ARXIUS48

CCultura Arxius

Editorial. Editorial / Qüestions detreball. Els arxius comarcals de Riberad’Ebre i el Pla de l’Estany, pàg. 2 / Lasalvaguarda de l’arxiu de Josep Puig iCadafalch (Barcelona, juliol-octubre2006), pàg. 3 / Noticiari, pàg. 6 /Rerefons, pàg. 27 / Bibliografia, 31 pàg. T

ard

or

-H

iver

n2

00

6

EditorialEl retorn del Llibre de Privilegisde Palafrugell

El dia 9 d’octubre del 2006, el Conseller deCultura de la Generalitat, Honorable FerranMascarell lliurava a l’Ajuntament de Pala-frugell el Llibre de Privilegis per tal que fosdipositat a l’Arxiu Municipal de la Vila. Estancava així un contenciós que tenia les se-ves arrels en la desaparició d’aquest im-portant còdex a cavall entre la darreria delsegle XIX i primeria del segle XX. La històriad’aquest episodi és força documentada:l’erudit local Miquel Torroella s’endugué enpréstec el llibre per a dur a terme un estu-di per bé que mai no fou retornat i, junta-ment amb altres béns de la seva propietat,fou venut en subhasta pública pel Jutjat dela Bisbal d’Empordà. D’aquesta manera en-trà dins el comerç d’antiguitats fins l’any1926 en què la Biblioteca de Catalunya elcomprà al llibreter barceloní Antoni Palau iDulcet per tal de salvaguardar-lo, evitar-nela pèrdua i incorporar-lo a la secció de ma-nuscrits d’aquesta institució.

D’ençà de l’any 1988 l’Ajuntament dePalafrugell havia demanat de manera rei-terada la devolució d’aquest llibre amb la fi-nalitat de reintegrar-lo al fons documentaldel qual prové en el seu origen. Si bé en capcas es pot discutir la plena propietat del lli-bre per part de la Biblioteca de Catalunya,és evident que des d’un punt de vista arxi-vístic i patrimonial el lloc més adient per apreservar-lo i difondre’l és l’Arxiu Municipalde Palafrugell, una institució arxivística, vala dir-ho,modèlica en tots els sentits. Les di-rectrius del Consell Internacional d’Arxiusi l’aplicació del principi de provinença acon-sellaven també cercar un solució que fescompatible el manteniment de la propietatdel llibre per part de la Biblioteca deCatalunya amb el dret dels ciutadans dePalafrugell de recuperar el document mésemblemàtic del seu passat col·lectiu.Fruit d’aquesta voluntat de consens, el mesd’octubre se signava un contracte entre el

2ARXIUS48

Qüestions de treballEls arxius comarcals de Riberad’Ebre i Pla de l’EstanyMariona Corominas,cap de l’Àrea de Coordinació General d’Arxius

Palafrugell, en tant que secció de l’ArxiuComarcal del Baix Empordà, pugui acolliraquest document cabdal per a la història dePalafrugell i posar-lo a disposició de tots elsciutadans i estudiosos.

Ja estan a punt per a la seva posta en fun-cionament els arxius comarcals de Riberad’Ebre i el del Pla de l’Estany. Amb aquestsdos equipaments la Xarxa d’Arxius Comar-cals comptarà, d’aquí a poc, amb 33 arxiuscomarcals distribuïts per tot Catalunya.

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre es vainiciar l’any 2003 quan el ple de la corpora-ció municipal de Móra d’Ebre cedia un te-rreny situat al carrer Antoni Gaudí, núm. 21,al Departament de Cultura per a la cons-trucció de l’arxiu comarcal. L’edifici és obrade l’arquitecta Meritxell Inaraja, qui a par-tir dels criteris funcionals de l’arxiu ha dis-senyat un edifici molt modern, amb els es-pais i el mobiliari adequat per a la gestió ifuncionament. L’edifici té una superfície de1.570 m2 i és de tres plantes. A la principalhi ha els serveis d’atenció als usuaris ambuna sala de consulta i una sala polivalentper a les activitats de difusió de l’arxiu, amés de les zones de treball on hi hauran elsdespatxos del personal, la sala de classifi-cació, la de recepció de la documentació ila de desinfecció, entre d’altres. A les plan-tes superiors hi ha els dipòsits amb els com-pactus per a conservar un total de gairebé10 km de documentació.També compta ambuna sala especial per a la conservació de do-cuments en gran format i també una altra,

climatitzada, per a la conservació dels do-cuments en suport sensible com són lesimatges. L’import total de la construcciói mobiliari de l’arxiu ha estat de 2.320.803euros.

Així mateix, l’Arxiu Comarcal del Pla del’Estany també està a punt per a començarel seu funcionament. Es va iniciar l’any 2000i està situat en el claustre del monestir de

Departament de Cultura, la Biblioteca deCatalunya i l’Ajuntament de Palafrugell pera la cessió en comodat del Llibre de Privilegisde Palafrugell. Amb aquest acord es tancaun contenciós que ha durat prop de vintanys i s’acorda que l’Arxiu Municipal de

Claustre de l’antic monestir de Sant Esteve de Banyoles

Sant Esteve de Banyoles, originari del s. IX.L’obra de rehabilitació i adaptació és de l’ar-quitecte Jeroni Moner, qui ha aconseguit in-tegrar perfectament la distribució d’uns es-pais que han de complir les funcions pròpies

3

ARXIUS48

d’arxiu comarcal dins un edifici que es vaconstruir amb una funció ben diferent. Elpressupost total de l’obra ha estat de1.120.400 euros i ocupa les dues plantes su-periors del claustre de forma que els dife-rents espais segueixen la superfície típicaque personalitza aquest recinte, per la qualcosa la pròpia construcció afavoreix una bo-na entrada de llum a les zones públiques ide treball. Disposa també, a l’igual com enel cas de l’arxiu comarcal anterior, de les sa-les de treball i d’atenció als usuaris. Els di-pòsits de documentació poden custodiarmés de 5 km, a més de les sales especialsper a conservar la documentació de gransformats i de suports especials. Una de lespeculiaritats d’aquest arxiu és que s’ha dis-senyat, a més, una sala especial per a con-servar l’escriptorium original dels monjosque vivien i treballaven en el monestir;aquesta sala de reduïdes dimensions s’haadequat en una cantonada del claustre i alcostat d’un dels dipòsits i representa un bell

record de la història del monestir de SantEsteve de Banyoles.

Les funcions que hauran de complir aquestsdos equipaments arxivístics són les de fa-cilitar el servei d’organització i de custòdiade la documentació produïda en aquestescomarques. Així els arxivers s’hauran d’o-cupar de la documentació produïda pels òr-gans de la Generalitat de Catalunya en el te-rritori, els ajuntaments de Móra d’Ebre i deBanyoles, els consells comarcals i d’altra pa-trimoni documental produït en aquestes cir-cumscripcions territorials. En aquest marces varen signar en les respectives comar-ques, un conveni de col·laboració per a lagestió de l’arxiu comarcal entre l’ajunta-ment cap de comarca, el consell comarcal iel Departament de Cultura i Mitjans de Co-municació per tal de contribuir en l’orga-nització i funcionament de l’arxiu comarcali vetllar per la producció documental de lesinstitucions i entitats de les comarques.

