NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA

Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de l'Arboç Exemplar per a aprovació provisional

Normes Urbanístiques Juny 2008

Pàgina 1

NORMES URBANÍSTIQUES

DEL

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

L’ARBOÇ

DOCUMENT PER A APROVACIÓ PROVISIONAL

JUNY 2008



Pàgina 2



Pàgina 3

INDEX

TÍTOL I. NATURALESA, ÀMBIT I VIGÈNCIA DEL POUM.......................... 12

Article 1. Definició, àmbit territorial i naturalesa jurídica .......................................................................................................12

Article 2. Marc normatiu..........................................................................................................................................................12

Article 3. Vigència i circumstàncies justificatives de la revisió ...............................................................................................13

Article 4. Modificació del Pla ..................................................................................................................................................14

Article 5. Efectes del Pla..........................................................................................................................................................14

Article 6. Interpretació dels documents que formen aquestes Normes.....................................................................................14

TÍTOL II. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.................................................... 16

Article 7. Règim urbanístic del sòl...........................................................................................................................................16

Article 8. Classificació del Sòl .................................................................................................................................................16

Article 9. Qualificació del sòl ..................................................................................................................................................16

TÍTOL III. DESPLEGAMENT DEL PLA........................................................ 19

CAPÍTOL 1. GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT DERIVAT ..............................19

Article 10. Normes relatives al planejament derivat Desenvolupament del POUM.................................................................19

Article 11. Desenvolupament del Pla en sòl urbà.....................................................................................................................19

Article 12. Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable ........................................................................................................20

Article 13. Desenvolupament del Pla en sòl no urbanitzable ...................................................................................................20

Article 14. Desenvolupament de les determinacions sobre sistemes........................................................................................21

Article 15. Elecció dels sistemes d’actuació ............................................................................................................................21

Article 16. Terminis dels Plans parcials ...................................................................................................................................22

Article 17. Execució i Gestió dels Sistemes .............................................................................................................................22

Article 18. Polígons d’Actuació Urbanística............................................................................................................................23

Article 19. Projecte de reparcel·lació .......................................................................................................................................23

Article 20. Projecte d’urbanització...........................................................................................................................................23

Article 21. Convenis urbanístics ..............................................................................................................................................23

CAPÍTOL 2. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN LES OBRES I ACTIVITATS .....................24

SECCIÓ PRIMERA. LLICÈNCIES D’OBRES I ACTIVITATS...................................................................24



Pàgina 4

Article 22. Actes subjectes a llicència municipal .....................................................................................................................24

Article 23. Actes originals d’altres Administracions Públiques ...............................................................................................25

Article 24 Contingut de les llicències.......................................................................................................................................25

Article 25. Classificació de les obres. Obres majors i obres menors. ......................................................................................26

Article 26. Llicències d’edificació en sòl urbà. Concepte de solar...........................................................................................26

Article 27. Repercussió de les despeses en les llicències ........................................................................................................27

SECCIÓ SEGONA. RÈGIM JURÍDIC PER A LA CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES D’OBRES I D’ACTIVITATS EN EDIFICIS EN SITUACIÓ DE FORA D’ORDENACIÓ, VOLUM O ÚS DISCONFORME, O INCLOSOS DINS D’UNA ÀREA DE PLANEJAMENT O D’EXECUCIÓ..................27

Article 28. Edificis i instal·lacions fora d’ordenació. ..............................................................................................................27

Article 29. Règim jurídic aplicable als edificis i instal·lacions en situació de fora d’ordenació..............................................27

Article 30. Edificis i/o instal·lacions en situació de volum o d’ús disconforme. .....................................................................28

Article 31. Edificis, instal·lacions i usos inclosos dins d’una àrea de planejament o execució ...............................................29

Article 32. Autorització d’usos o obres no previstos al Pla......................................................................................................30

TÍTOL IV. REGULACIÓ DELS USOS I INTENSITATS ALS SISTEMES I ZONES.......................................................................................................... 31

CAPÍTOL 1. SISTEMES..................................................................................................31

SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS ..................................................................................31

Article 33. Definició ................................................................................................................................................................31

Article 34. Titularitat i afectació del sòl. ..................................................................................................................................31

Article 35. Proporcionalitat. .....................................................................................................................................................31

Article 36. Cessions gratuïtes...................................................................................................................................................32

SECCIÓ SEGONA. REGULACIÓ DETALLADA DELS SISTEMES VIARIS............................................32

Article 37. Definició ................................................................................................................................................................32

Article 38. Tipus de vies .........................................................................................................................................................33

Article 39. Desenvolupament...................................................................................................................................................33

Article 40. Necessitat de llicència ............................................................................................................................................35

Article 41. Règim de les vies públiques i del seu entorn..........................................................................................................35

Article 42 Ordenació de cruïlles...............................................................................................................................................36

Article 43. Publicitat. ...............................................................................................................................................................36

Article 44. Estudis d’impacte ambiental. .................................................................................................................................36



Pàgina 5

SISTEMA D’ESPAIS LLIURES. ................................................................................................................37

Article 45. Definició.................................................................................................................................................................37

Article 46. Determinacions del Pla...........................................................................................................................................37

Article 47. Usos........................................................................................................................................................................37

Article 48. Condicions d’ordenació dels parcs i jardins urbans i dels jardins locals. ...............................................................37

Article 49. Condicions d’ordenació dels nous espais lliures fruit del planejament derivat.......................................................38

SISTEMA D’EQUIPAMENTS COMUNITARIS. ........................................................................................39

Article 50. Definició i règim. ...................................................................................................................................................39

Article 51. Usos........................................................................................................................................................................39

Article 52. Determinacions en sòl urbà. ...................................................................................................................................40

Article 53. Assignació d’usos...................................................................................................................................................40

Article 54. Condicions d’edificació..........................................................................................................................................40

SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS TÈCNICS. ...............................................................41

Article 55. Article 164. Definició i contingut...........................................................................................................................41

Article 56. Condicions d’ús i funcions. ....................................................................................................................................42

Article 57. Mesures particulars de protecció. ...........................................................................................................................42

SISTEMA FERROVIARI ...........................................................................................................................43

Article 58. Definició i desenvolupament..................................................................................................................................43

Article 59. Règim de limitacions..............................................................................................................................................43

Article 60. Tanca de línies fèrries i passos a nivell ..................................................................................................................45

Article 61. Llicència municipal ................................................................................................................................................45

SISTEMA HIDROLÒGIC...........................................................................................................................45

Article 62. Definició.................................................................................................................................................................45

Article 63. Delimitació i protecció. ..........................................................................................................................................46

Article 64. Planejament derivat. ...............................................................................................................................................46

PROTECCIÓ DE SISTEMES URBANÍSTICS. .........................................................................................46

Article 65. Definició i regulació...............................................................................................................................................46

CAPÍTOL 2. ZONES EN SÒL URBÀ. .............................................................................47

SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS. .................................................................................47

Article 66. Disposicions generals. ............................................................................................................................................47



Pàgina 6

Article 67. Elements de regulació. Densitat. ............................................................................................................................47

Article 68. Condició general sobre l'entorn urbà. .....................................................................................................................47

Article 69. Alineacions i rasants...............................................................................................................................................48

Article 70. Polígons i sectors d'actuació...................................................................................................................................48

Article 71. Plànols normatius de la sèrie N3. ...........................................................................................................................48

SECCIÓ SEGONA. REGULACIÓ DETALLADA DE LES ZONES ...........................................................49

Article 72. Zona 1. Casc antic ..................................................................................................................................................49

Article 73. Zona 2. Urbà tradicional.........................................................................................................................................50

Article 74. Zona 3. Densificació urbana...................................................................................................................................54

Article 75. Zona 4. Ordenació en illa oberta. ...........................................................................................................................56

Article 76. Zona 5. Cases unifamiliars aïllades ........................................................................................................................76

Article 77. Zona 7. Industrial aïllat. .........................................................................................................................................80

Article 78. Zona 8. Dotacions i serveis. ...................................................................................................................................85

Article 78bis. Zona 9. Verd privat............................................................................................................................................86

SECCIÓ TERCERA. POLÍGONS EN SÒL URBÀ....................................................................................86

Article 79. Definició i objectius. ..............................................................................................................................................86

Article 79bis. Sistema d’ordenació i condicions d’edificació i ús............................................................................................87

Article 80. Llistat de polígons i calendari per HPP. .................................................................................................................88

TÍTOL V. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE. .................................. 89

CAPÍTOL 1. DISPOSICIONS GENERALS. ....................................................................89

Article 81. Definició i objectius. ..............................................................................................................................................89

Article 82. Desenvolupament i normativa aplicable.................................................................................................................89

Article 83. Reserves per a sistemes locals, sistemes generals adscrits i per a habitatge de protecció pública. .........................89

Article 84. Llistat de sectors.....................................................................................................................................................90

TÍTOL VI. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE. ........................... 91

Article 85. Definició, finalitat i tipus........................................................................................................................................91

Article 86. Desenvolupament del Pla. Plans Especials Urbanístics..........................................................................................91

Article 87. Vies rurals i tanques. ..............................................................................................................................................92

Article 88. Ordenació de les aigües..........................................................................................................................................93



Pàgina 7

Article 89. Parcel·lacions urbanístiques i segregacions. ...........................................................................................................94

Article 90. Ús d’habitatge. .......................................................................................................................................................94

Article 91. Protecció contra incendis. ......................................................................................................................................94

Article 92. Actuacions d’interès públic i altres actuacions.......................................................................................................95

Article 93. Aprofitament forestal i tales d’arbres. ....................................................................................................................96

Article 94. Altres disposicions de caràcter general. .................................................................................................................97

CAPÍTOL 1. REGULACIÓ D’USOS I ACTIVITATS DEL SÒL NO URBANITZABLE ...97

Article 95. Usos no admesos en Sòl No Urbanitzable. ............................................................................................................97

Article 96. Usos admesos en Sòl No Urbanitzable..................................................................................................................98

Article 97. Condicions d’ordenació per als diferents tipus d’edificació. .................................................................................99

Article 98. Àrees extractives. ..............................................................................................................................................101

CAPÍTOL 2. REGULACIÓ ESPECÍFICA DE ZONES EN SÒL NO URBANITZABLE. .102

SECCIÓ PRIMERA. ZONA D'ESPAIS AGRÍCOLES D'INTERÈS. ........................................................102

Article 99. Zona agrícola (claus A1, A2, A3). .......................................................................................................................102

SECCIÓ SEGONA. ZONA DE SERVEIS PRIVATS...............................................................................103

Article 100. Zona de serveis privats (clau A4). ......................................................................................................................103

SECCIÓ TERCERA. ZONA DE PROTECCIÓ FORESTAL. ..................................................................104

Article 101. Zona forestal (claus B1 i B2) .............................................................................................................................104

SECCIÓ QUARTA. ZONES DE RIBERA. ..............................................................................................106

Article 102. Zones de protecció de ribera (clau C1) i forestal de ribera (clau C2). ................................................................106

TÍTOL VII. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC I ARQUEOLÒGIC. ....................................................... 108

Article 103. Definició i regulació...........................................................................................................................................108

Article 104. Catàleg de béns protegits....................................................................................................................................112

Article 105. Edificabilitat i usos.............................................................................................................................................112

Article 106. Objectius del catàleg. .........................................................................................................................................113

Article 107. Condicions de l'edificació, usos i llicències. ......................................................................................................114

Article 108. Condicions de l'immoble protegit.......................................................................................................................114

Article 109. Definicions dels tipus d'obres i actuacions sobre els elements arquitectònics i arqueològics.............................114



Pàgina 8

Article 110. Intervencions en els elements segons el nivell de protecció. ..............................................................................115

Article 111. Documentació dels projectes d'intervenció en edificis protegits. .......................................................................116

TÍTOL VII. DISPOSICIONS COMUNES DE L'ORDENACIÓ, DE L'ÚS I DE LES CONDICIONS D'HABITABILITAT...................................................... 118

CAPÍTOL 1. PARÀMETRES D'ORDENACIÓ. ..............................................................118

Article 112. Definició dels conceptes.....................................................................................................................................118

CAPÍTOL 2. DISPOSICIONS COMUNES A TOTS ELS SISTEMES D'ORDENACIÓ DE L'EDIFICACIÓ. .............................................................................................................119

Article 113. Definició dels conceptes.....................................................................................................................................119

Article 114. Elements de control bioclimàtic i d’estalvi energètic .........................................................................................120

Article 115. Planta baixa ........................................................................................................................................................120

Article 116. Planta soterrani...................................................................................................................................................121

Article 117. Alçades de les plantes pis i alçada reguladora màxima. .....................................................................................122

Article 118. Elements tècnics de les instal·lacions. ................................................................................................................122

Article 119. Cossos i elements sortints...................................................................................................................................122

Article 120. Vol màxim dels cossos sortints. .........................................................................................................................123

Article 121. Ventilació i il·luminació. Escales. ......................................................................................................................124

Article 122. Celoberts. ...........................................................................................................................................................125

Article 123. Patis de ventilació. .............................................................................................................................................126

CAPÍTOL 3. SISTEMA D'ORDENACIÓ D'EDIFICACIÓ SEGONS ALINEACIÓ A VIAL.127

Article 124. Definició dels conceptes del sistema d’ordenació d’edificació, segons alineació a vial.....................................127

Article 125. Alineació de vial. ...............................................................................................................................................127

Article 126. Amplada de vial. ................................................................................................................................................128

Article 127. Alçada. ...............................................................................................................................................................128

Article 128. Regles sobre determinació d’alçada. ..................................................................................................................129

Article 129. Regles sobre mitgeres.........................................................................................................................................131

Article 130. Profunditat edificable. ........................................................................................................................................131

Article 131. Espai lliure interior.............................................................................................................................................132

Article 132. Reculades. ..........................................................................................................................................................134



Pàgina 9

CAPÍTOL 4. SISTEMA D’ORDENACIÓ D’EDIFICACIÓ AÏLLADA. ...............................135

Article 133. Definició dels conceptes del sistema d’ordenació d’edificació aïllada...............................................................135

Article 134. Desenvolupament del volum edificable. ............................................................................................................135

Article 135. Ocupació màxima de parcel·la. ..........................................................................................................................135

Article 136. Sòl lliure d’edificació. ........................................................................................................................................136

Article 137. Alçada màxima i nombre de plantes...................................................................................................................136

Article 138. Separacions mínimes..........................................................................................................................................138

Article 139. Construccions auxiliars. .....................................................................................................................................138

Article 140. Piscines i barbacoes............................................................................................................................................139

Article 141. Tanques. .............................................................................................................................................................139

Article 142. Adaptació topogràfica i moviment de terres.......................................................................................................140

CAPÍTOL 5. SISTEMA D'ORDENACIÓ DE VOLUMETRIA ESPECÍFICA.....................141

Article 143. Paràmetres del sistema d'ordenació segons volumetria específica. ....................................................................141

Article 144. Localització relativa de l'edificació. ...................................................................................................................142

CAPÍTOL 6. REGULACIÓ DELS USOS I ACTIVITATS. ...............................................143

SECCIÓ PRIMERA. CLASSES D’USOS................................................................................................143

Article 145. Bases de la regulació. Conceptes i desenvolupament de la regulació d'usos. .....................................................143

Article 146. Classes d’usos per la seva funció. ......................................................................................................................144

Article 147. Classes d’usos per la seva naturalesa. ................................................................................................................151

Article 148. Usos provisionals. ..............................................................................................................................................151

Article 149. Usos fora d’ordenació o amb volum disconforme..............................................................................................151

Article 150. Definició dels paràmetres reguladors o d’aplicació amb caràcter general a totes les zones. ..............................151

SECCIÓ SEGONA. REGULACIÓ ESPECÍFICA DELS USOS I ACTIVITATS ......................................155

Article 151. Regulació específica dels usos i activitats. .........................................................................................................155

Article 152. Usos específics en relació a les situacions relatives. ..........................................................................................156

Article 153. Nivell d’incidència dels usos sobre les persones, els béns i el medi ambient. ....................................................157

Article 154. Regulació supletòria. ..........................................................................................................................................158

Article 155. Simultaneïtat d’usos. ..........................................................................................................................................158

Article 156. Control administratiu de la instal·lació i funcionament de les activitats amb incidència ambiental. ..................158



Pàgina 10

SECCIÓ TERCERA. REGULACIÓ DE L’ÚS COMERCIAL. ..................................................................158

Article 157. Definició i condicions mínimes..........................................................................................................................158

Article 158. Accessibilitat a l’ús comercial............................................................................................................................159

Article 155. Limitacions als establiments mitjans i grans establiments comercials. ..............................................................159

SECCIÓ QUARTA. REGULACIÓ D’ESTACIONAMENTS I APARCAMENTS.......................................160

Article 159. Definició.............................................................................................................................................................160

Article 160. Previsions d’estacionaments en sòl urbanitzable................................................................................................160

Article 161. Previsions d’aparcament als edificis...................................................................................................................161

SECCIÓ CINQUENA. REGULACIÓ DE L’ÚS D’HABITATGE ...............................................................162

Article 163. Decret d’habitabilitat i Ordenança......................................................................................................................162

SECCIÓ SISENA. REGULACIÓ ESPECÍFICA DE L’ÚS DE RESTAURACIÓ. .....................................162

Article 164. Aïllament acústic................................................................................................................................................162

SECCIÓ SETENA. REGULACIÓ ESPECÍFICA DE L’ÚS RECREATIU VINCULAT A LA MÚSICA I EL JOC. ........................................................................................................................................................163

Article 165. Publicitat de les característiques dels locals. ......................................................................................................163

Article 166. Aïllament acústic................................................................................................................................................163

Article 167. Situacions d’incompatibilitat per als establiments de caràcter fix. .....................................................................164

SECCIÓ VUITENA. REGULACIÓ DE L’ÚS EXTRACTIU. .....................................................................164


SECCIÓ NOVENA. REGULACIÓ DE L’ÚS DE GRANGES...................................................................164


DISPOSICIONS TRANSITÒRIES............................................................... 165

PRIMERA. ....................................................................................................................165

SEGONA. .....................................................................................................................165

TERCERA. ...................................................................................................................165

QUARTA.......................................................................................................................165

ANNEX 1..................................................................................................... 166



Pàgina 11

ANNEX 2. FITXES DELS POLÍGONS I SECTORS. .................................. 167



Pàgina 12

TÍTOL I. NATURALESA, ÀMBIT I VIGÈNCIA DEL POUM Article 1. Definició, àmbit territorial i naturalesa jurídica Aquest Pla d’ordenació urbanística municipal constitueix l'instrument d’ordenació integral del territori del municipi de l'Arboç, de conformitat amb allò que disposa la legislació urbanística vigent. 1. El Pla d’ordenació substitueix el PGO aprovat per la Comissió d'Urbanisme de Tarragona en sessió de 9

d'octubre de 1985. 2. És un objectiu essencial d’aquest Pla d’ordenació, i de l’actuació urbanística, la garantia del

desenvolupament sostenible de l'Arboç. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient, i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, amb la finalitat de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Es pretén configurar un model d’ocupació del sòl globalment eficient que eviti la dispersió sobre el territori, afavoreixi la cohesió social i contempli la rehabilitació i la renovació en el sòl urbà.

3. Addicionalment, el POUM té en compte els resultats del procés de participació, i n’inclou una bona part

entre els seus objectius principals. 4. Les facultats urbanístiques del dret de propietat s’han d’exercir sota el principi de la seva funció social,

sempre dins dels límits i amb el compliment dels deures imposats per la legislació i pel planejament urbanístic general i derivat.

Article 2. Marc normatiu 1. El Pla d’ordenació urbanística municipal s’ha redactat d'acord amb la legislació urbanística vigent i amb

les restants disposicions aplicables. 2. La referència a la legislació urbanística vigent, que es fa tant en aquest article com en els preceptes

successius, s’ha d’entendre que remet a l'ordenament urbanístic vigent a Catalunya d'acord amb les Lleis aprovades pel seu Parlament, als reglaments i disposicions que les desenvolupen, i a la legislació urbanística de l’estat en allò que no sigui contradictori amb les competències en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, habitatge i protecció del medi ambient que té la Comunitat Autònoma de Catalunya d’acord amb el bloc de la constitucionalitat.

3. Les referències a determinades abreviatures fetes en alguns casos en aquestes Normes urbanístiques

cal entendre que corresponen a les Lleis i disposicions reglamentàries següents:

Normativa urbanística de Catalunya: - Text Refós de la Llei d’urbanisme. Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text

Refós de la Llei d'Urbanisme (en endavant, LUC). - Llei de Política Territorial (LPT): Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial.

- Reglament de mesures d’adequació (RMA): Decret 146/1984, de 10 d’abril, pel qual s’aprova el

Reglament per al desplegament i l'aplicació de la Llei 3/1984, del 9 de gener, de mesures d’adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya.

- Reglament de protecció de la legalitat (RPL): Decret 308/1982, del 26 d’agost, pel qual s’aprova el

Reglament per al desenvolupament i l'aplicació de la Llei 9/1981, de 18 de novembre, sobre protecció de la legalitat urbanística.



Pàgina 13

- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme (en endavant, RLUC).

Normativa urbanística estatal: - Ley del Suelo (LS): Ley 8/2007, de 28 de mayo. - Reglament de planejament urbanístic (RPU): "Real Decreto 2159/1978, de 23 de junio. Reglamento

de Planeamiento para el desarrollo de la Ley sobre régimen del suelo y ordenación urbana", en allò que sigui vigent.

- Reglament de gestió urbanística (RGU): "Real Decreto 3288/1978 de 25 de agosto. Reglamento de

Gestión Urbanística", en allò que sigui vigent.

- Reglament de disciplina urbanística (RDU): "Real Decreto 2187/1978, de 23 de junio. Reglamento de disciplina urbanística para el desarrollo de la Ley sobre el régimen del suelo y ordenación urbana", en allò que sigui vigent.

La resta de disposicions s'esmenten amb la denominació completa.

4. El Pla d’ordenació és públic, executiu i de compliment obligatori per a les Administracions públiques i per a les persones particulars. Les seves determinacions tenen caràcter prevalent sobre qualsevol disposició municipal amb un objectiu similar, i la seva interpretació no podrà contradir, en cap cas, les prescripcions que es deriven de la legislació urbanística vigent.

Article 3. Vigència i circumstàncies justificatives de la revisió Aquest Pla, entrarà en vigor el dia següent de la publicació de la seva aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, tindrà vigència indefinida, mentre no es revisi segons el que preveu l’article següent. 1. La revisió del POUM en la seva globalitat, procedirà quan es doni alguna de les circumstàncies

següents:

A. Pel transcurs de quinze anys des de la seva entrada en vigor. B. En els supòsits previstos a l’article 93 de la LUC.

C. Quan es verifiquin alteracions o variacions substancials de les previsions de població, ocupació, o

creixement urbanístic en l’àmbit del Pla.

D. Quan es produeixin modificacions del règim del sòl no urbanitzable que alterin l’estructura general i orgànica del territori.

E. Quan resultin precises majors exigències d’equipaments comunitaris, a conseqüència del

desenvolupament econòmic i social assolit.

F. Si les previsions del POUM resultessin contradictòries amb les del Pla Territorial Parcial del Baix Penedès, quan s’aprovi.

2. El sòl classificat com a no urbanitzable per aquest POUM, no es podrà convertir en urbanitzable

mitjançant la revisió del Programa d’Actuació, o per Modificació Puntual, a no ser que es justifiqui que l’estructura general i orgànica del territori no es veu alterada.



Pàgina 14

Article 4. Modificació del Pla 1. En qualsevol moment es poden modificar els diferents elements i determinacions del Pla d’ordenació. 2. La modificació de qualsevol d'aquests elements del Pla s'ha d’ajustar al que estableix la legislació

urbanística vigent (article 94 LUC) i aquestes Normes. 3. L'alteració del contingut del Pla s’ha de fer a través de la seva revisió o mitjançant la modificació d'algun

dels elements que el constitueixen, seguint el mateix procediment establert per a la seva formulació. 4. El projecte de modificació del Pla que es redacti ha de tenir sempre el grau de precisió propi del Pla

d’ordenació i ha de comprendre un estudi urbanístic que expliqui i justifiqui la incidència de les noves determinacions en l'ordenació establerta pel Pla d’ordenació.

5. La previsió mitjançant el planejament parcial o especial de superfícies més grans de sòl destinades a

sistemes urbanístics respecte als estàndards o percentatges fixats en aquestes Normes no ha de comportar una modificació del Pla d’ordenació, atès que aquests estàndards tenen la consideració de mínims.

6. Si la modificació canvia la zonificació o l’ús urbanístic de les zones verdes, espais lliures o equipaments

esportius, i tret que es tracti únicament d’ajusts en la delimitació de zones o espais que no n’alterin la funcionalitat, la superfície ni la localització en el territori, es tramita d'acord amb el procediment establert en l'article 95 de la LUC, i ha de ser aprovada pel Govern de la Generalitat, previ l'informe de la Comissió Jurídica Assessora.

7. Els projectes de modificació del Pla d’ordenació es tramiten segons el que estableix la legislació

urbanística vigent (article 94 de la LUC i 117 de RLUC). Article 5. Efectes del Pla 1. El Pla, conjuntament amb la planificació que el desplega, i conforme al text refós de la LUC, és públic,

executiu i obligatori. 2. La publicitat del Pla porta aparellat el dret de qualsevol ciutadà a consultar la seva documentació, així

com també de sol·licitar certificació administrativa d’allò que en ell es determina. 3. L’executivitat del Pla implica la declaració d’utilitat pública de les obres en ell compreses i de la potestat

d’ocupació dels terrenys afectats a les mateixes. L’executivitat del planejament habilita als Òrgans de l’Administració pública perquè, segons la seva competència, exerciti les competències urbanístiques previstes a la legislació vigent (art. 100,5 LUC).

4. Les determinacions d’aquest Pla obliguen per igual a l’Administració i als particulars, amb les limitacions

establertes a l’article 2 del text refós de la LUC d’ 1/2005. Article 6. Interpretació dels documents que formen aquestes Normes 1. Aquestes Normes s’interpretaran sempre atenent el seu contingut i d’acord amb els objectius i finalitats

expressades en la Memòria. En casos de contradicció entre documents o d’impressió prevaldrà sempre la interpretació més favorable a la menor edificabilitat i major dotació d’equipaments comunitaris.

2. La delimitació de sectors, polígons, unitats, zones i sistemes d’aquestes Normes, tenint en compte les

toleràncies necessàries en tot alçament topogràfic, podrà ser precisada o ajustada en els documents de planejament que despleguin aquestes Normes, així com en les delimitacions de Polígons o Unitats d’Actuació Urbanística.



Pàgina 15

3. Les regles gràfiques d’interpretació que permeten aquests ajustaments són les següents:

A. No alterar la superfícies de l’àrea delimitada en els plànols d’ordenació, segons interpretació literal, en més o menys d’un cinc per cent (5%).

B. No alterar substancialment la forma de l’esmentada àrea, excepte en les precisions dels seus límits

degudes a:

a) Alienacions oficials o línies d’edificació consolidada. b) Característiques geogràfiques i topogràfiques del terreny.

c) Límits físics i partions de propietat.

d) Existència d’elements naturals o artificials d’interès que així ho justifiquin.

C. No podrà alterar-se la delimitació d’un element del sistema d’espais lliures o d’equipaments

comunitaris que suposi disminució de la seva superfície.

4. Totes les regles anteriors seran d’aplicació en qualsevol figura de planejament que desplegui aquest Pla General, i fins i tot en els treballs topogràfics i planimètrics necessaris per a l’execució de les Normes.

5. Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, prevalen aquells en què la

definició sigui més acurada (escala més precisa). En supòsits de conflicte irreductible entre diferents documents del Pla, preval l’establert en la documentació escrita, llevat si el conflicte es refereix a quantificació de superfícies, supòsit en el qual preval la superfície real.



Pàgina 16

TÍTOL II. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL Article 7. Règim urbanístic del sòl El règim urbanístic del sòl es defineix d’acord amb el que s’estableix a l’article 24 de la LUC i a l’article 30 del RLUC, mitjançant els elements següents: a) Classificació del sòl, segons el seu règim jurídic i el seu destí urbanístic bàsic. b) Determinació i regulació de l’estructura general i orgànica del territori. c) Qualificació urbanística del sòl, que inclogui la divisió en zones. Article 8. Classificació del Sòl 1. El territori ordenat per aquest Pla d’Ordenació es classifica, als efectes del seu règim jurídic, en sòl urbà

(que pot ser consolidat o no consolidat), sòl urbanitzable (que pot ser delimitat o no delimitat) i sòl no urbanitzable, d'acord amb els criteris establerts per la legislació urbanística vigent (articles 24 i concordants de la LUC).

2. En els plànols d'ordenació es delimita la classificació del sòl que estableix aquest Pla d’Ordenació. 3. El sòl urbanitzable delimitat es transforma en sòl urbà per mitjà dels procediments establerts en

l'ordenament urbanístic, i sempre és necessària l'aprovació definitiva del planejament parcial, l’execució efectiva de les obres d'urbanització i el compliment dels deures urbanístics per part dels propietaris.

Article 9. Qualificació del sòl 1. Segons l’ús i l’ordre de l’edificació, el territori municipal queda qualificat en Sistemes i Zones. 2. La qualificació del sòl ve grafiada en els plànols d’Usos globals del sòl. 3. Els Sistemes són aquells sòls públics que tenen per funció estructurar el territori de forma orgànica. Els

Sistemes previstos en aquest Pla General són:

a) Sistema Viari (C) b) Sistema d’Espais Lliures i Zones Verdes (V) c) Sistema d’Equipaments (E) d) Sistema Ferroviari (F) e) Sistema de Serveis Tècnics (ST) f) Sistema Hidrològic (H)

4. Les Zones són aquells sòls aptes per edificar pels particulars ordenats segons l’ús i la classe i el tipus d’edificació.

5. Les Zones previstes en aquest Pla General són:

CLAUS SÒL URBÀ. CASC ANTIC 1 Nucli antic.



Pàgina 17

URBÀ TRADICIONAL. 2 Eixample nucli antic. 2* Illes de cases provinents del MPG. 2a Illes de cases provinents de PP Corrals. 2b Illes de cases provinents de MPG Bonsoms. 2c Illes de cases provinents de MPG Bonsoms. DENSIFICACIÓ URBANA. 3 Eixample regular. ORDENACIÓ EN ILLA OBERTA. 4a Blocs plurifamiliars o en torre. 4a-1 Blocs plurifamiliars provinents del PP Corrals. 4a-2 Blocs plurifamiliars provinents del MPG dins UA 4. 4a-3 Blocs plurifamiliars provinents del PP Santa Llúcia. 4a-4 Blocs plurifamiliars provinents del PP Santa Llúcia. 4a-5 Blocs plurifamiliars provinents del PMU tallers de Sant Llúcia i del nord. 4a-6 Blocs plurifamiliars provinents del PP Corrals. 4a-7 Blocs plurifamiliars provinents del PMU Cooperativa. 4b Cases en filera. 4b-1 Cases en filera provinents del PP Santa Llúcia. 4b-2 Cases en filera provinents del PP Santa Llúcia. 4b-3 Cases en filera provinents del PMU Villa Teresa. 4b-4 Cases en filera provinents del PMU camí del Papiol. CASES UNIFAMILIARS AÏLLADES. 5a Parcel·la inferior a 400 m². 5b-1 Cases unifamiliars aïllades provinents del PP Santa Llúcia. 5b-2 Cases unifamiliars aïllades provinents del PP Santa Llúcia. 5b-3 Cases unifamiliars aïllades provinents del MPG Bonsoms. 5c Parcel·la superior a 800 m².



Pàgina 18

INDUSTRIAL AÏLLAT 7-1a Illa industrial provinent del PE gran indústria. 7-1b Instal·lacions complementàries provinents del PE gran indústria. 7-2 Illa industrial provinent del sector industrial Campesa. 7-3a Illa industrial agrupada provinent del sector industrial el Foix. 7-3b Illa industrial aïllada provinent del sector industrial el Foix. Illa industrial provinent del PERI carretera de Banyeres. DOTACIONS I SERVEIS 8. Dotacions i serveis. 8-1. La Giralda. VERD PRIVAT VP Verd Privat CLAUS SÒL NO URBANITZABLE. A1 Agrícola. A2 Agrícola d'interès paisatgístic identitari. A3 Agrícola de protecció de la riera de Marmellar. A4 Serveis privats (correspon a la zona de les caravanes i les benzineres, a l'entrada del

polígon El Foix). A4-J Serveis privats, camp Joliu. B1 Forestal de protecció. B2 Forestal d'explotació de la pedrera. C1 Protecció de ribera. C2 Forestal de ribera.

6. La qualificació dels sòls en el sòl classificat d’urbanitzable es determinarà en els Plans Parcials que es desenvolupin.



Pàgina 19

TÍTOL III. DESPLEGAMENT DEL PLA

CAPÍTOL 1. GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT DERIVAT Article 10. Normes relatives al planejament derivat Desenvolupament del POUM 1. Amb la finalitat de complementar i de desenvolupar l'ordenació establerta per les determinacions del Pla

d’ordenació, es poden elaborar, segons prevegi la legislació urbanística vigent i en els termes previstos en aquestes Normes, plans parcials urbanístics, plans especials urbanístics i plans de millora urbana.

2. Quan no sigui necessària o no estigui prevista la prèvia aprovació dels instruments esmentats en el

paràgraf anterior, les determinacions del Pla d’ordenació són d'aplicació directa i immediata, sempre que es tracti de terrenys que tinguin la consideració de sòl urbà consolidat no inclòs en sectors d’actuació urbanística o en plans de millora urbana.

3. L’Agenda del Pla d’ordenació indica l'ordre i els terminis per a la formulació dels instruments de

planejament que han de desenvolupar les determinacions del mateix Pla. 4. Amb la finalitat de completar la regulació urbanística, es poden aprovar plans especials, ordenances

reguladores específiques i catàlegs. 5. Es pot aprovar un Programa d’actuació urbanística municipal, d’acord amb el que preveu l’article 55 de

la LUC, com a expressió de les polítiques municipals de sòl i d’habitatge, i que contingui les previsions i els compromisos assumits per al desenvolupament del Pla d’ordenació.

Article 11. Desenvolupament del Pla en sòl urbà 1. El desenvolupament de les determinacions i de l'ordenació prevista pel Pla d’ordenació en sòl urbà es

realitza generalment directament o, quan sigui necessari, mitjançant polígons d’actuació urbanística d'acord amb l'article 112 LUC, la delimitació dels quals queda fixada per aquest Pla. També, es poden delimitar polígons mitjançant el planejament derivat, o de forma independent d’acord amb la llei.

Per aquests àmbits, el Pla determina la situació de la xarxa viària, els espais lliures i els equipaments.

2. Es poden formular plans de millora urbana, d’acord l’article 68 LUC.

Les disposicions relatives a l’ordenació dels usos fixats, a l’edificació o a elements determinants del desenvolupament urbà fixades en aquest Pla d’ordenació, es poden modificar per mitjà de plans de millora urbana no previstos en el propi Pla, sempre que no se’n modifiqui l’estructura general, i sempre que no se’n contradiguin les normes bàsiques, d'acord amb la legislació urbanística vigent.

3. L’ordenació de la volumetria de les edificacions queda reflectida en aquest Pla. En qualsevol cas, els volums es poden adaptar justificadament per raons de composició, d’integració o de millora urbana mitjançant la reparcel·lació o la llicència urbanística d’edificació.



Pàgina 20

Article 12. Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable 1. En sòl urbanitzable delimitat el Pla d’ordenació es desenvolupa necessàriament mitjançant plans

parcials urbanístics, l’aprovació definitiva dels quals és condició indispensable per a la realització d'intervencions de qualsevol mena en el territori corresponent, llevat del supòsit dels sistemes urbanístics que s’executin de forma independent dels sectors. En el sòl urbanitzable no delimitat cal l’aprovació prèvia d’un pla parcial de delimitació.

2. Els sectors de planejament parcial establerts per aquest Pla d’ordenació poden ésser objecte de

desenvolupament parcial per subsectors, sempre que es compleixin les condicions establertes en la legislació urbanística vigent (article 91 LUC).

3. En tots els sectors de sòl urbanitzable delimitat els propietaris poden ser obligats a assumir el deure

urbanístic de conservar les obres i instal·lacions d’urbanització durant un període màxim de cinc anys (o fins que es trobin consolidats per l’edificació en més de 2/3 parts), tot constituint-se en entitat urbanística de conservació (junta de conservació). Aquest possible deure, així com l’abast i la durada, s’ha de concretar en el marc dels plans parcials urbanístics i dels procediments de reparcel·lació, en funció de les circumstàncies objectives concurrents.

4. Els terrenys inclosos en cada sector no es poden urbanitzar mentre no s'aprovi definitivament el pla

parcial urbanístic i el projecte d'urbanització, ni edificar-se fins que s'hagin realitzat les obres d’urbanització corresponents i formalitzat les cessions obligatòries i gratuïtes que estableix la legislació urbanística i aquest Pla d’ordenació.

Article 13. Desenvolupament del Pla en sòl no urbanitzable 1. Les determinacions de les Normes del Pla que regulen el sòl no urbanitzable són d'aplicació directa i

immediata. 2. No obstant això, es poden desenvolupar les previsions del Pla mitjançant plans especials urbanístics

que tinguin per objectiu l'execució directa o l’acompliment de qualsevol de les finalitats següents:

a) La millora del medi natural. b) La protecció i la regeneració de conreus i espais forestals.

c) La protecció i la regeneració del paisatge i dels béns naturals i culturals.

d) La promoció i el desenvolupament agrícola, ramader i forestal.

e) La protecció i la millora de la vialitat rural.

f) L'activitat educativa o formativa en relació amb el medi natural.

g) La protecció d'infraestructures i vies de comunicació.

h) La situació d’estacions depuradores.

i) La identificació i regulació dels supòsits de reconstrucció o de rehabilitació de masies o cases

rurals.

Aquest Pla d’ordenació contempla, delimitats en els plànols corresponents i definits a l’articulat d’aquestes Normes, l’elaboració de plans especials urbanístics en sòl no urbanitzable.



Pàgina 21

Article 14. Desenvolupament de les determinacions sobre sistemes

1. Les previsions del Pla d’ordenació respecte dels sistemes urbanístics generals es desenvolupen quan legalment procedeixi a través d'un pla especial d'infraestructures, o bé mitjançant la seva execució directa. L’obtenció de les reserves de sòl per a sistemes urbanístics generals pot fer-se per expropiació o, en el sòl urbà i urbanitzable, mitjançant la cessió obligatòria i gratuïta quan s’incloguin en un sector o sector d’actuació subjecta a reparcel·lació, sector o polígon que a aquests efectes pot ser discontinu. Si cal avançar l’obtenció de sistemes urbanístics generals inclosos en un àmbit d’actuació, pot acudir-se a l’ocupació directa o a l’actuació aïllada expropiatòria, d’acord amb la LUC, en aquest darrer cas l’Administració adquirent se subrogarà els drets i els deures de l’anterior propietari.

2. Els plans especials d’infraestructures seran formulats per l'Ajuntament o per l'organisme públic

corresponent. 3. En desenvolupament de les previsions contingudes en aquest Pla d’ordenació o en el planejament

territorial o sectorial, es poden formular plans especials urbanístics que regulin qualsevol dels aspectes que defineixen l'estructura general i orgànica del territori, i que són:

a) El sistema urbanístic general de comunicacions i les seves zones de protecció, el qual abasta totes

les infraestructures per a la mobilitat de les persones i mercaderies, amb inclusió de les comunicacions per cable i els aparcaments de vehicles.

b) El sistema urbanístic general d'equipaments comunitaris, que comprèn els centres públics i les

dotacions de caràcter cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, religiós, de serveis tècnics, de transport i d’altres d’interès públic i social.

c) El sistema urbanístic general d'espais lliures, que abasta els parcs i jardins, masses arbrades i de

vegetació arbustiva natural, sempre que estiguin classificades com a tal sistema, les zones verdes i els espais per a l’esbarjo, el lleure i l’esport.

d) El sistema urbanístic general de cursos fluvials (rius, rieres, sèquies, torrents, etc.), així com els

recursos hídrics subterranis. 4. Així mateix, el Pla d’ordenació es pot desenvolupar respecte als sistemes urbanístics mitjançant plans

especials urbanístics temàtics o d'àmbit territorial concret, per tal de regular qualsevol dels aspectes globals d'un sistema (per exemple el pla especial viari, el pla especial d'equipaments esportius, el pla especial d'equipaments culturals, ordenació d'un parc agrícola, etc.).

Article 15. Elecció dels sistemes d’actuació 1. L'execució dels sectors d'actuació urbanística delimitats en aquest Pla d’ordenació o en el planejament

que el desenvolupi té lloc mitjançant qualsevol dels sistemes d'actuació (reparcel·lació –amb les seves modalitats de compensació bàsica, de compensació per concertació, de cooperació i per sectors d’urbanització prioritària- i expropiació) fixats per la legislació urbanística vigent (art. 115 LUC).

2. L'Administració actuant tria el sistema d'actuació aplicable segons les necessitats i els mitjans

econòmico-financers amb què compti, la col·laboració de la iniciativa privada i altres circumstàncies que concorrin. Tanmateix, els plans parcials urbanístics i els sectors d’actuació d'iniciativa particular s'han d’executar pel sistema de reparcel·lació, en les modalitats de compensació bàsica o bé de compensació per concertació.

3. Cal que els plans que es redactin determinin expressament el sistema o sistemes d'actuació d'entre els

previstos en la legislació urbanística vigent, i que se’n justifiqui l’elecció. 4. El sistema escollit ha de garantir l'execució de les obres d'urbanització, la cessió dels sòls per a

dotacions i equipaments, la cessió dels vials i zones verdes d'ús públic i el compliment en general dels deures legals urbanístics.



Pàgina 22

5. Quan el sistema d’actuació sigui el de compensació bàsica o per concertació, i hagi transcorregut un

any des de la vigència del POUM o des de l'etapa assenyalada per a l'execució del sector o polígon en qüestió sense que la iniciativa privada hagi iniciat la tramitació del corresponent Pla, l’Ajuntament podrà variar el sistema d’actuació.

Article 16. Terminis dels Plans parcials 1. Els Plans parcials que es redactin en Sòl Urbanitzable Delimitat o en Sòl urbanitzable no Delimitat on

s’hagi aprovat un PPU de Delimitació hauran de tramitar-se dintre del quadrienni que se’ls marcar dintre de l’agenda del POUM.

2. El Pla Parcial haurà de determinar amb tota claredat les diferents etapes d’execució. Cadascuna d’elles

no podrà superar els dos anys, ni sis en el conjunt. 3. Les etapes es distribuiran físicament sobre l’àmbit del Pla Parcial, de manera que es comenci per

aquelles àrees que estan més pròximes a les àrees edificades veïnes i des dels punts d’arrencada de la xarxa d’infraestructures de caràcter municipal o similar, de manera que en el supòsit d’aturar-se la promoció la part executada no necessiti cap obra suplementària.

4. Només es podrà passar d’una etapa a l’altra quan l’anterior estigui urbanitzada totalment. 5. Per passar d’una etapa a l’altra serà necessària una autorització per part de l’ajuntament que demanarà

la persona o entitat que executi el planejament, en el ben entès que, si passats tres mesos des del dia que ha estat demanada l’Ajuntament no ha resolt, s’entendrà que ha estat atorgada l’esmentada autorització per silenci administratiu.

Article 17. Execució i Gestió dels Sistemes 1. Els terrenys qualificats com a sistemes urbanístics poden ser adquirits per l'Administració actuant per

qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposades per la legislació urbanística vigent o per expropiació forçosa.

2. El cost dels terrenys adquirits per expropiació es pot repercutir entre els propietaris beneficiats per

l'actuació en la part que s'estimi d'interès directe, d'acord amb el que disposa la legislació vigent, pel sistema de contribucions especials.

3. En Sòl urbanitzable, els sòls destinats a Sistemes seran de titularitat pública. 4. La gestió dels serveis que s’estableixen en els sistemes de titularitat pública es podrà efectuar:

a) Per gestió directa mitjançant òrgans o ens de la pròpia Administració. b) Per gestió indirecta, preferentment per concessió administrativa.

c) Per constitució del dret de superfície o uns altres anàlegs que atribueixi al seu titulat la gestió

d’equipament previst en el Pla o Plans Parcials que a aquest efecte es redactin. Una concessió d’aquest tipus en cap cas podrà ser superior a 50 anys.

d) Per alguns dels contractes administratius contemplats a la normativa específica d'aplicació.



Pàgina 23

Article 18. Polígons d’Actuació Urbanística En el Sòl urbà el Pla delimita polígons d’Actuació Urbanística amb l’objecte de desenvolupar les previsions contingudes en els seus plans d’ordenació. Article 19. Projecte de reparcel·lació Per a l'execució dels sectors d’actuació en què el sistema d'actuació sigui el de reparcel·lació, en qualsevol modalitat, cal aprovar el corresponent projecte de reparcel·lació, que ha de contenir les determinacions i els documents establerts en la legislació urbanística vigent (articles 120 i següents LUC, articles 130 i següents RLUC). Article 20. Projecte d’urbanització Per a l'execució de les determinacions contingudes en el Pla d’ordenació i en els instruments de planejament que el desenvolupin, respecte de les obres d'urbanització, s'ha de redactar el corresponent projecte d'urbanització, d'acord amb el que preveu la legislació urbanística vigent. El projecte complementari ha de respectar les determinacions del planejament derivat. Article 21. Convenis urbanístics 1. D'acord amb la legislació urbanística vigent l'Administració actuant pot formalitzar convenis urbanístics

amb la propietat del sòl.

Aquests convenis estableixen el marc d'actuació per a l'ordenació, el desenvolupament i l'execució del planejament en qualsevol tipus de sòl, així com també l'adquisició de diferents compromisos i obligacions respecte a cessions de sòl, càrregues d'urbanització i qualsevol altre aspecte que les parts creguin convenient, sempre que no sigui contrari a la llei i als interessos públics.

2. Qualsevol conveni urbanístic ha de justificar la seva conveniència per a l'interès públic. En aquest sentit, són objectius prioritaris dels convenis urbanístics la major obtenció d'espais públics per a la ciutat i el compliment del principi constitucional (article 47 de la Constitució) pel qual la comunitat ha

3. El contingut dels convenis urbanístics s’ha incorporar a les figures de planejament o d’execució urbanística més adients. Les obligacions que s'hagin establert i que afectin el domini o altres drets reals sobre finques han de ser objecte de la corresponent anotació o inscripció en el Registre de la Propietat.

4. Els convenis urbanístics han d'ésser aprovats per l’òrgan de govern de la corporació municipal que tingui legalment atribuïda la facultat, per tal que la desplegui als efectes de la validesa corresponent



Pàgina 24

CAPÍTOL 2. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN LES OBRES I ACTIVITATS SECCIÓ PRIMERA. LLICÈNCIES D’OBRES I ACTIVITATS Article 22. Actes subjectes a llicència municipal 1. Estan subjectes a llicència urbanística municipal tots els actes de transformació o utilització del sòl o del

subsòl, d’edificació, construcció o enderrocament d’obres. En qualsevol cas, se subjecten a llicència les actuacions previstes a l’article 179.2 de la LUC.

2. L’obertura d’establiments i la realització d’activitats està subjecta a autorització, llicència o permís

ambiental o a comunicació prèvia, i d’acord amb les regulacions concretes que pugui introduir l’Ordenança municipal reguladora de la intervenció integral de l’Administració municipal en les activitats i instal·lacions.

3. Amb independència del que preveuen els apartats anteriors, requereixen la preceptiva habilitació

municipal els actes següents:

A. Edificació.

a) Obres de construcció i d’edificació de nova planta. b) Modificació d'estructura o aspectes exteriors de les edificacions existents.

- Ampliació - Reforma - Rehabilitació - Conservació - Reparació - Millora

c) Demolició total o parcial de construccions i instal·lacions. d) Construcció de murs i de tanques de solars i terrenys.

B. Ús del sòl i del subsòl.

a) Obertura de vies, camins i accessos rodats. b) Moviment de terres (buidat, excavacions i rebaixos, terraplenats, cates d'exploració) i obres de

desmuntatge i excavació en qualsevol classe de sòl.

c) Obres d'urbanització que no conformin globalment un projecte.

d) Execució de rases, cates i canalitzacions a la via pública.

e) Instal·lació, substitució, modificació, trasllat o supressió de xarxes de serveis a la via pública (xarxes de gas, aigua, electricitat, telèfon, comunicacions, etc.) ja sigui en galeries de serveis, tubulars soterrades o aèries.

f) Instal·lació de grues o altres aparells elevadors per a la construcció.

g) Col·locació de rètols, pancartes, cartells de publicitat i propaganda de qualsevol mena

d’instal·lació publicitària a solars, terrenys, obres o instal·lacions visibles des de l'espai públic.

h) Primera utilització i ocupació dels edificis i instal·lacions, així com el canvi d’ús.



Pàgina 25

i) Construcció, modificació i supressió de guals a la via pública.

j) Connexions a la xarxa de clavegueram.

k) Tala de masses arbòries, de vegetació arbustiva o d’arbres aïllats.

l) Parcel·lacions urbanístiques.

m) Agregació, agrupació o regularització de finques.

n) Col·locació o instal·lació de bastides.

o) Col·locació d’antenes o de dispositius de telecomunicacions de qualsevol mena, quan no corresponguin al servei exclusiu del propi edifici o parcel·la on se situïn.

p) Obertura de vies tallafoc.

q) Realització de pistes d'automòbils infantils o cotxes de xoc.

r) Acumulació de residus i dipòsits de materials que puguin alterar el paisatge.

s) Instal·lació de cases prefabricades, d’hivernacles o instal·lacions similars.

C. Activitats.

a) Instal·lació, obertura i funcionament de les instal·lacions i activitats enumerades als annexos de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d'intervenció integral de l'administració ambiental.

b) Modificació substancial de les instal·lacions o superfícies de les activitats de l'apartat anterior

(a).

c) Activitats innòcues (ROAS).

d) L'obligació d'obtenir prèviament la llicència en els supòsits indicats als apartats anteriors d'aquest article, afecta també als sectors o activitats subjectes a l'autorització d'altres Administracions. La necessitat d'obtenir autoritzacions o concessions d'altres Administracions no deixa sense efecte l'obligació d'obtenir la llicència municipal corresponent, de manera que sense la llicència municipal no es pot iniciar l'activitat o l'obra.

Article 23. Actes originals d’altres Administracions Públiques 1. En relació als actes assenyalats en l’article anterior, quan el promotor sigui un òrgan de l’Estat, de la

Generalitat de Catalunya o d'altres Entitats de Dret Públic que administrin béns estatals o autonòmics, estaran també subjectes a l’obtenció prèvia de llicència municipal, amb les excepcions previstes a la legislació sectorial.

La mateixa subjecció abasta als actes de les entitats locals que no tinguin competència per a l’atorgament de llicència.

2. En cas d’urgència o interès excepcional, s’haurà d’observar el que preveu l’article 182.2 de la LUC. Article 24 Contingut de les llicències 1. Les llicències municipals autoritzen a executar algun dels actes assenyalats en l’article 25 d’aquestes

normes; per tal fet, ells mateixos s’ajusten a allò que estableix la LUC Reglaments complementaris, Plans, Normes i ordenances definitivament aprovats.



Pàgina 26

2. L’Ajuntament sotmetrà a condició la llicència que atorgui si amb això pot evitar la seva denegació. La

condició imposada, una vegada hagi guanyat fermesa, serà exigible igual que el propi contingut de la llicència.

3. En cap supòsit es condicionarà l’atorgament d’una llicència a la prèvia aprovació d’un Pla parcial, pla

Especial, estudi de Detall, Projecte de Reparcel·lació o Projecte de compensació, ja que aquesta únicament es podrà concedir un cop aquests actes hagin quedat definitivament aprovats.

Article 25. Classificació de les obres. Obres majors i obres menors. Les obres es classifiquen en majors i menors d'acord amb la legalitat vigent (LOE i ROAS), i amb les regulacions concretes que pugui introduir l'Ordenança Municipal. Article 26. Llicències d’edificació en sòl urbà. Concepte de solar 1. Per atorgar la llicència d'edificació en el sòl urbà és necessari que la parcel·la, a més de complir les

dimensions mínimes previstes pel planejament, tingui la consideració de solar, i per això ha d’estar urbanitzada d’acord amb el planejament vigent aplicable. Particularment, és indispensable que compti amb els elements d'urbanització següents:

a) Vial que permeti l’accés rodat i la connectivitat amb la trama viària bàsica municipal. b) Existència de voreres per al pas de vianants.

c) Pavimentació íntegra de calçades i voreres.

d) Xarxa de subministrament d'energia elèctrica i d'abastament d'aigua. e) Enllumenat públic. f) Xarxa de sanejament d’aigües residuals. Aquests elements han d’existir com a mínim en tot el vial corresponent a l’illa en la qual s’emplaci el terreny fins a enllaçar amb un altre vial, de manera que els serveis estiguin degudament connectats. Per tal que un terreny es consideri solar és necessari, a més, que tingui assenyalades les alineacions i les rasants, que no hagi estat inclòs en un pla de millora urbana o en un sector d’actuació pendents de desenvolupament i que, per a edificar-lo, no s’hagin de cedir altres terrenys per a obrir carrers o vies.

2. Això no obstant, es pot atorgar llicència, condicionada a l’execució simultània de les obres d'urbanització, quan concorrin les circumstàncies següents:

a) Que estigui aprovat el corresponent projecte d'urbanització o d’obres. b) Que s'asseguri l'execució simultània de la urbanització mitjançant la constitució d’un dipòsit de

caució en metàl·lic, o en fons públics dipositats a la Tresoreria municipal, aval bancari, hipoteca o garantia similar.

La garantia no ha de ser de quantia inferior a l'import calculat de les obres d'urbanització pendents imputables al sol·licitant i, amb aquesta finalitat, en el procediment d'atorgament de la llicència els tècnics municipals han d’informar sobre aquests extrems.



Pàgina 27

Mentre no es constitueixi la garantia, no es pot atorgar la llicència. En qualsevol cas, i d'acord amb la legislació vigent (art. 41.2 RGU), no es permet l'ocupació dels edificis fins que no estigui completament acabada l'obra urbanitzadora.

Article 27. Repercussió de les despeses en les llicències

1. El propietari que, amb l’objectiu de dotar els seus terrenys dels serveis mínims que s’assenyalen en l’article anterior, urbanitzés una o més vies públiques on tinguessin façana altres propietats, podrà sol·licitar a l’ajuntament que no concedeixi llicència a aquestes propietats, sempre i quan no acreditin haver-li abonat la part proporcional d’aquestes despeses, evitant d’aquesta manera un enriquiment injust disconforme amb els deures que l’article 42.2 de la LUC imposa als propietaris de sòl urbà.

2. Les despeses d’urbanització, en l’anterior supòsit, es distribuiran entre els propietaris beneficiats, en

proporció a la superfície edificable que correspongui a cada finca en aplicació d’aquestes Normes. 3. Als efectes de fer viable la construcció de noves infraestructures derivades del creixement de la població

del municipi, l’ajuntament podrà aplicar una taxa per la construcció d’infraestructures en totes les noves promocions en que s’incrementi l’aprofitament urbanístic d’un solar. La concessió de la seva regulació es fixarà en les corresponents ordenances fiscals, i s’aplicarà en les sol·licituds de llicència d’obres.

4. Perquè es pugui formular la sol·licitud a la qual es refereix l’apartat 1 d’aquest article, serà necessari que

el propietari interessat, abans d’executar l’obra d’urbanització, presenti a l’Ajuntament el projecte corresponent acompanyat d’una memòria on es relacionin: totes les finques que puguin resultar beneficiades per aquestes obres: noms i adreces de llurs propietaris, edificabilitats i proposta de repartiment de les despeses. L’Ajuntament, prèvia audiència de 15 dies als interessats, procedirà a aprovar el repartiment.

SECCIÓ SEGONA. RÈGIM JURÍDIC PER A LA CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES D’OBRES I D’ACTIVITATS EN EDIFICIS EN SITUACIÓ DE FORA D’ORDENACIÓ, VOLUM O ÚS DISCONFORME, O INCLOSOS DINS D’UNA ÀREA DE PLANEJAMENT O D’EXECUCIÓ Article 28. Edificis i instal·lacions fora d’ordenació. 1. Els edificis i instal·lacions anteriors a la data d’entrada en vigor d’aquest Pla General o del planejament

que el desenvolupi, que estiguin subjectes per raó de les seves determinacions a expropiacions, cessió gratuïta o enderrocament de l’edifici, quedaran en situació de fora d’ordenació.

