16
Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 occitan italiano GACHA QUI A SOSTENGUT L'APÈL Jonta te decò tu! Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, Carnovalini Riccardo e Ferraris Roberta , Claudine Escamez Ansaldi, Compagnia Biron, Comune di Melle, Comune di Triora, Comune di Usseaux, Comune Villar Pellice, Comunità Montana Alta Valle Tanaro, Comunità Montana delle Valli Gesso e Vermenagna, Diritti Giorgio, Dominique Boschero, Elisa Nicoli, Eric Fraj, Fusta editore, G.A.L. - Escartons e Valli Valdesi, Gai Saber, George Kremnitz, Giovanna Comollo e Giuseppe Armando, Institut d'Estudis Occitans, Institut für Geographie, isca - Istituto Superiore di Cultura Alpina, Jacme Taupiac, Leda Zocchi e Fredo Valla, Lhi Jarris, Maria Soresina, Marie Roanet, Maurizio Dematteis, Patrik Poujada, ProLoco di SELES, Provincia di Cosenza, Regione Languedoc, Regione Piemonte - Direzione Ambiente, Regione Piemonte Direzione Turismo, SANO Naoko, Universidade de Santiago de Compostela, Università Pavia, Universitat Frankfurt, Yves Roqueta. Esquicha per veire las letras d'adesion NUMERO SPECIALE SU PIÙ PAGINE Seconda parte: tappe 36-63 36) M 08/10 Murat sur Vebre 840 m 37) G 09/10 Fraisse sur Agout 760 m 38) V 10/10 Premian 250 m 39) S 11/10 Rieussec 500 m 40) D 12/10 Minerve 193 m 41) L 13/10 Caunes Minervois 188 m 42) M 14/10 Carcassonne 120 m -----M 15/10 Carcassonne SOSTA 5 43) G 16/10 Monze 150 m 44) V 17/10 Lagrasse 132 45) S 18/10 Termes 338 m 46) D 19/10 Duilhac sous Peyrepertuse 336 m -----L 20/10 Duilhac sous Peyrepertuse SOSTA 6 47) M 21/10 Camps sur l'Agly 500 m 48) M 22/10 Bugarach 450 m 49) G 23/10 Quillan 289 m 50) V 24/10 Puivert 520 m 51) S 25/10 Espezel 896 m 52) D 26/10 Comus 1166 m 53) L 27/10 Montsegur 950 m 54) M 28/10 Roquefixade 850 m 55) M 29/10 Foix 370 m -----G 30/10 Foix SOSTA 7 56) V 31/10 Le Bastide de Serou 453 m 57) S 01/11 Saint Girons 395 m 58) D 02/11 Cazavet 449 m 59) L 03/11 Arbas 407 m 60) M 04/11 Juzet d'Izaut 602 m 61) M 05/11 St. Béat 501 m 62) G 06/11 Bossòst 712 m 63) V 07/11 VIELHA 977 m TAPA 36 - DA CAMARÈS A MURAT Lo país de Murat Quitam las planas del rogier per de travèrses cobèrts de castanedas. Dos castèls. De vilatges que sas muralhas son tombadas. En naut, la plana, jol cèl redond, sos tropèls de vacas. Pus naut encara, portaire d’eolianas, un mont sacrat: lo Merdelon, paire de las aigas que menan a Tolosa e Bordèu. Una font miraclosa: Sant Mèr, radicala pels mals de pèl. (Ives Roquèta - poèta e escriveire occitan) TAPPA 36 - DA CAMARÈS A MURAT SUR VÈBRE La regione di Murat Finiscono le pianure dei rogiers per traversi coperti di castagni. Due castelli. Villaggi in rovina. In alto, pascoli e mandrie, sotto un cielo rotondo. Ancora piú in alto, con le sue eliche a vento, un monte sacro: il Merdelon, padre delle acque che vanno a Tolosa e Bordeaux. Una fonte miracolosa: Saint Mèr, guaritrice della pelle. (Yves Roquette - poeta e scrittore occitano)

Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 2 · Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, ... La strada attraversa una piccola

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 2 · Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, ... La strada attraversa una piccola

Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008

occitan italiano

GACHA QUI A SOSTENGUT L'APÈL

Jonta te decò tu!

Annibale Salsa,Arancia film,Azienda agricola Lo Puy,Bracci Gianfranco,Camanni Enrico,Carnovalini Riccardo e Ferraris Roberta ,Claudine Escamez Ansaldi,Compagnia Biron,Comune di Melle,Comune di Triora,Comune di Usseaux,Comune Villar Pellice,

Comunità Montana Alta Valle Tanaro,Comunità Montana delle Valli Gesso e Vermenagna,Diritti Giorgio,Dominique Boschero,Elisa Nicoli,Eric Fraj,Fusta editore,G.A.L. - Escartons e Valli Valdesi,Gai Saber,George Kremnitz,Giovanna Comollo e Giuseppe Armando,Institut d'Estudis Occitans,Institut für Geographie,isca - Istituto Superiore di Cultura Alpina,Jacme Taupiac,Leda Zocchi e Fredo Valla,Lhi Jarris,Maria Soresina,Marie Roanet,Maurizio Dematteis,Patrik Poujada,ProLoco di SELES,Provincia di Cosenza,Regione Languedoc,Regione Piemonte - Direzione Ambiente,Regione Piemonte Direzione Turismo,SANO Naoko,Universidade de Santiago de Compostela,Università Pavia,Universitat Frankfurt,Yves Roqueta.

Esquicha per veire las letras d'adesion

NUMERO SPECIALE SU PIÙ PAGINE

Seconda parte: tappe 36-63

36) M 08/10 Murat sur Vebre 840 m37) G 09/10 Fraisse sur Agout 760 m38) V 10/10 Premian 250 m39) S 11/10 Rieussec 500 m40) D 12/10 Minerve 193 m41) L 13/10 Caunes Minervois 188 m42) M 14/10 Carcassonne 120 m-----M 15/10 Carcassonne SOSTA 543) G 16/10 Monze 150 m44) V 17/10 Lagrasse 13245) S 18/10 Termes 338 m46) D 19/10 Duilhac sous Peyrepertuse 336 m-----L 20/10 Duilhac sous Peyrepertuse SOSTA 647) M 21/10 Camps sur l'Agly 500 m48) M 22/10 Bugarach 450 m49) G 23/10 Quillan 289 m50) V 24/10 Puivert 520 m51) S 25/10 Espezel 896 m52) D 26/10 Comus 1166 m53) L 27/10 Montsegur 950 m54) M 28/10 Roquefixade 850 m55) M 29/10 Foix 370 m-----G 30/10 Foix SOSTA 756) V 31/10 Le Bastide de Serou 453 m57) S 01/11 Saint Girons 395 m58) D 02/11 Cazavet 449 m59) L 03/11 Arbas 407 m60) M 04/11 Juzet d'Izaut 602 m61) M 05/11 St. Béat 501 m62) G 06/11 Bossòst 712 m63) V 07/11 VIELHA 977 m

TAPA 36 - DA CAMARÈS A MURAT

Lo país de Murat

Quitam las planas delrogier per de travèrsescobèrts de castanedas. Doscastèls. De vilatges quesas muralhas sontombadas. En naut, laplana, jol cèl redond, sostropèls de vacas. Pus nautencara, portaire d’eolianas,un mont sacrat: loMerdelon, paire de lasaigas que menan a Tolosae Bordèu. Una font

miraclosa: Sant Mèr, radicala pels mals de pèl. (Ives Roquèta -poèta e escriveire occitan)

TAPPA 36 - DA CAMARÈS A MURAT SURVÈBRE

La regione di Murat

Finiscono le pianure dei rogiers per traversi coperti di castagni. Due castelli. Villaggi in rovina. In alto, pascoli e mandrie, sotto un cielo rotondo. Ancora piú inalto, con le sue eliche a vento, un monte sacro: il Merdelon, padre delle acque che vanno a Tolosa e Bordeaux. Una fonte miracolosa: Saint Mèr,guaritrice della pelle. (Yves

Roquette - poeta e scrittore occitano)

Page 2: Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 2 · Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, ... La strada attraversa una piccola

Da Camarès (390 m) se pren a sud la D 902 lòng la valada de laDordoa. Arribats a Oïra se laissa la via e se monta a drecha a laruaa de Oïra Auta; un chamin comença dins lo bòsc e montaresut, puei percorre un crèst e ganha lo Merdelon (1100 m),ente un belveire se duèrb sus lhi clòts a l'entorn. En dòuça calaas'arriba a Las Borias. Passaa la ruaa, se pren a drecha la D 169 que travèrsa un combal e passa a La Bessieira e Lo Borguet;aquí se laissa la via e se pren a gaucha un viòl senhalat qu'arribaa Murat (840 m), pichòta vila ai pè di monts de Lacauna e al'embroa dal Parc Natural de L'Aut Lengadòc .

Temp de chamin: 6 oras

Lonjessa: 24 km

Dificultat: Impenhativa

Da Camarès (390 m) l'itinerario segue a sud la D 902 lungo lavalle della Dourdou. A Ouyre prende a destra e, dopo la borgata di Ouyre Haute, un sentiero sale nel bosco e percorre poi un crinale fino a Le Merdelou (1100 m), da cui si apre una bel panorama sull'altipiano circostante; in leggera discesa si raggiunge la piccola borgata di Les Bories e poco dopo si prende a destra la D 169. La strada attraversa una piccola comba, poi passa La Bessière e Le Burguet; qui si lascia la strada perseguire un sentiero segnalato a sud , che conduce aMurat-sur-Vèbre (840 m), tranquilla cittadina ai piedi dei montidi Lacaune alle porte del Parco Naturale Regionale dell'Haut Languedoc.

Durata: 6 ore

Lunghezza: 24 km

Difficoltà: Impegnativa

TAPA 37 - DA MURAT A FRAISSE D'AGOT

Al Parc Natural de l'Aut Lengadòc

Après las fedas e las vacas,vaquí un païs de pòrcs. Calse fa de fromatge, mas tanben de cambajons, de saucissa, de saucissòt, maique mai a La Cauna. Pradas verdas, bòsquesnegres, aigas vivas, lacs de montanha e riussei a trodas.Tot aicí es fòrt edoç, pasible e rude, sanís e

silentós. (Ives Roquèta - poèta e escriveire occitan)

Aquí se pren lo GR 653 (Chamin d'Arles) que passa a Candobre,travèrsa lo riu e lo seguís a drecha fins a costat dal lac deLausàs; s'abandona lo GR e lòng pichòtas vias e de viòls s'arribaa Lo Devès, ente se pren la D 14E11 que mena a Fraisse d'Agot(770 m), seguent decò de chamins que flanquejon la via.Classifiat viatge florit a "4 flors", Fraisse es un vilatge agrícol avocacion torística. La part vielha es facha de maisons en peiraembe lhi cubèrts a lausas e l'òrt a costat. Un riu clar, ente sepescha la truita, l'atravèrsa.

Temp de chamin: 5 oras

Lonjessa: 19 km

Dificultat: Mèdia

TAPPA 37 - DA MURAT-SUR-VÈBRE AFRAISSE-SUR-AGÔUT

Nel Parco Naturale Regionale dell’HautLanguedoc

Dopo le pecore e le mucche, ecco un paese di porci. Si fa del formaggio, ma anche salumi e salciccie, soprattutto a Lacaune. Verdi prati, boschi scuri, acque vive, laghi di montagna e ruscelli pieni di trote. Tutto qui è dolce e forte, calmo eselvaggio, salubre e

silenzioso. (Yves Roquette - poeta e scrittore occitano)

Da Murat-sur-Vebre (840 m) il GR 653 (Chemin d'Arles) conducea Candoubre, attraversa il fiume e lo costeggia a destra fino a giungere in prossimità del lago di Lauzas. Abbandonato il GR, sustradine e sentieri tra le colline si arriva a Le Devès e si segue laD14 E11 che porta a Fraisse-sur-Agoût (770 m), con tratti susentiero a fianco della strada. Classificato villaggio fiorito con « 4fleurs », in occitano Fraisse d'Agot, è un paese a vocazioneagricola e turistica. La parte antica è fatta di case in pietra contetti d'ardesia sovente affiancate da piccoli orti, ed èattraversata da un fiume limpido dove si pratica la pesca alla trota.