La salvaguarda de l’arxiu de JosepPuig i Cadafalch (Barcelona, juliol-octubre 2006) R. Planes i Albets

La importància de l’arxiu personal de JosepPuig i Cadafalch (Mataró, 1867 - Barcelona,1956), era bon tros més intuïda que no pasconeguda. Els anys 1989-90 fou organitzadal’exposició J. Puig i Cadafalch: l’arquitecturaentre la casa i la ciutat (Barcelona, FundacióLa Caixa i Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya). S’hi va poder veure una remarcablemostra de dibuixos i plànols de la seva obraarquitectònica, seleccionada per JudithRoher, comissària de l’exposició, a qui la Sra.Lluïsa Cunill i Puig havia deixat fer una àm-plia tria dins el conjunt de plànols i dibui-xos que Josep Puig i Cadafalch aplegà en una

estança dels baixos de la seva casa deBarcelona. Fou només un tast d’un arxiuque, tenint present la dimensió de l’obra delseu productor, semblava del tot que podiade ser important de debò.

El 25 de setembre del 2003, l’Arxiu Josep Puigi Cadafalch fou inclòs dins el Catàleg delPatrimoni Cultural Català. Havia estat unamesura preventiva -molt efectiva- tambéempesa per l’interès i la preocupaciómanifestada per diversos sectors de la so-cietat civil quant a la conservació i el man-teniment de la integritat d’aquest arxiu.

4ARXIUS48 Els contactes del Departament de Cultu-

ra amb els descendents i hereus de JosepPuig i Cadafalch pel que fa, concretament,a l’arxiu, reculen als anys noranta del seglepassat, però ha estat enguany que, final-ment, s’ha pogut posar les bases per a unasolució òptima que s’ha de traduir en la se-va incorporació al patrimoni públic.

Del 5 de juliol al 23 d’octubre, des de la sec-ció de Projectes i Protecció Documental dela Subdirecció General d’Arxius, s’ha pro-cedit a la identificació, la sumària descrip-ció i la valoració de l’arxiu de Josep Puig iCadafalch, i també a la formació d’unitatsd’instal·lació per al seu correcte trasllat. El23 d’octubre fou ingressat a l’Arxiu Nacionalde Catalunya i, el 6 de novembre, pública-ment presentat pel conseller de Cultura, Sr.Ferran Mascarell, i pel conseller de PolíticaTerritorial i Obres Públiques, Sr. JoaquimNadal, president en funcions de laGeneralitat de Catalunya.

L’Arxiu Josep Puig i Cadafalch es caracterit-za per la seva extraordinària riquesa i, tam-bé, per la seva complexitat documental. Lapart més important i abundosa és la for-mada pels documents personals de JosepPuig i Cadafalch, ara bé, també tingué mol-ta cura de conservar els que li pervingue-ren dels seus avantpassats, que reculen amitjan segle XVII i , poc o molt, utilitzà a lesseves Memòries (Barcelona: Publicacions del’Abadia de Montserrat, 2003).També en for-ma part el fons personal literari de DolorsMonserdà de Macià (1845-1919), la seva so-gra, i el de l’artista Enric Monserdà i Vidal(1850-1926), germà de l’escriptora. EnricMonserdà acabà vivint a la casa de la sevagermana i de Josep Puig i Cadafalch, situa-da a l’Eixample de Barcelona, la qual cosaho explica.

L’Arxiu Josep Puig i Cadafalch també desta-ca per la seva completesa. Han de ser pocsels documents que, al llarg dels anys, s’ha-gin perdut o dispersat. Josep Puig i Cadafalchera plenament conscient del valor d’aquestsdocuments i fins ens deixà constància de laseva preocupació per la seva conservació.En el context de la guerra de 1936-1939, enquè hagué de marxar de Barcelona, deixàescrit el seu neguit per “la possible destrucciódels meus llibres, dels meus papers” i, tam-

bé, al seu retorn, que “uns amics han salvatla meva llibreria”, terme que cal llegir ensentit ampli, és a dir, contenint també l’ar-xiu (Memòries, p. 360, 374).

Aquesta valoració i preocupació per la con-servació dels documents resta especialmentpalesa pel que fa a les vicissituds del que haestat anomenat el seu “arxiu polític”. JosepPuig i Cadafalch col·laborà intensament ambEnric Prat de la Riba en tota l’obra de governdesplegada per la Mancomunitat deCatalunya i, a la seva mort (1 agost 1917), elsucceí a la Presidència. Fou president de laMancomunitat de Catalunya fins que fouanorreada pel dictador Miguel Primo deRivera, l’any 1923. Segons que ell mateix vaescriure, “El 24 [de desembre del 1923], dei-xava jo el meu càrrec en mans del vicepre-sident de la Mancomunitat senyor Estapé…Per a deixar d’ésser temporalment un súb-dit, emprenia el camí de l’estudi. El dia 26,professor d’una Universitat inexistent, dis-fressat de savi, la màquina fotogràfica al colli l’àlbum a la mà, començava la nova vida,tot corrent l’àrea geogràfica del primer artromànic” (Escrits d’arquitectura, art i política,p. 191).

Quan, el 14 de setembre del 1923, MiguelPrimo de Rivera marxà a Madrid, cridat perAlfons XIII per constituir el directori militar,Josep Puig i Cadafalch havia anotat: “Jo,men-trestant, feia guardar en lloc segur, el meuarxiu particular de president de la Manco-munitat”. Una prevenció com aquesta de-nota els dubtes que el president deuria te-nir sobre el futur immediat de la instituciói la mateixa conservació d’aquests docu-ments. Ara sabem que els féu desar a lesgolfes de la seva casa, en una estança dis-fressada per una paret falsa de fusta, on elstrobàrem el dia 20 de juliol exactament comhavien estat guardats feia més de vuitantaanys. En total, 150 capses d’arxiu que tam-bé contenen els documents que Enric Pratde la Riba tenia al despatx de casa seva i que,l’any 1917, Josep Puig i Cadafalch havia fetretirar.

La part de l’Arxiu J. Puig i Cadafalch corres-ponent a la seva activitat professional és for-mada per un total de 217 capses d’arxiu,28 carpetes de gran format i 386 rotlles. Hiés representada tota la seva obra com a

5

ARXIUS48arquitecte, contenint també els seus ma-

nuscrits sobre art medieval, les seves lli-bretes de dibuixos, la seva correspondèn-cia, el seu arxiu fotogràfic, etc. Els documentsmés de caràcter patrimonial i familiar om-plen 35 capses d’arxiu; el fons de DolorsMonserdà, 15 capses d’arxiu; i, el d’EnricMonserdà, 4 capses d’arxiu i dues carpetes.

