noticiesTGN num. 2

www.not ic iestgn.cat

número 26 d’octubre de 2009

setmanar i gratu ï t

L’atur no s’aturaEl mes de setembre deixa al con-

junt de les nostres comarques més de 56.000 persones sense feina.

Economia, Pàgina 14

Les economies emergents de l’Àsia fan necessari un canvi en el model docent, empresarial i productiu basat en la innovació i la generació de nous coneixements.

Universitat, instituts de recerca, centrestecnològics i empreses haurien de fer de les comarques tarragonines una de les principals zones generadores d’innovació a Europa.

Tarragona Regió del coneixement

Comença la temporada dels

boletsGent, Pàgines 30 i 31

La regió treballa per situar-se com a referent en els àmbits de la química, el turisme, cultura i patrimoni, indústriaalimentària i enologia.

Pàgines 2 a 7

temporada dels

2 | Tema de la setmana notíciestgn6 d’octubre de 2009

Tema de la setmana

Cap a la societat del coneixement

Òliver Márquez, Tarragona

Des de la creació de la Uni-versitat Rovira i Virgili, ara fa ja 18 anys, el model social

i empresarial de les comarques de Tarragona ha anat experimen-tat un canvi difícilment visible a primer cop d’ull, però que mar-carà el futur desenvolupament econòmic del territori. Al voltant de l’activitat de la universitat pública s’han creat nombrosos equipaments que no tenen cap altre objectiu que atraure talent i donar valor afegit i innovació als sector productius que històrica-ment han desenvolupat la seva activitat a les nostres comarques. Algunes vegades per iniciativa de les empreses i d’altres per impuls de la mateixa universitat, Tarragona s’està convertint en una zona universitària que aplega una àmplia oferta docent, equips científics d’investigació i recerca de primer nivell i els equipaments necessaris per a innovar i trobar sinergies amb les empreses. Ben-vinguts a la nova Tarragona, la regió del coneixement.

Facultats, Instituts de Recerca, Cen-tres Tecnològics... són termes que fa un parell de dècades difícilment es podien associar a les comarques de Tarragona. Actualment, però, la regió de Tarragona (tal i com l’agrada anomenar-la al rector de la URV, Fran-cesc Xavier Grau), s’ha convertit en un pool d’equipaments universitaris i centres d’investigació que permet somiar en una societat tarragonina moderna i pionera en el desenvolu-pament de noves vies d’actuació en sectors com el turisme, la química, la gestió cultural i patrimonial o el món del vi. I és en aquesta línia on la universi-tat i les empreses estan treballant conjuntament. Les economies emer-gents d’Àsia i Europa de l’Est posen en perill el model productiu de l’Europa Occidental, ja que ofereixen mercats en expansió i una producció competitiva pel baix cost de la mà d’obra i les legislacions més per-missives. El risc de deslocalització de bona part de la nostra economia és evident i, davant d’aquest pano-rama, les empreses instal·lades als països rics no tenen cap altra opció

que apostar per allò que les regions en vies de desenvolupament encara no estan en condicions d’oferir: pro-ductes d’alt valor afegit. És aquí on la Universitat Rovira i Virgili desenvolupa un paper clau. Durant dues dècades la universitat pública de Tarragona ha assolit excel·lència, ha format nous professionals i ha format equips científics de primer nivell que permeten per estar al cap-davant dels instituts de recerca que avui en dia tenim al nostre territori.

Sector químicEl sector industrial per excel·lència a les nostres comarques, amb el suport de les grans companyies instal·lades als polígons tarragonins des dels anys 70, va ser el primer que va apostar per establir llaços ferms amb la URV per donar les primeres passes cap a un nou model basat en la recerca i la innovació. A les nos-tres comarques hi ha actualment

l’Institut Català d’Investigació Quí-mica - ICIQ (concebut amb l’objectiu de convertir-se en un referent per a la química en l’espai europeu de la investigació), l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya - IREC (que vol contribuir en l’objectiu de fer un futur més energèticament sostenible tenint present la competitivitat de l’economia) i, al futur Parc Tecnolò-gic de Tarragona, una delegació del Centre Tecnològic de la Química de Catalunya - CQC (un centre d’I+D+i especialitzat en química sostenible).

Sector turísticEl sector turístic disposa a les nos-tres comarques de l’Observatori de la Fundació d’Estudis Turístics de la Costa Daurada, un sistema estadístic de referència sobre el mercat turístic de la zona que s’integrarà en el futur Centre de Recerca de Turisme i Oci de Vila-seca, a l’entorn de l’Escola de Turisme la URV.

Indústria alimentària L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS) tenen com a missió promoure la investigació i la formació en l’àmbit d eles ciències de la salut i l’alimentació. El CTNS (amb seu al Tecnoparc de Reus) dóna a més suport a les empreses agroali-mentàries de la zona en l’àmbit de la nutrició i la salut i desenvolupa acti-vitats de recerca i serveis científics i tecnològics en tota la cadena de valor que conforma el procés de dis-seny, elaboració i posada al mercat d’un aliment.

Indústria culturalL’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) i l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Social Humana i Evo-lució Social) són centres de recerca transdiciplinars. Els primer té com a objectiu la formació avançada i la difusió de la civilització i cultura

clàssiques. El segon realitza pro-grames de recerca científica des de les Ciències de la Terra i la Vida. D’aquesta manera, estudia els canvis i transformacions de l’evolució i el comportament humà a través de treballs de camp i laboratori (arqueo-logia, geologia, biologia i botànica).

Indústria del viEl Parc Tecnològic del Vi, VITEC, ubicat a Falset, ha nascut amb la voluntat de ser un centre de referèn-cia per a la recerca en el sector vitivinícola català. L’execució de pro-jectes de recerca, desenvolupament i innovació està al servei de cellers i viticultors del país amb el nou Parc Tecnològic del Vi de Falset. El parc de la indústria enològica és el primer operatiu dels quatre parcs cientí-fics i tecnològics que la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha projectat per desenvolupar centres de recerca, desenvolupament i innovació.

La URV lidera la transformació del nostre actual model de creixement econòmic basat en la producció cap a un de nou basat en la innovació i el coneixement

Les comarques de Tarragona aposten per la innovació i la recerca per encarar el futur dels sectors de la química, el turisme, l’enologia, l’alimentació i la cultura

La investigació i la innovació han de permetre la futura competitivitat de les nostres comarques en els seus principals àmbits econòmics.

notíciestgn Tema de la setmana | 36 d’octubre de 2009

Parcs Científics i tecnològics, al servei de la competitivitat


El parc de la indústria eno-lògica és el primer operatiu dels quatre parcs científics

i tecnològics que la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha projec-tat per desenvolupar centres de recerca, desenvolupament i inno-vació específic en els àmbits en què s’especialitzes. Amb aquests equipaments les nostres comar-ques i les empreses disposaran d’espais de referència on des-envolupar projectes de recerca i innovació que han d’ajudar a generar la futura economia del coneixement al territori.El Parc Tecnològic del Vi (VITEC), està situat a Falset. Està operatiu des del passat mes d’agost, ha estat impulsat per la URV amb el suport del sector vitivinícola i les admi-nistracions locals i ha suposat una inversió inicial de gairebé 3,8 milions d’euros, un ajut de la convocatòria de

parcs. Segons va dir en la inaugura-ció del parc Sergi de Lamo, director executiu de VITEC, es disposa d’una infraestructura «única» a l’Estat.El Parc Científic i Tecnològic (PCT)

de Turisme i Oci es construeix a Vila-seca, a l’entorn del campus de turisme de la URV. Incorpora la seu de l’Observatori de la Fundació d’Estudis Turístics de la Costa Dau-

rada i una de les seus de l’Institut de Recerca en Turisme de Catalunya. En la gestió, que assumeix la universi-tat, aquest parc és el més similar a l’equipament que ja està en marxa a

Falset. A Reus es construeix el Tecnoparc, que, en aquest cas, és d’impuls muni-cipal. Sota l’escenari d’actuació del parc s’engloben altres projectes que van més enllà de la recerca en nutri-ció i salut. La universitat hi impulsa el centre d’R+D+I de nutrició i salut i participa en aspectes vinculats en la investigació. També a la capital hi haurà el Parc Tecnològic de Tarragona. El model de gestió del parc, dedicat al sector de la química, l’energia i les noves tecnologies, segueix el del Tecnoparc i la URV ha traspassat la responsabilitat administrativa a l’Ajuntament de Tarragona. Totes aquests instal·lacions són resultat de la implicació de la URV, amb altres agents del territori, en la generació d’estructures territorials potenciadores de la competitivitat. El sistema de PCT permet donar cobertura i resposta especialitzada als principals sectors productius de les comarques tarragonines.

URV i agents dels principals sectors productius del territori impulsen la creació de centres de recerca científica i tecnològica

El Parc Tecnològic del Vi, a Falset, està en marxa des del passat mes de setembre / Cedida



Més d’11.000 alumnes estu-dien aquest curs acadèmic 2009-2010 en algun dels

centres docents de la Universitat Rovira i Virgili. Les facultats amb més afluència són les de Ciències de l’Educació i Psicologia (1.972 matriculats), Ciències Econò-miques i Empresarials (1.758 alumnes).

L’ampli desplegament de facultats i escoles universitàries a les comar-ques de Tarragona, juntament amb els centres tecnològics i els instituts de recerca, fan que el territori presenti les condicions necessàries per con-vertir-se en la regió del coneixement més important del sud d’Europa. A banda de l’oferta universitària que oferten la Universitat Oberta de Cata-lunya i la URL ( a més d’altres centres privats amb presència a les nostres comarques), la universitat pública de Tarragona omple les seves aules aquest curs amb 11.140 estudiants. En total la URV gestiona actualment sis campus universitaris distribuïts equitativament per tot el territori. En un esforç per fer arribar la seva oferta docent a tots els ciutadans, l’ens uni-versitari té centres i equipaments al Baix Penedès, al Tarragonès, al Baix Camp i a les Terres de l’Ebre.Els estudis més cursats són els impartits a les facultats de Cièn-cies de l’Educació i Psicologia i a la de Ciències Econòmiques i Empresarials, amb gairebé 4.000 matriculats. Les segueixen en nombre d’estudiants l’Escola Tèc-nica Superior d’Enginyeria (1.345), i les facultats de Ciències Jurídiques (1.231), Lletres (1.158), Medicina i Ciències de la Salut (1.154), l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Quí-mica (695), l’escola d’Infermeria (513) i Química (413). Aquest curs estudien un total de 349 persones a la facultat d’Enologia i 322 alumnes a l’Escola Universitària de Turisme i Oci. Pel que fa a centres i equipaments, els sis campus de la URV apleguen un total de 17 escoles universitàries o facultats, 11 de les quals es troben a les zones més habitades de les comarques del Tarragonès (Tarra-gona i Vila-seca) i el Baix Penedès (El Vendrell). A aquests equipaments cal afegir els futurs Parcs Científics i Tecnològics així com els Instituts de Recerca, que desenvolupen la seva activitat estretament amb la univer-sitat i les empreses de l’entorn.

Més d’11.000 alumnes estudien a la URV aquest curs 2009-10La universitat pública de Tarragona gestiona un total de 6 campus amb 17 facultats o escoles universitàries

El campus tarragoní de Sant Pere Sescelades acull les facultats de Ciències de l’Educació i Psicolo-gia (psicologia, pedagogia, educació social...), de Química (bioquímica, biologia molecular...), l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria

(informàtica, electrònica indus-trial...), Enologia (biotecnologia, enginyeria agrícola...) i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química (enginyeria química, enginyeria tècnica industrial en química industrial i mecànica).

TARRAGONACampus Sescelades

A la població de Vila-seca trobem l’Escola Universitària de Turisme i Oci, on s’imparteixen els graus de turisme i el de geografia i ordena-ció del territori.

VILA-SECACampus Vila-seca

Al campus Catalunya, ubicat a l’Avinguda Catalunya de la capital tarragonina, trobem les facultats de Lletres (antropologia social i cultu-ral, periodisme -grau i segon cicle-, història, història de l’art, publicitat i

relacions públiques, llengua i lite-ratura catalanes, llengua i literatura hispàniques i anglès), de Ciències Jurídiques ( relacions laborals, dret, treball social) i l’Escola Uni-versitària d’Infermeria.

TARRAGONACampus Catalunya

Reus acull les seus de les facul-tats de Ciències de Medicina i Ciències de la Salut (nutrició humana i dietètica, fisioteràpia, medicina), la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

(finances i comptabilitat, admi-nistració i direcció d’empreses i economia) i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (arqui-tecte)

REUSCampus Bellisens


A les Terres de l’Ebre trobem la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia (educació primària i educació infantil), la de Ciències Econòmiques i Empresarials

(finances i comptabilitat, admi-nistració i direcció d’empreses, economia) i l’Escola Universitària d’Infermeria (infermeria).

TORTOSACampus Terres de l’Ebre

Al Campus Baix Penedès, ubicat a l’edifici de Santa Maria Maris del barri vendrellenc de Coma-ruga, han començat aquest curs 2009-2010 les especialitats a

les seus de la Facultat de Cièn-cies de l’Educació i Psicologia (gra d’educació infantil) i l’Escola Universitària d’Infermeria (grau d’infermeria).

EL VENDRELLSeu Baix Penedès

noticiestgn, Tarragona

La URV ha estat recentment selec-cionada pel Ministeri d’Educació per rebre el reconeixement de Campus d’Excel·lència Internacional i un finançament especial per elaborar un pla director complet i preparar la seva defensa davant d’una comissió internacional d’experts. La univer-sitat tarragonina es troba en una

llista de 15 universitats espanyoles (4 de Catalunya) per convertir-se en un gran campus universitari en el qual s’integrin centres docents, d’investigació, empreses i serveis per als alumnes i el professorat. Al programa Campus d’Excel·lència s’havien presentat 42 de les 50 uni-versitats públiques de l’Estat i 8 de les 27 privades. Al novembre una comissió decidirà quina institució rep el finançament addicional.

Tarragona i el Campus d’Excel·lència


notíciestgn, Tarragona

Tarragona comptarà amb un centre de suport de la Uni-versitat Oberta de Catalunya

(UOC) que permetrà millorar els serveis i l’atenció als prop de 800 estudiants que té la UOC a la comarca del Tarragonès. L’actual seu de l’Institut Munici-pal d’Educació (IMET), a l’antic convent de les Clarisses, ubicat en una de les entrades del parc de la Ciutat, és l’espai que l’Ajuntament de Tarragona cedeix a la UOC per a ubicar-hi aquest nou centre de suport.UOC i Ajuntament han signat un con-veni de col·laboració per a que això sigui possible. Aquest nou centre de suport tindrà un espai de poc més de 123 metres quadrats, a la primera planta de l’edifici de l’IMET, situat al número 70 de l’avinguda de Ramón y Cajal, just davant l’entrada del parc de la Ciutat, una ubicació que permet un fàcil accés des del sud del nucli urbà.Les obres d’adequació de l’espai, així com l’equipament i contractació i consum de les telecomunicacions

aniran a càrrec de la Universitat Oberta de Catalunya.Un cop s’inauguri a principis de l’any 2010, aquest centre subs-tituirà l’actual Punt de Suport del Tarragonès, obert el 2005 amb la col·laboració del Consell Comarcal. A diferència dels centres de suport que gestiona directament la UOC, aquests punts sorgien d’acords amb les institucions locals que es comprometen a oferir en els seus equipaments serveis bàsics de la

universitat com informació genèrica, accés a Internet per als estudiants o sala d’estudi, entre d’altres serveis.Amb aquest conveni entre UOC i Ajuntament queda resolta una reclamació històrica del consistori tarragoní de disposar d’un centre de suport d’aquesta universitat a Tarra-gona.

Consolidació al territoriLa UOC ja disposava d’un centre de suport a la demarcació. El juny de

1996 es posava en marxa a Reus el del Baix Camp, amb el suport insti-tucional de l’Ajuntament de Reus, esdevenint la primera presència d’aquesta universitat a la nostra demarcació. El centre es troba al costat de la Biblioteca Central de Reus i fins ara des d’allà s’han ges-tionat els diferents punts de suport que es van posar en marxa pos-teriorment al Camp de Tarragona, situats a Valls (1999), Coma-ruga (2000) i Montlbanc (2002), a més del fins ara Punt de Suport de Tarragona (2005).Amb la posada en funcionament del nou Centre de Suport del Tarra-gonès es donarà per consolidada la presència de la Universitat Oberta de Catalunya al Camp de Tarragona.

Des de 1994El 1994 el Parlament de Catalunya va crear la Universitat Oberta de Catalunya per assolir l’ensenyament a distància. Segons explica la seva rectora, Imma Tubella, “la UNED s’havia de traspassar i es va negar. Per això el Parlament va crear la UOC. El rector d’aleshores, Gabriel Ferrater, va tenir la clarividència de fer una universitat per Internet”. “La nostra missió és formar persones que no poden assistir a la universi-tat presencial. El perfil històric dels nostres estudiants es caracteritza precisament per això. Són persones que, per feina, per distància de resi-dència o per altres motius, no poden assistir a les classes, però volen estudiar alguna carrera”, afirma Tubella.Pel que fa al nou centre de suport que s’obrirà a principis de l’any que ve a Tarragona, la rectora destaca que “no es tracta de fer la competèn-

cia a ningú i menys a la Universitat Rovira i Virgili, una universitat de prestigi i molt ben consolidada en el territori. La UOC és un complement al sistema universitari de cada lloc, no només complementari de la URV, sinó també a la Universitat de Barce-lona, a la Universitat Politècnica de Catalunya... Com jo he dit sempre som una universitat en xarxa”.Amb el nou equipament ubicat a l’actual edifici de l’IMET, la UOC acon-segueix “un apropament al territori, no només simbòlic, sinó també real. És una materialització del ciberespai al territori”, segons Imma Tubella. En aquest nou centre es podran dur a terme qüestions administratives, assessorament a l’estudiant, llibres de préstec, connexió... El que no es faran en aquest centre seran els exàmens, ja que es tracta d’espais que no tenen les dimensions per allotjar tots els estudiants que s’hi presenten. La UOC ha examinat els alumnes del nostre territori en dife-rents indrets. “Primer ho vam fer en instal·lacions municipals, però ara no hi cabem. Per això els fem en facul-tats, com la Facultat d’Empresarials de la Universitat Rovira i Virgili”, explica la rectora Tubella.

La UOC tindrà una de les seves seus oficials a la ciutat de Tarragona

La rectora de la UOC, Imma Tubella / Y.M.

S’ubicarà a l’edifici de l’Institut Municipal d’Educació a partir del 2010

Amb aquest centre es dóna resposta a una reclamació històrica de l’Ajuntament


La Universitat Oberta de Catalunya compta amb 2.558 persones en titulacions homologades, pròpies, de grau, màsters oficials i ateneu durant el primer semestre d’aquest curs 2009/2010 a la demarcació de Tarra-gona. D’aquests, 1.437 són dones i 1.121 són homes. La representa-ció d’estudiants de la demarcació de Tarragona a nivell de Catalunya sempre se situa al voltant el 9%.

Camp de TarragonaDurant el primer semestre acadè-mic que va impartir la Universitat Oberta de Catalunya després de la seva creació ara fa 15 anys (el curs 1995/1996), un total de 12 estudiants del Camp de Tarragona van participar en el curs pilot. En l’actualitat, durant aquest curs 2009/2010, un total de 1.943 persones de les cinc comar-ques que formen aquesta regió van estar matriculades a la UOC en els diferents estudis de grau, titula-cions homologades, màsters oficials, ateneu universitari i títols propis.De les diferents comarques del Camp, el Tarragonès és la que ha tingut aquest últim semestre més estudiants, amb un total de 802, seguida del Baix Camp amb 663 i el Baix Penedès amb 249. L’Alt Camp va comptar amb 145 matriculats, la Conca de Barberà 62 i el Priorat 22.

Tarragona esdevé el municipi amb més estudiants de tot el Camp, amb 556 persones matriculades durant aquest primer semestre del 2009/2010, seguida per la ciutat de Reus que compta amb un total de 387. El Vendrell és la tercera capital de comarca amb més matriculats amb un total de 102. Valls compta amb 82, Montblanc amb 24 i Falset amb 10. Altres municipis de la demarcació que destaquen pel seu nombre d’estudiants de la UOC són Cambrils (103), Salou (61), Calafell (52), Torredembarra (41) i Vila-seca (39).

TarragonèsDels 802 estudiants de les diferents titulacions de la UOC al Tarragonès, 567 estan matriculats a les titula-cions homologades que venia oferint la universitat altres cursos, on les més

demandades són Ciències Empresa-rials (127), Dret (71), Psicologia (47) i Psicopedagogia (41), seguides de les enginyeries tècniques d’informàtica de gestió (35) i de sistemes (30). D’altra banda, un total de 187 resi-dents al Tarragonès ja cursen els graus adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior (pla Bolonya) on Psicologia (71), Dret (32) i Adminis-tració i Direcció d’Empreses (22) són els més demandats pels estudiants d’aquesta comarca. També hi ha 28 persones que estan matriculades en els màsters universitaris de la UOC, dels quals la meitat cursen el de Pre-venció de Riscos Laborals. A més, 9 persones estudien la titulació pròpia de Graduat Multimèdia i 31 més estan matriculats a l’ateneu uni-versitari, una iniciativa que permet estudiar assignatures de manera independent.

Terres de l’EbrePel que fa a les Terres de l’Ebre, un total de 6 estudiants van participar al primer curs pilot de la UOC i aquest primer semestre del curs 2009/2010 la xifra puja a un total de 615 matri-culats. D’aquests, la major part es concentren al Baix Ebre (334) i al Montsià (196) i la resta es reparteixen entre la Ribera de l’Ebre (54) i la Terra Alta (31). El primer Centre de Suport de les Terres de l’Ebre es va posar en marxa el juliol del 2000 a Tortosa, amb el suport de l’Ajuntament i del Consell Comarcal del Baix Ebre. En l’actualitat, l’equipament es troba a un local del número 18 del carrer Alfara de Carles de la capital torto-sina. A la regió també hi ha 6 punts de suport a Amposta, Gandesa, Móra d’Ebre, Santa Bàrbara, la Fatarella i l’Ametlla de Mar, aquest últim inau-gurat al novembre de 2008.

Més de 2.500 estudiants a la demarcacióAquesta xifra representa un 9% del total de Catalunya



L’Escola Politècnica Superior La Salle Tarragona ha iniciat el que ja són els 1ers Graus

adaptats a Bolonya d’Arquitectura i d’Enginyeria d’Edificació a Tarra-gona.

Cal destacar, que a banda de l’adaptació de l’Arquitectura Supe-rior, el Grau d’Enginyeria d’Edificació és la conversió a Bolonya de la fins ara coneguda com a Arquitectura Tècnica. Per tant, ja es poden cursar ambdues carreres totalment adap-tades a pla europeu. La novetat d’aquest Grau, segons el director del programa, Gabriel Robert, és la incor-poració de la formació en gestió, fins ara inexistent en l’àmbit de les titula-cions tècniques. “Els nous titulats no només sabran gestionar el seu pro-jecte de construcció, sinó tot allò que aquest procés comporta: aspectes de producció, de gestió d’industrials, administratius, legals, de qualitat, seguretat i mediambientals, econò-mics, d’explotació i manteniment, etc”, afegeix Robert.

Robert, a més, destaca la troncali-tat del nou Grau amb l’Arquitectura Superior, i és que el nou Enginyer d’Edificació compartirà pràctica-ment la meitat de les assignatures d’Arquitectura. “Aquest fet implica un treball conjunt, col·laboratiu i a nivell igualitari entre Enginyers d’Edificació i Arquitectes al llarg dels estudis, tal com ho hauran de fer en el seu dia a dia professional”, afegeix el Director dels nous estudis.

El claustre de professors de la Salle previst per impartir aquest nou Grau, tant als centres de Tarragona com de Barcelona, està format per tècnics de gran prestigi (arquitectes, enginyers, arquitectes tècnics, economistes, advocats, etc.), que compaginen la seva tasca docent amb la profes-

sional, aportant la seva experiència pràctica als continguts formatius que arriben als estudiants.

Des de l’Escola Politècnica es des-taca que, en aquests moments, La Salle -membre fundador de la Uni-

versitat Ramon Llull-, està definint les noves vies de reconeixement oficial del nou títol de Graduat en

Enginyeria d’Edificació pels actuals titulats com aparelladors i/o arqui-tectes tècnics.

URL: Graus d’Arquitectura i Enginyeria d’Edificació adaptats al Pla Bolonya

Imatge de La Salle al campus de la Universitat Ramon Llull a Tarragona / Cedida

8 | Tarragona notíciestgn6 d’octubre de 2009

TarragonaEls vins de la Universitat Rovira i Virgili amb segell internacional

Montse Adan, Tarragona

L’exposició ‘Sabeu que pot fer l’Europa social per vosaltres? ha mostrat a tots els tarragonins les eines que ofereix la Comissió Euro-pea en matèria social. Segons el director d’Ocupació de la Comissió Europea, Xavier Prats, la intenció és donar a conèixer aquestes eines, que són desconegudes per bona part de la societat, i també ensenyar la impli-cació de la societat civil en projectes europeus.

L’escenari de l’exposició ha estat una carpa instal.lada a la plaça Jacint Verdaguer de la ciutat durant els tres primers dies d’octubre. L’exposició comptava amb tot un seguit d’activitats, conferències i presentacions sobre la política social

europea i sobre projectes d’entitats de les comarques de Tarragona que treballen en temes com la integració o la igualtat d’oportunitats.

Aquesta mostra ja ha fet parades a altres ciutats europees com Praga, París o Marsella, i les visites superen les 200.000. La intenció és que visiti més de 30 ciutats d’Europa encara que, pel que es refereix a Espanya, per a aquest 2009 només està pre-vista la parada a Tarragona. Segons Prats, la solució per a la situació actual de crisi passa per l’aposta decidida per la formació específica que permeti cobrir les necessitats reals del mercat laboral. La UE des-tina més de 10.000 milions d’euros dins de l’àmbit social.

Joves més socialsEscoles de la ciutat de Tarragona

han visitat la carpa de l’Europa social. Els més joves, molt receptius a les accions socials europees han participat en les diferents activitats. L’Institut Municipal d’Educació de Tarragona participa en l’exposició iti-nerant. L’IMET hi col·labora dins de les actuacions del Projecte Educatiu de Ciutat i com a Ciutat Educadora.

Algunes de les escoles participants ha estat: l’IES Vidal i Barraquer, el Col·legi Roig o el CEIP Saavedra i Pràctiques.

Reconeixement al vi de la URV

Diferents escoles tarragonines han visitat la mostra / Cedida

Tarragona coneix la vessant més social de l’Europa actual

L’exposició visita 30 ciutats i preveu més de 200.000 visitants


La URV ha guanyat el concurs internacional de vins universita-ris organitzat per la Universitat d’Eslovènia amb el negre Criança 2007. Més de 15 vins competien a la mateixa categoria, en un certa-ment que ja fa 6 anys que reuneix als millors vins de les facultats europees.

