of 32 /32
WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS número 218 23 04 14 ENTRADA CONSTANT DE SOL·LICITUDS PER TREBALLAR A BCN WORLD EL SERVEI D’OCUPACIÓ DE CATALUNYA (SOC) POSA EN MARXA UNA CARPETA ESPECÍFICA PER CANALITZAR TOTES LES DEMANDES DE TREBALL RELACIONADES AMB EL PROJECTE PÀGINES 2 I 3 PÀGINES 13 A 19 SANT JORDI EL FEINER FESTIU SALUT P20 Neuropediatria a la Xarxa de Santa Tecla Unitat destinada a la detecció i el tractament dels trastorns neurològics en infants i joves

noticiestgn 218

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Text of noticiestgn 218

  • WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUT > TARRAGONS I BAIX PENEDS

    nmero 218230414

    e-mail:[email protected] Francol, parcela 15 Nave 943006 TARRAGONA

    220.000

    ELS PALLARESOSCASES APARELLADES

    ENTRADA CONSTANT DE SOLLICITUDS PER TREBALLAR A BCN WORLDEL SERVEI DOCUPACI DE CATALUNYA (SOC) POSA EN MARXA UNA CARPETA ESPECFICA PER CANALITZAR TOTES LES DEMANDES DE TREBALL RELACIONADES AMB EL PROJECTE PGINES 2 I 3

    PGINES 13 A 19PGINES 13 A 19PGINES 13 A 19

    SANT JORDI EL FEINER FESTIU

    SALUT

    P20

    Neuropediatria a la Xarxa de

    Santa TeclaUnitat destinadaa la detecci i el

    tractamentdels trastorns

    neurolgicsen infants i joves

  • 23 dabril de 2014 | El Tema de la Setmana2 |

    EL TEMA DE LA SETMANA

    L es ofi cines del Servei dOcupaci de Catalunya a Tarragona comencen a notar lefecte dinamitzador de BCN World. Des que es va fer pblic lacord entre els impulsors del projecte i el departament dEmpresa i Ocupaci de la Generalitat perqu el SOC canalitzi els currculums i llocs de treball que es generaran al complex, el degoteig de persones que shan adreat a les diverses ofi cines de Treball de Tarra-gona ha estat constant. Enca-ra no hi ha dades ofi cials del nombre de persones que han sollicitat un lloc de feina en un futur a BCN World, per linters ciutad pel projec-te ha motivat, ja que el SOC hagi creat una carpeta espe-cfi ca per canalitzar i trami-tar totes les demandes.

    Carmen Mansilla, directora dels Serveis Territorials dEm-presa i Ocupaci de la Gene-ralitat de Catalunya, reconeix que el degoteig de persones que vnen a les nostres ofi ci-nes interessades per un futur lloc de feina a BCN World s constant. No disposem enca-ra de dades ofi cials, ja que noms fa tres setmanes que es va signar lacord entre els responsables de BCN World i el SOC. La prova de lalt inte-rs que el projecte ha despertat en el mercat laboral tarragon s el fet que el mateix Servei dOcupaci de Catalunya ha decidit crear un apartat espe-cial i especfi c per canalitzar totes les demandes de feina i

    de formaci que ens entren en relaci a BCN World. Aquesta carpeta especfi ca es va crear ara fa just una set-mana i es preveu que en els prxims mesos gestioni tant les demandes de la ciutada-nia com els perfi ls professio-nals que requereixi lempre-

    sa contractant a mesura que el projecte avanci. Mansilla reconeix que el projecte enca-ra ha de defi nir els perfi ls pro-fessionals i el nombre de llocs de treball que generar, per que aquests extrems saniran aclarint a partir de reunions que mantindran aviat els

    tcnics del SOC amb els im-pulsors del projecte. En una fase inicial, prvia a linici de les obres que es preveuen per a la prxima tardor, el ms previsible s que el projecte requereixi professionals dels mbits de la construcci, com ara manobres, fusters,

    electricistes..... Mentrestant, el SOC i els impulsors de BCN World treballaran en els perfi ls professionals que seran neces-saris un cop el complex sobri al pblic amb centres comerci-als, hotels, restaurants, centres de convencions, espectacles i casinos.Mansilla reconeix que de mo-ment han entrat sollicituds de treball tant de persones que estan a les llistes de latur com de persones ocupades per que estan interessades a canviar de feina. A ms, la directora dels serveis territorials dEm-presa i Ocupaci afi rma que la creaci de BCN World ha

    Les ofi cines de Treball somplen de sollicituds de feina per BCN WorldEl Servei dOcupaci de Catalunya (SOC) es reunir aviat amb els impulsors del projecte per comenar a defi nir els perfi ls professionals requerits per a la construcci i posada en marxa del macrocomplex

    Imatge de lofi cina del SOC al carrer Sant Antoni Maria Claret de Tarragona aquesta mateixa setmana. / A. Llorens

  • | 23 dabril de 2014 | 3El Tema de la Setmana

    EL TEMA DE LA SETMANA

    creat una certa esperana en moltes persones que ja ha-vien deixat de buscar feina per desnim i que, ara, amb aquest nou projecte en lho-ritz, han tornat a adrear-se a nosaltres.

    Ofi cina prpia del SOC a BCN World

    Des del SOC no es descarta en un futur, un cop BCN World disposi dun espai fsic als terrenys on sha de construir, lobertura duna ofi cina pr-pia que serveixi per canalitzar i gestionar les ofertes de tre-ball especfi ques del complex. Mansilla assegura que aques-ta s una prctica que fem servir des de fa molts anys amb PortAventura, on en els inicis de temporada dispo-sem duna ofi cina del SOC al mateix parc temtic per tal dagilitzar la contracta-ci dels perfi ls professionals

    ms adients que es necessi-ten cobrir. En principi, i tal com mar-ca lacord signat entre BCN World i el SOC, lempresa pri-oritzar la contractaci de per-sones registrades a les llistes de latur de Tarragona i roda-lia. Aquest s el mtode de treball del SOC, per s evi-dent que les ofertes de tre-ball sn pbliques i obertes a tothom, de la resta de Ca-talunya i fi ns i tot de punts de lEstat espanyol. Per l-gica de proximitat, per, s evident que la gran majoria de llocs de treball socupa-ran amb professionals del territori, afegeix Mansilla. A banda de la collaboraci per defi nir els perfi ls profes-sionals, lacord entre el SOC i BCN World posa especial m-fasi en la gesti de la forma-ci necessria per tal danar creant els professionals ms adients per al nou complex

    doci i turisme. Aix, per exem-ple, lmplia oferta hotelera de luxe que saplegar a BCN World requerir professionals altament especialitzats i que dominin amb fl udesa diver-ses llenges. Altres llocs de treball, com ara els professio-nals de la restauraci o dels ca-sinos, tamb necessitaran una formaci especial que sarti-cular des del SOC entre els candidats i candidates. Tamb es necessitaran professionals procedents de llicenciatures i diplomatures, que en aquest cas, i segons un altre conveni fi rmat entre BCN World i la URV, permetr que els estudi-ants de la universitat tarrago-nina realitzin prctiques cur-riculars i formacions especials en el marc del macrocomplex.De moment, les persones in-teressades a treballar a BCN World que sadrecen a les ofi ci-nes del SOC passen un qesti-onari docupabilitat estndard i han de lliurar un curriculum vitae. Aquesta informaci re-collida de cada persona passa a formar part de lapartat es-pecfi c que des del SOC sha creat per al projecte. Tots els currculums recollits, a ms de la llista de professionals desocupats que formen part de les llistes de latur, sestudi-aran duna manera prioritria a lhora de trobar les persones ms idnies per als perfi ls pro-fessionals que es vagin reque-rint amb levoluci del projec-te.

    El SOC ha creat una carpeta especfi ca per canalitzar les demandes dels professionals interessats en un lloc de feina al ressort turstic

    Vint-i-tres restaurants de la Part Alta, onze del centre de Tarragona i onze ms del Serrallo participaran en la sise-na edici del Tarragona dTapes que comenar el prxim 25 dabril i fi nalitzar l11 de maig. La principal novetat daquest any s que desapareix la fi gura del tapejador dor, ja que es deixar de segellar el tapdrom.Hem volgut simplifi car al mxim la promoci i apostar per la qualitat dels productes, ha explicat el president de la Cambra de Comer de Tarragona, Albert Abell.Amb aquest canvi, tamb seliminen els premis a les per-sones que es mengin totes les tapes. Malgrat tot, el dTa-pes aposta un cop ms per les noves tecnologies i millora laplicaci especfi ca del concurs. Les persones que es des-carreguin lAPP i opinin sobre les tapes participaran en els sortejos de cinc tauletes Samsung i ser a partir dels vots emesos que sescolliran els establiments guanyadors les forquilles de plata i la forquilla dor.Com cada any, el preu de la tapa ms la beguda ser de dos euros i mig. Les persones que vagin aquests dies a do-nar sang al Banc de sang del Joan XXIII rebran dos vals per consumir dues tapes de manera gratuta.

    La Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi arri-ba enguany a la 27a edici. Els actes, que comenaran el prxim dimecres 23 dabril, sallargaran fi ns al diumen-ge 4 de maig.La novetat ms destacada de ledici daquest 2014 s la renovaci de la represen-taci de la Llegenda de Sant Jordi. Aquest acte, que es re-presenta des de la primera edici de la festa, s el ms emblemtic i constitueix el pal de paller del programa

    dactes. La representaci ha-via anat incorporant canvis al llarg dels anys per lAs-sociaci Medieval ha apostat per una reformulaci de les-pectacle. La nova Llegenda de Sant Jordi ser un espec-tacle ms teatral, amb ms personatges i una posada en escena on sha apostat pels avenos tecnolgics.

    Tarragona dTapes

    Setmana Medieval de Montblanc

    SER NOTCIA

    Ladministraci estudia obrir en un futur una ofi cina de Treball al mateix complex per gestionar la formaci i la contractaci

    Un vdeo mostra com ser el futur parc datraccions que tindr Port Aventura a partir de lany 2016, Ferrari Land. El parc temtic que installar la coneguda marca de cotxes ser el segon al mn -el primer es troba a Abu Dhabi- i tindr tamb un hotel temtic que s que ser el primer que es construir en aquesta lnia. En les imatges es pot veure com ser el futur complex, amb simula-cions de lhotel i tamb dalgunes atraccions, com per exemple The Formula, una muntanya russa que est cridada a ser de les ms altes i rpides del mn. Vegeu el vdeo a www.pactv.com

    Un vdeo desvetlla a la xarxa com ser el futur parc temtic de Ferrari

  • 23 dabril de 2014 | 4 | Sumari i editorial

    1312 20

    8 9 11Bona ocupaci

    durant la Setmana Santa

    La Ciutat de Reps i Vacances

    acollir hotels?

    CLAUS DE LA SETMANA

    Embussos infi nits en carreteres prehistriques, aquest ben b podria ser el ttol dalgun dels best-sellers ms venuts en aquesta diada de Sant Jordi. Per desgrcia, a les nostres comarques aquesta s una realitat ben allunyada de la fi cci i un problema amb el qual han hagut de lluitar moltes persones que han aprofi tat els dies de Setmana Santa per descan-sar per que, malauradament, han patit una jornada pesada de cues a la tornada, amb la qual segur que no comptaven. Les imatges de les fi leres interminables de coxes fastiguejats lun darrere de laltre, ens remeten a aquelles tornades de platja de la infantesa, quan el fenomen operaci sortida i arribada era un clam i hi havia menys vacances, ms concentrades i unes carreteres amb menys carrils i menys modernes. Ara, tota la Gllia (o gaireb tota) resisteix poderosament les caravanes de la carretera. Tota? No! El tram de la N-340 entre Altafulla i el Vendrell no sap qu s el trnsit fl uid i continua concentrant fi leres de vehicles quan arriba el bon temps. Passen els anys i cada any contemplem les mateixes imatges, les de la caravana interminable que sempre apareix en el mateix lloc i que, invariablement, ens recorda la imperiosa neces-sitat que t el nostre territori de disposar dinfraestructures de mobilitat que reuneixin les condicions necessries per acollir les demandes de la ciutadania, tant lautctona com la que ens visita. A hores dara, no s possible que continuem patint aquests colls dampolla que, inexplicablement, es repeteixen any rere any sense resposta aparent dels que decideixen el futur del territori. En un panorama ple dobjectius per complir, caldr revisar lobstacle que sn les nostres pr-pies carreteres.

