7/31/2019 No al rescat!

1/2

GRCIA: DESPRS DE LES ELECCIONS

ARA TOCA EL CARRERAndy Durgan

No s cap sorpresa que, com va infor-mar la BBC, la classe dirigent inter-nacional hagi donat la benvinguda ala victria electoral de la dreta el pas-sat 17 de juny.

Per evitar que les forces oposadesal rescat triomfessin principalmentla coalici desquerres Syriza, laclasse poltica europea i les insti-tucions nanceres han llanat unacampanya de por, segons la qual la

victria de Syriza hagus signicat lasortida del pas de leuro i una cats-trofe total.

El partit guanyador, Nova Demo-crcia (ND), ha vist com el seu resul-tat electoral ha pujat de 18,9 al 29,6%en sis setmanes. No obstant aix, latotalitat de les forces favorables alrescat segueix sent minoritari, ja que

va aglutinar noms el 42% del vot po-pular. A ms, el nombre descons deND est molt unat pel regal de 50escons que rep per ser el partit ms

votat.La direcci de ND ha armat tot

tipus de coses en la seva recerca devots, des de prometre que renego-ciaran el pla de rescat ns a apellarals votants de la ultra dreta amb pro-clames contra la immigraci i el seusuposat vincle amb la delinqncia.

No sha doblidar que ND, que araho venen com un salvador, s el partitcorrupte que va falsejar els comptes.

Ara forma govern amb el Pasok quedesprs de ser la principal fora delgovern segueix perdent suport desdel 37% de fa tres anys al 12% actual.

La formaci dun nou govern nosignica el nal dels problemes pera leconomia grega ni que la situacipoltica torni a ser estable.

Malgrat que des de la troica (UE,FMI i BCE) es parla de relaxar lagen-da de retallades i reformes, els di-rigents de la UE han deixat molt clarque el pla de rescat en el seu conjuntha de seguir endavant amb tot el queaix signica per a la gran majoria dela poblaci: ms retallades, ms po-

bresa i ms patiment.Tot i no guanyar les eleccions,

loposici al rescat ha sortit refora-da. Les forces a lesquerra del Pasokhan tret gaireb un 40% del vot, elseu millor resultat des del nal dela Segona Guerra Mundial. Desta-ca lexcellent resultat de la coaliciSyriza, que ha aconseguit augmentar

el seu suport electoral en deu punts,arribant al 27% del vot. Entre la gentms jove va ser el partit ms votat.

Syriza es va presentar amb un pro-

grama que va ser tot un repte a la po-ltica dausteritat de la UE. El vot perSyriza va ser un vot de rebuig a la pol-tica punitiva i antisocial imposada perla UE i els bancs. No obstant aix, enels dies previs als comicis Syriza va ferun gran esfor per aparixer com unaformaci ms responsable, sobretotamb la insistncia dels seus dirigentsen el seu comproms amb la UE.

La ra per la qual Syriza va per-dre les eleccions no va ser perqu lesseves propostes poltiques no erensucientment realistes. Al contra-ri, el problema amb Syriza ha estatprecisament el gir cap a el realis-me de renegociar lausteritat. Aix

va signicar que el to i el contingutdel debat electoral es va tornar ms

favorables per a les forces pro aus-teritat. Syriza no va aconseguir con-testar el terrorisme meditic respec-te a la sortida de leuro, exactamentperqu no va tenir una posici claraen contra dell.

La dada ms alarmant dels resul-tats electorals va ser, sens dubte, queels nazis dAlba Daurada van man-tenir el seu resultat anterior, gairebun 7%, a pesar que tots els sondejos

van preveure una baixada en el seusuport. Desprs de les accions violen-tes dels nazis en les ltimes setmanesning pot creure que els seus votantsno siguin conscients del que voten.