2. Les tanques existents amb anterioritat a l’aprovació d’aquest Pla General, que no s’ajustin a l’alineació

definida per aquest Pla, es consideren fora d’ordenació i es podran mantenir mentre no s’executin obres de nova planta, addicions o ampliacions a l’edificació principal, o obres de reforma a l’edificació existent en més d’un 50%, tant si es duen a terme en una o vàries fases.

Article 29. Règim jurídic aplicable als edificis i instal·lacions en situació de fora d’ordenació La situació de fora d’ordenació comporta el règim jurídic següent, d’acord amb la legislació urbanística vigent (article 102 LUC, 181 i ss. RMA i 63 RPL). 1. Obres prohibides i obres autoritzables

A. Obres prohibides:



Pàgina 28

a) Obres de consolidació. b) Obres d’augment de volum.

c) Obres de modernització.

d) Obres que incrementin el valor d’expropiació dels edificis o instal·lacions, excepte si es fa

renúncia expressa d’aquest increment de valor, mitjançant forma jurídicament vàlida.

B. Obres autoritzables:

a) Amb caràcter general:

- Petites reparacions ordinàries que exigeixin la salubritat pública, la seguretat de les persones o la bona conservació de les dites construccions o instal·lacions.

b) Amb caràcter excepcional:

- Obres parcials o circumstancials de consolidació, en casos excepcionals, quan no estigui prevista l’expropiació, cessió gratuïta o enderroc de la finca en el termini de quinze anys, a comptar des de la data en què es pretenguin executar les obres.

C. El valor de les obres que s’autoritzin no serà en cap cas compensat en els expedients expropiatoris,

de reparcel·lació o de compensació. D. L’eficàcia de la llicència amb caràcter de precarietat per a les obres autoritzables estarà

condicionada a la corresponent anotació marginal de les condicions imposades en la concessió de la llicència en la inscripció de la finca en el Registre de la Propietat corresponent.

2. Usos i activitats autoritzables.

a) Els usos i activitats autoritzats per la corresponent llicència, que s’exerceixin dins d’un edifici o instal·lació en situació de fora d’ordenació, es consideraran provisionals i es podran continuar exercint fins que no s’hagi de dur a terme l’expropiació, cessió gratuïta o enderroc. No s’autoritzaran canvis substancials de l’activitat existent, excepte els que compleixin les condicions de l’apartat següent.

b) Els canvis substancials de l’activitat existent amb llicència i la instal·lació d’una nova activitat

sempre que no comporti l’execució d’obres prohibides i admeses en la zona que es tracti, i no dificulti l’execució del planejament, es podrà autoritzar mitjançant llicència provisional, amb les condicions establertes a l’apartat 1.d. del present article.

c) S’admetran els canvis de nom de l’activitat existent, sense més condicions, sempre que no generin

atorgament de nova llicència.

d) L’autorització per a la instal·lació d’un ús o activitat en un edifici o instal·lació fora d’ordenació tindrà la consideració de provisional i no serà en cap cas compensada en els expedients expropiatoris, de reparcel·lació o de compensació.

Article 30. Edificis i/o instal·lacions en situació de volum o d’ús disconforme.

1. Definició i règim.

a) Quan la discrepància entre les precisions del present POUM i els edificis construïts amb una llicència municipal atorgada amb anterioritat a l’aprovació inicial de l’esmentat Pla, es limités a l’alçada reguladora màxima, nombre de plantes, profunditat edificable, ocupació màxima de la parcel·la o separacions mínimes dels límits, o bé al seu ús, aquesta discordança no comportarà la



Pàgina 29

consideració d’edificis fora d’ordenació, sinó d’edificis amb volum disconforme, d’acord amb l’article 102,4 de la LUC.

b) Els volums disconformes hauran de ser totalment enderrocats o completament adaptats a les

presents NNUU com a condició prèvia a les llicències d’obres, quan l’ampliació del sostre edificat dintre de la parcel·la en què estaven situats sigui igual o superior al 50% del sostre màxim autoritzat pel POUM.

c) Si l’obra nova o d’ampliació és inferior al 50%, l’enderroc serà el suficient perquè el sostre total

resultant no superi el màxim autoritzat.

d) Dintre dels volums disconformes es podran admetre els canvis d’activitat dins dels usos ja existents prèviament i admesos a la respectiva zona, sense altra limitació que la prohibició d’increment de sostre edificat.

2. Els establiments subjectes a habilitació ambiental, que esdevinguin disconformes per l’entrada en vigor

del POUM, s’hauran d’adaptar a la normativa. Caldrà aportar una certificació del tècnic/a competent acreditativa del fet que les instal·lacions i activitats compleixen els requisits ambientals exigibles, i en tot cas la documentació que s’assenyali en l’ordenança reguladora de la intervenció municipal en les activitats i les instal·lacions, i d’acord amb la legislació aplicable que requereixi la instal·lació o activitat.

3. En el cas que l’esmentada adaptació no fos possible, podran exercir la seva activitat, mentre no

esdevingui incompatible amb el nou planejament i sempre que s’adaptin als límits de molèstia, de nocivitat, d’insalubritat i de perill que estableixi per a cada zona la nova normativa, però no es podran ampliar ni s’admetran canvis d’activitat, excepte els de caràcter provisional.

Article 31. Edificis, instal·lacions i usos inclosos dins d’una àrea de planejament o execució Els edificis o les instal·lacions anteriors a l’entrada en vigor del POUM que estiguin dintre d’una àrea de planejament o d’execució definida pel propi POUM o per planejament que el desenvolupi estan subjectes a les situacions generals següents: 1. Edificis i instal·lacions incloses dins d’una àrea o sector de planejament.

a) Fins a la redacció del planejament que la desenvolupi (Pla Especial Urbanístic o Pla de Millora Urbana en sòl urbà o Pla Parcial en sòl urbanitzable).

Donat que encara no està definida l’ordenació urbanística de l’àrea i, per tant, no s’ha determinat la localització dels sistemes a cedir o a expropiar, ni les determinacions bàsiques de l’edificació, en aquestes àrees no es podrà atorgar cap llicència d’obra o d’habilitació ambiental i d’altres autoritzacions connexes establertes per la legislació sectorial, llevat dels supòsits de l’article 53 de la LUC.

b) Durant la tramitació del planejament de desenvolupament, caldrà aprovar un acord de suspensió de llicències.

c) Un cop sigui executiu el planejament de desenvolupament i prèviament a l’execució del Pla.

d) Aquests edificis se subjectaran a les normes sobre edificis en situació de fora d’ordenació o volum

disconforme que s’han establert en els articles anteriors i a la llei d’urbanisme, excepte que el Planejament derivat, aprovat definitivament, estableixi un règim transitori específic pel Sector que es tracti.

2. Edificis i instal·lacions dins d’un Sector d’Actuació.



Pàgina 30

a) Fins a la redacció de l’instrument d’execució (projecte de compensació, reparcel·lació o expropiació), s’aplicaran les normes sobre edificis en situació de fora d’ordenació que s’han establert en els articles anteriors.

b) Durant la tramitació dels instruments d’execució, caldrà tenir present el que determini l’acord de

suspensió de llicències.

c) Un cop sigui executiu l’instrument de gestió, caldrà tenir present el propi instrument d’execució.

Article 32. Autorització d’usos o obres no previstos al Pla

Perquè es puguin autoritzar usos o obres no previstos en el Pla hauran de concórrer els requisits següents:

1. Tenir caràcter provisional i no naturalesa o finalitat permanent. 2. No dificultar l’execució del POUM o d’aquells altres plans que com a desenvolupament del propi POUM

s’aprovin. 3. L’autorització s’atorgarà a precari. Els usos i obres hauran de cessar o derruir-se, sense dret a

indemnització, quan l’administració atorgant acordi revocar l’autorització. Les esmentades condicions es formalitzaran en document públic inscrit en el Registre de la Propietat, prèviament al seu inici i les despeses que origini aquest tràmit seran a càrrec de l’autoritzat.



Pàgina 31

TÍTOL IV. REGULACIÓ DELS USOS I INTENSITATS ALS SISTEMES I ZONES CAPÍTOL 1. SISTEMES SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS Article 33. Definició 1. Els sistemes urbanístics són aquells elements d'ordenació urbana que interrelacionats contribueixen a

assolir els objectius del planejament en matèria d’infraestructures de comunicacions, d’infraestructures de serveis, d'equipaments i d'espais lliures.

2. S'entén per sistemes urbanístics generals el conjunt d'elements d'interès general que, relacionats entre

si, configuren l'estructura general del territori i són determinants per assegurar el desenvolupament i funcionament urbà.

Article 34. Titularitat i afectació del sòl. 1. El sòl per a sistemes queda vinculat a aquesta destinació. La titularitat i l'afectació pública a l'ús i al

servei públic i l'aplicació del règim propi del domini públic, només són operatius després que l'administració hagi adquirit el sòl, a través de qualsevol dels títols amb eficàcia translativa, fins i tot per a l'expropiació forçosa o cessió gratuïta en aquells casos en què sigui procedent per la Llei. Mentre no es faci efectiva aquesta adquisició, el sòl continuarà essent propietat privada, però estarà vinculat a la destinació assenyalada.

2. La titularitat i l'afectació pública no exclou la possibilitat de la concessió de domini públic, respecte

d'aquells sistemes generals en què aquesta forma de gestió d'aprofitament sigui compatible amb la naturalesa del bé o els objectius urbanístics del Pla.

3. Determinats sòls del sistema d’infraestructura de serveis tècnics poden ser propietat de les companyies

subministradores. Article 35. Proporcionalitat. 1. La superfície dels terrenys ordenats per plans parcials urbanístics, plans especials urbanístics, plans de

millora urbana i sectors d’actuació, destinada a sistemes, queda determinada, de conformitat amb la Llei i amb el Reglament, pels estàndards específics que per a cada sector o àmbit estableixen aquestes Normes, tenint en compte els índexs d'edificabilitat, densitats, usos i intensitat d’usos i posició urbana.

2. Donada la relació referida a l’apartat anterior, qualsevol reducció dels estàndards per a sistemes, o del

caràcter gratuït de la seva cessió, acordada o imposada durant la vigència del Pla d’ordenació, comporta la reducció dels coeficients d'edificabilitat en la mateixa proporció en què s'hagin alterat els estàndards esmentats. En els casos d’actuació per expropiació, quan s’hagi de garantir l’execució anticipada de determinats sistemes inclosos en polígons, l’ens expropiatori se subroga en els drets corresponents als sòls expropiats.

3. En el cas dels sectors d’actuació urbanística en sòl urbà, les previsions sobre superfície, edificabilitat,

nombre d’habitatges i espais de cessió obligatòria responen a un criteri de proporcionalitat que ha de mantenir-se en el supòsit d'ampliació o reducció.



Pàgina 32

Article 36. Cessions gratuïtes. 1. En sòl urbà no consolidat inclòs en àmbits d’actuació, s’han de cedir obligatòriament i gratuïta els sòls

destinats als sistemes urbanístics locals com els vials, els parcs i els jardins públics, les dotacions públiques de caràcter local i els sistemes urbanístics generals que aquest Pla inclogui dins l’àmbit corresponent. També s’han de cedir els percentatges sobre l’aprofitament urbanístic que determina l’article 43 de la LUC.

a) Sense perjudici d'això, tots els sòls destinats a sistemes poden ser objecte d’expropiació. b) Tanmateix, els sòls destinats a equipaments i a dotacions (i a ampliacions) que en el moment de

l'aprovació d'aquest Pla d’ordenació siguin de domini privat, poden continuar mantenint la seva condició privada, tret que esdevingui necessària la seva titularitat pública.

2. En el sòl urbanitzable, els terrenys de cessió gratuïta i obligatòria per part dels propietaris corresponen

als vials, espais lliures, zones verdes i dotacions públiques de caràcter local, als altres sistemes locals i als sistemes urbanístics generals que el Pla adscriu als àmbits corresponents, i el sòl edificable corresponent al 10 per 100 (en termes de sostre) de l’aprofitament urbanístic del sector.

SECCIÓ SEGONA. REGULACIÓ DETALLADA DELS SISTEMES VIARIS Article 37. Definició 1. Comprèn les instal·lacions i els espais reservats per al traçat de la xarxa viària i dedicat exclusivament a

l'ús de vialitat, els quals han de permetre l'accessibilitat entre les diverses àrees i els sectors urbans i assegurar un nivell de mobilitat adequat, sigui per tràfic rodat a motor o no per al transport públic, i per a vianants.

2. El règim de la xarxa viària bàsica o de carreteres serà el que correspongui, amb subjecció de la

legislació vigent, segons que es tracti de vies estatals, provincials o municipals. La xarxa viària local (principal i secundària) té la missió principal de donar accés a les edificacions i enllaçar amb les vies bàsiques i és constituïda per les vies, no compreses a la xarxa bàsica, amb alineacions i rasants definides pel planejament anterior que es conserva, o assenyalades en aquest Pla o, com a desenvolupament d'aquest, en el planejament derivat. La xarxa de vianants i el carril bici acompanyaran, amb les corresponents mesures de seguretat, la resta de xarxes viàries, o bé podran projectar-se amb independència d’elles. La xarxa viària agrícola és constituïda pels camins d'accés a les explotacions agràries i ramaderes i pels camins interiors.



Pàgina 33

Article 38. Tipus de vies

1. Aquest Pla General estableix els tipus de vies següents:

A. Xarxa bàsica o carreteres: Són les vies que creuen el terme municipal excepte aquells trams amb consideració de travessia urbana, que es consideren xarxa viària local. El projecte, la construcció, la conservació, el finançament, l'ús i l'explotació de les carreteres observaran el que disposen la Llei de Carreteres 25/88, de 29 de juliol, la Llei Catalana 16/85, d'11 de juny, d'ordenació de les carreteres de Catalunya no reservades a la titularitat de l'Estat i el vigent Reglament d'11 de febrer de 1977 (RD. 1073/77) i altres normes aplicables en funció de la seva titularitat. S'hauran de seguir les pautes i les indicacions establertes en els plànols corresponents d'aquest Pla a fi d'estructurar de forma coherent el sistema viari.

B. Xarxa viària local:

Constituïda pels carrers de les poblacions i les vies rurals. La xarxa viària local es divideix en: a) Xarxa viària principal, que comprèn les travessies urbanes de les carreteres i els eixos

fonamentals, i vials d'ús dominant de circulació rodada. b) Xarxa viària secundària i d’accés. Compren vials d'ús dominant als vianants.

c) Xarxa viària de vianants i carril bici urbà, que han d’acompanyar els anteriors.

C. Xarxa viària agrícola:

Constituïda pels camins rurals. Es divideix en: a) Camins principals. b) Camins secundaris.

2. Aquest POUM reflecteix el traçat de les carreteres. També preveu el traçat de la xarxa viària local

principal en la seva totalitat i de la xarxa viària local secundària en sòl urbà. En sòl urbanitzable l'establiment de la xarxa viària local secundària correspon al planejament parcial que hauran de seguir les pautes i indicacions establertes en els plànols corresponents d'aquest Pla a fi d'estructurar de forma coherent el sistema viari, en el marc dels estàndards fixats per a cada sector. Els Plans de Millora Urbana podran alterar les previsions o establir-ne de noves sobre la xarxa viària local secundària i d'accés en sòl urbà. També estableix la xarxa viària agrícola, que podrà ésser completada i precisada pel planejament especial, si bé els camins interiors només es reflecteixen a la base cartogràfica.

Article 39. Desenvolupament 1. En els plànols d’ordenació a escala 1:5.000 s’indica la xarxa viària bàsica del municipi, i en els plànols

d’ordenació a escala 1:2.000 s’indica la xarxa viària local en sòl urbà. 2. Els projectes d’urbanització o el planejament derivat si és el cas, precisaran el disseny de cadascuna de

les vies, fent referència als espais reservats als vehicles, a les parades per a la prestació del servei de transport col·lectiu urbà de viatgers, a l’aparcament, als vianants, a les voreres, als serveis urbans, als arbres i a tots els elements que calguin per aconseguir el foment i la incentivació del transport públic i col·lectiu i d’altres sistemes de transport de baix o nul impacte, com els desplaçaments amb bicicleta o a peu.

3. Les instal·lacions urbanes que puguin realitzar-se de manera soterrada, es realitzaran d'aquesta

manera, segons les normes tècniques d’aplicació o les de les corresponents companyies.



Pàgina 34

4. En la regulació del sòl no urbanitzable es preveuen el règim i les mesures urbanístiques en relació amb

les vies rurals. 5. El planejament derivat no podrà disminuir en cap cas les superfícies de la xarxa viària local establertes

per aquest Pla General. La seva funció serà la de precisar les determinacions incloses en els plànols d'ordenació del Pla i resoldre l'enllaç de les carreteres i de la xarxa viària local principal, secundària, de vianants i carril bici urbà.

6. Les mesures i característiques principals dels vials que resultin del desenvolupament del planejament

derivat per tal de permetre la bona accessibilitat urbana, la implantació de l’arbrat, la implantació dels eixos verds, el dimensionament de places d’aparcament, etc., han de complir les següents condicions:

a) L’amplada mínima dels vials per la implantació d’arbrat viari vindrà donada per l’amplada mínima de

la vorera on s’hagi de plantar, i que serà de 2,50 m. En el cas de vials amb edificacions alineades al mateix amb cossos sortints, l’amplada mínima serà de 3,00 metres.

b) La tria d’espècies s’adaptarà a l’espai realment disponible per tal que els arbres puguin assolir la

seva alçada, port i estructura natural, minimitzant les necessitats de poda per control de la forma o el volum.

7. Les modificacions de la xarxa viària local que no compleixin les condicions establertes en el paràgraf

anterior, hauran de tramitar-se i justificar-se com a modificacions del Pla General. 8. Les determinacions gràfiques dels intercanvis i de les interseccions de vies a nivell diferent no vinculen

la forma concreta dels enllaços, si bé les alineacions i les rasants es fixaran en el planejament derivat. Aquests documents podran variar justificadament la forma dels enllaços, però no reduir-ne les reserves de sòl, la capacitat d'intercanvi i d'entrades i sortides de les vies ni els nivells de servei. En el supòsit en què els projectes definitius precisin menys sòl que el previst, el sòl conservarà la qualificació com a reserva per a futures ampliacions.

9. Els vials de nova obertura, o en les remodelacions dels existents, es prendrà en consideració:

a) El traçat i seccions de la xarxa viària formada pels eixos de distribució i secundaris, es dissenyarà de manera que sigui apte per a la circulació del transport públic.

b) Es preveuran diversos nivells de circulació rodada, amb l’objectiu de segregar les àrees restringides

dels eixos de major circulació (eixos de distribució i secundaris). S’anomenen àrees restringides aquelles on la circulació es restringeix a residents o càrrega i descàrrega, i per tant amb predomini dels desplaçaments a peu o en bicicleta.

c) Es dissenyarà una xarxa d’itineraris pel desplaçament segur i confortable de vianants i bicicletes.

En les àrees restringides la bicicleta es trobarà en règim de cohabitació amb la circulació rodada, sempre i quan es puguin garantir velocitats reduïdes.

d) Els vials amb major circulació disposaran d’una pavimentació sonoreductora.

e) En especial, els edificis destinats a l'ús industrial hauran de complir amb el Real Decreto 786/01, de

6 de juliol o el que el substitueixi pel qual s'aprova el Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials en quant a les condicions urbanístiques i de vialitat requerides per les activitats que es puguin desenvolupar, o normativa concordant d'obligat compliment.



Pàgina 35

Article 40. Necessitat de llicència 1. Les construccions, les instal·lacions, les edificacions i altres activitats relacionades a l'article 43

d'aquestes Normes en zones adjacents a les que formen part del Sistema viari estan subjectes en tot cas, i sense perjudici d'altres intervencions, a la llicència municipal.

2. L'administració municipal requerirà dels òrgans competents en matèria d'obres públiques, l'informe

preceptiu. Els informes denegatoris per raons de competències específiques determinaran la denegació de la llicència municipal.

Article 41. Règim de les vies públiques i del seu entorn 1. S’estarà al que disposa la legislació Sectorial vigent, segons es tracti de vies estatals, autonòmiques o

municipals, és a dir, la Llei 25/1988 de 29 de juliol de Carreteres de l’Estat i el seu Reglament, i la Llei 7/1993 de 30 de setembre de Carreteres de Catalunya, pel que fa al règim de protecció referent a zones d’afectació i línia d’edificació. El gràfic annex és explicatiu de les zones de domini públic, servitud, afectació, i línia d'edificació. Així mateix caldrà respectar la legislació sectorial vigent pel que fa als camins rurals segons estiguin subjectes per raó de la seva ubicació en sòl agrícola o forestal. Als plànols de les sèries N1 i N2 s’hi grafia la zona de domini públic, i la línia més exterior entre les de servitud i edificació.

En sòl urbà, on el PGO que es revisa fixi una línia d'edificació a distància inferior a vint-i-cinc metres o bé existeixi edificació consolidada, es mantindrà aquesta línia d'edificació. Gràfic annex a l’article 41

2. No tindran la consideració de carreteres, les vies que composen la xarxa interior de comunicacions municipals, ni els camins de serveis tant particulars com de l’Estat, Ens Autonòmics, Entitats Locals, i d’altres persones del Dret Públic.

e

ZONA DE DOMINI PÚBLIC

v

LLEI DE CARRETERES 7/1993 (DOG núm. 1807 de 11-10-1993)SECCIÓ TRANSVERSAL TÍPICA d'una carretera i la seva zona d'influència

ZONAD'AFECTACIÓ

a

ZONASERVITUD

s d

LÍN

IAD

'ED

IFIC

ACIÓ

AR

ES

TAD

'EX

OLA

NAC

IÓ

e

ZONAD'AFECTACIÓ

a

VO

RA

L

VO

RA

L

v

ZONASERVITUD

sd

AR

ESTA

DE

CAL

ÇA

DA

AR

ESTA

DE

CAL

ÇA

DA

AR

ES

TAD

'EX

OLA

NAC

IÓ

LÍN

IAD

'ED

IFIC

ACIÓ

TIPUS DE CARRETERADISTÀNCIES

Xarxa bàsicad s a e v3 5 5042

Altres carreteres 22 25Autopistes 178 -

vvv

3 550

La distància e s'entén pel cas de sòl edificable i mai no serà més petita que v+d+s.



Pàgina 36

3. El conjunt de camins rurals previstos pel Pla d’ordenació i que queden dins del sòl no urbanitzable han de mantenir el seu traçat i tenen la protecció de la línia d'edificació. Aquesta línia d'edificació és de sis metres (6 m) a ambdós costats de l'eix del camí. A aquests efectes, fins a la línia d’edificació no es pot executar cap mena d’edificació o de construcció, només tanques o murs artificials.

4. Respecte a la xarxa bàsica urbana, tant en sòl urbanitzable com urbà, les vies existents i les noves projectades es grafien fent coincidir la zona de domini públic amb la qualificació viària.

5. Les determinacions gràfiques dels intercanvis i interseccions de vies a nivell distint no vinculen la forma

concreta dels enllaços, i les seves alineacions i rasants es fixen en els plans especials o en els projectes d’obres.

Aquests documents poden variar justificadament la forma dels enllaços, però no reduir-ne les reserves de sòl, la capacitat d'intercanvi i d'entrades i sortides de les vies ni els nivells de servei. En el supòsit que els projectes definitius determinin la necessitat de menys sòl que el previst inicialment, el sòl restant conserva la qualificació com a reserva per a futures ampliacions.

Article 42 Ordenació de cruïlles.

1. Els plànols d'ordenació expressen la definició de les cruïlles previstes. 2. D'altra banda, a les cruïlles entre vies de la xarxa de carreteres i principal, s'haurà de preveure que

l'edificació no envaeix l'àrea suplementària de protecció de les cruïlles, definida a cada cantonada per les alineacions oficials de les vies o els límits de les zones de protecció i servitud i per la corda que uneixi els punts de tangència d'una circumferència de quinze metres de radi.

Article 43. Publicitat. La col·locació de cartells o d'altres mitjans de publicitat o propaganda, visibles des de qualsevol via pública, està subjecte a llicència municipal prèvia, i s'hauran d'observar els procediments especials establerts pel que fa a la publicitat confrontant amb les autopistes i les carreteres. Article 44. Estudis d’impacte ambiental. El planejament urbanístic, projecte d'urbanització o projecte d'obra que defineixi el traçat definitiu d'una via, inclosa dins la xarxa bàsica i la xarxa viària local principal, ha d'anar acompanyat del corresponent estudi d'impacte ambiental en els casos que així ho estableixi la legislació sectorial vigent (R. Decret legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, modificat per la Llei 6/2001, de 8 de maig).



Pàgina 37

SISTEMA D’ESPAIS LLIURES. Article 45. Definició. 1. Comprèn els sòls de titularitat pública ordenats com a espais lliures o zones verdes amb arbrat o

jardineria. 2. En la previsió de sòls adscrits a espais lliures s'ha observat allò que preveu l'article 58.1.f. de la LUC i a

l'article 25.1 c), primer paràgraf, del RPU. Article 46. Determinacions del Pla. 1. En sòl urbà es fixa la localització dels espais públics i zones esportives i d'esbarjo públiques. Això no

obstant, aquesta localització podrà precisar-se mitjançant Plans de Millora Urbana que com a desenvolupament obligatori d'aquest Pla han de redactar-se en les àrees o unitats en què així s'estableixi.

2. Quant als espais públics i a les zones esportives d'expansió i esbarjo públiques que s'han d'establir en

el sòl urbanitzable, aquest Pla estableix els estàndards corresponents, preveu les condicions generals d'ordenació d'aquests espais, i indica la posició aproximada dels que considera més importants.

Article 47. Usos. 1. En els parcs i jardins públics només es permetran els usos i les activitats de caràcter públic que siguin

absolutament compatibles amb la utilització general d'aquests sòls. 2. Les edificacions al servei dels espais públics i dels usos admesos hauran d'observar les condicions

següents:

a) Alçada màxima: 6 m. b) Ocupació màxima: 3% sobre la superfície total de l'espai lliure.

c) L'espai per circulació de servei o aparcament a l'aire lliure no superarà el deu per cent (10%) de la

superfície adscrita a espai lliure. Article 48. Condicions d’ordenació dels parcs i jardins urbans i dels jardins locals. 1. L’ordenació dels espais lliures respondrà als objectius generals següents:

a) Satisfer les necessitats de lleure, descans i gaudi dels ciutadans. b) Permetre la conservació, recuperació i millora d’espais naturals.

c) Adaptació a les condicions concretes del lloc: orientació, exposició al sol, dimensió, etc.

2. L’accés als espais lliures generals i locals ha de ser sempre des del sistema viari. S’admet la possibilitat

de tenir obertures per a llum i vistes sobre els parcs i jardins públics, però no l’accés directe a través dels mateixos a les finques privades.

3. Els espais definits com a sistema d’espais lliures s’ordenaran, en la major part de la seva extensió, amb

superfícies toves de paviments naturals i amb plantacions d’espècies arbustives, entapissants i arbres.



Pàgina 38

La tria d’espècies vegetals per a l’ordenació d’aquests espais haurà de respectar els criteris de la Unitat Operativa de Serveis de l’Ajuntament i concretament els criteris següents: a) Ser ben adaptades a les condicions climàtiques del medi. Preferentment seran espècies

autòctones. b) Ser ben adaptades a les condicions particulars del medi físic: orientació, pendent, il·luminació, vent,

cobertura del sòl, tipus de sòl, etc.

c) Ser ben adaptades a l’espai disponible, tant en el moment de la seva implantació com tenint en compte el seu desenvolupament futur.

d) Afavorir l’augment de la biodiversitat de l’espai urbà.

e) Tenir requeriments de consum d’aigua de manteniment mínims, així com fàcil adaptació a l’ambient

urbà, i resistència a plagues i malalties.

f) No es podran usar espècies invasores, sobretot les al·lòctones, en especial en els espais lliures l’objectiu principal dels quals sigui la conservació o recuperació d’un espai natural.

4. Els espais lliures urbans comptaran, en les seves zones enjardinades que ho requereixin, amb sistemes

automatitzats de reg. 5. Tots els espais lliures locals i els itineraris dels espais lliures urbans, així com els serveis i/o

equipaments que en ells s’hi trobin seran adaptats, segons les determinacions del Decret 135/95 de 24 de març.

Article 49. Condicions d’ordenació dels nous espais lliures fruit del planejament derivat. 1. Els espais lliures que es creïn com a resultat del desenvolupament del planejament urbanístic derivat

hauran de complir els requisits generals dels espais lliures definits a aquesta secció i a més els següents:

a) S’adaptaran a les determinacions de la LUC. b) No es podran situar en terrenys amb pendent superior al 20%, ni en zones no transitables o

inadequades a l'ús a que van destinats.

c) No es podran situar en les franges de protecció de les línies d’alta tensió.

d) En qualsevol nou espai lliure haurà de poder-se inscriure una circumferència de 15 metres de radi.

e) Els nous espais lliures locals hauran de comptar amb tots els elements d’urbanització i equipament necessaris per al gaudi de la tota la població, des dels infants a la gent gran: mobiliari, jocs infantils, enllumenat, sistemes de reg localitzat automatitzats.

f) L’ordenació dels nous espais lliures locals haurà de respectar i integrar adequadament la vegetació

arbòria existent.

g) Es vetllarà per la correcta connectància eco-paisatgística evitant barreres que aïllin els espais amb d’altres propers amb especial valor natural i social.

2. Per tal d’ordenar els nous espais lliures de forma eficient i evitant fragmentació, caldrà que la

concentració de la superfície d’espais lliures de cada sector sigui d’un 50% com a mínim en una sola peça. La resta de peces que es generin no podrà fraccionar-se en porcions no justificades.

3. Es fomentarà la connectivitat entre els espais lliures del municipi.



Pàgina 39

SISTEMA D’EQUIPAMENTS COMUNITARIS. Article 50. Definició i règim. 1. Comprèn els sòls que es dediquen a usos públics o col·lectius al servei dels veïns, el sòl previst per a

nous equipaments, llevat de l'adscrit per a ampliacions dels equipaments privats existents, serà, en execució d'aquest POUM i dels instruments que el desenvolupin, de titularitat pública en funció dels procediments previstos a la legalitat vigent (cessions, expropiacions,....), si bé la gestió pot atribuir-se al sector privat, quan no es prevegin en els programes d'acció municipal la seva execució dins els cinc anys següents a l'assignació d'ús específic.

2. Els equipaments existents mantindran el règim de propietat o titularitat que tinguin al moment de

l'aprovació d'aquest Pla revisat. 3. La iniciativa privada, a més dels supòsits considerats en els apartats anteriors, podrà construir

equipaments d'acord amb la regulació de les condicions d'ús de cada zona, sector o àrea. 4. Es distingeixen els següents tipus:

E Equipament comunitari en general. E* Equipament amb planta baixa comercial (correspon a l'edifici del costat de l'Ajuntament). E** Equipament en planta baixa i oficines o habitatge en plantes pisos (correspon a l'edifici de darrera

de l'Ajuntament).

Article 51. Usos. 1. El sistema d'equipaments comunitaris comprèn els usos següents per a la clau E:

a) Administratiu. b) Educatiu.

c) Socio-sanitari.

d) Esportiu.

e) Cultural i recreatiu.

f) Religiós.

g) Cementiri.

h) Abastament.

2. La clau E* admet els usos A a F anteriors, i a més el comercial en planta baixa. 3. La clau E** admet els usos A a E anteriors en planta baixa, i oficines i habitatge en planta pisos. 4. L’ús d’habitatge resta expressament prohibit, excepte en el cas d’aquells equipaments destinats a

l’habitatge dotacional.



Pàgina 40

Article 52. Determinacions en sòl urbà. 1. En sòl urbà, el Pla indica de forma detallada la localització de cada equipament, llevat de les àrees en

què es preveu el desenvolupament obligatori mitjançant Plans de Millora Urbana. 2. En general, les condicions de superfície i situació són determinades directament pels plànols

d'ordenació i les normes de cada zona, sector o àrea. 3. S'aconsella la redacció del Mapa d'Instal·lacions i equipaments esportius del municipi (MIEM) per a

dimensionar les reserves de sòl necessàries per a construir-hi les instal·lacions esportives que hauran d'atendre el previsible increment de la demanda generat pel creixement demogràfic.

Article 53. Assignació d’usos. 1. En aquest POUM s'assignen dins el sòl urbà els usos del sistema d'equipaments o bé l'ús genèric

d'agrupament que l'Administració especificarà en el desenvolupament del Pla.

En el sòl urbanitzable haurà de fer-se l'assignació mitjançant el planejament parcial. Encara que un equipament estigui inclòs en un sector de planejament amb anterioritat a l'aprovació del Pla Parcial, podrà assignar-se l'ús mitjançant un Pla derivat que legitimarà l'expropiació dels terrenys, d'acord amb allò que preveu l'article 103.1 de la LUC.

2. Sempre que no disminueixi la superfície global de cada ús, podrà variar-se l'assignació de l'ús vigent,

mitjançant un PMU o PEU, mantenint, però, l'adscripció al sistema d'equipaments. 3. Altres alteracions del sistema d'equipaments implicaran la modificació o la revisió del POUM. Article 54. Condicions d’edificació. 1. L'edificació en les àrees d'equipament s'ajustarà raonadament a les necessitats funcionals dels diversos

equipaments, al paisatge i a l'organització general del teixit urbà en què se situen. 2. Les condicions d’edificació dels nous equipaments comunitaris clau E situats en sòl urbà seran les

definides en els plànols d’ordenació a escala 1:2.000, per a la zona immediata o contigua, o bé les definides pel propi PMU en funció dels criteris de l'apartat anterior.

3. Les condicions específiques dels equipaments resultants dels Plans Parcials són:

a) L’edificació, en general, es regularà pel tipus d’edificació aïllada. b) Per als equipaments i dotacions escolars s’estableix:

b) 1. Superfícies mínimes: les que estableix l’article 77.3 del reglament per al desplegament i

l’aplicació de la Llei d’Adequació o norma que el substitueixi. b) 2. Pendent màxim del terreny admès: 10%. b) 3. Orientació que asseguri com a mínim tres hores de sol a la façana principal, amb la inclinació

del sol el dia 21 de novembre. b) 4. Nombre màxim de plantes per a l’edificació: planta baixa i dues plantes pis. b) 5. Alçada reguladora màxima: 13’5 m. b) 6. Edificabilitat neta: 0’90 m² st/m² sòl.



Pàgina 41

c) Per als altres equipaments i dotacions s’assenyalen:

c) 1. Pendent màxim del terreny admès: 20%. c) 2. Nombre màxim de plantes per a l’edificació: planta baixa i dues plantes pis. c) 3. Alçada reguladora màxima: 13,5 m. c) 4. L’edificabilitat neta: 1,00 m² st/m² sòl.

d) Amb caràcter general s’estableix com a dimensió mínima del lateral dels espais a cedir, on han d’establir-se equipaments: 10 m. Tanmateix, les seves formes han de ser regulades amb angles iguals o majors de 60º, excepte que existeixin elements naturals que justifiquin una altra solució.

4. Les condicions per a la clau E* i E** són les definides en l’apartat 1 d’aquest article. SISTEMA D’INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS TÈCNICS. Article 55. Article 164. Definició i contingut. 1. Aquest POUM conté l'ordenació de les infraestructures de serveis tècnics, sense perjudici del que regula

la legislació tècnica específica sobre la matèria.

a) El sistema d'infraestructures de serveis tècnics comprèn: b) Sistema d'abastament d'aigües: Comprèn l'origen de les captacions, les línies de conducció, els

dipòsits reguladors i la xarxa fonamental de distribució. També s’inclou la xarxa de reg.

c) Sistema de sanejament: Comprèn la xarxa de clavegueram, les estacions depuradores i els col·lectors emissaris. Amb caràcter indicatiu, es grafien en els plànols d’ordenació les reserves per les conduccions de sanejament en alta fins a les estacions de depuració d’aigües residuals i els seus elements complementaris, segons les previsions de l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquestes reserves es concretaran en el corresponent projecte constructiu.

d) Sistema de les instal·lacions de subministrament d'energia elèctrica: Comprèn les àrees destinades

a estacions de distribució i transformació de l'energia elèctrica, com també les xarxes de transport d'alta tensió.

e) Sistema de deixalleries, d'abocadors d'escombraries i plantes de tractament de residus: Comprèn

les àrees delimitades per a aquest ús.

f) Sistema de les instal·lacions de subministrament de gas: Comprèn les àrees destinades a estacions de distribució i pressió de gas, com també les xarxes de distribució d'alta pressió, inclosos els gasoductes.

g) Telefonia i telecomunicacions.

- Les instal·lacions pròpies del sistema de telecomunicacions es regiran per la normativa sectorial

que les regula. Això no obstant, l’Ajuntament podrà complementar la regulació existent amb l’aprovació d’una Ordenança i la tramitació d’un PE d'Infraestructures de Comunicacions Electròniques que la desenvolupi pel que fa al seu terme municipal, ordenant els emplaçaments i la resta de paràmetres sobre els que té competències.



Pàgina 42

- El PE establirà l’ordenació urbanística de les instal·lacions de radiocomunicacions pel que fa als

aspectes d’implantació en el territori tant des del punt de vista d’impacte visual com sobre el medi ambient i la població i definirà les canalitzacions i emplaçaments que permetin desplegar els serveis de comunicacions. Es preservarà molt particularment els àmbits de protecció paisatgística i aquelles zones de sòl no urbanitzable en què puguin incidir negativament sobre els valors protegits.

- A part del PE, és recomanable que l'Ajuntament faciliti o habiliti espais de titularitat pública que

puguin ser destinats a facilitar els desplegaments de xarxes de comunicacions electròniques. Article 56. Condicions d’ús i funcions. 1. Només s'admetran els usos directament vinculats amb la instal·lació o servei de que es tracti, en les

condicions de funcionament específic regulades a la legislació tècnica sobre la matèria. 2. Els espais lliures d'edificacions o instal·lacions que constitueixin l'entorn d'aquests serveis rebran un

tractament de jardí privat. 3. S'admetrà excepcionalment l'ús d'habitatge destinat al guardià de la instal·lació. 4. La instal·lació d’infraestructures de telecomunicacions en sòl urbà i urbanitzable només s'admetrà en

sòls de propietat municipal exclosos parcs i jardins, i equipaments educatius excepte en el cas de regular-se de forma específica per ordenança municipal.

Article 57. Mesures particulars de protecció. 1. Les línies elèctriques d’alta tensió (de 110 kV en amunt):

a) En sòl no urbanitzable l’espai de protecció de línies elèctriques d’alta tensió (de 110 kV en amunt) i mitja tensió aèries tindrà una amplada total de 40 m., no s’hi podran localitzar edificacions i tindran les limitacions que estableix la normativa sectorial vigent.

b) En sòl urbanitzable i no urbanitzable l’espai de protecció de les línies elèctriques subterrànies d’alta

tensió serà no edificable, tindrà una amplada de 8 m. i complirà la normativa sectorial vigent. Les condicions tècniques de soterrament de les línies, mentre no existeixi reglamentació específica per a les línies subterrànies d’alta tensió, es farà de forma eficaç i tècnicament correcta i anirà acompanyat d’un sistema d’informació i senyalització adequat que eviti l’exposició a camps electromagnètics inadvertida.

c) En zones urbanes, les noves línies sempre han d’estar soterrades.

d) Els camps electromagnètics que generin les línies soterrades no sobrepassaran els límits

d’exposició establerts en la normativa reguladora que correspongui tot garantint-se la protecció sanitària adequada de les persones i el medi ambient.

2. Les conduccions telefòniques de telecomunicacions, elèctriques i d'enllumenat públic en sòls urbà i

urbanitzable seran soterrades. 3. En els terrenys en sòl urbanitzable i no urbanitzable definits com a protecció de la xarxa en alta i mitja

pressió de gas queda prohibida tota edificació, incloses les de caràcter temporal o provisional. La franja de protecció serà com a mínim de 2,5 m. a banda i banda del conducte, i complirà l’establert per la normativa sectorial corresponent que fixa les profunditats mínimes i distàncies a d’altres conduccions subterrànies properes.



Pàgina 43

SISTEMA FERROVIARI Article 58. Definició i desenvolupament. Des de la perspectiva de l’ordenació urbana, aquest Pla General conté les determinacions relatives al sòl adscrit a aquest sistema, en què s’inclouen les vies, les estacions i les instal·lacions directament lligades al funcionament del ferrocarril i els corresponents espais de protecció. Article 59. Règim de limitacions 1. Sense perjudici de la competència estatal en matèria de ferrocarrils, així com de les limitacions

establertes per la legislació especial en matèria ferroviària respecte a edificacions, construccions, instal·lacions i usos, s’estableix per aquest Pla, per raons d’ordenació urbana, la inedificabilitat en tota la franja confrontant per un i altre costat del ferrocarril, en una amplada de vint metres comptats des de l’aresta exterior d’explanació de la via fèrria més pròxima, llevat per a edificis o instal·lacions adscrites al servei directe de la xarxa ferroviària i que requereixen, per raons de funcionalitat tècnica, una ubicació més pròxima a la via fèrria. S’adjunta gràfic explicatiu de les zones de domini públic i protecció, i línia límit d'edificació, segons la Llei 39/2003 de 17 de novembre del sector ferroviari (LSF), el RD 2387/2004 de 30 de desembre pel que s'aprova el Reglament del sector ferroviari (RSF), i l'Ordre FOM 2230/2005.

2. L’inedificabilitat establerta en l’apartat anterior s’aplicarà qualsevol quina sigui la qualificació del sòl

immediat al sistema ferroviari. 3. Els Plans Parcials corresponents a sectors de sòl urbanitzable, creuats per o immediats a la via fèrria,

respectaran les limitacions imposades per la legislació ferroviària i per aquestes Normes, quant a la regulació i ordenació de sòls, podent no obstant destinar-se a la franja inedificable a espais verds o estacionaments (els quals, al seu torn, admeten la instal·lació de mesures correctores per a pal·liar nivells de contaminació acústica), computant-los a aquests efectes, sempre que el veïnatge del ferrocarril no limiti o impedeixi aquest destí. Es compliran les distàncies mínimes a les que obliga la L 39/2003 del sector ferroviario, en quant a la zona de domini públic, zona de protecció i límit d'edificació.

4. Conforme als articles 15.1 LSF i 28 i següents RSF, per a executar en les zones de domini públic

ferroviari i en les zones de protecció qualsevol tipus d'instal·lacions fixes o provisionals, canviar el seu destí o tipus d'activitat, caldrà la prèvia autorització de l'Administrador d'Infraestructures ferroviàries. I, d'altra banda, que a ambdós costats de les línies ferroviàries que formen part de la Xarxa Ferroviària d'Interès General s'estableix la línia límit d'edificació, des de la qual fins a la línia ferroviària, queda prohibit qualsevol tipus d'obra de construcció, reconstrucció o ampliació, a excepció de les que resultessin imprescindibles per a la conservació i manteniment de les edificacions existents en el moment de l'entrada en vigor de la LSF, per a la qual cosa també es requerirà la prèvia autorització de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries, articles 15.4 i 16.1 LSF.



Pàgina 44



Pàgina 45

Article 60. Tanca de línies fèrries i passos a nivell 1. En els Plans Parcials corresponents al sòl urbanitzable es fixaran, en el seu cas, les condicions i

característiques de la tanca, o dels medis de seguretat adequats, dels sòls afectats a sistema ferroviari contingus amb el sector de planejament.

2. El cost de la tanca o dels medis de seguretat es computarà com a despesa d’urbanització a càrrec del

subjecte que hagi d’assolir el de les obres d’urbanització.

Quan la supressió de passos a nivells i la seva substitució per altres a diferent nivell derivi de la major intensitat de circulació que suposa la urbanització del sector immediat a la via fèrria, la despesa de les obres de substitució o supressió es computarà com a despesa d’urbanització exigible al subjecte que hagi d’assolir les despeses d’urbanització del sector.

Article 61. Llicència municipal Les construccions, instal·lacions, usos i edificacions i altres activitats previstes a l’article 174 de la L.U. i a l’article 1 del Reglament de Disciplina urbanística que s’hagin d’efectuar en els espais adscrits al sistema ferroviari i en la seva zona de protecció, estan sotmeses a llicència municipal, amb independència de la intervenció d’altres Administracions públiques. No obstant l'anterior, serà d'aplicació al cas allò que disposa l'article 7.3 LSF. SISTEMA HIDROLÒGIC. Article 62. Definició. Comprèn els sòls lliures ocupats pels llits públics de rius, barrancs, torrents i rieres grafiats al plànol N2. Les seves àrees col·lindants inundables, i els marges erosionats des del nivell de la plana, es consideren àrea de protecció, segons gràfic annex.

SECCIÓ TRANSVERSAL TÍPICA d'un riu i la seva zona d'influència

MÀ

XIM

A C

RE

SC

UD

AO

RD

INÀR

IA (1

)

NIV

ELL

AIG

ÜES

BAI

XES

NIV

ELL

AIG

ÜES

BAI

XES

ZONASERVITUD

5 mRIBERA RIBERA

ZONASERVITUD

5 m

ZONA POLICIA100 m

LLIT PÚBLIC ZONA POLICIA100 m

MARGE MARGE

MÀ

XIM

A C

RE

SC

UD

AO

RD

INÀR

IA (1

)

(1) segons art. 4.2 del "Reglamento de Dominio Público Hidráulico", R.D. 849/1986



Pàgina 46

Article 63. Delimitació i protecció. 1. El seu destí és el propi dels espais verds inedificables. 2. Les riberes i els marges de les lleres públiques, és a dir, les àrees de protecció, estan subjectes a les

limitacions corresponents a les zones de servitud per a ús públic i de policia que estableixen l'article 6 de la Llei d'Aigües i els articles 6 i 8 del Reglament de domini públic hidràulic. Així mateix, s'hauran de tenir en compte les limitacions establertes en l'ús de les zones inundables, conforme a l'article 11 de la Llei i l'article 14 del Reglament esmentats.

3. L'àmbit geomorfològic de la riera de Marmellar, que inclou les terrasses fluvials als meandres encaixats (excavats i de baixa mobilitat lateral en l'actualitat), constitueix el principal connector ecològic entre les serralades prelitoral i litoral al Baix Penedès.

Es proposa la protecció integral d'aquest àmbit i especialment: - Els arbres de gran desenvolupament i les cobertes forestals en general dins de l'àmbit

geomorfològic de la riera. - Senyalitzar els guals que la travessen com a punts de risc en cas d'avinguda, i limitar, en la mida del

possible, el trànsit de matèries perilloses.

- Tractar amb especial cura qualsevol intervenció a les zones properes als passos sota infraestructures lineals per tal de garantir la presència de la connectivitat ecològica.

- Evitar la instal·lació d'estructures (incloent hivernacles) per tal d'evitar afectacions de la

connectivitat. Article 64. Planejament derivat. Els Planejaments derivats corresponent a sectors de sòl creuats o immediats a aquest tipus de sistema, amb independència de l’aplicació de la legislació vigent que correspongui, així com la resta de determinacions que resultin d’aplicació per aquestes Normes, establiran les mesures adequades per al seu endegament, cobriment, estructures de superació i altres mesures de seguretat i protecció de la llera, reputant-se com a despesa d’urbanització exigible al subjecte que ha d’assumir les despeses d’urbanització del sector. PROTECCIÓ DE SISTEMES URBANÍSTICS. Article 65. Definició i regulació. 1. En els plànols d'ordenació es contenen determinacions sobre espais la funció dels quals està

relacionada amb la protecció dels sistemes generals, per tal d'assegurar-ne el funcionament i la racionalitat.

2. La regulació urbanística d'aquests espais es conté en les normes sobre el sistema, essent d'aplicació, si

és el cas, la legislació específica corresponent al sistema al qual s’adscriuen per proximitat. 3. S'admeten les instal·lacions i els usos propis dels sistemes d'espais lliures, així com la d'aquells

equipaments compatibles amb la finalitat de protecció en cada cas, sempre que es garanteixi la continuïtat del caràcter obert de l'espai objecte de protecció.



Pàgina 47

4. La protecció, tanmateix, pot ser compatible amb els usos propers de la zona on se situa, amb les limitacions derivades de la pròpia protecció.

CAPÍTOL 2. ZONES EN SÒL URBÀ. SECCIÓ PRIMERA. DISPOSICIONS GENERALS. Article 66. Disposicions generals. 1. Comprèn els sòls ja consolidats per l'edificació i/o dotats dels serveis urbanístics. 2. En els supòsits de sòls que hagin adquirit la condició d'urbans per execució d'un Pla Parcial o document

similar, la classificació com a urbà no deslliura els propietaris afectats d'un compliment total i complet de les obligacions derivades o relacionades amb el procés ordenat pel Pla Parcial.

3. Previ al seu enderroc, caldrà documentar gràficament a efectes d'arxiu tots els edificis i/o elements

inclosos al Catàleg de Patrimoni i susceptibles d'enderroc. Article 67. Elements de regulació. Densitat. 1. Per ordenar les edificacions i usos, aquest POUM qualifica els terrenys inclosos en sòl urbà en diverses

zones, o bé delimita polígons a l'efecte d'ordenar i garantir la gestió urbana, definint aprofitaments i espais públics mitjançant la formulació de Plans de Millora Urbana o Plans Especials Urbanístics.

2. La densitat en les zones d'habitatge plurifamiliar serà la resultant d'aplicar:

a) No s’admetrà en cap promoció d’habitatge de renda lliure que la superfície útil mitjana sigui inferior a 65 m²/hbg útils interiors.

b) La superfície útil de l'habitatge s'ha d’expressar necessàriament separant la part corresponent a la

superfície interior de la part que correspon a la superfície d'espais exteriors d'ús privatiu. En tot cas, les superfícies mínimes que es regulen en la present disposició s'han d'entendre referents a la superfície útil interior.

c) L'habitatge amb qualsevol tipus de protecció pública es regirà per la legislació especifica

d’aplicació. 3. La densitat als polígons i sectors és la que resulta de la pròpia fitxa. Article 68. Condició general sobre l'entorn urbà. Qualsevol intervenció que es produeixi en sòl urbà ha d'assegurar la conservació dels valors ambientals i la unitat urbanística i funcional i de les relacions que s'estableixen entre la morfologia urbana de l'àrea intervinguda i la tipologia de l'edificació.



Pàgina 48

Article 69. Alineacions i rasants. 1. Els plànols d'ordenació defineixen les alineacions del sòl urbà, les quals resulten precisades si cal per

plans de millora urbana o especials urbanístics, per projectes de reparcel·lació o d'expropiació o per les llicències urbanístiques, instruments tots ells que poden desenvolupar els criteris d'ordenació i d'urbanització proposats pel Pla d'ordenació.

2. En tot allò que no resulti modificat pel Pla d'ordenació continuen vigents les actuals alineacions i

rasants. Article 70. Polígons i sectors d'actuació. 1. Aquest Pla delimita en algunes àrees de sòl urbà, polígons d'actuació urbanística per a l'execució

conjunta de les determinacions urbanístiques. 2. La delimitació de polígons d'actuació produeix els efectes previstos a la legislació urbanística vigent. 3. Quan aquest Pla no estableix l'ordenació detallada pels polígons, serà necessari formular el Pla de

Millora Urbana corresponent. 4. L'ajust dels sectors d'actuació podrà ésser un 5% (cinc per cent) de les superfícies grafiades pel Pla,

prèvia justificació adient. Article 71. Plànols normatius de la sèrie N3. 1. Les profunditats edificables establertes es reflexen en els plànols normatius de la sèrie N3, a escala

1:2000. Aquestes fondàries edificables estan establertes amb el criteri de respectar bàsicament les aplicades pel PGO que es revisa.

2. Aquest criteri no afecta a la profunditat edificable dels edificis preexistents.

No obstant, en les noves construccions, s'haurà de respectar obligatòriament la profunditat edificable establerta, sense que l'edificació existent doni dret a la seva restitució un cop ha estat enderrocada. De la mateixa manera, les ampliacions de volum efectuades sobre edificacions construïdes hauran d'ajustar-se a les limitacions establertes en aquestes Normes Urbanístiques i els plànols d'ordenació i detall corresponents.

3. Els plànols de la sèrie N3 especifiquen les determinacions sobre nombre de plantes del POUM. Aquestes determinacions respecte bàsicament el criteri de relació entre alçada, ample del carrer i tipus edificatori que han constituït o han de constituir el teixit urbà aplicat pel PGO que es revisa. Aquest nombre de plantes màxim ve especificat per a cada façana i pels diversos fragments d'illa. Anàlogament al cas de les fondàries edificables, aquest criteri no afecta l'alçada dels edificis preexistents, que es respecta, encara que superin la fixada pel Pla. No obstant, en l'ampliació del volum de sostre edificable, i en les noves construccions, s'haurà d'observar les determinacions aplicables dels plànols d'ordenació i d'aquestes Normes.



Pàgina 49

SECCIÓ SEGONA. REGULACIÓ DETALLADA DE LES ZONES

Article 72. Zona 1. Casc antic

1. Casc antic és la qualificació que ordena aquells sectors del poble que estan situats a l’interior de l’angle muralla i al costat dels camins històrics.

A. La parcel·lació i l’edificació inicial va ordenar-se de cara als carrers, si bé les transformacions

posteriors han desfigurat aquella primera geometria, fent-la complexa i irregular.

2. El POUM manté el criteri de rehabilitar el sector, regulant com s’ha e fer la nova edificació, així con també les obres de conservació, restauració, consolidació, millora i ampliació de l’existent.

3. Regulacions per a la nova edificació.

A. Paràmetres referits al carrer.

a) La façana s’haurà de situar sobre l’alineació oficial del carrer.

a) 1. L’alçada reguladora de l’edificació es fixa en 9,5 metres, equivalent a planta baixa i dues plantes pis. Es poden permetre alçades superiors, fins a un màxim de 10 metres, sempre que es justifiqui la integració amb les façanes del conjunt del carrer, adequant-se a les alçades de les obertures i cornises dels edificis veïns.

a) 2. Excepcionalment, al c. Major, a la Rambla Gener i a l’avinguda Mossèn Cinta Verdaguer

l’alçada reguladora màxima serà de 13,50 metres des de la rasant del carrer, amb planta baixa i tres plantes sempre que es reculi 3 m de l’alineació a carrer i pati d’illa. En cas de no haver-hi profunditat edificable grafiada la posició de la façana posterior es limitarà a la línia que defineix el centre geomètric de l’illa.

L’alçada lliure mínima de la planta baixa serà de 3 metres. Les cornises i els forjats acusats en façana s’adequaran als dels edificis veïns.

b) No es deixaran descobertes les parets mitgeres. Si per alguna raó aquestes fossin vistes s’haurien de tractar com a façanes.

c) La façana serà essencialment plana, permetent-se:

- Tribunes i balcons amb una volada màxima de 30 cm permeses només en els carrers de

més de 3 metres d’amplada; en els carrers que siguin més estreta queden prohibits. - El gruix màxim del forjat dels balcons i tribunes no podrà sobrepassar els 12 cm.

- Les cornises, motllures i equivalents no podran sobresortir més de 20 cm. del pla de façana.

- El volum total volat sobre el carrer, amb cossos tancats, no podrà ser superior del 10% en

superfície (m²) de la superfície de la façana.

- Per sota dels 3,75 metres d’alçada sobre la rasant del carrer queda prohibit qualsevol cos volat.

- La longitud màxima dels balcons o tribunes serà d’1/3 de l’amplada de façana per a cada

planta pis.

d) Els acabats de la façana seran arrebossats i lliscats de color blanc o terrós (sienes i ocres).

Les cantoneres, llindars, cornises, etc., es podran fer amb pedra “sènia” o “la floresta” amb acabat abuixardat o similar.



Pàgina 50

La fusteria aconsellable serà de fusta envernissada o pintada amb els colors abans esmentats. Si és metàl·lica és obligat que estigui pintada en els mateixos colors.

e) Queden prohibits els cartells i els anuncis en banderola.

B. Paràmetres referits a la parcel·la:

a) L’edificació en planta baixa, podrà ocupar tota la parcel·la. b) L’edificació en les plantes pis s’ajustaran quant a fondària màxima edificable al que s’ha grafiat

als plànols de la sèrie N3.

c) No es permeten cossos volats sobre l’espai lliure resultant de l’aplicació de les regulacions anteriors.

4. Regulacions per a les obres de conservació, restauració, consolidació, millora i ampliació de l’obra

existent.

a) D’acord amb allò que s’estableix als articles 28 a 30, secció segona d’aquestes normes, es permet tot tipus d’obra que augmenti la seguretat estructural i constructiva de l’edifici.

b) D’acord amb la mateixa regulació es permet tot tipus d’obra que millori les condicions higièniques

dels edificis, en especial en tot allò que suposi l’augment de ventilació i il·luminació de les estances existents, ja sigui eliminant barreres, instal·lant ventilacions estàtiques o similars.

