix missatge. Però nonomés durant la interpreta-ció de l’emblemàtica cançóque va fer la Sant AndreuJazz Band, sinó al llarg de tot

l’acte. La presentació, els par-laments, la música es vansucceir amb fluïdesa i van en-comanar confiança en elfutur.

OPTIMISME AMB ARGUMENTSAquesta energia es va posarde manifest amb l’entrada dela banda i de la presentadora,Elisabet Carnicé, que vanaconseguir que el públic con-nectés a l’instant amb l’esce-nari. Tot seguit, el degà, JoanRibó, va anar desgranantuna sèrie de raons per a l’op-timisme. La primera va serl’existència del Col·legi, queva descriure com un indret“de reunions, feina, reflexió iper compartir experiències”.Va parlar també del “capitalacumulat” que aporten 150

anys de professió i 50 deCol·legi.

Igualment, va voler su-bratllar “el reconeixement dela trajectòria i de la feina fetaper part del Parlament deCatalunya”, en referència auna trobada recent amb lapresidenta de la cambra,Núria de Gispert. Sense obli-dar les bones relacions ambl’Ajuntament de Barcelona,Ribó va manifestar que “somaliats de l’administració per-què garantim el rigor en l’e-xercici de la professió, fet queens permet donar un bon ser-vei a la ciutadania”. Segonsel degà, aquesta funció con-verteix el Col·legi “en partindissoluble de la societat”.En aquest sentit, va advertirque “des d’un determinat úsdel concepte lliure competèn-


cia es pretén fer trontollar elscol·legis, però la societat noes pot regular per si sola”.

Ribó va exhortar a “tre-ballar per ser els conduc-tors de les nostres vides i noacceptar el que vingui deforma passiva”. I va apun-tar que una manera de fer-ho era aconseguir uncol·legi més fort, alhora querecordava que “hem supor-tat situacions pitjors i leshem superat”. El paper delCETIB es va visualitzar acontinuació amb la projec-ció del vídeo No caminaràsmai sol. Aquest títol, evoca-dor de la cèlebre cançó“You’ll never walk alone”,sintetitzava la filosofia de lacol·legiació que es concretaen formació, oportunitatsde feina, networking i as-

sessorament, entre molts al-tres avantatges per als pro-fessionals.

CONTRA LA CRISI:ENGINYSeguint la tradició, el profes-sor Franz de Copenhaguenva ser present a l’acte, encaraque no en persona. En el mis-satge que va enviar, el profes-sor va excusar la seva absèn-cia amb una justificació depes. Segons va dir, “la Merkeli en Sarkozy m’han trucatper fer un invent contra lacrisi i m’hi he posat”. Des-prés, va desitjar ànims alsenginyers i una bona diada,això sí, tocat amb una barre-tina en subtil gest reivindica-tiu.

L’estimat professor acaba-va d’introduir una idea defi-

nitiva: la crisi es pot superari els enginyers són fonamen-tals en aquest comès. Durantla presentació dels premis ien qualitat de president deljurat, el gerent de Serveis deMedi Ambient de la Diputa-ció de Barcelona, DomènecCucurull, va aprofundir enaquesta línia: “la crisi ensplanteja preguntes i nosal-tres hem de trobar les respos-tes, però als enginyers ja ensagrada resoldre problemes”.Cucurull va explicar que elsxinesos fan servir el mateixideograma per representarles nocions de crisi i d’opor-tunitat, i va indicar que lesoportunitats arribarien de lamà de la innovació, i va afe-gir que “la nostra feina, si lasabem fer bé, serà més valo-rada que mai”.

23

Joan Rodés Català, col·legiatdistingit d’enguany.

Antoni Vives, tercer tinentd’alcalde de l’Ajuntament de BCN.

t

Domènec Cucurull, president deljurat dels Premis CETIB 2011 -Enginyeria i Societat.

t



Després del lliuramentdels Premis de Final deCarrera, amb entrevistes alsguanyadors, es va donar pasal premi al millor professio-nal, que enguany ha corres-post a Josep Maria Milián, enreconeixement a la seva llar-ga trajectòria d’èxit empresa-rial. Milián ha participat enprojectes emblemàtics comara el Palau Sant Jordi, pelqual ha rebut el premi de laconvenció internacional d’ins-tal·ladors, l’edifici Caja Ma-drid; el Cosmo Caixa; el nouhospital de la Santa Creu iSant Pau, o l’estació de Barce-lona-Sants de Renfe, tots ellsen aquesta ciutat. Les inno-vacions sempre són presentsen els seus projectes, tambéen els que ha portat a termede fora de Barcelona, projec-

tant instal·lacions com les delPalau de Congressos de Giro-na; del Palacio de Congresosde Maspalomas, a Gran Canà-ria, o el Palacio de Congresosde Tenerife-sur, per la qualcosa se li ha atorgat el premidel Col·legi d’Arquitectes deCanàries al millor disseny d’e-difici.

Milián va pujar a l’escena-ri a recollir el premi, es vaconfessar “enamorat de laprofessió” i, reprenent el fil dela innovació, va destacar quesempre havia buscat “solu-cions diferents a les conven-cionals”. Per a Milián, la xar-xa elèctrica tindrà cada copmés un paper crucial en laconsolidació d’aspectes estra-tègics, com el desplegamentde les energies renovables, iva qualificar l’electrificació de

“gran oportunitat per alscol·legiats del futur”.

COMUNITAT I TALENTAmb el swing imparable de laSant Andreu Jazz Band defons, Joan Ribó va introduirel premi al col·legiat distingitde l’any. Sense desvetllar-neel nom, el degà va dir que elguardonat, amb el número1.121, encara segueix vincu-lat al CETIB. Els qualifica-tius de “generós i altruista”van fer de teló a Joan RodésCatalà, que va agrair ambemoció el reconeixement. “Hetingut la sort de trobar com-panys molt ferms en unambient de treball càlid”, vaproclamar.

La Diada va reunir perso-nalitats del món cultural,polític i acadèmic. El tercer

24

Josep Maria Milián, premi al millorProfessional de l’any.t

La Sant Andreu Jazz Band va amenitzar lavetllada interpretant cançons emblemàtiquesque convidaven a l'optimisme.

t


EN PORTADA


tinent d’alcalde de l’Ajunta-ment de Barcelona, AntoniVives, va fer la cloenda ambun discurs on van confluirles idees clau de la nit, com lanecessitat de crear comunitati de desenvolupar el talent ila imaginació. Va parlar del’ambició que en els propers30 anys Barcelona esdevin-gui una ciutat productiva iautosuficient, “la primera delmón amb zero emissions”.Segons Vives, “sortir de lacrisi demana fer el que ningúno ha fet mai”.

La Sant Andreu JazzBand va ser un exemple viudels resultats del talent i l’es-forç. Els seus músics, adoles-cents i nens dirigits per JoanChamorro, van regalar unfinal vibrant amb veus inclo-ses, que no serà oblidat.�

25

Jordi Aymerich, de l’Escolad’Enginyeria de Terrassa, vaguanyar el primer premi al millorprojecte de final de carrera.

t

Un premi de final de carreraamb marcat accent ambiental

Joan Ribó, degà; Domè-nec Cucurull, president deljurat, i Jordi Català, secre-tari del Col·legi i del jurat,van pujar a l’escenari peratorgar el primer premi enla categoria de millor pro-jecte de fi de carrera, aixícom els dos accèssits, jaque en aquesta edició elpremi al millor treball d’in-novació es va declarardesert.

L’estudiant guanyadordel primer premi, dotatamb 2.000 euros, va serJordi Aymerich, de l’Escolad’Enginyeria de Terrassa,pel projecte Influència deles condicions de fabricacióen les propietats de mate-rials compostos polimèricsreforçats amb fibres biode-gradables procedents d’unresidu revaloritzable. Elsprofessors tutors del tre-ball van ser Núria Garridoi Fernando Carrillo.

El projecte, que tractasobre els materials compò-sits, fa un estudi de quinessón les millors condicionsde processament per tal depoder fer una mescla òpti-ma entre una matriu biode-gradable i compostable i unreforç de forma fibrosa. Lamatriu és el poliàcid làctic(PLA), plàstic d’alt mòdul ialta resistència que es faservir en l’empaquetatge,especialment l’alimentari.Per al reforç s’han escollitplomes de pollastre. La

mescla, biodegradable al100 %, aconsegueix que nocalgui afegir additius alPLA i, d’altra banda, dónautilitat a un residu aviari.

