Nuevo Documento de Microsoft Word - consensus.cat · Secretaria General Ajuntament de Badalona – Secretaria General – Actes Sessió nº 13/24/09/12 pag. 1 [email protected]

Secretaria General

Ajuntament de Badalona – Secretaria General – Actes Sessió nº 13/24/09/12 pag. 1 [email protected] – www.badalona.cat

NÚM.: 13 ÒRGAN: Ple de l'Ajuntament SESSIÓ: ORDINÀRIA DATA: 24 de setembre de 2012 HORA: 18:10 DOCUMENT: ACTA _________________________________________________________________

Al Saló de Sessions de la Casa Consistorial en: 1ª convocatòria. ASSISTENTS:

ALCALDE Xavier Garcia Albiol REGIDORS Ramón Riera Macia (en el moment en què es dirà) Mª Jesús Hervàs Mínguez Miguel Jurado Tejada Juan Fernández Benítez Sònia Egea Pérez Rosa Bertrán i Bartomeu Salvador Lerma Timonel David Gómez Villar Montserrat Salgado Romero Daniel Gracia Álvarez Jordi Serra Isern Francesc Serrano Villarroya Dessirée García Roig Josep Durán Vázquez Teresa González Moreno José Antonio Lara Olivera Concepción Botey i Teruel Pablo Hernán Tapias Aniceto Ramírez Vilches Ferran Falcó Isern Jordi Subirana Ortells Josep Pera Colomé Maria Mercè Rius Serra Carles Sagués Baixeras Alex Mañas Ballesté SECRETARI GENERAL ACC. Albert Müller Valentí INTERVENTOR Julián Alamo Guijarro TRESORERA Lluïsa Osa Farré ABSENTS

Asuncion Garcia Cotillas Regidora ORDRE DEL DIA

AP-2012/2420 Donar compte i ratificar l'acord de la Junta de Portaveus de data 19-09-2012 en el sentit de modificar la data de celebració de la sessió plenària ordinària del mes de setembre de 2012.

Secretaria General


1 Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany d e l'acta de la sessió anterior.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, ECONOMIA I HISENDA

2 AP-2012/2405 Donar compte al Ple de les actuacions dutes a terme pel Síndic Defensor de la Ciutadania durant l'any 2011.

3 AP-2012/2406 DONAR COMPTE. Resolució de l'alcaldia de 30 de juliol de 2012 relativa a la substitució d'un membre del Consell d'Administració de l'IMSP.

4 AP-2012/2407 DONAR COMPTE. Resolució de l'alcaldia de 30 de juliol de 2012 relativa a la substitució d'un membre del Grup Municipal Socialista al Consell d'administració de Badalona Serveis Assistencials, SA.

5 AP-2012/2408 DICTAMEN. Aprovar el compte general de la corporació, corrersponent a l'exercici 2011.

6 AP-2012/2409 DICTAMEN. Donar compte i ratificar la resolució de l'alcaldia de data 1/08/2012, relativa a l'acceptació de la subvenció atorgada per AMB en data 24/07/2012 per la realització del Projecte Badalona: Pla de suport a l'ocupació 2012-2013.

7 AP-2012/2410 DICTAMEN. Aprovar l'encàrrec de gestó a l'empresa municipal Badalona Serveis Assistencials, per a la prestació dels serveis de menjador als membre de la Guàrdia Urbana que fan jornada partida.

AP-2012/2426 Esmena a la proposta d'acord d'aprovació de l'encàrrec de gestió a l'empresa municipal Badalona Serveis Assistencials SA (en endavant, BSA) per a la prestació dels serveis de menjador als membres de la plantilla de la Guàrdia Urbana de Badalona que fan 8 AP-2012/2411 DICTAMEN. Aprovar les dues festes locals per a l'any 2013.

COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE TERRITORI

9 AP-2012/2412 DICTAMEN. Aprovar provisionalment la Modificació puntual del Pla general metropolità a l'àmbit del Mas Ram.

10 AP-2012/2413 DICTAMEN. Aprovar provisionalment la Modificació puntual del Pla especial de desenvolupament del sistema general portuari per a l'ampliació d'usos a les parcel·les 5 i 6.

11 Proposicions urgents. AP-2012/2422 PROPOSTA. Aprovació modificació del pressupost de l'Ajuntament 2012. AP-2012/2423 PROPOSTA. Aprovar l'actualització de la composició de la Comissió del Nomenclàtor. 12 Torn obert de paraules

AP-2012/2434 Senyor Marcel Leal Martínez, membre del Comitè d'Empresa del Patronat de la Música de Badalona. Assumpte: Explicar la situació laboral a causa de l'impagament de les nòmines dels treballadors del Patronat.

AP-2012/2435 Senyor Josep Monguió Soliva, en rep. de Associació propietaris del Mas-Ram. Assumpte: Referent a l'aprovació del PGM del Mas-Ram

AP-2012/2436 Senyor Pere LLeal Giralt, en rep. de l'Asssociació de propietaris del Mas-Ram. Assumpte: Referent a l'aprovació del PGM del Mas-Ram. 13 Mocions dels grups municipals AP-2012/2427 Moció que presenta el Grup Municipal d'ICV-EUiA, instant al Govern de l'Ajuntament de Badalona a convocar de forma immediata el Consell local de l'habitatge. AP-2012/2428 Moció que presenta el Grup Municipal del PP per tal que la piscina municipal del centre de Badalona rebi el nom de piscina municipal Mireia Belmonte AP-2012/2429 Moció que presenta el Grup Municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Badalona contra el repagament dels serveis de teleassistència i d'atenció domiciliària.

Secretaria General


AP-2012/2430 Moció que presenta el grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Badalona demanant la dimisio del Sr. Xavier Garcia Albiol de les funcions d'Alcalde. AP-2012/2431 Moció que presenta el grup municipal de CiU en defensa de les petites i mitjanes empreses i autònomons. Pagament de l'iva previ cobrament de la factura. AP-2012/2432 Moció del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Badalona contra el repagament dels serveis de teleassistència i d'atenció domiciliària. AP-2012/2433 Moció que presenta el grup municipal Socialista per a la reimplantació del programa Prepara, de mesures urgents per promoure la transició a l'ocupació estable i la requalificació professional per a les persones desocupades. 14 Precs i preguntes. DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ

SENYOR ALCALDE: Si els sembla abans de començar el Ple, com fem cada, un minut de silenci per les dones que han estat víctimes de la violència masclista. AP-2012/2420 Donar compte i ratificar l'acord de la Junta de Portaveus de data 19-09-2012 en el sentit de modificar la data de celebraci ó de la sessió plenària ordinària del mes de setembre de 2012. Vist que mitjançant acord plenari adoptat en sessió de 12 de juliol de 2011, es va acordar establir que les sessions ordinàries del Ple de l’Ajuntament tindrien lloc els darrers dimarts de cada mes, a les 18 hores. Vist que l’acord adoptat per la Junta de Portaveus en sessió de 19 de setembre de 2012, en el sentit de modificar la data de la sessió plenària ordinària d’aquest Ajuntament pel que fa al mes de setembre de 2012, traslladant-la al dia 24 de setembre, enlloc del dia 25 de l’esmentat mes. Vist que aquesta modificació compleix el règim de periodicitat mínima mensual de les sessions plenàries ordinàries establerta a l’art. 46.2 a) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL). Atès que la competència per a l’adopció del corresponent acord és de l’Ajuntament Ple tal i com estableix l’article 78 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF), i concordants. Per tot això, proposo al Ple de l’Ajuntament l’aprovació del següent acord: PRIMER.- Donar compte i ratificar l’acord de la Junta de Portaveus de data 19 de setembre de 2012 en el sentit de modificar la data de celebració de la sessió plenària ordinària d’aquest Ajuntament pel que fa al mes de setembre de 2012, traslladant-la al dia 24 de setembre, enlloc del dia 25 de l’esmentat mes, entenent la consideració d’ordinària de la dita sessió. .../... En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la proposta de resolució precedent, conforme a les previsions del decret de delegació efectuada per l’alcalde mitjançant resolució de data 5 de juliol de 2011, i als efectes de l’article 123 del Reial decret legislatiu 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals (ROF), proposo a l’Alcaldia la inclusió d’aquest acord a l’ordre del dia de l’Ajuntament Ple, per tal que resolgui de conformitat. .../...

RESOLUCIÓ

Per tant, acceptant els fets i els raonaments jurídics de la Proposta de resolució formulada i dels informes precedents als efectes previstos a l’article 89.5 de la Llei 30/1992, l'Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució. Votació de la urgència. La urgència de la proposta s’aprova per unanimitat. Vots a favor: 25. Votació de la proposta .

Secretaria General


La proposta d'acord precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 25. 1 Lectura i aprovació, si s'escau, de l'esborrany d e l'acta de la sessió anterior. Per la Presidència es formula proposta d’aprovació de les l’actes de les sessions anteriors que van tenir lloc els dies 20 i 24 de juliol de 2012, les quals són aprovades per unanimitat. En aquest moment el regidor Ramón Riera i Macia, entra al Saló de Sessions i passa a ocupar el seu escó. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE GOVERN, ECONOMIA I HISENDA

2 AP-2012/2405 Donar compte al Ple de les actuacion s dutes a terme pel Síndic Defensor de la Ciutadania durant l'any 2011. Identificació de l’expedient Tipus de decisió: Prendre coneixement de l’informe del Defensor de la Ciutadania corresponent a l’exercici 2011 Òrgan al qual s’adreça : Ple de l’Ajuntament Fets Amb data 1 de març de 2012 per la Defensa de la Ciutadania de Badalona es va acabar de redactar l’informe relatiu a les actuacions de l’esmentada institució durant l’exercici 2011, i a finals de juny ha estat enviat a la Secretaria General als efectes de presentar-ho a la propera sessió plenària. Fonaments de dret Atès que l’art. 62 del Reglament Orgànic Municipal, aprovat definitivament per acord de l’Ajuntament en Ple en sessió de 24 de febrer de 2009, estableix el règim de funcionament de Síndic Defensor de la Ciutadania de Badalona Atès que l’art. 62.9 del ROM disposa que anualment el síndic o síndica defensor/a de la ciutadania de Badalona ha de presentar al Ple de l’Ajuntament un informe de les seves actuacions, en el qual ha de constar necessàriament: a) El nombre i la mena de les queixes formulades i dels expedients iniciats d’ofici. b) Les queixes rebutjades, les que es troben en tramitació i les ja investigades, amb el resultat obtingut i també les causes que hi ha donat lloc. No han de constar en l’informe les dades personals que permetin la identificació pública dels interessats en el procediment d’investigació. Proposta de resolució En conseqüència procedeix donar compte al Ple de l’Ajuntament de l’informe presentat per la Defensa de la Ciutadania de les actuacions d’aquesta Institució durant l’exercici 2011, en compliment de la normativa reguladora d’aquesta matèria. INFORME DEFENSA DE LA CIUTADANIA 2011 ACTIVITAT DESENVOLUPADA 1.1. A demanda Durant l’any 2011, a l’oficina de Defensa de la Ciutadania s’han atès 340 persones, 44 de les quals han interposat una queixa formal o han requerit un suport molt intens de la Institució per resoldre la seva problemàtica. Les intervencions dutes a terme amb les altres 296 persones es poden comptabilitzar d’acord amb les tipologies d’actuació següents: 264 persones han rebut informació 32 persones han estat derivades cap a altres serveis o institucions, amb el suport dels professionals que atenen l’oficina 1.2. D’ofici D’acord amb el que estableixen les normes de funcionament de Defensa de la Ciutadania de Badalona, quan el Síndic Defensor observa algun fet que pot produir vulneració dels drets de les persones, pot actuar d’ofici. És a dir, pot fer arribar a l’Administració, per iniciativa pròpia, el recordatori, la recomanació o el suggeriment que cregui més oportú, sobre el fet en qüestió. En aquest sentit, el Síndic Defensor de la Ciutadania ha obert 8 expedients d’ofici, la majoria dels quals no es podran tancar correctament si l’administració no respon.

Secretaria General


ANÀLISI DE LES INTERVENCIONS DUTES A TERME A DEMANDA 2.1. Nombre de persones que s’han posat en contacte amb l’oficina deDefensa de la Ciutadania i tipus de requeriment

Es va obrir expedient de queixa o acompanyament al 13% de persones ateses per Defensa de la Ciutadania. Pel que fa a l’altre 87%, o no havien esgotat les vies de reclamació que l’Ajuntament té previstes en cada cas, o plantejaven alguna problemàtica que aquesta institució no pot atendre, ni investigar. Totes aquestes persones van ser degudament informades dels tràmits que havien de fer i on s’havien de dirigir per intentar solucionar el seu cas. 2.2. Nombre d’homes i dones que s’han posat en contacte amb l’oficina de Defensa de la

Secretaria General


Ciutadania Durant aquest any, ha acudit a l’oficina de Defensa de la Ciutadania el 10% més de dones que no pas d’homes. Amb tot, però, han presentat més queixes formals els homes. 2.3. Tipus d’interlocutor que s’ha posat en contacte amb l’ofi cina de Defensa de la Ciutadania

Secretaria General


Com en altres exercicis, la gran majoria de persones que s’han dirigit a l’oficina de Defensa de la Ciutadania per presentar una queixa, ho ha fet a títol individual, més que no pas en representació d’algun col·lectiu (associació de veïns, empresa, partit polític, etc.). 2.4. Activitat per mesos

Secretaria General


Mentre en altres exercicis el nombre de persones que s’havia atès cada quadrimestre era molt similar (per exemple, el 2010, Q1-145 persones, Q2-130 persones i Q3-147 persones), l’any 2011 ha estat diferent. Al darrer quadrimestre, s’han atès un 17% més de persones que durant els altres dos. Queixes 2.5. Sistema d’establir els contactes amb l’oficina de Defensa de la Ciutadania

Secretaria General


El contacte personal, ja sigui presencialment o per telèfon, és la manera més utilitzada de posar-se en contacte amb l’oficina de Defensa de la Ciutadania, tant per demanar informació, com per interposar una queixa. 2.6. Lloc de residència de les persones que s’han posat en contacte amb Defensa de la Ciutadania

Secretaria General


En primer lloc cal destacar que, en el decurs del Ple ordinari celebrat el dimarts 29 de novembre de 2011, es va donar compte de la resolució de la junta de Govern Local de 28 d’octubre de 2011, sobre mesures d’organització dels districtes de la ciutat; la delimitació dels nous districtes va quedar de la forma següent: Districte 1. Barris: Canyadó, Casagemes, Coll i Pujol, Centre, Dalt la Vila, Manresà i Progrés. Districte 2. Barris: Sant Crist, Sistrells, Lloreda, Nova Lloreda, Puigfred, La Pau i Montigalà Occidental. Districte 3. Barris: Montigalà Oriental, Canyet, Bufalà, Pomar, Pomar de Dalt, Morera, Les Guixeres, Mas Ram i Bonavista. Districte 4. Barris: Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià, Sant Antoni de Llefià i La Salut. Districte 5. Barris: Can Claris, Raval, Gorg, La Mora i Congrés. Districte 6. Barris: Artigues, Sant Roc i El Remei.

Secretaria General


Així doncs, en aquest informe, els càlculs corresponents al lloc de residència de les persones que s’han posat en contacte amb Defensa de la Ciutadania, s’ha fet amb aquesta nova configuració dels districtes. Malgrat els canvis, el gruix més nombrós de persones ateses per la Institució (el 27%), com en altres exercicis, resideix al Districte 1; també, un bon nombre de les persones ateses (un 22%) no viu a la ciutat. 2.7. Situació dels expedients oberts

Secretaria General


2.8. Situació dels expedients enllestits amb resolució

Durant l’any 2011 es van obrir 44 expedients de queixa o acompanyament i, en acabar l’exercici, la majoria (el 84%) han quedat enllestits:

o Uns, després de tramitar-se i tenir una resolució.

o D’altres (cinc expedients), després d’analitzar la documentació aportada per la persona que havia presentat la queixa, es va considerar que no tenien fonament perquè la Institució hi intervingués, i es van desestimar.

També és important destacar que el 75% dels expedients enllestits s’han resolt favorablement a la demanda plantejada. 2.9. Desglossament dels expedients per àmbits

Secretaria General


Les qüestions relacionades amb els impostos i les sancions són les que han provocat més obertures d’expedients. No s’han quedat gens enrere, però, els temes lligats a l’ordenació del territori (urbanisme, habitatge, via pública, activitats econòmiques i medi ambient). 2.10. Mitjana de la variable temps de resolució

L’article 62.1 del Reglament orgànic municipal (ROM) assenyala que «En cas que se sol·liciti informe dels departaments, organismes o dependències administratives, aquest s’haurà d’emetre en el termini de 15 dies des de la recepció de la sol·licitud». Quasi en cap cas es té en

Secretaria General


compte el termini assenyalat al ROM. Hi ha 5 expedients, de tres àmbits diferents, que porten més de 100 dies sense resposta 2.11. Tipologia dels contactes amb l’oficina de Defensa de la Ciutadania que no han originat expedient

Un bon gruix de persones (296) s’han posat en contacte amb Defensa de la Ciutadania, però no se’ls ha obert expedient de queixa formal, ja que o no havien esgotat les vies de reclamació que l’Ajuntament té previstes en cada cas, o plantejaven alguna problemàtica que aquesta institució no pot atendre, ni investigar. El 89,2% d’aquestes ha rebut informació sobre la manera o el lloc més adient per intentar solucionar la seva problemàtica. L’altre 10,8%, després de diversos contactes telefònics o alguna gestió, ha estat derivat al professional de referència que millor podia atendre el seu cas. 2.12. Contactes amb Defensa de la Ciutadania que no originen expedient, desglossats per temes

Secretaria General


Secretaria General


Les persones que s’han posat en contacte amb l’oficina de Defensa de la Ciutadania, però que d’acord amb el reglament d’aquesta institució no podien presentar una queixa formal, majoritàriament presentaven algun problema en relació amb sancions i tributs. ANÀLISI DE LES INTERVENCIONS DUTES A TERME D’OFICI Actuació d’ofici número 1 Arran de l’aprovació, el 21 de desembre de 2010, de la nova llei que havia de modificar, a partir del 2 de gener de 2011, la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes del tabac, i de l’aparició d’un resum informatiu emès pel Departament de Salut de la Direcció General de Salut Pública, de la Generalitat de Catalunya, per difondre i fer complir la legislació en un clima de col·laboració amb tots els sectors implicats; el Síndic Defensor de la Ciutadania, el mes de gener, va recomanar al regidor de Via Pública que verifiqués que els espais de bars i restaurants on és permès fumar, complissin amb tots els requisits establerts per la legislació. En aquest sentit, l’apartat Bars i restaurants de la Llei diu concretament que «es prohibeix fumar a tots els espais tancats. Es permet fumar als espais a l’aire lliure, que

Secretaria General


queden definits com aquells espais no coberts, o bé els que estiguin coberts però tinguin un màxim de dues parets, murs o paraments laterals». D’altra banda, el fet que bars i restaurants habilitin zones a l’aire lliure per a fumadors, pot modificar substancialment la volumetria dels locals (i de retruc l’impost municipal de radicació) i el nombre de serveis o altres requisits que van lligats a aquesta volumetria. Actuació d’ofici número 2 Les multes de trànsit i l’actuació de la grua municipal són dos elements de queixa que provoquen amb força freqüència l’actuació de la Defensa de la Ciutadania. Sovint, per sort, tant en les infraccions de trànsit (denunciades per la Guàrdia Urbana) com en les infraccions que provoquen l’actuació de la grua municipal (servei que gestiona l’empresa municipal Engestur) existeixen proves fotogràfiques del fet infractor, ja que són uns serveis que no desperten gaires simpaties entre la majoria de ciutadans, els quals, encara que hagin aparcat a sobre de la vorera, en un pas de vianants, en doble fila o envaint el carril bus -per posar alguns exemples-, moltes vegades creuen que s’ha actuat amb massa zel i s’ha de recórrer a aquestes proves. El tràmit administratiu per aconseguir les fotografies el fa el Departament de Gestió i Control d’Ingressos de Dret Públic, mitjançant escrits que, durant força temps, han d’anar d’un servei a un altre, la qual cosa implica un handicap en l’eficàcia de la gestió de les sancions, en la defensa dels drets de la ciutadania i en l’acompliment del principi de bona administració. És per això que el Síndic Defensor va recomanar que l’element probatori fotogràfic en les infraccions sigui ben clar, és a dir que es vegi la infracció denunciada i, sobretot, que tant aquestes fotografies com les de les retirades de vehicles per part de la grua municipal, es puguin consultar de manera telemàtica i com més aviat millor, per evitar la possible indefensió de la presumpta persona infractora. Actuació d’ofici número 3 El dia 16 de març, va visitar el Síndic Defensor el degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Un dels punts tractats en la visita va ser la necessitat que a Badalona existeixi un punt de trobada que garanteixi la protecció de l’infant en el compliment del règim de visites en els casos de separació o divorci dels progenitors, o en el compliment de la tutela per part de l’administració. Aquests encontres, en un primer moment, s’havien efectuat a les casernes dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana i, actualment, s’ha d’anar al Punt de Trobada de Gavà. Arran d’aquesta conversa, el Síndic Defensor de la Ciutadania, d’ofici, es va posar en contacte amb la regidora de Serveis Socials per proposar-li formalment que l’Ajuntament s’avingués a prestar i gestionar els serveis tècnics de punt de trobada, mitjançant els instruments i en els termes que preveu la legislació de règim local de Catalunya, al Casal de Pares i Mares, ubicat al carrer Jaume Solà, s/n. La regidora Teruel va explicar al Síndic Defensor que ella, justament, havia fet aquesta mateixa proposta a l’alcalde i que es comprometia a seguir insistint sobre aquest tema. Amb tot, ella sabia que hi havia algun problema per tirar endavant, de forma immediata, aquest projecte, tot i que en aquell moment s’estigués condicionant l’espai del carrer Jaume Solà i que hi hagués una logopeda contractada. Actuació d’ofici número 4 A partir del contingut de diverses queixes, el Síndic Defensor de la Ciutadania va considerar que hi havia problemes en els enviaments dels avisos que efectua l’Administració local als contribuents. Quan els enviaments fan referència al pagament de rebuts de tributs de caràcter periòdic, com ara l’IVTM, l’IBI, l’IAE, etc., d’acord amb els articles 23 i 24 del Reglament general de recaptació (Reial decret 939/2005, de 29 de juliol), no existeix l’obligació legal de notificar individualment els rebuts, però el fet és que el problema existia en la majoria de comunicacions de l’Ajuntament, situació que crea indefensió jurídica, a més de provocar que les persones no es puguin acollir a la bonificació o al pagament en voluntària. Per això, el Síndic Defensor es va posar en contacte amb el cap del Servei Jurídic i Administració General de l’Ajuntament i li va facilitar el nombre d’algunes notificacions que havien arribat als seus titulars fora del termini de pagament en primera instància. Així mateix, li va fer avinent que fóra necessari articular els

Secretaria General


instruments de control i de qualitat corresponents per tal que, quan l’Administració envia qualsevol avís, aquest arribi al seu destinatari de forma fefaent i a temps. Actuació d’ofici número 5 Un cop examinades les queixes presentades a l’oficina del Síndic Defensor de la Ciutadania per diferents interessats, en relació amb molèsties provocades per l’excessiu soroll generat per una sèrie de bars d’aquesta ciutat i constatat el fet que el Departament de Disciplina Urbanística i Activitats aplicava, davant d’aquestes queixes, la normativa existent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, consistent bàsicament en la Llei 11/2009, de 6 de juliol, així com el seu reglament de desenvolupament aprovat pel Decret 112/2010, de 31 d’agost, es va considerar procedent emetre un informe al respecte per al regidor de l’Àrea d’Urbanisme i Territori, i formular la recomanació consegüent. L’informe es pot consultar a l’annex 1 i la recomanació no era altra que l’Ajuntament, des del Departament de Disciplina Urbanística i Activitats, o des d’on correspongui, davant de les queixes per molèsties provocades pel soroll als bars o similars d’aquesta ciutat, apliqui la normativa específica existent en matèria de protecció vers la contaminació acústica, a la qual remet l’article 46.3 de la Llei 11/2009, i que ve constituïda, essencialment, per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de contaminació acústica de Catalunya, i el reglament aprovat pel Decret 176/2009, de 10 de novembre de 2009. Actuació d’ofici número 6 L’any 2006, el Síndic Defensor de la Ciutadania de Badalona va rebre moltes queixes, perfectament fonamentades, relatives a la notificació de pagament resultat de la reparació de les connexions del clavegueró dels immobles al clavegueram de la xarxa municipal general, segons els preus de l’Ordenança fiscal núm. 21, de la taxa per ocupació del vol, sòl i subsòl de la via pública, la qual se sosté en l’article 16.1 del Reglament metropolità d’abocament d’aigües residuals. Estudiades les queixes, el Síndic Defensor de la Ciutadania va trametre un suggeriment al Síndic de Greuges de Catalunya perquè examinés l’esmentat article 16.1 del Reglament metropolità d’abocament d’aigües residuals, i instés els organismes competents en aquesta matèria a estudiar un canvi en la Llei per tal «d’establir algun tipus de responsabilitat de les administracions i alguna exempció per als titulars», ja que, en moltíssims casos, aquests titulars no tenen cap mena de control o poder decisori ni sobre els claveguerons, ni sobre les connexions i, en canvi, aquests elements estan exposats a tota una sèrie d’accions ambientals. Per exemple: companyies de serveis que obren el carrer, trànsit de camions pesats; estat i situació del clavegueram principal, etc. A final del mes de gener de 2007, el Síndic de Greuges de Catalunya va fer arribar un escrit al Síndic Defensor de la Ciutadania on l’informava que «l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus es comprometia a proposar al Consell Metropolità que revisés l’article 16.1 del Reglament a fi d’aclarir i millorar la seva redacció». Amb data 5 de maig de 2011, el Consell Metropolità de l’Entitat de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus va aprovar la modificació del Reglament metropolità d’abocament d’aigües residuals (BOP de 8 de juny de 2011) i l’article 17 continua considerant els titulars de les finques únics responsables de la conservació i del manteniment de les connexions a la xarxa municipal del clavegueram. Per això, el Síndic Defensor de la Ciutadania va elaborar un nou informe per al Síndic de Greuges de Catalunya, suggerint-li l’obertura d’un procediment d’investigació per tal que demanés una altra vegada, a qui correspongui, la modificació de l’esmentat article 17. Amb data 3 d’octubre de 2011, el Síndic de Greuges de Catalunya va fer arribar un escrit al Síndic Defensor de la Ciutadania per deixar constància que havia demanat informació a l’administració afectada i que tan bon punt rebés aquesta informació i l’estudiés, el mantindria puntualment informat de les mesures adoptades. Actuació d’ofici número 7 A l’oficina dels Síndic Defensor de la Ciutadania, durant tot l’any 2011, s’han rebut nombroses queixes de molts vianants (alguns amb mobilitat reduïda o empenyent un cotxet de nadó, un carretó d’anar a comprar, etc.) per la proliferació, fins i tot en llocs inversemblants, de taules,

Secretaria General


cadires i para-sols a l’exterior de bars restaurants i granges, que interrompen el pas i no permeten els vianants caminar per algunes voreres. És per això, que des de l’oficina del Síndic Defensor es va trametre un escrit al regidor de l’Àrea d’Urbanisme i Territori, demanant informació sobre el nivell de control i seguiment d’aquestes instal·lacions «temporals»; ja que, en aquest sentit, l’Ordenança sobre instal·lacions a l’espai públic és prou clara pel que fa a metres, a seguretat, higiene i comoditat dels usuaris, a neteja, a servituds, a assegurances, a senyalitzacions, a impacte paisatgístic, a condicions d’estètica, etc. No cal dir que, a part de l’augment de l’impost municipal de radicació, també hi ha un altre aspecte, força important, a tenir en compte per autoritzar aquestes «terrasses» que modifiquen substancialment la volumetria dels locals, això és el nombre de sanitaris i d’altres serveis que van lligats a aquesta volumetria. Actuació d’ofici número 8 A la vista de l’article publicat pel Sr. Lluís Benvenuty a l’edició del divendres, dia 25 de novembre de 2011, del diari La Vanguardia (pàg. 5 de la secció de «Viure» de l’esmentat rotatiu), el qual portava per títol «Badalona vigila romanesos amb càmeres de trànsit» i en el qual s’afirmava que «El govern de l’alcalde Xavier García Albiol està recorrent a un estratagema legal per desplegar el seu particular Gran Germà: la videovigilància de la ciutadania requereix de l’autorització de la Generalitat, un permís que només es pot aconseguir després de molts tràmits i molt confusos. Controlar el trànsit és administrativament parlant molt més senzill. (...)», vam demanar, mitjançant un escrit, al regidor de Via Pública i Mobilitat que ens informés sobre el grau de veracitat de la notícia en qüestió, ja que semblava altament improbable que l’Ajuntament utilitzés càmeres per captar i gravar imatges i sons a la via pública, amb la finalitat de garantir la seguretat ciutadana, sense complir els diversos requisits legals previstos a la diferent normativa reguladora d’aquests tipus de sistemes. La resposta a aquest escrit va arribar a l’oficina del Síndic Defensor de la Ciutadania a mitjan gener. I, és per això, que la resolució d’aquesta actuació d’ofici figurarà en l’informe 2012. PROGRAMA DEFENSA DE LA CIUTADANIA A PEU DE CARRER 4.1. Calendari i associacions Durant l’any 2011, diversos fets han provocat que el programa «Defensa de la Ciutadania a peu de carrer» hagi estat diferent de com s’ha executat en d’altres edicions. D’entrada, cal evidenciar que, el 9 de maig, el Síndic Defensor de la Ciutadania, amb tot el seu equip humà i material, es va traslladar a un nou espai de treball, la qual cosa va produir un cert enrenou en la programació de les activitats habituals. També, cal fer esment que el 22 de maig de 2011 es van celebrar eleccions municipals al nostre país i, per descomptat, a Badalona. I que, mig any abans, el 28 de novembre del 2010, s’havien fet les eleccions al Parlament de Catalunya. Aquests dos fets són importants perquè els períodes electorals sempre comporten un cert trasbals social; tant les associacions com la ciutadania en general viuen amb molta intensitat les campanyes electorals, i no estan per a gaires coses més. Es podria dir que la vida ciutadana, en molts temes, queda a ralentí, fins que els nous governants comencen el seu camí. Finalment, és necessari considerar un altre fet: ja s’ha comentat en l’apartat 2.6 d’aquest informe que el nou equip de govern, sorgit de les eleccions municipals del mes de maig, ha aprovat una nova delimitació dels districtes de la ciutat, la qual cosa ha provocat un endarreriment en el nomenament dels nous coordinadors de districte i la reconfiguració dels consells d’entitats dels districtes; uns i altres són fonamentals per organitzar el desplaçament del Síndic Defensor de la Ciutadania al territori. Durant els cinc primers mesos de l’any, el Síndic Defensor de la Ciutadania va fer estada a quatre territoris:

o El 10 de març, a la seu de l’AV d’Artigues (D6). o El 17 de març, a Can Cabanyes, seu de la Regidoria del Districte 2 o El 24 de març, a la seu de la Regidoria del Districte de Pomar. o El 19 de maig, a la seu de l’AV del Maresme (D6).

Secretaria General


Fins a final d’any, es va considerar que era un bon moment per revisar el programa «Defensa de la Ciutadania a peu de carrer» amb els representants de les associacions de veïns de la ciutat. Així, tenint en compte la nova distribució territorial, es van programar sis reunions a la nova seu del Síndic Defensor de la Ciutadania: Districte 1: 6 d’octubre. Participants: Sr. Segura, de l’AV de Pep Ventura-Illa Fradera; Sr. Fernández, de l’AV de Canyadó; Sr. Sánchez, de l’AV de Can Mercader; Sr. Tafalla, de l’AV de Dalt de la Vila; Sr. Soler, de l’AV del Centre, i Sr. Barriga, de l’AV de Coll i Pujol. Altres associacions convocades que no van enviar representació: l’AV d’Iris-Sol-Casagemes; l’AV. de Manresà; l’AV del Barri Progrés; l’AV del Front Marítim, i l’AV de Can Solei. Districte 2: 13 de desembre. Participants: Sr. Borras, de l’AV de Sistrells; Sra. Del Amor i Sr. Galeote, de l’AV de La Colina; Sr. Segura, de l’AV de Lloreda, i Sr. Alarcón Iglesias, de la FAVB. Altres associacions convocades que no van enviar representació: l’AV de Nova Lloreda nord; l’AV de Nova Lloreda sud; l’AV Complex Catalunya; l’AV Fondo-Sistrells; l’AV La Pau; l’AV Montigalà; l’AV del Puigfred; l’AV de Sant Crist de Badalona i l’AV de Sant Crist de Can Cabanyes. Districte 3: 24 de novembre. Participants: Sr. Cobos i Sr. Ginés, de l’AV de Bonavista; Sr. Barrera, de l’AV de Canyet, i Sr. Vicente, de l’AV del Bruc. Altres associacions convocades que no van enviar representació: l’AV de Bufalà; l’AV de Montigalà – Batllòria; l’AV de la Morera, l’AV de Pomar i AV del Mas Ram. Districte 4: 15 de desembre. Convocades: l’AV Juan Valera; l’AV de la Salut Alta; l’AV de la Ronda Sant Antoni de Llefià i Adjacents; l’AV de Sant Antoni de Llefià; l’AV de Sant Joan de Llefià – Gran Sol; l’AV de Sant Joan de Llefià Alt; l’AV de Sant Mori de Llefià; l’AV de la Verge de La Salut i els Amics de La Salut. Reunió anul·lada per manca de quòrum. Districte 5: 10 de novembre. Participants: Sra. Fernández de l’AV Joaquim Ruyra. Altres associacions convocades que no van enviar representació: l’AV de Can Claris; l’AV del Congrés; l’AV del Gorg-Mar; l’AV del Raval; l’AV de Sant Jaume. Districte 6: 13 d’octubre. Participants: Sra. Puigneró, Sr. Belles i Sr. Medio de l’AV de Sant Roc. Altres associacions convocades que no envien representació: l’AV d’Artigues; l’AV del Barri Maresme i l’AV del Remei. 4.2. Principals qüestions plantejades al Síndic Defensor de la Ciutadania durant les estades al territori Districte 2 L’Ajuntament hauria d’abocar més recursos en aquesta zona. Districte 3 S’insisteix amb força disgust que l’administració no respon els escrits que els veïns i les entitats li adrecen. Districte 6

Secretaria General


Sorolls i aldarulls que ocasionen els clients d’un bar, situat al carrer Xile, cantonada amb el carrer Mariscal Cabanes. Un nombrós grup de persones (unes 50) residents al barri i procedents de diversos països (Marroc, Xina, Índia i Pakistan) aprofiten l’estada del Síndic Defensor de la Ciutadania al Districte per visitar-lo i conèixer la Institució. Van acompanyats de membres de l’associació de veïns i de representants del grup d’ensenyants de llengua catalana i castellana que els fan classe. Actitud poc cívica d’algunes persones del barri, que utilitzen els espais públics sense cap mena de cura, ni consideració. Això provoca que la resta de veïns no pugui gaudir d’aquests espais. Els cossos de seguretat (Guàrdia Urbana o Mossos d’Esquadra), cas de necessitar-los, no acaben d’arribar mai. 4.3. Principals qüestions plantejades al Síndic Defensor de la Ciutadania pels representants de les entitats veïnals Es valora que el programa «Defensa de la Ciutadania a peu de carrer» ha de continuar, hi ha molta gent (sobretot persones grans i joves) que mai no aniran a la seu del Síndic Defensor i que, en canvi, van a l’associació quan ell hi és. Es proposa el treball en xarxa entre les associacions més properes, per tal de rendibilitzar les estades del Síndic Defensor al territori. Es planteja fer una passejada pel barri amb el president i/o membres de la junta, per tal de visualitzar algun problema que, bo i haver-se plantejat a l’Ajuntament, no s’ha resolt. També han de servir aquestes passejades per corroborar que l’apreciació dels problemes que fan les juntes de les associacions del barri coincideix amb la dels veïns (la majoria no membres d’una associació de veïns). S’insisteix que el Síndic Defensor hauria de tenir autoritat per fer complir les seves recomanacions. Es denuncia que l’Ajuntament triga molt a respondre formalment sobre els temes que els veïns plantegen i que, massa sovint, no respon. Les entitats veïnals reclamen del Síndic Defensor suport i assessorament. Es demana que les respostes de l’administració cap als administrats siguin clares. S’afirma que cal fer més difusió de la figura del síndic defensor. Es creu que les associacions també tenen alguna cosa a fer en aquest tema de donar a conèixer la institució. També cal treballar-hi, per intentar millorar les coses. Es creu interessant que les associacions tinguin l’informe de les activitats del síndic, per fer-ne difusió. Es planteja que el Síndic Defensor visiti algun institut i parli amb els alumnes de secundària. Es recomana que les queixes o demandes a l’Ajuntament no es plantegin com un memorial: un escrit i moltes coses diferents a resoldre. És important que cada qüestió tingui el seu escrit. Informe sobre molèsties provocades per soroll Un cop examinades les queixes presentades davant de l’oficina del Síndic Defensor de la Ciutadania per diferents interessats, en relació amb les molèsties provocades per l’excessiu soroll generat per una sèrie de bars de la ciutat, el Síndic Defensor considera procedent l’emissió d’aquest informe extraordinari, d’acord amb els següents: Antecedents de fet S’ha constatat que el Departament de Disciplina Urbanística i Activitats d’aquest Ajuntament aplica, davant d’aquestes queixes, la normativa existent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, que consisteix bàsicament en la Llei 11/2009, de 6 de juliol, i el seu reglament de desenvolupament, aprovat pel Decret 112/2010, de 31 d’agost. En aquest sentit, i com a mostra, podem citar la resolució emesa, el 16 de desembre de 2010, pel cap del referit Departament, en la qual, en relació amb unes molèsties per sorolls provinents d’un bar ubicat al carrer MMM, núm. 31-33, afirma literalment que «(...) en aplicació de l’article 8.6 de la Llei 11/2009, de 26 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, fou arxivat l’expedient disciplinari incoat a conseqüència de les denúncies de la Comunitat de Propietaris de la mateixa finca (...)»; o la resolució emesa, en data 10 de

Secretaria General


març de 2011, per aquest mateix senyor, en relació amb unes molèsties ocasionades pel bar ubicat al carrer VVV núm. 12-16, on afirmava que «(...) van ésser enviades les denúncies i l’acta de mesurament sonomètric a Barcelona, als Serveis Territorials del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya (...), atès que és la titular actual de les competències tant sancionadora i com no sancionadora, en virtut de l’article 11.1, e) de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, així com dels articles 141 i 143 del Decret 112/2010, de 31 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’espectacles públics i activitats recreatives». Consideracions legals 1. Hem de començar aquest informe destacant que, a dia d’avui, el reconeixement jurisprudencial de la responsabilitat de les diferents administracions –i, molt especialment, de les administracions locals– davant supòsits en els quals els ciutadans es veuen afectats per casos de contaminació acústica és evident i reiterat des de fa temps. Així, la sentència de la Sala Segona de temes penals del Tribunal Suprem, de 24 de febrer de 2003, destaca que els sorolls són una de les manifestacions més preocupants d’agressió al medi ambient i a la salut de les persones. Segons aquesta sentència, «(...) No es sencillo definir el ruido como agente contaminante. A la contaminación acústica se refiere el Anteproyecto de Ley del Ruido como la presencia en el ambiente de ruidos y vibraciones, cualquiera que sea el emisor acústico que los origine, que impliquen molestia, riesgo o daño para las personas, para el desarrollo de sus actividades o para los bienes de cualquier naturaleza, o que causen efectos significativos sobre el medio ambiente. Las leyes autonómicas también contienen definiciones sobre el ruido. Así la Ley de la Generalitat de Cataluña define el ruido como contaminante físico que consiste en una mezcla compleja de sonidos de frecuencias diferentes, que producen una sensación auditiva considerada molesta o incómoda y que con el paso del tiempo y por efecto de su reiteración puede resultar perjudicial para la salud de las personas. Si tradicionalmente el ruido se ha incluido entre las actividades molestas hoy está plenamente reconocido que la contaminación acústica puede generar graves perjuicios a la salud física y psíquica de los seres humanos. Se ha escrito por especialistas que el sometimiento a un ruido excesivo produce traumatismo y pérdidas auditivas, vértigos, perturbaciones en el sistema nervioso central, afectaciones respiratorias, cardíacas y circulatorias, hipertensión, fatiga, dolores de cabeza. Y no menos graves son los efectos psicológicos con padecimientos de angustia, pérdidas de concentración, insomnio, irritabilidad con grave afectación del rendimiento del trabajo físico e intelectual. No plantea cuestión, pues, que el ruido es una de las manifestaciones de agresión al medio ambiente y a la salud de las personas y ello ha exigido una respuesta del Derecho. (...)» Igualment, la sentència de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana d’1 de juny de 1999, adverteix sobre la contaminació acústica i els seus efectes perillosos per a la salut humana en establir que: «(...) En cuanto a la transgresión de los derechos recogidos en los artículos 15 y 18 CE, entiende la Sala que esa reiteración, constancia y prolongación en el tiempo de un nivel de ruidos en el interior de las viviendas de los reclamantes superior al máximo vigente en el municipio de Valencia cuenta con valor intrínseco suficiente para afectar, de forma notable, al derecho a la integridad física de éstos y al de inviolabilidad de su domicilio dada: la cuantía del exceso (de siete a nueve decibelios por encima del nivel máximo previsto en la Ordenanza de Ruidos y Vibraciones del Ayuntamiento de Valencia); el período temporal de mantenimiento del mismo (dos años); la constancia en la emisión de ruidos molestos procedentes de la discoteca J. del R. (todos los jueves, viernes y sábados de ese tiempo), dado que dichos caracteres suponen un perjuicio relevante del derecho al descanso y del de no verse perturbado en el interior de su domicilio por un nivel sonoro superior a los estratos máximos estatuidos en el ordenamiento jurídico: “Como es bien sabido, la presencia del ruido puede dificultar el inicio del sueño o puede interrumpirlo. Adicionalmente, el hecho de dormir expuesto a niveles sonoros por encima de ciertos límites deteriora la calidad del sueño, perdiendo éste parte de su función reparadora y de descanso

Secretaria General


para el organismo. La exposición al ruido durante el sueño puede también desencadenar una reacción de estrés. Aunque los efectos inmediatos de esta interferencia del ruido sobre el sueño se pueden poner fácilmente de manifiesto (cansancio, disminución del rendimiento, etc.), cabe suponer la existencia de efectos a largo plazo si la interferencia se mantiene repetidamente durante el tiempo de descanso. Los niveles excesivos de ruido ambiental en las zonas urbanas pueden producir, como reacción inmediata y fácil de identificar, una sensación de molestia debido a la presencia no deseada del ruido. Esta sensación se describe en un informe de las Comunidades Europeas como “un sentimiento adverso o una actitud negativa producidos por la presencia de un ruido no deseado. Asimismo, hemos señalado cómo dicha presencia puede afectar, de muy diferentes formas, nuestra salud y bienestar. El ruido actuaría como cualquier otro agentes estresante desencadenando una respuesta inespecífica del organismo que, en determinadas ocasiones, puede llegar a producir alteraciones permanentes” (artículo publicado en el libro La contaminación sonora. Evaluación, efectos y control –fundación Bancaixa, 1994– por la doctora en medicina del Departamento de Medicina Preventiva y Salud Pública de la Universidad de Valencia Doña Ana M. G.)”.» 2. En relació amb les consideracions anteriors i, tot fent una breu exposició de les bases normatives que regulen avui dia el tema dels sorolls al nostre ordenament jurídic, hem de dir que dintre dels anomenats Principios rectores de la política social y económica (Capítol III del Títol I de la Constitució Espanyola) es reconeix un veritable dret subjectiu de tots els ciutadans a un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, així com el dret a la protecció de la salut (article 45.1 de la Constitució), tot imposant-se als poders públics l’obligació de vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida, i disposant-se que s’hauran d’establir «(...) sanciones penales o, en su caso, administrativas, así como la obligación de reparar el daño causado (...)» per aquells que portin a terme conductes que atemptin contra el medi ambient. D’altra banda i, com a drets fonamentals (Secció primera del Capítol II del Títol I de la Constitució Espanyola) es reconeix el dret a la vida i a la integritat física i moral (article 15 de la Constitució) i es garanteix el dret a la intimitat personal (article 18 de la Constitució). La Unió Europea va prendre consciència, a partir del Libro verde de la Comisión Europea sobre la política futura de lucha contra el ruido, de la necessitat d’aclarir i harmonitzar la normativa sobre sorolls i, amb aquestes directrius, es va adoptar la Directiva 2002/49/ CEE, del Parlament i del Consell, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, més coneguda com a Directiva sobre el Ruido Ambiental, la qual defineix el soroll ambiental com «(...) el sonido exterior no deseado o nocivo generado por las actividades humanas, incluido el ruido emitido por los medios de transporte, por el tráfico rodado, ferroviario y aéreo y por emplazamientos de actividades industriales como los descritos en el anexo I de la Directiva 96/61/CE del Consejo, de 24 de septiembre de 1996, relativa a la prevención y al control integrados de la contaminación». Amb posterioritat, i per tal de transposar aquesta directiva, l’Estat va aprovar la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, la qual, malgrat el concepte de soroll ambiental que s’estableix a la Directiva i que per raons de simplicitat es digui Llei del soroll, defineix la contaminació acústica com aquella «(...) presencia en el ambiente de ruidos o vibraciones, cualquiera que sea el emisor acústico que los origine, que impliquen molestia, riesgo o daño para las personas, para el desarrollo de sus actividades o para los bienes de cualquier naturaleza, o que causen efectos significativos sobre el medio ambiente» (article 3d) de la Llei). L’última fita d’aquest íter legislatiu la constitueix, ja a escala autonòmica, la promulgació de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de contaminació acústica de Catalunya, així com el seu posterior reglament, aprovat per Decret 176/2009, de 10 de novembre de 2009, normativa vigent a Catalunya avui dia en aquesta matèria. Sobre aquesta base legal, el Tribunal Europeu de Drets Humans, a la seva sentència de 9 de desembre de 1994 (cas López Ostra contra el Regne d’Espanya), va conèixer una demanda presentada contra l’Estat espanyol com a conseqüència de les molèsties causades per una

Secretaria General


estació depuradora d’aigües i residus pròxima a l’habitatge del demandant tot reconeixent que les olors, els sorolls i els fums contaminants provocats per l’esmentada estació depuradora vulneraven el dret del demandant a gaudir del seu habitatge i al respecte per la seva vida privada i familiar garantits per l’article 8 del Tractat de Roma de 4 de novembre de 1950, declarant el seu dret a ésser reembossada dels danys i perjudicis materials i morals soferts. A la sentència posterior de 16 de novembre de 2004 (cas Moreno Gómez contra el Regne d’Espanya), el Tribunal Europeu de Drets Humans va assenyalar que el patiment per la recurrent d’una gran pertorbació com a conseqüència del soroll que produïen a la nit les discoteques properes a casa seva suposava una infracció del dret al respecte del seu domicili, el qual no només es referia a l’àrea física, sinó també a la tranquil·la i pacífica possessió d’aquesta àrea, tot destacant la passivitat de l’Administració davant aquest soroll nocturn, atès que aquesta havia faltat a la seva obligació de garantir a la recurrent el respecte al seu domicili i a la seva vida privada. Igualment, a la sentència del Tribunal Constitucional núm. 119/2001, de 29 de maig de 2001, es va afirmar que: «(...) Desde la perspectiva de los derechos fundamentales implicados, debemos emprender nuestro análisis recordando la posible afección al derecho a la integridad física y moral. A este respecto, habremos de convenir en que, cuando la exposición continuada a unos niveles intensos de ruido ponga en grave peligro la salud de las personas, esta situación podrá implicar una vulneración del derecho a la integridad física y moral (art. 15 CE). En efecto, si bien es cierto que no todo supuesto de riesgo o daño para la salud implica una vulneración del art. 15 CE, sin embargo cuando los niveles de saturación acústica que deba soportar una persona, a consecuencia de una acción u omisión de los poderes públicos, rebasen el umbral a partir del cual se ponga en peligro grave e inmediato la salud, podrá quedar afectado el derecho garantizado en el art. 15 CE. Respecto a los derechos del art. 18 CE, debemos poner de manifiesto que en tanto el art. 8.1 CEDH reconoce el derecho de toda persona “al respeto de su vida privada y familiar, de su domicilio y de su correspondencia”, el art. 18 CE dota de entidad propia y diferenciada a los derechos fundamentales a la intimidad personal y familiar (art. 18.1) y a la inviolabilidad del domicilio (art. 18.2). Respecto del primero de estos derechos fundamentales ya hemos advertido en el anterior fundamento jurídico que este Tribunal ha precisado que su objeto hace referencia a un ámbito de la vida de las personas excluido tanto del conocimiento ajeno como de las intromisiones de terceros, y que la delimitación de este ámbito ha de hacerse en función del libre desarrollo de la personalidad. De acuerdo con este criterio, hemos de convenir en que uno de dichos ámbitos es el domiciliario por ser aquel en el que los individuos, libres de toda sujeción a los usos y convenciones sociales, ejercen su libertad más íntima (SSTC 22/1984, de 17 de febrero, F. 5, 137/1985, de 17 de octubre, F. 2, y 94/1999, de 31 de mayo, F. 5). Teniendo esto presente, podemos concluir que una exposición prolongada a unos determinados niveles de ruido, que puedan objetivamente calificarse como evitables e insoportables, ha de merecer la protección dispensada al derecho fundamental a la intimidad personal y familiar, en el ámbito domiciliario, en la medida en que impidan o dificulten gravemente el libre desarrollo de la personalidad, siempre y cuando la lesión o menoscabo provenga de actos u omisiones de entes públicos a los que sea imputable la lesión producida. (...)» Doctrina aquesta que es va veure ratificada quan a la posterior sentència núm. 16/2004, de 23 de febrer de 2004, es va afirmar –gairebé copiant literalment la fonamentació jurídica del pronunciament jurisprudencial anterior–, que «(...) cuando la exposición continuada a unos niveles intensos de ruido ponga en grave peligro la salud de las personas, esta situación podrá implicar una vulneración del derecho a la integridad física y moral (art. 15 CE). En efecto, si bien es cierto que no todo supuesto de riesgo o daño para la salud implica una vulneración del artículo 15 CE, sin embargo cuando los niveles de saturación acústica que deba soportar una persona, a consecuencia de una acción u omisión de los poderes públicos, rebasen el umbral a partir del cual se ponga en peligro grave e inmediato la salud, podrá quedar afectado el derecho garantizado en el artículo 15 CE», tot recordant la mencionada sentència que «(...)

