Organitzacions no governamentals: Metges Sense Fronteres

ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS: METGES SENSE FRONTERES PENTÀGON

1

U N I V E R S I T A T , S A L U T I S O C I E T A T

1r MEDICINA GRUP V SUBGRUP 5 CURS 2011-‐12

ORGANITZACIONS NO GOVERNAMENTALS:

METGES SENSE FRONTERES

METGES SENSE FRONTERES (MSF)

PENTÀGON: Anna Caro Murria, Mireia Escrich Climent, Isabel juan Jesús Maria, Anna Martí Pastor i Cistina Morant Sanz


2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ (p. 2) 1.1. Que es una ONG 1.2. ONG de tipus mèdic 1.3. Generalitats a les que s’enfronten les ONG. 1.4. Fitxa resum de Médicos Sin Fronteras 1.5. Com colaborar amb Médicos Sin Fronteras

2. HISTÒRIA DE LA ONG (p. 5)

2.1. CARTA MAGNA DE MÉDICOS SIN FRONTERAS 2.2. REPÀS DE L’ACTIVITAT DE MSF AL LLARG DE LA SEUA HISTÒRIA 2.3. PREMIS

3. ESTRUCTURA INTERNACIONAL (P. 15)

3.1. ESQUEMA DE L’OGANITZACIÓ 3.2. SOBRE EL TERRENY 3.3. ASSOCIACIÓ MSF ESPANYA (MSF-‐E)

4. ÀMBITS D’ACTUACIÓ (p.20)

5. FINANÇAMENT (p.24)

5.1. INGRESSOS 5.2. CÓM HA AFECTAT L’ACTUAL CRISI ECONÒMICA?

6. ACTIVITATS MÈDIQUES QUE MSF DU A TERME: MÉS ENLLÀ DE LA RELACIÓ METGE-‐

PACIENT

7. PROYECTES DE MSF D’AJUDA MÈDIC-‐HUMANITÀRIA AL VOLTANT DEL MÓN. DISTRIBUCIÓ DELS PROJECTES PER CONTINENT

7.1 ÀFRICA a. República Democràtica del Congo b. Sudan c. Swazilàndia

7.2 ÀSIA a. Pakistan

7.3 AMÈRICA a. Haití

8. MÈTODE DE TREBALL: LA IDENTITAT DE MSF 8.1. Prioritats operacionals: Concepte de víctima 8.2. Fases d’un projecte


3

8.3. Presa de de decisions. “Efectes secundaris” 8.4. Reptes per al futur: El treball de proximitat com a columna vertebral del treball

humanitari de demà

9. LA MALNUTRICIÓ INFANTIL A SOMÀLIA DURANT 2010. 9.1. Què és? Graus de malnutrició infantil i com es diagnostica. 9.2. Com afecta al món? 9.3. Actuació de MSF à Gran crisi humanitària a Somàlia durant 2011.

9.3.1. Un poc d’història.

9.3.2. Els aliments preparats han revolucionat la resposta a la desnutrició severa.

Cronologia d’esdeveniments.

9.3.3. Sobre el camp. Organització dels metges per abordar les crisis de

desnutrició.

9.3.3.1.1. Maig-‐ Juny 2011.

9.3.3.1.2. Juliol-‐Agost 2011.

9.3.3.1.3. Setembre-‐Octubre 2011.

9.3.3.1.4. Novembre-‐Desembre 2011.

9.4. Repercussió social à notícies que en parlen, implicació social.. 9.5. Que han aconseguit? 9.6. Plantejaments de cara al futur. Que queda per aconseguir? Nous reptes i

expectatives. 10. CONCLUSIONS I OBJECTIUS ASSOLITS.


4

INTRODUCCIÓ 1. QUE ES UNA ONG

Les ONG (Organitzacions No Governamentals) son entitats de caràcter civil o social, que tenen diferents finalitats integrants. No tenen res a veure amb es governs, be locals, regionals, nacionals o internacionals.

Jurídicament, adopten diferents estatus com associació, fundació, corporació i cooperativa entre altres.

Totes les ONG han de tramitar una personeria jurídica i deuran contar amb una acta constitutiva, un estatut social, declaració jurada del patrimoni, llista d’associats, formularis de altes i baixes d’associats i voluntaris i deuran tindre exposat l’objectiu social que persegueixen.

Com a diferencia, les organitzacions socials que no son ONG, que treballen també amb voluntaris i sense obtenir beneficis monetaris, no estan inscrites i per tant no tenen personeria jurídica.


5

2. ONG DE TIPUS MÈDIC

Entre els diferents objectius que poden tindre les ONGs, un dels més habituals és la salut i el benestar de tota aquella població on treballen, es a dir, les ONG de tipus mèdic.

Però, que considerem per “salut”? Aquest és un concepte abstracte i hem d’acudir a definicions establertes per a que hi haja acord comú. La Organització mundial de la salut (OMS) ha definit aquest terme com un estat de benestar físic, psíquic i també social. Molts diriem que gaudir de salut és un estat de normalitat, amb absència de patologies, pero el terme “normalitat” no és més que un concepte estadístic i depèn de un moment, de un pais, etc. Per a evitar confusions es te en compte l’anàlisis de Laín Entralgo, qui utilitza tres criteris: objectius, subjectiu i sociocultural.

CRITERIS OBJECTIUS:

CRITERI SUBJECTIU

CRITERI

SOCIOCULTURAL -‐ Morfològic : Sa= a il·∙lès

(sense cap lesió) -‐ Fisiològic: Sa =

Normoreactiu -‐ Etiològic

(etiologia=causa): Sa= no hi ha causa de la malaltia

-‐ Conductual, psicològic: Sa= Conducta ajustada als patrons socials

-‐ Funcional, cultural: Sa= Exercir els rols(papers) normalment

Una persona esta sana quan: -‐ Te consciencia de la pròpia validesa i

capacitat -‐ Sentiment de benestar psicoorgànic -‐ Seguritat de seguir vivint sense

amenaces vitals (ex: una persona que ha patit ja dos infarts)

-‐ Llibertat respecte al propi cos (ex: diabètics, invàlids)

-‐ Llibertat per a regular la soledat i la companyia

Tot això modelat per l’edat sexe, ètnia, situació històrica, social i personal (exemple als anys 90 que diagnosticaren SIDA, la tuberculosi, el càncer de mama)

-‐ Criteri socioeconòmic

-‐ Criteri cultural -‐ Criteri històric

El que pretenen aquest tipus de ONG de la salut es acabar amb la malaltia, un procés actiu, generalitzat, psicosomàtic i social.


6

3. GENERALITATS A LES QUE S’ENFRONTEN LES ONG. Les ONG al dur a terme el seu treball es trobaran en que a les diferents cultures, existeixen diferents tradicions. Hauran de fer front al pluralisme mèdic ja que cada societat tendix a vore a les altres cultures des de el punt de vista de la seua societat i cultura, es a dir, som etnocentristes. A més a cada societat hi ha diferents formes de lluitar contra la malaltia. El treball de les ONG no es gens senzill, ja que a més de totes les adversitats que provoca la malaltia en una persona també hi ha altre tupos de repercusions. Per exemple, la malaltia provoca repercussions socials. Entre elles, repercussions demogràfiques directes (la gent se’n va d’aquells llocs on hi ha malaltia, determinants de la estructura de la població (en Europa predomina la gent major, en Àfrica la gent jove). També provoca repercussions econòmiques com la disminució de la població productiva, l’augment de la població no productiva que cal mantenir, la pèrdua de jornades de treball o els costos de l’assistència. D’altra banda apareixen les repercussions politíco-‐socials, les quals inclouen tancament de fronteres, aïllament i conseqüències polítiques i a més provoca repercussions culturals i científiques coml’aïllament en la lepra, l’estructura dels habitatges, les malalties per transmissió sexual, etc.

L’actuació, tant de les ONG com de la malaltia serà per tant desigual als diferents llocs del mon, perque la malaltia es reparteix de manera molt desigual i l’afrontament de les ONG tindra que ser, en conseqüència, adaptat a les necessitats de cada lloc. Representarem mitjançant un esquema els factors que influeixen en la malaltia. Factors culturals: Alimentació i nutrició

§ Escassetat d’aliments i desnutrició, que són responsables de 20.000.000 de morts a tot el món al any. (L’OMS calcula que la meitat de totes les morts de nens que van ocórrer en els països en desenvolupament durant 1995 van ser deguts a problemes relacionats amb la desnutrició).

§ En l’escassetat aguda influeixen les catàstrofes, sequeres, inundacions, pujades de preu dels aliments, etc.

§ Nuclis de pobresa. § Qualitat i quantitat dels aliments

Factors culturals: Aigua, vestit, habitatge i estils de vida § Accés a l’aigua § El vestit § Habitatge § Medi rural i medi urbà § Medicines tradicionals § Necessitat d’una bona implantació de la medicina moderna, accés a la mateixa per

part de la població § El treball (malalties laborals, accidents laborals)

Nosaltres entre totes les ONG hem decidit que anem a tractar Médicos Sin Froneras. A continuació ens centrarem en aquesta i tractarem temes variats sobre aquesta ONG.


7

4. FITXA RESUM DE MÉDICOS SIN FRONTERAS

Any de constitució

1986

Pressupost anual

106.900.000€

Tipus d’organització

Associació

Organitzacions a les que pertany:

·∙ movimiento Internacional de Médicos Sin Froneras ·∙ International Council of Voluntary Agencies ·∙ Plataforma “Tenemos SIDA”

Donació subjecta a deduccions fiscals

Si

Codis Ètics

·∙ codi étic internacional de MSF ·∙ carta magna de MSF

President

José Antonio Bastos Amigo

Premis, Certificacions, etc.

·∙ 8 premis vinculats a la campanya “Pastillas contra el dolor ajeno” (2010) ·∙ ONGD Qualificada per la AECID, 2009 ·∙ Premi Nobel de la Pau (MSF Internacional), 1999 ·∙ Premi Princep d’Asturies de la Concordia (MSF Internacional), 1991

Director

Aitos Zabalgogeazkoa Llodio

Nº de socis colaboradors:

279.300

Empresa Auditora

KPMG (2010,2009 i 2008)

Nº de voluntaris

240

Nombre de registre

Registro Nacional de Asociaciones

Nº de empleats

4.471

Registre

68340


8

5. COM COLABORAR AMB MÉDICOS SIN FRONTERAS

Hi ha varies opcions per a participar en la ONG: pots fer-‐te soci fent aportacions mensuals o trimestrals podent elegir la quantitat de diners amb la que colaboraras, tambe pots elaborar un donatiu en un moment determinat de la xifra que elegisques i que et siga posible brindar-‐li a aquesta entitat per a colaborar a la seva feina. Tambe hi ha la opció del voluntariat, que et permet sumarte a l’equip de persones responsables i solidares que colaboren en les oficines de manera voluntaria realitzant feines de tipus administratiu, técniques o d’incidencia ciudadana. No es contempla poder participar de forma voluntaria en els projectes que es realitzen al diferents territoris on treballen. Si vullgueres formar part d’aquest equip deuries de tenir la formació i experiencia suficients per al desenvoluoament de les seves funcions i ser una persona amb gran responsabilitat i bona adaptacio al canvi.


9

HISTÒRIA DE LA ONG

MSF, així és com se coneix a Metges Sense Fronteres en tot el món (Médecins Sans Frontières, en francés; i Médicos Sin Fronteras, en espanyol). Es tracta d’una organització médico-‐humanitària que ofereix ajuda a poblacions en situacions precàries, víctimes de conflictes armats y de catàstrofes, deixant de costat tot tipus de discriminacions ja siga per raça, religió o ideologia política.

La seua historia comença el 1971 a França, on un grup de metges i periodistes indignats i descontents davant la situació de mutisme i ineficàcia de l’ajuda internacional en Pakistan i Bifara decidiren fer algo al respecte. Sobretot en Bifara (Nigèria), on aquest grup (molts pertanyien i treballaven en el Comité Internacional de la Creu Roja) se sentia frustrat davant l’obligació de guardar silenci que els exigia el CICR del que allí havien vist.

Es volia un projecte diferent a altres àrees de la solidaritat internacional. Així, MSF no aspira a transformar una societat, sinó a permetre-‐li superar un període crític; posant davant a les persones i no a l’Estat. El seu compromís és desinteressat, no lucratiu i pretén respectar els següents principis en la prestació de les ajudes:

Ø HUMANITAT: assegurar un tracte humà i digne, en tota circumstància i per raons únicament humanitàries.

Ø IMPRACIALITAT: assistir als més necessitats amb una actitud universal i sense ninguna discriminació per raça, religió o ideologia política.

Ø INDEPENDÈNCIA: l’ajuda deu estar lliure de pressions i interessos polítics, econòmics, militars o religiosos.

Ø NEUTRALITAT: les operacions d’ajuda no deuen constituir per elles mateixa un acte hostil o que busque afavorir a alguna de les parts.

Ø ACCÉS LLIUREI INDEPENDENT a les poblacions en situacions de crisi. Ø AVALUACIÓ IMPARCIAL de les necessitats d’aquestes poblacions. Ø UNIVERSALITAT I PROPORCIONALITAT de l’ajuda a les necessitats detectades. Ø LLIURE ELECCIÓ DE LES ACCIONS I MEDIS a gastar per a la prestació d’assistència. Ø RESPONSABILITAT, SUPERVISIÓ I CONTROL de l’assistència prestada.


10

1. CARTA MAGNA DE MÉDICOS SIN FRONTERAS

Médicos Sin Fronteras es una asociación privada con vocación internacional. La asociación reúne mayoritariamente a los miembros del cuerpo sanitario y está abierta a otros profesionales útiles a su misión. Todos suscriben sobre el honor los siguientes principios:

Médicos Sin Fronteras aporta su ayuda a las poblaciones en situación precaria, a las víctimas de catástrofes de origen natural o humano y de conflictos armados, sin discriminación de raza, religión, filosofía o política.

