9
NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 La revista del vostre equip d’Atenció Primària salut Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi www.aprimariavsg.com www.fersalut.cat fer LA PREVENCIÓ, l’única clau per evitar la sida actualment

NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 fer www ......NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 La revista del vostre equip d’atenció primària salut Atenció Primària Vallcarca

  • Upload
    others

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 fer www ......NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 La revista del vostre equip d’atenció primària salut Atenció Primària Vallcarca

NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013

La revista del vostre equip d’atenció primària

salut Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

www.aprimariavsg.comwww.fersalut.catfer

La prevenció,l’única clau per evitar la sida actualment

Page 2: NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 fer www ......NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 La revista del vostre equip d’atenció primària salut Atenció Primària Vallcarca

Editorial SumariAtenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

és una publicació gratuïta,

promoguda pels centres d’Atenció

Primària autogestionats amb l’objectiu

d’impulsar els hàbits saludables

de la població.

Web revista: www.fersalut.catQualsevol suggeriment o comentari el

podeu expressar per telèfon al

93 446 02 33 o per internet a l’adreça

electrònica [email protected]

salutfer

Nous projectes per a un nou any

Els equips d’Atenció Primària Vallcarca i Sant Gervasi posen al servei dels seus usuaris una nova via de

comunicació directa amb els professionals del centre: el CANAL PACIENT.

Es tracta d’un portal que permet l’intercanvi segur i bidireccional de consultes per escrit, documents

i altres dades entre els usuaris i els professionals:

Els usuaris podran participar activament fent arribar al seu metge o infermera per correu electrònic •

dubtes o consultes, informar sobre el seguiment de patologies, fer consultes de tipus administratiu o

referents a la recepta electrònica o enviar dades de controls periòdics (controls de tensió, nivells de

glucosa en sang, seguiment del pes...).

Els professionals podran contestar les consultes en poques hores i enviar els resultats de les analítiques •

adjuntant la seva valoració i el pla d’actuació adequat.

Un servei complementariEl servei és ideal per a usuaris ja coneguts i complementa

i posa en valor les visites presencials tradicionals que

sempre seran necessàries per als casos més complexos.

Podeu trobar més informació accedint-hi des de la

nostra web (www.aprimariavsg.com) o bé directament

des de https://portal.aprimariavsg.com.

activitats i tallersSeguint el calendari anual d'activitats adreçades a

la comunitat, durant els mesos de desembre i gener

s’està realitzant al centre la segona edició del Curs de

Pacients Crònics, que en col·laboració amb la Universitat

de Pacients dóna coneixement i eines per millorar la qualitat de vida d’aquells afectats per una malaltia

crònica. També hem dut a terme per primera vegada un taller adreçat a persones que tenen cura de pacients

dependents i que ha estat molt ben acollit. Com cada any s’iniciaran també els tallers de tai-txi, memòria i

tots aquells que programem per tal de millorar l’estat de salut de la població gran. A més, seguim amb èxit

amb el grup de lactància i els tallers de massatge infantil i incontinència urinària, entre d’altres.

psicoteràpia breUEl passat mes d’octubre vam incrementar la nostra oferta de Serveis Complementaris no finançats pel

sistema públic amb una consulta de pSICOTERÀpIa BREU. Aquesta proposta s’incorpora a les ja existents:

podologia, estudi de la marxa, medicina esportiva i odontologia complementària. Els vostres professionals

de confiança us poden donar mes informació i en breu la podreu trobar també a la web.

En èpoques de restriccions pressupostàries, els professionals dels vostres centres d’Atenció Primària fem un

esforç d’imaginació i inversió per intentar seguir millorant els serveis que posem a la vostra disposició.

Us agraïm la vostra confiança.

Dr. Lluís Gràcia pardo Director

Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi

En èpoques de restriccions pressupostàries, els professionals fem un esforç d’imaginació i inversió per intentar seguir millorant els nostres serveis

salutfer2

CRÈD

ITS

VIURE JOVE 15Tu preguntes, nosaltres responemInforma’t de tot allò que et preocupa! En aquest

cas, parlem dels col·lectius als quals es recomana

la vacuna de la grip, de les opcions de voluntariat

que tenim i de la interrupció de la menstruació.

SER PARES 12 - 13Ajudar els fills a viure el dolQuan algú conegut mor, pot ser difícil saber com

hem d’ajudar els nostres fills a encarar aquest

fet, sobretot si nosaltres també estem vivint el

nostre propi dol.

GENT GRAN 11Jubilació sexual?La vellesa és una nova etapa de la vida que com-

porta una sèrie de canvis fisiològics, psicològics

i socials. Aquests canvis no haurien de ser un

impediment per a l’activitat sexual.

LA PARELLA 10 Per evitar la sida, prevenció!A l’espera de trobar una vacuna eficaç contra la

sida, el millor mecanisme per fer front a aquesta

malaltia que contrauen cada any més de 600

catalans és la prevenció.

EL CAP DESTACA... 4 - 5Canal Pacient, un nou serveiL'Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi posa en

marxa el Canal Pacient, un nou servei que permetrà

a tots els usuaris contactar més fàcilment amb

el centre i seguir l’evolució de la seva salut dia a dia.