    Embussos infi nits i carreteres prehistriques

    Protagonistes

    Editorial

    El Nstic se situa en posicions dascens

    La msica a les escoles est en perill

    Els grana estan immersos en una remuntada gaireb hist-rica que els podria acabar situant en una posici molt des-cansada a la fase alta de la classifi caci si guanya el prxim partit. Desprs de set victries seguides, els grana se situen a noms 2 punts del play-off dascens i tenen moltes possibi-litats de dependre dells mateixos per jugar la promoci si guanyen els tres partits que resten. Esperem que el Nstic segueixi en bona ratxa a lhora de rebre lElx.

    Aviat, fer msica a lescola podria ser un record. La Llei Org-nica de Millora de la Qualitat de lEnsenyament (LOMCE) dei-xa lassignatura del bloc de matries optatives, de manera que podria haver-hi centres que deixessin dimpartir-la, el que pot condemnar-la a loblit del programa curricular. Per tal dim-pedir aquesta mesura, el Camp dAprenentatge Pau Casals del Vendrell ha engegat la campanya Dna la nota, una iniciativa que promour que els alumnes de tots els centres de Catalu-nya perqu el dia 6 de juny, a les 11 del mat, surtin al pati a cantar la can Mirall de Pau, composta per a locasi.

    Inici del Calafell Family

    Weekend 2014

    Com tractar trastorns

    neuronals en nens

    S

    11Jornades

    Gastronmiques a Altafulla

    Especial de Sant Jordi 2014: el feiner festiu

    La frase de la setmana

    Carod s el president ms desquerres que ha tingut mai ERC

    David Fernndez Dirigent de la CUP, en un acte amb Joan Herrera (ICV)

    Nasreddn va anar a veure un psiquiatra.- El meu problema s que no puc recordar res.- Quan va comenar aix? Pregunta el metge.- Quan va comenar qu?

    Recordo all que no voldria recordar i all que voldria oblidar, no puc (Cicer).Rascar-se el cap fa recordar algunes coses (adagi mediaval). Els records fan que hom se senti deliciosament vell (B. Shaw). Las memria s lnic parads del que no podem ser expulsats. Poder fruir dels records s viure dues vegades (Marcial). Tothom es queixa de manca de memria, ning dintelligncia. Qui pateix, t memria (Cicer)

    Espurnes den mossn Aragons

    Bernab

    Manca de memria

    NO

    Un dels ltims partits del club. /Cedida 13

    Especial de Sant Jordi 2014: el feiner festiu

  • | 23 dabril de 2014 | 5Opini

    CLAUS DE LA SETMANA

    Edita i distribueix:Notcies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

    Director:liver [email protected]

    Redacci i fotogra a:[email protected] 25 99 11

    Disseny i redacci:Agns LlorensCarme LpezAnna CompanyAna GmezOriol [email protected]

    Disseny original:xit ComunicaciFolc [email protected]

    Correcci:Carme LpezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vdeo:Toms Varga

    Departament comercial:Manel [email protected] A. [email protected]

    Web:Ana Gmez / Agns Llorens

    cartes al [email protected] catsclassi [email protected]@[email protected]

    Amb la collaboraci de:

    Distribuci controlada:

    Comportamiento en los cines Yelmo

    Televisiones en Catalua

    Piel de cordero

    CARTES AL DIRECTOR

    Cuando se inauguraron, tom como normal el fuerte olor que desprendan las salas, ya que la moqueta, el material de los asien-tos nuevos, y otros muchos mate-riales podan infl uir en este olor que no puedo describir.Pasado un tiempo prudencial, me he dado cuenta de que persiste un olor, nada agradable, que bien po-dra ser de todas las palomitas de maz pegadas a la moqueta junto con restos de bebida que involun-tariamente se les debe de caer a los que celebran un picnic viendo la pelcula. Esto est montado as y no va a cambiar. Pero se podra poner el aire acondicionado con algo de perfume ambiental para poder diluir un poco el maloliente recibimiento que tenemos cuando entramos en las salas. Y una cosa muy necesaria, seria recordar a los all presentes, antes de comenzar a ver la pelcula, que apagaran sus telfonos mviles y se olvidaran de ellos hasta la sali-da, aunque esto les pueda costar un disgusto tremendo, ya que con sus pantallas refl ectantes ilumi-nan el rostro de las personas que tienen al lado y atrs, molestando y causando algn que otro alter-cado.Por ltimo, una baranda en la pa-red, para bajar las escaleras con seguridad, creo que es de obli-gatorio cumplimiento. Ahora que hay tantas medidas de proteccin para todo, por lo visto no han re-parado en esto.

    M Elisa AragonsTarragona

    Esa esmerada representacin tea-tral del tro de actores del parla-mento cataln en el escenario del Congreso en que se presentaban, con piel de cordero, con discur-sos casi de parvulario, a favor de la democracia, los derechos y la diversidad de lenguas topan al fi -nal, como cabra suponer, con sus propios actos. Se quejaban amar-gamente de falta de respeto a la pluralidad lingstica cuando ellos

    ENVIA LES TEVES CARTESAL DIRECTOR I ARTICLES DOPINI A:[email protected] NOTICIESTGN.CAT

    (*) Les cartes al director o articles dopini hauran danar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de lautor, tot afegint el seu nmero de DNI o de passaport. Els textos no hauran dexcedir els 3.000 carcters. Notciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i collaboradors publicades en el setmanari.

    Carta a un antidisturbios

    SCARMOLEROESCRIPTOR

    !P or favor djate de porras y toma de una vez conciencia!, no ves que ellos se acomodan mi-entras t y yo hacemos la guerra?No ves que si seguimos igual, tu enmascarado y yo cabreada, el sistema no va a cambiar y as no adelantamos nada?No necesita-mos antidisturbios, necesitamos slo a pares decisiones, plantarnos al frente todos juntos y sacar de en medio a es-tos ladrones. No ves que te pegas a ti mismo defendiendo injusticias disfrazado por un ministro que te paga si pegas a idealistas?s ms fcil de lo que creemos, deja las armas y el casco, el mal poder se defi ende con miedo y muestra unin es su fracaso. Volver maana a luchar, espero to-mes con ciencia dejando el instinto animal cambiando la direccin a tu pega

    OPINI

    Plaza Alcalde Lloret, 143005 TARRAGONA

    CERTIFICADOS MDICOS,PSICOTCNICOS CONDUCTORES

    Y CAZADORES

    977 23 55 77OFTALMOLOGA

    URGENCIAS: 629 25 23 24

    CENTRO MDICOROMA

    Lamento la ltima entrega de sie-te canales de televisin (s, siete) a un grupo prximo a ERC y CiU. Es la mayor operacin televisiva de las ltimas dcadas en Catalua y no parece que haya sido un ejem-plo democrtico. Por una parte, la proximidad del benefi ciario con el poder va a hacer de estos canales un vehculo de propaganda polti-ca de CiU. Y, por otra, se ha auto-rizado la entrega de licencias sin la documentacin indispensable, la mayora necesaria ni los requi-sitos exigibles. Todo ello hace que sea de dudosa legalidad. La verdad es que la situacin de la pluralidad televisiva en Catalua es preocu-pante: a algunos medios se les dan todas las facilidades, saltndose incluso las normas, mientras a otros se les amenaza de forma per-manente con multas e incluso con el cierre de sus canales, como es sabido. Esta es la democracia de la que Artur Mas tanto habla?

    Carmen B. FernndezCalafell

    mismos en Catalua nos estn im-poniendo un modelo completa-mente monolinge en la educaci-n y precisamente hace unos das acaban de recurrir a los tribunales para no permitir que ni siquiera un pequeo porcentaje, el 25%, de las clases se puedan dar en la len-gua que hablamos la mitad de la sociedad. Es la misma intolerancia que tambin se plasma en sus fa-mosas multas lingsticas, en que nos obliga con multas a utilizar el cataln en nuestras tiendas. Ese es su modelo de respeto a la diver-sidad lingstica, el de las multas, las imposiciones y las sanciones?

    Mara Jos RagaSalou (Tarragona)

  • 23 dabril de 2014 | 6 | Territori

    TERRITORI

    Prop de 17.000 passatgers han utilitzat els trens de la nova xarxa de rodalia

    La Fundaci Estela regala roses de sab als usuaris dels centres de la Xarxa Sanitria i Social de Santa Tecla

    P oc ms de 17.000 pas-satgers han utilitzat els trens de la nova xarxa de rodalia del Camp de Tarragona des que es va posar en marxa, el passat 20 de mar. Un servei que, tant des de lentitat Promoci del Transport Pblic (PTP) com des de la Plataforma per la defensa dun ferrocar-ril pblic i de qualitat (Pdf Camp), creuen que encara t algunes mancances que im-pedeixen que sigui un xit. Les dues entitats reclamen la integraci tarifria del conjunt de la xarxa, que el recorregut inclogui ms lo-calitats per ser ms efi cient

    i la collocaci de nous bai-xadors en punts estratgics.

    Per una banda, PTP considera que les lnies sn molt curtes, reclama que es posi en funcio-nament com ms aviat millor un nou sistema dintegraci tarifria. Daltra banda, tam-b aposta per situar un nou baixador a Reus. El president de Promoci del Transport Pblic, Ricard Riol, opina que les actuals lnies sn molt curtes i que cal la integraci tarifria de la xarxa. Riol ha assegurat que si el servei arribs a poblacions com Vilafranca del Peneds o Vilanova i la Geltr podria

    captar molta ms demandaAquesta no s lnica entitat que reclama mesures en el re-corregut de rodalies. Pdf Camp incideix tamb en les tarifes i reitera la necessitat de la in-termodalitat. El seu portaveu, Carlos Montejano, lamen-ta que estiguin pendents de concretar algunes qestions de freqncies i horaris, que se superposen i van els trens molt seguits. Montejano ha explicat que des de Pdf Camp faran una proposta de millora daquesta qesti.Algunes daquestes qestions que plantegen els usuaris po-drien trobar la pertinent res-posta abans de lestiu.

    E ls usuaris del STO, el servei de tallers ocu-pacionals de la Fun-daci Estela, han treballat durant els darrers mesos en una activitat que veur la llum aquesta diada de Sant Jordi: lelaboraci de roses de sab que es repar-tiran entre els centres de la Xarxa Sanitria i Social de Santa Tecla.

    La Fundaci Estela vol mos-trar a la ciutadania la tasca que realitzen al taller ocu-pacional. Per aquest motiu, ara fa uns mesos es va deci-

    dir fer alguna activitat adreada a la comuni-tat i es va triar lela-boraci de roses de sab, que es distribu-iran durant aquest 23 dabril entre els usuaris de lhospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, lHospital lleuger de Llevant i lHospital del Vendrell. Es tracta dun total de 300 roses fetes de manera total-ment artesanal que serviran per celebrar la diada de Sant Jordi duna manera origi-nal.

