NÚMERO 235. 19 DE MAIG DE 2005 Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise

La Universitat de València i el CSIClideren el projecte d’una graninstal·lació europea de física mèdica,que segons va explicar ahir el rector,Francisco Tomás, tindrà com a aplicaciófonamental la teràpia oncològica basadaen la utilització de feixos d’hadrons(protons i ions de carboni). La notícia vatranscendir dimarts passat després d’unareunió a Madrid entre el president delGovern, José Luis Rodríguez Zapatero, iel president de la Generalitat, FrancescCamps. Ambdós es van comprometre aimpulsar des de les respectives adminis-tracions el projecte i a recaptar el suportde la Unió Europea. La proposta d’a-

questa gran instal·lació ha sorgit del’IFIC (Institut de Física Corpuscular),centre mixt de la Universitat de Valènciai el CSIC. L’objectiu fonamental de lainvestigació és el desenvolupament d’a-plicacions de física nuclear i de partícu-les en la teràpia i el diagnòstic de malal-ties oncològiques, neurodegeneratives icardiològiques, segons va explicar elprofessor Josep Bernabeu, president dela Societat Europea de FísicaCorpuscular i professor de la Universitatde València. A Espanya no hi ha cap ins-tal·lació d’aquestes característiques i enel seu grau d’especialització tampoc aEuropa.

València tindrà unagran instal·lació europea de física mèdica

Setanta estudiantsestrangers –de païsostan diferents com araAlgèria o Ucraïna, pas-sant per Polònia i Xile–han tingut un primercontacte amb el valen-cià com a llengua. Eldijous dia 12 de maigacabaren uns cursosoferits pel Servei dePolítica Lingüística.L’oferta intenta satisferuna demanda delsmateixos estudiants itambé dels coordina-dors Erasmus, sobretotels dels departamentsde filologies. Pàg. 3

Estrangers iaprenentsde valencià

FOTO M. LORENZO

El Jardí Botànic va serl’escenari escollit pelVicerectorat de PolíticaCientífica i CooperacióInternacional per a orga-nitzar la primera trobadaentre la cultura xinesa iels estudiants de laUniversitat de València.Un acte que mostra lacreixent relació entre elsuniversitaris de les duesnacionalitats. Durant lajornada els assistents vanser delectats amb un con-cert de llaüt xinés i poste-riorment es va inauguraruna exposició fotogràficatitulada Imatges de Xina,que es podrà visitar a l’e-difici del Rectorat fins el27 de maig. Actualmenthi ha mil dos-cents xine-sos estudiant a Espanya isols dos-cents espanyolsestudiant a Xina. Pàg. 7

Jornada dellengua i cultura xineses

Manuel Cardona Castro.L’eminent físic va ser investitahir com a nou doctor hono-ris causa de la Universitatde València. Pàg. 9

curs

os

2 Cites

URSOS

19 MAIG 20052 NÚM. 235

C

EQUESB

LA MÚSICA PER A GUITARRA DES DEL SEGLE XVI FINS L’ACTUALITAT

Organitza: Patronat d’ActivitatsMusicals.Dates: Del 21 de maig al 6 dejuny.Durada: 30 hores (3 crèdits).Informació: www.fguv.org/pam/val/index.html.

NEUROGÈNESI I CÈL·LULESMARE

Organitza: UniversitatInternacional Menéndez Pelayo.Dates: Del 23 al 25 de maig.Preu: 115 euros.Informació: www.uimp.es/asp/sedes/valencia.asp?fichInc=6&Tactividad=2&foto=reunion.

TALLER DE JARDINERIA

Organitza: Jardí Botànic.Dates: 23, 25 i 30 de maig i 1de juny.Horari: De 16 a 19 hores.Preu: 45 euros.Lloc: Jardí Botànic. C/Quart 80.Informació: 96 315 68 18 owww.uv.es/jardibotanic.org.

INTRODUCCIÓ AL TAI-TXI

Organitza: Servei d’EducacióFísica i Esports.Dates: Fins el 25 de maig.Horari: Matí i vesprada.Preu: 60,5 euros per alsmembres de la comunitatuniversitària i 90,5 per al públicen general.Informació: www.uv.es/viceex.

CORRENT MIGRATORI I MOBILITAT SOCIAL EN L’ÀREA ALT ADRIÀTIC I CENTREUROPEA

Organitza: Patronat Sud-Nord.Dates: Fins el 26 de maig.Durada: 30 hores.Informació: 96 353 10 76 iwww.uv.es/psudnord/.

GESTIÓ COMPTABLE DE TRESORERIA MITJANÇANTEXCEL, APLICAT A LES PIMES

Organitza: Vicerectoratd’Extensió Universitària.Dates: Del 25 al 31 de maig.Horari: De 15 a 22 hores.Durada: 30 hores. 3 crèdits.Preu: 69 € (comunitatuniversitària) o 96 € (públic engeneral).Lloc: Campus dels Tarongers.Informació: sestud.uv.es/scripts/seu/v_oferta.idc.

LITERATURA I MEDICINA

Organitza: ExtensióUniversitària.Dates: Fins el 27 de maig.Durada: 40 hores.Horari: De 16 a 18 hores.Preu: 92 euros per als membresde la comunitat universitària i128 per al públic en general.Lloc: Facultat de Filologia. Aula405.Informació: www.uv.es/viceex.

ECOLOGIA I RELIGIÓ

Organitza: Càtedra de les TresReligions.Dates: Del 30 de maig a l’1 dejuny.Durada: 1 crèdit.Horari: De 16:30 a 19:30 hores.Preu: 32 euros.Lloc: Càtedra de les TresReligions. C/Ciril Amorós 54.Informació: 96 351 08 64.

PROPOSTES D’INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL PER A JOVES IMMIGRANTS I LES SEUES FAMÍLIES

Organitza: ExtensióUniversitària.

Dates: Del 30 de maig al 3 dejuny.Durada: 20 hores.Horari: De 15 a 22 hores.Preu: 46 euros per als membresde la comunitat universitària i 64per al públic en general.Informació: sestud.uv.es/scripts/seu/v_oferta.idc.

JORNADES NACIONALS SOBRE ELS COMITÉS D’ÈTICAASSISTENCIAL

Organitza: UniversitatInternacional Menéndez Pelayo.Dates: 9 i 10 de juny.Preu: 63 euros.Informació: www.uimp.es.

FÒRUM MUSEUS PER A LA CIÈNCIA, LA TÈCNICA, LA INDÚSTRIA I EL TRANSPORT

Organitza: Càtedra DemetrioRibes.Dates: 17 de juny.Durada: 1 crèdit.Horari: De 9 a 14 i de 16 a 21hores.Preu: Gratuït.Lloc: Càtedra Demetrio Ribes.C/Universitat 2.Informació: 96 386 49 86 icatedradr@uv.es.

RELIGIÓ I DRETS HUMANS

Organitza: Càtedra de les TresReligions.Dates: Del 4 al 6 de juliol.Durada: 1 crèdit.Horari: De 16:30 a 19:30 hores.Preu: 32 euros.Lloc: Càtedra de les TresReligions. C/Ciril Amorós 54.Informació: 96 386 49 86 icatedradr@uv.es.

CLÍNICA INFANTIL ENPROBLEMES DE CONDUCTAQUOTIDIANA

Organitza: ExtensióUniversitària.Dates: Del 4 al 7 de juliol.Durada: 40 hores.Horari: De 8 a 13 hores.Preu: 92 euros per als membresde la comunitat universitària i128 per al públic en general.Lloc: Campus de Blasco Ibáñez.Informació: www.uv.es/viceex.

INTRODUCCIÓ A LA CREACIÓDE PÀGINES WEB BÀSIQUES

Organitza: ExtensióUniversitària.Dates: De l’11 al 15 de juliol.Durada: 30 hores.Horari: De 8 a 15 hores.Preu: 69 euros per als membresde la comunitat universitària i 96per al públic en general.Lloc: Laboratori 6 de la Facultatde Física, segon pis. Campus deBurjassot.Informació: www.uv.es/viceext.

XXII UNIVERSITAT D’ESTIU DE GANDIA

Organitza: Universitat d’Estiu deGandia. Universitat de València.Inscripció: Del 16 de maig al 18de junyDates: De l’11 al 22 de juliol.Durada: 2 crèdits per curs i uncrèdit per taller.Informació: www.uv.es/ueg/v/docs/edi2005.htm.

LA NOSTRA SOCIETAT ATRAVÉS DEL CINEMA

Organitza: ExtensióUniversitària.Dates: Del 25 al 29 de juliol.Durada: 20 hores.Horari: De 8 a 13 hores.Preu: 46 euros per als membresde la comunitat universitària i 64per al públic en general.Lloc: Campus de Blasco Ibáñez.Informació: www.uv.es/viceex.

PRÀCTIQUES DE TURISME AL CENTRE EXCURSIONISTA

Convoca: Centre Excursionista.Objecte: Realitzar pràctiques al cen-tre.Sol·licitants: Estudiants de turisme(diplomatura o mòdul de FP).Dotació: No remunerades.Duració: Juliol, agost i setembre.Informació: www.centroexcursio-nista.org.

BEQUES DE DOCTORAT A L’IVIA

Convoca: Institut Valenciàd’Investigacions Agràries (IVIA).Objecte: 7 beques per a realitzartesis doctorals a l’IVIA en els temesfixats en l’annex III de la convocatòria.Sol·licitants: Llicenciats o enginyerssuperiors ciutadans de la UE.Dotació: 1.100 € bruts mensuals.Termini: 29 de maig.Més informació: www.ivia.e.

PREMI A LA INVESTIGACIÓ DE L’INSTITUT DE L’OU

Convoca: Institut d’Estudis de l’Ou.Objecte: Premi a projectes d’investi-gació per a ser realitzats a centresespanyols i a projectes ja finalitzatsrelacionats amb l’estudi de l’ou.Sol·licitants: Llicenciats o enginyerssuperiors de nacionalitat espanyola.Dotació: 10.000 €.Termini: 15 de juliol.Més informació: www.institu-tohuevo.com.

BEQUES PER A ALUMNES QUE INICIEN ESTUDIS UNIVERSITARIS

Convoca: Ministeri d’Educació.Objecte: Beques per als alumnes queinicien estudis universitaris en el curs2005-2006.Sol·licitants: Alumnes que no superenels llindars de renda i patrimoni fami-liars que s’estableixen en els articles16 i 17 de la convocatòria.Termini: 27 de maig.Informació: www.mec.es.

BEQUES PER A DISCAPACITATS

Convoca: Conselleria de Benestar.Objecte: Realització de pràctiquesformatives a les conselleries de la GV.Sol·licitants: Titulats universitaris ciu-tadans de la UE, amb residència a laComunitat i que acrediten la qualifica-ció de minusvalidesa per deficiència

física o sensorial en un grau igual osuperior al 33%.Termini: 27 de maig.Informació: www.mec.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?area=becas&id=433.

AJUDES A PROJECTES DE COOPERACIÓ I SOLIDARITAT 05

Convoca: CADE.Objecte: Donar suport a projectes decooperació i de solidaritat promoguts igestionats per associacions d’estu-diants de la Universitat o per ONGDsque compten amb la participació d’es-tudiants, col·lectius i associacionsd’estudiants.Termini: 25 de maig.Informació: www.uv.es/cade.

BEQUES PER A REALITZAR ESTUDIS DE POSTGRAU A UNIVERSITATS I CENTRES SUPERIORS DEL CANADÀ, EUA, FRANÇA I ALEMANYA 05-06

Convoca: Fundació Caixa d’Estalvis iPensions de Barcelona “la Caixa”.Objecte: Estudis de postgrau: màs-ter, doctorat i investigacions postdoc-torals.Sol·licitants: Estudiants dels dosúltims anys de carrera, titulats supe-riors i professors superiors de música.Dotació: Matrícula, viatge i 1.190euros al mes.Termini: 30 de juny.Més informació: estudios.laCaixa.es.

BEQUES DE RESIDÈNCIA AL COL·LEGI MAJOR SANT JOAN DE RIBERA (BURJASSOT)

Convoca: Patronat Carolina Álvarez.Objecte: Beques de residència imanutenció al col·legi, adscrit a la UV.Sol·licitants: Estudiants barons queinicien els seus estudis universitaris oque ja es troben cursant qualsevol lli-cenciatura, enginyeria superior, arqui-tectura o magisteri de la UV.Termini: Per als qui comencen elsseus estudis, abans de l’1 de juliol; perals qui ja estan estudiant, fins el 19 dejuliol.Informació: 96 363 82 70 iwww.uv.es/~cmusjr/.