Això se’n diu arribar i moldre.Era la primera vegada que la Uni-versitat Rovira i Virgili de Tarragona es presentava al “International Uni-versity Wine Competition” i surt com a millor vi presentat. Aquest certa-men, organitzat per la Universitat d’Eslovènia es tracta d’una compe-tició internacional de vins elaborats per universitats. El vi de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona ha guanyat el concurs en la categoria de vins Negres i el panell de tast li ha donat la màxima puntuació (86/100) entre els 15 vins

de diferents universitats que es van presentar en aquesta categoria. El Negre Criança de la URV va ser declarat “Champion” del concurs per davant del Cabernet Franc 2007

de la Universitat de Pécs d’Hongria, i el Probus de la Universitat Novom Sadu de Sèrbia. Dins del concurs hi han altres cate-gories: vi blanc, vi blanc amb sucre

residual i escumosos. Enguany han participat en la compe-tició 15 universitats de nou països. A més de la URV hi van presentar vins la Universitat Mendel de Brno, Chèquia; les universitats de Zadar, d’Osijek i de Zagreb, de Croàcia; la Universitat Jagiellonski de Cracòvia, Polònia; la Universitat de Novi sad, Sèrbia; les universitats Budapesti Corvinus Egyetem, Pannon Egyetem i la de Pécs, d’Hongria; la sv. Cyrila a Metoda v Trnave, d’Eslovàquia; les universitats Ss. Cyril and Metho-

dius d’Skopje i St. Kliment Ohridski Bitola, de Macedònia i les Univer-sitats de Maribor i de Nova Gorica d’Eslovènia.

Negre Criança 2007El vi Negre Criança de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, elaborat per la Facultat d’Enologia al Celler Experimental Mas dels Frares, ja ha rebut altres reconeixements. Els anys 2005 i 2006 va guanyar el primer premi de la Denominació d’Origen Tarragona.

L’ Europa més social a Tarragona

El Negre Criança 2007 guanyador del Concurs de vins universitaris

El vi de la URV va rebre la màxima puntuació entre 15 vins presentats

notíciestgn Tarragona | 96 d’octubre de 2009


La Generalitat de Catalunya ha legalitzat la Marina Port Tàrraco. La Comissió d’Urbanisme de Tarra-gona ha aprovat la substitució dels usos portuaris dels molls de Llevant i Lleida (on està ubicat el complex) pels usos d’oficines, comercials, de restauració i d’hosteleria.D’aquesta manera queda legalitzada la situació d’aquest port de iots de luxe després que el TSJC el declarés il·legal. L’Ajuntament ja va aprovar un pla especial per evitar-ne l’enderroc i ara Urbanisme ha donat via lliure tant al pla com a la modificació puntual

del Pla General vigent. Cal destacar que el que es qüestiona no és la funció del port de iots de luxe, sinó els edificis que s’hi ubiquen.L’Ajuntament de Tarragona i el Govern català han actuat a corre-cuita per aprovar en un temps rècord un pla que regularitzi el complex i evitar així que s’acabi enderrocant -com va passar amb el Fortí de la Reina-, tot i que la darrera paraula la té el TSJC. A més de donar llum verda a l’ús d’oci en aquesta zona, també s’ha permès l’ampliació de l’alçada màxima de

les instal·lacions portuàries. El límit era de 15 metres, i passarà a ser de 40 metres.Així, instal·lacions especials, com ara grues, sitges o cintes transportado-res, podran arribar fins als 40 metres i, excepcionalment, les instal·lacions podran superar aquest llindar, sobre una superfície d’un 10% d’ocupació. Amb aquesta modificació, ‘neces-sària perquè no estava ben adequat’, segons el director gene-ral d’Urbanisme, Pere Solà, el Port de Tarragona s’equiparà als barems d’altres ports de l’estat espanyol.

Via lliure del Govern català al port de luxe Marina Tàrraco

Imatge del port Marina Tàrraco / notíciestgn

La Generalitat legalitza i dóna llum verda al port de iots de luxe de Tarragona

L’alcalde tancarà l’estació de tren si no hi ha milloresnotíciestgn.L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, tancarà l’estació de tren si no s’arreglen les seves defi-ciències. L’alcalde ha manifestat la seva intenció de sancionar i arribar a tancar l’estació si en uns mesos “no em comuniquen que es duran a terme les millores que necessita l’estació”. Ballesteros ha dit que tot i haver-se dirigit a les autoritats ferro-viàries competents, no ha rebut cap tipus de resposta i ha explicat que amb l’excusa de la Façana Marítima ja fa molts anys que no s’està duent

a terme cap actuació ni a la plaça dels Carros ni a l’estació.Tot i que l’Ajuntament inicialment no té competències per executar el tan-cament, Ballesteros ha dit que “si és necessari hi enviarà la Guàrdia Civil”. Tot i que l’actual estació de tren dóna servei a uns 4.000 passatgers diaris i rep a uns 150 trens, presenta impor-tants deficiències com els accessos a les persones amb mobilitat reduïda, serveis de neteja i serveis públics, entre d’altres. A més, cal destacar també la falta d’espais per estacio-nar els vehicles dels usuraris.

S’amplia la xarxa de telecentres de la ciutatnotíciestgn.La ciutat de Tarragona ampliarà aquest curs la seva Xarxa de Tele-centres. A principis de l’any 2010 la ciutat comptarà amb un nou tele-centre ubicat a l’edifici de l’antiga Facultat de Lletres de la URV, a la Plaça Imperial Tàrraco, que se sumarà als sis ja existents. El dia 13 d’octubre comencen els nous cursos d’aquesta xarxa. Segons la tinent d’alcalde de Comunicació, Participació i Societat de la Informa-ció, Begoña Floria, “durant aquest temps hem treballat per dotar de recursos i personal els telecentres i establir un full de ruta que ens ha permès millorar notablement el servei”. La programació per aquest curs 2009-2010 ha augmentat res-pecte de l’any anterior en un 36% els cursos i un 41% les píndoles.A més, també s’ha presentat la nova web, que amplia els seus serveis i, entre altres opcions, permet desca-rregar el formulari d’inscripció als cursos i els manuals didàctics que els formadors utilitzen a les classes i que facilita a l’alumne l’aprenentatge. El temari se centra en assentar les bases per iniciar-se en l’ús de l’ordinador i aprendre a navegar per la Xarxa. La formació es realitza amb programari lliure (sistema operatiu Linux-Ubuntu, OpenOffice i Mozilla-

Firefox) i poden accedir-hi totes les persones majors de 18 anys empa-dronades a Tarragona. Els cursos són gratuïts i les inscripcions es rea-litzen als telecentres de la ciutat i a l’OMAC.

Els telecentres- Sant Salvador (centre cívic. Av. dels Pins, s/n. Tel. 977 521 133).- Assoc. veïns Sant Salvador ( Abat Escarré, s/n. Tel. 977 522 720).- Sant Pere i Sant Pau (centre cívic. C/ Institut, s/n. Tel. 977 200 394).- Bonavista (centre cívic. C/ Onze, 13. Tel. 977 550 231)- Camp Clar (Espai Teltres CampclarCarrer del Riu Brugent, 14, baixosTel. 977 551 698).- Tarragona part alta (Centre Socio-cultural Part Alta. C/Puig d’en Pallars, s/n. Tel. 977 221 009).- Tarragona centre (Pl. de la Imperial Tàrraco, Edifici URV).

L’edifici de Lletres tindrà un nou telecentre l’any 2010

10 | Tarragonès notíciestgn6 d’octubre de 2009

Tarragonès


La població de les zones rurals de Tarragona és cada cop més vella. Així ho manifesta un estudi de la Funda-ció “la Caixa” sobre “La població rural d’Espanya. Dels desequilibris a la sostenibilitat”, coordinat per Lluís Camarero, doctor en Ciències Políti-ques i Sociologia per l’UNED.Aquest estudi posa de manifest que a Espanya les àrees rurals continuen perdent població i experimentant desequilibris socials i demogràfics importants que en condicionen la supervivència. L’informe de la Fun-dació “la Caixa” fa una radiografia detallada de la societat rural actual, que comprèn el 25% de la població espanyola, i alerta de les tendències més preocupants.

Més vells, més dependentsA la reduïda presència de les genera-cions joves i intermèdies cal afegir-hi, segons l’estudi, l’agudíssim envelli-ment poblacional, més pronunciat a l’entorn rural que a l’urbà. L’estudi de la Fundació “la Caixa” conclou que la taxa d’habitants de més de 70 anys arriba al 16,4% en municipis menors de 10.000 habi-tants. La taxa d’envelliment a la província de Tarragona és del 14’5% i a Catalunya del 13,2%. En com-paració, la mitjana a les ciutats és actualment del 12,5%. Això fa que els experts parlin del sobreenvelli-ment del camp.El sobreenvelliment rural genera taxes de discapacitat elevades. Al voltant de 750.000 habitants rurals es poden considerar persones amb grans dependències, incapaces per valdre’s per elles mateixes o de des-plaçar-se de manera autònoma fora del domicili. A aquesta situació, que també es produeix en l’àmbit urbà però amb menys intensitat, s’hi suma la gran dispersió de les infraestructures i dels serveis assistencials a l’entorn rural, circumstància que provoca que la cura de les persones depen-dents es gestioni majoritàriament en l’àmbit domèstic i familiar i condi-cioni, en molts casos, l’emancipació

residencial i les trajectòries laborals de les dones que habiten a les pobla-cions rurals.

Masculinització L’estudi destaca la creixent mas-culinització de les zones rurals espanyoles. Si ens fixem en Tarra-gona, el predomini dels homes entre la població rural espanyola en edat activa és del 85’4 dones per cada 100 homes, lluny de la mitjana espanyola, del 87’6%. A Catalunya, és del 88’7%.Una de les causes principals de les baixes taxes de permanència als municipis d’origen és la creixent emigració de les dones als nuclis urbans; especialment, la de les dones que pertanyen a la generació suport, estratègica per a la sostenibi-

litat econòmica i social del món rural, pel fet que estan en edat activa, reproductiva i al càrrec de la cura de menors i gent gran dependents. El predomini dels homes entre la població rural espanyola en edat activa s’accentua. Actualment la pro-porció és, de mitjana, de 80 dones per cada 100 homes. La tendència s’extrema a les poblacions de menys de 2.000 habitants.El cens de 2001 registrava que un 44,5% de les persones de la “gene-ració suport” (d’entre 30 i 49 anys) que residien a àrees rurals espanyo-les vivien al mateix municipi al que van néixer. En la darrera enquesta, realitzada l’any 2008, el percentatge ha baixat fins el 38%. L’emigració femenina a les àrees metropolitanes es veu fomentada per les oportunitats educatives i labo-rals que ofereixen aquests entorns, en comparació amb les de l’àmbit rural, que queden reduïdes per al sector femení a un paper subsidiari i invisible en economies rurals de base familiar i de mercats de treball restringits a escala local. A aquests motius, cal sumar-hi les deficiències de serveis bàsics sanitaris, educa-tius i de transport que pateixen molts municipis rurals i que impedeixen la conciliació laboral i familiar.

Això incideix en la masculinització progressiva de les poblacions rurals. Les taxes dels homes sols i dels homes no emancipats que encara

viuen amb els pares arriben actual-ment al 12% i al 30% respectivament, duplicant les de les dones. Aques-tes estructures familiars dificulten l’emparellament i la reproducció. Un

76,8% de les dones conviu amb la parella, i un 70% té fills, mentre que només el 51,6% dels homes viu en parella i únicament el 45,4% té des-cendència.

Segons l’estudi, les persones majors de 69 anys en municipis de menys de 10.000 habitants de Tarragona és del 14’5% / Cedida.

Cada vegada més vells

A Catalunya el percentatge d’envelliment és del 13’2% / Cedida.

La població rural de Tarragona major de 65 anys ha augmentat un 11%

Només el 38% de les persones d’entre 30 i 49 anys viuen al mateix municipi on van néixer

notíciestgn Tarragonès | 116 d’octubre de 2009


La plaça del Castell ha estat l’escenari del VII Concurs de Castells Vila de Torredembarra

“Concur7” que organitzen els Nois de la Torre. Els Minyons de l’Arboç i els Castellers de Badalona han estat els guanyadors. seguit pels Castellers de Cerdanyola. Els Nois de la Torre han quedat en quarta posició.La colla castellera Nois de la Torre ha organitzat, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torredembarra, la setena edició del Concurs de Castells Vila de Torredembarra “Concur7”. Enguany s’ha comptat amb la par-ticipació dels Castellers d’Altafulla, Castellers de Badalona, Castellers de Cerdanyola, Castellers de Mollet, Castellers del Poble Sec, Castellers de la Sagrada Família, Colla Jove de l’Hospitalet, Matossers de Molins de Rei, Minyons de l’Arboç, Salats de Súria, Torraires de Montblanc i Nois de la Torre.Durant la jornada es van viure fins a onze castells de gamma alta de set i sis de set bàsics.

Els Minyons de l’Arboç i els Castellers de Badalona guanyen el “Concur7”

Minyons de l’Arboç

redacció,

La Policia Local de Torredemba-rra va viure el passat 2 d’octubre la seva festa patronal, el dia dels Sants Àngels Custodis. Un seguit d’actes van servir de celebració i alhora de reconeixement a la dedicació dels agents al cos de seguretat i a la vila.

Els actes van començar amb la formació oficial d’agents i comanda-ments. Tot seguit es van presentar a les autoritats les novetats. A les 20 h es va celebrar la missa a l’església de Sant Pere Apòstol. Seguidament, la Corporació Municipal els va oferir una recepció a l’Ajuntament amb el lliurament de les medalles de bronze

als agents amb 10 anys de servei, medalles de plata pels 20 anys de servei i medalles d’or pels 30 anys de servei o en motiu de la jubilació. D’altra banda, donant continuïtat a les campanyes de disciplina viària i prevenció d’accidents de tràn-sit, la Policia Local va disposar de diversos punts de controls de velo-citat en el municipi durant el cap de setmana 18, 19 i 20 de setembre en diferents punts del passeig de Miramar i a la carretera d’accés a l’autopista (T-214). Es van controlar més de 3.000 vehicles, dels quals 890 anaven a velocitat superior a la reglamentària. Tot i això, només es van sancionar un total de 27 vehi-cles, 1 d’ells per la via penal ja que circulava a 115 hm/h en via urbana.

Policia Local de Torredembarra a l’Ajuntament/ Cedida.

redacció

Una expedició de Roda de Barà i Creixell han sortit cap a Mauri-tània carregada amb més de 10 tones de material divers.

Des de Múrcia cap a Nouakchott, capital de Mauritània, han partit els camions carregats de material variat que participen enguany en el projecte de cooperació al desen-volupament de ‘En Ruta Solidària’ que va néixer l’any 2006 i en la que col.laboren diferents ciutats.L’Ajuntament de Roda de Barà, l’Ajuntament de Creixell, l’Associació Juvenil Cucarull i el Club Nàutic les Piscines de Roda de Barà s’han afegit a aquesta iniciativa solidària, i aporten a l’expedició un camió carregat amb 10 tones de material, entre ells: dotze llits d’hospital amb les tau-letes de nit, sis cadires de rodes, material sanitari fungible, seients d’exploració, cent quaranta cadires d’escola, trenta pupitres d’escola, material escolar fungible, roba de nen i menjar. L’entrega d’aquest material es realitzarà de forma directa per part del personal de les diferents expe-dicions que surten d’arreu del país, així com dels ajuntaments de Roda de Barà i Creixell, que estaran representats per Manuel Gonzá-lez, responsable tècnic del Punt d’Informació Juvenil de Creixell.

Roda i Creixell, viles solidàries

Festa patronal de la Policia Local de Torredembarra

Casteller de Badalona Castellers de Cerdanyola Nois de la Torre

12 | El Vendrell notíciestgn6 d’octubre de 2009

El Vendrell

notíciestgn, El Vendrell

La capital del Baix Penedès ho té tot a punt per tornar a celebrar un any més l’esperada Fira de Santa Teresa. Aquesta fira comptarà amb un total de 140 estands repartits en diversos espais de la ciutat.La mostra, que es desenvoluparà entre el 15 i el 18 d’octubre, acollirà, com sempre, la representació dels sec-tors tradicionals com l’alimentació, l’habitatge i l’automoció. Aquests sectors es complementen enguany amb el Mostraví, una iniciativa que se celebra cada dos anys.Pel que fa a la distribució d’espais, la Rambla acollirà els estands mul-tisectorials; el pàrquing del Pèlag, l’automoció; la plaça de la Sardana, l’alimentació i el Mostraví; el carrer dels Cafès, els artistes de l’anomenat Carrer de l’Art; i el passeig de les Bòbiles, la V Fira de Ceràmica.L’organització d’aquesta mostra preveu que es mantingui la xifra

d’entre 70.000 i 80.000 visitants de les darreres edicions.

Agraïment als expositorsL’alcalde del Vendrell, Benet Jané, ha agraït la col·laboració del CIT, així com la de la resta d’empreses i comerços “que enguany han fet un gran esforç per ser presents a la Fira”. Per la seva banda, el regidor de Promoció Econòmica, Joan Maria Diu, ha definit la Fira com el millor

aparador comercial de l’any que s’organitza al municipi, que “enguany incorpora estands promoguts per L’Eina–Espai Empresarial per ajudar a dinamitzar les empreses del Viver d’Empreses i les que formen part de la Xarxa Emprenedora”. El president del Centre d’Iniciatives i Turisme del Vendrell ha destacat el lideratge de la ciutat amb l’organització d’aquest esdeveniment.

Programació lúdicaA més de la vessant purament comercial (la dels estands que venen productes), en el marc de la mateixa Fira de Santa Teresa s’ha organitzat també un programa d’actes lúdics i culturals. Cal destacar els tallers relacionats amb la ceràmica que es faran a la plaça Nova, les activitats sobre el medi ambient i el reciclatge de residus que es duran a terme a la Rambla, el concert del grup Manel, que tindrà lloc a la Rambla de Josep Cañas i Cañas, l’actuació dels diferents grups de cultura per diverses places del centre de la vila i la tradicional diada castellera amb l’actuació dels Nens del Vendrell, la colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Jove Xiquets de Tarragona. A més, durant els dies de la Fira diferents sales del municipi acolliran exposicions, com per exemple, la V Biennal de Ceràmica, a la Sala Portal del Pardo.

Tot a punt per la 180a edició de la Fira de Santa Teresa

Els estands de la Rambla en anteriors edicions / Cedida

Es preveu una afluència d’entre 70.000 i 80.000 persones

L’alcalde i el regidor d’Hisenda / Cedida.

Congelació d’impostos i taxes per al 2010notíciestgn.El Govern municipal del Vendrell ha anunciat que no pujarà els impos-tos, les taxes ni els preus públics el proper any 2010. Aquesta serà, segons l’alcalde de la capital del Baix Penedès, “la premissa amb que hem començat a elaborar el pressupost per al proper exercici, i per al qual esperem comptar amb la col·laboració i el suport de tots els grups polítics”.Segons Benet Jané, en els propers dies s’iniciarà una ronda de conver-ses amb les diferents forces polítiques del municipi perquè l’objectiu “és aconseguir aprovar el pressupost

per unanimitat. El punt de partida del diàleg serà el fet que no pujarem els impostos als ciutadans”. En aquest sentit, Jané ha explicat que caldrà ser “austers en la despesa” i fer “un esforç comú, de consens, a l’hora de prioritzar les inversions”. Un dels àmbits al qual caldrà desti-nar més recursos, segons l’alcalde, serà el dels serveis socials, atesa la situació de crisi actual.De la seva banda, el regidor d’Hisenda, Joan Maria Diu, s’ha referit a la complicada situació econòmica que afronten els ajunta-ments de cara al proper any 2010, ”ja que tot fa preveure que l’Estat baixarà l’aportació que ens feia”. Per això, segons Diu, “caldrà ajustar el pressupost als ingressos reals que hi pugui haver”.D’altra banda, l’alcalde s’ha refe-rit al fet que, davant del panorama difícil que es preveu per l’any vinent, l’Ajuntament haurà d’estar amatent perquè “les inversions engegades no es vegin afectades i es puguin tirar endavant les que siguin més neces-sàries des del punt de vista dels serveis al ciutadà”.

L’alcalde anuncia ronda de converses amb totes les forces polítiques

notíciestgn, El Vendrell

Una imatge del monument Apol·lo a la plaça Bach de Sant Salvador ha estat la guanyadora del XI Con-curs de Fotografia “Postals del Baix Penedès”, organitzat pel Museu Arqueològic del Vendrell. La seva autora és Victòria Navarro.Aquesta fotografia, que mostra l’escultura feta per Josep Maria Subirachs al voltant de la figura del déu de la Música, s’exposa amb la

resta de fotos presentades a Cal Gui-merà, al Vendrell. Pel que fa a les altres fotografies pre-miades, són, en segon lloc, “Portal del Pardo”, de Francesc Mercadé, i, en tercer lloc “Espurnes”, de Núria Tort. Totes tres rebran enguany, per primera vegada, el premi de veure les seves obres editades en format postal, a més de la corresponent compensació econòmica habitual en el certamen: 250 euros per al primer premi, 200 per al segon i 150 per al tercer.

En aquesta edició hi ha hagut també una altra novetat, la concessió de dos accèssits. Les obres guardona-des en aquest cas han estat “Posta de Sol”, d’Ignasi Pellissa i “Tendals a la platja” de Lluís López. Ambdues imatges també seran editades com a postals.El certamen ha rebut un total de vuitanta-cinc fotografies presenta-des per trenta-quatre participants. Totes elles es podran veure al Museu Arqueològic fins el proper 8 de nov-embre.

Concurs de Fotografia “Postals del Baix Penedès”

Primer premi: “Bach és un mira-cle” / Victòria Navarro.

Segon premi: “Portal del Pardo / Francesc Mercadé.

Tercer premi: “Espurnes” / Núria Tort

notíciestgn Baix Penedès | 136 d’octubre de 2009

Baix Penedès

Montse Adan, Calafell

Calafell ha celebrat la II Endurance Nòrdic Walking Meeting a benefici de la lluita contra el càncer infantil.Un total de 118 participants, entre ells, un dotzena d’infants, han partici-pat en la segona edició de les curses Endurance Nòrdic Walking Meeting a benefici de les associacions Aspano-vas (Guipúscoa) i Afanoc (Tarragona). Una iniciativa organitzada pel Patro-nat de Turisme de Calafell. Les diferents curses eren de marxa nòrdica i de diferent trajecte: una de 3 kilòmetres, de 10 i de 22. Totes elles han transcorregut pel terme municipal de Calafell així com per alguns camins del Vendrell.

Un cop han arribat tot els partici-pants a la meta s’ha celebrat el lliurament de premis i dels talons corresponents a les dues associa-

cions que lluiten contra el càncer. El Patronat de Turisme ha lliurat a cada associació un xec de 797,50 euros. A més les entitats també han rebut el 50 % dels 1700 euros recaptats pels membres de L’associació Motera Calafell que ahir van organitzar una

caravana solidària i altres 1000 euros a repartir d’una empresa col.laboradora.Un dels moments més emotius va ser el reconeixement a la jove Anne Maria Pérez Alberdi que l’any passat va participar a la cursa i que va morir

fa unes setmanes a causa d’un càncer contra el que lluitava feia anys. Els pares d’Anne han rebut una distinció.ClassificacionsLes tres millors classificades a la categoria infantil, a la cursa de tres

quilòmetres, a la categoria femenina han estat la basca Ekhiathe Soroa, Garazi González i tercera, Maria Duart . I en la categoria masculina, Reda Chriki, segon lloc per Markel Fernandez Garcia i tercer classificat Edu Ayola. A la cursa de 10 quilòmetres, l’atleta més ràpid ha estat Blas Casanova seguit de Juan José Carretero Gon-zález i de Sergio Gabriel Vergés . En categoria femenina, la primera clas-sificada ha estat Mekane Lekuoana, en segon lloc Feli Valencianio i en tercer lloc ho ha fet Anne Verdejo.Finalment a la cursa reina, amb des-tacada participació d’atletes locals, la guanyadora absoluta ha estat la dominicana Evelyne Lora Corniel, atleta de marxa que ha participat en uns jocs panamericans, que ha fet un temps de 2 h. 36’50”, gairebé tres minuts menys que el primer atleta masculí classificat, Sergi Verge Rubio, membre de l’equip Costa Daurada Running que ha emprat un temps de 2 hores 39’35”. El segon de la categoria masculina ha estat el local Ernest Soler Badia (2 h 40’12”) i tercer Gabriel Abraham (2h. 45’). A la categoria femenina, la segona clas-sificada per darrera de la campiona absoluta, ha estat Cristina Mateu Bonet (2 h. 53’40”) i tercera Monrse-rrat Ruiz Ortigosa (3 h 03’35”).

Tots contra el càncer a Calafell a la ‘II Endurance Nòrdic Walking Meeting’

Els participants més joves de la II Endurance Nòrdic Walking Meeting a Calafell/ Cedida

Afanoc i Aspanovas, entitats beneficiàries

El proper 10 d’octubre, Montmell celebrarà la V Fira d’oficis antics. L’Era de Cal Ventosa serà l’escenari de la tradicional i esperada Fira. Des de les 9 del matí i fins a les 15 hores es podran veure com eren i com es treballava en els antics oficis: la matança del porc, fer un marge de pedra, elaborar sabó

artesanal, pa, estris del camp, o aiguardent. Aquestes són algunes de les antigues activitats i moltes d’elles ja oblidades que un any més es podran conèixer a Montmell.

Cap al migdia es podran degustar el productes artesanals i tradicio-nals de la nostra terra.

Montmell celebrarà la fira d’oficis antics

XIII Caminada de la Bisbal del Penedès a Sant Magí de la Brufaganya

Els Senderistes Bisbalencs han cele-brat un any més la tradicional anada a peu des de la Bisbal del Penedès fins a la Capella de les Fonts, on neix el riu Gaià a Sant Magí de la Brufaganya. L’associació s’ha volgut afegir espontàniament a la cele-bració aquest cap de setmana a tot Catalunya de les Jornades Europees del Patrimoni.Un itinerari d’uns 34 quilòmetres, que transcorre per 6 termes munici-pals diferents, trepitja 4 comarques per antics camins amb nom propi, carrerades de bestiar, assossega-des masies, llogarrets aïllats amb l’encant de resseguir feréstecs espais o humanitzats paisatges, contemplant l’arquitectura popular o conreus plens de colors de tardor, gaudir de cada pas, i de les seves pauses. Rememorant les petjades dels nostres avantpassats, en defini-tiva de tot un humil patrimoni oblidat que cal redescobrir.

Els Senderistes Bisbalencs han fet honor a la seva dita...”els meus avis ja hi anaven i jo també!”

