PÀG. 10 ENTREVISTA:

LUIS ORIOL CASTILLA

“TOT I LES DIFICULTATS,

AVANCEM CAP A UN FUTUR MILLOR”

PÀG. 18 REPORTATGE

LA INAUGURACIÓ DE LA CUINA

NOVA, UNA FESTA DE BON GUST

núm. 134EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ

ANY: XXXVDESEMBRE 2012

PÀG. 26 CARRER DELS GEGANTS

DONEM LA BENVINGUDA ALS

AMICS DEL CONILLET I

LA MARIETA

PÀG. 36 CICLE SUPERIOR

CRÒNICA DE TARDOR DES DE L’ÀTIC DE PRIMÀRIA

PÀG. 30 OBRIM CAMÍ

SORTIDA A L’AQUÀRIUM

PÀG. 38 CRUÏLLA DE

NARRADORS

EL CONILL (rondalla nadalenca)

PÀG. 9 COL·LEGINOTÍCIES

ESTRENEM BLOCS

nosaltres

SUMARI

29Obrim camí

32Quart creixent

43Els llibres d’aquest Nadal

38Cruïlla de narradors

40Agenda de Nadal

04Benvinguts a la vida

03Editorial

20Mònica Biel, una mestra pesse-brista

06Col·leginotícies

15Departament Psicopedagògic i d’Orientació

16Entrevista: Josefina Evangelista

36Cicle superior

42Bon dia, Sr. Kaspàrov

14Biblioteca Ramon Folch

24Carrer dels Gegants

41Entreteniments

18La inauguració de la cuina nova

10Entrevista: Luis Oriol Castilla

22Concurs literari: mostrari de treballs premiats (I)

La nostra portadaMestres i alumnes van festejar, el 13 de setembre passat, el 20è aniversari de la inauguració de l’escola del carrer Antoni Gaudí, que molts vicentins encara recorden com la pàgina més brillant i emotiva de la història del Col·legi Sant Vicenç. La commemoració -alegre, musical i vistosa- va servir per a presentar el lema que orientarà l’acció educativa d’ensenyants i deixebles al llarg del curs 2012-13: “L’escola, el cor de la pau”.

Equip de redaccióConsell de redacció: Jaume Folqué, Joaquim Pastor i Antoni Prats.Informació i documentació: Francisco López, Carmina Botellas, Glòria Roig i Yolanda ArtigasFotografies: Lluís Bosch, Manel Vidal, Luis Oriol Castilla, Montse Bigas, Mònica Biel, AMPA, Fundació Catalana de l’Esplai i equips de cicle.Col·laboradors/es d’aquest número: Mònica Español, Montse Vila, Esteve Fradera, Montse Bigas i equips de mestres d’educació infantil i primària.Disseny i maquetació: Joan Pastor.Impressió: La Comercial, Soc. Coop. C. Ltda. (Molins de Rei).

Resultats electorals del 25-NA Sant Vicenç, les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el 25 de novembre passat van atorgar la victòria a ERC, tal com reflecteix el gràfic adjunt, en què també indiquem, entre parèntesis, els resultats de la contesa electoral autonòmica de l’any 2010.

Participació: 66.14 % (11.49 punts més que l’any 2010).

L’última felicitacióA les envistes de la meva jubilació com a docent i, per tant, del meu comiat com a director de la revista, m’adreço a tots els lectors i col·laboradors de “Nosaltres” per desitjar-vos, per última vegada, un bon Nadal i un feliç any nou, tal com he fet des de fa molts anys des d’aquesta mateixa pàgina. A l’emoció d’aquest moment s’uneix un viu sentiment de gratitud envers totes les persones, especialment mestres i pares, que tant m’heu ajudat en aquesta formosa comesa -de què dono gràcies a Déu- d’escriure la crònica dels últims trenta-cinc anys del Col·legi Sant Vicenç (1977-2012).

De tot cor, bon i sant Nadal!

Joaquim Pastor Font

ERC 23.48% (5.81%)

CiU 13.08% (24.09%)

C’s 11.20% (4.02%)

ICV-EUia 10.73% (8.46%)

PxC 3.0%

(4.04%)

CUP 1.58% (–)

PSC18.60% (22.21%)

PPC13.65% (13.86%)

2NOSALTRES

EDITORIAL

El sociòleg Zygmunt Bauman (Polònia, 1925 ) és l’autor del concepte “societat o moder-nitat líquida”, amb el qual sintetitza l’estat fluid i gaire-

bé gasós de la societat actual, en què la incertesa derivada de la vertiginosa rapidesa dels canvis ha debilitat els vin-cles humans. Tot allò que, fins fa uns anys, eren nexes potents -la família, la religió, l’ocupació, les institucions polítiques i financeres...- ara s’ha con-vertit en llaços provisionals i fràgils. En aquesta època líquida, marcada per una enorme incertesa, els individus hem deixat de sentir la protecció de les ins-titucions i intentem afrontar en solitari uns reptes nous sense tenir cap punt de referència. La paraula inestabilitat definiria, doncs, la modernitat, caracte-ritzada per la fragilitat i provisionalitat dels lligams entre les persones: veïnals, amicals i familiars.

Tota aquesta precarietat, afirma Bau-man, “s’expressa en problemes d’iden-titat”, i l’home del nostre temps, desori-entat, es pregunta més que mai: qui sóc jo?, què passarà amb el meu futur?... Apareix la por, de què ja havia parlat un altre gran pensador polonès, Karol J. Wojtyla (Joan Pau II): la humanitat mo-derna “viu en una por creixent”, atordi-da per la latent capacitat d’autodestruc-ció, que alimenta la creença que la vida en si és absurda.

L’escola -reflex de la societat- no queda al marge d’aquest context general d’in-seguretat que Bauman -Premi Príncep

d’Astúries de Comunicació i Humani-tats 2010- descriu amb tanta agudesa. Una inseguretat a què contribueixen, entre altres amenaces: la desestructura-ció familiar -causant de no pocs com-portaments anòmals de molts alumnes, ferits afectivament-, la crisi del principi d’autoritat, la manca de referents mo-rals, el descens de l’índex de natalitat, les modificacions constants de les lleis d’educació (al grat de les ideologies polítiques imperants) i -com a conse-qüència de la crisi econòmica- la dismi-nució de recursos materials i humans destinats a l’educació. Assetjada des de diversos fronts, la institució escolar s’afegeix al descontentament general i reclama un tracte més just.

“Hem d’anar al fons, viure a fons i interpel·lar els joves”, proposa Lluís Font, secretari de Polítiques Educati-ves del Departament d’Ensenyament, en un intent de donar resposta a la inestabilitat d’una societat insatisfeta en què, desfets els ancoratges del pas-sat, tot sembla anar a la deriva. Altres pensadors defensen que es fomentin en infants i joves una colla de valors oblidats i que, paradoxalment i arran de la crisi econòmica, han tornat a emergir: la solidaritat, la cooperació, l’austeritat, la fidelitat, l’esforç, la per-severança, la resiliència o capacitat per a sobreposar-se a les adversitats... I en-cara hi ha qui apel·la al desvetllament de la intel·ligència espiritual, “oblidada” pels defensors de la coneguda teoria de les intel·ligències múltiples, però recla-mada, en canvi, pels qui pensen que,

Educar en una “societat líquida”Joaquim Pastor Font

fomentada des d’edats primerenques, encoratja el noi i la noia a trobar res-postes a les preguntes pel sentit de la vida -de què hem parlat més amunt- i els guia en la recerca de la virtut, la ve-ritat i la bellesa.

Traslladada a l’àmbit de la institució ti-tular del Col·legi Sant Vicenç, que viu un moment històric, aquesta breu reflexió ens mou a pensar que tal volta ha arri-bat l’hora de revalorar les arrels cristi-anes que han forjat la nostra identitat, i que seria bo encetar un debat intern que ens ajudés a redescobrir el cabal es-piritual que manté sòlida l’escola i la fa necessària i valuosa, especialment pels valors que inculca i els serveis que ofereix. Un debat serè en què caldria es-coltar atentament la veu de l’educador, en qui l’educand hauria de trobar un recer de confiança i un referent moral. Dit altrament, una persona que estima i que atrau per la coherència entre el que ensenya i el que viu

L’home del nostre temps, desorientat, es

pregunta més que mai: qui sóc jo?, què passarà

amb el meu futur?...

3NOSALTRES

BENVINGUTS A LA VIDA

“És una sort tenir un germà com el Lluís”Jo sóc l’Anaïs García González, filla de Jaume i Mònica, que és auxiliar d’infermeria. Vaig néixer a l’Hospital Sant Joan de Déu de Sant Boi, amb un pes de 2,750 kg, a les 2.15 h del dia 13 de juny de 2012. D’això ja fa uns quants mesos, raó que explica que el meu pes actual sigui de 6,600 kg. La mare fa servir l’adjectiu “normal”, és a dir, sense incidents, per a definir el part, en què ens assistí el doctor Giugui. Tinc un germà que es diu Lluís, alumne de 1r B, que m’estima molt, tal com constata la mare, que afegeix: “L’Anaïs ha tingut molta sort de tenir el Lluís com a germà”. Vull destacar l’alegria dels meus avis paterns, Lluís i Ana -que ja tenen dues nétes-, i materns, Joan i Margarida, que em desitjaven molt. A l’hospital i a casa ens han vingut a veure familiars i amics, que no ens han fet molts regals perquè, segons que expliquen els pares, aquests són temps difícils. Però els meus progenitors valoren un altre regal, “el més important, que és la seva salut” (o sigui, la meva). Ells van ser els qui van triar el

meu nom, “perquè ens feia molta il·lusió”. (Anaïs, d’origen hebreu, vol dir “casta, pura, santa”). Pel que fa al bateig, ja puc anticipar-vos els noms dels padrins -Bea i Christian, cosins- i l’estació en què tindrà lloc, la primavera. I acabo amb una significativa afirmació del pare i la mare que he deixat per al final d’aquesta ressenya: “Som molt feliços. Amb l’Anaïs ha tornat la il·lusió a casa”

“Els avis estan encantats de tenir-me”Hola! Em dic Pau Romero Franch, i sóc fill de Gregorio, que és cap d’equip, i Dolors, coordinadora administrativa. Vaig néixer a l’Hospital Sant Joan de Déu de Sant Boi, amb un pes de 3,600 kg, el dia 7 de setembre de 2012. La mare qualifica el part de “normal”, i agraeix el bon ofici de la llevadora que ens va assistir. Tinc un germà, l’Eric, que té cinc anys i és alumne de P5 del Col·legi Sant Vicenç. “Ha reaccionat molt bé”, asseguren els pares a l’hora de valorar el seu comportament davant la meva arribada a la família. Quant als avis (Manolo, Nuri, Xavier i Maria Dolors), “estan encantats de tenir un nét”. Entre les visites que hem rebut, vull destacar la dels meus padrins: Xavier, l’avi matern, i María Jesús, una tieta. El papa i la mama, que estan molt contents d’haver-me dut al món –“ha estat una bona experiència”, afirmen-, són els qui van triar el nom de Pau, que prové del llatí i vol dir “petit” (però ja no tant, perquè actualment peso prop de set quilos)

Informació: Glòria Roig i equips de mestres

Benvinguts a la vidaHAN NASCUT ENTRE LLENÇOLS DIBUIXATS I EMBOLCATS D’UNA LLUM ESTIUENCA, INTENSA I TENAÇ, SEMPRE NOVA. ESPERATS I ESTIMATS, I SALUDATS AMB UN CORDIAL “BENVINGUTS A LA VIDA!”, HAN CONEGUT BEN AVIAT LA TENDRESA I ELS MOTS AMABLES.

4NOSALTRES

“Ens han fet regals molt pràctics”Jo em dic Lucas Segarra Campoy, fill de Toni, treballador de la construcció en atur, i Rocío, administrativa de l’Ajuntament de Sant Vicenç. Sóc al món des de les 16.55 h del dia 8 d’octubre de 2012, moment en què a l’Hospital Sant Joan de Déu de Sant Boi sentien el meu primer plor. La mare, és clar, recorda tots els detalls del part: “Vaig trencar aigües vint dies abans, però, com que no tenia els dolors del part, em van haver de fer una cesària. Finalment tot va anar molt bé, i el nadó va pesar 2,800 kg”. L’adjectiu “contents” expressa perfectament l’estat d’ànim dels familiars més directes: el meu germà Daniel, alumne de P5, les besàvies Roseta i Èlia i els avis Pepe i Rocío (materns) i Engràcia (àvia paterna). Però els pares encara afegeixen: “El Daniel s’estima molt el Lucas. El seu parer fou decisiu a l’hora d’escollir el nom de Lucas”, (d’origen llatí, “lluminós”). Familiars i amics ens han vingut a visitar i ens han fet regals molt pràctics i necessaris, “la qual cosa és d’agrair”, manifesten el papa i la mama, “atès el temps de crisi” que estem vivint. Acabo dient-vos que, si Déu vol, em batejaran la primavera pròxima, segons que han decidit els pares, que tanquen aquesta ressenya: “Posar al món el Lucas ha estat una experiència molt maca”.

“Els pares parlen d’una experiència meravellosa i inexplicable”Filla de Salva, funcionari de la Generalitat, i Mari, dependenta, em dic Mayka Romero López, nascuda a la Clínica Corachán, amb un pes de 3,500 kg, a les 10.43 h del dia 10 de setembre de 2012. L’incident del part fou que a la mare li van haver de practicar la cesària, una comesa que dirigí amb molt d’encert el doctor Capell. M’adono que el meu naixement ha dut l’alegria a la família, com es constata cada vegada que em vénen a veure o m’agafen per acaronar-me tant la meva germana Paula, alumna de P3, com els meus quatre avis: Salva, Agustina (paterns), Eduardo i Carmen (matern). La mare resumeix així el comportament de la Paula: “És molt afectuosa i cuida molt de la seva germaneta”. Els familiars, amics i companys de feina dels pares que ens han visitat ens han regalat roba i joguines, un fet que el papa i la mama, molt feliços, agraeixen vivament. D’ells són aquests mots: “Aquesta segona experiència és molt diferent de la primera vegada que vam ser pares. Tot això és meravellós i inexplicable. Tenim dues filles boníssimes i ‘maquíssimes’”. Acabo amb una referència al meu nom: Mayka o Maica és una variant de Maria Carme, un mot d’origen hebreu que significa “jardí de Déu”, i en la seva derivació llatina, “cant”. I encara una última dada: el meu bateig no es farà esperar, ja que està programat per al propvinent diumenge 9 de desembre

COL·LEGINOTÍCIES

Anna i Francesc de PaulaCom ja succeí l’abril de 2011, el Jesús i el Joaquim han tornat a ser avis el mateix mes i amb pocs dies de diferència, tot i que aquesta vegada -octubre de 2012- entre els hospitals on han nascut els seus néts hi ha 3.242 km de distància per carretera. La feliç avinentesa ens dóna oportunitat de felicitar-los en nom de tota la comunitat educativa a través de les pàgines de “Nosaltres”, una publicació prou entranyable per a l’un i l’altre.

El nét del Jesús es diu Francesc de Paula, fill de Sergi Churio i Laia Viñals, que va néixer a l’Hospital Sant Joan de Déu de Sant Boi entre les 8 i les 9 h del matí del dia 3 d’octubre de 2012. Com se sol dir, va néixer criat, atès el seu magnífic pes: 4,040 kg. El nostre company de Claustre, actualment acollit a la jubilació

parcial, ha confessat a “Nosaltres” que el naixement del Francesc -ara ja té una néta i un nét- “ha suposat un motiu de gran goig per a tota la família”, i ha afegit que per a ell “també és un motiu d’alegria que el cognom Churio -Txuri, en euskera, “color blanc”- continuï com a primer cognom”, ja que, tot i ser la seva una família molt extensa, “estava en perill d’extinció”.

Pel que fa al Joaquim, l’Anna Lasterra Pastor, filla d’Iñaki i Clara, és la novena néta, que, sumada als sis néts, dóna un total de quinze descendents dels seus fills i filles. L’Anna va néixer a la Casa de Naixement núm. 1 d’Odessa (Ucraïna), amb un pes de 3,620 kg, a les 7.25 h del dia 11 d’octubre de 2012. El Joaquim

ens recorda que “és el primer dels meus néts que ha nascut fora de Catalunya” i que la Maria Carme, la seva esposa, i ell estan contents perquè “l’infantament va anar molt bé”. Si Déu vol, l’Anna la podran abraçar amb motiu del desplaçament que tenen previst fer a la ciutat del Mar Negre durant les pròximes vacances nadalenques

5NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Col·leginotíciesl’actualitat de l’escola

L’estiu de 2012, llarg i calorós, se’ns ha endut quatre persones molt estimades i vinculades, per motius diversos, a l’ACPF i al Col·legi Sant Vicenç. El seu record, que sempre durem al cor, ens empeny a relacionar-les en aquesta breu ressenya, com també a pregar perquè ja gaudeixen del descans etern.

