Embed Size (px)
Citation preview
Juny 2020 · Núm. 115 · linianoubarris.cat
OJD-PGD: 6.681 exemplars - publicació mensual | redacció: 657 165 047 - [email protected] | anuncia’t: [email protected]
líniaNouBarris11 anys
pàg 7
Entrevista aNúria Marín, presidenta dela Diputacióde Barcelona
“Crec quela remuntadad’aquesta crisiserà més ràpidaque l’anterior”
Foto
: Edu
ardo
Cor
ria
LA PROSPERITAT pàg 8
L’emblemàtica ProspeBeach es cancel·la per culpa del coronavirus
LA NOVA CRISI pàg 9
Gairebé la meitat dels ERTO,a l’hostaleria i el comerç
FUTBOL pàg 12
La Monta ja té perfilada laplantilla del retorn a Tercera
RELLEU AL DISTRICTE pàg 8Xavier Marcé arriba a la regidoriaper substituir Marga Marí-Klose després del seu pas per les Corts
Campanyade suport veïnalper als CAPs del districte
El SAP Muntanya convoca una tanda de protestes per reclamar millors condicions per a l’atenció primària pàg 8
CONFINAR ELS COTXESUna nova campanyaaposta per canviar demodel de mobilitat pàg 3
3 |
líniaNouBarris.catJuny 2020A fons
Carrers sense cotxes, aire net i,fins i tot, el cant d’alguns ocells.Aquesta ha estat la imatge deBarcelona durant dos mesos,però ha calgut una pandèmia deterribles conseqüències i un con-finament estricte de la poblacióper arribar-hi. Amb la fase 1 dela desescalada, el primer bri denormalitat que ha viscut la ciu-tat, la contaminació ja ha tornata nivells d’abans de la crisi.
En aquest context, una quin-zena d’entitats ha engegat lacampanya ‘Confinem els cotxes.Recuperem la ciutat’, que jacompta amb l’adhesió de més de580 col·lectius i uns 7.300 par-ticulars. Els impulsors d’aques-
ta iniciativa creuen que “ara és elmoment de canviar el model demobilitat, donant prioritat alvianant, la bicicleta i el transportpúblic”, tal com diu María Gar-cía, portaveu de la Plataformaper la Qualitat de l’Aire.
Sobre les mesures que hapres l’Ajuntament en aquest sen-tit –tallar el trànsit en sis eixos dela ciutat els caps de setmana iampliar els carrils bici i bus–,García les titlla de “tímides” i diuque, en molts casos, “ja estavenplantejades”. Per exemple, pelque fa a l’increment del carril bicien 21 quilòmetres, assenyala que“encara no s’ha arribat als 300quilòmetres que es van prome-tre en el mandat anterior”.
En la mateixa línia, AlbertGarcia, d’Amics de la Bici, diuque “l’Ajuntament ha perdutuna gran oportunitat” per apos-
tar per la bicicleta. Considera ques’hauria d’haver aprofitat l’ab-sència de cotxes durant la qua-rantena per fer-ho i lamentaque ara, amb el retorn dels ve-hicles, ha tornat la por als atro-pellaments i, per tant, s’ha reduïtel nombre de ciclistes.
D’altra banda, la portaveude la Plataforma per la Qualitatde l’Aire recorda que “el trans-port públic és la columna verte-bral de la mobilitat d’una ciutat”i qüestiona el tractament que seli ha donat aquests dies. “S’hanpres mesures de seguretat perevitar contagis, però ha fallat lacomunicació per explicar-les a lagent”, apunta. De fet, creu que“s’ha incentivat l’ús del vehicleprivat” i tem que a partir d’ara hihagi encara més cotxes queabans. “En realitat, és una qües-tió de voluntat política”, conclou.
Vianant, bici i transport públic» La campanya ‘Confinem els cotxes. Recuperem la vida’ aposta per canviar el model de mobilitat» Uns 580 col·lectius i 7.300 persones s’han adherit a la iniciativa, creada per una quinzena d’entitats
Anna UtielBARCELONA
Durant dos mesos, aquesta ha estat la imatge dels carrers de Barcelona. Foto: Marc Lozano/Ajuntament
ECONOMIA4Mentre que lesentitats ecologistes veuen in-suficients les mesures del con-sistori per encarar el descon-finament, Foment del Tre-ball les critica per tot el con-trari. “La política i normativade mobilitat de l’Ajuntamentde Barcelona constitueix unobstacle per a la recuperacióeconòmica”, afirma la patro-nal en un manifest conjuntamb Fepime Catalunya.
En el mateix text, Fomentdel Treball critica que el go-vern d’Ada Colau “basi es-sencialment la mobilitat” en labicicleta, cosa que considera
“poc realista”. La patronal la-menta que es deixi de banda“el vehicle privat i compartit”,que ha de tenir “un paper bà-sic en la ciutat a conseqüènciadels requeriments i limita-cions de la mobilitat per la Co-vid-19”, sobretot tenint encompte que “el transport pú-blic s’enfronta a un risc de sa-turació en veure’s obligat aportar menys passatgers” pergarantir la distància personal.
Amb tot, el manifest de lapatronal assegura, contun-dent, que “el que cal és mésseny, pragmatisme i sentitcomú, i menys oportunisme”.
L’altra cara de la moneda: la patronal demana “més seny”
| 4
OpiniólíniaNouBarris.cat Juny 2020
Dipòsit Legal: B 6766-2010
La lupa
per @ModernetdeMerda
George Floyd i els temps
El 25 de maig, George Floyd moria en uncarrer de Minneapolis, però de seguida vacomençar a morir davant les pantalles demilions de persones. La seva mort va anarmultiplicant-se pel planeta, i en 24 h el casja s’havia convertit en un assumpte global,provocant indignació i ràbia arreu del món.
La gent ho va començar a compartirmassivament a les xarxes socials. Mireuquè ha passat. Mireu què ha tornat a pas-sar, per enèsima vegada. I mireu com hasortit als carrers la gent de Minneapolis.Les protestes van iniciar-se espontània-ment a diverses ciutats americanes i ho vanfer amb tanta força, tanta fatiga acumu-lada, tanta repressió històrica, que cente-nars de milers de personesque no podien ser en aquellscarrers van voler solidarit-zar-s’hi compartint-ho desdels seus canals.
Van passar dos dies i tot-hom qui havia sentit la ne-cessitat de denunciar el cas(un cas que no dura 8 minuts, sinó segles)ja ho havia fet. Gent anònima, personat-ges coneguts, grans estrelles mundials.L’espontaneïtat ja havia fet la seva feina.Qui sentia la ràbia, l’havia treta. I despréspodem debatre si aquesta ràbia espontà-nia, acompanyada de res més, és suficientper encarar un repte d’aquestes caracte-rístiques, que ja sabem que no. Peròaixò ja donaria per a un altre article.
El cas és que van passar tres, quatre,cinc dies, i George Floyd ja era un autèn-tic símbol. Tothom qui n’havia sentit la ne-cessitat havia denunciat tant la seva mortcom les milers que l’han precedida. Xar-
xes plenes, telenotícies plens, whatsappsplens, una autèntica revolució global.
I és en aquest punt de màxima po-pularitat i ressò quan, finalment, fan actede presència a totes les xarxes socials al-gunes de les grans patums nacionals i in-ternacionals, d’aquí i d’allà. Havien es-perat el moment. L’onada creixia i ells nola surfejaven, temerosos d’entrar en po-lèmiques, gelosos dels seus números, pru-dents amb els seus èxits.
