JL Aa

901 -uinu '686I IMQV NVOPXNVS jBapg iBJmtno Bjqo

NVOf INVS 'H'D'0

3AOnS 1 l3lU

MeI i Sucre

MEL1SUCKE — Març 106.Butlletí L·iformatiu de l'Obra Cultural BalearaSantJoan.

LOCAL SOCIAL — Casa de Cultura, carrerBellavista, núm. 13.

CONSELL DE REDACCIÓ — GuillemFlorit, Arnau Company, Joan Font, JoanMorey, Mateu Sastre, Gracià Sanchez, CosmeJ. Nigorra, Joan Moratinos, Andreu Bauçà,Joan Sastre, Miquel Company.

Tirada actual: 500 exemplars.EIs articles originals s'han d'entregar abansde dia 18 del mes en curs.

NOTA: S'adverteix alspossibles lectors de MeIi Sucre que, aquest revista, amb els seus escritsi comentaris pot ferir Ia sensibilitat delsesperits no acostumats.

Dipòsit legal — 49.1983.

COBERTA — Fotografia de Mateu Joan.CONTRACOBERTA — Fotografia deGuillem Florit.

Let fotografiti de coberta dels número» 104 i 105 i Ui d* contracobertadel número lOS, U» ha fetes n'Antoni Sastre, i no en GuUUm Fiorit,com posàrem en aquestes mateixetpàginet.

En aquest número hi trobareu:

— Editorial conjunta de l'Associació dePremsa Forana.— Notícies locals del que succeix al poblefins a l'hora de tancar l'edició, per I1OCB.— Ajuntament, resum del ple celebrat el dia31 de març.— MaIa llet amb intenció per AndreuBauçà.— El Teatre del Centre Catòlic: Una ruïnaenmig del poble per Mateu Sastre.— Antoni Ferriol, President de l'APA perArnau Company i Gracià Sánchez.— Adéu a un amic. (Francesc CompanyBauzà, entre nosaltres en Paco Mena) perAntoni Sastre.— De Ia festa des Pa i es Peix i delsQuintos.— Crònica dels Quintos. Les activitatstradicionals d'aquesta festa típica de SantJoan.— Ha començat el curs de ball de saló. EIssantjoaners/eres es diverteixen amb elball antic per Miquel Company.— La participació dels socis a IaCooperativa per Antoni Sastre.— MeI i Sucre, dolcet dolcet, punt de vistacrític i satíric per Joan Bauçà.— MelisucresporL Disset anys després iresultats del bàsquet femení per E.C.— PsicogabtnetDe/inum Tremens.

— La premsa forana a Sant Joan. Migsegle d'història (1) per Miquel Company.— L'ulldevidre.— Agenda mensual.

MeI i Sucre

EDITORIAL

CABRERÀ LLIURE

Ja fa uns anys diversos grups i organitza-cions de caire ecologista varen dur a termeuna campanya de sensibih'tzació de l'opiniópública i, al mateix temps, una bataUa legal afi d'aconseguir que sa Dragonera no fos ur-banitzada. La incomprensió i el desinterès del'Administració i el desinterès general enversIa defensa del nostre patrimoni mediambien-tal varen ser vençuts per Ia tenacitat dels quetenien Ia raó del seu costat. La raó legaltambé els seria donada al cap d'un temps,Avui, patrimoni de tots els mallorquins, saDragonera resta per sempre llire de Ia possi-bilitat de ser alterada i destruïda per l'ambi-ció i per al profit d'uns pocs.

A l'altre extrem de l'iUa, un petit arxi-pèlag, Cabrera, està en aquests momentspendent d'importants decisions polítiquesque hauran de determinar el seu futur. Unesdecisions que no semblen fàcils, donat ques'estan debatent distints graus de protecció ino es pot tenir encara Ia certesa que les deci-sions que es predranresultin les més adequa-des i convenients. Encara que Ia història deCabrera és molt diferent de Ia de sa Drago-nera.

Afectada de fins militars, l'illa ha romàsvigilada i protegida per un petit destacamentque, és ben cert, no ha alterat substancial-ment el medi ambient. Per contra, ha hagutde suportar unes maniobres militars que fatemps que són fortament rebutjades. Així itot, no ha planejat sobre l'illa el fantasma deIa urbanització i resta pràcticament in'tacta,essent un dels últims reductes de natura queens queden a les Balears.

Com s'ha de fer per protegir Cabrera peral futur? Aquest és el gran debaL El Governde Madrid pretén que Cabrera quedi en mansde l'exèrcit, continuant amb unes maniobresmüitars, encara que renunciant a l'ús de focreal. En aquest sentit, està arrossegant a unximple Psoe, en contra d'anteriors posiciona-

ments, i a un feble Govern autonòmic que, acanvi de no es sap molt bé quines contraparti-des, sembla disposat a donar el seu vist i plauals desigs d'un distant i poc sensible Governcentral. Al marge d'aquestes intencions hi hauna Proposició de Llei Orgànica, al Congrésdels Diputats, aprovada per unanimitat pelParlament de les üles Balears, que pretén queCabrera sigui en el futur un Parc Nacional Ma-rítimo-terrestre i Reserva L·itegral, el més altgrau de protecció que es pot aconseguir peruna àrea natural sota el control i l'administra-ció de l'Estat Però aquest assumpte, fins i totabans de ser debatut, sembla que no arribarà abon fi. Hi hauria encara una tercera possibüi-tat, que és Ia de declarar Cabrera Parc Naturalper part de to Comunitat Autònoma, encaraque sembla que no es farà ús d'aquesta via Ie-gistetiva.

El Parlament de les illes Balears és sobi-rà i competent per prendre decisions queafecten Ia integritat del seu territori, i el Par-lament espanyol hauria de respectar-les es-crupolosament. Seria de desitjar, per tant,ara que encara som a temps d'evitar un atro-pellament a Ia sobirania popular de les illes,que l'acció poiïtica dels partits amb repre-sentació parlamentària a les Balears i a Ma-drid fos conseqüent amb els seus propis actesi del Parlament de l'Estat sortís Ia desitjabledeclaració de Parc Natural per a Cabrera.Altres decisions serien un frau i, a Ia vegada,un disbarat imperdonable.

Cabrera, com abans sa Dragonera, s'hade veure lh'ure per sempre de Ia degradació iIa destrucció.

Editorial conjuntade Ia Premsa Forana de Mallorca

MeliSucre

NOTÍCIES LOCALS- Darrerament han aparegut a algunes portasses de Ia vila

uns rètols de gual permanent en català. Sembla que Ia normalitza-ció comença a avançar a les capes més populars.

- Aquest mes, els juvenils del CE Sant Joan han canviat pertercera vegada l'entrenador. A partir d'ara és en GuillemMiralles Bauçà , santjoaner casat a Vilafranca i que gràcies aaquest càrrec ha recuperat el contacte amb Ia nostra vila. Espe-rem que en Guillem no es cansi tan aviat com els altres i que elfutur de l'equip sigui un poc més blanc.

- El "lotero" ha fugit. Sembla que els cupons a Sant Joan nodonen tant com a Ia capital o a Ia vorera de mar, on Ia gent ésmolt més jugadora.

Sant Joan ha sortit a Ia premsa i a Ia televisió. El"Diario de Mallorca" hi dedicà un suplement "Pobles"dels diven-dres. El de Sant Joan va seguir Ia tònica habitual d'aquestsuplement, de donar poca i magra informació. Massa bon paper pera tan poc resultat.

La mateixa setmana les imatges del santuari de Consolació ide les restes de l'ermita del puig de Sant Onofre varen sortir alprograma "Ermites i santuaris" de TVE-B. Tot això succeïa Iasetmana abans del Quart Diumenge.

Com és habitual cada quart diumenge de quaresma tinguélloc a Consolació Ia festa del Pa i el Peix. Hi hagué ball de botdesprés de l'ofici solemne, un concert de Ia Unió Musical dePetra -patrocinat per "Ia Caixa"-, venda de refrescs i de panadesa càrrec del quintos i les habituals torroneres.

;

La primera setmana de març vingué una nivelladora quepreparà els carrers del Camp, de cara a Ia construcció de vora-vies i posterior asfaltatge.

El 25 de març morí a Palma Francesc Company Bauzà, Mena,després d'una curta i penosa malaltia. Havia estat regidor del'Ajuntament entre els anys 1966-70 i batlle del 1970-76, ensubstitució de Llorenç Júan, Pubil. Durant el seu mandat s'as-faltà el camí dels Calderers, s'amplià el cementiri i es construíel pati de l'escola de les nines al carrer dels Molins. El 1968fou president del Tele-club. Ha mort a seixanta anys.

- Aquest mes, dos lectors habituals de MeI i Sucre, MiquelPastor i Joan Rafelet, tingueren dos accidents de trànsit. Sorto-sament, els dos individus en qüestió no prengueren mal. EIscotxes, en canvi, quedaren greument danyants.

- Ha començat un curs de ball de saló a Ia Casa de Cultura.Tots els diumenges hi ha una gran animació entre els assistents.

La Conselleria d'Economia ha enviat cartes a dos-centssantjoaners reclamant el pagament dels tributs pendents. Aquestsno s'havien pagat en el termini legal per Ia deficient gestió deIa mateixa conselleria.

MeìiSucrc

El president de l'Associació de Ia Tercera Edat, JoanBauçà, Tonió, presentà Ia dimissió, al·legant motius de salut. Esdiu que el nou president, una vegada fetes les pertinents elec-cions, serà Ramon Gaià Carbonell, l'apotecari.

L'Ajuntament de Sant Joan ha convocat concursos per cobrirdues places. Un és un concurs-oposició per a agent de Ia policialocal. L'altre és un concurs per a l'elecció del nou jutge depau. EIs interessats poden passar per Ia Secretaria de l'Ajunta-ment. EIs comunicats que l'Ajuntament ens ha fet arribar estavenredactats en castellà. Amb un poc de sort tindrem funcionaris queparlaran foraster.

EIs covers de Sant Joan continuen l'exploració de tots elsforats de Mallorca. Aquest mes han visitat coves a Cornavaca i aIa península d'Alcúdia.

L'escala de Ia plaça ha accelerat el seu procés de des-trucció. Si voleu veure els darrers escalons sencers anau aveure-la com més prest millor. D'aquí dos mesos ja no seràpossible. ;

- Es veuen pel poble molts de corredors i corredores estran-gers. L'anormal bon temps que patim sembla haver atret Ia sevapresència. Els bars i les botigues en són els més afavorits.

Dia 18 de març el "Diario de Mallorca" dedica més de mitjaplana' a una srèried'abocadors il·legals de vehicles i objectesdiversos del terme de SantJoan. EIs abocadors estan situats a Iagarriga i pinar del Cremat, ben veinat del poble de Vilafranca.Són utilitzats, presumptament, pels veïns d'aquest poble. Elreportatge estava signatper Miquel Barceló, corresponsal de DM aVilafranca.