Josep Puig i Cadafalch a la seva casa d’Argentona (1942),per Joaquim Mascaró Vinyets

(ANC, Arxiu Josep Puig i Cadafalch)

El gran volum de l’Arxiu Josep Puig i Cada-falch i les especials característiques delsseus documents, tant externes com inter-nes, determinen que el seu tractament ar-xivístic i la seva descripció hagi de ser unatasca laboriosa. Mentre no hagi estat por-tada a terme, la seva consulta no serà pos-sible.

6ARXIUS48

Subdirecció general d’Arxius

Convenis de cooperació amb l’Uruguai i amb laRepública DominicanaEl Pla d’actuació de la Subdirecció Generald’Arxius contempla, entre els seus eixos d’acció,promoure la projecció internacional de l’arxi-vística catalana, potenciant-ne la presència eniniciatives i projectes internacionals de relleu iestablint canals de comunicació i d’enriquimentprofessional amb institucions i arxivers d’arreudel món. Dins d’aquest eix d’actuació cal situarels dos convenis de col·laboració que subscriu laSGA amb el Govern de la República Oriental del’Uruguai i amb la Secretaria d’Estat de Culturade la República Dominicana. Ambdós convenisestableixen un marc general d’actuacions perl’intercanvi i la cooperació tècnica i professionalen l’àmbit dels arxius i la gestió documental queel mateix text del conveni preveu que s’organit-zin en plans anuals de treball i projectes de re-alització conjunta. Així mateix s’hi acorda in-tercanviar periòdicament informació sobreencontres tècnics; referida a les legislacions na-cionals, normes tècniques, procediments de tre-ball, informes de recerques, articles i memòries;i l’organització de programes de formació.La Subdirecció General d’Arxius supervisarà, con-juntament amb la direcció de l’Archivo Generalde la Nación de l’Uruguai, i la direcció generalde l’Archivo General de la Nación de la RepúblicaDominicana, l’acompliment dels respectius con-venis.

El Centre de Recursos Arxivístics de Catalunya(CRAC)El fons del CRAC, un important aplec de biblio-grafia arxivística catalana i internacional reunital llarg d’anys, ha estat instal·lat en un nou es-tatge del Palau Moja, dins la seu de la SubdireccióGeneral d’Arxius. Aquesta nova instal·lació vaaparellada amb la revisió i actualització del seuinventari i l’organització d’un sistema d’accés iconsulta que ha de resultar molt més efectiu,tant en línia com presencialment. Té cura d’a-quests treballs na Cristina Castell, bibliotecàriaadscrita a la SGA, que també atén les consultessobre el fons.

AdquisicionsLa Subdirecció General d’Arxius ha comprat, enbase al pressupost d’enguany, els següents do-cuments històrics: 6 pergamins solts (BaixEmpordà, Barcelonès, Vallès Occidental, seglesXIV-XVII), un aplec de documents de la família Rich(Girona, segles XVII-XVIII), un llibre de notes de

Noticiari

75è aniversari dels arxius històrics provincialsPer tal de commemorar el 75è aniversari de lapublicació del Decret de 12 de novembre de 1931,mitjançant el qual es creaven els arxius histò-rics provincials, es va celebrar una JornadaTècnica a Madrid. Organitzada per la Subdirec-ción de Archivos Estatales, en aquesta jornadaes van pronunciar diverses ponències entorn delseu origen i evolució, les especificitats dels seususuaris i una proposta de comissions de treballper tal d’avançar en el tractament dels fons i larevitalització d’aquests centres. L’acte va comp-tar amb la presència de bona part dels directorsdels arxius històrics provincials. En representa-ció de Catalunya hi varen assistir el SubdirectorGeneral d’Arxius i els directors dels arxius his-tòrics provincials de Girona i Tarragona.

Els arxivers catalans al subcomitè de l’AENOREl dia 23 d’octubre de 2006 es va celebrar a la seud’AENOR la reunió de constitució del Subcomitètècnic 1 (SC1) de “Gestió de documents i aplica-cions”. Aquest SC s’integra en el Comitè Tècnicde Normes 50 (CTN 50) d’AENOR. L’origen del SC1 es remunta a l’any 2003 quan es crea un GrupdeTreball del CTN 50 sobre gestió de documents.Aquell grup el formaven en un primer moment

Magí Madolell, esparter de Barcelona (1807-1833),6 projectes de Narcís Josep Maria Bladó, arqui-tecte del districte de Vic (1863-1866), el llibreRegistro de personal de oficinas. Barcelona de laCompanyiaTransatlàntica (1881-1924) [hi figuraMn. Jacint Verdaguer com a “capellà inspector”,1884], un llibre d’actes de l’Escola Municipal d’Artsi Oficis de Gràcia, tom II (1897-1939), 41 postalsde la família Freixas (Vilafranca del Penedès,1911-1961), 55 cartes privades trameses, l’any1937, per la família Hernández des de Barcelona,10 cartes privades dels anys 1937-38, 23 lots dela subhasta celebrada a Barcelona, el 29 de juny,per l’empresa Soler y Llach, consistents, en laseva major part, en documents i impresos de laguerra de 1936-1939 i 9 cartells dels anys de la IIRepública.

7

ARXIUS48

8 membres entre els quals ja era present un re-presentant del Servei d’Arxius. El grup va tenircom a primer objectiu l’adopció de la norma ISO15489 Informació i documentació- gestió de docu-ments, com a norma UNE. El resultat d’aquesttreball ha cristal·litzat en la publicació enguanyde la primer part d’aquesta norma UNE i, previ-siblement, en poc temps de la segona part.Val adir que la norma ISO 15489 ja va despertar l’in-terès del Servei d’Arxius l’any de la seva publi-cació, 2001, organitzant una jornada de presen-tació de la norma oberta a tots els professionalsdels arxius de Catalunya.

La creació d’un SC permet fixar millor l’àmbit decompetència de la seva activitat i té l’encàrrecgenèric de realitzar l’estudi permanent d’una odiverses parts del seu programa de treball. Aixíl’àmbit d’activitat de l’AEN/CTN50/SC1, segonsconsta en la memòria de creació del SC és la nor-malització de las pràctiques relatives a la gestióde documents que assegurin l’existència d’in-formació fiable i serveixin com a evidència deles activitats que es realitzen en tot tipus d’or-ganitzacions. Incloent-hi, també, les especifica-cions per a les solucions tècniques que deuenexistir per a al gestió dels documents electrò-nics. S’exclou expressament de l’àmbit d’actua-ció d’aquest SC la gestió de les publicacions di-gitals i la seva forma de gestionar-les als centrede documentació i biblioteques, essent aquestaunamatèria del CTN 50. L’AEN/CTN50/SC1 és mi-rall oficial dels comitès internacionals ISO-TC46/SC11. Records management and archives id’ISO-TC 171 Document management applications.