Durata: 5 ore

Lunghezza: 19

Difficoltà: Media

TAPA 38 - DA FRAISSE SUS AGOT APREMIAN

Lo saut de Vesòles

Veiràs, te menarai vers lagarriga clara / ont l'aire fa corrir de luna dins l'erbilh. / Al cap del camin vièlh itraparem encara / lafiguièra ramuda e los jas esenilhs. / I beurem a doas mas un glop d'aiga estelada / sens que la font romana al fresc cascalhejar / s'estone solament de nos ausir parlar / d'un moment

retrobat e d'una flor raubada / e te sonarai Doça o me cladràplorar. (Leon Còrdas - Òbra poëtica - Cido)

TAPPA 38 - DA FRAISSE SUR AGÔUT APREMIAN

Il Saut de Vézoles

Vedrai, ti porterò verso lagariga luminosa dove il vento fa brillii di luna sull'erba dei prati. In fondo all'antico cammino troveremo ancora il fico ramoso e il nido di canne. Vi berremo a due mani un sorso d'acqua stellata, senza cha la fonte romana alla fresca cascata si stupisca di vederci solo

parlare di un momento ritrovato, di un fiore rubato; e tichiamerò "Dolce", oppure dovrò piangere. (Leon Còrdas - Òbrapoëtica - Cido)

Page 3: Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 2 · Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, ... La strada attraversa una piccola

Sus lo GR 71 se monta a La Montaudariá e d'aquí al Còl deFontfreida (972 m), ente se pren a sud lo GR 7 qu'atravèrsa loPlatèu dal Somail entre bruguieras, coníferas e pasturals ente viulo muflon. Al lac de Vesòles (970 m) s'intra dins un ambientrude. Lo percors mena al pendent sud dal Somail, ente un'espectacolosa cascada de 200 mètres tomba sus d'enòrmesblòcs de granit: es lo Saut de Vesòles. Lo sentier, qu'aüra es GR77, seguís lo combal dal riu, puei plega a gaucha vèrs Premian(250). Al còr dal parc de l'Aut Lengadòc, entre mars emontanhas, lo vilatge es abausat dins la vèrda valada de Jaur,dins lhi auts cantons de l'Eraut. Mérita una vísita la gleisa de laCaminada dal sècle X, pas ben luenh dal país.

Temp de chamin: 5 oras

Lonjessa: 20 km

Dificultat: Mèdia

Da Fraisse-sur-Agôut sul GR 71 il percorso sale a La Montaudariée di qui al Col de Frontfroide (972 m). Si prende il GR 7 che punta a sud e attraversa il Plateau du Somail, tra brughiere, conifere e pascoli abitati dai mufloni. Giunti al lago di Vézoles(970 m), si entra in un ambiente austero: il percorso porta nel versante sud del Somail, dove un'impressionante cascata di 200 metri piomba su giganteschi blocchi granitici (Sault de Vézoles);il sentiero, ora GR77, segue quindi il torrente, poi piega a sinistra verso Prémian (250 m). Nel cuore del Parco dell'HautLanguedoc, tra mare e montagne, il villaggio si trova nella verdeggiante vallata del Jaur, negli alti cantoni dell'Herault. Merita una visita la chiesa della Caminade, poco distante dal paese, che risale al X secolo.

Durata: 5 ore

Lunghezza: 20km

Difficoltà: Media

TAPA 39 - DA PREMIAN A RIUSSEC

Silenci mediterranenc

Parladura...Cada vilatge ason parlatge... En bèuparaulís... Un bresilhadís...Se l’aurelha pren l’auçada,Occitània coma unabrulhadura de paraulasembolhadas, boissonalha,bartassada, romeguierad'ont giscla a de momentsò per endrechs la drecha

nominacion, fust, biga, mast ont s’arrapa e s’envertolha lo reau eela se lo tira, se lo chuca, se l’avena e pòrge a l’ausidor pivelatl’ombra clòta sota la mureta de clapas a la riba dau camingarrigaud... (Robert Lafont – Caminant – Cardabelle)

Lo GR 77 pren a sud est, monta al Còl de Poirier (518 m) e,passant pe lo Chamin des Crotz, rejonh la chapèla de NòstraDama de Tredòs. Après un toquèt sus la D 176, l'abandona econtínua vèrs Rodomols, vai al Còl des Doas Aires e arriba aPardailhan. D'aquí lo sentier poncha a sud oest e passa lo vilatgede Copujòl. Al Còl de Lalo se laissa lo GR e per un viòl s'arriba aRiussec, pichòt vilatge de 76 abitants al metz de la garriga.

Temp de chamin: 7 oras

Lonjessa: 28 km

Dificultat: Impenhativa

TAPPA 39 - DA PREMIAN A RIEUSSEC

Silenzio mediterraneo

Parlata... Ogni paese ha ilsuo parlare... in parolebelle... Un brusio... Sel'orecchio prende il volo,l'Occitania come ungermogliare di paroleingarbugliate, cespuglio,boscaglia, roveto dove atratti, qua e là, sgorga laparola giusta, fusto,

pertica, albero dove si aggrappa e si aggroviglia il reale e essa lotira a sè, l'aspira, se ne nutre e porge all'orecchio affascinatol'ombra piatta sotto il muretto di pietre a secco lungo il sentieronella gariga... (Robert Lafont – Caminant – Cardabelle)

Da Premian, continuando sul GR 77, il percorso sale verso sud est al Col de Poirier (518 m) e, passando per il Chemin des Croix, giunge alla cappella di Nôtre Dame de Trédos. Di quisegue per un tratto la D 176 e la abbandona per andare a Rodomouls. Attraverso il Col des Deux Aires arriva a Pardailhan, poi punta a sud ovest per Copujol, e superato il Col de Lalo, abbandona il GR77 per giungere su sentiero a Rieussec, piccolo comune di 76 abitanti immerso nella macchia mediterranea.

Durata: 7 ore

Lunghezza: 28 km

Difficoltà: Impegnativa

TAPA 40 - DA RIUSSEC A MENÈRBA

Un nis d'erétics

Senhors, so fo en estiu, cant l'iverns se declina, / Que reven lo dos temps e torna la calina; / E coms de Montfort de l'ostejar s'aizina, / Al castel de Menerba, qu'es lai, ves la marina, / Mes lo setge entorn, c'aitals es la covina; / E dressa los calabres e fai Mala Vezina,

/ E sas autras peireiras e dona e reïna. (La Chançon de laCroisade Albigeoise - Le Livre De Poche)

Dal país, per la departementala 907, se vai mai a prene lo GR 77que davala las golas dal Briant e arriba a Menèrba, vilatgemedieval quilhat sus un esperon rochut entre la mar e la Montanha nègra. La zòna es coneissua coma important airalgeològic per lhi pònts naturals chavats dins la ròcha dins la

TAPPA 40 - DA RIEUSSEC A MINERVE

Un nido di eretici

Signori, quando passa l'inverno, il tempo si fa dolce e torna l'estate calda, il conte di Montfort parte per assediare il castello di Minerve, laggiú,verso il mare. Circonda le mura e pone il suo stendardo fra le catapulte e le armi da guerra; Le pietre fendono l'aira e

sclfiscono le mura. (La Canzone della Crociata)

Da Rieussec prendendo la strada dipartimentale 907 ci siricollega al GR 77 che, attraverso le gole del Briant, porta aMinerve, cittadina appollaiata su uno sperone roccioso tra il maree la Montagna Nera. La zona è conosciuta come importante sitogeologico per i ponti naturali scavati nella roccia della valle dellaCesse. Queste terre conservano tracce anche molto antiche di

Page 4: Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 2 · Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, ... La strada attraversa una piccola

valada de la Cesse. Questa tèrra garda de traças ben anticas del'òme: da las gròtas preistòricas ai refugis bastits en peira a secai sites arqueològics d'època romana a las vilas fortifiaas del'atge mesan. An aquel temp Menèrba foguet una vila potenta eben defendua. L'assetgeron lhi crosats ental 1210, alcomençament de la crosada còntra lhi catars lançaa dui ansavant dal Papa Innocens III que menet a la sotmission dal Lengadoc da part de la corona de França. I 140 catars querefuseron d'abjurar, fogueron cremats sus un mesme lenhier, lo premier de la crosada, que veirèn puei las vilas de Carcassona,Besièrs e d'autras mai. Lo musèu Hurepel, naissut da la passiond'una cobla de païsans per l'estòria de lor país, còntia en formad'idioramas las tristas vicendas d'aquel temp. Encuei Menèrba,capitala dal Minervés, es classifiaa un di pus bèls vilatge deFrança.

Temp de chamin: 3 oras

Lonjessa: 12 km

Dificultat: Facila

insediamento umano: dalle grotte preistoriche ai rifugi costruitiin pietra a secco, ai siti archeologici di epoca romana, fino aicastelli fortificati del medioevo. Nel periodo medievale Minerve fuuna città potente, protetta da un difficile accesso. La città è notasoprattutto per l'assedio subito nel 1210 nel corso della crudelecrociata contro i catari, lanciata due anni prima da PapaInnocenzo III, che ebbe come risultato la sottomissione delleprovince del Languedoc alla Corona di Francia. I 140 catari cherifiutarono di abiurare, furono bruciati in un rogo collettivo, ilprimo dall'inizio della crociata, al quale seguiranno quello diCarcassonne e Béziers. Il Museo Hurepel, nato dalla passione diuna coppia di contadini per le vicende storiche del loro territorio,propone sotto forma di diorama la tragica epopea dei catarioccitani e della resistenza della regione. Oggi Minerve, capitaledel Minervois, è classificata tra i più bei villaggi di Francia.

Durata: 3 ore

Lunghezza: 12 km

Difficoltà: Facile

TAPA 41 - DA MENÈRBA A CAUNES

Lo menerbès

Olius al vent / cantar del’ama / anar del temps. /Felhum d’argent / qu’aljorn ardent / plega sarama, / frut ametlenc /patz e vivent / per l’an queven. / Olius al vent / destinde l’ama / cantar deltemps. (Leon Còrdas -Òbra poëtica – Cido)

Dal país se pren la D 10E que seguís las golas de la Cesse; aFausan un sentier dins la garriga mena a Gorguès, puei passaCantaussel, Laval e sus chamin esterrat arriba a Calamiac; aquíse pren la D 12 fins a Felines, e a travèrs un chamin entre bòscse vinhas s'arriba a Caunes. A l'emboch de la Montanha Nègra, lovilatge es environat da vinhas; despuei lo sècle XVII foguetrenomat per lo marme ros orange, venat de gris e blanc, que foguet adobrat per abelir d'importants monuments coma lo Grand Trainon de Versailles. A la fin dal sècle VIII remontal'abaïa benedetina de Sant Pèire e Pau ente, dal temp d'lacrosada, l'abat de Caunes ospitet mai de bòts lhi delegats dalpapa, venguts a semóner l'ortodoxia catòlica. Ental 1227 aicífoguet cremat Pèire Isarn, avesque catar de Carcassona.

Temp de chamin: 6 ora

Lonjessa: 25 km

Dificultat: Mèdia

TAPPA 41 - DA MINERVE A CAUNESMINERVOIS

Il minervois

Ulivi al vento, cantaredell'anima, andare deltempo. Fogliame d'argentoche si flette al calore delgiorno, frutto di mandorla,pace e nutrimento perl'anno che verrà. Ulivi alvento, destino dell'anima,cantare del tempo. (LeonCòrdas - Òbra poëtica –Cido)

Da Minerve si segue la D 10E che percorre le gole della Cesse; giunti a Fausan un sentiero nella macchia porta a le Gourgues. Il percorso prosegue per Cantaussel, Laval e su strada sterrata giunge a Calamiac; segue poi la D 12 fino a Felines Minervois, dove un sentiero tra boschi e vigne porta a Caune Minervois. Alle porte della Montagna nera, il villaggio si sviluppa tra i vitigni; a partire dal XVII secolo divenne celebre per la qualità del suomarmo rosso arancio, venato di grigio e bianco, che fu utilizzato per ornare alcuni importanti monumenti, come il Grand Trianon di Versailles. Alla fine dell'VIII secolo risale la fondazione dell'abbazia benedettina di Saint-Pierre et Paul dove, durante la crociata contro i catari, l'abate di Caunes ricevette molte volte i rappresentanti del papa, venuti a predicare l'ortodossia cattolica.A Caunes, nel 1227, fu bruciato Pierre Isarn, vescovo cataro di Carcassonne.

