no diguis dois n.29

nnoo ddiigguuiiss ddooiissrreevviissttaa ttrriimmeessttrraall ddee ll''IInnssttiittuutt ddee FFeellaanniittxx mmaaiigg 22001111 nnúúmm.. 2299

RReevviissttaa""NNoo ddiigguuiiss ddooiiss""

Comissió:Maria Andreu Aina Maria MestreTomàs Clar AyarteFrancesca Artigues Florit

Col·laboracions:

Portada: Imatge i Expressió:Renata Franko3 ESO A

Bernat BennàssarBiel GomilaCarme VañoCarme VivancosMª Antònia MercadalMargalida OrtegaJoan LlullMontserrat AguascaAina FontanetMar VicensCristina MuñozMagdalena JoanAina CerdàBartomeu VidalBel Maria AdroverBàrbara AdroverElisabet AlzamoraAina Mª BinimelisLuisa JungAndrea Llerandi

i un llarg etcètera!

Si un dia qualsevol d’una setmana qualsevol ens aturam a llegir les notícies dels diaris o a escoltar les notícies de la ràdio o de la televisió ens adonam que hi ha unes paraules que es repeteixen contínuament: mobilitat sostenible, canvi climàtic, contaminació …

Les administracions impulsen mesures per tal d’aconseguir que els ciutadans col·laborin en la reducció de les emissions de CO2 a l’atmosfera. Així doncs, organitzen campanyes que conviden a utilitzar el transport públic en comptes del privat, a disminuir els límits de velocitat a les autopistes, i per altra banda es construeixen xarxes de carrils bici a les ciutats, es posen en funcionament trens i cotxes elèctrics, mesures totes elles criticades per molts dels ciutadans afectats.

Des de l’institut de Felanitx dúiem molts anys desenvolupant diferents programes que proclamen les excel·lències d’utilitzar la bicicleta en lloc del cotxe per a curtes i mitjanes distàncies com són: “En bici x tot”, “A pedal per la camada reial”, etc Al Departament d’Educació Física s’ha introduït la bicicleta com a part del currículum i s’organitzen rutes amb bicicleta pel terme de Felanitx que a part d’impulsar l’ús de la bici donen a conèixer elements històrics, patrimonials, arquitectònics, comercials i geogràfics del municipi.Gràcies a la col·laboració de l’APIMA i altres entitats s’ha aconseguit tenir un parc propi d’unes 35 bicicletes, així com tot un conjunt d’aparcaments. Després de molts anys de reivindicacions s’ha aconseguit que l’Ajuntament hagi duit a terme la construcció d’un tram de carril bici des del centre del poble a l’institut.

El Consell escolar municipal, previ acord de totes les escoles del municipi, va aprovar dur a terme la campanya: “Felanitx, a l’escola sense cotxe”. Aquesta campanya pretén que tota la comunitat educativa deixi per uns dies el cotxe i vagi a la seva escola en bicicleta o a peu.

Però de poc serveixen tots aquests programes i mesures si no aconseguim canviar la mentalitat de les persones que conformen la comunitat educativa perquè , de veritat, es creguin els beneficis que comporta l’ús de les dues rodes sense motor en front de les dues o quatre rodes motoritzades.Animem-nos doncs a canviar la imatge d’arribada i sortida del centre plena de cotxes i embossos per una imatge d’altre temps, quan l’arribada i la sortida de l’institut eren grups d’amics i amigues que aprofitaven el camí per fer convivència directa i no anaven a corre-cuita a casa per comunicar-se a través de les xarxes socials d’Internet com “facebook” i altres.

editorial

Aquesta revista la maquetam amb:

3No és senzill saber cap a on has de marxar, pren la direcció del teu cor.

MMoottiivvaarr,, ppaarrttiicciippaarrii ((ddee vveeggaaddeess)) gguuaannyyaarr

CONCURS D'ARTICLES PER A LA VIQUPÈDIA

El passat dimarts 29 de març a la seu de l'Institut Ramon Llull la Direcció General de Política Lingüística va presentar la publicació "Viquipèdia. Descobrir, utilitzar, contribuir" i acte seguit es va fer entrega dels premis del "Concurs d'Articles per a la Viquipèdia" corresponents a la seva segona edició. Aquest concurs es dirigeix al professorat i l'alumnat de secundària obligatòria, batxillerat i cicles

formatius i pretén afavorir la participació activa dels alumnes en aquest projecte d'enciclopèdia lliure que compleix una dècada.

Es tracta, per tant, d'incentivar la col·laboració activa de la comunitat educativa de les Illes amb aquest projecte internacional que, a més de promoure l'ús del català entre els estudiants pot constituir una eina pedagògica més, afavoreix l'ús d'Internet i fomenta valors de cooperació.

Del nostre centre han resultat

guanyadors cinc alumnes del primer curs del Grau Superior d'Administració i Finances i quatre del segon curs. Són na Maria Antònia Florit, na Catalina Cruellas, n'Antonio Moreno, en Biel Llull, en Xavier Madrid, n'Andreu Perelló Fiol, na Margalida Benassar Suñer, na Xisca Mestre Mora i na Francisca Obrador Garrido.

MMoottiivvaarr,, ppaarrttiicciippaarr ii ((ddee vveeggaaddeess)) gguuaannyyaarr

4Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona,

destruït, un cor que plora

Seguint la tradició de l'IES Felanitx de motivar l'alumnat mitjançant la participació a concursos fora del centre, s'han obtingut darrerament importants guardons.

El departament de Ciències Socials va encoratjar l'alumnat de Batxillerat a participar en el concurs "Què són les Illes Balears per tu. Celebrem la diada de les Illes Balears", el qual tenia l'objectiu de fomentar el sentiment de pertinença a l'àmbit cultural i lingüístic de les Illes Balears, i de valorar i respectar els aspectes bàsics de la nostra cultura, història i patrimoni artístic i cultural. Hi havia dues modalitats per a

l'alumnat de secundària i batxillerat: produccions literàries i produccions audiovisuals. Dues alumnes de l'IES Felanitx varen resultar premiades: Maria Gayà Coll va

guanyar el primer premi de produccions literàries i Maria Blanco Sorell va guanyar el tercer de produccions audiovisuals.

notícies fresques(o congelades)

MMUUNNGGAA 22001111

5Perdedor és aquell que no ho intenta per por a no guanyar

Alumnes d'arreu del món assisteixen al MUNGA, a Londres

El passat 2 de Març,uns noranta alumnes i els seus respectius professors es juntaren a Londres a un Model de l'Assemblea General de les Nacions Unides.Va ser una brillant reunió de la qual tres alumnes de l'IES Felanitx i el director del centre formaren part, representant Egipte.