Al actuar en la más estricta neutralidad e imparcialidad, Médicos Sin Fronteras reivindica, en nombre de la ética médica universal y del derecho a la asistencia humanitaria, plena y entera libertad en el ejercicio de su función.

Médicos Sin Fronteras se compromete a respetar los principios deontológicos de su profesión y a mantener una independencia total de todo poder, así como de toda fuerza política, económica o religiosa.

Los voluntarios miden los riesgos y peligros de las misiones que cumplen y no reclamarán para sí mismos ni para sus allegados compensación alguna, salvo la que la asociación sea capaz de proporcionarles.


11

2. REPÀS DE L’ACTIVITAT DE MSF AL LLARG DE LA SEUA HISTÒRIA

Ø 1971 -‐ França, 20 de desembre: un grup de metges i periodistes descontents amb l’ajuda

internacional en emergències crea MSF en París.

Ø 1972 -‐ Terratrèmol en Nicaragua: primera intervenció per desastre nadural.

Ø 1975

-‐ Refugiats en Vietnam: primera intervenció a gran escala amb refugiats camboians que fugen de la violència dels jeremes rojos.

Ø 1976 -‐ Guerra en Líbano: els equips mèdics presten atenció quirúrgica en la primera gran

intervenció de MSF en zona de guerra.

Ø 1979 -‐ Assistència a refugiats: successives intervencions en camps de la regió de Ogadén,

Tailàndia i Sudán.

Ø 1984 -‐ Fam en Etiòpia: primer programa a gran escala. Després de denunciar el

desviament de l’ajuda humanitària i el desplaçament forçat de la població, MSF serà explicada del país en 1985.

Ø 1986 -‐ Naix MSF Espanya: la secció espanyola comença amb un projecte de assistència a

la població ayamara en Palos Blancos (Bolivia).

Ø 1988 -‐ Primera intifada: un any després de l’inici de la coneguda guerra de les pedres,

MSF obri el seu primer programa en els Territoris palestins.

Ø 1990 -‐ Guerra en Libèria: ajuda d’emergència durant els combats.

Ø 1991

-‐ Guerra en Solàlia: amb la caiguda de l’últim Govern, el caos i la violència s’apoderen del país. MSF presta atenció quirúrgica en Mogadiscio i assisteix a refugiats en els països veïns.


12

Ø 1992: -‐ Crisi en l’entigua Yugoslàvia: MSF denuncua la neteha ètnica i crímens contra la

humanitat en Bòsnia. -‐ “Hambruna” en el Cuerno de África: l’organització alerta a la comunitat

internacional i obri nous programes nutricionals.

Ø 1993 -‐ Guerra en Burundi: ajuda d’emergència a desplaçats interns i a refugiats

burundesos en Ruanda i Tanzània. -‐ Guerra en Bòsnia: MSF amplia els seus programes a les “zones protegides” de

Gorazde i Crebrenica.

Ø 1994 -‐ Genocidi en Ruanda: després de presenciar la massacre de Kinali de més de

800.000 titsis i hutus moderats, MSF pren la desició sense precedents de sol·∙licitar una intervenció militar internacional.

-‐ Crisi en Gona (Zaire): els equips de MSF se retiren dels camps de refugiats ruandesos en Zaire i Tanzània per a denunciar el “desvío” de l’ajuda humanitària cap als responsables del genocidi.

Ø 1995 -‐ Masacre de Srebrenica: MSF és l’única presència internacional durant la caiguda

del “anclave” “protegit” i denuncia la matança de 10.000 civils en mans de les tropes sèrbies.

-‐ Primera guerra de Chechània: MSF presta ajuda en l’interior de la república i en camps de refugiats dels països veïns. Un any després, l’organització apel·∙larà a la comunitat internacional per a que el Govern rus detingui la violació massiva dels drets humans i els atacs sistemàtics contra la població civil.

Ø 1996 -‐ Epidèmia de meningitis en Nigèria: els equios de MSF vacunen a 4’5 milions de

persones.

Ø 1997 -‐ Refugiats ruandesos en Zaire: els atacs a camps de refugiats ruandesos en 1996

provoquen el retorn de centenars de mils de persones a Ruanda. Altre tantes fugen cap a l’interior de Zaire, on cauen víctimes de la guerra, la fam i la malaltia. MSF lluita per accedir a estos refugiats i denuncia les masacres i violacions dels drets humans.


13

Ø 1998 -‐ Huracà Mitch: MSF posa en marxa projectes d’emergència i desplaça más de 170

expatriats per a atendre a les víctimes del huracà en Hondures, Nicaragua, Guatemala i el Salvador.

-‐ Fam en el Sud de Sudan: MSF llança intervencions d’emergència per a assistir a les víctimes i denuncia l’utilització de la fam com a arma de guerra.

Ø 1999 -‐ Guerra en Kosovo: durant els bombardeos de Sèrbia, MSF ofereix atenció mèdica

a desplaçats en Kosovo, en camps de refugiats d’Albània, Macedònia i Montenegro, i a civils en Sèrbia.

-‐ Segona guerra en Txetxènia: MSF reclama l’accés a Grosny i denincia l’ús massiu de la vionència contra els civils per part de les forces ruses.

-‐ Campanya per a l’accés a medicaments essencials (CAME): MSF llança esta campanya internacional per a aconseguir que millons de persones que moren de malaties curables en els països en desenvolupament tinguen accés a tractaments.

-‐ Premi Nobel de la Pau: MSF és guardonada pel seu “treball humanitari pioner en distints continents”.

Ø 2000 -‐ Segona Intifada: MSF proporciona assistència mèdica i psicològica en Gaza i

Cisjordània. -‐ Guerra en Sierra Leona: MSF atén a les víctimes del brutal conflicte. -‐ Fluxos migratoris cap a Europa: MSF amplia els seus programes d’assistència a

immigrants i sol·∙licitants de asili en França, Itàlia, Espanya i Bèlgica.

Ø 2001 -‐ Tractament del VIH/sida: MSF comença a tractar pacients amb antiretrovirals en

set dels països més castigats pel virus. -‐ Projectes de salut mental: MSF amplia els seus programes d’ajuda psicosocial en

cotxets de conflicte. -‐ Terratremols en El Salvador, Índia i Erú: els equips de MSF proporcionen ajuda

d’emergència despres dels desastres.

Ø 2002 -‐ Fi de la guerra i fam en Angola: MSF posa en marxa la major operació de la seua

història, amb 200 expatriats i més de 2.000 treballadors nacionals desplegats per tots el país.

-‐ La coalició liderada per EEUU entra en Afganistan: amb bona part del personal internacional evacuat del país, el personal afgà de MSF seguix endavant amb els projectes durant el conflicte.

-‐ Tractament de la malària: enfront de les altíssimes resistències als antipalúdics tradicional, MSF introdueix teràpies combinades amb artemisinina en els seus projectes.


14

Ø 2003 -‐ EEUU envaeix Irak: després de més d’una dècada amb l’entrada bloquejada, MSf

comença a prestar assistència a civils en Bagdad poc abans d l’inici de la guerra en març del 2003. Tots els projecte deuran tancar en novembre del 2004 a causa de la inseguretat.

-‐ Escala de violència en Libèria: els combats entre forces governamentals i grups rebels augmenten en la capital del país. MSF roman en Monrovia donant assistència als civils.

-‐ Naix la DNDi (Drugs for Neglected Diseases initiative): MSF és una de les entitats fundadores d’esta iniciativa dedicada a la investigació i desenvolupament de medicaments per a malalties oblidades.

Ø 2004 -‐ Crisi en l’oest de Sudan: MSF es mobilitza enfront les urgents necessitats

humanitàries, màdiques i nutricionals de milers de desplaçats per violència en Darfur.

-‐ Tsunami en el sudest asiàtic: el primer equip arriba a les 72 hores del desastre i es duen a terme avaluacions en Myanmar, Malasia, Indonèsia, Sri Lanka, Índia i Tailàndia. Davant una solidaritat sense precedents, MSF té que demanat permís als seus donants per a destinar fons a altres emergències, ja que superen la capacitat operacional de l’Organització en este context.

-‐ Retirada d’Afganistan: després de l’assassinat de cinc companys i constants amenaces per part del règim talibà, MSF cessa definitivament totes les seues activitats en el país.

Ø 2005 -‐ Epidèmia de Marburg en Angola: un brot de febra de Marburg dispara totes les

alarmes en Uige. MSF mobilitza a equips especialitzats d’emergència per a controlar esta malaltia mortal i altament contagiosa.

-‐ Crisi nutricional en Níger: una crisi nutricional a gran escala assola el país. MSF tracta a 60.000 xiquets severament desnodrits mitjançant l’ús d’aliments terapèutics preparats.

-‐ Terratrèmol en Pakistan: els equips d’emergència de MSF es despleguen ràpidament per a oferir atenció mèdica i quirúrgica i distribuir materials de primera necessitat.

Ø 2006 -‐ Ferits iraquís en Jordania: en col·∙laboració amb l’hospital de la Media Luna Roja en

Ammán, la capital jordana, MSF obri un programa de cirurgia reconstructora maxil·∙lofacial, plàstica i ortopèdica.

-‐ Crisi en Líbano: intervenció d’emergència per a assistir als desplaçats pels bombardejos israelís en el sud del país.

-‐ República Democràtica del Congo (RDC): continuen els enfrontaments entre grups armats en la província de kivu Norte. MSF augmenta l’assistència a desplaçats i a poblacions de acollida.


15

Ø 2007 -‐ Terratrèmol en Perú: un sisme de 8 graus en l’escala Richter assola la costa

peruana. MSF ofereix ajuda mèdica d’emergència, articles de primera necessitat i recolzament psicològic.

-‐ Nou medicament per a la malària: la DNDi llança un nou compost amb dos de les molècules més afectives en un sol comprimit.

-‐ Campanya de desnutrició: En octubre de 2007, MSF llança una campanya internacional a favor de l’ús d’aliments terapèutics preparats en els programes d’ajuda alimentària, a fi d’evitar la mort de milions de xiquets menors de 5 anys per causes relacionades amb la desnutrició.

Ø 2008 -‐ Emergència nutricional en Etiòpia: després de detectar tasses de desnutrició

alarmants en xiquets menors de 5 anys, MSF inicia un intervenció de emergència en el sud del país. Els equips tracten a més de 72.000 xiquets amb desnutrició aguda i distribueixen aliments a altres 14.000 en risc.

-‐ Cruents combats en RDC: MSF desplega més equips d’emergència per a assistir als desplaçats que fugen de la violència en les províncies congolenyes de Kivu Nort, Kivu Sud i Haut Uélé.

-‐ Cicló Nargis en Myanmar: MSF pot reaccionar amb rapidesa gràcies als equips ja presents en el país.

Ø 2009 -‐ Còlera en Zimbabue: a la profunda crisi política i econòmica se suma la major

epidèmia de còlera coneguda en el país. Els equips VIH/sida en Zimbabue donen l’alerta i se llança una intervenció d’emergència amb personal i materials de reforç.

-‐ Bombardejos en Gaza: els equips de MSF en la zona ofereixen recolzaments psicològic a les víctimes del conflicte.

-‐ Terratrèmol en Haití: un sisme de 7’3 graus sacseja Puerto Príncipe i voltants, causant mils de víctimes. MSF, present en el país des de 1991, atén immediatament a la població, al mateix temps que reforça els seus equips amb més personal, kits d’emergència i materials d’ajuda.


16

3. PREMIS

MSF fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau en 1999. El comitè Nobel de Noruega li’l va concedir per ser pionera en el treball humanitari en vàries localitats. També ha guanyat el Premi Príncep d’Astúries da la Concòrdia en 1991.


17

ESTRUCTURA INTERNACIONAL MSF té 19 seccions en tot el món. Elles son les encarregades del enorme treball de gestió, coordinació, finançament i administració, reclutament i formació de recursos humans, logístics, suport tècnic, captació de fons i comunicació. Gràcies a esta estructura es poden dur a terme els projecte.

1. ESQUEMA DE L’OGANITZACIÓ


18

El treball de les seccions se coordina amb el de l’oficina internacional en Ginebra, dos oficines d’enllaç amb l’ONU en Ginebra i Nova York, així com el d’altres oficines de recolzament en àrees estratègiques. A més de un model associatiu, operacional, organitzatiu i financer, totes les seccions de MSF comparteixen informació, recolzaments tècnic i serveis específics a través de les anomenades organitzacions satèl·∙lit:

• EPICENTRE. Investigació epidemiològica i resposta a malalties emergents. • ESTAT D’URGENCE PRODUCTIONS. Producció de materials audiovisuals. • EVALUATION UNIT. Avaluació i seguiment de projectes. • MANSON UNIT. Suport mèdic especialitzat a projectes. • MSF FONDATION. Promoció de l’acció humanitària i formació de personal. Seu del

Centre de Reflexions ur l’Action et les Savoirs Humaniraires – CRASH. • MSF-‐LOGISTIQUE. Central de compres i logística internacional. • MSF-‐SUPPLY. Central de compres i aprovisionament humanitari.

El seu màxim òrgan de govern és la Assemblea General Internacional (AGI), composta pel President Internacional, el Tresorer Internacional (sense dreta a vot), dos representants de cada associació nacional i dos de la associació de persones individuals. La AGI està al càrrec de salvaguardar la missió social de MSF, té l’última paraula en qüestions de governabilitat i marca directrius estratègiques a tot el moviment.