Però arriba un punt en què l’onada éstan gran que són conscients que no hi te-nen res a perdre i que, ans el contrari, po-sicionar-se en aquest cas els situa en unmarc mainstream completament in-
ofensiu, fins i tot beneficiós. I llavors sí,llavors comparteixen la cita històrica, elmissatge greu.
En alguns casos era tan evident queaquella publicació seguia aquesta lògi-ca, era tan notori que hi havia hagut unaespera calculada, que fins i tot feia unacerta angúnia. I no es tracta de genera-litzar, perquè cadascú se sap lo seu i lacasuística sempre és variada, però s’hanpogut veure (ho hem pogut veure tots)desenes i desenes de publicacions de ce-lebritiesque, compartides en temps dedescompte, responien a plantejamentsfreds i grisos com aquest.
Inconscientment, tots deixem debanda determinades causes que no enstoquen de prop. És lògic, és humà. Ni tansols la persona més proactiva i cons-cienciada socialment pot abastar les mi-lers d’injustícies que afecten el món. Se-ria absurd i trist que, després de ser po-licies de balcó, volguéssim ser policiesd’Instagram. Només faltaria que ensconsideréssim aptes per repartir car-nets de compromís.
Però una cosa és no abastar-ho toti visibilitzar unes lluites concretes, i l’al-tra és que des de posicions privilegia-des s’entri en aquestes reivindica-cions amb una freda calculadora a la
mà. A mi, personalment,em provoca rebuig. Si hodetecto, acaben sent pu-blicacions que no fan quem’apropi a aquella persona,sinó tot el contrari.
I és probable que m’e-quivoqui, i jo mateix em
poso en dubte mentre escric aquestessensacions, però tinc enteses la reivin-dicació i la solidaritat d’una altra ma-nera. No sempre seran efectives, nosempre seran suficients, potser a vega-des pecaran d’exhibicionistes. Pot ser.Però crec que el mínim exigible és que,almenys, no transmetin tanta falsedat.No comparteixo la solidaritat que hapassat per un Excel abans de fer-se pú-blica, la que fa veure barroeramentque prioritza aquella causa als benefi-cis propis. Només m’interessa la que, toti tenir un immens marge de millora id’efectivitat, surt de la veritat de cadascú.
No comparteixo la solidaritat que ha passat per un Excel
abans de fer-se pública
Ja m’he perdut del tot.Les Festes de Gràcia
amb els bars al 100%,però sense activitats als carrers. Parcsd’atraccions oberts, però parcs pú-blics tancats. Turisme a tope, però afo-rament a les platges limitat. Semblamolt una desescalada al ritme del ca-pital, oi?
El Twitter en paperAquí espiula
La Fiscalia materialitzala rebaixa de penes per
a Trapero. Demana 10anys de presó i inhabilitació per a Tra-pero, Puig i Soler per sedició, en lloc derebel·lió. “Per possibilitar la condemna”,el fiscal posa com a alternativa 60.000euros de multa i inhabilitació per des-obediència.
@andreajvilloria
Dice Vox que esta pan-demia evidencia que la
sanidad no puede seruniversal. No es que no se dé cuenta deque lo que dice es una idiotez, lo sabeperfectamente. Precisamente, esta cri-sis lo que evidencia es que la salud escolectiva y que, si dejas a alguien fue-ra, va a ir contagiando al resto.
M’és igual si els de laNissan no es manifes-
ten en català o si un ar-tista no canta en català. Una llengua noés mai frontera per empatitzar o soli-daritzar-te amb altres persones. Estima-la parlant, no buscant diferències. Can-sat de polèmiques estúpides i inne-cessàries.
@jmangues@nu_alabao@ECaliz_
Els semàfors
Difusió controladawww.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona
SAP MuntanyaLa Coordinadora d’Enitats SAP Muntan-ya ha organitzat una tanda de protestesper donar suport als CAPs del districte.Des de l’entitat alerten que l’atenció pri-mària necessita més recursos per poder
oferir un bon servei a la ciutadania. pàgina 8
CF MontañesaEls desitjos del club es van complir i,
des de finals del mes passat, el retorn aTercera és una realitat. La direcció es-portiva ja ha començat a treballar en eldisseny de la plantilla i ha signat algunsjugadors i ha renovat peces importants.
pàgina 12
Barcelona ComerçDes de la Fundació Barcelona Comerçtenen clar que els botiguers de la ciutattambé faran de “coixí social” en aquestanova crisi provocada per la pandèmiadel coronavirus. Així ho ha afirmat undels seus vicepresidents, Pròsper Puig.
pàgina 9
Editor-Gerent: David Centol i Lozano
Director Editorial: Arnau Nadeu
Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva
Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno
Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró
Director Editorial: Arnau Nadeu
Subdirector d’edicions: Albert Ribas
Redacció: Anton Rosa (Barcelonès Nord i
Baix Maresme), Júlia Gamissans (Vallès),
Pau Massip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat),
Albert Ribas (Barcelona), Anna Utiel (Mont-
serratí), Pau Arriaga (Esports i Xarxes), Víctor
Ferran i Lola Surribas
Dept. Comercial: Lola Gutiérrez
Distribució: Andrés Meca i Yussef Ekiael
5 |
Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniaNouBarris.catJuny 2020
Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.
Marga Marí-Klose deixa la regidoriai Xavier Marcé la substituirà1
2Arrenca una tanda de protestes per reivindicar més recursos per als CAP
Petit comerç: L’hora de tornar a arrencar
Barcelona comença a gaudir de la fase 2
Demanen que les residències passin a dependre de la Generalitat
El + llegit líniaNouBarris.cat
3
4
5
Safata d’entrada
Gente que no dijo nada sobre laconveniencia de echar a MiquelBuch a pesar de haber criminali-zado a los manteros.
Gente que no dijo nada cu-ando Ada Colau puso a AlbertBatlle (PSC) al cargo de seguri-dad y los echó de Barcelona enuna maniobra inhumana, sinofrecerles alternativa alguna.
Gente que no se enfadó cu-ando la misma Ada Colau prefi-rió tomar los tres votos de un ra-cista que expulsó a miles degitanos asentados en Francia,antes que compartir la alcaldíacon ERC.
Gente que defiende al PSOEa pesar de haber bloqueado yamenazado barcos de salva-mento marítimo ocasionandocientos de muertes.
Gente que ahora, de pronto,son antirracistas. Pero solo lo sonpor lo que está pasando en Esta-dos Unidos, porque ni siquieratienen la decencia de cambiar superspectiva y aceptar lo que estápasando en nuestra propia casa.
Pajas y vigasper Mani Martínez
Un objectiu, diferents estratègiesper Jordi Lleal
A Catalunya, els independen-tistes tenen un problema quesembla irresoluble. Hi ha par-tits que el seu objectiu és acon-seguir la independència, hi haenquestes que determinen queun 80% dels ciutadans vol-drien un referèndum, i altresque estableixen que ERC podriaobtenir 37 escons; JxCat, 31 i laCUP, 6. En total, serien 74 es-cons i la majoria absoluta és de68, així que es pot entendre quehi ha majoria al Parlament perproclamar la independència.
Fins aquí és el raonamenthipotètic, però si hi ha diver-gències en quin partit fariesconfiança per aconseguir-laaixò ja són figues d’un altre pa-ner. Ja no es tracta de qui vol laindependència, sinó de qui volgovernar per conduir el procés,i aquí sorgeixen les desavinen-ces per triar el camí i els pro-cediments a seguir. Molts ciu-tadans n’estem fins al monyo de
les baralles de pati d’escola en-tre uns i altres, a vegades dient-se el nom del porc. Així, no ésd’estranyar que organitzacionscivils com Òmnium i l’ANC, percitar les més importants pelnombre d’associats, hagin agru-pat tanta gent, com també elsCDR, cansats de trifulgues queno porten enlloc.
