of 40 /40
Saben llegir i escriure els nostres fills? L’ACTUALITAT DE LES COMARQUES DE TARRAGONA NÚMERO 84 | 29 DE JUNY DE 2011 SETMANARI GRATUÏT DE LA XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS WWW.NOTICIESTGN.CAT 45.000 LECTORS (segons el darrer Baròmetre de la Comunicació) Salut L’Hospital de Santa Tecla practica a l’any un centenar d’intervencions per artrosi de maluc Pàgines 20 i 21 Economia Mas anuncia més col·laboració entre l’administració i la iniciativa privada Pàgina 22 Els centres educatius de les comarques tarragonines començaran el curs 2011-12 amb 87.869 alumnes a les aules Pàgines 2 i 3 i editorial Els resultats de les proves de competències de sisè confirmen l’expressió escrita com a principal mancança dels escolars catalans

noticiesTGN num. 84

Embed Size (px)

DESCRIPTION

noticiesTGN

Text of noticiesTGN num. 84

  • Saben llegir i escriure els nostres lls?

    LACTUAL ITAT DE LES COMARQUES DE TARRAGONA

    NMERO 84 | 29 DE JUNY DE 2011 SETMANARI GRATUT DE LA XARXA SANITRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA > TARRAGONS I BAIX PENEDS WWW.NOTICIESTGN.CAT

    [email protected]

    Idiomes

    Cursos intensius!

    TARRAGONA977234917

    REUS977315271

    Informacin y reservas: 977 39 00 17 / 658 79 56 87

    JULIO Y AGOSTO!!TODOS LOS JUEVES

    Y VIERNES

    Animacin con karaoke y baile con PacoCamas elsticas para los nios.

    9Vino, agua y gaseosa

    Cena barbacoa en la terrazacon ensaladas y postres

    LTIMOS

    650 395 222 - 977 213 107

    PRKINGS EN VENTAPLANTA - 1 en C/Gasmetre, 32

    En el centro de TARRAGONA

    www. fotografiaferran.com - [email protected]

    Aquest estiu a Fotografia Ferran tenim lexposici de cmeres msgran de Tarragona i, com sempre, et donarem el millor assessorament

    No ho dubtis. Fotografia Ferran, la confiana no t preu!

    Higini Angls, 10 - Tel. i Fax. 977 22 11 64Rambla Nova, 108 - Tel. i Fax. 977 21 79 62

    43001 TARRAGONA

    Pl. Ponent, 2 43001 Tarragona Tel.: 977 22 47 17

    VINE A LES REBAIXESDescomptes finsal 40%(OBRIM DIUMENGE3 DE JULIOL)

    45.000 LECTORS(segons el darrer Barmetre de la Comunicaci)

    Salut

    LHospital de Santa Tecla practica a

    lany un centenar dintervencions per

    artrosi de maluc

    Pgines 20 i 21

    Economia

    Mas anuncia ms collaboraci entre ladministraci i la

    iniciativa privada

    Pgina 22

    Els centres educatius de les comarques tarragonines comenaran el curs 2011-12 amb 87.869 alumnes a les aules

    Pgines 2 i 3 i editorial

    Els resultats de les proves de competncies de sis con rmen lexpressi escrita com a principal mancana dels escolars catalans

  • 29 de juny de 2011 | 2 |

    El tEmade la setmana

    Tema de la setmana

    els resulTaTs de les proves de compeTncies dels alumnes de sis de primria i la preinscripci per

    al proper curs escolar, principals noveTaTs en lmbiT educaTiu

    Fre a larribada dalumnes nouvinguts a tarragonaLincrement del nombre de preinscripcions arriba principalment de la incorporaci dels alumnes de P3 i de lampliaci dels centres que han iniciat recentment la seva activitat mentre que larribada dalumnes de fora continua en descens a causa de la crisi

    E l proper curs escolar un total de 87.869 alum-nes cursaran els estudis obligatoris a la demarcaci de Tarragona, 3.644 ms que el curs que ara ha finalitzat. Aquest increment, tal com ha succet en anys anteriors, no t tant a veure amb larribada dalumnes nouvinguts com amb la consolidaci dels cen-tres educatius de recent cons-trucci i laccs dels alumnes deducaci infantil (P3) als centres escolars.

    Amb els resultats de les proves de competncies de sis de pri-mria que shan donat a coni-xer recentment i que posen de manifest que, malgrat una lleu-gera millorar respecte a les pro-ves de lany passat, els nostres escolars presenten mancances importants sobretot pel que fa a lexpressi escrita, comena el perode de vacances escolars que finalitza el 12 de setembre. A partir daquella data, 3.644 nous escolars sincorporaran a les aules, atenent les dades de preinscripci totals prcti-cament definitives. Aix, 649 alumnes sincorporen als estu-dis deducaci infantil; 2.183 ho fan a la primria i 812 a lESO que es tradueixen en 23, 49 i 12 grups ms respectivament que lany passat. Aquest increment en el nom-bre dalumnnes respecte al curs passat no es produeix tant per larribada dalumnes de fora, una realitat que la crisi ha atu-rat de manera drstica i que ja s una constant des de linici del curs passat, com per linici de cursos posteriors en centres incomplerts que han iniciat la seva activitat recentment.

    Estudis postobligatoris Pel que fa a leducaci posto-bligatria, actualment encara s obert el perode de preins-

    cripci als centres deducaci secundria, per la qual cosa en-cara no es disposa de dades de-finitives. El que s savana des del Departament dEducaci s que saugmentar loferta tant ens els estudis de batxillerat com en el de cicles formatius. En aquest sentit, la directora dels serveis territorials dEdu-caci a Tarragona, ngels Gon-zlez, afirma que sofereixen 11 grups ms de BAT, ja que hi ha centres han incorporat aquests estudis. Pel que fa a cicles formatius hi haur 342 grups ms grcies al desdobla-ment dalguns daquests cicles i lincrement de loferta. Aix es fa amb la intenci de po-tenciar els estudis de formaci professional i acostar-nos a les

    xifres marcades per la directiva europea que vol que el 2020 el percentatge de gent que noms t el ttol densenyament obli-gatori sigui del 10% en comp-tes de 30% actual, assegura la directora.

    Sisena horaDaltra banda, el curs escolar sinciar amb leliminaci de

    la sisena hora, tret docasions comptades i per causes especi-als, que comportar la reestruc-turaci organitzativa dels cen-tres educatius i la davallada del nombre de professors, davalla-da que es compensar amb lin-crement de les hores lectives dels mestres, que passaran de treballar 23 hores a 24. Mentre que en el seu dia la implantaci

    de la sisena hora va comportar la contractaci de ms de 5.000 mestres nous per cobrir laug-ment dhores lectives, la seva eliminaci no comportar laco-miadament de professorat per s aquest increment dhores lectives, que segons el departa-ment es dedicaran a reforar els alumnes amb ms mancances.

    InversionsFinalment, en el captol din-versions, aquest proper curs escolar es finalitzaran tot un seguit dobres pendents en mu-nicipis com Cambrils, els Palla-resos, Reus, Sant Jaume dels Do-menys, Constant, Tarragona, Valls i Vila-seca, i sinstallaran mduls prefabricats en altres municipis que ho requereixen.

    lany que ve hi haur un augment de loferta en cicles formatius i Bat amb la incorporaci daquests estudis en centres que fins ara no els oferien

    leliminaci de la sisena hora no comportar lacomiadament de professors per s lincrement dhores lectives

    aquest curs 2011-2012 hi haur 3.644 alumnes ms a les aules

    Els centres escolars de les comarques tarragonines incorporaran 3.644 alumnes nous aquest curs 2011/2012.

  • | 29 de juny de 2011 | 3

    EL TEMADE LA SETMANA

    Tema de la setmana

    Rambla Nova, 18 baixos - [email protected] Tel. 977 252 052

    VILALLONGA DEL CAMP

    LOCAL EN ALQUILERC/Roger de Llria S/N

    SALOU(240m2+350 m2 terraza)

    700OPCIN DE VENTA!!!

    609 88 77 77i

    El gran cavall de batalla s lexpressi escrita: sha descriure ms a les aulesLa directora territorial dels Serveis dEducaci a Tarragona fa una anlisi dels resultats de les proves de sis i exposa les lnes del departament amb vista al proper curs escolar

    Tel. 652 711 828

    50/DA

    Com valora els resultats de les proves de competncia de sis?Els resultats, que sn extrapola-bles al conjunt de Catalunya, es poden valorar de manera posi-tiva en general, perqu sha mi-llorat sensiblement, tot i que no s sufi cient. Cal dir que aques-tes proves no sn unes proves de mnims, sn proves elabora-des cientfi cament que englo-ben exercicis de diferents difi -cultats que permeten avaluar les competncies dels alumnes en tots els mbits, per tant po-den donar una idea molt apro-ximada de la realitat. Per, com en totes les proves daquest ti-pus, cal saber valorar la realitat i tenir en compte els matisos. Quina lectura en podem fer, dels resultats daquestes pro-ves? Doncs, principalment que el gran cavall de batalla s lex-pressi escrita, que s la com-petncia en qu shan obtingut pitjors resultats. Sha descriure ms a les aules, ja sigui amb el sistema tradicional o amb el sis-tema digital. Aix ja sest fent actualment, potenciant la com-pensi lectora i lescriptura.

    Sha vist que els resultats va-rien molt depenent del nivell socioeconmic dels alumnes.Aquestes comparacions es fan sempre per a mi em semblen predeterministes. Aquest apar-tat no ens ha de condicionar en lobjectiu fi nal que qualsevol alumne, independentment de la seva condici socioecon-

    mica, arribi a les cortes ms altes. Seguint la poltica de transparncia s evident que sha de donar aquest tipus din-formaci, per tamb cal tenir present que no shan de perdre els matisos. Potser s que s im-portant el nivell socioeconmic dels alumnes en aquest sentit per tamb ho s la implicaci i linters de les famlies per les tasques del fi ll i aix no t res a veure amb el seu nivell econ-mic o social. Potser el mats es troba en el fet que les famlies amb un nivell ms alt puguin estar ms a sobre dels fi lls que

    no pas les famlies dun nivell adquisitiu ms baix que de va-gades han de fer front a situaci-ons personals difcils.Les mateixes conclusions es po-den extreure de la comparativa entre escola pblica i escola concertada.

    Qu cal fer per lluitar contra el fracs escolar?La lnia del departament s inci-dir en el refor en aquells alum-nes que tenen ms difi cultats. I aix es far destinant lincre-ment dhores dels professorat a reforar a aquests alumnes

    Per qu sha eliminat la sise-na hora i qu comportar per als centres?Principalment per qestions econmiques i, tal com la seva implantaci va signifi car una reestructuraci organitzativa dels centres ara comportar el mateix. No sacomiadaran professors per tampoc sen contractaran. Ser qesti de fer el mateix amb els recursos disponibles, optimitzant-los al mxim. Per aix el que es per-dr en personal es guanyar en hores lectives de manera que les necessitats dels alumnes,

    sobretot dels que tenen ms di-fi cultats, siguin ateses.

    Recentment a les nostres co-marques hi ha hagut protes-tes de famlies pel mal estat del centres escolars dels seus fi lls. s el cas dels Pallaresos i del Montmell. Quina valora-ci en fa?En el cas dels Pallaresos la si-tuaci del centre escolar actu-al no presenta cap situaci de precarietat malgrat la ubicaci temporal en mduls prefabri-cats a lespera de la fi nalitzaci del nou centre. Es tracta dun problema de cessi duna pista municipal que pertany a lmbit municipal. El cas del Montmell s ms preocupant i recentment he arribat a un acord per escrit amb lassociaci de famlies del municipi en virtut de la qual em comprometo a installar pel curs 2012/2013 mduls prefa-bricats als terrenys defi nitius on ha destar ubicada la nova escola i amb el comproms que si, durant aquest perode hi ha la possibilitat dactuar per mi-llorar la situaci, es far.