Agustí Caralt Munné (88 anys) cronista i escriptor local, membre de la primera Junta de l’ACPF i avi de Lluís Caralt Recasens -alumne de 6è del nostre centre-, que morí el 2 d’agost passat i fou acomiadat per una gernació de vicentins i vicentines l’endemà, a les 16 h, en una cerimònia que va tenir com a escenari l’església de Sant Vicenç Màrtir, on cada diumenge oïa missa acompanyat de les seves filles. Entre els seus llibres destaquen Escaquer vicentí. Personatges

populars (any 1995), La Vicentina, símbol i exemple (1996) i Arrels mil·lenàries de Sant Vicenç dels Horts (1997) (1).

Dolors Borrell Briquets (52 anys), mestra del Col·legi La Immaculada, que, abatuda per una llarga malaltia, ens deixà per sempre el passat 26 d’agost. L’estimació que alumnes, pares i mestres de diferents escoles li tenien es posà de manifest el dia 6 de setembre, arran del funeral celebrat a les 20 h a l’església de Sant Vicenç Màrtir.

Jaume Pallerola Ferrés (89 anys), component -com el Sr. Caralt- de la primera Junta de l’ACPF i pare de l’expresident Joan Pallerola Comamala (2). Traspassat el primer dia del mes de setembre, el seu enterrament tingué lloc a l’església de Sant Mateu de Vallirana el dilluns 3, a les 10 h. El dia abans, al tanatori de Vallirana,

tres mestres de l’escola havien donat la condolença a la vídua i alguns familiars.

Eulàlia Garcia Ferrés (43 anys), mare de dos exalumnes (Pol i Marta) i tieta de la Júlia i el Ricard, alumnes del nostre centre. Morí el 20 de setembre i fou enterrada el dissabte 22, a les 9.30 h, a la parròquia de Sant Vicenç Màrtir, enmig d’una gran manifestació de dol. Havia lluitat contra la malaltia durant sis anys. Val a dir que els cants de la missa exequial van anar a càrrec del grup Ítaca, de què formen part el Pol i la Marta

El 15 de juny passat, a les 17.15 h, va te-nir lloc a la nostra escola el sorteig de la bicicleta que l’AMPA no va poder rifar el dia de la Festa de la Bicicleta, que, com alguns lectors recordaran, es va haver de suspendre per culpa de la pluja. En aquesta ocasió la sort va recaure en Alba Rosique Artigas, alumna de 6è B

(vegeu foto adjunta), que tenia el núme-ro 534. La seva mare -que casualment és la presidenta de l’Associació de Ma-res i Pares- ha explicat a Nosaltres que la seva filla “està molt contenta”, ja que, a més d’emportar-se un molt bon record de tots els anys que ha passat a l’escola, “ara s’enduu... el premi de la bicicleta”

Sorteig d’una bicicleta

Sempre els recordarem

(1) La revista Nosaltres ha entrevistat el Sr. Caralt dues vegades: el desembre de 1996 (núm. 86) i el juny de 2009 (núm. 124).

(2) Agustí Caralt i Jaume Pallerola s’incorporaren a la primera Junta de l’ACPF el mes d’octubre de 1959, mig any després de la constitució de l’entitat impulsada pel salesià Esteve Casals i Humet (1913-2012).

La “Vuelta” passa per davant del patiEl diumenge 26 d’agost de 2012, entorn de les 17 h, els corredors participants en la Volta Ciclista a Espanya (la popular “Vuelta”) van passar, gairebé formant un únic grup i a gran velocitat, per davant del pati del Col·legi Sant Vicenç. Des de la nostra posició, propera al començament del carrer Ramon Poch, ens vam adonar que, als laterals de la carretera de Sant Boi, hi havia molts vicentins pendents del pas -tan fugaç com esperat- dels ciclistes que es dirigien a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, on es va disputar el final de la novena etapa, que guanyà Philippe Gilbert. L’escena descrita ens recordà una de semblant que va tenir lloc l’11 de setembre de 1993, quan els corredors de la Volta a Catalunya -entre els quals figurava Miguel Indurain- també desfilaren per la mateixa carretera, per bé que en direcció contrària, camí de Salou. (Vegeu revista Nosaltres, núm. 77, novembre de 1993.)

6NOSALTRES

Antoni Prats Morral

El matí del passat 13 de setembre va ser una mica especial. Per les finestres hi en-trava un sol que enamorava. El dia era tan assolellat com el del 13 de setembre de 1992. Els alumnes, en entrar a l’aula, no es van trobar pas amb cap llibre de text entre les mans, sinó que van rebre la lletra de l’himne del nostre estimat col·legi. Així és que tots plegats ens vam posar a cantar: “Som fills d’una llavor de primavera...” Una música ben enregistra-da ens acompanyava. És evident que va caldre comentar el sentit de la lletra de la nostra cançó. I que n’estaven d’atents, els alumnes! Conèixer les arrels, la histò-ria que s’enfonsa en el temps, fa valorar i estimar amb més força el present. Les ca-res dels nens i nenes reflectien una viva expressió d’alegria, és com si volguessin dir: “I que en som, d’afortunats, nosal-tres!” Tot seguit vam veure un Power-Point -per cert, molt ben realitzat pels mestres “grans” de la casa, el Lluís i el Jesús. L’expectació va anar creixent a me-sura que passaven les imatges. Allò que

COL·LEGINOTÍCIES

El 13 de setembre passat, a l’hora del pati, alumnes i mestres van recordar el vintè aniversari de la inauguració del col·legi del carrer Gaudí (1992-2012) en el decurs

d’un acte festiu que, alhora, serví per a presentar el lema que guia el treball educatiu dels ensenyants al llarg del curs 2012-13: “L’escola, el cor de la pau”.

Antoni Prats Morral, tutor del cicle superior, ens ha fet arribar la crònica d’una commemoració tan emotiva com inoblidable.

Alumnes i mestres recorden una data històrica

els ulls dels alumnes captaven els resul-tava del tot desconegut i alhora innova-dor. En definitiva, aquelles dues primeres hores matinals van esdevenir una classe d’història i de vida.

El nostre pati ja està acostumat a ser lloc de trobades multitudinàries: castanyades, pessebres vivents, festes de la pau, Jocs Florals... L’acte d’aquell matí va ser potser més senzill, però emotiu. Agrupats per cicles i amb la il·lusió d’un segon dia de curs, vam escoltar, entre xiuxiuejos, les paraules que el Jaume, director del col-legi, ens adreçava. Tot seguit, i després de presentar-se el lema d’enguany: ” L’esco-la, el cor de la pau”, es van llançar uns globus, bastant grossos, on es podien lle-gir els anys que han transcorregut d’ales-hores ençà. Un cel ben blau va ser testi-moni d’aquest familiar i entranyable acte.

El Jaume no es va allargar amb històries (ni l’hora, ni el sol que convidava a jugar no ho permetien). Va utilitzar un llen-guatge, pedagògicament clar i concís, que va arribar als nostres alumnes i que, pos-teriorment, va propiciar un diàleg prou

enriquidor. A mi em va cridar l’atenció el paral·lelisme que va emprar per a reivin-dicar -20 anys després de la construcció de la nostra escola- una nova i urgent construcció -l’escola de la pau- basada en pedres vives. “Aquestes pedres sou cadas-cú de vosaltres -va dir-nos-, units pel ci-ment del perdó”.

L’acte em va portar molts records. És com si el temps hagués superposat aquests dos moments. No us enganyo si us dic que el sol era el mateix sol i l’airet semblava bu-far del mateix airet d’aquell cada cop més llunyà setembre. Sovint penso que tota la vida esplendorosa que l’escola mostra al llarg del curs és fruit d’aquells instants. I aleshores, sento agraïment per totes les persones que van creure i van fer possi-ble, des del seu servei i anonimat, aquest petit o gran miracle -digueu-li com vul-gueu- del nou Col·legi Sant Vicenç

7NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

“L’escola, el cor de la pau”Maria Carme Morales, autora del mu-ral amb el lema “L’escola, el cor de la pau”, ha explicat a Nosaltres el procés d’elaboració d’una petita obra d’art que, des del passat 13 de setembre, tota la comunitat educativa pot admi-rar a la plaça Major del nostre centre.

Maria Carme: com et va venir la idea de fer el mural?, en què et vas inspirar?Doncs sempre m’ha agradat molt el patchwork. A l’escola on anava de pe-tita fèiem “labores”, que m’encanta-ven. Recordo que al col·legi hi havia un quadre fet de patchwork que havia elaborat la mestra i sempre m’havia agradat, i aquesta va ser la meva ins-piració. A més, una cosa feta de tela dura molt!

Quins materials has fet servir?He fet servir diversos retalls -alguns dels quals són reciclats- de diferents mides i textures. Hi ha alguns detalls

brodats a mà, i també hi he posat bole-tes de colors emprades per a fer decora-cions. La majoria de detalls estan cosits a mà o a màquina, i els més petits o delicats, amb cola per tela, que s’utilit-za al “patchwork sense agulla”.

Et va costar molt fer la tela?He estat tot l’estiu fent-la, aprofitant

les estonetes que tenia lliures, és a dir, les que el meu fill Robert, que té un any, em deixava... Aproximadament he trigat uns dos mesos i mig. M’ha costat, ja que he intentat que quedi al millor possible, i alguns detalls els he hagut de repetir diversos cops!

Felicitats pel teu magnífic treball!

Inserim a continuació la informació que, sobre la festa de la castanyada, ens ha fet arribat Yolanda Artigas Barber, presidenta de l’AMPA.

El diumenge 28 d’octubre de 2012 es va ce-lebrar la festa de la castanyada. Igual que l’any passat, vam fer una excursió a l’ermita del Remei.

L’assistència va ser mínima (47 persones), però cal destacar que els qui van venir s’ho van passar molt bé.

Els més petits, alumnes de P4 fins a 3r, van ser els qui millor s’ho van passar, ja que a la baixada del Remei vam anar pel bosc i vam trobar petjades de porc sen-glar.

En arribar a l’ermita, l’AMPA va oferir pane-llets i moscatell, i per als menuts hi va haver sucs i barretes de xocolata.

Castanyada de 2012: una excursió amb poca assistència

De retorn, un cop vam ser a l’escola, la idea de l’AMPA era quedar-nos a dinar al pati, per seguir amb la festa, però finalment la pro-posta va ser desestimada a causa de la poca assistència de famílies.

L’AMPA vol agrair la presència dels pocs as-sistents que van participar en l’activitat, que

convoca a la castanyada de l’any vinent, i els qui no han vingut els encoratja a venir i participar.

Des de l’equip de l’AMPA us animem a assistir a les festes. Recordeu que els qui vulgueu prendre part en la preparació de les nostres activitats, heu de deixar les vostres dades a secretaria

8NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Com ja sabeu, fa uns cursos que el nostre centre va apostar per la reutilització de llibres de text per als alumnes de 3r a 6è. Aquest projecte fa possible que, entre altres beneficis, hi hagi més sensibilitat ecològica, els nois i noies hagin de tenir una cura especial del material escolar i els pares i mares ens puguem estalviar uns 150 € per curs i alumne (depenent del curs).

Mereixen el nostre agraïment

Josep Maria Aymerich (Junta de l’ACPF)

Val a dir que darrere d’aquesta iniciativa hi ha la “feina de formigueta” que duen a terme alguns associats i professors, la generositat dels quals mereix un reconeixement. I és que els llibres cal revisar-los i qualificar-los, catalogar-los, substituir-los i fins i tot arreglar-ne algun o esborrar escrits que a certs alumnes se’ls “escapen”.

Aquesta feina es divideix en dues parts: per una banda, els professors fan una primera avaluació durant el mes d’abril que serveix per a tenir una previsió dels llibres que cal canviar; per l’altra, un grup de pares venim a l’escola durant tota una setmana del mes de juliol per fer-ne una revisió més completa

i preparar els llibres per al curs següent.

Aquest any els pares i mares que ens han ajudat han estat: Carlos Albero, Susana Almodóvar, Yolanda Artigas, Núria Arús, Josep M. Aymerich, Joan Capdevila, Julia Galván, Magda Giralt, Francisco López, Núria Soler, Emma Casasampere, Miquel À. Olaya, Patrícia Ribelles, Miguel Á. Sangüesa i Montserat Vila.

Moltes gràcies a tots ells, juntament amb els mestres, per l’excel·lent servei que presten a la comunitat educativa

A partir del mes d’octubre de 2012, cada cicle del nostre centre ha posat en marxa el seu bloc o diari interactiu a internet, un esplèndid recurs que fa créixer l’interès dels alumnes pels apre-nentatges. Crida l’atenció la creativitat dels nostres blocaires a l’hora d’escollir el nom dels flamants diaris educatius, com es desprèn de la següent relació:

Educació infantil: Carrer dels Gegants.

Cicle inicial: Racó dels Aventurers.

Cicle mitjà: Vilacreixent.

Cicle superior: Blocabadats.

Val a dir que l’experiència del bloc com a recurs educatiu l’encetà Toni Prats Morral, tutor del cicle superior, que durant el curs 2010-11 creà el popular “Xampimentols”, que ha durat fins al mes de novembre de 2012. El mateix ensenyant va contribuir a la gestació, el curs següent, del bloc “Bons Lectors”, un atractiu recull de notícies i activitats relacionades amb la biblioteca Ramon Folch. Una i altra experiència serien exemples del desenvolupament del Pla TAC de l’escola, document que planifi-ca l’ús de les tecnologies en el procés d’aprenentatge i que, en paraules de Maria Rosa Masana, “ens va fer refle-xionar sobre què fem a l’escola, què podríem millorar, quins canvis volem introduir, etc. dins de l’ús de les tecno-

logies. Els nostres alumnes són ja na-dius digitals, han nascut a l’era de les tecnologies i, per tant, l’escola n’ha de ser un reflex”.

El primer pas era l’actualització de la pàgina web, i el següent, la creació de blocs per a cada cicle escolar.

Des del Departament d’Informàtica, de què la Rosa és responsable, “vàrem planificar que els blocs s’havien de po-sar en marxa aquest curs”. El principal objectiu era que “el col·legi tingués una finestra oberta al món, i els blocs són un dels fenòmens dels últims anys com a eina de comunicació”. Una finestra on, des de fora, “es pogués veure tot allò que fem, que tenim a dir, que ens agrada. Una eina per a comunicar, com-partir i participar”.

La mestra del cicle mitjà assegura que els blocs “ens serveixen per a PENSAR, ESCRIURE, COMPARTIR I PARTICIPAR”. Des de l’àmbit de l’escola, es poden uti-litzar:

• Com a tauler d’anuncis (programació de l’assignatura, agenda, novetats, sor-tides i excursions...).

• Per a penjar recursos del professor (continguts de reforç i/o ampliació, exercicis...) en diferents formats: text, vídeo, so...

• Com a eina de comunicació (entre el grup classe, amb els mestres...).

• Per a publicar treballs d’alumnes (col-laboratius, resultat d’una activitat...).

Estrenem blocs

El Departament d’Informàtica pretén que “els blocs estiguin presents dins la pàgina web i siguin un reflex del món educatiu, perquè les famílies entenguin millor la realitat escolar dels seus fills”

Una prioritat

Maria Rosa Masana

L’impuls de les tecnologies al centre necessita la col·laboració de diferents àmbits: primer de tot, un impuls per part de l’Equip Directiu, que sempre hi ha estat d’acord i ha donat prioritat a aquesta tasca i, per suposat, el compromís de tot el Claustre. S’està fent una formació dins l’escola i s’han creat equips de treball. La implicació i esforç han estat fantàstics, l’entusiasme que ha creat entre els mateixos professors ens ha deixat bocabadats i demostra un cop més les ganes de treballar pel bé del nostre alumnat.

9NOSALTRES

– LUIS ORIOL CASTILLA –

“Tot i les dificultats, avancem cap a un futur millor”

Formació i inicis com a docent Luis: parla’ns una mica dels estudis que has fet...Vaig iniciar els estudis primaris a una escola pública de St. Joan Despí (Joan Perich Valls), on vaig cursar 1r i 2n de primària. Seguidament vaig fer el pri-mer trimestre de 3r a l’Escola Europa de Cornellà de Llobregat. A Pruna (Sevilla) vaig seguir cursant des de 3r fins a 8è al CEIP La Inmaculada.