SALUT 8 - 9Fitoteràpia: el poder de les plantesGràcies a la cultura popular coneixem remeis caso-

lans que ens ajuden a combatre alguns problemes

de salut. Són plantes naturals que tenen propietats

antisèptiques, astringents, expectorants, etc.

salutfer 3

salutfer pREMI JaUME aIGUaDERI MIRÓ a La MILLOR

COMUNICaCIÓ SaNITÀRIa

és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès,

EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic.

Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Mònica Coll (EAP Poble-sec), Maria Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP

Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Sara Argelés (Albera Salut), Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost) i Roger

Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària).

Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 [email protected]

Dip. Legal: B-41601-2003.

Page 3: NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 fer www ......NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 La revista del vostre equip d’atenció primària salut Atenció Primària Vallcarca

Donar-se d’altaPer donar-se d’alta a aquest nou servei,

només cal adreçar-se a la recepció del CAP.

Els únics requisits són:

Pertànyer a aquest centre de salut.•

Tenir un correu electrònic.•

Oferir un mòbil de contacte.•

Trobareu més informació a https://portal.

aprimariavsg.com/capac/.

El nostre centre estrena el canaL pacient

L’Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi

posa en marxa el Canal Pacient, un nou

servei que permetrà a tots els usuaris

contactar més fàcilment amb el centre i se-

guir l’evolució de la seva salut dia a dia, sense

desplaçaments ni cues. El Canal Pacient és una

plataforma interactiva i segura per als usuaris,

que facilita la comunicació entre el pacient i

El Canal pacient és una plataforma interactiva i segura que facilita la comunicació entre el pacient i el professional

el professional sanitari. Només cal accedir a la

web https://portal.aprimariavsg.com/capac/.

consUltes Des De casaEls usuaris podran fer un seguiment molt més

directe i constant de l’estat de la seva salut

perquè a través d’aquest portal podran con-

sultar diferents serveis: l’historial mèdic, els

informes de salut, les analítiques, la medi-

cació, el carnet de vacunes, etc.

comUnicació DirectaAmb l’objectiu de facilitar al màxim la comu-

nicació entre professional i pacient, els usu-

aris podran consultar amb el seu metge i in-

fermera assumptes com l’evolució de la seva

salut, les malalties i els seus condicionants, els

tractaments curatius i preventius disponibles

per a cada cas, etc. Val a dir, però, que aquest

servei no substituirà en cap cas les consultes

tradicionals al centre de salut, sinó que serà

complementari.

serveis 'online'Gràcies al nou portal, molts dels serveis per

als quals fins ara els pacients necessitaven

desplaçar-se fins al centre, a partir d’aquest

moment podran realitzar-se de forma molt

més senzilla, amb un sol clic, sense sortir de

casa. En són un exemple tràmits com dema-

nar cita, imprimir comunicats de baixa laboral

o la recepta electrònica, sol·licitar inscripci-

ons a cursos i tallers, etc.

TENIR LíNIA DIRECTA Amb EL CENTRE DE SALUT, SENSE DESPLAçAmENTS NI CUES. AqUEST éS UN DELS GRANS AVANTATGES DEL NOU SERVEI.

salutfer4 salutfer 5

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Page 4: NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 fer www ......NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 La revista del vostre equip d’atenció primària salut Atenció Primària Vallcarca

El monestir de Poblet va ser l’escenari

de les XVI Jornades ACEBA, que cada

any reuneixen els professionals dels

diferents equips d’Atenció Primària autogestio-

nats de Catalunya, entre ells l’ABS Alt Camp Oest,

amfitrió del present certamen amb el suport i la

col·laboració dels laboratoris Menarini. Amb el

títol "Avançant amb valor afegit", les Jornades

ACEBA 2012 van crear un entorn de debat, opinió

i reflexió al voltant de la praxi de la Responsabili-

tat Social Empresarial (RSE), la gestió i abordatge

de la cronicitat i els usos i funcionalitats de les

TICs. Hi van participar una trentena de ponents i

gairebé 200 assistents.

A més de la presentació d’aplicacions de salut

per deixar de fumar, millorar la comunica-

ció metge-pacient, facilitar les donacions de

sang, etc., els assitents van gaudir d’una ex-

periència pràctica amb aquestes apps, gràcies

al taller “Apps tast”.

LES NOVES TECNOLOGIES I LES apLICaCIONS DE SaLUT pER a MòBILS VaN SER ELS TEMES CENTRaLS DE LES XVI JORNaDES aCEBa, UN fòRUM D’INTERCaNVI DE CONEIXEMENT ENTRE pROfESSIONaLS SaNITaRIS.

Les tics i Les apps de salut centren les XVI Jornades ACEBA

reconeixement als professionalsEl conseller de Salut de la Generalitat de Ca-

talunya, Boi Ruiz, va inaugurar les Jornades

agraïnt la gestió dels professionals sanitaris

en un context econòmic complex com és l’ac-

tual. L’acte va comptar també amb l’assistèn-

cia del delegat territorial del Govern de la Ge-

neralitat de Catalunya a Tarragona, Joaquim

Nin; el director dels Serveis Territorials de

Salut a Tarragona, Josep Mercadé; l’abat de

Poblet, Josep Alegre; l’alcalde d’Alcover, An-

ton Ferré; el president en funcions del Consell

Comarcal de la Conca de Barberà, Josep Amill,

i el president de l'Associació Catalana d'Enti-

tats de Base Associativa, Joan M. Aranalde.

crear Una ebaEn aquesta ocasió el certamen va incloure

un taller-debat sobre què és una Entitat de

Base Associativa (EBA) i com crear-la, dirigit

a tots aquells professionals interessats a co-

nèixer el model d'Equip d'Atenció Primària

autogestionat, així com el seu funcionament

i la seva gestió.