Esquerres, centredreta, cen-tre, socialdemòcrates, anar-quistes, antisistema, comunis-tes i tots aquells que vulguin laindependència de Catalunya, sius plau, ajunteu-vos en unacoalició per tenir la majoria.Després, es proclama la inde-pendència unilateralment i se-guidament es convoquen elec-cions per saber qui tindrà mésvots, i qui obtingui la majoria jatindrà el poder per governar se-gons el seu programa.
La independència nomésl’aconseguirem entre tots i sen-se exclusions!
Les millorsperles
Un cocodril podria estar rondant el riu Pisuerga a prop de Va-lladolid. O potser es tracta d’una llúdriga. El cas és que unbiòleg de la zona va identificar petjades compatibles amb les
del rèptil, però ara els experts no es posen d’acord i l’animal enqüestió (sigui quin sigui) continua sense aparèixer...
D’actor porno a xaman. Aquesta és la curiosa evolució deNacho Vidal, que va ser detingut a principis de mes per laseva presumpta implicació en la mort d’un fotògraf du-
rant un ritual després de donar-li verí de gripau. El mataroní estàen llibertat provisional però continua investigat per homicidi.
Nou anys rebent pizzes que no ha demanat. És la situació queha denunciat un jubilat belga que assegura que viu amb pori que també rep kebabs i hamburgueses, tot i no haver fet
cap comanda. Aquest podria ser el somni de molta gent, però per aell s’ha convertit en un autèntic malson.
Després de més de 300 anys, s’han trobat restes de l’ano-menat ‘meteorit Barcelona’. Es tracta de l’artefacte que vacaure el dia de Nadal de l’any 1704 a Terrassa, i del qual
no se n’havia trobat cap fragment des d’aleshores. Fins ara, gràcies a un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya.
La fòbia de Donald Trump a les mascaretes comença a ser forçapreocupant. L’altre dia va visitar una fàbrica de testos senseportar-ne (malgrat que tota la plantilla anava completament
equipada per evitar contagis de coronavirus) i va obligar a llançarpart de la producció de la planta.
A les xarxes
@jcbesoli: “Que aquí estamos de prestao,que hoy el cielo está nublao, que uno nacey luego muere, y que este cuento se haacabao... Depende”.
@QuicoSalles: L’Arasa, de l’ARRO Barcelona,condemnat a 2 anys i 4 mesos de presó. Se’lconsidera culpable de dos delictes de le-sions pel desallotjament de plaça Catalunya.
#CondemnenArasa
@SergiMaranya: La Fiscalia del Supreminvestigarà si el rei Juan Carlos I va come-tre delictes després del 2014 per l’AVE a laMeca.
#ElBorbóInvestigat #AdeuAPauDonés
Aviat farà un any que és pre-sidenta de la Diputació.Qui li havia de dir que el pri-
mer aniversari el celebraria enmigd’una pandèmia global i d’una cri-si sense precedents...Sí, la veritat és que ningú s’ho hau-ria imaginat. Jo, innocent, pensavaque aquest mandat, després d’unampli suport de la ciutadania del’Hospitalet i amb la presidènciade la Diputació, seria molt tranquili podríem culminar molts projectesi ajudar a impulsar l’economia de lademarcació. Però de cop i volta totes va truncar i hem hagut de feraquest parèntesi traumàtic per a to-thom. Ara ens toca estar al costatdels ajuntaments perquè puguin ti-rar endavant.
La mesura més ambiciosa que haimpulsat des de la Diputació és lamobilització de 1.000 milionsd’euros durant aquest i els pròximstres anys, amb un primer pla dexoc de 100 milions que ja s’està co-mençant a aplicar.Sí. Aquests primers 100 milions arri-baran als ajuntaments d’aquí a finalsd’any i els 900 restants els aniremgestionant fins al final del mandat.Crec que som de les poques admi-nistracions que ja hem aterrat aques-ta ajuda. Faig una crida perquè altrestambé ho facin.
El principal partit de l’oposició a laDiputació, ERC, diu que dels 1.000milions d’euros anunciats, 900són programes que la Diputacióexecuta des de fa anys.Crec que és una visió errònia. Ells hanformat part del govern fins fa poc isaben perfectament que no estandient la veritat. Mobilitzarem 1.000milions, digui el que digui ERC.
ERC també assegura que del plade xoc de 100 milions només el su-
port a l’Educació, la Cultura i l’Es-port són ajuts nous.No és veritat. Són 100 milions ex-traordinaris que s’han posat enaquest pla de xoc. S’afegeixen a totel que ja es feia de manera ordinària.I no només els anunciem, sinó queefectivament arribaran als municipis.
I els diners dels superàvits muni-cipals es podran acabar gastant enpolítiques contra la crisi? Final-ment ho permetrà l’Estat?Tinc la intuïció que aquesta qüestióestà encarrilada i va pel bon camí.
S’ha arribat a parlar d’una “re-bel·lió municipal” si això no s’a-caba permetent.És que estem reclamant el que ésnostre. Són estalvis que el PP va im-pedir que es poguessin reenviar denou a les ciutats. Fa temps que ho re-clamem i ara ja és imprescindible.
Vostè ha valorat positivament enmés d’una ocasió la gestió de la cri-si per part del govern espanyol,però ha estat crítica amb la Ge-neralitat, per exemple amb lesresidències. Aplica el mateix graud’exigència en els dos casos?Rotundament sí. Jo defenso els ciu-tadans de la meva ciutat i de lameva demarcació davant de qui si-gui si penso que les coses no es fanbé. En el cas de les residències hihavia una dificultat evident i no erafàcil, i així ho vaig reconèixer. Peròcalia governar un problema queno s’estava governant. Per aixòvaig alçar la veu en defensa de lanostra gent gran.
L’alcalde de Sant Andreu de laBarca i diputat de Salut Pública iConsum a la Diputació, Enric Llor-ca, va arribar a declarar la conse-llera Alba Vergés persona nongrataal seu municipi per la gestióde la crisi sanitària.Ell va actuar com a alcalde, en capmoment com a diputat. En aquestscasos, doncs, jo respecto totes lesdecisions.
Creu que va ser un error, en tot cas?Jo l’únic que puc dir és que un no-menament així no l’he fet mai. No ésel meu estil. Crec que no és la formade tractar les institucions. Criticar i al-çar la veu quan cal sí, però amb elmàxim de respecte.
Com van fer, per exemple, molts al-caldes i alcaldesses socialistes en elcas de les regions sanitàries.És que no tenia cap sentit en el casmetropolità. Això només ho podenfer persones que desconeixen la re-alitat laboral, educativa i d’oci me-tropolitana. No s’entenia que algunsveïns de l’Hospitalet no poguessin tra-vessar el carrer per anar a comprar elpa o agafar el metro, perquè l’altrabanda ja era regió de Barcelona. Totsens equivoquem i almenys en aquestcas ho van resoldre de seguida.
Tornant a la Diputació, vostè diuque s’ha fet una gran feina en lacompra de mascaretes i altres ma-terials de protecció. Això demos-tra que l’inicial comandament únicestatal per la compra d’EPIs no vafuncionar bé i al final la descen-tralització ha sigut més eficient?Nosaltres no vam tenir cap problemaper poder comprar des del primer dia.La Generalitat també podia comprar.A la Diputació vam trobar l’escletxaper fer-ho i la vam aprofitar. Ningú vadir a ningú que no podia comprar.Fins i tot alguns ajuntaments van ferles seves pròpies compres.