    El collectiu dusuaris creu que el servei t mancances que cal esmerar

    Es tracta dobsequis fets a m al taller docupaci de lentitat

    La Fundaci Estela regala roses de sab als usuaris dels centres de la Xarxa Sanitria i Social

    dir fer alguna activitat adreada a la comuni-tat i es va triar lela-boraci de roses de sab, que es distribu-iran durant aquest 23 dabril entre els usuaris de lhospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, lHospital lleuger de Llevant i lHospital del Vendrell. Es tracta dun total de 300 roses fetes de manera total-ment artesanal que serviran per celebrar la diada de Sant Jordi duna manera origi-

    MOBILITAT

    SANT JORDI

    El nou servei de Rodalies permet un millor servei entre els trens que connecten les comarques tarragonines, per els collectius dusuaris opinen que encara hi ha defi cincies per resoldre.

  • | 23 dabril de 2014 Publicitat | 7

    TERRITORITERRITORI

  • 23 dabril de 2014 | 8 | Territori

    TERRITORI

    TURISME

    Bona ocupaci per Setmana Santa

    Optimisme entre els agents turstics del ter-ritori desprs del que consideren que ha estat una bona Setmana Santa. El ba-lan, per, s ms positiu a linterior que a la zona de la Costa Daurada. Tant des de lAssociaci de Turisme Rural de les Terres de lEbre com des de la Terra Alta han assegurat que, des de Dijous Sant fi ns Dilluns de Pasqua, han rondat una ocupaci del 100% a les seves instal-lacions. LAssociaci Hotele-

    ra Salou-Cambrils-la Pineda, en canvi, ha registrat unes xifres del 75%, amb puntes del 90% els dies ms forts. La dada millora respecte a lany passat, quan es va assolir una ocupaci del 62%. A tota la demarcaci els visitants han estat, principalment, tu-ristes de proximitat.

    Les Terres de lEbre i les co-marques dinterior, com la Terra Alta, sn els indrets que han registrat unes millors da-des durant aquests dies de Set-mana Santa. El president de lAssociaci de Turisme Rural de les Terres de lEbre, Albert Hernndez, ha assegurat que han rondat el 100% docupa-ci, i que veuen la temporada amb ms optimisme que al-tres anys. Hernndez ha desta-cat tamb que la meteorologia els ha afavorit, aix com el ca-

    lendari. Des de Nadal no hi ha hagut cap pont ni cap festa, ha explicat, en qu les fam-lies coincideixin amb els seus nens amb les vacances escolars i puguin sortir.Per a la Terra Alta, la Setmana Santa s el millor perode tu-rstic de lany. El president de lAssociaci de Turisme Rural de la comarca, Felip Segura, ha remarcat que de Divendres Sant a Dilluns de Pasqua han registrat un 100% docupaci, per enguany, a ms, ha asse-gurat que els dies previs -des del cap de setmana passat fi ns Dijous Sant- han millorat les dades, arribant a un 70%. Una de les claus, segons Segura, ha estat que la Setmana Santa sha endarrerit, i tamb el temps. De fet, al sector hi ha una satisfacci total, i Segu-ra ha bromejat que voldrem una Setmana Santa cada mes.

    En aquests territoris hi ha pre-dominat el turisme familiar amb nens provinent de Cata-lunya, principalment lrea de Barcelona, i de llocs propers de lestat espanyol.

    Expectatives cobertes a la Costa Daurada

    Segons les primeres estimaci-ons de lAssociaci Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda, la mitjana docupaci a la Costa Daurada es podria situar cap al 75%, amb puntes del 90% Divendres i Dissabte Sant. El 2013 la xifra va ser dun 62%, i per aix des de lentitat shan mostrat satisfets amb les dades denguany i han assegurat que han cobert les expectatives. La portaveu de lentitat, Teresa Clav, ha apuntat la bona cli-matologia com a factor que els ha ajudat. Aix mateix, ha re-

    marcat que les reserves dl-tima hora shan fet bastant efectives, i que el fet que la Setmana Santa hagi caigut 25 dies ms tard que lany passat sha notat.Cal tenir en compte que aquest 2014 han obert ms hotels que lany passat -69 dels 84 associ-ats, una quinzena ms que la passada Setmana Santa- i, per tant, ha augmentat un 20% el nombre de places disponibles, arribant a les 36.000.Pel que fa al perfi l de visitant, en aquest cas s, principal-ment, un turista de proximi-tat procedent de Catalunya, Arag, el Pas Basc, Navarra, Madrid i Valncia. Clav ha puntualitzat que per Setmana Santa acostuma a haver-hi en-tre un 70 i un 80% de turisme nacional i de lestat espanyol, mentre que la resta s del cen-tre dEuropa.

    Les reserves dltima hora han perms millorar els resultats de 2013

  • | 23 dabril de 2014 Tarragona | 9

    TARRAGONA

    La Fundaci Catalunya-La Pe-drera i lAssociaci Cultural Animat promouen la primera de les edicions del Festival In-ternacional de Cinema dAutor, que es dur a terme per primer cop a Tarragona. La cita s el prxim 27 dabril i s el primer cop que aquest esdeveniment

    se celebra fora de Barcelona. Aquesta cita amb les propostes cinematogrfiques ms per-sonals s, segons els seus im-pulsors, una bona ocasi per augmentar loferta cinemato-grfica de la ciutat i el preu de les entrades per les diferents pellcules s de 5 euros.

    Aquest servei complementaria ls com a espai de Benestar que la Generalitat vol donar a aquesta zona de la ciutat

    EQUIPAMENTS

    La Ciutat de Reps i Vacances acollir un ressort hoteler

    La Ciutat de Reps i Va-cances fa nmeros per transformar-se en un fu-tur complex hoteler de pri-mer nivell, una proposta que permetria ampliar loferta de la ciutat i que acabaria amb linterrogant sobre el futur daquest equipament que fa anys que est sense resoldre. Tal com detalla el portal im-mobiliari especialitzat Real Estate, durant les setmanes vinents ha darribar la con-firmaci oficial daquest nou complex hoteler daltes pres-tacions, que podria tenir com a objectiu ser un complement a loferta que poden oferir Ferrari Land o BCN World.

    El futur complex hoteler que podria situar-se a la Ciutat de Reps i Vacances acabaria amb els prop de dos anys dincerte-sa sobre el futur daquest equi-pament, que compta amb una superfcie aproximada de 14 hectrees i se situa a escassos metres de la Platja Llarga de Tarragona i a pocs quilmetres del centre ciutat i envoltat de bosc.Des de fa setmanes, i tal com va publicar lemissora Tarrago-na Rdio aquest mes de mar, lAjuntament de Tarragona i els Serveis Territorials de la Gene-ralitat a Tarragona parlen de

    buscar una utilitat a lantiga Residencial, una soluci que, segons el delegat de la Genera-litat a Tarragona, Joaquim Nin (CiU), ha dacollir com a priori-tat algun servei relacionat amb lrea de Benestar. La intenci s que el total de la superfcie de la Ciutat de Reps i vacances es reparteixi entre aquests serveis assistencials i que, a ms a ms, shi dugui a

    terme una activitat de tipus tu-rstic, com s lexplotaci hote-lera de part daquest espai.Tant des de la Generalitat, com des de lAjuntament sha ma-nifestat en diverses ocasions la preocupaci per resoldre el futur daquest equipament, ja que lestat daband en qu es troba actualment actua en de-triment de lestat de les instal-lacions, que es van degradant

    a poc a poc per falta ds. Si finalment es concreta la cons-trucci del complex hoteler, caldr canviar els usos que des-tina per aquests terrenys el Pla dOrdenaci Urbana Municipal (POUM), que actualment desig-na aquesta zona com a equipa-ment de lleure residencial per a treballadors i caldr canviar aquesta denominaci per aco-llir usos turstics.

    Els terrenys de la Ciutat de Reps i Vacances tenen una superfcie aproximada de 14 hectrees i se situen a pocs metres de la Platja Llarga de Tarragona. / T.V.

    Leditor tarragon Jaume Vallcorba guanya el Premi Nacional de Cultura

    E l prxim 2 de juny, el filleg i professor tar-ragon Jaume Vallcorba recollir un dels deu Premis Nacionals de Cultura 2014 que cada any atorga el Con-sell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).

    El filleg, editor i professor universitari Jaume Vallcorba ser un dels deu premiats que

    el prxim 2 de juny recolliran un dels deu Premis Nacionals de Cultura que atorga el CoN-CA, uns guardons que volen distingir lexcellncia. Segons els eus impulsors, els premis reivindiquen la creativitat com a smbol dun pas amb un dinamisme cultural que s part constitutiva de la seva personalitat histrica. El Ple-nari del CoNCA tamb ha deci-

    dit atorgar les mximes distin-cions de la cultura al cientfic Joan Massagu, la pallassa Pepa Plana, lescriptor Vicen Pags, la directora dorquestra Mireia Barrera, el coregraf Roberto Olivn, lorganitzaci Ami-cal Wikimedia, lorquestra La Principal de la Bisbal, el mu-seu nord-americ The Dal Mu-seum St.Petersburg i el festival Snar.

    GUARDONS

    El Festival Internacional de Cinema dAutor es dur a terme a TGN per primer cop

    CULTURA

    Tarragona i Valls, unides per una lnia de bus daltes prestacions

    MOBILITAT

    Abans de finals daquest mes est previst que entri en fun-cionament una nova lnia dautobs daltes prestacions que unir Tarragona amb Valls. Aquesta nova lnia safe-geix a les que ofereix a les sis que ja ofereix actualment el servei exprs.cat, que, en total, han acollit 1.742.614 viatgers durant lltim an, segons da-des facilitades pel Departa-ment de Territori i Sostenibi-litat. La nova lnia que unir a les localitats de Tarragona i Valls en les prximes set-manes safegeix als nous re-correguts que shan posat en marxa aquest 2014 fora de les comarques de Barcelona, en-tre les que destaquen la lnia que connecta Tarragona amb El Vendrell, que va comenar a funcionar aquest mes de mar. Segons el departament de Territori i Sostenibilitat, el desplegament daquesta xar-xa vol millorar la flota de vehicles i garantir la qualitat, comoditat i laccessibilitat a persones amb mobilitat re-duda. Daquesta manera, els autobusos de la lnia exprs.cat,, compten amb ms ser-veis a disposici dels usuaris, com connexi wi-fi i infor-maci en temps real, tant a linterior del vehicle com als diversos punts de parada en el recorregut.

  • 23 dabril de 2014 | 10 | Litoral

    LITORAL

    LOficina Municipal dIn-formaci a Consumidor (OMIC) de Salou ha ats un total de 545 consultes pre-sencials aquest passat 2013, les quals han derivat en una tramitaci de 262 expedients (que poden ser de queixa, de denncia o b de reclamaci). Aquest any passat shan tra-mitat des daquesta oficina situada a la primera planta de lAjuntament fins a 245

    reclamacions, de les quals 39 shan derivat com a denncia a les quals safegeixen 8 quei-xes i 9 denncies directes.

    La memria realitzada per la mateixa OMIC posa de mani-fest que un alt percentatge de les consultes, un 44,9 %, han estat reclamacions (un total de 245), en la resoluci de les quals, shan realitzat mediaci-ons amb les empreses per tal

    dintentar satisfer les peticions dels consumidors.El sector amb ms consultes i reclamacions com s habitual a lOMIC de Salou ha estat el de les telecomunicacions (136), per tant representa amb ms dun 55% bona part del gruix de les reclamacions que efectuen els consumidors del municipi. Els problemes ms comuns han estat per lincompliment de les condicions contractuals per

    part de les empreses; errades en la facturaci per crrecs de missatge premium i nmeros de tarifaci addicional i les di-ficultats per donar de baixa els contractes. Desprs, per nom-bre de reclamacions el segueix lapartat de subministraments (25) o el dassegurances (11).LOMIC atn dos dies a la set-mana amb cita prvia per tal de no fer esperar als consumidors, trucant al 977 309218.