  • 4 | 29 de juny de 2011 |

    tarragona

    Tarragona

    Comencen les obres de rehabilitaci de linterior del Mercat Central

    El Partit Popular de Tarragona demana a lAjuntament la creaci dun domini amb el sufix .tarragona o .tgn

    Deu centres escolars de Tarragona acullen el Casal dEstiu 2011

    L a uni temporal dem-preses CORSN-CORVI-AM-VICSAN continua amb lexecuci de les obres de reforma del Nou Mercat Central de Tarragona. Con-cretament, a linterior de ledifici sha iniciat la restau-raci de les 4 portes daccs i sest recuperant informaci de les parades originals del Mercat per tal de recrear-ne una al nou edifici. Daltra banda, sest treballant a la planta semisoterrani, on sha

    revisat lestat de lestructura i sestant enderrocant el fals sostre, installacions i els en-vans interiors.Parallelament, a lexterior, ja ha comenat el gros de les obres amb lentrada dun dels equips de perforaci de pilons que executaran lestructura per la contenci de terres. Al mateix temps, sest treballant a linterior de laparcament Corsini, realitzant sondejos a diverses plantes per comprovar lestat del terreny i els ancorat-

    ges existents, sense que aix afecti al seu funcionament i servei diari.A ms a ms, ja sha installat la segona fase de la tanca peri-metral al voltant de ledifici del Mercat Central (fotografia) per evitar al mxim les molsties a les botigues del seu entorn. A ms, per mantenir informats, en tot moment els principals afectats per les obres de remo-delaci, es continuen fent les sessions mensuals de segui-ment de les obres.

    La Conselleria dAcci Social, Poltiques dIgualtat i Habitat-ge de lAjuntament, a travs de lInstitut Municipal de Serveis Socials de Tarragona promou un any ms els Casals dEstiu, adreats a nens i nenes de 3 a 12 anys que hagin estat esco-laritzats a Tarragona durant el curs 2010-2011. Aquest estiu, els casals es duran a terme des del 27 de juny fins el 29 de juli-ol de dilluns a divendres en ho-rari de 9 a 13 h. Enguany sofe-reixen 564 places. Els infants participants al Casal estaran organitzats per edats (3-5; 6-8; 10-12) i en grups com a mxim de 10 nens per monitor. Les installacions que acolliran les activitats seran els segents 10 centres escolars pblics distributs per tota la ciutat

    de Tarragona: Escola Olga Xi-rinacs, El Miracle, Pau Delcls, Serrallo, Sant Pere i Sant Pau, Bonavista, Campclar, Gual Vi-llalb, Sant Salvador i Centre Social de la Floresta. Els casals destiu sn una alternativa per a les famlies que necessiten compaginar la vida laboral i la imprescindible atenci que re-quereixen els seus fills i filles durant el perode de vacances escolars. Aquests casals oferei-xen unes activitats programa-des amb una base educativa, ldica i creativa. Aquest any la temtica del casal es basa en el fams detectiu Sherlock Holmes. Els preus dinscripci del casal destiu varien en fun-ci de la durada de lestncia aix com tamb de si la famlia apunta a un o ms fills.

    Davant de lactual liberitzaci per part de lICANN del siste-ma de noms de domini dalt nivell, el Partit Popular de Tar-ragona ha demanant a lAjun-tament la creaci dun domini amb el sufix .tarragona o .tgn. Jordi Roca, portaveu adjunt del Grup Municipal del PP a lAjun-tament de Tarragona afirma que poder disposar duna ter-minaci prpia a Internet se-

    ria un element important per a la promoci de Tarragona i afegeix que aquesta mesura, essent impulsada des del pro-pi Ajuntament i convocant a persones, entitats i empreses de la capital tarragonina, seria rendible tan sols amb la parti-cipaci de 1.000 ciutadans. El perode per fer la sollicitud per tal de realitzar aquest can-vi es limitar al primer trimes-tre de 2012.

    La justcia no veu cap indici de delicte i arxiva el cas de Terres Cavades desprs de 7 anysEl polmic cas de la planificaci urbanstica de Terres Cavades ja s histria. Aquest dimecres ha transcendit que la titular del jutjat nmero 2 de Tarra-gona ha decidit arxivar el cas del polmic projecte urbanstic de Terres de Cavades, que lany 2004 va provocar la dimissi del regidor de CiU ngel Fer-nndez desprs de 17 anys com a poltic al consistori. Desprs de set anys dinvestigacions la jutgessa considera que no hi ha incidis de delicte contra cap dels cinc imputats en el cas: el llavors regidor dUrbanisme de la capital tarragonina, el pro-motor tarragon Jos Luis Gar-ca, Juan Fernndez (germ del

    regidor), Francisco Frainz i Edu-ardo Aznar. La setmana passa-da es va dur a terme la darrera vista, amb totes les parts im-plicades, incloent els represen-tants legals dels cinc imputats, desprs que un dels querellants recorregus la primera resolu-ci que dictaminava larxiu del procs. La resoluci final de la magistrada ha allegat que no hi ha indicis de delicte. La polmica va sorgir aviat far set anys per suposades irregula-ritats urbanstiques en la com-pra de terrenys a la zona de Terres Cavades, que ara es co-neix com a Vall del Llorito, on shavien de construir 5.000 ha-bitatges que havien de formar

    un nou barri a la ciutat. El cas va esclatar quan es va dir que el germ del que llavors era ti-nent dalcalde dUrbanisme del govern de Joan Miquel Nadal, ngel Fernndez, era propie-tari duna participaci minori-tria duna de les societats que havia de construir els habitat-ges. Aquest afer va acabar amb la carrera poltica de Fernn-dez, que va dimitir desprs de 17 anys com a regidor. Set any desprs, desprs dun llarg pro-cs que va erosionar els darrers anys de mandat de Joan Miquel Nadal i el seu equip, la justcia conclou ara que el poltic ni cap de la resta dimputats no va co-metre cap delicte.

    Ballesteros presidir la nova comissi gestora del PSCLexecutiva nacional del PSC ha nomenat recentment la comissi gestora que dirigi-r la Federaci del PSC de les comarques de Tarragones fins al proper congrs territorial. Lalcalde de Tarragona, Josep Flix Ballesteros, s el presi-dent daquesta nova gestora i el coordinador dels diputats i senadors del PSC a les Corts Generals, Francesc Valls, s el president adjunt i el portaveu.Completen la comissi gestora com a vocals: Ana Teresa Prez

    Espinosa, Joan Ruiz, Ramon Aleu, Rosa Maria Ibarra, Do-lors Carreras, Ana Lpez i Be-goa Floria. Ballesteros va resumir els ob-jectius daquesta nova comis-si gestora en quatre punts: potenciar la democrcia inter-na, impulsar la presncia i el treball territorial, fomentar la comunicaci amb el teixit soci-al i econmic entre comarques i la preparaci per les properes eleccions generals que tindran lloc al mar de lany vinent.

  • | 5 | 29 de juny de 2011 Tarragona

    TARRAGOnA

    Una de les novetats destacades s laugment dautobusos en direcci a les platges

    El passat dilluns 27 de juny es van posar en funcionament el nous horaris destiu de lEmpresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) que incorpo-ren millores importants.

    Des de dilluns ja es poden bene-ficiar del nous horaris destiu de lEMT que entre altres novetats importants ofereixen ms auto-busos en direcci a les platges i ms freqncies. A ms sha fet una reordenaci de les lnies amb lobjectiu de racionalitzar els costos, aplicant un criteri dausteritat. En aquest sentit, totes les lnies dels barris faran transbord a la plaa Imperial Trraco don, cada deu minuts, sortiran autobusos en direcci a les platges. Amb aquest can-vi saconsegueix un estalvi de

    37 hores diries dexplotaci de servei, amb 7 conductors menys. Una altra de les nove-tats s que les lnies ms im-portants com L-54, L-6, L-8 i L-5 es mantenen amb els mateixos horaris que a lhivern. Tamb sha incrementat el servei de la lnia de Les Gavarres (L-97) que es prolonga fins les 01.00 de la

    matinada amb lobjectiu, se-gons explica la tinent dalcalde de Mobilitat Begoa Floria, de facilitat lafluncia de pblic a les Gavarres per tal de reactivar els locals doci. Els nous hora-ris afecten tamb a les lnies de les zones educacionals aix la L-4 redueix eel servei a no lec-tiu i la L-14 desapareix.

    Serveis de platjaTant la L-1 com la L-9 fan el seu recorregut per: platja Arrabas-sada (parada Via Augusta), Plat-ja Savinosa, Platja Llarga i Plat-ja de la Mora. La L-19, arriba a: Platja Arrabassada (parada Mare Nostrum a linterior de la plat-ja), Platja Savinosa i Platja Llar-ga. La lnia L-10 amb el mateix

    servei que a lhivern, amplia el seu recorregut de la platja Mi-racle fins a lArrabassada (Mare Nostrum). La L-Platja que surt de Pere Martell ofereix viatges cada 20 minuts fins a lArrabas-sada. El primer s a les 09.55 h del mat i lltim a les 21.03 h. Pels usuaris de Ponent, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau (L-54) que vulguin arribar a la platja hauran de fer transbord a la Plaa Imperial Tarraco i enllaar amb L-Platges, L-1, L-9, L-10 i L-19 a Pere Martell. Per tots aquells que agafin la L-6 a Sant Pere i Sant Pau i que es dirigeixen a la platja poden fer transbord a Centenari i enlla-ar amb L-Platges, L-1, L-9 i L-19 a Pau Casals. Cal recordar que els transbordaments sn gratu-ts durant 59 minuts i noms es vlids amb els abonaments.

    LEMT posa en marxa els nous horaris destiu

    Mimamamemima, roba infantil amb un toc personalLa botiga, situada a la Vall de lArrabassada, comena les rebaixes l1 de juliolAra fa unes setmanes va obrir les portes a lArrabassada la botiga Mimamamemima, dedicada al mn de la moda i els comple-ments infantils. Es tracta dun establiment poc convencional, ja que est pensat per ser un espai dedicat als seus petits cli-ents, on tant ells com les seves mares es trobin a gust mentre fan les seves compres.La seva reponsable, Marimar Nasarre de Letosa, explica que he volgut crear un espai on les mares davui en dia, que han de fer front a tantes obligacions: la feina, la casa, els nens... puguin comprar la robeta dels seus fills en un entorn agradable, que els permeti una estona de reflax, de conversa, mentre els petits es distreuen.Per aconseguir aquesta proxi-mitat Marimar ha distribut la botiga duna manera poc usual, sense el tpic taulell de venda que ha estat substitut per una taula central on les clientes po-den seure i fer les compres de manera molt personalitzada.La botiga ofereix un assorti-ment molt variat de peces de roba i complements de gran qualitat a preus que sn aptes

    per a totes les butxaques: des de conjunts fins a vestits de festa, en un ampli espectre de preus. A ms ofereix peces de roba per a totes les etapes del nen, des de roba daixovar per a nadons, passant per roba de tot portar per a la guarderia o lescola, fins a peces de roba de vestir, per a totes les edats i ocasions. A ms, disposa de marques de

    reconegut prestigi que a partir del dia 1 de juliol es podran trobar amb rebaixes de fins al 50%.

    Vall de lArrabassadaMimamamemima est situa-da en un barri jove i dinmic, on viuen moltes famlies joves amb fills que treballen i tenen necessitats molt especfiquen

    quant al comer de proximitat, volia oferir un servei prxim a les meves clientes, afirma Mari-mar, tenint en compte que avui en dia tot va molt rpid. Aqu poden venir i mentre fan les compres, els nens es distreuen grcies a la zona de jocs, i elles poden triar i remenar, xerrar si ho desitgen.Marimar t una mplia experi-

    ncia professional en el mn del mrqueting i el disseny grfic, mbit en el qual va ser pionera, una experincia que es nota en la decoraci i el grafisme de la botiga, que t un aire juvenil i desenfadat.Mimamamemima est situada al carrer Joan Fuster, 9 de la Vall de lArrabassada i el seu horari s de 10 a 13 i de 17 a 20 hores.