Els dos accèssits vanser ex aequo per a AxelAlconchel i per a AndreaOrtega, respectivament. Elprimer estudiant, de l’Esco-la Universitària Salesianade Sarrià i sota la tutoriadel professor Joan Yebras,va presentar el projecte Sis-tema de fregat amb aiguasempre neta. La invenciófunciona amb un tanc d’ai-gua neta que dosifica l’ai-gua a utilitzar i evacua labruta a un altre dipòsit.Això assegura que semprees fregui amb aigua neta,un aspecte rellevant en laneteja d’ambients on la hi-giene és prioritària

Andrea Ortega, de l’es-cola Elisava i sota la tuto-ria del professor XavierRiudor, va presentar Led’sSwing. El projecte consis-teix en un gronxador queen ser utilitzat genera uns34 W per hora d’ electrici-tat amb l’objectiu d’il·lumi-nar uns leds.�



“ “Vull una

Barcelonaorgullosa

d’ella mateixa

que torni a estar


D27

ENTREVISTA

De caràcter afable i un estil de fer política directe i accessible, Xavier Trias

accedia a l’alcaldia de Barcelona el passat mes de juliol, després d’haver guanyat

les eleccions municipals del mes de maig i després d’haver estat treballant des de

l’oposició les dues últimes legislatures. Es convertia, d’aquesta manera, en el

primer alcalde no socialista de la democràcia de la ciutat. Però Trias no arriba al

consistori en un moment fàcil. La crisi econòmica i la superació d’un model de

ciutat que sembla esgotat marcaran, sens dubte, el seu horitzó més immediat. La

confiança que li han fet els ciutadans, doncs, arriba en un moment difícil, ple de

reptes i dificultats.

JORDI GARRIGA MAS I Text EVA PADRÓ I Fotografies

Xavier Trias, alcalde de Barcelona

Després d’estar tants anys aldarrere de l’alcaldia de Bar-celona, hi ha accedit en el pit-jor moment?La crisi econòmica ens dibui-xa un escenari molt compli-cat a hores d’ara, sobretot perles seves conseqüències enl’àmbit social. Però precisa-ment en moments de tantadificultat és quan s’ha de ferpolítica amb majúscules. Desde la responsabilitat i el

rigor, sumant esforços perpart de tots, amb diàleg i con-sens. Ho he dit sempre: crearocupació, redreçar la situacióeconòmica i mantenir l’ac-cent social i de benestar sónles meves màximes prioritatsen aquests moments. Tincplena confiança que, entretots, serem capaços de sortird’aquesta crisi.

Que a l’altra banda de la plaçaSant Jaume hi tingui els seuscompanys de Convergència,facilita les coses?Cal que hi hagi un diàlegconstant amb la Generalitatperquè hi ha un munt de ser-veis i projectes que s’han deposar en marxa i mantenir

plegats. Hi ha temes clau,com la seguretat, on s’havia is’ha incrementat la coordina-ció, de manera que els fetsdelictius a llocs especialmentsensibles, com el metro, handisminuït un 25 %. A més,entre l’1 de juliol i el 25 d’a-gost les detencions fetes perla Guàrdia Urbana es vanincrementar un 47 % respec-te al mateix període de l’anypassat i l’atenció a les vícti-mes s’ha millorat substan-cialment. Una major coordi-nació entre l’Ajuntament i laGeneralitat és bona per aBarcelona. Com a alcaldedefensaré sempre els interes-sos de Barcelona davant quicalgui, però la fermesa en els

Fe d’errates: L’entrevista a Salvador Servià, publicada en el número 156 del Theknos, era obra del periodista Manel Haro i no de Jordi Garriga com erròniament es va publicar.


nostres propòsits no es con-tradiu amb les formes. Calque apostem sempre pel dià-leg, el consens i la voluntatde sumar esforços.

Quina és la situació de la ciu-tat en l’aspecte financer?La situació financera de l’A-juntament és solvent, peròtampoc és tan bona com s’havolgut fer veure. Ja hem presmesures per millorar latransparència i el rigor delsnostres comptes públics i pereliminar despesa supèrflua.Hem eliminat el 20 % delscàrrecs eventuals i de con-fiança política, i d’altres des-peses desorbitades en propa-ganda i comunicació (com larevista Barcelona Informació,que ens costava tres milionsd’euros l’any), i hem aturatprojectes que no suposavencap benefici imprescindibleper a la ciutadania, com elZoo Marí. També estem adap-tant les finances municipalsals criteris del Sistema Euro-peu de Comptes, molt més ri-gorosos. Em sembla increïbleque la comptabilitat pública del’Ajuntament encara no esti-gués harmonitzada amb unscriteris aprovats l’any 1995.

Quin és el seu model de ciutat?Jo vull que l’Ajuntamentsigui referent d’una manerade fer, referent per l’excel·lèn-cia de la seva gestió, i tambéper l’atenció a les persones.Els barcelonins i barceloni-nes s’han sentit deixats debanda per part de l’Ajunta-ment en els darrers anys.Aquest divorci entre la ciuta-dania i el seu Ajuntament ésintolerable en una ciutat comBarcelona, que té voluntat desumar esforços i aglutinar

il·lusions. Barcelona necessi-ta un Ajuntament que la facibrillar, que impulsi totes lesseves potencialitats i quemai, mai, mai, s’oblidi d’allòmés important: que nosaltressom aquí per treballar per albenestar de les persones. LaBarcelona que vull és una Bar-celona que torni a estar orgu-llosa d’ella mateixa i on ningúse senti al marge. Una Barce-lona que és capital de Catalun-ya i que vol exercir la capitali-tat amb solidaritat amb laresta del país. Una Barcelonaque sigui autoexigent, quedefensi la cultura del treball,de l’esforç i del mèrit. I quesigui crítica. En els darrersanys molts es van instal·lar enl’autocomplaença i així ni es-coltes, ni comprens, ni actues.

Quin paper haurà de tenir lasocietat civil i professional iels seus representants, comel Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Barcelo-na, en aquest model? Barcelona s’ha construïtsempre des de la societatcivil. Aquest és un dels nos-tres principals signes d’iden-titat. Hem de treballar con-juntament amb la societatcivil per aprofitar sinergies.Per exemple, hem volgut queels col·legis professionalss’impliquin més en la gestiómunicipal d’obres. En con-cret, s’encarregaran d’elabo-rar un informe d’idoneïtattècnica per a cada projected’obres per vetllar que constitota la documentació necessà-ria per fer el tràmit. D’aques-ta manera, s’evitarà quel’Ajuntament torni un expe-dient per manca de documen-tació i s’allargui el procés deconcedir una llicència.

Abans em parlava de la ges-tió. Una queixa reiterada ésla manca d’agilitat en temescom les llicències d’obres…Certament, hi havia unaexcessiva burocràcia que ofe-gava la nostra capacitat d’ac-tuar ràpidament i que provo-cava, entre altres coses, elretard en el pagament a pro-veïdors. Estem millorant elsprocessos i ara podrem pa-gar a 30 dies. També escurça-rem el termini de concessióde llicències d’obres majors,que a hores d’ara és de 100dies o en alguns districtes,com l’Eixample, pot arribarals sis mesos. Tenir un ajun-tament àgil i eficient, ambcriteris d’excel·lència en lagestió, és imprescindible pera Barcelona.

Un dels problemes impor-tants de la ciutat ara mateixsón les bosses de pobresa i l’a-tur. Què es pot fer des de l’A-juntament?La creació de nous llocs detreball és i serà la mevaobsessió. Podem crear ocupa-ció si som capaços de sumarformació, emprenedoria i in-versió. Si apostem per sectorsproductius de futur, si somcapaços d’atreure inversióestrangera, captar capitalfinancer internacional per aemprenedors locals, i fomen-tar, atreure i retenir el talentque genera la nostra ciutat.Al mateix temps, hem detenir molt presents les neces-sitats d’aquells que més es-tan patint aquesta crisi. Iaquí no ens hem de quedaren les paraules. Vull establirun veritable pacte social delluita contra la pobresa, quetingui en compte les necessi-tats reals de la gent i que

28

ENTREVISTA



garanteixi la bona prestacióde serveis a les personesimmerses en la pobresa oamb risc d’exclusió social.