    Les telecomunicacions centren les queixes dels consumidorsSALOu

    Una tapa i una beguda costaran 2,5 euros

    TORRedembARRA VILA-SecA

    Dtapes per Torredembarra ofereix una ruta de 50 tapes de l1 al 31 de maig

    Vila-seca acull la trobada desplais ms gran de la histria

    L a segona edici del Dta-pes per Torredembarra es dur a terme de l1 al 31 de maig i en aquesta ocasi hi prendran part un total de 50 establiments que oferiran tapes + beguda per 2,5. Aquest esdeveniment gastronmic i promocional lorganitza directament el Pa-tronat Municipal de Turisme de Torredembarra i la Regi-doria de Comer i Promoci econmica de lAjuntament i enguany arriba amb nombro-ses novetats.

    Lalcalde de Torredembarra, Daniel Masagu, ha explicat durant la presentaci de les-deveniment que la primera edici del Dtapes, amb 43 es-tabliments participants i ms de 20.000 tapes servides, va ser tot un xit, com ho demostra que en aquesta ocasi hi hagi un increment en loferta. Tam-b ha destacat la importncia daquesta iniciativa, ja que el model de ruta de tapes triomfa en molts municipis i tamb a Torredembarra, per la qual cosa cal continuar apostant per la seva realitzaci perqu mobilitza molt de pblic i di-namitza el sector torrenc de la restauraci. Un altre aspecte que ha ressal-tat lalcalde s que la gran par-ticipaci que es preveu fa que lpromoci de Torredembarra

    vagi ms enll del mes en qu se celebra i fa que moltes perso-nes repeteixin al llarg de lany. Per aquest motiu ha felicitat lorganitzaci i els establiments per treballar conjuntament en la dinamitzaci turstica i gas-tronmica de la Torre.Al seu torn, el president del Pa-tronat Municipal de Turisme i regidor de Comer i Promoci

    econmica, Ignasi Duran, ha destacat que el Dtapes s una iniciativa molt esperada pel sector amb un impacte econ-mic evident, essent una de les rutes de tapes ms importants del Camp de Tarragona. Tamb ha explicat que la frmula dor-ganitzaci directa per part del Patronat i de lAjuntament, sen-se empresa intermediria, s tot un encert perqu no sesta-bleixen obligacions mercantils als establiments participants, els quals enguany han aportat cadasc una simple quota de 20.Ignasi Duran tamb ha deta-llat les novetats denguany. A laugment destabliments par-ticipants, shi sumen la crea-

    ci dun codi QR, on des del dispositiu del mbil es podran descarregar tota laplicaci del Dtapes. Tamb es convoca un Concurs Instagram amb leti-queta #DtapesTorredembarra i hi haur ms premis per als participants: els que facin el re-corregut sencer entraran al sor-teig dun IPAD i els que comple-tin 30 tapes dun mini-IPAD. A partir de 10 tapes se sortejaran regals dels collaboradors: Gim-ns Zona Fitness, Anura, Cat Adventure, Cervesa Estraperlo i Maystar Cosmtics. Tamb po-dran aconseguir regals les per-sones que votin la millor tapa.Ms informaci al llibret infor-matiu del Dtapes i a www.turis-metorredembarra.cat

    El 26 i 27 dabril tindr lloc a Vila-seva la Monifestat, la trobada de monitors i moni-tores convocada per Esplais Catalans (Esplac). La trobada es planteja, segons els orga-nitzadors, com un moment important en la conscincia collectiva del conjunt de monitors i monitores dels esplais i com un espai on poder aprendre, en el sen-tit ms ampli de la paraula, no noms tcniques i conei-xements, sin tamb saber aprendre de lexperincia del company o companya i contagiar-nos lalegria que ens ha dacompanyar per aconseguir lobjectiu de ser una mica ms felios, per poder fer ms felios als al-tres.La Monifestat girar al vol-tant del procs de revisi del seu Projecte Educatiu i la reivindicaci del paper dels monitors i monitores com a educadores.Esplais Catalans (Esplac) s una associaci desplais lai-ca i progressista que treballa des del voluntariat per a la transformaci social, mit-janant leducaci en drets dels infants. Lenfortiment dels esplais s la seva ra de ser. Actualment formem Esplais Catalans 107 esplais situats en 64 poblacions catalanes, i agrupen 6.200 infants i 1.500 monitors i monitores.

    Es crear un codi QR per descarregar tota laplicaci Dtapes des del mbil

    Hi ha hagut un total de 545 consultes i shan obert 262 expedients, dels quals 245 han estat reclamacions

  • | 23 dabril de 2014 Litoral | 11

    LITORAL

    sALOu

    Finalitzen els treballs de millora en la jardineria de diferents carrers del municipi

    Els treballs de replantaci i millora shan realitzat als carrers Pau Casals, Tarrago-na, Via Roma, Berenguer de Palau, Rosa Sensat, Vincen Vives i carrer del Terrer. Aquestes actuacions formen part dun complet programa de millora de la jardineria del municipi, concretament la reposici de totes les bai-xes produdes darbrat, pal-meres i plantes, amb lajuda dels Plans FOMIT 2013. El projecte t com a objectiu incrementar el valor orna-mental dels espais verds del municipi i eliminar aquelles espcies que estan mortes, substituint-les per unes de noves.Aviat es realitzar la replan-taci a zones com la Platja de Ponent, Platja Capellans, Punta Porroig i Replanells. Es tracta de fer millores en ladequaci arbustiva de primera lnia de mar, en les rees dacompanyament del cam de Ronda. A partir del mes de juny, es realitzar una plantaci a les palme-res afectades a primera lnia de mar i el passeig Jaume I. Aquesta plantaci de pal-meres siniciar al mes que ve donat que cal realitzar la plantaci amb una tempera-tura bastant elevada.La finalitat s aconseguir que hi hagi el menor nom-bre possible de plantes que es trobin en mal estat. En aquest sentit, shan elimi-nat totes les plantes mor-tes, malmeses o aquelles que representin molsties pels vianants. Aquest con-junt de treballs formen part del finanament subscrit per lAjuntament de Salou a travs del FOMIT, el Fons per a la modernitzaci din-fraestructures turstiques, depenent del Ministerio de industria, Energa y Turismo i tenen com a objecte conti-nuar incrementant els ser-veis i la qualitat de les plat-ges i el seu entorn.

    ALTAfuLLA

    ALTAfuLLA

    Onze restaurants participen a les V Jornades Gastronmiques Altafulla

    La VII Cursa 1 de Maig espera repetir lxit dedicions anteriors

    La cinquena edici de les Jornades Gastron-miques dAltafulla es dur a terme del 9 al 25 de maig i en aquesta ocasi hi prendran part un total don-ze dels millors restaurants del municipi que posaran a labast del comensal me-ns dalta cuina maridats amb vins de la zona. Aquest esdeveniment gastronmic i promocional lorganitza la regidoria de Comer de lAjuntament dAltafulla, que lencapala ledil Pere Goms, amb la collaboraci de lempresa Inside Consul-tores.

    Els onze restaurants partici-pants sn La Trattoria, Brui-xes de Burriac, Costa Daura-da, Faristol, La Torreta, Les

    Bruixes, Oreneta, Voramar, Cal Vitali, Tapacadabra, La Violeta i Ballest. Cal desta-car que aquests onze establi-ments es reparteixen entre el Barri Martim, la Vila Clo-sa i la Ronda dAltafulla. Per

    cada men gastronmic, el comensal semportar una se-gona ampolla de vi que hagi escollit, com a regal, i partici-par en un sorteig de mobles de jard, sopars i estances dhotel a Altafulla. La mostra

    gastronmica compta amb la collaboraci dels vins de la Denominaci dOrigen (DO) Tarragona, Turisme dAltafu-lla i lempresa Bauhaus.Tot i que la presentaci ofici-al de les jornades no es realit-zar fins al 8 de maig, com s habitual al pati dArmes del Castell dAltafulla, el regidor de Comer de lAjuntament, Pere Goms, ha considerat important du a terme dife-rents accions promocionals en perodes com Setmana Santa on Altafulla triplica la seva poblaci per fomentar la bona gastronomia amb qu disposa el municipi. Goms ha remarcat tamb la presn-cia de vins locals del Camp de Tarragona i lelaboraci de plats amb productes frescos i de la terra.

    Els Atletes dAltafulla i lAjuntament orga-nitzen el prxim 1 de Maig la setena edici de la Cursa Primer de Maig. Aquesta prova se celebra al voltant del marc incompa-rable del Castell dAltafulla i recorre els diferents car-rers de la Vila Closa.

    La cursa es divideix en dues parts: la primera, que comen-ar a les 10 del mat i que est dedicada exclusivament als infants amb diverses cur-ses i distncies, en funci de ledat dels participants, que combina lactivitat fsica amb un ambient ldic i festiu que fa gaudir als ms petits dun dia desport i els inicia en la prctica de latletisme. La segona part, dedicada als ms grans consisteix en una cursa que comenar a dos quarts de dotze del migdia en

    un circuit urb que passa per dintre de la Vila closa i acaba al Castell. Aquest circuit t una distncia total de 5 quil-metres, i per tant, s apte per a totes les edats i per a tots

    els estats de forma. Lorganitzaci preveu man-tenir la participaci dels darrers anys que ha estat de ms de 500 infants i ms de 400 adults. De fet, lorganit-

    zaci ha tancat a 420 atletes el nombre mxim de partici-pants per lxit que ha assolit en les edicions anteriors. Les inscripcions es poden fer a Altafulla, a la Gelateria la Perla; Torredembarra, a Esports Boom; Tarragona, a Runnersworld, o per Internet a www.athleticevents.net Per la seva banda, els infants es poden inscriure de manera gratuta a la mateixa web del club o el dia de la cursa fins a les 9,15 hores. El preu de la inscripci varia en funci de la data. Fins al 24 dabril, s de 10; del 25 al 28 dabril, 12 , i el mateix dia de la cur-sa, 15 . Lorganitzaci anima a la par-ticipaci de tots els pblics per gaudir dun dia desport familiar en un ambient festiu i envoltats dun marc incom-parable com s la vila dAl-tafulla.

    Tindran lloc del 9 al 25 de maig per tot el municipi

    Ja estan obertes les inscripcions a la cursa

  • 23 dabril de 2014 | 12 | Baix Peneds

    baix pEnEds

    Es posa en marxa la primera edici del Calafell Family Weekend

    Desfilada solidria a crrec dels joves que cursen PQPI al Vendrell

    El Patronat Municipal de Turisme de Calafell orga-nitza el Calafell Family Weekend, un esdeveniment amb tot tipus dactivitats ori-entades al pblic familiar. De l1 al 4 de maig, les famlies amb nens podran gaudir de tot un seguit dactivitats, la majoria gratutes, tals com tallers, teatre, conferncies, caricatures, jocs, gimcanes familiars al Castell de la San-ta Creu i la Ciutadella Ibrica, jocs gegants, espectacles mu-sicals infantils, circ, inflables, conta-contes, etc.

    Segons Olga Elvira, regidora de Turisme, es tracta dun cap de setmana amb tot dactivi-tats adreades a les famlies no tan sols de Catalunya, sin tamb de les comunitats i ciu-tats venes que acostumen a fer turisme a Calafell, com s el cas dArag, per tal que desco-breixin la ciutat i passin un cap de setmana dall ms divertit amb els seus fills.Per la seva banda, Joan Olivella, alcalde de Calafell, manifesta

    que pretenem que aquesta ini-ciativa que engeguem per pri-mera vegada es consolidi i es converteixi en un referent dins la marca de turisme familiar de Calafell.Entre les moltes activitats des-taquen lespectacle del Club Super3 lSP3 amb Superaven-tura, les conferncies del Dr.