    La botiga disposa duna zona jocs infantil. Marimar Nasarre de Letosa, a la dreta de la imatge amb una clienta, ns la responsable. C.L.

  • 29 de juny de 2011 | 6 |

    TARRAGONA

    Tarragona

    Oferta de verano

    *3 sesiones de axilas 60

    Rambla Vella, 20 43003 TARRAGONA T. 977 233 [email protected] www.byebyepelos.com

    El PP demana a Ballesteros un calendari creble i realista per a la creaci dels 6.000 llocs de treball que va prometre en campanya

    Do ns a la Platja Llarga?

    E l Partit Popular de Tar-ragona ha demanant a lalcade J. Flix Balleste-ros que presenti un calendari creble i realista que mostri la creaci dels 6.000 llocs de tre-balls que va pometre .

    Segons ha explicat el Portaveu del Grup Municipal del PP al

    consistori tarragon, Alejandro Fernndez, en els primers dies de legislatura noms hem vist picades dullet de Ballesteros a CiU i molta preocupaci, per part de lalcalde, sobre el futur del seu partit, el PSC, i ni una sola paraula sobre latur, en xi-fres malauradament histriques a la nostra ciutat.

    E l passat diumenge 26 de juny, els banyistes que encara omplien la plat-ja Larga de Tarragona passa-des les vuit del vespre van ser espectadors afortunats dun espectacle mar com pocs es poden veure a les costes medi-terrnies.

    Un grup de dofi ns nedava a es-

    cassos metres de la costa fent les delcies de grans i petits que assistien sorpresos a les evolu-cions daquests mamfers ma-rins que aquest anys ja ens han acompanyat en una altra ocasi. El mes de gener passat un grup de dofi ns nedava a pocs metres de distncia de lescullera de Tarragona davant la sorpresa dels que els van poder veure.

  • | 29 de juny de 2011 | 7Publicitat

    LOS COLORES Y LAS TELAS PUEDEN VARIAR SEGN STOCK. PRECIOS VLIDOS EXCEPTO ERROR ORTOGRFICO Y HASTA FIN DE EXISTENCIAS

    Gastos de apertura a cargo del cliente.Financiacin sujeta a la aprobacin de la financiera.

    LES GAVARRES POLGONO LES GAVARRES (JUNTO A BOLERA) TARRAGONA. TEL. 977 55 40 10 LA TIENDA MS GRANDE DE CATALUNYAPERAFORT CARRETERA NACIONAL 240 KM. 8300 CRUCE PERAFORT TEL. 977 61 01 27DON TRESILLO LOFT. CENTRE COMERCIAL PORT HALLEY VILA-SECA TEL. 977 32 55 50

  • 29 de juny de 2011 | 8 |

    TARRAGONS

    Tarragons

    Vila-seca ha entrat aques-ta setmana en el selecte grup de municipis que gaudeixen de lacreditaci ofi cial de Destinaci de Tu-risme Familiar que atorga la Generalitat. A Catalunya noms disposen daquesta distinci un total de 13 mu-nicipis (5 a la Costa Brava, 4 a Barcelona i ara 4 a la Cos-ta Daurada), fet que posa de manifest el gran tret diferen-cial i de qualitat que la mar-ca turisme familiar aporta a les destinacions turstiques que laconsegueixen.

    Lacte ofi cial de lliurament dels diplomes que distigeixen la ciutat i una vintena desta-bliments del municipi sha celebrat aquesta mateixa set-mana amb la presncia del di-rector de lAgncia Catalana de

    Turisme, Xavier Espasa, i la di-rectora general de Turisme de la Generalitat, Marian Muro, acompanyats de Xavier Gra-set, regidor de lAjuntament

    de Vila-seca i de Josep Poblet, alcalde de Vila-seca.La marca turstica, pionera a Catalunya, exigeix uns mnims imprescindibles per tal que les

    ciutats que volen lacreditaci puguin ser considerades aptes per a aquest tipus de turisme. Daquesta manera, els reque-riments de la Generalitat pas-sen per loferta dactivitats i serveis pblics i tamb per la qualitat de les empreses priva-des (allotjament, restauraci, alimentaci i oci) que operen al municipi. El certifi cat de turisme famili-ar, a ms a ms, s progressiu. Durant els primers cinc anys sexigeix que, com a mnim, un 15% de loferta existent sadapti als criteris establerts

    per la certifi caci, mentre que els cins anys posteriors el per-centatge ha darribar al 35%. Lincompliment daquesta pro-gressi pot comportar la pr-dua de lacreditaci. La concessi dels diplomes de la Generalitat sha fet la ma-teixa setmana que Vila-seca -veure la fotografi a- ha hissat per tretzena temporada destiu consecutiva la bandera blava a la platja de La Pineda.

    Vila-seca, quarta poblaci de la Costa Daurada que obt la certi caci de destinaci de turisme familiar de la Generalitat

    A la platja de la Pineda ja oneja la bandera blava. / Cedida

    Els empresaris turstics de la zona recullen en un mapa i una guia amb ms de trenta activitats per desenvolupar en famlia durant les vacances

    Passar-ho b al Baix Gai?

    L Associaci dEmpre-saris Turstics del Baix Gai ha comenat a do-nar a conixer el seu mapa i guia dactivitats que es po-den fer en un territori que ells mateixos qualifi quen de joia de la Costa Daurada. Aquesta setmana lassociaci ha presentat la seva inicia-tiva a lAjuntament de Tor-redembarra. Els empresaris han recollit un total de 31 propostes turstiques per dur a terme a les poblacions daquesta zona agrupades en quatre rees: oci, allotja-ment, menjar i altres.

    La presentaci a Torredembar-ra ha estat la primera acci de la nova entitat que ja treballa en altres projectes com ara po-sar en marxa una pgina web o aconseguir una senyalitzaci homognia del Baix Gai que s presentat com La joia de la Costa Daurada. El president de lAssociaci dEmpresaris Turstics del Baix Gai, Armand Bogarts, ha destacat que aques-ta rea geogrfi ca s ideal per

    a persones que busquen auten-ticitat i qualitat de vida i que molts turistes que la visiten sn famlies actives i jubilats de diferents pasos europeus. Tamb ha ressaltat la necessi-tat de collaborar molt estreta-ment amb el sector pblic i ha agrat a lantic i a lactual pre-sident del Consorci Turstic del Baix Gai (Jano Francino i Pere Font respectivament) haver estat, entre daltres, els inicia-dors del projecte de promoci de la zona.Al seu torn, el president del Consorci, Pere Font, ha expli-cat que lentitat demostra que t moltes ganes de tirar enda-vant iniciatives de qualitat. Tamb ha comentat que aques-ta zona, tot i que s cert que li caldria una major capacitat hotelera, s capdavantera en segones residncies i en cm-pings i t molt de potencial. La presentaci de la guia i mapa del Baix Gai sha dut a terme a les installacions del Centre dEquitaci Torredembarra, on sofereixen activitats doci i de turisme eqestre. El centre

    dequitaci de Torredembar-ra s un dels emplaaments doci recollits en aquesta guia editada pel collectiu dempre-saris, que tamb inclou altres

    ofertes com el Jungle Trek (de Tamarit), la Granja Escola Cor-ral del Nen (del Catllar), Mini-Tarraco (El Catllar), Valdebolas Paintball (Torredembarra) i

    Kayak Costa Daurada (Altafu-lla), entre daltres. La guia tam-b indica els principals llocs dallotjament i els restaurants ms emblemtics de la zona.

    La presentaci de la guia sha realitzat al centre eqestre de Torredembarra. / Cedida

    Safegeix al grup selecte de municipis turstics de Calafell, Cambrils i Salou

  • | 29 de juny de 2011 | 9

    tarragonS

    Tarragons

    El departament de territori i Sostenibilitat assegura que es fa amb la intenci de millorar la connectivitat de la Pineda durant la temporada turstica

    Entra en servei un tram de quatre carrils del nou Raval de la Mar, a Vila-seca

    redacci,Vila-seca

    Per tal de facilitar la mobilitat durant la temporada estival, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generali-tat ha posat en servei un tram amb quatre carrils del Raval de la Mar (Vila-seca); en con-cret, entre la C-31B i la roton-da amb la TV-3146. Amb el mateix objectiu, durant les-tiu no es treballar en lmbit ms proper a la Pineda.

    Entre les mesures adreades a facilitar el trnsit a la zona du-rant aquest estiu, la Generalitat destaca la posada en servei dun tram de calada de 750 metres amb quatre carrils, dos per sen-tit; en concret, el comprs entre les rotondes de la C-31B (roton-da de la Piconadora) i la TV-3146 i la posada en servei del carril per a bicicletes i les voreres en el tram entre la rotonda de la Piconadora i el final de lactua-ci, la confluncia amb la plaa de la Uni Europea. Daltra ban-da, el departament ha decidit aturar fins a la tardor lactivitat en el tram des de la rotonda de la C-31B fins al final de lobra. Daquesta manera, els treballs es concentraran en el tram entre lA-7 i la C-31B, amb tasques com la finalitzaci del moviment de terres, lexecuci de lestructura

    sota el ferrocarril del vial urb, el ferm del vial de pesants i la fonamentaci de la passarella per a vianants i ciclistes.

    El Raval de la MarEl futur Raval de la Mar millo-rar les comunicacions entre el nucli de Vila-seca i la Pineda, alhora que facilitar la conne-xi de Vila-seca amb el port de

    Tarragona a travs de la C-31B. A ms denllaar amb lA-7 i amb la C-31B, aquest vial do-nar accs a la zona de serveis de Port Aventura; a la zona es-portiva i residencial daquest complex ldic; al santuari de la Mare de Du de la Pineda i al parc urb de la Torre den Dol-a, entre daltres. Aix mateix, mitjanant el vial segregat, es

    facilitar la mobilitat dels cami-ons, sovint de gran tonatge i de mercaderies classificades, amb origen o dest al sector indus-trial daquesta zona. Al mateix temps, en evitar el pas per la via desdoblada principal, lobra permetr afavorir la seguretat i la fludesa de la circulaci.Les obres semmarquen en un conveni de collaboraci entre

    la Generalitat, la Diputaci de Tarragona, lAjuntament de Vi-la-seca, lAssociaci Empresarial Qumica de Tarragona i les em-preses Ercros Industrial, Bayer Polmeros i Clariant Ibrica.El Departament de Territori i Sostenibilitat t en execuci, des de lestiu de 2010, les obres de construcci del Raval de la Mar, a Vila-seca. Aquesta actu-aci correspon al condiciona-ment de la TV-3148 i consisteix en la formaci de dos vials: un de principal, de quatre carrils i amb caracterstiques urbanes, de 3,3 quilmetres des de lA-7 fins a la Pineda (plaa de la Uni Europea) i un segon, de 2,1 quilmetres i dos carrils, per al trnsit de vehicles pesants, des de lA-7 fins a la C-31B.Lobra inclou tamb la formaci duna rea verda de separaci entre ambds vials i dun car-ril especfic per a ciclistes, aix com una zona de passeig i des-cans. Com a elements singulars, cal remarcar una passarella de 363 metres sobre lA-7 per a vi-anants i bicicletes i dues estruc-tures sota del ferrocarril. Els tre-balls compten amb una inversi de 23,7 MEUR.