Durata: 6 ore

Lunghezza: 25 km

Difficoltà: Media

TAPA 42 - DA CAUNES A CARCASSONA

Al còr d'Occitània

... Lo poema de Tolosa nos mostra, pròpi per lo silencimantengut al regard, quant lo país d'òc, dins lo XIIsècle, foguesse luenh daqual se sie conflicteideològic. Las ideass'escontravon ren, mas bolegavon dins un ambient en cèrta maniera unitari.Es aquesta l'atmosfeèrafavorabla a l'intelligença:

las ideas son ren fachas per combàter. Nimanc la violença dal

TAPPA 42 - DA CAUNES-MINERVOIS ACARCASSONNE

Nel cuore d'Occitania

... Il poema di Tolosa ci mostra, col silenzio stesso mantenuto al riguardo, quanto il paese d'oc, nel XII secolo, era lontano da ogni lotta di idee. Le idee non vi si scontravano, esse vi circolvano in un ambiente in certo qual modo continuo. È questal'atmosfera propizia all'intelligenza; le idee non

Page 5: Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 2 · Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, ... La strada attraversa una piccola

malastre poguet aviscar un conflicte ideològic dins aqueste país;catòlics e catars, luenhs d'èsser e grops separats, eron talamentintegrats que l'afre d'un terror inausit poguet ren lhi separar. Mas las armas estrangieras impongueron la costriccion, e la concepcion de la libertat espirituala qu'enlora mueret tornet pus en vita. (Simone Weil - Pensiers filosòfics dediats l'Occitània -Chambra d'òc)

Da Caunes, ponchant drech a sud, s'atravèrsa sus un chamin laplana dal minervés, renh de la vinha. A Laures se pren la D 135que mena a Trèbes, ente s'encontra lo Canal dal Miegjorn, òbragrandiosa que jonh lo Mediterrani a l'Atlàntic projectaa dal baronPeire-Pau Riquet ental 1680, encuei Patrimòni Mondial del'UNESCO. Lo canal mena a Carcassona, ròcafòrt di catars altemp de la crosada, butaa sus una còla dins l'àmpia valada quesepara lo Massís Central dai Pireneus. En avost dal 1209l'armada de Simon de Montfòrt constrenhet lhi ciutasins de lavila a se rendre ai crosatz. Montfòrt faguet tuar lo cont deTrencavèl e venguet visconte de la vila, que d'aquí foguet unaplaça de frontiera entre la França e l'Aragona. Quora ental 1659lo Tractat di Pireneus donet lo Rosselhon a la França, saimportança foguet redusia. La part fortifiaa de la vila, dividua endoas parts, La Vila en bas e la Ciutat en aut, tombet en ruïna finsa quora ental 1849 l'arquitècte Eugène Emmanuel Violet-le-Ducfoguet encharjat de la restaurar. Las fortificacions comprenon un doble cèrcle de muralhas e 53 tors. Despuei lo 1997 la fortessaes estaa declaraa Patrimòni Mondial de l'UNESCO.

Temp de chamin: 6 oras

Lonjessa: 24 km

Dificultat: Mèdia

sono fatte per lottare. Neppure la violenza dela sventura riusci a fomentare una otta di idee in questo paese: cattolici e catari, lungi dal costituire gruppi distinti, erano a tl punto integrati che lo shok di un terrore inaudito non potè separarli. Ma e armistraniere imposero la costrizione, e la concezione della libertàspirituale che allora morí non risuscitò piú. (Simone Weil -Pensieri filosofici dedicati all'Occitania - Chambra d'òc)

Da Caunes-Minervois, puntando dritti a sud lungo il Chemin de Caunes, si attraversa la piana del Minervois, regno delle vigne, giungendo a Laure Minervois; di qui sulla D 135 si arrivant aTrèbes. Il percorso costeggia ora il Canal du Midi, grandiosaopera che collega il Mediterraneo all'Atlantico, progettata dal barone Pierre-Paul Riquet e inaugurata nel 1680, oggi Patrimonio Mondiale dell'UNESCO. Seguendo il canale si entra a Carcassonne, roccaforte catara al tempo della crociata di Innocenzo III, posta su un promontorio nell'ampia vallata che separa i Pirenei dal Massiccio Centrale e racchiusa da fortificazioni medioevali. Nell'agosto 1209 l'esercito crociato di Simon de Montfort costrinse i cittadini di Carcassonne alla resa. Montfort fece uccidere Trencavel e divenne il nuovo Visconte; Carcassonne assunse il ruolo di cittadella di frontiera tra Francia e Aragona. Quando nel 1659 il Trattato dei Pirenei annesse la provincia di confine del Rossiglione alla Francia, l'importanza militare di Carcassonne venne ridotta. La parte fortificata dellacittà, tradizionalmente divisa in due, la Città Bassa (Ville) e laCittà Alta (Cité), cadde in rovina fino a quando nel 1849l'architetto Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc venne incaricato delrinnovamento del luogo. Le fortificazioni consistono di una doppia cerchia di mura e di 53 torri. Dal 1997 la fortezza èPatrimonio Mondiale dell'UNESCO.

Durata: 6 ore

Lunghezza: 24 km

Difficoltà: Media

TAPA 43 - DA CARCASSONA A MONZE

La Montanha d'Alaric

Soscarem, dins la nuèit, ade sorgas perdudas, / borrons d'aiga e musicalas flors de lutz / que jamai, jamai plus, / vos vestirànd'amor, ò pauras tèrrasnudas! / Miracle del silenci, de l'aiga, de la lutz, òbelòias perdudas! / Quinvent vos a begudas, / òvos, sorgas perdudas que

podètz plus florir? / Soscarem, dins la nuèit, a de sorgasperdudas / e pausarai mon front sus tas bèlas mas nudas. / Maslagremas, tanpauc, las veiràs pas florir. (Loïsa Paulin - Dirèm ala nòstra nena - Vent Terral)

Salhient da la ciutadèla fortifiaa, se poncha a sud lòng lo GR 36que vai a Pech Marí e, après aver sobrat l'Autorota des DoasMars, sus de pichòtas vias arriba a un barratge artificial dich"Carcassonne plage"; lo percors costeja lo lac, puei pren adrecha e a travèrs lo bòsc mena a Montirat e d'aquí, passant perLa Madalena, a Monze, pichòt vilatge ai pè de la Montanhad'Alaric. Sem dins las Corbièras. Aquel topònim ven dal'expression romana "Vallis Corbaria", o ben Valadas di corbàs":autas colinas aretjas e rudas, cubèrtas de vinhas e de garriga,per de sècles tèrra de frontiera embe l'Espanha, comatestimònion encara lhi chastèls de Termes, Aguilar, Peirepertuse,Queribús, Puilaurens, lhi "cinc filhs de Carcassona" que fogueronper cinc sècles des garnisons còntra la menaça espanhòla.

Temp de chamin: 4 oras

Lonjessa: 15 km

Dificultat: Facila

TAPPA 43 - DA CARCASSONNE A MONZE

La Montagne d'Alaric

Sogneremo, nella notte, a delle perdute sorgenti, gemme d'acqua e musicali fiori di luce che mai, maipiú, vi vestiranno diamore, oh povere terre nude! Miracolo del silenzio, dell'acqua, della luce, oh bellezze perdute! Quale vento vi ha bevute, oh voi, perdute sorgenti che non

potete piú fiorire? Sogneremo, nella notte, a delle perdutesorgenti e poserò la mia fronte sule tue belle mani nude. Malacrime, invece, non vedrai fiorire. (Loïsa Paulin - Dirèm a lanòstra nena - Vent Terral)

Dalla cittadella fortificata il percorso punta a sud est sul GR 36 che porta a Pech Mary, prosegue su stradine e oltrepassa l'Autoroute des deux Mers; raggiunge un lago artificiale detto "Carcassonne Plage", e dopo averlo in parte costeggiato, un sentiero a destra attraverso il bosco porta a Montirat e di qui, passando per la Madeleine, a Monze, piccolo villaggio ai piedi della Montagne d'Alaric. Siamo nella regione delle Corbières. Iltoponimo deriva dall'espressione romana "Vallis Corbaria", ovvero "vallate dei corvi": alte colline, aride e severe, ricche divigne e di macchia mediterranea, che per secoli furono terre di frontiera con la Spagna, come ancora oggi testimoniano i numerosi castelli in rovina: Puilaurens, Peyrepertuse, Quéribus,Termes e Anguilar, i "cinque figli di Carcassonne" che furono per cinque secoli le guarnigioni reali che fronteggiavano la minaccia spagnola.

Durata: 4 ore

Lunghezza: 15 km

Difficoltà: Facile

Page 6: Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 2 · Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, ... La strada attraversa una piccola

TAPA 44 - DA MONZE A LAGRASSA

L'anciana abaïa de Lagrassa

O tresor de bèuta, tresord’architeituro, / Dins unopèiro lisco acoulourido eduro / E noste gai soulèupèr la metre en valour /Jogo lèu ‘mé l’oumbrun, liligno e li coulour! / E laclastro qu’es simplo espamens pouderouso, /Em’acò nous aprend dinssis arcado blouso, / Quetout ço qu’elo ensigno elon’es lo simbèu: / Lou culte

de la pèiro e lou culte dóu bèu. (Reinié Ràybaud - Li Tres SorreProuvençalo - Prouv-Edic)

Se laissa lo GR 36 que vai sus la Montanha d'Alaric e, lòng unsentier ai pè d'la montanha, s'arriba a Pradèlas-en-val; d'aquí unsentier mena a Ròcanegada, vilatge coneissut per son vin, puei aMontlaur. Traversat lo vilatge, lo sentier contínua a sud oest epassa al bòrd de la forèsta des Corbièras Orientalas. Sobrat lo riuSòu, se pren la departementala D 3 que seguís la riba e dintraen Lagrassa, vilatge medieval classifiat un di pus bèls vilatge deFrança. Per sa valor istòrica Lagrassa es consideraa la reina desCorbièras bassas. Abausaa dins la jòlia valada de l'Orbièu, esentornaa da colinas cubèrtas de pins e garrigas, e de vinhas quedonon un vin excellent. Aquí se tròba un'antica abaïa benedetinafondaa da Carle Manh ental sècle VIII, butaa de l'autre costat dalriu.

Temp de chamin: 6 oras

Lonjessa: 25 km

Dificultat: Mèdia

TAPPA 44- DA MONZE A LAGRASSE

L'antica abbazia di Lagrasse

Tesoro di bellezza e fiord’architettura, in unapietra liscia e colorita edura. E il nostro soleallegro per farla spiccaregioca presto con l’ombra,le linee e i colori. Ed ilsemplice chiostro è peròpoderoso, con questo allorci mostra nelle arcatesobrie, che quello ch’essainsegna essa n’è purosimbolo: il culto della

pietra ed il culto del bello. (Reinié Ràybaud - Li Tres SorreProuvençalo - Prouv-Edic)

Si abbandona il GR 36 che sale sulla Montagne d'Alaric e, seguendo la strada che costeggia il monte sulla destra, si giunge a Pradelles-en-Val; di qui un sentiero porta a Roquenégade,cittadina conosciuta per i suoi vini, e poi a Montlaur. Attraversato il paese, il percorso prosegue ancora verso sud ovest affiancando la foresta demaniale delle Corbiere Orientali. Oltrepassato il fiume Sou si prende la D 3 che segue il fiume fino a Lagrasse, cittadina medievale classificata tra i più bei villaggi di Francia.Dall'altra parte del fiume si trova l'antica abbazia benedettina fondata da Carlo Magno nell'VIII secolo. Per il suo valore storico Lagrasse è considerata la regina delle basse Corbières. Situatanella bella valle dell'Orbieu, è circondata di colline ricoperte dipini, vegetazione mediterranea e vigne che producono un vino dieccellente qualità.

Durata: 6 ore

Lunghezza: 25 km

Difficoltà: Media

TAPA 45 - DA LAGRASSA A TERMES

Las ruïnas de Raimond

Mas n Ramons, cel de Terme, no ls preza unboton, / Que anc plus fort castel no cug que vis nulhs hom. / Lai tengon Pentecosta, Pascha e Ascension / Et la maitat d'ivern, si com ditz la canson. (La Chançon de laCroisade Albigeoise - Le Livre De Poche)

Lo sentier GR 36 passa a mont de l'abaïa, puei talha a l'oest eatravèrsa la forèsta des Corbièras bassas. Aquí lo païsatges es lotípic e la region, aspre e secharós; a monta e cala lo percorspassa de golas, de colinas e de liechs de rivièras eissuchas. ACaunetas-en-Val se seguís la rota lòng lo riu fins a Meironés,puei se pren mai un sentier qu'a travèrs un chamin putòstenrabolhat mena a Termes. Las ruïnas dal chastèl dòminon lopaís e son defenduas a val da las golas dal Terminet. Lo chastèlapartenia a la senhoria de Termes, una des mai importantas dal bas Lengadòc, que controtlava una sessantena de vilatges e esvengut un símbol de la Crosada: aicí, ental 1210, tombet losenhor faidit Raimond de Termes sot l'armada de Simon deMontfòrt après quatre mes d'assetge. Ental 1228 lo vilatgepasset al rei de França.

