2582. G. A.: "Pasteur. El centenari del seu naixement" D'Ací d'AllA, Num. 62 (febrer 1923), pp. 108-1 14. Conté una biografia citant els seus diversos descobriments. Dóna notícia de lfHomenatge que se li féu de manera solemne a la Facultat de medicina de Barcelona. Diverses fotografies, i un retrat.

2583. G. C.: "Doctor Alsina y Bofill, acaddmico" Diario de Barcelona, 10 de novembre de 1970, p. 17. Ingrés de Josep Alsina i BofiN a la RAM de Barcelona.

2584. G. C.: "En la medicina social el enfermo debería poder elegir a su mCdico. Ingreso del doctor Alsina Bofill en la Real Academia de Medicina" Noticias Medicas, 24 de novembre de 1970, p. 56. Nota ran de l'ingrés de Josep Alsina i Bofill a la RAM de B.

2585. GABANCHO, Patrícia: "La difícil membria d'un home bo" Diari de Barcelona, 3 1 de desembre de 1988, p. 52. Article recordant la membria &Alexandre Deulofeu Torres, farmac2utic de Figueres, d'on fou alcalde, i republica exiliat. Comentari d'alguns llibres. flMembries de la revolució, de la guerra i de 1'exili1', "Catalunya mare de la cultura europea". També "La matematica de la histdria". Iconografia.

2586. GABANCHO, Patrícia: "La claraboia del Clínic" Diari de Barcelona, 9 de juny de 1989, p. 48. Nota sobre la "reinauguració" de I'edifici de la vella facultat de medicina, a mig acabar la remodelació. Encara queden "tres anys d'obres si tot va bé".

2587. GABARRO i GARCIA, Pere: "Les publicacions científiques i la llengua catalana" Barcelona, 193 1. 28 pp. (s. impr. ) Discurs llegit el 22 de desembre de 1931 on defensa la utilització del catalh com a llengua científica.

2588. GABARR~ i GARCIA, Pere: "En defensa de l'ús exclusiu del catala en totes les publicacions de la Societat de Cirurgia de Catalunya" Annals de Medicina, 1933, pp. 115-136.

2589. GABARR6 i GARCIA, Pere: "Antoni de Gimbernat i Arbós" Med. Catal. 1934,2,661-662. Nota sobre la vida i obra d'Antoni Gimbernat (1 734-1816), un dels renovadors de la nostra cirurgia. Iconografia.

2590. GABARRÓ i GARCIA, Pere: "Els Brancas de Sicília i la reconstrucció nasal" Act. I CIHMC. Barcelona, 1970, I, 2 15-2 17.

Referdncia a la família siciliana dels Branca, que cap a l'any 1430 ja tenien una tdcnica de reconstrucció nasal. Precedeix en més de cent anys l'obra de Tagliacozzi. Es remarca el fet que correspon a una etapa de domini catala a Sicília. Referkncia a un possible antecedent a Terrassa (1399).

259 1. GABARRÓ i GARCIA, Pere: "Sixtus Fort, un cirurgia barceloni del segle XIV" Act. I CIHMC. Barcelona, 1970,II, 213-2 14. Refer2ncia al document de 1374 en que es descriu una operació abdominal dPurg2nciafeta pel cirurgia Sixtus Fort, en la persona de Guillem Arnau, "castla" de Castellvi de Rosanes. ReJ a la demanda de consentiment del malalt. Precedeix de 182 anys la intervenció de Piero Franco, que es considera la primera intervenció quirúrgica abdominal drurg2ncia.

2592. GABARRÓ i GARCIA, Pere: "Dos cirurgians plastics catalans de principis del segle XX" Act. I CMMC. Barcelona, 1970,II, 3 18-320. Menció de dos treballs de cirurgia plastica publicats per Manuel Corachan l'any 1933 sobre empelts i per C. Sala i Parés el 1934 sobre "Cirurgia estdtica'!

2593. GABUCIO, F: "'El Arte de Pensar de Aifredo Opisso (1919)" Rev. Hist. Psicologia, 1996, 17 (3-4), 38-43.

2594. GADEA, Ferran: "Arnau de Vilanova" dins "Literatura Catalana Medieval". Barcelona (edit. Jonc) 1986, pp. 1 12-1 17.

2595. GAIDAN, Emile: "Michel Servet". Genkve (Imp. La Tribune de Genhe), 1902.

2596. GAJA i MOLIST, Esteve; PUJOL i ESCALE, Francesc: "LIHospital de Manlleu" Manlleu (GI% Manlleu) 1951. 106 pp. Prdleg de Joan Castell.

2597. GALÁN, Pedror "El Profesor Martinez Vargas" Rev. Esp. Pediatria, 1948, IV, 6 1 1-6 13.

2598. GALAN URBANO, M. Angels: "L'epid&mia de grip de 1918 a la poblaci6 de Sant Cugat del Vallb" Gimbemat, 1994,22, 129-136. Dades sobre mortalitat els anys 191 7 i 1918. 87 dbits el 1918, amb 34 registres de defunció que es poden vincular a l1epid4mia (39 %). Agulla mcixima l'octubre de 1918 amb 22 dbits.

2599. GALCERAN, Arturo: "Ejecutoria en favor del manicomio de San Baudilio de Llobregat. Antecedentes del asunto. Dictamen de la comisión inspectora de 10s manicomios" Barcelona (Imp. Casa Prov. Caridad) 1889, 130 pp. Aportació i testimoni personal sobre la histdria d'aquest manicomi.

2600. GALCERAN i GRANÉS, Arturo: "El modern0 manicomio de San Baudilio de Llobregat" Barcelona (Imp. Casa Prov. (aridad), 1892.

260 1. GALCERAN i GRANÉs, Artur: "Dr. D. Joaquin Bernat y Campderíi" Gaceta Med. Catal. 1898, núm. 506, pp. 432-433. Necroldgica.

2602. GALCERAN i GRANÉs, Artur: "Necrologia del Dr. D. Joaquim Ma Bernat y Campderá" Bol. Of. Col. Med. Barc. 1898, maig, 187-188. Era director del manicomi de Lloret de Mar. S'havia llicenciat el 1892 i morí als 28 anys.

2603. GALCERAN i GRANÉs, Artur: "Instituto Pedro Mata de Reus. Características del frenocomio cientifico"' La Naturaleza, 28 de setembre de 1902, pp. 440-443.

2604. GALCERAN i G ~ S , Artur: "Ferran" Arch. Terap. Enf. Nerviosas y Mentales, 1907, novembredesembre, núm. 30, pp. 152-154 Nota sobre Ferran amb motiu d'haver rebut el premi Breant de l'Acad2mia de París. Demana la seva reposició al Laboratori Municipal. FotograJia.

2605. GALCERAN i GRANÉs, Artur: "El Dr. Gin6 y Partaghs" Rev. Frenophtica Espafíola, 1908,6, (7), 297-306.

2606. GALERA i PEDROSA, Andreu: "Cdnsols i Metges. Sobre l'assistencia sanithria en la vila de Cardona al llarg del segle XV (anys 1419-1473)" Gimbernat, 1994,21,150-155. Dades sobre i'assistdncia. Transcripció d'un document, sobre els "capítols acordats entre els Cdnsols de Cardona i Francesc Martí, batxiller en medicina, per a exercir la profesió en la vila i terme" 1'1 1 d'abril de 1443.

2607. GALÍ, Alexandre: "Histdria de les institucions i del moviment cultural a Catalunya. 1900-1936" Barcelona (Fundaci6 Alexandre Gali) (Altés S. L. ), 1980-1986. Obra en vint volums on es fan aportacions histdrico mhdiques. Les més interessants són a vol. I.: Beneficdncia, Sanitat i Obra Social, Subsisthncies i Habitació; vol. X: Universitat i Facultat de Medicina. Primer i Segon Congrés Universitari Catala; vol. X: Higiene Escolar; vol. XVI: Reial Acadhmia de Medicina, Acaddmia de Cihncies M4diques i altres acadhmies i societats mkdiques; vol. XVII: Congressos de Metges i Biolegs de Llengua Catalana.

2608. GALINDO, Enrique: "El agur del padre Vilaseca" México (Esc. Tipogr. Josefina) 1964, 32 pp. Notícia dels efectes medicinals d'aquesta aigua. Se la relaciona amb el missioner d'origen igualadí Josep Vilaseca (1831 -1 91 0).

2609. GALINDO i MERINO, Lloren$: "Anatomia Patológica Tributo a nuestro pasado, mención del presente e ilusión de futuro" Discurs d'ingrbs RAM de C. 19 de juny de 1983. Referencia a aspectes histdrics de l'especialitat i a l'academic anterior Agustí Gómez i Gómez. Resposta dlAntoni Llauradó.

2610. GALINO, M. A.: "La condición de 10s que aprenden. Un aspecto de la pedagogia luliana" Rev. Esp. Pedagogia, 1961, 19, 5-17.

26 1 1. GALLAND DE MIRA, A. : "Emilio Mira y López" Arquivos Brasil. de Psicologia Aplicada, 1974, 26 (I), 3-8.

26 12. GALLARDO, Angels: "Francisco Vilardell"

El Periódico, 1 d'abril de 1993, p. 29. Breu entrevista amb el digestdleg i acaddmic Francesc Vilardell i Viñas.

26 13. GALLART, J. : "Excavacions a la necrdpolis de I'esglCsia rombica de Sant Martí de Lleida" in "Setmana d'hqueol. Medievall". Lleida (Inst. Est. Iierdencs) 1986, 13 1-152.

26 14. GALLART, Josep; ROD~GUEZ, Maria: "L'epid&mia de grip de 1918 a Artesa fa 80 anys1' La Femosa (Artesa de Lleida), 2615 - (I) 1998, núm. 177. novembredesembre, pp. 17-22, 2616 - (11) 1999, núm. 178, gener-febrer. pp. 17-22, 2617 - (111) 1999, núm. 179, maq-abril, pp. 17-23, 2618 - (IV) 1999, núm. 180, maig-juny, pp. 17-23, 2619 - (V) 1999, núm. 181, juliol-agost, pp. 17-22 2620 - (VI) 1999, núm. 182, setembreabre, pp. 17-22. Estudi extens, publicat en sis articles, amb el mateix títol generic. Analisi detallada de l'epidemia, els malalts, els metges Josep Palou i Bardia, Trinitat Massot i Palmés, Salustia Pallas, Josep Nicolau, Angel Maria Ruíz, Robert PereAa i Reixachs. Iconografia. L'epidemia als pobles de I'entorn.

262 1. GALLART i ESQUERDO, Antonio: "Historia de la gastroenterologia española" Barcelona (RAM de B) 1955, 146 pp. Text del discurs d'ingrés a la RAM de B. Panorama molt complet de la histdria de l'especialitat a Espanya. Esmenta, entre altres, els treballs de B. Robert i E. Roig i Bofill (1889), Cardenal, A. Esquerdo, I'escola de Gallart Monks a l'hospital de Santa Creu (pp. 63-74). Moltes notes. Iconografia.

2622. GALLART i ESQUERDO, A. : "Doctor don José Barber4 Voltas" Anal. Med. Suplem. Bol. Inf. 1961, (51), pp. 15-16.

2623. GALLART i ESQUERDO, A.: "La escuela de Patologia Digestiva Gallart MonCs" Act. I CMMC. Barcelona, 1970,II, 161-170. Descripcib de I'escola de patologia digestiva creada per F. Gallart a I'hospital de Santa Creu (1913) i desprks a Sant Pau. Comentari sobre la seva activitat: cursos d'ampliacib, sessions cliniques, participacib en congressos, publicacions, projeccib exterior de l'escola. Amb el mateix títol v. t. Revista Esp. En$ Ap. Diges. 1973, 39, pp. 91-104.

2624. GALLART i ESQUERDO, A.: "Primer tratado espaííol de enfermedades del aparato digestivo, por Bartolom4 Robert y Emerenciano Roig y Bofill. Madrid, 1889" Med. Hist. 1977, (71), 16 pp.

Notícia sobre aquest text i la personalitat i obra dels seus autors. Detall dels capítols. Valoracib d'algunes descripcions. Iconografia.

2625. GALLART i MONÉS, Francesc: "Contribución al saneamiento de nuestra urbe" Discurs d'ingrés a la RAM de B, el 19 de juny de 1921. Resposta de Felip Cardenal.

2626. GALLART i MONÉS, F.: "El Dr. Pere Esquerdo (1852-1922)" Med. Catal. 1936,6,241-242. Record de l'obra del doctor P. Esquerdo, que fou internista de l'hospital de Santa Creu.

2627. GALLART i MONÉS, F.: "Con motivo del setenta y cinco aniversari0 de la Academia de Ciencias Médicas" in "Libro de Oro. . . " 1953, 12-14. Evocació brevíssima d'alguns records personals de I'Academia, de la qual fou president (1926-28).

2628. GALLART i MONÉS, Francesc: "Discurs de resposta" al d'ingrks de Miquel Amat i B~argués a la RAM de C. el 3 B de maig de 1953. Breu semblanqa del doctor Amat, professor de la facultat de Farmcicia.

2629. GALLART i MONÉS, Francesc: "Discurs de resposta" al d'ingrés dtAntoni Gallart i Esquerdo a la RAM de C. el 30 d'octubre de 1955. Breu semblanqa del nou acaddmic.

2630. GALLART i MONÉS, F.: "El doctor Pedro Esquerdo".

1 AMB, 1955 (49, S. p. Nota breu sobre Pere Esquerdo, (+ 1922), cap de servei de l'hospital de Santa Creu. Iconografia.

263 1. GALLART i MONÉS, F.: "Los catedrhticos de la facultad de medicina durante mis estudios (1897 - 1901)" in "Hospital Clinico. Cincuentenario", 1957, 33-45. Descripció dels professors de l'antiga facultat del carrer del Carme, vistos amb perspectiva de mks de mig segle per un dels seus alumnes. Comenta principalment les figures dels profesors Robert, Fargas i Cardenal (que no era catedrdtic de la facultat), i més breument els doctors Bonet i Gint.

2632. GALLASSI, Augustin: "Mddecine romaine et mddecine espagnole" Act. XV Congr. Int. Hist. Med. Madrid, 1956, I, 269-271. Menció d'alguns aspectes de la medicina a la Hispania romana, entre ells una planta per a guarir la rabia a Catalunya, un tractament contra els vbmits de sang i la menció de Tiberi Claudi Apolinar.

2633. GALLEGO SALVADORES, Jordán; FELIP^ ORTS, Amparo: "Grados concedidos en Valencia entre 1526 y 1561" Analecta Sacra Tarraconensia, 1982-1 983,55-56, pp. 7-106. Noticiari de 1073 graduats. Entre ells, com a batxiller en medicina s'esmenta Pere de Gracia, originari de Tarragona.

2634. GALLEGO, Antonio "Ram611 y Cajal opositor a cátedras" Publ. Univ. Intern. Mendndez y Pelayo. Santander, 1964. 54 pp.

2635. GALLENT i MARCO, Mercedes: "Sobre el instrusismo mddico en Valencia (siglo XV)". Gimbernat, 1985,3, 165-176. Dades sobre l'exercici de la medicina a Valdncia el segle W. Refer2ncia a set documents entre 1439 i 1498. Notícia d'algunes mesures. Annex documental.

2536. GALLENTI MARCO, Mer&: "El gremi de cirurgians de Valtncia. Procds de constituci6 (1310-1499)" Afers. Fulls de Recerca i Pensament. 1985,I-2,249-269.

2537. GALLENTI MARCO, M: "El Colegio de Barberos y cimjanos de Valencia Aportación documental" Saitabi, 1993,43, 147-157.

2638. GALLISSA, A.: "La nova Casa de Maternitat" La Renaixensa, 10 de desembre de 1895, pp. 6.969 - 6.97 1. Sobre la construcció de la Casa de Maternitat al camí de Les Corts de Barcelona.

2639. GALMÉs, A.: "La medicina popular a Mallorca" Mayurga, 1976, (16), 195-220.

2640. GALMÉs, Salvador: "Vida compendiosa del beat Ramon Llull" Palma de Mallorca, 19 15.

264 1. GALMÉs, Salvador: "Viatges de Ramon Llull" La Parada Cristiana, 1928,4, 196-225.

2642. GALMÉs, Salvador: "Ars infusa de Ramon Llull" Estuti. Univ. Catal. v. XVII, 11 pp. (separata)

2643. GALMÉs, Salvador: "htroducción biogriifica" in Lldl, R: "Obras literarias". Madrid, 1948, pp. 3-39.

2644. GALO (Salvador Palau i Rafecas) "Un remei casola del segle XIX" La Segarra (Sta. Coloma de Queralt) 1983, (41), 4. Dades sobre una recepta, trobada a l'arxiu de la parrdquia de Santa Coloma de Queralt, per a guarir el dolor reumatic.

2645. GALO: "L'antic hospital de Santa Magdalena a Santa Coloma de Queralt. Dietes i sesveis de l'any 1798" La Segarra, 1986, (Sí'), 12-13. Breu noticia sobre la dieta d'un malalt allitat a l'hospital.

2646. GALOBART i SOLER, Josep: "La biblioteca del doctor Jaume Morat6 (metge moianes entre 1682-1712)" Modilianum (Moia) 1995, agost, núm. 12, pp. 45-54. Detall de la biblioteca, amb 78 volums. 41 notes.

2647. GÁLVEZ MOLL, J.: "Historia del descubrimiento por D. Gaspar Casal de la pelagra o mal de la rosa" TCHCM, 1935,5,245-250. Nota molt breu sobre Casal i la seva obra.

2648. GAMAZO: "Casi 600.000 estancias en el hospital de San Pablo durante 1951" La Prensa, 14 de gener de 1952. Notícia sobre atencions i dtficit de la institució.

2649. GAMAZO: "Crítica situaci6n económica del Hospital Clinico" La Prensa, 6 de febrer de 1952. Mentre els ingressos són de l'ordre dels cinc milions de ptes. anuals, les despeses s6n d'uns nou milions.

2650. GAMAZO: "Dramhtica situaci6n del Hospital Clinico" La Prensa, 7 de febrer de 1952. Noticia de les deficidncies economiques de l'hospital.

265 1. GAMAZO: "La crítica situacidn econbmica del Hospital Clinico" La Prensa, 1 1 de febrer de 1952. Apunta la necessitat d'un acord entre govern, diputació i ajuntament.

2652. GAMUNDI i BALLESTER; Joan: "Estudio quimico-biol6gico de las aguas de Palma de Mallorca" Palma de M. (Tip. J. Tous) 1915, 100 pp. Amb una breu introduccib historica sobre la qilestib.

2653. GARATE, I.: "Media hora con Francesc Tosquelles" Clínica y M i s i s Grupal, 1983,33, pp. 341-354. Noticia d'aquest psiquiatre nat a Reus, exiliat a Fran~a, mort el 1994.

2654. GARCIA, E; ARBULU, E; CARPINTERO, H: "Las acusaciones contra Emilio Mira y Upez. Un episodio lamentable en la historia de la Psicología" Rev. Hist. Psicología, 1992, 13, (2/3), pp. 459-469.

2655. GARCIA, E; FUENTES, JB; CARPINTERO, H: "Emilio Mira y Upez y la Psicología Latinoamericana" Rev. Hist. Psicología, 1993, 15, (I), pp. 31-55.

2656. GARCIA, E; HERRERO, F; CARPINTERO, H: "La tesis doctoral de Emilio Mira y Upez: Las condiciones somáticas del trabajo mental" Rev. Hist. Psicología, 1993, 14 (3/4) pp. 139-151.

2657. GARCIA, A.; COMPANY, A.: "Evoluci6 de la poblaci6 de Barcelona ciutat. Primera part: anys 1900-1950" Gaseta SanitAria de Barcelona, 1982,II, 27-30.

2658. GARCIA ANDREU, Pilar; LAUNER LAHOZ, Carmen; MARTINEZ DIAZ, Lluís; MANUEL H O M ' ' Cataiina: "Comportamientos demograficos en torno a la fecundidad en la Abrera del siglo XW" Act. I Congr. Hist. Mod. Cataluila. Barcelona, 1984, 101-109. Aporta, entre altres, dades sobre defuncions. Remarquen la concentracib al gener i els mesos d'estiu. Dues puntes de mortalitat: 1629-31, que coincideix amb l'onada de la pesta de Milb, i 1684-85 que es relaciona amb la fam deguda a la

crisi agrícola. Estudi d'intdwals proto i intergendsics. Altres dades d'interds dernograjc.

2659. GARCIA, M. Dolors: "Sant Joan de Déu estará cuatro d o s en obras" El Periódico, 8 de mar$ de 1994, p. 3 1. Nota sobre les reformes projectades en aquest hospital infantil de Barcelona

2660. GARCIA, Santiago: "La nueva modalidad de quinielas benéficas de futbol" La Vanguardia, 23 de novembre de 1945, p. 16. Foren implantades per ajudar institucions bendjques, entre elles llHospital Clínic. Entrevista amb Artur Mercadd.

266 1. GARCIA, Vicen~: "La mort del gran patrici" "El rector de Vallfogona" (Barcelona), any I, núm. 3, de 17 d'abril de 1902. Nota necroldgica de Bartomeu Robert, acompanyada de diverses il~lustracions (v. t. Germanor de 1'1 de marG de 1902).

2662. GARCIA i AMEJEIRAS, Carme: "La balneoterapia en las comarcas de Barcelona: estudio evolutiva de las indicaciones hidroterapéuticas" Barcelona, tesi UB, 1994. 339 pp. (dir. M. R. Pazos) Hi ha notícia histdrica de les fonts d'aigiies medicinals de la província de Barcelona.

2663. GARCIA ARGUELLES, R. : "Gallart Monés" &r, 1960,46, 117-1 19. Nota breu sobre la vida i obra del doctor Gallart, capdavanter de la digestologia aquí.

2664. GARCIA AROCHA, Humberto: "August Pi i Sunyer: la seva obra a Venequela" in "APS. Homenatge. . . " (1965), 35-39. Resum breu d'alguns aspectes de l'activitat d'APS en els seus anys a Venepela.

2645. GARCIA AROCHA, Humberto: "Augusto Pi y Suííer. Ciencia y humanismo" Cultura Universitaris (Caracas); 1966, (89), 29-37.

2666. GARCIA AROCHA, Humberto: "El Dr. Augusto Pi Sufier y la investigaci6n científica" in "August Pi Suiler. . . (Terra Ferma). . . " 1974,23-3 1.

Comentaris sobre alguns aspectes de l'obra organitzativa de Pi Sunyer a Venepela.

2667. GARCIA AROCHA, Humberto: "El Instituto de Medicina experimental de Caracas" in "Centenari. . . " 1979,47-59. Noticia del desenvolupament de l'escola de Fisiologia creada per August Pi i Sunyer en el seu perfode a Venepela i de l'activitat del mestre durant aquells anys.

2668. GARCIA BALLESTER, Luis: "La medicina valenciana del siglo XIV" Act. I Congr. Esp. Hist. Med. Madrid, 1963, 379-386. Visi6 general del tema. Nombre de metges coneguts a la centúria: 41 metges, dels quals dbna el nom, d'ells tres catedrdtics de Montpeller: Pere Soler, Francesc Conill i Berenguer Eymerich. Interaccions entre els ambients cristia, drab i jueu.

2669. GARCIA BALLESTER, Luís: "El Tratado del 'Mal de la Piedra' de Joan Jacme (s. XiV)" Act. I1 Congr. Esp. Hist. Med. Salamanca, 1965, I, 93-102. Introduccib a la versib castellana del llibre de Joan Jacme (+1384), que fou conegut l'any 1910 per Wickerscheimer. Breu comentari de l'obra i el seu significat i transcripcib.

2670. GARCIA BALLESTER, Luis: "La cirugia en la Valencia del siglo XV. El privilegio para disecar cadíiveres de 1477" Cuad. Hist. Med. Esp. 1967,6, 155-171. Refirdncia a l'obra de Francesc Conill, a finals del XN, metge a Montpeller, Valdncia i Barcelona. Mencib de Bernat Serra, Sixtus Fort, i altres.

267 1. GARCIA BALLESTER, Luis: "Arabismo y escolástica en la medicina valenciana bajomedieval" Act. I11 Congr. Esp. Hist. Med. Valencia, 1969,II, 15-30. Estudi de la transicib lenta, des de la medicina medieval a la renaixentista, a la medicina valenciana. Interaccions entre les tres cultures: musulmana, jueva i cristiana. InJludncia dels factors socials. Treball important per congixer la ideologia i la realitat de la nostra medicina a la Baixa Edat Mitjana.

2672. GARCIA BALLESTER, Luis: "La desintegraci6n de la medicina de la minoria judia en la Valencia bajomedieval" Act. I11 Congr. Esp. Hist. Med. Valencia, 1969,II, 31-35. Referdncia a la importancia de la poblacib jueva a Valdncia. Dades sobre alguns metges. Persecucions, emigració i conversions. Paper dels jueus en la transmissib de la ci4ncia arab.

2673. GARCIA BALLESTER, Luis: "El proceso de proletarización de la medicina árabe en la Valencia bajomedieval" Act. I11 Congr. Esp. Hist. Med. Valencia, 1969,II, 37-41. Visió de la desintegració de la medicina musulmana dintre de la societat cristiana al final de 1'Edat Mitjana a Valdncia. Menció de diversos metges arabs a la Vaddncia cristiana. Obra de M. al-Sha>a.

2674. GARCIA BALLESTER, Luis: "El privilegio concedido en 1478 a 10s cirujanos de Valencia para disecar cadáveres" Act. 111 Congr. Esp. Hist. Med. Valencia, 1969,II, 73-76. Transcripció del document de Joan I1 (1478) autoritzant la dissecció. Notícia de la incorporació als estatuts de 1Studi de l'ensenyament de la cirurgia (1499).

2675. GARCIA BALLESTER, Luis: "Aproximación a la historia social de la medicina bajomedieval en Valencia" Cuad. Hist. Med. Esp. 1969, 8,45-78. Treball extens, basic per conPixer molts aspectes de la nostra medicina en els segles XIV i XV. 97 notes.

2676. GARCIA BALLESTER, Luis: "La contribución española a la historia de la medicina antigua (siglos XM y rn" Cuad. Hist. Med. Esp. 1975, 14, 55-86. ReferPncia a Salva i Campillo, la polPmica de I'hipocratisme, Mata, Zetamendi, la contribució de la Fundació Bernat Metge i les traduccions modernes.

2677. GARCIA BALLESTER, Luis: "Historia social de la Medicina en la España de 10s siglos XIIi al XM" Madrid (Akal ed. ) 1976,217 pp. Estudi extens i important. Algunes referdncies a jueus a la Corona dYragó i a la medicina arab a Valdncia.

2678. GARCIA BALLESTER, Luis: "Evolución y problemática de las investigaciones sobre la historia de la medicina bajomedieval en Espaiia" Asclepio, 1978-79, 30-3 1, pp. 12 1-156. AnaIisi molt extensa i acurada de la situacib. Nombroses referdncies a la medicina medieval als Pat;(sos catalans, i a treballs relacionats. Elogi dYntoni Cardoner. ReJ a les obres de Millas, Vernet i deixebles. Bibliograjia extensa.

2679. GARCIA BALLESTER, Luis: "In memoriam. Dr. Vicente Peset Llorca (1914-1981)" Dynamis, 1981,1, 321-322.

Nota necroldgica sentida en record de I.: Peset "home respectat i que donava respecte", historiador de la nostra medicina i cultura. Record de la seva participacib al Congrks de Cultura Catalana de 1976.

2680. GARCIA BALLESTER, Luis: "Arnau de Vilanova (c. 1240 - 1311) y la reforma de 10s estudios médicos en Montpellier (1309): el Hipkrates latino y la introducción del nuevo Gaieno" Dynami~, 1982,2,97-158. Treball extens i documentat, amb 359 notes. Andlisi detallada dels comentaris que fa Arnau de textos de Gal$. La intewencib dxrnau en la introduccib del "nou Gal$". Idees sobre les obres anatdmiques de Gal$. B&ic per conbixer aquests aspectes del pensament catald medieval

2681. GARCIA BALLESTER, Luis: "Los orígenes de la profesión mCdica en Catalufia: El 'Collegium' de mCdicos de Barcelona (1342)" in "Estudios dedicados a Juan Peset Meixandre". Valkncia (Univ. Valkncia) 1982.

2682. GARCIA BALLESTER, Luis: "La facultad de medicina de Montpellier: tradición y novedad en la patologia mCdica de la Corona de Aragón durante la transición del siglo XIII al XIV" in. "El Regne de Mallorca i el sud francbs". IV Jorn. Estud. Histor. Locals. Palma de Mallorca (Inst. Estud. Balehics), 1986,21-40.

2683. GARCIA BALLESTER, Luis: "La recepción del 'Colliget' de Averroes en Montpellier (c. 1285) y su influencia en las polémicas sobre la naturaleza de la f'ebre" in "Homenaje al prof. Darío Cabanelas Rodríguez O. F. M. con motivo de su LXX aniversario". 11, Granada (Univ. Gran. Depart. Estudios Semiticos) 1987, 317-332.

2684. GARCIA BALLESTER, Luis: "Medical science in thirteenthcentury Castile: problems and prospects" Bull. of History of Medicine, 1987,61, 183-202. Alguna referhcia a la Corona d'Aragd.

2685. GARCIA BALLESTER, Luis: "La medicina a la Valencia medieval" Valkncia, 1988.

2686. GARCIA BALLESTER, Luis: "Las intluencias de la medicina islhmica en la obra médica de Arnau de Vilanova" in "Estudi General" (Girona), 1989, 9,79-95.

2687. GARCIA BALLESTER, Luís: "Nota sobre el mundo de las abreviaturas mCdico-latinas medievales"

in "Las abreviaturas en la ensefiama medieval y la transmisión del saber". Barcelona (UB. Depart. Historia Medieval. Paleografia i Diplodtica) 1990, 157- 164.

2688. GARCIA BALLESTER, Luis: "Introduction. Practical medicine from Salerno to the BLck Death" in Garcia Ballester, L; French, R. et al: "Practica1 medicine from Salerno to the Black Death", 1994, pp. 1-29. Anblisi extensa del tema, vist de manera general, perd amb algunes referdncies a la Corona d'Arag6. 114 referdncies.

2689. GARCIA BALLESTER, Luis: "A marginal learned medical world: Jewish, Muslim and Christian medica1 practitioners and the use of Arabic medical sources in the late medieval Spain" in Garcia Ballester, L; French, R. et al: "Practical medicine from Salerno to the Black death", 1994, pp. 353-394. Estudi ampli sobre el tema. Extenses referdncies a la Corona dYrag6. 103 notes.

2690. GARCIA BALLESTER, Lluís: "La época del g6tico (c. 1220 - c. 1480)" In Jover, JM; Garcia de Cortázar, JA: "Historia de Espaíia Menéndez Pidal" Madrid (Espasa Calpe) 1994, 595-656.

269 1. GARCIA BALLESTER, Lluís: "Ethical problems in the relationship between Doctors and Patients in Fourtheen-Century Spain: On Christian and Jews practitioners" in Kottek, S; Garcia Ballester, L (edits): "Medicine and Medical Ethics in Medieval and early modern Spain: An intercultural approach" Jerusalem (The Magness Press) 1996, pp. 11-32.

2692. GARCIA BALLESTER, Luis; FE&, Lola; FELIU, Eduard: "Jewish appretiation of fourteenth century scholastic medicine in the Western Mediterranean" in MC Vaugh and Sirais (edits. ) "Renaissance medical learning". Osiris, 2nd series, 1990,6, 85-117. Referdncies extenses a la medicina a la Corona dlclragb.

2693. GARCIA BALLESTER, Luis; GIL-SOTRÉS, Pedro: "Teorias sobre la fiebre y averrroismo médico en Montpellier: Bernardo de Gordon y Arnau de Vilanova" Samtander-Pamplona, 1986.

2694. GARCIA BALLESTER, Luis; FRENCH, Roger; ARRIZABALAGA, Jon; CUNNINGHAM, Andrew: "Practical medicine from Salerno to the Black Death"

Cambridge (Cambridge Univ. Press) 1994. Recull d'onze treballs, més la introduccib, alguns amb referkncies extenses a la medicina de la Corona d'rlragb. Text molt important pel coneixement de diversos aspectes de la medicina medieval.

2695. GARCIA BALLESTER, L; MC VAUGH, MR; RUBIO VELA, A: "La regulacidn de las profesiones sanitarias en el siglo 2LW la peculiaridad de Valencia" in Riera, J (coord) "Historia y Medicina en Espaffa. Homenaje al prof. Luis S. Granjel" Valladolid (Jta. de Castilla y M n ) 1994, 35-55.

2696. GARCIA BALLESTER, Luis; S ~ C H E Z SALOR, Eustaquio; MC VAUGH, Michael R; TRIAS, Ana: "Las ediciones renacentistas de Arnau de Vilanova: su valor para la edicidn crítica de sus obras mCdicasW. Asclepio, 1985,37, 39-66. Estudi crític i comparatiu de les set edicions renaixentistes de les obres d'rlrnau.

2697. GARCIA BELLIDO, Antonio: "El promedio de vida en la España romana" Arch. Esp. Arqueologia, 1954,27,254-259.

2698. GARCIA BELLIDO, Antonio: "La vida media en la España romana" Rev. Intern. Sociologia, 1955, 13, 117-123.

2699. GARCIA BELLIDO, Antonio: "LA quC edad se morian 10s españoles hace veinte siglos? Algunos datos estadisticos para la historia de la Sanidad en Espafia" Medicamenta, 1955, t. 24, (274) pp. 79-80.

2700. GARCIA CÁRCEL, Ricardo: "La peste de 1519: su influencia en el movimiento de las Germanias" Act. I11 Congr. Esp. Hist. Med. Valencia, 1969,II, 119-124. Dades demograjiques sobre pestes a Valkncia des de la de l'any 1348. Calamitats que precediren la pesta de 1519: riuada del Túria, tewatrdmol de Xativa. Poca potkncia mortvera. Efectes. Abundant literatura mkdica.

270 1. GARCIA CÁRCEL, Ricard: "La Bruixeria i les seves interpretacions" L'Aven~, 1983, núm. 61, juny, pp. 59-64. Estudi analitic del fenomen de la bruixeria amb les seves implicacions mkdico- religioses. Inclhs dintre del dossier de la revista.

2702. GARCIA CÁRCEL, Ricard: "Morir a la Barcelona del Barroc"

L'Avenq, 1985, núm. 78, gener, pp. 58-59. Analisi de la tendbncia afer testament a Catalunya al llarg dels s e g l e s m i XVTI. Forma part d'un dossier que la revista va dedicar al tema de la mort a 1'Antic Rbgim.

2703. GARCIA i CARRERA, Raimon: "Les bruixes de Caldes de Montbui" Caldes de Montbui (Imp. Caligraf) 1985.

2704. GARCIA i CARRERA, Raimon: "Cqa de bruixes al Vallks" Terrassa (Edit. Egara) 1987. 43 pp. Estudi extens del tema. Les plantes magiques; la inquisició; la tortura. Execucions. Documentació d'interds sobre la persecucib a diverses viles. Els episodis de Caldes de Montbui, Sabadell i altres.

2705. GARCIA i CELMA, Maria Jesús: "Estudios de la mortalidad en Aldover (Bajo Ebro) (1871-1900)" Gimbernat, 1986,6, 115-132. Analisi de 959 dbits. Brots de juliol-agost de 1885 (28 i 25 dbits) i desembre de 1890 (13 obits). Mortalitat mdxima el 1885 (62+) i mínima el 1886 (16+). Patologia infecciosa: diftbria (25), verola (16), tifoidea (15), tuberculosi (54, TP: 42), pneumdnia (25). Patologia digestiva (72). Mortalitat mkdico legal: 28 (11 per submersió). Morts fins a 10 anys: 40.7 %; de mts de 70 anys: 23.35 %. Altres dades.

2706. GARCIA CORTÉS, Eva; RODRÍGUEZ-CORTELLES i MARTÍNEz, Salvador: "Aspectos legislatives y reglamentarios relativos a la Farmacia del Hospital General de Valencia en el siglo XN" Gimbernat, 1996,25, pp. 123-130. Analisi de les normes i reglaments. fisid evolutiva assenyalant la millora de qualitat. Pas del simple contracte a l'oposició rigorosa. Valoració de l'autonomia del farmactutic. Paper de les monges, filles de la caritat.

2707. GARCIA DEL C-O, Gloria: "Historia de la Facultad de Medicina de Madrid" Madrid, tesis, Univ. Madrid, 1963. TrebaN molt extens, documentat i important que recull gran quantitat de normes legals, que poden servir d'ajut per a fer la histdria d'altres facultats. S'esmenten molts professors catalans, tant en les diverses cdtedres, com en carrecs directius.

2708. GARCIA DEL CARREO, M. Gloria: "Ciitedras de Higiene Pliblica y Privada en la facultad de medicina de Madrid 1843-1931" Act. IV Congr. Esp. Hist. Med. Granada, 1973,111, 97-104.

DetaN dels professors de les assignatures. Entre ells s'esmenten: Joaquim Hysern (Hig. Privada, 1850-52), Pere Monlau fl. privada, 1854; Higiene i Epidemiologia, 1858); Ramon Altés (interí: Hig. privada, 1857-60); Rafael Forns (1908 a 1931, que continuava).

2709. GARCIA DEL CARRI20 SAN MILLAN, Maria Gloria: "Obras de interds mddico y científic0 en las Bibliotecas Universitaris y de Santa Cruz de Valladolid (hasta 1877)" Valladolid (Acta Hist. Med. Vallisoletana), 1981. 172 pp. Cataleg molt detallat, dividit en quatre parts: manuscrits, incunables, impresos i fulletons, Hi ha un total de 1.056 escrits, dels quals alguns són fets a Catalunya o d'autors catalans. Interessant la llista de 212 fulletons, la majoria tesis de doctorat, de les que n'hi ha un bon nombre relacionades amb la medicina o la farmdcia catalanes.

27 10. GARCIA DEL MORAL, José: "El Doctor D. Enrique Diego Madrazo" AMB, 1955, (50), s. p. (Reprodui't de Galeria de Escritores Montaiieses, 1906). Visió d'alguns aspectes de I'obra dlEnrique Diego Madrazo, catedrdtic de cirurgia de Barcelona, que va renunciar el 1892, per les males condicions del servei.

27 1 1. GARCIA DEL REAL, Eduardo: "Historia de la Medicina en Espafia". Madrid (Ed. Reus) 192 1. 1.13 9 pp. Nombroses refer2ncies a metges catalans. Historia de caire biogrdjk.

27 12. GARCIA DEL REAL, Eduardo: "Breve resumen de la medicina en Espafia" in Garrison, F. H: "Introduccion a la historia de la medicina". Madrid, 1922, 11, 405-507. Malgrat el tftol és un resum prou extens i interessant pel temps en que es féu. Refer2ncies amplies a metges catalans.

27 13. GARCIA DEL REAL, E. : "Algunos mddicos y cirujanos notables de 10s siglos XIII y XIV" El Siglo Médico, 1933, 92, pp. 437-440,462-466, 488-493, 517-520 i 548-551. Refer2ncia a Arnau de Vilanova.

27 14. GARCIA DEL REAL, E.: "Antonio de Gimbernat y la fundaci6n del Colegio de Cirugía de San Carlos"

El Siglo Médico, 1934,94, (4229), 745-746. Article breu sobre la fundacib del CoLlegi de Madrid i la intervenció de Gimbernat.

2715. GARCIA DEL REAL, E.: Arnaldo de Vilanova"

TCHCM, 1934,II, 5-27. Visib general de l'obra d'Arnau d'acord amb les dades de 1Vpoca (1934).

27 16. GARCIA DEL REAL, E.: "Resumen hist6rico de la medicina española en el siglo XW" TCHCM, 1934,2,419-458. Publicat també a "Estudios sobre la ciencia del siglo XVI". Madrid, 1935, 19-63.

27 17. GARCIA DEL REAL, E.: "Los anatdmicos y 10s cirujanos del siglo XMII y el Dr. Antonio Gimbernat". TCHCM, 1935,5,463-515. Estudi extens de l'obra de diversos metges i cirurgians del XVII. Dades sobre el Col.legi de Sant Carles. Re$ a l'obra de Gimbemat.

27 18. GARCIA DEL REAL, E.: "EI Dr. Ferran y la vacunaci6n anticolérica". Rev. de las Espailas, 1935, 10, 135-138. Noticia breu del tema.

2719. GARCIA DEL REAL, Eduardo: "Arnaldo de Vilanova". Introduccib a "Parhbolas de meditacibn" del maestro Arnaldo de Vilanova. Madrid (Biblioteca Clkica de la Medicina espaíiola. XI) 1936. pp. 15-303. Estudi extens de l'obra dlArnau. Encara b útil en algun aspecte.

2720. GARCIA DEL REAL, E. : "El cólera y el caso Ferrin" Medicamenta, 1947,8, (138), 295-296. Record de l'obra de Ferran ran del risc d'epidkmia de cdlera de 1947, procedent dEgipte. Opinions sobre Ferran per part de Richet, Roux, Calmette, Ehrlich i altres.

272 1. GARCIA DEL REAL, E.: "Jlaime Ferrin. Biografia" Madrid (Ed. Aguilar) s. a. 283 pp. Estudi extens de la vida, obra i vicissituds de Ferran.

2722. GARCIA-DIE i MIRALLES DE IMPERIAL, Antonio: "Antonio Musa, medico del César Augusto en Tarragona" Act. I CIHMC, Barcelona, 1970, I, 244-247. Nota breu sobre la llarga estada d'tlugust a Tarragona (27 a. C. ), la seva malaltia, la intervenció d'tlntoni Musa i el seu tractament hidroterdpic.

2723. GARCIA-DIE i MIRALLES DE IMPERIAL, Antonio: "JPsicoantropologÍa de S. S. Benedicto Xm @. Pedro Martinez de Luna y de Gotor), el mis grande papa catalán"

Act. I CIHMC, Barcelona, 1970, I, 322-331. Valoració apassionada de la personalitat de Pere de Lluna, papa Benet XII.

2724. GARCIA-DIE i MIRALLES DE IMPERIAL, Ant0~0 : "La medicina en Tirant 10 Blanc" AC. I CIHMC, Barcelona, 1970, I, 332-336. Consideració d'algunes referdncie a aspectes m2dics en el Tirant 10 Blanc. Menció gendrica i no concreta d'aspectes relacionats amb les ferides, balsams, alteracions mentals, geriatria i altres.

2725. GARCIA-DIE i MIRALLES DE IMPERIAL, Antonio: "Mariano Cubi i Soler y su frenologia en el cráneo del Conde de España" Act. I CMMC, Barcelona, 1970, III, 381-384. Nota breu sobre alguns aspectes de I'activitat penoldgica de Cubi i l'episodi del crani del comte dlEspanya, que fou recollit per P. Baroja.

2726. GARCIA i DIEZ, Ferran: "L'Hospital de Sant Bartomeu. Segles XIII-XIV" in Ustrell, JM (dir): "Histdria de les Cikncies de la salut a 1'AnoiaW, 1998, pp. 309- 3 16 Nota sobre I'hospital de sant Bartomeu, fundat a Igualada I'any 1282.

2727. GARCIA i DIEZ, Ferran; TORRAS i ENRICH, Margarida: "Figura i funcions de I'hospitaler en I'antic hospital de sant Bartomeu d'Igua1adaw Gimbernat, 1997,27,21-24 Referdncia principalment als pactes entre l'hospitaler i el consell de la vila I'any 1734.

2728. GARCIA i D E , Ferran; TORRAS i ENRICH, Margarida: "Histbria de 1'Hospital Comarcal d'Igualadaq' Gimbernat, 1997,27,213-217. Dades breus sobre diverses etapes de I'hospital des del segle XIIIjns ara.

2729. GARCIA i DO&NECH, R. M: "La Casa de Convalesc&ncia (1629-1680), seu de I'hstitut d'Estudis Catalans" Barcelona (EC) 1995,154 pp. Monograja sobre I'edijci que fou Casa de Convalescdncia a I'antic recinte de la Santa Creu.

2730. GARCIA FARIA, Pedro: "Insalubridad de las viviendas de Barcelona" Barcelona (Impr. J. Balmas) 1890. 26 pp.

273 1. GARCIA FARIA, Pedro: "Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona. Drenaje, residuos

urbanos" Barcelona (Henrich y Cia. ) 1893. (amb 23 lbines).

2732. GARCIA FARIA, Pedro: "Medios de aminorar las enfermedades y mortalidad en Barcelona" Barcelona (A. de Industria e Invenciones) 1895. 94 pp.

2733. GARCIA i FERN~DEz, Alejandro; GRABULEDA i SITJA, Josep; REVERTER i COROMINAS, M. Angels: "Pere Alsius, historiador" in "Quaderns del Centre &Estudis Comarcals de Banyoles", 1986-1987, pp. 23-29. Valoració de l'obra de Pere Alsius i Torrent, farmactutic estudiós de la mandíbula de Banyoles. Ressenya histdrica de Serinyci, 1894. Assaig histdric sobre la vila de Banyoles. Estudi sobre I'esgldsia de Santa Maria deis Turers de Banyoles. Escrits al Setmanari de Banyoles. Altres.

2734. GARCIA i FONT, Joan: "Simbologia del 'De somniorum interpretatione' d'Arnau de Vilanova i la seva relaci6 amb la medicina" Act. I CIHMC, Barcelona, 1970, I, 255-264. Estudi de la simbologia arnaldiana. Analisi del "De somniorum", en el qual els simbols són relacionats amb conceptes astroldgics i amb la teoria dels humors. Funció de la imatge com a símbol i nucli suggestiu. Estudi de la noció de "spiritus", com a centre axial de la seva medicina.

2735. GARCIA i FONT, J.: "Historia de la alquimia en Espaiía" Madrid (Edit. Nacional) 1976, 341 pp. Estudi molt extens sobre el tema. Refertncies, entre molts altres aspectes, a l'obra, original o atribufda, de Ramon Llull (pp. 123-141), Arnau de Vilanova (pp. 181-122), l'alquímia a la Corona d'Aragó, Pompeu Gener (pp. 321-326), Antoni Novellas (n. 1880), farmactutic i membre de la RAMde B, i altres.

2736. GARCIA i FüERTES, Gemma: "La posesicin diabólica, una forma de liberacicin: Magdalena Vidal Freixa, energúmens (1783-1786)" Act. I Congr. Hist. Mod. Catal. Barcelona, 1984,II, 647-655. Dades sobre MI/F. Descripció de la seva simptomatologia, fisica i psiquica: tremolor, agitació, tendtncia al sut'cidi, alteracions del pensament,. . . Dades sobre visita mtdica. Testimonis.

2737. GARCIA i FüERTES, Gemma: "El panorama sanitari0 de Barcelona a finales del siglo XVILI" Act. I Congr. Hist. Mod. Catal. Barcelona, 1984,11,657-665. Estudi basat principalment en el Dictamen de l'Acad2mia Mtdico Practica de 1781. Detall d'alguns aspectes de l'infome.

2738. GARCIA i FUERTES, Gemma: "L'abastament d'aigua a la Barcelona del segle XViII (1714-1808)" Barcelona (Fund. S. Vives Casajuana) 1990. 206 pp.

2739. GARCIA GONZÁLEZ, Raquel: "Licenciados en medicina y cirugía en la Universidad de Valladolid (1871- 1936)" Valladolid (Act. Hist. Med. Vallis. IX) 1979, 383 pp. Treball molt detallat on es recullen, ordenats alfabdticament, els noms de 5.770 llicenciats. Bons indexs topograjcs. Hi ha una introduccid histdrica, de gairebé 50 pp. a ccivrec dlAmalia Prieto. Hi ha un nombre redull de catalans, una trentena, l'origen mds important dels quals ds el de Barcelona, amb divuit noms, seguit de Lleida amb quatre.

, 2740. GARCIA i GUARDIOLA, Consuelo: "Las enfermeras de Santa Madrona" La Noche, 15 d'abril de 1936. Sobre les activitatsfemenines en el camp de la infermeria.

274 1. GARCIA i GUARDIOLA, Consuelo: "El Hospital General de Catalunya" La Noche, 28 d'agost de 1936. Nota sobre la secularització de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

2742. GARCIA i GUARDIOLA, Consuelo: "La sanidad municipal" La Noche, 2 de setembre de 1938. Entrevista amb Joan Borras, conseller-regidor de Barcelona, on destaca l'kxit obtingut amb la vacunació antitifica.

2743. GARCIA i LLAURAD~, Josep: (v. Llaurad6, J. G. )

2744. GARCIA MARTIN, Manuel: "L'Hospital de Sant Pau" Barcelona (Catalana de Gas) 1990.

2745. GARCIA MAS, Alexandre; GARCIA OLIVER, Jaume: "Joan Ignasi Valentí i Marroig; psiquiatria i educaci6 a Mallorca. 1900-1936" Palma (Univ. Illes Balears) 1991, 127 pp.

2746. GARCIA MOLL, Modest: "La cardiologia a 1'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau" Membria de I'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 1990, pp. 219-223.

2747. GARCIA MOU, Joaquín: "La estela de Casal" Oviedo (Edit. Diput. Oviedo) 1959.

2748. GARCIA ORCOYEN, Jesús: "Una Cpoca de la ginecologia espailola. Sebastián Recasens. 1863-1933" in III Congr. Hispano-Portuguds de Obstetr. y Ginecol. Barcelona, 1950. Programa s- P. (2 PP. ) Recordi personals de la seva relació amb Recasens, que fou catedrdtic i dega de la facultat de medicina de Madrid. També es va publicar a AMB, 1951, (7), s. p. lconografia.

2749. GARCIA ORCOYEN, Jesus: "Manuel Usandiaga, profesor universitario" Acta Obstetr. Ginecol. Hisp. Lusit. 1982, 437-439. Evocació breu, des de lrangle de l'amistat i tasques comuns, de M. Usandizaga.

2750. GARCIA i PALAcÍN, Antoni: "Hostafrancs. 150 anys d'histdria" Barcelona (Amics de la historia i de les tradicions d'Hostafrancs) 1996. 373 pp. Refer2ncies a alguns metges que han treballat a Hostafi.ancs: Jaume Aiguader i Manuel Corachan, que hi posaren el seu primer consultori; Josep Gol i Gumd; Jordi Gol i Gorina, nat al carrer de Sant Roc; Joan Pelegrí

275 1. GARCIA PEÑA DE ALEXANDER, MB Pilar: "Nota biográfica sobre el Dr. Francisco de Asis Pons i Freixa" Act. I CMMC, Barcelona, 1970, IV, 81-86. Estudi de l'obra de FPF (1863-1938), que fou director de lllnstitut Municipal drHigiene de Barcelona. Noticia dralguns treballs de caracter preventiu, divulgador i dernograjc. Valoració de les seves idees i de l'obra com a higienista.

2752. GARCIA PEWZ, Jesús: "Aportación a la vida y obra de Pedro Castell&" Salamanca (Univ. de Salamanca) 1981.76 pp. Biografia extensa de Pere Castelló i Ginesta (I 770-1850].

2753. GARCIA QUINTANA, S.: 'Xa protección a la maternidad y a la primera infancia en Barcelona" Barcelona (Tipografia Fco. Alt& Alabart) 1914,84 pp. Lrautor era metge numerari, per oposició, de la Benefic2ncia Municipal de Barcelona, metge tocbleg de la casa de la Lactancia i de l'associació protectora de la maternitat.

2754. GARCIA RIFA, Carmen: "El cólera morbo de 1854 en Vich" Minut. Men. 1977, 10, (90), 5-12.

Dades sobre l'epiddmia, provinents en part de la memdria de Salarich. Iconografia.

2755. GARCIA SÁNCHEZ, Expiracion: "La traducción catalana medieval del Kitab al-Agdiya (Tratado de 10s alimentos) de Avenzoar" Primer Col-loqui d'Histdria de l'Alimentaci6 a la Corona d'Arag6. Lleida, (Inst. Est. Ilelerd. ) 1995, t. I, pp. 363-386. Treball extens sobre la importuncia del coneixement de la diet4tica a /'Edat Mitjana i la incorporació de textos a la cultura catalana.

2756. GARCIA SÁNCHEZ, M.: "Parietal infantil trepanado de la Cova de la Sarsa (Bocairente, Valencia)" Varia (Valencia) 1983,2, 189-198.

2757. GARCIA SANSEBRIA, J. L.: "La obra quirúrgica del Dr. Antonio Mendoza y Rueda" Act. I CIHMC, Barcelona, 1970,II, 260-270. Estudi de l'obra de Mendoza (ikíalaga, 1811 - Barcelona, 1872), catedrritic de cirurgia, metge militar, membre actiu de la RAMde B, i impulsor de la revista "El Compilador Mkdico". Analisi de la seva obra "Estudios clinicos de cirugia" (1850). Valoració del seu esperit d'inconformisme, de renovació, i d'interds per pujar el nivell cientific.

2758. GARCIA i SAYAGO, F.; JOVÉ i BALANYA, S.; FORT i RIUS, T.: "AniUisi del registre de defuncions de 1871. Primer any del registre secularitzat a Tarragona" VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992. Resums p. 36. v. t. Gimbernat, 1393, 17, 159-162. Nota breu amb taules sobre mortalitat, distribufdes per trams d'edat. Destaquen: immaduresa (37 %) i tdtanus (21 %) en l'etapa neonatal; gastroenteritis i enterocolitis fins els 10 anys; tisi després; apoplexia més enllu dels 40 anys.

2759. GARCIA SILVESTRE, Manuel: "Histdria sumaria de la literatura catalana" Barcelona @dit. Balmes) 1932. (v. pp. 50-52) Notícia breu de l'obra d'tlrnau de Vilanova.

2760. GARCIA SIS^, AndrCs: "El Dr. Francesc Tosquelles i Llauradó: posición del autor dentro de la psiquiatria catalana anterior a la guerra civil y proyección de esta posición en su obra posterior" Gimbernat, 1992, 18, 49-64. v. t. VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992. Resums p. 37. (amb títol abreujat) Referdncia cimplia a l'obra de Tosquelles. Estudi d'un treball inicial seu, publicat

a "Fulls Clínics", de Reus, el 1935. Valoracib com una via d'entrada de la psicoandlisi aquí.

276 1. GARCIA SOLA, E. : ";]El doctor Rodríguez Mdndez!" Gaceta Med. Catal. 1919, núm. 1016, pp. 253-256. Notícia necroldgica.

2762. GARCIA-TALAVERA FERNÁNDEZ, JOSE R.: "Historia del Cuerpo de Mddicos de Baños. Siglo XM" Cuad. Hist. Med. Esp. 1971, 10, 213-281. Estudi extens del tema, considerat de manera general. Apindix (pp. 269-281) amb rePacib de tots els metges nomenats durant el segle XLY, entre ells els de balnearis catalans.

2763. GARCIA-TORNEL i cARRÓs, Llorenq: "La cirugía española en el siglo XM" Discurs d'ingrks a la RAM de B el 19 de febrer de 1948 Nombroses referincies a cirurgians catalans.

2764. GARCIA-TORNEL i cARRÓs, Llorenq: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Lluís Trias de Bes, a la RAM de B, el 3 1 de maig de 1948. Referincia biograflca del nou acadimic.

2765. GARCIA-TORNEL i cARRÓs, Llorenq: "Discurs de resposta" al d'ingrés dlErmengol Arruga i Liró a la RAM de B. el 3 de maq de 1952. Referincia biograflca i comentari de l'obra d'aquest oftalmdleg.

2766. GARCIA-TORNEL i cARRÓs, Llorenq.: "EI Dr. D. Hermenegild0 Arruga". AMB, (52), s. a. s. p. Visid personal de l'obra dyrruga. Es un fragment del discurs de contestació a la PAM de B (1952).

2767. GARCIA-TORNEL i CARROS, Llorenq: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Joaquim Salarich i Torrents a la RAM de B el 16 de maig de 1954. Semblan~a de Joaquim Salarich.

2768. GARCIA-TORNEL i CARROS, Llorenq: "Discurs de resposta" al d'ingrés &Adolf Azoy a la RAM de B el 16 de novembre de 1969. Referincia a l'obra i personalitat d'aquest catedratic dfORL.

2769. GARCIA-TORNEL i CARR~S, llor en^: "En memoria del doctor Manuel Salvat Espasa" An. Med. Cir. 1970, 50, (220), 281-286. Nota necrol6gica a la sessib de la RAM de B, del Dr. Salvat, pediatre. Records personals.

2770. GARCIA VALDECASAS i SANTAMARIA, Francisco: "Los medicamentos en la obra de Casal" Anal. Med. 1962, I1 (supl. l), 14-23. Comentari sobre algunes actituds terapdutiques de Casal i valoracib de la claretat de pensament i criteri cientific.

277 1. GARCIA VALDECASAS, Francisco: "La obra mCdica de Gaspar Casal" Miscellanea Barcinonensia, 1963,II, (3), 87-96. Comentari sobre lrobra de Casal. La troballa de la partida de naixement, feta per lrarxiver Tomhs Noguer, i Jaume Peyrí, a la parrdquia de santa Susanna del Mercadal, de Girona.

2772. GARCIA VALDECASAS, Francisco: "La transmisi6n quimica en las sinapsis adrenérgicas" Discurs d'ingrds a la RAM de B. el 31 d'octubre de 1966. Resposta de Francesc Buscarons. Refergncia breu a 11acad6mic anterior Francesc Terrades.

2773. GARCIA VALDECASAS, Francisco: "Discurs de resposta" al d'ingrks de Josep A. SdvA i Miquel a la RAM de B, el 27 d'octubre de 1974. Breu semblan~a de J. A. Salva i Miquel.

2774. GARCIA VALDECASAS, Francisco: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Josep Laporte a la RAM de B. el 21 de maig de 1978. Breu semblanp de Josep Laporte.

2775. GARCIA VALDECASAS, Francisco: "Perspectiva madrileíía del maestro. 1930-1936" An. Med. Cir. 1982,60, (262), 103-104. Record breu d'alguns aspectes de l'obra de Jestis Bellido, vistos des de la perspectiva de l'escola de Fisiologia de Madrid, dirigida per Juan Negrin.

2776. GARCIA VALDECASAS, Francisco: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Josep M. Massons i Esplugas a la RAM de C. el 10 de maig de 1992. Referdncia a l'obra de J. M. Massons en el camp de la farmacologia.

2777. GARCIA VALDECASAS, Francisco: "Centenari0 del profesor Santiago Pi Suaer" in "Centenari Santiago Pi i Sunyer" Barcelona, 1993, pp. 15-21.

2778. GARCIA VALDECASAS, Francisco: "El profesor Juan Negrin" Gimbernat, 1996,26,17 1-178. Refe2ncia a Juan Negrin, catedrhtic de Fisiologia de Madrid i cap de govern de la República. Comentari ampli sobre les relacions d'amistat amb l'escola #August Pi i Sunyer.

2779. GARCIA VALDECASAS, Francisco: "La transfusión sanguínea en Barcelona y el doctor Antoni0 Armengol Peracaula" Rev. RAM Catalunya, 1996,3, 169-174.

2780. GARCIAS PALOU, Sebastia: "Miramar" San Jorge (Barcelona) 1960, núm. 40, pp. 22-25. Breu refer2ncia a aquesta fita de la vida de Ramon Llull.

278 1. GARCIAS PALOU, Sebastia: "Eficacia del metodo especulativa seguido por el beato Ramon Llull" Estudios Lulianos (EL), 1965,9,71-84.

2782. GARCIAS PALOU, Sebastia: "La primera obra que escribió Ramon Llull" EL, 1969, 13,68-82.

2783. GARCIAS PALOU, Sebastia: "La formación científica de Ramón Llull" Inca (Consell Insular de Mallorca. Imprenta Molinos) 1989. 203 pp. Estudi extens en el qual analitza les bases de la formació, els autors que l'injluiren i esmenta, el paper de Montpeller, entre altres temes. Bibliografia amplia. Cal assenyalar que aquest autor té una obra molt extensa sobre Llull, perd abastant generalment altres aspectes dels escrits lullians.

2784. GARDNER, Frances Tomlison: "Pedro Prat. Surgeon of the spanish conquest" Ann. of Med. Hist. (3a serie), 1941, 3, 501-5 12.

2785. GARGANTA, Joan de: "Un patrici" La Ciutat d'Olot, núm. 1 15 del 17-8-1935. Article en homenatge al metge oloti Joaquim Danés i Torras, per la gran activitat cultural que havia dut a terme.

2786. GARGANTA I F ~ R E G A , Miquel de: "Vayreda, fitdgraf" Rev. &Olot, 1926 (novembre) pp. 15-16. Sobre l'apotecari E. Vayreda (1848-1901).

2787. GARGANTA, Miquel de: "Francisco Bol6s y la cultura de su tiempo" Barcelona, 1934, tesi. Barcelona (Llibr. Verdaguer) 1936.

2788. GARGANTA, Miquel de: "El doctor Trías" Destino, 1 d'agost de 1970, núm. 1713, p. 3. Carta on es fa un breu comentari sobre la personalitat dyntoni Trias i Pujol, ran de la seva mort.

2789. GARGANTA i F ~ W G A , Miquel de: "El nostre Dr. Joaquim Dands" in "El camí d'una vida". Olot (Assemblea &Artistes de la Garrotxa) 1977.

2790. GARGANTA i F ~ R E G A , Miquel de: "Estanislao Vayreda Vila, farmacdutico y bothnico" in "Medicamento, Historia y Sociedad". Madrid (Ed. Uriv. Complutense" 1982, PP. 187-199. Biografia de 1 'apotecari E. Vayreda (1848-1 901).

2791. GARGANTA i F ~ R E G A , Miquel de: "Pagines olotines i noticies de naturalistes catalans" Olot (Ajuntament dVOlot) 1984

2792. GARGANTA i F ~ R E G A , Miquel de: "Prettrits histdrics de la farmacia olotina" Gimbernat, 1987, 8, pp. 77-80.

2793. GARIJO y GRACIA, Josd Ma: "Hace cuatrocientos años fue quemado Miguel Servet" Gaceta Med. Esp. (sec. paramed. ) 1954,28, (330), 53-54.

2794. GARÍN LLOMBART, Felipe V: "La medicina en 10s primitivos valencianos" Act. I1 Congr. Esp. Hist. Med. Valencia, 1969,II, 59-66. Descripció d'alguns aspectes de la pintura baix medieval valenciana relacionats amb la medicina. Representacib de malalts. Pesta i pintures de sant Roc. Representació d M s , paralítics, amputats, endimoniats, i altres. Altres aspectes.

2795. GARRETA, Francesc: "Roig i Ravent6s: el centenari d'un escriptor oblidat" Avui, 27 de juliol de 1983 (supl. Lletres, núm. 129), pp. 1-11. Nota sobre aquest metge pediatre, n. Sitges 26 de juliol de 1883, autor de moltes novebles. Fotografia.

2796. GARRETA, Francesc: "Josep Roig i Raventós, metge i escriptor" Sant Sadurní (Grup dEstudis Sitgetans. Graf. Llompart) 1992. 206 pp. Estudi extens i acurat sobre l'obra del metge pediatre Josep Roig i Raventós. Analisi de la seva obra literdria.

2797. GARRIDO, Albert: "Caldes de Montbui. Aguas temales que no han tenido reclamaciones en 500 aaos" El País, 1 d'agost de 1998, p. 2. (Cataluila)

2798. GARRIGA i PARÉs, Carles: "Origen i fundaci6 de la Clínica de Sant Josep i el context sanitari de 1'6pocaw Gimbernat, 1991, 15, 129-140. Breu recordatori de la sanitat manresana des del segle XIV. Arribada de les germanes Josefines a Manresa l'any 1884. Inici del sanatori el 1929. Evolució. Llista de metges. Unitat corondria.

2799. GARRIGA i PUIG, Bonfílio: "Topografia medica de Sant Cugat del VallCs". Barcelona (Tipogr. Religiosa de J. Doria) 1907. 70 pp. Havia estat premiada per la RRM de B el 1905.

2800. GARRIGA i PUIG, Pere: "Dos discursos inaugurales y una anomalia" La Vanguardia, 12 d'octubre de 1899, p. 4. Valoració del discurs de Giné i Partugas, d'inauguracid de curs a la Universitat,

fet I 'any anterior.

2801. GARRIGA i PUIG, Pere: "El problema de la natalidad" La Vanguardia, 29 de marG de 190 1. Comentari ran del discurs de Joan Viura que, amb el mateix enunciat, pronuncib a IañAMde B.

2802. GARRIGA i PUIG; Pere: "El descens0 de población" La Vanguardia, 30 de juny de 1904, pp. 4-5. Comentari critic del discurs d'ingrés a la RAM de B. dxlexandre Planellas i Llanos sobre "Estudio higiénico y social de la fecundidad y prolrficidad".

2803. GARRIGA i PUIG, Pere: "La higiene grafológica" La Vanguardia, 16 de febrer de 1910, p. 16. Comentari crític sobre el discurs d'entrada a la RAM de B que Lluís Verderau i Sola va pronunciar amb aquest títol.

2804. GARRIGA i ROCA, Martí: "La personalidad del profesor D. Manuel Usandizaga Soraluce" AMB, 1952, (lO), s. p. Nota breu sobre aspectes humans i l'obra academica i cientffica de M. Usandizaga. Iconograja.

2805. GARRIGA i ROCA, Martí: "El Dr. J. Muííoz Arbat" AMB, 1953, (21), s. p. Dades sobre Jacint MuAoz i Arbat. Alguns aspectes de la seva obra obstetrica. Curriculum. Iconograja.

2806. GARRIGA i ROCA, Martí: "Cinco directores" Barcelona, 1953. 38 pp. També a: AMB, 1954, (32), s. p. Estudi monogrdjc breu de l'obra de cinc directors de la casa de Maternitat de Barcelona: Ignasi de Llorens i Gallart (1903-1913), Enric Robledo Negrini (1913- 19), Agustí Farriols i Anglada (1919-23), Emili Ardevol i Miralles (1923-46) i Josep Farriols i Centena (1946). Iconograja.

2807. GARRIGA I ROCA, Martí: "Mateo Bonafonte Nogués" Acta Ginecol. Obstetr. HipanoLusitana. 1958, 7, (6), 41-45. Estudi breu de l'obra de Mateo Bonafonte (1862-1940), caiedratic de ginecologia de Barcelona, i dega de la facultat (1925). Fotograja.

2808. GARRIGA i ROCA, Martí: "D. Pedro Nubiola y Espinós, hombre de ciencia" Anales de Medicina (sec. Cirurgia), 1960, niun. 1, 1 19-123.

2809. GARRIGA i ROCA, Martí: "El Prof. Mateo Bonafonte Nogués" Cromosoma, novbre 1969, pp. 13-15. Visió breu de l'obra de Bonafonte.

2810. GARRIGUES ORELLANA, Antonio: "Notas sobre la medicina Prabe en Valencia" Arch. Iberoam. Hist. Med. 1953, V, 490-523. Estudi extens sobre aspectes de la medicina a la ciutat de Valencia durant l'epoca

de dominacib musulmana. Referdncia a aspectes sanitaris generals: construccions, clavegueres, neteja, banys, aliments, activitats laborals, cementiris. En una segona part es dedica una particular atenció a la terapdutica i la higiene. Apdndix biogra'Jic i bibliografic.

281 1. GASCÓN i LECHA; M. Pilar; CARMONA i CORNET, A. M.: "Recull de treballs realitzats a Catalunya i publicats a la revista 'Medicamenta"'. Gimbernat, 1986,6, 133-150. Buidat de la revista "Medicamenta", edició per a farmacdutics, editada per Instituto Farmacolbgico Latino, en dues etapes entre 1949-64 i 1969-76, en total 333 números. Hi ha 270 treballs fets a Catalunya, 19 d'ells a la secció d'Art, Histciria, Filosofa i Literatura.

2812. GASCON SANCHEZ, Antonio: "El aragonCs Miguel Serveto (Breve semblanza)" Estoma, 1983, I11 (3), 381-395.

28 13. G A S C ~ N SANCHEZ, A. : "Iconografia de Miguel Serveto" Act. IX Congr. Nac. Hist. Med. Zaragoza, 1989.11,567-573. Sis fgures; referdncia a una estatua en un edifici del carrer Gran de Gracia de Barcelona; un retrat al saló de Sant Jordi; el nom a la RAM de B.; una pintura de Picasso, entre moltes altres.

2814. GASCON VILAPLANA, Pedro: "Estudio sobre Arnau de Vilanova" Med. Hist. 1975, (46), 16 pp. Visió general i breu d'alguns aspectes de l'obra dlclrnau. Valoració de la seva ideologia. Iconografia.

2815. GASOL, Josep M.: "Pequeña historia manresana La restauración de la iglesia del hospital" Manresa, XXII, 28 de maig de 1963, núm. 3.326.

2816. GASOL, Josep M.: "Ha fallecido el Dr. Pio Font y Quer, hijo adoptivo de Manresa" Manresa, XXIII, 7 de gener de 1964, núm. 3.436. Noticia de Pius Font, farmacdutic i botanic, que visqué els anys de la seva infantesa a Manresa.

28 17. GASOL, Josep M. : "En memoria del doctor Tarrés" Manresa, XXVIII, 28 d'abril de 1969, niun. 4.442. Noticia de Pere Tarrés i Claret, sacerdot i metge manresa.

2818. GASOL, Josep M.: "Vint-i-cinc anys després. Pere Tarrés i Claret (Manresa, 1905 - Barcelona, 1950)". in "Homenatge a Pere Tarrés. . . ", 23-29. Publicat també a Manresa, XXXIII, núm. 5.661, (24 de desembre de 1975).

2819. GASOL, Josep M. : "Homenatge a Pere Tarrés i Claret" Manresa (Programa) 1976.

2820. GASOL, Josep M. : "En la mort del Dr. Antoni Esteve" Gazeta de Manresa, 18 de juny de 1979, núm. 440, suplement. Noticia sobre Antoni Esteve i Subirana, que transforma el laboratori de la farmdcia de la Plana de I'Om en una indústria moderna.

282 1. GASOL, Josep M. : "Homenatge al Dr. Esteve. Sis generacions de farmactutics" Gazeta de Manresa, 15 de setembre de 1979, núm. 466. Recordatori de la nissaga dels Esteve, farmac2utics a Manresa des de finals del segle XVNI.

2822. GASOL, Josep M.: "Antoni Esteve i Subirana In mernorim" Miscel. Estudis Bagencs, 1981, I, pp. 13-23. Nota extensa sobre l'obra del doctor Esteve i la seva nissaga.

2823. GASOL, Josep M. : "La farmiicia de llHospital de Sant Andreu" El Pla de Bages, 2a epoca, 11 de maig de 1984, núm. 213.

2824. GASOL, Josep M. : "Pere Tarrés i Claret en l'ambient religi6s de Manresa (1905-1928)" Manresa (Feder. Cristians Catalunya) 1984. 35 pp. Noticia de l'ambient manresa en els anys d'infdncia i joventut del metge Pere Tarrks i Claret.

2825. GASOL, Josep M.: "Pere TarriSs en I'ambient de Manresa" in "Homenatge a Pere Tarrés" Montserrat (Public. Abadia; Col. L'Espiga, 20). 1984, pp. 27-48.

2826. GASOL, Josep M.: "Ara faria vuitanta anys.. . "

in "Records i noticies. Dr. Pere Tarrks i Claret, metge i sacerdot". Barcelona. núm. 11 (maig de 1985), pp. 2-4.

2827. GASOL, Josep M. : "Farh cent anys que va nCixer a Artks, Ferrer i Solervicens" Re@ 7 (Manresa), VIII, 28 de setembre de 1985, núm. 1.244.

2828. GASOL, Josep M.: "Francesc Ferrer i Solervicens, metge i mestre de metges" anresa (Col. Of. Metges) 1986. Article ran del centenari del naixement de Ferrer (1885-1943), que fou catedrdtic de la facultat de medicina de Barcelona.

2829. GASOL i ALMENDROS, Josep M.: "Els Esteve, de Manresa" Miscel. Estudis Bagencs, 1990,7,83-93. Dades sobre la nissaga dels farmac2utics Esteve, de Manresa, des de Tomas Esteve i Gabanyach, originari de la Cerdanya (n. 1750) que l'any 1787 fou farmacdutic de llHospital de Manresa. Els successors: Tomas Esteve i Florensa; Tomas Esteve i Pla; Josep Esteve i Seguí; Antoni Esteve i Subirana; Josep Esteve i Soler i Antoni Esteve i Cruella.

2830. GASOL i ALMENDROS, Josep M.; GUERRER0 i SALA, Lluís: "Un llibre d'bbits de Monistrol de Rajadell (Bages)'' Gimbernat, 1994,22, 137-150. Registre de 214 defuncions entre 1793 i 1856. Valoració de la llengua: domini absolut del catald jns el 1846. Gran mortalitat infantil. Comparació amb altres poblacions. Salubritat i rituals post-mortem. Altres aspectes.

283 1. GASPAR i GARCIA, Maria Dolors: "Historia de la Facultad de Farmacia de la Universidad de Barcelona (1845- 1900)" Tesis, Univ. Barcelona, 1989.

2832. GASPAR i GARCIA, Maria Dolors: "L'epidhmia de febre groga que es pati I'any 1821 a Barcelona, a travks del contingut del manuscrit 156 de la Biblioteca Universithria de Barcelona" VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992. Resums p. 12. * v. t. el mateix treball, títol i text en castellh: Gimbernat, 1992, 18,65-72. Dades sobre l'epiddmia. Estudi del manuscrit, d'autor andnim, sobre fets succefts a Barcelona, de 1815 a 1823.

2833. GASPAR i GARCIA, Maria Dolors: "El Jardin Botánico y el Real Colegio de Cirugía de Barcelona (1784-1793)" Medicina e Historia, 1994, 3a &poca, núm. 5 1. Notícia del Jardí. La terra del marquZs de Ciutadilla, als Horts de sant Pau del Camp. Documentació.

2834. GASPAR i GARCIA, Maria Dolors: "Aparici6n del Jardín Bothnico de Barcelona. Historia, evoluci6n e influencias científicas (1784-1854)" Barcelona (Reprodisseny, Fundacií5 Uriach) 1994. 114 pp. Estudi ampli sobre el Jardí. Iconografia. 220 notes. L'ensenyament de la botanica al Col.legi de Cirurgia.

2835. GASPAR i GARCIA, Maria Dolors: "Succintes consideracions histbriques sobre dos instruments d'hidroterhpia oftalmolbgica: vaporitzador de Louren~o i revulsor filiforme" in Camarasa, JM; Mielgo, H; Roca, A: "Act. I Trobades Hist. Ciencia i Tknica" Barcelona (SCHCT) 1994, pp. 19 1-202.

2836. GASPAR i GARCIA, Maria Dolors: "Apunt histbric de la Facultat de Farmhcia de Barcelona" Gimbernat, 1995,24, pp. 163-168. Nota breu sobre ubicacions de la facultat, plans d'estudi, professorat i alumnes.

2837. GASPAR i GARCIA, Maria Dolors: "Omplidor d'ampolles injectables 'Necesser Cambronera', 1913. Solucions a una thcnica" Gimbernat, 1996,26,201-204. Nota sobre quest aparell.

2838. GASPAR i GARCIA, M. Dolors: "Inici de la Facultat de Farmhcia de la Universitat de Barcelona (1845-1846)" Barcelona (Univ. Barcelona) 1996.

2839. GASPAR i GARCIA, M. Dolors; CARMONA i CORNET, Anna: "Aportaci6 a la farmhcia i a la medicina del farmactutic catalh Quet i Puigverd" Gimbernat, 1986,5, 149-154. Dades sobre Esteve Quet (n. Santa Susanna de Pineda, 1826). Farmaciutic a Barcelona el 1851, doctor a Madrid el 1860, catedratic de Materia Farmacbutica vegetal de Santiago (1864). Analisi de la seva contribució cientwca.

2840. GASPAR i GARCIA, M. D.; PBREZ GARCIA, J. M.; BALLESTEROS MORENO, E. : "Contribuci6n inddita a la biografia de S. Malats Codina" Medicina Militar, 1982,48 (3). Nota sobre aquest veterinari catala que va dirigir 1'Escola de Veterinaria de Madrid.

2841. GASPAR i GARCIA, M. D.; sUÑÉ i ARBUSSA, J. M.: "Cursets d'anhlisis bioquímiques, per a metges i farmackutics, a la facultat de Farmilcia barcelonina (1927-1930)"

Gimbernat, 1988,10,165-172. Notícia d'aquests cursets: 18 matriculats el 1927-28, d'ells 84 estudiants de farmdcia.

2842. GASPAR i GARCIA, M. D; sUÑÉ i ARBUSSA, J. M.: "Intent de transformació de la facultat de Farmhcia de Barcelona en Escola especial (1931)". in "Hist. Univ. Barcelona, I Symposium", 1988. pp. 373-379. Refersncia a una proposta de modijcar el nivell dels estudis de Farmacia l'any 1931. Resposta de la facultat. El dega era J. Deulofeu i Poch.

2843. GASPAR i GARCIA, M. D.; sUÑÉ i ARBussA, J. M.: "Aportación de Antonio Vilaseca y Francisco Carbonell en la edición castellana del Arte de Recetar. . . , de Trommsdorff (1807)" Act. IX Congr. Nac. Hist. Med. Zaragoza, 1989, IV, 1321-1327. Es valora com Antoni Vilaseca no sols va fer la traducció sinó que va introduir en el llibre la terminologia química moderna, cercant l'ajut de Carbonell, que era autoritat en el seu temps, i que va adaptar el text a la matgriu mtdica espanyola.

2844. GASPAR i GARCIA, M. D.; sU@ i ARBUSSA, J. M.: "Aspectes legislatius en Ikvolució dels ensenyaments de Farmhcia a Barcelona durant la Restauració (1884-1900)" Act. Congr. Intern. Historia Catalunya i la Restauraci6, Manresa, (Centre Estudis Bages) 1992, pp. 519-522. Dades sobre el pla d'estudis.

2845. GASPAR i GARCIA, Maria Dolors; sUÑÉ i ARBUSSA, Josep M.: "La bacteriologia en las enseñanzas de Farmacia en Barcelona (1926)" Gimbernat, 1993,20, 173-178 Refersncia als professors Josep Deulofeu i Poch i Pere Gonzalez i Juan. Inici de I'ensenyament I'any 1926.

2846. GASPAR i GARCIA, Maria Dolors; sUÑÉ i ARBUSSA, Josep M.: "Notes d'interhs mhdico farmachutic sobre I'epidhmia de febre groga de 1821 a Barcelona" Gimbernat, 1993,20, 179-186. Refersncies a treballs de Salvador Mas, Joan Francesc Bahi i Antoni Vilaseca.

2847. GASPAR i GARCIA, Maria Dolors; sUÑÉ i ARBUSSA, Josep M.: "ILos primeros libros de texto utilizados en la facultad de Farmacia de Barcelona" Gimbernat, 1993,20, 187-198. Els inicis de I'ensenyament. Llibres dIAgustí Yai3ez. Raimon Fors i Cornet i altres.

2848. GAS SI^, Pere: "Dídac Ribas, home de cultura"

Regi6 7, 11 de febrer de 1997. Notícia de Didac Ribas, histdleg, amb motiu de la concessió de la medalla de la ciutat de Manresa.

2849. GASSIOT i MATAS, Lluís: "El P. Tomb Cerdh S. J. i la introducció del pensament newtonih a Barcelona" Act. 111 Trobades Hist. Citncia i Ttcnica dels PPCC. Barcelona (Rodograf) 1995, pp. 247-15 1.

2850. G A S S ~ i VIDAL, J.: "La Gota de Leche en el Hospital de Niños Pobres de Barcelona" Archiv. GOP. 1910, p. 398.

285 1. GAUSS, Julia: "Der junge Michael Servet". Zwingliana, 1966,6,4 10-459.

2852. GAUSA i RULL, Pere: "Pequefia historia sobre la evolución de la urologia en Barcelona" Act. I CIHMC. Barcelona, 1970, II, 312-317. Noticia de I'inici de la urologia a Catalunya. Estada d2lbarran; treballs de Marsillach i V. Azcarreta; el servei de J. Pag& i Puig al Sagrat Cor; obra de M. Serés, E. Sacanella i J. M. Bartrina i Thomas, entre altres.

2853. GAUTIER-DALCHÉ, J.: "La peste noire dans les Ctats de la Couronne dlAragon" in "Mdlanges offerts ii Marcel Bataillon. . . " Bdletin Hispanique, 1962, 64 (bis), 65-80.

2854. GAYA, J.: "Ars Patris Filius. Buenaventura y Ramón Llull Est. Lul. 1987,27, 21-36. Ancilisi de la injluBncia agustiniana en el pensament de Llull.

2855. GAYA MASSOT, Ramon: "Las rentas del Estudio General de LCrida" Analecta Sacra Tarraconensia, XIV, 293-338.

2856. GAYA MASSOT, R.: "Provisión de chtedras en el Estudio General de LCrida" Analecta Sacra Tarraconensia, X X X , p 233 i segs. .

2857. GAZEL: (sic) "La guerra ha terminado con la superstición del hospital" Mañana, 18 de gener de 1938.

Caracteristiques de ltHospital General de Catalunya amb el nou rlgim polític i administratiu.

2858. GAZIEL: "Las memorias de Pompeyo Gener" La Vanguardia, 17 de novembre de 1920, p. 8. Article escrit ran de la mort de Peius, escriptor i farmaclutic.

2859. GEBELLI, Jordi: "Salvador Vilaseca. In memoriam" Reus, 19 d'abril de 1975 Nota sobre Salvador Vilaseca, ran de la seva mort.

2860. GEIS, Camilo: "Lo que encontrb en el camino" Rev. Girona, 1961,7, (16), 73-77. Semblan~a de Joaquim Codina.

2861. GEIS, Camil: "El que he trobat pel camí: Laureh Dalmau i Pla" Rev. Girona, 1978, núm. 84, pp. 323-324.

2862. GELABERT, Antoni: "Histbries de les bruixes d'AltafullaW Altafulla (Imp. Altés, Barcelona) 1971. 130 pp.

2863. GELABERT, Enric: "Creches o Casas Cuna" Rev. Cienc. Med. 1878, pp. 488-492 i 532-537. Sobre els orfgens francesos d'aquests establiments que es volien implantar a Barcelona.

2864. GELABERT i CABALLERIA, Enric: "La Creche o Casa-cuna" Barcelona (Imp. Suc. N. Ramirez) 1886. 80 pp. Porta un llarg subtítol prou explicatiu: ". . . Noticia histdrico critica de su origen, desenvolvimiento e importancia social en 10s grandes centros manufactureros, seguida de una capitulo de Pediatria Aforística (Consejos para criar bien cf 10s nifios) ".

2865. GELABERT i CABALLERIA, Josep: "El agua de Vichy catalhn" Barcelona (Impr. Tasso) 1898,46 pp. Notfcia sobre aquestes aigtles minerals amb indicacions teraplutiques.

2866. GELABERT i MAS, Antoni: "Tractament de les carnositats de la veixiga al segle XVI als PSsos catalans" Act. 111 CHMC, Lleida, 1981, I, 122-125. Estudi de cartes manuscrites entre els metges Narcís Solano i Bernat Jeroni Vidal, en el segle XVI. Les considera "com un autdntic tractat de farmacopea uroldgica".

2867. GELABERT i MAS, Antoni: "Contribuci6 a la fitoteriapia urolbgica popular mallorquina" Act. 111 CHMC, Lleida, 1981, I, 126-129. Detalls sobre la utilització de plantes amb intenció afrodisíaca, antiemt?tica, antiespasmddica, diurdtica, hipotensora, litotricica, i altres.

2868. GELABERT i RIERA, Francesc: "Essai sur la topographie mCdicale de Girone" Montpeller (Impr. Councourdan) 1802. Publicada també en castella: "Ensayo sobre la topografla médica de Gerona" a Rev. de Gerona, 1890, XIV, pp. 277,306 i 357.

2869. GELABERTO RISSECH, Joaquim: GELABERTO ORUE, Joan Carles: "Un 'sant' que no creia en DCu" "Preskncia", 31 de gener al 6 de febrer 1999. pp. 22-23. Estudi extens de Francesc Sunyer i Capdevila (Roses, 1826-1898) com a metge i polític, en les circumstancies que visqué. Nota sobre l'altre Francesc Sunyer i Capdevila.

2870. GELLER & RYAN: "Joaquim Puig-Antich, 1944 to 1989" Journal of the American Academy of Child Psychiatry, 1990,29 (I), p. 9. Nota necroldgica breu sobre aquest paidopsiquaitre que va fer la seva carrera cientfJica als USA.

2871. GELLER, Barbara; RYAN, Neal D: "Fetschrift. Joaquim Puig-Antich, M. D. (1944-1989)" Journal of the American Academy of Child Psychiatry, 1992,3 1,593-594. Refirgncia de l'obra i personalitat de J. P-A, paidopsiquuiatre catala als USA.

2872. GELONCH i VILADEGUT, Antoni: "Alguns trets biografies d'Humbert Torres" in (HT), 1982, pp. 11-17. Noticia dlHumbert Torres i Barbera (n. Montroig de Segarra, 1879 - m. Barcelona, 1955), metge a Lleida, on fou alcalde, diputat dels Parlaments de Madrid i Barcelona, exiliat de 1939 a 1953. Pare de Marius Torres i Perenya.

2873. GELONCH i VILADEGUT, Antoni: "Projecci6 actual de la vida i I'obra dfHumbert Torres" in (HT), 1982, pp. 95-106.

Visi6 de l'obra de HT a gairebt mig segle de distancia. Valoraci6 de les seves idees metapsíquiques i les traduccions que @u d'obres de Bozzano; de la seva capacitat de treball i de la seva honestedat.

2874. GELONCH, Antoni; CODINA, Merck; ROMEU, Alexandre: "La tasca sanithria dlHumbert Torres a Ba Paeria de Lleida" in (HT), 1982,67-93. Estudi detallat sobre el tema. Torres fou paer de Lleida de I905 a 1920 (i paer en cap de 1917 a 1920). S'analitzen els aspectes relatius a la salut pública i la higiene: andlisi d'aliments; lluita contra les malalties transmisibles, i altres. Projectes de provetment d'aigsles i xarxa de clavagueres; hospital, dispensari i laboratori municipal.

2875. GELPÍ i BUSQUETS, Francisco: "Las ordenanzas de farmacia en Barcelona durante 10s siglos XV, XVI y X W " La Farmacia Moderna, 1893, IV, (32), 392-395; (33), 440-443); 1894, V, pp. 13- 15,43-45,60-63, 77-79,91-95, 107-110, 140-143, 184-187 i 201-202.

2876. GELPÍ i BUSQUETS, Francisco: "Ensayo biográfico de Pedro Benedicta Mateo precedido de algunos datos históricos sobre el ejercicio de la farmacia durante la Edad Media" Barcelona (Tip. Jost Miguel) 1892,22 pp.

2877. GELPÍ, Francesc: "Necrologia. Dr. D. Tomás Cuchi y Dexeus" Boletin Farmactutico, 1901, juliol, pp. 136-138. Necrologia del farmacbutic Tomas Cuchi (Tarragona, 1821 - Barcelona, 1901).

2878. GE& i BADIA, Joan: "Notes per a la histbria de I'hospitai de Camprodon" Gimbernat, 1985, 3, 177-193. Dades sobre I'hospitai de Camprodon des del segle XZZ. Noticia de diverses radicacions. Adaptació a les necessitats de cada dpoca (hospital militar, asil, residdncia,. . . ). Dades sobreJnanqament i donacions.

2879. GENÉ i BADIA, Manuel: "L'Hospital de Vilallonga de Ter" Gimbernat, 1984, 1,73-79. Dades sobre aquest hospital que comenqa a funcionar el 1814. Dotacid i rendes; administradors. Desaparició cap a meitat del segle XIX.

2880. GE& i BADIA, Manuel: "Hospital Sanatori de I'Esperit Sant" Gimbernat, 1985, 3, 195-204. Noticia sobre el Sanatori de /'Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet. Fundat

el 1917 com a sanatori antituberculbs. L'edijci. Dependhcia del Patronat Nacional Antituberculbs. El patronat recent. Refirhcia als metges que hi actuaren.

288 1. GE&, Manuel; HUGUET, Emili; MEDALLO, Jordi: "L'antropologia mtdica i jurídica del Dr. Ignasi Valentí i Viv6 (1889)". in "Hist. Univ. Barcelona", I Symposium, 1988, pp. 381-394. Antilisi detallada del text. Importancia de l'obra que és de contingut dijlcil i dens. Valoracib de les aportacions de caire historic.

2882. GENER, Pompeyo: "Pasi6n y muerte de Miguel Servet: novela hist6rica o historia novelesca, con apdndices documentarios" Paris, 1909.

2883. GENER, Pompeyo: "Servet. Reforma contra Renacimiento. Calvinisme contra humanismo" Barcelona (Maucci, ed. ) 19 1 1. 3 16 pp. Defensa la catalanitat de Servet i fa un estudi de la seva obra.

2884. GENÍS i AGUILAR, Martí: "D. Joaquin Salarich i Verdaguer" La Ilustraci6 Catalana, 15 d'abril de 1884, núm. 108, pp. 98-99. Noticia breu de Joaquim Salarich (1816-1884), ran de la seva mort. Iconograja.

2885. GENÍS, Martí: "Ho demano" Rev. Ilustr. Jorba, 1926, (199, abril), pp. 27-28. Nota ran de la mort del metge manresa Oleguer Miró.

2886. GENÍS i AGUILAR, Martí: "L'Hospital de Vic" Butll. Sindicat Metges Catalunya, 1928, núm. 95, pp. 13-29. Visib histdrica d'aquest hospital, fundat el segle XIV; Assimila diversos hospitals preexistents: el dels leprosos, o de Sant Jaume; l'hospital per a sacerdots malalts i el dels Pelegrins, o de sant Bartomeu, o &En Cloquer. Imprds també en separata de 18 pp.

2887. G E ~ S i AGUILAR, Marti: "Estampes de I'Esbart" Vic (B. A. Vigatans, vol. XXV) 1933. Recorda i valora l'obra del metge i historiador Joaquim Salarich i Verdaguer. Publicat després de la mort de l'autor (1847-1932).

2888. GENOVÉ i COLOMER, Pere: "Ejercicio de la farmacia como funci6n social"

Discurs d'ingrés a la RAM de B el 27 de juny de 189 1. Resposta d'Eduard Bertran i Rubio.

2889. GENOVÉ i SOLER, Pere: "El radium" Discurs d'ingrés a la RAM de B el 8 de juliol de 1906. Resposta d'Eduard Bertran i Rubio.

2890. GENOI& i SOLER, Pere: "Discurs de resposta" al d'ingres a la RAM de B. de Rafael Calvet i Patxot el 10 de gener de 1909. Referdncia del nou acad2mic.

289 1. GENOVÉS i SALVADO, Estefania: "Els estralls de I'epidkmia del cdlera de 1885 a Vila-seca" Gimbernat, 1995,23,95-102. Dades sobre l'epiddtnia. Relacib nominal de 83 persones que moriren pel cdlera durant els mesos dtagost i setembre de 1885.

2892. GERMAIN, A.: "L'Ecole de MCdecine de Montpellier. Ses origines, sa constitution, son enseignement" Montpellier, 1880. Referdncia a les seves relacions amb metges catalans, sobre tot en ltepoca en que Montpeller pertanyia a la Corona dyragó.

2893. GERMAN, José: "Mira, el psicólogo y el amigo" Rev. Dep. Psiq. Fac. Med. Barc. 1973, 1, pp. 33-38. Referdncia a ltobra i la persona d'Emili Mira.

2894. GERTRUDIS: "El humanismo del doctor Vilaseca" Diario Espaíiol, 19 d'abril de 1975. Nota sobre Salvador Vilaseca, ran de la seva mort.

2895. GEYMONAT, J.: "Michel Servet et ses idCes religieuses" Genkve, 1892.

2896. GHÉNOUN, A. S.: "Gdrard de Solo, maitre de I'UniversitC de Medecine de Montpellier et praticien du XWk si&cle" in "Ecole Nationale de Chartres. Positions de thkses", 1982, pp. 75-82. Relació amb Arnau de Vilanova.

2897. GIBERNAU i BALCELLS, Anna; CARMONA i CORNET, Anna M.: "Incid6ncia del desenvolupament cientitic europeu a les Cihcies de la Salut en els Pdsos Catalans en el segle XMII: aportacions de la Farmacopea Londinensis" Gimbernat, 1995,23, 103-109. Esment d'alguns metes i apotecaris catalans de l'bpoca.

2898. GIBERT i OLIVER, Agustí: "Topografia mCdica de Vila-seca de Solcina (Campo de Tarragona)" Barcelona (Tipogr. de Amat y Martínez) 1891. 184 pp. Hi ha una segona edició (Abadia de Poblet; Agrup. Cultural Vilaseca-Salou) 1977. 198 pp. precedida de I'estudi de I'autor fet per Lluis Delclds i Balvey (pp. 11 -44).

2899. GIBERT i QUER ALT^, Joan: "Un bienio de progreso cardiol6gico 1933-1935" Ars Médica, 1935, Xi, pp. 147 i segs. Visió general del progrds cardioldgic i referbncia a la medicina catalana.

2900. GIBERT i QUERALTO, Joan: "El componente metab6lico en la etiopatogenia de la insuficiencia cardíacaw Discurs d'ingrds a la RAM de B el 16 d'abril de 1961. Resposta dlAgusti Pedro i Pons. Referbncia a l'acadbmic anterior, Felip Cardenal i Navarro.

290 1. GIBERT QUERALTO, J.: "Recuerdo de Gaspar Casal" Anal. Med. 1962,II (suppl. ), 1, p. 38. Notfcia breu sobre G. Casal (1680-1 759), en ocasid de les sessions d'homenatge de l'tlcad2mia de Cibncies Mí?diques, en el segon centenari de la seva mort.

2902. GIBERT QUER ALT^, J. : "La personalidad del profesor Dr. Agustin Pedro Pons" AMB, 1953 (26) s. p. Nota breu sobre alguns aspectes de l'obra d'APP.

2903. GIBERT QUERALTO, J. : "JosC M. Morat6 Portell. In memoriarn" Andes de Medicina, (sec. medicina) 1962,48, pp. 1 13-1 18.

2904. GIBERT QUER ALT^, J. : "El profesor A. Pedro Pons corns clínico" Anal. Med. Cir. 1971, 51, (224), 141-142. Evocació breu d'alguns aspectes de la personalitat i obra dXPP, com a metge i mestre.

2905. GIBERT QUERALTÓ, J. : "EP Prof. Dr. Agustín Pedro Pons" h. Med. Cir. 1972, 52, (227), p. 41 Nota breu en ocasió de posar el retrat al saló de presidents de la RAM de C.

2906. GBERT QUERALTÓ, J.: "Els presidents de llAcadbmia de Cihncies Madiques de Catalunya i Balears" Tribuna Mddica, (núm. extr. ), 20 de maig de 1976, p. 29. Hi ha una relació de presidents des del primer: Lluís de Góngora (1879-1881).

2907. GIBERT QUERALTÓ, J.: "El profesor Máximo E. Soriano GimCnez" h. Med. Cir. 1978, 58, (254), 267-270. Recordatori breu de l'obra de MLucim Soriano, catedratic de Patologia Midica de Santiago (1940) i Barcelona (1943), dega de la facultat (1945-1954). Referincia a la seva activitat com a mestre, la descripció de la periostitits deformant, l'obra Sintesis Médica Mundial i els seus 127 treballs.

2908. GIBERT i QUERALTO, Joan: "La facultat de medicina entre 1927 i 1978 (una histdria viscuda)" Rev. RAM de B, 1987,2, (I), 50-52. Records personals de la seva activitat a la facultat de medicina i Hospital Clínic, com a estudiant, metge i catedratic de patologia mtdica.

2909. GICKLHORN, R.; SCHADEWALDT, H.: "Sobre la introduccibn de la vacuna antivariblica en AmCrica" in "Ensayos cientificos en homenaje a Tomas Romay". La Habana, 1968, pp. 393- 413.

2910. GIL, Rosa M.; BOADAS, Joan: "El Psiquiitric de Salt. Cent anys d'histdria" Girona (Diputació de Girona). Col.lecci6 Joaquim Botet i Sisó, 4. 1987. 190 pp. Llibre il.lustrat. El 1866 la Diputació va comprar el Mas Cardell, de Salt, on va instal.lar el manicomi. Es valora l'obra de Dídac Ruiz, de Salvador Vives Casajuana i de Joaquim Castany.

291 1. GIL ALIAGA, MB Isabel; VIDAL CASERO, MB Carmen: "Aportaci6n al estudio de la sanidad a travds de las obras valencianas de Vicente Blasco IbBííez" Gimbernat, 1985,4, 105-1 13. Estudi d'alguns aspectes sanitaris: nomenada dels guaridors, desconfianca en els metges, treball dels apotecaris; refertncies a medicaments populars, dijcultats d'alguns oJcis, esment d'algunes malalties: reuma, paludisme, tuberculosi, rabia.

2912. GIL ALIAGA, Ma Isabel; VIDAL CASERO, M? Carmen: "La sanidad en las carceles de Valencia, a través de 'La correcci6n1, 'Un

hallazgo' y 'La Condenada', cuentos valencianes de Vicente Blasco Ibhfiez" Gimbernat, 1986,5, 155-162. Refergncia breu a aspectes sanitaris de les presons valencianes.

2913. GIL OLARTE, Antonio: . "Algunas notas biogrN~cas de Ortila" TCHCM, 1934,2,333-337. Estudi breu sobre alguns aspectes de la vida dlOrjila.

2914. GIL PERELA, J.: "Obras antituberculosas en pleno campo" La Vanguardia, 14 de desembre de 1927, p. 12 Sobre la lluita antituberculosa a Barcelona.

2915. GIL PERELA, J.: "Obras antituberculosas de altura y en pleno campo" La Vanguardia, 28 de desembre de 1927. Sobre la lluita antituberculosa a Catalunya.

2916. GIL PERELA, J.: "Plagas sociales. Treinta mil autom6viles y cincuenta mil tuberculosos" La Vanguardia, 19 de febrer de 1928, p. 14. Sobre la lluita antituberculosa a Catalunya.

2917. GIL SOTRES, Pedro: "Evacuación de sangre y patologia en la medicina bajo-medieval: la obra de flebotomia de Arnau de Vilanova" Pamplona, 1984.

2918. GIL SOTRES, Pedro: "Nota sobre las relaciones entre Arnau de Vilanova y la casa real de Mallorca" Dynamis, 1985-86,5-6, pp. 397-401. Es fa ressd d'alguns aspectes de les relacions entre Arnau i la monarquia catalana.

29 19. GIL VERNET, Salvador: "Divertículos vesicales" Discurs d'ingrks a la RAM de B. el 4 de febrer de 1948. Resposta de Pere Nubiola. Refergncia a lfacad&mic anterior, Angel A. Ferrer i Cajigal.

2920. GIL VERNET, S.: "Albarrán, estudiante de medicina en Barcelona" Med. Clin. 1960,39 ((9, 384-387. Nota breu recordant que Albarrán, jigura mundial de la urologia de comenqaments del segle m, exercint a Paris, @u els estudis de medicina a

Barcelona.

2921. GIL VERNET, Salvador: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Domingo Ruano, a la RAM de B. 1'11 de juny de 1978. Semblanqa del nou acaddmic.

2922. GIL VERNET, Salvador; GOMEZ i GOMEZ, Agustí: "Sesión celebrada in memoriam de la vida y obra científica de D. Antonio de Gimbernat" Anal. Med. Cir. 1974, núm. 236,105-133. Comentari sobre l'obra de Girnbernat en les seves diverses etapes: Cambrils, Cadis, Barcelona, Londres i de la seva activitat al Col.legi de Madrid. Analisi de l'obra anatdmica. Cadascuna de les parts esta signada per un dels autors.

2923. GIL-VERNET i VILA, Josep Maria: "Trasplante renal"

Discurs d'ingrés a la RAM de C. el 22 de febrer de 1981. Resposta de Moisbs Broggi. Referincia a l'acaddmic anterior, Joan Puig i Sureda.

2924. GIL VICENT, Vicente; SALAVERT FABIANI, Vicente L: "El médico castellonense Bertomeu Giner (1588-1630). Acercamiento a la aetividad médica en la sociedad rural del siglo XW" Medicina e Historia, 1997, núm. 66,2-16. Estudi ampli de l'obra d'aquest metge de Castelló. Valoració de l'assistincia en el medi rural. La seva biblioteca.

2925. GILI i CIRERA, G.; FLORENSA ORIVE, J.: "Estudio de Caldas de Bohi y sus aguas termales" Gimbernat, 1985, 3,205-220. Dades histdriques sobre Caldes de Boí. Ramon Salis, primer director (1845). Dades sobre Topografa mddica.

2926. GILI i GAYA, Samuel: "L'obra pdtica de Josep Estadella i Arnó" Bol. Interior Inform. Centro Cultural Leridano, 1964, gener. Nota sobre aquest metge, escriptor i polític, que fou ministre de Sanitat de la Repziblica.

2927. GILLY, A.: "Mémoire topographique médicale sur les causes accidentelles des maladies épidémiques A Girone, pendant les années 1810 et 1811, et sur les moyens de les prévenir" Perpinyd, (Impr. J. Alzine) 1812, 12 pp.

2928. GIMBERNAT, Agustin: "Sucinta noticia del Sr. D. Antonio de Gimbernat, del Consejo de Hacienda, primer cirujano de cámara, fundador y primer director del Real Colegio de Cirugía de San Carlos, presidente de la Real Junta Gubernativa de 10s Reales Colegios de Cirugía, escrita por su hijo don Agustín" Barcelona (Imp. Sierra i Martí) 1828. 106 pp. Primer estudi biogrdjic dYntoni de Gimbernat. Bona font d'informació.

2929. GIMENEZ i ARNAU, Anna M. : "Butlletí de la Societat Catalana de Dermatologia i Sifiliografia. Estudi del contingut de la revista" Gimbemat, 1986,6, 151-164. Andlisi de la revista (1925-1928). Els inicis de la dermatologia catalana (Giné, Viñeta, Roca i Heras, Gil Saltor, Pelai Vilanova, Peyrí, Umbert, altres). Interds principal dels articles de terapdutica (39 %) i de clinica (26 %). El diagnbstic de la sifilis (8 %). Relació d'autors i d'articles.

2930. GIMENEZ FRONTIN; José Luis: "Javier Lentini en su Última isla" La Vanguardia, 28 de novembre de 1995, p. 44.

293 1. GIMENEZ i SANS, Thais; SUCH i FARO, Patrícia: "Vida i obra de Simeó Lligonya i Pujals (1746-1795)" Gimbemat, 1997,27,65-79. Estudi acurat de I'obra d'aquest metge que va exercir a Sant Feliu de Guíxols i fou membre de 1Ycaddmia de Medicina de Barcelona. Analisi detallada de sis membies, la més extensa sobre el mercuri.

2932. GIMENO CABAÑAS, Amalio: "Homenaje a Jenner. La expedici6n de Balmis" El Siglo Médico, 1923, 71, (3622), 453-457.

2933. GIMENO, Conde de: (Amalio Gimeno) "Aniversario de la muerte del Dr. Ferrán. Traslado de sus restos a la tumba definitiva" Puericultura, 1930, 12, núm. 120, pp. 178-183.

2934. GIMENO, Amalio: "El descubrimiento de la vacunación anticolCrica en 1885 (phgina histórica)" Barcelona (Imp. La Renaixensa) 1932. 95 pp. Text d'una conferdncia feta l'any 1930 a la universitat de Val4ncia, on explica bona part dels records personals de l'autor, que fou un dels col.laboradors més actius de Ferran. Notes molt abundants i esclaridores, en forma d'apdndix. Explica les vicissituds polítiques de la campanya de vacunació a Valdncia i les relacions amb les autoritats. Bona iconografla. Reimpressió a 'Yntología del pro$ Amalio Gimeno y Cabailas", Madrid, 1935, pp. 185-242.

2935. GIMENO y CABAÑAS, Amalio: "El primer marquds de Magaz catedrhtico de Medicina" in "Antologia del prof. Amalio Gimeno y Cabaiias", Madrid, 1935, pp. 775-778. Nota sobre aquest catedrdtic de Fisiologia, que també ho fou de Barcelona durant bastants anys.

2936. GIMEERRER, Pere: "Las mutaciones de Llorenq Villalonga" Destino, 10 d'octubre de 1970, núm. 1723. pp. 32-33.

2937. GIMFERRER, Pere: "Villalonga nuevamente" Destino, 28 d'octubre de 1972, núm. 1830, pp. 40-4 1.

2938. GIMFERRER, Pere: "Rostros de Llorenq Villalonga" Destino, 22 de juny de 1974, núm. 1916, pp. 52-53. Crítica de l'obra Flo la Vigne o L 'Ilngel rebel.

2939. GIMFERRER, Pere: "Dos libros de Llorenq Villalonga" Destino, núm. 1.970, 5 de juliol de 1975, p. 37. Comentaris entorn dels llibres 'La marquesa de Pax i altres disbarats' i 'Un estiu a Mallorca"'.

2940. GINÉ i PARTAGAS, Joan: "Resefia bistórica de la fundación del Instituto Médico de Barcelona" in "Acta de la Inauguración del Instituto Medico de Barcelona". Barcelona (Tip. N. Ramírez y Cia) 1866, pp. 6-25.

2941. GINÉ i PARTAGAS, Joan: "Lo manicomi" La Ilustració Catalana, 111, núm. 54, 1 de gener de 1882, pp. 6-7. Consideracions histdriques i previsible futur, escrites quan Giné dirigia Nova Betlem.

2942. GINÉ i PARTAGAS, Joan: "A Ferran" Barcelona (Tip. La Academia) 1885. 24 pp. Defensa el valor de la vacuna anticol&rica de Ferran i expressa l'estima per la seva obra. A la p& 19 hi ha el dictamen de la Reial Acad&mia de Medicina, sobre els treballs de Ferran, que fou aprovat el I6 de marq de 1885.

2943. GINÉ i PARTAGAS; Joan: "Defensa del doctor Ferran" Rev. Ciencias Médicas, 10 d'abril de 1885.

2944. GINÉ i PARTAGAS, Joan: "El medico Jaime FerrAn y CIÚa" Gaceta Med. Catal. 1885, núm. 187, pp. 193-205.

2945. GINÉ i PARTAGAS, Joan: "Discurs de resposta" al d'ingrds de Felip Comabella i Guimet, farmaceutic, a la RAM de B, el 14 de maig de 1895.

2946. GINÉ i PARTAGAS, Joan: "Discurs de resposta" al d'ingrds d'Alvar Esquerdo i Esquerdo a la RAM de B. el 26 de setembre de 1897.

2947. GINÉ i PARTAGAS, Joan: "Discurs de resposta" al d'ingrds de Valenti Carulla i Margenat a la RAM de B. 1'1 1 de gener de 190 1.

2948. GINER, Ciriaco: "Memoria sobre el balneari0 y aguas minero medicinales de Vallfogona de Riucorp" Barcelona (La Hormiga de Oro) 1905. 110 pp. + 8 1 h . L'autor era director de l'establiment.

2949. GIOL i FIGUEROLA, Rossend: "Bibliografia mtdica" La Renaixensa, 25 d'abril de 1902, pp. 2.350 - 2.351 Comentari crític de Sobra dlEnric 0. Radua "Necesidad de ampliar y reorganzar 10s servicios médico-municipales de Barcelona".

2950. GIRAL, Francisco: "Ciencia espafiola en el exilio (1939-1989). EI exilio de 10s científicos españoles" Barcelona-Madrid (Anthropos - CIERE), 1994. 395 pp. Estudi extens, abundant font de dades, amb moltes refergncies als exiliats catalans. Llibre important per Ikstudi del tema.

2951. GIRALT, Sebastid: "A I'entorn de l'homenatge a Ignasi Mel&" La Publicitat, 8 de setembre de 1926. Sobre el metge de Tossa Ignasi Melé i Ferré.

2952. GIRARD DE PROPIAC, C. J. F.: "La soeur de Saint Camille, ou le sikge de Barcelone" Paris (Pollet) 1822. (2 vols) Visid literdria de l'epiddmia de febre groga de Barcelona del 1821.

2953. GIRAU i BACH, Lluís: "La Facultad de Farmacia de Barcelona en el afio 1850 vista a travds de unos apuntes de Materia Farmachtica e Historia Natural" Discurs ci'ingrés a la RA Farmacia de Barcelona, llegit el 12 de desembre de 1957. 72 PP.

2954. GIRAU i BACH, Lluís: "La construcción del Jardin Botánico de la Universidad de Barcelona (1845)" Circ. Farm. 1960,18, (185), 265-285; (186), 376-380.

2955. GIRAU i BACH, Lluís; VALLES i XIRAU, Joan: "Dades sobre el Col-legi de Farmhcia de Barcelona el curs 1840-1841" in "Hist. Univ. Barcelona, I Symposium", 1988, pp. 395-407. El Coblegi de sant Victoria. La docBncia el 1840. Revisid de documents. Sous del personal docent i no docent. El lloguer del local del carrer d'Escudellers. Despeses de les catedres, de secretaria i de la biblioteca. Els ingressos del Col. legi.

2956. GIRBAL, Enrique Claudio: "Médicos ilustres de la familia Carriera de Gerona (apuntes biográficos)". Revista de Gerona, 1892, XVII, 65-71.

2957. GIRBAL, C. E.: "Beneficencia judaica en Gerona" Rev. Gerona, 1894, XIX, pp. 1-5.

2958. GIRO, Carlos: "El doctor Salvador Vilaseca y la prehistoria" Reus, 29 d'agost de 1970. Nota breu sobre l'obra del doctor Vilaseca com a prehistoriador.

2959. GIRONA, J.; CEMELI, J.: "Apuntes para la historia de la Química Farmacéutica Bayer S. A. " Barcelona (Quim. Farm. Bayer) 1992.

2960. GIRONA, J. M.: "Un document interessant" Butll. Col. Metges Barcelona. 1931, 5, (42), p. 6

296 1. GIRONA i LLAGOSTERA, Daniel: "La darrera malaltia de la reina dona Maria de Luna, muller del rei En Martí. 1406" IV Congr. Metges Llengua Catalana. Girona, 192 1, pp. 147-1 87. Estudi aprofundit sobre el tema, amb un apBndix on es transcriuen 50 documents.

2962, GIRONELLA, José Maria: "El mundo de la psiquiatria" La Vanguardia, 17 de maig de 1964. Entrevista amb Ramon Vidal i Teixidó, psiquiatre. Fotograja.

2963. GIRONELLA, José Maria: "Medicina de ricos y medicina de pobres (síntesis histórica)" El Noticiero Universal, 20,21,22 i 23 de juliol de 1966. Sbrie de quatre articles consecutius, de tema molt general, en els que ataca la comercialitzacib de la professió mbdica i en concret la practica de la dicotomia. Va encendre una pol2mica amb el Col4egi de Metges de Barcelona.

2964. GISBERT, Josep: "El hospital de Puigcerdh, modélico en su género" La Vanguardia, 17 de febrer de 1980.

2965. GISPERT, Joaquim de: "Porta de 1'Hospital de la Santa Creu de Barcelona" Rev. Assoc. Artist-Arqueol. Barcel. 1901,111, pp. 95-107 i 157-162.

2966. GISPERT CRUZ, I. de: "Vida, pasión y muerte de un buen médico de barriada barcelonés: Manuel Blanqué Puig" Med. Clin. 1947,7, 129-133.

2967. GISPERT i CRUZ, Ignasi de: "Membries d'un neurbleg que fou metge de batalló" Barcelona (Selecta, Bibl. Selecta núm. 489). 1976. 201 pp. Records de la vida d'lgnasi Gispert (n. Girona, 1903), retratant aspectes de la medicina i la societat contemporanies.

2968. GIUSTI: "Algo sobre frenologia" D. de B. 26 de novembre de 1907, pp. 14.027-14.028 Comentari sobre aquesta doctrina, amb un breu record de Balmes i de Letamendi.

2969. GIUSTI: "La frenologia y 10s artistas" D. de B. 21 de desembre de 1907, pp. 15.185-15.187.

2970. GLICK, Thomas F.: "Teoria i practica de la medicina medieval" (Cikncia), 1984, núm. 36-37, pp. 71-72. Referbncia a les investigacions de Michael MC Vaugh sobre la cort de Jaume 11 i la medicina.

297 1. GLICK, Thomas F. : "Walter B. Cannon i la fisiologia barcelonina d'entreguerres" (Cihncia), 1984 (núm 40, gener-febrer), pp. 40-5 1. Estudi de les relacions entre Cannon i R. Carrasca. Escrits entre aquell i A. Pi Sunyer i R. Turró. Ref a treballs sobre l'adrenalina, l'estat de shock. El congrés de Boston de 1929. Relacions amb la República. Altres aspectes. Article interessant per condixer, en part, la projecció exterior de lllnstitut de Fisiologia. 4 7 notes.

2972. GLICK, Thomas F.: "Francesc Duran als Estats Units" Avui, 12 de febrer de 1987, p. 26. Nota sobre l'obra de Francesc Duran Reynals.

2973. GLICK, Thomas F.: August Pi i Sunyer i la Fisiologia experimental in "Cidncia i T2cnica als Paisos Catalans: una aproximació biograjica als darrers 150 anys. . Barcelona (Fundació Catalana per a la Recerca) 1995. 2 vols. (dirs. JM Camarasa i A. Roca) pp. 1.055-1.085. Estudi extens sobre l'obra dYPS. Referdncia amplia de les publicacions.

2974. GLICK, Thomas F.: Francesc Duran i Reynals. La projecció internacional de la recerca biom&dica catalana. in "CiBncia i Tdcnica als Paikos Catalans: una aproximació biograjica als darrers 150 anys. . Barcelona (Fundació Catalana per a la recerca) 1995. 2 vols. (dirs. JM Camarasa i A. Roca) pp. 1.335-1.365. Estudi ampli. Detall de la produccib cientifica de FDR.

2975. GLORIEUX, V.: "Répertoire des maitres en théologie de Paris au =&me si&cleW Paris 1933-1934. Mencib dYrnau de Vilanova (1 418-434) i Ramon Llull QI, 146-191).

2976. GOBERNA M A R T ~ Z , R. : "Resefia bibliográfica del Rvdo. P. Juan Gilabert Jofre, fundador del Hospital General de Valencia" TCHCM, 1936,7,355-365. Noticia sobre el fundador del manicomi de Valdncia en el segle XV.

2977. GODAS, Frederic: "Humbert Torres i Barbera" Diario de Lérida, 1 1 de novembre de 1977. Evocació de l'obra d'NTB (1879-1955) que fou metge, alcalde de Lleida i membre del Parlament de Catalunya.

2978. GODAS i VILA, Frederic: "El meu record personalissim d'Humbert Torres" in (HT), 1982, pp. 3 1-50. Recordatori de relacions familiars a Lleida i de la seva activitat política. Noticia dels anys joves de Marius Torres. Dibuix de la personalitat dlHT.

2979. GODAY, Salvador: "El Dr. Casasayas a la Maternitat" in "A Joan Casasayas" (Publ. Soc. Cat. Pediatria) Barcelona, 1932, pp. 5-13. Recordatori d'alguns aspectes de I'obra pedicitrica de Joan Casasayas i del seu mestratge a la Maternitat.

2980. GODAY i CASALS, S.: "El futuro de 10s nifios abandonados" Barcelona (Casa Prov. Maternidad) 1953, 12 pp. Breu refer2ncia histdrica al tema.

2981. GODAY i PRATS, Angel: "Al profesor don Julio Garcia Sánchez-Lucas" Noticias Médicas, 18 de novembre de 1969. Nota necroldgica breu de J. G. Sanchez-Lucas, catedrdtic dlHistologia i Anatomia Patologica de Barcelona, i dega durant onze anys, ran de la seva mort.

2982. GODOY i GARCIA, Pere: "L'epidtmia de cdlera a Lleida, 1885" Gimbernat 1989, 12, 1 17-128. Estudi acurat del tema. Alta mortalitat: 535 bbits practicament en un mes. D$cultats d'estudi de la documentació: premsa, dades de la Diputació. Valoracib delfet com a calamitat.

2983. GOL i GURINA, J.; DE MIGUEL, J. M.; REVENTOS, J.; SEGURA, A.; SOLER SABARÍS, F.: "La sanitat als Pai'sos catalans" Barcelona (Edicions 62), 1978, 190 pp. Visib amplia, amb referdncies histdriques i actuals sobre el tema.

2984. GÓMEZ BELLARD, F.: "Estudio antropológico de algunas incineraciones púnicas del Puig dels Molins. Ibiza" Saguntum, 1985, 19,141-151.

2985. @MEZ BELLARD, F.: "Paleopatología de Ibiza Antropologia MCdica de Ibiza" Madrid, tesi (Univ. Complutense) 1987. 479 pp.

2986. ~ M E z BELLARD, F.: "La medicina popular en Ibiza" Estudis Bal&cs, 1987, núm. 24 (marc), pp. 59-68

2987. ~ M E Z BELLARD, F.: "Probable meningioma en un crhneo talay6tico de Menorca" Act. I Congr. Nac. Asoc. Esp. Paleopatología, 1988,48-49.

2988. ~ M E z BELLARD, F.; REVERTE, J. M.: "El sepulcro megalítica de Can Costa, Formentera: anhiisis antropol6gico y paleopatológico" Trab. Museo Arqueol. Ibiza, 1987, 19,55-76.

2989. GÓMEz cAAIW~IO, José Luis: "Historia del Real Colegio de Farmacia de San Victoriano" Girona (Tall. Dalmau Carles) 1958. 213 pp. Tesi doctoral que va presentar l'autor el 4 de juny de 1956 a la Universitat de Madrid. Estudi fonamental per contixer la histdria de I'ensenyament de la Fmmacia a Catalunya durant la primera meitat del segle XLY.

2990. dMEz cAAMAÑo, J. L.: "Exámenes de Farmacia en Cataluña durante la guerra de la independencia" Atti I1 Congr. Hist. Farm. Venezia, 1958, pp. 182-192.

2991. GÓMEz C-O, J. L.: "'Titules de farmacéutico en la Cataluila del archiduque Carlos" Atti I1 Congr. Hist. Farm. Venezia, 1958, pp. 193-196.

2992. GÓMEz CAAMAÑO, J. L.: "Notas sobre una pretérita competencia entre boticarios y drogueros en Barcelona" Circ. Farm. 1959, 17, (176), 79-84.

2993. GÓMEz CAAMAÑO, J. L.: "Breve historia de la facultad de Ciencias Mddicas (1843-1845)" Circ. Farm. 1959, 17, (178), 79-87.

2994. &MEz cAAMAÑo, J. L.: "Estudio de la historia de la Farmacia en Cataluña. Antecedentes y estado actual" Circ. Farm. 1962,20, (197), 319-323.

2995. GÓMEZ CAAMAÑ0, José Luis: "De Re Pharmaceutica. Estampas de la historia" Discurs d'ingrés a la R. A. de Fadicia de Barcelona 1'11 d'abril de 1967. Contestat per Alfonso del Pozo Ojeda.

2996. G6MEz CAAMAÑ0, J. L: "EI Instituto Médico Farmacéutico: una asociacidn profesional y científica". La Vanguardia, 12de mar$ de1967, p. 53. Dades sobre la primitiva Acad2mia M2dico Farmac2utica de 1876 i els motius de la seva creacid.

2997. G6MEZ CAAMAÑO, J. L.: "El Instituto Médico Farmacéutico en 10s comienzos del siglo" La Vanguardia, 18 de juny de 1967, p. 55. Dades sobre la histdria d'aquesta institucid. Difussid dels progressos cientifics. Concursos entre estudiants. Premis. Interds per temes dtHigiene.

2998. G6MEz cAAPUÑO, José Luis: "Ejercicio de la farmacopea catalana durante el siglo W" Act. I CIHMC, Barcelona, 1970, I, 366-372. Estudi de les relacions entre metges i farmactutics a Catalunya en el segle XFIII. Comentari de l'escrit de Josep Antoni Savall sobre necessitat d'una nova Farmacopea (1 788) i crítica de les farmacopees anteriors. Estudi de les causes per les quals els farmac2utics catalans no van acceptar la farmacopea matritense de 1762.

2999. GÓMEz CAAMAÑO, Jod Luis: "Phginas de Historia de la Farmacia" Barcelona (Nestle) 1970,229 pp. (2a ed. 1982). Visió general extensa d'histciria de la farmacia. Text important i didactic. Moltes il~lustracions. Algunes rejkr2ncies a la farmacia catalana: Concdrdies, Coklegi de sant Victorid, altres.

3000. &MEz CAAMAÑO, José L.: "Reseña histórica de la escuela especial de la Ciencia de Curar" Med. Hist. 1972, (19). Noticia de la creacid d'aquesta escola a Barcelona l'any 1822, reunint els ensenyaments sanitaris existents a Catalunya: Coklegis de Cirurgia i de Farmdcia, catedra de Clínica, Facultat de Medicina de Cervera. Relacid dels primers professors incorporats pel mecanisme de fusid: A. San German, I. Ametller, F. Salva, J. Soler, M. Riu, F. Janer, J. A. Savall, J. Flotats, J. Ribot, A. Mainer, A. Ydfiez, F. Piguillem, R. Fors, J. B. Foix, R. Frau i F. B o d s .

300 1. &MEz CAAMAÑ0, JosC Luis: "Sucedió asi" El Noticiero Universal, 29 de novembre de 1972, pp. 56-58. Notes sobre alguns aspectes de la histdria de la farmacia a Espanya. Refer2ncia a apotecaris catalans. Reproduccid d'alguns anuncis de laboratoris quimico- farmac2utics (Font i Ferrés).

3002. G & E z CAAMAÑO, J. L.: "Colaboraci6n entre médicos y farmacCuticos. El Instituto MCdico FarmacCuticoW Diario de Barcelona, 9 d'abril de 1976, (suplem. extr. Catalunya realidad viva. Medicina y Farmacia) p. 9. Dades sobre I'lnsliitut. Relacib dels seus presidents: 24 des d'Enric Ribas i Ribas, 1899, fins a J. L. Gbmez Caamafio, 1974. Dues fotografies.

3003. G ~ M E z CAAMAÑO, J. L.: "Basquejo histdrico de la farmacia catalana" Diario de Barcelona, 9 d'abril de 1976, (suplem. extr. Catalunya realidad viva. Medicina y Farmacia) p. 27. Visib esquemdtica, perd relativament extensa, del tema

3004. &MEz cAAMAÑo, J. L.: "Recuerdos de una época de la vida de D. Rafael Folch" in "Medicina, Historia y Sociedad" Madrid (Ed. Univ. Complutense) 1982, pp. 137-140.

3005. Gt5MEz cAAMAÑO, J. L.: "Souvenir artistique de la Pharmacie de l'H6pital de la Santa Cruz de Barcelone" Act. Congr. Int. Hist. Farm. Bremae - Stuttgart, 1978, pp. 174-178.

3006. G ~ M E z cAAMAÑo, José Luis: "Divagaciones sobre las ciencias médicas" Discurs d'ingrds a la RAM de B. el 20 de maq de 1983. Refergncia a Iracad8mic anterior, Jesús lsamat i Vila

3007. ~ M E Z cAAMAÑo, J. L.; JORDI GONZALEZ, R.: "Uitimas etapas del Colegio de Boticarios de Barcelona: siglo XM" Circ. Farm. 1967,25 (215), pp. 239-259.

3008. GOMEZ CAAMAÑO, J. L.; JORDI GONZALEZ, R .: "Mujeres y varones médicos por decisi6n real en el reinado de Juan I de Arag6nW Bol. Soc. Esp. Hist. Farm. 1968, 19, (76), 146-152.

3009. GOMEZ cAAMAÑo, J. L.; JORDI GONZALEZ, R .: "Boticario comprometido a ejercer la medicina por documento publico: año 1512" Atri Congr. Intern. Storia Farm. Aosta, 1969 (ed. Torino, 1970) pp. 129-132.

3010. GOMEZ CAAMAÑO, J. L.; JORDI GONZALEZ, R .: "Contratos de aprendizaje de boticario en la Barcelona medieval"

Atti Congr. Intern. Storia Farm. Aosta, 1969 (ed. Torino, 1970) pp. 133-142. v. t. Bol. Soc. Esp. Hist. Farm. 1973,24 (93, 122-126.

301 1. GOMEZ CAAMAÑO, J. L.; JORDI GONZALEZ, R .: "Pactos entre boticarios en Barcelona durante 10s siglos XV, XVI y XW" Atti Congr. Intern. Storia Farm. Aosta, 1969 (ed. Torino, 1970) pp. 143-152

3012. GOMEZ cAAMAÑO, J. L.; JORDI GONZALEZ, R .: "Algunas incidencias de médicos y farmacéuticos durante la guerra de la independencia" Act. I CiHMC, Barcelona 1970, I, 373-374. Valoracib de l'actitud que prengueren les autoritats Panceses envers els professionals de la medicina i la farmacia. Model del diploma atorgat per la "Comissió de Salut de 1'Alta Catalunya". Esment de Viader i Payrachs com a metge inspector d1intend2ncia.

3013. &ME2 cAAMAÑo, J. L.; RIPOLL PRIMO, V.: "Un documento farmacdutico del siglo XVII" Bol. Soc. Esp. Hist. Farm. 1966, 17, (67), 111-116.

3014. GÓMEZ CAAMAÑO, J o l Luis; ROF CARBALLO, Concepción: "Los boticarios catalanes de la Ilustracibn" Bol. Soc. Esp. Hist. Farm. 1980, 31, (121-122), 41-50.

3015. &MEz CAAMAÑ0, J. L.; VIDAL TORT, Nuria; JORDI GONZALEZ, R. : "Notas para la historia de la farmacia catalana. Dos siglos en una bstica barcelonesa" Circ. Farm. 1964, 22, (205), 295-309.

3016. GÓMEz i GÓMEZ, Agustí: "Estudio del sistema linfhtico del estbmago para la cirugía del cáncer ghstrico" Discurs d'ingrks a la RAM de B el 15 de desembre de 1957. Refergncia a l'acad2mic anterior, Ramon San i Ricart.

3017. GÓMEZ i G~MEz, Agustin: "Profesor D. Manuel Saforcada AdemA. in memoriarn" An. Med. Cir. 1970, 50, (220), 275-279. Comentari sobre la vida i obra de M. Saforcada (1877-1968), catedratic de Medicina Legal de Barcelona i membre de la RAM de B. (1925). Valoració de la seva tasca en societats psiquiatriques i en peritatges forenses.

3018. GÓMEZ i GÓMEZ, Agustí: "Discurs de resposta" al d'ingrds d'Antoni Caralps i Masd a la RAM de B. el 27

de febrer de 1972. Semblan~a del nou acad2mic.

30 19. &MEZ ORTEGA, Casimiro: "Elogio hist6rico de don José Quer" Madrid (Imp. lbarra) 1784. 22. Valoracib de l'obra de Quer com a botanic. Hi ha un retrat seu a la portada.

3020. ~ M E z PAPI, Elisa; JANÉs NADAL, Elisenda: "]La obra del bar6n de Bonet" Minut. Men. 1976,9, (84), 21-28. Estudi sobre l'activitat de Joaquim Bonet i Amigd, catedratic de parts de Barcelona (+ 1913). Intervencib en la gestib de llHospital Clinic. Iconogra3a.

302 1. &MEZ REDONDO, Rosa: "La desigualdad espacial ante la muerte infantil" in I Congr. Hispano-Luso-Italia de Demografia Historica (Barcelona, 1987), pp. 275-285. Inclou refer2ncies a la mortalitat infantil a Catalunya.

3022. GÓMEZ SANTOS, Marino: "Conversaciones con don Agustin Pedro Pons". Tribuna Médica, 1964, I, núms. 5,6,7 i 8. pag. 8 Primera de les llargues converses amb metges catalans, dins del marc d'entrevistes en profunditat a altres personalitats de la medicina de lrEstat, i amb menys ji-eqiihncia de fora. Exceptuant aquesta, en quatre parts, totes les altres estan repartides en tres números, gairebé sempre consecutius de la revista, a la darrera plana de la publicacib. Són una font important d'informacib per conhixer els trets més notables de l'obra, la vida i la manera de fev dels entrevistats. Totes van acompanyades dliconograJia.

3023. G~MEz SANTOS, Marino: "Conversaciones con don Salvador Gil Vernet" Tribuna Médica, 1965,II, núms. 35,36 i 37; pp. 16, 12 i 12. Entrevista amb aquest catedratic d'anatomia i urdleg.

3024. GÓMEz SANTOS, Marino: "Conversaciones con don Antonio Cortes Llad6" Tribuna Médica, 1965,II, núm. 45,46 i 47, pp. 16, 16 i 16. Visib extensa i global dels aspectes humans, cientpcs i professionals d2 . Cortés Lladb (n. Gracia, 1887), catedratic de Cirurgia de Sevilla, on @u gairebé tota la seva tasca m2dica.

3025. GÓMEZ SANTOS, Marino: "Conversaciones con don Juan Puig Sureda"

Tribuna Mddica, 1965,II, nums. 45,46 i 47. pp. 20,20 i 24. Entrevista amb aquest '@atriarca" de la cirurgia catalana del seu temps.

3026. &MEz SANTOS, Marino: "Conversaciones con don Hermenegild0 Arruga" Tribuna Médica, 1965,II, niuns. 63,64 i 65. pp. 16, 16 i 16. Visid global i molt completa dels aspectes cientycs, professionals i humans d'aquest ojtalmdleg.

3027. GÓMEZ SANTOS, Marino: "Conversaciones con don Manuel Bastos Ansart" Tribuna Médica, 1965,II, niuns. 70,71 i 72, pp. 16.20 i 20. Entrevista amb aquest traumatoleg i cirurgid, exercint a Madrid, que es va haver de traslladar a Barcelona després de la guerra civil.

3028. GÓMEZ SANTOS, Marino: "Conversaciones con don JosC Trueta" Tribuna Médica, 1965, I1 (23 i 30-12-1965) i I11 (6-1-1966), nums. 84, 85 i 86, pp. 16,28 i 16. Entrevista amb aquest metge catala, exiliat a Anglaterra, professor dlOxford i personalitat capdavantera de la traumatologia mundial.

3029. &MEz SANTOS, Marino: "Conversaciones con don Luis SayC Sempere" Tribuna Médica, 1966,111, nums. 90, 91 i 92, pp. 20, 20 i 20. Converses amb el doctor Sayé, tisidleg, professor de 15Iutonoma, exiliat molts anys a Buenos Aires.

3030. &MEZ SANTOS, Marino: "Conversaciones con don Juan Gibert Queraltó" Tribuna Médica, 1966,111, niuns. 129,130 i 13 1, pp. 20,20 i 20. Entrevista amb aquest catedratic de Patologia M2dica.

303 1. GÓMEZ SANTOS, Marino: "Conversaciones con don Alfonso Balcells Gorina" Tribuna Mkdica 1966,111, nums. 132,133 i 134. pp. 20,20 i 20. Entrevista amb aquest professor de Patologia General, que fou rector de Salamanca.

3032. &MEz SANTOS, Marino: "Conversaciones con don Pedro Piulachs Oliva" Tribuna Médica, 1967, IV, niuns. 144, 145 i 146, pp. 20,24 i 24. Converses amb aquest catedratic de Patologia Quirúrgica. Les seves col.leccions.

3033. &MEz SANTOS, Marino: "Conversaciones con don Santiago Dexeus Font"

Tribuna Médica 1967, IV, niuns. 170,171 i 172, pp. 16,16 i 16. Entrevista amb aquesta personalitat de l'obstetrícia catalana.

3034. &ME2 SANTOS, Marino: "Conversaciones con don Fernando Martorell Otzet" Tribuna Médica, 1967, IV, niuns. 179,180 i 181, pp. 20,20 i 20. Converses amb aquest capdavanter de la cirurgia vascular.

3035. &MEz SANTOS, Marino: "Conversaciones con don Arturo Fernhndez Cruz" Tribuna Médica, 1968, V, niuns. 196,197 i 198, pp. 20,20 i 20. Entrevista amb aquest professor de Patologia General i Midica que fou catedratic de Santiago, Barcelona i Madrid.

3036. &ME2 SANTOS, Marino: "Conversaciones con don Jaime Pi Figueras" Tribuna Medica, 1968, V, niuns. 202,203 i 204, pp. 24,20 i 20. Conversa amb aquest cirurgia de l'escola de Sant Pau.

3037. &h4E2 SANTOS, Marino: "Conversaciones con don Máximo E. Soriano Giménez" Tribuna Medica, 1968, V, núms. 222,223 i 224, pp. 24,24 i 24. Converses amb aquest catedratic de Patologia Mt'dica.

3038. &ME2 SANTOS, Marino: "Conversaciones con don Ernesto Castro Fariaas". Tribuna Medica, 1969, VI, núms. 268,271 i 273, pp. 28,24 i 28. Entrevista amb aquest cirurgid canari (n. Tacoronte) que va fer els estudis de medicina a Barcelona.

3039. GÓMEZ SANTOS, Marino: "Mestres d'ahir" Tribuna Médica, 12 de maig de 1971, pp. 14-15. Tribuna Midica dedica un numero extraordinari (el 389) al LX Congris nacional de Cirurgia, que es féu a Barcelona. Es publica en versió catalana i castellana. Referincia breu a la vida i obra de sis mestres de la cirurgia espanyola, entre ells Lleb Cardenal, Manuel Corachan i Josep M. Bartrina, a més de J. Goyanes, A. San Martín i L. Olivares.

3040. &ME2 SANTOS, Marino: "La otra cultura. Escultura policromada. En el museo del prof. Piulachs" Tribuna Medica, 23 de juny de 1972, pp. 44 i 42. Entrevista extensa en la que es matitza una de les principals aficions de Pere Piulachs (1908-1976), catedratic de Cirurgia de Barcelona.

3041. &MEZ SANTOS, Marino:

"Don Jaime Salom" Tribuna Médica, 3 1 de maig i 7 de juny de 1985. Entrevista amb aquest oftalmbleg i autor teatral barceloni.

3042. GOMIS, Lorenzo: "Ramon Llull" La Vanguardia, 14 de maig de 1985, p. 34. Nota breu sobre Llull.

3043. GOMIS i MESTRES, Cels: "Dites i tradicions populars referents a les plantes" Barcelona (Eú. Montblanc-Martin; Centre Excursionista de Catalunya) 1983. Ofeeix alguns remeis casolans basats en la fitoterapia. Es una reedició de l'obra antiga d'aquest autor (1841-1915).

3044. GOMIS i MESTRES, Cels: "La bruixa catalana" Barcelona (Ed. Altafulla) 1987. 218 pp. Aplec de casos de bruixeria recollits a Catalunya, alguns amb connotacions mediques. Oracions remeieres, remeis populars, el mal donat, "curanderos" i altres aspectes. Reedició de l'obra antiga.

3045. G~NGORA i ON, Josep: "Los cálculos biliares y sus consecuencias" Discurs á'ingrds a la RAM de B. el 15 de juliol de 1906. Referencia de l'academic anterior, Pere Esquerdo i Esquerdo

3046. G O N Z ~ E Z , Vicente: "El cardi6logo catalán Valentín Fuster gana el Príncige de Asturias de Investigación" La Vanguardia, 1 de juny de 1996, p. 22. Notícia extensa de la concessió del premi. Dades sobre Fuster n. Barcelona 1943. Fotografia.

3047. GONZ~XZ-AGAPITO, Josep: "Emili Mira: Orientaci6 professional i renovaci6 pedagdgica" in Vilanou, C et al. "Emili Mira: Els orígens de la Psicopedagogia a Catalunya" Barcelona (Facultat de Pedagogia UB) 1998, pp. 25-3 1. Comentari sobre aquests aspectes de l'obra de Mira.

3048. G O N Z ~ E Z i BALAGUER, Domhec: "Indice razonado para un estudio topografico-mbdico de la ciudad de Barcelona" In "Gaceta Sanitaria de Barcelona. Suplemento. Memorias premiadas pro la Academia del Cuerpo Médico en el concurso de 1899". Barcelona (Imprenta de la Casa de Caridad) 1900, pp. 265-413.

3049. GONZÁLEZ BUENO, A: "Datos biogrSificos y b i b l i ~ g r ~ c o s del profesor JosC Cuatrecasas Arumi" Lazaroa, 1983, núm. 5, pop. 11-24.

3050. G O N Z ~ E Z BUENO, A.; DOTOR FERNÁNDEZ, E.: "El 'Viaje a 10s Pyreneos' de Francisco Bolós (1773-1844)" Butlletí Soc. Amics Hist. Ciencia. Farm. Catal. (BSA-HCFC) 1994, núm. 5,40-48.

305 1. GONZÁLEZ CAMTNERO, N.: El puesto de Ramón Llull en la filosofia cristiana" Est. Lul. 1963,7, 19-51.

3052. G O N Z ~ E Z CASANOVA, Juan Carlos: "Algunos aspectos de la obra psiquiátnca del Dr. D. Juan Gin6 y Partagás" Bol. Inf. Inst. Med. Psicol. 1968, (Iol), 9-19. Estudi de I'obra de Giné. Valoracid, principalment, dels aspectes mtdico legals, assistencials i tebrics de I'obra de Giné.

3053. G O N Z ~ E Z CASANOVA, Juan Carlos: "La aportación de Salvador Cardenal a la cirugía catalana: análisis de su "i'ratado de Cirugia Antiséptica"' Act. I CIHMC, Barcelona, 1970,II, 285-290. Valoracib de l'obra de Salvador Cardenal (1852-1927), cap del servei quirúrgic de ItHospital del Sagrat Cor, com a mcixim impulsor de la cirurgia moderna a Catalunya. Analisi detallada del seu text de cirurgia que va consolidar aquf la necessitat de I 'antistpsia.

3054. GONZ~LEZ CASANOVA, J. C.: "Aportaciones al estudio de la obra psiquihtrica del Dr. Juan Gin4 y Partaghs" Act. I CIHMC, Barcelona 1970,111,283-291. Refer2ncia d'alguns aspectes de I'obra de Joan Giné (1836-1903), capdavanter de la psiquiatria entre nosaltres. Record del congrés de Nova Betlem (1883), l'activitat d'aquest sanatori, els seus deixebles (Galceran, R. Morini) i el seu tractat de Frenopatologia.

3055. GONZÁLEZ y CRESPO, Mariano Jose: "Elogio histórico del Doctor D. Francisco Fabra Soldevila" Madrid (Imp. Col. Nac. Sordomudos) 1840.63 pp. Discurs necrolbgic, llegit a IYcadtmia de Citncies Naturals de Madrid el 23 d'octubre de 1840, dedicat a aquest metge, nascut a Llívia el 1778 i mort a Madrid el 1839.

3056. GONZÁLEZ DE LA RIVA LAMANA, Josd W: "Aportación al estudio histórico de la Farmacia en Navarra (El Real Colegio

70

de Medicina, Cirugía y Farmacia)" Pamplona @ip. Foral Nav. Inst. Ppe. Viana) 1962. 150 pp. Monografia, motiu de tesi de doctorat, en la qual s'estudia acuradament el tema, amb riquesa de documentació i bona iconografia. S'esmenta l'obra d'alguns professors catalans, o que tingueren relació amb Catalunya: Jaume Salva, Cipriano Uribarri, Josep Storch, Joan M. Pou i Camps. Interessant per coniixer determinats aspectes de la docincia a la primera meitat del segle XX.

3057. G O N Z ~ E Z DE SAMANO, Mariano: "Compendio histdrico de la medicina espaiola" Barcelona (Imp. A. Gaspar) 1850. 370 pp. Text important, pel seu temps, tot i que és poc conegut. Es una de les primeres, i poques, hist6ries generals de la medicina espanyola. Referdncies a la catalana.

3058. GONZÁLEZ DE SAMANO, Mariano: "Necrologia del doctor Castelld" El Divino Vallés, 1850, núm. 27. Nota necroldgica de Pere Castelló i Ginesta, mort 1'1 de juliol de 1850, als vuitanta anys.

3059. G O N Z ~ E Z DE VELASCO, Pedro: "Museo de Dupuytren, erigido a expensas del Estado por 10s desvelos de D. Mateo Orfila" Madrid, 1854.

3060. GONZÁLEZ DE VELASCO, Pedro: "Breve reseia del Museo de Orfila de Pans" Madrid, 1858.

3061. GONZALEZ DE VELASCO, Pedro: "Miguel Servet" Madrid (Imp. Central de V. Shiz), 1880. 24 pp. Text del discurs d'inici de curs 1880-1881, llegit el 27 de octubre de 1880, a la Sociedad Anatómica Española.

3062. GONZÁLEZ DUARTE, Plhcido: "El profesor Cardenal y la cirugia antiskptica" Rev. Ibys, 1960, 18, (4), 249-253. Nota breu sobre el paper fonamental de Cardenal en la introducció de la cirurgia moderna, asdptica, a Espanya.

3063. GONZÁLEZ DURO, Enrique: "Treinta años de psiquiatría en España: 1956-1986" Madrid (Ed. Libertarias) 1987,284 pp. Referdncia de manicomis catalans i de les reformes psiquiatriques durant aquest periode.

3064. GONZÁLEZ DURO, Enrique: "Historia de la locura en EspaBa. L Siglos Xm al XVIZ" Madrid (Temas de Hoy) 1994,390 pp. Algunes referincies a la psiquiatria catolana: Folls de Valincia, Hospital de Santa Creu de Barcelona, Arnau de Vilanova, Ramon Llull. . .

3065. GONZÁLEZ DURO, Enrique: "Historia de la locura en Espafia. IL Siglos XVIII y XM" Madrid (Temas de Hoy) 1995,396 pp. Algunes referdncies a la medicina catalana: obra de Pi i Molist, idees de Pere Mata, la fienologia i Maria Cubí, els manicomis privats: Sant Boi, Nova Betlem. .

3066. GONZÁLEZ DURO, Enrique: "Historia de la locura en EspaBa. IIL Del reformismo del siglo XM al franquismo" Madrid (Temas de Hoy) 1996,482 pp. Estudi molt extens, amb visió politica i social, i nombroses refer2ncies a la psiquiatria catalana.

3067. GONZALEZ DURO, Enrique: "Psiquiatria 'nacional"' in Aparicio, V (coord) "Origenes y fundamentos de la Psiquiatria en España" Madrid, (Libro del Aíío) 1997, pp. 245-264. Notícia de persones exiliades o depurades ran de la guerra civil: Mira, Vives Casajuana, Rodriguez Arias, Briansó, Tosquelles i altres. Nota més amplia sobre els qui van treballar aquí, entre els catalans: Soli Segarra, Sarró. 42 notes.

3068. G O N Z ~ E Z FUSTÉ, Francesc: "Epidemiologia y profilaxis de la hepatitis virica" Discurs d'ingrés a la RAM de B. el 25 de maig de 1974. Breu referdncia de 11acad2inic anterior, Manuel Salvat i Espasa, i de Pau Cartanyd; que fou electe.

3069. G O N Z ~ E Z FUSTE, Francesc; SUNYER PI, J.: "El professor Pere Domingo i Sanjuan. Vida i obra científica" An. Med. Cir. 1979, 59, (258), 215-221. Comentari sobre diferents aspectes de I'obra de PDS, a la sessib "in memoriam" de la RAM de B. Estudi breu de la seva etapa cubana, activitat docent, carrecs institucionals, el seu llibre sobre Turró, i altres aspectes.

3070. GONZÁLEZ HERRÁEz, Luís: "Vida y obra de José Trueta Raspall" Asclepio, 1972, 24,435-453. Estudi principalment de I'bra relacionada amb la patologia dssia.

3071. GONZALEZ HERRÁEZ, Luís: "Vida y obra de José Trueta Raspall" Asclepio, Instituto "Arnau de Vilanova". CSIC, Vol. XXlV, 1972, pp. 435-453. Biografia de Trueta. La seva labor mbdica i dtinvestigació a Anglaterra. Esquematica proposada per al tractament de les fractures de guerra.

3072. G O N Z ~ E Z HERRÁEZ, Luís: "Vida y obra de Josep Trueta Raspall" Madrid, tesi (Univ. Complutense) 1973.

3073. GONZÁJ.,EZ IGLESIAS, J.: "Los dentistas catalanes de finales del siglo XM" Rev. Esp. Estomatol. 1979,27, 163-182.

3074. GONZÁLEZ JAUREGUI, Manuel: "El mal de la rosa Gaspar Casal 10 describe hace doscientos aaos. Importancia y trascendencia de este descubrimiento" TCHMC, 1935,5,425-440. Treball bastant detallat. Es valora l'obra de Casal. 52 notes bibliograflques.

3075. GONZ~LEZ NAN, Pere: "Ramon Turr6" An. Cien. Med. 1927,21 (8), pp. 365-379. Visió global de Sobra de Turró, per un deixeble. Treball llegit el 17 de novembre de 1926, en col.locar el retrat de Turró en el saló de sessions de I'Acadbmia de Cidncies Mbdiques. Fotografla.

3076. GONZALEZ NAN, Pere: "Discurs de resposta" al d'ingrds de Gaietii Li,pez i Lopez, veterinari, a la RAM de B. el 10 de juliol de 1927. Breu semblanqa del nou acadbmic.

3077. GONZ~LEZ JUAN, Pere: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Pere Domingo i Sanjuan a la RAM de B. el 12 de juny de 1932. Breu semblanqa del nou acadbmic.

3078. G O N Z ~ E Z JUAN, Pere: "Discurs de resposta" al d'ingrds d'Angel Sabatds i Malla, veterinari, a la RAM de B. el 7 d'abril de 1946. Breu semblanqa del nou acadbmic.

3079. G O N Z ~ E Z NAN, Pere: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Carles Soler i Dopff a la RAM de B. el 7 de maq de 1948. Breu semblanqa del nou acad2mic.

3080. G O N Z ~ Z LEDESMA, F. : "Los farmac6uticos catalanes se encuentran con la historia" La Vanguardia, 22 d'abril de 1976. Comentari a la tesi de Ramon Jordi "Relaciones de 10s boticarios catalanes con el poder central".

3081. GONZÁLEZ-LIMA, F.; MUSIOL, Erika: "Santiago Ram611 y Cajal: Vida y consejos de un genio de la ciencia" Puerto Rico (Uprex) 1986, 96 pp.

3082. G O N Z ~ E Z LLUBERA, Ignasi: "Josep ben Meir ibn Sabara: Llibre d'ensenyaments delectables. Stfer Xaai- mTm" Traducció amb introducció i notes d'I. G. L. Barcelona (Ed. Alpha) 193 1. 192 pp.

3083. GONZÁLEZ LOSADA, Manuel: "Puigvert. El hombre y la obra" Prevision Sanit. Nac. 26 de juny de 1990 Article escrit en membria dYntoni Puigvert, ran de la seva mort.

3084. GONZÁLEZ MERLO, Jesús: "Histdria de les chtedres d'obstetrícia i ginecologia a Barcelona" in Carrera MaciA, Josep M (dit. ): "Histbria de ¡'Obstetrícia i Ginecologia Catalana" (Barcelona, Fund. Uriach-1838, 1998) pp. 169-179. Refergncci detallada del tema, Dades, entre altres, sobre Mayner, Rull, Vidal, Bonet, Fargas, Nubiola, Bonafonte, Conill Montobbio, Usandizaga, Emili Gil Vernet. . . Dades sobre el temps actual: Conill1 Serra, González Merlo, Iglesias, Vanrell, Balasch, Esteban Altirriba, Gamissans, Cabero, Xercavins. . .

3085. G O N Z ~ E Z MONCLUS, E.: "Alguns aspectes psiquihtrics de I'obra de Jacint Andreu" Act. I CIHMC, Barcelona, 1970,111, 256. Valoració de l'obra de Jacint Andreu "Practicae gotholanorum pro curandis humani corporis morbis" (1678), on exposa alguns conceptes psiquiatries quan tracta de les afeccions de la cavitat de l'anima (el cap). Referhcia al mal de cap, embriaguesa, mania, epilipsia, frenitis, malenconia i altres conceptes.

3086. GONZÁLEZ ORDI, H; CAN0 SANZ, A; MIGUEL TORAL, JJ: "El hipnotismo en España durante el siglo XM. una visi611 hist6rica a trav6s de sus protagonistas" Rev. Hist. Psicol. 1995, 16 (3-4), 203-216.

3087. G O N Z ~ E Z PASTOR, Joan: "El pensament bíblic d'Arnau de Vilanova" Catalunya Cristiana, 30 de setembre de 1990), p. 25.

3088. GONZÁLEZ PRATS, Antonio: "Alturas en las Ciencias Medicas en el reino de El Andalus" Barcelona, RAM de B. 1906. Discurs d'ingrés a I'Acaddmia. Contestat per Lluís Comenge.

3089. GONZÁLEZ RAMOS, Bernardo: "Refranero mddico valenciano" Medicamenta, 1957, t. 27, (306), pp. 3 18-320. Mencid agrupada de moltes dotzenes de repanys i dites en catala sobre temes de medicina i salut, principalment en el camp de l'alimentació i els habits.

3090. GONZÁLEZ SANTANDER, Rafael: "Chtedras y catedrhticos de Histologia" Alcala de Henares (üniv. Alcala) 1994. 100 pp. Histdria principalment de la catedra de Madrid i, u1 Jnal, breu refersncia a les "de provincias". Re$ breus als catedratics de Barcelona: Cajal, Saltor, Calleja, Ferrer Cajigal, Shnchez Lucas i Ribas Mujal. També a Jaume Farreras, Lluís Guilera i Dídac Ferrer.

3091. G O N Z ~ E Z SASTRE, Francesc: "Jordi Folch i Pi; I'home i I'obra" in "Record de. . . " Barcelona (Tall. Graf. A. Nuííez) 1980, pp. 134 i segs. Publ. Soc. Cat. Biologia.

3092. G O N Z ~ E Z i SUGRAÑES, Miquel: "Contribuci6 a la histdria dels antichs gremis dels Arts i Oficis de la ciutat de Barcelona". Llibre Primer: Agullers, Apotecaris, Argenters. Barcelona (Tip. Henrich) 19 15. Refersncia al gremi d'apotecaris.

3093. GONZALVO i CIRAC, Margarita: "La mortalidad infantil en Catalufia (1900-1950)" Gimbernat, 1994, 21, 156-158. Nota molt breu sobre el tema. Remarca la disminució de la mortalitat al llarg del mig segle.

3094. GOÑI i GARÍN, Jesús; RIBAS i SABATÉ, Joan: "Algunas recetas contenidas en el manuscrit0 'Farmacia de Poblet' del siglo XMII. Autor Fra Miquel de Tarragona, capuchino" Gimbernat, 1986, 5, 163-179. Notícia d'aquest manuscrit, de l'any 1795, que és a l'arxiu de Valls. Dades sobre l'autor que mori el 1862 a Valls, als 102 anys. El manuscrit té 308 pagines. Relacid bastant extensa del contingut del llibre. Receptes per nombroses afeccions.

3095. GORDON, A.: "Miggel Seweto" Theological Review, 1878, 15,28 1-307.

3096. GORDON, Alex: "The personality of Michael Sewetus" Manchester, 19 10.

3097. GORDON, A.: "Sewetus on creation" Christian Life, 1923, january

3098. GORDON, A.: "Sewetus and America" Christian Life, 1925, october.

3099. GORDON, A.: "Sewetus and the spanish Inquisition" Christian Life, 1925, december.

3100. GORDON, A.: "Sewetus on Moral Freedom" Christian Life, 1926, june.

3 10 1. GORDON, RF: "Felix Marti-Ibanez" Delaware Med. J. 1989,61 (2), 77-79. Nota breu sobre aquest metge que va treballar la major part de la seva vida a l'exili americh

3 102. GORDON oRDÁs, Félix: "La obra de Turr6 juzgada por sus discipulos. La obra veterinaria" Rev. Hig. Sanid. Pecuarias, 1926, 16, (8-10), pp. 748-764.

3 103. GORGAS i BARGAY, Maria Antbnia: "Inicis i evolucid de la pedagogia hospitalhria al Bages" Gimbernat, 1991, 15, 141-146. Notícia sobre l'ensenyament en institucions hospitaldries i a ItHospital de Sant Joan de Déu de Manresa. Oficialitzacib el 1953.

3 104. GOFWVA i ISERN, Núria: "La penetraci6 de la profilaxi antiverolosa a Catalunya. El problema de les inoculacions" Barcelona (tesi UAB) 1987.

3 105. GORINA, Niuia: "La Academia Médico Practica en la epidemiologia barcelonesa del setecientos (1770-1800)" Med. Hist. 1988, (3a ep. ), núm. 22. Nota sobre les aportacions de IIAcadtmia. El dictamen sobre les mort de repent (1 781), publicat el 1784.

3 106. GORINA, Niuia: "Las experiencias quimicas de F. Salva y Campillo. Repercusiones médicas" Act. IX Congr. Nac. Hist. Med. Zaragoza, 1989. 1.335-1.342. Analisi d'alguns aspectes de l'obra cientifica i mtdica de Francesc Salva.

3 107. GORINA, Niuia: "Descripción y alcance del electrocardiógrafo utilizado por la escuela fisiol6gica catalana" Act. IX Congr. Nac. Hist. Med. Zaragoza, 1989, 1.343-1.348. Descripció de l'inshumental. Es valora principalment l'activitat de Jesús Bellido.

3 108. GORINA, Niuia: "Josep Pascual i Campo. Una aportació desconeguda en la medicina catalana del set-cents" Barcelona (Fund. Museu Hist. Med. Catalunya) 1991, 102 pp. Estudi sobre la vida i obra d'aquest metge, nascut a Sallent, que va exercir a Vic.

3 109. GORINA, Niuia; S ~ C H E Z ALDEGUER, Josep: "Las historias clinicas de F. Salva i Campillo en la anatomia patológica barcelonesa" Act. XXXIII Congr. Int. Hist. Med. (Granada-Sevilla, 1992), 1994, pp. 1.021- 1.026. Valoració de les necrdpsies per part de Salva. Autocrítica. Refertncia a l'obra de Morgagni. Observacions entre 1771 i 1776. Importancia de les autdpsies per a exculpar els medicaments com a causa de la mort.

3 1 10. GORMLY, Francis: "Arnold of Villanova" in"New Catholic Encyclopedia" San Francisco et al (McGraw-Hil1 Book Co) 1967, I, 845.

3 1 1 1. GOROSCH, Max: "La Notomia de Anric de Mondavilla" Avignon (Centre detudes Occitanes) 1975. 155 pp. Estudi del I Tractat &Anatomia de la Cirurgia d'aquest autor del segle XIV, en una traducció a l'antic proven~al.

3112. GORT, E: "Ha muerto el doctor Vilaseca en Reus"

La MaiIana (Lleida), 17 d'abril de 1975 Nota sobre Salvador Vilaseca, ran de la seva mort

3 113. GORT SARDA, J. M: "Un hijo ilustre de Reus: el doctor Vilaseca" Diario Espailol, 29 de juny de 1952.

3 1 14. GOTTFRTED, Robert S.: "La muerte negra. Desastres naturales y humanos en la Europa medieval" Mdxico DF (Fdo. Cultura Econbmica) 1989,340 pp. Referincia tangencial al pas de la pesta pels territoris de la Corona dA1 ragd. Bibliograjla general sobre 11epid6mia.

3115. GOTTRON, A.: "El cathleg de la Biblioteca Lul-liana del Convent dels Franciscans de Mallorca" But. Biblioteca Catalunya, 1920-1922,6, 146-224. Hi ha una amplia informacid. Font de dades.

3 1 16. GOURON, Marcel: "Matricule de 1'Université de Médecine de Montpellier (1503-1599)" Genbe (Libr. E. Droz) 1957,272 pp. Inclou alumnes procedents dels Pai'sos Catalans. Index onomastic i geograjc.

3 117. GOYA LOBATO: "Las excavacions de Gandesa. El doctor Vilaseca Anguera excavó y estudi6 algunas tumbas en 1954" Diario Espailol, 8 d'agost de 1972.

3 118. GOYANES, J o l : "Tres escritores mCdicos insignes del reino catalano aragonés" in "XII Congreso Asoc. Española para el Progreso de las Ciencias". Madrid, 1929, I, PP. 7-76.

3 1 19. GOYANES CAPDEVILA, Jost: "Miguel Servet. Apunte biográfico" ira "Descripciones g e ~ g r ~ c a s del estado modern0 de las regiones" por Miguel Vilanovano (Miguel Servet) Madrid 1932 (Bibl. Clisica Med. Esp. vol. X) pp. 7- 83 i 209-374.

3 120. GOYANES CAPDEVILA, Jol : "Miguel Serveto, teólogo, geógrafo y mddico, descubridor de la circulacidn de la sangre, quemado vivo en Ginebra en 1553: su vida y sus obras, sus amigos y enemigos" Madrid (Edit. Hernando) 1933. 342 pp.

3121. GOYANES CAPDEVILA, Josd: "Miguel Serveto, mCdicoW Gac. Med. Esp. (sec. param. ) 1957,31, pp. 102-107, 127-133, 149-150; 1958, 32, PP. 173-175. Revisió relativament extensa, en una serie d'articles, de l'obra de Sewet i valoració del seu significat.

3122. GOYANES CAPDEVILA, José: "El doctor Rodolfo Matas de Nueva Orleans (recuerdos de un viaje a NorteamCrica)" Gac. Med. Esp. (sec. param. ) 1958,32, núm. 381,125-127. Nota breu sobre l'obra quirúrgica de R. Matas, d'origen catala, capdavanter de la cirurgia dels aneurismes.

3 123. GRABOLOSA, Ramon: "Recuerdo del Dr. Joaquin DanCs y Torras" Destino, 5 de marc de 1960, núm. 1178. Breu noticia de Joaquim Danés, metge dlOlot, ran de la seva mort. Fotografia.

3 124. GRABULEDA i TEIXIDOR, Caries: "Treballadors, assistkncia i salut pública a I'entorn industrial de Barcelona. El cas de Sant Martí de Provenqals, 1850-1900" Barcelona (tesi doctoral) UPF, 1995.

3 125. GRABULEDA i TEIXIDOR, Carles: "Higiene i creixement urbh en un suburbi barceloni (Sant Martí de Provenqals, 1850-1897)" in Blanes, G. et al (coord): "Actes de les IV Trobades d'Historia de la Cibncia i de la Timica, Alcoi-Barcelona, 1997 (Soc. Cat. Hist. Cienc. i Tecn. ) 1998,299-306. Comentari crític, des d'un punt de vista higienista, del creixement demografic i industrial d'un barri.

3 126. GRACIA GUTLLEN, Diego: "Medio siglo de psiquiatria espafiola: 1885-1936" Cuad. Hist. Med. Esp. 1971, 10,305-339. Estudi extens del tema en un enfocament global. Referdncia breu a I'escola de Barcelona (Giné, Galceran, Mira), la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona, 1IAssociació nacional de Neuropsiquiatria. Esquema de generacions psiquiatriques: Pere Mata, Peset i Vidal, Pi i Molist, Letamendi, Giné, Esquerdo.

3 127. GRACIA, Diego: "Miguel Servet, hoy" Asclepio, l981,33,441-445. Comentari a l'edició castellana de la "Restitución del cristianisme" Madrid, 1980).

3 128. GRAELLS, E.: "Assaig d'histdria de les invasions de pesta al Ripolles" Annals Centre &Estudis del RipollBs, vol. I, Ripoll, 1982.

3 129. GñANDA, Antonio de la: "Galeno y Servet" Gac. Med. Esp. 1947,21, (255), 473-477; 1948,22, (259), 124-127.

3 130. GRANDA VEGA, Enrique: "Interds de las relaciones entre 10s historiadores de la farmacia castellano y catalanoparlantes" BSA-HCFC, 1995, núm. 10, pp. 38-43. Refert?ncia, entre altres temes, als museus de farmhcia i a la histdria de la professió.

3 13 1. G R A N D ~ carles: "Les velles supersticions mediques al Rossell6: el senyar" h. Acad. Lab. Cienc. Med. Catal. 1913,7 (4, cronica), pp. 85-99. Estudi acurat del tema. Transcripció d'oracions o fórmules verbals per guarir malalties. Referincia a nombroses afeccions: mal de queixal o de costat, febre, erisipela, etc. Valoració de l'antiguitat del seu origen, com a mínim medieval. Traduft de Gazette Catalane, de Perpinyh.

3 132. GRAND~, Carles: "Les velles supersticions m&diques al Rosselló" Barcelona (Impr. Badia) 1913,86 pp.

3 13 3. GRANERO i XIBERTA, Xavier: "L'epidtmia de grip del 1918 a Barcelona" Gimbernat, 1984, I, 80-123. Estudi extens sobre l'epidimia. Tmes de mortalitat. Grajques. Aporta x~j?es de 147.11 4 morts a Espanya per la grip del 18 i de 1.554 a Barcelona (d'elles 1.327 entre octubre i novembre).

3 134. GRANIER BARRERA, Emili: "Els serveis d'Assisthcia Municipal en el nou ordre" Treball, 16 d'octubre de 1936. Sobre la transformació operada en la Benejc2ncia de 1Yjuntament de Barcelona.

3 1 3 5. GRANIER BARRERA: "Augusto Pi SuÍíer, novelista" in "APS" (Terra Ferma, 1974), pp. 39-43. Recull un article, publicat a El Nacional, de Caracas, 1' 11 d'abril de 1965. Comenta les dues novel.les publicades de la projectada trilogia "La planeta dels Sunyer".

3 136. GRANEL, Luis S.: "Don Mariano Cubi y Soler. Riesgo y fortuna de la frenologia en Espaiia" Archiv. Iberoam. Hist. Med. 1950,II, 203-226. Estudi sobre la personalitat de Cubí i el contingut i difusió de la j?enologia. TrebaN detallat i documentat. 112 notes.

3137. GRANJEL, Luis S.: "Opiniones de un fren6logo espairol sobre el cretinismo" Medicamenta, 1950, 13, (179), 224-225. Refirencia a l'estada de Cubí, a la tardor de 1845, als pobles del Montseny i prop dlOlot: Susqueda, Rupit,. . . Esmenta que una de cada vint persones tenen goll i una de cada trenta és imbecil. DeduccionsjFenologiques.

3138. GRANEL, Luis S.: "Nota sobre la 'Filosofia de la LegislacMn Natural' del doctor Fabra y Soldevila" Archiv. Iberoam. Hist. Med. 1952,4,566-574. Estudi breu, perd aprofundit, del text de Fabra i Soldevila (n. Llívia, 1778 - m. Madrid, 1839) i valoració des d'un punt de vista antropoldgic.

3 139. GRANEL, Luis S.: "La higiene 'letamendiana' del profesor Forns" Imprensa Mtidica, 1955, 19, (4), 227-243.

3 140. GRANEL, Luis S.: "Los 'Duelos mCdicos' del doctor Narciso Bonamich" Medicamenta, 1958, 30, (326), 3 1-32. Dades sobre Narcís Bonamich, d'orígen catala, que exercí a Villarejo de Salvanés, (a IIAlcarria, Castella). Comentari sobre I'obra esmentada (Madrid, 1741) dirigida contra els PP. FeijÓo y Rodríguez.

3 14 1. GRANEL, Luis S.: "Panorama de la medicina espairola durante el siglo XVIIi" Rev. Univ. Madrid, 1960, 9,675-702. Visid global del tema amb nombroses referencies a aspectes i personatges de la medicina catalana.

3 142. GRANJEL, Luis S.: "Historia de la Medicina espafiola" Barcelona (ed. Sayma) 1962. 206 pp. Text en el qual es dóna una visió general resumida i molt valida del panorama global de la histdria de la medicina a Espanya. Imprescindible en el seu temps. Posteriorment l'autor ha fet una obra més amplia sobre el tema. IconograJia. Esmenta una gran quantitat de metges catalans.

3143. GRANJEL, Luis S.: "Primer Congreso Espaíiol de Historia de la Medicina. Discurso de clausura" Act. I Congr. Esp. Hist. Med. Madrid, 1963, pp. 23-30. Fa una revisió detallada de la historiografia mgdica espanyola en els darrers dos segles i de I'ensenyament de la mat2ria. S'esmenten, entre moltes altres, les obres de González de Sámano (Barcelona, 1850); Giné i Partagds (B. 1869); J. M. Cudrdia (1865); Fajarnés (1895) i I'extensa obra de Lluls Comenge.

3144. GRANJEL, Luis S.: "Medicina española del siglo XVIII" Act. I Congr. Esp. Hist. Med. Madrid, 1963, pp. 53-61. Revisió breu de la medicina d'aquesta centúria. Entre els autors que esmenta hi ha molts catalans: Francesc Puig, Virgili, Gimbernat, Bonells, Lacaba, Piquer, Casal, Salva i Campillo, M a s d d l , Domdnec Vidal, Canivell i algun altre.

3 145. GRANJEL, Luis S.: "La enseñanza de la anatomia en las universidades españolas durante el siglo rn" Act. I Congr. Esp. Hist. Med. Madrid, 1963, 121-124. Revisió breu sobre el tema. Entre les universitats esmenta la de Cervera, on se seguia el llibre de Heister. Esmenta, de passada, l'obligació de I'hospital de fornir ccaddvers a la universitat.

3 146. GRANJEL, Luis S.: "Las epidemias de peste en Espaíía durante el siglo XVII" Cuad. Hist. Med. Esp. 1964, 3, 19-40 Visió general del tema. Algunes referdncies als brots de Val2ncia (1 600, 1647). Poques refrdncies al Principat.

3 147. GRANJEL, Luis S. : "Historia de la oftalmologia espafiola" Salamanca (Ed. Semin. Hist. Med. ) 1964. 150 pp. Amb el mateix títol v. Cuad. Hist. Med. Esp. 1964,3, 137-195. Histdria detallada de l'especialitat amb 120 cites bibliogrdfiques i molta iconografia. Nombroses referkncie a les aportacions catalanes: Domdnec Vidal, Gimbernat, Hysern, Carreras i Aragó, Carreras Peralta, Verderau, els Barraquer, Menacho, Arruga, etc.

3 148. GRANJEL, Luis S.: "Historia de la pediatria española" Salamanca (Ed. Semin. Hist. Med. ) 1965. 11 1 pp. Histdria detallada i ordenada de l'especialitat a Espanya, amb 117 cites bibliografiques. IconograJa abundant. Moltes refer2ncies a aportacions catalanes des del llibre de Damia Carbd; Bonells, Ginesta, Piguillem i tots els vacunadors, Vidal i Solares, Martínez Vargas, A. Frias i els mks recents.

3 149. GRANJEL, Luis S.: "Pediatria espaííola ochocentista" Med. Hist. 1965, (13), 15 pp. Visió general del tema. Esmenta entre altres les obres de Vidal Solares, Guerra i Estapé, Cabot i Rovira, Martinet Vargas i algunes institucions.

3150. GRANJEL, Luis 9.: "Panorama de la pediatria española renacentista" Medicamenta, 1965, 44, (417), 5-7. Visió general del tema. Referdncia breu a l'obra de Damia Carbb, redactada el 1528 i publicada el 1541.

3151. GRANJEL, Luis S.: "La Urologia española del siglo XVII" Act. I1 Congr. Esp. Hist. Med. Salamanca, 1965, I, 149-153. Visió breu i global del tema. Alguna refertncia a Joan Carles Amat.

3152. GRANJEL, Luis S.: "Bibliografia histórica de la medicina española" 2 vols. Salamanca (Univ. Salamanca) vol I (1-2000), 1965. 187 pp. vol. I1 (2001- 4000), 1966, 185 pp. Obra important en dos volums. De fet ds una segona edició ampliada de la Bibliografia de 1957. Bons índexs. Els comentaris sobre la valua i orientació dels treballs citats són més escassos que en l'obra anterior. Es una eina útil de treball.

3153. GRANJEL, Luis S.: "Panorama de la ciencia española del siglo XVIIIv' Cuad. Hist. Med. Esp. 1966, 5, 13-26. Visib global breu del tema. Referdncia, entre altres, a la Conferdncia Físico Matematica de Barcelona (1 768), les memories de 1IAcaddmia de Cidncies (1 790), treballs de Martí dyrdenya, Carbonell i Bravo, Salva i Campillo.

3154. GRANJEL, Luis S.: "La medicina en sus hombres. Jaime Ferran" Tribuna Mddica, 25 d'abril de 1969, núm. 274, p. 5. Nota molt breu sobre la vida i obra de Jaume Ferran i Clua (1852-1929).

3 155. GRANJEL, Luis S.: "La medicina en sus hombres. Ramon Turró" Tribuna Médica. 21 de novembre de 1969, núm. 308, p. 5. Nota biografica, molt breu i concreta, sobre Ramon Turró i Darder (1854-1926).

3156. GRANJEL, Luis S.: "Biografia de 'El Dr. Sangredo' (1883-1884)" Salamanca (Inst. Hist. Med. Esp. ) 1972. 151 pp. Estudi d'aquesta revista de Madrid, feta en part per Lluís Comenge, en la qual

apareixen biograjes, versos satírics i caricatures dels principals personatges midics de l'ipoca. Referincia de 205 articles o textos, gairebe tots satírics i una antologia en la qual es reprodueixen versos i caricatures, algunes en relacib amb la medicina catalana: Campa, Crous i Casellas, Giné i Partagas, Letamendi, Magaz, Rodríguez Mdndez i Teodor Yafiez.

3157. GRANJEL, Luis S.: "La frenologia en Espaíia (Vida y obra de Mariano Cubí)" Salamanca, (Inst. Hist. Med. Esp. ), 1973,74 pp. Estudi relativament extens de Sobra de Cubf, detallat i ric en notes. Situa el personatge en el seu temps i analitza el seu sign$cat. Iconograja.

3158. GRANEL, Luis S.: "El sexo como problema en la Espafia contemporánea (pesquisa b i b l i ~ g r ~ c a ) " Cuad. Hist. Med. Esp. 1974, 13, 111-131. Nombroses referdncies a autors catalans i publicacions fetes a Barcelona. Amanci Peratoner (1877, 1892), P. F. Monlau (1853,) J. Blanc i Benet (1905), I. Valentí Vivó (1911), M. Maseras (1919), Jeroni de Moragas (1935) i altres.

3159. GRANJEL, Luis S.: "Los mCdicos ante El Quijote" Med. Hist. 1976, 53, 16 pp. Referincia a obres dfHernández Morejón, Josep M. Guardia ('Ze portrait de Cewantis", 1866), i sobretot de Pi i Molist. Estudis ran del tercer centenari (1905). Referkncies a Pere Mata i R. Sarró, entre altres.

3 160. GRANEL, Luis S. : "Las memorias del MarquCs de Guadalenas (y iIQ" Profesibn Médica, 24 de febrer de 1977. p. 2 1. Dades sobre la polimica amb Pere Mata. Comentaris sobre la personalitat d'aquest. Referdncia a Letamendi.

3161. GRANEL, Luis S.: "Historia política de la medicina espafiola" Salamanca (Inst. Hist. Med. Esp. ) 1985. 233 pp. Visió general de ia medicina espanyola al llarg de tota la seva historia. Nombroses referincie als PPCC.

3 162. GRANEL, Luis S.; SANTANDER, M" Teresa: "Bibliografia espafiola de Historia de la Medicina" Vol. I, Salamanca (Univ. Salamanca) 1957.242 pp. Primera recollida, de 1.521 cites, de treballs relatius a la historia de la medicina espanyola. En molts d'ells hi ha un breu comentari sobre la valua o intenció del treball. Font important d'informació.

3 163. GRANJEL, Luis S.; SANTANDER RODRÍGUEZ, IW Teresa: "Indice de Medicos Espaíioles" Salamanca (Acta Salmanticense Med. VII, nlim. 1) 1962. 1 1 1 pp. Relacid de metges espanyols, antics i moderns, inclosos els contemporanis, procedent del buidat de 66 fonts bibliogrdjques. Sindica la procedincia de la citacid. Important com a eina de trebail i font d'informacid.

3 164. GRANJEL SANTANDER, Luis S.: "La traumatologia española del siglo XVIII" Salamanca, 1980.76 pp. Inclou refirincies a Leonard Galli, Francesc Puig, Francesc Canivell i altres autors catalans.

3 165. GRANJEL y SANTANDER, Mercedes S. : "Pedro Felipe Monlau y la Higiene espaiíola del siglo XM" Salamanca (Cat. Hist. Med. ) 1983. 172 pp. Estudi aprofundit sobre el desenvolupament de la higiene i de I'obra de Monlau, professor de la matkria a Madrid. Molt documentat de notes i bibliografia. Valoració dels seus escrits i idees.

3 166. GRAPI i VIL-, P: "La Reial Academia de Ciencies i Arts de Barcelona en I'escenari academic

europeu (1764-1808)" in Blanes, G. et al (coord): "Actes de les IV Trobades d4Historia de la Ciencia i de la Tknica". Alcoi-Barcelona (Soc. Cat. Hist. Cienc. i Tecn. ) 1997, 83-96.

3 167. GRAS i ELIAS, Francesc: "Hijos ilustres de Reus" Barcelona (Llibreria de F. Puig y Alfonso) 1899. 174 pp. Refephcia a alguns metgesjlls de Reus: Josep Alberich i Casas (p. 34); Tomas Lletget i Cayla (p. 114-1 15); Pere Mata i Fontanet (p. 124-1 29).

3 168. GRAS i ELIAS, Francesc: "Siluetes d'escriptors catalans del segle XM" Segona skrie, Barcelona (L'AvenG) (Bibl. Popular L'AvenG, núm. 96). 1909. Referhcia a Pere Mata i Fontanet (pp. 34-51).

3 169. GRAS i ELIAS, Francesc: "Siluetes d'escriptors catalans del segle XM" Quarta &rie, Barcelona (L'Aven~ n h . 13 3), 19 13. Josep de Letamendi, pp. 47-68; Lluís Cutchet i Font, pp. 80-91.

3 170. GRAS i RIERA, Jordi: "Naturaleza y significado bioquimico de la respuesta en anticuerpos" Barcelona, RAM de B. 1961.90 pp.

Discurs d'ingrds a la RAM de B,, el 12 de febrer de 1961. Referdncia de l'acadimic anterior, Jaume Pujiula.

3 17 1. GRAS i RIERA, Jordi: "Discurs de resposta" al d'ingrts d'Amadeu Foz i Tena a la RAM de B. el 6 de febrer de 1977. Semblanca del nou acadimic.

3 172. GRAS i SALAS, Francesc: "El doctor Francesc Gras i Fortuny" in Sánchez Ripollks, J. M; Altts, Pere: "Metges de la ciutat de Reus" Reus (URV) 1998, PP. 55-57. Notfcia breu d'aquest metge, (Reus, 1858-1943), doctor el 1883, amb una tesi sobre oftalmologia, especialitat que exercí a Reus. Noticia d'alguns treballs. Fotograja.

3 173. GRASA i MURO, Jost Luis: "Aspectos sanitarios del archivo diocesana1 de la catedral de Tarragona: 1550-1700" Barcelona, tesi (U. B. ) 1988. 2 vols. 705 pp. (dir. J. Corbella) Revisió de 54.731 inscripcions; aporta dades sobre 465 sanitaris.

3 174. GRASES, Pere: "Un rasgo de Mariano Cubi y Soler" La Vanguardia, 25 d'abril de 1985, p. 36. Tracta de la relació entre Cubi i Simón Bolivar. Transcripció d'una carta de Bolívar a Cubi (1827).

3 175. GRASES, Pere: "Notes sobre Maria Cubi i Soler (1801-1875)'' Malgrat de Mar (Ajuntament de Malgrat) 1986. 38 pp. Estudi sobre Cubi, amb nombroses il.lustracions i seixanta-tres referdncies bibliogrdjques.

3176. GRASES, Pere: (dir. ). Comissió Catalana del 5e Centenari del descobriment d'Amkrica: "200 catalans a les Amtriques. 1493-1987. Mostra del diccionari de Catalunya i Amtrica" Barcelona (Generalitat de Catalunya) 1988. S'esmenten nombrosos metges i sanitaris (en biografia breu d'una o dues pagines), entre ells: Josep Ignasi Barraquer, Joan Bialet, David Cardús, Rossend Carrasca, Marih Cubi, Francesc Duran Reynals, Wenceslau Dutrem, Albert Folch i Pi, Antoni Oriol Anguera, August, Santiago i Cisar Pi Sunyer, Josep Solanes, Francesc Sunyer i Capdevila, Joaquim Trias Pujol.

3 177. GWTAC~S i FREIXAS, Eduard: "Historiografia de la tocoginecologia catalana a travds de 10s 'Congressos de metges de llengua catalana"' Barcelona, tesi (UB) 1978. 326 pp. (dir. M. Carreras Roca) Anblisi de les aportacions de l'especialitat.

3178. GRAU, Anna: "Josep Laporte, el metge que no volia garrotades" Avui, 26 de febrer de 1995, p. 16. Entrevista amb Josep Laporte, antic conseller de Sanitat i d'Ensenyament, president de la RAM de C.

3 179. GRAU, Rossend de: "Necrologia. D. Pelegrin Giralt Maiíá" Gaceta Sanitaris de Barcelona, 1906, novembre, pp. 15 1-159. Nota sobre aquest metge, que havia estat president de IIAcaddmia M2dica Municipal de Barcelona. Fotografia.

3 180. GRAU i GALTÉs, Josep: "Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de I'antiga vegueria de Ripoll, Ripoll-Campdevhnol. Segles XVI, XVII i XMI" Barcelona, tesi (UB) 1994. 2 vols. 780 pp. (dir. M. Escude) Analisi de 19.465 registres, a més de la llibreta de comunions. Esment de 247 profesionals sanitaris. La nissaga dels Raguer. Detall de 105 morts violentes.

3 18 1. GRAU i MONSERRAT, Manuel: "La peste negra en Morella" Bol. Soc. Castellonense de Cultura, 1970,46, (I), 148-160.

3 182. GRAU i MONSERRAT, Manuel: "Metges jueus a Besalú (s. XW)" Act. I Assemblea Est. Comtat de Besalú, 1968, (Olot, Imp. Aubert, 1972), pp. 29- 33.

3 183. GRAU i MONSERRAT, Manuel: "Metges jueus de Besalia (s. XIV-XV). Sa Sala, Des Portal i Ceret" Act. ILI CHMC, Lleida 1981, I, 165-181. Dades sobre els metges de les families Sa Sala, Des Portal i Ceret. Noticia d'altres sanitaris: 19 metges, 10 apotecaris, 2 menescals, que exercien a BesaW, 106 notes.

3 184. GRAU i MONSERRAT, Manuel: "Metges jueus del veli comtat de Besalú" Gimbernat, 1987,8,81-90. Referincia a nombrosos metges jueus de Besalú, a I'Edat Mitjana, principalment algunes nissagues: Des Castlar, sa Sala, Des Portal, Ceret.

3 185. GRAU i PUJOL, Josep M.: "Poblaci6 i lluita contra la mort a Montblanc (s. XVIII)" Tarragona (Inst. Est. Tarrac. Ramon Berenguer IV) 1990, 192 pp. Informacid d'inter2s sobre nombrosos aspectes de la sanitat a Montblanc en el perfode estudiat.

3 186. GRAU i PUJOL, J. M.; GUAL, V.; MUNNÉ, L.; PUIG, R.: "La poblaci6 de la Conca de Barbera entre la crisi de mitjan segle XVíI i les epidkmies del 1725-1727" in "Aplec de Treballs núm. 8 del Centre #Estudis de la Conca de BaróerA". Montblanc, 1987, pp. 169-180. Es compara la mortalitat del 1641-42 amb la pand2mia del 1650-53. Es valora el @.e demograjc de la guerra de Successió i les epid2mies de 1725-27. A partir de 1750 hi ha un redreqament demogrrific.

3 187. GRAU i PUJOL, J.; GUAL, V.; PUIG, R. : "Una aportaci6 al coneixement d'una epidkmia al segle XVIIí a la Conca de Barbera (Conesa, 1748)" Galens, 1988 (octubre), núm. 20.

3 188. GRAU i PUJOL, J. M.; PUIG i TARRECH, R.: "La reforma de 1'Hospital de Santa Magdalena de Montblanc a finals del segle XVIII" Act. I Jorn. Hist. Med. Tarrac. Tarragona, 1989, I, s. p. Comentaris sobre un seguit de reformes projectades cap el 1785.

3 189. GRAU i PUJOL, J. M.; PUIG i TARRECH, R. : "La lluita contra la rabia en la legislació il-lustrada (1786)" Act. I Jorn. Hist. Med. Tarrac. Tarragona, 1989, I, s. p. Comentari de dos edictes del Comte de llAsalto de 18 de febrer i de 23 de novembre de 1786, referents a la rtibia.

3 190. GRAU i SABARTÉS, Agustí: "La guerra civil viscuda per un metge novell" Barcelona (Ed. Portic) 1974. 180 pp. Testimoni personal d'un metge sobre la sanitat a la zona republicana.

3 191. GRAU i VECIANA, J. M.: "Cent anys de Neurologia". Sant Pau, 1984, gener-febrer Editorial on es comenten els cent anys de l'establiment del servei de neurologia a l'hospital de Santa Creu de Barcelona.

3 192. GRAU i VERDU, Antoni: "Dues noticies de Vallmoll: les epidkmies de 1720 i 1809"

in "35 Assemblea Intercom. Estudiosos". Valls, 1989,111, 317-323. El brot de Vallmoll va durar de 1719 a 1723. Brot a Albarca. L'any de mhima mortalitat a Vallmoli fou el 1719, amb 84 dbits (46 albats i 38 cossos), seguit del 1720, amb 43. Fets del 1809. Epidbmia de pigota (verola) el 1758. Ofegats per un aiguat el juliol de 1792.

3 193. GRAZIANO DI SANTA TERESA: "il Tractatus de prudentia catholicorum scholarium' di Arnaldo da Villanova" in "Miscellanea André Combes". 1967,I-11, pp. 425-448. V. t. Divinitas, 1967, XI, 82 1-844.

3 194. GREGORICH i SERVAT, Alfons: "Histbria de la Mutual Mtdica de Catalunya i Balears" Barcelona, tesi (UB), 1976. 346 pp. (dir. M. Carreras Roca) És la primera tesi d'histdria de la medicina presentada en catala a la UB desprds de la guerra. Publicada com a llibre.

3 195. GREGORICH i SERVAT, Alfons: "Histbria de la Mutual Mtdica de Catalunya i Balears". Barcelona (Mutual M g . C. B. ) 1977. 197 pp. Treball interessant per conbixer l'evolució d'aquesta institució des del seu inici l'any 1920. Documentació abundosa. Moltes dades sobre les persones que han actuat en la seva direcció i gestió. Index detallat.

3 196. GREGORICH i SERVAT, Alfons: "El Sindicat de Metges de Catalunya (1920-1940)" Discurs d'ingrés a la RAM de B. el 12 de juny de 1988. Estudi extens de molts aspectes histdrics d'aquesta entitat. Record de l'acadbmic anterior, Josep Cornudella.

3 197. GREGORICH i SERVAT, Alfons: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Josep Espriu i Castell6 a la RAM de C. el 10 d'abril de 1994. Semblan~a del nou acad2mic i de la seva tasca en el camp de l'organització de l'assist6ncia sanitaria.

3 198. GREGORICH i SERVAT, Alfons: "Presentacib d'una sol*licitud d'uroscbpia a Valls el 1621" Gimbernat, 1995,23, 1 1 1-1 16. Transcripció dels documents i comentaris. Referencia al metge Jover, probablement Jeroni Jover, revalidat el 1580.

3199. GREGORICH i SERVAT, A.; RODRIGUEZ ARIAS, B.: "El mutualisme mhdic en el si d'aquesta Reial Acadtmia de Medicina" An. Med. Cir. 1982,60, (262), 125-138.

Noticia sobre alguns aspectes del tema a Catalunya. Activitats de lIAcad2mia en el segle XVII; el projecte d'ajuda mútua entre els acad2mics, de 1792; els diferents estatges de 12cad2mia. Activitat dels Col.legis de Metges; l'obra del Sindicat de Metges de Catalunya i el Casal del Metge i altres.

3200. GFÚFOLS i ESPES, Joan: "Frederic Duran i Jordh. Un m&tode, una &poca" Barcelona (Hemo Institut Grífols) 1997. 168 pp. Aportacib sobre la vida i lbbra de Duran Jorda, capdavanter de l'organitzacib dels serveis d'hemoterdpia a la guerra espanyola. Iconografia interessant.

320 1. GIÚFOLS ROIG, J o l A.: "Sesión necrológica a la memoria de D. Luis Celis Pujol" h. Med. 1945,32 (setembre, núm. 369), 393-399. Sessió celebrada el 26 de maig de 1942. Fotografia.

3202. GR@OLS ROIG, Jod A. : '%El doctor D. Luis Celis Pujol" Ah/lB, 1952, (17), s. p. Dades sobre la personalitat de Lluís Celis (1887-1941). Anecdotari. Dades sobre la seva malaltia terminal. Iconografia.

3203. GRIMALDOS RUIZ, Ma Dolores; VIDAL CASERO, Ma Carmen: "Estudio comparativo de 10s medicamentos del inventario de 1770 del Colegio de Boticarios de Madrid con una tarifa del Santo Hospital de Valencia de 1770" Gimbernat, 1985,4, 115-125. Dades sobre preus de medicaments en el segle XVIII a Val2ncia.

3204. GRIMAUD, Jean: "La Chirurgie d'Albucasis (ou Aibucasim). Texte occitan du XIVe. si&cleW Montpellier (Centre Etudes Occitanes; Imp. Barnier (Nimes) 1985. 286 pp. Ofereix la versi0 occitano-catalana de l'obra quirúrgica d'aquest autor.

3205. GRINALTY, T. de: "La 'Font del ferro' vista per un metge il-lustrat" El Francolí, 1983, juny, p. 14. Nota breu sobre una memdria de Jaume Mends i de Llena, publicada el 1787 a Manresa: 'Breve descripcicin de las aguas minerales de la fuente de la villa de Espluga de Francoli en el principado de Catalutla'!

3206. G R I Ñ ~ i GARRIGA, Darío: "Josep Aisina i Bofill" "Gatades". Rebotica de Pitarra. Barcelona, 17 d'abril de 1975, p. 2.

3207. G N Ñ ~ i GARRIGA, Darío: "Herbolaris vuitcentistes barcelonins" L'Aven~, 1980, núm. 3 1, pp. 7-8. Notícia d'alguns herbolaris que venien herbes remeieres i sangoneres, amb botiga a Barcelona en el segle XLY: Joan Vila, que va regentar La Lineana des del 1818; Josep i Francesc Torres, Agustí Garriga i altres.

3208. GRIS SEOANE, Pedro: "Orfila y su tiempo" Barcelona (tesi, Fac. F d c i a U. B. ) 1972.

3209. GRIS SEOANE, P. J.: "Orfila y su tiempo" Circ. Farm. 1972, (237), 484-495.

32 10. GRIS i SEOANE, Pere J.: "Orfila, el seu temps i la Farmhcia (1987, bicentenari del seu naixement)" Butlleti Informatiu Col-legi de Farmaceutics de Balears, 1987, XVIII, núm. 206; i 1988, v. XIX, núms. 209 i 210. Conferdncia donada el 7 de desembre de 1986 a Ciutadella, organitzada pel Coblegi de farmacdutics de Balears, on es recorda la vida i obra dlOrfila.

32 1 1. GRMEK, Mirko Drazen: "Rasprava Arnalda iz Villanova o crnoj magiji" Starine, 1958,48,219-22 1.

3212. GRMEK, M. D.: "Arnaud de Villeneuve et la mCdecine du travail". Comp. Rend. XVI Congr. Int. Hist. Med. Bruxelles, 1959, I, 126-128.

32 13. GUAL i FIGUEROLA, Iris: "La consanguinitat a I'arxidikesi de Tarragona" Tarragona (Inst. Est. Tarraconenses) 1986.

3214. GUAL i SALA, Arcadio; PALES i ARGULLOS, Jorge L.: "La Fisiologia en nuestras aulas durante el siglo XM (La Facultad de Medicina de Barcelona)" Med. Hist. 1975, (48). Noticia detallada de l'ensenyament de la fisiologia a l'antiga facultat de medicina del carrer del Carme. Dades sobre els profesors: Joan Ribot, Marc Bertran, Pere Terrada, Joan Magaz, Varela, Coll i Pujol. Iconografia. Important per con2ixer els antecedents de I'Escola catalana de Fisiologia.

3215. GUAL i SALA, Arcadio; PALES i ARGULL~S, Jorge: "La Fisiologia en nuestra aulas durante el siglo X B (1837-1851)" Act. I1 CIHMC, Barcelona, 1975,II, 219-233.

Estudi de l'obra de tres catedrdtics de la facultat de medicina de Barcelona: Joan Ribot (+ 1851), Marc Bertran i Pastor i Pere Terrada i Font. Els dos primers foren catedrdtics de Fisiologia i Terrada ho fou de Física i Química. S'esmenta breument l'obra escrita dels dos primers.

3216. GUAL i VILA, Valenti: "Vida i mort a la Conca de Barbera a 1'Edat Moderna (Rocafort de Queralt s. XVI-xMI)" Tarragona (Inst. Est. Tarrac. ) 1988. 168 pp. Analisi demogrdjca. Baptismes. Obits. Mortalitat violenta. Mortalitat infantil. Di$erdncies estacionals. Cicles demogrdjlcs. Estudi de famílies.

32 17. GUAL, Valenti: "Fam, pesta i guerra. Area colomina. Mitjan s. XM" La Veu de ltAnoia, 19 d'agost de 1988.

32 18, GUAL i VILA, Valenti: "Crisis de mortalitat a la Conca de Barbera a I'Edat Moderna (s. XVI-XM)" in Act. I Jorn. Hist. Med. Tarrac. Tarragona, 1989,II, s. p. Comunicació sobre demograja histdrica d'aquesta comarca. Agulles de mortalitat i epiddmies.

3219. GUAL i VILA, Valenti: "La Conca de Barbera des de finals del segle 2 M I a finals del segle XVIII. Periodificacib, abast geografic i assaig interpretatiu dels anys negatius" VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992. Resums p. 13. Publicat in extens0 a Gimbernat, 1993, 17, 163-188. Referdncies a la pesta del segle M I . Exposició extensa. Dades per pobles. Mes detall a Vilaverd i La Riba.

3220. GUANSE, Domknec: "Els serveis hospitalaris a Catalunya" La Rambla, 13 de juny de 1936. Comentaris al fascicle "La coordinació dels serveis hospitalaris de Catalunya" escrit per 3, Mestres i Puig.

3 22 1. GUAÑABENS i CALVET, Nicolau: "Síntesi biogrMca de Nicolau Guaííabens i Calvet" In "XIII Exposición Filatélica". Matar6, Casal de la Parrbquia de Sant Josep, 1995, PP. 12-13. Notes biogrdjques d'aquést metge (i'dataró 1826- Palma de Mallorca 1889): estudis a 1Escola Pia i a llEscola Ndutica de Mataró i més tard de Medicina a Saragossa. Exercici de l'homeopatia a Mataró i a Palma de Mallorca. Publicació de l'opuscle "¿Que es la homeopatia?" i diversos articles mddics, polítics i jlosdjcs. Producció musical, a Mataró, de diverses obres, canqons i concerts.

Autor de l'dpera '2rnaldo de EriN", amb llibret de Joan Cortada, estrenada al Liceu de Barcelona el 12 de maig de 1859.

3222. GUARDANS I VALLES, Ramon: "La humanitat del doctor Vilaseca" Reus, 19 d'abril de 1975 Nota sobre Salvador Vilaseca, ran de la seva mort.

3223. GUARDIA, J.: "Ricard Bacardí, maestro" La Vanguardia, 8 de m q de 1987, p. 44. Notfcia sobre el Ricard Bacardí i Noguera, professor de patologia m2dica ran de la seva mort.

3224. GUARDIA, J. M.: "Litttrature catalane. Le docteur II.luminC" Revue Germanique et Fran~aise, 1862, pp. 200-225. Referencia amplia a l'obra de Ramon Llull.

3225. GUARDIA, Maria Asuncion: "Evocacibn de un gran mtdico barcelonts" La Vanguardia, 17 d'octubre de 1968. Nota extensa sobre el doctor Jacint Reventós i Bordoy (n. B. 3-1-1883; m. marG 1968). Fotografia.

3226. GUARDIA, Maria Asunci6n: "Héroe anbnimo de dos guerras. Primera biografia del doctor Trueta, en el aniversari0 de su muerte" La Vanguardia, 19 de gener de 1978 @Ags. Fotogravat) Noticia del llibre d2ntonina Rodrigo. Dades sobre la vida de Trueta. L'exit a Oxford, Quatre fotografies.

3227. GUARDIA, Maria Asuncion: "La historia de la medicina en un museo barcelonts" . La Vanguardia, 5 d'octubre de 1980. Article, il.lustrat amb cinc fotografies, dedicat al museu dlHistdria de la Medicina, instal.lat al Passatge Mercader de Barcelona. Entrevista amb el seu director, Felip Cid i Rafael.

3228. GUARDIA, Maria Asunción: "Una exposicibn recupera la fotografia pictorialista de Joaquim Pla Janini" La Vanguardia, 20 de desembre de 1995, p. 42. Noticia del metge Joaquim Pla Janini (Tarragona, 1879 - Barcelona, 19701, que es va dedicar principalment a la fotografia, ran d'una exposicib organitzada per la Caixa.

3229. GUARDIOLA i SALA, J. J: "A Salvy, in memoriam" in aa. w. "In memoriam. Dr. Salvador Guardiola Guarro. Director de I'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Tarragona (1960-1967)". Tarragona, 1998, pp. 17-22.

3230. GUARDIOLA i SALA, Montserrat: "La seva filla parla del seu pare" in aa. w. "In memoriam. Dr. Salvador Guardiola Guarro. Director de 1'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Tarragona (1960-1967)". Tarragona, 1998, pp. 23-24.

323 1. GUASCH, Antoni: "Hoy se cierra el cuarto Congreso de Medicina" Iliario Español (Tarragona) 9 de juny 1985. Nota breu en referincia a la clausura, a Tarragona, del Quart Congrés d1Histdria de la Medicina Catalana.

3232. GUASCH JORDAN, E.; VILLATORO F E ~ S , J.: "La pediatria en Espafia. Primeras revistas de la especialidad" Med. Hist. 1976, (55), p. 29. Referincia, entre altres, a I'obra de Francesc Vidal Solares (1854-1922), el seu hospital i la seva revista; de Jaume Guerra i Estapé (Revista de Enf: de 10s niiíos, 1890); i d'A. Martinez Vargas (La Medicina de 10s niiíos).

323 3. GUASP GELABERT, Bartolomk: "San Roque y la peste de 1652 en Alar6" Palma de Mallorca (Imp. Fco. Soler) 1945. 34 pp.

3234. GUASP y VICENS, Felipe: "Juan Dezbrull, maestro en medicina" Anuario de El Diario de Palma, 1879, pp. 169-194.

3235. GUDAYOL i TORELLO; Anna M. : "Col*lecci6 histbrica de la secció de medicina de la biblioteca de la Universitat de Barcelona" Gimbernat, 1993,20, 115-124. v. t. VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992. Resums p. 70. Referincia succinta de la secció, d'alguns llegats (Drs. Trias. Mendoza, Oller, Rovira i Oliver. . . ). La col. lecció compta amb uns 3.000 volums, fins el s. XUII, inclds.

3236. GUDIOL, J.: "Sobre metges" Revista Setmanal. (Barcelona) any I, núm. 6, 12 de maig de 1918. Referincia al cirurgia Blanch, de la ciutat de Vic, del segle XIII (any 1279).

3237. GÜELL DE SENTMENAT, Carles: "Bosch i Alsina: un ejemplo a seguir" La Vanguardia, 2 de juny de 1982. Evocacib del metge i economista Rdmul Bosch i Alsina que fou president, durant vint anys, del port de Barcelona.

3238. GUEREÑA, Jean-Louis: "Médicos y prostituci6n. Un proyecto de reglamentaci6n de la prostitucidn en 1809. La 'ExposicMnl de Antonio Cibat (1771-1811)" Medicina e Historia, 3a &poca, 1998, núm. 71. Anblisi d'aquest aspecte, poc conegut, de l'obra de Cibat.

3239. GUEROLA, Antoni: "La Casa de Caridad en Barcelona" Diario de Barcelona, 2 d'abril de 1881, pp. 3.947 - 3.949. Fa 78 anys que es va fundar. Organització.

3240. GUERRA, Francisco: "El exilio de médicos espafioles durante el siglo XGY" Asclepio, 1969, 2 1, 223-248. Estudi molt documentat del tema amb referincia, entre altres, a l'exili dels aJLancesats (Carles de Gimbernat) i liberals (depuració de 1824: M. Butllés i Torres Amat); de Pere Mata (1837), Josep M. Guardia i altres.

324 1. GUERRA, Francisco: "El exilio de 10s médicos espafioles durante el siglo XM" Rev. Occidente, 1971,33, (97), pp. 1-23.

3242. GUERRA, Francisco: "Manuel Codorniu Ferreras (1788-1857). Azares de un mkdico liberal en la sociedad hispano-americana del siglo XM" Med. Hist. 1973, (30). Estudi extens sobre l'obra de Codorniu, nat a Esparreguera. La seva estada a Mixic (1821-27). Activitat política de signe liberal. Contribució al desenvolupament de la sanitat militar a Mixic. Estada a Burdeus, Retorn a Espanya. Iconografia.

3243. GUERRA, Francisco: "Manuel Codorniu Ferreras (1788-1857)" Act. IV Congr. Esp. Hist. Med. Granada, 1973, I, 321-327. Estudi de l'obra de Codorniu. Metge militar expedicionari a Mixic. Obra a Mixic. Retorn. Director del Cos de Sanitat Militar. Relació de treballs.

3244. GUERRA, Francisco: "El médico política. Su influencia en la historia de Hispano América y Filipinas"

Madrid (Afr. Aguado) 1975. 350 pp. Estudi molt detallat i documentat del tema, amb bona iconografia i bibliografia, d'un gran interks social. Les referincie a personatges catalans són redutdes, tot i que una de les més importants és la del mallorquí Joan Maria Picornell (1 759- 1825).

3245. GUERRA, Francisco: "La cirugía catalana contemporánea y la cirugia castellana del Renacimiento" Act. 11 CIHMC, Barcelona, 1975, I, 49-58. Es fa una comparació entre les ticniques de tractament de les ferides del metge sevilla Bartolomé Hidalgo de Agtrero (1530-1597) i la de Josep Trueta, divulgada quan la guerra civil de 1936-39.

3246. GUERRA, Francisco: "La neurosis del exilio en Mariano Batllés, 1827" Act. 27 Congr. Int. Hist. Med. Barcelona, 1980, 177-180. Estudia breument la vida de Maria Batllks i Torres Amat (n. Moia, 1798) que fou catedrdtic de medicina i Rector de la universitat de Valincia dues vegades (1840 i 6854). Els anys d'exili a Anglaterra i Fran~a (1824-1833) i la seva obra escrita.

3247. GUERRA i ESTAPE, Jaume: "Amiversario" IHario de Barcelona, 16 d'abril de 1909, pp. 5452-5454. Comentari crític a la personalitat de Bartomeu Robert en ocasió de I'aniversari de Pa seva mort.

3248. GUERRA i ESTAPE, Jaume: "Obra cultural y patri6tica de Joaquin Salarich y Verdaguer, cronista de Vich" Vic, 1916.

3249. GUERRA i ESTAPE, Jaume: "Por nuestros balnearios. Espluga de Francolíw IDiario de Barcelona, 13 d'agost de 19 19. Nota l'interks i la importancia d'aquest balneari.

3250. GUERRA i ESTAPE, Jaume: "Valor de la educaci6n en las neurosis funcionales" Discurs d'ingrks a la RAM de B. el 27 d'abril de 1919. Refergncia a E'acadimic anterior, Miquel A. Fargas i Roca.

3251. GUERRA i ESTAPE, Jaume: "'E doctor Avelino Gutiérrez" D de B, 20 de marc de 1920, p. 1.970. Nota sobre aquest metge, nomenat acadimic honorari de la RAM de B, nascut a Santander i exercint a I'Argentina.

3252. GUERRA i ESTAPE, Jaume: "Aniversario glorioso" Diario de Barcelona, 1,8, 15 i 22 de maig de 1920. pp. 3.024, 3.203-3.204, 3.381- 3.382 i 3.561-3.562. S2rie de quatre articles on fa una succcinta histdria de la R4M de Barcelona.

3253. GUERRA i ESTAPE, Jaume: "Discurs de resposta" ai d'ingrds de Francesc Esquerdo i Rodoreda a la RAM de B. el 3 de juliol de 192 1. Semblanca del nou acaddmic.

3254. GUERRA i ESTAPE, Jaume: "Discurs de resposta" al d'ingrds de Frederic Cororninas i Pedemonte a la RAM de B. el 26 de novembre de 1922. Semblanca del nou acad2mic.

3255. GUERRA i ESTAPE, Jaume: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Lluís SMd i Medan a la RAM de B. el 21 de gener de 1923. Semblanca del nou acad2mic.

3256. GUERRA i ESTAP&, Jaume: "Solemne sesi6n publica del centenari0 del doctor Francisco Salvi y Carnpillo, 13 de febrero de 1928" Barcelona, 1928. Recull el treball presentat a la sessib de la RAMde B. del 2 d'abril de 1928.

3257. GUERRA i ESTAPE, Jaume: "Catalunya prodigiosa font d'agents terap&uticsW Barcelona (Impr. Badia) 1932,72 pp. Treball inaugural de curs de la RAM de B. Sobre les aigires minerals catalanes. Es el primer discurs d'inici de curs fet en catald.

3258. GUERRERO, Ricard: "Josep Alsina i Bofill, el president de la represa" Treballs Soc. Cat. Biol. 1993, núm. 44, pp. 13 1-132. Nota breu sobre alguns aspectes de l'activitat, principalment institucional, del doctor Alsina i Bofill.

3259. GUERRERO i SALA, Luís: "El indice ceflico en la prehistoria de la Catalufia Central" Act. XIII Congr. Nac. Arqueologia, Huelva, 1973, pp. 185-190.

3260. GUERRERO i SALA, Lluís: "Estudi antropolbgic dels dblmens de can Cuca (Su, Lleida)"

Ilierda, 1975,36, pp. 25 1-270.

3261. GUERRERO i SALA, Luis: "LCrida antropol6gicaW Lleida (Dilagro ed. ) 1976, 143 pp.

3262. GUERRERO i SALA, Luis A.: "Antropologia prehistórica de CataluÍía" iin I Taula Rodona Antropol. Catal. Solsona, 1975, (publ. Lleida, 1977) pp. 3 1-37. C'isió general resumida de les troballes an fropologiques a Catalunya.

3263. GUERRERO i SALA, Lluis: "'Estudi antropolbgic de la cista del cementiri de Solsona" im Miscel. Homenatge Prof. Roca i Lletjos, Lleida (Inst. Est. Ilerd. ) 1979, pp. 309- 320.

3264. GUERRERO i SALA, Lluis: "Esguard a I'Antropologia prehistbrica del BerguedA" in 23 Assemblea Intercomarcal Estudiosos. Rev. Centre Est. Berguedans, núm. 1, (Publ. Ajunt. Berga) 1982, pp. 21 1-216.

3265. GUERRERO i SALA, Lluís: "hterpretación antropológica del dolmen de la Mota o de Canet d'Adri (Gerona)" in Homenaje al Dr. José M. Cororninas, Quad. Centre Est. Comarcals de Banyoles, 11985, vol. 11, PP. 117-135. Analisi detallada de les peces dssies i dentaries trobades.

3266. GUERRERO i SALA, Lluís A. : "Patologia i esperanca de vida en I'home prehistbric catal#' Gimbernat, 1985,3,221-234. Detall de la paleopatologia trobada a Catalunya. Avaluació de la mitjana de vida en la prehistdria catalana. Globalment accepta dades de 31 anys pels homes i de 28 per les dones.

3267. GUERRERO i SALA, Lluís: "Els protagonistes de la histdria: un enfocament antropoldgic" fn "Historia de les Comarques de Catalunya. El Bages" Manresa (Parcir, ed. ) 1986, vol. I, PP. 55-60. Visió general del tema. Esment de les principals fonts prehistoriques i medievals. Imatge d'un crani trepanat de fa 4. 0000 anys.

3268. GUERRERO i SALA, Lluís: "'Informe sobre identificació i estudi de les despulles reials de la Seu Nova de Lleida" in "Les despulles reials d4tUfons el Benigne, Elionor i l'infant Ferran retornen a la

seu Vella de Lleida". Lleida (Publ. Amics de la Seu Vella; Virgili i Pares edit. ) 1987, PP. 71-92.

3269. GUERRERO i SALA, Lluís: "Introducci6 a la paleopatologia prehistbrica catalana" Dovella, 1987, VII, núm. 22. pp. 9-13.

3270. GUERRERO i SALA, Lluís: "Estudi antropoldgic de les fosses neolítiques del Corral de Canudes (Montclar, BerguedA)" in Estudis del Berguedh, 1989, núm. 4. Berga (Centr. Est. Berguedans) pp. 23-29.

3271. GUERRERO i SALA, Lluis: "La historia de la medicina catalana y sus congresos" Lecturas Roger, 1990, 3 (4), pp. 61-63. Nota ran del VI2 Congrés a Manresa. Fotograja col~lectiva, amb cinc dels presidents i el designat pel Wle.

3272. GUERRERO i SALA, Lluís: "Enfermedad y muerte en el abrigo sepulcral de Cal Porta de Tora (La Segarra, Lleida)" in I Congr. Nac. Paleopatologia, San Sebastián, 1991. Actas. MUNIBE, 1992, supl. núm. 8, pp. 89-94.

3273. GUERRERO i SALA, Lluis: "Estudi antropolbgic del jaciment prehistbric de Vinferri a Juneda (Les Garrigues, Lleida)" Quaderns dlArqueol. del grup de recerques 'La Femosa' (Artesa de Lleida), 1990, 5, pp. 45-54.

3274. GUERRERO i SALA, Lluis: "Ferida de sageta i patologia en un esquelet de la necrbpolis medieval de la Seu de Manresa" VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992. Resums p. 70.

3275. GUERRERO i SALA, Lluís: "Anillisi paleopatolbgica d'un esquelet medieval de la Seu de Manresa amb ferida de sageta" Gimbernat, 1993, 19,123-132. Descripcid de lesions en un esquelet, i troballa d'una sageta. Comentari sobre el "marc de vesdnia i agressivitat de 1 'Edat Mitjana':

3276. GUERRERO i SALA, Lluís: "Dídac Ribas i Mujal: una vida lliurada a la ciencia i als universitaris" Servei d'Informaci6 Col.legia1, Barcelona, 1995 (núm. 69, maig-juliol), p. 10. Nota biogrdjica ran de l'homenatge a D. Ribas a la ciutat de Manresa.

3277. GUERRERO i SALA, Lluís: "Mujer medieval herida por saeta con patologia 6sea asociada" in Villalain Blanco, D; Gbmez Bellard, C. et al. "Actas del 11 Congreso Nacional de Paleopatología". Valencia (Univ. Valencia) 1996, I, 377-383.

3278. GUERRERO i SALA, Lluis: "Arxiu Histbric de les Ciencies de la Salut. Comunicacions" Dovella, 1996, núm. 52 (abril), pp. 23-25. Notícia de la creació d'aquest Arxiu a la ciutat de Manresa i projectes de futur.

3279. GUERRERO i SALA, Lluis: "'La paleopatologia en la cista neolítica de Vilar Simosa (Olius, Solson6s); una ]perspectiva actualizada" ~in Ptrez Pérez, A. (edit): "Salud, enfermedad y muerte en el pasado. Consecuencias biologicas del estrés y la patologia" Barcelona (Fund. Uriach) 1996, 51-54.

3280. GUERRERO i SALA, Lluís: "Arxiu Histbric de les Cikncies de la Salut Servei d'Informaci6 Colqlegial, Barcelona, 1997, febrer-abril, núm. 78, p 34. Nota sobre les activitats de I'arxiu Simeó Selga i Ubach, de Manresa.

3281. GUERRERO i SALA, Lluis: Arxiu Histbric de les Cihcies de la Salut" Dovella, 1997, núm. 56, p. 61. Breu notícia de I'establiment del premi annual Oleguer Miró i Bor&, per a un treball d'histdria de la medicina.

3282. GUERRERO i SALA, Lluís: "Guardons" Dovella, 1997, núm. 56, p. 70. Notícia d'un homenatge tributat a Dídac Ribas i Mujal. Fotografia.

3283. GUERRERO i SALA, Lluis: "Necrolbgica" Dovella, 1997, núm. 56, pp. 70-71. Necroldgica del metge manresa Manuel Carreras i Roca, membre de la Reial Academia de Medicinaff.

3284. GUERRERO i SALA, Lluís: "La paleopatologia al jaciment de Collbaix" in Ustrell JM (dir): "Historia de les Cikncies de la Salut a 1'Anoia"' 1998, pp. 343- 352. Estudi d'una balma, contenint un enterrament col~lectiu datat en el bronze antic. Patologia mandibular, dentdria i postcraniana.

3285. GUERRERO i SALA, Lluís: (coordinador) "Oleguer Mir6 i Borras (1849-1926). Un erudit metge manresh" Manresa (Arxiu Historic de les Ciencies de la Salut) 1998, 182 pp. Recull de diversos articles fent una andlisi, prou completa, de l'obra mkdica i cívica del metge Miró, personalitat local important en el seu temps.

3286. GUERRERO i SALA, Lluís: "Medi i malaltia en una comunitat neolítica del SolsontSs" Gimbernat, 1998,30, 175-192: Dades sobre els estudis a la Costa dels Garrics del Cabal101 (Pinell, Solsonks).

3287. GUERRERO i SALA, Lluís: "Homenatge manresa a Josep Trueta" IC, 1998, 85, juliol-setembre, p. 23. Nota breu en ocasió de l'any Trueta.

3288. GUERRERO i SALA, Lluís: "Bages, vigília de sant LLUC, 1998" IC, 1998,86, octubre-novembre, p. 54. Nota extensa sobre els actes fets el 16 d'octubre de 1998 a Manresa, amb concessió del 11 premi dtHistiiria de la Medicina al Dr. Pere Vallribera, i presentació del llibre "Oleguer Mird i Borras. Un erudit metge manresa".

3289. GUERRERO i SALA, L.; ANDREU i MUÑOZ, M. P.: "Patologia mhilo dental del Neolitico y Bronce en Cataluña" in I1 Congr. Nac. Asoc. Nac. Paleopatologia. (Logrofio, 1989), 1990, pp. 49-61.

3290. GUERRERO i SALA, Lluís; ANDREU i MUÑOZ, Maria Pau: "Paleo-patologia del cau de la Guineu" Miscel.lAnia Estudis Bagencs, 1990,7, 103 - 1 10. Noticia de la troballa de restes dssies al cau de la Guineu,una balma sepulcral eneolítica, al terme de Sant Mateu de Bages. S'hi trobaren una trentena de cranis. Descripció de la patologia trobada en set peces. Patologia dental a la majoria dels inhumats.

3291. GUERRERO i SALA, Lluís; CASTANY i LLUSSA, Josep: "EI patrimoni monumental prehist6ric i la seva conservació" Dovella, 1990, niun. 35, pp. 65-69.

3292. GUERRERO i SALA, Lluís; CASTANY i L L U S S ~ Josep: "L'ocre vermell a la prehistdria. L'ús terapeutic de les argiles" Gimbernat, 1991,15, 147-153. Utilització d'aquest pigment. El cas del Solsonds com a paradigma. Utilitat medicinal de les argiles.

3293. GUERRERO i SALA, Luis Antonio; LORENZO i LIZALDE, J o l Ignacio: "'Sobre unos crineos de 10s museos de LCrida y Zaragoza" Iilerda, 1974, 35, 21 1-234. Estudi d'uns cranis de Sena (Osca) i de Vallfogona de Balaguer, de I'Edat de Bronze. Són d'una capacitat cranial baixa. Es diagnostiquen un quist dentari i caries.

3294. GUERRERO i SALA, L. A.; LORENZO i LIZALDE, J. I.: "'Unidades Ctnicas y homogeneidad racial de 10s eneoliticos de las cuevas Ileridanas" Congr. Intern. Prehistoria de la Cerdanya, PuigcerdA, 1974. CYPSELA, 1976, 1, pp. 74-78.

3295. GUERRER0 i SALA, L. A.; LORENZO i LIZALDE, J. L: "Patologia de las poblaciones prehistóricas de Catalu¡Iaw. Act. VI1 Congr. Intern. Estudis Pirenaics. La Seu d'ürgell, 1974.

3296. GUERRERO i SALA, Lluís; D A S i MUJAL, Dídac: "Troballa paleo-patolbgica a la Seu de Manresa" Gimbernat, 1990, 13, pp. 89-98. Cas d'un adult, de sexe femeni, amb luxació cong.?nita del maluc, lesions per desnutrició i malaltia de Paget que provoca una fractura, consolidada amb deformació. Correspon a la Baixa Edat Mitjana.

3297. GUERRERO i SALA, Lluis; RlBAS i MUJAL, Dídac: "Caracterización paleopatológica de la población prehistórica de Can Bosc de Monistrol de Rajadell (Bages, Barcelona)" in Macias, MM; Picazo, JB (edits): "La enfermedad en 10s restos humanos arqueologicos. Act. IV Congr. Nac. Paleogatología. San Fernando (Ayuntam. y Univ. de Cadiz) 1997, 325-334.

3298. GUERRERO i SALA, Luís; SOLE i MLTNTANE, Judit: "Mostratges demogrAfics i paleopatolbgics d'unes necrdpolis medievals de la conca del Llobregat" Gimbernat, 1995, 24, pp. 169-176. Dades antropoldgiques i paleopatoldgiques en materials d'excavacions a Manresa (26 esquelets), Santpedor (38) i Rubi (82). Taxa elevada d'infants en el grup de Rubi. Patologia rica i diversa. principalment dental.

3299. GUERRERO URIARTE, Antonio: "El libro de Óbitos del hospital de sangre carlista de la Valldora (Navds, SolsonCs)" Gimbernat, 1991, 15, 155-164. L'obra de sor Anna Maria Janer i Anglerill (n. Cervera, 1800 - m. 1885). El cirurgia Ramon fionnet i Bover, director de la Valldora, tinent-coronel. Estudi dels dbits.

3300. GUERRINO, A. A.: "La significación de Miguel Servet en la medicina científica" Rev. Med. Costa Rica, 1961, (320), pp. 43-46.

3301. GUIBERT, J. de: "La méthode des trois puissances et I'Art de Contemplation de Ramon Llull" Rewe dlAscétique et de Mystique (Toulouse), 1925,6, 367-378.

3302. GUIJARRO OLIVERAS, José: "La Homeopatia en Espasa" Act. 11 Congr. Esp. Hist. Med. Salamanca, 1965,11,249-254. Dades sobre els inicis d'aquesta doctrina a Espanya. ReferBncies a Folch, Pere Rino, Hysern, Frau, la polBmica de Mata, entre altres. No comenta gairebd el desenvolupament de la doctrina a Catalunya.

3303. GUIJARRO ORTIZ DE ZARATE, Pedro: "Doctor Hermenegild0 Arruga: su proyección en la oftalmologia mundial" Barcelona, tesi (UB) 1976, 116 pp. (dir. M. Carreras Roca)

3304. GUILERA i MQLAS, Boi: "L'assisttncia a la Maternitat en temps passat i el que convk que sigui en el present" Annals de Medicina, 193 1, (12), pp. 767-798. Treball inaugural de curs de I'Acaddmia de CiBncies Mddiques, amb especial refersncia a Barcelona.

3305. GUILERA i MOLAS, Lluis: "Aportació de Cajal a la tknica histoldgica Annals de Medicina, 1935, pp. 1223-1237.

3306. GUILERA i MOLAS, Lluis; RIPOLL, J.; GRAU i CODINA, L.: "Dr. Ricardo Roca de Vifials. In memoriarn" An. Med. (secci6 medicina) 1960,46,426-434.

3307. GUILLAMET, Joan: "La bruixeria a Catalunya" Barcelona (Ed. del Cotal) 1983.

3308. GUILLERÉ, Christian: "Assistance et charité A Gerone au début du XVtme sitcle" in "La pobreza y la asistencia a 10s pobres en la Cataluila medieval. Volumen misceláneo de estudios y documentos" Barcelona (CSIC) 1980, I, 191-204. Algunes dades referents a hospitals: Hospital Vell de sant Pere i nou, Llebroseria de Pedret. 58 notes.

:3309. GUILLERÉ, Christian: 'Wne institution charitable face aux malheurs du temps: la Pia Almoina de Grone (1347-1380)" in "La pobreza y la asistencia a 10s pobres en la Cataluila medieval. Volumen misceláneo de estudios y documentos". Barcelona (CSIC) 1982,II, 3 13-346. Analisi detallada de la institucib i les seves finalitats. L'ajut als pobres. .Importuncia en l'alimentacib: el pa. 95 notes. ApGndix documental.

33 10. GUILLERÉ, Christian: "La peste noire il Gerone (1348)" h. Inst. Estud. Gironins, 1984,27,87-162. Treball monograjic documentat amb 188 notes. Aportació important amb grafics i mapes sobre el tema. Annex amb documents i relacions nominals dels afectats. Cita els sanitaris gironins Jaume Mianya (cirurgia), Pere Nadal (cirurgia), mestre Ramon Puig Cfisic) i Joan Guillem (metge).

3311. GUINARD, P. J.: "Notes sur I'inoculation de la variole en Espagne au X W I t sitcle" in "Mélanges a la mdmoire de Jean Sarrailh". Paris, 1966, I, 413-424.

33 12. GUINART, Miquel: "Mateu Orfila" Vida Nova, 1961, 8, (23), 21-36. Nota relativament extensa de la vida drOrfila. Visib global del personatge.

33 13. GUINART i CAB ALLÉ, R.: "Mientras llega el 111 Campeonato de Espaiia de ajedrez para médicos. Algo sobre el Dr. Esteban Puig y Puig" La Hora XXV, pp. 117-1 18. Dades sobre aquest metge. n. Barcelona 16-4-1878. Metge el 1879, doctorat el 1910. Exercí a Barcelona (m. Barcelona, 29-1-1940). Referdncia a la seva activitat en els escacs. Campib de Catalunya el 1920. Fotografia.

33 14. GUINET, E. R.: "Audouard, un mCdico franc& en la Barcelona de 1821" Bol. Inst. Med. Psicol. 1969, núm. 110, pp. 18-30; núm. 111, p. 27; núm. 112, p. 30; núm. 113, p. 22 i núm. 114, p. 28. Treball extens, publicat en cinc articles, sobre l'epidémia de 1821 a Barcelona i els metges fi.ancesos que hi van intervenir.

33 15. GUITART i SANTATALA, Anna Cristina: "Introducci6 de I'electrocardiograma a Catalunya" Gimbernat, 1986,6,165-172. Primera cita l'any 191 0, recollida per SuAé i Medan als An. Medicina. La tasca de l'lnstitut de Fisiologia (Pi Sunyer, Bellido). Comunicaciíi a la Soc. Cat. Biol, Etapa Jisioldgica. Etapa d'investigacid de les arritrnies. La monografia de

Cristian Cortés el 1926. LtECG precordial. Obra de J. Gibert i Queraltó i de M. Martinez Gonzdlez.

33 16. GUITERAS, C.: "L'Hospital Militar de Vallcarca" La Rambla, 28 d'octubre de 1937 Noticia de la seva fundació.

33 17. GUIX, J. R.: "Necrologia del Dr. Rómulo Campos" Anal. Med. (sec. medicina, niun. 4), 1971,685489. Noticia de ltobra de R. Campos, especialitzat en la radioterapia dermatoldgica, abans metge militar a Saragossa, mort a Barcelona el 1969.

3318. GUIX i SUGRANYES, Josep M.: "Reus. La colecci6n de objetos prehistóricos del Dr. Vilaseca precisa la construcci6n de un mum" La Vanguardia, 24 de desembre de 1964.

33 19. GUlX i SUGRANYES, Josep M. : "El primer sepulcro megalítica de Tarragona fue descubierto en 1946 por el doctor Vilaseca" La Vanguardia, 3 1 de desembre de 1965, p. 47. Refertncia a l'obra de Vilaseca i Anguera. Tres fotografies. Coves. Art rupestre. La imatge de la ctrvola de san Gregori de Falset. v. t. La Vanguardia del 24 de desembre de 1965.

3320. GUiX i SUGRANYES, Josep M.: "Reus y Sor Matilde, la enfermera del doctor Maraa6nW La Vanguardia, 8 d'abril de 1967, p. 38. Dades sobre l'hospital de Sant Joan de Reus, casa mare de les filles de Sant Vicen~ de Patll a Espanya. Ref: a Sor Matilde (Matilde Altés i Prats), nascuda a Mont-ral, a les muntanyes de Prades, el 10 de gener de 1884. Destí a Reus. Pas a Madrid.

332 1. GUIX i SUGRANYES, Josep M: "Mutis insondable" Diario Espafíol, 15 d'abril de 1975. Nota sobre Salvador Vilaseca, ran de la seva mort.

3322. GUlX i SUGRANYES, Josep M: "Una singular orfenesa" Reus, 19 d'abril de 1975. Nota sobre Salvador Vilaseca, ran de la seva mort.

3323. GUIX i SUGRANYES, Josep M.: "Esbós iconografic de Salvador Vilaseca i Anguera" Rev. Centre de Lectura, 4a &poca, 1976 (núm. 281, abril). En homenatge a aquest metge reusenc, en ocasió del primer aniversari de la seva mort.

3324. GUIX SUGRANYES, Josep M: "Salvador Vilaseca, arqueMegW in Miscel-lA.nia Salvador Vilaseca". Boletin Arqueolbgico, 1976-1977, fasc. 133- 140, PP. 5-16. Nota dmplia sobre I'activitat de Salvador Vilaseca com a arquebleg, i la seva personalitat en el camp dels estudis de prehistbria a Catalunya.

3325. GUIX SUGRANYES, Josep M: "Vida i obra de Salvador Vilaseca" Reus (Recull dBstudis Historics) 1997. Estudi extens (196 pp. ) analitzant la vida i obra del metge i arquebleg Salvador Vilaseca (1896-1975), personalitat de primer ordre de la vida reusenca del seu temps. Ampli recull bibliograflc de primera ma.

3326. GUNZBERG i MOLL, Jordi: "La alimentación en 10s tratados de preservación y curación de la peste" in "Actes I Col.loqui &Historia de l'alimentacio de la Corona d'Arago. Edat Mitjana" Lleida (Inst. Est. Ilerdencs) 1995,2 vols. t. 11, 857-869. Amplies referencies a escrits d'autors catalans en el text i les notes: Jacme dygramunt, Lluís Alcunyis, Moix, S a n ~ de Riudor i altres.

3327. GUTIERREZ, Avelino: "Discurso en el acto de descubrir el busto de Ferran en el Hospital Español de Santa Fe (Argentina)" Rev. Higiene y Tuberculosis, 193 1,24, niun. 282, de 30-XI-1931. Text del discurs llegit el 12 d'octubre de 1930.

3328. GUTTMANN, J.: "Michael Servet in seinen Beziehungen zum Judentum". Monatshift fiir Geschichte und Weiss. des Judentums 1907, 51,77-94.

3329. GUTMANN, Rdnd A.: "Proyección internacional de la figura del doctor Gallart MonCs" Anal. Med. (sec. medicina), 1963, núm. 3,287-293. Valoració de la projecció estrangera, sobretotfrancesa, de l'obra de Gallart i la seva relació amb els grans caps de la digestologia.

3330. GUY, Alain: "L'intuition trophique selon Ramon Turró". in "La vie et la pensée". Act. VI16 Congr. Soc. Philos. Langue Franqaise. Paris,

1954, pp. 119-124.

3331. GüY, Aiain: "Les philosophes espagnols d'hier et d'aujourd'hui, Textes choisis" Touiouse (Privat) 1956.300 pp. Referihcia, entre altres, a Ramon Llull, Andreu Piquer i Ramon Turrd.

3332. GüY, Aiain: "Le gdnie de Letamendi et la philosophie catalane" Act. I CIHMC, Barcelona, 1970, I, 409-434. Comentari extens sobre Josep de Letamendi com a metge fildsoJ de geni polimdrfic, lligat a la tradicid catalana del sentit comú i del seny. Valoració de la seva relacid amb l'escola de Montpeller; de la introduccid de la psicologia en el camp de la medicina, al costat de l'anatomia i la Jsiologia. Precursor de la medicina psicosomdtica. Valoracib de la importuncia de la individualitat de l'home i altres aspectes.

3333. GUY, Aiain: "Histoire de la philosophie espagnole" Touiouse (Le Mirail) 1985. Referhcies nombroses a metges, entre ells catalans, amb una obra ideoldgica valorada. Hi ha traduccid castellana (Barcelona, Anthropos, 1985).

:3334. H.: "'Génesis, vida y tragedia del Hospital Clinico" ]El Noticiero Universal, 9 de novembre de 1945 Inclou una entrevista amb Vicenq Curulla, que fou director de l'hospital.

:3335. HADENGUE, A: "'Mateo Orfila et la Médecine Lkgale" Bulletin de 1'Acaddmie Nationale de Mddecine, 1987, 171 (4), 469-476. Article ran de les cerimdnies del segon centenari del naixement d'Orfila, a I'Acaddmia de Medicina de Paris.

3336. HAESER, Heinrich: "Amaldus von Villanova" in Hirsh, August: "Biographisches Lexicon der hervorragenden Artze aller Zeiten und Volker" Munchen und Berlin (U v. Schwarzenberg) 1962,1,203-205.

3337. WTZE, Pierre Joseph: "La vie d'Amaud de Villeneuve" Aix (Joseph David, imprimeur), 1729.

3338. HALABI, Nicolas Mikhael: "Ibn al-Nafis y el descubrimiento de la circulaci6n menor" "Asclepio", Instituto "Arnau de Vilanova", CSIC, Vol. XXIV (1972), pp, 315-321. Estudia el metge Siri del segle X I I Ibn Al-Nafis que va descriure la circulacib pulmonar. Transcriu diversos paragrafi on contradiu les idees de Gale. Per6 manifesta que "en cualquier caso la gloria de Servet, Colombo, Valverde y Cesalpino no queda disininuida'!

3339. HALDAS, Georges: "]Passion et mort de Michel Servet" Lausanne (Ed. L' Age de 1'Homme) 1975.

3340. HALEW, Léon: "Epitre aux médecins franqais partis pour Barcelone" Paris (Bobée) 182 1. Visib literhria sobre els metges fiancesos que van anar a Barcelona durant l'epiddmia de febre groga de 1821.

3341. HALEW, Léon: "La peste de Barcelone" Paris (Hubert) 1822. Visió literaria sobre el tema.

3342. HALEVY, Mayer A.: "Contribution A la proto-histoire de la médecine montpelliéraine: ibn- Zabarra et les rdlations hispano-languddociennes au XII&me si&cleW Comptes Rendus XVIk Congr. Intern. Hist. Médecine. Bruxelles, 1959, I, 82-91. Pub. també a Rev. Hist. Méd. Hébraique, 1960, 13,63-79.

3343. HALLER, Albertus von: "Amaldus Bachuone" in "Bibliotheca medicinae practicae qua scripta ad partem medicinae practicarn facientia a rerum initiis ad annum MDCCLXXV recensetur" Berna, 1776, vol. 1, 446-449.

3344. HALLEUX, Robert: "Les ouvrages alchimiques de Jean de Rupescissa" in "Histoire littéraire de la France" 189 1, XLI, 24 1-286. Refer2ncie a Arnau de Vilanova.

3345. HANSPETER, Kern: "La peste negra y su influjo en la provisión de 10s beneficios eclesiásticos" Vi11 Congr. Hist. Corona de Aragón, 11, (I), pp. 71-83.

3 346. HARCOURT, Joaquin d': "Relación biográfica de la vida amorosa, fructífera y creadora de una pareja ejemplar: Consuelo Bastos y Dr. Manuel Bastos" México DF, 1969. 68 pp.

3347. HAUREAU, Barthélemy : "Amaud de Villeneuve, médecin et chimiste" in "Histoire Littéraire de la France", Paris, 1881, XXVIII, pp. 26-126, i 487-490.

3348. HAUREAU, B.; LI~TRÉ, M.: "Raimond Lulle" in "Histoire Littéraire de la France". Paris, 1885, XXE, pp. 1-386.

3349. HAVEN, Marc: (Pseuddnim d'Emmanuel Lalande) "La vie et les oeuvres de Maitre Arnaud de Villeneuve" Paris (Chamnel) 1896,192 pp. 1 fig.

3350. HECTOR: "Problema de caridad" Solidaridad Nacional, 2 1 de novembre de 195 1. Sobre la di$cil situacib econdmica de l'hospital de la Santa Creu.

3351. HEIMANN i CELLA, Miquel: "Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de la vall de Tenes (Baronia de

Montbui) durant els segles XW i XVIII" Barcelona, tesi (UB) 1994. 2 vols. 777 pp. (dir. J. M. Calbet) Analisi de 41.859 registres. S'esmenten 138 sanitaris. 90 casos de mort violenta: arma de foc, precipitacid, submersid. . . Un sut'cidi per penjament.

3352. HEIMANN i CELLA, Miquel: "'L'epidtmia de peste a L l i~h de Munt als anys 1651-1654" Gimbernat, 1993, 19, 133-135. v. t. VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992. Resums p. 14. Nota sobre 13 persones mortes per la pesta, amb transcripcid del diagndstic de "mal contagiós'! Predomini del sexe mascu li (69 %).

3353. HEMMETER, J. C.: 'Michael Servetus: discoverer of the pulmonary circulation. His life and vvork" Bull. Johns Hopkins Hosp. 1915, 26, 318-327. v. t. Janus, 1915,20, 331-334.

3354. HENRY, Dominique M. J. : "Rélation historique des malheurs de la Catalogne, ou mémoires de ce qui s'est passé A Barcelone en 1821, pendant que la f ik re jaune y a exercé ses ravages" Paris (Libr. Audot) 1822. 340 pp. amb dos gravats. Sobre l'epiddmia de febre groga de Barcelona de l'any 1821. Visió molt amplia.

3355. HERCE, Felix: "Una entrevista con el doctor Mira" I,a Vanguardia, 25 de setembre de 1938. (2pinions dfEmili Mira sobre la psicologia de la guerra.

3356. "HERMANO DE LA CARIDAD" "Los hermanos del Hospital de la Santa Cruz" 13arcelona (Libr. Casulleras; Graf. Casugom) 193 5. 3 82 pp. IYisió extensa de l'activitat del personal religiós adscrit a lfHospital de Santa Oeu.

3357. HERMS i BERENGUER, Josep: "L'epidtmia de grip de I'any 1918 a Aviny6 (Bages)" Gimbernat, 1991, 15, 165-168. Nota breu analitzant les anotacions del metge Atilu Herms i Jubany (1883-1957). ¡Mortalitat baixa: 15 dbits entre 674 afectats. Transcripció de dues receptes magistrals amb sulfat d'estricnina, ergotina i quinina.

:3358. HERNANDEZ, E. : V'ValoraciÓu de la didhctica luliana" ]Rev. Esp. Pedagogia, 1946,77-119.

3359. HERNANDEZ, P r h r o : "Am6rica i la Catalunya científica" Avui, 8 de gener de 1987. Nota breu on s'esmenten alguns metges catalans que van exercir al continent americb.

3360. H E R N ~ D E z i AGELET DE SARACIBAR, Antoni: "Les conductes d'un metge de la vall de Boi al segle XVIII" Gimbernat, 1984, I, 124-130. també a Ilerda, 1985,46,247-252. Nota breu i apbndix documental sobre les conductes. Estudi del llibre de comptes dels metges de Durro: Sebastia Llabassa i Coll i el seu pare Josep Llabassa i del Batlle. Pagament en blat. S'inicia el 1788 i allí s'anoten els deutes dels clients.

336 1. HERNÁNDEz ALCANTARA, Antonio: "Estudio hist6rico de la obra tocoginecológica y pediatrica de Damián Carb6nW Salamanca (Pub. Semin. Hist. Med. Univ. Salamanca) 1957. Estudios I, 1, 303- 388. Estudi molt detallat i complet de l'obra de Damia Carbó (+ 1554) --que servi de tesi de doctorat a l'autor--, amb gran riquesa de notes. Important per conbixer l'obra de Carbó i l'estat de l'especialitat aquí a la primera meitat dei segle XVI.

3362. HERNÁNDEz BENITQ, Emiliano: "La obra oftalmológica de Domingo Vidal" Rev. Portug. Med. 1957,6, (8-9), 157-163.

3363. HERN-EZ i DELGADO, Josep: "Els moralistes i I'alimentaci6 a la Baixa Edat Mitjana" in "Alimentació i Societat a la Catalunya medieval" Barcelona (CSIC) 1988, pp. 271-293. Estudi extens del tema. Infubncia de les idees religioses (jueus, islamics, cristians, catars). L1abstin2ncia, la gola, Sebrietat. Alimentació segons professions. 63 notes.

3364. HERNANDEZ GUTIERREZ, Francisco: "En Ramon Turr6 director del Laboratori Municipal de Barcelona" An. Med. Cir. 1977, 57, (247), 44-51. Record d'alguns aspectes biograjcs de Turró i sobretot els primers anys en el Laboratori Municipal, dirigit aleshores pe Jaume Ferran. Polbmiques ran de les vacunacions fetes per aquest. Re$ al personal del laboratori.

3365. HERNANDEZ MERCADAL, Rafael: "Observaciones históricas del orígen, progreso y estado actual de la vacuna en Menorca"

Mahbn (Imprenta de Fabregues) 1814. 55 pp. Facsímil, Ciutadella de Menorca (E&. Nura) 1987.

3366. HERNANDEZ MERCADAL, Rafael: "Observaciones histhricas del orígen, progreso y estado actual de la vacuna en Menorca" Menorca (Ed. Nura) 1987,54 pp. ficsímil de l'obra, editada el 1814, i que fa refrdncia a la vacuna antivaridlica Introdui'da allí pels anglesos. Hi ha un prdleg de Joan Pous i Alzina.

:3367. HERNÁNDEZ MORA, Juan: "'Orfila El hombre, la vocacibn, la obra" ]Rev. Menorca, 1953,49, 1-182. Estudi extens de la vida de Mateu Orfila, ran del centenari de la seva mort. Molts aspectes personals i familiars. Molt il.lustrat (30 lamines). Apendix amb epistolari n' transcripció de 19 cartes, algunes en catala. Bhsic per conkixer molts aspectes de l'obra d'orfila. Publicat també com obra apart: Maó Qmp. Sinfes Rotger), 1953. 181 pp. Ha servit de base per algun plagi ulterior.

3368. HERNÁNDEZ MORA, Juan: "Notícia biográfica del Dr. Gavilhn Bofill, hijo ilustre de Menorca" Ciudadela (Imp. Edit. Al-lb), 1961. 25 pp. Estudi breu de la vida i obra de Marcel.lí Gavilan i Bofll, nat a Maó el 1889, on passa la seva infantesa. Format a Valladolid, d'on fou catedratic d'ORL. Iconografa.

3369. HERNÁNDEZ MOREJON, Antonio: "Historia bibliografica de la Medicina Espafiola" Madrid (Imp. Vda. Jordan, e Imp. calle San Vicente) 1842-1852. 7 vols. Obra fonamental de la historiografia mBdica espanyola. Font important de dades. Encara avui és imprescindible si es volen con&ixer les arrels de molts temes. Extenses referhcies a metges catalans.

3370. HERNÁNDEZ PACHECO, E.; OBERMAIER. H.: "La mandíbula neandertaloide de Baiiolas" Junta para la ampliacibn de estudios e investigaciones cientíñcas. Trab. Comisión de Invest. Paleontol6gicas y Prehistóricas. Memoria núm. VI. Madrid, 1915. 43 PP. Treball important per a l'estudi de la mandíbula de Banyoles, aleshores la resta humana més antiga als PPCC.

337 1. HERNÁNDEZ RODRIGUEZ, Carmen Maria; ZARATE PINTADO, Leopoldo; MORALES MORALES, Alfonso: "La saga de 10s Grau-Bassas, boticarios y médicos en la sanidad canaria" in "Medicamento, Historia y Swiedad" Madrid (Univ. Complutense), 1982. pp. 225-248.

L'apotecari Josep Miquel Grau-Bassas i Tora (n. Vic, 1811) va iniciar una saga de sanitaris a les Canaries.

3372. HERNÁNDEz SANZ, Francisco: "Tres cartas inéditas del insigne mahonés doctor Orfila (1809-1814-1815)" Ma6 (Imp. B. Filbregues), 1899.20 pp. Aporta unes cartes de Mateu Orfila. El treball s'havia publicat abans a Revista de Menorca.

3373. HERNbLNDEz SANZ, Framcisco: "El Dr. D. José M. Guardia" Revista de Menorca, 19 19. 9 pp. (separata)

3374. HERNÁNDEZ SOSTA, Pere: "Breviari0 de menorquines distinguidos" Ciutadella, 1993 (Ed. El Iris) 145 pp. Edició commemorativa del cinquantenari del setmanari "El Iris, Información y Cultura" (1943-1 993) Referdncia a diversos sanitaris.

3375. HERNANDO, Tebfilo: "Creador de un nuevo camino" La Vanguardia, 18 de marq de 1971, p. 5. Comentari brevissim sobre A. Pedro i Pons, ran de la seva mort. Triada amb Marafión i Jiménez Diaz.

3376. HERP, J.: "El Dr. D. Carlos Ronquillo y Morer" Gaceta Sanitaria de Barcelona, 1900, octubre, pp. 63-76. Resum de la seva trajectdria professional. Inclou fotografia.

3377. HERP, J.: "Necrologia. El Dr. D. Prudencio Sereñana y Partaghs" Gaceta Sanitaria de Barcelona, 1902, abril, pp. 75-79. Nota sobre aquest metge higienista. Fotografia.

3378. HERRÁIZ, Margarita: "Aigunas aportaciones médicas" Minut. Men. 1984, 17, (133), 23-24. Dades breus sobre l'obra de Josep Trueta. Iconografia.

3379. HERRANZ, Angel: "La Farmacia de la Cartuja de Valldemosa" El Médico, 4 de marq de 1988. Article il.lustrat amb diverses fotografies, sobre l'apotecaria de la Cartoixa.

3380. HERRERA, A; MULAS, M: "En memoria de Fidel Pagds Miravd (1886-1923) en el LXXV aniversari0 de la publicaci6n de "Anestesia Metamdrica" Rev. Esp. Anestesiol. Reanim. 1996,43 (2), 59-66.

3381. HERRERA YEBRA, kaqdn: "La Patologia General en España durante el siglo XM" Puchiv. Iberoam. Hist. Med. Antropol. Med. 1955,7, 147-309. Estudi molt extens sobre el tema. Descripció dels corrents ideoldgics, textos i autors. Refergncia a autors catalans: Ribot, Folch, Letamendi, entre altres. Publicat també com a volum independent.

3382. HERRERO HiNOJO, Pilar: "D. Juan José Anziuu y Yana" 1301. Soc. Esp. Hist. Farm. 1962, 13, (Sl), p. 13 1.

3383. HERRERO, M. Pilar: "La vacunaci6n antivari6lica en Espaia. Siglo XM" 1301. Soc. Esp. Hist. fam. 1970,21, (84), 147-152.

3384. HERRERO VELASCO, L.: "Obiols, hwmbre de tolerancias" I,a Vanguardia, 20 de juliol de 1980 p. 23. Nota necroldgica valorant I'amplitud de criteri de Joan Obiols i Vié i altres aspectes de la seva personalitat.

3385. HERRIOT, E.: "La vie et la passion de Michel Servet" ]?aris, 1907.

3386. HERVAS i PUYAL, Carles: "La anestesia en Cataluíia. Historia y evoluci6n" Barcelona, tesi (UB), 1986. 544 pp. (dir. J. M. Calbet). Treballs inicials de Castells i Mendoza. repercussió a "El Telégrafo Medico" i "La Abeja Médica". Obra de Pere Casellas. Participació d'odontdlegs (Bruguera, Ribas, Barbier, Bonnet, Barbany). Treballs sobre cloroform (ñeynés, Pi i Molist). Oxid nitrós. Els primers anestesiadors: Vilar, Estrany. Anestgsia local.

3387. HERVAS i PUYAL, Carles: "'La perenne actualidad de un cl8sico: Fidel Pagds y la anestesia epidural" ]Rev. Esp. Anestesiol. Reanim. 1991, 38, 317-318. Breu introducció a la publicacib del treball de F. Pagds sobre "IAnestesia rnetamérica" l'any 1921. Dades sobre F. Pagés (n. Saragossa, 1886 - m. 1923, en accident de cotxe). Cirurgia a Madrid. Re$ a Jaume Raventós i Jaume Pi- Figueras.

3388. HERVAS i PUYAL, Carles: "Jaume Ravent6s et I'anesthésiologie" Catalbnia, 199 1, ním 26, novembre, pp. 44-45. Record de 1 'aportació a 1 'anestisia de Jaume Raventós i Pijoan (m. 1982). Inclou una fotografia d'aquest metge.

3389. HERVAS i PUYAL, Carles: "Aproximaci6n a la obra científica de Jaume Ravent6s (1905-1982)" Rev. Esp. Anestesiol. Reanim. 1992,39, 362-370. Andlisi de la vida i obra de Jaume Raventós i Pijoan. La seva formació a I'institut de Fisiologia. Aportacions a l'anest2sia:Jluota. Dues fotografies i 69 notes.

3390. HERVAS i PUYAL, Carles: "Una modificaciiin española al bloqueo caudal: la anestesia extradural de S. Gil Vernet (1917)" Rev. Esp. Anestesia Reanim. 1994,41,30-32. Aportació d'aquest urdleg catala sobre l'anest2sia epidural per via caudal per a permetre la seva aplicació en la cirurgia de la prdstata.

339 1. HERVAS i PUYAL, Carles: "Historia de la reanimación: Rossend Carrasco i Formiguera y el tratamiento del paciente quirúrgica diabético" Gimbernat, 1995,24, pp. 177-184. Paper de Carrasco en la introducció de la insulina. Analisi d'alguns dels seus treballs. Disminucih de la mortalitat del diabitic operat.

3392. HERVAS i PUYAIL, Carles: "Notas hist6ricas de un laboratorio farmacéutico de Barcelona: el Laboratorio Sokatarg" BSA-HCFC, 1996, núm. 11, pp. 53-56. Fundat per Joan Gratacós, farmacbutic (n. Tortella, 1883 - m. 1934). Inicis al Clot. Associació amb Joan Pujol. Evolució desprks de la guerra. Relació de preparats.

3393. HERVAS i PUYAL, Carles: "Un descobriment transcendental" Predncia, de 1'1 al 7 de juny de 1997, pp 14. Notes sobre el descobriment de la inhalació de vapor d'kter com unestksic. Introduccih a Catalunya.

3394. HERVAS i PUYAL, Caries: "En record de dos anestesiblegs d'excepcik Fernando Vidal i José Miguel" IC, 1999,87, gener-febrer, p. 50. Nota necrolrjgica amplia d'ambdós. Fotografia del Dr. Miguel.

3395. HERVAS i PUYAL, Caries: "Relacions entre la Reial Academia de Medicina i la introducció de les tkniques anesttsiques al llarg de la segona meitat del segle XM" Arxius d'Odontologia, (2a. &poca), 1999, V, (3), 23-25.

3396. HERVAS i PUYAL, Carles; CAHISA i MUR, Manuel: "Los primeros mddicos 'anestesiadores' catalanes" Gimbernat, 1989, 12, 129-150. Dades principalment sobre els metges Mariano del Vilar, Jeroni Estrany i Manuel Segali. 73 notes. Iconografia.

I

3397. HERVAS i PWAL, C.; CAHiSA i MUR, M.: "Antonio Morales Pérez y la termoeterización" Rev. Esp. Anestesiol. Reanim. 1990,37,278-283. Dades sobre A. Morales (1848-1930), catedratic de cirurgia de Barcelona. El seu "Tratado de operatoria quirúrgica" (1881). Els capítols d1anest2sia. La tdcnica de termoeterització. Modificacions del mdtode. Col~laboradors: Alfredo Diaz de Liaño; Juan Faneca Buvé; Julio Vallory Carreras.

3398. HERVAS i PUYAL, C.; CAHISA i MUR, M.: "El Óxido nitroso en la anestesia odontológica: datos sobre su introducción en Espaíia" Rev. Esp. Anestesiol. Reanim. 1991,38,251-256. Dades sobre el dentista Josep Meifren i Alfaes, autor d'un fulletó sobre el tema (1869). La seva dcnica. Referdncies de Simó Bruguera i Marti, E Campa, i J. Martinez al Compilador Médico. Iconografia.

3399. HERVAS i PUYAL, Carles; CAHISA i MUR, Manuel: "La epidemia de cólera de 1885 en Cornudella (Priorat) segÚn el testimonio del médico Joaquin Perrandi2 Piñol" Gimbernat, 1993, 17, 189-193. v. t. Gimbernat, 1993, 19, 137-142. v. t. VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992. Resums p. 14. (en catal@ Andlisi de la memdria. El focus dlrllbarca: 120 habitants i 12 defuncions.

3400. HERVAS i PUYAL, Carles; CAHISA i MUR, Manuel: "Citncia i indústria: aportacions de profesionals sanitaris i industrials de Catalunya a 1"'armamentari" anestesiolt~gic" VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992. Resums p. 51.

3401. HERVAS i PWAL; Carles; CAHISA i MUR, Manuel: "Ciencia e industria: aportaciones de profesionales sanitarios y fabricantes de Cataluña al utillaje anestesiológico" Gimbernat, 1993, 19, 143-152. Estudi relativament ampli. AportacCons del dentista Josep Merpen (1869). El termoeteritzador d'Antoni Morales. Treballs de Jeroni Estrany, Ricard Botey,

Sebastib Recasens, Josep Miguel i I'OMO, Josep Prades. El paper dels industrials: Pau Clausolles, Josep Herrera.

3402. HERVAS i PUYAL, Carles; CAHISA i MUR, Manuel: "Anhlisis de cuatro tesis doctorales sobre anestesia presentadas por médicos catalanes" Gimbemat, 1993, 19, 153-162. v. t. " m i s i de quatre tesis doctorals sobre anestksia presentades per metges catalans". VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992. Resums. p. 71. Estudi de les tesis de Guillem Ribas i Ribas (1901), Salvador Gil Vernet (1918), Ferran Palomar Collado (1919) i Jacint Muííoz i Arbat (1932).

3403. HERVAS i PuY~., , Carles; CAHISA i MUR, Manuel: "Las memorias sobre el cloroformo de E. Pi y Molist y J. A. Reynés (1849): dos clásicos olvidados de la bibliografia anestesiológica espaiiola" Rev. Esp. Anestesiol. Reanim. 1993,40,300-306. Evocació del primer premi sobre anestksia convocat a Barcelona l'any 1849.

3404. HERVAS i PUYAL, Carles; CAHISA i MUR, Manuel: "Antonio Mendoza i la primera traducció castellana de la Cellular Pathologie de Rudolf Virchow" Gimbernat, 1997, 27, 107-1 14. Referkncia a un informe fet per Mendoza i Giné, a la RAM de B, sobre una memdria d'Eloy C. Ordóiiez, resident a París.

3405. HERVAS i PUYAL, Carles; CAHISA i MUR, Manuel: "Notas históricas sobre el hospital de sangre numero 18 de Barcelona (1936- 1939)" Gimbernat, 1997,27, 173-184. Referkncia d'aquest hospital, ubicat a Montjuic; dependkncia del PSU la UGT; estructuració en quatre serveis; dades sobre els de transfusions i cirurgia. Notícia dels doctors Usua, Ley i López Albo.

3406. HERVAS i PUYAL, Carles; CAHISA i MUR, Manuel: "En el CL aniversari0 de la introducción de la anestesia en Espaíia: el papel de 10s dentistas" Rev. Esp. Anestesiol. Reanim. 1997,44, 16-22. Els autors consideren que els partidaris mds decidits de l'anestksia foren els destistes, per a procurar-se clients.

3407. HERVAS i PUYAL, Carles; CAHISA i MUR, Manuel: "La llegada de la anestesia a Barcelona en 1847: historia de un a30 crucial" Actualizaciones en Anestesiologia y Reanimacion, Madrid, 1998, vol. 8, núm. 2, PP. 55-62.

3408. HERVAS i PUYAL; Carles; CAHISA i MUR, Manuel; CORQMINAS i BARNADAS, Josep M.: "Pere Casellas i els inicis de I'anesthsia quinírgica a Catalunya" La Comarca &Olot, 20 de novembre de 1986, núm. 388, pp. 16-17. Valoració de l'obra de Pere Casellas i Coll (1804-1863) que fou metge d10lot i un dels primers anestesistes aquí.

3409. HERVAS i PUYAL, Carles; CALBET i CAMARASA. Josep M: Referkncia a "Boletín de la Clínica Oftalmológica del Hospital de la Santa Cruz" (1885); "El especilista Mddico-Farmacdutico. Revista de Clínica Mddica" (1891); "Revista Iiustrada de Instrumental Quinírgico" (1897). Dades sobre la nissaga dels Clausolles, importants en la introduccib de material quirrivgic a Catalunya.

3410. HERVAS, Carles; CALBET. Josep M; CAHISA, Manuel: "Mar¡& de Vilar i Fontcuberta, en el 150 aniversari del seu naixement" in Ustrell, JM (dir): "Histbria de les Cikncies de la Salut a l'AnoiaH, 1998, pp. 359- 364. Nota sobre Maria de Vilar (1846-1923) que fou un dels fundadors de la Societat Midica El Laboratori i capdavanter de l'anestisia aquí.

34 1 1. HIERRO i ALBERICH, Pere: "La enseaanza de la obstetricia en la antigua facultad de medicina de Barcelona. 1843-1906" Barcelona, tesi (LTB), 1974. 309 pp. (dir. R. Sarró) Analisi detallada del tema. Notes sobre l'especialitat. La facultat. Els catedratics: Mayner, Rull, Vidal, Bonet, Iranzo, Sancho, Campa, Fargas.

34 12. HIGION, Doctor: "Por dónde nos viene el tifus" El Diluvio, 7 &octubre de 1917, p. 15. Nota sobre l'epidimia de tifus a Barcelona 1 'any 1914.

34 13. HILLGARTH, Jocelyn N. : "Una biblioteca cisterciense medieval. La Real (Mallorca)" Anal. Sacr. Tarrac. 1959,22,89-103. Relacib amb les fonts de Ramon Llull.

34 14. HILLGARTH, J. N.: "La biblioteca de la Real. Fuentes posibles de Lull" Est. Lul. 1963,7, 5-17.

3415. HiLLGARTH, J. N.: "Manuscritos lulianos de la biblioteca del convento franciscano de Dun Mhuire Killiney Co. Dublin, Irlanda" Est. Lul. 1966, 10,73-79.

3416. HILLGARTH, J. N.: "Ramon Llull and lullism in fourteenth century France" Oxford (Clarendon Press) 197 1.

3417. HILLGARTH, J. N.: "Date de la rencontre de Lulle et d'Arnaud de Villeneuve A MarseiUe" Cahiers de Fanjeaux, 1987,22,69-70.

3418. HILLGARTH, J. N: "Vida i importancia de Ramon Llull en el context del segle XIII" Anuario de Estudios Medievales, 1996,26 (2), 967-978.

3419. HIRTH, W.: "Die Diatetik in Kochbuch des Küchenmeisters Eberhart von Landshut und eine deutsche Regel der Gesundheit nach Arnald von Villanova" in Baader, Gerhard; Keil, Gundolf (edits): "Medizin im mittelalterlichen Abendland" Darmstadt, (Wissenschaftliche Buchgesellschaft) 1982,275-292.

3420. HITA i MORROS, Felip d': "Lo paludisme en 10 Baix Llobregat" La Renaixensa, 21 de setembre de 1888, pp. 5.716 - 5.718 i 23 de setembre de 1888, PP. 5.767 - 5.768.

342 1. HOEFFER, Ferdinand: "Arnauld de Bachuone (de Villeneuve)" in "Histoire de la Chimie" Paris (L. Hachette) 1842,384-394.

3422. HOFFMANN, Le6n Fran~ois: "La peste ii Barcelone" Paris (PUF) 1964. 102 pp. Monografia interessant sobre la pesta a Barcelona de l'any 1821 i la intervenció de metges j?ancesos. Iconografia. Estudia amb un cert detall les nombroses referdncies literaries, sobretot podtiques, que I'epiddmia de Barcelona va provocar a Fran~a.

3423. HOLLARD, A.: "Michel Servet et Jean Calvin" Biblio. Humanist. et Renais. 1945,6, 171-209.

3424. HOLMAN, Emile: "A tribute to Dr. Rudolph Matas" Surgery, 1954, 36, 1-2.

3425. * "HOMENAJE al Dr. Luis Noguer Molins" Mdrida (Universidad de 10s Andes) 1975.

3426. * "HOMENAJE a 10s 80 años de J. Cuatrecasas" Buenos Aires (Univ. Argentina John F. Kennedy) 1980.

3427. * "HOMENATGE a August Pi Suíier del Centre CatalA de Caracas" Caracas (Patronat Terra Ferma) 1974.

3428. HOMS i PARELLADA, J.: "Valor de las inoculaciones anticolericas del Dr. Ferran" Barcelona, 1885.

3429. HOREMOR, William: "EI Lazareto de Mahón" La Medicina Social, 1917,II, (28), 103-105. Nota breu sobre la histdria dbquest centre de quarentenes.

3430. HOUSSAY, Bernardo A.: '"La labor científica de Augusto Pi SuBer" Cultura Universitaris (Caracas), 1966, (89), 38-45.

343 1. HOYOS SAU, L. : "Antropologia prehisttírica espaiiola" in Menkndez Pidal, R (dir) "Historia de España" Madrid (Espasa Calpe) 1954, t I. 95-244. Dades sobre treballs als PPCC.

3432. HUARD, P.; IMBAULT-HUARD, M. J.: "Algunas relaciones medicas y científicas entre Francia y Espafia en el siglo xvm" Minut. Men. 1980, 13, (103), 22-27. fitudi breu sobre viatges de cientifics francesos a Espanya (Jussieu, Thiéry, Mechain). Referincia, entre altres, a Casal, Virgili, Gimbernat, Maria Ribas.

3433. HUARD SANNAN, Q.: "L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i les seves institucions filials" El Mati, 27 de novembre de 1930.

3434. HUERTAS, Josep Maria: "R&quiem per Nova Betlem" El Peri6dico,24 de maig de 1998, p. 41. Notícia de com "el primer manicomi de la ciutat desapareix, perqud el nou Museu de la Cidncia creixi sota terra'! Referincia als treballs del doctor Ausin. Fotografies.

3435. HUERTAS, Josep Maria: "Un monument meitat ocult, meitat públic"

L'Avenc, 1999, setembre, núm. 239, pp. 58-61. Referhcia al monument al doctor Robert, que s'erigí a la placa de la Universitat de Barcelona.

3436. HUERTAS, Rafael: "Orfila Saber y poder médico" Madrid (CSIC) 1988.456 pp. Entre les pdgs. 9 i 87 hi ha un estudi sobre la vida i obra dlOrfila.

3437. HUERTAS, R: "La psiquiatria como especialidad medica en Espaíía: estrategias profesionales y mecanismos de institucionalización (1881-1936)" in "La locura y sus instituciones. Act I1 Jorn. Hist. Psiquiatria", Valencia piput. Valencia) 1997,243-254.

3438. HUERTAS, R: "Los misterios de la locura: la popularizaci6n del concepto de alienación mental en la obra de Giné y Partagás" SisolSaude, 1997, 29, 5-14.

3439. HUGUET, Francoise: Les professeurs de la faculti de Médecine de Paris. Dictionnaire biographique. 1794-1939" Paris (ed. du CNRS), 1991. DetaN sobre Mateu Orfila, que fou dega durant disset anys. v. pp. 346-348.

3440. HUGUET, Oleguer: "Ankcdota i categoria" Reus, 19 d'abril de 1975 Nota sobre Salvador Vilaseca, ran de la seva mort.

344 1. HUGUET, P. : "Per la realitzaci6 d'una obra magna" La Publicitat, 7 d'abril de 193 1. Apologia de la renovació de llHospital de la Santa Creu i Sant Pau.

3442. HUGUET i TERMES, Teresa; CARMONA i CORNET, Anna M.: "Estudi del manuscrit catali del segle XIV procedent del Museo de Fisica e Storia Naturaie de Firenze" Gimbernat, 1994,22,25-30. Nota sobre un receptari d'll pagines, que es troba a Flordncia.

3443. HUGUET i TERMES, Teresa; CARMONA i CORNET, Anna M.: "Estudi d'un receptari manuscrit catala del segle XM" Gimbernat, 1994,22, 151-156. Referhcia a un receptari del Convent de Trinitaris cal~ats de Barcelona, de l'any 1783 i a un altre, fet per Fr. Narcís Payerols, carmelita de Girona, l'any 1840.

3444. HUNGER, H.: "Michael Servet und das exemplar seiner R Christianismiin der Osterreichen IYationalbibliotek" 13iBlos, 1952, 1,61-78.

3445. HUSSON, H. M,; MERAT, F. V.: "'Extrait d'une mdmoire de M. le docteur F. Romero, mddecin de Catalogne, $ur l'hydrothorax et I'hydropéricarde" et du rapport qui en a étd fait par MM. Husson et Mérat" ]Bull. Fac. Med. Paris et de la Soc. dtablie dans son sein. 1815, vol. 4. p. 373.

3446. IBAÑEZ, M.; MAÑALICH, M.; VALLEJO, T.: "Formación del hospital general de Mallorca" Minut. Men. 1984, 17, (131), 24-28. Nota breu sobre els primers hospitals a Mallorca.

3447. IBÁÑEz i CLARIS, Jod M.: '*Estudio demogrfl~co mCdico acerca de la gran epidemia de 1589 en Igualada" Igualada (Centre Estud. Comarc. Igualada) 1955. v. t. Anal. Cult. Igualadina. 1955, 5-9. Dades sobre l'epiddmia de pesta d'aquell any.

3448. BÁ$&z i ESCOFET, Manuel: "Las dos vidas del Dr. Roig y Ravent6s1* Catalunya-Exprés, 1961, I, núm. 3. p. 6.

3449. I B ~ Z i ESCOFET, Manuel: "Ciudadanos Útiles*' La Vanguardia, 12 de desembre de 1985, p. 5. Valoracib de l'activitat d'algunes persones com a ciutadans, entre ells el metge Jordi Gol i Gurina.

3450. IBAÑEz i FINA, Carlos; IB&Z i CLARIS, Jod M.: "Epidemia de peste de 1589 en Igualada y sus relaciones con la de Barcelona de 1589 a 1590" Act 111 CHMC, Lleida, 198 1, I, 182-193. Dades sobre l'epiddmia, que va causar 112 morts (88 entre juliol i agost). Comparacib amb dades de Barcelona.

345 1. IBÁÑEz i MARTI, Carles: "Una primera aproximació biografica a la figura dlErmenegild Santapau i Bertomeu, il*lustre bothic catala, estudiós de la flora i vegetació índies" Gimbernat, 1986,6, 173-180.

rmera Nota sobre aquest naturalista, jesufta, (n. La Galera, Montsia, 5-12-1903). Pr' estada a l'lndia el 1928. Assentament a Bombai, 1940. Cap de servei botcinic de l'lndia, 1960. Mort el 14 de desembre de 1970, a Bombai. La seva obra.

3452. IBAÑEz i OLIVARES, A. : "L'obra novel.listica del Dr. Pere Mata i Fontanet" Bellaterra, tesina UAB. 1982.

3453. IBÁÑEZ i OLIVARES, Antoni: "L'obra novel*listica del doctor Pere Mata i Fontanet" Reus (Associacici &Estudis Reusencs, Edicions de la Rosa de Reus)) 1994. 143 pp. l?studi extens de les novelles de Pere Mata. Referdncia a sis obres. Anhlisi de personatges, temps, espai, recursos de la intriga. Altres aspectes de l'obra literaria.

3454. IBARZ, Joaquim: "José Ignacio Barraquer" Ida Vanguardia (Magazine), 13 de setembre de 1987, pp. 8-1 1. Reportatge amb Josep Ignasi Barraquer que va anar l'any 1953 a Amdrica. Creació d'un Institut a Bogota. Les seves aportacions a l'oji'almologia. Fotografies.

3455. IBARZ, Joaquim: "No se descarta que el ciego completo pueda ver" La Vanguardia (Ciencia y Salud), 11 de maig de 1996, p. 5 Entrevista amb l'ofalmdleg Josep Ignasi Barraquer,

3456. IBARZ, Manuel: "Hombre de acción" El Magisteri0 Gerundense, 2 1 de febrer de 1924. .Necroldgica de Valenti Carulla i Margenat (1864-1923).

3457. IBARZ i SERRAT, Virgili: "La Psicologia en la obra de Santiago Ramón y Cajal" Barcelona, tesi (Univ. Barcelona, Fac. Psicologia), 1989. (dir. Manuel Villegas)

3458. IBARZ, Virgilio: "La Psicologia en la obra de Santiago Ram6n y Cajal" Zaragoza (Inst. Fernando el Cat6lico. CSIC) 1994. 213 pp. Edició de la tesi. Estudi molt aprofundit del tema. Primeres hkdtesis psicoldgiques. Psicologia fisioldgica, del científic, en l'obra literdria, positiva, animal, de la vellesa.

3459. IBORRA, Juan Ramon: "Joaquin Barraquer" El Períodico, (E1 Dominical) 8 de juny de 1997, pp. 56-67. Reportatge extens, molt il.lustrat, sobre I'obra ofalmoldgica de I'lnstitut Barraquer, ran del seu cinquantenari, i el seu director Joaquim Barraquer.

3460. IDIARTE, Juan: "Un socialista catalán del siglo XM: el primer cantor de Isla de Pinos, Antoni Ribot i Fontser&" Rev. Biblioteca Nacional Jod Martí. La Habana, 1984.

346 1. IGLESIAS MASERAS, Montserrat i Helena: "La primera mujer medico de Espaiíaw La Vanguardia, 12 de febrer de 1993, p. 20.

Carta al director, reivindicant el paper drHelena Maseras com a capdavantera en els estudis femenins de medicina a Barcelona.

3462. IGLÉsIEs, Josep: "Col*lecci6 Salvador Vilaseca" Les Circumsthcies, 13 de marq de 1932.

3463. IGLESIES i FORT, Josep: "La Real Academia de Ciencias Naturales y Artes en el siglo XVLII1' Barcelona (Ed. Ariel) 1964. 635 pp. Estudi molt extens dels primers anys de funcionament de la MCA. L'dpoca d'inici (1 764). La Conferdncia Físico-Matemdtica experimental (1 764). LIAcaddmia (1 770). Els acaddmics; les memdries; els locals; les Juntes. Treballs de mds interds. Participació de molts metges de lrt?poca. Important per condixer la nostra cidncia del segle XVIII i la seva infludncia posterior.

3464. IGLESIES i FORT, Josep: "Un moment estelslar de la ci&ncia a Catalunya en el segle XVIII (Antoni Martí i Franquts)" Barcelona (R. Dalmau; col. Episodis de la Histbria, núm. 62) 1965, 56 pp. Referdncia a alguns aspectes de l'obra de Marff i Franquds, principalment l'estudi de la composicid de l'aire i la seva activitat ajudant a crear un ambient cientiyc al nostre país.

3465. IGLESIES i FORT, Josep: "La contribuci6 catalana al tePgraf elktricl' Barcelona (R. Dalmau; col. Episodis de la Histbria, 67), 1965. 60 pp. Estudi detallat de l'obra de Francesc Salva i Campillo (1 751-1828), tant en els seus aspectes més estrictament msdics com cientifics (meteredleg; treballs sobre el telsgraf eldciric; membre de la RACA).

3466. IGLESIES i FORT, Josep: "Indagaciones sobre la poblaci6n de Cataluíía en la primera mitad del siglo XM" Membries R A. Cikncies i Arts de B. 1967, vol. 37 (núm. 14) pp. 385-481.

3467. IGLESIES i FORT, Josep: "L'obra cultural de la Junta de Comeq" Barcelona, (Rafael Dalmau edit. ) 1969. Episodis de la Histbria, núm. 121,64 pp. Referdncia a l'esforq dels homes de la Junta de Comer~ per a crear una esíructura cienffjca en el nostre país. Valoracib de la importancja de la seva obra.

3468. IGLESIES, Josep: "Davant del seu f2retreW Reus, 19 d'abril de 1975 Nota sobre Salvador Vilaseca, ran de la seva mort.

3469. IGLESIES i FORT, Josep: "Els inicis dels estudis de prehistbria de Salvador Vilaseca" Reus. Bol. Inf. Municp. 1975, (2), p. 3. Record breu dels primers treballs de Vilaseca en el camp de la prehistdria.

3470. IGLÉSIES i FORT, Josep: "'Bibliografia de Salvador Vilaseca" Rev. Centre de Lectura de Reus. 1976, (núm. 281, abril), pp. 1834-1846.

3471. IGLESIES i FORT, Josep: "Salvador Vilaseca, excursionista científic" Reus (Assoc. Excurs. Reus) 1976.42 pp. Text de la conferdncia que pronuncib Iglésies quan es posb el retrat de Vilaseca al Centre. Visió i records personals. Valoració del personatge.

3472. IGLESIES i FORT, Josep: "Bibliografia de D. Salvador Vilaseca Anguera" Boletin Arqueológico, 1976-1977, pp. 21-34. Recull detallat de 213 publicacions de Salvador filaseca, metge i historiador de Reus. Util per conhixer l'abast de l'obra, extensa i important, de Vilaseca (1896- 1975).

3473. IGUAL, Jaume: "Els estudiants dins I'Academia: Joventut M&dicaW Tribuna Medica, num extr. 20 de maig de 1976, p. 3 1 Record de I'Agrupament Escolar i el seu Butlleti. Creació de Joventut Mddica el 1952.

3474. IGUAL ÚBEDA, Antonio: "Vida de Ramdn y Cajal" Barcelona (Seix y Barral Hnos. ed. ) 1953. 156 pp.

3475. ILLA, J.; SERÉS, I.: "Necrol6gica. Dr. Pinds" Anal. Hosp. Sta. Cruz y S. Pablo, 1974, 178-188. Nota necrologica breu, per J. Illa, i estudi mds extens d% Serés. Valoració de I'obra de T. A. Pinbs i Marsell (n. Balaguer), que fou cap de l'escola de Patologia Digestiva, creada per Gallart.

3476. ILLA CANTALLOPS, J.: "Dr. Tomas A. Pin6s Marsell" Inf. Colegial, 1974, núm. 39 (abril), p. 38. Nota necrologica.

3477. ILLAS i FABRA, M. M.: "El suicidio" D. de B. 14 de marG de 1900. pp. 3.149-3.151 Crítica d'una obra d'tlmbrosio Tapia sobre el sul'cidi i comentaris en relació al sul'cidi a Catalunya.

3478. LLAS i FABRA, M. M.: "Nataiidad" D. de B. 6 de mar$ de 1901, pp. 2.935-2.937. Comentari sobre el discurs de la sessid inaugural de curs de l'tlcaddmia de Ci2ncies M2diques de Catalunya i Balears, fet per Joan Viura i Carreras.

3479. LLAS i FABRA, M. M.: "Puericultura" D. de B. 9 d'abril de 1902, pp. 4.159-4.161. Comentari crític del discurs de Joan Viura i Carreras "Bases de puericultura", pronunciat a la R4Mde B.

3480. ILLAS i FABRA, M. M.: "Niííos y madres" D. de B. 23 de setembre de 1903, , pp. 1 1.263-1 1.265. Comentari sobre la lactancia arh$cial establerta per PAjuntament de Barcelona per a la població més pobra.

3481. ILLAS i FABRA, M. M.: "Autopsia" D. de B. 19 de juny de 1907, pp. 7.239-7.240. Comentari a l'obra de Josep Blanc i Benet "Contribucidn al saneamiento de Barcelona".

3482. INGENTEVI, Germán: "La cuesti6n Ferrán aclarada" Madrid, 1885.

3483. IRANZO, Agustin Sebastián: "La labor mCdico legal del Dr. Pedro Mata" Medicamenta, 1961,36, (372), 232-234. Dades sobre la vida i activitat de Pere Mata. Valoraci6 del seu tractat en relacib a altres obres. Bibliografia.

3484. IRAZOQUI, E.: "Consideraciones sociol6gicas sobre nuestra asociaci6n en 10s ailos treinta" An. Med. 1962,48, (2), 218-219. Refrdncia breu a la situacid de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona a la ddcada dels anys 30, i l'escissib que s'hi produí el 1936, per un grup constitul't per Tolosa, Sarr6, Fuster, Montserrat, Irazoqui, Escardb, Mur, Gispert, Corachan

Llor, i altres, pont al que representaven Mira i Rodriguez Arias. Fa una analisi de les raons que portaren a la divisib i la fundacib d'una societat de psiquiatria, neurologia i psicoterdpia.

3485. IRIARTE, M. de: "Genio y figura del iluminado maestro Beato Ramon Llull" Arbor, 1945,375435,

3486. IRUBARRI, -ro: "El apremiante problema de la hospitalizacidn de Barcelona" El C o m Catalb, 3 d'agosi de 1928.

3487. IRUROZQUI: "iHay demasiados médicos en Barcelona?" La Prensa, 14 de febrer de 1952 Comentari sobre el tema. Entrevista amb el metge del SOE Juan José Zavala.

3488. IRUROZQUI, J.: "Quirdfano abierto" Barcelona (Ed. Planeta) 1973,270 pp. ReferPncia a diversos metges: Ignasi Barraquer, Joaquim Barraquer, Joaquim R Cabot, Artur Fernbndez-Cruz, Adolfo Ley, Gabriel Pérez BuJill, Jaume Planas i Guasch. Antoni Puigvert, R. Vidal Teixidor.

3489. ISAMAT i VILA, Fabia: "Estado actual del pronóstico de las enfermedades infecciosas agudas" Discurs d'ingrés a la RAM de B el 27 de maig de 195 1. RefirPncia a l'acadimic anterior, Francesc Esquerdo i Rodoreda.

3490. ISAMAT i VILA, Jesus: "Importancia de la tensibn superficial en algunos preparados galénicos" Discurs d'ingrés a la RAM de B el 22 de febrer de 1948. Refrdncia a l'acadirnic anterior, F~rancesc Puigpiqué.

3491. ISAMAT i VILA, Jesús: "Notas sobre Historia de la Farmacia" An. Med. Cir. 1950, 26, (61), 1-3 1.

3492. ISAMAT i VILA, Jesus: "Disefio histórico de la farmacia catalana" Circ. Farm. 1956, 14, (151-152), pp. 32-39.

3493. ISAMAT i VILA, Jesus: "Las Academias en Barcelona" Pharmacia Mediterranea, 1956, I, 475484.

3494. ISAMAT i VILA, Jesús: "La Triaca magna en Barcelona" Rev. RAF de B. 1957, 1,76-81. La Pla~a de Sant Jaume de Barcelona al segle XVII. h e n t dels doctors en medicina Lluís Lafarque i Pere Tagell, que eren regidors. Lli@ pública sobre la Triaga pel Dr. Monsaho (1 664).

3495. ISAMAT i VILA, Jesús: "Notas hist6ricas. El Hospital de la Santa Cruz" Rev. RAF de B. 1958,2, 111-115. Dades sobre l'origen de I'Hospital. El treball forma part d'una s2rie publicada tambb a "Divulgación Histórica" de Barcelona (vol. I v .

3496. ISAMAT i VILA, Jesús: "La obra de Fray Antoni Castell" Pharmacia Mediterranea, 1958,2,522-223. Nota breu sobre le llibre "Teórica y Prbctica de Boticarios" de 1592.

3497. ISAMAT i VILA, Jesús: "Discurs de resposta ai d'ingrbs de Joaquim Cusi i Furtunet" a la Reial Academia de Farmicia de Barcelona el 16 de marq de 1958 El tema de Cusi era l'exercici de la profesió de farmacdutic en els ordes religiosos residents a Catalunya en el passat. Comentari extens sobre aquests aspectes h i s t i c s 8pp. 19-97). Perill del nou acaddmic i dels seu laboratori. Iconografia.

3498. ISAMAT i VILA, Jesús: "Notas hist6ricasW Rev. RAF de B. 1958, (3), 131-134. Recull tres notes curtes. Sobre l'apotecaria de Montemolín @tremadura) (1572). Farmacia del convent de Sant Vicen~ de Manacor (Documents del segle XV7I.I). Acord de IYjuntament d'Eivissa que nom& el farmac2uticporfer torrons (1498).

3499. ISAMAT i VILA, Jesús: "Los estragos de la peste en Barcelona en 10s siglos XVI y XM" Rev. RAF de B. 1959, (4), 61-64. Algunes notes sobre 11epid2mia.

3500. ISAMAT i VILA, Jesús: "Notas histiiricas. Libro cientifico catalh" Rev. RAF de B. 1959, (5), 71-74. Referdncia d'alguns llibres antics. El "Guidó ". L'inventari o Col.lectori de Cirurgia de 1492. Impressió a Barcelona.

3501. ISAMAT i VILA, Jesús: "La nueva Facultad de Farmacia, pequeila historia" Circ. Farm. 1959, 17, (196), 61-65.

3502. ISAMAT i VILA, Jesús: "El Jardín Botánico de San Juan Despí. Su emplazamiento" Rev. RAF de B. 1960, (6), 51-58. Nota sobre els jardins Botania. Alguns antecedents. Referdncia als salvador. El jardi del segle XVIII. Decaddncia.

3503. ISAMAT i VILA, Jesús: "Notas hist6ricas. José Belilla" Rev. RAF de B. 1960, (7), 83-93. Llades sobre josp Belilla, farmacdutic de Tortosa, autor d'un treball important sobre la magndsia i la seva obtenció en el segle XWI (Saragossa, 1750). Nissaga.

3504. ISAMAT i VILA, Jesus: "La Farmacia del Hospital de la Santa Cruz de Barcelona" Rev. RAF de B. 196 1, (S), 65-76. L'inici de la farmdcia. Cessid d'una casa per Francesc Adroher (1423), per a la farmacia. Les ordinacions del rei Martí. La reixa forjada (1696). Inventari. hstruments. Laboratori. Llibres. Magatzem. IconograJia. El farmacdutic Emeteri (3lzina (s. WIII).

3505. ISAMAT i VILA, Jesús: "La Biblioteca del Colegio de San Victoriana" Rev. RAF de B. 1961, (9), 81-85. ]Vota sobre un conjunt d'obres adquirides pel seminari d'ffistdria de la farmacia de la UB, procedents de I'antic Caldegi de Sant Victorih Relació dels llibres.

3506. ISAMAT i VILA, Jesús: "Estudio comparativo de las Farmacopeas catalanas, o Concordias de 1511, 1535 y 1587". Pharm. Mediterranea, 1962, IV, 499-5 10.

3507. ISAMAT i VILA, Jesús: "Discurs de resposta al d'ingrks del Dr. Fidel E. Raurich i Sas" a la Reial Acadkmia de FarmAcia de Barcelona 1'1 de juliol de 1962 Dades extenses sobre el nou acaddmic, professor de la Facultat de Farmacia i membre de la RAMde B. (PP. 66-87)

3508. ISAMAT i VILA, Jesús: "~QuC es la Farmacia?. &Estaí justificada la creaci6n de la Real Academia de Farmacia de Barcelona?" Rev. RAF de B. 1962, pp. 19-40. Nombroses dades d'interds histdric. Referncies a Pere Benet Mateu, els Salvador, Carbonell i Bravo, Orfila, Balcells i Camps, altres.

3509. ISAMAT i VILA, Jesus: "Discurs de resposta al d'ingrés del Dr. Josep M. Pla i Dalmau" a la Reial Acadtmia de Farm¿icia de Barcelona el 4 de maig de 1965. Consideracions sobre la histdria dels medicaments. Semblan~a del nou acad2mic.

35 10. ISAMAT i VILA, Jesus: "Ultima lecci6n profesada en la Facultad de Farmacia el dia 25 de mayo de 1965. Importaucia formativa y deontol6gica de 10s Museos de Historia de la Farmacia" Circ. Farm. 1965,23 (208), 406-429.

3 5 1 1. ISAMAT i VILA, Jesús: "Necrolbgica del doctor Oliver Rodés" Rev. RAF de B. 1971 (2a Bpoca), 4,3945.

3512. ISAMAT i VILA, Jesus: "Dr. D. Benito Olivé Rodés" An. Med. Cir. 1971, 51, (224), 127-134. Comentari sobre l'obra de Benet Oliver (1880-1970), membre de la RAM de B durant 62 anys (1908-1970), farmac2utic i analista, i membre de les juntes de lIAcad2mia durant gairebé cinquanta anys.

3513. ISAMAT i VILA, J.: "Us farmacéuticos en la Real Academia de Medicina de Barcelona" An. Med. Cir. 1971, 51, (226), 293-358. Estudi extens de l'aportació dels farmac2utics a les tasques de la RAM de B. Notícia sobre farmacdutics antics. Refer2ncia als qui foren membres de la corporació; Carbonell i Bravo, Roqué i Pagani, Sanchez Comendador, Casaiia, Arola, Genové, Comabella, Carulla, Casamada, Soler Batlle. . .

3514. ISAMAT i VILA, J.: "Prof. Dr. Miguel Amat Bargués" An. Med. Cir. 1974, 54, (235), 91-104. Text de la sessió necroldgica en membria del Dr. Amat (1910-1973), farmac2utic, membre de la RAM de B. Andlisi dels seus treballs i la projecció exterior. fi comenten també aspectes personals, docents i empresarials. Bibliografia.

35 15. ISAMAT i VILA, Jesús: "Evocacibn de la figura del Dr. Soler y Batlle" in "En recuerdo del Prof. E. Soler y Batlle". Barcelona, 1976. pp. 42-45.

3516. ISAMAT i VILA, Jesus: "Dos farmacéuticos notables" Rev. RAF de B. 1977, 17,7-29. Estudi sobre Pompeu Gener i Alexandre Deulofeu.

35 17. ISAMAT i m A , Jesús: "El Dr. Cónill ihumanista?" Minut. Men. 1979, 12, (99), 4-9. Nota sobre la vida i personalitat de fictor Conill Montobbio.

3518. ISAMAT i VlLA, Jesús; PLA i BARTRINA, M. Angels: "La Facultad de Farmacia de Gerona" IRev. RAF de B. 1957, 1,45-75. Esrudi extens del tema. Font important de dades. Creació de la Universitat de Girona. Acord de lyjuntament de Girona d1instal.lacib d'una Facultat de Farmacia d 26 de maig de 1871. Llista de profssors. Els primers col.legiats. Iconogra$a. 1874: extincib de la Universitat.

35 19. ISERN DE HUGUENIN, Carme: "Lucha contra la mortalidad infantil en Barcelona. Memoria de sus actividades con motivo de su XXV aniversario" Barcelona (Casa Prov. Caridad) 1945. 32 pp.

3520. IVARS, José Francisco: "Arnau de Vilanova: de la interpretación de 10s suefios" selecció i traducció, in Barcelona (Labor) 1975.

3521. IZQUIERDO, J. J.: "A new and more correct version of the views of Servetus on the circulation of the blood" Bull. of the Inst. Hist. Med. 1937, 5,914-932.

3522. IZQUIERDO, J. J.: "On spanish neglect of Harvey's "De motu cordis" for three centuries, and how it was finally made known to Spain and spanish-speaking countries". J. Hist. Med. and Allied Sci. 1948, 3, 105-124.

3 523. IZQUIERDO HERNÁNDEZ, Manuel: "Lista de 10s mddicos del Real Colegio de Medicina de Madrid el afio 1819" Medicamenta, 1963,40, (394), 99-102. Relacib dels metges de Madrid entre ells alguns d'origen catala. Es d6na l'adre~a de cadascun d'ells. Entre altres: P. Castelló, J. Rives i Mayor, F. Fabra i Soldevila, L. Galli, Rives i Queraltó, I. Graells i altres.

3524. IZQUIERDO ORTEGA, Julián: "La obra de Turró juzgada por sus discipulos. La obra filosófica" Rev. Hig. Sanid. Pecuarias. 1926, 16,728-743.

3525. IZQUIERDO ORTEGA, J. : "Turrb o la ciencia" in "Filosofia espafiola", 1935. Madrid, 85-129.

3526. IZQüIERDO ROJO, Jod M": "Historia de Ia neurologia clínica espafiola (1882-1936)" Oviedo (Graf. Summa) 1978.334 pp. Inclou l'obra de Lluís Barraquer i Roviralta (1855-1928) @p. 40-48), l'escola de Barcelona (pp. 150-2041, amb referdncia a lbbra de Barraquer Roviralta, Barraquer Ferrd, Rodríguez Arias i Subirana Oller, entre altaes.

3527. IZQUIERDO ROJO, José M.; S U ~ Z NIETO, Carlos: "Luis Barraquer Roviralta Su aportacih al saber neurolbgico" Act. IV Congr. Esp. Hist. Med. Granada, 1973,II, 69-73. Article curt sobre l'obra de LBR i algunes aportacions: atrbfia generalitzada hemilateral i lipodistrofia progressiva. Contribucions en el camp de l'exploració. Valoració global de la seva obra. Iconografia.

3528. J.: "EfemCrides para una revista de cirugía" Diario de Barcelona, 15 de juny de 1897, pp. 7.075 - 7.076. Nota sobre la primera anesthia aplicada a Barcelona a un gos. La van fer quatre alumnes.

3529. J. de A.: "Relieve de la ciudad. Peligros conjurables" La Prensa, 13 de febrer de 1942. Comentari sobre 11epid4mia de tyus exantemdtic.

3530. J. de A.: "La Casa de Convalecencia es un monument0 viviente de la ciudad" El C o m Catalán, 8 de juny de 1950.

3531. J. B: "Lista de 10s escritos médicos del Dr. D. Bartolomé Robertv' El Criterio Cat6lico de las Ciencias Médicas, 1902, maig, pp. 156-158. Relació d'alguns escrits del Dr. Robert, ran de la seva mort.

3532. J. B.: "Critica de un descubrimiento del Dr. Turr6" SMler (Tipogr. Salvador Calatayud) 1919,48 pp. Crítica, des d'un punt de vistaJilosdJic, sobre els orkens del coneixement proposats per Ramon Turró.

3533. J. B. P.: "El hospital del Sagrado Coradn cumple cien adios" PICM, 17-23 de novembre de 1983, p. 14. Reptis breu de I'evolució d'aquest hospital.

3534. J. B. P.: "Entrevista con Antonio Puigvert" PICM, 15-2 1 de setembre de 1983. pp. 16-1 9. Entrevista amb aquest urdleg, on es recullen les seves opinions sobre temes diversos.

3535. J. B. S.: "El sanatori0 maritimo de San Juan de Dios de Calafell" El Noticiero Universal, 25 d'agost de 1930. Tambd tracta de I'Asil Hospital de Barcelona.

3536. J. C.: "Patronato de Cataluña para la lucha contra la tuberculosis" La Vanguardia, 1 d'octubre de 1904, p. 7. Article ran de la inauguració del primer dispensari antituberculós de Barcelona.

3537. J. C.: "Un catalh il. lustre: Antoni de Gimbernat" a Monografies MMques, 1934 (82), 21-27. v. t. text de "Mirador" de juliol de 1934, núm. 283. Nota breu sobre A. Gimbernat.

3538. J. C. N. "Hospital de niños pobres de Barcelona" La Vanguardia, 5 de gener de 1915, p. 14. Breu histdria i descripcib de I'hospital".

3539. J. D.: "Lo excelentissim senyor Doctor Don Joan de Rull" La Ilustraci6 Catalana, any XII, núm. 259, de 30 d'abril de 1891, pp. 114-115. Necroldgica i breu biograj?~. El seu gravat a la portada.

3540. J. D.: 'U Dr. D. Joan Viura y Carreras" La Ilustraci6 Catalana, any XV, núm. 32 1, de 3 1 de gener de 1894, p. 18. Gravat a la portada. Noticia de l'ingrés de J. Viura a la RAM de Barcelona i comentari al discurs de resposta del Dr. B. Robert.

3541. J. F. M: "EI Instituto Pedro Mata" Iliario Espaíiol, 29 de juny de 1947.

3542. J. H. B: "A la memoria del Dr. D. Jaime Morgades y Queraltó" Gaceta Sanitaris de Barcelona, 1909, maig, pp. 81-83.

3543. J. I. V.: (Jesús Isamat Vila) "Notas bistóricas. La Farmacia del Hospital de la Santa Cruz de Barcelona" Rev. R. A. Farm. Barcelona, 1961, (8), 65-76.

3544. J. M. J.: "Goraz6n de corazones" Solidaridad Nacional, 22 de juliol de 1945 Crida en favor de l'hospital de sant Llitzer de Barcelona.

3545. J. M. M: "Fallecimiento del doctor Salvador Vilaseca Anguera" El Correo Catalán, 18 d'abril de 1975 Nota sobre Salvador Vilaseca, ran de la seva mort.

3546. J. N. R.: "Higiene de la infancia" Diario de Barcelona, 27 de febrer de 1891, pp. 2.575 - 2.577 Comentari crític d'aquesta obra de Vidal Solares.

3547. J. P.: "Barcelona ja td Institut Antitubercul6s" Mirador, 28 de juliol de 1932. Comentari sobre els Dispensaris Blancs de la Caixa.

3548. J. P. de P. (Josep Pleyan de Porta): "Lluis Roca i Florejachs" La Renaixensa, 9 de desembre de 1882, pp. 8.277 - 8.278. Nota sobre l'enterrament d'aquest metge.

3549. J. B. de P.: "Lo Dr. Lluis Roca y Florejachs" La Renaixensa, 29 de desembre de 1882, pp. 8.664-8.666. BiograJa d'aquest metge lleidata.

3550. J. P. V: (Josep Pau Virgili) "Leyendas y tradiciones. Remedios contra el c6lera" Claxon (Tarragona), 1980, núm. 558, (8 a 14 de setembre de 1980).

355 1. J. R. B: (Joan Ramon Bataller) "El profesor Ch. Depdret" Ibérica, 1929, vol. 32, nÚm 790 (10 d'agost de 1929), p. 101. Nota necroldgica sobre Ch. Depéret, (Perpinya, 1854 - Lió, 1929). Metge militar, catedratic de Geologia de Lió des del 1889, on fou dega de la facultat de Cidncies. Treballs sobre geologia de la Cerdanya, /'Urgell i Mallorca, entre altres.

3552. J. S. E.: "Congrds farmaceutich" La Renaixensa, 11 de novembre de 1888, p. 5.504. Segueix informacid amb el mateix titol els dies 12, 13, 14 15 de novembre, pp. 5.529- 5.530, 5.552-5.554, 5.5 77-5.5 78 i 5.599-5.600.

3553. J. S. P: (Jaume Sufíer i Pi) "Francisco Duran-Reynals Cifra Medica, 1959, núm. 32, abril, pp. 2-4. Nota biogrdflca sobre Francesc Duran Repals, recordant els seus anys a Barcelona, el temps a Paris i l'inici de l'estada als Estats Units.

3554. J. T.: "L'element bAsic de la lluita antituberculosa: El Sanatori"

El Mati, 31 d'octubre de 1933, p. 16. Sobre el sanatori de Puig dfOlena. Dues fotografies.

3555. J. v. "El llibre catalh. Metges escriptors a Catalunya" "]La Vanguardia", 12 de febrer de 1987. Refirdncia a aquest tema desenrotllat a la Reial Acad2mia pel doctor Dídac Parellada amb resposta a Ramon Sarró.

3556. JACOB i CALVO, Joan; JORDA i OLIVÉS, Mer&: "Diwlgaci6n médica en tiempo de crisis. Propaganda de libros y remedios sobre el c6lera en la prensa barcelonesa durante la epidemia de 1834" I Jorn. Antropol. Med. Tarragona, 1982, I, 52-69. Menció de diversos escrits i fulletons publicats ran de l'epiddmia de 1834: Ribera i Alravitg, metge de Sitges; Antoni Almirall, farmacdutic de Vilanova; Nicolau Alfao, h a n Drumen, Victoria Torrecilla, Pere Vázquez, de Sevilla, que fou tradutt al catald, i alguns mes.

3557. JACOB i CALVO, Joan; JORDA i OLIVÉS, Mer&: 'QAlgunos métodos utiluados en Barcelona durante la epidemia de c6lera de 1834" I Jorn. Antropol. Med. Tarragona, 1982,II, 312-327. Fsment de l'escassa ejicdcia de les mesures higithiques. Intents de les autoritats d'amagar l'epiddmia. Difusió del mdtode de P. Vázquez, de Sevilla. El llibret de F. 1;olch. Discussions. 22 notes.

3 558. JACOB CASTILLO, Mercedes: "La pediatria y la puericultura en España durante el siglo XVIII" Cuad. Hist. Med. Esp. 1962, I, (2), 123-168. Estudi extens i detallat sobre el tema. S'analitzen molts aspectes. Molt nombroses referdncies als PPCC. 184 notes. 143 cites bibliograjiques. Trebail important per coneixer moltes dades de la pediatria de 112poca.

3 559. JACQUBT, Jean: "L'affaire Servet daus les controverses sur la tolérance au temps de la révocation de I'Edit de Nantes" in Becker, B: "Autour de Michel Servet et de Sébastien Castellion". Harlem, 1953, PP. 116-129.

3560. JAIME LOREN, Jod M. de: "José Pardo Sastrone ro Colexo de sna Vittoriano de Barcelona" Gimbernat, 1997,28,107-114 Treball en llegua aragonesa. Dades sobre aquest apotecari de nissaga (n. Torrezilla d'Alcairiz, 1822). Dades sobre la seva activiatat. Relació amb Catalunya estudis, viatges.

3561. JAMPY, M: "La peste de Vinca en 1483" Revue Historique et Littéraire Diochse de Perpignan, 1928, juin, núm. 5.

3562. JANER, Fhlix: "Biografia mCdicaW Diario General de las Ciencias Médicas, 1832, núm. 41, pp. 252-263; núm. 42, pp. 267-268. Sobre Francesc Salvci i Campillo.

3563. JANER, Fdlix: "Elogio hist6rico del Dr. D. Francisco Salvi, mCdico honorari0 de la Real Cámara, primer catedritico del Real Estudio Clínico de Barcelona, etc. " Barcelona (Imp. J. Verdaguer) 1832. 66 pp. Estudi extens, i a l'estil de 112poca, sobre l'obra i la personalitat de F. Salva i Campillo (1 751-1828). Reeditat amb motiu del centenari de la mort de Salvci a "Solemne sesidn pública del centenario del doctor don Francisco Salvá Campillo" Barcelona (Imp. Comercial) 1928. Reprodul't a AMB, 1955, (49), s. p.

3564. JANER, Fdlix: "Elogio hist6rico de D. Francisco Borris" Barcelona (Imp. M. Texero) 1838. 16 pp. Necroldgica de F. Borrds i Muntaner (n. Falset, 1769 - m. I837), professor del Col. legi de Cirurgia de Barcelona, llegida a la RAMde B el 2 de gener de 1838.

3565. JANER i MANILA, G.: "Emili Darder i la política sanithrio-escolar de 1'Ajuntament de Ciutat en temps de la segona República" Ciutat de Mallorca (Ajuntament de Palma) Monografies del Departament de DinMca Educativa, 1983.

3566. JANER i MANILA, G. : "De les herbes aromatiques i de les fruites prohibides en el canqoner erdtic del camp de Mallorca" XIV Congr. Metges i Biolegs de Llengua Catalana. Palma 1992. Resums, p. 62. -- v. t. Actes XIV Congrks, t. I, pp. 547-552.

3567. JANSA, Fernando: "Divulgaciones sobre algunos aspectos de la personalidad de Orfila" Menorca, 1953 (maq).

3568. JANSA i GUARDIOLA, Fernando: "Ante el I centenario de la muerte del Dr. Orfila. Divulgaciones sobre algunos aspectos de su personalidad. Su sentido patri6ticoW Forenses (Madrid) 1953, X, núm. 200 (Marzo).

3569. JARDÍ, Enric: "El Dr. Robert i el seu temps" Barcelona (Aedos) 1969.2 18 pp. fitudi de I'activitat política de Bartomeu Robert i Yarztibal (1842-1902), que fou alcalde de Barcelona. Repercussib ciutadana de la seva obra. Iconograja.

3570. JARDÍ i CASANY, Enric: "Quim Borralleras i els seus amics" Barcelona (Lit. Roses S. A. Ajuntament) 1979.60 pp. Referhcia a la penya del /'Ateneu i a Joaquim Borralleras, metge i personatge curibs.

3571. JARDÍ, Enric: "'El doctor Robert i el 'Tancament de Caixes"' la Vanguardia, 25 de novembre de 1983. Record de l'actitud del doctor Robert en favor dels comerciants de Barcelona i en contra de ltincrement dels impostos.

3572. JARDÍ, Enric: "Polític popular, pare del catalanisme modern" hui, 14 de maig de 1985, p. 8. Comentari de ltobra de Bartomeu Robert.

3573. JARDÍ, Enric: "Quatre escriptors marginats: Jaume Brossa, Diego Ruiz, Ernest Vendrell i Cristdfor de Dsmbech" E3arcelona (Curial) 1986. 185 pp. Estudi extens de l'obra de Diego Ruiz (1881-1959) (pp. 79-126). Analisi de la seva obra i personalitat.

3574. JARDÍ, Enric: "1000 famílies catalanes. La cultura" 13arcelona (Dopesa) 1977. 236 pp. Inclou dades biografiques sobre diverses nissagues mddiques: Pere Mata, Tom& Dolsa, els Barraquer, F. Sunyer i Capdevila, (major i menor), August Pi i Sunyer, Jaume Peyrí, A. Oriol, Lluís Carrasco, els Esquerdo, els Trias Pujol, els Vilardell, els Cornudella, J Reventds, I.: Carulla i Margenat, M A. Fargas, Josep Trueta, M. Salvat i Espasa i altres.

3575. JAUME GRAU, L. : "Autenticidad y armonía" Ilestino, 13 de gener de 1980. núm. 2.909, p. 33. Article escrit ran de la mort de llor en^ Villalonga (1897-1980).

3576. EPO: "Visita del Dr. F. Castells"

La Renaixensa, 17 d'agost de 1894, pp. 4.858-4.859. Referencia a la visita d'inspecció sanitdria efectuada a Berga per Frederic Castells i menció d'una epidemia regnant a Berga en aquell moment.

3577. JETER, Dieter: "Geschichte des Hospitals. Bd 4. Spanien, von den Anfangen bisum 1500" Wiesbaden (Franz Steiner Verlag) 1980.239 pp. Volum IV de la magna histdria dels hospitals, dedicat als hospitals medievals espanyols. Iconografia interessant (87 jgs. ). Menció al santuari d'Asclepi a Empiries; hospitals de peregrins de Barcelona, Olesa de Bonesvalls (I262), Hospitalet (1310), i hospitals monacals: sant Pere de Casserres (1079), Poblet (1 149), Santes Creus (1 1521, Montserrat, Ripoll, Scala Dei (1163). Refirdncies a hospitals de mesells i manicomis.

3578. JIMÉNEz DE ASUA, Felipe: "El pensamiento de Cajal" Buenos Aires (Ed. Losada) 1941.234 pp.

3579. JIMÉNEZ DE LETANG: "El Hospital Clínico" Solidaridad Nacional, 15 d'octubre de 1955. Apunta l'esperan~a en una solució als problemes econdmics de l'hospital.

3580. JIMÉNEZ DUQUE, Enrique C.; HERRERA RODRÍGUEZ, Francisco: "Estudiantes hispanoamericanes y filipines en la Facultad de Medicina de Cgidiz de 1844 a 1877" Act. I1 Jorn. Hist. Med. Hispanoamer. Cááiz, 1986, pp. 221-235. Es dóna noiicia d'un bon nombre &estudiants d'origen america, principalment procedents de Cuba i Puerto Rico. Bastants cognoms catalans. Alguns van estudiar tambd a altres universitats espanyoles, entre elles la de Barcelona: Félix Figueredo, Francisco Pla, Juan Cabrera.

358 1. JIMÉNEZ GIRONA, J. : "Historia de la epidemiologia del cblera en Espaíía (epidemia del año 1885)" Rev. Sanid. Hig. Publ. 1959,33,341-357. Hi ha algunes dades sobre 11epid2mia a Catalunya.

3582. JIMÉNEZ MUÑOZ, Juan M . ; RIERA, Juan: "Bibliografia histórica en El Siglo MCdico (1854-1936)" Valladolid (Acta Hist. Med. Vallis. ) 1975. 107 pp. Zndex molt detallat, per ordre alfabetic d'autors, de 747 treballs d'interes per la histdria de la medicina que van sortir a l'esmentada revista. Bon índex de biografes i de matdries. Entre ells n'hi ha alguns d'interds per la nostra medicina.

3583. JIMENO, Florentino: "Necrologia. El Dr. D. Francisco Poquet y Pamies"

Boletin Farmacéutico, 1902, gener, núm. 242, pp. 11-12. Farmacdutic que havia estat cofundador de la Societat Farmacdutica Espanyola i membre de la Junta del Collegi de Farmacdutics.

3584. JiMENO y JIMENO, Pascual Domingo: "La farmacia en 10s monasterios espaiioles de la orden de 10s Cartujos" h. RA F~IIXI. 1964, 30, (1-2), 77-104.

3585. =NO i VIDAL, Francesc: 'vEvoluci6n hist6rica de las tbcnicas de tratamiento del espinazo diorsolumbar". Barcelona, tesi UB, 1977. 86 pp. (dir. M. Carreras Roca) Inter4sper la introducció a Catalunya de noves t4cniques quirúrgiques.

3586. "JOAN DE PALAU" (Carles Mola): ''La patria del doctor Turr6" I,a Publicitat, 25 de juny de 1926. Article en el qual es fa ressd de la poldmica que s'establi sobre el tema del lloc de naixement de Turró.

3 587. JOANIQUET, Aurelio: "Memorias p6stumas. EI MarquCs de Carulla" El Noticiero Universal, 3 1 &octubre de 1923, p. 9. Record breu de V: Carulla, ran de la seva mort.

3588. JOANIQUET, Aurelio: "Donde tiene 10s leprosos Barcelona" El Noticiero Universal, 14 de maq de 193 1. Refer4ncia a l'hospital de Sant Llaber de Barcelona.

3589. JOLONCH, Cristina: Y3ant Pau recupera su rostro modernista" ]La Vanguardia, 24 de setembre de 1989, pp. color, 3. Comentari sobre l'aspecte arquitectdnic de l'hospital, després d'una bona part de la seva obra de restauracib. Iconografia.

3 590. JONCOUR, Marie-Claude: "Las cuatro epidemias de c6lera observadas en Barcelona durante el siglo XM y las consecuencias que tuvieron sobre las relaciones portuarias Barcelona - Marsella" An. Med. Cir. 1975,55, (242), 297-308. Refersncia a les epiddmies de 1833, 1853, 1865 i 1884. Dades sobre morbilitat i mortalitat. Mesures sanitaries. Intervenció de Jaume Ferran. Les mesures preses contra les epiddmies i les seves repercussions econdmiques, principalment en les relacions amb Fran~a.

359 1. JORDA BATILLER, L.: "El manicomi0 de Reus" La Vanguardia, 7 d'agost de 190 1. Descripció del manicomi Pere Mata que dirigia el doctor Emili Briansó.

3592. JORDA i FERNANDEZ, Antoni: "La Contraria de sant Cosme i sant Darnia de metges, cirurgians i apotecaris de Tarragona. s. XV-xMI" Act. I Jorn. Hist. Med. Tarrac. Tarragona, 1989,II, s. p. (4 pp. ) Valoració de la ConjFaria com a element per a protegir l'exercici de la professió. Lloc destacat dins de la jerarquia gremial de la ciutat de Tarragona. Influhcia sobre la ciutat i el camp de Tarragona.

3593. JORDA i G-LL, Ricard: "Noticia de I'hospital de sant Jaume d'Olot durant I'ocupaci6 napolednica" Act. I11 CHMC, Lleida 1981, I, 194-199. Eshtdi de diversos aspectes: dieta, personal, béns de la institució. Predomini de les estretors econdmiques.

3594. SORDA MOSCARDO, E: "Instituciones psiquifitricas catalmas durante el franquismo a trav6s de la 'Revista de Psiquiatria y Psicologia Médica de Europa y América Latina"' in "La locura y sus instituciones. Act I1 Jorn. Hist. Psiquiatria", Valencia (Diput. Valencia) 1997, 357-424.

3595. JORDAN, Maria Josep: "Joan Romeu i Bes" Avui, 14 d'abril de 1996, p. 35. Entrevista amb aquest psiquiatre.

*

3596. JORDI i G O N Z ~ E Z , Ramon: "Algunas notas para la historia de la farmacia catalana" Circ. Farm. 1963, (199), 189-205.

3597. JORDI, Ramon: "Una certificaci6n de calidad referente a la Triaca Magna" Bol. Soc. Esp. Hist. Farm. 1964,59, 108-1 13.

3598. JORDI, Ramon: "EI pe6n farmacdutico. Ayer y hoy" Circ. Farm. 1964, pp. 5 13-539.

3599. JORDI, Ramon: "Ultimas etapas del Colegio de Boticarios de Barcelona. Siglo XM" Barcelona, (s. i) 1966. 10 pp. il. lustr.

3600. JORDI, Ramon: "'Una visita de boticas en Cataiuaa. aiio 1774" h. RA Farm. 1967,33, (2), 249-348.

360 1. JORDI, Ramon: "Consideraciones sobre la legislacidn sanitaria peninsular. Bases para un estudio hist6rico comparativo del control de medicamentos" Circ. Farm. 1969, (224), 213-237.

3602. JORDI, Ramon: "Antecedentes sobre la ensefianza de las Ciencias Médicas" Circ. Farm. 1970,28, (226), 1-16.

3603. JORDI, Ramon: "Trótula del mestre Johan" Uni-Farma, 1970, 3, (I), 2-8.

3604. JORDI, Ramon: "Flors del Tresor de Beutat" Uni-Farma, 1970, (3), 150-158.

3605. JORDI, Ramon: "Tres textos curiosos de medicina popular" Circ. Farm. 1970, (228), 207-222. Breu comentari de tres llibres: un Tresor de pobres, un Regiment de Sanitat i uns Remeis per a pobres.

3606. JORDI, Ramon: "Speculum" UN-Farma, 1970, (1 I), 434-438.

3607. JORDI, Ramon: "Recordando al Dr. Benito Oliver RodCs" Uni-Farma , 1970, (12), pp. 482-484.

3608. JORDI, Ramon: "Un curandero y un expert0 en poderes ocultos preocupados por la saiud el prdjimo" Circ. Farm. 1970, (229), 273-293.

3609. JORDI, Ramon: "Notas sobre control de medicamentos por 10s boticanos barceloneses en el siglo Xvm" Act. I CIHMC, Barcelona 1970, I, 375-380. Intervencid dels apotecaris en el control de la prdpia qualitat dels medicaments i

dels productes bdsics emprats per la seva preparació. Intervenció de les autoritats i organismes encarregats, a Catalunya, de vetllar per la conservació de la salut pliblica.

3610. JORDI, Ramon: "Mancebos boticarios en el Principado de Cataluila durante el siglo XVIII" Anal. R. A. Farm. 1971,37, (4), 525-616.

361 1. JORDI, Ramon: "Rafael Masclans Girvds" Bol. Inf. Circ. Farm. 1971 (5 de febrer de 1971) pp. 3-13. Nota sobre aquest farmacdutic (n. 10-11-1901 - m. 2-1-1971).

3612. JORDI, Ramon: "Noticia sobre dos boticas" Bol. Inf. Circ. Farm. 1971, (5de marq de 1971), pp. 19-22.

3613. JORDI, Ramon: "Anécdotas sobre la vida farmacéutica barcelonesa a principios de siglo" Bol. Inf. Circ. Farm. 1971, 26-30.

3614. JORDI, Ramon: "Ayer, hoy y siempre. Medicamentos, drogas y venenos en la vida de personajes cdlebres" Circ. Farm. 1971, (231), 91-113.

3615. JORDI, Ramon: "La limpieza de sangre en el Colegio de Boticarios de Barcelona" Circ. Farm. 1971, (232), 157-184.

3616. JORDI, Ramon: "Homenaje a 10s Dres. Olivd Rodés y Masclans Girvds" Not. Farm. 1971, niuns. 139 i 140.

3617. JORDI; Ramon: "La farmacia del Hospital de la Santa Cruz. El Hospital de Santa Cruz y San Pablo" Barcelona, 197 1. 248 pp.

3618. JORDI, Ramon: "Cerhica Farmacbtica en el Museo de Arte de Cataluila" Circular Farm. (suplem. ) Nadal, 1971. La Bisbal (Graf. Gispert) 1971.20 pp. + 18 l b .

3619. JORDI, Ramon: "'Medicamentos de reyes, drogas y venenos" Historia y Vida, 1972, 5, (47), 1 15-125.

3620. JORDI, Ramon: "Historia del Montepio Farmacéutico Dr. Andreu" Barcelona (Montepio Dr. Andreu) 1972. 56 pp.

362 1. JORDI, Ramon: "Aproximación a la historia de la Academia de Farmacia de Cataluña. Una experiencia frustrada" La Bisbal (Graf. Gispert) 1972.66 pp. Text del discurs d'ingrés a la RAF de B. el 12 de marq de 1972. Fou contestat per J. L. Gbmez Caamafio. Publicat també a Circ. Fann. 1972, (234), pp. 17-66.

3622. JORDI, Ramon: "Relaciones de 10s boticarios catalanes con las instituciones centrales" Circ. Farm. 1972, (235), pp. 121-175 i núms. segs. fins el 244, pp. 361-367. Es la tesi doctoral de I'autor. Desprds es va publicar completa (La Bisbal, s. a. , 1975), amb 501 pdgs. Es un text fonamental per conPixer el tema i bdsic per valorar molis aspectes de la histdria de la nostra farmacia.

3623. JORDI, Ramon: "Historia de una botica: la farmacia-museo del Pueblo Espafiol" La Bisbal (M. I. Col. Of. Farm. Barc. ) 1972,48 pp. + 53 l h .

3624. JORDI, Ramon: "Notas curiosas. Instrucción popular sobre el cólera. 1884" Bol. Inf. Circ. Farm. 1972, (32), p. 33.

3625. JORDI, Ramon: "Notas curiosas. Diáiogo entre Feliu y Jaumet" Bol. Inf. Circ. Farm. 1972, (33), p. 27.

3626. JORDI, Ramon: "Necrológica. Ramon Aymerich Fortet" Bol. Inf. Circ. Farm. 1972, (34), 4-5.

3627. JORDI, Ramon: "Notas curiosas. Sesión del dia 11 de septiembre de 1888" Bol. Inf. Circ. Fam. 1972, (34), p. 37.

3628. JORDI, Ramon: "Dr. Santiago Pagés Maruny. Necrológica" Bol. Inf. Circ. Farm. 1972 (39, pp. 3-9.

3629. JORDI, Ramon: "Notas curiosas. Documentos antiguos sobre alquimia" Bol. Inf. Circ. Farm. 1972, (39, p. 33.

3630. JORDI, Ramon: "Notas curiosas" Bol. Inf. Circ. Farm. 1972, (36), p. 25.

363 1. JORDI, Ramon: "Notas curiosas. Curiosidades farmacéuticas" Bol. Inf. Circ. Farm. 1972, (37), p. 39.

3632. JORDI, Ramon: "Notas.curiosas. Ai'ío 1903" Bol. Inf. Circ. Farm. 1972, (38), p. 24.

3633. JORDI, Ramon: "Notas curiosas. Orla ailo 1857-1858" Bol. Inf. Circ. Farm. 1973, (40), p. 19.

3634. JORDI, Ramon: "Notas curiosas, 5 de noviembre 1610" Bol. Inf. Circ. Farm. 1973, (42), 39-42.

3635. JORDI, Ramon: "Documento curioso. Orla 1854-1855" Bol. Inf. Circ. Farm. 1973 (45) p. 26.

3636. JORDI, Ramon: "Notas curiosas. .Angel Osorio y Galiardo, colegiado de honor" Bol. Inf. Circ. Farm. 1973, (47), 32-36.

3637. JORDI, Ramon: "Notas sobre 10s orígenes del Colegio Oficial de Farmacbuticos de la provincia de Barcelona (1898-1938) y del Colegio de FarmacCuticos de Barcelona" Bol. Inf. Circ. Farm. 1973, (48), 9-36.

3638. JORDI, Ramon: "Notas curiosas. Año 1907 iMultinacionales hoy?" Bol. Inf. Circ. Farm. 1973, (49), 34-35.

3639. JORDI, Ramon: "Iconografia de 10s santos Cosme y Damik" La Bisbal (M. I. Col. Of. Farm. Barc) 1973, 28 ~pp. + 93 l h . Circ. Farm. suplement0 (Navidad 1973).

3640. JORDI, Ramon: "Privilegios especiales concedidos por el Protomedicato del Principado de Cataluíía y condados del Rosellón y de la Cerdaiia durante la primera mitad del siglo XVLI" Med. Hist. 1973, (24), 16 pp. Meferdncia a nombrosos sanitaris que reberen diversos permisos d'actuació: Antoni L,efort a Riudoms; Antoni Expelia venedor de medicaments; el grec Domenico Aituvantius per fabricar i vendre un medicament; i altres. En molts casos es tracta cb'autoritzacions a extrangers.

364 1. JORDI, Ramon: "Notes sobre la farmicia barcelonina del segle XM" An. Med. 1973, LIX (núm. monografic dedicat al Centenari de 1'Acadkmia de Cikncies Mkdiques), pp. 122-160. Treball extens en el qual es dóna un panorama detallat de molts aspectes, sobretot professionals, de la farmacia a Catalunya en el segle m. Particular atenció a la Col.legiació i a l'intrusisme; la Questió de l'impost del timbre i altres. 68 notes i 6 annexos. Relacib dels 41 apotecaris instal.lats a Barcelona l'any 1834

3642. JORDI, Ramon: "La conspiració de !es metzines. Barcelona 1812" Barcelona (R. Dalmau ed. Col: Episodis de la Historia) (núm. 191) 1974. 54 pp.

3643. JORDI, Ramon: "Notas curiosas. N o 1863. 1 de mayo, Instrucci6n razonada sobre el Jarabe Yodado de cortezas de naranjas amargas" IBol. Inf. Circ. Farm. 1974, (51), 40-43.

3644. JORDI, Ramon: "Notas curiosas. Caciquisme en 1867" Bol. Inf. Circ. Fam. 1974, (52), 61-65. v. t. ACOFAR, 1974, 13 (Iol), 15-16.

3645. JORDI, Ramon: "'Notas curiosas. Buenaventura Castellet. Un farmacdutico expert0 en vinos" Bol. Inf. Circ. Fam. 1974, (53), 37-44.

3646. JORDI, Ramon: "Noticia histórica sobre las boticas de Llivia" Bol. Inf. Circ. Farm. 1974, (54), 62-67.

3647. JORDI, Ramon: "Notas curiosas. Una resela extraida de 'Los Avisos' de 20 de julio de 1885. El C6lera en el Congreso" Bol. Inf. Circ. Fam. 1974, (55),41-45.

3648. JORDI, Ramon: "Documento curioso: Aleluya o Auca que trata del C6lera morbo" Bol. Inf. Circ. Farm. 1974, (56), 57-58.

3649. JORDI, Ramon: "Mancebos boticarios en el principado de Cataluaa en el sigio XV" Bol. Inf. Circ. Farm. 1974, (57), 33-34.

3650. JORDI, Ramon: "Dos documentos curiosos referidos a la epidemia colCrica de 1854" Bol. Inf. Circ. Farm. 1974, (57), 35-41. v. t. núm. 59.

365 1. JORDI, Ramon: "Felix Gir6 y Tor& Un farmacéutico discutido y poco conocido" Bol. Inf. Circ. Farm. 1974, (58), 45-47.

3652. JORDI, Ramon: "Tres documentos curiosos" Bol. Inf. Circ. Farm. 1974, (58), 48-55.

,3653. JORDI, Ramon: "Documentos curiosos. Aiío 1721" Bol. Inf. Circ. Farm. 1974, (60), 58-59.

3654. JORDI, Ramon: "Recuerdo. Lluís Prats de Carulla (17. IL 1922 - 27. IX. 1973)" Bol. Inf. Circ. Farm. 1974 (61), pp. 7-10.

3655. JORDI, Ramon: "Medicina de antaño. Aíío 1749. F6rmulas empleadas en el nosocornio de Barcelona" Pharm-LYE, 1974, novembredesembre, 3 9-40.

3656. JORDI, Ramon: "Notas indditas. Dos reuniones de boticarios barceloneses. Siglo XVI" Bol. Inf. Circ. Farm. 1975, (63), 53-57.

3657. JORDI, Ramon: "Documentos indditos. Sobre el dter sulf13rico" Bol. Inf. Circ. Farm. 1975, (64), 69-74. Referincia a Joan Ametller i Mestre (1 789-1824).

3658. JORDI, Ramon: "El primer intento democrhtico de la farmacia espafiola de postguerra. Recuerdo a Pedro Vintr6 Marcd" Bol. Inf. Circ. Farm. 1975, (66), 4-16.

3659. JORDI, Ramon: "Legislaci6n de antaño. Un episodio legislativa del siglo XV" Bol. Inf. Circ. Farm. 1975, (67), 65-71.

3660. JORDI, Ramon: Wotas curiosas. Dos ventas y dos pactos entre boticarios. 1471, 1512, 1516 y 1591" Bol. Inf. Circ. Farm. 1975, (68), 48-53.

366 1. JORDI, Ramon: "'Notas curiosas. Documento inCdito. 27 de agosto de 1904" Bol. Inf. Circ. Farm. 1975, (69), 48-49. Nota sobre una recepta servida per una farmhcia d'Arenys de Mar I'any 1904.

3662. JORDI; Ramon: "Notas curiosas. Cblera en Caldas de Montbui. 1854" Bol. Inf. Circ. Farm. 1975, (69), 48-49

3663. JORDI, Ramon: "Legislaci6n de antaño. 9 de agosto de 1473. Un boticario: una botica" Bol. Inf. Circ. Farm. 1975, (70), 40-53.

3664. JORDI, Ramon: "Legislaci6n de antaño. Tres documentos inéditos del siglo XV" Bol. Inf. Circ. Farm. 1975, (71), 34-42.

3665. JORDI, Ramon: "Boticarios y drogueros barceloneses. Dos deliberaciones del Consell de Cent. 17.11.1533 y 24.11.1533" Bol. Inf. Circ. Farm. 1975, (72), 30-36.

3666. JORDI, Ramon: "Legislacibn de antaño. Boticarios y drogueros barceloneses. Concordia, deudas y discusiones" Bol. Inf. Circ. Farm. 1975, (73), 11 1-122.

3667. JORDI, Ramon: "Peritajes industriales de dos farmacéuticos por encargo de la Junta de Comercio de Cataluila. 1838-1839" Bol. Soc. Esp. Est. Farm. 1975,25, (105) 48-66.

3668. JORDI, Ramon: "Previsions fetes a la ciutat de Barcelona degudes a I'epidtmia de pesta de Marsella de I'any 1720" Act. I1 CIHMC, Barcelona 1975,11, 167-173.

Dbna noticia d'algunes mesures acordades per 1'Ajuntament de Barcelona a partir del 25 de juliol de 1720; la fmacib d'un projecte de de defensa en I1 punts. S'integraven inicialment a la Comissi6 de Sanitat els metges Geroni Badia, Francesc Fontllonga i Rafael Steva, i els cirurgians Joan Colell, Francesc Micalet i Francesc Roig. Dbna noticia detallada sobre medicaments i la tasca dels apotecaris. Publicat tambd a But. Inf: Circ. Farm. 1978, (98), 59-63.

3669. JORDI, Ramon: "Notes histdriques sobre adulteracions i controll d'aliments (segles XWJI i W" Act. I1 CIHMC, Barcelona 1975,II, 175-185. Dades sobre diversos casos de control d'aliments a la ciutat de Barcelona. h m e n de tonyina no apte per l'alimentació (1 722); de farines i pa dolent (1 768); vi (1 785); grans i farines (1 787); xocolata (1804); preocupacions pel suministre de sal (1808); emmetzinament de pa (1812); xocolata (1832).

3670. JORDI, Ramon: "Previsions preses pel municipi barceloni durant el segle XVILI en benefici de la salut pública. Us domestic i industrial del carbó de pedra" Act. I1 CIHMC, Barcelona 1975,II, 187-198. Comentari sobre la introducció del carbb d'origen mineral substituint el vegetal. Esmenta les analisis que I'Ajuntament de Barcelona demana a la RAU (1 785) i les dger2ncie.v entre metges i farmac2utics en la seva valoració. Es comenta amb un cert detall l'estat de les t2cniques analftiques de 12poca.

367 1. JORDI, Ramon: "FarmacCuticos ochocentistas: 34 años de actividades cientificas del Colegio de FarmacCuticos de Barcelona" Circ. Farm. 1975,33, (247), 129-164.

3672. JORDI; Ramon: "Notas sobre una farmacia barcelonesa del siglo XM" Uni-Farma, 1975, (1 l), 446-457 i (12), 499-5 11.

3673. JORDI, Ramon: "Boticarios y drogueros de Cataluila. Siglos XIV-XM" Cuad. Hist. Econ. Cataluíía. 1976, XIV, 141-167. Publicat tamb6, amb annexs, a Uni-Farma, 1977, 10, (I), pp. 4-9; (2), pp. 65-75 i (7-8) pp. 293-314.

3674. JORDI, Ramon: "José Antonio Savall, boticario y la Química aplicada a la minería en 1812" Bol. Inf. Circ. Farm. 1976, (74), 39-57.

3675. JORDI, Ramon: "Legislación de antaño. Medidas contra la contaminacibn. Dos documentos

indditos. 23.3.1392 y 5.8.1786" Bol. Inf. Circ. Farm. 1976, (7% 85-91.

3676. JORDI, Ramon: "Por una genealogia de 10s boticarios catalanes. Los Bertran y 10s Pau, boticarios barceloneses" Bol. Inf. Circ. Farm. 1976, (76), 35-50.

3677. JORDI, Ramon: "ACFO; un grup de presi6n contra el 'Col. legi Oficial de Farmaci!utics de Catalunya' en tiempos de la República" 1301. Inf. Circ. Farm. 1976, (77), 63-82 i (78), 37-62. Recollit en separata de 46 pp. i il. lustracions.

3678. JORDI, Ramon: "Viejos papeles del siglo XIV. 1334 - 1344 - 1354"" Bol. Inf. Circ. Farm. 1976 (79), pp. 55-60. Llic2ncia del rei Pere III als apotecaris de Barcelona Pere de Gener i Bernat Catllús.

3679. JORDI, Ramon: "Viejos papeles del siglo XIV" Bol. Inf. Circ. Farm. 1976, (80), pp. 35-43. Nota sobre els apotecaris Pere Janer i Andreu de Vallfaosa.

3680. JORDI, Ramon: "Viejos papeles del siglo XIV. 1342" Bol. Inf. Circ. Farm. 1976 (81), pp. 34-41. Nota sobre una compra-venda en la que hi intervingué l'apotecari de Vic Pere de Bertrellons.

3681. JORDI, Ramon: "Viejos papeles del siglo XIV. 20. L 1369" Bol. Inf. Circ. Farm. 196, (82), pp. 67-81. Nota sobre unes ordinacions concedides als especiers-apotecaris de Perpinyd.

3682. JORDI, Ramon: "Viejos papeles del siglo XIV. 23-VIII-1378 / 8. X 1378" Bol. Inf. Circ. Farm. 1976, (83), pp. 48-60. Transcripció d'un document que afectava els apotecaris de Perpinya i altres professions ajns. V. t. amb el mateix títol genkric els números (84) 56-60; (85) 74-88 i 1977, 9, (86) 72-74.

3683. JORDI, Ramon: "La reforma sanitaria y farmacbutica en la Generalitat" Not. Farm. 1976, 9, (229), 1-3.

3684. JORDI, Ramon: "Reflexiones sobre la interpelación realizada por el diputado socialista Comorera en el Parlament de Catalunya, 21 de junio de 1933" Bol. Inf. Circ. Farm. 1977 (87), pp. 53-74.

3685. JORDI, Ramon: "Notas para la historia legislativa de 10s Colegios de Boticarios. Colegio de Mbdicos, Boticarios y Cirujanos de Tortosa" Bol. Inf. Circ. Farm. 1977, (88), 76-82. Petició del Col. legi de Tortosa de que s'aprovin unes ordinacions. Caracter molt proteccionista. Petició de limitació de personal sanitari a 12 metges, 6 cirurgians i 6 apotecaris. Drets de continuitat.

3686. JORDI, Ramon: "La Botica del Hospital de Santa Cruz de Barcelona" B. Inf. Circ. Farm. 1977 (89), pp. 57-67.

3687. JORDI, Ramon: "Honores del Colegio de Farmacbuticos de Barcelona nacido en 1857" B. Inf. Circ. Farm. 1977, (90), 46-60.

3688. JORDI, Ramon: "Para una genealogía de boticarios catalanes. Pau LlansA, padre e hijo. Vinculaciones familiares con otros boticarios" B. Inf. Circ. Farm. 1977, 9 (91), 30-38.

3689. JORDI, Ramon: "Contribuci6n industrial de 10s boticarios barceloneses. Año 1885" B. Inf. Circ. Farm. 1977, (92), 41-46.

3690. JORDI, Ramon: "Fracaso de un frente común: La CRIF, y KAMDYEF. Año 1933" B. Inf. Circ. Farm. 1977 (93), pp. 33-44.

3691. JORDI, Ramon: "Notas históricas sobre alteraciones y control de alimentos (Siglos XVíH y XM)" B. Inf. Cir. Farm. 1977,9 (94), 41-47.

3692. JORDI, Ramon: "Bandos del siglo XM promulgados en Barcelona en beneficio de la salud

pública" B. Inf. Circ. Farm. 1977,9 (95),2 1-43.

3693. JORDI, Ramon: "Entorno socio-politico antes y después del Estatut del Col. legi de Farmac2utics de Catalunya" B. Inf. Circ. Farm. 1977 (95). separat. 9 pp. il. lustr.

3694. JORDI, Ramon: "Propaganda y medicamentos. Antecedentes histdricos de un fraude a la sociedad" La Bisbal, 1977. 87 pp. 106 ils. Entorn del proteccionisme dels medicaments entre els seglesXVI i XL.Y;

3695. JORDI, Ramon: "Concepto de beneficio sobre 10s medicamentos a través de 10s tiempos" Athena, 1977, I, (68), 20-32.

3696. JORDI, Ramon: "Curioso documento médico del año 1333 y muerte burocrhtica de la Triaca" Athena, 1977, 1 (72), 4-12.

3697. JORDI, Ramon: "Pasado y presente de la receta mCdicaW Athena, 1977, 1 (72), 13-25.

3698. JORDI, Ramon: "Enric Calvet i Pascual. Un farmac&utic oblidat" Ann. Med. 1978,64, (6), pp. 858-873.

3699. JORDI, Ramon: "Activitats de la Creu Roja Internacional en la guerra civil espanyola. 1936- 1939" Barcelona. 1978. 27 pp.

3700. JORDI, Ramon: "Necesidad de replanteamientos socio-econ6micos y políticos para el conocimiento de la Historia de la Farmacia durante el siglo XX" But. Inf. Circ. Farm. 1978, 10 (99), 39-51

370 1. JORDI, Ramon: "Medicamentos fraudulentos y su control por médicos y boticarios en Cataluaa durante el siglo XWI" But. Inf. Circ. Farm. 1978, 10 (lOO), 13-17 y (101) 55-61.

3702. JORDI, Ramon: "Supersticiones y pintoresquismos decimonónicos para preservarse de la peste" But. Inf. Circ. Farm. 1978, 10 (102), 40-45.

3703. JORDI, Ramon: "Legislación farmacdutica durante la guerra civil (1936-1939)" But. Inf. Circ. Farm, 1978, 10 (103), 63-68; (104), 49-54; (106), 71-76; i (107), 35-42.

3704. . JORDI, Ramon: "Boticas y boticarios del siglo XVIII según el catastro personal de 1716" But. Inf. Circ. Farm. 1978, (10), (105), 43-56.

3705. JORDI, Ramon: "De la curiosidad a la realidad. Muestra para un estudio desmitificador de viejas boticas" But. Inf. Circ. Farm. 1978, 10 (109), 44-54.

3706. JORDI, Ramon: "Orígenes y antecedentes de la Biblioteca del Colegio Oficial de Farmacéuticos de la provincia de Barcelona" Bol. Soc. Esp. Hist. Farm. 1978, 19, (113), 3-9.

3707. JORDI, Ramon: "De boticario a farmacéutico" Athena, 1978, 1 (80), 4-12.

3708. JORDI, Ramon: "Algunas medidas adoptadas en el siglo XWZ por el municipio barcelonés contra la hidrofobia" Athena, 1978, 1 (85), 4-18.

3709. JORDI, Ramon: "La cristalización de las sales según el académico boticario barcelonés José Ignacio Mollar" Athena, 1978, 1, (96-97), 4-16.

3710. JORDI, Ramon: "Records de facultat i la nostra petita premsa clandestina" PER-IODIC, Revista dels universitaris de F d c i a de Barcelona. 1978, 1 (I), 8- 11.

37 1 1. JORDI, Ramon: "Notas revisables sobre 10s decanos de la facultad de Farmacia de Barcelona (1852-1972)"

But. Inf. Circ. Farm. 1979, 11 (1 lO), 45-56.

37 12. JORDI, Ramon: "Precauciones para proteger el ganado de Espafia de una epidemia registrada en Francia. Aiio 1732. " But. Inf. Circ. Farm. 1979, 11 (l l l) , 43-47.

3713. JORDI, Ramon: "Contrato entre Antonio Ferrer y Pedro Tiana, dos boticarios barceloneses" But. Inf. Circ. Farm. 1979, 11 (1 12), 50-56.

3714. JORDI, Ramon: "La 'olla' política decimon6nica en Espafia Motivos satiricos graficos de interés sanitario, médico y farmacéutico" But. Inf. Circ. Farm. 1979, 1 1 (1 14), 43-55.

3715. JORDI, Ramon: "Notas sobre la contaminación ciudadana. Deficiencias de la Higiene Pública. (Barcelona, d o 1826)" But. Inf. Circ. Fann. 1979, 11 (115), 36-45.

3716. JORDI, Ramon: "Contribuci6n al estudio económico de viejas boticas catalanas. Notas sobre igualas" But. Inf. Circ. Farm. 1979, 11 (116), 39-48.

3717. JORDI, Ramon: "Impuesto sobre las farmacias durante la guerra civil de 1936-1939 en la zona republicana" But. Inf. Circ. Farm. 1979, 11 (1 18), 49-53.

3718. JORDI, Ramon: "Notas sobre la fiebre amarilla" Uni-Farma, 1979, 12 (3,205-214; (7-8), 305-310. Sobre lfepid2mia de febre groga de Barcelona l'any 1821.

3719. JORDI, Ramon: "Recetas en circulaci6n en Barcelona durante la guerra civil de 1936-1939" But. Inf. Circ. Farm. 1979, 11 (120), 40-45.

3720. JORDI, Ramon: "Un desconocido anteproyecto de Coníederaci6n de farmacias nacido en Barcelona durante la guerra civil de 1936-1939" But. Inf. Circ. Farm. 1979, 11 (121), 51-58.

372 1. JORDI, Ramon: "Notas sobre la economia de una farmacia barcelonesa colectivizada durante la guerra civil espafiola" But. Inf. Circ. Farm. 1980, 12 (122), 5 1-67.

3722. JORDI, Ramon: "Notas sobre la clausura de una farmacia cooperativa desputs del 6 de octubre de 1934" But. Inf. Circ. Farm. 1980, 12 (123), 70-73.

3723. JORDI, Ramon: "Notas sobre higiene ciudadana en la Barcelona de finales del siglo X W " But. Inf. Circ. Farm. 1980, 12 (124), 61-64.

3724. JORDI, Ramon: "Dos curiosos impresos supuestos del siglo XM" But. Inf. Circ. Farm. 1980, 12 (126), 85-90.

3725. JORDI, Ramon: "Breves notas sobre el inicio de la lucha contra la contaminaci6n de las aguas en Catalufia" But. Inf. Circ. Farm. 1980, 12 (128), 67-68.

3726. JORDI, Ramon: "Notas para un pleito entre boticarios y drogueros barceloneses (1658-1660)" But. Inf. Circ. Farm. 1980, 12 (129), 61-65.

3727. JORDI, Ramon: "Recuerdos para un Montepio" But. Inf. Circ. Farm. 1980, 12, (130) 75-82; (13 1) 49-54; (132) 40-43 i (133) 75- 84. En record del Montepio del Dr. Andreu.

3728. JORDI, Ramon: "Antonio Saia, un boticario barcelonts aficionado a la bothica" Uni-Farma, 1980, 13, (I), 10-17, i (2), 79-82.

3729. JORDI, Ramon: "Legislaci6n sanitaris marítima durante el siglo XM" An. Med. Cir. 1980,60, (260), 134-144. Comentari sobre diversos aspectes del tema, alguns en refe2ncia als PPCC (port de Barcelona, Llatzaret de Mad): quarentenes, fumigacions, intervencid de metges i farmac2utics, llibres de receptaris, i altres.

3730. JORDI, Ramon: "Notas sobre boticarios y drogueros a finales del siglo XVL Testigos en un

3747. JORDI, Ramon: "La tarifa del Colegio de Boticarios de Barcelona. Aiio 1588" Circ. Farm. 1982,40 (276), 313-325 i (277) 402-430.

3748. JORDI, Ramon: "Cien años de vida farmac6utica barcelonesa (1830-1939)" Barcelona (sep. Circ. Fam. ) s. a. (1982). 615 pp. La Bisbal (Graf. Gispert S. A. ) 1982. E d d i aprofundit i extens sobre molts aspectes de la realitat de la pro@sió farmachtica a Barcelona en el període estudiat. Gran aplec d'informació. Iconografa abundant. Index detallats. BBdc pel coneixement del tema. S'havia publicat en forma fragmentada, a Circular Farmadutica, des de 1975, 33, (249), pp. 566-604 fins a 1981 (272), pp. 345-347.

3749. JORDI, Ramon: "Relaciones de 10s boticarios catalanes con las instituciones centrales" Barcelona (sep. Circ. Fam. ) s. a. 498 pp. &tudi molt aprofundit de nombrosos aspectes de l'exercici de la profesió farmaceutica a Catalunya, sobretot en els segles XCll i XFTI1. Refeencia a molts profesionals de la medicina. Annexos documentales. Bons fndex. Treball bdsic per coneixer la realitat de la farmacia a Catalunya en el període estudiat.

3750. JORDI, Ramon: "Patentes de Sanidad" Warm, 1983, 2,(4), 181-191.

375 1. JORDI, Ramon: "Trascendencia social del control de medicamentos por el Colegio de Boticarios de Barcelona durante el siglo XVL (1531-1550)" in "Homenaje al Dr. D. Guillemo Folch Jou". Madrid (Univ. Complutense), 1982, 37-43.

3752. JORDI, Ramon: "Contribución al estudio del comercio internacional de medicamentos. Espaíla 1849-1873" Circ. Farm. 1983,41 (278), 69-1 11.

3753. JORDI, Ramon: "Notas sobre el Colegio de Boticarios de Barcelona Siglo XVI. Enfrentamiento entre el Colegio de Boticarios de Barcelona por usurpaci6n de funciones contra 10s protofisicos Arnau Scuriaso, Nicolás de Florensa y Garau Boquet" Circ. Farm. 1983,41, (279), 153-166.

3754. JORDI, Ramon: "Fórmulas de medicina popular y supersticiosa pertenecientes a la primera

mitad del siglo XVI (1500-1568)" Circ. Farm. 1983,41,(281), 283-309.

3755. JORDI, Ramon: "Control de substancias medicinales por el Colegio de Boticarios de Barcelona en el siglo XVI" Barcelona (Feder. Farmac. ) 1983.

3756. JORDI, Ramon: "Bibliotecas de boticarios catalanes, Aportación para su estudio" Circ. Farm. 1984,42 (283), 127-142.

3757. JORDI, Ramon: "Colegio de Boticarios de Barcelona. 3.12.1564 - 8.11.1574. Pere Pujol un boticario conflictiva" Circ. Farm. 1984,42 (284), 205-220.

3758. JORDI, Ramon: "Medicamentos usados en el siglo XVI en el hrea barcelonesa. Su estudio y reiación con 10s exámenes del Colegio de Boticarios (1531-1574)" Caldes de Malavella (Glyco Iberica) 1984. 128 pp.

3759. JORDI, Ramon: "Deudas y cuentas de boticarios. Una reivindicación histórica obligada" An. R. AC. Farm. Barcelona, 1985, A), 10 1 pp. Discurs inaugural de curs a la RAF de B.

3760. JORDI, Ramon: "Puntos de vista y conceptos anarquistas sobre sanidad durante el período 27 de septiembre de 1936 al 24 de mano de 1938" offarm, 1985, IV, (5) 89-1 13; i (6), 33-68.

3761. JORDI, Ramon: "Aportación a la pintura histórico farmacdutica. Dos retratos al Óleo de Francisco Carbonell y Bravo" Circ. Farm. 1985,43 (287), 125-134.

3762. JORDI, Ramon: "Situación científica del boticario Juan Ameller ante el estudio experimental de la salubridad del aire atmosfdrico por medio del eudiómetro" Circ. Farm. 1985, 43, (2881,215-248.

3763. JORDI, Ramon: "Filosofia i esquemes de la farmhia catalana, estructurades I'any 1937" Circ. Farm. 1985,43 (289), 339-374.

3764. JORDI, Ramon: "Notas sobre 10s Anisant y Vallalta de Sabadell" Oñkm. 1986,5, (7), 76-79.

3765. JORDI, Ramon: "Etica professional i depuració política. Conceptes confusos (1939-1940)" Gimbernat, 1986,6, 181-192. Referincia a l'expedient de depuració del farmac2utic de Barcelona Joan Sarret i Ferret Infu2ncies polítiques sobre els Col. legis pro fessionals.

3766. JORDI, Ramon: "Notas sobre la economia del Montepio Farmacbutico Dr. Andreu pertenecientes a la guerra civil 1936-1939" Circ. Farm. 1986,44, (290), 65-77.

3767. JORDI, Ramon: "'Aportació a I'estudi del medicament des de I'dptica d'una farmhcia: las "Farmacia y Jaraberia del Globo" de Barcelona" Gimbernat, 1987,7,69-90. fitudi extens sobre aquesta farmacia de la pla~a Reial de Barcelona, fundada el 1845 per Tomas Padrd i Oller. Activitat fins el 1965. Els diversos titulars, fins a Ramon Gavalda. La llibreta de fórmules. Les pastilles de Jaramago. Altres receptes.

3768. JORDI, Ramon: "Per a una genealogia dels apotecaris catalans: nota referida a Antoni Sala i Parer" Gimbernat, 1987,7,91-100. Dades sobre Antoni Sala i Parer (1693-17481, de Barcelona. El seu testament. Relacions familiars.

3769. JORDI, Ramon: "Valor de la fotografia para estudios sociofarmac6uticos de nuestra historia" Bol. Soc. Esp. Hist. Farm. 1987,38 (149-150), 63-66.

3770. JORDI, Ramon: "Nota sobre propaganda sanithria sindical. Maty-abril1936" Gimbernat, 1987,8,157-159. Esment de vuit fulletons de tema de divulgació sanitdria, en els mesos de la preguerra, a diverses poblacions de Catalunya.

377 1. JORDI, Ramon: "Recuerdo del gran quimico y boticario Carl Wilhelm Scheele a 10s 200 años de su muerte" Gimbernat, 1987,8,277-298. Estudi extens de l'obra de Scheele, important en la química i la toxicologia del seu temps.

3772. JORDI, Ramon: "Notas sobre la actuaciiin del Colegio de Boticarios de Barcelona contra el instrusismo registrado durante el periodo 1533-1568" Circ. Farm. 1986-1987,44-45, (293), 61-64.

3773. JORDI, Ramon: "Vida y muerte de una importante farmacia barcelonesa "Centro de Específicos Pelayo. Farmacia Pujol & Cullell" Circ. Farm. 1987,45 (294), 127-142.

3774. JORDI, Ramon: "Elecciiin de cargos en el Colegio de Boticarios de Barcelona (1531-1574)" Circ. Farm. 1987,45, (295), 213-234.

3775. JORDI, Ramon: "Relaciones del Colegio de Boticarios de Barcelona con 10s mCdicos de la ciudad y sus interelaciones con la Triaca (1531-1574)" Circ. Farm. 1987,45, (2%), 305-326.

3776. JORDI, Ramon: "Primera aportaciii ai coneixement de la temitica satírica sanitiria corresponent a 'La Espafia del cambio"' But. Inf. Circ. Farm. 1987, 13, (203), 21-25, i (204), 29-31.

3777. JORDI, Ramon: "El discurso del boticario barcelonés Jod Ignacio Mollar sobre el Lido sulfúrica (14.1.1797)" Circ. Farm. 1988,46, (297), 33-48; i (298), 109-126.

3778. JORDI, Ramon: "Caricatures politiques espagnoles B sujet mddico-phamacCutiqueH Rev. Hist. Pharm. 1988,35, (279), 185-188.

3779. JORDI, Ramon: "L'apotecari Joan Ameller i Mestre i el seu discurs sobre la utilitat del ferro en les arts. (13 de gener de 1796)" Gimbernat, 1988,9, 157-170. Discurs sobre la utilitat del ferro en les arts. Criteris sobre la indústria del ferro. Actitud crítica pel que fa al poc aprofitament del metall. Comparació amb els beneficis que s'obtenen a Franga i Anglaterra amb aquesta indústria. Dades sobre l'autor.

3880. JORDI, Ramon: "Un 'affaire' en el Col. legi de Farmac¿?utics de Barcelona" Gimbernat, 1988,10, 173-188.

Notícia sobre un a& econdmic descobert el gener de 1959. Antecedents. Comissi6 investigadora. Interfr4ncies externes. Coneixement detallat del tema. 24 notes. ~ 3881. JORDI, Ramon: "Noticias sueltas sobre d Colegio de Boticarios de Barcelona (1531-1574)" Circ. Farm. 1988,46, (300), 263-288.

3782. JORDI, Ramon: "Los discursos botíinicos del boticario barcelonés Francisco Morer pronunciados en la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona (9.5.1787 113.11.1799)'' Circ. Fann. 1989,47 (301), pp. 29-44.

3783. JORDI, Ramon: "Aproximación a la historia de Circular Farmacéutica" Circ. Farm. 1989,47, (302), 125-155.

3784. JORDI, Ramon: "Una pieza de ceríimica farmacéutica Única en el mundo" Circ. Farm. 1989,47 (303), 201-210.

3785. JORDI, Ramon: "Anilisis critico de 10s discursos botánicos del boticario barcelonés Francisco Morer. 9.5.1787" Circ. Farm. 1989,47 (304), 291-308.

3786. JORDI, Ramon: "Nota sobre santa Maria Magdalena: Manresa" Miscel. Estud. Bagencs. 1990,7, 11 1-121. Noticia de santa Maria Magdalena, patrona del Col. legi d'apatecaris de Barcelona. No s'ha trobat relaci6 entre el Col. legi d'artistes de Manresa i la dita santa.

3787. JORDI, Ramon: "Apuntes de farmacia experimental y de fisico-química tomados en las cátedras del Colegio de Farmacia de Barcelona (15.2.1823 - 9.4.1824)" Circ. Fann. 1990,48, (307), 23 1-284.

3788. JORDI, Ramon: "El 'Diari de Masclans' (27.1.1937 - 1.4.1938). Una aportación Única sobre la farmacia catalana durante la guerra civil espaaiola" Circ. Farm. 1991, 49 (309), 65-90; (310), 169-202; 311 (253-308) i 1992, 50 (3 13), 55-76.

3789. JORDI, Ramon: "Recipientes medicinales en Cataluíía. Un estudio (1364-1813)" Circ. Fann. 1991,49, (312), 339-394.

3790. JORDI, Ramon: "El discurs de 1773 de I'apotecari Antoni Palau i Verdera sobre el Sen barcelon&s des d'una perspectiva farmacolbgica i d'interts social per l'economia catalana" VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992. Resums. p. 52. v. t. Circ. Farm. 1992, 50, (346), 316-323.

3791. JORDI, Ramon: "Notes retrospectives de caracter sanitari en el canvi dels segles XVII[UXIX

(1768-1827)" But. Soc. Amics Hist. Cienc. Farm. Catal. @SA-HCFC) 1992, I, 18-32. Amb 75 notes i bibliografia.

3792. JORDI, Ramon: "El nom d'un apotecari a I'obelisc de la Plasa del Pedró de Barcelona" BSA-HCFC, 1993, núm. 2, pp. 22-23. Refrkncia a Josep Marti i Mird, de la segona meitat del segleXl4i.

3793. JORDI, Ramon: "Apotecaris i farmackutics a la Plasa del Pi i els seus voltants (s. XWU-XX)" BSA-HCFC, 1993, núm. 3,20-29. Cita dels germans Joaquim i Ramon Font i Ferrés, Ramon Gener, Pompeu Gener i altres.

3794. JORDI, Ramon: "El 7 de novembre de 1893, en I'atemptat del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, moria assassinat un farmactutic" BSA-HCFC, 1993, núm. 4,25-26. Nota sobre Emili Formiguera i Soler (1860-1893).

3795. JORDI, Ramon: "Comentarios al discurso del boticario y quimico Dr. José Mollar, padre, sobre la fabricaci6n del nitra 12 de abril de 1780" BSA-HCFC, 1993, núm. 4,33-43. Nota sobre I'apotecari Josep Mollar i Roig.

3796. JORDI, Ramon: "Un estudio comparativo de medicamentos. Periodo 136411846" Circ. Farm. 1993, 51, (317), 13-56.

3797. JORDI, Ramon: "Una imposici6 de la Reial Auditncia al Col.legi d'Apotecaris de Barcelona. El cas de Joan Sabater Ferrer" BSA-HCFC, 1994, núm. 6, 19-27.

3798. JORDI, Ramon: "ViIí Congrbs dlHistdria de la Medicina Catalana. 3-5 juny 1994" BSA-HCFC, 1994, núm. 7, p. 13. Referdncia del Congrés.

3799. JORDI, Ramon: "La desaparecida farmacia de Salvador Cuixart Panella" BSA-HCFC, 1994, núm. 7, pp. 17-19. Nota sobre aquesta farmbcia del carrer de U r c del Teatre de Barcelona, desapareguda els anys 1973- 74. El farmacdutic Cuxart (1 900-1 973). Antecedents. Altres farmbcies del barri. Modest Cuxart, establert de 1907 a 1927: farmac6utic i oflalmdleg. Evolucib posterior de l'establiment.

3800. JORDI, Ramon: "Perspectives justificatives d'una iconografia magdalenina" Monografia I SA-HCFC, 1994, pp. 35-50.

3801. JORDI, Ramon: "DivulgaciiZ de la histdria d'apotecaris, apotecaries, fammactutics i farmhcies a Catalunya: Part important de la histciria del Col. legi d'Apotecaris de Barcelona es troba guardada a !'Ateneu Barcelonts" BSA-HCFC, 1995, núm. 8,23-31. Referkncia al manuscrit del segle34 conegut com a 'Zlibre de la Magdalena'!

3802. JORDI, Ramon: "La biblioteca de I'apotecari Joan Sardefions: un exemple de possibilitats i de dificultats d'estudi" BSA-HCFC, 1995, núm. 9, p. 23-28. Inventari de la biblioteca d'aquest apotecari major de I'Hospital de Santa Creu (+ 1788). Detall dels 72 llibres. Consideracions sobre la biblioteca.

3803. JORDI, Ramon: "El plet de I'apotecari Lluís Mariner contra el Col. legi d'Apotecaris de Barcelona (1631-1635)" BSA-HCFC, 1995,10, pp. 11-25. Detall del litigi del Coklegi d'Apotecaris de Barcelona contra Lluís Mariner, apotecari de la ciutat i subministrador de les galeres d'fipanya. Absolt Mariner de les acusacions, l'autor considera que podrien existir certs aspectes que justijcarien, de manera més coherent, l'actitud del Coblegi dYpotecaris.

3804. JORDI, Ramon: "Un recordatori al final dels 50 anys de la I1 Guerra Mundial" BSA-HCFC, 1995, n6m. 10, pp. 61-65. Nota sobre l'automedicacid.

3805. JORDI, Ramon: "Lluita d'interessos desprds de la mort de I'apotecari barceloni Francesc Horta" Gimbernat, 1995,23, 117-134. Referdncia detallada de problemes profesionals, a finals del segle XVIII, ran de la successib en una apotecaria.

3806. JORDI, Ramon: "Un fullet6 pmpagandistic i una hipdtesi per a un millor coneixement de la difusi6 de medicaments secrets i fantasiosos" Gimbernat, 1996,25, pp. 13 1-140. Entorn d'un vermifug que preparava Josep A. Fors i Comet.

3807. JORDI, Ramon: "Divulgaci6 de la histdria d'apotecaris, farmactutics i farmdcies a Catalunya: 'Manual de Automedicaci6n' del boticario barcelonds Ignacio Ameller" BSA-HCFC, 1996, núm. 1 1. pp. 12-32. Estudi detallat del tema. Extensa documentacid. Relacid dels aprenents que van fer practiques a la botiga dxmeller.

3808. JORDI, Ramon: "Nota sobre apotecaris i farmactutics de Calella fins a finals del segle XM" BSA-HCFC, 1996, núm. 13, pp. 22-25. Relació detallada, per ordre alfabdtic, amb breu comentari, dels apotecaris de Calella. Importuncia de les nissagues dels Rabassa i els Salvador.

3809. JORDI, Ramon: "Complementem amb les nostres afeccions el material histdric que tenim a I'abast" BSA-HCFC, 1996, núm. 13, pp. 32-47. id. Segona part. BSA-HCFC, 1997, 14, pp. 40-60. Crida per la conservació de materials que serveixen per a la histdria de les cidncies de la salut.

3810. JORDI, Ramon: "Aportaei6 a la histdria de la farmacia catalana (1285 - 1997)" Barcelona (FunQaci6 Uruiach 1838), 1997. (942 pp. ) RecuN extens de l'obra de l'autor al llarg de molts anys. Vol ser un punt de referdncia busica per estudis de futur, oferint una perspectiva sdcio política dels professionals del medicament i del seu estament. Eina de consulta obligada.

38 1 1. JORDI, Ramon: "Control del medicamento" BSA-HCFC, 1997,14, pp. 67-71 Algunes dades histdriques sobre el control de medicaments a Catalunya. Referdncia a diverses ciutats.

38 12. JORDI, Ramon: "Notas sueltas sobre boticarios y farmacCuticos a ambos lados de 10s Pirineos (134411831)" BSA HCFC, 1997 núm. 15,4345. Notícia de moltes farmdcies, ran de les visites d'inspeccid que es feien.

38 13. JORDI, Ramon: "Comparacid de dues Ilistes de medicaments: Barcelona 1813 I Berna 1815" BSA HCFC, 1997, núm. 16,51-70. Comparacid dels medicaments utilitzats per un hospital de Berna i llHospital General de Barcelona.

38 14. JORDI, Ramon: "L'apotecaria d'un carrer senyorial de Barcelona. Els seus apotecaris i farmactutics (segles XVIIflCY)" BSA HCFC, 1997, (desembre), núm. 16, 154-181. Esfudi dels apotecaris i farmacdutics que van exercir a la botiga del carrer de Montcada, cantonada Barra de Ferro, de Barcelona.

3815. JORDI, Ramon: "Contribucid per a una onomhstica d'apotecaris i farmachtics catalans: Ripoll" Gimbernat, 1997,28,61-65. Dades sobre nombrosos farmac2utics i algunes nissagues, exercint al Ripoll2s.

38 16. JORDI, Ramon; BONJOCH, Isabel: "La memoria leida por el boticario barcelonés Francisco Morer sobre la inspiracidn y expiracidn de las plantas cotejada con la de 10s animales. 28.10.1789" BSA-HCFC, 1996, núm. 12, pp. 26-45.

* 3817. JOSA i CASTELLS, Ferran: "La naturaleza, el medio ambiente y la salud" Discurs d'ingrbs a la RAM de B. el 17 de juny de 1973. Refir&tcia a I'acadimic anterior, Carles Soler i Dopfl

38 18. JOSIEN, Marie Louise: "Hommage au Dr. Turrd" (fragmento) Correspondencia Médica, 1945, (13), 3 1-32.

38 19. JOU i RICART, Marta; CARMONA i CORNET, Anna M. : "Llibres antics de contingut medico farmaceutic de llantiga farmhcia de I'hospital de santa Caterina de Girona" Gimbernat, 1986, 5, 189-199.

Ref a la farmdcia de l'hospital, instal. luda l'any 1710 i que tinguh una gran importancia a Girona i comarca. Conjunt de 11 1 llibres. Manuscrits, formularis, catdlegs i llibres des del segle XVXII. Dades sobre alguns metges i farmacdutics.

3820. JUAN ARB6, Sebastián: "El arte de curar en las tierras del Bajo Ebro. L Medicina y superstición" Tribuna Mddica, 1970, (16 d'octubre de 1970), pigs. centr. IV-V. Estudi a niveii de les creences populars d'alguns aspectes de la medicina a les comarques de 1Ebre: la saludada, els guaridors de gracia, etc.

382 1. NAN A R B ~ , Sebastián: "El arte de curar en las tierras del Bajo Ebro. IL I,a batalla contra el mai. " "Tribuna Mddica, 1970, (23 d'octubre de 1970), pags. centr. IV-V Record d'alguns metges de la seva infantesa i la lluita contra la tuberculosi. El metge Lluís Massot, dldmposta.

3822. NAN ~ 6 , Sebastián: "El arte de curar en las tierras del Bajo Ebro. HI. El metge ViIB" Tribuna Medica. 1970, (30 d'octubre de 1970), pags. centr. IV-V. Referkncia al metge Manuel Vikj, de Tortosa i altres que van contribuir a la lluita contra el paludisme: Cartaila, Torredem6 i Pittaluga.

3823. NANEDA, Josep: "Biografia del Dr. Orfila" Ma6, 1905. Reprodufda al "Boletin de la Casa de Menorca de Barcelona", juliol-agost de 1976.

3824. NANICH i MARCH, Francesc: "Elogio histórico del Dr. D. Antonio de San Germán". Barcelona (Imp. J. Oliveres) 1836. 12 pp. Necroldgica dlAntoni San German, (Molins de Rei, .I 755 - 1833), catedratic del Coblegi de Cirurgia. Llegida a la RAM de B el 16 de maig de 1836.

3825. JUBANY, Narcís: "En el trasllat de les despulles mortals de Pere Tarrds i Claret a I'esgldsia parroquial de sant Vicen~ de SarriB" in "Homenatge a Pere Tarrés", pp. 5-9.

3826. JUBERT i GRUART, Joaquim: "Evocacid del Dr. Domingo Pascuai i Carbó" Bol. Col. Metg. Prov. Girona, 1972, supl. 44,7-11. Recordatori de DPC (n. Cassa de la Seha, 1898 - m. Llagostera, 1969) que exercí gairebh tota la seva vida a la vila de Llagostera.

3827. JULIA i FIGUERAS, Benet: "Un diploma de metge gironí del 1474"

Bol. Col. Med. prov. Gerona, 1976,4rt trim. Presenta el diploma que va rebre el gironf Joan Auger, que estudiava a Lleida, el 3 d'octubre de 1474, per medi del qual se'l facultava per exercir la medicina. Es el mks antic dels que es conserven.

3828. JULIA i FIGUERAS, Benet: "Rodolf Matas (1860-1957). Aspectes humans, professionals i familiars" Girona (Col. Of. Metges) 1978. 57 pp. Monografia en que estudia detalladament els antecedentes familiars gironins i la vida de RodolfMatas. Estades a Catalunya. Analisi de la seva obra i la repercussib que va tenir. 39 notes. Iconogra$a. TrebaN bhic per conhixer la importdrncia de l'obra de R. Matas.

3829. JULIA i FIGUERAS, Benet: "Comentaris sobre Sant Feliu de Guíxols del segle XVIII" Sant Feliu, 1980. 30 pp. Aporta noticies de caracter sanitari.

3830. JULIA i FIGUERAS, Benet: "Notes sobre els antics cirurgians gironins" Act. I11 CHMC, Lleida 1981, I, 22-33. Estudi en que es dbna noticia d'un considerable nombre de cirurgians documentats entre els segles XIII (Ramon de cornell^), X V (11 noms), fins el m. Font interessant de dades.

383 1. JULIA i FIGUERAS, Benet: "Nota sobre el llibre mtdic de Lluís Fabra (1589)" An. Inst. Estud. Gironins, 198 1, XXV-II,4 1 1-4 17. Nota sobre Lluís Fabra, metge nascut cap a meitat del segle XV7. El 1589 va imprimir a Perpinya un "Discurs sobre la peste explicant la essencia della, causes, senyals, pronostic y curacid, axi alo que toca en general a la peste, com en particular acomodat ala concurrencia del any 1586. Fins el present de 1589".

3832. JULIA i FIGUERAS, Benet: "Notes mtdico-sanithries de Sant Feliu de Guíxols en la primera meitat del segle XVILI" Gimbernat, 1985,4,127-135. Dades nombroses sobre metges, cirurgians, apotecaris, hospitalers, honoraris mddics, hospital de pobres, tipus de patologia i terap&utica, llibres de medicina de la biblioteca del monestir benedictí de Sant Feliu.

3833. JULIA i FIGUERAS, Benet: "Manuscrits mtdics medievals gironins (segle XIV)" Gimbernat, 1987,8,91-102. Noticia "d'un conjunt de vint i escaig manuscrits medievals mhdics guardats en l'arxiu de la seu gironina". Detall de ires d'ells del segle XIK

3834. JULIA i FIGUERAS, Benet: "Nbmina de sanitaris que actuaren durant I'epid&mia pestosa de 1650-1654 a la ciutat de Girona" Gimbernat, 1990, 14, 161-178. Noticia amplia sobre alguns metges gironins (Baltasar Soler, Josep Duran. . . ), 27 cirurgians, 7 apotecaris i altres sanitaris. La Junta del morbo.

3835. JULIA i FIGUERAS, Benet: "Doctor Josep Pascual i Prats (1854-1931) primer president del Col. legi Oficial de Metges de Girona" Girona (L'Eix editorial) 1994, 76 pp. Estudi ampli de I'obra mi?dica, cultural i ciutadana de Josep Pascual, personatge important a la vida gironina del seu temps.

3836. JULIA i FIGUERAS, Benet: "Histbria del col.lectiu sanitari guixolenc" in "Estudis sobre el Baix EmporW, 1994, 179-197.

3837. JULIA i FIGUERAS, Benet; CONDOM i GIRATACOS, Dolors; BAR0 i SEGUI, Joan: "Una tesi mtdica gironina del 1672" Gimbernat, 1996,25, pp. 141-154. Nota sobre un treball del metge gironf Pere Garau, editat el 1672 a Montpellier. Tema "La broncocele causada per les neus dels Pirineus". Analisi del contingut i la terminologia. Noticia dels Garau de Girona.

3838. JULIA , R .; BISCHOFF, J. L.: "Radiometric dating of quaternary deposits and the hominid mandible of lake Banyoles, Spain" J Archeol. Sci. 1991, 18, 707-722. Donen una antiguitat de 45.000 (+- 4.000) anys a la mandíbula de Banyoles.

3839. JULIA , R .; MAROTO, J .; SOLER, N.: "La mandíbula de Banyoles. Antecedents i context de la seva trobada" Cypsela, 1987,6, pp. 43-52.

3840. JULIANA, Enric: "Análisis. La que le espera al doctor" La Vanguardia, 1 de desembre de 1996, p. 39. Article sobre I2juntament de Barcelona, en la proposta de Joan Clos, metge, com a nou alcalde de la ciutat.

384 1. JüLIANO, Dolors: "Els fills de ventura i de pares incbgnits" Tarragona, Actes I Jorn. Antropol. Medicina. 1982, I, 7 1-79.

Estudi sobre el control social de la procreacid en algunes comarques catalanes, i sobre els infants abandonats.

3842. JULIANO i CORREGIDO, Dolors: "Evoluci6 demografica a Barbera de la Conca" Aplec de Treballs del Centre d'Estudis de la Conca de Barber4 1985, núm. 7, pp. 47-1 13. Referhcies a la pesta del segle XWI; estudi demogrrijc i mortalitat en el segle XWII; causes de mort en el segle raX.

3843. JUNCA i RAMON, Josep M. : "L'Hospital de sant Llatzer. Notes histbriques" Barcelona (Centre Doc. i Est. Arx. Hist. del Raval) 1982.47 pp. Monograja detallada sobre I'antic hospital de sant Llatzer, de santa Maria, o dels Mesells, bastit a I'actual pla~a del Pedrd entre els anys 1144 i 11 71. Estudi de les Ordinacions de 1326. Fou incorporat al de Santa Creu I'any 1401. Iconografa d'interis.

3844. JüNOY, Josep M.: "Un just homenatge comarcal" La Veu de Catalunya, 3 1 d'agost de 1926. Sobre f'homenatge tributat al metge de Tossa, Ignasi Melé i Ferré.

3845. JüNOY, Josep M.: "Una membria sobre I'obra de ]'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau" La Veu, 27 de febrer de 1927, p. 7. Comentari sobre la memdria publicada per Joan Freims i Freixas.

3846. JüNOY, Josep M.: "El volum sis& de Monografies M&diquesW La Veu, 1 de maq de 1927 Comentari critic del llibre de Cristia Cortés "L'Electrocardiografa en el diagnostic de les malalties del cor".

3847. JUNTA de Govern del Col-legi Oficial de Metges de Barcelona "En mem6ria del Dr. Antoni Trias" IC, 1998,85, juliol-setembre, p. 22 Nota necroldgica sobre el Dr. Antoni Trias i Rubies, m. 1998, traumatdleg que exercí alguns anys a UK, on fou deixeble de Trueta, i al Canada. Fotograja.

3848. JUNYENT, E.: "Francisco Mic6,1528 - 1592" Ausa, tom 11, núm. 21, 1955-1957, pp. 546-549. Biograja d'aquest metge i bothnic vigatci. Va identijcar moltes plantes, fet que va comunicar al franc& Jacques Delachamp. Cal esmentar l'herba tossera, per a la tos, que Linnb va denominar Verbascum miconii.

3849. JURADO, Enrique: "Catalanista y progresista" Notícias Mddicas 18 de juliol de 1982, p. 3. Entrevista breu amb Carles Pijoan de Beristain, com a candidat a presidir el Conseli General de Col. legis Mddics.

3850. JURO (Ndstor Luján): "José Roig y Ravent6s y el dolor humano" Destino, 13 de mar(: de 1948, núm. 553, p. 14.

3851. JURO: "El doctor Jer6nimo de Moragas y su pequeiio mundo primitivo" Destino, 22 de gener de 1949, núm. 598, p. 12.

3852. JURO: "Antonio Oriol Anguera y la ciencia del hombre" Destino, 29 de gener de 1949, núm. 599, p. 10.

3853. JURO: "Con 10s cinco sentidos en el de la vista" Destino, 22 d'octubre de 1949, núm. 637, pp. 8-9. Referdncia a l'obra d'lgnasi Barraquer i a la seva clínica.

3854. JURO: "El doctor Puig-Sureda opina sobre el presente de la medicina en Europa" Destino, 4 de mar(: de 1950, núm. 656, p. 13.

3855. JURO: "El doctor Duran-Reynals define su actitud ante las enfermedades cancerosas" Destino, 12 d'agost de 1950, núm. 679, pp. 12-13. Declaracions de F. Duran Reynals. Dues fotografies.

3856. JUSTEL CALABOZO, Braulio: "El medico Coll en la corte del sulthn de Marruecos (aiio 1800)" CAdiz (Univ. de Cádiz) 199 1.244 pp. Aportació sobre la vida i obra de Josep Antoni Coll, nascut a Barcelona. Ei I800 exercia al Marroc. El llibre inclou el "Diccionario elemental de 10s remedios y Tratado de las preparaciones mds usuales de las ayudas".

3857. JUSTICIA, A: "El pare de la cirurgia. Vilallonga del Camp retrh homenatge a Pere Virgili" Diari de Tarragona, 17 d'abril de 1998, p. 36. Notfcia de l'obra de Pere Virgili ran de la preparació del tercer centenari del seu naixement. Il~lustracions.

3858. JUSTIN, Michel-Placide: "Mazet, ou la peste de Barcelone" Paris (Hubert) 1822. Visi6 literdria de llepidt?mia de febre groga de Barcelona de 1821.

3859. JUTGLAR, Antoni: "Notas para el estudio de la ensefianza en Barcelona hasta 1900" in "Materiales para la historia institucional de la ciudad" Barcelona (Ayunt. Barcelona. Inst. Municipal de Historia) 1966, vol. XVI, pp. 283-419. Refer2ncies breus a I'ensenyament de la medicina, cirurgia i farmacia en el periode estudiat.

3860. JüTGLAR, Antoni: "Estudio preliminar" in "Condiciones de vida y trabajo obrero en España a mediados del siglo XIX". Barcelona (Anthropos) 1984. v pp. 9-55. Estudi preliminar extens de I1edicib de les memoris de Pere Felip Monlau sobre "Higiene Industrial" i de Joaquim Salarich, sobre "Higiene del Tejedor ", premiades per la R4M de B, a migan segle X I X . Valoracib principalment dels aspectes socials. Dades sobre els autors. 11 1 notes. - Hi ha una segona edici6: Barcelona (Anthropos) 1994.290 pp.

3861. K.: "Enfermedad y muerte de Don Fernando de Antequera en Igualada" Igualada, 31 de juliol de 1943 (núm. 83), p. 4. Estudi breu de la mort de Ferran I I'abril de 141 6.

3862. KAMAR, E. : "La controverse sur la Procession du Saint-Esprit dans les Ccrits de Raymond Llull Est. Lul. 1957, 1,31-43 i 207-216.

3863. KAMEN, Henry: "Inquisici6 i bruixeria" LIAvenc, 1983, (juny, núm. 61), pp. 55-58. Visib general del tema amb alguna refirhncia a Catalunya.

3864. KAPRONCZAY, K: "Matheo Orfila" Orvosi Hetilap, 1978, 119 (22), 1365-1366 Nota breu sobre I'obra d'Orflla en llengua hongaresa.

3865. KARMIN, O.: "Michel Servet et Voltaire" Lausanne (Public. de la Libre Pensée) 1908.

3866. KARR, Carme: "L'Hospital de Nens Pobres del Dr. Vidal Solares" Feminal, 25 d'agost de 1907, núm. 5, pp. 4-5. Article il. lustrat amb cinc fotografles.

3867. KEEN, E. N.: "Michael Servetus; his importance in the history of medicine" S. Afr. Med. J. 1955, 29, 205-208.

3868. KEICHER, O.: "Raimundus Lullus und seine stellung zur arabischen Philosophie" Beitrage zur Geschichte der Philosophie der Mittelalters, 1909, 8,4-5.

3869. KERN, Hans Peter: "La peste negra y su influjo en la provisión de 10s beneficios eclesibticos" Act. VI11 Congr. Hist. Corona Arag6n, ValBncia 1967, I, 71-83. Referhcia a les vacants que es van produir, en carrecs eclesiclstcs a la Corona dyragb, quan la pesta de 1348 i la seva provisib rhpida per part del pontífex, a vegades amb estrangers, per aconseguir que els bisbes estiguessin per fora de la influ&ncia del rei.

3870. KILPATRICK, Z .; CHAPMAN, O. B.: "On pericardiocentesis" Amer. J. Cardiol. 1965, 16, p. 722. Referhcia a Francesc Romero, metge catald de comenGament del segle XLY que practica la primera pericardiotomia.

3871. KIRCHNER, Montserrat: "Historia de la psicologia aplicada en Barcelona (1918-1919)" Tesi doctoral. Univ. Barcelona, 1975.

3872. KIRCHMER, Montserrat: "La obra de Emilio Mira en el instituto de Orientaci6n Profesional de Barcelona" Rev. Hist. Psicologia. 1981, 2,225-246.

3873. KIRCHNER, Montserrat: "Primeros estudios experimentales acerca de la atenci6n realizados por Emilio Mira y Mpez" Comun. I Congr. Of. Psicdlogos, 1984, I, 78-91.

3874. KLEBS, Arnold C.: "Jacme dlAgramont, Johan Jacme metge del rei d1Arag6 i Joannes Jacobi de Montpellier (siglo XIV)" Act. X Congr. Int. Hist. Med. Madrid 1935, I, fasc I, 269-272. Publicat també a El Siglo Médico, 1935,96, (4259), 130-13 1. Refirdncia a un incunable de la biblioteca de Marsella on s'esmenta a Joan Jacme (c. 1357). Conjectura que Jacme d%gramont podia tener parentesc bare) amb Joannes Jacobi de Montpeller.

3875. KNOTT, John F.: "Michael Servetus and the discovery of the circulation of the bloodl' Medical Record, 191 1,80,514-522.

3876. KOELBING, Huldrych M.: "Servet traditionaliste" Gesnerus (Aarau) 1966,23, (34,266-272.

3877. KOHN LONCARICA, Alfredo G.: "La inmigraci6n medica española en la República Argentina durante el corriente sigio" in "Libro jubilar del octogdsimo cumpleafíos del profesor Juan Cuatrecasas" Buenos Aires, 1979. Inclou un grup de metges catalans.

3878. KOSMOPHOLO: "Miguel Servet. Estudios sobre su vida" Barcelona (Bibl. Cultura Radical) (Imp. Josep Aladern) 1911.64 pp. Reculi heterogeni de notes sobre Miquel Servet. Comissió per l'erecció d'un monument. Treballs de Pompeu Gener, Josep Aladern i Luis Zurdo de Olivares. Discussib sobre la catalanitat de Servet. Valoració de Servet com a defensor del lliure pensament.

3879. KOT, Stanislas: "L'influence de Michel Servet sur le mouvement antitrinitarien en Pologne et en Transilvanie" in Becker, B. (1953), pp. 71-116.

3880. KOT, Stanislas: "Michel Servet et S. Castellion" Biblioth. Humanism et Renaissance, 1954, 16, (2), 222-234.

3881. KOTTEK, S.: "Gresques" Med. Hist. 1976, (62), p. 29. Nota sobre Abiatar Aben Crexcas, metge jueu que tracta la cataracta del rei Joan II (1468). Comentari sobre les circumstancies de l'operacib i les molt diverses grafies amb que ds conegut aquest metge.

3882. KOTTEK, Samuel S.: "Joseph ben Meir ibn Zabara of Barcelona (1140? - ?). (His place in the history of medicine)". Act. 27 Congr. Int. Hist. Med. Barcelona, 1980, I, 181-187. Comenta l'obra d'aquest metge jueu, autor poc conegut, que escriví un 'Llibre d'ensenyarnents delectables' i les seves traduccions en llengties modernes en el segle actual, amb nombroses refrdncies a questions de salut i malaltia.

3883. KOTTEK, S; GARCIA BALLESTER, L (edits): "Medicine and Medical Ethics in Medieval and early modern Spain: An intercultural approach" Jerusalem (The Magness Press) 1996.

3884. KÜCHLER, Winfried: "La influencia de la peste negra sobre la hacienda real" Act. VI11 Congr. Hist. Corona Aragdn, Valbncia 1967, I1 vol. I pp. 65-70. Estudi breu sobre les repercussions de la pesta: disminucib i canvis en el personal de recaptadors i disminucib parcial dels ingressos, probablement degut tambd a les males collites.

3885. KUHN, J.: "Das Geschichtesproblem der Toleranz" in Becker "Autour de M. Servet" 1953, pp. 1-28.

3886. KYLE, R A .; COLON-OTERO, G .; SHAMPO, M. A.: "Jaime Ferran y Clua: bacteriologist" Mayo Clin. Proc. 1988,63 (4), 148.

3887. L.: "La Casa Provincial de Caridad" Diario de Barcelona, 9 de novembre de 1878, pp. 12.687 - 12.689. Comentari a un article anterior, de B. Comulada, publicat a La Independencia Mddica i reprodui't al D. de B. del dia anterior.

3888. L.: "Una notable operacib quirúrgica" La Renaixensa, 1 1 de novembre de 188 1, pp. 7.106-7.107. Es Pacta d'una ovariotomia que va practicar Bonet i Amigd. Fins aqueu moment l'única feta amb exit a Catalunya havia estat practicada per Jaume Farreras. Va realitzar-se en el manicomi de Nova Betem, cedit per Gind, ja que l'hospital no reunia condicions.

3889. L.: "En la muerte del doctor Trías Pujol" Destino, 18 de gener de 1964, núm. 1380, p. 29. Nota necroldgica ran de la mort de Joaquim Trias i Pujol. Fotografia.

3890. L.M.: "Hospital Clinich de Barcelona" La Renaixensa, 28 de marc de 1882, pp. 1.921-1.922 (I); i 8 d'abril de 1882, pp. 2.147-2.149 (11). Articles sobre elfutur Hospital Clínic projectat. Es reclama la seva construccid.

3891. L.M.: "La Frenopatia a Catalunya" La Renaixensa, 20 de maig de 1882, pp. 3.093-3.094. Nota sobre l'acabament del curs de Frenopatia donat per Giné i Partagas al manicomi de Nova Betlem.

3892. L.P.L.: "Instituciones barcelonesas" La Hoja del Lunes, 26 d'agost de 1946. Passat i present de la RAM de B.

3 893. LABAD ALQUEZAR, Antonio: "Teoría y practica en Tosquelles" in Aparicio, V (coord) "Orígenes y fundamentos de la Psiquiatria en Espafía" Madrid, (Libro del Afío) 1997, pp. 229-243. Anblisi de l'obra de Francesc Tosquelles, capdavanter de nous corrents en psiquiatria. El seu exili. Obra a Saint Alban.

3894. LACALLE i FREIXAS, Helena: "Contribuci6 a l 'anlsi de l'obra del Dr. Agusti Yuez i Girona (1789-1857)" Gimbernat, 1990, 13,99-114. Estudi de la vida i obra de Yifiez: activitat docent com a catedratic; activitat pública: rector de la Universitat. Ancilisi de l'obra escrita, en camps diversos.

3895. LADAME, Paul L.: "Michel Servet, sa rdhabilitation historique" Gen&ve (H. Kundig, edit.) 1913. 97 pp.

3896. LADARiA CALDENTEY, Francisco: "El Colegio de Cirugía de Barcelona en sus primeros lustros" TCHCM, 1935,6,45-56. Dades sobre el Coblegi i els seus professors en el segle X'UII.

3897. LAFORA, G.R.: "Nota necrol6gica. El Dr. D. BartolomC Llopis Lloret" Archiv. Neurobiol. (2a ep.) 1966,29, (2), 157-161.

3898. LAFüENTE HERNÁNDEZ, Eusebio: "El doctor Orfila y su Cpoca (1787-1853)" Madrid, (Ministeri0 de Sanidad y Consumo) 1987. 170 pp. Obra que actualitza els coneixements sobre Orjila, amb aportacions personals i documentals d'interis. Extensa bibliograjia.

3899. L W N T E HERNÁNDEZ, Eusebio: "El doctor Orfila, menorquin universal" Mundo Cientifico, vol. 7, núm. 68, p. 416.

3900. LAFüENTE VANRELL, L.: "Orfila" Rev. Esp. Med. Cir. 1932, 15, 507-508.

3 90 1. LAGO, Julián: "Fernando Martorell, padre de la angiologia" Limites, 1975, (novbre.) 41-44. Entrevista amb Ferran Martorell. Valoració de la seva obra com a angidleg. Les seves aportacions. Iconograjia.

3902. LAÍN ENTRALGO, Pedro: "Gaspar Casal y la medicina de su tiempo" Oviedo oiput. Oviedo) 1959. 27 pp. Reprodui't amb el títol "Gaspar Casal" a Ocio y Trabajo, Madrid, 1960, pp. 177-208.

3903. LAN ENTRALGO, Pedro: "Joaquín Albarran en la historia de la medicina" Archiv. Esp. Urol. 1961, 15, (3), 200-205.

Nota breu sobre la importuncia de l'obra dxlbarran, professor d'urologia a Paris i que havia fet la carrera de medicina a Barcelona.

3904. LAÍN ENTRALGO, Pedro: "Manuel Usandizaga, historiador de la medicina" Tribuna Mkdica. 1970 (23-5-1970), p. 6. Publicat també a Act. Obstetr. Ginecol. Hisp. Lusit. 1982,477-480. Visib global i breu de l'activitat de M. Usandizaga (1898-1982) en el camp de la historia de la medicina.

3905. LAÍN ENTRALGO, Pedro: "Carta a un médico catalán. Recuerdo de Pedro Pons y Farreras Valentí" La Vanguardia, 16-5-1971, p. 15. Carta dirigida a Pere Domingo, recordant Agustí Pedro i Pons, Pere Farreras i gairebé una dotzena d'altres metges catalans.

3906. LAÍN ENTRALGO, Pedro: "Un triunfador muerto" Asclepio, 1972,24,497-500. (publicat també a Doctorama). Visib relativamente extensa de l'activitat americana i de l'obra de Fdlix Marti i IbMez i la seva tasca a la revista MD. Interessant per conbixer la posicib personal de Martí Ibañez als USA. Fotografia.

3907. LAÍN ENTRALGO, Pedro: "Félix Martí Ibañez" Jano, num 41,4 d'agost de 1972, pp. 4-5. Nota necroldgica breu sobre FMI.

3908. LAÍN ENTRALGO, Pedro: "Pedro Farreras, veinte dos" La Vanguardia, 21 de maig de 1988, p. 5. Article amb motiu del AX2 anivesari de la mort de Pere Farreras.

3909. LAbJ ENTRALGO, Pedro: "Cajal en Barcelona" Rev. RAM de B, 1989,4, (3), 155-163. Valoracib dels anys de Cajal a Barcelona: "su año cumbre, su afí0 de fortuna" (1888). Analisi detallada del seu treball aquí. El viatge al Congrks de Berlin (1889).

3910. LAÍN ENTRALGO, Pedro: "Augusto Pi i Sunyer y la unidad funcional del organisme" Arbor, 1990, febrer, pp. 19-34.

39 i i. LAÍN E ~ G O , P.; ALBARRAC~N TEULON, A. : "Nuestro Cajal" Madrid (Ed. Rivadeneyra) 1967.208 pp.

39 12. LALANDE, Emmanuel: "Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres" Paris (tesi medicina, núm. 135) (Chamnel), 1896. 198 pp.

3913. LAMAS, Elisa: "Arturo mi amigo, la vida y la muerte" La Vanguardia, 14 de juliol de 198 1. Es recorden la vida i obra d'tlrturo Ferndndez Cruz, que fou catedratic de Patologia General de Barcelona, ran de la seva mort.

39 14. LAMBOLA MESTRES, Antonio: "Letamendi" TCHCM, 1934,II, 345-350. Nota breu sobre Letamendi.

3915. LANDABURU, A.J.; LARDIES GONZALEZ, J.; KOHN LONCARICA, A.G.: "Inmigración m6dica en la Argentina hasta 1950" Act. I11 Congr. Nac. Hist. Med. Argent. Rosario, 1972,299-332. Referincia a alguns metges catalans.

3916. LANGTRY, J.C.A.: "El Dr. Jaime Raventós en la universidad de Manchester" Bol. Inf. SEDAR, 1968, 15, pp. 75-77.

3 9 17. LAPORTA, Jacint: "El Dr. D. Joan Gin6 y PartagAsl' La Ilustració Catalana, 111, núm. 77,30 de desembre de 1882, pp. 378-379. Aproximació biograjica. A la p. 384 hi ha un gravat de Giné.

39 18. LAPORTA, Jacint: "Necrolbgica de Joaquim Hysem" La Ilustració Catalana, IV, núm. 85,6 de maig de 1883, p. 114. Nota necroldgica de J. Hysern i Molleras, que havia estat catedrdtic de Madrid.

39 19. LAPORTA, Jacint: "Un viaje a Cerebr6polisW La Ilustració Catalana, V, núm. 115,31 de juliol de 1884, pp. 222-223. Critica d'aquesta novel.1~ de Joan Giné i Partagas.

3920. LAPORTE i SALAS, Josep: "Les filials de 1'Acad&miaW Tribuna Mkdica, núm. extr. 20 de maig de 1976, pp. 18-22. Nota sobre la formació d'agrupacionsjilials fora de la ciutat de Barcelona. Inici a Girona (novembre 1954). L'tlssociació M2dico Quirúrgica de Lleida (1953). Els anys seixanta. Les reunions anuals (1961, Montserrat). Altres ciutats.

3921. LAPORTE i SALAS, Josep: "Passat, present i futur de la farmacologia" Discurs d'ingrés a la RAM de Barcelona el 21 de maig de 1978. Referdncia a l'acaddmic anterior, Pere Piulachs. Resposta de F. Garcia Valdecasas.

3922. LAPORTE i SALAS, Josep: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Joaquim Tornos i Solano a la RAM de B., el 29 de novembre de 198 1. Referdncia del nou acaddmic.

3923. LAPORTE i SALAS, Josep: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Ramon Trias i Fargas a la RAM de B., el 18 de desembre de 1983. Referdncia del nou acaddmic.

3924. LAPORTE i SALAS, Josep: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Ciril Rozman i Borstnar a la RAM de B., 1'1 d'abril de 1990. Referdncia del nou acaddmic.

3925. LAPORTE i SALAS, Josep: "De la Farmacia Esteve a la industria farmackutica" Miscel. Estud. Bagencs, 1990, 7,95-102. Ksió de dos-cents anys de la farmdcia Esteve a Manresa i, principalment de l'obra dYntoni Esteve i Subirana. Els primers productes: irradiació de l'ergosterol, neo-spirol, un arsenobenzol contra la sffilis, I'antihemorrdgic 101. L'expansió dels laboratoris.

3926. LAPORTE i SALAS, Josep: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Josep Esteve i Soler a la RAM de B., 1'1 de desembre de 199 1. Referdncia del nou acaddmic.

3927. LAPORTE i SALAS, Josep: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Josep M. Moragas i Vifias a la RAM de C. el 16 de maig de 1995. Referdncia del nou acaddmic.

3928. LAPORTE i SALAS, Josep: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Josep M. Domknech i Mateu, a la RAM de C. el 3 de novembre de 1996. Referdncia del nou acaddmic.

3929. LAPUENTE MATEOS, Alfredo. "La fundación del Real Colegio de Cirugía de San Carlos" Medicina, (Madrid), 1946, 14, (6), 430-447.

3930. LAPUENTE MATEOS, Alfredo: "Juntas Literarias y censuras en el Real Colegio de San Carlos" Arch. Iberoam. Hist. Med. Antropol. Med. 1949, I, 404-418. Hi ha una referincia amplia a la memdria de Gimbernat sobre I'operació de l'hirnia crural.

393 1. LAPUENTE MATEOS, Alfredo: "Juntas literarias y censuras en el Real Colegio de San Carlos" Arch. Iberoam. Hist. Med. Antropol. Med. 1952,4, 575-581. Nota d'una comunicació, sense signatura, sobre el poder de curació de la naturalesa. Censura de Ramon Sarrais.

3932. LARA PEINADO, F.; TRENCHS ODENA, J.: "Documento inédito sobre el hospital de Pedro Moliner de la ciudad de Lérida" Ilerda, 1976,37, pp. 5948. L'hospital de Pere Moliner va subsistir fins el 1453 i es va vendre 1 'any 1459. En aquea moment, junt amb altres, va donar pas a llHospital general de Santa Maria de Lleida. Aportació documental.

3933. LARDIES GONZALEZ, J. : "El Protomedicato de Buenos Aires" Med. Hist. 1977, (67), pp. 3-4 i 29, Estudi breu sobre el tema. Refer4ncia a alguns metges catalans: Jaume Mends i de Llena, Francesc Puig, Josep Capdevila, C.M. Argerich i, de manera indirecta, a altres.

3934. LARDIES GONZALEZ, Julio; KOHN LONCARICA, Alfredo G.: "La inmigración médica española en la República Argentina durante el siglo XM" Asclepio, 1971, 23, 327-335. Noticia de diversos metges, entre ells: Domingo Capdevila (n. c. 1825), graduat a Barcelona i n. a Armengot (sic), Barcelona i que exercí a Rosario. Camil Clausolles, n. Barcelona c. 1834, graduat a Barcelona, Joan Clara i Sanchez, documentat el 1857.

3935. LARRA i CEREZO, Angel de: "Historia resumida del periodismo médico en Espafia" Madrid (Imp. R.Rojas) 1905. 34 pp.

3936. LARREGLA NOGUERAS, Santiago: "Aulas médicas en Navarra. Crónica de un movimiento cultural" Pamplona, @ip. Foral), 1952. 190 pp.

Histdria del 'Real Colegio de Medicina, Cirugía y Farmacia" de Pamplona, que va tenir una vida curta (1829-1839). S'esmenta l'obra de Jaume Salva (p. 751, Josep Storch (p. 87), Cipriano Uribarri (p. 90), Josep Faura, Pou i Camps (p. 94), entre altres. Bibliografia.

3937. LARRUCEA VALDEMOROS, Maria Carmen: "El Hospital y sus denominaciones" An. Hosp. Sta. Cruz y S. Pablo, 1975,35,269-270. Nota breu sobre els diferents noms que ha tingut llHospital de Santa Creu (Hospital General de Sta. Creu; Hospital Civil de Sta. Creu; Hospital o Casa de la Santa Creu). Tambd Hospital General de Catalunya (1936) i Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

3938. LARRUCEA VALDEMOROS, Maria Carmen: "Un privilegio del rey Alfonso el Magnhnimo al Hospital" An. Hosp. Sta. Cruz y S. Pablo, 1976,36,3, (maig-juny), 207-208. Estudi del privilegi d2.llfons K datat a Val2ncia el 22 de marg 1418, en el qual es ratifica l'anterior del rei Martí de 22 de setembre de 1405, segons el qual els malalts que morien a l'hospital, sense haver fet testament i sense hereus directes, deixaven llurs béns a l'hospital.

3939. LARRUCEA, Carme: "El Teatre Principal i 1'Hospital de la Santa Creu" Sant Pau, 1980, 1 (3), 130-133. Nota sobre el "Privilegi de les Comddies" que permeté que l'hospital tingués uns recursos estables, per mitja de les activitats del teatre Principal, que era a la Rambla. Es féu en un terreny hergncia de Joan Bosch. Privilegi de 1587, teatre acabat el 1603, nou edifici de pedra el 1760. Representacions cinematografiques el 1905. Venda el 1918.

3940. LARRUCEA, M.Carme: "L'hospital i la guerra civil. Un testimoni per a la histbria" Sant Pau, 1981,2 (I), 36-38. Dades sobre el funcionament de l'hospital durant la guerra civil. Cartells de l'dpoca. Iconografia.

3941. LARRUCEA, M.C.: "Pau Gargallo i I'Hospital de Sant Pau" Sant Pau, 1981,2, (3), 124-128. Comentaris sobre la col.laboraci6 de l'artista Pau Gargallo amb l'hospital.

3942. LARRUCEA, M.C.: "El govern de I'hospital a travds de la butlla institucional" Sant Pau, 198 1, (6), 204-207. Article il.lustrat amb els antics hospitals barcelonins que fa referdncia als primers anys de funcionament de I'Hospital de sant Pau.

3943. LARRUCEA, M.C. : "No hi ha llits" Sant Pau, 1982,3, (3), 106-108. Amb aquest títol és conegut un cartell dibuixat per Joan Llimona, cercant ajut econdmic per llHospital de Sant Pau. Notícia hist6rica del nou hospital, inaugurat el 1930. La primera pedra va ser posada el 1902.

3944. LARRUCEA, M.C. : "LIHospital de la Santa Creu sota la dominació francesa: 1808-1814" Sant Pau, 1983,4, (4), 141-145. Estudi en tres períodes de l'evolucib assistencial de l'hospital en temps de la dominacib francesa.

3945. LARRUCEA VALDEMOROS, M.C.: "Trasllat de la portada de l'esgltsia de Santa Marta al nou Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (1910-1911)" Sant Pau, 1984,5, (2), 62-64. Notícia de la capella de Santa Marta a l'antic hospital de Desvilar. Fou desmontada en ocasib de l'apertura de la via A de Barcelona. Traslladada al nou hospital de sant Pau. Actualment ks la porta de la cafeteria de l'hospital.

3946. LARSON, M.A.: "Milton and Servetus" Public. Modem Language, 1926,4 1,834-89 1.

3947. LASTRES, Juan B.: "La viruela, la vacuna y la expedición filantrópica" Arch. Iberoam. Hist. Med. Antropol. Med. 1950,11,85-120. Comentaris sobre I'expedicib de la vacuna de Balmis. S'esmenta extensament l'activitat de Josep Salvany i Lleopart, i el seu doctorat a la universitat de San Marcos de Lima el 8 de novembre de 1806. Sempre és citat com a Salvani. Annex documental (pp. 102-1 20).

3948. LATOUCHE, H.; L'HERITIER, L.F.: "Derni&res lettres de deux amants de Barcelone" Paris (A. Tardieu) 182 1. Visió literdria de l'epidimia de febre groga de Barcelona de l'any 1821.

3949. LAYETANO: "El centenari0 del doctor don Luis Barraquer Roviraltan Destino, núm 951,29 d'octubre de 1955, p. 14.

3950. L ~ A R O , J.S. : "El psicoanáiisis de Freud en la obra de Emilio Mira y Upez (1921-1936)" Rev. Asoc. Esp. Neuropsiquiatria, 1986, VI, (19), 636-649.

3951. LÁZARO, Jod: "La imagen hist6rica de Emilio Mira (1896-1954) en el centenari0 de su nacimiento" Archivos de Neurobiologia, 1996,59, (4), 221-224. Nota breu sobre l'obra de Mira.

3952. LÁZARO, Josd: "El concepto de deliri0 en la psiquiatría española (siglos XM-XX)" Actas Luso EspaAolas de Neurologia Psiquihtrica Cientifica, 1996, 24 (4), 191- 203.

3953. LÁZARO, Jod: "Archivos de Neurobiologia. Los setenta y cinco ailos de la Psiquiatría española" Arch. Neurobiol. 1997,58 (I), 13-30. -- v.t. in Aparicio Basauri, V (coord) "Orígenes y fundamentos de la psiquiatria en Espaíía" Madrid (Edit. Libro del &o), 1997,57-7 1. Moltes referdncies a la psiquiatria catalana: obres de Mata, Saforcada, Gint. Dades sobre revistes. Re$ a E. Mira i B. Rodríguez Arias, entre altres.

3954. LÁZAR0, Josd: "La significación de 10s Archivos de Neurobiologia en la psiquiatria espaíiola de 1936" Archiv. Neurobiol. 1997, supl. I, V-XIX.

3955. LÁZAR0, Josd: "Un patriarca de la neuropsiquiatría espaiiola. Belarmino Rodríguez Arias (1895-1997)" Archiv. Neurobiol. 1997,60 (4), 349-354.

3956. LE BOW, Robert H.: "Spain and Psychiatry in the latter part of the 19th century" Bull. Hist. Med. 1964,38, (5), 444-454.

3957. LE BRUN DES CHARMETTES, Philippe-Alexandre: "Ode sur la f ik re jaune qui ravage I'Espagne" Paris (Audin) 1821. Visib literaria de l'epiddmia de febre groga del 1821 a Barcelona.

3958. LEDOS, E.G.: "Amaud de Villeneuve" in Balteau, J; Barroux, M; Prdvost, M: "Dictiomaire de Biographie Francaise", 111, Paris (Librairie Letouzey et Ané), 1939, pp. 843-847. Estudi breu sobre Arnau

3959. LEE, Harold: "'Scrutamini scripturas'. Joachimist Themes and 'Figurae' in the early

religious writings of Arnald of Vilanova" in Journal of the Waaburg and Courtauld Institutes, 1974, 37, 33-56.

3960. LEGEE, Georgette: "Physiologie et phrhnologie du temps du physiologiste Pierre Flourens (1794- 1867)" Act. 27 Congr. Int. Hist. Med. Barcelona, 1980, I, 91-97. Sresmenten breument (p. 96, nota 11) lrobra de Cubi i lrensenyament de Pers.

3961. LEIBOWITZ. J.O.: "Annotations on the Biblical aspects of Fulton's Servetus" J. Hist. Med. 1955, 10,232-238.

3962. LEJEUNE, Fritz: "L'estat de la medicina a Espanya en el segle XVI" But. Sind. Metges Catal. 1926, (55),43-45.

3963. LEMIRE, Pierre-Simon: "Essai sur le voyage des mkdecins francais il Barcelone" Seuiis (Tremblay) 1822. Visió, amb un enfocament literari, de lrepidt?mia de febre groga de l'any 1821 a Barcelona.

3964. LEMONCHE i AGUILERA, Consol: "Aspectes sanitaris dels arxius parroquials de Vilanova i la Geltrú (segles XVI i 2NIQ" Barcelona, tesi W), 1995. 362 pp. (dir. J. Corbella) Analisi de 15.840partide.s. Mencib de 122 sanitaris. Jaume Alegret primer doctor en medicina esmentat (1564). Felip Agulló el cirurgid mds citat. DetaN de 127 casos de mort violenta, amb predomini de submersió. Interds de les morts en captiveri de moros. Bateigs de necessitat: 0.53 % de la natalitat.

3965. LENTINI, Javier; TAURE, Carlos; LEVERONI, Jorge: "Conmemoraci6n de un cincuentenario" Act. 27 Congr. Int. Hist, Med. Barcelona, 1980,II, 564-569. Es recorda el cinquantenari de la publicació de la monografia "Diagndstic i tractament de les afeccions ano-rectals" i lrobra del seu autor, Josep Lentini i Diaz.

3966. LEONARD, J. : "Mallorca: dieciseis ermitafios siguen todavía las reglas de Ramon Llull" La Vanguardia, 12 de desembre de 1976 (phgs. Rotogravat) sap. Noticia de Llull. Dades sobre les regles dels ermitans. Reportage en color. Quatre fotografies.

3967. LERA, Angel Maria de: "La asistencia psiquiMrica en España. 16. Barcelona. Hospital Psiquihtrico de

San Baudilio de Llobregat" Tribuna Medica, 14 de gener de 1972, pp. 20-2 1. El "Samboy 'Y el doctor Juncosa Orga; caracterfstiques de la institució.

3968. LERMA i GONCE, Jaume: "Reconeixement al Dr. Gabarr6" Avui, 29 de desembre de 1996, p. 4. En record a Pere Gabarró i Garcia, capdavanter de la cirurgia est2tica a Catalunya.

3969. LETAMENDI, Josep de: "Necrologia del Ilustre sefior doctor D. Juan Agell y Torrents" Barcelona (Impr. Diario de Barcelona) 1872.

3970. LETAMENDI, Josep de: "Una rectificaci6n necesaria" Diario de Barcelom, 20 de setembre de 1876, pp. 10.523 - 10.526. Comentari a la crítica que Carles Ronquillo va fer sobre un treball de Letamendi referent a la gimnastica.

3971. LETAMENDI, Josep de: "Un incidente polCmicol' Diario de Barcelona, 14 d'octubre de 1876, pp. 11.371 - 11.376. Aclaració, autoritzada pel bisbe de Barcelona, referent a una proposició dirigida a Carles Ronquillo sobre la gimnastica.

3972. LETAMENDI, Josep de: "Martina Castells, doctora en medicina y cirugía" El Globo (Madrid), 21 de setembre de 1882.

3973. LETAMENDI, Josep de: "Galena de mujeres notables. Martina Castells. Doctor en Medicina y Cirugia" La Ilustraci6n de la Mujer, 1 de juliol de 1883, (núm. 3).

3974. LETAMENDI, Josep de: "Ensaig de fisiologia provincial" La Renaixensa, 23 d'abril de 1899. pp. 2.555-2.559 Reproducció pdstuma de I'article publicat l'any 1862 a la 'Revista de Catalu17a1 sobre la caracterologia del poble catala.

3975. LEVAL, Gaston: "La socialitzaci6 dels serveis de la salut" L'Aven~, 198 1 (núm. 35, febrer) pp. 35-36. Refer2ncia a la sociaiihació dels serveis de la salut durant els anys de la guerra civil (1936-39). EI metge d'hospital havia de fer una jornada de tres hores diaries i no podia tenir consulta privada.

3976. LEVI, Israel: "L'inventaire du mobilier et de la bibliothhque d'un mCdecin de Majorque au XN sible (Leone Juda Mosconi)" Revue d'Etudes Juives. 1899, vol. 39, pp. 242-260.

3977. LEWINSOHN, Richard: "Historia Universal del Corazón" Madrid (Aguilar) 1962,404 pp. Refirsncia, entre altres, a Miquel Sewet (pp. 154 i segs.). El text original és de 1959: "Eine Weltgeschichte des Herzens'! Hamburg (Rowohlt Verlag).

3978. LEY GRACIA, Adolfo: "Pasado, presente y futuro de la cirugia crhneocerebrai" Discurs d'ingrds a la RAM de Barcelona el 19 de desembre de 1971. Resposta de Moisks Broggi. Refer2ncia a l'acadgmic anterior, Francesc Salamero.

3979. LHOMME, Augustin: "Le dCsastre de Barcelone" Paris (Les Marchands de Nouveautes) 1822. Enfocament literari de l'epiddmia de 1821 de febre groga a Barcelona.

3980. LIAÑO, Alejandro: "Ha desaparecido una gran figura de la medicina espailola" Noticias Med. 20 de mar$ de 1969, pp. 3-4. Nota necroldgica ran de la mort del Dr. Enric Segui i Pou (sant Andreu de Palomar, 1880 - Barcelona, 1969). Obra com a cirurgib i ginecdleg.

398 1. LIAÑO MARTÍNEZ, Emma: "Contribución al estudio del g6tico en Tarragona" Tarragona (Inst. Est. Tarrac. R. Berenguer IV) 1976. Fa refer2ncia a diversos hospitals i a la seva arquitectura.

3982. LIAÑO M A R T ~ Z , Emma: "El testamento de Jaime Marcal de Montblanc" Universitas Tarraconensis, 1976, I, 83-90. Jaume Mar~al va morir el 25 d'agost de 1339, havent deixat en testament una quantitat important per a la construcció d'un hospital.

3983. LIAÑO MARTÍNEz, Emma: "Sant Marcal de Montblanc, un projecte d'hospital no culminat" Espitllera (Montblanc), 1982, (4), pp. 16-18. Referdncia al projecte del prohom Jaume Mar~al, mort el 1339, per la construcció d'un hospital.

3984. LIAÑO MARTÍNEz, Emma: "Arquitectura hospitalaria en la Cataluíía medieval: el Hospital de Pobres de Poblet y el proyecto de Sant Marcal de Montblanc" Act. I Jorn. Hist. Med. Tarracon. Tarragona, 1988, I, s.p. Aportacib documentada sobre el tema.

3985. LIAÑO MARTÍNEz, Emma: "De nuevo sobre el testamento de Jaume Marqal, de Montblanc" Boletin Arqueolbgico, 1989, pp. 197-2 12.

3986. LICEAGA, Jorge A.I. : "Para la historia de la farmacia en la colonia: Francisco Salvio Marull, boticario catalán" Rev. Univ. Buenos Aires, 1957,II, 567-579.

3987. LICEAGA, Jorge A.I.: "La botica de Marull en la conspiración de Alzaga" Historia (Buenos Aires) 1962,27,45-67.

3988. LINAGE CONDE, Antonio: "Aspectos antropológicos y médicos en la obra del abad de Montserrat Garcia JimCnez de Cisneros". Cuad. Hist. Med. Esp. 1973, 12,279-351. Noticia de l'abat Cisneros (c. 1455 - 1510) i anhlisi d'alguns aspectes de la seva obra "Exercitatorio de la vida espiritual", "Directorio de las horas canonicas". Valoracib de la malaltia, la neurosi claustral, llassistc?ncia als malalts.

3989. LINDE, Antonius van der: "Michael Servet, een brandoffer der gereformeerde inquisittie" Groningen (P. Noordhoft, edit). 1891. 326 pp.

3990. LINDEBOOM, G. A.: "MichL1 Servet (1511-1553) en de ontdekking van de Kleine bloedsoomlop" Ned. T. Geneesk, 1954, 98,696-708.

399 1. LINDEBOOM, J. : "La place de Casteillon dans l'histoire de I'esprit" in Becker: "Autour de M. Servet.. ." 1953, pp. 158-180.

3992. LINDGREN, V.: "¿De qué vivian 10s hospitales?. Los fundamentos económicos de 10s hospitales de Barcelona de 1375 a 1500" An. Est. Medievales, 1987, 17,525-532.

3993. LISBONA, Monseííor (Pedro): "Pro Barcelona"

El Correo Catalán, 4 de novembre de 1945. Fa una crida i un apremi per a resoldre el problema hospitalari de Barcelona.

3994. LISTA, A.: "Biografia del hermano Miguel, superior que fuC de la comunidad de hermanos del Hospital de Santa Catalina de Gerona" Gerona, (Tip. Hosp. Prov.) 1898, 15 pp.

3995. LI. C.: "Bibliografia: Primer Certamen Frenopático Espaíiol" La Renaixensa, 29 de juny de 1884, pp. 3.879-3.880 (I); 3 de juliol de 1884, pp. 3.955-3.956 (11); 26 de juliol de 1884, pp. 4.450-4.452 (111); 20 d'agost de 1884, pp.4.976-4.978 (IV); 29 d'agost de 1884, pp. 9.176-5.177 (V); 25 de setembre de 1884, PP. 5.743-5.745 (VI). Skrie de sis articles fent una crdnica del Congrés, que es @u a Barcelona a finals de l'any anterior.

3996. L1. D.: "Rectificaci6" La Renaixensa, 1 d'abril de 1899, pp. 2.055-2.057 Comentari a la felicitació que lYcadkmia de CiPncies Mddiquespu al Dr. Robert pel seu nomenament com alcalde de Barcelona.

3997. L1. LI.: "La descuberta de Roentgen á Barcelona" La Renaixensa, 7 de marc de 1896, pp. 1.460-1.462 Noticia de la sessió radioldgica que fou patrocinada pel degd de la facultat, Joan Giné i Partagds.

3998. L1. P. (Lluís Permanyer): "La saga de 10s Esteve o dos siglos de vinculaci6n a la industria farmacCutical' La Vanguardia, 14 de juny de 1987, p. 27.

3999. LLABERIA, A.: "Alargar la vida es a veces prolongar una agonia" El Correo Catalán, 6 d'abril de 1980, p. 16. Entrevista amb Jordi Gol exposant les seves idees sobre la dignitat de l'acte de morir.

4000. LLABRÉS BERNAL, Juan: "El Dr. Foltz de la marina norteamericana en Mah6n, 1839,1841 y 1867" Palma de Mallorca (Imp. Bristol) 1969,36 pp. Impressions sobre la medicina menorquina en el segle XIX. L'hospital de l'illa del Rei i altres aspectes. Il.lustracions.

400 1. LLABRÉS MARTORELL, P. : "La conversi6n del beato Ramon Llull en sus aspectos histórico, sociológico y teo16gico9' Est. Lul. 1966, 10, 57-71.

4002. LLABRÉS PIRIS, Bartolomé: "Biografia de Raimundo Lulio" TCHCM, 1935,4,387-409. Visió general de la vida i obra de Ramon Llull.

4003. LLABRÉS i QUINTANA, Gabriel: "Jafuda Bonsenyor. Llibre de paraules e dits de swis e filbsofs" Palma de Mallorca, 1889. Inclou una biografia i una recopilació de proverbis feta cap el 1298 per e n c h e c de Jaume I..

4004. LLABRÉs i QUINTANA, Gabriel: "Testamento del doctor en medicina Juan Binimelis, prevere, 11 de diciembre de 1591". Bol. Soc. Arqueol. Luliana, 1916, 16, 177-192.

4005. LLACH, Manuel: "Labor constructiva de 10s trabajadores del Hospital Clinico" La Noche, 27 d'agost de 1937. Característiques i antecedents de l'hospital.

4006. LLADÓ, Albert: "Punt i seguit" Avui, 8 de marc de 1993, p. 14. Sinopsi histdrica de llHospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, en fer 125 anys.

4007. LLADÓ, Albert: "Antoni Bayés de Luna, nou president de la Societat Internacional de Cardiologia" Avui, 18 de setembre de 1994, p. 26. Entrevista amb aquest cardidleg de l'hospital de Sant Pau.

4008. LLADÓ, Albert: "Cent anys defensant els drets dels metges" Avui, 2 d'octubre de 1994, p. 28. Nota sobre el centenari del Coklegi Oficial de Metges de Barcelona.

4009. LLADÓ, Albert: "Lluís Barraquer i Bordas" Avui, 19 de febrer de 1995, p. 49. Entrevista amb aquest neurdleg de Sant Pau.

4010. LLADO, Albert: "Ignasi Ponseti" Avui, 26 de marc de 1995, p. 50 Entrevista i fotografa amb aquest professor embrit de cirurgia ortopkdica de la universitat d'lowa.

40 1 1. LLADO, Albert: "Felip Cid" Avui, 26 de maig de 1996, p. 38. Entrevista amb aquest historiador de la medicina.

4012. LLADÓ, Albert: "Medecines sense data de caducitat. L'Institut Medico-farmaceutic edita la farmacopea mes antiga del m6n" A W , 15 desembre 1992. Primera edici6 facsímil del 'Receptari florentí" de 1498, la farmacopea més antiga que existeix, a c h e c d'Anna Maria Carmona.

40 13. LLADO, Albert: "Moids Broggi. President d'honor de I'Institut Medico Farmaceutic de Catalunya" Avui, 15 de desembre de 1996, p. 37. Entrevista amb aquest cirurgia i antic president de la R4M de C.

4014. LLADÓ, Albert: "Jaume Roigk, coordinador del llibre 'Josep Trueta (1897-1977) en homenatge"' Avui, 29 de desembre de 1996, p. 34.

4015. LLADÓ, Albert: "Manuel Trias Folch" Avui, 12 de gener de 1997, p. 3 1. Entrevista amb aquest cirurgia de Sant Pau.

4016. LLADO, Albert: "Josep Maria Serra Renom" Avui, 9 de febrer de 1997, p. 36. Entrevista amb aquest cirurgia.

4017. LLADO, Albert: "Mig segle obrint els ulls a la llum" Avui, 13 d'abril de 1997, p. 33 Nota sobre Josep Antoni Barraquer i Roviralta i el seu fill Ignasi.

4018. LLADO, Albert: "Joan BladC, especialista en mieloma múltiple de I'Hospital Clínic"

Avui, 21 de setembre de 1997, p. 34. Entrevista.

4019. LLADO, Albert: "Carles Vallbona" Avui, 1 de novembre de 1997, p. 36. Entrevista amb aquest catedratic de Salut Comunitaria del Baylor College de Houston.

4020. L L A D ~ , Albert: "Ciril Rozman. El concepte de salut Cs una utopia" Avui (diumenge), 15 de febrer de 1998, pp. 14-17. Entrevista dmplia amb Ciril Rozman. Dues fotografies.

402 1. L L A D ~ , Albert: "Eduard Tolosa" Avui, I l d'abril de 1998, p. 28. Entrevista amb E. Tolosa, neurcileg, ran d'un simposi internacional fet a Barcelona sobre la malaltia de Parkinson.

4022. L L A D ~ , Albert: "Bonaventura Clotet" Avui, 18 d'abril de 1998, p. 30. Entrevista amb el Dr. Clotet, cap de la secció de malalts de Sida de llHospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Fotografia.

4023. LLAD~, Albert: "Margarita M. Puig" Avui, 2 de maig de 1998, p. 30. Entrevista amb aquesta metgessa que ha presidit el 62 Congrés de la Societat Europea dlrlnestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor, a Barcelona, l'abril de 1998. FotograJia.

4024. LLAD~, Albert: "Jacint Corbella" Avui, 20 de febrer de 1999, p. 30. Entrevista i fotografia amb aquest catedratic de Toxicologia de la UB, ran de la publicacid d'una "Historia de la Toxicología".

4025. L L A D ~ i BERTRAN, Francesc Xavier: "Aspectes sanitaris de l'arxiu parroquial de Sant Pere de Reus. 1588-1700" Barcelona, tesi (UB), 1994, 2 vols. 669 pp. (dir. J. Corbella). Revisió de 36.959 inscripcions i aporta notícies sobre 226 sanitaris.

4026. L L A D ~ i BERTRAN, Francesc X.; CANELA i SOLER, Jaume: "Descripci6 d'un mttode estadístic per valorar I'expectativa de vida entre la poblaci6 sanithria a Reus en el segle XW"

Gimbernat, 1996,25, pp. 155-160. Proposta d'una eina metodoldgica per a l'obtenció de l'edat en una mostra de població sanitaria. Aplicable a estudis amb dades extenses sobre arxius parroquials.

4027. LLADÓ i BERTRAN, Francesc Xavier; CANELA i SOLER, Jaume: "An~is i de dades indirectes aplicades a la valoraci6 de causes de mort en el material obtingut en els registres parroquials del segle XVIL Coincid&ncies en les morts. Bateigs de necessitat". Gimbernat, 1996,25, pp. 161-168. Treball de caire metodoldgic. Aporta una eina per a relacionar algunes dades de mortalitat i els bateigs de necessitat.

4028. LLADÓ i FERRAGUT, Jaume: "Historia del Estudio General Luliano y de la Real y Pontificia Universidad de Mallorca" Palma de Mallorca, 1973.

4029. L L A D ~ i FIGUERES, J.M.: "Un problema apremiant" L'Opinib, 27 de juny de 1933. Sobre la dflcil situació econdmica de llHospital Clínic.

4030. LLADO i FIGUERES, J.M.: "La crítica situaci6 econbmica de 1'Hospital Clinic" L1OpiniÓ, 14 de juliol de 193 3. K t. el 6 de juliol del mateix any.

403 1. LLADÓ, Josep M. : "Martí Feced o les hores difícils" El Mbn, 22 de gener 1982, núm. 6. Record de l'activitat política de Carles Marti i Feced, ran del seu traspb (10-1- 1982). Relacib amb Josep Tarradellas. Anys d'exercici al Marroc i estudis sobre el treball dels miners. Retorn.

4032. LLADONOSA, B.: "Trueta i Lleida" Annals de Medicina, 1978, v. 64, p. 219.

4033. LLADONOSA i GALLART, Bonaventura: "Homenatge del Col-legi de Metges de Lleida" in (HT), 1982, 107-113. Notícia i comentari d'alguns aspectes de la tasca dlHumbert Torres i Barbera (1879 - 1955), metge i alcalde de Lleida (1917-1920). Dades sobre el seu pare, Marid Torres i Castella (n. 1848) i record del seu fill, Marius Torres i Perenya, ambdós també metges.

4034. LLADONOSA i PUJOL, Josep: "La Facultat de medicina de I'antiga Universitat de Lleida" Barcelona (Dalmau ed. Episodis de la Histbria, 1 17-1 18), 1969,69 pp. Treball resumit i concret sobre el tema, dividit en nou capítols breus: visió de conjunt, inicis, els primers catedratics, fins la pesta del 1348, Jacme d'zlgramont, la florida de metges fins el setge de 1464, reforma de 1575. L'escola mbdica hebrea de Lleida i altres aspectes.

4035. LLADONOSA i PUJOL, Josep: "LIEstudi General de Lleida, del 1430 al 1524" Barcelona (I.E.C.; GrafMarha) 1970. 234 pp.

4036. LLADONOSA i PUJOL, Josep: "Noticia histdrica sobre el desarrollo de la medicina en Lérida" Lleida (Col. Of. de Metges) 1974. 527 pp. Llibre basic: es la millor monografia sobre la medicina lleidatana en el seu conjunt. Estudia amb un cert detall l'antic Estudi General, el privilegi de 1391, la reforma de 1575; l'ensenyament a Cervera; els hospitals a la ciutat i comarques; les grans epidbmies. Aspectes relacionats amb la medicina popular. Les normes higidniques. Les institucions. Hi ha una llarga nomina, ordenada, de metges lleidatans.

4037. LLADONOSA i PUJOL, Josep: "Noticia histórica sobre el desarrollo de la medicina en Lérida" Anal. Col. Of. Med. Lérida, 1974, pp. 97-127.

4038. LLADONOSA i PUJOL, Josep: "Las ordenanzas del Colegio de Médicos y Cirujanos de la ciudad de Lérida del año 1753" Anal. Col. Of. Med. Lérida, 1975, pp. 130-158. Comentari sobre aquestes ordinacions, en nombre de divuit. Iconografia facsímil.

4039. LLADONOSA i PUJOL, Josep: "La sanitat i la higiene a Lleida entre Arnau de Vilanova i Jacme d'agramont (segle XIV)" An. Col. Of. Med. Lérida, 1976, pp. 86-99. Nombroses dades sobre la medicina a Lleida a la primera meitat del segle XIV. La fundació de /'Estudi General. Dades sobre l'estada d'zlrnau de Vilanova a Lleida (1301-1305). L'escrit de Jacme d'zlgramont. (32 notes, iconografia).

4040. LLADONOSA i PUJOL, Josep: "El proceso de brujería de 1484-1485, un autentico tratado de demonologia" Anal. Col. Of. Med. LBrida, 1976, pp. 100-121. Dades sobre el procés contra Valentina Guamer que fou condemnada per bruixeria. Possible utilització de plantes d'acció al.lucindgena. Relat extens del procés. Condemna de mort per ofegament i cremació del caddver. Iconografia.

404 1. LLADONOSA i PUJOL, Josep: "Comentaris i aportacions documentals per a la histbria de la medicina de Lleida" An. Col. Of. Metges de Lleida, 1977, pp. 84-130. Treball extens sobre diversos aspectes de la medicina lleidatana. Compr2n quatre estudis: "Chstigs i tortures a les presons medievals de Lleida", "Les antigues universitats de Lleida i Cervera,..."; un titol de metge de l'any 1474 i un procés criminal en el qual són acusats dos cirurgians (1689).

4042. LLADONOSA i PUJOL, Josep: "Documents per l'estudi de la pediatria als establiments de benefichcia de la ciutat de Lleida" Act. I11 CHMC, Lleida, 1981,1, 204-271. Estudi molt extens en diversos capítols. I. L'Hospital del Sant Esperit (c. 1199) (pp. 205-220); 11. Fundació d'un nou hospital d'infants orfes (c. 1552) (pp. 221- 233); III. Els Hospicis moderns (pp.234-239). Apdndix documental (pp. 240-271) amb 50 documents entre 1420 i 1890. Treball moli valuós per congixer aquests aspectes concrets.

4043. LLAGOSTERA i PASCUAL, Lluís: "Necrologia del Dr. D. JosC Forn y Amigó" Bol. Of. Col. Med. Barcelona, 1897, abril, pp. 103-1 11.

4044. LLAGOSTERA i SALA, Francesc: "Biografia del Dr. D. Francisco Juanich y March" Barcelona (Est. Tip. N. Ramírez) 1873. 30 pp. Estudi de I'obra de Francesc Juanich (n. Granollers 1798 - + 1868) que fou catedratic de patologia mddica de la facultat de medicina i membre de la RAM de B. Discurs llegit en la necroldgica de 1IAcad2mia.

4045. LLAGOSTERA i SALA, Francisco: "Resefia biogrifica del Sr. D. Antonio de Gimbernat" Barcelona (Imp. J. Jepus) 1880. 13 pp. v.t. Barcelona (Suc. N. Ramírez) 1881, 16 pp. Text del discurs pronunciat el 29 de setembre de 1879 a 1lAjuntament de Barcelona, en col.locar el retrat de Gimbernat.

4046. LLANAS DE NIUB~, R: "Montpellier y el arte de la medicina" Rev. Med. Leg. Criminol. y Psiq. Forense. 1933, I, (5) , pp. 157-173. Dades sobre l'ensenyament de la medicina a Lleida, Montpeller i Barcelona a 1'Edat Mitjana. Arnau de Vilanova. El Coklegi de Cirurgia en el segle XUII: Virgili i altres.

4047. LLANGORT, J.: "L'Hospital de la Seu d'UrgellW

But. Sind. Metges Catal. 1929, (103, mar^), 7-10. Hi ha deu fotografies.

4048. LLATES, Rossend: "El Francisco Duran y Reynals que conoci" Destino, 14 d'agost de 1971, (núm. 1767), pp. 20-2 1. Refirdncia a la seva trajectdria familiar i personal. Cinc il.lustracions.

4049. LLATJOS i PLANAS, Ramon: "Cinquanta anys d'experiencia personal en l'obstetrícia manresana" Gimbernat, 1991, 15, 169-177. Nota viscuda sobre els records com a metge, les dijcultats de la professib i un considerable anecdotari personal. Util per a condixer la realitat de l'exercici en el seu temps.

4050. LLAURADÓ, Josep G.: "Introducci6 a I'enginyeria biom&dicaW Barcelona (Edicions 62) 1976. 303 pp. (Monografies Muques 14) Definicib dlEnginyeria biomddica; antecedents histdrics, considerant Ripoll com a centre medieval d'ensenyament cienfific; cita Ramon Llull i Amau de Vilanova. Parla, entre d'altres, de Gimbernat, Virgili, Balmes, i últimament de Letamendi, Comas i Llaveria.. .

405 1. LLAURAD~, Josep G. : "En el centenari del naixement del doctor Josep Trueta (1897-1997)" Gimbernat, 1997, 27, 209-212. Record breu de l'obra de Trueta i la seva repercussió. L'exili. L'obra es Oxfod. Vivdncies de la guerra. Altres aspectes.

4052. LLAURADO, J.G.: "La medicina medieval en Cataluiía" Medicamenta, 195 1, 16, (202), 29-32. Dades sobre aspectes diversos de la medicina medieval catalana: Estudi de Lleida, Jacme dygramont, Hospitals de Barcelona, Arnau de Vilanova, altres metges.

4053. LLAURADÓ, J.G.; GIBERT-QUERALTO, Juan: "Miguel Sewet, descubridor de la circulaci6n de la sangre. Un testimonio inkdito de John Hunter" Med. Clin. 1953, 21, (5), 368-371. v.t. Sístole, 1956, 7,21-28. Visib global de la seva obra mddica.

4054. LLAURADÓ i T O ~ S , Antoni: "La Cirurgia que jo he viscut: 1932-1977. Exposici6 i crítica" Discurs d'ingrés a la RAM de B., el 20 d'abril de 1980.

Referdncia a l'acad2mic anterior, Joaquim Salarich. Dades extenses sobre la cirurgia catalana de meitat del segle IYX.

4055. LLAURAD~ i TOMAS, Antoni: v'Discurs de resposta" al d'ingrks del doctor Lloren$ Galindo a la RAM de B. el 19 de juny de 1983. Bades sobre el nou acaddmic.

4056. LLAURAD~ i TOMAS, Antoni: "In memoriam. LIoreng Galindo i Merino" Rev. RAM de B. 1990,5, (2), 125-126. Valoració de I'activitat com a patdleg del llor en^ Galindo. (n. Barcelona, 1921). Molts anys d'estada a Puerto Rico (1949-1969). Retorn a 1'Autdnoma de sant Pau (1969), on és cap de servei. Valoració docent, Membre de la RAM de B (1983). Fotograja.

4057. LLAVERO, F.: "Al prof. Dr. D. Juan Obiols Vié, como persona" Rev. Dep. Psiq. Fac. Med. Barc. 1981,8, (I), 21-24. Nota necroldgica, amb referdncia a aspectes de la personalitat de Joan Obiols.

4058. LLEGET, Mario: " Jaime I y San Francisco de Asis" El Correo Catalán, 16 d'octubre de 1955 Noticia del primitiu hospital de sant Nicolau.

4059. LLEGET, Mario: "También preguntando se va a Roma" El Correo Catalán, 20 d'abril de 1956. Referdncia a la fa~ana de l'església de santa Marta, en el pati de I'Hospital de la Santa Creu.

4060. LLENSA i BORRAS, Antoni: "El doctor Tarrés, vicario" San Josk Oriol, 1951, núm. 43, pp. 10-14. Noticia del metge Pere Tarrds, quan exercia de vicari a Sant Esteve Sesrovires.

406 1. L L E ~ i MORERA, A.: "La vacunació anticol&ricaW Annals de 1'Acad. i Lab. de Cienc. Med., 1912, pp. 423-431. Amb referencia a Ferran i el cdlera del Vendrell de 1911.

4062. LLEONART i ROCA, F.: "Joseph Thomas i Vergés, albeiter de Lleida i la seva activitat com a cirurgia" Gimbernat, 1988,9, 171-178.

Notfcia d'aquest albeiter de Lleida que exercia, a més, la cirurgia sense titulacib, i la prohibicib per a exercir-la (1 753). Autoritzacib posterior. Transcripcib de documents.

4063. LLEONART i ROCA, F. : "Teraphtica i manescalia" Gimbernat, 1988, 10, 189-192. Noticies de terapdutica. Transcripcib d'una fbrmula dU'untures fortes". Altres medicacions.

4064. LLEVAT i BRIANSÓ, J.F: "Am6 a Reus" Diario Espafiol, 15 d'abril de 1975 Nota sobre Salvador Vilaseca, ran de la seva mort.

4065. LLEVAT i BRIANSÓ, Josep Francesc: "Més enlla del dol de la ciutat" Reus, 19 d'abril de 1975. Nota sobre Salvador Vilaseca, ran de la seva mort, escrita pel batlle de Reus.

4066. LLINARES, Armand: "Le dramatique 6pisode algérien de la vie de Raymond Lulle" Revue de la Méditerranée, 1959,385-397.

4067. LLINARES, A.: "Llull y Africa" San Jorge (Barcelona), 1960, núm. 40, 35-39.

4068. LLINARES, A.: "Raymond Lulle et 1'AfriqueW Revue Africaine (Alger), 1961, núm. 105,98-116.

4069. LLINARES, A.: "Métaphysique et théologie chez Ramond Lulle" Miscellanea Mediaevalia (Berlin), 1963,2,589-593.

4070. LLINARES, Armand: "Propos de Lulle sur I'alchimie" Bulletin Hispanique, 1966,68, 86-94.

407 1. LLINARES, A. : "Un précurseur dans le domaine des machines logiques: Ramon Lulles' Cahiers de 1'Alpe (Grénoble), 1966,24,232-235.

4072. LLINARES, A.: "Un inédit de Raymond Lulle en francais: le 'Trait6 de la Physicque"' Est. Lul. 1967, 11,41-66.

4073. LLINARES, A.: "Les conceptions physiques de Raymond Lulle, de la ThCorie des quatre ClCments A la condamnation de I'alchimie" Etudes Philosophiques (Paris), 1967,22,439-444.

4074. LLINARES, A.: "Ramon Llull" Barcelona (Ed. 62) 1968.331 pp. Obra molt documentada, important per l'estudi d'un tema que esth, per altra banda, molt treballat. Visió de Catalunya a l'2poca de Llull; la seva vida, carhcter, idees. Una Jilosoja de l'acció. Els aspectes més estrictament mbdics hi són poc analitzats. Bibliografia extensa. Nota. L'autor tk una obra extensa sobre molts aspectes de l'obra de Llull.

4075. LLINARES, A.: "Raymond Lulle, philosophie de I'action" Paris (Presses Univ. France) 1968.

4076. LLINAS i ARNALOT, Ramon: "La medicina y la superstición en el reino de Aragón (Edad Media)" TCHCM, 1936,8,387-397.

4077. LLITERAS, Juan: "Breves apuntes sobre las enfermedades que se manifestaron en Son Servera a principios de mayo de 1820" Palma (Imp. F. Guasp) 182 1.

4078. LLOBET i MUNNÉ, Josep: "Don Antonio Frontera y su tiempo" Discurs inaugural de curs 1966 a la RAM de Mallorca.

4079. LLOBET i PORTELLA, Josep: "Les epid&mies a Cervera durant I'Edat Mitjana" Micel.lAnia Cerverina, 1983, I, 39-46.

4080. LLOBET i PORTELLA, Josep Maria: "Els metges a Cervera durant els segles XIV i XV" Gimbernat, 1990, 13, 1 15-140. Notícia molt amplia sobre el personal sanitari. Metges jueus. Apbndix amb més d'una cinquantena de noms de metges i cirurgians. I I O notes.

408 1. LLOBET i PORTELLA, Josep M. : "Una cura pactada entre el cirurgia Sorribes i la família Ramon (1404)" Gimbernat, 1990,14, 179-182.

Nota breu. Transcripció del document.

4082. LLOBET i PORTELLA, Josep M. : "L'Hospital de Castelltort. Sis-cents anys dlassist&ncia social a Cervera" Lleida (Ed. Virgili i Pagks) 1990, 110 pp. Berenguer de Castelltort deixa testament l'any 1389, per crear un hospital a Cervera. Avui és l'hospital patrocinat per I'ICS. Iconografia i goigs. Prdleg de Joan Salat.

4083. LLOBET i VALL-LLOSERA, Josep Antoni: "Memoria biográfica del doctor Don Agustín Yáñez y Girona" Barcelona (Lib. E. Ferrando y Roca), 1861. 52 pp. Llegida a 1'Acadimia de Ciencies Naturals i Arts.

4084. LLOMBART i PALET, J.; LLOMBART i LLENSA, J.: "Noticias de un resolutivo inventado por José Llombart i Paghs (1857-1905), mCdico cirujano de Andorra (Teruel)" Act. IX Congr. Nac. Hist. Med. Zaragoza, 1989,II, 657-668. Nota sobre Josep (n. Cabanes, Alt Emporda, 1857), llicenciat a Barcelona el 1879. Metge a Palau-saverdera, Andorra (Terol) i finalment a Cabanes. Introduí un medicament, el "Trabmuil", contercializat per Uriach, com a resolutiu per a cremades, ferides, contusions penellons, erisipela, etc. Iconografia.

4085. LLOMPART, G.: "La leyenda del desengaño en la conversión de Ramón Llull" Anal. Sacr. Tarrac. 1963, 36,283-298.

4086. LLONGUERAS, M.; FERRER, P.; CAMPILLO, D.; MARTM, A.: "Campaniforme a la Cova de la Ventosa (Piera)" Ampurias, 198 1,43, 97-1 11.

4087. LLOPIS, Arturo: h ha cia la eliminación de la hidrofobia?" Destino, núm. 615,21 de maig de 1949, pp. 3-4. Entrevista amb J. Vila Ferran, nét de Jaume Ferran i Clua.

4088. LLOPIS, Arturo: "Comercios que no mueren" Destino, niun. 682,2 de setembre de 1950, pp. 12-13. Article sobre herboristeries i criadors de sangonelles a Barcelona. Sis fotografies.

4089. LLOPIS, Arturo: "Ferran casi intimo" Destino, núm. 760, 1 de mar$ de 1952, pp. 3-5. Article recordant el centenari del naixement de Jaume Ferran i Clua. NOU fotografies.

4090. LLOPIS, Arturo: "Cinco minutos con el Dr. L. Sayé" Destino, núm. 799,29 de novembre de 1952, pp. 9-10. Entrevista amb aquest tisidleg, exiliat durant molts anys. Fotografia.

4091. LLOPIS, Arturo: "Cinco minutos con el Dr. M. Taverna Torm" Destino, núm. 822,9 de maig de 1953, p. 13. Entrevista i fotografia.

4092. LLOPIS, Arturo: "Dr. José Roig y Ravent6sW Destino, núm. 967, 18 de febrer de 1956, pp. 13-15. Vida i obra d'aquest metge. Dotze fotografies.

4093. LLOPIS, A m o : "El médico 'dels senyors de Barcelona'. Adi6s al doctor José Tarruella" Destino, 8 de febrer de 1958, núm. 1070, pp. 15-16. Inclou una caricatura de Bagaria i dues fotografies de Josep Tarruella i Albareda.

4094. LLOPIS, Arturo: "Visita al profesor Vilanova" Destino, 24 de desembre de 1960, núm. 1220, pp. 25-27. Entrevista amb Xavier Vilanova i Montiu, catedratic de Dermatologia. Fotografia.

4095. LLOPIS, Arturo: "A raíz de una muerte. El Dr. Pío Font y Quer, recordado" Destino, 8 de febrer de 1964, núm. 1383, p. 39. Nota necroldgica i fotografia.

4096. LLOPIS, Arturo: "Un gerundense ilustre en Barcelona. El Dr. Carreras DurBn" Destino, 14 de marG de 1964, núm. 1388, p. 63. Nota biografica prou extensa de l'oftalmdleg Carreras i Duran, que va ser catedratic a Cadis i a Madrid.

4097. LLOPIS, Arturo: "Renacen las piedras. El patio de la Santa Cruz" La Vanguardia, 12 d'abril de 1964, p. 45. Referdncia als jardins de llHospital de Santa Creu. Tres fotografies. El capitell de la creu del pati (1691) de marbre de GPnova: cost de 13 lliures i 5 sous.

4098. LLOPIS, Arturo: "El doctor Leandro Cervera, médico y humanista"

Destino, 22 d'agost de 1964 (núm. 1412), p. 24. Comentari ran de la mort de Leandre Cervera i Astor.

4099. LLOPIS, Arturo: "Miguel S. Salarich Torrents, poeta de dos ciudades" Destino, 24 d'octubre de 1964, (núm. 1420), pp. 64-65. Article amb motiu d'haver guanyat Salarich, metge de Vic, la flor natural en els Jocs Florals dlHostaJi.ancs.

4100. LLOPIS, Arturo: "San Blas y 10s médicos" La Vanguardia, 3 1 de gener de 1965. Entrevista amb Antoni Campmajb i Tornabell, entorn de la recuperacib de la festa de Sant Blai patró dels ORL.

4101. LLOPIS, Arturo: "El doctor Jerónimo de Moragas" Destino, 29 de maig de 1965, (núm. 1451), p. 51. Necrologia i fotografia de Jeroni de Moragas, psiquiatre infantil.

4102. LLOPIS, Arturo: "Una 'Alianza' ininterrumpida" Destino, 3 de juliol de 1965, p. 17. Sobre la Quinta de Salut La Alianqa.

4103. LLOPIS, -0: " I - ii

"San Cosme y San Damián médicos" La Vanguardia, 26 de setembre de 1965. Notícia sobre la germandat; el carrer dels Metges a Barcelona i la capella dels sants. Reproduccib d'un goig. El retaule de la catedral. Altres dades.

4104. LLOPIS, Arturo: "El doctor Trueta no ha desoido la llamada de Barcelona" Destino, 6 de novembre de 1965, (núm. 1474) p. 57. Notícia de la jubilacib del doctor Trueta a Oxford. Fotografia.

4105. LLOPIS, Arturo: "El Tibidabo, obra imperecedera del doctor Andreu" La Vanguardia, 8 de juny de 1966, p. 5 1. Refer2ncia a la urbanitzacib de la muntanya del Tibidabo i l'obra de Salvador Andreu, farmactutic. Fotografia.

4106. LLOPIS, Arturo: "Vida y obra del Dr. J. Cornudella Capdevila" Destino, 18 de juny de 1966, (núm. 1506), p. 2 1. Article, il.lustrat amb tres fotografies, on es fa resso d'un homenatge tributat a Josep Cornudella, tisibleg i pneumbleg, de l'hospital de Sant Pau.

4107. LLOPIS, Arturo: "Ignacio Barraquer visto por el Dr. Pedro Pons" Destino, 15 d'abril de 1967, (núm. 1549), p. 55. Nota breu, ran de l'ereccid d'un monument a Ignasi Barraquer, oftalmbleg, a Barcelona.

4108. LLOPIS, Josd Maria: "Campins y Ballester fundador de 10s estudios mt!dicos en Venezuela" El Médico, 1962, 12 (I), 55-58. (Mdxico)

4109. LLOPIS i FANER, B.: "La medicina a la Mallorca dels anys 40" Ann. Med. 1987,77, núm. 7, 153-157. Record personal de la medicina a la postguerra civil a Mallorca.

4 1 10. LLOR, Miquel: "El cas del doctor Genis i Aguilar" Mirador, núm. 79, 3 1 de juliol de 1930, p. 4. Critica de l'obra literaria d'aquest apotecari de vic (1847-1932).

4 1 1 1. LLORENC, Artur: "La reraguarda d6na la seva sang" Ultima Hora, 29 de gener de 1937 Noticia dels serveis prestats per un hospital de sang instal. lat al parc de Monqut'c.

4 1 12. LLORENC, Artur: "Una ofensiva sanithria. La lluita contra la pesta blanca1' Ultima Hora, 17 de maig de 1937 Nota sobre el dispensari antituberculós del carrer de Torres Amat de Barcelona.

4 1 13. LLORENS, Rodolf: "25 anys del Centre Catalh de Caracas" Caracas (Patronat de Cultura Terra Ferma) 1970 Referdncia a l'activitat civica d'August Pi i Sunyer, primer president d'aquest centre, inaugurat el 1945.

41 14. LLORENS i CABOT, Montserrat; TORRAS i SERRA, Marc: "La 'Apologia con que el Colegio de Boticarios de la ciudad de Barcelona vindica su honor ultrajado (...)'. Una obra impresa a Manresa" Gimbernat, 1991, 15, 179-184. Descripció de /'opuscle (1788). L'impressor Abadal. Moment histdric de la controvdrsia. Arguments de Savall i del Coklegi de Barcelona. El fet de la impressid a Manresa.

41 15. LLORENS i GALLARD, Ignasi de: "Topografia mCdica de Seo de Urgel"

Barcelona (Tip. Suc. Ramírez) 1886. 94 pp. Estudi interessant amb dades d'interks histbric.

41 16. LLORENS i GALLARD, Ignasi de: "La mendicidad en Barcelona" Barcelona (Tip. Casa Prov. Caridad) 1892.24 pp.

4 1 17. LLORENS i GALLARD, Ignasi de: "Inoculaci6n del microbio del cblera" Diario de Barcelona, 13 de marc de 1893, pp. 3.179 - 3.180. Defensa a Jaume Ferran.

4118. LLORENS i GALLARD, Ignasi de: "Necrologia del Dr. D. José M' Truillet y Teixidor" Bol. Of. Col. Med. Barcelona, 1898, agost, pp. 317-321.

41 19. LLORENS i GALLARD, Ignasi de: "La tuberculosis en Barcelona" Barcelona, 1900. Estudi de la mortalitat per tuberculosi des del primer de juliol de 1898 al 30 de juny de 1899. Discurs llegit a la sessió inaugural de lIAcad2mia del Cos Mkdic Municipal de Barcelona, 1900.

4120. LLORENS i GALLARD, Ignacio de: "Necrologia" Gaceta Sanitaria de Barcelona, 190 1, marc, pp. 2 1-22. Breu necrologia del metge municipal Francesc Queraltb. Fotografia.

4 12 1. LLORENS i GALLARD, Ignacio de: "Topografia médica de Calaf" Barcelona, (Imp. Elzeviriana de Barros i Mestres) 1904. 284 pp. Premiada per la RAM de B l'any 1903. Moltes fotografies i grafiques.

4 122. LLORENS, Ignasi de: "Necrologia. Dr. D. Francisco Pi y Suiler" Gaceta Sanitaria de Barcelona, 1908, febrer, pp. 21-25. Metge del cos mkdic municipal de Barcelona. Inclou fotografia.

4123. LLORENS, Ignasi de: "Necrologia. Dr. Dionisio Llopart y Janer" Gaceta Sanitaria de Barcelona, 1908, maig, pp. 85-88. Metge del cos mkdic municipal de Barcelona.

4 124. LLORENS, Ignasi de: "Necrologia. Dr. D. Manuel Duran y Ventosa" Gaceta Sanitaria de Barcelona, 1909, juny, pp. 85-88. Metge del cos mhdic municipal de Barcelona. Inclou fotograja.

4125. LLORENS i SOLE, Antoni: "Solsona i el Solsones en la histbria de Catalunya" Lleida (Ed. Virgili i Pages) 1987, vol. 11, 520 pp. El capit01 XI (pp. 285-303) fa refrkncia als hospitals de Solsona, als metges i apotecaris. El capitol XII, a la pesta dels segles XIV; XVI i XWI i al cdlera de 1854 (pp. 307-316).

4126. LLORENS i VILA, Jordi: "La Unió Catalanista i els orígens del catalanisme politic" Abadia de Montserrat, 1992,640 pp. Estudi de l'evolució d'aquest partit politic que fou impulsat i dirigit pel psiquatre Domknec Marti i Julia.

4127. LLORET PASTOR, J.: "Aportación valenciana a la Fisiologia durante la I1 República (1931-1935)" Act. IX Congr. Nac. Hist. Med. Zaragoza, 1989,111,991-1000. Es destaca la tasca basica de Josep Puche i Alvarez, format a llEscola d%ugust Pi i Sunyer. La revista Crónica Médica, com a introductora d'informació estrangera.

4128. LLORET, I.: "Els sabers fisioldgics a les publicacions mediques valencianes (1900-1939)" XIV Congr. Metges i Biblegs de Llengua Catalana, Palma, 1992. Resums, p. 68. Noticia de les revistes més actives: Crdnica Mddica, Policlinica i altres tres. Autors amb major aportació: Josep Puche, Josep Almela, Francesc Mas i Magro. Epoca més activa la dbcada dels anys trenta.

4129. LLORT i BRULL, Josep: "El Dr. Ferran i el ressorgiment mkdic catali del segle passat" Act. I CIHMC, Barcelona, 1970, IV, 59-63. Nota breu sobre l'obra de Jaume Ferran (1852-1929). Valoració de les seves descobertes en el camp de la vacunació (cdlera, altres). Viatges. Creació de l'lnstitut Ferran.

4130. LLOVERAS, Gon~al: "Doctor A. Pedro Pons" Barcelona (ed. Alcides. Col. Biografies populars), 1964. 80 pp. Estudi extens, sobretot dels aspectes humans dlAgustí Pedro i Pons i de la primera part de la seva vida. Interessant per conbixer algunes facetes del panorama de la medicina i la societat barcelonines de l'kpoca. Iconografa.

4 13 1. LLOVERAS, Goncal: "El Dr. Jerónimo de Moragas" Bol. Inf. Inst. Med. Psicol. 1965, núm. 68, p. 28. Nota necroldgica.

4132. LLOVERAS, Goncal: "Homenatge a Josep Alsina i Bofill" Salut Catalunya, 1993, núm. 7, p. 266.

4 133. LLOVET i BAYER, Josep; PRAT i ELIAS, M. hurdes: "Personal sanitari de Cabrera de Mar al segle XVII" Gimbernat, 1997,27,31-42. Notícia de 21 sanitaris, dades demograjques, i algunes dades sobre causes de mort.

4 134. LLUCH i CARALPS, Joan: "Anat6micos catalanes del siglo XVIII" Act. I CIHMC, Barcelona, 1970, IV, 11-19. Dades sobre l'anatomia dels segles XW-XWII. Menció concreta de l'obra de Pere Virgili, A. Gimbernat, J. Bonells, I. Lacaba, A. Monrava i Roca, F. Canivell i J. Queraltd, entre altres.

4135. LLUCH i CARALPS, Joan: "John Hunter, Antonio Gimbernat i Pedro Virgili. Tres grandes maestros del periodo de la Ilustraci6n (1740-1800)" Anal. Med. Cir. 1964, 44, (184), 223-229. Paralel.lisme entre els tres cirurgians esmentats, valorant el "moment este1,lar" de Gimbernat a Londres l'any 1777 i la tasca organitzadora de Virgili.

4136. LLUCH i DUBON, Ferran Dídac: "L'epid&mia de grip de I'any 1918 a les illes Balears" Palma de Mallorca (EI Tall) 1991,210 pp. Analisi de la repercussió demograjca, sanitaria, economica i social de la grip de 1918 a les Illes. Evolució de l'epidimia. Les tres onades. GraJques i taules.

4 137. LLUCH i MARTIN, Ernest: "Cervera y la Universidad" La Vanguardia 18 de marc de 1988. Article on es fan algunes referincies als estudis midics relacionats amb aquesta universitat.

4138. LLUCH, Ernest: "Por un doctor Orfila actual" La Vanguardia, 28 de juliol de 1988. Alguns comentaris sobre l'obra de Mateu Orjla i els diners dedicats a la recerca.

4139. LLUCH, Ernest: "Ortega y Gasset en Cataluila" La Vanguardia, 7 de maig de 1998, p. 23. Article en el que es recorda, entre altres coses, una carta que alguns catdlics "mds oberts i catalanistes" van enviar a Ortega el febrer de 1949. Entre ells Jeroni de Moragas, Gonqal Lloveras i Jordi Pujol.

4 140. LLUCH i OLIVERAS, Salvador: "El doctor Ferrin, investigador fotogr8frcoW El Noticiero Universal, 9 d'octubre de 1969, p. 39. Noticia d'aquest aspecte de l'activitat de Ferran. Aportació a la tdcnica fotografica amb una nova emulsió, més efica~. Valoracib del seu interds. Iconografia.

4 14 1. LLUSS A i RUIZ, Carles; SELGA i UBACH, Simeó: "Escola de Formació Social Torras i Bages de Manresa. Relació de tesines de final d'estudis amb un tema Únic. L'infant" Gimbernat, 1991, 15, 185-190. Dades sobre aquesta docdncia. Relació detallada de 26 tesines entre 1964 i 1968.

4 142. LOBO SATUÉ, Maria Isabel: "Las obras de Hidrologia Médica que se encuentran en la Real Academia de Medicina de Barcelona" Act. IX Congr. Nac. Hist. Med. Zaragoza, 1989, IV, 1.387-1.404. Referdncia de 153 obres, la majoria absoluta relatives a aigfles medicinals, i de la segona meitat del segle X a , publicades a Barcelona.

4143. LOPEZ, Angels: "Medicina acaba su exilio y vuelve junto al Clínic" El Periódico, 9 de juny de 1989, p. 28. Noticia sobre la reinauguració (que fou només parcial i de cara a la galeria) de l'edifici de la facultat de medicina del carrer de Casanova, ran de les obres de reforma. El retorn deJnitiu, també parcial, encara havia de tardar set anys més.

4 144. LOPEZ, Antoni: "El fondo de la farmacia Pallarhs de Solsona contiene 10s textos mis antiguos, nunca expurgados. Una investigación aporta nuevos datos sobre la historia de la medicina europea" El Observador, 4 de febrer de 1993, p. 47. Noticia del treball de Marcel Corominas sobre l'arxiu de la farmacia Pallards de Solsona.

4 145. L~PEZ, Guillermo: "Memoria de un viaje a la provincia de Valencia para el estudio de la profilaxis Ferran" Barcelona (Imp. Casa Caridad) 1885. 28 pp. Defensa a Ferran. L'autor fou coniissionatper la Junta de Govern de 12ssociació dymics dels Pobres, per a fer un dictamen sobre la vacuna anticoldrica.

4 146. L~PEZ, Guillermo: "Notas bibliogrU~cas" La Vanguardia, 3 1 de gener de 19 14, p. 5.

Crítica del llibre de F. de P. Xercavins '!Las afecciones morales en las enfermedades de las visceras, nerviosas y mentales"

4 147. LÓPEZ, Guillermo: "Las aguas de Barcelona desde el punto de vista higidnico" Barcelona (Impr. V, Badia) 1915,42 pp.

4 148. LÓPEZ, Guillermo: "Nuestro atraso sanitario" La Vanguardia, 8 de maig de 1924, p. 12. Demana més quantitat d'aigua per habitant a Barcelona. Creu que la mortalitat per febre tifoide td relació amb la poca aigua disponible.

4 149. LÓPEZ, Guillermo: "Segundo Congreso Internacional, celebrado en Ginebra en septiembre de 1906, para el saneamiento y salubridad de las habitaciones" Barcelona (Impr. F. Sánchez) s.a. 54 pp.

4150. LÓPEZ, Josep: "Alberto Oriol Bosch. la formación continuada es una herramienta de eficacia" Prevision, 1991, marzo, núm. 60, pp. 24-25. Entrevista amb Albert Oriol, director de l'lnstitut d'Estudis de la Salut. Dues fotografies.

4 15 1. LÓPEZ, Josep: "MCdico del afio. Antonio BayCs de Luna" Noticias Médicas, 11-17 de desembre de 1991, núm. 3.449, pp.- 11-12. Entrevista amplia amb Antoni Bayés, coordinador de Cardiologia de Sant Pau.

4 152. LÓPEZ i ALEMANY, Mdrius: "L'epidkmia de cQlera dels anys 1884 al 1886 i la seva incidkncia a la ciutat d'AmpostaW Amposta (ed. Ajuntament Amposta) 1981. 98 pp. Dades generals sobre l'epidemia, incidkncia a la ciutat i mortalitat: 92 dbits entre juliol i agost de 1885 (mortalitat total de l'any 1885: 241 persones). ReferPncia a l'obra de Jaume Ferran.

4 153. LÓPEZ i ALEMANY, MArius: "L'epid&mia de cblera dels anys 1884 al 1886 i la seva incidhcia a la ciutat dfAmposta" Gimbernat, 1985, 3,235-250. Dades generals sobre les epidkmies de cdlera. Dades sobre mortalitat per colera al Baix Ebre: Tortosa, 337 (149 al nucli i 188 a la resta del terme) Ulldecona, 230; Roquetes, 147. Dades sobre Amposta. Taules.

4154. L ~ P E Z i ALEMANY, Mhius: "Contribuci6 a la histdria del paludisme a Amposta i delta de I'Ebre. L Dels orígens a 1900" Gimbernat, 1988,9, 179-194. Notícia amplia del tema. El conreu de I'arrds. La memdria de Josep Rafels, metge de Vinards. 77 notes.

4155. LOPEZ i ALEMANY, Mhius: "Contribuci6 a la histdria del paludisme a Amposta i delta de 1'Ebre. IL de 1900 a 1936" Gimbemat, 1988,10, 193-204. Evolució del tema del paludisme. La lluita per a la seva eradicació. 62 notes.

4156. L ~ P E Z i ALEMANY, Mhrius: "AnAlisi de la mortalitat a Amposta: 1873 a 1936" Barcelona, tesi, (UB) 1989. 602 pp. (dir. J. Corbella) Anulisi de 7.219 partides de defunció. Importuncia del paludisme com a patologia continuada. Brot puntual de cdlera. Infeccions intestinals i respiratdries. Canvis evolutius: l'últim quinquenni pas a primer terme de la patologia cardiovascular. Duplicacib de l'esperanqa de vida al llarg del període.

4 157. L ~ P E Z i ALEMANY, Mhius: "Notes sobre I'evoluci6 de I'ofici de sagnador en els segles XM-XX" Gimbernat, 1990, 13, 149-156. El delta de I'Ebre com a subministrador de sangoneres. Cap el 1845 s'agafaven anualment a Amposta unes 200.000 sangoneres d'alta qualitat. Notícia d'alguns sagnadors: Esteve Abella, Josep Nofve, Serafi Pla, Vicent Pla, Cinta Castells.

4 158. L ~ P E Z i ALEMANY, MArius: "La mortalitat infantil a Amposta en el transit dels segles XM-XX" in 37 Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Amposta 199 1. Resums, p. 4 1.

4159. L ~ P E Z i ALEMANY, Mhius: "Mortalitat per difteria i catarro a Amposta en el periode 1873-1936" in 37 Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Amposta 1991. Resums, p. 41.

4160. L ~ P E Z ALEMANY, Mhrius: "Malalties exantemhtiques infantils a Amposta en els anys 1873-1936" in 37 Assemblea Intercomarcal dBstudiosos, Amposta 199 1. Resums p.4 1.

416 1. L ~ P E Z ALEMANY, Mhius: "Intrusisme medic a la comarca del Montsia en la primera meitat del segle XM" Gimbernat, 1994,21, 159-162. Friccions en la prdctica habitual entre metges i cirurgians. Descripcib d'alguns casos. Material de l'amiu de l'Acad2mia de Medicina de Catalunya.

4162. L ~ P E Z BREA i ORTIZ DE ANGULO, Casto: "El agregado militar y la sociedad civil" Barcelona, (Imp. P. Ortega) 1914; 206 pp. Discurs llegit a la RAM de B. i que fou contestat per Lluís Comenge. Inclou breus mencions a sanitaris militars.

4 163. LÓPEZ DE COZAR, J.L.: "Malformaciones gknito-urinarias en las 'Observaciones' presentadas a las asambleas del Real Colegio de Cirugía gaditano en el siglo XVIII" Act.IX Congr. Nac. Hist. Med. Zaragoza, 1989,111, 979-984. Notícia d'una memdria de Carles Francesc Ameller, sobre reconeixement d'una persona, a causa d'una malformació, per tal de fer una recerca de paternitat. Tambd una altra referdncia de Pere Virgili (1 755).

4164. L ~ P E Z DE LETONA, C.; RIERA PALMERO, J.: "Noticias de epidemias en 10s partidos aragoneses durante el siglo XMII" Act. IX Congr. Nac. Hist. Med. Zaragoza, 1989,631-637. Dades sobre epiddmies, entre altres a Benavarri. El metge Josep Monclús, de Perarrua, Ribagor~a i les febres pútrides de 1783-85.

4 165. LOPEZ DE MENESES, Amada: "Documentos acerca de la peste negra en 10s dominios de la Corona de Aragón" in "Estudios de la Edad Media en la Corona de Aragón". Zaragoza, 1956, VI, 291- 435. Estudi monografic extens, de gran valor documental per condixer alguns aspectes de les repercussions que va tenir I'epiddmia. Recull un total de 157 documents, des del 20 d'abril de 1348 (Vakncia). 51 són de l'any 1348; 34 de 1349, 29 de 1350, 16 de 1351, i els altres són posteriors, j n s a un dels anys 1363, 64, 73, 80, 81 i 1384.

4166. LÓPEZ DE MENESES, Amada: "Documentos acerca de la peste negra en 10s dominios de la Corona de Aragón" Zaragoza (Imp. Heraldo de Aragón) 1956.448 pp.

4 167. LOPEZ DE MENESES, Amada: "Cinco catalanes licenciados en medicina por Pedro el Ceremonioso (1374- 1382)" Correo Erudito, 1957, 5, 252-254.

4168. LÓPEZ DE MENESES, Amada: "La peste negra en las islas Baleares" Act. VI Congr. Hist. Corona Aragón, (Madrid, 1959), 331-344.

4169. L ~ P E Z DE MENESES, Amada: "Una consecuencia de la peste negra en Catalufia: el progrom de 1348" Sefarad, 1959, XIX, pp. 92-13 1.

4170. L ~ P E Z DE MENESES, Amada: "Datos acerca de la peste negra en Vic" Ausa, tom. VI, (1968-1971), (68), 280-285. Treball documentat, amb 28 notes, sobre els estralls demogrdfics de la peste negra del segle XIV a Vic.

4 17 1. L ~ P E Z FERNANDEZ, Maria Nieves: "La Psicologia en la obra de Pedro Mata y Fontanet" Valladolid (Univ. Valladolid) 1993. (Acta Historico Medica Vallisoletana, núm. XXXV) Estudi monografic extens, de 152 pcigines, ben documentat, analitzant les aportacions de Pere Mata, principalment en el seu Tratado de la Razbn Humana en estado de salud (primer volum del tractat). 131 cites bibliogrdJques.

4 172. LOPEZ y GMCÍA, Gusíavo: "D. Agustin Yíifiez y Girona" La Voz de la Fannacia, 1930, I, (7), 29 1-292.

4 173. L ~ P E Z y GARCÍA, Gustavo: "D. Pedro Benedicto Matheo" La Voz de la Farmacia, 1933,4, (44), 481-482.

4174. LOPEZ y GARC~A, GUS~~VO: "Don Francisco Carbonell y Bravo" La Voz de la Farmacia, 1933,4, (48), 765-767.

4175. L ~ P E Z GIBERT, J. et al: "El doctor V. Artigas i el servei d'urgbcies" Annals de Medicina, 1977, v. 63 (1) (secció cirurgia), pp. 63-81. Sessib necroldgica en record de Vicen~ Artigas i Riera, cirurgia que fou cap del servei dlUrgdncies de Sant Pau

4176. L ~ P E Z G ~ ~ M E z , José M.: "Don Martin Vallejo Lobón, profesor de Pedro Pons" Act. 28 Congr. Int. Hist. Med., Paris 1982,II, 153-157. Estudi de l'obra de Martin Vallejo (1861-1919) que fou catedratic de patologia mddica de Barcelona. Esment del vessant psiquiatric de la seva obra i d'alguns deixebles: Ferrer Solervicens, Noguer Molins.

4 177. L ~ P E Z &MEZ, Jod Manuel: "Un catedritico de Clínica MCdica de la facultad de medicina de Barcelona poco conocido: Don Martin Vallejo Lobón (1861-1919)" Gimbernat, 1985,4, 137-15 1.

Estudi relativament extens de la vida i obra de Martin Vallejo que succeí a Bartomeu Robert a la catedra de Patologia Mddica de Barcelona (maig, 1902). Noticia d'alguns deixebles: Ferrer Solervicens, Noguer Molins, Duran Arrom.

4178. LÓPEZ G ~ M E z , José Manuel: "Don Martin Vallejo Lob6n, fundador y miembro de la sociedad de Psiquiatría y Neurologia de Barcelona" Gimbernat, 1986, 5,201-217. Estudi d'alguns aspectes neuroldgics i psiquibtrics de l'obra de Martin Vallejo. Metge consultor de Nova Betlem (1910). Fundacib de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona (1910). Tasca de Vallejo a la societat. Nombroses referdncies a la psiquiatria catalana entre 191 0 i 1920.

4 179. LOPEZ GÓMEz, José Manuel: "Notas para la historia del Hospital Clinico de Barcelona. El proyecto de reglamento de Clinicas de 1907" Gimbernat, 1986,6, 193-200. Breu comentari. Transcripcib en apdndix del projecte.

4180. L ~ P E Z GÓME~z, José Manuel: "Un médico catalin obispo y colonizador de Australia: Don Martin Griver y Cuni (1814-1886)" Gimbernat, 1986,6, 201-210. Nota sobre el bisbe Griver (n. Granollers, 11-11-1814 - m. Perth, 1-11-1886). Estudis de metge cirurgid al Coblegi de Cirurgia de Barcelona, graduat el 1846. Capella el 1847. Arribada a Perth el desembre de 1849. Bisbe de Tloa el 1869. Assistdncia al Concili Vatica I (1869). Estades a Catalunya el 1870 i 1882. 21 notes.

4 18 1. LÓPEZ GÓMEz, José Manuel: "Anilisis de 10s aspectos toxicol6gicos de la 'Revista Médica de Barcelona' (1924-1936)" Gimbernat, 1986, 6, 21 1-222. Analisi detallada del tema. 80 treballs de tema toxicoldgic en 13 anys (0.8 % del total). 11 treballs originals; 18 sessions de confer6ncies a Barcelona; 38 recensions d'articles en altres revistes; 6 comentaris de llibres. Detall de les referdncies.

4 182. L ~ P E Z G~MEZ, José Manuel: "Presencia medica catalana en la Mérida del siglo XVITI1' Gimbernat, 1987, 7, 101-124. Referdncies a Manuel Canals i Fadulla (n. Tremp, c. 1700); Josep Alsinet de Cortada (n. Vilanova de Meia) que fou metge titular de Mdrida el 1750; Francesc Forner i Segarra (n. Vinards, 1718), metge a Merida el 1755, i pare de l'escriptor Juan Pablo Forner. També s'esmenta a Pascual Sabater i Alaman (n. Morella i m. Mérida. 1797). Els cirurgians. 65 notes. 2 apdndix.

4 183. LÓPEZ GÓMEZ, Jod Manuel: "Las oposiciones a premio en el Real Colegio de Cirugia de Barcelona (1805- 1844)" Gimbernat, 1987,7, 125-150. Estudi dels expedients per a premi al Col.legi de Cirurgia. Reglamentacid. Concursants presentats i resultat dels concursos. Les dissertacions llatines.

4184. LÓPEZ GÓMEZ, Jost! Manuel: "Anhlisis de 10s aspectos mddico legales de la 'Revista Mddica de Barcelona' (1924-1936)" Gimbernat, 1987,7, 151-172. Estudi detallat del tema. Inciddncia del 0.58 % del total de treballs. Hi ha 13 originals i 3 editorials entre 58 treballs recollits. 24 ressenyes d'articles i llibres. Taules i mencid de tots els treballs en annex. Seccid més activa: Psiquiatria Forense. Autors més actius: Manuel Saforcada i Joaquim Fuster.

4 185. LÓPEZ GÓMEZ, José Manuel: "La obra del Dr. D. Martin Vallejo Lobón, catedrhtico de Patologia Mddica de la Universidad de Barcelona (1902-1919)" in Hist. Univ. Barcelona, I Symposium, 1988,409-417. Andlisi d'alguns aspectes de I'activitat de Martín Vallejo (n. fillaviudas, 1861). Catedratic de Barcelona per la vacant del Dr. Robert (1902). Activitat en els primers anys. La Societat dels sants Cosme i Damia. Alguns col~laboradors: els doctors Lluis Noguer i Molins, D. Duran i Arrom, F'. Ferrer Solervicens. Altres aspectes.

4 186. LOPEZ GÓMEZ, José Manuel: "Don Martin Vallejo Lobón. El médico y el hombre" Barcelona (Seminari Pere Mata, pub. niun. 30) 1988.250 pp. Llibre on es recull les diveres aportacions que l'autor ha fet sobre la vida i l'obra de Martín Vallejo.

4 187. LÓPEZ GÓMEZ, José Manuel: "Asistencia a pacientes naturales de 10s Paises Catalanes en el Hospital de San Juan de Dios de Mérida (1809-1831)" Gimbernat, 1988,9, 195-204. Dades sobre 59 malalts ingressats: 46 del País Valdncia i 13 del Principat. Agulla 1 'any 1830, amb 10 ingressats.

4188. LÓPEZ GÓMEZ, José Manuel: "Noticias y medidas adoptadas en Extremadura frente a la epidemia de peste de Mallorca de 1820 y a la de fiebre amarilla de Barcelona de 1821" Gimbernat, 1988, 10, 205-216. Analisi de les normes adoptades i transcripcib de cinc documents.

4189. LÓPEZ GÓMEZ, Jos6 Manuel: "Salud Pública y medicina en Mérida (1700-1833"

Barcelona, tesi UB, 1988,670 pp. (dir. J.M. Calbet) Estudi important sobre el tema, molt extens, publicat l'any segiient en forma de llibre.

4 190. LÓPEZ GÓMEZ, Jose Manuel: "Salud pública y medicina en MCrida (1700-1833)" Madrid, Mérida, 1989. 557 pp. Publicacid de la tesi doctoral de Sautor, que va guanyar el premi de Cidncies Socials Diego MuAoz Torrero de l'any 1989 a M2rida.

4 19 1. LÓPEZ GÓMEZ, José Manuel: "Contribución al conocimiento de 10s inicios de la vacunación antivariólica en Cataluíía" Gimbernat, 1989,12, 167-177. Notícia d'una carta de Vicenq Mitjavila a Ignacio M. Ruíz de Luzuriaga, l'any 1801. Refergncia a vacunacions fetes pels cirurgians Nadal i Vilella i a una carta de Francesc Rovira, metge de Sanairja. Transcripció del document.

4 192. LÓPEZ GÓMEZ, Jod Manuel: "Documentación sobre Historia de la Salud Pública conservada en la chtedra de Historia de la Medicina de la Universidad de Barcelona" Gimbernat, 1989, 12, 179-200. Noticia de 208 treballs sobre temes de salut publica. Index tematic i topogrdflc.

4 193. LÓPEZ GÓMEZ, Jod Manuel: "Documentos para el estudio de algunos profesores catalanes del Real Colegio de Cirugia de Burgos" Gimbernat, 1989, 12,201-2 14. Relació detallada de 42 documents referents al tema. 9 dels 12 professors inicials eren d'origen catala: Artigas, Bassas, Bahí, Capdevila, Golferichs, Nogués, Saleta. Solanich i Ventosa.

4 194. LÓPEZ GÓMEZ, Jose Manuel: "El doctor Griver, mCdico, obispo y colonizador de Australia" Historia y Vida, 1990, (extra núm. 56) pp. 104-105.

4 195. LÓPEZ G~MEz, José Manuel: "La Topografia medica de Vic de Antonio Millet (1798)" Barcelona (Sem. Pere Mata, publ. núm. 49) 1992. 102 pp. Estudi previ, transcripció del text llatf i traducció d'un text interessant que era practicament desconegut.

4 196. LÓPEZ GÓMEz, Jose Manuel: "El proyecto de Diario Quinírgico de Jaime Saló (1817)" Gimbrnat, 1992,18,179-186.

Comentaris al projecte de fer una revista quirúrgica a carrec dels Reials Coklegis de Cirurgia. Transcripcib del document, enviat per Salb, {n. Castell6 d'Empíries, c. 1781), essent cirurgid de la vila de Priego.

4 197. L ~ P E Z G~MEz, JosB Manuel: "La matrícula de mkdicos cirujanos del Real Colegio de Medicina y Cirugía de Barcelona de 1828 a 1842" Gimbernat, 1992, 18,217-256. Font important de dades. Relació alfabdtica dels alumnes d'origen foraster en aquest període (141); dels que ja tenien estudis sanitaris previs (64). Altres dades.

4198. LOPEZ GÓMEZ, Josk Manuel: "La labor epidemiológica del doctor Bahi y Fonseca en Castilla la Vieja" Gimbernat, 1993, 19, 163-174. v.t. VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992. Res. p. 15. Notícia de l'obra de Joan Francesc Bahi (n. Blanes, 1775). El brot de paludisme de 1802-1804, a les conques dels rius Arlanza, Pisuerga i zones vel'nes. Actuació de Bahi.

4 199. L ~ P E Z GÓMEZ, José Manuel: "Nuevos datos sobre la trayectoria vital y la labor profesional del Dr. Juan Francisco Bahi y Fonseca" Gimbernat, 1993, 19, 175-184. v.t. VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992. Res. p. 72. Estudi i transcripcib de dos documents: 1. Concedint poders, junt amb altres professors de Burgos, per a reclamar una pensib. 2. FuN de serveis i mdrits, fet l'any 1805.

4200. L ~ P E Z GÓMEz, José Manuel: "Un comentari0 critico a 'Las preparaciones del plomo' de Vicente Mitjavila: la carta del coronel Dumont (1791)" Gimbernat, 1993, 19, 185-196. Nota sobre l'escrit del coronel Andrés Dumont, a Vicenq Mitjavila, el 14 de desembre de 1791. Elogis i divergthcies tdcniques. Reflecteix l'interis despertat per l'obra de MZgavila

420 1. L ~ P E Z G6ME2, José Manuel: "La Frenologia: una doctrina psicológiclp organicista en Burgos. El Canónigo Corminas y Mariano Cubi" Boletin de la Institucion Fernán Gonzáiez, 1994, núm. 1, pp. 67-85. Aportacib sobre l'obra del canonge Corminas i la seva relació amb la frenologia i Maria Cubi.

4202. L ~ P E Z G~MEz, Jod Manuel: "La epidemia palkdica de 1804 en las provincias de Burgos y Palencia" Act. XXXIII Congr. Int. Hist. Medicina, (Sevilla 1992). 1994, pp. 633-650. Amplia referincia a la tasca de Joan Francesc Bahi i Fonseca.

4203. L ~ P E Z GÓMEZ, José Manuel: "Sociologia de las profesiones sanitarias en Mérida (1700-1833)" Barcelona (Seminari Pere Mata UB) 1994. publ. núm. 61) 180 pp. Estudi ampli, amb referencia a algun metges catalans que van exercir a Merida en aquest període: Josep Alsinet de la Cortada (n. Vilanova de Meia), Manuel Canals i Fadulla (n. Tremp), Pascual Sabater i Alamán (n. Morella) i franc es^ Forner i Sagarra (n. Vinards).

4204. L ~ P E Z d M E z , Josd Manuel: "Los profesores burgaleses del Real Colegio de Cirugia de Burgos (1799- 1824)" Boletin Institución Fernán González, Burgos, 1995, (I), núm. 210, pp. 201-224. Notes sobre el CoLlegi de Burgos, on hi hagué un bon nombre de professors catalans.

4205. L ~ P E Z ~ M E Z , Josd Manuel: "El manuscrit0 148 de la Biblioteca Pública del Estado de Burgos: 'Enfermedades de mujeres' de Agustín Ginesta" Gimbernat, 1995,23, 135-148. Analisi del text. Transcripció de I'index. Comparació d'alguns flagments de textos ginecoldgics de Ginesta i Pere Castelló.

4206. L ~ P E Z GÓMEZ, José Manuel: "El doctor Juan Bassas, un vicense catedratico del Real Colegio de Cirugia de Burgos (1799-1824)" Gimbernat, 1996, 26, 13 1-144. Nota amplia sobre I'obra de Joan Bassas (n. Vic, c. 1766). Estudis a Barcelona. Primers anys d'exercici. Profssor a Burgos. Catedratic de san Carlos (1824- 1833). 69 notes.

4207. L ~ P E Z GÓMEZ, Josd Manuel: "Participación catalana en el I Congreso Nacional de Medicina (Madrid, abril-1919)" Gimbernat, 1996,26, 145-156. Detall del congrds i de les seves seccions. Relació nominal de 84 metges catalans que hi presentaren comunicacions.

4208. LOPEZ GÓMEZ, José Manuel: "Cirugia ilustrada en Burgos: la figura y la obra de José Victoriana G6mez (1773-1819)" Burgos (Institución Fernhn Gondlez) 1996,252 pp. Referencia, amb documentació original, dels profesors del Coblegi de Cirurgia de Burgos, molts d'ells d'origen catala.

4209. L ~ P E Z d M E Z , Jod Manuel: "El doctor Planes y la escuela catalana de practica médica del Hospital del Rey de Burgos en el siglo XVIII"

Gimbernat, 1997,27,81-93. Dades sobre el doctor Joan de Planes (n. Banyoles, c. 1720 - m. c. 1790), relacionat ja amb /'Hospital de Burgos J'any 1745. Dades sobre altres metges catalans.

4210. L ~ P E Z GÓMEz, José Manuel: "Los profesores del Real Colegio de Cirugia de Burgos. 1799-1824" Barcelona (Seminari Pere Mata UB) 1997. 104 pp. Recull de sis articles, alguns publicats a Gimbernat, sobre els professors de Burgos, entre ells alguns catalans: Bahi i Fonseca, Joan Bassas.

42 1 1. L ~ P E Z GÓMEZ, José M: "Ensefianza y ensefiantes en el Real Colegio de Cirugía de Burgos (1799- 1824)" XI Congreso Nacional Historia de la Medicina, Santiago de Compostela 1998. Resiunenes, p. 23. Noticia del Col.legi i d'alguns professors catalans: Noguds, Artigas, Bahi, Capdevila, Bassas.

4212. LOPEZ GÓMEZ, José Manuel; CALBET i CAMARASA, J.M.: "La salut pública a Manresa a finals del segle XVIII segons I'interrogatori de F. de Zamora" Miscel. Estud. Bagencs. 1990, 7, 123-13 1. Transcripció, en annex, de les respostes a 23 preguntes (entre 183) d1inter2s sanitari. Sembla que hi ha una bona situació sanitaria. Hi havia 7 metges i 6 cirurgians.

4213. L ~ P E Z IBAÑEz, Jaime: "Sobre la vwación y la obra del Dr. D. José Maria Calicó (1887 - 1944)" Act. I1 CIHMC, 1975,II, 347-360. Nota sobre l'obra de Josep M. Calicó, en la qual destaquen diversos treballs en el camp de la identificació mddico legal: tatuatges, identificació per medi dels raigs X, hematoscopia. Abundants notes de critica bibliografica i molts articles sobre temes de música.

4214. L ~ P E Z BOR, Juan José: "El arte del pron6stico" La Vanguardia, 18 de mar$ de 197 1, p. 5. Nota breu sobre Agustí Pedro i Pons i la seva valua com a clínic.

4215. L ~ P E Z BOR, J. J.: "Mis recuerdos de Mira como psiquiatra" Rev. Dep. Psiquiatria Fac. Med. Barcelona. 1973, I, (I), 39-43.

42 16. L ~ P E Z BOR, J.J: "Felix Martí-Ibaiiez, 1903-1972".

Act. Luso-Esp. Psiq. Neurol. Cienc. Afin. 1974,2 (2), 147-149. Record breu de Marti Ibdfiez, ran de la seva mort a l'exili america.

42 17. L ~ P E Z LAGUARDA, Juan Jod: "Formaci6n del mddico y su ejercicio profesional en la Valencia del siglo rn" Valkncia (RAM de Valkncia) 1948. 88 pp.

42 18. L ~ P E Z LLORET, A. : "El Hospital" La Vanguardia, 24 de desembre de 1924, p. 15 Crida per ajudar a l'hospital de la Santa Creu.

42 19. L ~ P E Z L ~ P E Z , Cayetano: "La obra de Turró juzgada por sus discípulos. La obra inmunológica" Rev. Hig. Sanid. Pecua.. 1926, 16, (8-10), 702-71 1.

4220. L ~ P E Z LOPEZ, Cayetano: "Tropismos microbianos e inmunidad local" Discurs d'ingres a la RAM de B, el 10 de juliol de 1927. Breu referincia a l'acadimic anterior, Antoni Sabater i Casals. Resposta de Pere Gonzalez i Juan.

422 1. L&EZ y L ~ P E Z , Cayetano: "Turr6 y $u personalidad" in "Homenaje a la memoria de don Ramón Turr6 Darder en conmemoración del primer centenari0 de su nacirniento (1854-1954)". Barcelona (Col. Of. Veterinarios; Linotipia Moderna) s.f. pp. 18-26.

4222. LOPEZ MOLINA, J.; ESTEBAN DE ABIZANDA, R.: "El Hospital provincial de Baleares (1456-1960)" Palma de Mallorca (Imp. Esc. de Nazaret) 1961. 164 pp.

4223. L ~ P E Z NADAL, Gon~al: "La sanidad marítima menorquina anterior al funcionamiento del Lazareto de Mahón" in "Menorca en la historia de la Sanidad". Madrid Wnisterio Sanidad y Consumo) 1987, pp. 83-98.

4224. L ~ P E Z NAVARRO, Emilio: "Pedro Gausa Rull y la medicina" Destino, núm. 2.124,28 de juny de 1978, p. 62. Entrevista amb aquest uroleg sobre temes assistencials.

4225. LOPEZ NAVARRO, Maria Carmen: "El Protomedicato y Cataluña. Origenes y consideraciones históricas" Barcelona (tesi, UAB) 1990.

4226. L ~ P E Z NAVARRO, Vicente: "EI Protomedicato no fue creado por 10s Reyes Católicos" Profesi611 Mtdica, 20 d'abril de 1990, p. 14. Comentari de la tesi de M.C.LÓpez Navarro sobre el tema (Barcelona, UAB, 1990), on es reivindica l'origen de la institució en els temps de la corona catalano-aragonesa. Antecedents en les normes d'Alfons I1 per a l'examen de metges i cirurgians. Conflrmació en Corts posteriors: Montsó, 1288; Cervera, 1359.

4227. L ~ P E Z PIÑERo, José M": "La historia de la medicina en Valencia. Su investigación actual" Med. Espaiiola. 1960, t. 23, (260), 371-386.

4228. L ~ P E Z PIÑERo, José W : "Joan de Cabriada i la introducció de la clncia medica moderna a Espanya" Valkncia (Generalitat Valenciana) 1994.107 pp. Consideracions sobre Joan de Cabriada, nascut a Valtncia el 1660 i la seva injlutncia en l'activitat cientifica espanyola del segle XVII.

4229. LÓPEZ PIÑERO, José M": "Juan Bautista Beset y Vidal y las generaciones intermedias del XM mddico español" Med. Esp. 1961, t. 46, pp. 186-203 i 321-327.

4230. L ~ P E Z PIÑERO, Jost M": "Las ideas acerca del movimiento de la sangre en la escuela anatómica valenciana del siglo XVP Bol.Soc. Esp. Hist. Med. 1961, I, (2).

423 1. LÓPEZ PIÑERO, José W : "La comunicación con Europa en la medicina española del siglo XM" Almena, 1963,2,33-64. (Burjasot)

4232. L ~ P E Z PIÑERO, José W: "La obra cardiológica de Joan d'Albs (1617-1695). Sus puntos de vista de la fisiologia circulatoria, la transfusión sanguines y la anatomia patológica cardiovascular" Med. Esp. 1963,49, (289), 409-423.

4233. LOPEZ PIÑERO, Jod M": "La urologia española en la primera mitad del siglo XM" Act. I1 Congr. Esp. Hist. Med. Salamanca, 1965, I, 167-186. Visió global del tema. Refer2ncia a metges catalans: Canivell, Torner, Hrgili, Gimbernat, del s. XVllI; San German, Castelló, Frau, Bergada, Juanich i altres. 192 re$ bibliogrdJques.

4234. L ~ P E Z PIÑERO, Jod Ma: "Los comienzos de la medicina y de las ciencias modernas en Espaíía en el iíltimo tercio del siglo XW" Act. I1 Congr. Esp. Hist. Med. Salamanca, 1965, I, 271-292. Estudi ampli i aprofundit del tema. Algunes referdncies a cientifics catalans: el botanic Salvador; Francesc Morelló amb una monografia sobre la circulació (I 678).

4235. L ~ P E Z PIÑERO, José Ma: "La doctrina de Harvey acerca de la circulación de la sangre en la Espaíía del siglo XW" Act. I1 Congr. Esp. Hist. Med. Salamanca 1965, I, 369-383. Estudi extens. Aljnal mencib de I'obra de Joan d'Alds, galenista moderat, i el seu text de 1694.

4236. L ~ P E Z PIÑERO, Jose Ma: "La contribución de Juan Bautista Juanini (1636-1691) y la introducción en Espaila de la medicina y la ciencia modernas" Act. I1 Congr. Esp. Hist. Med. Salamanca, 1965, I, 403-422. Estudi extens sobre Juanini. Referdncia a la seva relació i amistat amb Joan d'Alds, catedratic de medicina a Barcelona, autor d'un treball de cardiologia (1 694).

4237. L ~ P E Z PIÑERo, Jod Ma: "La obra de Claude Bernard en la España del siglo XM" Bol. Soc. Esp. Hist. Med. 1966,6, (2), 32-38. Article on estudia la injlubncia de Claude Bernard en la fisiologia espanyola del XLX i posterior. Referdncia a les obres de Joaquim Hysern, Joan Magaz i, més breument, Ramon Turró, August Pi i Sunyer i Jesús M Bellido.

4238. L ~ P E Z PIÑERO A, José W (edit): "La trepanación en España. Clásicos neuroquirúrgicos" Madrid (Ed. Tecnica Espafiola S.A.) 1967,480 pp. Llibre publicat en ocasió del tercer congrés europeu de Neurocirurgia Madrid, 1967). És un estudi molt extens i aprofundit sobre el tema, amb referdncies a obres d'autors catalans o que treballaven aquí: San German, Mendoza, Ribera i Sans, Enric Ribas i Ribas, Cardenal, Barraquer Roviralta. Hi ha treballs de diversos autors de I'escola valenciana: López Piñero, Zaragoza, Garcia Ballester, Terrada, Riera.

4239. L ~ P E Z PIÑERo, Jod W: "La introducción de la ciencia moderna en España" Barcelona (Ariel) 1969. 172 pp. Estudi important sobre el tema, recollint idees exposades en altres treballs de I'autor. Capítol dedicat a Joan dYlds (pp. 118-127), galenista eclzctic i moderat (1 694).

4240. L ~ P E Z PIÑETRO, José M": "La tocoginecologia en Espaila" Sandorama, 1970, núm. 15, pp. 22-23. Yisió global molt succinta de la histciria d'aquesta especialitat a Espanya. Hi ha algunes referbcies a autors catalans en la iconograja (Virgili, Campa, Carbó) i en el text (Bonells, Lacaba, Oms, Farreras, Fargas, Nubiola).

4241. L ~ P E Z PIÑERo, José M": "Grandes etapas históricas de la Farmacologia en Espaila" Sandorama, 1971, núm. 21. pp. 22-23. ReferGncia, entre altres, a un text de Servet sobre xarops.

4242. L ~ P E Z PIÑERO, José MB: "La csntribucidn de las 'generaciones intermedias' al saber anatómico de la España del siglo XIX" Asclepio, 1971,23,95-130. Estudi extens i important sobre el tema. Refergncia, entre altres, a l'obra de Carles Sildniz, catedrdtic de Barcelona (pp. 103-1 12).

4243. LÓPEZ PIÑERo, José Md: "La mentalidad antisistemática en la medicina española del siglo XVIII. La influencia de la 'Alte Wiener Schule"' Cuad. Hist.Med. Esp. 1973, 12, 193-212. Visió ideolcigica de la qilestid. Refer2ncies a Gaspar Casal, Andreu Piquer, Francesc Salva i Campillo, al qual considera "el más brillante clinico espafiol de estos afios".

4244. L ~ P E Z PIÑERo, José W: "La disección y el saber anatómico en la Espaila de la primera mitad del siglo XVI" Cuad. Hist. Med. Esp. 1974, 13,51-110. ReferGncia inicial a l'anatomia prevesaliana a la Corona dxragó. Obra de Pere dlOlesa (n. Mallorca), professor a Val2ncia. L'escola anatdmica valenciana (P.J. Esteve; P. Jimeno; L.Collado). Altres.

4245. LÓPEZ PIÑERo, José IW: "El eclecticisme de 10s galenistas 'moderados': la obra cardiológica de Joan d'A16s (1694)" in "Ciencia y Técnica en la Sanidad espaííola de 10s siglos XVI y XVII". Barcelona (Labor Universitaria) 1979,429-433.

4246. LÓPEZ PIÑERO, José Md: "Social and economic factors in the traslation of medical texts in Spain (16th - 19th centuries)" Act. 27 Congr.Int. Hist. Med. Barcelona, 1980, I; 289-297.

S'esmenten la versió que Gind i Partagds i Bartomeu Robert van fer de la Patologia Cel.lular de Virchow (1868) i el treball continuat, durant vint anys, de Gaspar Sentifion a la Gaceta Medica Catalana.

4247. LÓPEZ PIÑERo, José MB: "Cajal" Barcelona (Salvat) 1985. 222 pp. v.t. amb el mateix titol. Barcelona (Ed. Península) 1986,278 pp. Inclou una amplia bibliografia.

4248. LÓPEZ PIÑERo, José MB: "Hace... trescientos años" Investigación y Ciencia, 1986, núm. 115 (abril), pp. 4-5. Nota sobre Joan dlAlds. Article reproduit amb el titol "Sobre el metge moianhs Joan d'AlbsW dins La Tosca, 1993, núm. 510 (desembre), pp. 6-9.

4249. L ~ P E Z PIÑERO, J.W: "Estudios en torno a la salud pública en la España del siglo XVI" Act. IX Congr. Nac. Hist. Med. Zaragoza, 1989, I, 1-22. Visió global del tema. Algunes referencies a la Corona dlAragó i els PPCC. Menció breu de I'Hospital de Santa Creu de Barcelona. Re$ a l'obra de Miquel Joan Pascual (n. Castelló, 1505), format a Valencia, Alcala, Montpeller i professor de Cirurgia de Valencia. El seu informe sobre la contaminació per la pudor de les basses on es macerava el canem (1555).

4250. L ~ P E Z PIÑERO, JM (ed): "La ciencia en la España del siglo XM" Ayer 7-1992, Madrid Wguel Pons) pp. 193-240. Algunes referincies a metges catalans.

425 1. L ~ P E Z PIÑERO, JM: "L'activitat científica a la Catalunya del Renaixement i del Barroc" in Mpez Piñero, JM. et al. "Historia de la Cultura Catalana. Renaixement i Barroc. Segles XVI i XVII" Barcelona (ed. 62) 1997, pp. 15-36.

4252. L ~ P E Z P ~ R O , JM et al. (coautors: Maria José Baguena Cervellera; José Luis Barona Vilar; JosC Luis Fresquet Febrer; Maria Luz Lopez Terrada; José Pardo Tomas; Vicente Luis Salavert Fabiani; Juan A. Micó Navarro; Maria Luisa Garcia Najera; Maria Luz Terrada). "Bibliographia medica hispanica. 1475-1950" 4253. vol. I. Libros y Folletos. 1475-1600. (224 pp). Valtncia, 1987. 4254. vol. n. Libros y folletos. 1601-1700. (310 pp.) Valtncia, 1989. 4255. vol. 111. Libros y folletos. 1701-1800. (295 pp.) Valencia, 1992.

4256. vol. IV. Libros y folletos. 180 1-1 850. (487 pp.) Valkncia, 199 1 4257. vol. V. Libros y folletos. 1851-1900. (956 pp.) Valkncia, 1996. 4258. vol. VIII. Revistas. 1736-1950. (192 pp.) Valkncia, 1990. (Editats per Instituto de Estudios documentales e histbricos sobre la ciencia. Universidad de Valencia.- CSIC), 1987 i segs. Sbrie molt important pel coneixement de les publicacions mbdiques espanyoles, entre elles les catalanes. Els volums han sortit de manera espaiada al llarg dels anys. El llistat d'autors té algunes variacions entre els diversos volums.

4259. L ~ P E Z PIÑERo, JM, et al. (Coautors: Francesc Bujosa Homar; Maria José Baguena Cervellera; José Luis Barona Vilar; José Luis Fresquet Febrer; Maria Luz López Terrada; Victor Navarro Brotons; José Pardo Tomás; Eugenio Portela Marco) "Los impresos científicos espafioles de 10s siglos XV y XVI. Inventario, bibliometría y thesaurus". 4260. vol. I. Introducción. Inventario. A-C (157 pp). Valtncia, 1981 4261. vol. 11-111. Inventario D-Q. (290 pp.) Valencia 1984. 4262. vol. IV. Inventario R-Z. (127 pp.) Valtncia, 1986. (Editat per Catedra d'Histdria de la Medicina de la Universitat de Valencia, 1981- 1986.) El primer volum esta signat només per López Piñero i Bujosa, els altres per tots els autors. Contribució important al coneixement de les fonts de la cibncia a Espanya al periode estudiat. Algunes referencies a autors dels PPCC.

4263. L ~ P E Z PIÑERo, JosC M; BUJOSA HOMAR, Francesc: "Tradición y renovación en la medicina espaííola del siglo XVI" Asclepio, 1978-79,30-3 1,285-306. Algunes referencies a la situació a Val2ncia. Al.lusió, entre altres, a Servet, Miquel Jeroni Ledesma, Pere Jaume Esteve, Miquel Joan Pasqual, Llorenq Coqar.

4264. L ~ P E Z PIÑERo, José M; BUJOSA, Francesc: "Clásicos espaiioles de la anestesiologia" Valencia (Cat. Hist. Med.) 1981. 306 pp. L'estudi previ és bilingile, en castella i francis bp . 13-67). La segona part reprodueix textos classics. Nombroses refir2ncies a la medicina catalana: Mendoza, Cardenal, A. Pi Sunyer, A. Raventós, F. Pagés, entre els que reprodueix fragments, i molts altres.

4265. L ~ P E Z PIÑERo, José M; GARCIA BALLESTER, Luis: "Las 'Nuevas indagaciones acerca de las fracturas de la r6tula' de Leonardo Galli (1795) y 10s comienzos de la traumatologia experimental" Rev. Esp. Cir. Osteoarticular, 1967,2,437-452.

4266. L ~ P E Z PIÑERo, J.M.; GARCIA BALLESTER, L.; FAUS SEVILLA, P.: "Medicina y sociedad en la Espaaa del siglo XIX" Madrid (Soc. Estudios. Publicaciones) 1964.486 pp.

Reunid de quatre estudis: I ) "El saber medico en la sociedad espafiola del siglo XLX" (JMLP); 2) "El testimonio de 10s médicos" (JMLP). Té interds per la medicina del treball. Esmenta l'obra de Monlau, Salarich, Giné. 3) "El testimonio de la sociedad. .. " (LGB); 4) "Epidemias y sociedad. .. " (PF*, que estudia el colera a Valdncia i el cas Ferran. Llibre important que ha tingut una considerable influ&ncia ulterior.

4267. LOPEZ PIÑERo, J.M.; GARCIA BALLESTER, L.; TERRADA FERRANDIS, M.L.: "El numero y la distribución de 10s mCdicos en la Espaíia del siglo XM" Med. Espafiola, 1969,62,239-248.

4268. L ~ P E Z PIÑERO, J.M.; GARCIA SEVILLA, Jesús A.: "Pere d'Oleza (Petrus Dolese) y su obra Summa totius philosophiae et medicinae (1536)" Act. IIi Congr. Esp. Hist. Med. Valencia, 1969,II, 125-129. Notícia de Pere d'Oleza (n. Ciutat de Mallorca). Dades de la seva activitat a Valdncia. Comentari preliminar sobre l'obra esmentada. Valoració dins de la seva dpoca.

4269. L ~ P E Z PIÑERo, José Maria; GLICK, Thomas F.; NAVARRO BROTONS, Víctor; PORTELA MARCO, Eugenio: "Diccionario histórico de la ciencia moderna en Espada" Barcelona (Ed. Península) 1983. 2 t. 554 + 574 pp. Diccionari biografic de cientipcs espanyols de les edats moderna i contemporania.Seleccib d'articles d'acord amb /a importuncia de l'obra. Biografia i analisi de l'obra. Bibliografia per cada article. lndex acurats. S'esmenten molts metges, d'ells bastants de catalans. Font important d'informació.

4270. LOPEZ PIÑERO, José M.; PESET REIG, R: "Francisco Romero y 10s orígenes de la cirugía cardíacaw Arbor, 1963, p. 206.

427 1. LÓPEZ PIÑERO, J.M. ; ZARAGOZA RUBIRA, J.R. : "Nota previa sobre algunos anatómicos españoles del siglo XVIII" Cuad. Hist. Med. Esp. 1962, I, (2), 213-221. Referdncia a diverses obres d'autors poc coneguts, alguns de l'escola valenciana. Pren com a un dels punts de referdncia la reforma en els estudis que @u Pere Virgili. Sksmenta 1 'obra de Monrava, Francesc Puig i Ignasi Lacaba.

4272. L ~ P E Z PIZCUETA, Tomas: "El 'Mal any primer'. Alimentación de 10s pobres asistidos en la Pia Almoina de Barcelona. 1333-1334" in Actes I Col-loqui &Historia de 1'Alimentacio a la Corona d'Arag6. Edat Mitjana, Lleida (Inst. Est. Ilerdencs) 1995, 2 vols, 11,613-623. Dades sobre compres de menjar al major i al detall: cereals, vi, faves, carn, peix, verdures. No hi ha@ita..

4273. L ~ P E Z PRIOR, Andrés: "Arnaldo de Vilanova" Gac. Med. Esp. 1948,22, 127-132.

4274. L ~ P E Z RODRIGUEZ, Antonio: "El Real Colegio de Cirugia de Ciidiz y su época" Sevilla (Univ. Sevilla) 1969. 59 pp. Referincia, entre altres, als professors catalans del Col. legi.

4275. LÓPEZ RUIZ DE AZAGRA, M. : "Casa de Socorro (1901-1950)" Palma de Mallorca (Ajuntament de Palma) 1987. Valoració de la patologia d1urg2ncia a la ciutat de Mallorca, a través de la casuistica proporcionada per les 89.398 assist2ncies conservades a l'amiu.

4276. L ~ P E Z SAIZ, Ignacio: "Historia del Real Colegio de la Facultad reunida de Medicina y Cirugía de Burgos" Burgos (Inst. Fernan González) 1970. 74 pp. Publicat també, amb el mateix títol a: Burgense, 1969, X, 469-507. Entre els iniciadors hi ha un bon nombre de metges i cirurgians catalans.

4277. LOPEZ SENDON, M.: "Gaspar Casal. Breve estudio de su vida y su obra" TCHCM, I, 1933,313-324. Dades sobre la seva vida. Transcripcid, proporcionalment extensa, de part del seu text.

4278. LOPEZ TERRADA, Maria Luz: "El tratamiento de la sífilis en un hospital renacentista: La sala del 'Mal de Sinent' del Hospital General de Valencia" Asclepio, 1989,41 (2), pp. 19-50. .

4279. LÓPEZ TERRADA, ML: "Historia de 10s Hospitales: Hospitales relevantes en España (111). El hospital General de Valencia" E1 Médico, 1994, num 529. pp 589-598.

4280. LÓPEZ TERRADA, ML: "Los mCdicos del Hospital General de Valencia en el siglo XVI" MCdicos, 1994,43, 14-15.

4281. L ~ P E Z TERRADA, Maria Luz; PARDO TOMAS, JosC: "El 'Protomédico y sobrevisitador real' a la Valtncia del segle XVI" Afers. Fulls de Recerca i Pensament. 1987.111-516,211-222.

4282. LORÉN, J.A.: "Cobaltoterapia" El Noticiero Universal, 13 de marc de 1959 Entrevista amb Lluís Guilera sobre la lluita contra en cancer a llHospital de Sant Pau.

4283. LORÉN ESTEBAN, Santiago: "Cajal. Historia de un hombre" Barcelona (Aedos) 1954.307 pp. Biografia extensa, publicada al redos del centenari del naixement de Cajal. Nova edició: Madrid (Sala) 1972, 320 pp.

4284. LORÉN ESTEBAN, Santiago: "Mateo José Buenaventura Orfila Estudio critico biogrrifico de su obra e influencia" Zaragoza (Inst. Fernando el Católico) 196 1. 150 pp. Estudi detallat de la vida de M. Orfila, que fou dega de la facultat de medicina de Paris i capdavanter de la toxicologia experimental. Valid com a font d'informació, en gran part semblant a la d'Hernández Mora.

4285. LORÉN ESTEBAN, Santiago: "Orfila: pioner0 de la emigración de cerebros" Med. Hist. 1972, (10). Estudi d'alguns aspectes de la vida dlOrfila (1787-1853), nascut a Menorca, estudiant a Barcelona i Val2ncia i proj2ssor a Paris. Iconografia. Bibliografia extensa.

4286. LORÉN, Santiago: "Historia de la medicina aragonesa" Zaragoza (Librería General) 1979. 162 pp. Evolució de la medicina a partir de la corona d'AragÓ.

4287. LORÉN, Santiago: "Manual de Historia de la Medicina y de la profesionalidad médicat' Zaragoza (Editorial Anatole) 1975. 464 pp. Historia de la Medicina que divideix, des del seu inici, en tres parts: evolució filosofica, evolució cientifica i evolució social. En una segona part estudia l'evolucib de la profssionalitat m2dica i de la relacib metge-malalt a travks dels temps.

4288. LORÉN, Santiago: "Ramón y Cajal. Historia de una voluntad" Barcelona (Ed. Noguer) 1982. 3 10 pp.

4289. LORENZ, Júlia: "Tretze segles d'histdria en 62 pigines" Diari de Barcelona, 3 de desembre de 1989. Sec. La 11-lustració p. XII

Comentari del llibre 'Ypuntes históricos de Sans", publicat el 1880 per Jacint Laporta (1854-1938), metge de Sants.

4290. LORENZO, Anselmo: "La tuberculosis en Barcelona" La Revista Blanca, 11,659-664. Andlisi socioldgica.

429 1. LORENZO, E: "Dr. Joaquín Albarrán" Rev. Soc. Cubana Hist. Med. 1960,111, (3), 35-41.

4292. LORENZO LIZALDE, Jod Ignacio: "Antropologia visigoda y medieval en la provincia de Urida" in "I Taula Rodona Antropol. Catalana", 1975, 39-78. Dades sobre siries de població del jaciment de Gds (Ponts): 4 cranis i una mandíbula; i de Salomons (Sanatija, Tora: Segarra): 1 crani. Es comparen amb dades anteriors de la població medieval de Sant Llorens de Morunys. Es descriuen les troballes paleopatolcigiques, les méspeqilents les dentaries.

4293. LORÉS, Jaume: "Jeroni de Moragas, veinte años después" La Vanguardia, 23 de maig de 1985, p. 5.

4294. LORÉS, Jaume: "Jordi Gol, personalitat de la cultura" La Vanguardia, 24 de desembre de 1985, p. 34. Record d'alguns aspectes de la personalitat de Jordi Gol, ran de la seva mort.

4295. LORÉS, Jaume: "Diez años sin Quico Vila Abadal" La Vanguardia, 15 de setembre de 1988, p. 5. Record de Francesc Vila Abadal, lluitador per la democrcicia en els anys de la dictadura, al cap de deu anys de la seva mort sobtada (1978).

4296. LORÉS, Jaume: "'Quico' Vila-Abadal i 1'Assemblea de Catalunya" Avui, 12 de novembre de 1996, p. 19.

4297. LORÉS, Jaume: "Ei Pele" Avui, 4 d'abril de 1998, p. 23. Nota sobre el metge Joan Pelegrí, promotor cultural d1HostaPancs, conegut com a "El Pele", impulsor del Centre Montserrat.

4298. LORÉS, Jaume: "El doctor Joan Cruells"

Avui 2 de maig de 1998, p. 19. Nota sobre el doctor Cruells metge més de malalts que de malalties. Notícia sobre el metge Ignasi Guitart, oncle avi de l'autor.

4299. LUANCO, Jod Ramón de: "Ram6n Llull (Raimundo Lulio) considerado como alquimista" Barcelona (Est. Tip.- J. Jepús Roviralta) 1870. 50 pp. Text del discurs d'ingrés a la R. Acad. de Cihcies i Arts.

4300. LUANCO, José Ramón de: "Dos palabras miis acerca de la patria catalana de Arnaldo" Revista Histhrica Latina, 1875, 2, 16 1-162.

430 1. LUANCO, José Ram6n de: "La alquimia en Espafia. Escritos inbditos, noticias y apuntamientos que pueden servir para la historia de 10s adeptos espaiioles" Barcelona, 1889.

4302. LUANCO, José Ramon de: "La alquimia en Espaiia" Madrid (Edit. 3.14.17) 1980. 314 pp. Reproducció facsímil del text clissic de Luanco, catedratic de la universitat de Barcelona a finals del XIX. Alguns articles són d'inter2s per la nostra medicina. Diverses rejkr2ncies a Arnau de Vilanova, Jaume Mas o Marc, i altres.

4303. LUCAYA IMBERT, A.: "El sant Hospital de Cervera" But. Sindicat de Metges de Catalunya, 1927 (79, mar$), pp. 20-25. Il.lustrat amb set fotograjes.

4304. LUENGO, Pablo: "El doctor Letamendi" El Siglo Médico, 1923, t. 71, (3629), 640-642; t. 72, (3630), 663-664; (3632), 713- 714; (3633), 734-736.

4305. LUJAN, Néstor: "Nuestros hospitales" Destino, 28 de juny de 1947 Nota sobre la precaria situació dels hospitals barcelonins.

4306. LUJAN, Néstor: "Lectura al Sol" Destino, 8 de maig de 1948 Entorn d'unes disposicions municipals contra la rabia.

4307. LUJAN, Néstor: "Entrevista con el doctor Ramon Sarr6"

Destino, niun. 1.006, 17 de novembre de 1956, p. 22. Després d'un viatge a Amtrica del Sud.

4308. LUJAN, Nestor: "El doctor Joan Obiols, maestro y amigo" La Vanguardia, 19 de juliol de 1980, p. 18. Article sobre la personalitat humana de Joan Obiols, catedratic de psiquiatria, ran de la seva mort.

4309. LUJAN, Ndstor: "La nueva Hamelin" La Vanguardia, 13 d'abril de 1982. Article en que fa referbncia a la pesta negra del segle XIV.

43 10. LUJAN, Nkstor: "Fleming a la Rambla" Set Dies d'El Observador, 11 d'octubre de 1992, núm. 43, p. 10 Breu record de l'estada a Barcelona d'A. Fleming durant el mes de maig de 1948.

43 1 1. LUJAN; Nkstor: "El doctor Joan Obiols" Set Dies d'El Observador, 18 de juliol de 1993, p. 46.

43 12. LUJAN, Nestor: "En memoria del doctor Josep Alsina i Bofill" El Observador, 3 de setembre de 1993, p. 14.

43 13. LUJAN, Nestor: "La pesta negra i I'origen del Renaixement" Rev. RAM de Cat. 1994,9 (26), 96-102.

43 14. LUJAN, Nbstor: "El doctor Mariano de la Cruz" Avui, 3 de setembre de 1995, pp. 32-33.

43 15. LUJAN, Nestor: "El pont estret dels anys 50. Memdria personal" Barcelona (La Campana) 1995 cap. 3. El doctor Mariano de la Cruz, pp. 19-21

4316. LUMLEY, Henri de: "Dkcouverte de l'homme de 1'AragoW Le Courier du CNRS, 1971 (núm. 2, octobre), pp. 16-20. Notícia de l'home de Talteuli en el mateix any en que es descobriren les restes. Iconograja (7figures).

4317. LüMLEY, Henri de: "L'homme de Tautavel(200.000 ans)" in "Préhistoire et Protohistoire des Pyrénées Fran~aises" Musée Pyrdnéen, Chsteau-Fort de Lourdes, 1973, (Juin-octobre), pp. 1 1 - 13.

43 18. LUMLEY, Henri de: (coord.) "Ii y a 450.000 ans... L'homme de Tautavel" Les Dossiers de l'Archeologie, 1979, (núm. 36, juillet - aoiit). 112 pp. Número monograjlc, dedicat a molts diversos aspectes de l'estudi de la Cova de I'AragÓ, les restes humanes de Taltetrll i el seu museu. Alguns articles s'indexen en aquesta bibliografia.

43 19. LUMLEY, Henri de: "L'origine de l'homme. Premiers habitants de 1'EuropeW Dos. Arch6ol. 1979, (36) pp. 8-9- Visib breu dels coneixements sobre els primers humans. Siruacib de l'home de Talteull.

4320. LUMLEY, Henri de; ABELANET, Jean: "Le musde de prdhistoire de Tautavel" Dos. Archbl. 1979, (36), pp. 6-7. Noticia breu del museu de Talteull, centrat en les restes humanes trobades a la Cova de I'AragÓ, les més antigues d'Europa en el temps en que foren trobades.

432 1. LUMLEY, Henri de; CAMARA, Abdoulaye; GELEIJNSE, Vera; KREZPKOWSKA, Jadwiga; PARK, Young-Chul; SVOBODA, Jiri: "Les industries lithiques de I'homme de Tautavel" DOS. Aichéol. 1979, (36), pp. 60-69. Analisi bastant detallada del material lític utilitzat per l'home de Taltetrll. Iconografia.

4322. LUMLEY, Henri de; LUMLEY, Marie Antoinette de: "Découverte de restes humains antbéandertaliens, datés du début du Riss, 8 la Caune de 1'Arago (Tautavel, Pyrénées- Orientales)" Comptes Rend. Acad. Sci. Paris, tome 272, série D, 29-mars-1971, pp. 1739-1742.

4323. LUMLEY, Henri de, LUMLEY; Marie Antoinette de: "Les prdddcesseurs de l'homme moderne dans le Midi méditerranden" in "Colloque sur I'Origine de I'homme moderne" (septembre 1969) in Unesco. Ecologie et conservation 1971, 3, pp. 37-48.

4324. LUMLEY, Henri de; LUMLEY, Marie-Antoinette de: "The discovery of the Arago man" in Society for the study of human biology. Scientific Meeting, Hospital for sick children, London, 19 november 197 1. Abstracts of communications.

4325. LUMLEY, Henri de; LUMLEY, Marie-Antoinette de: "Pre-Neandertal human remains from Arago Cave in Southeastern France" Yearbook of Phisicai Anthropology, 1973, 17, 162-168.

4326. LUMLEY, Henri de; LUMLEY, Marie-Antoinette de: "Les hominiens quaternaires en Europe: mise au point des connaissances actuelles" in "Colloque Intern. CNRS", nÚm.218. (Paris, 4-9-juin-1973) pp. 903-909.

4327. LUMLEY, H.; LUMLEY, M-AL; BADA, J.L.; TUREKIAN, K.K.: "The dating of pre-Neandertal remains at Caune de 1'Arago. Tautavel, Pyrénées-Orientales" Jour. Human. Evolution, 1977,6, pp. 223-225.

4328. LUMLEY, Marie-Antoinette de: "Le parietal humain anténéandertalien de Cova Negra (Jiitiva, Espagne)" Comptes-Rendus Acad. Sci. Paris, t. 270 (5-janvier-1970) pp. 39-41.

4329. LUMLEY, Marie-Antoinette de: "Anténéandertaliens et Néandertaliens du Bassin Méditerranéen occidental européen" Paris. (Thkse doctorat d'Etat bSciences Naturelles), 10-4-1970, núm. reg. CNRS A 0 4160,1116 pp. 302 figs.

4330. LUMLEY, Marie-Antoinette de: "La mandíbula de Baiiolas" Ampurias, 1971-1972, v. 33-34, pp. 1-91.

433 1. LUMLEY, Marie-Antoinette de: "Anteneandertals of Western Europe" in "World Anthropology: Paleoanthropology, morphology and paleoecology" (IX Intern. Congr. Anthropol. Ethnol. Sci). Chicago, 1973, (Mouton, impr.) pp. 382- 387.

4332. LUMLEY, Marie-Antoinette de: "Les anténéandertaliens dans le Sud" in "La Préhistoire Fran~aise". Paris (ed. CNRS), 1976, t. I, pp. 547-560.

4333. LUMLEY-WODYEAR, Marie-Antoinette de: "Anténéandertaliens el Néandertaliens du bassin méditerranéen occidental européen" Marseille (Univ, de Provence. Edit, du Laboratoire de Paléontologie Humaine et de Prdhistoire) (mémoire núm. 2, 1973). 1978.626 pp. 340 figs. Estudi extens sobre l'home de la Cova Negra de Xativa (pp 17-62) i la mandíbula de Banyoles (pp. 105-229), entre els preneandertals i les dents de l'abric Agut de Capellades @p. 551-558). Bibliografia important.

4334. LUNA i DESCALZO, Margarida: "L'obra del Dr. Antoni Coca i Cirera, catedratic de Patologia Mkdica de la universitat de Barcelona (1863-1872)" in "Hist. Univ. Barcelona", I Symposium, 1988, pp. 419-427. Analisi de l'obra dYntoni Coca (Igualada, 1817 - Barcelona, 1872). Els primers anys. Oposició fallida a una catedra del Coblegi de Cirurgia. Catedrdtic de Valhncia (1848), Santiago (1850) i de Patologia General i Terapbutica de Granada (1851). Retorn a Barcelona (1863). El Tractat de Teraphutica. Els Prolegdmens de Clinica Mhdica. Altres treballs. Valoració critica.

4335. LUNA i DESCALZO, Margarita: "Aportaci6n al conocimiento de las piezas dentarias como 6rgano de dep6sito de metales" Barcelona (tesi, UB) 1989. Hi ha un extens estudi historic sobre la patologia per metalls, amb revisió de les aportacions, entre molts altres, d'autors catalans: Orfila, Pere Mata, Ignasi Valentí.

4336. LUNA i DESCALZO, Margarida: "Nota sobre la persistkncia del catala científic a 1'Europa del segle XVI" Rev. RAM de B, 1989,4, (2), p. 117. Valoració del fet que a l'edició del Dioscdrides, feta per A. Laguna (Anvers, 1555), al final hi ha un glossari de termes en diferents idiomes, entre ells el catala.

4337. LUNA i DESCALZO, Margarida: "Nota sobre la Topografia mkdica de Sallent del Dr. Emili Bovd i Piqud (1897)" Miscel. Estud. Bagencs, 1990,7, 133-142. Analisi d'aquesta topografia, conservada a la RIM de B. Dades sobre mortalitat (28.2 per mil). Importancia de la d~fhria i les febres tifoidees, entre les malalties infeccioses. Brot de difhria el 1890, amb 17 morts. Natalitat. Mesures d'higiene i prevencid. Analisi de les condicions de treball. Idees sobre l'educació. Visió critica.

4338. LUNA i DESCALZO, Margarida; CORBELLA i CORBELLA, Jacint: "Un brot de patologia bucal d'origen professional en el segle XM: les necrosis fosforades dels maxil*larsW Gimbernat, 1987,7, 173-188. Dades sobre el brot a Europa. Repercussions a la premsa mbdica catalana: La Abeja Médica, 1846, El Telégrafo Médico, 1847. Ressd a La Salud (G. Sentiifón) i Gaceta Médica Catalana (2. Suifé i Molist). 54 notes.

4339. LUNA, Margarida; CORBELLA, Jacint: "Evoluci6 dels coneixements sobre metalls en toxicologia" Gimbernat, 1988, 9, 205-224.

Notícia, entre altres, d'aportacions d'autors catalans: Orfla, i de referkncies en textos.

4340. LUNA, Margarida; CORBELLA, Jacint: "Tres noticies sobre saturnisme a Espanya en el segle XM" Gimbernat, 1990, 14, 183-192. Notícia de la memdria dyntoni Prats, metge gironí, sobre "Higiene del operari0 de una fiíbrica de albayalde", presentada a la RAM de B l'any 1856. Tesi de Francesc Josep Bages sobre el saturnisme en miners de la serra de Giídor. Episodi de contaminacib de farina a Quero (Toledo), el 1899, amb 320 malalts i 20 defuncions.

434 1. LUQUE i BELTRAN, Francisco: "1801. El primer fórceps espafiol" Toko-Ginecologia prhctica, 1955, 14, 1-12.

4342. LUSA MONFORTE, Guillermo: "La creación de la Escuela Industrial barcelonesa (1851)" I1 Trobades d'Hist, de la Ciencia i de la Tecnica, Barcelona (SCHCYT) 1993, pp. 151-159.

4343. LUTTRELL, Anthony: ''Los hospitalarios en Aragón y la peste negra" Anuario Est. Medievales, 1966, 3, 499-514.

4344. M.: "Higiene local" La Renaixem, 25 de febrer de 1882, p. 1.257 Es reclama la creacib d'un Laboratori Municipal, per vetllar per la higiene ciutadana.

4345. M.: "Olot" Diario de Barcelona, 14 d'agost de 1885, p. 9.592. Sobre les males condicions higibniques dlOlot en aquell moment.

4346. M.F. (Mariano Fontrodona): "José Tomb Cabot, un nuevo novelista" Destino, 23 de maig de 1959, niun. 1137, p. 39. Nota amb motiu d'haver rebut, aquest metge i historiador manresa, el premi Sdsamo, per la novel.1~ "El piquete".

4347. M. i J.: "En honor del Dr. Salvií y Campillo" La Renaixensa, 1 de gener de 1901, pp. 8-10. Homenatge tributat per la RAM de B, en el que van participar-hi B. Robert, L. Comenge i el Dr. Escrich de la RA de Cibncies i Arts.

4348. M.J.B.: "Ateneo Barcelonés" La Vanguardia, 19 de febrer de 1899, p. 7. Referbncia a la discussib sobre 'La enseñanza médica en España' amb les opinions dels doctors Roura i Robert. v.t. La Vanguardia de 25 de febrer de 1899.

4349. M.M.: "Sesibn inaugural del Congreso de Higiene" D. de B. 28 de juny de 1906, pp. 7.646 - 7.647 Nota sobre la inauguracib del primer Congrés dlHigiene de Catalunya.

4350. MACCURDY, G.C.: "Neanderthal man in Spain: The lower jaw of Baiiolas" American Anthropologist, 19 15, XVII; 4,760-762.

43 5 1. MACKALL, Leonard L. : "A manuscrit of the "Christianismi restitutio" of Servetus, placing the discovery of the pulmonary circulation anterior to 1546". Procedings of the Rayal Society of Medicine, 1924,17,35-38 Es fa un resum de I'aportaci6 de Servet al descobriment de la circulació de la sang.

4352. MADINAVEITIA, J.M.: "Don Francisco Gailart MonCs Revista Ibys, 1960, XVIII, 173-177. Nota breu sobre Francesc Gallart (1880-1960) ran de la seva mort.

4353. MADRENYS, P.: "La Cova de )'Aragó, bressol dels catalans" El Correo Catalán, 20 de juliol de 1979, p. 19. Dades sobre la troballa d'un segon crani d'home a la cova de Talteirll.

4354. MADUELL, Alvar: "Llull i el doctorat de la Immaculada" Estudis Lul.lians, 1961, 5, pp. 61-97; 1962, 6, pp. 5-49 i 221-255; 1964, 8, pp. 5- 16.

4355. MADUELL, Alvar: "Un altre Ramon Llull devaluat" La Vanguardia, 11 de juny de 1985, p. 53. Comentaris sobre diversos aspectes de la vida i obra de Ramon Llull.

4356. MADURELL i MARlMON, J.M.: "La edici6n de la 'Theorica y Practica de boticarios' de fray Antonio Castell" Rev. RA Farmacia de B. 1958, nÚm 2 (maig), 217-219. Sobre aquesta obra d'un monjo apotecari de Montserrat (1640). Transcripció del contracte per l'edició de 800 exemplars.

4457. MADURELL i MARiMON, J.M.: "Luis Juan Vileta" Analecta Sacra Tarraconensia , 1964, núm. 37 Nota breu sobre aquest metge catala.

4358. MADURELL i MAFüMON, Josep M.: "Obras artisticas hospitalarias barcelonesas" Cuademos Arqueologia e Historia, 1968, XII, 33-50. Es fa ressd del valor artístic d'algunes dependincies de l'hospital de Sant Pau.

4359. MADURELL i MARlMON, Josep M. : "'Manuscrits en catal& anteriors a la impremta (1361-1474). Barcelona (Grafiques Marina), 1974 Es ddna notícia d'una sirie de manuscrits anteriors a l'aparició de la impremta

4360. MADURELL i MARIMON, J.M.: "Antoni Ricart, professor en Arts i Medicina (1395-1419)" Gimbernat, 1984, I, 131-136 Nota breu sobre aquest metge de la Casa Reial dIAragb. Professor a Lleida i Barcelona (1401). Mencib de dues obres seves i altres dades.

4361. MADURELL i MARIMON, J.M.: "Notes d'Arxiu per a la histdria de la medicina catalana" Gimbernat, 1984,1,137-140 Resum de la informacid sobre sis notes de IIAHPB, entre 1559 i 1799. L'última fa referdncia al testament de Domdnec Bover, catedrdtic d'zlnatomia del Reial Collegi de Cirurgia de Barcelona.

4362. MADURELL i MARIMON, J.M.: "Onofre Bruguera, Mestre en Arts i Medicina (1544-1572)" Gimbernat, 1984, I, 141-147. Dades familiars sobre Onofre Bruguera catedrbtic de la universitat de Barcelona (1559) i documentat com a metge des del 1544. Es parla tambd de l'epiddmia catarral de 1562 a Barcelona.

4363. MAGALHAES FERRAZ, José Libertador: "El Dr. D. Antonio Sinchez Comendador y Pagnucci" Barcelona (Est. Tip. La Academia) 1889. 96 pp. Tradui't per R. Codina i Langlin. Biografia dIASC, catedratic, degh de la facultat de Farmdcia i membre de l'zlcaddmia de Medicina. Fotografia.

4364. MAGRE i SERRET, J.: "Un home que no hem d'oblidar" La Maííana (Lleida) del 5 de juliol de 1979 Evocació dlHumbert Torres i Barbera, metge i polític lleidata (1879-1955,.

4365. MAIER, Anneliese: "Handschriftliches zu Arnau von Villanova und Petrus Johannis Olivi, I: Ein neues Manuskript der Theologhischen Schriften Arnolds" Analecta Sacra Tarraconensia, 1948, XXI, 53-74.

4366. MAISTERRA, Pascuai: "El doctor Isamat deja iniciado un Museo de Historia de la Farmacia en la Universidad de Barcelona". Circ. Fam. 1965.23, (208) 43 1-435 Es fa un record de la tasca iniciada pel doctor Isamat perfer un Museu d1Hist6ria de la Farmdcia.

4367. MAU ELEIZEGUI, L. : "Un farmacCutico ilustre y un trascendenctal descubrimiento" Bol. Soc. Esp. Hist. Farmacia, 1951, 2, (8), 145-148. Referdncia a Pere Alsius i Torrent i el seu descobriment de la mandíbula de Banyoles l'any 1887.

4368. MAJOR, Ralph H.: "Don Gaspar Casal, Francois ThiCry and pellagra" Bull of History of Medicine, 1944, XVI, 351-361 Nota sobre l'aportació de Gaspar Casal en relacib amb la pel.lagra.

4369. UAGA GUERRERO, Serafin: "La hidrologia espailola del siglo XVIII" Cuad. HME, 1969,8,169-218 Visib global documentada del tema. Refe&ncies entre altres autors de Gaspar Casal, Tomas Clarasb (I 750), C. Tomas i Rosds (1 787); les aigtles de Montcada i de Gavci (J. Menbs de Llena, F. Santpons); Sant Hilari; els germans Broquetas (Caldes de Montbui); F. Vieta (Caldes d'Estrac); Vicenq Vinayma i F. Arnau (Tortosa) i J. Menbs i P. Vidal (I'Espluga de Francoli).

4370. MALARET i VILAR, J.: "Dr. D. CCsar Comas Llaberia" Anal. Hosp. Sta. Cruz y S. Pablo, 1956, XVI, núm. 5, p. 400. Nota necroldgica.

4371. MALARET i VILAR, J.; SAGRERA i MALARET, J.M.: "Comas y Pri6, pioneros de la radiologia en Espaila" Anal. Med (sec. medicina), 1971, núm. 2,295-300. Noticia breu d'aquests dos capdavanters.

4372. MALDONADO, Fernando: "Puntuaiizando para la historia de la política colegial. Dr. Espriu y aperturismo" Profesión Mddica, 19 de novembre de 1970, p. 4. Desprds d'una referdncia autobiogrhJca, I'autor defensa Espriu, creador dlclssist4ncia sanitdria Col.legia1, com a canditat per a presidir el Consell General de Col.legis de Metges.

4373. MALET i CASAJUANA, Alfons: "In memoriam. Dr. Francesc Fatj6 i Carbonell" Ser. Inf. Col.legia1. Barcelona. 1995, núm. 69 (maig-juliol) p. 6. Noticia sobre aquest psiquiatre que va participar activament en tasques col. legials.

4374. MALGOSA, A.: "Estudi de les restes humanes de la necrdpolis taiaidtica de S'Illot des Porros (Alcúdia, Mallorca)" Barcelona, Bellaterra, tesi UAB, 1984. 418 phgs.

4375. MALGOSA, A.: "Etude des c r b e s de la nCcropole "taiayotique" de S'Illot des Porros (Majorque, Espagne)" Bull. et Mém. Soc. Anthrop. Paris, 1988,3, 179-198.

4376. MALGOSA, A.; CAMPLLO, D.: "Visi6n general de las patologias hailadas en 10s individuos de la necr6polis talay6tica de S'Illot des Porros (Mallorca)"

Act. IX Congr. Nac. Hist. Med. Zaragoza, 1989, IV, 1409-1421. Analisi de 230 cranis, 212 mandíbules i 1325 ossos llargs. Es troba patologia en el 23.17 % de cranis; 36.8 % d'artropaties en població adulta; 29 persones afectades de traumatismes. 43.6 % de persones amb patologia dentaria.

4377. MALGOSA, A.; FONT, A.: "A typological study of the human remains from Porros, Mallorca, Spain" Act. V Congr. Soc. Europ. Antropol. 1988, 1, 39-46.

4378. MALOOSA, A; ISlDRO, A: "Evidencias de D.LS.H. a propósito de unos restos preurbanos de Lleida" in Villalaín, D. et al (edits): "Actas I1 Congr. Nac. Paleopatología. Valencia (Univ. Valencia), 1996, I, 205-209.

4379. MALLAFRÉ i GIMENO, Santiago: "Extractes de les actes del Col.legi de Metges de Tarragona. Periodes 1903-24 i 1939-54" Gimbernat, 1993, 17, 193-206. Vet. VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992,. Res. p. 41. Aportació documental d'interks. Normes sobre depuracions de col.legiats el 1939. Relació de les seus del Coklegi i llistat dels presidents.

4380. MALLAINA &MEZ, Carlos: "Biografia de D, Jo& Balcells y Balcells" El Rest. Farm. 1857, 13 (35) 141-142 i (36) 145-146. Resum biograjc de la vida de Josep Balcells i Balcells.

438 1. MALO de POVEDA, Bemabé: "Varia. EI Dr. Codina Castellví" La Medicina Social, 1918,111, (55) 217 Referencia biograjca d'aquest metge nascut a Reus el 1867.

4382. MALO de POVEDA, Bernabé: "Necrológica. ¡El Dr. Rodríguez Mtndez!" La Medicina Social, 1919, IV, (92) 483-488 Panegíric de Rafael Rodríguez Méndez, catedrhtic dlHigiene a Barcelona.

4383. MALUQUER i SOSTRES, J.: "Població i societat a I'hrea catalana" Barcelona, (Editorial A.C. col. Cara i Creu núm 5), 1965. Conté un proleg de Jordi Nadal i Oller @p. 9-36) que considera ampliament les aportacions mediques a l'estudi de la demografia catalana. Important des del punt de vista de la seva injluencia ideoldgica.

4384. MANAUT GIL, E.: "Miguel Servet. Obras teológicas y sus primeros trabajos en Medicina". Neumol. Cir. T6rax, 1962,23,431-440.

Record de l'obra de M. Servet en relació a la seva descripció de la circulacib menor.

4385. MANAUT i TABERNER, Pere: "Congrds Internacional de Medicina Dosim&tricaW La Renaixensa, 3 de juny de 1881, pp. 3.453-3.454 Noticia del congrés, celebrat a Madrid, on hi van anar els metges catalans Boy, Sufié, Torner, Vifias i Manaut. També hi va ser el doctor Mir, gironí, que vivia a Madrid.

4386. MANDOLI G R ~ , Jod Maria: "El nuevo rdgimen del Hospital Clinico". in Cincuentenario del Hospital Clinico, 1957, 81-99 Article en el que es fa una descripció breu de la situació econdmica i administrativa de llHospital Clínic, de Barcelona abans del 1952. Canvi de personalitat juridica de l'entitat i activitat de la Junta Administrativa.

4387. J.M. (Julio MANEGAT): "Historia del Real Colegio de Cirugía de Barcelona del Dr. M. Usandizaga" El Noticiero Universal, 9 de febrer de 1965, supl. p. 15. Referdncia extensa d'aquest llibre.

4388. MANEGAT, Julio: "Fallecimiento del escritor balear Lloren9 Villalonga" El Noticiero Universal, 29 de gener de 1980, p. 19 Dades sobre aquest metge, psiquiatre i novel.lista en llengua catalana (1897- 1980). Vida. Alguns aspectes de la seva obra literdria. Fotografia.

4389. MANEGAT, Luis Ignacio: "Entrevista con... el doctor Rafael Esteve de Miguel" Barcelona Qumírgica, 1985,28 (2), 99-105.

4390. MANEGAT, Luis Ignacio: "Entrevista con... el doctor Antonio Puigvert" Barcelona Quirúrgica, 1985,28, (4), Entrevista, il.lustrada amb fotografies, on es fa un breu repas de la vida d'aquest urdleg.

439 1. MANEGAT, Luis Ignacio: "Entrevista con.., el doctor A, Caralps Mass6" Barcelona Quirúrgica, 1986,29, (3), Entrevista, amb fotografies, sobre la trajectbria d'aquest metge.

4392. MANEGAT, Luis Ignacio: "Entrevista con... el doctor J. Escayola Canals" Barcelona Quirúrgica, 1987,30 (I), 51-52.

4393. MANEGAT, Luis Ignacio: "Entrevista con... el profesor don Emilio Sala Patau" Barcelona Quirúrgica, 1987,30 (2), 105-108. Entrevista, amb fotografies, sobre l'obra del doctor Sala com a cirurgia.

4394. MANEGAT, Luis Ignacio: "Entrevista con... el doctor Agustí Peypoch" Barcelona Quirúrgica, 1987,30, (3), 16 1-164. Entrevista i fotografia de Joan Agusti, amb referencia a la seva trajectdria biografica.

4395. MANEGAT, Luis Ignacio: "IQ memoriam. El profesor Salvador Gil Vernet" Barcelona Quirúrgica, 1988,3 1, (I), pp. 49-53. Perfil biografic d'aquest professor d'anatomia de la facultat, i uroleg, ran de la seva mort. Iconografia.

4396. MANENT, Albert: "La literatura catalana a l'exili" (Barcelona, Curial, 1976) 302 .phgs.

Estudi extens i important sobre el tema. Dona referencies de diversos metges: Marius Torres (amb obra publicada a Mexic), Humbert Torres, Antoni Peyri, August Pi i Sunyer, Josep Trueta, Jordi Valles i altres.

4397. MANENT, Albert: "Morir en 1937" La Vanguardia, 12 de gener de 1988. Recordatori de l'activitat politica del metge Lluís Vila-Abadal (1889-1937), dins d'una trajectdria cristiana.

4398. MANENT, Albert: "Centenari del prehistoriador Salvador Vilaseca" Avui, 5 de juny de 1996, p. 20. En record de Salvador Vilaseca i Anguera, metge de Reus (n. 1896).

4399. MANERA ROVIRA, Joan: "La silicosis en Mallorca" Palma (Impr. Mosdn Alcover) 1976,3 1 pp. Discurs llegit a la RAM de Mallorca el 3 de desembre de 1961.

4400. MANERA ROVIRA, Joan: "Epidemiologia de la tuberculosis en Baleares" Med. Balear, 1986, I (I), pp. 49-5 1. Estudi de la mortalitat anterior a 1960.

440 1. MANERA ROVIRA, Joan: "Nota necroiógica: José Llobet MunnC"

Med. Balear, 1988, I11 (1) p. 7 1. Nota breu sobre aquest metge mallorquí.

4402. MANERA, C.; SALOM, A.: "Mercat de queviures i alimentaci6 a Mallorca, 1778-1808" Act. MV Congr. Metges i Biol. Llengua Catalana, Palma, 1995, t. I, pp. 51 1-532.

4403. MANJARRÉS, R: "Discurso necroldgico del Dr. D. Jaime Arb6s y Tort" Barcelona (A. Lbpez Robert, impr.) 1915. BiograJia d'aquest qufmic.

4404. MANNE, Edmond-Denis de: "La peste de Barcelone" Paris (Vve. Porthman), 1822. Visib literaria de I'epiddmia de febre groga de Barcelona de 1821.

4405. MANRESA, Andreu: "Una bruixa catalana i un negret mallorquíw El País, 4 d'abril de 1996, (Quadern, p. 8). Notícia extensa d'un llibre sobre Caterina Floreta, una bruixa de Yic del segle r n I .

4406. MANRESA i FORMOSA, Gerard: "El doctor Tarrés, médico" Barcelona, 195 1.

4407. MANRESA i FORMOSA, G.; "Obra científica y sanitaria del académico honorari0 Prof. Luis Sayé Sempere en Hispanoamérica". h. Med. Cir. 1973,53 (233) 260-265. Valoracib de l'obra de Sayé durant el seu exili a lIAmbrica llatina, i sobretot a Buenos Aires, com a capdaventer de la broncoscopia.

4408. MANRESA i FORMOSA, G.: "Profundo investigador clínico" La Vanguardia, 1 de juliol de 1975. Nota breu sobre l'obra del Dr. Lluís Sayé, ran de la seva mort.

4409. MANRESA i FORMOSA, G.: "Pere Tarrés i Claret "in memoriam" La Vanguardia del 6 de novembre de 1975. Referdncies biogrdjques del seu company de carrera.

44 10. MANRESA i FORMOSA, Gerard: "El pensament científic del Dr. Lluís Sayé" Annals de Med. 1977, LXIII (lO), pp. 1686-1689.

44 1 1. MANRESA i FORMOSA, Gerard: "Record als doctors Dídac Parellada, Magí Sanmartí i Josep M. Bofill, tres destacats membres de la comissi6 deontolbgica" Butll. Inf. Col.legial 1995, (gener) Nota necroldgica breu d'aquests tres metges.

44 12. MANSELLI, Raoul: "La reiigiosith d'Amaldo da Villanova" Bulletino dell'Istituto Storioo Italiano per i1 Medio Evo e Archivio Muratoriano. 1951,62, PP. 1-100.

4413. MANSELLI, Raoul: "Arnau da Villanova diplomatico, medico, teologo e riformatore religioso alle soglie del secolo XIV" Humanitas, 1953,8, pp. 268-279.

44 14. MANSELLI, Raoul: "Arnaldo da Villanova e i papi del suo tempo" Studi Romani, 1959, VII, pp. 146-161.

4415. MANSELLI, Raoul, et al: "Amald von Villanova" in "Lexicon des Mittelalters" (I), Munchen-Zurich (Artemis Verlag), 1979, 994- 996.

4416. MANZANEQUE, M.: "Característica terapéutica y especializaci6n clínica de las aguas termales de La Garriga (Barcelona)" Barcelona (Impr. Hispano-Americana) 1894. 32 pp.

4417. MANZANO MARTÍN, V.; CABRERA-AFONSO, J.R.: "Reflexiones sobre 'La imposibilidad y peligro de hacer del sublimado un methodo general para la curaci6n de las enfermedades venéreas' de Francisco Villaverde (c. 1740 - c. 1782) y Francisco Canivell (1721-1797)" Act. IX Congr. Nac. Hist. Med. Zaragoza, 1989, IV, 1423-1427.

4418. MANZONI, Claudio: "Umanesino ed Eresia: M. Serveto" Napoli (Guida) 1974.

4419. MAÑA, J.; MOGA, 1.: "In memoriam" Med. Clin. 1993, 101,326 Sobre Francesc Badrinas i Vancells.

4420. MAÑÉ i FLAQUER, J.: "La gimnasia cristiana" Diario de Barcelona, 16 de juliol de 1876, pp. 8.144 - 8.145. Comentari crític de "La Gimndstica cristiana" de Josep de Letamendi.

442 1. MAÑÉ i FLAQUER, J.: "El Hospital de Barcelona" (I) Diario de Barcelona, 16 de desembre de 1877, pp. 14.152 - 14.154. Demana mitjans per donar una major capacitat a l1Hospital de Santa Creu. Es el primer d'una s2rie de quatre articles.

4422. -- (U) D. de B. 23 de desembre de 1877, PP. 14.44 1 - 14.444. Nota histdrica.

4423. -- (IU) D. de B. 30 de desembre de 1877, pp. 14.687 - 14.690. Sobre el seu manteniment economic.

4424. -- (IV) D. de B. 13 de gener de 1878, pp. 510 - 513. Descripció fisica i activitat de I'hospital.

4425. MAÑÉ i FLAQUER, J.: "El C6leraW Diario de Barcelona, 17 de juliol de 1885, pp. 8.550 - 8.552 (I) Primer d'una s2rie de quatre articles amb testimoni directe de I'epidkmia de cdlera.

4426. -- (11) D. de B. 19 de juliol de 1885, pp. 8.624 - 8.626. 4427. -- (111) D. de B. 25 de juliol de 1885, pp. 8.856 - 8.857 4428. -- (IV) D. de B. 30 de juliol de 1885, pp. 9.023 - 9.025.

4429. MARAGALL (i GORINA), Joan: "Un conflicto" Diario de Barcelona, 24 de novembre de 1892, pp. 13.754 - 13.756 Sobre la denegacib de I'Hospital de Santa Creu de cedir clíniques pediatrigues i obstdtriques.

4430 . MARAGALL, Joan: "Cuerdos o locos" Diario de Barcelona, 19 de febrer de 1896, pp. 2.113 - 2.114. Comentari del discurs de Dolsa a la sessib inaugural de curs a lYcad2mia de Ci2ncies M2diques.

443 1. MARAGALL, Joan: "Mortalitat infantil" D. de B. 23 de maig de 1900, pp. 5.269 - 5.271 Esta basat en la monografia de Coll i Bofill sobre mortalitat infantil a Barcelona

amb xifes sobre el nombre molt elevat de defuncions. Reprodu'it a Puericultura (Reus), 1934, núm. 166 (octubre) pp. 146-150.

4432. MARAGALL, Joan: "La muerte del doctor Robert" D. de B. 16 d'abril de 1902, pp. 4.561 - 4.563 Article necroldgic.

4433. MARAGALL, Joan: "En Robert, hombre social"

I Annals de Medicina, 1907, I, 268-271 v.t. La Veu de Catalunya, 2 de Notícia sobre l'activitat social Fragments del discurs llegit a 1 IAteneu Barcelon2s el 1903.

4434. MARAGALL, Joan: "Estudis biogrhfics. El doctor Ro recollit a Obres Completes,

4435. MARAGALL i NOBLE, Jor "Balan~ de la Universitat Autdno a" (Barcelona, Ed. Nova Terra, 1969) 1 Una bona aportació sobre l'activitat i el que va representar en la cultura catalana la Universitat Autdnoma republicanp.

4436. MARAGALL, Jordi: L "Tribuna abierta. Antoni Trias i jol" Destino, 18 de juliol de 1970, (núm. 171 I), pp. 9-10. Article il.lustrat amb dues fotogrhfies, escrit ran de la mort dxntoni Trias. Records personals.

4437. MARAGALL, Jordi: "Los Pi i Sunyer y su tiempo" Destino, 27 de marC de 1971 (núm. 747) pp. 6-8. Referencia a Jaume Pi i Sunyer, Fr 1 ncesc Sunyer i Capdevila, August Pi i Sunyer i altres membres familiars. Cinc fotografies.

4438. MARAGALL, Jordi: "Manuel Dalmau, este joven rostr reflexivo y contristado"

la grip de 191 8.

P, Destino, 5 de febrer de 1972, (núm. 792), p.p. 8-9. Referencia, il.lustrada amb fotogra4es, a aquest metge i investigador mort ran de

I 4439. MARAGALL, Jordi: I

"El Hospital de la Santa Cruz y San Pablo. Un documento excepcional" Tribuna Medica, del 21 d'abril de És una refeencia a l'evolució llHospital de la Santa Creu de

Barcelona des de la seva fundació fins a la publicació d'un llibre -el 1972- sobre I'Hospital.

4440. MARAGALL i NOBLE, Jordi: "August Pi i Sunyer, patró de la universitat autdnoma" in "Centenari...", 1979, 125-133 Recordatori de l'activitat de Pi i Sunyer a la universitat autdnoma i com a membre del seu patronat. Noticia del seu nomenament com a Rector provisional.

444 1. MARAGALL i NOBLE, Jordi: "MCdicos catalanes" La Vanguardia, 30 de desembre de 1997, p. 19. Records personals, principalment de llt?poca en que l'autor portava Leti-Uquifa. Referdncia entre altres a especialistes en patologia respiratdria: Reventbs, Sayb, Caralps.

4442. MARAGALL i NOBLE, Jordi: "Ferenc Olivér Brachfeld" La Vanguardia, 25 de marc de 1998, p. 21. Referdncia a aquest fildleg hongards, arrelat a Catalunya, autor de treballs d'historia i introductor de coneixements sobre la psicoanali aqui. Morí a Quito el 1967.

4443. MARAGALL i NOBLE, Jordi: "La secció de Cihncies de I'IEC" La Vanguardia, 13 de maig de 1998, p. 29. Record de l'activitat d'August Pi i Sunyer i de Jaume Raventós i Pijoan, que al cap del temps mami a Anglaterra. Nota entre altres, de la Flora de Catalunya, de Josep Cadevall.

4444. MARAÑON, Gregorio: "La pasión sobre Ferrin" Gaceta Méd. Espailola 1952,26,306,98-99 Dbna una síntesi de l'obra de Jaume Ferran i Clua.

4445. MARAÑoN, Gregorio: "Efemerides y comentarios. 1952-1954" Madrid (Espasa Calpe) 1955,257 pAg. Llibre de tema molt variat. Hi ha un assaig extens sobre Sewet @ag. 189-222): "Se recuerda en Tudela el suplici0 de Miguel Sewet".

4446. MARAÑON, Gregorio: "La humanidad de Casal" (Madrid, Imp. Edit. Magist. Esp.) 1960, 13 PAg. Breu record de Gaspar Casal.

4447. MARCAL, Maria Mer&: "A l'arrel del llindar. La poesia de Guillem Viladot"

Serra &Or, 1992, 34, núm. 396, (d 1 sembre) p. 69-70. Comentaris sobre l'obra podtica dq Guillem Viladot, farmacdutic dIAgramunt, des de "Temps d'estrena" (1952). ~oto$rafia.

1

4448. MARCELLUS, Marie-Lois-Auguste de: "Opinion ... sur le projet de loi ré atif aux pensions aux médecins et aux soeurs qui ont étd Barcelone" Paris (Egron) 1822. I 4449. MARCET i RAMON, Pere: "El sanatori0 psiquihtrico de San Baudilio de Llobregat" Labor Hospitalaris, 1954,7, niun. 1 9.

4450. MARCET i RAMON, Pere: "Los establecimientos psiquiátricos de San Baudilio de Llobregat. Resefia hist6ricaW Sant Boi (Impr. N. Sra. de Montse at) 1954,42 pp. T 4451. MARCET, Roger; S ~ T I , Enric: "Empúries" Barcelona (Diputació B.) Refer&nccies als santuaris

4452. MARCH, J.: "El bandolerismo, una causa impbrtante de mortalidad durante el siglo XM" Baleares, 10 d'agost de 1992, p. 17., Comentari, il.lustrat amb fotografies, sobre l'obra d'Anton Pujol '!4spectes sanitaris de Pollen~a. Segle XI/II1'.

I I

4453. MARCH i ANGLADA, L ~ O & ~ : "Apunts per a la Topografia i Demografia mhdica de ]'Espluga de Francolíw Arrels, 1989, (9, pp. 179-218. Traduccib al catala de la topogra ra mddica, feta per Llorenq March, premiada per la RAM de B. l'any 1906. k porta la llista de topografies de poblacions catalanes i una fotografia de l'autor.

4454. MARCH i AYUELA, Pere dk: "Estudi de la infecci6 tuberculosa a Barcelona iniciat pel Dr. Sayé I'any 1921" Annals Med. 1977, LXIII (IO), pp. 1670-1672.

1

4455. MARCH i AYUELA, Pere d 1 : "La evoluci6n de la tuberculosis en Barcelona. 60 d o s de observación: 1921- 1981" Rev. Enferm. Tórax, 1982,3 1, pp.

4456. MARCH i BISBAL, J.; SALAS i VIVES, P.: "La mortalitat a Pollenqa a princ

Estudis Balebics, 1989, núm. 33. Dades sobre les causes de mort i fecunditat, nupcialitat i mortalitat. Analisi de la grip de 1918.

4457. MARCH MARTÍNEZ, Bartolomd; ROMAGUERA PLANAS, Juan: "Estudio critico de una revista medica mallorquina: La Medicina Ecléctica" Gimbernat, 1985, 3,251-271. Referhcia detallada i extensa del contingut de la revista (1849-1851). Relacid d'articles. Index de mat4ries. Detall dels autors.

4458. MARCH NOGUERA, J: "Algunos posibles casos de histeria descritos en el 'Aplec de rondaies mallorquines' de mosdn Antoni Maria Alcover" Rev. Hist. Psicol. 1995, 16 ( 3 4 , 197-202.

4459. MARC^, Joaquim: "'Les fures' de llor en^ Vilallonga" Destino, 14 d'octubre de 1967, núm. 1575, p. 127. Comentari critic de "Les fures", escrita per aquest metge psiquiatre.

4460. MARC^, Joaquim: "Un novelista de la soledad" Destino, 13 de febrer de 1980, nÚm.2.909, p. 34. Escrit ran de la mort de Lloren$ Villalonga (1897-1980), escriptor i psiquiatre mallorquí.

446 1. MARCO CAÑIZARES, Emesto: "Palabras de homenaje al profesor Dr. D. Rafael Folch Andreu" in "Medicamento, Historia y Sociedad" Madrid (Ed. Univ. Complutense) 1983, pp. 41-43.

4462. MARCO CUÉLLAR, Roberto: "La aportación a la urologia de 10s histólogos españoles del siglo XiX, anteriores a Cajal" Actas C.E.H.M. Salamanca, 1965, I, 187-195 i 197-258. Entre altres autors es fa refevPncia de Carles Sildniz i al seu discurs sobre l'aplicacid del microscopi (1858) i al tractat dxnatomia (1871).

4463. MARCÓ i DACHS, Lluís: "La introduccid de les sulfamides a Catalunya" Actes I1 Congrés d'Histbria de la Med. Cat. Barcelona, 1975,II, 325-328. Nota sabre l'inici de l'ús de les sulfamides I'any 1937 @cies als laboratoris del doctor Esteve i la seva aplicacib clínica a l'hospital de guerra de Terrassa.

4464. MARCÓ i DACHS, Lluís: "Els jueus i nosaltres"

Barcelona (Ed. Pbriic) 1977. Inclou alguns metges jueus que va exercir en terres catalanes. i' 4465. MARC^ i DACHS, Lluís: 1 "Bergantins i el servei farmac2utic en la guerra civil del 1936-1939" BSA-HCFC, 1995, núm. 8, pp. Nota sobre l'acid nicotínic, a la pols de tolva de Tarragona, emprat per combatre la pel. lagra a Madrid.

4466. MARCO MERENCIANO, rancisco: "Vida y obra del P. Jofre (Fun ador del primer manicornio del mundo. M o 1409)" d: Archiv. Iberoam. Hist. Med. 1950,II, 305-359. Estudi molt extens sobre del pare Joan Gilabert Jofre (1350-141 7) i el seu significat en exclusivament per a malalts mentals a Val2ncia (1 409).

4467. MARGANT, Joan: "Hospital Comarcal de ~ i ~ u e r a s l ' Reconstrucci6n, 1943, núm. 36,307-330.

4468. MARÍ, Isidor: "El Diccionari Enciclophdic de edicina" Serra d'Or, 1991,33, (2), 140-142 i Comentari extens sobre el DEM (1990) que "recull l'her2ncia del Diccionari de Medicina dirigit per Manuel (1936) i és la culminació d'un projecte iniciat a comenGament dels

4469. MAIÚ i BALCELLS, víctor! J.: "Tres historiadores de la medic na espaiisla, Villalba, Hernández Morejón y Comenge, e influencia del prirne o en la obra de 10s otros dos". Asclepio, 1977, 29, 167-176. Esmenta textos de Comenge i i ernandez Morejón, els compara amb els de Villalba i en dedueix la seva relació.

I 1470. MARÍ i BALCELLS, Víctor1 J.: "El Dr. Manuel Corachán y Garcia. Su vida. Analisis critico de su obra" Bellaterra, tesi (UAB) 1981. 216 Estudi ampli de I'activitat de Corachan, analitzant amb detali la seva obra. Important per a conhixer del temps aquí.

4471. MAIÚ i BALCELLS, Víctor J.: "L'obra dZduard Pons i Tortell (Ma6,1906 - Barcelona 1989)" Gimbernat, 1995,24, pp. 185-198. t Estudi de l'obra d'aquests anatdmrc i cirurgia. Tesi d'embriologia el 1932. Metge de gudrdia al Clínic. Oposicions fallides a catedra el 1934. Activitat docent els

anys de la guerra. Depuracid. Treball a l'lnstitut Neuroldgic Municipal. Relació de 71 treballs. Anblisi dels continguts.

4472. MARí i BALCELLS, Víctor J.: "L'obra del Dr. Enric Ribas i Ribas (1870-1935)" Gimbernat 1996,25, pp. 169-174. Dades sobre l'obra dEnric Ribas, cap de servei de Sant Pau, president de lIAcad2mia de Ci2ncies M2diques. Tesi sobre lesions cbustiques de l1est+ag (1894). Predomini d'estudis sobre patologia digestiva.

4473. MARÍ i BALCELLS, Víctor: "Les publicacions mtdiques del doctor Enric Ribas i Ribas (1870-1935)" Gimbernat, 1997,27, 163-1 72. Relacid de 140 publicacions del doctor Ribas, entre la seva tesi de l'any 1894 i el 1935. Complement del treball anterior.

4474. MARÍ i BALCELLS, Víctor Juli; MARÍ i SU-, Victor Manuel; MUSOLA i JUNCOSA, Albert: "Els inicis de la cirurgia plistica a Catalunya" Gimbernat, 1994,21, 163-178. Aportacid extensa de dades. Treballs d'Antoni Raventós, Corachan, Puig-Sureda, Margarit, Cortés Lladd, Lluís Torrents, Vila d'Abadal, Francesc Montanya, E. Roviralta, Sala Parés, i Pere Gabarrb i Garcia. Altres.

4475. MARÍ i BRULL, Gerard: La fundació de I'Hospital de la Reina Blanca (1308-1330)'' El Perello, La Font del Perello, 1988. Col. Via Augusta. niun. 1. 69 pAgs. Estudi ampli, documentat, important per a coneixer l'origen de la institució. El testament de la reina Blanca d'Anjou.

4476. MARÍ i BRULL, Gerad: La successió de fra Martí de Lucca" La Font del Perelló, 1989, abril, núm. 59, pp. 2 1-22. Nota breu sobre aquest hospitaler de l'orde de Sant Jaume dklltopascio, que va estar alpont de I'Hospital del Perelld.

4477. MARÍ i BRULL, Gerard: "L'hospital de la Font del Perell6 i I'orde de Sant Jaume d'Altopascio. Notes inhdites de la seva relació". Gimbernat, 1992, 17, 231-238. v. t. VI1 Congr. Est. Med. Cat. Tarragona, 1992. Resums p. 40. Tractes de Jaume 11 antb aquest orde religiós italia (1315-1316). Intervenció de fia Martí de Lucca. Transcripcid d'un document.

4478. MARí i BRULL, Gerard; FARNES i JULIA, Soledat: "L'Hospital del Coll de Balaguer a travds d'un inventari de l'any 1350" Gimbernat, 1990, 13, 157-176.

Analisi de I'inventari: cambres, llit i complements, estris per a cuinar i menjar,

documental. 21 notes.

I recipients, eines, animals i arreus, armes, objectes diversos. Transcripció

I

4480. M A ~ i BRULL, Gerard; CIA i MONTEJANO, Maria del Carme: "Les ordinacions de 1'Hospital del Coll de Balaguer de l'any 1430"

Res. p. 38. "4 Gimbernat 1992, 17, 207-212. v.t. UI Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992.

Hospital fundat el 1344 per l'infan' Pere, comte de les muntanyes de Prades. El document, expedit pel bisbe Ot i 1 comtessa Joana, consta de 17 capitols i es conserva a I'arxiu diocesa de Tor osa. Datat a Garcia el 23 d'agost de 1430. Transcripcib.

I I

4479. MARÍ i BRULL, Gerard; F&S i JULIA, Soledat: "La mortalitat dels religiosos del convent de Jesús de Tortosa O.F.M. (segles

448 1. MARÍ i CARDONA, Joan: "Illes Pitiuses. IL Els llibres d'ent 1 eveniments" Eivissa, (Institut d'Estudis Eivissencs) 198 1. Aporta una relació d'una de profesionals de la sanitat: apotecaris (p. 305), cirurgians @. 307) i 380) que van exercir a Eivissa.

XVI-XTX)" Gimbernat, 1992, 17, 213-230. v.t.

4482. M A ~ i GUINART, Agustí: "La cibcia m&dica. Crdnica de 1' ny" a Llibre de l'any 1962 (Barcelona, E \ . Alcides 1963) 92-97 Crdnica d'algunes de les activitats midiques dutes a cap a Barcelona l'any 1962.

VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992.

4483. MAR^ i GUINART, Agustí: "Centenari de la naixenca de Jose b MARÍ~ RocaP' a Llibre de l'any 1963 (Barcelona, Ed. Alcides 1964) 77-78. Recordatori de Josep hA4RÍa Ro a i Heras (1863-1960), metge dermatdleg, historiador de la medicina i defenso 1 de la terra.

4484. MARÍ i GUINART, Agustí: "La cKncia m&dica. Crdnica de 1' y" a Llibre de l'any 1963 (Barcelona, E . Alcides 1964) 148-157 Crdnica detallada de les activitat ! midiques als PatSos Catalans durant I'any 1963: Facultats, Hospitals i activitats administratives. Fa una refer2ncia a l'obra &Antoni Peyri "Els metges catalans 'emigrats".

Resums p. 39. Estudi detallat. Els contagis @esta) de 1649-50. Diagndstics més 3eqilents en el periode 1767-1835 (83 casos): donragi e b r e groga): 11; "calentura": 10; apoplexia: 11. Nota sobre remeis i kactaments. Transcripció.

4485. MARIJUAN, Pedro C.: "Llull y el procesamiento de la informaci6nW La Vanguardia, 6-3-1988. Es valora l'aportacid lul. liana, feta el segle XIII, sobre la inte1,ligdncia artificial.

4486. MARIN, Jorge: "Con la vista en Cuba" La Vanguardia, 30 de juny de 1998, p. 25. Referdncia a catalans a Cuba en el segle X E Noticla de la infludncia de l'obra de Maria Cubi, fundant la primera revista cientíjlca i literaria del país. Caricatura de Cubi.

4487. MARIN ROCA, JC: "El doctor don Lorenzo Campins y Ballester en el contexto de 10s estudios mCdicos en Nueva Granada" Barcelona (Serv. Publ. UAB) 1993.

4488. MARIN SANCHEZ, Vicente: "El doctor A. Caralps" Doc. Méd. Archiv. Méd. Biog. 1953 (20) s.p. Iconografia i nota breu sobre A. Caralps i Massb.

4489. MARINELLI MERCACCI, Olga: "La tradizione manoscrita della 'Expositio super Apocalypsi' di Arnau de Vilanova" Estudis Romhics, 1955-1956, V, pp. 11 1-126.

4490. MARINELLO, Juan: "Joaquin Albarrán" Finlay, 1962,2, pp. 79-87. (La Habana). Es dóna noticia de lrurdleg J. Albarrán format a la facultat de medicina de Barcelona.

4491. MARISCAL, Nicasio: "Relaciones hist6ricas de la Medicina espaiíola con la italiana" Madrid, (Imp. J. Cosano), 1924. 119 pAgs. Parla dralguns metges catalans relacionats amb Itdlia: Antoni Musa, Arnau de Vilanova, Joan de Prdixita, Ignasi Lacaba, i alguns altres.

4492. MARISCAL GARCIA BELLO, Nicasio: "Participación que tuvieron 10s mCdicos españoles en el descubrimiento de la circulación de la sangre" Madrid, (imp. J. Cosano), 1931, 167 pags. Reimprks com a prbleg a M.Servet: "Raz~n universal de 10s jarabes" Biblioteca Clhsica de la Medicina Española, vol IX, Madrid, 1943 Extensa referdncia a l'obra de Miquel Servet.

4493. MARLÉS i de CUSA, Luis: / "Estudio mddico-topogrhfico y estadístic0 de Urida" (Lleida, 1882)

Estudi mhdico-topograjc de la ciu

4494. MAROTO i GENOVER, J.: "La mandíbula de Banyoles. Un centenari" Rev. Girona, 1987, (122,

4495. MARQUÉS, Joan B.: "Lloren$ Villalonga o el eterno a 10s coches" Tele/Exprés, 16-1- 1974. Entrevista amb aquest metge

4496. MARQUÉS i BERTRAN, "El doctor don Pedro Nubiola, Annals Med. 1960, XLVI, pp. 1

4497. MARQU~S i BERTRAN, V'cenc: "Nota sobre la tocologia catalana del comenqament del segle passat" Primer Congrds d'Historia de la M 1 . Cat. Llibre d'Actes I1 (1971) 336-343. Estudi d'alguns aspectes de l'obra de Boni,facio Martínez que va actuar alguns anys a Barcelona, i fou traductor d 1 manual de parts de J. Hattin (Madrid, 1829). r 4498. MARQUÉS i CASANOVA$, Jaume: "Síntesi histdrica de 1'Hospital de Girona" Rev. de Girona. 1979 0, num. 89,233-328. Resum de la histdria de llHospital e Santa Caterina, recordant principalment la seva erecció l'any 1212, per la co aria de Sant Martí; la seva dependzncia del

altres aspectes.

b Jurat de la ciutat (1342); el pas a hospital del rei (1571); l'enderrocament (1654) i

I 4499. MARQUÉS i CASANOVA~, J.: "El carrer del Dr. Coll y urb bau" Los Sitios, Girona, 25 de maig de 1980.

I 4500. MARQUÉS i SOLER, Emili: 1 "Anhlisis de la mortalidad en el 4unicipio de Tortosa desde 1871 a 1900" Barcelona, tesi, UB, 1990. 2 vols. 698 pp. (dir. J. Corbella)

4501. MARQUÉS i SOLER, Emili: 1 "Estudis de I'esperaga de vida al municipi de Tortosa des del 1871 al 1970" 37 Assemblea Intercomarcal Estudiqsos, Amposta 199 1, Resums. p. 40.

4502. MARQUÉS i SOLER, E.; C& i HOMEDES, A.: "Estudi de les mesures preventives del morbo en la ciutat de Tortosa des de 1557 a 1590"

I -

Gimbernat, 1992, 17, 239-246. v.t. VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992, Resums, p. 15. Estudi del ''Llibre del Morbo" de liAtxiu Histdric de Tortosa. Cronologia de les mesures preventives. Nomenament de "morbers" i "capdeguaytes ' '. Dades d'altres llocs. Invocacions als sants Sebastia i Roc.

4503. MÁRQUEZ ESPIN~S, Carlos: "Las Juntas Literarias del Real Colegio de Cirugía de Cgdiz" Cadis (Univ. Chdiz) 1986.266 pp. Referzncia a treballs de F. Canivell, P. Virgili, J . Rancé, F. Puig., J. Sabater, C.F. Ametller, D. Vidal, F. Nadal.

4504. MAIZUARO, H.R: "Miguel Servet y el descubrimiento de la circulaci6n de la sangre" El Siglo Mbdico, 1923,72, pp. 1107-1 11 1.

4505. MARSILLACH, Joan: "Reseila hist6rica de la Academia de Medicina y Cirugía de Barcelona desde su fundaci6n hasta nuestros dias" (I). El Compilador Médico, (ECM), 1865, I, núm 1 (10 de juliol de 1865). pp. 2- 4. (11) ECM, 1865, I, núm. 2, 24 de juliol de 1865, pp. 2 1-25. (111) ECM, 1865, I, núm. 3, 14 d'agost de 1865, pp. 45-48. (IV) ECM, 1865, I, núm. 5, 1 1 de setembre de 1865, pp. 85-89. (V) ECM, 1865, I, núm. 9,13 de novembre de 1865, pp. 177-180. Aportacib succinta i fragmentada d 'alguns aspectes histdrics de 1 'Acad2mia.

4506. MARSILLACH, Luís: "MCdicos de ayer" Diario de Barcelona, 18 d'abril de 1964, p. 4. Nota curta sobre el digestdleg Tarruella i August Pi i Sunyer.

4507. MARSILLACH, Luís: "El riñ6n artificial en San Pablo" Diario de Barcelona, 22 de abril de 1964, p. 4. Nota sobre l'establiment d'un ronyb artificial a 1'Hospital de Sant Pau.

4508. MARTELL, Martí: "L'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau" La Publicitat, 3 de desembre de 1930. Sobre la disminucib de la mortalitat a Barcelona.

4509. MARTÍ; David: "En record del Dr. Emili Sagarra i Sans" Servei d'Informaci6 Col-legial, Barcelona. maig-juny 1999, núm. 89, p. 62. Nota necroldgica d'aquest metge, pediaire i paidopsiquiaire, nascut a Les Borges Blanques 1 'any 1921.

4510. MARTÍ, F; Mñ, A; SALAS, R: "La ciencia pierde un gran Diari de Barcelona, 18 d*abril de Nota sobre Salvador

451 1. MARTÍ, J: "La primera autdpsia feta a Esp ya es va practicar a Lleida fa 613 anys" Segre, 11 d'octubre de 1998, p. 7. 9" Article ran del X Congrds d'~isidria de la Medicina Catalana. Noticia dels treballs dels doctors Camps sobre aspectes mddico legals de ¡'edat mitjana i d'una autdpsia documentada l'any 1385.

45 12. MARTÍ, Josep M: "Glosas a la gersonalidad del or Salvador Vilaseca" El Correo Cafalán, 23 d'abril de

4513. MARTÍ i ALPERA, Ftlix: "El Rector de 10s Maestros" La Escuela Moderna, 23 Necrologia de Valentí Carulla i

4514. MARTÍ i AMBEL, Fklix: "Jordi Gol, naturalment prof&ticd' in "Jordi Gol i Gurina (1924-1985)'. Barcelona (La Llar del Llibre) 1986, pp. 217- 220. I Comentaris sobre les actituds i car~cter de Jordi Gol.

45 15. MARTi i AMENGUAL, Ga riel: "Estudio histórico de la peste del evante mallorquin de 1820" Actes Segon Congr. Hist. Med. Cat \ 11, 1975, 132-152. Analisi extensa d'un episodi important de la nostra epidemiologia. Descriu I'epiddmia de pesta iniciada el 1820 a Son Servera i que s'extengué a altres poblacions. La mortalitat fou del 44,73% a Son Servera i del 28,84% a Arta. El brot fou més marcat en els mesos d juny (Son Servera) i juliol (Arta). i 45 16. MARTÍ i AMENGUAL, Gabriel: "El suicidio consumado en las islas Baleares" (Barcelona, Seminari Pere Mata, 1982) 156 pigs. Estudi del surcidi contemporani. ddna algunes rejrdncies histdriques al surcidi en general. Es una noticia dmplia 4 la seva tesi doctoral.

4517. MARTÍ i AhBNGUAL, Gabriel; SUAU i PUIG, Jaume: "Epid&mies i demografia a Mallo ca" Act. X Congrds Metges i Biblegs de Llengua Catalana. Perpinya 1976,11, 87-92. I

4518, MARTÍ DE BARCELONA, P.: "Nous documents sobre Ramon Llull i la seva escola" Estudis Franciscans, 1934, 46, pp. 326-358. v.t. Miscel.lAnia Lul.liana, 1935, 1, pp. 166-198.

4519. MARTÍ de BARCELONA, P.: "Regesta de documents arnaldians coneguts" Estudis Franciscans, 1935,47, pp. 261-300. Bona aportacib sobre els escrits dyrnau de Vilanova.

4520. MARTÍ DE BARCELONA, O.F.M., P.: "Nous documents per a la biogratla d'Arnau de Vilanova" Analecta Sacra Tarraconense, 1935, XI, 85-128.

4521. MARTÍ i BALTL Antoni: "EI nostre Casal" But. Sind. Metges Catal. 1930, núm. 115 (marq), pp. 2-3. Nota sobre el nou edifici del Casal del Metge, a la Via Laietana de Barcelona.

4522. MARTÍ i BALTA, Antoni "Ara que hem fet el Casal" But. Sind. Metges Catal. 1932, núm. 139 (maq).

4523. MARTÍ i BONET, J.M. : "Notas histbricas. Instituto de las Hermanas Franciscanas misioneras de la Natividad de Nuestra Seííora (darderas)" Barcelona (Impr. Fidel) 1974. 84 pp. Sobre el sanitari Francesc Darder i Darder, mort el 1731, que va fundar la institucib de les Germanes Darderes, al servei dels malalts de I'Hospital de Santa Creu.

4524. MARTÍ i BONET, J. M.: "Barcelona, cuna de un movimiento hospitalario" La Vanguardia, 8 de setembre de 198 1. Recorda l'obra creada pel cirurgih Francesc Darder a la primera meitat del segle XVIII. Aquest moviment, iniciat a l'hospital de la Santa Creu, volia millorar 1'assistPncia hospitalhria.

4525. MARTÍ i FOLGUERA, J: "A la membria de Mata" El Eco del Centro de Lectura (Reus), 1877, I (17), pp. 2-8. Record de Pere Mata i Fontanet, ran de la seva mort.

4526. MARTÍ i FOLGUERA, J: "Record a Pere Mata" La Renaixensa, 30 d'abril de 1879.

4527. MARTÍ G~MEz, José: 1 "El doctor Vanrell, Malthus y la inseminacidn artificial" El Periódico, 1 1 de maig de 1980. Entrevista amb el ginecdleg Joan sobre el tema.

4528. MARTÍ G~MEz, José: "Moids Broggi, medio siglo como cirujano" E1 Periódico, 15 de desembre de 19 1, p. 40. Noticia d'un homenatge a Moisis Broggi, ran dels seus cinquanta anys com a I cirurgih Activitat quan la guerra c vil. Fotografia.

4529. MARTÍ GÓMEz, Jod: "El cirujano Moisés Broggi, la O 4 AN, el referdndum y el peligro nuclear" La Vanguardia, 2 d'octubre de 1984. Entrevista amb Moisis Broggi, president de la Reial Acadimia de Medicina, sobre els estralls de les confiontaci' ns nuclears. P 4530. MARTÍ G~MEz, J o l : "El médico que siempre sofi6 con I a justicia" La Vanguardia de 1'1 1 de desembre !de 1985, p. 28 Article extens en memoria de Jordi Gol i Gurina (1924-1985, ran de la seva mort. Hi ha també unafotograJia. I 45 3 1. MARTÍ G~MEz, Josd: "Historia de una farmacia" i La Vanguardia, 26 de juliol de 198 supl. dominical, pp. 60-61. Dades sobre la farmacia Pujol i Cu /' lell del carrer de Pelai ntim. 56 de Barcelona, activa entre els anys 1927 i 1972. Iconografia.

4532. MARTÍ G ~ M E z , J o l : "Sant Pau: colecci6n de gerentes" La Vanguardia, 9 d'agost de 1987, (magazine) pp. 46-47. Comentaris sobre aspectes economi s i histvics de l'hospital. f 4533. MARTÍ m z , JOSP: ¡ "La vida vivida sin prisa" "Moisb Broggi y la reiatividad de las cosas" La Vanguardia, 20 de desembre de (Revista, pp. 1-3). Entrevista amb Moisds Broggi i

4534. MARTÍ IBAÑEZ, Felix: "Miguel Servet o la inquietud" Higia, 1935, (1, gener) pp. 10-11 i ( , febrer) 26-27. P 4535. MARTÍ-IBA~z, Félix: I "The Physician of the Rose" MD. The Medical News Magazin; q: 11-2;New York, 1962.

4536. MARTÍ i JULIA, Domknec: "Carta abierta" La Vanguardia, 20 de maig de 1894, pp. 1-2. Adreqada a Joan Maragall ran del procés Willie i l'informe dels psiquiatres.

4537. MARTÍ i JULIA, Domknec: "Mutualisme d'auxili" La Renaixensa, 10 de juny de 1900, pp. 3.606-3.608 Sobre el projecte de fundar a Barcelona farmbcies populars o cooperatives farmacktiques.

4538. MARTÍ i JULIA, Domknec: "L'exercici prhctic de la medicina. Recordant al Dr. Robert com a clínic exemplar" Rev. Cienc. Med. de Barcelona, 1902 (maig).

4539. MARTÍ i JULIA, Domknec: "Lo doctor Robert" La Renaixensa, 13 d'abril de 1902, pp. 2.078-2.080. Article necroldgic escrit ran de la mort de Bartomeu Robert.

4540. MARTÍ i MORERA, Antoni: "Marafión y TurrÓ" Destino, 17 d'octubre de 1970, núm. 1724, p. 7. Referincia breu a les relacions entre MaraÍión i Turró.

454 1. MARTÍ i MORERA, Josep: "Sobre les aigües minero-medicinals de Catalunya" Pamflet (Barcelona) 1936 (18) 3.

4542. MARfi i PERE, Josep: "La medicina popular religiosa a traves dels goigs" Arxiu &Etnografia de Catalunya, 1989, núm. 7,17 1-204.

4543. MARTÍ i PÉREz, Josep: "La guarició de l'hernia a Manacor" Estudis BaleZuics, 1989, núm. 32, pp. 57-64.

4544. MARTÍ i PÉREz, Josep: "La medicina popular catalana" Barcelona (Labor) Col. Terra Nostra, 1992. 64 pp.

4545. MARTÍ i QUEIXALOS, Francesc; LLOR i VILA, Josep Lluís: "Alexandre Frias i Roig" Reus (Ajuntament Reus) 1978. Valoració de l'obra de Frias com a pediatre i la seva visi6 social i preventiva de la medicina. L'lnstitut de Puericultura.

4546. MARTÍ i TUSQUETS, J.L.: "Significación de la obra de Tomas y D. Luis Dolsa en la Psiquiatria catalana" Primer Cong. dlHist. Med. Cat. 111: 278-282, 1971. Estudi de l'obra de Tomas Dolsa i Ricart i Lluis Dolsa i Ramon i la fundacib de l'lnstitut Frenopatic de les Corts. Menció de l'obra de Pau Llorach. Comentari sobre les idees psicopatoldgiques 4 Tomds Dolsa.

4547. MARTÍ i VALLES, Joan: "El doctor Alsina i Bofill, en el Avui, 4 de setembre de 1993.

4548. MARTÍ i VILA, C.: "Notes histbriques de la vila de s nt Boi de Llobregat" Sant Boi de Llobregat (Biblioteca opular) 1952. ~nclou referhcies al manicomi. d 4549. MARTÍ-VILALTA, J.L.: "El nacimiento de la neurologia linica en Espaila". La Vanguardia del 7 de novembre 6 e 1982, p. 37. Comentari sobre el centenari de l'inici del servei de neurologia a 1'Hospital de la Santa Creu de Barcelona (1882), i ,sobre Lluís Barraquer i Roviralta.

I 4550. MARTÍ VILALTA, L.L.: 1 "El naixement de la neurologia catalana" L'Avenq, desembre 1982 Valoració i record de ['obra de i Roviralta, que dirigi el servei de neurologia de I'hospital de

455 1. MARTÍ-VILALTA, J . L. : "Els origens de la neurologia cat ana. Biografia del seu fundador" Sant Pau, 1984, 5 ( I ) , 32-35. f Dades sobre l'obra de Lluís Barraquer i Roviralta i el seu servei de neurologia a 1 'Hospital de la Santa Creu de Bar elona. Iconografia. f 4552. MARTÍN, Avelino: ¡ "El dispensari0 municipal oto-rino-laringológico" Gaceta Sanitaris de Barcelona, 1908, abril, pp. 65-79. Descripcib d'aquest dispensari, c$at a Barcelona, adossat a 1'Escola de Cecs i Sords-Muts, que va ser inaugurat 41 5 de juliol de 1908.

4553. MARTÍN, Eduardo; COMEI,LES, J.M; ARNAU, Marina: "El proceso de medicalización e 10s hospitales catalanes: el caso del Pio Hospital de Valls" Dynamis, 1993, 13,201-234.

P

4554. MARTÍN, Eduard; COMELLES, Josep M.; ARNAU, Marina; DAURA, Angelina: "La crisi dels hospitals catalans a les darreries del XVIII" Gimbernat, 1992, 18, 139-147. v.t. VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992. Res. p. 41. Andlisi del canvi ideoldgic. La transicib cap a la beneficbncia pública. La crisi de les almoines. El bisbe Climent i la crisi de l'assistbncia a Barcelona. El paper a Tarragona de 1 'arquebisbe Armanyd.

4555. MARTÍN, J.G.: "Doctor Alfredo Muiiios" Consulta Semanal, 1981, núm. 104 (6-3-1981) Entrevista amb Alji-ed MuiAos i Simbn, on explica les seves relacions amb la família Barraquer i l'orígen d'alguna de les seves tbcniques quirúrgiques.

4556. MARTÍN, J.G.: "Asistencia Sanitaria Colegiai de Cataluiia" Consulta Semanal, 198 1, núm. 106 (20-26-3-198 1) Es fa una entrevista amb Josep Espriu i Castellb, sobre Assistt?ncia Sanitaria Col.legia1. Valoracib d'aquesta obra. Fotografia.

4557. MARTÍN, Miguel: "El centro regional de Transfusi6n de Sangre" La Vanguardia, 24 de juny de 1962. p. 2 1. Comentari sobre aquest centre, inaugurat de poc.

4558. MARTÍN, Miguel: "La futura casa del Médico" La Vanguardia, 2 de juny de 1965, p. 22. v.t. La Vanguardia del 6 i 8 de juny. Sobre la construccib de l'edifici col.legia1 del Passeig de la Bonanova.

4559. MARTÍN, Miguel: "Urge adaptar el hospital tradicional a las necesidades actuales" La Vanguardia, 13 d'abril de 1966, p. 23. Analisi de l'envelliment dels hospitals. Indica que el 52 % dels edificis hospitalaris de Barcelona sbn d'abans del 1900.

4560. MARTÍN, Miguel: "El Hospital Clinico amplia y moderniza su servicio de urgencias" La Vanguardia, 9 de febrer de 1967.

4561. MARTÍN, Miguel: "Se constituye, con sede en Barcelona, la fundaci6n Letamendi-Forns" La Vanguardia, 23 de mar9 de 1969. Es dbna noticia de la cracib d'aquesta fundacid, dotada pel metge i diplomatic Rafael Forns, descendent de Letamendi.

4562. MARTIN, Miguel: "Queremos saber que vale la medicina catalana en el concierto de la medicina mundial". La Vanguardia, 20 de maq de 197 Porta com a subtítol: "Manifest 9 cions del professor Sarrd, president del I Congrés Internacional dlHistoria de la Medicina catalana". Entrevista extensa marcant clarament els objectius de Congrés, de reafirmacid de la personalitat de Catalunya. Coinciddncia amb el se on centenari de 1 ;Icaddmia de Medicina. A més, pel mateix autor, sense sign i r, hi ha referdncies molt extenses de 1 'activitat del Congrés els dies 2, 3, 4, 5 i 6 de juny de 1970.

4563. MARTÍN, Miguel: "El Hospital de San Pablo, funda i6n pública de senicios"

Breu historia i analisi de futur.

I Destino, 23 d'agost de 1978, núm. 2.132, pp. 18-19.

4564. MARTÍN, Miguel: "Grave deterioro arquitectónico del hospital" Destino, 2 1 de febrer de 1979, niun, 2.158, pp. 14-15. Assenyala els pavellons de 1'Hospifal de Sant Pau declarats monuments artístics i les obres de restauració que cal fer I 4565. MARTÍN, Miguel: 1 "Urgencia para poner en marcha la Residencia Sanitaria de Badalona" Destino, 9 d'abril de 1980, núm. 2.217, pp. 30-31.

4566. MARTÍN, Miguel: I "Tomar las aguas con mucho arte" La Vanguardia, 29 de novembre de 1989. (sec. revista) p. 13 Notícia, amb breus dades historiq es, sobre els establiments balnearis catalans. Valoració de la seva arquitectura. i 4567. MARTÍN, Miguel: "Psiquiatra y pensador" I La Vanguardia (Revista), 18 de juny de 1994, p. 4. Nota breu sobre un homenatge tribdtat a Ramon Sarró i Burbano.

4568. MARTÍN ARÉvALO, José: "Medicina naval: Lacomba y Vir 'li" TCHCM. 1934,111, 101-1 16. Nota sobre Pere Virgili i el Co1.l f gi de Cirurgia de Cddis. Hi ha algun error important com fer néixer a Virgili a Mallorca. Iconografia.

4569. MARTÍN BAREA, M. Pilar, IUÑÉ ARBUSSA José Maria: "Los formularios del nosocomio militar de Barcelona de Bahi i Fonseca" Gimbernat, 1985,4, 153-166.

Noticia extensa de l'obra de Bahi i Fonseca. Andlisi del formulari de 1822, fulletó de Ibpdgines, i d'una segona edició del 1823.

4570. MARTh CARRANZA, Benito: "El c6lera morbo-asiático (Historia de dos epidemias importantes que alcanzaron a Espaila)" Consejo Gral. de Coleg. Méd. de Esp. Boletin Cultural e Informativo; XXV, 160: 45-49; Madrid, 1962 Visió moii general del tema. Inclou una fotografia de Ferran.

4571. MARTÍN CARRANZA, Benito: "La circulaci6n de la sangre. Su historia" Consejo Gral. de Coleg. Méd. de Esp. Boletin Cultural e Informativo; XXVII, 184: 57-62; Madrid, 1964. Visió global dels estudis sobre la circulació de la sang. Servet.

4572. MARTÍN CARRANZA, Benito: "Las cataratas del rey don Juan I1 de Arag6n y el paludismo del emperador de Carlos V" Medicamenta, 1964, XLII, 408,220-222. Es parla d'algunes malalties que van tenir dos reis. Article en dues parts. No consta ni metge ni any de l'operacio de cataractes al rei Joan II.

4573. MARTÍN CARRANZA, Benito: "La sanidad de nuestra marina de guerra desde 10s tiempos mhs remotos hasta finales dei siglo XVIIL Don Juan Lacomba, don Pedro Virgili y el departamento maritimo de Cádiz". Med. e Hist. 1970, fasc. 70. Visib rapida del tema amb referdncia a alguns metges catalans.

4574. MARTÍN CORRALES, Eloy: "Dos obstáculos en las relaciones comerciales entre Cataluíía y 10s paises musulmanes en el siglo XVIIL El curso de la peste". Actes Primer Cong. His. Moder. de Cat. (1984) Barcelona, 611-617. Referdncia a l'ordinament sanitari, rigid i lent, que podia arribar a ser una barrera. Tenddncia a la identificació de la pesta amb els pafsos musulmuns. Record de l'epiddmia de Marsella de 1720.

4575. MARTÍN DE ESPINOSA, B.: "Lazareto de Mahón" Rev. Menorca, 1889, p. 125; v.t. pp. 137, 170 i 186; i 1890, pp. 382, 398, 414 i 444.

4576. MARTÍN i DOMÍNGUEZ, Montserrat; PRATS i FABRA, Misericordia; ROMEA i PUJADES, Anna M.: "Noticia de llepid&mia de cblera-morbo asihtic a la vila de Reus l'any 1884: mesures preventives"

Gimbernat, 1994,21, 179-184. Mesures preventives. Dades dels Butlletins Oficials de la Provincia. Acords especifics de Reus. Metges, cim i farmaciutics a la Junta de Sanitat. Metges encarregats dels 12 barris.

4577. MART& i LL&, Marta: SA i CARRETERO, Mireia: "Nota sobre la terap&utica en l'obra de Francesc Saurina i Serra, claretiii (1851-1919)" Gimbernat, 1997,27, 149-154. Analisi dels llibres d'aquest claretia (n. Orista, Osona - m. Sabadell) que practicava i aconsellava sobre act ibh sanitciries.

I

4578. MARTÍN i MONTELLA Avel-li: "Necrologia del Dr. D. Ernesto C rdona y Miquel" .I' Bol. Of, Col. Med. Barcelona. 189 (juliol), pp. 181-184.

4579. MARTÍN, Avelino: "El segundo congreso espaiiol de to-Rino-Laringologia" La Vanguardia, 27 de setembre, 29 de setembre i 4 d'octubre de 1899. Resum del discurs inaugural de B l' rtomeu Robert i notícia de les participacions dels doctors Roquer, Verdós, Borrds, Massip, Coll i Bojlll, Pons i altres.

4580. MARTÍN, Avel.li: "El Dispensari0 Municipal Oto-r 1 no-laringol6gico de Barcelona" Barcelona (La Neotipia) 1908. 20 pp.

458 1. MARTÍN RUBIO, E. : "Discurso biogrK~co del Dr. Rob Barcelona, 1902.

4582. MART^ SALAZAR, Manull: "El Lazareto de Mah6n en 1917" Rev. Sanidad Militar, 19 17, núm. 601, p. 7.

4583. MARTÍN, A.; CAMPILLO, 4 .: "PremPres mutilations dentaires pendant la vie dans la prehistoire de la PCninsule IbCrique. Cova del (Matadepera, Barcelona)" L'Anthropologie (Pm's),

4584. MARTINELL, Cksar: "L'antic hospital de santa Tecla qe Tarragona" Boletin Arqueol6gico de Tarragona1 1934,II, (49), 390.

4585. MARTINELL, Cksar: "Els hospitals medievals catalans' Tarragona (GrAñques Fores) 1935. O pp. v.t. Practica Maica, 1935, 3 (27), 109-129, i Tarragona.

Una aportació clbssica a un millor coneixement dels hospitals medievals de Catalunya. Estudi d'una s2rie d'hospitals medievals, tot donant-ne el seu empla~ament, dedicació, (especialitzats o per estaments) i caracteristiques arquitectdniques.

4586. MARTINELL, Cksar: "Les HBpitaux" in "L'architecture gothique civile en Catalogne". Paris, 1935, pp. 51-67.

4587. MARTINELL, Cksar: "Una hipdtesi. L'antiga lIebroseria de Valls, fou a santa Magdalena?" Cultura (Valls) núm. 71, pp. 2-4.

4588. MARTINELL, Cesar: "Un barcelonds amigo de Wagner: Joaquín Marsillach" (I) Destino, 14 de febrer de 1953, núm. 810, pp. 3-6; (11) Destino, 2 1 de febrer de 1953, núm. 8 11, pp. 18-1 9. S2rie de dos articles. Nota biograjca del metge Joaquim Marsillach i Lleonart i la seva inJlu2ncia en el wagnerisme a Catalunya. Fotograja.

4589. MARTINELL, Cesar: "El viejo hospital de la Santa Cruz" Destino, núm. 863. 20 de febrer de 1954. pp. 3-5. Histdria i valor artistic. Sis fotografies.

4590. MARTINELL, C2sar: "La Casa de Convalecencia" Destino, 8 de maig de 1954, núm. 874. pp. 9-11. Noticia de Pau Ferran i valoració del conjunt arquitectdnic.

4591. MARTINELL, C2sar: "El Real Colegio de Cirugía, actual Academia de Medicina" Destino, 21 d'agost de 1954, núm. 889, pp. 18-19. Article sobre l1ed@ci de lIAcad2mia, il.lustrat amb sis fotografies.

4592. MARTMELL, C2sar: "Joaquin Marsillach, promotor del wagnerisme barcelods" Destino, 30 d'abril de 1955, núm. 925. pp. 35-37. Article il.lustrat amb diverses fotograjes sobre aquest metge i critic musical.

4593. MARTINELL, C2sar: "Una obra de Gaudi olvidada en sus biografias. El monument0 al doctor Robert" Destino, 20 de mar$ de 1965, núm. 1441, pp. 16-17. L'autor expressa la convicció de que en aquest monument hi va participar Antoni Gaudi.

4594. MARTÍNEiz, Carlos: "Cr6nica de una emigracihn, la d 10s republicanes espaiioles en 1939" Mdxico (Libro Mex.) 1959. k Notícia extensa de l'exili espanyol, entre ells molts metges catalans.

I

4595. MARTÍNEz ÁLVMZ, Ci~rmán: "Advertencias sobre biografias de YaÍíez" El Rest. Farm. 1861, 17 (45) 180 (47) 188. Dbna una sdrie d'advertincies s bre les dades biografiques d'Agusti Ydñez i Girona. t 4596. MARTÍNEz ÁLvAREz, G rmán: "Elogio hist6rico-biográfico del r. Juan Maria Pou y Camps" La Fam. Españ. 1874, VI, nums. 4 el 36 al 40. En fa un resum dels aspectes biografies i professionals més destacats d'aquest farmaceutic.

I 4597. MARTÍNEZ BARRIONUE~O, M.: "El Hospital de Niíios Pobres de Barcelona" Boletin del Hospital de Niííos Pobr s de Barcelona, 1893, octubre, p. 2. v. t., amb el mateix titol: Diario de arcelona, 24 de novembre de 1893, pp. 13.724 - 13.725. b Nota sobre 1'Hospital de Vidal Solares.

4598. MARTÍNEZ CACHERO, $s Alfonso: "Treinta y cuatro aiios vivid el dactor Casal en Oviedo" Oviedo (Edic. Diputaci6n) 1959,4 gags. Es tracta d'un apretat resum aspectes de la vida de Gaspar Casal a Astúries.

4599. MARTÍNEz CALLEN, Ramon: "Vetllada teatral en homenatge 41 Dr. Agustí Pedro i Pons" IC, 1999,87 desembre-febrer, pp. 14-16. Nota extensa, amb fotografies, rah de I'acte celebrat al teatre Romea, el 30 de novembre de 1998, amb representacid de Knock o el triomf de la medicina.

4600. MARTÍNEZ DE TORRES, {edro: "Juicio sobre Letamendi" Higia (Madrid), 19 17 (desembre).

I

4601. MARTÍNEZ DÍAZ, J.: 1 "Maestros desaparecidos. Dr. F. Martí-IbáÍíez" Bol. Pat. Méd. 1972 (VI-VII), 279-280. Necroldgica condensada que incl u una fotogra$a de Félix Martí-Ibafiez, mort als Estats Units. 4

4602. MARTÍNEz y FERNÁNDEZ, 1. : "Médicos perseguidos por la Inquisición espafiola" Madrid, 1855. Aporta els noms d'una sdrie de metges -alguns dels quals foren catalans- que van patir la repressib per part de la Inquisicib.

4603. MARTÍNEz FERNANDEZ, Jesús: "Pediatría en Gaspar Casal" Acta PediAtrica Espail. Madrid, 1961, t. 19, (217), pp. 45-54. Cita alguns aspectes de l'obra de Casal relacionats amb la pediatria.

4604. MARTÍNEZ FERN~JDEz, Jesús: "Perfil de Gaspar Casal" Oviedo (Ed. Summa) 196 1, 122 phgs. Exposicib de la vida i l'obra de Gaspar Casal.

4605. MARTÍNEZ FERNÁNDEZ, Jesús: "Segundo centenari0 de un libro piloto" Cjo. Gral. Col. Méd. Bol. M. e Inf., 1962, XXV, 163, 55-69. Comentari sobre l'obra de Gaspar Casal, amb iconografia, d'aquest metge gironí, mort a Madrid i que va viure a Oviedo.

4606. MARTÍNEZ FERRANDO, Jesús Ernest: "Jaime Ii de Aragón. Su vida familiar" Barcelona (CSIC) 1948. Dades, entre altres, sobre les malalties d'ell, la reina i els fills, i sobre els seus metges.

4607. MARTÍNEz GARCIA, Pere: "Antoni GonzPlez Prats. in memoriam" An. Med. 1920 (Sec. Cron.) LXXI-LXXIII. Necrologica concisa sobre l'obra de Gonzalez Prats, ran de la seva mort.

4608. MARTÍNEz GARCIA, Pere: "Cómo fui bibliotecario de la Academia" a "Libro de oro....", 1953,41-44 Evoca les seves impressions de la biblioteca de 1'Acaddmia de Cidncies Mddiques en el seu temps d'estudiant i com va ser nomenat bibliotecari.

4609. MARTÍNEz GARCIA, Pere: "El Dr. Luis E. Terrades. in memoriam" Med. Clin. 1957,29, 58-59. Nota necrologica molt concisa d'aquest metge.

46 10. MARTÍNEz GARCIA, Pere: "Pediatria y Pedagogia"

46 17. MARTÍNEZ MONLE~N, Francisco: "Las diagnósticos de causa de muerte en Viver, Nules y Moncófar durante el siglo XM. Análisis semántico-documental" Valencia, tesi (Univ. Valbncia), 199 1.

46 18. MARTÍNEZ MORA, J; PRATS, J: "History of pediatric oncology in Spain" Pediatric Hematology and Oncology, 1994, 11 (4), 357-360.

46 19. MARTÍNEz MORELLA, Vicente: "El hospital de peregrinos y enfermos de Alicante, a cargo de 10s canónigos" VI1 Cong. Hist. Cor. Arag., Valhncia, 1967,II, vol. I (1969), 85-93. Refertncia a alguns aspectes d'epiddmies d'ergotisme que van influir en la fundació dels hospitalers de Sant Antoni (1095), i la seva instal.lacib a Alacant (1 333).

4620. MARTÍNEZ ORA, J. et al: "Libro Homenaje ai Prof. D. Manuel Bastos Ansart" Madrid (GrAficas Ramos) 1975. 120 pp. Homenatge que la Societat de Traumatologia i Ortoptdia dlAndalusia va tributar, l'octubre de 1974 al doctor Manuel Bastos (1887-1973), que visqud una llarga etapa a Barcelona.

462 1. MART~NEZ ORTÍZ, Jost: "Una víctima de la peste, la reina doda Leonor" VI11 Cong. Hist. Cor. Arag. (1967), vol. I: 9-25, Valencia, 1969. Relat de la malaltia de la reina Leonor de Portugal, segona esposa de Pere IIY, que va morir a Xdrica el 30 d'octubre de 1348 a causa de la pesta. Cita alguns metges valencians.

4622. MARTÍNEZ PACHECO, M.: "Necrológica" Gaceta Sanidad Militar (Madrid), 1880,6, 132, pp. 301-303. Nota necroldgica del metge Sebastih Busqut! i Torró (1831-1880).

4623. MARTÍNEZ PARDO, F.: "La neuropsiquiatría espaaiola vista a travCs de 'Archivos de Neurobiologia' (1920-1972)" Suplement0 de Archivos de Neurobiología (Madrid) (Ed. Garsi) 1978.

4624. MARTÍNEz PÉREz, Felipe; AZNAR L ~ P E Z , José: "El doctor Capdevila rechaza ai Protomedicato de Guatemala" Medicamenta, 1958, v. 29, núm. 322,270-272. Noticia del Joan Carrera i Capdevila, metge de Besalú, que l'any 1806 era nomenat protometge de Guatemala, a proposta de 1IAcadtmia de Medicina de Barcelona. Ho declina dient que no ho havia demanat.

4625. MARTÍNEZ PEREZ, J. : "La Cirugia Forense de Domiqgo Vidal y su lugar en el desarrollo de la medicina legal espafiola" Act. IX Congr. Nac. Hist. Med. Z agoza, 1989, IV, 1443-1459. Analisi detallada de l'obra. Visió els temes de més inter2s practic. Infludncies de Jean Devaux, Paulo Zacchia i Cri "% tóbal Nieto de Piiía. Valoració del seu interds en la recuperació cultural del pais.

4626. MARTÍNEZ REGUERA, opoldo: "Bibliografia Hidrológico-MCdic Espaííola" (Madrid, 1892-1897, en tres vol 3 s). Treball molt extens. És una font important de dades i és encara avui una eina de consulta sobre el tema enunciat. Nombroses referdncies a metges i estacions hidroldgiques dels pafios cata1ans.l

4627. MARTÍNEz RIPOLL, "El idealismo funcionalista en 10s tratadistas de arquitectura espafioles ilustrados" Cuad. H.M.E., 1973, 12,398-408. Analisi detallat de l'obra de enet (1739-1797) autor d'uns elements de matematiques i un diccionari civil. Projecte de distribució radial de les sales dels malalts, amb una zona central comuna. Iconografia. Cada radi podia tenir quatre pisos, amb un total de 300 malalts per ala i 1.800 en total.

4628. MARTÍNEz SÁNCHEZ, JO^: "Bibliografia de la Odontologi espafiola. Indice para formar un catálogo 7 razonado de las obras impresas en castellano que tratan sobre el Arte del Dentista" Madrid (Imp. de La Odontologia) 9 1 1.66 pp. Llibre que nodreix nombrosa informació sobre treballs relacionats amb l'odontologia i en els que inclou nu bona representació de dentistes catalans:

octubre de 1911).

1 Blanqud, Boniquet, Vivó, etc. Presentat al VI Congrés Dental Espanyol (Madrid,

4629. MARTÍNEz SANTAOLAL A, J.: "A propósito de un crAneo trepa ado de mi colecciÓnl' Rev. Menorca, 1924, 5,3-8. 4 4630. WTÍNEZ SANTAOLAL A, Julio: "La trepanación prehisthrica en spaiia y Portugal" Arch. Iberoamer. Hist. Med. y An op. Mdd. 1957, IX, 345-346. 4 Nota abreujada no descriptiva en relacib amb un crani trepanat trobat a les Illes.

463 1. MARTÍNEz SAURET, "Historia de la Facultad Cien. M6d. Hisp. Arneric.,

Forma part d'un fascicle monograJic dedicat per la revista (de Lab. Made) a la Facultat de Medicina de Barcelona. Informaci sobre el profssorat de 1'2poca amb nombroses fotografies.

4632. MARTÍNEZ SELLES, M.: "12 de m a m de 1853, Muere en Paris Mateo José Buenaventura Orfila" Forenses (Madrid), 1953, X, núm. 200.

4633. MARTÍNEZ SHAW, Carlos: "L'assisthcia pública a la Barcelona moderna" L'Avenq, 1986, núm. 91 (Mar$), pp. 32-37. Visib panordmica de la qtlestib, tot valorant l'obra de llHospital de la Santa Creu i la Casa de la Misericdrdia.

4634. MARThEZ TOMAS, A.: "Miguel Servet. Un martir de la ciencia" Barcelona, (Ed. Araluce), 1940.

Fa una exposicib succinta de la vida i I'obra de M Servet.

4635. MARTÍNEZ VARGAS, Andrés: "iEl doctor Rodríguez MCndez!" Gaceta Med. Catal. 1919, núm. 1014, pp. 181-184.

4636. MARTÍNEz VARGAS, Andrés: "Aportación de 10s espaiioles a la historia de la pediatría" Act. X Cong Int. Hist. Med. (Madrid, 1935, 206-207). Esmenta la creacib a Barcelona l'any 1892 d'una escola de mares i els cursets de maternologia des del 1903.

4637. MARThEZ VARGAS, Andrés: "Mi visita a la Clínica Barraquer" Rev. Grfl. Nac. Nueva España, 1941, IV, núm. 29 (mar$). p. 14.

4638. WTÍNEZ VARGAS, Andrds: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Manuel Taure Gómez a la RAM de B. el 26 de desembre de 1943. Refrkncia del nou academic.

4639. MARTÍNEz VARGAS, Andrés: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Llorenq Garcia-Tornel i Carrbs, a la RAM de B. el 19 de febrer de 1948. Referencia del nou academic.

4640. MARTÍNEz VARGAS, Andrés: "Discurs de resposta" al d'ingrés de Rafael Ramos i Fedndez a RAM de B. el 3 1 d'ociubre de 1948. Referencia del nou acad4mic.

464 1. MART& VARGAS, Andrds: "El doctor M. Taure G6mezW Doct. Méd. Arch. Méd, Biog. , 195,2 (14) Hi ha algunes dades sobre M Taure catedratic d'anatomia a Barcelona. És un Pagment del discurs de resposta al d'ingrds a la R. Acaddmia de Medicina de Barcelona (1943). Es un resum, fe després de la mort d'AMV. Iconografia.

4642. MARTÍNEz i VIDAL, Alvs: "Guy de Chauliac. La termino1 gia anatbmica en I'edició catalana de 1492 i en I'edici6 castellana de 1493 del tractat primer de la Chirurgia Magna". Gimbernat, 1985,111,279-291 1 L'autor remarca sobre el valor Jexicografic d'aquesta edició. Existdncia d'un vocabulari anatdmic propi en Riquesa d'aquest vocabulari.

4643. MARTÍNEZ i VIDAL, Alvdr; MORENO i VERNIS, Miquel: "L'Hospital General de Val&ncis, destinatari del 'Segrest de Poblet' desprds de la guerra de successi6" Gimbernat, 1986, V, 2 19-226 Referdncia al privat Hospital de S 1 nt Vicent de la Roqueta, depenent del monestir de Poblet. Quan la Guerra de Successib els seus béns foren segrestats. L'Hospital General de Valdncia, que rebé u tracte de favor de Felip V fou destinatari de molts dels béns confiscats. 1 4644. MARTÍNEz i VIDAL, Alvar; PARDO i T O ~ S , Josd: "El primitiva teatro anatómico d Barcelona" Med. Hist. 1996, 3a $. núm. 65. r Referdncies als primers teatres anutdmics. LYula de les Anatomies de Barcelona. Dades de finals del segle XVI. Acord del Consell de Cent per a reforma de la sala (1638). Record de Joan Alds. Cdntracte amb el fuster Sebastia Catala (1673). Francesc Feu. Altres dades. 1

4645. MARTORELL i OTZET, Ferran: "Historia del conocimiento de la lusión de 10s troncos supraaórticos" Discurs d'ingrés a la RAM de B. el i" 17 de juny de 1962. Referkncia de l'acaddmic anterior, Lluis Barraquer i Ferré. Altres dades d'interds.

4646. MARTORELL, Ferran: "Ignacio drsola y Martí" Actas Reun. Cient. Inst. Policlin. 1 68,22 (6), 105

esterilitat masculina entre nosaltr

I Nota necrologica sobre l'urdleg Órsola, capdevanter dels estudis sobre

4647. MARTORELL, Ferran: "Jesús Osds Jusu6 (1905-1973)" Act. Reun. Cientif. Instituto Policli ico, 1974, 28 (3-4), pp. 21-22. Nota necroldgica sobre aquest met 1 e.

4648. MARTORELL, Ferran: "El professor Joan Puig-Sureda" Anal. Med. Cir., v. 59, 1979, núm. 258, 211-215. Exposicib breu de l'abra de Puig-Sureda en la sessid "in memoriam" de la R. Acaddmia de Medicina de Barcelona.

4649. MARTORELL LLORT, P.J.; VIDAL SALVADOR, F.: "Pedro Virgili" Minut. Menarini, 1980, 13 (106), 23-30 Fan un resum de les dades més importants relatives a Pere Virgili.

4650. MARVA, Jeroni: "DCcima humorística al Dr. Roig y Ravent6s1' El Eco de Sitges, 1929,44, nÚm 2 (22-8), p. 1.

4651. MAS, Josep: "Fundaci6 de I'Hospital de la Santa Creu. L Notes preliminars" Anal. Hosp. Sta Cruz y S. Pablo 1927, I (2), 123-125 Notfcia de la fusid de diversos hospitals de Barcelona i la fundacib del de la Santa Creu l'any 1401. Iconograja.

4652. MAS, Josep: "Fundació de llHospital de la Santa Creu. IL Escriptura de fundació" Anal. Hosp. Sta. Cruz y S. Pablo, 1927 I (3) 185-189 i (4) 235-239. Es transcriu un document de 1'1 de febrer de 1401 en llatí i al costat hi ha la traduccib castellana.

4653. MAS, Josep: lfFundaci6 de IIHospital de la Santa Creu. III. Confirmaci6 pontificia" Anal. Hosp. Sta Cruz y S. Pablo, 1927, I (5), 289 Comentari i transcripcib de la butlla de Benet XII (el papa Luna), aprovant la creacib de llHospital el 5 de setembre de 1401.

4654. MAS, J.: "El hospital de san Lázaro de leprosos de Barcelona" Anal. Hosp. Sta. Cruz y S. Pablo, 1951, XI, (67) pp. 329 i segs.

4655. MAS i ALEMANY, Josep: "Sueros y vacunas en medicina veterinaria" Discurs d'ingrés a la RAM de B, el 3 de juliol de 1927. Breu recordatori de l'acaddmic anterior, Ramon Turrb. Resposta de Pere Nubiola.

4656. MAS i ALEMANY, Josep: "Antoni Sabater Casals1' An. Acad. Med. Barcelona, 1934, 16, 159-162. Nota necroldgica d'aquest acaddmic que va exercir la veterindria.

4657. MAS i JWYENT, Joan: "El Sindicat de Metges de Catalu ya. La seva obra i la seva organitzacib" Barcelona, (Tipogr. W W a ) 1931. És una font de dades sobre la creacid i activitat del Sindicat de Metges de Catalunya.

4658. MAS i MINISTRAL, Salvad r: "Memoria sobre las aguas del Vi hy Catalb" Girona (Impr. P. Torres) 1894. 26 I p.

4659. MAS i MORILLAS, M. TORRES i SABATÉ, Joan Andreu: "Nostra Dona de la Salut. 1'Ermita de la Salut de Tarragona" Tarragona (Jnd. Graf. G. Histdria de l'ermita. Donació dels terrenys el 1906. La Creu obra de Joan Llimona (1926). Altres aspectes. Iconografia.

4660. MAS i OLIVER, Pere: 1 "Visi6 de l'obra del Sindicat de Metges de Catalunya i Balears i la seva actuaci6 professional" Butll. Sindicat Metges Catal. 193 1, núm. 136 (desembre), pp. 9-15. I 466 1. MAS i OLIVER, Pedro: "Luis Trías de Bes, su obra" Información Colegial, 1974 (núm.45, octubre), pp. 7-10. Valoració de l'obra de Trias de Be principalment des del caire col.legia1. 4 4662. MAS i OLIVER, Pedro: "Evoluci6n hist6rica del sindicali mo medico" Jano, 1985, núm 650 (7-18 abril) p . 18-20. Analitza el sindicalisme actual pre i ent com a refirdncia el Sindicat de Metges de Catalunya, fundat a Barcelona el 27 de marG de 1920.

4663. MAS i PERERA, P. : "Tribut al doctor Domenec Mart 1 i JuliA" Xaloc, 1972, núm. 546, pp. 182-185.

4664. MAS i PUIG, G. : "El Dr. Juan Comes y Camps" Doc. Méd. Arch. Méd. Biog. núm. I 9, 1956. Algunes dades sobre el doctor Comes (1887-2938) ginecdleg i director de l'hospital de la Magdalena. Iconografia.

4665. MASACHS, J.M.: 1 "Introducci6 histbrica als hospitals de Vilafranca: benefichncia, caritat i assistbcia" I Vilafranca del Penedhs (Ajuntame t Vilafranca) 1986. 9

4666. MASATS i LLOVER, Joan: "Personatges de Castelbell i el Vilar: En Pere del Gall" Castellbell i el Vilar (El Brogit), 1983. 84 pAgs. Monografia dedicada a l'estudi de la personalitat i activitat de Frontara i Ribera (1835-1911), curandero conegut com Pere del Gall. Estudi de les seves prescripcions i remeis i de la vida de I'dpoca. Iconografia abundant. Treball d'interds per a condixer aquest aspecte de la medicina popular.

4667. MAS CAR^ BALLESTER, F.: "Ocho generaciones médicas de una familia catalana" Anales de Med. y Cir., 1972, núm. 227,43-71 Estudi detallat dels metges de la famflia Mascaró durant vuit generacions. Se citen fins a vint-i-tres metges d'aquesta família: Salvi Mascaró, cirurgia a Vilobí dlOnyar (+ 1712); Miquel Mascaró, cirurgia de Cassa i molts altres. Hi han branques que van arrelar a Barcelona, Lledó, Banyoles i Lisboa. Iconografia.

4668. MAS CAR^ (i BALLESTER), Josep M.: "Ha fallecido el doctor José Cabré Piera" La Vanguardia, 27 de gener de 198 1. Article escrit ran de la mort de Josep Cabré (25-1-1981), catedratic de Dermatologia de Madrid Abans ho fou de Cadis i de I'Autdnoma de Barcelona, éssent dega de les dues facultats i rector de la UAB. Record de la seva obra i trajectdria profisional.

4669. MAscARÓ i CAPELLA, Josep: "Discurs de resposta" al d'ingrds de Ramon Turro a la RAM de B. el 25 de juny de 1894. Referdncia del nou acaddmic.

4670. MAS CAR^ i CAPELLA, J. : "Recuerdo necrol6gico del Dr. D. Juan Soler y Buscall&" Barcelona, (Imp. Federico Sánchez) 1898. 14 pp. Recordatori de I'obra de Joan Soler (n. Olvan, 1835-1895). Metge legista i membre de la Reial Acaddmia de Medicina de Barcelona, des del 1884. Text del discurs llegit a la RAM de B el 25 de juny de 1898. També publicat in '!Acta de la Sesión pública ...) pp. 27-38.

4671. MAS CAR^ i CAPELLA, Josep: "Necrologia del Dr. D. Juan Montserrat y Archs" Bol. Of. Col. Med. Barcelona, 1898 (febrer), 65-71. Llegida al Col.legi de Metges de Barcelona el 22 de desembre de 1898.

4672. MAS CAR^ i CASTAÑER, Jod Maria: "Topografia MCdica de Bañolas" Girona (Impr. D. Torres) 1914. 422 pp. Llibre que respon als criteris propis de les topografies mddiques on es poden

trobar una shrie de dades antropol b 'gigues, mhdigues, socials i climatoldgiques de la capital del Pla de llEstany. Fou premiada per la RAM de B el 191 2.

I

4673. MAS CAR^ i PASARTUS, J. "Nuevos hallazgos sobre la a vida de Ramon Llull" La Vanguardia, 5 de maig de 1985, p. 26.

I Nota sobre alguns aspectes de la vida de Llull. Defensa que va morir a Mallorca als 84 anys, per sobre de la teoria he la mort apicana.

4674. MAS CAR^ i ROURA, J.: "Asistencia hospitalaris en Gero a" Girona (Dalmau Carles Pla) 1966, i 5 pp.

4675. MASDEVALL, Joseph: "Relación de las epidemias de d alenturas pútridas y malignas que en estos últimos aiíos se han padecido en el Principado de Cataluila" Madrid, 1786. (Hi ha diverses Llibre que ha estat dels classics dintre dels que tenen com a tema propi 1

4676. MASFERRER i ANGLADAj Margarida: "Aspectes sanitaris de I'arxiu palroquial de santa Maria de Ciutadella (1667- 1800)" Barcelona, tesi (UB) 1994. 321 + 179 pp. 2 vols. (dir. M. Escudé) Revisió de 54.912 inscripcions apoi-tu dades sobre 107 sanitaris.

4677. MASFERRER i ARQUIMBAU, Josep: "Una bruixa en la cambra del to ert" La Renaixensa, 1878, any 8, núm. a 4678. MASIA, Angeles:

I

"Mis sobre Lorenzo Badw, mCd'co de 10s Reyes Católicos" Hispania, 5, 1945, 308-309. 1 Notícia curta perd forca interessant sobre un dels metges del Reis Catdlics.

4679. MASNOU, Ramon: "Cartes per al diAleg. Jove fejoci 1 ta, metge i sacerdot" Full Dioced, Vic-Solsona, del 25 dmabril de 1976. Escrit en homenatge de Pere Tarrk~, metge i sacerdot.

4680. MASOLIVER, Juan Ram6n: "En la muerte física de un prosista: Roig y Raventós" La Vanguardia, 27 d'agost de Article necroldgic en record st metge pediatre i escriptor.

4681. MAsQUÉ i TELL, Jordi; SARDA i JANSA, M. NÚria; BALSELLS i ViRGILI, Angel: I

"Estudi de les causes de mort a Maspujols durant els anys 1875-1925. Estudi demografic" Act. I Jorn. Hist. Med. Tarracon. Tarragona, 1989, v. II, s.p. Anblisi de les causes de mortalitat per aparells, a partir de les dades del Registre Civil.

4682. MASRIERA, Artur: "La filosofia nacional de Cataluña" D. de B. 30 d'abril de 1902, p. 5.179 - 5.181. Comentari crític de Ibbra de Salvador Bovk sobre Ramon Llull.

4683. MASRIERA, Arhu: "Generacihn y crianza. Higiene de la familia" D. de B. 9 de novembre de 1905, pp. 12.235 - 12.237. Crítica d'aquesta obra de Lluís Comenge.

4684. MASRIERA, Artur: "Los hermanos Masferrer y Arquimbau" La Vanguardia, 16 de marc de 19 13, p. 8. Nota sobre uns germans naturalistes nascuts a Vic. Ramon també era metge i morí a Filipines.

4685. MASRIERA, Artur: "Roca y Florejachs" La Vanguardia, 10 d'agost de 1913, p. 8. Nota sobre Lluís Roca i Florejachs, metge lleidata, recordant la seva obra.

4686. MASRIERA, Artur: "Los médicos isabelinos" La Vanguardia, 30 d'octubre de 1919. p. 10. Metges barcelonins de l'ultim decenni d'lsabel ZI: Folch, Sildniz, Estorch i molts altres.

4687. MASRIERA, Artur: "Los Farmacéuticos" La Vanguardia, 6 de desembre de 1919, p. 10. Sobre els apotecaris barcelonins de la ddcada de 1860 a 1870.

4688. MASRIERA, Artur: "Los dentista5 de antaño" La Vanguardia, 7 de febrer de 1920, p. 6. Referdncia a alguns dentistes: Simon Bruguera, Antoni Anglada, Josep Vemedas, Mepen i alguns altres,

4689. MASRIERA, Artur: "Siluetas ciudadanas"

La Vanguardia, 19 de febrer de 192 , p. 8. Sobre el curanderisme i les seves f J' rmes a la Barcelona vuitcentista.

4690. MASRIERA, Artur: "El senyor Cis6 herbolario" La Vanguardia, 28 de gener de 192 I , p. 16. Record #un herbolari barceloni vuitcentista.

469 1. MASRIERA, Artur: "Don Mariano Cubi y Soler"

Breu biografia d'aquest frendleg. 1 La Vanguardia, 27 de mar$ de 192 , p. 12.

i 4692. MASRIERA, Artur: "El sombrerero fren6logo"

I La Vanguardia, 3 d'abril de 1923, p. 10

Record del Senyor Domdnec, del qarrer de Gignas, qui a més de vendre barrets era seguidor de lafrenologia. I 4693. MASRIERA, Artur: "La sublevaci6n del Ampurdk" La Vanguardia, 22 de maig de 192 Referdncia a l'al~ament republica de 1869 i al metge Francesc Sunyer i Capdevila.

4694. MASRIERA, Artur: "La fiebre amarilla" La Vanguardia, 2 d'octubre de Referhcia a l'epiddmia de Barcelona l'any 1870.

4695. MASRIERA, Miquel: "Investigaciones de un médico ba celonés en Boston" Destino, 1 de novembre de 1952, n f m. 795, pp. 16-17. Notícia i entrevista amb Jordi Folch i Pi, format a Barcelona, que treballava en un institut d'investigacions neurold iques, a la universitat de Harvard.

4696. MASRIERA, Miquel: 1 "El Centenari0 de Orfila y las memorias de Orfila" La Vanguardia, 9 i 10 d'abril de 1953.

I

4697. MASSAGUÉ i MATAS, M. I arme: "L'hospital de I'Espluga de Fran $ li" Arrels, (Centre d'estudis locals de IIEspluga de Francolí) 1980, I, 119-130. Valoració de l'arquitectura de medieval. Comparacib amb altres hospitals de Catalunya. IconograJi

4698. MASSAGUER, Enric: "Nota hist6tica sobre 10s hospitales 'd'En Vilar' y 'd'En Colom"' El Noticiero Universal, 23 i 30 de marc de 1935.

4699. MASSAGUER, Enric: "El Hospital de Santa Cruz y la Casa de Convalecencia" El Noticiero Universal, 6 d'abril de 1935.

4700. MASSAGUER, Enric: "Fuentes econbmicas del Hospital de la Santa Cruz" El Noticiero Universal, 13 d'abril de 1935.

4701. MASSAGUER, Enric: "Curiosos documentos hist6ricos sobre el Hospital de la Santa Cruz" El Noticiero Universal, 26 d'abril de 1935.

4702. MASSAGUER, Enric: "El Hospital Clinico y el de la Santa Cruz y San Pablo" El Noticiero Universal, 4 de maig de 1935.

4703. MASSAGUER, Enric: "Ei Hospital Clinico de Barcelona" El Noticiero Universal, 10 de maig de 1935.

4704. MASSAGUER, Enric: "El Asilo de San Juan de Dios" El Noticiero Universal, 14 de juny de 1935. Obra i objectius de I'hospital de Sant Joan de Déu.

4705. MASSANA, S.R.: "Xavier Trias, Conseller de Sanitat i Seguretat Social" Vall d'Hebron Hospitals, 1995, núm. 15, pp. 8- 1 1.

4706. UASSANA i PAGES, F. de P.: "Creacib i desenvolupament de les Associacions Empresarials de Farmac&utics d'oficina a Barcelona i a Catalunya" BSA-HCFC, 1995, núm. 8,56-60. Nota sobre aquesta associacid i el seu desenvolupament.

4707. MASSANA i ROVIRA, Francesc: "Topografía mddica de Martorell" Martorell (Graf. Martorell) 1962. 336 pp.

4708. MASSANELL i ESCLASANS, Antoni: "De com s6n anomenats, en els registres parroquials, els fills expbsits" Miscel.lAnia Penedesenca, 1986, IX, 83-128. Estudi dels infants abandonats, fent esment del lloc on acostumaven a dsser

abandonats; cognoms que aquests infants; capítols matrimonials de donzelles expdsites; el nom i Bonaventura; destí, sexe i percentatges dels fills expdsits.

4709. MAssÓ i BRU, Amaro: "La gripe y el dengue" Diario de Barcelona, 19 de desembre de 1889.

4710. MAssÓ i CARBALLIDO, J m e : "L'obra del doctor Vilaseca, deu anys desprhs" Actualitat de Reus, 24 de novembr de 1983 Nota sobre la vigincia de l'obra d 1 doctor Salvador Vilaseca i Anguera t 47 1 1. MASSÓ i CARBALLIDO, ~ k m e : "El coneixement de la prehistdria del Baix Camp" Reus, 17 de novembre de 1984. Valoració de l'obra de Salvador Vi(aseca.

4712. MAssÓ i "Salvador Vilaseca Anguera. Aplec de Treballs del Centre Barbed, 1996, núm. 14, pp. 19-22.

47 13. MAssÓ i CARBALLIDO, Jaume: "Bibliografia histbrica i arqueolbgica de Salvador Vilaseca Anguera sobre la Conca de BarberA" Aplec de Treballs del Centre #Est dis de la Conca de Barbera, 1996, núm. 14, pp. 23-25. i 4714. MAssÓ i CARBALLIDO, ~bume: "Bibliografia de Salvador Vilaseca Anguera" in "Salvador Vilaseca. Una obra perdurable". Reus, 1996, pp. 61-77.

4715. MASSÓ i CARBALLIDO, J F e : "Correcions de la Bibliografia i arqueolbgica de Salvador Vilaseca i Anguera sobre la Conca de Aplec de Treballs del Centre Conca de Barbed, 1997, núm. 15, pp. 165-166.

4716. MASSÓ I CARBALLIDO, Jaume: "Bibliografia de Salvador Vilaseca. Ap&ndixW Informatiu Museu, Reus, 1997 ( n q . 13, juny), pp. 10-1 1.

47 17. MAssÓ i PASTOR, F.: "Dr. D. Federico Castells y Balle pi" I Gaceta Med. Catal. 1898, núm. 504, pp. 531-536. Article necroldgic ran de la seva mort.

4718. M A s s ~ i PASTOR, Frederic: "Necrologia del Dr. D. Federico Castells y Ballespi" Bol. Of. Col. Med. Barcelona, 1898, (juliol), 267-277.

4719. MASSONS, i ESPLUGAS, José Maria: "Las facetas humanas del Padre Castro S.J." Doc. Mdd. Arch. Méd. Biog. núm. 58 (1956). Record del metge Antoni Castro i Calpe (n. Sant Carles de la Rapita, 1884 - m. 1953). Fou jesufta i professor de deontologia de la Facultat de Medicina. Iconografia.

4720. MASSONS, J.M.: "La Facultad de Medicina de la Universidad de Cervera" I CIHMC, Barcelona, 1970, Actes, IV, 266-268, Nota breu i concreta sobre el que van ser els estudis de medicina a la universitat de Cervera, des de l'any 1717 fins al 1814, en que la universitat estava practicament deserta per causa de la guerra. Andlisi de les causes que van dur al pacas d'aquella universitat.

4721. MASSONS, José M.: "Relaciones entre la Real Academia de Medicina de Barcelona y la Hermandad de San Cosme y San Damihn. L El Dr. Cirera Salse" h. Med. Cir. 1970, 50, (222), pp. 415-426. Visió de l'obra de L. Cirera (1859-1936), que fou un dels iniciadors de l'especialitat d'electroradiologia a Catalunya; la seva actuació a la R. Acadkmia on va ingressar el 1913 i a la Germandat dels Sants Cosme i Damia. Mencid de la seva bibliografia i actuació professional.

4722. MASSONS, Josep M.: "Prof. Emilio Gil Vernet" Infonnación Colegial (IC), 1970, núm. 45, pp. 64-65 Nota necroldgica.

4723. MASSONS, José M.: "Relaciones entre la Real Academia de Medicina de Barcelona y la hermandad de San Cosme y San Damik. IL El Dr. Josd Blanc y Benet" Anal Med. Cir., LI, 1971, num 224, 149-160. Estudi detallat de la vida i l'obra de Josep Blanc i Benet (1856-19231, membre de la Reial Acadtmia (1909), col.laborador de la premsa mtdico-catdlica, autor de nombrosos treballs sobretot de deontologia, higiene, educació infantil i de divulgació mkdica.

4724. MASSONS, José M.: "Relaciones entre la Real Academia de Medicina de Barcelona y la Hermandad de San Cosme y San Damik. IIL Miscelánea de socios". h. Med. Cir,, LI, 1971, núm. 225,245-257.

Comentari sobre discussions ideoldgiques entre metges a finals del segle XIX. Informa sobre la revista "El Criteri0 Catblico de las Ciencias Médicas" i el grup que la va impulsar. Fundació de la Societat Mddico-Farmacdutica dels Sants Cosme i Damia. Noticia sobre dive espersones que hi van col.laborar. 'r 4725. MASSONS, J.M.: "Dr. Vicente Carulla Riera"

I IC, (Información Colegial), 1972, n p . 13, pp. 32-33. Nota necroldgica.

I 4726. MASSONS, J.M.: "Dr. Manuel Bastos Ansart" IC, 1973, núm. 27, pp. 32-33. 1 Nota necroldgica.

4727. J.M.M. (J.M. MASSONS): "Dr. Santiago Dexeus Font" IC, 1973, núm. 3 1, pp. 22-24. I Nota necroldgica extensa ran dB la mort de Santiago Dexeus (n. b. 5-5- 1897),Nicenciat el 1918, metge numerari de la maternitat el 1934, de la que fou director (1959). La clínica particular a 1Yv. Tibidabo (1935). Els seus tractats d'obstetrícia (1949) i de Ginecolog"~ (1970). I 4728. MASSONS, J.M.: I "Dr. Germán Garnacho Herrero" IC, 1973, núm. 34, pp. 26-27. Nota necroldgica.

4729. MASSONS, J.M.: !

"Dr. Miguel de 10s Santos Roger $uriAw IC, 1974, núm. 36, p. 48. Nota necroldgica. i 4730. MASSONS, J.M,: "Dr. Narciso Amigó de Bonet" , IC, 1974, núm. 38, p. 42. Nota necroldgica. i

473 1. MASSONS i ESPLUGAS, J.M.: "Luis Trias de Bes... el hombre" ;

Información Colegial, 1974, núm. 415, pp. 14-16. Nota necroldgica.

4732. MASSONS, J.M.: "Pere Piulachs Oliva" IC, 1976, núm. 63, pp. 27-28. Nota necroldgica.

4733. MASSONS, J.M.: "Dr. Robert Nogut! i Tutor1* IC, 1979, núm. 83, pp. 46-47 Nota necroldgica.

4734. MASSONS, Jod M.: "El Gobierno de las hermandades de San Cosme y San Damián*' Act. 27 Congr. Int. Hist. Med. Barcelona, 1980,II, 580-585. Estudia els antecedents de corporacions professionals sanithies a Catalunya, esmentant algunes del segle XIY, i les autoritats que les van legitimar. Inclou també les del segle XVI (Vic, 1591; Tarragona, 1599 i Lleida, 1600).

4735. MASSONS, J.M.: "Domicilios de mddicos, cirujanos y boticarios madrileaos de 10s siglos XW, XVIII y XIX (Contribuci6n al estudio del viejo Madrid)" Rev. de la Biblioteca, Archivo y Museo (Ayuntamiento de Madrid). 1982, (núms. 11 y 12) p. 113.

4736. MASSONS, J.M.: "Una epidhmia gripal a Barcelona de I'any 1580" Gimbernat, 1984, I, 149-154. Comentari sobre el brot epid2mic de grip a l'agost de 1580 que afecta prop de 20.000 barcelonins, segons el testimoni del cronista Francesc Vilar. Es remarca la descripció del quadre clínic i les aplicacions i el bon criteri dels metges de no purgar ni sagnar els malalts.

4737. MASSONS, J. M.: "L'emigracib de metges i cirurgians catalans a Madrid" Gimbernat, 1984, I, 155-184. Estudi extens dels sanitaris que durant un període de més de dos-cents anys (1636-1881) exerciren a Madrid i procedien de Catalunya (o que tenien cognoms d'origen catala). Relacib extensa en annex. Font interessant de documentació.

4738. MASSONS, Josep M.: "El Reial Col.legi de Cirurgia de Barcelona durant la guerra del Franchs". Gimbernat, 1986, V, 227-236. Exposició de les vicissituds del Col.legi de Cirurgia entre 1808 i 1814. Fuga abundant d'estudiants des de la Barcelona ocupada. Menció dels catedrutics ')atriotes" i dels que van restar a Barcelona. Establiment de tribunals d'examens en diverses ciutats. Dades sobre alguns estudiants.

4739. MASSONS i ESPLUGAS, Josep Maria: "La saga dels Llaurad6. (Dos segles i mig i nou generacions de cirurgians)" Gimbernat, 1986,6,223-230. Inici amb Salvador Llauradó i Altarriba, nat a 1'Espluga de Francolí i cirurgib a Rocafort de Queralt, documentat el 1749. Miquel Lluurad6 i Jordi, cirurgib el

1758. Els Llauradb i Duch; els L aurad6 i Sold. Antoni Lluurad6 i Minguella

la nissaga.

i s'estableix a Sants. Francesc Llauradb i Clavd (n. Sants, 1881). Altres membres de

i 4740. MASSONS i ESPLUGAS, Jo ep Maria: "Metges i cirurgians catalans a C ba" Gimbernat, 1987,7, 189-232.

I Estudi molt ampli sobre el tema. dades en aptndix. Refersncia d'un total de 148 metges i cirurgians. Font de documentaci6 per a l'estudi de les relacions catalano-americanes.

4741. MASSONS i ESPLUGAS, Jo$ep M.: "Sangradors de la Garrotxa dels hgles XMI i XIX" Gimbernat, 1987,8, 103-110. 1 L'ofici de sagnador. Aportacib de O noms de sagnadors de la Garrotxa: 9 abans de 1760, que es crea el CoLlegi de Cirurgia. El més antic Pau Pla del Mallol, de sant Privat de Bas, el 1707.

! 4742. MASSONS i ESPLUGAS, ~ o b e ~ M.: "Cimjanos de 10s Regimientos subos al servicio de Espaiia" Gimbernat, 1987,8, 161-191. Estudi molt complet: dades sobre icapitulacions, composicib dels regiments, els cirurgians, titulacions, salaris, dre$ passius, procedtncia. La feina que feien, les baixes. Relacib extensa en aptndix.

4743. MASSONS i ESPLUGAS, Jo p Maria: "Els hospitals militars de Barcelo a" Gimbernat, 1988, 9,225-236.

Vallcarca.

I Dades sobre hospitalització de militars a la Santa Creu. La guerra del fiancds. L'Hospital de Jonqueres. L'Hospital del carrer de Tallers. L'Hospital de

! 4744. MASSONS i ESPLUGAS, loLep Maria: "La nissaga dels Rabassa, apotecaris de Calella" Gimbernat, 1988,10,227-236. Inici amb Joan Rabassa, a la meitat del segle XVI. Joan Rabassa i

Dades sobre l'oficina. Flaquer. Josep i Joan Rabassa i Marib Rabassa i Daví-Alsina (m. 1771).

4745. MASSONS i ESPLUGAS, Jobep Maria: "Homes de Valls. Metges i cimrggans que no foren ctlebres" Act. XXXV Assemblea ~ntercomardal d'Estudiosos. Valls, 1989, v. 111,325-33 1. Treball dividit en dues parts. A la primera s'estudia l'impacte de la guarnició valona a Valls i els metges del XVII. A la segona s'esmenten els alumnes del Reial Collegi de Cirurgia 843). Estudiants de Valls a Osca, Cervera i Gandia.

4746. MASSONS i ESPLUGAS, Josep Maria: "Un catala a Madrid. Biografia del Dr. Pere Castell6 Ginesta, fill il.1ustre de Guissona" Barcelona (Ed. Joan Santaeulhia Pujol) 1990. 60 pp. (imprks a Guissona: Impr. Offset Barnola) Estudi extens sobre la personalitat i obra de Pere Castelló. Valoraci6 de la seva influbncia en els canvis docents. Altres aspectes.

4747. MASSONS i ESPLUGAS, J.M.: "El escorbut0 en el siglo XVIII" Rev. RAM de B, 1990,5, (3), 163-170. Menció d'una expedicib espanyola a Alaska, des de Califdrnia, el 1769. Referbncia al cirurgia Pere Prat, que tingué un paper actiu en l'assistbncia al personal malalt, en un primer viatge de Monterrey a San Diego.

4748. MASSONS i ESPLUGAS, Josep Maria: "L'impacte de la creaci6 del Reial Col.legi de Cirurgia de Barcelona sobre els cirurgians de Manresa" Gimbernat, 1991, 15, 191-203. Ressd negatiu de les mesures adoptades per Virgili. Oposició dels gremis de cirurgians. Dificultats a Manresa. Discussions i negociacions. Els cirurgians germans Llobera. Llibres de text.

4749. MASSONS i ESPLUGAS, Josep Maria: "Tarifes d'honoraris dels cirurgians de Manresa i Barcelona de 1774" Gimbernat, 1991, 15,205-218. Estudi comparatiu entre les tarifes dels cirurgians de Barcelona i de Manresa. Conclusió: "els cirurgians catalans es guanyaven mitjanament la vida, ni rics ni pobres", perd no els en sobrava. Els aprenents a les botigues.

4750. MASSONS, J.M.: "Metges, cirurgians i apotecaris i la inquisici6 a Catalunya" Gimbernat, 1992, 17, pp. 43-74. v.t. VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992. Resums p. 73. Estudi extens del tema. Delictes contra la fe: judafsme (10 casos), luteranisme (Miquel Llort, 1550). Judicis per blasji?mies, irrever&cies, supersticions i mhgia. Delictes contra la moral sexual. Possessió de llibres prohibits. Els peritatges mbdico legals. Anhlisi de les 88 persones acusades. 100 notes.

4751. MASSONS i ESPLUGAS, Josep Maria: "L'actual crisi del dialeg metge-malalt" Barcelona (Impr. Sant Josep, Manresa), 1992, 52 pp. Discurs d'ingrés a la RAM de Catalunya el 10 de maig de 1992. Resposta de F. Garcia- Valdecasas.

4752. MASSONS, Josep M.: "Francesc Puig (1720-1797) i els cirurgians del seu temps"

Barcelona (Seminari Pere Mata U.$.) 1993, 178 pp. Estudi aprofundit sobre el par de ja cirurgia artesanal a la cirurgia acad2mica. Valoracib de l'obra de Francesc Puig i Pallas.

4753. MASSONS i ESPLUGAS, J. .: "Els estudiants del 'Real Colegio e Cirugía' de Barcelona al segle XVIII" Gimbernat, 1994,21, pp. 9-65. "4 Un total de 2.062 estudiants matriculats i 1.071 graduats. Miucims en el període 1770-1774, amb xipa miucima de matrfcules de 138 l'any 1773. Proced2ncia geograflca. Origen social. Ingrés el Col.legi. Ensenyament tedric i practic. Examens i titulacions. Alumnes Estudiants pobres i dr@ns de cirurgians. Altres aspectes. 215 notes.

4754. MASSONS i ESPLUGAS, J.M.: "Los Roland y 10s Beau y 10s pri eros d o s del Real Colegio de Cádiz" Gimbernat, 1994,22, pp. 157-162. Analisi de les relacions familiars d 1 Pere Virgili amb els Roland (casat amb Joana Roland). Llorenq Roland, cunyat i gendre. José Beau i Francisco Nueveiglesias, casats amb altres germanes de Joana. José Ndjera i Francesc Canivell, casats amb nebodes de Virgili, fllles de

4755. MASSONS i ESPLUGAS, J.M.: "La Universitat Autdnoma de Barcelona. La facultat de Medicina" Gimbernat, 1994,22, 163-170. Records personals de l'autor, qu fou estudiant de l'tlutdnoma. Referincia a l'escola d'infermeres modilica, f i dada sota la direcció de Baltasar Pijoan el 1933.

i 4756. MASSONS i ESPLUGAS, J.M.: "In memoriam. Dídac Parellada ijFeIiu (1914-1994)" Rev. RAM de C. 1994,9 (2), pp. 127-128. Nota necroldgica sobre aquest Jcadhic, psiquiatre i historiador, que fou bibliotecari de l'tlcad&mia.

4757. MASSONS i ESPLUGAS, J. .: "Historia de la Sanidad Militar E pailola" Barcelona (Ed. Pomares-Corredor) 994.4 vols.

cirurgians catalans.

1 Obra molt extensa, en quatre volums, imprescindible pel coneixement del tema. Extraordinaria quantitat d'infomació. Nombroses referincies a metges i

I 4758. MASSONS i ESPLUGAS, J.~J/I.: "Discurs de resposta" al d'ingrds d'Emili Sala i Patau a la RAM de B. el 29 de maig de 1994. Semblanqa del nou acad2mic.

I

4759. MASSONS i ESPLUGAS, J.M.: "Los difíciles comienzos del Real Colegio de Cirugia de Mdxico". Rev. RAM de Cat. 1994,9, núm. 3, pp. 147-150. Noticia breu sobre els inicis del Coblegi de Cirurgia de Mdxic i la intervenció dyndreu Montaner. Les dijkultats.

4760. MASSONS i ESPLUGAS, J.M.: "Pere Tarrés, el metge" Gimbernat, 1995,23, 149-164. Noticia d'aquest metge manresa (1905-1950), sacerdot, en curs de beatificació. Els anys d'estudiant. Consultori a Gracia. La guerra civil i el pont de /'Ebre. El Diari de guerra.

4761. MASSONS i ESPLUGAS, J.M.: "Alumnes del Reial Col.legi de Cirurgia de Barcelona, del Solsonks" in "Histbria de la Medicina al Solson6s". Solsona, (si.), 1995. pp. 40-42. Nota breu sobre els solsonins que estudiaren al Coklegi de Cirurgia.

4762. MASSONS, J.M.: "Els Congressos dVHist6ria de la Medicina Catalana" Gimbernat, 1995,24, pp. 1 1-18. Notícia succinta de cadascun dels vuit congressos fets fins aleshores, des del primer de 1970, al de 1994, presidit pel propi Dr. Massons. DetaN de l'organihació i de les activitats.

4763. MASSONS, J.M.: "Pere Virgili i les seves circumstAncies" Gimbernat, 1995,24, pp. 199-210. Analisi d'alguns aspectes de la vida de Virgili. Els primers anys a l'armada i a Cadis; els col.laboradors; la creació del Coklegi de Barcelona. Altres aspectes.

4764. MASSONS, J.M.: "Sobre els medicaments del segle XVILI i primers anys del XM*' Gimbernat, 1995,24, pp. 21 1-218. Referincies a alguns medicaments de procedincia pancesa o anglesa i la petició d'autorització. Altres medicaments, Indicacions terapdutiques.

4765. MASSONS, J.M. : "Els metges barcelonins de fa un segle" Gimbernat, 1996,25, pp. 175-182. Dades extretes de la Guia de Barcelona de l'any 1895. Notes sobre 223 metges. Comentaris critics sobre alguns d'ells. La propaganda. Els especialistes. Les clíniques. Els que no hi són.

4766. MASSONS, J.M.: "Antics alumnes del Reial Colmlegi de Cirurgia de Barcelona (1760-1843) de la Selva"

4767. MASSONS i ESPLUGAS, J sep M: "La sanidad en las Ordenanzas i ilitares del Archlduque Carlos de Austria" Medicina Militar, 1997, 53 (3), 272-273. Nota sobre aquestes ordinacions, redactades a Barcelona I'any 1706 i impreses en el taller de Rafael Figueró el 1707. Tenen 109 articles.

Gimbernat, 1996,26, pp. 205-218. Dades sobre alumnes de La Selva,

4768. MASSONS i ESPLUGAS, J.L.: "Temes de Teraphtica a les sessions científiques del Col-legi de san Carlos de Madrid" BSA HCFC, 1997, desembre, núm. 16, pp. 189-196.

amb 77 graduats. Relació nominal per pobles

4769. MASSONS i ESPLUGAS, J.L.: "Un any al servei de les Brigades Internacionals @.L) com a cap d'equip quirúrgica (Histhria viscuda)" Gimbernat, 1997,28,225-238. Detall ampli de vivtncies personal com a cirurgia quan la guerra civil. i

d'origen. Alumnes distingits. Dos catedratics: Josep Ridecds, de Santiago (1 799) i Francesc Tallada, interi de Malaga, fins el 1830.

4770. MASSONS i ESPLUGAS, J.M.: "La Facultat de medicina i Cirurgia d'Osca i els catalans" Gimbernat, 1998,30, 193-205.

4771. MASSONS i ESPLUGAS, sep Maria; BUQUERAS i BACH, Francesc X.: "El Dr. Pujadas i I'assistbcia militars a Sant Boi" Gimbernat, 1988, 10,2 17-226. L'assisttncia psiquiatrica a l'extreit. Dades sobre Sant Boi: 689 militars assistits entre 1856 i 191 O. Principals diaghstics: alcoholisme, demencia preco~, paralisi general progressiva, delinqltncia. I 4772. MASSONS i ESPLUGAS, Josep M; BUQUERAS i BACH, Francesc X : "Infincia i joventut del Dr. Gimbernat, 1989, 12,2 15-220. Dades sobre els primers Anada a Montpeller. Tornada.

4773. MASSONS, J. M.; SALVA, J. A.: "Notas hist6ricas de 10s distintos $etvicios de Farmacologia" in "Cincuentenario del Hospital Cli)icoW (1957) pp. 113-116. Descripció dels profesors de Ter4pEutica i de Farmacologia que van exercir a Barcelona a la primera meitat del segle XY;. Valentr' Carulla, Jesús Bellido i F, Garcia-Valdecasas, amb menció dels profesors auxiliars San Ricart; Agustí; Carulla i Riera; Jaume Pi i Sunyer; Salva i Laporte.

4774. MASSOT i PUNYED, Ro&: "Semblan~a mtdica i humana del doctor Massot i Gimeno*' in "Metges de la ciutat de Reus" (coord. J.M. Shchez Ripollks i Pere Altds). (Unitat Hist. Med. URV), 1998, pp. 107-1 18. Record d'aquest metge (n. Sant Carles de la Rdpita, 1906 - m. 1981). Noticia d'alguns escrits, principalment sobre neurologia.

4775. MASSUTI, M.: "La teoria 1ul.liana de les marees" La Nostra Terra, 1934,7, PP. 304-315. Reproduft a "Una teoria medieval sobre la marea", Las Ciencias, 194338, pp. 259-267.

4776. MASSUTI, M.: "Ramón Llull y la Alquimia" BSAL, 1942-1943,28, PP. 515-539.

4777. MATA i VENTURA, Victor: "Notícia sobre alguns apotecaris catalans del segle XVI" BSA-HCFC, 1994, núm. 5,21-24. Esmenta apotecaris de Barcelona, Caldes de Montbui, Cervera, Girona, Sant Joan de les Abadesses i Vic. ReferLncia al llinatge Granollachs.

4778. MATA i VENTURA, Victor; SOR* i ESTEVA, Xavier: "L'inventari de la Caixa del Col.legi d'Apotecaris de Barcelona de I'any 1552" BSA-HCFC, 1993, núm. 2,39-46.

4779. MATA i VENTURA, Victor; SORM i ESTEVA, Xavier: "Noticies de medicaments i material sanitari de vaixells del segle XV a les botigues de les Drassanes de Barcelona" BSA-HCFC, 1996, núm. 13, pp.54-58.

4780. MATA i VENTURA, Victor; SORNÍ i ESTEVA, Xavier: "Aproximació a l'equipament sanitari dels vaixells del segle XV a travds de l'inventari d'un barber de galeres" BSA HCFC, 1997, desembre, núm. 16, pp. 71-78. Aportacib al coneixement de la sanitat naval catalana en el segle XV.

478 1. MATAMALA i CASTANYER, Pere: "Hospital de Pobres de Canet" Canet de Mar (Impr. Anfruns) 1986. 1 12 pp. Historia de l'hospital, acompanyada de diverses il.lustracions.

4782. MATAS PONS, José; MORAGAS PONS, Miquel: "Vida discutida de un sabio: el Dr. Ferran" TCHCM, 1935, VI, 253-282.

I Visid extensa de I'obra de Ferrdn. Treballs sobre la tifoides, rabia, tdtanus, tuberculosi i alguns aspectes de veterinaria. Iconografia. Resum extens en catala.

4783. MATEO ALONSO, A.: i "In memoriam. Dr. José Ortega DurPn" Caracas,l966. 7 pp. Nota breu sobre la personalitat d'aquest psiquiatre exiliat, que va dirigir la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet de 1935 a 1939. Fotografia.

4784. MATEO VALLEJO, F.; CA)~RERA AFONSO, J.R.: "La producción original de trabajos sobre cirugía abdominal (1899-1914) en la Revista Iberoamericana de Cigncias MCdicas (1899-1936)" Act. IX Congr. Nac. Hist. Med. 1989,111, 101 1-1018. Algunes referdncies a (treballs sobre la gastroenterostomia i

I 'apdndix. enteroptosi); Josep Ribera i San$ (gastroenterostomia) i Alvar Esquerdo sobre

I 4785. MATES BARCO, J.M.: i

"El abastecimiento de aguas de darcelona: de las tentativas municipalizadoras al predominio de la empresa privada (1800-1990)" Rev. Fac. Humanidades Jaen. Geogr. Hist. 1994,3 (2), 57-79.

4786. MATEU i BARS, Dolores: ' "Patentes de sanidad del Mediterrheo occidental en el Archivo de la Corona de Aragón". I Cong. Hist. Moderna Cat. Barcel na, 1984, Actes I, 443-455. P Introducció i cataleg de 11 1 patents de sanitat ordenat alfabtticament, entre les que n'hi ha dYlcúdia, Alacant (5), arce el ona, Cadaqués, Mallorca (15). Valdncia (3), Peníscola (7). Totes són de 1 'any 1790.

4787. MATEU i IBARS, Dolors: 1 "El manuscrito 'Liber Artis Me icinae medicamentorum praescritiones' 181 de Ripoll del Archivo de la Coro ! a de Aragón" Gimbernat, 1993, 19, 217-228. v.t. VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992, Resums. p. 74. Andlisi detallada del manuscrit. donentari codicoldgic. Ornamentació i alfbet. Sistema braquigrafic.

4788. MATEU i BARS, Josefina:, "Manuscrits de medicina i c$?ncies afins a la biblioteca provincial i universitaris de Barcelona". Gimbernat, 1984, I, 185-203. I

Relació de noranta manuscrits que van del segle XIV al X1/7II referents a temes mddics i farmacdutics. I

4789. MATEU i IBARS, Josefina: "Incunables de 'Ars Medica' en la biblioteca de la Universidad de Barcelona"

Gimbernat, 1993, 19, 197-216. v.t. VI1 Congr. Hist. Med. Cat. Tarragona, 1992. Resums, p. 74. Notícia acurada de vint incunables. Detall dels seus Index.

4790. MATEU i IBARS, Josefina: "Manuscritos de 'ars medica' en la Biblioteca General de la Universitat de Barcelona. Referhcia catalografica s. Xvn-XM" Gimbernat, 1998,30,207-236.

479 1. MATEU i RATERA, Manuel: "El Dr. Castelld Roca, la dignitat de saber viure" Avui, 19 de juny de 1991. Article en record d'aquest metge que va ser un dels iniciadors de la medicina de muntanya a casa nostra.

4792. MATEU i VIDAL, Ernest: "Antoni Bosch i Cardellach, doctor en medicina, historiador, home de condicions singularíssimes, sabadellenc il.lustre. 1758-1829". Sabadell, Fund, Bosch i Cardellach, 1979,74 pags. Estudi molt detallat de la vida i obra d'aquest metge. Bona iconografia.

4793. MATHESON, N. M.: "Antonio de Gimbernat" Proc. Roy. Soc. Med. 1949, XLII, pp. 407.

4794. MATHEU, F.: "En la mort del doctor Robert" Ilustració Catalana, 11, núm. 35, 3 1 de gener de 1904, p. 67. Poesia dedicada a Bartomeu Robert.

4795. MATILLA, Vaientin: "Jaime F e r r k y su obra" Madrid (Instituto de Espaila) 1977,360 pag. Bona aportació a un millor coneixement i divulgacib de l'obra de Jaume Ferran i Clúa. Treballs sobre chlera, rabia, tuberculosi, difldria, tdtanus, pesta i altres malalties.

4796. MATILLA, Valentin: "Jaime F e r r k y su obra" Anal. R. Acad. Nac. Medicina, 1977,94 (2), 233-239.

4797. MATILLA, Vaientin : "Galería de Presidentes de la Real Academia Nacional de Medicina" Madrid (Instituto de España) 1982,264 pags. Dades sobre diversos metges catalans que presidiren la institucib: Joan Castelló i Tagell (1862), Joan Drumen i Millet (1862-1863) i Sebastih Recasens i Giro1 (1928-1933) i el mal1orquíJ.A. Palanca i Martinez-Fortún.

I 4798. MATILLA G~MEZ, valen&: "Homenaje a Ferrán (en el centenari0 de la vacuna anticoltrica)" Anal. R Acad. Nac. Medicina, 1945, 102 (3), 303-319.

4799. m m w s , L; GooD+Low, J.w: "Joseph Trueta, 1897-1977'' Clinical Orthop. and Related Res. 198 1, 156,s-7. Notícia breu sobre l'obra de Truet . t 4800. MATURANA VARGAS, c.1: "Historia de la epidemia de fiebre amarilla habida en Barcelona en el aiio 1821" Barcelona (Aleu & Domingo) 193 .29 pags. TrebaN presentat a la catedra $ 'Histdria de la Medicina de Madrid. Estudi monograflc del tema. Relació dels vint-i-un metges i cirurgians que foren víctimes de l'epiddmia.

4801. MATLTRANA VARGAS, ~ b l o s : "Jaime Peyn': su vida y su obra", Act. I1 Cong. Esp. Hist. Med.; 11, 279-3 18, Salamanca, 1966. Estudi extens de l'obra de Jaume Peyri. Valoració de la seva personalitat humana, com a dermatdleg i mestre i cap d'escola.

4802. MAURA i GELABERT, Jdn: "Ensayo sobre la filosofia del Beato RamÓn Llull" Revista Luliana, 1901, 1, pp. 26-32 i pp. 49-56.

4803. MAeTRA i "El optimismo del beato Barcelona (Imp. Fidel Giró) 1904. 52 pp.

4804. MAYANS, Agustí: I

"Joaquim Dants i 1'Arxiu" LIOloti, núm. 453,30 de juny de 1988, s.p. Sobre la tasca d'aquest metge d'Ofot, nascut el 1888 i mort el 1960.

4805. MAYOL, Josep: 1 "A la recerca de la voluntat perduda" Diari de Barcelona, 16 de juliol de 1989 (Diumenge, La II.lustraciÓ, p. IV). Comentaris sobre aspectes psicolbgics de l'obra de Ramon i Cajal i la tesi que dedica a aquest tema Virgili Ibarz.,

!

4806. MAZZINI EZCURRA, JOS~M. : "Los mCdicos Argerich" Arch. Hist. M. A.M. VII, 1955,443-448. Referdncia breu delsmetges Argerich que van exercir a Buenos Aires.

4807. MAZZINI EZCURRA, J.M.: "Los Argerich. Dos vidas consagradas a la Pa t i a y a la ciencia mhdica. Cosme Mariano Argerich, 1758-1820. Francisco Cosme Argerich. 1785 (?)-1846" Buenos Aires (Inst. Amigos Libro Argentino) 1955. Aporta un conjunt de dades sobre la nissaga mddica dels Argerich, d'origen catald i que van arrelar a Buenos Aires on van gaudir d'un gran prestigi.

4808. McFADYEN, RE: "The FDA's regulation and control of antibiotics in the 1950s: the Henry Welch scandal, Felix Martí-Ibailez and Charles W m r & Co" Bull. Hist. Medicine, 1979, 53 (2), 159-169.

4809. McVAUGH, Michael: "Amald of Vilanova and Bradwardine's Law" Isis, 1967, 58, pp. 56-64. (Baltimore). Un treball interessant sobre Arnau de Vilanova.

48 10. McVAUGH, Michael: "Quantified medica1 theory m d practice at fourteenth-century Montpellier" Bull. of the History of Medicine, 1969,43, pp. 397-413.

48 1 1. McVAUGH, Michael: "Nota sobre las relaciones entre dos maestros de Montpellier: Arnau de Vilanova y Bernardo Gordon" Asclepio, 1973,25, pp. 33 1-336. Unes pagines de gran interds per a conbixer les relacions entre dos grans mestres de la medicina medieval.

48 12. McVAUGH, Michael: "The development of pharmaceutical therapy" Arnaldi de Villanova. Opera medica omnia. I1 Aphorismi de Gradibus, pag. 1-136 (Granada-Barcelona, 1974 Universitat de Barcelona). ~ntroducció molt extensa, que es presenta com estudi previ a l'edició de l'esmentada obra d'Arnau de Vilanova. Dividit en sis capítols, els tres primers són generals. En el quart i cinqud tracta mks detalladament de l'aportació de l'obra arnaldiana. Treball molt important en aquest camp concret.

48 13. McVAUGH, Michael R. : "The Humidum Radicale in Thirteenth-Century Medicine" Traditio, 1974, 30,268-271.

48 14. McVAUGH, Michael: "Amald of Vilanova" in Abailard, P; Berg, L.S: (edits) "Dictionaty of Scientific Biography" New York (Ch. Scribner's Sons) 1981, pp. 289-291.

48 15. McVAUGH, Michael R. : "Further documents for the biog aphy of Arnau de Vilanova" Dynamis, 1982,2, PP. 363-372. i Introduccid succinta i transcripcid de diversos documents sobre Arnau, entre els anys 1284 i 1309, en els regnats de, Pere, AIfons i Jaume II.

i

4816. McVAUGH, Michael R.: "Islamic medicine in the Kingdo of Aragon in the early fourteenth century"

1984, PP. 63-67.

L Proceeding of rhe Third Intemational Conference on Islamic Medicine, Kuwait,

48 17. McVAUGH, Michael: "The births of the children of Jai/me 11" Medievalia, 1986,6,7-16.

48 18. McVAUGH, Michael R : "The two faces of a medical r: Jordanus de Turre of Montpellier" in Grant, Edward; Murdoch, (dits): "Mathematics and its applications to

324. science and natural Middle Ages", Cambridge, 1987, pp. 301-

48 19. McVAUGH, Michael: Í

"Bernat de Berriacho (fl. 1301-1343) and the 'Ordinacio' of bishop Pon$ de Gualba" Arxiu de Textos catalans Antics, 1990, 9, pp. 240-253. Referincia a Arnau de Vilanova.

1

4820. McVAUGH, Michael: I

"The nature and limits of mebica~ certitude at early fourteenth century Montpellier" Osiris, (2n ser.) 1990,6, pp. 62-84,

482 1. McVAUGH, Michael R : "Arnau de Vilanova's Regimen &ariae (Regimen Castra Seguentium) and Medieval Military Medicine" in 'Viator. Medieval and Renaissance Studies', 1992,23, pp. 201-2 13.

4822. McVAUGH, Michael R. : "Medicine before the plague" Cambridge Univ. Press, 1993. 280 L P. Estudi molt important sobre la ntedicina a la Corona dirlragó. El subtítol del llibre &s prou clar: "Practitioners and its patients in the Crown of Aragon, 1285- 1345 ". Estudi directe i ric de moltes fonts originals.

4823. McVAUGH, Michael R.: 1 "Royal surgeons and the value bf medical learning: the Crown of Aragon, 1300-1350"

in Garcia Ballester, L. et al. (edits): "Practica1 medicine fiom Salerno to the black death'', Cambridge Univ. Press, 1994,2 11-236. Treball important sobre el tema, amb 130 notes.

4824. McVAUGH, Michael R.; GARCIA BALLESTER, Luis: "The Medical faculty at Early fourteenth-century Lerida" History of Universities, 1989, 8, pp. 1-25.

4825. MCVAUGH, MC; GARCIA BALLESTER, L: "Therapeutic method in the later Middle-Ages: Arnau de Vilanova on medical contingency" Caduceus, 1995, 11 (2), 73-86.

4826. McVAUGH, Michael; VOIGTS, L.E.: "A latin technical phlebotomy and its middle english translation" Transactions of the American Philosophicd Society, 1984,74, pp. 1-69. Referdncia a Arnau de Vilanova.