of 32 /32
WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS número 240 15 10 14 EL PRESIDENT ARTUR MAS IMPULSA UNA CONSULTA ALTERNATIVA A LA SUSPESA PEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL «AMB LA MATEIXA PREGUNTA, AMB MESES I URNES» LA GENERALITAT BASARÀ LA JORNADA EMPARADA EN LES SEVES COMPETÈNCIES LEGALS PER FOMENTAR LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA. DES DE L’ESTAT JA S’ADVERTEIX QUE TAMBÉ S’IMPEDIRÀ AQUESTA CELEBRACIÓ PÀGINES 2 I 3 «RESERVEU EL 9-N, QUE PODREU ANAR A VOTAR»

noticiestgn 240

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Text of noticiestgn 240

  • WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUT > TARRAGONS I BAIX PENEDS

    Comida japonesanatural y al momento

    7JEBMJ#BSSBRVFS 5"33"(0/"

    Men diario

    11(IVA includo)

    Mendegustacin

    japons

    (IVA includo)1250

    nmero 240151014

    220.000

    ELS PALLARESOSCASES APARELLADES

    EL PRESIDENT ARTUR MAS IMPULSA UNA CONSULTA ALTERNATIVA A LA SUSPESA PEL

    TRIBUNAL CONSTITUCIONAL AMB LA MATEIXA PREGUNTA, AMB MESES I URNES

    LA GENERALITAT BASAR LA JORNADA EMPARADA EN LES SEVES COMPETNCIES LEGALS PER FOMENTAR LA PARTICIPACI

    CIUTADANA. DES DE LESTAT JA SADVERTEIX QUE TAMB SIMPEDIR AQUESTA CELEBRACI

    PGINES 2 I 3

    RESERVEU EL 9-N, QUE PODREU

    ANAR A VOTAR

  • 15 doctubre de 2014 | El Tema de la Setmana2 |

    EL TEMA DE LA SETMANA

    E l 9-N sapropa i els inter-rogants al voltant de la celebraci o no de la con-sulta ciutadana sobre el futur poltic de Catalunya continu-en. Dilluns al vespre es con-fi rmava que des de la matei-xa Generalitat es descartava celebrar la consulta tal com shavia plantejat inicialment perqu, amb la suspensi del Constitucional, tirar-la en-davant no sajustaria a la le-galitat. Aquesta renncia va ser interpretada rpidament pels organismes de lEstat com a una victria sobre el desafi ament sobiranista cata-l i tamb sobre el president de la Generalitat, Artur Mas, que hores desprs (dimarts al mat) anunciava que la ciuta-dania catalana que ho vulgui podr participar lliurement el 9-N en una consulta al-ternativa promoguda per la mateixa Generalitat de Cata-lunya, emparant-se en les se-ves competncies per cridar la ciutadania prendre part en processos participatius.

    El 9 de novembre hi haur locals oberts, meses, urnes i paperetes per votar, va asse-gurar el president Artur Mas durant la seva compareixen-

    El Govern de la Generalitat organitza una consulta emparada en la seva competncia per fomentar la participaci ciutadana i al marge del decret i la Llei de Consultes suspesos pel Tribunal Constitucional

    Mas esquiva el marc legal de lEstat i far una consulta alternativa pel 9-N

    Artur Mas, durant la seva compareixena al Palau de la Generalitat, explicant la frmula alternativa perqu la ciutadania voti el dia 9 de novembre.

    Recepci de lalcalde de Tarragona als membres de la Junta de la Cambra de la Propietat Urbana

    Lalcalde de Tarragona, Josep Flix Ballesteros, juntament amb el regidor Xavier Tarrs, ha rebut el president de la Cambra de la Propietat de Tarragoma, Agust Pujol, i els membres de la junta de govern amb motiu de la presentaci dels actes i programa del centenari de lentitat.

    977 24 29 12Mndez Nez, 23

    TARRAGONA

  • | 15 doctubre de 2014 | 3El Tema de la Setmana

    EL TEMA DE LA SETMANA

    a per explicar la proposta ideada pel Govern de la Ge-neralitat, aquesta vegada sense el suport explcit dels partits proconsulta, per tal que la gent pugui expressar-se en unes urnes el prxim 9 de novembre. Aquells que sapropin a votar respondran la mateixa pregunta que tots els partits proconsulta van aprovar en el seu dia, afi r-mava Mas abans de dir que la consulta no se celebrar tal com shavia plantejat en el Decret que jo mateix vaig signar, per lefecte que tin-dr ser el mateix, ja que la ciutadania podr expressar-se sobre el futur poltic de Cata-lunya.Mas dedicava bona part de la seva compareixena a ex-plicar les esquerdes que ha generat entre les forces proconsulta (CIU, ERC, ICV i CUP) la manera com afron-tar la suspensi del Tribunal Constitucional del decret i la llei consultes aprovades pel Parlament de Catalunya. ERC, ICV i CUP veuen en aquesta nova frmula dArtur Mas una consulta succedani. En cap cas li donaran suport explcit, ja que forces com ERC i CUP eren partidries de declarar la independncia unilateralment i plantar cara a lEstat, per s que mobilit-zaran el seu electorat perqu vagi a votar el 9-N si, al fi nal, sacaba celebrant. Poden no estar dacord amb la frmula per votar el 9-N, per fer-hi suport, deia Mas quan se li preguntava sobre la fractura existent entre les diferents forces que confi guren el bloc favorable al Dret a Decidir.

    Plebiscitries

    El president Mas ha recordat que la celebraci daquesta nova frmula de consulta el 9-N no s defi nitiva, com

    tampoc ho hauria estat si lhagussim celebrat dacord amb el decret que jo mateix vaig fi rmar i que lEstat sha encarregat de tirar per terra. Mas ha deixat la porta ober-ta a convocar eleccions si els partits mho demanen i mostren la seva voluntat de presentar una llista conjun-ta amb un programa conjunt que converteixi les eleccions en un referndum de facto. Unes eleccions plebiscitries poden fer mandra a alguns per a Madrid fan por, s lnica manera que es pot fer un referndum a lEstat es-panyol, a travs dunes elec-cions, deia Mas. Aquestes eleccions estan ms verdes que madures. No tindria sen-tit avanar les eleccions si no s per fer-les com un refern-dum i aix els partits mho han de demanar perqu jo ho consideri aix, ha sentenciat. Ara lobjectiu prioritari de Mas s que el 9-N es pugui vo-tar i per aix ha demanat a la gent que vagi a votar.

    20.000 voluntaris

    Per tal de celebrar la consul-ta sota marcs legals pree-xistents plenament vigents, Artur Mas ha assegurat que es necessitaran al voltant de 20.000 voluntaris arreu del pas. Les meses i les urnes subicaran majoritriament a dependncies de titularitat de la Generalitat, aix no hau-rem de dependre de tercers, deia Mas, si b demanarem ajuda als ajuntaments que vulguin participar-hi i a nom-breses entitats i collectius de Catalunya. Segons Mas, podran votar tots els ciuta-dans majors de 16 anys amb residncia acreditada a Cata-lunya. El registre de les per-sones es far a mesura que aquestes sadrecin a les urnes i exerceixin el seu vot.

    El president assegura que el 9-N hi haur locals oberts, urnes i pareretes per tot aquell que vulgui votar. La majoria de meses subicaran en dependncies de la Generalitat arreu del pas

    LEstat ja ha avisat que tamb impugnar el nou 9-N Les reaccions des de Madrid a lanunci dArtur Mas de ce-lebrar, el 9-N, un nou model de consulta ciutadana al mar-ge del Decret que el Tribunal Constitucional ha susps no shan fet esperar. El nou mi-nistre espanyol de Justcia, Rafael Catal, ha advertit que el nou 9-N plantejat pel president catal, Artur Mas, correr la mateixa sort que lactual, encallat al Tribunal Constitucional (TC). Si les pre-guntes que es formulen en aquest procs participatiu sn les mateixes que les in-closes al decret que va ser re-corregut pel govern espanyol, el mateix govern tornar a tenir una posici equivalent i tornar a impugnar aquest 9-N.Segons Catal, el govern es-panyol entn que la pregunta que es va formular al decret de la Generalitat de Catalunya t aires dinconstitucionali-

    tat, i que per aquest motiu va decidir impugnar-la. Per aix, aquesta mateixa pre-gunta no podria ser objecte de consulta, tornarem a actu-ar de la mateixa manera, ha deixat clar.Si el procs participatiu anunciat per Mas, diu Catal, s conforme a les competn-cies de la Generalitat, no hi haur cap problema. Per si torna a incrrer en vicis din-constitucionalitat, tornarem a impugnar-lo. Lgicament, ha avisat.

    En digui com en di-gui

    Catal, de fet, sexpressa en la mateixa lnia que ja ho ha fet el portaveu del PP al Con-grs espanyol, Alfonso Alon-so, que ha garantit que el 9 de novembre no hi haur cap tipus de votaci a Catalunya. En digui com en digui el

    president de la Generalitat, Artur Mas: El 9 de novembre es garantir lacompliment de la llei, lEstat de Dret funcio-nar. Mas sap perfectament que no hi haur cap refern-dum el dia 9 de novembre.Per la seva banda, la nmero dos del PP, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Senz de Santamara, ja ha confi rmat que lexecutiu de Mariano Rajoy analitzar com recrrer la nova consulta que planteja el president catal, Artur Mas. Santamara ha assegurat que estudiar el nou pas fet per Artur Mas, ha emplaat el pre-sident catal a refl exionar i ha avisat que incomplir la llei i saltar-se el marc de convivn-cia porta Catalunya a una si-tuaci insostenible. Mas no pot sotmetre els catalans a les tensions i vaivens als quals els t acostumats, ha declarat la nmero dos de Rajoy.

    Mas diu que la votaci del 9-N en cap cas s defi nitiva. El cam cap a una soluci defi nitiva sn unes eleccions amb una llista conjunta i un programa com que haur dobtenir majoria absoluta

  • 15 doctubre de 2014 | 4 | Sumari i editorial

    2017 12

    6 7 13Els hospitals de

    TGN avancen en la feina conjunta

    El serial del Mercat Central de

    Tarragona continua

    CLAUS DE LA SETMANA

    A la redacci de notciestgn ens consta que tant els centres sanitaris del territori com els seus professionals, als hospitals i a primria, disposen de protocols especfi cs dactuaci per de-tectar i actuar davant de la possible entrada dalgun cas dEbola a les nostres comarques. Fins a la data, no sha registrat cap cas la demarcaci ni a Catalu-nya. No obstant aix, des de lestiu el sistema sani-tari catal est incidint en els serveis durgncies dels centres assistencials per detectar aquells casos que puguin ser sospitosos per tal que siguin derivats amb seguretat al centre de referncia de Catalunya en matria de malalties infeccioses, lHospital Clnic de Barcelona. Des daquestes lnies vull destacar tots els esforos que el personal sanitari de les nostres comarques est fent per interioritzar el procediment dactuaci davant lEbola i totes aquelles mesures de seguretat que cal aplicar davant duna eventualitat, ja que aquesta s la garantia ms gran de tranquil-litat per a una societat que est molt pendent de les

    notcies que arriben del Carles III de Madrid. A la capi-tal de lEstat s evident que alguna cosa va fallar i ara s important que aquesta errada no es torni a repetir enlloc. Cal recordar que en matria de salut i de ma-lalties infeccioses no existeix el risc zero i, tot i que el focus del Carles III est sota control, mai no es pot descartar que el virus entri novament a lEstat per una altra via.Ara diuen que el focus que podria haver provocat el cas de la infermera Teresa Romero, que es debat des de fa dues setmanes entre la vida i la mort, podria donar-se per tancat el prxim dia 27 doctubre, quan, si no apareixen ms infectats, es podr dir que no hi haur ms risc de contagis. Des del punt de vista clnic el cas

    shaur acabat (esperem que amb fi nal feli per a la infermera infectada) per lEbola continuar fent mal a un govern que, amb la seva mala gesti i una poltica de decisions errnies, ha perdut la confi ana de la ciutadania, com a mnim en aquesta matria. Noms ha calgut un cas allat dEbola a Espanya per veure com ns dimportant per a una so-cietat poder confi ar en el sistema sanitari del seu pas. Una vegada ms, la dotaci de recursos ne-cessaris per a la sanitat es fa evident. Les malal-ties com lEbola no ente-nen ni de fronteres ni de crisis.

