Saben llegir i escriure els nostres � lls?

L’ACTUAL ITAT DE LES COMARQUES DE TARRAGONA

NÚMERO 84 | 29 DE JUNY DE 2011 SETMANARI GRATUÏT DE LA XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS WWW.NOTICIESTGN.CAT

tarragona@inlingua.es

Idiomes

Cursos intensius!

TARRAGONA977234917

REUS977315271

Información y reservas: 977 39 00 17 / 658 79 56 87

¡¡JULIO Y AGOSTO!!TODOS LOS JUEVES

Y VIERNES

Animación con karaoke y baile con “Paco”Camas elásticas para los niños.

9€Vino, agua y gaseosa

Cena barbacoa en la terrazacon ensaladas y postres

ÚLTIMOS

650 395 222 - 977 213 107

PÁRKINGS EN VENTAPLANTA - 1 en C/Gasòmetre, 32

En el centro de TARRAGONA

www. fotografiaferran.com - fotografiaferran@hotmail.com

Aquest estiu a Fotografia Ferran tenim l’exposició de càmeres mésgran de Tarragona i, com sempre, et donarem el millor assessorament

No ho dubtis. Fotografia Ferran, la confiança no té preu!

Higini Anglès, 10 - Tel. i Fax. 977 22 11 64Rambla Nova, 108 - Tel. i Fax. 977 21 79 62

43001 TARRAGONA

Pl. Ponent, 2 · 43001 · Tarragona Tel.: 977 22 47 17

VINE A LES REBAIXESDescomptes finsal 40%(OBRIM DIUMENGE

3 DE JULIOL)

45.000 LECTORS(segons el darrer Baròmetre de la Comunicació)

Salut

L’Hospital de Santa Tecla practica a

l’any un centenar d’intervencions per

artrosi de maluc

Pàgines 20 i 21

Economia

Mas anuncia més col·laboració entre l’administració i la

iniciativa privada

Pàgina 22

Els centres educatius de les comarques tarragonines començaran el curs 2011-12 amb 87.869 alumnes a les aules

Pàgines 2 i 3 i editorial

Els resultats de les proves de competències de sisè con� rmen l’expressió escrita com a principal mancança dels escolars catalans

29 de juny de 2011 | 2 |

El tEmade la setmana

Tema de la setmana

els resulTaTs de les proves de compeTències dels alumnes de sisè de primària i la preinscripció per

al proper curs escolar, principals noveTaTs en l’àmbiT educaTiu

Fre a l’arribada d’alumnes nouvinguts a tarragonaL’increment del nombre de preinscripcions arriba principalment de la incorporació dels alumnes de P3 i de l’ampliació dels centres que han iniciat recentment la seva activitat mentre que l’arribada d’alumnes de fora continua en descens a causa de la crisi

E l proper curs escolar un total de 87.869 alum-nes cursaran els estudis

obligatoris a la demarcació de Tarragona, 3.644 més que el curs que ara ha finalitzat. Aquest increment, tal com ha succeït en anys anteriors, no té tant a veure amb l’arribada d’alumnes nouvinguts com amb la consolidació dels cen-tres educatius de recent cons-trucció i l’accés dels alumnes d’educació infantil (P3) als centres escolars.

Amb els resultats de les proves de competències de sisè de pri-mària que s’han donat a conèi-xer recentment i que posen de manifest que, malgrat una lleu-gera millorar respecte a les pro-ves de l’any passat, els nostres escolars presenten mancances importants sobretot pel que fa a l’expressió escrita, comença el període de vacances escolars que finalitza el 12 de setembre. A partir d’aquella data, 3.644 nous escolars s’incorporaran a les aules, atenent les dades de preinscripció totals pràcti-cament definitives. Així, 649 alumnes s’incorporen als estu-dis d’educació infantil; 2.183 ho fan a la primària i 812 a l’ESO que es tradueixen en 23, 49 i 12 grups més respectivament que l’any passat. Aquest increment en el nom-bre d’alumnnes respecte al curs passat no es produeix tant per l’arribada d’alumnes de fora, una realitat que la crisi ha atu-rat de manera dràstica i que ja és una constant des de l’inici del curs passat, com per l’inici de cursos posteriors en centres incomplerts que han iniciat la seva activitat recentment.

Estudis postobligatoris Pel que fa a l’educació posto-bligatòria, actualment encara és obert el període de preins-

cripció als centres d’educació secundària, per la qual cosa en-cara no es disposa de dades de-finitives. El que sí s’avança des del Departament d’Educació és que s’augmentarà l’oferta tant ens els estudis de batxillerat com en el de cicles formatius. En aquest sentit, la directora dels serveis territorials d’Edu-cació a Tarragona, Àngels Gon-zález, afirma que “s’ofereixen 11 grups més de BAT, ja que hi ha centres han incorporat aquests estudis”. Pel que fa a cicles formatius hi haurà 342 grups més gràcies al desdobla-ment d’alguns d’aquests cicles i l’increment de l’oferta. Això es fa “amb la intenció de po-tenciar els estudis de formació professional i acostar-nos a les

xifres marcades per la directiva europea que vol que el 2020 el percentatge de gent que només té el títol d’ensenyament obli-gatori sigui del 10% en comp-tes de 30% actual”, assegura la directora.

Sisena horaD’altra banda, el curs escolar s’inciarà amb l’eliminació de

la sisena hora, tret d’ocasions comptades i per causes especi-als, que comportarà la reestruc-turació organitzativa dels cen-tres educatius i la davallada del nombre de professors, davalla-da que es compensarà amb l’in-crement de les hores lectives dels mestres, que passaran de treballar 23 hores a 24. Mentre que en el seu dia la implantació

de la sisena hora va comportar la contractació de més de 5.000 mestres nous per cobrir l’aug-ment d’hores lectives, la seva eliminació no comportarà l’aco-miadament de professorat però sí aquest increment d’hores lectives, que segons el departa-ment es dedicaran a reforçar els alumnes amb més mancances.

InversionsFinalment, en el capítol d’in-versions, aquest proper curs escolar es finalitzaran tot un seguit d’obres pendents en mu-nicipis com Cambrils, els Palla-resos, Reus, Sant Jaume dels Do-menys, Constantí, Tarragona, Valls i Vila-seca, i s’instal·laran mòduls prefabricats en altres municipis que ho requereixen.

l’any que ve hi haurà un augment de l’oferta en cicles formatius i Bat amb la incorporació d’aquests estudis en centres que fins ara no els oferien

l’eliminació de la sisena hora no comportarà l’acomiadament de professors però sí l’increment d’hores lectives

aquest curs 2011-2012 hi haurà 3.644 alumnes més a les aules

Els centres escolars de les comarques tarragonines incorporaran 3.644 alumnes nous aquest curs 2011/2012.

| 29 de juny de 2011 | 3

EL TEMADE LA SETMANA

Tema de la setmana

Rambla Nova, 18 baixos - Tarragonainforma@finquestarragona.com Tel. 977 252 052

VILALLONGA DEL CAMP

LOCAL EN ALQUILERC/Roger de Llúria S/N

SALOU(240m2+350 m2 terraza)

700€¡¡¡OPCIÓN DE VENTA!!!

609 88 77 77i

“El gran cavall de batalla és l’expressió escrita: s’ha d’escriure més a les aules”La directora territorial dels Serveis d’Educació a Tarragona fa una anàlisi dels resultats de les proves de sisè i exposa les línes del departament amb vista al proper curs escolar

Tel. 652 711 828

50€/DÍA

Com valora els resultats de les proves de competència de sisè?Els resultats, que són extrapola-bles al conjunt de Catalunya, es poden valorar de manera posi-tiva en general, perquè s’ha mi-llorat sensiblement, tot i que no és sufi cient. Cal dir que aques-tes proves no són unes proves de mínims, són proves elabora-des científi cament que englo-ben exercicis de diferents difi -cultats que permeten avaluar les competències dels alumnes en tots els àmbits, per tant po-den donar una idea molt apro-ximada de la realitat. Però, com en totes les proves d’aquest ti-pus, cal saber valorar la realitat i tenir en compte els matisos. Quina lectura en podem fer, dels resultats d’aquestes pro-ves? Doncs, principalment que el gran cavall de batalla és l’ex-pressió escrita, que és la com-petència en què s’han obtingut pitjors resultats. S’ha d’escriure més a les aules, ja sigui amb el sistema tradicional o amb el sis-tema digital. Això ja s’està fent actualment, potenciant la com-pensió lectora i l’escriptura.

S’ha vist que els resultats va-rien molt depenent del nivell socioeconòmic dels alumnes.Aquestes comparacions es fan sempre però a mi em semblen predeterministes. Aquest apar-tat no ens ha de condicionar en l’objectiu fi nal que qualsevol alumne, independentment de la seva condició socioeconò-

mica, arribi a les cortes més altes. Seguint la política de transparència és evident que s’ha de donar aquest tipus d’in-formació, però també cal tenir present que no s’han de perdre els matisos. Potser sí que és im-portant el nivell socioeconòmic dels alumnes en aquest sentit però també ho és la implicació i l’interès de les famílies per les tasques del fi ll i això no té res a veure amb el seu nivell econò-mic o social. Potser el matís es troba en el fet que les famílies amb un nivell més alt puguin estar més a sobre dels fi lls que

no pas les famílies d’un nivell adquisitiu més baix que de va-gades han de fer front a situaci-ons personals difícils.Les mateixes conclusions es po-den extreure de la comparativa entre escola pública i escola concertada.

Què cal fer per lluitar contra el fracàs escolar?La línia del departament és inci-dir en el reforç en aquells alum-nes que tenen més difi cultats. I això es farà destinant l’incre-ment d’hores dels professorat a reforçar a aquests alumnes

Per què s’ha eliminat la sise-na hora i què comportarà per als centres?Principalment per qüestions econòmiques i, tal com la seva implantació va signifi car una reestructuració organitzativa dels centres ara comportarà el mateix. No s’acomiadaran professors però tampoc se’n contractaran. Serà qüestió de fer el mateix amb els recursos disponibles, optimitzant-los al màxim. Per això el que es per-drà en personal es guanyarà en hores lectives de manera que les necessitats dels alumnes,

sobretot dels que tenen més di-fi cultats, siguin ateses.

Recentment a les nostres co-marques hi ha hagut protes-tes de famílies pel mal estat del centres escolars dels seus fi lls. És el cas dels Pallaresos i del Montmell. Quina valora-ció en fa?En el cas dels Pallaresos la si-tuació del centre escolar actu-al no presenta cap situació de precarietat malgrat la ubicació temporal en mòduls prefabri-cats a l’espera de la fi nalització del nou centre. Es tracta d’un problema de cessió d’una pista municipal que pertany a l’àmbit municipal. El cas del Montmell és més preocupant i recentment he arribat a un acord per escrit amb l’associació de famílies del municipi en virtut de la qual em comprometo a instal·lar pel curs 2012/2013 mòduls prefa-bricats als terrenys defi nitius on ha d’estar ubicada la nova escola i amb el compromís que si, durant aquest període hi ha la possibilitat d’actuar per mi-llorar la situació, es farà.

4 | 29 de juny de 2011 |

tarragona

Tarragona

Comencen les obres de rehabilitació de l’interior del Mercat Central

El Partit Popular de Tarragona demana a l’Ajuntament la creació d’un domini amb el sufix ‘.tarragona’ o ‘.tgn’

Deu centres escolars de Tarragona acullen el Casal d’Estiu 2011

L a unió temporal d’em-preses CORSÁN-CORVI-AM-VICSAN continua

amb l’execució de les obres de reforma del Nou Mercat Central de Tarragona. Con-cretament, a l’interior de l’edifici s’ha iniciat la restau-ració de les 4 portes d’accés i s’està recuperant informació de les parades originals del Mercat per tal de recrear-ne una al nou edifici. D’altra banda, s’està treballant a la planta semisoterrani, on s’ha

revisat l’estat de l’estructura i s’estant enderrocant el fals sostre, instal·lacions i els en-vans interiors.Paral·lelament, a l’exterior, ja ha començat el gros de les obres amb l’entrada d’un dels equips de perforació de pilons que executaran l’estructura per la contenció de terres. Al mateix temps, s’està treballant a l’interior de l’aparcament Corsini, realitzant sondejos a diverses plantes per comprovar l’estat del terreny i els ancorat-

ges existents, sense que això afecti al seu funcionament i servei diari.A més a més, ja s’ha instal·lat la segona fase de la tanca peri-metral al voltant de l’edifici del Mercat Central (fotografia) per evitar al màxim les molèsties a les botigues del seu entorn. A més, per mantenir informats, en tot moment els principals afectats per les obres de remo-delació, es continuen fent les sessions mensuals de segui-ment de les obres.

La Conselleria d’Acció Social, Polítiques d’Igualtat i Habitat-ge de l’Ajuntament, a través de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona promou un any més els Casals d’Estiu, adreçats a nens i nenes de 3 a 12 anys que hagin estat esco-laritzats a Tarragona durant el curs 2010-2011. Aquest estiu, els casals es duran a terme des del 27 de juny fins el 29 de juli-ol de dilluns a divendres en ho-rari de 9 a 13 h. Enguany s’ofe-reixen 564 places. Els infants participants al Casal estaran organitzats per edats (3-5; 6-8; 10-12) i en grups com a màxim de 10 nens per monitor. Les instal·lacions que acolliran les activitats seran els següents 10 centres escolars públics distribuïts per tota la ciutat

de Tarragona: Escola Olga Xi-rinacs, El Miracle, Pau Delclòs, Serrallo, Sant Pere i Sant Pau, Bonavista, Campclar, Gual Vi-llalbí, Sant Salvador i Centre Social de la Floresta. Els casals d’estiu són una alternativa per a les famílies que necessiten compaginar la vida laboral i la imprescindible atenció que re-quereixen els seus fills i filles durant el període de vacances escolars. Aquests casals oferei-xen unes activitats programa-des amb una base educativa, lúdica i creativa. Aquest any la temàtica del casal es basa en el famós detectiu Sherlock Holmes. Els preus d’inscripció del casal d’estiu varien en fun-ció de la durada de l’estància així com també de si la família apunta a un o més fills.

Davant de l’actual liberització per part de l’ICANN del siste-ma de noms de domini d’alt nivell, el Partit Popular de Tar-ragona ha demanant a l’Ajun-tament la creació d’un domini amb el sufix “.tarragona” o “.tgn”. Jordi Roca, portaveu adjunt del Grup Municipal del PP a l’Ajun-tament de Tarragona afirma que “poder disposar d’una ter-minació pròpia a Internet se-

ria un element important per a la promoció de Tarragona” i afegeix que aquesta mesura, essent impulsada des del pro-pi Ajuntament i convocant a persones, entitats i empreses de la capital tarragonina, seria rendible tan sols amb la parti-cipació de 1.000 ciutadans. El període per fer la sol·licitud per tal de realitzar aquest can-vi es limitarà al primer trimes-tre de 2012.

La justícia no veu cap indici de delicte i arxiva el cas de Terres Cavades després de 7 anysEl polèmic cas de la planificació urbanística de Terres Cavades ja és història. Aquest dimecres ha transcendit que la titular del jutjat número 2 de Tarra-gona ha decidit arxivar el cas del polèmic projecte urbanístic de Terres de Cavades, que l’any 2004 va provocar la dimissió del regidor de CiU Àngel Fer-nández després de 17 anys com a polític al consistori. Després de set anys d’investigacions la jutgessa considera que no hi ha incidis de delicte contra cap dels cinc imputats en el cas: el llavors regidor d’Urbanisme de la capital tarragonina, el pro-motor tarragoní José Luis Gar-cía, Juan Fernández (germà del

regidor), Francisco Frainz i Edu-ardo Aznar. La setmana passa-da es va dur a terme la darrera vista, amb totes les parts im-plicades, incloent els represen-tants legals dels cinc imputats, després que un dels querellants recorregués la primera resolu-ció que dictaminava l’arxiu del procés. La resolució final de la magistrada ha al·legat que no hi ha indicis de delicte. La polèmica va sorgir aviat farà set anys per suposades irregula-ritats urbanístiques en la com-pra de terrenys a la zona de Terres Cavades, que ara es co-neix com a Vall del Llorito, on s’havien de construir 5.000 ha-bitatges que havien de formar

un nou barri a la ciutat. El cas va esclatar quan es va dir que el germà del que llavors era ti-nent d’alcalde d’Urbanisme del govern de Joan Miquel Nadal, Àngel Fernández, era propie-tari d’una participació minori-tària d’una de les societats que havia de construir els habitat-ges. Aquest afer va acabar amb la carrera política de Fernán-dez, que va dimitir després de 17 anys com a regidor. Set any després, després d’un llarg pro-cés que va erosionar els darrers anys de mandat de Joan Miquel Nadal i el seu equip, la justícia conclou ara que el polític ni cap de la resta d’imputats no va co-metre cap delicte.

Ballesteros presidirà la nova comissió gestora del PSCL’executiva nacional del PSC ha nomenat recentment la comissió gestora que dirigi-rà la Federació del PSC de les comarques de Tarragones fins al proper congrés territorial. L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, és el presi-dent d’aquesta nova gestora i el coordinador dels diputats i senadors del PSC a les Corts Generals, Francesc Vallès, és el president adjunt i el portaveu.Completen la comissió gestora com a vocals: Ana Teresa Pérez

Espinosa, Joan Ruiz, Ramon Aleu, Rosa Maria Ibarra, Do-lors Carreras, Ana López i Be-goña Floria. Ballesteros va resumir els ob-jectius d’aquesta nova comis-sió gestora en quatre punts: potenciar la democràcia inter-na, impulsar la presència i el treball territorial, fomentar la comunicació amb el teixit soci-al i econòmic entre comarques i la preparació per les properes eleccions generals que tindran lloc al març de l’any vinent.

| 5 | 29 de juny de 2011 Tarragona

TARRAGOnA

Una de les novetats destacades és l’augment d’autobusos en direcció a les platges

El passat dilluns 27 de juny es van posar en funcionament el nous

horaris d’estiu de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) que incorpo-ren millores importants.

Des de dilluns ja es poden bene-ficiar del nous horaris d’estiu de l’EMT que entre altres novetats importants ofereixen més auto-busos en direcció a les platges i més freqüències. A més s’ha fet una reordenació de les línies amb l’objectiu de racionalitzar els costos, aplicant un criteri d’austeritat. En aquest sentit, totes les línies dels barris faran transbord a la plaça Imperial Tàrraco d’on, cada deu minuts, sortiran autobusos en direcció a les platges. Amb aquest can-vi s’aconsegueix un estalvi de

37 hores diàries d’explotació de servei, amb 7 conductors menys. Una altra de les nove-tats és que les línies més im-portants com L-54, L-6, L-8 i L-5 es mantenen amb els mateixos horaris que a l’hivern. També s’ha incrementat el servei de la línia de Les Gavarres (L-97) que es prolonga fins les 01.00 de la

matinada amb l’objectiu, se-gons explica la tinent d’alcalde de Mobilitat Begoña Floria, de facilitat l’afluència de públic a les Gavarres per tal de reactivar els locals d’oci. Els nous hora-ris afecten també a les línies de les zones educacionals així la L-4 redueix eel servei a no lec-tiu i la L-14 desapareix.

Serveis de platjaTant la L-1 com la L-9 fan el seu recorregut per: platja Arrabas-sada (parada Via Augusta), Plat-ja Savinosa, Platja Llarga i Plat-ja de la Mora. La L-19, arriba a: Platja Arrabassada (parada Mare Nostrum a l’interior de la plat-ja), Platja Savinosa i Platja Llar-ga. La línia L-10 amb el mateix

servei que a l’hivern, amplia el seu recorregut de la platja Mi-racle fins a l’Arrabassada (Mare Nostrum). La L-Platja que surt de Pere Martell ofereix viatges cada 20 minuts fins a l’Arrabas-sada. El primer és a les 09.55 h del matí i l’últim a les 21.03 h. Pels usuaris de Ponent, Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau (L-54) que vulguin arribar a la platja hauran de fer transbord a la Plaça Imperial Tarraco i enllaçar amb L-Platges, L-1, L-9, L-10 i L-19 a Pere Martell. Per tots aquells que agafin la L-6 a Sant Pere i Sant Pau i que es dirigeixen a la platja poden fer transbord a Centenari i enlla-çar amb L-Platges, L-1, L-9 i L-19 a Pau Casals. Cal recordar que els transbordaments són gratu-ïts durant 59 minuts i només es vàlids amb els abonaments.

L’EMT posa en marxa els nous horaris d’estiu

Mimamamemima, roba infantil amb un toc personalLa botiga, situada a la Vall de l’Arrabassada, comença les rebaixes l’1 de juliolAra fa unes setmanes va obrir les portes a l’Arrabassada la botiga Mimamamemima, dedicada al món de la moda i els comple-ments infantils. Es tracta d’un establiment poc convencional, ja que està pensat per ser un espai dedicat als seus petits cli-ents, on tant ells com les seves mares es trobin a gust mentre fan les seves compres.La seva reponsable, Marimar Nasarre de Letosa, explica que “he volgut crear un espai on les mares d’avui en dia, que han de fer front a tantes obligacions: la feina, la casa, els nens... puguin comprar la robeta dels seus fills en un entorn agradable, que els permeti una estona de reflax, de conversa, mentre els petits es distreuen”.Per aconseguir aquesta proxi-mitat Marimar ha distribuït la botiga d’una manera poc usual, sense el típic taulell de venda que ha estat substituït per una taula central on les clientes po-den seure i fer les compres de manera molt personalitzada.La botiga ofereix un assorti-ment molt variat de peces de roba i complements de gran qualitat a preus que són aptes

per a totes les butxaques: des de conjunts fins a vestits de festa, en un ampli espectre de preus. A més ofereix peces de roba per a totes les etapes del nen, des de roba d’aixovar per a nadons, passant per roba de tot portar per a la guarderia o l’escola, fins a peces de roba de vestir, per a totes les edats i ocasions. A més, disposa de marques de

reconegut prestigi que a partir del dia 1 de juliol es podran trobar amb rebaixes de fins al 50%.

Vall de l’ArrabassadaMimamamemima està situa-da en un barri jove i dinàmic, on viuen moltes famílies joves amb fills que treballen i tenen necessitats molt específiquen

quant al comerç de proximitat, “volia oferir un servei pròxim a les meves clientes, afirma Mari-mar, tenint en compte que avui en dia tot va molt ràpid. Aquí poden venir i mentre fan les compres, els nens es distreuen gràcies a la zona de jocs, i elles poden triar i remenar, xerrar si ho desitgen”.Marimar té una àmplia experi-

ència professional en el món del màrqueting i el disseny gràfic, àmbit en el qual va ser pionera, una experiència que es nota en la decoració i el grafisme de la botiga, que té un aire juvenil i desenfadat.Mimamamemima està situada al carrer Joan Fuster, 9 de la Vall de l’Arrabassada i el seu horari és de 10 a 13 i de 17 a 20 hores.

La botiga disposa d’una zona jocs infantil. Marimar Nasarre de Letosa, a la dreta de la imatge amb una clienta, n’és la responsable. C.L.

29 de juny de 2011 | 6 |

TARRAGONA

Tarragona

Oferta de verano

*3 sesiones de axilas 60€

Rambla Vella, 20 · 43003 TARRAGONA · T. 977 233 964tarragona@byebyepelos.com · www.byebyepelos.com

El PP demana a Ballesteros “un calendari creïble i realista per a la creació dels 6.000 llocs de treball que va prometre en campanya”

Do� ns a la Platja Llarga?

E l Partit Popular de Tar-ragona ha demanant a l’alcade J. Fèlix Balleste-

ros que presenti un calendari creïble i realista que mostri la creació dels 6.000 llocs de tre-balls que va pometre .

Segons ha explicat el Portaveu del Grup Municipal del PP al

consistori tarragoní, Alejandro Fernández, “en els primers dies de legislatura només hem vist picades d’ullet de Ballesteros a CiU i molta preocupació, per part de l’alcalde, sobre el futur del seu partit, el PSC, i ni una sola paraula sobre l’atur, en xi-fres malauradament històriques a la nostra ciutat”.

E l passat diumenge 26 de juny, els banyistes que encara omplien la plat-

ja Larga de Tarragona passa-des les vuit del vespre van ser espectadors afortunats d’un espectacle marí com pocs es poden veure a les costes medi-terrànies.

Un grup de dofi ns nedava a es-

cassos metres de la costa fent les delícies de grans i petits que assistien sorpresos a les evolu-cions d’aquests mamífers ma-rins que aquest anys ja ens han acompanyat en una altra ocasió. El mes de gener passat un grup de dofi ns nedava a pocs metres de distància de l’escullera de Tarragona davant la sorpresa dels que els van poder veure.

| 29 de juny de 2011 | 7Publicitat

LOS COLORES Y LAS TELAS PUEDEN VARIAR SEGÚN STOCK. PRECIOS VÁLIDOS EXCEPTO ERROR ORTOGRÁFICO Y HASTA FIN DE EXISTENCIAS

Gastos de apertura a cargo del cliente.Financiación sujeta a la aprobación de la financiera.

