Número 9 - Època IIPublicació trimestral

Març 2012

Conversa a cinc bandes amb el conseller d’Interior, Felip Puig

Radiografia de l’ART Pirineu Occidental

Entrevista a Manel Piñero, Homo APM

S’estrena el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT)

Edita: Servei Català de Trànsit

CONSELL EDITORIAL

President: Joan Aregio i Navarro

Direcció: Verònica Pardo

Cap de redacció: Elena López

Redacció: Oficina de Premsa i Comunicació de l’SCT: Sílvia del Amo, Fina Araque, Mireia Camats, Marta Carbó i Elena López

Assessorament lingüístic: Xavier Valls i Judith Vilar

Portada: Laura Chaler

Fotografia: Jordi Barreras, Oriol Baylina, Jau-me Cosialls, Cristina Doménech, Norma Grau, Raúl Roda i Quiràlia

Infografia: Bulldog Studio, Magatzem d’Idees, Shifting Comunicació i carolcarlos

Disseny i maquetació: Indica

Impremta: Formes

Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions

ISSN: 1698-8833

Dipòsit legal: B-11541-2010

Contingut digital:infotransit.gencat.cat

22

01 Editorial

02 A fons I

04 A fons II

05 Investigació i recerca

08 Lex viaria

10 Àrea de formació

13 Sense fronteres

14 Panell divulgatiu

18 A peu de carretera

20 Ruta d’activitats

22 Parada amb...

24 Quan la vida dóna un tomb

26 A debat

28 El retrovisor

30 Doble sentit

32 Fem trànsiting

33 Roadbook

Número 9Març 2012

A FONSS’estrena el SIAVT per orientar i donar suport a les víctimes d’accident de trànsit

02

A PEu DE CARRETERAEls Mossos d’Esquadra de l’ART Pirineu Occidental

18

EL RETROVISORManel Piñero, Homo APM. Les retencions? “Esto es el Bronx”

PARADA AMb...El conseller d’Interior, Felip Puig, respon per a l’Infotrànsit a les pre-guntes de 5 periodistes

28

SUMARI

1

Encara tenim molta feina per endavant i aspectes preocupants sobre els quals caldrà insistir de forma específica, com per exemple la sinistralitat dels vehicles de dues rodes

La ciutadania ha interioritzat els principis d’una mobilitat segura i responsable

Després de fer balanç del primer any d’exercir una responsabilitat pública al capdavant del Servei Català de Trànsit (SCT) crec que podem mirar el futur amb optimisme, ja que el 2011 van disminuir un 16,28% els morts i els ferits greus respecte de l’any 2010. Amb aquest decrement, en només un any s’ha superat la reducció del 15% que l’SCT s’havia fixat per assolir en un trienni. Tot i això, mentre hi hagi una sola víctima mortal a les nostres carreteres no ens podrem donar per satisfets.

Malgrat aquesta tendència positiva de reducció de la sinistralitat assolida l’any passat, cal destacar que hem tingut un inici de 2012 tràgic a les nostres carreteres, amb un increment del 30% dels morts els mesos de gener i febrer. Davant d’aquest repunt de la mortalitat viària, des de l’SCT, juntament amb els Mossos d’Esquadra, hem reaccionat amb diligència i aquest mes de març s’està desenvolupant un pla d’acció que es concreta amb més presència policial a peu de carretera i amb la difusió a través de diversos canals de missatges d’alerta a la ciutadania per aquest augment de les víctimes mortals. D’aquesta manera, es reitera el fet que no podem abaixar la guàrdia en cap moment i que hem de continuar treballant de valent perquè la tendència reductora de la darrera dècada continuï i no es torci.

Precisament els factors que han influït en la reducció progressiva dels accidents de trànsit en els darrers temps són diversos, però destacaria la consolidació de la conscienciació viària de la ciutadania, que pas a pas ha anat marginant i refusant els comportaments inadequats i de risc en el moment de posar-se al volant. I hem de continuar demanant-li que sigui un agent actiu al costat de les administracions públiques a l’hora de combatre la sinistralitat, ja que l’objectiu pel qual treballem suposa sens dubte una responsabilitat de tots.

Durant l’any que hem deixat enrere, des de l’SCT hem dut a terme actuacions de diferents tipus. En primer lloc destacaria la supressió de la velocitat màxima a 80 km/h en els accessos a Barcelo-na i l’aposta per l’extensió de la velocitat variable a tots els accessos a la capital catalana. L’anàlisi i avaluació del funcionament de tots els radars situats a la xarxa viària catalana va ser un altre dels eixos de les polítiques preventives dutes a terme l’any passat i va tenir la finalitat de garantir que els cinemòmetres siguin una eina que faci modificar conductes i reduir la velocitat, i, en definitiva, serveixin per evitar accidents a la carretera.

D’altra banda, l’aprovació del nou Pla de seguretat viària de Catalunya (PSV) 2011-2013 per part del Govern i la posada en marxa del Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT) per atendre i donar suport a les víctimes i els afectats, així com l’impuls per crear una comissió parlamentària de seguretat viària al Parlament de Catalunya, han estat altres accions fonamentals en les polítiques de seguretat viària del darrer any al nostre país.

Encara tenim molta feina per endavant i aspectes preocupants sobre els quals caldrà insistir de for-ma específica, com per exemple la sinistralitat dels vehicles de dues rodes. Amb la col·laboració de tots aquells que comparteixen els nostres objectius —Mossos d’Esquadra, associacions de víctimes, associacions de conductors, RACC i mitjans de comunicació, entre d’altres—, podrem continuar superant els nostres reptes i evitar en última instància víctimes i morts a la carretera.

Des d’aquestes pàgines permeteu-me donar les gràcies en especial a la ciutadania que s’ha impli-cat de forma majoritària en l’adopció dels valors de la seguretat viària i que ha entès que la tasca que desenvolupem és fonamentalment vetllar perquè ningú corri cap risc a les nostres carreteres.

Joan Aregio i Navarro Director del Servei Català de Trànsit

EDITORIAL

Arxiu fotogràfic

2

A FONS I

Marta Carbó

SIAVT: Servei d’Informació i

Atenció a les Víctimes

de Trànsit

L’SCT, al costat de les víctimes i els afectats dels accidents

Laura Fernández, supervisora del servei, destaca que aquest parteix del fet que “un accident greu de trànsit és un fet imprevisible, desestabilitzador i traumàtic”. També apunta que “les persones no estem acostumades a una experiència tan negativa”, de manera que “víctimes, familiars i afectats per un accident de trànsit poden quedar en un estat de desorientació, sentir-se vulnera-bles i sentir-se perduts en una nova realitat que canviarà radicalment el seu dia a dia”.

El SIAVT es posa en marxa com a eina fona-mental per atendre les víctimes i per acostar les polítiques de lluita contra la sinistralitat viària a la societat catalana. Dóna compliment a un mandat del Govern de la Generalitat de Catalunya inclòs al Pla de seguretat viària 2011-2013. A més, pretén ser un servei integrador i no excloent i per aquest motiu s’ha cercat en la seva posada en marxa la complicitat de tots els organismes i ins-titucions implicats de manera directa o indirecta en la seguretat viària, entre d’altres, les associaci-ons de víctimes de trànsit de Catalunya.

Com funcionaAdscrit al Servei Català de Trànsit, el SIAVT s’ha creat per donar resposta a la situació de gran vul-nerabilitat i desorientació en què es poden trobar tant víctimes com afectats per un accident viari i per aplanar, d’aquesta manera, el difícil camí que cal recórrer després del sinistre i oferir ajuda, informació i orientació objectiva i especialitzada. El servei està organitzat per orientar segons la proximitat demanada per la víctima. Així es posa a disposició de l’usuari un telèfon gratuït, el

900 100 268, al qual es pot trucar de dilluns a divendres de 9 h a 14 h i de 15 h a 20 h. També es pot consultar el web victimestransit.gencat.cat o sol·licitar una entrevista personal.

Quant a les trucades, cal destacar que es fa una tasca de contenció i de derivació als recursos adi-ents i que es registraran les dades de la persona sol·licitant i la raó de la seva trucada per poder tractar i millorar l’atenció en properes comuni-cacions. Pel que fa al web, accessible des del web de l’SCT i des dels principals cercadors, està dissenyat per obtenir informació sobre el servei i sobre els recursos disponibles i per facilitar la informació necessària perquè la persona que ho desitgi pugui orientar-se cap als recursos més adients a les seves necessitats i circumstàn-cies, així com per sol·licitar ajuda presencial o telefònica per orientar-se. Finalment, el psicòleg es pot desplaçar per dur a terme una entrevista presencial —s’ha de demanar telefònicament o per internet—, que es fa en una de les seus territorials de l’SCT, a qualsevol de les oficines del RACC —empresa adjudicatària del servei— ha-bilitades a diferents comarques de Catalunya o, si és necessari, al domicili de la víctima.

L’equip de professionals del SIAVT que orienta i dirigeix les víctimes cap als recursos adequats està format per 17 gestors telefònics, un edu-cador social i quatre psicòlegs. En aquest sentit Laura Fernández destaca “l’àmplia experiència en el sector de tots ells, tant pel que fa la recep-ció de trucades en l’àmbit mèdic i psicològic com en l’avaluació de situacions d’estrès i la derivació cap als recursos existents tant en la xarxa pública com privada”. Aquests professionals treballen so-

Jord

i Bar

rera

s

El SIAVT s’ha creat per aplanar el difícil camí que cal recórrer després del sinistre i per oferir ajuda, informació i orientació objectiva i especialitzada

Quines ajudes puc tenir si necessito adaptar el meu habitatge o el meu cotxe? Com es tramita la incapacitat? Quines associacions em poden donar suport? On puc trobar centres de reha-bilitació especialitzats? Com puc informar la família del que ha passat? Aquests són alguns dels dubtes que es resolen des del nou Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT), en funcionament des de la segona quinzena de març. I és que el SIAVT, una iniciati-va pionera a l’Estat espanyol, ofereix a les víctimes i els familiars d’un sinistre viari un servei d’ajuda, orientació i informació perquè puguin fer els tràmits necessaris, conèixer els recursos existents, rebre informació sobre els drets que els reconeix la legislació vigent, i rebre suport i atenció psicològica en la recuperació personal i social davant un accident de trànsit.

Quatre psicòlegs, entre altres professionals, formen part de l’equip de professionals del SIAVT, que orienta i dirigeix les víctimes cap als recursos més adients.

Per veure el vídeo sobre el SIAVT:

infotransit.gencat.cat

3

bre una base de dades que actualitza i recull els recursos públics i privats a l’abast de les víctimes i els afectats. El ventall de recursos que s’han d’activar després d’un sinistre viari per guiar els usuaris del servei inclou informació organitzada segons el cicle cronogràfic (moment del sinistre, primers dies després del sinistre i temps posteri-or), els àmbits temàtics (jurídic legal, psicològic, sanitari i social) i el cicle vital (orientació legal, assistència social i serveis sanitaris).

“un accident greu de trànsit és un fet imprevisible, desestabilitzador i traumàtic”

Laura Fernández, supervisora del servei

Quan es pot recórrer al SIAVT?La primera atenció en el moment de l’accident l’ofereixen els serveis d’actuació immediata, com els Mossos, les policies locals, els Bombers i els serveis mèdics d’urgència. En canvi el SIAVT no pretén ser un servei de resposta automàtica, sinó proporcionar una gestió integral als afectats després del sinistre i ser un centre on s’aglutina un conjunt de recursos a l’abast de les víctimes, tant les directes, aquelles que han patit l’accident (en alguns casos amb seqüeles de per vida), com les indirectes, ja siguin familiars o amics de les persones accidentades.

Quin tipus d’orientació ofereix el SIAVT?

Orientació sobre ajutsOrientació i informació sobre els ajuts que es presten des de l’Administració:

· Informació sobre les ajudes i prestacions econòmiques que es poden rebre: pensió no contributiva per invalidesa, prestacions derivades de la LISMI, ajuts de suport a l’autonomia de la pròpia llar, ajuts per a l’adaptació o l’accessibilitat a l’habitatge, programa d’ajudes d’atenció social a persones amb discapacitat (PUA).

Orientació jurídica i legalExplicació dels drets (respon-sabilitat penal i civil) i les gestions a realitzar per fer les reclamacions derivades del sinistre.

· Informació general en el moment del sinistre: importància de l’informe mèdic del moment del sinistre, documents policials, comunicat d’accident, dades dels testimonis, despeses de transport, taxis, farmàcia, etc.

· Informació gratuïta sobre qües-tions legals: situacions d’incapa-citat, baixa mèdica, invalidesa, herència en el cas de defunció, assessorament en la realització en tràmits de defunció.

· Informació sobre diferents asso-ciacions de víctimes i afectats per accident de trànsit que ofereixen serveis d’orientació legal general i específica d’accidents de trànsit.

· Ajuda en la formalització d’impre-sos administratius i en la redacció formal de sol·licituds, peticions i suggeriments a través de les Ofi-cines d’Atenció Ciutadana (OAC) de l’administració autonòmica, o través dels ajuntaments amb les oficines municipals d’atenció ciutadana.

Orientació psicològicaAjuda en la comunicació, l’atenció i el suport emocional.

· Informació sobre l’atenció psico-lògica que es pot rebre a través dels sistemes públics de salut i comprovació de l’existència d’una mútua mèdica privada per si es pot rebre tractament psicològic.

· Informació sobre les diferents as-sociacions de víctimes i afectats per accident de trànsit que oferei-xen serveis d’atenció, orientació i suport emocional.

· Consulta dels professionals que presten servei a través del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC).

· Informació sobre les possibles reaccions físiques i emocionals normals després d’un accident de trànsit i de la necessitat d’ajus-tar-se a la nova realitat.

· Sobrecàrrega emocional i física de les persones o familiars que tenen cura dels malalts: neces-sitats i recursos que el poden ajudar.

· Informació sobre la participació en grups d’ajuda mútua o grups de dol.

Orientació sanitàriaDonar a conèixer quins recur-sos té la víctima en els àmbits sanitari, d’atenció primària i d’atenció especialitzada, i informar-la sobre prestacions complementàries.

· Informació sobre com obtenir articles ortoprotètics i altres ajudes tècniques (grues, elevadors...).

· Informació sobre hospitals i unitats especialitzades en diferents tipus de lesions, així com sobre centres públics i privats especialitzats.

· Informació sobre els centres d’aten-ció primària segons el domicili.

· Informació sobre tractaments de rehabilitació i fisioteràpia, així com sobre associacions de discapacitats i entitats privades especialitzades.

· Informació sobre teràpies alterna-tives: equinoteràpia, teràpia amb gossos i altres animals, homeopatia, flors de Bach, MLC, acupuntura, etc.

Orientació socialDonar a conèixer la xarxa de recursos assistencials, on trobar el suport i l’orientació a la família i on rebre informa-ció sobre els recursos disponi-bles per atendre les primeres necessitats.

· Funcions de l’assistent social.

· Informació sobre associacions de discapacitats per a col·lectius amb el tipus de lesions que ha patit el familiar.

· Informació sobre els diferents serveis segons les necessitats i característi-ques: serveis d’atenció domiciliària, servei d’informació, orientació i valoració per millorar la qualitat de vida, centres d’atenció a persones amb discapacitat, centre per a l’autonomia personal Sírius.

· Adaptació dels comandaments del vehicle i de les condicions restrictives i adaptatives de les persones amb dis-capacitat que volen seguir conduint.

SIAVT

Indi

ca

4

A FONS II

Marta Carbó

Els morts i ferits greus en accident de trànsit disminueixen un 16,28% respecte del 2010 a la xarxa viària interurbana

Així doncs, Catalunya va tancar l’any passat acomplint amb l’objectiu de continuar reduint el nombre de morts i ferits greus a les carrete-res. A més, la reducció dels accidents assolida respecte de l’any 2010 va ser molt superior al 5% que el govern català es va fixar com a disminució anual per al període 2011-2013. De fet, tan sols en un any es va aconseguir la fita de reducció de sinistralitat viària marcada pel nou Pla de seguretat viària de cara al 2013, és a dir, reduir com a mínim fins al 15% el nombre de morts i ferits greus enregistrats l’any 2010.