    Ebola: cal estar preparatsActualitat

    Nova campanya de vacunes

    contra la grip

    La Cepta insisteix en el Corredor

    Mediterrani

    Propostes de moda per a la

    tardor

    Els hospitals del futur seran ms

    ecoefi cients

    Protagonista

    La URV lidera un estudi internacional sobre dieta mediterrnia

    La dieta mediterrnia, complementada amb oli doliva i fruits secs, ajuda a revertir la sndrome metablica. Aix ho indica un estudi liderat per la URV i realitzat per universitats de 16 pasos i que sha publicat a la revista CMAJ (Canadian Medical Association Journal).

    S

    lebola a madrid s un autntic cop a la gesti poltica del ministeri de sanitat dEspanya i torna a posar sobre la taula el debat sobre el menysteniment dun sector que s clau per al benestar i la seguretat dun pas

    liver Mrquez,director notciestgn

    shaur acabat (esperem que amb fi nal feli per a la infermera infectada) per lEbola continuar fent mal a un govern que, amb la seva mala gesti i una poltica de decisions errnies, ha perdut la confi ana de la ciutadania, com a

    dimportant per a una so-cietat poder confi ar en el sistema sanitari del seu pas. Una vegada ms, la dotaci de recursos ne-cessaris per a la sanitat es fa evident. Les malal-ties com lEbola no ente-

    ni de

    Vedella ecolgica

  • | 15 doctubre de 2014 | 5Opini

    CLAUS DE LA SETMANA

    Edita i distribueix:Notcies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

    Director:liver [email protected]

    Redacci i fotogra a:[email protected] 25 99 11

    Disseny i redacci:Agns LlorensCarme LpezAnna CompanyAna GmezOriol [email protected]

    Disseny original:xit [email protected]

    Correcci:Carme LpezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vdeo:Toms Varga

    Departament comercial:Manel [email protected] A. [email protected]

    Web:O.Montes / A. Llorens

    cartes al [email protected] catsclassi [email protected]@[email protected]

    Amb la collaboraci de:

    Distribuci controlada:

    CARTES AL DIRECTOR

    Dos canallas Las querellasde Pujol y MasDos canallas, dos miserables, dos

    sinvergenzas; uno es el Conse-jero de Sanidad de la Comunidad de Madrid, que insulta y culpa a una auxiliar de enfermera, que se est debatiendo entre la vida y la muerte en el hospital Carlos III de Madrid, por atender voluntaria-mente a personas contagiadas con el virus del bola, a esta persona, a la que se la tendra que hacer casi un monumento por su valor y dedi-cacin a su trabajo, y que hoy est aislada y con pocas esperanzas de sobrevivir, que tena que cuidarla y alabarla por su trabajo la insul-ta y la desprecia. l, que tena que poner todos los medios para haber evitado que esta trabajadora se in-fectara, este elemento o individuo indeseable, el responsable de la sa-nidad pblica de Madrid, que lleva treinta aos viviendo del erario p-blico, an no ha sido cesado por el presidente del Gobierno Regional.El otro indeseable es el Consejero de Sanidad del Gobierno Cataln, que despus de casi cuatro aos o ms de estar recortando de forma y manera indeseable la sanidad p-blica en favor de la sanidad priva-da, en estos momentos no da res-puesta ni dimite por la catstrofe ocurrida en las ltimas fechas en Catalunya, donde ya han fallecido diez personas por contagio de legi-onela.Estamos mal gobernados por una panda de sinvergenzas, a los cu-ales tendremos que echar los ciu-dadanos de forma fulminante en las prximas elecciones, porque son unos caraduras nefastos para nuestra salud.

    Miguel Dueas MuozTarragona

    En el programa CAT de TV3 del jueves 9, el periodista Ernesto Ekaizer, adelant que el Tribunal Supremo ha admitido una quere-lla contra el presidente Artur Mas, por parte de UPyD, por desobedi-encia y malversacin de caudales pblicos, en relacin a la consul-ta soberanista. Era la primera vez que en TV3 vea una exposicin de los affaires de la familia Pujol Fer-rusola y ya desconfi aba de verla. Todos los tertulianos expusieron el tema con una elegancia poco habitual en estos programas, y la mayora de exponentes dejaban que el otro hablara sin interrum-pirle en ningn momento.Qued patente la desilusin de la gran mayora de ciudadanos que confi aron en el seor Pujol, que no predic con el ejemplo y que ya sabemos cmo pasar a la His-toria.Dicho esto, como ciudadana que gusta mucho de conocer la opini-n de otros conciudadanos, y en plena agona de lo que estamos pasando, llego a la conclusin de que las personas en su bondad y afn de justicia, quedaran satis-fechas con la devolucin de lo ro-bado o apropiado indebidamente, como se le quiera llamar en trmi-nos jurdicos, y que todo se hiciera con ms celeridad.El hambre no espera y la sed de justicia, tampoco.Devuelvan al pueblo la tranquili-dad y la justicia perdidas.

    M Elisa AragonsTarragona

    F a temps que vaig fi car el peu al mn del coaching per ajudar els altres i, no puc negar-ho, perqu mho passo molt b. Vaig comenar escrivint setmana a setma-na al meu blog (www.untipoconsuerte.com publicitat subliminal) fent temps per comen-ar el programa superior de coaching. Un cop acabats els estudis, em vaig dedicar a regalar sessions a tort i tamb a dret sense treuren gaire benefi ci. Em vaig animar a muntar una petita empresa amb la meva scia, amb qui vam fer una pgina web i ens hem dedicat a regalar xerrades i tallers. Com veus, vaig aga-far les llavors i vaig comenar a plantar. I aix he estat vora quatre anys, que no sn pocs, sense recollir massa fi ns a la setmana pas-sada quan, per ordenaci csmica, les peces del puzle van comenar a encaixar. Vaig re-bre una trucada dun conegut per oferir-me a entrar en un projecte dexecutive coaching molt potent que, si surt b, pot ser el primer de molts. A ms a ms, mitjanant un familiar mha sorgit la possibilitat de fer xerrades per papes i mames que em pot obrir les portes per fer activitats extraescolars a les escoles. Per ltim, em va passar una cosa una mica surrealista. A travs del blog em va arribar un correu duna persona que no coneixia de res que ha resultat ser molt interessant i amb la qual he connectat molt. Potser dirs que mha tocat la Grossa, per el que jo crec s que mha tocat la verema. El moment de re-collir tot el que sha sembrat durant aquests quatre anys. Aix que aquesta setmana he

    pensat compartir amb tu un petit manual per plantar perqu tu tamb puguis recollir els fruits quan tot aix creixi.

    Tingues clar qu vols: saps qu vols? 1. Doncs aclareix-te perqu no bufa el vent a favor daquell que no sap on va. Explica qu vols. Un cop ho tinguis clar, 2. digues-ho a tothom. Mai saps qui et pot ajudar. En el meu cas ha estat un familiar per en el teu pot ser la portera de casa.Regala-ho: la gent no compra all que no 3. coneix, aix que thaurs de donar a co-nixer i la millor manera s fer-ho gratis. La primera vegada. A tothom que vulgui.No esperis res: potser s el pas ms dif-4. cil. Sembrar s com bullir aigua per a la pasta, la cosa no tira si li prestes atenci. El millor s deixar la llavor i fer via, total, pel que tha costat.No et rendeixis: si la llavor s barata, que 5. acostuma a ser-ho perqu no s una al-tra cosa que el teu temps, planta, planta i continua plantant.Crea bon rotllo: si vols que creixi all que 6. has plantat, rega amb bon rotllo a dojo. Aprofi ta loportunitat: enhorabona! Ha 7. arribat el moment de veremar. Has treba-llat de valent i has esperat molt, aix que no deixis escapar loportunitat, estira el bra i cull el ram.

    Ja tens el manual, qu esperes per comen-ar?

    ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES DOPINI A: [email protected] (*) Les cartes al director o articlesdopini hauran danar signades i identifi cades amb el nom i cognomsde lautor, tot afegint el seu nmerode DNI o de passaport. Notciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i collaboradors.

    A veremar

    ALEJANDROPREZ COACH

    OPINI

  • 15 doctubre de 2014 | 6 | Tarragona

    TARRAGONA

    La coordinaci entre els diferents provedors de salut de la ciutat de Tar-ragona avana. Ara fa uns dies, el consell rector que vet-lla pel desenvolupament del conveni de collaboraci exis-tent entre lInstitut Catal de la Salut (ICS), Xarxa Sanitria i Social de Santa Tecla i GIPSS (Gesti i Prestaci de Serveis de Salut) ha nomenat formal-ment lequip de professio-nals de Joan XXIII, Hospital de Santa Tecla i Sociosanitari Francol que assumeixen la tasca de coordinadors dels diferents plans funcionals per trobar sinergies per la millora de latenci conjunta a la ciutadania.

    Els Plans Funcionals, que ja es-tan en marxa, sn els Projec-tes Transversals: Atenci Con-tinuada i Urgent (amb la Dra. Carme Boqu com a coordina-dora), Atenci Domiciliria (amb el Dr. Josep M. de Magri-ny de coordinador) i Rehabili-taci (a crrec de la Dra. Elena Calero), aix com la integraci dels serveis clnics de Cirur-gia General i Aparell Digestiu (Dra. Rosa Jorba); Obstetrcia i

    Ginecologia (Dr. Dr. Ramon M Miralles); Pediatria (Dr. Ricardo Closa); i Cirurgia Ortopdica i Traumatologia (Dr. Jordi Reca-

    sens).Aquesta iniciativa es mate-rialitza en la tasca dels tres hospitals de la ciutat, lHospi-

    tal Sociosanitari Francol (ges-tionat per GIPSS), lHospital Joan XXIII (gestionat per lICS) i lHospital Santa Tecla (gestio-

    nat per la Xarxa santa Tecla), i latenci als centres primaris i la domiciliria. La fi nalitat dels plans, que van ser aprovats i presentats en societat amb una roda de premsa als Serveis Ter-ritorials de Salut el passat 29 de juliol, s establir lnies de cooperaci entre els centres, serveis i programes de les enti-tats signants, defi nint uns ob-jectius compartits i gestionant els serveis de suport a lactivi-tat assistencial.Entre els objectius daquesta collaboraci estratgica entre els tres provedors sanitaris hi ha el de treballar conjun-tament per la reducci de les llistes despera quirrgiques a la zona del Tarragons i el Baix Peneds, baixar el nombre de derivacions de pacients a cen-tres sanitaris de Barcelona, unifi car formes de treballar i lnies dactuaci per garantir lequitat en laccs al sistema i latenci de la ciutadania i la voluntat de garantir la capitali-tat sanitria de Tarragona a la zona sud de Catalunya amb la posada en com del coneixe-ment dels professionals sanita-ris i latracci de nous serveis al territori.