A ms de resistir a les retall ades

i als nous atacs contra els treballa-dors i treballadores gregues que sensdubte vindran, lesquerra haur demobilitzar-se massivament contra

lamenaa nazi. Els resultats electo-rals han deixat en evidncia la posicitant de Syriza almenys de la seva di-recci com la del Partit Comunista(KKE) dintentar minimitzar lame-naa feixista. La campanya llanadafa mesos per la coalici anticapitalis-ta Antarsya (formada entre altres pelSEK, organitzaci germana dEn llui-ta a Grcia) i altres collectius localsha organitzat mobilitzacions contra elfeixisme que sn ara ms necessriesque mai.

Durant els mesos que vnen ladefensa dAntarsya de sortir de leu-rozona i nacionalitzar els bancs sotacontrol popular, com lnica manerade trencar amb la poltica dausteri-tat, ser clau per aclarir els proble-

mes reals als quals senfronta la clas-se treballadora.

Desprs de les eleccions, la lluitaha tornat a un terreny molt ms fa-

vorable per als i les anticapitalistes:el carrer i els centres de treball. An-tarsya veu com molt positiu lascensde Syriza, buscant sempre la mximaunitat en la lluita amb les seves bases.

Amb 19 va gues gener als i un a in-finitat de lluites a les seves esque-nes, la classe treballadora gregasegueix tenint a les seves mans elfutur de les poltiques dausteritat.El que passi a Grcia als propersmesos ser clau per al futur de lesclasses populars a Europa.

Desprs de 3 anys de brutals re-tallades, ara sanuncia que hihaur 100.000 milions deurosper a la banca. No es tracta dun

prstec a la banca en condicions moltavantatjoses com ha dit Luis de Guin-dos, ministre dEconomia: s un rescaten tota regla que interv lEstat espanyoli que portar com a contrapartida msretallades socials. s el propi Estat es-panyol qui avalar als bancs i qui haurde retornar aquests 100.000 milions a laUE. Aix, uns 100.000 milions de deuteproblemtic dels bancs passen a ser deu-te pblic. Veiem de nou com es rescaten

els interessos privats dels bancs, quehan especulat durant ms duna dcadaamb lhabitatge, perqu ara els paguementre tots i totes.

Amb Bankia ja hem vist com la injec-ci de diners pblics (23.500 milions) nosignica el control pblic de lentitat: laseva gesti la faran directius procedentsdempreses privades. El mateix passaramb la resta de bancs que a partir dararebin diners del rescat. Amb aquestesnoves ajudes els diners donats a la ban-ca sumaran ms de 210.000 milions, laqual cosa suposa el 21% del PIB.

Fins que no es signi el MemorndumdEnteniment del rescat, no estaranclars els detalls. Per ja se sap que hihaur nombroses exigncies i un estric-te control des de la Comissi Europea,

el Banc Central Europeu i lFMI. Atsque la injecci dels 100.000 milions esfar de manera esglaonada, la ComissiEuropea podr amenaar amb tancarlaixeta si no es fan els deures. Algunesde les condicions que ja sapunten sn:pujada de lIVA, acceleraci de la reta-llada de les pensions, enduriment dela reforma laboral i noves retallades enserveis socials. Tot aix comportar unempobriment generalitzat de la classetreballadora.

Els plans dausteritat, la intervencide Bankia o el rescat de la banca no snmesures aplicades per al b com, nimesures tcniques o neutrals. El govern

espanyol i la UE estan fent una gesti dela crisi basada exclusivament en salvarels interessos dels poderosos a costa delstreballadors i treballadores.

El rescat no solament el pagarem lamajoria de la poblaci, sin que aquestno solucionar els problemes de lecono-mia. El deute pblic de lEstat espanyolaugmentar en un 15% (arribant ns agaireb el 90% del PIB a lacabar lany)

i el pagament dels interessos far pujarel dcit. Les mesures dausteritat apro-fundiran, encara ms, la recessi en laqual ens trobem i els objectius de d-cit no es compliran, cosa que portar alsinversors a desconar de nou del deutepblic i a augmentar la prima de risc,com ja est passant. s probable quenalment aix comporti un altre rescat,aquesta vegada de lEstat, amb conse-qncies catastrques per a la majorpart de la poblaci.