El perquè del meeting

Alumnes del món poden participar-hi i el nostre institut va ser el que definitivament hi va participar d'Espanya amb tres alumnes de 2n de Batxillerat que havien cursat

ètica en anglès a 4t ESO i amb bon nivell d'anglès.S'allotjaren a Oxford,a un

alberg on hi havia gent de molts de llocs diferents (França, Alemanya, Rússia, UK,Suècia, Sud-Àfrica,EEUU...) i l'assemblea fou a Londres.

Una gran experiència

Marina Ferrà,Marta Barceló, Catalina Vivancos, alumnes de l'IES Felanitx, foren les

esplèndides participants al MUNGA (Model of the United Nations General Assembly). Aquest grup defensà la posició d' Egipte, ja que cada tres alumnes ha de representar un país diferent al seu, com si fossin diputats a l'assamblea general de l'ONU, debatent com a tema principal i a mode de presentació del país el canvi climàtic. D'altra banda, un alumne de cada país se separà a un comité determinat (Millennium Development Goals, Nucelar technology i Responsibility to protect) on es discutiren certs punts per arribar a una resolució que seria votada després a l'assemblea general.

Abans de començar l'assamblea

Alguna sorpresaVa ser Inesperada la convocatòria per part del President de l'assemblea de la reunió del Consell de Seguretat, del qual Egipte formava part; en aquesta sorpresa es va presentar un problema que havia de ser

resolt de manera urgent en una votació posterior.

Realment és brillant com alumnes provinents de cultures tant diferents aparquen les seves diferències i es reuneixen, maldament només

sigui una imitació de les assemblees reals, per poder discutir problemes mundials com ara el canvi climàtic. El més probable és que l'any que ve es torni a repetir.

Carme Vivancos Sánchez3r ESO A

6


Els homes viven obsessionats per la immensitat d'allò que és etern.

BECA A EEUUA Catalina Vivancos Sánchez, estudiant de 2n de batxillerat a l'IES FELANITX, li ha estat concedida, juntament amb altres alumnes d'arreu del món, una beca per estar un mes a Estats Units. Amb aquest objectiu, va enviar un formulari d'aplicació juntament amb notes i títol oficial de l'idioma d'anglès per a

la beca de l'Institut Franklin i, d'entre dos-cents participants d'Espanya que ho varen demanar, va ser una de les set pre-seleccionades. Mitjançant una entrevista per part dels membres del jurat, es va arribar a la resolució de la beca a favor seu.L'aventura començarà dia 1 de juliol i finalitzarà el 29 del

mateix mes. Durant aquest temps estudiarà anglès i viurà a Wake Forest, universitat de Winston-Salem, que és una ciutat de North Carolina. També dedicarà deu dies a conèixer Washington DC i Philadelphia.Esperem que gaudeixi del merescut viatge!

L'alumne de quart d'ESO, Joaquim Tomàs Ferrer ha resultat guanyador del primer premi a les proves CANGUR celebrades a Manacor, on es presentaren alumnes d'arreu de les Illes Balears. Des d'aquesta revista i de part de tota la comunitat educativa, li donam l'enhorabona.

PREMI CANGUR

MUNGA 2011

Marta,Marina i Catalina

Les representants de L'IES Felanitx amb una alumna de Cape Town (Sud-Àfrica)


26 de gener, dia de la Pau

7Viure a la Terra és car, però el preu inclou un viatge al voltant del Sol cada any.

PER LA PAU

Tanca els ulls i veuràs què passaria si hi hagués pau.

La pau és una ànima engabiada que espera ser lliberada.

Per què feim la guerra i no la pau, tan fàcil que és perdonar?

Alumnes de Ciutadania, 2A ESO Curs 2010-2011


8 La vida és un camí de roses, el que passa és que molts cops caminam sobre les espines.

Dia de la Pau 2011


9Cap guerra està perduda mentre hi hagui algú que pensi que encara es pot guanyar.

Dia 31 de Gener de 2011 els alumnes de 1r d’ESO vàrem anar a l’escola de música i dansa “Pare Aulí” acompanyats per en Gonçal, na Francisca i na Mª Antonia.La sortida organitzada pel departament de música amb la col·laboració del d'Educació física va consistir a anar amb bici fins a l’escola de música ; quan vàrem ser allà, la directora ens va mostrar l'aula de dansa que és l’antic escorxador restaurat; ens va explicar per què hi havia una espècie de tatami gris, hi era per esmorteir la caiguda dels ballarins i perquè aquests no patinassin.Després ens va mostrar la planta baixa de l'edifici que es troba situat a mà esquerra de l’escorxador on hi havia l’aula d’assaig de la banda de Felanitx, la directora i na

Francisca ens varen mostrar com sonaven alguns instruments de percussió. A continuació anàrem a l’edifici de mà dreta on hi havia una porta que duia a la sala de dansa i a l’auditori, on na Francisca ens va fer una demostració de com sonava , interpretant una peça de música amb el piano i ens va explicar com funcionava aquest instrument i per què la sala està folrada de fusta.

VISITA A L’ESCOLA DE MÚSICA I DANSA “PARE AULÍ”Per: Montserrat Aguasca


10 La foscor no caurà mai sobre el món perquè la seva llum mai no s'apagarà.

IV MOSTRA DE FORMACIÓ PROFESIONAL IES FELANTX

La fira s’ha consolidat i, any rere any, supera l’èxit d’edicions anteriors

Text: Biel GomilaFotos: Tomàs Clar

“S’hauria d’exigir a les empreses que, de la mateixa forma que se’ls demana uns components estructurals i d’equipaments, també haurien d’estar dotades d’un capital humà titulat”, manifestà Miquel Mestre, director general de Formació Professional i Aprenentatge Permanent, en la inauguració de la IV Mostra de Formació Professional IES Felanitx 2011. La fira, que esdevingué un altre èxit d’organització i participació i millorà quantitativament i qualitativa les edicions anteriors, se celebrà el dimecres 6, dijous 7 i divendres 8 d’abril al nostre centre.

El director de l’institut, Nicolau Barceló, féu referència a l’atractiu que suposen avui aquests ensenyaments i a l’augment de persones de la comarca que es matricularen a l’IES Felanitx per examinar-se de les proves d’accés a grau mitjà i superior de formació professional, nombre que superà els dos-cents interessats.