Ara el problema ja no és la comprade material sanitari, sinó l’aturdisparat, els milers d’ERTOs, lademanda brutal d’aliments... Malauradament, això nosaltres jaho vam viure durant la crisi anterior.Gent de classe mitjana que, de copi volta, havia d’anar als serveis socials.
Els 1.000 milions han de servirtambé per ajudar aquesta gent?Evidentment. Nosaltres tenim dos ob-jectius: que cap persona quedi mar-ginada i reactivar l’economia, ajudantels empresaris i els treballadors que
han perdut la feina. No hem de repetirels errors que vam cometre el 2008.De totes maneres, jo crec que enaquesta crisi, que ha baixat de cop, laremuntada també serà més ràpidaque en l’anterior. I si tots hi avo-quem recursos per afavorir-ho, segurque ho accelerarem.
Vostè que sempre s’ha mostratmolt prudent pel que fa al canvi defases, creu que potser ara s’ha anatmassa ràpid en la desescalada?No, jo crec que les dades sanitàrieshan anat compassades amb els can-vis de fase. Comparteixo que noens podíem passar de prudència nitampoc posar en perill el que haví-em aconseguit fins ara, perquè hacostat molt.
Li poso un cas concret: la reober-tura de les escoles, amb els mes-tres totalment en contra.Bé, aquest és un cas a part que do-naria per parlar-ne molt. Diuen queles escoles estan obertes, però estanbuides. Amb això ja li dic tot.
Totes aquestes qüestions delica-des (residències, escoles...) les hahagut d’afrontar ERC des dels de-partaments que lidera a la Gene-ralitat. Han mantingut una bonarelació amb els republicans?Com a presidenta de la Diputació,amb les formacions polítiques no hitinc ni hi deixo de tenir cap relació. Joparlo amb responsables institucio-nals, tinguin el carnet de partit quetinguin. M’és indiferent. Intento en-tendre’m i col·laborar amb tothom.
Li preguntava perquè vostè vaarribar a la presidència de la Di-putació amb un pacte amb JxCatque va enfurismar ERC. Està fun-cionant bé aquest pacte? Sí, és clar.
Van ser uns primers mesos demandat complicats a nivell polític.Jo estic contenta de ser la presiden-ta de la Diputació. I ara sobretot men’alegro perquè, davant aquesta cri-si, hem pogut adreçar, redirigir i en-focar bé la institució cap a les ne-cessitats de la ciutadania. I de portesendins, la crisi ha fet unir encara mésles relacions polítiques en el si del go-vern i crec que també amb la restade forces de l’oposició. Comencema remar tots en la mateixa direcció.
Ara que ha fet el salt més enllà del’Hospitalet, podria aspirar a méso, Diputació a banda, prefereix se-guir-se dedicant a la seva ciutat?La meva prioritat continua sent lameva ciutat: els projectes que hemd’intentar que, malgrat aquesta cri-si, tirin endavant. Jo els vull seguir li-derant. La presidència de la Diputa-ció és complementària.
Queda escrit.[Somriu]. Bé, això no serà per a totala vida. Estic parlant d’aquest mandat.
I més endavant?Prou feina tinc ara per pensar en elque vindrà més endavant.
“Mobilitzarem 1.000milions contra la crisi,digui el que digui ERC”Núria Marín / Presidenta de la Diputació de Barcelona
Recuperant la normalitat per una estona, Núria Marín ens rep presencialment al seudespatx de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Avui no parlarem de la seva ciutat, sinó de la Diputació de Barcelona, que lidera des de fa un any. I ho farem sense mascareta,amb la finestra oberta i amb poc temps. La seva agenda treu més fum que mai.
Perfil | Alcaldessa per damunt de totNúria Marín s’autodefineix com a “ciutadana i alcaldessa de l'Hospitalet” i només després
d’això afegeix que ara treballa pel municipalisme com a presidenta de la Diputació de Barcelo-na. Cada cop amb més pes dins del PSC, tothom es pregunta fins on està disposada a aspirar.
Arnau NadeuL’HOSPITA-LET
L’ESCORCOLL POLICIAL AL CONSELL ESPORTIU
4Aquesta entrevista es vafer dimarts 9 de juny. L’en-demà saltava la notícia del’escorcoll policial al ConsellEsportiu de l’Hospitalet, ambla detenció del director es-portiu de l’entitat i dos regi-dors socialistes. Dies des-prés Núria Marín va dir queactuaria amb “absoluta trans-parència” per “aclarir els fets”.
líniaNouBarris.cat Juny 2020
Entrevista
7 |
Foto: Eduardo Corria
líniaNouBarris.cat Juny 2020
| 8
Nou Barris
SANITAT4La Coordinadora d’En-titats SAP Muntanya va posaren marxa el passat 9 de juny unatanda de protestes per demanarmés recursos per als CAPs del dis-tricte, que s’allargarà fins al 18 dejuny, i que també té l’objectiu demostrar suport veïnal cap a l’a-tenció primària.
La primera concentració es vafer al CAP Rio de Janeiro, men-tre que la segona va tenir lloc al’Hospital Vall d’Hebron el dia 10,on se’n va fer una de més enver-gadura i en la qual el SA Mun-tanya es va afegir. Les mobilitza-cions van seguir el dia 11, enaquest cas a davant del CAP Gui-neueta, mentre que el dia 12 va serel torn del CAP Roquetes.
El 16 de juny la protesta seràal CAP Chafarinas. Dos dies méstard, el 18 de juny, hi haurà unadoble mobilització, primer a les 10del matí al CAP Turó i a les 12 delmigdia al CAP Cotxeres. Per aca-bar, el 19 de juny les protestes es
traslladaran a Sant Andreu, con-cretament al CAP Sant Andreu.
Des del SAP Muntanya afir-men que la ciutadania “està far-ta d’haver de pagar les conse-qüències de la falta de personal,pressupost i recursos per a l’A-tenció Primària”, al mateix tempsque avisen que “els professionals
estan al límit”. En paral·lel, dei-xen clar que “la solució no passaper reduir l’horari d’atenció pre-sencial dels CAPs”. Aquesta en-titat en defensa de la sanitat pú-blica es va crear fa una dècada apartir de diferents associacionsde Nou Barris, Sant Andreu iHorta-Guinardó.
La concentració al CAP Rio de Janeiro. Foto: Twitter (@CasalBProspe)
Campanya de suport veïnal per als CAPs del districte
» El SAP Muntanya convoca una tanda de protestes per reivindicarl’atenció primària i avisa que “els professionals estan al límit”
Xavier Marcé, nou regidor en substitució de Marí-KlosePOLÍTICA4El socialista XavierMarcé és el nou regidor de NouBarris en substitució de MargaMarí-Klose, que a finals de maigva deixar la regidoria per motiusde salut. Marí-Klose estava debaixa des del gener.
Marcé, regidor de les Corts ide Turisme i Indústries Creati-ves, també era fins ara regidordel Districte de les Corts. Ara as-sumeix les regnes d’un districtetradicionalment complicat degovernar on la lluita veïnal per
reivindicar unes millors condi-cions de vida per als veïns sónmolt presents.
Marcé ha estat sempre moltlligat al món de la cultura. A l’A-juntament ja va exercir el càrrecde director de Recursos i d’AccióCultural de l’Institut de Culturade Barcelona. També va ocuparcàrrecs als ajuntaments del’Hospitalet i Sabadell i en el sec-tor privat va treballar al Grup Fo-cus, empresa que es dedica a lagestió d’equipaments culturals.