    Eduard Estivill i el Dr. Carlos Gonzlez i lobra de teatre El Petit Dal. A ms, els restaurants collaboradors oferiran als visi-tants mens especials i molts allotjaments tindran ofertes especials i packs familiars, perqu tothom pugui gaudir daquesta iniciativa pensada per a les famlies.

    Calafell: Destinaci de Turisme Familiar (DTF)

    El Calafell Family Wekend rea-firma Calafell com una pobla-ci que gaudeix del segell de Destinaci de Turisme Familiar atorgat per lAgncia Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya lany 2006. Disposar

    daquesta distinci significa que el municipi de Calafell s especialment sensible a aquest segment de la demanda i ofe-reix uns equipaments i serveis,tant dallotjaments com restau-raci, adaptats a les necessitats de les famlies amb nens, aix com una gran varietat de pro-postes doci i entreteniment.El passat 15 dabril va presen-tar la Manny, la mascota ofici-al que sha creat per aquest es-deveniment La Manny volem que sigui el smbol del CFW. Representa aquella m estesa a tots aquells que vulguin gaudir del nostre municipi, explica Elvira.

    CalafEll

    Esdeveniment adreat al pblic familiar que tindr lloc de l1 al 4 de maig

    E l divendres 25 dabril, a les 20 hores, a la plaa del Tvoli, tindr lloc un acte solidari organitzat pel PQPI del Vendrell. El PQPI (Pla de Qualificaci Professi-onal Inicial) s un programa que facilita als joves que han acabat leducaci obligatria sense aconseguir el graduat en secundria que es tornin a incorporar a lmbit for-matiu per reorientar el seu futur.

    Els PQPI ofereixen formaci terica i prctica en matries instrumentals bsiques, en tutoria i orientaci personal, professional i laboral, i en matries especfiques de cada especialitat, incls un pero-

    de de prctiques en empreses des del mar fins al juny. Al Vendrell simparteixen dues especialitats: un dauxiliars de reparaci i manteniment de vehicles lleugers i un altre dauxiliars en vendes, oficina i atenci al pblic. Els alumnes daquesta ltima especialitat sn els que sencarreguen de lorganitzaci daquest acte solidari, que consistir en una desfilada amb roba cedida per diversos comeros del Ven-drell, i en el qual tamb tindr lloc la presentaci dun gat hi-drulic especfic per a motos creat pel mdul de mecnica.Tot plegat semmarca en un projecte integrat, incorporat dins del currculum del PQPI, en el qual els alumnes posen

    en prctica laprenentatge te-ric desenvolupat fins al passat mes de mar, ja que lorganit-zaci daquest acte suposa fer una comanda, crear un logo, dissenyar un cartell, atendre el pblic, etc.El regidor dEducaci, Ken-neth Martnez, ha valorat molt positivament aquesta prctica real daprenentatge i el fet que sigui solidari, per la qual cosa es demana a la poblaci que vagi a gaudir daquest acte per veure la feina que sest fent des del PQPI i per a una bona causa. Els beneficis de la barra de bar que hi haur a lacte es donaran a la Regidoria de Ser-veis Socials per poder destinar els diners als seus programes i ajuts.

    El vEndrEll

    Els restauradors oferiran mens especials i els allotjaments faran ofertes i packs familiars

    Tamb es plantegen ms rutes en bicicleta

    La comissi de Peneds Martim proposa crear noves rutes turstiques i patrimonialsLa comissi de seguiment del Peneds Martim, de la que for-men part representants de tot el consistori, tant govern com oposici, es va reunir el passat dimarts per treballar diversos temes al voltant de la promoci del territori sota la marca del Peneds Martim.En primer lloc, es va parlar so-bre la Guia de patrimoni, que es presentar al pblic el dia 23 dabril, i es va presentar tamb a la comissi la Guia dexpe-rincies del Peneds Martim. Per altra banda, els membres de la comissi van tractar sobre les sessions informatives dels

    habitatges ds turstic, que es van organitzar conjuntament amb lAjuntament de Cubelles i la Generalitat, i tamb sobre el projecte per establir un bit-llet de tren turstic del Peneds Martim dacord amb RENFE. Finalment, sha posat sobre la taula la possibilitat dampliar les rutes turstiques i patrimo-nials existents, i de crear una nova ruta en bicicleta.

    Cunit

  • ESPECIAL SANT JORDI 2014

    Sant Jordi: el feiner festiuD ia de llibres i roses, de parades i dactes arreu del territori. Un any ms, el calendari es vesteix dun color que se situa en-tre el negre dels laborables i el vermell dels festius. Tot i que no est marcat de mane-ra assenyalada en el calenda-ri festiu, Sant Jordi s la nos-tra diada de lamor, un dels smbols del programa de fes-tes ms estimat per la ciuta-dania, que cada any vesteix pobles i ciutats de flors i de

    parades plenes de gent que passeja i es retroba.

    Els carrers de les ciutats i po-bles de les comarques de Tar-ragona seran els grans prota-gonistes daquesta diada de Sant Jordi, que enguany ses-cau just desprs de festes de Setmana Santa. En principi, aquest fet no s ni bo ni do-lent, caldr veure com reacci-ona la ciutadania, afirma el portaveu del Gremi de Llibre-ters de Catalunya a Tarragona,

    Pitu Rovira. Des del sector de la floristeria assenyalen que el fet que aquest dia sescaigui just desprs dun perode fes-tiu ha fet baixar les comandes per avanat, per que aquesta situaci encara es pot revertir durant la viglia.En un any clau per al procs sobiranista catal, la diada denguany apareix ms plena dactes que mai al conjunt de pobles i ciutats de les nostres comarques i es reediten autors que han recollit els moments

    de lluita ms significatius de la nostra histria. Aquest s un bon moment per rellegir autors ben coneguts de casa nostra, com els histrics An-gel Guimer, Pin i Soler, Maria Aurlia Capmany o Domnech Guans o per comprar les dar-reres novetats de plomes com les de Toni Orensanz, Coia Valls o Olga Xirinacs, entre al-tres. En les segents pgines trobareu una guia de lectu-ra dels autors de casa nostra. Bona diada de Sant Jordi!

    Floristesi llibreters esperen

    mantenir les vendes

    T ant llibreters com floristes aposten per mantenir el ritme de vendes de lany pas-sat, una jornada que va ser fora positiva, segons valoren els portaveus dels dos gremis, que asseguren que, tot i que la crisi eco-nmica dels darrers anys ha causat estralls en els dos sectors, Sant Jordi s un dels dies de ms acti-vitat de lany. En concret, a les comarques de Tar-ragona es calcula que les vendes de llibres aquest dia representen entre un 6 i un 8% de les vendes del sector de les llibreries, una xifra que ascendeix fins al 10% si ens situen a lrea de la floristeria. Els dos sectors sostenen que, tot i que la baixada de consum es nota en el conjunt de lactivitat anual, Sant Jor-di acostuma a ser un bon dia de vendes, juntament amb els dies que el prece-deixen, sost el portaveu del Gremi de Llibreters de Catalunya a Tarragona, Pitu Rovira, una afirmaci compartida amb el dele-gat del Gremi de Floristes de Catalunya a Tarrago-na, Joan Pros, que afegeix que un bon Sant Jordi et pot salvar el mes dabril. Ambds gremis alerten del perill que lintrusisme representa aquesta diada per als respectius sectors de negoci. Davant de la gran oferta dentitats i as-sociacions que posen pa-rada, els responsables dels gremis encoratgen els ciu-tadans a comprar llibres i roses destabliments espe-cialitzats. Amb tot, Sant Jordi ofereix gran varietat de productes perqu nin-g es quedi sense llibre ni rosa.

  • 23 dabril de 2014 | 14 | Sant Jordi 2014

    SANT JORDI 2014

    U na festa com Sant Jor-di, que serigeix sobre objectes tan incrustats a la nostra tradici com sn el llibre i la rosa, est a mer-c de modes i tradicions? Els venedors assenyalen que, si b la tendncia principal s adquirir les versions tradicio-nals daquests productes, cada any hi ha certes publicacions i flors que es venen per sobre de les altres. Quines sn les tendncies que marcaran el Sant Jordi daquest 2014?

    En general, llibreters i floris-tes coincideixen a afirmar que les vendes del dia de Sant Jordi acostumen a ser tradicionals. Es continua adquirint, sobre-tot, la clssica rosa vermella i el llibre que ha guanyat algun premi dmbit nacional o el que rep ms promoci a travs dels mitjans de comunicaci. Per Sant Jordi solem ser clssics i recorrem als bsics de sempre, tot i que els canvis econmics i socials dels darrers anys s que tenen alguna influncia ms que destacable en els hbits de consum. Per tendncies de compra i con-

    sum, des de les llibreries pronos-tiquen que els ms venuts seran els llibres daquells autors que tenen ms presncia als mitjans de comunicaci i els principals premis, juntament amb els au-tors locals. Tant floristes com llibrers avancen que el procs sobiranista ser un dels grans temes denguany, representat en llibres que remeten a la si-tuaci actual o situats en temps passats i roses. Per Sant Jordi es visualitzen de manera evident tendncies que es mantenen du-rant tot lany, destaca el porta-veu del Gremi de Llibreters de Catalunya a Tarragona, Pitu Ro-vira, una tendncia que tamb es confirma en lmbit de la flo-risteria, on enguany podrem tro-bar roses que, ja sigui pel color o el tractament esttic, poden remetre al procs sobiranista, segons el delegat del Gremi de Floristes de Catalunya a Tarrago-na, Joan Pros. En aquest darrer camp, tamb destaca lauge de vendes de la rosa eterna, que no es marceix amb el temps i que, any rere any, es van fent un lloc en les preferncies dels compra-dors. Com sempre, hi ha oferta per a tots els gustos.

    Les innovacions tcniques i els canvis socials obren algunes novetats en un marc encara dominat per la tradici

    Llibres i roses que es mouen entre la tradici i les modes

    NARRATIVA. A Amors gaireb eterns, una efervescent desfila-da de personatge i peripcies ofrenen una mostra de gus-tos i litrgies de les que han sofisticat i complicat les arts amatries de les postmoderni-tats. Lligats als ms variats jocs carnals, els deliris, esperances, angoixes i temences de lhum ocupen plaa en el vvid i bi-garrat fresc que dibuixa el con-junt de narracions dun dels

    autors ms incisius i singulars de lactual literatura catalana.Josep Igual va nixer a Benicar-l lany 1966 per viu a Sant Carles de la Rpita. Ha conreat la narrativa, la poesia i el pe-riodisme. La seva obra ha re-but diversos guardons com el Ciutat de Valncia de poesia el 1988. En parallel al seu ves-sant literari ha musicat textos propis i daltres autors com a cantautor.

    NARRATIVA. Lany 1947, en plena postguerra, un desco-negut arriba a Reus provocant temibles sospites. Al mateix temps, un nen troba una valuo-sa joia dins un refugi antiaeri. Aquest fet accidental desenca-denar una situaci molt peri-llosa que unir dos secrets. La ciutat aconseguir descobrir la identitat del foraster per noms els implicats podran conixer les seves veritables

    intencions i la venjana que amaga la joia recuperada. Llaos secrets s una intrigant histria de valor i amor inesperat dedi-cada a les persones que, mal-grat la foscor daquells dies, brillaven amb llum prpia. Marta Magriny neix a Reus el 1969. Les seves emocionants histries, ambientades en dife-rents poques, estan plenes de misteri i passions que atrapen els lectors.