Presentaren la seva oferta educativa les famílies professionals d’Activitats agràries, Administració i Electricitat de l’IES Felanitx i

dels instituts convidats Na Camel·la i Mossèn Alcover de Manacor, Artà i Llucmajor i el col·legi concertat local Sant Alfons. Visità les exposicions i assistí a les xerrades l’alumnat de quart d’ESO de l’IES Porreres i col·legi Sant Alfons i el de 3r i 4t d’ESO del col·legi Fra Joan Ballester de Campos.

El dia de la jornada inaugural, foren lliurats els premis del concurs d’skills (habilitats) als alumnes de jardineria i electricitat de FP i dels programes de qualificació professional inicial (PQPI) i fou presentada la borsa de treball de l’institut (http://www.iesfelanitx.org/btreball/joomla)

11La vida i la mort és necessiten, no poden existir l'una sense l'altra.


12

“Acció antioxidant i contra l’envelliment, protector de les malalties cardiovasculars i de l’alzheimer, efectes cosmètics, disminució general del grau de mortalitat, millora de l’estil de vida...”, foren alguns dels avantatges del vi que glosà el metge Antoni Salgado, coordinador científic de l’entitat sense ànim de lucre FIVIN (Fundació per la la Investigació del Vi) en l’exposició que tengué lloc l’horabaixa del 6 d’abril a l’aula d’audiovisuals de l’Institut. La conferència era inclosa en la jornada formativa i del tast de vins que organitzaren la denominació d’origen Vins del Pla i Llevant amb motiu dels actes de la inauguració de la IV Fira de Formació Professional IES Felanitx 2011.

A la presentació, Antoni Perelló, director general d’Agricultura, es referí als antecedents vinícoles de Felanitx i al valor

de la divulgació del consum moderat del vi com a factor de salut.

El tast se celebrà en el marc d’un ambient acollidor i en el renovat pati interior de l’institut on hi ha sembrats arbres fruiters que fan que aquest lloc es conegui com el Pati de la Llimonera.

Els assistents pogueren degustar tres classes de vins felanitxers -blanc, rosat i negre- elaborats a partir de les varietats gallet, merlot, cabernet, sauvignon... L’anècdota sorgí quan un exalumne recordà els seus anys escolars a l’antic institut laboral, avui l’actual IES: “Amb dotze anys, manejàvem ganivets i podàvem les vinyes. Érem l’atracció dels turistes que passaven per la carretera i que s’estranyaven quan veien nins ocupats en aquesta tasca agrícola. Eren temps de forta

producció vinícola felanitxera”.

En ocasió de mostrar les excel·lències de vi, Salgado les il·lustrà amb una frase de la famosa revista Fortune: “Beu vi i viuràs més temps”. Tanmateix indicà que el consum moderat de vi és una forma de cultura elevada i una perfecta aproximació a la dieta ideal mediterrània. Encoratjà els joves a “gaudir amb moderació” de la beguda del déu Bacus que és “el millor antídot contra el botellot”.

La gent es torna forta quasn té alguna cosa per protegir.

EL CONSUM MODERAT DEL VI, REVULSIU CONTRA EL BOTELLOT

El doctor Salgado impartí una xerrada sobre les excel·lències de la beguda del déu Bacus amb motiu de la jornada formativa i del tast de vins des Pla i Llevant

Text: Biel GomilaFotos: Tomàs Clar


13La vida no es facilitza, ets tu que vas tornant més fort.

Ara ja fa 8 anys en Jordi Llaneras Artigues, de 25 anys va deixar l'IES de Felanitx on havia estudiat, per embarcar-se en direcció a Barcelona. Allà va dedicar-se, entre altres coses, a estudiar Medicina durant 6 anys a la UAB on va acabar la carrera i actualment viu i treballa a Barcelona com a metge internista a l'Hospital Universitari de Vall d'Hebrón.

1- Com recordes l'institut on anaves?Uff! Quina pregunta, la veritat és que ha plogut bastant però podria estar hores parlant de l'Institut. Va ser una gran època, potser els primers anys els record més difusos, anant una mica perdut, però quan vas creixent a l'Institut i te n' adones de com funcionen les coses i les estratègies per “sobreviure”, realment gaudeixes de valent. Et comença a caure el rotllo de “tenir responsabilitats...” o això creuen... però en el fons es perdona quasi tot... Els millors anys! No ho record tampoc com l'ambient d'un “Física o química” (com tampoc la residència a l'hospital no és un “Anatomia de Grey” encara que molts ho penseu... )però si que quan hi pens me n'adon dels grans moments que vaig compartir amb molta gent. En aquells moments tot era transcendental, tot vital, tot fins al límit; una baralla, una falta per escapar-te a Can Moix, robar “el parte”, etc... però clar,

els punts de vista canvien al llarg dels anys, i el que abans era, per exemple, un examen d'història amb Don Toni Bonet o una redacció amb na Maria de Lluc que et treien la son, ara mateix ho record amb certa sensació agredolça de nostàlgia (si, vaja “massoca “que estic fet). En definitiva, si tornés a tenir l'oportunitat de tornar a l'institut ho viuria igual, gran època!

2- Te'n recordes d'algun professor/a en concret?D'un en concret? (diu rient). De molts! Durant la teva vida et creues amb molta gent que, més o menys, et deixa marca o cicatriu, i el professors de l'Institut formen part d'aquesta gent, ja siguin estimats (bé, direm “tolerats”) o odiats... deixen marca. Jo, en principi com a home més de ciència no m'oblidaré mai dels fantàstics factors de conversió d'en Jeroni Mas, com na Joana Escalas embogia fent-nos entendre la cadena metabòlica mitocondrial, o bé les intregrals i equacions de

segon grau, a l'estil Kárpov contra Kásparov d'en Joan Mesquida i en Toni Capó, fent en Jaume Lladó d’àrbitre. És cert que la medicina s'apropa més a la ciència que a la literatura però cal recordar que es un ciència humanista, per tant no em puc oblidar de com na Francisca Nicolau s’emo- cionava quan entonàvem els poemes d’estimada Marta o na Maria Andreu sense enfadar-se mai ens deia “ al·lotets per favor” i elles juntament amb n'Elena Bazaco i na Maria de Lluc em van fer gaudir de devorar un bon llibre o aprendre a posar punts i comes quan escrivia.I aquell tràfic d'apunts a l'estil “cosa nostra” quan desconnectaves darrera dels discursos historiadors de Don Toni Bonet o quan n'Àngel del Barco i n'Adelaida et feien posar sobre la taula emulant “el club dels poetes morts” donant nous punts de vista...