    SALUT

    Sofi cialitza el nomenament de lequip de coordinadors dels Plans Funcionals en Atenci Continuada i Urgent, Atenci Domiciliria i Rehabilitaci, Cirurgia General i Aparell Digestiu, Obstetrcia i Ginecologia, Pediatria i Cirurgia Ortopdica i Traumatologia

    Joan XXIII, Santa Tecla i Sociosanitari Francol avancen plegats en la millora de latenci a TGN

    Imatge dels set professionals encarregats de coordinar els 7 plans funcionals sorgits de laliana estratgica entre els tres provedors de sanitat pblica a la ciutat de Tarragona (ICS, Xarxa de Santa Tecla i GIPPS). / Cedida

  • | 15 doctubre de 2014 Tarragona | 7

    TARRAGONA

    Els botiguers i restaura-dors dels voltants del Mercat Central estan farts que les obres de lequi-pament comercial no saca-bin. La darrera promesa de lequip de Govern, desprs de ms set anys de marejar la perdiu, datava lobertura del nou mercat per aquest mes doctubre. Evidentment els treballs encara no shan enllestit i el trasllat dels pa-radistes sembla cada cop ms lluny. En aquest context, els comerciants dels voltants del Mercat Central han abaixat les persianes i han organit-zat una manifestaci acom-panyada duna batucada que

    ha recorregut els carrers que van de la plaa Corsini a la plaa de la Font.

    Ja no ens creiem res del que ens puguin dir, ha explicat Mi-quel Arrufat, un dels comerci-ants afectats.Malgrat tot, shan reunit amb Patrcia Anton, regidora de Comer de la ciutat, i Pau P-rez, tinent dalcalde de Gesti Econmica, a lespera de trobar una soluci al confl icte. Ens hem posat com a horitz les festes de Nadal, ha manifestat Prez, per aquelles dates espe-rem que tot lentorn del Mercat sigui accessible i els autobusos hi puguin transitar.

    El tinent dalcalde de Gesti Econmica tamb ha lamentat que per culpa de loposici ses-tiguin endarrerint les obres del Mercat Central fent referncia a la licitaci de la gran super-fcie que ha danar a la planta baixa del mercat i que ni CiU ni PP van deixar aprovar el passat mes de juliol. Es tracta, segons Prez, duna injecci de ms de sis milions deuros que servir per pagar les obres que queden per fer. En aquest sentit, el res-ponsable econmic del consis-tori tamb recorda que el ple municipal del passat divendres va aprovar una inversi de vuit milions deuros per les obres del Mercat Central..

    Laccident va succeir a la zona de la Universitat Rovira i Vir-gili de Sant Pere i Sant Pau, davant de lescola de prcti-ques de la universitat i duna escola. Tal com va avanar NotciesTarragona.cat, la conductora del vehicle es va distreure i va xocar contra uns cotxes aparcats al voral

    de la via i va acabar bolcant el vehicle, un Toyota Corolla.Tot i que una ambulncia del SEM i agents de la Gurdia Urbana de Tarragona es van acostar fi ns al lloc dels fets, la conductora no va patir cap lesi. Tampoc es van haver de lamentar ferits entre els via-nants.

    COMER

    SUCCESSOS

    Estirada dorelles a lAjuntamentpels set anys dobres del Mercat Central

    Un cotxe bolca a Sant Pere i Sant Pau a causa duna distracci

    = 150m2= Sense mobles= Cantoner= Llumins= 4 dormitoris= 2 banys== Gran cuina= Rehabilitat

    615/mesINMOBEROS

    3 LTIMS PISOSALT ESTANDINGREHABILITATS

    DIRECTE PROPIETARILTIMS PISOS DE LLOGUER

    C/Higini Angls, 2 Tarragona

    Plaza Alcalde Lloret, 143005 TARRAGONA

    CERTIFICADOS MDICOS,PSICOTCNICOS CONDUCTORES

    Y CAZADORES

    977 23 55 77OFTALMOLOGA

    URGENCIAS: 629 25 23 24

    CENTRO MDICOROMA

    El consistori es compromet a tenir lentorn arreglat per Nadal

    Els comerciants dels voltants del mercat manifestant-se. / Foto: Toms Varga.

    El Toyota Corolla bolcat a Sant Pere i Sant Pau. / Foto: Marta Cerd.

  • 15 doctubre de 2014 | 8 | Tarragona

    TARRAGONA

    E l consell rector de lIns-titut Municipal de Ser-veis Socials aprovar el suplement de crdit a favor de lAssociaci Joventut i Vida per un valor de 6.000 euros. Aquest pagament forma part de lacord al qual van arribar la conselleria de Serveis So-cials de lAjuntament de Tar-ragona i els responsables del menjador social de Bonavista per pagar els 47 pats diaris pera infants necessitats du-rant els tres mesos destiu.

    Aquest trmit havia de passar pel consell rector de lIMSS sense transcendir a lopini pblica, per el grup munici-pal de Convergncia i Uni,

    per boca de la seva portaveu, Victria Forns, ha denunciat als mitjans de comunicaci lincompliment per part de lAjuntament dels compromi-sos adquirits amb el Menjador Social de Bonavista impulsat per lAssociaci Socioeducativa Joventut i Vida.El tinent dalcalde de Serveis a la Persona de lAjuntament de Tarragona, Javier Villamayor, ha donat resposta a la possible candidata a lalcaldia per CiU manifestant que lAjuntament compleix i complir els com-promisos que va adquirir amb lAssociaci Joventut i Vida i es far crrec dels pats dia-ris dels 47 infants que durant els tres mesos destiu lAjunta-

    ment va derivar al Menjador Social de Bonavista. Per aquest motiu, el passat divendres, dia 10, es va lliurar als diferents grups municipals, incls CiU, la convocatria duna reuni del consell rector de lInstitut Municipal de Serveis Socials que se celebrar aquest dime-cres, dia 15, on es fa consta aquest suplement en lordre del dia. Villamayor explica que lAjun-tament de Tarragona i lAssoci-aci Joventut i Vida van signar un conveni per 30.000 euros, un 70% del qual ja es va fer efectiu mentre que el 30% res-tant, es lliurar el mes de ge-ner una cop hagin justifi cat la despesa..

    6.000 per al menjador social de BonavistaEs tracta dun suplement per sufragar els pats de 47 infants durant els mesos destiu

    AJUNTAMENT

    El Port recorda la riuadaLa data del 10 doctubre de 1994 ja ha passat a la histria de les grans riuades del Francol, igual que la de Sant Lluc, el 18 doctubre de 1930, o la de Santa Tecla de 1874.Ara fa vint anys, un temporal de llevant va deixar quantitats de precipitaci de fi ns a 500 litres per metre quadrat a la serralada prelitoral i va provocar despre-niments, lenfonsament de ponts, la caiguda de torres delec-tricitat, nombrosos danys materials i la desaparici duna persona. Laigua acumulada va desbordar sobtadament rius i rieres de la demarcaci. El Francol va inundar dos barris de Tarragona (el Serrallo i Residencial Palau), el polgon in-dustrial i alguns espais del Port, i ms de 600 persones en van ser evacuades com a mesura preventiva. Els fets van fer nixer una mobilitzaci ciutadana a la Part Baixa de la ciutat que durant sis anys no va parar dinsistir a reclamar una canalitzaci del riu per garantir la seguretat de persones, edifi cis i installacions industrials. La de 1994 s, fi ns ara, lltima riuada del Francol i el Port de Tarragona recorda els vint anys dels aiguats amb una exposici i un llibre de producci prpia.Sota del ttol La riuada de 1994, el periodista Ricard Lahoz, ha elaborat una obra que pretn recordar lltim gran ensurt que ha viscut la ciutat en les darreres dcades, tot recollint el testimoni oral de gaireb un centenar de persones.

    BREU

  • | 15 doctubre de 2014 Publicitat | 9

  • 15 doctubre de 2014 | Territori10 |

    TERRITORI

    La Generalitat reprendr laportaci a lAjuntament pel Pla de barris

    Les Jornades Gastronmiques dAltafulla arriben a la sisena edici

    E l passat dimarts 7 doctubre, a la Sala de Plens de lAjuntament del Vendrell, es va dur a ter-me una nova sessi, la sete-na, del Comit dAvaluaci i Seguiment del Pla de Barris del Vendrell. El Comit est constitut per representants de la Generalitat, de lAjun-tament del Vendrell i de les entitats venals, associacions ciutadanes i agents econ-mics i socials del barri.

    La reuni va servir, entre al-tres, per fer el seguiment de les actuacions del Pla de Barris a travs dun informe de con-trol del projecte i es va posar de manifest que el Pla de Bar-ris del Vendrell, que est en

    prrroga excepcional fi ns al desembre de 2017, ha execu-tat ja el 83,5% del projecte, en concret, el 89% dels programes de transformaci urbana i el 67% dels programes socials.En aquesta prrroga del Pla

    de Barris, lAjuntament del Vendrell treballa per seguir donant continutat als pro-grames socials i potenciar-los, malgrat la difi cultat das-sumir-ne els costos, ja que actualment la Generalitat t

    aturada la seva aportaci. Tot i aix, en aquesta reuni, Ra-mon Botey, cap de lOfi cina de Gesti del Programa de Barris de la Subdirecci General dAr-quitectura i Millora de les re-es Urbanes, va anunciar que el Departament de Territori iniciar els trmits perqu la Generalitat faci el pagament del seu 50% corresponent a la justifi caci del Vendrell pre-sentada al maig del 2011, la qual pujava 830.712 euros. Tot i no conixer els terminis dels pagaments previstos pel govern catal, la notcia va ser celebrada pels representants del Pla de Barris del Vendrell, perqu ajudar lAjuntament a fer front a les despeses, que ara est assumint en un 100%.

    A ltafulla ha presentat recentment les VI Jor-nades Gastronmi-ques que aquest any sallar-garan fi ns al 2 de novembre, una setmana abans del que era habitual.

    Lacte de presentaci va estar presidit pel regidor de Comer i Consum, Pere Goms, junta-ment amb els restauradors de la vila. El regidor va destacar, entre altres coses, la intimi-tat de lentorn gastronmic dAltafulla. No tenim la fama daltres contrades, per en cin-quanta quilmetres a la rodo-na hem esdevingut un model de com administrar els nostres patrimonis afi rmava Pere Go-ms. Una platja paradigmtica i una oferta ldica familiar que es complementa a la perfecci amb la bona feina dels nostres restauradors va afegir Goms.Lacte va fi nalitzar amb una

    degustaci de tastets dels dife-rents restaurants participants i dels vins del Celler Mas Vi-cens.

    Enguany en sn deu: Voramar, Park, Club Martim, Costa Do-rada, Yola, Oreneta, El Pozo, Amatista, Bruixes de Burriac i

    Tapacadabra.Durant lacte es va destacar at la trajectria consolidada i les noves propostes gastron-miques i la incorporaci de nous establiments. Les cartes, segons el regidor, presentaran el millor de cada casa.Aquesta sisena edici presenta diverses novetats. La ms desta-cada s que les jornades sallar-guen una setmana i duraran fi ns al prxim 2 de novembre. Aquest any la Denominaci dOrigen (DO) Tarragona no hi ha pogut participar per proble-mes pressupostaris i seran els mateixos establiments els que proposin els seus propis mari-datges.

    Enguany sallargaran fi ns al 2 de novembre

    De moment, aquesta participaci est aturada

    EL VENDRELL

    CREIXELL

    TORREDEMBARRAALTAFULLA

    El Consell Comarcal lliura els Premis del Tarragons

    Satorguen dues subvencions en matria de platges

    El Consell Comarcal del Tar-ragons convoca, anualment, els Premis Tarragons i lacte de lliurament es fa cada any en un municipi diferent de la comarca: sha fet al Cat-llar, Perafort, Salom, Renau, la Pobla de Mafumet, Vila-llonga del Camp, la Nou de Gai, la Secuita, Vespella de Gai, la Canonja, la Riera de Gai,Tarragona i Vila-seca.En aquesta edici, el lliura-ment dels Premis Tarragons es far el divendres 17 doc-tubre, a les 20 hores, al Casal Municipal de Creixell.Durant el transcurs de lacte es lliuraran: el XVI Premi Tarragons Beca dInvesti-gaci Lucius Licinius Sura; el XIV Premi Tarragons de Creaci Lucius Anneus Florus i el XIV Premi Tarragons de Difusi Eutyches.