M*liSucrt

Ja ha quedatinstal·lat el caixerautomàticde "Ia Caixa".Així es resoldran necessitats peremptòries de diners a qualsevolhora i a qualsevol dia.

Com cada any, nombrosos santjoaners pujaren a Bonany eldia de Ia tercera festa de Pasqua. Es una festa que es manté,malgrat ser dia de feina per a molta de gent.

- Dia 12 de març Ia Peña Motorista de Sant Joan organitzà untrial. PeI 16 d'abril ha organitzat una prova de cross al circuitde Bini farda.

- L'Associació de Pares d'Alumnes del col·legi públic deSant Joan rifà una porcella. EIs billets de Ia rifa estavenescrits en castellà. Tot sigui per donar bon exemple als fills.

Poca gent ha seguit estrictament Ia norma donada perl'Església de no menjar carn els divendres de quaresma. Algunspartits polítics, de tot color, aprofitaren aquests dies per fersopars, no precisament d'arengades.

- El temps continua amb una monotonia que ja dura des delmes d'octubre: molt de vent, molt desol i poca aigua. Si nocanvia prest, estarem davant Ia sequera del mil·leni. Un amablelector ens ha fet arribar aquesta glosa:

Es Quart Diumenge és aquiamb una bona sequia,ell és com sa Monarquiaque és ben mala de sofrir.

El santjoaner Rafel Soler és el co-autor d'un llibre sobreels rellotges de sol a Mallorca. Aquest luxósllibre s'ha presen-tat fa poc a Palma i a Barcelona. Ja és a Ia venda.

Al ple ordinari del 31 de març, el batle i el regidor del'interior compararen els qui estand'acord amb les fetes delsquintos amb els qui donen suport a ETA. Sobren comentaris.

EH sfH6Lft G(*>e w> nfoȂ&svfyc fen-Tti0vevRe,Hi y/ evtfenTneurej ^

' 4'ALCOHfL·

KlO5

A/c es p*es>cvn*j ^yfvyOR Accro*,*w/<'A*2f HKtiRfit>H

"• —t fon.u^

a

MeI i Sucre

AJUNTAMENTResum de Ia sessió ordinària celebrada eI dia 3^03/89.

La sessió va començar puntualment a les 9,30 delvespre, no varen assistir Sebastià Gayà i Arnau Company.

1.- Aprovació de l'esborrany de l'acta de Ia sessióanterior.-

Com que no hi va haver cap objecció, va seraprovada per unanimitat

2.- Informació de les resolucions del batle des de Iadarrera sessió ordinària.-

Són les següents:- 24 llicències d'obres

Una llicència per instal·lació d'una fàbricad'embotits al carrerde Ia Pau, a nom de Joan Jaume Matas.

- Certificació del pressupost de l'ajuntament de1988.

- Una llicència per vehicles funeraris classe C a nomde Margalida Estrany.

3.- Informació de Ia liquidació del Pressupost de 1988.-

Segons \a nova Llei de Reforma de les HisendesLocals, una vegada que el batle ha aprovat el pressupost, sen'ha de donar compte al ple, una vegada enviada una còpiaa Ia Delegació d'Hisenda iuna altra ala Conselleria deRecaptació i Hisenda.

En línies generals, el pressupost ha quedat així:- Total ingressos 28.547.936 ptes.- Total despeses ,. 28347.918 ptes.- Existències a caixa a 31/12/88 .. 19 ptes.- Pendent de cobrara31/12/88 .., 5.978.275 ptes.- Pendent de pagar a 31/12$8 ... 5.475.706 ptes.

Juan Matas Antich va demanar uns aclarimentssobre el pendentde cobrar, i entreel batle i l'assessorjurídicIi donaren les aclaracions pertinents.

4.- Reconeixement de crèdit a favor deI Centre de GestióCadastral i Cooperació Tributària.-

Aquest centre gestiona l'actualització dels cadastresd'urbana i rústica dels ajuntaments.

Durant l'any 1986 es cobrà a l'ajuntamentaproximadament un 3% de Ia recaptació per fcr aquestafeina, i resulta que enguany han pujataun 9,68% (un 300%més), de manera que Ia xifra pujarà un total deaproximadament 780.000 ptes.

El batle va intervenir per explicar que, encara ques'havia mogut molt en aquest sentit, no havia aconseguitque Ii aclarissin el perquè d'aquesta puja tan desmesurada.L'assessor jurídic va dir que encara que l'ajuntament esnegui a pagar, el Centre té recursos legals per cobrar, demanera que de totes maneres (amb explicacions o sense)aquesta quantitat no quedarà més remei que pagar-la.

Per altra banda pareix ser que serà el darrer any que_ 7

es paga una taxa fixa pels serveis del Centre, ja que a partirde l'any que ve Ia cosa funcionarà per convenis, i cadaajuntament pagaràjust les feines que aquest Centre Ii faci.

5.- Aprovació del projecte de "Vestuarios y Aseos" perIa Pista PoIiesportiva i ratificació de Ia petició desubvencio.-

LaConselleriad'Educació i Esports ha tret una líniade subvencions a Ia qual es pot acollir una obra d'aquestescaracterístiques, i \& Comissió de Cultura, en reunió de dia7 de març, va acordar encarregar un projecte per Iainstal·lació d'uns vestuaris al soterrani de l'edifici-residència pels vells, a devora Ia plaça del Camp. Com queel termini de presentació de sol·licituts acaba dia 15, tot esva haver de fer amb presses, i es va fer Ia sol·licitut i enviarel projecte havent passat just per Ia Comissió de Cultura.

Gabriel Mora va dir que ell no havia tengut temps demirar-se el projecte, i que trobava que havia de passar perIa Comissió d'obres abans d'anar al PIe, i que per aquestsmoüus no podia votar favorablement a l'aprovació delprojecte.

Passat el punt a votació, va ser aprovat per 6 vots afavor i 1 en contra. CEl portaveu d'A.P., actualment P.P.,havia donat permis ak altres dos regidors per exercir Iallibertat de vot).

6.- Modificació de Ia contracta de Ies obres de Ia 1* Fasede construcció del Club d'Esplai per ta 31 Edat.-

El contractista va oferir a l'ajuntament undescompte amb obra feta a l'edifici, resulta que en aquestsmoments per raons tècniques no és possible realitzar-lasegons estava previst, i s'ha hagut de modificar el projecte.Amb aquesta modificació ja es podrà dur a terme aquestaobra, valorada segons l'arquitecte en unes 450.000 ptes.

7.- Devolució de fiances de contractes d'obres.-La Comissió d'Obres, en reunió celebrada el 21 de

març, ya decidir posposar al PIe Ia recepció definitiva idevolució de fiances de les seguentes obres:

- De Melchor Mascaró S.A.:- Obres de Sanejament Zona B- Pista Ptoça Constitució- Asfaltat del Camí de Son Roig

- De Antonio Riutort Payeras:- Casa de Cultura

Es va decidir així mateix no donar per acceptadal'obra dels accessos a l'escola pública, ja que s'hi hanconstatat uns defectes de construcció que el contratista(M.Mascaró) haurà de subsanar a compte seu.

8.- Proposta de nomenament de Secretari-Intt-rvtntor.-

Com tots sabem el nostre ajuntament té vacant Iaplaça de Secretari. Recentment hi ha hagut oposicions peraccedir al Cos de Secretaris d'Ajuntaments, i n'hi ha unsquants que han demanat Ia plaçadeSant Joan. Pareix ser que

MeI i Sucre

el que té més possibilitats de venir és Javier de Oleza Serra,que per cert és mallorquí, natural de Palma.

9.- Precs i preguntes.-

El batle va informar al PIe que:

- A partir d'ara, i gràcics d'un conveni entre IaMancomunitat del PU i el Consell Insular, Sant Joancomptarà amb un servei d'Assistència Social, que seràprestat per una al·lota que atendrà els problemes que espuguin presentar sobre pensions, assegurances,... Aquestaal·lota atendrà els santjoaners (sobretot persones d'edat)tots els dimecres, de 10 a 12 del dematí, i intentarà resoldreels problemes d'índole burocràtica que puguin tenir.

- Ben prest serà possible realitzar extraccions desang a l'ambulatori de Sant Joan, per Ia reaUtzaciód'anàlisis.

- Està a punt de ser adquirit el vehicle (Renault 4L)per Ia Policia Municipal, subvencionat a Ia totalitat per IaComunitat Autònona.

- Aviat es començaran a canviar les plaques delscarrers, amb els noms normalitzats.

- Les obrés de nivellació del barri del Camp perprocedir a l'asfaltat, estan a punt de començar.

Juan Matas Antich va intervenir per:

- Demanar que es puji el sou dels funcionaris del'ajuntament un 1.8%, que és l'augment que donarà elgovern central a tots els funcionaris de l'estat.

- Demanar que s'arrcgli d'una vegada l'escala de Iaplaça, davant Es Centro, que Ia gent en comença a fer befa.El batle va dir que 1 'assumpte estava en marxa, que hi haviahagutproblemes, i que de totes maneres encara hi havia unafiança de 300.000 ptes, de les quals es descomptaria Iareparació.

Gabriel Mora va demanar si l'ajuntamentconsentiria que els "trastos" que els quintos havian duit alpeu del campanar hi estassin molt més temps. El batle i eldelegatd'interior varen dirque mirarien de posar-hi soluciócom més prest millor.

Joan Sastre va intervenir per ratificar el prec de JuanMatas Antich sobre l'escala de Ia plaça. Va afegir quetrobava un desgavell que una obra que va costar tants dedoblers, al cap de mig any d'estar feta ja començàs aespanyar-se, com mentres l'escala que hi havia abans vaaguantar 50 anys sense cap desperfecte.

I, després d'unapetitaiencrespadadiscusiósobreles fetes dels quintos per Setmana Santa, es va aixecar Iasessió a les onze del vespre.

Joan Sastre Joan

noms:

arrer:--__^_^^^^^'u^:,':num.:| __.__•_,giWsla4 > • «V V » V v »|fcblacio:. ^_. .______:C-P-

^fcLeaixa:^^^_^_ num.comi>te: |¡1utlleta dèsubscripcio

8

MeI i Sucre

MALA LLET AMB INTENCIO

La lectura quotidiana de Ia premsa que espublica a Palma ens demostra que Ia dita de Ia gentmajor que "tots els diaris diuen el mateix" és falsa.Si llegim amb atenció les notícies, els editorials,els articles d'opinió o les cartes al director, ensadonam que tot segueix una mateixa línia preesta-blerta pels editors i directors dels mitjans infor-matius.

Aquesta línia informativa fins ara es mate-rialitzava primordialment als editorials i als arti-cles d'opinió. Quedava lliure, relativament, de Ialínia manada per l'empresa periodística Ia secciómés popular i més llegida d'aquests. Em referesca Ia secció dels successos. He emprat un verb entemps passat perquè també hi ha arribat Ia líniamarcada per les altes instàncies de l'empresa.