Més enllÀ de l' institutEntrevista a Jordi Llaneras Artigues – Antic alumne de l’Institut

Mª Antònia Mercadal Artigues2n Batxillerat A

Més enllÀ de l' institut

14 La vida és una muntanya russa: té alts i baixos.

Com veus no puc parar de recordar, per tant no em puc quedar amb un professor en concret, crec que tots, per bé o malament han fet certa part del que som ara.

3- Et va costar instal·lar-te al nou entorn?No, simple i senzillament no perquè tingués ganes de marxar de l'Institut, però la veritat és que a l'hora de fer-ho, de marxar vull dir, ho vaig fer amb bastants ganes... Un món nou, anar a fer el que t'agrada, o el que representa que t'ha d'agradar. Això sí... fàcil... ningú no va dir que ho fos, però tampoc ningú no em va recalcar que no ho seria gens (diu mentre se li escapa un somriure). Però encara que sembli que la vida i els amics de l'institut són el súmmum de la importància i que mai no serà millor, deixeu-me que m'arrisqui i digui que potser millor no (cada cosa al seu temps) però un diferent gens menyspreable. Jo, que vaig marxar a un lloc nou i que he visitats varis llocs anim a agafar maleta i marxar, és cert que s'aprèn molt a la universitat però s'aprèn molt més marxant fora. Si et quedes amb el cul posa't al niu no saps la quantitat de coses que un es perd i com acabes essent d'ignorant.

4- Com va ser el primer any?Una odissea! O sigui, tot és nou, o mires per tu o ningú no ho fa. A remar s'ha dit! No et ve el profe i et deixa anar el rotllo perquè tu ho “empollis” i el dia de l'examen ho deixis anar... A no! Aquí et toca “pringar” i no com fer un treball la nit abans

apurant a l'últim moment, ni molt menys. Aprens a anar a una biblio i llegir llibres per fer treballs (no copiar literalment llibres... que això ja ho sabíem fer a l'institut), aprens a que si una cosa no et va bé i no te la pots solucionar tu... “dos pedres” (com diuen a Catalunya), aprens a pensar per tu mateix. Per tant, et toca posar call i endavant! Però després, passat un anys, quan tens 25 anys et gires a mirar enrere i te'n rius... pensant: Bah! Si no era per tant!!!

5- Al llarg de la carrera has sentit enyorança dels anys bons de l'Institut?Sí i no, crec que cada cosa s'ha de fer al seu moment, i gaudir-ho quan pertoca. És a dir, enyorava el fet de no tenir tanta responsabilitat, el fet que arribés un divendres a la tarda i tingués tot un cap de setmana per anar a Can Moix, al Gomila o sortir per Portocolom sense pensar en si he d'estudiar o no... ( no em digueu que això us treu les ganes de sortir el cap de setmana!!??). Durant la carrera, i sobretot ara, és diferent, ara tinc responsabilitats, massa coses depenen de tu, i les conseqüències no seran una falta, un “parte” o una mala nota, les coses són més serioses. Potser seria això el que més enyor, però no sempre es pot viure del complexe de Peter Pan. Per altra banda, ja veureu que quan acabes la gent es dispersa, cadascú te les seves prioritats i vides i molta de la gent amb qui has compartit grans moments la perds de vista, fan la seva vida i algunes

relacions es refreden... però són coses inevitables (sort ara que hi ha el Facebook i sempre facilita quedar per muntar “soparillos”... jejeje).

6- Quins consells donaries a la gent que està apunt de deixar l'institut?Que no es trenqui el cap amb el que ha decidit fero si és el que hauria de fer, si és el més apropiat o si és més o menys valorat. Prohibit! Facis el que facis després de l'institut és la teva vida i la teva elecció. Tot el que tu escullis, i recalc, el que TU escullis és totalment lloable mentre sigui el que t'agradi. No és fàcil, però és molt més gratificant estudiar o bé treballar d'una cosa que t'agrada. Sempre he estat ambiciós en cert grau (i ho recoman en general, sense excessos eh?) i pens que en definitiva cal agafar-se les coses noves com a reptes. Al principi penses... uff! Quin pal, uff quina mandra, però quan ets ja al final i veus el que has fet, el que has aconseguit i sobretot les experiències i persones que has anat trobant-te pel camí compensen tot i cadascuna de les coses que has passat. I ara em diràs... Jordi ets un fantasma. I simplement i senzillament ara mateix sé que no em creus, i no em queda més remei que callar i riure; però d'aquí uns quants anys passaré gust de dir-te: Ho veus!

Si viure és somniar, perquè no vivim els nostres somnis? 15

UN CANGUR PLE DE NERVIS

El passat dijous 17 de març, van celebrar-se les “Proves Cangur” de matemàtiques al poliesportiu Miquel Àngel Nadal, a Manacor. Els alumnes de l'IES Felanitx ompliren gairebé un quart del pavelló, essent un dels instituts més participatius.

La prova durà uns setanta-cinc minuts, aproximadament; però, ja abans, podia notar-se la tensió a l'ambient. Cada curs, tercer i quart d'ESO i primer i segon de Batxiller; tenia una prova de diferent dificultat, cada una amb trenta preguntes relacionades amb les matemàtiques i la lògica. Ens oferien quatre solucions i començaven amb trenta punts; si es deixava una pregunta en blanc valia 0 punts, però si es

fallava es restava una quarta part del valor de la pregunta.

La prova començà poc abans de les nou, i durant aquesta, podien sentir-se molests clics de bolígrafs, bufades d'exasperació i repetitius moviments intranquils.

La gent començà a abandonar el pavelló sobre les nou quaranta, quan alguns encara anaven per la meitat, preferint ser cautelosos i no contestar a l'atzar. Altres elegiren la intuïció o esperaren la inspiració fins al darrer moment.

Després d'un berenar acompanyat de constants comentaris de l'examen, es va fer una emocionant gimcana que finalitzà amb la victòria del

Col·legi Concertat de Sant Salvador.Deixant de banda els nervis i la tensió, va ser una jornada realment animada que va aconseguir fer somriure a més d'un.