LA PROSPERITAT4La ProspeBeach, un dels esdevenimentsmés destacats que s’organitzencada any al barri de la Prosperi-tat, no se celebrarà enguany acausa del coronavirus.
En un comunicat fet públic elpassat 29 de maig, la ComissióProspe Beach va anunciar lacancel·lació de la 26a edició d’a-quest esdeveniment que con-verteix la plaça Àngel Pestaña enla ‘platja’ del barri i que duranttres setmanes de juliol es con-
verteix en l’epicentre social delveïnat amb el voleibol com a pro-posta estrella.
Des de la comissió organitza-dora van explicar que la suspen-sió era la millor decisió veient lasituació actual, al mateix tempsque van prometre que això “ésuna pausa” i que la Prospe Beach“tornarà amb més força”. Des dela comissió també van voler des-tacar que l’esdeveniment “cadaany es fa més gran”, cosa que esveu amb el creixement dels tor-
nejos de voleibol i amb l’èxit de lessessions matinals per als grups in-fantils.
FESTA MAJORD’altra banda, la Prosperitat vacelebrar a finals de maig i prin-cipis de juny una versió reduïdai en línia de la Festa Major. El pro-tagonisme, un any més, el vantornar a tenir les penyes delsbarris, que a través de diferentsvídeos van demostrar que sempreestan a punt per a la diversió.
Marcé és el nou regidor del Districte. Foto: Línia Nou Barris
Sense ProspeBeach
Solidaritat |‘Guanya’t el cel amb el Pare Manel’, des de casaEl festival benèfic ‘Guanya’ el cel amb el Pare Manel’ va celebrar entre l’11 i el 14 de juny la seva 24a edició. Enguany, a causa de la pandèmia, es va celebrar en línia. Alguns dels noms més destacats van ser els de Clara Segura, Bruno Oro, Carlos Latre o el Mag Lari.
líniaNouBarris.cat Juny 2020
Comerç
9 |
Activitats | Hackató online per enfortir el comerçL’Ajuntament i Barcelona Open Data organitzen per al pròxim 20 de juny la
primera edició de la Hackató online de comerç. Es tracta d'una trobada online que neix amb l’objectiu d’aportar solucions innovadores al comerç de proximitat.
XIFRES4Un informe fet pú-blic recentment per l’Ajunta-ment mostra com el 42% del to-tal d’afectats per un ERTO a laciutat a causa de la pandèmiadel coronavirus formen partdel sector de l’hostaleria i el co-merç. Concretament els afectatsde l’hostaleria són el 25% del to-tal i els del comerç el 17%.
En xifres absolutes, l’estudimostra com de les gairebé205.000 persones afectadesper un ERTO al conjunt deBarcelona, gairebé 52.000 tre-
ballaven al sector de l’hostale-ria i gairebé 35.000 al comerç.
En el mateix informe tambées preveu una caiguda del PIBlocal de gairebé el 9%, amb elcomerç, juntament amb el tu-
risme i la construcció, com undels sectors més perjudicats.
CONSUM LOCALD’altra banda, el primer tinentd’alcalde, Jaume Collboni, hafet una crida als barceloninsper tal que consumeixin enbotigues, bars i restaurantsdels barris per “salvaguardar
llocs de treball i empreses”que són claus per fomentar la“cohesió” social.
Collboni ha pronunciataquestes paraules durant l’a-nunci que l’Ajuntament desti-narà 7,5 milions en crèdits isubvencions a empreses de l’e-conomia social i solidària itambé de proximitat.
L’hostaleria és el sector on hi ha hagut més ERTOs. Foto: Miquel Codolar/ACN
Un 42% dels afectats per ERTOsón de l’hostaleria i el comerç
Collboni fa una cridaperquè els barceloninsconsumeixin als barsi restaurants dels barris
Pròsper Puig: “El comerç ara farà de coixí social”
CORONAVIRUS4El vicepresi-dent de la Fundació BarcelonaComerç, Pròsper Puig, consi-dera que, en l’escenari de cri-si que ja està deixant la pan-dèmia del coronavirus, el petitcomerç tindrà un paper moltimportant a fer en el que ellanomena “coixí social”. “No-saltres som molt més que unservei de compra i venda. Tam-bé som veïns i ens ajudem. Nohem de crear cap relat perquèja el tenim”, afegeix.
Puig, en declaracions a LíniaSarrià, també explica que du-
rant els dies que els comerçosvan haver d’estar tancats esvan reforçar els vincles entre elscomerciants perquè es va arri-bar a la conclusió “que nomésens tenim a nosaltres”.
Al mateix temps, el vice-president de Barcelona Co-merç també considera quel’augment de les compres digi-tals pot acabar beneficiant elpetit comerç. “Hi ha comerçosque s’han posat les piles amb eltema digital i d’aquesta situa-ció en podem sortir més benposicionats”, conclou.
El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona
| 10
líniaNouBarris.cat Juny 2020
veïns en línia
L’últim recompte de la Fundació Arrels xifra en 1.239 les persones que dormen al carrer
Un problema que no minvaPOBRESA/ Cada any, pels volts del mes demaig, voluntaris de la Fundació Arrels recor-ren els carrers de la ciutat per tal de saberamb certesa quantes persones dormen alcarrer als diferents barris. En aquest 2020, enplena pandèmia, les darreres xifres publica-des per l’entitat parlen de 1.239 casos.
Des d’Arrels expliquen que aquestaxifra és “similar a la de l’any passat”, tot i queel que ha canviat radicalment és el context;de fet, a causa del coronavirus, l’Ajunta-ment va habilitar més de 600 places d’e-mergència (un remei temporal, segons lafundació) per poder oferir un sostre a ga-irebé la meitat d’aquestes persones, tot ique la problemàtica està lluny de millorarni de tenir una solució.
De fet, dies després de fer aquest re-compte, Arrels es feia preguntes com “quan-tes persones viuen als carrers de Barcelonaen el context d’estat d’alarma per la Covid-19?”, “quantes persones sense llar no s’hanpogut confinar als recursos d’emergènciapúblics que s’han habilitat?” o “el fet quehagin tancat menjadors socials i serveis dedutxa i que n’hagin obert altres ha provocatque les persones que viuen al carrer s’ub-iquin d’una manera diferent?”.
Ells mateixos, d’alguna manera, es res-ponen assegurant que el recompte ésnomés “la punta de l’iceberg de tota una re-alitat d’exclusió a la ciutat” i asseguren quel’estat d’alarma ha servit per confirmar unaintuïció que tenien: no només ha servit perfer-les encara més visibles (perquè els car-rers, especialment durant els mesos de marçi abril, estaven buits com no havia passatmai) “sinó que descobreix que altres perso-
nes que tenien un sostre han vist com elsseus fils s’han trencat”.
79% DE CASOS EN QUATRE DISTRICTESSi la mirada s’acota, hi ha una dada molt sig-nificativa: el 79% d’aquestes persones esconcentren en quatre districtes: Ciutat Vella,Sants-Montjuïc, l’Eixample i Sant Martí. Ciu-tat Vella es manté com el districte que acullmés persones vivint al carrer, però el nom-bre de persones ha disminuït respecte del’any passat. A l’Eixample també han trobat
menys persones que anys anteriors. A Sants-Montjuïc i Sant Martí, el percentatge de per-sones vivint al carrer ha incrementat i araacullen el 20% i 18%, respectivament, de lespersones que viuen al ras.