19

2. SOBRE EL TERRENY

En el terreny hi ha un equip de coordinació de missió que és l’enllaç entre la seu i els diferents projectes (on els equips treballen sobre el terrenys en contacte directe amb les poblacions beneficiàries).


20

3. ASSOCIACIÓ MSF ESPANYA (MSF-‐E)

Es va fundar el 1986, i des de llavors que forma part del moviment internacional de MSF; però sobretot és una associació de persones vinculades lliurement per la missió social descrita en la Carta Magna.

Com a associació que és, MSF-‐E esta regida per uns Estatuts i un Reglament intern. El Reglament Intern està dirigit a tots els que formen l’organització, associats o no; mentre que els Estatuts marquen les normes que la origen com a associació.

L’entitat que administra i representa l’associació és la Junta Directiva. Està composta per un total de 9 membres. La duració de les seues funcions és de tres anys, podent ser elegits per períodes iguals. El President ha de ser metge, i el Vicepresident pot ser metge o sanitari. Els membre no sanitaris no poden ocupar més de quatre llocs en total.

Aquests representants són elegits pels demés associats en votació lliure i secreta en l’Assemblea General, que es celebra anualment i és el principal òrgan de presa de decisions que marca grans línies de la associació.

La secció espanyola té la seu a Barcelona, de d’on es posen en marxa i se coordinen el projectes en el terreny. Els diferents departaments realitzen funcions de gestió, recolzament, supervisió i la resta de treball necessari per a fer possible la missió social, junt amb les oficines delegades.

JUNTA DIRECTIVA

DIRECCIÓ GENERAL

DEP. DE OPERACIONS

DEP. CÈL·∙LULES OPERACIONALS

DEP. MÈDIC DEP. LOGÍSTIC OPERACIONS DEP. RRHH DEP. FINANCES DEP.

COMUNICACIÓ DEP. CAPTACIÓ

DE FONS


21

ÀMBITS D’ACTUACIÓ

Anem a fer un xicotet repàs de l’activitat de Metges Sense Fronteres per tal de tindre una idea més clara dels seus objectius, treballs, procediments, tècniques... i coneixent millor tot l’engranatge de l’organització poder analitzar el seu finançament.

Anem a començar parlant de l’estandardització de processos tan gran que ha fet Metges Sense Fronteres, i és que en aquest àmbit va un pas per davant de moltes organitzacions similars. Aquesta estandardització els permet tenir una major eficàcia i major rapidesa d’actuació.

Quan decideixen establir-‐se en una zona el primer que fan és donar-‐se a conèixer i fer-‐se respectar, explicar qui són, què volen fer i demanar permís als caps de la zona ( bé siguen polítics, tribals, de campament...). Però clar tots aquestos esforços diplomàtics requereixen de traductors e intèrprets, podríem pensar que una inversió econòmica en traductors és una manera de malgastar recursos que podríem invertir en més metges, medicaments i provisions. Tal volta aquest siga un dels xicotets dilemes morals als que s’enfronta Metges Sense Fronteres diàriament, però estem oblidant una cosa essencial: riques o pobres el personal sanitari tracta amb persones que senten, pensen i tenen costums, i entendre aquestos costums, pensaments i sentiments és totalment necessari per a la diagnosi, el tractament i la convivència amb aquestes persones. Per a una major incorporació a aquesta població, i per a una millor assistència Metges Sense Fronteres sempre treballa conjuntament amb el personal sanitari de la zona.

Una vegada saltat l’impediment cultural començarà aquest procediment estandarditzat del què parlàvem en un inici. Partirem d’una avaluació inicial per tal d’optimitzar esforços i recursos, una immunització contra malalties freqüents per tal

de disminuir la mortalitat que suposa en molts casos l’amuntegament (com per exemple en un campament de refugiats), un exemple seria la vacunació del xarampió. Un altre punt molt importants seria el menjar i la nutrició, tractant-‐los així per separat ja que no solament és important l’accés a una ració d’aliment sinó també el tractament la desnutrició que puga haver-‐hi. Aigua, seguritat, refugi, atenció mèdica, planificació del camp i control epidèmic són alguns dels altres punts d’aquest estàndard d’actuació així com la formació, i és què serà moltes vegades necessari entrenar a la

Cap de refugiats de Dadaab, prop de la frontera entre Kenia i Somalia. THOMAS MUKOYA | REUTERS


22

gent amb habilitats per fer-‐se càrrec de la sanitat ( aquest és un altre dels motius pels que treballen amb els sanitaris de la zona, si existeixen).

D’altra banda, seria un error pensar que l’actuació és sempre igual ja què Metges Sense Fronteres s’enfronta a moltes situacions diferents. Podriem generalitzar aquestes situacions o àmbits d’actuació en quatre grans grups:

Veient aquest primer diagrama podem imaginar-‐nos que la situació de la població segons els diferents motius d’actuació és molt diferent, i necessitarà per tant coses diferents. Així, l’àmbit d’actuació de l’organització segons el context també es prou diferent:

Aquestos contextos tan diferents són en gran part els causants dels grans problemes i dilemes morals de l’ONG, ja que Metges Sense Fronteres s’enfronta diàriament a unes ambicions molt grans que confronten amb la crua realitat de la zona en que treballen. Per clarificar açò posarem un exemple, els professionals de l’organització es trobaran massa vegades en el dilema moral de ser testimonis d’una situació denunciable, denigrant, d’abús de poder i contra els drets humans com pot ser la tortura i haver d’elegir entre seguir proporcionant assistència mèdica a aquestes persones o denunciar la situació per tal d’intentar acabar amb ella però perdre el dret a d’assistir-‐les.


23

D’altra banda, el context de treball també és molt important en el cas de la manipulació per part de bel·∙ligerants i actors internacionals, i és què, tot i ser una organització independent (més endavant parlarem més extensament sobre el que suposa aquesta independència), tota acció te la seua repercusió i de vegades, per desgràcia, les repercussions de les accions d’aquesta ONG són més negatives que positives, i s’haurà de fer balanç per tal de decidir si aquesta repercussió és massa negativa i per tant és millor retirar l’ajuda a persones que realment la necessiten. Seguint l’anterior exemple, caldrà sopesar si és moralment acceptable curar una persona que està sent torturada per tal que puguen seguir torturant-‐lo. Altres exemples, podíem dir que inclús més negatius, seria el desviament d’aliments per a l’exèrcit, de forma que s’enforteix un col·∙lectiu de persones que matarà la població que s’està intentant ajudar, o permetre l’entrada de Metges Sense Fronteres a una zona de guerra i quan aquestos abandonen el seu campament per anar a rebre les provisions aprofitar per els refugiats.

Hem estat posant diversos exemples de l’acció en zones bel·∙ligerants i d’inestabilitat interna, però un altre problema/dilema en una zona d’estabilitat podria ser per exemple decidir què és més important, si la supervivència d’una població a curt termini o la consolidació d’aquesta a llarg termini. I és què l’acció urgent ens alarma i podríem pensar que una vegada la situació d’un poble deixa de ser urgent cal destinar els recursos cap un altra situació urgent, però és millor intervindre quan és urgent i no invertir en una consolidació de la població i possiblement haver de tornar a intervindre un temps després? O és millor ajudar a consolidar una població mentre altra requereix una intervenció urgent?


24

En últim lloc, i tenint ja una visió més global de la importància i dificultat de l’acció humanitària, anem a situar-‐la en l’espai ja què valorem important observar el percentatge d’acció de MSF segons la seua localització. Anem a podem vore clar reflex del que anomenem països desenvolupats, països en vies de desenvolupament i països subdesenvolupats, ja que veiem la poca ajuda humanitària que rep Europa (majoritàriament composta per països desenvolupats), l’ajuda que rep Amèrica (on ens fàcil imaginar que aquesta ajuda va dirigida majoritàriament a països de Sud Amèrica) i veiem el percentatge dominant d’Àfrica (continent compost en la seua gran majoria per països subdesenvolupats).

Però Metges Sense Fronteres no és solament actuació sobre el terreny. Metges Sense Fronteres té una gran base de denúncia, sensibilització, i recaptació de fons. I és que aquest àmbit d’actuació més pròxim a nosaltres i al que, com vorem més endavant, menys recursos es destinen és la creació de gran campanyes com “Positive Generation” que és un projecte musical que uneix artistes internacionals amb cors de pacients que lluiten contra la SIDA en Zimbabue per tal de difondre el missatge què la SIDA no és la exclusió social i què amb un tractament correcte un món sense ella és possible. Altra campanya molt coneguda seria la de “Pastillas contra el dolor ajeno”, però també podem parlar de les campanyes de sensibilització dels socis, de l’investigació de nous fàrmacs per a aquelles malalties oblidades, etc.


25

FINANÇAMENT

Per tal de tenir una visió més global del funcionament de Metges Sense Fronteres, ens anem a centrar en el finançament de l’organització a nivell internacional.

Metges Sense Fronteres és una organització no governamental d’independència financera. Aquesta independència és imprescindible en l’àmbit d’aquest tipus d’organització per tal de poder dur a terme aquells projectes que es consideren necessaris sense que les decisions d’aquesta estiguen condicionades als finançadors, a interessos polítics, etc. evitant al mateix temps que aquestos puguen ser motiu d’un retardament en la seua acció humanitària. MSF busca tindre font d’ingressos diverses i que estiguen compromeses amb els principis humanitaris. Hi predominen els fons d’origen privat sent el major exemple les aportacions dels socis i col·∙laboradors, i en cap cas s’accepten fons que estiguen en contradicció amb la missió social i codi ètic de MSF, aquest mateix codi què hem vist que regeix totes les actuacions de l’organització. Els pressupostos són creats segons les necessitats existents, a més a més, garanteixen una total transparència i publicació de comptes, i és que desgraciadament, en els temps que corren l’única manera de garantir l’ús òptim de recursos i la no corrupció ni desviació de fons, és la justificació, revisió i transparència de cada gestió bancària o inversió.


26

1. INGRESSOS

Per tal de contrastar amb dades aquest predomini de fons privats del què hem parlat (bé siguen donacions, herències o mensualitats dels socis) sobre els públics analitzarem les dades de la memòria internacional del 2010.

Ø DESPESES

Per a tota organització és important tenir ben controlades les despeses, saber exactament on van els seus ingressos. Metges sense fronteres fa ús únicament del 20% dels seus ingressos per a qüestions administratives i per aconseguir més fons, la resta va directa a les missions socials que du a terme.


27

D’altra banda és també interessant conèixer quins tipus de despeses s’emporten una major part dels ingressos, així com la distribució d’aquestos per continents:

És ací on podem analitzar més exactament el percentatge dels ingressos que va a cada punt del pla d’acció del què hem parlat abans. Podem vore que el 50% es destina a personal i és què hem de comptar no solament els metges i altre personar sanitari d’acció sobre el terreny, hem de tenir en compte el personal d’investigació i aquell que s’encarrega de les campanyes publicitàries, de recaptament de fons i de denúncia de situacions ( periodistes, fotògrafs, etc). Veiem que la següent major inversió és el subministrament mèdic i nutricional, seguit del transport i emmagatzemament d’aquestos recursos. Destaquem també la importància ( tot i que suposa una menor despesa) de la logística i sanejament fonamentals per una acció òptima i per evitar epidèmies i transmissió de malalties; així com destacar també la formació i recolzament local del què hem parlat adés, ja què de poc serveix una ajuda puntual en una població si després aquesta no pot sostenir-‐se per si mateixa.

Ø CÓM HA AFECTAT L’ACTUAL CRISI ECONÒMICA?

Com és habitual en els darrers anys, no podem parlar de l’àmbit econòmic -‐ financer sense tindre en compte la crisi d’àmbit mundial que vivim. En un principi podríem pensar que aquesta crisi financera no afecta a les poblacions a les que serveix Metges Sense Fronteres, ja que en la seua majoria és gent que no té comptes bancaris, ni propietats, ni estalvis en forma de diners. Però no ha sigut així. Els preus dels aliments i productes més bàsics s’han duplicat en els últims quatre anys, el que ha suposat una perspectiva de desnutrició severa en moltes poblacions, a més indirectament, o no tan indirectament, aquesta crisi suposa un augment de conflictes (aparició de nous conflictes i agreujament de conflictes crònics inacabables com els que es pateixen a Àfrica i al món àrab). A aquest marc tan descoratjador hem de sumar la retracció de fons internacionals per a moltes malalties, com per exemple l’VIH/ SIDA. I és què una disminució d’ingressos suposa deixar d’admetre pacients en aquestos programes o d’alentir investigacions clau per fer més accessibles i disponibles tractaments i diagnòstics. D’altra banda, els governs més dèbils i amb menys recursos abandonen els avanços que amb tant d’esforç s’havien aconseguit els darrers anys, un exemple són els programes de vacunació regulars del con sud de l’Àfrica.


28

Com respon Metges Sense Fronteres a aquesta situació? Davant un augment de pacients i agreujament d’altres que ja no poden ser tractats per falta de recursos, Metges Sense Fronteres ha de concentrar els seus esforços per fer les intervencions més crítiques, intentar obtenir els majors resultats amb els mínims recursos. Mentre, els països amb més recursos juguem a ballar-‐li l’aigua als bancs i invertim els nostres recursos en salvar empreses multimilionàries i en no perdre el nostre nivell de vida, o millor, en què alguns no el perden,i retirem l’ajuda a aquells que ens necessiten més que mai.

Encara així, açò no és cert del tot, seria injust no agraïr i enorgullir-‐se què les inversions privades, aquelles que fem com a persones individuals, per solidaritat i convicció moral e ideològica, s’hajen mantés e inclús augmentat en alguns països. Mentre les necessitats augmenten a un ritme major que el finançament disponible, i els estats amb més capacitats deixen de costat a aquells que més els

necessiten (de les seues pròpies ciutats i de ciutats més llunyanes), encara queden persones que en la mesura de les seues possibilitats no dubten a tirar una mà, i és què és aquesta la base de l’acció humanitària.