Tot aix mostra que el mercat no estfuncionant i que els governs, que ens es-tan mentint sobre la crisi, no seran capa-os dacabar amb ella. El capitalisme en

crisi s com un animal desbocat que noes pot domar i que ens arrossega cap alprecipici.

Cada vegada est ms clar que el sis-tema s incapa dorganitzar la produc-ci social per satisfer les necessitats de lapoblaci. Com veiem a Grcia, aquestescircumstncies obren la porta al feixis-me. Davant aquesta amenaa, caldrimpulsar en altres parts de lEstat espa-

nyol el model de lluita mplia que repre-senta a Catalunya Unitat Contra el Fei-xisme i el Racisme. A ms a ms, cal quedes de lesquerra proposem alternativesconcretes que apuntin a una superacidel sistema al seu conjunt:

M No al rescat dels poderosos, no almemorndum de condicions.

M Ni un euro ms per a la banca percontinuar amb els seus benecis privats.

M Nacionalitzaci del conjunt de labanca sota el control democrtic del poble.

M No pagar el deute pblic. Sortidaduna UE dissenyada per afavorir les -nances i els interessos de les grans em-preses.

NO AL RESCATMS diNERS pER ALS bANCS SN MS RETALLAdES

A linterior

Breu histria delsrescats

Hem de quedar-nos

a leuro?Suplement especial | juny/juliol 2012

www.enlluita.org

|info@enlluita.org|@enlluita|Facebook:Enlluita

u

7/31/2019 No al rescat!

2/2

Breu histria dels rescats:misria i resistncies

Els estats afectatspels rescats vanveure reduts totsels indicadors dedesenvolupamenthum existents

u M Pujada dimpostos als grans capi-tals i fortunes. Intervenci de les granssumes de capital que les empreses noestan invertint per a nalitats socials iacabar amb la crisi ecolgica.

M Reducci de la jornada laboral i re-partiment del treball, sense baixar sala-ris, per acabar amb latur. Edat de jubi-laci als 60 anys.

M Intervenci dels pisos en mans delsbancs per a la poblaci que necessita unhabitatge.

Aconseguir aquestes mesures antica-pitalistes va de la m de presentar bata-lla davant de tots i cadascun dels atacs

que ens volen imposar. Hem de lluitartamb per aconseguir la dimissi delgovern del PP, que amb les seves menti-des i falses promeses ha perdut ja tota laseva legitimitat, i exigir un referndumen el que decidim sobre el rescat.

De moment fa falta aconseguir lamobilitzaci, ms multitudinria i uni-tria possible, per a les manifestacionsque vindran. Daltra banda, ser clauseguir lexemple de Grcia: desprs de19 vagues generals als dos ltims anys,una majoria social es posiciona en con-tra del rescat i les retallades associades.s responsabilitat de totes les personesi especialment dels dirigents sindicalsanar escalfant motors per a una novavaga general i un pla sostingut de lluites.Els xits de la vaga general del 29M, de

la vaga de leducaci el 22M i, ara, de lavaga de la mineria, aix com les multitu-dinries manifestacions del 12M i 15M,animen a una estratgia de confrontacigeneralitzada i sostinguda. El futur queens espera dependr de la resposta quesiguem capaos de donar a partir daramateix.

Oscar Simn@simongorjeos

Es parla de rescat de centenarsde milers de milions deuros, deprimes de risc, de deute banca-ri, de deute pblic, de dcit per

compte corrent, etc., per poquesvegades sanalitzen en profunditatles conseqncies socials que im-pliquen els anomenats rescatsni els processos de lluita que esdesencadenen abans, durant idesprs dels mateixos.

Quan les institucions tipusFMI, UE, Banc Mundial o BCEparlen de rescat, en realitat el que

volen dir s un nanament deldeute privat mitjanant la destruc-ci dels serveis pblics, atacs a lescondicions laborals, reducci deles pensions i deteriorament am-

biental i social. En aquest sentits important entendre que la in-tenci de fons del 1% que governael mn s aconseguir ser encara

ms rics desprs de la crisi, encaraque alguns dells caiguin. A partirdaqu, sentn fcilment que elsanomenats rescats, anteriormentdenominats com plans dajustestructural, noms agreugen lescrisis dels pasos saquejats i solenportar associats un procs de pola-ritzaci social i fortes lluites.