BEQUES LEONARDO DA VINCI

Convoca: Fundació Universitat-Empresa de València (Adeit).Objecte: Facilitar una primera expe-riència laboral en una empresa euro-

pea, aportar qualificacions professio-nals complementàries i perfeccionarels coneixements lingüístics.Sol·licitants: Titulats recents de qual-sevol titulació de la Universitat deValència.Termini: Convocatòria oberta duranttot el curs acadèmic. Cal ser llicenciaten el moment de començar la pràc-tica.Dotació: 340 euros mensuals, viatged’anada i tornada, assegurança i ajudaper a la preparació lingüística.Durada: 6 mesos.Informació: www.adeit.uv.es/becasle-onardo.

AJUDES DRAC ESTIU 2005

Convoca: CADE.Objecte: Cobrir les despeses de des-plaçament, allotjament i matrícula oca-sionats per l’assistència a qualsevoldels cursos o activitats que figurencodificats en la Guia de Cursosd’Estiu.Sol·licitants: Estudiants de primer isegon cicle de la UV que tinguen mésde 45 crèdits aprovats i incorporats al’expedient acadèmic.Termini: 3 de juny.Informació: www.uv.es/cade.

BORSES DE VIATGE PER ADESPLAÇAMENTS D’ESTUDIANTS

Convoca: CADE.Objecte: Promoure el desplaçamentdels estudiants de la UV i contribuir ala millora de la seua formació mit-jançant la participació en activitats detipus acadèmic o de formació.Sol·licitants: Estudiants de la UV.Exclosos Erasmus, Comett, ECTS,etc.Termini: 31 d’octubre.Informació: www.uv.es/cade.

BEQUES DE FORMACIÓ ALBANC D’ESPANYA 2005-2006

Convoca: Centre de Formació delBanc d’Espanya.Objecte: 3 beques per a la realitzacióde projectes d’investigació sobretemes d’història económica curso.Sol·licitants: Titulats superiors univer-sitaris amb nacionalitat espanyola.Duració: 1 any.Dotació: 8.000 euros.Termini: 15 de juny.Informació: www.bde.es.

DITiFET

KATIA ANDRIYENKO/EWA KRASUCKA

HELEN KRIPPNER/MAXIMILIANO WEPFER

Les raons per a matricular-s’hieren diferents. Per a alguns va seruna necessitat d’entendre les clas-ses donades en català, i per a altresd’entendre la gent del seu entornmés pròxim: “Convisc amb tresvalencianoparlants i m’agradariasaber el que diuen”, contaMalgosia Wojtyniak, de Polònia.

Empar Chaveli, una de les pro-fessores, considera que la immer-sió total seria millor per als estu-diants: “Caldria fer un curs inten-siu de dues setmanes amb sethores diàries, en el qual estariaprohibit parlar una altra llenguaque no siga el català”.

En els cursos es vol oferir untipus de formació complementà-ria, encara que no n’hi haja unanecessitat tan clara com a Catalu-nya o les Balears, on la majoriade les assignatures universitàriess’imparteixen en català i els estu-diants estrangers reben una for-mació abans d’anar a aquestes uni-versitats per a comprendre’l.

“La major dificultat és l’am-bient social en què vivim. La gentno té molta necessitat de parlarcatalà perquè sempre pot acudiral castellà i serà entés”, destacaEduard Ramírez, un dels profes-sors i llicenciat en Filosofia. Pera aquests cursos s’han pogut apro-fitar les experiències i materials

dels centres catalans.A banda de satisfer la demanda,

“l’altre objectiu del curs era queels passavolants, o siga, els estu-diants que estan de passada, nose’n tornen al seu país sense entraren contacte amb el valencià”, diuAntoni Llabrés, director del Serveide Política Lingüística. En altresparaules, els cursos ajuden a ladifusió de la llengua i al seu reco-neixement internacional, commostra el fet que s’atorguen cer-tificats de “català” de manera uni-ficada amb les universitats de laresta dels Països Catalans per afomentar la denominació con-junta. Sempre hi ha hagut estu-diants estrangers que compartien

cursos de l’oferta general ambgent d’un nivell de llengua mésavançat, la qual, per exemple, toti que no parlaren mai el valencià,almenys el comprenien passiva-ment. “La resposta ha superat totesles previsions, amb trenta-sis estu-diants en el primer quadrimestre,cosa que va fer necessari el des-doblament en dos grups”, explicaLlabrés. L’assistència s’ha man-tingut també en el segon quadri-mestre, amb 34 alumnes en el cursde català bàsic I i 4 en el catalàbàsic II.

En les classes de català els pro-fessors adaptaven la formació acada persona i tenien en compteles preferències dels alumnes. “Lagent que assistia a classes era jove,curiosa i amb ganes d’aprendre.Sempre féiem activitats variadesi així ho passàvem bé en classe”,afirma Eduard Ramírez.

L’enfocament principal de lesclasses era ensenyar a parlar alsestudiants i a saber defensar-se enles situacions quotidianes, peròtambé s’hi donaven les regles

bàsiques gramaticals per tal desaber escriure correctament.“Ensenyar-se un idioma és unaqüestió d’actitud”, segonsRamírez. Per tal que les classesforen més amenes, els professorsbuscaven temes interessants per aconversar, posaven cançons encatalà per a escoltar i fins i totmotivaven els alumnes a cantarells mateixos.

ACTIVITATS EXTERNES. Al llarg del’any han sigut les activitats forade l’aula d’estudi allò que reforçàla integració del grup. Els alum-nes van fer una visita guiada aCiutat Vella que incloïa el Palaude la Generalitat, la Catedral i lesTorres dels Serrans.

Com afirmen els estudiants,aquest tipus d’excursió té unadoble finalitat. A més a més deconéixer la història i l’art deValència, practicar la llenguacatalana en situacions més acos-tades a la seua vida quotidiana:en un bar, davant d’una copa d’ai-gua de València... En un ambientde xarrada informal, alemanys,francesos, italians o polonesoss’acostumaven a dirigir-se alsseus companys en català. Seguintl’àmbit de l’entrenament, el pro-grama de les classes va ser coor-dinat amb el cicle de cinema envalencià, una iniciativa conjuntade la Universitat i de laPolitècnica que va assolir unenorme èxit. D’aquesta maneraels alumnes, després de les clas-ses, tornaven a veure’s durant lavesprada per tal de visionar filmsen català. En una altra eixida, al’aula d’informàtica, els estu-diants van conéixer els recursoselectrònics d’aprenentatge i infor-matius que es poden trobar en laxarxa.

FUENCIS RAUSELL

Els pròxims dies 3 i 4 de juny esrealitzaran les proves d’accés ala Universitat (PAU) per a majorsde 25 anys. Són 659 els estu-diants que aquest any s’hi haninscrit, quasi tres-cents menysdels que ho van fer el curs pas-sat (952). En la passada convo-catòria només un terç dels alum-nes (317) va superar la prova.

Els exàmens d’aquest curs tin-dran lloc a l’Aulari Inter-facultatiu de Burjassot (av/1 deMaig s/n). Les proves estan diri-gides a persones que volen cur-sar una carrera universitària peròque no compten amb el títol debatxillerat o equivalent i que amés han complit els 25 anys d’e-dat abans de l’1 d’octubre.

Enguany les proves s’organit-zen per itineraris, a diferènciad’anys anteriors que s’estructu-raven segons les titulacions. Així,els estudiants poden triar entrecinc vies: Arts, Humanitats,Ciències Socials, Ciències de laSalut i Àrea Cientifico-tecnològica. En aquesta convo-catòria els itineraris més dema-nats han sigut Humanitats ambl’opció de Literatura Espanyola,Humanitats amb Geografia iCiències Socials.

Les proves començaran eldivendres 3 de juny a les 15hores i continuaran el dissabtedia 4 a partir de les 9. Els matri-culats hauran de dur el seu car-net d’identitat, el passaport oqualsevol altre document oficialacreditatiu. A més, hauran d’a-nar proveïts d’un llapis delnúmero 2, una goma d’esborrari un bolígraf.

Les proves consten d’una partcomuna i una altra específica. Laprova comuna pretén valorar lacapacitat de raonament i d’ex-pressió escrita dels estudiants.Comprén exercicis de comentaride text sobre una qüestió d’ac-tualitat, exercicis de llengua cas-tellana i valenciana i també dellengua estrangera, aquesta dar-rera a escollir entre anglés,francés, alemany, italià o portu-gués. La prova específica té coma objectiu valorar la capacitatdels candidats per a estudiar l’op-ció que hagen triat d’entre lescinc esmentades.

Els interessats poden trobarmés informació en la pàgina webdel Servei d’Estudiants de laUniversitat (http://sestud.uv.es),on s’especifiquen les assignatu-res de les quals s’hauran d’exa-minar segons l’itinerari i elstemaris de cadascuna.

19 MAIG 20053 NÚM. 235

“Senyors estrangers, podencomençar a aprendre valencià”

Prop de 700matriculatsfaran l’accés per a majorsde 25 anys

Un grup d’estudiants estrangers de valencià, durant una visita guiada pel centre històric de València. FOTO: M. LORENZO

Setanta estudiants estrangers –de països tan dife-rents com Algèria o Ucraïna, passant per Polònia iXile– han tingut un primer contacte amb el valenciàcom a llengua. El dijous dia 12 de maig acabaren unscursos oferits pel Servei de Política Lingüística. L’ofertaintenta satisfer una demanda dels mateixos estudiants itambé dels coordinadors Erasmus, sobretot els delsdepartaments de filologies.

Com que aquesta oferta vacomençar l’actual curs acadè-mic, ara és hora del primerbalanç. En principi es pensa derepetir el curs amb alguns can-vis a partir de les idees delsestudiants i professors per talde completar-ne les ofertes.Guido Palomino, peruà que acíestudia el doctorat, opina:“Estic satisfet del curs, la mes-tra ho ha fet bé, però respectea la gramàtica el reestructura-ria, aprofundint en aquest

aspecte”. Nadia Belhachemi,originària d’Oran, afegeix que lifalta fluïdesa, però que enténbé el valencià: “No obstantaixò, quatre hores a la set-mana en són poques”.A més, està previst de posaren marxa un servei que con-tacte gent catalanoparlant iestudiants Erasmus per a fer“tàndem” (intercanvis de perso-nes amb diferents llengüesmaternes per a facilitar l’apre-nentatge mútuament).

Més oferta el proper curs

4 19 MAIG 20054 NÚM. 235

235Edita: Universitat de València.Director: Francesc Bayarri.Consell de Redacció: Remei Castelló,Olga Dénia, Alfons Cervera i ManuelPeris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría.Fotografia: Miguel Lorenzo.Correcció lingüística: Agustí Peiró.Administració i Serveis: Nel·la Leal,Vicent Martínez i Mònica García.Publicitat: Publipress. Tel. 96 391 8400.

Redacció: Gabinet de Premsa(Avinguda Blasco Ibáñez 13, 46010).Tel. 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14.Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Impremta: Indugraf S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997.ISSN: 1138-0624.

Consell Editorial: Antoni Tordera, PilarSanz, Josep Maria Jordan Galduf,Asunción Dobón, Francesc Bayarri iManuel Peris.