Els membres de l’AEN/CTN50/SC1 són repre-sentants de diverses Administracions públiques,associacions d’arxivers, empreses consultores ide software així com representants d’universi-tats. Cada entitat només té un vot, encara quepuguin assistir a les reunions i participar en elstreballs més d’una persona d’aquella entitat. Enel cas de Catalunya hi té representació laSubdirecció General d’Arxius de la Generalitatde Catalunya i l’Associació d’Arxivers deCatalunya. Ambdues institucions amb dos re-presentants cadascuna. En la reunió es van es-collir la presidència, vice-presidència i secreta-ria. També es van aprovar els grups de treball(WG), l’àmbit d’actuació dels quals es corresponambWG internacionals.

La presidència l’assumeix Joaquim Llansó, re-presentant de l’Associació d’Arxivers de Navarrai la Vice-presidència Carlota Bustelo, de l’em-presa Inforarea. Atès que es va enregistrar unempat a vots, als dos anys s’intercanviaran elscàrrecs. La secretaria anirà a càrrec de la Subdi-recció General d’Arxius Estatals del Ministeri deCultura. Aquest fet es pot valorar positivamentatès que permetrà garantir la gestió del SC1 enl’actual fase de creixement.

Finalment indicar que els grups de treball actiussón: WG1: Metadades; WG2: Documents elec-trònics: formats, conservació, intercanvi, com-pulsa, digitalització; WG3: Terminologia; WG4:Avaluació de resultats: indicadors i avaluació delrendiment; WG5: Revisió 15489 i WG6: Anàlisisdels processos de treball..

La Subdirecció General d’Arxius coordina el WG6 (anàlisi de processos de treball) i té un repre-sentant alWG 2 (documents electrònics). L’Asso-ciació d’Arxivers de Catalunya té un representantalWG 1 (Metadades) i alWG 5 (revisió ISO 15489).L’objectiu ha estat que representants de les duesinstitucions (Subdirecció i Associació) estiguinpresents en grups distints de forma que ens per-meti en tot moment actuar coordinadament.

Noves taules d’avaluació documentalEn el DOGC número 4745 de 23 de novembre de2006 s’ha publicat l’ordre del Conseller de CulturaCLT/482/2006 de 20 de setembre, per la qual s’a-proven i modifiquen taules d’avaluació docu-mental. Volem destacar que aquesta Ordre in-clou disposicions sobre sèries documentals delsdiversos arxius públics de Catalunya (Universitats,Generalitat de Catalunya i Administració local).També, en el cas de l’Administració de la Gene-ralitat de Catalunya, s’ha inclòs un canvi en l’a-tribució d’una taula d’avaluació documental ara,no es fa referència al nom d’una conselleria con-creta sinó al departament competent en una de-terminada matèria. Així doncs, no cal actualit-zar les taules en cas de reestructuracionsorgàniques. Finalment destacar que la modifi-cació de les taules d’avaluació documental co-dis 38 i 39, manaments de pagament i d’ingrésde l’Administració local, ha eliminat el mostreigcronològic vigent.

El Pla de Formació 2007El nou Pla de formació 2007 ha apostat per la ma-teixa línia de formació que l’any anterior; en es-pecial s’ha volgut aprofundir en l’estudi dels ele-ments que conformen els sistemes de gestiódocumental i la seva aplicació en l’organitzacióadministrativa.També, a més dels cursos que in-cideixen plenament en els coneixements de lametodologia arxivística, s’han programat cursossobre la conservació de la documentació, comés el curs sobre les tècniques de preservació delsfongs e igualment sobre els procediments deconservació de col·leccions d’imatges. En el ma-teix marc s’ha preparat una línia de formació es-pecífica referida a la comunicació amb els usua-ris per tal que permeti als arxivers oferir un serveid’atenció als ciutadans més eficaç i àgil.

La formació continuada ha d’oferir els coneixe-ments i les pràctiques més novedoses de la me-todologia arxivística als arxivers per tal d’anarincorporant millores en les tècnicques de la ges-

8ARXIUS48

tió documental i l’organització dels arxius. A l’i-gual com en el Pla de formació del 2006, enguanytambé s’ha organitzat la formació especialitza-da en col·laboració amb l’Escola d’AdministracióPública de Catalunya (EAPC) i en alguns cursostambé, amb l’Associació d’Arxivers de Catalunya(AAC).

Arxiu Nacional de Catalunya

Catalogació del fons bibliogràfic Jordi Ventura iSubiratsL’Arxiu Nacional de Catalunya ofereix un nouinstrument de descripció bibliogràfic, es tractadel catàleg del fons bibliogràfic Jordi Ventura iSubirats.El fons Jordi Ventura i Subirats ingressà a l’ArxiuNacional de Catalunya l’any 2000. Està integratper la biblioteca, ja tractada, i per la documen-tació produïda i aplegada per Jordi Ventura, fruitde la seva activitat professional. Jordi Ventura iSubirats va néixer a Barcelona l’any 1932 i va mo-rir el 1999. Historiador i diplomat en ciències em-presarials, doctor en història i llicenciat en pe-riodisme, paleògraf i publicista. Realitzà estudisa Barcelona, Estats Units i França. Fou professorde la Universitat de Barcelona i membre del’Institut d’Estudis Occitans. S’especialitzà en ca-tarisme i qüestions valdeses, fent aportacionssubstancials al coneixement d’aquestes matè-ries. Algunes de les seves obres més rellevantssón: Pere el Catòlic i Simó de Montfort (1960),Alfonsel Cast, el primer comte-rei (1961), Els heretges ca-talans (1963), Els catalans i l’occitanisme (1964) iInquisició espanyola i cultura renaixentista al PaísValencià (1978), entre altres. Entre els anys 2004-2005 es catalogà el fons bibliogràfic, un total de5500 registres. Entre les matèries més destaca-des que conté el fons citem: catarisme, cristia-nisme, judaisme i altres religions (com la religiómormona), nazisme, cultura i literatura occita-nes, llengües minoritàries, història de la inqui-sició, maçoneria, nacionalisme, socialisme, eco-nomia i història de Catalunya.Moltes d’aquestesmonografies estan editades a l’estranger i hi haun grup important d’obres escrites en anglès (es-pecialment de temàtica sobre religions, cataris-me i història). L’ingrés d’aquest fons bibliogràfica l’Arxiu Nacional de Catalunya té un gran va-lor no tant sols pel contingut del fons sinó per-què en molts casos, reuneix monografies queno es troben en cap altra biblioteca del país.Per consultar els fons bibliogràfic de l’ArxiuNacional de Catalunya cal accedir a la pàginaweb beg.gencat.net.