LES GAVARRES POLÍGONO LES GAVARRES (JUNTO A BOLERA) TARRAGONA. TEL. 977 55 40 10 LA TIENDA MÁS GRANDE DE CATALUNYAPERAFORT CARRETERA NACIONAL 240 KM. 8300 CRUCE PERAFORT TEL. 977 61 01 27DON TRESILLO LOFT. CENTRE COMERCIAL PORT HALLEY VILA-SECA TEL. 977 32 55 50

29 de juny de 2011 | 8 |

TARRAGONÈS

Tarragonès

Vila-seca ha entrat aques-ta setmana en el selecte grup de municipis que

gaudeixen de l’acreditació ofi cial de Destinació de Tu-risme Familiar que atorga la Generalitat. A Catalunya només disposen d’aquesta distinció un total de 13 mu-nicipis (5 a la Costa Brava, 4 a Barcelona i ara 4 a la Cos-ta Daurada), fet que posa de manifest el gran tret diferen-cial i de qualitat que la mar-ca “turisme familiar” aporta a les destinacions turístiques que l’aconsegueixen.

L’acte ofi cial de lliurament dels diplomes que distigeixen la ciutat i una vintena d’esta-bliments del municipi s’ha celebrat aquesta mateixa set-mana amb la presència del di-rector de l’Agència Catalana de

Turisme, Xavier Espasa, i la di-rectora general de Turisme de la Generalitat, Marian Muro, acompanyats de Xavier Gra-set, regidor de l’Ajuntament

de Vila-seca i de Josep Poblet, alcalde de Vila-seca.La marca turística, pionera a Catalunya, exigeix uns mínims imprescindibles per tal que les

ciutats que volen l’acreditació puguin ser considerades aptes per a aquest tipus de turisme. D’aquesta manera, els reque-riments de la Generalitat pas-sen per l’oferta d’activitats i serveis públics i també per la qualitat de les empreses priva-des (allotjament, restauració, alimentació i oci) que operen al municipi. El certifi cat de turisme famili-ar, a més a més, és progressiu. Durant els primers cinc anys s’exigeix que, com a mínim, un 15% de l’oferta existent s’adapti als criteris establerts

per la certifi cació, mentre que els cins anys posteriors el per-centatge ha d’arribar al 35%. L’incompliment d’aquesta pro-gressió pot comportar la pèr-dua de l’acreditació. La concessió dels diplomes de la Generalitat s’ha fet la ma-teixa setmana que Vila-seca -veure la fotografi a- ha hissat per tretzena temporada d’estiu consecutiva la bandera blava a la platja de La Pineda.

Vila-seca, quarta població de la Costa Daurada que obté la certi� cació de destinació de turisme familiar de la Generalitat

A la platja de la Pineda ja oneja la bandera blava. / Cedida

Els empresaris turístics de la zona recullen en un mapa i una guia amb més de trenta activitats per desenvolupar en família durant les vacances

Passar-ho bé al Baix Gaià?

L ’Associació d’Empre-saris Turístics del Baix Gaià ha començat a do-

nar a conèixer el seu mapa i guia d’activitats que es po-den fer en un territori que ells mateixos qualifi quen de “joia de la Costa Daurada”. Aquesta setmana l’associació ha presentat la seva inicia-tiva a l’Ajuntament de Tor-redembarra. Els empresaris han recollit un total de 31 propostes turístiques per dur a terme a les poblacions d’aquesta zona agrupades en quatre àrees: oci, allotja-ment, menjar i altres.

La presentació a Torredembar-ra ha estat la primera acció de la nova entitat que ja treballa en altres projectes com ara po-sar en marxa una pàgina web o aconseguir una senyalització homogènia del Baix Gaià que és presentat com “La joia de la Costa Daurada”. El president de l’Associació d’Empresaris Turístics del Baix Gaià, Armand Bogarts, ha destacat que aques-ta àrea geogràfi ca és ideal per

a persones que busquen auten-ticitat i qualitat de vida i que molts turistes que la visiten són famílies actives i jubilats de diferents països europeus. També ha ressaltat la necessi-tat de col·laborar molt estreta-ment amb el sector públic i ha agraït a l’antic i a l’actual pre-sident del Consorci Turístic del Baix Gaià (Jano Francino i Pere Font respectivament) haver estat, entre d’altres, els inicia-dors del projecte de promoció de la zona.Al seu torn, el president del Consorci, Pere Font, ha expli-cat que l’entitat demostra que té moltes ganes de tirar enda-vant iniciatives de qualitat. També ha comentat que aques-ta zona, tot i que és cert que li caldria una major capacitat hotelera, és capdavantera en segones residències i en càm-pings i té molt de potencial. La presentació de la guia i mapa del Baix Gaià s’ha dut a terme a les instal·lacions del Centre d’Equitació Torredembarra, on s’ofereixen activitats d’oci i de turisme eqüestre. El centre

d’equitació de Torredembar-ra és un dels emplaçaments d’oci recollits en aquesta guia editada pel col·lectiu d’empre-saris, que també inclou altres

ofertes com el Jungle Trek (de Tamarit), la Granja Escola Cor-ral del Nen (del Catllar), Mini-Tarraco (El Catllar), Valdebolas Paintball (Torredembarra) i

Kayak Costa Daurada (Altafu-lla), entre d’altres. La guia tam-bé indica els principals llocs d’allotjament i els restaurants més emblemàtics de la zona.

La presentació de la guia s’ha realitzat al centre eqüestre de Torredembarra. / Cedida

S’afegeix al grup selecte de municipis turístics de Calafell, Cambrils i Salou

| 29 de juny de 2011 | 9

tarragonÈS

Tarragonès

El departament de territori i Sostenibilitat assegura que es fa amb la intenció de millorar la connectivitat de la Pineda durant la temporada turística

Entra en servei un tram de quatre carrils del nou Raval de la Mar, a Vila-seca

redacció,Vila-seca

Per tal de facilitar la mobilitat durant la temporada estival, el

Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generali-tat ha posat en servei un tram amb quatre carrils del Raval de la Mar (Vila-seca); en con-cret, entre la C-31B i la roton-da amb la TV-3146. Amb el mateix objectiu, durant l’es-tiu no es treballarà en l’àmbit més proper a la Pineda.

Entre les mesures adreçades a facilitar el trànsit a la zona du-rant aquest estiu, la Generalitat destaca la posada en servei d’un tram de calçada de 750 metres amb quatre carrils, dos per sen-tit; en concret, el comprès entre les rotondes de la C-31B (roton-da de la Piconadora) i la TV-3146 i la posada en servei del carril per a bicicletes i les voreres en el tram entre la rotonda de la Piconadora i el final de l’actua-ció, la confluència amb la plaça de la Unió Europea. D’altra ban-da, el departament ha decidit aturar fins a la tardor l’activitat en el tram des de la rotonda de la C-31B fins al final de l’obra. D’aquesta manera, els treballs es concentraran en el tram entre l’A-7 i la C-31B, amb tasques com la finalització del moviment de terres, l’execució de l’estructura

sota el ferrocarril del vial urbà, el ferm del vial de pesants i la fonamentació de la passarel·la per a vianants i ciclistes.

El Raval de la MarEl futur Raval de la Mar millo-rarà les comunicacions entre el nucli de Vila-seca i la Pineda, alhora que facilitarà la conne-xió de Vila-seca amb el port de

Tarragona a través de la C-31B. A més d’enllaçar amb l’A-7 i amb la C-31B, aquest vial do-narà accés a la zona de serveis de Port Aventura; a la zona es-portiva i residencial d’aquest complex lúdic; al santuari de la Mare de Déu de la Pineda i al parc urbà de la Torre d’en Dol-ça, entre d’altres. Així mateix, mitjançant el vial segregat, es

facilitarà la mobilitat dels cami-ons, sovint de gran tonatge i de mercaderies classificades, amb origen o destí al sector indus-trial d’aquesta zona. Al mateix temps, en evitar el pas per la via desdoblada principal, l’obra permetrà afavorir la seguretat i la fluïdesa de la circulació.Les obres s’emmarquen en un conveni de col·laboració entre

la Generalitat, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Vi-la-seca, l’Associació Empresarial Química de Tarragona i les em-preses Ercros Industrial, Bayer Polímeros i Clariant Ibérica.El Departament de Territori i Sostenibilitat té en execució, des de l’estiu de 2010, les obres de construcció del Raval de la Mar, a Vila-seca. Aquesta actu-ació correspon al condiciona-ment de la TV-3148 i consisteix en la formació de dos vials: un de principal, de quatre carrils i amb característiques urbanes, de 3,3 quilòmetres des de l’A-7 fins a la Pineda (plaça de la Unió Europea) i un segon, de 2,1 quilòmetres i dos carrils, per al trànsit de vehicles pesants, des de l’A-7 fins a la C-31B.L’obra inclou també la formació d’una àrea verda de separació entre ambdós vials i d’un car-ril específic per a ciclistes, així com una zona de passeig i des-cans. Com a elements singulars, cal remarcar una passarel·la de 363 metres sobre l’A-7 per a vi-anants i bicicletes i dues estruc-tures sota del ferrocarril. Els tre-balls compten amb una inversió de 23,7 MEUR.

Les obres a l’entorn de la Pineda s’aturen fins després de l’estiu

Investigació sobre la situació de l’eriçó clar a la reserva de fauna de la desembocadura del Gaià i el seu entorn

L’associació mediambiental La Sínia està duent a terme un projecte d’estudi i conservació de l’eriçó clar a l’espai de la Reserva de fauna de la desem-bocadura del riu Gaià, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona. En una primera fase es realitza un estudi per a conèixer la situació de l’eriçó clar, i de retruc de l’eriçó fosc, a la zona de la desembocadura del riu i el seu entorn. L’estudi el realitza un profes-sional, que mitjançant gossos

rastrejadors ensinistrats per a la localització i seguiment dels exemplars d’eriçó, fa diverses sortides nocturnes (durant els mesos de juny i de setembre) i així poder observar l’eriçó en aquesta zona. En total es faran vuit sortides nocturnes de camp, els tècnics especia-litzats amb un gos ensinistrat aniran acompanyats per dues persones de l’Associació de vo-luntaris del Gaià.D’altra banda, es farà una cam-panya informativa sobre aquest

animal i la necessitat de pre-servar la biodiversitat d’aquest espai natural de Tarragona i per extensió del conjunt de les zones humides. Per a la campa-nya de difusió s’editarà un fu-llet explicatiu de les caracterís-tiques i els beneficis que aporta l’eriçó al medi agrari i la neces-sitat de preservar-lo i fomentar la conservació de la biodiver-sitat local de flora i fauna. Un cop es conegui la situació real d’aquest animal, es dissenya-ran les estratègies necessàries

perquè a mitjà i llarg termini es pugui garantir la seva super-vivència i la consolidació d’una població d’eriçó clar a l’espai natural de la desembocadura del riu Gaià. Aquests treballs es podrien plantejar a partir de 2012.

L’objectiu és garantir la supervivència de l’espècie a la reserva natural

Eriçó clar.

29 de juny de 2011 | 10 |

EL VENDRELL

El Vendrell

El Vendrell elimina els càrrecs de confiança

E l Ple extraordinari cele-brat el passat 21 de juny a l’Ajuntament del Ven-

drell va donar el vistiplau al nou cartipàs municipal que, segons l’alcalde, Benet Jané, respon a la voluntat dels qua-tre grups polítics de l’equip de govern de dotar el Vendrell d’un govern cohesionat i fort i amb responsabilitat de gestió per als 16 regidors i regidores que en formen part. D’altra banda, segons va quedar fixat al Ple, la Junta de Govern Lo-cal estarà presidida per l’alcal-de i formada per 7 regidores i regidors, que seran Martí Car-nicer, Albert Solé, Laia Gomis, Jaume Domingo, Joan Maria Diu, Ricard Jovani i Jaume Piñol. Així mateix, van quedar nomenats també els tinents d’alcalde que seran: Martí Carnicer, 1r tinent d’alcalde; Ricard Jovani, 2n tinent d’al-calde, i Jaume Piñol, 3r tinent d’alcalde.

El Ple també va servir per crear les comissions informatives per-manents, que seran la Comissió informativa d’hisenda i especial de comptes, la Comissió infor-mativa de règim intern, la Co-missió informativa de serveis personals i convivència i la Co-missió informativa d’urbanisme i medi ambient.

Retribucions econòmiquesUn altre dels punts importants de la sessió d’ahir va ser l’apro-vació de les retribucions i assis-tències dels regidors, que patei-xen una retallada significativa respecte a la legislatura anterior -del 20% en el cas del sou dels regidors amb dedicació exclusi-va-, complint així el compromís de l’equip de govern d’aplicar mesures d’austeritat econòmica en la gestió municipal. Cal dir que aquesta rebaixa s’afegeix a la reducció del 15% que fa uns

mesos ja es va aplicar a les re-tribucions dels càrrecs electes. Segons es va apuntar ahir, en xi-fres absolutes, l’estalvi de sous del nou govern serà de 200.000 euros anuals, ja que també s’hi afegeix el fet que en aquesta le-gislatura no es disposarà de càr-recs de confiança. L’acord sobre les retribucions dels regidors es va aprovar per unanimitat de tots els grups polítics del con-sistori.S’estableix que els membres de la corporació que exerceixen el

seu càrrec en règim de dedicació exclusiva percebran una retri-bució de 46.000 euros, mentre que l’alcalde percebrà una retri-bució de regidor amb dedicació exclusiva incrementada en un 15%. Els membres de la corpora-ció que exerceixen el seu càrrec en règim de dedicació parcial percebran una retribució pro-porcional al temps de dedicació, a calcular sobre la que corres-pon a un regidor amb dedicació exclusiva. Aquesta serà entre el 90% i el 50% del sou d’un regidor amb dedicació exclusiva.Per als membres de la Corpora-ció que no estiguin en règim de dedicació exclusiva o parcial, el règim d’assistències per la con-currència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats queda fi-xada de la següent manera: per assistència a les sessions del ple i junta de govern, 320 euros/ses-sió; per assistència a les sessions

de les comissions informatives, 240 euros/sessió; per assistència a les sessions dels òrgans col-legiats dels organismes autò-noms municipals, dels consells municipals i de les empreses de capital íntegrament municipal, 240 euros/ sessió.Aquestes assistències tindran com a sostre, per als regidors que formin part de la junta de govern local: un 50% del sou d’un regidor en dedicació exclu-siva. Per als regidors que formin part de la junta de portaveus: un 40% del sou d’un regidor amb dedicació exclusiva. Per a la resta de regidors: un 25% del sou d’un regidor amb dedicació exclusiva.Segons l’alcalde, l’objectiu prio-ritari del nou govern és l’apro-vació del pressupost de l’exerci-ci 2011, que està previst que es produeixi en un ple del proper mes de juliol.

El consistori decideix baixar el sou d’un 20% als regidors amb dedicació exclusiva. La mesures signifiquen un estalvi de 200.000 euros anuals

L’Ajuntament presenta el nou cartipàs municipal d’una legislatura que estarà marcada per la racionalització del pressupost

El ple municipal del Vendrell es va celebrar el passat dia 21 de juny amb una àmplia representació de la societat civil de la capital del Baix Penedès com a testimoni. La reducció de sous dels regidors del govern significarà un estalvi d’uns 200.000 euros anuals per al consistori. / Cedida

DistRibució DE caRtEREs

Benet Jané Alcalde

Martí CarniCer Relacions Institucionals i Sanitat

Joan Josep nin Règim Interior

Kenneth Martínez Educació i Ocupació

alBert solé Cultura

herMini CaBallero Serveis Socials

eva Moreno Ciutadania

laia GoMis Urbanisme

Joan Maria Diu Policia Municipal i Hisenda

JauMe esCarré Protecció Civil i Promoció Econòmica, Enllumenat i Aigües

ÀnGels turDiu Turisme i Platges

JauMe DoMinGoConvivència i Civisme i Gestió de Residus

serGi teruel Esports

Maria t. MerCaDer Neteja pública, Parcs i Jardins i Transport Públic

riCarD Jovani Via Pública i Mobilitat

JauMe piñolMedi Ambient i Sostenibilitat

| 11 | 29 de juny de 2011

EL VENDRELL

El Vendrell

L ’Ajuntament del Vendrell i un bon grapat d’orga-nitzacions del municipi

han presentat aquests dies els actes commemoratius del cen-tenari de l’epidèmia de còlera que va arrassar la capital del Baix Penedès a principis del segle passat i que va provocar un total de 120 morts, sis dels quals al nucli de Sant Vicenç de Calders. El Vendrell ha pre-parat un seguit d’actes que s’iniciaran el 30 de juny amb una conferència a càrrec de Marta Trainer, al centre cívic l’Estació, i que es reprendran a partir del mes de setembre. Per Tot Sants, es descobrirà una làpida en homenatge a les víctimes de l’epidèmia.

El primer dels actes tindrà lloc l’últim dia de juny al centre cívic l’Estació. A dos quarts de nou del vespre, Marta Trainer pronunciarà la conferència “El còlera al món”. Després de l’estiu, a partir de la segona quinzena del mes de se-tembre, començarà el gros dels

actes commemoratius. Amb la col·laboració de l’Institut d’Estu-dis Penedesencs i Aigües de To-moví, els vendrellencs i vendre-llenques podran participar en una caminada popular seguint l’antic traçat i mines. A més a més, a l’Arxiu Comarcal, s’expo-sarà una col·lecció de fotografi-es i documentació referent a les mines del Tomoví i l’epidèmia. Tot coincidint amb l’exposició de retrats i documentació, a la Fusteria, es farà una xerrada a càrrec d’Anna Sabanès i es pre-sentarà un llibre de Manuel Bo-farull i Terrades.El 18 de setembre s’oficiarà una missa en sufragi i es procedirà a la lectura dels noms dels difunts i difuntes pel còlera. Posterior-ment s’inaugurarà el vers de Ramon Ramon i Vidales dedicat al Dr. Salvador Raventós i que lluirà a la paret de l’Ajuntament al carrer de Mar. Per Tot Sants, es descobrirà a la paret de les làpides una placa en comme-moració de totes les víctimes i es farà una ofrena floral al Dr. Raventós.

La vila preveu retre homenatge a les 120 persones que van morir ara fa un segle per la malaltia amb el descobriment d’una làpida per Tot Sants

El Vendrell programa nombrosos actes pel centenari de l’epidèmia de còlera al municipi

El centre celebra el 25è aniversari de la seva creació

L’Escola de Música Pau Casals clou el curs amb unconcert obert a tothom

L’Escola Municipal de Música Pau Casals ha celebrat el passat dimarts 21 de juny la cloenda del curs 2010/2011 i el Dia In-ternacional de la Música amb un concert extraordinari a càr-rec de les formacions estables del centre. Conjunts instru-mentals, l’orquestra i el Cor Veus Blanques van sonar a la plaça del Tívoli per commemo-rar aquest dia simbòlic d’àmbit internacional i també local, ja que fa tot just un any que es van inaugurar el nou espai i en fa 25 que va néixer l’Escola.Durant el concert es va poder

veure un recull d’imatges pro-jectades dels 25 anys de l’Escola, la seva creació al carrer d’Isidre Ribes, el seu creixement, imat-ges d’alumnes i professors, el procés de construcció del nou edifici i aquest un cop enllestit.Durant l’acte es va poder tor-nar a escoltar la peça que l’an-terior directora del centre, Carlota Baldrís, va crear per a la celebració del 15è aniversari del centre i la cançó, també de Baldrís, escrita per a la inaugu-ració del nou centre. Els encar-regats de posar-hi veu van ser el Cor Veus Blanques.

29 de juny de 2011 | 12 | El Vendrell

EL VENDRELL

La gran tarda de l’hoquei vendrellenc va � nalitzar amb un sopar de germanor

V Trobada d’Hoquei del Club d’Esports Vendrell

U na cinquantena de ju-gadors es van aplegar el passat cap de setma-

na en la Cinquena Trobada d’Hoquei del Club d’Esports Vendrell, que va consistir en un total de tres partits: dos de veterans i un de “cracks” (entre jugadors en actiu del Vendrell i un combinat cata-là) i un concurs de faltes di-rectes. La trobada va servir per homenatjar els jugadors participants i especialment als jugadors vendrellencs responsables de l’ascens del club a Nacional Catalana. Al fi nal, l’acte es va cloure amb un sopar de germanor.

BAIX PENEDÈS DENTAL, S.L.

Dr. Carlos Vicente BosquedCOEC 1553

Tel. 977 66 57 61 - 647 748 123C/Cerdanya, 12, primera planta

43700 El Vendrell

| 13 | 29 de juny de 2011 Publicitat

Centre Quiropràctic TarragonaRambla Nova, 92, 2º - 2ª

43001 TarragonaTel: 977 24 19 55

Centre Quiropràctic ReusAvda. Sant Jordi, 5 – 9, 1º1ª esc C

43200 ReusTel: 977 12 61 89

Centre Quiropràctic El VendrellC/ Narcís Monturiol, 2, baix

43700 El VendrellTel: 977 66 37 19

Centre Quiropràctic ValènciaGran Vía Marqués del Turia, 63Pis 1, porta 3 - 46005 València

Tel: 96 352 96 03

14 | 29 de juny de 2011 |

el vendrell

El Vendrell

El mestre Pau Casals, eternE l violoncel·lista i com-

positor vendrellenc Pau Casals serà enguany

un dels grans protagonistes de la cultura catalana. Ara fa tot just 40 anys, el mestre penedesenc va dirigir el seu Himne de les Nacions Unides a la seu de Nova York i va pro-clamar la seva cèlebre frase ‘I am catalan’ a tot el món. Amb motiu d’aquesta efemè-ride, la Fundació Pau Casals i el Departament de Cultura de la Generalitat han decidit programar aquest 2011 tot un seguit d’actes d’homenat-ge al que és considerat un dels catalans més internacio-nals de la història moderna. El més destacat dels actes serà un gran concert al Palau de la Música catalana el 14 de setembre.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el president de la Comissió Executiva de la Fun·dació Pau Casals, Joan Carles Brugué, i el director general de la Fundació Pau Casals, Josep M. Carreté, han presentat aquesta setmana els actes d’homenat·ge al músic organitzats per la Fundació Pau Casals amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat.El conseller de Cultura ha des·tacat que Pau Casal va ser un músic excepcional i un ciuta·dà exemplar, va tenir cura que la seva faceta com a músic no deixés de banda la de ciutadà compromès, “Pau Casals és una icona de com entendre la cata·lanitat al món, cal que ho reco·neguem i ho fem evident a tots els ciutadans de Catalunya, és una de les figures més interes·sants com a home molt català i molt universal, figures com ell enalteixen la manera de ser ca·talà al món”.Aquest any 2011 conflueixen dues efemèrides, el 50è aniver·sari del concert que Pau Casals va oferir a la Casa Blanca da·vant el president John F. Ken·nedy i el 40è aniversari de l’en·

trega a Pau Casals de la Medalla de la Pau de l’ONU, acte durant el qual va estrenar el seu Himne a les Nacions Unides. Amb motiu d’aquests aniversaris la Funda·ció Pau Casal ha organitzat di·ferents actes de celebració que començaran el 14 de setembre amb un concert commemora·tiu. La segona activitat és la realit·zació d’un documental sobre Pau Casals que explica els mo·tius que van portar el compo·sitor a convertir·se en un refe·rent pel seu compromís amb la pau i per la defensa dels drets humans. El tercer és la publica·ció de les partitures de l’Himne a les Nacions Unides per part de l’Editorial Boileau i per finalit·zar un cicle de conferències.

Concert d’homenatge

El concert, que es farà al Palau de la Música catalana, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat, Obra Social ”La Caixa” i La Vanguardia, comptarà amb la presència de la vídua de Pau Casals i actual vicepresidenta de la Fundació Pau Casals, Mar·ta Casals Istomin. El programa del concert reproduirà el que

Pau Casals va interpretar fa 50 anys a la Casa Blanca. Els in·tèrprets són figures de relleu internacional, el violoncel·lista Miklós Perényi, el pianista An·drás Schiff i la violinista Yuuko Shiokawa.

Himne de les Nacions Uni·1. des

Cinc peces per a violoncel i 2. piano de CouperinAdagio i Allegro per a vio·3. loncel i piano en La bemoll major, Op. 70 de Schu·mann Trio per a violoncel, piano 4. i violí N º 1 en Re menor, Op. 49 de Mendelssohn

Sonata per a violoncel n º 3 5. en La major, Op. 69 de Be·ethoven El cant dels Ocells6.

El Cor Jove i el Cor de Noies de l’Orfeó Català interpreta·rà l’Himne a les Nacions Unides i s’escoltaran les paraules que

el Palau de la Música catalana retrà homenatge al mestre vendrellenc amb gran un concert commemoratiu el 14 de setembre

UNA IMATGE AMB 40 ANYS D’HISTÒRIA I UN SÍMBOL DE LA CATALANITAT AL MÓN. L’any 1971, ara fa quatre dècades, les Nacions Unides (ONU) van decidir atorgar al mestre vendrellenc Pau Casals la Medalla de la Pau. Davant d’un auditori ple i emocionat, el mestre va pronunciar la cèlebre frase: “I am catalan”. / Cedida

Enguany es compleix el 50è aniversari del concert que Casals va oferir a la J.F. Kennedy i el 40è aniversari de l’estrena de l’Himne de la Pau a les Nacions Unides

Ferran Mascarell: “Casals és una icona de com entendre el català al món, cal que ho reconeguem i ho fem evident a tots els ciutadans de Catalunya”

| 15 | 29 de juny de 2011

el vendrell

El Vendrell

el compositor va dir a l’ONU el 1971.