L’ANIMALADA DE TONI MESTRE

El 19 i 20 de maig tindrà lloc ala ciutat noruega de Bergen lacimera de ministres d’Educaciódels quaranta estats membresde l’Espai Europeu d’EducacióSuperior (EEES), que té com afinalitat avaluar la implementa-ció de les reformes cap a unmarc universitari uniforme totcomplint el procés que va pren-dre forma a Bolonya l’any1999. En la cimera de Bergen,d’altra banda, es marcaran lespautes de treball per als propersdos anys tot tenint en compteque és a partir del curs 2010-2011 que tot plegat ha d’entraren vigència en tots els estatssignants.Des de la Coordinadorad’Estudiants dels PaïsosCatalans, marc unitari delmoviment estudiantil, lluny decomplir les expectatives gene-rades per la classe política,aquest procés contempla unseguit d’aspectes no resolts queens fan pensar en una operacióde màrqueting per avançar enla liberalització de l’educaciósuperior.Un exemple recent és el debatgenerat sobre la construcció delCatàleg de Titulacions, quemarcarà l’aprovació dels noustítols de “grau”, on l’informed’una de les subcomissions delConsell de CoordinacióUniversitària parla de lasupressió de titulacions comara Humanitats o Història del’Art per no “adaptar-se a lesnecessitats del mercat de tre-ball”. En aquest informe, en elqual la meitat dels redactorseren professors d’universitatsde l’Església, també s’apostavaper suprimir els estudis deFilologia Catalana entesa coma tal, mentre que es deixava

intacta la Filologia Espanyola.Així doncs, tant per la voluntatdels governs de torn com per lalògica del lliure mercat, alsPaïsos Catalans hem de denun-ciar el perill que corre la llen-gua catalana a la universitat,així com el procés d’homoge-neïtzació a què se’ns sotmet. Iés que en aquest procés de con-vergència europea es tenen mésen compte els interessosempresarials o polítics que elscriteris acadèmics i científics.Un altre dels efectes que com-portarà l’entrada a l’EspaiEuropeu d’EnsenyamentSuperior serà un clar augmenten les taxes universitàries. AAlemanya, que va entrar-hi arafa dos anys, els estudiants hanpassat de tenir un accés a launiversitat gratuït a haver depagar fins a dos mil euros al’any. Aquí el Consell Inter-universitari de Catalunya (CIC)té prevista una pujada de lestaxes d’un 2% pe sobre del’IPC per al proper curs (és adir, un increment del 5% res-pecte al preu d’enguany).Aquestes mesures agreugenencara més l’estat actual en quèes troba la universitat públicacatalana. Les empreses priva-des augmenten contínuament laseva presència en el dia a diade la Universitat. I no nomésen l’externalització dels serveisbàsics de restaurant, copisteria,edicions, escoles d’idiomes...,sinó també en la recerca iinvestigació, que està cadavegada més sotmesa als inte-ressos del mercat.Des de la CEPC donem aconèixer que per segon cop, totcoincidint amb la cimera,tindrà lloc a Bergen el cap desetmana del 20 de maig elsegon Fòrum Europeu del’Educació que reunirà profes-sors i estudiants d’arreu per tald’avaluar aquest nou marc quese’ns imposa així com per a

Opinió

Crítiques a Bolonya

REDACCIÓ

El Consell Internacional per a lesComunitats Participatives (ICCC)ha organitzat el primer ConcursMundial de les Tecnologies de laInformació i de la Comunicació(TIC) centrat en el tema de TICper a totes les generacions. Lesinscripcions hauran de presentar-se abans del 31 de maig. El mate-rial del concurs s’haurà de pre-sentar abans del dia 1 de setem-bre.

El concurs de disseny de TICses promou per a poder inclourela “societat que envelleix” en lasocietat de la informació. Espretén que els futurs professio-nals i investigadors de les TICssiguen més sensibles respecte ales oportunitats i la responsabili-tat de millorar la qualitat de lavida per a una “societat que enca-neix”. També es pretén estimu-lar el diàleg i buscar solucionspel que fa a la tercera edat. Elmoment més oportú serà laCimera Mundial de les NacionsUnides sobre la Societat de laInformació (CMSI), que tindrà

lloc a Tunísia del 13 al 15 denovembre, on s’anunciaran elsguanyadors. Es demana als estu-diants de tot el món que desen-volupen solucions per a integrarels ancians en el teixit de lacomunitat i que els incloguentotalment en totes les activitatssocials, culturals i productives.

Podran presentar projectes totsels estudiants universitaris i lli-cenciats que s’ocupen de disseny,desenvolupament i implementa-ció. S’han establit tres premis,un primer dotat amb 10.000dòlars, un segon de 5.000 i untercer de 2.500. Els premis esdividiran en dues categories,d’una banda per al millor desen-volupament maquinari o pro-gramari de suport a personesancianes per a l’ús, accés o inclu-sió en les TICs, i un segon a lamillor o més innovadora aplica-ció que incloga l’ensenyament oel desenvolupament de contin-guts per a donar suport a l’ús efi-caç de les TICs per part de l’an-cià. A més, almenys altres tresprojectes de cada categoriarebran esments d’honor.

Concurs Mundial deTecnologies de laInformació i Comunicació

vertebrar alternatives. Per lanostra part, volem tirar enda-vant un parell d’iniciatives sor-gides a casa nostra, com són lafixació d’una jornada de mobi-litzacions conjunta en tot l’es-pai Bolonya, així com la crea-ció de l’Observatori de laUniversitat Pública, que had’aplegar a aquelles persones icol·lectius que s’oposen alprocés de mercantilització del’educació, procés impulsat,entre altres, per part d’entitatsno-democràtiques com aral’Organització Mundial delComerç (OMC).Conscients que aquesta cimeratindrà poca rellevància, convo-quem els campus de tots elsPaïsos Catalans a una jornadade lluita per al dia 18 de maigper tal de denunciar els efectesque suposarà aquesta reforma,rebutjant l’increment de lestaxes i defensant un modeld’universitat lluny del que avuien dia hi ha.Si internacionalitzen les agres-sions, internacionalitzarem lanostra resposta!Per una educació pública,popular, catalana i de qualitat,NO al Procés de Bolonya!

Octavi Ruiz i la resta de

membres de la Coordinadora

d’Estudiants dels Països

Catalans

www.uv.es/~noudise

La Universitat de València, a l’abast de tot el món

GEMMA BOTELLA/

MARTA SIMON

El passat 12 de maig la Facultatde Geografia i Història va aparéi-xer empaperada d’unes esquelesque tenien un epitafi molt directe:“Ací jau la Història de l’Art,vídua de la raó assassinada faanys. Plorant hi som els invisi-bles, aquells que encara escol-tem en les nostres consciènciesels crits dels pintors, escultors,arquitectes, músics, fotògrafs,cineastes… que han nodrit lesnostres vides d’expressió, d’e-moció, que han sabut deixar pet-jades del seu món perquè nosal-tres les recollirem. NO RESTEM EN

PAU”.La Sala Joan Fuster es quedà

menuda davant l’afluència mas-siva d’estudiants, becaris, pro-fessors i professionals d’Històriade l’Art. També hi van assistircrítics d’art i artistes plàstics.L’assemblea convocada pelsmateixos afectats pretenia infor-mar de la situació que envoltariaaquesta titulació si finalment que-

dava exclosa del llistat d’estudisd’Humanitats.

UNA SUBCOMISSIÓ SENSE CAP HIS-TORIDOR DE L’ART. Com assenyalaJosep Montesinos, director delDepartament d’Història de l’Art,“el Ministeri ens ha dit que no ésun document definitiu, però evi-dentment pensem que és unatendència majoritària dins de laSubcomissió, en la qual no hi hacap historiador de l’art. El llistatté la característica de ser prouincongruent perquè no hi ha unafilosofia clara que explique perquè estan unes titulacions i altresno”.

El comunicat de l’assemblea ténou punts que rebutgen la des-aparició de la titulació. Defineixenl’especialitat com una disciplinahumanística arrelada perfectamenten el marc espanyol i europeu,

amb una directa relació amb elmón actual on la imatge és l’ele-ment fonamental, amb una meto-dologia perfectament definida iamb uns perfils professionalsclars. També defenen que el títolpermet atendre demandes enincrement, com a professionalsen el camp del mercat de l’art, delcomissariat i muntatge d’exposi-cions o museus. Assenyalen queés necessari el manteniment d’unatitulació en un país caracteritzatper disposar d’un patrimoni his-toricoartístic arrelat en seglesd’història i que necessita uns pro-fessionals per a la seua identifi-cació, estudi, manteniment i difu-sió.

Josep Montesinos resumeix lesconclusions de l’assemblea:“Tenim un títol amb demandasocial, un títol competitiu a nivelleuropeu i volem el mantenimentd’aquest com a grau”.

REIVINDICACIÓ CONTÍNUA. Aquestareunió no és un fet aïllat. La mobi-lització universitària passa per laformació d’una AssembleaPermanent a la Facultat deGeografia i Història, a més d’ac-tes públics com ara la concentra-ció que van protagonitzar ahir 18de maig, Dia dels Museus. “En lareivindicació del títol d’Històriade l’Art estem vinculats a museus,entitats culturals i fundacions”,explica Montesinos. D’altrabanda, estan preparant-se accionsen coordinació amb totes les uni-

versitats espanyoles i estan reco-llint-se signatures per a lliurar-lesa la ministra d’Educació, MaríaJesús San Segundo, i a la deCultura, Carmen Calvo.

Aquest fet ha coincidit amb ellliurament del Llibre Blancd’Història de l’Art, un documentconsensuat i redactat per vint-i-cinc universitats espanyoles “queha obligat a un seriós esforç refle-xiu i a l’elaboració d’enquestesper analitzar la realitat de la lli-cenciatura i sobretot la possibili-tat de ser un títol amb homologa-ció europea”, explica JosepMontesinos. Amés, el director deldepartament afegeix que el docu-ment mostra un títol versàtil i ambnombrosos perfils professionals.Una àrea de coneixement perfec-tament consolidada, amb referèn-cia a tota Europa, en línies d’in-vestigació, en demanda social, enperfils professionals: patrimoni,gestió cultural, museus, ense-nyament, investigació o mercatde l’art.

El professor Josep Montesinosvol tranquil·litzar els actuals titu-lats i aquells que encara estan fentla carrera, “passe el que passepodran finalitzar els seus estudis.No és eixe el problema, sinó elfutur d’un títol que té garanties ipossiblitats dins del marc euro-peu, i la seua pèrdua suposaria enla nostra opinió una errada al’hora d’integrar la nostraUnivesitat en el marc europeu. Nopodem equivocar-nos”, afirma.

19 MAIG 20055 NÚM. 235

Per amor a la Història de l’Art

L.T.

Coincidint amb la celebració del’Any de l’Educació a través del’Esport el Servei d’EducacióFísica de la Universitat ha orga-nitzat el Fòrum de l’Esport 2005.La vintena de ponències i taulesredones que s’han preparat girenal voltant de les escoles esporti-ves, l’esport universitari i les rela-cions entre educació i esport,agressivitat i educació i esport idona. Les jornades van començarahir dimecres 18 i són convalida-bles per 3 crèdits de lliure elecció.La jornada de hui comença ambdues ponències. La primera, a les10:30 hores, anirà a càrrec deCarlos Hernando, director delServei d’Esport de la UniversitatJaume I de Castelló, sobreL’esport en la formació de l’uni-versitari. La segona serà la delsubdirector general del ConsellSuperior d’Esports de Madrid,José Luis Aguado, que farà unrepàs, a les 11:15 hores, al’Evolució de l’educació física il’esport a l’Estat Espanyol.

En la taula redona quecomençarà a les 12:30 es refle-xionarà sobre la Importància del’esport com a element educadora la Universitat i a la vespradaestan previstes més activitats. Hihaurà una ponència amb demos-tracions sobre la Situació il·lògicadels àrbitres en els llançamentsde penals. L’exfutbolista delValència Luis Adorno parlarà, ales 17 hores, de la Influència del’esport en la formació dels fut-bolistes, abans que el president dela Societat Valenciana de MedicinaEF i Esport, Armando Barra, pro-nuncie la seua xarrada, a les 17:45,sobre els Beneficis de l’esport enl’universitari.

La jornada de hui es tancaràamb una taula redona a la qualassistiran el president del València,Jaume Ortí, i els exfutbolistesManuel Mestre i Miroslav Djukic.Els convidats es qüestionaran siServeix el futbol per a educar alsjoves?

Demà divendres s’ha previstuna jornada reduïda d’actes. A les10 hores un àrbitre de segona divi-sió de futbol parlarà sobre Lainfluència del reglament en l’e-ducació. La conferència del sociò-leg Víctor Agulló començarà mitjahora després i versarà sobre el casde la pilota valenciana. Ales 11:15Melchor Guitiérrez, professor dela Universitat, pronunciarà unaaltra xarrada sobre els Valorssocials de l’esport. Una taularedona sobre la Importància de lesescoles esportives en la formaciódels joves tancarà els actes abansde la cloenda oficial del Fòrum ala una del migdia.