A l'acte de cloenda es va fer entrega del

premi a les millors idees del Concurs d'Ide-

es 2012. El concurs es va obrir a idees noves

i eficients per a l'optimització i la millora

de la praxi professional. Els guanyadors van

ser l'ABS Centelles i l'EAP Sarrià-Vallvidre-

ra-les Planes.

Una trentena deponents i gairebé 200assistents van participara les Jornades aCEBa2012, organitzades pel Cap d’alcover

És una teràpia col·laborativa entre el pacient, que coneix millor que ningú la seva dificultat, i el professional, que sap com ajudar-lo

salutfer6

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Nou servei de psicoteràpia breu: orientats a La soLucióQuan es pensa a demanar ajuda a

un terapeuta, ens pot tirar enrere

la imatge preconcebuda del divan i

les sessions infinites. Però, no hi ha res més

allunyat de la psicoteràpia breu. Dos dels

tres especialistes que ofereixen aquest servei

complementari a l'edifici Pedraforca, ens en

fan cinc cèntims.

Bet font • prové del camp dels serveis

socials i té 15 anys d'experiència tant

en teràpia individual, com d'orientació

a les famílies i als infants.

Víctor amat• és el director del Centre de

Teràpia Breu i codirector del postgrau de

Teràpia Breu a la Universitat de Girona.

Quina és la particularitat de la psicoterà-

pia breu?

B.f.: Està orientada a la solució, no a les causes

del problema, ni al perquè. És tracta d'orientar la

persona cap a on vol anar, l'ajudem a fer les coses

d'una altra forma.

Com funciona?

V.a.: No és una teràpia d'estirar-se en un divan, sinó

de provar coses. La nostra feina és trobar allò que la

persona pot fer, allò que realment la pot ajudar.

B.f.: És una teràpia col·laborativa. El pacient és

qui millor coneix la seva dificultat, nosaltres som

EL NOSTRE CENTRE ha pOSaT EN MaRXa UNa SÈRIE DE SERVEIS COMpLEMENTaRIS NO fINaNçaTS QUE aMpLIEN L'OfERTa DE SaLUT pER BRINDaR UNa aTENCIÓ MÉS COMpLETa a TOThOM. EN aQUEST NÚMERO US pRESENTEM La pSICOTERÀpIa BREU.

els que sabem millor com ajudar el pacient a

adoptar una altra estratègia que obtingui resul-

tats diferents.

Aprofitem l'espai entre sessió i sessió (normalment

uns 15 dies) per demanar a la persona que provi de

fer coses diferents de les que feia i que investi-

gui què passa quan ho fa.

Quins problemes pot re-

soldre?

V.a.: Treballem tot tipus

de dificultats psicolò-

giques, com poden ser

depressions, fòbies, ob-

sessions, dificultats relaci-

onals, crisis vitals o familiars.

No només oferim teràpies indi-

viduals, sinó que també treballem amb

salutfer 7

parelles o famílies. La psicoteràpia funciona

molt bé amb les coses de nens, amb les coses

quotidianes.

així doncs, tracteu problemes de fons o difi-

cultats més puntuals?

V.a.: La teràpia breu considera que

en realitat tot és puntual, no hi

ha res de fons. El que passa

és que si s'ajunten diver-

ses puntualitats, et donen

molts maldecaps.

B.f.: Llavors cal començar

per una. Nosaltres ajudem

la persona a prioritzar.

Els resultats els podem esperar a

curt o mitjà termini?

B.f.: Nosaltres establim un màxim de 10 sessions

per valorar si la dificultat que s'està treballant ha

millorat. Si s'ha aconseguit i quedés alguna cosa

més per fer, podríem continuar.

V.a.: Encara que habitualment en 4 o 5 sessions

la persona troba una millora. Això no vol dir una

resolució total, però sí veure que ha fet un canvi.

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

ENS PODEU TRObAR A LA

TERCERA PLANTA DE L’EDIFICI PEDRAFORCA.

méS INFORmACIó, TARIFES I CITES AL

93 259 44 29

Redacció i fotografia Mercè aguilar Periodista

EAP Vallcarca - Sant Gervasi

Page 5: NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 fer www ......NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 La revista del vostre equip d’atenció primària salut Atenció Primària Vallcarca

apLicació soBre MaLaLties coMunes

Infeccions:• lavanda, sàlvia i farigola.

Irritació cutània:• ortiga i farigola.

Pit carregat:• llorer i farigola.

mal de cap:• lavanda, menta i farigola.

Còlic:• anet, fonoll i menta.

Depressió: • alfàbrega, lavanda, cama-

milla, melissa i sàlvia.

Digestió pesada:• fonoll, julivert, ro-

maní i farigola.

Retenció d’orina:• fonoll, romaní i

farigola.

Flatulència:• fonoll, marduix, menta

i farigola.