Considerant el total d’accidents amb morts o ferits greus, el 2011 hi va haver 844 sinistres, dels quals 172 van ser mortals. L’any anterior s’havien produït un total de 999 accidents amb morts o ferits greus, dels quals 212 havien estat mortals, cosa que implica una reducció del 18,9% respecte del 2010.

Si ens fixem en les víctimes per tipus de vehi-cle, la nota negativa del balanç de sinistralitat del 2011 la trobem entre els vehicles de dues

rodes. Si bé hi va haver una reducció en el nombre general de morts i ferits greus en vehicles de dues rodes (de l’11,5% en el cas de les motocicletes, del 17,44% en el cas dels ciclomotors i del 14% en bicicletes), el nombre de motoristes morts va augmentar un 25% respecte del 2010 (es va passar de 36 a 45 víctimes mortals).

Pel que fa a les persones mortes i ferides greus per trams d’edat, hi va haver una reducció significativa sobretot entre els joves. Si com-parem els anys 2011 i 2010, el decrement va ser del 51,22% entre els 0 i els 14 anys (de 41 víctimes a 20). Així mateix, hi va haver una re-ducció del 29,28% en el tram d’edat comprès entre els 15 i els 34 anys. D’altra banda, convé destacar que la franja d’edat de 35 a 44 anys registra un augment del 9,77% (es va passar de 215 víctimes a 236). En canvi, hi va haver una reducció del 29,61% pel que fa a la franja d’edat de 55 a 64 anys i del 16,88% en el cas de les víctimes d’entre 65 i 74 anys.

balanç sinistralitat

2011

Entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2011 les carreteres i autopistes catalanes van registrar 1.070 morts i ferits greus per accident de trànsit. Això representa un decrement del 16,28% respecte del 2010, quan hi va haver 208 víctimes més, un indicador que el conseller d’Interior, Felip Puig, va qualificar d’“èxit de país i de compromís col·lectiu”. Per demarcacions, la reducció més accentuada es va donar a Tarragona, on hi va haver un 31,2% menys de víctimes que l’any anterior.

La reducció dels accidents assolida respecte de l’any 2010 va ser molt superior al 5% que el govern català es va fixar com a disminució anual per al període 2011-2013

caro

lcar

los

Ana Novoa és metgessa especialista en salut pública, màster en salut pública i doctora en biomedicina. La seva tesi doctoral es va titular “Efectivitat de les intervencions de seguretat viària a Espa-nya”. Actualment treballa a l’Agència de Salut Pública de Barcelona, on forma part del Grup de Transport i Salut: Lesions i Mobilitat. També forma part del Grup de Treball de la Societat Espanyola d’Epide-miologia sobre la mesura de l’impacte en la salut de les lesions per traumatisme.

5

INVESTIGACIÓ I RECERCA

Ana Novoa

Combatre el binomi alcohol i conducció

Tot i la important reducció del nombre de per-sones lesionades i mortes pel trànsit a l’Estat espanyol els últims anys, l’alcohol continua es-sent un dels principals factors implicats en les col·lisions de trànsit. Així, segons dades de la Direcció General de Trànsit, conduir superant els límits legals d’alcohol a la sang (alcoholè-mia) és la tercera causa de retirada de punts del permís de conduir i representa 2 de cada 3 delictes contra la seguretat viària. A Catalu-nya, segons dades del Servei Català de Trànsit, l’any 2010 el 10,5% dels conductors implicats en col·lisions de trànsit van donar positiu a la prova d’alcoholèmia, el 26% pel que fa als conductors morts, i el 35,2% dels conductors que havien comès una infracció de trànsit.

Recentment, el president Nicolas Sarkozy ha anunciat que vol instal·lar alcoholímetres a tots els cotxes de França a partir de l’estiu. Aquest dispositiu indica si el conductor supera el límit legal d’alcohol a l’aire espirat. Una mesura similar, l’alcolock –que impedeix que el vehicle es posi en marxa si el conductor dóna positiu a la prova–, s’utilitza en altres països, com els Estats Units, el Canadà, Austràlia o Suècia, tot i que principalment en conductors reincidents, és a dir, aquells amb més d’una sanció per conduir ebris.

Actualment, es desconeix l’efectivitat que pot tenir instal·lar alcoholímetres als vehicles. Només es coneix pel que fa a l’alcolock que, segons diversos estudis científics, redueix entre un 15% i un 69% el nombre de rein-cidències i redueix el nombre de col·lisions

de trànsit entre els conductors reincidents. Un altre problema que planteja la instal·lació d’alcoholímetres a tots els vehicles francesos és que les competències per posar en marxa aquesta mesura no pertanyen als països, sinó a la Unió Europea. També s’ha criticat el cost econòmic que suposaria instal·lar i mantenir aquests dispositius.

Donades les dificultats que planteja la instal-lació generalitzada d’alcoholímetres, cal valorar també la possibilitat d’implementar altres mesures efectives en reduir les col·lisions de trànsit per alcohol. Segons diversos estudis científics, els controls d’alcoholèmia es troben entre les mesures amb major efectivitat. No obstant això, perquè tinguin un efecte dissu-asiu, la Comissió Europea recomana (1) que es facin amb prou freqüència per tal que cada conductor s’hagi fet un control almenys un cop cada tres anys (a Catalunya l’any 2010 només es van controlar l’11% dels conductors); (2) que es facin en moments del dia i llocs poc previsibles i (3) que es facin a l’atzar, sense centrar-se únicament en aquells conductors amb més probabilitats de presentar una prova positiva. Aquestes condicions no sempre es compleixen. Altres mesures efectives són la reducció dels nivells d’alcoholèmia legal o l’augment de l’edat legal per consumir alcohol.

Les lesions de trànsit ocasionades per l’alcohol són un problema de salut pública important que s’ha de reduir a través de mesures d’efec-tivitat reconeguda.

Reflexions entorn de les possibles solucions

El president Nicolas Sarkozy vol instal·lar alcoholímetres a tots els cotxes de França per tal de reduir la conducció sota els efectes de l’alcohol, un dels principals factors implicats en les col·lisions de trànsit. Sistemes similars ja han estat introduïts a altres països, tot i que principalment en conductors amb més d’una sanció per conduir ebris. Actualment, es desconeix l’efectivitat que pot tenir aquesta mesura, que a més planteja diverses dificultats pel que fa a la seva instal·lació generalitzada a tots els vehicles. És per això que cal valorar també la possibilitat d’implementar altres mesures efectives, com l’increment dels controls d’alcoholèmia, assegurant que compleixen criteris de qualitat (realització a l’atzar i en hora-ris i llocs poc previsibles).

Actualment, es desconeix l’efectivitat que pot tenir instal·lar alcoholímetres a tots els vehicles

L’increment dels controls d’alcoholèmia, assegurant que compleixen criteris de qualitat, pot reduir les col·lisions ocasionades pel consum d’alcohol

Segons dades de la Direcció General de Trànsit, conduir superant els límits legals d’alcohol a la sang (alco-holèmia) és la tercera causa de retirada de punts del permís de conduir.

Arx

iu S

CT

Encara queda un tram de risc “molt elevat” a la xarxa viària catalana, a la bV-1433, entre l’Ametlla del Vallès i Llerona

Els trams de major risc per al conductor es presenten de forma sistemàtica en vies de calçada única

Bul

ldog

Stu

dio

6

INVESTIGACIÓ I RECERCA

Estudi EuroRAP

Marta Carbó

D’aquesta manera, s’estableix una classifica-ció dels trams en funció del risc potencial de patir un accident que té un conductor quan hi circula i s’assenyalen els trams de via on hi ha una concentració més elevada d’accidents per quilòmetre. En aquesta línia, l’EuroRAP també ha analitzat la concentració d’accidents de moto i ciclomotors per quilòmetre.

Cal destacar que en aquesta edició de l’estudi els trams de risc molt elevat o elevat a les carreteres catalanes representen un 11% de la

xarxa analitzada. Aquest percentatge es manté estable respecte de l’estudi anterior, amb la diferència que els trams de risc molt elevat disminueixen, mentre que els de risc elevat augmenten.

A més, l’estudi conclou que els trams de major risc per al conductor es presenten de forma sistemàtica en vies de calçada única, amb intensitats de trànsit mitjanes o baixes, i que la millora del risc passa per actuar sobre tres factors: conductor, infraestructura i vehicle.

Menys risc de patir un accident greu o mortal a les carreteres catalanes

El risc de patir un accident greu o mortal ha baixat un 6,2% a les carreteres catalanes en l’úl-tim trienni. Aquesta és la principal conclusió del darrer estudi EuroRAP sobre accidentalitat a la xarxa viària catalana, elaborat pel RACC amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit (SCT) i del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. L’estudi, que relaciona l’accidentalitat (morts i ferits greus) que es dóna en un tram concret amb la seva intensitat mitjana de trànsit diari (IMD), persegueix la millora de la seguretat viària a la carretera. A Catalunya es publica des del 2002.

Bul

ldog

Stu

dio

7

“Pots evitar un accident, però no el seu record” Els resultats del posttest d’aquesta campanya, que es va difondre entre l’1 de juliol i el 31 de setembre i s’adreçava a conductors i conducto-res novells i de mitjana edat, denoten que s’as-soleix la identificació del públic amb la situació de conèixer de prop les conseqüències d’un accident, ja sigui per conduir sota els efectes de l’alcohol o bé per parlar pel mòbil. El grau d’impacte de la campanya és de 6,90 sobre 10.

El 82,7% dels entrevistats recorden haver vist la campanya a la televisió. Els missatges difosos a través d’aquest mitjà són els que tenen més impacte. No obstant això, només el 31,7% dels participants la recorden. Entre altres aspectes a millorar, els participants proposen continuar recalcant el missatge de no abaixar la guàrdia davant les distraccions. A més, opten per donar més dramatisme i pes a la història.

“Encara hi ets a temps” Els participants del posttest de la campanya “Encara hi ets a temps”, que es va difondre entre el 13 i el 25 d’abril, consideren que és adequada a l’hora de reforçar el missatge de prevenció i sensibilització sobretot en període de vacances. Malgrat tot, troben a faltar una línia més dura i més conscienciació per tal de provocar un major

impacte. Manifesten que caldria fer recomanaci-ons com ara utilitzar els retrovisors abans i durant la conducció, i evitar conduir cansat i fomentar l’educació viària, per exemple. Així mateix creuen que s’hauria d’informar sobre els trams que con-centren més accidents i que els agents implicats en el sector de la mobilitat es pronunciessin i recomanessin una conducció més segura.

L’SCT reforça el missatge de prevenció de la sinistralitat i fomenta una actitud responsable al volant

El balanç de les campanyes “Encara hi ets a temps” i “Pots evitar un accident, però no el seu record” del Servei Català de Trànsit (SCT), difoses respectivament durant la Setma-na Santa i l’estiu del 2011, és que han contribuït a reforçar el missatge de prevenció i sensibilització. La primera campanya feia èmfasi en factors com la sinistralitat, la velocitat, l’alcohol i els sistemes de seguretat passiva i, pel que fa a la campanya de l’estiu, reflectia les seqüeles psicològiques d’un sinistre. Aquestes campanyes, juntament amb altres factors, contribueixen a reduir la mortalitat a les nostres carreteres. Recordem la disminució dels morts respecte de la Setmana Santa de l’any anterior (9 morts davant dels 11 del 2010) i de l’1 de juliol al 31 de setembre (77 morts respecte dels 93 del 2010).

Bul

ldog

Stu

dio

INVESTIGACIÓ I RECERCA

Posttests de les campanyes publicitàries de seguretat viària del 2011

Mireia Camats

Els participants del posttest de “Pots evitar un accident, però no el seu record” proposen continuar i recalcar el missatge de no abaixar la guàrdia davant les possibles distraccions

Els entrevistats sobre la campanya “Encara hi ets a temps” afegirien altres recomanacions, com ara la d’utilitzar els retrovisors, evitar conduir cansat i inculcar valors de mobilitat segura

En el cas que hi hagi problemes psicofísics potser caldrà fer algunes adaptacions al vehicle, al conductor o al permís o la llicència

8

A la normativa sobre trànsit, circulació i seguretat viària, a l’annex IV del Reglament de conductors (Reial decret 818/2009) sobre “Aptituds psicofísiques per obtenir o pror-rogar la vigència del permís o llicència de conduir”, s’especifiquen dotze grans grups de malalties i deficiències que seran causa de denegació o d’adaptacions, restriccions de circulació i altres limitacions que afectin: la capacitat visual, la capacitat auditiva, el sistema locomotor, el sistema cardiovascular, els trastorns hematològics, el sistema renal, el sistema respiratori, les malalties metabòli-ques i endocrines, el sistema nerviós i mus-cular, els trastorns mentals i de conducta, els trastorns relacionats amb substàncies i

l’aptitud perceptiva i motriu. No és una llista tancada de malalties, ja que un facultatiu pot dictaminar que una causa no inclosa als grups anteriors impedeixi conduir.

En aquest primer article dedicat a les aptituds psicofísiques per obtenir o reno-var el permís o la llicència de conduir, ens centrarem en els tipus de problemes visuals, auditius i del sistema locomotor que poden impedir-nos obtenir el permís o la llicència al grup que corresponen els permisos AM, A1, A2, A, B, B + E i LCC (per a conductors professionals les condicions són encara més dures).

1) La persona en qüestió cal que es dirigeixi a un centre de reconeixement mèdic de conductors, on després de ser sotmès a les proves pertinents se li facilitarà l’informe corresponent.

2) Cal dirigir-se a un taller especialitzat per adaptar-se el vehicle a les necessitats concretes.

3) Després d’haver adaptat el vehicle, s’ha de passar la ITV.

4) A continuació o abans d’adaptar el vehicle, cal renovar el permís o la llicència

de conduir perquè hi constin les malalties o deficiències que es presenten en aquell moment i les adaptacions requerides per conduir. Per això s’ha de presentar, a la Pre-fectura Provincial de Trànsit corresponent, l’informe emès pel centre de reconeixement mèdic de conductors i la resta de documen-tació necessària per expedir o renovar el permís o la llicència.

En algunes de les adaptacions del vehicle, és necessari fer una prova pràctica per demos-trar la capacitat per conduir amb les noves adaptacions.

Salut i conducció (I)Aptituds psicofísiques del permís o

la llicència de conduir (I)

Conduir és un dret que tenim tots, ja que ens dóna autonomia i independència per despla-çar-nos. Implícitament també existeix el dret a circular amb seguretat, amb garanties per a nosaltres i la resta de persones que comparteixen la via pública. Però determinats casos de malalties sobrevingudes o no, defectes o deficiències físiques o algunes patologies psicològi-ques fan que les aptituds psicofísiques per obtenir o renovar el permís o la llicència de con-duir puguin obligar a denegar-los o a fer determinades adaptacions al vehicle, al conductor o al mateix permís o llicència. Poden ser adaptacions al mateix vehicle, com la transmissió automàtica; al conductor, com per exemple portar ulleres, o al permís o llicència, on figurarà la restricció del temps de vigència.

Què cal fer quan un conductor pateix una malaltia o presenta una deficiència o un defecte físic?

Arx

iu S

CT

Amb l’assessorament de Joan Serra, president de Creme Federación (Federación de Asociaciones de

Centros de Reconocimientos Médicos).

Sílvia del Amo

LEX VIARIA

9

Shift

ing

Com

unic

ació

10

ÀREA DE FORMACIÓ

Equipament del motorista

Sílvia del Amo

caro

lcar

los

A l’hora d’agafar una motocicleta per anar per la carretera o l’autopista és fonamental que, a més del casc, que cal portar obligatòriament, la resta de l’equipament sigui l’adequat. Un bon equip és decisiu per reduir els efectes i les lesions d’un accident, i fins i tot ens pot salvar la vida.

La jaqueta i els pantalons eviten l’exposició directa del cos a l’abrasió i a la fricció. Ens farem més visibles si els escollim de colors clars, si incorporen reflectors o si ens posem una armilla d’alta visibilitat.

