Orientació a centres:

El CREDA

i les seves funcions

Definició del Servei del CREDA

Comunicació, Llenguatge i Parla

Signes d’alerta

Derivació a l’EAP i CREDA

Modalitats d’atenció

1

Índex de continguts:

A-Definició del SEE CREDA dins els centres.

B-Definició de Comunicació, Llenguatge i Parla i quines variables associades podem trobar en els retards i trastorns de llenguatge. Aspectes que conformen el Comportament Lingüístic (CL).

C-Signes d’alerta per derivar un alumne.

D-Definició del procediment de derivació de l’alumnat al Creda.

E-Definició de les modalitats d’atenció.

2

A.-Definició del SEE CREDA

dins els centres educatius:

3

VISUALS MOTRIUS

Trastorns

generalitzats del

desenvolupament

i la CONDUCTA

AUDITIUS

- CREDA -

Serveis

educatius

GENERALS

Serveis

Educatius

ESPECÍFICS

Serveis didàctics

de suport

a la docència

SERVEIS EDUCATIUS

Els professionals del CREDA

El CREDA està format per:

• Audioprotetista

• Logopedes

• Psicopedagog/a

Organitzats en tres unitats:

Direcció

Unitat de valoració i orientació

Unitat de seguiment escolar

Tecnologia i formació

4

CREDA: Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius

Servei Educatiu Específic que:

Dóna suport a la tasca docent del professorat,

en relació a l’alumnat sord o amb GREUS

dificultats de comunicació, llenguatge o parla.

Proporciona atenció directa i orientació a

aquest alumnat i a les seves famílies.

5

•Un 15 % de l’alumnat presenta dificultats en el Llenguatge oral i/o escrit

durant l’escolaritat.

D’aquest alumnat el 0,6% presenta Trastorn de Llenguatge.

El CREDA atén:

Sordesa perceptiva= dels 0 anys fins acabar l’escolarització.

Trastorns (0,6%)= alumnes amb una desviació vers els patrons

evolutius lingüístics que no evolucionen àgilment tot i el treball

d’estimulació lingüística realitzat.

Retards = alumnes amb dificultats GREUS en l’adquisició lingüística

però amb bona evolució al tractament i l’estimulació lingüística.

La nostra atenció té com a OBJECTIU afavorir

l’ADQUISICIÓ LINGÜÍSTICA que permeti l’accés als

aprenentatges.

6

B.-Comunicació, Llenguatge i Parla

COMUNICACIÓ: formada pels previs comunicatius (contacte

ocular, atenció sostinguda i intencionalitat comunicativa) que

influeixen en l’establiment de relacions i essent prèvia a

l’aparició del llenguatge.

LLENGUATGE: Sistema organitzat d’estructures

morfosintàctiques usades i compartides per una comunitat.

PARLA: Procés de coordinació bucofonatòria que precisa de les

capacitats auditives i està constituïda per la FONÈTICA

(articulació) i la FONOLOGIA ( combinació dels sons).

7

PARLA

LLENGUATGE

COMUNICACIÓ

Què implica un RETARD en cada un d’aquests blocs?

R.Comunicació

R.Llenguatge

R.Parla

Alumnes amb immaduresa i dificultats per dur a

terme els previs comunicatius.

Alumnes amb intencionalitat i habilitats

comunicatives que s'expressen amb un codi oral

però desestructurat o amb manca d’elements

morfosintàctics.

Alumnes amb un llenguatge no desviat dels

paràmetres evolutius però amb dificultats en

l’adquisició del sistema fonètic-fonològic.

Retard Trastorn 8

Exemples:

Retard de Comunicació

No estableix contacte ocular.

No té intencionalitat ni amb gest ni amb paraula.

No comparteix atenció sostinguda.

No comparteix acció conjunta.

Repeticions sense significació (ecolàlies).

9

Retard de Llenguatge

A casa mama menjar.

Nena poma.

Bibe nena afa.

Ua nena que estava sin el choca los pies así pan i ha

yorao!

El lobo queria mucar la mama e suya.

A nena a furat.

Les cunills són petites.

Exemples:

10

Exemples:

Retard de Parla

Kaka ke ko.

A la paxa un lia ma picà una melusa.

Abafa e putet gran i epré polto a bebel.

Menja pa i uculata.

Té un totxe nou.

Adafa la cadida i seu al meu costat.

El Cales no taballa en aqueta ecola.

Si me la mula la jajeta de cumpeanys de yuger.

11

VARIABLES que incideixen en l’adquisició i

desenvolupament del Llenguatge:

VARIABLES

Dificultats

MOTRIUS

Poc contacte

amb la llengua

Model lingüístic

Familiar

Manca

d’estimulació

Dificultats

Emocionals i de

Relació

Dificultats

ATENCIONALS

Dificultats

COGNITIVES

Dificultats

AUDITIVES

12

Aspectes que conformen el

Comportament Lingüístic (CL):

Comportament Lingüístic: Conjunt de característiques

comunicatiu-lingüístiques d’un alumne/a.