Els estudis secundaris (batxillerat i COU) els vaig fer a l’IBM Zaframagón d’Olvera (Cadis), amb la curiositat d’haver cursat el primer trimestre de 3r de bat-xillerat a l’Institut Olorda de St. Feliu de Llobregat.

Vaig iniciar els estudis d’enginyeria agrícola, 1r i 2n curs, a la Universitat Laboral de Sevilla. Seguidament, i per raons familiars, vaig tornar a Barcelona i vaig començar la carrera de magisteri, especialitat de primària, i seguidament d’educació física, a la Facultat de Ciènci-es de l’Educació Blanquerna.

Però la teva formació no deu acabar aquí, oi?Efectivament, no acaba aquí, ja que estic en possessió del títol de DEI, he fet estu-dis complementaris de català (nivell C i D) a l’Escola Rosa Sensat, formació en arts plàstiques i manualitats a la Fundació Pere Tarrés, cursos d’informàtica i TIC a l’Escola d’Estiu Blanquerna, formació diversa en esports, tractament de la diversitat, acció tutorial, didàctica de les matemàtiques, formació de coordinadors del Pla Català de l’Esport a l’Escola, anglès (nivell B1), etc.

CAP D’ESTUDIS DEL COL·LEGI SANT VICENÇ DES DEL MES DE SETEMBRE DE 2011 I IMPULSOR DEL PLA CATALÀ DE L’ESPORT AL NOSTRE CENTRE, LUIS ORIOL CASTILLA NAVARRO (BARCELONA, 1975), CASAT I PARE DE DOS FILLS, CONEIX A BASTAMENT LA INSTITUCIÓ DE QUÈ FORMA PART DES DE FA TRETZE ANYS, I PER A LA QUAL ALBIRA UN ESDEVENIDOR PROMETEDOR, MALGRAT L’AMENAÇA QUE LA CRISI ECONÒMICA REPRESENTA PER A L’ESCOLA CONCERTADA.

On vas començar a treballar com a docent?Vaig començar donant classes de reli-gió a l’Escola Wagner de Sta. Coloma de Gramanet, i, com a mestre especialista d’educació física, a l’Escola IPSE.

El Col·legi Sant Vicenç Quan et vas incorporar al Claustre del Col·legi Sant Vicenç?L’1 de setembre de 1999.

Família, escola i esportLuis Oriol Castilla Navarro va néixer a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona el 17 de febrer de 1975. Fill de Luisa Navarro -difunta- i Luis Castilla -jubilat i resident a Pruna (Sevilla)-, té un germà més petit que ell, l’Omar (31 anys). Està casat amb Sandra Valls Mariné -diplomada en ciències de l’educació i tutora de 3r de primària de l’Escola Sant Miquel de Barcelona-, amb qui ha tingut dos fills: Pol (7 anys) i Jana (5). Entre les seves afeccions –“que han anat canviant al llarg del temps”-, l’esport ocupa un lloc rellevant. Practica l’handbol, el bàsquet, la natació, el ciclisme de muntanya, el kite-surf i “jugo en un equip de futbol 7 un cop a la setmana”. Aquests esports i altres (1) no poden fer oblidar la seva passió pel patinatge, que practica amb els fills, i les curses atlètiques, de què parla amb entusiasme: “He participat en curses de 10 km, mitges maratons (21 km), maratons (41 km) i curses de muntanya, (l’última, la Matagalls-Montserrat, de 84 km)”. D’altra banda, li agrada molt la música –“ variada i depenent de l’estat d’ànim o l’activitat que hagi de fer”-, la jardineria –“que em relaxa molt”- i la lectura, un hàbit que, des de ben petit, va heretar dels seus pares, “uns grans lectors”, i que, si més no en aquest moment, “m’ajuda a posar paraules i frases a aquelles sensacions que sento en córrer i que de vegades no sé descriure”. I és que, pel que sembla, el llibre que està llegint (“Córrer o morir”, de Kilian Jornet), “força interessant”, somou el més pregon dels seus sentiments i el porta a redescobrir “el valor de l’esforç per aconseguir fites personals”. Amb tot i això, cap de les seves afeccions -prou nombroses i diverses- no són comparables al gaudi de “la companyia de la família”, a la qual dedica molt de temps, com s’evidencia, per exemple, els caps de setmana, en què tots quatre es desplacen a la casa -envoltada d’un jardí- que els pares de la Sandra tenen a Torredembarra.

RETRAT

ENTREVISTALUIS ORIOL CASTILLA

(1) Ens referim, per exemple, al motorisme, que el nostre

entrevistat ha hagut d’abandonar “per diferents raons”.

10NOSALTRES

“Hem aconseguit realitzar activitats esportives en horari d’esbarjo, a l’hora del menjador, extraescolars a la tarda, com també subvencionar sortides esportives”

p

ENTREVISTALUIS ORIOL CASTILLA

Ens quins cicles has impartit classe?Els meus inicis al Col·legi Sant Vicenç van ser com a tutor en el cicle inicial. Recordo molt especialment els alumnes que vaig tenir durant els dos cursos, atès que era la primera vegada que exer-cia com a tutor.

Vaig estar quatre anys en aquest ci-cle com a tutor i fent d’especialista de psicomotricitat a infantil, cicle inicial i cicle mitjà. En cursos posteriors vaig exercir com a tutor en el cicle mitjà, compaginant la labor d’especialista en el mateix cicle i a inicial.

Actualment la meva comesa d’especia-lista d’educació física la desenvolupo en el cicle mitjà i faig llengua castellana a 6è B.

Quins càrrecs has ocupat?He fet les funcions de coordinador en el cicle mitjà durant dos anys, les de co-ordinador del Departament d’Educació Física i coordinador del Pla Català d’Es-port a l’Escola durant cinc anys.

El Pla Català de l’Esport el vas propo-sar i iniciar tu?

El Pla Català de l’Esport a l’Escola (PCEE) el vam engegar durant el curs 2007-2008 la Mònica Román i jo mateix. En aquells moments ens van oferir l’opor-tunitat de subvencionar la pràctica es-portiva en horari no lectiu. Per això ha-víem de fer un munt de papers i tràmits i, com sempre, estava pensat per a es-coles públiques. A la concertada encara s’havien de fer més tràmits, com ara la creació d’una associació esportiva esco-lar (AEE). La meva companya de claustre va marxar el mateix curs i jo em vaig fer càrrec de portar a terme el Pla a petició de l’Equip Directiu d’aleshores, una res-ponsabilitat que encara assumeixo.

Encara té vigència?Actualment té vigència, atès que exis-teix l’AEE Col·legi Sant Vicenç, forma-da per pares i mestres del centre, tot i que les subvencions han minvat i per a aquest curs no es creu que arribin. Amb aquestes ajudes hem aconseguit realit-zar activitats esportives en horari d’es-barjo, a l’hora del menjador, extraesco-lars a la tarda, com també subvencionar

11NOSALTRES

ENTREVISTALUIS ORIOL CASTILLA

sortides esportives. Les activitats es continuaran fent amb subvencions o sense.

Cap d’estudis Des de quan ets cap d’estudis?Oficialment sóc cap d’estudis des de l’1 de setembre de 2011, però en la pràctica vaig començar a exercitar-me en el nou càrrec durant els mesos de juny i juliol de 2011, ja que l’anterior cap d’estudis, en Jesús Churio, em va fer el traspàs d’informació en aquestes dates.

Per què vas acceptar un càrrec de tan-ta responsabilitat?No vaig a fer demagògia i explicar que m’atreia professionalment, tot i que un dels meus reptes era anar millorant com a professional. La veritat és que en aquell moment no hi havia cap persona que volgués el càrrec, i a mi, després de diversos anys de tutoria, em venia de gust fer un canvi d’aires.

Què és el que més t’agrada del teu càrrec?Al principi em va costar adaptar-me al rit-me de treball i a les diferents tasques que ha de desenvolupar un càrrec directiu, i, com se sol dir, anava atabalat. Però, un cop superats els primers mesos, vaig anar trobant el gust per a portar un projecte educatiu endavant. El que més m’agrada de la meva tasca actual és conèixer l’escola des d’un altre punt de vista, l’organitzatiu, i tot l’aprenentatge que m’està suposant.

I el més difícil?El més difícil de la meva tasca té a veu-re amb el que més m’agrada, és a dir, l’aspecte organitzatiu. La desconeixen-

ça de molts aspectes i normatives et porten a fer errades. En alguns casos has de resoldre proble-mes personals entre alumnes,

entre mestres i alumnes, entre famí-lies i de vegades entre famílies i mes-tres. Aquests problemes em suposen un gran desgast psicològic, sobretot quan costen de resoldre’s. Afortunadament la convivència al nostre centre és òptima i no haig d’intervenir gaire. Si ho haig de fer, intento recordar el lema d’aquest curs: “L’escola, el cor de la pau”.

A grans trets, quina és la comesa d’un cap d’estudis?La meva feina -el dia a dia- seria com la de qualsevol altre mestre, ja que conti-nuo fent classes. Cal afegir el que suposa el meu càrrec, que d’una manera molt senzilla es tradueix en les següents co-meses relacionades amb l’organització del centre escolar: revisar el correu elec-trònic, elaborar els horaris d’alumnes, mestres, espais comuns, guàrdies de por-ta i pati, organitzar les entrades i sorti-des i les reunions de treball de 13 a 14 h, coordinar la reunió de coordinadors, vet-llar per la disciplina del centre, cobrir les absències dels mestres, organitzar pro-ves internes i externes, atendre famílies i representants d’editorials, gestionar currículums, vetllar perquè el projecte educatiu es porti a terme, organitzar i dirigir les sessions d’avaluació, etc.

Estàs satisfet de la feina que has fet fins ara?Estic molt satisfet de la feina feta, o, més ben dit, estic molt satisfet de tenir uns companys i companyes com els que tinc, que fan possible que la feina es por-ti a terme i sigui prou fàcil i gratificant.

Quin clima es respira en el si de l’Equip Directiu?El clima de l’Equip Directiu és cordial i entusiasta, la qual cosa ens permet por-tar a terme el nostre Projecte educatiu, en què introduïm les millores que cre-iem que faran avançar el nostre centre cap a un futur millor, tot i les dificultats per les quals estem passant, sobretot la crisi econòmica que ens afecta a tots.

Quina és la principal qualitat que ha de tenir un cap d’estudis?No sabria respondre aquesta pregunta amb un sol qualificatiu, però potser el que crec que ho podria resumir tot és la capacitat de comunicació.

La pedagogia del nostre centre Quins són els principals objectius pe-dagògics del centre per al curs 2012-13?Els objectius són molts i diferents, depe-nent de l’àmbit a què es refereixin. Enu-mero els de l’àmbit curricular: #1 – Revisar sistemàticament els crite-ris d’avaluació, metodologies i activitats d’aprenentatge de les àrees en els dife-rents cicles.#2 – Analitzar els resultats de les pro-ves diagnòstiques i de CB, revisar les programacions didàctiques, presa de decisions i aplicació de les accions i me-todologies educatives necessàries.#3 – Programar activitats que promo-guin el talent de l’alumnat en les àrees instrumentals per part dels departa-ments i/o cicles.#4 – Promoure l’autonomia de l’alum-nat (competència d’aprendre a apren-dre).#5 – En el si dels equips de cicle, elabo-rar amb coherència les programacions anuals de cada curs i de les diferents àrees.#6 – Revisar la coherència de la feina realitzada per l’alumnat en cada cicle.#7 – Elaborar les programacions didàc-tiques que incloguin l’atenció a la diver-sitat de l’alumnat.#8 – Informar les famílies, en les reu-nions d’inici de curs, dels objectius del Projecte educatiu del centre (PEC) i de la Programació general anual (PGA), de les àrees, dels criteris d’avaluació i de la funció orientadora dels informes tri-mestrals.#9 – Elaborar i distribuir una guia de pares amb la normativa, hàbits i funcio-nament del nostre centre.#10 – Iniciar el treball de l’aprenentat-ge i la pràctica de la convivència (Pla de convivència i Pla d’acollida).

D’aquests deu grans objectius jo des-tacaria l’objectiu 5, ja que una progra-mació anual ben feta és com una brúi-xola que ens guia i ens indica el que hem d’ensenyar i de quina manera al llarg d’un curs. Així mateix, la conse-cució d’aquest objectiu farà que altres

12NOSALTRES

ENTREVISTALUIS ORIOL CASTILLA

El paper del pareLuis Oriol Castilla

M’agradaria engegar una reflexió sobre la nostra funció com a pares i quin és el nostre paper, ja que és un tema que m’afecta direc-tament.

En el tracte amb els nostres fills (1), a causa dels temps que corren, no els podem dedicar el temps necessari i de qualitat que caldria, i tendim a sobreprotegir-los. Això ho fem bàsi-cament perquè estem omplint un buit. Molts pares diem que la paternitat és el més gran que ens ha passat a la vida, i a partir d’aquí sobreprotegim els fills perquè no volem tren-car el fil que ens uneix amb ells. Hem de ser capaços de dir als nostres fills: atreveix-te!, però -això sí- d’una forma prudent!

Fixem-nos en els dos símptomes més usuals d’un nen sobreprotegit. Per una banda, hi ha els típics nens que tenen por de tot i no són

capaços de fer res pel seu compte; per l’altra, n’hi ha que fan tot el contrari, actuen amb una certa prepotència, provocadors, no tenen límits, per la qual cosa adopten una actitud desafiadora envers els adults que els envolten. Arribar a l’adolescència amb aquests símpto-mes de por, inhibició i indecisió farà que tin-guin problemes d’autoestima, atès que a l’ado-lescència tots els comportaments s’accentuen. Els nens creixen i els problemes també, això ho saben tots els pares que tenen fills en edat adolescent.

Si ens adonem que el nostre fill ha estat so-breprotegit, encara que creiem que sigui mas-sa tard, què podem fer? Si veiem el nostre fill com un monstre o un inútil, ja no tenim l’actitud necessària per a poder ajudar-lo. Hem de fer un ESFORÇ com a pares i també com a mestres per veure l’altra part humana. El més

probable és que aquest noi tingui molta por i que estigui patint, s’hagi fet esclau d’aquesta imatge i no pugui sortir-se’n. El mateix passa amb aquells nens que tenen por de tot: l’auto-estima baixa i la frustració porten de vegades a tenir una agressivitat latent, i un dia ens sor-prenen i esclata una agressivitat brutal. Com a pares hem de ser conscients del problema, assumir-lo i treballar-lo.

La funció del mestre també és complicada, atès que hem d’intentar ajudar la família a ser conscient del problema, i de vegades costa molt fer obrir els ulls als pares. Només haurí-em de fer recomanacions, són els pares els qui han de tenir autoritat a casa.

(1) Al llarg d’aquest escrit ens referim, és clar, als fills i a les filles, als nois i a les noies, etc.

reflexió

com el 6, l’1 o el 7 es portin a terme. La meva idea és que el desenvolupin els di-ferents departaments fugint del que ens marquen les editorials (són poc innova-dores), i deixar de ser esclaus dels llibres de text, que s’haurien de fer servir com un suport més.

Quina valoració general fas dels re-sultats de les últimes proves de com-petències bàsiques (maig de 2012)?Els resultats de les proves de competèn-cies bàsiques (CB) al nostre centre han estat molt bons, i si els comparem amb els dels centres de la nostra tipologia, estem a un nivell molt alt. Hem millorat respecte a altres anys en tots els aspec-tes, i caldria seguir treballant, sobretot en expressió escrita, que avui és el nos-tre punt feble, igual que la resta de cen-tres de Catalunya.

Des del punt de vista metodològic i organitzatiu, en què hem de millorar?Al nostre centre som molt creatius, in-novadors i treballadors i això comporta que no siguem tan sistemàtics. Per això caldria anar recollint tot el que fem i fem bé, per aprofitar-ho en propers cur-sos. Per tant, per poder portar a terme aquesta creativitat i innovació, hauríem d’anar defugint els llibres de text, fer-los servir com un suport més a l’aula, tal com ja he dit anteriorment, i fer un tre-

ball en comú. Seria un projecte en què hauríem de creure tots els mestres.

En quin punt es troba el redactat del nostre Projecte educatiu?El nostre Projecte educatiu es nodreix de tres fonts: una seria el Caràcter propi, que s’hauria d’anar adaptant als nous temps però sense perdre la seva identi-tat; la segona seria l’estudi de context, que ha anat canviant al llarg dels anys; per últim, la normativa. Segons això, es redacten uns objectius anomenats pre-ferents que engloben els diferents àm-bits de l’escola.

Ara mateix estaríem en el punt de planificar els diferents objectius. Cal vi-sualitzar tot el que s’està fent a l’esco-la, plasmar-ho per escrit i identificar el/ els responsables de portar-ho a terme. Aquests objectius poden ser a curt, mig o llarg termini.