    NARRATIVA HISTRICA. La guerra del Francs. 200 anys desprs s un compendi de ponncies dinvestigadors experts que t lorigen en un curs destiu de la URV or-ganitzat pel grup de recerca consolidat ISOCAC, que ana-litza des de diferents punts de vista )poltic, social, cul-tural, econmic) qu va pas-sar abans, durant i desprs

    de la guerra a Tarragona. El treballa estat coordinat pel professor dHistria de la URV Ramon Arnabat i inclou aportacions de diferents in-vestigadors. Lestudi, que es complementa amb una extensa bibliogra-fia, analitza aquest perode convuls des de diferents ves-sants temtics, en els mbits local, catal i espanyol.

    POESIA. El poemari Esferes coincidents cont una ma-teixa realitat des de tres punts de vista complementaris. Cadascuna de les finestres interiors, que ja sanuncien al subttol s una cara del po-liedre de lentorn; a travs de la primera finestra shi pot re-conixer el ms prxim, ntim i familiar; la segona mostra lestat actual duna naci que

    pot ser ben palpable o del tot fonedissa i, guaitant per la ter-cera, es nota lembolcall que representa el mn tot sencer i lluny. Els elements daquest context tan personal i inabas-table tan sols poden confluir en una mirada intencionada, com el pati interior duna casa. Raquel Estrada va nixer el 1984 a Constant.

    Amors gaireb eterns

    Llaos secrets

    La guerra del Francs200 anys desprs

    Esferes coincidents.Tres finestres dinterior

    Josep Igual | Cossetnia

    Marta Magriny | Cossetnia

    Ed. a cura de Ramon Arnabat | Publicacions URV

    Raquel Estrada | Cossetnia

  • | 23 dabril de 2014 Sant Jordi 2014 | 15

    SANT JORDI 2014

    NARRATIVA EN CASTELL. Escrita durant la guerra dels Balcans de fi nal del segle XX i ambientada a la ciutat de Sarajevo, Un da en la vida de Ishak Butmic s la crnica duns ciutadans assetjats per la mira tele-scpica dun franctirador. Al costat dIshak i del seu company Zlathko, el lector assisteix a la quotidia-nitat dun grup de personatges i coneix fragments de les vides presidides per limpacte duna guerra i la incertesa del futur. Una censura a la violncia etnicida i a la indiferncia amb qu Occident la va observar.

    NARRATIVA. NOVELLA HISTRICA. Era el segle di-nou, el seu nom Joan Serra, uns li deien bandoler, de malnom era en La Pera. El record del bandoler travessa tota la vida de qui era noms un nen quan sen va anar amb ell a seguir els camins amb els francesos i que ara, des de les seves velleses, busca desesperadament que parli una mquina per poder trobar les claus dun secret fosc que sempre lha torturat. Margarida Aritze-ta s escriptora i professora de teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Ha publicat nombroses novelles, entre les quals, darrerament, La maleta sarda (2010), El Gorg negre (2012) i El pou dels maquis.

    INFANTIL. El Patufet, protagonista dun dels contes populars catalans ms coneguts arreu, s lencarregat dexplicar a una colla de nens i nenes les tradicions festives del nostre pas, en una revista tendra i divertida del Costumari catal. En aquest conte el Patufet ens acosta la llegenda de Sant Jordi, la princesa i el drac, ambientada a la vila medieval de Montblanc. Al seu costat descobrirem la vida dun poble atemorit per la temible bstia i serem testimonis de la lluita del cavaller per poder salvar la princesa de les urpes del drac.

    Un da en la vida de Ishak Butmic

    Bandoler Sant Jordi i el dracPer pintar i escriure

    Jordi Tiena | Arola EditorsMargarida Aritzeta | Cossetnia

    Roger Roig i Hugo Prades | Cossetnia

  • 23 dabril de 2014 | 16 | Sant Jordi 2014

    SANT JORDI 2014

    NARRATIVA EN CASTELL. A mitjan 1864, al port de Reus-Salou i a tocar del canal de Suchet, el comis-sionista i corredor Vctor Boockman acaba dobrir les portes del seu negoci dultramar quan un mi-ratge hum, ensinistrat pel diable o pels firaires de monstruositats ambulants, li encarrega la importa-ci dun misteri. Un misteri, llegenda per a molts, que samaga a bord de les naus on la mort i la nit sobreviuen als mariners ms avesats. Un misteri, fet llegenda a la remota illa de Kilopos, que embarran-ca, no un, sin dos cops en un mateix sorral duna platja de la petita Tarragona, i fa que Joan Delcls, linspector, i el seu amic Nicolau Golorons, sovint metge i cirurgi, a vegades forense i a tothora natu-ralista, visquin laventura que sempre havien temut gosar viure mai.

    POESIA. Les poesies de Vacances arranquen duna perplexitat. Tamb de la sensaci que es pot tornar a empnyer la roca cap al cim de la muntanya perqu un dia la coroni i modifiqui la substncia del paisatge, sense que importi gaire el recel que, desprs del gran esfor, la pedra potser tornar a rodolar cap a avall. Shi afegeixen homenatges a amics morts que lautor troba a faltar, unes quantes suposicions i alguns desitjos.Tot ben senzill i ben alegre, aix resa el subttol daquest llibre, que mostra tota lesplendor de la maduresa daquest autor tarragon, que lany 1978 va publicar el seu llibre de poesia i que, en aquesta ocasi, centra aquest mou recull descrits en mns coneguts que sempre tenen la virtut de descobrir noves sorpreses, com sn la tasca descriure, el dest, lamor o la mort.

    NARRATIVA EN CASTELL. Per qu els Tres Comuns van declarar en un bndol la guerra a ultrana contra el Borb? Va ser el 9 de juliol de 1713 quan les tropes del virrei Guido es retiren i comena a Barcelona una lluita interna pel poder entre radicals i submisos que omplen aquestes pgines dacci trepidant. Motins, tracions, intrigues i una histria entre un marqus de ficci i una dama real de lpoca, se succeeixen fins que la ciutat cau el setembre de 1714.Hauria pogut prendre-la a sang i foc, aquest militar francs, bastard del rei dAnglaterra. Per Berwich va ordenar les seves tropes que entressin en formaci, mentre els barcelonins continuaven fent les seves tasques quotidianes com si no hagus passat res. Tot i que res no va ser el mateix...

    DIVULGACI. La trajectria ideolgica de Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 Barcelona, 1915) mostra unes constants que sn presents en tots els mbits de la seva extensa producci, formada per articles poltics, treballs excursionistes i folklrics, creacions literries i manuals pedaggics. De lanarquisme al folklore estudia la biografia daquest folklorista i en reivindica la seva importncia tenint en compte tots aquests vessants, aix com la seva trajectria vital, que cal situar dins una poca agitada del nostre pas, polticament parlant, per tamb cultural, en els anys de naixement de linters pel folklore. A lArxiu de Reus es pot visitar fins al dia 30 dabril una mostra de documents del fons Cels Gomis i Mestre.

    POESIA. Aquest poemari parla de la solitud. Lhum s un sser abandonat al mn, i viu aquest estat a una cambra prpia o una roca contra el mar. La poeta sap que tamb s un preu a pagar per lafany de llibertat. Les ombres, lhorabaixa, els somnis, la nit, hi predominen. Per la poeta rebel i apassionada no es conforma i lluita per encisar-se de nou amb lamor i el seu record, el cant de la natura, les belleses quotidianes, la paraula. Viatja per la pell i puja escales amb fulls blancs disposada a trobar-se i aprendre. No li importa compartir metafrica la seva derrota, el seu vessant ms ntim, superlatiu dinterior, un luxe. En aquest monleg misteris i lric, la veritat pot trobar-se als racons i als plecs ms petits. Aqu, paisatge exterior i interior es corresponen. Lautora, Montse Farrs, s una activista cultural reusenca.

    NARRATIVA INFANTIL. En aquest conte el Patufet ens acompanya en la descoberta duna tradici culinria molt arrelada al nostre pas: la calotada. Els nens i nenes de la colla sho passaran pipa mentre aprenen a conrear els calots, a courels sobre les flames del foc i a menjar-sels seguint tot un ritual. Quina gana...! Roger Roig, Valls, 1971, s llicenciat en filologia catalana i treballa en el mn editorial. Ha publicat diversos contes per a infants, entre els quals destaquen Les aventures del Zum-Zum i els seus amics. Hugo Prades, Tarragona, 1968, illustrador. Treballa per a editorials, institucions culturals i museus, i ha illustrat contes per a infants, llibres de text i jocs de taula. s conegut pel seu particular estil i humor. Aquesta diada tamb presenten un altre llibre dedicat al Carnaval, Ens disfressem per carnaval?

    La probabilitat Boockman

    Vacances

    Guerra a ultranza

    De lanarquisme al folklore.Cels Gomis i Mestre (1841-1915)

    Converses amb ning

    La calotada

    ngel-O Brunet | Arola Editors

    Mag Sunyer | Cossetnia

    Armando Lacueva | Arola Editors

    Emili Samper | Publicacions URV

    Montse Farrs | Silva Editorial

    Roger Roig i Hugo Prades | Cossetnia

  • | 23 dabril de 2014 Sant Jordi 2014 | 17

    SANT JORDI 2014

    Bona diadade Sant Jordi

    C/ Anselm Clav, 39Tel. 977 61 27 9843800 VALLS

    Rambla Nova, 94 bisTel. 977 23 58 [email protected] TARRAGONA

    INFANTIL. En Claudi s mecnic i sap del cert que, al seu taller, noms para qui necessita ajuda. En Claudi s calmat, amable, tranquil. Fa temps que veu passar cotxes per mai no savorreix Aquest s un llibre que parla sobre el valor de la calma i la senzillesa. Una histria per a llegir sense presses i amb la certesa que tard o dhora arribar, de carretera enll, alguna petita sorpresa.

    TESTIMONI. Com una missi de vida, aix neix La sonrisa de las margaritas. s el primer llibre de la tarragonina Sita Grau, que des de fa temps sabia que havia de compartir amb el mxim de persones la seva experincia de com va vncer un cncer que lenfrontava amb la mort. Amb lobjectiu dajudar, de ser til a les persones que pateixin una malaltia, que no es troben b, que no se senten felices o a tothom que vulgui conservar una bona salut fsica, mental i emocional, sadrea amb suggeriments que van des de recomanacions alimentries fi ns a poderoses afi rmacions i invitacions: viu com si fos el millor dia de la teva vida! Celebra la vida!. El llibre tamb t carcter soldiari, ja que els benefi cis de les vendes en paper o online (http://editorialcirculorojo.com) aniran destinats a lAssociaci de Nens amb Cncer (Afanoc).

    NARRATIVA EN CASTELL. Una novella dimaginaci per que pot ser veritat. La literatura pot obrir-nos la visi de langle de la realitat i multiplicar els matisos. Aqu es parla dun assumpte molt actual: la violncia familiar, la de gnere i la infantil. La his-tria narra la superaci duna dona, Cruz, mitjanant la solidari-tat, lacci social i lamor. Lautora, Pepi Cerrato Rivera, s infer-mera i treballadora social. Malgrat ser una autodidacta en el mn de les lletres, ha escrit i representat obres de teatre (per a adults i nens), contes i canons. Aquesta s la seva primera novella.