5. Els usos admesos són: habitatge, hoteler, residencial especial, comercial petit, oficines i serveis, socio

sanitari, docent, recreatiu tipus A, esportiu, socio cultural, industrial de baix impacte tipus I només en planta baixa, estacionament i aparcament, públic – administratiu, restauració.

6. Al Carrer Major seran d’aplicació a més a més les ordenances estàtiques incorporades a l'Annex 1

d’aquestes Normes. 7. No s'admetran parcel·lacions on la superfície edificable per planta pugui resultar inferior a 85 m²

construïts. Article 73. Zona 2. Urbà tradicional Aquesta zona regula l’edificació de l’eixample del poble, construït sobre un traçat regulador i els creixements més moderns fets per illes tancades i edificació entre mitgeres. A més, la subzona 2*, que es correspon amb l'illa delimitada per l'Av. Herois, c. de la Sínia i PE Jardins de la Panxita, la subzona 2a, que correspon a la clau 2c del PPO del sector Corrals, les subzones 2b i 2c provinents de la Modificació Puntual del PGO de Bonsoms, i la subzona 2d provinent de la Modificació Puntual del PGO a l'illa Priorat. El Pla General proposa contemplar i densificar aquestes àrees, obligant a que es mantinguin les condicions constructives del tipus arquitectònic inicial, prohibint l’edificació de tipus més intensos i inadequats. No s'admeten parcel·lacions que donin lloc a parcel·les on la superfície construïda per planta pugui ser inferior a 85 m². La regulació paramètrica es farà especialment des del carrer i del pati d’illa. L'ordenació és per alineació a vial.



Pàgina 51

A. Clau 2.

1. Paràmetres referits al carrer:

a) La façana s’haurà de situar sobre l’alineació oficial del carrer. b) L’alçada reguladora màxima de l’edificació es fixa en 9,5 metres, equivalent a planta baixa més

dues plantes pis. Es poden permetre alçades superiors, fins a un màxim de 10 metres, sempre que es justifiqui la integració amb les façanes del conjunt del carrer. En carrers de 15 metres d’amplada podrà ser de 10,50 metres.

b) 1. L’alçada lliure mínima de la planta baixa serà de 3 metres. b) 2. L’alçada d’edificació davant l'actual carretera nacional 340 serà d’13,50 metres

corresponents a planta baixa més tres plantes pis.

c) La façana en planta baixa ocuparà el total de l’amplada de la parcel·la.

Les parets mitgeres que queden vistes s’hauran de tractar com a façanes.

d) Els cossos volats compliran els requisits següents:

d). 1 Les tribunes i balcons tindran una volada màxima del 10% de l’amplada del carrer, no superant mai els 60 cm ni l’amplada de la voravia una vegada restant el gruix del bordó.

d) 2. El volum total volat sobre el carrer amb cossos tancats, semitancats o coberts no podrà

ser superior al 10% en superfície (m²) de la superfície de la façana. d) 3. Queda prohibit qualsevol cos volat per sota dels 3,75 metres d’alçada.

e) Queden prohibits els cartells i anuncis en banderola.

2. Paràmetres referits a l’illa:

a) El pati de l’illa té la consideració d’alineació oficial i està grafiat als plànols de la sèrie N3. b) La façana a pati d’illa obligarà a situar les plantes de pis sobre l’alineació oficial del pati d’illa.

c) Les plantes baixes no residencials són totalment edificables. A les residencials, podrà superar-

se en 3,00 metres, la fondària màxima permesa, sempre que hi hagi un mínim de 3,00 metres inedificats fins al fons de la parcel·la. La coberta d’aquest cos afegit serà obligatòriament inclinada amb vessant cap al pati. S'exceptua el cas de que planta baixa i planta pis conformin una unitat registral indivisible, en quin cas s'admetrà la coberta plana utilitzable com a terrassa.

d) Els usos admesos són: habitatge, hoteler, residencial especial, comercial petit i mitjà, oficines i

serveis, socio sanitari, docent, recreatiu tipus A, esportiu, socio cultural, industrial de baix impacte tipus I només en planta baixa, estacionament i aparcament, públic - administratiu.

B. Clau 2*.

1. Paràmetres reguladors proposats.

a) Alineació oficial al carrer. b) Alçada màxima: 13,50 m. (PB+3) per la carretera; i 10,50 m. (PB+2) per la resta.

c) Alçada mínima de la PB: 3m.

d) La façana en PB ocuparà tota l’amplada de la parcel·la.



Pàgina 52

e) La profunditat edificable serà de 12 m. I tindrà caràcter d’alienació oficial per les plantes pis i les

plantes baixes residencials.

f) Els usos admesos són els mateixos de la clau 2.

2. Edificació en el pati interior d’illa:

a) Ocupació màxima del 100%. b) Coeficient d’edificabilitat net: 1 m² st/m² sòl.

c) Alçada màxima: 4 m, corresponent a PB. Es mesurarà a partir de la rasant oficial del punt mig

de la línia de façana.

d) Volum edificable net: 4m3/m² sòl.

e) En la zona que limita amb el Pla especial “Jardins de la Panxita” es deixarà una franja de 3m sense edificar.

f) Els usos admesos seran: el comercial, el de magatzem, el d’oficines, els serveis privats, els

equipaments i els garatges privats o públics la petita i mitjana indústria. C. Clau 2a.

1. Els cossos volats podran situar-se a una alçada superior o igual als 3,30 m. amidats des de la rasant de la vorera del carrer.

2. L'edificació del pati d'illa, més enllà dels 12 m. de fondària edificable.

3. Per a les parcel·les situades a la cota alta d'illa, la planta soterrani es podrà perllongar fins a la

meitat del pati de la parcel·la, però la planta baixa no podrà ultrapassar la fondària de 12 m.

4. Per a les parcel·les situades a la cota baixa de l'illa, la planta baixa es podrà perllongar fins a la meitat del pati de la parcel·la, i la soterrani podrà ocupar la totalitat de la parcel·la.

5. El desnivell entre patis de parcel·la oposats no podran ser superior a 1 m.

6. Les dues parcel·les que donen façana a la perllongació de l'Av. de Sant Jordi s'hauran de tractar

amb projecte unitari, d'acord amb els gàlibs que es defineixen als plànols d'ordenació.

7. La resta de paràmetres són els de la clau 2. D. Clau 2b.

Regeix el que determina per a la clau 2 amb les següents addicions o modificacions: - S'estableix com a nombre màxim d'habitatges: 22. - S'estableix com a parcel·la mínima: 200 m².

- El punt 2.a de la clau 2 es modifica en els següents termes: la fondària edificable màxima de planta

baixa serà la totalitat de la parcel·la. La fondària edificable màxima en les plantes pis serà de 12,50 metres mesurats des de l'alineació de carrer.

- No serà d'aplicació el punt 2.b de la clau 2.



Pàgina 53

- El punt 2.d de la clau 2 es modifica en els següents termes: els usos admesos en planta baixa són: comercial, magatzem, oficines, serveis privats, equipaments i garatges privats o públics. Els usos admesos en les plantes pis són: residencial plurifamiliar i oficines.

- S'admeten els garatges públics o privats en planta soterrani.

E. Clau 2c.

- El projecte constructiu de la subzona 2c caldrà que s'executi en un únic projecte tècnic per a tots els habitatges, de manera que formi un conjunt unitari d'habitatges unifamiliars en filera.

- S'estableix com a nombre màxim d'habitatges: 13.

- S'estableix com a parcel·la mínima: 100 m².

- No serà d'aplicació el punt 1.a de la clau 2.

- Es modifica el punt 1.b de la clau 2 en els següents termes: l'alçada reguladora màxima de

l'edificació es fixa en 9,50 metres, equivalent a planta baixa més dues plantes pis. L'alçada lliure mínima de la planta baixa serà de 2,60 metres.

- No seran d'aplicació els punts 1.d, 2.a i 2.b de la clau 2a.

- La distància mínima de les edificacions al carrer serà de 3,00 metres.

- La distància mínima de les edificacions al fons de parcel·la serà de 3,00 metres.

- Les tanques de parcel·la seran dels models recollits a l'Annex 1 de la Modificació del PGO a

Bonsoms.

- Es modifica el punt 2.d de la clau 2 en els següents termes: els usos admesos en planta baixa són: residencial i garatge privat. Els usos admesos en plantes pis són: residencial.

- S'admeten els garatges públics o privats en planta soterrani.

F. Clau 2d

1. Aquesta zona regula l'edificació de l'eixample del poble, construït sobre l'avinguda Priorat amb edificacions unifamiliars entre mitgeres.

2. Es completa aquesta àrea, obligant a que es mantinguin les condicions constructives del tipus

arquitectònic inicial.

3. Paràmetres referits al carrer:

3.1. La façana se situarà sobre l'alineació oficial del carrer. 3.2. L'alçada reguladora màxima de l'edificació es fixa en 6 metres, equivalent a planta baixa i pis.

3.3. La façana en planta baixa ocuparà el total de l'amplada de la parcel·la.

Les parets mitgeres que queden vistes s'hauran de tractar com a façanes.

3.4. Els cossos volats compliran els requisits següents:

a) Les tribunes i balcons tindran una volada màxima del 10% de l'amplada del carrer, no superant mai els 60 cm. ni l'amplada de la voravia una vegada restat el gruix del bordó.



Pàgina 54

b) El volum total volat sobre el carrer amb els cossos tancats, semitancats o oberts no podrà ser superior al 33% en superfície de la façana.

c) Queda prohibit qualsevol cos volat per sota de 3,75 metres d'alçada.

3.5. Queden prohibits els cartells i anuncis en banderola.

4. Paràmetres referits a l'illa.

4.1. El pati d'illa té la consideració d'alineació oficial. A cada parcel·la l'alineació oficial del pati d'illa ve definida per una línia paral·lela a la façana o façanes de la parcel·la situada a una distància de 12 metres en les plantes pis i la planta baixa residencials. A les plantes baixes no residencials l'alineació oficial d'illa està situada a 20 metres de la façana del carrer.

4.2. La façana a pati d'illa obligarà a situar les plantes pis sobre l'alineació oficial del pati d'illa.

L'alineació oficial de pati en planta baixa no és obligada. 5. Els usos admesos són: el residencial unifamiliar, els garatges privats, les petites indústries i tallers. 6. Amb l'objecte de que no quedin parets mitgeres als descobert, en els límits on s'origina el canvi de

qualificació urbanística en la façana d'Avinguda Priorat les noves edificacions entre la Zona 2 illa Priorat i la zona 4 xalets illa Priorat, s'obligarà a que la construcció de murs de tancament es recullin dos metres dels límits que defineixen les esmentades zones, tant de la planta baixa com de planta pis.

7. Les parcel·les seran les indicades en el plànol parcel·lari número 6, coincidents amb les propietats

en el moment de la redacció d'aquest document. Article 74. Zona 3. Densificació urbana 1. Parcel·lació.

En el plànol N3 s'ha dibuixat la parcel·lació actual. Cada parcel·la agrupa entre quatre i sis habitatges i constitueix una unitat mínima de disseny i promoció, de cara a la construcció d'una façana unitària per al passeig.

2. Tipus d'ordenació de l'edificació.

Ordenació en bloc del tipus lineal segons alineació de vial, tal com s'indica als plànols N3.

3. Tipus edificatori. Habitatge plurifamiliar desenvolupat en PB i dues plantes pis. La planta baixa pot destinar-se a comerç al detall, serveis, magatzem o taller artesanal. El garatge està previst en planta soterrani o semisoterrani. En cas que el nivell freàtic fes impracticable aquesta solució, serà acceptable la seva transformació en habitatges unifamiliars arrenglerats de PB+2P amb el garatge incorporat dins de la PB.

4. Alineació d'edificació. L'alineació d'edificació vindrà definida per una línia paral·lela a l'alineació de vial, situada a 2,00 m. d'ella. Les façanes davanteres de les edificacions coincidiran obligatòriament amb aquest.

5. Fondària edificable màxima. Dotze metres (12,00 metres) de la línia de l'edificació.



Pàgina 55

6. Pla de referència.

- Tipologia amb garatge soterrat:

El pla de referència se situarà a 1,20 m. per sobre de la cota de la vorera en el punt mig de cada tram.

- Tipologia amb garatge en PB:

El pla de referència coincidirà amb la cota de la vorera en el punt mig de cada tram.

7. Alçada reguladora màxima.

L'alçada reguladora màxima és de deu metres i cinquanta centímetres (10,50 m.), amidats a partir del pla de referència, que correspon a planta baixa i dues plantes pis. En cap cas es permetrà cap sostre més dels previstos encara que es respecti aquesta alçada reguladora màxima.

8. Graonat de l'edificació.

Cadascun dels rengles tindrà ràfec unitari i continu i, per tant, no s'acceptarà cap graonat en l'edificació.

9. Alçàries útils mínimes.

Les alçàries útils mínimes per a aquesta zona són les següents: - Per a habitatge: 2,55 m. - Planta baixa: 2,55 m. - Planta soterrani: 2,20 m.

10. Planta soterrani.

És permesa una planta soterrani o semisoterrani en una ocupació igual a la de la resta de les plantes, amb la possibilitat d'incrementar-la en 1,50 m. a la zona del jardí privat posterior, en tota l'amplada de la parcel·la, sempre que quedi totalment soterrada.

11. Planta baixa. La cota de paviment de la planta baixa se situarà obligatòriament entre dos plans situats a 0,50 per sobre i 0,50 per dessota del pla de referència.

12. Sostre edificable màxim. És el que resulta de l'aplicació dels paràmetres definits en aquestes ordenances.

13. Cossos sortints. Es permeten els cossos sortints oberts a ambdues façanes i els cossos sortints en galeria a la façana posterior, sempre que es respectin els plans límits de vol.

14. Garatges. Es podran situar en planta soterrani o en planta baixa si les circumstàncies ho demanessin.

15. Comptadors. Els comptadors hauran de situar-se encastats dins de la tanca de cadascuna de les parcel·les, sense sobresortir de l'alineació de vial. El projecte d'edificació estudiarà llur integració al disseny de la tanca.



Pàgina 56

16. Tanques.

Es respectaran les condicions establertes per les ordenances del PPO, tant pel que fa al jardí davanter, com al posterior.

17. Usos. Es permeten només els següents usos: - En planta pis: Habitatge i oficines i serveis. - En planta baixa: Garatge, oficines i serveis, comercial petit, industrial baix impacte tipus I, i socio

cultural.

- En planta soterrani: Garatge. 18. Coberta.

La coberta serà obligatòriament inclinada a dues vessants, de teula, amb un pendent del 30%, en el cas que es vulgui canviar el tipus de coberta s'haurà de presentar un estudi de detall que afecti la totalitat del rengle.

19. La resta de paràmetres són els de la clau 4a. Article 75. Zona 4. Ordenació en illa oberta. Aquesta zona agrupa les següents subzones: A. Subzona 4a, blocs plurifamiliars o en torre (zona 7 del PGO que es revisa). B. Subzona 4a-1, blocs plurifamiliars provinents del PP Corrals (zona 7a del PGO que es revisa). C. Subzona 4a-2, blocs plurifamiliars provinents de la Modificació del PGO dins la UA4 (zona 7b del PGO

que es revisa. D. Subzona 4a-3, blocs plurifamiliars provinents del PP Santa Llúcia (zona 7c del PGO que es revisa). E. Subzona 4a-4, blocs plurifamiliars provinents del PP Santa Llúcia (zona 7d del PGO que es revisa). F. Subzona 4a-5, blocs plurifamiliars dels polígons 7 (antic sòl industrial PP Santa Llúcia) i del polígon 17,

carrer del Nord. G. Subzona 4a-6, blocs plurifamiliars provinents del PP Corrals (zona 7f del PGO que es revisa). H. Subzona 4a-7, blocs plurifamiliars provinents del sector Cooperativa. I. Subzona 4a-8, blocs plurifamiliars provinents del PP sector Mestral, clau UZ14. J. Subzona 4a-9, blocs plurifamiliars provinents del PP sector Mestral, clau UZ16. K. Subzona 4a-10, blocs plurifamiliars provinents del PP sector Mestral, clau UZ21. L. Subzona 4b, cases en filera (zona 3 del PGO que es revisa). M. Subzona 4b-1, cases en filera provinents del PP Santa Llúcia (zona 4b del PGO que es revisa).



Pàgina 57

N. Subzona 4b-2, cases en filera provinents del PP Santa Llúcia (zona 4b del PGO que es revisa). O. Subzona 4b-3, cases en filera provinents del PMU Villa Teresa. P. Subzona 4b-4, cases en filera provinents del Polígon 4, Camí del Papiol. Q. Subzona 4b-5, cases en filera provinents del PP sector Mestral, clau UZ03. A. Subzona 4a.

1. Paràmetres reguladors de la nova edificació:

a) L’alçada màxima d’aquestes noves edificacions serà de 12 m., corresponents a la planta baixa i tres plantes pis.

b) El gruix màxim del bloc serà de 10 m.

c) Els cossos volats compliran els requisits següents:

- Les tribunes i balcons tindran una volada màxima del 10% de l’amplada del carrer, no

superant mai els 60 cm i l’amplada de la voravia una vegada restat el gruix del bordó. - El volum total volat sobre el carrer amb cossos tancats, semitancats o oberts no podrà ser

superior al 20% en superfície (m²) de la superfície de façana.

- Queda prohibit qualsevol cos volat per sota dels 3,75 metres d’alçada.

2. Paràmetres reguladors per a la rehabilitació i millora dels edificis:

a) No es podran fer obres que augmentin el volum edificat. b) Les actuacions que afectin a la composició formal i estètica de les façanes s’hauran de fer

segons un projecte que remodeli la façana de tot un bloc, i hauran d’anar acompanyades d’un programa que asseguri que aquelles actuacions seran executades a totes les plantes que quedin afectades en un termini màxim de dos anys.

3. Normes urbanístiques per a substituir l’edificació actual:

a) La substitució de l’edificació actual únicament es podrà fer a través de la redacció d’un Pla de Millora urbana que defineixi la nova edificació i que compleixi els paràmetres següents:

- Coeficient d’edificabilitat net: 1m3st/m² sòl - Alçada reguladora màxima: 12 metres, corresponents a planta baixa més tres plantes pis.

- Ocupació màxima de parcel·la: el 30%.

4. Paràmetres reguladors de l’ordenació de l’espai obert:

a) L’espai obert no tancat s’haurà de sistematitzar amb vegetació Queda prohibit tancar l’espai obert privat que quedi entre l’edificació i el carrer a no ser que es faci amb una tanca vegetal i un filat metàl·lic la resta.

b) Paviment. La sistematització d’aquest espai es regularà amb un projecte que regularà com a

mínim un front complet de carrers.

c) El propietari o la Comunitat de propietaris estaran obligats a la seva conservació i manteniment.



Pàgina 58

d) L’ús d’aparcament només es podrà ocupar per aquella part de l’espai obert no tancat que es pugui considerar com una ampliació del carrer amb un aparcament en bateria.

5. El propietari o la comunitat de propietaris podran cedir gratuïtament a l’Ajuntament aquells espais

com a espais públics, reservant-se el dret de vol que d’ell se’n desprèn, d’acord amb el punt 3 d’aquest apartat A.

6. Els usos permesos són: habitatge, comercial petit i mitjà, i oficines i serveis.

B. Subzona 4a-1.

1. El coeficient d'edificabilitat net és de 1,20 m² st/m² sòl. 2. La fondària màxima és de 12 m.

3. Els gàlibs d'ocupació són indicats als plànols d'ordenació.

4. La planta soterrani podrà ocupar, a més a més de la projecció horitzontal de l'edificació principal,

una àrea complementària indicada als plànols d'ordenació.

5. La resta de paràmetres són els de la subzona 4a. C. Subzona 4a-2.

1. L'alçada reguladora màxima serà de 15 m., corresponents a planta baixa i tres pisos. La cota de referència de la planta baixa serà la de la vorera al punt mig de la façana.

2. El gruix màxim del bloc serà de 14 m., mantenint les reculades seguides pels edificis construïts.

3. Es permetrà l'ocupació en planta soterrani segons la delimitació reflectida als plànols normatius de

la sèrie N3.

4. El sostre de la planta soterrani es tractarà com espai peatonal d'ús públic i pas lliure. Aquest sostre se situarà enrasat amb la vorera existent, de la que haurà de ser perllongació pavimentada. També es disposaran els accessos necessaris per a facilitar la comunicació entre el carrer i l'interior d'illa.

5. La resta de paràmetres són els de la subzona 4a.

D. Subzona 4a-3.

1. Tipus d'ordenació de l'edificació: Ordenació segons alineació de vial amb bloc lineal.

2. Tipus edificatori: Habitatges plurifamiliars amb baixos comercials, tallers, etc...

3. Del projecte de les edificacions: El projecte de les edificacions de cadascuna de les parcel·les qualificades com a plurifamiliar serà unitari. En el cas que hagués de subdividir-se alguna parcel·la, s'haurà de mantenir la unitat compositiva, la proporció i ritme dels cossos sortints així com la continuïtat dels ràfecs i d'assolir una uniformitat amb els materials.



Pàgina 59

4. Línia de façana.

La línia de façana coincidirà amb l'alineació de vial.

5. Fondària edificable màxima. La fondària edificable màxima serà de 12,00 i 14,00 metres des de la línia d'edificació, segons plànol N3.

6. Pla de referència. El pla de referència se situarà sobre la cota de la vorera en el punt mig de cada rengle.

7. Alçada reguladora màxima i nombre de plantes. L'alçada reguladora màxima és de 13,00 (tretze metres) amidats a partir del Pla de referència, que defineix el nivell de planta baixa. El nombre de plantes màxim és de planta baixa i tres pisos.

8. Graonat de l'edificació. Cada rengle s'organitzarà en un sol tram, sempre que es pugui. En el plànol N3 es pot observar la divisió prevista.

9. Alçàries útils mínimes: Les alçàries útils mínimes per a aquesta zona són les següents: - Per habitatge: 2,55 m. - Per planta baixa: 2,80 m.

- Per soterrani: 2,20 m.


Es permet fins a dues plantes soterrànies amb la mateixa ocupació que la planta baixa de l'edifici.

11. Planta baixa. La cota de paviment de la planta baixa se situarà obligatòriament entre dos plans situats a 0,70 m. per sobre i 0,70 m. per dessota del pla de referència.

12. Sostre edificable màxim. És el que en resulta per aplicació dels paràmetres definits en aquesta Normativa.

13. Cossos sortints. Es permeten els cossos sortints oberts. Els primers poden ocupar totalment la façana i els segons un terç d'aquesta, tot respectant el pla límit de vol. No es permeten els cossos sortints tancats.

14. Baranes. La barana que tanca la terrassa practicable a nivell del primer pis, podrà ser massissa o del tipus reixa metàl·lica. Es prohibeixen les gelosies prefabricades de ceràmica i de formigó. L'alçada mínima serà d'1,20 m.



Pàgina 60

La separació entre terrasses veïnes podrà també ser metàl·lica o bé massissa. L'alçada màxima serà la mateixa que tingui la barana de façana.

15. Baixants. Els baixants d'aigües pluvials corresponents a la coberta inclinada podran anar vistos. En la façana del carrer, però no sobresortiran de cap manera del pla de façana en tota l'alçada corresponent a la planta baixa.

16. Comptadors. Si es col·loquen els comptadors a la façana, hauran de situar-se encastats als paraments massissos d'aquesta, sense que sobresurtin de l'alineació del vial. El projecte d'edificació estudiarà llur integració a la composició de façana.

17. Usos:

- En planta pis: Habitatges, oficines i serveis i sociocultural. - En planta baixa: Oficines i serveis, comercial petit, industrial baix impacte tipus I, sociocultural,

públic administratiu i esportiu.

- En planta soterrani: Garatge

18. Coberta: La coberta podrà ser plana o bé inclinada; en el cas que sigui inclinada ho podrà ser a dues o a quatre vessants. La coberta inclinada serà de teula.

19. La resta de paràmetres són els de la subzona 4a.

E. Subzona 4a-4.

1. Parcel·lació: La parcel·lació mínima correspondrà aquella que permet construir un bloc aïllat. La parcel·lació definitiva quedarà determinada en la corresponent llicència de parcel·lació.

2. Tipus d'ordenació de l'edificació:

El tipus d'ordenació aplicable és el d'"edificació aïllada".

3. Tipus edificatori: Edifici d'habitatges plurifamiliar amb baixos destinats també a ús d'habitatge.

4. Del projecte de les edificacions: Cada edificació tindrà el seu projecte i no s'admetrà la subdivisió dels edificis ni la construcció per fases.

5. Ocupació de l'edificació. En el plànol N3 s'ha establert un gàlib màxim d'ocupació de forma quadrada de 22x22 metres, reculats 4,00 metres de l'alineació del vial i respecte dels límits de parcel·la.



Pàgina 61


El pla de referència se situarà sempre a 1,20 metres per damunt de la cota de la vorera sobre l'eix de cadascuna de les edificacions.

7. Alçada reguladora màxima i nombre de plantes. L'alçada reguladora màxima és de 13,50 m. amidats a partir del pla de referència. El nombre de plantes màxim serà de planta baixa i tres pisos.

8. Alçàries útils mínimes:

Les alçàries útils mínimes per aquesta zona són les següents: - Per habitatge: 2,55 m. - Per soterrani: 2,20 m.


Es permeten fins a dues plantes soterrànies amb la mateixa ocupació que la planta baixa de l'edifici.

10. Planta baixa: La cota de paviment de la planta baixa se situarà obligatòriament entre dos plans situats a 0,30 m. per sobre a 0,30 m. per dessota del pla de referència.

11. Sostre edificable màxim. És el que en resulta per aplicació dels paràmetres definits en aquesta normativa.

12. Cossos sortints: Es permeten els cossos sortints oberts. Podran ocupar totalment la façana. No es permeten els cossos sortints tancats.

13. Comptadors. Si es col·loquen els comptadors a la tanca de la parcel·la hauran de situar-se encastats als paraments massissos d'aquesta, sense que sobresurtin de l'alineació de vial. El projecte d'edificació estudiarà llur integració a la composició de la tanca.

14. Jardins privats. L'espai lliure que envolta les edificacions està enlairat respecte de la cota de vials i jardins públics circumdants. Els dos nivells es relacionaran mitjançant talussos convenientment enjardinats.

15. Usos: Es permeten els usos següents: - En planta soterrani: Garatge. - Resta de plantes: Habitatge.



Pàgina 62

16. Coberta.

La coberta podrà ser plana o bé inclinada; en el cas que sigui inclinada ho podrà ser a dues o a quatre vessants. La coberta inclinada serà de teula.

17. La resta de paràmetres seran els de la clau 4a.

F. Subzona 4a-5.

1. Parcel·lació: Cada polígon admet una parcel·la única, segons es grafia als plànols de la sèrie N4.

2. Tipus d'ordenació de l'edificació: El tipus d'ordenació aplicable és el d'"edificació aïllada".

3. Tipus edificatori: Edifici d'habitatges plurifamiliar amb baixos destinats també a ús d'habitatge.

4. Del projecte de les edificacions: Cada edificació tindrà el seu projecte i no s'admetrà la subdivisió dels edificis ni la construcció per fases.

5. Ocupació de l'edificació. Es grafia als plànols de la sèrie 4. Admet una variació de forma de ± 10%, sense incrementar la superfície ocupada.

6. Pla de referència. El pla de referència se situarà sempre a 1,20 metres per damunt de la cota de la vorera sobre l'eix de cadascuna de les edificacions.

7. Alçada reguladora màxima i nombre de plantes. L'alçada reguladora màxima és de 13,50 m. amidats a partir del pla de referència. El nombre de plantes màxim serà de planta baixa i tres pisos.

8. Alçàries útils mínimes: Les alçàries útils mínimes per aquesta zona són les següents: - Per habitatge: 2,55 m. - Per soterrani: 2,20 m.


Es permeten fins a dues plantes soterrànies amb la mateixa ocupació que la planta baixa de l'edifici.



Pàgina 63

10. Planta baixa:

La cota de paviment de la planta baixa se situarà obligatòriament entre dos plans situats a 0,30 m. per sobre a 0,30 m. per dessota del pla de referència.

11. Sostre edificable màxim. És el que en resulta per aplicació dels paràmetres definits en aquesta normativa.

12. Cossos sortints:

Es permeten els cossos sortints oberts. Podran ocupar totalment la façana. No es permeten els cossos sortints tancats.

13. Comptadors. Si es col·loquen els comptadors a la tanca de la parcel·la hauran de situar-se encastats als paraments massissos d'aquesta, sense que sobresurtin de l'alineació de vial. El projecte d'edificació estudiarà llur integració a la composició de la tanca.

14. Jardins privats. L'espai lliure que envolta les edificacions pot estar enlairat respecte de la cota de vials i jardins públics circumdants. Els dos nivells es relacionaran mitjançant talussos convenientment enjardinats.

15. Usos:

Els actuals usos industrials, els permesos en situació 8 (article 151), i les indústries artesanal i urbana (article 148,14) són permesos mentre no es produeixi la transformació a habitatge. Un cop produïda, en el polígon de referència serà ús global l'habitatge, i permesos oficines i serveis, amb caràcter general. A la planta baixa també seran permesos indústria artesanal, sociocultural, comercial petit, i esportiu. En planta soterrani garatge.

16. Coberta. La coberta podrà ser plana o bé inclinada; en el cas que sigui inclinada ho podrà ser a dues o a quatre vessants. La coberta inclinada serà de teula.

17. La resta de paràmetres seran els de la clau 4a. 18. La cessió dels espais lliures del polígon, sempre igual o superior a 22,5 m² sòl/m² sostre, es durà a

terme previ a la concessió de llicència, com a resultat del projecte de reparcel·lació, modalitat compensació bàsica.

G. Subzona 4a-6.

1. La façana s'haurà de situar sobre l'alineació oficial del carrer. Les edificacions seguiran l'ordenació que es fixen en els plànols d'ordenació sèries N3 i N4.

2. La façana mínima s'estableix en una longitud de 10,00 metres. La parcel·la mínima s'estableix en

una superfície de 150,00 metres quadrats.

3. L'alçada reguladora màxima de l'edificació es fixa en 9,50 metres, equivalent a planta baixa més dues plantes pis. L'alçada lliure mínima de la planta baixa serà de 3 metres.



Pàgina 64

4. La façana en planta baixa ocuparà el total de l'amplada de la parcel·la seguint una edificació contínua. Les parets mitgeres que quedin vistes mentre no s'edifiquin les construccions contigües s'hauran de tractar com a façanes.

5. Els cossos volats compliran els requisits següents:

- Les tribunes i balcons tindran una volada màxima del 10% de l'amplada del carrer, no superant

mai els 60 cm. ni l'amplada de la voravia una vegada restat el gruix del bordó. - El volum total volat sobre el carrer amb cossos tancats, semitancats o oberts no podrà ser

superior al 33% en superfície (m²) de la superfície de façana.

- Els cossos volats podran situar-se a una alçada superior o igual als 3,30 metres amidats des de la rasant de la vorera del carrer.

6. El pati d'illa té la consideració d'alineació oficial. A cada parcel·la l'alineació del pati d'illa ve definida

per una línia paral·lela a la façana situada a una distància de 15 metres en la planta pis i la planta baixa residencial. Les plantes baixes no residencials podran ocupar tota la fondària de la parcel·la.

7. La façana a pati d'illa obligarà a situar les plantes pis sobre l'ordenació oficial del pati d'illa.

L'alineació oficial del pati en planta baixa no és obligada.

8. Els usos admesos són: el residencial, el comercial, el de magatzem, el d'oficines, els serveis privats, equipaments i els garatges privats i públics.

9. Amb l'objectiu d'establir una nova centralitat es determina que en els fronts d'edificació que

corresponen a l'avinguda de Sant Jordi i al carrer del Nord (Plaça del Ball de bastons) les plantes baixes estaran destinades exclusivament als usos comercials, amb l'excepció lògica dels vestíbuls generals dels habitatges distribuïts a les plantes superiors.

H. Subzona 4a-7.

1. Les edificacions seguiran l'ordenació establerta en la documentació gràfica del present Pla. La fondària edificable es fixa a través dels plànols d'ordenació sèrie N3 i N4.

2. L'alçada reguladora màxima de l'edificació i el nombre de plantes s'estableix en els plànols

d'ordenació sèrie N3 i N4.

L'alçada lliure mínima de la planta baixa és de 3 metres. L'alçada lliure mínima de la planta pis és de 2,50 metres.

3. En plantes baixes comercials es podrà realitzar un altell que es separi 3 m. de l'alineació oficial de façana a carrer i tingui una alçada lliure mínima de 2,50 metres.

4. Es realitzarà la reserva d'aparcament privat que preveu l'article 161, tant per a habitatge com per a

locals comercials.

5. Les parets mitgeres que temporalment puguin quedar vistes es tractaran com a façanes.

6. En tots els blocs es permet l'ús d'habitatge en el sota-coberta, sempre que estigui vinculat a l'habitatge situat en la planta immediatament inferior, no constitueixi una unitat independent i estigui inclòs en el volum que conforma l'alçada reguladora màxima i el pendent màxim de la coberta del 30%.

7. Els cossos volats compliran els requisits següents:

- Les tribunes i balcons tindran una volada màxima del 10% de l'amplada del carrer, no superant

mai els 90 cm. ni l'amplada de la vorera una vegada restat 30 cm.



Pàgina 65

- El volum total volat sobre el carrer amb cossos tancats, semitancats o oberts no podrà ser superior al 50% en superfície (m²) de la superfície de la façana.

- Els cossos volats podran situar-se a una alçada superior o igual als 4,00 metres amidats des de

la rasant de la vorera.

8. Els usos admesos són:

- Plantes sota rasant: garatges privats i públics. - Planta baixa: residencial, comercial, magatzem, d'oficines, serveis i equipaments.

- Plantes pis: residencial, comercial, d'oficines, serveis i equipaments.

I. Subzona 4a-8.

Determinacions per a la subzona 4a-9, plurifamiliar en bloc lineal, i 4a-8, plurifamiliar en bloc lineal d'habitatge protegit. 1. Parcel·lació.

La parcel·lació coincidirà amb la definida al plànol número 6, Parcel·lació i Ordenació de l'Edificació del PP Mestral. No obstant, les parcel·les es podran subdividir en altres més petites sempre que totes elles compleixin la superfície mínima indicada al quadre de característiques de sòl privat. En relació a la parcel·la 42, de la unitat de zona 14 01, aquesta es destinarà a la construcció d'habitatge protegit.


Edificació d'habitatges plurifamiliars en bloc lineal. 3. Tipus edificatori.

Edifici d'habitatges plurifamiliar. 4. Del projecte de les edificacions.

Es podrà ordenar els volums d'acord amb tots els paràmetres establerts en aquesta normativa. 5. Gàlib edificatori.

L'alineació del bloc lineal coincidirà amb les alineacions i gàlibs especificats al plànol 6 de Parcel·lació i Ordenació de l'edificació residencial del Pla Parcial Mestral.

6. Coberta.

La coberta serà plana o inclinada, o bé mixta. En cas de ser inclinada amb un pendent màxim del 30%.


El pla de referència se situarà a la cota de la vorera en el punt mitjà de cada tram. Aquesta cota es podrà ajustar a la rasant definitiva del carrer en aquest punt.

8. Escalonat de l'edificació:

Per a tots els tipus cadascun dels rengles s'organitzarà en un sol tram.



Pàgina 66

9. Nombre de plantes.

El nombre de plantes de cada edificació ve reflectida en el plànol número 6 i 7 -Parcel·lació i Ordenació de l'Edificació- i en el quadre de característiques del sòl privat del PP Mestral. Serà de PB+2PP.


L'alçada reguladora màxima serà de 9,50 metres, corresponents a PB+2PP. L'alçada s'amidarà des del pla de referència.

11. Alçàries útils mínimes.

- Planta baixa: 2,80 m. - Planta tipus: 2,60 m. - Planta soterrani: 2,50 m.

12. Sostre edificable màxim.

Es fixa un sostre edificable màxim i un nombre màxim d'habitatges per bloc, i serà el recollit o el resultat de les dades del Quadre de Característiques del Sòl Privat (Quadre 3.2) de la memòria del PP Mestral.

13. Planta baixa.

La cota de paviment de la planta baixa se situarà obligatòriament entre dos plans situats com a màxim a 0,60 m. per sobre i 0,60 m. per dessota del pla de referència.


Es permeten plantes soterrani amb la mateixa ocupació de la planta baixa. Sempre que resti totalment soterrat, es permetrà un increment de l'ocupació de les plantes soterrànies del 35% de la superfície de la planta baixa.

15. Cossos sortints.

Es permeten els cossos sortints oberts o en galeria amb un vol màxim de 1 m. Poden ocupar una longitud del 30% de la façana. No es permeten els cossos sortints tancats.

16. Baranes i tanques.

Es prohibeixen les gelosies, prefabricades de ceràmica i de formigó. L'alçada mínima serà de 1 metre.

17. Vol de ràfec.

El vol del ràfec serà de 0,50 metres, com a màxim. 18. Garatges.

S'hauran de situar en planta soterrani, tot i preveient-se un mínim d'una plaça d'aparcament per habitatge.



Pàgina 67

19. Espai lliure de parcel·la.

Els espais lliures en sòl privat tindran la consideració d'espai ajardinat per a ús comú de tot l'edifici i s'ordenaran amb arbrat i jardineria. En cap cas s'hi permetran edificacions o instal·lacions fixes, excepte les d'enllumenat i mobiliari urbà, jocs infantils i piscines. El projecte d'ajardinament de cada unitat de zona serà únic, i es presentarà amb el de l'edificació de la parcel·la. Preveurà la situació i naturalesa de els espècies vegetals, així com del mobiliari urbà, camins i passeigs. Així mateix, preveuran les xarxes de servei necessàries per a la bona conservació i manteniment. Es posarà especial cura en la interconnexió formal i funcional dels diferents espais lliures, tant interiors com exteriors a la parcel·la, i en la protecció visual i sònica respecte als vials circumdants. El manteniment d'aquests espais comunitaris privats es farà càrrec de la comunitat de propietaris de cadascuna de les illes o parcel·les, els quals estaran obligats a constituir aquesta entitat de conservació per al manteniment posterior de tots els espais verds privats.

20. Usos.

Es permeten els usos següents:

- En planta baixa i planta pis: habitatges. oficines. sòcio-cultural. residencial.

- En planta soterrani: garatge. magatzem.

J. Subzona 4a-9.

S'aplica la mateixa normativa que a la 4a-8. K. Subzona 4a-10.

1. Parcel·lació.

Les determinacions específiques contingudes en aquests articles afecten la zona plurifamiliar en bloc aïllat, segons consta als plànols de Parcel·lació i de Zonificació del Pla Parcial Mestral. La parcel·lació que s'estableix en el plànol 6 i 7 de Parcel·lació i Ordenació de l'edificació residencial del PP Mestral defineix el nombre de parcel·les. En el cas que es vulgui modificar s'haurà de tramitar el corresponent projecte de parcel·lació. En tot cas, s'estableix una parcel·la mínima amb façana mínima de 23 m., i una superfície mínima de 995 m².


Edificació plurifamiliar en bloc aïllat, tal com es defineix al plànol 6 de Parcel·lació i Ordenació de l'edificació residencial del PP Mestral.

3. Tipus edificatori.

Edifici d'habitatges plurifamiliars.



Pàgina 68

La planta baixa es podrà destinar a usos comercials segons consta al plànol 6 de Parcel·lació del PP Mestral.

4. Del projecte de les edificacions.

El projecte d'edificació de cada unitat de bloc serà únic. Es podrà ordenar els volums d'acord amb tots els paràmetres establerts en aquesta normativa.

5. Gàlibs edificatoris.

L'alineació del bloc lineal coincidirà amb les alineacions i gàlibs especificats al plànol 6 de Parcel·lació i Ordenació de l'edificació residencial del Pla Parcial Mestral.

6. Coberta.

La coberta serà plana o inclinada, o bé mixta. En cas de ser inclinada serà amb un pendent màxim del 30%

7. Espais privats d'ús públic.

Els espais alliberats que s'incorporin formalment a la via pública hauran de ser urbanitzats seguint criteris similars als emprats en la seva urbanització. El 60% de l'espai lliure privat d'ús públic serà pavimentat per tal que es pugui donar accés als espais comercials en planta baixa.


El pla de referència se situarà a la cota de la vorera en el punt mig de cada bloc. Aquesta cota es podrà ajustar a la rasant definitiva del carrer en aquest punt.


El nombre de plantes de cada edificació ve reflectida en el plànol número 6 i 7 -Parcel·lació i Ordenació de l'Edificació- i en el quadre de característiques del sòl privat del PP Mestral. Serà de PB+3PP.


L'alçada reguladora màxima serà de 12,50 metres, corresponents a PB+3PP. L'alçada s'amidarà des del pla de referència.

11. Alçades útils mínimes.

- Planta baixa: 2,80 m. - Planta tipus: 2,60 m. - Planta soterrani: 2,50 m.

12. Sostre edificable màxim i nombre màxim d'habitatges.

Es fixa un sostre edificable màxim i un nombre màxim d'habitatges per bloc, i serà el recollit o el resultant de les dades del Quadre de Característiques del Sòl Privat (Quadre 3.2) de la memòria del PP Mestral.



Pàgina 69

13. Planta baixa.

La cota de paviment de la planta baixa se situarà obligatòriament entre dos plans situats com a màxim a 0,60 m. per sobre i 0,60 m. per dessota del pla de referència.


Es permeten plantes soterrànies amb la mateixa ocupació de la planta baixa. Es permetrà un increment de les plantes soterrànies del 35% respecte la superfície de la planta baixa sempre que aquest increment resti totalment soterrat i en parcel·la privada.


Es permeten els cossos sortints oberts o en galeria amb un vol màxim de 1 metre en el pla paral·lel a la façana, i en 0,6 m. en el pla límit de vol paral·lel a la mitgera. En les parcel·les extremes d'un rengle, s'admet que els vols arribin fins a la cantonada.


Es prohibeixen les gelosies prefabricades de ceràmica i de formigó. L'alçada mínima serà d'un metre.

17. Vol de ràfec.

El vol de ràfec màxim serà de 0,50 m. 18. Garatges.

S'hauran de situar en planta soterrani, tot i preveient-se un mínim d'una plaça d'aparcament per habitatge.

19. Espai lliure de parcel·la.

Els espais lliures en sòl privat tindran la consideració d'espai ajardinat per a ús comú de tot l'edifici i s'ordenaran amb arbrat i jardineria. En cap cas s'hi permetran edificacions o instal·lacions fixes, excepte les d'enllumenat i mobiliari urbà, jocs infantils i piscines. El projecte d'ajardinament de cada unitat de zona serà únic, i es presentarà amb el de l'edificació de la parcel·la. Preveurà la situació i naturalesa de les espècies vegetals, així com del mobiliari urbà, camins i passeigs. Així mateix, preveuran les xarxes de servei necessàries per a la bona conservació i manteniment. Es posarà especial cura en la interconnexió formal i funcional dels diferents espais lliures, tant interiors com exteriors a la parcel·la, i en la protecció visual i sònica respecte als vials circumdants. El manteniment d'aquests espais comunitaris privats es farà càrrec de la comunitat de propietaris de cadascuna de les illes o parcel·les, els quals estaran obligats a constituir aquesta entitat de conservació per al manteniment posterior de tots els espais verds privats.



Pàgina 70

20. Usos.

- En planta baixa: habitatges. oficines. residencial. comercial. sòcio-cultural. públic-administratiu. esportiu. sanitari (tan sols els dispensaris consultoris i ambulatoris sense internament).

- En planta pis: habitatges.

oficines. sòcio-cultural. residencial.

- En planta soterrani: garatge.

magatzem.

L. Subzona 4b.

1. Els carrers de cases ordenen l'edificació dels carrers nous residencials de densitat mitja. 2. El Pla General que es revisa establia les formes de construcció d'aquests carrers, regulant el tipus

arquitectònic i la seva repetició per paquets, i que la regulació paramètrica s'havia de definir a cada carrer nou per un Estudi de Detall i projecte de reparcel·lació, els quals determinarien el terreny i la façana de cada habitatge per trams de carrer complets (de creuament a creuament).

3. Havent-se desenvolupat tots els Estudis de Detall, i construït la majoria de les cases, la regulació és

la dels esmentats Estudis de Detall, i figura en els plànols de la sèrie 4.

4. Els usos admesos són: el residencial, que en aquest cas serà d'habitatges unifamiliars en filera, i el de garatges privats.

M. Subzona 4b-1.

1. Parcel·lació. S'estableix la crugia mínima de la parcel·la en 5,60 m. (cinc metres amb seixanta centímetres), amidats al centre del cos d'edificació principal. La parcel·lació dibuixada en els plànols normatius de la sèrie N3 corresponen a les llicències d'edificació i parcel·lació atorgades.

2. Tipus d'ordenació de l'edificació. Edificació arrenglerada segona alineació de vial, tal com es defineix al plànol N3.

3. Tipus edificatori. Habitatge unifamiliar desenvolupat en dúplex (PB i un pis) entre mitgeres.

4. Del projecte de les edificacions El projecte de les edificacions de cada rengle de les parcel·les serà unitari.



Pàgina 71

En el cas que un rengle de parcel·les tingui dos o més propietaris, la Secció de Planejament de l'Institut Català del Sòl redactarà un esquema ordenador de façanes de la totalitat del rengle amb la finalitat de regular la unitat compositiva de totes les façanes, l'adaptació al terreny de les edificacions, la proporció i ritme dels forats, cossos sortints, els ràfecs, el disseny de tanques i baranes i d'assolir una uniformitat amb els materials de façana.

5. Alineació de l'edificació.

Vindrà definida per una línia paral·lela a l'alineació de vial, situada a 2,00 m. d'ella. Les façanes davanteres de les edificacions coincidiran obligatòriament amb aquesta.

6. Fondària edificable màxima. Dotze metres (12,00 m.) des de l'alineació de façana o alineació de l'edificació. A la subzona Y es permet incrementar aquesta fondària edificable, només en planta baixa, fins a 3,00 m. (15,00 metres en total).

7. Pla de referència. Coincidirà amb la cota de la vorera en el punt mig de cada tram.

8. Alçada reguladora màxima. Es fixa en 6,50 m. corresponents a planta baixa i una planta pis.

9. Graonat de l'edificació. Cadascun dels rengles s'organitzarà en un sol tram i, per tant, tindrà ràfec unitari.

10. Planta baixa. La cota de paviment de la planta baixa se situarà obligatòriament dins del sector situat entre 0,60 m. per sobre i 0,60 m. per dessota del pla de referència.

11. Planta soterrani. Es permetrà una planta soterrani que podrà tenir una ocupació igual a la de la resta de les plantes, amb la possibilitat d'incrementar-la en 1,50 m. a la zona del jardí privat posterior, en tota l'amplada de la parcel·la, sempre que quedi totalment soterrada.

12. Sostre edificable màxim. És el que resulta per aplicació dels paràmetres definits en aquestes ordenances.

13. Cossos sortints. Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint a la façana del carrer, a excepció del cos de garatge (vegeu apartat 14). Exceptuant aquest, els cossos sortints tancats es prohibeixen a totes les façanes. Els cossos sortints oberts i en galeria es permeten a la façana posterior sempre que es respectin als plans límits de vol. Quan el cos sortint en galeria sigui a la planta baixa, podrà sobrepassar la profunditat màxima edificable en 1,50 m. com a màxim.

14. Garatges. Podrà aparèixer un cos d'edificació en planta baixa ocupant part del jardí davanter amb l'exclusiva finalitat de formar part del garatge de l'habitatge, d'acord amb les següents determinacions:



Pàgina 72

- L'ocupació serà fins a l'alineació de la façana. - Amplada màxima: 3,50 m.

- Aniran adossats a la mitgera i aparellats tal com s'especifica als plànols normatius de la sèrie

N3.

- El tancament perimetral de la coberta practicable del cos de garatge constarà d'una barana metàl·lica fins a una alçada mínima d'1,00 m. sobre el nivell de paviment del terrat i podrà tenir un ampit massís de 0,15 m. d'alçada com a màxim.

- La tanca de separació entre terrasses veïnes podrà ser, fins a 0,50 m. de l'alineació de carrer,

també metàl·lica o bé massissa, d'una alçada màxima d'1,80 m. Els 0,50 m. restants tindran el mateix tipus de barana especificat a l'apartat anterior.

15. Baixants.

Els baixants d'aigües pluvials de la coberta del cos principal de l'edificació, si van vistos, transcorreran per la façana al llarg de la mitgera on no se situen els garatges aparellats. Podran col·locar-se, bé un baixant per a cada parcel·la o bé un per a cada dues. En qualsevol cas, un cop fixat a la façana no perdran la verticalitat mentre transcorrin vistos.

16. Comptadors. Els comptadors hauran de situar-se o bé al pilastró mitger dels cossos de garatge o bé a la part massissa de la tanca del carrer; en qualsevol cas, aniran encastats als paraments de façana corresponents sense sobresortir del pla construït. El projecte d'edificació estudiarà llur integració a la composició de façana i al disseny de la tanca.

17. Coberta. La coberta serà obligatòriament inclinada a dues vessants, de teula, amb un pendent del 30%; en el cas que es vulgui canviar el tipus de coberta s'haurà de presentar un estudi de detall que afecti la totalitat del rengle.

18. La resta de paràmetres són els de la clau 4b.

N. Subzona 4b-2.

Es regeix pels mateixos paràmetres que la 4b-1, excepte algunes diferències en els cossos sortints de planta baixa, que són les següents: - Cossos sortints:

Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint a la façana del carrer. A la façana posterior es permet sobrepassar la línia d'edificació fins a un màxim de 3,00 m., només en planta baixa.

- Garatges: Queden inclosos dins de la planta baixa, sense admetre cossos sortints.

O. Subzona 4b-3.

1. Tipus d'ordenació: Edificació plurifamiliar. 2. Tipus de parcel·la: Única de 2.900 m².

3. Nombre màxim d'habitatges: 1 per cada 400 m² de parcel·la.



Pàgina 73

4. Usos permesos: Habitatge i garatges privats.

5. Ocupació màxima: 30%.

6. Edificabilitat màxima: 0,5 m² sostre/m² sòl.

7. Alçada reguladora màxima: 6 m. Planta baixa més planta pis.

8. Plantes soterrani: màxima una planta sota rasant.

9. Distància mínima a carrer: 3,00 m.

10. Distància mínima a veïns: 1/2 alçada edificació excepte els edificis existents que mantindran les distàncies actuals.

11. Distància mínima entre edificacions: 3,00 m.

12. Alçada màxima tanques entre edificacions: 1,50 m. (tractament vegetal).

13. Elements vinculants: Tots els grafiats en el plànol de la sèrie N3 i N4.

14. S'estableix com a vinculant el gàlib dibuixat en els plànols de les sèries N3 i N4, així com la resta de

paràmetres que es dibuixen en aquests plànols: línies d'edificació, tanques, vial d'accés, etc...

15. Cal mantenir la vegetació existent, amb l'estricta excepció dels arbres a eliminar a causa de les obres, que caldrà replantar, segons el plànol 3.0 del Pla Especial on es dibuixen els arbres a mantenir, a eliminar i a replantar.

P. Subzona 4b-4.

1. Parcel·lació: S'estableix la crugia mínima de 5,60 m. amidats al centre del cos d'edificació principal. 2. Tipus d'ordenació: Aïllada.

3. Tipus edificatori: Habitatge unifamiliar en planta baixa i un pis entre mitgeres.

4. Projecte: El projecte de les edificacions de cada rengle serà unitari.

5. Ocupació en planta: La definida als plànols de la sèrie N4.

6. Fondària: 12 m.

7. Alçada reguladora màxima: 6,50 m. corresponents a PB+1P.

8. Cada rengle tindrà ràfec unitari.

9. Soterrani.

Es permetrà una planta soterrani que podrà tenir una ocupació igual a la de la resta de les plantes, amb la possibilitat d'incrementar-la en 1,50 m. a la zona del jardí privat posterior, en tota l'amplada de la parcel·la, sempre que quedi totalment soterrada.

10. Cossos sortints: segons article 120,11. 11. Coberta.

La coberta serà obligatòriament inclinada a dues vessants, de teula, amb un pendent del 30%; en el cas que es vulgui canviar el tipus de coberta s'haurà de presentar un estudi de detall que afecti la totalitat del rengle



Pàgina 74

12. La resta de paràmetres són els de la clau 4b.

Q. Subzona 4b-5.

1. Parcel·lació.

La parcel·lació coincidirà amb la definida al plànol número 6 i 7, Parcel·lació i Ordenació de l'Edificació del PP Mestral, si bé es podrà subdividir en parcel·les més petites, sempre i quan la façana sigui més gran de 5,25 m.


Edificació d'habitatges unifamiliars arrenglerats. 3. Del projecte de les edificacions.

Es podran ordenar els volums d'acord amb tots els paràmetres establerts en aquesta normativa. Pels projectes edificatoris no unitaris d'un tram, serà obligatòria la redacció d'un Estudi de D'Ordenació volumètrica i per part dels promotors privats.

4. Gàlib edificatori.

El gàlib de les edificacions assenyalat al plànol número 6 del PP Mestral és el màxim, i en cap cas podrà ser ultrapassat.

5. Coberta.

La coberta serà plana, inclinada o bé mixta. La coberta podrà ser plana, inclinada o bé mixta. En tot cas, el tipus de coberta serà unitari per a tot el rengle, amb les característiques especificades en l'apartat corresponent de les determinacions comuns per a zones i sistemes de les ordenances del PP Mestral. En el cas que en el rengle hi hagin dos o més propietaris, la coberta serà unitària per a tot el rengle. En el cas que la coberta sigui inclinada, ho serà a dos vessants, amb un pendent màxim del 30%. L'espai interior de la coberta podrà destinar-se per a golfes. Les obertures de ventilació i il·luminació s'adaptaran als pendents de la coberta. La coberta podrà volar un màxim de 0,50 m. respecte del pla de façana, sempre que el canal de recollida d'aigües s'amagui en la coberta i ràfec. El ràfec tindrà un front màxim de 0,15 m. de gruix. Al vessant del jardí del darrera es podran inserir terrasses en la coberta, sense superar, però, el 30% de la superfície total d'aquesta part de la coberta. Aquestes terrasses es trobaran dins del gàlib màxim permès i no s'admetrà cap tipus de barana o element sobresortint del pla de coberta, a excepció d'elements d'instal·lacions comuns de l'edifici. les terrasses se separaran, com a mínim, 0,60 m. dels veïns i 1,20 m. del pla de façana. Per sobre del pla de coberta inclinada solament podran sobresortir els elements tècnics de les instal·lacions puntuals com son xemeneies, antenes, parallamps, etc... quedant amagats a les golfes els de dimensió i volum més important com dipòsits d'aigua, acumuladors, maquinària, caixes d'escala.


El pla de referència se situarà a la cota de la vorera en el punt mig de cada tram.



Pàgina 75

Aquesta cota es podrà ajustar a la rasant definitiva del carrer en aquest punt. 7. Graonat de l'edificació.

Cadascun dels rengles s'organitzarà sempre que es pugui en un sol tram i, per tant, tindrà ràfec unitari. En el cas que hagi de graonar-se a causa del pendent del carrer existent i que es tracti de més d'un propietari en el mateix rengle, aquest esglaonament s'haurà de definir mitjançant la redacció d'un estudi de detall o en el mateix esquema ordenador de la façana.


El nombre de plantes de cada edificació ve reflectida en el plànol número 6 i 7 -Parcel·lació i Ordenació de l'Edificació- i en el quadre de característiques del sòl privat del PP Mestral. Serà de PB+1PP+SC (40% de la planta coberta).


L'alçada reguladora màxima serà de 9,50 metres. L'alçada s'amidarà des del pla de referència. 10. Sostre edificable màxim.

El sostre edificable màxim per a cada parcel·la ve reflectit en el quadre de característiques del sòl privat del PP Mestral.

11. Planta baixa.

La cota de paviment de planta baixa se situarà entre dos plans situats a 0,60 m. per sobre i 0,60 m. per dessota del pla de referència.


Es permeten plantes soterrànies amb la mateixa ocupació de la planta baixa. Es permetrà un increment de les plantes soterrànies del 35% respecte la superfície de la planta baixa sempre que aquest increment resti totalment soterrat.


Queda prohibit qualsevol tipus de cos sortint tancat a totes les façanes. Els cossos sortints en galeria es permeten tan sols a les façanes posteriors, els oberts es permetran a la façana davantera, sempre que es respectin els plans límits de vol.


Es prohibeixen les gelosies, prefabricades de ceràmica i de formigó. L'alçada mínima serà d'un (1) metre.

15. Vol de ràfec.

El vol màxim de ràfec serà de 0,50 metres. 16. Garatges.

