of 24/24
WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS número 303 17 02 16 TARRAGONA P07 Adif destina més de 5 milions d’euros per posar al dia l’estació de Renfe Hi haurà escales mecàniques i ascensor TERRITORI P10 Salou no vol sotmetre BCN World al vot de la ciutadania de tot Catalunya Asseguren que és decisió de Salou i Vila-seca QUÈ PASSA AMB ELS NENS? CADA SETMANA 5 NENS I NENES DE LA DEMARCACIÓ SÓN INGRESSATS A HOSPITALS DE BARCELONA DES DE LA PÈRDUA DE LA UCI PEDIÀTRICA A TARRAGONA L’ANY 2001. MÉS DE 400 INFANTS SÓN DERIVATS A BCN CADA ANY 50 TRASLLATS A HOSPITALS DE BARCELONA PER BRONQUIOLITIS AQUEST HIVERN PÀGINES 2 I 3

noticiestgn 303

  • View
    249

  • Download
    13

Embed Size (px)

DESCRIPTION

NOTÍCIES TGN

Text of noticiestgn 303

  • WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUT > TARRAGONS I BAIX PENEDS

    nmero 303170216

    +

    460460

    199259

    Individualdesde:

    Matrimoniodesde:

    Precio especial presentandoobligatoriamente este anuncio

    OKSOFS REUS - Avenida Pasos Catalans, 71 (rotonda Mercadona) Telf. 877 01 30 97 [email protected] TARRAGONA - Rb. Pres. Companys, 12 (delante de El Corte Ingls) Telf. 977 24 17 94 [email protected] Es

    tas

    ofer

    tas

    de u

    nida

    des

    limita

    das

    anul

    an c

    ualq

    uier

    otr

    a.

    TARRAGONA

    P07

    Adif destina ms de 5 milions

    deuros per posar al dia lestaci de

    RenfeHi haur escales

    mecniques i ascensor

    TERRITORI

    P10

    Salou no vol sotmetre

    BCN World al vot de la

    ciutadania de tot Catalunya

    Asseguren que s decisi de Salou

    i Vila-seca

    QU PASSA AMB ELS NENS? CADA SETMANA 5 NENS I NENES DE LA DEMARCACI SN INGRESSATS A HOSPITALS DE BARCELONA DES DE LA PRDUA DE LA UCI PEDITRICA A TARRAGONA LANY 2001.

    MS DE 400 INFANTS SN DERIVATS A BCN CADA ANY

    50 TRASLLATS

    A HOSPITALS DE BARCELONA PER BRONQUIOLITIS AQUEST HIVERN

    PGINES 2 I 3

  • 17 de febrer de 2016 | Tema de la setmana2 |

    TEMA DE LA SETMANA

    A quests dies sest par-lant molt dels resul-tats assolits durant el primer any dhorari ampliat del Servei dHemodinmica a Joan XXIII, que deixa un ba-lan positiu, ja que lobertura del servei a 24 hores ha evitat el trasllat a Barcelona de 181 casos de cardipates adults en horari nocturn. Sense cap mena de dubte, aquestes da-des expliquen fi ns a quin punt era necessari disposar a Tarragona duna unitat dHe-modinmica totes les hores del dia i tots els dies de lany. Algunes veus parlen ja de la necessitat de doblar el servei amb la creaci duna segona sala datenci i, en parallel, la creaci duna unitat si-milar a les Terres de lEbre. De ben segur que ladminis-traci estudiar la viabilitat daquest refor dun servei que ja va ser millorat fa 12 mesos, per la realitat s que, en lmbit sanitari, el territo-ri arrossega des de fa temps altres mancances importants que afecten collectius pobla-cionals tan importants i sen-

    sibles com els dels infants.

    Si b cal parlar en positiu dels 181 trasllats evitats amb lam-pliaci de lhorari del servei dhemodinmica, cal recor-dar que en lactualitat ms de

    400nens i nenes de les nostres comarques sn cada any deri-vats a hospitals de Barcelona davant la manca duna UCI Peditrica a Tarragona, servei que es va perdre lany 2001 i que no ha estat mai restablert.

    Aquesta derivaci de menors cap a centres de Barcelona s continuada i genera grans situ-acions destrs entre les famli-es afectades, ja que a la preocu-paci que signifi ca tenir un fi ll malalt (parlem sempre de ma-

    lalties greus que requereixen atenci intensiva i continuada en una UCI especialitzada) cal afegir el trasbals que produeix el fet dhaver-se de traslladar diriament a ms duna hora de distncia de la llar.

    Lhemodinmica amb horari ampliat evita la derivaci de 181 cardipates adults a Barcelona, per Tarragona encara trasllada uns 400 nens i nenes a hospitals de Barcelona cada any per la manca duna UCI peditrica

    Amb lhemodinmica 24 hores resolta, ara toca millorar latenci als infants

    liver Mrquez,Tarragona

    Aquest hivern la incidncia del Virus Respiratori Sincicial (VRS) est sent molt alta a tot Catalunya. La manca duna UCI peditrica a Tarragona ha obligat, de moment, a derivar ms duna cinquantena dinfants tarragonins a hospitals de Barcelona que s disposen de cures intensives per a menors dedat.

    PORTES OBERTES A AURALlar i preescolar19

  • | 17 de febrer de 2016 | 3Tema de la setmana

    tema de la setmana

    El drama de lhivern

    Aquesta derivaci de menors de gravetat a Barcelona s fins i tot ms destacable en els mesos dhivern. En aquesta poca de lany el sistema sanitari tarra-gon deriva cada setmana cap a Barcelona una mitjana de cinc infants per bronquiolitis provo-cades pel Virus Respiratori Sin-cicial (VRS), que aquest 2016 est tenint una alta incidncia i un important grau de viru-lncia a tot Catalunya. Des que va comenar lpoca de fred, i a manca de dades oficials, els hospitals Joan XXIII i de Santa Tecla han hagut de traslladar a centres de Barcelona ms duna cinquantena de menors per ser ingressats en unitats de cures intensives peditriques, un servei que la capital tarra-gonina va perdre lany 2001 i que els pediatres de la zona in-sisteixen a reclamar per evitar aquests trasllats innecessaris de pacients i les seves famlies a la Ciutat Comtal.El VRS s un virus pneumnic que t una alta afectaci en els nounats i en els infants de fins a dos anys, per que rara-ment causa complicacions ms enll dun fort refredat en els nens i nenes dedat escolar i en els majors dedat. Els casos de bronquiolitis provocades per aquest virus en els infants ms petits augmenten des de fa uns quants anys, ja que no existeix una vacuna preventiva, i sot-meten cada any els serveis hos-

    pitalaris de pediatria a un gran estrs. En molts casos els me-nors han de romandre ingres-sats fins a una setmana i, en els casos ms greus, s necessari el monitoratge continuat del me-nor durant dos o tres dies en una Unitat de Cures Intensives (UCI) peditrica. Precisament la manca daquest servei a Tarra-gona, especialment aquest hi-vern en qu el VRS est tenint una gran incidncia, ha provo-cat que fins al moment shagin hagut de derivar a hospitals de Barcelona ms duna cinquan-tena dinfants, amb el trasbals que aix representa per a les famlies afectades. La mitjana de derivacions per bronquioli-tis s de cinc setmanals i aix, dacord amb els equips de pe-diatres de Joan XXIII i de Santa Tecla, s un argument ms per reivindicar la urgent posada en marxa de la nova UCI peditri-ca a Tarragona, en concret, al costat de lUCI de nounats ja existent a Joan XXIII. Segons la doctora Slvia Franch, coordinadora de Pediatria de lHospital de Santa Tecla, en-guany les complicacions pel VRS sha duplicat i el nombre de trasllats a Barcelona ha estat molt important. Ens consta que durant molts dies les unitats de cures intensives peditriques dels diferents hospitals de Bar-celona han estat collapsades. La veritat s que a les famlies de Tarragona els hauria anat molt b disposar de lUCI pedi-trica a Joan XXIII.

    Ja fa temps que els professio-nals sanitaris del territori rei-vindiquen aquest equipament perqu cada any uns 400 in-fants sn traslladats a Barcelo-na des de les comarques tarra-gonines: A Tarragona podem salvar la vida dun nad de 500 grams, per en canvi no podem tenir cura dun nen de dos anys amb problemes respiratoris. No s just, explica el cap de Pediatria de Joan XXIII i coordi-nador de la Unitat Funcional de Pediatria TGN Salut AE, el doc-tor Ricardo Closa, que recorda que per a les famlies afectades per la derivaci dels seus fills implica una reestructuraci complexa i incmoda, fet evita-ble amb lexistncia del servei a Joan XXIII.La nova UCI peditrica, sumada a la ja existent per a nounats a Joan XXIII, passaria a ser una UCI mixta de nivell 2 amb capa-

    citat per a 14 infants (ampliable a 16). Es tracta daprofitar una de les ales de la quarta plan-ta de lhospital tarragon (on actualment hi ha la Unitat de Cures Intensives per a nounats) per installar-hi sis habitacions individuals duns vint metres quadrats per a nens des dun mes fins als quinze anys que requereixin atenci continua-da. Podrem atendre pacients amb tot tipus de complicacions menys els casos que requerissin una cardiocirurgia o una neuro-cirurgia, explica el doctor Ri-cardo Closa. Recorda, per, que la majoria de patologies sn de carcter respiratori relaciona-des amb el VRS, causant dels mltiples casos de bronquio-litis que pateixen els ms me-nuts durant els mesos dhivern i primavera. Per aquest motiu, a banda de la inversi en obra i equipaments, caldr ampliar la

    plantilla per tal que el personal mdic de lUCI peditrica i de la de nounats no sigui el ma-teix. Daquesta manera sevi-taran possibles contagis entre els dos grups dedat daquestes patologies que poden ser tan perilloses per als nens acabats de nixer. La previsi s que en aquest primer trimestre de lany sacabin dultimar els as-pectes tcnics per comenar les obres i acabar-les el mateix any. Recuperar unequipament perdut

    LHospital Joan XXIII ja havia gaudit duna UCI mixta que in-cloa latenci peditrica i als nounats fins que el 2001 es va tancar. El doctor Closa explica que un dels motius pels quals es va tancar la part peditrica i es van mantenir noms la de nounats va ser lincrement que es va produir de parts pre-maturs a causa de laugment dinseminacions artificials i la consegent millora de la nostra atenci a nadons cada cop ms prematurs. Aquest, per, no va ser lnic factor, segons Closa: es va produir un canvi tamb epidmic amb lincrement dels casos de bronquiolitis, un virus molt nociu per al nounat i el prematur i, per tant, no pod-em atendrels conjuntament. Un handicap que amb la nova unitat mixta quedar resolt.