“REPENSAR EL MODEL”Per això, Arrels insta les institucions a re-pensar el model, amb tres grans propostes:que l’habitatge s’abordi amb una perspec-tiva que vagi més enllà dels recursos d’e-mergència temporals, que els recursoss’adaptin a les persones (i no a l’inrevés) ianar més enllà de centres i albergs i fer tre-ball conjunt amb totes les administracions.
RECONEIXEMENT/Parlar de Maria Salvo significa fer-hod’una lluitadora antifranquista i d’una dona comprome-sa i supervivent. La sabadellenca (però establerta a la ciu-tat des de fa anys) va complir 100 anys el passat 27 de maigi en els dies posteriors va rebre dos homenatges per ha-ver arribat a aquesta xifra.
L’Ajuntament i l’Ateneu Memòria Popular van voler re-cordar la seva importància i els seus anys d’activisme. Perculpa de la situació del coronavirus, aquest reconeixementdel dia del seu aniversari va haver de fer-se per videocon-ferència. L’acte va incloure també una xerrada amb el ca-tedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Bar-celona, Ricard Vinyes, i el periodista de Crític Sergi Picazo,que van reflexionar sobre la figura de Salvo i d’altres do-nes que també van lluitar durant la dictadura.
Aquest institucional, però, no va ser l’únic homenat-ge que va rebre Salvo. L’endemà, i també per via telemàtica,l’Associació Catalana d’ex presos polítics del franquismeva voler recordar la seva importància i durant la seva in-tervenció, el president de l’entitat, Carles Vallejo, va dir-li que és “un referent”. En aquest segon acte també vanparticipar la catedràtica, filòloga i política Eulàlia Vintró,el sociòleg Domènec Martínez i l’estudiant i representantde Confluència Jove Anna Winkelmann.
Dos homenatges per a la centenàrialluitadora antifranquista Maria Salvo MOBILITAT/ A finals del mes passat es va conèixer l’ad-
judicació de les obres per construir la nova estació de trende Sant Andreu Comtal, una de les grans reivindicacionsde les entitats veïnals des de fa molts anys. La nova estaciótindrà un cost de 6,3 milions d’euros i farà que s’urbanit-zi també tot l’entorn del nou edifici.
Està previst que la construcció duri 11 mesos (la datad’inici encara no està fixada), però des de l’Associació deVeïns de Sant Andreu de Palomar ja han avisat que tenenprevist crear una comissió de seguiment per controlar queels terminis es compleixin.
El seu president, Santi Serra, va explicar a Betevé queel canvi d’estació és “una notícia positiva” però que de to-tes maneres volen estar a sobre del procés de construc-ció “perquè si les coses es fan a la seva manera (referint-se a Adif) no funcionen prou bé“.
Controlaran les obres de Sant Andreu Comtal
veïns en línia
Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, l'Eixample iSant Martí acullen el79% dels casos
El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona
11 |
líniaNouBarris.catJuny 2020
veïns en línia
CONTAMINACIÓ/ A finals del mespassat, l’Assemblea de Vallcarca vapublicar un comunicat lamen-tant que la decisió de l’Ajuntamentde restringir el trànsit de vehiclesprivats durant els caps de setma-na en diferents punts de la ciutatno s’apliqui també al seu barri.
De fet, el passat 29 de maigvan manifestar-se per reclamarque aquest barri del districte deGràcia passi a formar part tambédels espais sense cotxes i motosdurant aquest mes. L’associacióconsidera que l’Ajuntament “obli-da sistemàticament el barri”, peròdiu que malgrat estar-hi acostu-mats, no volen permetre que aixòtorni a passar.
Vallcarca vol que eslimiti el trànsit elscaps de setmana
SOCIETAT/ El Consell d’Associacions deBarcelona, Lafede.cat-Organitzacions pera la justícia global i la Federació d’Associa-cions de Veïnes i Veïns de Barcelona(FAVB) han valorat positivament la posadaen marxa del Pacte per Barcelona (els trà-mits del qual van arrencar el mes d’abril,amb la constitució de la mesa, i que hau-ria de formalitzar-se el mes que ve), tot ique han sol·licitat una major presència deles entitats socials en la seva elaboració.
En un comunicat conjunt publicat elmes passat, les entitats van mostrar-se sa-tisfetes per l’acord de les forces polítiquesque permetrà sumar esforços per a la re-construcció i la lluita contra la crisi post-coronavirus que ja comença a veure’s,però van apuntar també que veuen ne-
cessària la creació “d’un espai de treballtransversal que sigui àgil i col·laboratiuper treballar en la defensa dels drets bà-sics de les persones”.
Les entitats consideren que malgratque actualment hi ha una cinquantenad’organitzacions que treballen en la con-fecció del Pacte per Barcelona, hi ha unaàmplia representació de l’àmbit econòmici de la mateixa administració i troben a fal-tar-hi “organitzacions de la ciutat que tre-ballen aspectes de salut, mediambientalsi socials que ajudarien a trobar solucions”.En aquest sentit, volen que s’hi puguin in-corporar altres entitats significatives quetreballen a la ciutat, com a mínim les enti-tats membres del Consell de Ciutat que hiestiguin disposades.
Demanen que el Pacte per Barcelonainclogui més entitats socials
SALUT/ “L'epidèmia de la Covid-19 i l’arribada de l'estiu han agreu-jat la situació. Manifesto, com apresident del Col·legi de Metgesde Barcelona, la meva preocupa-ció per les condicions dels espaisdel CAP Gòtic i del CAP Sant Joan,que fan inviable l'assistència amolt curt termini.” Així de con-tundent es mostrava, a finals delmes passat, Jaume Padrós en unapiulada al seu perfil personal deTwitter.
Des de fa anys, sanitaris i veïnshan denunciat que estan des-bordats i que la situació actual,amb les restriccions pel corona-virus, és límit. Reclamen un trasllaturgent a instal·lacions més grans.
Crit d’alerta per lasituació precàriadel CAP del Gòtic
PATRIMONI/ “Història de la Bor-deta”, “Sóc de Canyelles”, “La pelidel Raval” i “El barri s’ha de de-fensar”. Aquestes són algunes deles peces, centrades en barris dela ciutat, que ja es poden veure enel nou espai de La Veïnal TV.
Aquesta televisió comunitàriaha aprofitat el confinament pro-vocat per la pandèmia del coro-navirus per accelerar el seu des-plegament. Després que durantel mes de març el projecte es po-sés en marxa amb una versióbeta, en els mesos posteriors haanat prenent molta més entitat,ordenant els continguts en sec-cions com Art i cultura i Curtme-tratge social, entre altres.
Nou espai a La Veïnal TV amb lamemòria dels barris
veïns en línia
La Plataforma Gestió Ciutadana vol“prioritzar el que és imprescindible”
ASSOCIACIONISME/ “Arran del’emergència sanitària i socioeco-nòmica de la Covid-19 i les conse-qüents mesures de confinament,hem vist com a l’hora de destriarentre allò imprescindible i allòprescindible han de prevaldre lesnecessitats i condicionals vitalsque sostenen i reprodueixen lavida”. D’aquesta manera es podriaresumir els continguts que es vanabordar durant la darrera assem-blea virtual de la Plataforma deGestió Ciutadana (PGC).