Participants de la XIII Caminada / Cedida

14 | Economia notíciestgn6 d’octubre de 2009

Economia

A les nostres comarques hi ha més de 56.000 persones sense feina

L’atur no s’aturanotíciestgn, Tarragona

Tal com era d’esperar, les dades de l’atur del passat mes de setembre s’han

engrandit. A les nostres comar-ques hi ha actualment més de 56.000 persones sense feina, fet que significa un increment del 48% si ho comparem amb el mes de setembre de l’any anterior. Una vegada més els sectors més afec-tats per la desocupació són els serveis i la construcció. Només la indústria va aconseguir reduir la llista d’aturats en poc més de 120 persones.

Aquestes són les dades de l’atur a les comarques de Tarragona, segons l’informe facilitat pel Ministeri de Treball. Per sectors d’activitat, el dels serveis genera 2.148 desocupats fins les 30.279 persones; la cons-trucció genera 135 desocupats fins les 13.833 persones; el grup sense una feina anterior s’ha incrementat de 440 persones, fins les 3.225; l’agricultura va generar 97 desocu-pats més, fins els 1.486. Només la indústria va millorar els resultats amb 102 persones fins els 7.871.Quant als 13.630 estrangers que estan registrats a l’atur a la demarca-ció, 918 provenen del sector agrícola, 1.368 del sector de la indústria, 4.771 de la construcció, 5.508 del sector serveis i 1.065 del grup que no tenien feina anteriorment. Les dades de l’atur s’han incremen-tat a la resta de demarcacions de Catalunya. D’aquesta manera, l’atur a la demarcació de Barcelona ha augmentat de 5.531 persones en relació amb el mes anterior, l’1,39%, a Girona de 3.028 persones, el 6,6% més i a Lleida de 946, el 4,17%.Al conjunt del mercat català, l’atur registrat aquest mes de setembre ha pujat de 12.223 persones en comparació amb el mes anterior, un increment del 2,35%, i s’ha arribat a la xifra de 531.352 desocupats. Des del mes de setembre de 2008 s’han afegit a les llistes de l’atur un total de 177.137 persones. En el conjunt del mercat esta-tal, el nombre d’aturats se situa a 3.709.447 persones registrades a l’atur, 80.367 més que el mes ante-rior, un 2,21% més, i 1.084.079 més que el setembre de l’any anterior, cosa que representa un increment

del 41,29%.Durant la presentació dels resul-tats a Madrid, la vicepresidenta del govern central María Teresa De la Vega va reconèixer que “les dades són dolentes”, però va llançar un missatge d’optimisme assegurant que “l’ocupació va pel bon camí, ja que els resultats són millors que els del setembre de 2008, quan l’atur a Espanya va créixer de més de 90.000 persones després de l’estiu”. De la Vega també ha demanat

‘prudència’ en les valoracions de l’informe del Fons Monetari Inter-nacional (FMI) que situa l’Estat a la cua de la recuperació econòmica. La vicepresidenta recorda que ‘des de l’inici’ de la crisi l’executiu de Zapatero ha adoptat mesures per estimular el creixement econòmic i l’ocupació i “ha escoltat amb interès totes les previsions de les institu-cions”. L’anàlisi del govern espanyol, ha insistit, és que “el pitjor de la crisi ja ha passat”.

La desocupació continua la seva escalada a les comarques tarragonines

“Al conjunt de l’Estat el nombre de desocupats se situa en els 3,7 milions”

El govern espanyol assegura que “el pitjor de la crisi ja ha passat”

notíciestgn Economia | 156 d’octubre de 2009

Tarragona pateix un major alentiment econòmic que la resta de Catalunyanotíciestgn, Tarragona

La demarcació de Tarragona té un alentiment de l’activitat econòmica superior a la resta

de Catalunya. Així ho constaten les darreres dades de l’IPC segons la patronal Pimec (micro, petita i mitjana empresa de Catalunya) que la setmana passada va pre-sentar l’anuari sobre les petites i mitjanes empreses de la demar-cació. La patronal ha destacat que l’endeutament que tenien les empreses l’any 2007 ha agreu-jat les conseqüències de l’actual crisi. Així, les pimes han perdut 19.000 afiliats en un any, segons les dades aportades per la patro-nal. Els sectors de la construcció i la restauració són els més per-judicats.

D’acord amb Moisès Bonal, respon-sable d’estudis de Pimec, l’anuari 2004-2007 de la patronal constata que les PIMES de la demarcació han augmentat de pes tant en nombre d’unitats d’empresa com d’ocupats, però que en canvi, les empreses de Tarragona són més petites que les del conjunt de Catalunya. Con-cretament, tenen 6,7 ocupats per empresa contra els 7,1 de la mitjana de Catalunya.

Avantatge del sector serveisEl sector serveis és el més ben situat per superar el període de recessió. Josep-Joaquim Sendra, president de Pimec a Tarragona, és de l’opinió que el primer que cal reactivar són «les entitats financeres» de manera que

es generi una reacció en cadena a la resta dels sectors productius. Els responsables de la patronal de la petita i mitjana empresa coincideixen en situar el sector de la construcció a la cua de la recuperació. Aquest sector va generar 37.999 euros per

treballador ocupat el 2007. En relació amb les dades més imme-diates, la pèrdua d’afiliats al règim general de la seguretat social del sector ha passat, aproximadament, de 38.000 persones, el primer tri-mestre del 2008, a 26.000 el segon

trimestre del 2009. Les oscil·lacions al sector serveis també demos-tren una retallada en l’ocupació, en els períodes estacionals del segon trimestre de les dues anualitats, i passen de 135.000 a 128.000 afi-liats.

A la dreta, Josep Joaquim Sendra, president de Pimec a les comarques de Tarragona / Cedida


Durant l’acte de presentació del darrer Observatori Empresarial de la Confederació empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), que precíssament va servir la setmana passada per constatar la bona salut econòmica de l’Autoritat Portuària de Tarragona, tant teixit empresa-rial com la direcció del Port es van mostrar clarament contraris a la pos-sible fusió dels ports de Barcelona i Tarragona. El president de la CEPTA, Josep Antoni Belmonte, no considera ni ‘prioritari’ ni tampoc ‘necessari’

que es fusioni amb el port barceloní, ni amb cap altre port. De la seva banda, el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgasé, va confirmar una vegada més que la possible fusió “no entra a la nostra agenda”, i que en tot cas el president del Port de Barce-lona, Jordi Valls, haurà de “discutir aquest tema sol, o amb un altre, però no amb el de Tarragona”. D’acord amb Burgasé, a l’agenda del Port de Tarragona ara només hi ha una prioritat, que és “sortir de la crisi al més aviat possible, i fer-ho en millors condicions respecte quan hi vam entrar”. Josep Antoni Belmonte, de la

seva banda, va atribuir la voluntat del Port de Barcelona a fusionar-se amb el de Tarragona al fet que “ara el Port tarragoní ha fet una gran inversió per millorar el tràfic de contenidors, i aquest és un punt molt temptador per al port de Barcelona, que veu que li ha sortit un important competidor a l’arc del Mediterrani”. L’Observatori de la CEPTA apunta la bona salut de les instal·lacions por-tuàries tarragonines, però destaca la necessitat de noves infraestructures per garantir noves línies de creixe-ment, especialment, en el trànsit de mercaderies per via fèrria en l’eix del Mediterrani.

Empresaris i Port de Tarragona, contraris a la possible fusió amb el de Barcelona

16 | Salut notíciestgn6 d’octubre de 2009

Salut

La primera fase de la campanya de vacunació inclou embarassades, malalts crònics i personal essencial


A l’espera de l’arribada de la segona onada de la grip A, el seguiment de l’evolució

de la malaltia realitzat des de les autoritats oficials confirma que, mica en mica, l’índex de casos va incrementant a mesura que baixen les temperatures. Així, segons dades del Ministeri de Sanitat, en les últimes setmanes s’ha detec-tat un increment en l’afectació del nou virus de la grip en les perso-nes dels 5 als 14 anys d’edat. Si durant la primera quinzena de se–tembre l’afectació mitjana era de 93 nens de cada 100.000, l’últim estudi corresponent a la darrera setmana mostra uns resultats de 178 casos per cada 100.000 habi-tants, el doble que en setmanes anteriors. El Ministeri de Salut ha anunciat que les primeres vacu-nes de la grip A es començaran a subministrar als grups de risc entre finals d’octubre i principis de novembre.

D’acord amb la Ministra de Sani-tat, Trinidad Jiménez, la campanya de vacunació començarà a finals d’aquest mes, tot i que en la seva primera fase només se subminis-trarà als anomenats ‘grups de risc’. Aquest són els col·lectius de les dones embarassades, els malalts crònics, el personal sanitari i els treballadors dels serveis essencials

(cossos de seguretat, bombers i personal de protecció civil). Tot i que les darreres dades apunten un incre-ment de contagis en el col·lectiu de menors d’edat (després del grup de 5 a 14 anys, el segon més afectat

és el de menors de 5 anys), Sanitat no preveu incloure’l dins d’aquesta primera fase de la campanya de vacunació. En els pròxims dies hi ha prevista una reunió de tots els ministres europeus

de Salut per acordar un calendari per la campanya de vacunació, al mateix temps que la Ministra Jiménez ha anunciat que es reunirà amb totes les comunitats autònomes de l’Estat amb el mateix objectiu. En aquesta

reunió a nivell estatal (possiblement durant la segona quinzena d’octubre) s’informarà als responsables autonò-mics de Salut sobre les decisions a nivell europeu i s’acordaran les línies a seguir al conjunt de l’Estat espan-yol.

Més de 4.000 morts al mónDe la seva banda, l’últim informe de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha registrat almenys 4.108 morts i més de 343.000 infectats pel virus de la grip A arreu del món des que es va activar l’alerta sanitària per risc de pandèmia el passat mes d’abril. Són dades actualitzades a finals del passat mes de setembre. L’OMS informa que l’expansió del virus es troba ara a l’hemisferi nord, tot i que a Europa la seva activitat és encara baixa.

La vacuna contra la grip A arribarà a finals d’octubre

En les últimes setmanes s’ha detectat un increment de contagis en el grup de menors de 5 a 14 anys

Les primeres vacunes seran per als grups de risc i personal públic / notíciestgn


Un estudi de la Universitat de Dina-marca publicat a la revista ‘The Lancet’ conclou que més de la meitat de les persones nascudes al món desenvolupat viuran fins als 100 anys si continua l’actual tendència creixent en l’esperança de vida. Els investigadors apunten a més que, els que arribin a ser centenaris, ho faran amb bona qualitat de vida. L’estudi fa una menció especial als països on l’esperança de vida és especialment alta, com Espanya, Japó o Suècia, on

asseguren que els nadons viuran per sobre dels 75 anys tot i que no es produeixin avanços en el tractament de les malalties. Els investigadors responsables de l’estudi, els cientí-fics Max Planck i Kaare Christensen, asseguren però que l’envelliment de la població no necessàriament com-portarà un increment del cost social, ja que s’arribarà a edats avançades en unes condicions que permetran l’autonomia personal i la indepen-dència de les persones sense suposar una despesa extraordinària per a les administracions estatals dels països rics.

D’acord amb les dades publicades en l’estudi, durant tot el segle XX l’esperança de vida de les perso-nes dels països desenvolupats va incrementar-se en pràcticament tres dècades, fet que es podria repetir durant el segle XXI perquè no hi ha cap indici que contradigui aquesta tendència.

Límit als 150 anys de vidaTot i això, els científics asseguren que el cos humà té un límit, que podria situar-se al voltant dels 150 anys, fet que deixa encara un gran marge de creixement per l’esperança de vida

de l’espècie humana en les pròximes dècades. En l’estudi també es fa una especial menció del càncer, que segons els científics té cada vegada una major incidència perquè la població arriba a edats més avança-des. Tot i això, asseguren que les discapa-citats són cada vegada menys en la tercera edat, fet que juntament amb les millores mèdiques i científiques fan pensar que durant aquest segle es puguin assolir edats molt avança-des amb qualitat de vida equivalent a la d’una persona de 60-70any en l’actualitat.

Molts països estan estudiant ja la possibilitat d’incrementar l’edat de jubilació, però si les persones grans treballessin a temps parcial, com moltes fan ja actualment, aquest fet podria significar menys hores per setmana per als més joves. En aquesta línia, els responsables de l’estudi opinen que la redistribució de la feina i les setmanes laborals més curtes al llarg d’una vida poden contribuir encara més en l’increment de l’esperança de vida. Actualment hi ha més de 340.000 persones amb més de 100 anys al món.

Els nascuts ara seran centenaris

notíciestgn Salut | 176 d’octubre de 2009

La Xarxa de Santa Tecla vacunarà els menors amb major risc de contagiEls centres de ‘La Tecla’ citaran de manera activa els nens i nenes del territori que presentin historials mèdics delicats


Els centres de la Xarxa Sani-tària i Social de Santa Tecla actuaran de manera activa

en els cas dels menors d’edat de les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès que presentin historials mèdics que recomanin la vacunació preventiva contra la grip A. Quan la vacuni arribi als centres de salut, el personal sanitari dels centres de la Tecla es posarà en contacte amb les famílies dels menors d’edat per recomanar la vacunació i citar-los al centre de salut més pròxim. Tot i que els menors d’edat no estan inclosos dins dels grups de risc determinats per les autoritats, la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla ha decidit anar més enllà en la campanya contra la grip A d’aquesta tardor i oferirà aquesta possibilitat per tranquil·litat dels pares de les nostres comarques.

D’acord amb Jordi Casas, Director Mèdic d’Atenció Primària de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, “els adults inclosos en els grups de risc de contagi de la grip A ja tenen la cultura d’apropar-se al seu centre de salut. En canvi, els menors d’edat i les seves famílies no hi estan acos-tumats. És per això que des de la Xarxa hem decidit informar a totes les famílies que tenen fills amb historials mèdics delicats perquè tinguin la possibilitat de prevenir complicacions amb l’aplicació de la vacuna”. Jordi Casas confia que la vacuna arribi als centres sanitaris a finals del mes d’octubre. Llavors es procedirà a vacunar les persones incloses dins dels grups de risc i es començarà una ronda de trucades

telefòniques a les famílies que tenen fills o filles que poden ser suscepti-bles de ser vacunats.La Xarxa de Santa Tecla vacunarà contra la grip A al voltant del 20% de la població de les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès, és a dir, al voltant d’unes 70.000 persones. La vacuna estarà disponible a tots els centres d’atenció primària de la Tecla, ja siguin a Centres d’Antenció Primària o consultoris mèdics a les poblacions més petites. Rosa Gon-zález, Directora d’Infermeria de la Xarxa, recorda que “la vacuna no es trobarà als serveis d’urgència dels hospitals, ja que en principi la vacuna se subministrarà amb cita prèvia a través dels Centres d’Atenció Pri-mària”. Rosa González recorda que “la vacuna és voluntària i nosaltres, com a professionals, el que fem són recomanacions a aquelles persones que considerem és convenient vacu-nar”. En aquest sentit la Director

d’Infermeria de la Tecla recorda que, a banda dels malalts crònics, és recomanable la vacunació per a totes les dones a partir del segon trimestre d’embaràs. En aquest cas la Tecla ha organitzat un protocol d’actuació a través del qual les llevadores podran subministrar la vacuna a les dones embarassades aprofitant alguna de les seves visites de control.

La visita espontània, prioritatTot i que la vacuna de la grip A se subministrarà només a les persones que ho necessitin després d’haver concertat cita prèvia, la Xarxa de Santa Tecla ha preparat també un protocol d’actuació en els casos de necessitats espontànies. D’aquesta manera, les persones que visitin el metge per altres raons, si el metge ho considerés oportú, podrien ser derivats de manera immediata per ser vacunats contra la grip A. Segons el Director Mèdic d’Atenció Primària de la Xarxa, Jordi Casas,

“la grip A no presenta cap diferència clínica de la grip estacional. Es tracta de la mateixa manera i es preveu de la mateixa manera”. És per això que els responsables mèdics de la Tecla no esperen que la incidència de la grip A sigui molt diferent de la grip de cada hivern. “De fet - assegura Casas- la grip A la tenim entre nosal-tres des del passat mes d’abril. L’únic problema és que enguany hi ha dos models de grip i poden coincidir en el temps quan la grip estacional pro-liferi d’aquí un mes o dos”.Tot i això, a la Xarxa de Santa Tecla estan preparats per atendre una possible epidèmia i fa mesos que treballen en la confecció d’un proto-col d’actuació en el cas hipotètic que la malaltia anés a més. De moment, Casas destaca que “a banda de les cites concertades amb els pacients inclosos en els grups de risc i els menors d’edat oportuns, hem donat instruccions al nostre personal de prioritzar molt la visita espontània

que presenti símptomes evidents de patir la malaltia o bé possibilitats de fer-ho en el futur”.

Rosa González, Directora d’Infermeria de la Xarxa de Santa Tecla, i Jordi Casas, Director Mèdic d’Atenció Primària de la Xarxa de Santa Tecla, mirant a l’ordinador les últimes dades sobre la campanya de vacunació contra la grip A. / Ò.M.

La vacuna estaràdisponible, amb cita prèvia, a tots els CAP’s i consultoris mèdics de les poblacions més petites

Un 20% de la població del Tarragonès i del Baix Penedès es vacunarà a través dels centres de salut de ‘la Xarxa’

18 | Xarxa de Santa Tecla notíciestgn6 d’octubre de 2009

‘Aprenent a escriure’ Autora: Blanca Pernau Lloc: Yaounde - Camerun (2009) Premi del Públic

Tres dones guanyen el concurs de fotografia de la Xarxa de Santa TeclaBlanca Pernau, Antònia Rodríguez i Alexandra Palos s’adjudiquen els premis en les tres categories

‘L’espera’ Autora: Antònia Rodríguez Lloc: Constantí (2009) Premi Xarxa

‘Colors’ Autora: Alexandra Palos

Lloc: Venècia (estiu 2008) Premi Tema Lliure


El Concurs de Fotografia que cada any organitza la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla ja té guan-yadors, en aquest cas, guanyadores. Tres dones

han aconseguit el triomf en les diferents categories establertes en les bases del certamen. Les tres cam-piones són Blanca Pernau (Premi del Públic), Antònia Rodríguez (Premi Xarxa) i Alexandra Palos (Premi Tema Lliure). En aquestes pàgines els mostrem les obres guanyadores i expliquem les històries que s’amaguen al seu rerefons.

A la part superior d’aquesta pàgina veiem la instantània ‘L’espera’, d’Antònia Rodríguez. Tal com la mateixa autora ens ha explicat, la fotografia es va fer el passat mes de maig al Centre de Dia de Constantí. Ella és treballadora d’aquest centre de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla i, durant uns dies i conjuntament amb altres companyes de feina, van decidir organitzar unes sessions fotogràfiques amb els usuaris del Centre de Dia com a exercici terapèutic.

Sota el títol ‘Mans sàvies’, l’Antònia va fer una sèrie de fotografies als residents del centre, principalment de les seves mans, que van servir de models. Segons l’Antònia, “a ells els hi va anar molt bé, perquè durant aquells dies van tenir la il·lusió de ser fotografiats i, després, van poder veure els resultats de les fotografies en una petita exposició que vam organitzar al centre”. Va ser llavors quan es va obrir el període per presentar obres al concurs de la Xarxa i l’Antònia va enviar la fotografia ‘L’espera’ per participar en el concurs. L’Antònia reconeix la seva passió per la fotogra-fia i ens explica que està “molt contenta d’haver guanyat el concurs i, sobretot, per haver comprovat com la fotografia també es pot fer servir com a teràpia per als usuaris dels centres d’acolliment”. ‘Colors’, d’Alexandra Palos i Tost, ha estat la fotografia guanyadora del Premi Tema Lliure del concurs fotogràfic de la Xarxa de Santa Tecla. La seva autora treballa en una botiga de fotografia i coneix perfectament els secrets de l’art de la llum. Tot i que en la instantània de la part superior d’aquesta pàgina no es pot veure, la fotografia d’Alexandra Palos destaca pel contrast de colors i la lluminositat. La imatge és la façana d’una casa del centre de Venècia, on l’autora va estiuejar ara fa un parell d’anys. L’Alexandra ens comenta que li agrada molt fotografiar aquells espais o detalls que l’impacten dels llocs que visita. “Acostumo a intentar captar aquelles imatges que en marquen i que alhora expressen tota l’alegria del lloc on s’han fet”, ens diu.Per últim mereix una menció especial la fotografia ‘Apre-nent a escriure’, guanyadora del Premi del Públic del concurs. La seva autora, Blanca Pernau, ens ha explicat que la imatge la va captar a inicis d’aquest 2009 al poble de Yaounde, a Camerun, on l’autora va desenvolupar durant un semestre tasques humanitàries a través d’una organit-zació sense ànim de lucre. La imatge d’aquest simpàtic noi a l’escola ha estat escollida com la millor pel públic que ha votat entre la nombrosa col·lecció d’imatges presentades al concurs que cada any organitza la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. Aquells que vulguin participar en el concurs de l’any vinent, poden conèixer les seves bases i els premis visitant el portal www.xarxatecla.net. En aquesta adreça electrònica també es poden veure la resta de fotografies finalistes i conèixer els membres del jurat que cada any seleccionen les millors instantànies. El concurs és obert a tothom, ja siguin pro-fessionals o aficionats. El premi Xarxa, el més remunerat, obliga a reproduir alguna acció quotidiana relacionada amb la Xarxa de Santa Tecla.

notíciestgn Ciència | 196 d’octubre de 2009

CiènciaQuina casualitat!Els toreros, les malediccions i la gripManuel Sanromà, Tarragona

L’atzar, tot allò que succeeix i no és ni inevitable (producte d’una llei perfectament cone-

guda) ni impossible, té també unes lleis que estudia la Estadística. Desconèixer-les, com li passa a la gran majoria de la població, que no ha seguit un curs d’aquesta important però sovint mal com-presa disciplina, ens pot portar a no comprendre tot allò que passa al nostre voltant o, pitjor encara, a interpretar-ho erròniament.

Comencem per la caricatura. Tothom entén que la probabilitat de tenir un accident augmenta amb el temps que passes circulant: és a dir, que com menys temps passis circulant millor. Per altra banda se sap que la tercera part dels accidents els pro-dueixen conductors que han begut; o el que és el mateix, la majoria dels accidents (les dues terceres parts) són protagonitzats per conductors que no han begut. D’aquestes dues dades algú podria extreure la con-clusió que conduir ràpid (es passa menys temps circulant) i begut és la millor manera de no produir accidents. Fins i tot el lector menys destre en Estadística se n’adonarà de les fal·làcies d’aquest raonament. La probabilitat de tenir un accident no augmenta igual amb el temps cir-culant que amb la velocitat a la que es circula: aquest és, de llarg, un dels factors més importants. Per altra banda l’alcohol no és l’únic factor a tenir en compte en la sinistralitat (els conductors sobris que van massa ràpid també produeixen accidents!). Valgui aquest petit exemple per veure que la Estadística, disciplina científica com la que més, s’ha de tractar sempre amb molta cura.

Aquest mes passat ha fet vint-i-cinc anys de la mort del popular torero Paquirri, empitonat per un toro a la plaça de Pozoblanco. Aquell dia torejaven amb ell El Yiyo i El Soro. El primer va morir també per una cornada dos anys més tard i pos-teriorment El Soro va patir una altra empitonada que l’ha apartat del toreig. Si a això afegim alguna mort més (no per toros) de persones impli-cades en la fatídica corrida, ja tenim la maledicció de Pozoblanco! Del que ningú no parla és de les “no-maledic-cions” de les altres morts de toreros.

En una estadística feta ràpidament (no ha estat fàcil: aquest és un tema del qual no se’n parla massa com és lògic) he arribat a la conclusió de que hi ha una mitjana de cinc toreros morts a la plaça cada dècada, és a dir, un cada dos anys; incloc els sub-alterns, que també són de Déu!. Això vol dir que, de la Guerra Civil ençà deuen haver mort a les places vàries dotzenes de toreros. Que jo sàpiga no hi ha, entre tots aquests, cap altre “maledicció”: dos toreros morts que haguessin coincidit en una plaça el mateix dia que va morir un d’ells. Així doncs, la maledicció de Pozoblanco, no és més que una casualitat.

Quan ens trobem a una botiga de Nova York al veí del replà de casa tots diem: guaita quina gràcia! quina casualitat no? Doncs si, efectiva-ment, casualitat: hi han milions de persones que viatgen a Nova York i no es troben a cap veí, i també n’hi ha milers que si els hi passa: pura estadística. El que seria estrany és que no li passés a ningú. Quan llencem una moneda a l’aire moltes vegades, el nombre total de cares o creus és similar (no necessàriament

igual). Però és molt més estrany que surti sempre cara-creu-cara-creu-cara-creu que no pas 4 o 5 cares seguides, per dir alguna cosa. L’atzar té les seves lleis.

Valgui tot això per tranquil·litzar-nos per la grip A. Els mitjans magni-fiquen les xifres i cada mort es

notícia: les no-morts (centenars de milers!), aquells que passen la grip i se’n surten tranquil·lament, no són notícia. Però avui ja sabem que la mortalitat (nombre de morts sobre nombre d’infectats) de la grip A no és més gran, sinó més aviat més petita, que la de la grip estacional. No ens amoïnem doncs: seguim les

recomanacions per minimitzar el risc de contagi, contribuint així també a evitar-ne la propagació, però no ens angoixem més que per altres riscos de la vida diària. I quan pensem en les casualitats, donem-li sempre una oportunitat al raonament tranquil i al sentit comú, ailàs!, el menys comú dels sentits.

“Quan pensem en casualitats, donem-li sempre una oportunitat al raonament tranquil i al sentit comú, el menys comú dels sentits”

20 | Ciència notíciestgn6 d’octubre de 2009

Trobada científica per conèixer millor la vida social dels neardentals


‘L’hàbitat neandertal: comporta-ment social i espacial’ és el títol del taller de treball que del 6 al

9 d’octubre se celebrarà a Tarra-gona i Capellades, tot coincidint amb el centenari de la descoberta de l’Abric Romaní i de l’inici de la investigació científica en aquest jaciment, un indret clau en el món de l’arqueologia prehistòrica per entendre com era la vida quoti-diana dels membres d’aquella espècie.