    Les bronquiolitis provocades pel virus VRS van en augment i a lhivern collapsen les UCI peditriques darreu de Catalunya

    A Tarragona podem salvar la vida dun nad de 500 grams per no podem tenir cura dun nen de dos anys amb problemes respiratoris

    RICARdo CLoSACap de pediatria de Joan XXIII i coordinador de la Unitat Funcional de Pediatria de TGN Salut Aliana Estratgica

    La incidncia de la bronquiolitis aquest hivern ha estat molt alta i virulenta. A moltes famlies els hauria anat molt b lexistncia de lUCI peditrica a Joan XXIII

    SLVIA FRANCHCoordinadora de Pediatria Hospital de Santa Tecla

    HORITZ, FINALS DE 2016. Des de TGN Salut Estratgica es treballa amb ladministraci catalana perqu la quarta planta de lHospital Joan XXIII aculli lUCI Peditrica mixta de nivell 2 abans que finalitzi aquest 2016. El servei, que estar liderat per lactual cap de pediatria de Joan XXIII i coordinador del Pla Funcional de Pediatria de TGN Salut AE, el doctor Ricardo Closa, evitar la derivaci anual duns 400 infants tarragonins a hospitals de Barcelona. La inversi aproximada per fer les obres dadaptaci i la seva posada en marxa es calcula al voltant dels dos milions deuros, mentre que el seu pressupost operatiu un cop entri en funcionament ser duns 800.000 euros anuals. Els pediatres de Joan XXIII i Santa Tecla, que treballen conjuntament en el disseny de latenci peditrica del futur al territori, destaquen que la posada en marxa de lUCI Peditrica hauria danar acompanyada dun transport neonatal i peditric propi a les comarques tarragonines, servei que ara tamb est centralitzat a Barcelona per cobrir la demanda de tot Catalunya. A la fotografia, el pediatre Ricardo Closa, a lesquerra, acompanyant el coordinador de TGN Salut AE, Albert Pons, a la dreta.

    La mitjana de derivacions aquest hivern s de 5 casos per setmana, que es podrien atendre a Tarragona si es disposs de lUCI Peditrica

  • 17 de febrer de 2016 | 4 | Sumari i editorial

    CLAUS DE LA SETMANA

    Frase de la setmana

    Sabrem completar el somni de Muriel

    CARLES PUIGDEMONT, PRESIDENT DE LA GENERALITAT (en record de Muriel Casals)

    1412 16

    6 7 10Lescola anglesa de

    Tarragona sen va fi nalment al Catllar

    Adif arranjar per fi lestaci de

    Renfe de Tarragona

    Entrevista a Elchicotriste,

    humorista grfi c

    Nova programaci al Teatre Auditori

    del Vendrell

    Salou, determinat a defensar el projecte

    de BCN World

    Nria Seg: Nova etapa al departament

    de Salut?

    Protagonistes

    Qumica i universitat, sempre de la mEls llaos entre la universitat i la indstria qumica sn evidents. LAEQT i la URV han signat un con-veni marc a travs del qual es potencia lmbit de la recerca, pel qual preveu la direcci conjunta de tesis doctorals i la collaboraci de professorat de la URV i de tcnics i experts de les empreses afi liades a lAEQT en projectes de recerca i en contractes de transferncia de coneixement i innovaci. LAEQT continuar oferint passarelles, en forma de prctiques, als estudiants universitaris i a la vegada es comprometr a orientar els seus professionals cap a programes de formaci.

    S

    Un pobre pags tornava ja entrada la nit del mercat del poble ve. Mentre passava per un lloc solitari es va trencar una roda del carro i es vei obligat a passar la nit al bosc. Llavors va recordar no haver recitat loraci del vespre, no portava el llibre de pregries i tampoc les recordava de memria. Aix, doncs, recita 10 vegades tot lalfabet i diu:-Senyor, Vs ja sabeu llegir i escriure. Agafeu les lletres que necessiteu per formar una pregria. Sigui la que sigui, jo hi estic dacord.I Du digu als ngels: de totes les oracions que avui he escoltat aquesta s la millor, perqu brolla dun cor senzill i sincer.

    Loraci no la fan les paraules sin el cor. Loraci que Du espera de nosaltres s el nostre s. Les paraules elegants, tamb en loraci, no solen ser sinceres. I les sinceres no solen ser elegants.Les paraules sn medicaments. Cal, doncs, evitar-ne la sobredosi. Les paraules sn com les fulles, quan abunden vol dir que larbre t poc fruit. En la pregria qui demana per tots demana tamb per ell. En loraci, sigui quina sigui la postura del cos, lnima ha destar de genolls.

    Espurnes den mossn Aragons

    Bernab

    La millor pregria

    N o s per quins set dimonis ens costa tant felicitar o reconixer, en vida, els mrits de les persones que han prestat serveis a la societat. Estem ms avesats a fer distincions post mortem. Lespai dopini daquesta setma-na el dedicar als inquilins de la delegaci del Govern de la Generalitat a Tarragona, el convergent Quim Nin i el repu-blic scar Peris, respectivament. Tots dos, afortunadament, estan vius i encara donaran molta guerra. Quim Nin s un home discret, optimista, diplomtic, cohe-rent, treballador i un veritable negociador. Confesso haver-lo atabalat en ms duna ocasi i a hores intempestives i impr-pies. Per a aquells que em coneixen diran que aix no t cap virtut, ja que, a banda de tossut, tinc una habilitat especial per embolicar la troca i tocar all que no sona. Sempre he trobat un Quim Nin pacient i disposat a resoldre all que t soluci. No li agrada perdre el temps. s ms llest del que sembla. La seva prudncia s la seva principal consellera. Mai no mha enganyat i podria haver-ho fet. Tenia (i t) clar que qui menteix una vegada perd la credibilitat sempre. Du-rant aquests anys, tant en lmbit personal com a periodista (i fi ns i tot com a mxim responsable del Sindicat de Perio-distes a Tarragona), vaig tenir la sort de demanar-li consells, resoldre ms dun confl icte i manifestar el meu malestar en ms duna ocasi. Per la sang no ha arribat mai al riu i ben puc assegurar que Quim Nin es fa estimar. El trobar a fal-tar, a ell i a la seva capacitat resolutiva. Ha deixat el crrec de delegat del Govern a Tarragona per ocupar al Palau de la Generalitat el despatx de secretari general. Estic convenut que ho far b i no far massa soroll. Marxa deixant el llist ben alt. El seu successor, scar Peris, t un perfi l diferent, per espe-ro i desitjo que arribi amb ganes de sumar i no de fer polti-ca de capelleta. Ms enll de les famoses estructures destat cal dedicar el temps tamb a solucionar els problemes dels tarragonins (o almenys a intentar-ho). Estic convenut que Peris, tal com va fer Nin, sabr estar a laltura social i poltica dun crrec que ha de ser tot menys un fl orero. Diposito confi ana en el republic i espero que en el seu nou castell tothom tingui cabuda.

    Reconeixement... en vida

    RICARD CHECAPERIODISTA

    OPINI

  • | 17 de febrer de 2016 | 5Opini

    CLAUS DE LA SETMANA

    Edita i distribueix:Notcies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

    Director:liver [email protected]

    Redacci i fotogra a:[email protected] 25 99 11

    Disseny i redacci:Carme LpezAnna CompanyAna GmezOriol Montes

    [email protected]

    Disseny original:xit [email protected]

    Correcci:Carme LpezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vdeo:Toms Varga

    Departament comercial:Manel [email protected] A. [email protected]

    Web:O.Montes

    cartes al [email protected] catsclassi [email protected]@[email protected]

    Amb la collaboraci de:

    Distribuci controlada:

    25.000 exemplars

    Si s propietari dun habitatge ben condicionati equipat, lhi podem llogar per dies o setmanes.

    Treguin un bon rendiment quanno lutilitza o si el t en venda.

    Gestionem la paperassa, entrades i sortides,neteja i manteniment de lhabitatge.

    BUSQUEM APARTAMENTSPER A S TURSTIC

    Aicat 4.746

    H o vaig llegir, ja fa uns dies, en un diari del nostre pas; el diari, en relatar la presentaci del llibre-en-trevista El nom de Du s misericrdia del papa Fran-cesc i de Roberto Benigni, cita lactor quan, referint-se al Papa, diu: Est empenyent lEsglsia cap al cristianisme, cap a Jesucrist, cap a lEvangeli.

    Es poden fer totes les matisacions que vulgueu. Es pot dir, per exemple, que lassignatura pendent de lEsglsia ser sempre la reforma. I es pot entendre que hi hagi persones que, per fi delitat a lEvangeli, hagin abandonat lEsglsia. La distinci i oposici entre cristianisme autntic i cris-tianisme no autntic es troba a la base de moltes de les crtiques fetes al cristianisme. Un dels precursors daquesta crtica, Franz Camille Overbeeck, distingia entre cristia-nisme primitiu i cristianisme histric, i considerava el segon com una perversi del primer; una distinci que Karl Lwith utilitza com a argument en contra de la mundanit-zaci del mateix cristianisme.

    Coneixeu lescena de la Transfi guraci. Lluc situa lescena vuit dies desprs daquests discursos; i els discursos ana-ven daix: Si alg vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em seguei-xi. Jess havia anunciat sense embuts el seu dest en mans dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i calia que els deixebles veiessin, abans del fracs anunciat, la glria de Jess, s a dir, la llum que emergeix enmig de la foscor ms tenebrosa i la divinitat que resplendeix en el rostre desfi gurat del crucifi cat. I aix s el que va passar en la Transfi guraci.

    De la frase de Roberto Benigni es poden treure totes les conclusions que vulgueu, encara que no totes sn legti-mes; i en seria, dillegtima, la interpretaci que legtima buscar Jess fora del cristianisme. Jess i el cristianisme sn inseparables, si ms no en el sentit que noms el cristianis-me, malgrat totes les seves perversions, ens duu a Jess. Resta, tanmateix, la pregunta de si no ha arribat lhora de dir, amb seny, per tamb amb fermesa, que segurament hi haur molt situacions humanes que obligaran, dalguna manera, a buscar Jess fora de lEsglsia.

    F a pocs dies, lempresa que volia edifi car una escola anglesa en un solar de Boscos de Tarragona ha anunciat que es desdiu de la seva intenci i que far el centre a la pobla-ci vena del Catllar.Lalcalde de la ciutat, amb leco puntual de la portaveu del grup municipal socialista, ha dit que el projecte sha frustrat per culpa de loposi-ci. Que estrany! Just quan Ballesteros sha asse-gurat la majoria absoluta al consistori, mercs a les amplssimes prebendes concedides als grups ms dretans del consistori, trnsfuga incls, el projecte es frustra per culpa de loposici.Repassem una mica els antecedents. Lalcalde de Tarragona, receptiu als interessos dun empre-sari de la ciutat, li ofereix uns terrenys a lnica zona de Boscos de Tarragona que els vens utilit-zen com a espai desbarjo. Es fa el concurs pro-cedent i aquesta empresa el guanya. El projecte aixeca loposici del venat, queixs de la manca dequipaments pblics al barri i dis-conforme amb el fet que aquesta zona sofereixi per a un negoci privat i no per a equipaments ds dels vens, com hi ha a altres zones de la ciutat. Ni lempresa privada, ni lequip de go-vern s capa destablir un dileg sufi cient amb els vens. La qesti s tirar endavant el projec-te, tant se val que no se spiga com sorganitza-r la mobilitat a la zona o que els terrenys siguin

    potencialment inundables. Tot plegat sn min-cies per a lequip Ballesteros.El preu li deu semblar una altra mincia. Ms enll que cadasc pugui fer negocis com vulgui i que loferta educativa entra en aquesta llibertat de mercat si aix s bo o dolent ja ho discuti-rem a un altre lloc el que s ms que discutible s que uns terrenys destinats a equipaments p-blics sofereixin a una empresa privada al preu ms baix exigible. En conseqncia, tindrem un centre escolar delit no totes les famlies po-dran pagar entre 600 i 800 euros mensuals pa-gant-li a lAjuntament un lloguer de 1.000 euros al mes. Que els preguntin a comerciants i au-tnoms de tota mena a quant paguen el metre quadrat. Tothom t dret a obrir negocis, en aix es basa la nostra economia, per que cadasc as-sumeixi els riscos i els costos. El malbaratament daquesta pretesa oportuni-tat, atribut per lalcalde a loposici, contrasta amb la satisfacci amb qu uns mesos abans de les eleccions lalcalde va rebutjar una inversi de dos milions duna confessi religiosa en un altre punt de la ciutat. Dos casos amb aspectes anlegs perqu signifi cava fer un equipament en un espai que els vens utilitzaven com a zona verda. En aquella ocasi, lequip del PSC ho va anunciar com una victria de la democrcia perqu es va escoltar els vens, ara als vens no sels ha volgut escoltar. En aquella ocasi, abans de les eleccions, es van menystenir 2 milions deuros, ara el preu a obtenir eren 1.000 euros al mes. En aquella ocasi socupava aproximada-ment el 15% de la zona verda, ara socupava tota. Amb aquesta manera dobrar costa acceptar que el govern de Ballesteros tingui la mateixa con-sideraci amb els vens de totes les zones de la ciutat. Com administra el senyor Ballesteros els recur-sos de la ciutat s, com a mnim, desconcertant. Ja sabem que un ajuntament no s una empre-sa, per a vegades fa la impressi que lalcalde pensa que els diners de tots no sn de ning i ja se sap, quan les coses es comencen malament, acaben malament, i no sarreglen fent pagar les culpes als altres.