Amb vista a la celebració del nostre 50è aniversari (1964/2014), quin futur albires per al nostre centre?El Col·legi Sant Vicenç té un projecte sò-lid, però les decisions polítiques poden fer canviar el rumb del nostre centre. Últimament se senten veus que, a cau-sa de la gran crisi econòmica, es podria prendre la decisió errònia de retirar les subvencions econòmiques a l’esco-la concertada. Alguna cosa he llegit en

els mitjans de comunicació. Fins al mo-ment retarden el pagament d’algunes subvencions.

Això suposaria l’augment de les quo-tes a les famílies, cosa força inviable amb els temps que corren, i, per tant, l’ofec del nostre col·legi. Jo personal-ment tinc l’esperança que es tindrà en compte el nostre projecte i l’aportació social que fa al poble de Sant Vicenç dels Horts. Sóc dels qui penso que hem de fer un front comú -famílies i docents- per tirar endavant.

Aquest és l’únic camí, certament, per on caminarem empesos per l’esperan-ça i la voluntat de treball i d’innova-ció de persones com tu

“Estic molt satisfet de la feina feta, o, més ben dit,

estic molt satisfet de tenir uns companys i companyes

com els que tinc, que fan possible que la feina es

porti a terme i sigui prou fàcil i gratificant”

13NOSALTRES

DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

Mònica Español Esquirol Psicopedagoga

La síndrome d’Asperger (SA) deu el seu nom al pediatre austríac Hans Asperger, el qual va publicar un article en una revista alemanya de psiquiatria i neu-rologia l’any 1944 on parlava d’un grup d’infants amb característiques sem-blants i molt peculiars que ell no havia observat abans. Aquesta síndrome se si-tua actualment dins els trastorns gene-ralitzats del desenvolupament (TGD), en el subgrup dels trastorns de l’espectre autista (TEA); així doncs, és un trastorn del desenvolupament de base neurobi-ològica que afecta el funcionament so-cial i l’espectre d’activitats i interessos de l’individu i que està vinculat a una disfunció de diversos circuits cerebrals. Cal tenir en compte que, si bé totes les persones amb SA mostren certs com-portaments comuns, cadascuna d’elles té els seus trets i característiques propis i individuals.

En l’actualitat, no es disposa de cap pro-va biològica diagnòstica per a la SA i el diagnòstic és clínic, basat en conductes observades, característiques del desen-volupament i perfil psicològic de la per-sona en qüestió. Tampoc no existeix cap medicació específica per a la SA, però sí que se solen tractar farmacològicament alguns símptomes com ara els tics, les obsessions, l’ansietat, etc.

Hi ha diversos criteris diagnòstics (amb discrepàncies entre ells), però els que se solen emprar a casa nostra són aquells establerts pel DSM-IV-TR (any 2000) i que s’agrupen en diversos àmbits: alteració qualitativa de la relació social; patrons de comportament, interessos i activitats o desenvolupaments restrictius, repeti-tius i estereotipats; deteriorament cla-rament significatiu de l’activitat social, laboral i d’altres àrees; manca de retard general del llenguatge i del desenvolu-pament cognitiu clínicament significa-tius; incompliment dels criteris d’un altre TGD o d’esquizofrènia.

Les característiques principals de la SA són les següents: – problemes en la interacció i les relaci-

ons socials;– dificultats en la comunicació;– poca imaginació i inflexibilitat del

pensament;– baixes destreses del moviment;– reaccions poc usuals a estímuls sen-

sorials;– memòria mecànica excepcionalment

bona;– interessos limitats però molt ben de-

finits;– lèxic extens;– coneixement o habilitats notables en

les àrees científica o tecnològica.

És molt important una detecció prime-renca de la SA (en un primer nivell, en l’àmbit familiar i en un segon, en l’es-colar) que permeti la realització d’un diagnòstic per part del professional per-tinent, a partir del qual es pugui donar l’atenció i el tractament adients.

Tant a casa com a l’escola hi ha tota una sèrie d’indicis -presents en major o en menor grau- que poden fer sospi-tar que un infant pugui tenir SA: el seu llenguatge és molt repetitiu i poc funci-onal, no mira a la cara o als ulls i som-riu alhora, els seus jocs són reiteratius, és molt sensible a certes textures, sons, pudors o sabors, té moviments estranys i repetitius, no mostra interès per la re-lació amb els altres, etc.

Us recomanem que, mitjançant l’enllaç, veieu un vídeo que il·lustra el tema que hem tractat. http://www.ara.cat/societat/superpoders-dels-nens-autistes_0_776922438.html

Per a saber-ne més: http://asperger.es/index.php

L’AUTORA D’AQUEST ESCRIT DESCRIU LES CARACTERÍSTIQUES DE LA SÍNDROME D’ASPERGER I ASSENYALA LA IMPORTÀNCIA DE LA DETECCIÓ PRIMERENCA -A LA FAMÍLIA I A L’ESCOLA-

D’UN TRASTORN DEL DESENVOLUPAMENT POC CONEGUT QUE AFECTA LA INTERACCIÓ SOCIAL I LA COMUNICACIÓ NO VERBAL, COM TAMBÉ LES DESTRESES DEL MOVIMENT.

La síndrome d’Asperger

14NOSALTRES

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

El teatre dóna vida a la bibliotecaPLENA DE GOM A GOM, LA BIBLIOTECA RAMON FOLCH ACOLLÍ, EL DIJOUS 8 DE NOVEMBRE DE 2012, UNA DE LES SESSIONS DE CONTES MÉS CONCORREGUDES DELS ÚLTIMS ANYS, EN QUÈ S’ESTRENÀ L’OBRETA “LA CASA D’EN TRES BOTONS”. AQUESTA HA ESTAT L’ACTIVITAT MÉS REEIXIDA D’UN CALENDARI D’ACTES QUE S’INICIÀ EL 7 DE SETEMBRE AMB MOTIU DE LA VISITA DE JAUME CENTELLES.

Ens visiten Jaume Centelles i Jordi AlellDos prestigiosos professionals del món del l’ensenyament han visitat la biblioteca Ramon Folch amb el propòsit de com-partir amb els docents del nostre centre la seva reconeguda experiència. El primer ha estat Jaume Centelles Pastor, mes-tre i bibliotecari, que va presentar algunes estratègies per a fomentar la lectura i l’escriptura entre l’alumnat. El segon, Jordi Adell Segura, professor del Departament d’Educació de la Universitat Jaume I de Castelló, “amb un discurs intencio-nadament provocador, ens va encoratjar a reflexionar al vol-tant de l’ús de les noves tecnologies a l’escola i a anar intro-duint canvis en la nostra tasca educativa” (Mònica Español). La xerrada d’en Jaume va tenir lloc el dia 7 de setembre (12 h) i la d’en Jordi, el 15 d’octubre (17 h). L’una i l’altra han estat valorades molt positivament.

Estudiant en pràctiquesDes del passat 16 d’octubre, Ele-na Montesinos Ciuró (Manresa, 1990), estudiant de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de Barcelona, ocupa la plaça de bibliotecària que deixà lliure la seva companya i amiga Olga Coll Casals, que treballà a la nostra sala de lectura durant el curs 2011-12. A més dels seus amplis coneixe-ments informàtics, l’Elena compta amb l’experiència adquirida a l’Escola Fructuós Gelabert, on, en virtut d’un conveni de cooperació amb la Universitat de

Barcelona, ha fet 640 hores de pràctiques com a encarregada de la biblioteca.

Contes de tardorAmb l’estrena de l’obra La casa d’en Tres Botons, una adaptació teatral d’un conte de Gianni Rodari, van començar, el 8 de novembre passat, les tradicionals sessions de contes que els responsables de la biblioteca organitzen cada curs en horari no lectiu i que, en general, gaudeixen d’una excel·lent accep-tació, com el dia 8 es posà novament de manifest. Enmig d’una gran expectació, la vetllada s’inicià amb una breu pre-sentació del bloc de la biblioteca, continuà amb la interpre-tació de dues cançons de temàtica tardorenca a càrrec d’un grupet d’alumnes del cicle inicial (dirigits per Núria Folqué) i va concloure amb l’estrena esmentada, seguida amb molt d’interès i representada per tres mestres i un grup d’alumnes d’educació primària.

Reunió amb les mares bibliotecàriesEl 8 de novembre passat, entorn de les 18.15 h, Toni Prats Morral es reuní amb quatre de les cinc mares bibliotecàries que aquest curs atenen els usuaris de la biblioteca Ramon Folch en horari no lectiu (1). La trobada va servir per a con-cretar alguns aspectes organitzatius dels serveis que la nostra sala de lectura ofereix de dilluns a dijous, entre les 17 i les 18.30 h. Ens consta que el cap del Departament de Llengües i responsable de la biblioteca té intenció de convocar les mares un cop per trimestre.(1) Loli Valle (coordinadora), Merche Perdiguero, Mª Carmen Fernández, Raquel López i Meritxell Canals.

Novetats del bloc “Bons Lectors”Entre les darreres novetats del bloc “Bons Lectors”, (biblio-palau.blogspot.com), impulsat per la Comissió de Biblioteca del Col·legi Sant Vicenç, destaca una selecció de llibres reco-manats per a treballar la tardor amb els alumnes i la incor-poració d’un vídeo -muntat per Mònica Biel Tres- de l’última sessió de contes del curs 2011-12, en què s’estrenà l’obra El somni de la bibliotecària. Val a dir que, des del passat mes de juliol, el nostre bloc forma part de la xarxa de blocs i webs de biblioteques dels centres educatius de Catalunya (blocs.xtec.cat/bibliotequesescolars).

15NOSALTRES

ENTREVISTAJOSEFINA EVANGELISTA

Experiència professional Quan neix la teva vocació per l’edu-cació?Crec que des de ben petita... Recordo que si algun nen petit entrava a la bo-tiga dels meus pares, jo me’n cuidava i jugava amb ell.

Tenim entès que vas treballar com a voluntària.Efectivament, el voluntariat el vaig fer a l’Hospital Sant Joan de Déu, a partir de 1986, i he de dir que aquesta experiència –que, al principi, combinava amb els es-tudis- sempre ha estat un motor molt fort per a enriquir-me com a persona i, alho-ra, un estimulant per a aixecar-me cada

matí i pensar que la nostra feina s’ha de fer amb molt d’entusiasme i optimisme, donant el millor de nosaltres mateixos.

Quan vas començar a treballar com a educadora infantil?L’any 1988 vaig començar a treballar a l’Escola Bressol El Niu. Després, sempre com a educadora infantil, vaig seguir la meva tasca a l’Escola Bressol Patu-fet i, més endavant, a una altra escola del mateix nivell, El Patito Feo. De tots aquests centres -en què he après molt- guardo molt bons records.

Per a tu, què és educar?Educar: quina paraula més bonica!... Educar per a mi és compartir, créixer,

Una educadora vicentinaJosefina Evangelista Mármol és una educadora infantil nascuda a Sant Vicenç dels Horts el 4 d’abril de 1966. El seu pare es deia Jesús, i era transportista; la seva mare, Bernarda -que encara és viva-, havia regentat una botiga. Té una germana més gran que ella, la Dolors, que treballa com a administrativa. Està casada amb Francisco Javier Díaz, que és instal·lador, amb qui ha tingut una filla encantadora, la Paula, alumna de 4t de primària del Col·legi Sant Vicenç. Va estudiar al Col·legi La Immaculada i al CES Salesians Sant Vicenç, on va cursar el primer grau de la formació professional. La resta d’estudis que li permeten treballar en el món de l’ensenyança els féu a Barcelona. A la Josefina, que adorna el seu rostre amb un somriure permanent, li agrada molt la natura i “compartir el meu temps lliure amb la família”. Cada estiu “trepitjo la Costa Daurada”, i ha viatjat a diversos països, entre els quals esmenta França i Itàlia. Si li ho demanéssim, ens recomanaria que llegíssim Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue’m vine, d’Albert Espinosa, i que assistíssim a la projecció d’El nen del pijama de ratlles. Pel que fa a les seves preferències televisives, s’inclina pels programes informatius, els debats i els col·loquis, sempre que “siguin d’interès”.

– JOSEFINA EVANGELISTA –

“La meva experiència al Col·legi Sant Vicenç ha estat molt enriquidora”

INCORPORADA AL CLAUSTRE DEL NOSTRE CENTRE EL CURS PASSAT, JOSEFINA EVANGELISTA MÁRMOL (SANT VICENÇ DELS HORTS, 1966) HA APORTAT A L’ETAPA D’EDUCACIÓ INFANTIL LA

SEVA LLARGA EXPERIÈNCIA COM A EDUCADORA, UNA PROFESSIÓ QUE S’HA DE FER “AMB MOLT D’ENTUSIASME I OPTIMISME”. LA MARE DE LA PAULA -ALUMNA DE 4T DE PRIMÀRIA- CONCEP

L’EDUCACIÓ COM UN CAMÍ, “QUE MAI NO TÉ FI”, EN QUÈ NENS I EDUCADORS S’ESTIMEN JUNTS.

16NOSALTRES

ENTREVISTAJOSEFINA EVANGELISTA

recordsEducar amb un somriure

Joaquim Pastor Font

Vestida amb una bata de quadres blancs i vermells, la veureu sempre cobrint les ne-cessitats d’una etapa on calen moltes mans: vigilant els nens a l’hora del pati, dirigint un taller, fent costat a una de les tutores de P3, acompanyant els infants al “submarí” o a una aula, etc. Si t’hi acostes per dema-nar-li alguna cosa, et rep amb un somriure, el mateix que l’embelleix quan, asseguda entre els seus alumnes, segueix els relats que expliquen els responsables de la biblio-teca, en el decurs de les tan esperades sessi-ons de contes. Com si fos un infant més, en-tusiasmada. Voluntària de l’Hospital Sant Joan de Déu -on el contacte amb els malalts donà un sentit definitiu a la seva vocació-, ha estat durant molts anys la primera edu-cadora de molts nens i nenes que després serien alumnes del segon cicle d’educació infantil del Col·legi Sant Vicenç. De segur que el salt al nostre centre ha sadollat una de les seves aspiracions com a professional de l’ensenyament. Josefina Evangelista, educadora per partida doble, ha enriquit el cabal humà, amarat de tendresa, de l’etapa infantil. Benvinguda!

donar eines, estimar junts -nens i edu-cadors- en un camí que mai no té fi, sempre estem aprenent.

Què és el que més t’agrada de la teva professió?El que més m’agrada és estar amb els in-fants i ser-los útil, com també compartir amb ells les seves inquietuds i emocions.

El Col·legi Sant Vicenç Quan vas entrar a la nostra escola?Va ser el curs passat, i ara ja puc dir que el setembre de 2011 vaig començar una nova experiència al Col·legi Sant Vicenç que ha estat molt enriquidora.

Quines circumstàncies van propiciar el teu ingrés al Claustre?Em vaig assabentar que feia falta un re-forç a l’etapa infantil i que calia donar un cop de mà a la mestra en totes les tasques de la classe i ajudar els infants.

Quines referències tenies de la nostra escola?Les meves referències del Col·legi Sant Vicenç sempre han estat molt positives, tant per part de la meva família com per la gent del poble. De fet, la meva filla es pot dir que forma part de la família de l’escola, ja que s’hi incorporà com a alumna de P3.

En què consisteix la teva tasca com a educadora?Estic adscrita a l’etapa infantil, i la meva tasca consisteix a donar suport dins l’au-la, juntament amb la tutora. El curs a

què dedico més hores és P3, ja que, com que són els més petits, necessiten més ajuda. El meu horari és de 9.00 a 13.00 i de 15.00 a 17.00 h, de dilluns a divendres.

T’has sentit acollida?Sí que m’he sentit acollida, encara que al començament, com en totes les fei-nes, costa trobar el teu lloc. Però de mica en mica et vas fent amb la gent i crec que he connectat amb tothom.

Et sents satisfeta de la teva comesa?Sí, cada vegada més, ja que gaudeixo molt ajudant.

Com són els teus alumnes?Els alumnes que jo educo són un reflex de tot l’ambient que els envolta. Penso que són nens privilegiats, perquè convi-uen en un entorn social molt favorable.

Què destacaries de la pedagogia del Col·legi Sant Vicenç?Cada vegada veig que la pedagogia de l’escola està més encaminada a formar

persones, no un estereotip de nens que només han de saber moltes matèries per tenir bons resultats. Els nens han d’aprendre a conviure, relacionar-se en-tre ells i respectar-se mútuament.

El futur Quin futur albires per al nostre cen-tre?Penso que el Col·legi Sant Vicenç ha de continuar sent un bon referent per als seus alumnes, amb els quals ha de sa-ber connectar per poder-los transmetre tots aquells valors que l’escola potencia.