Restrenyiment:• llorer.

Cremades:• lavanda, farigola i àloe

vera.

I CONTRA LES GRIPS I ELS REFREDATS...

GINGEbRE: a més de ser un bon antiviral molt recomanat per combatre refredats i congestions,

també aporta beneficis per la febre, les malalties reumàtiques i els problemes gastrointestinals, entre

d’altres. Pels refredats, hem de bullir dues cullerades de gingebre fresc ratllat en mig litre d’aigua

durant 15 minuts i deixar-ho reposar uns 10 minuts. En podem prendre dues tasses diàries, i per

augmentar-ne l’eficàcia es pot barrejar amb el suc de mitja llimona.

CREIxEN: amb propietats antivirals i antitèrmiques i amb un elevat contingut de vitamina C i vi-

tamina A, és útil per alliberar símptomes que poden aparèixer amb el refredat o la grip (tos, afonia,

febre, nas tapat, etc.). Es pot ingerir en forma de xarop i prendre’n quatre cullerades diàries.

VIOLETA: les infusions de violeta amb suc de llimona ajuden a disminuir els símptomes habi-

tuals dels refredats i les grips. Per fer la infusió, hem de posar una culleradeta de flors seques per

cada tassa d’aigua. S’aconsella beure’n tres tasses al dia amb una mica de suc de llimona.

Salut

salutfer 9

LA mEDICINA hA AVANçAT GRàCIES AL CONEIxEmENT DE LES PROPIETATS CURATIVES DE LES PLANTES, qUE S’hA TRANSmèS AL LLARG DELS SEGLES ENTRE TOTES LES CULTURES.

Fitoteràpia:el poder de les plantes

A partir del que sabem de cada planta,

actualment tenim la possibilitat de

fabricar cada principi actiu al labo-

ratori, sense necessitat d’anar al bosc a collir

allò que necessitem. Però hi ha encara una

cultura popular que ens permet tenir uns

remeis “casolans” o tradicionals, a l’abast de

tothom, i que amb uns mínims coneixements

ens ofereixen solucions a alguns problemes.

propietats D’aLGunes pLantesAlfàbrega• : aromàtica, digestiva, an-

tiespasmòdica i antiinflamatòria.

Eucaliptus:• antisèptica, balsàmica i

expectorant.

Fonoll: • aromatitzant, digestiu, diü-

rètic, antiespasmòdic, expectorant i

tonificant.

Llorer: • aromatitzant, balsàmic, se-

dant, antisèptic i antisudorífic.

Camamilla: • antiespasmòdica, anti-

inflamatòria, sedant i tonificant.

melissa:• aromatitzant, digestiva i

sedant.

menta: • antisèptica, digestiva, anti-

espasmòdica i antiinflamatòria.

Orenga:• digestiva, antiespasmòdica,

expectorant, antisèptica i tonificant.

Romaní:• digestiu, diürètic, tonificant

i antisèptic urinari.

Sàlvia:• antiespasmòdica, expecto-

rant, antiinflamatòria, antisèptica i

antisudorífica.

Farigola:• astringent, balsàmica, ex-

pectorant, sedant i antisèptica.

Valeriana:• ansiolítica, antiespasmò-

dica i sedant.

coM Les preparareMInfusió:1. trossegem la planta o fulla i la

posem en un recipient on aboquem aigua

bullint. Ho deixem reposar fins que es re-

fredi, ho colem i ho espremem per alliberar

el màxim de principis actius. Ho deixem re-

posar i, posteriorment, escalfem ja l’aigua

infusionada. Es pot donar beguda, però

també es pot aplicar en compreses, garga-

rismes i rentats.

maceració:2. deixem durant un temps

molt variable (fins a un mes) la planta

o herba que vulguem macerar amb ai-

gua, o juntament amb alcohol per fer

una beguda digestiva o un licor, en una

proporció diferent segons la graduació

que li vulguem donar.

Suc:3. espremem la planta, fulla o herba.

xarop4. : és una tècnica per millorar el sabor

de la substància que volem preparar. Nor-

malment s’empra un suc que es combina

amb aigua i sucre a diferentes proporcions

per obtenir un líquid dens, de sabor agra-

dable. Aquesta fórmula està totalment

prohibida a persones diabètiques o obeses.

És una via molt excepcional.

salutfer8

En record de Joan Riera, amb agraïment.

I CONTRA LES GRIPS I ELS REFREDATS...

GINGEbRE: a més de ser un bon antiviral molt recomanat per combatre refredats i congestions,

també aporta beneficis per la febre, les malalties reumàtiques i els problemes gastrointestinals, entre

d’altres. Pels refredats, hem de bullir dues cullerades de gingebre fresc ratllat en mig litre d’aigua

durant 15 minuts i deixar-ho reposar uns 10 minuts. En podem prendre dues tasses diàries, i per

augmentar-ne l’eficàcia es pot barrejar amb el suc de mitja llimona.

CREIxEN: amb propietats antivirals i antitèrmiques i amb un elevat contingut de vitamina C i vi-

tamina A, és útil per alliberar símptomes que poden aparèixer amb el refredat o la grip (tos, afonia,

febre, nas tapat, etc.). Es pot ingerir en forma de xarop i prendre’n quatre cullerades diàries.