29

ACTIVITATS MÈDIQUES QUE MSF DU A TERME: MÉS ENLLÀ DE LA RELACIÓ METGE-‐PACIENT Aquest llista ofereix una visió completa de les activitats en què el personal de MSF ha tingut accés directe als pacients. Seguidament s’exposen les accions que realitzen MSF enfront a les principals malalties tractades.

PRINCIPALS ACTIVITATS Activitat Definició Total Consultes externes Nº total de consultes

externes 7.334.066

Hospitalitzacions Nº total de pacients ingressats

362.266

Malària Nº total de cassos confirmats tractats

983.425

Centres de nutrició terapèutica (CNT)

Nº de xiquets amb desnutrició severa tractats en CNT hospitalaris i ambulatoris

301.297

Centres de nutrició suplementària (CNS)

Nº de xiquets amb desnutrició moderada tractats amb CNS

69.258

VIH Nº total de pacients amb VIH registrats i atesos al final de 2010

210.450

Tractament antiretroviral (ARV) de primeria línia

Nº total de pacients amb tractament ARV de primera línia a final del 2010

180.868

Tractament ARV de segona línia

Nº total de pacients amb tractament ARV de segona línia a final del 2010 (per fracàs del de la primeria línia)

2.936

Prevenció de la transmissió de mare a fill (PTMH)

Nº de dones embarassades VIH-‐positives que van rebre tractament per a previndre la transmissió de mare a fill

10.854

PTMH (fills) Nº de nadons elegibles nascuts en 2010 que van rebre tractament postexposició

9.745

Parts Nº total de dones que van donar a llum, incloses cesàries

151.197


30

Intervencions quirúrgiques Nº total d’intervencions de cirurgia major, inclosa cirugia obstètrica, amb anestècia general o espinal

58.326

Violència directa Nº total d’intervencions mèdiques i quirúrgiques per violència directa

39.993

Violència sexual Nº total de cassos de violència sexual atesos mèdicament

10.430

Tuberculosi (TB) (primera línia)

Nº total de noves admissions per a tractament de TB de primera línia

30.090

TB (segona línia) Nº total de noves amissions per a tractament de TB de segona línia

1.159

Salut mental (individual) Nº total de consultes individuals

163.799

Salut mental (grup) Nº total de sessions grupals d’assessorament o de recolzament

24.794

Còlera Nº total de persones admeses en centres de tractament de còlera o tractades amb solució de rehidratació oral

174.220

Xarampió (vacunació) Nº total de persones vacunades de xarampió en resposta a un brot epidèmic

4.542.353

Xarampió (tractament) Nº total de persones tractades de xarampió

188.704

Meningitis (vacunació) Nº total de persones vacunades de meningitis en resposta a un brot epidèmic

1.339.873

Meningitis (tractament) Nº total de persones tractades de meningitis

5.911

§ Malària

-‐ Les investigacions sobre el terreny de MSF han ajudat a provar que la teràpia combinada amb artemisinina (TCA) és la més efectiva contra aquest tipus de malària. Les mosquiteres tractades amb insecticida de llarga durada són un mitjà important per controlar la malària.

-‐ A les regions endèmiques, MSF distribueix aquestes mosquiteres a dones embarassades i nens menors de 5 anys, els dos grups més vulnerables a la malària greu, i els expliquen com utilitzar-‐les.


31

§ Desnutrició

-‐ MSF tracta la desnutrició amb aliments preparats rics en

nutrients que contenen llet en pols enriquida i proveeixen tots els nutrients que necessita un nen desnodrit per compensar les seves deficiències i guanyar pes.

-‐ Allà on la desnutrició pot arribar a ser severa, MSF distribueix de forma preventiva aliments preparats suplementaris.

§ VIH

-‐ Combinacions de medicaments antiretrovirals (ARV) que ajuden a combatre el virus, redueixen la propagació de la malaltia i permeten als afectats viure més i millor sense que el seu sistema immune es deteriori ràpidament.

-‐ Proves de VIH -‐ Activitats educatives i de sensibilització, distribució

de preservatius i assessorament. -‐ Prevenció de la transmissió de mare a fill (PTMH),

donant tractament ARV a la mare durant el embaràs i el part, i el nadó just després de néixer.

§ Salut reproductiva

-‐ Atenció obstètrica d'urgència i neonatal. -‐ Els equips assisteixen parts i realitzen cesàries. -‐ Atenció perinatal a nadons malalts i nascuts amb

poc pes. -‐ Visites prenatal per cobrir les necessitats

mèdiques durant l'embaràs i preveure possibles complicacions en el part.

-‐ Serveis d'atenció postnatal -‐ Assessorament de planificació familiar, i

informació i educació sobre infeccions de transmissió sexual.

-‐ Operació de fístules obstètriques, unes ferides al canal de part que causen incontinència i, de vegades, estigma social.

§ Violència sexual


32

-‐ Atenció i tractament per prevenir el desenvolupament d'infeccions de transmissió sexual.

-‐ Suport psicològic, social i legal a víctimes de violència sexual. -‐ Equips especialitzats de MSF atenen a aquestes persones en entorns on la incidència

d'abusos i violacions és major, com a zones de conflicte o camps refugiats o desplaçats.

§ Tuberculosi

-‐ Proporcionar medicaments per tractar la TB. Quan es diagnostica TB multiresistent als medicaments (MDR-‐TB) – apareixen resistències als dos antibiòtics de primera línia més potents-‐ La MDR-‐TB es pot tractar, però la medicació té molts efectes secundaris i dura fins a dos anys.

-‐ Si a més apareixen resistències a els antibiòtics de segona línia, es tracta de TB extremadament resistent als medicaments (XDR-‐TB), i en aquest cas les opcions de tractament són molt limitades.

§ Salut mental

-‐ Ajuda psicològica primerenca per intentar reduir l'aparició de problemes mentals a llarg termini.

-‐ Donar suport a una comunitat perquè creï els seus pròpies estratègies d'adaptació després d'una experiència traumàtica.

-‐ Assessors de MSF ajuden els grups a parlar de les seves vivències i a processar els seus sentiments per tal de reduir els nivells d'estrès general.

-‐ Atenció psiquiàtrica individual a les persones que ho necessiten.

§ Còlera

-‐ Aïllament dels pacients en centres de tractament per impedir la propagació de la malaltia.

-‐ Establiment de mesures de prevenció com ara estrictes pràctiques d'higiene i abastament d'aigua potable. El còlera és més freqüent en entorns densament poblats amb males condicions de salubritat i fonts d'aigua contaminada.

§ Meningitis

-‐ Examen d'una mostra de líquid cefaloraquidi per tal d’obtenir un diagnòstic adequat.


33

-‐ Tractament amb diversos antibiòtics, però fins i tot amb el tractament adequat mor del 5 al 10% dels afectats, i un de cada cinc supervivents pot patir seqüeles.

-‐ Vacunació amb una nova vacuna contra el cep A protegeix durant 10 anys i impedeix que els portadors sans transmeten la malaltia.

La majoria de casos i de morts es produeix a l'Àfrica, sobretot en la franja que va d'est a oest, des de Senegal a Etiòpia, coneguda com el cinturó de la meningitis.

§ Xarampió

-‐ No existeix un tractament específic, sinó que s'aïlla als pacients i se'ls tracta per

manca de vitamina A, complicacions oculars, estomatitis, deshidratació, deficiències proteiques i infeccions del tracte respiratori.

-‐ Campanyes de vacunació a gran escala.

A banda de tots aquests projectes, MSF en porta d’altres de gran rellevància, els quals no apareixen en la taula anterior i que cal mencionar:

§ Promoció de la salut

Quan MSF obre un projecte, informa la comunitat local dels serveis que ofereix i com poden millorar la seva salut. Una de les primeres tasques de l'equip que munta una nova clínica o projecte és comunicar a la població quan i on estarà disponible el personal de MSF i què fer.

Durant brots greus de malalties o epidèmies, MSF informa les comunitats de com es transmet la malaltia i com prevenir-‐la, quins símptomes buscar quan algú malalta i què fer. Per exemple, si hi ha un brot de còlera, els equips expliquen la importància de seguir unes bones pràctiques d'higiene, ja que aquesta malaltia es transmet per l'aigua contaminada.

§ Distribució d'articles d'ajuda

El focus principal de MSF és l'atenció mèdica, però en emergències nostres equips solen distribuir articles que ajuden a la supervivència psicològica i física, com roba, mantes, materials per a recer, neteja i higiene, estris de cuina i combustible.

En moltes emergències, els articles d'ajuda es distribueixen en kits. Els de cuina contenen un fogó, olles, plats, gots, coberts i un bidó per emmagatzemar aigua, els d'higiene, sabó, xampú, raspalls de dents, dentifrici i detergent perquè puguin rentar-‐se i rentar la seva roba.


34

Els refugis protegeixen contra els elements i proporcionen seguretat, per tant quan els materials no estan disponibles localment, MSF distribueix material d'emergència -‐ cordes i lones de plàstic o botigues-‐per que cada família tingui un sostre. En llocs de clima fred, els nostres equips reparteixen botigues més grosses o busquen estructures més permanents.

§ Aigua i sanejament

L'aigua potable i unes bones condicions de salubritat són essencials per a les activitats mèdiques. Totes les instal·∙lacions sanitàries on treballa MSF compten amb subministrament d'aigua potable i un sistema de gestió de residus.

En emergències, els equips col ·∙ laboren en el subministrament d'aigua neta i la instal·∙lació de serveis de sanejament per als desplaçats per desastres naturals o conflictes armats. L'aigua potable i l'eliminació de residus són prioritaris. Es construeixen latrines i, allà on no hi ha fonts properes d'aigua potable, MSF la transporta en camions cisterna. També informa per promoure l'ús de les instal·∙lacions de sanejament i garantir unes bones pràctiques d'higiene.

§ Vacunacions

Encara que ja han sigut abans nombrades, hem de destacar de manera general l'ús de la immunització per prevenir malalties infeccioses, una de les intervencions mèdiques més econòmiques en salut pública.

Tot i així, es calcula que uns dos milions de persones moren a l'any per malalties prevenibles si es vacunaren tots els nens segons les recomanacions de l'OMS:

-‐ DTP (diftèria, tètanus i pertussis) -‐ Hepatitis B -‐ Haemophilius influenzae tipus B (Hib), -‐ BCG (tuberculosi) -‐ Virus del papil·∙loma humà -‐ Xarampió -‐ Poliomielitis -‐ Rotavirus.

Als països on la cobertura vacunal és generalment baixa, MSF intenta dur a terme vacunacions rutinàries dels nens menors de 5 anys com a part del seu programa d’atenció bàsica. La immunització també és part essencial de la resposta de MSF a brots de xarampió, febre groga i meningitis.

Els equips solen participar en campanyes de vacunació a gran escala, informen les poblacions dels avantatges de la immunització i munten llocs de vacunació propers a llocs de trobada de les comunitats.

Les campanyes duren de dos a tres setmanes i poden arribar a centenars de milers de persones.


35

PROJECTES DE MSF D’AJUDA MÈDIC-‐HUMANITÀRIA AL VOLTANT DEL MÓN. DISTRIBUCIÓ DELS PROJECTES PER CONTINENT MSF treballa en més de 65 països dels cinc continents, on desenvolupa 362 projectes d'atenció mèdica i humanitària directa a víctimes de conflictes armats, catàstrofes naturals, poblacions afectades per malalties endèmiques i epidèmiques, víctimes de violència social i persones excloses de l'atenció sanitària.

1. ÀFRICA

Tot i treballar en els cinc continents, la presència de MSF en Àfrica és la més notable degut als importants problemes sanitaris als quals s’enfronta la població, que s’agreugen davant els nombrosos conflictes sociopolítics existents. Per tant, ens centrarem en especial en l’acció de MSF en aquest continent.

El sistema de salut en a majoria dels països d’aquest continent és dèbil. Poques persones tenen accés a una atenció sanitària adequada. La inseguretat, la violència i la mobilitat de la població faciliten la propagació de malalties com malària, diarrea, infeccions respiratòries, paràsits intestinals, malaltia de la son (tripanosomiasi humana africana), el VIH... i la capacitat del sistema per afrontar-‐les és limitada. Malalties evitables, com la malària, la diarrea aguda o el xarampió, són causes habituals de mort.

«Àfrica s'enfronta a la crisi de salut pública més greu del món, però aquest informe posa de manifest que hi ha solucions de salut pública que funcionen en l'entorn africà. Aquestes solucions es poden portar a tots els africans que ho necessitin, si els governs aprofiten l'après de les intervencions eficaces i procuren millorar la seva coordinació amb les activitats dels associats internacionals » Alpha Oumar Konaré, President de la Comissió de la Unió Africana.


36

Segons l'Informe sobre la salut a la Regió d'Àfrica, el primer informe dedicat a la salut dels 738 milions de persones que viuen a la Regió d'Àfrica de l'Organització Mundial de la Salut, els principals problemes de salut pública són:

-‐ El VIH, el qual continua fent estralls a la regió d'Àfrica, on viu el 11% per cent de la població mundial i el 60% de les persones afectades pel VIH al món. Es la principal causa de mort entre els adults.

-‐ Paludisme. Més del 90% dels aproximadament 300 a 500 milions de casos de paludisme que hi ha al món cada any es produeixen a l'Àfrica, sent el continent on és més comú aquesta malaltia.

-‐ Malalties de la infància, com ara la poliomielitis o el serampió.