En el cas de les proteccions com l’espatllera o tortuga, que protegeix la columna, cal dir que

és pràcticament imprescindible si volem evitar lesions medul·lars greus. Cal comprovar que siguin homologades tant per a les articulaci-ons com per a l’esquena.

No es poden oblidar tampoc els guants ni les botes. Faci fred o calor, són elements neces-saris per evitar l’exposició de la pell a l’asfalt i als cops.

L’equipament complet dels motoristes pot semblar en alguns moments un destorb, però és sempre un inconvenient menor si ho comparem amb els avantatges que pot reportar-ne l’ús.

Equipats per viure

11

ÀREA DE FORMACIÓ

Nou material dirigit a joves i acompanyants: “Véns? Vinc?”

Sílvia del Amo

“Véns? Vinc?”. Podria ser el títol d’un bolero, però al contrari de la famosa cançó de Los Panchos el nou material divulgatiu que ha editat el Servei Ca-talà de Trànsit (SCT) no vol que cap jove “ho deixi tot”, o que faci qualsevol cosa per pujar a un ciclomotor com a passatger. És la primera vegada que l’SCT edita un material dirigit als joves que van en un ciclomotor com a acompanyants.

L’objectiu d’aquest díptic és orientar els joves en la presa de decisions i informar-los sobre temes com l’ús del casc, la ingesta d’alcohol, l’edat per portar acompanyants, la competitivitat, l’exhibicionisme...

En concret, en el díptic “Véns? Vinc?” hi ha formulades deu qüestions amb tres possibles

respostes, i també s’hi dóna la solució i l’expli-cació del perquè. Per exemple, es formulen qüestions com les següents: “L’Eli té disset anys i acaba de treure’s el permís AM (ciclomotor). Et ve a buscar amb el ciclomotor a l’institut. Què fas?”. Es donen tres solucions. Primera: “No hi pujo”; segona: “Anem a fer un tomb, però que no ho sàpiguen a casa. Els meus pares odien les motos”, i tercera: “Anem cap a casa. Els meus pares estaran contents de veure l’Eli”. En aquesta qüestió la resposta correcta seria la primera, ja que, com s’explica en el díptic, no es pot portar cap passatger fins que no es tinguin 18 anys.

L’SCT ha editat 10.000 exemplars d’aquest díptic que distribuirà en els parcs infantils de trànsit en què participa o que directament organitza.

El passatger també decideix

Díptic del material “Véns? Vinc?”.

12

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha elaborat un nou material audiovisual en format de di-buixos animats per arribar a tothom i esvair dubtes. El seu nom és Ho tens clar? i va dirigit a nens i nenes d’entre vuit i deu anys amb la finalitat que serveixi com a element de suport a les classes de seguretat viària. Consta de tres episodis que tracten temes com ara traves-sar el carrer sense mirar, l’espera en els semàfors, l’ús de la cadireta o de l’elevador com a element de seguretat passiva i l’espai escollit per jugar.

Imatges dels capítols de Ho tens clar?

ÀREA DE FORMACIÓ

Dibuixos animats didàctics per a nens de vuit a

deu anys

Sílvia del Amo

Mon

s

La intenció de l’SCT amb l’edició d’aquest audiovisual és treballar la percepció del risc associat al trànsit i a la influència dels altres. És a dir, donar eines per analitzar dilemes com ara els de creuar o no un semàfor en vermell en cas de pressa, utilitzar o no les places i els carrers per patinar, o tenir una imatge de si mateixos més o menys positiva en cas d’utilitzar l’elevador o la cadireta.

Els tres capítols són un suport molt adequat per als monitors d’educació viària, ja que deixa obert el debat entre els estudiants i els seus formadors de mobilitat segura. Per tant, aquest tres capítols de Ho tens clar? poden servir per generar una reflexió i manifestar-la en una primera fase de la formació, o bé per oferir unes situacions que ajudin els estudi-ants a tenir una opinió i prendre decisions més endavant. Els materials s’han d’integrar en unitats de programació, amb uns objectius clars i incorporant altres recursos i activitats per assolir els objectius de seguretat.

Travessar o no en verd, vet aquí la qüestió

En aquest episodi es vol anar més enllà de l’enfocament clàssic: semàfor vermell, prohi-bit travessar; semàfor verd, es pot travessar. Els tres protagonistes del capítol tenen pressa per arribar al cinema i, mentre corren per arri-bar-hi, es troben en la disjuntiva de travessar sense mirar o en vermell. Aquestes situacions no deixen de ser un reflex de la vida real, del que ens passa a tots quan tenim pres-

sa: respectar o no respectar les normes per arribar al més aviat possible. Els dos nois i la noia dels dibuixos saben perfectament quina és la norma que els han ensenyat, però què cal fer en aquestes situacions límit? En el fons no deixa de ser una reflexió sobre el motiu pel qual reaccionem d’una manera o d’una altra en casos concrets de mobilitat.

En aquest capítol, la noia va a buscar amb el seu pare un dels seus companys, que l’espe-ra al carrer amb el seu elevador corresponent. L’altre amic es burla del seu company i li diu que això de portar elevador “és de criatures petites”. Lluny de deixar-se endur pel com-pany que no té elevador contesta que, per la seva alçada, l’elevador li dóna més seguretat. Amb aquest capítol es pretén treballar sobre la imatge d’un mateix: anar amb elevador no és de nen petit. A més, hi ha altres temes que apareixen en l’audiovisual relacionades amb el rol del passatger, com ara la qüestió d’anar lligat quan es viatja o la porta que cal utilitzar per baixar del vehicle.

Els tres nois es troben en una plaça. Dos porten patinet i una va amb patins, i discutei-xen sobre si patinar a la mateixa via pública o fer-ho a les pistes habilitades. En aquest cas es planteja primer si és ètic l’ús públic d’un espai compartit per tots i després es debat sobre la perillositat d’aquestes pràctiques.

Ho tens clar?

Travessar el semàfor, patinar al carrer o fer servir l’elevador són els temes de què tracten els capítols

L’elevador és de nens petits?

Patinar o no patinar al carrer

13

El camí de la Lliga contra la Violència Viària

La nostra associació va ser fundada el 1983 per quatre dones que havien perdut algun fill en accident de cotxe. Ens hem constituït en una federació d’associacions provincials amb seu nacional a París. Al costat del logotip de l’associació hi ha un lema que es va afegir el 1993: “Objectiu zero accidents”. En la nostra actuació seguim l’exemple de les empreses que han aplicat aquesta estratègia amb èxit reconegut. Des de la data de la seva creació, la lliga ha modificat la seva manera de considerar els accidents de trànsit i les seves causes. Ha aconse-guit o donat suport a avenços significatius. L’expressió violència viària ja és d’ús comú.

Accions de la lliga Nombroses accions han contribuït a aquest resultat:

- Una demanda judicial l’any 1984 contra els fabricants que feien apologia de la velocitat.

- El nostre suport actiu l’any 1987 a la reducció del nivell d’alcoholèmia considerat delictiu (d’1,2 g/l a 0,8 g/l) i del sancionat amb una multa (de 0,8 g/l a 0,5 g/l).

- La campanya “Lligueu-los a la vida” del 1990, per la qual vam aconseguir l’obligació de fer servir dispositius específics per lligar els nens.

- L’obligatorietat per als passatgers dels seients del darrere de posar-se el cinturó, l’any 1990.

- El permís per punts l’any 1992, gràcies al suport actiu de la lliga.

- El dret a presentar querella en els plets al costat de les famílies de les víctimes.

La llista podria allargar-se més, perquè seguim tan compromesos com sempre amb el que resulta ser un dels principals problemes de salut de la societat: es tracta de la primera causa de mort dels joves adults i de la primera en general dins del món laboral.

Les nostres prioritatsActualment, les nostres accions prioritàries són les següents:

- Que es redueixi la velocitat 10 km/h a totes les carreteres, excepte a les ciutats.

- Que es faci respectar la velocitat màxima auto-ritzada augmentant el nombre de radars, amb la instal·lació al més aviat possible de radars mòbils dins de vehicles camuflats capaços de detectar els cotxes infractors que circulen. Finalment, i sobretot, demanem al govern francès que acceleri el procés de generalització del limitador automàtic de velocitat (associat al GPS), cosa que obligarà els conductors a no sobrepassar els límits: aquest dispositiu farà innecessaris els radars!

- Volem que es col·loquin caixes negres en els cotxes i les motos per conèixer millor els parà-metres que ens falta conèixer en les enquestes posteriors als accidents.

Coordinació internacionalAquest any hem creat la Lliga Internacional contra la Violència Viària amb altres tres estats: Espanya, Colòmbia i el Japó. Junts dema-nem que els fabricants deixin de fer vehicles inútilment ràpids i perillosos, que causen més accidents sigui quin sigui l’estat de la xarxa. Acabaré dient que tinc la sort d’haver estat convidada amb certa regularitat per l’associació Stop Accidentes als col·loquis que organitza des del 2004. És allà on vaig conèi-xer l’exdirector general de Trànsit del govern espanyol, Pere Navarro, que ha sabut reduir la taxa d’accidents en el vostre estat de manera espectacular. La seva energia, la seva capacitat de treball, la seva atenció a les associacions m’han permès entendre que a l’Estat espanyol, com a França, cal que els poders públics estiguin mobilitzats perquè un tema d’aquesta importància vagi avançant. Però, sense el lide-ratge d’homes excepcionals, no es pot fer res!

Llig

a co

ntra

la V

iolè

ncia

Vià

ria

L’associació porta a terme campanyes de prevenció per combatre la sinistralitat a la carretera.

SENSEFRONTERES

Chantal Perrichon Presidenta de la Lliga contra la Violència Viària

França: L’associació de víctimes Ligue contre la vio-lence routière

Demanem al govern francès que acceleri el procés de generalització del limitador automàtic de velocitat (associat al GPS)

Volem que es redueixi la velocitat 10 km/h a totes les carreteres, excepte a les ciutats

14

PANELL DIVULGATIU

Sílvia del Amo

L’adolescència és una de les etapes evolutives dels humans que més marca. Inconformisme, rebel·lia, viure al límit, etc., però sobretot la ruptura amb les normes, són els principals “problemes” que es troben els pares i les mares a l’hora de relacionar-se amb els seus fills adolescents. Sovint, aquesta adolescèn-cia apareix de sobte i agafa els progenitors a contrapeu. A més, s’hi afegeix el fet que és en aquesta època quan els joves irrompen al món de la conducció, primer com a acom-panyants i motoristes i posteriorment com a conductors de cotxe, i se submergeixen de sobte en el complex món de la mobilitat. Per això, a més de la formació que els pugui proporcionar l’escola o els seus monitors de seguretat viària, és la família qui els ha de fer el seguiment diari, guiar-los i assessorar-los en aquest món tan complicat de la mobilitat segura.

Conscients d’aquesta conjuntura, la Fundació Mutual de Conductors, juntament amb el Ser-vei Català de Trànsit, han editat per primera vegada un material divulgatiu dirigit a pares i mares d’adolescents, escrit pel mediàtic doctor Eduard Estivill i la seva companya especialista també en adolescents, Mont-serrat Domènech. Es tracta de L’emocionant adolescència. Joves al volant.

En aquest llibre es pot trobar informació sobre els canvis físics i psicològics dels joves, com i on es posen els límits, com es poden afrontar conflictes, com afecta la falta de son en els joves, etc., un ventall de reflexions i casos con-crets que poden orientar els pares i les mares en aquests moments tan complexos. Reflexi-ons que giren al voltant de premisses com el diàleg, l’empatia, la positivació de conflictes, etc., però sobretot sota un precepte bàsic: “És preferible tenir un fill fent morros unes quantes hores que lamentar una desgràcia”.

Conversant amb Eduard Estivill i Montserrat DomènechAnem a la Clínica del Son Estivill per entrevistar els dos autors del llibre, els doctors Montser-rat Domènech i Eduard Estivill, un matrimoni de metges que gràcies a la insistència de la Fundació Mutual de Conductors ha escrit el llibre L’emocionant adolescència, editat juntament amb el Servei Català de Trànsit.

És de nit, naturalment, i la clínica té una energia que convida a relaxar-se i dormir. Els autors del llibre són matrimoni, i són com el yin i el yang. La doctora Domènech és dolça i tranquil·la, i el doc-tor Estivill és com un nen gran ple d’energia. Els demano el retrat robot dels nostres adolescents i respon la doctora: “Els joves d’ara intenten posar-se dalt d’una moto i dins d’un cotxe molt jovenets. Són nanos que intenten cremar etapes molt ràpid, estan acostumats a tenir-ho tot i, per tant, per a ells conduir o tenir ha de ser una cosa immediata”. I apunta una possible solució: “Cal que des de ben petits se’ls comenci a inculcar el sentit de la responsabilitat i que acceptar normes els facilitarà incorporar-se al món de la mobilitat”.

Els autors expliquen que l’educació és una cosa que els pares i les mares han de fer des que els seus fills són petits, ja que el principal problema amb què es troben és la falta de comunicació. Si aquesta comunicació es fomenta des del principi, arribada l’adolescència és més fàcil tractar qualsevol tema, fins i tot la introducció dels joves en la mobilitat. Estivill apunta el perquè de la importància de L’emocionant adolescència: “Els nanos van a classe, els ensenyen mestres magnífics... però els pares no tenen ni classes, ni mestres i han d’improvisar. Per això ens va fer tanta il·lusió escriure aquest llibre, perquè és un material per als pares. És un llibret petitíssim, però hi ha les idees bàsiques que els pares han de conèixer i que han de fer”.

“És preferible tenir un fill fent morros unes quantes hores que lamentar una desgràcia”

Jaum

e C

osia

lls

Llibre L’emocionant

adolescència, de M. Domènech i

E. Estivill

El conseller d’Interior, Felip Puig, a la presen-tació del llibre el 14 de febrer passat va donar les gràcies als autors del llibre “per haver-nos ensenyat a dormir els nostres fills, i ara per ensenyar-nos a despertar els pares, perquè in-corporem bé els nostres adolescents en aquest gran propòsit de la seguretat viària”.

Per veure el vídeo sobre el llibre L’emocio-nant adolescència:

infotransit.gencat.cat

15

Arx

iu S

CT

PANELL DIVULGATIU

Mireia Camats

El document pretén ser una guia que estableixi uns criteris de senyalització urbana d’orienta-ció per tal d’executar la planificació del trànsit. D’aquesta manera, a través d’uns codis especí-fics, s’intenta provocar una reacció immediata de l’usuari perquè pugui relacionar-se amb l’entorn urbà de la manera adequada. Així, s’intenta redu-ir el màxim possible el trànsit pertorbador que es produeix quan es fan recorreguts superflus.

El Manual s’estructura en diversos apartats: introducció, objectius, principis generals, etapes del procés d’elaboració del Pla director, com, on i amb quins elements s’ha de senyalitzar, cas pràctic, annexos i bibliografia. Quant als principis, el Manual aposta per establir un sistema de missatges que faciliti informació orientativa que millori la mobilitat dels usuaris de dins i fora dels àmbits urbans i minimitzi els temps de recorre-gut. Aquest sistema ha de complir requisits com ara ser identificable, clar i uniforme.

Pel que fa al procés d’elaboració del Pla director –un document que ha servit per a l’elaboració del Manual– es consideren aspec-tes com l’àmbit geogràfic, la classificació de la xarxa urbana que es vol senyalitzar, la de-finició i selecció dels itineraris més adequats, la determinació dels pols o destinacions per senyalitzar, etc.

D’altra banda, quant a què, com i on senya-litzar, el document del GT32 estableix que les zones on s’apliqui aquesta senyalització siguin els carrers, les travessies, les rondes i les alineacions longitudinals d’edificis dins dels municipis. La senyalització s’haurà de regir per uns codis tipogràfics i direccionals i també s’utilitzaran pictogrames i colors. D’altra banda, també cal que els senyals en zona urbana compleixin el requisit de senyalitzar prèviament, establir la direcció final i confirmar la senyalització.