EducacióFísica celebrael Fòrum del’Esport 2005

Imatge d’unaconcentració a lesportes de Geografia iHistòria contra ladesaparició del títol.

Història de l’Art es preocupa pel seu futur universitari.El fet de no aparéixer en el llistat de la Subcomissiód’Humanitats del Consell de Coordinació Universitàriarepresenta una amenaça. Tot i que no és imminent,s’espera que el llistat definitiu es publique en setembreo octubre. La mobilització per part dels afectats jaestà en marxa.

És un títol ambdemanda social i competitiu a nivelleuropeu

ISMAEL RODRÍGUEZ/LUIS VELASCO

–Com es pot fer arribar la políticaals joves, si cal fer-la-hi arribar?

–Eixa és la pregunta del milió. Etla faria a tu, perquè sincerament noés fàcil. A mi m’encantaria trobarun mecanisme pel qual els jovespogueren participar com ho havienfet en el passat, sobretot la gent uni-versitària en els temps de lluita con-tra el franquisme. En aquestsmoments és terriblement difícil quela gent participe.

–El que sembla és que els partitsd’esquerres depenen més dels votsdels joves.

–Efectivament. Jo crec que hi hauna llei general, i és que a mesuraque una persona es fa major es vadecantant cap a posicions més dedreta i, per tant, per als partitsd’esquerres és determinant arribarals joves. A mi em molesta reduir eljove a una festa i a un cubata. Emsembla degradant.

–Hui en dia quina és la princi-pal diferència entre el PartitSocialista i Esquerra Unida?

–Jo vull començar dient que ambels socialistes és possible unacol·laboració. Però, per exemple, hiha diferències en temes medi-ambientals molt serioses. Ací es veutots els dies en els temes de la ges-tió de l’aigua, ja que no ens agradacom ho fa el Partit Socialista. Unaaltra diferència és la concepciód’Espanya. No som in-dependentistes, però som federals.En els temes socioeconòmics, nosal-tres ressaltem des de l’estat públicde l’ensenyament fins la gestió del’aigua. El Partit Socialista té unacerta tendència privatitzadora enmoltes coses, i això és un altre ele-ment de confrontació molt clar.

–El PP i el PSPV han pactat notocar “país”, “bandera” i “llen-gua”, pot Esquerra Unida aprovaraquesta reforma de l’Estatut?

–Des del meu punt de vista ésmolt difícil que nosaltres puguemacceptar que no es toque el títol pri-mer. Els títols primers, d’algunamanera, simbolitzen la identitat d’un

poble, la seua voluntat nacional, i siens quedem amb la identitat del’Estatut ens quedem amb una iden-titat feble, canviada des de Madridi que per a nosaltres és intolerable.Jo dic sempre que vull ser d’esquer-res i valencià, i per desgràcia tota lasimbologia d’aquesta comunitatautònoma és de dretes, pot ser queper això la gent s’ha fet de dretes.

–Amb el 5% necessari per acce-dir a les Corts, no veu necessariuna coalició amb el Bloc per a lespròximes eleccions autonòmiquesdel 2007?

–Jo estic convençut que Esquer-ra Unida sola passa el 5%. L’ha pas-sat sempre i en aquests moments lesenquestes ens diuen que el pot pas-sar. Però també estic convençut quesi es fa aquesta aliança seguramentserà la clau per a canviar la possi-bilitat de govern. Nosaltres dema-nem baixar la barrera electoral del5 al 3%, ja que deixa sense repre-sentació més de dues-centes mil per-sones del Bloc i Unió Valenciana.

–És veritat que, com se sol dir,els diputats treballen poc?

–En el meu cas, jo t’assegure queno. A mi m’agradaria confrontarhoraris amb aquells que diuen quetreballem poc. També he de dir queel meu treball com a portaveu té méstreball que els altres i, a més, en EUsom pocs i tenim una feina més acu-mulada. En el nostre cas no, perquèel que té menys és portaveu de duescomissions. És rara la setmana que

un diputat nostre no haja d’eixir atractar un tema.

–Què pensa de la situació actualdels seus companys a Euskadi?Amb qui pactaria vosté?

–És l’únic territori de l’Estat onla Constitució no va resoldre el pro-blema. Els bascos han de poderexpressar el que volen ser en el futur.El País Basc necessita que se li reco-nega el dret a l’autodeterminació,eixe és el problema. Des del nostrepunt de vista s’ha de reconéixer eixedret, això és un dret dels pobles.Haurem de resoldre aquest temademocràticament, com ho ha fet elQuebec. Per això nosaltres estemd’acord en debatre el Pla Ibarretxe,però el que demanem és que hi had’haver majories qualificades, queno es poden enfrontar dos blocs.

–Vosté ha sigut professor de físicaen diversos instituts, com veu l’e-ducació a l’Estat Espanyol? Pensatornar a la docència?

–Jo estic a les Corts des del 1995,el 2007 acabe i me’n torne alcol·legi, a més m’abelleix perquècrec que no es pot passar ací tota lavida, perds el contacte amb la gent,amb la realitat. A més, és moltimportant produir en EU un canvigeneracional. Veig l’educació com-plicada. El PP la va degradar molt ial PSOE no li veig una actitud clararespecte a la nova llei educativa. Lasituació dels centres educatius estàcomplicada. Cal gastar diners i saberen què es gasten.

19 MAIG 20056 NÚM. 235

MARIA TOMÁS

Els grups parlamentaris vanmostrar en el ple de les Cortsel seu consens respecte a lareforma de l’Estatut, encaraque hi ha discrepànciessobre alguns plantejamentsparticulars de cada partit.

Joan Ignasi Pla va mostrarla seua preocupació davantla idea de dur endavant untext estatutari improvisat.Per això va demanar a laCambra que siga conscientque no es pot fracassar enuna reforma “que no inte-resse als ciutadans”. El líderdel PSPV va reflectir en elseu discurs la necessitatd’una agència tributària prò-pia, així com garantir que laComunitat siga la primeraen benestar i seguretat.

D’altra banda, Joan Ribóva destacar “el bon rotllo”,la intensitat en el treball delstres grups parlamentaris pera la redacció de l’informe.El portaveu de l’Entesa vapresentar els plantejamentsdel seu grup sobre diversescompetències que hauriend’aparéixer en l’Estatutquant a la unitat lingüística,el sistema judicial i el nomhistòric de la Comunitatreflectit en l’Estatut deBenicàssim. Ambdós vanparlar de la possibilitat derealitzar un referèndum per-què els ciutadans opinen,una qüestió en la qual el PPva preferir no entrar. SerafínCastellanos es va limitar asubratllar la capacitat d’au-togovern que el nou textsuposarà.

A part de la reforma del’Estatut, altres temes que esvan tractar van ser les in-frastructures, la sanitat i lesinversions en investigació.El president de la Generali-tat, Francesc Camps, va co-mençar la sessió parla-mentària contestant al seupropi partit sobre les inver-sions en infrastructures i elsacords amb el Ministeri deFoment. Camps va parlarsobre el pla d’una autoviaque creue la Comunitat de

nord a sud i així evitar el pasde grans carreteres pels po-bles valencians. Al seu torn,Pla va preguntar a Campssobre el dèficit de llits alshospitals valencians, el pro-jecte de l’Hospital de La Feaprovat el 1999 i els dinersgastats en campanyes publi-citàries inútils. Pla va decla-rar que tindrà recursos sufi-cients per a millorar la malasituació que el govern po-pular deixarà el 2007, ja queestà segur que guanyarà lespròximes eleccions.

En un intercanvi de parau-les, aplaudiments populars iriallades socialistes, Campsva escometre contra Pladeclarant que és “metafísi-cament impossible que gua-nye les eleccions el 2007”.Així mateix, Camps va qua-lificar de cantilena pesadaaquests “dijous d’autorei-vindicació”, qualificant l’ac-titud de Pla com “un pro-blema de lideratge en el seupartit i en la societat”.

Joan Ribó en la seua inter-venció va acusar el Conselld’haver reduït les bequesd’investigació i centrar-semés en “fer grans edificisque en els professionals”.Camps va respondre ambdades sobre el creixementdel percentatge del PIB des-tinat en els pressupostos eninvestigació, va remarcar lacreació d’ocupació el 2004i va tancar el debat del plede les Corts amb una sentèn-cia: “Nosaltres pel centre,no com l’esquerra amb elpassat i el pessimisme”.

Unanimitat a les Cortssobre el primer informede la reforma estatutària

Pla reivindica unaagència tributàriapròpia i Ribó la uni-tat de la llengua. Lasanitat, els projec-tes d’infrastructuresi les inversions eninvestigació forenaltres temes dedebat en la sessióparlamentària

Joan Ribó Canut, portaveu d’EUPV ales Corts Valencianes

ENTREVISTA CRÒNICA

Joan Ribó Canut(Manresa, 1947) és elportaveu d’EU a les CortsValencianes. Doctor enEnginyeria Agrònoma, ésprofessor d’ensenyamentsecundari a l’Institut deMeliana (València). Desdel 1995 és diputat perValència a les CortsValencianes. Joan Ribórepresenta el seu grup enla comissió que estudial’actual reforma del’Estatut.

Els estudiants de Periodisme radiografien els polítics valencians

“Per als partits d’esquerres és determinant arribar als joves”

La sèrie d’entrevistes i cròniques ha estat coordinadaper les assignatures de Llengua Catalana Oral per alsMitjans de Comunicació i de Comunicació Integral,Corporativa i Institucional.

MARTA SIMON/

GEMMA BOTELLA

Xina està formada per mil tres-cents milions d’habitants. Napo-leó ja va predir que quan desper-tara mouria el món. Malgrat elpoc coneixement de la culturaasiàtica per part d’Occident, espreveu que l’any 2007 siga unasuperpotència a nivell mundial icap al 2035 es convertisca en lasegona potència econòmicadesprés dels Estats Units.

Actualment, les relacions entreEspanya i Xina són estretes. Perexemple, pel que fa al tèxtil, el80% prové de Xina, a més sónnombrosos els xinesos que visi-ten el país. Per totes aquestes ra-ons, la Universitat de València vaacollir el passat dimarts la I Jor-

nada sobre Xina: Llengua, Cultu-ra i Universitat.

El que es pretenia amb les xar-rades era apropar la cultura xine-sa a la Universitat i crear vinclesentre ambdues cultures.

Des del 1998 fins al 2004 s’haampliat quatre vegades el nombred’estudiants xinesos. Actualmentel govern xinés posa especialatenció en l’ensenyament univer-sitari i intenta promoure l’inter-canvi internacional. Les destina-cions més sol·licitades pels xine-sos són Irlanda, França i Anglater-ra, encara que cada vegada és ma-jor el nombre d’estudiants que de-manen universitats espanyoles.Com explica Wang Zhiwei, pri-mer secretari d’afers educatius del’ambaixada de Xina a Madrid,“hi ha mil dos-cents xinesos estu-

diant a Espanya i sols dos-centsespanyols estudiant a Xina. Elsuniversitaris que més opten perl’intercanvi són els de Filologia iLletres. També hi ha intercanvi deprofessors, com ara entre Grana-da i Pequín”.

Wang Zhiwei també va comen-tar l’interés de Xina per la culturaespanyola: “Els espanyols són elsprecursors de l’estudi de la cultu-ra xinesa a Europa. A Xina vint-i-cinc universitats ensenyen espa-nyol. Hem traduït vint-i-tres ve-gades El Quixot, allí és un llibremolt famós. També volem difon-dre el nostre idioma i la nostra cul-tura a Espanya, anem a crear l’Ins-titut Confuci, seguint el model delCervantes”.

D’altra banda, el delegat del rec-tor per a Relacions Internacionals,

Vicente Andreu, va parlar de la ne-cessitat d’introduir la cultura asià-tica a la Universitat de València.Com assenyala, “ja portem huitanys amb el mòdul Llengua i Cul-tura Japoneses. Enguany heminclòs Llengua i Cultura i Escrip-tura i Cultura Xineses. L’any queve anem a introduir Llengua Xi-nesa Elemental. Totes aquestes as-signatures són de lliure opció.Hem de parar atenció a aquestacultura perquè amb la convergèn-cia europea es poden crear estudisasiàtics”.

En canvi, a la Universitat d’A-lacant ja fa anys que estan impar-tint-se mòduls de xinés.

