of 32 /32
WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT Tarragona acollirà els dies 16 i 17 d’abril el Congrés Nacional d’Urgències i Emergències de Catalunya P16 SALUT SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS número 261 25 03 15 Josep Poblet, (Vila-seca): «En quatre anys al municipi s’han invertit uns 60 MEUR» P18 ALCALDES ALIANÇA HOSPITALÀRIA AL SERVEI DE LA CIUTADANIA ELS PROFESSIONALS DE JOAN XXIII, SANTA TECLA I SOCIOSANITARI FRANCOLÍ AVANCEN PLEGATS EN EL DISSENY DE L’ATENCIÓ SANITÀRIA DEL FUTUR AL TERRITORI. ELS OBJECTIUS SÓN MILLORAR EL SERVEI, REDUIR LES LLISTES D’ESPERA I EVITAR DERIVACIONS INNECESSÀRIES A CENTRES DE BARCELONA PÀGINES 2 I 3

noticiestgn 261

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

Text of noticiestgn 261

  • WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT

    240.000

    ELS PALLARESOSCASES APARELLADES

    Tarragona acollir els dies

    16 i 17 dabril el Congrs

    Nacional dUrgncies i Emergncies de Catalunya

    P16

    SALUT

    SETMANARI GRATUT > TARRAGONS I BAIX PENEDS

    nmero 261250315

    977 80 08 66645 863 466

    Avda. Rep. Argentina,17 Bajos TARRAGONA

    Telf. 977.23.30.11y 648.965.217

    Estamos presentes enlos principales

    portales inmobiliarios yprensa, as comoen nuestra web

    Josep Poblet, (Vila-seca):

    En quatre anys al

    municipi shan

    invertit uns 60 MEUR

    P18

    ALCALDES

    ALIANA HOSPITALRIA AL SERVEI DE LA CIUTADANIA

    ELS PROFESSIONALS DE JOAN XXIII, SANTA TECLA I SOCIOSANITARI FRANCOL AVANCEN PLEGATS EN EL DISSENY DE LATENCI SANITRIA DEL FUTUR AL TERRITORI. ELS OBJECTIUS SN MILLORAR EL SERVEI, REDUIR LES LLISTES DESPERA I EVITAR DERIVACIONS INNECESSRIES A CENTRES DE BARCELONA

    PGINES 2 I 3

  • 25 de mar de 2015 | Tema de la setmana2 |

    el tema de la setmana

    L a collaboraci entre els diferents centres hospi-talaris del Tarragons i el Baix Peneds segueix el seu curs. La setmana passada Tgn Salut Aliana Estratgica, marca que identifica el con-veni de collaboraci entre ICS, Xarxa Sanitria i Social

    de Santa Tecla i GIPPS per treballar plegats en la millora integral de latenci sanitria i social al territori, va presen-tar pblicament la posada en funcionament de 5 nous equips de treball interhospi-talaris (plans funcionals), en aquest cas, en els mbits de Medicina Interna, Urologia, Endocrinologia i Nutrici, Di-gestologia i Atenci Sociosa-nitria i Cronicitat. Aquests

    cinc grups de treball, inte-grats per professionals de tots els centres participants del conveni, safegeixen als altres 7 plans funcionals que shan anat creant al territori des de la tardor de 2014 (ve-geu quadre de pgina 3). La creaci daquests grups inter-hospitalaris, a mitj termini, busca la unificaci de criteris assistencials a tots els centres del Tarragons i el Baix Pene-ds, la millora del flux de pa-cients, la reducci de les llis-tes despera i lampliaci de la cartera de serveis sanitaris i socials a Tarragona, fet que permetr reduir la derivaci de casos a centres de Barce-lona.

    TGN Salut Aliana Estratgica busca, per damunt de tot, que siguin els mateixos professio-nals, primers coneixedors de les necessitats reals de la poblaci tarragonina, els qui dissenyin el futur model assistencial del territori. s per aix que a par-tir del conveni de collaboraci entre els tres provedors de sa-lut pblica a les comarques del

    Tarragons i el Baix Peneds (ICS, Xarxa Sanitria i Social de Santa Tecla i GIPPS) shan anat constituint tot un seguit dequips de treball interhos-pitalaris, amb participaci de professionals de cada centre, per cadascuna de les especiali-tats. De moment, des de la tar-dor de 2014 shan creat fins a 12 plans funcionals que estan servint per recollir les opinions i idees de millora aportades

    pels diferents professionals, al mateix temps que es treballa en el calendari dactuacions per millorar el sistema amb diversos objectius: unificar criteris assistencials, garantir un accs al sistema i una as-sistncia equitativa per a tota la poblaci (independentment del seu lloc de residncia), mi-llorar el flux dusuaris entre els diferents recursos existents al territori, reduir les llistes despera en tots els proces-sos quirrgics i, a travs de la suma de lactivitat de tots els centres, atraure nous serveis que fins ara noms es presten a lrea Metropolitana de Bar-celona. Com a exemple, el pla funcional de pediatria ha iden-tificat ja la necessitat de dotar Tarragona duna UCI Peditrica i duna xarxa de transport sa-nitari especfic per a menors a la Regi Sanitria de Tarrago-na, fet que ja ha estat recollit pel Departament de Salut amb lobjectiu dimplementar-ho al llarg de 2016.La setmana passada TGN Salut Aliana Estratgica va presen-tar la posada en marxa de 5

    TGN Salut Aliana Estratgica posa en marxa cinc nous plans funcionals per avanar plegats en els mbits de Medicina Interna, Urologia, Endocrinologia i Nutrici, Digestologia i Atenci Sociosanitria i Cronicitat

    Avana la collaboraci entre Joan XIII, Santa Tecla i Sociosanitari Francol

    salUt

    liver Mrquez,Tarragona

    TGN SaluT aliaNa ESTraTGica Els tres provedors de salut pblica a les comarques del Tarragons i el Baix Peneds (ICS, Xarxa Sanitria i Social de Santa Tecla i GIPPS) treballen plegats des de lany passat en la creaci de plans funcionals que garanteixin a la poblaci equitat tant en laccs com en la qualitat dels serveis assistencials que es presten al territori.

    Lentesa entre els provedors sanitaris de Tarragons i Baix Peneds ha perms ja la creaci de 12 equips de treball amb participaci de professionals dels diferents hospitals

    SORTIDA EN GRUP DES DE TARRAGONA

    LTIMESPLACES!!!

    (PENSI COMPLETA I VISITES INCLOSES)

    GERGIA I ARMNIA(Dirigit per Mn. Joan Aragons)

    Del 30 dabril al 9 de maig

    VIATGES BERGA C/Sant Agust, 11 43003 - TarragonaTel. 977 25 26 10 [email protected] www.viatgesberga.com

    Organitzaci i reserves:

  • | 25 de mar de 2015 | 3Tema de la setmana

    EL TEMA DE LA SETMANA

    nous plans funcionals territo-rials, que safegeixen als 7 que ja estaven constituts des del darrer trimestre de 2014. El prxim pla funcional que es crear s el dOftalmologia, fet que permetr unifi car criteris entre centres i estudiar millo-res en els processos en aquest camp amb lobjectiu de millo-rar latenci a la ciutadania. Amb la presentaci dels nous plans funcionals es va nome-nar formalment els coordina-dors de cada grup de treball. Lacte, que es va celebrar al Sociosanitari Francol, va comptar amb la presncia dels facultatius que coordina-ran cada pla funcional i amb representants de les diferents institucions que formen part de TGN Salut Aliana Estrat-gica (ICS, Xarxa de Santa Tecla

    i GIPPS), aix com Josep Mer-cad com a representant del Departament de Salut de la Generalitat. El desenvolupament de lac-tivitat dels equips es mate-rialitza en la tasca dels tres hospitals de la ciutat de Tarra-gona, lHospital Sociosanitari Francol (gestionat per GIPSS), lHospital Joan XXIII (gestionat per lICS) i lHospital Santa Te-cla (gestionat per la Xarxa san-ta Tecla), aix com lHospital del Vendrell (tamb gestionat per la Xarxa de Santa Tecla), latenci als centres primaris i la domiciliria. La seva fi nali-tat s establir lnies de coope-raci entre els centres, serveis i programes dels tres prove-dors sanitaris de la ciutat, defi -nint uns objectius compartits i gestionant els serveis de su-

    port a lactivitat assistencial, aix com fomentant el desen-volupament professional la recerca i la docncia.

    Moment de lacte de lliurament de les acreditacions als coordinadors dels nous plans funcionals territorials engegats dins del marc de collaboraci entre Joan XXIII, Santa Tecla i Sociosanitari Francol. Des de la tardor de 2014 shan posat en funcionament un total de 12 equips de treball amb la participaci de professionals dels tres centres.

    * En totes les ofertes, material i m dobra incls.

    ATENCI CONTINUADA I URGENT coordinadora Dra. Carme Boqu

    ATENCI DOMICILIRIA coordinador Dr. Josep Maria Magriny

    ATENCI SOCIOSANITRIA I CRONICITAT coordinador el Dr. Carles Alonso-Villaverde

    CIRURGIA GENERAL I APARELL DIGESTIU coordinador Dra. Rosa Jorba

    CIRURGIA ORTOPDICA I TRAUMATOLOGIA coordinador Dr. Jordi Recasens

    DIGESTOLOGIA coordinador Dr. Joan Carles Quer

    ENDOCRINOLOGIA I NUTRICI coordinador Dr Joan Vendrell

    MEDICINA INTERNA coordinador Dr. Francesc Vidal Marsal

    OBSTETRCIA I GINECOLOGIA coordinador Dr. Ramon Maria Miralles

    PEDIATRIA coordinador Dra. Ricardo Closa

    REHABILITACI Coordinadora Dra. Elena Calero

    UROLOGIA coordinador Dr. Josep Segarra

    EQUIPS INTERHOSPITALARIS

  • 25 de mar de 2015 | 4 | Sumari i editorial

    Un home estava molt malalt. Veient-se prop de la mort crida Nasreddn i li demana que li ensenyi una oraci que li faciliti el trasps a laltre mn.- Dacord, li diu Nasreddn. s aquesta: Du ajudam; diable, ajudam- Mestre, deveu estar mig boig.- De cap manera. En la vostra situaci no es poden oblidar tots els riscos. Teniu les dues possibilitats.

    La prctica religiosa no s una plissa dassegurances espirituals. s una manifestaci damor.La religi s al cor, no pas als genolls.Per molt a prop que estigui, la mort sempre es veu lluny.Senyor, feu que la mort em trobi ben viu.Morir s acabar de nixer a una altra vida.Ning s tan vell que no pugui viure encara un any. I ning tampoc s tan jove que no pugui morir ara..La mort est feta per a no morir ms.Aqu jau Raimonautor daquest mausoleuperqu sigui conegut arreuque va viure en aquest mn (epitafi sepulcral)

    1614 25

    6 9 11Es prohibir vendre animals als carrers

    de Tarragona

    Etmou s la nova APP del transport

    pblic de Tarragona

    CLAUS DE LA SETMANA

    Els professionals de la salut a les comar-ques de Tarragona tenen a les seves mans una oportunitat nica per incidir sobre el disseny i la defi nici del model assistencial del futur a les nostres comarques. Lentesa entre diferents provedors de salut pblica al territo-ri, auspiciada pel Pla Nacional de Salut aprovat pel Parlament de Catalunya, ha creat les eines perqu siguin els mateixos professionals dels diferents centres implicats (Joan XXIII, San-ta Tecla i GIPPS) els que analitzin la situaci, identifi quin les mancances de les nostres co-marques i aportin les seves solucions, basades sempre en lexperincia i el coneixement de les necessitats reals de la poblaci. Una gran opor-tunitat perqu els professionals puguin dir la seva duna manera reconeguda i, per tant, aju-din lAdministraci a actuar en conseqncia i amb decisions properes a la realitat del dia a dia de les sales despera, dels quirfans i dels

    ambulatoris. Precisament una de les principals reclamacions del Collegi Ofi cial de Metges de Catalunya a Tarragona, des de fa molts anys, s que els gestors de la sanitat haurien de tenir ms en consideraci lopini dels facultatius abans de decidir unilateralment sobre qesti-ons que afecten la praxi mdica i, per tant, el model assistencial. Des de lanunci daquesta voluntat de collaboraci entre els diferents hospitals del Tarragons i el Baix Peneds (la tardor de 2014), sha constitut un total de 12 grups de treball amb participaci de metges dels diferents centres per tal danalitzar plegats les necessitats i aportar millores que es poden aplicar en cadascuna de les especialitats mdi-ques que satenen al nostre territori. Confi em que la posada en marxa daquests plans funcio-nals reverteixi a mitj termini en un sistema de Salut cada vegada ms efi cient i efi ca davant les necessitats de la nostra ciutadania.

    Laliana hospitalria, una oportunitat perqu els nostres professionals sanitaris puguin dir-hi la seva

    Editorial

    Tot a punt per a la Nit Empresarial de

    la Cepta

    Torna el Festival Dixieland de

    Tarragona

    CDC i UCD aniran plegats a les

    municipals a TGN

    Tarragona ser la seu del Congrs

    Catal dUrgncies

    Protagonistes

    Frase de la setmana

    Hi ha ganes de rellevar Rajoy

    Pedro Snchez, secretari general del PSOE (desprs de les eleccions andaluses)

    Espurnes den mossn Aragons

    Per si de cas...

    Valls reuneix el mn casteller per linici dobres del Museu Casteller

    Tragdia aria amb vctimes catalanes

    Lacte de commemoraci de linici de les obres del Museu Cas-teller de Catalunya a Valls tindr lloc el prxim divendres 27 de mar i inclour la participaci de diverses colles del pas. Les 27 agrupacions castelleres que ja han confi rmat la seva participaci en aquesta celebraci aixecaran els primers pilars simblics de ledifi ci, en un acte que presidir Artur Mas, pre-sident de la Generalitat de Catalunya. Lacte pblic siniciar a les set de la tarda en el mateix espai on es construir el mu-seu, a tocar de la plaa del Blat.

    Un avi de la companyia de baix cost Germanwings sha es-tavellat aquest dimarts al mat mentre sobrevolava els Alps francesos. Les 150 persones que viatjaven de Barcelona a Ds-seldorf han mort en el trgic succs. La majoria dels passat-gers eren alemanys, tot i que hi havia 45 persones de naci-onalitat espanyola i tamb francesos i turcs, entre els quals dos nadons. Lavi sinistrat era un Airbus 320 dels ms vells que volava des del 29 de novembre de 1990.

    S

    NO

    Bernab

  • | 25 de mar de 2015 | 5Opini

    CLAUS DE LA SETMANA

    La reunin con amigas un da a la semana es necesaria, se habla de todo un poco, primero de cmo ests, ya que a esta edad siempre tienes algn achaque y despus casi sin darte cuenta, ests en-vuelta en poltica.La situacin actual mundial, con terrorismo incluido, no levanta los nimos a nadie, pero hemos de hacer de tripas corazn y se-guir adelante. Aquella alegra que tenamos tiempo atrs, se ha ido diluyendo. Qu ves a tu alrede-dor; juventud en paro; las drogas que no se acaban, hospitales que no dan abasto, robos y tirones de bolso por doquier.Tambin nos vamos enterando de las cajas B de los polticos y con qu sorna nos mienten a todos.Ahora estamos expectantes con las elecciones habidas en Andalu-ca. La presidenta se ha hecho el discurso de que ella es Andaluca, recordndonos a Jordi Pujol cu-ando nos haca creer que l era Catalua. No habla de Chaves y Grin, con el caso de los ERE, lo mismo que Podemos nos ha privado de la presencia de Mone-dero, seguramente para que olvi-demos el asunto de los cobros de Venezuela sin declarar.Aqu quedan de perdedores PP, porque se lo han ganado a pulso y tambin UPyD por no haber que-rido pactar con Ciudadanos.An recordamos esos telediarios que nos hablaban de las fi estas con cocana y la cantidad de ja-mones acumulados en casa de al-gn poltico. Un delirio es lo que nos han hecho pasar algunos po-lticos. Tanta hambre por un lado y tanto despilfarro por otro. Y lo

    Edita i distribueix:Notcies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

    Director:liver [email protected]

    Redacci i fotogra a:[email protected] 25 99 11

    Disseny i redacci:Carme LpezAnna CompanyAna GmezOriol MontesClara [email protected]

    Disseny original:xit [email protected]

    Correcci:Carme LpezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vdeo:Toms Varga

    Departament comercial:Manel [email protected] A. [email protected]

    Web:O.Montes

    cartes al [email protected] catsclassi [email protected]@[email protected]

    Amb la collaboraci de:

    Distribuci controlada:

    25.000 exemplars

    CARTES AL DIRECTOR

    Las tertulias y las elecciones

    A tot lHospital Sociosanitari Francol

    L a poltica travessa moment contorbats pel que fa a credi-bilitat. Els poltics, per a un gran nombre de ciutadans, sn com una mena de plaga. Sovint jutgem sense condes-cendncia. No ens estem per a mitges tintes. Sembla que tot all que t relaci amb poltica est podrit i que no nhi ha un pam de net. Recentment, el regidor dUrbanisme i Seguretat Ciutada-na de Tarragona ens ha donat una lli. Va anunciar que marxa (o que el fan fora s un detall poc rellevant, ara mateix). Deixa la poltica municipal. Ho va dir al costat de lalcalde i candidat socialista que durant massa temps el va menystenir i permetre que alguns dels seus esbirros li fessin la vida difcil. Balles-teros va dir que Castillo era com el seu germ petit, per em fa la sensaci que no el va cuidar ni mimar, tal com es fa amb els nostres germans. A lAjuntament li van fer el buit. Va haver de treballar recordem que portava dues megaregidories amb un pressupost ridcul. Els que li van fer la guitza tenen nom i cognoms. La histria acabar revelant la seva identitat. El temps posa tot i tothom al seu lloc. Tamb a aquells que aparenten ser capellanets per sn veritables dimonis. La gent honesta sem-pre triomfar. Sempre. El problema s que el reconeixement sol arribar tard, quan el guardonat no pot gaudir perqu est can-sat de lluitar contra estrategs malvols i que noms pensen en la meta sense tenir en compte les vctimes ocasionades. Carles Castillo sen va per la porta gran. Si alg tenia dubtes, la justcia va deixar clar que s honest i honrat. s una ovella descarrilada i un poltic atpic. Per s una persona amb valors i potenciali-tats. s decebedor veure que a lhora danunciar que sel carre-gaven (amb abraades i somriures per no fer-ho tan dramtic) la sala estava plena. El dia que el van desimputar estava ms sol que luna. Davant de tot aix noms puc concloure que la poltica municipal ha perdut una persona honesta i... Balleste-ros tamb.

    El germ petitde Ballesteros

    RICARDCHECAPERIODISTA

    OPINIque es peor, es que no tenemos fe en que esto se arregle.

    M Elisa Aragons DomnechTarragona

    De vegades, el vocabulari es queda curt. Agrament infi nit s massa breu per expressar el que sento cap a tot el personal de lHospital Sociosanitari Francol. Podria estar repetint la paraula grcies mil cops, podria omplir totes les pgi-nes daquest diari, per encara no seria sufi cient per compensar la gran feina que aquest equip hum fa amb tots els pacients. La meva mare ha estat set mesos en aquest hospital. Set mesos de vivncies tan intenses i doloroses

    es fan llargs, per grcies a len-trega, lamabilitat, els somriures i lestima de tot lequip, se suporten molt millor. Sacaba sentint que el personal sanitari s part de la fa-mlia i, en aquests moments tant durs, les seves abraades reconfor-ten tant com la del parent ms es-timat. Quan la medicina diu que ja no hi ha soluci, lafecte es conver-teix en la millor medecina i la fa-mlia del Francol ho sap posar en prctica duna forma excellent. scar, Cinta, Antnia, Brbara, Montse... Men deixo molts, per tots us podeu sentir alludits. Si tothom fes la seva feina amb la vostra dedicaci, el mn seria un lloc molt millor per viure-hi. Des dall on estigui la mama, us envia tot el seu amor. Nestic segura.

    Merc Alas EspinaTarragona

    La pastisseria Conde elabora de manera ar-tesanal mones de Pas-qua de les quatre colles castelleres de Tarrago-na. Enguany, com a no-vetat, estrena la mona de la Mulassa de Tarra-gona.

    PASTISSERIACONDE

  • 25 de mar de 2015 | 6 | Tarragona

    tarragona

    L Ajuntament est ela-borant una ordenana ms restrictiva per im-pedir la venda danimals vius al mercat de marxants de la Rambla Nova i al de Bonavis-ta. Aix ho ha anunciat el ti-nent dalcalde de Serveis a la Persona, Javier Villamayor, a la part final del plenari ce-lebrat el passat divendres. La reivindicaci animalis-ta ha arribat a la primera plana de la poltica muni-cipal desprs que fa quatre setmanes una tarragonina pengs a la xarxa Change una reivindicaci demanant la retirada daquestes para-des dels mercats ambulants de Tarragona. Ara com ara, la petici, que va dirigida a lAjuntament de Tarragona, ja ha rebut prop de 22.000 signatures. Ha hagut de ser la portaveu dICV EUiA, Arga Sents, lencarregada de treure el tema durant el torn obert de paraules.

    Segons ha informat Villa-mayor, els tcnics municipals han elaborat un esborrany de normativa que prohibir la venda danimals vius a la via

    pblica. Anir un pas ms en-ll que lactual, que prohibeix la venda danimals de compa-nyia, un terme massa ambi-gu que dna lloc a confusi.

    Lobjectiu s que es deixin de vendre animals de companyia al carrer, ha corroborat Javier Vilamayor.Per fer aquest document sha

    convocat una taula amb repre-sentaci de tots els grups mu-nicipals per buscar el mxim consens entre els diferents agents implicats incloent-hi les entitats animalistes que demanen la prohibici.Lalcalde, Josep Flix Balleste-ros, ha adms que desprs de molts anys es posa fil a lagulla en aquest tema i que lobjec-tiu s que aviat es deixin de vendre animals als carrers de la ciutat.

    LAjuntament anuncia que no permetr la venda danimals als mercats ambulants

    SoCIEtat

    La mesura neix fruit duna reivindicaci ciutadana vehiculadaa travs de les xarxes socials que ha rebut ms de 22.000 signatures

    Parada de venda danimals del mercat ambulant de Tarragona ubicat a la Rambla Nova. / Foto: Sandra Prez.

    Els tcnics municipals han elaborat un esborrany de normativa que prohibir la venda danimals vius a la via pblica

    L a conselleria de Patri-moni i el Museu dHis-tria de la ciutat han presentat la nova eina que permetr tenir informaci sobre els monuments de la Tarraco romana in situ. Les audioguies es podran descar-regar a travs de codisQR en diferents punts senyalitzats dels recorreguts turstics.

    El projecte ha estat financi-at pel Grupo Ciudades Patri-monio de la Humanidad i ha tingut un cost total de 60.000 euros. Part del pressupost ha estat invertit en lactualitzaci i ampliaci de la senyalitzacio externa i interna dels princi-pals monuments de Tarragona.

    El sistema est disponible per dispositius mbils Android i Apple i es pot escollir entre ca-

    tal, castell, angls i francs. Est previst que entri en funci-onament aquest mateix abril.

    Patrimoni presenta el nou sistema daudioguies i de senyaltica als principals monuments de Tarragona

    patrImonI

    Carme Crespo, consellera de Patrimoni de Tarragona, ha apofitat per explicar la situa-ci de les Cases de Castellar-nau i Casa Canals durant la presentaci de les noves au-dioguies. Crespo ha declarat que els dos recintes continu-en oberts al pblic per que s necessari trucar amb ante-laci per reservar dia i hora de la visita. LAjuntament sha vist obligat a aplicar aquesta mesura davant de la falta de personal del Museu dHist-

    ria de la ciutat. La conselle-ra ha volgut aclarir que, tot i aquesta restricci dhorari, lexposici de la Fundaci Frum ubicada a Casa Canals funciona amb normalitat i es pot visitar dins dels seus horaris. Des del consistori esperen que abans de lestiu es resolgui aquesta mancan-a i sestableixi un horari fix per visitar les cases que van ser testimoni de la Tarragona ms noble de lpoca moder-nista.

    Les Cases Castellarnau i Casa Canals, noms amb visita guiada

  • | 25 de mar de 2015 Tarragona | 7

    TARRAGONA

    E l dissabte dia 28 de mar, la Fundacin Repsol i lAssociaci Aurora, amb el suport de lAjuntament de Tarragona, organitzen la 4a Plantada Popular al riu Francol, en-guany entre el pont de Santa Tecla i el pont de lA-7 (a 300 metres aiges amunt del pont de Santa Tecla).

    La jornada comenar a un quart donze del mat amb la formalitzaci de les inscrip-cions i la presentaci de lac-tivitat. A un quart de dotze comenar la plantada que fi -nalitzar amb un refrigeri per a tots els participants, que re-

    bran un obsequi de record. Els participants poden con-fi rmar la seva assistncia en-viant les seves dades (nom i cognoms, telfon i correu elec-

    trnic) a www.reforestatgn.org (apartat dinscripcions) o trucant al 977.520.205 (de di-lluns a divendres, de 9 a 14 h i de 15 a 17 h).

    E l Panel Pblic Assessor de Repsol a Tarragona ha visitat el Centre de Tecnologia de Repsol i la seu corporativa de la companyia, el Campus Repsol a Madrid. Els membres del Panel van poder recrrer les instal-

    lacions del Centre de Tecno-logia on els investigadors els van mostrar els ls laborato-ris dexploraci i producci. Tamb es van traslladar a la nou seu corporativa on van visitar les noves installacions de la companyia.

    La 4a Plantada Popular del Francol es far entre el pont de Santa Tecla i el de lA-7

    El Panel Pblic Assessor vista el centre de tecnologia de Repsol

    MEDI AMBIENT

    Aquest dissabte dia 28 a partir de les 10,15 h

    EMPRESA

  • 25 de mar de 2015 | 8 | Tarragona

    tarragona

    Lalcalde de Tarragona, Josep Flix Ballesteros, rebr els vens dels car-rers propers a la discoteca Otto Zutz el prxim dime-cres 1 dabril. Els vens van denunciar a NotciesTgn que estan farts del vanda-lisme que es viu al barri les nits de dijous i cap de set-mana.

    Els vens volen deixar clar que no demanen que el local doci nocturn tanqui les portes. Dins de la discoteca que facin el que vulguin per, com a m-nim, que els vens no hgim

    de veure les baralles i sentir xivarri, demana el president del nmero 6 de la rambla Francesc Maci, Josep Alonso.Des de lAjuntament de Tarra-gona ja han anunciat que tant la Gurdia Urbana com els serveis de neteja incremen-ten els seus esforos durant els dies ms conflictius per tal devitar el mxim de molsti-es possibles als vens.Malgrat aix, i tot i les reuni-ons mantingudes entre els re-sidents a la Rambla President Francesc Maci i diversos regi-dors del consistori tarragon, Alonso admet que est fart

    de trucar a la policia cada ve-gada que hi ha un aldarull i de posar denncies sense acon-seguir que la situaci millori. Admet tamb que una fam-lia de la zona est recorrent a ajuda psicolgica a causa de lestrs ocasionat per les molsties constants en horari nocturn.La reuni amb el batlle de la ciutat es dur a terme el pri-mer dia dabril a la una del migdia i ambdues parts inten-taran trobar alguna manera de resoldre aquest problema que causa tantes molsties al ve-nat de la zona.

    SoCIEtat

    Els vens de lOtto Zutz es reuniran amb lalcalde Ballesteros el dia 1 dabrilVolen trobar una soluci per evitar els aldarulls que es produeixenels dijous a la nit i als caps de setmana als voltants de la discoteca

    E l dia 25 de mar se ce-lebrar la segona edici del Dia de lemprenedo-ria del Sud de Catalunya amb una Jornada que tindr lloc al Palau de Congressos i que t com a objectius fer visible els servis a lemprenedor que hi ha a totes les comarques de Tarragona i oferir xerrades so-bre recursos, oportunitats de negoci i noves tendncies en lmbit de lemprenedoria.

    Lacte siniciar a les 9 del mat i estar presidit pel tinent dalcalde de Treball i Activa-ci Econmica, Xavier Tarrs. Lorganitzaci va a crrec de lAjuntament de Tarragona i la URV emprn.La conferncia inaugural anir a crrec de Leandro Fernndez, coaching executiu, dequips i institucional, i porta per ttol Posa en forma el teu cervell: claus per intuir el futur i el lide-ratge, a crrec de

    A partir de dos quarts de dot-ze del migdia comenaran les sessions paralleles que inclo-uen: Programa dEmprenedoria Corporativa: a crrec de Jess Murillo, gerent demprenedo-ria Corporativa de Catalunya

    Empren; Taller sobre inbound mrqueting: nou paradigma del mrqueting digital: a cr-rec de Lucas Garcia, CEO de So-cialmood; Emprenedoria soci-al: a crrec de Conchi Gallego, Ashoka Espanya; Taller deines 2.0 gratutes per emprenedors: a crrec dAgust Lpez CEO dInspiraproject; Espai Face to face de trobada demprenedors i inversors, dinamitzat per Jo-sep Prat.A partir de la una del migdia, Julin Vinu, director de Wayra Barcelona, dinamitzar els pitchs de diferents inversors a la recerca de projectes.E dinar a peu dret ser dina-mitzat pel Txaber Allu, del Cocinero fiel, Cuina i grafisme sobre mrqueting digital.A la tarda sexplicaran casos dxit del territori i dmbit in-ternacional i la jornada clour amb una conferncia a crrec de Cecilia Tham, MOB Barcelo-na.

    El 25 de mar, la Fundaci Tarragona Smart Mediter-ranean City organitza el III Frum Tarragona Smart, que tindr lloc a la Capsa de M-sica de Tarragona a lEspai Tabacalera. Sota el lema La nit de la ciutat intelligent, lobjectiu de lesdeveniment s generar un espai de troba-da anual entre els professio-nals de diversos mbits que collaboren amb la Funda-ci.Durant el Frum es dur a terme una presentaci de projectes i activitats de la Fundaci Tarragona Smart Mediterranean City. A ms,

    es realitzar el colloqui La ciutat intelligent a la mida de les persones, en qu professionals dels mbits de la salut, de la cultura i de la convivncia establiran un dileg sobre les lgiques smart aplicades al servei del ciutad. Posteriorment al colloqui, tindr lloc el con-cert de piano i violoncel en commemoraci de lAny In-ternacional de la Llum, que se celebra aquest 2015. Per seguir les activitats del F-rum i participar-hi via 2.0, es podr fer servir letiqueta #ForumSmart i @TgnSmart a travs de Twitter.

    Tarragona acull la segona edici del Dia de lEmprenedoria del sud de Catalunya

    El III Frum Tarragona Smart, a la Capsa de Msica de la Tabacalera

    trEball

    Sha arribat a les 300 persones inscrites

    EmprESa

    Imatge del cartell de la jornada, de la disseyadora tarragonina Andulu-plandu.

  • | 25 de mar de 2015 Tarragona | 9

    tarragona

    LEmpresa Municipal de Transports (EMT) ha presentat una nova APP per a dispositius mbils An-droid i Iphone que es posa en marxa amb lobjectiu darri-bar de manera ms senzilla, prctica i til als usuaris del transport pblic de la ciutat i que, sota el nom dEtmou, presenta un disseny innova-dor i amb eines molt tils per a lusuari; aix com una informaci en temps real, principal diferncia de lan-terior APP.

    Aix doncs, laplicaci presen-ta una millor optimitzaci del rendiment i el pes, amb

    continguts tils per a lusu-ari i amb la innovaci com a objectiu principal, ja que presenta diverses eines a par-tir de la geolocalitzaci, com sn les parades ms properes, el temps despera o els codis QR que identifiquen la para-da on lusuari est en aquell moment. El que s que t en compte, com lantiga APP, s la presentaci de totes les l-nies i horaris, les notcies de darrera hora dincidncies i el servei datenci al client. Amb tot plegat, es pretn que no noms sigui una millora de lactual APP en molts altres as-pectes, sin una nova eina to-talment diferent i al dia amb

    les noves tecnologies.LEMT ha fet un intens treball per apropar-se al pblic, sobre-tot a la gent jove, per obert a tots els usuaris, a travs de les xarxes socials de lrea de Mobilitat de lAjuntament, fet que est donant els seus fruits i que per aquest motiu sha vist la necessitat de millorar laplicaci. Daquesta manera, actualment sn ms de 900 els seguidors que lEMT t a Twit-ter i ms de 400 a Facebook. Tamb a Youtube de manera continuada es pengen vdeos de les accions que es duen a terme. Actualment hi ha uns 40 vdeos i un total de 2.500 visualitzacions.

    MoBILItat

    Una APP per a mbil informa sobre el transport pblic de la ciutat en temps realLaplicaci ja est disponible en els sistemes Android i IOS (iPhone)

    LAPP ja est diponible per a Android i IOS. / Foto: Toms Varga.

  • 25 de mar de 2015 | 10 | Tarragona

    tarragona

    Carles Castillo tampoc ser a la llista de Ballesteros per a les eleccions municipals

    N o ha quedat clar si ha estat per voluntat pr-pia o no que Carles Castillo no concorrer a les llistes del PSC a les prximes eleccions municipals. Segons paraules del regidor de Terri-tori i Seguretat Ciutadana, la decisi ha estat acordada amb lalcalde per tamb ha adms que el partit no li havia ofert de manera oficial formar part de la llista. A banda, si b Cas-tillo ha explicat que la decisi de sortir de la poltica muni-cipal lha pres entre ahir i avui, cal recordar que fa un mes, quan va comparixer sol per anunciar que ja no estava imputat pel cas Highland, va admetre que vull seguir a la poltica municipal per si no sem vol, tornar a fer dad-vocat, que s la meva feina i magrada molt.

    Sembla, doncs, que, o b en menys de trenta dies han can-viat molt les seves prioritats o Ballesteros no lha volgut. Amb tot, segons paraules de Carles

    Castillo a la premsa, ja he fet molt i ara noms em quedaria optar a ser alcalde i aquesta plaa ja est molt ben cober-ta pel meu alcalde, Josep Flix Ballesteros. Tot i que desprs ha adms que si no continua a la llista socialista s perqu ha preferit fer un pas enrere per no ser un obstacle per a perso-nes interessants que volen en-

    trar a la llista. Una llista que continua sent una incgnita que shaur de resoldre abans del mes vinent. De moment, segur que no hi figuraran ni Castillo, ni Carme Crespo, ni Victria Pelegrn, ni Francisco Zapater. Es diu que Joan Sanaujes i Ivnia Martnez tampoc repetiran mentre que els que s que podrien repetir

    al costat de Ballesteros sn Pau Prez, Begoa Floria, Javier Vi-llamayor, Xavier Tarrs i Pat Anton.Lalcalde ha acomiadat Casti-llo recordant que ha sigut el regidor de Seguretat Ciutada-na ms longeu que ha tingut aquest ajuntament, que ha estat lencarregat dinstaurar el nou model de Gurdia Urbana

    i que amb ell al capdavant de Territori es va aconseguir apro-var el Pla dOrdenaci Urbana Municipal desprs de tretze anys de patiment per a moltes famlies. Lha descrit com un tio extraordinari amb valors i com el meu germ petit i ha recordat que ell mateix el 1999 va deixar la poltica municipal i desprs va tornar per ser alcal-de.Castillo ha parlat de tornar a la jurisprudncia i, fins i tot, destudiar un postgrau o una nova carrera com Periodisme. Malgrat tot, no descarta con-crrer a les autonmiques o a les generals si el seu partit li ho demana.

    Lencara tinent dalcalde de Seguretat i Territori diu que faun pas enrere i no tanca les portes al Parlament o al Congrs

    PoLtICa

    s un tio extraordinari amb molts valors i que s com el meu germ petit, Josep Flix Ballesteros, sobre Carles Castillo

    Oriol Montes,Tarragona

    Carles Castillo i Ballesteros en finalitzar la roda de premsa de comiat del regidor. / Foto: Sandra Prez.

    Prop de 4.000 assistents al Campionat dEspanya de taekwondo celebrat a la TAP aquest diumenge

    E l Campionat dEspanya de Taekwondo en cate-gories cadet i sub-21 es va disputar el passat cap de setmana a la Tarraco Arena Plaa. Ms de 900 esportis-tes (548 en categoria cadet i 370 en categoria sub-21) van participar en aquesta com-petici, coorganitzada per la Federaci Espanyola de Ta-ekwondo i els Jocs Mediterra-nis Tarragona 2017 amb uns 3.700 assistents.

    Amb sis tatamis a la pista, la

    competici es va desenvolupar en horari ininterromput de 8 h del mat a 20 h del vespre. La jornada de dissabte va con-

    centrar els enfrontaments en categoria cadet, mentre que diumenge va ser el torn dels sub-21. Una de les novetats de

    competici del cap de setmana ha estat la utilitzaci de petos i cascs electrnics en els com-bats i una exhibici de hapkido que va tenir lloc a la mateixa Tarraco Arena Plaa el dissabte a les 17 hores.Segons el president de la Fede-raci Espanyola de Taekwondo, Jess Castellanos, lexperin-cia organitzativa a Tarragona ha estat molt positiva. A la pista, hem gaudit dun alt ni-vell dels esportistes. El nivell que han demostrat les joves promeses deixa el llist molt

    i molt alt. Tenim el futur del taekwondo assegurat. A ms, Jess Castellanos ha destacat la sintonia organitzativa entre Tarragona 2017 i la Federaci i ha assegurat que apostarem per portar el Campionat dEu-ropa de Clubs a la ciutat.De la competici daquest cap de setmana sortir lequip na-cional que competir al Cam-pionat Europeu Cadet que es disputar a Frana al juliol i al Campionat Mundial Cadet de Korea que tindr lloc durant el mes dagost.

    tarragona 2017

    Dos participants del campionat en plena acci. / Tarragona2017.

  • | 25 de mar de 2015 | 11Tarragona

    TARRAGONA

    Acord entre CDC i UDC per afrontar les eleccions municipals 2015 a Tarragona

    La Colla Jove dna el Premi Barmetre Casteller a Creu Roja

    L es formacions Conver-gncia Democrtica de Catalunya (CDC) i Uni Democrtica de Catalunya (UDC) han arribat a un acord i es presentaran juntes a les eleccions municipals 2015 de Tarragona amb una can-didatura encapalada per Albert Abell. El nmero dos daquesta llista ser el president dUDC a Tarrago-na, Josep Maria Prats, i la resta de membres del pro-jecte es faran pblics en un gran acte que tindr lloc desprs de Setmana Santa.

    En les ltimes setmanes hem treballat intensament per ar-ribar a aquest acord, un pacte molt satisfactori per ambdues parts, ha manifestat aquest mat lalcaldable de CiU, que ha destacat que lobjectiu principal daquest acord s fer pinya per governar i recu-perar la Gran Tarragona. El president del Comit Local de CDC, Jordi Sendra, ha afegit que fem pinya per coronar el castell i governar Tarragona.Per la seva banda, Prats ha destacat que lacord sha ba-sat en la generositat. Vo-lem sumar per tornar a po-sicionar Tarragona en el lloc que mereix, ha manifestat el president dUDC a Tarragona,

    que, pel que fa a la llista, ha recordat que aquesta estar confi gurada per gent de la so-cietat civil, tant militants com no militants.En aquest sentit, Abell ha re-cordat que la llista de CiU es-tar formada per gent que no shagi dedicat professional-ment a la poltica, amb carnet de Convergncia o dUni o

    sense, i amb un clar perfi l tar-ragon.Josep Maria Prats fa 30 anys que s militant dUni Demo-crtica de Cataunya. Va ser escollit nou cap local dUni Democrtica de Catalunya desprs de guanyar la moci de censura contra Robert Ven-drell. Prats s el director de La Salle a Tarragona.

    La Colla Jove Xiquets de Tar-ragona lliura el Premi solida-ri Barmetre que va rebre a la Nit de Castells 2015 a Creu Roja Tarragona. El premi con-sisteix en 750 unitats dels fi -deus orientals Yatekomo, de Gallina Blanca.Lacte de lliurament ha tin-gut lloc a la seu de Creu Roja Tarragona, amb la presncia del president provincial de la instituci humanitria, Vi-cen Gabriel; els membres del comit local Jordi Joaquim i Elias Muoz; el president de la Colla Jove Xiquets de Tar-ragona, Sergi de los Rios; el cap de colla de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, Carles Ribas, i limpulsor dels pre-mis Barmetre, el periodista Carles Esteve.Els premis Barmetre es van lliurar el passat 31 de gener en el marc de la Nit de Cas-tells de Valls a les onze colles castelleres que van pujar un pis en la temporada 2014. A banda de rebre un trofeu al-legric, tres colles van rebre un premi solidari per part del patrocinador del guard, que es podia destinar a lentitat social que desitgessin. En el nostre cas, vam decidir cedir el premi a Creu Roja Tarrago-na.Els productes alimentaris re-buts es distribuiran entre les famlies en situaci vulnera-ble de la demarcaci, en el marc dels programes de llui-ta contra la pobresa.

    Lalcaldable convergent Albert Abell considera que hem arribat a un acord molt satisfactori, lobjectiu s fer pinya per governar i recuperar la Gran Tarragona

    POLTICA SOCIETAT

    Josep Maria Prats, president dUCD Tarragona, amb Albert Abell, candidat de CiU, i Jordi Sendra, cap local de CDC.

    Volem sumar per tornar a posicionar Tarragona en el lloc que mereix, Josep Maria Prats (UDC Tarragona)

  • 25 de mar de 2015 | 12 | Territori

    TERRITORI

    Calafell redueix dun 34% el deute que arrossega des de lany 2011

    L Ajuntament de Calafell arriba al 2015 havent re-dut considerablement lendeutament. Si el 2011 el deute que tenia lAjuntament de Calafell superava els lmits legals, ja que era dun 114% (45,8 milions deuros), el 2014 aquest deute ja shavia redut fins al 90,23% (38 milions deu-ros), i ara arriba al 2015 amb un 80,6% dendeutament (32,6 milions deuros). Per tant, aquest 2015 shaur redut un 34% el deute que es va arribar a tenir al 2011.

    La reducci dun 34% de lendeu-tament de lajuntament es deu a lesfor de contenci i a la ges-ti de la despesa duta a terme en aquests darrers quatre anys. De fet, aquesta gesti ha perms que, si a principi de mandat lAjuntament de Calafell estava entre els ms endeutats de Cata-lunya, ara la situaci sigui molt ms bona, i estigui per sota del mxim legal perms. Aix, per exemple, en aquests quatre anys

    sha redut el captol de despe-ses corrents anuals en prop de 2 milions deuros. Bona part daquest estalvi prov de la re-negociaci dels contractes amb empreses concessionries dels serveis municipals. Lestalvi tamb prov de la re-ducci dalgunes partides que durant el passat mandat tenien despeses molt altes. Aquest s el cas, per exemple, de la retribuci de crrecs de confiana, ja que sha passat de pagar 456.658,12 euros el 2010, ltim any com-plet del mandat anterior, euros a dedicar 67.666,69 euros en aquest ltim any (2014). Una al-tra partida on lestalvi ha estat ms que notable s la telefonia, ja que dels 234.761,40 euros que es va gastar en el 2010, sha pas-sat a 105.910 euros durant tot el 2014. Mesures semblants tam-b shan aplicat a la despesa en dietes i quilometratges, que ha baixat en gaireb dues terceres parts, passat de 13.621,66 euros a 5.578,67 euros.Finalment cal dir que lAjunta-

    ment de Calafell no noms ha aconseguit reduir el deute, sin que a ms en els ltims anys ha intentat no augmentar la pres-si fiscal als ciutadans. Per aix, enguany i per segon any conse-cutiu, shan congelat les taxes i impostos municipals. En aquest sentit, cal recordar que durant aquest mandat sha construt nous equipaments com el Mer-cat Municipal o el Centre Cvic Cinema Iris, i tamb shan posat en marxa les obres del passeig martim, el nou Centre dInter-pretaci del Mar i el pas subter-rani, i sest acabant la nova sala polivalent a ledifici del Mercat Vell. A ms, shan construt pr-quings gratuts a tot el municipi (Blanquet, Antic Hotel Segur, Prquing de la Bbila i carrer Torredembarra), amb un total de 900 places, i sha realitat una intensa activitat per posar Cala-fell al dia, amb ms de 200 actu-acions, que han incls pavimen-taci de carrers, arranjaments de voreres i adequaci de parcs infantils.

    Actualment, cada vegada es triga ms a prendre la decisi de formar una famlia i, quan es pren, en diverses ocasions lembars sendarrereix en excs. Les darreres xifres in-diquen que els casos dinferti-litat a Catalunya shan doblat en 10 anys i, actualment, un 5% dels nadons que neixen sn fruit de la reproducci as-sistida, s a dir, 1 de cada 20. I s que entre un 17% de les parelles en edat reproductiva tenen problemes de fertilitat, unes 800.000 a tot lEstat, una tendncia que sembla creixent a causa de diferents factors so-

    cials, laborals i personals.Per aquests motius, la Clnica Biogest realitzar, el prxim 16 dabril, una segona edici de la Jornada sobre la Reproducci Assistida a la demarcaci de Tarragona amb lobjectiu de resoldre dubtes i explicar les diferents causes sobre aquesta qesti. La novetat denguany s que la jornada tindr lloc a la mateixa clnica (passeig de Prim 2-4, de Reus a les 18 hores) per tal que, daquesta manera, les parelles o dones interessades en puguin parlar amb ms detall amb els mem-bres de lequip de Biogest.

    Lobjectiu s que tots els inte-ressats puguin conixer quins poden ser els motius de la in-fertilitat i com solucionar-los. La jornada exposar les cau-ses naturals, laborals, econ-miques i socials; les diferents alternatives teraputiques, laportaci en aquest mbit de la indstria farmacutica i els diferents mtodes per tal dobtenir un embars. El director mdic de Biogest, el doctor Jordi Aragons Sana-

    huja, destaca que el ritme so-cial que actualment viu la nos-tra societat no va dacord amb el cicle natural de la dona, doncs la mxima fecunditat, que s la possibilitat daconse-guir lembars en un cicle, s dentre un 20 i un 25% i , a la vegada, si es mira per edats, sabem que aquest pic mxim s al voltant dels 25 anys de la dona. Daquestes xifres, sexplica que ms de 4 milions de nens

    a tot el mn hagin nascut gr-cies a les tcniques de repro-ducci assistida.La jornada far especial mfa-si en les mares que decideixen tenir el fill soles i/o les parelles de dones que desitgen ser ma-res. En aquest sentit, doncs, la jornada far un reps a totes les circumstncies que poden dur a una dona i/o parella a una jornada com aquesta: la preservaci de la fertilitat com a conseqncia dels trac-taments oncolgics, els dife-rents mtodes de reproduc-ci assistida segons cada cas: inseminaci artificial conju-gal, inseminaci artificial de donant, fecundaci in vitro, microinjecci espermtica, diagnstic gentic preimplan-tacional, ovodonaci, recep-ci dembrions, transferncia dembrions criopreservats, congelaci de semen i conge-laci dovcits.

    Ha passat dun ndex dendeutament del 114% de fa quatre anys al 80,6% actual

    calafEll

    Biogest organitza la II Jornada de reproducci assistida

    EmpREsEs

  • | 25 de mar de 2015 Territori | 13

    TERRITORI

    La Costa Daurada continua treballant per reforar la seva presncia al mercat rus

    El municipi apagar els llums per sumar-se a Lhora del planeta

    LAjuntament aprova un pressupost de 5.488.130 euros

    E l Patronat de Turisme de la Diputaci de Tar-ragona i altres organis-mes del territori han man-tingut al llarg dels darrers dies una intensa presncia a Rssia amb diferents accions promocionals: lassistncia a les fi res MITT i Intourmarket i una presentaci a agents de viatge.

    La darrera acci de promoci de la Costa Daurada al mercat rus s la presncia a la fi ra MITT de Moscou, que va tenir lloc entre el 18 i el 21 de mar, amb la participaci dels signants del seu conveni crner internaci-onal. El dimecres dia 17, dins el marc de lacord per la gesti conjunta de limpost de les es-tades turstiques, els patronats de Turisme de Cambrils, Salou i Vila-seca juntament amb el Patronat de Turisme de la Dipu-taci i de la m de la Federaci dEmpresaris de Turisme de la Provncia de Tarragona, van portar a terme una presenta-ci a 160 agents de viatge con-

    vocats per loperador turstic Anex Tour, tamb a la ciutat de Moscou. Aquest operador s un dels grans grups que treballa en fi ns a 37 ciutats russes i canalit-za clients a 18 pasos del mn, i en concret a Catalunya des del 2011.Daltra banda, del dia 14 al 17 de mar, va tenir lloc la fi ra Intourmarket, que va comptar amb una doble presncia de la Costa Daurada: duna banda, els municipis de Cambrils, Sa-lou, Vila-seca i Reus i, de lal-tra i de manera coordinada, la representaci del conjunt del territori que portava a terme la taula estratgica per a la pro-moci de laeroport de Reus.Aquest any sespera una impor-tant contenci del mercat rus com a conseqncia de la de-valuaci del ruble, el confl icte poltic generat amb Ucrana, les sancions internacionals i la caiguda del preu del petroli. Aquest darrer aspecte s fona-mental, ja que lexplotaci de petroli i gas s un puntal bsic per lactivitat econmica a Rs-

    sia. Aquesta contenci, daltra banda, es fa sentir en el con-junt de les destinacions que en lmbit mundial programen els operadors russos i no se situa noms a nivell de les destinaci-ons catalanes i espanyoles.

    Perfi l de turista rus a la Costa Daurada

    El Patronat de Turisme de la Di-putaci ha fet un estudi espec-fi c del perfi l del client rus que ha arribat a laeroport de Reus, del qual es deriva que el 72% viatja en parella i el 22% en fa-mlia, fan estades duns 11 dies de mitjana xifra molt superior a la resta de mercats- i el 27% de ms de 13 dies. El 25% dels clients han vingut dues o ms vegades a la Costa Daurada, el 98% dels quals shan allotjat en hotels. Els motius delecci de la destinaci multiresposta- sn en el 58% el clima i el sol, el 52% les platges, el 43% PortA-ventura i el 41% loferta cultu-ral. Han valorat amb un 8,3 la seva estada a la destinaci.

    LAjuntament del Vendrell sha sumat a la iniciativa Lhora del planeta, una crida mundial impulsada per lor-ganitzaci WWF que convida ciutats, organitzacions i ciu-tadania en general a apagar els llums el prxim dissabte 28 de mar, entre les 20.30 h i les 21.30 h, per conscienci-ar de lestalvi energtic en la lluita contra el canvi climtic. Sota el lema Apaga la llum, il-lumina el planeta, es pretn cridar latenci de la societat perqu prengui conscincia dels impactes que el canvi cli-mtic est produint en el pla-neta. Ladhesi del Vendrell a aquesta iniciativa es traduir, com en els darrers anys, en lapagada, durant aquesta hora, de la illuminaci deco-rativa exterior del campanar de lesglsia del Sant Salva-dor del Vendrell.La regidoria dEnllumenat Urb i Efi cincia Energtica convida els vendrellencs i

    vendrellenques a sumar-se a aquesta acci destalvi ener-gtic, tot recordant la cores-ponsabilitat de tothom en la lluita contra el canvi climtic i en ladopci de mesures per a lefi cincia energtica.Lhora del planeta de WWF pretn implicar ms de mil milions de persones i mobi-litzar 7.000 ciutats i pobles de 160 pasos per demostrar el suport global a lacci con-tra el canvi climtic apagant els llums dels seus principals edifi cis i monuments.

    LAjuntament del Morell va aprovar dimarts 17 de mar en sessi plenria extraordi-nria el pressupost de 2015 que s de 5.488.130 euros. Aquest pressupost marca una continutat respecte al de 2014 i preveu continuar la tasca dajut en temes socials que han estat prioritaris du-rant tota la legislatura.Cal afegir que en el pressu-post de 2014, grcies a una

    partida extraordinria, shan pogut realitzar grans inversi-ons com les obres de la plaa de lEra del Castell, de la sala de vetlles, lampliaci del ce-mentiri municipal, la supres-si de 64 barreres arquitect-niques a diversos carrers del municipi, larranjament de voreres i la construcci duna nova aula de msica acstica a lEscola de Msica Munici-palEl Morell.

    s present a les fi res MITT i Intourmarket

    TURISME EL VENDRELL

    EL MORELL

    ESPECIALITZATS ENRENTAT DE VEHICLES!!!

    Imatge de lestand representatiu de loferta de la Costa Daurada en una de les fi res internacionals amb especial rellevncia en el mercat rus. / Cedida

    Sinsta la poblaci a apagar els llums durant una hora el dissabte dia 28 de mar al vespre

  • 25 de mar de 2015 | Territori14 |

    TERRITORI

    Tot a punt per a la Nit Empresarial 2015El certamen organitzat per la Confederaci Empresarial de la Provncia de Tarragona (Cepta) es dur a terme el divendres 27 de mar a PortAventura

    EcOnOmIa

    Q uan queden pocs dies per la trobada del sector empresarial de les co-marques de Tarragona, la Nit Empresarial 2015, es confirma lassistncia de participants a lacte. Aix, cal destacar que ja ha confirmat la seva assis-tncia a la Nit Empresarial el president de Repsol, el Sr. An-toni Brufau, que recollir el Guard dHonor denguany. Altres personalitats que tam-b estar present a lacte sn el president de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Artur Mas i el president de Foment del Treball, el Sr. Joaquim Gay de Montell.

    De la mateixa manera, ja es co-neixen els ponents que integra-ran la taula rodona Temps de Li-deratge que es dur a terme en el bloc acadmic de lacte, just abans de la ponncia dEmili Dur. En concret, han confir-mat la seva participaci en la taula rodona el director General dOperacions i Finances de Port Aventura, Fernando Aldecoa; la presidenta FEPIME- Catalunya, Ma. Helena de Felipe, i la pre-sidenta de lAssociaci de Cm-pings de la Costa Daurada, Berta Cabr. La taula rodona estar moderada per la periodista Ber-ta Cabr.Desprs de la taula rodona, els assistents podran gaudir de la ponncia a crrec de lecono-mista Emili Dur, que donar pas al cctel a peu dret que se servir a tots els assistents.Les inscripcions per poder as-sistir com a convidats a la Nit Empresarial estan obertes i es poden formalitzar a travs de la pgina web www.nitempresari-al.cat.

    Els participants a lataula rodona

    Fernando Aldecoa compta amb ms de 20 anys dexperincia en la indstria de parcs temtics. Es va unir a PortAventura en els seus inicis del parc temtic, lany 1994. Des daleshores, ha treballat en diferents departa-ments, principalment en les re-

    es de Finances i Operacions.Aldecoa ha estat el director ge-neral de PortAventura durant tres anys. s llicenciat en Cin-cies Empresarials, Mster en Direcci dEmpreses per ESADE a Barcelona i s graduat del Pro-grama de Desenvolupament Di-rectiu a lIESE de Barcelona.Maria Helena de Felipe s ad-vocada especialista en Dret La-boral dEmpresa, presidenta de FEPIME-Catalunya (Federaci de la Petita i Mitjana Empresa) des del 2011 i scia fundadora de FES Consulting Empresari-al.Ha exercit de gestora adminis-trativa co-fundadora de la pri-mera Gestoria de Gnere Gesto-ria de les Dones especialitzada a assessorar les empreses ca-talanes liderades per dones, ha estat membre conciliador i Mediador del Tribunal Laboral de Catalunya i del Consell de

    Treball Economic i Social de Ca-talunya (CTESC). Durant 8 anys ha presidit la A.C.E.E. Associa-ci Catalana dEmpresries i Executives i ha estat presidenta fundadora de lFAEC (Federaci dAssociacions dEmpresries Catalanes).Lany 2002 va fundar AFAEMME (Associaci de Federacions i As-sociacions de la Mediterrnia) presidint aquesta Organitzaci els membres sn 51 Associaci-ons dEmpresries procedents de 22 pasos de la Mediterr-nia.Com a experta en temes de g-nere i empresa va ser la pione-ra a presentar les conclusions dun projecte de gnere em-presarial al Parlament Europeu lany 2006 i s lnica represen-tant espanyola de la Comissi Europea a la xarxa digualtat de gnere sobre posicionament de les dones en lmbit poltic i

    econmic a Brusselles des del 2008.Berta Cabr s llicenciada en Tcnica Informtica per la Uni-versitat Rovira i Virgili i post-grau en Gesti Gerencial Local. Des del 2009 presideix lAssoci-aci de Cmpings de la Costa Daurada i Terres de lEbre, un crrec que tamb compagina amb les vicepresidncies de la Federaci Catalana de Cm-pings i Ciutats de Vacances i la Federaci Espanyola de Cm-pings. Actualment tamb s membre del Consell de Mar-ca de la Costa Daurada i de la Junta Directiva de la Federaci Empresarial dHostaleria i Tu-risme.La seva experincia lha dut a formar part de diverses associa-cions i entitats vinculades amb el mn del turisme, com la Fe-deraci Catalana de Cmpings i Ciutats de Vacances, el Consell

    de Direcci de lAgncia Catala-na de Turisme, la Comissi del Fons per al Foment del Turis-me, el Consell de la Taula de, el Consell de lObservatori de la Costa Daurada o la Jove Cam-bra Internacional de Reus.Emili Dur s llicenciat en Cincies Econmiques per la Universitat Autnoma de Bar-celona i per lEscola Superi-or dAdministraci i Direcci dEmpreses (ESADE). Mster en Administraci dEmpreses per ESADE. Exdirectiu dEmpreses Nacionals i Internacionals.Collabora com a convidat ex-tern en diferents Universitats i Escoles de Negoci dmbit na-cional i Internacional. s mem-bre del Consell dAdministraci de diverses empreses. En lactu-alitat i des de fa ms de 25 anys treballa com a assessor, consul-tor i formador en les primeres empreses del pas.Dur ha exposat les seves teo-ries en els principals mitjans de comunicaci. Autor de ml-tiples articles en publicacions empresarials i de difusi gene-ral.

    Programa de la jornada

    La Nit Empresarial comenar a tres quarts de vuit del vespre amb lentrega de reconeixe-ments als premiats i la Ben-vinguda a crrec de lalcalde de Salou, Pere Granados, i del president de Cepta, Josep Anto-ni Belmonte. Lacte ser presen-tat per la periodista Nria Sol i la cloenda anir a crrec del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.

    Berta Cabr, presidenta de lAssociaci de Cmpings de la Costa Daurada i Terres de lEbre; Maria Helena de Felipe, presidenta de FEPIME-Catalunya; Fernando Aldecoa, exdirector general de PortAventura, i leconomista Emili Dur.

    Dur ha exposat les seves teories en els principals mitjans de comunicaci i ha fet mltiples articles empresarials

  • | 25 de mar de 2015 | 15Territori

    TERRITORI

    20 anys de PortAventuraTURISME

    PortAventura ha inaugurat la vintena temporada del parc amb una descoberta de placa a lentrada per part del conseller dEconomia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas Co-lell i les autoritats convidades. Desprs una foto institucional ha immortalitzat el moment. Lacte celebrat el passat cap de setmana, en part desllut per la pluja, es va traslladar desprs al gran teatre Maya on lequip de ball i espectacles del parc va oferir una de les novetats de la temporada: una actuaci Cele-bration que commemora els vint anys del parc i que com-bina contorsionistes amb ball i revivals de canons de Michael Jackson; Freddie Mercury; Tina Turner o els Beatles; a ms dal-tres acrobcies i coreografies.Lalcalde de Salou, Pere Grana-dos, va voler felicitar el Parc pel seu aniversari i va recordar com PortAventura va nixer com un parc temtic, per avui ja podem parlar dun dels cen-

    tres turstic doci ms impor-tants dEuropa que ha fet que Salou i la Costa Daurada esde-vinguem una destinaci turs-tica ms enll del sol i platja. Aix mateix, lalcalde salouenc va afegir que juntament amb PortAventura ens estem defi-nint com una destinaci espe-cialitzada tamb en oci. Per Granados, PortAventura s un embri del que ser el parc,

    ja que el creixement al llarg dels darrers vint anys i les in-versions no han parat; i de fet, seguiran sense aturar-se aqu i serem un referent mundial. Des de lAjuntament de Salou donem i donarem sempre molt de suport a aquest centre turs-tic i veiem com ajuda i ajudar a desestacionalitzar la nostra temporada turstica.Per la seva part, el conseller

    dEconomia i Coneixement, An-dreu Mas Colell tamb va voler felicitar el parc en el seu aniver-sari i va explicar que el secret del parc s una gesti excellent i un atractiu territorial. Arturo Mas-Sard, president de PortA-ventura, recorda com al llarg dels darrers 20 anys han passat ms de 60 milions de persones i hem evolucionat molt. Hem passat de ser un parc temtic

    a una destinaci de vacances amb una expansi a travs dels hotels, del centre de convenci-ons, i esperem que els prxims anys amb els projectes que tenim com Circ du Soleil, Fer-rari Landetc., continuem amb aquesta lnia de desenvolupa-ment. Lalcalde de Vila-seca, Josep Poblet, va assegurar que PortAventura s un somni fet realitat.

    C/ La Uni, 45, 1r -2a43001 TARRAGONATel./Fax. 977 236 908

    [email protected] DE 25 ANYS AMB VOST

    EL TEU ANUNCIECONMIC

    Truca a:616 728 550 / 686 703 910 / 977 259 911

    envians un correu a:[email protected]

    Fira del Contraban a CunitCUNIT

    LAjuntament de Cunit orga-nitzar la Fira de lestraperlo a Cunit-El Contraban dels anys 50 el prxim dissabte 4 dabril, recreant aquest episodi histric al municipi, durant tot el dia, de 10 del mat a 8 del vespre. Aquesta s una iniciativa de la regidoria de Turisme i Patrimo-ni, que continua amb la recupe-raci histrica de la memria collectiva del poble. El nucli antic de Cunit sambientar en lpoca de la postguerra, en els anys 40-50, en qu Cunit era un punt important del contraban. Amb el pas dels anys, aquest

    fet ha donat als cunitencs i cunitenques un punt ms de referncia on ubicar la seva histria i on descobrir una part important del seu passat. Es tracta dun episodi histric de relleu que des de la regidoria de Turisme es vol recuperar i explicar el paper que hi jugava en les famlies del moment.La Fira del contraban dels anys 50 de Cunit comptar amb la presentaci oficial del docu-mental que sha enregistrat al municipi amb diferents passes durant el mat i la tarda a la Sala del Casal Municipal. Aquest

    documental es va comenar a enregistrar el passat mes doctubre i va comptar amb la participaci de diferents vens i famlies de Cunit de manera totalment desinteressada.El centre de Cunit es vestir dels anys de postguerra grcies a la participaci dels establi-ments que podran treure els seus productes a la porta del seu negoci, amb parades darte-sania alimentria relacionada amb lpoca dels 40 i 50 com ara pa, coques, productes de la terra com fruites i verdures, conserves, mels, vins... i artesa-

    nia no alimentria com cermi-ca, espelmes, entre daltres. A ms, es crearan diferents zones ldiques on es podran trobar des de cotxes de lpoca, jocs de fusta tradicionals i algun tancat amb animals.Jaume Casaas, regidor de Tu-risme i Patrimoni, incideix en la fora que li dna a la nostra histria de poble qualsevol ma-terial que es cre per a divulgar fets tan importants. El docu-mental i aquesta Fira pretenen donar un especial valor a les situacions familiars personals duna poca molt complicada.

    En aquestes dues dcades el parc temtic ha rebut ms de 60 milions de visitants i ha consolidat la Costa Daurada com a destinaci de primer nivell

  • 25 de mar de 2015 | 16 | Salut

    Lhospital de Sant Tecla organitza aquest any la 22a edici del Congrs Nacional Catal dUrgncies i Emergncies, just poques setmanes desprs de la in-auguraci del nou servei durgncies del centre tarra-gon. El congrs, organitzar en collaboraci amb la So-cietat Catalana dUrgncies i Emergncies, tindr lloc els dies 16 i 17 dabril al Semi-nari de Tarragona i sespera que reuneixi prop de 250 professionals darreu de Ca-talunya.

    La doctora Slvia Flores i la infermera Cinta Peri, respon-sable mdica i dinfermeria respectivament de lrea dur-gncies de lHospital de Santa Tecla, sn membres del comi-t organitzador del congrs que el prxim mes dabril reunir professionals sanita-ris de tot Catalunya vinculats amb lmbit de les urgncies sanitries. Volem que sigui un congrs integrador en qu estiguin representats tots els vessants de latenci durgn-cies i emergncies, assegura la doctora Slvia Flores, que afegeix que tamb volem que els assistents al congrs cone-guin totes les novetats relaci-onades amb aquest mbit, ja que aquest s, en realitat, lob-jectiu que ha de tenir qualse-vol esdeveniment daquestes caracterstiques.El sistema durgncies hospi-talries s un dels vessants sa-nitaris que sempre est en el punt de mira de la societat per aix preguntem a les respon-sables de lorganitzaci del congrs si trobades daquest tipus sn importants per als professionals que hi treballen. Sn importants, per igual que ho sn per a qualsevol altra especialitzaci, explica la doctora Flores la particula-ritat s que lEstat espanyol s un dels pocs del mn que no t reconeguda lespecialitat durgncies com a tal, sin

    que aqu es nodreix de dife-rents especialitats. Des de la Societat Catalana dUrgncies i Emergncies treballem molt per aquest reconeixement, per mentrestant tamb ens esforcem per estar al dia de totes les novetats cientfiques relacionades amb aquest m-bit de latenci hospitalria.

    ProgramaSegons Cinta Peri, hem bastit un programa que reculli totes les novetats cientfiques ms rellevants relacionades amb latenci durgncies i emer-gncies. Hem estructurat les

    dues jornades en dos grans ei-xos, que sn taules rodones i tallers. Incloem tamb comu-nicacions breus i debats sobre diferents temes dactualitat en qu els participants defen-sen, amb arguments cient-fics, punts de vista diferents sobre aspectes relacionats amb latenci durgncies, explica. Per a aquesta edici shan presentat un total de 154 comunicacions. Com a mostra daquesta vo-luntat innovadora i dapropar les principals novetats relacio-nades amb les urgncies, Peri destaca la taula rodona que aborda la gesti de les emoci-ons mitjanant la tcnica del Reiki, una terpia alternativa amb visi de futur, impartit per infermeres especialitza-des en el tema. Daltra banda, tamb destaca la conferncia inaugural que tindr lloc el dijous, 16 dabril, a les 19,30 hores, a crrec del prestigis economista Emili Dur, que abordar la gesti de les emo-cions, entre altres aspectes.El Congrs comenar el di-

    jous 16 dabril a les 9 del mat i sallargar fins a les 9 del vespre. Tot seguit tindr lloc el sopar oficial del Congrs. Les sessions continuaran el divendres 17 dabril des de les 9 fins a les set del vespre, quan tindr lloc la cloenda i el lliurament de premis. Els as-sistents podran gaudir tamb duna visita al Circ rom de Trraco.Hem treballat per fer un pro-grama atractiu, diferent i in-novador i alhora per ajustar al mxim el preu de les inscrip-cions perqu tothom que ho desitgi pugui assistir, assegu-ra la doctora Flores.

    Lhospital de Santa Tecla organitza el XXII Congrs Catal dUrgncies i EmergnciesTindr lloc els dies 16 i 17 dabril al Centre Tarraconense El Seminari de Tarragona

    XarXa Sanitria i SOcial de Santa tecla

    Lacte inaugural inclour una conferncia a crrec de leconomista i comunicadorEmili Dur

    La doctora Slvia Flores i la infermera Cinta Peri sn membres del comit organitzador del Congrs-/Toms Varga

    Les inscripcions, que encara sn obertes, es poden fer a la web del congrs: www.congresurgencies.cat

    TAULES I TALLERS

    16 dabril09-10.30 hUrgncies a debat: Tcnics, infer-mers i metges en un aferrissat debat 10,30 h Comunicacions orals12-13 hTAULA 1: Innovaci en la gesti als Serveis dUrgnciesTAULA 2: Afectaci cardiovascular de les intoxicacionsTALLER: Tcniques invasives en la reanimaci del pacient politrau-matitzat13 h Conferncia (vegeu text)13.30-14.30 hInauguraci oficial 15.30-17 hTALLER: Agressivitat a urgncies: mesures bsiques dautoprotec-ci davant de persones agitades/agressives17- 18 h Comunicacions orals18.30-19.30 hTAULA 4: Malalties tropicals: dues visions, un mateix objectiuTAULA 5: Noves perspectives en el maneig del xocTAULA 3: Conceptes legals en atenci hospitalria i prehospi-talria.19,30 h Conferncia inaugural

    17 dabril9 h Comunicaicons orals10-11.30 hTAULA 6: Noves perspectives en atenci a laturada cardaca prehospitlariaTAULA 7: El pelegrinatge de la visita Urgent del pacient PCC/MACATALLER: Infiltracions i reducci de luxacions i fractures 12-13 hTAULA 8: Diabetis a urgnciesTAULA 9: Gesti democions a Urgncies. Reiki: una terpia alternativa amb visi de futurTALLER: Ecografia a Urgncies en la TVP 15.30-16.30 hTAULA 10: Actualitzaci en cardiologiaTAULA 11: Infeccions a urgnciesTALLER: Pla B en el maneig del pacient crtic: Fastrach i via intrassia16.30-17.30 hTAULA 12: Actualitzaci de la guia de TEP de la Societat Europea de Cardiologia 2014TAULA 13: CSI; des de la sala dautpsies al lloc dels fetsTALLER: La tecnologia en VMNI: ajuda o complica la terpia?

  • | 25 de mar de 2015 Salut | 17

    XARXA SANITRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA

    LAngie Rodrguez s ac-triu i cantant de jazz per tamb logopeda. Una persona amb leducaci vocal de lAngie que ha vi-atjat ho t clar a Occident estem tancats, tancats. Es refereix a la manera que te-nim de parlar, de fer servir la nostra veu. Per aquest motiu, quan li preguntem a lAngie com tracta les diverses pato-logies ens treu materials di-versos com un piano, textos, pilotes inflables o palletes i crcols de plstic que fan que els pacients treballin to-tes les parts del cos i admet que la veu s molt fsica, la veu s cos completament. Tots hem vist, per exemple, que segons lestat dnim i les emocions la veu canvia. A diferncia del que creiem, els problemes de dicci infantil no sn els majoritaris al ser-vei de logopdia que la Xarxa Santa Tecla t dins del servei de rehabilitaci de Llevant.

    Ens arriben majoritriament casos de disfsia i afsia, cau-sats per regla general per ictus i, de vegades, per deteriora-ments cognitius, explica lAn-gie, que admet que els proble-mes del llenguatge dels nens i dels adults per pronunciar de manera incorrecta un o ms sons sn minoritaris, ja que des del servei de rehabilitaci tarragon es tracten preemi-nentment casos de disfonia i neurolgics.La logopdia, per, no noms tracta els trastorns de la parla. Per la unitat del centre tarra-gon passen tamb nombrosos casos de persones que tenen problemes per empassar cor-rectament. Aquesta patologia es dna en individus que patei-xen Esclerosi Lateral Amiotr-fica (ELA) o, en menor mesura, en casos de miastnia o ictus, que tamb desemboquen en

    disfgia. Dins daquest camp tamb es tracten casos de de-glucions atpiques que poden sorgir a causa dun s erroni o prolongat de xumets, biberons o altres hbits inadequats en laprenentatge dels nens a lho-ra de menjar.Pel que fa a la parla, lAngie ens comenta que els ms freqents sn els casos de difluncia i els casos de veu, que sn la seva especialitat. Tractem des dels professionals de la veu que te-

    nen un problema important i han de resoldrel per poder continuar treballant a perso-nes amb problemes vocals. En aquests casos, els hbits inade-quats sn tamb unes de les principals causes aix com el consum de tabac o lestrs i el sobreesfor. Ls de la nostra maquinria de manera inade-quada durant llargues estones fa que sacabi deteriorant, re-sumeix la logopeda de la Xar-xa Sanitria i Social de Santa Tecla.En total, per aquest servei, que treballa frec a frec amb lotori-nolaringleg, amb els metges rehabilitadors i de vegades amb metges maxillofacials i odontopediatres per casos de deglucions atpiques, passa una mitjana dentre 40 i 60 pacients al ms. En el nostre servei la logopeda sovint par-ticipa en el procs diagnstic, comenta lAngie, que considera que aquest sistema s molt ms efectiu i que sobtenen millors resultats.El servei de logopdia est in-cls dins de lrea de rehabili-taci del complex sociosanitari Santa Tecla Llevant de Tarrago-na. Aquest espai de referncia en lmbit de la salut inclou la residncia i el centre de dia de Llevant i el centre datenci primria que dna servei a la mateixa rea de la ciutat.

    Entre 40 i 60 pacients al mes passen pel servei de logopdia del centre de Llevant La logopeda diagnostica i tracta problemes de comunicaci i de deglucien estreta collaboraci amb altres professionals del centre sanitari

    Angie Rodrguez s la logopeda del CAP Llevant de Tarragona. / Foto: Sandra Prez.

    Oriol Montes,Tarragona

    En el cas de la patologia de veu es realitza una consulta conjunta amb lotorinolaringleg i la logopeda fa un seguiment acurat de tot el procs

    Els hbits inadequats, el consum de tabac, lestrs i el sobreesfor sn algunes de les principals causes dels problemes de veu

    Per la unitat de logopdia del centre tarragon tamb passen nombrosos casos de persones que tenen problemes a lhora dempassar correctament a causa de problemesneurolgics

  • 25 de mar de 2015 | 18 | Alcaldes del Territori

    VILA-SECA

    Aquesta setmana hem es-tat al municipi de Vila-seca, on ens ha rebut el seu alcalde, Josep Poblet, un dels personatges poltics de ms trajectria i prestigi de les nostres comarques. Amb ell hem fet un recorregut pels principals nuclis de la pobla-ci (la Plana, la Pineda i la zona del centre) i hem pogut constatar in situ levoluci constant que experimenta aquesta afortunada poblaci del Tarragons. I s que Vila-seca aplega en un nic espai latractiu de les zones rurals, dels grans espais verds i de la mar, tot cohesionat amb un notable entramat de ser-veis pblics i prestacions a la seva ciutadania. Amb lal-calde Josep Poblet iniciem la ruta a lentranyable barri de la Plana.

    El nucli de la Plana, per als que no som de Vila-seca, s fora desconegut... La Plana, la part ms interi-or del municipi, est tocant a Reus i a 6 km de La Pineda. s un barri molt entranyable per als vila-secans per la senzillesa de les persones que hi viuen. s el resultat de larribada dimmigrants daltres punts dEspanya durant les dcades dels 50 i els 60, que van haver darrelar i construir una nova llar al nostre territori. T uns 600 habitants que avui en dia gaudeixen de tota mena de serveis i equipaments de qua-litat, parcs, poliesportius, pavi-mentatge. s un barri que sha fet al revs, primer van arribar les persones i desprs shan creat els serveis. I s poc cone-gut perqu s bsicament una zona residencial sense una ac-tivitat econmica prpia.

    s un barri singular perqu

    est molt allunyat del centre de Vila-seca geogrfi cament, per lAjuntament el t sem-pre en consideraci, no?Exactament. Lhomogenetza-ci dels serveis i equipaments s exactament igual que a la resta del municipi en tots els aspectes, des de lenllumenat fi ns a les escoles. Per la prxi-ma legislatura tenim un gran projecte per a Vila-seca, que us vull avanar en primcia. Volem crear un corredor verd que anir per tot el municipi, des de la Plana, passant per la zona agrcola, el centre del ter-me municipal i arribar al just davant del mar. Ser el cord umbilical cvic i natural per als nostres ciutadans i tamb per als visitants que vulguin fer a peu aquest recorregut natural.

    Un dels punts principals daquest corredor verd ser el Raval de la Mar i la seva espectacular passarella per salvar lautovia?Fins i tot abans dinaugurar-ho el juliol de 2013, la gent ja lutilitzava. Els caps de setma-na s quan hi passa ms gent per entre setmana tamb hi passen ciclistes i vianants. A ms, des del punt ms alt po-dem gaudir duna vista a 14 metres dalada des don veus tot el terme de Vila-seca i bona part del Camp de Tarragona. El Raval de la Mar s lltim tram

    daquest corredor verd i s un gran carrer major que uneix els diferents ambients que tro-bem al nostre municipi.

    La passarella s espectacular, per tinc ents que noms s una petita part de tota lobra que sha fet en aquest punt de Vila-seca.El Raval de la Mar s el carrer major que uneix Vila-seca i la Pineda, dins lmbit municipal per tamb nacional. Des de 2013, disposem duna carrete-ra especial per al transport de mercaderies de les indstries properes i una altra de separa-da per als ciutadans i turistes. La passarella es construeix com a soluci per a la inter-secci del Raval de la Mar amb lA-7. Si no hi fos, els vianants i els ciclistes estarien en una situaci de major risc en tra-vessar aquest tram o noms es podria salvar amb autombil. Aquest pas sha convertit en la icona de tota lobra, per la seva espectacularitat i visibilitat. Tamb hem renovat els dos ponts de la via del tren amb una imatge innovadora i en la lnia esttica de la passarel-la. Aquests tres elements sn lemblema de tota aquesta gran obra que ha facilitat el dia a dia de treballadors, trans-port o vianants.

    Aquesta obra marca el futur

    de Vila-seca?s un abans i un desprs. Ara el Raval, la Pineda i Vila-seca sn una pea, abans eren nu-clis separats. Amb la continu-tat del corredor verd cap a la Plana tindrem els tres grans nuclis units: la Plana al nord, Vila-seca al centre i la Pineda al litoral. I, a ms, amb una dinmica social totalment ho-mognia.

    He de reconixer que la meva famlia i jo sempre que venim a Vila-seca acabem a la platja de La Pineda.s que shi viu molt b, a la Pineda. T un punt entranya-ble al Pinar de Perruquet, una zona recuperada per a ls p-blic. A ms, s una zona plena de serveis que shan anat in-

    corporant perqu la ciutada-nia assoleixi ms autonomia i no tingui la necessitat de des-plaar-se. De fet, cada vegada hi viu ms gent a la Pineda. Actualment estem a prop dels 4.000 residents, un creixe-ment molt gran durant els l-tims anys. Hi ha serveis per a tots, per tamb hem de tenir en compte les demandes dels estiuejants que, a ms dallot-jament, necessiten serveis de qualitat i que shan de trobar en qualsevol part del munici-pi. Som una ciutat petita a lhi-vern, per gran a lestiu. I hem de procurar que els nostres ve-ns i venes visquin igual de b tot al llarg de tot lany.

    I com es gestiona aquest can-vi demogrfi c sobtat de lhi-

    A Vila-seca shan invertit prop de 60 milions deuros en els darrers quatre anys

    El 96% de la poblaci assegura que a Vila-seca es viu molt b. I aix s una dada molt important, sobretot en temps de crisi com els actuals

    La prxima legislatura crearem un gran corredor verd que unir a peu tot el municipi, des del barri de la Plana fi ns a la platja de la Pineda

    liver Mrquez,Altafulla

    Josep Poblet a la passarella del nou Raval de Mar, una de les obres ms emblemtiques realitzades a Vila-seca en els darrers any. / T.V.

  • | 25 de mar de 2015 Alcaldes del Territori | 19

    vila-seca

    vern a lestiu?Aquesta s la gran qesti. Sha de mantenir la qualitat i loferta de serveis tant a lhi-vern com a lestiu. Tampoc podem gastar el pressupost de tot lany noms a lestiu. Hem establert un sistema de con-cessions que sadapten a cada poca de lany. Les dotacions de personal varien segons les necessitats de Vila-seca. Amb aix, adaptem leconomia a les necessitats de la ciutat. Aques-ta s la gran demanda dels municipis turstics: disposar duna legislaci prpia per po-der atendre les demandes dels residents i dels turistes sense haver dencarir la vida dels ciu-tadans del municipi.

    Ara que estem al centre de la vila... la veritat s que Vila-seca s una vila molt endre-ada.s una caracterstica que ens

    agrada destacar: net i endre-at. s quelcom que tothom ens diu sobre el nostre muni-cipi. Tots els parcs repartits per la ciutat volen oferir un espai verd per a tots els ciutadans perqu shi sentin com en el seu propi jard. Ara estem en una zona residencial nova, per molt propera a la zona ms antiga i histrica de Vila-seca, com s el Castell, origen de la nostra poblaci. Per tant, en aquest punt trobem passat, present i futur, ja que est pre-vist que el Castell i el celler modernista de la cooperativa es converteixin en el gran parc cultural del municipi, per ge-nerar ms oferta cultural i aco-llir concerts, exposicions, actes festius, congressos... Un espai exterior i interior per fomen-tar la cultura. s un projecte ambicis, que unir elements de nova construcci amb edifi-cis que formen part de la nos-

    tra histria.