La secció de successos o succeïts tradi-cionahnent s'ha realitzat per periodistes en perí-ode de pràctiques o per periodistes sense cap afanyde superació o d'anar escalant posicions enl'estructura del periòdic. El llenguatge que fins arahan emprat aquests periodistes és un llenguatgeconcís, descriptiu, parc, a base d'inicials, d'edatsi de notes de premsa que facilita Ia policia. Unllenguatge que canvia molt d'un mitjà a un altre i,fins i tot, d'ün lloc a un altre. Es tractad'una seccióen què Ia cosa més important són els gran titularsque remarquin uns fets espectaculars que hansucceït.

Però, tot això està canviant i hi ha qualquemitjà que empra aquesta secció per complementarIa seva línia anticatalanista, de Ia qual és el màximresponsable el periodista Antoni Alemany.

Aquest periodista, ex-assessordel presidentCanellas a Ia passada legistatura, conegut per lesseves disputes amb altres periodistes, rei- delspseudònims (Salutati, Tiresias, Nadir, etc.), ésl'exponentintel.lectualdel'anticatalanisme al seudiari, "El Día-16", i a les tertulies periodístiques deRNE-Ràdio 4.1 ara, com que no Ii bastaven totesles seves trones per predicar les seves idees: lesseccions de "Tiempo de primavera", "Discorsi","Breus", "Perlas", Ia tertúlia de Ràdio 4 i elseditorials del seu diari, ha decidit fer arribar Ia seva

doctrina als successos i, si no ho creieu, vegeu-neun exemple prou explicatiu.

El dia 15 de març de 1989 es podia llegir,com a encapçalament d'una notícia, Ia frasesegüent: "Un catalán estafa 13 millones con che-ques robados". Aquestes paraules estaven escritesen lletres grosses, lletres de titular de notícia. Mésendavant, a l'explicació de Ia notícia, es deia queel català s'anomenava José Manjavacas Blanco.En principi, ens podem fixar en dues coses: per aldiari és més important el continent que el contin-gut, l'autor que el fet, Ia "nacionalitat" de l'autorque els doblers estafats. Al mateix temps és curiósd'observarcom són de "genuïnament catalans"elscognoms Manjavacas i Blanco; almenys si fossinMenjavaques i Blanc seria creïble, però amb elsque porta es fadifícil creure que sigui un "catalán".Sembla més bé que sigui un xarnego, el que aquídiríem un "foraster" de Catalunya. Però ja hopodeu observar, va ser un "catalán".

Per contra, el 16 de març, l'endemà, al"Diario de Mallorca" es podia llegir que hi haviahagut una "Estafa de más de un millón de pesetaspor venta de jamones". Més avall es podia llegirque un tal Francisco P. Y., de trenta-quatre anys,natural de Madrid, havia fugit del'empresa en quètreballava com a representant amb Ia furgonetaque utilitzava plena de cuixots, els quals haviavenut posteriorment pel seu compte. El fet que fosnatural de Madrid no va ser suficientment impor-tant com perquè el "Diario de Mallorca" ho des-taqués com a titular. Quina diferència!

Quan tots havíem cregut que els adjectiususats a les descripcions dels presumptes delin-qüents estaven tots inventats, ara veiem que ensequivocàvem. AIs típics "de aspecto agitanado","de tez morena", "con acento sudaca", "norte-africano", hi podem afegir, gràcies a "El Día-16"i al seu anticatalanisme, el pitjor dels adjectiusamb què es pot qualificar un presumpte delin-qüent: "catalán".

I és que el senyor Alemany i els seus col-laboradors saben el que es fan. Amb notícies d'a-quest tipus, i amb d'altres (com Ia no transmissió

MeliSucre

del partit de futbol Madrid-PSV Eindhoven, el queintenten és crear un estat d'opinió que refusi a lesilles no tan sols el català com a llengua, sinó tambétot el que soni a aquest adjectiu. Perquè també "ElDía-16" és responsable de publicar, quinze diesabans que tingués lloc el partit, que el Madrid-PSVno es veuria a Mallorca. Va ser l'únic diari que hidedicà molt d'espai i que, a més a més, hi insistí endies successius. I tot, segons ells, per culpa del'anomenada dictadura catalanista, que ens té elstelevisors connectats a Barcelona. Ho publicavensabent que era fals, ja que sempre que s'ha donataquesta circumstància, coincidència de partitsinternacionals entre el Barça i el Reial Madrid, aMallorca sempre hem vist els partits del Madrid. Ino havia raons perquè això no succeís. Després, al'hora de Ia veritat, no només veiérem un partit,sinó que en veiéremdos; amb Ia qual cosa, i gràciesa Ia "dictadura catalanista", de ser uns desgraciatsque no veuríem cap partit, passàrem a ser uns

privilegiats respecte de Ia resta de comunitatsautònomes que tenen TV pròpia, ja que veiéremels dos partits.

Però el senyor Alemanyja havia aconseguitel que volia durant quinze dies: crear malestarentre els afeccionats a l'esport, crear incertesa,remoure, entre els immigrants de barriada (llegiuforasters), un sentiment d'odi cap a Catalunya icap al Barça, que no els deixaven veure el seuMadrid del cor i de tota Ia vida. I clar, com que"ezto ez Ezpana" com diuen ells, era una"ingustisia".

Al senyor Alemany i al seu diari Ii podem dirque tot això no servirà de res, perquè amb els anyshem après de llegir entre retxes, que és l'únic queell sap escriure, tira Ia pedra i amaga Ia mà, com elscovards.

Andreu Bauçà

VOCABULARI RELACIONAT AMBCOTXES

BarbarismeEmbragueFrenoAsientoMaleteroVentanillaSeguroPanelMandoFaroLimpiaparabrisas

Forma correctaEmbragamentFreSeientMaleterFinestretaAssegurançaPlafóComandamentFarEixuga-parabrisa

Agència

SANTJOANC A l X A l)fc PfcNSIONS

"laCaixa"

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

"SA BANCA"CMestreMas,11Tel.526066SANTJOAN

BANCAMMARCH^v10

MeliSucre

EL TEATRE DEL CENTRE CATÒLIC:UNA RUÏNA ENMIG DEL POBLE

El 10 de novembre de 1978, després demés de trenta anys de representacions tea-trals, exhibició de pel·lícules i veülades mu-sicals, el cine-teatre del Centre Catòlic de Iavila es va calar foc. Enguany, el 1989, onzeanys després de Ia desgràcia, el que va ser undels centres socials del poble ha quedat comun solar, al bell mig d'un dels edificis méssingulars del poble, farcit d'escombraries,brutor i, una cosa du l'altra, de rates i niud'infeccions.

Pràcticament el dia després de l'incendi,es va constituir una comissió que, en princi-pi, havia de fer el possible per solucionar Iasituació: s'havien d'escombrar les ruïnes ié'havia d'aixecar de nou el local. Es maneja-ren diverses solucions: un renovat cine-teatre, una residència de vells, un poliespor-tiu tapaL.. que al final varen quedar en unno-res.

Encara ara és el moment d'esperar ex-pUcacions oficials —del Bisbat o de l'Ajunta-ment— sobre aquest retard. El poble deSant Joan té dret a rebre aquestes explica-cions,'i tambè en té a exigir que es solucioniel desastre, al cap i a Ia fí, si no ho recordmalament i no m'han enganyat, el CentreCatòlic de Sant Joan va ser una donació «al

poble de Sant Joan» i, cosa que ho hauria desimplificar tot, va ser un edifici construït peri amb diners santjoaners. Molts santjoanershi perderen hores de feina i diners per cons-truir aquest edifici que, hores d'ara, no técap funció social que se'n pugui beneficiar elpoble.

Es hora de tornar a remoure un temaque sembla destinat a ser'tingut en comptenomés en temps d'eleccions, quan es prome-ten solucions per a tot i es regalen paradissosals desprevinguts electors, que queden en-lluernats per l'espectacle electoral i no se'nrecorden que, ben enmig del poble, carregatde brutor i de rates, hi ha un solar ruïnós onhi ha Ia possibilitat de fer-hi un bon localperquè els santjoaners se'n puguin benefi-ciar.

Per ara, no l'aprofiten ni els seus pro-pietaris legals, els quals encara no hi hahagut manera de saber si és el Bisbat, l'A-juntament o, com també s'ha dit, mig enbroma mig de veres, «el poble de SantJoan», ço és, tota Ia colla de joaníns, comens diuen per devers Artà.

M. Sastre

11

MeliSucre

ANTONI FERRIOL, PRESIDENT DE L'APA

Ha ocupat alguns anys Ia vice-presidència, i des de l'octubre del 88 ocupa Ia presidència del'APA. Antoni Ferriol Gomis qualifica Ia seva labor de continuïtat amb 1 'anteriorjunta directiva.MeI i Sucre ha volgut parlar amb ell.

- Com heu arribat a Ia presidència del'APA?

- Som president de l'APA des del curs 88-89. Alcomençament decurs l'APA ielsmestresconvoquen els pares dels alumnes per triar Ianova junta. Cada pare posa sis noms i els dotzemés votats formen lajunta, i aquestajunta elegeixels càrrecs.

Fins l'any passat tots els pares n'eren socis,ja que no hi havia quota. En l'actualitat hi ha unssetanta socis que paguen quota.

- Quins són els vostres companys a lajuntadirectiva?

- La junta directiva està formada per lespersones següents:

President: Antoni FerriolVice-president: Miquel VidalSecretari: Gabriel CompanyTresorer: Miquel TorrensVocals: Maria Magdalena Jaume

Petra VaUcowiakJordi GayàMiquel AlzamoraJosep BauçàJordi GayàAntònia BauzàMiquel Mates

- Quines candidatures hi havia a les pas-sades elecdons?

- En aquesta ocasió, no hi hagué candida-tures, sinó que les eleccions foren de tipuspersonal. Hi participaren uns quaranta pares i elvot fou secret.

- Què pensau de l'anteriorpresident?- L'anterior president era na Petra VaUco-

wiakiactualmenthi hauna continuïtat de latascaque fins ara s'ha fet. En anys anteriors jo haviaestat vice-president, excepte l'any passat, quevaig ser vocal. EIs vocals s'elegeixen cada dosanys; els càrrecs de president, vice-president,tresorer i secretari canvien, de dos en dos, en anysalternants.

- Quina creieu que ha de ser Ia funció del'APA?

- La funció primordial de l'APA vol serajudar l'escola en les coses que els al·lots han demenester i que el ministeri no dóna.

- Quines activitats desenvolupa l'APA enl'actualitat i quinsprojectesdefuturteniu?