    La Diputaci de Tarragona ha concedit recentment a lAjun-tament de Torredembarra dues subvencions en matria de platges (seguretat a zones de bany i banderes blaves) per un import 17.569,80 i de 2.500 i respectivament. Les actuacions subvencionables sn, entre daltres, les despe-ses destinades a garantir la se-guretat a les platges del litoral de la provncia de Tarragona, derivades de la contractaci del servei de socorristes, des-peses en infraestructures i materials necessaris per al cor-recte funcionament daquesta activitat. Daltra banda, el Pa-tronat de Turisme de la Dipu-taci de Tarragona subvencio-na els municipis que reben la distinci de les banderes bla-ves (1.500 per als municipis que nacreditaven una, 2.000 per als que nacreditaven dues i 2.500 per als que nacre-ditaven tres o ms). En el cas de Torredembarra, shan con-cedit 2.500 desprs dhaver obtingut bandera blava per les platges de la Paella, Barri Mar-tim i els Muntanyans.

    En aquesta edici participen deu restaurants de la poblaci

  • | 15 doctubre de 2014 Territori | 11

    TERRITORI

    La Diputaci de Tarragona fomenta la inserci laboral a la comarca

    LAjuntament cedeix temporalment a lArxiu Comarcal part del seu fons documental histric

    H a fi nalitzat el Pla dOcupaci Baix Pene-ds 2014, un projecte ocupacional de 6 mesos de durada, adreat a persones aturades, impulsat per la Di-putaci de Tarragona en col-laboraci amb el Consell Co-marcal del Baix Peneds.

    Lequip, format per 5 treballa-dors: 1 responsable i 4 peons, ha desenvolupat tasques de neteja, desbrossament i altres treballs de manteniment i mi-llora forestal a tots els munici-pis que conformen la comarca: lArbo, Albinyana, Banyeres del Peneds, Bellvei, la Bisbal del Peneds, Bonastre, Calafell, Cunit, Lloren del Peneds, Maslloren, el Montmell, Sant Jaume dels Domenys, Santa Oliva i el Vendrell.Daltra banda, els participants al Pla dOcupaci han rebut formaci general adequada a les necessitats del grup i tam-b formaci especfi ca, com el curs de motoserra i el de pre-venci de riscos laborals de 60 hores.A linici del projecte es va realit-zar una jornada dacollida per comentar amb els treballadors els aspectes ms importants de la feina a desenvolupar i sels va impartir una primera forma-ci en competncies professio-nals, aprofundint especialment

    en el treball en equip. Passats els tres primers mesos es va fer una sessi de moti-vaci i actitud dirigida per un psicleg especialitzat en aquest mbit, i una altra de seguiment per tal de valorar les tasques re-

    alitzades. Tamb es va impartir el mdul de Recerca de feina, orientat a facilitar la inserci laboral dels participants mit-janant la correcta elaboraci del currculum i laprenentatge daltres coneixements comple-mentaris.Aquest projecte forma part del Pla de foment de locupaci 2014, que la Diputaci de Tar-ragona ha impulsat amb lob-jectiu de fomentar locupaci al Camp de Tarragona i les Ter-res de lEbre.

    L Ajuntament de Cala-fell ha signat un conve-ni de cessi, en forma de comodat, de la part his-trica del Fons municipal a lArxiu Comarcal del Baix Peneds. Un dels princi-pals motius daquest acord s que les installacions de lAjuntament de Calafell no tenen actualment prou ca-buda per acollir tot el fons documental del municipi. s per aix, que lajunta-ment fa una cessi temporal a lArxiu Comarcal fi ns que tingui lemplaament ade-quat per acollir tot el fons documental.

    La documentaci cedida t una cronologia que va des de mitjan segle XVI fi ns a la pri-mera meitat del segle XX. En-tre els documents existents, destaca el Capbreu, que data de 1565, i que s el document

    ms antic de Calafell. A ms, tamb formen part daquest fons documental histric de Calafell llibres dactes de ses-sions plenries del segle XIX i principi del XX o padrons dhabitants del segle XIX. En un principi, la cessi feta per lAjuntament de Calafell s per un perode de 5 anys. Durant aquest temps, lArxiu Comarcal realitzar linventari de cadascuna de les sries que constitueixen aquesta part del fons municipal de Calafell, i posteriorment digitalitzar tota aquesta documentaci. La digitalitzaci daquests documents permetr, per una banda, la consulta online, facilitant aix la tasca dels investigadors, i per laltra, saconseguir una cpia de consulta dalta qualitat que ajudar a la preservaci fsica de la documentaci evitant la seva manipulaci.

    Amb un programa de sis mesos de durada

    BAIX PENEDS CALAFELL

    Sha dut a terme al Camp de Tarragona i les Terres de lEbre

  • 15 doctubre de 2014 | Territori12 |

    TERRITORI

    Els dos objectius del Corredor Mediterrani: cohesi del territori i rapidesa dexecuci

    C al que el territori esti-gui cohesionat per re-clamar unitriament limpuls del Corredor Me-diterrani, una eina necess-ria i estratgica que no pot retardar-se ms. Aquesta s una de les grans conclusions que sextreu de la jornada El Corredor Mediterrani. On s? Cap on va?, que aquest pas-sat divendres van organitzar CEPTA i FERRMED i que es va dur a terme a les instal-lacions de lAntiga Audincia de Tarragona.

    Tots els actors que van pren-dre part en la jornada, tant en les ponncies com en la taula

    rodona fi nal, van destacar la importncia vital daquesta infraestructura i la necessitat de vertebrar un territori cohe-sionat i fort que sigui capa de reclamar una eina tan impor-tant com aquesta. En un con-text duna societat cada cop ms globalitzada, s indubta-ble la importncia daquesta infraestructura a lhora de pro-mocionar les importacions i les exportacions i afavorir linter-canvi comercial del sector em-presarial de les comarques de Tarragona amb lexterior, van defensar els ponents. Daltra banda, pel que fa al tercer fi l, els participants en la jornada van posar de mani-

    fest la necessitat dimpulsar aquesta actuaci tan aviat com sigui possible, si b la majoria dintervencions van reclamar que aquesta actuaci tingui carcter provisional fi ns que estigui implementat el siste-ma dample internacional.Durant la jornada es va par-lar dun termini plausible de funcionament del tercer fi l de tres anys i del fet que aquesta infraestructura podria entrar en funcionament lany 2017. El sector turstic va reclamar que aquesta obra provisional segueixi un traat que sallu-nyi de la primera lnia de costa i van plantejar opcions alternatives de traat de la ruta.

    La jornada sobre el Corredor Mediterrani de CEPTA i FERRMED agrupa els principals actors implicats en aquesta infraestructura

    INFRAESTRUCTURES

    Esquema que mostra la proposta de traat de Corredor Mediterrani que defensen els principals actors implicats. /Cedida

  • | 15 doctubre de 2014 Moda | 13

    ESPECIAL MODA

    $)PSUEFMT"MMTCBJYPTr7BMMTr5FM

    La tardor arriba a MADDLa joventuta la teva pell

    Per aquesta temporada de tardor-hivern que ara comena, MADD presenta una collecci domina-da pel blanc i el negre, una hegemonia que ses-tn per totes les peces de roba, des de faldilles i pantalons fi ns a bruses i jerseis que destillen elegncia i sofi sticaci. Una combinaci eterna que escau com un guany a qualsevol dona, sigui quin sigui el seu estil. A ms, la boutique MADD posa a disposici de les seves clientes la millor qualitat en peces dabric amb llanes dalpaca, jaquetes amb pell, capes in-formals, parques de plum, etc., sense oblidar els conjunts damericana amb pantalons o faldilles i una secci de vestits jaqueta a mida.MADD t una experincia de ms de trenta anys en el mn de la moda a les comarques tarragonines i una alta especialitzaci en dis-senys davantguarda de les millors marques del mercat. El seu personal treballa buscant oferir sempre la mxima qualitat a les seves clientes, a les quals els agrada anar ben vestides en cada ocasi.MADD atn la seva clinentela en un espai llu-mins i obert a la poblaci de Valls.

    El blanc i el negre simposen en les peces de vestir que proposa la fi rma vallenca

    Idyllic, de Sensilis, producte estrella a Botiga

    de Salut per aquesta tardor

    Botiga de Salut vol que et pre-paris per al fred. Amb lexpo-sici solar la pell pot perdre elasticitat i fer ms evidents els signes denvelliment. Les-tabliment aposta per produc-tes dalta gamma que siguin una garantia de qualitat com s el cas de la lnia Idyllic, de Sensilis, un tractament anti-edat global excepcional que uneix la innovaci cosmtica ms avantguardista amb els ingredients ms exclusius per rejovenir intensament la pell.Les cllules mare epidrmi-ques sn un tresor per a la pell per la seva capacitat de generar noves cllules epi-drmiques renovant en pro-

    funditat lepider-

    mis. Amb el temps, les cl-lules mare epidrmiques es debiliten i disminueixen en nombre. El resultat s lapa-rici darrugues, lnies dex-pressi, prdua de fermesa i elasticitat, menys lluminosi-tat i falta de confort.Idyllic, dos tractaments anti-edat nics per a la bellesa del rostre i del contorn dulls, ac-tuen sobre tots els signes de lenvelliment aparici dar-rugues, lnies dexpressi, prdua de fermesa i elastici-tat, menor lluminositat, falta de confort grcies a una ex-clusiva combinaci dactius que augmenta la longevitat de les cllules mare i incre-menta la seva capacitat de regeneraci de forma excep-cional, per rejovenir intensa-ment la pell.Per la compra de qualsevol dels productes de la gamma Idyllic de Sensilis a Botiga de

    Salut tendurs un obsequi. No tho perdis!

    Per la compra de qualsevol dels productes de la gamma Idyllic de Sensilis a Botiga de

    Salut tendurs un obsequi. No tho perdis!

    lepider-

  • 15 doctubre de 2014 | 14 | Moda

    ESPECIAL MODA

    Lassociaci de comerci-ants Via T, lAjuntament de Tarragona i la Cambra de Comer de Tarragona han presentat una nova iniciativa per reactivar el comer local i de proximitat, des dels ma-teixos botiguers que confor-men lassociaci.

    Es tracta duna targeta regal bescanviable a les botigues que estiguin adherides a la campa-nya i que tindr un valor de 20 acumulable amb altres targetes i sense caducitat. En el moment de lliurament de la targeta es donar una llista als clients per saber on poder bes-canviar-la.La targeta regal, que es posar en marxa el dia 1 de desembre, tamb soferir a empreses, escoles, entitats i mitjans de comunicaci, entre daltres, amb la fi nalitat de poder obse-quiar els seus treballadors amb el motiu de les festes de Na-

    dal, aix com incentius, festes especials i promocions, entre daltres. Daquesta manera es reinverteix i es dna suport al comer local.Aquesta s una de les prime-res accions que engega la nova junta de la T de Tarragona amb el nou president de lentitat, Salva Minguella al capdavant, que assegura que lassociaci comercial est treballant per impulsar noves accions de mo-tivaci de compra al comer

    local de Tarragona.En total, seditaran 1.000 uni-tats de les targetes regal, fet que signifi ca una inversi total en el comer local que ascen-deix a un total de 20.000 euros dirigits al comer local. Les tar-getes es podran adquirir a les botigues adherides i identifi ca-des amb un segell, i tamb a la nova ofi cina de Via T, situada al carrer Pons dIcart, 8, a les xar-xes socials i a travs de la web: www.tarragona-shopping.com.