Una vuitantena d'alumnes de l'IES Felanitx participaren al famós concurs de matemàtiques

Margalida Ortega Adrover3r ESO A

Els alumnes durant la gimcana

16 No es pot viure el present perquè el sol fet d'intentar-ho ja forma part del passat.

Racó del CòmicJoan Llull1r ESO E

Dia 20 de gener es va posar el nom de Nadal Batle a la biblioteca del centre. Per a aquesta ocasió va venir a fer una xerrada en Vicent Partal periodista valencià i director de Vilaweb. En la seva intervenció va exposar quina és la situació del català a Internet i va deixar palès que en el món virtual la nostra llengua té una presència molt significativa. D'entre molts aspectes que va treballar en Nadal Batle cal destacar la seva aposta pel català i per les noves tecnologies. Aquesta darrera qüestió va ser l'objecte de la intervenció que va fer en Bartomeu Vidal, com a coordinador TIC d'aquest centre, qui va destacar que l'alumnat d'aquest institut té la possibilitat de gaudir dels avantatges que suposa que l'Institut de Felanitx pertanyi al Projecte Xarxipèlag des de l'any 2002. Aquest projecte pretén, amb una

significativa aposta pel programari lliure i en català, incorporar les noves tecnologies a les pràctiques educatives dels centres docents no universitaris. Es va remarcar també que actualment es disposa d'una dotació de més de 300 ordinadors, una part dels quals estan adscrits als diferents departaments docents i que es compta amb un total de 25 aules completament dotades des del punt de vista informàtic.

17L'amor és com un rellotge d'arena: Quan omples el teu cor, es buida el cervell.

BIBLIOTECA NADAL BATLE

Per: Bartomeu Vidal

NADAL BATLE I NICOLAU

Nadal Batle i Nicolau va néixer a Felanitx el 25 de febrer de 1945, era fill únic d'una família modesta, el seu pare Antoni Batle i la seva mare Maria Nicolau varen haver d'emigrar per millorar la seva condició econòmica, durant la infantesa va ser educat pel seu padrí.

Nadal Batle va ser un alumne brillant de matemàtiques. La seva, és una carrera fulgurant. L'any 1962 començà els estudis de matemàtiques a la Universitat de Barcelona, quatre anys després ja impartia classes a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona; abans dels 30 anys ja havia treballat a les facultats de València, Sevilla i Barcelona. La seva tesi la va acabar a l'Institut Poincaré de París, on va conèixer de prop el maig del 1968.

Nadal Batle va ser proclamat rector de la Universitat de les Illes Balears el 22 de Novembre de 1982, només tenia 37 anys, va ser rector durant 13 anys. Sota el seu impuls es varen aprovar els nous estatuts, s'ampliaren els estudis, s'arribà

als 12 mil estudiants i es construí el campus universitari. És l'autèntic impulsor de la Universitat a les Illes Balears, marcà un abans i un després, però sobretot va ser un avançat que va introduir les noves tecnologies en l'ensenyament. La idea de Nadal Batle era que la Universitat havia de ser un motor de canvi de la societat mallorquina, va acabar el seu mandat com a rector l’any 1995.

Va declarar que estava a favor del bilingüisme: el bilingüisme català i anglès, res d'espanyol. Això li va provocar una batalla per part de certes elits, però no totes varen acabar enfrontant-se a Nadal, que se sabia moure molt bé entre els cercles de poder.

En el món del nacionalisme Nadal Batle va aportar la seva mirada, ell va fer que el nacionalisme encaràs amb força el futur i que s’oblidàs un poc de l'enyor al passat, convertint-se en un referent per tot el país

Per últim va saber impulsar la premsa en català a les Illes

Balears.Nadal Batle va morir l'any 1997 a causa d'una parada cardíaca, només tenia 52 anys.

El 15 d'agost de 2010 la principal ronda de Porto Colom rebé el seu nom.

Dia 20 de gener d'aquest any la biblioteca de l'Institut de Felanitx ha rebut el nom de Nadal Batle en reconeixement de l'esforç que va fer per posar el català a la xarxa.

Montserrat Aguasca Adrover 1r ESO E

Els anys ensenyen moltes coses que els dies mai no sabran.18

Hola a tothom!

Els alumnes de 3r i 4rt de l'ESO que feim l'optativa de FRANCÈS hem fet aquest any un grapat d'activitats ben interessants....La professora ens va proposar fer un contacte amb els alumnes de francès de Llucmajor per tal d'ampliar les amistats , practicar més el francès i sobretot divertir-nos: una espècie de e-tweening local. Nosaltres vàrem acceptar la proposta, és clar...Així que, utilitzant les noves tecnologies vàrem elaborar, al llarg del primer trimestre, diferents

documents per poder-nos conèixer: un document de presentació personal ,un videoclip del grup i mentrestant nosaltres ens anàvem trobant pel facebook, messenger.. Decidírem, per poder conèixer-nos personalment, fer una sortida a Sóller uns dies i aprendre coses interessants d'aquesta ciutat que tanta relació ha tengut amb França. Allà, per grups, férem una ginkana modernista amb fotos, entrevistes afrancesades a la gent de Sóller, una visita a L'Associació de Francesos i, a l'hotel, ens vàrem divertir

escoltant i veient les exposicions que tots havíem preparat sobre unes cançons ben interessants.

En conjunt... interessant i divertit... L'any que ve ...TORNAREM A INVENTAR ACTIVITATS INTERESSANTS I, SI ÉS POSSIBLE, ARRIBAREM A FRANÇA!

19Lluitar per viure o viure per lluitar?

TROBADA D'ALUMNES IES FELANITX – IES LLUCMAJORLLENGUA FRANCESA

Alumnes de francès de 3r i 4t d'ESO

20

DES DE LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ LINGÜÍSTICAAMB EMPENTA

Les pèrdues poden ser guanys.

Dijous dia 10 de febrer al pati de l'institut ens vàrem reunir durant el primer esplai per reivindicar l'educació en català, així com es va fer a molts instituts de Malloca.

L'objectiu d'aquesta trobada va ser la voluntat de deixar constància que l'ensenyament ha de continuar essent en català, perquè els alumnes esdevenguin competents en la llengua pròpia d'aquestes terres i puguin col·laborar en la participació i integració en la societat de totes les persones que hi vivim.Es va reivindicar un sistema

educatiu de qualitat, públic i en català!Es va llegir un poema de Ponç Pons, l'escriptor català de l'any:

Salmaire

Perquè hem lluitat per arribar a ser un poble

Perquè hem viscut per construir una pàtria

Perquè hem estat vilipendiats pels nostres

Perquè estimam de ver la llengua i l'illa

La trobada va acabar amb la interpretació per part d'un grup d'alumnes de les cançons

Escolta-ho al vent de Bob Dylan i Camins de Sopa de cabra.

MANIFEST PER LA LLENGUA CATALANA

21Decidir-se a estimar és complicat per a tothom.

DES DE LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ LINGÜÍSTICA

22

PONÇ PONS. ESCRIPTOR DE L'ANY.

La conselleria d'educacio i cultura de la nostra comunitat ha nomenat Ponç Pons esciptor de l'any 2011.