No obstant, hem de tenir altres problemes com ara la desnutrició, un dels problemes més greus que pateix el continent africà. És un fet concret que la desnutrició afecta mortalment a 5,6 milions de nens només en el lapse d'un any. Aquestes dades revelat per Fons per a la Infància de l'ONU (UNICEF) deixen mostres del greu rerefons de la lluita contra la pobresa.

A més, 19 dels 20 països amb la major proporció de mortalitat materna en el món estan a l'Àfrica, i la regió registra la taxa de mortalitat neonatal més elevada del món.

Els sistemes de salut del continent africà han de suportar l'excessiva càrrega imposada per les malalties transmissibles potencialment mortals i les taxes cada vegada majors de malalties no transmissibles. Malalties no transmissibles com la hipertensió, les cardiopaties i la diabetis estan augmentant, i els traumatismes segueixen figurant entre les principals causes de mortalitat a la Regió.

La necessitat de serveis bàsics de sanejament segueix estant desatesa en molts casos: únicament el 58% de la població de l'Àfrica subsahariana té accés a abastament d'aigua potable, fet que explica també l’alta prevalença del còlera.

Doncs bé, davant aquests problemes que planteja el continent africà, MSF ha desplegat una sèrie de projectes medico-‐humanitaris en resposta a les necessitats existents. De fet, gran part de l’esforç i compromís de MSF ha estat del costat de les poblacions afectades per crisis a l'Àfrica. El 60% projectes continuen estant en aquest continent. L'activitat es va incrementar en 11 projectes a finals del 2010. L'augment s'ha produït en la resposta a necessitats de poblacions víctimes de conflictes, violència directa i indirecta, i en situació de desplaçament. els equips equips de MSF es van esforçar a arribar a víctimes d'epidèmies, crisis


37

nutricionals, episodis de violència aguda o desastres naturals.

Si ens fixem en els 10 països on s’han dut a terme les majors intervencions, les quals suposen una major despesa econòmica, podem observar que 8 d’ells es troben al continent africà:

1. Haití

2. República Democràtica del Congo

3. Sudan

4. Níger

5. Pakistan

6. Somàlia

7. Txad

8. Zimbabwe

9. Nigèria

10. República Centreafricana

Aquests 10 països sumen un pressupost total de 334 milions d'euros, el 60% del pressupost operacional de MSF.

A continuació destacarem les empreses dutes en alguns d’aquests països on es destinen majors recursos.


38

a. República Democràtica del Congo

El 2010, la violència es va anotar diversos milers més de desplaçats a la República Democràtica del Congo (RDC). Dècades de descuit del sistema sanitari han ocasionat a tot el país un augment de les taxes de mortalitat maternoinfantil. Segons l'Organització Mundial de la Salut, l'esperança de vida al país és de les més baixes del món. És país africà on MSF destina majors recursos.

En aquest país MSF porta a terme diferents empreses:

Ø Atenció mèdica en zones de conflicte

Pel que fa a programes, personal i pressupost, el desplegament de Metges Sense Fronteres a RDC és el més important de l'organització. Els equips presten atenció mèdica general i especialitzada en hospitals, centres de salut i clíniques mòbils de diverses províncies, inclosa la capital, Kinshasa, i l'est del país, devastat per la guerra. El 2010 van realitzar més d'un milió de consultes i 10.000 intervencions quirúrgiques, i hi van assistir 19.200 parts. Entre altres malalties tractades, estan el VIH / sida, la tuberculosi, el còlera, febres hemorràgiques, el xarampió, la malària i la malaltia del son (tripanosomiasi humana africana).

També es van realitzar campanyes de vacunació i programes nutricionals, a més d'oferir cirurgia d'urgència i atenció pediàtrica, psicològica i de salut de la dona, inclosa la atenció a víctimes de violència sexual.

Ø Unitats de resposta ràpida

A la capital, Kinshasa, Kisangani (nord), Lubumbashi (sud) i Mbandaka (oest), MSF treballa amb el Ministeri de Salut en tasques de seguiment epidemiològic. Els equips investiguen totes les alertes de brots de malalties infeccioses i altres emergències mèdiques de ràpida aparició, i estan a punt per actuar en qüestió de dies.

Ø Cirurgia de fístules obstètriques

“L'est del país pateix els estralls d'un brutal conflicte armat que dura ja més de 10 anys. Grups d'homes armats saquegen i destrueixen pobles sencers, obliguen els seus habitants a fugir i utilitzen la violació com a arma de guerra”.


39

Les fístules són ferides al canal de part que poden ser resultat de complicacions i, en ocasions, de violència sexual extrema, que causen incontinència i un gran estigma social. Més de 130 dones amb fístules obstètriques van ser intervingudes.

Ø VIH

El 2010, més de 850 nous pacients van iniciar el tractament antiretroviral en el projecte de VIH / sida que MSF té al centre hospitalari de Kabinda, al centre de Kinshasa, ascendint el nombre total de persones en tractament a 2.631.

L'equip també va començar a aportar medicació i ajuda tècnica i financera a "Llocs de distribució", punts comunitaris de distribució d'antiretrovirals en què els pacients es responsabilitzen de la seva pròpia medicació.

b. Sudan

Les necessitats mèdiques en aquest país continuen sent importants, agreujades per la inseguretat i les restriccions administratives que obstaculitzen l'accés a les poblacions més vulnerables. La disponibilitat d'atenció sanitària és especialment baixa en el sud. MSF va respondre a diverses emergències mèdiques el 2010, com el pitjor brot de kala azar en el país en vuit anys i l'atenció a víctimes de la violència a Darfur.

Ø Kala azar Al novembre, el nombre de casos de kala atzar, malaltia endèmica al Sudan, aconseguir el seu punt màxim des de feia vuit anys al sud del país. Aquesta malaltia, transmesa per la picada de la mosca de sorra, és mortal si no es tracta. La majoria de casos es pot curar amb tractament a temps. Metges Sense Fronteres (MSF) va tractar a 2.600 pacients de kala azar amb amfotericina B liposomal. Aquest fàrmac redueix considerablement la durada del tractament i té menys efectes secundaris que altres més antics. Al nord del país i en col·∙laboració amb el Ministeri de Salut, MSF va obrir un centre de tractament de kala azar, on va tractar a 1.100 pacients.

Ø Resposta a emergències i accés limitat La seguretat continua sent un problema apressant, ja que el bandidatge i els segrestos estan a l'ordre del dia a Darfur. Això limita la nostra llibertat de moviments: en molts llocs el personal internacional de MSF no pot quedar en els projectes el temps suficient i ha de fer visites llampec dues vegades per setmana. Malgrat tot, l'equip va respondre a diverses emergències, com l'atenció de més 40 ferits i la distribució d'articles de primera necessitat després dels combats entre diversos grups.


40

Ø Salut reproductiva MSF va treballar prestant serveis de salut reproductiva: atenció pre i postnatal, assistència a parts, planificació familiar, tractament d'infeccions de transmissió sexual i assessorament. A principis de 2010, l'equip va construir i va equipar un quiròfan per a parts complicats. En total, l'organització va atendre més de 14.000 embarassades, va assistir gairebé 2.000 parts i va realitzar 71 cesàries. Prop del 98% de les dones que viuen a Tagadom i els seus voltants ha patit algun tipus de mutilació genital que pot causar complicacions mèdiques i obstètriques greus. Els ginecòlegs de MSF han desinfibular o descosir els llavis externs de les dones perquè puguin donar a llum, i no tornen infibular-‐les després del part.

c. Swazilàndia Encara que Suazilandia, no es troba entre els 10 països on MSF destina més recursos, la seua rellevància radica en el fet de que aquest país s'enfronta a una gran emergència sanitària. Segons l'Organització Mundial de la Salut, la prevalença de VIH és la més alta del món. El 25,9% dels adults de 15 i 49 anys són seropositius, i hi ha més de 1.250 casos de tuberculosi per cada 100.000 habitants. La tuberculosi (TB) és la causa principal de mort entre les persones amb VIH i els casos de TB resistent als medicaments van en augment. En els últims 20 anys, l'esperança de vida al país ha caigut dels 60 als 41 anys. Swazilàndia és un país rural format per petits pobles aïllats. El cost dels llargs i freqüents trasllats als centres de salut és prohibitiu per als pacients de VIH, de manera que MSF ha desenvolupat un enfocament d'atenció descentralitzat i basat en la comunitat. Persones de les comunitats són formades com assessores i per fer les proves del VIH. L'objectiu és augmentar el nombre de persones testades i, si cal, iniciar el tractament com més aviat. Descentralitzant l'atenció, s'espera que hi hagi menys abandonaments del tractament i una millora del estat de salut dels pacients. El 2010, MSF va donar suport a les 21 clíniques que hi ha a Shiselweni, la regió més pobra i remota del país. Totes elles ofereixen ara atenció integrada de VIH / sida i TB. En total, unes 14.500 persones es van fer la prova del VIH, triplicant el nombre de proves mensuals fins aleshores i doblegant el nombre de pacients en tractament antiretroviral. A més de 2.550 nous pacients de TB van entrar en tractament. D’altra banda, trobem la crisi de personal. Swazilàndia té una urgent manca de metges i no hi ha prou infermers qualificats. Per a MSF, la solució passa per transferir tasques i responsabilitats dels metges, per exemple, formant infermers per receptar medicaments o tractar els casos no complicats de TB.


41

2. Àsia Àsia és el segon continent on MSF destina més recursos. De fet, Pakistan és el quint país on Metges Sense Fronteres va tenir una major despesa de projectes en 2010. Les malalties infeccioses, suposen un enorme desafiament per a Àsia. El virus d'immunodeficiència humana (VIH), el paludisme i la tuberculosi són malalties infeccioses que representen un gran pes per a les nacions en desenvolupament perquè retarden el desenvolupament social i econòmic. Els dèbils sistemes de salut dels països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament , són incapaços de enfrontar-‐se i manejar el brots de malalties i tractar a les infeccions que no responen als fàrmacs disponibles. Açò té com a resultat que aquests brots puguen transformar-‐se en pandèmia, problema al qual hem de sumar el continu augment de la resistència antimicrobiana. A més hem de tenir en compte l’alta prevalença de catàstrofes naturals que existeix en l’Àsia i la poca capacitat que tenen el govern de fer front, fet que afavoreix l’aparició de brots i propagació de malalties. Aquest va se el problema contra el qual degueren lluitar MSF en Pakistan al 2010: les devastadores inundacions sofertes en aquell país, raó per la qual va ser el país asiàtic on més quantitat despesa en projectes es va designar.

a. Pakistan Les inundacions de 2010 a Pakistan van afectar a uns 14 milions de persones. Aigües torrencials de les muntanyes del nord-‐est van escombrar valls i planes densament poblats, d'on la gent fugia desesperada. En un país que ja tenia mancances d'atenció sanitària, la necessitat d'assistència va augmentar enormement. Els equips de MSF van identificar les zones i comunitats més necessitades. Al moment més crític de l'emergència, més de 1.600 membres del personal donaven suport a hospitals, tractaven lesions i malalties, organitzaven clíniques mòbils i distribuïen tendes de campanya, materials per aixopluc i kits d'higiene i de cuina. MSF va arribar a transportar i distribuir fins a 2,1 milions de litres d'aigua potable al dia. Sense això, aquestes xifres van quedar eclipsades per l'enorme magnitud de les necessitats.


42

A més de les inundacions i les insalubres condicions en que es trobava la població, fet que impedia garantir una prestació sanitària de qualitat, havíem de sumar els constants combats que ja continuaren en el nord del país abans, durant i després de les inundacions, al igual que en els últims cinc anys. La violència va causar el tancament d’hospitals i vies d’accés i va impedir el transport de subministris mèdics, així com l’increment de les necessitats d’atenció quirúrgica urgent gratuïta, que MSF va posar tot el seu esforç per intentar cobrir. També cal destacar l’atenció materno-‐infantil que MSF va impartir proporcionant un millor accés a controls prenatals, matrones qualificades i atenció obstètrica i nounatal d’urgència.


43

3. Amèrica Quan parlem de l’acció duta per MSF a Amèrica ens hem de centrar principalment en Amèrica del Sud i Central. En aquestes regions, la transmissió de malalties per aigua o aliments contaminats és habitual i la Malaltia de Chagas constitueix una amenaça permanent per a gairebé la quarta part de tota la població d'Amèrica Llatina. Actualment també s'han de tenir en compte les malalties tropicals reemergents, que s'estan estenent a zones temperades: malària, dengue, febre tifoide i febre groga. Altres malalties transmeses per insectes i altres vectors també obliguen a prendre precaucions: leishmaniosi, filariosi, oncocerciasis, tripanosomiasi americana (Chagas), esquistosomiasis, etc. El diagnòstic del Mal de Chagas és complicat, ja que requereix de dos a tres anàlisis de sang per saber si la persona està infectada. Només hi ha dos medicaments per combatre el Chagas, el benznidazol i el nifurtimox, desenvolupats fa més de 35 anys. La taxa de curació és de gairebé el 100% en nounats i durant la primera infància, però en nens grans, adolescents i adults, el tractament només és efectiu en un 60 o 70% dels casos. Els tractaments actuals poden ser tòxics i duren d'un a dos mesos. Tot i la evident necessitat de medicaments més efectius i segurs, hi ha pocs fàrmacs en desenvolupament. MSF va tractar a 1.254 nous pacients de Chagas el 2010. També cal destacar la tasca duta a terme per MSF a Haití al 2010, fet que va comportar que es convertirà en el país al 2010 al qual MFS destinarà més recursos. a. Haití

“Després del devastador terratrèmol del 12 de gener de 2010, que va causar 222.000 morts i va deixar 1,5 milions de persones sense llar, Metges Sense Fronteres (MSF) va mobilitzar la major resposta d'emergència de seus 40 anys d'història”.