Es podran situar a les plantes soterrànies i a les plantes baixes, tot i preveient-se un mínim d'una plaça d'aparcament per habitatge.



Pàgina 76

També es pot fer un garatge individualitzat per a cada parcel·la i situar-se en semisoterrani. L'accés es produirà mitjançant una rampa individual per habitatge. El nivell de la cota de la planta baixa se situarà, tal i com queda definit en la normativa del PP Mestral, a una alçada màxima d'1,50 m. per sobre del pla de referència. En aquest cas, les rampes aniran aparellades.

17. Verd privat.

Els espais lliures de cada parcel·la tindran la consideració de verd privat, espai enjardinat comú per a ús de cada parcel·la o agrupació de parcel·les, i com a tal s'ordenarà amb arbrat i jardineria, en almenys el 80% de la seva superfície, de tal manera que no podrà pavimentar-se més del 20% de la superfície de verd privat de cada parcel·la. Conjuntament amb el projecte d'edificació, s'haurà de presentar el projecte d'ordenació de tots els espais no edificats. El manteniment d'aquests espais comunitaris privats es farà càrrec de la comunitat de propietaris de cadascuna de les illes o parcel·les, els quals estaran obligats a constituir aquesta entitat de conservació per al manteniment posterior de tots els espais verds privats.

18. Usos.

Es permeten els usos següents: - En planta baixa: garatges.

habitatges. oficines.

- En planta pis: habitatges. oficines.

- En planta soterrani: garatge.

magatzem.

Article 76. Zona 5. Cases unifamiliars aïllades

A. La zona de cases unifamiliars aïllades ordena aquells sectors d’edificació aïllada i habitatge unifamiliar que es troben a la perifèria de l’Arboç.

B. Es divideix en les següents subzones:

- 5a, parcel·la inferior a 400 m² - 5b, parcel·la entre 400 m² i 800 m².

- 5b1, cases unifamiliars aïllades provinents del PP Corrals (clau 4c del PGO que es revisa).

- 5b2, cases unifamiliars aïllades provinents del PP Santa Llúcia (clau 4c del PGO que es revisa).

- 5b3, cases unifamiliars aïllades provinents de la Modificació del PGO Bonsoms.

- 5b4, cases unifamiliars aïllades provinents de la Modificació del PGO Illa Priorat.

- 5c, parcel·la de 800 m² i més.

C. El Pla General vol millorar aquestes zones regulant llurs imatges sobre els carrers i l’aprofitament

vegetal dels jardins.



Pàgina 77

La regulació paramètrica vindrà referida especialment a la parcel·la i al carrer per a les parcel·les 5a, 5b i 5c.

D. Claus 5a, 5b i 5c.

1. Paràmetres referits a la parcel·la

a) El coeficient d’edificabilitat net serà de 0,6 m² st/m² sòl per a les parcel·les 5a; de 0,5 m² st/m² sòl per a les parcel·les 5b; i de 0,3 m² st/m² sòl per a les parcel·les 5c.

b) La grandària mínima de la parcel·la serà de fins a 400 m² per a les parcel·les 5a; de 400 m² per

a les parcel·les 5b; i de 800 m² per a les parcel·les 5c.

c) L’ocupació màxima serà del 40% per a les parcel·les 5a; del 30% per a les parcel·les 5b; i del 20% per a les parcel·les 5c.

d) L’edificació se separarà:

d.1) 3 metres a carrer, 3 metres a lateral i 3 metres a fons, per a les parcel·les 5a i 5b. d.2) 3 metres a carrer, 3 metres a lateral i 3 metres a fons, per a les parcel·les 5c. En parcel·les amb façana a carrers superiors a 20 metres, l’edificació es podrà situar sobre l’alineació oficial del carrer, sempre i quan quedin lliures els 2/3 de la façana de la parcel·la a carrer. De comú acord entre veïns podran aparellar-se dues edificacions veïnes.

e) Si es fan diferents cossos, la separació entre ells serà de com a mínim l’alçada del més alt.

2. Paràmetres referents al carrer:

a) Si una façana de l’edificació es col·loca sobre l’alineació oficial de carrer, ocupant màxim 1/3 de la façana de la parcel·la, aquella tindrà la consideració d’element de tanca, havent de mantenir les mateixes regles compositives que la tanca i quedant prohibit l’accés del carrer a l’edifici per aquesta façana.

b) A més, aquesta façana haurà de ser plana, sense volats i amb un màxim d’obertures del 20%

de la façana.

c) L’alçada reguladora l’edificació en fixa en 6 metres, corresponents a planta baixa màxima de i un pis, amb aplicació en la cota natural del centre geomètric de la parcel·la

3. Els usos admesos són: el residencial, que en aquest cas serà d’habitatges unifamiliars en filera, i el

de garatges privats.

E. Clau 5b1. 1. L'edificació, tant principal com auxiliar, se separarà 3 m. dels termenals. 2. La separació a l'alineació el carrer és obligatòria, de manera que la façana de l'edifici s'haurà de

situar en aquesta línia.

3. En cas de construir-se planta soterrani destinada a garatge, la rampa d'accés se situarà lateralment a l'edifici amb un pendent màxim del 20% excepte als 4 metres inicials que serà del 5%.

4. La disposició de les tanques al carrer s'adaptarà al pendent d'aquest, seguint els criteris indicats als

gràfics adjunts.



Pàgina 78

5. Els cossos auxiliars s'hauran de situar dins el gàlib màxim d'ocupació i no podran ultrapassar els 20 m² ni una alçada de 3 m.

6. La resta de paràmetres seran els de la clau 5b.

F. Clau 5b2.

1. Parcel·lació. S'estableix la superfície de parcel·la mínima de 300 m². El front mínim de parcel·la al carrer serà de 12,00 m.

2. Tipus d'ordenació de l'edificació. Es dóna llibertat a l'ordenació de l'edificació sempre que es respectin les distàncies mínimes als límits de la parcel·la. S'exceptuen les parcel·les que s'agrupen per aparellar dos habitatges. En aquest cas, podran acostar-se al límit per tal d'adossar les mitgeres.

3. Tipus edificatori. El tipus edificatori serà d'habitatge unifamiliar aparellat o aïllat, desenvolupat en dúplex (PB+1). Els habitatges podran ser aparellats quan es construeixin amb un projecte comú unitari.

4. Ocupació de parcel·la. L'ocupació màxima serà del 40% de la superfície de la parcel·la.

5. Separacions. Les separacions mínimes a carrer o a les partions seran de 3,00 m. amb l'excepció de la partió on se situï l'edifici aparellat, si és el cas.

6. Pla de referència. Coincidirà amb la cota de la vorera en el punt mig de cada parcel·la o parella de parcel·les.

7. Alçada reguladora màxima. Es fixa en 6,50 m. corresponents a planta baixa i una planta pis.

8. Planta baixa. La cota de paviment de la planta baixa se situarà obligatòriament dins del sector situat entre 0,60 m. per sobre i 0,60 m. per dessota del pla de referència.

9. Planta soterrani. Es permetrà una planta soterrani que podrà tenir una ocupació igual a la resta de les plantes.

10. Sostre edificable màxim. És el que en resulta per l'aplicació del coeficient d'edificabilitat neta de 0,85 m² st/m² sòl.

11. Edificacions auxiliars. No es permeten edificacions auxiliars que signifiquin una ocupació de la franja de 3,00 m. de protecció.



Pàgina 79

12. Coberta. La coberta podrà ser plana o bé inclinada, en el cas que sigui inclinada podrà ser a una, a dues o a quatre vessants. El pendent màxim en el cas de coberta inclinada serà del 30%.

13. La resta de paràmetres seran els de la clau 5b.

G. Clau 5b3.

1. Paràmetres referits a la parcel·la:

a) El coeficient d'edificabilitat net serà de 0,5 m² st/m² sòl. b) La grandària mínima de la parcel·la serà de 400 m².

c) L'ocupació màxima serà del 30%.

d) L'edificació se separarà de l'alineació oficial de carrer 3 metres i la meitat de l'alçada de la part

més propera de l'edificació a la partió. En parcel·les amb façana a carrers superiors a 20 metres, l'edificació es podrà situar sobre l'alineació oficial del carrer, sempre i quan quedi lliure els 2/3 de la façana de la parcel·la a carrer. De comú acord entre veïns podran aparellar-se dues edificacions veïnes.

e) Si es fan diferents cossos, la separació entre ells serà de com a mínim l'alçada del més alt.

2. Paràmetres referents al carrer: a) La tanca de parcel·la serà una de les que es recullen en l'Annex 1 d'aquestes Normes. b) Si una façana de l'edificació es col·loca sobre l'alineació oficial de carrer, ocupant 1/3 de la

façana de la parcel·la, aquella tindrà la consideració d'element de tanca, havent de mantenir les mateixes regles compositives que la tanca i quedant prohibit l'accés del carrer a l'edifici per aquesta façana.

A més, aquesta façana haurà de ser plana sense volats i amb un màxim d'obertures del 20% de la façana.

c) L'alçada reguladora màxima de l'edificació es fixa en 6 metres, corresponents a planta

baixa i una planta pis.

3. Els usos admesos són: el residencial unifamiliar i els garatges privats.

H. Clau 5b4. 1. La zona de xalets ordena aquells sectors d'edificació aïllada i vivenda unifamiliar que es troben a la

perifèria de l'Arboç. 2. El Pla General vol millorar aquestes zones regulant llurs imatges sobre els carrers i l'aprofitament

vegetal dels jardins. La regulació paramètrica vindrà referida especialment a la parcel·la i al camp.

3. Paràmetres referits a la parcel·la:

4. El coeficient d'edificabilitat net serà de 0,5 m² st/m² sòl.



Pàgina 80

5. La grandària mínima de la parcel·la serà de 400 m².

6. L'ocupació màxima serà del 30%.

7. L'edificació se separarà de l'alineació oficial del carrer 3 metres i la meitat de l'alçada de la part més

propera de l'edificació a la partió.

En parcel·les amb façana a carrers superiors a 20 metres, l'edificació es podrà situar sobre l'alineació oficial del carrer, sempre i quan quedi lliure els 2/3 de la façana de la parcel·la a carrer. De comú acord entre veïns podran aparellar-se dues edificacions veïnes.

8. Si es fan diferents cossos, la separació entre ells serà de com a mínim l'alçada del més alt. 9. Paràmetres referits al carrer:

10. La tanca de la parcel·la serà una de les que es recullen en l'Annex de les Normes de la Modificació

Puntual del PGO en l'Illa Priorat.

11. Si una façana de l'edificació es col·loca sobre l'alineació oficial de carrer, ocupant 1/3 de la façana de la parcel·la, aquella tindrà la consideració d'element de tanca, havent de mantenir les mateixes regles compositives que la tanca i quedant prohibit l'accés del carrer a l'edifici per aquesta façana.

A més, aquesta façana haurà de ser plana, sense volats i amb màxim d'obertures del 20% de la façana.

12. L'alçada reguladora màxima de l'edificació es fixa en 6 metres, corresponents a planta baixa i una

planta pis. 13. La façana mínima de parcel·la és de 15 metres i 3 metres de separació de veïns.

14. Els usos admesos són: el residencial unifamiliar, els garatges privats, les petites indústries i tallers.

15. Aquelles parcel·les que hagin estat conformades abans del planejament general i no disposin de la

superfície mínima de 400 m² per a ser edificable, ho podran ser sempre que s'adaptin a tots els paràmetres establerts per la Normativa Urbanística de la Zona 4 Xalets de la MPGO a l'Illa Priorat.

Article 77. Zona 7. Industrial aïllat. La zona d’illes industrials ordena illes senceres, o part d’elles, dedicades exclusivament a usos industrial i de magatzem. El POUM vol mantenir l’ús d’aquestes illes i assegurar-los els aprofitaments edificatoris necessaris per fer-ho possible. La zona industrial agrupa les següents subzones: - Gran indústria (Cristallera). 7-1:

- Zona Fabril: 7.1a - Edificacions i instal·lacions complementàries: 7.1b

- Industrial aïllada (CAMPESA). 7-2. - Industrial agrupada (FOIX): 7.3a (tipus I). - Industrial aïllada (FOIX): 7.3b (tipus II). - Carretera de Banyeres, polígon 10: 7.4.



Pàgina 81

L'ordenació es referirà als següents paràmetres: parcel·la, ocupació, alçada reguladora màxima, separacions, construccions auxiliars, índex d'edificabilitat neta, soterranis i espais lliures interns. A. Subzona 7-1. Cristallera. Disposicions comunes a les claus 7.1a i 7.1b.

1. Parcel·la.

a) La parcel·la mínima és l'existent amb les claus 7.1a i 7.1b, amb un sol establiment, i indivisible. b) Per a dividir la parcel·la i implantar-hi diversos establiments industrials serà necessari

desenvolupar un PMU amb les següents determinacions:

- Índex d'edificabilitat bruta: 0,6 m² st/m² sòl. - Cessions mínimes per a espais lliures i equipaments: 20%.

- Implantacions industrials amb baix consum d'aigua.

2. Soterranis i semisoterranis.

Es podran construir soterranis i semisoterranis sempre que quedin degudament justificats d'acord amb les necessitats de la indústria, i sempre que quedin garantides l'accessibilitat i les condicions de seguretat. L'alçada lliure interior serà com a mínim de 2,20 m. Queda prohibida la utilització de soterranis com a lloc de treball o habitatge.

A.1. Subzona 7.1.a. Zona frabril.

1. Sòl edificable destinat a tot tipus de construccions i instal·lacions necessàries per un assentament industrial.

2. Els paràmetres d'edificació són els següents:

Coeficient d'edificabilitat neta: 0,923 m² sostre/m² sòl. Ocupació màxima: 70%. S'admeten plantes soterrani en la totalitat dels sòls ocupats. Alçada màxima permesa: 15 metres. La separació mínima de les edificacions o les estructures de les instal·lacions al viari primari, excepte en els sòls que estiguin actualment edificats o en el cas que el vial primari tingui 12 o més metres d'ample, serà de 5 metres. Volum net màxim: 6 m3/m² sòl.

3. En el còmput d'altura màxima no s'inclou l'alçada de dimensions, antenes, aparells i instal·lacions especials, annexes a la indústria que no suposin increment de l'edificabilitat permesa.

4. Els espais no edificats només podran dedicar-se a aparcament, a vials secundaris, a àrees

d'emmagatzematge i a espais lliures.

5. Usos permesos: l'industrial, magatzem i el d'oficines annexes a la indústria.



Pàgina 82

A.2. Subzona 7.1.b. Zona d'edificacions i instal·lacions complementàries.

1. Sòl edificable destinat a construccions auxiliars de l'assentament industrial que no formen part de l'activitat productiva pròpiament dita.

2. Els paràmetres d'edificació són els següents:

Coeficient d'edificabilitat net: 0,923 m² st/m² sòl. Ocupació: 75% i la resta espai lliure. Altura màxima: 8 metres.

3. Usos permesos: oficines, administració, control, consergeria, magatzems, instal·lacions sanitàries, recepció, laboratoris, serveis i altres similars.

B. Subzona 7-2. CAMPESA.

1. Parcel·la.

a) La parcel·la mínima és l'existent, amb un sol establiment, i indivisible. b) Per a dividir la parcel·la i implantar-hi diversos establiments industrials serà necessari

desenvolupar un PMU amb les següents determinacions:

- Índex d'edificabilitat bruta: 0,6 m² st/m² sòl. - Cessions mínimes per a espais lliures i equipaments: 20%. Les cessions efectuades amb

anterioritat per als mateixos sistemes computaran a aquest efecte.

- Implantacions industrials amb baix consum d'aigua.

La superfície de la parcel·la existent és de 62.565 m².

2. Ocupació màxima: 65%.. 3. Alçada reguladora màxima: 15 m. en un 25% d'ocupació, i 9,50 m. en el 75% restant.

4. Separacions mínimes: Les edificacions se separaran 5 metres de tots els límits de la parcel·la.

5. Construccions auxiliars: igual que la subzona 7-1.

6. Intensitat neta de l'edificació: 0,65 m² sostre/m² sòl.

7. Soterranis i semisoterranis: igual que la subzona 7-1.

8. Espais lliures a l'interior de les parcel·les: els espais privats hauran de ser cuidats, i el seu

manteniment i conservació anirà a càrrec de la propietat. Es permetran en aquests espais els usos de:

a) Dipòsit de matèries primeres, productes intermedis o subproductes, productes acabats i

mercaderies, restant prohibida la construcció de sitges o similars. b) Estacions transformadores d’electricitat, estacions receptores de gas o similars.

c) Maniobra i aparcament de vehicles a l’aire lliure. Les marquesines s’integraran al màxim en la

configuració de l’espai lliure.



Pàgina 83

S’haurà de procedir a l’arbrat i enjardinat del perímetre de la parcel·la a fi de minimitzar l’impacte paisatgístic.

9. Usos: indústria separada, magatzem, i oficines vinculades o al servei de l’activitat industrial. S'autoritza un habitatge adscrit al servei de vigilància de les instal·lacions.

10. a) El polígon es troba a una distància relativament curta i un abocament, en cas de coincidir amb

precipitacions, arribaria a l'embassament ràpidament. Cal així preveure un control estricte de qualsevol emmagatzemament superior als 100 litres, amb cubetes de protecció al mateix emplaçament. Totes les noves activitats hauran d'instal·lar aquestes arquetes separadores de greixos per coalescència per tal que l'escorrentia pluvial arribi al torrent sense olis.

b) Es recomana també la instal·lació d'arquetes d'aquest tipus als col·lectors principals, per evitar

l'arribada d'olis al torrent. C. Subzona 7-3. Foix.

1. Parcel·la mínima: Tipus I: 800 m². Tipus II: 2.400 m².

2. Ocupació màxima: Tipus I: 80%. Tipus II: 60%.

3. Alçada reguladora màxima. 11 m. Aquesta alçada podrà superar-se si és necessari en funció del procés industrial, prèvia justificació a través de PMU de la necessitat, i amb aportació d'un estudi d'impacte ambiental. L’alçada reguladora es prendrà des del punt mig de l'alineació de la parcel·la al carrer principal fins al carener de la coberta.

4. Façana mínima: Tipus I: 12 m. Tipus II: 20 m. Façana mínima 100 m. en qualsevol cas.

5. Separacions mínimes: Les edificacions se separaran de l'alineació dels carrers 9 metres i 3 metres de la resta de límits de la parcel·la. Seran excepció, en el subtipus I, els llindars perpendiculars al front a carrer entre parcel·les d'igual qualificació, on pot edificar-se a mitgera.

6. Construccions auxiliars: Igual que la subzona 7.1 per al tipus II. Prohibides al tipus I. 7. Intensitat neta de l'edificació: 0,80 m² st/m² sòl. Les edificacions existents amb llicència del tipus I on

aquest paràmetre arribi fins a 0,80 m² st/m² sòl no es consideren volum disconforme.

8. Soterranis i semisoterranis: igual que la subzona 7.1.

9. Espais lliures a l'interior de les parcel·les: igual que la subzona 7.1.



Pàgina 84

10. Usos: Indústria agrupada i inferior per al tipus I, i separada i usos terciaris, restauració, comercial i religiós per al tipus II. Ambdós tipus admetran magatzem i oficines al servei de la pròpia activitat.

11. S'admet una única activitat per parcel·la al cas del tipus I. Al tipus II, si hi ha més d'una activitat,

s'exigirà:

a) Accés únic des del vial. b) Indivisibilitat registral i física de l'espai no edificable de la parcel·la, que ha de ser destinat a

circulació, aparcament, i càrrega i descàrrega, però en cap cas a magatzem a l'aire lliure.

c) Superfície mínima construïda per activitat: 400 m².

12. a) Els efluents d'aigües residuals industrials tindran la mateixa composició que les domèstiques.

b) Per tant, les indústries que poguessin abocar residus de tipus no domèstic hauran de procedir a la depuració prèvia.

c) Els claveguerons d'aigües residuals de les indústries disposaran d'una arqueta registrable des

del carrer, situada a la voravia en posició immediata a la façana.

d) El polígon es troba a una distància relativament curta i un abocament, en cas de coincidir amb precipitacions, arribaria a l'embassament ràpidament. Cal així preveure un control estricte de qualsevol emmagatzematge superior als 100 litres, amb cubetes de protecció al mateix emplaçament. Totes les noves activitats hauran d'instal·lar aquestes arquetes separadores de greixos per coalescència per tal que l'escorrentia pluvial arribi al torrent sense olis.

e) Es recomana també la instal·lació d'arquetes d'aquest tipus als col·lectors principals, per evitar

l'arribada d'olis al torrent. D. Subzona 7-4. Carretera de Banyeres.

1. Definició: Es defineix com a sòl urbà d'edificació industrial caracteritzat per l'agrupació de naus industrials en tres grans paquets, segons els plànols d'ordenació d'aquest POUM.

2. Condicions d'ús: S'admetran com a usos compatibles per aquesta zona els següents:

Els usos industrials amb l'excepció dels classificats com insalubres, nocius o perillosos en el reglament d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses. Tanmateix, podrà autoritzar-se pel Ple de la Corporació la ubicació de qualsevol activitat industrial, per motius d'interès local, econòmic o social, o de reubicació d'indústries preexistents en el terme municipal el dia de la data d'aprovació inicial al Pla, quan en l'expedient instruït es garanteixi l'eliminació de la seva perillositat per la salut humana, i pel mitjà agrícola de l'entorn. L'Ajuntament sol·licitarà aval suficient per garantir l'efectiva instal·lació de les mesures correctores que en cada cas es determinen.

3. Edificabilitat: L'edificabilitat neta és de 1,20 m² st/m² sòl. L'edificabilitat de cada parcel·la ve definida per l'ocupació que determina aquest Pla en els plànols d'ordenació de la sèrie N3 i N4. Qualsevol modificació haurà de mantenir els estàndards establerts de superfície i es justificarà mitjançant un estudi de detall que haurà de ser aprovat per l'Ajuntament. Es consideraran, a efectes d'edificabilitat, els altells o plantes que siguin trepitjables, situades per sobre de la rasant.



Pàgina 85

4. Ocupació: Donat que gran part de la zona està edificada, i que es defineix l'edificabilitat buscant una major uniformitat dels cossos edificats; els estàndards d'ocupació venen determinats en cada cas per l'ordenació que es planteja, amb acotació de l'ocupació màxima, en els plànols de les sèries N3 i N4. L'ocupació màxima de cada parcel·la es fixa en el 70% de la seva superfície.

5. Separacions: Es mantindran les alineacions establertes als plànols de les sèries N3 i N4, essent d'obligat compliment la separació de 5,00 m. del vial paral·lel al FF.CC.

6. Alçada: L'alçada de les naus, corresponents a Planta Baixa únicament serà:

a) L'actual pel que fa a naus existents. b) 8 m. fins inici de coberta per a les naus de nova planta. El pendent de la coberta no superarà el

15%.

Dins d'aquest volum s'admeten entreplantes o altells que comptabilitzaran a efectes d'edificabilitat màxima.

7. Edificis auxiliars: No es consideren edificis auxiliars els destinats a emmagatzematge i/o procés de fabricació i/o altells i oficines. Es consideren auxiliars: a) Els coberts per aparcaments de vehicles sempre que siguin totalment oberts. b) Els dipòsits, tancs, etc. que intervenint en l'ús específic de la nau, sigui recomanable que

mantinguin una separació amb ella per raons de seguretat.

Aquestes edificacions hauran de respectar unes separacions amb vials de 3 m. com a mínim i no podran superar l'alçada de 4,50 m.

Article 78. Zona 8. Dotacions i serveis. A. Definició.

1. Comprèn les àrees urbanes destinades a dotacions i serveis de caràcter privat, clau 8. 2. Inclou les àrees urbanes d’activitats relacionades amb el turisme, lúdiques, dotació cultural. Pot

incloure habitatge assistit i allotjament col·lectiu, tot de titularitat privada. No inclou les àrees de titularitat pública, que queden adscrites al sistema d’equipaments d’habitatge de dotació pública.

B. Condicions d’ordenació i ús.

1. El sistema d’ordenació preferent és el d’edificació aïllada, si bé es respecten les ordenacions preexistents de les edificacions incloses en el catàleg de patrimoni històric arquitectònic.

2. Les condicions d’ús i d’ordenació s’assimilaran a les que es defineixen en el Sistema d’equipaments

comunitaris. C. Subzona 8-1 La Giralda.

8-1 Equipament privat La Giralda: es divideix en dues subzones. La clau 8-1 admet els usos educatiu, socio-sanitari, esportiu, cultural i recreatiu, i, a més, l'hoteler (exclosos aparthotels), restauració i comercial, aquest últim al servei dels anteriors.



Pàgina 86

Les condicions per a la clau 8-1 es divideixen en:

- Àmbit consolidat, edificabilitat 0,60 m² st/m² sòl en les condicions resultants del seu PMU en tràmit. - Àmbit no consolidat (incorporat per aquest POUM): edificabilitat 0,30 m² st/m² sòl, a concretar-ne la

ubicació mitjançant PMU que es redactarà amb les següents condicions:

a) L'àmbit ocupat actualment per vinya es preservarà d'edificació i, en lo possible, s'hi mantindrà la vinya.

b) L'edificació a organitzar a la resta del sòl destinat a equipament serà de poca alçada contribuint

a realçar la posició de la Giralda.

c) S'hi resoldrà al màxim possible el problema del propi aparcament. Article 78bis. Zona 9. Verd privat. A. Definició:

Està constituït pels espais contigus a edificacions que per la seva qualitat paisatgística, de vegetació, funcional o en relació a aquelles, convé protegir, o integrats en un ambient o entorn a preservar. És finalitat del Pla assegurar la continuïtat de les característiques actuals d'aquests terrenys.

B. Condicions d'edificació:

No és permesa cap tipus d'edificació en aquesta zona, tret de l'existent.

C. Condicions d'ús:

No es podrà variar sota cap concepte l'ús d'espai verd d'aquesta zona.

SECCIÓ TERCERA. POLÍGONS EN SÒL URBÀ Article 79. Definició i objectius. 1. Compren unitats de sòl urbà, en general de petita dimensió, on, per a poder concedir llicències

d’edificació, és necessari prèviament procedir al desenvolupament de projectes de reparcel·lació i/o urbanització, o bé aquell on, per a assolir la condició de solar, es requereix desenvolupar Plans de Millora Urbana. Aquest darrer tipus de sòl té la consideració d'urbà no consolidat.

2. Aquests polígons procedeixen del PGO que es revisa, en tant que no s’han desenvolupat, i el POUM els

manté intocats o amb modificacions tendents a facilitar-ne l’execució; o bé són definits de bell nou pel POUM per completar la trama urbana de l'Arboç, acomplint les operacions de rehabilitació, reforma interior, remodelació urbana, transformació d'usos i altres indicades a l'article 68 de la LUC; i obtenir en els casos de sòl urbà no consolidat les adequades cessions per a sistemes locals i en concepte d'aprofitament urbanístic, i les exigències de construcció d'habitatges de protecció pública.



Pàgina 87

Article 79bis. Sistema d’ordenació i condicions d’edificació i ús. 1. Als plànols d’ordenació de la sèrie 3 s’hi fixa la zonificació de cada polígon, en els casos de sòl urbà

consolidat; i l'índex d'edificabilitat bruta, i ús global, per als de sòl urbà no consolidat. 2. En cap cas el nombre de plantes pot superar PB+3P. 3. D’acord amb l’article 122 del Reglament de la L.U., Decret 305/2006 de 18 de juliol, i degut a que les

infraestructures de serveis urbanístics de l’Arboç han arribat al seu límit de capacitat, tots els polígons i sectors de desenvolupament urbanístic derivat delimitats en aquest POUM participaran en el cost de les noves infraestructures o ampliacions (servei d’aigua i depuració d’aigües residuals entre d’altres) en proporció l’aprofitament urbanístic homogeneïtzat del polígon o sector corresponent. S'exclouen d'aquesta consideració els polígons 3, 7A a 7N, 8, 14 i 17A i B per tractar-se d'àmbits ja urbanitzats, i el 13 per no aportar edificabilitat.

A aquest efecte es delimita un àmbit d’actuació comú i específic pel finançament de grans infraestructures que abasta tots els polígons i sectors previstos en el present POUM.

4. En les despeses d’urbanització a repercutir en els polígons o sectors es contemplarà la urbanització acabada dels espais lliures públics i el sòl destinat a equipaments es deixarà esbrossat, es realitzarà l’explanació i neteja del terreny, es deixarà la previsió de les infraestructures de serveis a peu de parcel·la amb les característiques tècniques necessàries per l’equipament que es tingui d’implantar. El solar es deixarà tancat.

5. Respecte al sanejament, tant si l’EDAR té capacitat suficient com si no la té, tal com està establert a la

LUC, el promotor haurà d’assumir els costos econòmics de la seva part proporcional d’inversió per a totes les infraestructures del sistema de sanejament: col·lectors en alta, estacions de bombament, tancs de retenció, fases de tractament de la depuradora i l’emissari terrestre i/o submarí.

6. L’apartat 6.4. del PSARU 2005, dintre del subapartat “Sanejament de creixement urbà”, preveu la

subscripció d’acords voluntaris entre l’Administració amb competències urbanístiques, l’Agència Catalana de l’Aigua i els propietaris per tal de formalitzar el compromís de col·laboració en matèria de sanejament dels creixements urbanístics, amb la finalitat d’executar el sanejament amb les adequades condicions per a que pugui ser recepcionat per l’Ajuntament. Només pels casos en què l’objecte del Conveni és l’ampliació d’una EDAR existent i per al sanejament d’aigües residuals domèstiques, s’acceptarà que, provisionalment i fins que no s’hagi ampliat la capacitat de l’EDAR de l’Arboç i Castellet i la Gornal, mitjançant la formalització de l’esmentat conveni, l’EDAR treballi per sobre de la seva capacitat.

7. Pel que fa als polígons industrials, s’haurà de preveure la construcció d’una EDAR pròpia, per la qual

cosa s’haurà de disposar d’una superfície per a la seva construcció, independentment de si la depuradora pública actualment té capacitat suficient, ja que la possible connexió futura no es pot garantir actualment.



Pàgina 88

Article 80. Llistat de polígons i calendari per HPP. 1. Són els següents:

S. POLÍGONresidencial industrial altres i.e.b. núm. hab. esp. lliures equipaments vialitat altres total cessions

SÒL URBÀ m2 < % < % < % m2/m2 m2/Hge. % % % %POLIGON 1. JARDINS DE LA PANXITA 16.700 55% 0,76 159 22,0% 20,0% 45,0%POLIGON 2. CÀRNIQUES BUNDÓ 3.470 50% 1,00 44 40,0% 10,0% 50,0%POLIGON 3. TALLAT-CENTRE 1.200 55% 1,66 25 45,0% 45,0%POLIGON 4. CAMI DEL PAPIOL 7.880 65% 0,50 39 20,0% 10,0% 35,0%POLIGON 5. CAMP DE FUTBOL 40.880 50% 0,50 231 10,0% 20,0% 15,0% 50,0%POLÍGON 7_A. TALLERS DE SANTA LLÚCIA 2.160 1,50 41POLÍGON 7_B. TALLERS DE SANTA LLÚCIA 2.190 1,50 41POLÍGON 7_C. TALLERS DE SANTA LLÚCIA 2.340 1,50 44POLÍGON 7_D. TALLERS DE SANTA LLÚCIA 1.230 1,50 23POLÍGON 7_E. TALLERS DE SANTA LLÚCIA 1.290 1,50 24POLÍGON 7_F. TALLERS DE SANTA LLÚCIA 1.210 1,50 23POLÍGON 7_G. TALLERS DE SANTA LLÚCIA 1.280 1,50 24POLÍGON 7_H. TALLERS DE SANTA LLÚCIA 1.610 1,50 30POLÍGON 7_I. TALLERS DE SANTA LLÚCIA 1.600 1,50 30POLÍGON 7_J. TALLERS DE SANTA LLÚCIA 1.810 1,50 34POLÍGON 7_K. TALLERS DE SANTA LLÚCIA 1.240 1,50 23POLÍGON 7_L. TALLERS DE SANTA LLÚCIA 1.130 1,50 21POLÍGON 7_M. TALLERS DE SANTA LLÚCIA 2.620 1,50 49POLÍGON 7_N. TALLERS DE SANTA LLÚCIA 2.750 1,50 52POLÍGON 8. LA LLACUNETA I 2.330 0,80 12POLÍGON 9. LA LLACUNETA II 9.960 55% 0,25 23 20,0% 5,0% 5,0% 45,0%POLÍGON 10. CARRETERA DE BANYERES 63.210 58% 0,70 11,0% 4,0% 27,0% 42,0%POLÍGON 11. CTRA DE BANYERES SUD 94.510 65% 0,50 10,0% 5,0% 35,0%POLIGON 12. C/. BELLESGUARD 6.980 100% 0,08POLIGON 13. ILLA PAU SICART 6.380POLIGON 14. CASETES DE PUIGMOLTÓ 12.250 100% 0,17 14POLIGON 15. COOPERATIVA 22.031 1,36 275POLIGON 16. LA GIRALDA 14.950 71% 0,50 15,0% 10,0% 29,0%POLIGON 17_A. CARRER DEL NORD 1.790 1,50 34POLIGON 17_B. CARRER DEL NORD 1.890 1,50 35POLIGON 18. ESGLESIA 566 2,29 17POLIGON 19. DEL SOL 1.270 1,97 32POLÍGON 20. CORRALS (ILLES A+B) 14.288 59% 1,36 177 24,0% 17,0% 41,0%POLÍGON 21. BONSOMS 8.590 67% 0,78 41 11,0% 5,5% 16,5% 33,0%POLÍGON 22. RAMBLA GENER 1.150 40% 0,67 9 20,0% 20,0% 60,0%POLÍGON 23. CARRER BOLEDA 804 0% 1,88

Sol públic (m2)Sòl privat (m2)

2. La previsió d'HPP als polígons de densitat nominal inferior a 25 hbg./ha. podrà fer-se fora del polígon. 3. Les densitats figuren a les corresponents fitxes (Annex 2). 4. Calendari per als habitatges de protecció pública.

Cal distingir entre els de promoció pública i els de promoció privada. Respecte dels primers, un cop efectuada la corresponent reparcel·lació i inscrits els terrenys a nom de l'Ajuntament, aquests s'incorporen al patrimoni municipal de sòl i d'habitatge, d'acord amb l'article 156,2 de la LUC. A partir d'aquest moment, el gestor d'aquest patrimoni cercarà la fórmula més efectiva per a l'execució de les obres -actuació directa, conveni amb l'INCASOL, cessió (article 159 LUC9, alienació (art. 160 i 161 LUC)- de manera que el termini entre la incorporació al patrimoni i l'inici de les obres de construcció no superi els tres anys. En quant als de promoció privada, es garantirà que la seva totalitat estigui construïda en un termini màxim de quatre anys a partir de la recepció per part de l'Ajuntament de les obres d'urbanització. El planejament derivat incorporarà un calendari que, a més, asseguri que els HPP i HPC es construeixin, com a mínim, al mateix ritme que els HRLL.



Pàgina 89

TÍTOL V. REGULACIÓ DEL SÒL URBANITZABLE. CAPÍTOL 1. DISPOSICIONS GENERALS. Article 81. Definició i objectius. Constitueixen el sòl urbanitzable de l’Arboç els terrenys que el POUM ha considerat necessaris i adequats a fi de garantir el desenvolupament urbanístic sostenible del municipi. Article 82. Desenvolupament i normativa aplicable. 1. Es durà a terme mitjançant Plans Parcials Urbanístics per a cada sector delimitat, els quals contindran

les determinacions i la documentació que especifiquen els articles 65 i 66 de la LUC. 2. Als sectors que disposen de Pla Parcial aprovat definitivament els hi serà d’aplicació la seva pròpia

normativa o ordenança, excepte en allò que resulti contradictori amb les presents NNUU (com poden ser les alçades reguladores i alçades lliures), en quin cas s’aplicaran aquestes.

3. El model de mobilitat s’ajustarà als principis de moderació de la circulació, on es pretén promoure els

models de desplaçaments més sostenibles a fi de defensar els valors de qualitat de vida i mediambientals de la població.

4. Són d’aplicació els apartats 4, 5 i 6 de l’anterior art. 79. Article 83. Reserves per a sistemes locals, sistemes generals adscrits i per a habitatge de protecció pública. 1. El Pla d’Ordenació fixa per a cada sector el sòl destinat a espais lliures i dotacional, segons la posició

urbana, les necessitats funcionals, els requeriments paisatgístics i les condicions naturals dels terrenys, atenent tant a les necessitats del sector com a les del conjunt del municipi, atès que les reduïdes dimensions d’aquest, no permeten una segregació conceptual radical entre sistemes generals i locals.

2. Llevat d’indicació en contrari, s’entendrà que les cessions per sistemes locals són les mínimes

establertes per la Llei d’Urbanisme de Catalunya i que l’excés, fins a les exigides per la fitxa de cada sector, tenen caràcter de sistemes generals.

3. Els plans parcials urbanístics vetllaran per tal que els sistemes locals i generals es potenciïn mútuament

i amb aquesta finalitat es procurarà agrupar les superfícies dotacionals i d’espais lliures quan es consideri que l’agrupació incrementa l’eficiència de l’ús del sòl.

4. D’acord amb la Llei d’urbanisme, s’aplicarà a aquests sòls el règim de cessió gratuïta, sense perjudici de

l’ocupació directa o expropiació anticipada dels sistemes generals, si escau. 5. Els PPU determinaran la localització concreta de les reserves per a la construcció d'habitatges de

protecció pública, d'acord amb les previsions de la LUC, i han de preveure els terminis obligatoris per a l'inici i per a l'acabament de la construcció d'aquests habitatges.

6. Per tal de fer front a les noves infraestructures o ampliacions referides en l’article 79.3 d’aquestes

Normes, serà d’aplicació pels polígons i sectors de desenvolupament urbanístic derivat el que allí es determina. L’Ajuntament executarà les grans infraestructures mitjançant reparcel·lació econòmica entre tots els polígons i sectors. Aquells que es desenvolupin amb anterioritat hauran de garantir la seva participació davant de l’Ajuntament.



Pàgina 90

7. Calendari per als habitatges de protecció pública.

Cal distingir entre els de promoció pública i els de promoció privada. Respecte dels primers, un cop efectuada la corresponent reparcel·lació i inscrits els terrenys a nom de l'Ajuntament, aquests s'incorporen al patrimoni municipal de sòl i d'habitatge, d'acord amb l'article 156,2 de la LUC. A partir d'aquest moment, el gestor d'aquest patrimoni cercarà la fórmula més efectiva per a l'execució de les obres -actuació directa, conveni amb l'INCASOL, cessió (article 159 LUC9, alienació (art. 160 i 161 LUC)- de manera que el termini entre la incorporació al patrimoni i l'inici de les obres de construcció no superi els tres anys. En quant als de promoció privada, es garantirà que la seva totalitat estigui construïda en un termini màxim de quatre anys a partir de la recepció per part de l'Ajuntament de les obres d'urbanització. El planejament derivat incorporarà un calendari que, a més, asseguri que els HPP i HPC es construeixin, com a mínim, al mateix ritme que els HRLL.

Article 84. Llistat de sectors. 1. El llistat dels sectors en sòl urbanitzable delimitat figura al següent quadre:

S. SECTORresidencial industrial altres i.e.b. núm. hab. esp. lliures equipaments vialitat altres total cessions

SÒL URBANITZABLE m2 < % < % < % m2/m2 m2/Hge. % % % %SECTOR A. LA PEDRERA 100.777 79% 0,30 10,0% 5,0% 5,0% 21,0%SECTOR B. POU DOLÇ 29.890 40% 0,50 187 20,0% 5,0% 15,0% 60,0%SECTOR C. SANTA LLUCIA SUD 72.350 40% 0,60 543 15,0% 15,0% 10,0% 60,0%SECTOR D. MESTRAL 70.927 40% 0,40 248 21,0% 16,0% 19,0% 4,0% 60,0%SECTOR E. CAMÍ DE LA GORNAL 61.750 40% 0,70 541 10,0% 10,0% 25,0% 55,0%SECTOR F. TERRACUQUES 93.860 60% 0,50 10,0% 5,0% 15,0% 40,0%SECTOR G. DE LA LLACUNETA 44.630 50% 0,60 10,0% 20,0% 15,0% 50,0%SECTOR H. CAMI XIC 119.150 65% 0,50 10,0% 5,0% 15,0% 35,0%SECTOR I. DEL LLAC 33.880 60% 0,25 25,0% 0,0% 10,0% 40,0%SECTOR J. CAN VIES 306.610 60% 0,60 15,0% 15,0% 5,0% 40,0%SECTOR K. ESTACIÓ 34.380 55% 0,55 10,0% 5,0% 15,0% 45,0%

Sol públic (m2)Sòl privat (m2)

2. La previsió d'HPP als sectors de densitat inferior a 25 hbg./ha. Podrà fer-se fora del sector. 3. Les densitats figuren a les corresponents fitxes (Annex 2).



Pàgina 91

TÍTOL VI. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE. Article 85. Definició, finalitat i tipus. 1. El sòl no urbanitzable comprèn els àmbits del territori delimitats per aquest Pla d’Ordenació com a àrees

en les quals no es permeten els processos d’urbanització compacta i de caràcter urbà, amb la finalitat d’assegurar la continuïtat de les condicions actuals naturals, i la preservació dels valors paisatgístics del territori.

2. Es diferencien els següents tipus de sòl no urbanitzable:

A1 Agrícola. A2 Agrícola d'interès paisatgístic identitari. A3 Agrícola de protecció de la riera de Marmellar. A4 Serveis privats (correspon a la zona de les caravanes i les benzineres, a l'entrada del polígon el

Foix). A4-J Serveis privats, camp Joliu. B1 Forestal de protecció. B2 Forestal d'explotació de la pedrera. C1 Protecció de ribera. C2 Forestal de ribera.

3. Els propietaris de sòl no urbanitzable tenen el dret d’usar, gaudir i disposar de llur propietat, d’acord amb la naturalesa rústica dels terrenys, sempre sota els imperatius derivats del principi d’utilització racional dels recursos naturals i dins dels límits establerts per la llei, pel planejament i per la legislació sectorial.

Article 86. Desenvolupament del Pla. Plans Especials Urbanístics. 1. Les determinacions que conté aquest Pla sobre el sòl no urbanitzable, sens perjudici de la seva

immediata aplicació, poden ser desenvolupades mitjançant plans especials urbanístics, els quals tindran les finalitats següents:

a) La protecció d’espais fluvials i recursos hidrològics. b) La millora d’àmbits rurals.

c) La regulació de les masies i cases rurals a les que es refereixen el Catàleg de les masies i cases

rurals, i l’inventari d’edificacions en sòl no urbanitzable.

d) La protecció i regeneració de conreus i espais forestals.

e) La protecció i regeneració del paisatge i dels béns naturals i culturals.

f) La promoció i el desenvolupament agrícola, ramader i forestal.

g) La protecció i la millora de les vies i camins rurals.



Pàgina 92

h) I d’altres finalitats anàlogues. 2. Els plans especials urbanístics no poden alterar les determinacions del Pla d’ordenació, excepte per a

regular més adequadament les condicions d’edificació i d’ús, i realitzar ajusts justificats entre les zones del sòl no urbanitzable.

3. Justificadament, l’Ajuntament pot delimitar altres PEU que en la seva redacció s’ajustin als objectius i

determinacions del POUM. 4. El municipi de l'Arboç és termener amb el Parc del Foix. En virtut de l'article 29 de la L 12/85 d'Espais

Naturals, qualsevol activitat que en el futur es programés a l'entorn d'un espai natural protegit que fos susceptible de provocar alguna alteració en el mateix, hauria de comptar amb l'informe favorable de l'òrgan gestor d'aquest.

Article 87. Vies rurals i tanques. 1. No poden obrir-se nous camins, vies rurals, pistes forestals o qualsevol altre tipus de vialitat si no està

expressament prevista en aquest Pla d’Ordenació, o en els plans especials urbanístics que en sòl no urbanitzable poden desenvolupar-lo, o en els plans o programes sectorials de l’Administració competent en matèria d’agricultura o de medi ambient.

2. No pot modificar-se tampoc el traçat en planta ni el perfil longitudinal i transversal dels camins i vies

rurals sense la corresponent llicència municipal. Tota modificació de perfils haurà de tenir especial cura de les condicions paisatgístiques, i de reduir l'impacte visual i sonor sobre les masies properes al camí.

3. Per a l’aplicació d’aquesta Normativa es consideren dos tipus de camins a protegir:

a) Camins principals. Són camins de caràcter rural utilitzats pels vehicles i maquinàries agrícoles, i també per interconnexió entre urbanitzacions. També són utilitzats per ciclistes i vianants. El seu ample mínim és de 6,00 m. La limitació de velocitat adequada ha de quedar clara al llarg del camí. El tipus de pavimentació que s’adopti ha de garantir que l’aigua de pluja sigui conduïda a la capa subàlvea, sigui per la pròpia filtració del terreny, sigui per procediments més sofisticats. Es considera el sauló piconat com un paviment adequat, tot i que un tractament asfàltic és admissible als més transitats.

b) Camins secundaris rurals per a vianants i ciclistes.

Admeten, a més, el pas de vehicles rodats en el cas de possibles emergències, i sens dubte el de maquinària agrícola. Són el fruit de recuperació d’antics camins que pels seus traçats, situacions, recorreguts i morfologia configuren una imatge pròpia cultural. El paviment ha d’ésser natural: pedra, sauló, altre tipus de terra, etc… El seu ample mínim és de 4,00 m. La urbanització es reduirà a la formació de cunetes i regatons transversals alternats, així com la seva conservació.



Pàgina 93

4. Es defineix una àrea de protecció de dotze metres a banda i banda de l’eix de tots els camins. En aquesta àrea no es poden fer construccions o edificacions, però sí les tasques pròpies de l’activitat agrícola.

5. Les franges de fins dos metres d’amplada situades a partir de cadascuna de les dues arestes dels

camins, independentment de que pertanyin a la xarxa principal o a la secundària i malgrat no estar delimitades en els plànols d’ordenació corresponents, són declarades d’utilitat pública per aquest Pla d’Ordenació, i en qualsevol moment es pot acordar la necessitat de la seva ocupació. Per tant, l’Ajuntament de L'Arboç pot adquirir-les totalment o parcial mitjançant expropiació forçosa i amb el pagament de la indemnització adient, amb la finalitat de destinar-les a la millora de l’ambient rural (plantació d’arbrat o de vegetació, tasques de condicionament, etc…).

6. Com a regla general no s'admeten tanques. Quan, en funció del tipus d'ús del terreny, o altres motius

justificats, siguin necessàries, les tanques que donin a camins i vials hauran de reunir les condicions següents:

a) No s’admeten tanques opaques. b) S’admeten tanques calades en el cas de granges i habitatges a la distància definida a l'anterior

apartat 5. Per tant, se situaran com a mínim a 5 m. des de l'eix en els camins principals, i a 4 m. en els secundaris.

c) Quan hi hagi desnivell entre el camí i el terreny on s'hi situen les tanques, aquestes s’hauran de

separar:

- Quan el terreny estigui per sobre del camí, una distància igual a l’addició de la distància prevista amb caràcter general i de la meitat de l’altura del desnivell.

- Quan el terreny estigui per sota del camí a una distància igual a l’addició de la distància prevista

amb caràcter general i de l’altura del desnivell. 7. Es construiran amb filats metàl·lics, i materials adequats a l'entorn on se situen. Permetran el pas de

petits mamífers. 8. L'alçada màxima de les tanques sobre el costat de més cota serà de 1,50 m. S'admeten les tanques de

pedra que permetin el pas de petits mamífers, amb una alçada màxima de 50 cm. sobre el costat de més cota, amb un complement de filat metàl·lic d'un metre més. Les regles sobre construcció de tanques s’apliquen també a les torres d’electricitat a construir en terrenys confrontants als camins. Els pals elèctrics i telefònics se situaran a una distància de 6 m. de l’eix del camí. Si hi ha desnivell superior s’hauran de col·locar en el nivell del camí i si és inferior haurà de tenir alçària suficient.

Article 88. Ordenació de les aigües. 1. Queda totalment prohibit abocar residus agraris, industrials o urbans a la llera dels cursos d’aigua,

torrents o rieres, sèquies, canals de reg, etc... o al sòl de forma incontrolada. 2. L’administració, en compliment de la Llei d’Aigües i de la legislació sectorial vigent, vetllarà per què no

es produeixin abocaments d’aigües residuals de granges, habitatges i indústries als llocs esmentats. 3. Es consideren infraccions d’especial gravetat els abocaments que puguin contribuir a la contaminació de

les aigües continentals.



Pàgina 94

Article 89. Parcel·lacions urbanístiques i segregacions. 1. Es considera parcel·lació il·legal tota aquella que faciliti o tingui per finalitat facilitar la construcció

d’edificacions o usos que no estiguin permesos en sòl no urbanitzable.

Queden prohibides les parcel·lacions, divisions o segregacions de terrenys, en tots els casos previstos en els articles 183 a 188 de la LUC. També resta prohibida quan la finca no tingui accés directe a les carreteres, vies rurals, pistes forestals i resta de vialitat de domini públic. No són possibles parcel·lacions, divisions o segregacions que originin finques amb superfícies inferiors a les previstes en el planejament.

2. Als efectes de l’aplicació del que disposa l’apartat anterior, s’estableix especialment el següent:

a) Es consideren incorporats a la documentació d’aquest Pla els corresponents plànols cadastrals i de carreteres, camins, vies rurals i pistes forestals existents amb anterioritat a l’aprovació d’aquest Pla.

b) És preceptiva la sol·licitud de llicència municipal per a la realització de parcel·lacions, divisions o

segregacions en qualsevol indret del terme municipal, sigui quina sigui la seva qualificació urbanística.

3. La parcel·la mínima en sòl no urbanitzable de caràcter agrícola és la prevista en el Decret 169/1983,

regulador de les unitats mínimes de conreu (4,5 ha. a secà i 1 ha. a regadiu), o en la norma que la substitueixi. Per al de caràcter forestal és de 25 ha. Les divisions o segregacions per sota de la unitat mínima de conreu resten prohibides, fins i tot si es pretengués destinar la finca a horts familiars, amb l'excepció d'allò que preveu la L 19/95, de modernització de les explotacions agràries on es permet fer segregacions de finques per sota de la unitat mínima de conreu per incorporar-les a finques col·lindants sempre que les dues finques tinguin una superfície superior a la mínima.

4. En quant a les mesures a complir respecte a la indivisibilitat de les finques i la prohibició de parcel·lació,

s'indica expressament la consideració d'il·legal a efectes urbanístics, de tota divisió o segregació que faciliti o tingui per finalitat facilitar la construcció d'edificacions o usos que no estiguin premeres en sòl no urbanitzable. Es fa constar que l'únic organisme competent en l'autorització de segregacions de finques rústiques per davall de la unitat mínima de conreu, amb la finalitat de la seva inscripció en el Registre de la Propietat, és el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

Article 90. Ús d’habitatge. Aquest Pla d’Ordenació estableix amb caràcter general i d’acord amb els articles 47 i 50 de la LUC la prohibició de construccions destinades a nou habitatge no vinculat a activitat rústica en general en tot el sòl no urbanitzable, i admet únicament la conservació, la millora, la reforma, i en el seu cas l’ampliació de l’existent en el moment de l’entrada en vigor del Pla. Article 91. Protecció contra incendis. De conformitat amb el que disposa el Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, les urbanitzacions i les edificacions residencials, les activitats que comportin risc manifest d’incendi o explosió, i les edificacions permanents o temporals amb un aforament superior a 100 persones emplaçades en àrees forestals o amb vegetació abundant, han de complir les següents condicions mínimes: 1. El manteniment d’una franja perimetral de 25 metres permanent lliure de vegetació baixa i arbustiva,

amb la massa forestal aclarida i les branques baixes esporgades.



Pàgina 95

2. La disponibilitat de dues vies públiques distintes, d’accés i sortida, amb comunicació amb la trama urbana del municipi o carretera asfaltada. Aquestes vies públiques tindran com a mínim la consideració de camins rurals almenys un d'ells de tipus a) establert a l'anterior article 224,3.

Article 92. Actuacions d’interès públic i altres actuacions. 1. En sòl no urbanitzable poden admetre’s actuacions específiques d’interès públic que s’hagin d’emplaçar

en el medi rural. Aquestes actuacions són les previstes en l’article 47.4. de la LUC. Cal seguir en aquest supòsit el tràmit de l’article 48 de la LUC (aprovació de la Comissió Territorial d’Urbanisme, prèvia informació pública convocada per l’Ajuntament, i posterior llicència urbanística municipal), tret que existeixi un pla especial previ que habiliti aquestes actuacions.

2. També han de seguir els tràmits de l’article 48 de la LUC, les actuacions següents:

a) Construccions per activitats agrícoles, d’explotació de recursos naturals o rústiques en general. Tanmateix, poden excepcionar-se d’aquesta tramitació, i sotmetre’s únicament a llicència urbanística municipal, les construccions que s’han esmentat que siguin autoritzables d’acord amb l'article 97 d'aquestes NNUU, sempre que el sostre que es pretén edificar no depassi els 1.500 m3 (metres cúbics), es tracti de zones de sòl no urbanitzable on les construccions siguin admeses i tinguin un impacte ambiental i paisatgístic baix o moderat, i no es prevegi expressament la seva transformació segons l'esmentat article 48 de la LUC.

b) Obertura de vies d’accés, camins, o dreceres quan sigui admesa, serveis de carretera i qualsevol

altra actuació quan hi hagi restes arqueològiques d’interès declarat o aqüífers a protegir. 3. En la tramitació de les autoritzacions per actuacions d’interès públic haurà d’observar-se el següent:

a) El procediment és el previst a l’article 48 de la LUC. b) A l’expedient ha d’acreditar-se l’existència d’interès públic i la necessitat d’implantació en el medi

rural. Cal justificar la no concurrència d’un règim especial de protecció de l’àmbit que sigui compatible amb la seva transformació.

c) La memòria ha de demostrar expressament la inexistència de risc per a les zones veïnes en ordre a

l’equilibri ecològic, a les condicions naturals del sector o als valors paisatgístics. 4. Les instal·lacions d'obres públiques observaran:

a) D’acord amb el que preveu l’article 47 de la LUC, poden autoritzar-se en sòl no urbanitzable construccions i instal·lacions vinculades a l’execució, manteniment i funcionament de les obres públiques. En qualsevol cas, han d’observar-se les determinacions sobre emplaçament i condicions d’edificació aplicables.

b) Cas d'haver-se de creuar el Sòl No Urbanitzable per noves línies de transport elèctric, aquestes es

canalitzaran i s'ordenaran conjuntament amb les existents, preveient corredors conjunts amb les existents, al llarg de les grans infraestructures de comunicació.

c) Les actuacions específiques d’interès públic, si no estan incloses en un pla especial urbanístic han

de ser sotmeses a informació pública per l’Ajuntament, per un termini d’un mes i han d’incloure la documentació que es preveu a l’art. 48 de la LUC.

5. Les instal·lacions de serveis tècnics que s’hagin d’implantar en sòl no urbanitzable requereixen, en

defecte de pla especial, l’observança del tràmit de l’article 48 de la LUC. S’hi comprenen les infraestructures d’accessibilitat, les instal·lacions i obres de serveis tècnics com les de telecomunicacions, infraestructura hidràulica general, abastament elèctric, subministrament i sanejament d’aigües, tractament de residus, producció d’energia i altres. Han de complir-se els requisits següents:



Pàgina 96

a) Justificació de la necessitat d’implantació de les instal·lacions en aquest tipus de sòl i de

l’adequació de l’emplaçament i de les condicions de la parcel·la al servei concret. b) Les instal·lacions tècniques han de tenir accés des de la xarxa principal de vies i camins, adequant-

se els accessos a les necessitats específiques dels vehicles.

c) La previsió d’aparcaments necessaris per a vehicles, especialitzats o no, ha de ser com a mínim d’una plaça d’aparcament per cada 100 m² construïts i s’han de disposar íntegrament a l’interior de la parcel·la.

d) El projecte de la instal·lació ha de preveure el tractament dels espais no edificats i justificar

l’adequació paisatgística a l’entorn.

e) L’ocupació màxima és del 30%. 6. L’Ajuntament ha d’especificar en cada cas les mesures necessàries per a l’adequació de les

instal·lacions existents a les anteriors condicions. Amb l’objectiu de la preservació paisatgística i ambiental del territori, també pot suggerir emplaçaments alternatius que puguin complir els requeriments tècnics del projecte presentat.