Les 31 associacions i entitatsque constitueixen la Plataforma(entre les quals hi ha la Coordina-dora Entitats de Poblenou, el Bidóde Nou Barris, la Plataforma ElBorsí per al Barri i el Secretariatd’entitats de Sants, Hostafrancs ila Bordeta, entre altres) van apro-var un document de quatre puntsque recull les reflexions de la tro-bada i que vol “valorar la tascaque desenvolupem als nostresllocs i espais a primera línia, ambvocació comunitària, per esdeve-nir infraestructures al servei de lapoblació”.
El primer d’aquests abordal’impacte de la pandèmia i intentafer un diagnòstic de la crisi quese’n derivarà. Les entitats creuenque en aquests moments “calposar per sobre de tot les neces-sitats i condicionals vitals que sos-tenen i reprodueixen la vida”,“potenciar una nova economiasocial i solidària” i “reforçar les ini-ciatives de solidaritat i suportmutu”, com és el cas de les xarxesque es van crear setmanes enrereals diferents barris.
La PGC incideix també en lesnecessitats de la gestió ciutadana.En aquest àmbit, diuen que ente-nen la cultura com “un dret i unafunció essencial bàsica a preser-var i garantir” i reclamen “reconèi-xer la tasca dels projectes deproximitat”. Aquestes iniciatives,segons la PGC, “són arrelats i elsadequats a allò que necessiten lespersones i els seus entorns”.
En el tercer punt del docu-ment, les entitats fan una sèrie depeticions concretes a l’Ajunta-ment, com són “el compromís degarantir el model de gestió ciuta-
dana”, que els projectes de proxi-mitat siguin considerats per lesinstitucions en la creació de solu-cions per als barris, garantir la via-bilitat de la PGC i “adquirir uncompromís amb la cultura basaten la lògica público-cooperativa-comunitària, de base”.
Per últim, la PGC considera bà-sica la necessitat de cooperar entreels diferents agents socials. Enaquest sentit, diuen que cal treba-llar de forma conjunta per ser capa-ços “d’articular i ampliar un espaicomú en què expressem conjunta-ment les necessitats compartides iles reivindicacions transversals”.
Les entitats volenreconeixement per als projectesde proximitat
Des del dia 27 del mes passat ésoficial: la Monta torna a ser undels equips del grup català de Ter-cera Divisió. El club de la Pros-peritat va veure com la FederacióCatalana de Futbol (FCF) resoliales competicions que organitza idesignava que, després de duestemporades a Primera Catalana(aquesta última no sencera), elsgroc-i-negres pugen de nou.
La notícia va significar unesclat d’alegria al club i al barri.Les xarxes socials es van omplirde felicitacions al president Emi-lio Llamas, al tècnic Dani Andreui a tota la plantilla. De fet, men-tre durava l’incertesa per saber dequina manera s’acabaria el curs2019-20, la direcció esportivaja havia treballat en la confeccióde plantilla per al curs que ve,pensant i desitjant que tornariena Tercera, com ha acabat passant.
Així, peces com el porter Jose
Segovia, Pedro García, Fernan-do Velillas, Miguel Sanvidal iJaime Hernández, entre altres (ino només de jugadors, sinó tam-bé del cos tècnic i peces com elpreparador físic Álex Fernán-dez), han signat la seva renova-ció, però el club també ha anun-ciat les primeres cares noves,com el lateral internacional an-dorrà Marc Garcia, el defensa Al-bert Llorca, Isaac Maldonado(en la seva tercera temporada ala Monta), el davanter Ruy Gama
(que també havia vestic de groc-i-negre temporades enrere).
10 ANYS D’UN DIA HISTÒRICPer altra banda, però també elmes passat (concretament el dia23) es va complir una dècada del’històric ascens a Tercera Divi-sió de l’equip, que aleshores en-trenava Miki Carrillo, i on juga-ven noms com Quim Araujo,Joan Roig, Ferran Melich o EduSan José. La promoció va canviarel rumb de l’entitat.
L’internacional andorrà Marc Garcia és un dels fitxatges. Foto: FAF
La Monta ja té perfilada laplantilla del retorn a Tercera
Pau ArriagaLA PROSPERITAT
El KO Verdun arrenca gairebé tres mesos després
BOXA4La transició entre elsmesos de maig i juny ha servit,entre altres coses, perquè clubscom el KO Verdun hagin pogutreobrir després de gairebé tresmesos aturats. La situació en laqual estan podent fer classes i ac-tivitats, però, està lluny de sersemblant a la del mes de març.
“En la fase 1 podíem fer en-trenaments individuals, sensecontacte i només a l’aire lliure,amb un aforament màxim del30%. Des que som a la fase 2, toti que seguim amb aquest tant percent, podem fer servir part delmaterial, que després desinfec-
tem, i sempre mantenim la dis-tància de seguretat”, explica San-dor Martín a Línia Nou Barris.
El campió d’Europa, però,critica la forma en la qual clubscom el seu han pogut reobrir. “Hiha mesures un punt il·lògiques.De fet, els parcs estan plens denens i nenes jugant a futbol i elscarrers de gent fent esport i encanvi nosaltres tenim moltes res-triccions”, lamenta, alhora quediu que els clubs necessiten “tor-nar a obrir i que les categories debase comencin a moure’s, perquèsón el que garanteixin que tota laresta de l’esport funcioni”.
Bàsquet | El SESE anuncia la cancel·lació del seu Campus d’EstiuEl passat dia 9 el SESE anunciava la cancel·lació del Campus d’Estiu, una activitat que el club
del Virrei Amat organitzava des de feia anys. Per intentar compensar-ho, però, l’entitat vol organitzar diferents activitats (tan bon punt sigui possible sanitàriament) durant el mes que ve.
El KO Verdun es torna a posar en marxa. Foto: Instagram (@koverdun)
| 12
Esports
Per a publicitat: [email protected]
13 |
líniaNouBarris.catJuny 2020
Intel·ligència artificial i medicina unides per millorar el trac-tament del coronavirus. Aquest és l’objectiu d’un equipde metges i enginyers del grup biomèdic Cetir Ascires,responsables de desenvolupar la primera plataforma bio-informàtica orientada a la diagnosi i al control del SARS-CoV-2. Una tecnologia que permet la detecció i el se-guiment personalitzat dels casos més complexos, així comuna anticipació en la presa de decisions que pot resul-tar vital per al pacient.
Aquest sistema, anomenat COVIDTools, utilitza al-goritmes per traduir en dades quantificables les imatgesclíniques obtingudes d’anàlisis genètiques i proves comles radiografies, les ressonàncies magnètiques i el TC detòrax. Gràcies a l’aplicació específica d’aquesta tècnica,coneguda com a “radiòmica”, els metges podran comp-tar amb informació molt més detallada dels afectats percoronavirus, cosa que facilita tant el diagnòstic inicial coml’elecció del tractament més eficaç.
“Aquesta plataforma ens permetrà detectar casoscomplexos des d’un primer moment. Per exemple,ens ajudarà a diferenciar una pneumònia causada per
SARS-CoV-2 de qualsevol altra pneumònia vírica obacteriana. Així, des d’un principi, sabrem amb claredatque estem davant d’un pacient amb coronavirus i po-drem enfocar, amb la màxima precisió i celeritat, el seutractament”, afirma José Manuel Santabárbara, enginyercoordinador del projecte.
COVIDTools també ofereix un primer pronòstic delpacient a partir de les dades obtingudes, de manera que
els metges compten amb una gran quantitat d’informaciópreliminar per interpretar el resultat de, per exemple, unaplaca toràcica. En paraules de Vicente Belloch, directorcientífic i R+D+I de l’Àrea d’Imatge d’Ascires: “Cada vegadaes posa més en relleu la importància d’identificar els pa-cients de COVID-19 que generaran una resposta infla-matòria i/o trombòtica i una pneumònia vírica que de-semboqui en una síndrome de distrès respiratori, ja queaquest grup de persones tenen una alta mortalitat”. L’ex-pert destaca com “identificant a aquests pacients podremposar un tractament antiviral i antiinflamatori, per trac-tar d’evitar que ingressin a l’UCI i ventilin mecànicament”.