El turisme s’ha tornat a veu-re com un baló d’oxigeneconòmic de primer ordre...El turisme és clau per sortirde la crisi. Enguany, segonsles nostres previsions, arri-barem als vuit milions deturistes, una xifra quesupera amb escreix la del’any passat. També hemincrementat la taxa d’ocu-pació hotelera, que arribaràal 90 %, i, en moments pun-tuals, com el cap de setmanade la Mercè, al 100 %. Aixòha tingut un impacte moltbeneficiós en els comerços,restaurants i el conjunt del’oferta complementària i,allò que és més important, haajudat a generar llocs de tre-ball, no estacionals, sinó decaràcter estable i de qualitat.Segons una enquesta deTurisme de Barcelona, ac-tualment el 95 % de la pobla-ció creu que el sector delturisme és molt o bastantimportant per la seva aporta-ció econòmica a la ciutat. Arabé, Barcelona és un referentinternacional i un pol d’a-tracció turística importantperquè ha sabut projectaruna “manera de ser”, unsvalors que li són propis: l’es-tima per la nostra cultura,la modernitat, la innova-ció... I no renunciarem pasa la nostra identitat. Elturisme ha de ser respec-tuós amb Barcelona.

Vostè s’ha mostrat claramentcontrari al “turisme de borra-txera i sexe”...Barcelona té uns actius únics

per atreure turisme de quali-tat. Tenim una oferta cultu-ral i patrimonial com poquesciutats del món i una magní-fica oferta comercial, d’allot-jament i de restauració. Hemd’apostar per aquest turismede qualitat i al mateix temps,volem atreure i potenciar lacelebració de fires i congres-sos de gran rellevància inter-nacional. Aquesta aposta ésclara amb la designació deBarcelona com a capitalmundial de la telefonia mò-bil. Acabem de celebrar tam-bé la Fira Internacional deMaquinària Tèxtil, líder delseu sector, amb un gran èxitd’assistència.

Barcelona ha estat massatova amb determinades acti-tuds incíviques els darrersanys?Hi ha hagut sensació d’impu-nitat durant massa temps.Això s’ha acabat. L’ordre, laseguretat i el civisme sóncondicions bàsiques i ne-cessàries per al benestar deles persones i per a l’exercici

de les seves llibertats. Caliaprendre mesures per garan-tir el civisme i el compli-ment de les ordenances.Aquest estiu mateix es vadeixar claríssima la nostravoluntat d’aprofundir en elcivisme i el respecte. Vampoder gaudir d’unes festesde Gràcia i Sants tran-quil·les i també d’unes bo-nes festes de la Mercè senseincidents incívics destaca-bles.

Per acabar, un dels darrersanuncis sonats de l’últimgovern de la ciutat va ser elde la candidatura dels JocsOlímpics d’Hivern del 2022.Aquesta carpeta ha quedattancada? Sé que el projecte tècnic ques’està treballant és sòlid.Nosaltres treballarem perfer possible la candidatura,però no serà la meva màxi-ma prioritat. La meva prio-ritat és lluitar contra lacrisi, generar ocupació i ga-rantir l’accent social i debenestar per a tothom.�

29

“Hem volgut que els col·legis professionals s’impliquin més en la gestió municipal d’obres. En concret, s’encarregaran d’elaborar un informe d’idoneïtat tècnica per a cada projecte”



ARTICLE TÈCNIC

30

El nou sistema implica unasèrie de modificacions ad-ministratives, a més d’unanova aplicació informàticaque permetrà tramitar elec-trònicament totes les llicèn-cies, incorporar la signatu-

ra digital, el pagament elec-trònic de les taxes munici-pals i la simplificació de lessol·licituds. D’aquesta ma-nera es redueix el temps detramitació dels permisosd’obres.

En el cas que tots elsdocuments siguin correctes,el CETIB emetrà el correspo-nent Informe d’idoneïtat tèc-nica (IIT) que estalviarà partdel procés de tramitació al’Administració i garantirà

Com a culminació de més de dos anys de treball entre l’Ajuntament de Barcelona, el nostreCol·legi i els col·legis professionals d’arquitectes, d’aparelladors i d’enginyers industrials s’haimplantat la tramitació de la sol·licitud de llicències d’obres per via telemàtica. L’objectiu ésgarantir una gestió més eficient, més segura i més transparent dels permisos.

AGUSTÍ MORERA I Cap de Serveis Tècnics del CETIB

Informe d’idoneïtattècnica de Barcelona


CONSULTES I SOL·LICITUDSCIUTADÀ, PROFESSIONAL O EMPRESA

AccésInternet(Portal)

Atenciópresencial(OAC’s)

Atenciótelefònica(010)

Ciutadà,professionalo empresa Rgh

Ciutadà

E

TU2

@

8

REVISIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ

Tècnic / Col·legiat

R

Col·legiProfessional

R

Certificatd’Idoneïtat

R

TRAMITACIÓDE LA LLICÈNCIA

R

R R8(Pagament)i Notificacióde la resolució

Motorde workflow

Traçabilitatd’expedients

Arxiuelectrònic

Signaturaelectrònica

Elaboració informescomplementaris

TÈCNICSEXTERNS

U

U



que els documents que s’a-porten compleixen els requi-sits demanats. Les plantillesdel projecte i documentaciótècnica s’han estandarditzaten format electrònic segonsel tipus d’obra, per tal degarantir l’homogeneïtat delsprojectes presentats alscol·legis i la ràpida resolu-ció de les llicències sol·lici-tades.

Caldrà seguir, doncs, aquestcontingut documental deprojecte tècnic o documenta-ció tècnica rigorosament,per tal de facilitar-ne larevisió per part del Col·legi.Aquesta revisió es corres-pondrà amb l’annex I delConveni signat amb l’Ajun-tament de Barcelona. Consis-tirà en la comprovació del’estructura del projecte, queapareguin els annexos espe-cificats a la Guia, així com elresultat del qüestionari delportal de tràmits de l’Ajunta-ment i que a l’arxiu en PDFapareguin els corresponentsmarcadors electrònics deldocument.

A banda i quan s’escai-gui, el Col·legi revisarà elprojecte tècnic segons l’an-nex II del Conveni, es com-provaran els paràmetresnormatius que siguin d’a-plicació, en funció del tipusde projecte pel qual s’estiguidemanant llicència. Aquestannex està disponible al webwww.w110.bcn.cat.

El conveni signat amb l’A-juntament estableix els ter-minis màxims que existei-xen per fer esmenes, tantper part del Col·legi, com perpart del col·legiat. Així doncs,el CETIB disposarà de 15 dieshàbils per informar els pro-jectes, mentre que el col·le-

giat disposarà de 15 dieshàbils per esmenar les defi-ciències detectades als pro-jectes presentats al Col·legi.

COM PODEM COMENÇAR?Cal indicar que el procéscomplet consta de 3 fasesmolt diferenciades:p Consulta prèvia a l’Ajun-

tament (portal de tràmitsen línia de l’Ajuntamentde Barcelona)

p Sol·licitud de l’IIT al CE-TIB (portal Tecnovisat 3.0)

p Sol·licitud de la llicènciad’obres a l’Ajuntamentamb certificat digital (por-tal de tràmits de l’Ajunta-ment de Barcelona)

Per fer el primer pas deconsulta prèvia a l’Ajunta-ment, caldrà accedir al por-tal de tràmits de l’Ajunta-ment de Barcelona. Un cop a

dins, s’indicarà l’adreça exac-ta de l’emplaçament de l’obrai la seva referència cadastral.Si el tècnic és la figura querealitzarà el tràmit complet(amb les 3 fases esmentades),és aconsellable que el mateixtècnic s’identifiqui com a re-presentant del titular. S’hau-ran d’omplir els camps co-rresponents i “enviar” elresultat virtual del qüestio-nari que s’ha omplert. Com aresultat es retornarà unPDF, on s’indicarà la classifi-cació de l’obra que s’ha defer, la taxa i l’impost quehaurà de pagar el promotor,així com una guia que reco-llirà tots els documents quehan de conformar l’expe-dient. Actualment, l’aplica-ció del portal de tràmits del’Ajuntament té tipificades47 tipologies d’obra dife-rents, amb els documents i

ARTICLE TÈCNIC

31

NOVA ORDENANÇA REGULADORA

El canvi de procés de tramitació de llicències d’obres estàrecollit per la nova Ordenança reguladora dels processosd’intervenció municipal per regular els processos de tra-mitació, amb l’objectiu d’aplicar criteris més eficients.L’Ordenança va entrar en vigor el dia 1 d’octubre del 2011i va derogar l’OROM. Amb el nou marc normatiu lesllicències d’obres menors de tipus I (comunicat diferit) pas-saran a tramitar-se com a comunicats diferits, de maneraque si en 30 dies l’Administració municipal no s’hi ha pro-nunciat en contra, el ciutadà podrà iniciar les obres. Pelque fa a les obres menors del tipus II (comunicat imme-diat) el titular podrà començar les obres un cop feta l’auto-liquidació de taxes.