Nota biogràfica:Nascut a Menorca, l'any 1956. Llicenciat en Filologia Hispànica i Catedràtic de Literatura Catalana.Profund coneixedor de les literatures francesa i portuguesa, ha publicat les narracions Vora un balcó sota un mar inaudible (1981), el llibre de poemes Al Marge (1983), la novel·la Cor de pàgina esbrellada (1984), els llibres de poemes Lira de Bova (1987), Desert encès (1989), que serà nominat al Premio Nacional de Literatura, i les traduccions Quatre Poetes Portuguesos, Premi de la Crítica Cavall Verd.A partir de 1992 comença a publicar contes infantils: El drac Basili, Miquelet el futbolista, El vampiret Draculet, El rei negre i les novel·les Entre el cel i la terra, Premi Guillem Cifre de Colonya, i Memorial de Tabarka, que s'ha convertit en tot un clàssic juvenil.El 1995 reprèn la publicació de

poesia amb On s'acaba el sender, Premi Ciutat de Palma Joan Alcover, Estigma, Premi Jocs Florals de Barcelona i Premi Josep Maria Llompart de la Crítica, El salobre (1996), Premi Carles Riba, Abissínia (1999), Pessoanes (2003), Premi Alfons el Magnànim i Premi de la Crítica de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Nura (2006), Viola d'Or als Jocs Florals de Barcelona, Premi Nacional de la Crítica i Premi de la Crítica «Serra d'Or». Ha traduït Sophia de Mello Breyner Andresen i Salvatore Quasimodo, ha publicat l'antologia castellana Llamas escritas i el primer volum del seu Dillatari.La seva obra poètica figura a les més importants antologies i ha estat traduïda a diverses llengües.Escriu a mà i entre espelmes en la caseta de còdols d'un terreny al camp que es diu Sa Figuera Verda.

Els alumnes de 1r G d'ESO, a la classe de català, han treballat la creativitat a partir d'alguns haikus- poemes breus d'origen japonès- d'aquest escriptor, que apareixen a continuació:

Ombra d'hotels

no fa gust ni és tan grogala camamil·la.

Muden els camps de pelatge i al riusec néixen còdols.

Plàstic i llotnàufarag entre el xassís

plora un calàpet.

La por pot frenar però també pot ser un motor.


23Si l'estupidesa fos una malaltia els hospitals estarien a vessar.

Aquests poemes han inspirat en el alumnes les formes següents:

PONÇ PONS. ESCRIPTOR DE L'ANY.

A més, també s'han atrevit a crear els seus propis poemes, referits a la natura.

Hi ha bastants animals però notants com abans

L'asignaturaens ensenya a cuidar

molt la natura.

Plàstics i llotel mar contaminatja no és tan viu.

Crema solar.Embruten els banyistes

l'aigua i l'arena.

El camp.Fems i brutor

gent que tira sofàscamps bruts i vells.


24 La vida consisteix a arriscar-se.

Hi ha molta gent a Mallorca que no sap parlar el català; per això nosaltres ens hem apuntat a unes classes de voluntariat on hi ha gent d'altres llocs del món que

vénen a aprendre'l. Nosaltres, el temps del pati, hem anat a fer activitats relacionades amb el català. Ens ha agradat molt aquesta experiència perquè hem

pogut ajudar les persones que no saben el nostre idioma: la llengua catalana.


La nostra experiència amb el voluntariat.

Magdalena Ibáñez MeliàAlina Cortés MüllerRabea SchrootenCatalina Mascaró Tauler

25

crÒnica

La màgia de crear un nou record quan només oblides.

RRUUAA,, rreeuunniióó úúnniiccaa ii aanniimmaaddaa!!

Dissabte cinc de març, els carrers del poble de Felanitx es van inundar de gent per celebrar aquesta festa. Ballades, bots i molta música omplien els carrers aquell horabaixa. Des del primer moment totes les comparses,entre les quals hi havia molt d'alumnes de l'institut, eren molt vistoses i animades, els Dàtil West, una de les comparses més esperades per les idees tan originals de cada any, no van decebre el públic. Però no totes les mirades foren per a ells, una gran varietat d’idees es van poder observar.

Desfilada o concurs de ball?Aquest any, les garnaldes i el confeti foren substituïts per les coreografies, però encara així , l’animació va ser igual o major.

Des de l’any passat, en lloc d’una desfilada per veure les disfresses més originals, pareix que la rua s’ha convertit en un concurs de ball, ja que la majoria de les comparses tenien una o més coreografies per compartir aquell dia.

I els premis?Al final del dia, en arribar al parc, es donaren els premis a les comparses que havien captat més l’atenció dels jurats.Els primers de cada categoria foren. Comparses fins a 10 “ses nines ja són misses”Comparses de més de deu sense carrossa “In the

navy”.Comparses amb carrossa “Dàtil West”.

Però la festa no va acabar aquí, perquè després al parc municipal la festa va continuar, amb música i grups locals fins ben tard.

Un any més la rua de Felanitx ha estat celebrada amb un horabaixa de música, crits i festa. El guanyador del dia es pot dir que fou el públic, per la gran interactuació entre aquest i les comparses .

Aina Fontanet Nicolau 3r AFelanitx

Una petita part de “Dàtil West”

“Ses nines ja són misses”, una de les comparses que cridà més l’atenció.

“In the navy”, que també netejaren el poble.

racÓ del tEatre

Lina és una obra de teatre titulada així pel nom de la protagonista i tracta sobre els conflictes generacionals entre una adolescent i el seu pare.Tot comença quan l'ajudant del pare de Lina a l'espectacle que presenta es posa malalta. Això l'obliga a substituir-la i elegeix Lina.Mentre esperen per sortir a l'escenari, discuteixen sobre diferents temes: el mal comportament de la jove, les

dificultats econòmiques del pare, els vicis perjudicials (drogues, tabac, alcohol, etc.), els complexos de Lina, la causa del divorci dels seus pares...Després de tanta disputa, abans de l'espectacle final, al pare li pega una mena d'atac de cor; llavors Lina comprèn que ell només la sermonejava pel seu propi bé. Decideix estudiar i va a Berlín, des d'on envia cartes al seu pare, ja recuperat.El muntatge general de l'obra és

senzill però aconsegueix un bon efecte amb pocs decorats; aquesta senzillesa també ens fa centrar més en els diàlegs i no en el que envolta els personatges.Els actors són molt bons, ja que aconsegueixen entretenir el públic i reflectir la realitat dels conflictes generacionals actuals.A mi, l'obra em va semblar molt entretinguda, a més de fer-me pensar en com veuen els pares els alts i baixos d'una adolescent.