Miklós Perényi - Violoncel. Va néixer a Budapest el 1948 en el si d’una família de tradició musical. A l’edat de cinc anys va rebre classes de violoncel amb el seu primer professor Miklós

Zsamboki, un antic alumne de David Popper, i a l’edat de set anys va ser admès a l’Acadèmia de Música Franz Liszt de Bu-dapest, on va estudiar amb el professor Ede Banda. Va fer el seu debut a Budapest a l’edat de nou anys. Va realitzar el seus estudis a l’Accademia Santa Ce-

cilia Roma amb el professor En-rico Mainardi.El 1962 va ser guanyador d’un premi en el Concurs Internacio-nal de Casals, celebrada a Buda-pest. El 1965 i 1966 Pau Casals el va convidar a unir-se a les se-ves classes magistrals a Zermatt i Puerto Rico i això va anar se-

guit d’una invitació per a actuar al Festival de Marlboro durant quatre anys consecutius.El 1974 va ser nomenat pro-fessor a l’Acadèmia de Música Franz Liszt de Budapest, on ac-tualment és professor del depar-tament de violoncel. Com a re-coneixement a la seva activitat musical va ser guardonat amb el Premi Kossuth el 1980, i el premi Bartok-Pásztory el 1987. Com a solista i músic de cambra ha actuat en molts centres mu-sicals i festivals d’Europa, així com als Estats Units, Japó i la Xina. Té un repertori molt am-pli, incloent peces dels segles XVII i XVIII fins l’actualitat.Miklós Perényi també és com-positor i les seves composicions inclouen peces per a violoncel. András schiff – Piano. (21 de desembre de 1953) És d’ori-gen hongarès, pianista clàssic de nacionalitat britànica. Schiff va néixer a Budapest i va co-mençar amb lliçons de piano a l’edat de cinc anys amb Elisa-beth Vadasz. Schiff va estudiar a l’Acadèmia de Música Franz Liszt de Budapest, i més tard a Londres amb George Malcolm. Va emigrar d’Hongria el 1979.El 1999 va formar la seva pròpia orquestra de cambra, la Capella Andrea Barca. Des de llavors ha estat director de moltes orques-tres importants de renom inter-nacional. Schiff és un dels intèr-prets més coneguts en vida de J.S. Bach, Franz Schubert i Ro-bert Schumann. També ha gra-vat i va defensar l’obra de Leóš Janáèek i Sándor Veress. Re-centment ha començat a actuar en recitals i gravar les sonates per a piano de Beethoven. Ell ja ha gravat per als segells Decca i Teldec, entre altres. El seu ci-cle de sonates de Beethoven es publica en quotes pel segell ale-many ECM New Series.

yuuko shiokAwA- Violí. Va néixer a Tòquio (Japó) el 1946 i va començar a tocar el violí a l’edat de cinc anys. Després dels

seus estudis al Perú amb Eugen Cremer, va arribar a Europa on va estudiar amb Wilhelm Stross i Sandor Végh. Als 19 anys va guanyar tant el premi Mendels-sohn i el Preis der Deutschen Musikhochschule i va comen-çar a fer concerts per tot Europa sota la batuta de Rafael Kubelik incloent, Herbert von Karajan i Herbert Blomstedt. Profunda-ment impressionat pel seu joc, Rafael Kubelik el 1967 va po-sar a la seva disposició un violí Stradivarius de 1715 que havia pertangut al pare del director, el violinista txec Jan Kubelik. Yuuko Shiokawa ha fet con-certs amb diverses orquestres com l’Orquestra de la Ràdio de Baviera, l’Orquestra Filharmò-nica de Berlín, la Simfònica de Boston, la Simfònica de Londres i l’Orquestra Filharmònica d’Is-rael, així com l’Orquestra Sim-fònica NHK de Tòquio. Des de 1969 també ha ofert concerts amb regularitat al Japó.

cor Jove i cor de noies del orfeó cAtAlà. Són dues de les diverses formaci-ons corals que desenvolupen la seva activitat Palau de la Música Catalana. El Cor Jove de l’Orfeó Català juntament amb el Cor de Noies, formen part de l’anome-nada Escola Coral que és l’en-carregada de formar vocal i mu-sicalment els futurs cantaires de l’Orfeó Català.

El mestre Pau Casals, eternL’elaboració d’un documental, la publicació de les partitures de l’Himne de la Pau i un cicle de conferències sobre el mestre clouran els nombroses actes d’homenatge al llarg de l’any a un dels catalans més internacionals de la història moderna

el Palau de la Música catalana retrà homenatge al mestre vendrellenc amb gran un concert commemoratiu el 14 de setembre

UNA IMATGE AMB 40 ANYS D’HISTÒRIA I UN SÍMBOL DE LA CATALANITAT AL MÓN. L’any 1971, ara fa quatre dècades, les Nacions Unides (ONU) van decidir atorgar al mestre vendrellenc Pau Casals la Medalla de la Pau. Davant d’un auditori ple i emocionat, el mestre va pronunciar la cèlebre frase: “I am catalan”. / Cedida

16 | 29 de juny de 2011 |

baix penedès

Baix Penedès

L ’Ajuntament de Calafell anul·larà durant els pro-pers dies el carril bici

de Segur de Calafell. Aquest carril, que va instaurar l’an-terior equip de govern, havia provocat molta polèmica des del mateix moment de la seva posada en marxa, a causa de la seva mala ubicació, que dificultava tant el trànsit de cotxes com dels mateixos ci-clistes, així com també dels vianants.

L’alcalde de Calafell, Joan Olive-lla, acompanyat de la primera tinent d’alcalde, Olga Elvira, i del tinent d’Obres Públiques, Manteniment i Medi Ambient, Rafel Solé, va explicar dijous passat, en una trobada amb els afectats, que “aquest carril no pot seguir endavant, perquè ja ha provocat prou accidents. És per això que l’eliminarem i ho farem de la manera més econò-mica: despintant-lo tot de nou”. Olivella ha lamentat que “fer aquest carril va costar 280.000 euros, i ara despintar-lo en cos-tarà 128.000”. En total, doncs,

el consistori haurà invertit uns 410.000€. L’Ajuntament preveu que el dia 1 de juliol ja estigui tot el carril despintat. Tanma-teix, l’alcalde ha volgut deixar clar als ciutadans que “no estem en contra del carril bici, ben al contrari, creiem que un carril bici és possible, però no de la

manera que s’havia plantejat”, i ha recordat que, en el moment de la seva posada en marxa, hi havia 2 informes, de Via Pública i la Policia Local, que desacon-sellaven totalment la manera com es va dur a terme. L’anul·-lació de l’actual carril bici és, doncs, una solució temporal,

fins que l’Ajuntament decideixi on i com s’ha d’instal·lar un car-ril bici a Segur de Calafell. En aquest sentit, l’alcalde ha fet sa-ber que es crearà una comissió de persones per tractar aquest assumpte a partir de l’octubre, quan ja hagi passat la tempora-da alta d’estiu.

el nou alcalde, Joan Olivella (CiU), anuncia que després de la temporada turística d’estiu es crearà una comissió per estudiar la ubicació idònia del vial

Les obres tindran un cost de 6,2 milions d’euros

Calafell suprimirà el polèmic carril bici instal·lat per l’anterior govern a Segur

En els pròxims dies els tècnics municipals procediran a despintar el polèmic carril bici del passeig de Segur de Cala-fell, que tantes crítiques havia rebut depart de veïns i comerciants de l’entorn. / Cedida

Els Club Patí Calafell celebra un final de temporada plena d’èxits

Acord a l’Ajuntament de Calafell per tirar endavant el mercat municipal

El Club Patí Calafell ha tancat amb dues festes la temporada d’hoquei sobre patins 2010-2011 i les celebracions pels èxits aconseguits. Més de 100 persones es van reunir el diven-dres 17 de juny en la festa dels equips sènior del club, que va reconèixer els jugadors,tècnics i responsables, així com als patrocinadors. I l’endemà, dissabte 18 de juny, 250 per-sones es van aplegar a la festa dels equips d’hoquei base de l’entitat. La temporada 2010-2011 ha estat especialment dolça per al Club Patí Calafell. El pri-mer equip d’hoquei ha assolit l’ascens a l’OK Lliga i torna a la màxima categoria estatal

trenta anys després de jugar-hi per darrer cop. “Però no hem d’oblidar que el segon equip sènior ha aconseguit l’ascens a Primera Catalana i s’ha procla-mat campió de la Copa Tarra-gona”, explica el president del club, Josep Maria Guinovart. “A partir d’ara”, afegeix Guinovart, “tanquem les celebracions d’un any esplèndid i ens dedicarem de ple a treballar per preparar la propera temporada”. Un tre-ball que inclou la promoció de l’hoquei amb una base molt potent. El club compta amb equips júnior, aleví, benjami, pre-benjamí, pre-benjamí ini-ciació i escola d’iniciació. Una feina que va ser reconeguda en la festa de l’hoquei base.

L’Ajuntament de Calafell ha arribat a un acord amb Merca-dona i l’empresa constructora AMC-5 per tal de tirar enda-vant el projecte del nou Mer-cat Municipal. L’acord preveu construir un edifici nou, de no-més una planta, a la zona on actualment hi ha les pistes de bàsquet. Així mateix, es matin-drà l’actual pàrquing gratuït.Aquest projecte permet als paradistes del Mercat continu-ar amb la seva tasca habitual mentre duren les obres, i no haver de traslladar-se fins que el nou edifici no estigui aca-bat.El nou edifici del Mercat Mu-nicipal tindrà una planta,

on s’ubicaran les parades i el supermercat Mercadona, i un soterrani, amb places de pàrquing i zona de càrrega i descàrrega. Les obres d’aquest nou edifici costaran, tal com preveu el projecte, 6,2 milions d’euros, que aniran íntegra-ment a càrrec de Mercadona. Les obres s’iniciaran previsi-blement a l’inici de l’any que ve, i tindran una durada apro-ximada d’uns 2 anys.L’alcalde de Calafell, Joan Oli-vella ha explicat que “en tot el procés per desencallar el pro-jecte l’ajuntament ha buscat el màxim consens entre co-merciants i l’operador que ha d’invertir en el projecte (Mer-

cadona)”.Pel que fa a l’actual edifici del Mercat, el projecte preveu la possibilitat d’enderrocar-lo però mantenint el soterrani per a ús municipal. A sobre del soterrani s’hi construirien les pistes de bàsquet. De tota manera, el tinent d’alcalde d’Obres Públiques, Manteni-ment i Medi Amibent, Rafel Solé, afirma que “caldrà espe-rar a què estigui construït el nou Mercat per veure quina utilitat pot tenir el fet de man-tenir o no aquest antic edfici”.Pel que fa a l’actual pàrquing gratuït del Mercat, el projecte preveu mantenir-lo tal i com està ara.

Problemes econòmics a CunitAquesta setmana ha trans-cendit als mitjans de com-nunicació que l’Ajuntament de Cunit deu més de 13 mi-lions d’euros en unes 1.500 factures de serveis contrac-tats a proveïdors durant els darrers anys. Aquesta és l’herència que s’ha trobat l’actual equip de govern (CiU-ERC-ICV) del munici-pi, que tal com va anunciar va decidir fer una auditoria dels comptes municipals just el dia després de la constitució del nou ajunta-ment. De moment, segons informava aquesta setmana Diari de Tarragona, a l’em-presa de serveis de neteja i recollida d’escombraries se li deuen uns 8 milions d’euros, mentre que a altres proveïdors, com ara el ta-ller mecànic que repara els cotxes de la policia local, també se’ls deu quantitats importants. El nou regidor d’hisenda, Eduard Arruga, s’ha arribat a un acord amb els proveïdors perquè en el termini de 2 mesos comen-cin a cobrar part del deute pendent.

| 17 | 29 de juny de 2011 Publicitat

18 | 29 de juny de 2011 |

comarques

Comarques

Cops policials contra el ‘top manta’ a la província

128 nous agents reforcen el cos dels Mossos d’Esquadra durant l’estiu

Agents de la Policia de la Gene-ralitat - Mossos d’Esquadra han comissat a Montblanc (Conca de Barberà) més de 4.500 ar-ticles de primeres marques internacionals falsificats desti-nats a la venda en mercats am-bulants i han acusat 13 perso-nes, d’origen senegalès, com a presumptes autors d’una falta contra la propietat industrial i intel·lectual.Els fets van passar el passat diumenge 19 de juny al voltant de les 08:30 hores del matí, quan agents del Cos de Mossos d’Esquadra de la comissaria de Montblanc que efectuaven un control preventiu a la carrete-ra C-14 a l’altura del municipi de Vilaverd (Conca de Barbera) van aturar tres vehicles que viatjaven en caravana sentit Montblanc.Els agents van localitzar a l’interior dels vehicles més de 4.500 articles, entre els quals hi havia ulleres de sol, rellot-ges, flascons de colònia, bos-ses de mà, i roba d’imitació de primeres marques internacio-nals, tot clarament falsificat. Els objectes intervinguts van quedar a disposició judicial.

Lluita contra el ‘top manta’Aquesta actuació policial des-tinada a combatre el fenomen del top manta s’emmarca en un seguit d’intervencions que els Mossos estan realitzant durant els darrers dies a les comar-ques tarragonines i als muni-cipis costaners de la resta de Catalunya per tal d’evitar la distribució d’objectes falsifi-cats en mercats ambulants i

desmantellar-ne els principals punts de distribució.Per al Cos de Mossos d’Es-quadra, l’objectiu principal és localitzar i desmantellar organitzacions dedicades a la distribució de productes fal-sificats destinats al top manta. En aquest sentit, a banda de l’actuació de Montblanc, des de principis de juny els Mos-sos han fet diverses actuacions que han acabat amb 2 detin-guts i una desena d’imputats, així com també han intervin-gut importants quantitats d’articles falsificats.Així doncs, amb l’objectiu de lluitar contra aquest feno-men, els mossos de les Uni-tats d’Investigació del Camp de Tarragona, Baix Penedès, Tarragonès i Baix Camp i Prio-rat, van iniciar a principis del mes de juny una investigació amb relació a persones dedi-cades a l’adquisició i distribu-ció de roba, rellotges, ulleres, complements (bosses de mà, bandoleres etc.) tot productes falsificats, així com la gravació i distribució de CD i DVD, am-parats en els delictes patrimo-nials contra la propietat indus-trial i intel·lectual.En el marc d’aquesta actua-ció, els agents van realitzar dues detencions, totes a la localitat de Salou, on van in-tervenir gairebé 1000 ulleres de sol falsificades de primeres marques, així com gairebé un centenar de bosses de mà. Les detencions practicades van ser a Thione S. i Alle N, tots dos d’origen senegalès i residents a la localitat de Salou.

El departament d’Interior ha decidit reforçar l’estiu amb 128 agents nous de la policia dels Mossos d’Esquadra a la re-gió de les comarques de Tarra-gona. Aquests agents de la 24a promoció restaran durant tot l’estiu a les diferents comissa-ries del territori. Es destinarà bàsicament a les zones turís-tiques costaneres i fa que el nombre d’efectius total arribi al seu màxim històric a Tarra-gona amb 1.393 agents (ante-

riorment comptava amb 1.265 efectius). Segons la Generali-tat, el departament d’Interi-or manté així el seu compro-mís de creixement d’efectius d’agents del cos de Mossos d’Esquadra al territori.

El nombre d’efectius policials al territori és de 1.393 agents

Baptista capell anuncia que parlarà amb totes les empreses abans d’iniciar “les accions pertinents”

Reduir l’atur, prioritat del nou delegat territorial d’Empresa i Ocupació

redacció,Tarragona

B aptista Capell, llicen-ciat en Dret per la Uni-versitat de Barcelona,

és des d’aquesta setmana el nou delegat territorial del departament d’Empresa i Ocupació a les comarques de Tarragona. Capell assumeix el càrrec avalat per una gran trajectòria professional i tèc-nica dins de l’administració (fins ara havia estat secretari dels serveis territorials d’En-senyament a Tarragona) i es marca com a principal ob-jectiu de la legislatura treba-llar per generar ocupació al territori.

Joaquim Nin, delegat del Go-vern a Tarragona, ha destacat que Capell reuneix el “perfil professional necessari davant la complexitat d’aquest De-partament, el qual agrupa els àmbits de l’empresa i de l’ocu-pació que fins ara estaven en departaments diferenciats. Baptista Capell té profunds coneixements de l’administra-ció, sobretot en dos aspectes que conflueixen en l’activitat econòmica més rellevant del nostre territori com són l’em-presa, amb la rellevància que tenen les químiques al terri-tori, i el turisme, a banda de la potencialitat del comerç i

del consum”. El nou director d’empresa i Ocupació, Baptista Capell, ha agraït la confiança i ha anunciat que la seva volun-tat és arribar a consensos da-vant d’un tema tan difícil com la creació d’ocupació. Per això, ha dit, “el primer que faré és parlar amb les Cambres de Co-merç, les empreses, ja siguin grans, petites o mitjanes, les associacions de comerciants i

de turisme i els sindicats. Pri-mer vull escoltar i després ini-ciarem les accions pertinents” per tal d’aplicar-les després del període d’estiu.El delegat territorial Joaquim Nin ha recalcat que “el que in-teressa al Govern és donar un bon servei ocupacional i em-presarial al territori, ja que la nostra lluita és reduir les xifres d’atur”.

SOC: 98 milons d’euros per a formacióEl Departament d’Empresa i Ocupació, mitjançant el Ser-vei d’Ocupació de Catalunya (SOC) ha aprovat enguany di-verses convocatòries de for-mació per a més de 177.000 persones en situació d’atur i que compten amb un pressu-post de 98.563.000 per por-tar a terme prop de 10.200 accions formatives.En concret, s’han aprovat sis convocatòries de formació i

altres projectes: la formació d’oferta en àrees prioritàries per a centres col·laboradors; formació d’oferta en àrees prioritàries per a Entitats Locals; Formació en Centres d’Innovació i Formació per a l’Ocupació (CIFO.2011); el programa Forma i Contrac-ta; el Projecte CerTIC; i la Formació a distància 2011 (e-Formació).El passat 24 de maig, la Ge-

neralitat va aprovar el docu-ment de bases per emprendre el procés de transformació del SOC. L’objectiu d’aques-ta iniciativa és oferir un ser-vei orientat a les persones i a les empreses per millorar el mercat de treball i la qua-lificació de les persones. El procés de transformació del SOC es basa en tres eixos: la innovació, la integració i la internacionalització.

Baptista Capell, en primer terme, acompanyat del delegat territorial de la Generalitat a les comarques de Tarragona, Quim Nin, durant la roda de premsa de presentació del càrrec que tanca la confecció de l’equip del go-vern de la Generalitat a les comarques de Tarragona per aquesta legislatura.

| 19 | 29 de juny de 2011

salut

Salut

El COMt acull amb optimisme la notícia de la modificació de llei que s’està discutint en l’àmbit parlamentari i que es podria aprovar a finals de juliol o principis de setembre

El col·lectiu mèdic demana compartir la prestació de jubilació amb el treball per compte aliè

La Generalitat assoleix la titularitat de l’Hospital Joan XXIII i no descarta la construcció d’un nou edifici en el futur

redaccióTarragona

L a setmana passada, di·versos grups parlamen·taris van aprovar la mo·

dificació del projecte de llei que permetrà que els metges jubilats de l’exercici públic puguin mantenir, si ho de·sitgen, l’activitat per compte propi. A l’espera de l’aprova·ció definitiva de la llei, el col·lectiu ha rebut la notícia amb optimisme.

El president del Col·legi Oficial de Metges de la província de Tarragona (COMT), Fernando Vizcarro, es mostra “satisfet” de la decisió dels grups par-lamentaris de CiU, PP i PSOE, que aquest dimecres 22 de juny van aprovar una modi-ficació del Projecte de Llei de Modernització de la Seguretat Social, una decisió que obre la porta a la possibilitat que els metges que percebin la pensió de jubilació puguin compati-

bilitzar-ho, si així ho desitgen, amb l’activitat professional per compte propi, tal com ja es feia fins ara. La setmana passada, el grup parlamentari del PSOE va acceptat la proposta que es feia des de CiU i el PP de donar

resposta a les demandes de di-versos grups professionals libe-rals, fet que ha permès deixar sense efecte l’ordre ministerial TIN/1362/2011, que estableix la incompatibilitat de percebre la pensió de jubilació de la Segu-

retat Social amb l’exercici per compte aliè. La modificació del projecte de Llei marca un nou impàs de les negociacions del sector per mantenir la prestació de jubi-lació per als metges que conti-nuïn exercint en l’àmbit privat i confirma que, tal com es feia fins ara, els professionals mè-dics que durant el seu exercici actiu en l’àmbit de la sanitat pública compaginaven aquest treball amb l’activitat privada, podran mantenir aquesta doble activitat, tot i que la normati-va que regula aquest àmbit no s’aprovarà fins a finals de juliol o principis de setembre. De mo-ment, s’ha aprovat una esmena que obre la possibilitat de man-tenir l’activitat en el sector pri-vat sense deixar de percebre la pensió de jubilació. Tot i que la Llei encara no s’ha aprovat formalment, el pre-sident del Col·legi, el Dr. Fer-nando Vizcarro, assenyala que aquesta és una “molt bona no-tícia” per als metges que treba-

llen en els dos àmbits. “No és lògic que, durant la vida profes-sional, l’Estat permeti que els metges cotitzin en tots dos ves-sants i que aquesta doble funci-onalitat s’esvaeixi quan arriba el moment de cobrar la pensió de jubilació”, opina el president del COMT. Vizcarro afegeix que la suspensió de l’ordre minis-terial TIN/1362/2011 “aportarà solidesa” al sistema català de Salut i es traduirà en un “pas endavant coherent” per la uni-ficació del treball en els àmbits públic i privat, que representen “dos sistemes de cotització to-talment independents”. Des del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya també s’informa que es mantindrà la impugnació oficial de l’Ordre fins que no s’aprovi formal-ment la derogació de la Llei. D’altra banda, els col·legiats del COMT tenen a la seva dispo-sició un servei jurídic que estu-diarà cada cas particular i que atendrà totes les consultes dels col·legiats.

Els metges reclamen que es pugui compaginar la prestació de jubilació amb el treball en l’àmbit privat, com es feia fins ara.

redaccióTarragona

A partir d’ara, l’Hospital Universitari Joan XXI·II recaurà en mans de

la Generalitat de Catalanya, juntament amb altres centres hospitalaris com el Verge de la Cinta de Tortosa. En aquest sentit, el director dels Serveis Territorials de Salut a les co·marques de Tarragona, Josep Mercadé, va declarar a la rà·dio municipal que Salut “s’es·taria estudiant” en un futur construir un nou edifici per l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.

La Generalitat de Catalunya recupera la titularitat de fins a vuit hospitals i a partir d’ara s’encarregarà de la gestió de

centres com el Verge de la Cinta de Tortosa i l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tar-ragona. Aquest acord s’ha acon-

seguit després que el Govern de l’Estat espanyol hagi aprovat, aquesta setmana, la reforma de les pensions amb el suport

del grup de CiU i, a partir d’ara, l’ens de govern català recupera la gestió dels diversos centres de salut.

En clau tarragonina, el direc-tor dels Serveis Territorials de Salut a les comarques de Tarragona, Josep Mercadé, va declarar dilluns a la ràdio mu-nicipal que Salut s’estaria plan-tejant construir un nou edifici per l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. El titular de Salut a Tarragona va declarar que el Departament de Salut “s’esta plantejant construir un nou edifici de Joan XXIII a mitjà o llarg termini i deixar de fer obres d’ampliació i de millora del centre”. Mercadé va afirmar que el govern català ha arribat a un principi d’acord amb l’Estat, actual propietari de les instal-lacions, i que si es concreta aquesta aliança la Generalitat disposarà de més patrimoni i, per tant, de més eines a l’abast per fer més inversions.

29 de juny de 2011 | 20 |

XARXA SANITÀRIA I SOCIALDE SANTA TECLA

Salut

L a col·locació d’una prò-tesi de maluc és una de les intervencions més

habituals de la branca d’Or-topèdia i Traumatologia. Du-rant el 2010, l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarrago-na va acollir prop d’un cente-nar d’intervencions d’aquest tipus, una dada que reafirma que aquesta és una operació del tot habitual. Tot i això, cal tenir en compte que els pacients que requereixin un recanvi d’aquest tipus han de tenir molta cura durant la seva recuperació, ja que, en

molts casos, la pròtesi s’ha de canviar després d’uns anys.