- Quant a activitats, podem parlar delcurset d'anglès (en fem un cada any), esportescolar i jocs escolars (futbolet, bàsquet i atie-tisme), material de feina de l'escola, hivernacle,

12

MeI i Sucre

les fotocòpies que els al·lots empren les pagal'APA. Altres anys hem comprat Ia fotocopiadora,una torre de música...

Quant als projectes de futur hem de parlarque fem gestions peraconseguir material esportiuper als jocs escolars (sobretot camisetes ixandalls); organitzem Ia festa del SoI que Balla,com solem fer cada any...

- Quines relacions teniu amb el profes-sorat, altres APA, Ajuntament i altres entitats?

Amb el professorat: l'APA sempres'interessa a satisfer les necessitats dels mestres.A les juntes, sempre hi assisteix un mestre i hiexposa les seves peticions i problemes, i l'APAajuda amb el que pot.

Amb les altres APA: no hi estem relacio-nats. Cada associació és una cosa molt diferent,solen tenir diferents problemes segons Ia magni-tud de l'escola.

Amb l'Ajuntament: a lesnostresreunionshi ha d'assitir eldelegatdel'Ajuntament, queésen Joan Sastre, però que a causa de les moltesocupacions que té no pot assistir-hi gaire. L'únicacosa que l'Ajuntament fa per l'APA és subven-cionar Ia festa del SoI que Balla.

El CIM solajudarcadaany, sobretotperla

festadelSol queBalla. Enguanys'hademanatalCIM una subvenció per a material esportiu.

Altres entitats: l'escola ha establertvincles amb altresentitats, comperexempleambel Club de Voleivol, que és el que s'encarrega delvoleivol escolar, que tants bons rersultats ha ofertal nostre esport.

- Quin és elfuncionament de l'APA?-L'APA, comjahemdit, téunssetantaso-

cis, que paguen cinc-centes pessetes anuals perfa-mília. Amb els pares fem una reunió cada any pertriar els recanvis de Ia junta.

- Com esfinança l'APA i quines inversionsrealitza?

- Amb les quotes es reuneixen unes trenta-cinc mil pessetesanuals, Ia resta dedoblersestreuenderifesi subvencions.Aproximadament esmouen unes tres-centes mil pessetes durant un anynormal. En anys extraordinaris, com l'any en quècompràremlafotocopiadora moguérem unes sis-centes mil pessetes,queaconseguiremenrifes.La festa del SoI que Balla sol costar unes cent-cin-quanta mil pessetes, Ia qual cosa és una gran despe-sa per les arques de l'APA.

Arnau CompanyGracià Sànchez

Orquestra Simfònica de Balears«Ciulal ilc Palma»Oifpf|(if luiF nrm;ir|tiiP7

ES CONVOQUEN PRpVES D1APTITUD PER COBRIR LESPLACES DE:

• Violins • Violoncel·los • Flauta/Flautí • Oboè • Fagot• Trompeta • Percusió/Tímbal • Violes • Contrabaixos

• Clarinet • Trompa • TrombóLos aiiilicKinn li<inli;iM lliv di·l Kl ;i! |i; ilAh>>l M'l

IVt a nif'S iri)onnnrioSoael.niiadela-FiiiiflncioCuhlK:ndeleslllesBaie<irspefalaMusira" l<>lnlt>n (p;i)7i ll.Ti C' Snnirnim n H Af niinMpM.-iii"i<n

13

MeliSucre

FIAT AUTO VENTA MANACOR

FIAT-TIPOELEGIDO MEJOR COCHE DEL ANO '89 EN EUROPA

COCHES USADOSSEGUROS

BMW 323-i techo, llantas, spoilers, etc.BMW 320-i techo, llantasSeat lbiza 5 puert. 1200 PM-ASSuzuki descapotable ...PM-AGOpel kadet GLS 1600 perf.,equipado PM A,LFiat uno diesel 1.7 PM-ALSeat marbella GL 5 velocidades PM-AMSeat panda trans PM-ABCitroen visa 1100 PM-ADTalbot horizón metalizado PM-SFord fiesta ghia 1100 PM-TFordfiestaL PM-VRenault 18 econòmico GTS PM-OFord fiesta 1400 negro perfecto PM-AKCitroen BX 1600 TRS PM-Z

ECONOMICOSSeat 132 diesel (185.000) PM-KFord fiesta (160.000) PM-MSanglas 500 PM-LSeat 127 econòmico (135.000) PM-OPanda35 PM-SGS - X2 solo 85.000 PM-O

OFERTAS DE LASEMANA

BX TRS 1600 725.000

Suzuki descap. 590.000

Información y ventas: Fray Junípero Serra, 40 TeI. 550161Taller: C/Drach, 8 Manacor

14

MeI i Sucre

ADEU A UN AMIC

(Francese Company Bauzà, entre nosaltres en Paco Mena)

Durant Ia teva vida vares formar part com adirectiu d'unes quantes entitats, vares serel Cabil-do Sindical de Ia Germandat de Llauradors, funda-dor i dirigent del Teleclub, directiu de Ia PenyaMotorista i primer regidor i després batlle del'Ajuntament de Sant Joan.

D'entre totes aquestes activitats, només vullesmentar-ne una: el teu pas dins Ia cooperativaagrícola, com a directiu.

Record que, per devers els anys seixanta, ungrupet, del qual n'eres un dels capdavanters,s ' interessaren per fundar una cooperativa agrícolaa Sant Joan, i vares ser tu l'encarregat de demanarinformació als organismes oficials d'aleshores; iIa resposta va ser que, a sant Joan,ja hi havia enre-gistrada una cooperativa i que, per tant, inten-tàssim reactivar Ia que, en teoria, ja existia. I aixího férem.

Ens vàrem inscriure com a socis i, a Ia primeraassemblea que assistirem, sortirem elegits vocalsi, encara que hi havia inquietuds i moltes ganes detirarendavant, vahaverdepassarun cert temps perpoder funcionar com a cooperativa, ja que lescircumstàncies estructurals i polítiques d'ales-hores eren poc favorables al cooperativisme.

Des d'aqueU temps, sempre has estat involu-

crat de qualque manera en les tasques de Ia coope-rativa, a temporades fent feina de secretaria, treso-reria o encarregat del registre del llibre de caixa.

A Ia reunió de Ia Junta Rectora del mes passat,on tu assistires, va serdecisiva Ia teva opinió sobreles normes per les quals ens havíem de regir al'hora de concedir ajudes o insígnies a les enitatsque ens ho demanassin. Després de distintes opi-nions -que si a tots se 'ls havia dedonar igual, o queno se'ls havia de donar res- vares dir que Ia JuntaRectora estudiàs cadascun dels casos desol.licitud, exposant que sempre que fos per pro-mocionar lajoventut o Ia nostra cultura s'havia decol.laborar de Ia manera que Ia cooperativa po-gués.

Crec que aquesta va ser Ia teva darrera inter-venció com a directiu de Ia cooperativa i, creu-me,que va ser decisiva i que en moltes ocasions estendrà ben present.

Adéu, amic Francesc.

Antoni Sastre

1.5

McliSucrc

MeliSucre

Permís atorgat pel "batle del barri del carrer del Frare" i alhora "Quinto d'Honor", donat alsQuintos d'enguany autoritzant-los a residir a Ia casa de Can Torrat i a realitzar totes les activitats pròpiesdels quintos durant Ia seva "Setmana Gran".

ji<^u iU*Ao< í¿"a irJt<MasL&o :i,-t<i2f

y¿ B*U*lSDJiwJ Ü.CUI KjuJV>-l j ¿.y ¿ /,. £.L^.i^i^

^A^-W. fat^f*eJcLAtsrfiL^r+- .L. Ui<cj. i t¿^.

•TV™~'^~~¿«-c*^< CAJoJ íL·^at L^i.,..',^J 4 ,¿¿;

, - .; ^u^^<- ^f J*tsT**^u d^ tu',i-n&^-.-<L.ij.

¿CL-j-^í. clí Ct^t<. ^ÓSL^,^

¿Í^Jsu^ cU^cJío S-a^i^<: *,(' C^....'.^ íU /+ajc ^

-& c*-J* e u~ ^<J*Jy. t,t<U^ f^^u^.(c,<,

tMiCfa- uLjJ<AUVtf * k>&*v& íU -fa ¿ícj-« . // ^0 ^j ^^

feiA^L<o 7 ^<xt^v, ^Ht^h$Aiiln<, (,.',^ T*,^.jf^-/^<'

£íS¿*.¿ ï^dí & tw*U,tL tL aJtf**jLs,. 'i:<L. IsSfx....'«

SoJ *U^ia^JÍ ¿J ¿'¿,^.p^ y^ jLs>^^.fc^. ,i, ..¿.f',

ttzfy*ui> ¿¿ eJUe<; swtL^ fv,t-i.: a¿V^-.¿iA

^i^^^Ai.c.a^uij^u^sjr ¿M Cí^í^i u*.^. í¿.,lAí -.- .„.

CiVV<'A^a^ íU í wt pW^^yT^cL t,e->, ,i íLí^L.¿i('íc.CJ

C*j.*. Jkf^U> 'B#*<i*. >¿^L¿t^/ -/'.'...^tv/..-;.t...,.T

CL-iJu>>, 'J2Vji,t^ij tLCx^^^íxK^v, ít. ^/^ S*-'.-.'.^-v £«x,ril¿'.'v«

&.L^f<^<^L*#<^6u*S- c^U' 'Ji't^*.^c,t/;irB"t'i!^i>^ *te<-^sTs*^^sfc vfc^<v~vJ? ib .''.6->i^..,'..-.^/r

^' ;r/-iz7' ¿i>')fí'¿2.¡ ¿u-.í^i-t-^ ...j.fCíCtH..%^v<i»v'íe Xííw ¿Y JAJi^r*ifif ¿t.vi¿ it-';-^i,^i-A='.i-.t-<-

0<L;_.X. ^¿e t ^ XnxtA/A

^LXí^v^ Af " jx: ^<Ji^>-w LAii_i^i..-^'^.i7i;u-...

^^J&h^j&A&sri' ¿¿z<.' /.. • ^^-^^gfc^-^ ~gL^j±rr~--

17

MeI i Sucre

CRONICA DELS QUINTOS

Aquestes dates, Ia quintada de 1968 ha fet Iatradicional, populari també criticada —sobretot des deles institucions locals— festa dels Quintos.

Aquests 22 quintos i quintes, encara que n'hi hahagut que no hi han participat i que enguany fan vint-i-un anys, han maüngut un any més Ia tradició al nostrepoble.

La crònica dels quintos d'enguany ha estat Iasegüent:—Perles festes de Nadal feren un sorteig percomençar

a recoUirdoblers, sortejaren apareUs electrodomèstics.- El dia del Quart Diumenge feren panades, que

vengueren a Ia festa de Consolació.- El dia 19 de març, festa del Ram, es passejaren pel

poble amb un xot, que després rifaren.