    Les obres a lentorn de la Pineda saturen fins desprs de lestiu

    Investigaci sobre la situaci de leri clar a la reserva de fauna de la desembocadura del Gai i el seu entorn

    Lassociaci mediambiental La Snia est duent a terme un projecte destudi i conservaci de leri clar a lespai de la Reserva de fauna de la desem-bocadura del riu Gai, amb la collaboraci de lAjuntament de Tarragona. En una primera fase es realitza un estudi per a conixer la situaci de leri clar, i de retruc de leri fosc, a la zona de la desembocadura del riu i el seu entorn. Lestudi el realitza un profes-sional, que mitjanant gossos

    rastrejadors ensinistrats per a la localitzaci i seguiment dels exemplars deri, fa diverses sortides nocturnes (durant els mesos de juny i de setembre) i aix poder observar leri en aquesta zona. En total es faran vuit sortides nocturnes de camp, els tcnics especia-litzats amb un gos ensinistrat aniran acompanyats per dues persones de lAssociaci de vo-luntaris del Gai.Daltra banda, es far una cam-panya informativa sobre aquest

    animal i la necessitat de pre-servar la biodiversitat daquest espai natural de Tarragona i per extensi del conjunt de les zones humides. Per a la campa-nya de difusi seditar un fu-llet explicatiu de les caracters-tiques i els beneficis que aporta leri al medi agrari i la neces-sitat de preservar-lo i fomentar la conservaci de la biodiver-sitat local de flora i fauna. Un cop es conegui la situaci real daquest animal, es dissenya-ran les estratgies necessries

    perqu a mitj i llarg termini es pugui garantir la seva super-vivncia i la consolidaci duna poblaci deri clar a lespai natural de la desembocadura del riu Gai. Aquests treballs es podrien plantejar a partir de 2012.

    Lobjectiu s garantir la supervivncia de lespcie a la reserva natural

    Eri clar.

  • 29 de juny de 2011 | 10 |

    EL VENDRELL

    El Vendrell

    El Vendrell elimina els crrecs de confiana

    E l Ple extraordinari cele-brat el passat 21 de juny a lAjuntament del Ven-drell va donar el vistiplau al nou cartips municipal que, segons lalcalde, Benet Jan, respon a la voluntat dels qua-tre grups poltics de lequip de govern de dotar el Vendrell dun govern cohesionat i fort i amb responsabilitat de gesti per als 16 regidors i regidores que en formen part. Daltra banda, segons va quedar fixat al Ple, la Junta de Govern Lo-cal estar presidida per lalcal-de i formada per 7 regidores i regidors, que seran Mart Car-nicer, Albert Sol, Laia Gomis, Jaume Domingo, Joan Maria Diu, Ricard Jovani i Jaume Piol. Aix mateix, van quedar nomenats tamb els tinents dalcalde que seran: Mart Carnicer, 1r tinent dalcalde; Ricard Jovani, 2n tinent dal-calde, i Jaume Piol, 3r tinent dalcalde.

    El Ple tamb va servir per crear les comissions informatives per-manents, que seran la Comissi informativa dhisenda i especial de comptes, la Comissi infor-mativa de rgim intern, la Co-missi informativa de serveis personals i convivncia i la Co-missi informativa durbanisme i medi ambient.

    Retribucions econmiquesUn altre dels punts importants de la sessi dahir va ser lapro-vaci de les retribucions i assis-tncies dels regidors, que patei-xen una retallada significativa respecte a la legislatura anterior -del 20% en el cas del sou dels regidors amb dedicaci exclusi-va-, complint aix el comproms de lequip de govern daplicar mesures dausteritat econmica en la gesti municipal. Cal dir que aquesta rebaixa safegeix a la reducci del 15% que fa uns

    mesos ja es va aplicar a les re-tribucions dels crrecs electes. Segons es va apuntar ahir, en xi-fres absolutes, lestalvi de sous del nou govern ser de 200.000 euros anuals, ja que tamb shi afegeix el fet que en aquesta le-gislatura no es disposar de cr-recs de confiana. Lacord sobre les retribucions dels regidors es va aprovar per unanimitat de tots els grups poltics del con-sistori.Sestableix que els membres de la corporaci que exerceixen el

    seu crrec en rgim de dedicaci exclusiva percebran una retri-buci de 46.000 euros, mentre que lalcalde percebr una retri-buci de regidor amb dedicaci exclusiva incrementada en un 15%. Els membres de la corpora-ci que exerceixen el seu crrec en rgim de dedicaci parcial percebran una retribuci pro-porcional al temps de dedicaci, a calcular sobre la que corres-pon a un regidor amb dedicaci exclusiva. Aquesta ser entre el 90% i el 50% del sou dun regidor amb dedicaci exclusiva.Per als membres de la Corpora-ci que no estiguin en rgim de dedicaci exclusiva o parcial, el rgim dassistncies per la con-currncia efectiva a les sessions dels rgans collegiats queda fi-xada de la segent manera: per assistncia a les sessions del ple i junta de govern, 320 euros/ses-si; per assistncia a les sessions

    de les comissions informatives, 240 euros/sessi; per assistncia a les sessions dels rgans col-legiats dels organismes aut-noms municipals, dels consells municipals i de les empreses de capital ntegrament municipal, 240 euros/ sessi.Aquestes assistncies tindran com a sostre, per als regidors que formin part de la junta de govern local: un 50% del sou dun regidor en dedicaci exclu-siva. Per als regidors que formin part de la junta de portaveus: un 40% del sou dun regidor amb dedicaci exclusiva. Per a la resta de regidors: un 25% del sou dun regidor amb dedicaci exclusiva.Segons lalcalde, lobjectiu prio-ritari del nou govern s lapro-vaci del pressupost de lexerci-ci 2011, que est previst que es produeixi en un ple del proper mes de juliol.

    El consistori decideix baixar el sou dun 20% als regidors amb dedicaci exclusiva. La mesures signifiquen un estalvi de 200.000 euros anuals

    LAjuntament presenta el nou cartips municipal duna legislatura que estar marcada per la racionalitzaci del pressupost

    El ple municipal del Vendrell es va celebrar el passat dia 21 de juny amb una mplia representaci de la societat civil de la capital del Baix Peneds com a testimoni. La reducci de sous dels regidors del govern significar un estalvi duns 200.000 euros anuals per al consistori. / Cedida

    DistRibuci DE caRtEREs

    Benet Jan Alcalde

    Mart CarniCer Relacions Institucionals i Sanitat

    Joan Josep nin Rgim Interior

    Kenneth Martnez Educaci i Ocupaci

    alBert sol Cultura

    herMini CaBallero Serveis Socials

    eva Moreno Ciutadania

    laia GoMis Urbanisme

    Joan Maria Diu Policia Municipal i Hisenda

    JauMe esCarr Protecci Civil i Promoci Econmica, Enllumenat i Aiges

    nGels turDiu Turisme i Platges

    JauMe DoMinGoConvivncia i Civisme i Gesti de Residus

    serGi teruel Esports

    Maria t. MerCaDer Neteja pblica, Parcs i Jardins i Transport Pblic

    riCarD Jovani Via Pblica i Mobilitat

    JauMe piolMedi Ambient i Sostenibilitat

  • | 11 | 29 de juny de 2011

    EL VENDRELL

    El Vendrell

    L Ajuntament del Vendrell i un bon grapat dorga-nitzacions del municipi han presentat aquests dies els actes commemoratius del cen-tenari de lepidmia de clera que va arrassar la capital del Baix Peneds a principis del segle passat i que va provocar un total de 120 morts, sis dels quals al nucli de Sant Vicen de Calders. El Vendrell ha pre-parat un seguit dactes que siniciaran el 30 de juny amb una conferncia a crrec de Marta Trainer, al centre cvic lEstaci, i que es reprendran a partir del mes de setembre. Per Tot Sants, es descobrir una lpida en homenatge a les vctimes de lepidmia.

    El primer dels actes tindr lloc lltim dia de juny al centre cvic lEstaci. A dos quarts de nou del vespre, Marta Trainer pronunciar la conferncia El clera al mn. Desprs de lestiu, a partir de la segona quinzena del mes de se-tembre, comenar el gros dels

    actes commemoratius. Amb la collaboraci de lInstitut dEstu-dis Penedesencs i Aiges de To-mov, els vendrellencs i vendre-llenques podran participar en una caminada popular seguint lantic traat i mines. A ms a ms, a lArxiu Comarcal, sexpo-sar una collecci de fotografi-es i documentaci referent a les mines del Tomov i lepidmia. Tot coincidint amb lexposici de retrats i documentaci, a la Fusteria, es far una xerrada a crrec dAnna Sabans i es pre-sentar un llibre de Manuel Bo-farull i Terrades.El 18 de setembre soficiar una missa en sufragi i es procedir a la lectura dels noms dels difunts i difuntes pel clera. Posterior-ment sinaugurar el vers de Ramon Ramon i Vidales dedicat al Dr. Salvador Ravents i que lluir a la paret de lAjuntament al carrer de Mar. Per Tot Sants, es descobrir a la paret de les lpides una placa en comme-moraci de totes les vctimes i es far una ofrena floral al Dr. Ravents.

    La vila preveu retre homenatge a les 120 persones que van morir ara fa un segle per la malaltia amb el descobriment duna lpida per Tot Sants

    El Vendrell programa nombrosos actes pel centenari de lepidmia de clera al municipi

    El centre celebra el 25 aniversari de la seva creaci

    LEscola de Msica Pau Casals clou el curs amb unconcert obert a tothom

    LEscola Municipal de Msica Pau Casals ha celebrat el passat dimarts 21 de juny la cloenda del curs 2010/2011 i el Dia In-ternacional de la Msica amb un concert extraordinari a cr-rec de les formacions estables del centre. Conjunts instru-mentals, lorquestra i el Cor Veus Blanques van sonar a la plaa del Tvoli per commemo-rar aquest dia simblic dmbit internacional i tamb local, ja que fa tot just un any que es van inaugurar el nou espai i en fa 25 que va nixer lEscola.Durant el concert es va poder

    veure un recull dimatges pro-jectades dels 25 anys de lEscola, la seva creaci al carrer dIsidre Ribes, el seu creixement, imat-ges dalumnes i professors, el procs de construcci del nou edifici i aquest un cop enllestit.Durant lacte es va poder tor-nar a escoltar la pea que lan-terior directora del centre, Carlota Baldrs, va crear per a la celebraci del 15 aniversari del centre i la can, tamb de Baldrs, escrita per a la inaugu-raci del nou centre. Els encar-regats de posar-hi veu van ser el Cor Veus Blanques.

  • 29 de juny de 2011 | 12 | El Vendrell

    EL VENDRELL

    La gran tarda de lhoquei vendrellenc va nalitzar amb un sopar de germanor

    V Trobada dHoquei del Club dEsports Vendrell

    U na cinquantena de ju-gadors es van aplegar el passat cap de setma-na en la Cinquena Trobada dHoquei del Club dEsports Vendrell, que va consistir en un total de tres partits: dos de veterans i un de cracks (entre jugadors en actiu del Vendrell i un combinat cata-l) i un concurs de faltes di-rectes. La trobada va servir per homenatjar els jugadors participants i especialment als jugadors vendrellencs responsables de lascens del club a Nacional Catalana. Al fi nal, lacte es va cloure amb un sopar de germanor.

    BAIX PENEDS DENTAL, S.L.

    Dr. Carlos Vicente BosquedCOEC 1553

    Tel. 977 66 57 61 - 647 748 123C/Cerdanya, 12, primera planta

    43700 El Vendrell

  • | 13 | 29 de juny de 2011 Publicitat

    Centre Quiroprctic TarragonaRambla Nova, 92, 2 - 2

    43001 TarragonaTel: 977 24 19 55

    Centre Quiroprctic ReusAvda. Sant Jordi, 5 9, 11 esc C

    43200 ReusTel: 977 12 61 89

    Centre Quiroprctic El VendrellC/ Narcs Monturiol, 2, baix

    43700 El VendrellTel: 977 66 37 19

    Centre Quiroprctic ValnciaGran Va Marqus del Turia, 63Pis 1, porta 3 - 46005 Valncia

    Tel: 96 352 96 03

  • 14 | 29 de juny de 2011 |

    el vendrell

    El Vendrell

    El mestre Pau Casals, eternE l violoncellista i com-positor vendrellenc Pau Casals ser enguany un dels grans protagonistes de la cultura catalana. Ara fa tot just 40 anys, el mestre penedesenc va dirigir el seu Himne de les Nacions Unides a la seu de Nova York i va pro-clamar la seva clebre frase I am catalan a tot el mn. Amb motiu daquesta efem-ride, la Fundaci Pau Casals i el Departament de Cultura de la Generalitat han decidit programar aquest 2011 tot un seguit dactes dhomenat-ge al que s considerat un dels catalans ms internacio-nals de la histria moderna. El ms destacat dels actes ser un gran concert al Palau de la Msica catalana el 14 de setembre.