44

Ø Atenció de ferits

Els hospitals de MSF d'atenció obstètrica i de trauma van quedar destruïts. Només el centre d'urgències de Martissant, al sud de Port Príncep, seguia operatiu i de seguida es va veure desbordat. De seguida MSF es va posar mans a l’obra i va desplegar sales operatòries improvisables en botigues i en contenidors marítims habilitats. Es van muntar hospitals de campanya a tot tipus d'edificis. Els cirurgians de MSF van fer més de 5.700 operacions més grans durant els primers tres mesos, 150 de les quals van ser amputacions. També es va prestar atenció psicològica. Ø Epidèmia de cólera A mitjans d'octubre del 2010 van aparèixer casos de còlera, una malaltia no registrada a Haití durant dècades. MSF de seguida va començar a tractar a pacients greument deshidratats per diarrea a l'hospital del Ministeri de Salut. A més es van obrir centres de tractament de còlera especialitzats per a dones. MSF va tractar més de 91.000 dels 171.300 casos de còlera que va registrar el país. Al 2011 MSF traslladà les seves activitats mèdiques, inclosos el centre d'obstetrícia i la unitat de cremats, a tres nous hospitals construïts a Puerto Príncipe i treballa i seguirà treballant.

Ø Assistència no mèdica Cap a finals de juny, MSF havia distribuït més de 28.640 botigues, 2.800 rotllos de lona de plàstic i prop de 85.000 kits d'ajuda (amb estris de cuina, productes higiènics i mantes) entre la població propera a l'epicentre del terratrèmol. Gran part de l'esforç de MSF en aigua i sanejament es va centrar en crear les condicions higièniques adequades per a les activitats mèdiques i quirúrgiques i organitzar l'eliminació segura de residus a les 26 estructures de MSF.


45

MÈTODE DE TREBALL: LA IDENTITAT DE MSF La política operacional estableix les línies generals de les nostres prioritats operacionals per al període corresponent i fa especial èmfasi en la nostra comprensió de cada context humanitari i l'aplicació dels nostres principis en cada cas. Una millor visió de les necessitats i causes tenint com a teló de fons els nostres principis referma les decisions operacionals amb una coherència i una flexibilitat que sovint no van ser suficients en el passat, ja que els eixos prioritaris solien entendre com blocs aïllats. Doncs bé, per tal de respondre de forma ràpida, eficaç i flexible a les necessitats més urgents MSF estableix uns protocols d'actuació estandarditzats. Aquets protocols d’actuació venen determinats per unes prioritats operacionals en concordança als principis i criteris que defineixen a l’organització. A més, per tal d’assolir els objectius establerts cal identificar punts estratègics per abordar millor dites prioritats operacionals.


46

1. Prioritats operacionals: Concepte de víctima Les operacions de MSF es centraran en persones l'estat de necessitat hagi canviat o estigui en deteriorament, exposades a fenòmens amb un impacte negatiu directe o imminent sobre la seva integritat i dignitat. Això implica dues nocions primordials:

Ø Les poblacions a les que donem prioritat, una condició d'inestabilitat que els porta a un canvi decisiu. Es troben en una estadi (negatiu) dins d'una seqüència d'esdeveniments la tendència de futur està determinada. En altres paraules, són persones que pateixen o que estan en crisi.

Ø Aquestes poblacions es veuen involuntàriament afectades pels esdeveniments. L'impacte negatiu sobre la seva integritat els ve imposat. En altres paraules, aquestes persones són víctimes

Sobre la base de la identitat i els principis operacionals descrits anteriorment, reforçarem la nostra capacitat per detectar, reaccionar i respondre en favor de:

-‐ Víctimes de la violència i els desplaçaments.

-‐ Víctimes de l'abandonament, l'ostracisme i la marginació deliberats que suposin una amenaça a la seva integritat física.

-‐ Víctimes d'epidèmies, crisis nutricionals i catàstrofes naturals.

Les diferents prioritats i grups de víctimes descrits anteriorment podrien estar íntimament relacionats, bé a través de la causa, del context o de la resposta de MSF. Per exemple, la violència implica una sèrie d'efectes com ferides i traumatismes que al seu torn poden requerir una resposta quirúrgica. Un altre efecte sovint és el desplaçament, les víctimes poden al seu torn patir epidèmies i crisis nutricionals, alhora que dins una població desplaçada pot ser existeixen subgrups marginats i exclosos. En aquest tipus de situacions, encara que els principals criteris d'intervenció ara la violència i el desplaçament, la resposta de MSF bé pogués arribar a cobrir tot l'espectre de prioritats operacionals.

“MSF entra en acció davant el deteriorament brusc de les condicions mèdic-‐humanitàries de poblacions afectades per crisis que posen en perill la seva supervivència o la seva salut, amb atenció especial als que no reben cap tipus d'assistència”.


47

2. Fases d'un projecte 1. Missió exploratòria

La al·∙licients que desencadenen una missió exploratòria procedeixen de diverses fonts: petició d'ajuda del govern local o la comunitat internacional; proposta per part d'organismes de coordinació humanitària com el Departament d'Afers Humanitaris de Nacions Unides (DHA), o de finançadors com l'Oficina Europea d'Assumptes Humanitaris (ECHO); sol ·∙ licitud d'ONG locals o internacionals o per dades facilitades per equips de MSF ja presents a la regió. Un cop valorada la informació rebuda, MSF envia un equip a l'escenari dels fets. L'objectiu d'aquesta és avaluar ràpidament la situació i els danys ocasionats, estimar el nombre d'afectats i les necessitats presents i futures. Un informe és enviat immediatament a la seu central que, en cas de considerar necessari, posa en marxa el procés de selecció de personal, la compra de material i la recerca de finançament per iniciar el programa d'ajuda.

2. Projecte Un cop redactat el projecte i elaborat el pressupost s'envien equips tècnics i material a la zona. En grans crisis es lloguen avions de càrrega de 40 tones que contenen tot el material mèdic i logístic necessaris per arrencar immediatament les activitats. Gràcies a l'estandardització dels protocols de treball, l'organització de materials en kits especialitzats i els magatzems en zones franques, en cas d'emergència i en 24 hores, MSF desplaça a la zona afectada material i equips que són operatius des del mateix moment en que aterren.

3. Avaluació Els projectes són avaluats de forma contínua per tal d'adaptar les activitats a les necessitats reals de les poblacions. El flux d'informació entre el projecte i la seu central és constant. Això proporciona a MSF una gran flexibilitat operativa que assegura l'optimització dels recursos en benefici de les persones afectades per una catàstrofe o que no tenen atenció sanitària.

4. Tancament Quan MSF considera que les necessitats que van originar el projecte han estat cobertes, inicia la retirada gradual dels seus equips i tancament definitiu del programa o bé ho traspassa a altres ONG locals o internacionals o al govern del país


48

3. Presa de decisions. “Efectes secundaris” Tot i tenir un protocol estrictament mesurat i baix avaluació continua, els equips de MSF destinats a treballar en un territori, han d’estar sempre alerta dels possibles problemes que els puguen sorprendre, ja que com ja hem dit abans solen treballar en regions enfosades en conflictes armats o en catàstrofes naturals. Aleshores han de ser capaços de prendre decisions de forma ràpida i que tinguen com a conseqüència la més mínima desviació cap a l’assoliment de l’objectiu estimat. No obstant, darrere de cada actuació de MSF, sempre trobarem, encara que en la majoria dels casos mínims, els anomenats efectes secundaris resultant d’eixa presa de decisions. De fet, a vegades l’ajuda i treball oferit per MSF és utilitzat per institucions o bàdols d’una guerra com a vehicle per dur a terme les seues intencions, com per exemple, la utilització d’aquesta ONG com a font de reunió en massa de població civil o del bàndol oposat. En aquests casos, MSF ha d’escollir entre romandre juntament aquesta gent, i col·∙laborar indirectament en els propòsits bèl·∙lics d’un bàndol o en desmantellar l’equip i “abandonar a la seua sor” aquesta gent. Aquests són els anomenats efectes secundaris inevitables i que amb tant d’esforç intenta pal·∙liar Metges Sense Fronteres.


49

4. PER AL FUTUR: EL TREBALL DE PROXIMITAT COM A COLUMNA VERTEBRAL DEL TREBALL HUMANITARI DE DEMÀ.

L’aspecte humanitari de MSF s'estén sobre camps d'intervenció cada vegada més complexos. Metges Sense Fronteres cohabita amb actors i organitzacions amb ambicions, mitjans i responsabilitats molt variats davant els quals ha de afirmar la seva identitat. Però què identitat? ¿La del principi del moviment o la que s'està construint a vegades independentment de la seva voluntat? En efecte, les situacions d'excepció, de guerra o de conflicte ja no són els únics terrenys d'acció del treball humanitari. Metges Sense Fronteres també es troba sovint en la gestió d'errors, de ruptures o de debilitats del contracte social dels contextos en els quals evoluciona, ja que una de les seves prioritats, un dels seus objectius és el de protegir la dignitat humana quan la societat ja no és capaç o no vol, per raons diferents, assegurar la supervivència d'alguns dels seus membres. Davant d'aquesta evolució de les societats, l'acció humanitària i Metges Sense Fronteres, ha de fer front a un nou desafiament. La naturalesa provisional de les intervencions ja no és sempre l'adequada, ha de canviar les seves maneres d'intervenció. MSF no vol que la seua acció humanitària quede reduïda a un acte de mera generositat, de simple ajuda material, pretén protegir en individus a la vora de l’exclusió social, un mínim de drets i de dignitat humana dins d'una col·∙lectivitat. De fet, MSF desitja considerar altres formes de d’intervenció menys clàssiques i tècniques i rehabilitar valors base com és el treball de proximitat, ja que en moltes ocasions les seues accions potser manquen de diàleg i estan relacionades amb la instrumentalització dels seus suports. Aquesta pèrdua de les nocions de “proximitat” del principi de MSF, està causada principalment per diverses raons:

-‐ La neutralitat i imparcialitat de les operacions. -‐ La mida dels projectes i el seu tecnicisme. -‐ El mitja polític (per exemple la col·∙laboració amb Nacions Unides per a la presa de

decisions ) i de seguretat en el qual els projectes de MSF evolucionen. -‐ L’augment de la preocupació per la professionalització.

És així com MSF vol basar-‐se en la realització d’un treball establert sobre la relació amb la comunitat, l’establiment de llaços en el si d’aquesta, l’exaltació de la seua validesa. MSF pretén posar èmfasi en la participació de la mateixa comunitat en el procés d’ajuda i que aquesta es sentisca reconeguda en aquesta contribució comuna que s’estableix sobre un intercanvi entre ella i l’ONG. Oblidar-‐se de la visió reduccionista on la víctima sols pot rebre i no aportar.


50

Aquest treball de proximitat establirà una relació privilegiada de confiança, que permetrà ambdós bàndols la possibilitat de poder donar, de participar en l’intercanvi de valors, de satisfacció, de vida. Com a resultat, obtindrem que el treball amb la comunitat es faja més gran, s’expandisca i que haja una bona base per assentar els objectius del futur.


51

LA DESNUTRICIÓ INFANTIL

1. Què és? Graus de malnutrició infantil i mètodes diagnòstics. La desnutrició infantil és la conseqüència de la poca ingesta d’aliments durant la infància. En

aquesta etapa, com tots sabem, es requereix d’una gran part de nutrients perquè els infants es

puguin desenvolupar de forma adequada.

Hem de dir que els xiquets menors de dos anys són els que més sofreixen els efectes causats

per la mala nutrició; ja que aquest és un període crític en el que la qualitat de la dieta infantil

té un impacte profund i continuat sobre la salut i desenvolupament físic i mental de l’infant.

Els principis d’una bona nutrició són clars durant els primers sis mesos de vida de l’infant: bona

nutrició de la mare, junt a una lactància materna del nadó. Després s’ha de fer una introducció

a una dieta complementària nutritiva i variada. Aquesta ha de contenir una correcta

combinació de proteïnes d’alta qualitat, grasses essencials, carbohidrats, vitamines i minerals

(rica en productes d’origen animal à llet, ous i carn). Aquelles dietes, les

quals no contenen tots aquests nutrients essencials poden perjudicar

notablement el creixement i desenvolupament del nadó, incrementant

així el risc de mort per malalties infantils comunes, o tenir conseqüències

de per vida.

Trobem diferents graus de desnutrició infantil, els quals estan determinats

per una sèrie de característiques diagnòstiques. Però hem de dir que el diagnòstic que es

realitza al camp, es basa en la simple utilització de l’antropometria, que permet estimar l’índex

de massa corporal i inferir la duració i severitat dels estats de desnutrició en base a la mesura

de la circumferència muscular i dels plecs subcutanis bicipitals, tricipital, subescapular i

suprailíac, mitjançant la utilització d’un braçalet mil·∙limetrat. Aquest braçalet s’anomena

MUAC (Middle-‐Upper Arm Circumference). També hem de dir que la majoria dels casos en els

que es troba MSF, desgraciadament són casos de desnutrició aguda severa i en menys mesura,

desnutrició aguda moderada.


52

2. Com afecta al món? Com podem observar els 50 països marcats tenen una alta tassa de mortalitat (més de 50 per

cada 1.000) i més del 30% d’atròfia del creixement (stunting) en xiquets menors de 5 anys9.

La següent llegenda representa la consumpció (wasting) per desnutrició aguda 10 entre xiquets

menors de 5 anys en aquests països. Segons Metges Sense Fronteres 195 milions de xiquets a

tot el món pateix desnutrició dels quals el 90% provenen d’Àfrica subsahariana i el sud-‐est

asiàtic; i que 1/3 dels 8 milions de mort infantil a l’any estan produïdes per la desnutrició.