Article 93. Aprofitament forestal i tales d’arbres. 1. Els aprofitaments forestals es realitzaran de forma que permetin la conservació i millora de les masses

arbòries, d'acord amb la legislació sectorial vigent (Llei 6/1988, del 30 de març, Forestal de Catalunya). 2. Es podran dur a terme els aprofitaments forestals que s’incloguin en un Pla Tècnic de Gestió i Millora

Forestal aprovat pel DMA, o bé en un Projecte d’Ordenació Forestal aprovat pel DMA i que compleixin els següents criteris:

a) Que permetin garantir el manteniment de la qualitat ecològica dels boscos, per tant amb l’objectiu

general de la recuperació de la vegetació potencial pròpia d’aquesta zona climàtica. b) No es podrà dur a terme cap aprofitament que provoqui la transformació de la comunitat vegetal

cap a estadis de menys valor ecològic.

c) En els àmbits de vegetació de ribera les actuacions aniran encaminades a l’eliminació de la vegetació al·lòctona invasora i la substitució per espècies autòctones no invasores.

3. Per a l’atorgament de les autoritzacions d’aprofitaments forestals, que són competència del DMA de la

Generalitat de Catalunya, caldrà un informe favorable de l’Ajuntament. L’ajuntament podrà introduir modificacions en les actuacions d’aprofitament forestals previstes en les autoritzacions sol·licitades, encaminades a la millora de les masses forestals, l’augment del seu valor ecològic o la millor defensa davant de possibles incendis.

4. En cap cas es permet l’obertura d’altres pistes que les exclusivament necessàries per a l’aprofitament

dels productes forestals i per prevenir i aturar els incendis, incloses en els programes de l’Administració de Medi Ambient o la Diputació de Tarragona.

5. En els sectors afectats per incendis i en els de repoblació, s'estimularà la repoblació forestal amb

espècies autòctones, d'acord amb la seva vegetació potencial.



Pàgina 97

Article 94. Altres disposicions de caràcter general. 1. A fi de preservar la qualitat del paisatge del sòl no urbanitzable del municipi, l’Ajuntament vetllarà perquè

les intervencions que s’hi facin no desvirtuïn ni incideixin negativament en el paisatge forestal i rural actual. A tal efecte es prohibeixen, de forma general, aquelles construccions, tanques, edificacions auxiliars (encara que siguin provisionals), cartells o instal·lacions, que els seus materials, volum, colors o baixa qualitat puguin incidir negativament en la percepció de la imatge de l’entorn on se situïn. Tampoc no seran admesos els aterrassaments, desmunts o moviments de terres, que comportin una alteració negativa del paisatge, i, en el cas de que siguin admissibles, s’adequaran a les condicions de l’article 138.

Hi són prohibits els abocaments de residus, màquines o materials de qualsevol mena.

2. Els propietaris de sòls no urbanitzables vetllaran pel manteniment de l'arbrat i de la vegetació existent en els mateixos.

3. Els propietaris dels terrenys on hi hagi fonts, canals, sèquies, ponts, camins rurals, etc., hauran de

mantenir aquests elements i el seu entorn en condicions de seguretat, salubritat i agençament públic. L'ajuntament ordenarà, si cal, l'execució de les obres necessàries per tal de mantenir les esmentades condicions, d'acord amb la legislació urbanística.

4. Es prohibeix la col·locació de cartells o altres elements publicitaris que distorsionin la visió del paisatge

natural, especialment aquells que projectin la seva silueta a la línia de l'horitzó. 5. Als efectes de l'anterior disposició les Administracions podran establir ajuts i subvencions als particulars

per les actuacions de regeneració i millora. CAPÍTOL 1. REGULACIÓ D’USOS I ACTIVITATS DEL SÒL NO URBANITZABLE Article 95. Usos no admesos en Sòl No Urbanitzable. No es permeten en sòl no urbanitzable i s'hauran d'emplaçar en sòls urbans o aptes per urbanitzar els usos o instal·lacions següents: 1. Nous edificis d'habitatge no vinculats a les activitats agràries, forestals i ramaderes. 2. Usos comercials excepte els admesos a l'article 96. 3. Usos d'oficines i serveis. 4. Ús sanitari - assistencial, excepte el complementari dels usos admesos. 5. Ús educatiu no relacionat amb l'ensenyament obligatori o la natura. 6. Ús socio-cultural no relacionat amb aspectes culturals o del lloc. 7. Ús industrial excepte els relacionats a l'article 96,7. 8. Ús d'estacionament, excepte els relacionats amb activitats pròpies del sòl lliure. 9. Ús públic-administratiu. 10. Ús d'abastament. 11. Qualsevol altre ús anàleg amb els anteriors i que no estigui comprés en l'article següent.



Pàgina 98

Article 96. Usos admesos en Sòl No Urbanitzable. En coherència amb el model d’ordenació territorial definit pel present Pla d’Ordenació, i en observança de la LUC: 1. És permès, en sòl no urbanitzable, i pel procediment dels articles 48 a 51 de la LUC, de reconstruir i

rehabilitar les masies i cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques i hagin estat incloses en el catàleg de masies i cases rurals, amb vista a destinar-les a un ús residencial, turístic o d’hostaleria rural o a activitats d’educació en el lleure.

2. El sòl no urbanitzable pot ésser objecte d’actuacions específiques per a destinar-lo a les activitats o els

equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural. A aquest efecte, són d’interès públic:

a) Les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d’educació en el lleure i d’esbarjo que es

desenvolupin a l’aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’ús de què es tracti.

b) Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.

c) Les infraestructures d’accessibilitat.

d) Les instal·lacions i les obres necessàries per a serveis tècnics com les telecomunicacions, la

infraestructura hidràulica general, les xarxes de subministrament d’energia elèctrica, d’abastament i subministrament d’aigua i de sanejament, el tractament de residus, la producció d’energia a partir de fonts renovables i les altres instal·lacions ambientals d’interès públic.

3. L’autorització de les actuacions específiques d’interès públic a què es refereix l’apartat 2 ha de justificar

degudament que l’àmbit d’actuació no està sotmès a un règim especial de protecció amb el qual siguin incompatibles, per raó dels seus valors paisatgístics, històrics, arqueològics, científics, ambientals o culturals, per l’existència de riscs naturals o pel fet d’estar subjecte a limitacions o a servituds per a la protecció del domini públic.

4. En sòl no urbanitzable, ultra les actuacions d’interès públic a què es refereix l’apartat 2, només es poden

admetre com a noves construccions, respectant en qualsevol cas les incompatibilitats i les determinacions de la normativa urbanística i sectorial aplicable:

a) Les construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera, d’explotació de recursos naturals o, en

general, rústica. b) Les construccions destinades a habitatge familiar que estiguin directament i justificadament

associades a una de les activitats d’explotació enumerades per la lletra a).

c) Les estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària.

d) Les construccions i les instal·lacions vinculades a l’execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques.

e) Les construccions destinades a les activitats de turisme rural o de càmping autoritzades pel pla

d’ordenació urbanística municipal que exigeixen en tot cas la tramitació prèvia d’un pla especial urbanístic.

5. L’autorització d’obres i usos en sòl no urbanitzable ha de garantir en qualsevol cas la preservació

d’aquest sòl respecte al procés de desenvolupament urbà i la màxima integració ambiental de les construccions i les activitats autoritzades. Dita autorització se subjectarà al que preveuen els articles 48, 49 i 50 de la LUC.



Pàgina 99

6. El sòl no urbanitzable no pot ésser dedicat a usos que, atenent els valors que el pla d’ordenació urbanística municipal protegeix o preserva i les finalitats que persegueix, en transformin la destinació o la naturalesa o bé lesionin o impedeixin la realització de dits valors i l’assoliment de les dites finalitats.

7. Els edificis de caràcter industrial implantats en sòl no urbanitzable i que disposin de llicència d'edificació

no es consideraran fora d'ordenació, sinó disconformes, i podran subsistir mentre mantinguin les seves activitats actuals.

Article 97. Condicions d’ordenació per als diferents tipus d’edificació. 1. Condicions generals per a totes les edificacions.

La construcció d’edificacions només s’admet quan es pugui justificar la necessitat de l’edificació en relació amb l’explotació agrícola, forestal o ramadera, o en altres circumstàncies previstes als articles 47 a 51 de la LUC. a) Totes les edificacions han de ser aïllades. b) La disposició de l’edificació a la parcel·la ha de guardar sempre les distàncies mínimes de 10 m.

respecte de tots els llindars de les parcel·les.

c) El sòl proper a l’edificació, que no s’utilitzi per a finalitats agrícoles, ha de ser objecte de tractament paisatgístic, amb arbrat i vegetació. La concessió de llicència d’edificació en sòl no urbanitzable comporta el compromís de no deixar sòl vacant, és a dir, sòl erm sense tractament i/o cobertura vegetal.

d) L’alçada màxima serà de PB+1P, amb un màxim de 8,50 m. al carener. S’exceptuen d’aquesta

regulació els dipòsits o instal·lacions especials que han de justificar la conveniència de majors alçades.

e) Només poden autoritzar-se edificacions que prevegin el corresponent sistema de depuració o

sanejament d’aigües residuals. 2. Condicions particulars per a tipus d’edificació.

A. Masies i cases rurals.

En termes generals, i salvant el que en particular puguin determinar les fitxes del Catàleg: a) Les masies i cases rurals existents poden realitzar obres de manteniment i rehabilitació sempre

que conservin o recuperin la volumetria i les característiques arquitectòniques originals de l’edifici, acceptant els cossos afegits.

Els cossos construïts tancats que calgui enderrocar (per què desfiguren el conjunt i/o utilitzen materials no adients) poden substituir-se per altres adequats volumètricament, i del mateix sostre i volum. Si es tracta d'una masia envoltada de granges en desús, grans coberts distorsionants, etc, pot substituir tota aquesta edificació en general de baixa qualitat per un volum coherent amb la masia, amb una superfície de la meitat del que s'enderroca, amb un màxim de 300 m².

b) Les masies i cases rurals rehabilitades poden destinar-se a residències familiars, restauració, equipaments o educació en el lleure.

c) Les masies poden també destinar-se a turisme rural, amb un nombre de places màxim de dos

per cada 50 m² construïts.



Pàgina 100

d) Podran fer-se segregacions en propietat horitzontal, d'acord amb l'article 50,3 de la LUC, de manera que cap d'elles resulti inferior a 100 m² construïts, i el màxim d'habitatges resultants sigui de quatre.

e) La reconstrucció de les ruïnes no superarà el volum que previsiblement tingués l'edifici original,

i en cap cas el 300 m² de sostre.

f) Les ampliacions i/o canvis de volum, així com els canvis d'ús s'admeten en les següents condicions:

- Accés: Si presenta problemes -camí rost, mal conservat, etc...- s'han d'arreglar al mateix

temps que qualsevol rehabilitació, canvi d'ús, etc.... - Elements especials: Si hi ha algun element digne d'especial protecció segons les fitxes del

Catàleg, caldrà posar-lo en valor.

- S'haurà de construir un sistema de depuració de les aigües residuals, si no existeix o no és prou eficient.

- És recomanable l'ús d'energies alternatives.

g) Els projectes de reconstrucció o rehabilitació de masies i cases rurals han d’ésser sotmesos a

informació pública per l’ajuntament, per un termini de vint dies, i a l’informe de la comissió territorial d’urbanisme competent, que s’ha d’emetre en el termini de dos mesos.

La llicència corresponent només es pot atorgar si el dit informe és favorable i, si s’escau, ha de fixar les mesures correctores i les condicions de caràcter urbanístic a què fa referència l’article 48.2. de la LUC. Els projectes que només comportin obres de conservació, d’adequació, de rehabilitació, de millora o de manteniment d’un ús existent admès per l’ordenament urbanístic resten únicament subjectes a llicència municipal. També les ampliacions residencials admeses pel Catàleg de Masies i Cases Rurals.

B. Altres edificacions residencials en sòl no urbanitzable.

La inclusió a l'inventari implica el coneixement de l’existència d’aquestes edificacions. S’autoritzaran obres de millora de les seves condicions d’habitabilitat, però en cap cas podran realitzar-s’hi ampliacions ni increments de sostre edificat ni reconstrucció d'edificis ruïnosos, ni s'hi autoritzarà segregacions en propietat horitzontal (excepte els casos en què la fitxa corresponent ho autoritzi). Qualsevol actuació sobre aquestes edificacions comportarà: a) Si hi ha problemes d'accés -camí rost, mal conservat, etc...- s'han d'arreglar al mateix temps

que qualsevol rehabilitació. b) Caldrà preveure i construir un sistema de depuració de les aigües residuals, si no existeix o no

és prou eficient.

c) Serà exigible la utilització d'energies alternatives i renovables.



Pàgina 101

C. Habitatge familiar vinculat a l’explotació agrària, forestal o ramadera.

No s’admet la construcció de nous habitatges en sòl no urbanitzable, amb l’excepció del que preveu l’article 47.6.b de la LUC. La seva superfície màxima serà de 300 m² construïts en les condicions dels anteriors apartats 2.1.f) 2 a 5.

D. Jardins envoltant habitatges.

Les edificacions dels tres anteriors apartats poden envoltar-se de jardineria en una superfície de 2.000 m² que pot tancar-se d'acord amb els criteris de l'article 87.6.

E. Magatzems agrícoles.

S’autoritzaran amb ocupació del 2% de la parcel·la, sense superar mai els 500 m² de superfície. Alçada màxima a carener 7,00 m., i pendent màxim 30%. Només s'admet planta baixa. La superfície mínima de la parcel·la serà de 2 ha.

F. Altres construccions agràries.

No s'admeten.

G. Hivernacles.

S’autoritzaran en les següents condicions: a) Ocupació màxima de parcel·la: 30%. b) Separació a llindars: una vegada i mitja l’alçada.

c) Els materials utilitzats hauran de ser reciclables, i desmuntables amb facilitat.

d) La superfície màxima de cada hivernacle no superarà els 5.000 m², i se separarà un mínim de

40 m. de qualsevol altre hivernacle de la mateixa finca.

H. Granges.

a) Es regulen per l'article 168 i la corresponent Ordenança Municipal. b) Les granges-escola es consideren d'interès públic. No s'hi fixa parcel·la mínima, i s'han de

tramitar pel procediment que preveu l'article 48 de la LUC. Article 98. Àrees extractives. 1. Es consideren àrees extractives els sòls on temporalment es realitzen activitats d'extracció de terres,

granulats, o s'exploten pedreres. 2. Aquestes activitats tenen sempre caràcter temporal i provisional, i per tant no constitueixen una zona

diferenciada, sinó que s'admeten com a ús compatible en part o la totalitat d'altres zones. L'Ajuntament fixarà en cada cas la duració màxima de l'extracció.

3. Prèviament a l’obtenció de la llicència municipal, caldrà obtenir l’autorització de la Comissió Territorial

d’Urbanisme de Tarragona, segons el tràmit establert a l’article 50.1 de la Llei d’Urbanisme, així com recaptar la resta d’autoritzacions pertinents.



Pàgina 102

4. Es poden regular per Ordenança Municipal, sotmetent-se en tot cas al marc legal bàsic referent a la protecció i a la restauració dels espais afectats per les activitats extractives a cel obert, que a Catalunya està constituït, d’una banda, per la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives i, de l’altra, pel seu decret de desplegament; el Decret 343/1983, de 15 de juliol. Ambdues disposicions són actualitzades pel Decret 202/1994, de 14 de juny, i pel Decret Legislatiu 14/1994, de 26 de juliol, que estableixen normes addicionals més adients al procés evolutiu que han experimentat la gestió i el control d’aquestes activitats des de 1983. A escala estatal, el marc legislatiu bàsic, el conformen la Llei 22/1973, de 21 de juliol, de mines i el Reglament de mines, desenvolupat al Decret 2857/1978 de 25 d’agost.

5. Només són compatibles amb la zona agrícola forestal (clau B2), garantint, en qualsevol cas, la

restauració adequada. 6. A la pedrera propietat d'"OMYA Clariana SL", situada al Sud del terme, l’àrea d’explotació de la pedrera

no superarà les 16,20 Ha. d’una forma simultània, d’acord al conveni amb l’empresa explotadora. CAPÍTOL 2. REGULACIÓ ESPECÍFICA DE ZONES EN SÒL NO URBANITZABLE. SECCIÓ PRIMERA. ZONA D'ESPAIS AGRÍCOLES D'INTERÈS. Article 99. Zona agrícola (claus A1, A2, A3). A. Definició i objectius.

La zona d’espais agrícoles d'interès està constituïda per: 1. Els àmbits territorials d'especial valor a escala municipal, amb predomini d'usos agraris, que per la

seva estructura en mosaic, la seva diversitat de sistemes agrícoles i seminaturals, així com per tractar-se de zones de transició entre les àrees naturals d'especial interès i la resta d'àrees forestals, fluvials i d'especial interès natural.

Aquests espais estan constituïts principalment per zones on existeixen usos agrícoles, tot i que en algunes àrees estan constituïdes per un mosaic de conreus, i erms que representen un element de gran interès per a la conservació de la fauna i la flora mediterrània d'espais oberts. En general, aquests espais se situen en terrenys agrícoles. També inclou les àrees on la vocació i els usos actuals són netament agrícoles i ramaderes.

2. Constitueixen en general sòls d'especial valor agrícola els sòls lliures que per les seves característiques naturals (morfologia, composició del sòl, disponibilitat de recursos hidràulics, posició, etc...) i la seva destinació tradicional a l'explotació agrària han de mantenir l'activitat agropecuària com a ús primordial.

3. Els objectius de l'ordenació territorial són preservar les explotacions agrícoles i potenciar-ne la

millora, per quin motiu és necessari definir clarament els requisits específics que la permetin.

Amb aquesta finalitat es pretén facilitar la incorporació dels avenços tecnològics en la matèria, i protegir els elements més destacats constitutius de la seva expressió territorial, tant els arquitectònics com els naturals. La protecció i el manteniment de la seva actual destinació exigeix per prohibir qualsevol altre ús contradictori amb la seva finalitat central, i en especial exigeix preservar-los dels processos d'urbanització.



Pàgina 103

4. El sòl agrícola s'ha de preservar de tota intervenció que, actualment o potencialment, impliqui transformació de la seva destinació o naturalesa o lesioni els seus valors específics, paisatgístics, ecològics i agrícoles.

5. Dintre de la zona d’espais agrícoles d’interès es defineixen com a subzones la franja agroforestal,

amb petites àrees de bosc i predominança agrícola, com a àmbit de transició cap a la zona de protecció forestal, i àmbit de gran interès ecològic i paisatgístic.

A1. Agrícola en general. A2. Agrícola d'interès paisatgístic identitari, pel valor de la relació entre el territori, i el nucli urbà de

l'Arboç. A3 Agrícola de protecció de la riera de Marmellar, que inclou els conreus molt propers a la riera.

B. Usos compatibles.

1. La utilització dels terrenys compresos en el sòl agrícola ha d'obeir a una finalitat agrícola, ramadera o en general vinculada a l'explotació racional dels recursos naturals, conforme al que estableixi la legislació sectorial que els reguli.

2. S'admeten els usos rurals vinculats a l'explotació dels recursos naturals, a la regeneració dels

conreus abandonats, i a la promoció i desenvolupament de l'activitat agrícola i ramadera, i en general els de l'article 96, i es prohibeixen amb caràcter general els referenciats a l'article 95.

3. Igualment es permet la millora de la xarxa rural de camins i infraestructures i dels serveis necessaris

per a dotar els hàbitats rurals de les prestacions que demana l'actual organització social i la implantació de les noves tecnologies d'aplicació en l'àmbit agrícola o pecuari.

4. En aquests sòls, els usos que suposin la incorporació a una lògica urbana i els que impliquin

transformació de la destinació agrària són incompatibles. També ho són els que lesionin el valor productiu de les terres des del punt de vista agrícola en estar estrictament protegits pel pla.

5. Es prohibeix la implantació de granges al sòl de regadiu i a les claus A2 i A3.

C. Condicions d'edificació.

Per a la clau A1 són les expressades a l'article 97 d'aquestes normes. Per a la clau A2 també, excepte granges. La clau A3 no admet cap tipus d'edificació, llevat de les admeses a l'article 97,2,F.

SECCIÓ SEGONA. ZONA DE SERVEIS PRIVATS. Article 100. Zona de serveis privats (clau A4). A. Definició i objectius.

1. Es tracta d'un àmbit artificialitzat per l'existència d'una estació de servei als automòbils, i un magatzem a l'aire lliure, o aparcament, de caravanes i "motor-home".

2. Es pretén a través d'aquesta zona regularitzar aquests usos.

3. En cas de desaparèixer els usos actuals, es retorna automàticament a la condició de sòl agrícola,

clau A1.



Pàgina 104

B. Usos compatibles.

1. Amb caràcter general, ho són tots els que accepta la zona A1, agrícola. 2. Mentre subsisteixin, s'admeten els usos existents d'estació de servei als automobilistes, i magatzem

o aparcament a l'aire lliure de caravanes i "motor-home", i aquells que hi resultin connexos, excepte l'ús, els que permet l'article 47 de la LUC recreatiu.


1. S'admeten les edificacions existents. 2. Podran fer-se ampliacions mitjançant la formulació d'un PEU que les justifiqui, i mostri que no se

supera l'edificabilitat total de 0,1 m² st/m² sòl. D. Subzona A4-J Camp Joliu.

Les condicions per a la clau A4-J són les següents: a) Comprèn aquells terrenys on actualment hi ha equipaments docents agraris. b) La superfície mínima de la parcel·la serà de 4 Ha.

c) L'edificabilitat màxima serà de 0,25 m² sostre/m² sòl.

d) L'ocupació del sòl, incloent-hi edificacions, camps d'esport i equipaments exteriors (piscines, etc...)

no serà superior al 35%.

e) L'alçada màxima permesa en el punt mig de qualsevol construcció serà d'11 metres (PB+2P).

f) La distància serà la major entre dos vegades l'alçada de la façana propera a límit o 8 metres.

g) Els accessos hauran de permetre el pas de vehicles de transport escolar i particulars.

h) L'evacuació d'aigües residuals es farà amb estació depuradora homologada i legalitzada.

i) La urbanització interior haurà de tenir tots els serveis necessaris, entre ells l'enllumenat exterior, tanca a tota la finca i camins interiors amb paviment suficient per al normal trànsit rodat.

j) Usos: Admet l'ús educatiu, i tots aquells necessaris per al seu bon funcionament (esportiu, cultural,

etc...). (Actualment equipament docent agrari). SECCIÓ TERCERA. ZONA DE PROTECCIÓ FORESTAL. Article 101. Zona forestal (claus B1 i B2) A. Definició i objectius.

1. S'hi inclouen les àrees on la vocació i els usos actuals del sòl són forestals amb àmplies clarianes agrícoles.

2. El motiu de protecció és el valor de la forestal tant des del punt de vista de la biodiversitat com

d'explotació i la seva relació en mosaic amb sòls agrícoles. Caldrà per tant, establir-ne els requisits específics per a la seva protecció i manteniment.



Pàgina 105

3. La zona de protecció forestal clau B1 es defineix com l'àmbit del bosc interior, sigui existent o de reforestació, o les seves clarianes.

4. Tanmateix es defineix una clau B2 on és admesa l'explotació de pedrera condicionada a la

restauració amb els criteris que es fixaran. B. Usos compatibles.

B.1. Clau B1. 1. Només s'admeten els usos de naturalesa rural compatibles amb el manteniment de les condicions

naturals i els valors que són objecte de protecció. 2. Els aprofitaments forestals només són possibles als boscos (subzona 21d) han de respondre a un

pla tècnic de gestió i millora forestal autoritzat pel Departament de Medi Ambient redactat responent als principis de persistència, conservació i millora de les masses forestals.

3. S'admet la implantació d'elements relacionats amb la conservació del bosc i la reducció del perill

d'incendi forestal (obertura de pistes d'accés o extensió de les existents, construcció de basses, torres de vigilància, etc.), i també l'ús ramader de tipus tradicional i extensiu.

4. En cap cas es permet l'obertura d'altres pistes que les exclusivament necessàries per a

l'aprofitament dels productes forestals i per a prevenir i aturar els incendis, incloses en els programes de l'Administració de Medi Ambient.

5. a) Les condicions necessàries per a admetre l'artigatge dels boscos a fi de retornar els terrenys

forestals a fins agrícoles són:

a) 1. El pendent del sòl no superi el 30% a) 2. Que es disposin en terrasses afaissats per reduir els processos d'erosió del sòl pel vent, la

pluja o els bussaments dels seus estrats i pels arrossegaments de l'aigua. a) 3. No superin 1 ha. de superfície. a) 4. La relació entre superfície artigada i bosc no superi el 20%. b) No s’admet artigatge ni estassades a la subzona de bosc interior.

6. Les clarianes i prats enmig de les superfícies arbrades poden ser objecte d’explotació agrícola, i són espais de gran importància per al manteniment de la biodiversitat.

7. Els boscos de pi blanc amb alzines i margallons que es desenvolupen sobre els relleus suaus del

sud-est del terme a l'entorn de les activitats extractives, presenten diversos punts on el risc d'incendi és elevat a causa d'una densitat excessiva d'arbres.

Es proposa així cercar fórmules per realitzar una aclarida que potenciï els margallons i redueixi l'acumulació de llenya seca derivada de la mort de branques a causa dels processos d'autotala.

B2. Clau B2.

Són compatibles els usos anteriors i, transitòriament, el d'explotació de pedrera.


1. Sobre aquests terrenys, es podran realitzar, amb llicència municipal prèvia, construccions destinades a explotacions agrícoles, forestals o ramaderes que tinguin relació amb la naturalesa i destinació de la finca i s'ajustin, si s'escau, als plans o normes del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.



Pàgina 106

2. Les edificacions, atenent als trets topogràfics del terreny, s'han de situar:

- Fora de les masses arbòries madures, i fora de la subzona de bosc interior. - Sobre sòls d'escàs valor forestal.

- Separades com a mínim 30 metres de les lleres de rius, rieres i barrancs.

- Sense sobresortir per damunt de les carenes i altres inflexions convexes del terreny, ni ocupar

els punts culminants d'aquest.

3. Transitòriament, a la clau B2 s'hi admeten les construccions necessàries per a l'explotació de la pedrera, dintre del projecte d'explotació quina aprovació per part de l'Ajuntament és condició ineludible per a la pròpia explotació.

4. La restauració dels terrenys objecte d'explotació de pedrera preveurà àmbits de prat i bosc tancats a

la presència humana durant un període prolongat (3 a 4 anys) com a espais de refugi i reproducció per a la fauna del territori, i la posterior incorporació d'aquestes clarianes al bosc veí.

SECCIÓ QUARTA. ZONES DE RIBERA. Article 102. Zones de protecció de ribera (clau C1) i forestal de ribera (clau C2). A. Definició i objectius.

1. Inclouen el territori d’influència de les rieres i torrents que travessen el territori. En aquest àmbit els usos actuals són diversos i majoritàriament agrícoles i forestals. Els forestals conformen la clau C2, mentre la clau C1 ocupa la resta de l'àmbit.

2. L'àmbit és el de les àrees col·lindants a dites lleres, els marges erosionats des del nivell de la

planta, i els boscos i/o explotacions forestals adjacents.

3. L'objectiu d'aquestes àrees és la preservació en condicions naturals de les lleres de les rieres i torrents i del sistema natural que, com a boscos i vegetació de ribera, s’hi troba directament associat.

4. Cal considerar que la protecció dels cursos d’aigua ha de permetre una delimitació més acurada,

que no és possible a l’escala utilitzada pels plànols de les NSP fonamentada en els següents criteris bàsics:

- Protegir, com a mínim, una distància de 15 m. a banda i banda dels marges superiors del curs

d’aigua, en sòl no urbanitzable. Així, es va més enllà dels anomenats "Criteris hidrourbanístics" aprovats pel Consell d'Administració de l'ACA de data 28 de juny de 2001 i modificats el 17 de juliol de 2003. Segons aquests criteris, es contempla com Sistema Hídric, la zona ocupada pel cabal de 100 anys de període de retorn. A l'establir un mínim de 30 m. d'amplada a les zones no edificables, possiblement es supera la zona ocupada per l'esmentat cabal de 100 anys de període de retorn.

- Augmentar, si s’escau, aquesta amplitud en funció de les característiques del sistema natural

associat al curs d’aigua.

Aquestes actuacions de restauració i protecció de la vegetació de ribera autòctona i, en general, dels sistemes naturals associats als cursos d’aigua han de dur-se a terme mitjançant Plans Especials previstos a l’article 67.1.a) de la LUC.



Pàgina 107

B. Protecció i tractament

1. Les riberes i els marges de les lleres públiques, és a dir, les àrees de protecció, estan subjectes a les limitacions corresponents a les zones de servitud per a ús públic i de policia que estableixen l'article 6 de la Llei d'Aigües i els articles 6 i 8 del Reglament de domini públic hidràulic.

2. Així mateix, s'hauran de tenir en compte les limitacions establertes en l'ús de les zones inundables,

conforme l'article 11 de la Llei i article 14 del Reglament esmentats.

3. Són espais totalment inedificables, tant les lleres públiques com les zones de servitud o protecció.

4. Admeten els usos agrícola, forestal i pecuari només quan no requereixin cap mena d'edificació.

5. Les àrees destinades a explotació forestal han de mantenir aquest ús, o retornar a la condició de bosc de ribera.

6. La protecció de les masses arbòries comporta demanar permís per tallar qualsevol arbre de fulla

caduca propi del bosc de galeria o de les plantacions de frondoses que aprofiten la humitat edàfica de l'ambient perifluvial (Populus alba, Populus nigra, Fraxinus angustifolia, Fraxinus excelsior, Salix alba, Alnus glutinosa, Platanus hispanica, etc...).

7. En cas de tractar-se de plantacions de frondoses, en cas de canvi d'ús, caldrà garantir el

manteniment d'un poblament arbori de qualsevol de les espècies abans esmentades anteriorment, de manera que es mantingui estructuralment un sistema forestal de ribera.



Pàgina 108

TÍTOL VII. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARTÍSTIC, ARQUITECTÒNIC I ARQUEOLÒGIC. Article 103. Definició i regulació. Aquest àmbit, en el que es sobrequalifiquen certes zones urbanístiques del P.O.U.M., té per objecte la protecció, preservació i millora dels edificis, entorns, àmbits i jardins que pel seu interès històric-artístic arquitectònic i/o arqueològic, han de disposar d’una especial catalogació i tractament. La regulació de la protecció establerta per aquestes Normes Urbanístiques deriva de les disposicions de la Llei 9/93 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català i del Decret 78/2002 de 5 de març, de Protecció del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Aquesta regulació genèrica es complementa amb la que de manera més individualitzada es dóna a les fitxes que conformen l’Annex 1 de la documentació d’aquest P.O.U.M. i que tenen valor normatiu. D’acord amb la legislació estatal (decret de 22 d’abril de 1949 sobre “protección de los castillos españoles” i el decret 571/1963 de 14 de març sobre ”protección de los escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y piezas similares de interés histórico-artístico”), queden incorporats tots aquells elements contemplats en aquests decrets. En tot allò que no quedi prou regulat per aquestes Normes Urbanístiques s’aplicarà el que determinen els dos textos legals abans esmentats o els que els puguin substituir. Definició, identificació i relació: Els àmbits de protecció abasten l’element i el seu entorn, grafiats als plànols N08.1, N08.2, N08.3 i N08.4 del P.O.U.M. on venen definits per un tramat horitzontal, i es corresponen amb els següents elements i nivells de protecció: A. Patrimoni Arquitectònic:

a) Elements Declarats com a B.C.I.N. (Béns Culturals d’Interès Nacional):

Són aquells que ja tenen aquesta consideració o pels que la Direcció General del Patrimoni Cultural ja ha iniciat el seu procés de Declaració. La competència sobre aquests elements i els seus entorns és de l’Ajuntament de l’Arboç i de la Comissió Territorial de Tarragona del Patrimoni Cultural. L’Ajuntament de l’Arboç, abans de concedir llicències d’obra i activitats en aquests elements i entorns, haurà de recavar l’autorització de la Comissió. Són: G LA TORRE DEL PAPIOL VEÏNAT DEL PAPIOL 59 L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ PL. MN. GAIETÀ VILAPLANA C CREU DE TERME camí CLARIANA

b) Elements catalogats com a B.C.I.L. (Béns Culturals d’Interès Local):

Són part dels que ja tenen aquesta consideració pel fet d’estar inclosos als llistats d’elements a protegir pel Pla General que ara es revisa i que s’han considerat mereixedors d’aquesta protecció i altres, de nous, que també s’han considerat mereixedors de ser protegits en aquest nivell.



Pàgina 109

La competència sobre aquests elements, excepte pel que fa la seva possible futura descatalogació, és de l’Ajuntament de l’Arboç. Pels elements situats en sòl urbà s’estableix un entorn de protecció genèric que abasta les façanes i volums de les parcel·les veïnes, davanteres i posteriors de les de l’element protegit. Són: 01 CAL MESTRE DE BANYERES (ara CAL MATA) carrer ANDREU LLEONART 002 05 CAL PEPET PUNET (CAL MANSO) rambla GENER 028 06 CASA PAIRAL GENER- BATET. COL.LEGI rambla GENER 030 09 CA N'URGELL avinguda HEROIS DE 1808 109 11 CAN FIOL carrer HOSPITAL 005 12 CAL FREIXAS carrer HOSPITAL 013 14 RESIDÈNCIA HOSPITAL SANT ANTONI ABAT carrer HOSPITAL 052-054 24 EDIFICI DE LA RECTORIA carrer MAJOR 013 25 CAL ROMAGOSA carrer MAJOR 015 26 CAL SORD VILÓ (ara CAL PI) carrer MAJOR 017 28 CAL SEGURA. CAL MIRACLE (ara CAL NOYA) carrer MAJOR 021 30 CAL BALCELLS. CAL XICARROT (ara CAL JAN) carrer MAJOR 024 31 CASA DE LA VILA carrer MAJOR 026 32 CASA carrer MAJOR 027 33 LES VOLTES carrer MAJOR 028-036 34 CAL MAS carrer MAJOR 029 35 CAL BERNIC (ara CAL carrer MAJOR 031 36 CA L'OLIVELLA. CAL ROMAGOSA (ara CA L'AMIGUET) carrer MAJOR 033 37 CA LA CASIMIRA carrer MAJOR 035 38 CAL ROSSELL (ara CASA DE CULTURA) carrer MAJOR 037 39 ESCOLA DE PUNTAIRES carrer MAJOR 040 40 CA L'ESCARRÀ carrer MAJOR 041 41 CAL GARSES. CAL VIVES carrer MAJOR 042 42 LES AMÈRIQUES (CAL carrer MAJOR 043 46 CASA carrer MAJOR 055 48 CA L'APOTECARI BETES carrer MAJOR 059 50 CASA DE L'ABAT ESCARRÉ carrer MAJOR 061 51 CAL PERE VINT. CAL JOSEP PALETA carrer MAJOR 062-066 55 VIL.LA TERESA avinguda MOSSÈN CINTO 015



Pàgina 110

56 LA GIRALDA avinguda MOSSÈN CINTO 035 57 CAL PONS. TORRE BELLESGUARD carrer MOSSÈN CINTO 037-039 61 CAL JOSEP SOLER RIBÉ carrer MURALLA 008 62 CAL CORREU. CAL carrer MURALLA 012 63 CAL XESC (CAL CONDIS) carrer MURALLA 014 64 CAL FUSTER CARRETER (ara CAL RIBOSA) carrer MURALLA 016 66 AUDITORI (CA LA QUICA) carrer PALMA, LA 002 67 CAL SENO. CA LA DAMINA (ara CAL SANAHUJA) carrer PLATERIA 005 68 CAL MARQUET (ara CAL SURIOL) carrer SANT JULIÀ 001 D ERMITA DE SANT PONÇ nucli EL PAPIOL E CASA GRAN DEL PAPIOL nucli EL PAPIOL

c) Elements protegits com a B.P.U. (Bé amb Protecció Urbanística):

Són aquells elements protegits directament per les disposicions d’aquest P.O.U.M. i comprèn elements que ja estaven protegits pel Pla General que ara es revisa i per als que ha semblat oportú el nivell que ara es proposa i altres de nova incorporació. Són: 00 CENTRE HISTÒRIC diversos 02 CASA carrer DR. J. VIVES I MAÑÉ 002 03 SAFAREIGS carrer DR. J. VIVES I MAÑÉ 022 04 CASA DEL DELME (PORTALADA) rambla GENER 014 07 CASA PANXITA I JARDÍ avinguda HEROIS DE 1808 024 08 PARC GENER avinguda HEROIS DE 1808 100-102 10 CASA carrer HORTS 002 13 CASA carrer HOSPITAL 017 15 CASA carrer JUSSÀ 003 16 CASA carrer JUSSÀ 005 17 CASA carrer JUSSÀ 007 18 CASA carrer JUSSÀ 009 19 CASA carrer JUSSÀ 017 20 CASA carrer JUSSÀ 027 21 CASA carrer JUSSÀ 033 22 CISTERNA DE LA PLAÇA carrer MAJOR 23 CASA carrer MAJOR 007



Pàgina 111

27 CASA FIGUEROLA carrer MAJOR 018 29 CASA FARMÀCIA SURIOL carrer MAJOR 022 43 CASA carrer MAJOR 044 44 CASA carrer MAJOR 049 45 CASA carrer MAJOR 051 47 CASA carrer MAJOR 056 49 CASA carrer MAJOR 060 52 ANTIC ESCORXADOR carrer MARE DE DÉU DE MONTSERRAT 002 53 ARXIU ARBOCENC carrer MISSERS 008 54 CASA carrer MISSERS 017 58 LA BADALOTA avinguda MOSSÈN CINTO SN 60 CASA carrer MURALLA 006 65 CASA I JARDÍ carrer MURALLA 022 69 CASA carrer SANT JULIÀ 003 70 CASA carrer SANT JULIÀ 008 71 ERMITA DE SANT ANTONI ABAT nucli LA LLACUNETA 72 CAL ROSSELL nucli LA LLACUNETA 73 CAL TOTOSAUS nucli LA LLACUNETA A CAL GALLARD CAMP JOLIU B CEMENTIRI camí CEMENTIRI F CAL JULIÀ I CELLER DEL PAPIOL nucli EL PAPIOL H PRESA I RESCLOSA RIERA DE MARMELLAR

Els elements abans ressenyats tenen la mateixa identificació en aquest llistat que a les fitxes de l’Annex 1 i als plànols N08.1, N08.2, N08.3 i N08.4 d’aquest P.O.U.M.

B. Patrimoni Arqueològic:

a) Zones arqueològiques protegides en Categoria 1 (J: Jaciments):

Són les zones arqueològiques o paleontològiques que han estat documentades a través d’intervencions arqueològiques, be sigui prospeccions, sondeigs, excavacions parcials, etc. i es defineixen com a jaciments. Són: A01- Carrer Major, 1 A02- Mas Calent / La Bruixa A03- La Botera



Pàgina 112

A04- Sota la timba de Santa Bàrbara A05- Quatre Camins

b) Zones arqueològiques protegides com a Categoria 2 (Z.E.A.: Zones d’Expectativa Arqueològica-Paleontològica):

Són zones on la documentació escrita, bibliogràfica, gràfica o oral esmenta de forma imprecisa l’existència de restes arqueològiques o paleontològiques. Per això es defineixen com a zones d’expectativa arqueològica. Són: A06- Via Augusta I A07- Via Augusta II Aquestes zones arqueològiques tenen la mateixa identificació en aquest llistat que a les fitxes de l’Annex 1 i als plànols N08.1, N08.2, N08.3 i N08.4 d’aquest P.O.U.M.

Article 104. Catàleg de béns protegits. El Catàleg de béns protegits al terme municipal de l’Arboç el forma el conjunt d’elements protegits per aquest POUM, enumerats a l’article anterior i cada un dels quals té una fitxa individualitzada continguda a l’Annex 1 de la documentació del POUM. El formen aquells elements o àmbits que responen a alguna de les següents situacions: 1. Construccions individualitzades l’interès de les quals rau en la seva qualitat arquitectònica o en les

seves característiques específiques que els converteixen en testimonis històrics d’una manera de fer al municipi.

2. Cases, patis o jardins quines relacions formals defineixen espais urbans definitoris del caràcter específic

del territori de l’Arboç. 3. Cases, masies i altres elements externs al nucli urbà, que per la seva història o per la seva qualitat

formal han esdevingut fites d’identitat en el territori. Les fitxes que conformen l’Annex 1, del Catàleg, fixen les condicions de protecció i d’intervenció en els elements inclosos. Article 105. Edificabilitat i usos. Les edificacions protegides tenen la mateixa edificabilitat que les edificacions de la zona en què es troben (d’aquí que se'ls hi atorgui la mateixa clau, seguida d’una indicació (p) per indicar la protecció). Pel que fa als usos són possibles els que la zona admet sempre i quan no comportin la realització d’obres o instal·lacions que incideixin directament, i desmereixin, els motius que han fet que l’element hagi estat mereixedor de protecció Per tant els edificis i àmbits catalogats tindran la possibilitat d’edificar en els espais lliures dels solars o d’augmentar el volum edificat, si en el seu cas així ho determina la corresponent fitxa del Catàleg, per a cada un dels elements en forma individualitzada i concreta. La indicació “Manteniment de la volumetria actual” vol indicar no la impossibilitat d’assolir la potencial que el POUM els atorga, sinó que la nova edificabilitat possible haurà de quedar visualment separada de la protegida.



Pàgina 113

A l'àmbit de la Masia Papiol (fitxes D, E, F i G del Catàleg de Patrimoni Arquitectònic), qualsevol actuació que tingui per objecte un canvi d'ús, un nou ús, i/o un increment de sostre, o qualsevol dels supòsits de l'article 67.1 a) de la LUC o definits a les fitxes esmentades, requerirà la prèvia formulació d'un Pla Especial Urbanístic. El PEU abastarà tots els edificis del conjunt, tant els catalogats com els que no ho són, i determinarà les següents condicions: a) Usos admesos: qualsevol dels que preveu l'article 47 de la LUC, considerant preferents els lligats a

l'agricultura, els hotelers i/o de turisme rural amb els complements que un i altre cas comporten, i els d'habitatge per a mantenir els actuals.

b) Caldrà definir molt clarament la vialitat i la seva incidència en el paisatge amb definició de materials,

traçat i seccions. Per poder analitzar les modificacions i/o nous traçats viaris, caldrà aportar: visions des de -i cap a- qualsevol punt al voltant del turó del Papiol (amb especial atenció a les visions des de la Badalota, des de la carretera i des del nord, més enllà de la riera de Marmellar). Assegurar que l'actual tanca al camí de la casa nova (Cal Julià) s’adeqüi a l'entorn arquitectònic. És bàsic assegurar la imatge del perfil de la carena amb la capella allunyant-ne les edificacions tant "en planta" com en alçat-seccions.

c) Definir la posició de les noves edificacions respecte de les existents, protegides o no, i sobretot els

volums, materials i colors, evitant caure en falsos neos ni tipismes. Tanmateix, definir el manteniment total o parcial i les seves condicions, o l'enderroc de cada una de les edificacions no catalogades, en funció de la seva relació amb les catalogades. Se suggereix la possibilitat d'eliminar els cossos adossats a la banda de darrera de la Casa Gran.

Caldrà definir les unions o obligar a la separació de les edificacions del celler respecte a la Torre, garantint-ne la consolidació: no és necessari refer-ne el volum inicial, però si assegurar que no es continuï degradant.

d) Criteris d'intervenció en les actuacions sobre els edificis protegits, i tractament dels mateixos per a adequar-los als nous usos que hagin de rebre.

e) Edificabilitat del conjunt: la de l'edificació no catalogada -existent a mantenir o de nova construcció- no

superarà 600 m² de sostre per cada 4,5 ha. d'extensió territorial de l'àmbit del PEU. A aquests efectes, és d’interès que el PEU abasti la totalitat de la finca per tal de definir totes les actuacions possibles en un sol document, tot i les lògiques etapes en què s'hagin de dur a terme.

Article 106. Objectius del catàleg. 1. Definició concreta dels perímetres corresponents a cada un dels elements catalogats. 2. Contingut de la protecció. 3. Règim particular econòmico-fiscal que tendeix a estimular i fomentar la conservació, millora i reposició

dels elements catalogats. 4. Procediment específic de concessió de llicències en els elements catalogats.



Pàgina 114

Article 107. Condicions de l'edificació, usos i llicències. 1. El Catàleg contempla el règim concret de les obres de consolidació, conservació i restauració, millora,

ampliació, substitució i nova edificació, així com el règim d’usos aplicable en els elements catalogats. 2. Preveu que en qualsevol cas aquestes llicències necessitaran un informe previ preceptiu de l’equip

tècnic municipal que faci referència explícita al compliment, o no, de les condicions de protecció i aquestes prevaldran per sobre de les altres. Així mateix preveu la possibilitat de sol·licitud, de manera justificada, d’un informe previ a la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, a través de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Tarragona.

Article 108. Condicions de l'immoble protegit. Els àmbits i edificis protegits de propietat privada corresponents a una unitat compositiva i registral, constituiran un immoble únic, als efectes de la regulació de les mesures de Protecció. Article 109. Definicions dels tipus d'obres i actuacions sobre els elements arquitectònics i arqueològics. 1. Els tipus d’obres poden ser:

a) De conservació: tenen per finalitat mantenir el bé en correctes condicions de salubritat i ornat, sense alterar la seva estructura i distribució ni amagar o modificar valors constructius i morfològics.

b) De consolidació: la seva finalitat és consolidar, reforçar o substituir elements deteriorats per tal

d’assegurar l’estabilitat de l’edifici o element arqueològic i el manteniment de les seves condicions bàsiques d’ús, amb possibles modificacions menors de la seva estructura i distribució.

c) De restauració: tenen per objecte la restitució d’un element existent o part del mateix a les seves

condicions o estat original, comprenent a més a més obres de consolidació o demolició parcial justificades per la restauració.

d) De modernització: són les obres que milloren les condicions d’habitabilitat d’un element o d’una de

les seves parts mitjançant la substitució o modernització de les seves instal·lacions, inclòs la redistribució del seu espai interior, tot mantenint les seves característiques morfològiques.

e) De reestructuració: obres que afecten als elements estructurals de l’edifici provocant modificacions

a la seva morfologia. Es considera reestructuració total quan l’obra afecta al conjunt de l’edifici, inclòs el buidat interior del mateix, i parcial quan l’obra es realitza sobre part dels locals o plantes de l’edifici o, quan afectant al seu conjunt, no arriba a suposar la destrucció total del seu interior.

f) De reconstrucció: la finalitat d’aquests tipus d’obres és la reposició, total o parcial, d’un element

preexistent en el mateix lloc, reproduint les seves característiques morfològiques a partir de parts originals.

g) D’augment de volum: tenen per objecte incrementar el volum construït en una parcel·la o l’ocupació

en planta a partir d’edificacions existents.

h) De substitució: aquestes obres tenen per finalitat l’enderrocament d’una edificació o part d’ella i, en el mateix sòl que ocupava, construir-hi una de nova planta. Prèviament a l’enderroc es procedirà a la documentació exhaustiva de l’element que desapareix, inclòs amb documentació arqueològica, quan l’Administració ho cregui convenient.



Pàgina 115

i) De nova planta: la finalitat d’aquestes obres és l’edificació en solars buits dins de les peces considerades com a grups d’edificacions i en les que es tenen en compte les característiques morfològiques generals del sector.

j) De demolició: suposa la desaparició, total o parcial, de l’edificació en els casos permesos per

aquest Pla Especial i d’acord amb el procediment establert en aquestes normes. Prèviament es procedirà a la documentació exhaustiva de l’element en el que s’actua, o part d’ell, inclòs amb documentació arqueològica, quan l’Administració ho cregui convenient.

k) De desplaçament: són aquelles actuacions puntuals que permeten relocalitzar elements o parts

d’elements que pel seu interès cal conservar però no en l’emplaçament actual.

l) Als Jaciments i Espais de Protecció Arqueològica s’hauran de fer les actuacions que fixarà la Conselleria de Cultura d’entre les que es descriuen al text del Decret 78/2002.

2. A efectes de l’aplicació d’aquesta regulació s’entendrà per rehabilitació l’actuació destinada a

aconseguir el mínim d’habitabilitat objectiva pel que es defineixi com a habitatge usat a la legislació vigent a cada moment.

3. Tanmateix s’admeten les intervencions que permetin “l’estudi científic” de les característiques

arquitectòniques, històriques i arqueològiques del bé, d’acord amb allò que estableix la Llei 9/93. 4. Les intervencions per adequar els elements protegits a les normatives d’ordre superior referides a

proteccions contra incendis, evacuació, supressió de barreres arquitectòniques, modernització d’instal·lacions i similars es faran de manera que incideixin de la menor manera possible a les característiques morfològiques de l’element protegit.

Article 110. Intervencions en els elements segons el nivell de protecció. 1. El grau d’intervenció possible en cada element s’estableix d’acord amb el nivell de protecció

corresponent i, en tot cas, amb les limitacions de la fitxa de protecció corresponent.

a) Intervencions en els elements de nivell 1 (BCIN): pel que fa als elements del patrimoni arquitectònic s’admeten les contemplades a l’article 35 i concordants de la Llei 9/93 i reflectides a la fitxa corresponent.

b) Intervencions en elements de nivell 2 (BCIL): s’admeten les definides a l’article anterior amb les

excepcions següents:

- No es podran realitzar obres de nova planta, substitució ni desplaçament de l’element protegit. - No s’admeten les intervencions de reestructuració que afectin als elements que configuren

l’estructura tipològica de l’edificació, més enllà de la de l'estrictament necessària en raó a intervencions de rehabilitació.

- Només s’admeten les obres de reconstrucció en els casos en què s’utilitzin elements originals o

de l’època i aquelles altres parts que estiguin suficientment documentades, evitant interpretacions mimètiques de la resta.

- No es podrà realitzar augment de volum si les característiques de la parcel·la no ho permeten

sense afectar els valors protegits.

- No es podrà procedir a la demolició si no és de les parts que comportin la degradació del bé o que l’eliminació permeti una millor interpretació històrica.



Pàgina 116

- En les intervencions que s’hi plantegin els Serveis Tècnics de l’Ajuntament de l'Arboç determinaran els elements interiors a protegir, encara que no estiguin esmentats a la fitxa corresponent, prèvia visita a aquests interiors.

c) Intervencions en els elements de nivell 3 (BPU): S’admeten les definides a l’article anterior amb les

excepcions següents:

- No es podran fer obres de desplaçament de l’element protegit. - No s’admeten les intervencions de reestructuració que afectin als elements que configuren

l’estructura tipològica de l’edificació, més enllà de la necessària en raó a intervencions de rehabilitació i per assolir els nivells d’habitabilitat exigibles.

- Només s’admeten les de reconstrucció en els casos en què s’utilitzin elements originals i aquells

altres que estiguin suficientment documentats, evitant interpretacions mimètiques a la resta.

- No es pot realitzar augment de volum si no està expressament autoritzat a la fitxa corresponent.

- No es pot procedir a la demolició de les parts que configuren els valors indicats a la fitxa de protecció corresponent.

- Quant als espais i elements interiors originals, els Serveis Tècnics Municipals hauran de decidir

si és necessari el seu manteniment, o bé si es pot procedir al seu enderroc. En aquest darrer cas, caldrà prèviament documentar-los amb plànols, fotografies i una descripció, tal com es reflexa a l’apartat 2 d’aquest mateix article. Aquesta documentació es dipositarà a l’Arxiu Municipal.

2. En aquells casos en què es preveu que es puguin modificar o enderrocar alguns elements dels

immobles recollits en el Catàleg, caldrà documentar exhaustivament i de manera adequada a cada cas per part del projecte d’obres, les peces que s’enderroquin o es modifiquin. Aquesta documentació podrà elaborar-se abans de la redacció del projecte d’enderroc si així ho creu convenient la propietat i dipositar-se, si s’escau, als arxius dels serveis tècnics de l’Ajuntament o a l’Arxiu Comarcal. De fer-se així es deixarà constància fefaent de l’existència d’aquesta documentació al presentar-se el corresponent projecte d’enderroc.

La documentació ha de deixar clara l’evolució històrica i arquitectònica de l’edifici i les activitats que s’hi han desenvolupat al llarg dels anys. Per aquest motiu haurà de ser redactada per professionals competents en aquests dos camps i els Serveis Tècnics Municipals són els que hauran de decidir sobre la idoneïtat de la documentació presentada.

Article 111. Documentació dels projectes d'intervenció en edificis protegits. 1. Les sol·licituds de llicència per actuacions arquitectòniques en edificis protegits requeriran sempre un

projecte tècnic que complimentarà l’establert a les disposicions generals en matèria de llicències per l’Ajuntament de l’Arboç i, en particular, les següents prescripcions:

- Anàlisi històrica i arquitectònica de l’element. - Reportatge fotogràfic a color.

- Memòria justificativa de la solució proposada en el projecte tècnic que inclogui una valoració dels

elements i dels criteris estètics i constructius adoptats.

- Plànols, a escala mínima 1:50, que permetin avaluar l’estat inicial i final de l’edificació.

- Al projecte hi constarà, de manera justificada en funció dels originals, la naturalesa, qualitat i color o colors dels materials a emprar en la intervenció.



Pàgina 117

2. La concessió de la llicència d’enderroc, en els casos que estigui permès, estarà condicionada a la

presentació de la documentació mínima següent amb la finalitat de testimoniar documentalment l’edifici existent:

- Memòria descriptiva de l’edifici i la seva distribució. - Plànol detallat de les façanes, plantes i seccions a escala 1:50.

- Reportatge fotogràfic complert de l’obra existent.

- Documentació indicada al punt 2 de l’article anterior.



Pàgina 118

TÍTOL VII. DISPOSICIONS COMUNES DE L'ORDENACIÓ, DE L'ÚS I DE LES CONDICIONS D'HABITABILITAT. CAPÍTOL 1. PARÀMETRES D'ORDENACIÓ. Article 112. Definició dels conceptes. 1. S'estableixen els paràmetres d'ordenació següents:

a) L'índex d'edificabilitat bruta o per zona és el límit màxim d'edificabilitat, expressat en m² st/m² sòl (metre quadrat de sostre edificable/metre quadrat de sòl) de l'àrea de referència de cada unitat de zona.

b) La superfície de sostre edificable és la suma de totes les superfícies cobertes, corresponents a les

plantes que, de conformitat amb les normes sobre ordenació, tinguin la consideració de baixos, pisos i sotacobertes en la part on l'alçada lliure mitjana sigui de 2,20 m. o més. Seran computades també, per al càlcul d'aquesta superfície, les corresponents als cossos sortints tancats o semitancats, les de les edificacions o cossos d'edificació auxiliars i les de les edificacions existents que es conservin. No seran computades les superfícies d'accessos públics sota pòrtics, ni els porxos coberts, ni les superfícies de sostre per a dotacions públiques, ni els cossos sortints oberts.

c) L'envoltant màxima d'edificació és la que resulta en funció dels paràmetres o constants en cada sistema d'ordenació.

d) L'índex d'intensitat neta d'edificació per parcel·la és el resultant de dividir l'edificabilitat màxima

permesa en cada parcel·la per la seva superfície. L'edificabilitat màxima permesa és el resultat de la distribució entre totes les parcel·les de l'edificabilitat neta de cada unitat de la zona o sector. En el còmput de l'edificabilitat s'inclouran les superfícies de totes les plantes per sobre de la planta soterrani. En l'edificabilitat també es computaran els cossos sortints tancats o semitancats, els celoberts i els patis de ventilació. L'edificabilitat total computada no superarà en les parcel·les en pendent la que resulti de l'edificació en terreny en pla horitzontal.

e) La densitat d'habitatge és l'índex que indica el nombre més alt d'habitatges admesos en una àrea.

S'expressa en habitatges per hectàrea.

f) La superfície de sòl d'aprofitament privat comprèn els terrenys d'un sector àrea no adscrits a sistemes i, per tant, d'acord amb les condicions que siguin aplicables, susceptibles d'ésser edificats o utilitzats per a usos privats.

2. El POUM defineix, a efectes de la regulació de l'edificació, tres tipus d'ordenació de la mateixa:

- Edificació contínua segons alineació de vial. - Edificació aïllada en parcel·la.

- Edificació segons volumetria específica.

a) Edificació contínua segons alineació de vial.

1. L'ordenació per edificació contínua segons alineació de vial es caracteritza per l'edificació en línia contínua de façana, seguint l'alineació del vial corresponent, o, en determinats casos una alineació retrassada paral·lela al vial. La unitat bàsica d'aquest tipus d'ordenació la constitueix l'illa, oberta o tancada.



Pàgina 119

2. Les condicions generals per a l'edificació segons aquesta ordenació es basen essencialment en

la determinació d'alçades reguladores, profunditat edificable i amplada mínima del front a vial, les mitgeres, l'espai lliure interior de l'illa i la reculada de l'edificació.

b) Edificació aïllada en parcel·la.