Per tal d’obtenir l’IIT, els col·legiats hauran de fer elprojecte tècnic d’obres majors i menors d’acord amb elmodel de projecte tècnic o documentació tècnica tipus queobtinguin de la Guia per al procés d’obtenció de la llicèn-cia, un cop omplert degudament el qüestionari del portalde tràmits en línia del web de l’Ajuntament (www.bcn.cat).


declaracions responsablescorresponents.

Un cop obtingut el resultatde la consulta i confeccionat elprojecte d’acord amb els anne-xos I i II, s’ha de passar a lasegona fase: sol·licitar l’IIT alCETIB a través de la platafor-ma Tecnovisat 3.0. Els arxiusadjunts hauran d’estar en for-mat PDF amb marcadorselectrònics i, com a màxim, espodran enviar adjunts dosarxius en PDF: en un hihaurà el projecte tècnic i elsannexos, i en l’altre, els anne-xos a l’expedient de sol·licitudde la llicència. Una vegada elCol·legi hagi fet la revisiócorresponent emetrà l’Infor-me d’idoneïtat tècnica ambresultat favorable.

Un cop obtingut l’IIT,s’haurà arribat ja a la terce-ra fase: sol·licitud de lallicència d’obres a través delportal de tràmits de l’Ajun-tament. En aquesta fase, eltitular o el seu representantpodrà realitzar aquest trà-mit per via telemàtica, indi-cant el número de Consultaprèvia, el NIF del titular odel representant i el númerod’Informe d’idoneïtat tècni-ca (emès pel CETIB). L’Orde-nança preveu que quan eltràmit el dugui a terme eltitular, també es podrà ferpresencialment a qualsevolde les oficines d’atenció ciu-tadana dels deu districtes deBarcelona.

TIPUS D’OBRES I SOL·LICITUDSLes obres sotmeses a un comu-nicat diferit tipus I (abansllicència d’obres menors) són:

p Obres d’enderroc d’edifi-cis

p Obres que afectin o modi-fiquin parcialment l’es-tructura de l’edifici

p Modificació de façanes,mitgeres, patis i terrats

p Instal·lació de marquesi-nes

p Grues de construcció a lavia pública

p Muntacàrregues de cons-trucció a la via pública

p Actuacions sobre edificiscatalogats no subjectes allicència d’obres majors

p Rehabilitació o restaura-ció de façanes, mitgeres,patis o terrats que perta-nyin a conjunts i entornsprotegits

Les obres sotmeses a un co-municat immediat tipus IIsón:

p Reformes interiors delocals o habitatges que enmodifiquin la distribució ino afectin l’estructura del’edifici

p Restauració de façanes,mitgeres, patis i terrats

p Obres necessàries per a lainstal·lació d’ascensorsque no afectin l’estructu-ra de l’edifici

p Instal·lació d’elements pu-blicitaris a locals comer-

cials (rètols, tendals, etc.)p Instal·lació o construcció

de tanques de solarp Actuacions sobre jardins i

solars que incloguin talad’arbrat

p Instal·lació de baixants,xemeneies i altres ele-ments comuns

p Grues de construcció queno afectin la via pública

p Muntacàrregues de cons-trucció que no afectin lavia pública

Les obres sotmeses al règimd’assabentat sense necessitatde presentar documentaciócomplementària són:

p Obres a l’interior de l’ha-bitatge que no en modifi-quin la distribució, l’es-tructura ni la façana

p Obres a l’interior de localsque no en modifiquin ladistribució, l’estructurani la façana

p Obres a l’interior devestíbuls i escales comu-nitàries, que no en modi-fiquin la distribució, l’es-tructura ni la façana

p Actuacions de neteja iarranjament de jardinsi solars que no impliquintala d’arbrat

32


COMPOSICIÓ DE DOCUMENTS ELECTRÒNICS

El programa apte per generar i treballar amb els arxiusen PDF (projecte, marcadors, etc.) és l’Adobe AcrobatStandard 9 (o posterior), que es pot adquirir a laCooperativa d’Arquitectes Jordi Capell amb preusavantatjosos per als col·legiats. Així mateix, el Col·legiorganitza cursos en línia de composició de documentselectrònics per aprendre a compondre tota ladocumentació electrònica requerida. Més informació:www.cetib.cat/agenda

ARTICLE TÈCNIC


33


Atès el Reial decret 1000/2010,de 5 d’agost, sobre el visatcol·legial obligatori, lessol·licituds de llicències d’o-bres majors emplaçades aBarcelona s’han de visarobligatòriament, a més d’ob-tenir l’Informe d’idoneïtattècnica corresponent. En elcas de les obres menors, elvisat serà voluntari, aixíque les sol·licituds de llicèn-cia a l’Ajuntament podenfer-se només amb l’obtenciódel corresponent IIT. Lapòlissa del Col·legi cobreixla pòlissa de RCP de l’Infor-me d’idoneïtat tècnica.

Qualsevol tècnic d’altrescol·legis professionals deCatalunya o de la resta d’Es-panya que hagi de fer unprojecte d’obres a Barcelonapot fer la sol·licitud de lallicència urbanística per ob-tenir l’IIT favorable al CE-TIB. En aquest cas, elCol·legi obrirà una fitxaconforme el tècnic està de-gudament col·legiat, habi-litat i amb possessió d’unapòlissa d’RCP.�

?Els tècnics competents direc-tors de l’execució del projectede l’obra o la instal·lació, o del’execució de la modificaciódel projecte, els quals hand’emetre el certificat corres-ponent si és preceptiu, sónels responsables d’adaptarl’obra o la instal·lació al pro-jecte i d’adoptar les mesures icomplir les condicions deseguretat legalment exigi-bles en la materialització delprojecte (art. 5.1, c, de la Llei12/2008, del 31 de juliol, deseguretat industrial).

En aquest sentit, és unainfracció greu tipificada enaquesta llei “expedir, d’unamanera imprudent o negli-gent, els agents que interve-nen en la seguretat indus-trial als quals fa referèncial’article 5, certificats, declara-cions de conformitat, infor-mes o actes referits al projec-te, a la instal·lació, a lainspecció o al complimentdels requisits o de les obliga-cions establerts per la nor-mativa aplicable, que no s’a-justin a la realitat dels fets”(art. 44.3, j).

És una infracció molt greu“l’expedició dolosa de certifi-cats, declaracions de confor-

mitat, informes o actes d’unamanera falsa (art. 44.4, b).Actuar de forma dolosa signi-fica actuar amb voluntat deli-berada de cometre la infracciósabent que és il·lícita.

Les infraccions greuspoden ser sancionades ambuna multa de 5.001 fins a100.000 euros (art. 45.2),mentre que les infraccionsmolt greus poden ser sancio-nades amb una multa de100.001 fins a 1.000.000d’euros (art. 45.3).

El termini de prescripcióde les infraccions establertesen aquesta llei és d’un anyper a les lleus, tres anys per ales greus i cinc anys per a lesmolt greus, a comptar a par-tir de la consumació total deles infraccions.

El termini de prescripcióde les sancions és el mateix,però a comptar de l’endemàdel dia en què la resolucióper a la qual s’imposa la san-ció esdevé ferma.

És important indicar queles multes imposades per viaadministrativa són un riscexclòs de les pòlisses de res-ponsabilitat civil professionali aniran a càrrec del tècnicsancionat.�

Què implica l’emissió d’un certificat en matèria de seguretat industrial de forma negligent o dolosa?

Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Orientació Tècnica del CETIB a www.cetib.cat.

PREGUNTES FREQÜENTS

Activitats del CETIBal voltant de l’IIT

El Col·legi ha organitzat, durant totl’any, sessions informatives per ex-plicar la tramitació, via telemàtica,de l’Informe d’Idoneïtat Tècnica icontinuarà programant-ne per talque els col·legiats coneguin perfec-tament els procediments per realit-zar aquests processos. Addicional-ment el CETIB té previst la imparticiód’un curs sobre l’elaboració de pro-jectes d’obra i tramitacions, previstpel primer trimestre de 2012.


Com a fabricant de climatit-zació compromès amb el res-pecte al medi ambient, Sau-nier Duval continua ampliantla seva oferta amb productesdedicats a aportar confortamb la màxima eficiènciaenergètica. Així, a més de lesnovetats en energia solar tèr-mica, calderes de condensaciói climatització per terra, icom a proposta innovadora,simple i eficaç per als pro-fessionals i usuaris cons-cienciats amb l’estalvi ener-gètic i el respecte al mediambient, la marca presentala gamma de sistemes hí-brids per a la climatitzaciódomèstica Genia Hybrid, unproducte guardonat ambun dels Premis a la Innova-ció Energética d’Expoener-gética 2011, la trobada delmedi ambient i energia cele-brada a València.

La gamma Genia Hybridestà integrada per sistemesque permeten a l’usuari gau-dir del màxim confort consu-mint de manera automàtical’energia (gas, electricitat,gasoil....) més eficient o mésecològica. Mitjançant el mò-dul de gestió Examaster, elsistema ofereix l’opció méseconòmica amb independèn-cia de la fluctuació dels preusdels combustibles i optimitzala regulació per assegurarl’ús més econòmic de cadagenerador basant-se en cos-tos d’explotació.

Solució indicada en habi-tatge nou o reforma, GeniaHybrid es presenta en tresversions: Universal, ambbomba de calor aire-aiguade 5 a 15 kW i qualsevoltipus de caldera, que inte-gra tots els components isuposa un estalvi en la ins-

tal·lació; Alone, sistema totelèctric amb bomba de caloraire-aigua de 5 a 15 kW, queinclou tots els componentsi té gran autonomia d’ús, iCompacte, amb bomba decalor aire-aigua de 5 kW icaldera Saunier Duval ambelectrònica e-bus, que per-met estalviar components iés ideal per a habitatges queper a un bon aïllament omida reduïda necessiten po-ca potència.

Genia Hybrid és una solu-ció senzilla d’estalvi ener-gètic mitjançant aerotèrmiaque presenta un òptim rendi-ment en aplicacions, tantamb emissors convencionalsd’alta temperatura com ambels de baixa temperatura ialta eficiència, així com ensistemes multizona ambemissió a igual o diferenttemperatura.�

GENIA HYBRIDAerotèrmia en sistemes híbrids Saunier Duval

Elements del sistemahíbrid,regulacióExamaster iinstal·laciód’una bombade calor.

u


34


35


A l’octubre, Esinor va pre-sentar al Col·legi d’Engin-yers Tècnics Industrials deBarcelona el seu revolucio-nari “Sistema Computer-Craft” per a l’enllumenat ex-terior i interior.

Des de la fundació el1985, Esinor s’ha especialit-zat en la investigació i des-envolupament de solucionsd’estalvi i gestió energèticaper a xarxes d’enllumenat,una activitat que enllaça ambla filosofia de l’empresa: l’es-talvi d’energia com a garan-tia de futur.

SISTEMACOMPUTERCRAFTComputerCraft és un siste-ma avançat de gestió inte-gral d’instal·lacions d’enllu-menat exterior i interiorque permet un estalvi ener-gètic de fins a un 60 %, unestalvi de mantenimentd’un 80 %, una gestió inte-gral d’instal·lacions domòti-ques i immòtiques d’interior,amb un estalvi energètic d’un

40 %, millores en confort, se-guretat i accessibilitat.

Tot això deriva en avan-tatges per als usuaris, coml’estalvi en el consum d’e-nergia fins al 60 % i en des-peses de manteniment finsal 80 %; respecte al mediambient, reducció de la con-taminació lumínica, opti-mització en la gestió derecursos econòmics, ener-gètics i humans.

SISTEMACOMPUTERCRAFTBUILDING

Quant al ComputerCraft Buil-ding, és un sistema avançatde gestió integral d’instal-lacions d’interior, que permetun estalvi energètic d’un40 %, estalvi de mantenimentd’un 25 % i millores en con-fort, seguretat i accessibilitat.Tot edifici és susceptible d’ins-tal·lar un sistema d’estalvienergètic. El sistema Compu-terCraft Building s’aplica eninstal·lacions de mida mitja-na-gran o en instal·lacions onla complexitat de la solucióque l’usuari desitja és alta i esnecessita una gestió sofistica-da, però de fàcil maneig.

Avui Esinor Sistemas, ambmés de mil entitats públiquesi privades com a clients repar-tides per tot Espanya, s’haconvertit en una empresacapdavantera en estalvi i efi-ciència energètica, fent arri-bar al mercat sistemes pio-ners que no només permetenl’estalvi sense rebaixar laqualitat del servei, sinó que amés contribueixen a la curadel medi ambient.�

PUBLIREPORTATGE

Esinor presenta el seu innovador Sistemad’Estalvi Energètic & Telegestió d’Enllumenat

Esinor vapresentar elseu sistemad’estalvi igestióenergèticaper xarxesd’enllumenata la salad’actes delCETIB.o

CE

TIB


Sota el títol «Els espessorsd’aïllament tèrmic en les ins-tal·lacions mecàniques delsedificis», Armacell, fabricantd’escumes tèrmiques i lídermundial del mercat de mate-rials d’aïllament tèrmic flexi-bles, va impartir el passat 19de setembre al Col·legi d’En-ginyers Tècnics Industrialsde Barcelona una conferèn-cia, durant la qual es va inci-dir en la necessitat d’aplicarcorrectament un aïllamenttèrmic en les instal·lacions declimatització. Al llarg de lajornada, es va tractar la nor-mativa aplicable (CTE, RITE,etc.) a l’espessor d’aïllamentdestinat a les instal·lacionsde climatització, calefacció,ACS i distribució d’aigua fre-da sanitària. Es va poderconstatar la importància deprojectar i treballar tenint encompte la col·locació d’unaïllament tèrmic en les ins-tal·lacions i la influència queté l’espessor d’aïllament enl’estalvi d’energia, per evitarla condensació i retardar elcanvi de temperatura.

Per als agents que inter-venen en el desenvolupa-ment i construcció de lesinstal·lacions de climatitza-ció, calefacció i distribuciód’aigua freda sanitària iACS, Armacell ha desenvolu-pat eines de càlcul, prescrip-ció (Presto) i manual d’ins-tal·lació de productes, quepodran trobar al web

www.armacell.es en l’apartatArmaPlus Servei.

CATÀLEG PRESTOArmacell posa a disposició deles enginyeries i altres pres-criptors la versió actualitzadadel seu catàleg de productesen format PRESTO, per tal defacilitar als professionals delsector les medicions i la realit-zació dels pressupostos d’o-bra, segons els requisits de lesnoves normatives (RITE iCTE). El catàleg incorporatots els elements necessaris

per a la gestió de projectes:unitats de medició, preus, in-formació tècnica, característi-ques dels productes i manualsd’instal·lació.�

L’ús d’un aïllament tèrmic òptimcondueix a l’eficiència energètica


36

Armacell Iberia, SLSra. Montse RegincósApartat de correus 2, 17200 - PalafrugellDepartament de ComunicacióTel. 00 34 972 61 34 [email protected] ComunicacióGabinet de premsa d’Armacell Iberia, SL.Tel. 00 34 972 22 23 [email protected]

CATÀLEG PRESTO A INTERNETwww.acae.es/catalogos/armacell/html.htm

Des d’aquesta adreça es pot visionar el catàleg sense disposar del programaPresto. Pel que fa als especificadors, és perfecte per a aquells que treballin amb altres programes de medicions i pressupostos; quan arribin aldescompost de cada unitat d’hora, podran descarregar la mateixa especificacióen format “.bc3”.