Ingrés del fons documental reproduït del bisbePere CasaldàligaEl proppassat 2 d’octubre, el conseller de Culturava presidir l’acte de lliurament a l’Arxiu Nacional

de Catalunya dels fons documentals reproduïtsper Pere Casaldàliga i Pla i de la Prelatura de SantFèlix d’Araguaia. El lliurament fou realitzat pelRvdm. Sr. Leonardo Ulrich, bisbe de Sant Fèlixd’Araguaia (Mato Grosso, Brasil) i successor deCasaldàliga en aquella prelatura.Amb l’acte cul-mina el projecte de l’ONG Arxivers senseFronteres de digitalitzar els fons de la prelatura,inclosos els documents de l’arxiu personal dePere Casaldàliga, entre els anys 1968 i 2002. Elprojecte s’ha realitzat amb el suport econòmicde la Generalitat de Catalunya. La tasca realit-zada per Arxivers sens Fronteres fou demanadapel propi Pere Casaldàliga, com amesura de pre-servació d’un fons documental molt importantper a la història de l’Església, del moviment in-dígena del Mato Grosso i de l’acció pastoral delbisbe. El fons ha estat classificat i descrit pel pro-pi personal de la prelatura sota la supervisió delpropi Pere Casaldàliga i està organitzat en dosfons i 10 sèries. Del fons oficial de la prelatura,la documentació més interessant és la que estàclassificada en les sèries A i B: erecció de la pre-latura; nomenaments; organització administra-tiva; ordenacions de sacerdots i diaques; escrits,sermons i discursos de Pere Casaldàliga; corres-pondència; cartes de solidaritat i amenaces; con-flictes socials; visites pastorals; assamblees po-pulars; actes de reunions dels equips pastorals;repressió i arbitrarietats policials; indígenes del’ètnia Tarirapé, etc. El fons particular de PereCasaldàliga està integrat per la seva correspon-dència, dossiers de treball sobre temes d’interèsdel bisbe, llibres i escrits, articles i publicacions.Arxivers sense Fronteres ha lliurat 65 bobines demicrofilm (còpia de seguretat) i 18 DVD (còpiade consulta) que s’integraran en l’arxiu de com-plement de l’ANC. L’accés dels investigadors alfons es realitzarà d’acord amb els terminis le-gals que estableix la llei d’arxius i documents.

Exposició Josep Franch Clapers a BelgradEl dia 14 de setembre de 2006 va tenir lloc alMuseu d’Història de Iugoslàvia (Belgrad) l’acteoficial d’inauguració de l’exposició “Espanya 1936-1939. Homenatge als brigadistes internacionalsiugoslaus de la guerra civil”. En representació delDepartament de Cultura de la Generalitat hi vanassistir el subdirector general d’arxius, RamonAlberch, i el director de l’Arxiu Nacional deCatalunya, Josep Maria Sans i Travé. L’exposicióha estat produïda pels Amics de les BrigadesInternacionals amb el suport de l’Associación“Archivo Guerra y Exilio” (AGE), l’Arxiu Nacionalde Catalunya, l’ Ambaixada d’Espanya a Sèrbia ila Fundación Pablo Iglesias. A través de cartellsi fotografies, principalment, la mostra narra l’e-popeia del centenar de joves iugoslaus que vanlluitar a favor de la República entre 1936 i 1938.Es tracta de la primera exposició que s’ha fet al’estranger sobre els brigadistes internacionalsi a la seva inauguració hi van assistir unes 500

9

ARXIUS48

persones. Durant el mes de novembre es tras-llada al Museu deVojovodina de la ciutat de NoviSad i després retornarà a Catalunya. L’exposicióestà integrada per una part artística, atès ques’hi exhibeix part de l’obra de dos artistes quevan viure directament la guerra civil i les sevesconseqüències: el pintor iugoslau Djorje-Andre-jevic Kun, brigadista internacional i lluitador an-tifeixista, i el pintor català Josep Franch Clapers.Del primer es pogué veure diversos gravats so-bre els camps de concentració del sud de Françaen els anys 1939 i 1940. Les vides d’aquests dosartistes tenen un eix en comú, el compromís dela lluita contra el feixisme i a favor de la lliber-tat. Kun plasmà en els gravats de l’àlbum “Per lallibertat” (1939) el dramatisme de la societat es-panyola en els anys de la guerra i Franch Claperscopsà de forma extraordinària les dures condi-cions de vida dels exiliats internats a Argelers iGurs. Aquesta mostra conjunta és un símbol del’agermanament dels pobles en la defensa de lallibertat i els drets humans.

Catalogació dels expedients de la sèrie generalde la Junta de Museus de CatalunyaEl mes de setembre s’ha iniciat la catalogaciódels expedients de la sèrie general del fons dela Junta de Museus de Catalunya. La documen-tació d’aquests expedients complementa la con-sulta de les actes de la Junta i ens permet res-seguir exhaustivament la política d’adquisicionsde la Junta de Museus, alhora que també apor-ta moltes dades relatives a les donacions d’obresd’art realitzades per particulars. Amb tot, cal re-marcar que la riquesa d’aquesta sèrie va moltmés enllà del que acabem d’esmentar i hi po-dem trobar documentació singular de gran in-terès relativa a altres aspectes. Aquest seria elcas de l’expedient generat arran de l’exhibicióde la Patum de Berga al recinte del Poble espan-yol de Barcelona, els dies 22 i 23 de juny de 1932.Aquestes celebracions, la segona de les quals esva fer coincidir amb la revetlla de Sant Joan, es-taven organitzades pel Museu d’Art Popular i vancomptar amb la participació del folklorista JoanAmades. Properament es digitalitzarà aquest ex-pedient i tots els altres que conformen la sèriecom a pas previ per a possibilitar la seva con-sulta en línia a través del lloc web de l’ANC.

Els expedients de qualificació d’activitatsclassificadesEl 14 de setembre de 2006 l’Arxiu Central de MediAmbient va transferir a l’ANC 10.649 expedientsde la sèrie qualificació d’activitats classificades –82,6metres– generats entre 1985 i 1988 per laComissió Territorial d’Indústries i ActivitatsClassificades de Barcelona del Departament deGovernació de la Generalitat de Catalunya i queen aplicació de la TAD 183 són de conservaciópermanent. A petició dels ajuntaments, aques-ta Comissió territorial informa sobre l’adequa-

ció de les activitats que puguin incidir en l’en-torn ambiental i provocar danys a les personesi béns, per ser molestes, nocives, insalubres i/operilloses. L’informe de la Comissió és vinculantper als ajuntaments a l’hora de concedir o de-negar a les empreses la llicència municipal d’o-bertura d’activitat. Segons el catàleg en base dedades lliurat per l’Arxiu Central, del total d’ex-pedients transferits, 48,5% corresponen al sec-tor industrial, 14,5% comerç i serveis, 14% es-pectacles i de lleure, 2% agricultura i ramaderia,1,5% sector energètic, 1% gestió de residus, 0,5%sector miner i el 18% altres activitats.