L’SCT participa en l’elaboració del Manual de senyalització urbana d’orientació

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha participat en l’elaboració del Manual de senyalització urbana d’orientació. Aquest document ha estat l’objectiu principal del grup de treball GT32 de fixació de criteris de senyalització viària depenent de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària. Entre els organismes oficials que integren aquest grup, també hi ha el Col-legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya, el RACC, Acesa, la Federació de Municipis de Catalunya, les diputacions de barcelona i Tarragona, la PAT i l’Ajuntament de barcelona. Està previst que el Manual s’editi en format de dossier tècnic de seguretat viària i està previst que se’n distribueixin uns 3.000 exemplars.

A finals de novembre de l’any passat va tenir lloc la IV Jornada de les Víctimes d’Accident de Trànsit, Enfilant l’endemà, amb l’objectiu de commemorar el Dia Mundial de les Víctimes per Accident de Trànsit. L’acte va servir per presentar el Servei d’Informació i Atenció a les Vícti-mes de Trànsit (SIAVT), l’objectiu del qual és informar, assessorar i donar suport a les víctimes i afectats per sinistres viaris. Així mateix, durant la jornada es va projectar el documental Enfilant l’endemà, que tracta sobre les experiències de dues famílies que han viscut de prop un accident de trànsit i les seqüeles que se’n deriven.

El Manual estableix criteris de senyalització urbana d’orientació per tal d’afavorir la planificació adequada del trànsit i millorar la mobilitat

L’SCT edita un DVD sobre la IV Jornada de les Víctimes d’Accident de Trànsit Marta Carbó

Ara, els continguts d’aquesta jornada orga-nitzada pel Servei Català de Trànsit (SCT), en què també van participar representants de les associacions de víctimes i l’Institut Guttmann, es poden consultar a través d’un DVD que es pot veure a la pàgina web de l’SCT (http://www.gencat.cat/transit/iv_jornada_victimes2011/). El DVD recopilatori s’ha estructurat en cinc apartats: presentació, documentació, vídeos, galeria d’imatges i making of.

Convé destacar que l’apartat de vídeos del DVD incorpora el documental Enfilant l’en-demà, realitzat per la periodista Neus Sala i que relata el testimoniatge de dues víctimes d’accident de trànsit i les seves famílies, unes experiències que s’intercalen també amb relats

de testimonis dels principals col·lectius que treballen en l’entorn d’un accident de trànsit, com els professionals sanitaris, els Bombers de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, el personal del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i l’Institut Guttmann, entre d’altres.

Quant a documentació, s’inclou el programa de l’acte, la presentació del SIAVT que va dur a terme el director de l’SCT, Joan Aregio, i les notes de premsa de la jornada. Finalment, el bloc corresponent a la galeria fotogràfica conté una selecció d’una seixantena de fotografies que mostren el desenvolupament de tota la jornada, així com les intervencions més desta-cades, tal com passa en el cas de l’apartat de making of, però en format vídeo.

El DVD recull el material escrit, fotogràfic i audiovisual més rellevant d’una jornada que portava per títol Enfilant l’endemà

16

PANELL DIVULGATIU

Elena López

Amb un disseny atractiu i dinàmic s’estrena el web de la revista Infotrànsit, un canal a l’abast de tothom on d’una manera amena i còmoda el lector podrà endinsar-se en totes les seccions de la publicació, que enriquiran i potenciaran encara més els continguts audiovisuals i gràfics, com ara reportatges audiovisuals, fotografies, arxius d’àudio, infografies i enllaços relacionats.

Què permet el web de l’Infotrànsit?

- Facilitat de lectura, ja que el lector pot triar els articles que prefereix i descarregar-se els ma-terials complementaris de cada notícia (vídeos, àudios, fotografies, etc.). Els articles complets

també es podran llegir en format PDF.

- Visualitzar tots els reportatges audiovisuals del número vigent.

- Un cercador de paraules i un cercador específic per números de la revista.

- Els lectors podran recomanar articles i repor-tatges a través de les principals xarxes socials.

-També podran enviar els continguts recoma-nats a través del correu electrònic.

- Els continguts de la revista es podran anar actualitzant a mesura que es publiquin nous temes destacats.

La revista de l’SCT culmina la seva aposta digital amb infotransit.gencat.cat

Tots els continguts al dia a infotransit.gencat.cat. El present número de la revista Infotrànsit estre-na un nou canal de difusió: un web propi per a la publicació que permet ampliar i complementar els continguts de la revista en paper i arribar a un públic més ampli. El format digital complemen-ta l’edició en paper de la revista, de la qual, amb el naixement del web, s’ha reduït la distribució, amb la impressió d’uns 2.500 exemplars.

L’objectiu principal del conveni firmat entre el Servei Català de Trànsit (SCT) i el RACC és oferir als usuaris una informació viària i de l’estat del trànsit de més qualitat. Amb aquest acord de cooperació mútua, l’administració gestora del trànsit de Catalunya i la principal entitat privada d’informació viària compartiran dades de trànsit per “aprofitar sinergies en benefici del país i dels conductors”, tal com va destacar el conseller d’Interior, Felip Puig, en la signatura d’aquesta fusió de la informació viària pública i privada pionera a tot l’Estat espanyol.

El Servei Català de Trànsit i el RACC signen un conveni per compartir dades de trànsit Fina Araque

A través de l’intercanvi establert en el conveni, l’SCT proporcionarà al RACC informació detallada de diversos paràmetres de mobilitat (intensitat i velocitat de vehicles) en temps real i també dels darrers dos anys. A canvi, el RACC li facilitarà dades sobre incidències viàries i temps de viatge que obté a través de les flotes de vehicles d’as-sistència en carretera i de transport. L’objectiu de l’SCT amb aquesta informació és millorar el Mapa Continu de Trànsit de Catalunya (mct.gen-cat.cat), una eina digital que permet consultar les incidències viàries i les congestions que es registren a les carreteres en temps real.

El president del RACC, Sebastià Salvadó, en l’acte de presentació del conveni, el 4 de gener passat al Departament d’Interior, va subratllar que “millorar la informació del trànsit és millo-rar la mobilitat”, i en aquesta línia el director de la Fundació RACC, Miquel Nadal, va afegir que “aquesta integració farà possible a través de les dades històriques donar informació de pre-dicció de manera que l’usuari pugui optimitzar els seus desplaçaments”.

L’objectiu principal del conveni signat entre l’SCT i el RACC és oferir als usuaris una informació viària i de l’estat del trànsit de més qualitat

L’Infotrànsit arribarà a un públic més ampli a través d’un web propi.

El format digital complementa l’edició en paper de la revista

L’Infotrànsit estrena web

Laur

a C

hale

r

17

L’equipament de la variableL’equip que permet avaluar en cada moment les vies d’aplicació del control dinàmic de la velocitat a la B-23/AP-2/AP-7, per tal d’evitar variacions brusques de la limitació i garantir el compliment de la mesura, és el següent: 234 panells de velocitat variable, 56 estacions de presa de dades, 183 panells aspa-fletxa, 21 càmeres, 5 radars i 1 equip de mesura de qualitat de l’aire, ubicat a Molins de Rei.

PANELL DIVULGATIU

Sílvia del Amo

Panells de velocitat variable a la B-23 a primera hora del matí.

Com funciona la variable?

La velocitat variable s’activa en els casos que la circulació presenti situacions anòmales com: congestions, incidències de seguretat viària (accidents, incidents, obres, treballs de mante-niment...), inclemències meteorològiques (pluja, boira, vent...), condicions de contaminació, etc., totes aquelles situacions viàries que recomanin reduir la velocitat per tal d’evitar les arrencades i aturades, principalment en hores de màxima mobilitat com el matí o la tarda, de manera que la conducció sigui més confortable. El sistema de gestió variable funciona de manera auto-màtica, gràcies a un algoritme, però també pot ser activat de manera manual des del Centre d’Informació Viària (CIVICAT) si així es creu convenient per gestionar la mobilitat de la millor manera possible.

En el nou tram que ha entrat en funcionament la velocitat pot oscil·lar entre el valor màxim de

la via en cada tram (120 km/h, 100 km/h i 80 km/h) i la meitat de cada valor (60 km/h, 50 km/h i 40 km/h). En qualsevol dels casos els conductors hauran de respectar les limitacions de velocitat establertes en cada moment i anun-ciades als panells lluminosos corresponents, ja que són de compliment obligat.

L’SCT ha pres com a models experiències europees com les que s’han implantat, des de fa ja més de 15 anys, a països com Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Holanda, Àustria, Itàlia i Suècia. El conseller d’Interior, Felip Puig, el primer dia de la posada en funcionament de la velocitat variable va subratllar que aquest model de regulació de trànsit s’aplica a països més avançats de la Unió Europea i que representa “una rendibilitat econòmica, social i d’actitud”, a més d’una gestió del trànsit “molt més moderna i segura”. El cost total de l’execució del projecte de la velocitat variable al tram entre Martorell i la Diagonal ha estat de 2.929.971,42 euros.

Entra en funcionament el tercer tram de velocitat variable entre Martorell i la Diagonal

Precisió i eficàcia per a la gestió de les incidències viàries, reducció i minimització de les con-gestions, reducció de les aturades i arrencades dels vehicles, millora de la seguretat viària i reducció de la sinistralitat, i estalvi del temps de recorregut: són algunes de les avantatges del sistema de gestió variable que el 30 de gener del 2012 va entrar en funcionament en el tram entre Martorell i l’entrada per l’avinguda de la Diagonal a barcelona per l’AP-7/AP-2/b-23. Aquest és el tercer tram que posa en funcionament el Servei Català de Trànsit, que va inaugu-rar aquest sistema fa dos anys a la C-31 i la C-32 als accessos sud de la ciutat de barcelona.

Velocitat variable a l’AP-7/ AP-2/b-23

Menys congestions, aturades i arrencades, i accidents, i més seguretat vària són les virtuts de la velocitat variable

Jaum

e C

osia

lls

Per veure el vídeo sobre la velocitat variable a l’AP-7/AP-2/B-23:

infotransit.gencat.cat

Organització, distribució i resultats de l’ART del Pirineu Occidental

18

L’ART del Pirineu

Occidental

09.30 h, despatx del sotsinspector de l’ART del Pirineu Occidental, Albert Cela. Cela ens explica que l’àrea funciona amb un total de 85 efectius (1 sotsinspector, 7 sergents, 17 caporals i 60 agents). Des de l’ART del Pirineu Occidental es coordinen aquests efectius per vetllar per la mobilitat i dur a terme les tasques preventives. En aquest sentit, la tasca dels agents i la progressiva conscienciació ciutadana han contribuït el 2011 a reduir un 30% la mortalitat, un 10,9% les lesi-ons greus i un 3,03% les lesions lleus respecte de l’any 2010. En concret, dels 10 morts, 55 ferits greus i 297 ferits lleus en els 692 sinistres registrats el 2010 s’ha passat a 7 morts, 49 ferits greus i 306 ferits lleus en 639 accidents. Si tenim en compte les dades del 2011 respecte de l’any 2000, la reducció de la mortalitat ha estat del 46,15%. S’ha passat de les 13 víctimes mortals del 2000 a les set del 2011.

Cela explica que l’àrea que controlen té unes característiques molt determinades. Pel que fa a les condicions climatològiques adverses, la neu i les baixes temperatures són un risc per a la circulació. Per la seva situació geogràfica, en determinades èpoques de l’any i durant els períodes festius, com ara ponts, Setmana Santa i períodes de vacances, s’incrementen els des-plaçaments a les vies de les comarques de l’Alt Pirineu i la Val d’Aran. Així mateix cal considerar que les nou estacions d’esquí de la demarcació, juntament amb les del Principat d’Andorra, són un fort atractiu turístic i que en aquesta zona també hi ha segones residències. D’altra banda, les carreteres de muntanya tenen molts revolts

i això fa que siguin un atractiu per al col·lectiu motorista durant tot l’any, però sobretot durant l’estiu. En aquest sentit, els agents controlen especialment carreteres com l’N-260, la C-14, la C-16, l’N-145, la C-13 i l’N-230.

Els agents inculquen valors de mobilitat segura

11.00 h, taller a l’escola del Pla de Sant Tirs a càrrec del coordinador de mobilitat segura, Jordi Cardona. Cardona treballa amb una desena d’in-fants d’entre 8 i 11 anys. Els fa el joc de la catifa, que consisteix a plantejar situacions de risc en el marc d’una ciutat perquè decideixin quina és l’opció més segura quant a mobilitat. Després de l’activitat, la mestra, Maria Canut, assegura que xerrades com aquestes serveixen per inculcar civisme i maduresa a la via pública. D’aquesta manera permeten corregir actituds com les de travessar la carretera amb precipitació o deixar de cordar-se el cinturó de seguretat.

Cardona ens explica que es fan tallers i xerrades segons la demanda existent a la zona pirinenca. En el cas dels centres educatius, es fan entre cinc i deu sessions mensuals per als alumnes d’entre 3 i 18 anys. Durant el Nadal, es fan parcs infantils de trànsit a Puigcerdà i a Alp, amb circuits de bicicleta perquè els menors coneguin els senyals de trànsit. També es fan entre cinc i deu sessions a l’any de mobilitat segura als casals d’avis, on es tracten aspectes com ara la combinació de medicaments i conducció. També es treballa amb les associacions d’immigrants a Tremp, de gitanos a la Seu d’Urgell i de disminu-ïts a la Cerdanya.

Distribució ART Pirineu Occidental

Tres unitats: la Seu d’Urgell (Alt Urgell i Cerdanya), Vielha (Alta Ribagorça i Val d’Aran) i Tremp (Pallars Jussà i Pallars Sobirà)

Nombre d’efectius: 85 (1 sotsinspector, 7 sergents, 17 caporals i 60 agents)

Distribució dels efectius: 36 a la Seu d’Urgell (1 sotsinspector, 5 sergents i 30 agents), 20 a Vielha (1 sergent, 5 capo-rals i 14 agents) i 19 a Tremp (1 sergent, 2 caporals i 16 agents)

Parc de vehicles: 31 (14 motocicletes, 6 turismes, 6 tot terrenys, 4 furgons d’ates-tats i 1 vehicle radar)

Mitjana de controls al dia: 16 (6 d’alco-holèmia, 4 de velocitat, 4 de transport i 2 de casc i cinturó)

Xarxa viària principal controlada: N-260, C-14, C-16, N-145, C-13 i N-230

Radars: C-14 (Bassella, Coll de Nargó i Organyà), N-260 (el Pont de Bar, Adrall i Prullans), C-13 (Talarn) i N-230 (dos al túnel de Vielha, un a Vilaller i un a Bausen)

Les tasques de prevenció de la sinistralitat i d’educació en mobilitat segura dels agents contribueixen a reduir un 30% la mortalitat durant el 2011

Mireia Camats

A PEU DE CARRETERA

Raú

l Rod

a

L’Àrea Regional de Trànsit del Pirineu Occidental dels Mossos d’Esquadra està constituïda per tres unitats que cobreixen sis comarques: la Seu d’urgell (Alt urgell i Cerdanya), Vielha (Alta Ri-bagorça i Val d’Aran) i Tremp (Pallars Jussà i Pallars Sobirà). És operativa des del maig del 1999 i cobreix una zona de 77 municipis, 69.920 habitants i un parc de 61.418 vehicles. La tasca dels agents en prevenció de la sinistralitat i en educació en mobilitat segura, juntament amb una major conscienciació, ha contribuït a reduir la mortalitat un 30% durant el 2011 respecte del 2010 i un 46,15% en comparació amb el 2000 en aquestes comarques. El 27 de gener passat el gabinet de premsa de l’SCT va voler conèixer la feina que desenvolupen els agents.

Reunió a l’ART del Pirineu. Objectiu: organitzar els controls de velocitat, seguretat passiva i motocicletes d’aquella mateixa tarda.