Enllaç per veure el catàleg en format PRESTO:– www.acae.es/catalogos/armacell/presto.htm

Aquesta adreça és idònia per a especificadors que treballen amb programaPresto, ja que podran descarregar-se el catàleg sencer.

Enllaç per descarregar el catàleg en format FIEBDC:– www.acae.es/catalogos/armacell/fiebdc_armacell.rar– www.acae.es/catalogos/armacell/fiebdc_armacell.zip

El format FIEBDC fa referència al llenguatge que han convingut els diferentsfabricants de programari per utilitzar la informació disponible entre ells. Estracta d’un fitxer d’extensió “.bc3” per tal que pugui utilitzar-se la informació enaltres programes de medicions i pressupostos (per exemple, Arquímedes,Menfis, Construbit, Arqmida, Sispre, Premeti, M4 Presupostos…).


L’escuma de poliuretà projec-tada és, gràcies al seu baixcoeficient de conductivitattèrmica, el millor materialque existeix al mercat com aaïllament tèrmic. Això explicael creixement exponencial delseu ús en la protecció com aaïllament tèrmic, d’envoltantd’edificis i construccions detot tipus, residencials, in-dustrials, comercials, etc. Mal-grat tot, ha estat qüestionatper la seva composició, provi-nent de derivats del petroli.Però, i si això ja no fos així?

El passat 10 d’octubre,l’empresa Poliuretans Ais-mar, SA, va presentar, al Col-legi d’Enginyers TècnicsIndustrials de Barcelona (CE-TIB), per primera vegada aCatalunya, el producte delqual manté la distribució pertot Espanya i Europa, el bioaï-llament Biobased.

Aquest nou producte escaracteritza perquè, mante-nint i millorant les caracte-rístiques tècniques de lesescumes de poliuretà tradi-cionals, presenta com a carac-terística principal, en la sevacomposició, l’eliminació delpoliol derivat del petroli, elqual ha estat substituït perun Agrol®, que és un poliolamb base de soja.

L’ús de l’anomenat Agrol®

implica la consecució del pri-mer bioaïllament per projec-tar i l’únic que es pot conside-rar ecoeficient.

CARACTERÍSTIQUESTÈCNIQUES MÉS RELLEVANTS

p UNE-EN 12667:2002 RE-SISTÈNCIA TÈRMICA:p q = 3,750 W/m

2

R = 2,75m2 k/W

p λ = 0,024 W/Mkp Classificació de resistèn-

cia al foc, que segons CTEquedaria englobada en laEuroclase D-s3, d0.

p Assaig d’antiga classifica-ció al foc M1.

p Substitució d’agents inflantsper aigua, mantenint elpercentatge de cel·les tan-cades en el 96 %.

p Alta capacitat impermea-ble (B3) i permeable al va-por d’aigua.

p Facilita millors qualifica-cions per part dels projec-tes arquitectònics, en elprocés d’obtenció de laCertificació LEED pel U.S.Green Building Council(http://www.biobased.net/leed/index.php).

Però potser la característicamés important, i per la qualpodem dir que estem parlantdel poliuretà més ecoeficientexistent actualment en elmercat, és la reducció d’emis-sions de CO2 a l’atmosferaque la fabricació i posteriorús comporten.

Poliuretans Aismar, SA sesent especialment orgullosad’haver-se posicionat al mer-cat com la primera compa-nyia a Europa que distribueixpoliuretà ecològic per a l’aïlla-ment tèrmic de projecció.�

PUBLIREPORTATGE

Bioaïllament Biobased: el primer poliuretà projectat ecoeficient del mercat

37

Més informació a: [email protected]. 948 864 362


Una novetat de Poliuretans Aismar

Per cada kg projectat d’Agrol esredueix 1 kg el consum de poliolderivat del petroli, cosa quesuposa la reducció de 5,10 kg d’emissions de CO2 a l’atmosfera.


L’objectiu principal d’aquestgrau és formar enginyersque gestionin l’empresa i si-guin capaços d’organitzar idirigir processos industrialsi de serveis; que tinguin, amés, la capacitat per aplicarconeixements científics. Peraconseguir-ho, el pla d’estu-dis combina assignatures tèc-niques i tecnològiques ambles pròpies de la gestió i l’ad-ministració d’empreses (màr-queting, RH, finançament...)

A Catalunya, hi ha trescentres que ofereixen el grau:l’Escola Universitària Sale-siana de Sarrià (EUSS), l’Es-cola d’Enginyeria d’Igualada(EEI) i la Universitat de Vic(UVic). En tots tres la forma-ció és de 4 anys i inclou lapossibilitat de fer estades al’estranger amb programesde mobilitat d’estudiants. La

metodologia d’impartició, pe-rò, varia: la Universitat deVic i l’Escola d’Enginyeria d’I-gualada ofereixen tant la mo-dalitat presencial com la se-mipresencial, mentre quel’EUSS ofereix formació pre-sencial.

SORTIDESPROFESSIONALSEn arribar al món laboral, elgraduat en Enginyeria d’Or-ganització té un perfil dual,

ja que coneix a la vegada elsprocessos productius i leseines de gestió.

Els titulats poden incor-porar-se a diferents sectors,com el de l’automoció, l’ali-mentari o el farmacèutic, entred’altres. També podran exer-cir en l’àmbit de la direcciód’empreses industrials i ocu-par llocs de responsabilitat enàrees de qualitat, de gestió del’energia o de medi ambient iprevenció.�

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

38

Graduat en Enginyeria d’OrganitzacióIndustrial: una formació tècnica i empresarial

Els titulatspoden incorporar-seen sectors tandiferents coml’automoció,l’alimentari o el farmacèutic.

u


Formar estudiants en àreespròpies de l’enginyeria i, amés, compaginar-ho ambla formació en gestió i ad-ministració d’empreses ésel que pretén el nou Grauen Enginyeria d’Organitza-ció Industrial. El resultat: unenginyer amb capacitat perdissenyar i gestionar els re-cursos, tant tècnics comhumans.

El grau combina assignatures tècniques i tecnològiques amb d’altres de gestió i administració d’empresa

SH

UT

TE

RS

TO

CK


La Molt Honorable SenyoraNúria de Gispert, presiden-ta del Parlament de Catalu-nya, va manifestar el suportque des de les institucions delpaís es vol donar als col·legisprofessionals, ja que es con-sidera que són un actiuimportant i indispensable dela vida professional i associa-tiva de Catalunya, en l’au-diència amb els represen-tants del Consell de Col·legisd’Enginyers Tècnics Indus-

trials de Catalunya (CCE-TIC). L’actual presidenta ha-via ocupat anteriorment laConselleria de Justícia dela Generalitat, de la qual de-penen els col·legis, i els co-neix de primera mà.

En representació del Con-sell de Col·legis van assistir al’entrevista Joan Ribó, presi-dent i degà de Barcelona;Narcís Bartina, vicepresidenti degà de Girona, i Estanis-laus Trepat, secretari.�

La presidenta del Parlament català rep el Consell de Col·legis de Catalunya

CE

TIB

Núria deGispert varecollir lesinquietuds ireflexionsque li vantransmetreelsrepresentantsdel CCETIC.o


40

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Darrere d’aquesta estranyaparaula s’amaga tot un re-curs per lluitar contra la cri-si i facilitar l’enlairamentd’emprenedors. Molts autò-noms i emprenedors acostu-men a treballar des de casa,en soledat, sense horaris iamb la vida personal barreja-da amb la laboral. Ara però,qualsevol pime o autònompot disposar d’un espai i unsserveis professionals que elsfaran grans.

El coworking consisteix aproporcionar un espai per-què professionals o emprene-dors tinguin un lloc de tre-ball i una plataforma desd’on llançar les seves iniciati-ves. Per un preu molt mésassequible que el lloguerd’un despatx sencer, elsusuaris tenen un escriptori,connexió a Internet, telèfon,copisteria, lavabos, cuina, se-cretària, sales de juntes, espaipolivalent per a seminaris,exposicions, videoconferèn-cies i projeccions, a més d’undomicili fiscal. I el més im-portant: molta gent al seuvoltant amb la qual intercan-viar consells i coneixements.

S’impulsa, així, un noumodel de treball, que consis-teix a compartir oficina, ren-dibilitzant al màxim lesdespeses. La crisi ha fetincrementar aquesta pràcticaque, tot i que ja es feia, noconvencia a tothom.