9. Atròfia o retràs del creixement per la poca altura en relació a l’edat.

10. consumpció o extrema delgades, mesurada per baix del pes en relació amb l’altura. És un signe de desnutrició aguda.

11. Burkina Faso, Chad, Eritrea, India, Madagascar, Mauritania, República Democrática del Congo (RDC), República Democrática

Popular de Laos, Sudán, Yemen.

12. Bangladesh, Etiopía, Guinea-‐Bissau, Guinea-‐Conakry, Haití, Islas Comores, Malí, Myanmar, Namibia, Nepal, Níger, Nigeria, Pakistán, República Centroafricana, Sierra Leona, Somalia, Timor Oriental, Togo.

13. Afganistán, Angola, Benín, Burundi, Camboya, Camerún, Costa de Marfil, Ghana, Guinea Ecuatorial, Irak, Kenia, Liberia, Malaui, Mozambique, República Democrática Popular de Corea, República Popular del Congo, Ruanda, Tanzania, Uganda, Zambia, Zimbabue.

Països amb més xiquets menors de 5 anys amb desnutrició aguda severa. (Estimació en milions).

ÍNDIA........... 8,0

RDC.............. 1,3

PAKISTAN..... 1,2

NIGÈRIA........ 1,1

ETIÒPIA......... 0,6

Països amb més d’un

15% de consumpció11


10% de consumpció12


4% de consumpció13

Sense dades.


53

3. Actuació de MSF à Gran crisi humanitària a Somàlia durant 2011.

Ø Un poc d’història.

Somàlia Somàlia (en somali Soomaaliya; en àrab ,االصومالل As-‐Sumal),

oficialment República Somali, abans coneguda com la República

Somali Democràtica, és un estat de l'est d'Àfrica amb costa al golf

d'Aden i a l'oceà Índic. Limita amb Djibouti al nord, amb Etiòpia a

l'oest i amb Kenya al sud-‐oest. La capital és Muqdisho, també

coneguda amb el nom italià de Mogadiscio.

Actualment existeix un govern de transició ([Govern Federal de

Transició], GFT) reconegut internacionalment, que controla la capital Mogadiscio, la ciutat de

Baidoa i alguns altres llocs del país, amb l'ajut de l'exèrcit etíop. Puntland i Galmudug al nord-‐

est, sòn estats autònoms que reconeixen al GFT (en canvi aquest no ha reconegut de moment

a Galmudug). La major part de l'antiga Somàlia Britànica està en poder del govern de la

República de Somalilàndia (Puntland, Maakhir i Northland controlen alguns districtes orientals;

Maakhir i Northland no estan reconeguts de moment pel GFT). La resta del país està en mans

de milícies de clans i combatents islamistes.

La situació nutricional de Somàlia és el resultat de la combinació de diversos factors:

-‐ La pitjor sequera durant els últims 50 anys.

-‐ L’increment del preu dels aliments.

-‐ Els efectes del conflicte armat a Somàlia.

-‐ Un dels més intensos

fluxos de refugiats de

Somàlia cap a Kenia o

Etiòpia.

Com sabem, la inestabilitat

política al país és molt

accentuada, ja que dins

d’ell hi ha moltes forces

polítiques diferents que

governen cada regió , i

d’altre clans militars; l’ajuda

Militars armats per davant d’un camp de refugiats.

Situació de Somàlia.


54

humanitària realitzada per les diferents ONG que treballen a Somàlia durant molt de

temps, han hagut de realitzar negociacions amb aquests per a demanar permís per poder

realitzar la seua feina. Aquesta inestabilitat, impedeix moltes vegades realitzar tot el que

s’havia planejat en un primer moment. I açò perjudica

notablement la ja molt roina situació dels refugiats i habitants

de Somàlia.

Aquesta situació inestable ve des de fa uns 20 anys que Somàlia pateix de guerra, la qual no concedeix ninguna treva al país. I és que els insurgents islamistes que en el passat estaven units contra les tropes etiòpides, ara s’han perdut entre contradiccions i rivalitats i no han fet més que incrementar

des de 2009 una guerra d’assetjament contra el feble govern de transició que ara governa el país. Entre aquests Al-‐Shabaab ("La Juventud") o Hizb-‐Al-‐Islam són defensors d’un islam rigorós en el que prohibeixen el cine, els jocs de vídeo i la música en les estacions de radio, entre altres. Tots aquests grups armats desenvolupen una campanya de terror i d’assassinats contra els membres més importants de la societat civil,

senyalats de servir els interessos dels “Cruzados”, els occidentals. Desenes de professors d’universitat, polítics i periodistes, que per naturalesa són els seus enemics, han sigut assassinats. Aquests clans armats de la guerrilla tenen presons pròpies i jutgen i executen els seus presoners segons els seus propis principis. Molts periodistes occidentals que es troben a la zona han estat empresonats i segrestats per aquestes guerrilles, i molts d’ells han sigut executats.

La sequera que assetja el país més forta durant els últim

50 anys provoca una crisi alimentària generalitzada a tota

la població somali que s’alimenta del que llauren a les seues terres, i guanyen diners dels

possibles excedents que genera, però degut a la forta sequera no és que no s’haja produït

excedent sinó que a banda, les terres tampoc han produït menjar suficient per abastir a les

famílies. Açò ha provocat una gran pujada del preu dels aliments de necessitat bàsica, i la

impossibilitat de les famílies de poder abastir-‐se.

Totes aquestes fatalitats han fet que molts ciutadans somalis hagen decidit deixar el seu país

per buscar un lloc on poder sobreviure, cosa que ha provocat un dels majors èxodes de la

Camp de refugiats de Dadaab.

Aspecte àrid de les terres

Cua de refugiats, al camp de refugiats de Dadaab, esperant a rebre la seua ració de menjar


55

història generant també una molt mala situació als camps de refugiats de Dadaab a Kènia, i

Dolo Ado a Etiòpia; que es troben abarrotats i ací també es pateixen males condicions de vida.

Situació del camp de refugiats de Dadaab

(Kènia) en la frontera amb Somàlia.

ETIÒPIA

SOM

ÀLIA

UGANDA

SUDAN

TANZÀNIA

200 KM

OceàÍndic

LlacVictòria

LlacTurkana

Kilimanjaro

KENYA

Nairobi

DADAAB

Mombasa

Flux massiu de refugiats que busquen un lloc on poder sobreviure.


56

Ø Els aliments preparats han revolucionat la resposta a la desnutrició severa.

Cronologia d’esdeveniments.

Les farines enriquides, són els productes que fins fa poc s’utilitzaven per a tractar nens amb

risc de patir desnutrició o els quals la patien, durant el seu tractament. No obstant això,

aquestes no reunien els estàndards nutricionals bàsics. A continuació farem una mena

d’enumeració de la cronologia d’esdeveniments de l’evolució de les farines enriquides fins als

RUF d’ús terapèutic que s’utilitzen avui dia.

1994.-‐ Primer ús de la llet terapèutica. Aquesta va

ser denominada F100, i es tractava d’una mescla de

llet, oli, sucre i enriquida amb minerals i vitamines.

La utilització d’aquesta va desencadenar una

reducció de la mortalitat en clíniques

especialitzades en desnutrició aguda severa que va

suposar una reducció per baix del 5%. Els precursors

del seu ús va ser la organització Acción contra el

hambre (ACH). No obstant la utilització d’aquestes llets terapèutiques presenten una sèrie

d’inconvenients i és que aquestes requereixen d’una preparació prèvia (s’ha d’afegir aigua

calenta i neta) i el seu emmagatzenament requereix d’unes condicions especials.

1997.-‐ Naixen els aliments preparats (RUF). Es tracta d’una crema rica en nutrients per al

correcte tractament de la desnutrició aguda severa.

Aquests preparats són més adequats per a aquest

tractament ja que tenen més propietats necessàries per

al correcte desenvolupament dels xiquets desnodrits.

El Pumply’nut és el nou producte, es tracta d’aliment

preparat i està fet de llet en pols, crema de cacau, grasses vegetals i sucre; i tot açò enriquit

amb vitamines i minerals essencials.

Metges Sense Fronteres utilitza aquest

producte de manera experimental al sud de

Sudan, on la situació d’inseguretat impedia

l’establiment de centres fixes de nutrició i la

única via era l’atenció ambulant.

Xiquet alimentant-‐se amb llet terapèutica.

Xiquets a un centre d’atenció nutricional


57

Els avantatges que presenten aquests productes a sobre de la llet terapèutica és que són molt

fàcils de consumir, ja que no requereixen d’una preparació prèvia, i també la presenten la

possibilitat d’emmagatzenament inclús en climes tropicals.

Al mateix temps l’organització Acción contra el hambre (ACH), desenvolupa una galeta amb

aquestes mateixes especificitats que anomenaran BP100.

1999.-‐ Protocol d’assistència descentralitzada. La organització humanitària Concern elabora

un protocol que fa possible el tractament domiciliat amb el producte preparat en xiquets

desnodrits que no presenten complicacions mèdiques greus; per evitar el trasllat de les mares

amb els xiquets a peu des de molt lluny recorrent quilometres peu.

2000-‐2002.-‐ Els RUF terapèutics esdevenen una ferramenta clau per al tractament de xiquets

en crisis alimentàries. La organització Metges Sense Fronteres al 2000 va utilitzar les RUF a les

importants crisis alimentàries de la regió congolenya de Pool i en Ogaden (Etiòpia) a les quals

van atendre un nombre aproximat de 1.700 xiquets desnodrits. Durant l’any 2001 van utilitzar

els RUF a la província de Kanuzi (Burundi), on van atendre aproximadament uns 3000 xiquets

desnodrits. Durant l’any 2002 a Caala (Angola) on van atendre aproximadament uns 8600

xiquets desnodrits.

Els metges que van treballar, durant aquests anys, a les diferents zones on es va aplicar el

tractament ambulatori amb els RUF, tenien por de que aquest tractament ambulatori

provocara complicacions o no es fera un seguiment adequat per part dels familiars, però els

excel·∙lents resultats van demostrar tot el contrari.

2001-‐2005.-‐ Tractament ambulatori dels RUF esdevé la base dels programes nutricionals.

Durant 2001 Metges Sense Fronteres va treballar a la província de Faryab, al nord de Pakistan,

on es van tractar un nombre limitat de xiquets desnodrits però que va suposar el llançament

d’una nova estratègia d’actuació ambulatòria degut a la situació de desplaçats en la que es

trobava aquesta població. Després durant 2004 van treballar a Darfur (Sudan) i Maradí (Níger) i

durant 2005 van treballar a Níger on es van tractar al voltant de 60.000 xiquets desnodrits i a la

regió de Maradí on van tractar aproximadament uns 38.000 xiquets desnodrits.

Hem de dir que per primera vegada (al 2006) des de 2001 que Metges Sense Fronteres va

començar a treballar en Maradí no s’havia produït el pic estacional d’admissions de casos de

desnutrició severa, i aleshores es van adonar que el tractament amb els RUF podia previndre el

desenvolupament d’aquesta fatal malaltia.

2007.-‐ Distribució d’aliments suplementaris a gran escala. Metges Sense Fronteres durant

aquest període de temps va implementar una nova perspectiva a dos nivells: accés més


58

prompte per al tractament de la desnutrició severa als RUF i per a tots els xiquets amb un gran

risc de patir-‐la en la zona; perquè com ja hem dit la organització es va adonar de l’eficàcia en la

prevenció de la desnutrició aguda severa mitjançant l’administració dels RUF a xiquets amb

risc de patir-‐la. De manera que, a llarg termini, donar a tots els xiquets en perill de patir la

desnutrició aquest aliment (RUF) el que va provocar va ser una disminució de casos

potencialment amb risc de patir l’enfermetat i per tant açò requereix una disminució notable

de recursos en contra d’haver de curar tos els xiquets de desnutrició aguda severa.

2010.-‐ Els suplements nutricionals esdevenen una peça clau de la resposta a emergències.

Durant les emergències del terratrèmol d’Haití, les crisis nutricionals de Níger o les inundacions

de Pakistan entre d’altres va quedar demostrat mitjançant un estudi realitzat a Níger per

Epicentre que es redueix la mortalitat en un 50% en el grup que menja RUF front al que no.

2011.-‐ Més passos per aconseguir una reforma de l’ajuda alimentària i que més països

adopten els RUF. Níger va decidir repetir l’estudi, el Ministeri de Salut va revisar el protocol

d’actuació per reduir la desnutrició severa.

Per altra banda hem de dir que hi ha estudis que rebel·∙len que les CBS no estan adaptades

nutricionalment a les necessitats dels xiquets, per tant l’objectiu és assegurar que tots els

xiquets tinguin accés a millors productes nutricionals, cosa que avui dia encara és un repte.

Xiquet rebent menjar a través d’una sonda nasogàstrica a un centre nutricional del camp de refugiats a Dadaab.


59

1. Sobre el camp. Organització dels metges per abordar les crisis de

desnutrició.

Al llarg de 2011, Metges Sense Fronteres ha treballat en 22 localitats al centre i sud de Somàlia

(epicentre de la crisi), amb programes a gran escala en els camps de refugiats somalis a Etiòpia

i Kènia. Entre el nombre de pacients atesos per aquesta organització de maig a desembre de

2011 trobem uns 9.500 pacients tractats per desnutrició, 6.000 pacients per xarampió, a més

s’han vacunat aproximadament 235.000 persones contra aquesta malaltia (xarampió), s’han

atès 5.500 parts i s’han realitzat un total de 450.000 consultes mèdiques. Tot açò s’ha fet

possible gràcies al treball d’un total de 1.461 professionals que han treballat durant tot aquest

temps. Per últim cal destacar que Metges Sense Fronteres porta treballant a Somàlia des de

l’any 1991.

i. Maig-‐ Juny 2011.