SEGUIMENT DE LES SEQÜELES PROVOCADES PEL CORONAVIRUSA mesura que augmenta el nombre de pacients que su-peren el coronavirus, els especialistes han advertit l’a-parició de seqüeles, algunes amb un possible impacte sig-nificatiu en el cor, l’aparell respiratori, el cervell o el fet-ge. L’equip responsable de COVIDTools també ha abor-dat l’etapa posthospitalària, de manera que la platafor-ma és capaç de realitzar un seguiment evolutiu de les pos-sibles seqüeles del pacient amb COVID-19. “Comptar ambaquestes dades ens ajuda a planificar la medicina per-sonalitzada que ha d’acompanyar el pacient després del’alta mèdica, per controlar amb exactitud la seva evoluciói per protegir la seva qualitat de vida”, conclou Belloch.Especialista processant la imatge de pulmó d’un pacient amb COVID-19
COVIDTools, intel·ligència artificial al servei del pacient de COVID-19
La primera plataforma informàtica que vincula sinergies entre proves genètiques i de diagnòstic per la imatge per obtenir una major precisió mèdica en afectats per coronavirus
“Els algoritmes d’aquesta tecnologia poden calcular les possibles seqüeles respiratòries,neurològiques o cardiopulmonars en els afectats per coronavirus”
A partir d’aquest mes, podrem llegirL’any del micode Patti Smith en català, grà-cies al traductor Martí Sales i al Club Edi-tor. Es tracta de la novel·la autobiogràfi-ca que la cantant va publicar a finals del’any passat, després de rebre el premi Na-tional Book per Just Kids. El llibre, que co-mença “amb la pèrdua d’un gran amic”,és un repàs pel seu any 2016.
Viu en línia
Llibres
L’any del micoPatti Smith
Mentre tenim la “nova normalitat” cadacop més a prop, el Teatre Lliure continuareinventant-se i oferint propostes virtualsper al seu públic. Ara, s’ha sumat a His-tòries d’Europa: crisi i reflexió, impulsadapel teatre Dramaten d’Estocolm, queconsisteix a emetre de forma simultàniaa tot Europa els vídeos enregistrats perequips artístics de diversos teatres.
Teatre
Històries d’EuropaTeatre Lliure
El tercer àlbum d’estudi de Dellafuente jaha vist la llum. Descanso en poder (D.E.P.)fa referència a la voluntat de l’artista deGranada de “matar Dellafuente”, de co-mençar una nova etapa musical. El discconté una desena de cançons (com el sin-gle Nubes) i ha comptat amb la col·labo-ració d’El Guincho, conegut pels seus tre-balls amb artistes de la talla de Rosalía.
Música
Michaela Coel ha creat, escrit, codirigit (dela mà de Sam Miller) i protagonitzat Po-dría destruirte, la nova sèrie d’HBO que jaha rebut molt bones crítiques. ArabellaEssiuedu és una escriptora jove que, undia, es desperta amb ressaca després d’u-na festa i amb el record que algú la vaagredir sexualment la nit anterior, una ex-periència que la canviarà per sempre.
Pelis i sèries
Podría destruirteMichaela Coel
Descanso en poder (D.E.P.)Dellafuente
Fundació Antoni TàpiesLa desescalada continua avançant i els museus comen-cen a reobrir les portes. La Fundació Antoni Tàpies, queel 5 de juny va fer 30 anys, celebra el seu aniversari amb
l’obertura de diverses exposicions que havien quedatparalitzades per la pandèmia: L’àcid és el meu ganivet (apartir del dia 12), Teatre i Certeses sentides (totes dues, apartir del dia 19). A més, la fundació ha volgut tenir un
detall amb els que, com ella, van néixer el 1990: aquestsafortunats que ara arriben a la trentena gaudiran d’un
any d’accés gratuït a les diferents exposicions i activitats.
À N G E L L L À C E RQUI ÉS?ÉS FAMÓS PER...
A LES XARXES...
Ser presentador de TV, actor i directorEs va fer popular com a professor d’Operación Triunfo
Famosos
Fitxar per TVEPresentarà el nou concurs d’estiu: ‘Bloqueados por el muro’
Expectació pel nou programa Alguns es pregunten si deixarà ‘Tu cara me suena’
QUÈ HA FET?
| 14
La fitxa
No t’ho perdis
| Desperados IIIDesperados III és un videojoc d’estratègia ambientat al Far West, que estarà
disponible a partir del 16 de juny per a PC, Play Station 4 i Xbox One.
Àngel Llàcer (Barcelona, 1974) és d’aquelles per-sones que tothom associa a la televisió. Des que
va fer de professor d’interpretació a la primeraedició d’Operación Triunfo, la seva relació amb lapantalla petita no s’ha aturat. Altres talent shows,com Tú sí que vales (Telecinco) però sobretot Tucara me suena (Antena 3), l’han mantingut sem-pre present en horaris de màxim audiència a lesprincipals cadenes privades espanyoles. Paral·le-lament, no ha deixat de desenvolupar la seva ca-rrera d’actor i director de teatre, amb obres com
La jaula de las locas o La tienda de los horrores.Ara, TVE ha anunciat que Llàcer és el seu nou fit-xatge: el barceloní presentarà Bloqueados por el
muro, un nou concurs que s’emetrà a La 1 durantl’estiu i que li permetrà tornar a la casa que el vaveure fer els primers passos en el món televisiu.
Viu en línia
EL CONSELL DE LA SETMANA
ECONOMIA LOCAL
El consum de proximitat ens permet gaudir de productes frescos: aliments de temporada que conserven tots els nutrients
NORMATIVA
SALUT
MEDI AMBIENT
E S T I L S D E V I D A
i ALIMENTACIÓ
Optar per productes de proximitat a l’hora d’omplir lanevera i el rebost sempre és bona idea. Però enaquests moments, amb la crisi econòmica derivada de
la pandèmia del coronavirus, és encara més important donarsuport als productors i comerços locals. A més, és una decisióque tindrà beneficis en la nostra alimentació i, de retruc, en lanostra salut i benestar.
Apostar per la proximitat a l’hora de fer la compra ens per-met gaudir d’aliments frescos; és a dir, d’aliments de tempo-rada que no han estat setmanes en una cambra frigorífica, demanera que conserven tots els seus nutrients. Des de la Unióde Pagesos recorden que aquests aliments són “produïts ambla normativa europea” i que, per tant, “garanteixen els estàn-dards de qualitat alimentària, més necessària que mai en l’ac-tual situació”.
Un altre gran beneficiat del consum de proximitat és elmedi ambient. Els productes de km 0 tenen molt menys im-pacte mediambiental que els productes importats de païsosllunyans, per una raó evident: no han de fer llargs recorreguts,cosa que implica menys emissions de CO2.
L’aposta per la proximitat
En temps de crisi, és encara més important donar suport als productors i comerços locals
Les claus
La Unió de Pagesos recorda que aquests aliments “garanteixen els estàndards de qualitat alimentària”
Els productes de km 0, com que no han de fer llargs recorreguts, provoquen menys emissions
15 |
| 16
líniaNouBarris.cat Juny 2020 Pròxima edició: 13 de juliol