- Perla setmanaSanta s'instal·laren a Can Torrat, onpenjaren el pi. En principi, tingueren problemes ambun veinat, però tot es va arreglar quan els quintos elferen "Quinto d'Honor".

- EIs hem pogut veure passejant pel poble a totavelocitat en un 850 vermeU amb moltes clapes blan-ques, tirant coets per les finestres a qualsevol hora deldia i també de Ia nit.

- Dimecres dia 22 de març, al vespre les coses esposaren un poc negres per als quintos, ja que els del'any que ve i un bon estol de jovenots anaren aprendre'ls el pi. Be, aUò semblava Ia guerra: taronjaamunt, taronja avaU, ous, aigua i altres artilugis volàtilsper tot. Al final els varen prendre el pi i el dugueren aIa plaça.- El més curiós és que l'endemà un home anà a Ia

plaça amb un motoret de serrar, taUà el pi a trossos i else'n va dur. (Devia ser per tenir un record dels Quin-tos?)- L'assumpte de les taronges encara no ha acabat, ja

que un veinat anà a Ia guàrdia civil perquè U havienposat una façana que feia oi, entre ous i taronges. Javeurem com acabarà.

- Dies després els vàrem poder veuredescotorrats pels bars del poble, ja queles galUnes de les possessions enguanys'havien entrenat per córrer.- La sorpresa va ser el dia de Pasqua

quan tothom esperava el mercat d'einesdiverses que no existí. Es veu que en-guany hi havia un sereno que els empre-nyava en Ia seva tasca recol·letora.

- El dia de Ia segona festa cantarenpanades. Començaren davant Ia casadel batle i després continuaren per totarreu. Aquest dia, instal.laren el mercatd'eines i ormeigs, en el qual, fins i tot,

posaren el seu cotxe de clapes blanques (devia serperquè ja estaven cansats de colcaf).

Ara només manca que facin Ia berbena i espe-rar que els quintos de 1 'any que ve ho facin tan bé comels d'enguany, es matingui aquesta festa i que des deles institucions locals els donin suport i no els posintraves.

18

MeI i Sucre

Ha començat el curs de ball de salóELS SANTJOANERS^)RES ES DIVERTEIXEN AMB EL BALL ANTIC

El diumenge dia 12 de març vacomençar a Ia Casa de Cultura el curset deball de saló, que durarà aproximadament vuitsetmanes. El curs organitzat pel Club TempsLliure i amb Ia col.laboració de l'Ajuntamentde Sant Joan el fa el jove professor ManuelCastelló, el qual està ajudat per Ia sevasimpàtica esposa Francesca Salas.

No cal dir que aquest primer curs ésun èxit. S'han hagut de fer dos torns per donarcabuda a tots els assistents. El primer grupformat perjoves no tanjoves està interessat enritmes més pausats i en aquells en què Iasimbiosi de Ia parella és el leit motiv del ball.En el segon grup els marges d'edat són méspoc estrictes; si bé en aquest grup, tot iaprendre-s'hi els tipics ritmes dels vals, blues,txà-txà-txà hi ha un interès preferent pelsballs de ritmes més moguts com són ara elrock 'n toll, \apolca, el mambo, boogie.

Malgrat tot, l'evolució del curs estàdirigida per en Manuel i na Francesca i seranells els qui determinaran en darrer terme lespasses a seguir.

En Manuel, que és ciutadà, és professor i pedagog. Fa dotze anys que es dedica a Ia docènciad'una manera professional. Va assistir a cursos amb el ballarí i coreògrafToni Escartín, campió delmón de rock i amb Carme Marquès i Ventura Moreno Torres. Va ser, precisament, amb motiu d'haverguanyat no fa gaire un concurs de ball de saló a Palma que es va embarcar en el projecte de fer-neclasses. Així va ajuntar Ia seva vocació professional de pedagog (fa feina a l'educació d'adults adistància) amb Ia seva afició de ballar.

Actualment fa classes de ball a Sant Jordi amb Ia seva esposa i a Palma i a Llucmajor ambCarme Segui; ara ho fa , també, a Santa Maria (on asssisteixen 30 dones per 4 homes).

Ara a Sant Joan tenim un reflex de l'auge que els darrers anys el ball de saló té per Europa i,també, per descomptat a Mallorca. De moment, els santjoaners/eres estan disposats a demostrar-ho.Continuarem informant.

Miquel Company19

UeliSucrt

LA PARTICIPACIÓ DELS SOCISA LA COOPERATIVA

L'assemblea general que es fa cada anya Ia cooperativa té molta més importància deIa que normalment Ii donen Ia majoria delssocis; una prova ben evident és que ben po-ques vegades s'arriben a reunir Ia meitat delssocis que formen part de Ia cooperativa.

Encara és més fotut si pensam que unabona part dels que assisteixen a l'assembleaadopten una actitud de menfotisme a l'horad'elegir els que hauran de ser els seus repre-sentants dins Ia Junta Rectora; i els elegitsseran els que, amb més encert o desencert,decideixin el futur de Ia coooperativa.

De vegades, les decisions no tenen gaireimportància, però d'altres sí que en tenen, imolta. Podem posar com exemple el fet que,en el seu moment, Ia Junta Rectora va haverde decidir elcanvi dels terrenys de Son Junypels terrenys on actualment hi ha el magat-zem i després hagueren de decidir com i dequina manera s'havia d'edificar i fer funcio-nar el magatzem perquè donàs un bon serveials socis.

Una altra decisió important de Ia JuntaRectora va ser Ia d'entrar a formar part de Iaxarxa de distribució i explotació dels trastsde productors del mercat de Palma.

I una altra decisió, molt important jaque pot influir en el futur de Ia nostra coope-rativa, és Ia del grau de participació en Iacooperativa de segon grau. Aquesta coope-rativa de segon grau comença a tenir moltaimportància, parlam d'un patrimoni de moltsmilions i d'una plantilla de tècnics i obrersbastant considerable; i per una cooperativacom Ia nostra pot ser un encert, o un desen-cert, si a l'hora d'integrar-nos en aquestacooperativa de segon grau disposam de lespersones adients, interessades a fer un segui-ment de com es va desenvolupant aquestanova manera d'entendre el cooperativisme.

Per tot això, és molt important que elsque surtin elegits, i acceptin el càrrec dins IaJunta Rectora, siguin conscients del càrrecque accepten i assisteixin a les reunions per

exposar les seves idees i, en cas d'haver deprendre decisions, donar Ia seva opinió i vot.

Es freqüent veure com, alguns dels queformen part de Ia Junta Rectora, ben aviat escansen i deixen d'assistir a les reunions. I sise'ls demana per què no hi assisteixen, et con-testen «i perquè tanmateix fan allò que volen»,i tenen raó, perquè és ben normal que els quehi són decideixin les coses segons els seus crite-ris ja que el que no poden fer és endevinar lesidees i opinions dels que no hi són.

La conclusió és que els que en principino pensin assistir a les reunions per donar Iaseva opinió, tant si és a favor com en contra,val més que ja no es presentin per ser elegitsmembres de Ia Junta Rectora i que el càrrecl'ocupi una altra persona amb ganes de ferfeina i preocupar-se per Ia cooperativa.

Antoni Sastre

20

McliSucrc

mel i sucre: dolcet, dolcet— L'Ajuntament voUa comprar un T>usca" (aparell radiofònic que duen els yuppies a

Ia corretja i que serveix per a Ia localització immediata del que ho porta) a Ia metgesa delpoble. L'Ajuntament incapaç de fer complir Ia llei ^> sia, Ia residència fixa a Sant Joan-,enlloc de suggerir a Ia mateixa Ia compra , com més aviat millor i de Ia seva pròpia butxacade l'aparell ho vol comprar a compte de les arques municipals. Hi és que ho són generososamb els diners dels altres!!

— EIs Quintos 89 es veren obligats acanviar Ia tradicional diada o vesprada de Iarecerca d'objectes de tota mena pels voltantsdel poble, que més tard són exposats a Ia plaçade l'Església. La causa del succès fou Iainsistent vigilància exercida pel jurat de IaSocietat de Caçadors durant tota Ia nit.Aquest senyor està contractat per l'esmentadaentitat amb unes subvencions del'Ajuntament a més de fons propis de Iamateixa associació. Aquesta alegal financiaciópareix que comporta un bi-comandament quea em resulta estrany.

Voldria saber qui va donà del'Ajuntament (és de suposar que no fou IaSocietat de Caçadors) l'ordre perquè es fésaquesta vigilància i en base a què. Es que perells no és una manifestació cultural, el ritualdel qual únic a les nies Balears i del qual sen'han fet ressò els diaris insulars ipeninsulars? Es que just són manifestacionsculturals.la Festa des Pa i es Peix i elButifarró, per posar un exemple i per aixòreben subvencions? Perquè aquest interès perdissimular costums per alguns d'ells,salvatges i no Ia mateixa preocupació enl'acabat de totes les obres municipals?

— Vos imaginau el cost que poden tenir 3.000 metres d'acera completa al campd'en Fiol? I perquè aquest interès que aquesta obra Ia realitzi amb exclussiva un solconstructor? (Continuarà).

— M'arribat a orelles que un conegut constructor de Manacor dedicà més de 3 milionsde pessetes en paneres nadalenques, totes elles d'un -preu superior a 50.000 ptes./unitatdestinades a felicitar el Nadal a polítics de Mallorca de tota casta. El repartidor durant elseu pelegrinatge s'aturà a SantJoan.

— El batlle de Sant Joan demanà al seu homòleg de Sineu permís per poder fermatança a l'escorxador nou del poble veïnat. El de Sineu, després de parlar-ni, Ii contestàque amb els diners de Ia plaça ell també en podria tenir un. Estic segur que el batlle deSineu no ha vist Ia plaça perquè si així fos encara ara podríem sentir les seves rialles.

21 •

MeliSucre

— I és que els esdeveniments ens obliguen a tornar parlar d'un tema molt espinósque, a llarg plaç, es pot convertir en Ia creu del consistori actual.

Com tots podeu suposar ens referim a Ia plaça del Centre. El temps i Ia deficientqualitat de Ia seva construcció ens estant mostrant les entranyes de Ia plaça. Aquestesentranyes no es caracteritzen precisament per Ia seva solidesa.

El llit de l'escalera que dóna al carrer de Pahna és d'un groc que pareix maleltís, opicadís, no ho sabríem distingir! M'hi jugaria el coll que per Ia construcció d'aquest llit solsno hi posaren un miserable sac de ciment. EIs escalons no foren abeurats, ni poc ni molt,gens. El resultat està a Ia vista i, hi estarà més, si qualcú no hi posa remei.

Pensar que amb el cost de Ia plaça, més de 9 milions de pessetes, avui en dia encara espodria fer una casa nova.