Contingut: Significat- semàntica

Forma: Morfologia-Sintaxis

Fonètica-Fonologia

Ús: Pragmàtica

13

C.-Signes d’Alerta: Comunicació (C) - Llenguatge (L) - Parla (P)

P3 E. Infantil: CL : A - B - F

C- No estableix vincles afectius amb adults ni companys. No es relaciona.

C- No fa ni manté contacte ocular quan es comunica.

C- No té atenció sostinguda ni acció conjunta.

C- No fa demandes, no inicia conversa.

L- Usa només el gest per comunicar-se.

L- Usa únicament holofrase.

L- No hi ha existència d’ús del verb.

P- Parla totalment inintel·ligible.

14

No manifesta intencions comunicatives ni amb gest ni amb paraules

Manifesta intencions comunicatives amb gest ó 1-2 paraules

La seva parla és totalment inintel·ligible

Exemples:

L: Mama casa / Bibe nena

P: e dot ua dila (el gos a la cadira).

P: Na mama ni mita man (La mama

es renta les mans).

P: Una nena ni nenena i none (Una

nena va a la nevera i menja).

P4 E. Infantil: CL : C - G

L- Les marques morfològiques són errònies i esporàdiques.

L- No hi ha existència d’ús de nexes (preposicions-conjuncions) o en fa un

ús molt restringit.

L- Usa únicament frases simples i no hi ha existència de compostes.

P- La seva parla és més o menys intel·ligible però encara amb força errades

fonètic-fonològiques.

15

Manifesta intencions comunicatives amb 3 o més paraules però amb

pocs elements morfosintàctics. Hi ha presència de verb. Parla més o

menys entenedora però encara amb força errades.

Exemples:

L: - A mama a menjar casa

L: - Bibe nena afa

P: - Un alta lia la melulta fa mal.

P: - Io toc la tanyuleta.

P: - U niño ha pazado cuando eta el femaforo roko.

P: - Hay taules i carires i tamien orinaros.

C.-Signes d’Alerta: Comunicació (C) - Llenguatge (L) - Parla (P)

P5 E. Infantil: CL : D - G

L- Manté l’ús de frase simple i molt esporàdicament usa la complexa.

L- Dificultats per explicar i narrar vivències de manera coherent.

P- Parla poc intel·ligible i amb molts errors.

16

Manifesta intencions comunicatives amb frases de 3 o més elements,

amb estructura correcta i morfosintaxi bàsica però amb errors. Parla

més o menys intel·ligible però encara amb força errades fonètic-

fonològiques.

Exemples:

L: La mama a fer a menjar a casa.

L: La nena dafa la bibe pa beber.

P: Va a taza auela e yop i lo tome.

P: Hate debere y jumpo a punta e tapiz.

C.-Signes d’Alerta: Comunicació (C) - Llenguatge (L) - Parla (P)

D.-Procediment de Derivació al

CREDA:

Fases del procediment de DERIVACIÓ:

1.-Detecció

2.-Derivació

EAP

3.-Comunicació

Família

4.-Lliurament POMT a l’escola

5.-Devolució

POMT a l’EAP

6.-Revisió EAP-

CREDA

del POMT

7.-Valoració EAP

8.-Confirmació dificultats i

obtenció del CL

(CREDA)

9.-ORGANITZACIÓ

RESPOSTA EDUCATIVA:

-ATENCIÓ DIRECTA -ASSESORAMENT

17

E.- Modalitats d’atenció:

ATENCIÓ DIRECTA: treball logopèdic setmanal al

centre educatiu per part dels

logopedes de cada zona.

ASSESSORAMENT: Valoració i posterior orientació

i assessorament al

professorat del centre per part

del/la logopeda de cada zona.

18

Atenció a la diversitat:

Mesures

UNIVERSALS

Mesures

ADDICCIONALS

Mesures

INTENSIVES

PFZ

CREDA

Assessoraments

Atenció

directa

logopèdica

Millorar allò que ja es

fa a l’escola.

Optimitzar els

propis

recursos del

centre

Reeducar

dificultats

Específiques i/o

greus de

Llenguatge

19

Moltes gràcies

Equip logopèdic, psicopedagògic i audioprotètic del CREDAT

Curs 2014-2015

20

CREDA Tarragona - Edifici Ramon LLull, 3r pis

Complex Educatiu de Tarragona, 43006

Tel.: 977 922 873

creda-tarragona@xtec.cat

www.xtec.cat/creda-tarragona