Aquesta reunió científica l’organitza l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i comptarà amb la presència de 40 investigadors i investigadores inter-nacionals procedents de 10 països diferents (França, Bèlgica, Itàlia, Espanya, Canadà, USA, Sud-àfrica, Gibraltar, Israel i Alemanya) i de diversos centres de recerca, la majo-ria d’ells són els més prestigiosos de cada país. Es tracta de perso-nal especialitzat en l’arqueologia, la Paleoantropologia, la Biologia i la Geologia. A més, hi assistirà alumnat de segon i tercer cicle (doc-torat i màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana) de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, així com mem-bres de l’IPHES.Eudald Carbonell, director de l’IPHES i de les excavacions a l’Abric Romaní des de l’any 1983 ha remarcat: “En aquest congrés es debatrà sobre com organitzaven l’espai domèstic els neandertals i, en aquest sentit, l’Abric Romaní esperem que ens pugui aclarir detalls de com era la vida de les bandes de neandertals entre fa 40.000 i 70.000 anys”. Serà, a més, una posada al dia de les investigacions efectuades sobre aquesta espècie. Per aquest motiu, el workshop va dirigit a tots els inves-tigadors en Prehistòria, Arqueologia, Evolució humana i totes les discipli-nes relacionades amb el camp de l’Arqueologia Prehistòrica.“La investigació realitzada durant aquests últims 100 anys ha conver-tit el jaciment arqueològic de l’Abric Romaní en un punt de referència indispensable a l’hora de parlar de les poblacions de neandertals, els seus comportaments de subsistència i tot allò relacionat amb el Paleolític mitjà”, ha assenyalat Gema Chacón . “Això ha permès també situar l’equip de l’IPHES, i amb ell a la URV i a la ciutat de Tarragona, en el panorama de la recerca en Prehistòria a nivell internacional, i més encara amb la realització ara d’un esdeveniment

científic tan important com aquest”, hi afegeix Eudald Carbonell.

Publicació internacionalPosteriorment es publicaran els resultats obtinguts durant aquest esdeveniment, com a número monogràfic de la prestigiosa revista Quaternary International, que serà un referent amb les noves dades que es donaran a conèixer claus per la comprensió de les formes de vida i el comportament de les poblacions neandertals, ja que s’aprofundirà en el coneixement de diversos aspectes relacionats amb aquesta espècie com la genètica, la botànica,

la fauna, els instruments lítics, els models de distribució espacial o els fogars, entre d’altres. Aquest serà el segon workshop d’aquestes característiques que se celebra a Capellades impulsat per l’equip d’Eudald Carbonell. El 1995 se’n va desenvolupar un altre, “Cul-tural change and human evolution: the crisis at 40 ka bp”, que va propi-ciar, dos anys després, la monografia The Last Neandertals The First Ana-tomically Modern Humans (Editors: Eudald Carbonell i Manuel Vaquero). Totes aquestes accions han afavorit que Capellades esdevingui un dels principals llocs per a l’estudi del

Paleolític Mig amb l’Abric Romaní com a eix central. Aquesta jaci-ment sobresurt pel ritme ràpid de sedimentació que té, a base de plata-formes de travertins que es dipositen i segellen les restes arqueològiques. Aquest fenomen ha garantit que les restes arqueològiques es conservin d’una manera excepcional, sobre-tot algunes com són els fogars i les restes de fusta (carbonitzada o no), gairebé inexistents en el registre arqueològic mundial. Per tant, l’Abric Romaní és un lloc molt singular per esbrinar l’ús de l’espai domèstic que en feien els neandertals i els cos-tums que tenien.

Es realitza a Tarragona i Capellades (l’Anoia) del 6 al 9 d’octubre, en el marc del centenari de la descoberta del jaciment de l’Abric Romaní

Els resultats de la reunió es publicaran a la prestigiosa publicació ‘Quaternary International’

Imatges de les excavacions a Capellades, a la comarca de l’Anoia / Cedides

notíciestgn Cultura | 216 d’octubre de 2009

Cultura

Un retrospectiva de l’obra de l’artista que ha universalitzat la ciutat de Tarragona

‘Mariano Rubio’Fins el proper 25 d’octubre, el Museu d’Art Modern de la Diputa-ció de Tarragona acull l’exposició retrospectiva de l’artista aragonès que viu ara fa 43 anys a Tarra-gona. Un obra que es recull també al llibre de José Veron, coeditat per la Diputació i Viena Edicions i que forma part de la col.lecció Tamarit.Un viatge a través del temps i de l’espai del pintor és possible i així ho demostra aquesta exposició que vol rendir homenatge a l’artista. Una exhaustiva cronologia de la seva obra gràfica i pictòrica molt vinculada a la seva biografia personal. Dos ciutats

són presents en moltes de les seves obres: Tarragona i Calatayud, ciutat natal de l’autor. Rubio ens explica que Catalunya i Tarragona han estat molt generoses amb ell, i ell a canvi els hi ha ofert tot en docència, en art i en convivència’. Quadres com ‘Tarragona romana i cristiana’ posen de manifest que Rubio es fusiona amb la ciutat i la fa universal.

Joan Martí, antic rector de la Univer-sitat Rovira i Virgili va ser l’encarregat de presentar el llibre i va aprofitar per qualificar a Mariano Rubio com a ‘revolucionari en el sentit creatiu’, ‘la complexitat de recursos i de tèc-

niques que utilitza fan que el resultat sigui aparentment senzill’. Una obra que convida a la reflexió perquè ‘el seu art és sempre conversa, sempre disposat a aprendre’.

Rubio és un artista molt abocat a la docència. Durant anys va ser pro-fessor de L’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona. Entre els molts reconeixements que ha rebut al llarg de la seva trajectòria profes-sional destaquen el títol de «Mestre del Gravat» atorgat per la Generalitat de Catalunya l’any 1991 i el premi ‘Goya de Grabado’, del Govern d’Aragó.

El temps i l’espai del pintor i gravador, al Museu d’Art Modern de Tarragona

Tarragona està molt present a l’obra de Mariano Rubio, pintor i gravador aragonès resident a la ciutat fa més de 40 anys

22 | Esports notíciestgn6 d’octubre de 2009


L’actual readaptador físic del Nàstic, Romà Cunillera, serà el director el proper mes de novembre del Con-grés de Futbol Ciutat de Tarragona. Cunillera encapçala aquesta inicia-tiva, que coorganitza amb Esports de la URV i que compta amb la presidència honorífica de Joan Escola, director de l’Escola Catalana d’Entrenadors.El congrés es desenvoluparà entre el 16 i el 18 de novembre a l’Auditori Caixa Tarragona i va dirigit a socis i

simpatitzants del Nàstic, estudiants de la URV, personal implicat en el futbol base, entrenadors i prepa-radors físics de futbol, personal de l’àmbit de la medicina i qualsevol persona interessada en la temàtica futbolística.

Programa i ponentsEl programa compta amb xerrades i taules rodones sobre temàtica fut-bolística: des de la preparació física dels jugadors, estils de joc i entre-nament tàctic, fins a medicina de l’esport i gestió d’entitats.Entre els ponents es compten ex entrenadors del Nàstic, com Paco Flores, Luís Ángel César Sampedro, Josep Maria Nogués i Jordi Gon-zalvo, a més de l’actual tècnic, César Ferrando. D’altra banda, en el mòdul de gestió d’entitats, els assistents també podran escoltar a l’expresident del club grana, Josep Maria Andreu, i a l’actual, Xavier Salvadó, a més de l’expresident de la Lliga de Futbol Professional, Pedro Tomás.

Inscripcions L’aforament del congrés és de 280 places, que s’atorgaran per rigorós ordre d’inscripció. El preu d’inscripció és de 40 € i els col·legiats del Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de Cata-

lunya (COPLEFC) pagaran 30 €. Si la inscripció es fa passat el dia 12 de novembre, el preu serà de 50 € per tothom. I durant la celebració, pujarà deu euros més, 60. Els estudiants de

la URV inscrits en el congrés poden convalidar 1,5 crèdits de lliure elec-ció si acrediten el 80% d’assistència a les sessions i xerrades que es duguin a terme.

Retorn a l’escola, retorn a l’esportEsports

Comencen les activitats extraescolars esportives als col·legis

notíciestgn.Amb l’inici del curs escolar, comen-cen de nou les activitats extraescolars i les competicions esportives entre els diferents centres d’ensenyament clubs de la demarcació. Els matins dels caps de setmana nens i nenes tornen a concentrar-se a les pistes esportives de les seves escoles per a practicar diversos esports.A més de les competicions, també s’inicien les trobades esportives orga-nitzades per diverses institucions, entitats i centres escolars. L’últim cap de setmana de setembre, La Salle Tarragona va ser l’escenari de la primera trobada de bàsquet de pretemporada, una trobada que va registrar un important èxit de parti-cipació.Mes de 200 nens i nenes, de diver-ses edats, d’una vintena d’equips de la comarca del Tarragonès van par-ticipar en aquesta competició el dia 27 i van jugar vint partits amistosos entre ells.Els col·legis i clubs participants van ser el CBT Carmelites, el Nàstic MF, el Sant Pau CBT, l’AMPA Tere-sianes, el Bàsquet L’estonnac CBT, l’AEE Joan XXIII, el Torredembarra BC i l’A.B. La Salle Tarragona. Cada un d’ells va participar amb equips de diferents categories masculines i femenines.

Si vols que el teu equip surti a notíciestgn, envia’ns una foto i el nom dels integrants a

[email protected]

Tarragona acull el I Congrés de futbol de la ciutat

Imatge del cartell

Les sessions tindran lloc entre els dies 16 i 18 de novembre

notíciestgn Esports | 236 d’octubre de 2009


El RallyRACC Catalunya-Costa Daurada ha passat un any més per la província de Tarragona. Aquesta prova es tradueix en un gran impacte econòmic i social a la zona, consolidant la projecció internacional de la marca Costa Daurada.Una vegada més s’ha demostrat la superioritat dels pilots de Citroën. Sébastien Loeb i Dani Sordo que han aconseguit el seu cinqué doblet consequtiu en el RallyRACC Cata-lunya-COSTA DAURADA, Rally de Espanya. Aquest doblet es tradueix en la primera posició pel francès i la segona per l’espanyol. Amb aquests resultats es materialitza l’èxit abso-lut de la marca Citroën i que li han

permès aconseguir a Espanya un nou títol de Constructors, el cinqué en la seva història i el segon conse-qutiu.Sébastien Loeb suma la seva victòria número 53, que s’afegeix a la seva espectacular trajectòria i a l’espera

de la resolució dels títol de pilots.El Rally i la Costa DauradaLa cursa arriba enguany a la 45a edició i passa per diferents indrets de les comarques de Tarragona amb base a Salou i PortAventura. La Diputació de Tarragona, a través

del Patronat de Turisme, dóna suport al rally pel seu impacte positiu en l’economia de la zona i amb la inter-nacionalització de la marca Costa Daurada. El RallyRACC és l’11a i penúltima prova del Campionat del Món FIA de Rallyss, a més de la 8a i última del campionat Júnior-WRC. El recorregut del 45 RallyRACC Cata-lunya-Costa Daurada, està compost per un total de 18 especials que es disputen en tres jornades, amb un total de 1.299,13 quilòmetres, dels quals 353,62 seran de velocitat. Durant aquests dies molts amants del motor arriben a la Costa Dau-rada.Dos pilots tarragonins Dos germans tarragonins participen en el Rally-Racc Catalunya-Costa Daurada. Guillem i Eduard Casta-ñeda formen part de l’equip TPV Racing amb el suport mecànic de Tallers Sabater i han corregut per primer cop en aquesta carrera. Els dos germans, amb la voluntat de difondre el nom de Tarragona han decidit incorporar el logotip de la candidatura dels Jocs del Medite-rrani, Tarragona 2017, a la rotulació de la seva carrosseria.

Loeb i Sordo aconsegueixen un nou doblet en el Rally Costa Daurada

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, durant la presentació del Rally / Cedida

Citroën mostra un cop més el seu domini indiscutible

La prova dóna projecció internacional al territori

24 | Esports notíciestgn6 d’octubre de 2009

CLASSIFICACIONS1. Hércules ................................ 13 pts

2. Real Sociedad ................................... 12 pts

3. Cartagena ........................................ 12 pts

4. Betis ................................................. 11 pts

5. Rayo Vallecano.................................. 11 pts

6. Llevant ............................................. 10 pts

7. Numancia ........................................ 10 pts

8. Córdoba ........................................... 10 pts

9. Salamanca ......................................... 9 pts

10. Recreativo ........................................9 pts

14. Nàstic ............................................... 7 pts

22. Castelló ............................................ 1 pts

2a Divisió A1. F.C. Barcelona .........................18 pts

2. R. Madrid ..........................................15 pts

3. Sevilla ..............................................15 pts

4. Deportivo .........................................12 pts

5. València ........................................... 11 pts

6. Mallorca ........................................... 10 pts

7. Ath. Bilbao ........................................10 pts

8. Getafe ................................................9 pts

9. Sp. Gijón .............................................8 pts

10. Espanyol .......................................... 8 pts

19. Vila-real ...........................................3 pts

20. Xerès ...............................................2 pts

1a Divisió1. L’Hospitalet ............................ 15 pts

2. Llagostera ........................................ 15 pts

3. Reus ................................................ 14 pts

4. Santboià .......................................... 13 pts

5. Palamós ........................................... 12 pts

6. Benavent .........................................12 pts

7. Balaguer .........................................11 pts

8. Prat ..................................................11 pts

9. Manlleu ............................................ 10 pts

10. Rapitenca ....................................... 10 pts

14. Amposta .......................................... 8 pts

19. Pobla de Mafumet ............................ 3 pts

3a Divisió1. Gramenet B ............................ 15 pts

2. Vilafranca ......................................... 12 pts

3. Rubí ................................................. 10 pts

4. Montañesa ....................................... 10 pts

5. Banyoles .......................................... 10 pts

6. Tàrrega .............................................. 9 pts

7. Peralada ............................................. 9 pts

8. Guíxols ............................................... 8 pts

9. Santfeliuenc....................................... 7 pts

10. Masnou ............................................ 7 pts

17. Tortosa ............................................. 4 pts

20. Montcada ......................................... 1 pts

1a Catalana

Futbol

1. Zaragoza .................................. 2 pts

2. Melilla ................................................ 2 pts

3. Laguna Canarias ................................. 2 pts

4. Cáceres ..............................................2 pts

5. Sant Josep .......................................... 2 pts

6. Cornellà .............................................. 2 pts

7. La Palma .............................................2 pts

8. Bàsquet Mallorca ................................2 pts

9. Ourense .............................................2 pts

10.León................................................ 1 pts

11. Vive Menorca....................................1 pts

18. CB Tarragona ....................................1 pts

ADECCO Or

1. Beirasar ................................... 2 pts

2. Coruña ............................................... 2 pts

3. Santurtzi ............................................ 2 pts

4. Alaior Menorca ....................................2 pts

5. L’Hospitalet ........................................ 2 pts

6. Navarra .............................................. 1 pts

7. Huesca ...............................................1 pts

8. Caja Rioja ............................................1 pts

9. ADT ....................................................1 pts

10.Prat .................................................. 1 pts

11. Andorra ............................................0 pts

ADECCO PlataBàsquet

1. Mataró ..................................... 4 pts

2. Monzón .............................................. 4 pts

3. Lleida ................................................. 3 pts

4. Olivar ................................................. 3 pts

5. Santfeliuenc ....................................... 3 pts

6. Vic ...................................................... 3 pts

7. Granollers .......................................... 3 pts

8. GAM Vila-seca ..................................... 3 pts

9. Sedis .................................................. 3 pts

10. Mollet ............................................... 2 pts

12. Arenys .............................................. 2 pts

13. Sant Nicolau ...................................... 1 pts

EBA1. Castellbisbal ............................ 6 pts

2. Busk’m Artes ...................................... 5 pts

3. El Vendrell ........................................... 5 pts

4. L’Hospitalet ........................................ 5 pts

5. Collblanc ............................................ 5 pts

6. Gavà ................................................. 4 pts

7. Grup Barna .......................................... 4 pts

8. Bluer .................................................. 4 pts

9. Viladecans .......................................... 4 pts

10. Ramon Llull ....................................... 4 pts

12. Reus Ploms ....................................... 3 pts

16. Albert Disseny ................................... 2 pts

Copa Cat. Masculina

1. Vista Alegre ............................ 10 pts

2. Horta .................................................. 9 pts

3. Alcarràs .............................................. 7 pts

4. Viladecans .........................................7 pts

5. Cambrils ............................................ 7 pts

6. Roquetenc .......................................... 6 pts

7. Mollerussa .........................................6 pts

8. Sitges .................................................6 pts

11. Camp Clar .........................................5 pts

14.El Morell ............................................ 5 pts

16. El Catllar ...........................................3 pts

17. Torreforta .........................................1 pts

Territorial Preferent1. La Cava .................................. 12 pts

2. Valls ................................................. 12 pts

3. Ascó ................................................. 10 pts

4. Reddis ................................................ 8 pts

5. Torredembarra ................................... 7 pts

6. Canonja .............................................. 7 pts

7. Rem-Bitem ......................................... 6 pts

8. Gandesa ............................................. 6 pts

9. Alcanar ............................................... 6 pts

10. Ampolla ............................................ 5 pts

17. Icomar .............................................. 1 pts

18. Hospitalet ......................................... 1 pts

Primera Territorial1. Bonavista ............................... 12 pts

2. Salou ................................................ 12 pts

3. Mas Pellicer ...................................... 12 pts

4. Alhambra ......................................... 10 pts

5. Esc SP i SP .......................................... 10 pts

6. Nàstic B .............................................. 9 pts

7. Esp Canonja ........................................9 pts

8. U. Astorga ...........................................7 pts

9. Riudoms ............................................. 6 pts

10. La Selva ............................................ 6 pts

17. Duesaigües ...................................... 0 pts

18. Hospitalet B ....................................... 0 pts

2a Territorial Grup 21. Calafell ................................... 12 pts

2. Roda de Barà ..................................... 12 pts

3. Constantí .......................................... 12 pts

4. Bellvei ................................................ 9 pts

5. Vendrell .............................................. 9 pts

6. Cunit .................................................. 7 pts

7. Valls AT ............................................... 7 pts

8. Masllorenç ......................................... 6 pts

9. La Floresta ......................................... 6 pts

10. La Riera ............................................ 6 pts

17. Segur ............................................ 0 pts

18. Altafulla ........................................... 0 pts

2a Territorial Grup 3

Futbol

notíciestgn Motor | 256 d’octubre de 2009

Motor

La venda de cotxes es recupera i puja un 12,6% durant la primera quinzena de setembre

El nou Opel Astra començarà la seva venda i comercialització a partir del mes de novembre. El nou disseny arriba amb l’objectiu de revolucionar la classe compacta. Estem davant de la desena generació d’Astra amb un disseny més esportiu i elegant que els seus antecessors.Una de les novetats principals del nou Astra és la incorporació d’una plataforma de major dimensió. S’ha augmentat l’estructura del vehi-cle: ara té una la longitud de 4,42 metros, que suposa un increment de 17,1 centímetres. Amb aquestes

noves mides es converteix en un dels compactes més grans de la seva categoria superant als seus rivals com el Volkswagen Golf i apropant-se a un dels líders de la categoria: el Mazda3.

Exterior. El disseny exterior dóna un gir important a la filosofia d’Opel. Es busca oferir un model més segur, més confortable i alhora més trencador. El frontal ofereix un fort caràcter esportiu amb fars davanters en forma d’ull d’àliga, més allargat i prominents passos de roda.

Interior. Opel ha afegit innovadors materials d’alta qualitat per donar noves solucions de confort, benes-tar i seguretat. El disseny interior ha canviat radicalment, molts elements recorden al Insignia, però amb per-sonalitat pròpia. Presenta un habitacle ampli i molt ergonòmic. El quadre de comanda-ment adquireix un estil esportiu més diferenciat amb la incorporació de bisells cromats i acabats d’alumini. Tot el que el conductor i passatgers poden tocar està elaborat amb mate-rials de tacte refinat i d’alta qualitat.

El nou model incrementa la sensa-ció de confort gràcies al disseny dels seients, els majors espais per deixar objectes o intel·ligents solucions en els segments compactes que inclo-uen un petita guantera al costat del conductor i un calaix sota el seient de l’acompanyant. S’ha de destacar també les noves combinacions de colors i acabats interiors: Vermell Jet i Blau Jet.

Motor. El nou Astra estarà disponi-ble amb quatre motors de gasolina i quatre de dièsel. Des de 95 cavalls

fins a 160 en gasoil i des de 100 fins a 180 en gasolina. Un d’ells, el 1.3 ECOFLEX, estarà disponible a principis d’any amb unes emissions que no superaran els 109 grams per kilòmetre. Tecnologia. En l’apartat de tecno-logia destaca el sistema avançat de il·luminació AFL+, uns fars bixenon que varien la intensitat i l’abast de la llum.El nou Astra és el resultat de l’equilibri entre la precisió alemana i la innova-ció en el disseny.

Arriba la desena generació de l’Astra

Les matriculacions d’automòbils s’ha incrementat a 25.008 unitats durant la primera quinzena de setembre, el que suposa un increment del 12,6 % respecte al mateix període de l’any 2008. Així ho han confirmat les dades presentades per l’Institut d’Estudis d’Automoció (IEA) emesos per l’Associació Nacional de Vene-dors de Vehicles a Motor (Ganvam).

Aquest increment sembla reflec-tir una certa recuperació d’un dels mercats més afectats per la crisis econòmica. Les ajudes directes del Plan 2000E han suposat un gran recolzament al sector animant a molts ciutadans a comprar-se un vehicle. Per aquest motiu, des de Ganvam es reclama que es prorro-guin les ajudes, al menys 12 mesos més, per ajudar al sector.Per comunitats, Galícia és el terri-tori on més han vist incrementades les vendes de vehicles amb un 53%

seguit d’Astúries i Navarra amb un 44,4% ambdues, País Basc amb un 40,4%, Extremadura 37,7%, Comu-nitat Valenciana 37%, Castella i Lleó 36,7% i la Rioja 27,9%)

Altres regions que també han incre-mentat les matriculacions encara que en menor mesura són: Cantàbria (11,7%), Castella la Manxa (11,4%) Catalunya (10,9%), Andalusia (10,5%) i Balears (10,3%).

Situacions ben diferents s’han viscut a Canàries, Madrid, Múrcia , Aragó, Ceuta i Melilla que continuen presen-tant descens de vendes.

Els cotxes més venuts corresponen als models de tamanys més petits. Destaca la recuperació de la venda de tot terrenys mitjans, mentre que els cotxes de luxe i els tot terrenys de dimensions grans han reduït les seves matriculacions.

El model més venut ha estat el Renault Mégane. Aquesta marca automobilística ha liderat el mercat durant tot l’any. El segon model més venut ha estat el Citroën C4, seguit del Ford Focus. En quarta posició se situa el Renault Clio. La llista la con-tinua el Seat Ibiza, el Peugeot 207, el Peugeot 308, l’Opel Astra, el Nissan Qashqai i el Volkswagen Golf.

Si analitzem les dades des de la perspectiva de les firmes automo-vilístiques, Renault lidera el mercat amb 9.365 vehícles venuts durant el mes de setembre, un 60% més, el segueix Citroën amb 8.248 unitats (+40,9%), Ford amb 7.579 (+42,2%), Peugeot amb 6.754 (+23,1%) i Opel amb 5.650 (+37,1%). En sisena posició es situa Volkswa-gen amb 5.204 vehicles i un descens del 5,3%, seguida de Seat (+0,2%), Toyota (+18,5%), BMW (-3,9%) i Nissan (+49,1%). El Renault Mégane lidera el ‘top ten’ de cotxes més venuts

26 | Opinió notíciestgn6 d’octubre de 2009

La pèrdua d’un familiar es, sense dubte, una de les situacions més dures que pot afrontar una persona durant la seva vida. Enmig del dol que produeix es barreja de forma absurda i desafortunada el termini per complir amb l’obligació � scal de la tributació pels bens que el que ens ha deixat ens vol transmetre.

Molt sovint, en el cas de cònju-ges i parelles, el cabal heredi-tari ha estat generat durant el

temps de convivència pels dos, sense que sigui gaire fàcil ni senzill mesurar les aportacions individuals, per molt que es mantingui la separació de bens.

Molt sovint també, en el cas dels � lls, la pròpia existència dels estalvis (en bens, drets o diners) no tenen altre motiu que la de transmetre i donar continuïtat al patrimoni familiar. Aquest es el dret i el model propi català per tal de mantenir la capacitat econòmica de la societat.

En ambdós casos queda molt clar que no es tracta d’un enriquiment extraordinari, ni

excepcional i en ambdós casos els mateixos bens ja han tribu-tat abans per la seva obtenció i el seu manteniment.

Per altra banda el legislador ha reconegut aquest raonament a la transmissió de l’empresa familiar i a la transmissió de l’habitatge habitual del causant aplicant-hi certes reduccions. Es tracta d’avançar per aques-ta línia. Podem escollir entre cobrar l’impost, que vol dir més diners per el forat/sector públic, o reduir impostos i alliberar recursos per al sector privat, la gent del carrer. Jo crec que ara toca alliberar i no carregar mes, facilitar el progrés. També, es

de mal sentir que aquí, sempre, paguem més.

Moltes raons, molts raona-ments i la força de la realitat ens empenyen a demanar un canvi en la tributació de la transmissió hereditària a Catalunya. No es tracta de fer desaparèixer l’impost, però si de suprimir la tributació entre cònjuges, descendents directes (� lls) i ascendents (avis). Així de senzill. No es paga de marit a muller, no es paga de pares a � lls, no es paga d’avis a nets. Si és bo fer-ho, si es de justícia i la Generalitat ho pot fer, qui ho impedeix?. Fem més fàcil una situació difícil. Ara toca.

OPINIÓ

Rafa MuñozEconomista

El nyap de la sota

Avui tinc ganes de tocar una mica el voraviu als arquitectes.El sr. Alejandro de la Sota fou un arquitecte gallec del passat segle XX, que entre d’altres atrocitats va perpetrar aquell embalum a la plaça Imperial Tarraco que tots coneixem com a Govern Civil, i que ara se’n diu Subdelegació del Govern i si molt convé, qui sap el nom que tindrà en el futur.

Resulta que aquella autèntica porqueria que fa venir basques cada cop que te la mires és una obra de culte en el món de l’arquitectura, i això ja demostra que s’han perdut bous i esque-lles des de fa molts anys.

Més d’un ara mateix em maleirà els ossos i em tractarà fàcilment d’inculte, illetrat, capdetrons, o qualsevol penjament per l’estil. Però sóc un simple mortal educat sota una visió estètica molt allunyada del descontrol mental del món actual. En certs moments també m’agrada el grotesc, allò que impacti, les ruïnes romàntiques, les am-bientacions sinistres i � ns i tot, artísticament i sexualment, puc arribar a entendre al Marquès de Sade en el seu antiestètic pensament de la recerca del plaer en el dolor.

Però l’art que ha de tenir un mínim de durada en el temps, cal que sigui Art i no Merda (i perdonin l’expressió, però no puc dir de cap manera més tot allò que s’ha pensat i cons-truït des dels anys 50 � ns als nostres dies).

Els antics grecs deien que allò que és bell, és allò que resul-ta agradable a la mirada de l’espectador. I tot i que mo-mentàniament em pot resultar agradable un ambient tortuós, veure’l cada dia és violent i criminal.