    Una targeta que s un regalLassociaci de comerciants La T de Tarragona edita una targeta bescanviable per valor de 20

    La tardor en complements

    Aquesta tardor tornen els cinturons entallats, que mar-quen cintura i ressalten encara ms les corves femenines. Aquests dos models de cuir negre combinaran a la perfec-ci amb els colors daquesta tardor: borgonya, verd, ocre i blau klein. Una altra tendncia que repeteix sn els colls. Les bufandes circulars, ja siguin de llana o caixmir, sn un complement imprescindible per completar el look de tar-dor. Per no noms ens hem de tapar el coll per evitar aga-far un refredat, les mans tamb shan de protegir del fred. Els guants curts de pell sn una manera de mantenir-les calentes a ms daportar un toc ms desimbolt i modern al nostre outfi t. Els collarets sn un complement que mai passa de moda. Shan convertit en el centre de mirades, i s que el collaret encertat pot donar un toc glamurs a una camisa bsica. Complements: COS | Bijuteria: Bimba y Lola

  • | 15 doctubre de 2014 Moda | 15

    especial moda

    Qu em poso avui?Consells de moda per aquesta temporada

    977 22 47 17Pl. Ponent, 2 Tarragona

    La moda, com la mat-ria, es transforma. Es reinventa en cada tem-porada i innova en colors, teixits i dissenys. Vols saber qu es porta aquesta tardor? Quines seran les peces im-prescindibles per a lhivern? Aqu et donem les claus per anar a lltima.

    Comenant per dalt, al teu penjador no hi pot faltar un barret. Aposta per un de color bsic (camel, gris o negre) que puguis combinar fcilment. Si no nhas portat mai, et reco-manem els dala curta. Pel que fa als abrics, es porten els de tall mascul i llargs fins als turmells, per sense obli-dar-nos dels prctics 3/4 enta-llats que ressalten la cintura o del veritable must have daques-ta temporada: el ponxo.

    Si el teu estil s ms modern, aposta per una jaqueta biker de pell. Neus Montcus, responsa-ble de la botiga Madonna, des-taca la importncia de la pell en aquesta temporada. Ja sigui en leggings o en jaquetes, sola o combinada amb altres tei-

    xits, la pell i tamb el pl sn una de les tendncies ms for-tes per aquesta tardor/hivern. Aix, al teu armari no hi poden faltar les parques amb caputxa de pl, els pantalons skinny de pell, els jerseis amb estampat animal print. Tampoc hi poden

    faltar els vestits jaqueta, que enguany tornen.Aquests mesos, segons ens explica la Neus, veurem una combinaci infinita de teixits que uniran des del xarol amb el tweet a la pell amb els je-ans. Sumes extremades que

    donaran un toc innovador a armilles, jaquetes o jerseis.Tamb destaca el neopr, que surt de laigua per establir-se al carrer, i s que aquest tei-xit irromp amb fora aquesta temporada. Per no noms sinnova en els teixits, els colors que es por-ten aquesta temporada sn: granat, verd, blau i rosa i tam-b els ja clssics gris i negre i les tonalitats de marr. Als peus, posat uns botins, lli-gat els cordons duns oxfords destil mascul o apujat la ca-nya de les botes, que aquest hivern es porten ben altes. I si plou, posat les botes daigua. Per acabar, a lhora de sortir de casa no oblidis abrigar-te amb un coll ben ample o una bu-fanda estampada de quadres. I no oblidis agafar els guants per protegir-te les mans.

  • 15 doctubre de 2014 | 16 | Social

    xarxa sanitria i social de santa tecla

    L a Fundaci Casa Sant Josep, com a Instituci Collaboradora dIntegraci Familiar (ICIF), mant conveni de collaboraci amb lInstitut Catal de lAcolliment i lAdopci (ICAA) des de lany 2001 en matria dadopci en lmbit territorial de les comarques del Camp de Tarragona, Lequip encarregat de desenvolupar aquestes tasques s el Servei de Preadoptius, un equip multidisciplinari, amb tcnics especialitzats en lmbit de ladopci (treballadores socials i psiclegs) amb una mplia trajectria professional relacionada en lmbit datenci a la infncia i ladolescncia.

    Les missions del servei sn:

    Realitzar el seguiment dels infants en procs dadopci a Catalunya: lobjectiu de treball queda emmarcat en lacompanya-ment de linfant cap a la in-tegraci duna famlia que esdevindr definitiva. La intervenci tcnica sini-cia amb la preparaci de linfant, la preparaci de la famlia adoptiva, lacobla-ment, la fase dadaptaci i tot el procs de seguiment de lacolliment preadoptiu fins a arribar a ladopci plena.

    Dur a terme el procs de preparaci i valoraci de les famlies que desitgen adoptar un infant de Cata-lunya o un infant conside-rat de necessitats especials. El procs de preparaci s grupal i t com a objectiu principal sensibilitzar i in-formar les persones que de-sitgen adoptar a Catalunya, apropant-los a la realitat dels infants proposats per

    adopci, les seves necessi-tats i carncies, aix com una reflexi sobre la seva motivaci vers ladopci.

    Una vegada acabada la fase de preparaci sinicia la valoraci individual de cada famlia per tal de poder conixer i valorar si loferiment que fan com a fa-mlia sadequa a les necessitats i caracterstiques dels infants

    susceptibles de ser adoptats, dins del marc legal de ladopci a Catalunya.Desprs dhaver fet lestudi de la famlia, es realitza un infor-me de valoraci psicosocial amb la proposta tcnica dido-netat o de no idonetat per a la seva sollicitud en concret que es remet a lICAA, que resoldr administrativament.

    Oferir el Servei dAtenci Postadoptiva a les famlies de les comarques de Tarragona: s un espai de consulta, assessorament i orientaci gratut per a les famlies amb fills adoptats que ho sollicitin; ofereix tamb un espai grupal de reflexi i orientaci on les famlies poden compartir les seves inquietuds, dubtes o dificultats amb els profes-sionals i altres famlies.

    Ladopci s una mesura de protecci a la infncia segons la qual un infant passa a inte-

    grar-se de manera plena i defi-nitiva en una famlia adoptiva. s un procs legal, psicolgic i social en el qual es va cons-truint una relaci afectiva de carcter paternofilial amb els mateixos efectes que la filiaci biolgica, en tots els sentits. La famlia adoptiva s tan famlia com la no adoptiva, t les ma-teixes funcions de protecci, educaci i socialitzaci, per cal afegir unes especificitats, doncs els nens que sadopten sn infants amb histria; nens que tenen un altre origen que no s el dels pares adoptius, i que parteixen duna realitat de prdues i separacions, duns orgens difcils. Les famlies adoptives hauran de ser famlies amb una moti-vaci per ser pares que a ms de criar, cuidar i educar als fills, els hauran doferir una funci reparadora; hauran de poder integrar el passat dolors del seu fill i contribuir a reparar-ne els efectes, la qual cosa exigir reflexi, conscincia i prepara-

    ci sobre les necessitats del fill adoptat. El nostre treball, en matria dadopci a Catalunya, est encaminat a proporcionar un recurs estable als infants en una famlia adoptiva que tingui capacitat per acollir les seves necessitats, que pugui connec-tar amb els seus sentiments i mancances, que li ofereixi les-timaci, lentrega i la incondi-cionalitat que necessitar per a construir la seva identitat.

    Servei dadopcions a la Fundaci Casa Sant JosepUn equip multidisciplinari i experimentat vetlla per la bona marxa dels processos dadopcions dinfants i adolescents al territori

    Olga Boada CunilleraCoordinadora CAF

    Fundaci Casa Sant Josep

    Casa Sant Josep ofereix assessorament i acompanyament a les famlies adoptives en el procs dadopci a Catalunya i tamb en el marc de la postadopci

    Els professionals estudientles famlies sollicitants i realitzen el seguiment de cada cas des de la preadopci fins a la plena adopci

  • | 15 doctubre de 2014 Salut | 17

    xarxa sanitria i social de santa tecla

    L a campanya de vacuna-ci antigripal estacional s la millor estratgia per a la prevenci de la grip. La temporada passada, a Ca-talunya, la mitjana dedat dels casos greus ingressats ha estat de 68,6 anys, el 83% dels quals no estaven vacu-nats.

    Objectius de la campanya:

    Lobjectiu duna estratgia de vacunaci daquestes carac-terstiques s evitar les com-plicacions de la grip en les persones amb patologies de base que es tradueixen en des-compensacions, ingressos hos-pitalaris i morts. Recentment, Jess Castilla i collaboradors han publicat dades dun estudi de casos i controls per compa-rar lefectivitat de la vacunaci antigripal en la prevenci dels casos ambulatoris, hospitalit-zats, i greus o fatals de grip confirmada per laboratori du-rant la temporada 2010-2011. Els resultats han mostrat que lefectivitat de la vacuna va ser del 75% en la prevenci de ca-sos de grip ambulatoris, el 60% en la prevenci de les hospita-litzacions associades a la grip i el 89% en la prevenci de casos greus.Entre els objectius de la cam-panya hi ha el de mantenir la cobertura de vacunaci en les persones de ms de 65a i mi-llorar-la en els grups de 60 a 65a i en les persones amb pa-

    tologies de risc.Finalment, per tal daconse-guir un s ms eficient de les vacunes antigripals distribu-des i disminuir el nombre de vacunes sobrants, una vegada la poblaci inclosa en els grups de risc ha satisfet la demanda de vacunaci, sautoritza els professionals sanitaris a vacu-nar les persones que ho dema-nin si hi ha vacunes disponi-bles al centre.Reaccions adverses:Les reaccions locals sn les ms freqents i destaquen com a ms habituals el dolor, leritema i la induraci en el punt dinjecci, que apareixen entre el 10 i el 64% dels casos i

    duren dun a dos dies.Cal recordar que les vacunes utilitzades a Catalunya sn in-activades i, per tant, no conte-nen virus amb capacitat efec-tiva; aix, qualsevol infecci respiratria que pugui apari-xer desprs de rebre la vacuna es deu a agents no relacionats amb aquesta.

    cOntraindicaciOns i precauciOns:

    La vacuna contra la grip de-senvolupada en ou embrionat no sha dadministrar a les persones amb episodis previs dhipersensibilitat greu a lou o a altres components de la va-

    cuna.Els adults amb malaltia febril aguda no han de ser vacunats fins que els smptomes de-sapareguin. De tota manera, una malaltia lleu, amb febre o sense, no suposa una contrain-dicaci absoluta per a la vacu-naci, especialment entre els infants amb infecci del tracte respiratori superior.No sha dadministrar la vacu-na als infants de menys de 6 mesos dedat.Els pacients que estan sota tractament amb anticoagu-lants haurien de rebre la dosi vacunal per via subcutnia per evitar el risc dhematomes musculars. De tota manera, al-

    guns estudis indiquen que la via intramuscular s segura, en els pacients amb tractament anticoagulant oral ben contro-lats, si es realitza pressi en el punt dinoculaci.

    Grups de risc a vacunar:

    1. Persones amb alt risc de complicacions: dones emba-rassades, persones de 60 anys o ms, persones internades en institucions tancades, adults i infants amb malalties pulmo-nars o cardiovasculars crni-ques, persones amb obesitat mrbida, infants i adolescents (6 mesos-18 anys) que reben tractament amb AAS, per la possibilitat de desenvolupar una sndrome de Reye, etc...

    2. Persones o grups que poden transmetre la grip a persones de risc: treballadors de la sa-lut, treballadors dinstitucions dacollida de persones dalt risc, personal que presta assis-tncia domiciliria a individus dalt risc i contactes domicili-aris dalt risc (inclosos els in-fants).