Secretaria General


como ya se dijo en la STC 119/2001, una exposición prolongada a unos determinados niveles de ruido, que puedan objetivamente calificarse como evitables e insoportables, ha de merecer la protección dispensada al derecho fundamental a la intimidad personal y familiar, en el ámbito domiciliario, en la medida en que impidan o dificulten gravemente el libre desarrollo de la personalidad, siempre y cuando la lesión o menoscabo provenga de actos u omisiones de entes públicos a los que sea imputable la lesión producida». I, no tan sols això sinó que, de fet, aquesta sentència del Tribunal Constitucional reitera, de forma gairebé literal, la doctrina jurisprudencial fixada a una sèrie de sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans –les sentències Powell & Rayner contra el Regne Unit de 21 de febrer de 1990, Guerra contra la República d’Itàlia de 19 de febrer de 1998, i Hatton i altres contra el Regne Unit de 8 de juliol de 2003– en supòsits d’immissions perjudicials per a la vida privada y familiar, tot afirmant-se que «(...) Este Tribunal ha sido en todo momento consciente del valor que por virtud del artículo 10.2 CE ha de reconocerse a la doctrina del Tribunal Europeo de Derechos Humanos en su interpretación y tutela de los derechos fundamentales (por todas, STC 35/1995, de 6 de febrero). (...) En dichas resoluciones se advierte que, en determinados casos de especial gravedad, ciertos daños ambientales aun cuando no pongan en peligro la salud de las personas, pueden atentar contra su derecho al respeto de su vida privada y familiar, privándola del disfrute de su domicilio, en los términos del art. 8.1 del Convenio de Roma». Així, encara que l’article 45 de la Constitució crida a tots els poders públics a vetllar pel medi ambient, és del tot cert que correspon a les administracions públiques executar les lleis per tal de fer efectius els drets dels ciutadans davant el sorolls. Així, tal com va destacar el Tribunal Constitucional en la seva anterior sentència núm. 119/2001, de 29 de maig, «(...) habida cuenta de que nuestro texto constitucional no consagra derechos meramente teóricos o ilusorios, sino reales y efectivos (STC 12/1994, de 17 de enero, F. 6), se hace imprescindible asegurar su protección no sólo frente a las injerencias ya mencionadas, sino también frente a los riesgos que puedan surgir en una sociedad tecnológicamente avanzada. (...)» 3. Sembla que el Departament de Disciplina Urbanística i Activitats d’aquest Ajuntament oblida les anteriors consideracions atès que, davant les queixes formulades pels ciutadans i ciutadanes en matèria de contaminació acústica, es limita a aplicar la normativa existent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives, que consisteix bàsicament en la Llei 11/2009, de 6 de juliol, així com en el seu reglament de desenvolupament aprovat pel Decret 112/2010, de 31 d’agost. L’objecte de la referida Llei 11/2009, de 6 de juliol, reguladora dels espectacles públics i de les activitats recreatives, és «(...) establecer el régimen jurídico de los espectáculos públicos, las actividades recreativas, así como los establecimientos y los espacios abiertos al público donde se llevan a cabo dichas actividades, y regular su intervención administrativa» (article 1) i s’hi defineixen, als efectes de la referida norma, els espectacles públics com «(...) las representaciones, actuaciones, exhibiciones, proyecciones, competiciones u otras actividades similares orientadas al entretenimiento o al tiempo libre, que se llevan a cabo ante público en establecimientos o espacios abiertos al público» (article 3.1, a); les activitats recreatives com «(...) las actividades que ofrecen al público la utilización de juegos, máquinas o aparatos o el consumo de productos o de servicios de ocio, entretenimiento o diversión, así como las actividades que congregan a personas con el objeto principal de implicarlas a participar en ellas o de ofrecerles servicios con finalidad de ocio, entretenimiento o diversión» (article 3.1, b); els establiments oberts al públic com «(...) los locales, instalaciones o recintos dedicados a llevar a cabo en ellos espectáculos públicos o actividades recreativas (...)» (article 3.1, c); i els espais oberts al públic com «(...) los lugares de dominio público, incluida la vía pública, o de propiedad privada donde ocasionalmente se llevan a cabo espectáculos públicos o actividades recreativas, y que no disponen de infraestructuras ni instalaciones fijas para hacerlo» (article 3.1, d). A partir d’aquí, queden sotmesos a l’aplicació de la referida Llei 11/2009, segons l’article 4.1, «(...) todo tipo de espectáculos públicos, actividades recreativas y establecimientos abiertos al público, con independencia del carácter público o privado de sus organizadores, de la

Secretaria General


titularidad pública o privada del establecimiento o el espacio abierto al público en que se desarrollan, de su finalidad lucrativa o no lucrativa y de su carácter esporádico o habitual». I és ben cert que, segons l’article 11.1, e) de l’esmentada Llei 11/2009, és competència de la Generalitat de Catalunya «Inspeccionar y sancionar los establecimientos abiertos al público, espectáculos públicos y actividades recreativas autorizados por los ayuntamientos cuando éstos no hayan acordado asumir el ejercicio de dicha competencia, (…)», mentre que, segons l’article 13.1, d) de la norma, és competència dels ajuntaments «Inspeccionar y sancionar los establecimientos abiertos al público, espectáculos públicos y actividades recreativas sometidos a licencia municipal, en los supuestos en que, mediante un acuerdo del pleno municipal, se haya acordado asumir conjuntamente el ejercicio de estas competencias, lo cual debe comunicarse a los órganos correspondientes del departamento competente en materia de espectáculos públicos y actividades recreativas». L’article 10 del reglament de desenvolupament de la Llei 11/2009 determina al respecte que «A los efectos de lo establecido en el artículo 13.1.d) de la Ley 11/2009, de 6 de julio, los ayuntamientos interesados en ejercer las competencias inspectoras y sancionadoras deben cumplir los siguientes requisitos: a) Adoptar un acuerdo plenario que exprese la asunción del ejercicio conjunto de estas dos competencias. b) Comunicar este acuerdo a la dirección general o al servicio territorial competente en materia de espectáculos públicos y actividades recreativas. c) Publicar el acuerdo en el boletín oficial de la provincia correspondiente», mentre que, segons l’article 11 de l’esmentat Reglament, «Si un municipio que ha asumido las competencias sancionadoras y de inspección en virtud del artículo anterior no las ejerce efectivamente, procede el ejercicio subsidiario de estas competencias municipales por la Administración de la Generalidad, de acuerdo con lo establecido en el artículo 15 de la Ley 11/2009, de 6 de julio, y la normativa municipal y de régimen local de Cataluña, (...)». Tot plegat amb l’afegitó que aquesta competència municipal és delegable en la Generalitat de Catalunya, de conformitat amb el que estableix l’apartat segon de l’article 13 de la Llei 11/2009, segons el qual «Los ayuntamientos pueden delegar en la Generalidad el ejercicio de las competencias que les atribuye la presente Ley, o encargarle su gestión. Dichas delegaciones y encargos de gestión deben basarse en el mutuo acuerdo de las administraciones implicadas y tienen que formalizarse mediante un convenio, de acuerdo con lo establecido por la legislación administrativa y la de régimen local». 4. Examinant la referida Llei 11/2009, així com el seu reglament de desenvolupament, és cert que podem trobar una sèrie de preceptes on es tracta el tema de les molèsties produïdes pels sorolls generats per les activitats o els establiments subjectes a l’àmbit d’aplicació de la referida norma. Així, sense ànim d’exhaustivitat, podem citar, entre d’altres preceptes, els textos següents: a) L’article 5.2 de la norma, quan regula els drets i les obligacions dels espectadors i usuaris dels espectacles o activitats, determina que una d’aquestes obligacions és «Adoptar una conducta, a la entrada y a la salida del establecimiento, que garantice la convivencia entre los ciudadanos y no perturbe el descanso de los vecinos (...)» b) L’article 8 de la Llei, precepte regulador dels drets de les persones interessades, un cop definides aquestes al seu apartat primer com «(...) todas las personas, y también las asociaciones y organizaciones representativas de intereses vecinales, económicos y sociales, con algún derecho o interés legítimo que pueda resultar afectado por la realización de espectáculos públicos y de actividades recreativas o por el funcionamiento de establecimientos abiertos al público, en los términos establecidos por la legislación sobre régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común», determina, al seu apartat cinquè, que qualsevol d’aquestes persones «(...) que denuncien molestias que afecten la convivencia y el descanso de los vecinos provocadas por los establecimientos o los espacios abiertos al público tienen derecho a que la Administración efectúe pruebas, con los medios técnicos pertinentes, a fin de acreditar la existencia efectiva de las molestias denunciadas, y a

Secretaria General


que las autoridades competentes actúen de acuerdo con los resultados obtenidos, para impedirlas». En aquest sentit, segons l’apartat sisè del precepte, «Si las denuncias a las que hace referencia el apartado 5 son relativas a molestias por ruido en el interior del domicilio, los denunciantes tienen que permitir que los inspectores y los técnicos de la Administración accedan al domicilio en el caso de que sea necesario para abrir el expediente. En el caso de que no se les permita el acceso, deben archivarse las actuaciones». c) L’article 33 del Reglament de desenvolupament de la Llei, precepte regulador de la compatibilitat acústica, determina: 1. Los establecimientos, espectáculos y actividades regulados por este Reglamento deben ser compatibles con las determinaciones y condicionantes que establezcan los mapas de capacidad acústica, los planes de acciones y los planes específicos municipales de medidas para minimizar el impacto acústico y, en general, respetuosos con el resto de normas y programas vigentes para evitar o reducir la contaminación acústica. 2. Las personas que soliciten las licencias y autorizaciones, o las comunicaciones previas que las sustituyan, deben presentar un estudio de impacto acústico del establecimiento, espectáculo público o actividad recreativa proyectado, con el contenido requerido por las ordenanzas, la normativa específica de protección contra la contaminación acústica o aquella que la sustituya». d) Així mateix, l’article 34 del Reglament estableix unes determinades prevencions acústiques especials, ja que determina: «1. Los establecimientos abiertos al público destinados a espectáculos musicales o a actividades musicales deben tener instalado un limitador de sonido con registrador, para asegurar que no se sobrepasan los valores límites establecidos en la normativa de contaminación acústica o las ordenanzas municipales. 2. En aquellos establecimientos o espacios abiertos al público donde se realicen actividades o espectáculos musicales y que en su interior se puedan superar los 90 dB (A), es necesario que a su entrada o entradas haya un letrero o placa advirtiendo de este hecho, según lo previsto por este Reglamento». e) Els articles 135 i 136 del Reglament determinen, com una de les determinacions sotmeses a control a l’hora de concedir la llicència o autorització d’obertura de l’establiment, o com una de les determinacions a comprovar en els casos de simple comunicació prèvia a l’obertura d’aquest, «Las emisiones, con especial atención a las de ruidos», lletra a de l’apartat primer d’ambdós preceptes. 5. Malgrat tot l’anterior, el Departament de Disciplina Urbanística i Activitats d’aquest Ajuntament passa per alt el fet que les competències previstes al títol III de la referida Llei 11/2009, en matèria d’intervenció administrativa sobre els espectacles públics i les activitats recreatives, es refereixen només a matèries com ara el règim d’horaris, la venda d’entrades, la publicitat, la prevenció de riscos i les assegurances contra aquests, el control d’accessos i d’aforament o el personal de vigilància del qual han de disposar. Això és a causa que, d’una banda, l’article 4.6 de la referida Llei determina, en regular el seu àmbit d’aplicació, que les disposicions de l’esmentada Llei s’entenen «(...) sin perjuicio de lo dispuesto por las normativas sectoriales de aplicación (…)» atès que, en cas de conflicte, «(…) entre la presente Ley y las leyes sectoriales, prevalecen las sectoriales». I, d’altra banda, també s’oblida el fet que el mateix article 46.3 de la referida norma determina, de forma expressa, clara i contundent, en regular les infraccions i sancions previstes dintre del règim sancionador, que «A las infracciones por contaminación acústica les es de aplicación la correspondiente normativa específica». Amb l’afegitó que, l’article 2.1 del Reglament de desenvolupament de l’esmentada norma determina que: «Quedan sometidos a este Reglamento los espectáculos públicos, las actividades recreativas, los establecimientos y los espacios abiertos al público, incluidos en el catálogo que se incorpora en el anexo I, con independencia del carácter público o privado de las personas organizadoras, de la titularidad pública o privada del establecimiento o del espacio abierto al público en el que se desarrollan, de su finalidad lucrativa o no y de su carácter

Secretaria General


esporádico o habitual», mentre que el seu apartat segon exclou expressament del seu àmbit d’aplicació a les activitats de restauració, lletra a de l’apartat, les quals es regularan per la seva normativa específica. En aquest sentit, l’Annex I del mateix Reglament preveu, a l’apartat quart, destinat a la Regulació supletòria de determinats espectacles públics i activitats recreatives, que: «Las actividades recreativas y los espectáculos públicos a los que, por defecto de regulación en su normativa específica, les son de aplicación supletoria las previsiones de este Reglamento son las actividades de restauración, las actividades de juego y apuestas, las actividades deportivas y los espectáculos con uso de animales. a) Las actividades de restauración son aquellas que se realizan en locales que cuyo objeto es ofrecer comidas y bebidas al público asistente para ser consumidas en el mismo establecimiento. Sin perjuicio de su denominación comercial, las actividades de restauración se clasifican en: a.1) Restaurante: actividad que se realiza en un local que dispone de servicio de comedor y cocina con el fin de ofrecer comidas al público, consistentes básicamente en comidas y cenas, mediante precio, para ser consumidas en el mismo local. a.2) Bar: actividad que se realiza en un local que dispone de barra y que también puede disponer, de servicio de mesa para proporcionar al público, mediante precio, bebidas acompañadas o no de tapas, y bocadillos. a.3) Restaurante-bar: actividad que se realiza en un local que ofrece, mediante precio, los servicios de restaurante y de bar previstos en los dos apartados anteriores. (...)». En conseqüència, resulta que els òrgans competents de l’Ajuntament estan aplicant, en temes relacionats amb la contaminació acústica, una norma –com és la Llei 11/2009– que expressament exclou aquesta matèria del seu àmbit competencial, alhora que, atès que aquesta contaminació acústica prové d’establiments on es desenvolupen activitats de restauració –bars o bars-restaurants–, resulta que, en virtut d’allò previst a la disposició reglamentària de desenvolupament de la referida Llei 11/2009, aquesta norma únicament és d’aplicació supletòria als esmentats locals, només en tot allò que no vingui regulat per la seva normativa específica. 6. Aquesta normativa específica en matèria de contaminació acústica, a la qual remet l’article 46.3 de la Llei 11/2009, és la configurada per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de contaminació acústica de Catalunya, i el seu Reglament aprovat per Decret 176/2009, de 10 de novembre de 2009. Segons l’article 1 d’aquesta Llei, «(...) es regular las medidas necesarias para prevenir y corregir la contaminación acústica, que afecta a los ciudadanos y ciudadanas y el medio ambiente, provocada por los ruidos y vibraciones, y al mismo tiempo establecer un régimen de intervención administrativa que sea de aplicación en todo el territorio de Cataluña», restant-hi sotmesos «(...) cualquier infraestructura, instalación, maquinaria, actividad o comportamiento incluidos en los anexos que originen ruidos y vibraciones» (article 3), i entenent-se per activitat «(...) cualquier actividad industrial, comercial, de servicios o de ocio, sea de titularidad pública o de titularidad privada, y las derivadas de las relaciones de vecindad» (article 4, b de la Llei, i article i 4.1, a) del seu Reglament). Segons l’article 27.1 de l’esmentada Llei, precepte regulador de la inspecció en matèria de contaminació acústica, «Corresponde a los ayuntamientos, o bien a los consejos comarcales o las entidades locales supramunicipales, en caso de que los municipios les hayan cedido las competencias, la inspección y el control de la contaminación acústica de las actividades, los comportamientos ciudadanos, la maquinaria y los vehículos a motor, sin perjuicio de los controles que se hagan en la inspección técnica de los vehículos (ITV), para garantizar el cumplimiento de las disposiciones establecidas por esta Ley» tot afegint l’apartat quart de l’esmentat precepte que «El Departamento de Medio Ambiente ha de tener equipos para la vigilancia de la contaminación acústica, que deben desplazarse a los municipios que lo soliciten para apoyar en las tareas de control e inspección».

Secretaria General


Aquesta previsió es veu complementada amb la continguda a l’article 7 del reglament de desenvolupament de la Llei segons el qual «Corresponde a los ayuntamientos, o bien a los consejos comarcales o a las entidades locales supramunicipales, en el caso de que los municipios les hayan delegado las competencias: 1. Inspeccionar, controlar y sancionar en materia de contaminación acústica las actividades, incluidas las derivadas de las relaciones de vecindario y las que implican la utilización de vehículos a motor, ciclomotores y maquinaria. (...)». I, per tal d’executar les anteriors competències, l’article 21 de la referida Llei, precepte regulador de les Ordenances reguladores de la contaminació acústica, determina que: «1. Corresponde a los ayuntamientos, o bien a los consejos comarcales o las entidades locales supramunicipales, en el caso de que los municipios les hayan delegado las competencias, elaborar y aprobar ordenanzas reguladoras de la contaminación por ruidos y vibraciones, en el marco de lo regulado por la presente Ley y la normativa que la desarrolla, sin que en ningún caso estas ordenanzas puedan reducir las exigencias y los parámetros de contaminación acústica establecidos por los anexos de la presente Ley. 2. Dichas ordenanzas deben regular, en especial, los aspectos siguientes: (...) e) Las actividades de ocio, de espectáculo y recreativas. (...)». Per últim, afegir que, segons l’article 28.1 de la norma legal, «La actuación inspectora se ejerce de oficio o como consecuencia de denuncia formulada por persona interesada». En conseqüència, atès que ni el règim d’intervenció administrativa, ni el règim sancionador previst a la normativa vigent en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives conté previsions d’actuació envers la contaminació acústica, hem de concloure, en aplicació de les previsions contingudes a l’article 46.3 de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, reguladora dels espectacles públics i de les activitats recreatives, en relació amb l’article 4.6 de la mateixa norma, que la normativa d’aplicació en la matèria és la normativa sectorial vigent, és a dir, la Llei 16/2002, de 28 de juny, de contaminació acústica de Catalunya, i el seu reglament de desenvolupament i, per tant, haurem d’aplicar el règim d’atribució de competències que s’hi preveu, així com el seu règim sancionador quant a la tipificació i graduació de les sancions, i la relació amb les sancions a imposar. 7. En desenvolupament de les previsions contingudes a l’esmentat article 21.1 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de contaminació acústica de Catalunya, l’Ajuntament aprovà inicialment el projecte de l’Ordenança municipal reguladora dels sorolls i vibracions, per tal de traslladar les previsions de l’esmentada norma i adaptar-les a les particularitats i singularitats del municipi de Badalona. Segons l’article 1 de l’Ordenança, el seu objecte és «(..) regular les mesures necessàries per prevenir i corregir la contaminació acústica, que afecta els ciutadans i ciutadanes i el medi ambient, provocada pels sorolls i les vibracions, i alhora establir el règim d’intervenció administrativa de l’Ajuntament de Badalona», entenent-se sotmesos a l’esmentada Ordenança, segons el seu article segon, «(...) tots els actes, establiments, activitats, aparells, serveis, edificis i instal·lacions, fixos o mòbils, i qualsevol altre emissor o font acústica, sigui qui en sigui el titular, promotor o responsable, tant si és una persona, física o jurídica, particular com si és l’Administració pública, i el lloc públic o privat, obert o tancat, en què estigui situat, així com les edificacions en la seva qualitat de receptors acústics». Així mateix, segons l’apartat segon d’aquest article, «(...) resta sotmès a les prescripcions d’aquesta ordenança i a la resta de l’ordenament jurídic d’aplicació en matèria de contaminació acústica qualsevol altra infraestructura, instal·lació, maquinària, activitat o comportament inclosos en els annexos de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, o norma que la desenvolupi o substitueixi». En aquest sentit, segons l’article 3.1, 1) de l’Ordenança, s’entén per activitat aquell «(...) conjunt d’actes, operacions o tasques de caràcter industrial, comercial, recreatiu, de lleure, professional, de serveis, de culte o derivats de les relacions de veïnatge, que s’exerceixen o exploten en un espai públic o privat, obert o tancat». Així mateix, pel que fa a la potestat inspectora i sancionadora en la matèria, l’article 26, regulador de les facultats d’inspecció, determina que: «1. L’actuació inspectora pot ser

Secretaria General


realitzada pels tècnics municipals designats a aquests efectes, els agents de la Policia local o el personal d’entitats supramunicipals, en funcions d’assistència tècnica al municipi que gaudiran del caràcter d’agents de l’autoritat i, en conseqüència, poden accedir, d’acord amb la legislació vigent, a les instal·lacions o dependències, de titularitat pública o privada, i amb la col·laboració, si s’escau, del personal d’entitats de prevenció de la contaminació acústica. (...) 3. La presentació d’una denúncia per soroll o un escrit per part d’un interessat implica que permetrà l’accés a fi de poder realitzar totes les mesures necessàries per tal de comprovar les molèsties i solucionar-les. En cas de negativa reiterada, més de tres vegades, es procedirà a l’arxivament de l’expedient, sempre que siguin necessàries les mesures anteriors. (...)» Igualment, quant a les funcions dels inspectors, segons l’article 27 de l’Ordenança, són les següents: «(...) a) Accedir, prèvia identificació i amb les autoritzacions que siguin pertinents, en el seu cas, a les instal·lacions, maquinàries, activitats o àmbits generadors o receptors de fonts de contaminació acústica. b) Requerir la informació i la documentació administrativa que autoritzi les activitats i instal·lacions objecte de la Inspecció. c) Mesurar, avaluar i controlar per comprovar el compliment de les disposicions vigents i les condicions de l’autorització que tingui la instal·lació, maquinària, activitat o comportament. d) Aixecar acta de les actuacions fetes en l’exercici d’aquestes funcions. e) Proposar les mesures de caràcter preventiu o cautelar que estiguin previstes en aquesta ordenança o la legislació sectorial que sigui d’aplicació». Per últim, segons l’article 38 de l’Ordenança, «La competència per a la imposició de les sancions per infracció de les normes establertes en aquesta ordenança correspon a l’alcalde». Aquest últim precepte ja serveix per adonar-se de la contradicció que representa el fet que l’Ordenança municipal atribueixi la potestat sancionadora en matèria de protecció de la contaminació acústica a l’alcalde quan a la resolució del cap del Departament de Disciplina Urbanística i Activitats d’aquest Ajuntament de 10 de març de 2011 s’afirma que aquesta potestat sancionadora correspon a la Generalitat de Catalunya. Així mateix, a la referida resolució s’afirma igualment que la potestat «no sancionadora» –és a dir, la inspectora– correspon igualment a la Generalitat de Catalunya quan el capítol cinquè de l’Ordenança –articles 26 a 39– regula expressament la inspecció i el règim sancionador. Encara que, certament, aquesta Ordenança no es trobava vigent en el moment que es va emetre la resolució, de la seva simple lectura es desprèn com remet a la legislació en matèria de protecció de la contaminació acústica i no pas, tal com fa el Departament de Disciplina Urbanística i Activitats de l’Ajuntament, a la reguladora de la policia d’espectacles públics i activitats recreatives, tot aplicant, com no podia ser d’una altra forma, les previsions de l’article 46.3 de la Llei 11/2009, en relació amb l’article 4.6. 8. Tampoc podem obviar el fet que si l’Ajuntament ignora les seves competències en matèria de contaminació acústica –les quals vénen expressament atribuïdes pels articles 27.1 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de contaminació acústica de Catalunya, i 7 del seu reglament de desenvolupament– ens trobaríem davant d’un supòsit d’inactivitat de l’Administració que comportaria la indefensió dels ciutadans afectats pels sorolls. En aquest sentit, podem esmentar com a supòsits típics i més comuns d’inactivitat administrativa en aquest àmbit els següents: la manca de desenvolupament de l’activitat d’inspecció o de control de l’establiment quan el seguiment d’aquest és demanat per un ciutadà que té un interès legítim en la qüestió perquè té fixada la seva residència als voltants del focus que genera els sorolls; la manca d’inici d’un procediment sancionador quan aquest és demanat igualment per qualsevol interessat; la manca d’adopció de mesures cautelars o preventives quan aquestes són sol·licitades pels veïns que presenten queixes o denúncies davant l’Administració municipal; la manca de finalització d’aquest procediment sancionador, o, per últim, la manca de materialització o posada en pràctica de la resolució que posa fi a aquest procediment en els casos següents: aquells casos en els quals aquesta resolució imposi penes de tancament temporal o definitiu de l’establiment generador dels sorolls; concedeixi un termini màxim per tal d’adequar l’incompliment sonor existent a l’ordenament jurídic aplicable; exigeixi

Secretaria General


la instal·lació d’un limitador de so, l’aportació d’informes tècnics pel titular de l’establiment que justifiquin el respecte a legalitat vigent, etc. En aquest sentit, a l’exposició de motius de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa ja s’afirmava, textualment, que “En el caso del recurso contra la inactividad de la Administración, la Ley establece una reclamación previa en sede administrativa; en el del recurso contra la vía de hecho, un requerimiento previo de carácter potestativo, asimismo en sede administrativa. Pero eso no convierte estos recursos en procesos contra la desestimación, en su caso por silencio, de tales reclamaciones o requerimientos. Ni, como se ha dicho, estas nuevas acciones se atienen al tradicional carácter revisor del recurso contencioso-administrativo, ni puede considerarse que la falta de estimación, total o parcial, de la reclamación o el requerimiento constituyan auténticos actos administrativos, expresos o presuntos. Lo que se persigue es sencillamente dar a la Administración la oportunidad de resolver el conflicto y de evitar la intervención judicial. En caso contrario, lo que se impugna sin más trámites es, directamente, la inactividad o actuación material correspondiente, cuyas circunstancias delimitan el objeto material del proceso». Per tant, cal tenir en compte que, davant de qualsevol d’aquests supòsits d’inactivitat administrativa, els afectats poden interposar recurs contenciós administratiu davant els òrgans d’aquest ordre jurisdiccional, tal com determina l’article 25.2 de l’esmentada Llei 29/1998, de 13 de juliol, precepte segons el qual «También es admisible el recurso contra la inactividad de la Administración y contra sus actuaciones materiales que constituyan vía de hecho, en los términos establecidos en esta Ley». En aquest sentit, segons l’article 29.1 de la referida norma «Cuando la Administración, en virtud de una disposición general que no precise de actos de aplicación o en virtud de un acto, contrato o convenio administrativo, esté obligada a realizar una prestación concreta en favor de una o varias personas determinadas, quienes tuvieran derecho a ella pueden reclamar de la Administración el cumplimiento de dicha obligación. Si en el plazo de tres meses desde la fecha de la reclamación, la Administración no hubiera dado cumplimiento a lo solicitado o no hubiera llegado a un acuerdo con los interesados, éstos pueden deducir recurso contencioso-administrativo contra la inactividad de la Administración». I, igualment, segons l’article 32.1 d’aquesta norma, «Cuando el recurso se dirija contra la inactividad de la Administración pública, (…), el demandante podrá pretender del órgano jurisdiccional que condene a la Administración al cumplimiento de sus obligaciones en los concretos términos en que estén establecidas». I res no impedeix que el tribunal contenciós administratiu ordeni adoptar les mesures cautelars necessàries per tal d’impedir les immissions sonores tot esperant l’adopció, de forma definitiva, de les mesures correctores escaients per tal d’evitar-les. Així, a la sentència del Tribunal Suprem de 10 d’abril de 2003 es va assenyalar que a l’expedient administratiu existien força proves de l’existència d’una contaminació acústica que va afectar, directament i greument, el domicili del demandant, alhora que es va apreciar una passivitat de l’actuació municipal, motiu pel qual es va declarar infringit el dret fonamental a la inviolabilitat del domicili i es va imposar a l’Ajuntament l’obligació d’adoptar, de forma immediata, aquelles mesures correctores imprescindibles per tal d’evitar els danys o les molèsties greus que s’estaven ocasionant al demandant com a conseqüència de les activitats infractores. 9. D’altra banda, tampoc resulta ociós recordar que l’article 53.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, reguladora del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, determina que «Los actos administrativos que dicten las Administraciones Públicas, bien de oficio o a instancia del interesado, se producirán por el órgano competente ajustándose al procedimiento establecido», previsió aquesta que s’ha d’entendre en relació amb l’article 12.1 de la mateixa norma, precepte segons el qual «La competencia es irrenunciable y se ejercerá precisamente por los órganos administrativos que la tengan atribuida como propia (...)». I aquestes previsions resulten igualment aplicables a l’àmbit sancionador atès que l’article 127.3 de l’esmentada Llei 30/1992, en tractar el principi de legalitat de la potestat sancionadora, determina que «El ejercicio de la potestad sancionadora

Secretaria General


corresponde a los órganos administrativos que la tengan expresamente atribuida, por disposición de rango legal o reglamentario». En aquest sentit, el Síndic de Greuges de Catalunya ja ha tingut oportunitat de pronunciarse, en la resolució núm. 2527/2008, sobre aquesta forma d’actuar de l’Ajuntament de Badalona –quant a la manca d’exercici de les seves competències en matèria de protecció contra la contaminació acústica– i, davant de diferents queixes formulades per les molèsties ocasionades pels sorolls generats per les activitats d’una cooperativa, va afirmar: «En qualsevol cas, als efectes d’intervenció pública davant d’una contaminació acústica certa, comprovada i inacceptable, la reflexió sobre l’aplicació o no de la Llei 3/1998 resulta indiferent. L’Ajuntament sap que és el sentit comú de les coses i la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, la qual cosa obliga l’Ajuntament a actuar davant d’una situació com la descrita per tal que s’aturin les molèsties, que ningú no està obligat a suportar. El Síndic indica que en els darrers anys s’observa una judicialització excessiva dels problemes sobre contaminació acústica per inactivitat municipal, ja sigui per desatenció de l’activitat inspectora o per no fer tot el que cal per acabar amb el focus que produeix el soroll excessiu. (...) En conseqüència, el Síndic recorda el deure legal de fer totes les actuacions legals que siguin necessàries per tal de corregir la situació de contaminació acústica inacceptable que des de fa com a mínim sis anys pateixen el promotor i la seva família». 10. Per últim, i per tal de tornar al començament un altre cop, hem de destacar novament que en cap cas i sota cap concepte podem oblidar que el soroll és un factor patogen que atenta contra la salut de les persones. A més a més, és un agent que vulnera la seva intimitat, per la qual cosa s’ha adaptat la legislació administrativa, tant en l’ordre estatal, autonòmic com local, per tal de protegir les persones envers aquestes agressions, les quals poden donar lloc, en funció de la intensitat i del deteriorament que causin en la salut de les persones, a una sanció d’ordre administratiu o, fins i tot, d’ordre penal a través de l’article 325 del vigent Codi penal, en relació amb el que preveu l’article 45.3 de la Constitució. El dret de no suportar immissions acústiques que afectin perjudicialment la salut, qualitat de vida i benestar de les persones es pot fonamentar també, des de l’òptica constitucional, en el dret a la intimitat personal, a la inviolabilitat del domicili –article 18.1 i 2 de la Constitució– i en el dret a la salut. En conseqüència, segons la referida doctrina constitucional, quan els nivells de saturació acústica que ha de suportar una persona, com a conseqüència d’una acció u omissió dels poders públics, ultrapassin el llindar a partir del qual es posi en perill greu i immediat la seva salut, podran quedar afectats, fins i tot, el més elementals drets fonamentals tal com el dret a la vida proclamat a l’article 15 de la Constitució, o el dret a la intimitat personal i familiar de l’article 18. I, en aquests casos, mai es podrà donar-se un supòsit d’inactivitat de l’Administració atès que la sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 29 de maig de 2003 ja va ser molt contundent en analitzar un supòsit d’inactivitat de l’Ajuntament de Sevilla, tot establint que «“(...) En las actuaciones hay abundantes pruebas que permiten formar la convicción sobre la existencia, en el período de 1991 a 1997 alegado por el recurrente, de una contaminación acústica, producida por los ruidos y vibraciones de la discoteca situada en (…), que afectó directa y gravemente al domicilio del demandante (…), y también de una pasividad municipal en relación con dicho problema que sólo finalizó en 1997. Los dato que permiten esa convicción son los siguientes: 1. Los numerosos documentos acompañados a la demanda, sin que su autenticidad haya sido eficazmente combatida, expresivos de denuncias realizadas al Ayuntamiento en abril de 1990, febrero de 1994, abril de 1994, octubre y noviembre de 1995, diciembre de 1996, y abril y junio de 1997, y también al Defensor del Pueblo Andaluz en diciembre de 1996. 2. En el expediente administrativo remitido en el proceso de instancia no consta que las iniciales denuncias tuvieran una respuesta municipal, pues sólo aparece la iniciación de actuaciones en 1996. Y lo que figura en estas actuaciones es: un Informe de Inspección de mayo de 1996 (el día no es legible) que alude a la constatación durante la visita realizada de la carencia de equipo limitador de sonido; otro informe de 22 de febrero de 1997

Secretaria General


que recoge la medición de un nivel de 85-88 dB y que el equipo musical instalado no tiene ningún elemento limitador; un informe del jefe de Negociado de Inspecciones Ambientales en el que se ratifica la carencia del equipo limitador y se dice que la actividad incumple las condiciones de concesión de licencia; una resolución de 21 de abril de 1997 de la Sra. Tte. Alcalde del Área de Medio Ambiente que, a consecuencia de los informes anteriores, acuerda la clausura de la actividad hasta tanto se instale un limitador de sonido y la iniciación de un expediente sancionador; un parte de denuncia de incumplirse la orden de clausura, fechado el 7 de junio de 1997; un acta de precinto del local de la discoteca extendida el 12 de junio de 1997; y un informe de una visita girada el 2 de octubre de 1997 por el servicio de protección ambiental en el que se hace constar que el resultado es desfavorable y se añade que “No cumple el NEE máximo”». Igualment, la sentencia de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem de 10 d’abril de 2003, resol un assumpte originat per la pretensió del recurrent que l’Ajuntament de Boiro (la Coruña), tramités un expedient sancionador i paralitzés cautelarment l’activitat d’una discoteca del municipi per excés d’emissió de sorolls, tot afirmant que «(...) La acogida del motivo de casación determina que esta Sala tenga que examinar y decidir la controversia de fondo que fue planteada ante el Tribunal de instancia (art. 102.1.3 LJCA de 1956), lo cual supone pronunciarse sobre estas dos básicas cuestiones: 1) Sí son de apreciar en el caso enjuiciado hechos que sean expresivos de lesiones al medio ambiente, derivadas de los ruidos y vibraciones producidos por la actividad de la discoteca litigiosa, que hayan dificultado gravemente el normal disfrute de su domicilio al demandante en la instancia y ahora recurrente de casación. Y 2) Sí hay justificación para reprochar al Ayuntamiento demandado una pasividad, por no haber adoptado las medidas que podían impedirlo y que estaban dentro de su ámbito legal de competencias. Una y otra cuestión merecen una respuesta afirmativa por lo que se expresa seguidamente. (...)Quinto. En el expediente administrativo hay abundantes pruebas de la existencia de una contaminación acústica, producida por los ruidos y vibraciones de la discoteca Scream, que afectó directa y gravemente al domicilio del demandante, ya que: a) Dicho demandante presentó ante el Ayuntamiento de Boiro tres escritos los días 20 Ene., 12 Feb. y 6 Abr. 1998, denunciando el irregular funcionamiento de la discoteca Scream situada en la avda. de Compostela núm. 10, colindante con su domicilio (situado en el núm. 8 de esa misma calle). b) Acompañó a cada una de esas solicitudes varias actas de la inspección de ruidos levantadas por los agentes municipales en el interior de su vivienda, todas ellas haciendo constar que el resultado de las mediciones excedía de los niveles máximos permitidos. De manera concreta, a la primera solicitud acompañó siete actas correspondientes a diferentes fechas comprendidas entre de los días 22 Nov. 1997 y 1 Ene. 1998; a la segunda solicitud cuatro actas de otros tantos días cuyas fechas iban desde el 17 Ene. hasta el 8 Feb. 1998; y a la tercera solicitud acompañó tres actas de los días 14, 22 y 28 Mar. 1998. c) En esos escritos pidió que se adoptara la medida cautelar de paralización de la actividad en aplicación de lo establecido en el art. 20 de la ley autonómica 7/1997, y haciendo constar para ello que los ruidos comprobados superaban los niveles establecidos para la tipificación de la falta muy grave. d) El Ayuntamiento dictó un Decreto de 29 Abr. 1998 ordenando la incoación expediente sancionador, pero sin acordar la adopción de la medida cautelar solicitada. En sus antecedentes se detallan más de diez actas levantadas (las núms. 91 a 95 de 1997 y 1 a 8, 12, 12 y 13 de 1998) y se expresa el resultado de las mediciones comprobadas (todas superiores a 45 dB, salvo cuatro que son de 44,60 dB 37,03 dB 41,90 dB y 40,70 dB).Y en sus fundamentos legales se señala que el anexo de la Ley 7/1997 establece como valores máximos de recepción de ruido en ambiente interior 35 dB entre las 8 y las 22 h y 30 dB entre las 22 y las 8 h, tratándose de zonas de moderada sensibilidad acústica. e) En el expediente el instructor propuso el 30 Abr. 1998 la adopción de la medida cautelar de paralización inmediata de la actividad, en tanto no se corrigieran las condiciones de la instalación en el sentido de

Secretaria General


insonorización requerida por la Ley 7/1997. Apreció para ello que el resultado de las actas podía hacer que la infracción fuera calificada como muy grave. Sexto. Es de apreciar una pasividad reprochable al Ayuntamiento porque, a pesar de la propuesta del instructor, en ese mismo expediente al que se ha hecho referencia no consta que el Ayuntamiento adoptara las medidas cautelares que le fueron solicitadas. Y así se lo permitía el art. 20 de la Ley 7/1997, de 11 Ago., de protección contra la Contaminación Acústica, de la Comunidad Autónoma de Galicia, que establece: “(...) Artículo 20. Medidas cautelares. Con independencia de las demás medidas que se adopten para garantizar la eficacia de la resolución que en su momento se dicte, con carácter cautelar el Ayuntamiento podrá acordar la inmediata adopción de medidas correctoras imprescindibles para evitar los daños o molestias graves que estén ocasionándose como consecuencia de las actividades presuntamente infractoras. Igualmente, y con el mismo carácter cautelar, podrá acordarse la paralización de la actividad o la clausura de las instalaciones o establecimientos cuando la producción de ruidos o vibraciones supere los niveles establecidos para su tipificación como falta muy grave, o bien cuando, acordada la adopción de medidas correctoras, el requerimiento municipal resultase incumplido en el plazo que al efecto se señale. También podrá acordarse el precinto de equipos, así como cualquier otra medida que se considere imprescindible para evitar la persistencia en la actuación infractora. Dichas medidas se adoptarán previa audiencia del interesado, por un plazo de cinco días, salvo en aquellos casos que exijan una actuación inmediata”. Debiéndose señalar que lo dispuesto en el precepto autonómico anterior es coherente con la competencia y responsabilidad de los ayuntamientos en materia de medio ambiente que se establece en la normativa estatal. Baste recordar que los apartados f ) y h) del art. 25.2 de la Ley 7/1985, de 2 Abr., de Bases del Régimen Local, atribuyen al Municipio el ejercicio de competencias en las materias de protección del medio ambiente y la salubridad pública; que el art. 42.3 a) de la Ley 14/1986, de 25 Abr., General de Sanidad, señala el control sanitario del medio ambiente, como responsabilidad de los Ayuntamientos; y que el Reglamento de Actividades Molestas, Insalubres, Nocivas y Peligrosas declara la competencia general de los órganos municipales para la vigilancia del cumplimiento de las disposiciones sobre la materia (art. 6) y, más particularmente, les reconoce funciones de inspección sobre las actividades que vengan desarrollándose y potestad para adoptar medidas frente a las deficiencias comprobadas (arts. 36 y 37.)» En conseqüència, el Tribunal Suprem va declarar finalment que es va vulnerar el dret fonamental del recurrent a la inviolabilitat del seu domicili, dret reconegut a l’article 18.2 de la Constitució. O la sentencia del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia de 29 d’octubre de 2001, que va resoldre un recurs interposat per una associació de veïns de Sevilla contra el seu Ajuntament tot afirmant que «(…) Ahora bien no estamos enjuiciando aquí a los padres, educadores, a la sociedad, sino revisando una inactividad de la Administración Municipal denunciada por los vecinos afectados en una concreta zona de movida y particularizada en tres cuestiones relativas a impedir el consumo de bebidas alcohólicas en la calle, la utilización de aparatos musicales de gran potencia en la calle o fuera de ella, control de ruido de motocicletas y facilitar la circulación de los vecinos a pie y en vehículo a sus domicilios. Siendo posible todas las medidas legislativas, las encaminadas a paliar los efectos nocivos las preventivas educativas y alternativas que ponen de manifiesto la voluntad municipal de hacer frente al problema, la prueba practicada en estos autos –testifical y emisión de informes de la actuación de la policía municipal– ponen de manifiesto que la permisividad por una parte y la inactividad municipal por otra contribuyen a las molestias y ruidos que impiden el descanso de los vecinos de la zona. En efecto no basta con regular mediante las oportunas ordenanzas la protección del medio ambiente, la prohibición de venta de alcohol fuera de los establecimientos que tengan licencia para ello la limpieza en los lugares públicos, sino que con los medios adecuados hacer efectivas dichas ordenanzas, impidiendo se sobrepasen los límites de emisión de ruidos, procediendo al cierre de los establecimientos que lo incumplan e incluso dispersando las concentraciones de jóvenes cuando se sobrepasan dichos límites. No se trata de ejercer una

Secretaria General


presión policial, sino dentro de los límites de dicha función denunciar una y otra vez las infracciones administrativas, incomodar y disuadir sin descanso a los jóvenes en sus comportamientos y no favorecer mediante cortes de tráfico y vallas dichas concentraciones porque los derechos de los jóvenes a expresarse y reunirse encuentran sus límites en los derechos de los demás ciudadanos a la libre circulación, al descanso y a la propia vida atendida en un sentido amplío no sólo físico, que se ven menoscabados al no adoptar la administración demandada las medidas adecuadas y suficientes para paliar al menos en parte los efectos negativos concretados en el presente proceso. (...)Sexto.- Estimando la Sala que se pueden adoptar medidas control adecuadas para evitar el ruido, la venta de bebidas alcohólicas en la calle, la utilización de aquélla como urinario público, los daños al espacio público y sus elementos, y permitir la libre circulación de personas y vehículos, como es una dotación policial adecuada que exija en todo momento el cumplimiento de cuantas normas y Ordenanzas estén vigentes en sus estrictos términos el recurso debe ser estimado porque a la Administración le incumbe en su función de policía el cumplimiento del deber de vigilancia de horarios de cierre, emisión de ruidos de bares, vehículos, etc. Y de lo actuado se deduce cierta inactividad que perjudica indudablemente a los vecinos de la zona que han de soportar la incomodidad de acceso a sus viviendas exceso de ruidos que impiden el descanso nocturno y otras molestias que no tienen el deber jurídico de soportar y que se pueden paliar, si la Administración en el ámbito de su competencia no hace dejación de su función y adopta cuantas medidas sean necesarias para exigir el cumplimiento de la Ley haciendo posible que el ejercicio de un derecho por parte de un sector de población no menoscabe los derechos de los vecinos de la zona en la que se concentran. Ciertamente dichas medidas resultan impopulares y pueden tener un coste electoral por parte del sector afectado pero no hay que olvidar que la Administración como proclama el art. 103 de la Constitución debe servir con objetividad los intereses generales con sometimiento pleno a la Ley y al Derecho así como a los fines que la justifican (art. 106 de la Constitución).» En aquest sentit, tampoc podem obviar el fet que l’article 329 del Codi penal estén la responsabilitat criminal a aquestes autoritats que, per acció o omissió, no hagin impedit la font de contaminació essent-ne conscients de la il·legalitat. Aquesta conducta d’omissió, considerada com una modalitat de prevaricació funcionarial, és difícilment apreciable tenint en compte que són les mateixes autoritats o funcionaris públics les que han de portar a terme les conductes d’inspecció o de control dels sorolls, tot podent, atès el seu càrrec, ocultar, encobrir, modificar, o alterar les lleis, reglaments o ordenances que els obliguen a dur a terme aquesta funció. Malgrat això, en el precís moment que una autoritat o funcionari públic incorre en aquesta conducta, la pena s’agreuja perquè es produeix una manca d’atenció als interessos dels ciutadans, sobretot quan són ells els més responsables a l’hora de complir i de fer complir les normes que incompleixen. Així, el Tribunal Suprem, en la seva sentència núm. 1091/2006, de 19 d’octubre de 2006, tot revocant la sentència absolutòria dictada per l’Audiència Provincial de Castelló, va condemnar l’alcalde de Vila-real com autor d’un delicte de prevaricació medi ambiental per la comissió per omissió de l’article 329.1 del Codi Penal, fonamentada en el silenci i en la passivitat davant les diferents inspeccions e informes de les mesures realitzades en una indústria. L’Alt Tribunal condemna l’alcalde amb una pena de presó, tot desestimant l’opció de la multa pecuniària «(...) en cuanto sería satisfecha incluso con cargo a las arcas municipales agravando la situación de los vecinos». En aquest sentit, és ben cert que difícilment es poden evitar les «corrupteles», sobretot a escala municipal, quan és la mateixa autoritat o funcionari que deté el poder qui, mitjançant la conducta, infringeix la normativa aplicable però, tal com diu el Tribunal Suprem en la referida sentència, és necessari tenir en compte «(...) el desprecio hacia los intereses de sus ciudadanos (...)» així com «(...) su conducta de forma deliberada, en la que se sitúa al lado de una industria contaminante (...) sabiendo a ciencia cierta que actuaba y vulneraba la legalidad que regulaba la emisión de ruidos (...)».