Per veure el vídeo sobre l’ART Pirineu Occidental:

infotransit.gencat.cat

ALCOHOLÈMIA

MOTOS ATURADES MOTOS DENUNCIADES TRÍPTICS LLIURATS

Controls 1.904

27.121

994

3,66 %

2.3711.117 notificats

= 47%

1.904 460

178

256 181.151

1.622 1.628

10,41 %

580 1.268

1.622 --Controlats

2010

ANY

2011

Denunciats

%

DROGUES VELOCITAT TRANSPORTS SEGURETATPASSIVA

6.486 357 4.165

8.918 233 233

Àrea Regional de Trànsit del Pirineu any 2011

Controls motocicletes

74,5 % 1,31 %

Pel que fa als conductors denunciats per alcoholèmia: 795 són positius administratius i 175 són positius penals.D’altra banda, 24 són negatius. Pel que fa a les 2.371 denúncies de radar, 1.117 són notificades i corresponen al 47% del total.

CONTROL ÀREA REGIONAL DE TRÀNSIT DEL PIRINEU ANY

CONTROL ÀREA REGIONAL DE TRÀNSIT DEL PIRINEU ANY

CAUSES SINISTRALITAT

19,87% Velocitatinadequada / excessiva

18,46% Irrupció animala la calçada

15,96% Infracció de la norma

Sinistralitat Mortal

TOTAL ACCIDENTS

2010

2011

%

ANY

692

639

-7,65%

MORTS

10

7

-30%

GREUS

55

49

-10,9%

LLEUS

297

306

3,03%

19

El sotsinspector de l’ART del Pirineu, Albert Cela, afegeix que l’any passat es van fer 123 sessions i es van formar 3.252 persones.

Tasques de prevenció de la sinistralitat i control

15.30 h, controls de velocitat, casc i cinturó, i motocicleta, confluència N-260 amb C-14, a Adrall. Els controls s’estableixen en un punt estratègic. El sergent en cap operatiu, Ramon Codina, detalla que es posen a la confluència entre l’N-260 i la C-14 a Adrall perquè són eixos de comunicació del Pirineu que perme-ten enllaçar les zones est i oest. L’objectiu és centrar-se en la velocitat, la seguretat passiva i les motocicletes. En el cas del col·lectiu motorista, a més, es pretén donar accés als motoristes al port del Cantó en les condicions tècniques òptimes.

El sotsinspector Albert Cela també afegeix que s’estableixen uns 16 controls al dia: sis d’alcoho-lèmia, quatre de velocitat, quatre de transport i dos de casc i cinturó. També destaca que, en el cas de l’alcoholèmia, l’any passat van fer-se un 4% més de proves i hi va haver un 25% menys de positius.

Cela posa èmfasi en la mortalitat del col·lectiu de motoristes. “Els accidents de motocicleta supo-sen gairebé el 50% dels morts anuals i alguns anys, com és el cas del 2005, aquesta xifra ha estat del 52%. Dels 17 morts registrats, nou eren usuaris de motocicletes. Per aquest motiu, del mes de juny al mes de setembre, i també alguns caps de setmana en els quals es preveu l’aflu-ència de motocicletes, es fan controls preventius adreçats a conscienciar els motoristes”, va comentar. Aquest dispositiu, Premot, es fa en col-laboració i coordinació amb la resta d’efectius de la regió policial: unitats de seguretat ciutadana, serveis regionals i Servei Català de Trànsit.

“Els accidents de motocicleta suposen gairebé el 50% dels morts anuals. Per aquest motiu, del mes de juny al mes de setembre, i també alguns caps de setmana en els quals es preveu l’afluència de motocicletes, es fan controls preventius”

Albert Cela, sotsinspector

El coordinador de mobilitat segura, Jordi Cardona, destaca que es fan entre cinc i deu sessions mensuals als centres educatius per als alumnes de 3 a 18 anys

Control a la confluència de l’N-260 amb la C-14 a Adrall.

Taller de mobilitat segura a l’escola del Pla de Sant Tirs.

Magatzem d’Idees

Tots els joves que formen part d’aquest projecte pilot disposen de contracte laboral

20

Joves amb síndrome de Down treballen per millorar la seguretat viària als voltants dels centres escolars

Elena López

RUTA D’ACTIVITATS

Abe

rtis

Pac

o M

uñoz

/ IS

PC

“Tots hem de complir les normes, tots som iguals, no hi ha d’haver diferències” apunta la Júlia, que durant una hora cada matí pren nota de com es comporten els vianants i els conductors a l’entrada de l’escola Orlandai, del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Des-prés de gairebé un mes com a cooperant viària, la Júlia ja extreu les seves pròpies conclusions: “Els nens i nenes són els més respectuosos amb les normes. Els adults fan més imprudències. En aquesta escola no es formen grans caos circulatoris i m’he fixat que sobretot hi ha pares o acompanyants que no passen pels passos de vianants o per les cruïlles on hi ha semàfors”.

Els cooperants viaris, un cop tots els alumnes han entrat als centres escolars, anoten en unes fitxes tot allò que durant l’hora d’obser-vació han detectat, com per exemple si han vist algun conductor o acompanyant que no portava el cinturó cordat, o vehicles estacionats en doble fila. Tots els joves que formen part d’aquest projecte pilot disposen de contracte laboral i han rebut una formació per part de la Guàrdia Urbana de Barcelona i de la Fun-dació Catalana Síndrome de Down. Aquesta experiència pilot s’ha desenvolupat durant un mes en tres escoles del districte de Sarrià-Sant Gervasi i l’objectiu és que en un futur s’esten-gui a altres col·legis de la ciutat.

A la jornada van assistir 200 agents dels Mossos d’Esquadra i de policies locals que s’encarre-guen de l’educació per a la mobilitat segura.

La Júlia a les portes de l’escola Orlandai, on ha observat el comportament viari dels alumnes i acompanyants a primera hora del matí.

08.30 h. Avinguda Josep Vicens Foix de barcelona. Júlia busquets, de 21 anys, observa detingudament el comportament viari dels primers alumnes i acompanyants que van arribant a l’entrada principal del Centre d’Educació Infantil i Primària Orlandai. La Júlia és un dels sis joves amb síndrome de Down o discapacitat intel·lectual que formen part del projecte pilot Cooperant viari, impulsat per l’Ajuntament de barcelona, la Fundació Abertis i la Fundació Catalana Síndrome de Down. L’objectiu d’aquesta iniciativa ha estat millorar la seguretat viària a la rodalia dels centres escolars i integrar els joves amb síndrome de Down en l’àmbit laboral.

Sota la pupil·la dels cooperants

viaris

L’educació per a la mobilitat, una responsabilitat compartida Marta Carbó

La reflexió i l’intercanvi de coneixements sobre les diferents experiències relacionades amb l’educació per a la mobilitat segura, tant d’àmbit espanyol com europeu, van ser els eixos de la jornada de policies d’educació per a la mobilitat segura que es va dur a terme el desembre passat a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC).

El secretari general d’Interior, Xavier Gibert, va ser l’encarregat d’inaugurar l’acte i va desta-car que “educar en aquest àmbit no consis-teix només a ensenyar unes normes sinó a crear valors i actituds per desenvolupar una consciència ciutadana i cívica”, i va subratllar la importància de continuar treballant “per integrar l’educació en mobilitat segura en el currículum escolar”. Els diferents ponents que hi van participar van reconèixer, per la seva banda, que la millora de la cultura en se-

guretat viària requereix temps i esforç de tota la societat i també van mostrar satisfacció per la tasca desenvolupada en els darrers anys.

A la jornada van assistir 200 membres dels Mossos d’Esquadra i de policies locals que van poder conèixer les accions que duen a terme institucions europees i els programes dels Mossos d’Esquadra, de la Guàrdia Urba-na de Barcelona i de les policies locals d’Irun, de Palma i de la localitat asturiana de Siero.

En la cloenda de l’acte, el director del Servei Català de Trànsit (SCT), Joan Aregio, va re-cordar la necessitat de proporcionar les eines necessàries als diferents actors que interve-nen en l’educació en mobilitat segura, i en especial a les famílies perquè aquesta tasca no recaigui només en les escoles o la policia.

21

Més de 3.500 persones visiten l’estand de l’SCT, que recorda la importància dels reflectors i dóna a conèixer els senyals de trànsit

48a edició del Saló de la Infància

Mireia Camats

RUTA D’ACTIVITATS

Qui

ràlia

Sota el nom “Som visibles” es va plantejar l’acti-vitat del Túnel dels reflectors. L’objectiu era que els infants aprenguessin la funcionalitat d’aquests elements –que ens poden fer visibles a uns 150 metres quan els il·lumina el far d’un vehicle.

En aquest sentit, una de les mares que va visitar l’estand, Sònia Méndez, va explicar que el seu fill Néstor ja coneixia els reflectors i que són de gran utilitat sobretot a l’hivern, quan hi ha menys hores de llum. En canvi, per al Manel Martínez va ser una bona oportunitat perquè el seu fill Marc s’adonés de la seva importància, ja que no hi estava familiaritzat.

Així mateix, l’SCT va organitzar un taller de seguretat viària adreçat a infants de 12 anys. Donant-los la possibilitat de construir un adhesiu, l’objectiu era que els nens i nenes que participessin en l’activitat poguessin identificar o aprendre els senyals de trànsit.

La Carme Olivares va dir que, des de fa uns anys, amb les seves filles, Anna i Meritxell, juguen al “Veo veo” durant els trajectes amb vehicle, amb l’objectiu que elles aprenguin els senyals de trànsit tot jugant. En Marc Martínez, el fill d’en Manel, va comentar que els que té més en ment són el cinturó de seguretat, el semàfor i el senyal de prohibit aparcar.

Dani Generó, de la companyia del joc Quiràlia, afirma que “les activitats plantejades no eren només de lleure, sinó que hi havia un rerefons educatiu i que els pares ho valoraven molt”. Una de les mares que va visitar l’estand, la Bouchra Aichí, va dir que li sembla perfecte que aprenguin de petits el que fa referència a la mobilitat segura: “prefereixo les activitats que ajuden a raonar i permeten reflexionar que no pas les que potencien la competitivitat”.

un total de 3.551 persones van visitar l’estand del Servei Català de Trànsit (SCT) a la 48a edició del Saló de la Infància. Enguany, l’SCT va proposar dues activitats per donar a conèixer els reflectors i perquè els infants aprenguin i identifiquin els senyals de trànsit, a banda d’oferir un servei de ludoteca. La gran majoria d’infants tenien entre 6 i 11 anys. Al final de la visita, es van distribuir reflectors entre els menuts i una agenda del 2012 entre els pares amb consells de seguretat viària adreçats al col·lectiu motorista.

“Em sembla perfecte que els infants aprenguin de petits el que fa referència a la mobilitat segura”

bouchra Aichí

Representants del món local es reuneixen a l’ISPC per aprofundir en el coneixement sobre seguretat viària Marta Carbó

Què poden fer els ajuntaments en matè-ria de seguretat viària? De quines eines i estratègies poden disposar? Amb l’objectiu d’apropar als ens locals les polítiques i les iniciatives que es duen a terme per millorar la seguretat viària, el Servei Català de Trànsit (SCT) va organitzar el mes de gener passat unes jornades sobre seguretat viària en el món local, que van tenir lloc a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), a Mollet del Vallès.

La trobada va reunir un centenar de regidors i tècnics d’ajuntaments, així com de policies locals, entre altres professionals, que van poder conèixer les experiències i els recursos de què disposen per millorar la mobilitat en el seus municipis. Entre aquests recursos

hi ha la normativa de referència del trànsit, les campanyes i accions preventives, les bones pràctiques en mobilitat urbana i la col·laboració amb les entitats representants de víctimes d’accident de trànsit. També es va parlar de la planificació de la circulació i de la seguretat viària dels usuaris més vulnerables.

El director de l’SCT, Joan Aregio, va ser l’encarregat d’inaugurar les jornades i va destacar l’esforç que s’ha dut a terme des del Govern de la Generalitat per millorar la seguretat viària des de fa 11 anys i el “paper fonamental del món local perquè les políti-ques de seguretat segueixin avançant cap a un horitzó de sinistralitat tan a prop de zero com sigui possible”.

ISP

C

El director de l’SCT, Joan Aregio, acompanyat de la directora de l’ISPC, Núria Aymerich, va inaugurar les jornades.

22

PARADA AMB...

“Cinc entrevistes en una.” Així és com defineix el conseller d’Interior, Felip Puig, la trobada que manté per a l’Infotrànsit amb els periodistes Cristina buesa, d’El Periódico; Enrique Figueredo, de La Vanguardia; Anna Punsí, de la Cadena SER; Roger Rovira, de TV3, i Gui-llem Sánchez, de l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Tots cinc estan especialitzats en la informació del departament. Durant prop de dues hores, el despatx del polític es converteix en un plató on les càmeres i les gravadores recullen les respostes d’un conseller que sempre està a primera línia mediàtica. La seva faceta pública i la més humana es barregen en una entrevista que fa un repàs de temes relacionats amb la seguretat ciutadana, el trànsit i la crisi, i on descobrim que en les distàncies curtes Puig tampoc deixa indiferent.

Els preàmbuls“A veure com surt aquest experiment...”, es pregunta dubtós el conseller d’Interior mentre els cinc periodistes van entrant cautelosa-ment al seu despatx. Quan hi accedim, està assegut a la seva taula de treball, una ploma en una mà i un plec de papers en l’altra. En un angle de la taula reposa el seu maletí amb les lletres gravades de “Conseller d’Interior”, i al costat, una pila de llibres entre els quals distingeixo dos títols: Agent 477, premi Joan Fuster d’Assaig del 2011, i La democràcia a Amèrica, l’obra més coneguda del pensador i polític francès Alexis de Tocqueville. Mentre Puig parla pel mòbil, tots els presents s’afa-nyen a agafar lloc. Figueredo, de La Vanguar-dia, opta per la part dreta d’un dels sofàs del despatx i Buesa, d’El Periódico, n’escull l’ala esquerra. Al centre, Punsí, de la SER, Mo-leskine en mà, fa estona que revisa les seves preguntes. Ressagats, seuen en un altre sofà la resta d’entrevistadors: Rovira, de TV3, i Sánchez, de l’ACN. Em situo darrere d’ells en una taula de reunions, a la reraguarda, men-tre els observo sense que se n’adonin. “No estic acostumat a fer aquest tipus de xou”, afirma Puig amb to sorneguer i de recança. Tot seguit, la seva cap de premsa li respon amb esperit maternal i tranquil·litzador: “No t’has de preocupar. Els periodistes que hem portat són molt seriosos”.

Felip Puig, un conseller amb filosofia My Way

Amb vestit gris blavós, camisa blanca i corbata de color morat (comprada fa uns dies a Madrid, segons confessa), el conseller seu en una butaca grisa, situada davant dels periodistes. L’entrevistat sempre té conversa: obert, loquaç, ocurrent i fins i tot irònic, sembla sentir-se còmode entre els presents. Tranquil però expectant, espera l’inici de l’entrevista com un actor bregat a punt de pujar a l’escenari. “Caram, això sembla un plató de Tele 5”, exclama amb ironia, al mateix temps que els entrevistadors retenen a la seva pupil·la cadascun dels detalls de la sala... Puig adverteix el gest dels redactors i els segueix la vista amb el cap, en el paper d’amfitrió: “De fet, aquest és el despatx que em vaig trobar quan vaig arribar al departament. Ara bé, els sofàs els vaig canviar, abans eren vermells [ara són de color marró], i crec que on ara hi ha el retrat del president Mas no hi havia cap foto de l’anterior president...”, comenta amb to dubitatiu. “Ah, i aquell quadre, Els gira-sols de Van Gogh, encara que sembli original, no ho és”, afegeix, i arrenca un somriure de la concurrència.