    3. Altres grups als quals es re-comana la vacunaci: persones que realitzen serveis pblics essencials per a la comunitat, viatgers internacionals, perso-nes que es dirigeixen a zones on existeixen brots de grip avi-ria o poden estar en contacte amb aus sospitoses o conegu-des destar infectades.

    campanya de vacunaci de la grip 2014-15 a la Xarxa de santa teclaLa grip continua sent un problema important de salut pblica

    caracterstiques

    Inici

    Febre

    Milgies

    Cafalees

    Dolor lumbar

    Esternuts

    Degluci dolorosa

    Irritaci ocular

    Secreci nasal intensa

    Tos

    Grip

    Sobtat

    38-41

    S

    Molt intenses

    S

    Rars

    De vegades

    De vegades

    De vegades

    De vegades

    refredat

    Gradual

    Rarament

    No

    Rarament

    No

    S

    S

    S

    S

    S

    Diferncies i coincidncies entre grip i refredat

  • 15 doctubre de 2014 | 18 | 550 Aniversari

    550 anys de lHOsPITal de sanTa Tecla

    Montserrat BeltranANTIGA ALUMNA de LeSCOLA dINFeRMeRIA de LHOSPITAL de SANTA TeCLA

    La Montserrat Beltran ha treballat tota la vida a la llibreria familiar que ella i el seu marit van aixecar fa ms de 40 anys, la Llibreria Adser, un establi-ment histric de la ciutat. Per, en realitat, la Montser-rat s infermera, una de les primeres que es va formar a lEscola dInfermeria de San-ta Tecla. Parlem amb ella per saber una mica ms com era la formaci dinfermera en aquella poca i com ha evo-lucionat fins a avui.

    Vost va nixer i ha viscut tota la vida a Tarragona?S, vaig nixer al carrer Major, al pis de dalt de la farmcia que tenia el meu pare. Tinc una germana bessona.

    Quins records t de lhospi-tal de Santa Tecla de quan era petita? Recordo que estava al mateix lloc que ara, tot i que, tant de dins com de fora, sha renovat del tot. Recordo que en un pis hi havia lescola dinfermeria, una sala general on satenia la gent... Ara ha canviat radical-ment.

    Per qu va decidir fer-se in-fermera?El meu pare no volia que mar-xssim fora a estudiar i la meva germana i jo vam decidir apuntar-nos a lescola dinfer-meria que hi havia a lhospital de Santa Tecla.

    Quina promoci van ser?Vam ser la tercera promoci de noies que ens formvem per ser infermeres.

    Quantes noies eren?Al comenament rem cinc noies i ms tard en va venir una noia del Pas Basc. Com que rem tan poquetes i tan joves fiem moltes coses jun-tes, celebrvem aniversaris, fiem sortides...

    Venien noies de fora?Amb nosaltres va venir aques-ta noia del Pas Basc perqu es

    va traslladar a viure a Tarra-gona, per la resta rem totes daqu.

    Qu aprenien durant els cur-sos?Al comenament del primer curs anvem a una sala on es feien prctiques generals, de neteja de termmetres, de donar medicaments... A final de primer, comenvem a po-sar injeccions intramusculars i algunes intravenoses, que eren ms complicades. A se-gon curs estudivem diferents matries com anatomia, reli-gi, socials... igual que en una

    escola. En aquest curs ja fiem les prctiques en les diferents especialitats que hi havia, que aleshores eren les de mater-nitat, radiologia, laboratori, cirurgia i visites. Estvem dos mesos a cadascuna per al fi-nal ens posaven all on ens agradava ms Jo, per exemple, vaig estar molt de temps a ma-ternitat i a radiologia. Al tercer curs continuvem fent prcti-ques per totes les especialitats ajudant les infermeres i veient tot el que shavia de fer, que era molt! Tant a segon com a tercer ens anvem a exami-nar a Barcelona. Cal tenir en compte que la formaci nostra s molt diferents de la que te-nen ara...

    Vost va notar ja un canvi en la seva poca en la formaci de les infermeres?No, per a res. El canvi es va pro-duir molt ms tard... el sistema densenyament va canviar, van introduir moltes ms assigna-tures, els directors es van anar

    canviant per metges molt ms joves... Durant la nostra poca els directors eren grans, per eren molt bons metges. Jo tinc molts bons records dels direc-tors de lescola.

    Recorda els metges que hi havia aleshores?S, i tant. Hi havia el doctor Guardiola, que era el director de lEscola; el doctor Sents, el responsable de maternitat; el doctor Panads, el doctor Abell, que era anestesista; el doctor Salguer, que era de ra-diologia; el doctor Combalia... I s clar, les monges, Sor Mer-cedes, que era la directora, Sor Isabel, que estava a materni-tat, Sor Emlia...

    Quin era el paper de les monges?Tenien un paper importants-sim, ja que estaven sempre amb els malalts, els cuidaven... i tamb estaven per nosaltres... Algunes manaven ms que els metges!!!

    I vosts qu feien? Quina era la seva funci?Nosaltres els triem molta fei-na del damunt perqu fiem de tot... Gurdies, tamb! Re-cordo que Sor Mercedes ens deia que, sobretot, els diumen-ges havem danar a missa i no-saltres li diem que, si anvem a missa, ens havia de perdonar la gurdia! (riu).

    Recorda alguna ancdota ms daquella poca?Recordo una dona que, quan vaig entrar jo, ja estava a la sala general i quan vaig mar-xar, encara estava all... Crec que shi va passar anys i anys... al final era com de la casa.

    Qu era el que ms li agra-dava? El que ms magradava i del que guardo ms bon record era lrea de maternitat, per-qu magradava molt la cana-lla, i la de radiologia, amb el doctor Salguer. I el que menys magradava era cirurgia...

    Molta gent est agrada a lhospital de Santa Tecla

    Lentrevista

    Els meus nts no es creuen que fos infermera... els he densenyar les fotos perqu sho creguin

  • | 15 doctubre de 2014 550 Aniversari

    550 ANYS DE LHOSPITAL DE SANTA TECLA

    | 19

    Com eren els quirfans? Ha canviat molt?Ui, s, molt. Abans nosaltres ho bullem tot, no es llenava res. Suposo que era qesti de su-pervivncia de lhospital.

    Ho bullien tot? S, les xeringues, les agulles... hi havia conclaves que sen-carregaven de netejar-ho tot amb vapor, era una feinada! Com que tenem molta fei-na recordo que a mi sempre sem cremaven les xeringues i les agulles i, com que el meu pare tenia la farmcia, li deia papa dnam xeringues, que se mhan cremat, i ell sempre em deia: s la darrera vegada que ten dono!, per sempre men donava... I si no term-metres, que sovint ens queien a terra! (riu).

    Com era la relaci amb les in-fermeres?Les infermeres eren de la Creu Roja i ens ajudaven molt, so-bretot a la sala general. Crec personalment que ara les infer-meres tenen molts ms conei-xements que a la nostra poca per nosaltres aprenem molt fent la feina que ens manaven.

    Quan van acabar destudiar qu van fer?La meva germana va anar a treballar a Joan XXIII que no s si es deia aix ja en aquella poca- i jo a lambulatori del carrer Caellas, on vaig treba-llar un any justet...

    Per qu? Perqu em vaig casar i vaig deixar de treballar dinferme-ra.

    Li va saber greu? Doncs al comenament s, per-qu jo volia treballar dall que havia estudiat, per tamb ha estat una gran satisfacci te-nir els fi lls, aixecar la llibreria amb el meu marit i conservar-la tants anys. Ara la porten els meus fi lls, i s una delcia.

    Aqu tamb han canviat molt les coses, veritat? S, i tant, pensi que abans no tenem ordinador, tot era ma-nual, havem de memortitzar les colleccions, els ttols, els autors... No donvem labast. Quan es va morir el meu ma-rit, els meus dos fi lls grans es van posar a treballar aqu...

    I ara els seus nts no creuen que vost s infermera... No! I per aix els he densenyar les fotos. Ells sempre mhan vist a la llibreria i no sacaben que jo abans fes dinfermera...

    Quina relaci t ara amb lhospital? Els meus nebots hi treballen i tot el que em faig mho faig all. No fa gaire que mhe posat una prtesi de genoll, mha costat acostumar-mhi per ara estic molt b. Sempre mhan tractat de meravella, tant a les consultes com a ur-gncies. Laltre dia hi vaig anar

    amb el meu fi ll, que es va fer un tall, i hi havia una gentada, per ens van atendre de segui-da. Els meus fi lls i els meus nts tamb shi visiten tots.

    Com veu lhospital? Ho fan molt b, van molt en-davant, a Llevant sempre hi ha una gentada, els metges sn molt bons i sempre mhan tractat molt b... Hi ha molta gent agrada a lhospital de Santa Tecla.

    HISTRIA DE LHOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA DE TARRAGONA

    A dalt, fotografi a de dues promocions dinfermes de lEs-cola dInfermeria de Santa Tecla (any 1958) amb Sor Mercedes, directora de lEscola.

    A sota, la Montserrat amb un aparell de radiologia durant unes prctiques, lany 1957.

  • 15 doctubre de 2014 | Salut20 |

    SALUT I INNOVACI

    E ls centres sanitaris, es-pecialment els grans hospitals, donen feina a molts professionals i oferei-xen serveis assistencials di-versos a infinitat de persones durant els seus anys de fun-cionament. En definitiva, sn estructures vives per on diri-ament passen milers de per-sones i que requereixen una innovaci constant per tal de garantir una millora continu-ada de les seves prestacions a la ciutadania i unes condi-cions de treball ptimes per als seus professionals. Com qualsevol empresa, amb la seva activitat els hospitals ge-neren una important despesa energtica, daigua i tamb un notable volum de residus. La Uni Europea, en concret a travs del seu programa LIFE+ per a la conservaci del medi ambient, ha posat entre els seus objectius aconseguir que els centres sanitaris eu-ropeus del futur siguin ms ecoeficients i respectuosos amb el seu entorn.

    En aquesta lnia, la Uni Euro-pea cofinana el projecte BO-HEALTH, en el qual lempresa tarragonina dinnovaci tec-nolgica Simpple, juntament amb la firma LEITAT Technolo-gical Center de Terrassa i sota la coordinaci de la Fundaci Hospital de Sant Pau i Santa Te-cla, t un paper cabdal. Des que es va iniciar el projecte, l1 de juliol de 2013, els professionals de Simpple treballen per elabo-rar una metodologia de recap-taci i anlisi de dades que si-gui aplicable a qualsevol centre sanitari de qualsevol pas euro-peu. Lobjectiu s poder esbri-nar amb exactitud el consum energtic i daigua de cadascu-na de les rees que integren el conjunt del centre, aix com el volum de residus generats per la seva activitat. Un cop recolli-da tota la informaci i passada pel sistema danlisi de dades elaborat per Simpple, els diri-gents del centre sanitari dispo-

    saran de la informaci neces-sria i de les eines adients per prendre decisions que, a mitj termini, permetran millorar el funcionament de lequipa-ment sanitari des del punt de vista de leficincia energtica i limpacte ambiental, tant per la reducci de les factures en serveis com la llum, laigua i el gas com en la reducci de la ge-neraci de residus que van cap a lexterior. El projecte BOHEALTH, que en

    lactualitat es troba en lequa-dor del seu desenvolupament (la UE rebr els resultats finals a lestiu de 2016), est encara en fase de proves, ja que sest culminant la metodologia de recollida i anlisi de dades que, un cop testat i ja en la seva fase final, donar peu a un producte final (en format web) que podr ser utilitzat pels centres sanita-ris que ho considerin oport. De moment, el projecte ser provat inicialment als centres hospitalaris de la Xarxa Sanit-ria i Social de Santa Tecla (Hos-pital del Vendrell i Hospital de Santa Tecla) que a travs de la

    seva Fundaci Hospital de Sant Pau i Santa Tecla actua com a ens coordinador del projecte. Els impulsors de BOHEALTH han compartit el projecte i els seus objectius amb altres insti-tucions sanitries, cientfiques i acadmiques de Catalunya i de la resta de lEstat, les quals han mostrat ja el seu inters per aquesta nova eina que pot significar un pas endavant en la millora del rendiment ener-gtic dels centres assistencials del pas. De moment el desen-volupament de BOHEALTH compta amb la collaboraci del Consorci Sanitari de Terras-

    sa (CST), del Consorci Hospita-lari de Vic (CHV), de lHospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empord, del Club EMAS, del Parc Taul de Sabadell, del departament de Territori i Sostenibilitat la Generalitat de Catalunya, del Consorci Hospital General Uni-versitari de Valncia, de la Uni-versitat Rovira i Virgili (URV), dEU HCWM, de lInstitut dAs-sistncia Sanitria (IAS), de la Fundaci Sanitria Mollet i dOsakidetza. Per a ms informaci:www.bohealth.eu

    Simpple, empresa tarragonina dinnovaci tecnolgica, treballa en un projecte cofinanat per la UE que permetr als equipaments sanitaris darreu del continent consumir menys energia i reduir el seu impacte ambiental

    Els hospitals del futur, ms ecoeficients

    Els centres hospitalaris i assistencials de Catalunya, pels quals passen diriament infinitat dusuaris i en els quals treballen milers de professionals, sn estructures que consumeixen molta energia i generen importants quantitats de residus.