Temp de chamin: 6 oras

Lonjessa: 23 km

Dificultat: Mèdia

TAPPA 45 - DA LAGRASSE A TERMES

Le rovine di Raimond

Dall'alto delle sue mura, Raimondo, signore di Termes, non teme niente e nessuno: perchè mai si èvisto castello piúinespugnabile. Passano la Pentecoste, la Pasqua, l'Ascensione, poi la metàdell'inverno... (La Canzone della Crociata)

Il sentiero (nuovamente il GR 36) sale a monte dell'abbazia, poi taglia verso ovest su una strada forestale ed attraversa la foresta demaniale delleCorbières orientali. Il paesaggio, caratteristico della regione, èsecco e scosceso, e il percorso a saliscendi attraversa gole, colline e letti di torrenti in secca. Giunti a Caunettes-en-Val, si segue la strada lungo il fiume fino a Meyronnes, poi di nuovo su sentiero si punta a sud e con un percorso piuttosto intricato si arriva a Termes, dove si trovano le rovine dell'antico castello che domina le Gorges du Terminet, difeso dal grande fossato naturale scavato dal fiume. L'edificio apparteneva a una delle piùgrandi signorie medievali del basso Languedoc, la famiglia di Termes, che controllava una sessantina di villaggi. Il castello èdivenuto luogo simbolo della crociata contro gli Albigesi: qui, nel 1210, cadde dopo quattro mesi d'assedio il signore Raymond de Termes, simpatizzante cataro, a seguito dell'assalto delle truppe di Simone di Montfort; nel 1228 il paese fu ceduto al re di Francia.

Durata: 6 ore

Lunghezza: 23 km

Difficoltà: Media

Page 7: Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 2 · Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, ... La strada attraversa una piccola

TAPA 46 - DA TERMES ADUILHAC-SOT-PEIREPERTUSE

Ai pè di nis d'aigla

Senhors, voletz auzir cosiTermes fon pres / E co sagran vertut Jhesu Crist itrames? / La ost estetentorn foron nou mes, /Que l'aiga lo falhi, queresecada es; / Vi avianasatz a dos mes o a tres, /Mas nulh hom senes aigano cug viure pogues. / Poisplog una gran ploja, s'i

m'ajud Dieu ni fes, / E venc un grans diluvis, de que lor es maspres: / En tonas e en viasels en an ilh asatz mes. / De cela aigaprestiron e meiren els conres: / Tal menazos los pres negus nosab on s'es. / Coselh an pres mest lor, que cscus s'en fuisses, /En abans que morisson en aisi descofes. / Las domnas del castelan sus de dompnho mes; / Cant venc la noit escura, que anc non saub res, / Ichiron del castel senes autre arnes / Que, si noson diners, no cug nulhs ne traiches. / Ladoncs Ramons eTermes dis que hom l'atendes, Qu'el tornara laïns; e com loatendes / En aicela tornada, l'encontreron Frances; / E lmeneron pres lai on lo coms Fortz es. (La Chançon de laCroisade Albigeoise - Le Livre De Poche)

Lo sentier, totjorn GR 36, vai a sud dins un territòri salvatge epassa lo vilatge de Mouthoumet, contínua encara a sud e, sobraala D 10, arriba a Rofiac des Corbièras. Dal sentier se vei já lochastèl de Peirepertuse, quilhat sus un bauç rochut, que dal'ubac apareis en tota sa figura ardia: embe lhi siei 300 mètresde lonjessa es la mai granda fortificacion des Corbièras e seguruna des mai reussias. Son nom, d'origina occitana, vòl dir "peirapertusa". Lo chastèl es fach de doas fortificacions despartias daun'esplanada: a l'est lo vielh Peirepertuse, e a l'oest St. Jòrdi,bastit après l'anexion dal Lengadòc al renh de França, unasessantena e mètres mai aut. D'aquí lo panorama es supèrbe ecompren l'ensem dal chastèl, lo bacin de Verdoble, lo chastèl deQueribús e a l'estremal lo Mediterrani. Da Rofiac es possiblepilhar lo drech viòl que mena al chastèl (780 m) e calar puei dal'autre cant se la via que vai a Duilhac, o decò seguír la viadepartementala que flanqueja la colina e rejonh lo vilatge.

Temp de chamin: 6 oras

Lonjessa: 25 km

Dificultat: Mèdia

TAPPA 46 - DA TERMES ADUILHAC-SOUS-PEYREPERTUSE

Ai piedi dei nidi d'aquila

Signori, volete sapere come fu preso il castello di Termes e come GesúCristo manifestò la suagloria? Nove mesi erano trascorsi, ed il castello sembrava piú he maiimprendibile; Ma ad un tratto venne loro mancare l'acqua. Certo, avevano scorte di vino per due o tre

mesi, ma senz'acqua nessun uomo può sopravvivere. Poi arrivagran diluvio: botti e tine si riempiono nuovamente. Salvi, si credono! Bevono a gran volontà, impastano nuovo pane,preparano nuovi cibi. Allora una terribile colica li prende. Sono persi. Che fare? Decidono di fuggire piuttosto di morire senza Dio, come dei topi in trappola. A notte profonda mettono le donne al sicuro nel torrione, poi attraverso un sotterraneo, senz'armi lasciano il castello. Abbandonano tutto, salvo i loro preziosi. Il conte Raimondo di Termes si ricrede e dice loro di attenderlo, che tornerà presto; ma i francesi hanno già invaso lacittadella e, dopo averlo incatenato, lo conducono dvanti a Montfort. (La Canzone della Crociata)

Il GR 36 porta a Mouthoumet, poi, continuando verso sud in un territorio selvaggio, incrocia la D 10 e giunge aRouffiac-des-Corbières. Il percorso permette di scorgere già dalontano il castello cataro di Peyrepertuse, abbarbicato su uno sperone roccioso, che da nord appare in tutta la sua ardita silhouette; con i suoi trecento metri di lunghezza è la più vastafortificazione delle Corbières e certamente una delle meglioriuscite. Il toponimo di origine occitana significa "pietra (peira) bucata (pertusa)". Il sito comprende due fortificazioni distinte, separate da una spianata: Peyrepertuse propriamente detto, a est, e il castello di St. Georges a ovest, costruito dopo l'annessione del Languedoc al regno di Francia, una sessantina di metri più in alto. Di qui il panorama comprende il castello diPeyrepertuse nel suo contesto panoramico: il bacino di Verdouble, il castello di Quéribus e il Mediterraneo all'orizzonte.Da Rouffiac è possibile intraprendere la ripida salita che porta alcastello (780m) e poi scendere sull'altro versante su strada fino a Duilhac-sous-Peyrepertuse. In alternativa si segue la strada dipartimentale che costeggia la collina e conduce al villaggio.

Durata: 6 ore

Lunghezza: 25 km

Difficoltà: Media

TAPA 47 - DA DUILHAC-SOT-PEIREPERTUSEA CAMPS-SUS-AGLÍ

Sus lo chamin di catars

Atal dormiam. Amb los ròcse los genibres. Amb lascarrièras blancas e la poscade luènh. Dins lo serdinc'als bòsques. Lo defòraendedins. / Eran los ans, la manca. / Lo cèl virava susla tèrra d'aicí. De pertot. Ede totses. (Jean Pierre Tardif - Il Segno del Desiderio - Ousitanio Vivo)

L'itinerari pren lo "Sentier Catar", que venerè tengut per nòutapas fins a Foish, tochant lhi vielhs chastèls di senhors quefogueron de fe catara; après la crosada lançaa ental 1208 daPapa Innocens III, tuchi, lèu o tard, cheieron sot la potentaarmada di crosats.

TAPPA 47 - DADUILHAC-SOUS-PEYPERTUSE ACHAMPS-SUR-AGLY

Sul cammino dei catari

Cosí dormivamo. Con leroccie e i ginepri. Con le strade bianche e la polvere lontana. Nella sera fino ai boschi. Il fuori dentro. Erano gli anni, la mancanza. I cielo girava sulla terra di qui. Dappertutto. E di tutti. (Jean Pierre Tardif - Il Segno del Desiderio - Ousitanio Vivo)

L'itinerario si immette sul "Sentier Cathare", che percorreremo per le prossime nove tappe fino a Foix, toccando gli antichi castelli i cui signori furono di fede catara; in seguito alla crociata

Page 8: Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 2 · Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, ... La strada attraversa una piccola

Sortits dal vilage (336 m) per lo chamin que condui al chastèl dePeirepertuse, a travèrs de clòts e puei un bòsc s'arriba al jòlibelveire de Pla de Bresòs (670 m). Avem laissaas arreire lasCorbièras, e aquí vergiers e pasturals prenon lo pòst de vinhas egarriga. Se davala lòng un sentier que encontra la D 7 e laseguís fins a l'emboch des Golas de Galamús, ente se pòl preneun chamin a drecha que condui a l'Ermitatge de Sant Antòni deGalamús. Sobrat lo riu Aglí una drecha montaa mena a un còl econtínua sus chamin esterrat al metz de champs e pasturas finsal pichòt vilatge de Camps-sus-Aglí.

Temp de chamin: 6 oras

Lonjessa: 23 km

Dificultat: Mèdia

indetta da Innocenzo III nel 1208 questi luoghi dovettero, presto o tardi, soccombere alle armate del Papa e del Re di Francia. Usciti da Duilhac (336 m) sulla strada che conduce al castello di Peyrepertuse, attraverso una serie di pianori e poi un bosco si giunge al Pla de Brézou (670 m), da cui si gode di una splendidavista. Lasciato ormai alle spalle il paesaggio delle Corbières, pratie pascoli prendono il posto della macchia e dei vigneti. Si prosegue in discesa su sentiero per raggiungere l'asfalto della D 7, che si imbocca in direzione delle Gorges de Galamus, scendendo fino al corso del fiume Agly. Una deviazione a destra verso le gole permette di raggiungiere l'antico Ermitage di St Antoine de Galamus. Attraversato il fiume si prende una ripida salita che giunge ad un colle, poi su strada sterrata si prosegue tra prati e pascoli e si scende al piccolo paese di Champs-sur-Agly.

Durata: 6 ore

Lunghezza: 23 km

Difficoltà: Mèdia

TAPA 48 - DA CAMPS-SUS-AGLÍ ABUGARACH

L'imponent pech de Bugarach

Res es trist al trelús comauna fulhòta / perduda, /volatejant, pauruga, dins lo vent grand, / e que tusta al carrèu com una ala sensama / com una ama sens alas... / Ieu! Ieu! luènh deton còr. (Loïsa Paulin -Dirèm a la nòstra nena -Vent Terral)

Laissat lo vilatge, lo chamin seguís la valada, passa l'auberge deLa Bastida e monta al Còl des Pechinas, ente demòron las ruïnasde vielhs mas. Se monta encara fins al crèst que s'esguincha selas ruïnas dal vilatge abandonat de Campèu, al metz d'un planòlverdejant. Sobraa La Bergeria s'arriba al còl ai pè del Pech deBugarach (1230 m). Lo chamin davala e vai a rescontrar la D 45, puei lo cors d'un pichòt riu e deven una rota forestala. Embe unarípida deviacion a gaucha es possible rejónher la Cascada desMatius. Passat un lac artificial s'intra al jòli vilatge de Bugarach(450 m), sovrastat da las ròcas dal pech.

Temp de chamin: 4 oras

Lonjessa: 15

Dificultat: Facila

TAPPA 48 - DA CHAMPS-SUR-AGLY ABUGARACH

L'imponente rocca di Bugarach

Niente è triste alcrepuscolo come una sperduta fogliolina che svolazza, impaurita, nel gran vento, e cade al suolo come un'ala senza anima, come un'anima senza ali... Io! Io! lontano dal tuo cuore. (Loïsa Paulin -Dirèm a la nòstra nena -Vent Terral)

Lasciato Champs sur Agly, seguendo il fondovalle fino all'ostello della Bastide, il percorso sale al Col des Péchines, dove sitrovano i ruderi di antiche fattorie. Si sale ancora fino ad una cresta che si affaccia sulle rovine del paese abbandonato di Campeau, in un bel pianoro verdeggiante. Superata la Bergerie de la Couillade si raggiunge il colle ai piedi del Pech de Bugarach (1230 m). Il tracciato scende fino ad attraversare la D45, poi il corso di un ruscello, e diviene una strada forestale. È possibileraggiungere con una ripida deviazione in discesa sulla sinistra la Cascade des Mathieux. Proseguendo si arriva ad un lago artificiale e poi alle case di Bugarach (450 m), piacevole paesino sormontato dalle rocce del picco omonimo.