    El conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el president de la Comissi Executiva de la Fundaci Pau Casals, Joan Carles Brugu, i el director general de la Fundaci Pau Casals, Josep M. Carret, han presentat aquesta setmana els actes dhomenatge al msic organitzats per la Fundaci Pau Casals amb la collaboraci del Departament de Cultura de la Generalitat.El conseller de Cultura ha destacat que Pau Casal va ser un msic excepcional i un ciutad exemplar, va tenir cura que la seva faceta com a msic no deixs de banda la de ciutad comproms, Pau Casals s una icona de com entendre la catalanitat al mn, cal que ho reconeguem i ho fem evident a tots els ciutadans de Catalunya, s una de les figures ms interessants com a home molt catal i molt universal, figures com ell enalteixen la manera de ser catal al mn.Aquest any 2011 conflueixen dues efemrides, el 50 aniversari del concert que Pau Casals va oferir a la Casa Blanca davant el president John F. Kennedy i el 40 aniversari de len

    trega a Pau Casals de la Medalla de la Pau de lONU, acte durant el qual va estrenar el seu Himne a les Nacions Unides. Amb motiu daquests aniversaris la Fundaci Pau Casal ha organitzat diferents actes de celebraci que comenaran el 14 de setembre amb un concert commemoratiu. La segona activitat s la realitzaci dun documental sobre Pau Casals que explica els motius que van portar el compositor a convertirse en un referent pel seu comproms amb la pau i per la defensa dels drets humans. El tercer s la publicaci de les partitures de lHimne a les Nacions Unides per part de lEditorial Boileau i per finalitzar un cicle de conferncies.

    Concert dhomenatge

    El concert, que es far al Palau de la Msica catalana, amb la collaboraci del Departament de Cultura de la Generalitat, Obra Social La Caixa i La Vanguardia, comptar amb la presncia de la vdua de Pau Casals i actual vicepresidenta de la Fundaci Pau Casals, Marta Casals Istomin. El programa del concert reproduir el que

    Pau Casals va interpretar fa 50 anys a la Casa Blanca. Els intrprets sn figures de relleu internacional, el violoncellista Mikls Pernyi, el pianista Andrs Schiff i la violinista Yuuko Shiokawa.

    Himne de les Nacions Uni1. des

    Cinc peces per a violoncel i 2. piano de CouperinAdagio i Allegro per a vio3. loncel i piano en La bemoll major, Op. 70 de Schumann Trio per a violoncel, piano 4. i viol N 1 en Re menor, Op. 49 de Mendelssohn

    Sonata per a violoncel n 3 5. en La major, Op. 69 de Beethoven El cant dels Ocells6.

    El Cor Jove i el Cor de Noies de lOrfe Catal interpretar lHimne a les Nacions Unides i sescoltaran les paraules que

    el Palau de la Msica catalana retr homenatge al mestre vendrellenc amb gran un concert commemoratiu el 14 de setembre

    UNA IMATGE AMB 40 ANYS DHISTRIA I UN SMBOL DE LA CATALANITAT AL MN. Lany 1971, ara fa quatre dcades, les Nacions Unides (ONU) van decidir atorgar al mestre vendrellenc Pau Casals la Medalla de la Pau. Davant dun auditori ple i emocionat, el mestre va pronunciar la clebre frase: I am catalan. / Cedida

    Enguany es compleix el 50 aniversari del concert que Casals va oferir a la J.F. Kennedy i el 40 aniversari de lestrena de lHimne de la Pau a les Nacions Unides

    Ferran Mascarell: Casals s una icona de com entendre el catal al mn, cal que ho reconeguem i ho fem evident a tots els ciutadans de Catalunya

  • | 15 | 29 de juny de 2011

    el vendrell

    El Vendrell

    el compositor va dir a lONU el 1971.

    Mikls Pernyi - Violoncel. Va nixer a Budapest el 1948 en el si duna famlia de tradici musical. A ledat de cinc anys va rebre classes de violoncel amb el seu primer professor Mikls

    Zsamboki, un antic alumne de David Popper, i a ledat de set anys va ser adms a lAcadmia de Msica Franz Liszt de Bu-dapest, on va estudiar amb el professor Ede Banda. Va fer el seu debut a Budapest a ledat de nou anys. Va realitzar el seus estudis a lAccademia Santa Ce-

    cilia Roma amb el professor En-rico Mainardi.El 1962 va ser guanyador dun premi en el Concurs Internacio-nal de Casals, celebrada a Buda-pest. El 1965 i 1966 Pau Casals el va convidar a unir-se a les se-ves classes magistrals a Zermatt i Puerto Rico i aix va anar se-

    guit duna invitaci per a actuar al Festival de Marlboro durant quatre anys consecutius.El 1974 va ser nomenat pro-fessor a lAcadmia de Msica Franz Liszt de Budapest, on ac-tualment s professor del depar-tament de violoncel. Com a re-coneixement a la seva activitat musical va ser guardonat amb el Premi Kossuth el 1980, i el premi Bartok-Psztory el 1987. Com a solista i msic de cambra ha actuat en molts centres mu-sicals i festivals dEuropa, aix com als Estats Units, Jap i la Xina. T un repertori molt am-pli, incloent peces dels segles XVII i XVIII fins lactualitat.Mikls Pernyi tamb s com-positor i les seves composicions inclouen peces per a violoncel. Andrs schiff Piano. (21 de desembre de 1953) s dori-gen hongars, pianista clssic de nacionalitat britnica. Schiff va nixer a Budapest i va co-menar amb llions de piano a ledat de cinc anys amb Elisa-beth Vadasz. Schiff va estudiar a lAcadmia de Msica Franz Liszt de Budapest, i ms tard a Londres amb George Malcolm. Va emigrar dHongria el 1979.El 1999 va formar la seva prpia orquestra de cambra, la Capella Andrea Barca. Des de llavors ha estat director de moltes orques-tres importants de renom inter-nacional. Schiff s un dels intr-prets ms coneguts en vida de J.S. Bach, Franz Schubert i Ro-bert Schumann. Tamb ha gra-vat i va defensar lobra de Le Janek i Sndor Veress. Re-centment ha comenat a actuar en recitals i gravar les sonates per a piano de Beethoven. Ell ja ha gravat per als segells Decca i Teldec, entre altres. El seu ci-cle de sonates de Beethoven es publica en quotes pel segell ale-many ECM New Series.

    yuuko shiokAwA- Viol. Va nixer a Tquio (Jap) el 1946 i va comenar a tocar el viol a ledat de cinc anys. Desprs dels

    seus estudis al Per amb Eugen Cremer, va arribar a Europa on va estudiar amb Wilhelm Stross i Sandor Vgh. Als 19 anys va guanyar tant el premi Mendels-sohn i el Preis der Deutschen Musikhochschule i va comen-ar a fer concerts per tot Europa sota la batuta de Rafael Kubelik incloent, Herbert von Karajan i Herbert Blomstedt. Profunda-ment impressionat pel seu joc, Rafael Kubelik el 1967 va po-sar a la seva disposici un viol Stradivarius de 1715 que havia pertangut al pare del director, el violinista txec Jan Kubelik. Yuuko Shiokawa ha fet con-certs amb diverses orquestres com lOrquestra de la Rdio de Baviera, lOrquestra Filharm-nica de Berln, la Simfnica de Boston, la Simfnica de Londres i lOrquestra Filharmnica dIs-rael, aix com lOrquestra Sim-fnica NHK de Tquio. Des de 1969 tamb ha ofert concerts amb regularitat al Jap.

    cor Jove i cor de noies del orfe cAtAl. Sn dues de les diverses formaci-ons corals que desenvolupen la seva activitat Palau de la Msica Catalana. El Cor Jove de lOrfe Catal juntament amb el Cor de Noies, formen part de lanome-nada Escola Coral que s len-carregada de formar vocal i mu-sicalment els futurs cantaires de lOrfe Catal.

    El mestre Pau Casals, eternLelaboraci dun documental, la publicaci de les partitures de lHimne de la Pau i un cicle de conferncies sobre el mestre clouran els nombroses actes dhomenatge al llarg de lany a un dels catalans ms internacionals de la histria moderna

    el Palau de la Msica catalana retr homenatge al mestre vendrellenc amb gran un concert commemoratiu el 14 de setembre

    UNA IMATGE AMB 40 ANYS DHISTRIA I UN SMBOL DE LA CATALANITAT AL MN. Lany 1971, ara fa quatre dcades, les Nacions Unides (ONU) van decidir atorgar al mestre vendrellenc Pau Casals la Medalla de la Pau. Davant dun auditori ple i emocionat, el mestre va pronunciar la clebre frase: I am catalan. / Cedida

  • 16 | 29 de juny de 2011 |

    baix peneds

    Baix Peneds

    L Ajuntament de Calafell anullar durant els pro-pers dies el carril bici de Segur de Calafell. Aquest carril, que va instaurar lan-terior equip de govern, havia provocat molta polmica des del mateix moment de la seva posada en marxa, a causa de la seva mala ubicaci, que dificultava tant el trnsit de cotxes com dels mateixos ci-clistes, aix com tamb dels vianants.

    Lalcalde de Calafell, Joan Olive-lla, acompanyat de la primera tinent dalcalde, Olga Elvira, i del tinent dObres Pbliques, Manteniment i Medi Ambient, Rafel Sol, va explicar dijous passat, en una trobada amb els afectats, que aquest carril no pot seguir endavant, perqu ja ha provocat prou accidents. s per aix que leliminarem i ho farem de la manera ms econ-mica: despintant-lo tot de nou. Olivella ha lamentat que fer aquest carril va costar 280.000 euros, i ara despintar-lo en cos-tar 128.000. En total, doncs,

    el consistori haur invertit uns 410.000. LAjuntament preveu que el dia 1 de juliol ja estigui tot el carril despintat. Tanma-teix, lalcalde ha volgut deixar clar als ciutadans que no estem en contra del carril bici, ben al contrari, creiem que un carril bici s possible, per no de la

    manera que shavia plantejat, i ha recordat que, en el moment de la seva posada en marxa, hi havia 2 informes, de Via Pblica i la Policia Local, que desacon-sellaven totalment la manera com es va dur a terme. Lanul-laci de lactual carril bici s, doncs, una soluci temporal,

    fins que lAjuntament decideixi on i com sha dinstallar un car-ril bici a Segur de Calafell. En aquest sentit, lalcalde ha fet sa-ber que es crear una comissi de persones per tractar aquest assumpte a partir de loctubre, quan ja hagi passat la tempora-da alta destiu.

    el nou alcalde, Joan Olivella (CiU), anuncia que desprs de la temporada turstica destiu es crear una comissi per estudiar la ubicaci idnia del vial

    Les obres tindran un cost de 6,2 milions deuros

    Calafell suprimir el polmic carril bici installat per lanterior govern a Segur

    En els prxims dies els tcnics municipals procediran a despintar el polmic carril bici del passeig de Segur de Cala-fell, que tantes crtiques havia rebut depart de vens i comerciants de lentorn. / Cedida

    Els Club Pat Calafell celebra un final de temporada plena dxits

    Acord a lAjuntament de Calafell per tirar endavant el mercat municipal

    El Club Pat Calafell ha tancat amb dues festes la temporada dhoquei sobre patins 2010-2011 i les celebracions pels xits aconseguits. Ms de 100 persones es van reunir el diven-dres 17 de juny en la festa dels equips snior del club, que va reconixer els jugadors,tcnics i responsables, aix com als patrocinadors. I lendem, dissabte 18 de juny, 250 per-sones es van aplegar a la festa dels equips dhoquei base de lentitat. La temporada 2010-2011 ha estat especialment dola per al Club Pat Calafell. El pri-mer equip dhoquei ha assolit lascens a lOK Lliga i torna a la mxima categoria estatal

    trenta anys desprs de jugar-hi per darrer cop. Per no hem doblidar que el segon equip snior ha aconseguit lascens a Primera Catalana i sha procla-mat campi de la Copa Tarra-gona, explica el president del club, Josep Maria Guinovart. A partir dara, afegeix Guinovart, tanquem les celebracions dun any esplndid i ens dedicarem de ple a treballar per preparar la propera temporada. Un tre-ball que inclou la promoci de lhoquei amb una base molt potent. El club compta amb equips jnior, alev, benjami, pre-benjam, pre-benjam ini-ciaci i escola diniciaci. Una feina que va ser reconeguda en la festa de lhoquei base.