A nals dels anys 70 el cicleeconmic expansiu que va seguira la Segona Guerra Mundial vaarribar a la seva . Durant aquestperode leconomia armamen-tstica permanent la produccimassiva darmament i la recons-trucci dEuropa havien permsel desenvolupament econmiccapitalista sota les directrius del

keynesianisme. Es a dir, mitjan-ant poltiques daugment de lademanda es pretenia expandirleconomia. Es teoritzava que elssalaris relativament alts perme-tien laugment del consum i, pertant, lexpansi de leconomia. Noobstant aix, aquestes poltiquesno van ser capaces de frenar eldeteriorament econmic de nalsdels 70 i principis dels 80, atsque fruit de la seva irracionalitatel capitalisme tendeix a les crisisirremeiablement.

En aquell moment, els ano-menats neoliberals, encapalats

per Milton Friedman, van tenirla seva oportunitat. En el llibrede Naomi Klein, La doctrina del

Xoc, es descriu com els ChicagoBoys (deixebles de Friedman)

van aprotar els cops destat en elcon sud per poder experimentarles seves teories econmiques.

Aix, els generals colpistes ar-gentins van assassinar a 30.000militants desquerres per aplicarel paquet nancer, com es deiaals rescats en aquella poca. Entota Amrica Llatina i en granpart dfrica es van imposar dic-tadures recolzades per la CIA iassessorades pels Chicago Boys.Les condicions potser us sonin:retallada del dcit mitjanant

privatitzacions de serveis p-blics, enorme esfor popular perpagar el deute extern -amb elnou rescat ens volen fer pagar unmnim de 2.222 euros per perso-na-, baixada de salaris i descensdimpostos per als rics. Tot aixper restaurar el crdit i convertirels estats en llocs idonis per alsnegocis.

Les conseqncies van ser de-sastroses per a la majoria de la po-

blaci. De fet, els anys 80 van serconeguts com la dcada perduda.Els estats afectats pels rescats van

veure reduts tots els indicadors

de desenvolupament hum, es-perana de vida, percentatges depobresa, alfabetitzaci, habitatge,etc. A Grcia, desprs de tres anysde rescats lesperana de vida hadescendit cinc anys des del primerrescat i un ter de la poblaci viuper sota del llindar de la pobresa.

Aqu comencem a veure com creixel barraquisme o com desprs deles retallades en sanitat comenaa disminuir, per primera vegadaen 35 anys, lesperana de vida.Cada rescat ha empitjorat la situa-ci econmica general alhora quela riquesa sha anat concentranten menys mans. Les receptes de laUE seguides delment per Rajoynoms empitjoraran la situaci

econmica i el ms greu, la vidade les persones.Un aspecte clau a analitzar sn

les resistncies sorgides als pasosque ja han patit els rescats. AGrcia shan donat 19 vagues ge-nerals que han perms, per exem-

ple, que existeixin durant alguntemps centres de salut autogesti-onats pels treballadors i treballa-dores que atenien gratutament ala poblaci. O tamb la impossibi-litat del govern grec de privatitzarserveis pblics per aconseguir nsa 50.000 milions. A Amrica Lla-tina, des del Caracazo veneol de1989 -qualicat com la primerarevolta urbana contra els plansdajust estructural-, es va inau-gurar una dcada de resistnci-es, com la victoriosa Comuna deCochabamba a Bolvia contra laprivatitzaci de laigua (inclosa lade la pluja). Els exemples ms exi-tosos shan donat a aquells pasosque mitjanant revoltes populars

han aconseguit enderrocar elsgoverns promemorndum, com aArgentina al 2001, on van fer foraa cinc presidents en pocs dies,o els exemples ms avanats deBolvia, Equador i Veneuela, quehan acabat revertint moltes deles conseqncies dels rescats. simportant assenyalar que aquestsgoverns noms van trencar lhege-monia dels grans partits tradicio-nals a causa denormes processosde lluites populars i que actual-ment afronten greus i irresolublescontradiccions en intentar conju-gar justcia social i capitalisme.