Durata: 4 ore

Lunghezza: 15 km

Difficoltà: Facile

TAPA 49 - DA BUGARACH A QUILHAN

L'auta valada de l'Aude

Nul òm no's pòt d'amorgandir, / pos el sieu senhoriu s'es mes: / o tot li plaça o tot li pes, / sostalents l'avén a seguir. / Esachatz qu'òm enamorats /non pòt sègre autrasvolontats, / mas lai ont vòlAmors lai cor / e no'i garda ni sen ni folor. ( Peire Vidal - IEO Tolosa)

Lo chamin atravèrsa de prats e de pasturas e monta al Col dalVent (825 m), puei percorre a val la forèsta de Sant Just e,sobrat lo vilatge de Bezús, cala a Sant-Just. Lo viòl passa da canta l'ancian molin restructurat de Balença e vai puei a

TAPPA 49 - DA BUGARACH A QUILLAN

L’alta valle dell’Aude

Nessun uomo può pararsidall'amore, quando questo lo abbia conquistato: che lietitudine abbia o tormento, deve seguire il suo desiderio. E sappiate che un uomo innamorato altre volontà non puòseguire, ma lá dove Amorlo spinge egli corre senza cura di senno o di follia. (

Peire Vidal - IEO Tolosa)

Lasciato il paese, una strada attraverso prati e pascoli porta alla salita per il col du Vent (825 m). Si attraversa la foresta di Saint-Just e, superato il paesino di Bézu, si scende a Saint-Just-

Page 9: Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 2 · Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, ... La strada attraversa una piccola

Sant-Jília-de-Bèc. Una lònja calaa al metz di champs vai arescontrar la D 109, e après un toquèt se pren a gaucha una rotaesterraa que monta a tornant a la crèsta dal Còl des TresQuilhas. Aquí la vista se duèrb sus la valada de Quilhan e lasimponentas golas de Peira Lisa. Lo chamin cala mai e mena alpònt sus l'Aude que intra dins la vila de Quilhan, abausaa dins unbèl anfiteatre natural lentiat de pichòts e aguts còns de calcar.Se la riba drecha dal flum demòron las ruïnas de la fortessamedievala que faguet da garnison a las tropas crosaas de Simon de Montfòrt.

Temp de chamin: 7 oras

Lonjessa: 25

Dificultat: Impenhativa

et-le-Bézu. L'itinerario passa accanto all'antico mulinoristrutturato di Balence e poi sale a Saint-Julia-de-Bec. Una lunga discesa tra i campi conduce alla D 109, che va seguita per un tratto fino alla strada sterrata che a tornanti raggiunge la cresta del Col des Trois Quilles. Qui la visuale si apre sulla vallata di Quillan e sulle imponenti Gorges di Pierre Lys. Restano una lunga discesa e il ponte sul fiume Aude per giungere alla cittadina di Quillan, situata nel mezzo di uno splendido anfiteatro naturale cosparso di piccoli e appuntiti coni calcarei. Sulla riva destra del fiume si trovano le rovine della fortezza medievale che servì da guarnigione alle truppe crociate di Simon de Montfort.

Durata: 7 ore

Lunghezza: 25 km

Difficoltà: Impegnativa

TAPA 50 - DA QUILHAN A PECHVÈRD

La cort di Trobadors

Grandas rocadas blancaseirissadas de negres avets,longas serras vestidas degarròssas magras o deraicisses espinuts: jos uncèl de lutz anonciaire de lamar latina, Pirenèus eCorbièras se balhan la manper nosar la ronda. Al bèlmièg, una pichona plana,carrelada de pradèlas e decamps, amb encà-enlà, la

taca grisenca d’un campmàs e, dins un recanton, las teuladasròsas d’un pichon vilatge...Aquí lo païsatge que remira, tot enromiant lo passat, lo fièr castelàs de Pech-Verd, quilhat sus sonautura. (André Lagarde - A Puivert - C.R.E.O de Toulouse)

Après la montaa que trucha lhi vilatges de Ginòles e Codons, sequita lo païsatge ensolelhaa e mediterranenc de la valada del'Aude per rejonher un grand clòt vèrd bordejt de forèstas. Dalvilatge de Nebiàs se chamina a monta e cala de lairier a la D 117e s'arriba al chastèl de Pechvèrd. "Una fortessa guerriera, segur,mas embe un'aparença pus gentila, pus familiara des muralhasbastias sus lhi pechs inarribables de Queribús, Aguilar oPeirepertuse" - coma escriu Fabrizio Ardito dins son libre "Le fortezze dell'eresia" - e en efèct sa fama es liaa sobretot a lamúsica e la poesia di trobadors de lenga d'òc". En aquel temp lochastèl foguet una de las corts mai importantas, comatestimònia encara la "Sala de la Música", embe sas esculturasque representon de musicaires ensem a lors enstruments. Dalchastèl lo chamin cala dins lo sotabòsc e pòrta al vilatge dePechvèrd (500 m), que bravament en occitan sinhífica "puegvèrd".

Temp de chamin: 6 oras

Lonjessa: 20 km

Dificultat: Mèdia

TAPPA 50 - DA QUILLAN A PUIVERT

La corte dei trovatori

Grandi e bianche falesie irte di scuri abeti, magre colline vestite di cespugli spinosi e boschi di quercie assetate: sotto un limpido cielo, annunciatore del mare vicino, Pirenei eCorbières si danno la manoper chiudere il girotondo. In mezzo, una piccola pianura disegnata da prati e campi con, sparsa qua e

là, la sagoma chiara di un cascinale e, ad un lato, i tetti rosa diun paesino... Questo il paesaggio che contempla, ripensando al suo ricco passato, fiero dal suo poggio il castello di Puivert.(André Lagarde - A Puivert - C.R.E.O de Toulouse)

Dopo la salita, che tocca i paesi di Ginoles e Coudons, ci si allontana dall'ambiente solare e mediterraneo della valle dell'Aude per giungere in un ampio altopiano verde bordato da foreste. Da Nébias, si prosegue su sentiero a saliscendi a fiancodella D117 fino a giungere al castello di Puivert. "Una fortezza guerriera, certamente, ma con un aspetto decisamente piùgentile, e addirittura casalingo, delle muraglie edificate sulle rupi inaccessibili di Quéribus, Aguilar o Peyreperuse" - come scriveFabrizio Ardito nel suo libro "Le fortezze dell'eresia" - tant'è chela sua fama è legata in parte a fatti d'arme, ma soprattutto allamusica e alla poesia dei trovatori della Lingua d'Oc". All'epoca dei trovatori il castello fu una delle più importanti corti diriferimento, come testimonia ancora la "Sala della Musica", con le sue sculture che rappresentano diversi musicisti con i loro strumenti. Dal castello il tracciato scende nel sottobosco e porta al villaggio di Puivert (500 m), dal toponimo occitano che significa "poggio verde".

Durata: 6 ore

Lunghezza: 20 km

Difficoltà: Media

TAPA 51 - DA PECHVÈRD A ESPEZÈL

La forèsta secolara de Pechvèrd

A l'òrt occitan / i aviá ròsasbèlas, / antan. / Las ròsasson mòrtas, / l'òrt es comaun cèl desondrat d'estelas;/ mas ròsas novèlas percamps e per òrtas / blosasfloriràn: / Gaug! las ròsasmòrtas / en elas viuràn.Sul sòl occitan, / i aviád'ardors bèlas / antan.Ardors avalidas! Sens fòc

TAPPA 51 - DA PUIVERT A ESPEZÈL

La foresta secolare di Puivert

Nel giardino occitanoc'erano belle rose, untempo. Le rose son morte,il giardino è come un cielosgombro di stelle; ma rosenuove, per campi egiardini, chiare rifioriranno.Evviva! le rose morte inesse vivranno. Sulla terraoccitana c'erano fortiardori, un tempo. Ardori

Page 10: Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 2 · Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, ... La strada attraversa una piccola

patrial son còrs e prunèlas. / Mas ardors novèlas, / de sòlespelidas, s'i ralucaràn; ardors avalidas: / lor regrelh auràn. /Benlèu non veiràs / la sèga, ò trobaire! / Seràs / amb las ròsasmòrtas. / Fisa, ça que la, com lo bon lauraire, ton gran alterraire! / Las ròsas son mòrtas, e tu moriràs: / amb las ròsasmòrtas, / reviscolaràs! (Antonin Perbòsc - Lo libre del campèstre- Istitut Occitan)

Laissat lo vilatge (5oo m), lo chamin passa entre lhi mas isolats e las pasturas de Camp Bonaure, puei sus un chamin secondari arriba a la ruaa de l'Escala. Una montaa dedins una jòlia forèstad'àrbols secolars mena al Col del Candelier (854 m). Lòng lacalaa regaudís la vista sus la plana verdejanta dal Platèu deSault, dins un ambient esquasi alpin. Lo chamin passa Montplasir, puei sus una via drecha atravèrsa lo platèu fins alvilatge d'Espezèl (896 m).

Temp de chamin: 5 oras

Lonjessa: 18 km

Dificultat: Mèdia

perduti! Sono cuori e pupille senza il fuoco dela vita. Ma nuoviardori, sbocciati dalla terra, si riaccenderanno. Gli ardori perdutirisboccieranno. Fore non vedrai, oh poeta, il raccolto! Sarai conle rose morte. Ma, come il buon aratore, affida alla terra il tuograno! Le rose son morte, e anche tu morirai: con le rose morte,rinascerai. (Antonin Perbòsc - Lo libre del campèstre - IstitutOccitan)

Lasciato Puivert (500 m), il percorso passa tra i pascoli e lefattorie sparse di Camp Bonnaure, poi su strada secondariaraggiunge la frazione di l’Escale. Una salita attraverso una bellaforesta di alberi secolari porta al Col du Chandelier (854 m).Nella discesa si gode dell’affaccio sul pianoro verdeggiante delPlateau de Sault, in ambiente quasi alpino. Una serie di stradesecondarie in pianura portano alla borgata di Montplaisir, da cuiuna lunga strada rettilinea attraversa un pascolo, oltrepassa la D613 e porta nel paese di Espezèl (896 m).

Durata: 5 ore

Lunghezza: 18 km

Difficoltà: Media

TAPA 52 - DA ESPEZÈL A COMÚS

Un chamin de memòria

Fraires, los que son jos l'empresa de la carn pòdonpas agradar a Dieu. Mas vosautres, siatz pas jos l'empresa de la carn. Siatz jos l'empresa de l'Esperit, estent que l'Esperit de Dieu abita en vosautres. Apartenon pas al Crist, los qu'an pas son Esperit. (13) Aital donc, mos fraires, se

siam en deutes, aquò's pas ambé la carn, per anar viure d'unbiais carnal. Car viure d'un biais carnal, aquò vos mena pas qu'ala mòrt. Mas se, dins l'Esperit, tuatz los biaisses carnals de viure,alara viuretz. (Romans 8/8-14 - Cido)

Da Espezèl chal retornar al vilatge de Montplasir, traversant maila plana fins al marge dal bòsc. D'aquí se monta ai prats dalSèrre Sec d'en Bas, ente de gròs fauls plantats per parar l'auracudisson qualque vielha maison en ruïna. Lo chamin contínua almetz d'las pasturas e rejonh lo Plateu de Lauguerail (1100 m), d'ente la vista se duèrb sus lo vertiginós puèg de Montsegur. Unalònja montaa dins la forèsta, que vai s'esguinchar sus la paret dela Golas de la Frau, mena al Pas de l'Ors, puei entre bòscs echamins secondaris monta al Còl de Bom e davala mai al pichòtvilatge de Comús, encuei en part abandonat. Aquí pas d'òstes ode comèrcis, masque un auberge ricavat dins las vielhas escòlaselementaras.

Temp de chamin: 6 oras

Lonjessa: 23 km

Dificultat: Mèdia

TAPPA 52 - DA ESPEZÈL A COMUS

Un percorso di memoria

Fratelli, quelli che vivono secondo la carne non possono piacere a Dio. Ma voi non siate sotto il dominio della carne, ma dello Spirito, poiché loSpirito abita in voi. Non appartengono al Cristo, coloro che non hanno il suo Spirito. (13) Cosí dunque,fratelli, se siamo debitori,

non è alla carne, per vivere secondo la carne; poiché se vivetesecondo la carne, morirete. Se invece, nello Spirito, vi liberate dal suo dominio, allora vivrete. (Romani 8/8-14)

Da Espezèl occorre tornare sui propri passi fino a Montplaisir,attraversando l'altopiano fino al margine con il bosco. Di qui si sale fino ai prati della Serre Sec d'en Bas, dove grossi faggi piantati per tagliare il vento proteggono qualche vecchia casa in rovina. Il percorso prosegue tra i pascoli e giunge al Plateau de Languerail (1100 m) dove la vista si apre alla vertiginosa rocca triangolare (detta "pog") di Montsegur. Una lunga salita nella foresta, che si affaccia sulla parete delle Gorges du Frau, portaal Pas de l'Ours. Proseguendo tra boschi e strade secondarie si sale al Col du Boum e si scende al paese di Comus, ormai semiabbandonato: niente bar o negozi, soltanto un ostello ricavato nelle vecchie scuole elementari.