Secretaria General


No podem oblidar, tal com ja va dir a començaments del segle passat A. Rodríguez Martín en la seva obra El municipio moderno (Jaén, 1906), que «a nivel municipal, si la democracia practicada no se traduce en una eficacia gestora al servicio del público, en la calidad y en la cuantía, aquella, la democracia, se queda en pura y frustrante ficción», frase aquesta que resulta del tot aplicable encara als nostres dies i, sobretot, en un tema tan sensible pels drets dels ciutadans com és la contaminació acústica. Per tot l’exposat, Es recomana Que l’Ajuntament, des del Departament de Disciplina Urbanística i Activitats o des d’on correspongui, davant les reiterades queixes presentades en aquesta oficina per diferents interessats en relació amb les molèsties provocades per l’excessiu soroll generat per una sèrie de bars d’aquesta ciutat, apliqui la normativa específica existent en matèria de protecció vers la contaminació acústica, a la qual remet l’article 46.3 de la Llei 11/2009, i que ve constituïda, essencialment, per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de contaminació acústica de Catalunya, i el seu Reglament aprovat per Decret 176/2009, de 10 de novembre de 2009. SENYOR ALCALDE: Demanaria al senyor Armand Soler que ens fes la seva intervenció, sisplau. SENYOR ARMAND SOLER: Bona tarda, senyor alcalde, senyores regidores, ciutadanes, ciutadans. Torno a comparèixer davant d’aquest Ple com és preceptiu de fer-ho, almenys un cop a l’any. Aquesta vegada però, tot i que pugui semblar una presentació atípica, no em centraré en xifres, ni en percentatges i tipus d’expedients tractats, que estic segur, vostès ja han pogut llegir i valorar. Aquest cop em centraré més en el que podem anomenar fonaments de l’acció d’un síndic municipal, i ho faig d’aquesta manera perquè són molt poques les oportunitats que tinc de comparèixer davant de vostès, i en uns moments tan singulars i delicats com els que ens toca viure, en el que la crisi econòmica i social, fan que la ciutadania comenci a percebre com poden diluir-se alguns drets essencials, considero adient obrir un curt espai a la reflexió i a l’anàlisi del que s’espera d’una institució que té com a objectiu indiscutible la protecció dels drets de les persones. En primer lloc cal recordar que això és possible, gràcies a un acte de valentia democràtica d’incalculable valor, que vostès van tenir en el moment de decidir crear la institució de la defensa, pel fet de tractar-se aquesta, d’una institució absolutament voluntària i que tan sols es dóna en societats on hi ha estat de dret. Això, òbviament no treu, que tan bon punt acabi aquesta exposició, estaré a la seva disposició per tal de respondre a aquelles preguntes o aclariments que vostès tinguin a bé de fer-me. En el transcurs de l’exercici 2011 que en aquest moment presento, han pogut observar una forta fluctuació de la nostra feina. Les raons poden ser vàries, a tall d’exemple i per citar-ne una, recordaré el procés electoral que va donar-se al mes de maig, ja en anteriors ocasions hem pogut notar que les associacions veïnal com la ciutadania en general, no està per gaires coses més durant aquests períodes electorals. Podríem dir que la ciutadania queda en un cert estat de ralentí. Tot i així, hem considerat que una raó prou important a tenir en compte, ha estat també, el canvi d’ubicació de la nostra seu. Tot canvi necessita d’un temps fins que de nou, les circumstàncies es normalitzen, en el nostre cas parlarem de normalitat, en el moment que aquest canvi és conegut i ha arribat a un conjunt ampli de la ciutadania. En una anterior compareixença davant d’aquest mateix Ple, tot i entenent les raons que motivaven el canvi físic de la nostra seu, vaig expressar els meus dubtes tot considerant que el fet que la Defensa de la Ciutadania quedés ubicada en un edifici d’oficines municipals, podia desvirtuar la necessària imatge de independència que forçosament i voluntària, sempre volem donar. Hores d’ara i a la vista de com han anat venint les coses, tot i continuar pensant l’important que és poder oferir una clara visió d’independència, he de dir però, que el nombre de casos atesos va tornant als valors mitjans d’assistència que havíem enregistrat en moments anteriors. Així doncs i de mica en mica, els indicadors apunten una remuntada d’aquella situació. L’ideal evidentment seria, que la nostra funció de defensa dels drets de la ciutadania davant de l’administració local fos innecessària, tan desitjable com ho seria que els serveis assistencials mèdics, els bombers i d’altres serveis com aquest i amb aquest mateix caràcter també ho fossin. Dissortadament

Secretaria General


però, el coneixement de la realitat ens fa veure que aquest seria un pensament utòpic. El nostre ideal és també pensar que el desitjable seria que ningú necessités de la intervenció d’un Síndic Defensor, perquè d’entrada això voldria dir que les diferents estructures municipals estarien funcionant de la millor manera imaginable. Estaríem davant però, d’un model ideal, tots sabem que els models ideals ho són en el cap del teòric, mai en el camp del quotidià o com alguna persona tal vegada podria dir, en el camp del real. Aquest any, com han pogut observar en l’informe que tot just ara en aquest moment començo a exposar, comença l’informe amb la frase “l’abús no pot ser un argument en contra de l’ús.” Aquesta bella fase extreta del dret romà, m’ha semblat una reflexió prou interessant, si es tenen en compte les funcions bàsiques d’un síndic. I en aquests moments encara més, donades les circumstàncies socials que ens ha tocat viure. Cal entendre-la doncs, com a base del que considero ha de ser, una bona administració pública. Administrar bé és complex, i requereix tenir en compte aspectes relatius a la organització interna, a la forma d’adoptar les resolucions generals i individuals, els criteris per determinar el serveis que cal prestar i les maneres d’actuar per aconseguir que aquests serveis arribin als ciutadans de forma regular i amb la major qualitat possible. Per la qual cosa aquesta reflexió de l’antic dret romà sempre hauria d’estar present en el moment de dissenyar programes de caràcter públic i més encara en l’actual moment, amb una forta recessió i precarietat econòmica per a moltes famílies de la nostra ciutat. Aquests programes i accions han de permetre poder distribuir els recursos de manera que quedin garantits, ni que siguin els mínims indispensables, tot permetent que les persones puguin viure amb dignitat, especialment pensant en aquelles persones que tenen menys recursos. Totes les decisions del com s’han de distribuir els recursos i a quines persones han d’arribar, pertoquen per decisió i compromís democràtic, a qui ostenta la facultat representativa de la seva comunitat. En el nostre cas, vostès, senyores regidores i senyors regidors, són per voluntat del poble els seus representants legals amb representació institucional en aquest Ple. En uns moments tan especialment delicats i on les visions de la mateixa realitat varien segons sigui el lloc que el destí ens ha reservat a cadascú de nosaltres, cal més que mai recordar els nostres propis orígens, i des de generositat que com a poble sempre s’ha tingut, no oblidar-nos d’aquelles persones que portades per la necessitat extrema de subsistència, truquen a la nostra porta amb la millor intenció de refer la seva vida en el país que els acull. És fàcil, ben segur, trobar raons que puguin justificar-ho gairebé tot, al meu entendres sempre hi ha d’haver però, línies vermelles que no podem traspassar. Ens toca viure moments molt delicats des del punt de vista social i econòmic, precisament per aquesta raó, cal assegurar que les eventuals retallades econòmiques no suposin un detriment o reducció de prestacions, que lesionin els continguts essencials dels drets socials. En una anterior compareixença i en l’apartat de recomanacions, tot fent referència a la situació de la nostra ciutat, vaig comentar que existeixen moltes entitats socials que treballen per millorar la vida de les persones que menys tenen, aquesta tasca altruista fa molts anys que es ve fent de manera paral·lela a les accions socials desenvolupades des de l’administració local. Hores d’ara però, considero que el nostre Ajuntament cal que lideri aquestes múltiples iniciatives per tal de potenciar els seus efectes i aconseguir arribar encara més lluny, amb l’esforç de totes les parts. La política no tindria cap sentit ni consistència si no es tinguessin en compte els problemes reals de les persones, i això forçosament passa, no fent promeses inabastables, sinó buscant solucions efectives i molt clares. Intentant sempre basar les nostres accions en l’equitat. Tots vostès, com a càrrecs electes, han rebut la confiança que la ciutadania els va atorgar per tal que ocupin els escons que corresponen al nostra Ajuntament, representant diverses opcions i sensibilitats polítiques presents en la nostra ciutat. Aquest fet els investeix del privilegi i la responsabilitat que comporta la democràcia representativa. Avui, més que en d’altres moment, em permeto com a Síndic Defensor, encoratjar-los en la seva important feina i compromís amb la ciutadania. En clau interna, com a Síndic, des de la nostra institució he de dir que en força ocasions i davant de temes concrets, tan sols hem aconseguit establir una bona comunicació personal amb responsables municipals, costa que ja és important però ni de bon tors, suficient. Tot i així, vull manifestar i agrair la col·laboració així com la bona disposició expressada, per la majoria de les

Secretaria General


regidores i regidors de l’equip de govern, a l’hora d’atendre la propostes d’aquest Síndic. De la mateixa manera també he de dir que la relació amb la resta de regidores i regidors en què hem tingut l’oportunitat de tractar algunes qüestions, ha estat de lleialtat i de col·laboració mútua cercant el benefici de la ciutadania. El fet d’acudir al Síndic Defensor per a moltes persones és l’últim recurs de caràcter municipal, la darrera esperança i possibilitat de ser escoltats i aconseguir que el seu problema sigui revisat i tractat, de manera que pugui estalviar-se les pesades càrregues d’acudir als tribunals de justícia. Així doncs, veiem que la nostra funció agafa forma, creix i s’omple de contingut amb cadascuna de les queixes que la ciutadania ens presenta pel seu estudi i defensa davant de presumibles actes de vulneració de drets per part de la nostra administració. Com a Síndic defensor sóc absolutament conscient que la feina que vostès van encomanar-me, pot arribar a ser en algunes circumstàncies pot arribar a ser força incòmoda i fins i tot molesta per la burocràcia o pels interessos corporativistes d’una part de la nostra administració. De la mateixa manera però, estic segur que a vostès els complau l’absoluta independència funcional que des del primer moment ha mantingut la nostra institució a l’hora de proposar solucions o fent aquelles recomanacions que es consideren en tot moment les més justes i equitatives dels temes que la ciutadania planteja. El poder de la burocràcia i en ocasions, la rutina d’aplicar les ordenances, són de fet, realitats que desequilibren justificadament o no, la balança a favor de l’Administració, davant de fets interpretables, de normes escrites on hi caben més d’una conclusió, és on més clarament es pot veure el paper d’un Síndic. En aquests sentit aprofito el moment per comentar un fet que per la quantitat de vegades comença a ser motiu d’anàlisi. M’estic referint a la interpretació i conseqüències que se’n deriven de l’article 7f de l’ordenança de civisme, que com vostès recorden perfectament far referència al consum de begudes alcohòliques a la via pública fora dels llocs destinats a aquest consum. No entraré ara a valorar les diferències que se’n desprenen si el que llegim és el redactat en el BOP o si ho fem en el redactat de l’Ajuntament, en el seu article corresponent, veiem allà que hi ha una fase dividida en dues parts amb valors sancionadors totalment diferents. El que sí que vull comentar és el que ens arriba pràcticament cada setmana, l’aplicació de sancions administratives a joves perquè la paraula de l’agent de la guàrdia urbana té reconegut el principi de veracitat amb la seva acció, i per tant, la sanció imposada és molt difícilment revocable. Cal ser extraordinàriament curosos en l’aplicació i ús d’aquest principi de veracitat, per tal d’evitar interpretacions de caràcter abusiu. A més, en vàries ocasions pot estar-se donant un missatge difícilment acceptable, em refereixo a sancionar aquests joves presumiblement infractors, que s’identifiquen a requeriment dels agents de la Guàrdia Urbana, però no en canvi aquells altres que bo i formant part del mateix grup no poden presentar cap document identificatiu per no dur-lo a sobre. Evidentment amb un acte d’aquesta naturalesa el que se’n desprèn és una conclusió que ben segur que no és la millor per aquests joves i per a la nostra societat. Les bones intencions de l’administració cal que quedin reflectides en normes d’obligat compliment, i en tot cas, executables judicialment. Treballar per la ciutadania, pel seu bé comú, és el que sens dubte tots vostès fan, cadascú des de les seves conviccions personals, ideològiques i polítiques. Tota societat organitzada requereix de persones que més enllà dels seus propis interessos personals dediquin part del seu temps i també de les seves vides a cercar el que és comú en benefici de tots, per millorar la vida de les persones, tot buscant les millors solucions possibles i reals als problemes d’aquelles persones. Abans, avui i probablement demà i probablement demà, si no canvien molt les coses, la ciutadania continuarà dreçant-se al seu ajuntament buscant les respostes a alguna qüestió que la neguiteja, davant d’aquesta realitat cal que l’Ajuntament miri de donar resposta sempre, a les al·legacions presentades basant-se i basant la resposta de manera clara en la pregunta o consulta formulada, mai, com sol passar, donat respostes de caràcter estandarditzat. Per tal de facilitar els contactes de la ciutadania amb la seva administració al llarg del temps, han anat apareixent diverses vies de comunicació, tot i que no totes elles són formalment vàlides des del punt de vista administratiu. Com que aquesta puntualització en moltes ocasions és desconeguda per bona part de la nostra ciutadania, especialment aquelles que s’adrecen, és doncs per aquesta raó, que considero precís arribat el cas de rebre una petició via correu

Secretaria General


electrònic, cada cop més freqüent, que avisi a aquella persona que la seva nota, tret que vingui signada electrònicament, l’han de tornar a enviar per una via administrativament acceptable des del punt de vista del procediment. El que no pot passar és que s’ignori l’escrit no donant cap tipus de resposta, les persones del carrer no tenen el coneixement concret pel que fa als procediments administratius, aquestes persones consideren que si l’administració ofereix com a possible aquesta via de comunicació electrònica deu ser perquè és vàlida, i això és l’únic que poden entendre moltes i moltes persones, especialment les més grans. Per tant, en aquests casos el que tornaria a perillar a ulls de la ciutadania, és la credibilitat i la confiança cap a la seva administració, i aquest fet, no em cansaré de repetir, seria un fet molt i molt greu. Per acabar aquesta presentació tan sols voldria expressar la meva confiança en què vostès, senyores regidores, senyors regidors, valoraran les reflexions que m’he permès de fer, que són el fruit d’escoltar a moltes i moltes persones de la nostra ciutat al llarg d’un any, i sabran donar un pas més per anar endavant, per tal que els drets humans i les necessitats de la nostra població es podin per davant de qualsevol altra consideració, ja sigui aquesta de tipus econòmic o bé de tipus polític. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Soler, si vol seure mentre els grups prenen la paraula. Començaríem pel grup d’Iniciativa per Catalunya. SENYOR SAGUÉS: Molt bona tarda a tothom. Bé, primer de tot agrair com sempre la presentació i el treball fet durant l’any per part de Síndic Defensor de la Ciutadania i de tot el seu equip de col·laboradors i col·laboradores. Entenem sempre aquest treball com un apropament a la ciutadania dels afers públics, com un apropament tan necessari en aquests moments de manca de credibilitat a l’administració pública així parlant en general, i que sabem, som conscients que aquest esforç que es fa des de la sindicatura és important, d’acostar-se a la gent, generar confiança i en el possible, intentar resoldre situacions i cassos i problemàtiques que no han trobat el seu camí per altres vies. Dit això i així d’una manera bastant ràpida, constatar que els comentaris que hi ha en l’informe i que ens ha fet avui, ens molts casos no difereixen per desgràcia, del que es venia manifestant en anys anteriors, és adir, que la problemàtica aquella que la gent no acaba de trobar la resposta que necessita i que demanda dels seus governants, segueix estant present aquesta manca de resposta o aquesta lentitud, la manca d’informació que té la ciutadania de Badalona de moltes coses que li afecten i que necessita per poder gestionar la seva via, i que no ho coneix prou bé i que rep la informació que no és prou idònia per poder resoldre els seus conflictes i això és el que moltes vegades ha d’acabar fent el Defensor de la Ciutadania, explicar, intentar no tant resoldre concreta sinó donar la informació de com poder-se desenvolupar davant d’aquesta situació. I de la reflexió que ens fa, no tant de concrecions del que ha estat el resum d’aquest any, sinó del que ell creu que hauria de ser, tant la seva tasca com la nostra, crec que del que es tracta és que agafem el guant una vegada més, però aquesta vegada a veure si som capaços de veritat d’avançar i de posar remei a totes aquestes mancances que anem tenint. Ens parla també de situacions marcades per aquesta crisis econòmica que estem patint, ens parla també de línies vermelles que no hauríem de traspassar, del que està provocant aquestes retallades socials amb pèrdues de drets. Tot això és important també que ens ho recalqui una persona que viu dia rere dia problemàtiques de persones que es dirigeixen a la cerca de solucions pels seus casso. I també ens ha posat a sobre de la taula una altra situació prou greu, prou complicada i de més fàcil solució per això, que és el que s’està fent des d’aquest govern d’una aplicació absolutament autoritària de l’ordenança de civisme que tenim en aquests, l’ordenança de civisme que nosaltres ja no vam ratificar quan es va tornar a portar al Ple, i ho vam fer amb uns arguments en què ens feia por que l’esperit que començava a predominar i que en aquests moments s’ha imposat de forma clara, era un esperit absolutament repressor, i això és el que creiem nosaltres que no ha de ser. I aquí ha ciutat un cas que és molt clar, i és el d’aquesta repressió, aquesta persecució, aquest assetjament que s’està fent cap als col·lectius de joves de la nostra ciutat que entenem que està totalment fora de lloc i que requereix un canvi en la línia política que s’està donant a l’actuació de la Guàrdia Urbana. Entenem que la reflexió que fa el Síndic l’hauria de recollir el govern i hauria de fer un gir amb aquesta política que té en aquests

Secretaria General


moments, tenint en compte també que tenen molts joves pel seu desconeixement, per la seva pròpia joventut, davant de la intervenció de Guàrdia Urbana per poder reclamar els seus drets, per poder saber que poden demanar una acta, que poden demanar més informació, que no fan i que després es fa encara molt més difícil al seva defensa del que creuen que és una injustícia en alguns casos, i tant si hi intervenen via Síndic Defensor o alguna altra via. Per tant, aprofito per demanar aquest canvi, aquest gir també amb l’actuació que té la política de seguretat que està exercint el govern del Partit Popular a la nostra ciutat. I per la meva part res més, només agrair una vegada més la tasca que ve desenvolupant el Síndic i el seu equip. SENYOR SERRANO: Bona tarda a tothom. Senyor Síndic Defensor de la Ciutadania, en primer lloc vull agrair la seva intervenció i totes les seves paraules, en un moment de dificultats, de patiment per a les famílies, previsiblement a les portes d’un rescat, la política a les institucions ens hem d’acostar més a la gent, hem d’escoltar i centrar tots els esforços en atendre les necessitats de les persones, ens cal una aproximació física i sobretot de les actituds i comportaments, si aquesta no és l’hora de la política la sortida de la situació actual serà més complexa. Augmenten les dificultats i vostè i la seva institució acullen els neguits i els problemes. Enguany, en aquesta línia ha atès 340 persones i s’han iniciat 44 expedients, una atenció que ha estat sobretot de manera presencial, és un indicatiu clar que la gent demana atenció directa i persona. També a l’informe s’assenyala que hi ha diversos expedients que porten més de cent dies esperant resposta municipal. La majoria de queixes que ha rebut el 2011 la Defensa de la Ciutadania se centren en els tràmits administratius, l’economia, el consum de ben segur que les dificultats econòmiques que travessen les persones n’expliquen moltes, també la convivència i les qüestions lligades al territori. Com vostè ja recull, la gent agraeix que la institució estigui al carrer, volen respostes més ràpides als tràmits que s’efectuen, és una bona font de recepció de demandes indicadora de cap on van els neguits de què fem malament i de què podem millorar. Ja per acabar, vull reiterar l’agraïment i la feina que fem de la feina de tot l’equip de Defensa de la Ciutadania, de la institució que vostè representa, compti amb la nostra col·laboració senyor Soler, i en la seva destacada funció en uns moments difícils, de retrocés social i d’augment de les necessitats ciutadanes que ens obliguen a tots i a totes a la coordinació a l’eficàcia i al sentit solidari. Gràcies. SENYORA HERVÀS: Moltes gràcies senyor Soler una vegada més pel seu informe. El treball que ha realitzat des de la Defensa de la Ciutadania permet ajudar-nos a poder millorar la tasca amb les idees i els seus suggeriments que recull de manera explícita en el seu informe i que porta vostè des de la pròpia sindicatura. Tot i que vostè no ha parlat concretament de dates, però algun company de l’oposició sí que ho ha fet, a mi sí que m’agradaria ressaltar alguna dada i és que l’oficina ha atès a 340 persones, és cert, de les quals només han formalitzat queixa o un tràmit 44 persones en una ciutat que té 220.000 habitants, jo crec que és una dada bastant destacable que crec que cal que quedi damunt la taula. I a més, crec que hi ha una dada també molt important de la feina feta en aquesta sindicatura que és que dels expedients que ja estan tramitats o que ja estan enllestits, hem de dir que el 75 % han estat enllestits d’una forma positiva, i crec que és una dada també important que cal tenir present. Per no estendre’m gaire jo sí que voldria destacar dues qüestions, una primera és que bona mostra de la utilitat dels seus informes, senyor Soler, és que vostè en la darrera legislatura en la que hi havia un altre equip de govern, vostè va dir la necessitat o la falta d’un punt de trobada per aquelles famílies que pels casos de separació i divorci eren complicats, era necessària aquesta mesura d’un punt de trobada, doncs bé, aquest govern no només a través del seu informe però també ha complert amb aquesta demanda que a vostè li vam donar trasllat i que vostè havia recollit de bona part dels ciutadans, i avui a Badalona ja és una realitat. I hi ha una altra qüestió que a mi també m’agradaria destacar i que crec que també és molt bona feina que es fa des de l’oficina de la Defensa de la Ciutadania, que és que valorem d’una manera molt positiva el programa que vostè ha portat a terme pel que fa a la Defensa de la Ciutadania a peu de carrer, creiem que podeu copsar igual que ho fa el govern o que fan la resta de regidors, però pot copsar una mica quines són les inquietuds, quines són les preocupacions dels veïns a peu de carrer i

Secretaria General


apropa la defens a tots els barris, barris que són molt singulars, molt diversos tots entre si. Moltes gràcies. SENYOR SOLER: Moltes gràcies de nou, senyor alcalde, senyores regidores, senyors regidors. Gràcies a qui ha tingut la gentilesa de dirigir-se directament a aquest Síndic i el seu equip, també òbviament a qui no ho ha fet, però especialment a qui sí ho ha fet. Jo el que sí que voldria comentar és un fet que potser alguna vegada algú m’ho ha sentit comentar. Una obsessió que té aquest Síndic, i dic obsessió i ho subratllo, és el de deixar les coses molt clares per tal que no es pugui instrumentalitzar mai la nostra funció. Dic això perquè crec que queda clar que els moments són molt complicats, a tot nivell i a tot efecte, també ho és per la concepció de la funció de la defensa de la ciutadania, per tant, hem de ser extraordinàriament curosos amb la nostra feina per tal d’evitar possibles lectures estranyes. Quan jo parlava fa uns minuts d’aquella acció discutible per part d’agents de la Guàrdia Urbana, m’estava referint més al principi de veracitat, dic això, pel comentari que feia el regidor d’Iniciativa, el company i amic Carles Sagués, perquè no és, no era o almenys aquesta no era la meva intenció, una crítica a l’acció dels agents de la Guàrdia Urbana, sinó que emparats amb un principi que molt probablement s’hauria de discutir en una cambra que no és aquesta, perquè és de rang estatal, s’hauria de valorar aquest principi de veracitat, un principi avui per avui és indiscutible i que fa que de vegades la seva aplicació sigui dubtosa, no en quant a legalitat, perquè evidentment la té i la té tota, sinó en quant a aquella forma que no queda de vegades prou entesa pel qui rep la sanció. Per tant, el que jo he intentat, senyores regidores i senyors regidors, és qüestionar l’aplicació estricta del principi de veracitat. Dit això, perquè de vegades si no s’aclareixen o si no s’intenta si més no aclarir coses, pot quedar en l’aire una sensació estranya que no estic en disposició d’acceptar, precisament perquè la institució és feble, tot i sent jove és molt feble, i que per tant hem de treballar tots per mantenir-la, perquè així es demostra, és una institució en funció i per tant no podem de cap de les maneres acceptar fissures estranyes, que de vegades per una poca determinació en la paraula podia provocar coses estranyes. Comentar senyora Hervàs, que el que vostè em comenta és evident una realitat per nosaltres, la nostra feina, si bé des del punt de vista quantitatiu no pot ser significativa, ja qui deia que un sol cas justificaria l’acció, en aquest cas les tres-centes i escaig persones que se’ns han adreçat més les que no directament hem impactat en l’informe però que són bastants més, però que tenien característiques de singularitat pel que feia a la seva demanda, justifiquen des del meu punt de vista, senyor alcalde, la nostra funció emparats en la legalitat que vostès ens permeten. Res més, a la seva disposició. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies senyor Soler, jo crec que amb les intervencions que hi ha hagut ha quedat clar, per un costat el reconeixement a la feina que està fent vostè i al seu equip de persones que té l’oficina, dir que des del govern de Badalona som plenament conscients de les dificultats del moment, que de vegades, jo crec que en la majoria dels casos amb encert i d’altres potser no podem arribar al que seria desitjable, estem intentant estar a l’alçada del que se suposa que ha de ser l’Ajuntament de Badalona en tant en quant la relació amb els seus ciutadans, per desgràcia no es pot donar satisfacció a totes les demandes que arriben tant a la seva oficina com a les pròpies dependències de l’Ajuntament, no sempre totes les accions de l’administració són encertades al cent per cent, i per tant entre tots hem de fer un esforç per anar millorant. Jo el que he de dir i m’agrada fer-ho públic que jo crec que entre la institució que vostè representa, entre vostè com a Síndic i el govern de Badalona hi ha una excel·lent relació, una relació fluïda, vostè sap i així ho ha assenyalat, que quan ha necessitat dirigir-se als diferents àmbits del govern de la ciutat ha tingut les portes obertes, les portes obertes de l’alcaldia perquè dins del nostre objectiu està el millorar cada dia, i jo crec que amb institucions com les que vostè representa ens ajuda a poder dur a terme aquesta funció. També aprofito, tindrem ocasió en un futur més o menys immediat, que vostè ens torni a dirigir unes paraules, però aprofito ja en aquest final d’etapa l’any que ve del seu mandat, a seguir treballant, treballant el temps que li resta amb les ganes, amb la voluntat i sobretot amb l’estima a la ciutat i a les persones que hi viuen com ho està fent, com ho ha fet al llarg de totes les etapes. Miri, jo hi ha una frase, i em permetrà una llicència personal, però hi ha una frase que a

Secretaria General


mi se’m va quedar i des d’aleshores té el meu reconeixement com a persona i després com a institució, i és que quan la banda ETA va matar el regidor, el nostre company de partit de Sant Adrià del Besòs, el José Luís Ruíz Casados, jo estava fora per unes circumstàncies personals, però a mi quan jo vaig arribar una de les primeres coses que se’m van traslladar per part dels regidors que avui formen part de l’equip de govern que aleshores eren regidors de l’oposició, va ser el tracte humà, proper i carinyós que vostè personalment en aquells moments, i segurament quan encara no era la seva responsabilitat, els va donar en uns moments molt difícils des d’un punt de vista personal i polític. I aquest fet que jo recordo de l’any 2000, jo crec que demostra com són les persones, i vostè, al llarg de tot aquest temps al front del càrrec que ostenta del Síndic Defensor del Ciutadà, jo crec que ha donat bon exemple de la seva forma d’actuar des d’un punt de vista institucional i des d’un punt de vista humà. Per tant, moltes gràcies, intentarem millorar en aquells aspectes, que són molts encara que hem de millorar com a govern i com a administració i de ben segur que la propera vegada que torni a estar aquí jo crec que ho farem una miqueta millor del que ho estem intentant i que crec que és el camí que correspon. Per tant, moltes gràcies. 3 AP-2012/2406 DONAR COMPTE. Resolució de l'alcaldi a de 30 de juliol de 2012 relativa a la substitució d'un membre del Consell d'Administra ció de l'IMSP. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la resolució de l'alcaldessa accidental (delegació de 26/07/12), de data 30 de juliol de 2012 referent al canvi d’un membre del Consell d’administració de l’IMSP, a proposta del Grup Municipal Socialista, un cop introduïda la correcció d’una errada (resolució de 17/09/12). Òrgan al que s'adreça: Ple municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcaldessa accidental (resolució de 26/07/12), en data 30 de juliol de 2012, ha dictat una resolució, la qual, un cop introduïda la correcció d’una errada (resolució de 17/09/12), diu el següent: “Vista la resolució de l’alcalde de data 16 de juliol de 2012, ratificada en sessió plenària de 20 de juliol d’enguany, per la qual es refonien les diverses resolucions existents sobre els nomenaments dels diferents representants als consells d’administració dels organismes autònoms municipals, entre els quals es troben els membres del Consell d’Administració de l’Institut Municipal de Serveis Personals, els quals són els següent: President/a: Xavier Garcia Albiol Vicepresident/a: David Gómez Villar Consellers/es: Daniel Gràcia Álvarez Sònia Egea Pérez Juan Fernández Benítez Antonio García Martínez

Teresa González Moreno Ma. Mercè Rius Serra Carles Sagués Baixeras Vist que, a petició del grup municipal del Partit Socialista de Catalunya (PSC), es considera procedent la substitució de la consellera membre del Consell d’administració de l’Institut Municipal de Serveis Personals senyora Teresa González Moreno, per la regidora d'aquest l'Ajuntament, senyora Concepció Botey Teruel. Vistes la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les bases del règim local, decret legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, pel qual s'aprova la refosa de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, estatuts de l'organisme autònom de referència i d'altres d'aplicació, proposo l’adopció de la següent RESOLUCIÓ:

Secretaria General


PRIMER.- Modificar l’apartat Primer de la resolució d’aquesta Alcaldia de data 16 de juliol de 2012, en el sentit de cessar com a membre del Consell d’administració de l’organisme autònom Institut Municipal de Serveis Personals en representació del grup municipal Socialista a la senyora Teresa González Moreno. SEGON.- Nomenar, a proposta del grup municipal Socialista, a la regidora senyora Concepció Botey Teruel com a membre del Consell d’administració Institut Municipal de Serveis Personals, en representació del referit grup municipal Socialista. Conseqüentment, la composició del Consell d’administració de l’Institut Municipal de Serveis Personals, és la següent: President/a: Xavier Garcia Albiol Vicepresident/a: David Gómez Villar Consellers/es: Daniel Gràcia Álvarez Sònia Egea Pérez Juan Fernández Benítez Antonio García Martínez

Concepció Botey Teruel Ma. Mercè Rius Serra Carles Sagués Baixeras TERCER.- Donar compte al Ple de la present resolució i notificar-la a les persones interessades. QUART.- Publicar la present resolució al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.” 4 AP-2012/2407 DONAR COMPTE. Resolució de l'alcald ia de 30 de juliol de 2012 relativa a la substitució d'un membre del Grup Municipal Soc ialista al Consell d'administració de Badalona Serveis Assistencials, SA. Identificació de l'expedient Tipus d’acord: Donar compte de la resolució de l'alcaldessa accidental (delegació de 26/07/12), de data 30 de juliol de 2012 referent al canvi d’un membre del Consell d’administració de BSA, SA, a proposta del Grup Municipal Socialista Òrgan al que s'adreça: Ple municipal Caràcter de l’acord: Exhaureix la via administrativa. L'alcaldessa accidental (resolució de 26/07/12), en data 30 de juliol de 2012, ha dictat una resolució que transcrita literalment diu el següent: “Vista la resolució de l’alcalde de data 16 de juliol de 2012, ratificada en sessió plenària de 20 de juliol d’enguany, per la qual es refonien les diverses resolucions existents sobre els nomenaments dels diferents representants als consells d’administració de les societats municipals, entre els quals es troben els membres del Consell d’administració de Badalona Serveis Assistencials, SA, els quals són els següent President/a: Xavier Garcia Albiol Vicepresident/a: David Gómez Villar Consellers/es: Miguel Jurado Tejada Ramón Riera Macia Salvador Lerma Timonel Juan Fernández Benítez Teresa González Moreno Mª Mercè Rius Serra Antonio Barbarà Molina Vist que, a petició del grup municipal del Partit Socialista de Catalunya (PSC), es considera procedent la substitució de la consellera membre del Consell d’administració de Badalona Serveis Assistencials, SA senyora Teresa González Moreno, pel regidor d'aquest l'Ajuntament, senyor Aniceto Ramírez Vilches. Vistes la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les bases del règim local, decret legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, pel qual s'aprova la refosa de la Llei municipal i de règim local de

Secretaria General


Catalunya, decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s'aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis dels ens locals, estatuts de la societat municipal de referència i d'altres d'aplicació, proposo l’adopció de la següent RESOLUCIÓ: PRIMER.- Modificar l’apartat Primer de la resolució d’aquesta Alcaldia de data 16 de juliol de 2012, en el sentit de cessar com a membre del Consell d’administració de la societat municipal Badalona Serveis Assistencials, SA en representació del grup municipal Socialista, a la senyora Teresa González Moreno. SEGON.- Nomenar, a proposta del grup municipal Socialista, al regidor senyor Aniceto Ramírez Vilches com a membre del Consell d’administració de la societat municipal Badalona Serveis Assistencials, SA en representació del referit grup municipal Socialista. Conseqüentment, la composició del Consell d’administració de la societat municipal Badalona Serveis Assistencials, SA, és la següent: President/a: Xavier Garcia Albiol Vicepresident/a: David Gómez Villar Consellers/es: Miguel Jurado Tejada Ramón Riera Macia Salvador Lerma Timonel Juan Fernández Benítez Aniceto Ramírez Vilches Mª Mercè Rius Serra Antonio Barbarà Molina TERCER.- Donar compte al Ple de la present resolució i notificar-la a les persones interessades. QUART.- Publicar la present resolució al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona.” En aquest moment la regidora Teresa González Moreno, surt del Saló de Sessions. 5 AP-2012/2408 DICTAMEN. Aprovar el compte general de la corporació, corrersponent a l'exercici 2011. Identificació de l’expedient Tipus de resolució: Aprovació del compte general de la corporació, exercici 2011 Òrgan que resol: L’Ajuntament Ple Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Òrgan al qual s’adreça: L’Ajuntament Ple Núm. expedient: 455/CMT-1/12 Fets 1. En data 10 de juliol de 2012, a requeriment del regidor responsable de la Regidoria d’Hisenda i Recursos Interns, i a l’empara de la previsió del decret del propi regidor de 14 de juliol de 2011 de delegació d’atribucions de gestió i resolució d’assumptes, el cap del Servei Jurídic ha disposat l’inici d’aquest expedient per tal que es procedeixi, en la forma reglamentàriament prevista, a proposar al Ple de la Corporació Municipal l'aprovació del compte general de la corporació, exercici 2011. 2. En data 19 de juliol de 2012, l’esmentat cap del Servei ha emès el pertinent informe i proposta de tramitació i ha comunicat als membres de la Comissió Especial de Comptes que tenen a la seva disposició per poder examinar i consultar el compte general de la Corporació del referit 2011 durant un termini de 15 dies, en compliment del que es disposa a l’article 101.3 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya. 3. D’acord amb el que disposa l’article 212 del RDL 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, la Comissió especial de comptes, amb data 27 de juliol de 2012, va informar favorablement i, amb caràcter provisional, el compte general de la corporació referit a l'exercici de 2011, format per la intervenció general, juntament

Secretaria General


amb els documents que la integren, i que van estar preparats i redactats per la Intervenció general d'aquest Ajuntament. 4. L’esmentat informe inicial de la Comissió especial de comptes es va publicar en el BOP de Barcelona en data 08/08/2012, per tal que els interessats poguessin formular les reclamacions, objeccions i observacions que consideressin pertinents dintre dels 15 dies d’exposició pública de l’expedient instruït i vuit dies més, comptats tots ells des del dia següent al de la publicació de l’anunci. El mateix edicte fou inserit en el Tauler d’anuncis d’aquest Ajuntament entre els dies 09/08 i 7/09. 5. Consta en l’expedient diligència del cap del Servei Jurídic, de data 10/11/2012, en què fa constar que durant el termini conferit no consta presentat ni al Registre general de l’Ajuntament ni en aquest Servei Jurídic cap escrit en relació amb l’esmentat Compte. Fonaments de dret 1. El procediment per a l’aprovació del Compte general de la corporació, està regulat en els articles 116 de Llei reguladora de bases de règim local (LRBRL), i 212 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març que aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (TRLRHL). La seva formació i el seu contingut s’han d’ajustar als requisits establerts en els articles 208 i següents del propi TRLRHL. 2. Un cop transcorreguts els tràmits i terminis assenyalats en els articles 101.3 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprovà el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC) i 212.1, i 212.2 del TRLRHL, d’acord amb les previsions de l’article 212.3 in fine d’aquest últim, la Comissió especial de comptes ha d’examinar les reclamacions, objeccions i observacions presentades i practicar, si fa el cas, les comprovacions necessàries i emetre informe, favorablement i de manera definitiva sobre aquest expedient. 3. L’òrgan competent per adoptar l’acord d’aprovació del compte general, juntament amb tota la documentació assenyalada, és l’Ajuntament ple, en virtut de les atribucions que té assignades per l’article 22.2 lletra e) in fine, de la LRBRL i l’article 212.4 del TRLRHL. 4. Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre de membres de la corporació presents en el moment de la votació, d’acord amb l’article 47.1 de la LRBRL, esmentada. 5. El compte general degudament aprovat s’haurà de remetre a la Sindicatura de comptes, d’acord amb els articles 1 i 9 de la Llei del Parlament de Catalunya 6/1984, de 5 de març, amb relació a les previsions de l’article 212.5 del TRLRHL. 6. La proposta haurà de ser informada per la Comissió Informativa de l’Àmbit de Govern, Economia i Hisenda, d'acord amb el que disposa els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROF). 7.D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Així mateix, conforme a les previsions dels articles 82.2 i 123 del mateix text normatiu, més amunt citats, la proposta haurà de ser informada prèviament de forma definitiva per la Comissió informativa, abans de sotmetre’s al ple de l’Ajuntament. En conseqüència, considerant que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde i regidor d’Hisenda i Recursos Interns per tal que proposi previ informe de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Govern, Economia i Hisenda, a l'Ajuntament Ple l’adopció dels següent ACORD, PRIMER. APROVAR el compte general de l’Ajuntament de Badalona, els seus organismes autònoms i les societats mercantils dependents, referit a l’exercici de 2011. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la Proposta de resolució precedent, conforme a les previsions de la Resolució de l’alcalde de data 12/07/2011, i als efectes de l’article 123 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, esmentat, proposo a la Comissió especial de comptes i a la Comissió Informativa de

Secretaria General


l’Àmbit de Govern, Economia i Hisenda que, respectivament, informi definitivament i dictamini aquesta proposta i proposo a l’Ajuntament ple que resolgui el que en dret correspongui, si escau. RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la Proposta de resolució formulada, l’Ajuntament ple resol de conformitat i la converteix en resolució. Així mateix, disposa que la Intervenció municipal remeti l’esmentat compte, degudament aprovat, a la Sindicatura de Comptes de Catalunya. Votació. El dictamen precedent s'aprova per majoria simple. Vots a favor: 11, del grup municipal del Partit Popular. Abstencions: 14, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. 6 AP-2012/2409 DICTAMEN. Donar compte i ratificar l a resolució de l'alcaldia de data 1/08/2012, relativa a l'acceptació de la subvenció atorgada per AMB en data 24/07/2012 per la realització del Projecte Badalona: Pla de su port a l'ocupació 2012-2013. Identificació de l’expedient Tipus de decisió: Donar compte i ratificar la resolució de l’alcalde de data 1

d’agost de 2012 Assumpte: Acceptació de la subvenció de l’AMB per al projecte

“Badalona: Pla de suport a l’ocupació 2012-2013” i encàrrec de la seva gestió a l’IMPO

Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Òrgan al qual s’adreça: L’ Ajuntament Ple

Núm. expedient: 43/EGT- 7/12

Antecedents L’alcalde de la corporació va dictar amb data 1 d’agost de 2012 la resolució que es transcriu a continuació: “ANTECEDENTS 1. Atès l’Acord del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (en endavant, AMB) de data 8 de maig de 2012, pel qual s’estableixen dues convocatòries, una per a l’any 2012 i l’altra per a l’any 2014, del Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals, per a la concessió de subvencions per als programes municipals que impulsin iniciatives que generin ocupació directa al territori, reforcin els dispositius i xarxes locals d’ocupació i millorin les condicions d’ocupabilitat de la població aturada, l’alcalde d’aquesta corporació, mitjançant resolució de data 9 de juliol de 2012 ha acordat, entre d’altres, aprovar el Projecte anomenat “Badalona: Pla de suport a l’ocupació 2012-2013”, per a la convocatòria 2012, consistent en dos eixos bàsics que apleguen el conjunt de mesures que es detallen a continuació: a) Mesures per a la millora de l’ocupabilitat i el foment de l’autoocupació i línies d’actuació/accions, que es concreten en: Accions d'informació, orientació, assessorament laboral, formació transversal i en competències, foment de l’emprenedoria i suport i acompanyament a la inserció. Totes aquestes actuacions s’adreçaran a les persones en situació d’atur i amb especial èmfasi als col·lectius que presenten majors dificultats per accedir al mercat de treball. Denominació de les accions concretes: DINAMITZACIÓ LABORAL: Sales de Recerca de Feina (SRF) ORIENTACIÓ I ASSESSORAMENT LABORAL FORMACIÓ TRANSVERSAL I EN COMPETÈNCIES ASSESSORAMENT PER A L’ACREDITACIÓ DE COMPETÈNCIES SUPORT I ACOMPANYAMENT A LA INSERCIÓ DIVULGACIÓ DE LA CULTURA EMPRENEDORA

Secretaria General


INTERMEDIACIÓ LABORAL: GESTIÓ I CAPTACIÓ OFERTES PROSPECCIÓ D'EMPRESES Durada: setembre 2012 – març 2014 b) Mesures per a la contractació de persones desocupades, consistent en dos projectes de Plans d’ocupació: Pla d’ocupació 2012 amb inici previst setembre 2012 i durada de 6 mesos. Pla d’ocupació 2013 amb inici previst juny 2013 i durada de 6 mesos. Aquestes accions s’han d’iniciar abans de la finalització de l’any de la convocatòria i poden tenir una durada de 18 mesos. 2. El Pla metropolità suposa un ajut econòmic màxim del 80% del Projecte, el 20% restant ha de ser cofinançat per l’entitat local. En aquest cas, l’import global que suposa la realització del Projecte “Badalona: Pla de suport a l’ocupació 2012-2013” és de 2.876.212,50 euros, dels quals, d’acord amb l’exposat, 2.300.970 euros hauran de ser finançats per l’entitat a què s’ha fet referència i 575.242,50 euros, per l’Ajuntament a través del seu organisme autònom anomenat Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (en endavant, IMPO), encarregat de realitzar el Projecte pel qual es va sol·licitar la subvenció objecte d’aquest document. 3. En sessió de data 24 de juliol de 2012, la Junta de Govern de l’AMB ha adoptat, entre d’altres, els acords que es transcriuen literalment a continuació: “APROVAR la subvenció dins el Pla Metropolità de Suport a les Polítiques Socials Municipals 2012-2015, de 2.300.970,- euros per al projecte “Badalona: Pla de suport a l’ocupació 2012-2013”, presentat per l’ajuntament de Badalona. AUTORITZAR la despesa de 1.150.485,- euros amb càrrec a l’aplicació pressupostària M1050 94300 46211 Transferències corrents municipals per a polítiques i projectes socials del pressupost de l’Àrea Metropolitana de Barcelona per a l’any 2012 i la despesa de l’any 2013 de 1.150.485,- euros amb càrrec a la corresponent aplicación de despeses del pressupost de l’AMB per al 2013.” 4. Els imports a què es refereixen els acords abans transcrits corresponen als imports que hi consten assenyalats amb negreta a la taula següent: 2012 2013 TOTAL Cost total del Pla 1.438.106,20 100% 1.438.106,20 100% 2.876.212,50 100% Finançament AMB 1.150.485,00 80% 1.150.485,00 80% 2.300.970,00 80% Finançament Ajuntament

287.621,25 20% 287.621,25 20% 575.242,50 20%

5. Aquest expedient s’ha sotmès a la preceptiva fiscalització de la Intervenció municipal, d’acord amb els articles 214 i següents del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març), havent informat aquesta amb data 30 de juliol de 2012. FONAMENTS DE DRET 1. D’acord amb el certificat emès en data 24 de juliol de 2012 pel secretari general de l’AMB, la Junta de Govern d’aquesta entitat, en la mateixa data indicada, va aprovar la subvenció que li havia estat sol�licitada per aquest Ajuntament per a la realització del Projecte anomenat “Badalona: Pla de suport a l’ocupació 2012-2013” dins del marc de la convocatòria per al 2012 del Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals, per a la concessió de subvencions per als programes municipals que impulsin iniciatives que generin ocupació directa al territori, reforcin els dispositius i xarxes locals d’ocupació i millorin les condicions d’ocupabilitat de la població aturada. 2. Conforme l’article 9.4 de la Llei 38/2003, general de subvencions (LGS), l’atorgament d’una subvenció requereix la tramitació del procediment de concessió d’acord amb les normes que siguin aplicables. 3. D’acord amb l’article 119.3 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny, la subvenció ha de ser acceptada pel beneficiari, a l’efecte del compliment de les condicions fixades per a la seva aplicació.

Secretaria General


4. D’acord amb els articles 213 i següents del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, l’acceptació de la subvenció requereix de l’informe previ de la Intervenció Municipal. 5. D’acord amb el que preveuen els articles 53.1.q i 53.1.u del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 21.1.p i 21.1.s de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, el titular de l’òrgan competent per acceptar la subvenció a què s’ha fet referència és l’alcalde de la Corporació. 6. La finalitat del Pla en el marc del qual s’emmarca l’atorgament de la subvenció objecte d’aquest document és recolzar les accions municipals destinades a incrementar l’ocupació efectiva considerant prioritaris aquells col·lectius amb dificultats (com ara els joves, dones, aturats de llarga durada i pertanyents a famílies amb tots els seus membres a l’atur), i en particulars, els treballadors aturats inscrits com a demandants d’ocupació (no ocupats) i que hagin exhaurit les prestacions o subsidis d’atur, entre d’altres. 7. L’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació és un organisme autònom que, a l’empara dels articles 199 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals (Decret 179/1995, de 13 de juny) i els seus estatuts, es configura com una forma de gestió directa d’un servei públic local que té per objecte, entre d’altres, exercir les competències que la legislació vigent atribueix al municipi en matèria de promoció del treball, formació ocupacional i inserció professional al mercat laboral, mitjançant l’execució dels programes que li siguin assignats des de l’Ajuntament, la gestió dels centres de titularitat municipal corresponents a aquestes matèries que li adscrigui l’Ajuntament (Escoles-taller, cases d’oficis...) i qualsevol altra que se li encarregui, tot plegat d’acord amb l’article cinquè dels seus Estatuts. 8. La Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), en el seu article 15, regula l’encàrrec de gestió, indicant que la realització d’activitats de caràcter material, tècnic o de serveis de la competència dels òrgans administratius o de les entitats de dret públic, pot ser encarregada a altres òrgans o entitats de la mateixa o d’una altra Administració, per raons d’eficàcia i quan no es disposi de mitjans tècnics idonis per executar-ho. En aquest àmbit d’actuacions, l’encàrrec de gestió no suposa cessió de titularitat de la competència ni dels elements substantius del seu exercici, mantenint-se la responsabilitat de l’òrgan o entitat que encarrega de dictar els actes o resolucions de caràcter jurídic que li donin suport o que integrin la concreta activitat material objecte de l’encàrrec. 9. L’encàrrec de gestió entre òrgans administratius o ens de dret públic pertanyents a la mateixa administració, com el present cas, ha de formalitzar-se en els termes que estableixi la seva normativa pròpia i, en el seu defecte, per acord exprés dels òrgans o ens que intervinguin. En tot cas, l’instrument de formalització i la seva resolució haurà de ser publicat per a la seva eficàcia en el butlletí oficial corresponent. En aquest sentit, i atenent al que disposa l’apartat 3, darrer paràgraf, d’aquest article 15, cada Administració regularà els requisits necessaris per a la validesa dels acords a adoptar que inclouran, com a mínim, l’expressa menció a l’activitat que s’ha de satisfer, el termini de vigència i la naturalesa i abast de l’encàrrec. En aquest cas concret, els requisits seran els següents: a) Les accions objecte del Projecte subvencionat es regiran per la normativa general de subvencions i per la normativa específica del projecte que es desenvolupa. b) L’execució del Projecte encarregat haurà de ser supervisat pels tècnics municipals encarregats de la seva gestió. c) L’encàrrec de gestió haurà de ser acceptat expressament per l’IMPO. En els acords d’acceptació, aquest organisme autònom haurà d’indicar el tècnic amb titulació adequada de la seva plantilla que supervisarà i conformarà l’actuació objecte d’aquest encàrrec. d) La vigència de l’encàrrec, comptada de la seva acceptació per part de l’IMPO, comprendrà la total execució del Projecte objecte de la subvenció atorgada. e) En qualsevol cas, les funcions de vigilància, direcció i control del compliment de la gestió

Secretaria General


encarregada correspondran a l’Ajuntament com a ens local que les té atribuïdes, d’acord amb les previsions de l’article 85 bis.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del regim local (LRBRL), d’acord amb la redacció aprovada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per la modernització del govern local. f) Les actuacions, serveis o altres negocis jurídics que l’IMPO hagi de contractar amb tercers a resultes del Projecte encarregat, s’hauran de subjectar al Text Refós de la Llei de contractes del sector públic i normativa concordant, així com a la legislació laboral i social que resulti d’aplicació. g) L’import màxim del Projecte en què consisteix aquest encàrrec de gestió és de 2.876.212,50 euros, dels quals 2.300.970 euros han estat subvencionats per l’AMB i 575.242,50 euros s’han de finançar per l’Ajuntament a través de l’IMPO com a organisme encarregat de l’execució del Projecte que se li encarrega. h) Aquest encàrrec de gestió obliga l’IMPO al compliment de les condicions específiques establertes per a l’atorgament d’aquesta subvenció així com al seu règim de justificació. 10. Conforme el que preveu l’article 4.1.n del RDLEG 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de contractes del sector públic (en endavant, TRLCSP), s’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei, els negocis jurídics en virtut dels quals s’encarregui a una entitat que tingui atribuïda la condició de mitjà propi i mitjà tècnic la realització d’una determinada prestació, sens perjudici que els siguin aplicables els seus principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir (article 3.2). No obstant això, resultarà íntegrament d’aplicació als serveis i demés negocis jurídics l’IMPO hagi de contractar amb tercers de resultes de les accions objecte del Projecte encarregat. 11. Pel que fa als aspectes de cobertura pressupostària i de fiscalització de la despesa derivada d’aquest encàrrec de gestió per a l’Ajuntament a través de l’IMPO, per un import total de 575.242,50 euros (a raó de 287.621,25 euros imputables a l’exercici 2012 i 287.621,25 euros imputables a l’exercici 2013), la partida pressupostària amb càrrec a la qual s’hauran d’atendre les despeses derivades d’aquest encàrrec de gestió serà la que indiqui la Intervenció Municipal un cop es faci efectiva la subvenció atorgada o amb el compromís ferm de l’AMB del seu atorgament, quedant condicionada aquesta despesa a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos municipals per a satisfer el seu import, existint l’obligació per part de l’IMPO de justificar l’execució de cadascuna de les accions objecte del Projecte que es financia mitjançant la subvenció atorgada i l’obligació per part de l’Ajuntament, en acceptar la subvenció, d’acomplir amb allò establert a la normativa per la qual s’aprovà les bases reguladores del Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals 2012-2013. 12. La competència per establir els sistemes de gestió dels serveis locals, així com les potestats de direcció i gestió dels mateixos, correspon a l’Ajuntament Ple, segons disposen els articles 22.2 f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), 52.2 g) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 189.2 i 211.3 del ROAS. Ara bé, atenent el calendari de sessions plenàries, la tramitació conjunta amb l’acceptació de la subvenció així com també el programa de pagaments previst per a l’atorgament d’aquesta, es proposa que sigui l’alcalde qui resolgui aquest expedient d’aprovació de l’encàrrec de gestió juntament amb l’acceptació de la subvenció atorgada per l’AMB per a la realització del Projecte objecte del mateix en ús de les facultats que l’article 21 de la LRBRL li atribueix de direcció del govern i de l’administració municipal, donant-ne compte de l’adopció d’aquests acords a la propera i immediata sessió que dugui a terme l’Ajuntament Ple per a la seva ratificació. L’aprovació dels actes o resolucions de caràcter jurídic i d’execució material de la concreta activitat material objecte de l’encàrrec (llevat que es refereixin a facultats enumerades a l’article 22.4 de la Llei 7/1985 com a no delegables) es poden delegar en l’alcalde o la Junta de Govern Local sempre i quan així s’indiqui expressament. 13. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han

Secretaria General


d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ En conseqüència, considerant que no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari en relació amb la tramitació d’aquest expedient, proposo a l’alcalde que resolgui conformement en relació amb la següent proposta: PRIMER.- ACCEPTAR la subvenció atorgada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (en endavant, AMB) en data 24 de juliol de 2012, segons certificat emès pel secretari general de l’entitat esmentada en la mateixa data, per un import de 2.300.970 euros, que l’Ajuntament de Badalona havia sol·licitat per a la realització del Projecte “Badalona: Pla de suport a l’ocupació 2012-2013”, dins de la convocatòria per al 2012 del Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals, per a la concessió de subvencions per als programes municipals que impulsin iniciatives que generin ocupació directa al territori, reforcin els dispositius i xarxes locals d’ocupació i millorin les condicions d’ocupabilitat de la població aturada. Aquesta subvenció s’haurà d’iniciar dins de l’any de l’exercici pressupostari del seu atorgament i quedar completament executada en un termini no superior a 18 mesos. SEGON.- ASSUMIR les obligacions que implica l’acceptació d’aquesta subvenció enumerades a continuació: a) Complir l’objectiu, executar el Projecte o realitzar l’activitat que fonamenti la concessió de la subvenció i acreditar-ho davant l’AMB segons estableixin el seus serveis tècnics, jurídics i econòmics. b) Comunicar l’inici de les accions vinculades amb el projecte subvencionat, als efectes del procés de selecció dels candidats i del seguiment i avaluació de les accions. c) Sotmetre’s a les actuacions de seguiment i comprovació que dictamini l’AMB sobre les activitats subvencionades, incloses les de naturalesa econòmica i financera. d) Justificar a l’AMB l’aplicació de les subvencions mitjançant els justificants de les despeses, sens perjudici d’altres mitjans de comprovació. A tal efecte es conservaran en expedient individualitzat tots els documents justificatius de l’aplicació dels fons rebuts, inclosos els documents electrònics que puguin ser objecte de les actuacions de comprovació i control. e) Proposar qualsevol canvi per endavant que haurà de ser expressament i formal autoritzat per l’AMB. f) Informar d’incidències relatives a les actuacions subvencionades. g) Reintegrar els fons percebuts en cas de revocació, renúncia o compliment parcial del programa subvencionat. h) Fer constar la col·laboració de l’AMB en totes aquelles activitats, presentacions públiques o materials escrits que esdevinguin vinculats a l’actuació subvencionada. TERCER.- APROVAR l’encàrrec de gestió a favor de a l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO) de les tasques de realització de les accions del Projecte “Badalona: Pla de suport a l’ocupació 2012-2013”, objecte de subvenció acceptada en els acords precedents. QUART.- Pel que fa als aspectes de cobertura pressupostària i de fiscalització de la despesa derivada d’aquest encàrrec de gestió per a l’Ajuntament a través de l’IMPO, per un import total de 575.242,50 euros (a raó de 287.621,25 euros imputables a l’exercici 2012 i 287.621,25 euros imputables a l’exercici 2013), s’haurà d’atendre amb càrrec a la partida pressupostària que indiqui la Intervenció Municipal un cop es faci efectiva la subvenció atorgada o amb el compromís ferm de l’AMB del seu atorgament, quedant condicionada aquesta despesa a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos municipals per a satisfer el seu import, existint l’obligació per part de l’IMPO de justificar l’execució de cadascuna de les accions objecte del Projecte que es financia mitjançant la subvenció atorgada i l’obligació per part de l’Ajuntament, en acceptar la subvenció, d’acomplir amb allò establert a la normativa per la qual s’aprovà les bases reguladores del Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals 2012-2013. CINQUÈ.- L’encàrrec de gestió objecte d’aquests acords i de la subvenció a què s’ha fet