El maluc és una de les articu-lacions del nostre cos que més treballa, ja que ha de suportar gran part del nostre pes es-tructural. Per aquest motiu, és una zona que pateix especial-ment les inclemències del pas dels anys i això fa que siguin moltes les persones que, a causa del pas dels anys o d’una medicació estricta, necessitin una pròtesi que els allargarà la qualitat de vida i els permetrà conservar els seus moviments

amb total llibertat. L’Hospi-tal Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona acull cada any prop d’un centenar d’intervencions quirúrgiques de pròtesi de ma-luc, un 10% de les quals estan destinades a intercanviar una pròtesi ja existent.

Causes i intervencions

El Dr. Jarma, de la Unitat de Traumatologia de l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tar-ragona, detalla alguns dels motius que desemboquen en una artrosi en aquesta zona.

“A banda de les causes evita-bles com el tabac i l’alcohol, hi ha altres circumstàncies que deriven en un desgast de maluc”, detalla el Dr. Jarma, que també precisa que altres factors a tenir en compte són “l’ús abusiu d’aquesta zona que fan els esportistes profes-sionals, per exemple, seqüe-les de fractures antigues o el consum habitual de certs me-dicaments com la cortisona, el tractament contra la diabe-tis o en casos d’obesitat, per exemple”. En persones joves, l’artrosi de maluc pot venir

donada per una experiència traumàtica, com pot ser un ac-cident de moto, per exemple. L’augment de l’esperança de vida provoca que cada cop hi hagi més pacients que reque-reixin sotmetre’s a aquest tipus d’intervenció. També augmenta el percentatge de pacients joves. ̋ Hi ha persones de 35 anys que ja necessiten aquesta intervenció”, assenya-la el Dr. Jarma, tot i que afe-geix que “no són els més ha-bituals”, ja que l’edat mitjana de pacients que requereixen un recanvi de maluc se situa en edats més avançades. Però, amb tot, cal tenir en compte que un pacient jove requeri-rà, a la llarga, un recanvi de la pròtesi. Segons l’edat del pacient i el seu estil de vida, l’operació quirúrgica que durà a terme l’equip de Traumatologia serà diferent. En tots els casos, però, s’optarà per operar no-més quan sigui necessari i es garanteixi la qualitat de vida posterior del pacient. En cas d’haver de recórrer a la cirur-gia, s’escollirà la pròtesi més adequadada a les característi-ques de la persona. En casos d’afectats d’edat més avançada s’optarà per una pròtesi amb base cimentable, que s’adhe-

L’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona realitza cada any un centenar d’intervencions de pròtesi de maluc, un 10% de les quals són recanvis

L’artrosi de maluc, una malaltia associada a l’augment de l’esperança de vida

A l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, la intervenció davant d’un cas d’artrosi de maluc es realitza segons l’edat i l’estil de vida que porta cada pacient

L’edat, la pràctica continuada d’esport professional, l’obesitat o algunes medicacions són les principals causes de desgast d’una de les articulacions més importants del cos humà

Foto 1: pròtesi de maluc convencional. Foto 2: protesi de maluc resurFacing. Foto 3: pròtesi de recanvi.

1 2 3

PeR què eL mALuC eS deSgASTA Amb méS fACILITAT que ALTReS PARTS deL NOSTRe COS? El maluc és una articulació formada per dos ossos; la pelvis i el fèmur, que s’allotja en una cavitat pelvial a través del capçal del fèmur, que és una esfera dotada de cartílag articular que permet el perfecte encaix dels ossos i l’execució de moviments. El desgast del cartílag provoca que el capçal del fèmur quedi al descobert, es desgasti i l’encaix es distorsiosi. En aquest punt, els especialistes han d’introduir una pròtesi que substiturà aquest encaix, la qual permetrà que el pacient recuperi la qualitat de moviments i impedirà que pateixi més molèsties. Cal recordar, però, que tot i que la col·locació de la pròtesi de maluc és una intervenció relativament habitual, les peces s’han de canviar cada quinze anys aproximadament, un fet que les persones joves que s’han de sotmetre a aquesta intervenció han de tenir molt clar a l’hora d’allargar la vida de la seva operació.

| 29 de juny de 2011 | 21

XARXA SANITÀRIA I SOCIALDE SANTA TECLA

Salut

rirà a l’os i permetrà gaudir de llibertat de moviments un cop superada la intervenció. En pacients joves caldrà tenir en compte que aquest tipus de persones necessitaran un ús més actiu de la pròtesi, per la qual cosa s’escolliran materi-als com el metall i la ceràmica,

juntament amb una operació tan conservadora com sigui possible. Un cop fi nalitzada la interven-ció, el postoperatori haurà de

tenir en compte diversos exer-cicis específi cs per recuperar el moviment habitual del maluc i evitar mals comportaments posturals. Un cop la recupera-

ció estigui fi nalitzada, el paci-ent podrà retornar a les seves rutines habituals. Tot i això, el Dr. Jarma adverteix que, tot i que la intervenció permet

dur a terme una vida “gairebé normal”, els afectats han de-cuidar la seva pròstesi per tal d’allargar el seu funcionament durant el màxim període de temps i que, per exemple, “es-ports de contacte o l’esquí no són aconsellables”. Un cop s’evidencia la necessi-tat de substituir la pròtesi, el pacient s’ha de sotmetre a una nova intervenció quirúrgica, en la qual s’haurà d’extreure més superfície de l’os per in-corporar la nova pròtesi. “Tot i que la qualitat dels materials millora dia a dia, el recanvi de pròtesi és una operació compli-cada que requereix més temps de recuperació”, detalla el Dr. Jarma, que destaca que, amb cada nova visita al quiròfan es perd superfície òssia, fet que difi culta la implantació d’un nou recanvi. Per aquest motiu, cal que els pacients afectats d’un proble-ma d’artrosi de maluc tinguin la màxima cura de la seva pròtesi, ja que els assegurarà qualitat de vida durant més temps.

CENTRO MÉDICOROMA

CERTIFICADOS MÉDICOS,PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES

Y CAZADORES

Plaza Alcalde Lloret, 143005 TARRAGONA

977 23 55 77OFTALMOLOGÍA

URGENCIAS: 629 25 23 24

El doctor Mario Jarma, de la Unitat de Traumatologia de l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla, és un dels responsables que els pacients afectats per l’artrosi de maluc puguin recuperar la qualitat de vida . /A.LL.

Cada vegada es donen casos amb pacients més joves (35 anys), tot i que els més habituals continuen sent els de gent gran i exesportistes professionals

Un bon procés de recuperació després de la intervenció quirúrgica és clau per allargar la funcionalitat de la pròtesi i mantenir la qualitat de vida durant més anys

29 de juny de 2011 | 22 |

ECONOMIA

Economia

El president de la Generalitat adverteix que durant el pròxim “any i mig” no hi haurà inversions amb diners públics

Mas reclama més entensa entre l’administració i l’empresa privada per modernitzar el país

redacció,Barcelona

La Generalitat de Catalu-nya continua donant el missatge que per moder-

nitzar el país en temps de crisi cal potenciar la col·laboració entre l’administració i la ini-ciativa privada. Així ho ha reiterat aquesta setmana el president Artur Mas en una trobada amb empresaris, on ha advertit que durant els pròxims 18 mesos l’adminis-tració catalana no estarà en condicions d’exercir de mo-tor econòmic amb inversions amb diner públic. L’aliança amb la inversió privada és, doncs, l’alternativa.

El president de la Generalitat, Artur Mas, adverteix que no podrà haver-hi inversió pública a Catalunya almenys en un any i mitjà, i reclama col·laboració privada per compensar-ho. Se-gons el president, ara ja no val aquesta teoria que es basa en què les administracions públi-ques inverteixin en infraestruc-tures per tirar del carro de la crisi. «Això no serveix, i no ser-virà durant un any i mitjà», va dir. Això sí, també va reconèixer que els actuals pressupostos, que pateixen la reducció més gran en àmbits com el d’infra-estructures, “no poden repetir-se durant més tres anys, perquè

es castigaria la modernització del país i es faria mal a l’eco-nomia catalana”. Mas defensa la necessitat de la col·laboració entre el sector públic i el privat i recorda que la tradició catalana ja ve marcada per aquesta inte-racció i això li dóna a Catalunya un “avantatge comparatiu” per lluitar contra l’actual situació. El president de la Generalitat va remarcar que, ara més que mai, cal aprofundir en aquesta col-

laboració perquè la política no ho pot tot. Ara mateix, el con-junt dels sectors públics no po-den invertir ni consumir més, i això s’ha de tenir en compte, perquè qui no ho té, “es veurà abocat al precipici”, com li ha passat a Grècia.En aquest sentit, va deixar clar que no es pot fiar tot a l’àm-bit públic. “Aquesta teoria que quan els privats fallen, ja vin-dran les administracions públi-

ques i farem moltes inversions, construirem infraestructures i gastarem per aquí i per allà i tirarem del carro, això no ser-veix, i segurament no servirà en un any i mig”, va argumentar.

El sector privat, motorI és que Artur Mas recorda que per preservar les partides soci-als però alhora reduir el dèficit, la Generalitat s’ha vist obliga-da a disminuir en àmbits com

la inversió en infraestructures, amb reduccions de més del 20% enfront de les de menys del 10% que s’apliquen a salut o educa-ció. “Tot el que és ajudar a l’eco-nomia productiva, tot això ja s’està reduint. La pregunta que cal fer és quant temps podem aguantar això sense castigar a la modernització del país”, asse-gura el president. Per tot això, aposta per començar a parlar de colideratges, coprotagonismes i coresponsabilitats, perquè les societats més dinàmiques “són les que s’han adonat que no tot es pot reduir l’impuls públic”. Mas remarca que fins i tot paï-sos amb una gran tradició d’una “enorme dimensió de l’Estat”, països nòrdics europeus, en els últims anys han començat a “fer marxa enrere i entenen que quan es fia tot a la grandària de l’Estat, qui es ressent és el con-junt de la societat”.El president Artur Mas ha fet aquestes declaracions aquesta mateixa setmana davant d’un auditori ple d’empresaris en unes jornades organitzades per la PricewaterhouseCoopers (PwC) a Barcelona.

“Cal parlar de colideratges, coprotagonismes i corresponsabilitats”

L’edat de la jubilació pujarà fins als 67 anys de manera progressiva fins a consolidar-se l’any 2027

El Govern central aprova la reforma de les pensions amb el suport de CiU

La Comissió de Treball i Immi-gració del Congrés del Diputats ha aprovat aquesta setmana amb els vots favorables de PSOE i de CiU, l’abstenció del PNB i els vots en contra de PP, ERC-IU i BNG el dictamen del projecte de llei de reforma de les pensi-ons. El text, que a partir d’ara es debatrà al senat, incorpora-rà més de 50 esmenes pactes principalment per PSOE i CiU, que formen majoria al Congrés però no pas al senat, on el PP és la força majoritària. Aquest

fet pot produir que finalment s’introdueixin moltes modifica-cions a la llei definitiva.Durant el debat d’aquesta set-mana, el PSOE ha introduït una nova esmena que reflecteix l’acord entre govern i sindicats per tal d’integrar des de l’1 de gener de 2012 les treballadores de llar dins del règim de la se-guretat social. Entre els diferents canvis que preveu la nova llei de les pen-sions, hi ha la de l’edat de la jubilació, que passarà a ser als

67 anys. Aquesta, però, no s’im-plantarà al sistema fins a l’any 2027. Fins llavors, s’anirà incre-mentat de manera progressiva un mes per any fins al 2018 i, a partir del 2019, dos mesos cada any. Un altre aspecte són els anys necessaris de cotització per te-nir dret a pensió. La nova llei la fixa en 38 anys i sis mesos. El trànsit entre els 35 anys actu-als i el nou sistema serà també d’aplicació progressiva.Pel que fa a la possibilitat de

jubilació anticipada, l’edat serà als 63 anys, sempre que es tin-gui com a mínim 33 anys cotit-zats a la seguretat social. Quant a les prejubilacions per ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació), les empreses de més de 500 empleats que obtin-

guin beneficis i que iniciïn un expedient de regulació hauran d’assumir el pagament del sub-sidi per desocupació del per-sonal acomiadat. La sessió del Congrés d’aquesta setmana ha servit per introduir a la llei fins a sis noves esmenes arran de la negociació de PSOE amb CiU. Entre elles destaca una que per-met les persones vídues, que in-crementaran la base regulado-ra de la seva pensió del 52% al 60%, no es vegin perjudicades fiscalment per aquesta millora.

Els anys necessaris de cotització a la Seguretat Social passaran a ser 38

| 29 de juny de 2011 | 23Economia

Economia

CEPTA i Avalis SGR signen un conveni amb l’objectiu d’ajudar a pimes i autònomsredacció,Tarragona

L a Confederació Empre-sarial de la Província de Tarragona i Avalis

SGR signen un conveni de col·laboració que permetrà l’obertura d’una oficina par-cial a les instal·lacions de la mateixa confederació em-presarial. L’objectiu d’aquest conveni és ajudar a pimes i autònoms a accedir a línies de crèdit a través de l’entitat financera.

El finançament empresarial de qualitat i segur és un dels grans objectius que cal assolir per garantir un teixit empresarial capaç d’afrontar la crisi eco-nòmica. Per tal d’oferir noves opcions a les empreses associ-ades, el passat dimarts 21 de juny CEPTa va signar un acord de col·laboració amb avalis SGR, una entitat financera sen-se afany de lucre i regulada pel Banc d’Espanya, que es dedica exclusivament a avalar el finan-çament d’autònoms i pimes amb seu social a Catalunya i a facilitar l’accés a les empreses

a licitar i executar concursos públics. L’objectiu de l’acord és que les empreses de la confede-ració empresarial tinguin l’op-ció de disposar d’un aval que garanteixi qualsevol petició de finançament a la banca i/o cai-

xes. Per aquest motiu, a partir d’ara avalis SGR obrirà una ofi-cina parcial a les instal·lacions de la confederació empresarial per tal d’atendre a les peticions i donar sortida a aquelles em-preses que ho sol·licitin.

“L’objectiu del conveni és aju-dar a les pimes i autònoms, els més damnificats per la crisi a obtenir crèdits”, va constatat el conseller delegat d’avalis GSR, Joan Cervera. Un altre dels objectius estratè-

gics que avalis GSR persegueix és millorar la seva presència al territori i aconseguir que més pimes i autònoms tinguin ac-cés a línies de crèdit a través de la seva entitat financera de referència.

El president de Cepta, J. antoni Belmonte, i el conseller delegat d’avalis SGR, Joan Cervera, durant la signatura de l’acord. / Cedida

BASF proposa integrar la seva planta dins de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (Xatic)La companyia química projec-ta obrir les portes de les seves instal·lacions i incloure el com-plex de Tarragona dins la Xarxa de Turisme Industrial de Cata-lunya. BaSF, en el marc de la seva política de transparència i suport a la divulgació cien-tífica, acumula ja una llarga experiència en visites guiades a la fàbrica orientades a grups d’estudiants, associacions de veïns o familiars dels mateixos treballadors de l’empresa, en-tre d’altres, i només durant el 2010 va rebre mésde 1.000 vi-sitants. Joan Maria Garcia Giro-na, director de la multinacional a Tarragona, i Xavier Espasa, director de l’agència Catalana de Turisme, van mantenir du-rant la setmana passada una primera reunió per valorar les possibilitats de la proposta i

estudiar-ne la viabilitat. En cas de materialitzar-se aquesta vo-luntat, BaSF esdevindria l’em-presa capdavantera a introduir el sector químic tarragoní dins l’àmbit del turisme industrial, del qual ja es preparen per for-mar part altres sector similars i estretament relacionats amb aquest, com l’energètic o el de-dicat als transports de mercade-ries. Segons l’aEQT, la inclusió de BaSF en la Xatic impulsaria la consolidació dels dos pilars més rellevants en l’economia de Tarragona, el futur dels quals esdevé tan decisiu tenint en compte la conjuntura actu-al. La iniciativa de BaSF es pre-senta com una mostra més de la voluntat de col·laboració de la química amb el seu entorn, tot generant beneficis a la seva àrea d’influència.

29 de juny de 2011 |24 |

Opinió

Opinió

Educació: seguim suspenent

Un nou informe internacional, aquesta vegada sobre la comprensió lectora dels nostres escolars (també per Internet), ens situa per sota la mitjana mundial. De fet, no recordem cap estudi comparatiu so-

bre indicadors en Educació en què Espanya i Catalunya no suspenguin amb aquest “estar per sota de la mitjana dels països avançats”. Tots, ciu-tadans i responsables polítics, ens omplim la boca sobre la importància de l’Educació i el seu paper clau per al progrés social en tots els seus aspectes. I malgrat tot, any rere any, estem obtenint suspensos en gai-rebé qualsevol examen comparatiu internacional. Sovint apareixen al-guns analistes que s’atreveixen a buscar explicacions que atorguen més o menys pes de la culpa d’aquests suspensos ara als professors, ara als jo-ves, ara als pares, ara als polítics, quan no a un eteri “sistema”. La simple i dura veritat és que la responsabilitat és de tots i cadascun de nosaltres, membres d’una societat que tant si actuem com a pares, com a alumnes, com a professors o com a simples ciutadans, donem ben poca importàn-cia en la pràctica a la Educació, més enllà de retòriques i bones paraules. A Catalunya aquesta realitat és potser encara més punyent. Una societat que s’enorgulleix d’un sistema sanitari públic de qualitat pagat amb els impostos de tots, un país que sempre ha mirat a Europa i doncs obert als aires de innovació i de cultura internacional, una terra d’artistes i de gent que valora la cultura... com és possible que no excel·leixi també en la educació i la formació de la seva gent?

Des de la tribuna d’aquest setmanari hem reclamat públicament la presa de mesures de xoc per abordar aquest problema que creiem sincerament que és el més seriós i de fons que té la nostra societat. Varem saludar la presa de posició en aquest àmbit del nou Govern de la Generalitat i seria lamentable que el seu compromís públic de lluitar contra el fracàs esco-lar al nostre país quedés diluït enmig del soroll mediàtic d’altres proble-mes potser més urgents però no més importants. Per altra banda, també hem aplaudit les propostes dels dos grans partits espanyols en el sentit d’instaurar una carrera docent a la manera del MIR que tan bon resul-tat dóna per assegurar l’excel·lència dels nostres metges: l’excel·lència dels professors és una condició necessària (per bé que no suficient) per assegurar la sortida del pou educatiu en què ens trobem. Tota idea, tota iniciativa, tot recurs encaminat a redreçar la situació de depressió en què es troba el nostre sistema educatiu ha de ser tinguda en compte i, amb el degut consens, ha de ser recolzada i implementada. Del suspens en llengües estrangeres, en comprensió lectora, en matemàtiques, hem de passar no a l’aprovat sinó a l’excel·lent. Catalunya es juga el seu futur, en el concert de les nacions, en el terreny educatiu i només buscant l’excel·-lència podrem sortir d’aquesta mediocritat que és un veritable llast que està en la base de molts dels problemes socials i econòmics que patim.

editOrial

Vols posar un anunci?616728550 · 977259911

publicitat@noticiestgn.cat

Cartes al direCtOr

Artur Mas se quitó la caretaPresidente, después de siete años de gobierno tripartito, los que en las pasadas elecciones cata-lanas le votamos a usted nos sentimos aliviados cuando las ganó, porque nos sacábamos a un go-bierno nefasto para Catalunya que ha dejado las “arcas” de la Generalitat con” telarañas”.Pero esa “alegría” duro muy poco, ya que usted a los tres meses de gobierno (más o menos) per-mitió que la policía en plaza Catalunya apaleara a unos ciudadanos que ejercían pacíficamente su derecho a la manifestación. Constitución española Artículo 21. 1. : “Se reconoce el derecho de reunión pacífica y sin armas. El ejercicio de este derecho no necesitara autorización previa”. Artículo que ustedes se pasaron por el arco del “triunfo”.Posteriormente usted, en lugar de escuchar algu-nas de las propuestas razonables del movimiento 15m, lo que hace es incumplir su programa elec-toral y recortar, de manera inadmisible, la sani-dad pública, y no conforme con eso ahora propone privatizar todo, excepto la policía y los sueldos de ustedes, (por cierto, el suyo es el mayor de todos los gobernantes del estado) y dice que cuando el estado traspase a la Generalitat los hospitales pú-blicos los venderá y después, a esos compradores se los alquilará… ¿Alguien me puede explicar el trasfondo de esta operación? que tampoco estaba en el programa electoral de CiU. A mi me huele muy mal ¿para qué vender unos edificios paga-dos con nuestros impuestos? ¿a quienes se les ven-derá? ¿a los bancos? ¿a alguien que tenga mucho dinero? y después ¿que? ¿les pagamos un dineral de alquiler? ¡Pero muy mal que me huele esto!Señor Mas, y la creación de empleo ¿qué? Eso si estaba en su programa electoral, pero con los re-cortes (tijeretazos diría yo) lo que está creando es más paro y por lo tanto más pobreza.El artículo 35 de la constitución dice: 1: “Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el de-recho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una remuneración suficiente para satisfacer sus nece-sidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse discriminación por razón de sexo” pero claro, eso está en un papel, y los papeles para ustedes, aguantan todo lo que se escriba en ellos como en los programas electorales ¿verdad?

Miguel Dueñas Muñoz - Tarragona

Les retallades i la URV Estem en temps de retallades. Cada dia, els mit-jans de comunicació -ja siguin de ràdio, televisió o premsa escrita- omplen titulars amb l’anunci d’una nova tisorada. Si ho mirem des d’una pers-pectiva local, al Camp de Tarragona, el degotall de notícies sobre les retallades ha passat de pun-tetes sobre una de les administracions públiques del nostre territori: la Universitat Rovira i Virgili. Alguns ciutadans, gràcies a això, respiren tran-quils. Les retallades no afectaran la universitat

pública de Tarragona i, per tant, la qualitat del servei no se’n ressentirà negativament. La situa-ció, però, no és ben bé aquesta. La URV ha estat aplicant unes polítiques de contractació de perso-nal molt restrictives. Aquest fet, l’ha convertit des de fa temps, en la universitat catalana amb una ràtio de personal administratiu per professor de les més baixes, segons les dades que ens propor-ciona la mateixa URV (06/07) (07/08) (08/09)[1] (09/10). Per tant, la qualitat en la prestació del servei públic, ja es veia afectada abans d’entrar en l’etapa de recessió actual.Què en diuen els sindicats a tot plegat ? El passat dia 21, el Diari Més, es feia ressò de l’única denún-cia dels representants de les Juntes de Personal de la URV respecte la possibilitat de retallades -es parlava de reduir la plantilla- a partir del 2013. Segons aquesta notícia, no hi havia cap motiu que fes sospitar els darrers esdeveniments. Algunes fonts, provinents de la mateixa URV, indiquen que en aquests moments ja no es cobreixen places del PAS[2] amb personal interí. Uns fets que no deixen de sorprendre si tenim en compte que el gerent de la URV, el senyor Manuel Molina, va comprome-tre’s de forma explícita amb els sindicats, a recol-locar tot el personal interí. No cal dir que, a mesu-ra que passen els dies, el paper dels representants dels treballadors esdevé més galdós. Cap denún-cia, cap reivindicació, cap mobilització en defensa dels treballadors que s’han vist afectats. Ningú ha aixecat la veu per, ni que sigui, fer complir la pa-raula donada. Mentrestant, van arribant notícies des de dins de la universitat que les retallades no es produeixen a tots els nivells i que, com sempre, són els més indefensos que pagaran els plats tren-cats. Hi ha privilegis, però, que continuen com si res no hagués passat: subvenció total o parcial de dinars d’empresa, copiosos aperitius pagats per la universitat, pagament de revisions mèdi-ques per al personal directiu en clíniques privades –a diferència de la resta del personal-, factures astronòmiques de telèfon mòbil -a càrrec de la universitat- per personal sense cap responsabilitat institucional, promocions de lloc de treball sense la corresponent convocatòria pública, etc. En els darrers dies hem pogut veure les mobilitzacions ciutadanes en contra dels privilegis de la classe política. Ara, per si no n’hi havia prou, descobrim que segons quines prebendes no són patrimoni exclusiu dels nostres polítics. Els òrgans directius de la URV mantenen els seus privilegis tot i que hi hagi persones que perden el seu lloc de treball amb l’excusa de la reducció de la despesa. El que pocs podien pensar és que es pogués fer amb el beneplàcit dels sindicats.