L’any 1998 va ser el primer cursque es va impartir amb deu alum-nes, mentre que l’any passat n’hihagué sis-cents. Com explica AnaMartínez, de la Universitat d’Ala-cant, “el segle XXI és d’Àsia, fo-namentalment de Xina. Hemd’augmentar l’intercanvi comer-cial i cultural. Veiem la necessitatde crear grups intermedis que co-neguen la cultura xinesa per acon-seguir un apropament sense pre-juís. Quan es va crear la Casa Àsiaa Barcelona es facilità l’apropa-ment a la cultura xinesa”.

Davant l’experiència d’enguanya la Universitat de València, el rec-tor Francisco Tomàs va anunciar,durant la inauguració de la jorna-da al Jardí Botànic, que la Univer-sitat potenciarà els estudis de llen-gua i cultura xineses.

El rector va destacar la im-portància de la cooperació educa-tiva i científica amb la Xina i lesseues universitats, amb les qualsja mantenen relacions diversosgrups d’investigació de la Univer-sitat.

“L’equip rectoral potenciarà no-ves assignatures sobre llengua,cultura i economia de Xina i tambéimpulsarà la presència d’estu-diants xinesos a la Universitat id’estudiants de la nostra Univer-sitat a Xina”, assenyalà FranciscoTomás. L’intercanvi d’estudiantsseguirà un model similar al delsprogrames Sòcrates i Erasmus.

Vicente Andreu també explicàque dins del programa d’interna-cionalització està previst potenciarcursos especialitzas que puguendesembocar en diplomes de màs-ters i de doctorat.

Al seu torn, Òscar Pujol, res-ponsable de Casa Àsia, va invitarla Universitat a participar en les fi-res educatives de Xina, “un paísque s’està convertint en el primerexportador d’estudiants del món”.Entre els estudis a l’estranger mésdemanats pels estudiants xinesos,Pujol va esmentar els d’Adminis-tració i Direcció d’Empresa, elstecnològics, els de Comunicació iPeriodisme, així com els de DretInternacional.

Durant la jornada els assistentsvan ser delectats amb un concertde llaüt xinés i posteriorment es vainaugurar una exposició fotogrà-fica titulada Imatges de Xina, quees podrà visitar a l’edifici del Rec-torat fins el 27 de maig.

19 MAIG 20057 NÚM. 235

De Confuci al Quixot

Lang Xi Huang, amb un llaüt xinés,durant la jornada del dimarts alJardí Botànic. FOTOS: MIGUEL LORENZO.

El Jardí Botànic va ser l’esce-nari escollit pel Vicerectorat

de Política Científica iCooperació Internacional pera organitzar la primera troba-

da entre la cultura xinesa i elsestudiants de la Universitat deValència. Un acte que mostra

la creixent relació entre elsuniversitaris de les dues

nacionalitats.

Les diferències entre la cul-tura oriental i l’occidental sónevidents. Algunes van sercomentades pels ponents,coneixedors de la culturaxinesa, i van traure un som-riure als assistents.Coses que cal tindre encompte si es visita Xina:–Hi ha accions que sóntabú. Com per exemple:assenyalar amb l’índex,mostrar la sola de la sabataquan s’està assegut, xiu-lar…–Aprecien molt la puntualitat:si arribes tard pensen que notens interés!–Les relacions van més enllàdels actes comercials, volenarribar a una relació d’a-mistat.

–No obriran el teu regaldavant de tu, pensen que ésde mal gust. Et comentaranquè els sembla quan tornena parlar amb tu.–Utilitzen molt l’expresió “noperdre la cara”, que vol dir“no perdre la credibilitat”.–Són molt hospitalaris.

Cal tindre en compte...

–En anglés, la paraula“Xina” significa porcellana.Gran Bretanya va ser el pri-mer país que la va importara Europa. –La muralla xinesa és unade les meravelles que espoden veure des de l’espai. –L’única llengua parladaexclusivament per dones estroba a la Xina. –La literatura xinesa té tresmil cinc anys d’història. –En el segle XIII aC aparei-xen els caràcters de l’es-criptura, els símbols ques’acostumen a veure equiva-len a una idea. Cada caràc-ter fa referència a un muntde conceptes. –La tendència de la llenguatendeix al monosil·labisme.

Algunes curiositats…

I Jornada sobre Xina: Cultura, Llengua i Universitat

88 NÚM. 235

19 MAIG 2005

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món, NOU DISEet posa al dia. Només has d’omplir aquesta butlleta amb lesteues dades i enviar-la, junt amb un xecde 10 euros (a nom

d’Universitat deValència-Dise), a: Gabinet de

Premsa. Avinguda Blasco Ibáñez 13,quart nivell. 46010, València.

Nom:Cognoms:Adreça:Població: Codi Postal:

Tel.: C-e:

NIF:

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

El Campus de Burjassot jacompta amb el seu tercer iti-nerari botànic. Està situat alvoltant de la Facultat deFarmàcia i compta amb unesquaranta espècies autòcto-nes, totes identificades i clas-sificades. Els voluntarismediambientals repartirantríptics informatius entre estu-diants, professors i servei pertal de donar a conéixer el cir-cuit.Aquesta és ja la tercera edi-ció d’un itinerari impulsat pelsvoluntaris mediambietals de laUniversitat, localitzats en laseua majoria al Campus deBurjassot. En aquesta ocasióes tracta d’una quarantenad’espècies autòctones, cadas-quana identificada amb unaetiqueta vermella explicativaon es glossen dades com elnom científic, la família a laqual pertany, les característi-ques, l’hàbitat i el nom vulgaren valencià i en castellà.L’itinerari està ja totalmentmuntat i accessible a qualse-vol persona interessada enl’observació dels vegetalsinclosos en el recorregut. Ungrup de voluntaris mediam-bientals ha participat en l’in-

ventariat i la catalogació deles diverses espècies natu-rals.L’elaboració del tercer itinera-ri botànic a Burjassot era unade les prioritats del Punt Verdque l’Àrea de Medi Ambient vainaugurar el passat mes demarç. Una caseta de fustaabastida d’electricitat gràciesa dos panells solars, situada

al costat de la Facultat deQuímica, serveix com a llocde trobada per al centenar devoluntaris mediambietals de laUniversitat. Ara se centraranen donar una empenta aaltres projectes rellevants,com les campanyes de cons-cienciació sobre transport,recollida selectiva i residusperillosos.

De tot

TAM-TAM

Necessite classes d’Italià. Necessite personanativa d’Itàlia per a rebre classes de pronun-ciació. Telèfon 650 71 67 32 o bermato@hot-mail.com.

Classes d’Hebreu. Professora titulada s’ofereixper a impartir classes d’hebreu bíblic i modernde qualsevol nivell. Tel. 635 69 49 00.

Nativa russa dóna classes particulars derus a tots els nivells. Els interessats podeutelefonar al 96 385 48 14 (Irina).

Classes de Grec Modern. Llicenciat natiu.Tots els nivells. Material de diverses universi-tats gregues. Tel. 679 55 74 56.

Necessites Valencià? 7 euros l’hora. Servei adomicili. Tel. 96 397 59 56 (Toni).

Jove amb experiència internacional s’ofe-reix per a impartir classes particulars d’italià,alemany, valencià, portugués, espanyol per aestrangers, llatí i repàs general. Preus molteconòmics. Tels. 646 62 33 97/657 81 7817/617 19 97 64.

Classes de Francés. Professora dóna classesde francés a tots els nivells. Preparació d’exà-mens, traduccions i conversa. Danièle. Tel. 96360 84 07.

Intercanvi d’idioma espanyol/francés. Esbusca natiu francés per a fer intercanvi d’i-dioma i treballar. Tel. 617 25 85 82 (Rafa).

Intercanvi d’idioma espanyol/italià i ale-many. Busque italià/ana per a fer intercanvid’idioma. També alemany. Tels. 96 392 55 46i 626 15 39 75 (Ángela).

Intercanvi d’idioma espanyol/italià. Busqueitaliana per a fer intercanvi d’idioma. Tel. 62042 12 09 (Raúl).

Classes d’Esperanto. Classes gratuïtes.Dimecres de 19:30 a 20:30 hores. Tel. 96366 09 82.

Classes de Japonés. Nativa llicenciada enFilologia Hispànica i diplomada en llenguaestrangera dóna classes de japonés a tots elsnivells. Preparació per al Noken i beques. Tel.666 62 27 53 (Ako).

Es ven màquina d’escriure Adler. Usada,molt barata. Tel. 617 50 03 94.

S’ofereix treball de cuiner. El CentreExcursionista Valencià necessita contractarcuiner/a per a un campament d’alta muntanyaals Pirineus durant els mesos d’estiu.Informació en www.centroexcursionista.org o96 391 16 43.

S’ofereix treball com a hostessa per a fires,congressos i promocions. Interessades podeuenviar el currículum o acostar-vos a Balance.C/Baró de Càrcer 21-2. Tel. 96 351 11 67.

S’ofereix treball per a metges. El ParcAquàtic Badia de Roses ofereix un lloc de tre-ball com a metge per a la temporada d’estiu2005, des de juny a finals de setembre.Inclou contracte, seguretat social, allotjament,menjar i sou mensual net més gratificació. Calenviar currículum a Park Aquàtic Roses SA,ctra. Cadaqués km 0,78. Roses, 17480.Girona. Tel. 972 25 43 44 (Pere).

Estiu amb discapacitats. L’associacióAsprona necessita monitors voluntaris per ales vacances d’estiu de tres-cents discapaci-tats mentals. Les activitats es realitzaran aPalma, València, Daimiel, Astúries, Granada,etc. en torns entre el 16 de juliol i el 31 d’a-gost. Asprona està al passeig de l’Albereda 4baix. Tel. 96 369 78 13 o 96 369 78 40.

Projecte Xaloc. Necessitem voluntaris per atreballar amb xiquets i xiquetes del barri deRussafa amb problemes socials i escolars.Realitzem activitats de repàs escolar, jocs,tallers i eixides, dilluns, dimecres i divendresper les vesprades. Estem a Pere III el Gran20, baix. Tels. 96 373 04 40 i 636 38 41 44(Juan) i 654 84 85 24.

Voluntariat social a Cáritas. El ProjecteSiroco treballa en la intervenció amb menorsi adolescents en situació de risc d’inadaptaciósocial al barri de Benicalap. Es fan activitatsde recolzament escolar, tallers, jocs, eixides.Ens reunim les vesprades de dilluns, dimecresi divendres. Interessats telefoneu al 610 8220 91 o al 679 70 45 78 (Jose).

Es necessiten voluntaris per a un programade dinamització a centres escolars deValència. Treball d’integració social ambimmigrants, joves d’ètnia gitana, etc.Informació al 96 395 09 31 ovalenciastch@terra.es.

Programa Intergeneracional Viure iConviure. La Universitat de València, a travésd’un conveni amb la Caixa de Catalunya il’Ajuntament de València, ofereix als estu-diants conviure amb persones majors a canvide tindre allotjament gratuït durant el cursacadèmic i una ajuda econòmica. Interessatscal remetre a les oficines del CADE la sol·lici-tud. Més informació: 96 386 47 71 iwww.uv.es/cade.

Es lloga pis. A Burjassot. A cinc minuts delcampus. Tot moblat. Preu: 330 euros.C/Mendizábal 122. Tel. 96 364 19 22 (Lila).

Es lloga pis. Zona carrer Alboraia. Ben comuni-cat amb tramvia. Lluminós i mobalt. C/PlateroSuárez 4. Preu: 400 euros. Tel. 96 369 6607 (Lola).

Es lloga pis. Apartament zona Benimaclet, bencomunicat. Amb una habitació doble. Preu:425 euros. C/Cercle de Belles Arts. Tel. 62992 50 34 (Antonio).

Es lloga pis. Zona Manuel Candela. Totalmentequipat, molt lluminós i amb terrassa. C/Ducde Gaetà. Preu: 470 euros. Tel. 676 32 2593 (Elena).

Es lloga pis. Àtic. Tres habitacions individuals iuna doble molt lluminoses. Menjador amb airecondicionat. Preu: 600 euros. C/Sant Roc 49.Tel. 666 23 50 40 (Mª Luisa).