    Lescola anglesa: lensim bluf de Ballesteros

    PAU R ICOMPORTAVEU

    GRUP MUNIC IPAL

    DERC-MES-MDC

    OPINI

    Una Esglsia empesa cap al cristianisme

    JOSEPGILPREVERE

    OPINI

    (*) Les cartes al director o articles dopini hauran danar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de lautor, tot afegint el seu nmero de DNI o de passaport. Els textos no hauran dexcedir els 3.000 carcters. Notciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran ntegres i amb fotografi a de lautor si aquesta s facilitada.

    ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR IARTICLES DOPINI A [email protected]

  • 17 de febrer de 2016 | 6 | Tarragona

    TARRAGONA

    Lescola anglesa que shavia dinstallar a Boscos marxa nalment al Catllar

    L empresa tarragonina que havia sollicitat la cessi dels terrenys situ-ats a Boscs de Tarragona per construir una escola britni-ca ha optat per desestimar aquesta ubicaci a la ciutat de Tarragona i anar-sen a la poblaci vena del Catllar. Jigsaw British School allega que la demora de temps en tot el procediment pot posar en risc el servei a les ms de 80 famlies tarragonines que actualment confi en en el pro-jecte, essent un impediment per iniciar les classes de for-

    ma ordinria el prxim mes de setembre.

    En un comunicat, els impul-sors del projecte recorden que el centre est pensat per tal que sigui una opci educativa per a les famlies de Tarrago-na; s per aix que vol ser un projecte viable i creat en un entorn favorable a les condici-ons mnimes perqu els nens i nenes es puguin desenvolu-par amb total normalitat en la seva educaci. Aix doncs, les circumstncies que en aquest moment envolten el possible

    desenvolupament del projecte educatiu que shavia planifi cat inicialment sn el principal motiu daquesta renncia, ats que no lafavoreixen en cap manera i aconsellen un canvi dubicaci. s per aix, que el nou emplaament per a Jig-saw British School (...) ser al municipi del Catllar, al llindar de Tarragona. Aix permetr que la construcci de lescola comenci daqu a poc, preve-ient que el seu funcionament arrenqui el prxim curs 2016-17. Aquest primer any a les noves dependncies de lescola

    comenar amb infants de 0 a 6 anys i sanir ampliant, any rere any, de forma progressiva, fi ns al 2029-30, quan sortir la primera promoci dalumnes graduats a Jigsaw British Scho-ol.Cal recordar que lAjuntament de Tarragona havia fet cessi a lempresa dun terreny munici-pal de 12.000 metres quadrats per un perode de 50 anys, amb un preu de 13.000 anuals per a la construcci de lequipa-ment, fet que va generar fortes crtiques per part dels vens, que reclamaven ls daquest

    terreny per a la installaci dun equipament ciutad. La CUP, Ciutadans i ERC van presen-tar una moci conjunta contra aquesta cessi i en suport dels vens que es va presentar al ple de lAjuntament el passat 25 de gener. El plenari va aprovar la cessi per fi nalment lempre-sa, que tenia previst invertir uns dos milions deuros en la construcci de lescola, ha de-sestimat aquest emplaament i ha decidit adquirir un terreny a la poblaci vena del Catllar per comenar immediatament les obres del centre.

    Jigsaw British School justifi ca el canvi dubicaci per no posar en risc el servei a les 80 famlies interessades a iniciar-hi el prxim curs escolar

    ENSENYAMENT

  • | 17 de febrer de 2016 Tarragona | 7

    tarragona

    PRXIMA REHABILITACI DEDIFICI A LA RAMBLA NOVA

    IAAAAAAAAA A vAAAAA

    www.AAAAAAAA.AAA977248080

    - PAAAA AA A00AA EN VENDAA AAAAAAAAAAA AA A AAAAAAAAAAA A A AAAAAA AAAAAAAAA AAAAAAAAAA A AAAA AAAAAAA AAA AA AAAAA AAAAAA AAAAAAAAAA AAAAAA AAAAA AA AAAAAAA AAAAAAAA AAA AA AAAAAAAAAA AAAA AA AAAAAAAA AAAAAAAAA A AAAAAAA AA AAAAAAA AAAAAAAAA

    Adif posar ascensors i escales mecniques a lestaci de trens

    A dif ha licitat el contrac-te per a lexecuci de les obres de millora de lestaci de Tarragona amb un pressupost de 5.590.702,4 euros (IVA incls). Aquesta actuaci t per objecte ga-rantir la plena accessibilitat en els trnsits per linterior de lestaci i augmentar els nivells de seguretat i confort de les installacions de la ca-pital tarragonina.

    Les obres de millora inclouen la installaci a les andanes principal i segona dun ascensor i de dues escales mecniques per cada andana. Per aix, sampliar la segona andana en ms de 4 metres fins arribar a una amplada mitjana de 7,75 metres.Daltra banda, sincrementar laltura de les dues andanes fins als 68 centmetres respecte a la cota de carril per facilitar un accs ms cmode i segur als diferents tipus de material mbil que tenen parada a lestaci.Els treballs de recreixement preveuen tamb la collocaci de nou paviment, que inclour una franja de seguretat a la vora de les andanes i la installaci de camins i rajoles podotctils per orientar les persones amb discapacitat visual.

    A les andanes tamb es collocar nova illuminaci que incorporar criteris deficincia energtica i es construir una nova marquesina de 80 metres de longitud a la segona andana per proporcionar ms confort als viatgers en cas dinclemncies meteorolgiques.Daltra banda, es dur a terme la rehabilitaci de lactual pas inferior amb la installaci de nou paviment, revestiment lateral i fals sostre dalumini, aix com nou enllumenat.Aquestes operacions es compatibilitzaran amb les actuacions prvies que permetran modificar lactual configuraci de vies per tal dalliberar lespai necessari per possibilitar lampliaci de landana segon, aix com amb els treballs dinstallaci del tercer carril i amb lexecuci de la nova passarella superior que desenvolupa lAutoritat Porturia de Tarragona.Des de lequip de govern municipal han mostrat satisfacci per lanunci de licitaci de la segona fase de les obres de reforma de lestaci de trens de Tarragona, per han reclamat celebritat en la seva execuci i que les actuacions resolguin les mancances en accessibilitat, el problema ms greu que pateixen les installacions.

    Amb un pressupost de 5,5 MEUR, els treballs de millora de la infraestructura tamb inclouen lampliaci de les andanes

    infraestructures

  • 17 de febrer de 2016 | 8 | Tarragona

    TARRAGONA

    La Setmana Santa 2016 escurar la durada de la recollida de passos

    L a setmana passada es va presentar el cartell ofi cial de la Setmana Santa tarragonina, una foto-grafi a de Llus Amens que recull el pas dels Penitents de la process de Divendres Sant per la portalada del se-minari de Tarragona. Tam-b es va presentar el pro-grama dactes que enguany inclou algunes novetats sig-nifi catives com la incorpo-raci duna nova process o canvis en la recollida dels passos de Divendres Sant.

    Una de les principals nove-tats daquesta celebraci, que tindr lloc a fi nals del mes de

    mar s la incorporaci duna nova process de la confraria del Cristo del Buen Amor, que tindr lloc Dissabte de Passi al vespre i que recorrer amb un dels seus passos la zona del carrer Reial i la plaa dels Infants. Una altra novetat s que es replantejar la recolli-da dels passos de Divendres Sant, abans de la process del Sant Enterrament. Aix, els Armats aniran a saludar els passos que pujaran de manera continuada i no divi-dits en tres blocs com es feia fi ns. Amb aquesta mesura es preveu que es pugui escurar una hora la recollida.Tamb cal destacar que es

    canvia el dia i el lloc del pre-g de la Setmana Santa, que aquest any tindr lloc a les-glsia de Sant Agust, i no a lAjuntament com fi ns ara, el diumenge anterior al Diu-menge de Rams, s a dir, el dia 13. Enguany el pregoner ser Enric Vendrell, director general dAfers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Tot seguit es realitzar un concert. s previst, a ms, que durant el mes de mar sincorporin noves senyalit-zacions a les cinc esglsies de la ciutat que alberguen passos de la Setmana Santa, amb codis QR i panells infor-matius.

    Tamb canvia el dia i el lloc del preg, que tindr lloc a lesglsia de Sant Agust

    RELIGI

    Josep Bertran, com a responsable de comunicaci i Relacions Externes de Repsol; oaquim Juli, president de la Agrupaci dAssociacions de Setmana Santa i el conseller de Cultura, Josep Maria Prats.

  • | 17 de febrer de 2016 Tarragona | 9

    tarragona

    El centre esportiu Sant Jordi estar llest dos mesos abans dels Jocs Mediterranis

    L abril del 2017 s la data prevista de finalitzaci de les obres de la resi-dncia universitria i el pa-vell esportiu Sant Jordi de Tarragona, que acollir pro-visionalment la competici de voleibol dels Jocs Mediter-ranis del 2017. Lorganitzaci de la cita esportiva disposar de dos mesos per realitzar les proves test del poliesportiu, que desprs es reconvertir en un complex esportiu amb piscines adreat als estudi-ants de la URV i al conjunt de la ciutadania. Actualment un centenar doperaris tre-ballen a contrarellotge en els treballs de fonamentaci dels edificis. Lalcalde, Josep Flix Ballesteros, ha subrat-llat que, amb lexcusa dels Jocs i amb un acord coral entre institucions i empreses privades, es podr donar s a un espai que portava buit gaireb dues dcades.