[1] Les dades d’aquest any contenen un error en el càlcul de la ràtio de PAS per cada 100 PDI. La xifra correcta hauria de ser 54,95. [2] Personal administratiu i serveis

Guifré Sagí Fam - Tarragona

| 29 de juny de 2011 | 25Opinió

Edita i distribueix:23 de setembre, S.A.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Manuel Sanromàmsanroma@noticiestgn.cat

Redacció i fotogra� a:Èxit Comunicació, S.L.977 25 99 11

Cap de redacció:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Coordinació de continguts:Èxit Comunicació, S.L.Agnès LlorensAnna Janéredaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit ComunicacióFolc Lechadisseny@noticiestgn.catDisseny:Anna CompanyAna Gómez

Departament comercialCap comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catAssessora comercial i web:Marta Dalmau

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassi� catsclassi� cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

9 passatgers

He escrit “9” i no “nou” perquè no hi hagi confusió possible. L’AVE Madrid, Cuenca, Albacete porta nou (9) passatgers de mitjana cada dia, quan el tren estava pensat per portar-ne al voltant de 2.000. Ara es plantegen suspendre la línia. Són uns 19.000€ diaris de manteniment, sense tenir em compte les amortitzacions de la inversió. Ja sé el que penseu, que és el mateix que jo: quina colla de poca-vergonyes, quin desastre, quin despropòsit... Mentre tant a Tarragona ens hem d’empassar l’Estació d’Enlloc, ens hem d’empassar la via única per l’Euromed, ens hem d’empassar que no ens escanyin per carretera, per mar i per aire. Però a ells se’ls en refot. “Que va poca gente?” ha dit el director de llarg recorregut de RENFE “pues quitamos el tren y dedicamos la línea a otra cosa”. Això no va funcionar igual per cap de les línies que van suprimir a Catalunya, ni per l’operació d’ensorrar el tren que va de Lleida a la Pobla de Segur. En aquest cas del que es tractava era d’ensorrar l’única línia fèrria que cobreix un trajecte cada cop més important per relligar dos territoris tan relacionats com la plana del Segrià i el Pirineu. Ells, però, a la seva, a fer-nos mal, mentre amb els nostres diners subvencionen trens del segle XXI per dur-hi 9 (nou) passatgers.Catalunya no pot seguir suportant aquest jou. No és un problema dels uns o dels altres. És un problema relacionat amb Espanya. Quan parlem de l’Aeroport del Prat, per exemple, ja ens hi podem posar així o aixà, que no hi haurà manera de quadrar-los. O el Prat és un aeroport subsidiari de la baluerna de Barajas, o no hi ha res a fer. Passa el mateix amb les línies que van a Catalunya i que hi passen: al retardar-les tan com sigui possible, cal posar-les en una tensió inaguantable, cal guanyar temps per veure si alguna d’aquestes línies absurdes, les que porten nou (9) passatgers mai arriben a fl orir.Mentre tant nosaltres hem de prendre la decisió de mirar endavant, de construir un futur que els deixi fora, un futur sense aquest llast inaguantable que objectivament va contra els interessos catalans. No és cert que a Espanya hi hagi interessos solidaris: hi ha interessos contraposats, interessos que ens miren d’ensorrar... tot i que malauradament per a ells, tampoc no els ajuden gens a sortir del pou. Coses del “desarrollismo” d’altres èpoques amb maquillatge 2.0. S’ha acabat posar bona cara mentre ens prenen el pèl. Admetre com a normal que hi hagi un AVE amb 9 passatgers no és una broma. És un escàndol.

ANTONI VIVESESCRIPTOR I POLÍTIC

COLUMNES

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identi� cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotogra� a de l’autor si aquesta és facilitada.

Pamb compra

superior a 20€

GRATIS2aParc CentralParc CentralParc CentralParc Centralestima laestima laNatura

Gràcies a les nostres bones pràctiquesen reciclatge i gestió de residus, a Parc Central hem obtingut el certificat ISO 14001, que acredita el nostre interès per l’ecologia i la sostenibilitat.

Perquè volem un món més viu, més teu.

El miracle de Lourdes

Lourdes! Aquest sol nom provoca emoció en el nostre cor de cristians. Els esdeveniments produïts en aquest poble del sud de França no es remunten a èpoques llunyanes que es perden en la història, sinó a 1858, data de la qual ens separen unes poques generacions. En aquell moment ja hi havia diaris, que per cert van recollir la notícia de les aparicions i l’alteració que van produir els fets en la vida de la comarca.L’11 de febrer, a la sortida de Lourdes, al costat d’un torrent pirinenc, la petita Bernadette va veure per primera vegada la Senyora, a la qual va continuar veient altres vegades, sempre amb el seu vestit blanc, cinturó blau i el rosari als dits. La incredulitat s’apodera de les persones a qui arriba la notícia, començant pel prefecte i per la seva senyora, la qual —comenta Frossard— «no podia imaginar que una senyora de categoria pogués aparèixer tan sovint amb el mateix vestit».Es fan una sèrie d’interrogatoris a la nena. Ni el pitjor criminal es va veure tan sotmès a declaracions com Bernadette Sobirous durant vint anys. Fins que al fi nal la veritat es va imposant i ja és imparable quan ella mor, el 16 d’abril de 1879. L’any 1933 és canonitzada a Roma davant 80.000 fi dels. Mentrestant, milions de persones de tot el món acudeixen a postrar-se davant la gruta de Massabielle demanant la seva curació d’ànima i de cos.Fins i tot els escèptics que dubten de la possibilitat dels fets extraordinaris han d’admetre el miracle de Lourdes: el riu incessant de persones, les processons de malalts, l’afl uència continuada de voluntaris per atendre els impedits…Des de fa molts anys m’emociona anar a Lourdes. Com a arquebisbe m’alegra poder acompanyar els pelegrinatges, amb l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de Tarragona, i viure intensament aquestes jornades, ajudant en el possible i posant als peus de la Mare de Déu tantes intencions. Ho vaig recordar en la missa celebrada davant la Gruta l’any passat: la Verge és com si ens digués: «Benvinguts a casa.» Maria ens rep com ho va fer amb Bernadette. Ens parla i potser, com a ella, ens diu: «No us prometo fer-vos feliços en aquest món, sinó en l’altre.»La Mare de Déu també ens diu que fem penitència, que preguem per la conversió dels pecadors, que anem a l’aigua a rentar-nos la cara, que per a nosaltres signifi ca anar als sagraments de la penitència i de l’eucaristia per rentar les nostres faltes i imperfeccions, en les quals hem caigut després de ser rentats per l’aigua del baptisme.Lourdes és una invitació constant a la conversió. Com a les noces de Canà, Maria està atenta a les nostres necessitats. Vol que tot surti bé, que siguem feliços, que fem el que ens diu Jesucrist.

JAUME PUJOL I BALCELLSARQUEBISBE METROPOLITÀ DE DE TARRAGONA I PRIMAT

29 de juny de 2011 | 26 | Opinió

OPINIÓ

Les disculpes del pintor Josep Maria Rosselló

Abans que res, vull dir que accepto les disculpes que el senyor Josep M. Rosselló em demanà amb nota escrita a mà i signada el passat 15 de juny al jutjat de Primera Instància número 4 de Tarragona i on diu textualment: “En cualquier caso si del mencionado título del artículo pudiera sentirse ofendido el demandante le traslado mis más sinceras disculpas”. Això sí, pel que fa a l’acta de conciliació no es va avenir al que se li sol·licitava.El títol a què es refereix és: “Emocionado elogio de la guillotina” i dóna pas a l’article que va escriure vers la meva persona i que va publicar al Diari de Tarragona el 16 de juny de 2010.Dir que a dia d’avui no conec personalment el senyor Rosselló i considero que abans de publicar l’article hauria d’haver-se documentat i contrastat les seves deduccions.Si al senyor Rosselló li va molestar llegir dies abans que l’alcalde Ballesteros em va oferir la direcció del Centre de Creació i Pensament Contemporani, crec que abans d’extreure les seves pròpies deduccions i publicar-les, el més raonable hauria estat que m’ho hagués consultat i molt amablement li hauria explicat com va anar tot i la lectura real d’aquest fet.Això vol dir que estic agraït per la confi ança del senyor alcalde vers la meva persona, que va més enllà de la interpretació que va fer el senyor Rosselló; és més, sé que al senyor alcalde li hauria agradat que m’hagués presentat al concurs, doncs així m’ho va fer saber. Del que opina sobre la meva vàlua el senyor alcalde a la conclusió del senyor Rosselló sobre aquests fets hi ha un abisme, per això és tan important informar-se bé abans d’escriure.Per a coneixement del senyor Rosselló, el que sí és intolerable és realitzar projectes públics que, per petits que siguin, sempre s’han de pagar amb diners públics i com ve sap el senyor Rosselló aquests no han estat convocats a concurs públic, aleshores quin sentit tenen les frases del seu escrit que diuen “es de obligado cumplimiento que vaya a concurso público”. He d’entendre, doncs, que pel senyor Rosselló “el obligado cumplimiento” és per a segons qui?Una altra cosa que no entenc de l’ escrit, si no és que hi tingués el senyor Rosselló un especial interès, es la frase “...y el envidiado, perseguido y deseado cargo de director del futuro centro...” ja que jo no m’hi vaig presentar perquè, de “deseado”, res de res. Personalment crec que és un càrrec que comporta molta responsabilitat vers els artistes i els ciutadans de Tarragona, d’una altra manera no s’entendria aquest centre, de fet, els resultats d’aquesta responsabilitat ja els hauríem d’haver començat a notar fa temps.Però el que vaig trobar de molt mal gust en l’article és que intentes desqualifi car-me artísticament, això és com si jo digués, cosa que per cert no he dit mai ni la diré, que la seva pintura és d’una mediocritat aclaparadora i repetitiva i que difícilment pot tenir expectatives fora de l’àmbit local. De fet, si jo fes aquesta afi rmació estaria donant una imatge d’enveja, de prepotència i de mal gust.Dit això, cal dir que és del tot lamentable que en el mon artístic es produeixin fets com l’escrit del senyor Rosselló; de fet, en tota la meva trajectòria artística nacionalment i internacionalment he conegut i m’he relacionat amb infi nitat d’artistes de molts països, de diferents disciplines i sempre hem compartit i pensat en positiu pel conjunt de l’art.Bé, com he dit a l’inici, accepto les disculpes del senyor Rosselló i desitjo que com a mínim d’aquesta situació hagi sortit quelcom positiu per a tothom i com molt bé diu al fi nal de l’article el senyor Rosselló “los artistas es conveniente que se mantengan al margen y preparen sus proyectos”, a la qual cosa jo afegiria “que molt, però que molt més al marge s’ha de mantenir l’enveja vers els altres artistes”.

MENPOARTISTA

Desahucio llorón

”No es lo mismo echarse a la calle que a ella te echen”¡Qué tiempos tan complicados hemos creado! Por asignación o como adjetivo descalifi cativo el vocablo INDIGNADO está más a pie de calle que nunca y las quedadas de plataformas despertadas en redes sociales están más en forma que antes haciendo, con la suma de cada motivo, mayor a la única causa.Ni por casualidad ni previsión ocurre todo lo que pasa pero tarde y temprano la consecuencia pesa soliendo llegar deprisa a la hora más imprevista. Si a una minoría le sucede algo con apenas daño, se obvia o suele mostrarse como excepcional y la solución, si acaso no existía, llega sin problema. Si la mínima molestia crece y hace llaga plantando incomodidad, la solución llega por hastío asomando el velo y el plumero a quienes pagan y soplan las velas, pero cuando el problema consigue ser un común denominador, o en el mejor de los casos un frecuente impertinente, si la solución no sacia al que llora…ni llega ni es solución.Ahora, ya en el principio del desenlace de la trilogía capitalista: -“Haz creer para crecer”-, -“Lo que parece nunca perece”- & -“Humo, tos y sed”-, bien deja de sorprendernos lo que hasta hace muy poco era insólito. La necesidad ya se empieza a valorar y lo mejor de todo es que empezamos a perder la vergüenza del papel de payaso, y perdón por los dignos payasos, que nos han impuesto en este corto-“Me traje capitalismo”- aunque largo para muchos.La fi rma pasó a ser garabato, el aval otro hipotecado, el notario cómplice con nota y el banco a no ser asiento.-¿Queréis un poco más para un coche?-, -¿Qué?... ¡en un año vendéis el viejo!…¿habéis oído la hipoteca puente?-…tanto puente, felicidad y facilidades para “pasear” al otro lado del río… para que por lo bajini sonrieran o escondidas se rieran de cada uno de los que sin apunte de pistola y con plena responsabilidad sobre sus actos “garabatearon” , con ilusión y total libertad, la trama de araña hipotecaria que tejió el “sistema y aparte” para hacer creer que la posibilidad estaba al alcance de todos con una única diferencia: el tiempo.Sí, podréis pensar que necios quienes fi rmaron, pero… ¿y quienes lo hicieron asimilando que era la única forma de conseguir sus deseos? Si buscan en el diccionario el verbo DESAHUCIAR comprobarán mediante dos acepciones justamente las dos formas de ver el problema planteado por esta nueva ola de desahucios que invade tierra fi rme. La primera y aparentemente la más racional: -Despedir al inquilino o arrendatario mediante una acción legal- y segunda y con mucha miga para discutir: -Quitar a alguien toda esperanza de conseguir lo que desea- en este caso hasta el diccionario tiene co-razón…Estoy convencido que quienes desde hace cinco años garabatearon hipotecas con hipo y mucha teca dejarán de pagarlas, unos porque no les llegue el dinero y otros porque resistiendo al crack inmobiliario llegarán al caos hipotecario “okupando” el tejido tejado. El desahucio masivo que se intentará llevar a cabo, estamos en conatos, a quienes por circunstancias de abundancia subliminal y tolerancia incitada no pueden pagar cada una de las MAYÚSCULAS LETRAS de sus viviendas siendo además víctimas de un desamparo malévolo y un paro incesante e insalubre, empieza a contrarrestarse por el fenómeno de paralización de desalojos. Seguramente que el provecho siempre aceche y es un hecho que paguen justos por pecadores pero este movimiento, que no ha hecho nada más que empezar, será clave para saltar a tientas a la realidad sostenible y soltar el lastre de amargura- como el que simboliza el sauce llorón -.Quizás sea el momento de dejar de pagar o dejar las llaves unánimemente sobre los bancos para que busquen a quien quiera sentarse sobre el regazo de su cazo.Animo a todos los hipotecados a que el 15 de Julio, o 15-J, lleven amistosamente las llaves de sus viviendas a sus bancos…así verían como se siente uno en el vacío y conseguiríamos asentar nuestros derechos además de asustar a los punibles invisibles.“Sin money no hay monkeys”

OSCAR MOLEROESCRIPTOR

| 29 de juny de 2011 | 27

OPINIÓ

Opinió

Aprenguem a compartir i aprendrem a viure

Israel fou sempre conscient que com a poble va néixer al desert. Fou allí on començaren a construir-se els vincles socials que uniren diverses tribus que acabarien anys més tard constituint socialment una nació i políticament un estat. Hi ajudà no solament el lloc, sinó sobretot les circumstàncies: “recorda’t del Senyor que et va fer sortir de la terra d’Egipte, un lloc d’esclavatge; que t’ha fet passar per aquest desert gran i terrible, infectat de serps verinoses i d’escorpins, una terra aixuta, sense aigua” (Dt.8, 14-15). L’experiència del desert és necessària per a la formació de la personalitat individual i col·lectiva. És l’experiència que el diner no serveix per a tot, i molt menys per allò que és fonamental. Israel va aprendre en el desert que no només de pa viu l’home, sinó de tot allò que surt de la boca de Déu. Potser a nosaltres, individualment i col·lectivament, ens falta aquesta experiència del desert, perquè ens sobra pa i vivim atapeïts de coses que ofeguen la nostra vida. Diu Rabindanath Tagore: ”les coses em van demanar un raconet en l’ànima prometent-me que no farien soroll. Jo, incaut, els vaig obrir la porta. Poc després feien tanta gatzara que m’era impossible sentir res”. És un bon retrat de la nostra realitat: les coses invadeixen la nostra vida i amb elles vénen el desassossec i les preocupacions. Ens eixordeixen, invadeixen el nostre temps i el nostre espai. Les coses que tenim i les que no tenim però desitgem. Ja no és possible la pau, ni el goig interior, ni l’esperança serena. Així hem hem après a no esperar res de ningú. Ens valem per nosaltres mateixos. Fins i tot Déu desapareix del nostre horitzó. Cal convèncer-nos que no tenim necessitat de tant. No tenim necessitat de tantes coses per a viure, per a ser feliços. Més encara, ens en sobren moltes. Les coses ens fan nosa, ens ofeguen, ens impedeixen volar: tenim massa fang a les ales. No es pot córrer amb un sac ple a l’espatlla. En l’atabalement Déu no es troba. La multitud de coses ens impedeix també trobar els germans. I ens trobem sols, perduts entre les nostres coses. A mesura que hem anat creixent, hem anat adquirint prudència i hem après a defensar-nos, però no hem après a estimar-nos. Ens sobra prudència i ens falta saviesa, que ens fa veure les coses com Déu i no com ens la presenta el món. Ens venem a nosaltres mateixos per unes monedes i ens vantem de haver fet un gran negoci. El nostre cor quedarà eternament insatisfet si volem sadollar-lo de coses. Només existeix un menjar que pot satisfer totalment la nostra gana: “qui mengi d’aquest pa –la persona de Crist- viurà per sempre”.En aquesta situació només hi ha una solució, que ens recorda el “Dia de la caritat”: compartir. La solidaritat amb els germans, sobre tot amb els més pobres, és el test de l’autenticitat de la nostra fe, perquè la fe es demostra en les obres. Tenim tantes cortines a les fi nestres que no ens enterem del que passa fora. Aprenguem a compartir i aprendrerem a viure. Cal compartir-ho tot: temps, diner, humor, coneixements, fi ns i tot la vida i la fe. Com va passar amb Jesús, també a nosaltres se’ns ha de reconèixer per la nostra capacitat de compartir no sols allò que ens sobra, sinó tot allò que manca als nostres germans.

JOAN ARAGONÉSMOSSÈN

El setmanari ‘notíci-estgn’ creix dia rere dia. Així es desprèn de

les darreres dades aportades pel Baròmetre de la Comuni-cació i la Cultura de Catalu-nya corresponents a la sego-na onada de 2011. D’acord amb el baròmetre, el mitjà editat per la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla és el setmanari amb informació proximitat més llegit de la província amb un total de 45.000 lectors, tots ells con-centrats al Tarragonès i el Baix Pendès, comarques on cada dimecres es distribu-eix de manera gratuïta des del passat mes setembre de 2009.

La seva consolidació a les co-marques del Tarragonès i el Baix Penedès converteix no-tíciestgn en el setmanari de proximitat amb més lectors del conjunt de la província. En menys de dos anys, el mitjà ha superat la incidència d’altres publicacions setmanals i quin-

zenals amb presència històrica al territori (veure gràfi c) i s’ha fet amb un lloc destacat dins del panorama mediàtic de les comarques de Tarragona. En termes absoluts, comptabi-litzant totes les publicacions periòdiques de premsa escrita que es troben avui en dia a la demarcació, notíciestgn és no-més superat per Diari de Tarra-gona, el grup dels diaris Més, El Mundo Deportivo, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Pronto i Sport (tots ells de sortida dià-ria a excepció de la revista ge-neralista de pagament Pronto). Això fa que, en la categoria de publicacions setmanals i quin-zenals de la demarcació, notí-ciestgn es converteixi en líder de les publicacions amb infor-mació de proximitat, només superat precisament per Pron-to, que ofereix un producte de pagament totalment diferent a l’aposta de notíciestgn per la informació de proximitat. Aquesta és la primera vegada que el Baròmetre de la Comu-nicació i la Cultura ofereix da-

des d’audiència de notíciestgn, ja que per ser inclòs dins de l’estudi cal tenir com a mínim un any de presència continu-ada al carrer. De fet, les da-des del baròmetre publicades aquest passat 31 de maig cor-responen a l’estudi de camp re-alitzat durant el període com-près entre els mesos de maig de 2010 i el d’abril de 2011. La pròxima onada del baròmetre, la tercera de l’any, es donarà a conèixer el pròxim 1 d’agost i haurà comptabilitzat l’any mòbil comprès entre el juliol de 2010 i el juny de 2011. A partir d’ara, doncs, el baròme-tre oferirà sempre informació sobre l’audiència assolida per notíciestgn.

El setmanari notíciestgn va veu-re la llum el setembre de 2009 de mans de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, que distribueix setmanalment la publicació a través del tots els centres sanitaris i socials que gestiona a les dues comarques del Tarragonès i el Baix Pene-dès. La distribució del setma-nari es completa amb prop de 200 expositors als principals punts d’afl uència de tots els municipis de les dues comar-ques. Amb una tirada que fl uctua entre els 27.000 i els 40.000 exemplars cada setma-na, notíciestgn té un alt grau de penetració en el territori i, a dia d’avui, és, tal com indi-quen les dades del Baròmetre de la Comunicació, un dels mitjans preferits de la ciuta-dania per assabentar-se d’allò que passa al seu voltant. En el cas de la comarca del Baix Pe-nedès, la direcció de notíciestgn aposta de manera regular per la publicació de portades espe-cífi ques del territori.

Amb 45.000 lectors a les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès

notíciestgn, el setmanari més llegit de la província

Gràfi c amb les dades aportades pel darrer Baròmetre de la Comunicació i la Cultura de Catalunya, corresponents a la segona onada de 2011.

El setmanari s’ha fet un lloc de privilegi dins del rànquing de mitjans de comunicació de les comarques de Tarragona

29 de juny de 2011 | 28 | Turisme i natura

TURISME I NATURA

Des del passat divendres 24, PortAventura tindrà obertes les seves instal·

lacions des de les 10 del matí fins a les 12 de la nit. La tem·porada d’estiu ofereix als vi·sitants 14 hores per gaudir de les atraccions i tots els espec·tacles.

La temporada d’estiu de PortA-ventura no només implica un canvi d’horari. El xou estrella de cada estiu és FiestAventura, un clàssic dins dels espectacles d’aquest parc. A les 23.30 h, el tranquil llac de la Mediterrània es transforma en un escena-ri on aigua, llum, foc i efectes especials de pirotècnia són els protagonistes. Durant aquesta temporada, aquest espectacle es complementarà amb dos xous nous: La parada del verano, una cercavila amb música i co-reografies que conduirà el pú-blic fins a la Mediterrània i el Preshow FiestAventura on els ar-tistes faran més amena l’espera dels espectadors. Divendres 24, es va estrenar Noches de fuego en Tahití, un es-pectacle musical de dansa i

acrobàcies que recrea l’antic ri-tual tribal centrat en el foc. A la Plaça de Yucatàn (Mèxic), s’em-plaça El ritual maya, un espec-tacle que compta amb música i animació. Al Gran Teatre Im-perial de China, s’estrena ¡Hola PortAventura! Summer Night, que reuneix a tots els artistes i ba-llarins del parc amb coreografi-es plenes d’energia i ritme. Tanmateix s’amplia el nombre de funcions diàries d’alguns espectacles emblemàtics com Aloha Tahiti i Aves del Paraíso, a la Polynesia, Boubllebou a la Chi-na, l’espectacle infantil Sésamo Aventura, a la nova àrea familiar del parc, La Gran Fiesta a Mèxic o Bang Bang West i Fiebre del Oro al Far West. L’horari del Temple del Foc, també s’allarga; els visitants podran gaudir d’aquesta atrac-ció de les 12 del migdia fins les 3 de la tarda i de 5 a 8 de la tar-da. Les novetats d’aquesta tem-porada, SésamoAventura i les dues noves pel·lícules 4D de Sea Odyssey, també estaran disponibles durant aquests dos mesos d’estiu

Durant els pròxims dos mesos el parc amplia l’horari fins a la mitjanit

PortAventura inicia la temporada

IDENTIFICACIÓ: 48 cm. És el ràllid més gran d’Euro-pa, amb bec sòlid i escut ample. Potes, de genolls gruixuts, llargues i amb dits enormes. L’adult és blau fosc, amb un to viola-ci al damunt i més negrós per sota, atenuat per les parts, sense plomes, ver-melles i el baix de la cua blanc. Els joves són més descolorits, amb el bec i l’escut grisencs i dessota fosc. Caminar semblant al dels ardèids, a causa dels seus llargs dits.

VEU: Udols estranys i so-rolls cridaners.

HÀBITAT: Aiguamolls amb extensos canyissars i bal-cars, vores de llacs amb vegetació espessa. Nia als canyissos, balques, etc.

OBSERVACIÓ: Tot l’any. Re-sident al delta del Ebre, on s’ha obtingut la fotografia.

Alemany: PurpurhuhnAnglès: Purple GallinuleEpanyol: Calamón común Francès: Poule sultane

POLLA BLAVA (Porphyrio porphyrio)

OCELLS DE TARRAGONA L’oRNITÒLEG TARRAGoNÍ JoSEP RICoMÀ ENS DÓNA A CoNÈIXER CADA SETMANA EN AQUESTA SECCIÓ UNA DE LES AUS QUE PoDEM TRoBAR A LES NoSTRES CoMARQUES

INNOVACIÓ: COM PAGAREM ELS SERVEIS DE LA TELEMEDICINA?

deL 29 de juny aL 5 de juLioL

Guia d’oci i serveis

APUNTS

Peugeot 508Una berlina amb tecnologia de nova generació i disseny acurat

L’ADN es pot repararUn estudi mostra que l’ADN mal-mès es pot arreglar

El Pa TorratUn establiment familiar amb 28 anys d’història

Prop de 600 persones es van reunir en la de-dicació de l’església de Sant Joan Baptista de Tarragona que, d’aquesta manera, obre portes

després de la restauració. D’entre les reformes que van cridar més l’atenció dels fidels destaca l’aug-

ment de la lluminositat del temple, la tasca que s’ha dut a terme per eliminar els problemes d’humitat i la descoberta d’antics confessionaris, que ara que-den descoberts a ulls del visitant. La tasca pictòrica va a càrrec de l’artista tarragoní Menpo.