1. L'ordenació per edificació aïllada en parcel·la es caracteritza per l'edificació en edificis aïllats amb separacions entre ells enjardinats. La unitat bàsica d'aquest tipus d'ordenació la constitueix la parcel·la.

2. Les condicions generals per a l'edificació segons aquesta ordenació es basen essencialment en

la forma i dimensió de la parcel·la, l'alçada reguladora màxima, els percentatges d'ocupació del sòl i les separacions de les edificacions entre sí, i els límits de la parcel·la.

c) Edificació segons volumetria específica.

1. L'ordenació segons volumetria específica es basa en l'ordenació lliure subjecte a les determinacions volumètriques contingudes en els documents del POUM o dels Plans que el desenvolupin i que fixen aquestes volumetries d'una forma concreta i determinada.

2. Les condicions generals per a l'edificació segons aquesta ordenació determinen la distribució de

l'edificabilitat dintre del conjunt, la forma de l'edificació i la disposició dels volums edificats.

CAPÍTOL 2. DISPOSICIONS COMUNES A TOTS ELS SISTEMES D'ORDENACIÓ DE L'EDIFICACIÓ. Article 113. Definició dels conceptes Els conceptes que s'indiquen tot seguit tindran el significat següent: 1. Parcel·la: Porció de sòl urbà edificable. 2. Solar: Parcel·la que, perquè reuneix les condicions de superfície i urbanització establertes en aquestes

Normes, és apta per a poder-hi edificar immediatament. 3. Planta baixa: Pis baix de l'edifici a nivell del sòl o dins els límits que en relació amb la rasant assenyalen

les Normes. 4. Planta soterrani: La situada a sota de la planta baixa. 5. Planta pis: Qualsevol planta d’una edificació que estigui per sobre de la planta baixa. 6. Alçada:

a) Útil o habitable: l’existent entre la superfície superior del paviment i la inferior del celras o element estructural superior.

b) Lliure: l’existent entre les superfícies superiors d’un sostre i la inferior del sostre immediatament

superior.

c) Total: l’existent entre les superfícies superiors d’un sostre i la immediatament superior.



Pàgina 120

d) Reguladora màxima: la permesa des del seu punt d'aplicació fins a la superfície superior del sostre més alt, amidada sobre el pla de façana.

7. Elements tècnics de les instal·lacions: Parts integrants dels serveis de l'edifici de caràcter comú, com els

següents: Filtres d'aire; dipòsits de reserves d'aigua, de refrigeració o acumuladors; conductes de ventilació o de fums; claraboies; antenes de telecomunicació, ràdio i televisió; maquinària d'ascensor; espais per a recorregut extra dels ascensors i, fins i tot, per a accés al pla del terrat o coberta; elements de suport per a estendre i assecar la roba i d'altres que comunament tinguin aquest valor d'element tècnic i que no suposin parts de l'edifici que es puguin comercialitzar independentment.

8. Cossos sortints: Són els que sobresurten de l'alineació de façana o línia de façana, o de l'alineació

interior, o de l'espai lliure a l'interior de l'illa, i tenen el caràcter d'habitables o ocupables, siguin tancats, semitancats o oberts.

9. Elements sortints: Són la part integrant de l'edificació o elements constructius no habitables ni

ocupables, de caràcter fix, que sobresurten de l'alineació o línia de façana o de l'alineació interior o de l'alineació de l'edificació.

10. Celobert: Espai no edificat situat dins del volum de l’edificació i destinat a proporcionar il·luminació i

ventilació. 11. Patis de ventilació: Amb aquest nom es designen espais no edificats, destinats a la mateixa funció que

els celoberts, però que només poden il·luminar o ventilar escales o dependències que no siguin dormitoris o estances on s'habita normalment.

Article 114. Elements de control bioclimàtic i d’estalvi energètic 1. S’aplicarà el Codi Tècnic de l’Edificació. 2. Els edificis compliran les Ordenances municipals sobre temes ambientals. Article 115. Planta baixa 1. És la primera planta per sobre de la planta soterrani, real o possible. Als entressolats corresponents

se’n defineixen les condicions en funció del sistema d’ordenació.

La planta baixa, per ésser habitable, haurà de tenir entre el sòl i el paviment, una cambra d'aire de 0,20 m, o paviment de ciment pòrtland artificial impermeabilitzat amb un gruix de 0,20 m. En funció del tipus d'ordenació s'expressen les següents precisions: a) 1. En el sistema d'ordenació segons alineació de vial en façana a línia de carrer, la planta baixa

serà aquella que tingui el seu paviment situat entre 0,60 m. per sobre i 0,60 m. per sota de la rasant de vial en els punts de major i menor cota respectivament. En el sistema d'ordenació segons alineació de vial amb façana reculada, en el cas d'existir habitatge en planta baixa, la planta baixa serà aquella que tingui el seu paviment situat entre 1,20 m. per sobre i 0,60 m. per sota de la rasant respectivament.

a) 2. En els casos en què, en el sistema d'ordenació segons alineacions, a conseqüència del

pendent, hi hagi més d'una planta que se situï dins dels límits establerts al paràgraf anterior s'entendrà per planta baixa per a cada tram frontal de parcel·la la de posició inferior.

a) 3. Per aquest mateix sistema d'ordenació, en els casos de parcel·les amb fronts a dos vials

oposats, es referirà la cota de planta baixa a cada front per separat, com si es tractés de diferents parcel·les, la profunditat de les quals sigui el punt mig de l'illa.



Pàgina 121

b) En el sistema d'ordenació d'edificació aïllada, la planta baixa serà aquella que tingui el paviment

a +/- 1,00 m. de la cota natural del terreny.

2. Alçades

a) L’altura lliure mínima de la planta baixa és la següent: - Edificacions amb alineació a vial: 3,00 m. - Altres sistemes d'ordenació: 2,70.

b) Si l’ús de la planta baixa és d’habitatge, no admetrà entressolat a la part de la planta baixa

destinada a habitatge i, a més, el sòl se situarà sempre per sobre de la cota de la voravia. c) En l'edificació segons alineació a vial, l'alçada mínima del sostre de la planta baixa sobre la cota de

referència de l'alçada reguladora màxima serà de 4 m. per amples de vial a partir de 15 m.

d) Quan es destini a habitatge, l'alçada útil de la planta baixa no serà inferior a 2,50 m. (excepte banys i passadissos).

3. No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons la modalitat de semisoterrani

i entresol. 4. Els entressolats es permeten a la planta baixa quan formen part del local que hi ha situat a la pròpia

planta baixa i no tenen accés independent des de l'exterior.

Els entressolats: a) Se separen un mínim de 3 m de la/es façana/es respecte als vials als quals faci front la finca. Als

edificis en cantonada serà suficient separar-se del vial principal. b) L'alçada útil mínima, per sobre i per sota, serà de 2,50 metres. Si la part superior es destina a

dipòsit de materials, no caldrà que es compleixi aquesta condició. 5. La possibilitat de construir entressolats es limita als edificis de planta baixa i dos pisos. 6. Les escales per a accedir a entressolat des de la planta baixa s’hauran d’incloure en el propi

entressolat. Article 116. Planta soterrani 1. Les plantes soterrànies en el sistema d'ordenació de vial són les situades per sota de la planta baixa,

tinguin o no obertures a causa dels desnivells en qualsevol dels fronts d'edificació, i que tinguin el sostre (cota inferior del sostre) com a màxim un metre per sobre de la línia de rasant.

2. Les plantes soterrànies, en els altres sistemes d'ordenació, són qualsevol planta enterrada o

semienterrada, sempre que el sostre sigui a menys d'un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta semienterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'un metre per sobre d'aquest nivell, tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa. Les plantes soterrànies no computen en els índexs d'edificabilitat, si l'ús és el de pàrquing o d'elements tècnics propis de l'edifici.

3. Als soterranis no és permès l'ús d'habitatge, ni les habitacions en ús residencial o sanitari amb l’excepció del que es disposa a l’apartat 5. Els soterranis, per sota del primer, només podran ésser dedicats a aparcaments, instal·lacions tècniques de l'edifici, cambres cuirassades i similars.



Pàgina 122

Tanmateix, podran autoritzar-s'hi d'altres usos que no siguin d'habitatge i de residència, si es dota el local o de mesures tècniques segures que cobreixin els riscos d'incendi, explosió, etc., i el desallotjament de les persones amb seguretat, en aquests casos, i sempre de conformitat amb la normativa sectorial d’aplicació.

4. L'alçada útil de les plantes soterrànies serà almenys de 2,25 metres. Article 117. Alçades de les plantes pis i alçada reguladora màxima.

1. L'alçada útil de les plantes pis no serà inferior a 2,50 m. (llevat de banys i passadissos). 2. En el cas de la sotacoberta, l'alçada útil mínima podrà ésser en alguns punts d'1,50 m, però la mitjana

d'alçada interior de la planta a les peces principals haurà d'ésser com a mínim de 2,50 m. 3. Llevat dels supòsits en què la regulació de la corresponent zona estableixi de forma específica

l'equivalència entre plantes, l'alçada reguladora màxima amidada en metres es regula per les taules d'alçades màximes següents:

Nº plantes Alçada (m) PB 5,00 PB+1P 7,50 PB+2P 10,50

4. En el cas de major nombre de plantes, l’alçada màxima la definirà el propi PMU, PEU O PPU. Article 118. Elements tècnics de les instal·lacions. 1. Els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions, definits en aquestes normes,

s'hauran de preveure en el projecte d'edificació com a composició arquitectònica conjunta amb tot l'edifici.

2. Les dimensions dels volums corresponents a aquests elements són funció de les exigències tècniques

de cada edifici o sistema d'instal·lació. 3. Queda prohibit en general situar-los per fora del pla de façana i als cossos sortints. En concret, no

s’admetrà als cossos sortints safareigs ni escalfadors, però els balcons podran ubicar aparells d’aire condicionat situats per sota de l’alçada de la barana.

4. Els aparells d’aire condicionat situats en planta baixa, si llencen l’aire extret al carrer, ho han de fer a

una cota superior a 2,50 m. sobre rasant. 5. Les façanes, en general, resten subjectes a la servitud de poder col·locar-hi plaques amb nom i número

de carrer, o altres indicacions d'interès per al municipi, així com enllumenat públic. Article 119. Cossos i elements sortints. 1. Els cossos sortints habitables o ocupables, tancats o oberts, que sobresurten de la línia de façana o de

l'alineació de l'espai lliure interior de l'illa o de l'alineació de l'edifici compliran, en tot cas, el que s'ha disposat en aquest article. Com a norma general, respectaran l'arbrat viari preexistent.



Pàgina 123

2. Són cossos sortints oberts els balcons o terrasses a tres bandes, és a dir, tancats només pel pla de façana de l'edifici.

3. Són cossos sortints tancats tots aquells que no es consideren oberts (miradors, tribunes). 4. a) La superfície en planta dels cossos sortints tancats es computarà a l'efecte de l'índex

d'edificabilitat net i de la superfície del sostre edificable.

b) Els cossos sortints oberts no es computaran a l'efecte del càlcul de la superfície del sostre edificable. Es computaran a l'efecte de l'ocupació màxima a la planta baixa i si és el cas també a l'efecte de separacions als límits de parcel·la.

5. Són prohibits els cossos sortints a la planta baixa, i per sobre del forjat més alt situat dintre de l’alçada

reguladora màxima. 6. S'admeten, amb les excepcions o restriccions establertes a les Normes aplicables a cada zona o sector,

els cossos sortints a partir de la primera planta. L’alçada mínima lliure entre la voravia i la part inferior del cos sortint serà de 3,50 m.

7. Per a l'edificació segons alineació de vial, s'observaran, a més a més, els següents punts:

a) Als carrers de menys de 10 m. no es permeten cossos sortints tancats. b) S'entén per pla límit lateral de vol el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos

sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol se situa a un metre de la paret mitgera. 8. Són elements sortints els ràfecs, les gàrgoles, les marquesines, els para-sols i altres similars fixos. 9. Els elements sortints, com els sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols i d'altres de

similars i fixos, es limitaran, quant al vol, a tot el disposat per als cossos sortints amb les particularitats següents, aplicables a qualsevol sistema d'ordenació:

a) S'admeten els elements sortints a la planta baixa de l'edificació enfrontada al carrer de més de 6 m.

d'ample, i sempre que no sobresurtin més d'un cinquantè de l'amplada del vial, d'una dècima part de l'amplada de la voravia, i de 0,20 m. quan afectin a menys de la cinquena part de la longitud de la façana, o de 0,10 m. si ocupen més d'aquest cinquè de façana.

b) S’admeten els elements sortints tipus marquesina que se situïn de forma que cap dels seus punts

no es trobi a una alçada inferior als 3,50 m. per sobre de la rasant de la voravia i que llur vol no sigui superior en cap punt a l'amplada de la voravia menys de 0,40 m., amb un màxim de 1,50 m., i que no sigui superior a la mida del cos sortint màxim del carrer.

c) Els ràfecs podran volar del pla de façana fins a un màxim de 0,45 m.

10. Els elements sortints no permanents, com són les veles, les persianes, els rètols, anuncis i similars, no

s'inclouen en el concepte d'elements sortints regulats en aquestes Normes. Article 120. Vol màxim dels cossos sortints. El vol màxim dels cossos sortints tancats o oberts és el que s'estableix en aquest article per als diferents sistemes d'ordenació: I. Sistema d'ordenació d'edificació, segons alineacions de vial.

Menys en el cas de que s'estableixi explícitament una normativa especial per a zones o sectors determinats, són d'aplicació per a aquest sistema l'ordenació les següents prescripcions:



Pàgina 124

1. El vol màxim, amidat normalment al pla de façana en qualsevol punt, no serà superior a 1/10 de l'amplada del carrer, amb un màxim de 1,50 m. Si l'edificació donés front a vies o trams de vies de diferents amplades, s'aplicarà aquest criteri a cada via o tram de via per separat.

2. Els cossos sortints no podran sobrepassar un pla vertical traçat per la intersecció de l'eix de la

mitgera amb la façana i que formi amb aquesta un angle de 45º.

3. El vol màxim dels cossos sortints oberts a l'espai lliure interior de l'illa no podrà excedir d'un vintè del diàmetre de la circumferència inscrivible a l'espai lliure interior de l'illa, amb un vol màxim, en tot cas, de 1,50 m.

4. A l'espai lliure interior d'illa no es permeten cossos sortints tancats que ultrapassin la profunditat

edificable. Els oberts podran ocupar les 2/3 de la longitud de façana.

En les façanes a vial, els cossos oberts podran ocupar les 2/3 parts de la longitud de la façana. Els tancats no podran ocupar més de la meitat d'aquella longitud. Els cossos venen limitats en llur distància a la mitgera mitjançant el pla límit lateral de col, que se situa a un metre de la paret mitgera.

5. Per determinar la superfície de les diferents dependències de l'habitatge, no es computarà la part edificada en cos sortint.

II. Sistema d'ordenació d'edificació oberta o aïllada:

1. La projecció vertical dels voladissos de façanes es computarà íntegrament als efectes de determinar

l’ocupació de la parcel·la i les separacions a límits. S’exceptuen els ràfecs de coberta fins a un vol màxim de 40 cm.

2. Els voladissos no podran envair en projecció les franges de separació dels edificis respecte dels

límits de les parcel·les, excepte els ràfecs de coberta fins a un vol màxim de 40 cm.

3. Cap altre element que no sigui els voladissos així autoritzats o les edificacions auxiliars, no podrà envair les franges mínimes de separació o volar sobre d’elles.

III. Sistema d'ordenació volumetria específica:

Els cossos sortints, tancats, semitancats o oberts es limitaran a un vol màxim d'un desè de la distància entre alineacions d'edificació. Quan per aplicació d'aquesta regla resulti un vol superior a 1,50 m., es reduirà el vol a aquesta dimensió màxima. A aquest sistema d'ordenació s'aplicarà allò establert per al sistema d'ordenació d'edificació segons alineacions de vial a l'apartat I).

Article 121. Ventilació i il·luminació. Escales.

1. En els edificis d'habitatges les habitacions interiors no podran autoritzar-se si no reben ventilació i il·luminació a través, almenys, de celoberts. La ventilació i la il·luminació d'altres dependències que no siguin les destinades a sala o habitació, i les de les escales, cambres higièniques i/o cuines, podran fer-se mitjançant patis de ventilació.

2. La ventilació i la il·luminació mitjançant mitjans tècnics, sense utilització de celobert o patis de ventilació,

s'admetrà per a les cambres higièniques. 3. Quan l’equip obligatori de cuina formi part de la sala, s’exigirà la seva ventilació complementària

mitjançant mitjans tècnics.



Pàgina 125

4. La ventilació i la il·luminació dels locals de treball i estança destinats a ús comercial i d'oficines podran realitzar-se mitjançant celoberts. Es permetrà la ventilació o la il·luminació mitjançant elements tècnics de provada eficàcia, que assegurin condicions adequades d'higiene.

5. Les sortides de gasos d’escalfadors, cuines, xemeneies, i en general qualsevol aparell on es produeixi

combustió, se situaran sempre per darrera del pla de façana, tant a carrer com a pati. 6. El disposat sobre patis i sobre celoberts i patis de ventilació és aplicable també a les obres d'ampliació

per addició de noves plantes. 7. Les caixes d'escala dels edificis de fins a tres plantes podran ser ventilades i il·luminades zenitalment o

amb obertures verticals a la part superior de la caixa d'escala. La claraboia de cobriment tindrà com a mínim una superfície de 40% de la de la caixa d'escala amb obertures a tot de perímetre 50 cm. d'alçada com a mínim. Si es tracta d'obertures verticals, la seva superfície serà del 20% de la de la caixa d'escala.

Article 122. Celoberts. 1. Els celoberts poden ésser interiors o mixtos. Són interiors els celoberts que no s'obren a d'altres espais

lliures o vials, i són mixtos els oberts a aquests espais. 2. La dimensió i la superfície mínima obligatòria dels celoberts interiors depèn de llur alçada. La dimensió

del celobert interior serà tal que permeti d'inscriure al seu interior un cercle de diàmetre igual a un sisè de la seva alçada, amb un mínim de 3 m i que les seves superfícies mínimes obeeixin a la taula següent:

Alçada del celobert (nº de plantes pis)

Superfície mínima (m²)

1 4 2 8 3 12

S’admeten les següents excepcions:

a) Quan l'amplada de la parcel·la sigui inferior a cinc metres el costat mínim de la superfície

rectangular serà de dos metres i la seva superfície es pot reduir en un 20% si es tracta d’un celobert d’una o dues plantes d’alçada.

b) Al nucli antic s’hi admeten celoberts de 2x2 m. per una o dues plantes d’alçada i en casos d’obres

de rehabilitació o en els solars d’amplada inferior a 6,00 m. Quan l’alçada del celobert sigui de tres plantes, la superfície mínima serà de 9,60 m², i el costat mínim de dos metres i mig, només als solars d’amplada inferior a 6,00 m.

3. Els celoberts mixtos, que són els oberts per alguna de llurs cares a espais lliures o vials, hauran de

respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle inscribible que diu el número anterior d'aquest article. Les superfícies mínimes fixades a la taula anterior no seran aplicables a aquests celoberts. Les parets dels celoberts mixtos es consideraran com a façanes a tots els efectes. La mida de fondària no serà més gran de l'amplada mitjana.

4. El celobert serà mancomunat quan pertany al volum edificable de dues o més finques contigües. Serà indispensable, als efectes d'aquestes Normes, que la mancomunitat de pati s'estableixi per escriptura pública, inscrita al Registre de la Propietat.



Pàgina 126

Els patis mancomunats es regiran, quant a llur forma i dimensions, amb allò disposat per als patis interiors i mixtos.

5. A l'efecte d'allò que disposa aquest article sobre celoberts interiors, es tindran en compte, a més les regles següents:

a) Els llums mínims entre murs del celobert no podran reduir-se amb sortints o altres elements o

serveis, com són els safareigs. b) L'alçada del celobert a l'efecte de determinació de la seva superfície s'amidarà en nombre de

plantes des de la més baixa que el necessiti com a celobert servida pel celobert fins a la més elevada.

c) El paviment del celobert estarà, com a màxim, un metre per sobre del nivell del sòl de la

dependència a ventilar o il·luminar.

d) Els celoberts es podran cobrir amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancaments de cap classe entre les parets del celobert i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20% superior a la superfície del celobert en planta.

e) No es permetrà la instal·lació d'ascensors o similars sense formar caixa opaca, que no tindrà la

consideració de celobert. Article 123. Patis de ventilació. 1. Els patis de ventilació poden ésser interiors o mixtos. 2. La dimensió i la superfície mínima obligatòria dels patis de ventilació depèn de llur alçada. La dimensió

del pati serà tal que permeti inscriure al seu interior un cercle de diàmetre mínim igual a un setè de l'alçada total de l'edifici, amb un mínim de dos metres (2 m) que no produeixi en cap punt de la seva planta, estrangulacions de menys de dos metres (2 m) i amb una superfície mínima segons la taula següent:

Alçada del pati (nº de plantes pis)

Superfície mínima (m²)

1 3 2 5 3 7

S’admet l’excepció del nucli antic, on s’hi autoritzen patis de 2x2 m. per a dues plantes d’alçada del celobert en casos d’obres de rehabilitació o en solars d’amplada inferior a 6,00 m. Quan aquesta sigui superior s’ajustarà la superfície del pati al quadre anterior.

3. Quant als patis de ventilació, regiran les regles següents: a) No és permès reduir els llums mínims interiors amb sortints. b) L'alçada del pati, a l'efecte de determinació de la seva superfície, s'amidarà en nombre de plantes,

des de la més baixa que el necessiti, fins a la més alta servida pel pati. 4. Els patis de ventilació mixtos compliran condicions anàlogues a les establertes per als celoberts mixtos. 5. Els patis de ventilació podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure,

sense cap mena de tancament, entre la part superior de les parets del pati i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20% superior a la superfície del pati en planta.



Pàgina 127

CAPÍTOL 3. SISTEMA D'ORDENACIÓ D'EDIFICACIÓ SEGONS ALINEACIÓ A VIAL. Article 124. Definició dels conceptes del sistema d’ordenació d’edificació, segons alineació a vial. Els conceptes citats tenen el significat següent: a) Alineació de vial:

És la línia que estableix al llarg dels vials els límits a l'edificació.

b) Línia de façana: És el tram d'alineació pertanyent a cada parcel·lació.

c) Ample de vial: És la mida lineal que, com a distància, existeix entre les dues bandes del carrer.

d) Alçada reguladora màxima: La permesa entre el punt d’aplicació de la mateixa i el pla superior del forjat més alt, amidat a pla de façana, o la línia d’arrencada de coberta amidada sobre el pla de façana.

e) Nombre màxim de plantes: Nombre màxim de plantes permeses dins de l'alçada reguladora. S'han de respectar conjuntament aquestes dues constants: alçada i nombre de plantes.

f) Mitgera: És la part lateral, límit entre dues edificacions o parcel·les, que s'eleva des dels fonaments a la coberta, encara que la seva continuïtat s'interrompi per celoberts o patis de ventilació, de caràcter mancomunat.

g) Illa: Superfície de sòl delimitada per les alineacions de vialitat contigües.

h) Profunditat edificable: És la distància normal a la línia de façana que limita l'edificació per la part posterior. Defineix el pla de façana a l'espai lliure interior de l'illa.

i) Espai lliure interior d'illa: És l'espai lliure d'edificació o només edificable en planta baixa i soterrani, quan sigui el cas, que resulta d'aplicar les profunditats edificables.

j) Reculada de l'edificació: És el retrocés de l'edificació respecte a l'alineació de vial o a les mitgeres. Pot ésser d'illa, d'edificació o de plantes.

Article 125. Alineació de vial. 1. L'alineació de l'edificació coincideix amb la del carrer o vial, excepte en els casos de reculada permesa. 2. Les reculades permeses són les que disposen les Normes del Pla General en regular el règim de les

diferents zones o sectors. Quan les Normes permeten reculades, s'hauran de subjectar a allò que disposa l'article corresponent.

3. Quan una parcel·la o part d’ella quedi separada de l’alineació al vial per una altra parcel·la, no serà

edificable (veure gràfic de l'article 130).



Pàgina 128

Article 126. Amplada de vial. 1. a) Si les alineacions de vialitat són les constituïdes per rectes i corbes paral·leles amb una distància

constant en qualsevol tram del vial entre dos transversals, es prendrà aquesta distància com a amplada de vial.

b) Si les alineacions de vialitat no són paral·leles o presenten eixamplaments, estrenyiments o una

altra irregularitat, es prendrà com a amplada de vial per a cada costat d'un tram de carrer comprès entre dos transversals el mínim ample puntual en el tram de què es tracti.

c) S'entendrà per ample puntual de vial per a un punt d'una alineació de vialitat la menor de les

distàncies entre aquest punt i els punts de l'alineació oposada del mateix vial. 2. L'amplada de vial és la que resulta de la real afectació a l'ús públic. Quan es tracta de parcel·les

enfrontades a vials de nova obertura l'amplada vial serà la que en virtut del pla i del projecte d'urbanització s'afecti realment a l'ús públic, amb aquesta finalitat, se cedeixi i urbanitzi. Només els vials efectivament urbanitzats, o aquells per als quals s'asseguri la urbanització simultània a l'edificació, serviran de paràmetre regulador de les alçades dels edificis o dels vols permesos.

Article 127. Alçada. 1. L'alçada reguladora de l'edificació i el nombre màxim de plantes és l'establerta a les normes aplicables a

cada zona o sector. 2. L'alçada s'amida verticalment en el pla exterior de la façana, fins a la intersecció amb el pla horitzontal

que conté la línia d'arrencada de la coberta, o amb el pla superior dels elements resistents en el cas del terrat o coberta plana sobre del pis més alt.

3. Per sobre de l'alçada reguladora màxima només es permeten:

a) La coberta terminal de l'edifici, de pendent inferior al 35%, els arrencaments de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paraments exteriors de les façanes. El pla de coberta ha de prendre com aresta de contacte la línia formada per l’alineació de la façana situada com a màxim 40 cm. per sobre de l'últim forjat real o possible. Per sobre del pla de coberta es prohibeixen les mansardes. Els espais sotacoberta si no estan vinculats a la planta inferior, només podran ser trasters i/o elements d’ús comunitari. Si són en un edifici d’habitatge plurifamiliar, tindran en compte els requeriments de l’apartat 4 d’aquest article. En qualsevol cas, compliran, a més, el requisit de no poder ser unitat independent i per tant només pot ser habitatge si és vinculat a la planta inferior, i així haurà de constar a la declaració d’obra nova formalitzada en escriptura pública i inscrita en el Registre de la Propietat. Aquesta planta immediatament inferior haurà de tenir el programa complet segons el decret de condicions mínimes d'habitabilitat vigent exigible als edificis d'habitatges. - La coberta no podrà superar en cap punt, els 3,50 m. per sobre de l’últim forjat, real o possible. - En el pla de les façanes, no s’admeten obertures per sobre de l'últim forjat. Aquestes només es

podran efectuar si se situen per darrera d’un pla vertical paral·lel a la façana, i a 1,50 m. com a mínim de la mateixa.

- En el cas de reculada del pla de façana, no es permet la modificació del pla de coberta per

permetre l’accés als espais exteriors o terrasses.



Pàgina 129

b) Les cambres d'aire i els elements de cobertura en casos en què que hi hagi terrat o cobertura plana, amb una alçada total màxim de seixanta (60) centímetres.

c) Les baranes de façana anterior i posterior i les dels patis interiors que s'alcin directament sobre

l'alçada reguladora màxima. L'alçada d'aquestes baranes no pot excedir 1,80 m. sobre la cota del paviment, si són transparents amb reixes, i 1,20 m. si són opaques.

d) Els elements de separació entre terrats. L'alçada màxima d'aquests elements no pot sobrepassar la

del paviment més de 1,00 m. en el pla de façana, podent elevar-se a 45º fins a 1,50 m., si són massissos, admetent-se arribar fins a 2,20 m. amb suplements lleugers, vegetals o translúcids.

e) Els elements tècnics de les instal·lacions, com xemeneies, antenes, parallamps, etc. En els

elements que creen volum s’han d’endarrerir 3 m. de l'alineació de façana i de l’espai lliure interior, i no poden superar l'espai previst en el punt a) per a la determinació de les cobertes. Les xemeneies s'han d'elevar 1 m. per sobre de la coberta més alta en un radi de 10 m.

f) El badalot de l’escala, amb ocupació en planta que no superi la de la pròpia escala, enretirat 3 m.

de les alineacions a carrer i a espai lliure interior d’illa.

g) Els coronaments decoratius de les façanes, sense crear volum ocupable. 4. Quan es tracti d’habitatge plurifamiliar, serà obligatori destinar a elements comuns de l’edifici, reals o

possibles (caixes d’escala i ascensor, comptadors d’aigua, d’instal·lacions d’energia solar, maquinàries de calefacció i/o aire condicionat, i similars) un mínim del 50% del terrat o de la planta sota-coberta que disposi o pugui disposar d’una alçada lliure mínima d’un metre (1,00 m.). Aquesta superfície tindrà accés directe des de l’escala de veïns.

Article 128. Regles sobre determinació d’alçada. La determinació del punt de referència o punt d'origen per a l'amidament de l'alçada és diferent per a cada un dels supòsits següents: 1. EDIFICI AMB FAÇANA A UNA SOLA VIA:

a) Si la rasant del carrer, presa a la línia de façana, presenta una diferència de nivells entre l'extrem de la façana de cota més alta i el seu centre menor de 0,60 m, l'alçada reguladora màxima s'amidarà al centre de la façana a partir de la rasant de la voravia en aquest punt (veure gràfic annex).



Pàgina 130

b) Si la diferència de nivells és més de 0,60 m, entre un extrem i el centre, és a dir, més de 1,20 m. entre els dos extrems, la façana s'haurà de dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A cada un dels trams l'alçada reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors, com si cada tram fos façana independent.

2. EDIFICIS AMB FAÇANA A DUES O MÉS VIES, QUE FACIN CANTONADA O XAMFRÀ:

a) Si l'alçada reguladora fos la mateixa a cada cara de vials, s'aplicaran les disposicions del número 1) anterior, però operant amb el conjunt de les façanes desenrotllades com si fos una de sola.

b) Si les alçades reguladores fossin diferents, els plànols de la sèrie N3 fixen les condicions

d’edificació. 3. EDIFICACIÓ AMB FAÇANA ENFRONTADA A DUES O MÉS VIES QUE NO FACIN CANTONADA O

XAMFRÀ:

Els edificis en solars amb façana a dues o més vies que no facin cantonada ni xamfrà i l'edificació dels quals a cada cara sigui separada de l'altra per l'espai lliure interior d'illa es regularan, quant a l'alçada, com si es tractés d'edificis independents.



Pàgina 131

4. EDIFICIS EN ILLES QUE NO DISPOSIN O DISPOSIN PARCIALMENT D'ESPAI LLIURE INTERIOR:

a) L'alçada reguladora es determinarà pels plànols d'ordenació. Aquesta alçada s'aplicarà fins a una profunditat edificable determinada pel lloc geomètric dels punts equidistants de l'alineació objecte d'edificació i la de la façana oposada.

b) Els casos particulars a què donin lloc alineacions molt irregulars es resoldran per equiparació amb

els criteris exposats als apartats anteriors. 5. EDIFICIS AMB FAÇANA A PLACES.

Les alçades reguladores màximes es determinaran, en aquest cas, tenint en compte la més gran de les alçades corresponents a les vies que formen la plaça on hi aflueixen. Les dimensions de la plaça no justificaran una alçada superior. Per a la determinació de l'alçada en casos d'edificació amb façana a places no es tindran en compte aquells carrers l'amplada dels quals sigui més gran que la dimensió mínima de la plaça. Els encreuaments de vies i els xamfrans no tindran la consideració de places.

6. EDIFICIS AMB FAÇANA A PARCS, JARDINS, EQUIPAMENTS I DOTACIONS.

En aquests casos, l'alçada reguladora màxima serà la més alta de les corresponents a les dues façanes de la mateixa illa, contigües a aquella de la qual es tracta. En qualsevol cas, quan la diferència d'alçades per a una mateixa illa estigui resolta mitjançant específic grafiat als plànols de detall a escala 1/1000 serà aquesta última la que privarà.

Article 129. Regles sobre mitgeres. 1. Quan a conseqüència de diferents alçades, reculades, profunditat edificable o d'altres causes puguin

sortir mitgeres al descobert s'hauran d'acabar amb materials de façana o, optativament, caldrà retirar-les el tros necessari per permetre l'aparició d'obertures com si es tractés d'una façana.

2. Si la mitgera que resultaria de l'edificació de dos solars contigus no és normal a la línia de façana només

podran edificar-se els solars quan l'angle format per la mitgera amb la normal de la façana al punt d'intersecció sigui inferior a 30º.

En els altres casos per a poder edificar s'hauran de regularitzar els solars perquè compleixin la condició indicada. Els casos especials, o que donin lloc a partions de parcel·la corbats o trencats o a parcel·les en angle, es resoldran aplicant els criteris tècnics inspirats en les regles que conté aquest article.

3. Les mitgeres a la vista hauran d’assegurar la protecció pluvial i l’aïllament tèrmic adequats. L’envà pluvial, o la superfície d’acabat tindrà un tractament el més similar possible al de façana.

Article 130. Profunditat edificable. 1. La profunditat edificable es delimita per la línia de façana i la línia posterior d'edificació. 2. La profunditat edificable resultarà del traçat, en posició equidistant de les façanes a la via pública, d'una

figura semblant a la de l'illa. 3. Quan la línia de façana al carrer i la línia de profunditat edificable respecte del mateix carrer no se situïn

en la mateixa parcel·la, només serà edificable la profunditat corresponent a la parcel·la amb façana al carrer (veure gràfic annex). En aquests casos, l’Ajuntament podrà delimitar un polígon en sòl urbà consolidat, per tal de procedir a la reparcel·lació i poder construir racionalment els solars resultants.



Pàgina 132

4. En sòl urbà els plànols d'ordenació fixen la línia de profunditat edificable, segons els criteris adequats

per a cada zona. Aquest criteri no afecta la profunditat edificada dels edificis preexistents que es respecta, encara que superi la que resulta de l'aplicació dels criteris propis de la zona. No obstant això, en l'ampliació del volum o sostre dels edificis preexistents o la nova construcció haurà de respectar la profunditat edificable, la concreta delimitació de la qual resulta de la grafiada en les restants parcel·les de l'illa i d'haver-hi previst diferents línies de profunditat, es regirà pel que corresponen a la parcel·la o parcel·les contigües o confrontants. En qualsevol cas, tindrà aplicació preferent la quantificació expressa de la profunditat edificable, si els plànols d'ordenació preveuen la mesura d'aquest paràmetre en metres lineals.

Article 131. Espai lliure interior. 1. Les zones o els sectors en què es permeti l'ocupació total amb edificacions de l'espai lliure interior d'illa,

els límits de la qual tindran la consideració d'alineacions, se subjectaran a les següents previsions:

a) L’alçada màxima serà de 3,50 m. sobre la rasant del carrer.

a.1. Quan l’espai lliure interior quedi tancat a tots els vials per construccions que puguin disposar d’un nombre de plantes igual o superior a PB + 1P, es cobrirà obligatòriament amb coberta plana.

a.2. En cas contrari, es podrà utilitzar coberta inclinada als 10,00 m. immediatament posteriors a

l’alineació a vial i amb el carener a la meitat, i la resta serà coberta plana. a.3. Es tindrà especial cura en l’entrega de la nova edificació a l’espai lliure interior amb les

edificacions en alçada, quan la primera planta ja edificada:

- Disposi de llicència d’edificació. - Es destini a usos d’habitatge o oficina.

- La nova edificació a l’espai lliure interior mantindrà, com a màxim, l’alçada de paviment

d’aquella primera planta en els 3,00 m. primers respecte del seu pla de façana, amb independència de que aquesta se situï o no a la fondària edificable prevista pel Pla (veure gràfic annex).



Pàgina 133

b) Només s’hi admetrà planta baixa. No obstant, serà possible entressolat o planta baixa partida segons article 75.4.

c) El percentatge de l'edificació a l'espai lliure interior d'illa només podrà estendre's, referit a la rasant

del carrer, fins a una profunditat igual a la meitat de la distància entre l'alineació interior de l'edificació de la parcel·la i l'alineació interior oposada a l'illa, per a illes amb igual qualificació urbanística a les façanes oposades. En casos de qualificació urbanística diferent, s’estendrà fins al límit de zona.

d) En casos de desnivell entre façanes oposades de l'illa aquesta profunditat límit s'haurà de reduir de

manera que l'edificació a l'espai lliure no ultrapassi un pla ideal traçat a quaranta-cinc graus des del límit de profunditat edificable de la parcel·la oposada arrencant a l'alçada màxima corresponent a la planta baixa. Tampoc no podrà ultrapassar el pla traçat de la mateixa manera des del límit de la profunditat edificable de les parcel·les corresponents a les altres façanes de l'illa (veure gràfic annex).

2. A les unitats de zona o sectors on no es permeti l’ocupació total amb edificació de l’espai lliure interior d’illa, serà, no obstant, possible construir-hi en les següents condicions:

a) Ocupació no superior al 50% del pati de parcel·la corresponent. b) Edificació situada al fons del pati de la parcel·la. En qualsevol cas, amb coberta inclinada i aigües

cap al pati. També pot admetre's com a prolongació de la planta baixa si està destinada a habitatge, amb una sortida màxima de 3,00 m. a partir de la fondària edificable.



Pàgina 134

c) L’alçada màxima serà de 3,50 m. fins al punt més alt de la coberta.

d) No es permeten altells.

3. Quan, a les unitats de zona o sectors on no es permeti l’ocupació total amb edificació de l’espai lliure

interior d’illa es vulgui relacionar aquest espai amb la primera planta mitjançant escala, s’admetrà l’escala més enllà de la fondària edificable sempre que:

- Se separi 1,00 m. de les mitgeres per sobre de les tanques previstes a l’anterior apartat 2 e). - El replà superior se situï dintre del cos volat obert màxim permès.

- Es tracti d’escales calades sense possibilitat de tancar el sotaescala.

4. En qualsevol cas (edificació o no a l’espai lliure) s’hi prohibeixen les barbacoes. 5. Les tanques a l'espai lliure interior d'illa podran elevar-se fins a 1,50 m. si són massisses, admetent-se

arribar fins a 2,20 m. amb suplements lleugers, vegetals o translúcids. Article 132. Reculades. 1. Les reculades en plantes pis sense reculada a la planta baixa, es permeten si hi concorren els següents

requisits:

a) Que els edificis projectats tinguin una façana de més de 20 metres. b) Que la reculada s'iniciï a més de 3 metres de cada mitgera.

c) Que la separació entre paraments oposats compleixi les dimensions mínimes establertes pels patis

de llum mixtes. 2. A més de les regles anteriors, en matèria de reculades regeixen les següents:

a) A la planta baixa es permeten façanes porticades formant volta d'ús general sempre que la llum de pas entre pilars i façana reculada siguin en tota l'extensió de la façana, com a mínim de 2 metres i d'alçada lliure mínima de 3,50 m.

b) Els propietaris de les finques reculades assumeixen els costos del tractament com a façana de les

mitgeres que queden al descobert, menys en el cas que aquestes també s'haguessin reculat. A l'atorgament de qualsevol llicència d'edificació s'entendrà com a inclòs aquest condicionament.



Pàgina 135

CAPÍTOL 4. SISTEMA D’ORDENACIÓ D’EDIFICACIÓ AÏLLADA. Article 133. Definició dels conceptes del sistema d’ordenació d’edificació aïllada.

Els paràmetres propis del sistema d'ordenació en edificació aïllada són: 1. Forma i superfície de la parcel·la. 2. Ocupació màxima de parcel·la. 3. Alçada reguladora màxima. 4. Nombre màxim de plantes. 5. Separacions mínimes, i 6. Edificacions auxiliars. Article 134. Desenvolupament del volum edificable. 1. El volum màxim edificable permès a cada parcel·la, inclosos els vols de cossos sortints i d'elements

sortints, podrà desenvolupar-se, segons la zona o sector, en una o més edificacions principals i destinar-se part del volum a edificacions auxiliars.

2. Quan en la regulació de la zona o sector es fixen límits màxims al nombre d'unitats independents de

residència o d'habitatge o nombre màxim d'unitats d'edificació independents resultants de les possibles distribucions de l'edificació de cada parcel·la, s'hauran de respectar, encara que això comporti que no es pugui aprofitar el sostre màxim possible segons l'índex d'edificabilitat.

Article 135. Ocupació màxima de parcel·la. 1. L'ocupació màxima de parcel·la s'amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el

volum de l'edificació inclosos els cossos sortints amb l’excepció de l’article 80, II, 1, i els soterranis, amb l’excepció del paràgraf següent.

2. Les plantes soterrànies alineades al carrer en substitució de terres, podran ultrapassar l'ocupació

màxima de parcel·la sempre que:

a) Es destinin exclusivament a aparcament i els seus accessos. b) Es garanteixi l’enjardinament de l’espai amb un gruix de 50 cm. de terra i drenatge adequats.

L’alçada mínima de les terres a la línia de carrer sigui 2,50 m.

En aquestes condicions, serà admissible que l’alçada de l’edificació sigui de 3,00 m., i pugui alinear-se també a laterals de parcel·la. Si no s’acompleixen aquestes condicions, computaran com a ocupació.



Pàgina 136

Article 136. Sòl lliure d’edificació. 1. Els terrenys que quedaran lliures d'edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de

parcel·la, no podran ésser objecte, en superfície, de cap altre aprofitament més que del corresponent a espais lliures al servei de l'edificació o edificacions aixecades com a construccions auxiliars en els casos que en quedi manifesta la possibilitat.

2. Els propietaris de dues o més parcel·les contigües podran establir la mancomunitat d'aquests espais

lliures, amb subjecció als requisits formals establerts en aquestes normes per als patis mancomunats o segons allò previst, si és el cas, quant als espais lliures privats mancomunats.

3. Els espais lliures entre construccions hauran de ser enjardinats amb espècies iguals o similars a les

existents a la zona de que es tracti, vetllant per la integració de les noves implantacions en l'entorn natural existent. Per tant, la pavimentació i enjardinament de les parcel·les s'haurà de justificar mitjançant un projecte que en garanteixi la preservació i ús d'acord amb els anteriors.

4. L'arbrat respectarà les següents regles:

a) Es mantindrà en lo possible l'arbrat preexistent. b) L'arbrat de nova plantació se separarà 2 m. dels llindars a veïns, a no ser que hi hagi acord signat

entre ells. 5. La pavimentació que suposi impermeabilització del terreny no podrà interessar més del 15% de la

superfície de la parcel·la, i en cap cas més de 100 m² en el cas de les parcel·les destinades usos d'habitatge.

6. Les adaptacions i modificacions dels perfils naturals del terreny dins de la parcel·la no depassaran

l’alçada de 1,00 m per sobre ni de 1,70 m per sota de la cota natural del terreny. Les plataformes d’anivellament tocant als llindars de carrer s’ajustaran a les seves rasants, i en el cas dels llindars amb altres veïns no podran modificar el terreny natural.

Article 137. Alçada màxima i nombre de plantes. 1. L'alçada màxima de l'edificació es determinarà en cada punt a partir de la cota de pis de la planta que

tingui la consideració de planta baixa, que serà aquell quin paviment se situï a +/- 1,00 m. de la cota natural del terreny. Es prendrà com a punt de referència el centre de gravetat de la planta baixa o part de planta baixa.

En aquells casos en què, per raons del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi esglaonadament, els volums d'edificació, que siguin construïts sobre cada una de les plantes o parts de planta que posseeixin la consideració de planta baixa, se subjectaran a l'alçada màxima que correspongui quant a cada una de les parts esmentades, i l'edificabilitat total no superarà aquella que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.

2. Per damunt de l'alçada màxima, només es permetrà:

A. La coberta definitiva de l'edifici, de pendent inferior al trenta-cinc per cent (35) i l'arrencada de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paraments exteriors de les façanes, i se situïn a l'alçada no superior a la màxima i el vol de la qual no superi el màxim admès per a les volades. Podran autoritzar-se cobertes amb pendents superiors, sempre que en cap cas sobrepassin el volum ideal o gàlib resultant de l’aplicació del paràgraf anterior.

Els espais sotacoberta si no estan vinculats a la planta inferior, només podran ser trasters i/o elements d’ús comunitari. Compliran, a més els següents requisits:



Pàgina 137

a) No podran ser unitat independent i per tant només pot ser habitatge si és vinculat a la planta inferior, i així haurà de constar a la declaració d’obra nova formalitzada en escriptura pública i inscrita en el Registre de la Propietat.

b) La seva superfície mai serà superior a la situada a la planta inferior.

c) La coberta no podrà superar en cap punt, els 4,50 m. per sobre de l’últim forjat, real o possible.

d) En el pla de les façanes, no s’admeten obertures. Aquestes només es podran efectuar si se

situen per darrera d’un pla vertical paral·lel a la façana, i a 1,50 m. com a mínim de la mateixa.

e) En el cas de reculada del pla de façana, no es permet la modificació del pla de coberta per permetre l’accés als espais exteriors o terrasses.

f) L’alçada interior, a 0,30 metres de línia de façana, per sobre de l’últim forjat, real o possible, i

fins a sota del sostre de coberta, no superarà els 0,90 m.

g) En qualsevol cas, la superfície d’habitatge serà més gran a la planta inferior que a la planta sota-coberta, i el nombre d’habitatges resultant no serà superior al que resultaria sense l’existència del sota-coberta.

B. Les cambres d'aire i elements de cobertura en els casos de terrat o coberta plana, amb alçada total

de seixanta (60) centímetres. C. Les baranes fins a una alçada màxima d'1,00 m.

D. Sobre les façanes, i els elements de separació entre terrats situats directament sobre l’alçada

màxima reguladora. L’alçada màxima d’aquests elements no pot sobrepassar la del paviment d’1 m. en el pla de façana, podent aixecar-se sobre les mitgeres fins a 1,50 m., si són massissos i fins a 2,00 m. si són lleugers, vegetals o translúcids.

E. Els elements bàsics de les instal·lacions, com xemeneies, antenes, parallamps.

F. Els acabaments de l'edificació de caràcter exclusivament decoratiu.

3. a) Per a l'habitatge unifamiliar i aparellades, l'equivalència entre plantes i l'alçada amidada en metres es

regularà per la taula següent:

PB ……… 4 m. PB+1……. 7 m. PB+2……. 10 m.

En cap cas, per aplicació de l'anterior apartat 1, se superarà una altura aparent de PB+3P, o 12,00 m. amidats des de la cara superior del forjat de planta baixa més baix (gràfic 97.3 a)).



Pàgina 138

b) Per a l'habitatge plurifamiliar, l’equivalència entre plantes i alçada amidada en metres es regula segons l’article 113,3.

Article 138. Separacions mínimes. 1. Les separacions mínimes de l'edificació o edificacions principals a la façana de la via pública, al fons de

parcel·la, a les seves partions laterals i entre edificacions d'una mateixa parcel·la són distàncies mínimes a les quals es pot situar l'edificació i els seus cossos sortints. Es defineixen per la menor distància fins als plans o superfícies reglades verticals, la directriu de les quals és la partió de cada parcel·la, des dels punts de cada cos d'edificació, inclosos els cossos sortints.

2. Les plantes soterrani resultants de rebaixos, anivellacions de terreny o excavacions, hauran de

respectar, en qualsevol cas, les distàncies mínimes a les partions de parcel·la, llevat que es tracti de la part que serveixi per a donar accés des de l'exterior als usos permesos en els soterranis i sempre que la part esmentada no excedeixi del quinze per cent de la superfície lliure. En qualsevol cas hom s'haurà d'ajustar al disposat en relació a l'ocupació màxima de parcel·la.

Article 139. Construccions auxiliars. 1. Es pot permetre en aquest sistema d'ordenació la construcció d'edificacions o cossos d'edificació

auxiliars al servei dels edificis principals, destinats a porteria, garatge particular, locals per a guarda o dipòsit de material de jardineria, vestuaris, bugaderies, rebosts, hivernacles, màquines de piscines, marquesines, garites de guarda i d'altres per l'estil. Es consideren també construccions auxiliars les piscines i barbacoes, que es regulen a l’article següent.

2. L'espai, sostre i volum de les construccions auxiliars computarà a efectes d'ocupació i edificabilitats

màximes sempre que no es determini el contrari i que, per tant, l'ocupació i edificabilitat seran la suma de les ocupacions i edificabilitats principals i per a edificacions auxiliars.

3. Les separacions mínimes a llindars són:

a) A la façana a vial i sistemes d'espais lliures o equipaments, igual que l'edificació principal, excepte el garatge en els supòsits de substitució de terres i els locals destinats a porteries en la zona industrial.

b) A veïns, 1,00 m. si estan separades de l'edifici principal, en cas contrari, 3,00 m. No obstant, per

acord explícit i signat entre veïns, poden adossar-se al llindar en una longitud màxima de 5,00 m.

c) L'ocupació del sòl lliure d'edificació per construccions auxiliars es limita al 2% de la superfície de la parcel·la.

4. L’alçada no superarà 2,50 m. en el punt més alt. 5. A les zones industrials, les marquesines destinades a moll de càrrega en el sistema d'ordenació

d'edificació aïllada, es podran situar en el front del vial, sense necessitat de respectar les separacions mínimes, però guardant una distància de 6 metres al carrer i a la resta de límits.

Aquest element sortint no computarà a l'efecte d'ocupació en la zona industrial en edificació aïllada. a) Les marquesines destinades a donar ombra a aparcaments no computaran com a ocupació ni com

a edificabilitat, ni hauran de respectar distàncies mínimes. b) Si se situen adossades a l’edifici principal, aquest no podrà disposar d’obertures en tota la

superfície coberta per la marquesina.



Pàgina 139

c) Aquestes marquesines no podran destinar-se a cobrir magatzems de materials a l’aire lliure.

Article 140. Piscines i barbacoes. 1. Les piscines a l’aire lliure tindran una regulació diferent a la de l'article anterior. No consumeixen sostre

ni ocupació, però no poden superar el 15% de la superfície de la parcel·la, i han de respectar una distància mínima a partions i carrer establerta com a zones de protecció en la instrucció ITC-BT-31.

Allò que superés el 10% de la superfície de la parcel·la consumeix ocupació. Les piscines on algun dels punts del seu perímetre se situï per sobre dels 0,50 m. respecte al terreny definitiu, es regularan amb les mateixes disposicions que les edificacions auxiliars.

2. S’admeten piscines a cases aparellades a tot el terme, sempre i quan es respecti una distància mínima a partions i carrer establerta com a zones de protecció en la instrucció ITC-BT-31.

3. En el projecte de la piscina s'haurà d'indicar el sistema de desguàs, que no podrà abocar al

clavegueram. 4. Les barbacoes s’admeten, separant-se dels llindars les mateixes distàncies previstes per a l’edificació

principal. A partir de 2 m² consumeixen ocupació. Tindran unes dimensions màximes en planta de 1,50x1,50 m. i una alçada de 1,80 m., més la xemeneia. Hauran de tenir un filtre d'espurnes.

Article 141. Tanques. 1. Les tanques que donin a espais públics s'hauran de subjectar en tota la seva longitud a les alineacions i

les rasants seves, encara que, en determinats casos, es permetrà de tirar-les enrere o recular-les en part amb la finalitat de relacionar més bé l'edificació principal o les edificacions auxiliars a l'alineació de vial. En aquests casos, l'espai intermedi entre edificació i alineació pública s'haurà de mantenir, sistematitzat amb jardineria a compte del propietari del sòl.

2. Per la seva posició en funció al carrer, s’estableix:

a) Per parcel·les amb cota superior a la del carrer, podran tancar-se amb murs de contenció i la barana massissa de tancament sobre el mur no podrà superar 0,80 m. ni l'alçada entre mur i barana massissa 2,50 m. Per sobre s'hi podrà situar una tanca vegetal o translúcida, amb alçada total entre tanca massissa i translúcida de 1,80 m.

És aconsellable que en els murs de contenció s’utilitzin materials com la pedra o el formigó i que es busqui una integració paisatgística amb elements vegetals o colors terrossos. L'alçada màxima admesa per als murs de contenció és la de les terres preexistents, sense superar en cap cas els 2,50 m. d'alçada.

b) Per parcel·la amb cota igual o inferior a la del carrer la tanca es realitzarà amb tanques vegetals o

arbustos preferentment, o bé amb tanca d’obra massissa no podent superar en aquest cas 1,20 m. d’alçada, més 1,00 m. de tanca vegetal o translúcida.

3. L'alçada màxima de les tanques massisses als límits restants en cap cas podrà ultrapassar l'alçada

d'1,50 m amidats des de la cota natural del terreny en aquest límit. Si hi ha diferència de cota entre les dues parcel·les veïnes, l’alçada anterior es referirà a la cota superior.

4. En qualsevol cas, l’alçada total de la tanca entre la part massissa i la vegetal o translúcida, no superarà

els 2,20 m., excepte el cas 2 a), on es limita a 1,80 m.



Pàgina 140

5. Les parcel·les en sòl urbà no podran obrir portes cap al sòl urbanitzable o no urbanitzable, i en cap cas estendre’s mitjançant tancaments cap a aquests tipus de sòl.

Article 142. Adaptació topogràfica i moviment de terres. 1. Les plataformes d'anivellació de la vora dels límits no es podran situar a més d'1,50 m per sobre o a

més de 2,20 m per sota de la cota natural del límit (veure gràfic).

2. Les plataformes d'anivellació en interior de parcel·la (menys els soterranis) s'hauran de disposar de

forma que no ultrapassin els talussos ideals de pendent 1:3 (alçada-base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als límits. Els murs d'anivellació de terres als límits no podran arribar, en cap punt, a una alçada superior a 1,50 m per sobre de la cota natural del límit ni a una alçada superior a 2,20 m per sota de la cota natural de límit. Els murs interiors de contenció de terres no podran ultrapassar, per la part vista, una alçada de 3,00 metres.



Pàgina 141

3. Les plataformes terrassades contingudes per murs i que tinguin front a carrers no superaran l’altura de

2,50 m. CAPÍTOL 5. SISTEMA D'ORDENACIÓ DE VOLUMETRIA ESPECÍFICA. Article 143. Paràmetres del sistema d'ordenació segons volumetria específica. 1. Els paràmetres específics d'aquesta configuració d'ordenació de l'edificació són: el perímetre i el perfil

regulador. 2. S'entén per perímetre regulador de l'edificació les possibles figures poligonals definides en el Pla o

posterior desenvolupament per a determinar la posició de l'edificació. Totes les plantes hauran d'ésser compreses dins d'aquesta figura poligonal.

L'ocupació de l'edificació a planta baixa no podrà ser superior al 80% de la superfície continguda dins de cada perímetre regulador.

3. S'entén per perfil regulador totes aquelles limitacions dirigides a determinar el màxim envoltant de volum dins del qual es pugui inscriure el volum de l'edificació que correspongui a cada parcel·la per la seva intensitat d'edificació. Quan es pretén que l'envoltant vingui limitat superiorment per un pla horitzontal, bastarà limitar l'alçada d'aquest pla. Quan el límit superior esmentat tingui una altra forma constant per a qualsevol secció normal a un eix de la planta, serà suficient la fixació del perfil del límit esmentat. En els altres casos, el planejament adoptarà els mitjans de representació oportuns per a la clara fixació de les limitacions esmentades.

4. Per a tota la resta de determinacions s'estarà al disposat per al sistema d'ordenació per edificació contínua segons alineació de vial.



Pàgina 142

Article 144. Localització relativa de l'edificació. 1. Els paràmetres que regulen la localització relativa de les edificacions són els següents:

a) Separacions mínimes entre edificacions. b) Separacions mínimes de l'edificació als eixos de vial i als límits de zona.

El règim d'aquests paràmetres és l’establert en aquest article, completat, si és el cas, per les determinacions del PMU o PPU.

2. La separació mínima entre edificacions o cossos d'edificació pretenen la preservació de la intimitat i l'assegurament de convenients nivells d'il·luminació i assolellament.

a) Als efectes de preservació de la intimitat la distància mínima entre dos edificis propers és la

següent:

- Edificis de PB, PB+1 i PB+2P: 4 m. - Edificis de PB+3P: 10 m.

b) Als efectes d'il·luminació i assolellament, la conjugació de les distàncies entre edificacions amb llurs

alçades -determinats ambdós paràmetres al Pla Parcial- serà tal que s'asseguri a totes les plantes de l'edificació, pel cap baix, una hora de sol entre les 10 i les 14 hores solars, el 21 de gener de cada any.