    LAjuntament de Calafell ha arribat a un acord amb Merca-dona i lempresa constructora AMC-5 per tal de tirar enda-vant el projecte del nou Mer-cat Municipal. Lacord preveu construir un edifici nou, de no-ms una planta, a la zona on actualment hi ha les pistes de bsquet. Aix mateix, es matin-dr lactual prquing gratut.Aquest projecte permet als paradistes del Mercat continu-ar amb la seva tasca habitual mentre duren les obres, i no haver de traslladar-se fins que el nou edifici no estigui aca-bat.El nou edifici del Mercat Mu-nicipal tindr una planta,

    on subicaran les parades i el supermercat Mercadona, i un soterrani, amb places de prquing i zona de crrega i descrrega. Les obres daquest nou edifici costaran, tal com preveu el projecte, 6,2 milions deuros, que aniran ntegra-ment a crrec de Mercadona. Les obres siniciaran previsi-blement a linici de lany que ve, i tindran una durada apro-ximada duns 2 anys.Lalcalde de Calafell, Joan Oli-vella ha explicat que en tot el procs per desencallar el pro-jecte lajuntament ha buscat el mxim consens entre co-merciants i loperador que ha dinvertir en el projecte (Mer-

    cadona).Pel que fa a lactual edifici del Mercat, el projecte preveu la possibilitat denderrocar-lo per mantenint el soterrani per a s municipal. A sobre del soterrani shi construirien les pistes de bsquet. De tota manera, el tinent dalcalde dObres Pbliques, Manteni-ment i Medi Amibent, Rafel Sol, afirma que caldr espe-rar a qu estigui construt el nou Mercat per veure quina utilitat pot tenir el fet de man-tenir o no aquest antic edfici.Pel que fa a lactual prquing gratut del Mercat, el projecte preveu mantenir-lo tal i com est ara.

    Problemes econmics a CunitAquesta setmana ha trans-cendit als mitjans de com-nunicaci que lAjuntament de Cunit deu ms de 13 mi-lions deuros en unes 1.500 factures de serveis contrac-tats a provedors durant els darrers anys. Aquesta s lherncia que sha trobat lactual equip de govern (CiU-ERC-ICV) del munici-pi, que tal com va anunciar va decidir fer una auditoria dels comptes municipals just el dia desprs de la constituci del nou ajunta-ment. De moment, segons informava aquesta setmana Diari de Tarragona, a lem-presa de serveis de neteja i recollida descombraries se li deuen uns 8 milions deuros, mentre que a altres provedors, com ara el ta-ller mecnic que repara els cotxes de la policia local, tamb sels deu quantitats importants. El nou regidor dhisenda, Eduard Arruga, sha arribat a un acord amb els provedors perqu en el termini de 2 mesos comen-cin a cobrar part del deute pendent.

  • | 17 | 29 de juny de 2011 Publicitat

  • 18 | 29 de juny de 2011 |

    comarques

    Comarques

    Cops policials contra el top manta a la provncia

    128 nous agents reforcen el cos dels Mossos dEsquadra durant lestiu

    Agents de la Policia de la Gene-ralitat - Mossos dEsquadra han comissat a Montblanc (Conca de Barber) ms de 4.500 ar-ticles de primeres marques internacionals falsificats desti-nats a la venda en mercats am-bulants i han acusat 13 perso-nes, dorigen senegals, com a presumptes autors duna falta contra la propietat industrial i intellectual.Els fets van passar el passat diumenge 19 de juny al voltant de les 08:30 hores del mat, quan agents del Cos de Mossos dEsquadra de la comissaria de Montblanc que efectuaven un control preventiu a la carrete-ra C-14 a laltura del municipi de Vilaverd (Conca de Barbera) van aturar tres vehicles que viatjaven en caravana sentit Montblanc.Els agents van localitzar a linterior dels vehicles ms de 4.500 articles, entre els quals hi havia ulleres de sol, rellot-ges, flascons de colnia, bos-ses de m, i roba dimitaci de primeres marques internacio-nals, tot clarament falsificat. Els objectes intervinguts van quedar a disposici judicial.

    Lluita contra el top mantaAquesta actuaci policial des-tinada a combatre el fenomen del top manta semmarca en un seguit dintervencions que els Mossos estan realitzant durant els darrers dies a les comar-ques tarragonines i als muni-cipis costaners de la resta de Catalunya per tal devitar la distribuci dobjectes falsifi-cats en mercats ambulants i

    desmantellar-ne els principals punts de distribuci.Per al Cos de Mossos dEs-quadra, lobjectiu principal s localitzar i desmantellar organitzacions dedicades a la distribuci de productes fal-sificats destinats al top manta. En aquest sentit, a banda de lactuaci de Montblanc, des de principis de juny els Mos-sos han fet diverses actuacions que han acabat amb 2 detin-guts i una desena dimputats, aix com tamb han intervin-gut importants quantitats darticles falsificats.Aix doncs, amb lobjectiu de lluitar contra aquest feno-men, els mossos de les Uni-tats dInvestigaci del Camp de Tarragona, Baix Peneds, Tarragons i Baix Camp i Prio-rat, van iniciar a principis del mes de juny una investigaci amb relaci a persones dedi-cades a ladquisici i distribu-ci de roba, rellotges, ulleres, complements (bosses de m, bandoleres etc.) tot productes falsificats, aix com la gravaci i distribuci de CD i DVD, am-parats en els delictes patrimo-nials contra la propietat indus-trial i intellectual.En el marc daquesta actua-ci, els agents van realitzar dues detencions, totes a la localitat de Salou, on van in-tervenir gaireb 1000 ulleres de sol falsificades de primeres marques, aix com gaireb un centenar de bosses de m. Les detencions practicades van ser a Thione S. i Alle N, tots dos dorigen senegals i residents a la localitat de Salou.

    El departament dInterior ha decidit reforar lestiu amb 128 agents nous de la policia dels Mossos dEsquadra a la re-gi de les comarques de Tarra-gona. Aquests agents de la 24a promoci restaran durant tot lestiu a les diferents comissa-ries del territori. Es destinar bsicament a les zones turs-tiques costaneres i fa que el nombre defectius total arribi al seu mxim histric a Tarra-gona amb 1.393 agents (ante-

    riorment comptava amb 1.265 efectius). Segons la Generali-tat, el departament dInteri-or mant aix el seu compro-ms de creixement defectius dagents del cos de Mossos dEsquadra al territori.

    El nombre defectius policials al territori s de 1.393 agents

    Baptista capell anuncia que parlar amb totes les empreses abans diniciar les accions pertinents

    Reduir latur, prioritat del nou delegat territorial dEmpresa i Ocupaci

    redacci,Tarragona

    B aptista Capell, llicen-ciat en Dret per la Uni-versitat de Barcelona, s des daquesta setmana el nou delegat territorial del departament dEmpresa i Ocupaci a les comarques de Tarragona. Capell assumeix el crrec avalat per una gran trajectria professional i tc-nica dins de ladministraci (fins ara havia estat secretari dels serveis territorials dEn-senyament a Tarragona) i es marca com a principal ob-jectiu de la legislatura treba-llar per generar ocupaci al territori.

    Joaquim Nin, delegat del Go-vern a Tarragona, ha destacat que Capell reuneix el perfil professional necessari davant la complexitat daquest De-partament, el qual agrupa els mbits de lempresa i de locu-paci que fins ara estaven en departaments diferenciats. Baptista Capell t profunds coneixements de ladministra-ci, sobretot en dos aspectes que conflueixen en lactivitat econmica ms rellevant del nostre territori com sn lem-presa, amb la rellevncia que tenen les qumiques al terri-tori, i el turisme, a banda de la potencialitat del comer i

    del consum. El nou director dempresa i Ocupaci, Baptista Capell, ha agrat la confiana i ha anunciat que la seva volun-tat s arribar a consensos da-vant dun tema tan difcil com la creaci docupaci. Per aix, ha dit, el primer que far s parlar amb les Cambres de Co-mer, les empreses, ja siguin grans, petites o mitjanes, les associacions de comerciants i

    de turisme i els sindicats. Pri-mer vull escoltar i desprs ini-ciarem les accions pertinents per tal daplicar-les desprs del perode destiu.El delegat territorial Joaquim Nin ha recalcat que el que in-teressa al Govern s donar un bon servei ocupacional i em-presarial al territori, ja que la nostra lluita s reduir les xifres datur.

    SOC: 98 milons deuros per a formaciEl Departament dEmpresa i Ocupaci, mitjanant el Ser-vei dOcupaci de Catalunya (SOC) ha aprovat enguany di-verses convocatries de for-maci per a ms de 177.000 persones en situaci datur i que compten amb un pressu-post de 98.563.000 per por-tar a terme prop de 10.200 accions formatives.En concret, shan aprovat sis convocatries de formaci i

    altres projectes: la formaci doferta en rees prioritries per a centres collaboradors; formaci doferta en rees prioritries per a Entitats Locals; Formaci en Centres dInnovaci i Formaci per a lOcupaci (CIFO.2011); el programa Forma i Contrac-ta; el Projecte CerTIC; i la Formaci a distncia 2011 (e-Formaci).El passat 24 de maig, la Ge-

    neralitat va aprovar el docu-ment de bases per emprendre el procs de transformaci del SOC. Lobjectiu daques-ta iniciativa s oferir un ser-vei orientat a les persones i a les empreses per millorar el mercat de treball i la qua-lificaci de les persones. El procs de transformaci del SOC es basa en tres eixos: la innovaci, la integraci i la internacionalitzaci.

    Baptista Capell, en primer terme, acompanyat del delegat territorial de la Generalitat a les comarques de Tarragona, Quim Nin, durant la roda de premsa de presentaci del crrec que tanca la confecci de lequip del go-vern de la Generalitat a les comarques de Tarragona per aquesta legislatura.

  • | 19 | 29 de juny de 2011

    salut

    Salut

    El COMt acull amb optimisme la notcia de la modificaci de llei que sest discutint en lmbit parlamentari i que es podria aprovar a finals de juliol o principis de setembre

    El collectiu mdic demana compartir la prestaci de jubilaci amb el treball per compte ali

    La Generalitat assoleix la titularitat de lHospital Joan XXIII i no descarta la construcci dun nou edifici en el futur

    redacciTarragona

    L a setmana passada, diversos grups parlamentaris van aprovar la modificaci del projecte de llei que permetr que els metges jubilats de lexercici pblic puguin mantenir, si ho desitgen, lactivitat per compte propi. A lespera de laprovaci definitiva de la llei, el collectiu ha rebut la notcia amb optimisme.