Motor CiènciaTemperatures de la setmana

màx. 29º / mín. 21º

durant aquesta setmana el sol bri l larà a tota la província de Tarragona. Les temperatures es mantindran constants amb exepció d’una peti ta pujada el cap de setmana. en general l ’ambient serà assolel lat i càl id.

dimecres 29

dijous 30

dissabte 2

dilluns 4

diumenge 3

dimarts 5

Sol soleteL Temps

divendres 1

Renovació total

Gastronomia

Església de Sant Joan Baptista de Taragona

| 29 de juny de 201130 |

INNOVACIÓ

Model(s) de negociQuan parlem d’Innovació sovint pensem en Tecnologia,

però aquesta acostuma a no ser més que una condició necessària, però no sufi cient. En qualsevol cas, el que

sí que és evident és que la Innovació sempre té efectes econò-mics en la mesura que contribueix a millorar vells processos o formes d’actuar o fi ns i tot a introduir noves activitats. Però la manera com aquests efectes econòmics impacten les orga-nitzacions no està predeterminada i és l’adopció d’un model de negoci la que té un paper determinant en l’aprofi tament d’aquesta Innovació.

Posarem un exemple de molta actualitat per il·lustrar el que diem. En els darrers anys s’està estenent amb força l’anomenada Teleme-dicina, és a dir, la utilització de mitjans telemàtics per a la pres-tació de serveis sanitaris. Aquesta Innovació pot adoptar diverses formes que van des de la Teleconsulta (un facultatiu interacciona a través del telèfon, videoconferència, Internet, etc., amb un pacient o amb un altre facultatiu) fi ns a la Telecirurgia (encara en fase molt experimental) passant pel Telediagnòstic, modalitat aquesta que amb la digitalització de les imatges s’ha estès molt ràpidament. És evident que qualsevol d’aquestes activitats i moltes altres que faciliten les noves tecnologies, aporten uns grans benefi cis tant als professionals mèdics, que tenen noves eines al seu abast, com als ciutadans que veuen augmentades les possibilitats de prestacions de serveis sanitaris i la comoditat en rebre’ls. A aquests benefi -cis diguem-ne socials, també es poden afegir uns benefi cis econò-mics per a les organitzacions sanitàries i molt en particular per al sistema públic de salut que assumeix els immensos costos de les prestacions sanitàries. Cal però un model de negoci, un model de gestió d’aquestes noves possibilitats que obre la tecnologia perquè aquests potencials benefi cis es materialitzin. Quins i quants recur-sos humans s’han de dedicar a aquestes noves formes de prestació de serveis? Quin impacte econòmic i logístic poden tenir en les actuals organitzacions sanitàries, pensades per a l’atenció presen-cial? Quines implicacions laborals, legals i organitzatives tenen les diferents formes de Telemedicina? Aquestes i moltes altres pre-guntes que es plantegen només són alguns exemples de com la innovació tecnològica toca el moll de l’os de la cultura i la societat en un dels seus àmbits bàsics com és el de la salut pública. Avançar en l’experimentació i la resposta pràctica a aquestes preguntes és contribuir tant a la Innovació com la mateixa tecnologia que fa possibles aquests avanços.

Manuel SanromàProfessor de Matemàtica Aplicada a la URV

Gestió de les persones · Quadres de comandament Estratègia · Gestió per processos · Indicadors · Millora

www.boonsai.com · info@boonsai.com · 977 11 05 20

Software per a gerents del segle XXI

La innovació està modi� cant els serveis sanitaris.Novetats com la Teleconsulta, la Telecirurgia o el Telediagnòstic cada cop s’estenen amb més força gràcies a la innovació i el desenvolupament de les tecnologies

| 29 de juny de 2011 | 31| 31

Un equip internacional d’investigadors ha descobert una nova estructura que permet que les cadenes d’ADN es man-

tinguin separades per poder ser reparades. Els resultats del treball realitzat pels investiga-dors, entre els quals es troba un científi c del Consell Superior d’Investigacions Científi ques (CSIC), apareixen a la revista ‘Molecular Cell’.

Fins ara, qualsevol tall a una molècula d’ADN podia malmetre la cèl·lula i desembocar en un procés can-cerigen al perdre part de la informació genètica que emmagatzema. Per evitar-ho, les cèl·lules utilitzen potents mecanismes de reparació que comencen al intervindre proteïnes helicases (enzims que separen els fi ls d’ADN) i nucleases (enzims que tallen l’ADN). Un d’aquests mecanismes que separen els fi ls és la proteïna AddAB, l’objecte d’estudi d’aquests cientí-fi cs a la bacteria Bacillus subtilis, l’organisme model de la investigació. Fernando Moreno, investigador del CSIC al Centre Nacional de Biotecnologia explica que van observar que la proteïna necessitava la presència d’una petita seqüencia genètica anomenada Chi per realitzar els seu treball correctament. La seqüència es mantenia unida a la proteïna mentre aquesta es movia al llarg de l’ADN generant una estructura en forma d’anell i mantenint la separació entre els dos fi ls. El meca-nisme que fa servir AddAB facilita que el desplaça-ment i la separació tinguin lloc al mateix temps i que els fi ls puguin unir-se sense necessitat d’aquesta seqüència anomenada Chi.

Hispasat llançarà el primer satèl·lit del programa Small Geo

CIÈNCIA Les cadenes d’ADN malmeses es poden reparar

Segons la recent investigació realitzada pel Consell Superior d’Investigacions Científi -ques (CSIC), les aus que han aconseguit adap-

tar-se als entorns urbans tenen un cervell més gran amb relació al seu cos que les que viuen fora de les ciutats.

El treball publicat a la revista Biology Letters demostra que les espècies que s’associen als entorns urbans, com la mallerenga carbonera o la garsa, tenen un cervell un 20% més gran que les que es mantenen allunyades de la ciutat com l’oriol. Alejandro González, investiga-dor del CSIC a l’Estació Biològica de Doñana, explica que les ciutats són ambients innovadors i complexos per a la fauna i que per aquest motiu es converteixen en un repte per a ells. La comparació s’ha realitzat amb dades de 82 espècies del grup més nombros d’aus, les passeriformes, que es caracteritzen per la seva mida petita, la formació de nius i per tenir cura de les seves cries que neixen poc desenvolupades. Les varietats analitzades pertanyien a l’entorn urbà i voltants de 12 ciutats representatives de Fraça i Suïssa.

El gran cervell de les aus de ciutat

L’operador de satèl·lits espanyol, Hispasat, serà el responsable del desenvolupament, operació i explicació del primer satèl·lit de l’Small Geo, la

missió promoguda per l’Agència Espacial Europea.

El satèl·lit Hispasat AG1 incorpora la càrrega útil avan-çada de comunicacions Redsar que permetrà un ús més efi caç de potència i prestacions. El seu llançament està previst al 2013. La companyia va explicar que als últims mesos s’ha rea-litzat un treball intens pel que fa al disseny dels diferents equipaments i subsistemes del satèl·lit AG1 i que actual-ment s’està treballant en la revisió crítica per tancar la confi guració defi nitiva. La missió Small Geo és una de les més avantguardistes promogudes per l’Agència Espacial Europea (ESA) que té com a objectiu principal el desenvolupament, validació i posada en òrbita d’una innovadora plataforma de satèl-lits geoestacionaris de mida reduïda. Petra Mateos, presidenta d’Hipasat, explica que aquest nou satèl·lit és una mostra clara de col·laboració en el desenvolupament de les telecomunicacions espacials i alhora una via per consolidar la posició de la companyia en aquest sector.

El programa Small GEO té com a objectiu desenvolupar una plataforma d’ús general de petits satèl·lits geoesta-cionaris./ESA

| 29 de juny de 201132 |

Prop de sis-centes persones es van congregar per celebrar l’onomàstica de Sant Joan a l’es-glésia de Sant Joan Baptista de Tarragona, en

una cerimònia religiosa que va permetre presentar el nou aspecte del temple després de la restauració, que s’ha allargat prop de tres anys.

Prop de sis-centes persones es van reunir per gaudir de les reformes de l’església de Sant Joan Baptista de Tarragona, que va obrir portes després de tres anys de tasques de restauració, que han permès millorar la lluminositat del temple i els problemes d’humitat. La celebració de Sant Joan va ser especialment lluïda i va congregar moltes persones que es van reunir al tem-ple religiós per assistir a la cerimònia de dedicació del temple, ofi ciada per l’Arquebisbe de Tarragona, Mn. Jaume Pujol i Balcells. D’entre les reformes que van cridar més l’atenció dels fi dels destaca l’augment de la lluminositat del temple, la tasca que s’ha dut a terme per eliminar els proble-mes d’humitat i la descoberta d’antics confessionaris, que ara queden descoberts a ulls del visitant. La tasca pictòrica corre a càrrec de l’artista Menpo, que ha pin-tat la nau central i la capella del Baptisme (fotografi a).

CULTURA

En total més de 22.000 persones han visitat Ro-manorum Vita. Una història de Roma l’exposició de l’Obra Social ‘la Caixa’ sobre la ciutat roma-

na. L’exposició ubicada a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer va tancar les portes el passat divendres 24 de juny.

En concret han estat 22.620 persones les que han visitat l’exposició situada al centre de Tarragona des que obrí

les seves portes el passat 6 de maig. Divendres va ser l’últim dia que es va poder visitar aquesta mostra or-ganitzada i produïda per l’Obra Social ‘la Caixa’ que ha comptat amb un gran èxit de públic. La mostra es presentava com una innovadora exposició que recreava una ciutat romana on el visitant es pot submergir en la vida quotidiana del món romà. L’expo-sició convida el visitant a passejar per una ciutat roma-na reconstruïda a partir de descripcions literàries i tes-

timonis arqueològics de 2.000 anys enrere per descobrir que els romans no són tan lluny de nosaltres. Romanorum Vita vol ser un nou concepte d’exposició de divulgació històrica pensada per a tots els públics. L’ex-posició transporta als seus carrers un dia qualsevol: els negocis, la importància de l’aigua, les olors, les formes d’expressió o la religiositat popular, entre d’altres: tot el que formiguejava al voltant dels grans escenaris del senat, el fòrum, els teatres o el circ.

Més de 22.000 persones han visitat ‘Romanorum Vita’

La dedicació de l’església de Sant Joan reuneix 600 persones

Fins que no ets pare no saps quant costa trobar un lloc especialment adequat per anar-hi amb les criatures. Escassegen els restaurants amb trones i canviadors, les botigues on els nens poden tombar tranquil·lament sense fer-se mal ni fer res malbé, parcs tranquils i nets amb els gronxadors ben conservats... Més enllà del boca a boca, la intenció d’aquesta secció és intentar acostar-vos cada setmana espais i activitats aptes per a tota la família. Un parell de mares de Barcelona han decidit tirar endavant un projecte a la xarxa amb la mateixa intenció i, sota el nom de Mammaproof, recullen llocs recomanables per anar-hi amb nens que reben un segell de qualitat, gratuït i sense ànim de lucre.Poc a poc, les Mammaproof van sortint de Barcelona i es van extenent pel territori. La seva web, www.mammaproof.com, inclou llocs a l’aire lliure, per menjar fora, per anar de compres i per a mares, entre d’altres. Tota una troballa!

recomana...

Espais a prova de criatures

| 29 de juny de 2011 | 33| 33

DIMECRES 29

TarragonaConcert. Noches de Jazz i GospelConcert a càrrec de la Fundación Agua de Coco.Hora: 20.00 hLloc: Palau Firal i de CongressosPreu: 10 €

DIJOUS 30

TarragonaConcert. Rosa LuxemburgEl quartet barceloní, catapultat pel concurs Sona 9, pre-senta el seu disc de guitarres rockeres, teclats psicodèlics que donen forma a un so sòlid i trencador.Hora: 22:00 hLloc: La VaqueriaPreu: 10 €

CambrilsLa Soul MachineBall i gresca amb una gran banda de soul que interpreta els èxits de la música negra contemporània i de tots els temps. Un espectacle apte per a tots els públics i amb una posada en escena impecable.Lloc: Pàrquing del parc del PescadorHora: 23:00 h

DIVENDRES 1

CambrilsConcert. Maitips i BramsMaitips és un grup popular. La seva música està infl uen-ciada pels ritmes d’ska i reggae de Catalunya i d’Euskal Herria. Brams, és un marcat pel compromís nacional i so-cial de les seves lletres que torna als escenaris aquest 2011 presentant el disc Oferta de Diàleg.Lloc: Pàrquing del parc del PescadorHora: 00.00 hPreu: 5 € · Entrades numerades

CalafellConcert. Els BuhosEl grup comença el seu tour estival, la “Volta a Catalunya 2011”. El conjunt de Calafell Buhos és ja una banda conso-lidada amb repercussió i acceptació per part del públic. Hora: 18.00 h

TarragonaTeatre: Pel davant... i pel darrereAquesta obra inaugura el Festival d’Estiu de Tarragona (ETC). La divertida comèdia celebra els 30 anys amb un nou muntatge que actualitza el text original. Malentesos davant i darrere l’escenari en una doble fi cció que explica com un grup de pèssims actors intenta muntar una obra de teatre. Hora: 22.30Lloc: Teatre Auditori Camp de MartPreu: de 16 a 22 €

DISSABTE 2

La CanonjaHumor. Los MartínezMúsica i humor. Això és el que aquest duo còmic ofereix amb el seu espectacle ‘Posavasos’.Lloc: Plaça del CastellHora: 22.30 h

CambrilsMercat Ecològic ArtesàDe 9 a 14 h, tindrà lloc el Mercat Ecològic Artesà on es podran trobar tot tipus de productes agraris naturals. Lloc: Plaça Espanya

AGENDADestaquem:

Rosa Luxemburg

dijous 30 a Tarragona

Pel davant... i pel darrere

divendres 1 a Tarragona

Los Martínez

dissabte 2 a La Canonja

Tarragona“Display” IV Mostra d’art al carrerLa tercera proposta de Display 2011 ve de la mà de l’Aba Rodríguez i el Tziqui Artworks. Vist i no vist, combina el dibuix més acadèmic, l’edició digital i el fotorrealisme. L’objectiu és crear una metàfora visual en què els espectadors puguin observar a través de les il·lustracions com es construeix la realitat que percebem, sobre qui-nes coses enfoquem la nostra atenció i la nostra energia per construir les nostres realitats parti-culars.Dies: del 6 de juny al 16 de juliol

TarragonaCultura de carrer 2011La iniciativa preten donar cabuda als actes cul-turals i artístics d’espectacles de mitjà i petit format. La programació contempla actuacions musicals de: Nando Caballero, Albert Jordà, Paco Enlaluna, Don Simon y Telefunken, La Recocha, El Petit de Cal Eril, Marc Parrot, Very Pomelo, Los Bezoya, Quico Pi de la Serra i Pastora, entre d’altres. A més també hi haurà un cicle amb pro-postes que barrejn audiovisuals amb músiques electròniques. Dies: del 25 de juny al 6 d’agostLloc: La Palmera · Nou espai situat a l’antiga Fa-cultat de Lletres de la plaça Imperial Tàrraco.

TarragonaCanal visual: Stop Motion, la imatge suspesaEn aquest cicle es passaran una sèrie de curts que juguen amb el pas del temps al rostre d’una persona, a la superfície del mar o als carrers de la ciutat per revelar gestos i moviments imper-ceptibles per a la percepció normal. Obres de: Tim Macmillan, Paul Bush, Nicholas Provost, Pe-ter Collins, Antonin De Bemels, Inger Lise Han-sen i Alicia Framis.Lloc: CaixaForumDies: del 6 de juny al 14 d’agost

ACTES PERMANENTS

| 29 de juny de 201134 |

MOTOR

DESNIVELL: 100 m

TEMPS: 1 h i 30 min.(sense comptar aturades)

DISTÀNCIA: 2,8 km

RECOMANACIONS: Cada mes d’agost, al pati d’armes del castell, els veïns representen l’obra teatral El setge de Miravet. D’altra banda, val la pena creuar, com a mínim una vegada, el darrer pas de barca sense motor que que-da a l’Ebre català i que es troba davant de Miravet.

La fortalesa dels Templers a Miravet

L’itinerari que permet gaudir del castell templer i del seu paisatge comença al costat de l’església ve-lla de Miravet. Seguint el carrer paral·lel al riu, se

surt de la població creuant una antiga muralla. A la bi-furcació, el camí de la dreta, porta a les restes arqueolò-giques del que podia haver estat una primitiva població i a la part posterior del castell. El de l’esquerra, baixa fi ns a la vora de l’Ebre per la costa de Riago, un camí que encara conserva un tram empedrat i que porta a les restes del molí medieval. Per arribar-hi, abans de trobar el revolt d’un camí cimentat i una senyal equivocada, s’ha d’agafar el camí que baixa cap als camps, arribar al canyissar i continuar fi ns a trobar un pas entre les canyes. Es continua a la dreta fi ns que la vegetació deixa entre veure les robustes parets del molí hidràulic. A Peu. Arola Editors.

RUTA

notíciestgn

www.noticiestgn.cat

Cada setmana al Tarragonès i al Baix Penedès

I ara també a

Peugeot 508, qualitat i e� ciència

La berlina de Peugeot, també disponible en una versió familiar, es caracteritza per la seva tec-nologia de nova generació. L’aspecte dinàmic,

el disseny acurat i la seva experiència de conducció fan que aquest nou model sigui representació de qualitat, puresa i efi ciència.

DissenyA la part davantera del vehicle destaquen els treballats fars de mirada felina característics de la marca. A les versions equipades amb fars bixenon direccionals, els LED que els envolten ofereixen una visió inèdita. A la part posterior, tres fi leres de LED s’il·luminen com si fossin tres esgarrapades.

ComfortL’arquitectura del vehicle proporciona a cada passatger un gran espai associat a equipaments específi cs. Volant multifunció, fre d’estacionament elèctric, seients amb calefacció, mesurament de plaça disponible... són algu-

nes de les prestacions que ofereix per satisfer i facilitat el control del vehicle durant la conducció. El portama-letes que ofereix un conjunt d’argolles, cintes laterals i ganxos facilita la tasca de col·locar-hi els objectes o bosses.

TecnologiaL’equipament més innovador és el Head Up Display que projecta la informació al vidre davanter, d’aques-ta manera s’evita haver de desviar la vista de la carre-tera a l’hora de consultar, per exemple, la velocitat a què es circula, el programador de velocitat actiu o el canvi automàtic de llums curtes a llargues i viceversa. Aquest element redueix els comandaments per contro-lar aquestes funcions.

MotorEl vehicle inclou el nou sistema e-HDi (Stop&Start) de nova generació que uneix el confort de la conducció amb l’economia.

PEUGEOT 508

www.peugeot.es

| 29 de juny de 2011 | 35| 35

El restaurant El Pa Torrat està situat a l’entrada de la població de Castellvell del Camp, una pe-tita vila del Baix Camp a només dos quilòme-

tres de Reus, entre el mar i la muntanya, que manté l’activitat agrícola gràcies a la producció d’oli verge extra. És un establiment familiar que es va inaugu-rar l’any 1983, ja fa doncs 28 anys. El va iniciar el matrimoni Agustí Sanromà i Rosa Vives perquè a ella li agradava molt la cuina. Més tard s’hi van in-corporar els seus fi lls, la Rosa i l’Agustí, i amb el pas del temps es va produir el canvi generacional. Així, des de l’any 2004, doncs, els joves porten el restaurant.

L’any 1998 es va reformar el restaurant, treient el bar que hi havia a l’entrada i fent un petit i agradable re-bedor, amb detalls decoratius amb força gust. Més tard s’hi han anat fent altres millores per al confort dels comensals; l’any 2009 es van renovar els serveis, la il-luminació, el parquet, la pintura... La decoració conti-nua sent rústica, càlida i agradable. Conserva les bigues a la vista i al fi nal del menjador, que té una capacitat per a uns 35 comensals, hi ha un aparador ple d’ampo-lles de brandi i conyac de diferents marques i èpoques, algunes, fi ns i tot, antològiques. Val a dir que l’Agustí (pare) sempre ha tingut una gran fal·lera per aquests licors i durant molts anys els ha col·leccionat.El Pa Torrat és un restaurant tranquil que combina la cuina més tradicional amb tocs d’innovació. La carta que ens ofereix és de cuina casolana i artesana i sobre-tot una cuina de producte. Plats de tota la vida ben fets, realitzats amb vocació i paciència, seguint les receptes de les àvies, sense oblidar alguna aportació innovadora. La Rosa Sanromà ha après de la seva mare tots els se-crets dels fogons i també ha fet alguns cursets de cuina amb la Mariona Cuadrada per conèixer les tècniques. Ja que molts productes són del propi hort i d’altres de proveïdors molt propers, aviat podrà integrar-se en els restaurants de la designació Km. 0.A la carta de la casa trobem canelons casolans, 9,75; bunyols de bacallà, 9,80; cigrons amb tonyina salada i vinagreta d’olives negres, 11,50; carpaccio de pop amb oli de farigola, 12,75 foie-gras d’ànec mi-cuit, 18,50; en-trecot a la brasa “vedellona de Girona”, 17,75; peix al forn, 24,75, fricandó de vedella, 14,50; calamars saltats amb fesols i ceba confi tada, 18,75; bacallà a l’emporda-nesa, 17,70; i, a l’hora de les postres, couland de xocola-ta, 6,75; crepes amb crema de llimona i xocolata, 5,50, fi gues al brandi, 5,50 i la pastisseria casera, entre d’al-tres. A l’hivern, per encàrrec, ofereixen el mandongo, un plat molt tradicional de la comarca, difícil de trobar en els restaurants. El celler està molt ben assortit i a la carta de vins el comensal pot triar entre unes 250 referències diferent, moltes de les quals de les comarques tarragonines (so-bretot Priorats i Montsants). L’Agustí (fi ll) és un gran coneixedor del món dels vins i, sens dubte, un gran somelier. Té una gran col·lecció de brandis i conyacs en un expositor, que formen un petit reservat d’una taula, al menjador.

GASTRONOMIA

Més de 25 anys d’experiència al seu servei.Especialistes en distribució a hosteleria i restauració

POL IND. L’ALBAC/ VILAFORTUNY, PAR A18 NAU 5

43480 VILA-SECATEL. 977 39 60 38

E-MAIL: comandes@operacions62.cat

eracions

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

El Pa Torrat, cuina de producte, a Castellvell del Camp

Qui vulgui una bona cuina, al Tiberi heu d'anar. Des de 1981, bufet típic català. Només sabem fer la cuina casolana i ara també carns a la brasa incloses. Laborals 10,50€

Nits i festius 11,25€

C/ Martí d’Ardenya, 5 - TARRAGONA

Tf 977 242896/ 977 235 403 Horari de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 24:00 (tanquem dilluns)

BUFFET CATALÀ

BUFFET TIBERI C/ Martí d’Ardenya, 5 · 43001

Tarragona · 977 242 896 www.eltiberi.com

BAR TÒFULPlaça del Fòrum, s/nPart Alta · Tarragona

977 21 42 16 · www.toful.cat

VILLA MAGDALENA · TAPESComte de Rius, 14 43003 · Tarragona Tel.: 977 225 845

RESTAURANT MOLÍ DE CAL TOF

Av. Santa Oliva, 2 · 43700 El Vendrell · 977 66 26 51

reservas@elmolidecaltof.com www.elmolidecaltof.com

RESTAURANT JOILAAv. Generalitat, 34 · 43880

Comarruga (Tarragona) 977 68 08 27 / 977 68 00 18

jolia@joila.com · www.jolia.com

RESTAURANTS RECOMANATS

Av. de Reus, 24 · 43392 · Castellvell del Camp · Tel. 977 85 52 12. Horari: de 13,30 a 15,30 i de 21,30 a 23,00 h

Tanca: dimarts i la nit dels festius i dels dillunsinfo@restaurantelpatorrat.com · www.restaurantelpatorrat.com

EL PA TORRAT

| 29 de juny de 201136 |

GENT

“EL PATIO”, TAPES IFLAMENC EN DIRECTE

Des del passat dimecres la platja de Salou compta amb un nou local d’oci i restauració que combi-

na gastronomia tradicional de qualitat amb la festa més tradicional espanyola. A la inauguració van assis-tir prop de 200 persones que van desgustar les tapes d’ingredients tradicionals, però de disseny i de sabors originals. L’altre element que caracteritza aquest nou establiment són els espectacles de fl amenc en directe que se celebren durant cada jornada.

JORNADA DE PORTES OBERTES A DOW

Dow Chemical Ibérica va obrir les portes de les seves instal·lacions a Tarragona, tant al polígon de Dow Nord com al de Dow Sud, amb motiu de

les Jornades de Portes Obertes celebrades en sis torns durant dos caps de setmana consecutius els dies 11, 12, 18 i 19 de juny. Sota el lema “Vine, descobreix i aprèn”, 750 empleats i empleades juntament amb els seus familiars van participar d’una agradable i intensa jornada de visita.