VIOLETA: les infusions de violeta amb suc de llimona ajuden a disminuir els símptomes habi-

tuals dels refredats i les grips. Per fer la infusió, hem de posar una culleradeta de flors seques per

cada tassa d’aigua. S’aconsella beure’n tres tasses al dia amb una mica de suc de llimona.

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Page 6: NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 fer www ......NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 La revista del vostre equip d’atenció primària salut Atenció Primària Vallcarca

teLèFon D’inForMació

El Departament de Salut disposa d’un

telèfon d’informació confidencial de

la sida, el 900 21 22 22. D’aquesta

manera es dóna resposta a les neces-

sitats informatives de la població i es

facilita l’accés als recursos assisten-

cials. Aquest intercanvi té lloc de for-

ma anònima, confidencial i gratuïta.

L’1 de desembre va ser el Dia Mundial con-

tra la Sida, una malaltia que malgrat dei-

xar de ser temuda per la societat encara

avui marca el dia a dia de 33 milions de persones

al món. La sida és una malaltia infecciosa pro-

duïda pel virus de la immunodeficiència humana

(VIH). Els avenços aconseguits en els tracta-

ments antiretrovirals han permès reduir

dràsticament la taxa de mortalitat en

aquests pacients i millorar la seva quali-

tat de vida. Per això, erròniament, sovint

es considera una malaltia superada. Cal

destacar que malgrat l’efectivitat en els

tractaments, els pacients que tenen

sida es veuen condicionats a con-

viure amb una malaltia per a la

A L’ESPERA DE TRObAR UNA VACUNA EFICAç CONTRA LA SIDA, EL mILLOR mECANISmE PER FER FRONT A AqUESTA mALALTIA qUE CONTRAUEN CADA ANy méS DE 600 CATALANS éS LA PREVENCIó.

qual s’han de medicar diàriament i sense descans,

a més de seguir les visites pautades i de patir els

efectes secundaris de la medicació.

Només fa trenta anys que es coneix l’existència de

la sida i en aquest temps s’ha trobat la causa de

la infecció i un tractament capaç de controlar-la.

El següent pas és cercar la vacunació que permeti

la cura de la malaltia, i és en aquesta direcció

que es dirigeixen la gran majoria d’esforços

de la investigació. Malgrat tots els avenços

científics, el nombre de nous afectats no

deixa de créixer any rere any. És per aquest

motiu que la conscienciació i la prevenció

continuen essent clau per evitar nous

contagis, entre altres coses perquè hi

ha un gran nombre d’afectats que

desconeix la seva situació. Sense anar gaire més

lluny, es calcula que a Espanya hi ha entre un 30

i un 40% de la població amb VIH (unes 50.000

persones) que ignora que n’està afectada.

com pUc contagiar-me?El virus de la sida està present en fluids com la

sang, la saliva, el semen i las secrecions. Només

en els casos en què la concentració del virus és

suficientment elevada, com succeeix de vegades

amb el semen o les secrecions vaginals, es produ-

eix la infecció. Així doncs, ja fa més de dues dèca-

des que el preservatiu es va erigir com un mètode

eficaç per evitar el contagi d’aquesta malaltia de

transmissió sexual. Cal tenir present, a més, que

durant l’embaràs, una dona amb sida pot trans-

metre també la malaltia al fetus. Una altra via de

contagi són les xeringues compartides.

resolDre incertesesSi penseu que podeu haver contret la sida, el

millor és sortir ràpidament de dubtes. Només cal

que sol·liciteu unes anàlisis de sang específiques

per a la detecció de la sida al vostre metge de

família. Per a una màxima fiabilitat dels resultats,

cal fer aquesta prova trancorreguts tres mesos

des de la pràctica de risc. Recordeu que la prova

no és una mesura preventiva, sinó que permet

resoldre incerteses i diagnosticar altres malalties

de transmissió sexual (MTS), com poden ser l’he-

patitis B i C.

salutfer10 salutfer 11

La parella

Pot ser que l’activitat sigui diferent si es

compara amb l’època de joventut, i es pot

veure disminuïda la freqüència de certes

pràctiques com, per exemple, el coit; en canvi,

d’altres es poden veure incrementades: petons,

carícies... Amb l’edat, la dona no perd la capacitat

física per a l’orgasme ni l’home perd la capacitat

per a l’erecció i l’ejaculació, però gradualment es

fa més lenta la reacció als estímuls sexuals.

saber aDaptar-se al momentPer seguir gaudint de la sexualitat és imprescindi-

ble adaptar-se a aquesta nova situació de la vida.

La satisfacció sexual no té per què decréixer. Hi

ha certs aspectes que no varien amb l’edat com,

per exemple, els interessos sexuals, la capacitat

d’enamorament i la identitat sexual.

Des de la menopausa disminueixen els nivells

d’estrògens, això pot produir uns canvis en els

genitals: disfunció en la lubricació vaginal, dis-

minució de l’erecció dels mugrons, i descens en la

intensitat i el rubor de l’orgasme. Això pot produ-

ir por del dolor i generar, doncs, una reducció de

l’activitat sexual i, en conseqüència, un increment

de la falta de lubricació.