Secretaria General


referència en l’acord primer, haurà de ser acceptat mitjançant acord exprés de l’IMPO i per a la seva eficàcia s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. SISÈ.- Sens perjudici que aquest encàrrec de gestió quedi fora de l’àmbit d’aplicació del text refés de la Llei de contractes del sector públic, li’n resultaran d’aplicació els principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir. Això no obstant, els negocis jurídics i serveis que l’IMPO hagi de formalitzar amb tercers de les resultes del Projecte encarregat se subjectaran a les normes de contractació pública d’aquell text refós i a la normativa concordant i sectorial que resulti d’aplicació, d’acord amb la condició d’Administració pública que té l’organisme autònom a aquests efectes. SETÈ.- Notificar aquests acords a l’organisme autònom IMPO, publicar-los en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i comunicar-los a la Intervenció municipal. VUITÈ.- Donar compte d’aquesta resolució a l’Ajuntament Ple en la propera sessió que realitzi, a efectes de la seva ratificació.” Fonaments de dret 1. D’acord amb el que preveuen els articles 53.1.q i 53.1.u del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual es va aprovar el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 21.1.p i 21.1.s de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, el titular de l’òrgan competent per acceptar la subvenció objecte de la resolució a què s’ ha fet referència en els antecedents d’ aquest document és l’alcalde de la Corporació. 2. La competència per establir els sistemes de gestió dels serveis locals, així com les potestats de direcció i gestió dels mateixos, correspon a l’ Ajuntament Ple segons disposen els articles 22.2 f) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (LRBRL), 52.2 g) del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i 189.2 i 211.3 del ROAS. Ara bé, atenent el calendari de sessions plenàries, la tramitació conjunta amb l’acceptació de la subvenció així com també el programa de pagaments previst per al seu atorgament, l’ alcalde va resoldre en unitat d’ acte l’ acceptació de la subvenció i l’ aprovació de l’ encàrrec de gestió a l’ IMPO del Projecte “Badalona: Pla de suport a l’ocupació 2012-2013”, en ús de les facultats que l’article 21 de la LRBRL li atribueix de direcció del govern i de l’administració municipal. 3. En compliment de l’ acord vuitè transcrit als antecedents d’ aquest document, se n’ha de donar compte – de l’ adopció d’ aquests acords - a l’ Ajuntament Ple per a la seva ratificació. 4. La proposta haurà de ser informada per la Comissió d’Estudi, Informe o Consulta corresponent, d' acord amb el que disposen els articles 82.2 i 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals (ROFRJEL). De sotmetre’s la proposta de resolució directament al ple sense el dictamen previ de la comissió informativa, atesa la urgència de l’actuació, aquesta haurà de ser apreciada per la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, de conformitat amb l’article 83 del ROFRJEL en relació amb l’ article 47.2 de la LRBRL. 5. Per a l' adopció d' aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres presents en el moment de la votació d' acord amb el que preveu l’article 47 de la LRBRL. 6. D’acord amb les previsions de la Resolució d’ Alcaldia de 5 de juliol de 2011, correspon al tinent d’alcalde, regidor de l’ Àrea d’ Hisenda i Recursos Interns, en el seu àmbit delegat, la impulsió dels actes administratius que, afectant o no a tercers , corresponguin a atribucions originàriament assignades per Llei a l’ Alcaldia, i en particular, aquells en els que la facultat de decisió correspon a l’alcalde o aquest hagi delegat en els òrgans col·legiats d’aquest Ajuntament, sens perjudici, en qualsevol cas, de les atribucions que corresponen a l’alcalde conforme a les previsions de l’article 34 del vigent Reglament orgànic municipal quant a la convocatòria de les sessions plenàries. 7. D’acord amb el que preveuen els articles 172 i 175 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, els responsables dels departaments o serveis encarregats de la seva tramitació han

Secretaria General


d’informar els expedients que els hi correspongui tramitar i redactar la pertinent proposta de resolució. Proposta de resolució En conseqüència, a l’empara del que preveu l’acord vuitè de la resolució esmentada i considerant que no hi ha cap obstacle legal ni reglamentari proposo al tinent d’alcalde, president de l’ Area d’ Hisenda i Recursos Interns, que elevi proposta a l’ Ajuntament Ple per tal de donar compte de la resolució a què es fa referència en els antecedents d’aquest document i aquest òrgan col·legiat ratifiqui el seu contingut en els termes següents: PRIMER.- ACCEPTAR la subvenció atorgada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (en endavant, AMB) en data 24 de juliol de 2012, segons certificat emès pel secretari general de l’entitat esmentada en la mateixa data, per un import de 2.300.970 euros, que l’Ajuntament de Badalona havia sol·licitat per a la realització del Projecte “Badalona: Pla de suport a l’ocupació 2012-2013”, dins de la convocatòria per al 2012 del Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals, per a la concessió de subvencions per als programes municipals que impulsin iniciatives que generin ocupació directa al territori, reforcin els dispositius i xarxes locals d’ocupació i millorin les condicions d’ocupabilitat de la població aturada. Aquesta subvenció s’haurà d’iniciar dins de l’any de l’exercici pressupostari del seu atorgament i quedar completament executada en un termini no superior a 18 mesos. SEGON.- ASSUMIR les obligacions que implica l’acceptació d’aquesta subvenció enumerades a continuació: a) Complir l’objectiu, executar el Projecte o realitzar l’activitat que fonamenti la concessió de la subvenció i acreditar-ho davant l’AMB segons estableixin el seus serveis tècnics, jurídics i econòmics. b) Comunicar l’inici de les accions vinculades amb el projecte subvencionat, als efectes del procés de selecció dels candidats i del seguiment i avaluació de les accions. c) Sotmetre’s a les actuacions de seguiment i comprovació que dictamini l’AMB sobre les activitats subvencionades, incloses les de naturalesa econòmica i financera. d) Justificar a l’AMB l’aplicació de les subvencions mitjançant els justificants de les despeses, sens perjudici d’altres mitjans de comprovació. A tal efecte es conservaran en expedient individualitzat tots els documents justificatius de l’aplicació dels fons rebuts, inclosos els documents electrònics que puguin ser objecte de les actuacions de comprovació i control. e) Proposar qualsevol canvi per endavant que haurà de ser expressament i formal autoritzat per l’AMB. f) Informar d’incidències relatives a les actuacions subvencionades. g) Reintegrar els fons percebuts en cas de revocació, renúncia o compliment parcial del programa subvencionat. h) Fer constar la col·laboració de l’AMB en totes aquelles activitats, presentacions públiques o materials escrits que esdevinguin vinculats a l’actuació subvencionada. TERCER.- APROVAR l’encàrrec de gestió a favor de a l’organisme autònom Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació (IMPO) de les tasques de realització de les accions del Projecte “Badalona: Pla de suport a l’ocupació 2012-2013”, objecte de subvenció acceptada en els acords precedents. QUART.- Quant a la fiscalització d’aquest expedient, ATENDRE la despesa derivada d’aquest encàrrec de gestió, per un import total de 575.242,50 euros (a raó de 287.621,25 euros imputables a l’exercici 2012 i 287.621,25 euros imputables a l’exercici 2013), amb càrrec a la partida pressupostària que indiqui la Intervenció Municipal un cop es faci efectiva la subvenció atorgada o amb el compromís ferm de l’AMB del seu atorgament, quedant condicionada aquesta despesa a l’existència de crèdit adequat i suficient en els pressupostos municipals per a satisfer el seu import, existint l’obligació per part de l’IMPO de justificar l’execució de cadascuna de les accions objecte del Projecte que es financia mitjançant la subvenció atorgada i l’obligació per part de l’Ajuntament, en acceptar la subvenció, d’acomplir amb allò establert a la normativa per la qual s’aprovà les bases reguladores del Pla metropolità de suport a les polítiques socials municipals 2012-2013.

Secretaria General


CINQUÈ.- L’encàrrec de gestió objecte d’aquests acords i de la subvenció a què s’ha fet referència en l’acord primer, haurà de ser acceptat mitjançant acord exprés de l’IMPO i per a la seva eficàcia s’haurà de publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona. SISÈ.- Sens perjudici que aquest encàrrec de gestió quedi fora de l’àmbit d’aplicació del text refés de la Llei de contractes del sector públic, li’n resultaran d’aplicació els principis informadors per resoldre els dubtes o llacunes que puguin sorgir. Això no obstant, els negocis jurídics i serveis que l’IMPO hagi de formalitzar amb tercers de les resultes del Projecte encarregat se subjectaran a les normes de contractació pública d’aquell text refós i a la normativa concordant i sectorial que resulti d’aplicació, d’acord amb la condició d’Administració pública que té l’organisme autònom a aquests efectes. SETÈ.- Notificar aquests acords a l’organisme autònom IMPO, publicar-los en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i comunicar-los a la Intervenció municipal. En conseqüència, d’acord amb el que preveu la Resolució d’ Alcaldia de 5 de juliol de 2011, entenent que no hi ha obstacle d’ordre legal ni reglamentari, proposo a l’alcalde que l’inclogui a l’ordre del dia de l’Ajuntament Ple i aquest prengui nota de la resolució a què es fa referència en els antecedents d’aquest document i en ratifiqui el seu contingut en els termes exposats. RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fonaments fàctics i els raonaments jurídics de la Proposta de resolució formulada, l’Ajuntament Ple resol de conformitat. SENYOR SERRA: Jo el que voldria en aquest punt, evidentment hi votarem a favor, però sí que voldria fer palès que avui estem parlant per primera vegada d’un pla d’ocupació per donar feina a 145 persones aquest any i 145 persones l’any que ve, aquest és un pla bianual, amb una inversió total de tres milions d’euros i que segurament és la primera que en parlem, la primera vegada que se’n parla i la primera vegada que es fa públic, i ho dic aquí i ho dic en aquest ple perquè fa una setmana en el consell d’administració de l’IMPO quan va sortir aquest tema, la nostra representant al consell li va preguntar al gerent i li va dir “home, com és que havent-hi 23.000 aturats a la ciutat de Badalona no s’ha fet una mica més de publicitat, de ressò, d’anunci, de donar-li coneixement a la gent d’aquest pla”, i el gerent va dir “si sense fer-ne s’han presentat 2.000 persones si n’haguéssim fet n’hagessin vingut 9.000”. Però clar, a nosaltres ens sembla que hagués estat bé que les 23.000 persones aturades de Badalona haguessin tingut coneixement que hi ha una sèrie de plans d’ocupació, no sé quants, bastants, bastants, em sembla que de l’ordre d’uns 50, i que a més, donen feina a 145 persones, i s’hagués hagut de tenir i obrir el ventall i explicar-ho. I també manifesto la meva sorpresa que en una inversió, vostès que tan aficionats són a fer notes de premsa de qualsevol cosa, no n’hagin fet una d’una inversió de tres milions, que es diu aviat, dels quals el 80 % els posa l’Àrea Metropolitana, i el 20 % l’Ajuntament, i que per tant, que d’això no se n’hagi fet més publicitat i que s’hagi donat més a conèixer em dóna una certa sensació que s’hagués pogut fer millor, que s’hagués pogut arribar a més persones, que més aturats de Badalona i més aturades de Badalona haguessin pogut tenir coneixement i oportunitat, espero, d’haver format part del que avui ha sortit, perquè estem aprovant aquest plans i aquesta inversió el mateix dia que d’aquestes 2.000 i escaig de persones se n’ha fet ja una preselecció de cinc-centes que avui han estat penjades a les oficines de l’IMPO, i el mateix dia que estem fent aquesta aprovació, quan tot això està rodant des del mes de juliol com a mínim, perquè això es va aprovar a l’Àrea i s’hagués pogut aprovar en aquest Ple el mateix dia que es va aprovar a l’Àrea, el dia 24, però hi ha resolucions d’alcaldia demanant aquests plans del 9 de juliol, com així li vaig demanar al secretari el qual avui, faig un parèntesi i ja que està aquí el senyor Müller mirant-me li dono el bon retorn al senyor Müller aquí i també li desitjo al secretari que ha tingut un infart i que avui no està aquí, en nom del Ple o almenys en nom del nostre grup perquè no em toca fer-ho en nom del Ple però sí com a nom del grup Socialista, de desitjar-li que es recuperi ràpid i que no sigui res l’infart que ha tingut. I dit això, vaig anar a veure al secretari tornant de vacances per veure exactament quin era l’abast de tota això que s’estava aprovant a l’Àrea, de quins eren aquests plans, què era el que havia demanat l’Ajuntament de Badalona i portem tot el mes de setembre intentant esbrinar què passa, i clar, te n’adones que hi ha una

Secretaria General


pila de plans d’ocupació, que avui precisament han sortit aquestes 500 persones de preselecció, cinc-centes i escaig, i penso que s’hagués pogut fer amb una mica més de comunicació a la resta de ciutadans de Badalona, simplement. Per la resta, votem a favor i esperem que aquest plans que ara són per aquest any i també per l’any que ve, que tinguin continuïtat i que en els propers com a mínim hi hagi menys persones aturades a Badalona, però que totes les menys que hi hagi tinguin com a mínim tinguin l’oportunitat d’accedir a les proves de selecció de l’IMPO finançades per l’Àrea Metropolitana de Barcelona. SENYOR ALCALDE: Primer agrair el vot favorable de tots els grups. Estem parlant de dos programes molt importants, un per aquest any 2012 i un per al 2013 que el que farà és donar feina a prop de 300 persones, 300 veïns i veïnes aturats de la nostra ciutat, contractes de feina durant sis mesos. I bé, jo crec que és el que hem de celebrar, i a partir d’aquí, doncs el procediment que s’ha seguit a mi em sembla que és el que normalment s’ha seguit, em sembla, i prova d’això és que si per 140 places s’han presentat 2.000 o 3.000 persones és que s’ha donat informació, si s’haguessin presentat 180 persones per 150 places potser podríem dir que no s’ha donat informació, però si hi ha hagut 2.000 o 3.000 persones que s’han presentat és que s’ha informat. S’ha informat fins al que jo sé en aquests moments, fins a tenir aquí davant la documentació a totes les persones que estan inscrites a l’IMPO, perquè necessàriament per poder accedir a aquests plans d’ocupació hi ha una sèrie de requisits és estar inscrit a l’IMPO a part de a l’Oficina d’Atur. I per tant, hi ha hagut constància, per cent i escaig persones, doncs sembla que hi ha una llista de 500 vol dir que una de cada quatre ha passat la preselecció, evidentment que hi havia una sèrie de requisits a complir, persones que no estiguessin cobrant prestacions econòmiques, que tinguessin un temps de residència a la nostra ciutat i bé, ara no sé quina data hi haurà la selecció definitiva. I el que s’ha intentat, suposo jo, és que totes les persones que s’han presentat, amb igualtat de condicions, puguin com a mínim aspirar. Però jo també els dic una cosa, el que no podem fer, em sembla a mi, perquè sinó és el que ens acabarà passant com li va passar a una empresa a no sé quin lloc d’Espanya i és que van posar un anunci que havien de contractar 80 o 90 persones i se’ls van presentar 12.000 o 13.000, no podem crear expectatives falses amb la gent, no podem començar a posar anuncis a tots als llocs perquè per desgràcia en aquesta ciutat hi ha 23.000 persones aturades per cent places. Per tant, a les persones que estan a l’IMPO són, suposo, a les que se’ls ha comunitat, les que complien els requisits de preselecció. Però dit això, agrair el vot, esperem que si hi ha sort, que entre la Generalitat i nosaltres, l’estat o l’Àrea Metropolitana, que en aquest cas puguem és bàsicament àrea metropolitana i ajuntament, crear nous plans de treball per intentar poder donar sortida a aquestes persones que estan aturades a la nostra ciutat i que ho tenen francament molts d’ells per poder trobar un lloc de feina i per poder subsistir. Per tant, gràcies i es votaria entenc, per tots els grups. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 25. 7 AP-2012/2410 DICTAMEN. Aprovar l'encàrrec de gest ó a l'empresa municipal Badalona Serveis Assistencials, per a la prestació dels serv eis de menjador als membre de la Guàrdia Urbana que fan jornada partida. El dictamen precedent es va retirar. AP-2012/2426 Esmena a la proposta d'acord d'aprovac ió de l'encàrrec de gestió a l'empresa municipal Badalona Serveis Assistencials SA (en endavant, BSA) per a la prestació dels serveis de menjador als membres de l a plantilla de la Guàrdia Urbana de Badalona que fan jornada partida. SENYOR ALCALDE: Primer hem de votar la urgència de l’esmena.

Secretaria General


Votació de la urgència de l’esmena. Vots a favor: 11, del Partit Popular. Abstencions: 15, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. La urgència de l’esmena no es va aprovar, ja que no va assolir el quòrum de la majoria absoluta, i en conseqüència l’esmena es va retirar. SENYOR ALCALDE: Anem a veure, només queda amb el vot afirmatiu del govern, per tant, la urgència no tira endavant i el dictamen no avança, passem al següent punt. El que passa és que tots plegats ens ho hauríem de fer mirar una mica perquè aquest dictamen ja van dues vegades que arriba al Ple, i sembla que sí, i després sembla que no, i després tornem que sí, i després tornem que no. A mi em sembla que la broma d’aquest dictamen ja s’ha acabat i no es torna a presentar en aquest Ple i que cadascú doni les explicacions a qui les ha de donar que no serà precisament el govern qui les hagi de donar. Per tant, aquest punt queda retirat i no es tornarà a presentar. SENYOR SAGUÉS: En podem parlar quan vulgui, d’aquest tema en podem parlar quan vulgui, perquè jo si votava a favor de la urgència era per poder-ne parlar i votar en contra, que no és que defugim el debat, al contrari, volem informació d’aquest tema. SENYOR ALCALDE: Senyor Sagués, que jo no he dit que el defugin, ni molt menys. Ja està, s’ha votat en contra, és que no hi ha debat. SENYOR SERRANO: La seva intervenció fa que obrim un torn de paraules, o la seva informació fa que vostè ens renya a nosaltres pel nostre vot i nosaltres no podem dir res? SENYOR GARCIA: No he renyat a ningú. Jo he dit que aquest dictamen s’ha portat, s’ha retirat, s’ha tornat a portar, s’ha tornat a retirar, s’ha tornat a portar... SENOYR SERRANO: Perquè aquest Ple no el vol. SENYOR GARCIA: D’acord, perquè el Ple no el vol, però sí ho estic dient. Aleshores, jo dic que aquest dictamen, com que ja s’ha retirat dues vegades com a alcalde, decideixo que no es torni a portar en aquest Ple durant aquest curs. Ja està, s’ha rebutjat dues vegades doncs no es torna a presentar. S’ha acabat. Següent punt de l’ordre del dia. 8 AP-2012/2411 DICTAMEN. Aprovar les dues festes lo cals per a l'any 2013. Identificació de l’expedient Òrgan que resol: L'Ajuntament ple Tipus de resolució: Festes locals 2013 Caràcter de la resolució: Exhaureix la via administrativa Núm. expedient: 3/SGVAR-2/12

Antecedents 1.- El Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya va adreçar a aquest Ajuntament un escrit pel qual demana, abans del proper 30 de setembre d’enguany, la proposta de les dues festes locals aplicables per a l’any 2013. 2.- El cap del Departament de Comerç ha emès un informe amb data 10 de setembre d’enguany, proposant que les festes locals per a l’any 2013, siguin el dissabte 11 de maig, Sant Anastasi i el dilluns 20 de maig, segona Pasqua. 3.- La majoria dels diferents agents socials de la ciutat estan d’acord amb aquestes dates assenyalades, només s’ha presentat un escrit, realitzat per l’ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS BADACENTRE, pel qual suggereixen poder fer el trasllat de la festa local del dissabte dia 11 de maig al dilluns dia 13 de maig. El suggeriment no s’ha considerat per tractar-se d’una festa general i tradicional de la ciutat que implica a més col·lectius de la ciutat. Fonaments de dret 1.- L’Ordre EMO/185/2012, de 22 de juny, del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya estableix el calendari oficial de festes laborals per a l’any 2013. D’acord amb l’article 2, es preveu que a més de les festes laborals per a tot el territori de

Secretaria General


Catalunya, es fixaran mitjançant una ordre del Departament, dues festes locals retribuïdes i no recuperables a proposta dels ajuntaments. 2.- L’òrgan competent per formular la proposta indicada, i resoldre aquest expedient municipal és l’Ajuntament ple, en virtut de les atribucions que té assignades pels articles 46 del Reial Decret 2001/1983 de 28 de juliol sobre regulació de la jornada de treball, jornades especials i descansos, i el 22.2 q) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local. 3.- Per a l’adopció d’aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple dels membres de la corporació presents, segons disposa l’article 47 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, (ROFRJEL), no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb les previsions dels articles 82.2 i 123 del propi Reglament, l’Ajuntament ple, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució, previ dictamen de la comissió informativa de l’àmbit de Govern, Economia i Hisenda, PRIMER: Proposar al Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya que les dues festes locals a Badalona, retribuïdes i no recuperables per a l’any 2013, siguin les següents: - Dissabte 11 de maig - Dilluns 20 de maig SEGON: Notificar aquesta resolució al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, i a les entitats i associacions de comerciants representatives de la ciutat. En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s’exposen en la proposta de resolució precedent, conforme al que preveu l’article 82.2 i 123 del ROFRJEL, proposo a la Comissió Informativa de l’àmbit de Govern, Economia i Hisenda que dictamini favorablement aquesta proposta i proposo a l’Ajuntament ple que resolgui de conformitat, si escau. RESOLUCIÓ A l’empara d’allò que preveu l’article 89.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJAPPAC) l’Ajuntament ple accepta els antecedents, fonaments i raonaments jurídics de l’anterior proposta de resolució i el contingut dels informes tècnics precedents, i resol conformement. SENYOR ALCALDE: Ho podríem dir perquè els veïns se n’assabentin, és l’11 de maig i el 20 de maig. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 25. En aquest moment la regidora Teresa González Moreno, entra al Saló de Sessions i passa a ocupar el seu escó. COMISSIÓ INFORMATIVA DE L'ÀMBIT DE TERRITORI

9 AP-2012/2412 DICTAMEN. Aprovar provisionalment la Modificació puntual del Pla general metropolità a l'àmbit del Mas Ram. Per part de Planejament Urbanístic es presenta per a la seva aprovació provisional la modificació puntual del Pla General Metropolità a la zona de Mas Ram de Badalona. Vist l’informe subscrit en data 7 de setembre de 2012 pel Cap de Servei d’Ordenació del Territori, que reproduït literalment diu: “I N F O R M E Es proposa per la seva aprovació provisional la Modificació puntual del Pla General Metropolità a la zona del Mas Ram. Antecedents El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de data 29 de maig de 2012, va aprovar amb caràcter inicial la Modificació puntual del Pla General Metropolità a la zona del Mas Ram.

Secretaria General


L'esmentat acord es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i al diari LA VANGUARDIA en data 29 de juny de 2012. En data 30 de juny de 2012 s’ha publicat al diari LA VANGUARDIA una correcció d’errades de relatives als acords del Ple de l’Ajuntament de Badalona de data 29 de maig de 2012, on s’especifica que a l’anunci publicat al diari LA VANGUARDIA en data 29/6/2012, l’encapçalament correcte és AJUNTAMENT DE BADALONA i no CLUB JOVENTUD BADALONA. Objecte La present Modificació puntual del Pla General Metropolità a la zona del Mas Ram amb l’objectiu de reordenar els sòls destinats a equipaments i espais lliures del sector i permetre la implantació d’usos comercials a la zona de vora del barri amb la B-20. Àmbit del sector de planejament Els terrenys inclosos en el Pla especial urbanístic estan situats al barris de Mas Ram i de Les Guixeres i defineixen un sector de planejament discontinu que abasta les dues finques denominades A i B, de 6.075 m2 i 19.050 m2 respectivament. Iniciativa La Modificació puntual del PGM es formula per iniciativa pública de l’Ajuntament de Badalona. Planejament vigent El planejament urbanístic vigent d’aplicació al sector és el següent: Planejament general • Pla General Metropolità. Data aprovació: 14/07/1976. Data publicació: 19/07/1976. Planejament derivat • Pla especial Mas Ram (1996 / 000807 / M) Data aprovació: 15/05/1996 Data publicació: 12/07/1996. • Pla Especial de Protecció del Patrimoni. Catàleg normatiu d’edificis i conjunts urbans. Fitxa

C-19: Torres Mas Ram, casa dels guardes i pont. Data aprovació: 27/10/1984. Data publicació: 29/10/1984. Classificació, qualificació i tipus Els terrenys inclosos en l’àmbit del Pla especial urbanístic estan classificats com a sòl urbà. Una part dels terrenys inclosos en l’àmbit del Pla especial urbanístic, de 6.075 m² de superfície i que corresponen a la parcel·la A, estan qualificats per el Pla Especial Mas Ram, com a sistema d’equipaments existents (clau 7a). L’altra part dels terrenys inclosos en l’àmbit del Pla especial urbanístic, de 19.050 m² de superfície i que es corresponen amb la parcel·la B, estan qualificats per el Pla general metropolità com a sistema de parcs i jardins urbans (clau 6b). Descripció i justificació de la proposta L’ordenació urbanística actual de l’àmbit del barri del Mas Ram, així com del seu entorn immediat situat cap al sud, no respon, en l’actualitat, a les necessitats bàsiques que requereixen els habitants del sector. En aquest sentit, s’ha pogut comprovar que l’ordenació urbanística prevista per a aquest àmbit fins el moment actual i que preveia una gran illa central d’equipaments, on es podria, amb una adequada modificació de planejament implantar en una part un ús comercial, està sobredimensionada i la distribució de les zones verdes de l’àmbit d’acord amb aquesta ordenació urbanística existent es concentra a la perifèria de l’urbanització, per la qual cosa estan infrautilitzades. Així mateix, els usos actuals dels equipaments en aquesta gran illa central són l'Escola Garbí Pere Vergés i el Club esportiu Mas Ram, a que generen unes puntes importants de tràfic a l’interior de la urbanització. Aquests desequilibris causats per la ordenació vigent de l’àmbit provoquen un impacte especialment negatiu sobre el territori, donada la seva particular situació dintre del municipi de Badalona. És per això que cal donar una resposta òptima i singular que equilibri les deficiències del nucli de població de l’àmbit del Mas Ram, permetent d’aquesta manera aconseguir dos objectius paral·lelament:

• Mantenir i incrementar la zonificació de l’àmbit destinada a zona verda o espai lliure, i, com dada rellevant, permetre que aquesta tingui una major proximitat als ciutadans,

Secretaria General


apropant-la al centre urbà del barri Mas Ram, contigua als equipaments comunitaris, i, per tant, la seva funcionalitat i utilitat.

• Dotar al barri de Mas Ram i al seu entorn geogràfic situat immediatament al Sud d’aquell d’un espai destinat en part a un ús comercial, garantint així que les necessitats bàsiques dels veïns d’aquest sector del municipi quedin satisfetes sense necessitat d’obligar-los a moure’s a altres zones del municipi.

Considerant que les característiques singulars del barri del Mas Ram requereixen un tractament específic respecte a la ubicació dels espais lliures situats en la perifèria del barri i al dèficit d’equipaments comercials del sector, es justifica l’interès general de la proposta que representa centralitzar la zona d’espais lliures al nucli del barri residencial, amb la finalitat d’optimitzar-ne la funcionalitat i respondre a les necessitats dels habitants del barri del Mas Ram i facilitar la implantació d’un equipament comercial a l’entorn del barri del Mas Ram, per tal de donar resposta a les necessitats dels habitants del sector i el seu entorn i reduint la mobilitat fora d’aquest. D’una banda, es considera que per el desenvolupament de la urbanització del Mas Ram, la qualificació òptima de la Finca A, és la de parcs i jardins urbans (clau 6b). En aquesta parcel·la, que ocupa una posició central dins la urbanització, establerta inicialment com a peça d’equipaments comercials, juntament amb els usos educatius i esportius confrontants, en la mesura de l’actual consolidació del sector procedeix la qualificació d’espai lliure i articular una gestió urbanística que en permeti la seva adquisició per l’Ajuntament per poder ser utilitzada pels veïns i veïnes. La seva ubicació en el centre de gravetat de la urbanització, i els usos que es desenvolupen al seu voltant (el col·legi, amb el conseqüent moviment d’entrades i sortides, i l’inici i final del recorregut de la línia d’autobús B4), reforcen aquesta idea. Per això, la proposta implica modificar la qualificació urbanística de la Finca A de sistema d’equipaments actuals (clau 7a) a sistema de parcs i jardins urbans (clau 6b) amb la incorporació de la seva urbanització en el marc de l’execució del sector. D’altra banda, es considera positiu per el desenvolupament del sector, la qualificació de la part de la finca B amb front a l’avinguda del Llenguadoc, de 5.130 m2 de superfície i denominada finca B1, com a zona d’ús comercial (clau 18). Aquesta part de la finca B on es proposa implantar l’ús comercial, per la seva posició perifèrica i allunyada dels habitatges, té una relativa funcionalitat com a espai lliure públic. En canvi, el seu front a l’avinguda del Llenguadoc (calçada lateral de la B-20) permet desenvolupar l’ús comercial sense interferir amb la mobilitat interna de la urbanització. Tanmateix, la resta de la finca B, de 13.920 m2 de superfície i denominada B2, manté la qualificació de parcs i jardins urbans (clau 6). El següent quadre il·lustra els canvis quant a superfícies i tipus destinats a sistema d’equipaments que comporta la proposta: QUALIFICIACIÓ I TIPUS Planejament

vigent m2 Proposta

MPGM m2 Balanç

m2 Sistema de parcs i jardins urbans (6b) 19.050 19.995 +945 Sistema equipament (7a) 6.075 -6.075 Zona comercial (clau 18) 5.130 +5.130 TOTAL 25.125 25.125 L'aprofitament, de 3.037,50 m2 de sostre d'ús comercial, que la proposta atribueix al sector , es concentra a la parcel·la qualificada coma zona comercial (clau 18). Aquesta proposta suposa un lleuger increment de les zones verdes i de la titularitat pública del sòl destinat a sistemes; no incrementa el sostre edificable, re-ubica un espai lliure d’ús públic en una posició central de la urbanització, que reforça la posició de dels equipaments docents i esportius existents, el manteniment d’un espai lliure qualitativament important en l’entorn del pont inclòs en l’àmbit de la fitxa C-19 del Pla Especial de Protecció del Patrimoni i la ubicació de l’ús comercial on genera menys interferències amb la funcionament intern de la urbanització i el seu entorn. Gestió

Secretaria General


L’execució de l’ordenació proposada precisa la delimitació d’un polígon d’actuació urbanística, d’acord amb el que estableix l’article 118 del TRLU. Per això, aquesta Modificació delimita un únic polígon per a la seva execució, que es desenvoluparà pel sistema de reparcel·lació en la modalitat de compensació bàsica. Cessió de sòl amb aprofitament urbanístic Considerant que la Modificació del PGM té per objecte una actuació aïllada de dotació, i d’acord amb la Disposició Addicional Segona on es determina que en terrenys que en origen tenen la consideració de sòl urbà consolidat, l’ordenació i l’execució d’una actuació que sense comportar la reordenació implica la transformació dels usos preexistents, els propietaris han de cedir el 10 % de l’increment de l’aprofitament urbanístic. En aquest cas, en la mesura en que no s’incrementa el sostre edificable existent, no és d’aplicació la cessió del 15% de l’increment de l’aprofitament. Conveni urbanístic La Modificació del PGM incorpora una proposta de CONVENI DE PLANEJAMENT I GESTIÓ entre l’Ajuntament de Badalona i la societat mercantil Grogasa 22, S.L. on s’acorda la tramitació d’una Modificació del PGM amb l’objecte de qualificar de sistema de parcs i jardins urbans (clau 6b) la finca A i de zona d’ús comercial (clau 18) amb una edificabilitat de 3.037,50 m² la finca B1. Així mateix, al conveni s’acorda que per a l’execució de la Modificació del PGM s’establirà un polígon d’actuació urbanística que asseguri el compliment de les càrregues urbanístiques inherents a l’operació que són essencialment:

- Urbanització del sistema de parcs i jardins urbans(clau 6b). - Cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic, d’acord amb l’article 43.1b del text refós de

la Llei d’Urbanisme de Catalunya (modificat per la Llei 3/2010). - Dret d’indemnització a l’empresa GROGASA 22, S.L. per alteració de l’ordenació

urbanística, en els supòsits de l’article 35.a) de la Llei del Sòl (Real Decreto Legislativo 2/2008), atès que no s’han esgotat els termini d’execució establerts pel Pla Especial del Mas Ram.

El valors càrregues urbanístiques inherents a l’operació s’avaluen de forma orientativa a l’informe de valoració annex al present conveni amb els imports següents: - Urbanització sistema de parcs i jardins urbans (6b) i gestió 409.378,00 € - Despeses de gestió 40.937,80 € - 10% cessió 71.550,35 € - Dret d’indemnització a l’empresa GROGASA 22, S.L. 1.476.957,88 € Modificació del límit de la Trama urbana consolidada La implantació dels usos comercials que planteja la proposta, comporta la modificació del límit de la Trama urbana consolidada (TUC) del municipi de Badalona, atès la finca B1 on es preveu emplaçar l’ús comercial, es troba fora de la seva delimitació. Sol·licitud d'informe als organismes afectats D'acord amb l’article 85.5 del TRLU s’ha sol·licitat informe als següents organismes afectats per raó de llurs competències sectorials: ORGANISME

Data sortida Data

recepció Data

resposta Departament de Cultura 15/06/2012

21/06/2012 12/07/201

2 Departament de Política Territorial i Obres Públiques:

15/06/2012 21/06/2012

- Autoritat del Transport Metropolità

02/08/2012

Direcció General de Comerç 15/06/2012 26/06/2012 09/08/201

Secretaria General


2 Ministerio de Fomento - Demarcación General de Carreteras del Estado en Catalunya

15/06/2012

02/07/2012

14/08/201

2 En data 12/7/2012 s’ha rebut un informe del Departament de Cultura on, en el supòsit que la reducció de 6.075 m2 sistemes clau 7a "Equipaments docents: Centres docents, públics o privats, i annexos esportius", sigui admissible des de la legislació urbanística, es sol·licita la incorporació al document de les següents prescripcions:

1.1) Es completi I'expedient amb un informe, elaborat per un tècnic competent, que indiqui si cal dur a terme alguna actuació per evitar repercussions negatives de la nova construcció en el pont protegit en cas d'avinguda, i incorporar-les com obligació de la llicencia d’obres de la nova zona edificable, si s’escau.

1.2) Es justifiquin el canvis que es proposen a la fitxa C-19. Així mateix, pel que fa al patrimoni arqueològic i considerant que les dues finques, A i B, objecte de la Modificació puntual, es troben a un centenar de metres de dues àrees d’expectativa arqueològica d’època romana del terme de Badalona: el Turó d’en Seriol i el Camp 48, es recorda que atesa la probabilitat que durant els treballs d’urbanització i d’edificació de les finques A i B puguin afectar-se restes arqueològiques conservades al subsòl, si en el curs dels treballs de rebaixament de terrenys derivats de I'execució del Projecte es produís una descoberta arqueològica o paleontològica, el promotor o la direcció facultativa de I'obra hauran de prendre les mesures adequades per a la protecció de les restes i n' hauran de comunicar el descobriment al Museu de Badalona i al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb el que disposa la Llei 911993 del patrimoni cultural català. En data 2/8/2012 s’ha rebut un ofici de l'Autoritat del Transport Metropolità, on es considera que I'estudi d’avaluació de la mobilitat generada per la implantació d’un supermercat a I' avinguda Llenguadoc, a Badalona conté bona part dels elements necessaris per aconseguir una mobilitat sostenible, d’acord amb els principis de la Llei de la Mobilitat, per la qual cosa s’emet informe favorable pel que fa a I'aprovació de I'instrument de planejament que es tramita. No obstant això s’estableixen unes condicions relatives al seu desenvolupament, que s’hauran de tenir en compte en la redacció dels corresponents instruments de planejament derivat, en els projectes constructius o en les mesures de gestió que correspongui:

- Caldrà que els titulars del servei de transport públic valorin la possibilitat de crear una nova parada per sentit per a la línia BDI i, en cas afirmatiu, caldrà que el promotor n’assumeixi les despeses derivades.

Tanmateix es conclou que d’acord amb el que prescriu I'article 18.4 de la llei, si els projectes no segueixen les determinacions de I'estudi, ho han de justificar i es sol·licita a Ponsirenas Puig i Associats que, una vegada compti amb la informació relativa a les modificacions que es proposen en aquest apartat de conclusions, envií una copia a I'Autoritat del Transport Metropolità. En data 9/8/2012 s’ha rebut l’informe favorable del Departament d’Empresa i Ocupació de la Direcció General de Comerç, un cop es recullin a la normativa d’aquesta figura de planejament les següents prescripcions:

- Que s’afegeixi la referència del Decret Llei 112009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, o normativa sectorial que el substitueixi, especialment pel que fa la definició d’ús comercial i la classificació dels establiments comercials dels articles 5 i 6 del Decret Llei esmentat.

- Que a la finca B situada fora del perímetre de la TUC actual de Badalona li és d’aplicació els articles 6 i 9 del Decret Llei 112009, concretament els que es refereixen als establiments comercials singulars (ECS), que comprenen únicament els establiments de venda a I'engròs i els dedicats, essencialment, a la venda d’automoció i carburants, d’embarcacions i altres vehicles, de maquinaria, de materials per a la construcció i articles de sanejament, de pirotècnia, i els centres de jardineria i els vivers, tots els quals

Secretaria General


es poden implantar en tots els àmbits on el planejament urbanístic vigent admeti I'ús comercial.

- Que respecte la dotació de places d’aparcament relacionada amb els grans establiments comercials, cal tenir en compte que, si s’escau, sempre que no es defineixi una tipologia que requereixi una dotació superior, cal que s’adeqüi al que determina I'article 12 del Decret 37812006, d’un mínim de deu places per cada 100 m2 edificats, article que continua vigent d’acord amb la Disposició Transitòria Tercera del Decret Llei 112009, fins el desenvolupament reglamentari d’aquest. Per tant, el càlcul de la dotació de places s’ha de realitzar segons la tipologia comercial" que s’implanti i sempre "per cada 700 m2 de superfície de venda", d’acord amb D’article 12.3 del Decret 37812006 esmentat.

En data 14/8/2012 s’ha rebut un informe favorable de la Demarcación General de Carreteras del Estado en Catalunya, on s’efectuen les següents consideracions:

Se recuerda que según la legislación vigente en lo que a la RlGE se refiere la Ley 25/1988, de 29 de julio, de Carreteras, el R.D. 1812/1994, de 2 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento de Carreteras y sus modificaciones dispuestas R.R.D.D. 1911/1997 DE 19 de Diciembre y 597/1999 de 16 abril, que la Línea Limite de Edificación (LLE) se sitúa a 50 metros en autopistas, autorías v vías rápidas y a 25 metros en el resto de las carreteras de la arista exterior de la calzada mas próxima, medidas horizontalmente a partir de la mencionada arista. Se entiende que la arista exterior de la calzada es el borde exterior de la parte de la carretera destinada a la circulación de vehículos en general, desde la cual hasta la carretera se prohíbe cualquier tipo de obras de construcción, reconstrucción o ampliación a excepción de las que resulten imprescindibles para la conservación y mantenimiento de las construcciones existentes. A su vez, habrá que tenerse en cuenta las siguientes consideraciones: - La evacuación de aguas pluviales y residuales de cualquier edifici0 o zona urbanizada,

deberá realizarse con total independencia de los sistemas de drenaje de titularidad del Estado.

- Las actividades a desarrollar en todos los ámbitos de la Modificación Puntual de PGM, tienen que cumplir con lo establecido en la Ley 311998, de 27 de febrero, de la intervención Integral de la Administración Ambiental, del Departamento de medio Ambiente de la Generalitat de Catalunya y en el Reglamento General para su desarrollo (Decreto 13611999), de 18 de mayo), de manera que no se afecte al normal funcionamiento de las carreteras estatales, en especial con la emisión de humo, vapores u otras substancias volátiles que puedan invadir las calzadas de dicha vía y reducir visibilidad de los conductores, lo que representa un serio riesgo para la seguridad vial por la próxima infraestructura viaria B-20.

Antes de acometer cualquier obra en zona de afección de la carretera estatal, tiene que solicitarse autorización administrativa a la Demarcación de Carreteras. - Queda prohibido cualquier tipo de publicidad visible desde la zona de dominio de la

autoría, de acuerdo con lo estipulado en el artículo 24 de la Ley 2511988, de 29 de julio, de Carreteras.

- Todas las instalaciones que sea preciso realizar en cumplimiento de la normativa técnica y Iegal para eliminar o minimizar al máximo los impactos visual y acústico que pudiera ocasionar el trafico correrán a cargo del promotor de la actuación y/o subsidiariamente del Ayuntamiento quedando la Administración libre y relevada de cualquier responsabilidad al respecto. Ley 1612002 de la Generalitat de Catalunya, de protección contra la contaminación acústica (particularmente lo dispuesto en su articulo 13).

Informació pública Dins del període d’informació pública s’ha presentat un document amb 116 signatures de veïns manifestant el seu desacord amb la proposta d’ubicació d’un hipermercat colindant a la urbanització Residencial Mas-Ram i dues al·legacions a la proposta de Modificació del PGM, totes elles dins del període d’informació pública:

Secretaria General


NÚM. Data recepció

Núm. registre

1 Elisabeth Cano Plataforma conservació Mas-Ram

12/06/2012

20045

2 Alfons Lasso Rojas 26/07 /2012 25652 3 Francesc Batlles Iglesias

President de l’Asociación de Propietarios de la Unidad Residencial Mas-Ram de Badalona-Tiana

27/07/2012

25791 Document número 1 En data 12 de juny de 2012 i número de registre general d’entrada 20045, Elisabeth Cano (Plataforma conservació Mas-Ram ) presenta un recull de signatures de persones que manifesten el seu desacord amb la proposta de construir un hipermercat colindant als límits de Residencial Mas-Ram. Al·legació número 1 En data 26 de juliol de 2012 i número de registre general d’entrada 25652, Alfons Lasso Rojas formula la següent al·legació: 1. La finca de la qual és titular GROGASSA, S.L., està actualment qualificada com a equipament comunitari i no pas comercial. Per tant en aquesta modificació s’està canviant un ús comunitari per un de comercial. ¿On es reubica l’equipament comunitari? ¿Què justifica aquest canvi? 2. La finca de la qual és titular l’Ajuntament de Badalona va ser expropiada per uns 500.000 euros i els expropiats han recorregut aquesta decisió al Tribunal Suprem i no consta en l’expedient de la modificació que hagi hagut sentència ferma. 3. La mateixa finca del punt 2 té la càrrega d’un Dret de Reversió a favor dels expropiats que caduca el 29 d’abril del 2020. L’expropiació es va fer en base a que el destí de la finca era de zona verda (6b). Si ara es fa aquesta modificació, els expropiats poden executar aquest dret de reversió i recuperar la finca amb la nova qualificació. ¿ Aleshores l’Ajuntament haurà d’indemnitzar a Grogassa, S.L.? ¿Pagarà l’Ajuntament el dret de reversió?. 4. ¿Per què la valoració de la finca titularitat de l’Ajuntament dintre del polígon d’actuació és molt més superior al que s’ha pagat als expropiats?. Respecte al punt numero 1 de l’al·legació cal dir que la finca de la qual es titular Grogasa 22, SL, esta qualificada pel Pla especial Mas Ram com a sistema d’equipaments comunitaris existents (7a) de titularitat privada. D’acord amb l’article 98.1 del TRLU, al tractar-se d’un equipament comunitari de titularitat privada, no es necessari garantir el manteniment de la seva superfície i la seva funcionalitat. Respecte al punt numero 2 de l’al·legació cal dir que el recurs de cassació davant del Tribunal Suprem es troba en fase de votació i dispositiva i, en conseqüència, encara no hi ha sentencia ferma. Respecte al punt numero 3 de l’al·legació cal dir que de la finca expropiada, de 19.050 m2 de superfície, tan sols es modifica la qualificació urbanística d’una porció, de 5.130 m2 de superfície. En el supòsit que es demanés el dret de reversió de la porció de la finca on es proposa modificar la qualificació urbanística, l’Ajuntament ni ha d’indemnitzar a Grogasa 22, SL ni ha de pagar el dret de reversió i els expropiats haurien de retornar a l’Ajuntament una part de l’import de l’expropiació. Així mateix, considerant que la proposta defineix un polígon d’actuació a executar pel sistema de compensació, el supòsit que es demanes el dret de reversió el polígon d’actuació estaria format per l’Ajuntament de Badalona, Grogasa 22, SL i els propietaris de la finca expropiada. Respecte al punt numero 4 de l’al·legació cal dir que a la modificació de PGM es valora la participació de l’Ajuntament dins del polígon d’actuació definit a la proposta, format per dues finques: la finca A de 6.075 m2 amb la qualificació proposada de zona verda i la finca B de 19.050 m2 amb les qualificacions proposades de zona verda i zona comercial i amb una edificabilitat d’ús comercial de 3.037,50 m2, mentre que a l’expedient d’expropiació, es valora la finca B de 19.050 m2 qualificada pel planejament vigent com a zona verda.

Secretaria General


Es desestima l’al·legació número 1. Al·legació número 2 En data 27 de juliol de 2012 i número de registre general d’entrada 25791, Francesc Batlles Iglesias, President de l’Associación de Propietarios de la Unidad Residencial Mas-Ram de Badalona-Tiana, formula la següent al·legació: PRIMERA.- NULlDAD DEL TRAMITE DE INFORMACON PUBLICA. Entre los acuerdos adoptados en el pleno municipal celebrado el 29 de Mayo de 2012 antes indicados, en aquel que hace referencia a la información publica de los mismos, se dice textualmente que se abrirá un periodo de información publica "que se habrá de convocar mediante edictos que será necesario insertar en el Boletín Oficial de la Provincia, el tablón de anuncios y en la pagina Web del Ayuntamiento de Badalona (www.badalona.cat) y por lo que respecta a la prensa periódica, en uno de los periódicos de más divulgación en la Comarca. Durante el periodo de información pública podrán formularse las alegaciones que correspondan”. Se acompaña copia de la publicacion efectuada en el BOP el dia 29 de Junio de 2012, en que se recoge cuanto se ha expuesto, señalada como DOCUMENTO NUM. UNO. En cuanto a la publicación en prensa de la convocatoria de información publica de los instrumentos urbanísticos aprobados y de los documentos en que se basan, la Única noticia que se tiene es la de un anuncio aparecido en "La Vanguardia", el mismo día 29 de Junio de 2012 en que se informa de los acuerdos adoptados y del sometimiento de los mismos a información publica. Pero ese anuncio, lejos de publicarlo el Ayuntamiento de Badalona, como debería, lo publica el "CLUB JOVENTUT BADALONA". No se tiene noticia de que el anuncio haya aparecido en prensa publicado por el Ayuntamiento. Parece evidente que la aprobación inicial de una modificación del Plan General Metropolitano y de un informe favorable a la modificación de la delimitación de la TUC, deben ser sometidos a información publica por el Ayuntamiento que los promueve, no por una institución privada del ámbito deportivo. Quienes conocemos el entramado de la operación sometida a información publica, podemos ver a las claras el porque de ese anuncio por parte del JOVENTUT y hasta nos parece una manifestación evidente del que es dicha entidad de quien tiene verdadero interés. Pero no es así para el ciudadano que ignora esos detalles. Siendo ello así, difícilmente, a primera vista, ningún ciudadano que leyese "La Vanguardia" ese día podría pensar que en un anuncio patrocinado por el CLUB JOVENTUT BADALONA se contiene el sometimiento a información pública de unos acuerdos urbanísticos municipales como los indicados. Si se confirma que el Ayuntamiento, por su cuenta, no publicó ese mismo anuncio en otro periódico de los de mayor divulgación en la comarca, se habría producido ya un incumplimiento grave del acuerdo de convocatoria a información publica que debería determinar la nulidad del proceso. Pero es que hay otro incumplimiento de ese acuerdo que se ha producido sin lugar a dudas, como lo es que el Ayuntamiento no haya insertado la convocatoria a información pública a la que vengo haciendo referencia en su página web. El tablón de anuncios digital del Ayuntamiento es, sin duda, hoy en día, el medio más abierto y accesible a los ciudadanos para tener conocimiento de una convocatoria a información pública como la que nos ocupa. Quien suscribe, tras tener conocimiento de la apertura del plazo de información pública por las otras dos publicaciones indicadas (BOP y La Vanguardia) quedó a la espera de ver cuando se publicaba en el tablón de anuncios del Ayuntamiento. Viendo que, avanzado ya el plazo de un mes fijado para dicho trámite de información pública, la convocatoria no aparecía en el tablón de anuncios municipal, se encargó el otorgamiento de acta notarial que así lo corroborase , lo que se hizo ante el notario de Badalona D. Iván-Emilio Robles Caramazana el día 20 de Julio de 2012. Se acompaña copia de la misma como DOCUMENTO NUM. TRES.