CATIFA DE FLORS A VILA-SECA

El passat diumenge el Casal de la Dona de Vila-seca va confeccionar la segona catifa de fl ors a la plaça de l’Església, amb motiu de la celebració del Dia

del Corpus Christi. La catifa, confeccionada amb 200 quilos de fl ors, es va elaborar de 9 a 13 h i tot seguit es va beneir. Aquest acte, en el qual va col·laborar l’Ajun-tament de Vila-seca i la Parròquia de Sant Esteve, va comptar amb l’ajuda de Rafael Rubio, que va dibuixar la façana de l’església, i d’alguns socis i sòcies de l’Es-plai Sant Esteve.

LA GIROLADE CREIXELL

El grup de teatre La Girola de Creixell va fer la representació de fi nal de curs amb el seu grup infantil. Gairebé un

total de 70 nens i nenes d’entre 3 i 14 anys, van participar en la representació que va omplir la sala del Casal Municipal de Cul-tura de Creixell. Van representar una versió lliure i adaptada de La llegenda de Sant Jordi. L’acció passa a diferents escenaris de Crei-xell, com ara el Castell o el Gorg. La direcció de l’obra va ser a càrrec de Mari-bel Pérez i del seu equip de col·laboradors. Els pares i mares també van ajudar en el vestuari i el grup de Grallers de Creixell van participar en l’obra tocant en directe.

SORTIDA DEL CLUB CICLISTA TARRAGONA

Sis socis del Club Ciclista de Tarragona sortiran el dia 3 de juliol a fer el camí de Santiago en BTT. Es tracta d’un recorregut de 840 quilòmetres des de

Roncesvalles fi ns a Santiago de Compostel·la, en trams de 80 a 100 quilòmetres diaris. A més, el Club Ciclista Tarragona ha celebrat recentment la Marxa Ciclista de Sant Magí de la Brufaganya, amb sortida i arribada al Port de Tarargona, que va tenir una bona participació de ciclistes tarragonins.

| 29 de juny de 2011 | 37| 37

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

SudokuFàcil Difícil Solucions

setmana anterior

ESPURNES

Les ulleresUn dia Nasreddín desperta a mitjanit la seva dona i li diu:- Corre, porta’m les ulleres immediatament.- Què dius? Per a què vols les ulleres? La gent no es posa les ulleres quan dorm.- Les necessito perquè estava veient en somnis coses fabuloses. Com que no hi veig bé sense les ulleres, cal que me les posi per veure tots els detalls.

“Llegim el món a l’inrevés i encara ens queixem de no comprendre • res” (R. Tagore).La veritat sempre es perd en les llargues discussions.• La contradicció és la sal del pensament.• Una cosa és el preu de les coses i una altra el seu valor.• Les idees contràries clarifi quen les pròpies.• Les opinions s’han de combatre amb raons. Les idees no poden • ser afusallades.En la declaració dels drets humans s’oblidaren de posar el dret • a contradir-nos. No cal afenyar-se a desmostrar les contradiccions d’alguns. • Només cal esperar i ho fan ells mateixos millor que ningú.

d’en Mossèn AragonèsTelèfons genèricsEmergències112Bombers de la Generalitat085Mossos d’Esquadra 088Guàrdia Civil Tarragona062Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

LA PROTECTORA ET NECESSITA

Aquest cadellet i la seva germana van ser rescatats del carrer fa setmanes en un estat molt lamentable. Amb atenció veterinària i les seves ganes de viure s’han recuperat totalment. Divertits i joganers, estan creixent a la Protectora però necessiten una llar urgentment. Seran de mida mitjana. Com ells, hi ha molts gossos fantàstics esperant una persona que els estimi. Si vols un amic, sigue’s responsable i adopta.

C/ Sofre, 3 Polígon ind. Riu ClarHorari d’atenció al públic: dilluns, dimecres i divendres de 18 a 20 hores. Dissabtes i diumenges de 12 a 14 hores.apadrinaments@gmail.com - www.laprotectora.org

AlbinyanaAjuntament 977 68 78 18Consultori Mèdic 977 68 70 75Consultori Mèdic 977 68 76 98Hospital del Vendrell 977 68 76 98AltafullaAjuntament 977 65 00 08Consultori Mèdic 977 65 60 07Cap Torredembarra 977 64 38 01ArboçAjuntament 977 67 00 83CAP Arboç 977 67 15 88Hospital del Vendrell 977 68 76 98Banyeres del PenedèsAjuntament 977 67 13 50Consultori mèdic 977 67 17 12Urgències Cap Arboç 977 67 15 88BellveiAjuntament 977 16 81 85Consultori Mèdic 977 16 88 41Hosp. Vendrell 977 25 79 00Bisbal del PenedèsAjuntament 977 68 84 76, 977 68 84 38Consultori Mèdic 977 68 87 24Hosp. Vendrell 977 25 79 00BonastreAjuntament 977 65 70 19Consultori Mèdic 977 65 72 27Cap Torredembarra 977 64 38 01CalafellAjuntament 977 69 90 09Policia Local 977 69 90 07Cap Calafell 977 69 14 18Segur de CalafellConsultori Segur 977 16 44 08ConstantíAjuntament 977 52 05 21Policia Local 639 71 16 41, 977 52 40 01CreixellAjuntament 977 80 02 02Consultori mèdic 977 80 03 36Cap Torredembarra 977 64 48 01

CunitAjuntament 977 67 40 80Policia Local 977 67 50 48CAP Cunit 977 67 63 32CAP Cubelles 902 111 444El CatllarAjuntament 977 65 31 01Consultori Mèdic 977 65 36 75Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00Cap de Torredembarra 977 64 38 01Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05El MorellAjuntament 977 84 06 17Centre d’Atenció Primària 977 84 00 15El VendrellAjuntament 977 16 64 00CAP el Vendrell 977 66 77 03ComarrugaAjuntament 977 16 64 00Consultori mèdic 977 68 35 86Els PallaresosAjuntament 977 61 06 00, 977 61 06 27Cap St. Salvador 977 52 34 10, 977 52 39 19La CanonjaAjuntament 977 54 34 89Cap La Canonja 977 55 66 78La Nou de GaiàAjuntament 977 65 52 57Consultori Mèdic 977 65 57 10La Pobla de MafumetAjuntament 977 84 02 60, 977 84 00 52Cap del Morell 977 84 00 15La Pobla de MontornèsAjuntament 977 64 80 12Consultori Mèdic 977 64 85 31La Riera de GaiàAjuntament 977 65 50 00Consultori Mèdic 977 65 55 55Llorenç del PenedèsAjuntament 977 67 71 06Consultori Mèdic 977 67 75 14Urgències Cap Arboç 977 67 15 88

MontmellAjuntament 977 68 84 29Consultori Mèdic 977 68 92 10Cap Vila-Rodona 977 63 90 19PerafortAjuntament 977 62 50 06Cap del Morell 977 84 00 15Roda de BaràAjuntament 977 65 70 09Consultori Mèdic 977 65 75 14Creu Roja 977217154SalomóAjuntament 977 62 90 30Consultori Mèdic 977 62 90 11SalouAjuntament 977 30 92 00Cap- Urgències 977 38 31 04St. Jaume dels DomenysAjuntament 977 67 71 13Consultori Mèdic 977 67 88 16Santa OlivaAjuntament 977 67 96 63, 977 67 92 04Consultori Mèdic 977 67 95 50TarragonaAjuntament 977 29 61 00Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00Hosp. Joan XXIII 977 29 58 00Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05TorredembarraAjuntament 977 64 00 25Cap Toredembarra 977 64 38 09Vespella de GaiàAjuntament 977 65 52 88Consultori Mèdic 977 64 90 69Vilallonga del CampAjuntament 977 84 01 01Consultori Mèdic 977 84 23 28Vila-secaAjuntament 977 30 93 00Consultori Mèdic La Pineda 977 37 05 25Consultori Mèdic La Plana 977 39 04 36Cap Vila-seca 977 39 40 27

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / ESRADIO / TARRAGONA / 98.7ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 89.3MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4NOVA FM TARRAGONA 91.3ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA TORREDEMBARRA / 107.4ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8

RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Bernabé

Emissores de Ràdio

TARRAGONA. PLAÇA DE L’OLI. Pis de 85m2, 2 habitacions, 1 bany, saló-menjador de 36m2, cuina amb galeria, parquet, aire condicionat, calefacció, pis cantoner, lluminós. En perfecte estat. 210.000€. Tel 977 25 16 16

TARRAGONA. EL CATLLAR. Gran opor-tunidad. Piso semi nuevo en pueblo. 4 dormitorios, 2 baños, parking, trastero, zona comunitaria con piscina. Todo ex-terior. 190.000€. Tel. 676664298

TARRAGONA. JOAN BAPTISTA PLANA. Pis de 94m2, 3 habitaciones, 2 banys, terrassa, parquet, parking. 220.000€. Tel. 670 633 391

TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. 170m, 5 dormitorios, 1suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259

TORREDEMBARRA. Apartament 2 dorm, saló menjador, bany, cuina, terrassa, piscina, comunitària. 125.000€. Tel. 977 643 510

REUS. ZONA MISERICÒRCIA · MAS ANGLÈS. Se vende casa-chalet, unifa-miliares en hilera. 160m2 construidos. 3 palantas, 5 habitaciones, 3 baños y 1 aseo. Cocina totalmente equipada. Acabados de 1ª calidad. Jardín privado. Aparcamiento 2 coches. 340.000€. Tel. 977 290 949

TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS. Piso reformado de 3 dormitorios con un baño completo, a metros del Corte Inglés, muy luminoso, ascensor. Precio: 175.000€. Tel. 695450372

TARRAGONA. VILAFORTUNY. OBRA NUE-VA. Casas de 4 i 5 dormitorios en zona residencial de Vilafortuny. Acabados de primera calidad, zona común con pis-cina y jardines. Posibilidad de alquiler, venta o alquiler con opción a compra. Tel. 977 23 60 29 / 977 38 06 91

TARRAGONA. AV. ANDORRA. Pis refor-mat de 4dorm., s-menjador, cuina offi ce amb electrodomestics, 2 banys, armaris encastats, exterior assoleiat, calefacció, ascensor, parquing. 250.000€. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. 100mts2, 3dorm + 2baños, salón muy amplio, cocina-offi ce, parking+trastero, zona común con piscina. 259.000€.Tel. 675918159

TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis en venda. Sup. aprox. 55m2, 2 hab., cuia-menja-dor, bany, reformat, tot exterior i assole-llat, faána rehabilitada, a prop del paseig de St. Antoni. 159.00€. Tel. 977 24 34 0

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Dúplex en venda a 200m. de la platja, 3 habitaciones, cuina, menjador, 3 banys, parquet, aire condiconat/bomba de ca-lor, calefació individual, amplia terrassa, armaris encastats, en perfecte estat, zona comunitaria ajardinada amb pisci-na, parking i traster. 290.000€. Tel. 977 24 34 06. PREU REBAIXAT.

TARRAGONA. CENTRO. Se vende piso de ocasión en PL. CASTELLS (Av. Cata-lunya). 4 habitaciones y 2 baños. Piso cuidado, en buen estado. Oportunidad, precio por debajo de tasación, 20% DESCUENTO. Tel. 977214713

TARRAGONA. MENDEZ NUÑEZ. Pis reformat de 5 dorms., sala menjador amb terrassa, cuina offi ce amb galeria, 2 banys i lavabo, calefacció i a/a, par-king i inclòs, grans vistes Port, exterior i assolellat, possibilitat de lloger/opció compra. 680.000€. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

TARRAGONA. JOAN XXIII. Por traslado vendemos piso. Esquinero. Seminuevo. Todo exterior. 9ª planta. 3 dormitorios. 2baños. Parking y trastero en la misma fi nca. Magnifi cas vistas despejadas. 259.000€. Tel. 695 450 372

VILA-SECA. Oportunitat, piso de 4hab., 90m2, ascensor. 92.401€. www.servi-gestio.com - Tel. 977376006

TARRAGONA. CASC ANTIC. Preciós loft en venda, sup. aprox. 75m2, moblat, tot disseny, materials de 1ª qualitat, completament reformat. Edif. senyori-al. 200.000€. Tel. 977 24 34 06. PREU REBAIXAT.

SEGUR DE CALAFELL. Piso de 3 dor-mitorios, en PRIMERA LINIA DE MAR. Totalmente reformado. Cocina equipa-da, baño con ducha, terraza de 70m2 aprox., parking comunitario. REF: 32711. Precio. 141.000€. Tel. 977664035

TARRAGONA. RENAU. Gran casa de poble, reformada, 170 metres, 5 habi-tacions, dobles, 2 banys, 1 lavabo, llar de foc, calefacció, terrat, gran traster. 160.000€. Tel. 649486065

TARRAGONA. C/PRAT DE LA RIBA. Pis de 60m2, 2hab, lluminos, traster. 120.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PAÍSOS CATALANS. Se vende piso, 3 dormitorios y 2 baños con COCHERA DOBLE Y TRASTERO. Piscina y ampla zona comunitaria. Ideal parejas y familias, el mejor precio de la zona. Tel. 977214713

REUS. ZONA GOLF AIGÜES VERDS. Parcela de 2.900 m2 con edifi cación familar de 160 m2, garage piscina y pozo. Venda part. Tel. 609020545

TARRAGONA. CERVANTES. Pis reformat de 4 dorm. (3 dobles), s-menjador amb terrassa, cuina offi ce amb galeria, bany complert, calefacció i a/a, assoleiat, as-censor. 310.000. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. Se vende piso seminuevo en buena zona. 3 habitaciones, 2 baños, galería, terraza, zona comunitaria. Muy soleado. Oportunidad 189.000€. Con parking in-cluido. Tel. 977226652

TARRAGONA. SP y SP. Piso duplex, 4 dormitorios, 3 baños, salon comedor con salida a jardin propio, cocina inde-pendiente equipada, parking doble en la misma fi nca. Todo exterior. Gran oportu-nidad. 250.000€. Tel. 977224544

POBLA DE MAFUMET. Vendo chalet con amplio jardín (Sorteamos un coche). 236.000€. Tel. 977842821

TARRAGONA. PLAZA DE TOROS. Gran oportunidad. Piso de 4 dormitorios, muy luminoso, cocina independiente con offi -ce, balcon, terraza, climalit, gas natural, ascensor. Oportunidad!. 234.000€. Tel. 977224544

TARRAGONA. PERE MARTELL. 100m2, cuatro dormitorios, baño con bañera hidromasaje, cocina wengué, elec-trodomésticos Siemens, orinetado al mar, terraza/balcón, por TRASLADO puede venderse amueblado. El mobi-liario es de marca. Trato directo con el propietario. Precio: 225.000€. Tel. 609 020 545

TARRAGONA. LLORENÇ DE VILALLONGA. Pis semi nou de 3 dorm., sala menjador amb terrassa, cuina offi ce amb galeria, 2 banys, calefacció i a/a, moblat, as-censor, parking, traster i zona com. amb piscina. 290.000€. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

TARRAGONA. SAN SALVADOR. Por traslado urge vender piso. 5º piso con ascensor nuevo, totalmente reforma-do, 3 habitaciones. Sol todo el dia y buenas vistas. A.A frio/calor opcional. Precio: 78.000€. Tel. 686 383 714

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren Tarragona. Gran Oportunidad!. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, sa-lón-comedor y terraza, ascensor. Tambi-én en alquiler. Tel. 977 24 38 84

LA CANONJA. Pis nou de 100 m2 amb terrrat i terraces, 4 habitacions, cui-na, menjador i 2 banys. Tot exterior. Venda o lloguer amb opció a compra. Tel. 615 354 608 / 609 303 051

TORREDEMBARRA. Apartament, 2dorm, saló menajdor, cuina, bany, terrassa, gran zona comunitaria amb piscina. Preu: 146.000€. Tel. 977 643 510

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis de 4 dorm., sala menjador, cuina offi ce amb vitro, 2 banys, armaris encastats, asso-lellat, ascensor, 2 parkings. 660.000€. Tel. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

VILA-SECA. EL LLORER. Pisos, plantas bajas y áticos con Piscina y parking. A estrenar. Desde 151.000€. www.servi-gestio.com - Tel. 977376006

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. Pis en venda, semi-nou, en perfecte estat de conservació, 55m2, 1 habitació amb armari encastat, bany complert, cuina-menjador, moblat, amb electrodomés-tics, molta llum, bomba de fred/calor per conductes, plaça de parking. Preu: 199.500€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS. Pis semi nou de 4 dorm, sala-menjador amb terrassa, cuina offi ce amb vitro i gleria, 2 banys, vestidor, armaris encastats, exte-rior, assoleiat, calefació i a/a, ascensor, parquing. 220.000€. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

TARRAGONA. VIOLANT D’HONGRIA 39. Se vende piso casi nuevo. 3 habitacio-nes y 2 baños. Zona comunitaria y par-king incluido. Consulta nuestros pisos de ocasión. Tel. 977226652

TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dú-plex. 3dorm+2baños, 2 terrazas gran-des, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. JOAN XXIII Nova construc-ció habitatges de 2 i 3 dormitoris i àtics de 4. Disseny i qualitat. Dos anys per pa-gar l’entrada, resta a 30 anys. Tel.: 609 020 545. AL TEU SERVEI

TARRAGONA. C/MANUEL DE FALLA. Pis nou de 90m2, 3 hab, 2 banys, parquet, a/a, calef., parking i traster. 250.000. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Se ven-de casa-chalet, unifamiliares. 180m2 construidos, 5 dormitorios, 3 baños y jardín privado. Aire acondicionado y bomba de calor. Desde 290.000€. Tel. 646 894 447

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. GRAN OPORTUNIDAD. Semi nuevo, 2 dormi-torios con armarios, cocina americana equipada, salon comedor con salida a balcón amplio, vistas despejadas, zona comunitaria con piscina, parking am-plio incluido en el precio. 210.000. Tel. 676664298

TARRAGONA. ZONA TABACALERA. Pis de 80m2, 3 habitacions, bany. 174.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CAMP CLAR. C/RIU TER. Pis reformat de 3 dorm., s-menjador amb balcó, cuina offi ce amb galeria, bany complert, a/a, assolellat, ascensor, parquing. 135.000€. Tel. 977 229 096 / 630 428 419

TARRAGONA. LES GUNYOLES. Cerca de estación Ave Camp de Tarragona. Casa adosada de 4 habitaciones dobles, co-cina amueblada, 2 baños completos y 1 aseo, salón-comedor, terraza, jardín, parking privado y solarium. Posibilidad de alquiler con opción a compra. Tel. 607945958

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis de 181m2, 6 habitacions, 3 banys, traster i parquing, d’origen. 420.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CAMP CLAR. Davant del camp de futbol. Pis de 3 dorm., s-men-jador amb balcó, cuina offi ce amb ga-leria, bany complert, armaris encastats, calefacció, ascensor. 99.900€. Tel. 977 229 096 / 630 428 419

TARRAGONA. CRONISTA SESSÉ. Pis reformat de 3 dorm., s-menjador amb terrassa, cuina offi ce amb galeria, bany complert, calefacció, exterior, assoleiat. 180.000€. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

TARRAGONA. ROVIRA I VIRGILI. Se ven-de piso. Seminuevo, 3 dormitorios (uno de ellos suite) y 2 baños. Cocina, sa-lón y terraza amplios. Precio rebajado más de 50.000€. Urge venta. Llame al 628670993

TARRAGONA. MOZART. 110mts2, 4dorm+2baños. Alto y luminoso, parket, armarios empotrados, parking+trastero. Zona común con piscina. 310.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Àtic de 4 dorm., sala menjador amb terrassa de 30m2, cuina amb galeria, 1 bany i 1 lavabo, armaris encastats, assolellat, calefacció, ascensor, parking inclós. 390.000€. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

TARRAGONA. GRAVINA. Pis d’1 dorm., sala menjador amb balcó, cuina ameri-cana, bany complert, ascensor, parquing i traster. 117.000€. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

TARRAGONA. MENDEZ NUÑEZ. Pis de 3 dorm., 1 bany, sala menjador, cuina offi ce, armaris encastats, terrassa, a/a, ascensor. 225.000€. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

TARRAGONA. MARQUES DE MONTOLIU. Pis de 3 dorm. dobles, sala menjador amb terrassa, cuina independent, 3 banys, exterior, assoleiat, calefacció, ascensor, parquing. 390.000€. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

TARRAGONA. Unifamiliar a Tgna II. 200m2 reformats. 5hab dobles, 2 banys, 1 aseo. A/a calefacció, parquet, cotxera propia, traster, terrassa fusta. Ipe. Tel: 626994651 / 626994652

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. Pis de 94m2, 3hab, 2 banys, traster i parking. Perfecte. 255.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. UNIÓ. Pis de 4 dorm., sala, menjador, terrassa, balcó, cuina, 2 banys, armaris encastats, calefacció, assolellat, ascensor, xamfraner i com-pletament exterior. 425.000€. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

TARRAGONA. C/NOU DE SANTA TECLA. Pis en venda, 3 habitacions dobles amb armari encastat, 2 banys, (banyera i dutxa), cuina equipada amb galería-pati, parquet, fi nestres d’alumini, tot exterior, calefacció, preinstal·lació d’aire condici-onat, ascensor. 217.000€. PREU REBAI-XAT. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. 5ª promoción. Piso de 3 habitaciones, co-cina equipasa, suelo de parquet. Ascen-sor. Precio: 145.000€ Tel: 659482240 / 637372899

TARRAGONA. C/ CRONISTA SESSE. Pis en venda, sup. aprox. 80m2, 3 hab., cuina-offi ce, saló amb sortida a la terra-sa, bany, calefacció, exterior i assolellat, reformat, per entrar-hi. 217.000€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. MOLAS I SABATÉ. Pis s-nou de 3 dorm., s-menjador amb terrassa, cuina in-dependent, 2 banys, calefacció i a/a, armaris encastats, ascensor, parquing i traster. 220.000€. Tel. 977 229 096 / 630 428 419

PERAFORT. Pis de 81m2 amb terrassa, 2 habitacions, parquing i traster, 2 banys, comunitat amb jardi i piscina. Tot exteri-or. 178.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA SANT PERE I SANT PAU. AV. VIOLANT D’HONGRIA. Pis s-nou de 3 dorm., s-menjador amb balcó, 1 banys amb hidromassatge, 1 lavabo, cuina of-fi ce amb galeria, a/a, moblat, exterior i assolellat. 186.000€. Tel. 977 229 096 / 630 428 419

TARRAGONA. TORRES JORDI. Se vende piso de dos habitaciones. Todo nuevo. Amueblado. Tel. 660 133 933

TARRAGONA. Edifi cio Pertinaz, venta de pisos de OBRA NUEVA, en Tarragona centro. 1 y 2 habitaciones con amplios patios y parkings disponibles. Excelen-tes acabados. En c/Hernández Sanahuja, paralela a la Av. Catalunya. Aproveche nuestras ofertas llame al 977 22 66 52

TARRAGONA. L’ALBADA. Pis s-nou de 3 dorm., 2 banys, cuina-offi ce, amb gale-ria, s-menjador amb balcon, a/a, exteri-or assolellat, ascensor, parquing inclós. 170.000€. Tel. 977 229 096 / 630 428 419

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 ha-bitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664/662678736

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Pis de 77m2, 3 dormitoris, 1 bany, cuina inde-pendent amb galeria, exterior, ascensor, calefacció. 175.000€. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. CALLE IBIZA. Piso seminu-vo. Muy buena situación, 3 habitaciones y gran terraza (100m), soleado. Precio: 198.000€ negociables. Tel. 977226652

TARRAGONA. SERRALLO. 80m2, 3 dor-mitorios. Baño, gas natural, sol, refor-mado. 90.000€. Tel. 654092540

TARRAGONA. AV. FRANCESC MACIÀ. Pis reformat de 3 dorm., s-menjador amb terrassa, cuina ofi ice amb electrodo-mestics i galeria, bany complert, arma-ris encastats, calefacció i a/a, ascensor, parquet, persianes electriques. Parquing i traster. 288.400€. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

TARRAGONA. VIA AGUSTA 69. Habitat-ge de 3 dormitoris de 98m2. Tot exte-rior. Acabats de disseny i de qualitat. Edifi ci de només 3 habitatges (un per planta). TOT UN LUXE al millor preu. Tel. 609 020 545 / 620 026 588

TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Preci-oso piso duplex de 4 dormitorios, zona residencial, 2 amplias terrazas, detalles de calidad, vistas despejadas, semi nu-evo, escalera de madera, suelos de par-ket natural, zona comunitaria y piscina. Parking y trastero incluido en el precio. Tel. 977224544

TORREDEMBARRA. 2dorm, saló men-jador, cuina, bany, rebedor, terrassa, parking inclòs. Preu: 115.000€. Tel. 977 643 510

TARRAGONA. ADRIÀ. Pis de 5 dorm., sala menjador amb terrasssa, cuina offi ce amb galeria, 2 banys i 1 lavabo, armaris encastats, exterior, calefacció, ascensor, vistes al mar, 2 parquings. 670.000€. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

TARRAGONA. APODACA. Pis d’1 dorm., sala menjador, cuina, bany complert. 160.000€. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic pis en venda, sup. aprox. 50m2, 1 hab., cuina-menjador, bany, parquet combinat amb mosaic hidràulic, terrassa de ús i disfru-te privatiu amb vistes al mar i Torre de Pilats, edif. rehabilitat, nou a estrenar. 180.000€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. ROVIRA VIRGILI 46. Se-minuevo, 3 habitaciones (1 suite) con 2 baños. Buen precio, urge vender. Tel. 628670993

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis de 129m2, 3 habitacions 2 tipus suite amb vestidor, tres banys, totalment refor-mat per a estrenar. Acabats de primera qualitat. Excel·lent ubicació. Vistes a la Rambla i al mar. 500.000€. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic pis en venda. Sup. aprox. 76m2, 3 hab., cuina. galeria, menjador, bany, aire condicio-nat, calefacció, parquet, assolellat, tot reformat. Edif. rehabilitat. 220.000€. Tel. 977 24 34 06. PREU REBAIXAT.