Compartir amb estudiants. Es busca xica nofumadora. Pis ben comunicat. Ambient d’es-tudi. Preu: 120 euros. C/Arquebisbe Fabián yFuero. Tel. 637 13 99 60 (Celia).

Compartir amb estudiants. Es busca xica.Preferentment Erasmus. Totalment equipat:aire condicionat, vídeo, microones, internet,etc. Preu: 160 euros. C/Enginyer Rafael Janini24. Tel. 657 48 86 37 (Pilar).

Compartir amb estudiants. Es busca xica.Pis ben comunicat i molt equipat. Habitacionsgrans amb escriptori. Preu: 180 euros.C/José María Mortes Lerma 30. Tel. 96 38424 30 (Mª Vicenta).

Compartir amb estudiants. Es busca xic/a.Pis ben comunicat i totalment equipat. Preu:120 euros. Carretera Escrivà 27. Tel. 96 34208 12 (Amparo).

Compartir amb estudiants. Es busca xic/a.Pis molt pròxim a la Universitat. Preu a convin-dre. C/Germanes Sequera 3. Burjassot. Tel.699 69 21 24 (Generosa).

Es lloga habitació. Es busquen xiques per acompatir pis. Habitacions disponibles a partirdel setembre. Preu: a convindre. Pl/Xúquer15. Tel. 96 369 16 79 (Mª Dolores).

Es lloga habitació. Es busca xic/a. Bona vista.Totalment equipat. Preu: 180 euros. Pl/ReigGenovés 40. Tel. 666 930 228 (Paquita).

Es lloga habitació. Es busca xic/a per a com-partir pis amb la propietària. Zona de serveis icomerços. A 50 metres del metro i de l’au-tobús. Connexió a internet. Preu: 250 euros.C/Fontanares. Tel. 96 377 35 55 (Francisca).

Es lloga habitació. Es busca xic/a. Pis cèntrici ben comunicat. Televisió en les quatre habita-cions. Preu a convindre. C/Salamanca. Tel.609 34 61 67 (Manuela).

Es lloga habitació. Es busca xica no fumadoraper a compartir pis amb una senyora. Ample,moblat i ben comunicat. C/Ministre LuisMayans 10. Preu: 90 euros. Tel. 647 53 7498 (Milagros).

PISOS

VOLUNTARIAT

DIVERSOS

CLASSESTercer itinerari botànic al Campus de Burjassot

L’Assemblea de Cooperació per laPau (ACPP) organitza durant l’estiudel 2005 diversos cursos de coo-peració sobre el terreny a laRepública Dominicana, Hondures,Tunísia, el Marroc i Senegal. Coma novetat enguany també es realit-zarà un curs a Palestina durant lestres primeres setmanes d’agost.L’objectiu fonamental dels cursosés mostrar sobre el terreny l’im-pacte dels projectes de coopera-ció al desenvolupament quel’ACPP desenvolupa en aquestspaïsos, amb la possibilitat de

conéixer la realitat de zones icomunitats normalment allunyadesdels circuits turístics. L’ACPP pro-posa la visita als seus programesde cooperació, finançats per diver-ses insitucions espanyoles, per talde fer el seguiment de les activi-tats proposades i el seu impactesocial, polític i econòmic a més del’avaluació dels objectius i resul-tats assolits. Els participants tin-dran l’oportunitat d’identificarnoves actuacions conjuntamentamb tècnics cooperants d’ACPP ilocals.

Per a garantir el treball seriós irigurós es realitzaran tallers teòric-pràctics per a familiaritzar els par-ticipants amb la terminologia imetodologia. A més, els partici-pants tindran l’oportunitat de realit-zar algunes visistes turístiquesfora de l’espai dels cursos.Tota la informació sobre les pro-postes incloses als diferents paï-sos la trobareu a www.acpp.com.També podeu contactar ambl’Assemblea de Cooperació per laPau al Passatge de la Sang 5 deValència.

Cursos de cooperació sobre el terreny del’Assemblea de Cooperació per la Pau

REDACCIÓ

La Universitat va acollir el pas-sat dilluns la presentació del’Olimpíada de Biologia de laComunitat Valenciana 2005 perals representants de la provínciade València. Era un acte de ben-vinguda als participants d’a-questa demarcació i els seus pro-fessors.

L’Olimpíada de Biologia de laComunitat Valenciana 2005 estàorganitzada per la Universitat deValència, la Universitat Jaume Ii la Universitat d’Alacant, ambla coordinació de la Delegacióper al Pla d’Incorporació a laUniversitat de València, i té coma objectiu fonamental l’estimu-lació entre els joves de l’estudide les diferents àrees de la bio-

logia. En aquesta edició podranparticipar tots els alumnes decentres d’ensenyament matricu-lats durant el curs 2004-2005 enl’assignatura de Biologia desegon de batxillerat de les tresprovíncies de la ComunitatValenciana. La participació ésindividual.

La data de l’examen serà elproper 23 d’abril, a les 10 hores,a l’Aulari Interfacultatiu delCampus de Burjassot de laUniversitat; a l’Aula Magna del’Estce de la Universitat JaumeI de Castelló; i a les aules 1, 2 i3 de la Facultat de Ciències dela Universitat d’Alacant.

L’examen serà anònim i con-sistirà en una prova sobre elscontinguts del programa de bio-logia de segon de batxillerat.

Constarà de dues parts: en la pri-mera, els alumnes hauran de res-pondre una sèrie de qüestionsrelatives a un text d’actualitatcientificobiològica i constituiràel 40% de la qualificació final.La segona part constarà de trespreguntes sobre diversos aspec-tes del contingut del programa.Es valoraran el coneixement i lacomprensió dels conceptes i delsprocessos científics. Aquesta partconstituirà el 60% de la qualifi-cació final. En les dues parts esvalorarà la capacitat d’expressiói el domini del llenguatge cientí-fic.

L’acte de lliurament dels pre-mis de l’Olimpíada de Biologia2005 serà el dia 3 de juny, a les18 hores, a l’Aula Magna de laUniversitat de València.

REDACCIÓ

El nou doctor honoris causa vanàixer a Barcelona el 1934. Vaestudiar Física a la Universitatde Barcelona entre els anys 1950i 1955, i va rebre el PremiNacional al millor expedient deles Facultats de Física d’Espa-nya. El 1958 va obtindre el doc-torat en Ciències per laUniversitat de Madrid amb el seutreball sobre l’efecte quadràticfotomagnetoelèctric en germanii silici, i l’any següent el Ph.D.en Ciència Aplicada a Harvard.Ha estat professor i investigadoren prestigioses universitats nord-americanes fins al seu nomena-ment com a director de l’esmen-tat Institut Max Planck deRecerca en Estat Sòlid aStuttgart, d’on es va jubilar fapoc menys de dos anys.

En el seu discurs ManuelCardona va tindre unes paraules

de reconeixement per a la inves-tigació que es realitza actualmenta València, en especial la queprové de les universitats. El rec-tor, Francisco Tomás, li ho vaagrair: “No hauria d’acabar lesmeues paraules sense referir-mea la part final del discurs del nos-tre nou doctor honoris causa, onha fet una referència a l’evolu-ció de la ciència valenciana, deles universitats de València, enels darrers vint i cinc anys, mesu-rada amb els indicadors recone-guts internacionalment, com arael nombre de publicacions i lesreferències que a elles es fan perpart d’altres investigadors. Lesxifres que Manuel Cardona hacomentat evidencien un creixe-ment parabòlic, algú diria queexponencial, en la nostra pro-ducció científica mesurada en ter-mes d’impacte, que evidenciauna bona salut de la nostra cièn-cia, el seu creixement constant i

la voluntat de fer arribar els nos-tres resultats a tots, publicant-losen anglés”.

Com va explicar el professorFerreira, Manuel Cardona hainvestigat al voltant de la recercade propietats físiques bàsiquesde sòlids mitjançant tècniquesd’espectroscòpia òptica. Encaraque el seu camp de treball prin-cipal ha estat el dels semicon-ductors, també s’ha interessatpels problemes de superconduc-tivitat durant els anys que es vaestar als Estats Units als labora-toris RCA primer i a la BrownUniversity posteriorment.Recentment ha renovat l’interésper la superconductivitat, peròara en el nou camp de supercon-

ductivitat a altes temperatures.En opinió del rector, Manuel

Cardona hauria estat un gran pro-fessor a la universitat espanyola.“Les seues idees de llibertat, dellibertat investigadora, de lliber-tat per anar allà on es fa la cièn-cia que interessa, de rebuig aburocràcies innecessàries i aesquemes de vinculació amb lesinstitucions obsoletes i acomo-datícies, la seua inquietud inves-tigadora permanent, i el seuinterés per traduir el coneixementen aplicacions són valors que calinculcar en els estudiants que huiformem en les nostres universi-tats, i que de vegades no tenenmés horitzó que l’immediat, peròque desitgen involucrar-se en el

món de la investigació sense pre-carietats i angoixes”.

En l’actualitat Cardona és edi-tor principal de Solid StateCommunications i de la sèrieSpringer Series in Solid StatePhysics, i ha sigut membre delBoard of Editors del Journal ofPhysics C. És doctor honoriscausa per les universitatsAutònoma de Madrid iAutònoma de Barcelona, aEspanya; per la de Shobrooke,a Canadà; la de Regensburg, aAlemanya; la de Roma, a Itàlia;la de Tolosa, a França;l’Aristotle University deTessalònica, a Grècia; i laMasarryk University de Brno,a la República Txeca.

19 MAIG 20059 NÚM. 235

Cardona destacala investigacióvalenciana actual

Presentada l’Olimpíada de Biologia 2005

REDACCIÓ

Un centenar d’estudiants de bat-xillerat van participar el passatdissabte 9 d’abril en les proveseliminatòries de l’Olimpíadad’Economia que es van celebraral Campus dels Tarongers. Elsestudiants procedien d’institutspúblics i centres de secundàriade les comarques de València,en unes proves que per tercerany consecutiu organitza laFacultat d’Economia.

Els estudiants que superen laprova del dissabte, que simultà-niament se celebrava a Castellói a Alacant per a les seues res-pectives demarcacions, compe-tiran posteriorment en la IIOlimpíada d’Economia d’àmbitautonòmic. En l’edició anteriorla participació dels centres de

València i comarques va estaral voltant dels cent cinquantaalumnes. En l’organització hanparticipat professors d’Econo-mia de més de dos-cents centresde batxillerat i ensenyamentsecundari de la província deValència. Amb aquesta compe-tició la Facultat d’Economia deValència i les seues homòloguesd’Alacant i de Castelló pretenenestimular l’estudi de les cièn-cies econòmiques entre elsjoves.

Els millors classificats segonsel parer del tribunal rebran coma premi la matrícula gratuïta enel primer curs de qualsevol deles disciplines que s’impartei-xen a la Facultat d’Economia,i un ordinador personal, més unaltre per al centre al qual perta-nyen.

Prop de cent estudiantsen les proves d’Economia

PARANIMF. El professor de l’Institut Max Planck i Premi Príncep d’Astúries rep l’honoris causa de la Universitat

La Universitat de València va investir ahir dime-cres com a doctor honoris causa el doctorManuel Cardona Castro, director emèrit del’Institut Max Planck i Premi Príncep d’Astúriesdel 1988. L’acte es va celebrar al Paranimf del’edifici històric de la Universitat. La laudatio vaser pronunciada pel professor Carlos Ferreira,degà de la Facultat de Física. En el seu discursManuel Cardona va destacar la investigacióactual de les universitats valencianes.

Manuel Cardona rep el birret com a doctor honoris causa de Francisco Tomas.

10 19 MAIG 200510 NÚM. 235 Agenda

La Universitat de València rep el Premi ComputerWorld2005 a la Innovació

Proposta del Jardí Botànic per als xiquets en temps de vacances

La Universitat deValència ha estattriada per l’equip deredacció del setma-nari ComputerWorldcom a mereixedoradel PremiComputerWorld2005 a la Innovacióa València.Aquests premis, quecompleixen enguanyla seua quarta edi-ció, pretenen ser unreconeixement al’entitat que més haapostat per lamodernització de lesseues estructures oprocessos de gestió,utilitzant les tecnologies de la informació com a eix del seu esforçen el marc de la Comunitat Autònoma. S’ha valorat l’esforç dut aterme per la Universitat de València per a modernitzar les seuesinfrastructures convertint-se en un referent a nivell nacional pelque fa a gestió de l’educació.El lliurament dels Premis ComputerWorld a la Innovació a Valènciatindrà lloc hui dijous 19 de maig en el curs d’unes jornades que secelebraran a l’Hotel València Palace, que estaran presidides perBlanca Martínez de Vallejo, secretària autonòmica deTelecomunicacions de la Generalitat Valenciana. El premi seràrecollit per Vicente Cerverón, vicerector de Tecnologies de laInformació i la Comunicació de la Universitat de València.