Renovació del Certificat de Qualitat d’acord ambla Norma ISO 9001:2000Els dies 29 i 30 de novembre l’empresa de certi-ficació GLOBAL va realitzar una Auditoria deRecertificació al Sistema de Gestió de la Qualitatimplantat a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC)i la seva adequació a la Norma ISO 9001:2000:Sistemes de gestió de la qualitat. Requisits. L’auditorva emetre un Informe favorable d’auditoria i varecomanar la renovació del Certificat de Qualitatque l’ANC va obtenir el mes d’abril de l’any 2004.Amb la recertificació es consolida el Sistema degestió de la qualitat de l’ANC i acredita que elseu sistema de qualitat compleix els requisitsque estableix la Norma ISO 9001:2000. L’ANC con-tinua centrant els seus esforços en el manteni-ment dels elements clau de la qualitat total i enla filosofia que persegueix la Norma ISO9001:2000, és a dir, activitats enfocades a pro-cessos, orientades a la satisfacció dels clients idirigides a la introducció de la millora contínuade la gestió. El compromís de la direcció i la col·la-boració i implicació del personal de l’ANC hanestat bàsics per assolir la recertificació.

Arxiu Central del Serveis Territorialsde Barcelona del Departament d’Economiai Finances

Implementació d’un Sistema de Gestió alsServeis Territorials de Barcelona i a la DireccióGeneral de TributsDesprés de la incorporació d’una arxivera al cap-davant de l’Arxiu, s’ha iniciat la implementaciódel SGGDA en aquests Serveis Territorials i a laDirecció General de Tributs ubicada també a lamateixa seu.Una de les primeres actuacions que s’han dut aterme ha estat regular el procediment a seguirper a efectuar les transferències de documenta-ció a l’Arxiu Central. Així doncs, des del mes demaig, s’utilitzen els fulls de transferència de do-cumentació com un element bàsic de relació ambl’Arxiu Central del ServeisTerritorials. El següentpas va estar una sessió informativa dirigida alsdiferents responsables de les unitats adminis-

10ARXIUS48

tratives dels serveis territorials, en la qual tam-bé va participar el Cap de la Secció d’InnovacióTecnològica i Gestió Documental de la Subdirec-ció d’Arxius, als quals se’ls va presentar les di-rectrius bàsiques del SGGDA i el calendari de tre-ball a seguir. Recentment, s’ha dut a terme unaprimera edició d’un curs sobre el SGGDA desti-nat als responsables dels arxius de gestió delServeis Territorials i de la Direcció General deTributs. Durant el mes de novembre es farà unasegona edició d’aquest curs.

Arxiu Central del Departamentd’Universitat i Recerca

Ingressa el fons Artur Bladé i FontDurant el passat mes de setembre va ingressara l’Arxiu central de la Secretaria d’Universitatsi Recerca la documentació produïda pel senyorArtur Bladé i Font (Benissanet, 1932) al llarg de20 anys per l’activitat professional desenvolu-pada a la Generalitat de Catalunya (1982-2003),i lligada als àmbits de la recerca i les relacionsinternacionals. L’actuació sobre aquesta docu-mentació ha estat realitzada per personal de l’ar-xiu entre els mesos de maig i agost de 2006 i hasignificat l’organització de la documentació co-rresponent a la participació en consells i comis-sions i a la correspondència amb universitats ca-talanes i organismes científics, tot deixanttestimoni del que ha estat l’evolució de la re-cerca a Catalunya en aquests últims 25 anys.

Arxiu Comarcal de l’Alt Camp

IngressosL’Ajuntament de Cabra del Camp ha ingressatels fons de l’Ajuntament (1688/1980), del Jutjatde pau (1843/1978) i de la Junta Local delMovimiento (1949/1970), en total uns 25 ml, quehan estat descrits sumàriament en un inventa-ri que conté 881 registres informàtics. El senyorJoan Maria Rius Serra ha ingressat un plànol deValls acolorit que mesura 123 x 71 cm i es pot da-tar entre 1851 i 1881.

Digitalització de la premsa localDins del projecte de digitalització i reconeixe-ment per OCR de la premsa local anterior a 1939previst pels anys 2005-2007, s’ha dut a terme ladigitalització de 7 capçaleres més: Acció Comarcal(1925/1931), El Eco de Valls (1883/1891), El Porvenir(1899/1908), El Temps (1931-1936), Joventut, per lafe i per la pàtria (1919/1936), La Veritat (1907/1916)i Treball (1933/1938).

Presentació d’un llibre sobre BràfimEl dia 10 de setembre es va presentar el llibre

Bràfim. De l’esfondrament de l’imperi colonial es-panyol a la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera(1898-1930), de l’autora Judit Ciurana Prast, queobtingué la XIII beca d’investigació atorgada pelConsell Comarcal de l’Alt Camp i l’Arxiu HistòricComarcal de Valls l’any 2003.

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Ingrés de documents de l’Ajuntamentde CapmanyEl passat mes de juny l´Ajuntament de Capmanyprocedí a realitzar una segona transferència dedocumentació municipal (1882/1991) compostaper 51 capses i 92 volums, que sumen set me-tres lineals, els quals s’han descrit degudamenti incorporat a l´inventari general d’aquest fons.També s’han ingressat dues capses arxivadoresmés del fons del Jutjat de Pau (1889/1991).

Altres ingressosL’associació de Malalts de Figueres ha procedita dipositar un plec de documentació dels seusprimers anys (1955-1980); el fons de la famíliaGironella-Roig del Port de la Selva té dues cap-ses més (1817/1955) amb quinze fotografies fa-miliars acolorides (1910-1924); s’ha reproduït unllibre d’actes de la Sociedad Recreativa deVilamaniscle (1942-1970); l’associació de FamiliarsRepresaliats pel Franquisme ha cedit 78 expe-dients de consells de guerra de persones altem-pordaneses processades.

Presentació d´un receptari de pastisseriadel final del segle XVIIILa família Godoy de Figueres va donar, fa unsquants anys, a l´ACAE dos llibres mestres ma-nuscrits que havien estat propietat d´un avant-passat seu, l’adroguer Pelegrí Estiu establert aFigueres al final del XVIII. Aquest tipus de llibreseren molt corrents a les botigues d’oficis on s’a-puntaven les composicions d’adrogueria, confi-teria, rebosteria, licorera, cereria, remedia varia,que distribuïa, venia i conferia als seus establi-ments. Des de l’edat mitjana no existia una cla-ra diferenciació entre adroguers, especiers, apo-tecaris, cerers i confiters que podien preparartant medicines, com xarops, ungüents i cata-plasmes, però també s’assimilaven als cande-lers, especiers i sucrers quan es tractava de fa-bricar candeles, ciris, neules i torrons. En conjunt,ofereix una imatge molt viva i contrastada delque eren aquests coneixements, el seu comerça la menuda i quines especialitats es consumiena l´Alt Empordà, en el pas del segle XVIII al XIX.Completa el recull unes curioses receptes o gua-riments mèdics. Ha estat editat per CurbetEdicions de Girona, essent els autors de la trans-cripció i estudi introductori al món dels recep-taris l´Erika Serna i Pep Vila.