    Els diferents agents implicats han visitat recentment levolu-ci del projecte, que ja va aga-fant forma amb la previsi que estigui llest daqu a poc ms dun any, tal com ha assegurat lalcalde, Josep Flix Balleste-ros. Tarragona resol aix una de les assignatures pendents que tenia al centre urb i gua-nyar, tal com ha destacat el batlle, una residncia universi-

    tria i un edifici amb mltiples ofertes esportives adreades a la comunitat educativa de la URV i als vens. Sense els Jocs aquesta aliana perfecta no hauria estat possible, ha afirmat. Lexecuci i la cons-trucci de lobra va a crrec de lempresa Viding Fitness per un import de 12 MEUR, en la que s la seva primera inversi a Catalunya. La firma es va ad-judicar el projecte desprs que la Generalitat ceds a la uni-versitat el solar ubicat entre lavinguda dAndorra i la Ram-bla de Llus Companys per un

    perode de 75 anys. El delegat del Govern a Tarragona, scar Peris, ha destacat les bones si-nergies que hi ha hagut entre les diferents administracions i empreses implicades. Els tre-balls es porten a terme amb ce-leritat, ja que el complex haur destar a punt amb motiu dels Jocs Mediterranis, que tindran lloc del 30 de juny al 9 de juliol de 2017. Ledifici esportiu, de 9.000 metres quadrats, sadap-tar inicialment perqu pugui acollir les proves esportives de la disciplina de voleibol amb el paviment especfic i una pista

    de joc de 918 metres, grades amb capacitat per a 300 espec-tadors, illuminaci apta per a les retransmissions televisades i zones per a rbitres, jutges, entrenadors i jugadors. Poste-riorment, durant uns quatre mesos, el complex es reforma-r perqu pugui acollir dues piscines cobertes de 2518 me-tres i de 188 metres, respec-tivament, aix com una zona dspa. A ms, tindr un gimns de 1.200 metres quadrats, una zona dentrenament exterior de 430 metres quadrats, quatre sales dactivitats, quatre pistes

    de pdel a la coberta de ledifi-ci, piscina i solrium exteriors, vestidors, zones de restauraci i 85 places daparcament. El complex es completar amb una residncia de 3.200 metres quadrats adreada fonamental-ment a professorat desplaat, estudiants de mster i de doc-torat, que ser gestionat per lempresa Resa, firma que ja disposa duna residncia amb 170 places al costat de les fu-tures installacions. El nou edifici disposar de 80 estudis individuals o dobles amb una capacitat mxima per a 160 persones. El rector de la URV, Josep Anton Ferr, ha destacat que donar resposta a la voca-ci dinternacionalitzaci de la universitat.

    Un cop shagin celebrat els Jocs, lequipament esdevindr el gran complex esportiu del centre de la ciutat

    tarragona 2017

    Lexecuci i la construcci de lobra va a crrec de lempresa Viding Fitness per un import de 12 milions deuros, la seva primera inversi a Catalunya

    Tarragona Rdio celebra el seu 30 aniversariLEmissora Municipal de Tar-ragona commemora aquest dimecres 30 anys dhistria. El 17 de febrer de 2016 sacom-pleixen tres dcades de linici de les emissions regulars de la que seria la quarta emissora municipal de Tarragona. El 17 de febrer de 1986, va nixer Rdio Frum, la precursora de Tarragona Rdio. La prime-

    ra emissora municipal va ser Rdio La Canonja, seguida de Radiografia del barri del Pilar i Rdio Bonavista. Ara fa 30 anys sanunciava tamb la creaci de dues emissores ms, Rdio Sant Salvador i Rdio Sant Pere i Sant Pau; la segona tamb ha arribat fins als nostres dies.Per celebrar la commemora-ci, Tarragona Rdio realitza

    aquest dimecres un programa especial que semet en un en-velat situat a la Rambla Nova, davant del Metropol, i que comptar amb la presncia de lalcalde de Tarragona, Josep Flix Ballesteros. Pel programa passaran autoritats territorials, com el delegat del Govern, s-car Peris; el subdelegat, Jordi Sierra, o el president del Ns-

    tic, Josep Maria Andreu, entre altres. Tamb hi participar el conseller dInterior de la Gene-ralitat, Jordi Jan.A banda de conversar amb els collaboradors habituals de lemissora, el programa aprofundir en els canvis que ha experimentat la ciutat en aquestes tres dcades dhist-ria, des del punt de vista eco-

    nmic, cultural o social. El programa arrenca a les 9 del mat i sallargar durant tota la jornada. Comptar amb lac-tuaci de La Soul Machine; la banda de Falset posar la nota musical i presentar en direc-te el festival TGN Soul City. El programa sallargar fins a les sis de la tarda, ininterrompu-dament.

    CoMUnICaCI

  • 17 de febrer de 2016 | 10 | Territori

    territori

    turisme

    El govern de Salou est determinat a seguir en-davant amb la defensa del projecte de BCN World i aquesta mateixa setmana con-vocar un plenari extraordi-nari per debatre un nic punt dins lordre del dia. Aix, el govern de Salou presenta una moci que reafirma la bondat daquest projecte que ha de significar una inversi prxi-ma als 2.500 milions deuros dins els terrenys del CRT, com-partits entre les poblacions de Vila-seca i Salou, i afirma que ats que el trmit daprova-ci del Pla Director Urbanstic del CRT ja est avanat i ha de facilitar la seva ampliaci amb la implantaci de cen-tres turstics integrats, no considerem necessari ni opor-t organitzar ara una consul-ta ciutadana per decidir sobre el seu futur, i encara menys que aquest pronunciament shagi destendre a tot lmbit catal, quan es tracta duna inversi que sexecutar en lmbit del CRT de Salou i de Vila-seca. La moci argumen-ta que es considera inneces-sria aquesta consulta te-nint en compte que ja shan aplicat totes les eines legals previstes que han perms el debat, la participaci i el con-sens social i poltic al voltant dels projectes del CRT, tant en lmbit territorial com de Ca-talunya. Aix, en la moci que es por-tar a plenari aquesta setma-na se sollicita a tots els grups municipals que se sumin a la iniciativa que ha de permetre tirar endavant aquest projec-te. Duna banda, reitera que sacceleri la tramitaci del text refs del PDU del CRT per a la seva aprovaci provisional, per tal que el Consorci del CRT lin-formi favorablement i pugui ser elevat a aprovaci definitiva del govern abans del prxim mes de juny de 2016, de manera

    que faci possible lampliaci del CRT; a ms de donar suport al president de la Generalitat en la seva intenci de donar continu-tat al projecte dampliaci del CRT; declarant innecessria la consulta ciutadana que propug-na el Govern de la Generalitat sobre el futur dels esmentats CTI, dins lmbit del CRT, a ms de sollicitar que, en el cas que el govern impulsi la con-sulta, aquesta se circumscrigui nicament i exclusiva a aquells municipis afectats per la seva implantaci: Salou i Vila-seca, ja que sn els nics legitimats per atorgar les llicncies urba-

    nstiques i aprovar aquells ins-truments de planejament urba-nstic, per delegaci de les seves prpies competncies dins lm-bit del CRT, i finalment, sol-licita una convocatria urgent i extraordinria del Consorci del CRT, tot requerint la presncia del conseller dEconomia, Oriol Junqueras, alhora president del Consorci del CRT, per tal de po-sar a aprovaci els punts anteri-ors daquesta moci.

    Beneficis del projecte

    La moci detalla, a travs de cinc punts, els beneficis i els efectes positius de la implanta-ci del projecte i els desgrana en els elements segents: es posi-cionaria com la primera marca i destinaci especialitzada en tu-risme i oci familiar, de negocis i dincentius, amb un nou valor afegit que podria ser determi-nant per trencar la dependn-cia a lestacionalitat turstica i per incrementar la competitivi-tat del sector turstic, que s un dels principals motors de leco-

    nomia de les comarques de Tar-ragona; reforaria i enriquiria el model turstic dxit basat en la fusi de conceptes i la diver-sitat dexperincies i serveis, inclusiu de nous recursos vaca-cionals totalment compatibles amb el model i loferta actual, de fcil integraci a la nostra realitat socioeconmica, i amb impactes infraestructurals i de serveis totalment previsibles i assumibles, que no posen en perill la sostenibilitat del ter-ritori ni malmeten el nostre medi ambient; en tercer lloc reforaria i renovaria un mo-del turstic que ha estat capa datraure inversi i crear llocs de treball; i alhora ingressos i recursos per al territori on sha desenvolupat, convertint-se en un dels sectors productius ms dinmics. Com a quart element positiu destaca que significaria tamb una gran oportunitat per impulsar i accelerar inversions i millores necessries en infra-estructures i serveis al territori (viries, ferroviries, porturies i aeroporturies); i de dotar-ne

    de noves per donar resposta a les necessitats de mobilitat i de nous recursos que pugui crear el complex, impulsant daquesta manera transforma-cions interurbanes i una millor vertebraci del territori articu-lant i modernitzant serveis, i, finalment, per a Salou i Vila-seca el benefici s encara ms gran com a receptors daquesta inversi, perqu ens dotaria de ms ingressos fiscals que rever-tirien en ms recursos munici-pals per promoure poltiques socials i de benestar ciutad.En el marc daquesta reflexi des del govern local tamb es demana limpuls adduint que els representants municipals que tenim el deure de defensar els interessos generals no hi poden renunciar per respon-sabilitat i per comproms amb el progrs de la societat, en un moment en qu encara moltes famlies i empreses pateixen les conseqncies de la crisi i a la circumscripci de Tarragona encara tenim una taxa datur del 22%.

    El govern de Salou, contrari a sotmetre BCN World a la votaci de tot CatalunyaEl govern municipal considera que la consulta, en cas que shagi de realitzar, sha de circumscriure als municipis de Vila-seca i Salou

    Imatge dels terrenys, amb PortAventura al fons, on sha de construir el futur complex de BCN World. / Cedida

    Salou insta el conseller dEconomia, Oriol Junqueras, a mantenir una reuni de carcter urgent

  • | 17 de febrer de 2016 Territori | 11

    TERRITORI

    Maria Gallego, guanyadora del 30 Concurs de Mestres Xatonaires 2016La Festa del Xat reparteix ms de 1.500 racions daquest producte tpic de la comarca del Baix Peneds

    EL VENDRELL

    El passat diumenge 14 de febrer, el Vendrell va celebrar la Xatonada Popular amb el 30 Concurs de Mestres Xatonaires, la 29a Exhibici de Xatonaires Infantils i la 23a Fira de pro-ductes alimentaris naturals i artesanals.

    La guanyadora del Concurs de Mestres Xatonaires va ser la vendrellenca Maria Gallego. La segona classifi cada va ser Griselda Soler, el tercer Salva-dor Rovira, la quarta Immacu-lada Recasens, el cinqu Josep

    Ll. Fernndez i la sisena Rosa Machuca.A lExhibici de Xatonaires Infantils hi van participar ms de 200 nens i nenes que havien fet els cursets Aprn a fer xat. Durant el mat es van repartir 1.500 degustaci-ons de xat.Enguany, les persones que es van acostar a la Rambla van poder gaudir de diferents acti-vitats paralleles que shavien programat: tallers relacionats amb els ingredients del xat i amb la cuina que incorpora la cincia per fer emulsions, ge-

    lifi cacions i esferifi cacions, i una exhibici de ball a crrec del grup Peneds Swing.A ms, durant tot el mat a la Rambla hi va haver estands relacionats amb el mn del xat, la Fira de productes alimentaris naturals i artesa-nals, jocs infantils, trobada dintercanvi de plaques de cava, actuaci de la colla cas-tellera Nens del Vendrell i ru-leta solidria la recaptaci de la qual, aquest any, ha estat de 300 euros i sha destinat a lAssociaci dAfectats dEscle-rosi Mltiple.

  • 17 de febrer de 2016 | 12 | Territori

    gent de casa

    Miquel Villalba Elchico-triste, collaborador habitual de Notci-estgn, sempre t projectes entre mans. Recentment ha editat el llibre A las Barracu-das: El fin del bipartidismo, una publicaci de vinyetes satriques de lactualitat pol-tica nacional i internacional. Amb ell parlem de la seva professi i de lestil de vida que lacompanya.

    Quan descobreixes la teva passi pel dibuix?La van descobrir abans els meus pares fatdicament veient els meus gargots a les parets amb 3 anyets no complets i els meus mestres a les pgines dels llibres de text.

    Com definiries la teva obra?Eclctica, sense rumb ni perfil definit. Dibuixo en papers, murs i conscincies.