Conferènciasobre valors de ciutadaniaEl Col·legi Major Rector Pesetacull hui dijous, 19 de maig, lajornada de presentació d’alterna-tives sobre valors de ciutadaniadel Projecte Atlàntida. Al mateixtemps i dins d’aquesta activitats’ha organitzat la taula redona

Proposta del MEC sobre valorsde ciutadania. Serà a les 18hores a la Sala de la Muralla. Laproposta està programada pelProjecte Atlàntida i l’InstitutPablo Freire, i en ella col·laborenel MEC, la Federació deMunicipis, Universitat deValència-Facultat de Filosofia iCiències de l’Educació, Col·legiMajor Rector Peset, RevistaEscuela, MRP, TAREPA-PV iValencia-Aprender a vivir lademocracia.

El Jardí Botànic de la Universitatofereix una solució als paresque treballen i no tenen amb quideixar els xiquets durant les pri-meres i darreres setmanes devancances. Durant els mesosde juny, juliol i setembre organit-zarà diversos tallers didàcticsque combinen diversió i educa-ció.Entre el 27 de juny i l’1 de juliolels menuts podran fer experi-ments al laboratori i a l’aire lliureal voltant de l’aigua (origen, pro-pietats, cicles, ús, consum...), lacontaminació, la vegetació delsbassals i els animals que hiviuen. La setmana completatindrà un cost de 75 euros i percada dia solt s’hauran de pagar18 euros.Els exploradors verds arribaranen juliol, entre el 4 i el 29. Elsxiquets es convertiran en autèn-tics exploradors a la selva, el

desert, la muntanya mediter-rània o el bosc temperat. Ésuna oportunitat perfecta per aconéixer a fons la natura deforma lúdica i didàctica.Entre el 5 i el 9 de setembre elJardí Botànic organitza tallersdidàctics basats en el coneixe-ment dels fòssils, les plantescarnívores, les plantes camell,l’horta a la tardor o les plantesque curen i maten. Durantaquesta setmana es plantejaranles qüestions més interessantsque ofereix el món natural per-què els més menuts aprenguenjugant i gaudisquen d’aquestpulmó verd enmig de la ciutatde València.Tots els tallers tenen places limi-tades. Per a fer les reserves espot trucar al telèfon 96 315 6818 i per a rebre més informacióes pot escriure a Gab.didac-tica@uv.es.

ITES PROPOSTESC

citesSOLEÁS

Pintures de Paco de la Torre.Dies: Fins el 22 de maig.Lloc: Col·legi Major Rector Peset. Pl/del Fornde Sant Nicolau 4.

LLIBRES MALTRACTATS

Dies: Fins el 31 de maig.Lloc: Vestíbul de la Biblioteca de SocialsGregori Maians. Campus dels Tarongers.

ANTONI MIRÓ. LA CIUTAT I EL MUSEU

Dies: Fins el 19 de juny.Lloc: Sala Martínez Guerricabeitia.C/Universitat 2.

FUGUES SUBVERSIVES

Reflexions híbrides sobre les identitats.Dies: Fins el 18 de setembre.Lloc: Sala Thesaurus. C/Universitat 2.

JOCS FLORALS A CAVANILLES. ART, NATURA I POESIA

Dies: Fins el 31 d’octubre.Lloc: Sala Multiusos del Jardí Botànic.C/Quart 80.

NUNC EST BIBENDUM: UN MITEGRÀFIC DES DEL 1898

Evolució gràfica de la mascota de Michelín.Dies: Fins el 15 de juny.Lloc: Muvim. C/Quevedo 10.

FRAGMENTS D’UN ANY. 2004

Organitzat per la Unió de Periodistes.Dies: Fins el 30 de juny.Lloc: Museu de la Ciutat. P/Arquebisbe 2.

TICS

Per Josep Enric Grau. Entrada lliure.Organitza Aula de Teatre de la Universitat.Dies: 18 i 19 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Sala Maltilde Salvador. C/Universitat 2.

BARCELONA 1909

Per La Trapa. Filologia Catalana. Entrada lliu-re. Organitza Aula de Teatre de la Universitat.Dies: 25 i 26 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Sala Maltilde Salvador. C/Universitat 2.

MARIO POR ALUSIÓN

Per José A. Pérez.Dies: Del 18 al 22 de maig.Hora: Entre 19 hores i 22 hores segons dia.Lloc: Teatre el Musical. Pl/del Rosari 3.Preu: 18 euros. Descompte 30% PAS, PDI iestudiants amb el carnet de la UV.Informació: 96 324 25 52.

COREOGRAFIES DE L’OBERT DANSA

Obert Dansa. Organitza Aula de Teatre de laUniversitat.Dies: 27 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Sala Maltilde Salvador. C/Universitat 2.

DON QUIJOTE Y SANCHO PANZA

Companyia La Pavana.Dies: Del 22 al 25 de maig.Hora: 9:30 i 11:30 hores (matinals).Lloc: Teatre El Musical. Pl/del Rosari 3.Preu: 4,5 euros. Descompte 30% PAS, PDI iestudiants amb el carnet de la UV.Informació: 96 324 25 52.

LA PASIÓN

De Santiago Ribelles. A partir dels textos deLa Setmana Tràgica. Entrada lliure.Dies: Del 2 al 5 de juny.Hora: 20 hores.Lloc: Sala Maltilde Salvador. C/Universitat 2.

QUÈ VA SER DEL 13M? MOBILITZACIÓ CIUTADANA I NOVES TECNOLOGIES

Taula redona al voltant del llibre 13-M.Multitudes on-line. Amb Ariel Jerez, VíctorSampedro. Fòrum de Debats.Dia: Dijous 19 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Aula Magna. C/Universitat 2.

NOBLEZA Y PODER POLÍTICO EN EL REINO DE VALENCIA (1416-1446)

Presentació del llibre de Carlos López.Dia: Dijous 19 de maig.Hora: 19 hores.Lloc: Paranimf. C/Universitat 2.

JARDÍ BOTÀNIC ATLÀNTIC. ÉS GIJÓN.ÉS UN ALTRE MÓN

Dins el cicle Les conferències del Botànic2005. A càrrec d’Ana Casino Rubio.Dia: 25 de maig.Hora: 19 hores.Lloc: Jardí Botànic. C/Quart 80.

UN PERIODISME TELEVISIU DIFERENTAL PAÍS VALENCIÀ

Dins del cicle Primera Promoció de Llicenciatsen Periodisme de la Universitat. Amb JuliEsteve (Promotor d’InfoTV).Dia: 25 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Aula Magna. C/Universitat 2.

HISTÒRIA I MEMÒRIA DEL FRANQUISME

Presentació de la col·lecció Història i memòriadel franquisme. Amb Rafael Gil, Antoni Furió,Santiago Carrillo i Ismael Sanz. Fòrum deDebats.Data: Divendres 20 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Aula Magna. C/Universitat 2.

DONES, MIGRACIONS I ÚS POLÍTIC DE LA HISTÒRIA: EL CAS D’ITÀLIA I L’EXIUGOSLÀVIA

Dins el cicle És el temps de les dones. Acàrrec de Marta Verginella, professora de laUniversitat Ljbljana.Data: Dijous 26 de maig.Hora: 19 hores.Lloc: Aula Magna. C/Universitat 2.

TERRORISME INTEGRISTA: UN NOUDESAFIAMENT PER AL PERIODISME

Dins del cicle Primera Promoció de Llicenciatsen Periodisme de la Universitat. Amb JonSistiaga (corresponsal de guerra i reporter deTelecinco).Dia: 1 de juny.Hora: 20 hores.Lloc: Aula Magna. C/Universitat 2.

PARADE

Cicle Pop Rock al Lluís Vives. Entrada lliure.Dia: Dijous 19 de maig.Horari: 20 hores.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.

MICAH P. HINSON

Cicle Pop Rock al Lluís Vives. Entrada lliure.Dia: Dimarts 24 de maig.Horari: 20 hores.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.

TRIO SOROLLA

Piano, violí i violoncel. Dins del cicle ElsDivendres Musicals de Filosofia. Entrada lliure.Dia: Divendres 27 de maig.Horari: 12 hores.Lloc: Aula Magna de la Facultat de Filosofia.

FAGOT, FLAUTA I CLAVICÈMBAL

Cicle Música a la Capella. Entrada lliure.Dia: Dimecres 25 de maig.Horari: 20:30 hores.Lloc: Capella de la Sapiència. C/Universitat 2.

SU HERMANO

De Patrice Chéreau, 2003. Cicle Tendènciesdel cine actual del Cinefòrum de Comunicació.Dia: Dimecres 25 de maig.Hora: 18 hores.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.

CORTOCIRCUITO

Projecció d’El ladrón navideño; Promoción,prohibida su venta i Historia de un destino.Dia: Dijous 19 de maig.Hora: 22:45 hores.Lloc: SWAN. C/Juan Giner 15.

CORTOCIRCUITO

Projecció de La nao de China i Abominablehombre cabeza tostadora.Dia: Divendres 20 de maig.Hora: 23:15 hores.Lloc: Plató. Av/Blasco Ibáñez 153.

HOMENATGE A GUILLERMO CARNERO

Lectura de poemes. Entrada lliure. OrganitzaLlibreries de qualitat (grup 10).Data: 23 de maig.Hora: 20 hores.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.

LECTURA DE POEMES

Lectura de poemes d’Antoni Clapés. PresentaBegoña Pozo.Data: Dimecres 1 de juny.Hora: 19 hores.Lloc: Saló de Graus Enric Valor de la Facultatde Filologia. Av/Blasco Ibáñez 32.

PER LES SENDES DE LA VALL D’ALBA

Excursió dins el programa Descobrint el paísdel Jardí Botànic.Dia: 11 de juny.Hora: De 9 a 19 hores.Lloc: Barranc dels Tarongers (Bocairent).Dificultat: Baixa.Preu: 30 euros (inclou dinar i guies de munta-nya i botànics. Tiquets de visita no inclosos).Informació: uv.es/jardibotanic/cultura.

CAMPANYA CAMPS DE TREBALL 2005

Adobera del Prado-Arquitectura tradicional.Castella-Lleó.Modalitat: Restauració i rehabilitació desd’una perspectiva mediambiental.Dates: De l’1 al 15 de juliol (1er torn) i del 16al 30 de juliol (2on torn).Destinataris: 20 places per a joves entre 18i 26 anys.Organitza: Ajuntament de Santa Eufemia delArroyo. Valladolid.Informació:www.santaeufemiadelarroyo.com.

CURS D’ANIMACIÓ RADIOFÒNICA

Organitza l’Aulataller Onda Verde. Classes delocució, redacció, comunicació, control de soi guió radiofònic.Dies: Del 16 al 20 de maig.Hora: De 17 a 20 hores.Preu: 60 euros. Informació: Tel. 96 373 50

ALTRES

CINEMA

MÚSICA

CONFERÈNCIES

TEATRE

EXPOSICIONS

Vicente Cerverón.

REDACCIÓ

El grup d’investigació sobrePatologia Molecular de Fongs dela Universitat de València haaconseguit la caracteritzaciómolecular i funcional d’un nougen essencial del fong patogenoportunista Candida albicans. Elfong Candida albicans consti-tueix la tercera causa de mort perinfecció hospitalària a païsosdesenvolupats. De fet, Candidaalbicans és l’agent infecciós aïllatamb major freqüència a partir depacients inmunodeprimits (coma conseqüència, per exemple,d’una teràpia antitumoral o entransplantats sotmesos a tracta-ment antirebuig) que han mort acausa d’una infecció fúngica.Estudis realitzats recentment alsEstats Units han posat de mani-fest que aquest fong és, en l’ac-tualitat, el microorganisme pato-gen aïllat en tercer lloc, pel quefa a la seua freqüència, a partirde sang, i que ha superat els bac-teris bacil·lars Gram negatiusquant a la seua incidència. Caldestacar també que Candida albi-cans és la tercera causa d’infec-cions associades a l’ús de catè-ters amb la segona taxa més ele-vada de colonització versus infec-

ció i la mortaldat global més ele-vada.