Quan Aristòtil parla d’ordre, de proporcions perfectes, de mesures justes, de simetria... ja està tot dit. No tinc prou línies per discutir sobre la � loso� a de l’art i de la bellesa, però el millor que es pot fer amb aquell edi� ci, amb la majoria dels que l’envolten, i amb el 95% del que s’ha construït en els darrers 60 anys, és enderrocar-ho tot, i que els arquitectes, de nou amb Vi-truvi i Palladio ben après, tornin a fer allò que no haurien hagut d’haver deixat de fer mai.

OPINIÓ

Jaume NollaPeriodista

Opinió

Aquesta setmana passada hem rebut dues notícies econòmi-ques demolidores. Una molt dolenta sobre el futur immediat i l’altra, encara pitjor, sobre el futur a llarg termini. La primera és que l’economia espanyola serà l’única d’un país gran en tot el

món que encara estarà en recessió l’any vinent. És a dir, mentre tothom començarà a sortir de la crisi, Espanya i Catalunya continuaran perdent pes en l’economia mundial, destruint empreses i ocupació i allunyant-se d’un món desenvolupat que torna a crear riquesa i mirar el futur amb optimisme. Però si estar malalt no és bo, encara és molt pitjor no saber diagnosticar les causes de la malaltia o, el que en la pràctica és el mateix, equivocar-se en el remei.Ve això a compte de l’espectacular retallada que la Ciència i la Innovació (Ministeri que havia de ser “estrella” en el Govern Zapatero) pateixen en els pressupostos generals de l’Estat per l’any vinent. En el número anterior del nostre setmanari llegíem la carta oberta que l’il·lustre cientí� c tarragoní Joan Guinovart adreçava al President del Govern d’Espanya demanant-li que no malbaratés el recent progrés cientí� c espanyol pel valor de “sis ronaldos”; sembla que la seva veu ha clamat en el desert. Per molt que els nostres responsables polítics s’omplen la boca de la necessitat de canviar el nostre model productiu, basat en el totxo i el sol, per un altre basat en la

innovació i el coneixement, els fets demostren que o bé no s’ho creuen de veritat o bé no saben com aplicar-ho. I tant greu és una cosa com l’altre. Perquè si quan estem malalts el metge no sap el que tenim o ens dona els medicaments equivocats, el que pensem és que cal canviar de metge.

Espanya és un país que tradicionalment ha viscut d’esquena a la Ciència. Aquí no hem tingut ni Newtons, ni Galileos ni Madames Curies; només la gran lluminària de la ciència espanyola, Santiago Ramon y Cajal, continua planant sobre les actuals generacions de biocientí� cs espanyols, única dis-ciplina en la qual tradicionalment han estat competitius. Fins i tot el gran humanista espanyol, Miguel de Unamuno, va arribar a dir allò de “que inventen ellos!”: que a ningú li càpiga dubte que això ho estem pagant car. El model de progrés social del que anomenem com a “cultura occidental” està basat en els avanços de la Ciència i la Tecnologia. Que el Govern oblidi això, o no ho entengui, és la pitjor notícia que ens podien donar als pas-satgers d’una nau, l’economia espanyola, que � ns fa poc navegava en la inconsciència d’una bufolla arti� cial basada en tot menys en la innovació, la productivitat i l’esforç. Cal un cop de timó decidit i ràpid si no volem deixar més misèria, econòmica i social, als que vindran darrera nostre. Menys “ronaldos” i “gran hermanos” i més Ciència, si us plau!

EDITORIAL

Menys ciència, més misèria

Envia les teves cartes al director i articles d’opinió a [email protected](*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identi� cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotogra� a de l’autor si aquesta és facilitada.

Tens una exclusiva per notíciestgn?Envia els teus comunicats, notes de premsa i fotogra� es a [email protected](*) Els articles informatius i fotogra� es hauran d’anar signades i identi� cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 2.000 caràcters. Els articles es publicaran seguint els criteris de la direcció de notíciestgn i d’acord amb l’estil periodístic de l’equip de redacció del setmanari.

NO VOLEM (AQUEST) IMPOST SOBRE SUCCESSIONS

OPINIÓ

Jaume Nolla

notíciestgn Opinió | 276 d’octubre de 2009

Molt bé s’ha dit que no tot allò que es llegeix o se sent a dir es pot creure, però sí que es pot repetir. I repetint les coses arriben a fer-se inqüestionables.

Això és el que ha passat amb l’origen armeni de santa Tecla. Cada any, en celebrar-se la seva festa, surt en algun lloc aquesta afirmació, sigui de forma directa o bé indirectament, com és el cas d’un article publicat en un conegut diari de Barcelona el passat dia 25 de setembre. Tot parlant dels obsequis portats per la comissió tarra-gonina que va anar a cercar la relíquia de la Santa l’any 1321 diu que, entre d’altres, hi havia dos mil formatges de Mallorca, afegint el següent comentari: “Òbviament era del tot impossible que a la zona nord de l’actual Turquia arribessin els formatges de ses illes”.Doncs no, per arribar al seu destí no havien d’anar al nord de l’actual Turquia, a l’antiga i pròpiament dita Armènia. Era sufi-cient baixar-los del vaixell que els havia portat fins a les costes de Cilícia, la regió sud-oriental de la costa mediterrània d’Asia Menor, situada entre la serralada del Taure i el mar. És aquí, en el lloc actualment anomenat Ayatekla (Santa Tecla), prop de l’actual Silifke, l’antiga Selèucia del Calycadnos, regió ocupada en aquell temps per l’efímer regne de la “Petita o Nova Armè-nia”, on hi havia el sepulcre de Santa Tecla.. Es pot dir, doncs,

que la relíquia vingué d’Armènia, però cal no confondre-la amb l’Armènia pròpiament dita.És curiosa la breu història d’aquest regne. Quan en el s. XI els seljúcides -una de les principals tribus turques que havien envaït l’Àsia Menor- d’una banda, i el bizantins de l’altra, ocu-paren Armènia, un bon grup d’armenis s’exiliaren i s’establiren a la Cilícia, on fundaren un estat que fou conegut com la “Petita o Nova Armènia”. Eren cristians. Precisament Armènia havia estat la primera nació que havia proclamat el cristianisme com a religió oficial. Si bé el nou estat gaudia d’una floreixent vida econòmica deguda al comerç, aviat es trobà en una difícil situació político-militar, la doble pressió dels qui havien con-querit la seva terra: els bizantins, coreligionaris però enemics polítics, i els seljúcides, oposats tant religiosament com polí-tica.En aquestes circumstàncies demanaren auxili a Occident, per allò de que l’enemic del meu enemic és el meu amic. A la vegada abandonaren l’església ortodoxa per posar-se sota l’obediència del Papa de Roma, probablement per aconseguir més fàcilment l’ajut d’Occident.

L’amenaça musulmana es feia cada vegada més forta i immi-nent sobre els petits estats llatins, resta de l’obra dels croats, sobretot sobre el veí Principat d’Antioquia, en altre temps bastió

de tota la regió. Això portà al rei Haitó I a demanar ajut, entre d’altres monarques d’Occident, al nostre Jaume I. El seu fill i successor, Haitó II, concedí als catalans privilegis comercials i les relacions s’intensificaren. Entre els nombrosos viatgers que hi passaren cal recordar Ramon Llull, on escrigué el seu llibre “Què ha de creure hom de Déu” (1302). El germà d’Haitó II, el rei Oixiu, intentà, sense èxit, casar-se amb Elisabet, filla de Jaume II. Fou aquest rei qui, poc abans de morir, a petició del capítol de la catedral de Tarragona, donà les relíquies de Santa Tecla a la nostra ciutat que ja la tenia per patrona. Al·leàs, la capital del regne, caigué sota el poder dels mamelucs egipcis l’any 1347 i el 1375 desaparegué el regne. Només tingué uns tres segles d’existència.

Resumint: No es pot dir que Santa Tecla fos armènia. Proba-blement ella ni tan sols en conegué l’existència. Iconi, la seva ciutat nadiua, mai tingué res a veure amb Armènia, a no ser els seus enfrontament bèl·lics, molt posteriors a la santa. I si bé el lloc del seu sepulcre formà part del fugaç regne de la Petita Armènia, això no succeí fins 1.000 anys després de la mort d’aquella que malgrat tot insisteixen en anomenar “la verge armènia”.

Mossèn Joan Aragonès

OPINIÓ

Fou armènia Santa Tecla?

Cartes al directorComitè d’Empresa?Quins temps aquells que un Comitè d’Empresa actuava com a tal, com a defensor dels interessos dels seus representats, ELS TREBALLADORS; quins temps aquells que un Comitè d’Empresa era la veu dels treballa-dors i el sentir i defensa de la seva dignitat; quins temps aquells que un Comitè d’Empresa funcionava com a òrgan articulat i plural, on el presi-dent obeïa el parer de la majoria que representava els vots dels repre-sentats; quins temps aquells on les assemblees de treballadors eren tals i no eren els directius els que dona-ven les explicacions coactives als treballadors per cercar una votació concreta, fet il·legal per altra banda; que s’ho facin mirar...Quins temps aquells on la unió sin-dical era la força de garantia dels treballadors i ara, malauradament, són els mal anomenats leaders (i s’ho creuen) els que remenen les cireres al servei de l’Empresa que els hi paga i a qui deuen els favors passats.Potser hauríem de canviar el nom de “Comitè d’Empresa” pel de “Comitè de treballadors”, potser així alguns no confondrien quina és la seva labor, però em temo molt que ni així, que l’escola sindical rebuda és la que és producte de la força empresarial quintacolumnista en el món sindical.Avui, el “leader” sindical que “mal-

governa” un Comitè només cerca mèrits amb l’Empresa que la paga per a escalar en l’estructura jeràr-quica i estadísticament és així amb excepcions molt concretes.Han perdut el nord i ja és irrecupe-rable; ens cal una referència clara, transparent i decidida a agafar el relleu dels vells sindicalistes d’abans i que recuperi la lluita de classes i la reivindicació de llibertats nacionals i dignitat dels treballadors.

Carles Llagostera Parra. Tarragona

------------------------------------

Sr. Alcalde, per què em prohibeix donar la meva opinió?El PSOE del Sr. Ballesteros, junta-ment amb el PP es posiciona a favor de continuar mantenint com a prio-ritat la unitat d’Espanya, també des de l’Ajuntament de Tarragona, rebu-tjant la moció a favor de la consulta popular sobre la independència que es proposava fer a la ciutat. L’únic objectiu de la moció era la realització per part de qualsevol entitat privada d’una consulta legal als tarragonins sobre el seu posi-cionament en favor o en contra de la independència de Catalunya, tot un exercici de democràcia, on la ciutat hauria d’haver pogut donar la seva opinió com ho podria fer sobre qualsevol altre tema, però malaura-dament el resultat de la moció, que

hagués pogut ser favorable o no, no el sabrem ja que PSOE i PP ens ho han prohibit.La situació s’agreuja encara més quan tant des del PSOE com des del PP s’han emparat en l’Estatut per rebutjar tal moció, un estatut que des del PSOE incompleixen any rere any amb un espoli fiscal en aug-ment entre altres vulneracions, on el Sr. Montilla ha demostrat que des del PSOE de Catalunya és prioritari mantenir al cost que sigui el govern a Zapatero abans que defensar els interessos de tots els catalans, i un Estatut que el PP ens ha portat al Tribunal Constitucional, del qual esperem una gran retallada. De nou, aquests dos “socis” quan es tracta de temes relacionats amb la defensa a capa i espasa de la nació espanyola es tornen a aliar, tornen a caminar junts i tornen a vulnerar un dret que no només tenim els i les catalanes, sinó qualsevol ciutadà del món, el poder expressar la nostra opinió sobre qualsevol tema, més quan és d’interès nacional.

Oriol Vázquez i Tarrida.Delegat JNC Tarragonès

------------------------------------

Sobre el carnet de conduirVolia donar la meva opinió crítica sobre les autoescoles i els exàmenspràctics per aconseguir el carnet de conduir. Primer de tot fer notar que

tot això és un negoci. És increïble veure que aprova la gent que aprova (que en els pràctiques et diguin de no xafar una línia contínua, i després veus que un munt de cotxes que circulen, trepitgen totes les línies i condueixen com els hi dóna la gana; o van per la esquerra en lloc de la dreta) i després nosaltres fent tot el possible per conduir perfecte, i els examinadors t’enganyen dient coses contradictòries de vegades, o bé t’intenten agafar algun punt feble ja que saben que estem molt nerviosos..És una vergonya veure com aprova gent que aparca FATAL, que fa un stop com si fos un ‘ceda al paso....’

O també com potser que estàs fent l’examen tot tranquil amb una mica de nervis, i el professor del costat (que és el que t’ha dirigit durant totes les pràctiques), et comenci a agafar al volant, a dir-te coses com: “Frena, frena, embrague, para para, cuidado que le vas a dar a ese coche...”, això et posa més dels nervis i acabes suspenent per això.

També volia donar la meva opinió, sobre els nois i noies estrangers que s’intenten treure l’examen pràctic i els suspenen varis cops, per treure-li els diners com sigui, pobre gent!Però el que més fort m’ha semblat, de tot el que he vist i he sentit, és que

quan t’ensenyen la fitxa de l’examen i veus les faltes: faltes lleus, deficient i eliminatòries no sé quines històries més et trobes amb que et suspe-nen amb errors com: trepitjar una línia continua, que no t’has parat a un ‘ceda el paso’ quan el cotxe que venia estava molt lluny, que si fregues un cotxe que ni tan sols existeix...., moltes pel·lícules que s’inventen per fer-te suspendre i haver de renovar documentació (uns 270€ i més clas-ses pràctiques a pagar és a dir 35€ l’hora) i això és el que més ràbia em fa, que la gent pagui perquè els de la DGT i autoescoles xuclin més del bote dels pobres ciutadans, i després diuen que estan en crisi; això es una estafa!

Els examinadors de carnet B de cotxe no entenen que molta gent necessita el cotxe per treballar o accedir a un millor lloc de treball per poder mantenir una família. Molta gent necessita conduir cotxe no per capritx i sembla que existeix una colla de pocavergonyes que juga amb aquesta necessitat, per a enriquir-se potser? A més molta gent que està fent pràctiques o ha anat a examen pràctic diferents cops, condueix molt millor que algunes persones que tenen carnet des de fa temps!

Anna. Tarragona------------------------------------

Edita i distribueix: 23 de setembre, S.A. C/ Joan Maragall, 1 - 43003 Tarragona

Director: Manuel Sanromà [email protected]

Redacció i fotografia: Èxit Comunicació, S.L. 977 25 99 11Cap de redacció: Òliver Márquez [email protected]

Coordinació de continguts: Èxit Comunicació, S.L.Montse AdanVerònica [email protected]

Disseny i publicitat: Folc Lecha Yasmina Monge [email protected]

Departament comercialCap comercial: Manel Novella [email protected] Assessora comercial:Marta Dalmau

Imprimeix: Indugraf Offset, S.A. D.L.: T- 1062- 09

cartes al director [email protected]

classificats [email protected]

serveis [email protected]

publicitat [email protected]

28 | Blog_esfer@ notíciestgn6 d’octubre de 2009

CiU manté l’actitud irresponsable en temes importants per Tarragona30/09/2009

Santa Tecla ens ha beneït � ns l’any vinent i els tarragonins hem entrat de ple a la tardor un dia després de la Mercé. Políticament, la in� exió la ha marcat el plenari del dia 28 de setembre, on entre altres qüestions s’ha recuperat de� nitivament la concessió del pàr-quing de Jaume I per part de l’Ajuntament la qual cosa és una bona notícia perquè, sense perjudici del que digui el jutge en el procediment que resta obert, podem començar a tre-ballar en salvar el que es pugui d’aquesta herència tant desgraciada per la ciutat. Els 27 milions d’euros que hem tirat a la brossa, ja no es poden recuperar (sempre m’esgarrifo quan escric la xifra), però hem de treballar en un nou projecte d’aparcament perquè els veïns de la Part Alta el necessiten. Ja veurem si l’accés serà per fora o no de la muralla, ara han de treballar els tècnics.El full de ruta que es va marcar el Govern de l’Ajuntament de Tarragona al principi del nou mandat de Progrés es va, doncs, complint full per randa. La tramitació és lenta, però re-soldrem el “nyap” de Jaume I. No podem tirar enrera la història, però si buscar solucions que és el que estem fent de forma responable. Trobo a faltar, però, una disculpa pública dels grups municipals de CiU i PP i principalment del líder de Convergència, Joan Aregio, per l’herència que va deixar el seu govern a aquesta ciutat. Els ciutadans ho agrairien.El plenari també va debatre la moció d’ERC per donar suport a consultes sobre la inde-pendència de Catalunya. Com a socialistes, vam rea� rmar el nostre compromís...

Begoña Floría (PSC)Consellera a l’Ajuntament de Tarragona

http://bego� oria.blogspot.com/2009/09/ciu-mante-la-actitud-irresponsable-en.html

Consellera a l’Ajuntament de Tarragona

Blog_esfer@

Selecció d’articles que els nostres líders polítics publiquen als seus blogs d’Internet

L’impost de successions03/10/2009

Després del rebuig per part de les Corts a Madrid de la Proposta de CiU d’eliminar l’impost de successions, aquesta setmana, en el Debat del Parlament de Catalunya, els Grups de Govern (o sigui el Tripartit) s’han afanyat a dir que reformaran aquest impost tan injust com impopular. No us perdeu la “claredat” de l’exposició de la Resolució proposada i aprovada pel tripartit al Parlament: “Presentar d’acord amb el que preveu la moció 24/8 de 12 de març del 2008, en el seu apartat d, el Projecte de llei de reforma de l’impost de successions i donacions, en com-pliment d’allò que estableix l’apartat 3.3 del Pla de Govern 2007-2010, un cop avaluats l’impacte de la reforma realitzada en l’impost mitjançant la Llei 17/2007, de mesures � scals i � nanceres, i el seu comportament sota els paràmetres normatius vigents i que tingui per objectiu millorar la justícia redistributiva, l’equitat i la progressivitat de l’import”. CiU va presentar una transaccional, que sense tombs i retombs establís “Que l’any 2010 se suprimeixi totalment la tributació dels béns i drets entre familiars directes, cònjuge, � lls i pares; reduir la boni� cació l’any 2010, d’aquí a quatre mesos, perquè ningú en aquest país, en la primera línia successòria hagi de pagar l’impost de successions”. Aquesta transaccional va ser rebutjada pel tripartit. I tot i que Esquerra volia posar-se la medalla de la possible reducció, no queda gens clar que aquesta sigui una voluntat unitària del Tripartit, mireu sinó aquest petit troç del discurs del representant de IC-EUA:Ja sabem que per a alguns, cada vegada que hi ha alguna decisió a pendre en favor del territori sempre hi solen posar al davant els interessos del partit en el qual militen...

Carles Sala (CiU)Diputat al Parlament de Catalunya

http://blocs.tinet.cat/blog/carles-sala-roca

Apostem per la democràcia29/09/2009

El ple de l’Ajuntament de Tarragona va debatre dilluns dia 28 de setembre una moció presentada per ERC i que dóna suport a les consultes populars sobre la independència, com la que es va celebrar ara fa quinze dies a Arenys de Munt. La nostra intenció és aconseguir una majoria municipal que recolzi la celebració i l’organització, per part de la societat civil de la ciutat, d’una consulta d’aquest caire a Tarragona.Des d’ERC el que volem és que l’Ajuntament expressi el seu suport a una consulta po-pular, pací� ca i democràtica. Un acte obert a tothom, en què els protagonistes siguin els ciutadans, que lliurement puguin expressar la seva opinió. No estem demanant que sigui l’Ajuntament de Tarragona qui convoqui la consulta, ni que la institució es pronunciï sobre la resposta, sinó que mostri el seu suport al fet que qualsevol idea es pugui expressar i pugui recaptar el suport popular, si és per vies pací� ques i democràtiques. La millor notí-cia de la consulta realitzada el 13 de setembre a Arenys va ser la normalitat democràtica que van exercir el seus ciutadans durant la consulta política. Ni la provocació de la mani-festació feixista va inquietar a la consulta, que va recollir una participació ciutadana per sobre del 40%. És per aquest motiu que la moció que vam votar en el ple del consistori no debat entre els que som independentistes i els que no ho són, sinó entre qui con� a en la democràcia i qui la tem.L’Ajuntament de Tarragona hauria de donar suport a mesures com aquesta, sorgides des de la societat civil. Per fer-ho necessita el consens sorgit del ple. Un consens que...

Sergi de los Rios (ERC)Diputat al Parlament de Catalunya

http://www.esquerra.cat/locals/index.php?id_article=33852

Ja poden tancar la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona30/09/2009

Quelcom ens hauria de fer sospitar de la inutilitat d’aquesta regidoria quan l’antic con-seller de Medi Ambient amb Joan Miquel Nadal ara treballa com a assessor pedagògic amb Josep Fèlix Ballesteros. Però veiem un cas més concret. El passat dia vint de juny de 2009 la “Asociación de Vecinos Ciudad de Tarragona, des de San Ramón y San Salvador” denunciava un incendi que va cremar 5.000 m2 a l’entorn del barri de San Salvador i l’estat de brutícia dels entorns del barri i del Pont del Diable. Fa pocs dies, ja al setembre de 2009, un altre incendi cremava 7.000 m2 a l’entorn del Institut d’Ensenyament Se-cundari de San Salvador, obligant alumnes a desallotjar el centre. Si en lloc de a San Sal-vador hagués passat a Los Angeles el fet hauria obert el Telenotícies. Hom podria al·legar que amb només dos mesos no dóna temps per fer res, però és que el passat vint-i-sis de maig de 2008, ara fa 16 mesos, vaig preguntar al plenari de l’Ajuntament de Tarragona “quines mesures de prevenció contra incendis ha pres l’equip de govern, en especial en l’entorn del Pont del Diable”. Va prendre la paraula la senyora Crespo, consellera de Medi Ambient, dient que “han signat un conveni amb els forestals voluntaris de Catalunya”, que “han demanat un ajut a la Diputació de Tarragona i a La Caixa per fer unes interven-cions al Pont del Diable per fer-hi neteja” i que “a més a més, s’hi farà el Jardí Botànic”. Conclou amb un “aquestes situacions s’orienten a prevenir situacions de risc...

Jordi Roca (PP)Regidor a l’Ajuntament de Tarragona

http://www.jordiroca.com/politica/2009/09/ja-podem-tancar-la-regidoria-de-medi-ambient-de-l’ajuntament-de-tarragona/

http://www.jordiroca.com/politica/2009/09/ja-podem-tancar-la-

notíciestgn Blog_esfer@ | 296 d’octubre de 2009

Avui em sento generós i us plantejaré un projecte empresarial que, si el tireu

endavant, en poc temps us farà navegar enmig d’una bitlletada indecent sense haver de recórrer a mètodes com els emprats per Fèlix Millet. Emprenedors de Cata-lunya: és el moment de fundar una empresa que tindria dues línies diferenciades de negoci. La primera seria la redacció d’informes. Està demostrat que hi mani qui mani al Govern de la Generalitat, necessiten infor-mes i més informes, encara que siguin tan obvis com la tendència política dels principals columnis-tes dels diaris catalans. Abans d’esmorzar ja el tens fet però el lliures al cap d’unes quantes setmanes passant un facturot del quinze. Negoci segur si et saps moure adequadament per aquests cercles.Aquesta empresa ideal tindria una segona línia de negoci: l’espionatge. És un mercat en alça. A Madrid s’investiguen govern i oposició, govern d’una banda amb el de l’altra i m’atreviria a dir que els grups de l’oposició també s’investiguen entre ells. I que dir dels diferents sectors dels partits, enfrontats mortalment! El món del futbol, com hem sabut aquest dia, és un altre filó. Espio-natge, contraespionatge, auditories de seguretat -com m’agrada aquest terme-... Tan fàcil d’entendre que era l’espionatge durant la Guerra Freda!!! Els bons eren

l’Espantaocells i la Senyora King, en James Bond o el Michael Caine i els dolents, els russos o els alemanys de l’Est. Comunistes malvats. Ara tot això és més complicat, però més rendible i, en principi, menys perillós. És una idea d’empresa que m’ha

vingut al cap aquests dies analitzant l’actualitat. N’he fet un informe i tot! Aquest projecte es podria comple-mentar amb un restaurant d’aquests que t’atraquen a mà armada de 3 maneres: el pà (el demanis o no el demanis te’l porten i et claven

un euro o més per una llesqueta); els postres (boles de gelat a tres o quatre euros cada una) i la beguda, cafès i licors. En aquest restaurant es podria practicar l’espionatge o preparar els informes. Tot queda a casa.

Jordi Salvat. PeriodistaSalvatblog. 25/09/09

http://salvat.blogspot.com/

No sóc cap enamorat de les videocon-soles però en tinc dues: la Nintendo DS per practicar el meu estat cerebral i la

Playstation 2 per jugar, quinze dies l’any, amb el joc del Fifa. Ahir la meva dona em va rega-lar la darrera edició, el Fifa 10. I com un nen amb sabates noves vaig deixar tot allò que tenia pendent i vaig ocupar la tele més gran de casa, la del menjador. Obrir l’embolcall de la caixa i posar el CD a la consola és un dels moments més emocionants però desprès arriben les decepcions.

Sempre trio al Nàstic com a equip propi. Per sort, els darrers anys ha format part del joc que recull, entre les moltes lligues, la Primera i Segona Divisió espanyoles. La sorpresa va arribar quan vaig comença a jugar, al comprovar que tots els camps dels equips de segona on jugava eren idèntics als reals menys el del Nàstic. Per la gent del Fifa, el Nou Estadi no existeix. Quan jugues a casa apareix un camp petit d’estil anglès, amb una llotja principal ridícula, una preferent encara més reduïda i un dels dos gols sense grades, ple de casetes petites al fons. A sobre, a la llotja s’hi veu el número 1914 com l’any de fundació de l’equip grana.

Aquesta errada apareix al joc del Fifa des del primer dia en que el Nàstic en forma part i, òbvia-ment, ningú s’ha queixat mai ni han demanat que surti, com a la resta d’equips, el camp real i no pas un camp de patates.

Pensareu que això que explico és una xorrada, que és un tema sense importància. Doncs, NO. És molt més important del que sembla perquè si la imatge que donem al món en un videojoc que compren milions i milions de persones a tot el planeta, és una imatge equivocada i ningú la corregeix, què ens passa amb altres temes que si importen? Ens passa el mateix, que ens donen per la pala i sortim a la premsa estatal quan passen desgracies, quan toca parlar de coses negatives.Els culpables que en un joc es desvirtuï la imatge de la ciutat tenen noms: El Nàstic SAD, la Federa-ció Catalana de Futbol, la Federació Espanyola de Futbol i l’Ajuntament de Tarragona. Espero que el proper any, quan compri el Fifa 11, el Nou Estadi es vegi com toca.

Òscar Ramírez. Periodista.TOT ÉS POSSIBLE. 03/10/2009

http://oscar-ramirez.blogspot.com/

OPINIÓ

No ens respecten ni en un joc

Idea empresarial!