— L'Ajuntament intentarà per enèssima vegada cobrir Ia plaça que amb lajubilaciódel celador quedà vacant. Després de dues contratacions temporals fallides, ara es convoca Iaplaça en propietat. Pareix que serà una plaça mala d'omplir; tanta por fan els "manamolt"de Ia casa de Ia vila perquè el personal no s'hi quedi?. O és l'escassa retribució que té Ia plaçael que Ia fa poc atractiva? Serà Ia por d'haver de sentir molts senyors al mateix temps?

Com canvia el temps, places que abans eren cobdiciades, actualment no interessen aningú i, a més, amb Ia situació en què es troba el nostre Ajuntament.

Joan Bauçà

22

MeI i Sucre

MELISUCRESPORTDISSETANYS DESPRES

Fa uns quants diumenges visità Ia nostra vilal'equip del Colònia de tercera regional. Aquestavisita, en principi, semblaria com Ia que fa qual-sevol dels equips que passen pel camp de Son Juny.Però no. Un home, prou conegut per l'afeccionatde Sant Joan, sobretot els menys joves, formavapart de Ia defensa del Colònia, tal com ho féu fadisset anys en el Sant Joan. Aquest home, molts elrecordareu, és en Felip. Lliure, de molta classe,elegant, net... Doncs bé, en Felip —quaranta anysi escaig— es retrobà amb uncamp de futbol molt cone-gut, però canviat —pensauque hi jugà uns set o vuitanys—, i amb un company,un poc més jove, però notant, en Miquel Alzamora.

Ara i aquí, cal recor-dar que en Felip formà partd'aquell equip que jugà,amb un bon èxit, a Ia prime-rapreferent—quan aquestavenia a ser Ia tercera divisióactual . Alguns dels juga-dors més destacats d'aque-lla època, a més de MiquelAlzamora, són Izquierdo,Bonnín, Carrasco, Carrió,Marcial, Lluís (ex-jugadordel Mallorca), Sagrera,Palmer, Obrador (actualment jugador de hòqueipatins), Torrado, Anselmo... EIs mecenes d'a-quests temps foren en Rotger i el metge Mena, que,com a presidents, hagueren de boquinar doblers deIa seva butxaca, ja que en aquells temps tothomcobrava qualque quantitat. No és com ara, que elsjugadors són de Sant Joan ijuguen per amor al'arti qualque vegada un directiu o afeccionat esdespenja amb una porcella o amb un frit. Erenaltres temps i altres plantejaments.

Passem araja, després de mencions honorí-fiques, als resultats d'aquesta mesada. CaI dir que

els resultats de l'equip de tercera regional no hanestat del tot molt positius. En quatre partits nomésha aconseguit quatre gols, tots en un mateix partit.Ha perdut el seu primer partit fora de casa. Però,gràcies als mals resultats dels equips que lluitenper les primeres places, continua el quart o elcinquè.

El 26 de febrer tingué lloc el partit entre elSanta Maria —líder— i el Sant Joan. El nostreequip mantingué Ia imbatibilitat a fora camp. Fou

un partit que acabà amb elresultat inicial. CaI recor-dar que el Sant Joan haguéspogut guanyar, si no ha-gués estat que el vent —nodeixà de bufar gairebé du-rant tot el partit— s'aturàen el moment que MiquelGayà xutà una falta quepegà al pal.

El 4 de març, vingué aSon Juny el Colònia. Comjahem dit abans, es retroba-ren dos antics companys:Miquel Alzamora i Felip.El Sant Joan jugà un malpartit i només pogué empa-tar a zero. Felip i un velletcom eU no deixaren que capdels nostres davanters fora-

dés Ia seva porteria. Un partit per a l'oblit.El 12 de març el Llubí acabà amb un rècord

històric: el Sant Joan perdé per un a zero i perdé,així, Ia imbatibilitat a fofa. Un partit nefast. El delCentre errà dos gols claríssims sol davant el porter—s'acollonà i arrufà Ia cama, quan el més difícilera tirar Ia pilota a fora. La defensa no estigué gairefina. EIs de Llubí ni arribaren a porta per fer el gol.VaI més oblidar.

El 19 de març vingueren a Sant Joan elsdestralers del Joventut d'Inca —diem destralersperquè a Inca els inflaren a potades, si no ho creieu

23

MeliSucre

eAEl*RA *AfrrA.SA*bkAHA..i,A CATALA

CAT* óA^A

MttA bSk HM

MMftA L * T A L #

MAGlktMMACxA NLWlAu''*Tl KARMAUI

demaneu-ho a ToIo Putxo. Enprincipi, l'L·ica era un enemic fàcil i elresultat final de quatre a dos així ho fapensar, però Ia realitat fou que el SantJoan, com sempre, en pegà un fum perguanyar, ja que en certs momentsestigué contra les cordes. EIsgolejadors d'aquest parit foren,evidentment, Guillem Pagès —dosgols-, Miquel Fullana primer gol de Iatemporada— i un maginífic gol deQuico. Sembla que les coses sortirenrodones, malgrat que les notícies deràdio carrer deien que l'entrenadors'havia tornat a equivocar a l'hora defer un canvi. Ja ho veurem. Tenim elque tenim, però cal tenir un poc més de coratge,mister.

Elsjuvenils han tornat a canviar de entrena-dor. Éseltercerdetemporada. AixòjasemblacomIa primera divisió nacional (At. Madrid, Sevilla,etc.). Però Ia realitat és que amb l'entrada deGuillem Monoi —santjoaner casat a Vilafranca—les coses han canviat. La disciplina sembla que haarribat alsjuvenils. Algú en féu el comentari quehavia fet una broma a l'entrenador i això Ii haviacostat deu voltes al camp. Pensem que per alsjuvenils un poc de disciplina els vendrà més quebé. EIs resultats han estat Santanyí 10 - Sant Joan0 (9 de març), Sant Joan 1 - Algaida 2 ( 12 de març)1 Sant Joan 1 - Campanet 1. Com podem veure, desdel canvi d'entrenador els resultats han milloratbastant, fins al punt que el darrer partit han acon-seguit un empat, cosa que els al·lotsja no recorda-ven gaire. Endavant Guillem, no afluixis; aquestsal·lots necessiten molta canya.

L'equip de futbolet de l'APA de setè i vuitèha acabat Ia competició. Ha quedat el tercer o elsegon dels darrers, com vulgueu. EIs resultats deles dues darreres jornades han estat Algaida 4 -Sant Joan 0 (26 de febrer) i Sant Joan 5 - Llorito 0(9 de març). Convendria que aquests al.lots no hodeixin, perquè és molt possible que algun dia si-guin els jugadors de tercera regional.

L'equip de futbolet de l'APA de tercercontinua amb Ia seva h'nia i encara no haperdut cappartit. Tots els partits que han fet fins ara hanmarcat molts gols. EIs resultats d'aquesta mesada

K-;:;::Frr HÍAMbtA Sv

mi, te i« ti

rl>eTA LATALA lo

nati* w-tAv*uC*TI KARMAMY

f

•'

L

i

Jo

io

/•V

ï:..

i°

U

-,'

1*

i"

ìc

IP

¿

3

i

ï . .

:

/¿

io

i"

IO

10

/

.0

3«

to

M

to

<-

^I*

',.

io

U

/• •M

la

ï«

10

¿..lo

,-•

b

'<•

/

/

f>'

t»

.¡i

»{„'

/

^

„,.

3o

ïtf

S

1*

Jo

;

.,,

*«.,.,*M*11

11

1)

ti

IX

i,

1

...«v

',..^

J i O

ISO

- , , . , .

i í ->

fco)0

JV*..,

"¿í".,S"t*A

1.>-.

„.,:S ï - .

(.%1.";'',

'/.U**AI

SV

Ic

11

ri,isi

^AMT

PEfUfl! UT JoAU - >t f tLAI

(U K)

són Sineu 3 - Sant Joan 3 (26 de febrer), Sant Joan6 - Petra 1 (9 de març), Sant Joan 6 - Porreres 0 ( 12de març) i Sant Joan 4 - Sant Jordi 3 (24 de març).Endavant al·lots, això va molt bé.

Les nines de voleivol, aquests dies, disputenIa fase final del campionat a Llucmajor. Avui,jugaven amb el Bunyola, però no s'ha presentat iper això han guanyat sense davallar de l'autobús,i demà s'enfrontaran al Rafal. Esperem que acon-segueixin el triomf final.

La competició de bàsquet femení ha acabat.Ia participació de les nines ha estat un èxit a Iaperseverància. Evidentment que els resultats nohan acompanyat,ja que els sabers tampoc no erengaires. Però just el fet de voler participar derrotarera derrota és una cosa important. Al quadre queens ha passat un bon col·laborador d'aquesta sec-ció podeu veure i seguir l'itinerari que l'equip hatingut durant tota Ia temporada. Tenim que CatiCatalà Morlà ha marcat un total de 11 punts ( 1.3 demitjana), Antònia Matas un total de 2 punts (0.2 demitjana), Bàrbara Maria un total de 9 punts (0.75de mitjana), Sandra un total 36 punts (2.8 demitjana), Marga Català un total de 36 punts (3 demitjana), Cati Gayà un total de 81 punts (6.75 demitjana), Marilén un total de 20 punts (1.5 demitjana) i Cati Karmany un totalde 7 punts (7 demitjana). Lesjugadores que més minuts hanjugatsón Cati Gayà Morlà, Marga Català i Catí Gayàamb un total de 360 minuts. Res nines, en-horabona!

E.C.

24

MeliSucre

PERSONALISSIMg//M. véLÁ^jauJ- %OM, <k&. 1$ J1 ^4n J1 J?SÎ.

gVy/ ùLùxaÎ í ^fnf^'^>tcf-m^tffi / jfjúxf Jt £o*J¿L

-io. mu;*. u-HjLtJ. í ufrÇÍHnaÂA. nnuaKuneia. y,& oMU>vi • me

o. tit**««* /«. w»Äi .<Wi5mai4 acuita. ^tA duttfuu.+i C<mfr>jur ¿i <&cA**de' d 1^n gut ¿ ^

^trrno^ t,tftny Vf&wuL «.ÁJuuf. o, A **y*uA-

&6u&« cíUwë, oJ. ¿ov&e^é <U. JM1^uJ10Jm¿í J-itn<j ;

¿< J&& ÍA. Tn<4JOL Js*MMI<L. ,<' f¿ ÍYItíJ. CUmM oej

2W«*ä j9*ui . J<'ju* 'ßntuM <*¿ tíít', ^t4. cbjm0)facLnio.&. mt4><L 7>o^<V v¿*t- vgouk* 4t%uZ&4 , 6^e jju

^2C Tríl ^^ J_ A ¿ ¿¿ J^ ^1 Yn¡¿

o*A$>m írv. a^C-^V, ,X monte*e, »

JcL me*>a. 7ju<a¿t«&ÚL 7W Tn ' i*nrrptcki* ¿t rfnfctt<v*.