La condició d'una hora de sol a tota planta d'edificació s'amidarà de la següent manera: - En edificis la profunditat edificable dels quals o l'amplada sigui inferior als 16 metres hi haurà

d'haver una disposició per què no quedi sense sol, en una longitud de façana superior a 5 metres, una de les façanes situades en la direcció del llarg de l'edificació, una vegada projectades a diferents hores les ombres de les edificacions pròximes. No obstant, quan s'estableixin habitatges sense ventilació creuada (sense donar a dues façanes oposades), la consideració anterior s'haurà de complir les condicions anteriors d'assolellament a totes les façanes de l'edificació en la direcció de la seva llargada.

- En els edificis la profunditat edificable dels quals o l'amplada sigui superior als 16 metres,

s'hauran de complir les condicions anteriors d'assolellament a totes les façanes de l'edificació en la direcció de la seva llargada.

- Quan una edificació es projecti amb reculada a la façana, aquestes hauran de complir les

dimensions dels patis de ventilació, sense que siguin aplicables als plans de l'edificació que les delimiten les anteriors condicions d'assolellament.



Pàgina 143

CAPÍTOL 6. REGULACIÓ DELS USOS I ACTIVITATS.

SECCIÓ PRIMERA. CLASSES D’USOS Article 145. Bases de la regulació. Conceptes i desenvolupament de la regulació d'usos. 1. BASES DE LA REGULACIÓ.

a) El POUM regula de forma detallada els usos a què poden ésser afectats els terrenys qualificats com a sòl urbà. Tots els usos no previstos en el pla no són permesos, llevat que es tracti d’un ús nou anàleg als autoritzats.

b) En el sòl urbanitzable delimitat, el POUM assenyala l'ús global de cada sector i, si és el cas, els

usos complementaris. A més a més, pot fixar la proporció admissible d'usos compatibles.

c) En el sòl urbanitzable no delimitat, el Pla assenyala, si s’escau, els usos globals.

d) En sòl no urbanitzable, el POUM regula els usos admissibles i s'entenen prohibits els no expressament admesos.

e) En la regulació de les zones i sectors les condicions d'ús fan referència a les classes d'usos

previstos a l'article 106, esmentant, si s'escau, els números d'aquesta relació. 2. CONCEPTES.

a) S'entén per ús global el que defineix l'especialització d'un sector de planejament. b) S'entén per ús admissible aquell la implantació del qual és permesa pel Pla.

c) S'entén per ús complementari aquell que necessàriament ha d'incloure el Pla Parcial que ordeni un

sector de planejament, en tant que és un ús que complementa l’ús global del sector.

d) Són usos compatibles aquells la implantació dels quals no és contradictòria amb l'ús global. Correspon al Pla Parcial la definitiva admissió d'aquests usos, i l'establiment, si és el cas, de mesures o limitacions per a assegurar la no pertorbació dels usos globals i complementaris.

e) S'entén per ús prohibit aquell la implantació del qual no és permesa pel Pla.

3. DESENVOLUPAMENT DE LA REGULACIÓ D'USOS.

a) En sòl urbà, mitjançant una ordenança específica poden fer-se més restrictives les determinacions del POUM pel que fa a la localització i les característiques dels usos admesos.

b) Tanmateix, els Plans de Millora Urbana poden:

- Restringir les localitzacions i les característiques dels usos. - Prohibir usos admesos pel POUM.

- Admetre usos no previstos pel POUM, sempre que siguin compatibles amb els expressament

establerts pel POUM i mantinguts pel Pla Especial de Reforma interior.

c) En el sòl urbanitzable, el Pla Parcial regula detalladament els usos admesos. d) En sòl no urbanitzable, els Plans Especials urbanístics poden prohibir usos que resultin perjudicials.



Pàgina 144

e) Els Plans Especials de protecció del Patrimoni històric i cultural i de protecció i gestió del patrimoni natural poden establir limitacions d'usos.

Article 146. Classes d’usos per la seva funció. 1. Ús d’habitatge.

Són els que es refereixen a l’allotjament familiar i es distingeix entre ús unifamiliar i plurifamiliar. S’entén per ús d’habitatge unifamiliar, l’habitatge corresponent a cada unitat familiar, de manera que, per tractar-se d’edifici aïllat o agrupat horitzontalment, la projecció en planta de cap habitatge coincideixi totalment o parcial amb la de cap altre. L’accés a cada habitatge serà independent i exclusiu, admetent-se, però, l’accés col·lectiu de vehicles pel garatge-aparcament. S’entén per ús d’habitatge plurifamiliar el de diversos allotjaments corresponents a diverses unitats familiars, situats al mateix edifici amb accessos i elements comuns, i/o on la projecció en planta dels habitatges coincideix totalment o parcial. S’inclou en aquest ús el d’aparthotel, entenent-se que cada apartament es considera una unitat d’habitatge.

2. Ús Hoteler.

L’ús hoteler correspon a aquells edificis o part d'ells que es destinen a allotjament temporal de persones, com hotels, motels, pensions, i en general tot els establiments d’hostaleria, sense incloure bars, restaurants i d’altres similars sense allotjament.

3. Ús residencial mòbil. Correspon a espais no edificats en els quals es realitzen funcions d’allotjament i estada temporal o permanent de persones -com càmping-. L’aparcament i/o dipòsit de rulots, llevat les que s’instal·lin en càmpings, queda expressament exclòs d’aquest ús.

4. Ús residencial especial. Format per aquells edificis destinats a una pluralitat de persones no compreses en ús hoteler, ni sanitari-assistencial. Es divideix en dos grups: a) Usos admesos dintre del sistema d’equipaments: albergs de joventut, residències d’estudiants del

tipus Col·legis Majors Universitaris, residències religioses com convents o seminaris i refugis de muntanya.

b) Usos no admesos dintre del sistema d’equipaments: residències de tercera edat que no compleixin

les condicions de l’apartat 8 (ús sanitari-assistencial) d’aquest article, cases de pagès en règim de turisme rural (art. 47 LUC).

5. Ús de restauració.

Comprèn aquells establiments oberts al públic que tenen com a activitat principal subministrar de manera habitual i mitjançant preu menjar i begudes perquè hi siguin consumits. Aquests establiments s’ordenen en tres grups: a) Restaurant: és tot aquell establiment que disposa de cuina i servei de menjador per tal d’oferir àpats

(bàsicament dinars i sopars) al públic, mitjançant preu, per ser consumits en el mateix local.



Pàgina 145

b) Bar: és tot aquell establiment que disposa de barra i que també pot disposar de servei de taula, si s’escau, per proporcionar al públic, mitjançant preu, begudes acompanyades o no de tapes, i entrepans.

c) Restaurant-bar: és tot aquell establiment obert al públic que ofereix, mitjançant preu, els serveis de

restaurant i bar.

Els establiments inclosos en aquest ús han de mantenir un horari de funcionament que coincideixi amb l’establert a la normativa reguladora, no poden tenir elements decoratius que els desnaturalitzin, ni fonts musicals que emetin a un nivell superior a 68 dBA. En cas contrari, han de ser classificats dins de l’ús recreatiu vinculat a la música i el joc.

6. Ús comercial. Comprenen els establiments oberts al públic, destinats al comerç al detall de productes manufacturats, de caràcter individual o col·lectiu, i locals destinats a la prestació de serveis privats al públic, com poden ser perruqueries, salons de bellesa, rentat, planxat i similars. Comprèn també els autoserveis, superserveis, establiments especialitzats i també les galeries comercials enteses com a agrupació de diferents locals comercials que comparteixen uns espais comunitaris en el propi edifici. Els tipus d’establiments comercials que es contemplen en aquest municipi, mentre la població no arribi als 100.000 habitants, d’acord amb que determina l’article 3 de la Llei 18/2005, de 15 de desembre, i el que assenyali al PTSEC 2006-2009, d’equipaments comercials són els següents: a) Establiments comercials petits, individuals o col·lectius, són aquells que tenen una superfície de

venda inferior als 500 metres quadrats. b) Establiments comercials mitjans, individuals o col·lectius, són aquells que tenen una superfície de

venda igual o superior als 500 metres quadrats.

c) Grans establiments comercials, individuals o col·lectius, són aquells que tenen una superfície de venda igual o superior als 800 metres quadrats. Els establiments comercials, dedicats essencialment a la venda d’automòbils i d’altres vehicles, de maquinària, de material per a la construcció i articles de sanejament, de mobiliari, d’articles de ferreteria, i els centres de jardineria, són grans establiments comercials quan tenen una superfície de venda superior als 2.500 metres quadrats. Si es dóna el supòsit que constitueixin un de col·lectiu, sense superar individualment els 2.500 metres quadrats de superfície de venda, el conjunt és un gran establiment comercial si supera els 5.000 metres quadrats de superfície de venda.

7. Ús d’Oficines – Serveis.

a) Oficines en general i consultoris professionals, inclosos els consultoris mèdics. b) No s’inclouen les activitats definides en el punt 16.

8. Ús Sociosanitari.

Comprèn les activitats en la que es presta, conjuntament i de forma integrada, una atenció especialitzada sanitària i social, exclosos els consultoris mèdics, que es defineixen al punt 7.

També residències de tercera edat o geriàtrics que compleixin els requisits que segueixen:

a) Definició d’usos segons activitat.

a) 1. Espais dormitori: correspon als espais específics per a aquest fi, consten de 1 bany adaptat per cada dues persones i el dormitori pròpiament dit.

a) 2. Espais comunitaris: correspon als espais de servei, convivència, activitats i assistencials

destinats als usuaris del centre. En concret, serien els següents:



Pàgina 146

- Espais d’activitats i convivència: espais d’ús comunitari destinats a l’esbarjo i la relació

amb els altres usuaris (estar, menjador, activitats lúdiques). - Espais de servei i tècnics: són els destinats a les activitats del personal del centre

dirigides als usuaris (cuina, bugaderia, administració....) i els destinats a instal·lacions, cambres i magatzems.

- Espai assistencial: és el destinat a l’ús sanitari dirigit als usuaris per al control, la cura,

consulta i rehabilitació.

b) Paràmetres segons activitats.

b) 1. Espais dormitori.

La superfície mínima complirà les determinacions de la Llei 20/1991 i el Decret 135/95.

No podran subdividir-se amb altres sales o habitacions, ni agrupar-se amb altres cambres constituint elements independents de la resta del centre.

La superfície màxima serà de 30 m².

b) 2. Espais comunitaris.

Els espais comunitaris representaran un 50% de la superfície total. Aquest sostre s’ordenarà dins del volum edificable amb les condicions següents: - Per planta destinada a espais dormitori, es garantirà una superfície mínima el 15% del

total de la planta amb usos que garanteixin el control d’accés, el bany geriàtric, sala d’estar i altres similars.

- En aquest còmput no es pot incloure els passadissos de distribució i les escales pròpies

de l’organització de l’edifici.

- En planta soterrani només s’admetran usos que siguin admissibles pel PGO vigent. En qualsevol cas no s’admetran usos d’espais d’activitats i convivència. Sempre i quan la superfície destinada no sigui superior al 40% del sostre destinat a usos comunitaris. En aquest còmput no s’inclou la reserva d’aparcament.

- Règim de gestió i titularitat.

Aquests centres assistencials estaran basats en serveis comuns amb gestió centralitzada i titularitat indivisible. Per tant resten prohibits règims de propietat horitzontal i/o similars que tendeixin a una gestió i títols de propietat que fragmentin la unitat gestora del centre.

9. Ús Docent. Comprèn les activitats formatives i d’ensenyament reglat i no reglat.

10. Ús Recreatiu.

Comprèn les activitats relacionades amb el lleure, el temps lliure i l’esbarjo. Veure Decret 239/1999, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, de 15 de juny, sobre policia de l’espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics (DOGC 2972, de 10-9-1999).: a) Establiments de jocs d’atzar. Correspon a aquelles activitats de joc i atraccions en les quals el

públic assistent pot arriscar diners o objectes participant en jocs d'atzar, o utilitzar màquines o aparells recreatius o esportius o altres instal·lacions fixes o mòbils amb la finalitat d'esbarjo.



Pàgina 147

- Casinos i bingos - Salons recreatius de màquines tipus B

- Salons recreatius de màquines tipus A i màquines esportives.

- Salons recreatius anomenats esportius.

b) Establiments d’espectacles, considerant com a tals les representacions, les actuacions, les

exhibicions, les projeccions, les competicions o les activitats d'altre tipus adreçades a l'entreteniment o lleure, realitzades davant de públic, ofertes per una empresa i dutes a terme per artistes, esportistes o executants, que intervenen per compte de l'empresa. S'exclouen els del següent apartat 11, Ús esportiu. Els espectacles en els quals intervinguin animals s'ha de realitzar d'acord amb el que disposi la normativa específica.

- Establiments d'espectacles en espais descoberts. - Establiments d'espectacles en espais coberts.

c) Bars-musicals. Establiments d’ambientació musical i/o espectacles, que disposen de servei de bar,

amb ambientació musical per mitjans mecànics, i no pot tenir pista de ball o espai assimilable.

- Amb capacitat fins a 50 persones. - Amb capacitat entre 50 i 100 persones.

- Amb capacitat entre 100 i 300 persones.

d) Bars musicals de capacitat superior a 300 persones, i la resta d'activitats relacionades a l'article 11

del D. 239/1999: discoteca, sala de ball, sala de festes amb espectacle, cafè teatre i cafè concert. e) Sales de festa de joventut.

f) Sales de festa en espai descobert. "Carpes" i d'altres instal·lacions de temporada, amb caràcter

empresarial o mercantil. No s'inclouen en aquest grup, les activitats musicals o d'espectacles que amb caràcter temporal i provisional es realitzen per part de les entitats culturals o veïnals o sense ànim de lucre, en determinades festes, commemoracions o festivals d'interès públic, i que es realitzin en espais públics o envelats, locals coberts o descoberts, amb les corresponents previsions de seguretat per l'accés públic.

11. Ús Esportiu.

Comprèn les activitats definides com a recreatives esportives en el Catàleg d’Espectacles i activitats recreatives. Es classifiquen en: a) Les realitzades en estadis, pavellons, o en altres espais similars. b) Les realitzades en la via pública, amb vehicles amb motor o sense.

c) Les realitzades en espais oberts o a l’aire lliure.

d) Les consistents en la pràctica de l’esport i/o cultura física (centres de gimnàstica, d’aeròbic, i

similars). 12. Ús Socio-Cultural.



Pàgina 148

a) Culte religiós. b) Exposicions, museus i altres similars.

c) Conferències o congressos.

d) Festes populars (revetlles, festes populars i majors, en les quals es pot combinar la celebració

d’altres activitats, com concerts, balls, activitats de restauració…).

e) Festes tradicionals (aplecs, romeries, desfilades, ofrenes, i similars). 13. Estacions de Servei.

Comprèn les instal·lacions de subministrament de carburants al detall i d’altres activitats associades al servei dels automòbils i dels seus usuaris. S’inclouen les instal·lacions de subministrament annexes a les grans superfícies comercials que puguin ser autoritzades d’acord amb la legislació vigent. No inclou tallers de reparació de vehicles.

14. Ús Industrial. Comprèn les activitats que tenen per finalitat l’obtenció, reparació, manteniment, transformació o reutilització de productes de tota mena, el seu envasat i embalatge, l’emmagatzematge, els tallers de reparació, així com l’aprofitament, recuperació i eliminació de residus o subproductes, així com la generació, distribució i subministrament de l’energia i productes energètics. A efectes de la seva classificació s’estableixen les següents categories: a) Indústria artesanal: Comprèn aquelles indústries compatibles amb l'ús residencial de caràcter

individual o familiar que no produeixen efectes molests sobre l'entorn, i que compleixen tots els paràmetres per ésser considerades com innòcues en la corresponent ordenança que regula les activitats i les instal·lacions. Aquestes activitats podran funcionar únicament en horari diürn, i en cap cas poden tenir una superfície útil total superior a 100 m².

b) Indústria urbana: Comprèn aquelles activitats de caire productiu compatibles amb l'ús residencial i

que poden produir efectes molestos baixos sobre l'entorn. Aquestes activitats seran, en general, les considerades inoqües a l'Ordenança Reguladora de la Intervenció Integral de l'Administració Municipal en les Activitats i les Instal·lacions i a algunes de les incloses a l'Annex III de la Llei 3/98, sempre que es pugui argumentar que el seu grau de molèstia sobre l'ús residencial és baix.

S’inclouran les indústries que es caracteritzen per oferir els seus productes industrials directament a les comunitats de residents o d'altres que la seva instal·lació no té incidències greus sobre l'entorn, sempre que s’adoptin les mesures correctores corresponents. En cap cas poden tenir una superfície útil total superior a 250 m².

c) Indústria agrupada: Comprèn aquelles indústries no compatibles amb l'ús residencial i que poden produir efectes molests moderats sobre l'entorn. Aquestes activitats seran en general les incloses dins l’annex II de la Llei 3/1998. S’inclouran la mitjana i la gran indústria en general, que poden admetre’s en contigüitat amb altres indústries, sempre que es compleixin les limitacions que estableixi la normativa sectorial que sigui d’aplicació, i es compleixin les mesures correctores corresponents. Els tallers de reparació de vehicles, per a les especialitats de planxa i pintura, s'inclouen en aquest grup.

d) Indústria separada. Comprèn aquelles indústries que per la seva incidència ambiental elevada, aspectes de seguretat, o per les seves característiques s'hagin d'instal·lar en zones industrials sense contigüitat amb altres activitats alienes a elles. S’inclouran en aquest grup les activitats incloses dins l’annex I de la Llei 3/1998.

L’Ajuntament podrà redactar una ordenança municipal amb la finalitat de clarificar els tipus i les característiques de les indústries incloses en cada categoria.



Pàgina 149



Pàgina 150

14 bis. Ús d’Instal·lacions de radicomunicació.

Es consideren instal·lacions de radicomunicació els sistemes de transmissió de veu i dades amb antenes radiants susceptibles de generar camps electromagnètics.

15. Ús Estacionament i aparcament. a) Aparcament privat i/o comunitari. b) Aparcament públic

S’exclouen d’aquest ús els estacionaments de vehicles destinats al transport col·lectiu de persones i al transport de mercaderies, considerats com a usos industrials a l’apartat 14.1.3.

16. Ús Públic-Administratiu. Comprèn centres o edificis per a serveis de l’administració pública, serveis de seguretat, bombers, etc. Inclou també l’ús de serveis funeraris.

17. Ús Abastaments. Comprèn els mercats centrals (a l’engròs).

18. Cementiri. Recintes destinats a l’enterrament i/o cremació de cadàvers. Admet també l’ús de serveis funeraris.

19. Ús Extractiu. Comprèn les activitats d’extraccions d’àrids i assimilades.

20. Ús Agrícola. Inclou totes les activitats relacionades amb el cultiu de la terra i les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de la pròpia explotació agrària que puguin ser incloses a l’apartat 14.3.A. d’aquest mateix article.

21. Ús Pecuari. Comprèn des de les activitats relacionades amb la cria, engreix, guàrdia i custòdia de bestiar, fins a les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de la pròpia explotació ramadera que puguin ser incloses a l’apartat 14.3.A. d’aquest mateix article.

22. Ús Forestal. Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, restauració, repoblació i explotació dels boscos en els termes que regulen la Llei Forestal de Catalunya i disposicions que la desenvolupen, així com, d’acord amb el que estableix la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’Espais Naturals en aquells àmbits en què li és d’aplicació. També inclou les petites activitats d’elaboració artesanal de productes derivats de la pròpia explotació forestal que puguin ser incloses a l’apartat 14.3.A. d’aquest mateix article. Hi ha "Ordenança Municipal reguladora de l'emplaçament i de les mesures correctores a disposar en les activitats ramaderes del terme municipal de l’Arboç".



Pàgina 151

Article 147. Classes d’usos per la seva naturalesa. Per la seva naturalesa, els usos es divideixen en públics, col·lectius, privats i comunitaris. 1. Es consideren usos públics, aquells que es desenvolupen en terrenys i instal·lacions de titularitat pública. 2. Es considera ús col·lectiu el de caràcter privat relacionat amb un grup determinat de persones, relació

que es defineix normalment pel pagament de quotes, preus o taxes. 3. Es considera ús privat el que es desenvolupa en béns de titularitat privada. 4. Es considera ús comunitari el que es desenvolupa en béns de titularitat privada, de forma

mancomunada, associada o comuna per part dels seus titulars. Article 148. Usos provisionals. 1. Es consideren usos provisionals els que no estan prohibits per aquestes Normes, s'estableixen de

manera temporal, no requereixen obres o instal·lacions permanents i no dificulten l'execució del Pla d’Ordenació.

2. Aquests usos poden autoritzar-se, d'acord amb el que els articles 53 i 54 de la LUC estableix, a precari.

Els usos i les obres hauran d'aturar-se i enderrocar-se sense dret a indemnització quan el municipi ho acordi. No podran iniciar-se les obres o els usos sense que l'autorització, acceptada pel propietari, s'inscrigui en les condicions indicades, al Registre de la Propietat.

3. L'autorització haurà de renovar-se cada dos anys, sinó, caducarà. Només podran renovar-se fins a un

màxim de tres cops les autoritzacions d'usos provisionals en sòl qualificats de sistema d'espais lliures. Article 149. Usos fora d’ordenació o amb volum disconforme. Als usos existents amb anterioritat a l'aprovació d'aquest Pla i que resultin disconformes amb el mateix, així com aquells respecte als quals no sigui possible l’aplicació de les mesures de restauració legalment previstes, els serà d'aplicació allò que disposa l'article 102 de la LUC per al seu tractament, i les disposicions transitòries d'aquestes Normes. Article 150. Definició dels paràmetres reguladors o d’aplicació amb caràcter general a totes les zones. Es defineixen els paràmetres que determinaran el grau de compatibilitat de cada ús o activitat amb els predominants de cada zona urbanística on s’ubiquen. La concreció d’aquests paràmetres per cada ús i la seva aplicació en cada zona serà duta a terme pel PMU d’usos, o per ordenança municipal en casos concrets, excepte quan quedin ja prou definits per la present Normativa, i també, dintre del seu sector, pels PMU i PPU. 1. Distància a edificis i recintes d’usos protegits.

a) Els usos determinats per aquesta limitació, han de mantenir un règim de distàncies en relació a determinats usos protegits, per la seva consideració d’especial incidència en determinats grups de població i de respecte amb les activitats objecte de protecció.

b) Es consideren usos protegits: el sanitari-assistencial, l’educatiu i els usos religiosos, inclosos en el

socio-cultural i els edificis institucionals.



Pàgina 152

c) L’ús residencial es podrà considerar protegit als efectes de determinades activitats incompatibles amb aquest ús.

2. Limitació de superfícies i capacitat dels establiments.

En determinades zones, en atenció a les seves consideracions urbanístiques i als valors considerats a potenciar i a la incidència de determinats subgrups d’usos o valors protegits, es limiten les superfícies dels locals destinats a aquests usos molestos. Amb aquesta limitació de la superfície i capacitat es pretén minimitzar la incidència d’aquests usos. Els bars i bar-restaurants s’han de considerar, per les diferents actuacions administratives que han ocasionat, com activitat potencialment molestos en determinades zones en què l’ús predominant sigui el de l’habitatge, i especialment en les claus 1A, 1B i 1C (residencial amb alineació a vial), per la qual cosa es podran preveure mitjançant Ordenança Municipal, mesures restrictives la seva capacitat i la seva densitat.

3. Condicions especials d’accessibilitat. Segons les condicions urbanístiques de la vialitat i la trama urbana d’algunes de les zones i les necessitats de seguretat, accessibilitat i nivells sonors així com de molèsties d’alguns usos, caldrà limitar la seva nova instal·lació a les característiques dels vials de la façana o façanes. Per a aquests casos, es fixaran condicions especials per a la concessió de la llicència ambiental.

4. Limitacions a l’emissió de soroll i vibracions. D’acord amb els criteris que la normativa reguladora de la contaminació acústica disposi, i en els terminis que aquesta ho requereixi, l’Ajuntament haurà d’establir una zonificació del territori amb uns objectius de qualitat acústica, així com elaborar un mapa de soroll que reculli la realitat acústica del municipi i un pla d’acció, si s’escau, que proposi les mesures a adoptar per assolir els objectius assenyalats. Aquesta informació s’actualitzarà periòdicament i s’haurà de fer pública. (Actualment existeix, amb caràcter de proposta un mapa de capacitat acústica del municipi, realitzat a juliol 2004 per la Direcció General de Qualitat Ambiental del departament de Medi Ambient, i que l'Ajuntament haurà d'aprovar, amb les modificacions pertinents, abans de 31/10/05).

5. Control del soroll provocat pel funcionament de les activitats i de les instal·lacions mecàniques en general: El funcionament de les activitats i de les instal·lacions mecàniques no podrà provocar la superació dels límits d’immissió en dBA establerts, d’acord amb els apartats anteriors, per a la zona on s’ubiquin. A aquests efectes: a) Els projectes tècnics que es presentin per obtenir l’habilitació administrativa per a exercir les

activitats que siguin susceptibles de produir molèsties per sorolls i/o vibracions, hauran de contenir un estudi acústic, signat per un tècnic titulat competent que així ho justifiqui, segons imposa la Llei 16/2002.

b) Es prohibeix instal·lar unitats exteriors de maquinària de climatització o de refrigeració, ventiladors o

qualsevol element mecànic que produeixi soroll en els patis de ventilació dels edificis destinats a un ús d’habitatge, hoteler, residencial especial, sociosanitari, docent o de culte religiós, quan puguin veure’s afectades dependències sensibles al soroll. En aquests casos, les instal·lacions s’emplaçaran en la coberta de l’edifici. Excepcionalment, quan es justifiqui que això no és viable tècnicament es podrà admetre la instal·lació d’aquests equips en el pati, sempre que s’elabori un estudi acústic detallant les mesures correctores que s’adoptaran per tal de què no se superin els límits establerts en la normativa vigent i s’aporti un certificat signat per un tècnic titulat competent que ho acrediti amb mesuraments acústics. Aquesta documentació s’haurà de presentar juntament amb la sol·licitud de llicència urbanística de la instal·lació, o en el cas de què aquesta pertanyi a una activitat, juntament amb la comunicació o amb la sol·licitud d’habilitació corresponent.



Pàgina 153

6. Limitacions a l’emissió de fums, olors i escalfors: Instal·lació de xemeneies: a) Els fums, bafs, vapors i altres efluents contaminants, qualsevol que sigui el seu origen, hauran

d'evacuar-se a l'exterior mitjançant conductes o xemeneies. b) Els locals comercials disposaran de dos conductes independents per cada local diferenciat de

planta baixa, fins la coberta de l’edifici, per tal de possibilitar la instal·lació d’activitats que precisin una sortida per a fums i l’altra per als serveis higiènics. Queda totalment prohibida la connexió d’aquests conductes amb les conduccions pròpies (shunts) dels habitatges.

c) Les xemeneies i els corresponents conductes d'unió hauran de construir-se amb materials inerts

resistents a la corrosió dels productes a evacuar.

Les xemeneies seran d'algun dels tres tipus següents: metàl·liques circulars (d'aram, zenc o ferro esmaltat, de color gris o mangra, fins diàmetre màxim 30 cm), ceràmiques prefabricades del mateix color que les teules fins diàmetre 30 cm, o d'obra de secció quadrada o rectangular de mides inferiors a 35 x 95 cm, arrebossada i pintada amb color neutre.

d) Les xemeneies hauran d'assegurar un tir perfecte, amb una velocitat adequada dels fums per evitar la sortida de flames, espurnes d'ignició, cendres, sutge o partícules, en valors superiors als permesos.

e) No s’admetrà la instal·lació de xemeneies ni cap altra mena de conducte que discorrin per qualsevol

de les façanes de l’edifici.

f) Segons els tipus de contaminants que siguin emesos per una activitat o instal·lació a l’atmosfera, es distingeixen les següents categories:

Categoria 1: Focus de combustió que consumeixen combustibles gasosos, renovació d’aire, calefactors elèctrics, instal·lacions de condicionament d’aire o qualsevol altra que no emetin contaminants ni olors. En aquesta categoria s’inclouen les instal·lacions individuals de calefacció i producció d’aigua calenta sanitària. Categoria 2: Focus de combustió que consumeixen combustibles en els quals el contingut en sofre és igual o inferior a l’1%, i activitats que poden desprendre bafs o olors. En aquest apartat s’inclouen les calefaccions col·lectives, cuines o aparells de cocció de bars i restaurants, establiments similars, etc. Categoria 3: Focus de tipus industrials, activitats classificades com a potencialment contaminants de l’atmosfera, activitats que desprenen partícules sòlides en suspensió, i focus que emeten fums, bafs o gasos no compresos en els nivells anteriors.

g) Als efectes de limitar les olors, l'alçada del conducte d'evacuació s'haurà d’ajustar a l’establert segons cada categoria, i si s’escau es calcularà d’acord amb la normativa sectorial d’aplicació fins a obtenir una immissió generada inferior a la llinda de perceptibilitat.

Condicions de les xemeneies assimilables a domèstiques. a) Es troben dins les xemeneies assimilables a domèstiques les sortides de fums de categoria 1 i 2 de

l’apartat anterior. b) No es poden llençar a l’exterior fums, bafs, gasos, vapors o aire amb substàncies en suspensió, o a

temperatura diferent de l’ambient per les façanes i els patis de tot tipus, excepte les instal·lacions de climatització de potència inferior a 10.000 Kcal/hora, sempre que la temperatura del flux d’aire que incideixi en obertures alienes no sigui perceptiblement diferent del de l’entorn.



Pàgina 154

c) L’alçada de les xemeneies de categoria 1 serà superior als careners de qualsevol edificació situada en un cercle de radi 5 metres, i superior en 2 metres respecte tot espai transitable situat en aquest radi i amb centre a la xemeneia. L’alçada de les xemeneies de categoria 2 serà superior als careners de qualsevol edificació situada en un cercle de radi 5 metres, i superior en 3 metres respecte tot espai transitable situat en un cercle de radi 20 metres i amb centre a la xemeneia. En qualsevol cas, es trobarà a una distància major de 3 metres de la façana de l’edifici.

d) Quan a conseqüència de l'edificació d'un immoble veí d'alçada no superior a la màxima prevista en aquestes normes urbanístiques, una xemeneia industrial o conducte deixi de complir els requisits d'alçada establerts en els articles anteriors, amb càrrec a la indemnització que li ha de satisfer el titular de l'edificació veïna, el propietari o usuari haurà de realitzar l'obra oportuna per tal que la xemeneia tingui l'alçada que correspon a la nova situació.

e) Quan una xemeneia o conducte tingui l'alçada reglamentària respecte a la màxima permissible per

a l'edificació d'immobles segons aquestes normes urbanístiques, però resulti insuficient respecte a algun edifici de caràcter singular o l'alçada del qual sigui conseqüència d'una compensació de volums, el propietari no estarà obligat a fer cap mena d'obra, però sí a permetre que es faci, a càrrec del titular de l'edifici respecte al qual la seva alçada resulti deficitària.

Condicions de les xemeneies industrials a) Es troben dins les xemeneies industrials les sortides de fums i els focus contaminants classificats

com a categoria 3. b) Per a les activitats industrials, el conducte de sortida de fums o gasos haurà d'estar proveït d'un

registre per a la presa de mostres, realitzat d'acord amb el que es disposa en l'Annex III de l'Ordre del Ministeri d'Indústria de 18 d'octubre de 1976 o norma que la substitueixi.

c) Per determinar l'alçada dels conductes d'evacuació de les instal·lacions industrials o de calefacció o

producció d'aigua calenta sanitària de tipus col·lectiu s'atendrà allò que disposa l'Annex II de l'Ordre del Ministeri d'Indústria de 18 d'octubre de 1976, o norma que la substitueixi, i s'afegirà a l'alçada resultant de l'aplicació de l'Annex esmentat una alçada addicional d'acord amb la situació del conducte respecte a edificacions, segons el que es disposa en aquesta Ordenança. En qualsevol cas, l'alçada complirà, independentment de la potència calorífica, els mínims que per a les instal·lacions de combustió inferior a 20.000 Kcal/h (83.740 KJ) i les instal·lacions domèstiques s'assenyalen en l'apartat següent.

d) L’alçada de les xemeneies de categoria 3 serà superior almenys en 3 metres a tota edificació

situada en un cercle de radi 30 metres i amb centre a la xemeneia, o la que resulti dels càlculs segons la normativa sectorial que sigui aplicació.

e) En les xemeneies o conductes l'alçada dels quals sigui superior a 10 m a la dels edificis propers, el

propietari haurà de disposar la instal·lació del corresponent parallamps en aquelles xemeneies o conductes.



Pàgina 155

SECCIÓ SEGONA. REGULACIÓ ESPECÍFICA DELS USOS I ACTIVITATS

Article 151. Regulació específica dels usos i activitats. Als efectes de l’emplaçament dels usos i de la compatibilitat entre els mateixos, el present Pla estableix la regulació específica que podrà desenvolupar-se de forma més detallada a l’ordenança reguladora dels usos i les activitats. 1. S’entén per situació relativa d’una activitat cadascuna de les diferents possibilitats d’emplaçament físic

respecte d’altres usos. 2. La situació relativa d’una activitat ve determinada per la ubicació que ocupa el local principal i d’accés a

l’activitat, podent ocupar la mateixa activitat les plantes superiors i inferiors a la principal. 3. D’acord amb aquesta ubicació s’estableixen les següents situacions (veure gràfic annex):

Situació 0A: Activitat situada exclusivament en planta soterrani d’edifici amb habitatges i amb accés situat en planta baixa i independent respecte d’altres usos.

Situació 0B: Activitat situada en planta soterrani d’edifici sense habitatges i amb accés situat en planta

baixa i independent respecte d’altres usos.

Situació 1: Activitat situada en planta baixa d’edifici d’habitatges i amb accés independent dels habitatges.

Situació 2: Activitat situada en planta baixa d’edifici d’habitatges i amb accés comú amb els

habitatges. Activitat situada en planta pis d’edifici d’habitatges i amb altres usos diferents de l’habitatge a les plantes inferiors.

Situació 3: Activitat situada en planta pis d’edifici d’habitatges i amb ús d’habitatge a les plantes

inferiors. Situació 4: Activitat situada en planta baixa d’edifici sense habitatges. Situació 5: Activitat situada en planta pis d’edifici sense habitatges. Situació 6: Activitat contigua a habitatge i situada en edifici d’ús exclusiu. Situació 7: Activitat contigua a un altre ús que no sigui el d’habitatge, i situada en edifici d’ús exclusiu. Situació 8: Activitat separada d’habitatge per espai no edificable. Situació 9: Activitat separada d’un altre ús per espai no edificable. Situació 10: Activitat situada en edifici aïllat en zones allunyades de nuclis urbans.

4. Quan la planta soterrani es produeixi en substitució de massís de terres a les zones d’edificació aïllada

tindrà, als efectes de la regulació d’usos, la mateixa consideració que si es tractés d’una planta baixa.



Pàgina 156

H-A A H H H-A A H A H-A A A A A A 1 2 0-A 0-B A H A A A A A 3 4 5 H A H A A A 6 7 H A A A 8 9 A

10 H = Habitatge A = Activitat Article 152. Usos específics en relació a les situacions relatives. 1. Cada ús específic es permetrà només en les situacions relatives contemplades en el quadre annex. 2. No obstant, la regulació específica dels sòls urbans, urbanitzables i no urbanitzables pot introduir altres

limitacions, a més de les expressades al quadre.



Pàgina 157

SITUACIÓ RELATIVA USOS 0A 0B 1 2 3 4 5 6 7 8 9 102. Hoteler 4. Residencial especial 5. Restauració 6a. Comerç petit 6b. Comerç mitjà 6c. Comerç gran 7. Oficines i serveis 8. Sociosanitari 9. Docent 10.A.a i b. Recreatiu 10.A.c i d. Recreatiu 10.B. Exhibició 10.C.a. musicals fins 50 persones 10.C.b.musicals fins 100 persones 10.C.c. musicals fins 300 persones 10.D. Discoteques 10.E. Sales de festa joventut 10.F. Sales festa espai descobert 11. Esportiu 12. Socio-cultural 13. Estacions de Servei 14.a. Artesanal 14.b. Urbana 14.c. Indústria agrupada 14.d. Indústria separada 14 bis. Inst. de radiocomunicació 15. Estacionament 16. Públic administratiu 17. Abastaments

Ús permès, ombrejat. Ús no permès, en blanc. 3. Les activitats de caràcter esporàdic o eventual podran dur-se a terme en qualsevol cas en situacions

relatives 8, 9 i 10. En altres situacions caldrà justificació adequada.

L’ús 18, cementiri, és admès exclusivament en els emplaçaments que preveu el present POUM. Els usos 19 a 22 són admesos només en sòl no urbanitzable.

Article 153. Nivell d’incidència dels usos sobre les persones, els béns i el medi ambient. 1. Qualsevol ús o activitat compatible o admesa pel planejament en una determinada zona podrà instal·lar-

s'hi atenent dos requisits previs:

a) Que el nivell d’incidències sobre d’altres usos i fonamentalment sobre l’ús residencial, sigui el que, d’acord amb els paràmetres que estableix aquesta normativa pugui permetre la seva compatibilitat.

b) Que l’impacte en el medi ambient no comporti la superació dels nivells de qualitat ambiental que es

fixin en la normativa sectorial vigent.



Pàgina 158

2. La mesura del nivell d’incidència de qualsevol activitat sobre les persones, els béns i el medi ambient o

sobre d’altres usos, s’ha de fonamentar en allò que estableixi la normativa reguladora dels paràmetres definits per a la classificació de l’ús industrial, en l’article 146. En aquelles casos en què, per a determinar paràmetres, no existeixi normativa que estableixi limitacions, caldrà fonamentar de forma raonada el seu nivell d’incidència, utilitzant criteris tècnics objectius.

Article 154. Regulació supletòria. Qualsevol ús o activitat que comporti un determinat nivell d’incidència sobre l’entorn i que no hagi estat regulat específicament en els articles anteriors se li aplicarà la regulació de l’ús que més se li assembli, en funció dels efectes mediambientals que produeixi. Article 155. Simultaneïtat d’usos. Quan en un mateix local es realitzin diverses activitats, es regularà tot el conjunt atenent l’ús més desfavorable en quant al nivell d’incidència sobre l’entorn i el medi ambient. Article 156. Control administratiu de la instal·lació i funcionament de les activitats amb incidència ambiental. 1. El règim d’habilitació per la instal·lació i posada en funcionament de les activitats que tenen incidència

ambiental ve establert per la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i per la normativa complementària.

2. Aquestes activitats resten subjectes a l’acció inspectora de l’Ajuntament, i al règim de disciplina

urbanística previst a l’Ordenança reguladora de la intervenció municipal en les activitats i instal·lacions. SECCIÓ TERCERA. REGULACIÓ DE L’ÚS COMERCIAL. Article 157. Definició i condicions mínimes. 1. Són establiments comercials tots els locals i les instal·lacions, cobertes o sense cobrir, oberts al públic

que són a l’exterior o a l’interior d’una edificació on s’exerceix regularment la venda al detall. En resten exclosos els establiments dedicats exclusivament a la venda a l’engròs. Els establiments poden ser de caràcter individual o col·lectiu. Els establiments de caràcter col·lectiu són integrats per un conjunt d’establiments individuals situats en un o en diversos edificis, en els quals, amb independència que les activitats respectives puguin exercir-se d’una manera empresarialment independent, concorren tots o alguns dels elements següents: accés comú des de la via pública, d’ús exclusiu o preferent dels establiments o de llurs clients, aparcaments privats compartits o serveis comuns per als clients.

2. S’entén per superfície neta de venda, que s’aplica en la regulació de l’ús comercial en aquest Pla, a la

superfície útil total:

a) Dels llocs on s’exposen les mercaderies amb caràcter habitual i permanent, o eventual i/o periòdic, i als que poden accedir els clients per realitzar les compres.

b) Els espais interns destinats al trànsit de persones.



Pàgina 159

c) La superfície de la zona de caixers.

d) La compresa entre les anteriors i la zona de sortida i les dedicades a la prestació de serveis.

e) La superfície ocupada per les persones venedores darrera el taulell a la qual no té accés el públic.

f) Als establiments on també s’exerceix una activitat de producció, on no hi té accés públic per realitzar les compres, aquesta superfície no es compatibilitzarà en el còmput de la superfície neta de venda.

3. Els usos comercials que, per les seves característiques, matèries manipulades o emmagatzemades o

mitjans emprats originin molèsties o generin riscos a la salubritat o a la seguretat de les persones o dels béns, es regiran pel que s’estableix per l’ús industrial.

4. Els locals destinats a ús comercial disposaran com a mínim d'un lavabo amb wc, que serà

obligatòriament d'accés públic a partir dels 100 m² de superfície neta de venda. Article 158. Accessibilitat a l’ús comercial. En les noves instal·lacions de petits comerços, i/o canvis de titularitat en locals construïts en data anterior a l’entrada en vigor del Codi d’Accessibilitat de Catalunya, i/o els comerços ubicats en locals que llur obertura hagi estat en data posterior a l’esmentat Codi i que tinguin una superfície inferior a 100 m², hauran de complir l’establert amb l’Annex 2 del Codi, pel que fa a l’itinerari practicable, cambra higiènica adaptada i vestidors, en el seu cas, adaptats. Article 155. Limitacions als establiments mitjans i grans establiments comercials. El Decret 211/2001, de 24 de juliol, pel qual s’aprova el Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials (PTSEC), regula les implantacions subjectes a llicència comercial, és a dir, els mitjans i grans establiments comercials, individuals i col·lectius, per al període 2001-2004. En el seu cas, la regulació que aquí es fixa, s’ajustarà automàticament a les noves condicions que poguessin ser alterades per un nou PTSEC. Les determinacions de l’actual PTSEC que afecten aquest planejament són: a) Dimensionament alimentari: el PTSEC no permet la implantació de grans establiments comercials

alimentaris, i no preveu cap creixement en el format d’establiment comercial mitjà. b) Dimensionament no alimentari: el PTSEC no permet la implantació de grans establiments comercials no

alimentaris. El creixement de l’oferta comercial no alimentària, en format d’establiment comercial mitjà, serà regulada per l’Ajuntament, d’acord amb l’article 4.2. de la Llei 18/2005, d’equipaments comercials.

Les limitacions al creixement d’establiments comercials grans i mitjans, ho són sens perjudici de les excepcions següents: a) En la implantació de grans establiments comercials dedicats essencialment a la venda d’automòbils i

d’altres vehicles, de maquinària, materials de la construcció i articles de sanejament, i d’articles de ferreteria i els centres de jardineria.

b) En la implantació d’establiments exclusivament de bricolatge, sempre que la dotació del tipus

d’establiment en qüestió no sobrepassi la relació de 40 m² de superfície de venda per 1.000 habitants de l’àrea d’influència de l’establiment projectat.

c) En la implantació d’establiments exclusivament de mobiliari i parament de la llar, sempre que la dotació

del tipus d’establiment en qüestió no sobrepassi la relació de 75 m² de superfície de venda per 1.000 habitants de l’àrea d’influència de l’establiment projectat.



Pàgina 160

d) En la implantació d’establiments comercials, llevat dels recollits als apartats a), b) i c), quan la seva localització no sigui perifèrica i en cas que formin part del desenvolupament d’una actuació urbanística de renovació de la trama urbana amb un objectiu general de revitalització urbana del sector, sempre que el municipi elabori el corresponent Programa d’orientació per a l’equipament comercial i que el creixement possible del programat en grans i mitjans establiments comercials no superi el límit de 10.000 m².

e) En els establiments col·lectius que estiguin situats en el centre urbà, sempre que la superfície de venda

no superi els 5.000 m² i que l’oferta comercial no inclogui cap gran establiment comercial -ni alimentari ni no alimentari- ni cap mitjà establiment comercial alimentari.

f) En l’ampliació de mitjans establiments comercials que tingui una antiguitat superior als 10 anys, sempre

que la superfície de venda final no signifiqui la transformació en un gran establiment comercial i el creixement sigui inferior al 30% de la superfície de venda preexistent.

SECCIÓ QUARTA. REGULACIÓ D’ESTACIONAMENTS I APARCAMENTS. Article 159. Definició. 1. S’entén per “estacionament” l’àrea oberta fora de la calçada destinada a parada d’automòbils. 2. S’entén per “aparcament” l’espai situat a l’interior dels solars o de les edificacions, destinat a allotjar

automòbils. 3. S’exclouen d’aquesta classificació els usos especificats a l’article 142, apartat 14.A c). Article 160. Previsions d’estacionaments en sòl urbanitzable. 1. Els Plans Parcials que desenvolupin les Normes d’aplicació en sòl urbanitzable hauran de respectar les

següents determinacions en quant als aparcaments situats al sistema viari: 2. Es computaran, per a estacionaments, les superfícies de les calçades, sempre que quedi lliure una

franja de circulació rodada de 5,00 m. d’ample com a mínim, si hi ha dues direccions, i 3,00 m. si només hi ha una.

3. Els espais d’estacionament no situats a les calçades hauran d’agrupar-se en àrees que no produeixin

excessives concentracions d’automòbils, que no donin lloc a “buits urbans”, ni a distàncies excessives des de les edificacions.

4. Les places d’estacionament hauran de tenir, com a mínim, una grandària de 2,50 m. d’amplada per

4,50 m. de llargada quan siguin en bateria, i de 1,80 m. d’amplada per 5,50 m. de llargada quan siguin en cordó.

5. Els estacionaments incorporaran arbrat excepte en casos de manifesta impossibilitat. En els situats fora

de calçada es preveuran paviments tous o combinats per a evitar l'efecte radiant del terra. Si s’escau, i en evitació de contaminació del subsòl per pèrdua d’olis i/o combustibles, es procurarà disminuir la permeabilitat del sòl.



Pàgina 161

Article 161. Previsions d’aparcament als edificis. 1. Els edificis de nova planta de les zones de sòl urbà, així com les que s’estableixin en el seu dia, en els

sectors de sòl urbanitzable, hauran de projectar-se i construir-se a l’interior de l’edifici o en terrenys edificables del mateix solar aparcaments per a cotxes, en la quantitat següent:

a) Edificis d’habitatges: En sòl urbà, dues places per a cada habitatge, la superfície útil de la qual sigui

igual o més gran de 110 m², una i mitja pels de superfície útil inferior a 110 m² i superior a 70 m², i una plaça per a cada habitatge igual o menor de 70 m². En sòl urbanitzable, objecte d’un Pla Parcial, les que siguin fixades en el mateix, complint els mínims d’aquest article, i amb un mínim d’una plaça i mitja per cada 100 m² edificables.

b) Edificis d’oficines, comercials, centres mèdics, mútues: Una plaça d’aparcament per a cada 75 m² o

fracció de superfície útil.

c) Hotels: 0,6 places d’aparcament per cada habitació.

d) Residències, hospitals, etc: Una plaça d’aparcament per a cada quatre llits.

e) Usos de restauració i espectacles, una plaça d’aparcament per cada deu persones d’aforament.

f) Usos recreatius, una plaça d’aparcament cada cinc localitats o places d’aforament. Si no se superessin les 10 places, no cal previsió.

g) Biblioteques, galeries d’art i museus públics: una plaça per cada 150 m² en establiments de més de

1.000 m².

h) Centres de mercaderies, missatgeries i activitats assimilables: una plaça per cada quatre llocs de treball, més un espai d’aparcament per a cada vehicle utilitzat per l’empresa.

i) Centres d’ensenyament reglat: una plaça d’aparcament per cada tres treballadors en els serveis

docents o auxiliars.

j) Edificis industrials, una plaça d'aparcament per cada 125 m² o fracció de superfície construïda.

k) Tallers de reparació de vehicles: La superfície destinada a aparcament serà almenys dues vegades l’ocupada per la zona de taller, en cas de vehicles de quatre o més rodes. En cas de motocicletes i similars la superfície d’aparcament serà almenys igual a la zona de taller.

l) Magatzems: Una plaça d’aparcament per cada 200 m2 o fracció de superfície construïda.

2. Quan un edifici es destini a més d’un ús dels expressats en l’apartat anterior, el nombre mínim de places

serà la resultant de la suma de les corresponents als diferents usos. 3. a) Quan de l’aplicació de l’apartat primer d’aquest article resulti, en edificis destinats a habitatge

plurifamiliar o altres usos, situats al nucli antic, i amb façana inferior a 10 m., que l’exigència de places d’aparcament és igual o inferior a quatre, i pugui atendre’s l’aparcament del previsible nombre de vehicles en d’altres edificacions públiques o privades situades a menys de 300 m. o en un radi màxim de 50 m. al voltant del perímetre exterior del nucli antic, podrà exonerar-se de l’obligació de reserva d’aparcaments en el propi edifici. Es requerirà en aquest cas que les places estiguin vinculades registralment a l’edifici per al que s’atorga la llicència.

b) Els edificis unifamiliars en ordenació segons alineació a vial, i de façana inferior a 5,00 m. tampoc

estaran obligats a preveure aparcament. 4. Es podrà autoritzar en un edifici preexistent habitatge en planta baixa sempre i quan aquest ús hi sigui

permès i el propi edifici absorbeixi les places d’aparcament obligatòries, llevat que sigui d’aplicació l’anterior apartat 3 a).



Pàgina 162

5. Les activitats que tinguin associada una flota de vehicles necessària pel seu exercici, hauran d’acreditar que disposen d’espais propis per a estacionar-los amb un mínim de 3 places d'aparcament fins a 50 m² de superfície construïda, més una complementària cada 25 m² o fracció de més. Alternativament, si no es disposa d’aquest espai i es vol utilitzar la via pública, durant el tràmit d’habilitació municipal de l’activitat, caldrà presentar un estudi tècnic justificatiu de l’impacte que aquesta activitat provocarà a l’entorn on es vol situar, que demostri que la seva implantació és viable.

SECCIÓ CINQUENA. REGULACIÓ DE L’ÚS D’HABITATGE Article 163. Decret d’habitabilitat i Ordenança. 1. Es compliran en tot cas les prescripcions del Decret 259/2003, de mínims d’habitabilitat, o norma legal

que el substitueixi. En el seu cas, la regulació d’aquesta secció, incorporarà automàticament les condicions que puguin ser alterades.

2. Complementàriament, i com a desenvolupament d'aquest Pla es pot aprovar una Ordenança per a

completar la regulació de l'ús d’habitatge. L’esmentada Ordenança pot alterar les determinacions d'aquest Pla per augmentar les exigències quant a dimensions i condicions de l’habitatge i de les seves dependències.

SECCIÓ SISENA. REGULACIÓ ESPECÍFICA DE L’ÚS DE RESTAURACIÓ. Article 164. Aïllament acústic. 1. Amb la finalitat de garantir la no superació dels nivells sonors d’immissió que fixa la normativa

reguladora de la contaminació acústica, totes les activitats de restauració, que, d’acord amb la normativa sectorial, puguin funcionar en horari nocturn, i s’instal·lin en contigüitat amb habitatges, hauran d’acreditar, amb caràcter previ al seu funcionament, un aïllament acústic brut respecte a soroll rosa (és a dir, aquell que presenta la mateixa intensitat en dBA en totes les bandes de freqüència audibles, aproximadament entre 63 i 4000 hertz) de, com a mínim, 60 dBA, entre l’establiment i les dependències de l’habitatge sensibles al soroll. La determinació de l’aïllament es farà “in situ”, seguint els procediments establerts en la norma UNE-74-040 o norma equivalent que la substitueixi. Igualment, s’haurà de preveure l’adopció de mesures correctores que impedeixin la transmissió de soroll per via estructural per sobre dels nivells sonors d’immissió esmentats.

2. Aquest aïllament acústic també s’exigirà quan es realitzin modificacions substancials d’activitats

existents, que afectin a les zones de públic. 3. En el moment de sol·licitar llicència ambiental municipal, el peticionari presentarà un projecte

d’insonorització del local on s’instal·li l’activitat, que justifiqui el compliment dels aïllaments acústics bruts requerits i de la normativa d’aplicació en matèria de sorolls i vibracions, considerant un nivell mínim de 80 dBA. Un cop finalitzada la instal·lació, una empresa o tècnic especialitzats adjuntaran les mesures de soroll efectuades als habitatges col·lindants.”.



Pàgina 163

SECCIÓ SETENA. REGULACIÓ ESPECÍFICA DE L’ÚS RECREATIU VINCULAT A LA MÚSICA I EL JOC. Article 165. Publicitat de les característiques dels locals. 1. S’obliga a col·locar una placa informativa en un lloc visible a l’entrada de l’establiment, on s’especifiquin

les següents característiques:

a) Nom comercial de l’establiment. b) Nom i cognoms del titular de la llicència.

c) Classificació de l’establiment segons el Catàleg dels espectacles, activitats recreatives i

establiments públics.

d) Data de la llicència d’obertura o les successives revisions.

e) Aforament màxim autoritzat.

f) Horari autoritzat vigent. Article 166. Aïllament acústic. 1. Amb la finalitat de garantir la no superació dels nivells sonors d’immissió que fixa la normativa

reguladora de la contaminació acústica, totes les activitats recreatives, que, d’acord amb la normativa sectorial, puguin funcionar en horari nocturn, i s’instal·lin en contigüitat amb habitatges, hauran d’acreditar, amb caràcter previ al seu funcionament, un aïllament acústic brut respecte a soroll rosa (és a dir, aquell que presenta la mateixa intensitat en dBA en totes les bandes de freqüència audibles, aproximadament entre 63 i 4000 hertz) de, com a mínim, 80 dBA, entre l’establiment i les dependències de l’habitatge sensibles al soroll. La determinació de l’aïllament es farà “in situ”, seguint els procediments establerts en la norma UNE-74-040 o norma equivalent que la substitueixi. Igualment, s’haurà de preveure l’adopció de mesures correctores que impedeixin la transmissió de soroll per via estructural per sobre dels nivells sonors d’immissió esmentats.

2. En els establiments musicals anteriors que a més es pretengui realitzar actuacions musicals en directe,

l’aïllament acústic brut serà, com a mínim, 86 dBA., i en tot cas, el necessari per complir els nivells establerts per la normativa d’aplicació.

3. Aquest aïllament acústic també s’exigirà quan es realitzin modificacions substancials d’activitats

existents, que afectin a les zones de públic. 4. En el moment de sol·licitar llicència ambiental municipal, el peticionari presentarà un projecte

d’insonorització del local on s’instal·li l’activitat, que justifiqui el compliment dels aïllaments acústics bruts requerits i de la normativa d’aplicació en matèria de sorolls i vibracions, considerant un nivell mínim de 100 dBA. Un cop finalitzada la instal·lació, una empresa o tècnic especialitzats adjuntaran les mesures de soroll efectuades als habitatges col·lindants.

5. Tots els tipus d’establiments musicals disposaran de vestíbul amb doble porta d’accés, tot

convenientment insonoritzat, les quals estaran tancades de forma permanent. Aquesta porta de retorn disposarà de molles de retorn, a posició tancada, o altres sistemes equivalents que garanteixin en tot moment l’aïllament en façana en els moments d’entrada i sortida i que no estiguin confrontades.”



Pàgina 164

Article 167. Situacions d’incompatibilitat per als establiments de caràcter fix. 1. En qualsevol situació, tots els usos recreatius vinculats a la música i el joc són incompatibles en un radi

inferior a 100 metres d’edificis sanitaris, hospitalaris o docents d’ensenyament reglat. 2. El règim de compatibilitat és el que fixa la normativa sectorial reguladora, segons gràfic annex a l’article

152. SECCIÓ VUITENA. REGULACIÓ DE L’ÚS EXTRACTIU. Article 168. Definició i regulació. 1. Es consideren àrees extractives aquells sòls en els quals es realitzen activitats d'extracció o moviment

de terres vinculats a l’extracció d’àrids o qualsevol tipus de roca. 2. Es regulen per l'article 98. SECCIÓ NOVENA. REGULACIÓ DE L’ÚS DE GRANGES. Article 169. Definició i regulació. 1. S'entén per granges totes aquelles edificacions destinades a acollir bestiar destinat a producció

ramadera, en règim normal d'estabulació. 2. Es regulen pels següents apartats i per Ordenança Municipal. 3. No serà admissible la seva ubicació en sòl urbà, ni urbanitzable. Dintre del no urbanitzable tampoc

s'admet al sòl forestal ni a la protecció de riberes. 4. Les condicions que segueixen en tenen el caràcter de mínimes, però no suficients, per a l'admissió

d'aquest ús, que requerirà en tot cas l'informe favorable de la CTUT. 5. La superfície mínima de parcel·la afecta a l’ús de granja serà de 3,0 ha. S’admetrà que aquesta

superfície es distribueixi en més d’una parcel·la, amb discontinuïtat física, sempre que la parcel·la on s’ubiqui la granja no sigui inferior a 2,0 ha., i s'inscrigui al Registre la indivisibilitat del conjunt de parcel·les afectades.