Els alumnes de 3r d'ESO varen anar a veure l'obra de teatre LINA Per: Margalida Ortega Adrover

3r A

Taller de Teatre 1r ESO

Representació del dia del llibre

El grup de teatre Els sense nom vàrem representar uns contes populars modernitzats a la biblioteca per celebrar el dia del llibre i que començàvem les vacances de Pasqua.Els contes eren: El lleó i el ratolí, Na caputxeta vermella, Hansel i Gretel, La bella i la bèstia i Ventafocs, la princesa desconeguda.

Al principi tots els actors estàvem molt nerviosos però, a mesura que anàvem actuant ens tranquil·litzàvem a poc a poc, ja que fins i tot representàrem l'obra dues vegades.

L'experiència va ser molt agradable, divertida i també inoblidable. Ens va sortir molt

més bé del que pensàvem!

El públic es va portar molt bé i va ser molt respectuós amb tots nosaltres. Això ens va permetre realitzar la representació sense cap problema.

26 Un amic veritable és aquell que et dóna la mà i et toca el cor.

racÓ del tEatre

ENCONTRE DE TEATRE ARTÀ 2011

Bel Maria Adrover HuguetBàrbara Adrover MontserratElisabet Alzamora VaquerAina Maria Binimelis BennàsarMaria Sirer Adrover.

Enguany un parell d'alumnes de l'IES Felanitx han participat al XXIIè Encontre de Teatre a Artà, organitzat per l'associació Trenta-1 de Teatre. L'encontre va ser el dia 19 d'abril durant tot el dia, no va poder ser com altres anys, en què els alumnes quedaven a dormir a un hotel, per causes de crisi econòmica. Una vegada a Artà els alumnes feien una representació moderna de Romeu i Julieta, versió còmica, després tot seguit vestien als professors amb glamour i els alumnes havien de ser els seguidors. Després, tots els alumnes van anar dins l'auditori on van explicar les activitats que es durien a terme

aquell dia i ens van ensenyar un ball, que va ser representat en un happening matutí al mig de la plaça del mercat, que consistia que tots els alumnes ballassin aquella cançó; així i tot algú que venia de visitant del mercat s'hi va incorporar.Tot seguit, cadascú anava al seu taller corresponent, entre ells hi havia de tots tipus diversos: Dansa aplicada al teatre, doblatge, improvisació, maquillatge, taller d'escriptura, presencia escènica, representació de musicals, etc.Després de dues hores de taller, vàrem anar a dinar amb quatre fues, ja que disposàvem només d'una hora, però ens va costar trobar un restaurant i vàrem dinar en deu minuts per dirigint-nos cap a les següents dues hores de taller. Una vegada finalitzat els tallers, vàrem tornar cap a l'auditori, on cada taller representava la feina feta i allà on es repartia una enquesta de l'Encontre. Tothom va coincidir que hauria estat millor quedar a dormir allà, ja que es feia molt més divertit, i també que necessitaven més temps per

dinar. Finalitzada la representació van ballar la cançó del happening com un comiat i vàrem tornar cap als respectius pobles amb autobús. La nostra opinió és que, per molt que hagi estat molt divertit, l'any passat va ser millor perquè teníem una relació més forta amb els companys que ens acompanyaven a l'Encontre i teníem més temps per fer nous amics. També quedàvem a dormir a un hotel i disposàvem de dinar(dos dies), berenar i sopar pagant uns 50€. Enguany l'Encontre ha costat 22€ sense incloure el dinar, sinó només el transport i les activitats, així que ho consideram més car. Ara que nosaltres ja no podem gaudir d'un altre Encontre, esperam que els alumnes de primer i segon de l'ESO puguin estar tan a gust com nosaltres i divertir-se molt l'any que ve.Molta merda i bon estiu a tothom!

27No estic boig... gaudesc del moment.

28Les persones felices són aquelles que accepten les coses que no tenen remei però que lluiten per aquelles

que encara tenen solució.

PREMIS SANT JORDIRelació de premiats als certàmens convocats per al dia de Sant Jordi al nostre centre, que es

varen lliurar dia 20 d'abril.

Comissió de Normalització lingüística.III Gincana de la llengua catalana: Margalida Adrover Llull (3r d'ESO)Maria dels Àngels Obrador Gamundí (2n Batxillerat)

Departament de Llengua Catalana i literatura.Categoria A (1r i 2n d'ESO):Narrativa: Albert Céspedes Rigo (1r A) per Tres dies de malson

Natàlia Fiol Servera (1rA) per Un any de preocupacions

Categoria B (3r i 4t d'ESO): Poesia : Antoni Roselló Mesquida (4t C) per Arrels i Caragols i puces

Narrativa: Marina Maimó (3r C) per La noia dels ulls blaus

Categoria C (Batxillerat i Cicles):Poesia: Maria Vadell Bordoy (1r A) per PoetaNarrativa: Jerònia Binimelis (1r B) per Per fi al mar

Departament de Llengua castellana i literatura.Categoria A (1r i 2n d'ESO):Narració: Carolina Tranini (2n C) per El renacer del galope

Categoria B (2n i 3r d'ESO):Narració: Aina Fontanet Nicolau (3r A) per Memòrias de trapoPoesia: Simón Vera López (4t D) per Pensando en no pensar

Categoria C (Batxillerat i Cicles):Narració: Mar Janer Campos (1r D) per SilencioPoesia: Julián Arias Mina (2n A) per Imagina...

Departament de Física i química.Ciència ficció: Categoria A: Joana Adrover Vidal, 3r ESO B, per Amb la radioactivitat no es jugaCategotria B: Dominique Tanner, 2n Batx. D, per Proyecto sobrevivir

Assaig científic:Categoria A: Joana Adrover Vidal, 3r ESO B, per És necessària l'existència de centrals nuclears?

Comissió de medi ambient

ELS ALUMNES DE 3r D'ESO DE L'IES FELANITX NETEGEN LA COSTA DE CALA MARÇAL

El passat dia 20 d'abril els alumnes de 3r d'ESO de l'IES Felanitx vàrem anar a fer net la costa de cala Marçal. Vàrem partir a les 8:00 de l'IES Felanitx, allà, abans de partir l'ajuntament ens regalà unes motxilles amb una poma, una taronja i una botelleta d'aigua.Quan vam arribar allà ens vam dividir en tres grups. Un s'havia de dedicar a recollir fems,

l'altre a arrabassar calaguala i l'altre a recollir fems i arrabassar calaguala.Durant el matí cadascú es va dedicar a les seves feines i quan tots ens pensàvem que havia acabat el tercer grup, el meu va trobar un redol a “Els cocons d'envelar”. En aquest redol el meu grup hi va estar devers una hora arrabassant calaguala, però mai no s'acabava, quan pareixia que no n'hi havia més en tornava sortir. Per poder pujar la calaguala a dalt, al carrer, vam fer una cadena humana d'unes vint persones, però no bastàvem. Així que, vàrem haver de cridar

un altre grup que ja havia acabat perquè ens vengués a ajudar. Finalment, el grup que ens va venir a socórrer va quedar allà fins hora de tornar a Felanitx; i nosaltres i l'altre grup vàrem anar una estoneta a cala Marçal.Al final entre tots vàrem haver recollit 5,000 kg de calaguala!