11

ARXIUS48

Exposició 150 anys del Casino MenestralFiguerenc

Amb el títol de “Casino Menestral: 150 anys fenti difonent cultura i lleure” es va inaugurar el 5d’octubre una exposició a la Biblioteca Fages deCliment de Figueres, la qual va romandre ober-ta durant tot el mes. Composta per quinze pa-nells es va donar a conèixer la rellevància his-tòrica i cultural que ha tingut l’entitat al llargd’un segle i mig, alhora que també informava deles activitats que porta a terme a l’actualitat.Aixopluc de nombroses iniciatives particularsorganitzades en seccions, hi ha passat bona partde la convivencialitat empordanesa, si més nofiguerenca, o aquella que els figuerencs volientenir a l’abast. L’ACAE ha servit de suport en elrecull d’imatges particulars dels socis del Casinoque, desinteressadament, han permès reproduirdigitalment 245 fotografies que ha il·lustrat elsplafons de l’exposició, a més de passar a ser unimportant material gràfic aplegat per a altresusos.

Monografia del ministre Joan Tutau i Vergés

El 13 d’octubre va tenir lloc l’acte de presenta-ció a càrrec de l´historiador Alfons RomeroDalmau del llibre Joan Tutau i Vergés (Figueres 1829-1893), obra pòstuma del senador gironí FrancescFerrer i Gironès, publicat per Cossetània Edicions.El ministre Tutau va introduir el moviment coo-peratiu i fou el primer difusor de les cooperati-ves de consum; també fou precursor dels sindi-cats agrícoles i capdavanter dels republicansfederals. Escrigué a Almanaques Democrático i ElAmpurdanés. El 1854 sortí elegit segon alcalde deFigueres. El 1869 guanyà les eleccions a les Cortsconstituents, on es declarà lliurecanvista, i el1870 votà contra la monarquia i a favor de laRepública Federal. El 24 de febrer del 1873 va sernomenat ministre d´Hisenda.

Congrés “El Paisatge, element vertebrador de laidentitat empordanesa”

L´Institut d´Estudis Empordanesos, entitat d’es-tudis amb més socis de les comarques gironi-nes, dins dels actes de celebració del 50è ani-versari de la seva creació, va organitzar els dies20-22 d´octubre un congrés a Figueres sota el tí-tol dalt escrit. Hi participaren 120 congressistesi foren presentades 58 comunicacions que re-presenten una important aportació tant en laqualitat com en la diversitat dels continguts, abanda de les ponències oficials aportades pel Sr.Jordi Sargatal, president de la Fundació Territorii Paisatge, “La fauna de l´Empordà fa set mil anys”,Sr. Narcís Soler, catedràtic de Prehistòria de laUdG, “L´Empordà a l´antiguitat:: de la prehistò-ria a la humanització del paisatge”, Sr. JosepFradera, catedràtic d´Història contemporània dela UPF, “Ni sirenes ni pastors: el parany de la iden-titat”, Sra.Vinyet Panyella, llicenciada en Filologia

catalana, “L´Empordà i la plenitud del paisatgelíric” i el Sr. Joan Nogué, catedràtic de GeografiaHumana de la UdG i director de l´Observatori delPaisatge, “Paisatge, identitat i territori”. La pu-blicació de les actes tindrà lloc, en dos volums,l´any vinent i es dedicaran al Dr. Albert Compteen reconeixement a la seva dedicació a l´IEE i ala important tasca docent i de recerca realitza-da al llarg de la seva vida.

Arxiu Comarcal del Baix Camp

Catalogació de les llicències d’obresUn dels atractius turístics de la ciutat Reus és laseva arquitectura modernista; tot i ser el bres-sol d’Antoni Gaudí no conserva cap obra sevaperò sí el llegat d’altres arquitectes. Darreramentla intervenció pública i privada cara a preservari restaurar aquests monuments ha estat impor-tant, i la recerca de plànols i expedients d’obresha esta intensa. Des de fa anys l’arxiu comarcaldel Baix Camp ha realitzat una voluminosa tas-ca de catalogació de les llicències d’obres delfons municipal de Reus, el seu número passa deles 50.000, i la seva cronologia s’inicia d’una for-ma seriada a partir del 1842, tot i haver-ne al-guna d’anterior. En la fitxa descriptiva s’ha con-templat els camps del número d’expedient,adreça de l’immoble, propietari, datació, carrer,arquitecte i descripció del document (nova plan-ta, reformes, decoració façana, reconstrucció, en-derroc, instal·lació de canonades, serveis, inclu-sió de plànols, etc.)Fins ara la secció d’obres i urbanismes (antic fo-ment) ha estat una de les seccions del fons mu-nicipal reusenc més consultades tant a nivell ad-ministratiu intern com per investigadors,arquitectes, constructors, etc. La utilitat per al’historia de l’art i l’arquitectura és evident pe-rò també obre portes a recerques complemen-tàries com és el món de la publicitat, ja que re-cull les sol·licituds i autoritzacions per a col·locarrètols a les façanes.

Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Exposició Ponts, torrents i indústries del Vendrell(1864-2006)El 20 de novembre va tenir lloc a La LiraVendre-llenca la inauguració de l’exposició “Ponts, to-rrents i indústries del Vendrell (1864-2006)”, or-ganitzada per l’Arxiu i els Amics de la Històriadel Vendrell. L’exposició presentava una selec-ció de fotografies de la col·lecció de JaumeDomingo i Mulet. Aquesta col·lecció ens permetconèixer els efectes de les riuades produïdes alllarg del segle XX (1913, 1952, 1987, 1990, 1995 i2005) al voltant de la riera de la Bisbal, el torrentCullerer i el torrent del Lluc. També ens acostaals ponts que s’han anat construint per millorar

12ARXIUS48

les vies de comunicació i a les obres de canalit-zació per evitar o mitigar els efectes de les riua-des. També es documenten diverses indústriesde la vila, actualment desaparegudes, que es lo-calitzaven al voltant de la riera de la Bisbal.L’exposició fou complementada amb un mapa iun plànol que permetien localitzar la xarxa hi-drogràfica, les indústries, els ponts i altres in-drets emblemàtics del Vendrell. Es va poder vi-sitar fins el 3 de desembre.