COWORKING VS.BUSINESS CENTERLa diferència entre el cowor-king i altres iniciatives —quees limiten a proporcionar llocsde treball individuals a empre-saris sense despatx— és preci-sament aquesta: aquí s’habili-ta un espai diàfan i sensebarreres amb tota la intenció.D’aquesta manera és més fàcilla connexió entre els diferentsusuaris, que a més compartei-xen l’espai.

El coworking és un bonmecanisme per combatre l’aï-llament de la major part detreballadors autònoms, obli-gats moltes vegades a quedar-se entre les quatre parets de

casa. Moltes petites empreses iprofessionals han vist enaquesta opció la millor via pera la seva activitat.

QUINS SÓN ELS AVANTAT-GES DEL COWORKING? L’espai compartit permet alsprofessionals connectar ambaltres i compartir experièn-cies, ampliar les xarxes decontacte i potenciar les activi-tats a través de connexionsprofessionals, comercials ipersonals. Això és el networ-king, una nova manera deconcebre les relacions profes-sionals i de generar “capitalsocial”.

Permet la creació de ruti-nes més habituals, com poderfixar un horari o estandardit-zar el temps de treball, que devegades és difícil aconseguira la llar.

Ofereix avantatges econò-mics. Els preus varien enfunció del temps d’utilització.A més, també es pot llogarper dies o períodes inferiors.Aquest model permet unestalvi del 60 % dels costosfixos (lloguer, electricitat,neteja, telèfon, etc.) i millorala imatge de l’activitat profes-sional. Molts autònoms ipetits empresaris han trobaten el coworking un entornprofessional més productiuque treballar des de casa.Sense inversions inicials,sense fiança, sense despesesinicials.�

Coworking

SH

UT

TE

RS

TO

CK

A banda defacilitar unespai ambtotes lesconnexions, el coworkingpermetrelacionar-seamb la restade pro-fessionals quecomparteixendespatx

u


VERONICA SAAVEDRA I Tarinas Advocats

Qualsevolautònom o pimepot disposar d’unespai i uns serveisprofessionals


41

Enginyeria sense Fronteres(ESF) engega una campanyaen què pretén fomentar entreels enginyers els valors desolidaritat, compromís social,voluntat de transformació itreball per l’interès comú.L’objectiu és que els pro-fessionals de l’enginyeriaexpliquin els seus reptes idescobreixin els d’ESF, pertreballar plegats per unasocietat més justa i solidària.

Enginyeria sense Fronteres(ESF), gràcies al suport de laFundació Caixa d’Enginyersi amb la col·laboració delsdiferents col·legis professio-nals, ha engegat la campa-nya “Compleix el teu repte”per fomentar entre els engi-nyers els valors i principismés solidaris. Des d’ESF esparteix de la convicció quecol·laborant i treballant con-juntament un nou món éspossible i s’anima els profes-sionals de l’enginyeria a con-

vertir-se en enginyers sensefronteres.

La campanya té com aprincipal objectiu reivindicarels principis de solidaritat,compromís social, voluntatde transformació i treball perl’interès comú, tan necessa-ris en les enginyeries i senseels quals no s’entén la voca-ció del col·lectiu. “Compleixel teu repte” pretén contri-buir al fet que els integrantsdel col·lectiu retrobin les in-quietuds inicials que els van

empènyer a dedicar-se a l’en-ginyeria. Per això, des d’ESFes fa una crida per animarels enginyers a explicar elsseus reptes, així com a donara conèixer els reptes d’altrescompanys, la qual cosa fo-menta la col·laboració mútuaper portar-los a terme.

Com a exemple d’aquestaunió necessària per dur aterme una acció transforma-dora, tot el que es reculli através de la campanya “Com-pleix el teu repte” es dedicaràa un projecte d’aigua i sane-jament a El Salvador, quepossibilitarà que un delsdrets humans bàsics, com ésl’aigua, es faci realitat per amés de 600 persones de lacomunitat Hacienda SanAlfonso.�

“Compleix el teu repte” col·laborant amb Enginyeria sense Fronteres

Més informació awww.compleixelteurepte.org

CE

TIB


42

El seu hàbitat natural són elsindrets de lliure concurrèn-cia i vistes panoràmiques, fetque l’ha convertit en unobjecte familiar i reconegutper la pràctica totalitat deciutadans. La concepció i exe-cució són classiquíssimes:columna de ferro, ampliestrep de ferro colat, capçalde base cònica d’alumini i unsistema òptic de vint aug-ments de lents minerals. Lafosa és amb motlle de terra imodels de fusta, i el muntat-ge i pintat del tot manuals,com fa cinquanta anys.

Convertit en un venera-ble ancià de la tècnica, eltelescopi VD 2200 segueixaparentment en forma i esfabrica en tres versions:dues amb temporitzador(electrònic o mecànic accio-nat per polsador) i un modeld’ús lliure que no utilitzamonedes i està sempre dis-ponible a la mirada delscuriosos. Completa la gam-ma un germà petit de menordifusió, anomenat Galileto,

Hi ha objectes que de tan habituals passen a formar part del paisatge i esdevenen quoti-dians. Sempre han estat entre nosaltres i hem deixat de prestar-los atenció. Però unamirada al seu darrere pot desvetllar interessants històries fabrils i formes de treballar sin-gulars.Aquest és el cas del telescopi públic VD 2200.

Òptica de llarg abastEl telescopi VD 2200 de Vidi

D. ROMAN i X. CORBELLA I Enginyers tècnics industrials I http://eltecnigraf.wordpress.com

CULTURA

Caps dels teles-copis prepa-rats per almuntatge. La normativamunicipal obli-ga a pintar degris les unitatsinstal·lades aMontjuïc.

u



43

CULTURA

més lleuger i habitualmentinstal·lat en recintes de con-currència limitada, com ho-tels o terrasses.

Vidi fabrica, explota i fa elmanteniment dels telescopisque fabrica i instal·la a lapenínsula Ibèrica. Els 200que hi ha repartits reben untrasplantament de cap anual:després de 12 mesos patintles inclemències de la in-tempèrie, es duen al taller deBarcelona i es desmuntencompletament, es massillen ipinten, el conjunt òptic esreajusta i el cap queda llestper a una nova substitució.Dissenyat originalment perhabitar en exteriors i supor-tar l’ocasional vandalisme,les avaries són mínimes: lapràctica totalitat dels proble-mes provenen del mal ús i dela introducció de cossos es-tranys a la ranura del mone-der. L’absència de canvis ila llarguíssima vida útil de lamajoria de components sónuna mostra de l’encert deldisseny original, pràctica-ment invariable des de mit-jans dels anys cinquanta.

A Vidi, hi treballen quatrepersones que es reparteixenles tasques de gestió, pro-ducció i manteniment. Unequip de 8 col·laboradorsdistribuïts per la penínsulaIbèrica s’encarrega de la re-captació, que ha de fer-se insitu i amb periodicitat varia-ble en funció de la tempora-da.

El ritme de producciód’una empresa tan petitaamb un producte longeu i deconsum reduït és baix, ifluctua en funció de la con-juntura econòmica. Actual-ment es fabriquen lots devint unitats cada dos o tres

anys: es fonen les peces, estallen les òptiques i es prepa-ren tots els componentsinterns, que es munten amesura que arriben lescomandes. El moment decrisi actual i el descens delturisme familiar (els nenssón els principals instiga-dors de l’ús del telescopi) fanque el volum de negoci s’ha-gi reduït notablement, tot ique la senzilla estructura del’empresa permet afrontar lasituació actual amb més omenys garanties de super-vivència.

El cost per tres minuts devisionament ha augmentatun 166 % durant el darrermig segle. La xifra no had’espantar, perquè, tot i queels increments són notables,s’esdevenen cada 10 anys: 1pesseta, 1 duro, 25 pessetes,

100 pessetes, 1 euro. La colo-ració també ha estat variada:en el passat s’havien pintatde diversos colors, incloent-hi el verd i un llampant colorbutà, però en l’actualitat totssón de color blau. Més bendit, gairebé tots, perquè elstelescopis instal·lats a Mont-juïc són l’excepció que confir-ma la regla: la normativaobliga a pintar-los d’un tris-toi gris forja.