Durant aquest període de temps es produeix un empitjorament de la situació nutricional en el

país (al centre i sud de Somàlia). Hem de dir que aquest empitjorament de la situació

desencadena un flux massiu de somalis que van a creuar la frontera per refugiar-‐se als països

veïns (Kènia i Etiòpia), on trobem els camps de refugiats de Dadaab (Kènia) i Dolo Ado

(Etiòpia). Les xifres de recent arribats fins al moment ascendeixen fins la xifra d’uns 10.000

refugiats, no obstant durant aquest període ascendeixen fins a un total de 30.000 refugiats.

Aquest ascens tan brusc provocarà un deterior de les poques condicions que ja hi havia als

camps i s’empitjorarà sobretot la insuficient disponibilitat de menjar per abastir tot el camp de

refugiats.

ii. Juliol-‐Agost 2011.

Metges Sense Fronteres va incrementar el seu marge d’actuació als camps de refugiats, ja que

trobem unes xifres escandaloses al camp de refugiats de Dolo Ado (Etiòpia) amb un nombre de

refugiats que ascendeix a 48.000 refugiats al juliol. Durant aquest període de temps es va

produir un desplaçament del front de guerra a l’interior de Mogadiscio, cosa que va permetre

a l’organització ampliar les seues activitats a la capital; i ho va fer de la següent forma:

A la capital à MOGADISCIO.

-‐ Programes de nutrició terapèutica per als xiquets desnodrits.

-‐ Tractament de casos de còlera i xarampió.

-‐ Consultes mèdiques, vacunació i distribució de productes de primera necessitat

(població local i desplaçada de Mogadiscio).


60

Fora de la capital

-‐ Atenció mèdica, aigua, menjar, refugi i utensilis de cuina a 2.200 desplaçats somalis en

Guni El, i fora del projecte estable de Marere a un camp de desplaçats a prop de Jilib.

iii. Setembre-‐Octubre 2011.

Durant aquest període de temps es va produir una combinació d’una epidèmia de xarampió

amb la ja coneguda situació de la desnutrició infantil.

A l’octubre es va produir un fet molt important per a l’organització, i és que van segrestar dos

companyes de Metges Sense Fronteres mentre realitzaven accions humanitàries d’atenció als

refugiats somalis.

Arribats a aquest punt, hem de dir que la inseguretat del conflicte armat i la necessitat de

negociació constant amb els diferents clans militars per poder prestar ajuda humanitària a la

població i als refugiats, perjudica notablement la ja molt roina situació dels refugiats i

habitants de Somàlia.

Durant aquest període de temps va augmentar el conflicte armat i es va produir el bombardeig

aeri sobre un camp de desplaçats en Jilib, el que va provocar un èxode massiu de somalis.

Aquest èxode massiu va provocar una pressió afegida a l’organització i a altres ONG per poder

abastir de manera adequada als refugiats a Kènia i Somàlia.

iv. Novembre-‐Desembre 2011.

En aquest període de temps hem de dir que la dependència dels habitants de Somàlia de

l’ajuda mèdica i alimentària seguia sent enorme, a pesar del període de pluges que acabà amb

la forta sequera que assetjava el país. No obstant l’espera de les collites de 2012 encara era

patent a la població. Durant aquests mesos també es va produir un augment dels casos de

còlera, suposem que va ser degut a l’aigua de la pluja junt a altres aigües contaminades les que

van provocar aquesta nova epidèmia.

A pesar del gran treball que ha realitzat l’organització durant 2011 i que porta realitzant des de

1991 a la regió de Somàlia i als camps de refugiats i desplaçats dels països veïns, encara queda

molt per fer, i per a això es necessita de la col·∙laboració tant del propi govern del país com dels

clans militars, a més de l’ajuda de la resta de països del món, no a només en suport econòmic,

sinó també a ajudar a que el país puga desenvolupar una industria, una economia i brindar-‐li

l’oportunitat de desenvolupar-‐se deixant a banda les malalties degudes a un mal sanejament

de les aigües o a la falta d’aliments. Aquest propòsit, gràcies a organitzacions com Metges

Sense Fronteres cada dia que passa estem més a prop d’un món més solidari i igualitari.


61

1. Repercussió social à notícies que en parlen, implicació social...

Aquest article va ser publicat al diari “El País” el 13 de febrer de 2012, i parla de la història de Jara i Timara (mare i filla) que trobem a la foto, i fa una reflexió sobre la situació actual a Somàlia a pesar de que la ONU va declarar oficialment la fi de la fam aquest febrer a partir de la història d’aquesta família. I també explica que és molt important l’ajuda humanitària al país ja que sinó tot el que s’ha aconseguit fins ara, es perdrà molt ràpidament.

http://internacional.elpais.com/internacional/2012/02/13/actualidad/1329134567_884606.html

Aquest article va ser publicar al periòdic britànic

“The Guardian” el 22 de febrer de 2012, i parla

sobre la situació que va travessar el país durant

2011, la pitjor crisi humanitària i alimentària que

recordem. En aquesta van morir moltes persones.

Es tracta d’una aplicació que deixa constància de la

cobertura que ha tingut aquesta, com s’ha dut a

terme en el temps o a qui han anat dirigits els

recursos. http://www.guardian.co.uk/global-‐

development/interactive/2012/feb/22/somalia-‐famine-‐aid-‐

media-‐interactive?INTCMP=SRCH


62

Aquesta notícia va ser publicada al diari “El Universal”

de Mèxic, l’11 d’agost de 2011 i parla sobre la crisi

humanitària a Somàlia que en el moment de

publicació de la notícia travessava un dels moments

més crítics i que per tant, aquesta notícia fa un reclam

a la societat de que la situació és realment greu i que

és necessària l’ajuda.

http://www.eluniversal.com.mx/notas/782821.html

En aquest article publicat a la “BBC”, el 18 de gener

de 2012 i parla sobre la crisi humanitària patida en

2011 a Somàlia, però fa una reflexió en la qual diu

que encara que les xifres d’avui són més alentidores

no deixen de ser tràgiques i mortals, ja que tots els

dies molts nens afectats per la desnutrició moren al

país. I per acabar la notícia ens diu que encara que la

sequera va provocar aquesta crisi humanitària a l’est

d’Àfrica, els factors humans la van convertir en un

desastre, per l’actuació lenta i desorganitzada entre

altres aspectes.

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2012/01/120

118_muerte_ninos_sequia_cuerno_africa_jr.shtml


63

2. Que han aconseguit?

Aquest apartat el tractarem a partir d’una

notícia molt esperançadora que va sortir al

febrer d’aquest any on la ONU declarava la

fi de la fam a la regió de Somàlia, però

advertint que aquesta situació és fàcilment

reversible. Aquesta fi teòrica de la fam a la

regió de Somàlia és gràcies a l’actuació

d’organitzacions com Metges Sense

Fronteres i a l’ajuda humanitària dels

governs de tots els països del món que han

fet que en un any aquesta situació

d’emergència nutricional haja cessat. No

obstant és important seguir ajudant

regions com Somàlia per a que no tornen

a recaure en aquesta situació.

http://www.abc.es/20120203/internacional/abci-‐

hambruna-‐somalia-‐201202030933.html


64

3. Plantejaments de cara al futur. Que queda per aconseguir? Nous reptes i

expectatives.

Com hem vist a l’apartat anterior, la notícia publicada a l’ABC, i que

ha sigut publicada a molts mitjans de comunicació al febrer

d’aquest any; la ONU declarava la fi de la fam a la regió de Somàlia.

No obstant aquesta notícia, totes les organitzacions humanitàries es

centren en recalcar que no està tot el treball fet, i que a pesar de

que la regió ja no es troba en “risc”, es troba en una situació molt

delicada, en la que si no es segueix treballant a la zona probablement tornen a la situació de la

que acaben d’eixir amb molta facilitat.

Per això la organització Metges Sense Fronteres

està realitzant una campanya anomenada

“Hambrientos de Atención” en col·∙laboració

amb l’agència VII Photo i que ambdós tenen

l’esperança de reescriure la història de la desnutrició infantil. No es tracta d’una campanya

dedicada només a la regió de Somàlia sinó, dins el context del greu problema que es pateix a

tantes regions del món, com ja hem vist, de la desnutrició infantil.

Hambrientos de atención. Aquest projecte té com a objectiu la recollida de firmes, per

aconseguir cridar l’atenció dels líders mundials per a que consideren la petició de Metges

Sense Fronteres de canviar els estàndards i la composició de les polítiques alimentàries per

tractar la desnutrició infantil. En açò volen que quedi patent el doble raser que s’utilitza per al

tractament d’aquesta malaltia en països de diferent desenvolupament econòmic, ja que als

països que necessiten aquesta ajuda humanitària es proporcionen aliments que no són de

qualitat òptima ja que, aquests ajuden a que els nens no tinguin fam però no asseguren un

correcte tractament de la malaltia i per tant un posterior correcte desenvolupament d’aquests

nens.

Aquesta campanya està duent-‐se a terme a través d’internet

(http://www.hambrientosdeatencion.org/), mitjançant històries concretes amb

testimonis esglaiadors de mares; i aquest treball ha estat realitzat

gràcies a l’ajuda de l’agència VII Photo.

La firma d’aquesta petició es pot realitzar a través de la web:

http://www.msf.es/hambrientos-‐de-‐atencion.


65

CONCLUSIONS I OBJECTIUS ASSOLITS.

Hem desenvolupat aquest treball per conèixer...

• El concepte d’ONG i els diferents tipus que hi ha. • Les característiques d’una ONG de tipus mèdic i objectius d’aquesta. • MSF com a exemple d’ONG de tipus mèdic. • Com col·∙laborar en una ONG: el cas concret de MSF. • L’estructura d’una organització no governamental, tant financera com directiva . • La història de Metges Sense Fronteres, des dels seus inicis fins a l’actualitat, dins el

context de les diferents ONG. Amb un repàs de l’activitat de la mateixa al llarg de la seua història (1971-‐2011), així com guardons que ha rebut la ONG al llarg d’aquests anys.

• La organització interna de la ONG, així com parlar de l’estructura internacional, directius, organització sobre el terreny, i organitzacions satèl·∙lit a la ONG que treballen en conjunt amb aquesta.

• La seu de Metges Sense Fronteres a Espanya que té una rellevància dins el panorama internacional i que tots els ciutadans disposem d’un fàcil accés a la mateixa.

• La forma d’aproximar-‐se a la població que va a rebre l’ajuda i els problemes que d’aquesta poden derivar.

• Els diferents àmbits d’actuació, la seua importància i relació amb el finançament. • Les diferents formes d’acció segons la situació que es fa front. • La importància de la independència econòmica de l’organització. • Les formes d’obtenció de fons de l’organització. • La distribució de les despeses per àmbit de treball, tipus d’acció, zona geogràfica,

procediment, ... • Els efectes de la crisi sobre l’ajuda humanitària, les poblacions més desafavorides, els

fons públics i les donacions privades. • En profunditat el contingut de les accions que ha estat i està duent a terme MSF, més

enllà de les activitats essencialment mèdiques. • Les regions geogràfiques on es destinen la majoria de recursos, i establir la relació

entre les carències i necessitats que presenta dita zona amb les accions que MSF du a terme allí.

• Els projectes més importants duts a terme. El cas especial d’Haití. • El mètode de treball de l’organització i la seua concordança amb la filosofia de l’ONG. • La intenció de MSF de treballar amb i no per la comunitat objectiu per tal de mantenir

un treball de proximitat i merament socorrista. • L’adaptació del mètode de treball de l’organització als temps i situacions actual. • Els continguts de les diferents accions que està duent a terme en aquests moments, en

concret hem agafat un cas concret com a exemple de la campanya que va dur a terme Metges Sense Fronteres relacionada amb la desnutrició infantil a Somàlia durant l’any


66

2010. Ho hem estudiat des de diferents perspectives, hem parlat de què és i com afecta al món la desnutrició infantil, així com de l’actuació de la organització durant l’any 2010 a Somàlia, la repercussió social del mateix i per acabar objectius aconseguits i reptes per al futur.

BIBLIOGRAFIA.

http://www.msf.es/

http://www.msf.es/multimedia/videos/2011/somalia-‐combatir-‐desnutricion-‐en-‐galcayo

http://www.msf.es/publicaciones/destacadas

http://www.innatia.com/s/c-‐alimentacion-‐infantil/a-‐desnutricion-‐infantil-‐es.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Som%C3%A0lia

http://www.rsf-‐es.org/news/somalia-‐milicias-‐islamistas-‐armadas-‐al-‐shabaab-‐hizb-‐al-‐islam-‐/

http://www.unicef.es/cat/infancia/emergencies-‐ajuda-‐humanitaria/emergencia-‐nutricional-‐la-‐banya-‐dafrica

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/internacional/guerra-‐somalia-‐desencadena-‐una-‐marea-‐refugiats-‐kenya-‐1064636

http://www.hambrientosdeatencion.org/

http://www.msf.es/hambrientos-‐de-‐atencion

http://www.msf.es/proyectos

http://www.msf.es/publicaciones/destacadas

http://www.msf.es/multimedia/entrada.

http://www.who.int/mediacentre/news/releases/2006/pr68/es/index.html

http://www.un.org/es/

http://es.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9dicos_Sin_Fronteras

Xerrada de Metges Sense Fronteres a la Facultat de Medicina de València en commemoració dels 40 anys d’actuació humanitària.

Documents

Organitzacions no governamentals: Metges Sense Fronteres