30 |Gent notíciestgn6 d’octubre de 2009

GentEls més apreciats a la cuina catalana i els més tòxics

Comença la temporada de boletsLa temporada de bolets està a

punt de començar. Tot i que trobem bolets durant tot l’any

(hi ha varietats que � oreixen a l’estiu i a la primavera), la tempo-rada forta acostuma a començar a mitjans d’octubre i dura tot el

mes de novembre. Els boletaires amb experiència saben que no es poden collir de qualsevol manera, però per als més novells, la Gene-ralitat ofereix uns consells bàsics que es poden resumir amb un de genèric: respecte pel medi i per

tots els bolets. Per això recomana recollir els bolets en cistells i no en bosses de plàstic; agafar només els bolets que sapiguem identi� car sense cap mena de dubte; deixar tal com estan aquests bolets que no agafem, no trencar-los ni

arrencar-los encara que siguin tòxics; no remenar la fullaraca amb cap eina, ja que perjudica el bosc i els bolets; no agafar els que són petits, no tenen gust; per collir un bolet tallar el peu amb un ganivet, sense emportar-se terra

ni micelis; i ressembrar el bosc a mesura que es recullin els bolets. notíciestgn us ofereix informa-ció dels bolets més apreciats a la nostra cuina i dels més tòxics, però a www.bolets.info trobareu tota la informació ampliada.

Gírgola d’olivera o matadonaBarret de 5-12 cm, primer convex, després estès i � nalment infundibuliforme, amb marge primer involut i després incurvat, que � nalment es lacera. La cutícula és llisa, seca i setinada, groga ataronjada. Viu en soques i arrels d’oliveres, però també en alzines, suros, roures... Fructi� ca a la tardor. És tòxic i pot produir trastorns gastrointestinals.

Ou de reigBarret de 8-20 cm, primer hemisfèric i � nal-ment aplanat. La cutícula és llisa i lluent, taronja vermellosa viva. Viu en boscos tèrmics de planifolis, associat bàsicament amb suros, alzines i castanyers, en llocs nets i il·luminats orientats a llevant. Fructi� ca des de la prima-vera � ns a l’inici de tardor. És comestible i un dels bolets més apreciats a casa nostra.

Farinera bordaBarret de 5-15 cm, primer hemisfèric, des-prés convex i � nalment estès, amb marge llis incurvat. La cutícula és llisa i lluent, lubri� -cada en temps humit, i no té vel. De color verd oliva. Viu en tots els boscos. Fructi� ca a l’estiu i a la tardor, a la terra baixa i a la mun-tanya mitjana. Bolet tòxic que pot provocar la mort amb la ingestió de només un exemplar.

PurgantEl tronc d’aquest bolet està molt rami� cat. Les rami� cacions són de color rosa-carn o rosa-violat, que passa a gris-violat en el fong adult. La carn és blanca, inodora i àcida. Es pot trobar en boscos de coníferes i latifolis. Fructi� ca durant l’estiu i la tardor. Es tracta d’un bolet tòxic i la seva ingesta pot originar fortes diarrees.

RovellóBarret i peu d’una sola peça. Color vermellós-ataronjat, de vegades amb taques verdes, en rotllanes concèntriques més clares alternant amb les fosques a la part superior del barret. Els exemplars joves tenen el barret convex, tancat. Boscos de pineda. Tardor. Es un dels més coneguts i collits a les nostres contra-des. És un excel.lent comestible.

MicenaBarret primer cònic-acampanat i després aplanat, d’uns 2-6 cm. Color entre el rosa i lila � ns el grisaci. Marge grisós. Làmines sinuoses, amples, força espaiades i del mateix color que el barret. Peu primer ple i després buit, rígid. Boscos de latifolis i coní-feres. Força comú. Estiu-tardor. És tòxic i lleugerament al.lucinògen.

Bolet de piBarret primer hemisfèric i després convex-aplanat, amb un mamelló obtús al centre. De groc-ocre � ns a groc-sofre. Les làmines, juntes, estretes de groc � ns a verd. El peu està buit de color groc i generalment esca-mós. La carn és groga olor desagradable. Creix sobre els troncs. De la primavera � ns la tardor. És força comú i és tòxic.

Peu de rata bordAquest bolet té la forma coral.lina típica de les ramàries (o clavàries). El tronc és blanc, amb rami� cacions de color carn o vermell-ataronjat, amb rami� cacions bifurcades de color groc llimona. Es troba en boscos de coníferes i latifolis. Fructi� ca a l’estiu i a la tardor. És un bolet tòxic i pot originar greus diarrees.

CamagrocEl barret és en un principi convex-umbilicat i després imbutiforme, de color marronós. El marge és lobulat. És una mica viscós. La cara inferior és primer llisa i després venada, sense làmines de� nides, de color blanc-gro-guenc, groc més intens. Es troba en boscos humits de coníferes, a � nals d’estiu i la tardor. És comestible. Es pot conservar en oli.

CepBarret primer hemisfèric i després convex-aplanat marró-castany. La superfície és viscosa i amb rugositats. El peu és quasi ovoide i cilindrat, gris-avellana. La carn blan-quinosa. Boscos caducifollis, tot i que també als de coníferes. Finals d’estiu i tardor. Molt comestible, gastronòmicament molt preuat. Es pot menjar cru, assecat, cuit i en oli.

FredolicBarret de 3-6 cm de diàmetre, sovint irregu-lar, amb el centre que sobresurt, gris. Sol tenir � bres i esquames negroses. Les làmines són d’un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és cilíndric, � brós. A les pinedes, entre la pinassa. Sol formar grups nombrosos. Tardor i començament de l’hivern. És molt comesti-ble. Es fa servir per guisats i per sopes.

GírgolaBarret de 5-15 cm, molt excèntric i variable, en forma de petxina, amb el marge primer incurvat i després recte, sovint ondulat. La cutícula és llisa i brillant, de color molt varia-ble. Viu en soques i branques de pollancres, en boscos de ribera, parcs i jardins. Estiu i a la tardor. És comú. Es troba des del litoral � ns als Pirineus. És comestible i molt apreciat.

notíciestgn Gent | 316 d’octubre de 2009

Verònica Tapias, Tarragona

Tot i que originàriament es tractava d’un producte de subsistència, el bolet s’ha

convertit a partir de mitjans del segle XX en un dels elements més apreciats a la cuina catalana. Va passar de ser un producte que no es pagava (es podia collir al bosc), poc valorat, a jugar un paper pri-mordial en les cuines. A finals del segle XIX, els francesos van reconèixer el seu valor i li van fer lloc en l’alta cuina. Gairebé un segle més tard, es va fer el mateix a casa nostra.Així doncs, parlem d’un producte

molt arrelat a la nostra cultura culinària. Mostra d’això és la dife-rent nomenclatura de determinades varietats segons la zona geogràfica. Per posar un exemple, al cep (anome-nat així al sud) també se l’anomena siureny (Catalunya central) i cigró (Empordà).Cal destacar, a més, que les diferèn-cies de gust també són importants quan parlem de la mateixa varietat de bolets, però que neixen en dife-rents zones geogràfiques. Els de

més al nord, de zones més humides, creixen molt més ràpid i no tenen tan de gust. Els de sud, crescuts en zones de secà, han de treballar per créixer i fer-se lloc al bosc i, per tant, el seu gust és molt més fort i la seva qualitat, més bona.Francesc Lladó, del restaurant Quim i Quima de Tarragona, és un amant dels bolets, i a la cuina en distingeix tres tipus: “els aromàtics, com el cep, amb un gust fort; els de textura, com el rovelló, i els de farciment, com

la llengua de bou, amb una textura correcte, però amb poc aroma i molt més assequibles de preu”. El Francesc sempre té un plat amb bolets en el menú que ofereix als seus clients i al novembre “tinc tota una carta de bolets. Enguany farem les 14es Jornades dels bolets. Hi va haver un any que vaig aconseguir 38 varietats comestibles diferents”. Els més comuns al Quim i Quima, però, són la trompeta de la mort, el cep, el camagroc, la llenega blanca i negra, i el fredolic.

Els platsSi parlem del paper del bolet a la cuina catalana, les possibilitats són diverses i variadíssimes. Segons explica Lladó, “com que parlem d’un producte molt aromàtic, han sortit molts plats diferents. Poden menjar bolets cuits, en diferents plats, però també podem menjar-los crus. En funció de la varietat del bolet, sempre tenint en compte la combinació de gustos, es poden fer carpaccios de bolets, amb ceps o amb ou de reig; tàrtars de bolets, amb la combinació de bolets aromàtics, de textura i de farciment; amanides, sopes, cremes, salses per a guisats, pastes, arros-sos... Te’n podria dir molts més”.

Als restaurants, les combinacions que es fan són infinites, però a casa la quantitat de plats que es poden fer tampoc és petita. “El remenat de bolets és molt fàcil de fer i és molt saborós. A més, cal fer-lo amb bolets de farciment, més barats. I un bon plat de rovellons a la planxa o al forn és també molt senzill i en temporada alta els trobes a preus assequibles”.

El bolet, un dels ingredients més apreciats de la cuina catalanaEl rovelló i el cep són les varietats més conegudes a casa nostra

Francesc Lladó, del Restaurant Quim i Quima/ V.T.

Pasta fresca amb trompetes de la mort/ V.T.

Risotto de bolets/ V.T.

32 | Televisió notíciestgn6 d’octubre de 2009

Televisió Recomanacions del 6 al 13 d’octubre

La Sexta estrena una nova edició de ‘Padre de familia’

Dilluns - Divendres, 15.00h laSexta

‘Padre de familia’ ha gaudit d’una gran acceptació a Espanya des de la seva estrena. Aquesta setmana laSexta comença a emetre de nou, a partir del dimarts, la vuitena tempo-rada de la sèrie de dibuixos animats creada per Seth MacFarlane, que tot i els anys continua sent una de les apostes preferides en el món de l’animació. Fidels a la seva manera de fer riure l’espectador, són molts els polí-tics, actors i altres celebritats que apareixeran en els nous capítols

d’aquesta temporada. Hitler, George Bush, Winston Churchill, Abraham Lincoln, Patrick Swayze, Scarlett Johansson, Jay Leno, James Gan-dolfini, Lauren Conrad o las Pussycat Dolls són només alguns exemples.Tots ells seran protagonistes d’alguns capítols que la cadena privada emetrà, de dilluns a diven-dres, després de l’informatiu de les 14.30h. Els protagonistes de ‘Padre de familia’ són els integrants de la família Griffin, encapçalada pel pare, Peter.

RTVE ampliarà la durada dels seus informatiu per cobrir el buit que han deixat per la publicitat. Recordem que segons la nova ‘Ley de Finan-ciación del ente público’ s’ha de disminuir de forma progressiva la publicitat en el darrer trimestre del 2009 i per desaparèixer totalment a partir de l’1 de gener de 2010.

També s’ampliaran altres programes ja existents així com es crearan nous espais dins els objectius i directrius marcades per la pròpia cadena.

TVE amplia la durada dels informatius per cobrir el buit de publicitat

Jennifer Morrison diu adéu a ‘House’

House a Cuatro

Cada setmana i durant 25 minuts se’ns expliquen les tècniques i secrets per tenir èxit a l’hora de sortir al camp i buscar bolets.Com a novetat de la present tem-porada se’ns ofereix la previsió micològica. Cada setmana l’Enric Gràcia, micòleg i assessor científic del programa, prepara la previsió micològica: quins bolets podrem trobar la setmana que ve a Catalunya i on en podrem trobar. Per fer aquesta previsió setmanal analitza els factors meteorològics i les dades que li han

facilitat els observadors repartits per tot Catalunya, a peu de bosc, i que l’informen de l’evolució dels hàbitats dia a dia. Els consells pràctics tampoc falten en el programa: com diferenciar els diferent tipus de bolets o com fer créixer un bolet utilitzant només aigua... A més, gràcies al programa coneixem espais de la nostra geo-grafia emblemàtics en el món de la recollida de bolets: els boscos de Montnegre, del Montseny, o el Sol-sonès són algunes de les mostres.

‘Caçadors de bolets’

Dimecres 7, 21.50hTV3

notíciestgn Cinema | 336 d’octubre de 2009

Cinema Cartellera i estrenes 6 d’octubre - 12 d’octubre

REC 2ESP, FILMAX, Terror, 81 min. +18 anys.Director: Jaume Balagueró i Paco PlazaIntèrprets: Pep Molina, Juli Fabregas, Carlos Lasarte, Manuela Velasco, Ariel Casas, Óscar Sanchez Zafra, Alejandro Casaseca i Andrea Ros.Cinemes: Altafulla. Les bruixes (dll a dj 18.30h, 20.30h, 22.30.h); (dv. i ds.sessió golfa).Calafell. Mcb Multicines (18:30h, 20:30h, 22:30h i 00:30h)El Vendrell. Oscar (dll. a dj. 16.15h, 18.15h, 20.30h, 22.40h; dv. i ds. sessió golfa)Tarragona. Les Gavarres (dll. a dj.18.00h, 18.30h, 20.00h, 20.30h, 22.15h, i 22.40h; dv. i ds. sessió golfa). Vila-seca. Oscar (dll. a dj. 17.00h, 19.00h, 20.45h i 22.40h; dv. i ds. 16.00h, 18.15h, 20.30h, i 22.40h)

VICKY EL VIKINGOEUA, Aurum, aventura, 88 min

Director: Michael Bully HerbigaIntèrprets: Jonas Hâmmerle, Ankie Beilke, Gunther Kaufmann, Olaf Krâtke, Nicolas Romm, Jôrg MoukkadamCinemes: Altafulla. Les bruixes (18.00h, 29.45h, i 21.30h). Dv i ds. sessió golfa.Calafell. Mcb (16.00h, 18.00h, i 20.00h).El Vendrell. Oscar (16.30h, 18.20h, 20.15h i 22.15h); dv. i ds. sessió golfa.Tarragona. Les Gavarres (16.00h, 16.30h, 18.00h, 18.30h, 20.00h, 20.30h, i 22.30h; dv. i ds. sessió golfa). Lauren /16.15h, 18.15h, 20.15h i 22.15h).

A partir del 9 d’octubre...Força G: llicència per espiarEUA, Walt disney pictures, aventura, 89 min

Ja han passat 15 minuts des de que les bateries de la càmera de televisió s’han esgotat. Han passat 15 minuts des de que les últimes imatges gravades pel programa ‘Mientras usted duerme’ a l’interior de l’edifici infectat. Les autoritats han perdut el contacte amb les persones tancades a l’edifici en quarantena.

Ningú sap què succeïx al seu interior. Fora, una multitud curiosa es con-grega darrera de l’àrea acordonada per les forces de seguretat especials. Els equips de televisió pressionen per saber què dimonis està succeint. Al carrer regna el caos...

Una unitat de GEOS entra a la casa per controlar la situació i aclarir els

fets, una missió aparentment fàcil i ràpida. Però moltes vegades les apa-rences enganyen...

Aquesta és la sinopsi de la segona entrega de la pel·lícula de terror dels directors Jaume Balagueró i Paco Plaza. Eren conscients que desprès de la primera, un dels grans èxits de l’últim cinema espanyol, havien de continuar sorprenent a l’espectador i no defraudar-lo.

Desprès de la estrena a Sitges i la gran rebuda per part del públic, els seus creadors es mostren satisfets i convençuts de què Rec2 és una cinta més ambiciosa i sofisticada que la primera. Acció i humor es barregen amb el millor terror. L’acció es reprèn

al mateix lloc a on es deixa la pri-mera: l’edifici infernal. Però REC2 és molt més que una continuació de la història. L’acció dóna un gir insospitat amb més sang i acció”. Del realisme de la primera entrega s’ha passat a una pel.lícula clarament fantàstica, de terror.

Està molt influenciada visualment per l’estètica dels videojocs, té ele-ments de films com ‘La Cosa’ o ‘El Exorcista’, com si d’un homenatge al cinema fantàstic i de dimonis es tractés. L’espectador descobrirà cites destacades dels clàssics de terror.L’actriu Manuela Velasco, prota-gonista de la primera part de Rec, continua a les ordres de Jaume Bla-gueró i Paco Plaza.

T’atreveixes a tornar?

Els intrèpids espies de ‘Força G’

Adaptació a la gran pantalla de la famosa serie d’animació “Vicky el Vikingo”. Un matí, la petita vila vikinga de Flake és assaltada pels malvats guerrers de Sven el Terrible que segresten a tots els nens... menys

a Vicky, un singular nen pel roig, fill del cap Halvar, que destaca per les seves brillants idees en els moments més difícils. Sense l’autorització dels grans, s’embarca amb ells en la gran aventura del rescat dels seus amics.

El productor Jerry Bruckheimer ens porta la seva primera pel·lícula en 3-D. El Govern d’Estats Units ha creat un programa secret per programar animals amb l’objectiu de portar a terme missions d’espionatge.

Equipats amb la darrera tecnolo-gia, unes expertes cobais (ratolins) descobreixen que el destí del món es troba als seves peülls. Els components d’aquest coman-dament són Darwin (veu de Sam Rockwell), el líder disposat a triomfar a tota costa; ; Blaster

(veu de Tracy Morgan), un expert en armes arrogant i amb tendèn-cia al extremisme; Juarez (veu de Penélope Cruz), una experta en arts marcials molt sexi; més un professional en missions de reco-neixement, Mooch, i un talp amb olfacte privilegiat, Speckles amb la veu de Nicolas Cage.

Dirigida per l’expert en efectes visuals Hoyt Yeatman, guanyador de 2 Oscar, Força G és una increï-ble aventura per petits i grans, que demostra definitivament que el tamany no importa.

34 | Serveis notíciestgn6 d’octubre de 2009

ServeisTelèfons d’interès per municipis

Albinyana Telèfons d’interèsAjuntAment d’AlbinyAnA 977 68 78 18Consultori mèdiC d’AlbinyAnA 977 68 70 75Consultori mèdiC de les PeCes 977 68 76 98FArmàCiA d’AlbinyAnA 977 68 77 86CAP (urgènCies) 977 66 77 03CAP ii (Consultes d’esPeCiAlistes) 977 66 51 50guàrdiA Civil 977 66 02 86PArròquiA d’AlbinyAnA 977 68 78 37jutjAt de PAu 977 68 77 62

Altafulla Telèfons d’interèsAJUNTAMENT D’ALTAFULLA 977 65 00 08 PoliCiA loCAl 977 65 02 80 609 32 96 51FArmàCiA AnnA ArAsA 977 65 24 20FArmàCiA mAriA s.domingo 977 65 02 07Centre AssistènCiA mèdiCA AltAFullA 977 65 60 07urgènCies mèdiques. CAP de torredembArrA 977 64 38 01estACiÓ de servei 977 65 22 54tAXis 607 86 46 44 607 15 38 18 AutoCArs Penedès inFormACiÓ 977 66 08 21esPlAi de jubilAts 977 65 21 32 CAsAl lA violetA 977 65 00 83 PArròquiA st. mArtÍ 977 65 01 58ermitA sAnt Antoni 977 65 24 10

Arboç Telèfons d’interèsAjuntAment de l’Arboç 977 67 00 83biblioteCA muniCiPAl 977 67 19 92bombers - el vendrell 977 66 71 85CAP Arboç 977 67 15 88CAP el vendrell 977 66 77 03Creu rojA 977 66 11 41 667 45 00 26FArmàCiA 977 67 00 09Hotel d’entitAts 977 67 16 03jutjAt de PAu 977 67 04 43llAr d’Avis 977 67 16 90PArròquiA sAnt julià 977 67 04 07PisCinA munCiPAl 977 10 93 23PoliCiA loCAl de l’Arboç 900 66 62 22 977 16 77 07PoliesPortiu muniCiPAl 977 67 07 13residènCiA d’Avis sAnt Antoni AbAt 977 67 03 07veterinAri 977 67 12 33

Banyeres del Penedès Telèfons d’interèsAjuntAment 977 67 13 50Centre CÍviC ernest lluCH 977 67 01 08museu muniCiPAl joseP CAñAs 977 67 08 02llAr d’Avis 977 67 01 08esPAi jove 977 67 13 57

biblioteCA 977 67 01 08Consultori mèdiC 977 67 17 12guàrdiA muniCiPAl 663 96 66 62àreA bàsiCA de sAlut 977 67 15 88Creu rojA 977 66 11 41HosPitAl ComArCAl de vilAFrAnCA del Penedès 93 81 80 440HosPitAl ComArCAl del vendrell 977 25 15 70FArmàCiA 977 67 11 02PArròquiA 977 67 14 40tAXi 630 09 79 67

Bellvei Telèfons d’interèsAjuntAment 977 16 81 85 jutgAt de PAu 977 16 82 52 llAr de jubilAts 97716 80 57PisCinA muniCiPAl 97716 80 02

Bisbal del Penedès Telèfons d’interèsAjuntAment 977 68 84 76 977 68 84 38Consultori mèdiC 977 68 87 24FArmàCiA 977 68 85 50urgènCies- CAP el vendrell 977 66 77 03 977 66 51 51HosPitAl del vendrell 977 66 11 41HosP. el vendrell- urgènCies 977 25 79 14Creu rojA el vendrell 97766 11 41 977 66 41 13PArròquiA de stA. mAriA 977 68 84 52AutobÚs urbà HiFe 902 11 98 14

Bonastre Telèfons d’interèsAjuntAment 977 65 70 19

CalafellTelèfons d’interèsAjuntAment 977 69 90 09Centre d’AtenCiÓ PrimàriA 977 69 14 18Consultori segur 977 16 44 08Creu rojA 977 69 28 66HosPitAl del vendrell 977 25 79 00 telèFon verd 900460367tAXis CAlAFell 977 69 03 20tAXis segur de CAlAFell 977 67 31 63PoliCiA loCAl 977 69 90 07PoliCiA loCAl urgènCies 092jutjAt de PAu 977692508

Coma-rugaTelèfons d’interèsAjuntAment (CentrAletA) 977 166 400AmbulànCies 977 680 008Auditori PAu CAsAls 977 683 468biblioteCA 977 662 118bombers 977 667 185CAsAl CÍviC 977 667 526CAP 977 667 703Creu rojA 977 661 141

FArmàCiA tobellA 977 680 917guàrdiA Civil 977 660 286mossos d´esquAdrA 977 924 140PoliCiA muniCiPAl 977 684 704tAXi 977 665 892

ConstantíTelèfons d’interèsAjuntAment 977 52 05 21àreA bàsiCA de sAlut 977 52 41 09 902 11 14 44AutoCArs PlAnA 977 21 44 75biblioteCA PÚbliCA 977 52 06 92Centre de diA 977 52 13 08estACiÓ bus tgnA. 977 22 91 26FArmàCiA 977 52 17 10guàrdiA Civil 977 52 31 16ijutjAt de PAu 977 52 05 21PArroquiA s. Feliu 977 52 32 29PAvellÓ PoliesPortiu 977 52 40 48PoliCiA loCAl 639 71 16 41 977 52 40 01tAXis 606 37 90 76 679 16 24 16 977 23 60 64

Creixell Telèfons d’interèsAjuntAment de CreiXell 977 80 02 02AutoCArs Penedès, s.A. 977 66 08 21FArmàCiA CreiXell 977 80 04 77 llAr de jubilAts sAnt jAume de CreiXell 977 80 29 83PArròquiA sAnt jAume 977 80 02 08PoliCiA loCAl 977 80 20 10tAXis 608 63 42 76/77urgènCies mèdiques (CreiXell) 977 80 03 36urgènCies mèdiques (torredembArrA - 24H) 977 64 38 01

CunitTelèfons d’interèsAjuntAment de Cunit 977 67 40 80CAP Cunit 977 67 63 32CAP Cubelles 902 111 444 HosPitAl ComArCAl sAnt Antoni AbAt (vilAnovA i lA geltrÚ) 93 893 16 16HosPitAl residènCiA sAnt CAmil (sAnt Pere de ribes) 93 896 00 25 urgènCies sAnt Pere de ribes 93 896 27 94 PoliCiA loCAl 977 67 50 48bombers vilAnovA 977 66 71 85bombers el vendrell 977 66 00 80Cementiri 977 67 55 84Creu rojA CAlAFell-Cunit 977 69 28 66desPAtX PArroquiAl 977 67 40 30

El Catllar Telèfons d’interèsAjuntAment 977 65 31 01biblioteCA muniCiPAl 977 65 37 42Consultori mèdiC 977 65 36 75jutjAt de PAu 977 65 31 01PArròquiA 977 65 31 39

El Morell Telèfons d’interèsAjuntAment 977 840 617 PArròquiA de sAnt mArtÍ 977 840 818Centre d’AtenCiÓ PrimàriA 977 840 015FArmàCiA 977 840 952 guàrdiA Civil 977 842 244AssoCiACiÓ de jubilAts i Pensionistes del morell 615.94.27.29

El Vendrell Telèfons d’interèsAjuntAment (CentrAletA) 977 166 400Auditori PAu CAsAls 977 683 468biblioteCA 977 662 118bombers 977 667 185Cementiri 977 166 404CAP i 977 667 703Creu rojA 977 661 141esPlAi gent grAn tAnCAt 977 666 997esPlAi gent grAn tÍvoli 977 181 066FArmàCiA Portoles 977 155 964FArmàCiA bonet 977 684 069FArmàCiA Alonso 977 660 333FArmàCiA bueno 977 661 656FArmàCiA juste 977 664 422FArmàCiA mAgriñá 977 660 092FArmàCiA bArgAllÓ 977 683 742FArmàCiA tobellA 977 680 917FArmàCiA mestres CAtAlà 977 666 084FArmàCiA PArrA 977 660 275FArmàCiA PiFArré 977 660 333FArmàCiA rovirA 977 660 873guàrdiA Civil 977 660 286HosPitAl del vendrell 977 257 900oFiCinA del Consumidor 977 154 996PoliCiA muniCiPAl 977 154 444PoliCiA muniCiPAl (oFiCinA de ComA-rugA) 977 684 704residènCiA d’Avis 977 660 924trAnsPort - AutoCArs Penedès 977 660 821trAnsPort - AutoCArs PoCH 977 660 240trAnsPort - monbÚs 938 937 060

Els Pallaresos Telèfons d’interèsAjuntAment 977 61 06 00 977 61 06 27jutjAt de PAu 977 62 71 33tAXi 606 999 800disPensAri mèdiC 977 61 07 62CAP sAnt sAlvAdor 977 52 34 10urgènCies CAP st. sAlvAdor 977 52 39 19PArròquiA sAnt sAlvAdor 977 52 39 19

La Canonja AjuntAment 977543489PoliesPortiu joseP CAnAdell veCiAnA 977547885guàrdiA urbAnA 977548081llAr de jubilAts 977541883CAP 977556678PArròquiA de sAnt sebAstià 977543598FArmàCiA Fuertes 977545090FArmàCiA òPtiCA mirÓ 977546060tAnAtori muniCiPAl 977550020veterinAri 977544907

notíciestgn Serveis | 356 d’octubre de 2009

La Nou de GaiàTelèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 65 52 57 CONSULTORI MÈDIC 977 65 52 58