Dóna’ns una paraula d’ànim i d’esperan-ça enmig de la crisi que ens toca viure.Jo diria que la millor paraula és entusi-asme i, sobretot, positivitat davant les adversitats.

En prenem nota, i estem contents que aquesta recomanació surti dels teus llavis, sempre amatents, com has dit, a proferir mots d’ajuda, estí-mul i estimació

“Els alumnes que jo educo són un reflex de

tot l’ambient que els envolta. Penso que són

nens privilegiats, perquè conviuen en un entorn social molt favorable”

17NOSALTRES

REPORTATGE LA INAUGURACIÓ DE LA CUINA NOVA

Nosaltres va fer el seguiment de l’acte, que es va desenvolupar segons el programa elaborat per la Comissió de Menjador.

17 h El pati és escenari dels jocs que alguns membres de la Fundació Catalana de l’Esplai han preparat per a la mainada, nombrosa i engrescada.

17.25 h Els assistents a l’acte -pares, mares, alum-nes, exalumnes i familiars- entren al

L’endemà de la inauguració oficial de la cuina (dijous 22 de novembre), la Mª Carmen i la Pilar (Pili) no podien dissimular la seva satisfacció pel que acabaven de viure feia unes hores. La cuinera ens confirmava que s’havia sentit emocionada i, alhora, molt con-tenta en constatar l’acceptació que el nou servei ha tingut entre les famíli-es. D’altra banda, valorava molt posi-tivament la nombrosa presència de pares, alumnes, familiars, professors i membres de la Fundació Catalana de l’Esplai, i reconeixia que per a ella ha suposat “un salt molt gran deixar l’es-cola on havia treballat durant 21 anys” i incorporar-se a l’equip de cuineres de la Fundació. “Estic molt contenta”, repetí.

Per la seva banda, la Pili, ajudant de cuina, assegurava que “la festa d’ahir va anar molt bé” i en destacava “l’amabi-litat i la cordialitat” de la gent. Com la Mª Carmen, “també sóc nova a la Fun-dació”. I concloïa, tímida i somrient: “Em sento molt bé”.

La inauguració

L’alegria de les cuineres

Informació: Jaume Folqué, Toni Prats i Montse Vila

EL DIA 21 DE NOVEMBRE DE 2012 ES RECORDARÀ PEL BON REGUST QUE VA DEIXAR -I MAI TAN BEN DIT- L’ACTE OFICIAL D’INAUGURACIÓ DE LA NOVA CUINA DEL MENJADOR, QUE ES VA ESTRENAR AMB MOTIU DEL COMENÇAMENT DEL CURS ESCOLAR 2012-13. LA MASSIVA ASSISTÈNCIA A UNA FESTA MOLT BEN PREPARADA VA PREMIAR ELS ESFORÇOS DELS ORGANITZADORS.

La inauguració de la cuina nova, una festa de bon gust

menjador, endreçat i molt adornat. Tots reben un llibret (Funcionament del menjador, editat per la Fundació Catalana de l’Esplai i el Col·legi Sant Vicenç) on, entre altres informacions, es detallen els objectius del servei de menjador i les recomanacions que els usuaris han de tenir en compte.

17.30 h Es projecten unes imatges que recullen les atencions que reben els usuaris del servei de 13 a 15 h.

17.35 h Francesc Chavarria, president de l’ACPF, s’adreça a tots els presents (unes 200 persones): d’una banda, valora molt positivament el canvi produït al nostre menjador arran de la instal·lació de la nova cuina, i de l’altra, agraeix el treball de les cuineres i les monitores, veritables artífexs del bon funcionament del servei.

Tot seguit, intervé Montse Vila, que explica les funcions de la Comissió de Menjador, de què és responsable, preo-cupada per a buscar solucions als pro-blemes que es plantegen, i lloa la tasca que duen a terme els “tres puntals” del servei: la Fundació Catalana de l’Esplai, l’equip de cuina i l’equip de monitores.

Tanca el torn de parlaments -molt aplaudits- Anna Romeu, vicepresidenta de la Fundació, que agraeix la confiança que l’ACPF ha dipositat en la institució que representa.

17.50 h Asseguts a les taules, els assistents gau-deixen d’un excel·lent berenar servit en unes safates molt ben presentades: coca, xocolata i sucs de fruita.

18NOSALTRES

REPORTATGE LA INAUGURACIÓ DE LA CUINA NOVA

Montse: quina empresa gestiona el nou ser-vei de menjador amb cuina pròpia?La Fundació Catalana de L’Esplai, que té la seu al Prat de Llobregat.

Com es diuen les cuineres i quin horari fan?La cuinera: Mª Carmen Porcel Rodríguez, que fa de 7.30 a 15.30 h.L’ajudant de cuina: Pilar Álvarez Moreno, de 10 a 16 h.L’auxiliar de cuina: Rosa Álvarez Rodríguez, de 13 a 15.30 h.

Quines obres d’adaptació es van haver de fer l’estiu passat al menjador?, quant van costar?L’espai de la cuina ja hi era, però ara s’ha adap-tat amb neveres, forn i altres electrodomèstics

per poder-hi cuinar. També s’hi ha instal·lat una marmita per a fer les sopes, pasta...

Per a l’escola i els pares no ha suposat cap inversió. Ho assumeix tot la Fundació Catalana de l’Esplai a canvi d’un contracte d’amortitza-ció d’inversió.

Quantes persones (alumnes i mestres) es queden a dinar regularment?D’alumnes, un mitjana de 200 entre fixos i es-poràdics. Pel que fa als mestres, una mitjana de 14.

De moment, quina valoració feu del nou ser-vei?, hi hem sortit guanyant?La valoració és molt i molt positiva, i puc afir-mar que el servei ha guanyat en qualitat, vari-etat, atenció i gestió.

“Hi hem sortit guanyant” (Montse Vila)Montse Vila, responsable de la Comissió de Menjador, ens ha facilitat algunes dades sobre el nou servei de menjador de l’escola, de què se sent molt satisfeta, una opinió que coincideix amb la valoració general dels usuaris.

Els dibuixosPocs dies abans de la inauguració

de la cuina, l’Imma i la Maria, monitores del servei, van adornar les portes d’entrada al menjador

i a la cuina, de color verd clar, amb sengles dibuixos que, tal com podeu veure en les fotos adjuntes,

representen escenes del treball que cuineres i monitores duen a terme de dilluns a divendres. Entre altres

records, aquestes decoracions ens ajudaran a fer memòria d’un acte que marca un abans i un després

en la història del menjador del Col·legi Sant Vicenç (1992-2012).

02-03La presència d’alumnes en els actes de la inauguració va ser força nombrosa.

01Equip de monitores i cuineres del curs 2012-13 assistens a l’acte.

04Un moment del parlament de Francesc Chavarria.

01

02 03 04

19NOSALTRES

ENTREVISTAMÒNICA BIEL

Els records Mònica: quins són els records més llunyans que guardes del pessebre de casa teva?Des de petita cada Nadal, a casa, es fa el pessebre. Podem dir que no recordo un Nadal sense un pessebre. Quan jo tenia un mes, els meus germans ja n’havien preparat un, i a mesura que anava crei-xent, de mica en mica, vaig començar a col·laborar amb ells.

Em vénen a la memòria les estones que passàvem en família muntant-ho tot. Ens feia molta il·lusió anar a buscar molsa al bosc, fèiem una excursió i agafà-vem petites escorces i ramets de plantes que ens servien per a decorar-lo. També anàvem a la Fira de Santa Llúcia i esco-llíem aquelles figures que ens faltaven.

Cada any intentàvem innovar i fer alguna cosa diferent. Jo, de petita, m’en-carregava de col·locar les figuretes. Re-cordo que esperàvem impacients els fo-tògrafs de l’AMPA que venien a fer-nos una foto per a l’escola o els organitza-dors d’un concurs de pessebres de Bar-celona, en el qual havíem participat en diverses ocasions.

Ens feia molta gràcia guardar les fu-lles de la pinya que menjàvem per fer-les servir com a palmeres per al desert.

Recordo que el moment de treure les figuretes, al cap d’un any d’estar desa-

des, ens feia molta il·lusió. Era com si ens retrobéssim una colla d’amics que feia temps que no vèiem: els trobàvem canviats, més alts, més grossos, més vells... Un cop muntat, i durant l’Ad-vent, tots els germans ens reuníem da-vant el pessebre amb els llums encesos i cantàvem una nadala abans d’anar-nos-en a dormir.

No hi podia faltar l’aigua corrent o un foc per als pastors. El meu pare hi feia una petita instal·lació elèctrica que fins i tot es connectava amb un inter-ruptor del menjador.

Durant el temps d’Advent visitàvem diverses associacions de pessebristes, exposicions de pessebres i parròquies, i fèiem rutes i excursions per veure’n molts de diferents.

Així que el fèieu entre tots, el pesse-bre... Bàsicament qui ho organitzava tot i te-nia les primeres idees era el meu pare. Més endavant, a mesura que ens vam anar fent grans, tothom posava el seu granet de sorra; sobretot la meva ger-mana Marta, que participava en l’Asso-ciació de Pessebristes de Sant Feliu fent diorames.

Tu, en concret, com hi col·laboraves?De petita col·locava les figuretes. Més endavant ajudava a pintar les casetes,

Mònica Biel, una mestra pessebrista

MÒNICA BIEL TRES (BARCELONA, 1988), TUTORA DEL CICLE MITJÀ DE LA NOSTRA ESCOLA, ES DECLARA EN AQUESTA ENTREVISTA UNA ENTUSIASTA DEL PESSEBRISME,

UN ART QUE HA HERETAT DE LA SEVA FAMÍLIA, ON EL NADAL ES VIU AMB FORÇA IL·LUSIÓ I FIDELITAT DES DE LA FESTA DE LA IMMACULADA FINS A LA CANDELERA.

recordsEl primer pessebre de l’escolaEl formós costum de fer el pessebre al nostre centre el podem situar entorn de 1970 -potser abans i tot-, segons que es desprèn del llibre “Crònica d’una escola”, on s’afirma que a l’en-trada del col·legi del carrer Barcelona es feia un “pessebre monumental” (pàg. 29), de què era artífex Josep Sagristà i Vilaplana (1894-1977), el popular “Avi” de l’Acadèmia, present encara en la memòria de molts exalumnes. El senyor Sagristà, paleta de professió, havia treballat en la construcció de l’església de la Colònia Güell, una de les obres més conegudes d’Antoni Gaudí. També aprengué l’ofici de teixidor. Un dels seus tres fills, en Joaquim, ex-plica en el llibre ressenyat que “els últims deu anys de la seva vida els dedicà al Col·legi-Aca-dèmia Sant Vicenç, on feia d’administratiu, paleta, pintor i electricista”. Tot i que sovint el feien enfadar, els alumnes l’estimaven molt. “Tots ells esperaven que arribés el Nadal per admirar el seu art en la construcció del pesse-bre” que, com hem dit, s’instal·lava a l’entrada de l’Acadèmia (1).

(1) Pessebre és un mot provinent del llatí que vol dir “establia; menjadora”.

01

posar les pedretes del riu, escampar ser-radures o fer l’hort dels pastors.

Un pessebre familiar Quins elements bàsics componen el vostre pessebre? Els elements bàsics del pessebre de casa meva són l’establia, l’anunciació als pastors i un riu, estany o font amb ai-gua corrent. Hi ha hagut anys que hem muntat diferents espais on representà-vem Josep i Maria buscant posada, la fugida a Egipte, l’anunciació a Maria o el castell del rei Herodes.

Cada any ens inspiràvem en un lloc diferent: un poble de casetes hebrees, un desert amb tendes de tuaregs i, fins

20NOSALTRES

ENTREVISTAMÒNICA BIEL

Una tradició que no podem perdre

Mònica Biel

Fer el pessebre és una cosa molt especial perquè es fa només un cop l’any. És una activitat divertida, entretinguda, que estimula l’observació. És una feina col·lectiva que desenvolupa la creativitat, el treball cooperatiu, la sensibilitat, que promou el reciclatge, fomenta la tenacitat i la paciència. Genera un espai educatiu globalitzador i interdisciplinar. És una tradició que no podem perdre, és un esforç que ens ajuda a buscar el Nadal, a estar atents i pensar en els altres. A l’escola podem gaudir del Pessebre Vivent. És el millor regal per als nens en aquestes dates: sentir la satisfacció d’haver-lo fet, de compartir-lo amb la família, amics, veïns, simplement la satisfacció d’haver-hi participat.

El pessebre és un petit món dins de casa, dins de l’aula. És com una finestra que, de sobte, s’obre i hi veiem un tros de la vida d’una gent que ja coneixem, però que cada any és una mica diferent. Ens ajuda a veure més enllà de nosaltres, a reflexionar, a ser amables, generosos i viure en pau. Amb el pessebre, quan arriba Nadal, t’adones que aquest esperit de la pau i l’amor també arriba a casa teva, a la teva aula.

01Panoràmica d’un dels

pessebres de la infància de la Mònica.

02Pessebre amb figures

peruanes que la Mònica instal·la a la seva classe.

03El detallisme és una de les característiques del

pessebre de la família Biel-Tres. 03

opinió

i tot, un any vam representar algunes casetes medievals i alguns carrers del poble del meu pare, Sos del Rey Católico (Saragossa).

No podien faltar la rentadora, els animalons i el cel de fons amb les es-trelles...

De quins materials està fet? Hem fet casetes i establies de fusta, de guix, de poliestirè expandit (porexpan), de suro... Muntanyes de paper de diari, paper d’embalar i de venes de guix. Ten-des per als pastors de tela, pedres... De-penent de l’any i de la distribució i mida del pessebre, utilitzàvem un material o un altre.

Habitualment el fem sobre una base de fusta i poliestirè expandit de 2 m x 1 m. Recordo que un any vam fer el pesse-bre distribuint les escenes en tres pisos diferents.

Les figures que posem habitualment són de resina. Algun cop havíem posat figuretes de fang artesanes.

Qui el munta? Tota la família hi col·labora. Actualment qui fa més feina és el pare.

És molt diferent del que es feia quan eres petita?No. Poc o molt, tots els nostres pesse-bres s’assemblen. Cada any pensem

com el volem fer, però segueix tenint els elements bàsics de sempre i la ma-teixa importància.

Actualment com hi col·labores?Un cop hi ha la base, el decoro i hi poso les figuretes o ajudo la mare a col·locar una tela per a vestir-lo.

Quan el munteu i quan el desmun-teu?Intentem que la instal·lació del pessebre coincideixi amb l’inici de l’Advent, apro-fitant el pont de la Immaculada, i el des-muntem per la Candelera (2 de febrer).

Pessebre i escola Fas el pessebre a la teva classe? A la classe sempre hi col·loco un petit pessebre. Només hi ha una establia, feta amb una caixa de fruita de fusta, pinta-da i envernissada. Les figuretes són del Perú, artesanals i fetes de fang. Tenen trets indígenes, i són Josep, Maria, el nen Jesús, els animalons i tres pastors que vénen a adorar-lo.

Els teus alumnes t’ajuden?Sí. Un dia, entre tots, adaptem un ra-conet petit en una taula, hi col·loquem una mica de palla, i alguns encarregats hi posen les figuretes. No és gaire gran, però als alumnes els agrada molt i els ambienta en aquest temps de Nadal

02

21NOSALTRES

CONCURS LITERARI

UN CURS MÉS, NOSALTRES POSA A L’ABAST DELS SEUS LECTORS LES OBRES GUANYADORES DEL CONCURS LITERARI COL·LEGI SANT VICENÇ, QUE L’ABRIL DE 2012 ARRIBÀ A LA SEVA SISENA EDICIÓ. LA DIVULGACIÓ DELS TREBALLS PREMIATS -QUE CONTINUARÀ EN LES DUES PRÒXIMES PUBLICACIONS- LA COMENCEM, COM JA ÉS HABITUAL, AMB QUATRE POEMES: TRES DEL GRUP D’ALUMNES I UN DEL GRUP D’ADULTS.

La piscina

Avui contenta estava perquè a la piscina anava; moltes coses he après en un tres i no res.

Quan he tornat cansada he estat; quan m’he recuperat contenta m’he posat.

Al col·legi he arribat, m’he posat a fer el poema i l’he encertat.

Quan he arribat a casa a sopar m’he posat; a l’hora de dormir m’he posat al llit.

L’endemà faré castellà, després música i després a callar. Per desgràcia no hem pogut fer castellà, l’aniversari de la Carla hem de celebrar.

Helena Ricardo (guanyadora del cicle inicial)

Aixecar-seAixecar-se és acceptar els errors i rectificar,i també és saber perdonar la persona que ens ha fet caure.