Durata: 6 ore

Lunghezza: 23 km

Difficoltà: Media

TAPA 53 - DA COMÚS A MONTSEGUR

La darriera ròcafòrt di catars

Te sovenes del temps defolor, quand la selvacantava mieg-adormidaamb la votz de sos aucèlsde presagi; l’ànsia delmond s’exilhava al decorsd’un recòrd de magiaentredubèrt per miraclesus lo neient de las nívols.Ara l’amor e la mòrt perjamai se son junts, e me

TAPPA 53 - DA COMUS A MONTSÉGUR

L’ultima roccaforte catara

Ti ricordi di quel tempo difollia, quando nel sonno laforesta cantava con la vocedei suoi uccelli di presagio;e come per miracolo,esiliato dall’angosciosonulla del mondo, passavaun riflesso di magia. Orache l'amore e la morte sisono giunti, mi sembranell'eternità è sempre te

Page 11: Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 2 · Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, ... La strada attraversa una piccola

sembla que fins al fons del Futur, es tu totjorn que persegui:com dins la sorga, l’astrada en ta carn renadiva se mira: lo ventestralha las cendres, mas lo passat resta a viure. (René Nelli -Òbra poëtica occitana - IEO)

Lo chamin comença a la calaa e vai dins las Golas de la Frau.Una rota secondària e puei un chamin menon a l'àrea pic-nic dePetail, sus la riba dal torrent. D'aquí se comença a montar lònglo pendent de la gola sus un chamin putòst resut. Rejonch unplanòl, a travèrs de plantacions de saps s'arriba a la via quemena a Montsegur. Lo vilatge foguet, entre lo 1215 e lo 1244, poblat entierament da familhas de fe catara. Foguet tanben losèti de la monarquia catara e aculhet, despuei lo 1232, lasgerarquias cataras d'Agen e Razès. Pr'aquò, après laspersecucions de la crosada, lo senhor de Montsegur Raimod de Perelh aceptet la prepausa de l'avesque Guilhabèrt de Castres efaguet aquí lo nòu sèti de la gleisa catara, esfidant lo Papa e lorei de França. Tot aquò auguet fin embe lo memorable assetgedal 1244 ordenat dal rei Loïs IX. La pujada mena, per una viad'asfalt, al Prat dels Cremats, ente fogueron cremats mai de 200 catars; d'aquí un drech viòl condui a las pòrtas dal chastèl.D'entorn la fortessa demòra tanben qualque traça de l'ancianvilatge. L'istòria dal chastèl e de son assetge son contiaas dedinslo musèu arqueològic dal país.

Temp de chamin: 4 oras

Lonjessa: 15 km

Dificultat: Mèdia

che cerco: come nella sorgente, il destino nella tua carnerinascente si specchia: il vento disperde le ceneri, ma il passatorimane vivo. (Renée Nelli - Òbra poëtica occitana - IEO)

Si parte in discesa e si prosegue sul fondo delle Gorges de la Frau. Una strada secondaria, poi un sentiero conducono all'area picnic di Pelail, sulle rive del fiume. Di qui si comincia a salire lungo il versante della gola su un tracciato piuttosto ripido. Giunti finalmente ad una stradina pianeggiante si attraversano piantagioni di abeti per giungere alla strada asfaltata che porta al paese di Montségur. La cittadina, tra il 1215 e il 1244, fu popolata esclusivamente da famiglie di fede catara. Già sede della gerarchia della chiesacatara di Tolosa, accolse, a partire dal 1232, anche le gerarchie catare di Agen e Razès. Infatti, dopo le persecuzioni dellacrociata, il signore di Montsegur Raimond de Péreille accettò laproposta del vescovo Guilhabert de Castres e fece della roccaforte la nuova sede della chiesa eretica, sfidando il papa e il re di Francia . Tutto questo ebbe fine con il memorabile assedio del 1244 ordinato dal re Luigi IX. La salita porta, attraverso una strada asfaltata, al Prat dels Cremats, dove vennero arsi vivi piùdi 200 catari; di qui un tratto più ripido conduce alle porte delcastello. Restano ancora le tracce delle abitazioni sparse intorno al maniero che per quarant'anni ospitarono la popolazione della rocca. La storia del castello e del suo assedio sono raccontati all'interno del museo archeologico del paese.

Durata: 4 ore

Lunghezza: 14 km

Difficoltà: Media

TAPA 54 - DA MONTSEGUR A RÒCAFIXADA

Ruïnas d'un temp perdut

Al campanal desertat, dins sas jupas d'esfrai, tres campanas dançan sonbranle d'aram entre los murs del passat; Mas lo temps dels vivents gausa pas davalar ni montar l'escalinada acaissada entre los murs de deman.E la fenèstra s'atuda e logos que lairava se tai: boca tampada, la nuèit canta al'aurelha dels mòrts. Dieu afugit: tot son cèl es pas resqu'un aurissa d'estelas qu'eternizan de badas,nòstres espèrs desfalhents.(René Nelli - Òbra poëticaoccitana - IEO)

Dal parcatge dal chastèl se seguís lo chamin que descend lavalada e arriba a Montferrier. D'aquí se monta a Sau, ente unsentier dins la forèsta passa un còl erbós e vai a encrosear la D117. Una nòva montaa dins lo bòsc condui a un monument auçaaen memòria de la resistença francesa e puei a Ròcafixada,vilatge bastit ai bòrds de la ròca vertiginosa, sobre la qualademòron las ruïnas dal chastèl. S'arriba al som dins un quartd'ora de chamin e da la tor mai auta la vista, a tresplomb sus lopaís, es maravilhosa. Erigit ental sècle XI, foguet al temp de lacrosada un refugi per lhi catars. Devengut una fortessa ental 1272, foguet desbastit ental 1632 per òrdre de Loïs XIII.

Temp de chamin: 5 oras

Lonjessa: 17 km

Dificultat: Mèdia

TAPPA 54 - DA MONTSÉGUR AROQUEFIXADE

Rovine di una civiltà passata

Al campanile solitario, nei loro abiti spaventosi, tre campane danzano la loro danza di bronzo fra i muri del passato; Ma il tempo dei mortali non osa piúsalire ne scendere la scalinata schiacciata fra i muri del domani. Si spegnela finestra ed il cane che abbaiava tace. A bocca chiusa, la notte canta all'orechio dei morti. Dio èfuggito: tutto il suo cielo non è più che unatempesta di stelle che vanamente eternizzano le nostre speranze fallite.(René Nelli - Òbra poëtica

occitana - IEO)

Dal parcheggio del castello si segue un sentiero nel fondovalle fino a Montferrier. Di qui si sale a Sau, dove un sentiero nella foresta pota ad un colle erboso e poi scende fino ad incrociare la D117. Oltre la strada una nuova salita conduce ad un monumento dedicato ad un episodio della resistenza francese. Di qui, attraverso un sentiero a mezza costa si arriva a Roquefixade, paese costruito ai bordi della vertiginosa rupe, dove si trovano le rovine del castello omonimo. Un quarto d'ora di salita porta al maniero, dalla cui torre più alta si gode di unpanorama notevole a strapiombo sul paese. Edificato nell'XI secolo, servì anch'esso come rifugio alle popolazioni cataredurante la crociata. Divenuto fortezza reale nel 1272, venne distrutto nel 1632 per ordine di Luigi XIII.

Durata: 5 ore

Lunghezza: 17 km

Difficoltà: Media

Page 12: Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 2 · Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, ... La strada attraversa una piccola

TAPA 55 - DA RÒCAFIXADA A FOISH

La vila rebèla

Ai longtemps servat lo silenci / sus l'aiga qu'emplena lo potz, /fosca de sos secrèts lontans,/pensativa sus sos rebats. / Dau cèl s'estampaval'imatge, / de l'infern una ombra de flamba. / Era, amutida, aquela votz / qu'un pòble escond dins sagarganta. / Un pòble a mande s'esvanir. / Ara mon pè

toca la lausa / La grèva lausa de la patz. / Tot just ai lo temps deparlar. Coma que vengue e que ne vire, / es vengut lo temps de parlar. / (Max Roquèta - Il segno del desiderio - Ousitanio vivo)

Da Ròcafixada (750 m), après un toquèt sus lo viòl que mena ala ròca, se pren un sentier a mesa còsta que vai a Leichert, pueicontínua dins lo sotabòsc; una pichòta montaa a tornant arriba aCarilhon e travèrsa la drecha riba dal Pic de l'Aspre. Sobrat lo Còlde Toron (870 m) s'intra dins la forèsta demaniala de Pradieras,e un chamin esterrat mena al Còl de Pòrta Pa, que s'esguinchasus l'àmpia valada de l'Arièja. Lo percors davala entre champs epasturas e, passant per l'ancian pont su l'Arièja, s'intra dins locentre istòric de Foish. Après lo tractat de París que butet fin a la crosada còntra lhialbigés lo cont de Foish, que refusava de reconéisser lasovranitat dal rei de França, se rendet masque dins lo 1272 sotl'assetge de Filip l'Ardit. Dins lo 1290 la contea de Foish se jonhet a l'estat dal Bearn, se rendent com'aquò indipendenta a ladominacion dal rei fins al 1607.

Temp de chamin: 5 oras

Lonjessa: 19 km

Dificultat: Mèdia

TAPPA 55 - DA ROQUEFIXADE A FOIX

La città ribelle

A lungo ho serbato il silenzio sull'acqua che riempie il pozzo, fosca di segreti lontani, pensosa sui suoi riflessi. Del cielo si stampava l'immagine, dell'inferno un'ombra di fiamma. Era ammutolita, quella voce che un popolo nasconde in gola. Un popolo sul punto di svanire. Ora il mio piede

tocca la lastra, la lastra greve della pace. Ho giusto il tempo di parlare. Accada quel che accada, è giunto il tempo diparlare.(Max Roquèta - Il segno del desiderio - Ousitanio vivo)

Da Roquefixade (750 m), percorso un breve tratto del sentiero che porta alla rocca, si svolta per un percorso a mezza costa che conduce alla frazione di Leychert. Si prosegue nel sottobosco, dove una salita affianca la grande fattoria di Charillon, poi taglia il ripido rilievo del Pic de l'Aspre. Superato il Col de Touron (870 m) il percorso entra nella Foresta demaniale di Pradières e sustrada sterrata porta al Col de Porte Pa, che si affaccia sulla vallata dell'Ariège. Una discesa tra campi e pascoli conduce aFoix, al cui centro storico si accede attraverso un vecchio ponte. La formidabile fortezza che domina la città, con le sue trefamose torri, fu assediata senza successo da Simon de Montfort. Dopo il Trattato di Parigi, che mise fine alla crociata contro gli albigesi, il conte di Foix rifiutò di riconoscere la sovranità del redi Francia, e capitolò soltanto nel 1272 all'assedio di Filippol'Ardito. Nel 1290 la contea di Foix entrò a far parte dello statodel Bearn, rendendosi indipendente dalla dominazione reale fino al 1607.

Durata: 5 ore

Lunghezza: 19 km

Difficoltà: Media

TAPA 56 - DA FOISH A LA BASTIDA DESERON

La tèrra di cavals de Merens

Arièja! / Arièja ò mon país/ Ò tèrra tant aimada /Maire tant adorada / Deprès, de luènh totjorn /Ton nom me rejoís. /Arièja! Ò mon país! Aimil'amor tas montanhassupèrbas /L'ivèrn lor metun blanc abilhament /Mèsdins l'estiu demest las nautas èrbas / Losanhelons reguítnan

folament. (Imne a l'Arièja)

Dal centre de Foish (370 m) se pren a nòrd la D 1 qu'arrambal'Arièja fins a Vernajol. A gaucha un viòl senhalat monta aLizonne (703) a travèrs un bòsc, e d'aquí sus una pichòta viamena a La Renadieira. Gaire avant dal país lo percors vòuta adrecha, monta al Ròc de Caralp (739 m), e cala al vilatge de St.Martin de Caralp. Lòng la D 45 seguís lo chamin per Tresbens e,passat lo vilatge, plega a drecha e vai a Cominges. Sus una viètade la campanha passa Montels, pren a gaucha la D 221, puei la D 21 qu'atraversa un bòsc e seguent lo cors de l'Arisa arriba a LaBastida de Seron. Da cant al vilatge se tròba lo Centre Nacionaldal Caval de Merens; aquela raça es ben antica e apareis já dinslas gravaduras de las gròtas de Niaus, de mai de mila ans. Pichòte nier, per son caràcter suau es ben adobrat per de passejadastorísticas, e da una vintena d'ans ven decò enlevat dins lasValadas Occitanas.

Temp de chamin: 7 oras

TAPPA 56 - DA FOIX A LABASTIDE DESEROU

La terra dei cavalli di Merens

Ariège! Ariège, paese mio!Terra tanto amata, madre tanto adorata. Da vicino, da lontano, sempre, il tuo nome mi rende felice.Ariège, mio paese! Amod'amore le tue superbe montagne. L'inverno le veste di bianco, ma d'estate, fra l'alta erba dei prati, gli agnelli saltano come folli. (Inno all'Ariège)

Dal centro di Foix (370 m) si prende in direzione nord la D 1 checosteggia il fiume Ariège fino a Vérnajoul. Un sentiero segnalatoa sinistra sale a Lizonne (703 m) attraverso un bosco, poi siprosegue sulla piccola strada che porta a La Renadière (540 m).Poco prima di giungere all’abitato, la strada svolta a destra ediventa un sentiero che sale al Roc de Caralp (739 m) e scendepoi al paesino di St. Martin de Caralp. Il percorso prosegue versoTresbens lungo la D 45 e, superato il paese, piega a destra susentiero fino a Comminges; di qui, su una stradina di campagnaraggiunge Montels, prende a sinistra la D 221, poi la D 21 cheattraversa un bosco e, seguendo il corso del fiume Arize, giungea La Bastide-de-Serou. Nei pressi del villaggio si trova il CentroNazionale del Cavallo di Mérens; appartenente ad una razzamolto antica, questo animale compare già nelle iscrizioni rupestridelle grotte di Niaux, risalenti a più di mille anni fa. Nero e dipiccola taglia, per il suo carattere docile è molto utilizzato neipercorsi turistici e da un paio di decenni viene allevato anchenelle Valli Occitane d'Italia.