Vidi és un cas aïllat aEuropa, territori on l’empre-sa Euroscope controla majo-ritàriament el sector amb unproducte molt diferent delde Vidi, tecnològicament mésavantguardista però mancatdel caràcter del telescopi delbarri del Congrés, barceloníde soca-rel i observadoratent de les transformacionsdel darrer mig segle.�


Tots els components estan dissenyatsper resistir la intempèrie i elvandalisme.

t

FITXA TÈCNICA

Objecte: telescopi VD 2200 Marca: VidiFabricant: Vidi, SLData d’inici de producció: 1956 (aprox.)Producció anual: 10 unitatsUnitats totals produïdes: 1.000 (aprox.)


44

CULTURA

Vides (fabrils) creuades

Els orígens del populartelescopi VD 2200 es tro-ben a Alemanya, d’on arri-baren un grup de tècnicsòptics a mitjan anys qua-ranta. Amb l’ajut dels com-patriotes de la químicaCross, posaren en marxaal barri del Guinardó l’Ins-tituto Técnico ÓpticoKavex, empresa dedicada aconstruccions òptiques imecàniques de precisió:aparells de qualitat i pro-ductes de gran consumcom telescopis, microsco-pis, càmeres fotogràfi-ques, espiells angulars pera portes... i un robust teles-copi destinat a l’ús públiccopiat d’un model alemany,que s’instal·là amb èxit alport de Barcelona. Tot i labona marxa de l’empresa,els accionistes decidirenvendre-la, i va ser adquiridapels caps de les àrees tècni-ca (Francesc Pedret), comer-cial (Jaume Comas) i admi-nistrativa (Juan F. Fuente el

Saz). Sota la direcció tripar-tida, l’empresa seguí enda-vant, i el 1966 es traslladà aPremià, en una espaiosanau a tocar de la carreteranacional.

Les discrepàncies entreels directius provocaren lamarxa de Pedret el 1967, idos anys després la deFuente el Saz. En un país encreixement necessitat d’em-prenedors, un trencamentcom aquell més que untrauma suposava una novaforma d’enfocar el negoci:Fuente el Saz es quedà ambla producció i explotaciódels telescopis públics ifundà Cataluña Visión, esta-blerta en un local del barridel Congrés de Barcelona.Pedret instal·là a Parets delVallès una fàbrica de pro-ductes òptics, competènciadirecta de Kavex, que seguífabricant reputats aparellsòptics de precisió i espiells

per a portes dirigit per Co-mas.

El nom d’una empresapot resultar un repte: Cata-luña Visión generava recelsen el moment de demanarels permisos a l’Administra-ció per instal·lar els telesco-pis. Fuente el Saz rebatejàl’empresa amb un òptic i lla-tí Vidi, i amb aquest nomcontinuà una plàcida sin-gladura, vetllant pel bonfuncionament dels telesco-pis situats en punts estratè-gics de l’Estat. L’emprene-dor Comas decidí tancar lafàbrica a principi dels vui-tanta i muntà una reeixidacadena d’òptiques al Mares-me. Vengué la marca Kavex,part de la maquinària i lacartera de clients a Pedret,actual subministrador deles lents a través de lesquals escruten l’horitzó elsmilers d’usuaris del telesco-pi VD 2200.�

Secció d’esmerilament de la planta deKavex al carrer Camèlies de Barcelona,a mitjan anys 50. El microscopi Júnior,un dels productes de l’empresa.

t



45

El desavantatge principalde l’hidrogen és que, pel fet deser un gas, només es pot em-magatzemar en alta pressió oen tancs criogènics. En unvehicle amb un tanc ple d’hi-drogen, altament inflamable,un accident pot constituir unproblema per la combustió rà-pida que es produeix. Tanma-teix, algunes companyiesnord-americanes del món del’automoció afirmen haver fetproves amb accidents provo-cats que demostrarien unaperillositat no superior a ladels vehicles de gasolina, ifins i tot menor, ja que l’hidro-gen cremaria a gran velocitati d’una manera vertical i esdifondria a l’aire també moltràpidament.

Sigui com sigui, els cientí-fics californians han trobat lamanera d’emmagatzemar hi-drogen d’una forma químicasegura. L’equip universitaride recerca ha aconseguit alli-berar hidrogen a partir d’unmaterial químic innocu —uncompost de nitrogen i bor—que permet l’emmagatzema-

ment de l’hidrogen com asòlid. També ha desenvolupatun sistema catalitzador queallibera hidrogen suficientperquè sigui utilitzable com afont de combustible. A més, elsistema és estable a l’aire ireutilitzable, a diferència d’al-tres formes d’emmagatzemat-ge que s’havien provat finsara. La recerca s’ha publicatal Journal of the AmericanChemical Society i es troba enun estadi tan avançat que hacomençat el procés per paten-tar el sistema per a un ampliventall d’aplicacions, quepodrien anar des dels vehicles

de dues rodes fins als petitsavions.

Aquest desenvolupamentcientífic obre noves perspecti-ves per al vehicle elèctric, tanten el vessant del transportindividual com del col·lectiu.Algunes ciutats europees,entre elles Barcelona, hanincorporat algunes unitatsd’autobús d’hidrogen a lesseves flotes durant la darreradècada. No obstant això, nos’ha produït encara una subs-titució de les flotes a granescala, un fet que tindria unimpacte molt positiu en laqualitat de l’aire.�

INNOVACIÓ

Un equip de científics de la Universitat del Sud de Califòrnia ha desenvolupat un mètodeeficient per millorar l’ús de l’hidrogen com a font de combustible. L’hidrogen ja s’utilitzavaper propulsar vehicles a través de dos mètodes: la combustió, on aquest element es cremaen un motor d’explosió, o la pila de combustible, on l’hidrogen es converteix en electricitat.

L’ús de l’hidrogenNoves perspectives per a l’automoció

En l’any de la mobilitat sostenible hi col·laboren institucions líders del sector:

En lesúltimesdècadesBarcelona haincorporatalgunesunitatsd’autobúsd’hidrogen a les sevesflotes.o



46

Gran part dels atletes defons d’elit inclouen ses-sions amb pesos en elsseus entrenaments. Els be-neficis del treball al gim-nàs es concreten en unaugment de la força i, enconseqüència, de la força-resistència. D’aquesta ma-nera és possible toleraruna major càrrega de tre-ball durant els entrena-ments d’intensitat i gua-nyar velocitat.

RUTINES ADAPTADES A L’OBJECTIUÉs important anar ambcompte amb la incorporaciódels pesos a l’entrenamentregular. En aquest sentit, elrequisit primordial és tenirclar que el nostre objectiu noés desenvolupar una granmusculatura. També cal pla-nificar amb cura la prepara-ció amb pesos tenint encompte el calendari de l’en-trenament general. La millor

fórmula és dividir-lo percicles. En general, el primercicle hauria de suposar un60 % del total de temps de laplanificació; el segon cicle,un 30 % i l’últim 10 % seriaper al darrer cicle de la plani-ficació (les dues o tres setma-nes prèvies a la data de lacursa que estem preparant).Normalment, una planifica-ció dura entre tres i sismesos, i dividir-la d’aquestamanera permet assimilarmolt millor els exercicis.

– Al primer cicle, és quan esrealitzaran més pesos. Fa-rem de 2 a 4 sèries amb15 i 12 repeticions a ca-dascuna. Entrenarem pe-sos un màxim de 2 dies ala setmana.

– Al segon cicle s’ha decomençar a disminuir l’en-trenament. Es farà unasola sessió setmanal ambdues sèries al principi delcicle i una al final.

– Al tercer i últim circuit, elde competició, desaparei-xen els treballs amb pesos.�

SALUTD

IR


Molts pensen que l’entrenament de força, més conegut com pesos, no és necessari perals corredors de fons. Però la realitat és ben diferent, ja que completa l’entrenament i tégrans beneficis. A banda de córrer, un bon treball al gimnàs millora els resultats en elrendiment i les competències i contribueix a la prevenció de futures lesions.

El racó del corredorPer córrer millor... fer pesos és bàsic

AGUSTÍN CHICON I Responsable tècnic del Run with us




Documents

NÚMERO 158 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2011€¦ · NÚMERO 158 NOVEMBRE-DESEMBRE DE 2011 COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA Entrevista: Xavier Trias, alcalde de