    Lhumor grfic s una profes-si o una manera de viure?s un estat dnim, una filosofia de vida o, senzillament, un exabrupte.

    Dibuixes per diners? Dibuixaria sota un pont i amb pedres si no tingus retoladors. Els ocells volen, els peixos neden i els dibuixants dibuixen.

    Vius noms de dibuixar? Ms aviat dibuixo per viure, i actualment s, pago el lloguer amb els meus acudits i illustracions. Dibuixar en realitat s lactivitat ms normal del mn, sigui feina o no. Tots naixem dibuixants perqu s un llenguatge que tenim incorporat de manera instintiva, tots els nens dibuixen fins que, en un cert punt, molts ho deixen crrer. Molt em temo que aix es deu a un dficit del sistema educatiu, per aquest seria un tema que ocuparia llibres i llibres.

    Vius o sobrevius? Sobrevisc, com qualsevol altre funcionari de la vida. Som

    becaris de temps i fem el que podem amb all que tenim fins que sabaixa el tel. I la vida s dura per a tothom pel simple fet dexistir. En referncia al meu tren de vida com a dibuixant et diria que visc a lo grande perqu porto una vida minimalista, necessito ben poc, no tinc ni cotxe ni casa en propietat, en canvi tinc ntegrament a la meva disposici tot el meu temps i en faig s a la meva voluntat sense horaris ni patrons... es pot ser ms ric?

    Fins a quin punt lhumor de les vinyetes sha de basar en la crtica? Lhumor, per definici, no deixa de ser crtic, perqu tot all que ens fa riure o somriure es basa en un judici de rell de nosaltres mateixos. En les situacions representades als acudits, posem per cas de stira poltica, el menys important s el personatge que protagonitza la vinyeta. Jo puc caricaturitzar Brcenas, Rato o Pujol per parlar dun escndol financer, per la indignaci que suscita la imatge, encara que destillada per lhumor i transformada en somriure, la provoca la mesquinesa, la corrupci, en aquest cas representada per aquests personatges. Lhumor es basa en una anlisi crtica i alhora condescendent dels nostres punts febles. Fins i tot lhumor ms blanc. Si prenem

    com a exemple les tires dels Peanuts de Schultz, cadascun dels seus personatges ens fan somriure perqu sn arquetips de la conducta humana. Riem de la vagncia dSnoopy perqu la reconeixem en nosaltres, riem de la por de Charly Brown perqu la reconeixem en nosaltres, riem de lantipatia de Lucy perqu la reconeixem en nosaltres.

    La poltica s el fil ms im-portant per a un humorista grfic? Els humoristes grfics no disparem contra la poltica de veritat, que s la cincia que tracta de lorganitzaci de les societats humanes en el seu benefici global. La poltica en la seva essncia s tica pura. Els humoristes grfics disparem contra el circ dels personatges

    que han fet daquesta cincia un negoci barroer i egocntric.

    Alguna vegada than censu-rat vinyetes?Lnic que es pot censurar vinyetes s el mateix autor no parintles (i aix malauradament passa sovint). De cara a la no publicaci editorial dels meus dibuixos, he patit alguns episodis, s.

    I alguna vegada thas negat a un encrrec?Moltes, per qestions ideolgiques, i alguns collegues mhan criticat per aix i ho han definit com a falta de professionalitat, per jo penso que un humorista grfic t una responsabilitat moral. Vulguis o no, la stira genera opinions, modifica perspectives, crea tendncies, i no pots crear tendncies ni generar opinions amb el teu treball que vagin en contra dels teus propis criteris.

    Fins a quin punt les teves vi-nyetes es corresponen amb la realitat?La realitat no deixa de ser una ficci, en el sentit que tot el que percebem passa pel nostre propi filtre. Existeixen tantes realitats com filtres que la interpreten, en aquest cas, la realitat que jo represento amb els meus acudits s una ms, la dun humorista grfic amb les seves eines. Si aconsegueixo treure un somriure, he reeixit. Si a ms porto a reflexi, doncs doble satisfacci.

    Quin s el teu somni com a dibuixant? Poder desenvolupar la meva feina amb total llibertat i seguir pagant el lloguer fins al final. No demano ms, per te

    nint en compte la realitat de la nostra professi en aquest pas no s fcil.

    On ests publicant actual-ment?En lmbit local faig lacudit diari per al digital tottarragona.cat, i la vinyeta del vostre setmanari, Notciestgn. Tamb collaboro amb la revista digital setmanal El web negre. En lmbit internacional faig vinyetes per a la plataforma holandesa Cartoon Movement, que es distribueixen per diaris de tot el mn, i a Frana a la revista satrica Sin Hebdo, que s un dels exponents dhumor grfic ms potents daquell pas. I, eventualment, a travs de lassociaci Cartooning for peace al diari Le Monde.

    Tamb et veiem a TV3.... Es tracta dun projecte que va suggerir el company Jaume Capdevila Kap a la direcci del programa Els Matins de TV3. Som un grup de vuit dibuixants que anem rotant cada divendres improvisant acudits en directe a la tertlia. s un format innovador en aquest pas.

    Has publicat el llibre A las Barracudas: El fin del Bipar-tidismo... com va?Tenint en compte que s un llibre proscrit i fora del circuit comercial, molt b. Pel seu contingut dextrema incorrecci poltica, no hauria pogut mai ser publicat sense la collaboraci dels seus ms de 100 editors de tot el mn, als quals estic molt agrat. Qui ho vulgui el pot adquirir a la botiga virtual de lInstituto Quevedo del humor o, a Tarragona, a la llibreria La Capona i a Tarracmics (al carrer Gasmetre).

    Miquel Villalba ElchicotristedibuixanT, humorisTa grfic i caricaTurisTa

    Disposo del meu temps sense horaris ni patrons... Es pot ser ms ric?

    Redacci,Tarragona

    Els humoristes grfics no disparem contra lessncia de la poltica, disparem contra els personatges que converteixen aquesta cincia en un negoci

  • | 17 de febrer de 2016 Opini | 13

    OPINI

    E m quedo de pedra en saber que el vicepre-sident del Govern de la Generalitat, Oriol Junqueras, proposa que el futur del pro-jecte de BCN World sigui sotms a una consulta popular entre tota la ciutadania de Catalunya. Tant s el que pensin les poblacions de Vila-seca, Salou i el conjunt de les comarques de Tarragona. Tamb tant s si el Parlament de Catalunya, lany

    2014, ja va donar llum verda al projecte. El lder dERC proposa que un ve de Caste-llar de mHug, dOlot, de Badalona o de Matar decideixi sobre qu s all que ms conv per al futur turstic i econmic de la Costa Daurada. No importa qu diuen els agents socioeconmics de la zona, ni tampoc els seus alcaldes.Em quedo de pedra perqu entenc que si locurrncia del lder dERC es du a la prc-tica, a partir dara totes les grans inversions privades (i tamb pbliques, per qu no?) que shagin de fer en qualsevol punt de Catalunya sigui Barcelona, Girona o Olesa de Montserrat, hauran de rebre el vistiplau del conjunt de la poblaci.Si aquesta s la consigna a partir dara, recomano fervorosament a les empreses que vulguin invertir a Catalunya que facin primer enquestes dacceptaci entre la ciutadania a gran escala perqu ERC, amb la seva proposta, deixa clar que lactual govern no est en condicions de decidir res dimportant en representaci de lelec-torat que el va votar.Em quedo de pedra perqu s inquietant veure que una formaci que acaba dater-rar al govern de la Generalitat, amb un lder poltic de trajectria respectable, s incapa dassumir les seves responsabilitats i sestima ms passar la pilota a la ciutadania que prendre una decisi que el pugui comprometre. En aquest punt, i ja que parlem de consultes, seria convenient que ERC fes primer aquest exercici dins de la seva prpia formaci per determinar qu pensa el seu electorat del sud de Catalunya. Cal recordar que ara fa uns anys, quan es va tancar el Casino de Sant Pere de Ribas per traslladar-lo a Tarragona, ning del govern tripartit del PSC, ERC I ICV hi va posar cap pega.Per que consti que intento entendre el posicionament del vicepresident. En la seva defensa puc arribar a admetre largument que un projecte de la dimensi i els condicionants de BCN World pot marcar un abans i un desprs en el model turstic de Catalunya i, per tant, estem parlant dun projecte de pas, daquells inclosos dins de les anomenades lnies estratgiques del futur Estat catal. Entenc que aquest s el motiu que impulsa ERC a demanar que sigui el conjunt de la ciutadania, i no pas els partits poltics, qui validi o invalidi el projecte. I en aix podrem estar dacord.Per cal recordar al vicepresident que les estratgies de pas no depenen noms del model turstic de la Costa Daurada depenen de moltes altres qestions, fi ns i tot ms importants, com ara la defi nici de la poltica energtica i la gesti dels resi-dus, els models sanitaris i educatius, el desplegament de la llei de la dependncia, les poltiques fi scals, el paper dels cossos policials i demergncies, les poltiques laborals i demprenedoria, la poltica fi nancera A partir dara sotmetrem totes aquestes qestions de pas a consultes populars? Podrem votar els tarragonins al-gun dia sobre el futur de les nuclears, les petroqumiques o sobre la distribuci territorial de les vegueries?No correspon a un govern electe deixar en mans de la ciutadania la decisi sobre una inversi de 2.500 milions deuros. Aquesta s la feina dels governs, decidir en

    nom de la ciutadania que lha elegit. En cas contrari, sobre un precedent que ben b podria signifi car linici de la fi de les institucions poltiques catalanes tal com les coneixem. Amb la tecnologia actual, fer consultes populars s relativament senzill i viable. Potser algun dia ja no ens caldran poltics, sin simplement tecn-crates que spiguen dinformtica.Cal confi ar que, si fi nalment la consulta s lnica sortida que el govern troba per desbloquejar el projecte sense prendre mal, com a mnim tingui la sensibilitat de primar lopini dels habitants de Salou i Vila-seca, els dos municipis que realment sestan jugant el futur en tot aquest afer. Noms ells tenen el dret de decidir si volen casinos al costat de casa seva. Dubto molt que a un ve dArenys de Munt li importi un rave si a Salou hi ha dos o tres casinos. A aquest bon senyor dArenys, all que realment el preocupa s el nombre de mquines escurabutxaques que els seus fi lls es troben cada dia en el cam de lescola a casa. A Catalunya hi ha ms de 30.000 mquines escurabutxaques. Si el dilema s com afrontem el tema del joc, potser que primer comencem per aqu.