    El president del Collegi Oficial de Metges de la provncia de Tarragona (COMT), Fernando Vizcarro, es mostra satisfet de la decisi dels grups par-lamentaris de CiU, PP i PSOE, que aquest dimecres 22 de juny van aprovar una modi-ficaci del Projecte de Llei de Modernitzaci de la Seguretat Social, una decisi que obre la porta a la possibilitat que els metges que percebin la pensi de jubilaci puguin compati-

    bilitzar-ho, si aix ho desitgen, amb lactivitat professional per compte propi, tal com ja es feia fins ara. La setmana passada, el grup parlamentari del PSOE va acceptat la proposta que es feia des de CiU i el PP de donar

    resposta a les demandes de di-versos grups professionals libe-rals, fet que ha perms deixar sense efecte lordre ministerial TIN/1362/2011, que estableix la incompatibilitat de percebre la pensi de jubilaci de la Segu-

    retat Social amb lexercici per compte ali. La modificaci del projecte de Llei marca un nou imps de les negociacions del sector per mantenir la prestaci de jubi-laci per als metges que conti-nun exercint en lmbit privat i confirma que, tal com es feia fins ara, els professionals m-dics que durant el seu exercici actiu en lmbit de la sanitat pblica compaginaven aquest treball amb lactivitat privada, podran mantenir aquesta doble activitat, tot i que la normati-va que regula aquest mbit no saprovar fins a finals de juliol o principis de setembre. De mo-ment, sha aprovat una esmena que obre la possibilitat de man-tenir lactivitat en el sector pri-vat sense deixar de percebre la pensi de jubilaci. Tot i que la Llei encara no sha aprovat formalment, el pre-sident del Collegi, el Dr. Fer-nando Vizcarro, assenyala que aquesta s una molt bona no-tcia per als metges que treba-

    llen en els dos mbits. No s lgic que, durant la vida profes-sional, lEstat permeti que els metges cotitzin en tots dos ves-sants i que aquesta doble funci-onalitat sesvaeixi quan arriba el moment de cobrar la pensi de jubilaci, opina el president del COMT. Vizcarro afegeix que la suspensi de lordre minis-terial TIN/1362/2011 aportar solidesa al sistema catal de Salut i es traduir en un pas endavant coherent per la uni-ficaci del treball en els mbits pblic i privat, que representen dos sistemes de cotitzaci to-talment independents. Des del Consell de Collegis de Metges de Catalunya tamb sinforma que es mantindr la impugnaci oficial de lOrdre fins que no saprovi formal-ment la derogaci de la Llei. Daltra banda, els collegiats del COMT tenen a la seva dispo-sici un servei jurdic que estu-diar cada cas particular i que atendr totes les consultes dels collegiats.

    Els metges reclamen que es pugui compaginar la prestaci de jubilaci amb el treball en lmbit privat, com es feia fins ara.

    redacciTarragona

    A partir dara, lHospital Universitari Joan XXIII recaur en mans de la Generalitat de Catalanya, juntament amb altres centres hospitalaris com el Verge de la Cinta de Tortosa. En aquest sentit, el director dels Serveis Territorials de Salut a les comarques de Tarragona, Josep Mercad, va declarar a la rdio municipal que Salut sestaria estudiant en un futur construir un nou edifici per lHospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.

    La Generalitat de Catalunya recupera la titularitat de fins a vuit hospitals i a partir dara sencarregar de la gesti de

    centres com el Verge de la Cinta de Tortosa i lHospital Universitari Joan XXIII de Tar-ragona. Aquest acord sha acon-

    seguit desprs que el Govern de lEstat espanyol hagi aprovat, aquesta setmana, la reforma de les pensions amb el suport

    del grup de CiU i, a partir dara, lens de govern catal recupera la gesti dels diversos centres de salut.

    En clau tarragonina, el direc-tor dels Serveis Territorials de Salut a les comarques de Tarragona, Josep Mercad, va declarar dilluns a la rdio mu-nicipal que Salut sestaria plan-tejant construir un nou edifici per lHospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. El titular de Salut a Tarragona va declarar que el Departament de Salut sesta plantejant construir un nou edifici de Joan XXIII a mitj o llarg termini i deixar de fer obres dampliaci i de millora del centre. Mercad va afirmar que el govern catal ha arribat a un principi dacord amb lEstat, actual propietari de les instal-lacions, i que si es concreta aquesta aliana la Generalitat disposar de ms patrimoni i, per tant, de ms eines a labast per fer ms inversions.

  • 29 de juny de 2011 | 20 |

    XARXA SANITRIA I SOCIALDE SANTA TECLA

    Salut

    L a collocaci duna pr-tesi de maluc s una de les intervencions ms habituals de la branca dOr-topdia i Traumatologia. Du-rant el 2010, lHospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarrago-na va acollir prop dun cente-nar dintervencions daquest tipus, una dada que reafirma que aquesta s una operaci del tot habitual. Tot i aix, cal tenir en compte que els pacients que requereixin un recanvi daquest tipus han de tenir molta cura durant la seva recuperaci, ja que, en

    molts casos, la prtesi sha de canviar desprs duns anys.

    El maluc s una de les articu-lacions del nostre cos que ms treballa, ja que ha de suportar gran part del nostre pes es-tructural. Per aquest motiu, s una zona que pateix especial-ment les inclemncies del pas dels anys i aix fa que siguin moltes les persones que, a causa del pas dels anys o duna medicaci estricta, necessitin una prtesi que els allargar la qualitat de vida i els permetr conservar els seus moviments

    amb total llibertat. LHospi-tal Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona acull cada any prop dun centenar dintervencions quirrgiques de prtesi de ma-luc, un 10% de les quals estan destinades a intercanviar una prtesi ja existent.

    Causes i intervencions

    El Dr. Jarma, de la Unitat de Traumatologia de lHospital Sant Pau i Santa Tecla de Tar-ragona, detalla alguns dels motius que desemboquen en una artrosi en aquesta zona.

    A banda de les causes evita-bles com el tabac i lalcohol, hi ha altres circumstncies que deriven en un desgast de maluc, detalla el Dr. Jarma, que tamb precisa que altres factors a tenir en compte sn ls abusiu daquesta zona que fan els esportistes profes-sionals, per exemple, seqe-les de fractures antigues o el consum habitual de certs me-dicaments com la cortisona, el tractament contra la diabe-tis o en casos dobesitat, per exemple. En persones joves, lartrosi de maluc pot venir

    donada per una experincia traumtica, com pot ser un ac-cident de moto, per exemple. Laugment de lesperana de vida provoca que cada cop hi hagi ms pacients que reque-reixin sotmetres a aquest tipus dintervenci. Tamb augmenta el percentatge de pacients joves. Hi ha persones de 35 anys que ja necessiten aquesta intervenci, assenya-la el Dr. Jarma, tot i que afe-geix que no sn els ms ha-bituals, ja que ledat mitjana de pacients que requereixen un recanvi de maluc se situa en edats ms avanades. Per, amb tot, cal tenir en compte que un pacient jove requeri-r, a la llarga, un recanvi de la prtesi. Segons ledat del pacient i el seu estil de vida, loperaci quirrgica que dur a terme lequip de Traumatologia ser diferent. En tots els casos, per, soptar per operar no-ms quan sigui necessari i es garanteixi la qualitat de vida posterior del pacient. En cas dhaver de recrrer a la cirur-gia, sescollir la prtesi ms adequadada a les caractersti-ques de la persona. En casos dafectats dedat ms avanada soptar per una prtesi amb base cimentable, que sadhe-

    LHospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona realitza cada any un centenar dintervencions de prtesi de maluc, un 10% de les quals sn recanvis

    Lartrosi de maluc, una malaltia associada a laugment de lesperana de vida

    A lHospital de Sant Pau i Santa Tecla, la intervenci davant dun cas dartrosi de maluc es realitza segons ledat i lestil de vida que porta cada pacient

    Ledat, la prctica continuada desport professional, lobesitat o algunes medicacions sn les principals causes de desgast duna de les articulacions ms importants del cos hum

    Foto 1: prtesi de maluc convencional. Foto 2: protesi de maluc resurFacing. Foto 3: prtesi de recanvi.

    1 2 3

    PeR qu eL mALuC eS deSgASTA Amb mS fACILITAT que ALTReS PARTS deL NOSTRe COS? El maluc s una articulaci formada per dos ossos; la pelvis i el fmur, que sallotja en una cavitat pelvial a travs del capal del fmur, que s una esfera dotada de cartlag articular que permet el perfecte encaix dels ossos i lexecuci de moviments. El desgast del cartlag provoca que el capal del fmur quedi al descobert, es desgasti i lencaix es distorsiosi. En aquest punt, els especialistes han dintroduir una prtesi que substitur aquest encaix, la qual permetr que el pacient recuperi la qualitat de moviments i impedir que pateixi ms molsties. Cal recordar, per, que tot i que la collocaci de la prtesi de maluc s una intervenci relativament habitual, les peces shan de canviar cada quinze anys aproximadament, un fet que les persones joves que shan de sotmetre a aquesta intervenci han de tenir molt clar a lhora dallargar la vida de la seva operaci.

  • | 29 de juny de 2011 | 21

    XARXA SANITRIA I SOCIALDE SANTA TECLA

    Salut

    rir a los i permetr gaudir de llibertat de moviments un cop superada la intervenci. En pacients joves caldr tenir en compte que aquest tipus de persones necessitaran un s ms actiu de la prtesi, per la qual cosa sescolliran materi-als com el metall i la cermica,

    juntament amb una operaci tan conservadora com sigui possible. Un cop fi nalitzada la interven-ci, el postoperatori haur de

    tenir en compte diversos exer-cicis especfi cs per recuperar el moviment habitual del maluc i evitar mals comportaments posturals. Un cop la recupera-

    ci estigui fi nalitzada, el paci-ent podr retornar a les seves rutines habituals. Tot i aix, el Dr. Jarma adverteix que, tot i que la intervenci permet

    dur a terme una vida gaireb normal, els afectats han de-cuidar la seva prstesi per tal dallargar el seu funcionament durant el mxim perode de temps i que, per exemple, es-ports de contacte o lesqu no sn aconsellables. Un cop sevidencia la necessi-tat de substituir la prtesi, el pacient sha de sotmetre a una nova intervenci quirrgica, en la qual shaur dextreure ms superfcie de los per in-corporar la nova prtesi. Tot i que la qualitat dels materials millora dia a dia, el recanvi de prtesi s una operaci compli-cada que requereix ms temps de recuperaci, detalla el Dr. Jarma, que destaca que, amb cada nova visita al quirfan es perd superfcie ssia, fet que difi culta la implantaci dun nou recanvi. Per aquest motiu, cal que els pacients afectats dun proble-ma dartrosi de maluc tinguin la mxima cura de la seva prtesi, ja que els assegurar qualitat de vida durant ms temps.

    CENTRO MDICOROMA

    CERTIFICADOS MDICOS,PSICOTCNICOS CONDUCTORES

    Y CAZADORES

    Plaza Alcalde Lloret, 143005 TARRAGONA

    977 23 55 77OFTALMOLOGA

    URGENCIAS: 629 25 23 24

    El doctor Mario Jarma, de la Unitat de Traumatologia de lHospital Sant Pau i Santa Tecla, s un dels responsables que els pacients afectats per lartrosi de maluc puguin recuperar la qualitat de vida . /A.LL.