LA VELLESA éS UNA NOVA ETAPA DE LA VIDA, qUE COmPORTA UNA SèRIE DE CANVIS FISIOLòGICS, PSICOLòGICS I SOCIALS. AqUESTS CANVIS NO hAURIEN DE SER UN ImPEDImENT PER A L’ACTIVITAT SExUAL.

La intimitat i el sexe hauria de ser una cosa que cada persona pogués elegir, sense cap mena de pressió, crítica ni prejudici

Gent gran

La prevenció,l’única clau per evitar la sida actualment JuBiLació

sexuaL?

Els homes també poden observar canvis i ne-

cessitar més estimulació per a l’erecció. L’ús

excessiu d’alcohol, de certes medicacions i

d’altres drogues pot alterar l’erecció de l’home

i reduir el desig sexual de la dona, per això és

important consultar amb el metge les alteraci-

ons detectades, ja que es podria valorar un canvi

en la medicació. Una altra disfunció que poden

tenir és impotència, que es defineix com la im-

possibilitat de tenir una erecció i/o ejaculació.

Aquesta disfunció pot ser ocasional i ser causada

per factors psicològics o per malalties cròniques.

Per tant, és important informar el vostre equip

d’atenció primària si teniu aquest problema.

També pot alterar la relació sexual el sentiment

conseLL proFessionaLS’ha d’entendre la sexualitat com a font •

de plaer i de comunicació.

No s’han d’oblidar els petons, les caríci-•

es i l’erotisme.

És important no centrar-se en l’orgasme.•

L’excitació lenta no ha de provocar an-•

sietat: és allargar el plaer.

No sempre la sexualitat va acompa-•

nyada de parella estable, en aquest cas

és important l’ús del preservatiu com a

mètode de prevenció en malalties de

transmissió sexual.

La gent gran té dret, com la resta de •

persones, a fer un exercici lliure de la

seva sexualitat.

També es pot gaudir de la masturbació •

(no només com una altra opció en re-

lacions de parella, sinó també com un

complement).

Cal recordar que existeixen diverses •

ajudes com: lubricants, tractaments

per millorar l’erecció, etc. Recoma-

nem sempre preguntar als professi-

onals sanitaris.

recoManacions:Filmografia: • La vida empieza hoy,

Tapes, El diario de Noa, El estanque

dorado, Volver a empezar i El hijo de

la novia.

Llibres: • La sonrisa etrusca i Los

puentes de Madison.

de pèrdua d’atractiu (sobretot comparat amb la

joventut), la creença que la pobra resposta sexual

correspon a falta d’afecte o desig i la manca de

comunicació entre la parella.

Per fruir del sexe és important recordar que no

tot es redueix al coit, i que no cal seguir el pro-

totip de la sexualitat juvenil. Cal recordar que les

persones grans conserven tots els seus drets se-

xuals: seduir, enamorar, acariciar, tocar, gaudir…

Mònica Coll

Infermera

CAP Les Hortes

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Page 7: NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 fer www ......NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 La revista del vostre equip d’atenció primària salut Atenció Primària Vallcarca

BiBLioGraFia:Robert A. Monroe, • El viaje definitivo,

Luciérnaga, Barcelona, 1995.

Kübler-Ross, E. • La muerte: un amane-

cer, Luciérnaga, Barcelona, 1989.

Broggi, M.A, • Por una muerte sin lágri-

mas, Flor del viento ediciones, Barcelo-

na, 1995.

Gracia, D. • Fundamentos de bioética,

Eudema, Madrid, 1989.

Parkes, C.M. • Il lutto: Studi sul cordoglio

negli bambini, Feltrinelli, Milano, 1980.

Gent gran

salutfer 13salutfer12

qUAN ALGú CONEGUT mOR, POT SER DIFíCIL SAbER COm hEm D’AJUDAR ELS NOSTRES FILLS A ENCARAR AqUEST FET, SObRETOT SI ESTEm VIVINT EL NOSTRE PROPI DOL. TOT EL qUE ELS NENS PODEN ARRIbAR A ENTENDRE DE LA mORT DEPèN àmPLIAmENT DE L’EDAT DE L’INFANT, DE LES SEVES ExPERIèNCIES VITALS I DE LA SEVA PERSONALITAT.

Hi ha, però, uns quants punts que sem-

pre val la pena recordar. En primer lloc,

és molt important explicar la mort en

termes que l’infant ho pugui entendre. S’ha de

ser honest amb ell i animar-lo a preguntar. Això

pot ser dur, perquè és probable que nosaltres

no sapiguem totes les respostes, però és una

forma de crear una atmosfera oberta i de con-

fiança. Hem d’intentar transmetre el missatge

que no hi ha una manera bona o dolenta de

passar el dol.

fícil entendre que el difunt no podrà tornar, i

encara que sigui frustrant, hem de persistir di-

ent que la persona ha mort i que no pot tornar.

S’han d’evitar els eufemismes com que el mort

“se n’ha anat”, “s’ha adormit” o “s’ha perdut”,

ja que l’infant ho comprèn de manera literal i

pot tenir por d’anar a dormir o patir si sent que

algú se’n va.