Aixecar-se és despertar-se cada matí i mirar el futur amb esperança,com també acceptar les nostres limitacions i tocar de peus a terra.

Aixecar-se és mirar el somriure d’un neni deixar-se encomanar de la seva felicitat.

Aixecar-se no és ni abaixar els braços ni llençar la tovallola,sinó seguir caminant, treballant i lluitant per un món millor.

Aixecar-se és com un bri que neix enmig d’un bosc arrasat pel foc,com la flor que esclata un dia de primavera,o com l’arc de Sant Martí després d’una tempesta.

Aixecar-se és tancar els ulls i adonar-nos que la vida és un regal que se’ns ha donat;i que val la pena viure-la tot i les contrarietats.

Aixecar-se és com una sortida de sol radiant i càlid després d’una nit llarga i freda,i pensar que el nou dia ens dóna noves oportunitats per a estimar i ser estimats.

Aixecar-se és no mirar enrere, sinó cridar: endavant!

Joan Capdevila Vives (guanyador del grup d’adults)

22NOSALTRES

CONCURS LITERARI

Los pájaros

Los pájaros vuelan por el cielo azul y buscan su hogar, igual que tú.

Los pájaros vuelan alrededor del sol. ¡Pobrecitos pájaros, se mueren de calor!

Los pájaros vuelan como ángeles de colores. Ángeles con alas que traen esperanzas.

Esperanza de un mundo mejor, sin guerra ni dolor. Con buenos sentimientos que salen del corazón.

Íngrid Gil (guanyadora del cicle mitjà)

El meu vaixell de paperSolcava els meus somnisun vaixell de paper.En les ones de platai el cel de febrers’hi incorporava el meu pesquer.A la mar, lliure com el vent,hi desembocava.Les xarxes no llançavani els peixos no pescava.Fidel els era,i el seu tresor sempre trobava.Quin és? –em preguntava.Mai no ho he sabut ni descobert.

Cada nit esperava,cada nit somiavaamb el meu vaixell de paper.Una nit,colgat entre flassades,els meus somnis s’esvaïren.Vaig buscar i buscar,però ja no els vaig trobar.Un dia,dos diesi tres dies.Els temps passaven,però jo ja no somiava.Gran em vaig fer,i mariner vaig voler ser.

Durant l’albam’aixecava.Feia un fred gèlid,però el sol enlluernador m’acariciava.Amb la meva simple barca,em feia a la mar.Les veles vaig hissari el vent les acaronà.Les ones m’empeyieni corrompien la humil fusta.

A la posta del sol,m’enfilava en una rocai contemplava la bellesa que és viure al mar.L’aire pur jo respirava.A la nit, vora del foc amb la meva pipa, pensava,però encara no somiava.

Els dies passaren,i la vellesa arribà.Explicava velles històries del mar i de quan era joveals vilatans més humils del poble,els nens.La gent gran no m’entenia.A la canalla els agradava,i cada nit, prop del foc, els contavavelles històries del mar.A l’hora de marxar ells em feien preguntes.-Demà més, oi? –em deien.-Espero que sí! –afegia.I els nens, contents, marxaven a casatot cantant cançons de mariners.

Els nens ara m’esperenperquè els conti una història... d’un vaixell de paper.

Ara el meu vaixellja no solca els meus somnis,sinó un cel malva,un cel de febrer.

David Prats Aymerich (guanyador del cicle superior)

23NOSALTRES

P3: Adaptació i projectesEls alumnes de P3 van estrenar l’escolari-tat fent tres dies d’adaptació (12, 13 i 14 de setembre). Les primeres tres setmanes van ser feixugues, però, a mesura que anaven passant els dies, van anar coneixent l’es-cola i les tutores i es van anar adaptant. Vam tenir la sort de comptar amb l’Imma i la Pepi en aquesta delicada i important comesa.Durant el primer trimestre han treba-llat el projecte de la mascota de la clas-se, els conills i les marietes, i ara estan treballant la tardor, que donarà pas a un centre d’interès entorn del Nadal.

P4 visita el zoo i fa panelletsEls nens i nenes de P4 van iniciar el curs barrejant els grups i creant dos grups nous. Van decidir ser la classe dels dofins i dels pingüins i van anar d’excursió al Zoo per poder veure aquests animals en directe. Han continuat treballant la tardor i, més endavant, el Nadal.

El dia 30 d’octubre van fer unes panellets boníssims que vam poder tastar l’endemà, amb motiu de l’excursió a Cabrera de Mar.

P5 escull el circAquest any els nens i les nenes de P5

Informació: Montse Bigas, cap d’estudis

LA TARDOR, AMB LA FESTA DE LA CASTANYADA QUE L’ENCIMBELLA, HA ORIENTAT UNA BONA PART DE LES ACTIVITATS DE L’ETAPA INFANTIL DURANT EL PRIMER TRIMESTRE DEL NOU CURS 2012-13. ELS TALLERS (COM EL DE L’ELABORACIÓ DE PANELLETS), ELS CENTRES D’INTERÈS, LES SESSIONS DE CONTES, LES EXCURSIONS I EL PACIENT TREBALL DE DECORACIÓ HAN OMPLERT LES HORES D’UNS DIES QUE S’HAN ANAT ESCURÇANT I ENFREDORINT SUAUMENT. ENYORATS, HEM CERCAT INÚTILMENT LA CASTANYERA...

Mascotes, tallers, colors de tardor… i records

Una portada històrica per decorar l’entradaCoincidint amb el començament de curs, vam decorar l’entrada i el final del carrer dels Gegants amb motius de la Pilarín Bayés, de qui vam reproduir la històrica portada de la revista Nosaltres, núm. 69 (juny de 1991).

la imatge

han volgut ambientar les seves aules al voltant del circ. D’aquesta manera van decidir ser acròbates i trapezistes. Van anar d’excursió a Santa Coloma de Far-ners a fer activitats relacionades amb el circ. Com la resta de companys, la tardor els ha permès enriquir els seus coneixe-ments en els àmbits de comunicació i llenguatge i descoberta de l’entorn.

Tardor, castanyada i contesDesprés que cada classe treballés el projecte de la seva mascota, ens hem centrat en la tardor. El dia 30 d’octubre vam fer tallers tots els infants del cicle junts i ens vàrem repartir per les classes per fer el taller que els agradés més. El dia 31 d’octubre tots els alumnes del cicle van anar a celebrar la castanyada (i ben mullada!) a l’alberg de Cabrera de Mar. Aquesta i la des tallers són dues bo-nes experiències que ja fa alguns anys que repetim i que continuarem fent. A mitjan octubre va aparèixer a la pla-ça major una castanyera de cartró amb la seva botigueta plena de fruits i pro-ductes de la tardor (pinyons, castanyes, ametlles, bolets, mandarines...) davant la qual s’aturen, admirats, infants i adults.I encara vam tenir temps, els dijous 25 d’octubre i 8 de novembre (9 – 10 h), de ser espectadors d’excepció de les sessions de contes preparades per Toni Prats i Joaquim Pastor a la biblioteca

CARRER DELS GEGANTS

L’hauríem buscada a la plaça Major, com cada final d’octubre, protagonista esperada d’una festa entranyable, la primera del curs, al cor de la tardor. O, si el temps ho hagués permès, l’hauríem anada a veure al pati dels petits, discretament perfumat amb les olors barrejades de les castanyes i els panellets. Hauríem escoltat el conte que sempre explicava enmig d’un gran silenci, hauríem ballat la dansa que ella iniciava i ens hauríem afegit a la fila perquè ens posés a les mans les castanyes que, segons ella, “portava directament del Montseny”. Però aquest any sabíem que no vindria, la castanyera, i, en constatar-ho, la nostra petitesa s’ha refugiat en el misteri d’un dolor que no encertem a justificar. L’hem enyorada i la continuarem estimant. Fins que l’absència i el retrobament s’abracin

La castanyera absent

24NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP4

25NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP4

26NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP5

27NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP5

Carnet de retolador

28NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

La presència d’una peixera a les aules de 2n, l’estrena del bloc “El Racó dels Aventurers”, els padrins de lectura, els tallers de tardor i les sortides a l’Aquàrium i al Zoo de Barcelona han estat, entre d’altres, algunes de les propostes que han fet més atractius i profitosos els aprenentatges dels alumnes del cicle inicial durant el primer trimestre del curs 2012-13, que s’ha obert camí amb més esperances que temors.

Ja som a primer

Visitem la biblioteca

Carnet de retolador

Cel i Terra

29NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

El dia 30 d’octubre vam anar a l’Aquàrium de Barcelona. Va ser un dia de molta pluja, però tot i així vam anar a fer la visita. Allà vam veure peixos de tota mena, d’aigua tropical i del mar Mediterrani. També taurons, peixos lluna, morenes… A l’hora de dinar vam anar a l’escola. Ens ho vam passar molt bé.

El 20-10-2012 vam anar al Zoo i vam trobar molts animals: foques, dofins, lleons i molts més animals, fins i tot un elefant i un gos del prat.

Sortida a l’Aquàrium

El zoo

Padrins de lectura

30NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

Els de segon, com cada any, hem triat el nom de la nostra classe. Els de segon A som els peixos globus i els de segon B som orques. Els estem estudiant i estem aprenent moltes coses.

El dia 30 d’octubre vam fer els tradicionals tallers de tardor. Els tallers van ser els següents: olimpocastanyes, titelles del Follet Valent, la cançó i dansa “La tardor que jo conec”, com fer un bolet amb un tap de suro i, per últim, els fruits de la tardor.

Ja tenim bloc! www.cicleinicial00.blogspot.com “El Racó dels Aventurers” és un espai web on podem trobar informació del dia a dia i temes interessants per treballar. Hi ha diferents apartats com: Coses i coses, Primer, Segon, Peix peixet, Servei meteorològic…

El nom de la classe

El dia 12 de setembre vam començar un nou curs. Estàvem molt contents després dels dies de vacances. Quan vam arribar a la classe, ens vam trobar una gran sorpresa. Hi havia una peixera! No hi havia peixos, però estava equipada amb un llum, pedres, plantes i un filtre que oxigena l’aigua. Ara hi tenim diferents espècies de peixos: cometa, peix vermell o roig, etc.El que més ens ha agradat és el dia que vam posar els peixos a la peixera. MARTA BADOSA I FERRAN ALEGRE

A nosaltres, la setmana que vam ser bons amics i li vam donar menjar als peixos. PAU GONZÁLEZ, CARLA GARCÍA

La peixera

Tallers de tardor

El bloc

31NOSALTRES

LA VISITA AL COSMOCAIXA -RECONEGUT L’ANY 2006 COM EL MILLOR MUSEU DE CIÈNCIA DE TOT EUROPA-, LA CURSA D’ORIENTACIÓ AL PARC DEL PI GROS I L’ENTREVISTA AMB L’ORIOL JUNQUERAS HAN ESTAT, ENTRE D’ALTRES, ALGUNES DE LES ACTIVITATS DE QUÈ ELS ALUMNES DEL CICLE MITJÀ HAN GAUDIT DURANT EL PRIMER TRIMESTRE DEL CURS 2012-13. PROFITOSES, AMENES I INOBLIDABLES.

Records escrits d’un trimestre inoblidable

La visita al CosmoCaixa 21 de novembre

QUARTCREIXENT

El dimecres 21 de novembre vam anar d’ex-cursió al CosmoCaixa amb els companys de classe. Allà vam gaudir d’una activitat de robots. Vam programar un robot, vam dir-li què havia de fer i vam interactuar amb ell. Després vam explorar el museu. Hi havia moltes coses, però la que més em va agradar va ser la de l’erupció volcànica. Després vam dinar i vam tornar a l’escola.

Carla Ollé, 4t A

El dimecres dia 21 vam anar al Cosmo-

Caixa. Quan vam pujar a l’autocar per anar d’excursió era molt d’hora i vam mirar tots els companys junts una pel-lícula. Primer de tot, vam fer un taller de robots. Després vam veure totes les exposicions. Quan tornàvem amb l’au-tocar, semblava que tothom havia gau-dit de l’excursió.

Marc Mateo, 4t A

El dimecres 21 de novembre vam anar al CosmoCaixa. Vam fer un taller de ro-

bots i vam jugar amb un robot que es deia Pleo. Alguns robots eren simpàtics i uns altres no eren tan juganers i simpà-tics. Després vam esmorzar i vam jugar a fet i amagar i vam entrar al museu un altre cop. Jo anava amb el Pau. Vam visitar moltes coses. Ens va agradar tot, però el que més ens va agradar va ser el bosc inundat i els jocs del museu.

Climent Tuset, 4t A

Jo i els meus companys vam anar d’ex-cursió al CosmoCaixa i vam veure pira-nyes, peixos gegants, granotes verino-ses, serps... Després vam anar a dinar i jo vaig menjar un entrepà de llonganis-sa i un altre de pernil dolç. Vam gaudir

El 21 de novembre passat els alumnes del cicle mitjà van viure una experiència interessant i inoblidable al Museu de la Ciència de Barcelona. I és que jugar amb un robot, fer de paleontòleg i descobrir la vida que pul·lula a un bosc inundat són activitats que no es poden fer cada dia.

32NOSALTRES

QUART CREIXENT

Cursa d’orientació 16 de novembre El dia 16 de novembre els alumnes de 4t van desplaçar-se fins al parc del Pi Gros del nostre poble per participar en la tradicional cursa d’orientació que organitza l’Ajuntament de Sant Vicenç.

QUARTCREIXENT

El divendres 16 de novembre vam anar d’excursió al Pi Gros amb els companys. Havíem de fer una acti-vitat per grups. De la nostra classe hi havia cinc grups i de l’altra també cinc grups. Al principi del recorregut ens van donar una brúi-xola, un mapa i un full per marcar les proves. Vam gaudir molt!

Jaume Roig, 4t A

molt. També vam programar un robot i vam jugar amb altres robots.

Dani Parramón, 4t B

Tot va començar dimecres al matí. Vam anar d’excursió al CosmoCaixa. Vam anar a esmorzar i després, al museu, vam veure un munt de coses molt bu-fones. Vam estar una estona amb els companys visitant el CosmoCaixa i vam anar a jugar amb uns robots i després vam gaudir d’un dinar molt bo.

Oriol Bernal, 4t B

Els meus companys de classe i jo vam anar d’excursió al CosmoCaixa. Vam anar al bosc inundat. Hi havia molts peixos i molt grans. Vam fer un taller de robots i vam gaudir d’un bon dinar.

Guillem Talayero, 4t B Aquest dimecres vam anar al Cosmo-Caixa d’excursió. M’ho vaig passar molt bé amb els meus companys i vam fer un taller i vam gaudir molt. Vam fer servir un portàtil perquè funcionés el robot.

Marta Juncà, 4t B

Els alumnes de 3r vam fer un taller molt interessant sobre dinosaures. L’Eli, la monitora del museu, ens va plantejar di-ferents activitats pròpies d’uns paleontò-legs: observar uns fòssils amb una lupa i endevinar què eren, ordenar uns cartells cronològicament, fer uns trencaclos-ques i endevinar la classe de dinosaures segons el tipus de pelvis i observar dife-rents petjades. Després vam esmorzar i, a continuació, vam visitar el bosc inun-dat i la sala de la matèria, on vam poder realitzar molts experiments.

Carla G., 3r A

Primer vam anar a veure el bosc inundat, que és una reproducció d’un bosc tropi-cal, i s’hi veien animals i plantes. Després vam visitar l’interior del museu. A conti-nuació vam fer un taller sobre dinosau-res. Quan vam acabar la visita, vam anar a la plaça de la Ciència a dinar i a jugar una mica. Ens ho vam passar molt bé i vam aprendre moltes coses interessants.

Àurea Albero i Edu Muñoz, 3r B

Avui hem fet una sortida per conèi-xer l’alcalde de Sant Vicenç, Oriol Junqueras, i visitar l’Ajuntament. Primer hem anat a la plaça de la Vila i ens han explicat una història sobre l’escut. Després hem entrat a l’Ajun-tament i ens hem assegut a la sala de

plens. A continuació hem anat al pati per esperar l’alcalde. Finalment hem tornat a l’Ajuntament, hem cone-gut l’alcalde i li hem estat fent unes preguntes.

Judit S., 3r A

Visita a l’Ajuntament 6 de novembreInserida dins el Pla de dinàmica educativa, la visita a l’Ajuntament del nostre poble forma part del programa de sortides dels alumnes del cicle mitjà, un dels al·licients de la qual és l’entrevis-ta amb l’alcalde.