Secretaria General


A fecha de hoy sigue sin constar colgada en dicho tablón dicha convocatoria. Se acompañan impresiones digitales de dicho tablón de anuncios correspondientes a ayer día 26 y al día de hoy, en que sigue sin aparecer dicha convocatoria, señaladas como DOCUMENTOS NUMS. CUATRO Y CINCO, respectivamente. Nótese, sin embargo que aparecen en dicho tablón de anuncios digital, todo tipo de convocatorias similares y todo tipo de anuncios de interés público, hecho por el que la no inclusión de la que es objeto de este escrito es especialmente grave. Se han producido, pues, graves irregularidades en la convocatoria del trámite de información pública de los acuerdos indicados, que deben determinar a nuestro juicio la declaración de nulidad de dicho trámite, al no cumplirse los requisitos para que la ciudadanía en general haya tenido conocimiento de dicha convocatoria y por incumplirse los exactos términos del acuerdo sobre la misma adoptado en el pleno municipal, por lo que deberá iniciarse de nuevo dicho trámite ajustándose esta vez a la literalidad de lo acordado. Respecte a l’apartat 1 de l’al.legació cal dir que en data 30 de juny de 2012 s’ha publicat al diari LA VANGUARDIA una correcció d’errades relatives als acords del Ple de l’Ajuntament de Badalolna de data 29 de maig de 2012, on s’especifica que a l’anunci publicat al diari LA VANGUARDIA en data 29/6/2012, l’encapçalament correcte és AJUNTAMENT DE BADALONA i no CLUB JOVENTUD BADALONA. Així mateix cal aclarir que l’acord d’aprovació inicial s’ha publicat al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en data 29 de juny de 2012 i al diari LA VANGUARDIA en data 29 de juny de 2012 i s’ha exposat al taulell d’anuncis d’aquest ajuntament des del dia 29 de juny de 2012 fins el dia 30 de juliol de 2012. Tanmateix l’acord d’aprovació inicial esta publicat a la pàgina web de l’ajuntament (http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=contingut_estatic&dCollectionID=2049#wlp_contingut_estatic) des del dia 5 de juliol de 2012. Considerant que amb les esmentades publicacions s’ha donat compliment al Programa de participació ciutadana definit a l’apartat 5.2 de la Memòria, es desestima el primer apartat de l’al·legació número 2. SEGUNDA.- LOS PRESUPUESTOS DE QUE PARTE LA MODIFICACION URBANISTICA QUE SE APRUEBA NO SE CORESPONDEN CON LA REALIDAD. En efecto ello es así cuando menos respecto a los siguientes: 1. Supuesta necesidad o interés de los vecinos del Mas Ram en la instalación de un gran

supermercado en una parcela de la urbanización. Si leemos la memoria de la modificación del Plan General Metropolitano que se pretende, el argumento que más veces aparece repetido es el de esa supuesta necesidad o conveniencia para los vecinos del Mas Ram de la implantación de un gran supermercado en una finca de la urbanización.

Una y otra vez se alude a ese extremo, por ejemplo cuando se habla de los objetivos a lograr en los siguientes términos: "Dotar al barri de Mas Ram i al seu entorn geogràfic situat immediatament al Sud d’aquell d’un espai destinat a un ús comercial, garantint així que les necessitats bàsiques dels veïns d’aquestes zones quedin satisfetes sense necessitat d’obligar-los a moures a altres zones del municipi” (pag. 2 de la memoria). “ Donar solució urbanística per a millorar l’abastament comercial del barri, fent possible la implantació d’un establiment comercial” (pag. 12 de la memoria). “…la zona del Mas ram i el seu entorn necessiten d’una reordenació urbanística que faciliti la implantació d’un equipament comercial que pugui satisfer les demandes dels seus habitants afavorint la cohesió del barri reduint la mobilitat fora d’aquest” (pag. 18 de la memoria) Basten los anteriores extractos como ejemplo de un discurso que se repite a lo largo de toda la memoria, el del supuesto interés de los vecinos del Mas Ram, o incluso su "demanda", de la instalación de un gran supermercado en la urbanización. Pues bien, la realidad es absolutamente la contraria. Desde el día en que se efectuó la primera propuesta de instalación de dicho supermercado en la denominada parcela A, situada en el

Secretaria General


centro de la urbanización, la oposición de los vecinos fue radical. Le consta perfectamente al Ayuntamiento, pues se le hizo llegar en su momento un nutrido número de alegaciones en su contra. Por cierto, que sabemos de primera mano que la desestimación de esa opción vino de la empresa MERCADONA y no del Ayuntamiento en salvaguarda de interés algunos de los vecinos como se pretende hacer creer ahora. Pero es que esa oposición se ha mantenido con idéntica e incluso renovada radicalidad frente a la nueva propuesta de instalar dicho supermercado en la parcela B, a la entrada de la urbanización. Así se ha hecho saber en las reuniones mantenidas por los representantes de la Asociación de Propietarios con los representantes municipales, se ha expresado por escrito y se manifestó de viva voz en el pleno municipal en que se aprobaron los acuerdos controvertidos. En el propio pleno municipal de 28 de Mayo de 2012 una representante de la Plataforma para la Conservación de la Unidad residencial Mas Ram y vecina de la urbanización, en nombre de los vecinos de la misma, dejo constancia de la oposición de estos a la implantación del gran supermercado pretendida. Se acompañan, a titulo de ejemplo de esa oposición, el escrito presentado por la Plataforma para la Conservación del Mas Ram en fecha 2 de Julio de 2012, y el acta levantada de la reunión mantenida con los representantes municipales el día 26 de Junio de 2012, como DOCUMENTOS NUMS. 6 y 7 respectivamente. Debe recordarse que la mencionada plataforma se constituyo precisamente frente al planteamiento de la primera propuesta que hubo de instalación de un gran supermercado en la urbanización. Ante la sorpresa que produjo el hecho de que dichos acuerdos entrasen a ultima hora y de urgencia en el pleno de ese día 28 de Mayo, cuando solo unos días antes, en reunión mantenida con el Alcalde y otros representantes municipales, se había informado a los representantes de la Asociación de Propietarios de que se aprobaría en el ultimo pleno del mes de Julio, se convoco Asamblea Extraordinaria de Propietarios, que se celebro el día 30 de Mayo de 2012. Se acompaña copia del acta de la reunión mantenida con los representantes municipales el 15 de Mayo de 2012, señalada como DOCUMENTO NUM. 8. Se acompaña copia informatizada del acta de la Asamblea General de la Asociación de Propietarios de fecha 30 de Mayo de 2012 señalada como DOCUMENTO NUM. 9, designando en lo necesario el libro de actas original. La oposición de un 97% de los asistentes a la instalación del supermercado que se pretende, con la adhesión de los no asistentes, ninguno de los cuales ha manifestado a fecha de hoy su voto en contra al acuerdo adoptado, es la muestra mas elocuente de que los vecinos del Mas Ram ni necesitan, ni quieren que se instale un gran supermercado en la urbanización. Tampoco en su nueva ubicación. Téngase en cuenta que la Asociación de Propietarios tiene esa denominación jurídica por que cuando se constituyo, en 1968, la Ley de Propiedad Horizontal no preveía las Comunidades de Propietarios por parcelas, pero en realidad eso es lo que es la Asociación, que por tanto agrupa a todos los propietarios del Mas Ram, conforme han ratificado los tribunales en diversos pronunciamientos judiciales. Quiebra, pues, así, el principal interés en que se pretende fundamentar la modificación urbanística impulsada por el Ayuntamiento. Y ello guarda una clara relación con la realidad física de la urbanización y del proyecto que se pretende emprender. Como se describe en la memoria, el Mas Ram es una urbanización con fuertes pendientes. La zona donde se ubicaría el supermercado, a la entrada de la urbanización, en su parte mas baja, determina que, en contra de lo que se apunta en otro punto de la memoria, ningún propietario vaya a poder acudir al supermercado a efectuar una compra sin desplazarse con coche.

Secretaria General


Una vez se toma el coche, bajar hasta la entrada de la urbanización, o salir de esta y 300 metros mas abajo comprar en otra gran superficie como es MAKRO, o unos 500 metros mas abajo en un supermercado "discount" como DIA, o a 1 km del Mas Ram, en el barrio de la Morera, en cualquier establecimiento de proximidad de la gran variedad de ellos que hay en el mismo, ofrece muy pocas diferencias en cuanto a comodidad, para los vecinos de la urbanización, frente a los perjuicios que les causaría. El pilar básico en que dice asentarse la modificación urbanística que se pretende impulsar sencillamente no existe, lo que por si solo seria motivo para dejar sin efecto la misma. 2. Supuesta existencia de una calificación urbanística que ya determinaba la instalación de un espacio comercial en la urbanización. Con un lenguaje creemos que deliberadamente ambiguo y confuso, Se nos dice en varios apartados de la memoria que en la parcela A, ya había previsto un uso comercial, lo que no se corresponde en absoluto con la realidad. La finca A, tiene una calificación urbanística 7a, que según el Plan General Metropolitano (art.211) se refiere a equipamientos públicos y privados existentes. En contra de lo que se sostiene en la memoria, el único uso comercial que hubiese amparado esa calificación urbanística hubiese sido el de mercados y centros de aprovisionamiento, pero exclusivamente de titularidad publica (art. 212 1 .e del PGM). Esa es una opción que nunca se ha barajado para el Mas Ram, y la que hay encima de la mesa desde hace tres años es una iniciativa estrictamente privada (MERCADONA). El resto de posibilidades que ofrece ese artículo para dicha calificación se refieren a equipamientos docentes, sanitarios, culturales, deportivos, etc., muy alejados del uso comercial privado que ahora se pretende. Por ello, carece de sentido que se hable de trasladar la actividad comercial prevista en la parcela "A" a la parcela “B", cuando en la primera nunca hubo prevista, ni pudo haberla, una actividad comercial de titularidad privada como la que ahora se plantea, por impedirlo su calificación urbanística. 3. Mejor aprovechamiento de las zonas verdes para los vecinos de la urbanización. El hecho de que una parte importante de la zona verde la parcela B se traslade a la parcela A, situada en una zona central de la urbanización no determina, por si misma un mejor aprovechamiento por parte de los vecinos del Mas Ram. Si se observa cualquier plano de la urbanización, se vera que simplemente se acerca la misma a unos vecinos a costa de alejarla de otros. Por otra parte, la topografía del Mas Ram, marcada como se recoge en la memoria por grandes desniveles y calles con fuertes pendientes, determina que salvo los vecinos muy próximos a una u otra parcela, el resto deberán desplazarse a las mismas con automóvil, por lo que el efecto de supuesta aproximación de zona verde a mas vecinos queda completamente diluido. Nada se sabe de como se urbanizarían esas zonas verdes, lo que determinara en gran medida el aprovechamiento de las mismas que se pueda obtener, por lo que estamos ante meras especulaciones. Se habla de infrautilización actual de la zona verde que constituye la parcela B, pero ello se debe en exclusiva no a su ubicación, sino a que la misma carece de toda urbanización como zona verde aprovechable (es una explanada de campo). Por esos mismos motivos el mínimo incremento de zona verde que se derivaría de la actuación urbanística propuesta, no supone ningún beneficio significativo para la urbanización, en que nunca se ha planteado una demanda perentoria de incremento de las zonas verdes con las que se cuenta. 4. No se cumplen los principios informadores de la legislación urbanística catalana. En el apartado 2.2 (Pág. 4) de la memoria se parte de la afirmación que la actuación urbanística propuesta cumple esos principios que según se indica son: "la articulación del territorio catalán como una realidad ambientalmente sostenible, funcionalmente eficiente, económicamente competitiva y socialmente cohesionada”. Más adelante se habla también de la voluntad de fomentar una movilidad sostenible. Ninguno de esos principios se cumple en este caso.

Secretaria General


La sostenibilidad ambiental y desde el punto de vista de la movilidad de la actuación propuesta es nula. En algún punto de la memoria y del estudio de movilidad que la acompaña se apoya la misma en que los vecinos del Mas Ram tendrán un acceso próximo a un supermercado. Pero resulta que el supermercado que se pretende instalar con una planta de mas de 3.000 metros cuadrados, esta pensado, según manifestación expresa de sus promotores a atender un publico potencial de 25.000 personas, que se calculan entre los barrios de Pomar y La Morera y las poblaciones de Montgat y Tiana. Valorando el efecto llamada que tiene una marca como MERCADONA, que hoy por hoy tiene un solo establecimiento abierto en Badalona, no cabe duda que provocara desplazamientos también desde otros puntos de la ciudad. Recordemos que la urbanización Mas Ram, como se reitera en la memoria, se encuentra en una zona periférica de la ciudad, incorporada hace solo un año a la Trama Urbana Consolidada, y separada de una forma contundente del resto del tejido urbano por la autopista B-20. De todo ello resulta que se acercará un supermercado unos 300 metros respecto al siguiente mas próximo a la población del Mas Ram, unas 800 personas, que aun así tendrán que acudir al mismo en coche, pero se producirán desplazamientos en automóvil de varios kilómetros desde puntos alejados de la ciudad e incluso desde fuera de esta (Montgat, Tiana) por parte de otros 24.200 clientes potenciales. ¿Donde esta la sostenibilidad, donde la movilidad sostenible? Si a ello le sumamos que tanto Badalona, como Montgat y Tiana cuentan con una amplia red de supermercados de proximidad (CONDIS, DEL RIO, DIA, CONSUM, etc.) y un sinnúmero de establecimientos particulares (carnicerías, charcuterías, panaderías, pescaderías droguerías, etc.) que ofrecen los mismos productos que ofrecería ese gran supermercado, pero en un entorno muchísimo mas próximo a los ciudadanos, desaparece cualquier opción de considerar la actuación que se propone como sostenible. Finalmente, se alude a la competitividad. En una ciudad bien dotada de establecimientos del pequeño comercio, que proveen las necesidades de los ciudadanos, y puesto que no cabe pensar en ninguna elasticidad de la demanda del tipo de productos ofertados (que los badaloneses vayan a comer mas por que se abran mas supermercados), no hay duda de que toda la captación de nuevos clientes que pueda efectuar el nuevo supermercado ira en detriment0 de cuantos pequeños negocios vendían el mismo producto hasta la fecha, dañando aun mas, si cabe, a un sector que en Badalona ya atraviesa gravísimas dificultades. En lugar de fomentarse una sana competencia, se reducirá significativamente la misma. El modelo de distribución MERCADONA supone, además, la apuesta por un producto estandarizado (el propio de la marca), con proveedores muy concretos a nivel nacional e internacional y sin ninguna vinculación especifica de proximidad al territorio en que se implanta. Reducir la oferta, la diversidad y la competencia ¿puede considerarse que mejora la competitividad? Entendemos claramente que no. L’article 94.6 del TRLU determina que les propostes de modificació d’una figura planejament urbanístic han de raonar i justificar la necessitat de la iniciativa, així com l’oportunitat i la conveniència de la mateixa, en relació als interessos públics i privats concurrents. L’adequació i conveniència de la proposta de Modificació del PGM amb els interessos generals forma part de la motivació del projecte, que es manifesta en la pròpia decisió de l’Administració Pública en resoldre l’expedient i en base als objectius que s'exposen a la memòria del document. Tot i que el document deixa molt clar que el planejament vigent d’aplicació a la finca A propietat de Grogasa, SL és el Pla Especial Mas Ram, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en sessió de 15 de maig de 1996 y que aquest Pla especial qualifica la finca de sistema d’equipaments existents (clau 7a), s’esmenta com a antecedent que el Plan Parcial de Ordenación Mas Ram, aprovat per el Consejo de urbanismo y servicios comunes de Barcelona y otros municipio en data 9 de febrer de 1970, va definir una gran illa central on s’ubicaven tots els equipaments de la urbanització, tant d’ús esportiu, escolar com

Secretaria General


comercial. En cap moment es suposa la existència d’una qualificació urbanística vigent que detemini la instal.lació d’usos comercials a la finca A. Respecte a la proposta de re-ubicació de part de la zona verda situada a la perifèria del barri i colindant a la carretera B-500 i al lateral de la ronda B-20 a una zona la de l’urbanització confrontant als sistemes d’equipaments amb usos docents i esportius i a l’inici i final de la línia d’autobús B-4, cal dir que aquesta nova ubicació de la zona verda i la seva urbanització, reforça la zona central d’equipaments prevista al planejament vigent i millora de forma qualitativa la seva funció com a espai lliures d’ús públic no solsament per els veïns de la urbanització si no també per els usuaris del Club de tenis Mas Ram i l’escola Pere Vergés. Es desestima l’apartat 2 de l’al.legació número 2. TERCERA.- INCUMPLIMIENTO DE NORMATIVAS APLICABLES En primer lugar, los acuerdos adoptados por el Ayuntamiento que aquí se discuten chocan frontalmente con el principio general del derecho administrativo en virtud del cual el interés público debe ser el objetivo rector de la actuación de todas las administraciones, que se plasma a diferentes niveles en la diversa normativa de ese orden legal. Además, en buena medida por las razones ya expuestas, pero también por defectos en la tramitación inicial de la misma, la propuesta de actuación urbanística aprobada por el Ayuntamiento, incumple a nuestro juicio, las siguientes normativas: 1 .- LEY DE URBANISMO DE CATALUNA. En concreto consideramos vulnerados, cuando menos, los preceptos que se definen en el Articulo 3. Concepto de desarrollo urbanístico sostenible y el Articulo 9. Directrices para el planeamiento urbanístico. La actuación urbanística contra la que se dirigen estas alegaciones obligaciones no cumple con las determinaciones previstas en dicho artículo. A lo ya dicho hasta ahora hay que añadir que si bien (gracias al empeño de los vecinos y especialmente de la Plataforma en defensa del Mas Ram) se ha conseguido salvar la integridad del puente situado en la parcela B, que es patrimonio protegido, el hecho de que en lugar de la amplia zona verde que actualmente existe frente al mismo se establezca un supermercado con mas de 3.000 metros cuadrados de planta rompe cualquier concepto de preservación de la integridad paisajística. En la memoria (Pág. 6) se indica que la modificación urbanística propuesta no altera la estructura general y orgánica del territorio y por tanto no se incluye entre los supuestos contemplados en este artículo, que implican un proceso de revisión de los planes de ordenación urbanística municipal. La recalcificación de terrenos propuesta, que hace desaparecer completamente una zona de equipamientos y convierte una zona verde en zona comercial, encaja perfectamente en "la adopción de de nuevos criterios respecto a la estructura general y orgánica o el modelo de ordenación o de clasificación del suelo preestablecidos. . .” , que el apartado 5 de dicha norma incardina en los supuestos de revisión de los planes de ordenación municipal. La modificación que se pretende debería, pues someterse a la tramitación prevista para esos procesos de revisión de los planes de ordenación urbanística, lo que manifiestamente pretende eludir el Ayuntamiento y a lo dispuesto en el art. 96 de la Ley de Urbanismo. Como ya hemos justificado, ningún razonamiento sobre el presunto interés público de la actuación urbanística propuesta puede sostenerse. La perdida de una zona de equipamientos en la urbanización y para la ciudad, y la conversión de parte de una zona verde en comercial, para uso potencial de 25.000 habitantes, que es en lo que acaba consistiendo la modificación del PGM aprobada inicialmente, implica un aumento de la intensidad de los usos, que debería determinar una valoración negativa de dicha propuesta, conforme al articulo trascrito. Se incumple también, por esa reducción de equipamientos, lo dispuesto en el apartado Segundo, del epígrafe d) del punto 2 de dicho articulo. Puesto que la modificación urbanística que se propone el Ayuntamiento implica tanto una aumento de la intensidad de los usos como la transformación de los mismos en relación al

Secretaria General


planeamiento vigente, debería contar la evaluación económica a que se refiere el apartado c) anterior, pero esta no se contiene en la documentación que integra la modificación aprobada inicialmente. 2.- LA LEY DE MOVILIDAD SOSTENIBLE. Partiendo de la base de que todos los clientes del nuevo supermercado que se pretende instalar en la urbanización, incluidos los vecinos de esta, deberían llegar al mismo en vehiculo privado, es claro que la modificación urbanística que se pretende choca frontalmente contra los principios informadores de la Ley de Movilidad contenidos en los articules que se acaba de transcribir. En ese sentido, poco aporta el estudio de movilidad que consta en la documentación del proyecto, pues atiende básicamente a la accesibilidad, contiene especificaciones erróneas, como que los propietarios de la urbanización podrían acceder a pie al supermercado o que se puede llegar al mismo en transporte publico, lo que no es en absoluto razonable. Todos conocemos el tipo de supermercado que es MERCADONA, al que no se acude en general para hacer una compra de uno o dos productos y mucho menos si te desplazas desde una zona alejada. Las posibilidades de acceso al supermercado que no impliquen el uso del automóvil son prácticamente nulas, y si se profundiza un poco en ese estudio de movilidad se aprecia que es así. Pero en todo caso reconoce, incluso dentro de ese injustificado optimismo, que casi todos los desplazamientos hasta el supermercado se efectuarían en automóvil (84 %) aumentando, los trayectos de desplazamiento de los compradores y por tanto las emisiones contaminantes. Como Única compensación contempla la mayor proximidad a los habitantes del Mas Ram, pero como hemos dicho estos representan solo unas 800 personas respecto a los 25.000 usuarios potenciales del supermercado. Especialmente preocupante es que en ese estudio de movilidad se plantee ya la hipótesis de urbanización de la zona de Can Colomer y la comunicación de la misma con la Urbanización Mas Ram. Lo primero es un proyecto virtual de mas que dudosa viabilidad y, en todo caso, a muchos años vista. Lo segundo debería pasar por la recepción de la urbanización por el Ayuntamiento, lo que tampoco esta previsto a corto plazo, pues en tanto los viales de la urbanización sean de titularidad privada en ningún caso cabria admitir esa apertura de los mismos a la nueva zona que se urbanizase. Finalmente hay que poner de relieve que, sin cuestionar la calidad profesional de quienes han emitido ese estudio de movilidad (PONSIRENAS-PUIG I ASSOCIATS), que se incorpore como documentación municipal, esto es, confeccionada por encargo del Ayuntamiento, dicho informe, cuando ha sido elaborado por mismo gabinete de arquitectos que está realizando todos los proyectos de construcción y ubicación del supermercado para y por cuenta de la empresa interesada en su instalación (Mercadona), dice muy poco de la transparencia de todo este proceso. Consideramos que no se ajusta a la legalidad que el Ayuntamiento utilice para confeccionar el plan estudio de movilidad que se une a un instrumento publico de planeamiento a los mismos profesionales contratados por el actor privado interesado en la instalación del supermercado. 3.- DECRETO-LEY 112009, DE 22 DE DICIEMBRE. DE ORDENACION DE LOS EQUIPAMIENTOS COMERCIALES. Por las razones ya expuestas, las modificaciones urbanísticas aprobadas inicialmente por el Ayuntamiento, no atienden a ni uno solo de los objetivos establecidos en el art. 4.2 del DECRETO-LEY 1/2009, de 22 de diciembre de ordenación de los equipamientos comerciales. Respecte a l’apartat 3.1 de l’al·legació cal dir que el planejament vigent, no incrementa el sostre edificable potencial previst al planejament vigent i, per tant, es considera que la proposta respecta el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible i assoleix uns nivells adequats de qualitat de vida i sostenibilitat ambiental definits respectivament als articles 3 i 9 del TRLU. Tanmateix, respecte a la preservació del patrimoni cultural cal dir que en data 12 de juliol de 2012 s’ha rebut un informe favorable del Departament de Cultura. Finalment, respecte a la pèrdua d'equipaments cal dir que la finca A, qualificada pel Pla especial Mas Ram com a

Secretaria General


sistema d’equipaments comunitaris existents (7a) de titularitat privada. La proposta de MPGM no inclou terrenys qualificats de sistema d'equipaments públics i, per tant, no es d'aplicació el que disposa l'epígraf d) de l'apartat 2 de l'article 96 del TRLU. Respecte a l’apartat 3.2 de l’al·legació cal dir que en data 2 d’agost de 2012 s’ha rebut l'informe favorable de l'Autoritat del Transport Metropolità. Respecte a l’apartat 3.3 de l’al·legació cal dir que en data 9 d’agost de 2012 s’ha rebut l’informe favorable del Departament d’Empresa i Ocupació de la Direcció General de Comerç. Es desestima l’apartat 3 de l’al·legació número 2. Conclusions D’una banda, en resposta a les prescripcions que s’especifiquen als informes emesos pel Departament de Cultura, l'Autoritat del Transport Metropolità, i Departament d’Empresa i Ocupació de la Direcció General de Comerç, s’han incorporat al document aprovat amb caràcter inicial els següents aspectes:

- S’ha completat I'expedient amb un informe, on s’indica que el pont protegit no es veu afectat negativament per la nova construcció en cas d’avinguda, donades les condicions d’orografia i de desguàs dels terreny. Per tant no caldrà dur a terme cap actuació i en conseqüència no es produeix cap canvi a la fitxa C-19, que es manté amb els dos àmbits de protecció sense alterar.

- A les Normes urbanístiques del document s’ha afegit l’article 23, on es defineixen unes condicions específiques per el seguiment dels treballs de rebaix i moviment de terres del solar per edificar i del sòls per a espai lliure, en cas de descoberta arqueològica o paleontològica, donat que els terrenys es troben propers a dues àrees d’expectativa arqueològica reconeguda.

- Tanmateix, a les Normes urbanístiques del document s’han especificat les determinacions sobre l’ús comercial i aparcaments de la legislació sectorial d’equipaments comercials. Les determinacions corresponents als usos comercials s’han afegit a l’apartat 2 de l’article 19. Règim d’usos de la clau 18 mentre que les determinacions corresponents a la dotació d’aparcaments s’han afegit a l’article 22. Aparcaments.

- A l’Estudi de mobilitat s’ha incorporat que els titulars del servei de transport públic valorin la possibilitat de crear una nova parada per sentit per a la línia BD1 i, en cas afirmatiu, caldrà que el promotor n’assumeixi les despeses derivades. Així mateix, s’ha afegit a les Normes urbanístiques del document urbanístic l’article 21, on en l’apartat 1 es determina que per aprovar definitivament planejaments derivats, projectes d’obra i de gestió en l’àmbit, s’hauran de prendre en consideració les conclusions del estudi d’avaluació de la mobilitat generada i en l’apartat 2 es determina que en el desenvolupament del planejament, caldrà instar als titulars del servei de transport públic a valorar la possibilitat d’una nova parada de la línia BD1, i en cas afirmatiu, l’obligatorietat del promotor a assumir les despeses derivades.

D’acord amb l’article 112.2 del Reglament de la Llei d’urbanisme, els canvis introduïts al document aprovat amb caràcter inicial en resposta als informes sectorials preceptius no es consideren canvis substancials. Vista la proposta i atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Ley de Suelo, s’informa favorablement la tramitació la Modificació puntual del Pla General Metropolità a la zona del Mas Ram.” Vist l’informe subscrit en data 10 de setembre de 2012 pel Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme, i que reproduït literalment diu el següent: PROPOSTA PRESENTADA Per part del Departament de Planejament Urbanístic de l’Àrea d’Urbanisme s’ha redactat la Memòria de la Modificació puntual del PGM a la zona del Mas Ram la qual té per objecte centralitzar la zona d’espais lliures dins el propi nucli residencial i facilitar la implantació d’un

Secretaria General


equipament comercial a l’entorn del barri del Mas Ram. L’àmbit d’ordenació de la present modificació puntual es troba constituït per dues finques discontinues: la finca A correspon a part de l’illa definida com a equipament privat existent (7a) i ubicada al centre de l’urbanització, delimitada per l’avinguda del Mas Ram, la plaça d’Enric Parellada i la Torre Mas Ram (amb una superfície de 6.075 m²); i la finca B que correspon a l’illa definida pel PGM com a sistema de parcs urbans (6b), ubicada al sud-est del barri delimitada pel passeig del Pont, l’avinguda del Mas Ram i carrer de Llenguadoc (amb una superfície de 19.050 m²). Igualment, s’incorpora a la documentació de la modificació de PGM el conveni de planejament i gestió urbanística a subscriure entre l’Ajuntament de Badalona i la societat mercantil GROGASA 22 SL, mitjançant el qual les parts acordaven tramitar la present modificació del Pla General Metropolità. Tanmateix, atès que la finca B1 on es preveu emplaçar l’ús comercial, es troba fora de la delimitació de la Trama urbana consolidada (TUC) del municipi de Badalona, es va procedir a tramitar la modificació dels seus límits. Aquesta memòria juntament amb el conveni i la modificació de la delimitació de la Trama Urbana Consolidada van ser aprovades amb caràcter inicial pel Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària de data 29 de maig de 2012, i es van sotmetre a informació pública mitjançant la publicació de l’acord al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona en data 29 de juny e 2012 (i rectificació d’error material de l’encapçalament de l’anunci de data 29 de juny de 2012) al diari La Vanguardia de 29 de juny de 2012, al Tauler d’anuncis municipal i a la pàgina web de l’Ajuntament de Badalona. Durant aquest termini d’informació pública la Sra. Elisabeth Cano de la Plataforma de Conservación de Mas Ram ha presentat un recull de signatures de persones que manifesten el seu desacord amb la proposta presentada, i han presentat al·legacions el Sr. Alfons Lasso Rojas i també el Sr. Francesc Batlles Iglesias com a president de l’Associació de Propietaris de la Unitat deResidencial Mas-Ram de Badalona-Tiana. En data 7 de setembre de 2012 el Cap de Servei d’Ordenació del Territori ha emès un informe mitjançant el qual, a més d’exposar l’objecte, àmbit i justificació de la proposta presentada, dóna resposta a les al·legacions presentades i es desestimen en la seva totalitat. Tanmateix, el Cap del Servei d’Ordenació del Territori informa que s’ha incorporat a l’expedient les prescripcions que especifiquen els informes emesos pel Departament de Cultura, l’Autoritat del Transport Metropolità i el departament d’Empresa i Ocupació de la Direcció General de Comerç. Finalment, s’exposa que aquestes modificacions i documentació incorporada no tenen la naturalesa de substancials, en els termes de l’article 112.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (aprovat pel Decret 305/2006), en endavant RLUC. Analitzat el document, el tècnic municipal informa que compleix amb les determinacions del planejament d’ordre superior i el marc legal urbanístic i sectorial a què està subjecte. NORMATIVA D’APLICACIÓ Aquesta modificació del Pla General metropolità d’iniciativa pública es formula i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76, del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, en endavant TRLUC. A l’expedient administratiu 14/D-6/12 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic hi consten les determinacions establertes per l’article 69.2 del RLUC, respecte el contingut de la memòria: - Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació. - Informació urbanística, acompanyada dels estudis complementaries. - Descripció i resultat del programa de participació ciutadana. - Objectius de l’ordenació. - Normativa. - Agenda. - Avaluació econòmica.

Secretaria General


- Documentació ambiental. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ PROVISIONAL, RATIFICACIÓ DEL TEXT DEL CONVENI i CONFORMITAT DEFINITIVA AMB LA PROPOSTA DE MOFICACIÓ DE LA DELIMITACIÓ DE LA TRAMA URBANA CONSOLIDADA D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter provisional pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l'article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del Text refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya (TRLMRLC), aprovat per DL 2/2003, de 28 d’abril, acord que, conforme l’apartat II) de l’article 47.2 de la LRBRL i l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” Atesos els informes tècnic i jurídic transcrits anteriorment, els sotasignats membres de la Comissió Informativa de l’Àmbit del Territori proposen al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següent acord: PRIMER.- Resoldre les al·legacions presentades durant el termini de informació pública contra l’acord publicat d’aprovació inicial la modificació puntual del Pla General Metropolità a la zona de Mas Ram, el conveni i la modificació de la delimitació de la Trama Urbana Consolidada en el sentit que s’indica i amb l’abast que es deixa constància en l’informe tècnic subscrit pel Cap del Servei d’Ordenació Territorial, el text del qual s’incorpora íntegrament en la part expositiva. SEGON.- Aprovar amb caràcter provisional la modificació del Pla General Metropolità a la zona del Mas Ram d’àmbit discontinu que abarca dues finques denominades Ai B de 6.075 m2 i 19.050 m2 respectivament, en el sentit i abast reflectit en l’informe tècnic, incorporat en els antecedents i ratificar el text del conveni urbanístic signat entre l’Ajuntament de Badalona i Grogassa, 22 S.L.. Aquesta actuació urbanística es promou i tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 96, en concordança amb l’article 76 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, amb el ben entès que amb motiu de les recomanacions fetes pel Departament de Cultura, l’Autoritat del Transport Metropolità i el Departament d’Empresa i Ocupació de la Direcció General de Comerç, i que es recullen a l’expedient de modificació del PGM, s’han incorporat d’ofici unes esmenes en la memòria i un informe a l’expedient els quals no tenen la naturalesa de canvis substancials, en els termes que s’expressa l’article 112.2 del Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (aprovat pel Decret 305/2006). TERCER.- Donar conformitat definitiva a la proposta de modificació de la Trama Urbana Consolidada de Badalona i donar trasllat a la Direcció General d’Urbanisme per a la seva aprovació. QUART.- Donar trasllat d’una còpia del text del conveni urbanístic abans referit entre aquesta Corporació Municipal i la societat Grogassa 22, S.L., al Departament de Política Territorial i Obres Públiques en el termini d’un mes des de la seva ratificació, per tal que sigui inserit en la secció de convenis urbanístics de l’instrument de divulgació telemàtica del planejament urbanístic de l’Administració de la Generalitat. CINQUÈ.- Donar trasllat de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona per tal d’assolir l’aprovació definitiva, d’acord amb l’article 78 del TRLUC. SENYOR ALCALDE: Aquí hi ha dues paraules, les faríem en el punt que està relacionat en l’Ordre del dia, té la paraula el senyor Josep Montguió en representació de l’Associació de Propietaris del Mas-Ram, i també hi ha la paraula del senyor Pere Lleal Giralt en representació de la mateixa associació. Per tant, el que faríem és cinc minuts cadascun dels representants. Gràcies.

Secretaria General


AP-2012/2435 Senyor Josep Monguió Soliva, en rep. d e Associació propietaris del Mas-Ram. Assumpte: Referent a l'aprovació del PGM del M as-Ram SENYOR JOSEP MONGUIÓ: El Ple de l’Ajuntament de Badalona celebrat el passat 29 de maig va decidir l’aprovació inicial de la modificació del Pla General Metropolità a la zona del Mas Ram, aquesta modificació conté un seguit de mesures que afecten directament als veïns del Mas Ram i que van en la direcció de vestir legalment una operació especulativa. Aquesta operació especulativa consisteix en permutar amb una empresa privada part d’un solar propietat de l’Ajuntament i que actualment està qualificat com a zona verda. L’Ajuntament va dedicar més de 541.000 euros de fons públics l’any 2010 a l’expropiació d’aquest solar. Un cop feta la permuta canviar la qualificació urbanística d’aquest solar per passar-lo de zona verda a equipament comercial. Aquest canvi de qualificació permet a l’empresa beneficiària de la permuta GROGASA, vendre’l amb una forta plusvàlua. La cadena de supermercats Mercadona en seria el comprador final, i instal·laria en aquest terreny un supermercat de més de 3.000 metres quadrats de superfície comercial i més de 9.000 metres quadrats d’aparcament. Davant d’aquests fets, la posició majoritària dels veïns del Mas Ram és de total i absolut desacord. Estem en desacord amb l’operació especulativa, en contra de l’establiment d’un hipermercat al Mas Ram, i ens oposem rotundament a què l’Ajuntament ens utilitzi per justificar les seves decisions. Aquesta posició va ser expressada en la votació realitzada en l’assemblea celebrada el passat 30 de maig amb un 96 % de vots dels veïns. La llista de motius per oposar-nos-hi és llarga i de diferents tipus, en aquests moments més que mai, cal extremar el rigor en l’ús dels recursos públics. L’Ajuntament de Badalona ha dedicat, ja en plena crisi, l’any 2010, més de mig milió d’euros a comparar un solar per acabar fent una cessió o permuta d’aquest solar per a un ús privat. La finalitat d’aquesta permuta és que l’empresa GROGASA en faci un ús especulatiu, i això ho reconeix el propi Ajuntament quan diu que ho fa per salvar, amb els diners que en treguin d’això, salvar el Club Joventut, però tothom sap que el problema del Club Joventut no s’arreglarà amb això, ja la instal·lació del Màgic havia de ser la solució definitiva als problemes del Club Joventut i no ho ha estat, el Club va liquidar tota la seva participació al Màgic i ni amb això va poder treure la societat anònima esportiva del concurs de creditors. Aquest fet el reconeixen en privat, amb la boca petita, totes les forces polítiques aquí representades, però malgrat això totes les forces amaguen el cap sota l’ala i van aprovar també aquesta operació, tant el govern municipal com l’oposició volen evitar aparèixer com a culpables de l’esfondrament definitiu de la Penya, malgrat que tots assumeixen i admeten en privat, que seguint la política actual de despeses recurrents que no poden cobrir amb ingressos també recurrents, aquest esfondrament arribarà tard o d’hora. L’operació es vol aconseguir a més a més, a base de forçar la legalitat, l’Ajuntament treballa en aquesta direcció des de fa mesos, per no dir anys, ja va aprovar la modificació de la trama urbana consolidada, la TUC, a fi d’incloure el Mas Ram en la trama urbana consolidada. La inclusió en la TUC, és un requisit imprescindible que estableix la llei d’equipament comercials per permetre la instal·lació d’un hipermercat en aquest terreny. Per tal de permetre aquesta modificació de la TUC, l’Ajuntament va forçar la llei fins al límit de considerar com si ja estiguessin construïdes i habitades un conjunt d’habitatges al terreny de Can Colomer que avui continua sent un camp de garrofers, només afegint aquests habitants imaginaris d’habitatges encara per construir a la població actual del Mas Ram, s’arriba a la densitat de població suficient per considerar que la urbanització Mas Ram pot formar part de la trama urbana consolidada. La cosa és tan clara que la Generalitat es va oposar a aquest disbarat en una primera instància, però després va rectificar i ho va aprovar, la falta de majoria al Parlament de Catalunya de la coalició que governa a la Generalitat segurament té aquests peatges. L’Associació de propietaris té recorreguda aquesta resolució de la TUC, però això no sembla preocupar gaire al nostre ajuntament, ja que tot i que la justícia ens acabarà donant la raó, el recurs no paralitza el procés, per tant, vostès poden seguir maniobrant sense cap consideració envers la voluntat dels veïns. Això no ens desanima, seguirem usant tots els recursos legals al nostre abast per oposar-nos a aquesta potineria. I la legalitat es continua forçant, la Llei d’equipaments comercials busca potenciar el comerç de proximitat i evitar ubicar els centres comercials fora

Secretaria General


dels nuclis urbans per tal d’evitar els problemes de mobilitat que tots hem comprovat que aquests provoquen i que tenen com a conseqüència la demanda de noves infraestructures de transport que després s’han de fer i finançar amb recursos públics. En la documentació de la modificació del Pla General Metropolità que inicialment vostès van aprovar, s’argumenta que es fa per cobrir les necessitats dels veïns del Mas Ram, qualsevol pot entendre que per donar servei a 700 habitants l’hipermercat que es proposa és desmesurat, 3.000 metres quadrats de superfície comercial amb un aparcament de més de 9.000 metres quadrats. Aquest hipermercat va adreçat realment a captar veïns d’altres barris de Badalona i fins i tot, per la seva ubicació, d’altres municipis com Montgat i Tiana. Per tant, la modificació proposada va totalment en contra de l’esperit de la pròpia llei. I l’altra afirmació que es fa a la documentació de l’Ajuntament sobre la parcel·la de Grogasa que intervé en la permuta és falsa, la qualificació actual d’aquesta parcel·la permet equipament públics, com sanitaris, educatius, culturals, però en cap cas permet la instal·lació d’un centre o d’un equipament comercial privat. És més, en la tramitació de l’aprovació inicial que vostès van aprovar aquí el passat mes de maig l’Ajuntament posteriorment es va saltar els tràmits de publicació que vostès mateixos havien aprovar, ni es va publicar l’acord a la web de l’Ajuntament ni als diaris, no sabem si de manera voluntària o per incompetència, però clarament una vegada més saltant-se la legalitat. Aquest procés empobreix la nostra ciutat, la instal·lació dels successius hipermercats i de grans equipaments comercials a la nostra ciutat està matant al comerç local, això és una trajectòria llarga, a cada nou equipament comercial d’aquest tipus molts comerços de Badalona han de tancar les seves portes, moltes famílies de Badalona perden el seu negoci. Això passa, sí és veritat, a canvi d’alguns llocs de treball precaris, molts menys dels que s’eliminen, que no permeten als que els aconsegueixen arribar a la categoria de mileuristes. Per alguna cosa el senyor Mercadona, és a dir el senyor Roig, ha aconseguit entrar a la llista del Forbes en temps de crisi, i no té supermercats fora de l’estat espanyol, sinó que els té tots aquí. En tot cas, els veïns del Mas Ram van presentar al·legacions que creiem molt fonamentades a l’aprovació inicial que van aprovar vostès, avui l’Ajuntament ens ha comunicat que les ha desestimat, i sembla que ara l’equip de govern està decidit a tirar endavant el següent pas, l’aprovació provisional. Esperem que avui la resta de grups del consistori reflexioni, tinguin en consideració els arguments que els han donat i deixin de participar en aquesta operació especulativa que va en contra, no només dels interessos dels veïns sinó també de la llei i de l’esperit de la pròpia llei. Moltes gràcies. SENYOR ALCALDE: Moltes gràcies, ara hi hauria la segona paraula, també té cinc minuts. AP-2012/2436 Senyor Pere LLeal Giralt, en rep. de l 'Asssociació de propietaris del Mas-Ram. Assumpte: Referent a l'aprovació del PGM del M as-Ram. SENYOR PERE LLEAL: No, jo estaré molt menys. O sigui, el balanç que es pot fer de tot això és que és un balanç de l’Ajuntament molt galdós, terriblement galdós, perquè s’han gastat els diners dels contribuents, o sigui, s’estan gastant els diners dels contribuents per forçar la llei, i l’únic que volem dir que als veïns del Mas Ram ens indica que aquí hi ha una certa malversació de fons públics i com que no s’ha atès cap de les al·legacions que s’ha fet per evitar aquesta malversació dels diners dels contribuents i que s’ha menystingut els veïns dels Mas Ram, actuarem en conseqüència denunciant-ho on correspongui per demanar les responsabilitats civils i penals a què es tingui lloc, ja està. SENYOR ALCALDE: No hi ha cap intervenció dels grups? Doncs miri si no hi ha cap intervenció dels grups jo sí que em permetran que els digui, primer, l’absolut respecte cap a vostès i al seu punt de vista més enllà de la discrepància. Jo respecto com dic, que vostès no estiguin d’acord amb aquest projecte, com no podia ser d’una altra manera, però sí que no puc compartir algunes de les afirmacions que s’han fet, aquí s’han fet afirmacions com que s’està fent una operació especulativa i algunes afirmacions més que em sembla que no s’ajusten a la realitat, no s’ajusten a la realitat perquè el que estem duent a terme és una operació absolutament transparent amb la unanimitat de tots els grups polítics i que jo crec i creiem que és bona per a Badalona i que és bona aleshores també per als veïns del Mas Ram. Estem

Secretaria General


parlant d’un projecte, i vostès ho saben, que està a la part més allunyada de la urbanització, un projecte a on jo com alcalde he condicionat que tant l’entrada de vehicles com de camions no es pugui realitzar des de dins de la urbanització, sinó que exclusivament l’entrada de vehicles i de camions es realitzarà des del lateral de la ronda de dalt, és més, si hi ha algun veí del Mas Ram que vol anar a comprar a aquesta botiga haurà de sortir de la urbanització, agafar el lateral i tornar-se a introduir per accedir. Per tant, és un projecte que és absolutament respectuós amb allò que havia estat la principal demanda de vostès quan es va presentar a l’any 2009 o 2010 el projecte, que era que aquest centre comercial, que la botiga aquesta el que generaria seria moviment dins de la urbanització, bé, doncs aquest projecte garanteix que no entrarà ni un sol cotxe, ni un sol vianant, ni un sol camió a la urbanització del Mas Ram. Aquesta és la garantia absoluta i el projecte va en aquesta direcció. És un projecte que el que jo he vist és absolutament respectuós amb l’entorn, amb zones verdes al seu entorn, i no podem deixar caure que hi van no sé quants aparcaments com si la visió que es vulgui pretendre és que els cotxes aparcaran en superfície i els cotxes aparcaran on els vagi bé, no, els cotxes aparcaran a un soterrani com correspon, i al costat de la botiga hi haurà jardins, hi haurà parcs infantils, hi haurà un entorn cuidat i respectuós amb un entorn de categoria i de qualitat com és el del Mas Ram. Miri, jo del que van fer els anteriors governs no responc, jo responc del que fa l’actual govern, i a mi em sembla que aquest projecte és positiu, i és més, és un projecte que al final ha d’acabar aprovant la Generalitat de Catalunya la Generalitat de Catalunya. A mi em consta que vostès han demanat hora per veure’s amb el conseller Recoder sobre aquest projecte, em sembla molt bé, em sembla totalment legítim al igual que em sembla legítim que iniciïn totes les accions que creguin vostès que estan en el seu dret, com també permetin que jo pensi que, home, que potser els veïns del Mas Ram als quals jo els tinc un absolut respecte com a la resta de veïns de Badalona, s’haurien de pensar dues vegades si determinades inversions són bones o no per la urbanització, els estic parlant d’una urbanització que fa més de trenta anys que no s’ha invertit ni un sol euro, que per part de l’administració no s’hi ha invertit ni un sol euro, que per primer cop s’invertirà per part de l’ajuntament diners, no em diguin que no perquè és que sí, s’invertiran diners públics a la urbanització, a l’arranjament dels carrers i de l’entorn, per tant, a mi em sembla que és un projecte absolutament respectuós. I segona qüestió aprofitant que estan aquí, a mi em sembla una tremenda injustícia, al igual que els dic que respecto absolutament el seu posicionament i és més, vostès i jo i el regidor del districte amb el govern, ens hem reunit unes tres o quatre vegades, sempre hi ha hagut diàleg, tampoc? Doncs ha estat en somnis, m’he imaginat que m’he reunit amb vostès segurament, d’acord... ens hem reunit unes dues, tres o quatre vegades, per tant, jo els he dit que respecto absolutament el seu posicionament contrari al projecte, sí que em sembla una tremenda injustícia per part de vostès o d’aquelles persones que estiguin movent, i no estic disposat a acceptar manipulacions que es digui, com s’està fent a través de fulletons, que l’Ajuntament vol treure la barrera, perquè vostès saben, vostès saben que aquella barrera, si s’ha iniciat un procediment de legalització no ha estat per iniciativa del govern, sinó que ha estat exclusivament perquè un veí de la urbanització ha posat una denúncia, i si un veí de la urbanització posa una denúncia nosaltres com a Ajuntament estem obligats a iniciar el tràmit, perquè sinó iniciem el tràmit aquí ja hi podria haver prevaricació per part nostra. Aleshores a mi em sembla totalment inadmissible que alguns de vostès utilitzin això quan saben que no és iniciativa de l’Ajuntament que és iniciativa d’algú de vostès que ja saben qui és. I sobretot, quan al a reunió que vam tenir abans de marxar del mes d’agost, amb els sues advocats i la majoria dels que estan aquí a la Sala, vam quedar que buscaríem una solució legal perquè no hi hagués cap tipus de problema, quedem amb això i vostès tenen la brillant idea de dedicar-se a fer fulletons dient que volem treure la barrera, com si sortim aquí al balcó amb les pancartes aquestes tan simpàtiques dient que la barrera. Doncs escolti, la barrera si s’ha de treure no és perquè l’ajuntament hagi iniciat cap procediments, sinó perquè algú de vostès ha presentat una denúncia. Per tant, posem les coses a cada lloc i al Cèsar el que és de Cèsar, i el que no ho assumim, però demanaria una miqueta de rigorositat perquè sinó el que haurem d’acabar fent potser i jo no tonc cap tipus de problema, és fer una convocatòria a tots els veïns que la faré

Secretaria General


directament jo i em reuniré jo amb tots els veïns de la urbanització i els explicaré el projecte del govern i en aquest cas, el projecte del Mas Ram amb el projecte del Mercadona, i amb això saben vostès que jo no tinc cap tipus de problema, però sí que no m’agrada que algú, no dic que tots, que algú que sembla que no té cap més feina es dediqui a enredar els veïns, això no ho acceptaré, i si Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona, ha d’anar casa per casa al Mas Ram, a explicar als veïns a explicar que hi ha algú que es dedica a enredar-los, ho faré, no tinguin cap dubte que ho faré. Per tant, la persona que s’ha dedicat a enredar, la persona que s’ha dedicat a enredar que prengui nota, que aniré casa per casa a la urbanització del Mas Ram a explicar que allà algú enreda i està intentant confondre. Amb el tema del Mercadona, absolut respecte sobre la discrepància. Tenen el segon torn de rèplica. Endavant gràcies. SENYOR PERE LLEAL: A veure, al setembre de l’any 2011 o sigui l’any passat va sortir el tema aquest de la denúncia, va estar vostè reunit amb tots nosaltres i se li va explicar el perquè, i vostè va dir clarament que faria cas omís. Aquestes barreres es van muntar amb el consentiment de l’anterior consistori, sempre i quan no donessin cap problema no dirien res, i no n’ha donat ni un, només una denúncia, si vostè té els arrestos de treure-la del Mas Ram, a veure si els té de treure la de Lloreda que hi ha vint mil persones, referent al que està dient això de les barreres. Referent el que vostè està dient dels 500.000 euros que ens va oferir vostè per deixar posar el Mercadaona, quan vam enraonar amb el senyor Filiberto, ens va comentar el senyor Filiberto que és el cap d’expansió Mercadona, que havia de posar 500.000 euros per gastar al Mas Ram, i eren aquells, però a més a més el senyor Salvà va comentar que no estaven disposats a posar ni un duro a uns carrers que no eren de la urbanització, i això ho va dir a la reunió i tenim de testimonis tots els que hi érem. Això va ser així, que vostè vagi casa per casa està en tot el seu dret en anar-hi, amb policia o sense, però aquí no s’està manipulant absolutament a ningú, perquè a mi m’importa poc el que posin un Mercadona allà o no l’hi posin, m’entén, jo estic fent el que el Mas Ram em demana que faci, quan vaig entrar allà em van haver de venir a buscar tres vegades a casa meva, jo estic molt bé a casa meva i no tinc perquè complicar-me la vida, però considero també que hi tinc un deure perquè hi visc. I fa quaranta anys que l’Ajuntament de Badalona no ha abocat ni un duro a la urbanització, i l’última reunió que vam tenir amb aquest senyor d’aquí tres persones de la urbanització quan van tornar, i no diré de què va anar perquè l’acte no me la van deixar publicar perquè tenen por, van dir que no anirien un altre cop a l’Ajuntament si no era amb un advocat, m’entén? Li serveix o necessita alguna cosa més? Gràcies. SENYOR MAÑAS: Molt breu, jo no coincideixo amb el que han dit aquí els veïns però li demanaria senyor alcalde que no utilitzi tons amenaçadors amb els ciutadans de Badalona, que cap ciutadà de Badalona ha de prendre nota de les seves amenaces, entre altres coses perquè vostè amenaça tant que ja no li fa por a ningú. Jo li demanaria, no coincideixo en res del que han dit, i han utilitzat expressions que m’han pogut molestar, però entenc que els veïns quan vénen aquí estan enfadats i utilitzen un llenguatge molt diferent del nostre, jo li demanaria a vostè com alcalde que utilitzés un to més institucional i més pedagògic amb els veïns, deu estar molt enfadat per moltes coses, però l’expressió que un ciutadà de Badalona “prengui nota” que és el que ha dit textual, que anirà personalment per no sé què, em sembla que és una mica fora de lloc en un alcalde, jo dels veïns, ho sento, em sentiria bastant ofès també pel seu to, i sé que molt sovint els ciutadans quan vénen aquí utilitzen tons que no són habituals de la sala de plens. Si em permet, vostè ens ha renyat abans doncs jo el renyo ara, i sobretot això, amença tant que ja les seves amenaces fan poqueta por eh. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Mañas. Miri tan el representants dels propietaris com el senyor Mañas, a mi em sembla que he agraït el to des del primer moment, he agraït el to des del primer moment, per tant, a mi el to m’ha semblat excel·lent, i he respectat la discrepància. Ara bé, per un costat accepto, només faltaria que no fos així, la discrepància amb el tema de la instal·lació del supermercat, però amb el tema de la barrera, home anem a veure, si hi ha una denúncia, i això em sembla que ho entén tothom, el seu advocat, l’advocat que va venir amb vostès, que va estar reunit amb mi ho va entendre perfectament, i vostès també ho entenen, si no hi ha una denúncia, escoltin, si jo no tinc constància que la barrera està allà, no tinc