Fa uns dies algú proper al conseller em va “filtrar” que el seu cantant favorit és Frank Si-natra. Mentre trenca el gel amb els periodistes, em ve al cap aquesta preferència i confirmo que Puig actua sense cap tipus de dubte, “a la seva manera”, tal com diu l’expressió repetida

“Faré tot el possible perquè el govern català tingui les competències per fixar els límits de velocitat a Catalunya”

Qüestionari a cinc per

al conseller d’Interior, Felip Puig

Elena López

Jaum

e C

osia

lls

“L’afició ciclista a Catalunya està molt arrelada. Hem de replantejar-nos com garantir la seguretat d’aquest col.lectiu”

D’esquerra a dreta, Roger Rovira (TV3), Cristina Buesa (El Periódico), el conseller Felip Puig, Anna Punsí (Cadena SER), Enrique Figueredo (La Vanguardia) i Guillem Sánchez (ACN).

Per veure el vídeo resum de l’entrevista: infotransit.gencat.cat

23

a la cançó més popular de La Veu, «My Way». La filosofia que desprèn la balada immortalitzada per Sinatra encaixa com l’anell al dit amb la seva personalitat perquè, com s’extreu de l’esperit de la composició, ell és un home fidel a si mateix i que manifesta les coses tal com les sent i les pensa (“I did it my way”, diu la lletra en anglès).

Respostes per a totAcabat el preludi de la trobada, s’obre el foc. Puig no requereix cap guió de preguntes ni cap anotació de suport. Amb les mans als genolls, cames creuades i gest tranquil i segur, encaixa la primera qüestió. Per uns segons, el silenci s’apodera de la sala. Desapareix el Puig més humà i emergeix el personatge públic.

Les preguntes i respostes s’entrellacen sense pausa. Els periodistes posen sobre la taula temes d’actualitat diversa, que el conseller res-pon sense cap tipus de titubeig i amb oratòria hàbil i rotunda. La primera qüestió, llançada per Figueredo, busca l’opinió de Puig sobre els darrers crims amb violència ocorreguts a casa nostra. A partir d’aquí, se succeeixen els inter-rogants, que giren a l’entorn de la prostitució a les carreteres, els límits de velocitat, la idoneïtat o no de la instal·lació a Catalunya del projecte Eurovegues i la previsió d’impulsar noves pro-mocions de Mossos d’Esquadra aquest 2012.

Motorista empedreïtAmb els ànims ja de baixa, i quan ja portem prop de dues hores d’entrevista i s’acosta l’hora de dinar, s’enfila la part final de la conversa, on el conseller deixa aflorar la seva part més humana. L’home que va iniciar-se a la política als 14 anys ens explica que és un apassionat de les motos i que actualment condueix un escúter de 600 centímetres cúbics. També descobrim que li encanta jugar a tennis i a petanca. Ah, i que mai ha jugat a beisbol, tot i que té quatre bats, fruit d’obsequis que ha rebut de companys de partit i amics, per la seva caricatura en el programa “Polònia”. Em crida l’atenció un últim detall biogràfic que apunta orgullós: el seu avi matern, Emili Godes, és un dels fotògrafs catalans més destacats de la primera part del segle XX, un pioner de la fotografia de proximitat. Queda clar perquè li agraden les càmeres. I previ retrat digital de grup, periodistes i entrevistat s’acomiaden. “L’experiment” no defrauda ningú.

El conseller d’Interior respon...

Sobre la pràctica de la prostitució a les carreteres:

“La nostra intenció és abolir aquesta pràctica, però mentre això no sigui un compromís social, volem manifestar el nostre propòsit de lluitar perquè sigui més difícil de portar a terme a l’espai públic.”

Sobre la velocitat variable:

“Té uns beneficis raonablement importants que justifiquen la inversió. Millora la gestió del temps, aporta més comoditat en la conducció, permet regular la velocitat en moments de nivells elevats de contaminació i reduir les arrencades i atura-des dels vehicles (stop and go). Es preveu que la pròxima via on s’apliqui la velocitat variable sigui a la B-20 nord en el tram comprès entre Santa Coloma de Gramenet i Tiana.”

Sobre els límits de velocitat:

“No trobo sentit a bloquejar-nos de cara al futur amb el límit de 120 km/h a les autopistes. Les característiques de certes vies, unides a les millores tecnològiques dels vehicles i a l’actitud dels conductors, fan possible que s’apugi a 130 km/h. El que és perillós és la velocitat excessi-va. Crec que és un tema que s’ha de debatre a la comissió de seguretat viària del Parlament. Fixar els límits de velocitat és una potestat del govern espanyol però lluitaré perquè es delegui al govern català”

Sobre les possibilitats de convocatòria d’una nova promoció de Mossos d’Esquadra aquest any:

“Només hi ha un 1% de possibilitats que es convoqui una nova promoció. Estem estudiant replantejar-nos certes funcions per ressituar alguns agents en llocs prioritaris.”

Sobre la sinistralitat dels ciclistes:

“L’afició ciclista a Catalunya està molt arrela-da. Hem de replantejar-nos com garantir la seguretat d’aquest col·lectiu a través d’infor-mació, educació i consciència cívica per part de tothom.”

No trobo sentit a bloquejar-nos amb el límit a 120 km/h

Durant prop de dues hores, el conseller va respondre a les preguntes de cinc periodistes que habitu-alment segueixen la informació del Departament d’Interior.

24

QUAN LA VIDA DÓNA

UN TOMB

Jordi Vilaseca

En Jordi confessa que veure que els seus pares no s’ensorraven en cap moment, “almenys davant meu”, i que l’animaven a continuar endavant va ser clau per a la seva recuperació. I, de fet, quan ja estava a l’Institut Guttmann preparant-se per a la seva nova vida amb una cadira de rodes, va aprofitar per acabar-se de treure el permís de conduir de cotxe. “Només la pràctica, perquè la teòrica ja me l’havia tret abans de l’accident. A la zona d’on sóc, Sant Julià de Vilatorta, era més difícil trobar autoescoles amb cotxes adaptats.”

Els plans de futur es compleixen

No havia passat ni un any de l’accident que en Jordi va decidir continuar amb els plans de futur que s’havia plantejat i va començar a estudiar la carrera universitària de Traduc-ció i Interpretació. “Començar la universitat per a tots els joves és descobrir un món nou i jo ho vaig fer amb la cadira de rodes. Se’m van sumar moltes situacions diverses al

mateix temps i em va costar llançar-me a la piscina, però un cop ho vaig fer va ser pujar dalt del tren i continuar.” Va cursar la carrera a la Universitat de Vic, al costat de casa dels seus pares: “En aquell moment encara es-tava massa verd per anar a viure sol fora de casa, però a meitat de carrera, més o menys al cap de tres anys de l’accident, me’n vaig anar una temporada a estudiar al Canadà i després, en acabar la carrera, a Frankfurt. Aquestes experiències a l’estranger em van fer adonar que podia estar lluny dels meus pares i sortir-me’n i ser autònom. Quan vaig tornar aquí va coincidir que estava amb una noia que tenia un pis a Vic i ja em vaig inde-penditzar totalment”. Amb només la valentia com a bandera, en Jordi va anar aconseguint tot el que volia, minimitzant els entrebancs i les dificultats i aferrant-se a les ganes de viure i sentir-se viu.

La vida d’en Jordi és una autèntica història de superació personal i de força de voluntat per tirar endavant i no renunciar a res tot i no poder caminar. “Em plantejo petits reptes sent conscient de les meves limitacions

Si voleu explicar-nos la vostra experiència com a víctima (o familiar) d’un accident de trànsit, poseu-vos en contacte amb l’Ofi-cina de Premsa i Comunicació de l’SCT: 93 567 39 73/74 o premsasct@gencat.cat

Fina Araque

Amb la valentia com a bandera, en Jordi ha aconseguit tot el que s’ha proposat sense victimismes

Nor

ma

Gra

u

“De vida, només n’hi ha una i jo la visc sense victimismes i lluitant per aconseguir els rep-tes que em vaig marcant.” D’aquesta manera en Jordi Vilaseca afronta el seu dia a dia. Té 33 anys i quan en tenia 18 va patir un accident de motocicleta que el va deixar paraplègic i en una cadira de rodes. “Vaig patir també un traumatisme cranioencefàlic i no recordo res de l’accident, però pel que m’han explicat vaig topar amb la moto contra un camió que hi havia al voral d’emergència.” Com a conseqüència de l’accident, en Jordi va estar un mes i mig en coma i “quan em vaig anar despertant i vaig recuperar la consciència els metges es van adonar que tenia també una lesió medul·lar”. En el moment que li van dir que no podria caminar mai més va reaccionar amb bastanta enteresa. “És com si el meu subconscient s’hagués estat preparant per rebre aquesta notícia i vaig acceptar les meves limitacions ràpidament.”

Com a conseqüència de l’accident, en Jordi va estar tres mesos en coma i “quan em vaig anar despertant i recuperant la consciència els metges es van adonar que tenia també una lesió medul·lar”

Jordi Vilaseca

Per veure el vídeo sobre el testimoni del Jordi Vilaseca:

infotransit.gencat.cat

25

i sempre he tingut aquestes ganes de conti-nuar i de no llençar la tovallola.” Actualment, i des de fa quatre anys, en Jordi viu i treballa a Barcelona. És subtitulador de programes de Televisió de Catalunya per a persones amb deficiències auditives. “És una feina bastant estressant i de treball en grup, i en Jordi és una persona que coopera molt i que propicia que hi hagi un bon ambient”, desta-ca l’Anna Salvans, una companya de feina. A banda d’aquest treball, en Jordi és traductor autònom: “Normalment treballo de subtitula-dor de nit i aquest horari em permet dedi-car-me a les traduccions que em van sortint, tot i que ara el volum de feina ha baixat”.

En Jordi destaca que va ser un gran repte entrar dins del món laboral: “La cadira de rodes et complica la inserció més pels costos empresarials de tenir el lloc adaptat a perso-nes discapacitades que perquè et qüestionin les capacitats de fer la feina correctament. Són treballs intel·lectuals. Vaig estar de sort i a la feina que faig actualment em van agafar pel meu currículum”.

A Barcelona, en Jordi viu amb la Mar Santiago. “Per a mi no suposa cap tipus de problema compartir pis amb una persona amb cadira de rodes”, comenta la Mar, “només que jo tinc els armaris de dalt de la cuina i ell els de baix, i a la banyera he de pensar a no penjar el mànec. És la primera vegada que visc amb algú més baix que jo”, bromeja. La Mar i en Jordi, a banda de companys de pis, són amics i comparteixen també temps d’oci. “Anem al cinema, a con-certs, a fer birres, una mica de tot.” La Mar destaca d’en Jordi que és molt actiu i que destil·la optimisme: “És una persona que viu cada dia al màxim i que omple la vida, a més que és molt constant, lluitador i que sobretot tira endavant”.

I, de fet, en Jordi no para quiet: estudia alemany, va al gimnàs, viatja, esquia i juga a tennis. “Sempre m’havia agradat fer esport i com que no podia continuar fent el que practicava abans de tenir l’accident, quan vaig traslladar-me a Barcelona vaig decidir apuntar-me a tennis. Em va enganxar de seguida.” Tot i que ara ho té com una afició més, en Jordi ha arribat a competir en l’àmbit estatal i internacional. “En el tennis, a banda d’agradar-me l’esport, he trobat molta afinitat amb els companys que juguen amb mi i de seguida vam fer una pinya. Em va anar molt bé quan vaig arribar a Barcelona.” En Jordi no considera que hagi deixat de fer res a la vida per anar amb cadira de rodes. Com diu ell, “potser perquè vaig tenir l’accident de jove i ja em vaig adaptar la vida a les meves li-

mitacions. Sí que m’agradaria anar a passejar per la muntanya, però prefereixo anar a visitar ciutats i això ho puc fer i ho faig”.

Tot i haver patit un accident de trànsit que li va canviar la vida, en Jordi fa anys que porta cotxe. “Mai he tingut por d’agafar el cotxe i fins i tot a vegades he conduït un quad. Una cosa és tenir-li respecte, però no pots estar tota la vida amb por de conduir per haver patit un accident de trànsit. Conduir ho tinc arxivat com un fet usual més de la meva vida i a més és un mitjà imprescindible per a la meva independència i autonomia.” Tot i això, en Jordi es mou també amb transport públic per Barcelona: “Si el metro o el bus em deixen a prop d’on vaig els utilitzo perquè són molt còmodes”.

Actualment en Jordi també fa de monitor viari del programa Game over, de l’Institut Guttmann i el Servei Català de Trànsit. “Un company del tennis me n’havia parlat i em va interessar el fet de poder conscienciar la gent i ser una bona influència per a altres perso-nes.” En Jordi fa reflexionar els joves que té al davant quan fa una sessió del programa: “Els faig pensar si val la pena córrer uns riscos innecessaris i perdre la llibertat de moviment i la qualitat de vida que tenen ara. No sé si el cent per cent, però crec que la majoria pren consciència que quedar-te en una cadira de rodes és una cosa que passa realment i forma part de la vida que ens envolta”. A més, desta-ca que “com més sessions faig més m’agrada, sobretot en veure l’efecte que produeixes en els joves. Quan acabo la xerrada i em vénen a felicitar i a donar ànims, m’omple de motivació i de més ganes de continuar endavant”.

En Jordi a la feina de subtitulador amb la seva companya Anna.

En Jordi juga a tennis a les instal·lacions Barcelona Tennis Olímpic.

“Em plantejo petits reptes sent conscient de les meves limitacions i sempre he tingut ganes de continuar i de no llençar la tovallola”

Jordi Vilaseca

Una vida molt activa

26

A DEBAT

La primera assistència a les víctimes

Situació actual. Quina valoració fa del pro-tocol que segueixen i de la seva assistència en accidents de trànsit en carretera?

Roger Llinàs (RL): La capacitació tècnica per intervenir en accidents de trànsit que tenim els Bombers de la Generalitat ha estat sempre a un bon nivell. Des de fa uns quants anys, a més, s’ha vist incrementa-da i reforçada gràcies a diverses eines: la redacció d’un procediment d’intervenció, la signatura d’un protocol conjunt amb els Mossos d’Esquadra i el Sistema d’Emergèn-cies Mèdiques, i l’organització i participació en concursos de rescat, que són, sense cap mena de dubte, l’eina formativa més potent per millorar la nostra qualitat assistencial en aquest tipus de sinistres. A tall d’exemple, cal dir que un equip de bombers del nostre servei va quedar tercer del món i primer en atenció sanitària a la víctima en el darrer concurs mundial de rescat en accidents de trànsit, que va tenir lloc l’estiu passat a Wellington (Nova Zelanda).

Josep M. Soto (JMS): Pel que fa a les acti-vacions d’equips assistencials del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), les xifres de què disposem són les següents: el su-port vital aeri (helicòpter) ha intervingut 350 vegades; el suport vital terrestre, 11.500 i el suport vital bàsic, 38.000. D’altra banda, el tram d’edat amb més incidència ha estat el de 20 a 39 anys, amb uns 20.000 afectats.

El codi del pacient politraumàtic o traumàtic greu (PPT) és l’instrument de coordinació existent entre els diferents dispositius assis-tencials. La seva implantació a Catalunya, com ha passat amb altres codis ja esta-blerts (codi infart, codi ictus), ha d’augmen-tar la qualitat i eficiència en l’atenció de la persona que ha sofert un accident, ja que coordina tota l’actuació prehospitalària i hospitalària.

María José Colomina (MJC): Gràcies a les campanyes i a les mesures de prevenció de sinistralitat, com ara la insistència en els elements de seguretat passiva, el permís per punts i les sancions, ha baixat el nom-bre de víctimes. Malgrat tot, encara s’ha de garantir una recollida de les víctimes medi-calitzada, professionalitzada, organitzada i protocol·litzada per millorar l’assistència in situ i vetllar per les lesions.

Alfons biarnés (Ab): Depenent de les lesions es trasllada el pacient a un centre hospitalari o a un altre. Existeix un protocol internacional, que és A, B, C, D i E. No pots passar a la B si no has resolt l’A. La D, per exemple, vol dir disability i mira l’estat neurològic del pacient. És molt important el temps de trasllat entre el lloc de l’accident i els centres hospitalaris, i, en aquest sentit, l’ús dels helicòpters ha millorat el temps d’arribada del pacient al centre.