    BOHEALTH, desprs danalitzar detalladament els consums energtics i els residus generats, aportar solucions concretes per convertir els equipaments en centres sanitaris ecoeficients

    El projecte, desenvolupat per Simpple, juntament amb la Xarxa de Santa Tecla i lempresa LEITAT Technological Center de Terrassa, crear una eina informtica que estar a labast del sector el 2016

  • | 15 doctubre de 2014 | 21Salut

    SALUT I INNOVACI

    Els hospitals del futur, ms ecoeficients

    Simpple s una empresa tarragonina dinnovaci tecnolgica en lmbit de la salut, el desenvolupa-ment de programari, lanlisi de dades i lecoinnovaci. Va nixer lany 2000 com a cen-tre dinnovaci tecnolgica de la Xarxa IT de la Genera-litat de Catalunya. El 2004 el centre dinnovaci es conver-teix en una empresa tecnol-gica per continuar ajudant a crear valor en el teixit empre-sarial. El 2011 sintegra dins la Xarxa Sanitria i Social de Santa Tecla com a unitat de desenvolupament i innovaci tecnolgica. Entre altres pro-jectes, s lencarregada tcni-ca de BOHEALTH.

    Estem parlant dun projecte made in Tarragona que ha despertat linters de la UE?La proposta de BoHealth va ser presentada a la Uni Europa ara fa uns anys, conjuntament per Simpple i per la Fundaci Hospital de Santa Tecla. La Co-missi Europea, un cop la va es-tudiar, va decidir guardonar-la dins de la convocatria del seu programa LIFE+ de lany 2012, que est adreat a cofinanar projectes que serveixin per mi-

    llorar el medi ambient dins del marc europeu. Aquest guard va ser una gran satisfacci per a nosaltres i alhora un repte en el qual haurem treballat uns quants anys abans que sigui una realitat tangible i funcional.

    I qu s BOHEALTH?s una eina per millorar el perfil ambiental dels centres sanitaris de Catalunya, Espanya i Euro-pa. Lobjectiu principal s, per una banda, analitzar limpac-te ambiental que genera cada centre sanitari durant tot el seu cicle de vida (estudiant el seu consum energtic, el seu con-sum daigua, de gas, gesti de residus, etc.) i, a partir daqu, desenvolupar una eina perso-nalitzada que faciliti la presa de decisions durant la gesti de lequipament sanitari. Alhora, BOHEALTH informar lrgan de decisi sobre les millors tec-nologies que hi ha al mercat per aplicar aquestes mesures i quina possibilitat real hi ha daplicar-les amb xit al centre en qesti. A partir daqu, amb BOHEALT es pot crear un pla dacci i dimplementaci de decisions que a mitj termini convertiran el centre assistenci-al en un espai ms ecoeficient,

    menys costs des del punt de vista energtic i ms respectus amb el seu entorn immediat.

    Estem parlant duna eina in-formtica?Estem parlant de tota una me-todologia de treball que comen-a amb la recollida de les dades que genera el centre assistenci-al, la seva anlisi i el desenvo-lupament dun pla dactuaci concret que millorar el com-portament de lequipament sanitari des del punt de vista ambiental. Aix, evidentment, sha de poder gestionar a travs duna eina real que, en el cas de BOHEALTH, ser un aplicatiu web on els gestors dels hospi-tals podran accedir a tota la in-formaci i a totes les preses de decisions.

    Quins estalvis energtics es podran assolir amb laplica-ci de BOHEALTH?A priori s quelcom difcil de quantificar, ja que dependr de cada cas i de la tipologia de cada centre, ja que el funcio-nament i estructura de cada equipament determina quines tecnologies es poden aplicar f-cilment per tal de reduir el con-sum energtic o la generaci

    de residus. Primer cal estudiar amb detall el centre, veure en quins punts pot millorar el seu comportament des del punt de

    vista energtic i ambiental.

    En quins mbits pot millorar leficincia dels centres hospi-talaris en general?Pel treball de camp fet fins ara podem determinar que hi ha tres rees on, amb les tecno-logies actuals, es pot millorar lecoeficincia dun centre de salut. Sn, per aquest ordre, el consum energtic (climatitza-ci, illuminaci), el consum

    daigua i la gesti de residus, no noms residus sanitaris, que ja estan controlats per legislaci, sin tota la part dels residus ur-bans i orgnics que genera un centre.

    Parlem dun projecte innova-dor?s cert que ja hi ha centres que estan acreditats per sistemes de gesti ambiental, ja siguin EMAS o ISO 14001, i per tant ja tenen sistemes incorporats per identificar el seu impacte ambiental. El que s innovador del projecte BOHEALTH s que, a ms de suportar aquestes cer-tificacions, aporta una eina de gesti que permet prendre deci-sions des del punt de vista am-biental de manera continuada en el temps. La idea s que no sigui un tema esttic, sin que ls de leina dia rere dia ajudi el centre sanitari a millorar el seu rendiment energtic i el seu impacte. Crec que aquesta novetat, aquesta eina que per-met lautogesti en el dia a dia i a llarg termini, s el que ha despertat linters de la Uni Europea.Ms informaci a:www.bohealth.euwww.simpple.com

    Joan Carles AlonsoSIMPPLE. RESPONSABLE PROJECTE BOHEALTH.

    Treballem per millorar el perfil ambiental dels centres sanitaris darreu del pas

    Lentrevista

    Els equipaments sanitaris tenen marge de millora en consum energtic, consum daigua i en la gesti dels residus urbans que generen amb la seva activitat

  • 15 doctubre de 2014 | 22 | Opini

    OPINI

    A quell individu tan gros mostrava el seu ca-rcter egoista i sempre deia, mentre bus-caven or al riu, que havia sentit llegendes dels nadius. A les muntanyes gelades existia el veritable tresor i li deman que ans amb ell en una boja expedici. El caador passava temps en el bordell, tamb bevia alcohol sense parar i pro-metia a aquelles noies que seria ric.

    Iniciaren laventura sucida amb els seus res-pectius trineus mentre els gossos llanaven lladrucs de por. Durant hores, entre una forta tempesta de neu, el tarragon i el francs arri-baren a la misteriosa serralada i sendinsaren per una petita cova. Quan entraren, van veure moltes dones davanada edat cobertes de gel. Eren ndies. Semblava que vigilaven els munts dobjectes daurats que hi havia a un rac. El lla-dre de tombes pic entre el gel per agafar el tresor, per el prudent tarragon aconsell mar-xar dall, perqu no era bo robar objectes dels morts. El francs va riure, els cops del pic pro-vocaren tremolors a la cova i el tarragon sor-t del forat mentre el caador era esclafat per blocs de gel. En el seu cas lor lhavia portat a la Mort. I el nostre personatge torn a les barraques, per els dolors del reuma no el permetien moures gaire, per tant renunci a aquell somni i torn a Tarragona. Se sap pels seus descendents que la seva salut empitjor i mor. Sovint les llegendes en temps difcils acaben en una tragdia.

    S embla que la gesti de lEbola a Espanya no ha anat prou b. Per ajustar-ho una mica ms, ha anat fatal. I no vull pas fri-volitzar amb aquesta malaltia tan greu, que ja ha fet milers de vctimes a lfrica i que ara ha arribat aqu. De primer, el govern espanyol decideix repa-triar els dos missioners infectats i no acon-segueix salvar-los. Jo, que Du em perdoni, dec ser molt poc humanitria, per trobo de gran irresponsabilitat intentar salvar una vida, posant-ne en risc milers o centenars de milers daltres. I a ms deien estar molt ben preparats per atendrels hospital, personal, equipaments, seguretat per sha vist que la preparaci no era sufi cient, ni de bon tros, i a ms els bilegs experts en malalties infeccio-ses diuen que mai no sels va consultar sobre el tema ni la decisi. Em pregunto si havia de ser precisament Es-panya la pionera a portar el virus de lEbola a Europa, per si els amics europeus li diuen a Rajoy que ho est fent b, jo no sc ning per rebatre-ho. Noms puc opinar.

    A mi el que em revolta s la tendncia tan per-sistent a buscar sempre un cap de turc, digues-li conductor del tren Alvia que va descarrilar a Santiago, digues-li capit del Prestige, que va malmetre amb la marea negra tota la costa ga-llega, o digues-li ara Teresa Romero, lauxiliar dinfermeria que es va contagiar atenent els missioners. La seva s que ha de ser una re-construcci dels fets amb pls i senyals, si ha pogut recordar desprs de dos mesos i ni que en sigui un que en un moment donat es va tocar la cara. Pobra noia! Malalta, potser sense esperana de curaci i amb el pes a lesquena dhaver propagat la malaltia perqu potser es va tocar la cara. O potser no.Amb tot, el que veig ms greu s que es deixi a les mans duna persona sola, amb possibi-litats derror hum, una responsabilitat tan gran i tan greu; si la noia es va contagiar, s que lequipament i els mitjans de seguretat no eren sufi cients. Igual com no es pot deixar que la vida del centenar de persones que anaven al tren Alvia estigus a merc duna sola distrac-ci del conductor.Costa dentendre que ara sadonin que lhos-pital no estava prou preparat, que la formaci dels sanitaris no era prou completa, que els equips personals no eren aptes per a persones altes, que hi hagi hagut una negligncia per part de lauxiliar suposant que sigui aix i que tamb el protocol per controlar-ho hagi fallat. Per el que no es pot admetre s que alg decideixi sense prou coneixement de causa exposar uns treballadors que confi en plenament en els seus superiors, quan els as-seguren que la seva integritat fsica est ga-rantida, i desprs trobar-se amb aquest fi asco on shi han jugat la vida. I el que s pitjor, on se la continuen jugant.

    A ix de fer distinci de persones s una cosa molt lletja. Tu s, perqu ets maco, ets intelligent o simplement perqu em caus b; tu no, perqu no tens el meu color de la pell, no reses com jo ho faig o penses duna manera dife-rent de com jo penso. La discriminaci, per qualsevol motiu, sempre ser injusta, la qual cosa no vol dir que totes les idees siguin iguals i que tots els comportaments tinguin el mateix valor tic. Evidentment, no s el mateix creure que no creure, tot i que la realitat no canvia ni desapareix pel fet que tu la neguis.