    Una cosa tan petita que cap a la butxaca dels pantalons

    La sonrisa de las Margaritas,

    Por el bien de los nios

    Joan Camises i Elisabet Diez (Anduluplandu) Piscina, un petit oce

    Sita Grau| Crculo Rojo

    Pepi Cerrato | Silva Editorial

  • 23 dabril de 2014 | 18 | Sant Jordi 2014

    SANT JORDI 2014

    NARRATIVA. Aquesta novella recupera la histria duna dona avanada al seu temps, que va saber con-duir la seua vida sense els complexos i les limitacions propis de lpoca que li va tocar viure. En una societat de principis del segle XX fortament marcada per les diferncies socials i dominada per hmens, la Menes-trala aconsegueix encapalar un gran patrimoni i, per damunt de tot, viure la vida apassionadament. Una his-tria arrelada a la terra, amb forts ressons de riu i ca-rregada dingredients que us transportaran a lessncia de la vida. Passi per la terra, passi per la cultura, pas-si per la famlia i passi per lamor: aquestes sn les claus duna literatura que us remour i us transportar a travs dels conflictes i els sentiments ms ntims dels seus protagonistes. Francesca Aliern, nascuda a Xerta (Baix Ebre), s una novellista compromesa amb la so-cietat que lenvolta i amb el seu entorn.

    ASSAIG. La simbiosi s senzilla i efectiva: Tarragona parla i es parla de Tarragona. El llibre tamb parlar de la ciutat a travs de divuit persones, dones i homes, vinculades a diversos mbits i sectors que fan que la ciutat tingui vida. I davant aquestes, com a interlocutora, Victria Forns, que primer, abans del crrec que ocupa, s una tarragonina motivada pel batec incessant de la Trraco del segle XXI que es nodreix del llegat del passat i alimenta els dies actuals mirant cap al futur. El llibre vol mostrar la tasca de la diputada i la seva tasca per defensar el seu pas, les dones, les desigualtats socials i les causes justes, tot en un volum que t la voluntat de posar fil a lagulla i implicar-se amb els objectius dels ciutadans i el futur de la mateixa Tarragona.

    POESIA. Estones dAtzar s un llibre fresc, estimu-lant i dinmic, que a travs duns versos lliures confeccionats amb un estil molt caracterstic de lautora, t la voluntat de fugir de la poesia bucli-ca i paisatgstica, per centrar-se en elements quoti-dians que tendeixen a passar desapercebuts, per que es belluguen igualment a la voluntat de latzar, la ventura i la sort, elements que transformen la nostra existncia en inquietant i misteriosa.Els jocs potics que ens proposa Su naveguen entre els mars de lincomprensible, en aquell pre-cs instant en qu la sort pot declarar-nos perde-dors o vencedors, en el moment abans de guanyar o perdre. Llegir els seus poemes s agafar aire per la cursa final, que podem acabar en la primera o darrera posici. Molta bona sort, i que latzar us somrigui.

    Les passions de la Menestrala Parlem de Tarragona Estones datzar

    Francesca Aliern | Cossetnia Victria Forns / scar Ramirez ( coordina-dor) | La Banya Edicions

    Ester Su | Andorra

    I tu, qu fas per Sant Jordi?D urant tota la diada de Sant Jordi, els pobles i ciutats de les comar-ques de Tarragona han pla-nificat tot tipus dactes. s estrany que aquell dia no hi hagi plaa sense les tpi-ques parades i, cada any, els actes parallels per petits i grans van creixent. Aquests sn alguns dels que podrem gaudir enguany durant tot el dia, a ms a ms dels tra-dicionals mercats presents a gaireb totes les poblaci-ons:

    Banyeres del PenedsEls actes infantils centren el programa de la poblaci. Daquesta manera, a partir de les 18h, la plaa de lOm de la localitat ser lescenari que acollir lobra de teatre Un drac terrible, dAdelaida Fras, inter-pretada pel grup de teatre Co-ral Picarol.

    CalafellA partir de les 17.30h, la bibli-oteca Ventura Gasol acollir la lectura de textos de Joan Vi-nyoli i Carlos Barral.

    Cambrils A partir de les 17.30, la bibli-oteca municipal acollir el ta-ller Llegim Plegats, una activitat de refor destinada als infants per introduir-los al mn de la lectura.

    ConstantA partir de les 17.30h, da-vant de lajuntament es dur a terme lespectacle infantil, LAventura del Tfol a la ciutat. A ms, de les 18 a les 19 h. a la paradeta de lEsbart Dansaire Constant El Casino sensenya-ran Balls Tradicionals i, a par-tir de les 19h, es presentar el Ball Infantil de Cavallets de la

    Societat Cultural i Recreativa El Casino.

    CreixellA partir de les 10:15 h, la re-sidncia davis lErmita acolli-r la lectura dels alumnes de lAula dadults Mn de lletres. A la tarda, a partir de les 17.30h, hi haur activitats i tallers li-teraris a la Bibliocreixell per a totes les edats.

    El VendrellA partir de les 10h, la Biblio-teca Pblica Terra Baixa orga-nitzar lactivitat Cita a cegues juntament amb el mercat de lartesania. A la tarda, a partir de les 17.30h, la plaa Pep Jai ser lescenari de lacte den-trega de premis literaris que shan presentat a la XLII edici del Concurs Literari Sant Jordi 2014.

    TarragonaA partir de les 10h, la Bilblio-teca pblica de Torreforta aco-llir lactivitat infantil Marat de contes populars. A les 16h, la Biblioteca pblica de la ciutat acollir la proposta El joc dels lli-bres entremaliats. Parallelament, el mercat de llibres i roses de la Rambla Nova tancar, com cada any, amb una trobada de sardanes (a les 19.30 h) i una exhibici castellera a crrec de les colles locals (a les 20.00 h). A partir de les 19.30h, la bibli-oteca pblica acollir un cicle de lectura dedicat a lescriptor Josep Maria Espins. Durant tot el dia es duran a terme ac-tes al voltant de Sant Jordi als centres cvics de la ciutat.

    TorredembarraLa plaa Joaquim Boronat acolli-r, de les 17 a les 20h, una nova edici del concurs de dibuix in-

    fantil. A banda, lEscola Munici-pal de Msica ser lescenari del recital infantil dedicat a la lle-genda de Sant Jordi, que se cele-brar a partir de les 18 hores.

    Vila-secaA les 11.30 h els alumnes de ci-cle mitj i cicle superior dedu-caci primria del municipi participaran a la tradicional Cantata de Sant Jordi al Pave-ll Municipal dEsports. A les 17.30h, la plaa de lEsglsia acollir lespectacle Contes en fa-mlia a crrec de Blai Sanabre i unes Galejades dolces a crrec dels Trabucaires del Com de Vila-seca a partir de les 18.30 h. Per a finalitzar la Diada, a dos quarts de vuit del vespre, la Co-lla Castellera Xiquets de Vila-seca, lEsbart Dansaire Ramon dOlzina i els Gegants i Grallers de Vila-seca encetaran una mos-tra de cultura popular catalana.

  • | 23 dabril de 2014 Sant Jordi 2014 | 19

  • 23 dabril de 2014 | 20 | Salut

    XARXA SANITRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA

    La Xarxa Sanitria i Social de Santa Tecla disposa des de fa dos anys de la Unitat de Neuropediatria, on sate-nen aquells casos dinfants i adolescents que poden presen-tar algun trastorn neurolgic que afecta el seu desenvolupa-ment, com ara hiperactivitat, retard en el desenvolupament emocional i sensorial, tras-torns en laprenentatge, en el llenguatge... Aquesta unitat permet abordar duna mane-ra multidisciplinria latenci peditrica i evita que els usua-ris hagin de desplaar-se a al-tres centres per tractar aquest tipus de malalties. Al capdavant daquesta unitat

    hi ha la doctora Maria Jos Mas, pediatra i neurloga infantil que explica que la neuropediatria s una branca de la pediatria que tracta les malalties del siste-

    ma nervis en infants de 0 a 15 anys. s important aquesta dis-tinci perqu els trastorns neu-rolgics en infants no es poden abordar de la mateixa manera que els dels adults, ja que el seu procs de creixement i de desen-volupament depn i interfereix, alhora, en el desenvolupament de malalties neurolgiques. Des de la Xarxa Sanitria es treballa per la detecci pre-co daquests trastorns, ja que aquest s un dels punts que ms afavoreixen lxit del seu tracta-ment. En aquest punt s bsic destacar la implicaci necessria dels especialistes de pediatria de latenci primria en la detecci de trastorns neurolgics.

    Unitat de neuropediatriade la Xarxa Sanitria i Social de Santa Tecla

    Els usuaris disposen daquesta unitat destinada a la detecci i el tractament dels trastorns neurolgics en infants i adolescents. Est ubicada al CAP Llevant i dna servei als hospitals de Santa Tecla i el Vendrell

    Els trastorns neurolgics en infants no es poden abordar de la mateixa manera que els dels adults

  • | 23 dabril de 2014 | 21Salut

    XARXA SANITRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA

    (FTUJEFMFTQFSTPOFTr2VBESFTEFDPNBOEBNFOU&TUSBUHJBr(FTUJQFSQSPDFTTPTr*OEJDBEPSTr.JMMPSB

    XXXCPPOTBJDPNrJOGP!CPPOTBJDPNr

    4PGUXBSFQFSBHFSFOUTEFMTFHMF99*

    Quins sn els principals mo-tius de consulta a la unitat de neuropediatria de la Xarxa? Segons la doctora, els ms fre-qents sn els trastorns neu-rolgics, com el retard mental, lautisme, la parlisi cerebral i lepilpsia una malaltia que causa molta angoixa a les fam-lies i en la qual la doctora Mas t una formaci especfica, o b conductuals com el TDA-H, per tamb es tracten patolo-gies degeneratives que poden comportar la mort, tot i que sn ms infreqents.

    Quines causes tenen aquests trastorns? Segons lespecialista, cal tenir en compte que el neu-

    rodesenvolupament, s a dir, ladquisici dhabilitats, s un procs que dura tota la infn-cia i que, per tenir xit, neces-sita una estructura cerebral que funcioni correctament i un am-bient que afavoreixi laprenen-tatge. Qualsevol interferncia en el neurodesenvolupament doncs, pot causar un retard. Po-dem dir que en el retard mental hi intervenen factors gentics i biolgics per tamb culturals i socioeconmics.

    Quins s el procediment ha-bitual de consulta? Segons la doctora Mas, en la primera visi-ta es defineix la causa i es fa la diagnosi del problema a tractar.

    Si la causa que produeix aquest retard s corregible i tractable, amb lactuaci adequada pot mi-llorar el rendiment intellectual. Quan no sigui aix, el retard ser definitiu i les dificultats intel lectuals i dadaptaci social se-ran presents tota la vida. Per aix s imprescindible la detec-ci preco del retard.En les visites es dna molta im-portncia a parlar amb les fam-lies i conixer lentorn de lin-fant que presenta un retard, ja que lambient en qu es desen-volupa por influir en el seu diag-nstic i en el seu tractament.

    Quins sn els passos ms im-portants en el tractament de

    trastorns neurolgics? Un dels ms importants s el diagns-tic, per aix s tan important el coneixement expert sobre el neurodesenvolupament que permeti definir les causes del trastorn, especialment quan es tracta dun retard lleu o lmit. Per posar un exemple, podem dir que hi ha comportaments que tothom considera propis de la infncia: com es diu co-munament, ser molt mogut o no prestar atenci, no respec-tar normes de comportament... Quan aquests comportaments esdevenen un problema, alesho-res cal definir si responen al fet que els infants no han adquirit les habilitats necessries a cau-

    sa del seu entorn (permissivitat, manca datenci, alimentaci inadequada, etc.) o b es deuen a altres factors, coma ara gentics o biolgics. Per aix diem que s tan important conixer lentorn familiar i de desenvolupament de linfant.

    Tenen xit els tractaments? Una de les premisses bsiques de la consulta neuropeditrica s establir els objectius que es volen assolir. I aquests objectius han de ser molt realistes, ja que els trastorns infantils causen molta angoixa a les famlies. En la majoria dels casos, la millora desprs de tractament s molt substancial.