“Cal millorar la coordinació entre els diferents cossos (...) facilitar les pràctiques i potenciar la creació d’equips de bombers pel que fa als concursos de rescat (...) i invertir en la renovació i actualització del material d’intervenció”

Roger Llinàs

L’any 2011 el nombre de víctimes mortals va ser de 200 en els 172 sinistres registrats a les carreteres i autopistes catalanes. Així mateix, en aquests mateixos accidents, hi va haver 75 ferits greus. El temps que es triga a auxiliar la víctima i la manera com actuen els organismes i serveis implicats és determinant. Per aquest motiu, és tan important plantejar-se com es pot millorar l’assistència en carretera. Hem traslladat aquesta qüestió al responsable de salvament en accidents de trànsit de la Divisió d’Operacions de la Subdirecció General Operativa de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Roger Llinàs; al director territorial del Sistema d’Emergències Mèdiques barcelona Sud, el doctor Josep M. Soto i Ejar-que; a la coordinadora de l’àrea assistencial del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, María José Colomina, i a l’adjunt del mateix servei i director del Curs de Formació de Suport Vital Avançat en Traumatologia, Alfons biarnés.

Mireia Camats

Com es pot millorar l’assistència en cas d’accident de trànsit en carretera?

Orio

l Bay

lina

Roger Llinàs, responsable de salvament en accidents de trànsit de la Divisió d’Operacions (Sub-direcció General Operativa. Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments).

27

Quins són els problemes més freqüents que detecten, ja sigui en les seves intervencions o bé en allò amb què es troben?

RL: Encara cal treballar diversos aspectes. En primer lloc, cal millorar la coordinació entre els diferents cossos per tal que tots coneguem les necessitats dels altres. En segon lloc, cal facilitar les pràctiques i po-tenciar la creació d’equips de bombers que entrenin fort i que participin en concursos de rescat, ja que, com he esmentat abans, és una activitat extraordinàriament positiva. I, en tercer lloc, cal, tot i la crisi, invertir en la renovació i actualització del nostre mate-rial d’intervenció.

JMS: L’actitud de certs conductors abans i després de l’accident. Abans perquè cal respectar els senyals de trànsit i tenir en compte aspectes tan importants com la climatologia o la via on circulen i després perquè cal respectar l’arribada dels equips d’emergència i deixar espai suficient per no provocar el retard.

MJC: Existeix un protocol d’actuació, però el problema és que els equips no estan ben coordinats. Convindria afavorir la interrela-ció entre l’equip intrahospitalari i l’extrahos-pitalari amb punts comuns d’actuació per evitar disfuncions entre uns i altres. També necessitem professionals que estiguin ben formats, sobretot en períodes de canvi, perquè sinó la instauració del protocol no pot ser correcta.

Ab i MJC: Com a crítica al protocol, cal dir que estem en període d’entrenament. La formació encara s’està fent, atès que el protocol va presentar-se de manera oficial recentment.

Com creuen que es poden solucionar o millorar?

RL: En la coordinació entre serveis caldria que féssim formació i pràctiques conjuntes, tant pel que fa a formació reglada a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya com pel que fa a la millora de les relacions dels dife-rents professionals que treballen en un lloc concret. És evident que si ens formem junts i després comentem la jugada fent un cafè, la nostra coordinació i eficàcia millorarà.

Quant a les pràctiques, ens caldria establir acords amb el gremi de desballestadors per tal de tenir accés a vehicles fora d’ús per fer pràctiques de manera continuada, ja que, avui dia, aconseguir cotxes és un pro-blema molt important. Quant als concursos de rescat només necessitem que els nostres responsables segueixin donant el suport que fins ara han donat a l’activitat i que cada cop s’hi impliquin més bombers.

JMS: Amb un sistema integrat que conside-ri els aspectes següents: la cadena d’ac-tuació en el trauma, des de l’alerta rebuda pels equips d’emergència (rescat, ordre i salut), les accions de reanimació i la pri-mera estabilització en el lloc de l’accident fins a l’atenció definitiva a l’hospital més adequat; un registre de totes les actuaci-ons realitzades per tal d’analitzar-les; i la formació continuada de tots els professio-nals implicats en l’atenció al pacient que ha patit un accident. Pel que fa als conductors, amb una millor educació tant personal com viària i una millor informació.

MJC: Seria molt necessari que ens coor-dinéssim tots els sistemes que tractem la víctima perquè no es perdi en cap moment la cadena d’assistència i hi hagi una con-tinuïtat entre el que t’han explicat sobre el pacient i el seu estat quan arriba a l’hospi-tal. D’altra banda, si tinguéssim la possibili-tat de sortir nosaltres a fora podríem fer una actuació des del principi fins al final, quan s’intervé el pacient al centre hospitalari.

Ab: Pel que fa a la formació, cal destacar la importància dels cursos de simulació, que són necessaris per a tot el personal que acaba atenent al pacient politraumàtic. Convé un entrenament continuat. També convindria fer auditories del que s’està fent. Quant als recursos i l’assistència al pacient, l’ideal seria tenir un trauma center per tenir totes les especialitats en un mateix lloc i no haver de traslladar el pacient.

“Com a problemes freqüents, cal tenir en compte l’actitud de certs conductors abans i després de l’accident. Abans perquè cal respectar els senyals de trànsit i tenir en compte aspectes com la climatologia o la via on circulen i després perquè cal respectar l’arribada dels equips d’emergència i deixar espai suficient per no provocar el retard”

Josep M. Soto“Convindria afavorir la interrelació entre l’equip intrahospitalari i l’extrahospitalari amb punts comuns d’actuació”

María José Colomina

“Quant als recursos i l’assistència al pacient, l’ideal seria tenir un trauma center per tenir totes les especialitats en un mateix lloc i no haver de traslladar el pacient”

Alfons biarnés

Josep M. Soto i Ejarque, director territorial del Siste-ma d’Emergències Mèdiques Barcelona Sud.

María José Colomina, coordinadora de l’àrea as-sistencial del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, i Alfons Biarnés, adjunt del mateix servei i director del Curs de Formació de Suport Vital Avançat en Traumatologia.

Les curiositats d’en Manel PiñeroTé 36 anys. Diu que és de l’àrea metropo-litana: va néixer a Barcelona, és de Bada-lona de tota la vida, però ara viu al barri de Gràcia. El grup musical que més li agrada són els Beatles. De les seves cançons diu: “M’ajuden a estar tranquil i eufòric quan ho necessito”. Dels grups catalans es queda amb Els Pets, Whiskyn’s i Sau. No és creient ni practicant de cap religió. És usuari de les xarxes socials, sobretot utilit-za el Twitter per informar-se de l’actualitat al metro, de camí a la feina. L’últim llibre que s’ha llegit és Bartleby, l’escrivent, de Melville. Apunta que “el protagonista és una mica Homo APM, bastant estrany i inquietant. Un llibre recomanable”. No li agrada que li preguntin per les seves coses preferides, però una pel·lícula que li ha fet el pes és Closer. Li agrada fer esport, i per desconnectar totalment se’n va a caminar a la muntanya.

28

EL RETROVISOR

Manel Piñero, Homo APM

En Manel Piñero és tímid. Com ho fas per fer d’Homo APM?Realment tinc timidesa, però per poder fer d’Homo APM cal mentalitzar-te, i les tres o quatre hores que dura el rodatge, aïllar-te de tot una mica, posar-te molt en el personatge i oblidar-te de la resta. Al prin-cipi del rodatge sí que passo una mica de nervis, però un cop ja començo i entro en la dinàmica, em passa molt ràpid. És com desaparèixer de la teva vida durant unes hores, oblidar-te de qui ets i posar-te a la pell d’una altra persona que parla un altre llenguatge. També cal dir que per arribar a ser Homo APM has de tenir un procés degeneratiu molt important. Està clar que si ets una persona sana i estàs emocional-ment equilibrat, no pots arribar a ser Homo APM. Si t’influencia molt en la teva manera de parlar el vocabulari APM, ets carn de canó per convertir-te en un Homo o Dona APM. No sé si per sort o per desgràcia, a Catalunya cada vegada n’hi ha més, i no sé fins on arribarà això, però la cosa pinta molt malament. Hi ha molt de malalt (rialles).

Has de tenir molta memòria i ser àgil men-talment, oi?És el més difícil. Tot i que anem amb un guió de frases d’entrada i de primeres accions, quan ja les cremo, he de seguir en funció de com em respongui la persona que tinc al davant i tirar del meu bagatge de frases. Hi ha vegades en què em surten

instantàniament, d’altres en què em costa més i d’altres en què no em surt res. Quan em passa això, que no em ve d’entrada la rè-plica, intento guanyar temps fent veure que estic empanat i hi vaig donant voltes. És un procés angoixant, però alhora divertit. És po-sar-se en el paper d’una persona que només parla el llenguatge APM i “pa’lante, no?”.

D’on va sortir l’Homo APM?Va ser accidentalment. Quan rebia trucades de màrqueting comercial, en lloc de treure-me-les de sobre, posava el mans lliures a la redacció i començava a parlar amb frases de l’APM. Tothom es descollonava de riure i al final un va tenir la idea de traslladar-ho a la televisió i fer un personatge, que ha acabat sent l’Homo APM.

Com portes l’èxit i que et coneguin al carrer? La gent et demana frases quan et veuen?L’èxit del programa sempre es viu bé, estem molt contents de l’audiència i del suport dels espectadors, que és fonamental i que ens fa estar en permanent tensió i alerta. És un estímul i una responsabilitat per no decaure i estar pensant en coses noves contínuament, perquè el televisiu és un món molt salvatge que no et permet rela-xar-te ni un moment. En el camp personal, al principi se’m feia molt estrany que em coneguessin pel carrer, que m’assenyales-sin, que m’aturessin, em demanessin fotos

Entrevistem en Manel Piñero. Potser caldria una presentació, però només amb dues paraules us situo: Homo APM. En Manel diu de l’Homo que “és un incomprès socialment”. L’entrevista promet. “Vamos allá, no?”

Fina Araque

Les retencions? “Esto es el Bronx”

Cris

tina

Dom

énec

h

En Manel Piñero durant una sessió del curs d’interpretació que fa al Timbal.

Per veure el vídeo sobre l’entrevista a Manel Piñero:

infotransit.gencat.cat

29

L’Homo APM opina sobre...

Les retencions“Esto es el Bronx”.Els peatges“I fins quan ha de durar la broma?”La velocitat“¡Cuidaooooo!”Els radars“Se va a haber un follón que no sabe ni dónde se ha metío”.Els controls d’alcoholèmia“Yo no consumo ná, sabes?”L’agressivitat al volant“Inspira, respira. Relájate y no te exijas tan-to” (fent moviments lents amb els braços amunt i avall i respirant profundament).La velocitat variable “La verdá ej que nunca me había pregun-tao ezo”.

o autògrafs, perquè sóc una persona dis-creta que m’agrada anar per la vida sense destacar i sense ser el focus d’atenció de res, però ara ja ho he interioritzat com una part més de la meva vida. L’únic que em molesta és que em demanin frases, a això no hi accedeixo, perquè sinó, sí que acaba-ria malament del cap de veritat.

La gent que graveu, normalment us autoritza a treure el gag? Això és una... No em surt cap altra paraula que putada, perquè a vegades et surt un gag molt bo, però la persona no signa, no la convences i no tens alternativa. Allò ho has de llençar a les escombraries i anar a buscar-ne una altra. S’han perdut molts grans gags per aquest motiu. Tot i que la majoria de persones ens ho autoritzen.

També ets guionista de l’APM. Què feu? Doncs, bàsicament, amb els talls que ens subministren el visionadors, intentem relaci-onar-los amb temes de l’actualitat i donar-los sempre una intenció. Relacionem allò que ens ve del món exterior amb fragments de sèries, pel·lícules, anuncis, etc.

T’agrada la televisió? M’agrada la tele, però sóc bastant selectiu. No sóc un espectador indiscriminat de tele. Miro els telenotícies, el futbol, els programes d’humor, etc., per estar al corrent del que es fa en altres canals, i sèries, que també les veig per DVD o internet per no ser tan esclau dels horaris televisius.

La televisió és cultura? Està claríssim. S’està demostrant amb l’APM (somriu). Ja sigui bona o mala cultura, en certa manera la televisió transmet uns valors i, a més, la televisió reflecteix una manera de ser de la nostra societat i afecta la conducta de les persones. Sóc partidari que hi hagi la màxima oferta televisiva possible perquè d’aquesta manera l’espectador pot triar. El problema seria que només hi hagués un tipus de televisió, ja fos sibarita o porqueria.

Quan estudiaves periodisme, on t’imaginaves que treballaries? Quan estudiava periodisme, volia ser peri-odista esportiu i, de fet, ho he estat durant més de deu anys de la meva vida, però sabia que a llarg termini em voldria dedicar més a l’entreteniment i l’humor. I així ha estat amb la sort immensa que m’agafessin a l’APM.

Fent d’Homo APM, fas d’actor. T’imagines a sobre d’un escenari en un futur? No ho sé. Estic fent cursos d’interpretació com un entreteniment més. És una possibili-tat i m’agrada, però no em plantejo cap repte en aquest sentit. Així com l’Homo APM va

sorgir sense esperar-m’ho, crec que la prope-ra cosa que surti també ho farà per sorpresa. Ja ho veurem.

Què li va passar a l’Homo APM en un embús de trànsit? Crec que va ser en el primer programa.Va passar que un senyor es va enfadar, no va entendre que era una broma i em va començar a perseguir amb el cotxe. Va ser la primera intervenció que feia l’Homo APM i vaig pensar que si tot havia de ser així de complicat... “passo perquè et trencaran la cara de veritat!” Afortunadament, va ser un cas aïllat i la gent és més bona del que ens pensem i s’ho pren bastant bé.

Les experiències d’en Manel Piñero amb el trànsit espero que siguin millors. Tens permís de conduir?Tinc permís de conduir, no tinc cotxe i per Barcelona em moc exclusivament amb trans-port públic, amb metro o autobús. Si treballes i vius a Barcelona, el cotxe és inútil, perquè no el necessites. També vaig a molts llocs caminant. Estem molt ben acostumats, volem anar de la porta de casa a la porta del res-taurant amb cotxe, i jo crec que caminar una mica i moure el cos és necessari. Jo abans estava molt acostumat al cotxe i no m’imagi-nava fent els trajectes que faig ara a peu. És totalment recomanable perquè et sents millor i és com una alliberació, i a banda t’estalvies diners!

Quan condueixes, com ho fas?Sóc molt normal al volant. El que no m’agrada gens és quan ets dins la ciutat i vas accele-rant i frenant, és una tortura. Quan vivia a Badalona i estudiava a Barcelona, agafava el cotxe i anava per la ronda de Dalt i hi havia dies que era un drama. M’agrada anar per autopistes i arribar pel trajecte curt a la destinació, no sóc dels que passen per les nacionals i els poblets.

Multes?Sí, me n’han posat algunes, la majoria per excés de velocitat. Jo em pensava que el límit d’error dels radars era de 20 km/h, és a dir, que si la limitació era 80, jo podia circular fins a 101 abans no em multessin. Llavors vaig veure que això no era així quan en un tram de 80 m’arribaven multes a 90 i escaig. Va ser la famosa època dels 80 km/h a les autopistes, que era una cosa que em feia bastanta ràbia. Per qüestions personals anava a Tarragona els caps de setmana i a primera hora del matí d’un dissabte o un diumenge per l’autopista dels túnels del Garraf, sol, a 80 km/h, era im-possible. Els polítics que van fer això haurien d’haver buscat fórmules més racionals i més lògiques, no només prohibir.

“Fer d’Homo APM és com desaparèixer de la teva vida durant unes hores, oblidar-te de qui ets i posar-te a la pell d’una altra persona que parla un altre llenguatge”

“Estem molt ben acostumats, volem anar de la porta de casa a la porta del restaurant amb cotxe, i jo crec que caminar una mica i moure el cos és necessari”

30

DOBLE SENTIT

Maria Eugènia Domènech. Directora de l’associació Prevenció d’Accidents de Trànsit (PAT) des del 2009 i advocada. Va ser pre-sidenta de l’associació des del 2004 fins al 2009 i secretària general des del 1994 fins al 2004. Abans també n’havia estat tresore-ra. Forma part de l’associació des del 1988.