Page 13: Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 2 · Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, ... La strada attraversa una piccola

Lonjessa: 28

Dificultat: Impenhativa

Durata: 7 ore

Lunghezza: 28 km

Difficoltà: Impegnativa

TAPA 57 - DA LA BASTIDA DE SERON A ST.GIRON

Sant Girons, lo marchat d'la gent de montanha

Es sus la talvera qu'es la libertat, / La mòrt quet'espèra garda la vertat, /Cal sègre l'aurièira, lo cròsdel valat, / Grana lamisèria quand perís lo blat./ Es sus la talvera qu'es la libertat. / Per passar l'encisa te revires pas, / D'autan o de bisa pren lo vent sul nas. / Una pèira

lisa, l'avenc es al ras. / Ont la sèrp anisa se fondrà lo glaç. / Perpassar l'encisa te revires pas. (Joan Bodon -poèta e escriveireoccitan)

Dal país lo chamin pren a l'oest un sentier senhalat qu'arrambal'Arisa, puei l'abandona sus la drecha e contínua dins lacampanha. A Castelnau Durban se laissa lo sentier senhalat elòng de pichòtas vias se passon lhi vilatges agrícols de LaGardesa e La Planha. Après Rimont s'atravèrson las pichòtasruaas de Miranda, Broil e Soèis de Baup, puei per un lòng tòc lochamin costeja la via departementala 117 e intra en Sant Giron (391 m), estòric centre marchandier e capitala dal Coserans.Butat a l'encòntre de tres rius (Buap, Lez e Salat), aquela vilaaquelh de marchats particularament viu e pitorèscs, ente lomonde se recampa da la montaha per vénder si produchsd'enlevatge e chatar d'autri bens. Sant Giron, embe si 7000 abitants, es lo premier centre dal Coserans, que correspond al bacin de l'aut Salat e compren 18 vadadas: una tèrra chavaa dairius, da àmpias valadas entornaa de montanhas, embe un cèllinde e una natura verdejanta. Las marrias condicions de vita e la mancança de centres industrials a afavorit lo despoblament dela zòna, encuei ben apreciaa da lhi escursionistas e da lhi amantsdal fromatge.

Temp de chamin: 7 oras

Lonjessa: 28 km

Dificultat: Mèdia

TAPPA 57 - DA LABASTIDE DE SEROU A ST.GIRONS

Saint Girons, il mercato delle genti di montagna

È sul bordo del campo chec'è la libertà, la morte cheti attende conserva laverità; bisogna seguire ilmargine, il solco del fossato, arriva la miseria quando fiorisce il grano. Èsul bordo del campo chec'è la libertà. Per superareil colle non voltarti, Altano o Tramontana, prendi in

fronte il vento. Una pietra scivola, l'abisso è vicino, dove siannida il serpente si fonderà il ghiaccio. Per superare il colle nonvoltarti. (Jean Boudou - poeta e scrittore occitano)

Dal paese il percorso prende ad ovest il sentiero segnalato checosteggia il fiume Arize, poi lo lascia a destra e prosegue nellacampagna. A Castelnau-Durban abbandona il sentiero segnalatoe lungo piccole strade di campagna attraversa i piccoli centriagricoli di La Gardesse e La Plagne. Prosegue poi per Rimont, eattraversa le piccole frazioni di Mirande, Brouil eSoueix-du-Baup. Infine, per un lungo tratto, fiancheggia lastrada dipartimentale117 fino a St. Girons (391 m), storicocentro mercantile, capoluogo del Couserans, situato all’incrociodi tre fiumi (Buap, Lez e Salat). I numerosi mercati e fiere, cheportano nelle strade la popolazione delle montagne giunta pervendere i prodotti d’allevamento e per acquistare altri beni diconsumo, sono particolarmente vivaci e pittoreschi. Saint Girons,con i suoi 7000 abitanti, è il capoluogo del Couserans, checorrisponde geograficamente al bacino dell’alto Salat ed ècomposto da diciotto vallate: una terra scavata dai torrenti, dallemontagne ramificate e separate da ampie valli, dal cielo quieto eluminoso e dalla vegetazione verdissima e folta. Le precariecondizioni di vita e l’assenza di centri industriali hanno favorito lospopolamento di questo territorio, che è oggi una delle areepredilette dagli escursionisti esperti oltre che dagli amanti delformaggio.

Durata: 7 ore

Lunghezza: 28 km

Difficoltà: Media

TAPA 58 - DA ST. GIRON A CAZAVET

Promenada en Coserans

Er'ai gran joi que m remembra l'amor / que m te mo cor salf en sa fezeltat; / que l'autr'er vin en un verger, de flor / tot gen cobert ab chan d'auzels meslat, / e can estav'en aquels bels jardis, / lai m'aparec la bela flors de lis / e pres mos olhs e razic mo coratge / si quez anc pois remembransa ni

sen / non aic mas can de leis en cui m'enten. (Giraut de Bornelh - Poesie d'amore dei trovatori - Salerno)

Aquesta breva tapa permet, avant de partir, de passar un'entiera matinaa a Sant Giron; valon una vísita lo cloquier dal sècle XVque dòmina la vila e, dins lo vielh barri de Sant Valier, lo portal

TAPPA 58 - DA ST. GIRONS A CAZAVET

A passeggio nel Couserans

Ora gran gioia mi rammenta l'amore che saldo tiene il mio cuore e fedele. Era l'altrieri, capitai in un verziere: di fiori un manto misto a canti d'uccello. E mentre stavo dentro a quel bel giardino, ecco m'appare il bel fiore di giglio: gli occhi mi prende, il cuore mi strappa, e da quel giorno

rimembranza e coscienza ebbi soltanto per lei che m'innamora. (Giraut de Bornelh - Poesie d'amore dei trovatori - Salerno)

Questa breve tappa permette, prima della partenza, ditrascorrere l’intera mattinata a Saint Girons; valgono una visita ilcampanile che domina la città del XV secolo e, nel vecchio

Page 14: Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 2 · Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, ... La strada attraversa una piccola

de la gleisa que remonta al sècle XII: Valier es decò lo nomd'una des ponchas pus bèlas dal Coserans, a 2838 mètres. Sus laparet d'una vielha maison de Plaça Briand se les, escrich enlenga d'òc: "Estaoubio pouri na repaousa't roussi, minjo pa qua'nas" (Estauvia, polhin, per te repausar da vielh, minja pas quant n'a s) Lo chamin senhalat seguís de luenh lo riu. Lèz, l'atravèrsae pren la D 104; a Montaigut-en-Coserans laissa la via e vai lòngun viòl dins lo bòsc a Mongauch, puei dins la campanha aCazavet, pichòt vilatge de 108 abitants.

Temp de chamin: 3 oras

Lonjessa: 12 km

Dificultat: Facila

quartiere di Saint-Valier, il portale della chiesa che risale al XIIsecolo; Valier è anche il nome di una delle montagne più belledel Couserans, che culmina a 2838 metri d'altezza. Sui muri diuna vecchia casa di Place Briand si legge, in lingua d’oc:"Estaoubio pouri na repaousa't roussi, minjo pa qua'n as"(Risparmia, piccolo puledro, per riposarti quando sarai vecchio,non mangiare quanto ne hai). Il percorso segnalato segue dalontano il fiume Lez, lo attraversa e si immette poi sulla D 104; aMontégut-en-Couserans abbandona la strada e prende unsentiero nel bosco che conduce a Montgauch. Un sentiero nellacampagna giunge poi a Cazavet, un piccolo comune di 180abitanti.

Durata: 3 ore

Lunghezza: 12 km

Difficoltà: Facile

TAPA 59 - DA CAZAVET A ARBÀS

Las montanhas de l'ors

La pluja vinó tota d'uaembrada. Lo cassis fremín- cridèm au monde des'escapar deus cassis - e la temblèira ne galopè tot loBarralh. L'aiga que perucava dens las palancas. Entinom pas natausèth. / Après, au solèr,las gotèiras. Ua gotèiradens un tèst. / Mès nòstresilenci èra mèi gran quel'escurada e mèi lunh que

la pluja de toa la lana. Que se barrava sus nosautis. (Bernart Manciet - Il Segno del Desiderio - Ousitanio Vivo)

Da Cazavet (449 m) lo chamin seguís la via departementala 33Ae, pas ben après, l'abandona a drecha sus una vièta qu'al metzde dòuças montanhas passa lhi vilatges de Salège, Fracazal e,après aver voutat a gaucha, arriba a Saleich Vielha. A la pichòtaruaa de La Boria s'encòntra lo chamin senhalat que sobra lovilatge d'Urau, dintra dins lo bòsc, puei se rampinha al Còld'Arbàs (689 m) e cala mai a Arbàs, vilatge d'un pauc mai de180 abitants a l'emboch di Pireneus. Es aquela una tèrrasalvatja, una des gaires d'Euròpa ente demòra encara l'ors brun.Enti darriers temps sa presença a provocat un fòrt debat entrequi, dins la region, es favorable a sa proteccion e qui lamenta una coeistença dificila embe aquesta bèstia salvatja e bèla.

Temp de chamin: 5 oras

Lonjessa: 18 km

Dificultat: Mèdia

TAPPA 59 - DA CAZAVET A ARBAS

Le montagne dell'orso

La pioggia arrivò con unasola burrasca. Le querce fremettero - gridammo alle persone di scappare dalle querce - e il loro fremere percorse tutto il Barrail. L'acqua a goccia a goccia cadeva sui rami. Non sentimmo un uccello. Poi, in solaio, le gocciolature. Una gocciolatura in un piatto. Ma il nostro silenzio era piú grande dell'oscurità

e andava piú lontano della pioggia di tutta la Landa. Sirichiudeva su di noi. (Bernart Manciet - Il Segno del Desiderio - Ousitanio Vivo)

Da Cazavet (449 m) si prende la strada dipartimentale 33A e, poco dopo, la si lascia a destra per una stradina che fra dolci montagne passa i villaggi di Salège, Fracazal e, dopo averpiegato a sinistra, giunge a Saleich Vieille. Alla piccola borgata di La Borie il sentiero diventa segnalato, supera il villaggio di Urau, si inoltra nel bosco, sale al Col d'Arbas (689 m) per poi discendere verso il paese omonimo di poco più di 180 abitanti. Ilpaese si trova in un territorio selvaggio all'imbocco dei Pirenei, uno dei pochi territori d'Europa dove vive ancora l'orso bruno. La sua presenza ha provocato negli ultimi anni un acceso dibattito fra chi, nella regione, è favorevole alla sua protezione e chiinvece lamenta una difficile coesistenza con questo selvaggio e affascinante animale.

Durata: 5 ore

Lunghezza: 18 km

Difficoltà: Media

TAPA 60 - DA ARBÀS A JUZET D'IZAUT

Una piancha sus lhi Pireneus

Ar resplan la flors enversa / ples trencans rancx e pels tertres, / cals flors? Neus, gels, e conglapis / que cotz e destrenh e trenca; / don vey morz quils, critz, brays, siscles, / en fuelhs, en rams e en giscles / mas mi ten vert e jausen Joys / er quan vey secx los dolens roys. / Quar enaissi m'o enverse / que bel plan mi semblon tertre, / e tenc

per flor lo conglapi, / e l cautz m'es vis que l freit trenque, / e l

TAPPA 60 - DA ARBAS A JUZET D'IZAUT

Un balcone sui Pirenei

Ora risplende il fiore inverso su crode trancianti e su monti. Qual fiore? Neve, gelo, brina he quoce, che comprime e trancia; e vedo morti trilli e fischi trafoglie, tra rami, tra verghe; ma mi tien verde e lieto gioia, ch'or vedo secchi i truci vili.Poiché in tal modo uttoinverto, la pianura mi sembra monte, e prendo

per fiore la brina, mi par che il caldo il freddo tranci, e credo i

Page 15: Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 2 · Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, ... La strada attraversa una piccola

tro mi son chant e siscle, / e paro m fulhat li giscle. / Aissi m suy ferm lassatz en joy / que re non vey que m sia croy. (Raimbaut d'Aurenga - Poesie d'amore dei trovatori - Salerno)

Da Arbàs (407 m) un chamin senhalat (Tour des Pays des TroisVallées) pren a sud e comença súbit a montar, trespassant unamontanha a 642 mètres e calant puei al vilatge de Fogaron. Lopercors mena a Erran e comença una drecha montaa que rejonhuna crèsta, d'ente lo panorama sus las montanhas pirenencas esvaste e encharmant. Se vai lòng lo crèst passat per lo Som deCordunere (1561 m) fins al Tuc de la Casse (1478 m) e se cala al Còl de Portet d'Aspet (1069 m), famós passatge dal Tor deFrança. Lo chamin contínua a mesa còsta, puei a un revinc laissalo sentier senhalat e cala al vilatge de Razequelhet (828 m); passat lo riu Ger encontra la D 5 e vira súbit a gaucha lòng la D618, que remonta una pichòta valada e mena a Juzet d'Izaut(602). Lo vilatge, abausat ai pè dal mont Cagire, faset part dipaís de l'aut Cominges; una tèrra dal païsatge grandiós everdejant al còr di Pireneus, a metz chamin entre Atlàntic eMediterrani embe sas montanhas, sas sorsas, l'aire pur quesentís de pins e da fauls. Un viatge la Val d'Aran e lo Coseranseron jonchas dins aquela província, que mantenet sa pròpriaindividualitat e autarquia fins a la Revolucion Francesa.