També s’ha de tenir en compte que les pregun-

tes que pugui fer l’infant a vegades semblen

més profundes del que realment són: quan un

per als més petits es fa difícil entendre que el difunt no podrà tornar; hem de persistir dient que la persona ha mort i que no pot tornar

fins a 6 anysL’infant menor de 6 anys té una manera molt

literal de veure el món, així doncs, se li ha d’ex-

plicar la mort en termes bàsics i concrets: si el

difunt estava malalt o era molt gran se li pot

dir que el seu cos no funcionava prou bé i que

els metges no el van poder curar. Si algú mor

de sobte com en un accident, podríem dir-li

que per aquest motiu, el seu cos es va aturar:

haurem d’explicar que morir vol dir que el cos

deixa de funcionar. Per als més petits es fa di-

Ser pares

aJuDant eL nostre FiLL a copsar millor la mort

nen de 5 anys pregunta on és ara

algú que ha mort, no està pregun-

tant si hi ha una altra vida. Proba-

blement se sentirà més satisfet de

saber que el mort ara és al cemen-

tiri, independentment de si és un bon moment

per compartir les nostres creences si són part

de la nostra vida.

menys De 10 anysEntre 6 i 10 anys, l’infant comença a copsar la

finalitat de la mort, encara que no arribi a en-

tendre que això passarà a tot ésser vivent algun

dia. És típic que, per exemple, a 9 anys pensin

que desitjant molt que l’àvia no mori, no mo-

rirà. Sovint en aquesta edat els infants perso-

nifiquen la mort, per exemple, en un fantasma.

Se’ls ha de reconfortar i sempre copsaran millor

el tema si se’ls explica en termes simples, clars

i honestos.

el Dol a l’aDolescènciaQuan s’aproximin a l’adolescència, els infants

aniran entenent que tot ésser viu algun dia

morirà sense que això depengui de les seves

intencions. A mesura que vagin creixent, sor-

giran més preguntes. Per exemple, si l’amic del

nostre fill de 16 anys mor en un accident de

trànsit, pot ser que no vulgui pujar més a cap

cotxe. En aquest cas s’ha d’intentar emfatitzar

la por que fan els accidents de trànsit i com és

de trista la pèrdua d’un amic. És un bon mo-

ment per introduir la qüestió de les maneres

que tenim de mantenir-nos sans i estalvis, com

és el cas de no entrar en un cotxe on el conduc-

tor hagi begut o bé la necessitat de posar-se

sempre el cinturó de seguretat. Els adolescents

es pregunten ja pel “sentit” de la mort i moltes

vegades no busquen contestes literals de per

què ha mort algú pròxim a ells, sinó que aquest

fet els permet començar a explorar el “sentit

de la vida”. Amb ells, però, també comencen els

sentiments de culpa, sobretot si el mort és al-

gun dels seus amics. Sigui com sigui, el millor

que podem fer és encoratjar-los a expressar i

compartir el dolor que senten.

sUport professionalHem de recordar que el pediatre o metge de

família ens pot donar un cop de mà en aquest

esforç per ajudar el nostre fill i que, sens dub-

te, també hi haurà una part positiva: l’efecte

a llarg termini en el maneig de la frustació en

les inevitables futures pèrdues que a tots ens

depara la vida.

Durant l’adolescència, el millor que podem fer és encoratjar el jove a expressar i compartir el dolor que sent

Dra. Rosamaria Casademont

Pediatra

EAP Vallcarca - Sant Gervasi

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Page 8: NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 fer www ......NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 La revista del vostre equip d’atenció primària salut Atenció Primària Vallcarca

salutfer 15

tu preguntes, nosaLtres responeMPREGUNTA AL NOSTRE CONSULTORI TOT ALLò qUE SEmPRE hAS VOLGUT SAbER SObRE SALUT I qUE NO T’hAS ATREVIT mAI A DEmANAR.

Fa un parell de mesos que no tinc la mens-truació. he estat seguint una dieta que m’ha ajudat a perdre força pes durant aquest temps. Pot tenir-hi alguna cosa a veure?La pèrdua de pes dràstica, de la mateixa ma-nera que l’augment significatiu de pes o l’obe-sitat, pot interrompre la menstruació normal. Tot i que podria estar-hi relacionat, no ha de ser necessàriament la causa d’aquesta falta, ja que també es pot donar per altres factors com un embaràs, un trastorn alimentari (anorèxia, bulímia...), l’estrès o l’ansietat, un desequilibri hormonal, l’ús d’anticonceptius, etc. En qual-sevol cas, el més recomanable és visitar el teu metge de família, que podrà definir amb certesa la causa de la interrupció menstrual i tractar-la correctament.

Quan es produeix la interrupció de la menstruació és recomanable consultar el metge de família

Faig pràctiques en una escola bressol.

m’he de vacunar contra la grip?

Per la teva professió no estàs considera-

da una persona de risc pel que fa a la grip,

de manera que no cal que et vacunis. Els

col·lectius de risc a qui es recomana la va-

cuna són les persones majors de 60 anys,

les dones embarassades, les persones que

pateixen malalties cròniques que la grip

pot agreujar, aquelles que tenen obesitat

mòrbida, els professionals de la salut i els

cuidadors de persones que pertanyen a al-

gun dels col·lectius que hem comentat o hi

estan en contacte. Amb tot, si tens qualse-

vol dubte pots demanar més informació al

teu centre de salut.