Secretaria General


constància oficial no puc actuar, però sí hi ha un veí que ha posat una denúncia si jo no actuo o si l’ajuntament no actua, si aquest veí se’n va al jutjat en contra de l’Ajuntament, estem parlant d’un tema de prevaricació, aleshores, nosaltres què vam dir? Seiem amb els serveis jurídics, i amb vostès i amb el seu advocat, i veiem quina fórmula trobem perquè vostès se sentin còmodes des d’un punt de vista de seguretat, una mesura que vostès els deixi tranquils i a nosaltres ens garanteixi d’absoluta legalitat, oi que vam quedar amb això? Vam quedar amb això, llavors és amb el que estem treballant, jo l’únic que he traslladat és que no podia compartir, amb el tema de la barrera, que s’estigués donant una imatge com si el govern vol treure la barrera perquè anem per allà i no ens agrada. No, és que ens veiem obligats per la circumstància i jo crec que en som tots conscients i a veure si trobem una solució que sigui satisfactòria per als veïns i per la legalitat de l’Ajuntament, i ja està. SENYOR PERE LLEAL: El Mas Ram, totes les vies del Mas Ram són vies privades, que l’únic que poden estar subjectes com que són vies privades es regeixen dret civil i el ... cinquè del dret civil, i aleshores nosaltres l’únic que hem de garantir és que deixem passar la gent que vol passar, i a aquest veí nosaltres el deixem passar, no li hem posat barrera, aquí el que ni l’Ajuntament ni ningú ens pot obligar a treure la barrera que està dins de la nostra propietat. SENYOR ALCALDE: Anem a veure, la barrera se’ls pot obligar a treure d’acord amb la legalitat, ara, jo no vull fer una batalla de la barrera, perquè ho he dit des del primer dia, anem a intentar trobar una solució que sigui satisfactòria, però jo no vull fer una batalla de la barrera, oi que hi estem d’acord i jo ho he dit des del primer dia que ens hem vist, doncs és en la línia que treballarem, però jo estic obligat a intentar complir la legalitat, per tant, el dictamen aquest quedaria aprovat pels grups. No hi ha més paraula, no és que ja hi ha hagut dues paraules i si vostè volt tornem a parlar un altre dia com estem fent. Quedaria aprovat per tots els grups i seguirem parlant en la mateixa línia. Següent punt. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 26. 10 AP-2012/2413 DICTAMEN. Aprovar provisionalment l a Modificació puntual del Pla especial de desenvolupament del sistema general por tuari per a l'ampliació d'usos a les parcel·les 5 i 6. Per part del Departament de Planejament es presenta per a la seva aprovació provisional el Pla especial de desenvolupament del Sistema General Portuari per a l’ampliació d’usos a les parcel·les 5 i 6. Vist l’informe subscrit en data 3 de setembre de 2012 per l’arquitecta del Departament de Planejament Urbanístic, el qual reproduït literalment diu: “La Junta de Govern, en la sessió de data 8 de juny de 2012, va aprovar amb caràcter inicial la Modificació puntual del Pla especial de desenvolupament del Sistema General Portuari per a l’ampliació d’usos a les parcel·les 5 i 6. L’esmentat acord es va publicar en el BOPB en data 27 de juny de 2012, al diari El Punt Avui el 27 de juny de 2012, al Tauler d’anuncis oficials i a la web de l’Ajuntament de Badalona. Objecte L’objecte del present Pla és ampliar els usos permesos en les parcel·les destinades segons el planejament vigent com a ús principal el de restauració, situades dins del recinte del Port en els molls de Ribera i Capitania per possibilitar major activitat econòmica a les instal·lacions portuàries. Àmbit L’àmbit del present planejament és el mateix que el del Pla que es modifica: el del Pla especial de desenvolupament del Sistema General Portuari de Badalona, amb una superfície de 315.384 m², que coincideix amb el de l’acta de replanteig concessional de 6 de juny de 2002, on s’inclouen les parcel·les 5 i 6 en les quals es planteja l’ampliació d’usos. Antecedents de planejament El planejament que precedeix aquest Pla especial és el següent: - Pla general metropolità (14 de juliol de 1976)

Secretaria General


- Modificació de PGM en els sector del Port de Badalona (5 de maig de 1998) - Pla Especial del sector del Port de Badalona (7 d’octubre de 1998) - Pla especial de desenvolupament del Sistema General Portuari de Badalona (25 de juliol de

2005 i conformitat al text refós del pla el 27 d’abril de 2006) Justificació i descripció de la proposta Aquest planejament es plateja a partir de la perspectiva de l’evolució dels actius lucratius de la infraestructura portuària per dotar al projecte del Port esportiu i pesquer de la capacitat d’amortització del capital invertit i recuperar la inversió segons les previsions que justificaven la rendibilitat econòmica del projecte en la seva globalitat. La comercialització del conjunt d’aquests actius contribuiran a que la Societat pugui continuar amb la segona fase de les obres amb la construcció del canal, els locals adjacents i amb el viaducte del ferrocarril que acompliran finalment els objectius de l’actuació urbanística prevista, la de permetre integrar el port amb el gruix de la ciutat, per a gaudi de tots els ciutadans. Una de les parcel·les objecte d’aquest planejament està edificada, l’altre es troba sense edificar. A l’any 2005 es va iniciar la comercialització dels edificis que conjuntament amb els usos d’amarratge i serveis a les embarcacions permetrien amortitzar amb facilitat la inversió. Així com la comercialització dels usos nàutics va resultar molt favorable, els usos complementaris han coincidit amb el moment més virulent de la crisi econòmica actual. La proposta es concreta en la diversificació dels usos a desenvolupar en les parcel·les de referència: els usos permesos en el planejament vigent són, com a principals, el de restaurants, bar-cafeteries, panyols i serveis a l’embarcació i usos compatibles com el de comercial de venda al detall, cafè teatre i cafè concert; ara es proposa acollir els usos d’oficina i esportiu (centres de gimnàstica, aeròbic, etc), d’activitats culturals i socials i d’activitats audiovisuals, mantenint els usos prohibits de bars musicals, discoteques, sales de ball i sales de festa amb espectacle. Sol·licitud d’informe als organismes afectats D’acord amb l’article 85.5 del TRLU s’ha sol·licitat informe als següents organismes afectats per raó de llurs competències sectorials:

ORGANISME Data sortida Data recepció Data resposta

Departament de Territori i Sostenibilitat: - Servei de Costes 28/06/2012 04/07/2012 25/07/2012 - Servei de Ports 28/06/2012 04/07/2012 - Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente:

- Demarcación de Costas en Catalunya 28/06/2012 29/06/2012 - En data 25/7/2012 s’ha rebut un informe favorable del Servei de Costes del Departament de Territori i Sostenibilitat. Informa que la modificació no està afectada actualment per la Llei de Costes ja que queda adscrita a l’àmbit del sistema general portuari de Badalona i per tant no es veu cap inconvenient a la modificació puntual del Pla Especial de desenvolupament del sistema General Portuari per a l’ampliació d’usos a les parcel·les 5 i 6. Conclusió Vista la proposta inicial i atès que la documentació compleix amb les disposicions establertes pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Ley de Suelo, informo favorablement prosseguir amb la tramitació de la Modificació puntual del Pla especial de desenvolupament del Sistema General Portuari per a l’ampliació d’usos a les parcel·les 5 i 6.” Vist l’informe subscrit en data 6 de setembre de 2012 pel Departament Jurídic de l’Àrea d’Urbanisme, que reproduït literalment diu: “PROPOSTA PRESENTADA

Secretaria General


El mes de juny de 2012 el departament de Planejament urbanístic va elaborar un informe tècnic relatiu a la modificació puntual del Pla especial de desenvolupament del Sistema General Portuari per a l’ampliació d’usos a les parcel·les 5 i 6. La proposta presentada tenia per objecte l’ampliació dels usos permesos en les parcel·les destinades segons el planejament vigent com a ús principal el de restauració, situades dins del recinte del Port en els molls de Ribera i Capitania per possibilitar major activitat econòmica a les instal·lacions portuàries. La proposta concretava la diversificació dels usos a desenvolupar en les parcel·les de referència, informant que els usos permesos en el planejament vigent eren, com a principals, el de restaurants, bar - cafeteries, panyols i serveis a l’embarcació i usos compatibles com el de comercial de venda al detall, cafè teatre i cafè concert; i que en aquesta modificació es proposava acollir els usos d’oficina i esportiu (centres de gimnàstica, aeròbic, etc), d’activitats culturals i socials i d’activitats audiovisuals, mantenint els usos prohibits de bars musicals, discoteques, sales de ball i sales de festa amb espectacle. La Junta de Govern, en la sessió de data 8 de juny de 2012, va aprovar amb caràcter inicial la Modificació puntual del Pla especial de desenvolupament del Sistema General Portuari per a l’ampliació d’usos a les parcel·les 5 i 6. Juntament amb l’acord d’aprovació inicial s’ha disposat l’obertura del termini d’informació pública de l’instrument d’ordenació urbanística durant el termini d’un mes. Transcorregut aquest termini no s’ha presentat al·legacions a la proposta urbanística aprovada amb caràcter inicial. En data 3 de setembre de 2012 l’arquitecte del Departament de Planejament Urbanístic ha emès un informe pel qual s’informa favorablement per tal que es prossegueixi la tramitació de l’expedient, atès que la documentació que consta a l’expedient compleix amb el contingut del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (aprovat pel DL 1/2010). NORMATIVA D’APLICACIÓ Aquest Pla Especial urbanístic d’iniciativa pública es tramita per aquesta Corporació municipal a l’empara de l’article 78 del Text Refós de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, modificat per la Llei 3/2012, en endavant TRLUC. A l’expedient administratiu 16/A9-12 tramitat pel Departament de Planejament Urbanístic Pla consten les determinacions establertes a l’article 67 del TRLUC, en concordança amb els articles 93.6 i 94 del Reglament de la Llei d’urbanisme aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, hi consta la documentació adequada a la naturalesa i finalitat del pla especial proposat: memòria (descriptiva i justificativa, normativa) i plànols d’informació i ordenació del territori. Així mateix, s’ha donat compliment a l’article 96 del TRLUC, el qual disposa que la modificació de qualsevol dels elements d’una figura del planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en regeixen la formació. D’acord amb l’article 85.5 del TRLUC es va sol·licitar durant el termini d’informació pública informe als organismes afectats per raó de llurs competències. PROCEDÈNCIA DE L’APROVACIÓ PROVISIONAL D’acord amb la normativa citada i a la vista de la documentació tècnica que consta a l’expedient, s’informa favorablement la proposta presentada per tal que sigui aprovada amb caràcter provisional pel Ple Municipal, en virtut de la facultat que li atribueix l’article 22.2.c) de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim Local, en relació amb l’article 52.2 c) del DL 2/2003, de 28 d’abril (TRLMRLC), acord que, conforme l’apartat k) de l’article 114.3 del TRLMRLC, requereix que sigui adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació. No obstant això, se sotmet aquest informe a qualsevol altre millor fonamentat en Dret.” En base aquests arguments, els sotasignats membres de la Comissió informativa de l’Àmbit del Territori, proposen al Ple Municipal, l’adopció de l’acord següent: PRIMER.- Aprovar amb caràcter provisional el Pla especial de desenvolupament del Sistema General Portuari per a l’ampliació d’usos a les parcel·les 5 i 6. Aquesta actuació urbanística es promou i es tramita per aquesta Corporació Municipal a l’empara de l’article 78 Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, modificat per la Llei 3/2012.

Secretaria General


SEGON.- Donar trasllat de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’àmbit metropolità de Barcelona per tal d’assolir l’aprovació definitiva, d’acord amb l’article 80 del TRLUC. Votació. El dictamen precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 26. 11 Proposicions urgents. AP-2012/2422 PROPOSTA. Aprovació modificació del pr essupost de l'Ajuntament 2012. Identificació de l'expedient Tipus de resolució Dictamen. Modificació del pressupost Òrgan que proposa El/La Òrgan que resol L'Ajuntament Ple Caràcter del document Aprovació inicial. No exhaureix la via administrativa Expedient 020817-CONJ-MP2012/000005 Referència addicional Ple 25 de setembre Objecte Aprovació conjunta de propostes de modificació de pressupost Fets El/La el regidor d'Hisenda i Recursos Interns, ha formulat la proposta de modificació del pressupost municipal i/o de l’annex d’inversions municipal vigent que consta en aquest expedient, en base a consideracions d’eficàcia i eficiència en la gestió municipal. L’Interventor General ha emès l’informe que figura a l’expedient i que textualment diu: “L’expedient compleix amb els requeriments previstos en matèria de modificacions pressupostàries de les entitats locals, en el Text Refòs de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel RDL 2/2004 de 5 de març i en el RD 500/1990, de desenvolupament del Títol VI de la pròpia llei. No obstant això, es posa de manifest als efectes oportuns, el següent: A dia d’avui existeixen obligacions pendents d’incorporar a pressupost i per tant de comptabilitzar i pagar que corresponen a expedients d’expropiacions tramitats per l’Ajuntament, en concepte de just preu i/o interessos, per import de 8.449.076,58 euros segons l’últim informe emès, de data 16 de gener de 2012, per la tècnica superior en dret de la Gestió Urbanística i Habitatge. A l’import mencionat en el paràgraf anterior s’haurà de sumar els interessos que s’hagin pogut generat des de la data de l’últim càlcul d’interessos fins a dia d’avui. Però, a la vegada, s’haurà de minorar amb l’import de 2.872.083,24 euros que és el saldo disponible de la partida del pressupost de despeses 411-1512-60002, expropiacions diverses. Per tot això, i segons la informació de què disposa aquesta intervenció, la falta de crèdits pressupostaris per fer front als referits expedients d’expropiacions és de 5.576.993,34 euros més els interessos que s’hagin pogut generar des de la data de l’últim càlcul d’interessos fins a dia d’avui. I així mateix existeixen obligacions de contractes i consums que la seva anualització per l’any 2012 comportarà, sempre i quan no s’apliquin mesures de reducció de les despeses, que al final de l’exercici no existeixi crèdit suficient a les respectives partides pressupostàries.” Fonaments de dret La modificació proposada és expressió de la manifestació de les potestats que atorguen als ajuntaments els articles 179 i concordants del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, i s’ajusta en tots els casos a les previsions dels articles 34 a 51 del RD 500/1990, de desenvolupament del Títol VI de la pròpia Llei, i als requisits i criteris marcats pel Capítol tercer del Títol primer de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal. D’acord amb l’article 12 de les Bases d’execució del vigent pressupost municipal l’òrgan competent per resoldre aquest expedient és l’Ajuntament Ple, en virtut de les atribucions que té

Secretaria General


assignades per l’article [22.2.e] de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local. Per a l'adopció d'aquest acord és necessari el vot favorable de la majoria simple del nombre legal dels membres de la Corporació presents en el moment de la votació, d'acord amb l’article 47.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Conforme al que preveu l’article 179.4 del Text Refós de la Llei Reguladora d’Hisendes Locals, aprovat pel R.D.L. 2/2004 de 5 de març, el procediment d'aprovació de les modificacions proposades haurà de seguir les normes sobre informació, reclamacions, recursos i publicitat previstes en els articles 169, 170 i 172 del mateix text refós. Un cop adoptat l’acord inicial de modificació, aquest haurà d’ésser sotmès a informació pública i audiència als interessats per un termini de quinze dies, mitjançant exposició pública del mateix en el Tauler d’Anuncis de la Corporació, així com publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província, per tal que es puguin formular reclamacions i suggeriments que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació, i que, de no produir-se, farà que s’hagi de considerar l’acord aprovat definitivament, conforme al que preveuen els preceptes indicats. Proposta de resolució En conseqüència, i d’acord amb l’article 172 del vigent Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat per Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, no hi ha cap tipus d’obstacle legal ni reglamentari per tal que, conforme amb el que preveu l’article 123 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprovà el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, l'Ajuntament Ple, previ dictamen de la Comissió Informativa de l’Àmbit de Govern, Hisenda i Recursos Interns, adopti la següent proposta i la converteixi en resolució: PRIMER.- APROVAR les propostes de modificació del pressupost de l’Ajuntament 2012, tal com es detalla a continuació: Modificació de despeses Transferències positives: Expedient Aplicació

pressupostària Descripció Projecte Import Núm. proposta

010400-MC2012/000002

100-4912-44900

Badalona Comunicació-ORD

344.000,00 201200000062

344.000,00 Transferències negatives:

Expedient Aplicació pressupostària

Descripció Projecte Import Núm. proposta

010400-MC2012/000002

101-4911-22602 Publicitat i propaganda 30.000,00 201200000062

010400-MC2012/000002

102-4910-21600 Equips per processos d'informació-Contracte Arq.Te

55.000,00 201200000062

010400-MC2012/000002

102-4910-21601 Xarxa informàtica 50.000,00 201200000062

010400-MC2012/000002

102-4910-21602 Manteniment aplicacions informàtiques

54.000,00 201200000062

010400-MC2012/000002

102-4910-22706 Estudis i treballs tècnics 35.000,00 201200000062

010400-MC2012/000002

102-4910-22799 Altres treballs realitzats per altres empreses i p

30.000,00 201200000062

010400-MC2012/000002

102-9331-22200 Serveis de telecomunicacions – Edificis Municipals

90.000,00 201200000062

344.000,00

Secretaria General


SEGON.- MODIFICAR l’annex d’inversions municipal, tal com es detalla a continuació: NÚM. PARTIDA

DESCRIPCIÓ CODI PROJECTE

INCREMENTS DISMINUCIONS

NÚM. PROPOSTA

221-1640-78000

Transferències capital a famílies i institucions

94-10 38.000,00 201200000052

221-1640-62200002

CEMENTIRI SANT PERE 2008-307 38.000,00 201200000052

Total despeses 38.000,00 38.000,00 TERCER: RECTIFICAR l’error material produït en l’aprovació de l’expedient 020817-CONJ-MP2012/3, aprovat per tràmit d’urgència en la sessió plenària del dia 26 de juny d’enguany, tal com es detalla a continuació: Allà on diu: Modificació de despeses Disminucions:

Expedient Aplicació pressupostària

Descripció Projecte Import Núm. proposta

020817-MC2012/000011

211-9310-62900 Altres inversions funcionament operatiu serveis

2011-006 28.032,23 201200000025

020817-MC2012/000011

213-9204-64100 Aplicacions informàtiques Recursos Humans

2010-010 10.000,00 201200000025

Ha de dir: Modificació de despeses Disminucions: Expedient Aplicació

pressupostària Descripció Projecte Import Núm.

proposta 020817-MC2012/000011

211-9310-62900

Altres inversions funcionament operatiu serveis

2011-006 26.330,67 201200000025

020817-MC2012/000011

213-9204-64100

Aplicacions informàtiques Recursos Humans

2010-010 11.701,56 201200000025

QUART: SOTMETRE el seu contingut a informació pública i audiència dels interessats per un termini de 15 dies, mitjançant la seva exposició pública en el Tauler d’Anuncis de l’Ajuntament, i publicació del corresponent anunci en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, perquè tal que puguin presentar-se reclamacions i suggeriments, que de produir-se hauran de ser resoltes pel Ple de la Corporació. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l’acord inicial esdevindrà definitiu, sense necessitat d’un nou acord plenari. ../... En atenció als fets, arguments i raonaments jurídics que s'exposen en la Proposta de resolució precedent, conforme a les previsions de l’article 82.3 del Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals, dono plena conformitat al seu contingut, la valido plenament, i, atenent raons de màxima eficàcia i eficiència en gestió municipal n’ordeno la seva inclusió en l’ordre del dia de la propera i immediata sessió de l’Ajuntament Ple que es celebri, pel seu debat i aprovació, si escau, prèvia declaració d’urgència.

Secretaria General


.../... RESOLUCIÓ Per tant, acceptant els fets i els raonaments jurídics de la Proposta de resolució formulada i dels informes precedents als efectes previstos a l’article 89.5 de la Llei 30/1992, l'Ajuntament Ple resol de conformitat i la converteix en resolució. SENYOR SERRANO: Senyor alcalde, abans d’emetre el nostre vot voldríem tenir més informació sobre aquest canvi pressupostari. SENYORA HERVÀS: Sí senyor Serrano, com vostè ja sap aquesta modificació del pressupost de l’Ajuntament fa referència a la destinació de modificació pressupostària d’augment de tres-cents mil i escaig euros a la Societat Badalona Comunicació, que és la societat que depèn de l’àrea i de l’àmbit de Govern. Com vostè ja sap perquè li he explicat en un parell d’ocasions a les juntes de portaveus i a la comissió informativa de l’àmbit de d’economia i de govern, li torno a explicar que les partides d’aquesta modificació pressupostària surten exclusivament de les partides que afecten a l’àmbit de govern. Són partides que per més detall, i està bé que em pregunti perquè així li podré fer esment, hem revisat les partides pressupostàries de l’àmbit i ens hem adonat d’una sèrie d’errors que es venien produint des de l’anterior legislatura, són errors, senyor Serrano, en la facturació del consum de telefonia d’aquest Ajuntament. És a dir, durant mesos, i mesos, i mesos i mesos i molts mesos, en l’anterior govern es van produir uns errors en aquesta facturació que oscil·len la qualitat de 90.000 euros, això ens ha fet, que és un error que a més ha estat detectat pel servei d’informàtica d’aquest Ajuntament, la reclamació i la compensació d’aquests errors en la facturació de telefònica, ens ha permès cobrir bona part d’aquesta facturació pressupostària. La resta de partides que es veuen afectades en cap cas representen una alteració de cap servei de l’Ajuntament i tampoc de l’àrea de govern ja que estem parlant de manteniments de programari, i el que farem és ajornar-los a primers del 2013, per tant, absolutament podrem continuar amb total normalitat. SENYOR SERRANO: La pregunta no era d’on surten, sinó per fer què a Badalona Comunicació? SENYORA HERVÀS: Doncs li torno a dir el mateix que li vaig dir a la comissió informativa i a les dues juntes de portaveus, que és que degut al procés de redimensió de la societat Badalona Comunicació, inicialment teníem un pressupost previst que entrés en vigor, que a entrar en vigor però a 1 de gener, quan l’empresa encara tots els ajustaments que s’havien de procedir no es van procedir fins a finals de mes de maig. Això vol dir que la societat ha treballat amb un pressupost inferior a les necessitats durant els cinc primers mesos, i que per tant, hi ha un desajust que ara hem de cobrir, i es cobreix amb aquests errors que venien de la legislatura passada, senyor Serrano. SENYOR SERRANO: Ara faria la intervenció, no jo he fet una pregunta perquè sempre un govern ha d’explicar per què porta un dictamen i això no consumeix torn. SENYOR ALCALDE: Endavant. SENYOR SERRANO: Miri, jo he fet la pregunta, és veritat que vostè ho ha explicat a la Junta de Portaveus, a la informativa no, és veritat, però jo li he preguntat perquè consti en acta, perquè nosaltres estem preocupats de a on va perquè vostè ens ha dit i vull que ho ratifiqui i només és perquè quedi constància a l’acta, és si aquests doners, tal i com va dir vostè són per nòmines, són per personal, o són per pagar l’absolutament innecessari que és en canvi de nom i imatge a Televisió de Badalona. Es pagarà alguna factura de nom i imatge des d’aquesta modificació fins a final d’any? SENYORA HERVÀS: No, no, aquesta modificació, senyor Serrano, i és que em sobta que m’insisteixi perquè jo crec que vostè és perfectament coneixedor d’aquesta qüestió. Els diners que ara complementem i que aportem a Badalona Comunicació a complementar el seu pressupost inicial, fan front exclusivament a les despeses del cost de redimensionament de l’empresa, que és l’ERO, que hem discutit moltes vegades en aquest Saló de Plens, això van a cobrir. SENYOR SERRANO: Per tant, si van a l’ERO entenc que no és per la imatge i per tant, nosaltres el vot seria abstenció i demanarem quan acabi l’exercici si a partir d’avui aquest

Secretaria General


334.000 euros són destinats a altres partides que no estaven previstes com la del canvi d’imatge, voldrem saber això com funciona. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Serrano, miri agraït tant a les dues abstencions com al vot a favor, nosaltres, a diferència de vostès sí que creiem sí que creiem que fa falta un canvi d’imatge a Badalona Comunicació i li diré perquè, perquè el que no pot ser és que destinant dos milions i mig com es destinaven en el seu dia o dos milions tres-cents, estiguéssim pel terra d’audiències tant a la ràdio com de la televisió. A la Ràdio i la Tele se li havia de fer un canvi conceptual del model de dalt a baix, i li he de dir que els professionals que estan treballant avui a Badalona Comunicació, posant més hores dels que els correspons, però sobretot posant una il·lusió exagerada crec que han fet un projecte molt atractiu i un projecte que estic segur que abans que després estarà en condicions de compatir amb televisions que tenen competència en l’àmbit català, evidentment no amb TV3 ni televisions espanyoles, però amb la resta sí. Vostès analitzin que quan uns treballadors amb uns recursos econòmics limitats, amb unes retribucions que no són altres, decideixen treballar més hores del que els pertoca perquè estan il·lusionats amb un projecte, vol dir que anem amb la bona direcció, vol dir que anem amb la bona direcció, i és el que nosaltres estem intentant, estem intentant que ja que la televisió i la ràdio de Badalona ens costen dos milions d’euros, escoltin, que com a mínim s’escoltin i es vegin, cosa que abans no passava. I ho estem intentant i estic segur que amb les ganes, l’esforç i la bona professionalitat que estan demostrant, ens en sortirem i aviat veuran els resultats. Gràcies. Següent punt. Votació de la urgència. La urgència de la proposta s’aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 24, dels grups municipals el Partit Popular, Socialista i Convergència i Unió. Abstencions: 2, del grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Votació de la proposta. La proposta d'acord precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals del Partit Popular i Convergència i Unió. Abstencions: 11, dels grups municipals Socialista i Iniciativa per Catalunya Verdes – Esquerra Unida i Alternativa. AP-2012/2423 PROPOSTA. Aprovar l'actualització de l a composició de la Comissió del Nomenclàtor. Atès que en sessió celebrada el 31 de gener de 1996, el Ple de l’Ajuntament va constituir la Comissió de Nomenclàtor Municipal, com a òrgan complementari de l’Ajuntament, i en va determinar les seves funcions i la seva composició. Atès que en sessió plenària de 25 de novembre de 2008, es va acordar actualitzar la composició de la Comissió del Nomenclàtor Municipal, de la següent forma: President: L’alcalde o regidor en qui delegui Vocals: El regidor Francesc Serrano Villarroya El regidor Ramon Riera Macia Marta Torres Gené El regidor Ferran Falcó i Isern Mateu Chalmeta i Torredemer Assessors: Joan Villarroya i Font Margarida Abras Pou Secretari: El de la corporació i per delegació la lletrada Carme Torrents Bartomeus. Atès que cal actualitzar l’esmentada composició i adequar-la a l’actual formació municipal.

Secretaria General


Atesa la potestat d’autoorganització que ostenten els municipis, segons l’article 4.1.a) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les bases del règim local (LRBRL). Vista la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, el Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, proposo al Ple de l’Ajuntament, prèvia declaració d’urgència i ratificació de la seva inclusió a l’ordre del dia, tal com disposa l’article 82.3 ROF, l’aprovació del següent acord: PRIMER: Aprovar la següent composició de la Comissió del Nomenclàtor, prèvia la revocació de les designacions acordades per l’Ajuntament Ple en sessió de 25 de novembre de 2008: President: L’alcalde o regidor en qui delegui Vocals: Sra. Maria Jesús Hervàs Mínguez, regidora Sr. Ferran Falcó i Isern, regidor Sr. Jordi Serra Isern, regidor Sra. Carme Piqueras Martínez Assessors: Joan Villarroya i Font Margarida Abras Pou Secretari: El de la corporació o lletrat en qui delegui. SEGON: Comunicar el present acord als interessats i al Departament de Plànol de la Ciutat. TERCER: Realitzar les publicacions oficials que procedeixin per a la plena efectivitat d’aquest acord. Votació de la urgència . La urgència de la proposta s’aprova per unanimitat. Vots a favor: 26. Votació de la proposta. La proposta d'acord precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 26. 12 Torn obert de paraules AP-2012/2434 Senyor Marcel Leal Martínez, membre de l Comitè d'Empresa del Patronat de la Música de Badalona. Assumpte: Explicar la sit uació laboral a causa de l'impagament de les nòmines dels treballadors del P atronat. La paraula precedent es va retirar per part de la persona que la presentava. 13 Mocions dels grups municipals AP-2012/2428 Moció que presenta el Grup Municipal d el PP per tal que la piscina municipal del centre de Badalona rebi el nom de pis cina municipal Mireia Belmonte En el transcurs dels darrers anys, la nedadora badalonina Mireia Belmonte Garcia s’ha convertit en la esportista més important de la història en aquesta disciplina, tant a nivell català com a nivell espanyol, donat que s’ha proclamat campiona mundial, campiona europea i doble campiona olímpica en els recent celebrats Jocs Olímpics de Londres. Els èxits de Mireia Belmonte han portat arreu el nom de la ciutat de Badalona, ja que ella mateixa ha expressat sovint l’orgull de ser Badalonina, i ja que va ser a Badalona a on Belmonte va néixer; a on va créixer com a persona i com a esportista –des que va començar a nedar al Club Natació Badalona-; i ja que Badalona és casa seva, la ciutat a on viu avui dia. Les fites aconseguides per Mireia Belmonte a les piscines de diversos racons del món s’han convertit en un referent a la ciutat i en un revulsiu per una generació d’esportistes, encara nens i nenes, que practiquen la natació i que volen arribar a ser com ella; que donen valor a l’esforç personal, la disciplina, el sacrifici, la constància, l’afany de superació i la feina ben feta. Tots ells valors que aquest Ajuntament vol estimular entre el jovent i els infants.

Secretaria General


Per tots aquests motius, la nedadora Mireia Belmonte és actualment la millor ambaixadora de Badalona, no únicament a nivell esportiu, sinó que també s’ha convertit en un símbol més del badalonisme. Mentre Badalona no disposi de cap nou equipament aquàtic, considerem adient que una piscina de la seva ciutat, concretament la piscina municipal del centre, rebi el seu nom de Mireia Belmonte, com a merescut homenatge a aquesta nedadora badalonina que fet renéixer en tants joves la il·lusió de l’esport i que ha entrat a la història de la natació . És per això que el grup municipal del Partit Popular proposa al Ple municipal l’adopció dels següents ACORDS 1-El Ple de l’Ajuntament de Badalona proposarà a la Comissió del Nomenclàtor de la ciutat el canvi de nom de la Piscina Municipal del Centre per el de “Piscina Municipal Mireia Belmonte”. SENYOR GARCIA: Sí, aquesta és una moció que hem acordat que jo presentem tots els grups municipals, que parlaré en nom de tots els grups municipals. Dir que ens omple d’orgull i de satisfacció fer aquest reconeixement a l’esportista més internacional que té aquesta ciutat i un referent a nivell nacional i internacional que és la Mireia Belmonte. Ens agradaria poder-li donar el seu nom a una piscina que estigués més en condicions, que fos una miqueta més moderna, que tingués unes instal·lacions més acords amb el que nosaltres creiem que es correspons, això, de moment, no pot ser així perquè tenim les instal·lacions de piscines que tenim i ens haurem de conformar amb la piscina més emblemàtica de la ciutat, que és la del centre, això, jo avui parlava amb el regidor d’esports, com a mínim ens servirà perquè quan fem la posada oficial com a mínim ens servirà d’excusa per poder-li donar una mà de pintura a la façana que li fa falta, i posar les lletres del nom de la Mireia Belmonte, i com diu la moció, doncs en el moment en què les arques municipals i les prioritats ho permetin construir una piscina, que fa falta a la ciutat, i quan es construeixi aquesta piscina que fa falta a la ciutat, doncs traslladar el nom de la mateixa a la Mireia Belmonte, però mentre no la tenim creiem que aquest homenatge és de justícia i ens omple d’orgull que la piscina del Centre passi anomenar-se Piscina municipal del centre Mireia Belmonte. Per tant, en nom de tots jo crec que ens hem de felicitar i traslladar aquest acord al familiars i a la Mireia en persona. Votació. La moció precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 26. AP-2012/2427 Moció que presenta el Grup Municipal d 'ICV-EUiA, instant al Govern de l'Ajuntament de Badalona a convocar de forma immedi ata el Consell local de l'habitatge. Atès que, el ple de 30 de novembre de 2010 va aprovar el Pla Local d’Habitatge 2010-2015 de Badalona amb l’abstenció del PP i el vot contrari del grup d’ICV-EUiA. Com ja vam denunciar en la seva aprovació, les previsions de l’esmentat pla eren del tot irreals, ja que en plena crisi econòmica es confiava en arribar a l’objectiu mínim de solidaritat urbana, arribant en 20 anys a un 15% del parc d’habitatges destinat a polítiques socials, de 2.850 habitatges per al període 2010-2015, confiant en el planejament vigent a desenvolupar per la iniciativa privada. Atès que, l’agreujament de la crisi econòmica, l’atur i les polítiques d’ajust impulsades pels governs municipals, autonòmic i estatal han fet augmentar la població exclosa del mercat immobiliari ordinari, que ja el Pla 2010 situava per sobre del 30% de la població. En aquests moments no es disposa de cap estudi públic que situï la vertadera magnitud del problema a la nostra ciutat. Atès que, a proposta d’ICV-EUiA i amb el suport de tota els grups el ple municipal del 29 de maig de 2012 va aprovar una moció que instava al govern municipal a: Impulsar una Oficina Municipal d’Informació, Assessorament i Intermediació en Matèria d’Execucions Hipotecàries que doni suport als ciutadans afectats per aquesta problemàtica que tindrà com objectius: • Informar a les persones i famílies sobre les possibilitats d’abordar les dificultats de pagament de la hipoteca del seu habitatge habitual.

Secretaria General


• Assessorar de forma personalitzada sobre els procediments concrets a realitzar abans de o en l’inici de la situació d’impagament de l’hipoteca. • Trobar solucions acordades entre el deutor i l’entitat bancària per aquelles situacions que tenen perspectiva de millora o que amb determinats canvis en la relació poden aconseguir solucions efectives que no derivin en una execució hipotecària. • Utilitzar els mecanismes d’intermediació residencial per aquelles situacions vinculades a possibles execucions hipotecaries. L’Ajuntament negociarà i signarà un conveni amb l’ICAB per tal d’assegurar l’assessorament jurídic de la ciutadania afectada. Aquesta oficina tindrà caràcter d’atenció permanent en els mateixos dies i horaris que la resta de serveis d’atenció ciutadana municipal. SEGON.- Instar al govern municipal a subvencionar el 100% de l'Impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana a aquells supòsits de pagament per dació en pagament de deutes amb garantia hipotecària i a aquelles famílies que tinguin que fer front a aquest impost com a conseqüència de procediments d'execució hipotecària, ja siguin de caràcter judicial o privat. TERCER.- Informar i debatre el disseny i la posada en marxa d¡aquesta oficina en el marc del Consell Municipal de l’Habitatge convidat al mateix a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Badalona i informar dels acords d’aquesta moció la FAVB i la PAH de Badalona. Atès que en aquests moments el govern municipal incompleix bona part dels acords de la moció aprovada al no disposar d’un servei, ni de cap acord per prestar-ho, d’assessorament i intermediació jurídica, deixant bona part d’aquesta tasca que hauria de ser assumida per l’administració en mans del voluntariat i la PAH de Badalona. Atès que el govern municipal tampoc no ha establert cap línia de subvenció a l'Impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana a aquells supòsits de pagament per dació en pagament de deutes amb garantia hipotecària i a aquelles famílies que hagin de fer front a aquest impost com a conseqüència de procediments d'execució hipotecària, ja siguin de caràcter judicial o privat, tal i com reclamava la moció. Atès que el govern municipal va anunciar que signava acords amb entitats financeres, per posar en el mercat del lloguer social 40 pisos (segons informació del mateix govern) i per aquests es van rebre més 1.200 sol·licituds. Atès que durant el passat mes d’agost la Televisió de Badalona va informar de que nombroses famílies presumptament beneficiàries d’aquests lloguers socials no havien pogut accedir encara als seus habitatges. Atès que posteriorment l’alcalde va anunciar la compra de vivendes per part de l’Ajuntament per destinar-los a cobrir necessitats socials. Atès que aquestes actuacions generen dubtes sobre la seva eficàcia real i crítiques per la manca de participació i transparència amb que es realitzen. El grup municipal d’ICV-EUiA proposa al ple municipal del 25 de setembre de 2012 els següents ACORDS. 1.- Instar al govern municipal a la convocatòria immediata del Consell Municipal de l’Habitatge per tal de procedir a la redacció d’un nou Pla Local de l’Habitatge, que reflecteixi la situació real de pobresa immobiliària de la nostra ciutat i exposi mesures realistes i pragmàtiques per fer-li front. 2.- Presentar en el ple municipal del mes d’octubre de 2012 un informe on s’expliquin els acords que actualment té l’ajuntament amb entitats financeres per posar pisos en lloguer social i el nombre d’habitatges actualment adjudicats a famílies badalonines d’aquests. L’expedient d’aquest informe haurà de disposar, per consulta dels grups municipals, dels criteris d’adjudicació seguits cas per cas i còpia de les cèl·lules d’habitabilitat d’aquests habitatges. 3.- El ple municipal insta al govern al ple compliment dels acords de la moció aprovada per unanimitat el 29 de maig de2012. SENYOR MAÑAS: Gràcies senyor alcalde, bona tarda. Estem en una època en què la ciutadania està demanant més transparència a les administracions públiques, estem en una

Secretaria General


època en què el govern Central i el govern de la Generalitat de Catalunya estan impulsant legislacions noves sobre transparència, estem en una època en què són nombrosos els municipis que tenen com a objectiu a Catalunya situar-se en el rànquing mundial de ciutats més transparent davant de la ciutadania, i paradoxalment a Badalona, amb el govern del Partit Popular ens trobem que si hi ha manca de transparència total en algun aspecte de la política del seu equip de govern, és en la política d’habitatge. I per què diem això? Abans de les eleccions municipals, en l’anterior equip de govern s’aprovava un Pla local de l’habitatge, un pla local de l’habitatge que no va comptar amb el suport ni del PP ni del grup que jo represento d’ICV-EUiA, vostès es van abstenir i nosaltres vam votar en contra, i en la intervenció d’aquell Ple la seva abstenció la basaven argumentant que li donaven la raó als arguments del nostre grup i a les al·legacions que havíem presentat. Aquesta moció, una de les coses que pretén és que es convoqui el Consell Municipal de l’Habitatge un organisme on estan totes les parts socials implicades en la problemàtica de l’habitatge i en els polítiques d’habitatge d’aquesta ciutat i on hi ha tots els grups municipals i hi ha representació de la ciutadania, per impulsar un nou Pla local de l’habitatge, perquè a dia d’avui, com nosaltres ja vam enunciar, no s’ha fet cap, ni una, de les mesures que el Pla local de l’habitatge preveia, ni es faran, i ja ho anunciàvem que era un pla local de l’habitatge que es presentava en època de crisi, que es basava en unes dades situades just a l’inici de la crisi immobiliària, i que confiava la construcció d’habitatge públic a la nostra ciutat en aquell 30 % d’habitatge públic que per llei obligatòriament els promotors privats. Nosaltres ja anunciàvem aleshores que aquell habitatge públic no es faria perquè les promocions privades no es farien. Per tant, aquella demanda d’habitatge públic que situava el Pla local de l’habitatge més, el 30 % que en dades d’abans de la crisi immobiliària situava de la població de Badalona que no tenia possibilitats d’accedir a l’habitatge ni públic ni privat segueix sent una població exclosa immobiliàriament a la nostra ciutat. El primer punt d’aquesta moció li demana això, que convoqui el Consell municipal de l’habitatge i que iniciï la redacció d’un nou Pa local de l’habitatge que reflecteixi la situació real de pobresa immobiliària que avui està patint la nostra ciutat i que de forma pragmàtica i realista, no per posar dades que quedin bé, ni perquè puguem fer rodes de premsa ni perquè ens puguem fer una foto tots plegats, no parlo només de l’equip de govern, sinó que s’anunciïn mesures pragmàtiques i realistes, per fer front a aquesta situació, i sobretot, a més d’un any que vostès ja governen, el Consell local municipal de l’habitatge no s’ha reunit ni una sola vegada, i vostès estan anunciant constantment polítiques d’habitatge, que ara entraré en el detall, que no sabem si són certes o no són secrets, que són molt efectives mediàticament, just el dia que presentem aquesta moció vostès signen un conveni nou, un altre, amb la Generalitat, vostès tindran el rècord de signar convenis en temes d’habitatge, però no és així en construcció d’habitatge públic. Per tant, convoquin el Consell local de l’habitatge, per informar de tots aquests convenis que ni l’oposició té en aquests moments, perquè tampoc tenim la informació de quins són els acords que vostè té amb les entitats financeres. Després, vostè va anunciar i va sortir molt en els mitjans de comunicació, fins i tot va sortir al programa de l’Ana Rosa Quintana, que signava acords, jo no el veia m’ho va dir una senyora, en què vostè signava acords amb les entitats financeres per posar habitatge social al mercat. Durant el mes d’agost a la televisió de Badalona, que m’imagino que no deu ser una televisió que s’inventi notícies en contra del govern municipal, informava que hi ha moltes famílies presumptament beneficiades, em sembla que eren 200 famílies les adjudicades, presumptament beneficiades d’aquests habitatges socials que encara no havien accedit a aquest habitatge. Nosaltres, com a grup de l’oposició ni hem vist mai un expedient que hagi anat a Ple amb aquests acords a les entitats financeres, ni s’ha informat de quins han estat els criteris d’adjudicació, ni s’ha informat de quantes famílies han accedit a alguns d’aquests habitatges. Per tant, aquesta moció li vol reclamar que al igual que ha d’informar al Consell local de l’habitatge hi hagi un punt en el Ple del mes d’octubre, o sigui del mes vinent, on s’informi i puguem consultar un expedient on se’ns informi dels convenis amb les entitats financeres i de quin és l’estat d’aquests pressuposats 200 habitatges, perquè segons informava Televisió de Badalona hi havia persones adjudicatàries d’aquests habitatges que estaven dormint al carrer. Aquest és el segon punt de la moció. I

Secretaria General


després, el 29 de maig vam aprovar tots una moció en aquest Ple, en la meva intervenció del 29 de maig nosaltres vam fer molt d’èmfasi que del que estàvem parlant era que calia crear una oficina d’informació i d’intermediació en la nostra ciutat. En els acords de la moció es parlava que l’Ajuntament de Badalona faria un conveni amb el Col·legi d’Advocats de Barcelona per tal de prestar assessorament legal a les famílies desnonades, això al mes de maig, avui al mes de setembre, ni existeix cap conveni que ofereixi assistència jurídica a les famílies que estan en situació de desnonament, ni existeix tasca d’intermediació immobiliària, el que existeix és una oficina que li diu a la gent on pot anar, una oficina que ni fa prevenció, hi ha molts ajuntaments que estan fent campanya de prevenció i d’informació, perquè no ho dic jo, ho diuen els experts en el problema dels organismes tant de la Generalitats de Catalunya com de la Diputació de Barcelona, que la principal tasca que en aquests moments han de fer els ajuntaments en matèria d’execucions hipotecàries, és el treball de prevenció i d’informació, campanyes informatives que adverteixin a la ciutadania que poden perdre el seu habitatge quan comencen a tenir problemes econòmics. El que vostès estan fent, i nosaltres en el Ple del mes de maig ja dèiem que no era precisament això que volien, és tenir una oficina amb un punt d’atenció gestionada pels serveis socials del municipi on quan ja existeix el problema se li diu al ciutadà quines solucions d’emergència poden tenir. Nosaltres amb aquesta moció els exigim amb allò que tots vam aprovar el dia 29 de maig, que tinguem realment una veritable oficina d’intermediació i d’informació davant del problema. Vostès han fet una altra nota de premsa, que és un conveni amb Ofideuta, sisplau, els demanem que enlloc d’anar fent notes de premsa i signant convenis posem en marxa un servei d’intermediació i d’informació prèvia per atacar aquest problema i això que estic dient jo, és compartit amb els moviments socials de Badalona que estan treballant també la problemàtica de l’habitage. Gràcies. SENYOR SERRANO: Més enllà de coincidir o no amb part de la intervenció del senyor Mañas nosaltres votarem a favor de la moció d’Iniciativa amb la mesura que estem d’acord amb els acords, valgui la redundància, perquè pensem que ha sortit reiteradament en aquest Ple, en altres, però en aquest Ple també, la mancança, la carència que tenen vostès de portar a terme, de desenvolupar els mecanismes de participació. SENYOR GRACIA: Gràcies senyor alcalde. Bona tarda, veïns, veïnes, regidors, regidores. Bé, senyor Mañas, estem d’acord a procedir a la redacció d’un Pla local d’habitatge que reflecteixi la situació real de pobresa immobiliària de la nostra ciutat i es posi mesures realistes i pragmàtiques per fer-li front. De fet, ja en l’any 2010 des del grup Popular vem expressar els nostres dubtes sobre aquest pla i per això ens vam abstenir com vostè ha fet referència. Respecte al conveni amb caixes d’estalvi o ara bancs, evidentment no tenim cap problema en entregar-li, en mostrar-li, si més no vostè no el té perquè no l’ha demanat, perquè hi ha altra grup al Ple que ho ha demanat i se li ha fet entrega, sempre i quan respectant el compliment de la llei orgànica de protecció de dades, amb això sí que hem de ser curosos. Després ha fet referència a la moció del 29 de maig del 2012, bé, diríem que el govern ha complert àmpliament la moció que es va aprovar, ha fet una referència a la nota de premsa de l’Ofideuta, i bé, ens demanava que no féssim notes de premsa i que ens poséssim a actuar, i que precisament l’Ofideuta el que fa és intermediar. El Ple passat del mes de juny es va aprovar per aquest Ple municipal l’acord de suspensió cautelar, l’any 2012 de la liquidació de les plusvàlues els afectats dels processos de desnonament, és a dir, una persona que canviava el seu pis pel deute que li quedava al banc, de cobrir aquest deute. El passat 20 de setembre l’Ajuntament de Badalona signava amb l’Agència d’Habitatge de Catalunya, el conveni per establir a la ciutat el servei d’assessorament sobre el deute hipotecari, Ofideute, aquest servei té com a finalitat precisament això, assessorar els ciutadans sobre els problemes derivats d’impagaments de lloguer, d’hipoteca, subministraments entre d’altres. Ofideute atendrà les consultes de la ciutadania relacionades amb el pagament dels seus préstecs hipotecaris, destinats a la compra del seu habitatge habitual i sobre la seves responsabilitats contractuals, també ofereix la possibilitat d’intercedir entre les famílies i les entitats financeres, per tal que aquestes famílies no perdin el pis. Aquest servei d’assessorament sobre el deute hipotecari complementa el servei d’orientació jurídica que es va posar en marxa el passat mes de maig i que també ocupa

Secretaria General


una oficina a l’edifici del Viver, aquest servei és un recurs gratuït finançat per la Diputació de Barcelona del qual s’ocupa un professional adscrit de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, va adreçat a persones derivades des dels serveis bàsics d’atenció social, com vostè ha fet referència, i proporciona una primera orientació i assessorament en matèries vinculades al dret civil, compliment de les obligacions contractuals, subministraments a l’habitatge, relacions arrendatàries i derivades en la compra o atorgament d’hipoteques d’habitatges. Per completar el que li comento esmentar que l’1 d’octubre entrarà en funcionament l’oficina Ofideuta que els he detallat el servei que oferirà a la ciutadania. Per tant, nosaltres, per aquests motius, el sentit del nostre grup serà favorable a la moció. Gràcies. SENYOR MAÑAS: La veritat és que no sé si en aquest tema tenim tots un excés d’optimisme, però resulta que ja teníem un servei d’informació jurídica en marxa, però ara n’obrim un amb Ofideuta, resulta que anem aprovant tots les mocions però les mocions no acabem de complir tots els acords. Avui l’Ajuntament de Badalona no està fent intermediació, no està fent intermediació des del mes de maig, durant molts mesos aquesta oficina ha funcionat amb professionals dels serveis socials, no hi ha hagut una persona adscrita que fes intermediació jurídica, vostè també i la nota de premsa també ho diu, que Ofideuta s’adreça principalment a l’assessorament. Per tant, reiterem que segurament és molt necessari, primer, ja que vostès aproven la moció, entenc, que en el Ple del mes d’octubre vindrà un punt que serà: donar compte de les actuacions en política d’habitatges festes per l’Ajuntament de Badalona, perquè és un dels acords d’aquesta moció. Per tant, entenc que en Ple del mes d’octubre vindrà aquest donar compte i no haurem de demanar la informació sinó que la informació formarà part dels expedients del Ple que podrem consultar a Secretaria, tots els convenis i els demano que hi hagi també un petit estudi de totes les atencions fetes. Resulta que la Diputació de Barcelona fins el Ple del mes passat del mes de juliol, no va aprovar el pressupost per posar en marxa aquesta ajuda municipal, però misteriosament resulta que en el mes de setembre això ja està en marxa des del mes de maig a Badalona amb servei jurídic. Jo crec que vostès tenen un excés d’optimisme i un excés d’explicar les coses amb un molt bon relat, perquè jo parlo amb la gent de la plataforma d’afectats per l’habitatge i coincideixen amb les crítiques que els estem fent nosaltres avui. L’habitatge és la cara, juntament amb l’atur, més amarga de la crisi que més colpeja la nostra ciutat. Vostès són conscients i els 27 regidors i regidores que hi ha aquí, que actualment i quan es preveu un creixement dels desnonament hipotecaris a l’estat espanyol durant l’any vinent, no ens podem quedar només enviant la gent a Càrites i informant de quins recursos tenen, i quan parlo de Càrites parlo sabent que Càrites fa tambés serveis d’intermediació, no ens podem quedar amb això, jo crec que la principal obligació de l’Ajuntament de Badalona en aquests moments, el mateix que hem aprovat abans un Pla d’ocupació perquè el principal problema és l’atur, l’altre problema és el dels desnonats hipotecaris, hem de posar en marxa un verdader servei d’intermediació amb les entitats financeres, i sobretot, convoquin el Consell Local de l’Habitatge, perquè el que sembla és que vostès fan moltes coses i les fan molt bé, tal com les expliquen en aquest Ple, ens aproven totes les mocions, però la ciutadania està pensant una altra cosa i la ciutadania que treballa temes d’habitatge està pensant una altra cosa, i els grups de l’oposició si li presentem aquesta moció no és perquè estiguem avorrits i no tinguem una altra cosa a fer, és perquè potser pensem una altra cosa. Per tant, convoquin el Consell Municipal de l’Habitatge perquè així podrem treure l’aigua clara de què fa i què no fa Badalona en tema d’intermediació hipotecària, no d’assessorament i de posar draps calents quan les famílies ja estan desnonades. A veure si ens entenem, jo no vull un alcalde que doni molts pisos a famílies desnonades, vull un equip de govern municipal que aturi abans el problema abans que es produeixi el desnonament. SENYOR ALCALDE: Aniríem tancant del debat, senyor Mañas, jo hi ha una part del discurs, de la seva intervenció que podem compartir des del grup del Govern, sí que deixi’m dir-li i fer-li un aclariment, si hi ha persones que se’ls va adjudicar el pis i encara no hi ha pogut entrar, això no ha estat culpa ni del govern ni de l’entitat financera que ens els ha cedit, sinó ha estat culpa que aquestes persones en alguns casos en concret en el contracte que van signar o en el precontracte que van signar ja quedava clar que el pis que se’ls adjudicava estava sent ocupat,

Secretaria General


i que de seguida que el jutge donés l’ordre de desocupació dels pisos aquestes persones hi entrarien. Per ant, hi ha dos tipus de contracte, un els pisos que tenien buits que hem adjudicat immediatament i que han estat ocupats, i després n’hi ha uns altres que s’avisava als adjudicataris que estaven ocupats i que de seguida que deixessin d’estar ocupats, i això depenia d’un ordre judicial, se’ls entregaria. I jo sí que coincideixo que en alguns casos em sembla que s’està endarrerint aquesta ordre de desocupació, i li dic senyor Mañas, que jo he enviat dues cartes a on correspon de l’àmbit judicial dient que sisplau dins de les possibilitats s’acceleri aquest procés de desocupació, això ja ho hem fet abans de l’estiu, i passat l’estiu també ho hem tornat a fer. Miri, no pot haver-hi, segurament deu haver estat un lapsus i de debò que ho crec, no hi pot haver 200 persones adjudicatàries esperant perquè no tenim 200 pisos per adjudicar, per tant, és impossible, tan de bo fos així. I tercera qüestió, aquest govern, més enllà d’organitzar oficines i assessorament, que en alguns aspectes es pot estar d’acord o no es pot estar d’acord, aquest govern està mediant davant d’entitats financeres, i regidors d’aquest govern, el regidor de Serveis Socials, el regidor de districtes, han aconseguit gràcies a la seva acció, i en algunes he participat jo directament, evitar que famílies perdessin el seu habitatge i donar una mica d’oxigen per donar alternatives, això s’ha fet directament per part del regidor de Serveis Socials i de regidors de districte i de l’alcalde en alguns casos, per tant, sí que s’està mediant, i és obvi que això és així perquè ha sortit als mitjans de comunicació i en alguns casos hem coincidit amb el senyor Sagués per exemple en alguna ocasió hem coincidit a l’hora de notificar-ho. Per tant, jo crec que s’està treballant, que segurament tot és millorable, sí, però em sembla que a Badalona som pioners, i així es reconeix, amb mesures socials per intentar resoldre una mica, perquè per desgràcies i és cert cada dia n’hi ha més, però intentar resoldre una mica aquestes problemàtiques. I aquelles més de cent planxes d’acer precintant pisos que tenim repartits per Badalona, pisos que eren ocupats i que amb les planxes d’acer estem aconseguint que no sigui ocupats i per tant, els veïns estiguin tranquils, els quals la immensa majoria són d’entitats financeres, tan de bo aconseguim que aquestes entitats financeres acabin de fer el gest i aquests cent pisos els puguin posar a disposició de la bossa d’habitatge de l’Ajuntament per fer-los de lloguer social, però ja li dic, en aquests moments disposem d’un parc, potser no és la paraula adequada, però més de cent pisos que tenen una planxa d’acer que hem posat l’Ajuntament a petició de les entitats financeres, perquè eren pisos ocupats, cent deu, em sembla que són, i que de ben segur que podrien ser uns bons habitatges de lloguer social, i en aquesta direcció estem. Vostè que és una persona espavilada, una persona que té experiència, una persona molta activa, vostè sap, com no podia ser d’una altra manera senyor Mañas, més enllà que miri l’Ana Rosa m’ha semblat entendre, vostè sap que pot consultar, perquè és el seu dret, el seu i el de tots els regidors, els convenis que es signen, la documentació que es tramita, i si no ha tingut la informació és perquè no ho ha demanat, perquè un altre grup, el Socialista, o Convergència, i se’ls ha donat la informació sense cap tipus de problema. Per tant, ho votem a favor i intentarem a l’octubre portar aquesta proposta, pensin una cosa, que ara hem tingut aquesta situació imprevista a la Secretaria, que el senyor Müller amb moltes ganes s’hi ha posat però s’hi ha de situar i intentarem donar sortida a totes les demandes amb la màxima celeritat possible. Per tant, queda aprovada per tots els grups polítics i tiraria endavant. Passem a la següent moció, una moció d’Iniciativa on es demana la meva dimissió vaja. Votació. La moció precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 26. AP-2012/2429 Moció que presenta el Grup Municipal d 'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Badalona contra el repagament dels serveis de telea ssistència i d'atenció domiciliària. La moció precedent es va retirar a proposta del grup que la presentava. SENYOR ALCALDE: Passem a la següent moció que fa referència a una moció d’Iniciativa on es demana la dimissió, la meva dimissió.