TORREDEMBARRA. 1dorm., saló menja-dor, cuina, bany, terrassa, parking inclos. Pvp. 89.000€. Tel. 977 643 510

TARRAGONA. JAUME I. Pis nou d’1 dorm., sala menjador amb terrassa, cui-na amb vitro i galeria, bany complert, 2 terrasses, mobles, pis alt, grans vistes, exterior i assoleiat. 252.000€. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

TARRAGONA CASC ANTIC. Pis en ven-da, 63m2, 1 habitació, cuina-menjador, bany, en perfecte estat, 6 anys d’anti-guitat, bigues vistes, bomba de calor/fred, fi nestres climalit, gran armari em-potrat a mida. Edifi ci reformat integral-ment. 168.000€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. PERE MARTELL. 2dorm, 65mt, planta alta, solarium de 50mt, exterior, plaza de parking grande, fi nca seminueva. 170.000€. Tel. 675918159

TORREDEMBARRA. Pis de 3dorm., saló menjador, cuina, bany, rebedor, terrassa, parking inclos. 170.000€. Tel. 977 643 510

TARRAGONA.C/NOU DE SANT OLEGUER. Estudi amb mobles, terra de parquet, sofa, llit de matrimoni. 360€. Tel. 977 25 20 52

RODA DE BARA. Casa de 120m2, 2hab dobles, 2 sencillas, 2 baños, cocina independiente, salón comedor con chi-menea, balcon, terraza, garage, arma-rios empotrados, calefacción, trastero y jardín. 750€. Tel. 977 21 87 30

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS.nº 20. Piso de 1hab doble y 2 sencillas, 70m2, salón, comedor, cocina, 1baño complet, 2 balcones, ascensor. 550€. Tel. 977218730

TARRAGONA. VIA AUGUSTA. Amueblado 1 habitación, cocina, salón-comedor, baño y terraza con vistas al mar 480€. Tel. 977 218 730

| 29 de juny de 201138 |

HABITATGESVenda

SALOU. Conjunt Aqquaria. (Primera rotonda des de Plaça Europa a Port Aven-tura). Habitatges de 2 dor-mitoris de 68m2 útils, més 2 amplies terrasses. Amb la millor zona comunitària de Salou, ideal per viure tot l’any o disfrutar de l’estiu, per tan sols 190.000€, claus en mà. Informació al mateix conjunt i al telèfon 977380388

HABITATGESLloguer

IMMOBLESMOTORTREBALLFORMACIÓ

TARRAGONA. RAMON I CAJAL. Reformat, amb mobles, 3hab, bany, aseo, terrassa de 40m2. 600€. Tel. 977 25 20 52

CUNIT. Piso en 1ª linea de mar, 75m2, ascensor, con 3 hab, baño+aseo, lava-dero, calefacción, carp.aluminio, parking y trastero. Amueblado. Precio 625€/mes. Tel. 977674379 / 609344623

TARRAGONA. C/ROVIRA I VIRGILI. Pis amoblat de 3 dormitoris, 2 banys, saló menjador, cuina equipada amb galeria, terrassa. Assolejat. Zona comunitaria amb piscina. Preu 700€/mes. Tel. 657 841 072

TARRAGONA. C/ MORAGUES PALAU DE CONGRESOS. Sin muebles, 2 habitaci-ones, cocina independiente, comedor, baño completo, 2 balcones, ascensor. 550€. Todo nuevo. Tel. 977 218 730

TARRAGONA. ARMANYÀ. Pis de 60m2, 2 habitacions, amb mobles, 2 banys, aire condicionat fred i calent per conductes, exterior, assolellat, plaça d’aparcament opcional. En perfecte estat. 650€/mes. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. C/ STA TECLA. Loft amue-blado, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso. 360€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. CAPUTXINS. 2 dorm, co-cina, baño, balcon. 450€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. APODACA. Pis reformat de 2 dorm., s-menjador amb balcó, cuina americana, bany complert, moblat, a/a, ascensor i com.inclosa. 500€/mes. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Se alquila piso, sin muebles, con opción a compra. Aire acondicionado y calefac-ción. Parquet. Plaza de aparcamiento y trastero incluidos en el precio. Tel. 977 290 949

TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA. Sense mobles, 2 hab, menjador, cuina i bany. 400€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/LLEIDA. Amb mobles, es-tudi semi-nou. 360€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ELS MUSICS. Con muebles, 1 habitación, 1 baño, cocina americana. Exterior, piscina comunitaria. 550€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. AV. ANDORRA. Pis reformat de 4 dorm., s-menjador, cuina offi ce, 2 banys, armaris encastats, exterior as-solellat, calefacció, ascensor, parquing, electrodomestics, com.incosa. 675€. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

CUNIT. Piso de 2 dormitorios, baño com-pleto, cocina individual, terraza, zona comunitaria con piscina. 500€. Tel. 691 23 90 03

TARRAGONA. C/NARCÍS OLLER. Sense mobles, semi-nou, 4hab, menjador, cui-na, 2 banys, calef, pk, traster, zona co-munitària. 600€. Tel. 977 25 20 52

VILA-SECA. Amplia oferta de vivienda en alquiler desde 500€/mes. www.servi-gestio.com - Tel. 977376006

TARRAGONA. HIGINI ANGLES. Piso 7º planta amueblado de 90m2 cocina, sa-lón, comedor, 3 habitaciones dobles, 2 baños, armarios, empotrados, balcón, calef., ascensor. Precio 580€. Tel. 977 218 730

TARRAGONA. RODA DE BARÁ. Casa de 120m2, 2 hab dobles, 2 sencillas, 2 baños, cocina independiente, solón co-medor con chimenea, balcon, terraza, garage, armarios empotrados, calefacci-ón, trastero y jardín. 750€. Tel. 977 218 730

TARRAGONA. PL. VERDAGUER. Sense mobles, 3 hab., menjador, cuina i bany reformats, terrassa amb vistes a la plaça. 500€. Tel. 977 25 20 52

VILA-SECA. ZONA CASTELL. Edifi ci ex-clusiou de pisos d’1 dorm. d’alt standing, gran sala menjador, cuina amb vitro, bany complet, pàrquing i traster opc., ben moblat, comunitat inclosa. 425€/mes. Tel. 977229096 / 630482419

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso de 80m2, totalmente amueblado, salón comedor, cocina independiente, baño completo, 1 habitación doble, 1 habita-ción individual grande, galería, balcón, armarios empotrados ascensor. 580€. Tel. 977 218 730

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso de 3 habitaciones, baño completo, ascensor, calefacción, muebles. Precio 625€. Tel. 977 218 730 / 610 500 017

TARRAGONA. APODACA. Pis de 50m2 a estrenar, 2 habitacions, amb mobles, 1 bany, cuina independent equipada, aire condicionat fred i calent, parquet, bal-cons, exterior, molt assolellat, ascensor. 525€/mes. Tel. 977251616

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Pis de 4 dorm., sala menjador amb balcó, cuina offi ce reformada, galeria, bany complert reformat, lavabo, exterior assolellat, as-censor i moblat. Comunitat inclosa. 600€. Tel. 977 229 096 / 630 482 419

TARRAGONA. ESTANISLAU FIGUERES / PLAÇA SANT MIQUEL. Pisos de disseny d’1 i 2 habitacions, totalment moblats i decorats, 1 bany, cuina offi ce equipada amb rentavaixelles, rentadora-assecado-ra, nevera, microones amb grill, tv, aire condicionat fred i calent, parquet, exte-riors, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. Des de 475€/mes. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. LA CANONJA. Estupendo piso de obra nueva de 2 habitaciones, cocina amueblada, comedor-salón, cale-facción y aire acondicionado por conduc-tos y solarium. 500€. Tel. 607945958

TARRAGONA. C/SANT FRANCESC. Pis sense mobles, 118 m2, totalments reformat, 3hab, despatx, cuina, bany, aseo, pk. opcional. 750€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA RENFE. 3 dormitori-os,, equipado, amueblado, buen estado. 500€. Tel. 654 09 25 40

TARRAGONA. AVD. CATALUÑA. Sin mu-ebles, con ascensor, 2 habitaciones, 1 baño, cocina, exterior, balcon. 550€. Tel. 615044664 / 662678736

CALAFELL. Ático de 2 dormitorios, aseo con ducha, cocina americana, amuebla-do, con solarium privada, vistas al mar. 475€. Tel. 977 69 35 68

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Amb mo-bles, semi-nou, 1 hab., menjador-cuina, bany. 500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. L’ARGILA. Casa rústica sense mobles. 4 plantes, 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador i bodega. To-talment reformada. Preu 500€/mes. Tel. 657 841 072

TARRAGONA. SANT DOMÈNECH / COS DEL BOU. Pisos de 1 i 2 habitacions, amb mobles, 1 bany, cuina equipada, aire condicionat fred i calent, balcó, exteriors, assolellats. Des de 500€/mes. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. GRAL CONTRERAS Nº20. Piso de 1hab doble y 2 sencillas, 70m2, salón comedor, cocina, 1 baño comple-to, 2 balcones, ascensor. 550€. Tel. 977 218 730

TARRAGONA. C/JAUME I. Reformat, amb mobles, tot exterior, 3hab, menjador, cuina, bany, terrassa. 600€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ALGÜER. Piso de 90m2 sin muebles, cocina, salon comedor, baño compelto, 2 habitaciones dobles, 1 sencilla, ascensor, A/A y calefacción, terraza. 480€. Muy buen estado. Tel. 977 218 730

TARRAGONA. C/REAL. Amb mobles, 3hab, menjador, cuina i bany, terrassa. 550€. Tel. 977 25 20 52

CALAFELL. Zona residencial, planta baja con terraza de 70m2, consta de recibidor, salón comedor, cocina equipada, con sa-lida a terraza, 2 dormitorios con armario empotrado, 2 baños completos, calefac-ción, amueblado, zona comunitaria con piscina. 525€. Tel. 977 69 35 68

CONSTANTÍ. Ático 2 dorm. amueblado, electrodomésticos. 500€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/AUGUST. Amb mobles, 1º pis sense ascensor, 2 hab, menjador, cui-na, bany i aseo. 500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. SAN ANTONIO MARIA CLA-RET. 2ª planta sin ascensor, 2hb., cocina, comedor, baño. Con muebles. 420€. Tel. 977 21 87 30

TARRAGONA. MALLORCA. 3 dorm, baño, cocina, amueblado, equipado. 550€. Tel. 654092540

TARRAGONA. Pisos de 50m2, amb mo-bles, 1 i 2 dormitoris, 1 bany, cuina equi-pada, exteriors, assolellats, balcó. Des de 500€/mes. Tel: 977 25 16 16

TARRAGONA. CASC ANTIC. Con ascensor, semi-amueblado, 1 habitación + vesti-dor, 1 despacho, 1 baño, cocina, terraza. 470€. Tel. 615044664 / 662678736

SALOU. Estudio con muebles. 350€. Tel. 977 218 730

TARRAGONA. BOSCOS DE TARRAGONA. Llogo casa adosada amb mobles. Sala amb llar de foc, cuina-offi ce, 3 habitaci-ons, 2 banys, jardí, plaça d’aparcament, calefacció i aire acondicionat. Preu 775€/mes. Tel. 620466196

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Nou a estre-nar. Sense mobles, 2 hab, bany. 500 €. Tel. 977 25 20 52

CALAFELL. Zona playa de Mas Mel, apartamento con vista lateral a mar, de 2 dormitorios, baño completo, cocina americana, amueblado. 500€. Tel. 691 23 90 03

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Piso de 3 dormitorios y baño. 600/mes. Tel. 977 23 18 60

CRTA. REUS/MORELL. ALQUILER. Terreno con ofi cinas, vestuarios, aseos. 500€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. SANT FRANCESC / AUGUSTLocal de 110 m2 cantoner, en dos nivells amb possibilitat d’ampliar l’altell, sortida de fums, aparadors, al centre comercial. Informi’s: tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. VIA AUGUSTA Nº69. VEN-DA. Locals de 150 i 180m2 distribuits en planta baixa, soterrani i altell. Directe promotor. Tel. 609020545 / 620026588

TARRAGONA. VENTA. PRAT DE LA RIBA.Parking coche pequeño. 13.000€. Tel. 654092540

TARRAGONA. C/ L.V. BEETHOVEN. ALQUI-LER. Despacho-ofi cina de 40m2 en edifi -cio comercial. Dos ofi cinas y un archivo. 250€/mes. Tel. 977 217 950

TARRAGONA. VENTA. Trastero pequeño, estanterías, libros, ropa. 3.500€. Tel. 654092540

TARRAGONA. C/NARCIS OLLER. LLO-GUER. Parquing. 60€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA / RAMON I CAJAL. Locals de 80m2, amb aparador, 1 bany, aire condicionat fred i calent, en perfecte estat. Informi’s Tel. 977 25 16 16

CAMBRILS. ALQUILER/VENTA. Local de 80m2 en 1a linis de mar. 900€. Tel. 609887777

TARRAGONA. PIN Y SOLER. LLOGUER. Lo-cal de 100m2 más altillo 80m2. 2.300€. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. VENTA. Trastero-almacén 25m. Muebles. Herramientas. Bicicletas. 19.800€. Tel. 654 09 25 40

TARRAGONA. POLÍGONO FRANCOLÍ. AL-QUILER. Nave de 680m2 (diáfano), ofi ci-nas, 106m2, altillo de 26m2. Luz, agua, teléfono. Muy bien comunicada. 1000€/mes. Tel. 977 217 950

TARRAGONA. AV. ROMA, 22. VENTA. Ofi ci-na de 70m2. 125.000€. Tel. 609 020 545 / 620 026 588

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ALQUILER. Local de 625m2. 6.000€. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. C/MARQUES MONTOLIU esquina JOANA JUGAN. ALQUILER. Lo-cal de 100m2 en muy buen estado. Aire acondicionado. 800€/mes. Tel. 977 217 950

TARRAGONA. ALQUILER. Parking. Tel. 977 21 87 30 / 610500017

TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA CAN-TONADA AMB AV. CATALUNYA. LLOGUER. Local diafan. 90m2. 900€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA PLAZA DE TOROS. VENTA. Plaza de parking doble. Cabe un coche delante de otro. Precio. 45.000€. Tel. 676664298

SALOU. C/ROGER DE LLÚRIA S/N. OPORTUNIDAD! Local en alquiler. 240m2+350m2 de terraza. 700€. Opci-ón de venta. Tel. 609 88 77 77

TARRAGONA. RAMBLA VELLA. LLOGUER. Local de 70m2. 900€. Tel. 977 25 20 52

RIERA DE GAIA. Por jubilación se tras-pasa taller mecánico y ferreteria con 33 años de antiguedad. Tel. 977655284. Sr. Soto.

TARRAGONA. GASOMETRE. VENTA. Par-king grande. 35.000€. Tel. 654 09 25 40

CRTA. REUS/MORELL. LLOGUER. Nau. 700m 600€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. Se alquila despacho-ofi cina. 200€/mes. De 32m2 en edifi cio comercial en C/L. V. Beethoven, 2-4. Dos divisiones. Aire acondicionado. Telf. 977 217 950

TARRAGONA. C/ MENDÉZ NUÑEZ. LLO-GUER. Local de 100m2. Sala diáfana. 800€. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. C/ VIDAL Y BARRAQUER. 320m2. (cafetería). 5.000€. Tel. 977 211 760

TARRAGONA - Polígono Francolí. Se al-quila nave en Tarragona. 1800 euros al mes. Con puente grúa. Suministro eléc-trico 125kw. 680m2 (diáfano)+ofi cinas. Agua y teléfono. Lavabo y vestuarios. Telf. 977 217 950

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. LLOGUER. Local despacho en centro Rambla Nova. Amueblado. A/C. Sólo 450€. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. C/ L.V. BEETHOVEN. AL-QUILER. Despacho-ofi cina de 45m2 en edifi cio comercial. 281€/mes. Tel. 977 217 950

TARRAGONA. CENTRE. LLOGUER. Des-patx de 140m2 sense ascensor. 1ª plan-ta. 450€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ UNIÓN. Local de 180m2. 6.000€ negociables. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL. VENTA Parking cerca de Eroski. 23.000€. Tel. 654092540

FORD KA. Motor 1.2 i 69CV. Equipament: aire condicionat, radio CD, pac elèctric, pintura metal·litzada. 5 anys de garantia. Tel. 977 543 544

FORD FUSION. Motor 1.4 i 80CV. Equi-pament: aire condicionat, doble airbag frontal, frens abs, ràdio cd, pac elèctric, 5 anys de garantia. Tel. 977 543 544

MERCEDES 300. Diesel-Clasic. Año 92. Color blanco. Asientos de piel, en-ganche remolque. 180.000kms. Precio 10.500€. Particular. Tel. 616728550

RINKER 230 FESTIVA, año 1991, es-lora 7,02. Motor Volvo, 210 hp, Nom-bre de la barca “Pikolo”, 12.000€ Tel. 977680002

SOLMA ARCOA, 5,15 eslora, Motor Sole, 21 hp, 4.000€ Tel. 977680002

NUEVA ZODIAC MEDLINE SUNDREAM. 5mt. Motor Honda 50hp (titulín) Injec-ción/hidráulico. 15.000€ (IVA incl). Tel. 977680002

Reformas en General: baños, coci-nas, suelos, terrazas, puertas, par-quets, pintura, pladur, instalaciones, agua, luz, antenas comunitarias, comunidades, fachadas, impermea-bilizaciones, etc... Economico y má-xima seriedad. Tel. 617834320 Rafa

BUSCO COMERCIALES. Dejar CV C/Higini Anglés 4, Alt 8, Boulevard Bus. TARRA-GONA.

¡ATENCIÓN! INGRESOS EXTRAS! www.TrabajarDesdeCasa.com Tel. 93 100 01 10

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarrago-na (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

Curso de manipulador de Alimentos en Tarragona. 35€. Tel. 931813354 / 622201423. www.martomalimentaria.com / info@martomalimentaria.com

No más fugas en su piscina, terrazas, aljibes,... Sistema garantizado, ràpido y mejorando instalación. Presupuestos sin compromiso. Tel. 678 74 01 51

Compro juegos de msx, commodore, spectrum, amstrad, sega master system, megadrive, gameboy, gba, nintendo, su-per nintendo, ps1, xbox, gamecube. 658 02 91 46

Compro oro. No importa estado, precios fi jos sin competerencia. Oro 24K: 29,50€/gramo. Oro 18K 19,6€/gramo. Mejoramos cualquier oferta. C/Franscisco Bastos, 7. Tarragona Tel. 977224332

Dinero al instante, no importa deudas, embargos, hipoteca, Raid, Asnef. LO COMPRAMOS TODO. Aportamos capital a ideas o negocio. Tel. 607845084

Construimos su piscina en 7 días a partir de 150€/mes (previa aprobación fi nanciera). Tel. 678 74 40 51. Salvador Serveis.

“Yamaha Pianos Plan C”. El fi n de cur-so traerá cola. Ejile tu descuento solo hasta el 8 de julio. Tel. 977 23 69 83

OCASIÓN - Vendo huerta de 1.000 m2 en El Catllar, con agua, 3 desniveles. 18.000€ (negociables). Información: 608 935 060

| 29 de juny de 2011 | 39| 39

CLASSIFICATS

LOCALSLloguer/Venda

MOTORCotxes

MOTORNàutica

TREBALLProfessionals

FORMACIÓCursos

VARISAltres ofertes

ANUNCIS CLASSIFICATSEnvia un e-mailclassifi cats@

noticiestgn.cat 977259911616728550

MOTORMotos

Por traslado, urge vender pinturas de fi rmas conocidas,

todas a buen precio. Tel. 609 020 545

Via Augusta, 69

Habitatges de 3dormitoris, de 98 m2,tot exterior. Acabats

amb disseny iqualitat.

Edifici només amb3 habitatges (un per3 habitatges (un per

planta).TOT UN LUXE...al millor preu.

PROMOCIONS IMMOBILIARIES

Vendo Suzuki-550 GSX-EF. Perfecto estado. Revisión al día. 60.000kms. Un único dueño. Regalo: Porta cascos (2cascos), candado piton, funda depo-sito, maletas laterales Krauser. Precio: 1.800€ negociables. Tel. 630359977 / 977217132

29 de juny de 2011 | 40 |

LA CONTRAPORTADADE LA SETMANA

Contraportada

ANTONI VIVESECONOMISTA, POLÍTIC I ESCRIPTOR

Abans que res, enhorabona pel premi. Com es paeix això de publicar la seva primera novel·la i guanyar un premi literari tan important com és el Crexells alhora?Moltes gràcies! Guanyar el Cre-xells es paeix amb molta il·lusió i amb un punt d’impressió, per què no dir-ho. El premi Crexells és molt especial per motius di-versos: per com va nàixer i per qui el va concebre, la Penya Gran de l’Ateneu; per la nòmi-na impressionant de premiats, perquè és l’Ateneu Barcelonès la institució que el convoca i perquè és un premi del tot transparent.

Passar de l’assaig polític a la narrativa literària, en el seu cas, ha estat un salt natural o ha estat un repte personal?Ha estat una barreja de totes dues coses. Tot i que tenia al-gunes novel·les escrites i desa-des al calaix, vaig llençar-me a l’assaig per aclarir idees i con-ceptes. En fer els quaranta vaig pensar que estava prou madur com per començar a inventar vides. Repte o salt natural? Di-gues-li necessitat vital que, com et deia, deu ser una barreja de tot plegat.

La Guerra Civil espanyola, que és el marc on es desenvolupa la història del seu llibre, és un tema recurrent en la narrati-va catalana. Encara queden prismes innovadors des d’on enfocar-la i visions inèdites

sobre el que va comportar?Penso que la Guerra ha estat poc treballada per la nostra literatura. No s’explica com un fet que encara pesa tant en les nostres vides quotidianes hagi passat tan desapercebut. Fa la impressió que no és així, ja ho sé, però el cert és que si fem una llista de les obres de referència que tenen la guer-ra com a teló de fons, haurem acabat ben aviat. Ens calen moltes més visions, moltes més sensacions per exorcitzar-la del tot.

A partir d’ara haurà de dedicar bona part del seu temps a les tasques pròpies de la regido-ria que ocupa a l’Ajuntament de Barcelona. Tindrà temps per continuar escrivint?Vaig veient que l’hauré d’inven-tar... Malgrat tot, em considero un escriptor que fa de polític, i no a l’inrevés. L’escriptura, per tant, seguirà ocupant un lloc important en la meva vida de cada dia.

Cada setmana el podem lle-gir en les pàgines d’opinió d’aquesta publicació i sovint ha parlat de Tarragona en ter-mes afalagadors. Com es veu des de fora la realitat del nos-tre territori?Tarragona és una ciutat amb un potencial impressionant. Poques ciutats de la riba de la mediterrània compten amb una barreja tan òptima d’ele-ments de competitivitat. Posats a sortir de l’afalac fàcil, però, jo vull animar Tarragona a no conformar-se, a no esperar que li resolguin els problemes, sinó a construir una visió de capita-litat metropolitana que Catalu-nya necessita en aquest tros de país que Tarragona vertebra.

“En fer els quaranta vaig pensar que ja era prou madur com per inventar vides”Antoni Vives s’ha endut recentment el Premi Crexells que atorga l’Ateneu Barcelonès

Antoni Vives, col·laborador del setmanari ‘noticiestgn’, amb un exemplar del seu llibre./Ò.M.

ANTONI VIVES(Barcelona, 1965) És autor de diversos assajos polítics i de la novel·la El somni de Farringdon Road amb què ha guanyat el Pre-mi Crexells de l’Ateneu Barcelonès. És regidor de CiU a l’Ajun-tament de Barcelona i exdirector de la Fundació Ramon Trias Fargas. Col·laborador amb el setmanari noticiestgn.

El somni de Farrigdon RoadEn el clima políticament enrarit de la Barcelona de mesos abans de l’esclat de la Guerra Civil, en Pau Capdevila és un jove advocat que de tant en tant ajuda obrers anarquistes a suavitzar topades amb la llei. No acaba de creure en res ni tampoc és gaire conscient que les seves accions poden tenir conseqüències més enllà del seu entorn més immediat. Con-valescent d’una tuberculosi, es veu obligat a allunyar-se de la ciutat just en començar la guerra, moment que marcarà l’inici de la transformació vital d’en Pau.

“Ens calen moltes més visions, moltes més sensacions de la guerra civil per exorcitzar-la del tot”