La Pobla de MafumetTelèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 84 02 60 977 84 00 52BIBLIOTECA MUNICIPAL 977 84 05 55CASAL GENT GRAN 977 84 33 02 977 84 3329FARMÀCIA 977 84 05 25 CAP DEL MORELL 977 84 00 15

La Pobla de MontornèsTelèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 64 80 12AUTOCARS PENEDÈS 977 66 08 21 FARMÀCIA 977 64 80 13CONSULTORI MÈDIC 977 64 85 31PARRÒQUIA 977 64 82 03

La Riera de Gaià Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 65 50 00PARRÒQUIA STA. MARGARIDA 977 65 50 76INFERMERIA I CONSULTORI MÈDIC 977 65 55 55FARMÀCIA M.DOMÈNECh 977 65 51 55

Montmell Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977.68.84.29CONSULTORI MEDIC 977.68.92.10CAP VILA-RODONA 977.63.90.19PIUS hOSPITAL VALLS 977.61.30.00hOSPITAL VENDRELL-URGENCIES 977.66.77.04

MOSSOS D’ESQUADRA - CASERNA VENDRELL TRÀNSIT 977.66.33.33

PerafortAJUNTAMENT 977 62 50 06TAxI 977 22 14 14CAP DEL MORELL 977 84 00 15FARMACIA PERAFORT 977 62 55 55

Roda de BaràPOLICIA LOCAL 977 65 77 00 AJUNTAMENT 977 65 70 09 AUTOCARS R. GARCíA 977 65 70 84TAxI J. MINGORANCE 607 20 09 29TAxI BORRELL 600 83 83 60ASSISTÈNCIA SOCIAL 977 65 75 14 TAxI PADILLA 610 21 28 56CASAL DELS AVIS 977 80 93 73 CONSULTORI RODA DE BARÀ POBLE 977 65 75 14PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU 977 65 70 10 CONSULTORI RODA DE BARÀ PLATJA 977 80 19 05CREU ROJA (DESTACAMENT PLATJA) 977 21 71 54 FARMÀCIA RODA POBLE 977 65 72 88RESIDÈNCIA BANC D’ESPANyA 977 80 00 01 hOSPITAL EL VENDRELL 977 25 79 00CAP TORREDEMBARRA URGÈNCIES 24h 977 64 38 01BIBLIOTECA MUNICIPAL 977 80 99 42 AMBULÀNCIES 977 66 11 41

Salomó Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 62 90 30FARMÀCIA 977 62 91 76METGE 977 62 90 11

Salou Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 30 92 00ASSOCIACIÓ DE JUBILATS ESPLAI 977 38 88 67

JUTJAT DE PAU 977 38 03 18OMIC 977 30 92 18PISCINA MUNICIPAL 977 30 92 11BIBLIOTECA MUNICIPAL 977 38 88 09GUÀRDIA CIVIL 977 38 01 06PABELLÓ MUNICIPAL 977 30 92 11CAP- URGÈNCIES 977 38 31 04TANATORI MUNICIPAL I CEMENTIRI 977 38 82 02ESTACIÓ DE TREN 977 38 19 37RADIO TAxI 977 38 50 90

St. Jaume dels Domenys Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 67 71 13CONSULTORI MUNICIPAL 977 67 88 16CAP ARBOÇ- URGÈNCIES 977 67 15 88BIBLIOTECA ALFONS MASERAS- PUNT INFORMACIÓ PISCINA MUNICIPAL 647 76 29 92SERVEI DE TAxI 977 68 83 23SERVEIS FUNERARIS 977 66 10 75PARC BOMBERS ST. JAUME 977 67 87 75GUÀRDIA CIVIL LLORENÇ 977 67 88 00CREU ROJA DEL VENDRELL 977 66 11 41AUTOCARS POCh 977 66 02 40

Santa Oliva Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 67 96 63 977 67 92 04CONSULTORI MUNICIPAL 977 67 88 16AMBULÀNCIES 977 66 41 13CENTRE DE SALUT 977 67 95 50CREU ROJA 977 66 11 41URGÈNCIES MÈDIQUES 977 66 77 03BOMBERS 977 66 71 85FARMÀCIA 977 67 95 15FUNERÀRIA SELVA I TANATORI 977 66 10 75 977 67 13 78GUÀRDIA CIVIL 977 66 02 86

Tarragona Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 29 61 00

OFICINA D’ATENCIÓ CIUTADANA 902 20 09 77OFICINA DEL CONSUMIDOR 977 29 61 19BIBLIOTECA PÚBLICA 977 24 03 31ESTACIÓ D’AUTOBUSOS 902 36 51 14TAxIS 977 22 14 14ESTACIÓ DEL CAMP DE TARRAGONA (AVE) 902 43 23 43AUTORITAT PORTUÀRIA 977 25 94 00

Torredembarra Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 64 00 25 AMBULÀNCIES CREU ROJA 977 2447 69BIBLIOTECA MUNICIPAL 977 64 31 75CENTRE D’ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA TORREDEMBARRA 977 64 38 09CENTRE MÈDIC 977 64 45 15CONSULTORI BAIx A MAR 977 64 34 99LLAR DE JUBLIATS 977 64 38 89PORT TORREDEMBARRA 97764 32 34

Vilallonga del Camp Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 84 01 01 CONSULTORI MÈDIC 977 84 23 28PARRÒQUIA 977 84 01 15FARMÀCIA VILALLONGA DEL CAMP 977 84 02 56

Vila-seca Telèfons d’interèsAJUNTAMENT 977 30 93 00 JUTJAT DE PAU 977 39 09 23AUDITORI JOSEP CARRERAS 977 39 38 12BIBLIOTECA DE VILA-SECA 977 39 13 63AUTOCARS PLANA 977 21 44 75PAVELLÓ MUNICIPAL D’ESPORTS 977 39 18 06PAVELLÓ MUNICIPAL D’ESPORTS DE LA PINEDA 977 30 93 00CAP 977 39 40 27CONSULTORI MÈDIC LA PINEDA 977 37 05 13CONSULTORI MÈDIC LA PLANA 977 39 04 36CONSULTORI MÈDIC D’ESTIU LA PINEDA 977 37 30 49

SUDOKU

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

1 - Easy

9 7 38 9

4 6 7 52 3 9 4

9 2 8 7 51 8 3 2

8 25 3 14 9 7 6 2 5

SUDOKUMAT 5.7 Created by S Udoku-2-

Fàcil Difícil

Solucions setmana anterior

1 - Easy

9 7 38 9

4 6 7 52 3 9 4

9 2 8 7 51 8 3 2

8 25 3 14 9 7 6 2 5

SUDOKUMAT 5.7 Created by S Udoku-2-

Fàcil

Difícil

36 | Serveis notíciestgn6 d’octubre de 2009

ClassificatsImmobles Motor Treball

TARRAGONA – venda d’un àtic en el centre de Tarragona, de 180m2, 3habitacions dobles, i dues grans terrasses de 35m2 cadascuna, totalment reformat, alarma, aacc, completament moblat, traster i dos pàrkigs inclosos. 450.000,-€. Telf.676474607.

Con una financiación del 2% de interés (pagando menos que un alquiler) sea propietario de un piso con excelentes acabados, de 2 a 4 habitaciones, cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Aa/cc, puertasmacizas, en Puigdelfí (Perafort), Roquetes i Flix. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

TARRAGONA. C/ MANEL DE FALLAApartament de 40 m², 1 habitació amb armari encastat, 1 bany, exterior, assolellat, terrassa, ascensor. Per només 130.000€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. AVDA. ROMAPis d’alt standing en venda de 150 m², 5 habitacions, 2 banys de marbre, cuina equipada, aire condicionat amb bomba de calor, exterior, assolellat, terrassa, plaça d’aparcament, traster, ascensor. Informi’s. Tel: 638006743.

VENTA O PERMUTA de solares edificables en diferentes poblaciones de Tarragona, La Granadella (Lleida) y Maella (Zaragoza). También terrenos rústicos idealespara inversión placas solares. Telf: 636.488.994 - 977.212.389

ALIÓ, casa adosada en venta. Superficie construida 215 m2 aprox. + sótano de 65 m2. Garaje para 2 coches en planta baja. Primera planta con amplio salón - comedor de 30 m2 aprox., cocina, 1 habit. y baño. Segunda planta con 3 habitaciones y 2 baños. Jardín de 42 m2 con césped natural. Bomba de calor / frío por conductos. Vivienda singular por su distribución, ubicación y acabados de primera calidad. Vistas panorámicas, junto al centro de Alió. P.v. 261.500€

RENAU (Tarragona), casa en venta, sup. aprox. 160 m2, 5 habitaciones dobles, cocina, sala comedor con chimenea, 2 baños, terraza, reformada, bonitas vistas, plena naturaleza. P.v. 252.000€

Singular casa en venta en el Casc Antic de Tarragona, sup. aprox. 200 m2, 3 hab.(1 suite), cocina, sala comedor, 2 baños (1 columna de hidromasaje), vestidor, escaleras de mármol, piedra vista, halógenos, parquet, completamente rehabilitada. P.v. 297.000€

Tarragona, c/ Camí de la cuixa, dúplex en venta, sup.aprox. 160 m2, 4 hab. (2 dobles), 2 baños, cocina de 12 m2 aprox., calefacción, terraza, exterior y soleado, plaza de párquing 2 coches, piscina, jardín, zona residencial. P.v.599.000 €

La Secuita, ático duplex, 2 años de antiguedad, sup. aprox. 85 m2 de vivienda + 75 de terraza - solarium, 3 habitaciones, cocina amueblada, comedor, baño y aseo, ventanas climalit, vistas panorámicas, parking y trastero, aire acondicionado por conductos. P.v. 204.705 €

Piso en venta, semi - nuevo, sup. aprox. 70 m2, 2 hab. (1 suite), armarios empotrados, 2 baños, cocina, galería, sala comedor con a.a., calefacción, amueblado, exterior, soleado, piscina comunitaria, jardines. P.v. 220.000 €

Reus, ático en venta, 3 habitaciones, cocina, comedor, baño y aseo, amplia terraza con pérgola, calefacción de gas, parquet, ascensor, muy céntrico. P.v. 169.000 €

C/ Violant d’Hongria - S.Pere i S.Pau, planta baja en venta, sup. aprox. 85 m2, 3 habitaciones (1 suite), 2 baños, cocina - comedor, parquet, a.a. frío / calor, terraza de 20 m2 aprox., a estrenar. P.v. 210.000 €

Bonito piso en venta en el Casc Antic de Tarragona, sup, aprox. 76 m2, 3 hab., cocina, galería, comedor, baño, a.a., calefacción, parquet, soleado, todo reformado, edif. rehabilitado. P.v. 252.000

Urb. Park de Llevant, precioso chalet en venta , 4 habitaciones ( 1 suite), 3 baños completos, armarios empotrados, cocina, lavadero, sala comedor con chimenea, climatización frío/ calor, calefacción, semi - amueblado, todo exterior y muy soleado, garaje pergolado, jardín, todo vallado. P.v. 660.000 €

FIGUEROLA DEL CAMPCasa asosada de 174 m2 construidos, 4 dormitorios (1 con vestidor), 2 baños completos, salón-comedor, cocina equipada con salida al jardín, garage 42 m2, calefacción, aire acondicionado. Rebajado a 200.000 € TEL.607207506/660531624

TARRAGONA. RAMBLA NOVAPis en venda nou de 130 m², 3 habitacions, 3 banys, parquet, cuina equipada, aire condicionat amb bomba de calor per conductes, terrassa amb vistes al mar i a la Rambla, exterior, assolellat, ascensor, acabats de primera qualitat. Informi’s. Tel: 977251616.

TARRAGONA- Àtic de 77m.+23m de terrassa. 3 habitacions (2 armaris empotarts), 1 saló gran, 1 cuina, 1 bany, 1 aseo. Terrassa “cantonera” Totalment exterior. Carpinteria exterior nova d’al.lumini. Necessita reforma interior. Preu: 350.000 € Tel: 636954461

TARRAGONA-PISO zona LOS MÚSICOS – 1 dormitorio doble con armarios empotrados – cocina americana- baño completo en suite - balcon terraza – zona comunitaria con piscina – parking y trastero.185.000 € tel: 691309071.

TARRAGONA C/Fortuny 17. Pisos totalment rehabilitats. 2 i 3 hab. 977252052

TARRAGONA-TODO REFORMADO A NUEVO!! PISO 4 Dormitorios, 2 baño, cocina amplia con oficce, 8ª planta por ascensor con vistas al cabo de Salou. ZONA Pere Martell , MUY AMPLIO. 320.000 € / 53.243.000 pts. Tel. 977224544 .TARRAGONA-PISO NUEVO – zona plaza de toros – 2 dormitorios con cocina americana- excelente materiales- muy luminoso OPORTUNIDAD – 168.000 €. Te: 691309071

TARRAGONA-PISO RAMBLA NOVA – Piso 3 habitacions, 1 bany. Tot exterior. Terrassa coberta. 1 balcó. Traster.165.000 € Tel: 630113725

TARRAGONA-ATICO con PARKING –– zona mercado- terraza de 70 mts. Totalmente exterior – 2 dormitorios grandes – GRAN OPORTUNIDAD!!!! 322.000 € / 53.576.292 pts. Tel: 691309071.

TARRAGONA-LOCAL COMERCIAL zona PALAU de CONGRESOS a metros de la RAMBLA NOVA. 95 mts, con salidas de humos – ideal restorante o bar. OPORTUNIDAD!!! 200.000 €. Tel. 691309071.TARRAGONA-GRAN OPORTUNIDAD !! PISO de 2 dormitorios a estrenar – Zona Estación de Tren de Tarragona. Precio oferta: 165.000 € tel. 977224544.

TARRAGONA -C/ Orosi. Loft acabat de reformar. 90.000 €. 977252052

TARRAGONA -C/ Obra Nova Vall Arrabassada. Pisos 4. Hab. Zona Comunitària. Marmol, calefacción pre-instal.lada, A.C. 278.500 €. 977252052

TARRAGONA-LOCAL COMERCIAL zona

estación RENFE, dividido en Planta baja y entresuelo. Total 130 mts – apto para cualquier destino – obra nueva. OPORTUNIDAD!! 180.000 € / 30.000.000 pts. Tel : 977224544

TARRAGONA. Vall arrabasada. Obra nova. pisos 4 hab. Zona comunitària. Marmol. Calefacción .pre-instal. AC Desde 278.500 €. 977252052TARRAGONA-OPORTUNIDAD!!! Piso Vidal i Barraquer, 3 dormitorios ( 1 en suite ) , semi nuevo, con parking y zona comunitaria con piscina. 296.000 € / 49.251.000 pts. Tel : 691309071

TARRAGONA-GRAN OCASIÓN !! DESPACHO de 30 mts en Parte Alta baño con Ducha y sala diáfana, todo reformado a nuevo. OPORTUNIDAD!!! 80.000 € / 13.310.880 pts. Tel : 691309071

TARRAGONA. POL. IND. FRANCOLÍNaus en venda des de els 270 m², bany, entrada de camions. Des de 191.000€. Tel: 977251616.

MASPUJOLS. A 3 minuts de Reus i 10 de Tarragona. Darreres cases en venda d’obra nova, amb quatre dormitoris, 2 banys complerts, gran saló-menjador amb sortida al jardí, aire cond. i calefacció per conductes, garatge de 42m2 , terrasses, vistes…per només 199.000.-+ iva. 977214797.

TARRAGONA . C/ MANEL DE FALLAApartament de 40 m², 1 habitació amb armari encastat, 1 bany, exterior, assolellat, terrassa, ascensor. Per només 130.000€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. c/Robert Gerhard. Apartament seminou d’un dormitori doble, ampli saló-menjador , bany complert, cuina americana. Orientació sud. Davant zona dels parkings.Actualment llogat a un funcionari. Totalment amoblat i equipat. 179.000.- 687806671

BOÍ (Pirineu de Lleida). Preciós apartament de 2 anys d’antiguitat, amb 2 dormitoris, bany complert, saló-menjador amb cuina americana, armaris encastrats, calefacció. Terrassa de 70m2. Façana de pedra i pissarra, parking. Dins del poble, a 5 minuts del Parc Natural d’aigüestortes i Sant Maurici, i a 10 Km de pistes d’esquí de Boi- taüll, en un paratge meravellós envoltat de natura. 220.000.-(També posibilitat de lloguer.)977650052.

TARRAGONA. C/ APODACAPis de 70 m², 2 habitacions amb armaris encastats, 1 bany amb banyera hidromassatge, cuina independent, parquet, calefacció a gas, aire condicionat, exterior, ascensor. OPORTUNITAT!! 216.000€. Tel: 977251616.

TORREDEMBARRA. Darrer pis d’obra nova amb tres dormitoris, bany complert, saló-menjador de 25m2 amb cuina americana, 2 balcons. Excel.lents qualitats i preu d’oferta. 205.000.- 687806671SANT PERE I SANT PAU.. Bloc Filipinas. Pis de 85m2 amb tres dormitoris, ampli saló amb terrassa, calefacció, cuina office, ascensor. 142.500.- 687806671

TARRAGONA-c/Ixar. pis de 85 m2, 3 hab, 2 banys cuina menjador, a reformar. 155.481 €-TEL. 977215023

TARRAGONA -c/ caputxins- pis 65 m2, 3hab, 1 bany, cuina, mendor, ascensor, 247.620 €-MOVIL: 653522149

TARRAGONA – venda d’un àtic en el centre de Tarragona, de 180m2, 3 habitacions dobles, i dues grans terrasses de 35m2 cadascuna, totalment reformat, alarma, aacc, completament moblat, traster i dos pàrkigs inclosos. 450.000,-€. Telf. 676474607

TARRAGONA -rep. argentina.- 2 habitacions, bany amb hidromasatge ascensor, exterior 247.617 € MOVIL: 653522149

TARRAGONA. C/ APODACAPis nou de 112 m², 3 habitacions ( 1 en suite) amb armari encastat, 2 banys complerts, cuina equipada, parquet, exterior, molt lluminós, terrassa de 15 m², aire condicionat amb bomba de calor per conductes, ascensor, acabats de primera qualitat. 323.140€. Tel: 977251616.

FIGUEROLA DEL CAMP-CASA ADOSADA DE 174M2 CONSTRUIDOS, 4 DORMITORIOS (1 CON VESTIDOR),2 BAÑOS COMPLETOS,SALON-COMEDOR,COCINA EQUIPADA CON SALIDA AL JARDIN ,GARAGE 42M2,CALEFACCIÓN,AIRE ACONDICIONADO.REBAJADO A 200.000 €.TEL.607207506/660531624CORNUDELLA-. obra nova pis 2 hab, cuina menjador, 1 bany, calefacció.130.000 € MOVIL: 653522149

VILA-RODONA-obra nova pis 2 hab, 1 bany, cuina menjador, calefaccio.-155.000 € TEL. 977215023

TARRAGONA. AVDA. ROMAPis d’alt standing en venda de 150 m², 5 habitacions, 2 banys de marbre, cuina equipada, aire condicionat amb bomba de calor, exterior, assolellat, terrassa, plaça d’aparcament, traster, ascensor. Informi’s. Tel: 977251616.

ROQUETES (TARRAGONA) – Con una financiación del 2% de interés (pagando menos que un alquiler) sea propietario de un piso, un dúplex o una casa adosada, de 2, 3 ó habitaciones, con cochera. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos en acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 130.000.-€. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

TARRAGONA. RAMBLA NOVAPis en venda nou de 130 m², 3 habitacions, 3 banys, parquet, cuina equipada, aire condicionat amb bomba de calor per conductes, terrassa amb vistes al mar i a la Rambla, exterior, assolellat, ascensor, acabats de primera qualitat. Informi’s. Tel: 977251616.

TARRAGONA. C/ GRANADAExclusiu dúplex d’alt standing en venda, nou, 221 m², 4 habitacions, 3 banys, 1 lavabo, cuina equipada, aire condicionat amb bomba de calor per conductes, exterior, assolellat, ascensor, magnifiques vistes al mar. Informi’s. Tel: 977251616.

TARRAGONA . C/ MANEL DE FALLAApartament de 40 m², 1 habitació amb armari encastat, 1 bany, exterior, assolellat, terrassa, ascensor. Per només 130.000€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. C/ APODACAPis nou de 112 m², 3 habitacions ( 1 en suite) amb armari encastat, 2 banys complerts, cuina equipada, parquet, exterior, molt lluminós, terrassa de 15 m², aire condicionat amb bomba de calor per conductes, ascensor, acabats de primera qualitat. 323.140€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. C/ APODACAPis de 70 m², 2 habitacions amb armaris encastats, 1 bany amb banyera hidromassatge, cuina independent, parquet, calefacció a gas, aire condicionat, exterior, ascensor. OPORTUNITAT!! 216.000€. Tel: 977251616.

SANT PERE I SANT PAU. PAÏSOS CATALANSPis de 110m² en venda nou, amb 3 habitacions ( 1 en suite) amb armaris encastats, a banys complerts, cuina amb sortida a la terrassa, terrassa de 30 m² amb barbacoa, parquet, aire condicionat fred i calent per conductes, excel·lents qualitats, ascensor, zona comunitària, plaça d’aparcament i traster. Informi’s. Tel: 977251616.

BONAVISTA. C/Camí de la Partio. nOU A ESTRENAR. 2 hab. Bany. 550 €

TARRAGONA. Assamblea Catalunya. 2 hab. amb mobles. 500 €

TARRAGONA. SANT AGUSTÍApartament en lloguer de 35 m², amb mobles, 1 bany, cuina equipada, exterior, molt assolellat, despeses de comunitat incloses en el preu. 400€. Tel: 977251616.

VILALLONGA DEL CAMP: Obra Nova. Pisos de 2, 3 i 4 habitacions. Desde 110.000 €. 977252052.

Urb. Park de Llevant, precioso chalet en alquiler , 4 habitaciones ( 1 suite ), 3 baños completos, armarios empotrados, cocina, lavadero, sala comedor con chimenea, climatización frío/ calor, calefacción, semi - amueblado, todo exterior y muy soleado, garaje pergolado, jardín, todo vallado. Precio 1.500€/mes.

TARRAGONA. COS DEL BOUPis de 40 m², reformat, 1 habitació, amb mobles, cuina amb electrodomèstics , aire condicionat amb bomba de calor, exterior, assolellat, terrassa, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. Des de 500€. Tel: 977251616.

TARRAGONA. PLAÇA SANT MIQUELPis nou de 45 m², 1 habitació, totalment moblat i decorat, 1 bany, cuina office equipada amb rentavaixelles, rentadora- assecadora, nevera, microones amb grill, tv, dvd, tdt, aire condicionat fred i calent, parquet, exterior, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. 550€ . Tel: 63800743.

TARRAGONA. GASÒMETREApartament reformat de 35 m², sense mobles,1 habitació, 1 bany, cuina

ImmoblesVenda

TARRAGONA-VIA AUGUSTAEdifici singular 3 habitatges únics de 3 dormitoris, de 101m. Pk. Tipus ‘boxer opcional’. Tot un luxe a preu de cost. Claus en mà. Amb garantia de la Societat Kadekilo. Rambla NOva 123. Inf. Via Augusta 69. Telf. 609020545 i 320026588

SALOU:-EXCLUSIVO ATICO 200 mts. de terrazas propias2 dormitorios, barbacoa, parking grande, zona comunitaria con piscina , vistas al mar y a la montaña, edificio señorial. Excelente situación. A 3 minutos de Port Aventura y 100 mts de la playa. 390.000 € / tel: 691309071

TARRAGONA PROVINCIA, LA GRANADELLA (LLEIDA) Y MAELLA (ZARAGOZA) venta de solares edificables. Posibilidad de permuta. Telf. 672.384.182 / 977 212 389

ATENCIÓ INVERSORS !

Tarragona. Part Alta, apartament de dos dormitoris tot reformat, cuina-menjador amb balcó, prop Plaça de la Font i davant de ruines romanes del circ. Moblat i equipat. Per només 110.000.€- 687806671

SALOU. Conjunt aqQuaria.Apartaments de 2 dorm. De 68 m. útils. Amb 1600m de zona comunitària, dos piscines, padel, zona ‘fitnes’ i SPA. Al costat de plaça Europa i Port Aventura. A preu ‘low cost’, tans sols 205.000€, claus en mà. La millor inversió del moment. Inf. al mateix conjunt. elf. 605020545 i 625355265

TARRAGONA- Àtic 3 habitacions (2 amb armaris empotrats).1 saló gran.1 cuina1 bany1 aseo.Terrassa de 23 m2 “cantonera”.Superfície: 77 m2 útils + 23

TARRAGONA- Àtic 3 habitacions (1 amb armari empotrat).1 saló gran amb llar de foc.1 cuina1 banyTerrassa de 30 m2.Superfície: 98 m2 útils + 30 m2 de terrassa.

notíciestgn Classificats | 376 d’octubre de 2009

TARRAGONA. SMITHPis de 65m², amb mobles, 2 habitacions, 1 bany, cuina independent equipada, parquet, aire condicionat fred i calent, exterior, terrassa, assolellat, ascensor, plaça d’aparcament. 650€. Telf: 977251616

TARRAGONA-Zona Rambla Nova (balcón mirador ) Plaza de parking grande en venta. en propiedad.precio: 41.000 € / 6.621.000 pts. Tel: 676664298

TARRAGONA. Piso nuevo. Zona Plaza de toros. 2 dormitorios con conica americana, excelentes materiales, muy luminosos. OPORTUNIDAD.168.000 € 691309071

ImmoblesLloguer

TARRAGONA. RAMBLA VELLAPis nou de 40 m², 1 habitació, totalment moblat i decorat, 1 bany, cuina office equipada amb rentavaixelles, rentadora- assecadora, nevera, microones amb grill, tv, dvd, tdt, aire condicionat fred i calent, parquet, exterior, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. 625€ . Tel: 977251616.