Els resultats de la investigacióhan estat publicats en la presti-giosa revista científica EukaryoticCell, que edita l’AmericanSociety for Microbiology, lasocietat científica amb majornombre de membres a nivellmundial.

En tractar-se d’un gen essen-cial del fong, que no té homòlegsen les cèl·lules dels teixits

humans, els resultats obtingutspodrien tindre un gran interéspotencial des del punt de vistapràctic, ja que el gen o el pro-ducte gènic corresponent podrienconstituir una diana específicaper a la teràpia antifúngica, quehui dia té limitacions importantsja que no es disposa encara dedrogues que actuen específica-ment o exclusivament sobre elfong sense causar efectes secun-daris importants en el pacient

afectat, especialment en el cas deles micosis disseminades o sistè-miques, al contrari del que suc-ceeix en les infeccions causadesper bacteris en què els antibiòticssolen tindre una acció específicamolt eficaç.

L’interés del treball ha estatreconegut per l’editor en cap dela revista, que ha seleccionat unaimatge en la qual es visualitza anivell subcel·lular l’expressió dela proteïna codificada per aquestgen, mitjançant microscòpia defluorescència, per a la portada delnúmero de juny d’aquest any dela publicació en la qual apareixel treball.

El grup d’investigació sobrePatologia Molecular de Fongs dela Universitat de València està for-mat pels doctors José PedroMartínez García, ManuelCasanova Monroig i MaríaAmelia Murgui Faubel, i per lesllicenciades Verónica VesesJiménez i Ana María PérezSánchez, dels departaments deMicrobiologia i Ecologia i deBioquímica i Biologia Molecular.L’estudi publicat representa elnucli del projecte de tesi doctoralde la llicenciada Verónica VesesJiménez, que serà defesa en el mesde juliol del present any.

19 MAIG 200511 NÚM. 235

Investigadors de la Universitat obtenen la caracterització molecular d’un gen essencial d’un fong patogen

Un pas important contra les infeccions hospitalàries

PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

El retorn de Martin GuèrraAutora: Natalie Zemon Davis. Col·lecció Història. ISBN: 84-370-6109-1. Preu: 10,50 euros.

Un pagés imaginatiu, Arnau del Tilh,quasi havia aconseguit persuadir elsjutges del Parlament de Tolosa deLlenguadoc que ell era Martin Guèr-ra. També havia aconseguit enganyarla seua dona i la seua família. En pleprocés, però, un home coix es presen-ta davant la cort i s’identifica com l’autèntic MartinGuèrra. Aquest cas extraordinari capturà la imaginació demig Europa i la història d’aquell camperol occità de pro-cedència basca es convertí en una llegenda que encarahui és recordada a Occitània. Natalie Z. Davis ha escor-collat els arxius i els llibres que es van escriure en el seumoment sobre el cas per a trobar les causes que van con-duir Tilh a esdevindre un impostor.

Literatura, món,literatures

El sentit actual de la literatura ila crítica, el discurs públic, Mon-taigne i Joan Fuster, la literaturaautobiogràfica, La Divina Comè-dia, les relacions entre italians icatalans al llarg de la història o la tragèdia grega són al-guns dels temes d’aquestes pàgines, en què l’erudició,l’estil i la força de les idees estableixen un diàleg fecund.Saber parlar i escriure és el subtítol d’aquest recull, per-què el llenguatge hi és un dels temes recurrents: el llen-guatge parlat en públic.

Caràcters

La revista de llibres Caràcters,que edita l’Institut Interuniversitaride Filologia Valenciana, acaba detraure a la venda el seu número31. Les pàgines centrals estandedicades a Jep Gouzy, i s’hiinclou una entrevista amb el pintor i poeta Albert Ràfols-Casamada. L’entrevistat assenyala: “No vull fer pinturapoètica ni poesia pictòrica”. Aquest número publica articlesde Josep Piera –sobre els Evangelis traduïts per JoanFrancesc Mira–, de Felip Tobar –sobre els altres mons de laliteratura catalana– o Gustau Muñoz –sobre el momentactual de la cultura al País Valencià. També hi ha crítiquesdels darrers llibres de Ramon Lapiedra i de Ferran Garcia-Oliver, entre altres.

Director: Vicent Alonso. Número 31 de la segona època.ISSN: 1132-7820. Preu: 3 euros.

Autor: Joan Francesc Mira. Col·lecció Assaig.ISBN: 84-370-6101-6.Preu: 10 euros.

Seqüènciad’imatges enquè es visua-litza l’expres-sió de la pro-teïna codifi-cada pel genpatogen delfong Candidaalbicans.

Components del grup d’investigació autors del treball.

REDACCIÓ

Demà divendres, 20 de maig,Publicacions de la Universitat i elFòrum de Debats presentaran lacol·lecció Història i Memòria delFranquisme. L’acte començarà ales 20 hores a l’Aula Magna de l’e-difici de la Nau, i comptarà amb laintervenció del vicerector deCultura, Rafael Gil;el director dePublicacions de la Universitat,Antoni Furió; Ismael Saz, assessorde la col·lecció, i Santiago Carrillo.

La recuperació de la memòriahistòrica és una realitat després detants anys d’oblit. La dictadura fran-quista primer, i després una transi-ció plena de llums i ombres en elpunt d’aquella recuperació, no vanser els millors contextos perquè laII República i els personatges (cone-guts o anònims) que la van fer pos-sible el 1931 i van lluitar per ellades del colp d’Estat franquista del1936 foren recuperats de la seua in-visibilitat. Ara corren altres tempsi això es comprova en els nombro-sos estudis sobre aquella època i enels testimoniatges que no cessend’eixir a la llum per part d’algunsprotagonites d’aquells esdeveni-ments.

L’“ajornament del record”, comalgú anomena aquesta dilació, sem-bla que ha soltat el fre i la memò-ria és ja part inseparable de les pre-ocupacions culturals. En aquestalínia de recuperació memorialista,Publicacions de la Universitat deValència ha obert aquesta col·lec-ció. Han aparegut ja: Fascismo yfranquismo, d’Ismael Saz; Feixistes,rojos i capellans; de Ramir Reig iJosep Picó; Proceso a un maestrorepublicano, de Mari Cruz AltabertCuevas, Comisiones Obreras yrepresión franquista, de J. AlbertoGómez Roda, Franquisme i repres-sió (edició de Pelai Pagés), Lamemoria reprimida, de José A.Vidal Castany, i Nos quitaron lamiel. Memorias de una luchadoraantifranquista, de Rosalía Sender.

Santiago Carrillo presenta demà lacol·lecció sobreel franquisme

12 19 MAIG 200512 NÚM. 235 ÚLTIMAREDACCIÓ

Un total de 10 universitats (laCorunya, Balears, Alacant, Cadis,Cardenal Herrera, Catòlica deSant Antoni, Las Palmas de GranCanària, Politècnica deCartagena, Politècnica deValència i Universitat deValència) es van donar cita alClub Nàutic Calp, amb el qual laUniversitat de València realitzades del 1999 (quan es va iniciarla commemoració dels cincsegles de la seua existència) untorneig universitari que venia asubstituir un inexistent Campio-nat d’Espanya Universitari. Entotal en el I Campionat d’Espa-nya Universitari de Vela partici-paren 36 esportistes (31 homes i5 dones) que componien unes tri-pulacions que navegaran en J-22,uns barcos proporcionats pel clubde set metres d’eslora. La prin-cipal diferència amb altres com-peticions com ara la 32 Copa del’Amèrica és que en aquestaúltima cada tripulació disposa delseu propi vaixell i és el factor tec-nològic crucial per al desenvo-lupament de la prova a diferèn-cia del torneig universitari. LaUniversitat de les Illes Balears,seguida de la d’Alacant i laPolitècnica de València es vanimposar en aquesta competicióuniversitària de gran espectacu-laritat perquè totes les tripula-cions eixien al mateix temps i amés es va arbitrar des de l’aigua.La Universitat va quedar cin-quena.

D’altra banda, el Campionatd’Espanya Universitari d’Orien-tació va reunir 123 esportistes(77 homes i 46 dones) procedentsde 33 universitats. La fita, a mésde batre’s un rècord de partici-pació, va servir per a conéixer unesport com l’orientació l’objec-tiu del qual és que el participantrealitze en el menor temps pos-sible un recorregut marcat en elpla i sobre el terreny per punts

de control. Cada vegada quepassa per una balisa el corredors’identifica a través d’un xip enquè queda enregistrat el tempsen què va aconseguir eixe punten arribar a meta. En la carreraes van imposar el finlandés Jukka

Kokkoniemi (Universitat Pablod’Olavide) i Esther Gil, de laUniversitat d’Alacant, que ésl’actual campiona d’Espanya encategoria absoluta. En el podi perequips la Universitat d’Alacantva ocupar la primera posició,

seguida de la Universitat deValència.

Però més enllà dels resultats,ambdós campionats han constituïtuna oportunitat excel·lent peramalgamar dues localitats tanequidistants geogràficament,orogràficament i sociològicamentcom la marinera Calp (20.000habitants) i la muntanyencaTitagües (547 habitants) a travésde l’esport. I perquè 60 volunta-ris, tots estudiants de la Universitatde València, convisqueren ambesportistes, entrenadors i caps dedelegació en les distintes seccions(secretaria general, premsa, trans-ports, protocol...) mentre va durarel somni de la competició.

La Universitat de València acaba d’organitzardos Campionats d’Espanya Universitaris: el devela (9-12 de maig) en aigües de Calp, que alseu torn és el primer que se celebra en la histò-ria de l’esport universitari espanyol, i el d’orienta-ció (9-11) a Titagües. Es va convertir així en l’ú-nica universitat valenciana que va organitzar el2005 Campionats d’Espanya Universitaris.

La Universitat, seu de la Vela i l’Orientació

REDACCIÓ

El Club Esportiu d’HandbolFemení de la Universitat deValència, que aquesta tem-porada ha disputat la lligade Primera Autonòmica,acaba de pujar a PrimeraDivisió Nacional, la catego-ria justament anterior a laDivisió d’Honor, la màxima.És la primera vegada quel’equip d’handbol femení dela Universitat puja a aquestacategoria.El conjunt entrenat perSagrario Santana ha acon-seguit aquest èxit desprésde quedar segon en la lligaautonòmica en la qual parti-cipaven 16 equips i poste-riorment repetir aquestagesta, quedant en el mateixlloc en la fase d’ascens quees va disputar a Ermua(Biscaia), on van competir 6equips procedents de totaEspanya i de la qual vanpujar-ne 2.Cal destacar que la meitatde la plantilla de l’equiptambé es va proclamar sub-campiona autonòmica en lalliga que disputen sis univer-sitats valencianes(Universitat de València,Politècnica de València,Universitat d’Alacant,Universitat MiguelHernández, UniversitatJaume I i Cardenal Herrera-CEU), coneguda com CADU(Campionat Autonòmicd’Esport Universitari), cosaque els va permetre accedirdirectament al Campionatd’Espanya Universitari deGranada, al qual arriben les8 millors universitats delpaís. És el sisé any conse-cutiu que l’equip femení ar-riba a la final, encara queen aquesta edició una indis-posició gàstrica en la majo-ria de jugadores va malme-tre un lloc en el podi final.Però l’handbol no és l’únicequip que es jugava l’as-cens aquesta temporada. Apartir de hui dijous 19 i finsal pròxim 22 de maig elClub Esportiu de laUniversitat de València dis-putarà la fase d’ascens aPrimera Divisió en la FaseFinal del Campionat d’Espa-nya Femení, categoriasènior. El campionat, queestà organitzat per la ReialFederació Espanyolad’Hoquei, la seua homòlogavalenciana i la Universitatde València es disputarà alPoliesportiu Municipal delSaler. En aquesta fase d’as-cens participaran 8 equips.L’únic valencià és l’equip dela Universitat, els altres pro-cedeixen de Catalunya,Madrid, Canàries, Galícia iel País Basc.

L’handbolfemení, en primeradivisió