    Jess, pel que sembla, tenir fama de no fer distinci de per-sones i de no deixar-se infl uir per ning. Aquest s, si ms no, lelogi, certament capcis i enverinat, que li fan els fari-seus i els herodians. Jess diu la veritat, sempre i en qualsevol circumstncia i, per aix mateix, ensenya de deb el cam de Du. Dir la veritat i fer la veritat sn i seran sempre un signe inequvoc dautenticitat personal, en la mesura que la qualitat duna persona no es mesura per les aparences ni per lopini ms o menys favorable del gran pblic, sin pel que diu i pel que fa.

    Una cosa, per, s fer distinci de persones i una altra, molt diferent, confondre, posem per cas, la religi i la poltica, per tal com la religi fa referncia a la relaci amb Du i la poltica socupa de lorganitzaci i del govern de la societat humana. Es tracta, doncs, de dues esferes diferents que, tanmateix, abas-ten la totalitat de vida de les persones. En principi, sn dues dimensions que no haurien dentrar mai en confl icte, i, si hi entren, s perqu la poltica sha convertit en religi i/o la re-ligi en poltica.

    Les persones no creients, com que no reconeixen lexistn-cia de Du, es veuen alliberades de donar a Du el que s de Du, per caldria recordar-los que s propi de la persona humana romandre oberta a la transcendncia. Els creients han de donar a Du el que s de Du, per mai podran sentir-se alliberats de donar al Csar el que s del Csar. La fe no eximeix del comproms poltic; al contrari, lautntic creient ha de trobar en la seva fe les motivacions ms profundes que lhan de dur a aquest comproms.

    No hi ha cap fe religiosa que imposi una determinada opci poltica, per b que no sembla que la fe en un Du que no fa distinci de persones i que diu sempre la veritat pugui accep-tar com a bo un sistema o una opci poltica que no respecti sufi cientment la llibertat i la dignitat de les persones i dels pobles. La frase de donar al Csar el que s del Csar i a Du el que s de Du mai no hauria de servir de pretext per a des-qualifi car, posem per cas, la doctrina social de lEsglsia quan aquesta assenyala amb ets i uts els drets de les persones i dels pobles.

    Fer distinci de persones s una cosa molt lletja. Per levan-geli de Jess no t cap inconvenient a parlar de primers i de darrers, especialment en relaci amb el Regne de Du. Els primers, en el Regne, no sn els poderosos daquest mn, sin la gent menuda i annima, la que sesfora per sembrar arreu bonesa, veritat i bellesa. Fer distinci de persones s una cosa molt lletja, per els cristians no podem oblidar, no hau-rem doblidar, que el nostre signe didentitat s la solidaritat amb els ms pobres. Una Esglsia compromesa amb la justcia s una Esglsia que ha aprs a donar al Csar el que s del Csar i a Du el que s de Du.

    Fer distincide persones

    JOSEPGILPREVERE

    (*) Les cartes al director o articles dopini hauran danar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de lautor, tot afegint el seu nmero de DNI o de passaport. Els textos no hauran dexcedir els 3.000 carcters. Notciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i collaboradors publicades en el setmanari.

    ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTORI ARTICLES DOPINI A: [email protected]

    Cap deturc

    TERESA DUCHESCRIPTORA I

    BLOGUERA A

    HTTP: / /SALSA-F ICCIO.

    BLOGSPOT.COM

    Les donesde gel (II)

    XAVIERPARERALLICENCIAT EN

    GEOGRAFIA I H ISTRIA

  • | 15 doctubre de 2014 Opini

    OPINI

    | 23

    C onten que una vegada hi havia un pas on es passava molta gana. Excepte un petit nombre de privilegiats, la majoria no podia menjar el mnim necessari. Cal afegir que el mal cultiu de la terra no permetia aconse-guir bones collites. En aquestes circumstncies hi arriba un foraster que, davant del problema, aconsegueix de les autoritats la publicaci duna llei que prohibia menjar ms dun fruit per dia i persona, a fi que nhi hagus per a tothom. s ms, a la llei se li dna un valor moral: s una obligaci de conscincia perqu s la voluntat de Du. A ms, entra a formar part de les lleis fonamentals del poble. Passa el temps i el pro-motor social mor, mentre els camps ben culti-vats cada dia sn ms productius, fi ns que arriba un moment en qu el fruit madur cau a terra malmetent-se. Alguns ho veuen molt clar i molt fcil: cal derogar la prohibici de menjar ms duna pea de fruita al dia. Daltres, per, shi

    oposen aferrissadament. Diuen que la llei forma part de la Constituci del poble i aquesta sha de complir. La llei s per a complir-la, diuen una vegada i una altra... El conte no s obra meva. El vaig llegir ja fa temps, no recordo on ni quan. Per no pot ser ms actual a casa nostra.La llei s per complir-la? Aix freqentment es diu com un apotegma, s a dir, com una cosa evident que no necessita explicaci o com si forms part del legat de la saviesa jurdica uni-versal, talment com si fos una de les sentncies atribudes als set savis de Grcia. A ms s curi-s observar que sempre ho diem quan la llei va a favor nostre, mai quan ens s contrria, cosa que manifesta que all que es vol dir s que la llei hi s perqu la compleixin els altres. Ja fa, per, vint segles que es va dir que l dissabte ha estat fet per a lhome i no lhome per al dissab-te (Mc 2,27), s a dir, la llei s per a lhome i no lhome per a la llei. La llei s un mitj, no un fi . La fi nalitat de la llei s la convivncia humana. Si la llei no s un servei als homes dun lloc i dun temps determinat el que cal fer s actualit-zar-la o abolir-la, no imposar-la. I cal no oblidar que s ms fcil legalitzar que legitimar. La llei sha de complir per aconseguir la seva fi nalitat, per la seva fi nalitat no s que es compleixi.

    Espaa repatria querida de mis horrores:

    Sabes quin ha sido el necio que te ha repatriado un virus mortal a punto de morir capaz de matar-te?, quin te mantiene ese ndice de colesterol llamado paro bloqueando las arterias a millones de tus famili-as?, quin desahucia en tu territorio sin ofrecer ms oportu-nidad que vestirse con una camiseta verde?, quin se asienta entre los ricos y ni se sienta con los pobres?, quin se gasta lo que no es suyo y te dirige hacia su mal gusto...?, lo sabes?, yo s!, se llama Mariano y vive en Madrid. Es un hombre alto de mediana edad, religioso de vena a toda casta, de costa que viene el galgo, y sesea a la vez que tictea cuando no dice la verdad, es decir tictea y sesea cuando habla. Le conoc el ao pasado y no parece mala persona, es ms!, incluso dira que no lo es, pero para ti creo que puede serlo, y demasiado. Espaa!, parece que no lo veas o no quieras darte cuenta!, sabes que como ciudadano tuyo que soy te deseo lo mejor, pero aunque parezca que te quiere, est por ti por inters y est fastidiando tu patrimonio. No soy nadie para aconsejarte pero si yo fuera t lo repatriara de mi vida inmediatamente. Has de buscarte otra pareja, otro ms joven y dinmico que te airee y se lleve de paseo todo el lastre de recuerdos que tienes en el cajn desastre de este sastre de tu sociabilidad que te ha retocado y deshecho el ardor todos los das, con sus noches, mientras ha estado manipulndote sin darte cuenta durante estos ltimos daos. Muchos de los que te queremos lo vemos, ahora espero que comprendas el motivo por el que hijos tuyos se quieren marchar de tu lado e independizarse, no es buen padrastro para ellos. No quiero aturdirte ms de lo que ests, necesitas unos das de relax y poner tus ideas en orden y a la par con tus ideales. No mereces sufrir tanto con lo bonita que eres.Un abrazoPD: Espero que no sea nada lo del bola y te recuperes pronto.Tu querido ciudadano

    A quest diumenge s un dia de gran ale-gria per a lEsglsia. Lany de la canonit-zaci dels papes Joan XXIII i Joan Pau II es completa amb la beatifi caci dun altre pon-tfex: Pau VI.Personalment em fa molt feli la notcia, per-qu, a part de valorar tot el que va fer per lEs-glsia, vaig viure a Roma durant la major part del seu pontifi cat (de 1963 a 1978) i vaig tenir moltes ocasions de veure personalment el Papa que va culminar el Concili Vatic II i va dirigir lEsglsia en els anys turbulents del postconci-li.Tinc molt present en la memria aquell viatge seu a Terra Santa, en un moment en qu els Papes no viatjaven gaireb, i el seu encontre amb el patriarca Atengores a la terra de Jess. Com ho ha assenyalat Henri de Lubac, encara que lencontre ecumnic va ser el que va me-rixer ms atenci, Pau VI va anar a Jerusalem, en nom de tota lEsglsia, a postrar-se davant

    el Sant Sepulcre i mostrar que tots els cristians sn els fi dels de Crist. Va anar-hi per a testimo-niar que lEsglsia no s res si no s la serven-ta de Crist, si no refl ecteix la seva Llum, si no transmet la seva Vida.Pot semblar obvi, per els qui vam viure els anys postconciliars sabem que no resulta intil recordar-ho. La crisi social dels anys seixanta, que es va manifestar sobretot a Europa, va afec-tar tamb lEsglsia, sense que faltessin els qui van pretendre fundar-la de nou sense tenir en compte els seus pilars fonamentals.Els qui van viure la seva poca recordaran tam-b les seves importants enccliques: la Human vit, sobre el control de la natalitat; Ecclesiam Suam, sobre la presncia de lEsglsia en el mn, i Populorum progressio, que denunciava amb pa-raules rotundes la injusta distribuci dels bns en la humanitat.A ms del viatge a Terra Santa, Pau VI va acudir al Congrs Eucarstic de Bombai, va visitar Nova York, Bogot, Ftima, Ginebra i pobles dfrica i de lExtrem Orient. Havent estat secretari dEs-tat de Pius XII, Giovanni Battista Montini tenia una mplia cultura i coneixement dels pobles i de les relacions internacionals, la qual cosa li va permetre advocar per la pau en diferents esce-naris i ser considerat una referncia moral en el mn.Sense gaudir de la popularitat de Joan XXIII i la posterior de Joan Pau II, va acabar lobra del primer, el Concili, i podria dir-se que va prepa-rar el futur quan va convidar el llavors cardenal Wojtyla a predicar un any els exercicis espiritu-als que el Papa fa amb la cria.Sn pinzellades dun gran Papa la fi gura del qual la histria no far ms que engrandir.

    La llei s percomplir-la?E

    JOAN ARAGONSMOSSN

    Beatifi cacide Pau VI

    JAUMEPUJOLARQUEBISBE

    METROPOLIT

    DE TARRAGONA

    I PR IMAT

    s curis observar que sempreho diem quan la llei va a favor

    nostre, mai quan ens s contrria, cosa que manifesta que all que

    es vol dir s que la llei hi sperqu la compleixin els altres

    Truca al

    vols posar un anunci?

    616 728 550

    686 703 910

    977 259 911

    envians uncorreu a

    [email protected]

    Carta a Espaa

    OSCARMOLEROESCRIPTOR

  • 15 doctubre de 2014 | Agenda24 |

    AGENDA

    1 2 3 4 5

    6 7 8 9 10 11 12

    13 14 15 16 17 18 19

    20 21 22 23 24 25 26

    27 28 29 30 31

    OCTUBRE 2014

    DIssabte 18 | 18hesPaRtaCOCicle de cinema Roma i August. Cicle dedicat a la figura del primer emperador rom i lhome que va portar a Trraco la capital daquest Impe-ri dels anys 27 al 25 aC.

    DIumenge 19 | 18.30hnIu DaRt. 15a temporadaActuaci dels artistes de lAteneu. Msi