    Cada vegada es donen casos amb pacients ms joves (35 anys), tot i que els ms habituals continuen sent els de gent gran i exesportistes professionals

    Un bon procs de recuperaci desprs de la intervenci quirrgica s clau per allargar la funcionalitat de la prtesi i mantenir la qualitat de vida durant ms anys

  • 29 de juny de 2011 | 22 |

    ECONOMIA

    Economia

    El president de la Generalitat adverteix que durant el prxim any i mig no hi haur inversions amb diners pblics

    Mas reclama ms entensa entre ladministraci i lempresa privada per modernitzar el pas

    redacci,Barcelona

    La Generalitat de Catalu-nya continua donant el missatge que per moder-nitzar el pas en temps de crisi cal potenciar la collaboraci entre ladministraci i la ini-ciativa privada. Aix ho ha reiterat aquesta setmana el president Artur Mas en una trobada amb empresaris, on ha advertit que durant els prxims 18 mesos ladminis-traci catalana no estar en condicions dexercir de mo-tor econmic amb inversions amb diner pblic. Laliana amb la inversi privada s, doncs, lalternativa.

    El president de la Generalitat, Artur Mas, adverteix que no podr haver-hi inversi pblica a Catalunya almenys en un any i mitj, i reclama collaboraci privada per compensar-ho. Se-gons el president, ara ja no val aquesta teoria que es basa en qu les administracions pbli-ques inverteixin en infraestruc-tures per tirar del carro de la crisi. Aix no serveix, i no ser-vir durant un any i mitj, va dir. Aix s, tamb va reconixer que els actuals pressupostos, que pateixen la reducci ms gran en mbits com el dinfra-estructures, no poden repetir-se durant ms tres anys, perqu

    es castigaria la modernitzaci del pas i es faria mal a leco-nomia catalana. Mas defensa la necessitat de la collaboraci entre el sector pblic i el privat i recorda que la tradici catalana ja ve marcada per aquesta inte-racci i aix li dna a Catalunya un avantatge comparatiu per lluitar contra lactual situaci. El president de la Generalitat va remarcar que, ara ms que mai, cal aprofundir en aquesta col-

    laboraci perqu la poltica no ho pot tot. Ara mateix, el con-junt dels sectors pblics no po-den invertir ni consumir ms, i aix sha de tenir en compte, perqu qui no ho t, es veur abocat al precipici, com li ha passat a Grcia.En aquest sentit, va deixar clar que no es pot fiar tot a lm-bit pblic. Aquesta teoria que quan els privats fallen, ja vin-dran les administracions pbli-

    ques i farem moltes inversions, construirem infraestructures i gastarem per aqu i per all i tirarem del carro, aix no ser-veix, i segurament no servir en un any i mig, va argumentar.

    El sector privat, motorI s que Artur Mas recorda que per preservar les partides soci-als per alhora reduir el dficit, la Generalitat sha vist obliga-da a disminuir en mbits com

    la inversi en infraestructures, amb reduccions de ms del 20% enfront de les de menys del 10% que sapliquen a salut o educa-ci. Tot el que s ajudar a leco-nomia productiva, tot aix ja sest reduint. La pregunta que cal fer s quant temps podem aguantar aix sense castigar a la modernitzaci del pas, asse-gura el president. Per tot aix, aposta per comenar a parlar de colideratges, coprotagonismes i coresponsabilitats, perqu les societats ms dinmiques sn les que shan adonat que no tot es pot reduir limpuls pblic. Mas remarca que fins i tot pa-sos amb una gran tradici duna enorme dimensi de lEstat, pasos nrdics europeus, en els ltims anys han comenat a fer marxa enrere i entenen que quan es fia tot a la grandria de lEstat, qui es ressent s el con-junt de la societat.El president Artur Mas ha fet aquestes declaracions aquesta mateixa setmana davant dun auditori ple dempresaris en unes jornades organitzades per la PricewaterhouseCoopers (PwC) a Barcelona.

    Cal parlar de colideratges, coprotagonismes i corresponsabilitats

    Ledat de la jubilaci pujar fins als 67 anys de manera progressiva fins a consolidar-se lany 2027

    El Govern central aprova la reforma de les pensions amb el suport de CiU

    La Comissi de Treball i Immi-graci del Congrs del Diputats ha aprovat aquesta setmana amb els vots favorables de PSOE i de CiU, labstenci del PNB i els vots en contra de PP, ERC-IU i BNG el dictamen del projecte de llei de reforma de les pensi-ons. El text, que a partir dara es debatr al senat, incorpora-r ms de 50 esmenes pactes principalment per PSOE i CiU, que formen majoria al Congrs per no pas al senat, on el PP s la fora majoritria. Aquest

    fet pot produir que finalment sintrodueixin moltes modifica-cions a la llei definitiva.Durant el debat daquesta set-mana, el PSOE ha introdut una nova esmena que reflecteix lacord entre govern i sindicats per tal dintegrar des de l1 de gener de 2012 les treballadores de llar dins del rgim de la se-guretat social. Entre els diferents canvis que preveu la nova llei de les pen-sions, hi ha la de ledat de la jubilaci, que passar a ser als

    67 anys. Aquesta, per, no sim-plantar al sistema fins a lany 2027. Fins llavors, sanir incre-mentat de manera progressiva un mes per any fins al 2018 i, a partir del 2019, dos mesos cada any. Un altre aspecte sn els anys necessaris de cotitzaci per te-nir dret a pensi. La nova llei la fixa en 38 anys i sis mesos. El trnsit entre els 35 anys actu-als i el nou sistema ser tamb daplicaci progressiva.Pel que fa a la possibilitat de

    jubilaci anticipada, ledat ser als 63 anys, sempre que es tin-gui com a mnim 33 anys cotit-zats a la seguretat social. Quant a les prejubilacions per ERO (Expedient de Regulaci dOcupaci), les empreses de ms de 500 empleats que obtin-

    guin beneficis i que inicin un expedient de regulaci hauran dassumir el pagament del sub-sidi per desocupaci del per-sonal acomiadat. La sessi del Congrs daquesta setmana ha servit per introduir a la llei fins a sis noves esmenes arran de la negociaci de PSOE amb CiU. Entre elles destaca una que per-met les persones vdues, que in-crementaran la base regulado-ra de la seva pensi del 52% al 60%, no es vegin perjudicades fiscalment per aquesta millora.

    Els anys necessaris de cotitzaci a la Seguretat Social passaran a ser 38

  • | 29 de juny de 2011 | 23Economia

    Economia

    CEPTA i Avalis SGR signen un conveni amb lobjectiu dajudar a pimes i autnomsredacci,Tarragona

    L a Confederaci Empre-sarial de la Provncia de Tarragona i Avalis SGR signen un conveni de collaboraci que permetr lobertura duna oficina par-cial a les installacions de la mateixa confederaci em-presarial. Lobjectiu daquest conveni s ajudar a pimes i autnoms a accedir a lnies de crdit a travs de lentitat financera.

    El finanament empresarial de qualitat i segur s un dels grans objectius que cal assolir per garantir un teixit empresarial capa dafrontar la crisi eco-nmica. Per tal doferir noves opcions a les empreses associ-ades, el passat dimarts 21 de juny CEPTa va signar un acord de collaboraci amb avalis SGR, una entitat financera sen-se afany de lucre i regulada pel Banc dEspanya, que es dedica exclusivament a avalar el finan-ament dautnoms i pimes amb seu social a Catalunya i a facilitar laccs a les empreses

    a licitar i executar concursos pblics. Lobjectiu de lacord s que les empreses de la confede-raci empresarial tinguin lop-ci de disposar dun aval que garanteixi qualsevol petici de finanament a la banca i/o cai-

    xes. Per aquest motiu, a partir dara avalis SGR obrir una ofi-cina parcial a les installacions de la confederaci empresarial per tal datendre a les peticions i donar sortida a aquelles em-preses que ho sollicitin.

    Lobjectiu del conveni s aju-dar a les pimes i autnoms, els ms damnificats per la crisi a obtenir crdits, va constatat el conseller delegat davalis GSR, Joan Cervera. Un altre dels objectius estrat-

    gics que avalis GSR persegueix s millorar la seva presncia al territori i aconseguir que ms pimes i autnoms tinguin ac-cs a lnies de crdit a travs de la seva entitat financera de referncia.

    El president de Cepta, J. antoni Belmonte, i el conseller delegat davalis SGR, Joan Cervera, durant la signatura de lacord. / Cedida

    BASF proposa integrar la seva planta dins de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (Xatic)La companyia qumica projec-ta obrir les portes de les seves installacions i incloure el com-plex de Tarragona dins la Xarxa de Turisme Industrial de Cata-lunya. BaSF, en el marc de la seva poltica de transparncia i suport a la divulgaci cien-tfica, acumula ja una llarga experincia en visites guiades a la fbrica orientades a grups destudiants, associacions de vens o familiars dels mateixos treballadors de lempresa, en-tre daltres, i noms durant el 2010 va rebre msde 1.000 vi-sitants. Joan Maria Garcia Giro-na, director de la multinacional a Tarragona, i Xavier Espasa, director de lagncia Catalana de Turisme, van mantenir du-rant la setmana passada una primera reuni per valorar les possibilitats de la proposta i

    estudiar-ne la viabilitat. En cas de materialitzar-se aquesta vo-luntat, BaSF esdevindria lem-presa capdavantera a introduir el sector qumic tarragon dins lmbit del turisme industrial, del qual ja es preparen per for-mar part altres sector similars i estretament relacionats amb aquest, com lenergtic o el de-dicat als transports de mercade-ries. Segons laEQT, la inclusi de BaSF en la Xatic impulsaria la consolidaci dels dos pilars ms rellevants en leconomia de Tarragona, el futur dels quals esdev tan decisiu tenint en compte la conjuntura actu-al. La iniciativa de BaSF es pre-senta com una mostra ms de la voluntat de collaboraci de la qumica amb el seu entorn, tot generant beneficis a la seva rea dinfluncia.

  • 29 de juny de 2011 |24 |

    Opini

    Opini

    Educaci: seguim suspenent

    Un nou informe internacional, aquesta vegada sobre la comprensi lectora dels nostres escolars (tamb per Internet), ens situa per sota la mitjana mundial. De fet, no recordem cap estudi comparatiu so-bre indicadors en Educaci en qu Espanya i Catalunya no suspenguin amb aquest estar per sota de la mitjana dels pasos avanats. Tots, ciu-tadans i responsables poltics, ens omplim la boca sobre la importncia de lEducaci i el seu paper clau per al progrs social en tots els seus aspectes. I malgrat tot, any rere any, estem obtenint suspensos en gai-reb qualsevol examen comparatiu internacional. Sovint apareixen al-guns analistes que satreveixen a buscar explicacions que atorguen ms o menys pes de la culpa daquests suspensos ara als professors, ara als jo-ves, ara als pares, ara als poltics, quan no a un eteri sistema. La simple i dura veritat s que la responsabilitat s de tots i cadascun de nosaltres, membres duna societat que tant si actuem com a pares, com a alumnes, com a professors o com a simples ciutadans, donem ben poca importn-cia en la prctica a la Educaci, ms enll de retriques i bones paraules. A Catalunya aquesta realitat s potser encara ms punyent. Una societat que senorgulleix dun sistema sanitari pblic de qualitat pagat amb els impostos de tots, un pas que sempre ha mirat a Europa i doncs obert als aires de innovaci i de cultura internacional, una terra dartistes i de gent que valora la cultura... com s possible que no excelleixi tamb en la educaci i la formaci de la seva gent?

    Des de la tribuna daquest setmanari hem reclamat pblicament la presa de mesures de xoc per abordar aquest problema que creiem sincerament que s el ms seris i de fons que t la nostra societat. Varem saludar la presa de posici en aquest mbit del nou Govern de la Generalitat i seria lamentable que el seu comproms pblic de lluitar contra el fracs esco-lar al nostre pas queds dilut enmig del soroll meditic daltres proble-mes potser ms urgents per no ms importants. Per altra banda, tamb hem aplaudit les propostes dels dos grans partits espanyols en el sentit dinstaurar una carrera docent a la manera del MIR que tan bon resul-tat dna per assegurar lexcellncia dels nostres metges: lexcellncia dels professors s una condici necessria (per b que no suficient) per assegurar la sortida de