Cful 4it pojiOLUJUt ¿tí pnu*^f i-fany ^t&^n. ejujjcuwttMn9. móH' ^oria. AJYnm&n*r vr\ ^a. JfetfO- y O. naÁtñcti pec*. m»v>i«A*G oíe*y»vM _, 0»«««. ", _&.- $tAuJ&&Ca.

6dtoMuz cf(frntmit.

/ x&* t ^tíí veí« íSÍwMsuia« , .pe4de*,eM.-me J'afa-eim<v*t ; fiuit ds4> evJee> -Vumv**, #¿ vdú. 4uM&¿

^ua«- 4otni Jí¿ f>OA*^-fM y.tít ^<L ^nw<^ 4Smp<x_cjj5nfu¿o, ouMjoL f J&*. ^*jy*<iA ¿ eatifóuvt.S<Uv^<A^-^e^Litvt:f, <aof>vef<i. oJL smettSprpecnMz

J 4itui*£ ^iHAim<ui iHnflÍA , ¿vi ,¿f^eL·ifxL ;

MoIt noble dama:Abans d'aprofundir en el contingut de Ia

vostra carta, us voldríem expressar la més profun-da admiració davant tan nobles paraules que re-flecteixen Ia profunditat dels sentiments que s'hiamaguen darrera.

Sense fer més preàmbul intentarem desxi-frar el contingut d'aquest missatge objecte deprofundes deliberacions per Ia nostra part

Referent al primer textcitat, creiem quedarrera aquesta declaració d'amor tan sublim iprofunda s'amaga una proposició deshonesta,molt subtilment camuflada sota l'ambigüitatd'unes frases encisadores.

No voldríem ser massa durs a l'hora dequalificarelcomportamentdel prfncep romanèsMony Vibescu, però sembla que les seves in-tencions no són del tot desinteressades: es tractad'una ànima solitària que ofereix Ia seva riquesai el seu cor (però no Ia seva vida) a canvi d'unarelació purament material; només cerca unaamant

El textcitatpodriaesserutilitzat actualmentamb algunes adaptacions, però una vegada anah't-zat el vertader sentitd'aquests bells mots, no

J¿£r\<M*<*. %*<• ¿J¿ 4frptWret* -W, *"• jí&ubuÁ.,

toUi gài <*f-M¿¿ÍAf>a4i4M ?n¿u, ^<JAn zm ¿Ui ^4 ce&,4¿¿ ^inJff> eU ¿avn¿*&¿<Y»¿i <y¿¿& / »

IM. yWiya- Jb <*AA>rWft. niMottncfeí. *J* W CfMtH-

4»¿, *mpv. Wv<'SpwJwLt:, ^e,4Vokxn<tMf^

fr<t* *>ht. ajue*t^ 4JSj* pu\a^é),

y emcvia. Mf eLmunauuA. we», 4*táno¿ ptf<4-y**fx**n,

yni $Mondui & -f ,,,,^1 . (T i^ 1 1 &. íWfct d*fien-

AA. flefL te>*n>rKasi-m 4a. cfu&*eio. <n*& ««è J'4on

¿e. fn#Y<u*tw. af*e*b m*& wcyWò&êâ . &*r, ¿¿va. cKn. jí Jx. p<#p ¿i afa ^J_ a*nft,, e/ ^^f

CaAt Î <e efJÍMCema*«>- A ^i j y¿ S ¿£¿ m&u£ OunBt4 »

£ít󿣫ítów»ie*tt'„aut-fa*. J^;, r,ffa M frfi><r

WCPW1

ü podem assegurar que tinguin efecte extrapolatsdel context històrico-social.

En relació amb Ia segona cita, pensam queIa personalitat de sir Ethebred està marcada per undesengany amorós (potser en un passat llunyà),causa d'un combat intern entre el seu pensament iels seus sentiments: encara que estigui enemorat,Ia seva raó no pot acceptar aquest impuls del seucor, ja que pensa que el terme amor significadestrucció (no existeix l'amor etern, per a elll'amor és efímer), mentre que una amistat verta-dera pot perllongar-se més enllà de Ia mort

En contraposició a l'opinió del molt noblecavaUer anglès, Ia postura de Ia senyoreta Schro-eder-Devrient, sembla molt egoista, ja que ante-posa, primer de tot, els seus propis interessos,sense aturar-se a pensar en les motivacions quecondueixen a sir Ethebred a obrar d'aquestamanera.No obstant això, Ia postura més lleial és Ia delgentelman, ja que des del moment que no potestimar advoca perl'amistat i Ii atorga el significatmés majestuós, car, com va dir un jove poeta, encerta ocació: "Un amic, sí, un amic, algú queperllongarà el meu recod quanjoja no sigui aquf'.

25

MeI i Sucre

MANUAL DE LLIGADORS/ORES DE BALLDE SALO

Voldríem fer constar que aquests consellsnomés són aplicables a les classes de ball de salóque tenen lloc els diumenges al poble de S ant Joan.El primer pas consisteix a situar-se estratègica-ment. Tenint en compte que els alumnes escol·loquen en dues fileres segons el sexe, a Iadetra els de sexe masculí i a l'esquerra els delfemení, seria convenient que Ia persona interes-sada utilitzàs tots els artiIugis necessaris persituar-se enfront del personatge que interessaconquerir, de manera que els seusulls estassin enlínia recta amb els de l'objectiu en qüestió.

A continuació passarem a fer una breuenumeraciódels possiblesenginys que es podenemprarperobtenirelque s'ha anat acercar:

1. Com hem dit abans, Ia situació inicial,abans descrita, és molt importan. No us talleudavant res, si és necessari heu de trepitjar, pessi-gar, pegar colzades i, fins i tot, amenaçar, pereliminar als possibles adversaris.

2. Quan el professor ensenya el punt noestaria de més tenir el somriure als llavis, peròsense perdre el control de Ia situació i no oblidarmai Ia finalitat per Ia qual s'acudeix a les classes,encara que 1'1, 2, 3, tip, 4, tip, pugui ser moltsuggestiu.

3. Una vegada après el punt es passa al ball

amb parella; s'han de fer servir tots els sentits i lesestratagemes que us hem donat al primer punt, perarribar el primer i prendre possessió de Ia personadeterminada.

4. Es important anar en compte als possiblesullsde poll quepot tenirlavostraparella. Unatrepitjada fora de context pot tirar per terra tot elque heu aconseguit fins ara. No obstant això, unatrepitjadeta oportuna pot ser l'inici d'una relaciómésintensa i profunda, si utilitzam les paraulesadients en aquesta situació.

5. En un principi Ia distància ha d'esserdiscreta, però anirà minvant en Ia successió delsdiferents balls, augmentant, al mateix temps, Iaintensitat de l'abraçada.

Si seguiu les pautes indicades el més prova-ble és que al final del curs hagueu aconseguitl'objectiu determinat, encara que no us podemassegurar queles4.000ptes. us haguin servit peraprendre els balls ensenyats al curs.

En el cas, improvable, que els consells queus hem donat no haguin tingut efecte, encomanau-vos al patró dels impossibles; no teniu remei!!

Psicogabinet Deliriwn Tremens

Nota: Anar sempre proveïts de vestimenta i comple-ments adequats(desodorant, Callicida 5portperalsullsde poU,pastilletes Juanob, etc...).

26

MeliSucre

LA PREMSA FORANA A SANTJOAN. MIG SEGLE D'HISTÒRIA

(D

A primera vista, sorprèn, que sigui a

Ia comarca del PIa on es concentri una bona

part del recent fenomen sociològic anomenat

premsa forana. A priori a tots aquests

municipis es mescla una tradició cultural

conservadora basada en Ia productivitat del

sector primari i, per altra part, una base

social que a Ia majoria de pobles veurà durant

Ia República i, abans de Ia mateixa, Ia

realització d'algunes revistes que serviran de

soport ideològic per alguns sectors de Ia

població. A Sant Joan, aquest soport ideològic

es veu realitzat amb dues revistes durant Ia II

República; a més Sant Joan presenta un dels

índexs de revistes pef habitant més elevat de

Mallorca. En l'actualitat dues revistes, Sant

Joan i MeI i Sucre, conviuen per a un total de

1700 persones.

Es evident que durant Ia dècada dels

30 els interessos de Ia societat mallorquina

seguien encaminats en una economia de

subsistència basada fonamentalment en

l'explotació de Ia terra. Resulta sorprenent

que a molts municipis del PIa de Mallorca

subsistissen una sèrie de revistes com a

pretexte que antany hi havia activitats

culturals no basades exclussivament en

l'agricultura. De fet, en una primera fase del

fenomen premsa forana, les primeres

publicacions estaven bastant lligades al

factor medi-ambiental; anys més tard,

sobretot amb Ia instauració de Ia II República,

aquests mitjans de comunicació esdevindran,

Ia majoria de les vegades, com un soport

ideològic per als partits polítics del moment. A

Sant Joan Ia marxa d'aquests mitjans de

comunicació s'inicia precisament durant

aquest període polític.

La Pandilla fou l'òrgan d'expressió

dels conservadors locals i Ia plataforma on es

defensava l'ideari politic a seguir. Una de les

finalitats de La Pandilla era Ia polèmica

periòdica amb els republicans que escrivien a

Kl Republicano. Tant un com l ' a l t r e

esdevingueren mitjans únicament polítics i

bàsicament feien referència a qüestions

polítiques de continua actualitat.

EIs seus art iculistes sempre

pseudònims, dels quals encara n'hi ha de vius,

concentraren els seus esforços en el

pseudònim el Pagés de Son Garrové que

mantenia vius i continus debats i polèmiques

amb el Pagés de Ca-Alicant, màxim

exponent del seu rival El Republicano,

semanari bilingüe anticaciquil de caràcter

comarcal amb seu a Sineu i que era editat

conjuntament amb els republicans de Ariany,

Maria de Ia Salut, Llorito, Petra, Sineu i Sant

Joan. A Ia seva capçalera duia una frase de

Lerroux, el que fa pressuposà que respectaven

el discurs lerrouxista. Com a La Pandilla a Kl

Republicano Ia majoria d'articles eren

pseudònims i, en aquest cas, hi havia retalls i

articles d'altres revistes i periòdics de difusió

més àmplia. Majoritàriament Ia llengua

dominant era el castellà, però s'usava també

el català, de vegades com a llengua

secundària.