Secretaria General


SENYOR SECRETARI: La moció d’Iniciativa referent a la teleassistència hem entès que estava retirada, han enviat una carta dient que, i se’ns presenta una d’urgència que va al final. Si seguiu el guió. Bé hi ha una carta del vostre grup dient que es retira aquesta i se’n presenta una d’urgència i l’hem posat en darrer lloc. SENYOR ALCALDE: Molt bé, doncs. SENYOR SAGUÉS: Només aclarir per la confusió, que jo feia servir un guió que tinc aquí i que no hi sortia tota aquesta explicació i com que ho havíem acordat a la Junta de Portaveus em pensava que... SENYOR ALCALDE: Com vostè entendrà jo no tinc interès especial que es debati aquesta... SENYOR SAGUÉS: M’ha sorprès això, sí, sí. SENYOR ALCALDE: Endavant, demanaria que es llegís la part dispositiva de la moció AP-2012/2430 Moció que presenta el grup municipal d 'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Badalona demanant la dimisio del Sr. Xavier Garcia Albiol de les funcions d'Alcalde. Atès que el Grup Municipal d’ICV-EUiA va presentar una denúncia a la fiscalia contra el senyor Garcia Albiol, per considerar que tant els pamflets que va repartir contra els gitanos romanesos, com les declaracions on els qualificava de “plaga” eren de caràcter racista i xenòfob, i fomentaven l’odi i la fractura social. Atès que posteriorment l’entitat SOS Racisme, pel mateix motiu, va presentar una querella al jutjat, que seguint el procediment va requerir a la fiscalia la seva inhibició i el traspàs de les diligències que havia iniciat. Atès que al seu moment el jutjat va decidir arxivar el cas. Atès que el passat dia 5 de setembre l’Audiència Provincial ha dictat un aute pel que ordena reobrir el procés i l’inici del procediment per a jutjar el senyor Garcia Albiol. Atès que la resolució de l’Audiència Provincial argumenta que “les expressions jutjades i atribuïbles a Garcia Albiol, representen objectivament un atac a la dignitat personal i a l’honor de tots els membres del col·lectiu concernit [col·lectiu de gitanos romanesos], pel sol fet de la seva pertinença, permeten radicar en aquestes [les expressions] un missatge clarament incitador a la discriminació i a l’odi davant als membres del citat col·lectiu pel sol fet de la seva pertinença al col·lectiu”. Atès que en aquests moments el senyor Garcia Albiol ocupa el càrrec d’alcalde de Badalona, en funció del qual representa la ciutat i, per tant, les seves accions impliquen i afecten també al nom de la ciutat. Atès que en virtut del procediment obert per l’Audiència Provincial, el senyor Garcia Albiol ha estat imputat i serà jutjat per si les seves accions van ser constitutives del delicte de provocació i incitació a l’odi (article 510.1) i injúries contra col·lectius (510.2). Atès que tant el fet en si, com tot el que es pugui difondre en relació al mateix, degut al càrrec d’alcalde de l’imputat, afectarà de manera molt negativa a la nostra ciutat i perjudicarà greument el nom i la imatge de Badalona. El Grup Municipal d’ICV-EUiA proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció del següent ACORDS 1.- Demanar al senyor Garcia Albiol que, en interès de la ciutat i per preservar i defensar en el possible la seva bona imatge, mentre duri el procés judicial contra la seva persona, cessi de les seves funcions com a alcalde de Badalona i eviti les seves aparicions públiques en actes de representació de la ciutat, a fi d’evitar al màxim la relació entre aquesta i el possible delicte que es jutjarà. SENYOR ALCALDE. Senyor Sagués o el senyor Mañas. SENYOR SAGUÉS: Bona tarda de nou. No hi ha dubte que toquem ara un tema de capital importància, molta importància per dos motius, perquè estem parlant de la figura de l’alcalde de la ciutat i nosaltres estem demanant que cessi en les seves funcions i per un altre motiu també, perquè el que nosaltres ens porta a fer aquesta petició és un tema que també és molt important per a la ciutat de Badalona en general, perquè es tracta que el seu alcalde serà jutjat, està encausat, serà processat i serà processat per un possible delicte de xenofòbia, per tot això és

Secretaria General


molt important. Nosaltres ens agradaria deixar clar, perquè d’aquesta moció doncs hi ha hagut molts comentaris, que quedés ben clar que per a nosaltres i em sembla que qui ens conegui no ho pot posar en dubte, que és un tema fonamental. És un tema clau i és un tema dels que sempre hem tingut una mateixa posició, clara i ferma i que independentment de conjuntures més o menys favorables, en el que nosaltres sempre hem defensat. Nosaltres sempre hem defensat que no hi ha d’haver cap tolerància en contra del que nosaltres creiem que són posicions xenòfobes, racistes, que fomenten l’odi, que fracturen la societat. Davant d’això, la nostra posició sempre ha estat la mateixa i per tant, no estem disposats de cap de les maneres, i per tant, no estem disposats de cap de les maneres a deixar passar com si no passés res una situació com aquesta. Així ho varem fer nosaltres i ho varem dir en el seu dia quan varem presentar la denúncia a la Fiscalia que va ser admesa a tràmit. Vostès suposo ho recordaran i que en el seu moment també ha derivat d’un altre procés judicial iniciat per una altra querella que es va posar, doncs el Jutjat va reclamar a fiscalia tota la documentació i va passar els tràmits, doncs van anar per una altra via diferent a la que s’havia iniciat per la nostra demanda. Per tant, nosaltres ens refermem amb el que varem dir en el seu dia, ho hem seguit dient sempre, i en aquests moments on l’Audiència Provincial de Barcelona ha dictat un Auto en el qual aclareix que el senyor Garcia Albiol serà processat per tot el que nosaltres havíem denunciat, no podem fer més que, refermar-nos i deixant de banda com és lògic la feina de la justícia, que seguirà el seu procediment com ha seguit fins ara, sabem que és complexa i a partir d’aquí veurem quins seran els passos que anirem tenint. Per tant, nosaltres en cap moment volem interferir, això si que per altra banda està molt clar que també hi ha en un tema com aquest, hi ha la part judicial, la part legal i la part de responsabilitats polítiques, que són amb les que nosaltres entrem. Hi entrem les responsabilitats polítiques que té el senyor García Albiol i que les té com alcalde de Badalona. Per tant, nosaltres el que no podem és tractar com si fos la cosa més normal del món que el nostre alcalde estigui encausat i sigui jutjat i sigui processat. Per tant, aquesta normalitat nosaltres no l’acceptem de cap de les maneres i no donem per bo ni creiem nosaltres, ni creiem que cap badaloní, ni badalonina, ni cap dels que estem aquí es pugui sentir massa orgullós el dia que veiem a les notícies s’informi, i veiem a la televisió com l’alcalde de la nostra ciutat és jutjat i que segons diu l’Auto de l’Audiència doncs per accions que representen objectivament una taca a la dignitat personal i a l’honor de tots els membres del col·lectiu concernit. Un missatge clarament f incitador a la discriminació i a l’odi davant els membres del citat col·lectiu pel sol fet de la seva pertinença al col·lectiu. Ens parla d’uns articles que es basa en uns articles que parlen de la provocació i incitació a l’odi. Nosaltres davant de tot això, no podem fer res més que demanar-li a l’alcalde, demanar al govern del Partit Popular, però sobretot a l’alcalde que pensant amb la imatge de la ciutat, amb el bon nom de Badalona i amb tot el que representarà cada vegada que això surti als mitjans de comunicació, que cessi en les seves funcions i que eviti al màxim la seva presència pública mentre duri tot aquest procés, amb independència del resultat que pugui tenir al final. Només una cosa més, dir-los a tots els que estan aquí que avui el Ple municipal, aquesta moció té el suport d’una majoria del Ple Municipal, dels partits polítics, de la representació que hem obtingut els partits polítics. Si fem cas del què ens hem posicionat fins ara i el que hem manifestat públicament i que l’únic inconvenient que hi pot haver és que com és sabut també, nosaltres tenim l’absència d’una regidora, que en aquests moments està hospitalitzada, no crec que haig d’anar més enllà, però que no ha pogut venir per motius d’hospitalització i que també demanem tant al grup del Partit Popular com a Convergència i Unió, que tinguin en compte aquesta situació com s’ha tingut en compte en d’altres moments històricament en aquesta Sala, que sempre que per un vot ha fet falta que algun dels altres grups municipals fes un gest que permetés que es respectés la voluntat popular expressada en quest Ple, doncs que ho tinguin en compte per facilitar que realment hi pugui haver la votació del que representem els que estem en aquests moments en aquesta Sala. Si és així aprovarem aquesta moció i si no és així no l’aprovarem, no per falta de suport si no per una situació d’urgència que s’ha sobrevingut i que per tant és així. Que quedi clar que en aquest moment la voluntat popular representada en aquest Ple està censurant l’alcalde de la ciutat, el censura i li demana que deixi les seves

Secretaria General


funcions . En aquests moments es tracta d’una moció com és aquesta, per aquests motius, però també que quedi clar, per a qui tothom que vulgui, que per la nostra part, per la nostra part no hi haurà mai cap problema, cap inconvenient de poder treballar, per intentar trobar una altra majoria de govern que treballi en una direcció com sempre hem defensat, en la direcció de la cohesió social, d’un discurs que defensi els drets de les persones, els drets civils de les persones i que vagi avançant cap una Badalona de veritat més justa, més solidària i on tothom tingui els mateixos drets. SENYOR ALCALDE: Molt bé senyor Segués, senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Sí, bona tarda. Miri, nosaltres com a grup municipal evidentment hem discutit sobre l’abast del contingut d’aquesta moció, també sobre la seva oportunitat, sobre el seu fons i sobre la seva forma i hem arribat a una primera conclusió, que és que sembla que no aprenem dels errors i dic això perquè a mi, a nosaltres ens dóna la sensació que tornar a treure el tema dels fulletons dels gitanos romanesos, no fa si no reforçar la figura de l’alcalde i sembla que no vulguem recordar aquells cartells de “muchos lo piensan y yo lo digo”, que si aquesta moció tirés endavant, evidentment no tindria cap conseqüència pràctica, però permetria a l’alcalde actual fer una bona campanya de victimisme, una bona campanya de populisme, dient en volen fer fora per dir el que pensa la majoria. Per tant, des del nostre punt de vista, des d’un punt de vista d’oportunitat, aquesta és una moció equivocada, és una moció equivocada perquè en el fonament d’aquesta moció hi ha una qüestió de la qual nosaltres, crec que la millor cosa que podem fer per mirar d’evitar que el Partit Popular torni a guanyar les eleccions a Badalona, és no parlar-ne gaire, perquè si en parlem li regalem tots els titulars, totes les fotografies, tot el victimisme i tot el populisme a l’alcalde de Badalona. Això és el que no ens interessa, per tant, si volem que es vagi desgastant, home, no sembla lògic que li traiem el tema que li ha permès guanyar les eleccions, sembla més lògic que n’hi traiem d’altres. Per tant, aquesta és una moció que nosaltres no podem votar a favor perquè lluny de dimitir, aquest alcalde en sortiria reforçat, i nosaltres no volem reforçar. Si votem en contra sembla que vulguem que l’alcalde continuï, si volem en contra sembla que volem que l’alcalde continuï i ens poséssim al costat de l’alcalde, tampoc és això, no volem votar en contra. Per tant, nosaltres en aquesta moció ens abstenim, ens abstenim perquè creiem que és la millor de les posicions possibles, totes les altres dues, a favor i en contra, el que fan és reforçar l’alcalde d’una manera o d’una altra. Nosaltres reforçar l’alcalde, no en tenim ganes, per tant, no votarem aquesta moció, ens abstindrem els quatre regidors de Convergència i Unió, també és veritat que si avui hi hagués aquí la portaveu del grup d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, aquesta moció prosperaria, però també és veritat que estem parlant de paraules majors. Estem parlant suposem nosaltres de demanar la dimissió de l’alcalde de la tercera ciutat de Catalunya, i com que no és un tema urgent i és un tema transcendent també podria el grup d’Iniciativa retirar la moció i presentar-la en el proper Ple, que espero que l’Asun Garcia ja pugui estar aquí acompanyant-nos si efectivament aquesta moció pugui tirar endavant. Per tant, vostès també tenen l’opció de retirar aquesta moció, perquè d’altra banda no sabem que persegueix més enllà de donar-li trumfos o visibilitat al grup d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa o bé el Partit Popular, però bé, aquí els que segur no hi tenim massa res a guanyar crec que som o nosaltres en tot cas, i des del nostre punt de vista també el PSC, però en tot cas, no serveix a la nostra estratègia. Tampoc no se’ns ha explicat mentre s’ha argumentat el per què es presenta aquesta moció, si és que Iniciativa ha canviat de parer. Iniciativa està disposada a parlar seriosament de substituir l’alcalde de Badalona? està disposada a entrar a un governa Badalona, aquesta em sembla que és la qüestió fonamental i important, perquè demanar la dimissió la podem demanar cinquanta vegades. La qüestió és si som capaços o no de construir una alternativa, i si Iniciativa ha canviat de parer i pensa que cal construir aquesta alternativa ja, i que es pot fer i que val la pena asseure’s i parlar-ne, o bé si Iniciativa el que pretén simplement és que del Ple en surti un altre alcalde del Partit Popular, que no sigui Xavier Garcia Albiol, sinó que sigui un altre alcalde del Partit Popular, això tampoc no ho sabem. Però el que està clar és que el que és substantiu és conèixer si la voluntat d’Iniciativa és fer un govern amb Convergència i Unió, amb el partit dels Socialistes per tirar endavant aquesta

Secretaria General


ciutat. Això sí, siguem realistes, pragmàtics i sabem el pa que s’hi dóna. Perquè governar aquesta ciutat l’any que ve voldrà dir fer un pressupost ajustat a la Llei d’Estabilitat Pressupostària i rebaixar-lo, els nostres càlculs es situen entre 10 i 12 milions d’euros. Aquesta és la cera que crema, no és un govern per fer inauguracions i fer coses i col·locar càrrecs de confiança... no, no... és un pressupost, nosaltres tenim la intuïció, si ens posem a governar, que aquest 2012 es tancarà amb un dèficit important i que serà obligació del govern que vulgui assumir la responsabilitat de tirar endavant la ciutat, reduir-lo de manera considerable. I després es pot fer un debat sobre el què i el com, però la Llei ens indica que si volem parlar de governar hem de parlar d’això, parlar en serio de governar Badalona. I la nostra pregunta és, si més enllà d’una declaració que busca el desgast, jo crec que al contrari, el que fa és reforçar-la, però que busca el desgast de l’alcalde, volem parlar o no d’organitzar una alternativa seriosa i creïble que pugui durar i que pugui anar a les properes eleccions amb garanties. Aquest és el que em sembla que és el debat de fons i el demés està molt bé però, la veritat és que, lluny de buscar l’objectiu, jo crec que el que fa és el contrari. SENYOR ALCALDE: Molt bé. Senyor Serra. SENYOR SERRA: Bé, l’alternativa hi és i el que hem de fer és parlar-lo i, segurament amb menys públic del que hi ha avui aquí. Per tant, les coses com són i si poden, poden ser i per nosaltres no quedarà mai que puguin ser. Ho hem expressat sempre, des del primer moment i, per tant, aquí continuem i aquest és el nostre lloc. Hi ha una alternativa a la ciutat de Badalona, hi ha una política alternativa clarament plural, diferent que és pot expressar. Ara bé, avui estem parlant d’altres coses. Estem parlant d’una moció, d’una moció que diu el que diu, que simbòlicament és important perquè respecte a la manera com s’afronta i al signe de la votació que hi hagi respecte a aquesta moció les coses s’intueixen que poden anar cap a una banda o cap a una altra, però aquesta moció, nosaltres, i ho dic, nosaltres no l’haguéssim presentat i ho saben la gent d’Iniciativa, igual que nosaltres no varem presentar cap querella en el seu moment, no estem per temes de judicialitzar la política. Entenem que la política és la política, els judicis són els judicis i hi ha fets que de vegades es barregen i aquí s’han barrejat. Ara, presentada aquesta moció de la manera que s’ha presentat avui aquí, amb un procés reobert per l’audiència, nosaltres la votarem a favor, perquè amb els debats que hem fet en el grup, abans el senyor Falcó explicava com s’havia posicionat el grup de Convergència... home, nosaltres no ens podem abstenir, i evidentment no la podem votar en contra. Per tant, s’ha de votar a favor, i s’ha de votar a favor segurament, no tant per l’oportunitat o no o pel que pugui pressuposar o pel que algunes persones puguin arribar a pensar que hi ha al darrera de tot això, sinó perquè la moció d’Iniciativa diu coses, en el fons, amb les quals sí que estem d’acord, sí que estem d’acord. I en diu una, per exemple, al final que em sembla que és el moll de l’ós del que estem parlant avui aquí, que és, i tal com acaba més o menys: “atès que tant el fet que es pugui difondre.... afectarà de manera molt negativa a la nostra ciutat i perjudicarà greument el nom i la imatge de Badalona” i em sembla que aquí és no està el tema. Aquest procés, aquesta reobertura del procés no és baladí, no és qualsevol cosa. L’audiència reobre aquest tema dient que el jutjaran: “es clarament incitador a la discriminació i a l’odi”. L’alcalde de Badalona serà jutjat per un delicte d’incitació a l’odi, que es diu aviat, que es diu aviat. I reiteradament la imatge de Badalona està vinculada a aquest fet i en aquests fets... i dic reiteradament perquè no és la primera vegada, perquè ja en van quatre de seguides si no m’equivoco que estem parlant d’aquesta qüestió i que l’audiència obre i va a Badalona. Badalona diu que no i l’audiència torna a obrir i torna a agafar i el jutjat de Badalona diu que no... em sembla que portem ja un any i em sembla que ha anat i ha vingut quatre vegades. Per tant, reiteradament la imatge del bon nom de Badalona va associat a una incitació a l’odi i crec que això no és bo, no és bo per a la nostra ciutat. I no és bo, perquè, per exemple, a altres llocs, i n’hem tingut proves molt recentment... a Sabadell, a L’Hospitalet, hi ha hagut conflictes greus fa poc, molt més greus que aquí a Badalona, que jo crec que no han passat mai. I ningú ha anat, cap polític de l’oposició ni cap polític del PP ha anat allà a incitar l’odi i a encendre focs sobre baralles, algunes d’elles amb resultats lamentables i sobre altercats públics en els quals han hagut d’anar cotxes i cotxes de mossos que semblava allò una celebració d’aquelles de la

Secretaria General


plaça Catalunya... i ningú no ha anat allà a encendre focs, ni a dir que la gent d’Hospitalet o que Hospitalet és insegura o que Hospitalet és un polvorí... o que Sabadell és un polvorí... ningú no ha anat. I en canvi, hi hem estat durant molt de temps i durant molt de temps s’ha estat en el límit i s’ha estat fent política en el límit de les regles del joc i el que està fent l’audiència avui en aquí, tornat en darrera i tornant a reobrir unes coses que van passar fa més de dos anys o casi bé dos anys, és jutjar si les regles del joc es van passar o no es van passar. I amb això estem. I, per tant, davant d’aquest fet, jo crec que es torna a obrir una ferida que té la ciutat de Badalona... que alguns poden dir que això beneficia... no ho se si beneficia o no, a l’alcalde, al PP... no se si beneficia o perjudica i no crec que aquesta moció, aquesta votació s’hagi de prendre en els termes de a qui beneficia políticament. Nosaltres, els socialistes de Badalona ens en la prenem que a qui perjudica és a la ciutat de Badalona i aquest és el tema. Políticament no se a qui beneficia, però que a la ciutat la perjudica, sí, i per tant, per aquest tema i per aquesta qüestió donarem suport a aquesta moció en la fase que està ara i de la manera que la presenta Iniciativa. SENYOR ALCALDE: Senyora Hervás. SENYORA HERVÁS: Gràcies alcalde. Senyor Sagués, crec que estem davant d’una moció que és completament absurda,i ara m’explicaré, i a més és buida de contingut. Jo crec que, en certa manera, crec que tot i així el seu to ha estat relaxat però si entrem a valorar el fons i l’oportunitat d’aquesta moció, crec que entre tots una mica hem volgut amenitzar aquesta tarda muntant aquest petit circ presentant una moció. Vostè sent perfectament coneixedors de què no té cap tipus de conseqüència, perquè és que, el que demanen, saben que a més, no està avalat per res, i ara els hi explicaré. Jo crec que vostès haurien de prendre una mica més seriosament els ciutadans, i li diré perquè: perquè en uns moments de dificultats econòmiques i socials tant greus com els que estem patim, senyor Sagués, crec que no hauríem de perdre ni un minut en què no sigui intentar donar resposta a aquests problemes econòmics i socials que malauradament viuen els veïns de la nostra ciutat. I a més, és que estic convençuda que si vostè es posa a fer una enquesta per aquí a baix, a qualsevol dels barris de la nostra ciutat, els veïns, en la seva resposta si li preocupa aquesta qüestió. Aquesta qüestió que avui estem debatem aquí, forma part dins de les que són les seves principals qüestions, crec que li sortiria un no rotund. Abans es parlava de qui guanya o qui perd amb aquesta moció, jo crec sincerament, que jo no sé vostè aquí qui l’assessora a vostè, però cregui que aquesta qüestió, lluny de fer mal a aquest govern, l’únic que el posiciona és com un partit que defensa i parla sobre els problemes reals dels ciutadans d’aquesta ciutat i de cadascun dels seus barris. Jo l’insto que faci aquest exercici, que comenci a voltar per als barris d’aquesta ciutat i que faci aquesta pregunta que ens planteja avui a través d’aquesta moció, però jo li dic que la resposta serà que no, però en qualsevol cas, l’encoratjo perquè ho faci. Miri jo, senyor Sagués, crec que una cosa va quedar clara a les eleccions, que és que els veïns de Badalona no volen un alcalde d’Iniciativa, no el volen, tampoc l’han volgut de cap altre partit, però d’Iniciativa no l’han volgut. El partit que dóna suport a aquest govern va rebre 27.000 vots dels ciutadans, dels electors, 27.000 vots, i això significa que van quadruplicar els seus resultats electorals, varem multiplicar per quatre els seus resultats electorals. Per tant, jo els hi demano que tinguin una mica més de consideració cap els veïns d’aquesta ciutat i es posin una mica més aviat mans a l’obra a intentar parlar exclusivament d’aquests problemes, que realment sí que afecten en el dia a dia dels ciutadans. A més a més, crec que val la pena dir que en els barris precisament en els que aquesta problemàtica es viu amb una major intensitat, van ser on el Partit Popular va rebre el seu suport més majoritari, i a més, per què els la dic aquest qüestió? Perquè a més a més estem parlant d’una qüestió, que avui vostès han posat damunt de la taula, que no és un tema sobrevingut a mitja legislatura que ara surt com un bolet, doncs no, no ho és. Com ja he dit i a més els vull dir, que no estem parlant ni d’un tema de mala gestió, ni de corrupció, ni absolutament res més. Estem parlant d’una qüestió que afecta a milers i milers de veïns malauradament de la nostra ciutat, i que això ens passa per parlar clar, doncs potser sí, això passa per parlar clar dels problemes de molts veïns i de molts barris de la nostra ciutat. Ho fem sense eufemismes, ho fem parlant clar i ho continuarem a més fent-ho, dient les coses senyor

Secretaria General


Sagués pel seu nom. Per tant, com ja li deia estem parlant d’una qüestió que és anterior a la celebració de les eleccions municipals i això vol dir que aquest alcalde i que el seu discurs està legitimat i està validat i està avalat pel conjunt dels veïns de Badalona. Insisteixo que crec que aquesta reflexió l’hauria de replantjar-se una mica a tenir més consideració amb els veïns d’aquesta ciutat. Per tant, senyors d’Iniciativa, senyor Sagués i senyor Serra també per les seves paraules, qui decideix, qui representa millor la ciutat de Badalona, són els veïns de Badalona, i per tant, no són vostès. Per tant, la legitimitat i les funcions de l’alcalde i la representativitat de la ciutat estan sobradament avalades pels ciutadans de Badalona per més que a vostès els pesi. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyora Hervàs, hi ha un segon torn, senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Si, hi ha un segon torn i crec que és molt necessari que l’utilitzem. Els arguments que hem rebut per part de Convergència i Unió i del Partit Popular en molts casos coincidents amb d’altres no tant, però en molts casos coincidents fan referència a coses que jo, potser les meves primeres paraules ja han estat per desmentir aquestes possibles intervencions que han fet, però suposo que ho tenien en el guió i ho han hagut de dir igualment. Han parlat de l’oportunitat, de qui guanya fent aquesta moció i qui no hi guanya, jo les meves primeres paraules han estat per dir que per a nosaltres no és cap qüestió d’oportunitat, ni d’oportunisme, ni de qui guanya, ni de qui perd, és la nostra actuació de sempre, això els ho podríem dir en algun altre grup polític que davant d’accions com aquestes que estem denunciant hagués tingut posicionaments més tebis, però a nosaltres, nosaltres que els varem portar a Fiscalia troben que ara és una qüestió d’oportunisme i que no sé per què ho fem, si pensem si és favorable o no ho és. Això per a nosaltres en aquests moments hi ha coses que estan per sobre d’això, nosaltres som dels que creiem i així ho dèiem a la nostra denúncia a la Fiscalia, que no tot s’hi val en política, com no tot s’hi val en d’altres àmbits de la vida. En aquest cas nosaltres creiem que no és tolerable això, i que cal donar-hi resposta i que no han de mirar cap a un altre cantó i deixar que aquests fets vagin passant, ens hi hem d’afrontar, hem de dir el que pensem i hem de treballar en la direcció absolutament contrària a la que ha portat que el senyor Garcia Albiol sigui jutjat en aquests moments. El senyor Falcó ens preguntava que pretén Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, nosaltres el que pretenem és com diem a la moció, amb aquesta moció, el que pretenem és preservar el nom de la ciutat, preservar la imatge de la ciutat. Per tant, una manera de fer-ho és que el senyor Garcia Albiol no aparegui vinculat com alcalde de Badalona i a la vegada com una persona jutjada, com hem dit abans i hem llegit textualment, per aquests delictes de foment de l’odi, de la xenofòbia, etc. etc.. Això és el que pretenem nosaltres amb aquesta moció, més enllà, més enllà ho hem dit sempre i varem dir en el seu moment abans que el senyor Falcó i Convergència i Unió donés l’Alcaldia al Partit Popular. Nosaltres varem dir que donaríem suport a qualsevol alternativa que es pogués consolidar i ho tornem a repetir avui aquí, donarem suport a qualsevol alternativa que es pugui crear perquè nosaltres des del primer moment, des del primer moment sabíem quin seria el comportament d’aquest govern, per on anirien les seves polítiques i havíem vist quina havia estat la seva actuació en els anys de l’oposició. Per tant, i tant que podem asseure’ns i tant que podem parlar i tant que podem mirar d’arribar a alternatives, però qui ha de donar el primer pas en aquest sentit és Convergència i Unió deixant de banda el suport que fa constant al Partit Popular, cada vegada que en moments importants el necessita, com avui mateix. Avui mateix abstenció, el senyor Falcó ens ha dit, no estem ni volem reforçar-lo, no volem no sé què, per tant, ens abstenim, ni sí, ni no,però és que hi ha moltes vegades que l’abstenció significa deixar les coses tal com estan, no és una cosa neutra. Jo puc optar entre deixar les coes tal i com estan o canviar-les i en aquest cas l’abstenció és deixar les coses tal i com estan i no donar de veritat un cop a la taula, que faci reaccionar aquest govern d’alguna manera. Per acabar la senyora Hervàs també ens parlava de resultats electorals, dels nombres de vots i tal, són dades objectives que han estat aquests els vots i tal, però si fem una mica d’història en molts moments hi ha hagut resultats electorals abrumadors, en altres èpoques i en altres moments i en altres països i això no legitima de cap de les maneres perquè un cop s’han tingut els milers o els milions de vots que s’han obtingut per

Secretaria General


poder fer barbaritats i per poder actuar de maneres que puguin tapar les il·legalitats o les actuacions fora de lloc que puguis fer, això no justificaria mai. Per tant, no barregem les coses i quan ens diu, dues coses més que ens ha dit, el defensar els problemes socials i econòmics que hi ha a la nostra ciutat, la millor manera de defensar-los és defensant la igualtat de totes les persones que tenen necessitats en aquest moment a la nostra ciutat. Si dir les coses pel seu nom és qualificar determinats col·lectius de plaga, jo no vull dir les coses pel seu nom, perquè això el que és, és una vergonya, és un insult i és per un dels motius pels quals estarà jutjat el senyor Garcia Albiol. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Sagués, hi ha alguna paraula més, senyor Falcó? SENYOR FALCÓ: Sí, he escoltat amb atenció la segona volta de la intervenció del senyor Sagués, també la que ha fet la Maritxú Hervàs per defensar la posició del Partit Popular en aquest tema. Dir algunes coses, jo, nosaltres pensem que el nom de Badalona ha estat perjudicat per una campanya intensa de quatre anys que no només són els pamflets dels gitanos romanesos, que són tantes i tantes coses, que han arribat a passar i que malauradament han arribat a quallar en una enquesta de l’OCU, que quan, no “loco” de boig, sinó OCU de l’OCU . Quan se li pregunta als ciutadans de l’Estat Espanyol ciutats de l’Estat que els donin la sensació que tenen molts problemes i van molt malament de convivència i que hi ha enrenous etc. se’ls acut, Badalona és un dels primers noms que es dóna, i clar això no es fa en dos dies ni amb un pamflet, perquè un pamflet arriba on arriba. El pamflet arriba als veïns en el seu moment, però quan es té televisions, es tenen diaris i es té una capacitat molt important mediàtica de fer aquesta campanya i es fa de manera permanent i es fa durant quatre anys de manera molt intensa, doncs al final les coses acaben quallant. Per tant, no és la qüestió dels pamflets, és en tot cas una campanya molt ben organitzada, en què es van triplicar els vots certament, o es van quadruplicar els vots d’altres grups municipals, com? doncs val la pena també dir algunes de les coses, no?. Quan es comentava en l’anterior mandat que no tothom rebia les beques menjador, que havia immigrants que rebien la beca i espanyols que no la rebien, us en recordeu?, se’n recorda tothom d’això no?, bé i ara resulta que ara s’ha baixat la partida, tothom ho coneix, però en tot cas queda clar que en els anys 2008-2009 i 2010 es van donar totes les beques de menjador del món i més. Per tant, que era mentida aquell argument del Partit Popular que aspirava a guanyar les eleccions, quan explicava que a Badalona un estranger tenia una beca menjador i un català no la tenia, no era veritat. El govern d’aleshores va fer un esforç molt important per mirar que això no fos veritat i va donar tantes beques o més, que fins i tot va doblar les de l’any 2007. Per tant, aquesta era una mentida, una mentida que va col·laborar amb la mala imatge de la ciutat, també quan es parlava de les operacions a veure a qui operaven abans de cataractes, si a un estranger o a un català i quan varem donar la dada ningú no ens va escoltar, quan hi havia tres estrangers operats de cataractes per deu mil catalans operats de cataractes, no va servir de res, i ara els robatoris i els furs, que ara n’hi ha més que abans, no?. Sobretot una altra qüestió va fer que e quadrupliquessin els vots, i aquesta sí que és substantiva i val la pena que se’n parli per si ens hem de plantejar un canvi de govern a Badalona. El Partit Popular va guanyar les eleccions a Badalona explicant una cosa, que cal dir, que si només governava Badalona l’Estat Espanyol ens cuidaria tant i que lligaríem els gossos amb llonganisses i tindríem recursos i vaja, que això seria la bomba, i molta gent s’ho va creure. Molta gent ens venia i ens deia, és que és veritat, si el Partit Popular governa clar, només governarà a Badalona i els diners de l’Estat arribaran aquí a dojo, està per veure, de moment no ho hem vist. Per tant, aquesta és una altra de les qüestions que cal posar sobre la taula si es vol organitzar una alternativa, perquè aquest sí que és un argument potent per organitzar una alternativa, perquè clar, la utilitat que el Partit Popular governés passava en bona part per l’ajuda de l’Estat. Si l’ajuda de l’Estat no arriba, ens podem plantejar una alternativa, oi? Per tant, jo el que pensem nosaltres és que si es vol parlar seriosament de muntar una alternativa al govern actual, cal asseure’s i analitzar-ho, però sobretot cal intentar no tocar els flancs en els quals el Partit Popular és més fort, cal no anar a inflar tot allò que al Partit Popular el beneficia i els gitanos romanesos, ho sento el beneficien. Per tant, el nostre consell és, no en parlem dels gitanos romanesos, parlem d’altres coses,

Secretaria General


parlem d’altres coses. Quan s’insisteix per part del senyor Sagués amb el suport constant, home, constant, constant no, ordenances municipals no, reglament de Serveis Socials no, moratòria de centres de culte no, mocions diverses que han vingut aquí, no, temes que avui s’han retirat tampoc. Per tant, això del suport constant no, suport quan ens ha interessat sí, quan ens ha interessat, punt i final. Per tant, volem governar, presentem un programa de govern, parlem-ne, però ja li recordo el que li he dit al principi, governar no és fàcil, els senyors que estan governant tenen una bona patata calenta a sobre la taula i han de resoldre un problema pressupostari de primer ordre. Per tant, això no s’arregla ni amb paraules, ni amb discursos, ni amb cites de polític social demòcrates, cal asseure’s, cal analitzar quina és la situació de l’Ajuntament i cal saber que res no serà fàcil. SENYOR ALCALDE: Gràcies senyor Falcó, senyor Serra. SENYOR SERRA: Sí, jo breument perquè no vull ni anar al passat, ni analitzar el que es va dir, ni perquè els resultats van ser els que van ser, etc. etc. jo crec que hem de mirar cap al futur, i penso i tinc clar i li dic també al senyor Sagués que la intervenció de Convergència avui no ha estat la del Partit Popular, perquè aquí s’ha parlat d’alternativa. Torno a dir que aquesta alternativa és possible, ho dic, i pot ser-ho i que ho hem de parlar i que en tot cas hem de mirar de llimar arestes i hem de mirar que les coses vagin endavant i que tot això d’alguna manera pugui acabar concretant no amb res, amb una política diferent, que és del què es tracta, amb una política diferent per a Badalona i això és possible. Una política diferent per a Badalona no és una patata calenta, és un repte que en aquests moments molta gent de Badalona ens demana, i si pot ser, pot ser i si no pot ser no haurà passat res i d’aquí a tres anys, potser sí que serà, però que si algú vol explorar-ho. Nosaltres estem oberts a explorar-ho, sí, però fem-ho bé, estiguem-ne convençuts i només estant-ne convençuts en moments com aquests de gran dificultat per qualsevol govern es pot governar bé i es pot governar bé pels badalonins i les badalonines, que això és el principal. Governar bé, donar respostes a la gent i fer-ho des del convenciment de què estem fent allò que cal fer i allò que és millor fer per a tothom, pels 220.000 ciutadans i ciutadanes de Badalona, per a tots, governar per a tots, no pels meus, no pels que et diuen no sé què, per a tots. Fer-ho per progrés i jugant-se el tipus i això es pot fer i si es pot fer bé, i si no doncs no haurà passat res, continuarà aquest govern escolta d’aquí a tres anys els ciutadans agafaran i parlaran que és el que ja varen fer fa un any i mig i el que tornaran a fer d’aquí a dos anys i mig i ja està. Però em sembla que el normal és que en aquests moments quedi clar i avui pels motius que sigui, avui es plasma aquí que una alternativa és possible i que un canvi és possible, doncs explorem-ho perquè no, per a nosaltres no quedarà, però insisteixo, amb el convenciment de tots i tenint molt clar que això ha de ser si surt, el millor pels 220.00 ciutadans i ciutadanes de Badalona. SENYOR ALCALDE: Molt bé senyor Serra, jo els he escoltat a tots molt atentament... SENYOR SAGUÉS: Senyor Garcia Albiol... SENYOR ALCALDE: N’han fet dues cadascú. SENYOR SAGUÉS: Sí, però qui presenta la moció sempre tenim la paraula per tancar. SENYOR ALCALDE. Vol tornar a intervenir, doncs va, seran tres intervencions. SENYOR SAGUÉS: Sí. SENYOR ALCALDE: A mi em sembla que no, però no hi ha problema. SENYOR SAGUÉS: Em sembla que sempre que arriba aquest moment tenim aquest dubte. SENYOR ALCALDE: Com que la moció és sobre la meva persona, no vull que pensi ningú que no li vull donar la paraula, i per tant, li concedeixo. SENYOR SAGUÉS: D’acord, només per tancar-ho, des del nostre punt de vista que crec que s’ha de dir alguna cosa més . Va bé la pregunta que feia el senyor Falcó a la primera intervenció, que hi tornaré a insistir quan ens deia que, què pretén Iniciativa Verds-Esquerra Unida amb aquesta moció. Amb aquesta moció que quedi clara la nostra pretensió amb aquesta moció és votar i demanar que la majoria d’aquest Ple li demani a l’alcalde que deixi les seves funcions perquè ja s’ha anunciat que serà jutjat i que per tant, considerem que això és negatiu per a la nostra ciutat. Aquesta és la pretensió d’aquesta moció, ara si van més enllà que el debat està anant més enllà i aquí s’han posat sobre la taula possibilitats de constituir

Secretaria General


governs alternatius, que està clar que hi ha una majoria de vots i una majoria de representants aquí, que podríem ser una altra majoria i això s’ha posat sobre la taula. Per tant, queda claríssim que tot i que la moció és un altre motiu, però que aquest, nosaltres l’agafem i podríem dir que també el reobrim, com ha passat amb el procés judicial. El reobrim, en podem parlar tot el que faci falta i podem intentar arribar a acords, és clar que sí, i per les advertències del senyor Falcó que ens fa del què significa governar, escolti aquí ja sabem el que és governar i això per a nosaltres no és cap problema el senzill fet de governar. Una altra cosa és governar per fer què, aquestes són les altres coses que nosaltres ja en parlaríem en el seu moment, però que podem asseure’ns i agafar les paraules que deia el senyor Serra i el senyor Falcó i en podem parlar i veure on podem arribar, doncs aquí no hi ha cap problema. De tota manera també i tornant al fil de la moció, el que ens ha portat avui aquí que parléssim d’això els comuniquem que nosaltres aquesta moció el proper mes d’octubre la tornarem a presentar, perquè tindrem tot el nostre grup municipal. Esperem que no hi hagi cap inconvenient que impedeixi que assistim algun dels altres i per tant, el mes d’octubre tornarem a sotmetre-ho a votació i si avui no aconseguim guanyar-la, doncs guanyarem el proper mes d’octubre si no hi ha canvis d’opinions. Per tant, a partir d’aquí amb tot el que s’ha dit, les paraules que hem dit aquí els tres grups municipals que no són el Partit Popular, doncs queden obertes aquí per poder parlar d’altres coses com s’han manifestat per part dels tres portaveu que hem intervingut. SENYOR ALCALDE. Molt bé senyor Sagués. Anem a veure aquí s’han dit moltes coses,algunes d’elles interessants, d’altres em sembla que no tant, però jo crec que els periodistes que estan aquí dalt, que avui ens acompanyen es queden amb un titular, i és sobre la via per explorar una moció de censura en contra del govern de Garcia Albiol. O sigui els tres tenen, els tres partits, amb major o menor grau han mostrat la seva predisposició i per tant, el que han de fer és explorar aquesta via, és una via democràtica, i és el que jo els convido a fer, com no podia ser d’una altra forma, i és d’acord amb la voluntat de vostès tres, doncs d’avançar cap a aquesta línia posar-se d’acord Convergència i Unió, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa i el Partit Socialista i fer el que creguin que han de fer. O sigui, és el que jo, escolti, és una opció que tenen i que endavant, i si els onze regidors del Partit Popular, doncs perquè hi ha una majoria en el Ple, consideren que s’ha de fer una moció de censura i que s’ha de canviar el govern i s’ha de canviar l’alcalde, doncs els onze regidors passarem a l’oposició i els onze regidors ens passarem dos anys i mig trepitjant el carrer i explicant el nostre projecte sense cap tipus de problema i sense cap tipus de complex com hem fet durant 20 vint anys i seguirem fent-ho, ho estem fent ara en el govern i també ho fem a l’oposició. Però miri, aniré per parts, senyor Sagués, vostè ha presumit dues vegades, que ens ha portat a la Fiscalia, molt bé, ens ha portat a la Fiscalia, els veïns de Badalona van parlar, a vostès els van fer perdre dos regidors i nosaltres en varem guanyar quatre. Escolti’m vostès, perdoni l’expressió a la seva bola, vostès van començar la seva bola, és una expressió, vostès van començar en aquest Ajuntament amb dotze regidors i ara en tenen tres. Nosaltres varem començar amb zero regidors i ara tenim onze regidors, aquí si algú s’està equivocant no sembla en principi, en principi no sembla que siguem nosaltres els que ens estem equivocant sobre què és el que debò preocupa i demanen els ciutadans de Badalona, em sembla a mi. Aquesta moció ha servit per excusa i especialment pel Partit Socialista, amb un to molt correcte, per tornar a treure els antics dimonis i és que aquí n’hi ha uns que han estat governant Badalona durant 32 anys i que no acaben de pair que els ciutadans de Badalona van dir prou i van dir, confiem en un altre projecte diferent. Un projecte polític que va rebre el suport evidentment de votants del Partit Popular, però si nosaltres varem guanyar les eleccions, no ha estat perquè es van votar únicament i exclusivament veïns que confien en el Partit Popular. Nosaltres varem guanyar les eleccions perquè ens varen votar veïns que en algun moment han votat Iniciativa per Catalunya, que en algun han votat Partit Socialista, que en algun moment han votat Convergència i Unió i d’altres que no havien votat mai. Per tant, vostès i el fil del què deia el senyor Falcó, potser hauríem de reflexionar si amb la dinàmica que segueixen és l’adequada o que potser vostès s’estan equivocant i que hi ha un partit, hi ha una sèrie de

Secretaria General


persones que representen el sentit majoritari dels veïns de la ciutat de Badalona. Senyor, no sé si ho ha dit el senyor Serra o el senyor Sagués, un dels dos, diu, el senyor Garcia Albiol és alcalde perquè l’ha fet alcalde el senyor Falcó, que no, que no ho entenen, qué no ho entenen. Jo sóc alcalde perquè la candidatura a la qual em vaig presentar, va guanyar de forma clara les eleccions, a veure si ho entenem, que varem guanyar de forma clara les eleccions i si el que vostès pretenen, els de la bancada d’aquest costat des del primer dia, és articular un Pacte de perdedors, doncs és legítim, però no és el que han volgut els veïns de Badalona. Els veïns de Badalona el dia 22 de maig van apostar per un canvi i per una direcció i van dir de forma clara que aquest canvi i aquesta direcció havia de ser en la direcció que marcava les propostes que nosaltres presentàvem i el canvi l’havien de dur les persones, la candidatura que nosaltres encapçalàvem i que jo tinc l’honor de representar. Fins que vostè no acabin d’assumir aquesta realitat seguiran enquistats en una dinàmica que ha fet que vostès no els beneficia, i sobretot no beneficia la ciutat de Badalona. Avui he tornat a sentir una d’aquelles frases antològiques que jo crec que passaran a la història d’aquesta ciutat, i l’ha dita el senyor Serra, perjudica el bon nom de Badalona, i això vostè me’n recordo que ho repetien, hi ho repetien i ho repetien. Escolti i van arribar les eleccions i el que sí que van entendre que perjudicava el bon nom i la gestió de Badalona és que vostès seguissin governant perquè els van fer perdre les eleccions i ens les van fer guanyar a nosaltres. Per tant, escolti’m, vostè pot seguir amb aquesta dinàmica, que és que a mi em sembla molt bé, és més, jo animo els socialistes de Badalona que segueixin amb la dinàmica de dir això embruta el nom de Badalona. Perquè sap què mentre vostès segueixen dient això, mentre el senyor Sagués, vostès segueixen presentant mocions i dient no sé quantes coses, quan aquest alcalde o quan els regidors sortim al carrer, els veïns ens traslladen el que ens traslladen i avui encara que els pesi a vostès, hi ha una sensació no sé si generalitzada, però en una part molt important dels ciutadans de Badalona, una part molt important de ciutadans de Badalona,que han votat la candidatura que represento, però també que no la van votar, que considerem que home, qu eles coses donada la conjuntura que ens trobem, no s’estan fent malament. Això és una dada objectiva, avui, amb la que està caient hi ha una part important, molt important, superior a la que hi havia en el mes de maig de 2011, que considera que les coses no s’estan fent malament, amb la que està caient. Per tant, jo estic i els meus companys estem encantats que segueixen en aquesta direcció, que segueixin. Miri, sap quina és la diferència principal que jo tinc senyor Serrano amb vostès, que nosaltres tenim amb vostès, no, en temi vàries, però la principal és que on hi ha un problema, allà estem els regidors i l’alcaldde del govern per donar la cara, i sap que ens diuen els veïns, diuen escolta, els problemes no estan resolts, però com a mínim esteu actuant i esteu duent a terme una política per intentar resoldre els problemes, això és el que m’importa. A mi de debò, m’importa relativament el que vostès avui aprovessin o no aprovessin aquesta moció, escolti’m vostès l’aritmètica electoral dóna la possibilitat que si decideixen ajuntar-se, doncs poder-me fer una moció de censura i que me’n vagi a l’oposició i que vostès governin, clar que sí, clar que sí. Però escolti, la voluntat dels veïns és la que és i fins que no acabin d’entendre que jo no sóc alcalde i que aquestes persones que m’acompanyen aquí, no estan governant perquè el senyor Falcó o el senyor Subirana, el senyor Pera estiguin, els ha donat la gana, si no que estem governant perquè la majoria de veïns de Badalona ens han dipositat la confiança, doncs seguirem en aquesta línia, seguiran en aquesta línia i seguiran entenc jo fent un flac favor a la ciutat de Badalona. Miri, jo no entraré perquè no ho vaig fer el dia de la roda de premsa, i la senyora Mercè Rius, que m’estan dient que me l’he deixada, també, no em malinterpreti. Jo no entraré en una valoració de l’auto del jutge, jo el respecto, l’acato, no el comparteixo, evidentment, que no el comparteixo, però a l’Auto és cert que es parla de la dignitat, parlo paraules textuals que es podria vulnerar la dignitat dels gitanos romanesos. Li diré el que vaig dir a la roda de premsa, a mi la dignitat que m’importa és la dels veïns que estan patint les conseqüències de la inseguretat , del civisme i de la delinqüència de determinats individus, que estan a la nostra ciutat. A mi la dignitat que m’importa i l’honorabilitat que m’importa són les dels veïns del carrer Alfons XIII que m’hi vaig reunir divendres al Centre Cívic de la Salut amb més de 40 veïns, que estan patint les conseqüències d’uns individus que els tenen amargats,

Secretaria General


literalment, aquesta és la dignitat que a mi m’importa. A mi la dignitat dels que es dediquen siguin d’on siguin a fer la vida impossible a la resta de veïns, amargar la resta de veïns, els hi dic, m’importa ben poc, a mi m’importa la dignitat de les persones honrades i normals siguin d’on siguin. I clar, mantenir el discurs que aquí hi ha hagut xenofòbia, hi ha hagut una marginació de no sé qui, miri, els vaig a llegir una part del correu que vaig rebre el 14 de setembre del 2012, o sigui ara una setmana, de la Federació d’Associacions gitanes a Catalunya, que és una de les que havia posat la demanda fins l’últim moment. Diu, “haciendo referencia a un voto de confiança que des de la FAGIC otorgamos a las politicas del equipo de gobierno del Ayuntamiento hacia la comunidad gitana autóctona y recién llegada. Le comunicamos la presentación de un escrito de desestimiento del recurso emitido por nuestra parte el pasado 15 de junio del 2012. La presentación de dicho escrito fue llevada a cabo por parte del abogado representante de la parte en el Juzgado de Badalona en fecha que actualmente desconocemos. O sigui vostès que parlen que hi ha alternatives i polítiques diferents, evidentment, la política que hem fet en els darrers anys, aquesta és l’alternativa, o sigui que els empresaris que volien invertir apretaven a córrer, que determinats barris de la ciutat estan degradats d’una manera miserable. Aquesta és la política que vostès ens han portat, i el de dir que no passava absolutament res, que era mentida i que s’ho inventava el Garcia Albiol, que no passava absolutament res, mentre els veïns, una part de determinats carrers de Badalona estaven amargats literalment. Senyor Serra i senyors socialistes aquesta és l’única alternativa que vostès ens ofereixen i la que coneixem de vostès, doncs bé, la part afectada escolti, aquí diu, el govern de Badalona en aquests moments estan fent polítiques com cal, estan fent polítiques d’integració i estem fent polítiques contundents i dures, evidentment, però amb la gent que n es comporta i aquesta és la línia en la qual nosaltres ens varem presentar a les eleccions, aquesta és la línia que estem treballant i aquesta és la línia que seguirem treballant fins a l’últim dia que estiguem en el govern de la ciutat. Escolti’m, arribaran unes eleccions estarem al govern o estarem a l’oposició, això dependrà de tots vostès si són capaços de posar-se d’acord o no i anar en contra de la voluntat dels veïns de Badalona. Presentarem els nostres programes, els del govern presentarem la nostra acció de govern, una acció de govern que he de dir i que reconec que una part molt important de projectes que han tirat endavant, han tirat endavant fins aquest moment gràcies al suport de Convergència i Unió. No puc dir el mateix de la resta de grups polítics, que m’hagués agradat que projectes de ciutat tiressin endavant, però que no han tingut el suport, si avui Badalona com els he dit hi ha una estabilitat i hi ha una valoració en termes generals positiva de l’acció de govern, és perquè hi ha un govern que governa i que pot prendre decisions. En les decisions importants de ciutat Convergència i Unió hi ha participat i és alguna cosa que jo fins al moment vull agrair, però si al final escolti’m vostès decideixen que això ha de canviar i que s’ha d’anar a un model diferent doncs, evidentment que no m’agradarà, entendré que va en contra de la voluntat dels ciutadans de Badalona, però la majoria dels vots la tenen vostès, jo no tinc majoria, el meu govern no té majoria absoluta. Escolti’m, miri, vostès poden presentar aquesta moció les vegades que considerin oportunes, doncs només faltaria això, ara sí que crec que home, que potser valdria més com que els deia la Maritxú Hervàs que es centressin a presentar propostes que de debò interessen als veïns de Badalona i no mocions que van en contra i mal que els pesi van en contra no tan sols d’aquest govern si no del que desitja en aquests moments una majoria de ciutadans de la nostra ciutat. Per tant, passaríem a la votació, avui es donarà una situació pel que he entès singular, que no s’ha produït mai a la ciutat de Badalona i és que la moció tindria el suport dels 9 regidors Socialistes, dels 2 d’Iniciativa que sumen 11, l’abstenció de Convergència i Unió i els 11 vots en contra del govern. Per tant, hi hauria un empat amb aquesta moció, com que l’alcalde té vot de qualitat... SENYOR SECRETARI ACCIDENTAL: La llei exigeix repetir la votació i si persisteix l’empat dirimirà el vot de qualitat de l’alcalde. SENYOR ALCALDE: Hi ha hagut un empat a onze...