33NOSALTRES

QUARTCREIXENT

Avui, dimarts 6 de novembre, hem fet una sortida per conèixer l’alcalde, Oriol Junqueras, i visitar l’Ajuntament. Primer hem esmorzat a classe. Després hem anat a la plaça de la Vila, on ens han explicat la història del nostre escut. Després hem entrat a la sala de plens i ens han explicat els serveis públics de Sant Vicenç. Uns nens de 3r A i de 3r B han fet unes preguntes a l’alcalde, que ell ha contestat molt amablement.

Clara Prats Aymerich, 3r A

Hem anat una altra vegada a l’Ajunta-ment i hem conegut l’Oriol Junqueras, i jo li he fet una pregunta: quanta gent treballa a l’Ajuntament? Ell ha con-testat que aproximadament uns 200 treballadors. Quan hem acabat, hem anat a les escales de l’Ajuntament i ens hem fet una fotografia amb l’alcalde i la regidora de Cultura, Mercè Andreu.

Raquel, 3r A

Avui els nens i nenes de 3r A i 3r B hem visitat la plaça de la Vila i l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. El Domin i el Joel ens han ensenyat la història de Sant Vicenç, la plaça de la Vila, l’Ajuntament i la sala de plens. Quan l’Oriol Junque-ras ha arribat, li hem fet deu preguntes, i les ha contestades. I al final ens hem fet una fotografia.

Marc Rodríguez, 3r B

Avui, dia 6 de novembre, uns nois que es diuen Domin i Joel ens han explicat moltes coses de Sant Vicenç dels Horts i també de la casa de la vila. Els de 3r B i 3r A hem anat a l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts. Ens hem fet fotos amb l’Oriol Junqueras, que és l’alcalde. Hem entrat a la sala de plens, que és on parlen tots. Hem fet unes preguntes a l’alcalde.

Paula Soriano Felipe, 3r B

Hem après a escriure cartesTot i que socialment gairebé se n’ha perdut la pràctica, la mestra de llengua castellana de 3r ha ensenyat als seus alumnes com s’escriu una carta. En aquest cas, l’activitat s’ha inserit en la programació d’expressió escrita de llengua castellana.

Querido Fernando:

Me llamo Pablo López y estoy muy contento de escribirte esta carta y

poder explicarte las cosas maravillosas que pasan en mi vida.

Mi deporte preferido es el fútbol, y soy del Barça. ¿Cuál es tu deporte

favorito y de qué equipo eres?

Mi escuela es muy grande y hacemos muchas actividades, como por

ejemplo el Pessebre Vivent (Belén Viviente), la castañada, Halloween…

Vivo con mis padres, que se llaman Antonio y Ángela. Tengo un

hermano que se llama Joel.

En mi pueblo celebramos el mamut, la Fiesta Mayor de Sant Vicenç,

que se celebra el 22 de enero, y muchas fiestas más. Mi pueblo es

bastante grande, tiene unos 28.000 habitantes. Lo que más me

gusta de mi pueblo es un parque que hay cerca de mi colegio.

En mi tiempo libre me gusta practicar algún deporte y jugar

con mis amigos.

Espero que me envíes pronto tu carta.

Un abrazo, Pablo, 3r B

Querida Noelia:Me llamo Sandra Peñalver y vivo en un hermoso pueblo cercano a Barcelona que se llama Sant Vicenç dels Horts. Tengo ocho años y me encanta ir al cine.Mañana iremos de excursión al Ayuntamiento.En mi clase, cada vez que hacemos buena letra, ganamos estrellas para el carnet de bolígrafo.Mi clase se llama “casa de hiedra”.Mi madre se llama Vicky y mi padre, Miguel Ángel, y mi hermana, Raquel.Soy una niña lista y simpática.A mí me gustan los hámsteres. ¿Y a ti? ¿Cómo se llama tu clase?Mi profesora se llama Isabel. ¿Y la tuya?Espero tu respuesta. ¡Un abrazo!, Sandra, 3r A

34NOSALTRES

QUARTCREIXENT

Descrivim els nostres companys de 3rA partir d’un model donat per la mestra, els alumnes de 3r han redactat un breu retrat d’un company de classe, una proposta que forma part dels continguts d’expressió escrita de llengua catalana.

Guillem Abad–

El Guillem Abad és un noi del mas de les Heures. Té vuit anys i li agrada molt jugar als videojocs.

És un noi d’estatura mitjana, fort i prim, de cara allargada i morena. Els seus cabells són

rossos, curts, llisos, i els seus ulls són d’un blau verdós com el mar. Acostuma a portar calçat esportiu

i bermudes. El Guillem no duu ulleres. És un noi treballador, una

mica xerraire i divertit.

Yeray–

El Yeray és un noi del mas de les Heures. Té vuit anys i li agrada el futbol. És un nen alt i atlètic, de cara allargada i morena. Els seus cabells són rossos, curts, llisos, i els ulls són marrons com el cafè.

Acostuma a portar bermudes, samarretes i vambes. El Yeray no duu ulleres. És un noi simpàtic i divertit, encara que una mica

xerraire.

Sergi Antonio–

El Sergi Antonio és un noi del mas de les Heures. Té set anys i li agrada molt jugar a futbol i també mirar la televisió. És un

noi alt i atlètic, de cara allargada i morena. Els seus cabells

són marrons com la xocolata. Acostuma a portar texans,

samarreta i calçat esportiu. El Sergi no duu ulleres. És un noi

simpàtic, bon amic, però és una mica despistat.

Pol–

Es diu Pol B. La seva cara és allargada. Té els cabells i els ulls marrons. Té vuit anys. La roba que més li agrada és la normal. Li agrada jugar amb playmobils, pintar, mirar la tele i escriure. És

optimista i tranquil.

Jon–

Es diu Jon, és prim, alt i fort. La seva cara és rodona. Té els

cabells negres i de punta. Té els ulls marrons. Té vuit anys. Li

agrada portar xandall. Li agrada jugar a futbol i als videojocs. Té el nas curt. Té els llavis prims. És treballador. És presumit. Li

agrada anar d’excursió.

35NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

A L’ÀTIC DE LA PRIMÀRIA HI VIVIM NOSALTRES, ELS DEL CICLE SUPERIOR. DES DE LA NOSTRA PRIVILEGIADA TALAIA HEM CONTEMPLAT, AL LLARG D’AQUEST TRIMESTRE, COM ELS VIUS COLORS ESTIVALS S’HAN ENDUT ELS ORONELLS, SUD ENLLÀ. HA ESTAT, ALESHORES, QUE A LES AULES HAN ESCLATAT LLETRES, NOMBRES I LLIBRES COM RAMELLS DE FLORS TARDANES, I, INESPERADAMENT, HI HEM DESCOBERT AMICS, AMIGUES I MESTRES DISPOSATS A DONAR-NOS UN COP DE MÀ. ARA UNA TÈNUE LLUM BLAVA DE CAPVESPRES APRESSATS ENS ANUNCIA -DOLÇA ALEGRIA!- QUE S’APROPA EL NADAL.

Crònica de tardor des de l’àtic de primària

Vint anys després13 de setembre13 de setembre, dijous. Dia d’un blau encara d’estiu. Gràcies, pares i mares pel regal del Col·legi Sant Vicenç. Avui hem recordat aquella alegre inauguració. Hem cantat l’himne i hem vist imatges antigues, totalment inèdites per a nosaltres.

Un cicle enlairatAquest any hem arribat al cicle superior. I un cop més ens han tornat a barrejar. Ara som gairebé els més grans de l’escola. La cosa s’ha complicat ja des de bon començament. Quan t’hi acostumes, tot és una mica més senzill: els deures de cada dia, l’agenda plena...Daniel Miralles i Berta Aymà

A les vacances estàvem molt nerviosos pels mestres que ens tocarien, per les notes, exàmens... Ara, però, ens n’alegrem.

Hem perdut amics i n’hem guanyat. Al començament, vam estar tristos recordant moments que havíem viscut junts. Ara estem contents amb els nous amics que ens han tocat.Óscar Ceballos, Álex Álvarez i Marina Pastor

Hem pujat a cinquè. Però no us penseu que la vida aquí dalt és gaire fàcil; és més complicada del que us penseu. De mica en mica anem agafant el ritme del cicle superior.Anna Rosique, Marta Casasampere i Aina Ramos

Una nova companyaL’anella dels amics de sisè enguany s’ha fet més gran. L’Eva, una noia amable i servicial, l’ha engrandida. Benvinguda al Col·legi Sant Vicenç!

Guillem Tell al Liceu19 de setembre19 de setembre, divendres. Matí grisós. La malenconiosa música de la pluja ens acompanya tot el matí.

Vam anar al Gran Teatre del Liceu a veure una òpera adaptada per a nens i nenes. Aquesta obra la va escriure Gioacchino Rossini i es titula Guillem Tell. Quan vam entrar al Liceu, ens va causar una bona impressió, estava tot il·luminat, l’aforament tenia forma de ferradura. Va ser una experiència molt divertida!Enya Belsué

TintinairesDe la mà d’Hergé, hem viatjat fins al misteriós Temple del Sol i, també, hem ascendit per les perpètues neus del Tibet.

La lectura dels còmics ha estat una novetat força atractiva.

OlimpocastanyaL’Olimpocastanya va ser molt divertida. Vam poder participar en tota una colla de jocs: construccions, pilotes, futbol, jeroglífics, pals xinesos... I després vam menjar castanyes, i vam jugar al pati.Eric Redortra i Pablo Delgado

Una carta singularDurant aquest trimestre, a la classe de castellà, hem escrit una carta a uns nois i noies d’una escola de Sevilla. L’activitat ens ha agradat molt; per això hem fet una carta molt bonica, amb dibuixos inclosos. Els hem explicat moltes coses.Joel Cazorla, Antonio Ávila, Víctor Cervilla i Álex Malo

36NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

Padrins de lecturaTres anys avalen aquesta experiència de cooperació entre els alumnes grans i els petits de primària. La lectura bé s’ho mereix.

És molt divertit ensenyar a llegir. A vegades te’n recordes de quan érem a primer. És una experiència divertida veure com els nens i nenes cada dia aprenen una cosa nova.Gala Gil i Francina Miró

Teatre d’ombresA l’hora de plàstica, en Lluís Bosch ens va dir que hauríem d’explicar una història amb ombres. Ens va fer una demostració de com ho havíem de fer. Cal un projector al fons de l’escenari del teatrí i uns ninotets que projecten la seva ombra a una pantalla. És molt divertit.Josep Bladé

Països africansA l’assignatura de llengua castellana hem estat treballant molts països africans. El procés consistia a triar individualment o per parelles un país del continent africà. Quan ja estàvem informats, preparàvem una presentació en PowerPoint i l’exposàvem.Núria Pérez

Va ser la mar de divertit. Tota la classe va aprendre moltíssim sobre els països africans.Marc Escriche

KorfballEl korfball és un esport que consta d’una cistella, una pilota i un camp dividit en zones d’atac i defensa. El divendres dia 30 de novembre vam sortir de l’escola per anar al pavelló de Sant Josep. Per què? Doncs per jugar a korfball contra altres escoles. Ens ho vam passar molt bé. Eva Arribas

“Blocabadats”“Blocabadats” és una pàgina d’internet en què pots veure vídeos, fotos... també pots estudiar l’assignatura que vulguis. Aquest bloc ha estat creat per Manel Vidal, Toni Prats, Maite Casanova i Roger Bartés. A nosaltres ens agrada molt perquè és un bloc molt divertit. Judith, Maria, Paula Ginés i Anna Padilla

Podem fer activitats divertides i interessants. També podem preguntar els deures quan estem malalts. Fins i tot hi ha una pàgina de teatre. Hi ha coses per a repassar i entretenir-se. Quan a l’escola fem una activitat especial, surt al bloc.Pau Aymerich i Gerard

Aquest bloc és compartit pels de 5è i 6è. Hi ha de tot: sudokus, anagrames, jeroglífics, cançons i moltes coses més. El bloc és molt divertit i també molt especial. Tenim una pàgina per als malaltons i malaltones. Diego González i Cristina Fernández

VacunesQuan vam veure les infermeres, tothom es va posar molt nerviós. Mentre esperàvem el nostre torn i per tal de tranquil-litzar-nos, vam mirar la pel·lícula El diari d’Anna Franck. Vam estar uns dies que no podíem bellugar els braços. Laia Ladevesa

TeatreCom tots els anys, en arribar Nadal, fem teatre. Ara estem assajant diàriament una obra perquè ens surti de meravella. Estem molt nerviosos. Hi participem tots els alumnes del cicle superior. L’estrenarem els dies 13 i 14 de desembre. Marta Martínez i Marina Boix

L’obra que assagem aquests dies, Els dos pessebres, és una adaptació teatral del conte de Gianni Rodari La velleta del pessebre. La protago-nista és una velleta que sempre arriba tard a adorar l’Infant, però arriba tard perquè s’entreté a ajudar tota la gent que pot.Guillem Pagerols i Samuel Sánchez

Aquest primer trimestre ens toca fer teatre, com tot els anys, però aquest any és especial perquè l’adaptació del conte que represen-tem l’ha escrita en Joaquim Pastor per a nosaltres; es titula Els dos pessebres. Tracta d’una velleta que, en caure del seu pessebre de la catedral de Barcelona, va a parar al Portal de l’Àngel. Allà viu tota una aventura: es troba una estàtua humana, un immigrant, borratxos, la policia i, finalment, Josep i Maria.Clara Soto i Elena Espinosa

Les coses que passen en el primer pessebre veureu que no can-vien gaire del que tothom espera, encara que hi ha alguna cosa especial. El segon pessebre és la típica realitat, la part més actual, còmica i emotiva de la història. Aquesta part ha estat escrita pel mestre de l’escola i autor d’El cant de la mallerenga, Joaquim Pastor.Anna López i Mar Rosal

37NOSALTRES

Josep Carner (1884-1970) Adaptació

U na vegada era un conill.Un conillet petit, petit.Era blanc com una neu, suau com la seda; amb ulls espavilats, eixerits, alegres, amb unes orelles dretes i vigilants.

L’Home havia treballat la terra per fer un hortet; la Dona hi havia plantat orenga, sajolida, romaní i farigo-la, i l’Infant hi jugava amb el conillet blanc.

I el conillet blanc es creia ésser encara al bosc enmig d’aquelles tiges flairoses i vivia satisfet, sense més mal-decap que el de refilar-se un bigoti molt bufó que tenia.De vegades l’Home anava a l’hortet, duent alguna cosa

enganxada amb aiguacuit perquè s’assequés.

De vegades la Dona hi estenia la roba de la bugada, neta com una patena.

Però el conillet era valent i no els tenia por; es quedava al costat d’un romaní que sempre era ple de

papallons, i els guaita-va amb els ulls espavi-

lats, immòbil, amb les orelles dretes i el

bigoti horrible-ment rígid.

Quan l’Home, la Dona i el Noi es preparaven

per tornar-se’n d’Egipte cap al

seu país natal, el

El conill(rondalla nadalenca)

CRUÏLLA DE NARRADORS

conillet blanc temé per un moment que no el deixessin sol a l’hort.

Però l’Infant el posà en una senalleta, damunt d’un tou d’herbes seques. El conillet demostrà la seva satisfacció amb un somriure. Estava tot amagat a la senalleta i de tant en tant treia el caparró, mirava i tornava a fi-car-s’hi a dins, deixant veure només la punteta de dues orelles.

Així féu el viatge.

Succeí en una etapa que els viadors hagueren de traves-sar un llarg sorral.

– On passarem la nit? –es deien.Car s’anava fent fosc i l’aire era fred.

Mes, per sort, trobaren a la fi una comitiva que havia acampat a mig sorral per passar-hi aquell vespre.

Del campament, en venien udols salvatges, clamors confosos. Aquella comitiva duia gran nombre de feres al Cèsar de Roma, no precisament per a cap col·lecció zoològica, sinó perquè amb les seves lluites divertissin l’Emperador dels mals negocis i les males digestions.Se sentia la cridòria de lleons, tigres, hienes, panteres; tota mena de bèsties malintencionades.

Però l’Home, la Dona i el Noi, com que eren senzills i nets de cor, no tenien por.

I heus aquí que demanaren humilment a esclaus i ca-çadors que els deixessin un lloc per a abrigar-se. I ca-çadors i esclaus hi accediren, i els convidaren a seure prop d’un gran foc que havien fet per escalfar-se.

I així ho feren l’Home, la Dona i el Noi.

I el Noi duia la senalla.

38NOSALTRES

CRUÏLLA DE NARRADORS

Doncs, mentre tothom estava distret guaitant les flames, el conillet tragué el front, i des-prés els ulls, i després el bigoti. Veient que ningú no el vigilava, se n’anà a veure què era tota aquella cridòria. Perquè el conillet era curiós, com els infants i les dones.