27

HeliSucre

Habitualment i en períodes diferents,

que solien coincidir amb eleccions polítiques,

s'editaven uns fulls propagandístics tant per

l'una com per l'altra revista. Bàsicament,

durant aquest període Ia premsa escrita

comarcal tendrà un caràcter polític i Sant

Joan no en serà una excepció.

poema dedicat als col.laboradors de Ia revista

i en el que destaquen els següents versos:

Sobre 17u>rror del món en guerra,

entre Ui sang i el foll combat,

bella és Ui gesta d'una terra

que se retroba en el passat

Quasi després del trist alzamiento, les

forces vives del poble, entre els qui figuraven

a més del batlle, Francesc Oliver, l'apotecari

Climent Gayà, el secretari Jordi Miró, el

poeta Miquel Gayà, el Pare Rafel Ginard,

Ramon Gayà pvre., Josep Rosselló Ordines i

d'altres) consideraren viable l'edició d'una

revista al poble. Des de 1941 en què inicià Ia

singladura i sota el patrocini de l'Ajuntament

sortiria periòdicament Documenta, revista

que amb el subtítol de Noticias Históricas y

Documentales de Sant Joan va serví de mitjà

d'expressió a bastants "intelectuais" del

moment. La marxa acabà l'any 1947 a

conseqüència de que Ia censura es tornà cada

vegada més insistent, sobretot pels escrits en

llengua catalana que hi sortien (sermons de

Pa i es Peix, conferències, poemes, alguns

articles d'investigació, etc) tal com lndica

Miquel Gayà Sitjar. La importància d'aquesta

revista fou tan important (aquí ens hem de

remetre al meu article publicat al número 101

d'aquesta mateixa revista i que titulava,

precisament Documenta) que tant Josep

Massot i Muntaner, com Miquel Gayà Sitjar

enalteixen Ia seva trajectòria. A més, malgrat

que Ia guerra europea i mundial es fés sentir

en tots els aspectes de Ia vida quotidiana, el

poeta Guillem Colom es fa ressò a travès d'un

Davant l'inconvenient de què en

aquells moments no existia cap revista

d'àmbit insular i de caràcter científic, a

excepció feta del BSAL (Boletí de Ui Societat

Arqueològica Luliana) y Ia revista Lluch dels

missioners del Sagrad Cor, que servís de

plataforma pels nous intelectuals, Documenta

va serví per alguns per publicar textos sobre

els temes més diversos i el que és més

important, serví també per expressar-se en

llengua catalana. La seva importància no serà

únicament a nivell de mitjà de comunicació,

sinó que contribuirà a Ia difusióde Ia festa de

les terenyines i dels certàmens literaris que es

celebraven al poble. En aquest sentit hi ha

que destacar Ia participació d'homes com

Miquel Colom, Guillem Colom, Miquel

Fuster, Ramon Gayà, Miquel Gayà Sitjar,

Rafel Ginard, Gabriel Llompart, Francesc de

Borja MoIl, Antoni Mulet, Antoni Pons, Josep

Ramis d'Ayreflor, Josep Rosselló Ordines,

Diego Zaforteza,...

Miquel Company

28

MeI i Sucre

L'ULL DE VIDRE

Inauguram aquest mes una nova secció a base de fotografies obtingudes arreu del nostre termemunicipal. La intenció d'aquesta nova secció és convertir-se en una mena de consciència visual de Iagent del nostre poble. Consicència del que hauria o no hauria de ser, segons es tracti; consciència de lesaccions i actuacions que cal desterrar definitivament i de les que és necessari aplaudir i imitar.

Començam aquesta secció amb les imatges de les solucions que s'està donant, perpart d'algunssantjoaners, al problema dels cotxes queja no s'usen. EIs deixen a foravila, contribuint a Ia degradaciódel paisatge i demostrant el seu poc sentit estètic. El més fàcil, i el que ha de fer una persona que té uncotxe que no usa i no trobi qui Ii compri, és llogar una grua i dur-lo al cementiri de cotxes de Sineu,gratant-se, evidentment, Ia butxaca. Es el que es fa a tots els països civilitzats.

MeI i Sucre

AGENDANatalicis (març)Miquel Angel Gomis Salas 10.03.89

Defuncions (març)Maria Mieras Gual (09.03.07 - 03.03.89)Francesc Company Bauzà (22.04.28 - 25.03.89)Germà Chacàrtegui Saez de Tejada (... - 25.03.89)Maria Juan Font (29.10.1896 -16.03.89)Sebastià Mayol Gelabert (... -17.03.89)

NocesJoan Chdera Guasp - Catalina Fiol Gayà (18.01.89)Jaume Sastre Bauzà - Margalida Costa Bauzà (18.02.89)Francesc Barceló Barceló - Isabel Uaneras Manresa(03.03.89)

Apotecaries de guàrdiaAbril: Diumenges:Dia 9: Petra.Dia 23: Vilafranca.

Dia 2: VilafrancaDia 16: Sant Joan.Dia 30: Petra.

BenzineresDe dia i de nit:Viñas (Manacor, crta. d'Artà)Febrer (Manacor, crta. de Fetonitx)

Diumenges i festius:Viñas (Manacor, crta. d'Artà)Febrer (Manacor, crta. de Felanitx)Marratxí (Inca, crta. de Palma)Estehich (Can Picafort, crta. d'Artà)El Molinar (Palma, Ramonell Baix)Prohema (Campos)

Festivitats del mes:Dia 23: Sant JordiDia 25: Sant MarcDia 27: Mare de Déu de MontserratDia 29: Santa Caterina de Siena

Esdeveniments del mes:Palma: Cicle de Música Polifònica Ciutat de Palma.Palma: Agroalimentària (del 7 al 9).Palma: Expoconsum (del 27 a 1'1).Muro: Fira de Sant Francesc (dia 2).Maria: "Sa Fira d'Abril" (dia 30).Sant Joan: Moto-cross (dia 16).

Signes del ZodíacAries: Estaràs massa impulsiu.Taure: Bastant bé aquest mes.Bessons: Despistat, no tocaràs bolla.Cranc: Fracàs, però fracàs.Lleó: Noves amistats, molt interessants.

Verge: MoIt actiu, salut dolenta.Balança: Canvia de costums si vols millorar.Escorpí: Entretén-te, sinó sucaràs a Ia paret.Sagitari: Total!!Capricorni: La feina et farà profit.Aquari: Estàs insuportable.Peixos: Baixa del pedestal i veuràs millor Ia realitat.

Telèfons d'interès:Bombers: 55 00 80Metge: 56 03 64 / 28 13 13 (Busca 1179)Centre Sanitari: 52 63 11ATS:526061Ambulància Montuïri: 64 61 86GESA:5541 11Ajuntament: 52 60 03Apotecaria: 52 62 52Consell Insular: 72 15 05Govem Balear: 46 34 50Centre Meteorològic: 26 46 10Guardia Civil: 56 00 27OCB: 72 32 99

El TempsPluviometria: Febrer, 19'6 Març, 36'7Marc:dia7:2'7 dia8:5'5 dial7:12'0dial8:12'7 dial9:l'l dia20:2'7total: 36'7

La LLunaMinvant de dia 1 a dia 6.Nova de dia 7 a dia 12.Creixent de dia 13 a dia 21.Plena de dia 22 a dia 28.Minvant de dia 29 a dia 30.

Previsió deI temps:Estarà remogut en tre vent i brusca. EIs dies bons seran pocs.

AGENDA ESPORTIVAPartits que es faran a Sant Joan:

Futbol 3 Regional:Dia 2 d'abril: Sant Joan - Alcúdia.Dia 16 d'abril: Sant Joan - Santanyí.Dia 23 d'abril: Sant Joan - Montaura.

Futbol Juvenils:Dia 9 d'abril: Sant Joan - S'Horta.Dia 23 d'abril: Sant Joan - Colònia.

Futbolet:Dia 9 d'abril: Sant Joan - Montuïri.Dia 23 d'abril: Sant Joan - Sineu.

VoIeivol:Dia 19 d'abril: Sant Joan - Algaida

-30

MeI i Sucre

IPERMANACOR:*If(O AUTOMATICO HQSA*0 CAFETfRi*

IACAIXA DEr30a71HC*ASC*eeiTOS PARKING GRAtUlIO

OFERTASDEL31DEMARZOAL13DEABRIL

ALIMENTACIÓN

Foie-Gras Apis 115 grs. Pack 3 u 78Atún claro Massó Pack. 3 u 146Sardinas en aceite Jealsa OL 120 53Aceitunas rellenas La Española 450 grs 99Pastas sopa El Pavo 250 grs 73Café Soley natural250grs 138Galletas Marielú 300 grs 81Galletasgirasol RíoPack. 3u.600grs 136Pan sandwich Panrico 600 grs. 127Donuts4 u 91Cacao instantaneoValor400grs 168Chocolate Torras Bitter almendra 150 grs 92ChocolateTorras leche almendra 150grs 92Chocolate Torras leche avellana 150grs 92Chocolate Milka 150grs 89Lecheentera Blahi T 51 120

CREMERÍA

Yogur Chamburcy natural 22Yogur Chamburcy sabores 23Yogur Chamburcy natural agrupación 8 u 158Yogur Chamburcy sabores agrupación 8 u 173

CHARCUTERÍA

Salchichas Frankfurt 7 u. Purlom 56Sobresjamón cocido 150grs. Purlom 182Sobresbacon200grs. Purlom 161Queso Gardenia barra y bola 1 kg 840Chorizo barbacoa Revilla 1 kg 732Jamón cocido Revilla 1 kg 760Chorizo Revilla 1 kg 795Jamón Serrano s/h Balaguer 1 kg 1.199

BEBIDAS Y LICORES

ZumoKasFruitll..., ..120

Bitter Kas lata 150ml 44Cerveza San Miguel Pack 6 u 174Vino Soldepeñas 90Cava Delapierre Glacé 349Fundador 582WhiskyJohnnieWalker E.R. 750cc 979Ginebra Gordons 11 699

PERFUMERÍA Y LIMPiEZA

Jabón líquido Tojadermo 900 ml 299SprayfijadorGraflc225ml 354Espumamoldeadora Grafic 175 ml 328Desodorante Rexona 220ml 242Desodorante Rexona Stick 171Colonia Clair Mat1n 11 344Parial ElásticosDodotT. grande52u 1.599RolloCocina Marpel Pack 2 u 133Papel Higiénico Scottex Pack 4 u 119Suavizante Mimosín 4 1 296Detergente Luzil 5 kg 735

CONGELADOS

Calamar Oliver 1 kg 299Merluza RosadaOliver 1 kg 375PescadillaOliver 1 kg 145

MENAGE

Verdulero 3 pfcos 1.400Bateríacocina 8 piezas 4.500Tendederos con Alas 1.462

TEXTIL

Calcetín Tenis AIg. caballero 175Toallas alg. 100% tavabo 328Toallas alg. 100% tocador 91Toallasalg. 100%ducha 707Toallas alg. 100 % nnaxi 1.028Juegos toallas 3 piezas 1.240Parios cocina.... 137

CALZADO

Zapatosseñora trenzados 1.950Zapatos caballero vestir 1.495Deportivos Paredes niño 1.950Deportivos Prestons niño 700ZapatillaCampingT-25-35 395Zapalla Camping T-36-44 495

BAZAR

Plancha Ufesa Super Vapor M i>l 3.180Plancha Ufesa Seca M-36 1.717Afik>cuchillos Philips HR 2571 , 2.111Depilador Philips HP 2325 ". 6.162