TARRAGONA - Piso en zona calle Real, 3 habitaciones, 1 con suitte, comedor independiente, cocina, 1 baño, amueblado, semi-nuevo, 650€ 977-92-06-57 658-02-52-85

TARRAGONA - Piso semi-reformado, de 3 habitaciones, comedor independiente, cocina, 1 baño completo, A/A, B/C, amueblado, un 1º sin ascensor, situado en buena zona, 575€ 977-92-06-57 658-02-52-85

TARRAGONA - Piso de 130m2, 4 habitaciones, 2 baños completos, todo equipado, en pleno centro, ascensor, parking, 950€ 97792-06-57-658-02-52-85

TARRAGONA - Piso en pleno centro de tarragona, 3 habitaciones, 1 baño completo, muebles nuevos, piso seminuevos. 650€ 977920657- 658025285

TARRAGONA - Piso de 4 habitaciones, 1 con suitte y ropero, 2 baños completos,

terraza, zona rambla, A/A, calefacción, parking, 950€ 977-92-06-57 658-02-52-85

TARRAGONA - Piso reformado, de 2 habitaciones, comedor independiente, cocina, 1 baño completo, A/A, zona Robira y Virgili, amueblado, 525€ 977-92-06-57, 658-02-52-85

TARRAGONA - Piso semi-nuevo zona Vidal y barraque, de 3 habitaciones, comedor independiente, cocina, 2 baños, amueblado, con parking, 700€ 977-92-06-57 658-02-52-85

TARRAGONA - Fabuloso chalet cerca de Bosques de Tarragona, de 3 habitaciones, comedor grande, cocina americana con comedor, amueblado, jardín, piscina, barbacoa, parking, 1000€ 977-92-06-57 658-02-52-85

TARRAGONA - Piso en pleno centro de Tarragona, de 2 habitaciones, comedor, cocina, 1 baño, todo reformado, amueblado, 600€ 977-92-06-57

TARRAGONA - Bonito piso de 1 habitación, comedor independiente, cocina, 1 baños, zona rambla, ascensor, totalmente equipado, 600€ 977-92-06-57 658-02-52-85

Llogo casa a Cala Romana. Tarragona. Casa individual amb mobles, 4 habitacions, sala amb llar de foc, cuina, terrassa, solarium, 2 trasters, aparcament, calefacció. Preu 795 €/mes. Tel. 620466196

Tarragona. Els Boscos. Casa adosada amb mobles per llogar. 3 habitacions, sala amb llar de foc, cuina office, calefacció, aparcament, jardí. Preu 850 €/mes. Tel. 620466196.

PERAFORT(PUIGDELFÍ) – Alquiler de pisos y/o dúplex de 3 y 4 habitaciones con armarios empotrados, 2 baños y grandes terrazas. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos en acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 550.-€/mes.(ventajas excepcionales alquiler opción a compra) Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

FLIX – Alquiler de piso de 2 habitaciones, con o sin muebles. Cocina y baño equipados. Aire acondicionado. Desde 375.-€/mes. (ventajas excepcionales alquileropción a compra) Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

ROQUETES (TARRAGONA) – Alquiler de pisos, dúplex y casas adosadas, de 2, 3

y 4 habitaciones, con cochera. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos en acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 375.-€/mes. (ventajas excepcionalesalquiler opción a compra) Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

REUS - alquiler de almacenes de diferentes medidas, desde 10 m2 a 35 m2 , ideal para guardamuebles. Nuevos a estrenar, a pie de calle. Desde 105,-€ hasta 250,-€/mes. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

REUS - alquiler de dos locales, uno de 30m2 por 350.-€/mes y otro de 50 m2, por 500,-€/mes. Posibilidad de agrandar ambos locales. Muy céntricos. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

REUS – Ideal para inversores. Venta de local comercial de 360 m2, que se ha dividido en dos locales comerciales de unos 50m2 y 30m2 y 11 almacenes independientes para poder alquilar individualmente. 750.000,-€ Telf. 672.384.182 /977 212 389.

VALLMOLL - Polígono Industrial Mas Vell. Solar de más de 12.000 m2, conproyecto de 4 naves industriales gran industria. Consulte posibilidades de venta,alquiler o permuta. Telf. 977212389 / 672384182



TARRAGONA. GASÒMETREApartament reformat de 35 m², sense mobles,1 habitació, 1 bany, cuina independent amb rentadora, parquet, exterior, gran terrassa, assolellat, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. 400€. Telf: 977251616.

TARRAGONA. SMITHPis de 65m², amb mobles, 2 habitacions, 1 bany, cuina independent equipada, parquet, aire condicionat fred i calent, exterior, terrassa, assolellat, ascensor,

plaça d’aparcament. 650€. Telf: 638006743

TARRAGONA. EIVISSAPis de 55 m², amb mobles, 2 habitacions, 1 bany, cuina independent equipada, exterior, terrassa, assolellat, ascensor, plaça d’aparcament, despeses de comunitat incloses en el preu. 600€. Tel: 638006743.

TARRAGONA. STA. JOAQUIMA DE VEDRUNAPis de 105 m², moblat, 4 habitacions, 2 banys complerts, cuina equipada, calefacció a gas, exterior, assolellat, terrassa, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. 700€. Telf: 977251616.

TARRAGONA. NOU DE SANT PAUPis de 80 m², amb mobles, 3 dormitoris, 1 bany, cuina equipada amb galeria, calefacció, exterior, assolellat, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. 600€. Tel: 638006743.

TARRAGONA-GRAN OCASIÓN !! DESPACHO de 30 mts en Parte Alta baño con Ducha y sala diáfana, todo reformado a nuevo. OPORTUNIDAD!!! 80.000 € / 13.310.880 pts. Tel : 691309071

TARRAGONA. ENRIC D’OSSÓPis de 120 m², semi nou, sense mobles, 3 habitacions, 2 banys complerts, calefacció, exterior, terrassa de 10 m², assolellat, plaça d’aparcament. 750€. Telf: 977251616.

MASPUJOLS. A 3 minuts de Reus i 10 de Tarragona. Darreres cases en venda d’obra nova, amb quatre dormitoris, 2 banys complerts, gran saló-menjador amb sortida al jardí, aire cond. i calefacció per conductes, garatge de 42m2 , terrasses, vistes…per només 199.000.-+ iva. 977214797.

TARRAGONA. ROGER DE LLÚRIA

Pis nou de 60m², 1 habitació, totalment moblat i decorat, 1 bany, cuina office equipada amb rentavaixelles, rentadora- assecadora, nevera, microones amb grill, tv, dvd, tdt, aire condicionat fred i calent, parquet, exterior, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. 625€ . Tel: 977251616.

TARRAGONA. EIVISSAPis de 55 m², amb mobles, 2 habitacions, 1 bany, cuina independent equipada, exterior, terrassa, assolellat, ascensor, plaça d’aparcament, despeses de comunitat incloses en el preu. 600€. Tel: 977251616

TARRAGONA. C/ APODACAPis nou de 112 m²,sense mobles, 3 habitacions ( 1 en suite) amb armari encastat, 2 banys complerts, cuina equipada amb electrodomèstics, parquet, exterior, molt lluminós, terrassa de 15 m², aire condicionat amb bomba de calor per conductes, ascensor, acabats de primera qualitat. 725€. Tel: 977251616.

TARRAGONALlogo casa a Cala Romana. Casa individual amb mobles, 4 habitacions, sala amb llar de foc, cuina, terrassa, solarium, 2 trasters, aparcament, calefacció. Preu 795 €/mes. Tel. 620466196

Tarragona . Els Boscos. Casad adosada amb mobles per llogar. 3 habitacions, sala amb llar de foc, cuina office, calefaccio, aparcament, jardçi. 850 €/mes. 620466196

Maspujols. a 3 minuts de Reus i 10 de Tarragona. Darreres cases en venda d’obra nova, amb 4 dormitoris, 2 banys , gran saló.menjador amb sortida al jardí. aire acondicionat i calefacció per conductes. Garatge de 42 m., terrasses , vistes... per només 199.000 + IVA977214797

TARRAGONA. C/Caputxins 23. 2 habitacions sense mobles, semi nou. 500 € 977252052

TARRAGONA – alquiler de un almacén, de unos 20 m2. A pie de calle, acceso directo con el coche. 230,-€/mes. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

TreballOfertes laborals

ADMINISTRATIVO/A CONTABLEPara empresa situada en el Polígono de Riu Clar

(Tarragona)

SE SOLICITA:

Formación CFGS Administración y Finanzas.

Experiencia administrativa general, nivel alto de

contabilidad

Formación en prevención de riesgos laborales

Conocimientos de normativa ISO

Dominio Microsoft Office.

Persona estricta, metódica, seria, responsable.

SE OFRECE:

Incorporación Octubre ’09.

Trabajo estable.

Remuneración en función de la valía.

Jornada completa (horario flexible)

ADMINISTRATIVO/A DPTO. COMUNIDADESPara importante organismo público situado en

Tarragona.

SE SOLICITA:

Formación: CFGS Administración o similar.

Preferible experiencia en comunidades.

Persona responsable, don de gentes, facilidad de

palabra y educación.

Persona resolutiva, con iniciativa, mano izquierda.

Disponibilidad horaria.

SE OFRECE:

Trabajo estable.

Posibilidad de desarrollo profesional.

Jornada completa.

AUXILIAR ADMINISTRATIVO/APara importante empresa del Polígono de Tarra-

gona.

SE SOLICITA:

Formación: CFGS Administración- FP-II Adminis-

trativo.

Se valorará experiencia en gestión de trabajadores.

Buen nivel de inglés.

Buena presencia, trato agradable, ganas de traba-

jar y aprender, saber estar, persona abierta.

SE OFRECE:

Trabajo estable. Remuneración en función de la

valía. Jornada completa.

AYUDANTES DE PRODUCCIONPara importante empresa situada en el Polígono

de la Selva del Camp debido a la apertura de una

nueva línea de producción.

SE SOLICITA:

Edad: 25-35 años

Formación: CFGS Mecánica, Electrónica, Química;

Ingeniería (Técnica/Superior), Licenciados en

Química.

Funciones principales: tareas de fabricación; asistir

a otros operarios en sus funciones; carga-descarga

y transporte de materiales y productos; preparación

de palets, coronas y plásticos; colocar material

palatizado en plaza o almacén; vigilar extractor y

reponer canutos; acabado de material en flejadora,

colocación de plásticos, coronas, etc.

Disponibilidad para trabajaren turno europeo.

Experiencia en líneas de producción.

Vehículo propio para acceder al lugar de trabajo.

Ganas de trabajar, Responsabilidad, Madurez.

SE OFRECE:

Posibilidades reales de promoción profesional

dentro de la misma empresa. Estabilidad laboral.

AZAFATO/ASPara cubrir diferentes servicios puntuales.

SE SOLICITA:

Disponibilidad para trabajar festivos y fines de

semana / campañas concretas. Nivel cultural

medio. Valorable experiencia en trabajos de

azafato/a. Buena presencia, Dotes comunicativas.

RRPP.

SE OFRECE:

Posibilidad de continuidad en futuros trabajos.

Promoción profesional.

DEPENDIENTE/AImportante tienda ubicada en Tarragona necesita

incorporar personal para tareas de atención al

público.

SE SOLICITA: Persona con perfil comercial, trato

agradable, buena presencia, responsable y con

ganas de trabajar.-Residencia en Tarragona o

cercanías

Disponibilidad horaria. Experiencia en trabajos de

atención al cliente.

SE OFRECE: Trabajo estable.Trabajo a media

jornada (tardes 17-20,30h.) y sábados completa

(10-13,30 y 17-20,30h.)Incorporación en plantillA.

PACTO Telf. 977253452

PACTO - EMPRESA DE TREBALL TEMPORAL

38 | Classificats notíciestgn6 d’octubre de 2009


TARRAGONA-Zona Rambla Nova (balcón mirador ) Plaza de parking grande en venta. en propiedad.precio: 41.000 € / 6.621.000 pts. Tel: 676664298


TARRAGONA - Piso en zona calle Real, 3 habitaciones, 1 con suitte, comedor independiente, cocina, 1 baño, amueblado, semi-nuevo, 650€ 977-92-06-57 658-02-52-85

TARRAGONA - Piso semi-reformado, de 3 habitaciones, comedor independiente, cocina, 1 baño completo, A/A, B/C, amueblado, un 1º sin ascensor, situado en buena zona, 575€ 977-92-06-57 658-02-52-85

TARRAGONA - Piso de 130m2, 4 habitaciones, 2 baños completos, todo equipado, en pleno centro, ascensor, parking, 950€ 97792-06-57-658-02-52-85

TARRAGONA - Piso en pleno centro de tarragona, 3 habitaciones, 1 baño completo, muebles nuevos, piso seminuevos. 650€ 977920657- 658025285

TARRAGONA - Piso de 4 habitaciones, 1 con suitte y ropero, 2 baños completos, terraza, zona rambla, A/A, calefacción, parking, 950€ 977-92-06-57 658-02-52-85

TARRAGONA - Piso semi-nuevo zona Vidal y barraque, de 3 habitaciones, comedor independiente, cocina, 2 baños, amueblado, con parking, 700€ 977-92-06-57 658-02-52-85

TARRAGONA - Fabuloso chalet cerca de Bosques de Tarragona, de 3 habitaciones, comedor grande, cocina americana con comedor, amueblado, jardín, piscina, barbacoa, parking, 1000€ 977-92-06-57 658-02-52-85

TARRAGONA - Piso en pleno centro de Tarragona, de 2 habitaciones, comedor, cocina, 1 baño, todo reformado, amueblado, 600€ 977-92-06-57

TARRAGONA - Bonito piso de 1 habitación, comedor independiente, cocina, 1 baños, zona rambla, ascensor, totalmente equipado, 600€ 977-92-06-57 658-02-52-85

Llogo casa a Cala Romana. Tarragona. Casa individual amb mobles, 4 habitacions, sala amb llar de foc, cuina, terrassa, solarium, 2 trasters, aparcament, calefacció. Preu 795 €/mes. Tel. 620466196

Tarragona. Els Boscos. Casa adosada amb mobles per llogar. 3 habitacions, sala amb llar de foc, cuina office, calefacció, aparcament, jardí. Preu 850 €/mes. Tel. 620466196.

PERAFORT(PUIGDELFÍ) – Alquiler de pisos y/o dúplex de 3 y 4 habitaciones con armarios empotrados, 2 baños y grandes terrazas. Cocina

y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos en acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 550.-€/mes.(ventajas excepcionales alquiler opción a compra) Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

FLIX – Alquiler de piso de 2 habitaciones, con o sin muebles. Cocina y baño equipados. Aire acondicionado. Desde 375.-€/mes. (ventajas excepcionales alquileropción a compra) Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

REUS - alquiler de almacenes de diferentes medidas, desde 10 m2 a 35 m2 , ideal para guardamuebles. Nuevos a estrenar, a pie de calle. Desde 105,-€ hasta 250,-€/mes. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

REUS - alquiler de dos locales, uno de 30m2 por 350.-€/mes y otro de 50 m2, por 500,-€/mes. Posibilidad de agrandar ambos locales. Muy céntricos. Telf. 672.384.182 / 977 212 389.

REUS – Ideal para inversores. Venta de local comercial de 360 m2, que se ha dividido en dos locales comerciales de unos 50m2 y 30m2 y 11 almacenes independientes para poder alquilar individualmente. 750.000,-€ Telf. 672.384.182 /977 212 389.

VALLMOLL - Polígono Industrial Mas Vell. Solar de más de 12.000 m2, conproyecto de 4 naves industriales gran industria. Consulte posibilidades de venta,alquiler o permuta. Telf. 977212389 / 672384182



TARRAGONA. GASÒMETREApartament reformat de 35 m², sense mobles,1 habitació, 1 bany, cuina independent amb rentadora, parquet, exterior, gran terrassa, assolellat, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. 400€. Telf: 977251616.



TARRAGONA. EIVISSAPis de 55 m², amb mobles, 2 habitacions, 1 bany, cuina independent equipada, exterior, terrassa, assolellat,

ascensor, plaça d’aparcament, despeses de comunitat incloses en el preu. 600€. Tel: 638006743.

TARRAGONA - Piso reformado, de 2 habitaciones, comedor independiente, cocina, 1 baño completo, A/A, zona Robira y Virgili, amueblado, 525€ 977-92-06-57, 658-02-52-85

KYMCO BETWIN 250. Color NEGRE. Any 2003. Km 22000. Preu 1.400,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421

SUZUKI GSXR 600. Color BLAU. Any 2.005. Km 16.000. Preu 5.500,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421

BURGMAN 400. Color NEGRE. Any 2.007. Km 19.000. Preu 3.900,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421 PIAGGIO X9 250. Color NEGRE. Any 2005. Km 35000. Preu 1.900,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421 PIAGGIO MP3 125 RL. Color NEGRE. Any 2007. Km 650. Preu 3.900,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421 HYOSUNG COMET 250. Color NEGRE. Any 2007. Km 13000. Preu 1.900,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421 KTM DUKE 640 II. Color NEGRE. Any 2004. Km 6000. Preu 4.500,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421

KAWASAKI ER6F. Color NEGRE. Any 2.008. Km 9.000. Preu 4.500,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421

KAWASAKI Z750S. Color NEGRE. Any 2.005. Km 4.500. Preu 4.500,00 €. Telèfon de Contacte: 977211421

AUDI A3 1.9 TDI 130CV, FULL EQUIP, AÑO:10/02. Telf. 977212216

ALFA ROMEO 1.9 GT 150CV, FULL EQUIP,AÑO: 1/06. Telf. 977212216

JAGUAR X-TYPE 3.0 V6 SPORT FULL+PIEL Telf. 977212216

LAND ROVER DISCOVERY 2.5 TD5 138CV, FULL+ 7 PLAZAS. AÑO:6/01. Telf. 977212216

MERCEDES CLASE V 220 CDI AMBIENTE FULL+PIEL, AÑO:01. Telf. 977212216

PEUGEOT 406 COUPE 2.2 150CV, FULL, AÑO:03. Telf. 977212216

RENAULT LAGUNA II GRAND TOUR 1.9 DCI 120CV, FULL, AÑO:8/01. Telf. 977212216

SEAT LEON 1.9 TDI 110CV, FULL AÑO:3/03. Telf. 977212216

VW GOLF CABRIO, 1.8I, AÑO:98Telf. 977212216

AUDI A3 1.8T 150CV, FULL, AÑO:98AUDI A4 2.0 TDI 6V 140CV, FULL EQUIP, AÑO:05Telf. 977212216

CITROEN C4 1.6 HDI 110CV VTR, FULL, AÑO:6/06 Telf. 977212216

MERCEDES CLASE E 270 CDI 177CV, FULL EQUIP, AÑO:8/04. Telf. 977212216

MotorMotos

MotorCotxes

notíciestgn El Temps | 396 d’octubre de 2009

Torna l’estiu

Màximes i mínimes de la setmana

El Tempsdimecres 7

Previsió per a dimarts 6 d’octubre de 2009

L es altes temperatures i l ’ambient assolel lat seran la tònica domi-

nant de d’aquesta setmana. No s’esperen precipita-cions. Les temperatures màximes seran més altes osci l . lant entre els 26 i 28 graus. Dimarts, dimecres i di jous el cel pot ennuvolar-se l leugerament. El cap de setmana s’espera que con-t inuï el bon temps. (Dades del Servei Meteorològic de Catalunya).

Albinyana 16 / 27ºC

Altafulla 18 / 27ºC

Bellvei 16 / 28ºC

Banyeres 16 / 27ºC

Bonastre 16 / 27ºC

Calafell 17 / 28ºC

Constantí 18 / 27ºC

Creixell 17 / 27ºC

Cunit 17 / 27ºC

El Catllar 17 / 27ºC

El Morell 18 / 28ºC

El Vendrell 17 / 28ºC

Els Pallaresos 18 / 26ºC

L’Arboç 16 / 27ºC

La Bisbal 16/ 27ºC

La Canonja 17 /27ºC

La Nou Gaià 18 / 27ºC

La Pobla Mafumet 17 / 28ºC

La Pobla Montorn. 17 / 26ºC

La Riera 18 / 27ºC

La Secuita 16 / 26ºC

Llorenç 17 / 27ºC

Masllorenç 17 / 26ºC

Montmell 15 / 26ºC

Perafort 18 / 16ºC

Renau 16 / 28ºC

Roda de Barà 16 / 27ºC

Salomó 17 / 28ºC

Salou 20 / 27ºC

Sant Jaume 16 / 27ºC

Santa Oliva 16 / 29ºC

Tarragona 19 / 28ºC

Torredembarra 18 / 27ºC

Vespella 12 / 28ºC

Vilallonga 16 / 28ºC

Vila-seca 18 / 27ºC

dijous 8

divendres 9

dissabte 10

diumenge 11

dilluns 12

40 | Contraportada notíciestgn

L’Entrevista

Francesc Xavier Grau, rector de la URV

“Els instituts de recerca i els parcs tecnològics són el nostre futur”

Tot i que reconeix que disposar d’un nom amb connotacions geogràfiques hagués faci-

litat les coses a l’hora de donar a conèixer la URV a nivell inter-nacional, Francesc Xavier Grau, rector de la universitat tarrago-nina, assegura que actualment, després de més 18 anys generant coneixement, tothom sap quin tipus de universitat pública tenim a les nostres comarques.

Què necessita una universitat per poder crèixer de manera sosteni-ble? El primer aspecte és un bon finança-ment. La URV ha pogut créixer en els últims anys perquè s’ha mogut en un context de creixement econòmic. Un altre aspecte clau és el coneixement. Sense grups de recerca que generin nou coneixement no tindríem capa-citat d’augmentar la nostra oferta. La inversió en recerca és, doncs, més important que la inversió en docència. Ja que la recerca és el que després ens permet tenir una bona universi-tat com a eina docent. La docència és la base. El professor d’universitat té i genera un coneixement propi que després ha de transmetre a l’estudiant. No som una acadèmia. Som generadors i transmissors de coneixement. La part nuclear d’una universitat moderna ha de ser gene-rar coneixement. A tot això, a la inversió econòmica i al coneixement, cal afegir finalment un bon programa docent i un bon programa de relació amb les empreses.

I això està passant a la URV? Podem dir que aquesta és la base del nostre desenvolupament. Avui ens trobem en una època en què és molt habitual veure rànquings per tot arreu. Doncs, ara, en aquests ràn-quings internacionals, ha aparegut una universitat que fins ara era vista com a petita i territorial i que ara és una universitat internacionalment reconeguda. Per què? Perquè genera coneixement.

I aquest és el valor afegit que la URV posa a disposició del terri-tori.Segur, perquè a partir d’aquí podem atraure talent i retenir-lo. Cada any venen a la regió de Tarragona al voltant de 500 estrangers nous per intercanvis docents i per fer recerca. Avui tenim més de 1.200 estudiants

fent post-graus. D’aquests, el 25% són estrangers. Tot gràcies a la capacitat de la nostra regió per oferir el context necessari per dur a terme la seva recerca. I en aquest aspecte les empreses del nostre territori tenen molt a dir. La URV l’any passat va fer contractes amb empreses per valor de 6 milions d’euros. Propor-cionalment, la URV és la universitat de tot l’Estat espanyol que assoleix més contractes amb empreses per a desenvolupar recerca i investigació.

Hi ha empreses instal·lades al territori que no ho estan passant gens bé.Em preocupa perquè hi ha empreses de llarga tradició al territori i de llarga tradició pel que fa a relacions amb la universitat. Hi ha un desplaça-

ment d’activitat cap a les economies emergents. El que hem d’aconseguir entre les empreses, les adminis-tracions i la universitat és generar l’entorn adient per la transformació d’aquestes empreses perquè siguin més extensives en coneixement i menys extensives en matèria. Hem de produir un material més ric, amb valor afegit, que les economies emergents no poden. Hem d’aportar coneixement a la producció. Això és el que promovem amb la creació d’instituts de recerca i centres tec-nològics, que són les eines que han de servir les empreses per produir nous productes i aplicar nous pro-cessos.

Estem en condicions d’oferir aquest entorn que em comenta a les empreses?Ho estem fent. En els últims anys s’han creat al voltant i per impuls de la URV: l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i l’Institut de Paleoeco-logia Humana i Evolució Social (indústria cultural); l’Institut Català d’Investigació Química, l’Institut Català de Recerca d’Energia i el Centre Tecnològic de la Química de Catalunya (indústria química); l’Institut d’Investigacions Pere Virgili i el Centre Tecnològic de la Salut (indústria alimentària); l’Observatori del Turisme i en un futur l’Institut de

Recerca de Turisme i Oci (Turisme); el Centre Tecnològic del Vi de Falset i en el futur Institut de Recerca del Vi (sector enològic). Amb tots aquests equipaments la universitat busca el mateix. Cal identificar àmbits d’expansió i invertir-hi en recerca i desenvolupament, atraure més investigadors i fer que a les nostres comarques es generi coneixement i innovació. Tarragona és una potèn-cias en química, en enologia, en turisme, en alimentació... ho hem d’aprofitar i anar un pas per enda-vant de la resta i exigir inversions (privades i públiques) diferencials en aquests àmbits. Però fins ara tot, o gairebé tot, s’ho emportava Barcelona.La major part del personal docent i investigador de Catalunya es troba a l’àrea metropolitana de Barcelona. Allà hi ha de tot i molt. Però cal que Catalunya es desenvolupi harmòni-cament en el territori. Cal fer esforços per ubicar al llarg del territori centres generadors de coneixement basats en les realitats de les zones. Com, per exemple, la química o el turisme, a Tarragona, i l’agroalimentació, a Lleida.

Quin és el seu posicionament davant de la política pressupos-tària del govern central en I+D+i?

Hi ha una contradicció entre el discurs, que aposta per una nova economia basada en el coneixe-ment, i la inversió pressupostària. Costa d’entendre que hi hagi una reducció en recerca. El Ministeri ha explicat que aquesta reducció (uns 500 milions d’euros) no afectarà els projectes de recerca. Però això caldrà demostrar-ho. Una disminució en els projectes de recerca seria totalment contrari al discurs del govern fins ara.

El fet que la URV no inclogui de manera evident el nom de Tarra-gona li dificulta seva projecció internacional?La URV té 18 anys de vida i avui en dia tothom a Espanya sap que la nostra és una bona universi-tat pública que està a Tarragona. És veritat que, quan es va crear, el nom portava certa confusió tant en la titularitat de la institució com en la seva ubicació geogràfica. Amb un nom diferent ens hagués costat menys donar a conèixer la universi-tat, però ja ho hem superat. A nivell internacional també ens hagués facilitat les coses tenir un nom amb connotacions geogràfiques, ja que facilita les relacions internacionals. Per això nosaltres sempre expliquem que som la universitat de Tarragona, entesa com a un territori i una regió que és el sud de Catalunya. No obs-tant això, estem molt orgullosos de tenir el nom que tenim.

Però encara hi ha molta gent que prefereix estudiar a Barcelona.Li puc dir que, en moltes carreres, no hi ha cap motiu ni dada objectiva de qualitat que justifiqui pronunciar-se a favor de les universitats barcelo-nines en detriment de la URV. Estem al primer nivell en molts ensenya-ments.

Algun dia Tarragona serà cone-guda com una regió universitària de primer ordre mundial?En això estem treballant. Volem que Tarragona sigui reconeguda inter-nacionalment com una regió del coneixement, a l’igual que passa en altres llocs d’Europa de les mateixes dimensions, com per exemple la regió de Tàmpere (Finlàndia) o Shan-non (Irlanda). Tarragona ho té per ser una nova regió generadora de coneixement. Òliver Márquez

“Els pressupostos del govern per a I+D+i són contradictoris al seu discurs”

El rector Francesc Xavier Grau, al pavelló firal de Tortosa, el passat divendres dia 2 d’octubre / Ò.M.

“Tarragona ho té tot per convertir-se en una regió del coneixement de primer nivell europeu”

Documents

noticiesTGN num. 2