    BCN World, el joc i les consultes

    LIVER MRQUEZDIRECTOR DE NOTC IESTGN

    A Catalunya hi ha ms de 30.000 mquines escurabutxaques. Si el dilema s com afrontem el tema

    del joc, potser que primer comencem per aqu

  • 17 de febrer de 2016 | 14 | Publicitat

  • | 17 de febrer de 2016 Opini

    OPINI

    | 15

    E l nou conseller de Salut va presentar al Parlament de Catalunya les lnies mestres del seu mandat de disset mesos. La prime-ra conclusi de la intervenci: hem passat dun conseller de gesti sense estratgia comunicativa i amb una visi economicista del sistema sanitari com a productor de serveis, a un conseller poltic drets, valors, principis... foren els fonaments de

    la seva intervenci i amb una estratgia comunicativa potent i clara. Tant, que ha generat el titular buscat: primera desprivatitzaci a la sanitat catalana que, ben analitzada, certa, certa tampoc ho s; ara, no deixa de ser un cop defecte anunciar unes decisions menors que no canvien el mapa sanitari ni el sistema sanitari cata-l.Ara b, de fons i, sobretot de nou, qu ha dit el conseller Comin? De nou, res. De fons, cal destacar els mbits de salut pblica, recerca i innovaci, medicaments i propostes legislatives.En salut pblica, restablir lestructura territorial i obrir el debat per al restabli-ment de la llei 18/2009 de Salut Pblica de Catalunya, de la qual vaig tenir la respon-sabilitat de ser ponent relatora, i, com a conseqncia, el restabliment de lAgncia de Salut Pblica de Catalunya, que va funcionar com a tal entre 2009 i 2013.En el marc del Pla estratgic en recerca i innovaci, impulsar un projecte nacional de recerca en medicina personalitzada basada en la genmica i un accelerador de la innovaci que complementi les estructures dels diferents centres hospitalaris.Les propostes legislatives que ha presentat el conseller sn fruit del compliment dels mandats del Ple de Salut del Parlament de Catalunya del mes de juny de lany passat, tant sobre medicaments, com sobre una nova llei de salut. Aix es va aprovar el mandat al Govern dimpulsar una Llei catalana del medica-ment que prevegi la creaci de la nova Agncia Catalana de Medicaments (ACMED) adscrita al Departament de Salut. LAgncia quedaria defi nida desprs dun procs participatiu amb tots els actors implicats que fi nalitzaria amb laprovaci de la llei reguladora de la poltica del medicament a Catalunya. La llei preveuria la capacitat de lACMED dincloure noves competncies a les ja reconegudes en lactual marc normatiu de lEstat, a banda de reorganitzar, amb un principi de racionalitat i efi -cincia dels recursos pblics, les activitats prpies de les competncies que ja ara li sn reconegudes a la Generalitat de Catalunya.De fet, per tal de comenar a caminar en aquest mbit, lany 2010 es va constituir la primera Taula del Medicament, lloc de trobada dels Collegis Professionals, la Indstria Farmacutica, les Organitzacions Sanitries, els Centres de Recerca i el Govern, espai on es podien construir amb transparncia acords amb la indstria per a la incorporaci de les innovacions farmacolgiques a les prestacions del CAT-SALUT. La creaci de lagncia plantejada ha de ser una oportunitat per establir i dur a terme poltiques de farmcia prpies i no per obrir un nou enfrontament amb lEstat espanyol. Tamb, en aquest mateix Ple de Salut, es va aprovar lelaboraci duna nova llei de salut, la integraci de serveis socials i sanitaris per a latenci a les persones amb necessitats socials i sanitries, i, en tercer lloc, lacci integrada de latenci sani-tria i social. Ara el conseller planteja iniciar el procs delaboraci duna nova llei de salut i social de Catalunya. De fet, estem davant dun debat obert des de lany 2008 en qu el govern de lpoca va presentar al Parlament un primer document de propostes per a una nova llei de modernitzaci del sistema sanitari catal. Molts noms des de fa molts anys per a una mateixa cosa. Ja veurem.I qu hem trobat a faltar en la primera intervenci del conseller? Doncs el principal repte, el desafi ament ms gran al qual el sistema sanitari haur de fer front els pr-xims anys: lafortunat increment de lesperana de vida. El canvi demogrfi c no s un element ms, s el factor que far canviar el sistema sanitari i, tamb el social, i calen respostes a com ha de transformar-se per donar resposta a la nova realitat. Les necessitats es desprenen de les dades del darrer informe, de tot just fa un mes de lIDESCAT sobre Projeccions de la poblaci catalana 2013-2051. Les xifres sn clares: avui, el 17,4% de la poblaci t ms de 65 anys, lany 2026 ser el 21,9% i el 2051, el 30%; actualment, les persones de ms de 65 anys sn 195.000, mentre que lany 2015 en seran 541.000; i lndex de dependncia de les persones de ms de 65 anys passar del 26,6% (2013), al 34,1% (2026) i al 55,9% (2051). La conclusi rotun-da: cal redrear el rumb del transatlntic que deia el conseller que s el sistema sanitari catal; laugment de la cronicitat amb un augment exponencial de perso-nes pluridiagnosticades, plurimedicades i ms frgils i dependents, est trucant a la porta dels sistemes sanitari i social. De fet, una de les conclusions del Ple de Salut esmentat anteriorment anava en

    aquesta lnia: Es tracta duna situaci indita dun repte colossal que, tot i ser perfectament comparable al que afronten la resta de pasos del nostre entorn, ens obliga a adoptar canvis radicals en all que fa referncia al sistema de governana i gesti; en lactualitat, clarament inefi cients per garantir una correcta gesti dels recursos materials i humans i manifestament obsolets per atendre les necessitats del futur immediat. Tot i els antecedents, fi ns a la data davui els avenos dels di-ferents governs a lhora dintegrar els serveis comuns dels departaments de Salut i Benestar Social, han estat ben minsos; i, en bona part, orientats a millorar la coordinaci, un repte tan recurrent com insufi cient. Malgrat disposar daquests instruments, el PIAISS no t en compte un aspecte fonamental: la integraci or-gnica dels mbits social i sanitari. Cal remarcar, en aquest sentit, que malgrat els intents que shan fet en els darrers anys, existeixen alguns elements que difi culten notablement aquesta integraci: duna banda, la mateixa naturalesa i grau de de-senvolupament dels dos sistemes, que ha contribut a crear, entre la ciutadania, una conscincia molt ms exigent en el cas dels serveis socials; de laltra, lexistn-cia dinstruments clarament divergents, comenant pels mapes de desplegament territorial, i seguint pels instruments de planifi caci estratgica, els mecanismes de planifi caci i compra o concertaci de serveis en lmbit territorial, els sistemes dinformaci fragmentats, entre altres.... La Llei anunciada pot ser una eina de futur, ara b, el cert s que avui, tant des del PIAISS com des del programa datenci i prevenci de la cronicitat del Depar-tament de Salut, no es dna la resposta necessria i adequada. De fet, sha quedat pel cam una proposta aprovada, liderada per ERC en el darrer Ple de Salut, que plantejava una resposta de carcter ms immediat i ms operativa per tal de crear un ens o organisme datenci social i sanitria integrada que resultar de la fusi dels organismes existents en matria de planifi caci, compra i avaluaci dels dos departaments, a partir dun lideratge nic, en la qual sabocaran, com a mnim, els recursos i serveis que els departaments de Salut i Benestar Social destinen a la pro-moci de lautonomia personal i atenci a les persones en situaci de dependncia; i atenci a la cronicitat....Mentrestant, en lmbit de latenci social i sanitria integral i integrada es pot fer molta feina territorialment, sobretot en lmbit municipal i en ciutats com Tarra-gona o el Vendrell. Perqu s en aquesta dimensi municipal on es pot treballar conjuntament desenvolupant nous protocols i circuits datenci entre els serveis socials de lAjuntament i entitats que ja presten serveis de salut i socials al mateix municipi, com s la Xarxa de Santa Tecla. Aprofi tem les potencialitats que ja tenim a lespera daquesta llei.En conclusi, ens ha agradat la msica i s cert que aquesta pot contribuir a re-drear lestat anmic del sector i dels professionals, ara cal veure la lletra i com es concreta la recuperaci i la garantia de drets tant dels professionals com, sobretot, de tots els ciutadans i ciutadanes.

    Nova etapa al departament de Salut?

    NRIA SEGEXDIPUTADA AL PARLAMENT

    Ens ha agradat la msica del nou conseller. Ara cal esperar la lletra per veure com es concreta la recuperaci

    dels drets dels professionals i de la ciutadania

  • 17 de febrer de 2016 | Cultura16 |

    CULTURA

    Maria Rosa, dngel Guimer, plat fort del primer semestre al TG del Vendrell el 8 dabril

    Desprs de tancar un 2015 amb una lnia ascendent dassistncia de pblic respecte a lany anterior passant dels 14.500 espectadors el 2014 als 18.500 de 2015, el Teatre Municipal ngel Guimer del Vendrell (TG) ha presentat la cartellera del primer semestre de lany 2016.

    Destaca lobra Maria Rosa, dngel Guimer, que es representar el divendres 8 dabril. Es tracta duna versi de la directora Carlota Subirs, produda pel Teatre Nacional de Catalunya i Teatres en Xarxa, i s una producci que semmarca en el programa Epicentre Guimer, a partir del qual shan estudiat diferents aspectes daquest personatge illustre del Vendrell, amb un gran treball de documentaci. A ms, shan programat conferncies i una ruta per diferents espais barcelonins re-lacionats amb el dramaturg, organitzada des de la Casa Museu ngel Guimer i el TNC, que tindr lloc el 21 de febrer i que, davant de lxit que ha tingut, est pre-vist fer-ne dues ms al mar. Sobre lobra de teatre, la directora recupera el text de Guimer amb una mirada actual, fent una versi de loriginal des duna perspecti-va contempornia. Per tant, shi trobaran tots els elements de sempre: assassinats, venjances, passions ocultes i tensions sexuals, tot per donar forma a una histria que, al capdavall, denuncia la precarietat del mn obrer i les injustcies socials.Pel que fa a la resta de la programaci, lestrena de la temporada ser el divendres 26 de febrer, a les 22 hores, amb lobra Petits monstres, una comdia que tracta la crisi dels 40 anys.El diumenge 6 de mar, a les 12 hores, ser el torn de lespectacle familiar Lhome cigonya, a crrec de Los Titiriteros de Binfar, una companyia que ja ha visitat diver-ses vegades el municipi.Laltra cita per al pblic familiar ser el diumenge 17 dabril, a les 12 hores, amb lobra Valentina de Forani Teatre, una companyia formada pel vendrellenc Enric Rovira i per Arnau Colom i que t el taller dassaig a Albinyana. El teatre comarcal tamb ser present en el tancament daquest primer semestre amb lobra El sexe nostre de cada dia, interpretada per tres actrius del Grup de Teatre La Cumprativa i dirigida per larbocenca Rosa Andreu. El diumenge 13 de mar, a les 18 hores, Merc Arnega posar veu a Neus Catal, un testimoni supervivent dels camps de concentraci nazis, en una obra molt reco-manada per al pblic jove, la qual es treballa de forma transversal amb activitats a la Biblioteca Pblica Terra Baixa.Pel que fa als espectacles musicals, el divendres 18 de mar, a les 22 hores, la Companyia Elctrica Dharma commemorar el 40 aniversari de la publicaci del

    seu primer disc i comptar amb la participaci de grups de cultura popular del Vendrell. El dissabte 30 dabril, a les 22 hores, Quimi Portet presentar el seu nov lbum. I el divendres 6 de maig, a les 22 hores, es representar el teatre musical Mrs. Brownie que, a travs de titelles de mida humana, far un reps a la histria duna diva de la msica negra americana.Les entrades es poden adquirir de manera anticipada a la Regidoria de Cultura (la Rambla, 24), a la taquilla del TG una hora abans de la representaci i a travs de Ticketea (902 044 226 i http://www.ticketea/ www.ticketea). Tamb sofereix la pos-sibilitat de comprar un abonament, per un mnim de 4 espectacles (exceptuant els familiars). El TG ofereix descomptes que sapliquen a jubilats, estudiants, socis de La Lira Vendrellenca, Carnet Jove, socis del TresC, subscriptors de La Vanguardia, membres de lAssociaci de Msics del Baix Peneds, carnet de les biblioteques del SLP del Baix Peneds i Carnet nic.Una novetat sobre els espectacles infantils s que les entrades seran numerades i es podr escollir ubicaci si es compren de manera anticipada. Les entrades que sadquireixin el mateix dia de la representaci a les taquilles del teatre tamb seran numerades, per saniran adjudicant de manera correlativa sense possibilitat de triar ubicaci.