6. Per extensió, s'entén com a granges les de cria i reproducció de cavalls (activitat esportiva / ramadera),

les piscifactories i les hípiques amb estabulació del bestiar. En aquests casos també s'admetrà la seva implantació en parcel·les sense discontinuïtat física de superfície no inferior a 2,0 ha. Com a excepció, s'admetran parcel·les menors sempre i quan resulti demostrada la impossibilitat que l'explotació pugui superar els 20 caps per les granges d'unitats de bestiar major o URP (nomenclatura d’Unitat Ramadera Procedimental (URP), per la qual 1 URP = 1 plaça de vacum de llet) o les equivalències que, per altres tipus de bestiar, fixi el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Caldrà, en aquests casos, justificar que la parcel·la té superfície suficient per a albergar l'ús que s'hi preveu, i no hi serà admès l'ús d'habitatge.



Pàgina 165

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

PRIMERA. Amb caràcter general, s'estarà a les normes establertes a la Secció Segona del Capítol Segon del Títol I d'aquestes Normes respecte al règim jurídic per a la concessió de llicències d'obres i activitats en edificis en situació de fora d'ordenació, volum o ús disconforme o inclosos dins d'una àrea de planejament o d'execució. SEGONA. Els plans parcials, els plans de millora urbana i/o els especials dels sectors integrats en l'àmbit territorial d'aquest Pla que es trobin en curs de revisió o modificació i que no hagin estat tramesos a l'Administració competent per a la seva aprovació definitiva, hauran d'ajustar-se a les determinacions d'aquest POUM. No obstant això, serà aplicable el règim urbanístic vigent anterior a l’aprovació inicial del POUM, als àmbits que es trobin en execució del procés urbanització amb anterioritat a la data d'aquesta mateixa aprovació inicial. TERCERA. Aquelles edificacions contràries al planejament situades en sòl no urbanitzable, no susceptibles de ser legalitzades ni com edificacions d'especial interès, ni com a cap altre tipus dels previstos per a aquest POUM, es consideraran en situació de fora d'ordenació a tots els efectes previstos a l'article 102 de la LUC. QUARTA. 1. Les activitats a emplaçar a les naus ja existents a l’aprovació inicial d’aquest POUM, i situades dins del

Sector de Santa Llúcia, podran ser objecte de transmissió i llur legalització es podrà tramitar, d’acord amb el règim vigent anterior a l’aprovació definitiva, sempre que els corresponents projectes complerts es presentin dins els 72 mesos a comptar de la data d’aprovació definitiva del POUM, en considerar que amb aquesta mesura excepcional no es posa en risc l’aplicació del nou planejament.

2. La iniciativa pel desplegament del planejament derivat correspon als propietaris o propietàries de

finques, la superfície de les quals representi més del 50% de la superfície total del Polígon d’Actuació Urbanística.



Pàgina 166

Annex 1 1. ORDRE D’EIXOS

La façana es composarà d’acord amb eixos de simetria que la dividiran en trams equidistants.

El nombre d’eixos serà: a) Façanes de menys de 5m 1 eix b) Façanes de 5 fins a 9m. 2 eixos

c) Façanes de 8 fins a 13m. 3 eixos

d) Façanes de més de 13m. 4 eixos o més

2. PROPORCIÓ DE FORATS

Les amplades màxima i mínima dels forats 1,40 i 0,40, respectivament, conservant sempre una proporció vertical del forat: relació alt/ample com a mínim 1,4.

3. PLANTA BAIXA La planta baixa tindrà una alçada mínima de 3 m. i una màxima de 4m. adequant-se a la de les edificacions veïnes. Les obertures estaran limitades a 2 m. com a màxim cadascuna d’elles i a un màxim del 50% de la façana de la planta baixa.

4. EL CIM DE L’EDIFICI El cim de l’edifici podrà ser amb un canaló i una coberta de teula àrab o una balustrada ceràmica amb coberta plana.



Pàgina 167

Annex 2. FITXES DELS POLÍGONS I SECTORS.



Pàgina 168

POLIGON 1 DENOMINACIÓ: “Jardins de la Panxita” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta l’àmbit discontinu d’una banda de la finca dels “Jardins de la Panxita” i l’entorn al sud de la carretera N-340, i de l’altra l’immoble situat darrera del actual Ajuntament, als números 4 i 6 del carrer de Sant Julià. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/2.000, n3.2, ordenació orientativa. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 17.310 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,95 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 55 % Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 400 m2 CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 45,00 % VIAL: ≥ 21,00 % ESPAI LLIURE: ≥ 19,00 % EQUIPAMENT: ≥ 5,00 % a concretar dins de l’àmbit+15% a compensar econòmicament a l’Ajuntament davant la impossibilitat material de concretar-ho dins de l’àmbit. Aquesta compensació és destinarà a l’execució de l’equipament inclòs dins de l’àmbit CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 81 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 36 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC) SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Polígon d’ús predominant residencial en la modalitat d’habitatges plurifamiliars. El seu desenvolupament permetrà l’obertura d’un espai lliure en els Jardins de la Panxita. Els objectius de la seva delimitació són:

a) Manteniment dels “Jardins de la Panxita” com a espai lliure d’ús públic. b) Urbanització i traçat de la vialitat en concordança amb l’ordenació del Sector del “Pou

Dolç”. c) Millorar l’accessibilitat transversal des del Sector Santa Llúcia cap al Sector del Pou Dolç. d) Reculada del front a la N-340 un mínim de 5 m per permetre una vorera de major amplitud. e) Es cedirà com a equipaments la totalitat del sub-àmbit nord. f) Reforçar els equipaments comunitaris públics.

ALTRES CONDICIONS: El vial paral·lel a la N-340 del sub-àmbit sud és vinculant i es traçarà i urbanitzarà en concordança amb el polígon “càrniques bundò”.



Pàgina 169

POLIGON 2 DENOMINACIÓ: “Càrniques Bundó” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta la finca situada al nord dels “Jardins de la Panxita”, on actualment hi ha la indústria de Càrniques Bundó. Te front a la carretera N-340. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/2.000, n3.2, ordenació orientativa. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 3.470 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,00 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 50 % Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 400 m2 CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 50,00 % VIAL: ≥ 10,00 % ESPAI LLIURE: ≥ 40,00 % EQUIPAMENT: -- CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 70 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 38 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC) SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar aïllat. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús industrial al residencial, possibilitant la seva recol·locació. Els objectius de la seva delimitació són:

a) Es cuidarà la ordenació del front sud que dona directament als “Jardins de la Panxita”. b) Urbanització i traçat de la vialitat en concordança amb l’ordenació del Sector del “Pou

Dolç”. c) Millorar l’accessibilitat transversal des del Sector Santa Llúcia cap al Sector del Pou Dolç.

ALTRES CONDICIONS: El vial paral·lel a la N-340 del sub-àmbit sud és vinculant i es traçarà i urbanitzarà en concordança amb el polígon “jardins de la Panxita i el sector “pou dolç”.



Pàgina 170

POLIGON 3 DENOMINACIÓ: “C/ Tallat - Centre”

DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta la illa delimitada pels carrers Tallat, Fassina, Roca, i del Centre, actualment ocupat per activitat industrial. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/2.000, n3.2, ordenació orientativa. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 1.200 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,66 m2st/m2sòl Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 450 m2 CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 32,00 % Polígon amb una superfície total de 1200 m2 Edificabilitat 1,66 m2st/m2sòl. Sostre total: 1.992 m2

Sostre residencial 1.542 m2 Sostre altres usos 450 m2 Cessions totals en zones verdes Sostre residencial 1.542 x 0,225 m2/m2st = 347 m2 Sostre altres usos 450 x 0,075 m2/m2st = 33,75 m2 Total cessions zones verdes 380,75 m2. Sobre la superfície total del sòl del polígon representa el 31,729 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 116 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 62 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC) SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar en alineació a vial. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús industrial per el residencial. Els objectius de la seva delimitació són: Caldrà cedir per espais lliures una part del terreny. L’alçada i característiques de l’edificació seguirà els criteris d’ordenació de l’entorn. ALTRES CONDICIONS: Si se segueix l’ordenació dibuixada al plànol n4.1 pot prescindir-se del PMU. Observacions: Mentrestant no es desenvolupi el polígon, es podrà seguir amb l’activitat d’acord a l’art. 119 c del Reglament de la LUC



Pàgina 171

POLIGON 4 DENOMINACIÓ: “Camí del Papiol” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta la zona qualificada d’industrial per el PGO, situada al nord de la carretera de l’Arboç a Banyeres, TP-2124. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1/1.000, n4.2, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 7.880 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 65 % Sostre mínim per altres usos compatibles: -- CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 35,00 % VIAL: ≥ 10,00 % ESPAI LLIURE: ≥ 20,00 % EQUIPAMENT: -- CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 28 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 19 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC). SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús industrial a residencial, i completar la massa boscosa, del nord de la “Villa Teresa", al llarg de la carretera. Els objectius de la seva delimitació són:

a) Completar la massa boscosa del nord de la “Villa Teresa” al llarg de la carretera. ALTRES CONDICIONS: Qualsevol ordenació diferent de la dels plànols de la sèrie n4 requerirà la formalització de PMU. Es tindrà en compte l’actual existència d’activitat de lloguer d’aparcament i pupil·latge de cotxes, podent ampliar la fondària edificable en planta soterrani fins a 16 m. només al bloc situat al nord del sub-àmbit est, en qualsevol altre cas caldrà redactar un PMU.



Pàgina 172

POLIGON 5 DENOMINACIÓ: “Camp de futbol” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta l’àmbit discontinu per una part de la zona qualificada com a equipament, situada al sud del “SUP Mestral”, i delimitada pel traçat del tren, l’avda Sant Jordi i la carretera de l’Arboç a Banyeres i per l’altra part la zona qualificada com a sol no urbanitzable situada a l’oest del “PERI Sta. Llúcia”. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/2.000, n3.2 i n3.3, ordenació orientativa. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 35.920 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 50 % Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 500 m2 CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 50,00 % VIAL: -- ESPAI LLIURE: ≥ 10,00 % EQUIPAMENT: ≥ 10,00 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 35 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 19 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC). SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sub-àmbit nord, d’us predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar en alineació a vial. Sub-àmbit sud, destinat a equipaments i en menor mesura a ús residencial. El seu desenvolupament permetrà la consolidació de l’ús residencial de la part nord del municipi complementant els sectors: “Mestral”, “Corrals” i “Cooperativa, així com , potenciarà la obtenció d’una gran àrea d’equipaments (trasllat del camp de futbol) situada al sud de l’avinguda del Penedès i a l’oest del sector de Santa Llúcia, com a prolongació dels ja existents en aquest sector i també com a continuació dels equipaments educatius del costat de la línia de ferrocarril. Els objectius de la seva delimitació són:

a) Les noves edificacions del sub-àmbit nord no excediran de PB+2. b) Les noves edificacions del sub-àmbit sud seran habitatges unifamiliars en filera i se

situaran alineades a l’avinguda del Penedès. L’alçada i característiques de l’edificació seguirà els criteris d’ordenació de l’entorn.

c) Connectar adequadament amb la xarxa viària del sector Santa Llúcia i amb la rotonda de la carretera de l’Arboç a Banyeres.

ALTRES CONDICIONS: La part de terreny que prové de cessió per espais lliures del sector Mestral (4.207 m2), no genera aprofitament. (Als efectes d’edificabilitat i densitat).



Pàgina 173

POLIGON 6 DENOMINACIÓ: “del Bosc Gran” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta l’àmbit discontinu per una banda dels terrenys actualment en sòl no urbanitzable al nord de la indústria de Cristaleria espanyola, entre les vies del ferrocarril i els habitatges de la Cristalería, i per l’altra banda part de les cessions d’equipaments i espais lliures situats a l’est del polígon industrial el Foix I LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/2.000, n3.2 i n3.4, ordenació orientativa. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 32.900 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,54 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 40 % CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: la totalitat de l’àmbit oest VIAL: -- ESPAI LLIURE: ≥ 10,00 % EQUIPAMENT: ≥ 20,00 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Industrial SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant industrial. El seu desenvolupament permetrà la reubicació de part dels equipaments i espais lliures del polígon industrial el Foix, apropant-los al nucli urbà i potenciant l’obtenció d’una gran àrea d’equipaments (trasllat del camp de futbol) situada al sud de l’avinguda del Penedès i a l’oest del sector de Santa Llúcia, com a prolongació dels ja existents en aquest sector i també com a continuació dels equipaments educatius del costat de la línia de ferrocarril. Els objectius de la seva delimitació són:

a) Cedir i urbanitzar la totalitat dels vials i espais lliures. ALTRES CONDICIONS: El traçat del vial de circumval·lació haurà d’enllaçar l’avinguda del Penedès amb la rotonda del Sector E “Camí de la Gornal”. S’urbanitzarà la part inclosa dintre de l’àmbit més el tram fins a enllaçar amb la rotonda del Sector E “Camí de la Gornal”. El pla parcial valorarà la necessitat de replantar part de l’arbrat existent en el sub-àmbit nord. En el cas de que l’ordenació industrial del sub-àmbit nord sigui la definida per la clau 7-3, tipus II del polígon industrial Foix, no serà necessari la tramitació del PMU. ALTRES CONDICIONS: La part de terreny que prové de cessió per espais lliures i equipaments del polígon industrial del Foix I (13.283 m2), no genera aprofitament. (Als efectes d’edificabilitat i densitat).



Pàgina 174

POLIGON 7_A DENOMINACIÓ: “tallers de Santa Llúcia” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta part de la zona qualificada de tallers pel PPO a ponent de la N-340, entre els carrers de Santa Llúcia, N-340 i les avingudes de la Cristallera i Generalitat. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.1, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 2.160 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: segons plànol n4.1 Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE I EQUIPAMENT: ≥ 22,5 m2sòl / 100 m2st destinat a habitatge Cessions segons plànol n4.1. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 124 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 56 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC). SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar aïllat. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús de tallers per el residencial, i les cessions per espais lliures marcades per la llei. ALTRES CONDICIONS: L’alçada i característiques de l’edificació seguirà els criteris d’ordenació de l’entorn. L’ordenació grafiada i acotada als plànols de la sèrie n4 es vinculant admeten una variació del +/- 10 % sense excés de sostre. Per a tots els polígons 7_”x” l’ajuntament redactarà un únic projecte d’urbanització a desenvolupar per polígons o grups de polígons.



Pàgina 175

POLIGON 7_B DENOMINACIÓ: “tallers de Santa Llúcia” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta part de la zona qualificada de tallers pel PPO a ponent de la N-340, entre els carrers de Santa Llúcia, N-340 i les avingudes de la Cristallera i Generalitat. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.1, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 2.190 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: segons plànol n4.1 Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE I EQUIPAMENT: ≥ 22,5 m2sòl / 100 m2st destinat a habitatge Cessions segons plànol n4.1. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 124 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 56 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC). SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar aïllat. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús de tallers per el residencial, i les cessions per espais lliures marcades per la llei. ALTRES CONDICIONS: L’alçada i característiques de l’edificació seguirà els criteris d’ordenació de l’entorn. L’ordenació grafiada i acotada als plànols de la sèrie n4 es vinculant admeten una variació del +/- 10 % sense excés de sostre. Per a tots els polígons 7_”x” l’ajuntament redactarà un únic projecte d’urbanització a desenvolupar per polígons o grups de polígons.



Pàgina 176

POLIGON 7_C DENOMINACIÓ: “tallers de Santa Llúcia” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta part de la zona qualificada de tallers pel PPO a ponent de la N-340, entre els carrers de Santa Llúcia, N-340 i les avingudes de la Cristallera i Generalitat. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.1, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 2.340 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: segons plànol n4.1 Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE I EQUIPAMENT: ≥ 22,5 m2sòl / 100 m2st destinat a habitatge Cessions segons plànol n4.1. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 124 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 56 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC). SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar aïllat. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús de tallers per el residencial, i les cessions per espais lliures marcades per la llei. ALTRES CONDICIONS: L’alçada i característiques de l’edificació seguirà els criteris d’ordenació de l’entorn. L’ordenació grafiada i acotada als plànols de la sèrie n4 es vinculant admeten una variació del +/- 10 % sense excés de sostre. Per a tots els polígons 7_”x” l’ajuntament redactarà un únic projecte d’urbanització a desenvolupar per polígons o grups de polígons.



Pàgina 177

POLIGON 7_D DENOMINACIÓ: “tallers de Santa Llúcia” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta part de la zona qualificada de tallers pel PPO a ponent de la N-340, entre els carrers de Santa Llúcia, N-340 i les avingudes de la Cristallera i Generalitat. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.1, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 1.230 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: segons plànol n4.1 Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE I EQUIPAMENT: ≥ 22,5 m2sòl / 100 m2st destinat a habitatge Cessions segons plànol n4.1. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 124 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 56 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC). SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar aïllat. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús de tallers per el residencial, i les cessions per espais lliures marcades per la llei. ALTRES CONDICIONS: L’alçada i característiques de l’edificació seguirà els criteris d’ordenació de l’entorn. L’ordenació grafiada i acotada als plànols de la sèrie n4 es vinculant admeten una variació del +/- 10 % sense excés de sostre. Per a tots els polígons 7_”x” l’ajuntament redactarà un únic projecte d’urbanització a desenvolupar per polígons o grups de polígons.



Pàgina 178

POLIGON 7_E DENOMINACIÓ: “tallers de Santa Llúcia” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta part de la zona qualificada de tallers pel PPO a ponent de la N-340, entre els carrers de Santa Llúcia, N-340 i les avingudes de la Cristallera i Generalitat. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.1, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 1.290 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: segons plànol n4.1 Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE I EQUIPAMENT: ≥ 22,5 m2sòl / 100 m2st destinat a habitatge Cessions segons plànol n4.1. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 124 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 56 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC). SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar aïllat. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús de tallers per el residencial, i les cessions per espais lliures marcades per la llei. ALTRES CONDICIONS: L’alçada i característiques de l’edificació seguirà els criteris d’ordenació de l’entorn. L’ordenació grafiada i acotada als plànols de la sèrie n4 es vinculant admeten una variació del +/- 10 % sense excés de sostre. Per a tots els polígons 7_”x” l’ajuntament redactarà un únic projecte d’urbanització a desenvolupar per polígons o grups de polígons.



Pàgina 179

POLIGON 7_F DENOMINACIÓ: “tallers de Santa Llúcia” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta part de la zona qualificada de tallers pel PPO a ponent de la N-340, entre els carrers de Santa Llúcia, N-340 i les avingudes de la Cristallera i Generalitat. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.1, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 1.210 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: segons plànol n4.1 Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE I EQUIPAMENT: ≥ 22,5 m2sòl / 100 m2st destinat a habitatge Cessions segons plànol n4.1. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 124 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 56 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC). SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar aïllat. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús de tallers per el residencial, i les cessions per espais lliures marcades per la llei. ALTRES CONDICIONS: L’alçada i característiques de l’edificació seguirà els criteris d’ordenació de l’entorn. L’ordenació grafiada i acotada als plànols de la sèrie n4 es vinculant admeten una variació del +/- 10 % sense excés de sostre. Per a tots els polígons 7_”x” l’ajuntament redactarà un únic projecte d’urbanització a desenvolupar per polígons o grups de polígons.



Pàgina 180

POLIGON 7_G DENOMINACIÓ: “tallers de Santa Llúcia” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta part de la zona qualificada de tallers pel PPO a ponent de la N-340, entre els carrers de Santa Llúcia, N-340 i les avingudes de la Cristallera i Generalitat. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.1, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 1.280 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: segons plànol n4.1 Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE I EQUIPAMENT: ≥ 22,5 m2sòl / 100 m2st destinat a habitatge Cessions segons plànol n4.1. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 124 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 56 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC). SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar aïllat. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús de tallers per el residencial, i les cessions per espais lliures marcades per la llei. ALTRES CONDICIONS: L’alçada i característiques de l’edificació seguirà els criteris d’ordenació de l’entorn. L’ordenació grafiada i acotada als plànols de la sèrie n4 es vinculant admeten una variació del +/- 10 % sense excés de sostre. Per a tots els polígons 7_”x” l’ajuntament redactarà un únic projecte d’urbanització a desenvolupar per polígons o grups de polígons.



Pàgina 181

POLIGON 7_H DENOMINACIÓ: “tallers de Santa Llúcia” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta part de la zona qualificada de tallers pel PPO a ponent de la N-340, entre els carrers de Santa Llúcia, N-340 i les avingudes de la Cristallera i Generalitat. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.1, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 1.610 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: segons plànol n4.1 Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE I EQUIPAMENT: ≥ 22,5 m2sòl / 100 m2st destinat a habitatge Cessions segons plànol n4.1. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 124 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 56 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC). SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar aïllat. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús de tallers per el residencial, i les cessions per espais lliures marcades per la llei. ALTRES CONDICIONS: L’alçada i característiques de l’edificació seguirà els criteris d’ordenació de l’entorn. L’ordenació grafiada i acotada als plànols de la sèrie n4 es vinculant admeten una variació del +/- 10 % sense excés de sostre. Per a tots els polígons 7_”x” l’ajuntament redactarà un únic projecte d’urbanització a desenvolupar per polígons o grups de polígons.



Pàgina 182

POLIGON 7_I DENOMINACIÓ: “tallers de Santa Llúcia” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta part de la zona qualificada de tallers pel PPO a ponent de la N-340, entre els carrers de Santa Llúcia, N-340 i les avingudes de la Cristallera i Generalitat. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.1, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 1.600 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: segons plànol n4.1 Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE I EQUIPAMENT: ≥ 22,5 m2sòl / 100 m2st destinat a habitatge Cessions segons plànol n4.1. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 124 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 56 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC). SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar aïllat. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús de tallers per el residencial, i les cessions per espais lliures marcades per la llei. ALTRES CONDICIONS: L’alçada i característiques de l’edificació seguirà els criteris d’ordenació de l’entorn. L’ordenació grafiada i acotada als plànols de la sèrie n4 es vinculant admeten una variació del +/- 10 % sense excés de sostre. Per a tots els polígons 7_”x” l’ajuntament redactarà un únic projecte d’urbanització a desenvolupar per polígons o grups de polígons.



Pàgina 183

POLIGON 7_J DENOMINACIÓ: “tallers de Santa Llúcia” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta part de la zona qualificada de tallers pel PPO a ponent de la N-340, entre els carrers de Santa Llúcia, N-340 i les avingudes de la Cristallera i Generalitat. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.1, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 1.810 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: segons plànol n4.1 Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE I EQUIPAMENT: ≥ 22,5 m2sòl / 100 m2st destinat a habitatge Cessions segons plànol n4.1. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 124 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 56 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC). SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar aïllat. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús de tallers per el residencial, i les cessions per espais lliures marcades per la llei. ALTRES CONDICIONS: L’alçada i característiques de l’edificació seguirà els criteris d’ordenació de l’entorn. L’ordenació grafiada i acotada als plànols de la sèrie n4 es vinculant admeten una variació del +/- 10 % sense excés de sostre. Per a tots els polígons 7_”x” l’ajuntament redactarà un únic projecte d’urbanització a desenvolupar per polígons o grups de polígons.



Pàgina 184

POLIGON 7_K DENOMINACIÓ: “tallers de Santa Llúcia” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta part de la zona qualificada de tallers pel PPO a ponent de la N-340, entre els carrers de Santa Llúcia, N-340 i les avingudes de la Cristallera i Generalitat. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.1, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 1.240 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: segons plànol n4.1 Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE I EQUIPAMENT: ≥ 22,5 m2sòl / 100 m2st destinat a habitatge Cessions segons plànol n4.1. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 124 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 56 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC). SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar aïllat. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús de tallers per el residencial, i les cessions per espais lliures marcades per la llei. ALTRES CONDICIONS: L’alçada i característiques de l’edificació seguirà els criteris d’ordenació de l’entorn. L’ordenació grafiada i acotada als plànols de la sèrie n4 es vinculant admeten una variació del +/- 10 % sense excés de sostre. Per a tots els polígons 7_”x” l’ajuntament redactarà un únic projecte d’urbanització a desenvolupar per polígons o grups de polígons.



Pàgina 185

POLIGON 7_L DENOMINACIÓ: “tallers de Santa Llúcia” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta part de la zona qualificada de tallers pel PPO a ponent de la N-340, entre els carrers de Santa Llúcia, N-340 i les avingudes de la Cristallera i Generalitat. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.1, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 1.130 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: segons plànol n4.1 Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE I EQUIPAMENT: ≥ 22,5 m2sòl / 100 m2st destinat a habitatge Cessions segons plànol n4.1. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 124 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 56 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC). SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar aïllat. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús de tallers per el residencial, i les cessions per espais lliures marcades per la llei. ALTRES CONDICIONS: L’alçada i característiques de l’edificació seguirà els criteris d’ordenació de l’entorn. L’ordenació grafiada i acotada als plànols de la sèrie n4 es vinculant admeten una variació del +/- 10 % sense excés de sostre. Per a tots els polígons 7_”x” l’ajuntament redactarà un únic projecte d’urbanització a desenvolupar per polígons o grups de polígons.



Pàgina 186

POLIGON 7_M DENOMINACIÓ: “tallers de Santa Llúcia” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta part de la zona qualificada de tallers pel PPO a ponent de la N-340, entre els carrers de Santa Llúcia, N-340 i les avingudes de la Cristallera i Generalitat. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.1, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 2.620 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: segons plànol n4.1 Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE I EQUIPAMENT: ≥ 22,5 m2sòl / 100 m2st destinat a habitatge Cessions segons plànol n4.1. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 124 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 56 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC). SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar aïllat. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús de tallers per el residencial, i les cessions per espais lliures marcades per la llei. ALTRES CONDICIONS: L’alçada i característiques de l’edificació seguirà els criteris d’ordenació de l’entorn. L’ordenació grafiada i acotada als plànols de la sèrie n4 es vinculant admeten una variació del +/- 10 % sense excés de sostre. Per a tots els polígons 7_”x” l’ajuntament redactarà un únic projecte d’urbanització a desenvolupar per polígons o grups de polígons.



Pàgina 187

POLIGON 7_N DENOMINACIÓ: “tallers de Santa Llúcia” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta part de la zona qualificada de tallers pel PPO a ponent de la N-340, entre els carrers de Santa Llúcia, N-340 i les avingudes de la Cristallera i Generalitat. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.1, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 2.750 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: segons plànol n4.1 Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE I EQUIPAMENT: ≥ 22,5 m2sòl / 100 m2st destinat a habitatge Cessions segons plànol n4.1. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 124 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 56 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC). SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar aïllat. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús de tallers per el residencial, i les cessions per espais lliures marcades per la llei. ALTRES CONDICIONS: L’alçada i característiques de l’edificació seguirà els criteris d’ordenació de l’entorn. L’ordenació grafiada i acotada als plànols de la sèrie n4 es vinculant admeten una variació del +/- 10 % sense excés de sostre. Per a tots els polígons 7_”x” l’ajuntament redactarà un únic projecte d’urbanització a desenvolupar per polígons o grups de polígons.



Pàgina 188

POLIGON 8 DENOMINACIÓ: “la Llacuneta 1” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta el nucli urbà de “La Llacuneta”, situat actualment en medi rural, al costat nord del polígon industrial del Foix.. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.4, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 2.330 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,80 m2st/m2sòl Sostre mínim per altres usos compatibles: -- CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE: -- EQUIPAMENT: -- CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: -- ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 53 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: -- SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: -- SISTEMA D’ACTUACIÓ: -- DESENVOLUPAMENT POUM: P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús exclusiu residencial en la modalitat d’habitatges unifamiliars o bifamiliars, mantenint la imatge tradicional del nucli. El seu desenvolupament permetrà la consolidació del nucli de “La Llacuneta”, i la dotació dels serveis urbanístics. Els objectius de la seva delimitació són:

a) Urbanitzar els camins existents dins de l’àmbit. ALTRES CONDICIONS: Les condicions de l’edificació es regiran pel que s’estableix en la clau 1 definida en les Normes urbanístiques. S’admet ampliacions fins al 10% del sostre existent i divisió horitzontal a partir 1 habitatge/130 m2, només en cas del previ enderroc dels coberts precaris.



Pàgina 189

POLIGON 9 DENOMINACIÓ: “la Llacuneta 2” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta el nucli urbà de “La Llacuneta”, situat actualment en medi rural, al costat nord del polígon industrial del Foix. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/2.000, n3.5, ordenació orientativa CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 9.960 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,25 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 55 % Sostre mínim per altres usos compatibles: -- CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 45,00 % VIAL: ≥ 5,00 % ESPAI LLIURE: ≥ 20,00 % EQUIPAMENT: ≥ 5,00 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 12 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 9 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: -- SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús exclusiu residencial en la modalitat d’habitatges unifamiliars aïllats o en filera, mantenint la imatge tradicional del nucli. El seu desenvolupament permetrà l’ampliació del nucli de “La Llacuneta”, amb la cessió d’espais lliures i urbanització dels accessos. Els objectius de la seva delimitació són:

a) Caldrà dotar dels serveis urbanístics a tot el nucli, i urbanitzar la vialitat i els espais lliures. b) S’urbanitzarà el camí existent com a accés directe des de la carretera N-340, i també

l’accés al polígon del Foix. c) S’estableixen com a cessió obligatòria la plaça del davant de l’església. d) Es tindrà en compte la integració de les ruïnes situades a l’esquerra del camí d’accés des

de el polígon industrial el Foix, en el projecte de transformació en habitatge. ALTRES CONDICIONS: Les condicions de l’edificació es regiran pel que s’estableix en la clau 1 definida en les Normes urbanístiques.



Pàgina 190

POLIGON 10 (en tràmit) DENOMINACIÓ: “carretera Banyeres” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta la zona industrial del costat nord de les vies del tren, davant de l’estació. Té l’accés des de la carretera de Banyeres. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.3, ordenació vinculant CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 63.210 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,70 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 58 % CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 42,00 % VIAL: ≥ 27,00 % ESPAI LLIURE: ≥ 11,00 % EQUIPAMENT: ≥ 4,00 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Industrial SISTEMA D’ACTUACIÓ: per cooperació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Prové del PERI Sector A, zona industrial carretera de Banyeres (aprovat definitivament per la CUT el 2 de febrer del 2006 i publicat al DOGC 23/05/2006, exp. 2003/007460/T), i que té per objecte l’ordenació i la consolidació del sector industrial. Resta pendent de desenvolupar. Es mantenen tots els paràmetres del PERI.



Pàgina 191

POLIGON 11 DENOMINACIÓ: “carretera de Banyeres sud” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta l’àmbit discontinu per una part de la zona a nord-oest de la línia de ferrocarril, al sud de la carretera de banyeres i al nord del camí del Priorat i per l’altra part la zona qualificada com a sol no urbanitzable situada a l’oest del “PERI Sta. Llúcia”. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1/2.000, n3.2 i n3.3, ordenació orientativa CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 104.160 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 65 % Sostre mínim per altres usos compatibles: -- CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 35,00 % VIAL: -- ESPAI LLIURE: ≥ 10,00 % EQUIPAMENT: ≥ 5,00 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: industrial SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector destinat als usos industrials, s’admetran també serveis i comerços com a usos complementaris. El seu desenvolupament permetrà la implantació de nous llocs de treball al municipi. La totalitat del sub-àmbit sud es destinarà a espais lliures i/o equipaments.



Pàgina 192

POLIGON 12 DENOMINACIÓ: “carrer de Bellesguard” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els jardins protegits de Bellesguard i terrenys al nord dels mateixos amb usos actuals de clínica veterinària. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/2.000, n3.2, ordenació orientativa CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 6.980 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,08 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: 100 % Sostre mínim per altres usos compatibles: -- CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE: -- EQUIPAMENT: -- CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: -- ÚS: jardins privats i instal·lació de la clínica veterinària SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. OBJECTIUS: Sector d’ús exclusiu terciari. Els objectius de la seva delimitació són:

a) Reordenació dels actuals volums edificats i substituir-los per d’altres de major qualitat constructiva i coherència arquitectònica, situats al mateix àmbit que els actuals i sense interferir amb l’àrea de jardins protegits.

b) Mantenir els camins que actualment passen per dintre del polígon. c) No se superarà l’alçada de planta baixa i com a màxim de 3,5 m.

Com a càrrega externa s’urbanitzarà fins a l’eix del camí del cementiri, entre el c/ Mossèn Cinto Verdaguer i el límit amb el Sector B.



Pàgina 193

POLIGON 13 DENOMINACIÓ: “Illa Pau Sicart” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta la illa delimitada pels carrers del Nord, Francesc Macià, compositor Pau Sicart i l’avinguda de Mossèn Cinto Verdaguer. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/2.000, n4.2, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 6.380 m2 SUPERFÍCIES MÍNIMES PER SISTEMES: 2.200 m2 VIAL: -- ESPAI LLIURE: 2.200 m2 EQUIPAMENT: -- SISTEMA D’ACTUACIÓ: per expropiació OBJECTIUS: Polígon delimitat exclusivament per a l’expropiació del pati interior d’illa, i permetre’n la qualificació i ús com a espai lliure. Els beneficiaris de la expropiació seran els propietaris de les edificacions perimetrals de l’àmbit. No s’altera cap paràmetre d’ordenació, edificabilitat ni densitats existents.



Pàgina 194

POLIGON 14 DENOMINACIÓ: “Casetes de Puigmoltó” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta el nucli urbà de “les Casetes de Puigmoltó”, situat a l’extrem nord del terme municipal, entre la N-340 i la línia de l’AVE. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/2.000, n3.5, ordenació orientativa. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 12.250 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,17 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: 100 % Sostre mínim per altres usos compatibles: -- CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE: -- EQUIPAMENT: -- CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: -- ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 11 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: -- SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: -- SISTEMA D’ACTUACIÓ: -- DESENVOLUPAMENT POUM: P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús exclusiu residencial en la modalitat d’habitatges unifamiliars o bifamiliars, mantenint la imatge tradicional del nucli. El seu desenvolupament permetrà la urbanització del nucli urbà. Els objectius de la seva delimitació són:

a) S’urbanitzaran els carrers existents dins de l’àmbit. b) S’obrirà un nou camí d’accés al nucli, paral·lel a la via del tren, substituint l’actual accés.

ALTRES CONDICIONS: Les condicions de l’edificació es regiran pel que s’estableix en la clau 1 definida en les Normes urbanístiques. S’admet ampliacions fins al 10% del sostre existent i divisió horitzontal a partir 1 habitatge/120 m2, només en cas del previ enderroc dels coberts precaris.



Pàgina 195

POLIGON 15 DENOMINACIÓ: “de Cal Llobí”

DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta l’àmbit discontinu per una banda dels terrenys, actualment en sòl no urbanitzable, a l’est del nucli urbà i ocupats per l’activitat industrial “Alberch, S.A.”, i per l’altra banda part de les cessions d’equipaments i espais lliures situats a l’est del polígon industrial el Foix I. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/5.000, n5.1 i n5.2, ordenació orientativa. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 66.680 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,23 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 35 % CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: la totalitat de l’àmbit sud VIAL: -- ESPAI LLIURE: ≥ 30,00 % EQUIPAMENT: ≥ 15,00 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Industrial SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant industrial. El seu desenvolupament permetrà reubicar correctament la indústria així com també part dels equipaments i espais lliures del polígon industrial el Foix, apropant-los al nucli urbà. Els objectius de la seva delimitació són:

a) Cedir i urbanitzar la totalitat dels vials i espais lliures. ALTRES CONDICIONS: Es completarà la xarxa viària del polígon industrial el Foix I El pla parcial valorarà la necessitat de replantar part de l’arbrat existent en el sub-àmbit nord. La part de terreny que prové de cessió per espais lliures i equipaments del polígon industrial del Foix I (26.745 m2), no genera aprofitament (als efectes d’edificabilitat i densitat).



Pàgina 196

POLIGON 16 DENOMINACIÓ: “La Giralda” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta la major part de l’illa delimitada pels camins del Cementiri i del Papiol, l’avinguda de Mossèn Cinto Verdaguer i la carretera de l’Arboç a Banyeres. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/2.000, n3.3, ordenació orientativa CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 14.950 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 71 % CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 29,00 % VIAL: ≥ 10,00 % ESPAI LLIURE: ≥ 15,00 % EQUIPAMENT: -- CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: 10% ÚS: Terciari SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P. Comp + P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús exclusiu hoteler. Els objectius de la seva delimitació són:

a) Conservar l’espai ocupat per la vinya situada a l’est del polígon com a element identitari del poble, i lliure d’edificacions.

b) La nova volumetria es col·locarà tenint en compte el conjunt de “la Giralda” i la visual arribant a l’Arboç des del nord, sense superar mai la cota de coronació del mur de base de l’edifici existent.

Serà condició pel seu desenvolupament, per assegurar el manteniment de la Giralda, l’agrupació de les finques que conformen l’illa, passant a ser parcel·la indivisible Com a càrrega externa s’urbanitzarà fins a l’eix del camí del cementiri, entre el c/ Mossèn Cinto Verdaguer i la variant de la TP-2124



Pàgina 197

POLIGON 17_A DENOMINACIÓ: “carrer del Nord” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta una part de la illa delimitada pels carrers del Nord, Compositor Pau Sicart i Av. Mossèn Cinto Verdaguer, actualment ocupat per activitat industrial. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.2, ordenació vinculant CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 1.790 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: segons plànol n4.2 Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE I EQUIPAMENT: ≥ 22,5 m2sòl / 100 m2st destinat a habitatge Cessions segons plànol n4.1. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 124 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 56 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC). SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar aïllat. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús industrial per el residencial i les cessions marcades per la llei. ALTRES CONDICIONS:

a) Per a tots els polígons 17_”x” l’ajuntament redactarà un únic projecte d’urbanització a desenvolupar per polígons o grup de polígons.

b) L’ordenació grafiada als plànols de la sèrie n4 és vinculant admetent una variació de +/- 10% de les dimensions en planta, sense excés de sostre.



Pàgina 198

POLIGON 17_B DENOMINACIÓ: “carrer del Nord” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta una part de la illa delimitada pels carrers del Nord, Compositor Pau Sicart i Av. Mossèn Cinto Verdaguer, actualment ocupat per activitat industrial. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.2, ordenació vinculant CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 1.890 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: segons plànol n4.2 Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE I EQUIPAMENT: ≥ 22,5 m2sòl / 100 m2st destinat a habitatge Cessions segons plànol n4.1. CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 124 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 56 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC) SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial en la modalitat de bloc plurifamiliar aïllat. El seu desenvolupament permetrà la transformació de l’ús industrial per el residencial i les cessions marcades per la llei. ALTRES CONDICIONS:

a) Per a tots els polígons 17_”x” l’ajuntament redactarà un únic projecte d’urbanització a desenvolupar per polígons o grup de polígons.

b) L’ordenació grafiada als plànols de la sèrie n4 és vinculant admetent una variació de +/- 10% de les dimensions en planta, sense excés de sostre.



pàgina 199

POLIGON 18 DENOMINACIÓ: “església” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta la major part de l’illa compresa entre els carrers major i Joan Maragall, l’avinguda mossèn Cinto Verdaguer i la plaça de la Badalota. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.2, ordenació vinculant CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 562 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 2,13 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: 495 m2 Sostre mínim per altres usos compatibles: -- CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: 67 m2

ESPAI LLIURE: -- EQUIPAMENT: -- CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial, comercial i restauració La planta baixa de la Pl. Badalota, 1, serà obligatori l’ús de restauració DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 149 hab/Ha SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús exclusiu residencial per a edificar l’entorn de l’església. ALTRES CONDICIONS:

a) Es fixa una a.r.m. 10,6 m. en PB+1 i a.r.m. 7,5m. en PB des de la cantonada del carrer major i l’avinguda mossèn Cinto Verdaguer.

b) Les alçades, nº de plantes, grafiades als plànols de la sèrie n4, s’han pres des de l’avinguda mossèn Cinto Verdaguer, i suposen un ràfec unitari per a cada alçada prevista.

c) L’edificació serà especialment respectuosa amb l’entorn de l’església.



Pàgina 200

POLIGON 19 DENOMINACIÓ: “del sol” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta la major part de l’illa compresa entre els carrers de la muralla i del sol i l’avinguda mossèn Cinto Verdaguer. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.1, ordenació vinculant CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 1.270 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,97 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: 834 m2 Sostre mínim per altres usos compatibles: -- CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: -- ESPAI LLIURE: 436 m2 EQUIPAMENT: -- CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 138 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 74 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC) SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: El seu desenvolupament permetrà l’obtenció d’un espai lliure a la cantonada entre l’avinguda mossèn Cinto Verdaguer i el carrer del sol. ALTRES CONDICIONS: Tant el 10% d’aprofitament urbanístic com les reserves per a habitatge protegit es fan sobre l’escreix de sostre respecte del PGO que es revisa. Actualment i segons el PGO que es revisa el sostre màxim del polígon es de 1.165 m2.



Pàgina 201

POLÍGON 21 (en tràmit) DENOMINACIÓ: “Bonsoms” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta part de l’illa delimitada per l’avinguda de Mossèn Cinto Verdaguer, l’avinguda dels Herois de 1808 i la baixada Bonsoms. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1/1.000, n4.1 i n4.2, ordenació vinculant. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 8.590 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,78 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: 67 % CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: 33,00 % VIAL: 16,50 % ESPAI LLIURE: 11,00 % EQUIPAMENT: 5,50 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: 10% ÚS: Residencial NOMBRE MÀXIM D’HABITATGES RENDA LLIURE: 32 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 16 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC) SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.Rep + P.urb. OBJECTIUS: Polígon actualment en desenvolupament. Prové de la Modificació puntual de Pla general en relació amb l’illa 38 del polígon 18, entre l’avinguda Mossèn Cinto Verdaguer, el carrer baixada Bonsoms i l’avinguda dels Herois de 1808 (N-340) (aprovada definitivament el 4 de maig del 2006 i publicada al DOGC al 19/07/2007 exp.2005/016519/T). Es preveu que en un termini de 7 anys, s’haurà executat i edificat els 41 nous habitatges. OBSERVACIONS: Aquest polígon es manté exclusivament als efectes de completar la urbanització i formalitzar les cessions.



Pàgina 202

POLÍGON 22 DENOMINACIÓ: “rambla Gener” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta les parcel·les urbanes amb façana a la rambla Gener i al parc. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.1, ordenació orientativa CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà no consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 1.150 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,67 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 40 % CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 60,00 % VIAL: ≥ 20,00 % ESPAI LLIURE: ≥ 20,00 % EQUIPAMENT: -- CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 47 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 25 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC) SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PMU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: El seu desenvolupament permetrà obrir un pas per a vianants entre la rambla Gener i el parc. En el cas de seguir l’ordenació proposada no caldrà formalitzar PMU



Pàgina 203

POLÍGON 23 DENOMINACIÓ: “carrer Boleda” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta part del front est del carrer Boleda. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/1.000, n4.2, ordenació vinculant CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbà consolidat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 804 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 1,88 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: 644 m2 CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: VIAL: 160 m2 ESPAI LLIURE: -- EQUIPAMENT: -- CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: -- ÚS: Residencial SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: El seu desenvolupament permetrà l’eixamplament del carrer Boleda.



Pàgina 204

SECTOR A (en tràmit) DENOMINACIÓ: “La Pedrera” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta l’àmbit al voltat de l’edifici principal de l’empresa Omya Clariana S.A., situat a l’extrem sud-est del terme municipal LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/5.000, n5.1, ordenació orientativa. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbanitzable delimitat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 100.777 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,30 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 79,00 % CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 21,00 % VIAL: ≥ 5,00 % ESPAI LLIURE: ≥ 10,00 % EQUIPAMENT: ≥ 5,00 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Industrial SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PPU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Transformació dels terrenys adjacents a les instal·lacions actuals de indústria Omya Clariana, S.A. en sòl industrial per tal de resoldre el dèficit de sòl per a les necessitats de creixement de l’empresa. Els objectius de la seva delimitació són:

a) Cedir i urbanitzar la totalitat dels vials, espais lliures i serveis tècnics. ALTRES CONDICIONS: S’haurà de justificar la integració de l’ordenació en el paisatge forestal i de vinya que envolta l’àmbit adoptant les mesures correctores que siguin necessàries. Parcel·la única amb una única activitat. L’ocupació màxima de la parcel·la serà del 30%. Es tindran en compte les condicions particulars del conveni signat entre Omya Clariana, S.A. i l’ajuntament de l’Arboç. OBSERVACIONS: Actualment té en tràmit el PPU del sector industrial “OMYA clariana”.



Pàgina 205

SECTOR B DENOMINACIÓ: “El Pou Dolç” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta l’àmbit discontinu per una part dels terrenys situats a llevant del nucli urbà completant les illes al llarg de la N-340 al seu pas pel nucli urbà, i per l’altra banda els terrenys situats al sud-oest de la rotonda d’encreuament de la N-340 amb la BV-2115 i envoltant la villa i els jardins de “Bellesguard” LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/2.000, n3.2, ordenació orientativa. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbanitzable delimitat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 29.890 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 40 % Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 60,00 % VIAL: ≥ 15,00 % ESPAI LLIURE: ≥ 20,00 % EQUIPAMENT: ≥ 5,00 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 35 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 19 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC) SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PPU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial. Els objectius de la seva delimitació són:

a) Ordenar l’edificació segons la trama viària iniciada pels carrers transversals a la N-340. b) Al sub-àmbit nord, ordenar l’edificació al costat nord del carrer de la Baixada Bonsoms,

alliberant la resta de la finca com a espais lliures. c) Tractament de l’espai lliure del sub-àmbit nord tenint en compte les visuals des de l’accés

per la N-340 i la BV-2115. ALTRES CONDICIONS: Es mantindrà el camí d’accés a la clínica veterinària, que actualment travessa el sub-àmbit sud. El vial paral·lel a la N-340 del sub-àmbit sud és vinculant i es traçarà i urbanitzarà en concordança amb el polígon “càrniques bundò”. Com a càrrega externa s’urbanitzarà fins a l’eix del camí del cementiri, entre el límit amb el Polígon 12 i la variant de la TP-2124.



Pàgina 206

SECTOR C DENOMINACIÓ: “Santa Llúcia Sud” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats al sud del Sector de Santa Llúcia, entre l’avda. Cristallera i la N-340. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/2.000, n3.1, ordenació orientativa. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbanitzable delimitat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 72.350 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,60 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 40 % Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 60,00 % VIAL: ≥ 10,00 % ESPAI LLIURE: ≥ 15,00 % EQUIPAMENT: ≥ 15,00 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 42 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 23 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC) SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PPU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial. El seu desenvolupament permetrà la obtenció d’una gran àrea destinada a espais lliures i equipaments situada com a prolongació de l’eix central del Sector Santa Llúcia. Els objectius de la seva delimitació són:

a) Ordenar l’edificació segons la trama viària iniciada pels carrers del “SUP Sta. Llúcia”. b) Caldrà cedir per espais lliures i/o equipaments la continuació de l’eix d’equipaments i

espais lliures entre l’avinguda de la Generalitat i l’avinguda del Rei Pere I. c) Urbanitzar el tram de la xarxa viària fins a la connexió amb la N-340



Pàgina 207

SECTOR E DENOMINACIÓ: “Camí de la Gornal” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els terrenys situats al sud del PERI Santa Llúcia, entre els sectors Camí Xic i Sta. Llúcia Sud. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/2.000, n3.1, ordenació orientativa CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbanitzable delimitat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 61.750 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,70 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 40 % Sostre mínim per altres usos compatibles: ≥ 12 m2st/habitatge CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 55,00 % VIAL: ≥ 25,00 % ESPAI LLIURE: ≥ 10,00 % EQUIPAMENT: ≥ 10,00 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Residencial DENSITAT PER HABITATGE RENTA LLIURE: 49 hab/Ha DENSITAT PER HABITATGE PROTEGIT I ASSEQUIBLE: 26 hab/Ha SOSTRE PER HABITATGE PROTEGIT: 30% del sostre residencial (20% destinat a HPO i 10% destinat a HPC) SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PPU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector d’ús predominant residencial. El seu desenvolupament complementarà el SUD santa Llúcia Sud. Els objectius de la seva delimitació són:

a) Ordenar l’edificació segons la trama viària iniciada pels carrers del “SUP Sta. Llúcia”. b) Urbanitzar la rotonda d’unió amb la “cristallera” i el sector camí xic.



Pàgina 208

SECTOR F DENOMINACIÓ: “Terracuques” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta l’àmbit discontinu, per una banda dels terrenys al sud del polígon 10 i per l’altra els terrenys al sud dels habitatges de la cristallera. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/2.000, n3.1 i n3.2, ordenació orientativa. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbanitzable delimitat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 93.860 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 60 % CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 40,00 % VIAL: ≥ 15,00 % ESPAI LLIURE: ≥ 10,00 % EQUIPAMENT: ≥ 5,00 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Industrial SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PPU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: El seu desenvolupament permetrà completar el polígon 10 dotant al municipi de llocs de treball i al mateix temps l’obtenció d’equipaments en sub-àmbit sud. Els objectius de la seva delimitació són:

a) Cedir com a equipament el sub-àmbit sud. b) Connectar adequadament el sub-àmbit nord amb la xarxa viària existent. c) Cedir i urbanitzar la totalitat dels equipaments i espais lliures.



Pàgina 209

SECTOR G DENOMINACIÓ: “de la Llacuneta” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta l’àmbit discontinu per una banda dels terrenys situats a llevant del sòl industrial del Foix i al sud del nucli de la Llacuneta i per l’altra banda la fàbrica de “Minerales i derivados” prop de l’estació del ferrocarril. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1/2.000, n3.3 i 3.4, ordenació orientativa CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbanitzable delimitat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 40.930 m2

EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,60 m2st/m2sòl, sobre sòl computable. SÒL PRIVAT: ≤ 50 % CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 50,00 % VIAL: ≥ 15,00 % ESPAI LLIURE: ≥ 10,00 % EQUIPAMENT: ≥ 20,00 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Industrial SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PPU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Reubicar correctament la industria, recuperant-ne l’actual per a usos majoritàriament d’equipaments. ALTRES CONDICIONS: Parcel·la industrial mínima 2.400 m2 i ocupació màxima del 70%. Al sub-àmbit nord es concentrarà tota L'edificabilitat. La part de terreny que prové de cessió del polígon industrial el Foix (10.433 m2), no genera aprofitament als efectes d’edificabilitat. D’aquests 10.433 m2, 7.410 m2 provenen de cessions d’espais lliures i la resta, 3.023 m2 provenen de vialitat. Els provinents d’espais lliures se sumaran a les cessions mínimes indicades en aquesta fitxa. L’enderroc de les naus industrials del sub-àmbit sud, es documentarà amb plànols, fotografies i una descripció, els elements industrials (construcció i maquinària) i aquesta documentació es disposarà a l’arxiu Municipal. La totalitat del sub-àmbit sud es destinarà a espais lliures i equipaments.



Pàgina 210

SECTOR H DENOMINACIÓ: “Camí Xic” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta l’àmbit discontinu de la zona de conreus situat a l’est del “PE Gran Indústria”, els terrenys al sud dels habitatges de la cristallera. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/5.000, n5.1, ordenació orientativa. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbanitzable delimitat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 119.150 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,50 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 65 % CESSIONS MÍNIMES PER A SISTEMES: ≥ 35,00 % VIAL: ≥ 15,00 % ESPAI LLIURE: ≥ 10,00 % EQUIPAMENT: ≥ 5,00 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: industrial SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PPU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Transformació dels terrenys a l’est de la indústria “Cristaleria Española” a sòl industrial, i resoldre el dèficit d’espais de tallers i indústria petita, així com la connexió amb el creuament per sobre del ferrocarril situat al sud de la Cristaleria. ALTRES CONDICIONS: En l’ordenació del sector es tindrà en compte l’actual EDAR de l’Arboç, situada al nord del sector, respectant o millorant els accessos. El sòl d’aquesta EDAR no aporta edificabilitat. Es respectarà una franja mínima de 10m. d’espais lliures al llarg del front est del sub-àmbit destinat a ús industrial, tenint especial cura amb les visuals des de la N-340.



Pàgina 211

SECTOR I DENOMINACIÓ: “del llac” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta l’àmbit discontinu d’una banda de la indústria Magasa i el seu entorn, i per altra banda la parcel·la 24 del polígon 7 situada al sud-est del terme municipal. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/5.000, n5.1, ordenació orientativa. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbanitzable delimitat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 29.350 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,20 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 85 % CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: la totalitat de l’àmbit sud VIAL: -- ESPAI LLIURE: ≥ 10,00 % EQUIPAMENT: ≥ 5,00 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Industrial SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PPU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Consolidació de l’actual indústria amb possibilitat d’ampliació. Els objectius de la seva delimitació són:

a) Cedir i urbanitzar la totalitat dels vials i espais lliures. ALTRES CONDICIONS: Parcel·la industrial única indivisible i una sola activitat. El manteniment del llac anirà a càrrec de la propietat. Com a càrrega externa s’urbanitzarà el camí actual fins a la N-340.



Pàgina 212

SECTOR J DENOMINACIÓ: “Can Vies” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta els àmbits discontinus, per una banda la totalitat del sòl de l’illa de conreus situada al nord del terme municipal, excepte els vials ja urbanitzats i per l’altra banda les dos indústries en sòl no urbanitzable situades entre el sòl urbà i el polígon industrial el Foix. LOCALITZACIÓ: Plànols a escala 1/5.000, n5.1, n5.2 i n5.3, ordenació orientativa. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbanitzable delimitat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 306.610 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,60 m2st/m2sòl SÒL PRIVAT: ≤ 60,00 % CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 40,00 % VIAL: ≥ 5,00 % ESPAI LLIURE: ≥ 15,00 % EQUIPAMENT: ≥ 15,00 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: Industrial SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PPU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Transformació dels terrenys de “Can Vies” en sòl industrial, per a complementar el polígon industrial de Castellet i la Gornal i al mateix temps reagrupar les indústries actualment en sòl no urbanitzable. Els objectius de la seva delimitació són:

a) Cedir i urbanitzar la totalitat dels vials, espais lliures i serveis tècnics. b) Cedir com a espai lliure o equipaments els 2 sub-àmbits d’indústria existent en sòl no

urbanitzable. ALTRES CONDICIONS: Seria d’interès un desenvolupament conjunt o paral·lel amb els col·lindants de Castellví i de Castellet i la Gornal, a través de la fórmula que acordin els ajuntaments. Es tindrà especial cura amb l’entrega amb el sòl no urbanitzable.



Pàgina 213

SECTOR K DENOMINACIÓ: “estació” DEFINICIÓ DE L’ÀMBIT: Afecta l'àmbit discontinu dels terrenys situats a l’est de l’estació del ferrocarril, i l’equipament situat al NE del polígon industrial el Foix. LOCALITZACIÓ: Plànol a escala 1/2.000, n3.3 i n3.4, ordenació orientativa. CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: Sòl urbanitzable delimitat SUPERFÍCIE DEL SECTOR: 35.900 m2 EDIFICABILITAT BRUTA MÀX.: 0,55 m2st/m2sòl, sobre el sòl computable. SÒL PRIVAT: ≤ 55,00 % CESSIONS MÍNIMES PER SISTEMES: total: ≥ 35,00 % VIAL: ≥ 15,00 % ESPAI LLIURE: ≥ 10,00 % EQUIPAMENT: ≥ 5,00 % CESSIÓ APROFITAMENT URBANÍSTIC: total:10% ÚS: lleure SISTEMA D’ACTUACIÓ: per compensació DESENVOLUPAMENT POUM: PPU + P.comp. + P.urb. OBJECTIUS: Sector destinat principalment:

a) A l'àmbit enfront de l’estació a l’oci, s’admetran també serveis i comerços com a usos complementaris.

b) A l'àmbit del Foix industrial. La part de terreny que prové de cessions del polígon industrial el Foix (7.091 m2) no genera aprofitament als efectes d’edificabilitat. Aquests 7091 m2 es sumaran a les cessions mínimes per a verd i equipaments indicades en aquesta fitxa. El seu desenvolupament permetrà la millora de l’actual estació de tren, la construcció d’una estació d’autobusos i un aparcament per a donar servei a les dues estacions. Tanmateix, l’equipament sense destí del Foix es situarà en condicions d’utilització més favorables. ALTRES CONDICIONS: En el cas d’enderroc de les naus industrials, es documentaran amb plànols, fotografies i una descripció, els elements industrials (construcció i maquinària) i aquesta documentació es disposarà a l’arxiu Municipal. El sòl destinat a indústria s’adequarà a les condicions de la clau 7.3 Foix.

Documents

NORMES URBANÍSTIQUES DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA