Upload
lenhan
View
213
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
NÚMERO 57 | GENER - fEbRER 2012
La revista del vostre equip d’atenció primària
salut Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
www.aprimariavsg.comwww.fersalut.catfer
Entendre la diarrea crònica infantil
Dr. Moisès Broggi“La medicina cura molt, però consola poc”
CRÈD
ITS és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès,
EAP Osona Sud-Alt Congost, EAP Poble-sec, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic.
Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Mònica Coll (EAP Poble-sec),
Maria Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Sara Argelés (Albera Salut),
Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost) i Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària).
Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 [email protected]
Dip. Legal: B-41601-2003.
VIURE JOVE 15Consulta’ns tots els teus dubtes!Informa’t sobre tot allò que et preocupa! En
aquest cas, parlem de com es pot millorar la
concentració, cercar el pes ideal i potenciar la
confiança entre la parella.
SER PARES 14Diarrea crònia infantilÉs la disminució de la consistència de les
deposicions i l’augment de la freqüència o el
volum de defecació. És crònica quan dura més
de 15 dies.
GENT GRAN 12Fins quan puc conduir?Amb la vellesa, anem perdent habilitats i és
molt important saber admetre quan cal aparcar
el cotxe per evitar possibles accidents
a la carretera.
LA PARELLA 10 - 11La incontinència d’orinaÉs la pèrdua involuntària d’orina. Es tracta d’un
problema freqüent, sobretot en dones i gent
gran; en l’home normalment es deu a proble-
mes prostàtics.
EL CAP DESTACA... 4 - 5Coneguem el 'coaching'En un món cada vegada més difícil, molts
recorren a un coach o entrenador personal, que
intenta que la persona aconsegueixi la felicitat
per ella mateixa.
SALUT 8 - 9“Si la sanitat és gratuïta n’abusem”Parlem amb el Dr. Moisès Broggi, un referent de
la medicina al nostre país. Coneguem la seva
visió de la medicina tradicional i de la situació
actual del sector.
és una publicació gratuïta,
promoguda pels centres d’Atenció
Primària autogestionats amb l’objectiu
d’impulsar els hàbits saludables de la
població.
Web revista: www.fersalut.catQualsevol suggeriment o comentari el
podeu expressar per telèfon al
93 446 02 33 o per internet a l’adreça
electrònica [email protected]
salutfer
Seny i rauxa sanitària
El sector sanitari no ha estat aliè a les rauxes globals de l’última dècada. La despesa pública en
els darrers set anys s’ha incrementat gairebé un 60%, i del 2008 al 2010, malgrat la crisi ja
present, va augmentar el 12%. Aquesta despesa és molt superior als ingressos.
La demagògia al voltant d’un tema tan sensible com els serveis públics de salut ve facilitada per
uns sistemes de finançament poc transparents, i la poca tradició que hi ha en la nostra societat
que l’administració pública expliqui com gasta els diners de tots. Al nostre entendre, un servei és
públic mentre es financi amb diners públics. Per tant, la societat hauria de conèixer com es finança
el sistema públic de salut i només així se li podria demanar que participi en la seva sostenibilitat.
Si no es fa així, resulta difícil d’explicar la gran diferència del que costa la sanitat en funció de qui
gestiona els recursos públics o del territori on es presta el servei sanitari. Aquesta diferència, que
pot arribar a ser del doble, atempta contra l’equitat necessària en l’ús de recursos públics.
Col·laboraCió de totsCom a elements de seny, per rectificar el
desideri, caldria que els tres protagonistes
principals del sistema hi posessin de la
seva part:
administració: 1. amb un exercici de
transparència en la gestió dels recursos,
i assegurant la viabilitat del sistema
públic de salut al vincular la despesa
possible a la sostenibilitat. La millor
forma de garantir els serveis públics de
l’estat del benestar és fer-los viables i mantenidors, que els puguem pagar entre tots.
professionals: 2. assumint la responsabilitat que els pertoca en el sistema. En el cas de les Entitats
de Base Associativa (EBA), amb els professionals al capdavant, portem quinze anys demostrant
que és possible donar el mateix servei, a un cost mitjà del 25% inferior a la resta. Hem absorbit
la davallada pressupostària mantenint el mateix nivell de servei amb una escassa repercussió
organitzativa i de prestació de serveis. La implicació dels professionals en organitzacions més
eficients permet convertir en més salut uns recursos més escassos.
Ciutadania:3. uns usuaris conscients, informats i responsables, incorporant el seny i el sentit
comú, ajudaran a fer més sostenible el sistema. Una part de l’atenció sanitària comença per un
mateix, tant en l’aspecte de la prevenció com en l’autocura. Però sobretot, amb el coneixement
del funcionament i del cost del sistema, assumeix millor l’esforç que se li demana.
La ressaca de la “rauxa”, encara durarà, però podem percebre que els elements fonamentals per
aportar-hi el “seny”, ja s’han activat. Ens en podem sortir, dignament.
Josep ausióMetge de famíliaEAP Vic
salutfer pREMI JaUME aIGUaDERI MIRÓ a La MILLOR
COMUNICaCIÓ SaNITÀRIa
La societat hauria de conèixer com es financia el sistema públic de salut; només així se li podria demanar que participi en la seva sostenibilitat
Editorial SumariAtenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
salutfer 3salutfer2
‘COACHING’ Una metodologia moderna
El 'coaching' consisteix a buscar el camí més eficaç per assolir els objectius fixats, utilitzant els recursos i habilitats propis
Són molts els que han decidit tenir un
coach, polítics importants, entrena-
dors de futbol, gent famosa... Als Estats
Units el coaching és una indústria; al nostre
país tot just està sorgint.
Aquesta metodologia es fa servir des de fa,
aproximadament, vint-i-cinc anys i busca la
inspiració i la base de coneixement en múl-
tiples camps d’investigació com la psicologia,
l’ensenyament, el comportament humà, la te-
oria organitzacional, la filosofia i els negocis,
entre d’altres.
Com podem definir el 'CoaCHinG'?El definim com un procés d’acompanyament
al canvi. Coaching procedeix d’un verb anglès:
El psicòleg parteix del passat per arribar a conclusions; el 'coach' se centra en allò que un vol, i treballa la forma d'aconseguir-ho
cés busquen el camí més eficaç per assolir
els objectius fixats, utilitzant els seus propis
recursos i habilitats.
Ajuda a pensar de forma diferent de com •
un ho feia habitualment i millora la for-
ma de comunicar-se i aprofundir sobre
un mateix.
És l’art de treballar amb els altres perquè •
obtinguin resultats fora del comú i millo-
rin la seva manera de fer les coses.
Genera noves possibilitats d’acció i •
permet l’obtenció de resultats extra-
ordinaris.
Ajuda a crear confiança en la realitza-•
ció dels papers escollits en la feina i la
vida.
EN UN MÓN CaDa vEGaDa MéS DIfíCIL, COMpETITIU I SOLITaRI, SÓN MOLTS ELS qUE ESTaN RECORRENT a UN 'COaCh' O ENTRENaDOR pERSONaL. ÀNGELS DE La GUaRDa MODERNS qUE ESTaN fENT fUROR a EUROpa I ES DEDIqUEN SIMpLEMENT a TRaCTaR qUE La pERSONa, pER ELLa MaTEIxa, aCONSEGUEIxI La fELICITaT.
Com aCtUa Un 'CoaCH'?El coach aplica una metodologia sistemàtica
de preguntes que ens permet plantejar-nos
l’objectiu desitjat, descobrir les nostres habili-
tats, reconèixer els obstacles i introduir un pla
d’acció per assolir-lo. En aquest sentit el procés
requereix bàsicament els cinc passos següents:
observació, presa de consciència, determinació
d’objectius, actuació i mesura. Hi ha diferents
tipus de coaching: personal, em-
presarial, corporatiu...
QUina diferènCia Hi Ha amb Un psiCòleG?El psicòleg explora el passat per, a
partir d’ell, arribar a conclusions; el
coach se centra en allò que un vol i on vol arri-
bar demà, i treballa la forma d'aconseguir-ho.
És efeCtiU el 'CoaCHinG'?Quan és practicat per un professional for-
mat i experimentat d'acord amb l’àrea que
es desenvolupa, la metodologia ha demostrat
bons resultats i és sobretot a això, que deu la
seva popularitat. Algunes claus que fan que
aquesta metodologia sigui
efectiva són: escollir un
bon professional certifi-
cat, comptar amb un pla
de treball i metodologia
clars i tenir flexibilitat per
reconsiderar objectius.
"to coach", que pot traduir-se per "entrenar".
En l’entorn empresarial i personal es coneix
per coaching el procés interactiu i transpa-
rent mitjançant el qual el coach o entrenador
i la persona o grup implicat en aquest pro-
salutfer4 salutfer 5
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Maria Garro GiménezInfermera
Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi
•Rosa Yrla, Rosario Corral, Remedios Martín, Merche García. Taller
del suelo pélvico. Proporcionando herramientas para reducir el impacto
de las pérdidas de orina en la incontinencia urinaria femenina. VII Con-
greso Nacional FAECAP. Comunicación oral. Málaga, mayo 2011.
•Artur Dalfó, Esther Llauradó, Miriam Payán, Marga Méndez, Ma-
ria Garro, Remedios Martín. ¿Nos vacunamos de la gripe los profesi-
onales sanitarios? VII Congreso Nacional FAECAP. Comunicación póster.
Málaga, mayo 2011.
•Remedios Martín, Maria
Parer, Marco Inzitari, Lluís
Espinosa, Lluís Gràcia. Ali-
anza entre Atención Prima-
ria y geriatria en el manejo
del paciente crónico com-
plejo dependiente. III Con-
greso Nacional de Atención
Sanitaria al Paciente Cró-
nico. Comunicación póster.
Donosti, mayo 2011.
•Maria Parer, Remedios Martín, Óscar Rochera, Cristina Bravo, Llu-
ís Gràcia. Nueva experiencia de gestión en Atención Primaria orientada
hacia la atención de la fragilidad. III Congreso Nacional de Atención Sani-
taria al Paciente Crónico. Comunicación oral. Donosti, mayo 2011.
EL NOSTRE EqUIp ha TINGUT UNa pRESÈNCIa MOLT aCTIva EN CONGRESSOS NaCIONaLS I INTERNaCIONaLS pEL qUE fa a aSSISTÈNCIa, paRTICIpaCIÓ I ORGaNITzaCIÓ.
•M.Luz Cequier, Piedad Aparicio, Rosario Jiménez, Cristina Bravo.
Proyecto de atención comunitaria. Una realidad de equipo. Comunicación
oral. XVI Congreso Nacional SEAUS. Zaragoza, abril 2011.
•Esperanza Palacios Teruel, Palmira Villafuerte Navarro, Rosario Ji-
ménez Leal, María Giné Garriga. Mejorando la movilidad de los ancia-
nos. Taller de equilibrio y fuerza. Jornadas PACAP-semFYC. Comunicación
póster. Vitoria, abril 2011.
• Nieves Barragan, Manuel Campíñez, Remedios Martín, grupo
DislipEM. Eficacia de la entrevista motivacional (EM) en pacientes con
dislipemia. XXII Congreso Nacional de Entrevista Clinica. SemFYC. Comu-
nicación oral. Burgos, mayo 2011.
• Nieves Barragán, Manuel Campíñez, Remedios Martín, grupo
DislipEM. Eficacia de la entrevista motivacional (EM) en pacientes con
dislipemia. 31 Congreso Nacional de SemFYC. Comunicación póster.
Zaragoza, mayo 2011
•Daniel Colprim, Remedios Martín, Maria Parer, Lluís Espinosa, Marco
Inzitari, Lluís Gràcia. Direct admission to intermediate care for older adults
with reactivated chronic diseases managed by an expert primary care team
as an alternative to conventional hospitalization. A pilot study. 53 Congreso
Sociedad Española de Geriatría. Comunicación póster. Málaga, 2011.
•I. Martí, R. Casademont Pou, C. Ser-
rano, A. Knörr, A. Portella, J. Pérez. En-
fermedad invasiva por Haemophilus influ-
enzae notificable: un problema emergente.
Problemas de salud en niños adoptados.
XXV Congreso Nacional de la Sociedad
Española de Pediatría extrahospitalaria y
Atención Primaria. Presentación póster. Santiago de Compostela, 2011.
•R. Casademont Pou, C. Serrano, I. Martí, A. Knörr, J. Pérez, A.
Portella, R. Minguell. TDAH. ¿Los pediatras de Atención Primaria lo
diagnosticamos o tratamos en demasía? XXV Congreso Nacional de la
Sociedad Española de Pediatría extrahospitalaria y Atención Primaria.
Comunica-ción oral. Santiago de Compostela, 2011.
•C. Serrano, R. Casademont Pou, I. Martí, A. Knörr, A. Portella. Dos
casos de infección por el virus del papiloma humano. XXV Congreso Na-
cional de la Sociedad Española de Pediatría extrahospitalaria y Atención
Primaria. Comunicación oral. Santiago de Compostela, 2011.
•Rita Puig, Anna Coma, Anna Altés, Remedios Martín, Gina Ba-
llester, Joan Corbera. Revisión de bifosfonatos: más allá de los cinco
años. Comunicación póster. Congreso Sociedad Española de Farmacéuti-
cos de Atención Primaria. Bilbao, octubre 2011.
• Rita Puig, Anna Altés, Remedios Martín, Manuel Campíñez,
Sonia Cibrian, Lluís Gràcia. Adecuación de la gastroprotección en
Atención Primaria. Comunicació poster. Congreso Sociedad Española de
Farmacéuticos de Atención Primaria. Bilbao, octubre 2011.
•Alexis Tena, Luis Martínez, Marc Gironès, Tanit Iribarne, Ma-
rio Beza. Taquicardia ortodrómica por vía accesoria auriculo-ventricular
postero-lateral izquierda. IV Congreso Clínico semFYC en Cardiovascu-
lar. Comunicación póster. Alicante, 2011.
•Alexis Tena, Luis Martínez, Marc Gironès, Tanit Iribarne, Mario
Beza. Fatiga como síntoma de bradicardia sinusal. IV Congreso Clínico
semFYC en Cardiovascular. Comunicación póster. Alicante, 2011.
•Marc Gironès, Luis Martínez, Alexis Tena, Mario Beza, Tanit Iri-
barne. Milking sintomático en varón joven. IV Congreso Clínico semFYC
en Cardiovascular. Comunicación póster. Alicante, 2011.
•Luis Martínez, Marc Gironès, Alexis Tena, Mario Beza, Remedios
Martín, Miquel Cajal. Paciente fràgil y disnea. IV Congreso Clínico
semFYC en Cardiovascular. Comunicación póster. Alicante 2011.
•Luis Martínez, Manuel Campiñez, Marc Gironès, Alexis Tena,
Remedios Martín, Lluís Gràcia. ECK alterado en el gimnasio. IV Con-
greso Clínico semFYC en Cardiovascular. Comunicación póster. Ali-
cante, 2011.
presentacions del nostre equipEN CONGrEssOs DurANt l’ANy 2011
salutfer6 salutfer 7
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
amistats internaCionalsUn altre dels resultats positius d’aquella època
va ser la coneixença i amistat del Dr. Broggi amb
metges estrangers. Precisament, aquests contac-
tes van donar lloc a trobades tan rellevants com
el Primer Congrés de l’Associació Mèdica contra
la Guerra Nuclear, del qual el Dr. Broggi se sent
especialment orgullós, i amb el qual van guanyar
el premi Nobel de la Pau l’any 1985.
la importaCió de ConeixementDurant la postguerra, el Dr. Broggi va tornar al
servei d’Urgències del Clínic fins que va comen-
çar la depuració. “Sabia que ho tenia cru; m’ha-
via de jutjar un sumaríssim militar que acabava
afusellant tothom”. Afortunadament, la seva sort
va donar un gir inesperat. “Durant la guerra,
vaig substituir un metge de presó a qui havien
afusellat, i allí vaig deixar escapar una dona que
venia a visitar-se per un refredat. Va resultar ser
la germana del cap del sumaríssim...”. Per això la
salutfer8
Salut
salutfer 9
EL DR. MOISÈS bROGGI, aMb 103 aNyS, éS UN REfERENT DE La MEDICINa aL NOSTRE paíS. pRESIDENT DE La REIaL aCaDÈMIa DE MEDICINa DE baRCELONa (1980) I CREU DE SaNT JORDI (1981), EL SEU DISCURS NO DEIxa INDIfERENT.
“De vegades, una paraula és més important que una medecina”
Amb les idees molt clares, però amb un
toc irònic. Així és com explica la seva
vida i, de retruc, la història d’un país,
el Dr. Moisès Broggi, que rep les visites al seu
despatx. Un espai farcit de llibres antics, diplo-
mes, reconeixements i fotos entranyables al
costat de grans personalitats. Li agrada parlar
de la història de la humanitat, que vincula in-
discutiblement als períodes de grans conflictes
mundials. Durant la Guerra Civil espanyola, el
condemna van ser “només” deu anys d’exclusió
de la sanitat pública. El Dr. Broggi va aconseguir
fugir a França per formar-se en una escola de
Lió, que destacava pels seus avenços en cirurgia.
Innovacions que després va poder aplicar a Ca-
talunya amb els seus pacients privats.
D’aquestes novetats, en destaca la implantació
de l’anestèsia amb respiració controlada, que va
permetre allargar el temps de les intervencions
quirúrgiques, així com també fer les primeres
operacions de tòrax.
abandonar el bistUríEl pas del temps va acostar el Dr. Broggi al
moment d’abandonar el bisturí. Va ser un pro-
cés progressiu. “El meu fill ja havia començat a
operar i jo em veia inferior, els sentits m’anaven
fallant i vaig començar a pujar el pendent de la
vellesa”. El seu truc per arribar-hi amb tan bona
salut? “Deixar-se anar... gaudir d’aquest pendent
i, sobretot, tenir molta sort”, i és que realment la
seva història és envejable. Fa setanta anys que
està casat i té set fills, onze néts i deu besnéts.
proper i familiarAquest és el caràcter del Dr. Broggi, no tan sols
amb la seva família, sinó també amb l’atenció
que vol per als pacients. “La medicina cura
molt, però consola poc perquè manca el trac-
te. De vegades, una paraula és més important
que una medecina”. Fervent defensor del fun-
cionament sanitari del seu barri, el Putxet, està
convençut que “el metge de capçalera ha de
convertir-se en un amic”.
“si la sanitat És GratUïta no tÉ valor i n’abUsem”“La seguretat social del nostre país ha estat
mal enfocada des de bon principi. El ‘cafè
per a tots’ que promovia Franco no funcio-
na “. Segons el Dr. Broggi, només cal sortir a
l’estranger per prendre exemple de països
com Alemanya, on anar a veure el metge té
un cost. “Si la sanitat és gratuïta no té valor
i n’abusem, tot i que tampoc hem de saltar
a l’altre extrem, als Estats Units, on la salut
de la població està desemparada”.
“sEMprE HE tINGut MOltA sOrt”La tarda en què vaig conèixer el Dr. Broggi, ell va explicar, amb detall, records de la seva vida, de la
història del segle passat i de la medicina.
Durant la nostra conversa, referint-se a fets històrics i avenços mèdics viscuts per ell en primera
persona, va repetir més d’una vegada aquestes paraules que encapçalen el meu agraïment. Com-
partir amb ell records de tota una vida i fer-ho arribar a les persones que cuidem i atenem des dels
nostres centres d’atenció primària em fa sentir, també, profundament afortunada.
Moltes gràcies, Doctor! Amb la seva presència ens fa evident que la tasca que fem des de les
consultes, des dels domicilis dels nostres pacients més grans i des de la cura i l’atenció a la
persona, avui més que mai segueix tenint una raó de ser per tots aquells que de grans volem
ser Metges com els de sempre! Dra. Rosario Jiménez
Metgessa de famíliaComitè Editorial Fer Salut
Dr. Broggi va esdevenir cap de cirurgia a les
Brigades Internacionals, “una experiència dura,
però alhora fantàstica, perquè em va permetre
conèixer gent molt interessant”.
Un any abans del conflicte, el Dr. Broggi havia
inaugurat el servei d’Urgències de l’Hospi-
tal Clínic de Barcelona, el primer a Espanya
i que li va obrir les portes durant la guerra.
“El cap de Sanitat de l’exèrcit em va dir que
se’ns morien masses homes, i no era estrany!”
Independentment d’on succeís el conflicte,
s’enduien els ferits cap a Madrid amb una
llitera transportada per una mula. Va ser lla-
vors quan el Dr. Broggi va proposar la cre-
ació dels hospitals mòbils, una de les grans
innovacions sanitàries de la guerra. Basats en
el funcionament del Clínic, eren centres que
s’improvisaven en espais pròxims al combat
per atendre ràpidament els ferits. “Vam acon-
seguir reduir la mortalitat un 50%”.
“la medicina cura molt, però consola poc”
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
S’anomena incontinència temporal
quan dura menys de dues setmanes.
Si sobrepassa aquest límit, parlem
d’incontinència permanent, que pot ser de
menes diferents:
La • incontinència d’esforç. És causada per
la debilitat dels músculs que subjecten la
pelvis. Es produeixen petites pèrdues d’ori-
na al fer un esforç com tossir, esternudar,
riure, agafar pes o al fer exercicis d’impac-
te, com córrer.
La• incontinència d’urgència. Es produ-
eix per irritació de la bufeta. Hi ha una
sensació urgent de tenir ganes d’orinar o
s’orina més sovint durant el dia i/o la nit.
Són pèrdues en general grans i que no es
poden controlar.
La • incontinència per sobreeiximent. Sol
ser per obstrucció prostàtica, que impedeix
el buidat regular de la bufeta, i l’orina aca-
ba sortint en pèrdues per vessament.
La INCONTINÈNCIa URINÀRIa éS La pÈRDUa INvOLUNTÀRIa D’ORINa. ES TRaCTa D’UN pRObLEMa fREqüENT, SObRETOT EN DONES I GENT GRaN; EN L’hOME NORMaLMENT ES DEU a pRObLEMES pROSTÀTICS. pOT SER TEMpORaL O pERMaNENT.
L• a incontinència funcional. La provo-
quen les dificultats per desplaçar-se fins
el vàter o per treure’s la roba; així, si no
hi hagués impediments no hi hauria in-
continència.
traCtamentEn la incontinència d’esforç femenina, fer
exercicis per enfortir els músculs que subjec-
ten la zona genital pot resoldre el problema.
Aquests s’anomenen “exercicis de Kegel”, però
també hi ha dispositius com els cons vaginals
o les boles xineses, que ajuden a fer els exer-
cicis i reforçar la musculatura. No obstant
això, en alguns casos cal fer una intervenció
quirúrgica. Quant a la incontinència d’urgèn-
cia, el tractament es fa combinant fàrmacs i
entrenament de la bufeta.
Finalment, en la incontinència funcional el
tractament consisteix a facilitar l’accés al
servei i a portar roba fàcil de treure.
Com es pot prevenir?Es recomana orinar aproximadament cada •
3 hores durant el dia.
Cal ensenyar des de la infància a no retenir •
les ganes de orinar.
S’ha de mantenir una higiene correcta dià-•
riament i després de les miccions.
Les dones, durant l’embaràs i després del •
part, han de practicar els exercicis d’en-
fortiment dels músculs del sòl de la pelvis
—grup de músculs que aguanta les vísceres
Mesures com orinar cada 3 hores i mantenir una higiene correcta ajuden a prevenir la incontinència
lA INCONtINèNCIA D’OrINA
salutfer10 salutfer 11
La parella
Drets, amb les cames separades, poseu-vos
les mans als glutis i tenseu la musculatura
del sòl pelvià amunt i cap endins, sense uti-
litzar els glutis.
asseguts amb les cames creuades i l’esquena
recta, estireu cap amunt el sòl pelvià, sepa-
rant-lo del terra.
Drets, amb els genolls flexionats i els bra-
ços recolzats sobre les cuixes, pressioneu els
músculs del sòl pelvià amunt i cap endins.
asseguts o tombats, creueu les cames i
premeu les parts externes dels peus l'una
contra l’altra.
RECOMANACIONSEn tots els exercicis cal fer combinacions de sèries en què es contrau el sòl pelvià •
durant 5 segons i, posteriorment, es relaxa la musculatura uns 10 segons. S’haurà de
repetir aquesta seqüència un mínim de 5 vegades en cada exercici.
Cal fer tots els exercicis 3 vegades al dia.•
S’haurà de seguir el tractament entre 6 i 12 setmanes. Després només serà ne-•
cessari un manteniment reduint la intensitat i la freqüència dels exercicis.
Rosi Corral antón Rosa yrla figueras
Infermeres Responsables Unitat Incontinència Urinària
Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi
i la part baixa de l’abdomen (bufeta, úter o
matriu, vagina i intestí inferior)— per evi-
tar-ne el deteriorament.
S’ha d’evitar el restrenyiment i el sobreprès.•
Alguns medicaments poden agreujar una •
incontinència.
Cal moderar el cafè, les begudes amb cola, •
el te o les infusions d’algunes herbes medi-
cinals que augmentin l’orina.
ExErCICIs pEr COMBAtrE lA INCONtINèNCIA urINàrIA
1
2
3
4
S’ha de facilitar l’accés al servei i dur roba •
còmoda i que es pugui treure fàcilment.
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
No hi ha una edat concreta per deixar de
conduir, ja que tots envellim de forma
diferent. No obstant això, és evident que
a mesura que ens fem grans, el nostre cos i la
ment van perdent qualitats. Les articulacions i els
músculs es debiliten, perdem visió i audició, dis-
minueixen els reflexos i generalment
prenem més medicaments
que poden alterar les
nostres capacitats.
Aquests són al-
guns dels factors
que impedeixen
conduir amb segu-
retat i, per tant, potser ha
arribat el moment d’abandonar el
volant i deixar que ens portin.
senyals d’alertaCom podem saber si és millor deixar
de conduir? Tindrem pistes que
ens poden ajudar a esbrinar-ho
si s’acompleix alguna d’aquestes
situacions:
Hem tingut alguns accidents, •
tot i que han estat lleus.
La gent del nostre entorn i/o el metge •
es mostren preocupats per com conduïm.
Ens sentim insegurs al volant.•
Ens perdem sovint, fins i tot per camins •
que coneixem.
Confonem els pedals o ens costa moure el •
peu d’un a l’altre.
Cada vegada més sovint altres conductors •
ens alerten amb el clàxon.
CondUir amb seGUretatA mesura que passen els anys, hi ha algunes
pautes que poden ajudar-nos a conduir amb
major seguretat:
A banda de les renovacions del permís de •
conduir, cal fer revisions especials sobretot
de vista i oïda.
Conscienciar-nos de les •
limitacions de l’edat: te-
nint present que costa
més mantenir l’atenció
i es reacciona amb ma-
jor lentitud,es recomana
conduir només quan sigui
imprescindible, en recorreguts
curts i que ens siguin familiars.
No agafar el cotxe en situacions meterològi-•
ques adverses com pluja, neu, boira, etc.
Conduir preferiblement durant el dia. •
s’aCaba la independènCia?Molta gent s’aferra al volant pensant que un
cop deixi de conduir no podrà desplaçar-
se on li calgui, i aquesta és una creença falsa.
Deixar de conduir no significa abandonar cap
activitat. A part de tenir amics i
família que puguin por-
tar-nos, disposem de
transport públic
per desplaçar-nos
sempre que sigui
necessari.
LEGaLMENT pODEM CONDUIR a paRTIR DELS 18 aNyS, pERò NO S’ha ESTabLERT UNa EDaT EN qUÈ CaLGUI abaNDONaR EL vOLaNT. aMb La vELLESa, aNEM pERDENT habILITaTS I éS MOLT IMpORTaNT SabER aDMETRE qUaN CaL apaRCaR EL COTxE pER EvITaR pOSSIbLES aCCIDENTS.
fins quan puC CONDuIr?
Gent gran
l’experiència de recuperar-se d’un pOstOpErAtOrI A CAsA
Poder passar un postoperatori a casa,
sense necessitat d’ingrés hospitalari,
aporta una major comoditat al pacient,
que, tot i això, haurà de seguir igualment al peu
de la lletra les indicacions del metge. Qualse-
vol dubte que es tingui sobre les cures, trac-
taments o alguna possible complicació és im-
portant consultar-ho amb el cirurgià abans de
sortir de l’hospital. Cal tenir present que segons
l’operació i l’estat del pacient es requereix un
determinat postoperatori, però hi ha algunes
consideracions genèriques que sempre s’hau-
ran de seguir.
el repòs, ClaU per reCUperar-seTornar a casa després de passar per quiròfan no
significa reemprendre immediatament la rutina di-
ària que teníem abans de l’operació, sinó que s’ha
de reposar tal com es faria a l’hospital. Encara que
ens sentim bé físicament i emocionalment, no ens
hem d’excedir en els esforços, cal donar-se temps
i tenir molta paciència. A poc a poc, s’aniran
recuperant les activitats diàries.
CUra de la inCisióUna de les principals cures que
s’haurà de dur a terme diàriament
és la neteja de la incisió per tal que cicatritzi
correctament. La ferida haurà d’estar neta i
seca i els punts ben tancats. Per netejar el tall,
si el cirurgià o infermer no especifica un de-
terminat tractament, generalment serà sufi-
cient l’aigua i el sabó normal. Cal netejar-lo
amb cura, sense fregar amb força ni donar-
hi cops. Sovint quan s’està a casa es pot re-
emplaçar la vena que posen a l’hospital per
algun tipus d’enganxat més petit o, fins i tot,
portar-ho descobert perquè cicatritzi amb
més rapidesa. En cas que la ferida enrogeixi i
s’infecti, cal anar a l’hospital.
prendre la mediCaCióÉs especialment important
seguir les pautes establertes en
la presa de medicaments. Ge-
neralment, després d’una
operació patim un cert dolor i, per tant, el
metge ja ens haurà dit prèviament com
prendre fàrmacs per disminuir-lo. Si veiem
que aquest dolor augmenta o es manté ex-
cessivament persistent, consultarem de nou
el metge. Tot i que amb els dies anem sentint
una millora, no hem d’interrompre el tracta-
ment fins a finalitzar-lo segons les indicaci-
ons del cirurgià. A més, és convenient seguir
tot el calendari de visites i controls durant les
setmanes següents, tal com està pautat just
abans de sortir de l’hospital.
LES OpERaCIONS qUIRÚRGIqUES DE MENyS COMpLExITaT pERMETEN paSSaR EL pOSTOpERaTORI a CaSa, qUE éS MOLT MéS CòMODE pER aL paCIENT. aRa bé, EvITaR L’INGRéS hOSpITaLaRI NO SIGNIfICa qUE DES DEL pRIMER DIa ES pUGUI DUR UNa vIDa TOTaLMENT NORMaL, SINÓ qUE CaL RESpECTaR EL DESCaNS I SEGUIR LES INDICaCIONS DELS pROfESSIONaLS.
Encara que ens sentim recuperats, no ens hem d’excedir en els esforços, cal donar-se temps i tenir molta paciència
salutfer 13salutfer12
Salut a la llar
amb l’edat perdem reflexos i costa més reaccionar, de maneraque cal conduir parantuna major atenció
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Com puc saber quin és el meu pes ideal?Cada persona té un cos diferent, de manera que no hi ha una xifra concreta que pugui considerar-se adequada per a tothom. De totes maneres, un indicador força fiable que pot orientar-te sobre si estàs en el pes correcte per la teva salut és l’índex de massa corporal (IMC). Es tracta d’una divi-sió entre el pes (kg) i l’alçada (metres) ele-vada al quadrat. D’aquesta manera s’obté una xifra que si es troba entre 18,5 i 25 es considera que s’està en un pes ideal, si és inferior a 18,5 pot tractar-se d’un pes excessivament baix, si supera el 25 pot in-dicar sobrepès i, si està per sobre de 30, ja es consideraria obesitat. Amb tot, aquest càlcul és una aproximació i per qualsevol consulta més detallada et recomanem que parlis amb el teu metge o infermera.
salutfer 15
tu preguntes, NOsAltrEs rEspONEMPREGUNTA AL NOSTRE CONSULTORI TOT ALLò qUE SEMPRE hAS VOLGUT SABER SOBRE SALUT I qUE NO T’hAS ATREVIT MAI A DEMANAR.
he descobert que la parella de la meva ami-ga xateja amb altres noies. què he de fer?La comunicació és imprescindible en una pa-rella i cada relació és diferent, perquè dues persones poden valorar una mateixa situació de forma molt diversa. El més important és que hi hagi prou confiança perquè tot allò que afecti la sexualitat pugui ser parlat ober-tament i, per tant, recomanem al teu amic que si practica cibersexe ho pugui comentar amb la seva parella. Aleshores coneixeran el punt de vista que cadascú té sobre aquesta actitud, com es valora, si s’accepta, es comparteix, etc. En qualsevol cas, amagar-se de la parella no és cap solució i menys en aspectes que poden afectar-ne els dos membres.
Ja he començat els exàmens i em cos-
ta més del normal concentrar-me. Puc
prendre’m alguna cosa?
Per augmentar la concentració no és reco-
manable prendre cap fàrmac. Simplement
establint alguns hàbits veuràs com la vas
recuperant. Per exemple, és important que
delimitis molt bé les hores d’estudi. Cal que
hi dediquis una estona diària, però també
que siguis capaç d’organitzar-te per poder
fer altres activitats que t’ajudin a descon-
nectar, com la pràctica d’esport. Un ambient
d’estudi adequat a casa també t’ajudarà a
concentrar-te; evita tenir aparells electrò-
nics que puguin distreure’t a l’habitació on
estudiïs, i intenta tenir aquest espai endre-
çat. Per últim, és molt important que seguei-
xis una alimentació saludable, ingerint so-
bretot proteïnes (carn, peix, ous, llegums...),
que augmenten el rendiment intel·lectual,
i fòsfor (fruita seca, pernil...)., que estimula
el sistema nerviós. Recorda, per acabar, que
cal dormir entre 7 i 8 hores diàries. Si veus
que seguint aquests consells els problemes
de concentració persisteixen, et recomanem
que visitis el teu metge.
Envia’ns les teves consultes a:[email protected]
Més informació: www.consultajove.net
LA DIARREA éS LA DISMINUCIÓ DE LA CONSISTèNCIA DE LES DEPOSICIONS I L’AUGMENT DE LA FREqüèNCIA O EL VOLUM DE DEFECACIÓ. PARLEM DE DIARREA CRòNICA qUAN DURA MéS DE 15 DIES.
diarrea crònica INFANtIlPer arribar a un diagnòstic és bàsic fer una
història clínica exhaustiva. És important
saber: com són les deposicions (líquides,
pastoses, àcides, explosives…), si hi ha el que
anomenem productes patològics (mucositat o
restes sanguinolentes), quan va començar
el quadre, símptomes acompanyants
(febre, vòmits…), introducció prèvia de
nous aliments, afectació del pes…
A vegades sol·licitem exàmens com-
plementaris. Els més freqüents són les
anàlisis de femta i sang. En l’estudi de
la femta poden detectar-se virus, bac-
teris i paràsits causants d’infeccions. En
l’analítica sanguínia es pot valorar l’estat nutri-
cional, els marcadors d’infeccions o inflamaci-
ons, i descartar celiaquia o al·lèrgies alimentà-
ries, entre d’altres.
CaUses de la diarrea CròniCaAlgunes de les causes més freqüents de diarrea
crònica són:
Intolerància a la lactosa.• Molt freqüent. Pot
ser secundària a una gastroenteritis o tractar-
se d’una intolerància racial a la lactosa, que
pot aparèixer a l’edat escolar o adolescent. Pot
manifestar-se amb dolor abdominal recurrent
i/o diarrea crònica. És més freqüent en la raça
negra i en el sexe masculí. Es diagnostica amb
la prova de retirar la lactosa i resoldre’s el qua-
dre, o a vegades amb una prova específica (test
Malaltia celíaca. • Tot i que les manifestacions
clíniques cada cop són més extenses, la forma
clàssica de celiaquia debuta amb diarrea cròni-
ca de 3 a 9 mesos després d’haver introduït el
gluten a la dieta. S’acompanya de distensió ab-
dominal, afectació de pes i talla i estat nutritiu.
QUin És el traCtament CorreCte?El tractament es basa en tres pilars: tractament
de la causa, si és possible; tractament nutricional
per evitar o recuperar la malnutrició, i evitar die-
tes incorrectes. Com a normes bàsiques generals
s’aconsella: no retirar la lactància materna, no
introduir aliments nous, retirar sucs de fruites co-
mercials, fer una dieta equilibrada (no pobra en
greixos) i evitar l’ús per compte propi de fàrmacs
antidiarreics i antibiòtics. Cada cop
més s’estudien i s’usen els pro-
biòtics, preparats que contenen
microorganismes per ajudar a
recuperar la flora bacteriana
intestinal, implicada en el bon
funcionament del tub digestiu.
Serien derivats a l’especialista en
Gastroenterologia infantil aquells ca-
sos en què amb els exàmens i tractaments
bàsics no s’ha arribat a una orientació i resolució
del quadre i, en especial, si hi ha una malnutrició
evident; els casos d’al·lèrgies alimentàries con-
firmades, i els casos en què la prova analítica de
celiaquia ha estat positiva.
d’hidrogen espirat). Especialment en el cas d’in-
tolerància racial sí que poden tolerar-se petites
quantitats de lactosa (iogurts, formatge).
Intolerància a les proteïnes de llet de vaca.•
Sol aparèixer abans dels 6 mesos de vida, es-
pecialment abans dels 3 mesos. És dife-
rent de l’al·lèrgia a les prote-
ïnes de llet de vaca, amb uns
símptomes més subtils i proves
d’al·lèrgia negatives. El seu diag-
nòstic es basa en la millora un cop
retirades de la dieta les proteïnes
de llet de vaca (prenent una fór-
mula de llet especial). Sol ser un
quadre transitori que dura uns mesos.
Infecció per • Giardia lamblia. És un dels parà-
sits més freqüents en el nostre medi. Pot ser
asimptomàtica en la meitat dels casos.
Diarrea crònica inespecífica.• Con-
sistent en deposicions líquides o
semilíquides, que alternen amb
deposicions normals, sovint amb
restes d’aliments visibles. Poden
tenir una freqüència de 3 a 7 al dia
i no solen produir-se durant el son. És
motiu de preocupació freqüent, encara que
no acostuma a haver-hi pèrdua de pes, vòmits,
alteració de la gana o altres símptomes. El mo-
tiu del quadre és un trànsit intestinal accelerat
en nens que prenen excés d’hidrats de carboni
simples, com els sucs, i dieta pobra en greixos.
salutfer14
Ser pares Viure joveAtenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi
Eap vaLLCaRCa - SaNT GERvaSIAv. Vallcarca, 169Av. Esteve Terrades, 30Tel. 93 259 44 11 / 93 259 44 2208023 Barcelona
Per enviar-nos els vostres comentaris i les vostres adreces de correu: [email protected]
Per demanar cita i veure la informació de salut: www.aprimariavsg.com
revisions esportives (fitxes per a les federacions)•plans personalitzats d'exercici físic per millorar •l'estat físic
NOU SERVEI, NOVES PRESTACIONS
L'EAP A LES xARxES SOCIAlS
• twIttEr:@aprimariavsg
• FACEBOOk:atencio primaria vallcarca sant gervasi
Ja ens podeu trobar a les xarxes socials. Afegiu-nos-hi i així sempre estareu al dia de l'actualitat al vostre CAp!
Consulteu horaris i preus. Telèfon: 93 259 44 29
M'AgRAdA