    La temporada sinicia el dia 26 de febrer amb la comdia Petits monstres

    RAmon segChinChiLLA

    Per observar aquesta imatge, convidem els nostres lectors i lectores a situar-se al Balc del Mediterrani, des don tindran una vista idn-tica a la que es pot veure en aquesta fotografia, presa lany 1960 per Ramon Seg Chinchilla, i fer un autntic exercici de memria histrica. A la imate es poden veure les restes de lamfiteatre rom, molt abans que shi realitzs qualsevol mena dintervenci. Es pot observar el seu entorn, absolutament abandonat, on tamb man-quen les construccions actuals que envolten la construcci histri-ca com sn el vial Bryant o els edificis dhabitatges. Al fons es poden veure els dos fortins, el de Sant Jordi i el de la Reina, i una platja del Miracle amb un entorn completament verge, lliure de la construc-ci de ciment que actualment la presideix, i que encara conservava les casetes per a banyistes que tant la van caracteritzar.

    Tarragona en imatges

  • | 17 de febrer de 2016 | 17Agenda

    AgendA

    Un home reparteix propaganda electoral pel carrer. Tatura. Tofereix un fullet amb el programa poltic del seu partit. Tu el refuses, no ho veus clar. I a ms, vas carregat de bosses i fas tard a algun lloc. Per ell insisteix, et vol convncier, fer que et quedis i escoltis els seus arguments. Lhome vol, en el fons, ficar-te el dubte al cos.Lloc: Sala TronoHora: 20.30Preu: 16 / 13 amics Sala TronoDissabte 20 a les 20.30 hores i diumenge 21 a les 18.30 hores.

    Guadalupe Plata s un grup sorgit a beda, caracterit-zat per titular tots els seus discos amb el mateix nom del grup; nom que deu a la verge de la seva localitat. La fora daquest trio de blues-rock de projecci inter-nacional radica en labsncia de lelectrnica, la senzi-llesa de les seves guitarres i en el surrealisme i la pro-funditat de les seves lriques. Ara arriben a Tarragona per presentar el seu darrer disc de ttol homnim, des-prs de nombros xits, concerts i reconeixements. Lloc: Sala ZeroHora: 22Preu: 10 / 14

    Un concert potic o una poesia musicada: una pea de gran personalitat i que va ms enll de la interpreta-ci. Un duet potic format per Josepa Urbano (interpre-taci) i Conrad Set (piano, meldica, cajn i veu).Lloc: El MagatzemHora: 20.30Preu: 12 / 10 anticipada / 9 socis de la COT

    s indiscutible que Sau ha estat una de les formacions musicals ms importants del nostre pas. Pep Sala i Carles Sabater van escriure canons que shan conver-tit en autntics himnes i que han aconseguit travessar els murs intergeneracionals. s per aix que aquest 2016, a un pas i mig que Sau compleixi el seu 30 ani-versari, es far una gira dhomenatge a la banda. El projecte, anomenat Tornem a Sau, surt dun grup de msics que van crixer amb les canons de Sau, alguns dells actualment (i posterior a la creaci daquest pro-jecte) formen part de la banda de Pep Sala. El projecte pretn ser un homenatge a la desapareguda formaci des del mxim respecte i admiraci. Desprs que la banda li ho demans, Pep Sala ha decidit collaborar en el projecte acompanyant el grup en directe.Lloc: Sala ZeroHora: 22.30Preu: 12 / 15

    En una residncia davis de Jerusalem, un grup damics construeix una mquina per practicar leuta-nsia amb la finalitat dajudar un amic malalt termi-nal. Per quan sestenen els rumors sobre la mquina, altres avis els demanaran ajuda i aix els plantejar un dilema emocional que els conduir a una aventura esbojarrada.Lloc: Auditori TarragonaHora: 19Preu: 5

    DIUMENGE 21 | 18.30hNIU DARTNiu dArt amb el Duo Musical Miramar format per ar-tistes i cantants amateurs de lAteneu. Tamb actuar el grup Les veus de lAteneu i ms. Petit servei de bar per ajudar a les despeses de lAteneu.Preu: 3 / 1 socis FINS AL 28 DE FEBREREXPOSICIRecordeu que fins al 28 de febrer podreu veure lex-posici artstica (in memoriam) den JAUME JORBA.Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21h.

    ACTIVITATS A LATENEUCada dia de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos so-cis al telfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.Mail: [email protected] Facebook: Ateneu de Tarragona.

    ATENEU DETARRAGONA

    DIVENDRESTarragona Teatre. La Crida

    19 DISSABTETarragona Poesia, can deconstruda i fuga

    20

    TarragonaConcert. Guadalupe Plata

    TarragonaConcert. Tornem a Sau

    DIumENgETarragona Cinema VO. Mita Tova

    21

    1 2 3 4 5 6 7

    8 9 10 11 12 13 14

    15 16 17 18 19 20 21

    22 23 24 25 26 27 28

    29

    FeBReR 2016

    Gabriel Casas. Fotografia,

    informaci i modernitat. 1929-1939

    Lexposici se centra en quatre aspectes del tre-ball fotogrfic de Gabriel Casas, un dels fotgrafs del pas ms importants dels anys trenta: la gent, la realitat prismtica del carrer, el moviment in-ternacional de la Nova Visi i finalment un dels aspectes precursors de la seva obra: latenci cap als desafavorits i els exclosos, els conflictes soci-als, que va abordar, cmera en m, per obtenir imatges duna potncia extraordinria.Lloc: CaixaFrumFins al 29 de maigEntrada lliure

    Autoretrat, 1931. Arxiu Nacional de Catalunya

  • 17 de febrer de 2016Gastronomia i Oci18 |

    GASTRONOMIA I OCI

    Lhotel Estela Barcelona s un edifi ci destil me-diterrani, situat a Sitges, que t una gran rela-ci amb lart, ja palpable a la mateixa entrada, motiu pel qual tamb sel coneix com lhotel de lart. Josep Maria Subirachs, prestigis artista que treballa a la faana de la Sagrada Famlia de Barcelona, lha convertit en lescenari del descens de linfi nit a la ter-ra. Escalinates, cascades i esferes conformen, al ves-tbul de lestabliment, aquesta particular visi de la uni de dues dimensions que hipnotitzen el visitant.Construt lany 1992, lhotel Estela Barcelona s un dels ms emblemtics de la Blanca Subur, situat a la cala dAiguadol i a escassos metres del port esportiu, una de les zones ms animades de la poblaci. A tan sols 45 minuts de Tarragona, ofereix als seus clients un tracte exquisit i totes les facilitats que sesperen dun hotel modern, com televisi per satllit, aire condicionat, telfon directe i prquing privat, entre altres. Ledifi ci alberga obres dart originals de primer nivell i ofereix als hostes la possibilitat de conviure amb lart tant a les zones nobles de lhotel com a les habitacions pintades per artistes.Tot va comenar loctubre de 1993, quan el pintor Antonio Xaus es va tancar a lhabitaci nmero 105 i va pintar, com si fossin llenos, les parets, el sostre i els llenols i les tovalloles com a protesta per lacti-tud conformista i poc transgressora de lart del mo-ment. Aquesta provocaci artstica tenia per objec-te, segons va manifestar el pintor, expressar la seva disconformitat davant la falta de passi i alegria de lart actual. El projecte va entusiasmar tant el direc-tor de lhotel que, ms endavant, emulant la idea del

    pintor, altres artistes de la talla de Subirachs, Grau Garriga, Quim Hereu, Josep Puigmart, Paco Durn, Xesco Merc, Marc Vilallonga i Joan Iriarte, van se-guir els seus passos utilitzant les habitacions de lhotel a manera de llen per a les seves obres.Daquesta manera, lhotel disposa de nou habita-cions i suites dartista que permeten els seus hos-tes donar-se el luxs capritx de somiar envoltat dart, amb vistes al mar i amb la ms moderna tecnologia. En total lestabliment t 64 habitaci-ons, el preu de les quals oscilla, segons la tem-porada, entre els 99/170 euros/dia.

    ESTELA BARCELONAAv. Port dAiguadol, s/n Sitges

    Tel.: 93 811 45 45

    Estela Barcelona, a Sitges, lhotel de lartFlix Llovell,periodista gastronmic

    Rostim els pebrots vermells amb lall i la tomaca durant 3/4 dhora. Macerem els escalopins amb lli-mona, sal i pebre i desprs els empanen amb el pa i lou. Pelem i ratllem les patates amb el ratllador gruixut i les deixem en aigua freda una hora. Ajuntem tots els ingredients per fer els erios en un bol, alleu-gerim la barreja amb una mica de sobrant de les patates. Les fregim durant 3 minuts per cada costat. Es poden fer en forma derios, boles o planes.

    La recepta dEncarna Martnez Elaboraci

    Si vns a dinar o a sopar al Mol de Cal Tof tomplirs dalegria i felicitat complerta

    i no pagars la beguda si portes aquesta recepta

    Si teniu algun dubte sobre la receptapodeu trucar al 977 66 26 51

    El Mol de Cal TofAv. Santa Oliva, 2 | El Vendrell Tel. 977 66 26 51

    Escalopa de porc i erios de patataIngredients escalopa i guarnici

    Ingredients erios de patata

    3/4 kg de let de culat de porcsuc de 1/2 llimona2 cullerades de farina2 ous batutssal, pebre i oli per fregirpa ratllat2 pebrots vermells rostits1 tomaca madura1 gra dall3 cullerades doli i 1 de vinagre

    6 patates mitjanes1 ceba2 ous batuts1 cullerades de farinasal, pebre i oli per fregir

  • | 17 de febrer de 2016

    GASTRONOMIA I OCI

    Gastronomia i Oci | 19

    RESTAURANT PLATS CUINATS

    PLATS

    DE

    TEMPOR

    ADA

    MENXAT ICALOTADES

    CALOTADESRestaurantLa Platja

    www.laplatja.com

    C/ Arrabassada, nm. 2Tarragona

    Info. i reserves:977 29 09 38625 103 195

    Lautntica calotada!!!

    30 (dill. a div., grups concertats)32 (caps de setmana)

    Entre els restaurants ms antics i emble-mtics de Cambrils trobem Casa Gallau, fundada lany 1961 per lavi de lactual propietari, Manu Morell, que, com a tercera generaci, continua oferint, amb el suport de la seva dona, Vane, lexcellent cuina tpica marinera de Cambrils. Elaborada pel xef Antoln Hernndez, la carta, que canvia cada temporada, inclou uns plats de lnia tradicional en els quals predominen els peixos i els mariscs de la vila.Situat al centre del barri del port, al costat dun prquing pblic subterrani, el restaurant t tres menjadors que estan decorats amb mo-tius mariners i, pel bon temps, gaudeix duna terrassa-jard molt agradable.El celler subica en el soterrani, on hi ha unes 150 referncies de vins i caves. El vi de la casa s el Villa Edetana, 16,45.Aquests dies participa en les 12es Jornades Mu-nicipals de la Galera presentant un men que, per 35 euros, consta daperitiu, amb croquetes de galera; entrants, tempura de calots amb romesco de galera i raviolis de wonton farcit de galera, carxofes i calots amb fumet negre de galera; el plat principal s larrs de gale-

    res amb carxofes; i, de postres, crep farcida de poma al forn amb gelat de vainilla. Inclou vi Sol fred blanc D.O. Montsant, aigua mineral i caf. Per loferta culinria actual de Casa Gallau s molt mplia i saborosa i inclou tamb especi-alitats com la tonyina vermella en suau esca-betx; escamarlanets amb ceba caramellitzada i tomquet natural; tataki de tonyina vermella amb alvocat i caramel de soja; llenguado gui-sat a lall cremat i mongetes; calamarsets de platja amb foie; turbot al forn o a la planxa amb patates; caldereta de llagosta amb arrs i patata o cua de rap gratinat amb lallioli. I a lhora de les postres, gelats casolans; marronet de nous amb gelat de vainilla i creps Suzette, entre altres. Tamb t un men gastronmic per 35 euros.s aconsellable, com fan la majoria dels seus clients habituals, deixar-se aconsellar segons all que sha comprat a la llotja.