Escorrent-se en l’ombra, arribà a les gabi-asses de les feres. I, com que era molt ardit, per examinar-les millor passà entre els fer-ros i es ficà a dins de la primera. Era la gàbia dels lleons.

El conillet examinà detingudament aquells ulls de fe-réstega mirada, aquelles cabelleres d’or, aquelles den-tadures... Ai, ai, ai... aquelles dentadures!

I, quan ja se n’anava, vet aquí que un lleó el va veure.

– Un conill! –exclamà amb rugit aterrador.– Un conill! –repetiren tots.

El conill allargà la pota com per donar la benvinguda a la concurrència. Mes aviat ho deixà córrer per veure les cares ferotges dels lleons.

– Ha de morir! –digué el lleó vell.– Ha de morir! –repetiren tots els altres, que feien cor, com en les òperes. Però no tenien semicercle com al teatre, i, a més, allò no anava de per riure.

El conill no se’n sabia avenir d’aquell furor sobtat. Prengué la paraula i digué:– Senyors, no sé per què m’han de voler matar. Potser em confonen.– Calla! –rugí el lleó vell, amb tal força que el conill quedà mig atordit.

I prosseguí el lleó, un xic més calmat i en to mig filosòfic:– A tots ens han de matar; és la llei dels animals. Nosal-tres també anem a morir perquè l’home es diverteixi; a tu també et matarien els homes que et porten.– De cap manera! –digué el conill alçant el cap amb majestat i orgull–. Tota la família ha mort de vellesa. La gent amb qui estic és incapaç de matar un mosquit.– Duen ser esclaus, si són tan porucs.– Són fills de Rei, i l’Infant serà el Rei de la terra.– Així deuen tenir molts soldats que lluiten per ells.– Cap ni un.– Doncs es deuen haver lliurat als fulgors del plaer.

Glossari

Sajolida: planta herbàcia perenne de flors blanques o purpúries, emprada com a herba remeiera o per a adobar olives.Flairoses: que fa flaire, oloroses.Aiguacuit: cola, matèria gelatinosa que serveix per a enganxar.Bugada: conjunt d’operacions destinades a netejar i blanquejar la roba.Papallons: papallones.Viadors: vianants, persones que van a peu per un camí.Ardit: valent, coratjós, atrevit.Fulgors: esplendors d’un cos lluminós, llums.Benaventurats: benaurats, feliços.Mans: mansuet, manyac, dòcil.Encaixà: féu una encaixada de mans.

– Jo, que era a l’hortet, veia que l’Home duia a assecar coses enganxades amb aiguacuit i la Dona estenia la roba de la bugada.– És extraordinari –digué el lleó vell.– I sabeu què diu l’Infant? Diu: “Benaventurats els po-bres d’esperit perquè tindran el regne dels cels. I els mansos, perquè posseiran la terra. I els pacífics, perquè seran anomenats fills de Déu”. Per això m’estima a mi més que a vosaltres. Perquè encara que no tingui poder, ni sigui ple de saviesa, ni esplendent de formosor, sóc mans i pacífic.

Tots els lleons quedaren pensarosos.

I el conill tornà a allargar-los la pota.

I aquella vegada tothom hi encaixà

39NOSALTRES

AGENDA DE NADAL

Els Pastorets Superestel

Dates: del 15 de desembre al 4 de gener, cada dissabte i diumengeHorari: dissabtes, a les 18 h; diumenges, a les 12 i 18 hLloc: Jove Teatre ReginaInformació: tel. 932 181 512

www.jtregina.com

PENSANT ESPECIALMENT EN ELS INFANTS, NOSALTRES HA FET UNA TRIA D’ACTIVITATS NADALENQUES DE QUÈ POT GAUDIR TOTA LA FAMÍLIA SENSE NECESSITAT DE DESPLAÇAR-SE MOLT LLUNY.

Les nostres propostes per al Nadal de 2012

InformacióGlòria Roig i Departament de Premsa de l’Ajuntament de Sant Vicenç

Pessebre Vivent de Catalunya (51ª edició)

Dates: del 2 de desembre al 13 de generHoraris: 18, 19 i 20 h (consulteu la pàgina web)Lloc: Corbera de LlobregatInformació: 936 881 089Venda d’entrades: a partir de les 17 h dels dies de representaciówww.amicsdecorbera.cat

21è Festival de la Infància de Sant Vicenç

Dates: del 27 al 30 de desembreHorari: de 10 a 14 h i de 16.30 a 19.30 hLloc: Pavelló Poliesportiu MunicipalPreus de les entrades: 6 € tot el dia; abonament de 15 € per als quatre dies

Els Pastorets de Folch i Torres

Lloc: Centre Catòlic de Sant Vicenç dels HortsDates: 25 i 30 de desembreHorari: 19 hwww.cencatsvh.org

50è Festival de la Infància i la Joventut de Barcelona

Dates: del 27 de desembre al 4 de gener

Horari: d’11 a 20 hLloc: recinte ferial de Montjuïc

www.festivalinfancia.com

Concert de Nadal i Sant EsteveA càrrec de les corals de La Vicentina

i el Centre Catòlic

Dates: 25 de desembre (Coral El Llessamí)

i 26 de desembre (Orfeó Vicentí, Coral Jove i

Coral Xerinola)

Horari: 12 h (dia 25) i 19 h (dia 26)

Lloc: església de Sant Vicenç Màrtir

de St. Vicenç dels Horts

Pastorets de la Palma

(representats des de 1952)

Dates: 25 i 30 de desembre i 13 de gener

Horari: dia 25 de desembre, 19 h; dies 30 de desembre i 13 de gener, 18 h

Lloc: Societat Aliança Palmarenca (la Palma)Reserves i informació: tel 93 672 09 52 (de dilluns a divendres) tel 93 672 00 40 (dissabtes i diumenges)

www.lapalma.diba.es/teatre.htm

Nadal a la Biblioteca Les Voltes Hora del conte, “cagatió” i concert de nadales

Data: 21 de desembreHorari: a partir de les 18 hLloc: Biblioteca Municipal Les VoltesOrganitzador: Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts

40NOSALTRES

ENTRETENIMENTS

LLEGIU EL CONTE DE JOSEP CARNER QUE TROBAREU A LA SECCIÓ “CRUÏLLA DE NARRADORS” I ACOMPANYEU EL CONILLET AL LLARG D’AQUEST ENTRETINGUT I CURT VIATGE PER AQUESTA PÀGINA. DEMANEU QUE L’HOME, LA DONA I EL NOI US GUIÏN; ELLS SEMPRE S’HI PRESTEN DE BON GRAT.

Entreteniments nadalencs amb un conillet

Animals malintencionatsTrobeu la llista correcta de bèsties desti-nades a l’emperador i que correspon a la que apareix en el text de Carner. Sentiu els udols salvatges? L’Home, la Dona i el Noi, com que són senzills i nets de cor, no tenen por.

De primer heu d’esbrinar el nom dels ani-mals. Atenció: a cada llista n’hi ha quatre, de feres.

50 50 EONS, TIG CAP COSA, PAN RIU NNN, HI NNN

50 50 EONS, HI NNN, TIG CAP COSA, PAN RIU ERES

50 50 EONS, TIG CAP COSA, HI NNN, PAN RIU ERES

Jeroglífic gelatinósL’home l’utilitza per a enganxar coses que després duu a assecar.

Pregunta distretaMentre tothom mira això, què fa el Conill? Trieu la resposta correcta.

a) Demostrà la satisfacció amb un somriure.b) Se n’anà a veure què era aquella cridòria.

Associació benauradaRelaciona cada expressió de l’esquerra amb la benaurança que li correspon.

Anagrama viatgerMitjà de transport no reconegut com a tal en els llibres de text, però que el Conillet utilitza i troba comodíssim -amb tantes herbes seques!- i molt segur. Cal esmen-tar que el seu conductor és de màxima confiança.

A A N E L L S

Sudoku flairósSovint el Conillet s’ar-recera a la cinquena fila d’aquest sudoku; la bona olor que se’n desprèn li fa pensar en la Dona de la casa que ha plantat tan agrada-ble arbust.

O Í

R M

O R

A O

O N

Í R

H 2O

100 U 1 T

(Solució)

Antoni Prats

Pobres d’esperit

Mansos

Pacífics

seran fills de Déu

tindran el regne dels cels

posseiran la terra

41NOSALTRES

la partida

Blanques: Viswanathan Anand Negres: Boris Gelfand

2ª partida de desempatCampionat del Món, Moscou 2012

Bon dia, Sr. KaspàrovHistòria dels escacs (LVIII)

Tal com ja vam explicar en l’an-terior número de la revista Nos-altres, el gran mestre indi Viswa-nathan Anand continua essent el vigent campió del món després de guanyar el seu reptador Boris Gelfand. Un cop jugades les dot-ze primeres partides -francament avorrides-, el matx s’encallà en un decebedor empat a sis punts: una esquifida victòria per banda i la resta, taules. Per a buscar un desenllaç a aquest gris campio-nat d’escacs, s’utilitzà la fórmula del tie break, és a dir, una disputa de quatre partides semiràpides, les quals serviren perquè el geni de Madràs s’emportés el títol. A continuació, us convidem a llegir i a jugar aquesta llarga partida que decantà la balança a favor d’Anand. Direm, però, que feia anys que el campió del món no era, ni de bon tros, l’actual millor jugador del planeta

BON DIA, SR. KASPÀROV

Esteve Fradera

1. e4, c5

2. Cf3, Cc6

3. Ab5, e6 (Variant Nimzowitch d’atac.)

4. Axc6, bxc6

5. b3, e5

6. Cxe5, De7

7. d4, ... (Novetat! Hom coneixia la jugada 7. Ab2)

7. ... , d6

8. Cxc6, Dxe4+ (Força el canvi de dames.)

9. De2, Dxe2+

10. Rxe2, Ab7

11. Ca5, Axg2

12. Tg1, Ah3

13. dxc5, dxc5

14. Cc3, 0-0-0

15. Af4, Ad6

16. Axd6, Txd6

17. Tg5, ... (Si es juga 17. Txg7, Cf6, les forces s’equilibren ja que el rei blanc es troba mal posicionat.)

17. ... , Cf6

18. Txc5+, Rb8

19. Cc4, Te8+

20. Ce3, Cg4 (Les blanques tenen un peó de més i un clar avantatge al flanc de dama. Les negres confien en la mala situació del rei blanc i la debilitat dels peons f2 i h2.)

21. Ccd5, Cxe3

22. Cxe3, Ag4+

23. f3, Ac8

24. Te1, Th6

25. Th1, The6

26. Tc3, f5

27. Rd2, f4

28. Cd5, g5

29. Td3, Te2+

30. Rc1, Tf2

31. h4, Tee2 (Sembla millor 31. ..., g4; 32. fxg4)

32. Tc3, Ab7

33. Td1, ... (De cop i volta és el rei negre qui es troba en perill.)

33. ... , gxh4

34. Cxf4, Te8

35. Th1, Tc8

36. Txc8+, Axc8

37. Txh4, Af5

38. Th5, Axc2

39. Tb5+, Ra8

40. Cd5, a6

41. Ta5, Rb7

42. Cb4, Ag6

43. Cxa6, Txf3

44. Cc5+, Rb6

45. b4, Tf4

46. a3, Tg4

47. Rd2, h5

48. Cd7+, Rb7

49. Ce5, Tg2+

50. Rc3, Ae8

51. Cd3, h4

52. Te5, Ag6

53. Cf4, Tg3+

54. Rd4, Ac2

55. Th5, Txa3

56. Txh4, Tg3 (Aquesta situació aboca a unes taules, però el temps és un factor que també juga en els tornejos.)

57. Cd5, Tg5

58. b5, Af5

59. Th6, Ag4

60. Tf6, Tf5

61. Tb6+, Ra7

62. Tg6, Af3

63. Tg7+, Rb8

64. Cc3, Ab7

65. Rc4, Af3

66. Rb4, Ad5

67. Ca4, Tf7

68. Tg5, Af3

69. Cc5, Rc7

70. Tg6, Rd8

71. Ra5, Tf5? (L’error, amb bon joc, iguala 71. ... Ah1)

72. Ce6+, Rc8

73. Cd4, Tf8

74. Cxf3, Txf3

75. Rb6, Tb3

76. Tg8+, Rd7

77. Tb8

I les negres abandonen. Una possible continuació podria ser: 77. ..., Tb1; 78. Ra7, Tb2; 79. b6, Rc6; 80. Tc8+, Rd6; 81. b7, Ta2+; 82. Rb8, Tb2; 83. Tc1, Tg2; 84. Ta1, Rc6; 85. Ra8 i les negres, sense escapatòria, s’haurien de rendir.

Defensa siciliana

42NOSALTRES

DEPARTAMENT DE LLENGÜES

Etapa infantil

Mory, Catherine Mi primer portal de Belén

Editorial Edelvives.

Pittau, Francesco Les estacions de l’any

Editorial Cruïlla.

Farré, Lluís Els tres Reis d’Orient

Combel Editorial.

Vilaplana, Roger La barba del Pare Noel

Editorial Salvatella.

Baldó, Estel El berenar de Nadal

Col·lecció El bosc de colors. Editorial Barcanova.

Baldó, Estel L’arbre de Nadal

Col·lecció Els contes de la Sika i en Joan. Editorial Barcanova.

Picanyol El petit avet

Col·lecció Petits contes Editorial Baula.

Cicle inicial

Bernheimer, Kate El llibre que se sentia sol

Col·lecció Àlbums il·lustrats. Editorial Joventut.

Canyelles, Anna El tió de Nadal.

Editorial La Galera.

Gasol, Anna La carta als Reis.

Col·lecció Contes d’ara. Editorial Baula.

Haseley, Dennis L’ós que estimava els llibres.

Col·lecció Àlbums il·lustrats. Editorial Joventut.

Giménez, Toni Fum fum fum. Cançons de Nadal.

Editorial Baula [inclou CD].

Cicle mitjà

González Sinde, Ángeles Rosanda i l’art d’encantament.

Col·lecció Tucà blau. Editorial Edebé.

Elwell Hunt, Angela Los tres árboles

Editorial PPC.

Muñoz Redón, Josep La duana

Col·lecció Joves lectors. Editorial Bambú.

Morpurgo, Michael El dofí d’en Lluís

Editorial Joventut.

Nesbit, Edith En Jan i les mongetes màgiques

Col·lecció Pinyata. Editorial Vicens Vives.

Cicle superior

Morpurgo, Michael Cavall de guerra

Editorial Estrella Polar.

Fernández Sifres, David Un intruso en mi cuaderno

Col·lecció Ala Delta Editorial Edelvives. PREMI ALA DELTA 2012.

Schram, Peninnah El rei dels captaires i altres contes hebreus

Col·lecció Cucanya. Editorial Vicens Vives.

Hartnett, Sonya El burret de plata.

Col·lecció Cucanya. Editorial Vicens Vives.

Clark, Kathy La Casa de l’Àngel de la Guarda

Col·lecció Bambú Viscut. Editorial Bambú.

CLÀSSICS, ELS UNS. ACABATS DE PUBLICAR, AMB OLOR DE NOUS, ELS ALTRES. PLENS D’IMATGES, ESCRITS AMB BELLES PARAULES. ESPEREN QUE UNES MANS SEDOSES ELS AGAFIN I ELS OBRIN. SEMPRE ESPEREN. CUROSAMENT SELECCIONATS, SÓN ELS LLIBRES QUE NOSALTRES RECOMANA PER AL NADAL DE 2012.

Els llibres d’aquest Nadal

NOVETAT PER A PARES I EDUCADORS

Torralba, Francesc Inteligencia espiritual en los niños

Plataforma Editorial

Varios autores Mi libro de la Navidad

Editorial Edelvives

N!

43NOSALTRES

PÀG. 36 CICLE SUPERIOR

CRÒNICA DE TARDOR DES DE L’ÀTIC DE PRIMÀRIA

PÀG. 30 OBRIM CAMÍ

SORTIDA A L’AQUÀRIUM

PÀG. 38 CRUÏLLA DE

NARRADORS

EL CONILL (rondalla nadalenca)

PÀG. 9 COL·LEGINOTÍCIES

ESTRENEM BLOCS

AJUNTAMENT Sant Vicençdels Horts

AMB EL PATROCINI DE:

CENTRE CONCERTAT DE DOBLE LÍNIA D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA.TITULARITAT: Associació Catòlica de Pares de Família.SERVEIS: escola oberta, menjador, escola d’estiu, activitats extraescolars i biblioteca.

C/ Antoni Gaudí, 808620 Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat)Telèfon: 93 656 15 69Fax: 93 656 41 35www.csantvicens.catinfo@csantvicens.cat