La UE des dels seus orgens, inici-alment la Comunitat Europea delCarb i de lAcer (CECA, 1950) iposteriorment la Comunitat Eco-nmica Europea (CEE, 1957), haestat una aliana entre estats capi-talistes amb lobjectiu principal dedefensar els interessos dels grans

empresaris i banquers europeus.La integraci comercial i nan-

cera europea va portar, en la sevamaduraci, a la creaci de leuro.La moneda nica que ha ajudatals grans empresaris europeusa mantenir-se competitius en elmarc del capitalisme mundial,impulsant les exportacions alema-nyes i augmentant brutalment els

benecis de les banques alema-nya, francesa i anglesa.

Al mateix temps, la classetreballadora europea patia nivellscreixents dexplotaci laboral i elsestats europeus perifrics ambeconomies ms febles (com lespa-nyol, el grec, lirlands i el por-tugus) sexposaven a altes taxes

dintercanvi i a tipus dinters moltbaixos, la qual cosa dicultavales seves exportacions alhora quecomptaven amb crdits barats dela banca del c or europeu. Aquestdesequilibri estructural entre elcentre i la perifria va anar crei-xent des del primer dia de leuro,una moneda que ha passat de seruna eina per facilitar el crdit du-rant el boom econmic (afavorintles bombolles especulatives) a unmecanisme per imposar lausteri-tat en la perifria europea.

Una austeritat que condueix,com estem patint, a lespiral deretallades i ms crisi, la qual cosaunit al rescat de la banca (podridadactius txics productes de les-

peculaci) ha condut a les respec-tives crisis dels deutes sobirans enels estats perifrics subalterns.

El xantatge de lausteritat deleuro est sent especialmentdesaat per la classe treballadoragrega. Les lluites del poble hellen combinaci amb les crisis delsdeutes sobirans i bancries alsestats espanyol, portugus i itali(i les seves respectives resistnci-es a lausteritat), posen en risc lamoneda nica europea.

La sortida de leuro al principiempobriria als treballadors i tre-

balladores, per sempre que aix

es dons mantenint la concentra-ci de capital i poder illegtimaactual. No obstant aix, com aclasse treballadora, no hem detenir cap inters a mantenir-nosen leuro, una moneda creadaper i per als grans empresaris i

banquers.

La lluita contra leuro i lesseves injustcies estructurals sla lluita contra el capitalisme.Per aix, la sortida de leuro dunestat determinat o la desaparicitotal de la moneda nica, desduna perspectiva anticapitalis-ta, han de venir acompanyadesper mobilitzacions massives desde baix que comporti una re-distribuci de les riqueses, queimpulsin mesures com la nacio-nalitzaci de la banca i els sectorsclaus de leconomia sota controlpopular, laugment dels impostosa les grans empreses i les gransfortunes, i la millora i expansidels serveis pblics.

Les 17 vagues generals de 24

hores i les dues vagues generalsde 48 hores a Grcia en els ltimsdos anys, juntament amb innom-

brables vagues sectorials i a ltresmobilitzacions, han aconseguitque mesures daquest tipus es co-mencin a construir a petita escalai estiguin recollides als programesde Syriza i Antarsya. Seguimlexemple dels i les treballadoresgregues, construm lalternativa alcapitalisme i acabem amb leuroi els que es benecien dell i de lanostra explotaci.

Jess M. Castillo@jeswonehouse

Hem de quedar-nosa leuro?

posat en contacteamb En lluita!

Si tinteressa all que diem,envians un emaila info@enlluita.orgo truca al 692 911 939

www.enlluita.orgTwitter @enlluitaFacebook En lluita

Els miners bolivians van liderar la lluita contra els lans dajust.