    En el retard mental hi intervenen factors gentics i biolgics per tamb culturals, socials i econmics

    En la consulta neuropeditrica shan destablir els objectius que es volen assolir. I aquests objectius han de ser molt realistes, ja que un trastorn en infants crea molta angoixa. Amb el tractament adequat la millora en la majoria dels casos pot ser substancial

    La doctora M. Jos Mas s pediatra i lnica especialista en neurologia infantil de les comarques tarragonines. A ms, disposa de formaci especfica per al tractament de lepilpsia. Des de fa dos anys integra la Unitat de Neuropediatria de la Xarxa de Santa Tecla, ubicada al CAP de Llevant.

  • 23 dabril de 2014 | 22 | Opini

    OPINI

    D os amics es troben pel carrer. Un no para de picar de mans i laltre, sor-prs, li pregunta qu fa. El seu amic li respon que est espantant elefants i ell sen riu. Llavors, el que picava de mans li contes-ta: Tu veus elefants per aqu?. Efectivament, com que no hi ha elefants, vol dir que picar de mans els espanta. s el ms lgic... o no? No s tu, per jo diria que no. Per molt que els dos fets, picar de mans i que no hi hagi elefants, passin alhora, sembla evident que no estan relacionats. Hi ha molts altres factors que ex-pliquen que no hi hagi elefants per aqu, per exemple que no vivim a lndia ni a lfrica i que no hi ha un circ a la ciutat. Per aix que s tan evident en aquest cas, no ho tenim tant clar en altres. De fet, tenim la tendncia a relacionar els fets de dos en dos de manera directa. Abaixen el preu del cine un dia

    i tothom hi va, aix vol dir que si abaixessin el preu per sempre, sompliria cada dia, no? Per qu quan valia 300 pessetes hi anvem set cops per setmana... Canviem dentrenador i el Bara perd la Lliga, ser per culpa del Tata. No t res a veure que lAtltico de Madrid hagi fet la millor temporada de la seva histria ni que la plantilla est molt envellida. Surten casos de corrupci i tenim una de les pitjors crisis de la histria. La crisi s culpa de la corrupci. I dels bancs? I de les persones que demanaven un prstec per anar de vacances a la Ribera Maia? I de tots?Com passava amb els elefants, hi ha moltes raons que poden explicar una situaci. Algu-nes poden ser estpides, com picar de mans, altres sn plausibles com el preu del cine i al-gunes sn molt certes. Per en cap cas tasse-gures que sigui lnica causa daquest efecte. Hi ha tota una cincia que sespecialitza a tro-bar la relaci entre dos fets, lestadstica, i de moment noms arriba a descobrir que els dos fets es donen junts, correlacionen com dirien els experts. Lestadstica et pot dir que els nois que beuen ms llet sn ms alts, per no et sap explicar si sn ms alts perqu beuen ms llet que els fa crixer o si beuen ms llet per-qu sn ms alts i tenen ms set. I, en qualse-vol cas, difcilment aconsegueix allar els dos fets de la resta de variables. I aix per a qu et serveix a tu? Doncs perqu la prxima vegada que hagis de relacionar dos fets inequvocament et facis una ginquestion de les nostres: estic espantant elefants?

    D es de Josep Tarradellas tots els pre-sidents de Catalunya han dit: s catal tothom que viu i treballa a Catalunya. Tota una proclamaci de fe en la integraci dels immigrats, sinnim de bona voluntat i cor obert al mn. Per hom es pregunta si al donar-los tots els drets els exigim en la mateixa mesura les mateixes obligacions; el sentiment s una altra cosa, i aqu est la qesti. Els homes i les dones de la meva generaci des de jovenets hem estat en contacte permanent amb persones i famlies provinents de tot lmbit de lEstat; shan produt matrimonis mixtos que, com a conseqncia, han deixat infi nitat de fi lls que tenen uns avis, posem per cas, a Tarra-gona i uns altres a Villacarrillo. Conec molts

    andalusos, crec que ja ho he comentat altres vegades, que mhan confessat que quan sn a Andalusia per esdeveniments familiars o de vacances, se senten ms catalans i aqu, a la inversa. Ens trobem, per tant, que som pro-tagonistes dun fet molt singular; mentre a lEstat espanyol es predica la unidad de Espaa nosaltres la practiquem, ironies del dest!Ja fa anys que les actuals generacions tenen un problema immigratori diferent, ja que es tracta de gent daltres pasos, no ja amb idi-oma diferent, sin amb cultures i religions diverses. La cosa es complica especialment a les escoles, amb el fracs escolar, que a Es-panya els va molt b atribuir a la immersi lingstica per defensar lensenyana en cas-tell. El problema principal s que som un pas dacolliment. Tots sabem, fi ns i tot la senyora Snchez Camacho, que la llengua catalana est en inferioritat de condicions; les llenges que sutilitzen a les emissores de rdio, televisions, cinema, a linterior de les llars, als patis dels collegis, a les discoteques, els taxistes, cambrers, dependentes i un llarg etc., no sn el catal. La gravetat de la imposi-ci, una altra vegada, del castell, la poltica repressiva del nostre idioma en tots els m-bits torna a plantejar interrogants seriosos en el manteniment de la nostra integritat nacional i, per tant, personalitat. Demanaria especialment als partits poltics espanyolis-tes que reaccionin amb intelligncia davant daquesta situaci, ja que el nacionalisme espanyol parteix amb avantatges, com diria Felipe Gonzlez somos ms. Als catalans noms ens toca ser millors i ms persistents. Respecte, si us plau!

    (*) Les cartes al director o articles dopini hauran danar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de lautor, tot afegint el seu nmero de DNI o de passaport. Els textos no hauran dexcedir els 3.000 carcters. Notciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i collaboradors publicades en el setmanari.

    ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTORI ARTICLES DOPINI A: [email protected]

    A mb gran satisfacci, lEsglsia viu aquest diumenge la canonitzaci de dos papes de la segona meitat del segle XX: Joan XXIII, que va tenir un pontifi cat de noms cinc anys per duna importncia enorme, i Joan Pau II, que va governar lEsglsia durant 27 anys fi ns a in-troduir-la en el segon millenni i que, grcies als seus viat-ges i popularitat, va ser la persona ms vista directament de tota la histria.Mai el papat no havia gaudit de tant de prestigi com en lltim segle. De Francesc, el Papa actual, sha dit que t caracterstiques que el fan semblant als dos que avui de-clarar sants: una profunda vida espiritual, una proximitat molt gran a les persones i la confi ana en la misericrdia de Du.Quan Joan XXIII va anunciar el concili Vatic II, va posar mfasi en el fet que lEsglsia no est per a condemnar sin per a ajudar a la salvaci, i aix a travs de la misericrdia. En aquest sentit Joan Pau II va dedicar una encclica a la mi-sericrdia i va establir la festa de la Divina Misericrdia el segon diumenge de Pasqua. Precisament la seva canonitza-ci i la de Joan XXIII se celebren en aquesta nova festivitat, nascuda de les revelacions que va tenir la monja polonesa Faustina Kowalska. La doble canonitzaci coincideix tam-b amb la festa de la Mare de Du de Montserrat, santu-ari que va voler visitar el papa Wojtyla en el seu primer viatge a Espanya lany 1982. Aquesta coincidncia ens pot portar a considerar la devoci mariana que tenia el Papa polons, com tots els seus predecessors, i a resar a la nostra entranyable Moreneta perqu el futur de Catalunya, amb les seves incerteses, tingui sempre com a nord la pau i la fraternitat entre la seva gent.Els sants sn els grans benefactors que produeix la hist-ria. El que fa lEsglsia s posar-los com a exemple alhora que convida a prendrels com intercessors davant Du. Que Joan XXIII i Joan Pau II, que tan b van conixer el nostre temps, ens hi ajudin.Finalment hi ha encara una altra coincidncia aquest diu-menge, tan menor que he dubtat si esmentar-la: aquesta glossa Als Quatre Vents s la nmero 500. Des del primer dia com a arquebisbe he ofert una refl exi setmanal que espero que sigui presa com una expansi del cor, a manera de la meva benedicci per a tots. Que la Mare de Du i els sants ens hi acompanyin.

    s cataltothom queviu i treballaa Catalunya?

    ANTONI PANADSESCRIPTOR

    Espantarelefants

    ALEJANDROPREZ COACH

    Dos papes sants:Joan XXIII iJoan Pau II

    JAUMEPUJOLARQUEBISBE

    METROPOLIT

    DE TARRAGONA

    I PR IMAT

  • | 23 dabril de 2014 Opini

    OPINI

    | 23

    A mb un sec cop dacer, Hagen va tallar el coll del taverner i el seu cap va rodolar per terra. Desprs el germnic agaf de les seves mans crispades el mapa i el memoritz. Tot seguit, el crem en un canelobre de la cambra. Mentre es redua a cendres, van entrar un grup despadatxins romans.Per Wotan! exclam Hagen.- Gemelus i els seus gossos! Sabia que lamo de la posada era el vostre confi dent. Mhas trobat i mereixes una recompensa.Immediatament el germnic llan el canelobre a uns cortinatges i un mur de foc sorg entre els rivals. El mercenari dAugust va fer un salt per la fi nestra per caure a la teulada ms propera com un gat i va baixa a un carrer, on esperava un corser. Esperon lanimal i aquella nit un velo genet abandon Tarraco per arribar al port mentre Gemelus i els seus bandits seguien la seva pista. Davant de lembarcador, Hagen va veure dues trirrems i es llan a les aiges. El van recollir els mariners i a coberta lesperava una altiva i bonica noia de pell divori i cabell negre, vestida amb una blava tnica i luxoses joies. Than reconegut? pregunt ella.S, el porc de Cassus servia August i els lladres de Gemelus al mateix temps con-test el brbar-. Zalpem o ens seguir.La dona orden que llevessin les ncores i els vaixells sallunyaren de Trraco com majestuosos cignes. El germnic caminava per proa mentre observava lamena-ador esper que esquinava la superfcie de la mar. Recordava que lemperador havia de pactar amb pirates per trobar el mtic tresor del pirata fenici Filas. Les arques de Trraco necessitaven diners i ara ell estava amb la dona-pirata Venus per arribar a uns esculls de les costes africanes.Les dues trirrems van entreveure una circular cadena de roques entre les aiges prop duns penya-segats. Al centre sobresortia una muntanya coronada per les runes duna fortalesa. Avanaren lentament, ja que el pes de les naus podien es-quinar les quilles quan navegaven per damunt dels esculls. Pujaren les retallades roques per arribar al castell, on noms trobaren cofres plens de pergamins.-Res dor! -exclamava Hagen-. Ara veig com sapropa la galera de Gemelus. Calma! Deixeu que vinguin!Escoltaren el consell i el pesat vaixell dels bandits xoc contra els esculls per que-dar-se aturat. Tot seguit el germnic i la noia marxaren per laltre costat mentre Gemelus amenaava des de la nau.Transcorregueren uns dies... El mercenari sabia que August no estaria content amb el resultat de la missi. En aquell moment saprop la voluptuosa Venus.No es pot enfadar perqu no hi havia or -deia ella-. Pensa en nosaltres abans de separar-nos. No sc bonica? Oh, brbar!Com la lluna que joguineja nua en la nit destiu va respondre Hagen.El guerrer i ella es petonejaren amb la passi que noms els fi lls de laventura coneixen.

    XAVIER PARERALLICENCIAT EN GEOGRAFIA I H ISTRIAT

    AR

    RA

    CO

    VIV

    A

    CRONOLOGIA DEHAGEN EL GERMNIC

    Pirates al Mare Nostrum

    Els vaixells sallunyaren de Tarraco com majestuosos cignes. / llustraci: Ana Gmez

    L escena s literalment impressionant. Ja s que el relat del quart evangeli s fet a mida. El relat parla de dues aparicions seguides del Ressuscitat, les dues el diumen-ge,