Intenta arribar al cel mantenint els peus sobre la terra. 29

30 Els somnis mai no desapareixeran sempre que les persones no els abandonin.

2n Batxillerat D

2n Batxillerat A

2n Batxillerat C

2n Batxillerat B

Els que enguany acaben...

CFGS Admin. i finances

31Si plores per no haver vist el Sol les llàgrimes no et deixaràn veure les estrelles.

Imatges de la Jornada Intercultural de dia 12 de maig

Deixa que el teu somriure canvii el món però no deixis que el món canvii el teu somriure.32

JorNada InterculTural

preguntes INdiscretes

Per: Mar Vicens, Cristina Muñoz, Luisa Jung i Andrea Llerandi

11.. QQuuèè ttrroobbeess ddee llaa lllleeii aannttiittaabbaacc ddeell ggeenneerr ddee 22001111??22.. EEssttààss aa ffaavvoorr??33.. IInnccoonnvveenniieennttss ii ddeessaavvaannttaattggeess..

Victòria Martínez. 2n ESO C

1. Em pareix bé, perquè no fum.2. Sí.3. No hi ha fum en els bars però la gent per fumar ha d'anar a fora i agafa fred.

Melissa Reus. 1r Batx. A

1. És un poc “xunga” per als que fumen, i per als que no fumen guai.2. No, estic en contra, perquè som fumadora.3. La gent s'intoxica menys però els “bareros” es queixen perquè guanyen menys.

Christian Patrick Witt. 1r Batx.B

1. Està bé, perquè així no fas olor de fum quan vas a qualque banda.2. Sí.3. Cap inconvenient i més salut per als fumadors passius.

Pilar Barceló. 4t ESO D

1. Mmm.. està bé per a la gent que no fuma i per a la que fuma malament.2. Sí3. Als llocs públics no es pot fumar i així no fas olor de fum.Els locals han perdut molt i cerquen altres alternatives.

Germà Aguiló . Professor de matemàtiques.1. Exagerada.2. Més a favor que en contra, però hi ha coses exagerades.3. Avantatges de salut, tots però es fiquen dins la llibertat personal de les persones. Per exemple, és exagerat no deixar fumar als pàrquings dels hospitals perquè són espais lliures.

Aisha Travieso.

1. Està molt malament. S'hauria de poder fumar per tot i als que els molesta que se'n vagin fora!2. No3. Els al·lots petits poden estar als llocs públics però els que volen fumar no poden. I els bars també hi perden.

33Hi ha silencis que ho diuen tot i paraules que no diuen res.

Cristian Guerrero 2n Batx. B

1. Estic en contra perquè no respecta els drets de la gent fumadora.2. No3. Avantatges: la gent no fumadora no inspira el fumIncovenients: puja el preu del tabac i el govern s' enriqueix.

Benjamin von Schledonr 4t ESO B

1. És una botxada perquè la “penya” fuma igualment.2. M' és indiferent.3. Avantatge: no hi ha fumadors dins els locals.Incovenient: que els fumadors si plou s' han de fotre.

Susana Canseco 2n Batx. B

1. Està bé per a la gent no fumadora però és molt estricte per als fumadors.2. A favor.3. Avantatge: no fas olor de fumIncovenient: crea conflicte amb els fumadors que no volen complir la llei.

Aina Cerdà Manresa 2n batx A

1. Que està molt bé,però és massa estricte.2. Sí3. Que no fas olor quan surts d’un bar però les discoteques es buiden perquè la gent va a fumar.

Miquela Cerdà Manresa 1r ESO F

1. Que és molt encertada.2. Sí3. Avantatges que no fas olor de tabac, inconvenients cap.

Maria del Mar Sevilla Vilanova 2n batx C

1. Està molt bé.2. Estic totalment d’acord,perquè els que no fumam tenim dret a respirar aire sense fum.3. Avantatges: quant vas a la discoteca no fas olor de fum ni et piquen els ulls.Desaventatges: Cap


34 La distància no la fan els quilòmetres sinó les persones.


Carme Artigues Ballester 2n Batx A

1. Que està molt bé.2. Sí.3. No fas olor de fum però has de sortir a fora per fumar.

Xisca Roig Nicolau 2n Batx A

1. Que està molt bé per als que no fumen ja que així poden respirar aire pur.2. Sí.3. Els fumadors han d'anar a fora a fumar i això perjudica segons quins negocis. Però pots sortir de festa i no fas olor de fum, respires un aire més net i a més haurà propiciat que la gent deixi de fumar.

Aroa Acosta Marin4t ESO A

1. Està molt malament.2. No.3. Cadascú ha de fer el que vulgui, si no volen deixar de fumar no ho faran, a més és pitjor per a l'hoteleria

Elisabet San Ignacio Betanzos 1r BATX A

1. Està bé per una banda, però per l'altra no.2. No, haurien de posar una zona de fumadors i una de no fumadors, és una cosa que sempre s'ha fet, fumar dins els locals, i ara ho han de canviar?3. Per una banda els no fumadors no hauran d'aguantar el fum i la roba no farà olor de fum. Però per una altra banda per anar a fumar s'ha de sortir a fora dels locals i a l'estiu és igual però a l'hivern no.

Xavier Muñoz Estarellas 3r ESO C

1. Que no està bé.2. No3. Per una banda la gent no fumadora no ha de respirar el fum dels que fumen, però per l'altra banda els locals no fan tants de doblers.

Francina Lladó Caldentey 2n BATX A

1. Que és una llei que té molts d'avantatges.2. Sí.3. Per una banda la gent no fumadora no té perquè estar dins un local i respirar fum, i hi ha molta gent que ha deixat de fumar gràcies a aquesta llei. Però per una altra banda els fumadors hem de sortir a fora a fumar, i quan fa fred és horrible.

35Riu quan estiguis trist, plorar és massa fàcil.

Documents

no diguis dois n.29