Temp de chamin: 8 oras

Lonjessa: 28 km

Dificultat: Impenhativa

tuoni canti e fischi, e vedo far foglie le verghe. Son cosífermo-assorto in gioia, che niente vedo mi sia vile. (Raimbaut d'Aurenga - Poesie d'amore dei trovatori - Salerno)

Da Arbas (407 m) un sentiero segnalato (Tour des Pays desTrois Vallées) prende a sud e subito inizia a salire, scavalcandoun monte a 642 metri, dopo il quale ridiscende al paese diFougaron. Il percorso conduce poi a Herran ed intraprende unaripida salita che giunge ad una cresta, da cui il panorama sullemontagne pirenaiche è vasto ed affascinante. Si percorre lacresta passando per il Sommet de Cournudère (1561 m) fino alTuc de la Casse (1478 m), e si scende al Col de Portet d'Aspet(1069 m), conosciuto per il passaggio del Tour de France. Dalcolle il percorso prosegue a mezza costa fino ad un bivio, doveabbandona il sentiero segnalato per scendere al paese diRazecueillé (828 m); oltrepassato il fiume Ger incontra la D 5, esvolta subito a sinistra sulla D 618 che sul fondovalle conduce aJuzet d'Izaut (602 m). L’abitato, che sorge ai piedi del monteCagire, fece parte dei paesi delle alte Comminges; una terra dalpaesaggio grandioso e verdeggiante nel cuore dei Pirenei, ametà tra Atlantico e Mediterraneo con i suoi monti, le sorgenti,l’aria pulita e che porta l’odore dei pini e dei faggi. Un tempo laVal D’Aran e il Couserans erano riunite in questa provincia, chemantenne la propria individualità e autarchia fino allaRivoluzione Francese.

Durata: 8 ore

Lunghezza: 28 km

Difficoltà: Impegnativa

TAPA 61 - DA JUZET D'IZAUT A ST. BEAT

La clau de França

Aquí es ombra aicí es lutz /Sabèm lo verai comad'arbres / amb nòstreimans / pastam lo vènt / elo trasèm sus lo tèmpsclus. / Parle a vosautres me parlatz / e cada barta es un aucèu / que sòmiad'auba a jorn falit /e cadaaucèu es una pluma / quesus lei nívols fai escrich. /

Aquí es uei aicí deman. Tastam deman dins nòstra fam / e siamsolets coma de pastres. (Robert Lafont - poèta e escriveireoccitan)

Se seguís la D 618 qu'atravèrsa lhi vilatges de Cazaunós eMontcaup. Un viòl senhalat se rampinha dins lo bòsc e rejonh laFontana d'Artalàs; aquí la vista se duèrb sus lo païsatge l'entorne lo viòl monta encara fins ai pè dal Pic de Gar, aut 1756 mètres.Sobrat lo Pic del Prat Dessús, se passa a l'adrech, ente unadrecha calaa mena al país de Bezins-Garraus e davala encaravèrs la Garona, ente se tròba Sant Beat (501 m). Antica vilagallo-romana, bastia sus un'estrechura dal flum e sonaa "Passus lupi", deu son nom a Carle Manh. Ental XIV sècle, per sa posicionestratégica de passatge vèrs l'Espanha, foguet apelaa la "clau deFrança". Anticament sas carrieras de marme blanc n'en faseronuna vila prosperosa; demòron encara de nombrosas traçasd'aquel temp, coma la fortessa dal sècle XII que dòmina la vila ela gleisa romànica.

Temp de chamin: 6 oras

Lonjessa: 20 km

Dificultat: Impenhativa

TAPPA 61 - DA JUZET D'IZAUT A ST. BÉAT

La chiave di Francia

Qui è l'ombra, qui la luce,sappiamo la verità come glialberi, con le nostre mani impastiamo il vento e lo gettiamo sul tempo chiuso. Io parlo a voi, voi mi parlate, ed ogni cespuglioè un uccello che sognal'alba quando il giorno sen'è andato, ed ogni uccelloè una piuma che scrive

sulle nuvole. Qui è l'oggi, qui il domani, nella nostra famegustiamo il domani, e siamo soli come pastori. (Robert Lafont - poeta e scrittore occitano)

Si segue la D 618 che attraversa i paesi di Cazaunous eMoncaup; un sentiero segnalato si arrampica nel bosco e giungealla Fontaine Artalas; da qui la vista si apre sul paesaggiocircostante ed il sentiero sale ancora fino ai piedi del Pic du Gar,alto 1756 metri. Superato il Pic du Prat Dessus, si passa nelversante sud, dove una ripida discesa a tornanti porta al paesedi Bezins-Garraux e poi scende ancora verso il fiume Garonna,dove sorge Saint Béat (501 m). Antica città gallo romana,edificata in una strettoia del fiume, detta il “Passus lupi”, deve ilsuo nome a Carlomagno. Nel XIV secolo la sua posizionestrategica, di passaggio obbligato verso la Spagna, le valsel’appellativo di “chiave di Francia”. Lo sfruttamento delle le cavedi marmo bianco, fin dall'antichità ne hanno fatto una cittàprospera. Restano ancora alcune tracce di questa ricchezza,come il castello fortezza del XII secolo, che domina la città, e lachiesa romanica.

Durata: 6 ore

Lunghezza: 20 km

Difficoltà: Impegnativa

TAPA 62 - DA ST.BEAT A BOSSÒST

Passatge en Val d'Aran

TAPPA 62 - DA ST. BÉAT A BOSSÒST

Passaggio in val d'Aran

Page 16: Nòvas d'Occitània 2008/Nòvas n° 62 Febrier 2008 2 · Annibale Salsa, Arancia film, Azienda agricola Lo Puy, Bracci Gianfranco, Camanni Enrico, ... La strada attraversa una piccola

Rossinyol que vas aFrança, / rossinyol; /encomana’m a a la mare, /rossinyol, / d’un belbocatge / rossinyol d’unvol. / Encomane’m a lamare, / rossinyol, / i a monpare no pas gaire, /rossinyol, / d’un bellboscatge, / rossinyol, /d’un vol. / Perquè m'hamal maridada, / rossinyol,

/ a un pastor me n'ha dada, / rossinyol, d'un bèl boscatge /rossinyol d'un vol. (Omatge a la Catalonha - chant tradicional encatalan)

Las darrieras doas tapas son sus la via e remonton la valada dela Garona, lo solet passatge aisit entre las montanhas pirenencasper rejónher Vielha. Lo nom occitan "garona" aicí es comun aben de rius: lo tèrme sinhífica "torrent que pòrta peiras". Sobratlo vilatge de Fòs, lo percors vòuta a drecha e arriba a unbarratge, qu'arramba per un tòc. La valada se restrenh e arribaal Pont dal Rei, ente se tròba la frontiera embe l'Espanha. Lès eslo premier vilatge qu'encontrem en Val d'Aran, lo caire mai al'oest dal territòri occitan, apartenent a la Província de Lleida enCatalonha. Après mens de un'ora de chamin s'arriba a Bossòst,abausat lòng la Garona dins un di raires planòls de la Val d'Aran;vila de frontiera, garda encara lo biais e lo gust de l'arquitecturafrancesa. Mérita una vísita la gleisa de l'Assuncion de Maria dalsècle XII, en estil romànic, una des mielh gardaa de la zòna.

Temp de chamin: 4 oras

Lonjessa: 16 km

Dificultat: Facila

Usignolo che vai in Francia, usignolo; raccontalo a miamadre, usignolo del belbòsco, d'un sol volo,usignolo. Raccontalo a mia madre, usignolo, ma non a mio padre, usignolo del bel bosco, d'un volo. Perché miha data in sposa ad un pastore, usignolo del bel bosco, vai d'un volo. (Omaggio alla atalogna -

canto tradizionale in catalano)

Le ultime due tappe si svolgono su strada, e risalgono laGaronna, unico corridoio di passaggio agevole, tra le montagnepirenaiche, per raggiungere Vielha. Il nome occitano “garona"qui è comune a molti torrenti: il termine significa infatti“torrente che porta pietre”. Superato il paese di Fos, il percorsopiega destra e raggiunge a una diga, oltre la quale la valle si famolto stretta. Dopo un tratto che costeggia il lago artificiale sigiunge a Pont de roi, che segna il confine con la Spagna. Les è ilprimo paese che incontriamo in Val D’Aran, estremo lembooccidentale del territorio occitano, che fa parte della provincia diLleida in Catalogna. Dopo meno di un'ora di cammino si giunge aBossòst, che si trova sulla Garonna in una delle poche aree dipianura della Val D’Aran; città di confine, conserva ancora lo stilee il gusto francese nell’architettura. Merita una visita la chiesadell’Assunzione di Maria, del XII secolo, una delle meglioconservate della zona, costruita in stile romanico.

Durata: 4 ore

Lunghezza: 16 km

Difficoltà: Facile

TAPA 63 - DA BOSSÒST A VIELHA

Lo cap oest d'Occitània

Val d’Aran, cap deGasconha, / Luenh de tuqu’em cau partir, / Vald’Aran, cap de Garona, /Luenh de tu, que’m vaumorir.../ Tornar a pujarenquià era nhèu, / Undarrèr còp eth cap en cèu,/ Setiat dessús eth grancalahau, / Guradar etchsorelh en gran portau. /Companhs de Les e deBossòts, / De Salardú, deVilamòs, / Brembats v’usplan deth paubre Joan /Qui a estimat tant era vald’Aran. (Los de Nadau -

chant dediaa a la Val d’Aran)

La darriera tapa de nòstre viatge seguís encara la Garona, quefai far un larg vir per rejónher nòstra mira, mas resta totun lochamin mai simple per arribar a Vielha (974 m), entornaa coma es d'autas montanhas. Embe un pauc mai de 5000 abitants, Vielha es la capitala de la Val d'Aran, solet tròç d'Occitània entela lenga es estaa reconeissua oficiala; una chausia, aquela butaa dins l'estatut de la Region Autònoma de Catalonha que ressautaen chaminant per las carrieras de la vila, ente las ensenhas de vias, edificis e comèrcis son en aranés, una varianta dal parlargascon. Se conclui aquí nòstre lòng chamin a travèrs l'Occitània.

Temp de chamin: 4 oras

Lonjessa: 16 km

Dificultat: Facila

TAPPA 63 - DA BOSSÒST A VIELHA

L’estremo ovest delle terre d’oc

Val d'Aran, termine della Guascogna, lontano da te devo partire; Val d'Aran, sorgente della Garonna, lontano da te mi sento morire. / Risalire fino alla neve, un'ultima volta lo sguardo al cielo, seduti su un grande sasso, guardare il sole che tramonta. (Los de Nadau - canto dedicato alla Val d'Aran)

L’ultima tappa del nostroviaggio segue ancora ilcorso della Garonna, che cifa compiere una grande

curva per giungere alla meta, ma resta il più facile accesso allacittadina di Vielha (974 m), circondata com’è da alte montagne.Con poco più di 5000 abitanti Vielha è la capitale della ValD’Aran, al momento l’unico territorio in cui l’occitano sia statoriconosciuto lingua ufficiale; una scelta, quella inserita nellostatuto della Regione Autonoma di Catalunya, che risulta benvisibile camminando per le strade della città, dove le insegne distrade, edifici ed esercizi pubblici sono in aranese, una variantedel dialetto occitano guascone. Si conclude qui il nostro lungocammino attraverso l'Occitania.

Durata: 4 ore

Lunghezza: 16 km

Difficoltà: Facile