Secretaria General


SENYOR SAGUÉS: Vull fer una pregunta al secretari, voldria fer-li una pregunta tècnica en aquest cas, que si la pot resoldre. Entenem pel que hem llegit en el Reglament Orgànic Municipal, que no hi ha cap impediment per tornar a presentar la moció el proper mes. SENYOR SECRETARI ACCIDENTAL: No, l’alcalde ha dit que no. SENYOR SAGUÉS: Jo tampoc ho he sabut veure, però hi ha comentaris, i ho he volgut confirmar. Votació de la moció. La moció precedent es sotmet a votació amb el resultat següent: Vots a favor: 11, dels grups municipala Socialista i d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Vots en contra: 11, del grup municipal del Partit Popular. Abstencions: 4, del grup municipal de Convergència i Unió. SENYOR ALCALDE. Per tant, onze a onze, més quatre abstencions, primera votació, passaríem a la segona votació, entenc que es repeteixen. A l’haver-se produït un empat en la votació de la precedent moció, es procedeix a una segna votació. 2ª Votació de la moció. Vots a favor: 11, dels grups municipala Socialista i d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Vots en contra: 11, del grup municipal del Partit Popular. Abstencions: 4, del grup municipal de Convergència i Unió. Un cop efectuada la segona votació de la moció de referència s’ha tornat a produir un empat, i per tant, preval el vot de qualitat de l’alcalde, i en conseqüència la moció no s’aprova. SENYOR ALCALDE: Per tant, hi ha un empat a onze, el vot de qualitat per primer cop s’ha d’utilitzar en aquest Ajuntament i evidentment l’utilitzo en la direcció de desestimar la proposta perquè seria del gènere absurd, que em votés en contra a mi mateix, coses més rares s’han vist,però de moment no arribo a l’absurd de votar-me a mi mateix en contra. Per tant, el vot de qualitat de l’alcalde és el que fa és desestimar aquesta moció i els demano de debò que s’ho facin mirar d’aquí en el futur. AP-2012/2431 Moció que presenta el grup municipal d e CiU en defensa de les petites i mitjanes empreses i autònomons. Pagament de l'iva p revi cobrament de la factura. Atès que la Llei 37/1992, de 28 de desembre, és la norma jurídica que regula les obligacions fiscals de les petites i mitjanes empreses i autònoms a l’efecte de l’impost sobre el valor afegit. Atès que la regulació de l’impost sobre el Valor Afegit és competència exclusiva de l’Estat espanyol i que, per tant, aquesta és l’única administració competent per a qualsevol modificació de la normativa d’aquest impost. Atès que les petites i mitjanes empreses representen el 99,8% del total de les empreses de Catalunya. Atès que les petites i mitjanes empreses donen feina al 71,8% dels ocupats, i representen una important via d’entrada al món laboral dels nostres joves. Atès que les petites i mitjanes empreses generen el 59,7% del Valor Afegit Brut de l’economia catalana. Atès que la legislació actual obliga a les empreses i autònoms a pagar l’IVA a l’Administració en el moment d’emetre la factura encara que no l’hagin cobrada. Aquesta obligatorietat provoca que, en situacions d’impagaments tan freqüents en els temps actuals, les empreses acabin pagant l’IVA per factures que no han cobrat en aquell moment, o bé no cobraran mai.

Secretaria General


Atès que a nivell estatal, les pimes i autònoms avancen permanentment uns 2.358 milions d’euros (l’equivalent al 2,3% del PIB) a l’Administració en concepte d’IVA, ja que paguen de mitja l’IVA a 45 dies, mentre que les factures les cobren a 87 dies. Atès que es calcula que el 40% de les petites i mitjanes empreses del conjunt de l’Estat que s’han vist obligades a tancar ho han fet per problemes de morositat. L’obligació de pagar l’IVA per aquestes factures impagades ha estat un factor que ha agreujat la seva situació i ha contribuït a abocar-les al tancament. Atès que les darreres mesures aprovades recentment pel Consejo de Ministros del Govern espanyol incrementen a partir de l’1 de setembre el tipus de l’IVA per als autònoms del 18% al 21%, representant aquest un increment del 20% de l’esforç fiscal per aquest concepte que pot augmentar les tensions de tresoreria i de liquiditat a les que ja es veuen sotmeses aquestes empreses i professionals. Atès que, es prioritaria la potenciació de l’ocupació i el foment del comerç i el teixit empresarial de la ciutat. Per tot això, els grups sotasignants proposen al Ple l’adopció dels següents ACORDS 1. Manifestem que les petites i mitjanes empreses i autònoms són, per tant, la base del teixit empresarial català i de la nostra ciutat, així com el motor principal de la nostra economia, generadors nets d’oportunitats laborals i catalitzadors de la desitjada reactivació econòmica. 2. Manifestem la nostra insistència en que la prioritat actual és la generació d’ocupació i la reactivació econòmica de la nostra ciutat. 3. Demanem al Govern de l’Estat espanyol que s’iniciïn els tràmits d’una Proposició de Llei de modificació de la Llei de l’impost sobre el Valor Afegit que afecta a les petites i mitjanes empreses i autònoms. 4. Demanem que la modificació de la Llei de l’impost sobre el Valor Afegit permeti que les petites i mitjanes empreses i autònoms paguin l’IVA un cop hagin cobrat la factura, i no en el moment d’emetre la factura com passa actualment. 5. Traslladar aquests acords al ‘Ministerio de Economía y Competitividad’, al ‘Ministerio de Hacienda’ i al ‘Ministerio de Empleo’ tot demanant el suport del Govern de l’Estat, del Congrés i del Senat. 6. Traslladar aquests acords a la Conselleria d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. 7. Fer arribar aquests acords a tots els grups del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats, representants dels empresaris i sindicats de la nostra ciutat i membres de la Taula per l’ocupació.

SENYOR ALCALDE: Aquesta la presenta Convergència, em sembla que té el suport de tots els grups, per tant, votaríem, em diu el senyor Falcó que es plantegen votar en contra dins dels jocs dels disbarats que planteja, que s’està plantejant, no, no. Per tant, queda aprovada. Votació. La moció precedent s'aprova per unanimitat. Vots a favor: 26. AP-2012/2433 Moció que presenta el grup municipal S ocialista per a la reimplantació del programa Prepara, de mesures urgents per promoure l a transició a l'ocupació estable i la requalificació professional per a les persones deso cupades. El passat 24 d’agost el Govern de l’Estat va aprovar la pròrroga del Reial Decret-llei 1/2011, d’11 de febrer, de mesures urgents per a promoure la transició a l’ocupació estable i la requalificació professional per a les persones desocupades que, per una banda incrementa la quantia de l’ajut fins al 85% de l’IPREM per a aquells beneficiaris amb tres o més persones al seu càrrec, però per altra banda, exclou a la immensa majoria de persones joves o vulnerables que tenen especials dificultats. Tenint en compte que a Catalunya, al mes de juliol hi havia 614.792 persones en situació d’atur, per tant, és el principal problema del país, com demostra l'última Enquesta de Població

Secretaria General


Activa que posa de manifest el dramàtic augment de la desocupació i, per sobre de tot, l'increment del nombre d'aturats de llarga durada i el de les llars amb tots els seus membres en atur. A més a més, a Catalunya es calculen unes 100.000 llars sense ingressos. A tot això cal afegir l’alta taxa d'atur juvenil i la cada vegada més baixa taxa de cobertura de les persones aturades, és a dir, l’increment d’aquelles persones que no perceben cap prestació i no tenen cap ingrés. Les polítiques desenvolupades pel Govern de l’Estat des de gener de 2012, lluny de resoldre el problema de l'atur, l’han agreujat amb: -L’aprovació de la reforma laboral, que en abaratir i facilitar l'acomiadament ha provocat l’acceleració de la destrucció d’ocupació de manera insuportable. -La retallada de les polítiques actives d'ocupació als Pressupostos Generals de l'Estat per al 2012 ha significat la retallada de les polítiques actives d'ocupació, que a Catalunya ha provocat la reducció de 271 milions d'euros em aquesta partida, és a dir, un -58%. Aquesta retallada ha significat la pràctica supressió de les polítiques d'ajuda a les persones aturades en la recerca de feina, ja que afecten els programes d'orientació, formació i requalificació. Tot això en contra de les recomanacions del Consell Europeu. -L’aprovació del Reial decret Llei 20/2012, de 13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària de foment de la competitivitat retalla de manera descomunal la protecció dels desocupats en suprimir subsidis especials per als més grans de 45 anys, en elevar l'edat de 52 a 55 anys, i expulsa de la Renda Activa d'Inserció a pràcticament el 90% dels seus beneficiaris. Centenars de milers de desocupats es poden veure sense cap protecció en els propers mesos. -Per últim, l’aprovació del Reial Decret-llei 23/2012, de 24 de agost, pel que es prorroga i reestructura el programa PREPARA de requalificació professional de les persones que esgoten la seva protecció per desocupació, ha significat per una banda una lleugera millora en l’import a percebre per les persones aturades amb 3 o més persones al seu càrrec, però per altra banda n’exlou l’accés a bona part de les persones aturades que fins ara hi tenien dret, penalitzant greument els joves i els més vulnerables que, en no poder fer-se càrrec del seu habitatge, han hagut de tornar a viure amb els seus progenitors, la qual cosa està significant una sobrecàrrega per a la ja migrada economia familiar. Igualment, les polítiques en matèria d’ocupació i protecció social desenvolupades pel govern de la Generalitat també estan significant una baixa cobertura de les persones més vulnerables i dels aturats i aturades sense cap prestació: -Les restriccions en l’accés al programa de Renda Mínima d’Inserció, així com el retard en el reconeixement de la prestació. -La reducció de la plantilla del Servei d’Ocupació de Catalunya, que implica a partir de setembre que les OTG no podran fer moltes accions d’orientació i suport a la recerca de feina a les persones aturades, per tant, no podrà donar sortida als requeriments que estableix el programa PREPARA. -La inexistència de cap convocatòria fins al setembre de 2012 adreçada a les entitats, ajuntaments i/o centres col•laboradors de la Generalitat en matèria de polítiques actives d’ocupació. Per tot això, les polítiques tant del govern de l’Estat com de la Generalitat estan abocant Catalunya a un alt risc de fractura social: més atur, menys protecció, menys drets, i contra tota recomanació comunitària, menys polítiques actives per afavorir l'ocupabilitat i la protecció de les persones aturades. En aquest context la continuïtat del programa PREPARA tal i com havia estat concebut és una necessitat de primer ordre. Aquest programa ha propiciat la millora de l'ocupabilitat de més de 450.000 desocupats, tot i que en el context actual de manca d’ofertes ha fet difícil la inserció de les persones que hi participen. El programa es basa en una combinació de mesures actives d'orientació, formació i requalificació alhora que facilita una ajuda de renda a la persona aturada i acaba essent l'única font de subsistència dels ciutadans que esgoten la desocupació i que no tenen res més que aquests 400 € per poder subsistir.

Secretaria General


Per tot això, el Grup Municipal Socialista proposa al Ple de l’Ajuntament de Badalona, la presa dels següents ACORDS: Instar el Govern de l’Estat a què, amb la finalitat de garantir la transició a l'ocupació, aconseguir una major coordinació entre les polítiques actives d'ocupació i les ajudes econòmiques d'acompanyament i evitar l'exclusió social, ampliï la cobertura del programa PREPARA a totes aquelles persones que s’hi podien acollir segons el Reial Decret-llei 1/2011, d’11 de febrer, de mesures urgents per a promoure la transició a l’ocupació i la requalificació professional de les persones aturades. Així mateix en faci l’ampliació pressupostària per tal de dotar el programa d’estabilitat. SEGON. Instar el govern de la Generalitat a emprendre mesures urgents per combatre l’atur juvenil i programes d’ocupació específics per a les persones joves excloses de l’actual programa PREPARA i que continuen tenint altes dificultats per trobar feina. TERCER. Instar el govern de la Generalitat a publicar i resoldre urgentment totes les convocatòries pendents adreçades als ajuntaments i entitats per donar suport a les persones aturades, especialment als col•lectius amb especials dificultats: programes d’orientació, formació, ocupació i inserció laborals. QUART. Traslladar aquests acords al govern de l’Estat, al govern de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Congrés dels diputats i del Parlament de Catalunya, a les seccions del Barcelonès Nord dels sindicats CCOO i UGT i a la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona. SENYOR ALCALDE: Aquesta no té urgència. SENYORA DESIRÉE GARCIA: Bona nit, ara ja a tothom. Avui el Partit dels socialistes presentem aquesta moció en relació al Pla Prepara que esperem que segons les paraules que acaba de dir el Partit Popular, el Partit Popular ens la recolzi perquè nosaltres creiem que és de moltíssima importància per a la població de Badalona, Catalunya i Espanya amb el nombre d’aturats que tenim. Efectivament aquesta moció el que demana és que demanem des d’aquest Ple al govern del Partit Popular del senyor Rajoy que es repensi les polítiques d’ocupació si realment vol que ens en sortim d’aquesta crisi, perquè aquesta pròrroga, reestructuració del programa Prepara, que jo ja m’hi referiré col·loquialment i perquè ens entenguem com l’ajut dels 400 euros, és una retallada més de les prestacions i dels drets de les persones que més malament ho estan passant. I dic que el govern del Partit Popular ja ens hi té acostumats perquè si fem memòria només d’aquests últims 10 mesos deu n’hi do l’historial de retallades que porta el Partit Popular del senyor Rajoy i que coincideix amb el govern que tenim a la ciutat de Badalona, perquè ha retallat els drets dels treballadors amb una reforma laboral que liberalitza l’acomiadament, ha retallat la formació per a aturats a la mínima expressió, que en el cas de Catalunya fins i tot és un 50% i que el que fa és retallar les oportunitats de les persones aturades per tornar al mercat de treball més ràpid i amb millors condicions. També han retallat drets de subsidis a persones majors de 45 anys ignorant les dificultats que té aquest col·lectiu per trobar feina, han expulsat el 90% de persones que cobraven la RAI, que per qui no ho conegui és un altre subsidi, que intentava evitar majors bosses de pobresa. Ara amb aquesta reformulació, que realment no és així sinó que és una retallada dels 400 euros, a qui els ha tocat és als joves i també als joves de la nostra ciutat, òbviament. Perquè si aquests joves no en tinguessin prou amb un atur del 50% un increment amb les taxes universitàries i de la formació professional i que fins i tot mots d’ells han de marxar del nostre país perquè no hi troben oportunitats. Resulta que a més a més, els pocs que es queden o els que es queden els retallen l’ajut dels 400 euros, miri nosaltres ja ho hem dit i la veritat és que em quedaré afònica per dir-ho, davant de cada retallada que fa el Partit Popular hi ha ideologia al darrera, i això ho tenim claríssim, hi ha un model de societat. En aquest cas, en el dels joves és que el que val, val i el que no que s’espavili, és igual que tingui o no les mateixes condicions i parteixi de la mateixa situació i mentrestant , a més a més, és anem carregant l’estat del benestar, que qui dia passa, any empeny. Però clar, jo el que pregunto és, quan joves coneixem que hagin hagut de tornar a casa perquè no han tingut més remei, perquè no podien pagar els lloguers perquè

Secretaria General


també se’ls va retirar l’ajut perquè a més a més, no troben feina. Doncs bé, darrera fàcil, es retira a tots aquells que tornem a viure amb els seus pares, per tant, tornem al concepte de la família és qui dona tot el recolzament, tu no tens drets com a ciutadà o ciutadana i no pots projectar-te per ser autònom i bé, suposo que s’imaginen allò de que mira, “donde comen cuatro, comen cinco”. El que passa és que els senyors del Partit Popular em sembla que encara no s’han assabentat que “hoy donde comen cuatro pasan hambre cinco” perquè les coses estan molt malament a les famílies. En aquest sentit Badalona també n’és un exemple,perquè ja hem vist, no hi ha polítiques d’ocupació i les que hi ha es considera potser, doncs que no hi ha d’haver prou transparència o prou publicitat per no generar frustració, bé, nosaltres li diem igualtat d’oportunitats. La gent és prou adulta igual que per anar a votar un projecte o altra també ho és com per entendre que si hi ha 145 llocs de treball tenen unes oportunitats que poder ser frustrades i que són limitades, però en qualsevol cas se’ls dóna l’opció, però i a més a més, a part d’això es menysprea el lloguer en les seves activitats, perquè bé, és allò que la família se n’encarregui i si no si ens els trobem en el “botellón”, doncs ja sabrem que n’hem de fer d’ells. Nosaltres en aquest sentit sí que demanem que davant d’una moció com aquesta que és d’importància, crec que molt cabdal per a la ciutadania, també considero les altres, però bé, aprofito l’envit perquè avui en una moció d’un programa que realment el Partit Popular s’ha carregat a nivell de l’Estat, doncs crec que és un bon moment perquè el Partit Popular aquí a Badalona demostri que està al costat dels ciutadans, que es preocupa pels joves, com bé diu, que el projecte que té és d’incentivar i de motivar. Per tant, les prestacions són necessàries perquè si el que fem és retallar i austeritat, el que creem és un cercle viciós d’anar enfonsant i estancant més l’economia, sempre ho hem dit, amb responsabilitat, òbviament. Aquest era un projecte o era un programa que funcionava i estava solventant moltes situacions mentre es reactivava l’economia, si no és així el que podrem veure altre cop és que el Partit Popular del senyor Garcia Albiol recolza les retallades de Rajoy perquè no deixen de ser dues cares d’una mateix moneda. Nosaltres demanem en aquesta moció que el Ple es posicioni a favor i que si demostrem que el senyor Rajoy ha de tocar de peus a terra i realment ha de donar les solucions que la ciutadania necessita. Moltes gràcies. SENYOR ALCALDE: Alguna paraula més. SENYOR SAGUÉS. Votem a favor i ens sembla molt bé tota l’argumentació. SENYOR SUBIRANA: Nosaltres també votarem a favor. SENYOR ALCALDE: Nosaltres votarem en contra, per tant, s’aprova amb els vots dels grups expressats. Votació. La moció precedent s'aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Vots en contra: 11, del grup municipal del Partit Popular. AP-2012/2432 Moció del grup municipal d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Badalona contra el repagament dels serveis de teleassistència i d'aten ció domiciliària. Atès que el Govern local del PP comença a aplicar, des de l’1 de setembre de 2012, el “repagament” de la teleassistència i atenció domiciliària a Badalona, sense excepcions. Ententent com a “repagament” l’aportació d’una quantitat econòmica per un servei públic bàsic que ja ha estat pagat amb els impostos de la ciutadania i, per tant, pagant dues vegades pel mateix servei amb els seus ingressos. Atès que les persones usuàries hauran d’acreditar els seus ingressos anuals, així com també els ingressos de tota la seva unitat de convivència. Atès que una sentència de l’Audiència Nacional del 2009, després ratificada pel Tribunal Suprem, obliga a tenir en compte la capacitat econòmica de la persona beneficiària, i no de la seva família, sobre els criteris de participació d’aquesta en les prestacions del sistema per a l’autonomia i la dependència.

Secretaria General


Atès que només s’ha especificat l’import “excepcional” a pagar per part de qui cobri rendes mínimes, amb una aportació de 6 euros mensuals per servei. Atès que el govern de l’Ajuntament de Badalona ha rectificat part dels seus criteris, incorporant la mateixa “excepció” a les persones usuàries menors de 16 anys. Atès que les persones menors de 16 anys no tenen cap ingrés propi i, per tant, no tenen la possibilitat de pagar cap import per aquests serveis esmentats. Atesa la situació pobresa i d’extrema pobresa, en què viuen milers de persones a Badalona i arreu del país, sumat a molts casos de greu vulnerabilitat de salut i manca d’autonomia personal, s’entén que el govern exclou d’aquests serveis a les persones que es trobin en aquesta situació per impossibilitat de pagar. Atès que el govern de l’Ajuntament de Badalona considera “inevitable” aquest “repagament” de la teleassistència i atenció domiciliària a Badalona, per problemes econòmics. Atès que ICV-EUiA considerem que no hi ha cap “repagament” inevitable, sinó criteris i prioritats polítiques més o menys sensibles amb els drets socials i l’atenció a les persones. Atès que hi ha més de 3.800 persones que reben el servei de teleassistència, i quasi 1.000 persones amb servei d’atenció domiciliària. El Grup Municipal d’ICV-EUiA proposa l’adopció dels següents acords: PRIMER.- No cobrar cap aportació de les persones beneficiàries del servei d’atenció domiciliària i teleassistència. SEGON.- Entenent aquests serveis com un dret universal, l’equip d’atenció primària valorarà qui n’ha de ser beneficiari/a. TERCER.- Garantir la partida pressupostària destinada al pagament dels serveis d’atenció domiciliària i teleassistència, a partir del canvi de partida prevista per la subvenció dels llibres de text , i tenint en compte que el govern local ha anunciat una despesa inferior a la prevista inicialment. SENYOR ALCALDE: Molt bé, senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Abans de parlar d’aquesta moció m’agradaria fer una prèvia de la moció que hem aprovat anteriorment que presentava convergència i Unió sobre el pagament de l’IVA, que en aquell moment per la rapidesa se m’ha passat, però jo crec que hi ha una errada en el moment en què parla d’un procés participatiu per l’elaboració del Pla d’actuació municipal PAM de Santa Coloma de Gramanet (parlen de lluny però no es sent) a mi la nova no m’ha arribat, la que tenia era això i tenia interès de poder-ho rectificar perquè no quedés com aquesta aprovada, d’acord. Dit això també faig com una altra prèvia que és el motiu d’aquesta moció nostra que ve d’urgència, i que pot semblar que quina és la justificació perquè vingui d’urgència. Senzillament es tracta que amb la moció que l’havíem presentat en forma i temps, però ens havíem vist per comentaris,per converses que probablement el que nosaltres havíem presentat no s’entenia exactament com nosaltres preteníem que fos i per tant, per això hem fet aquesta rectificació. A la Junta de Portaveus hem demanat de poder modificar la moció que senzillament, de manera que quedés més clar quin és el posicionament i què és el que demanem aprovar en aquest Ple. Nosaltres el que demanem que s’aprovi en aquest Ple, és que tot el servei d’atenció domiciliària i teleassistència que es venia desenvolupant en el mandat anterior, el qual es finançava a través dels impostos de la ciutadania es segueixi finançant igualment a través dels impostos de la ciutadania, sense que hi hagi un repagament que incrementi el preu d’aquest servei. Entenem que el servei, la sanitat pública és un servei i un dret universal i és en base a aquest criteri, que nosaltres defensem i proposem en el Ple, que el govern rectifiqui i que tot el que seria atenció domiciliària i la teleassistència segueixi com ha estat aquests quatre anys anteriors, sense haver de repagar-lo. Està clar que aquests repagament no és inevitable com es diu a vegades des del govern, si no senzillament es tracta de quines són les prioritats, quins són els criteris i en aquest cas, això que ens reclamava la senyora Maritxú Hervàs i també el senyor Garcia Albiol, de què ens preocupem dels problemes de les persones, bé, ens preocupem i per això demanem que deixin de banda aquest repagament i que es quedi tal i com estava fins ara. SENYOR ALCALDE: Molt bé senyor Sagués, alguna paraula més, el senyor Pera.

Secretaria General


SEWNYOR PERA: Breument, nosaltres ens abstenim i no entrem en el joc de la moció per diverses raons. D’una banda perquè a veure, creiem que cal el debat sobre el pagament, és un debat que evidentment està sobre la taula, que hem posat, que és un debat més a fons sobre la corresponsabilitat, que és un debat que vostès han compartit quan en el 2009 la Diputació de Barcelona i vostès governaven varem promoure estudis i propostes pel copagament de l’atenció domiciliària i de teleassistència. Per tant, en aquet sentit no hi votarem a favor perquè no estem d’acord amb la manera de plantejar les coses. Tampoc creiem però i aquí hi ha el punt d’abstenció que la manera de fer del govern municipal de tirar pel dret sigui la correcta. Per tant, també que serveixi com un toc d’atenció en aquest sentit, jo els demanaria que prenguessin nota per exemple, del cas de Tortosa i el seu alcalde, que en aquest cas més que fer anuncis o comunicar-ho a través de la premsa, en temes sensibles com aquests el que ha fet és treballar-ho amb els grups municipals, asseure-s’hi i han de saber vostès que al final el copagament de teleassistència i atenció domiciliària a l’Ajuntament de Tortosa ha tirat endavant amb el suport de Convergència, del Partit Popular, d’Iniciativa, l’abstenció d’Esquerra Republicana i el vot en contra per alguns matisos no radical del Partit Socialista d’aquesta ciutat. Per tant, també jo crec que seria bo que prenguessin nota d’aquesta manera de fer les coses amb aquets temes sensibles. Entre un extrem i l’altre és per això que la nostra postura és la de l’abstenció. SENYOR ALCALDE: Molt bé,la senyora Botey. SENYORA BOTEY: Bona nit a tothom. Nosaltres ja els diem que d’entrada votarem a favor d’aquesta moció perquè de nou com en d’altres ocasions, doncs tornem a defensar els més dèbils de la nostra ciutat. En aquest cas les persones grans i les persones depenents, que són aquelles persones que necessiten d’altres, que necessiten algú que estigui a l’altra línia telefònica per atendre una trucada de socors o aquelles persones que necessiten d’un treballador familiar per aixecar-les del llit al matí. Per tant, la meva intervenció serà clara i molt senzilla com sempre faig . Si tots els ciutadans de Badalona paguem impostos, per què ara el govern que tant diu que està per ajudar als veïns i veïnes de Badalona. pretén cobrar serveis que són imprescindibles per poder viure. Posen com argument que són taxes públiques, taxes públiques que ja existien, però aquestes taxes quan governava el partit Socialista no les varem cobrar mai, i no varem sentir en aquet cas del govern que ara presideix i en aquell moment de l’oposició no varem sentir cap argument que ens portés a què reviséssim aquestes taxes. Per tant, no entenc aquest posicionament d’ara. Defensem aquesta postura dient que les persones amb pocs recursos, o amb pocs ingressos pagaran sis euros i mig al mes per cadascun dels serveis, però sembla que són pocs diners, però veritablement la gent gran fa veritables miracles amb sis euros i mig. Però no queda aquí la cosa, si es mira ben bé les taules de pagament, podríem comprovar que per exemple una persona que rebi una hora diària per aixecar-se del llit i ajudar-la a rentar-se per exemple, doncs aquesta persona que tingués per exemple uns ingressos del voltant de 650 euros, aquesta hora diària li repercutiria en una xifra de 160 euros mensuals. Per tant, argumenten i defensen el govern del Partit Popular diverses qüestions i busquen també com excusa, que cobrant aquestes taxes, doncs serà una bona mesura per reduir les llistes d’espera. Doncs mirin, a l’any 2010 el Partit Socialista va invertir un milió d’euros i totes les teleassistències de Badalona que hi havia sol·licitades es van adjudicar, totes absolutament totes. Però clar, si ara redueixen les partides de diners destinades a telealarmes i de serveis d’atenció al domicili i després busquen que els usuaris siguin els que paguin de nu, com ha passat amb d’altres mocions en aquest Ple, la seva falta de previsió o la seva falta de sensibilitat queda ben clara. Avui mateix, sembla que vostès han rectificat i sembla que els menors de 16 anys aportaran aquesta quota mínima de sis euros i mig, doncs els recordo que els menors no tenen nòmines, no tenen ingressos, què passarà no se’ls donarà aquest servei perquè no tenen aquests sis euros i mig per pagar. A més a més, els recordo que hi ha una sentència del Tribunal Suprem on es deixa ben clar que per ser beneficiari per exemple d’un servei com la telealarma o el servei a domicili, només s’ha de considerar l’ingrés del beneficiari, no de la família, ni de la unitat familiar. Per tant, estem posant en perill el servei d’ajuda a domicili de la gent més afectada i de la gent més gran d’aquesta ciutat o de la gent

Secretaria General


depenent? Jo de veritat, em preocupa, em preocupa i moltíssim perquè hem escoltat moltes vegades el nostre alcalde i molts dels seus regidors, que el que més els preocupa és la gent de Badalona, però varem presentar una moció per defensar els ajuts als lloguers i es va perdre, la renda mínima sembla que tampoc era important i ara ens tornem a trobar amb el tema de la gent gran i la gent depenent. Només és qüestió de prioritats, el Partit Socialista a l’any 2010 pel seu servei d’atenció a domicili va pressupostar dos milions tres-cents mil euros, ara a l’actualitat per aquest any el servei d’atenció a domicili encara que la necessitat dels usuaris és molt més gran s’ha rebaixat en tres-cents mil euros. Siguem clars, el més important si veritablement són les persones, apostem per les persones i si això comporta haver de posar partides de diners posem-les, perquè per altra banda, avui en aquest mateix Ple ens han parlat de la necessitat de modernitzar la televisió o la ràdio o els mitjans de comunicació, doncs amb tots el respecte, espero que no. I espero que al més important per aquesta ciutat continuï sent les beques de menjador,la gent que necessita ajuda social i aquella gent gran que tant ha contribuït a la nostra ciutat fins ara. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Molt bé, senyora Botey, el senyor David Gómez. SENYOR GÓMEZ: Sí, gràcies senyor alcalde. Senyor Sagués lamento que aquest matí quan l’he telefonat per parlar d’aquesta moció, doncs no em tornés la trucada, no passa res. Després d’això s’ha donat compte que la moció no era correcta, la que presentaven i l’han rectificada correctament, perquè la moció que presentaven aquest matí, no tenia ni cap ni peus, i fins i tot la podíem haver recolzat nosaltres. Això ens val a dir, que no sabien ni el que estaven presentant. Segona qüestió, bé, això no ho hem inventat nosaltres, a l’Acta de la Junta de Govern Local de juliol del 2008, el Partit Socialista, Convergència i Unió i Esquerra Republicana fan la inclusió dels nous preus pèr a la vigència a partir de l’1 de setembre de 2008 i hi havien aquests preus, no els hem posat nosaltres, nosaltres ens limitem a aplicar el que vostès varen aprovar en el 2008 i no varen aplicar. Després d’això, em sobten dues qüestions, en aquesta Junta de Govern vostès quan parlen de menors d’edat parlen que ho pagaran per unitat de convivència, aquí no fan cap exempció amb els menors d’edat i ho varen fer vostès, això no ho varem fer nosaltres tampoc. Tenim una altra qüestió, estem parlant de 6 euros i de 6 euros de mínim per a persones que tinguin els ingressos mínim i aquestes persones que no tinguin ingressos no ho pagaran perquè això queda clar i palès que nosaltres el que farem serà analitzar, sí, la situació cas per cas. Els he de recordar que el copagament aquí a Badalona són 6 euros, però a Santa Coloma de Gramanet són 53 euros de mínim, i crec que hi governa el Partit Socialista i a Hospitalet de Llobregat són 84 euros de mínim i també hi governa el Partit Socialista. Després una altra qüestió, que quedi clar, aquests diners no són per fer estalvis, que ningú es pensi que aquests diners seran un estalvi per a l’Ajuntament, però m’agradaria que també us preocupeu de saber les llistes d’espera que té cada servei i que des de fa molts de temps, no se li pot donar accés a aquesta gent. Amb aquest import simbòlic el que aconseguirem serà que 390 persones que estan esperant l’atenció a domicili 623 la teleassistència i 422 la neteja, puguin tenir accés a aquest servei, amb aquest gest solidari que insisteixo no serà un gest que nosaltres el farem pel dret, si no que si hi ha dificultats si hi ha gent que no pot pagar veritablement aquests 6 euros, no els pagarà. Gràcies. SENYOR ALCALDE: Gràcies. Jo crec que... SENYOR SAGUÉS: Breument, només perquè bé em sorprèn que el senyor David Gómez digui que anaven a donar suport a la nostra moció perquè no tenia ni cap, ni peus, llavors, vaja, el criteri aquest de donar suport a les coses que no tenen ni cap , ni peus, com a mínim és una mica especial. Però dit això, doncs primer dir-li que sí, que lamento no haver-li contestat per tard per explicar el que presentàvem però, com que ja ho he fet a la Junta de Portaveus on hi està prou representat, m’ha semblat que ja quedava molt clar tot, el que jo he explicat en aquesta Junta de Portaveus. Ho he dit claríssimament, que a partir de la seva trucada he pres més consciència de què el que volíem expressar en aquella moció, segurament no quedava prou clar pel fet que vostè hi volien donar suport i amb els arguments que m’havia parlat. Per això m’ha fet pensar que valia més en lloc d’haver de reexplicar la moció aquí i tal, doncs ja deixar-la clara, i a més a més, també aconsellat pels serveis tècnics de l’Ajuntament, que han

Secretaria General


dit que no es tractava d’interpretar les mocions, si no que quedessin ben clares, escrites, el que preteníem. Aquest és l’únic motiu, aquest i el motiu de presentar-la és per intentar d’impulsar que a Badalona no s’augmentin aquestes despeses socials i que no hi hagi aquest repagament amb el que nosaltres ens hem posicionament contraris sempre, no només aquí si no també en els altres llocs on s’estan aplicant aquest tipus de retallades. A vegades penses és que 6 euros és molt poc o un euro per recepta és molt poc, però fa pocs dies estàvem parlant amb una persona que ens deia que aquest euro per recepta li feia molt mal, perquè ell aconseguia amb un euro menjar dos dies. Per tant, pagar un euro per recepta de veritat era molt greu, per a ell. Per tant, a vegades es prenen decisions des d’un punt de vista que sembla que no tenen un efecte important perquè és una quantitat que per a segons quines situacions és molt petita, però per altres situacions que són precisament les que hauríem de protegir, doncs sí que tenen efectes molt i molt negatius. En aquest cas quantitats petites també, suposadament petites poden significar també un problema per a molta gent. SENYOR ALCALDE: Molt bé, jo crec que han quedat clars els posicionament, passaríem a votació, tiraríem endavant amb els 11 vots Socialistes, 10 del Partit Popular, tres abstencions. Per tant, tira endavant la moció. Sí que els dic als que han votat a favor d’aquesta proposta, que el govern de Badalona actuarà més enllà de mocions d’acord amb la legalitat i d’acord amb les ordenances municipals i d’acord amb el que oficialment s’aprova en aquest Ajuntament. Una cosa és aprovar mocions on es mostren voluntats, però voluntats que van en contra de la normativa i l’altra és aplicar les ordenances com nosaltres fent. Per tant, el dic, nosaltres aplicarem les ordenances, que és la nostra obligació i per sobre de mocions i per sobre de qualsevol tipus d’acord. Gràcies. Passaríem al torn de precs i preguntes. Votació de la urgència de la moció. La urgència de la moció s’aprova per majoria absoluta. Vots a favor: 15, dels grups municipals Socialista, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Vots en contra: 10, del grup municipal del Partit Popular. En aquest moment el regidor Ramón Riera Macia surt del Saló de Sessions. Votació de la moció. La moció precedent s'aprova per majoria simple. Vots a favor: 11, dels grups municipals Socialista i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Vots en contra: 10, del grup municipal del Partit Popular. Abstencions: 4, del grup municipal de Convergència i Unió. 20 Precs i preguntes. SENYOR LARA: Bona nit. Una pregunta simplement, és que li faré la pregunta al senyor alcalde perquè resulta que avui una senyora ha entrat per demanar la paraula, la sol·licitud a l’Ajuntament, hi ha hagut dues paraules, ha entrat abans de les dotze del migdia, en hora, i a més l’última vegada que aquesta senyora va demanar la paraula va ser en el mes de maig, o sigui que el temps ha estat el reglamentari. Aquesta senyora, la senyora Emilia Mauri que demanava la paraula per parlar una mica del tema de les antenes que encara ella diu que se li està marejant una mica la perdiu. SENYOR ALCALDE: Anem a veure, avui a les dotze del migdia tots els partits polítics ens hem reunit per veure quines eren les paraules, i les paraules que havien entrat d’acord amb Secretaria eren les que avui hem, les tres que s’han expressat, que al final n’hi ha hagut una que s’ha retirat. Si des de Secretaria s’hagués tingut constància o des del Registre s’hagués tingut constància d’aquesta paraula, doncs hagués entrat sense cap tipus de problema, però no ha estat així, les paraules que han entrat són les que se’ns ha comunicat que havien entrat i no hi ha cap altra intencionalitat. Sí que li dic senyor Lara, que en successives ocasions li pot traslladar al seu company el senyor Serrano, si hi ha constància que ha entrat una paraula

Secretaria General


abans de les dotze i ho haguéssim mirat, però ni Secretaria, ni els grups polítics, cap dels grups polítics inclòs el seu teníem constància d’aquesta paraula. Per tant, si ha entrat a les dotze menys un minut, doncs... SENYORA MAURI: Ha entrat a dos quart de deu, a les dotze menys cinc no, a dos quarts de deu. SENYOR ALCALDE: Doncs senyora Mauri com vostè entendrà nosaltres no tenim cap.... SENYORA MAURI: Tot i que no estava a l’Ordre del Dia. SENYOR ALCALDE: Senyora Mauri com vostè entendrà no hi ha voluntat d’aquest govern que vostè vingui i expressi el que cregui convenient sobre les antenes... SENYORA MAURI: Tots tenim dret a fer preguntes.... SENYOR ALCALDE. Senyora Mauri, la petició no ha arribat on havia d’arribar en el temps, però aleshores com que jo estic segur que vostè no tindrà cap problema de prendre la paraula en el proper dia, allà la convido i que ens expliqui... SENYORA MAURI: El que passa que ja ens pesa una mica tot això. SENYOR ALCALDE: I tant, si jo li expliqués... SENYORA MAURI: Ha vist les fotos. SENYOR ALCALDE: No, però aquest tema el debatrem senyora Mauri en el proper Ple si a vostè li sembla ( la senyora Mauri parla de lluny), senyora Mauri; senyora Mauri, no, si que calla perquè no té la paraula, (la senyora Mauri continua parlant de lluny) senyora Mauri, senyora Mauri, li demano que s’expressi quan tingui la paraula com sempre se li ha donat. Miri, amb tots els meus respectes, si vostè creu que en un mes hi ha hagut deu morts per les antenes, doncs té els meus respectes, d’acord d’acord, (la senyora Mauri continua parlant). Senyora Mauri de debò que si hagués tingut, amb tota cordialitat li dic que no té la paraula i que quan la tingui podà expressar-se com sempre (de lluny continua parlant la senyora Mauri). Senyora Mauri, sisplau, jo no dic que ha entrat a les dotze, jodic que possiblement ha entrat a les dotze menys cinc, i ja està. Jo no tinc cap tipus de problema, com la resta de partits que vostè ens vingui i exposi el que consideri oportú, i ho pot fer el proper mes, i esperem que no hi hagin més morts el proper mes i ja està. SENYORA MAURI: I si n’hi ha, doncs mira, menys gent a cobrar. SENYOR ALCALDE. Escolti’m, més paraules, alguna paraula més, el senyor Falcó. SENYOR FALCÓ: Una pregunta, voldríem saber si tenen la informació, quants nois o noies de Badalona han demanat o rebran ensenyament personalitzat en castellà ara que s’inicia el nou curs. Sabem que són 15 famílies sobre 50.000 les que ho han demanat a tot Catalunya, no sé si tenen vostès la dada a Badalona, o ja ens la faran arribar. SENYOR FERNANDEZ: No tenim la dada concreta ara mateix, li passarem per escrit en tot cas. SENYOR ALCALDE: Senyor Sagués. SENYOR SAGUÉS: Pregunta també segurament pels regidors senyor Juan Fernández. Tenim també constància que les obres de l’escola Lola Anglada s’han aturat per motius de problemes de permisos sembla ser, en la seva segona fase. La pregunta és si això és un tema que ha de durar gaire temps, o què és el que ho ha motivat també i si es creu que es podran complir els terminis previstos en el primer moment i lligat a l’escola Lola Anglada també tot el que significa l’escola antiga, la part que s’hagi de remodelar o apuntalar o garantir que pugui tenir continuïtat, què en sabem. SENYOR FERNÁNDEZ: La interrupció ha estat una interrupció puntual, decisió de l’empresa constructora, vull dir, l’empresa i la Generalitat tenen llicència per construir la primera fase, que encara no està acabada. Per tant, és decisió seva per un tema de temps haver parat puntualment les obres i s’està tramitant la llicència de la segona fase. Per tant, és un tema de calendari de la constructora i segons la Generalitat anem dins del calendari, o sigui que el curs que ve els nens del Lola Anglada podran gaudir de la nova escola. Sobre l’edifici antic s’han fet unes reparacions que garanteixen la seguretat dels alumnes i això ha estat comunicat tant a l’AMPA com a la direcció de l’escola. SENYOR ALCALDE: Senyor Pera.

Secretaria General


SENYOR PERA: Sí, una pregunta pel mateix regidor. Una pregunta i una demanda, un prec, en qualsevol cas, quin és el grau de compliment de la moció que es va aprovar al Ple Municipal sobre els casals de joves, si s’està complint, s’està seguint, o si per alguna raó tècnica no ha de ser així, quins són els arguments. La demanda és que en qualsevol cas, faci el que faci el govern municipal ho argumenti com ho argumenti, tècnicament en cap cas faci tornar l’ús del local que estan utilitzant la gent dels casals de joves, si justifiquen que amb subvenció o sense tenen una activitat pel barri. Que s’asseguin amb ells que en parlin, que pactin com gestionar el local, però en qualsevol cas que no se’ls faci fora. Aquesta seria la demanda que li faig. SENYOR FERNÁNDEZ: Jo li prego de forma reiterada que no em parli de subvencions, perquè aquí no estem parlant de subvencions, estem parlant de contractes de serveis, així que no caiguem en la demagògia d’alguna part interessada en aquest assumpte. El que es farà és cenyir-se a la legalitat vigent i a la normativa i en tot cas, quan tinguem novetats se’ls informarà tant bon punt sigui possible. SENYOR PERA: No hi ha novetats doncs, de moment no hi ha novetats. SENYOR MAÑAS: Un prec per l’alcalde, durant aquest mes d’agost s’ha fet l’aprovació inicial per la Junta de Govern d’una modificació de planejament vigent al carrer Fluvià, bé es va aprovar el mes de juliol i s’ha publicat durant el mes d’agost fent que el termini d’al·legacions finalitza aquest 29 de setembre. Estem parlant, hi ha una modificació del planejament vigent al carrer Pujol, perdoni, m’he equivocat de nom de carrer que vostès varen aprovar, varen fer l’aprovació inicial a la Junta de Govern, no sé si al juliol o la primera setmana d’agost. Això ha estat publicat durant el mes d’agost, ha estat un tema que és tot el PEMU de Dalt la Vila que ha estat sempre fruït de molt de debat i afortunadament a vegades d’importants consensus. Tenim informació que l’Associació de Veïns de Dalt la Vila es sent menystinguda pel fet de no haver tingut informació directa de l’Ajuntament i que demanen una ampliació del període d’exposició pública que finalitza el dia 29, que crec que és aquest divendres. Nosaltres com a grup municipal com que aquest tema també ens ha vingut sobrevingut, li confesso, no mirem les aprovacions durant el mes d’agost ni els diaris oficials, potser ho hauríem de fer, però no ho hem fet. També li demanem que hi hagi una ampliació d’un mes en el període d’exposició pública. Això ha de venir a aprovació provisional al Ple, però nosaltres per saber si presentem al·legacions o no, ho volem parlar amb l’entitat veïnal, volem parlar amb el promotor privat, volem parlar amb el director d’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament, o sigui , volem tenir tota la informació per poder decidir si presentem al·legacions o no. Per això li demanaria, si és possible que avui es comprometi, perquè si avui ens diu que sí, ho donarem en ferm que hi hagi una perllongació d’un mes del període d’exposició pública, o sigui, que es pugin presentar al·legacions fins al dia 29 d’octubre. SENYOR ALCALDE: Anem a veure, aquest era un tema que en principi estava bastant consensuat, no hi ha cap tipus de problema que si el mes d’agost algú s’ha sentit molest, la pròpia associació, com que no hi ha cap intencionalitat política doncs, parlaré amb el serveis tècnics per veure si es pot allargar 15 dies, un mes i si és possible, que és possible, doncs ho farem, i a partir d’aquí seguim parlant. Final. La Presidència dóna per acabada la sessió a les vint-i-una hores i trenta-dos minuts, de la qual com secretari general acc., dono fe. Vist i Plau Xavier Garcia Albiol Albert Müller Valentí ALCALDE SECRETARI GENERAL ACC. (p.d. res. 24-09-12)

Secretaria General


Documents

Nuevo Documento de Microsoft Word - consensus.cat · Secretaria General Ajuntament de Badalona – Secretaria General – Actes Sessió nº 13/24/09/12 pag. 1 [email protected]