El punt de partida és que, més enllà del límit legal, alcohol i conducció són totalment incompatibles. Catalunya és pionera en se-guretat viària i portem molts anys treballant el tema de l’alcohol. Si bé és cert que una part important dels conductors són conscients del perill d’aquesta barreja, encara circulen massa conductors que superen el límit legal d’alcohol a la sang (es calcula que aproxima-dament un 2,5% dels conductors) i continua sent un factor important en els accidents amb víctimes mortals i greus. Diferents estudis diuen que l’alcohol és present en un percen-tatge d’entre el 30% i el 50% dels sinistres amb víctimes mortals i d’entre el 15% i el 35% dels sinistres amb víctimes greus. A més, segons les últimes dades de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, un 32,5% dels conductors morts l’any 2010 van donar positiu en les proves toxicològiques.

Fins aquí les dades per situar el tema i veure la importància de lluitar contra aquesta conducta mortal. S’està fent sensibilitza-ció, educació, formació, campanyes, i fins s’apliquen sancions, però continua havent-hi persones que perden la vida i segueix ha-vent-hi famílies destrossades per culpa de conductors que han pensat que encara que hagin begut poden conduir, persones al volant que es pensen que controlen la situació quan els estudis científics demostren que l’alcohol afecta des de la primera gota i augmenta el risc d’accident.

Existeix una tecnologia que pot evitar això, que pot reduir de forma eficaç el nombre

de conductors inconscients (han begut), negligents (han begut i superen el límit legal) o delinqüents (han begut i superen el límit penal) que condueixen i així fer que els nostres carrers i carreteres siguin més segurs. Aquesta tecnologia és l’alcolock, un tanca-ment automàtic que impedeix que el vehicle arrenqui si detecta que el conductor supera el límit legal.

Alguns països europeus exigeixen la instal-lació dels alcoholímetres a conductors o vehicles determinats: transports escolars, de passatgers o mercaderies, conductors reincidents per alcoholèmia, etc. França és el primer país que adoptarà aquesta mesura de forma general, segons ha anunciat el seu pre-sident, i exigirà la instal·lació d’alcoholímetres als vehicles per reduir les víctimes de trànsit. Encara que no sabem els detalls i terminis d’aquesta mesura, pensem que és una bona iniciativa que posa sobre la taula la necessi-tat d’utilitzar els mitjans tècnics que tenim a la nostra disposició per evitar els drames a l’asfalt i a les llars.

És una forma de limitar que determinats con-ductors posin en perill la vida dels altres. Una vegada s’ha demostrat que certs sistemes no funcionen, tenim l’obligació moral d’aplicar allò que està al nostre abast, en aquest cas, els alcoholímetres per a vehicles. És cert que es necessita consens, programes de rehabili-tació i modificacions legislatives, però també que cal valentia per aplicar aquesta mesura. Comencem a parlar d’aquesta possibilitat a casa nostra!

No oblidem que alcohol i conducció són incompatibles i que la vida és massa bonica per llançar-la d’aquesta manera. Conductor: si has de conduir no beguis o, si ho prefereixes, si beus no condueixis.

Aprofitem també la tecnologia per reduir víctimes

Alcoholímetres al volant?

Maria Eugènia Domènech

Coordinació: Elena López

Jord

i Bar

rera

s

Segons les últimes dades de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, un 32,5% dels conductors morts l’any 2010 van donar positiu en les proves toxicològiques

31

Joan Amat i Solé. President de l’Institut del Cava, l’associació d’empreses productores de cava; membre de la Junta Directiva de Foment del Treball i president del Consell de la Delegació de la Cambra de Comerç de barcelona a l’Alt Penedès.

Joan Gil i Sánchez. Secretari general de l’Associació Vinícola Catalana, entitat que agrupa les empreses del vi dins de l’àmbit territorial de Catalunya. Representant de l’associació a la Federació Espanyola del Vi, la unió Empresarial del Penedès i el Consorci de Promoció Turística del Pene-dès, entre d’altres.

Cada cultura, amb les seves tradicions i estils de vida, té els seus hàbits de consum i, en particular, en relació amb les diferents ca-tegories de begudes alcohòliques, cadascu-na compta amb les seves característiques.

El sector vitivinícola ha estat històricament un defensor de la responsabilitat i moderació en el consum. Aquest fet es plasma en les formes en què els vins i els caves es presen-ten, es comuniquen i són consumits.

El vi i el cava han format part de la cultura europea des de temps immemorials, i són un viu reflex de la història i de la diversitat de les cultures, del saber viure i dels hàbits alimentaris. Estan basats en la varietat i associats de forma natural amb la gastro-nomia i la cultura de cada país. Així mateix, són productes agrícoles definits com a tals en els tractats constitutius de la Unió Europea i estan plenament regulats amb vista a aconseguir els principals objectius dels tractats en relació amb el seu patrimoni cultural i a la protecció del legítim interès dels consumidors.

És cert que el consum excessiu o irresponsa-ble de qualsevol producte té conseqüències

personals, socials o de salut que poden ser negatives, però els vins i els caves, com a begudes elaborades a partir d’una fermen-tació natural, es diferencien d’altres tipus de begudes alcohòliques pel fet de trobar-se associats a la gastronomia, de manera que són gaudits cada vegada més per la gran majoria dels consumidors de forma respon-sable i moderada.

Per tal de continuar amb la seva tasca de responsabilitat social, les empreses vitiviní-coles s’han compromès a subratllar en els seus missatges el clar foment de la mode-ració i de la responsabilitat en el consum, així com a destacar la dimensió cultural i la naturalesa dels productes i els seus atributs: orígens, procedència, tradició, elaboració, característiques específiques, servei i degus-tació, enoturisme, etc.

Des del sector vitivinícola, entenem que la clau del consum intel·ligent i responsable rau en l’educació en el sentit més ampli.

Una educació impartida ja des de les esco-les, i mitjançant missatges dirigits a esti-mular la moderació, és bàsica per fixar els models responsables de consum dirigint les persones cap a una sola via: la del consum responsable i intel·ligent.

L’educació és la clau del consum responsable i intel·ligent

Joan Amat (esquerra) / Joan Gil (dreta)

Les empreses vitivinícoles s’han compromès a subratllar en els seus missatges el clar foment de la moderació i de la responsabilitat en el consum

Entenem que la clau del consum intel·ligent i responsable rau en l’educació en el sentit més ampli

FEM TRÀNSITING

32

Els infants, cordats al cotxe

La imatge d’un infant cordat al cotxe ens és ara habitual i normal, però no sempre ha estat així i fins fa pocs anys no existia l’obligatorietat de portar els menors amb sistemes de subjec-ció als vehicles. La legislació ha estat clau per avançar en aquesta matèria i evitar morts d’in-fants i disminuir-ne les lesions greus en cas d’accident de trànsit. A més, les campanyes de conscienciació, com la del Clac i Rum del Servei Català de Trànsit, també han jugat un paper important en la normalització de l’ús dels sistemes de retenció infantil (SRI) a Catalunya.

La primera vegada que Europa va començar a posar fil a l’agulla en la protecció dels infants en els cotxes va ser l’any 1991 a través d’una directiva de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) relativa a l’aproximació de les legislaci-ons dels estats membres sobre l’ús obligatori de cinturons de seguretat. Aquesta directiva va assentar els antecedents legals dels sistemes de retenció infantil (SRI), atès que expressa-va la conveniència d’estipular l’ús obligatori de sistemes de subjecció per a nens en els seients equipats amb cinturó de seguretat.

L’Estat espanyol es va incorporar a aquesta di-rectiva l’any 1993 i va convenir que els menors de 3 a 12 anys amb una alçada inferior als 150 centímetres haurien d’utilitzar un sistema de subjecció homologat, sempre que els vehicles que ocupessin en disposessin. D’aquesta ma-nera s’anava avançant en aquest àmbit, però de moment l’obligatorietat d’usar sistemes de subjecció per a menors quedava supeditada a l’existència d’aquests en els vehicles. Tot i això, no va ser fins l’any 2003 que la Comuni-tat Europea va declarar de compliment obligat l’ús de sistemes de retenció infantil en funció del pes i la talla, i va donar un termini als estats membres per adoptar les disposicions pertinents. Concretament a l’Estat espanyol i a Catalunya, aquesta obligatorietat no va arribar fins al 2006. Va ser a través del Reial decret 965/2006, d’1 de setembre, pel qual es va modificar el Reglament general de circulació.

Actualització dels SRI Avui dia la normativa sobre els estàndards de seguretat de les cadiretes estan en constant evolució i actualització per adaptar-se cada vegada més a les necessitats de la seguretat infantil a l’automòbil. Actualment és molt im-portant fixar-se que la certificació de l’etiqueta

de la cadireta sigui ECE R44/04 i no d’altres d’anteriors.

Aquesta certificació demostra que el fabricant ha superat les proves de seguretat del produc-te, que inclouen una prova de xoc frontal a 50 km/h (per comprovar el nivell de protecció que ofereix el seient infantil), una prova d’envestida posterior a 30 km/h, diverses proves sobre la sivella de tancament del seient (per comprovar que pot obrir-se amb facilitat després d’un ac-cident, però que alhora no resulta massa fàcil d’obrir per a un nen), i altres requisits com el comportament davant l’exposició al foc, la re-sistència a la corrosió de les parts metàl·liques o la toxicitat de diversos components.

L’èxit de la campanya Clac i Rum del Servei Català de Trànsit (SCT) A Catalunya, per fomentar l’ús dels sistemes de subjecció i retenció entre els infants i les famílies, l’SCT va posar en marxa l’any 2006 la campanya “Al cotxe, primer Clac i després Rum”. Aquesta acció de conscienciació va res-pondre a la necessitat de normalitzar la imatge dels infants cordats als cotxes i convertir-la en un hàbit a les carreteres catalanes amb l’objec-tiu final de disminuir les lesions dels més petits en cas d’accident de trànsit. De fet, davant l’èxit de la campanya, l’any 2010 es va reeditar i adaptar per a menors d’entre 7 i 11 anys per continuar conscienciant els infants i els pares que és vital anar cordats sempre al vehicle. Les dades d’ús dels SRI a Catalunya acompanyen l’èxit de la campanya Clac i Rum: l’any 2006 més de la meitat de les víctimes d’entre 0 i 12 anys no duien ni cordat ni posat cap SRI; en canvi, l’any 2011, del total de casos en què es coneix l’ús dels accessoris de seguretat, només un 2,5% dels menors accidentats en carretera no en portaven.

Jaum

e C

osia

lls

Història i evolució dels sistemes de retenció infantil (SRI)Fina Araque

L’apunt normatiu! Transportar un menor sense un sistema de retenció infantil cordat està tipificat com una infracció greu, sancionada amb una multa de 200 euros i una pèrdua de tres punts del carnet.

La legislació, clau

ROADBOOK

33

Si voleu participar en aquesta secció, po-seu-vos en contacte amb l’Oficina de Premsa i Comunicació de l’SCT: 93 567 39 73/74 o premsasct@gencat.cat

Damasc

Hi ha avingudes amples on tothom travessa per on pot i on les caravanes dels casaments fan la festa grossa anant amunt i avall

Albert BalanzàPeriodista

Dins de les muralles només entren alguns veïns i comerciants i els taxistes deixen els turistes a les dues grans portes, Bab Touma i Bab Jahbih. Fora muralles és el campi qui pugui, amb una anella de circumval·lació que fa avançar amb comptagotes i cops de clàxon els conductors nerviosos. Per això els taxistes pacten un preu fix amb els clients sense comptar el temps que trigaran a fer el recorregut.

A mesura que el conductor s’allunya del centre de Damasc connectarà amb altres espais que ofereixen nous contrastos: hi ha avingudes amples on tothom travessa per on pot i on les caravanes dels casaments fan la festa grossa anant amunt i avall –tocant el clàxon i amb els intermitents posats– men-tre els comensals dels terrats dels centres comercials saluden la gresca… I hi ha també espai per a l’autovia ben asfaltada que passa entre zones benestants que podrien ser de qualsevol barri occidental. Totes les marques i els menús tenen un lloc també a la històri-ca Damasc.

Ruta cap a Beirut o BagdadMés enllà dels alarmants vídeos de You Tube que aquests dies ens pinten una Síria que presumptament s’ensorra, no hi ha cap problema per moure’s i sortir cap a

altres destinacions: amb taxi es pot arribar tranquil·lament a l’estació d’autobusos i comprar bitllets a les companyies que van, per exemple, a Palmira. Desert endins, direcció Bagdad. Als afores de l’estació torna el sidral i els conductors que no segueixen cap carril, però ben aviat les cases es fan més baixes, s’imposa la pols, el conductor del bus reparteix aigua entre els passatgers i s’entra en territori desemparat.

Una altra alternativa és sortir directament del país i aprofitar la proximitat del Líban per arribar a Beirut. Hi ha una altra estació d’autobusos on el que realment mana és el taxi interurbà, que no surt fins que no omple les quatre places del vehicle. Que ningú s’espanti –o espanteu-vos només una mica– si en arribar al recinte de taxis algú us agafa la maleta, l’obre sota l’atenta mirada d’una pila de gent i dóna els vostres passaports a qui us portarà a Beirut. Moments d’incerte-sa. Però no cal patir. Damasc és caòtica però sempre atractiva i diferent.

Els taxistes pacten un preu fix amb els clients sense comptar el temps que trigaran a fer el recorregut

A banda del Caire, Damasc probablement és la ciutat que més ha de suportar el pes de la història sobre les seves espatlles. I amb la seva germana egípcia també té moltes simili-tuds en la manera de conduir dels seus habitants. Hi ha un desordre antic que, sobretot si hi vas de vacances, converteix Damasc en una ciutat dividida en dues parts: la ciutat vella i tota la resta.

El caos sempre atractiu de la bella Damasc

Alb

ert B

alan

zà

Una avinguda molt transitada de la capital síria, Damasc.

Oficines

SERVEIS CENTRALSDiputació, 35508009 BarcelonaTelèfon: (+34) 93 567 40 00Fax: (+34) 93 567 40 04transit@gencat.cat

Serveis territorials de Trànsit de Catalunya:

bARCELONAPlaça Espanya, 108015 BarcelonaTelèfon: (+34) 93 567 40 00Fax: (+34) 93 567 40 01

GIRONAPl. Pompeu Fabra, 1, 3a planta 17002 GironaTelèfon: (+34) 872 97 50 00Fax: (+34) 872 97 50 76

TARRAGONAAvinguda Roma, 7-9, baixos43005 TarragonaTelèfon: (+34) 977 24 82 70Fax: (+34) 977 24 82 92

LLEIDARambla Ferran, 1, 3a planta25007 LleidaTelèfon: (+34) 973 27 94 90Fax: (+34) 973 27 95 54

HorarisHorari d’atenció al públic:

Horari d’hivern(16 de setembre a 31 de maig)De dilluns a divendres de 8.30 a 14.00 horesDe dilluns a dijous de 16.00 a 18.00 hores

Horari d’estiu(1 de juny a 30 de setembre)De dilluns a divendres de 8.30 a 14.00 hores

Informaciówww.gencat.cat/transit

Impr

ès e

n pa

per

reci

clat

lliu

re d

e cl

or.

Les víctimes i els afectats d’un accident de trànsit poden contactar amb elSIAVT a través de:

900 100 268 (de dilluns a divendres, de 9 a 14 h i de 15 a 20 h)

victimestransit.gencat.cat

El nou Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit ofereix a les víctimes i familiars d’un accident de trànsit els serveis següents:

El SIAVT entra en funcionament

Servei d’atenció,orientació i informació

per fer els tràmitsnecessaris

Conèixer elsrecursos existents

Rebre informació sobre elsdrets que els reconeix la

legislació vigent

Rebre suport iatenció psicològicaen la recuperaciópersonal i social

Indi

ca