    (Imatge de Ramon Seg Chinchilla)

    Casa Gallau, de Cambrils, ofereix un men de galeres

    Flix Llovell,periodista gastronmic

    CASA GALLAUPercadors, 25 Cambrils

    Tel.: 977 36 02 [email protected]

    www.casagallau.com

  • 17 de febrer de 2016 | Gent20 |

    GENT

    Un grup de turistes japonesos va visitar aquest passat cap de setmana la ciutat de Tarrago-na i van quedar encantats de la visita als seus principals monuments romans, del passeig per la Rambla Nova i del Balc del Mediterrani. La jornada va acabar amb un bon pat que els va permetre assaborir la bona cuina tarragonina amb una bona calotada. La c-mera de Chinchilla va captar aquesta instantnia de turistes japonesos degustant calots al restaurant La Platja, al costat de lArrabasada. I els van trobar molt bons!!!

    LArxiu Municipal, ubicat al Magatzem nmero 2 de lEspai Tabacalera, que integra les seccions de lArxiu Histric de la Ciutat de Tarragona, lArxiu Adminis-tratiu i Gesti Documental, la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona i el Centre dImatges de Tarragona; ha tingut unes xifres molt rellevants al llarg del 2015, veient passar prop dunes 5.000 persones per les seves installacions. LArxiu ja sha consolidat aquest any com un nou espai cultural obert a la ciutat que conserva, gestiona i difon 36 fons i colleccions documentals, ms dun mili de fotografies, 3.500 plnols i cartells, prop de 15.000 llibres i ms de 400 capaleres de publicacions peridiques.

    Un grup de turistes japonesos gaudeix duna calotada al

    restaurant La Platja

    LArxiu de la Tabacalera rep prop de 5.000 usuaris el 2015

    El pintor tarragon Menpo ha rebut fa uns mesos el Premi Internacional Il David di Gian Lorenzo Bernini 2015. El premi latorga lAccademia Italia In Arte Nel Mondo a travs dun jurat que, un cop revisada la seva trajectria artstica, va decidir donar-li el premi conjuntament amb el Premi Especial dels Drets Humans 2015 en homenatge a Anne Frank. El lliurament de pre-mis es va fer el 17 de desembre a lantic teatre G. Paisiello de Lecce, a Itlia.

    El pintor tarragon Menpo rep un premi per la seva trajectria a Itlia

  • | 17 de febrer de 2016 | 21Gent

    GENT

    Els atletes del Club Atletisme Tarragona Mireia Lpez Urbano (a la dreta a la imatge de lesquerra) i Robert Roman Suarez (a la dreta a la imatge de la dreta) han ob-tingut medalla de bronze en el Campionat de Catalunya Jnior/Juvenil de Proves Combinades i en el 40 Campionat de Catalunya Absolut de pista coberta, respectiva-ment, disputats el passat cap de setmana a Sabadell. Mireia participava en la pentathl juvenil, mentre que Robert ho feia en el salt de llargada. En la mateixa pista es disputaven les eliminatries del Campionat de Catalunya de relleus 4x200 infantils i cadets, en qu els equips del CAT van assolir tamb excellents resultats.

    El nou centre cvic de Segur de Calafell ha assolit la plena ocupaci als quatre mesos dobrir portes. Aquest espai, situat al Port, ja no t disponiblitat horria cap dels set dies de la setmana. Set entitats fan s, de manera compartida amb horaris propis o tamb compartits, de les dues sales del centre. Una part important de lxit de lequi-pament s la seva ubicaci: cntrica, accessible i amb possibilitat daparcament. Tamb disposa dun gran espai per organitzar activitats a lexterior.

    El Patronat de Turisme de Salou va assistir el passat cap de setmana a la Fira BIT Milan, la fira de turisme professional ms important dItlia. Salou hi ha estat present fent promoci de la destinaci, conjuntament amb PortAventura World que ha presentat al pblic itali el nou parc en construcci Ferrari Land. De gener a juliol de 2015 han arribat a Catalunya 693.473 italians, fet que con-solida la recuperaci del 2014.

    Plena ocupaci del nou centre cvic de

    Segur de Calafell

    Mireia Lpez i Robert Roman, del Club Atletisme TGN, bronze als Campionats de Catalunya de pista coberta

    Salou es promociona per primer cop a la Fira BIT

    de Mil, a Itlia

  • 17 de febrer de 2016 | Classificats22 |

    CLASSIFICATS

    TARRAGONA. FRANCESC MACI. Piso reformado, luminoso y cmodo. Semi-amueblado, 3 habitaciones y 1 bao amplio con plato de ducha, recibidor, saln grande con terraza, cocina in-dependiente con galera. Despensa/trastero, ascensor, exterior, puerta blindada, calefaccin, gas natural, parquing. Oportunidad: 260.000 Tel. 977-233011 / 648.965.217

    TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis tot exterior i molt assolellat, davant mateix dun parc, 50m2, 2 habitacions, balc, traster i aire condicionat. 65.000. Tel. 977252052

    TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000 Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57

    TARRAGONA. C/ UNI. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000 Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

    SALOU. C/ PLA DE LERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000 Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

    TARRAGONA. C/ COVADONGA. 70m2, cocina, bao, 3 dormitorios, balcn, exterior. 43.000 Tel. 654 092 540

    TARRAGONA. C/ UNI. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52

    TARRAGONA. CENTRE. C/ MNDEZ NEZ. Vivienda dplex de 140m2. 215.000 Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

    TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000 Ref. - 708-A Tel. 977 92 06 57

    TARRAGONA. BOSCOS. Fantstica casa a la Urbanitzaci Boscos. Prcticament nova, 5 hab., 3 banys, piscina. 330.000 Tel.: 977 079 600

    TARRAGONA. CARDENAL CERVANTES. (Ref. 7014). Piso para reformar en pleno centro de Tarragona. 4 habitaciones, 1 bao completo y 1 aseo. 6 con ascensor. Terraza, calefaccin, trastero. Muchas posibilidades. Precio: 98.000 Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

    HIGINI ANGLS. Al costat de lestaci dautobusos. 100m2, 4 habitacions, 2 dobles, una mplia tipus suite, bany, lavabo, cuina reformada amb galeria, molt llumins, menjador amb parquet, aire condicionat, calefacci, porta blindada. Opci a prquing i traster. Per entrar a viure ja. Preu: 160.000 Tel. 600 854 520

    TARRAGONA. Oportunitat! Exclusiu pis amb vistes al BALC DEL MEDITERRANI. 4 habitacions, 2 banys, terra de marbre. 335.000. Tel.: 977 079 600

    TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000 Ref.- Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

    TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., prking i traster. 170.000 Tel. 977 25 20 52. Ref: PV078

    TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000 Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

    TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les installacions, molt llumins Per: 180.000. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

    TARRAGONA. PLAA DE LA FONT. Ampli pis, reformat i amb espectaculars vistes a la plaa. 5 dormitoris, 2 banys i balcons. 218.000. Tel.: 977 079 600

    TORREFORTA (TARRAGONA). (Ref. 7007). Piso reformado de 3 hab., 1 bao completo y 1 aseo, cocina amplia con galera, exterior, terraza, parquet. Preinstalacin de a/a. Muy bien comunicado. Por: 120.000. Tel. 977-233011 / 648.965.217

    SALOU (Ref. 7029). Piso reformado, prximo a la playa de Salou, muy bien comunicado, amueblado y equipado, 2 habitaciones y un bao completo, cocina amplia y equipada, armarios empotrados, gas butano, calefaccin elctrica, capacidad para dormir 7 personas. gran terraza con toldo, ascensor. 123.600. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

    SALOU. Piso reformado, luminoso y cmodo. Semiamueblado, 3 hab. y 1 bao amplio con plato de ducha, recibidor, saln grande con terraza, cocina independiente con galera, despensa/trastero. Ascensor, exterior, puerta blindada, calef.gas natural, parquing. Oportunidad: 260.000. Tel. 977-233011 / 648.965.217

    TARRAGONA. C/ LLEIDA. Semi-nou, estudi amb mobles, tot en un mateix ambient, sof-llit, terrassa. Per 295 Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM124)

    TARRAGONA. C/ GOVERNADOR GONZLEZ. Reformat, amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany. Per 550 Ref. AM275. Tel. 977 25 20 52

    TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacci, prquing opcional. Per: 800/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174

    TARRAGONA. C/ GASMETRE. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany, terrassa amb vistes a la Plaa Ponent. Per: 475 Tel. 977 25 20 52 (Ref. A207)

    TARRAGONA. C/ ASSEMBLEA DE CATALUNYA. Amb mobles, 3 hab, menjador, cuina, bany i aseo. 525. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV351

    TARRAGONA. RBLA. NOVA. Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, 3 banys, balc i pati, parquing. Per 750 Tel. 977 25 20 52 Ref. A206

    TARRAGONA. PL. VERDAGUER. Sense mobles, bon estat, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 banys, terrassa. Per 730 Tel. 977 25 20 52

    TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balc, 2n pis sense ascensor per 400/mes Tel. 977 25 20 52. Ref. A047

    TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Sense mobles, reformat, 3 habitacions, vestidor, menjador, cuina i bany, parquing. Per 480 Tel. 977 25 20 52 (Ref. A085)

    BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. M Carmen

    TARRAGONA. C/ LA NAU. Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 300 Tel. 977 25 20 52. Ref. AM188

    TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Semi-nou, amb mobles, 1 habitaci, menjador-cuina i bany. Per 425 Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM144)

    TARRAGONA. C/HIGINI ANGLES. Amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys. 600. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV594

    TARRAGONA. LA MORA. Xalet, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 banys i aseo. Per 1.000 (Ref. A203). Tel. 977 25 20 52

    TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000 Tel. 654 092 540

    TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50/mes Tel. 654 092 540

    TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50 Tel. 654 092 540

    TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta, buen acceso. Para coche grande. 20.000 Tel 654 092 540

    TARRAGONA. La VALL DE LARRABASSADA. Locales comerciales. Superficies, desde 155 a 500 m2. Salida de humos. PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

    TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.000 Tel. 654 092 540

    TARRAGONA. C/ UNI. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52

    TARRAGONA. ALGUER, prximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 105.000 Tel. 654 092 540

    TARRAGONA. C/ JOAN MIR (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

    TARRAGONA. Zona PLAA DE BRAUS. Trasps dun BAR-RESTAURANT, 90m2, dues terrasses, cuina totalment muntada, trasps de 22.000 i renda de 1.400. Tel. 977 25 20 52

    TARRAGONA. C/ VIDAL I BARRAQUER, 16-18-20. Local de 220m. Acondicionado como oficina. PROMOCIONES JOSE LUIS.Tel. 977 21 79 50

    TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 54.000 Tel. 654 092 540

    TARRAGONA. C/ ARMANY. Local en lloguer o venda. Acabat dobra, 53m2, 300 lloguer i 70.000 en venda. T sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

    TARRAGONA-Se traspas Taberna/Restaurant cntrico (Zona Plaa La Font-Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. 629 383 666

    GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993. Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegacin y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

    GLASTRON-