Només les persones que pertanyen als col·lectius de risc

cal que es vacunin contra la grip

envia’ns les teves consultes a:[email protected]

salutfer14

Salut a la llar Viure jove

Com puc fer voluntariat a la meva ciutat?Per fer de voluntari, el primer pas és conèixer quines són les teves motivacions i inquietuds. A partir d’aquí, tens un ampli ventall de propostes de diferents àmbits: social, comunitari, cultural, de cooperació, ambiental, esportiu, etc. Un cop sàpigues què vols fer, disposes de molts recur-sos per obtenir informació. Per exemple, hi ha el Servei Català de Voluntariat (www.volunta-riat.org), la web de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària, que posa al teu abast les polítiques de voluntariat que s’impulsen des del govern; Xarxanet.org, la xarxa en línia associati-va i de voluntariat de Catalunya impulsada pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya; o la Federació Catala-na de Voluntariat Social (www.voluntaris.cat), un organisme privat gestionat per voluntaris de les associacions de voluntariat federades.

per fer de voluntari, només cal que decideixis en quin àmbit t’agradaria participar. Tens moltes propostes!

La majoria d’estudis coincideixen a mos-

trar que entre la població de gent gran hi

ha un elevat consum de fàrmacs (entre

4,5 i 8 fàrmacs al dia), que és el que entenem

per polimedicació.

La polimedicació implica un major risc d’utilit-

zació de medicacions inadequades, interaccions

medicamentoses i reaccions adverses, cosa que-

constitueix un risc per al pacient ancià.

Freqüentment les persones més grans estan

prenent alguna medicació que no és del tot ne-

cessària: no tots els fàrmacs prescrits tenen una

indicació clara, i no tots els que es prenen tenen

una clara eficàcia demostrada.

Entre els fàrmacs més consumits, n’hi ha que són

de baixa utilitat terapèutica o fàrmacs de valor

intrínsec no elevat, com ara:

Vasodilatadors perifèrics.•

Medicaments expectorants o mucolítics. •

Antiinflamatoris tòpics.•

Protectors dels cartílags.•

conciliació De la meDicacióS’estima que el 61% de la gent gran que viu al

seu domicili consumeix un fàrmac inadequat. Te-

nint en compte que el nombre total de fàrmacs

que consumeix una persona és el principal factor

associat a presentar efectes adversos a fàrmacs,

és molt important poder detectar-los i retirar-los,

i disminuir d’aquesta manera el risc de reaccions

farmacològiques adverses.

La conciliació de la medicació pretén garantir

que el pacient rebi tots els medicaments que

necessita en les dosis i intervals correctes, de la

mateixa manera que intenta evitar les interac-

cions i duplicitats entre la medicació cròni-

ca i la medicació aguda que ha pogut estar

prescrita de forma puntual o durant un in-

MeDicaMents excLosos De La seGuretat sociaLDes del mes de setembre passat, 417 medicaments han sortit del finançament públic com a mesura

d’estalvi del Ministeri de Sanitat. Malgrat que són pocs productes, són molt populars. Representen

entre el 10 i el 15% de les prescripcions d’un metge d’atenció primària. Entre els fàrmacs exclosos,

n’hi ha d’indicats per a la mucositat i la tos (Codeisan), contra la diarrea (Fortasec), llàgrimes artificials

(Acuolens), antiinflamatoris (Voltarén) i protectors estomacals i antiàcids (Almax), entre d’altres.

grés hospitalari. Per això us recomanem que

si sou una d’aquestes persones que pren un

nombre elevat de fàrmacs i/o n’esteu prenent

algun més de forma puntual, sol·liciteu una

entrevista amb el vostre metge per tal que

faci una revisió de tota la medicació i pugui

descartar medicació innecessària i evitar així

el risc d’interaccions i reaccions adverses. A

més, és important que totes les persones que

prenen diàriament diferents medicaments

disposin de pastillers que els permetin una

correcta organització. En el cas de la gent

gran, s’aconsella que preparin la medicació

juntament amb el seu cuidador.

A mESURA qUE ENS FEm GRANS, AUGmENTA EL RISC D’APARICIó DE mALALTIES CRòNIqUES (DIAbETIS, hIPERTENSIó ARTERIAL, DISLIPèmIES, ARTROPATIES DEGENERATIVES, mALALTIES PULmONARS, ETC.), DE LA mATEIxA mANERA qUE AUGmENTA EL NOmbRE DE mEDICAmENTS qUE CALDRà PRENDRE PER TRACTAR-LES.

poLiFarMàcia i FàrMacs de baixa utilitat terapèutica

Dra. anna altés

Responsable de Farmàcia

EAP Vallcarca - Sant Gervasi

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Més informació: www.consultajove.net

Page 9: NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 fer www ......NÚMERO 61 | NOVEMBRE 2012 - GENER 2013 La revista del vostre equip d’atenció primària salut Atenció Primària Vallcarca

Eap VaLLCaRCa - SaNT GERVaSIAv. Vallcarca, 169Av. Esteve Terrades, 30Tel. 93 259 44 11 / 93 259 44 2208023 Barcelona

Per enviar-nos els vostres comentaris i les vostres adreces de correu: [email protected]

Per demanar cita i veure la informació de salut: www.aprimariavsg.com

Des Del nostre centre volem agraIr l’èxIt De la camPanya De recollIDa D’alIments De cárItas.