    Quin balan fa de la legis-latura i quins sn els grans reptes de Vila-seca per als prxims anys?En aquest mandat shan posat les bases de totes les infraes-tructures. Vila-seca t ara una estructura ben definida, una societat que viu confortable-ment i amb molta diversitat econmica que aporta segure-tat per al futur. Els serveis tu-rstics i doci sn un gran com-ponent, per no hem doblidar les indstries qumiques, pe-troqumiques, logstiques o porturies com a mbits de de-senvolupament de la vila. Sense oblidar els sectors agraris i ru-rals, que sn el gran rebost de la nostra rea. Per tant, aquest equilibri s la clau daquests anys en qu hem consolidat una srie de serveis, sobretot leducatiu i sanitari. Hem in-

    vertit uns 60 milions deuros en equipaments a Vila-seca en els darrers quatre anys. Tamb shan fet inversions privades, que no les comptabilitzem. A ms, tenim un Campus Univer-sitari, on hi ha un parc cientfic i on es capitalitza la represen-taci turstica de tota la zona, a ms de potenciar el futur dels nostres estudiants. Per tant, molta potncia educativa i sanitria. A linici daquest mandat es va inaugurar el nou centre de salut, que evita els desplaaments fins a altres ciu-tats quan sn casos lleus. Si te-nim aquests dos mbits resolts i una economia diversificada, tenim les claus perqu la ciutat pugui tirar endavant. La nostra visi de futur s no crixer excessivament. Volem conservar la nostra qualitat de vida. Hem arribat a un punt en qu ja som all que volem ser. Gaudim duns ciutadans molt

    dinmics i que estan contents amb el seu municipi: un 96% diu que a Vila-seca es viu molt b. I aix s molt important en temps de crisi com els que ara comencem a superar. Era molt important mantenir lequilibri per seguir impulsant la nostra societat i amb vista al futur superar aquesta situaci que ens ha comportat la recessi, treure profit daquestes infra-estructures i utilitzar els mit-jans formatius que hem anat generant en els ltims anys. Hem aconseguit crear un perfil propi que tots els nostres ciuta-dans comparteixen i ens marca el cam que seguirem en un fu-tur: basar-nos en una economia variada i a potenciar el carcter emprenedor i participatiu de la nostra poblaci. El futur est encara per resoldre, sobretot en matria docupaci, per te-nim un cam a recrrer i sabem la feina que hem de fer.

    Josep PobletAlcAlde de vilA-secA

    Josep Poblet, alcalde de Vila-seca, en diversos moments de lentrevista realitzada pel director de notciestgn, el periodista liver Mrquez. El reportatge es va realitzar fent ruta pels principals indrets del municipi, al llarg dels quals lalcalde es va trobar amb vens i venes. A la imatge inferior, Poblet parla amb un grup de conciutadans de la Pineda. / Fotografies de Toms Varga.

  • 25 de mar de 2015 | 20 | Opini

    OPINI

    J a vam dir que aix de tenir detalls amb les persones del teu voltant mola. Mola perqu reparteixes bon rotllo, mola perqu amb una mica de sort comences una cadena que fa un mn millor i, per qu no dir-ho, mola perqu tan bon rotllo tamb tacaba repercutint. I qu passa quan tarriba la cadena? Qu passa quan el detall tel fan a tu? Per desgrcia, com que s una cosa poc habitual no sempre saps com gestionar-ho, sobretot si el detall ve duna persona amb qui no tens confi ana. De vegades et sents tan agrat que vols fer el mateix per laltra persona. Dal-tres vegades tens la sensaci que cal equilibrar la balana. Aquesta sensaci no s gaire agradable i et mou compensar el detall com ms aviat mi-llor fent alguna altra cosa que sigui ms o menys equivalent per quedar en pau. Com quan et con-viden a una canya i tu ja vols pagar la segent ronda. Sigui com sigui, si et centres a compensar no treus tot el suc al detall que than fet, no gau-deixes de la primera canya, i aix ja no mola tant. A ms a ms, si fi nalment aconsegueixes

    compensar, tu et traurs un pes de sobre per, sense voler, haurs anullat el seu detall, us hau-reu quedat els dos a zero. Quan alg fa un detall, dedica un temps i una illusi per aconseguir una reacci en tu, fer-te sentir b. Per aix, quan nota que aquesta reacci queda tapada per la neces-sitat de compensar, el detallista sent que el seu esfor no ha servit per res i pot sentir frustraci. Aix que, tot i que sigui amb la millor de les in-tencions, tot i que sigui per seguir amb la cadena del bon rotllo, aix de compensar acaba produint lefecte contrari. Per aix aquesta setmana et vull proposar un truc diferent: no compensar, recom-pensar. Compensar s fer una cosa equivalent en direcci contrria per quedar a zero. Tornar el favor. En canvi, recompensar s agrair lesfor de laltra persona fent una cosa especialment pensa-da per ell o per ella.El detallisme s com una conversa. Quan un t un detall s com si estigus parlant. Si tu vols compensar al mateix moment s com si et poses-sis a parlar a la vegada sense escoltar. Aix que el truc s molt senzill, quan et parlin, escolta. Si tha agradat el detall que ha tingut i vols agrair-lhi, el millor que pots fer s gaudir. Posa en valor lesfor que ha fet i, sobretot, gaudeix-lo perqu aquesta era la reacci que buscava quan ho pre-parava. I si tu tamb vols respondre s important que ho facis quan laltra persona hagi acabat i que no repeteixis el mateix que ell o ella perqu semblar que no escoltaves. Espera a tenir el detall un altre dia i procura que sigui una cosa ben diferent de la que ha fet per tu, que no es puguin comparar. Aix no tindr la sensaci que vols quedar en paus sin que et va agradar tant el que va fer que vols recompensar-lo. Prova-ho i mexpliques com va!

    U n prtic s una entrada, per s ms que una entrada. Per entrar nhi ha prou amb una por-ta. En canvi el prtic serveix tamb de sopluig; quan plou, truques a la porta i has desperar que tobrin. A les nostres esglsies romniques, i a les del Pas Basc encara ms, hi ha gaireb sempre un prtic que, a ms de fer de sopluig, serveix o servia perqu la gent, en sortir de missa, fes petar la xerrada. I ara deixeu-me dir, encara que sigui metafricament, que sort nhi ha del prtic o dels prtics de la nostra Esglsia, si ms no per salvaguardar-se de la pluja i del vent, mentre esperem amb pacincia que ella es decideixi, duna vegada, a obrir de bat a bat les seves portes.

    Aquesta setmana, litrgicament parlant, tenim dos prtics. El ms important ser dijous, a la missa del Sant Sopar, perqu, efectivament, la Cena del Senyor ens mena i alhora els concentra en forma abreuja-da als esdeveniments del Tridu Sacre: Divendres Sant (el dia de la passi i mort de Jess), Dissabte Sant (el dia del Sant Reps) i Diumenge de Pasqua (el dia de la Resurrecci). I aquest prtic, que ens invita a seure a taula i a conversar, mentre sensuma el crim de la tradoria, est marcat decididament pel gest de rentar els peus.

    El Diumenge de Rams s un altre prtic; ho s de la Setmana Santa o, ms ben dit, ho s de la darrera esta-da de Jess a Jerusalem, abans de ser endut o de pujar al cel. Jerusalem s la ciutat santa, lepicentre de la histria de la salvaci i el testimoni de les grans gestes del Senyor. Dins de Jerusalem i especialment dins del Temple, hi havia fet niu la paraula dels profetes, que reclamaven justcia, i lacci sagrada del culte al Du vivent, que anunciava un culte millor i defi nitiu; per tamb dins Jerusalem i dins del seu Temple havien tro-bar recer la falsa pietat dels fariseus, la complicitat amb el poder dels saduceus i el mercadeig fastigs dels qui senriquien de la bona fe de la gent pietosa que anava al Temple per a complir els manaments de la Llei.

    Jess, doncs, va entrar a Jerusalem per a viure els dar-rers dies de la seva vida; per b que moriria extramurs, fora de les muralles, amb un gest ple de signifi cat: el nou culte, el culte que Du vol, el culte en esperit i veritat, no necessita cap mena de prtic, cap mena de recer, cap mena de muralla, cap mena de recinte sagrat, sin que sha de dur a terme a la intemprie, enmig del mn.

    Diu Marc: Jess va entrar a Jerusalem, al Temple. Des-prs de donar una mirada tot al voltant, com que ja era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betnia. Qu va veure tot al voltant? El text no ho diu, per potser mhi va veure a mi, no s si prou alliberat de la feixuguesa duna religi no prou alliberadora; potser va veure-hi una gran buidor, el no-res ms esferedor, la indiferncia freda, el descoratjament ms glaat. No ho s. Per s que s que tot plegat era el vespre, era la nit imminent que havia de ser substituda pel Dia ms clar. I Jess va sortir amb els Dotze cap a Betnia, s a dir, va obrir el cam dun nou xode que portaria a la Terra promesa

    Els prtics de lasetmana vinent

    JOSEPGILPREVERE

    L es processons sn accions paralitrgiques, s a dir, giren al voltant de la litrgia o culte central. Sn actes propers a ell sense formar-ne part. Estan a mig cam entre les escenifi cacions religioses, com ho sn les representacions teatrals de la Passi, i els actes prpiament litrgics.En les representacions de la Passi es vol fer un re-cord escenifi cat, teatral, del fet. En les processons se cerca el record no a travs de lart escnic, sin del sentiment religis. Amb els ritus litrgics, sen-se rebutjar el record ni el sentiment, sens demana una implicaci. s la diferncia que hi ha entre el record i el memorial. El record evoca un fet del pas-sat, que pot ser agradable o desagradable. Un matri-moni pot celebrar les seves noces dor amb alegria o maleint aquell dia que es van casar. El memori-

    al implica la renovaci dall que es va fer. No es tornen a casar (perqu no shan descasat!) per s sactualitza, es renova, es ref el comproms llavors adquirit.Hi ha tamb una gran diferncia entre la simple participaci i la implicaci, el comproms. Un bon exemple daquesta diferncia el trobem en un plat dous ferrats. En ell hi participen la gallina amb els ous i el porc amb el bac o cansalada. La gallina pon els ous i sen va: hi participa, per no shi im-plica. El porc, en canvi, amb la seva carn shi im-plica. I tant!: hi deixa la pell. En els actes litrgics hi ha el comproms de Du actualitzat, fet present, que espera tamb el comproms actual de lhome.Amb aix no vull menystenir la pietat popular de la que les processons formen part. No a tothom se li pot demanar el mateix i sota actituds senzilles, teolgicament discutibles i fi ns i tot errnies, pot haver-hi disposicions que ja voldrien els grans te-legs o biblistes. Deia en un article anterior que les processons, com les pintures murals de les esglsi-es primitives, sn un llibre. No en podem fer, per, una lectura equivocada. No llegim dolor on hi ha escrit amor. Si ho fem aix les processons conti-nuen essent vlides i convenients. Perqu tampoc aqu hem de presentar com a disjuntives i menys adversatives coses que sn complementries. Les processons haurien de ser folklore en el sentit ms positiu de la paraula manifestacions populars i tradicionals i a la vegada professions personals de fe. No sn simples records de fets passats. Qui acabi la process sense un comproms personal no haur assistit a un process sin a una desfi lada folklri-ca, qui sap si tamb carnavalesca.

    LES PROCESSONS DESETMANA SANTA: FOLKLOREO PROFESSIONS DE FE?

    JOAN ARAGONSMOSSN

    Les processons: record o memorial?

    Conversa deldetallisme

    ALEJANDROPREZ COACH

  • | 25 de mar de 2015 Opini

    OPINI

    | 21

    E n primer lloc vull felicitar tots els components de la German-dat de Nostre Pare Jess de La Passi per aquest 75 aniversari (1940-2015) i donar-los les grcies perqu el dissabte 21 de mar en la presentaci de lopuscle em van fer sentir com un dells.A fi nals de gener, en tornar de Nova York desprs de lexposici a lAgora Gallery, el senyor Josep Francesc Fer-rer Val, president de la Germandat de Nostre Pare Jess de La Passi, em va demanar si podria fer un quadre per commemorar el 75 aniversari de la Germandat. Mentre el Sr. Fer-rer em feia un re-corregut histric molt interesant de la Germandat jo pensava que novament men-frontava a un rep-te on la emoci no era dndole esttica sin reli-giosa, tal com em va passar en la de-coraci artstica de la parrquia de Sant Joan. En totes les meves obres de caire re-ligis sempre he tingut molta cura a lhora de represen-tar sentiments religiosos, ja que lobra dart ms tard o ms dhora es trans-forma en una realitat anmica per a lespectador que intenta encaixar-la en el seu propi concepte religis.Aix doncs, tenint en compte la impor-tncia de lesdeveniment, vaig decidir realitzar un Crist (oli sob