Visita dels alcaldesEl 21 de novembre va tenir lloc a la seu de l’ArxiuComarcal un Consell d’Alcaldes. El motiu de triarl’Arxiu per fer-hi la reunió era el fet de poder vi-sitar les noves instal·lacions i conèixer les obresde millora que hi ha portat a terme elDepartament de Cultura enguany. A més delsalcaldes i alcaldesses de la comarca i el presi-dent del Consell Comarcal, la visita va comptaramb la presència del Sotsdirector general d’ar-xius. Les obres han permès millorar l’accés al’Arxiu amb la col·locació d’una rampa i la cons-trucció d’un nou vestíbul. Cal destacar l’ampliacióde la capacitat per conservar-hi documentació,la qual cosa ha suposat la instal·lació d’armariscompactes. Actualment hi ha capacitat per aunes 28.000 capses de documentació. D’aquestamanera, l’Arxiu Comarcal podrà afrontar adient-ment les necessitats de custòdia provinents tantde les administracions i institucions comarcals,com dels mateixos particulars.

Arxiu Municipal de Barcelona

Obres d’ampliació i reforma de l’Arxiu Fotogràficde l’Arxiu Històric de la CiutatEl mes d’octubre, i després d’un any de treballs,foren inaugurades les obres d’ampliació i refor-ma de l’Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de laCiutat de Barcelona (AHCB-AF), ubicat a la se-gona planta de l’antic convent de Sant Agustí.Aquesta actuació ha permès millorar les condi-cions de treball, de tractament, de conservació ide consulta dels fons fotogràfics, així com am-pliar, sobretot, els espais destinats a dipòsit delsdiferents materials fotogràfics i a l’organitzacióarxivística dels fons. La disponibilitat de més es-pai, amb l’ocupació de la totalitat de la segonaplanta de l’edifici esmentat, ha fet possible dis-posar també d’una sala destinada a la realitza-ció d’exposicions de producció pròpia i una mi-llora de l’accés per part dels usuaris iinvestigadors, el qual es realitza, a partir d’ara,per la plaça Pons i Clerch, 2.La inauguració de les obres s’ha fet coincidir ambla presentació d’una primera exposició fotogrà-fica, que porta per títol Entre la crònica i l’imagi-nari. Fotografies de la Segona República, que ro-mandrà oberta fins el proper mes d’abril.

Barcelona, 1931-1934. L’intent d’assoliruna normalitat republicanaL’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona dinsles activitats del Seminari d’Història de Barcelona,ofereix, en col·laboració amb el programaMajoriesUrbanes de la FundacióTàpies, un curs de 12 ses-sions (del 18 d’octubre de 2006 al 31 de gener de2007), dirigit pels professors Soledad Bengoecheai Joan Roca, amb participació d’altres deu espe-cialistes. El curs s’insereix en el context de lescommemoracions del 75è aniversari de la pro-clamació de la II República el 14 d’abril de 1931,impulsades per l’Ajuntament de Barcelona, i pre-tén centrar la mirada en els potencials i elslímits de l’assaig de bastir una normalitat repu-blicana i en les seves formulacions durant el pe-ríode que va des de l’engegada del nou règim po-lític fins a la tardor de 1934. Les sessions del cursabordaran: en primer lloc, l’estat polític, intel·lec-tual i social en el punt inicial de l’etapa republi-cana; en segon lloc, les expectatives de canvi,amb una especial atenció a la condició femeni-na i a la modernització de l’ensenyament; en ter-cer lloc, seran abordats alguns dels aspectes méscaracterístics de la renovació cultural i artísticadel període: la música, la literatura i la fotogra-fia; i, finalment, seran objecte d’anàlisi la políti-ca municipal barcelonina i el replantejament del’organització territorial de Catalunya, que in-clou la consideració de l’espai metropolità.

II Seminari Internacional d’arxivísticade BarcelonaL’Arxiu Municipal de Barcelona, amb el suportde la Sudirecció General d’Arxius de la Generalitati l’organització no governamental Arxivers sen-se fronteres, va organitzar entre els dies 13 i 24de novembre el II Seminari Internacional d’arxivís-tica, seguint el cicle iniciat l’any 2001 quanl’Ajuntament de Barcelona convocà la primeraedició.El seminari va acollir fins a deu arxivers de lesciutats amb les quals l’Arxiu manté convenis decooperació en arxivística, és a dir, Campinas(Brasil), Montevideo (Uruguai) i Fès (Marroc), amés d’un arxiver de la República Dominicana,convidat des de la Generalitat.L’objectiu era donar a conèixer a aquests pro-fessionals la metodologia de treball al nostre pa-ís i afavorir l’intercanvi mutu d’experiències i laformació contínua en matèria arxivística, teninten compte també els reptes de la gestió de do-cuments electrònics. Per aquest motiu es va con-vidar a impartir unes sessions del seminari al’arxivera Taïk Bourhis, de la Universitat deMontreal (Canadà), en unes sessions obertes aaltres arxivers d’ambdues institucions.Durant el seminari, els participants també tin-gueren l’ocasió d’assistir a les “Jornades Imatgei recerca”, que es varen celebrar a Girona els dies16 i 17 de novembre, així com una sèrie de visi-tes i pràctiques en equipaments d’arxiu.

13

Arxiu Municipal de Cambrils

Exposició L’Hospital de Sang de Cambrilsals documentsDel 27 de setembre fins el 15 de novembre de2006, des de la regidoria de Cultura del’Ajuntament de Cambrils es va organitzar unaexposició i tot un seguit d’activitats a l’entornde l’antic Hospital de Sang de Cambrils.L’Hospital de Sang de Cambrils es va instal·larl’estiu de 1936 en l’edifici del convent de SantJosep (a Vinyols i els Arcs), que havia estat con-fiscat als germans de la Salle. Durant tota la gue-rra va funcionar com a hospital de reraguarda.Entre altres, va rebre soldats procedents delsfronts d’Aragó i l’Ebre. A l’Hospital se’ls practi-caven operacions greus i feien convalescència deles ferides de guerra.També va donar servei,men-tre va funcionar, a la població civil de la zona.El fons documental d’aquesta institució va des-aparèixer en acabar la guerra civil. Malgrat tot,en el transcurs de la recerca que estan realitzantl’Arxiu Municipal de Cambrils, el Museu d’Històriade Cambrils i els historiadors ManelTarés i IgnasiMartí, s’han pogut localitzar testimonis orals itambé documents municipals, parroquials i per-sonals. Tot plegat ha permès conèixer el funcio-nament de la institució i també documentar l’e-xistència de 315 enterraments de l’Hospital alcementiri parroquial de Cambrils. Una tria delsdocuments localitzats foren mostrats a l’expo-sició L’Hospital de Sang de Cambrils als documents.

Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Exposició El retorn dels documents confiscatsa CatalunyaEntre els dies 6 i 17 de setembre, a l’església deSant Marçal de Montblanc restà oberta l’exposi-ció “El retorn dels documents confiscats aCatalunya”. L’acte inaugural va tenir lloc el ma-teix dia 6 amb la presència de l’alcalde deMontblanc, del president del Consell Comarcal,del director de l’Arxiu Nacional de Catalunya,del president del Centenari de les Festes de laSerra, entre altres autoritats i un nombrós pú-blic. La mostra va tenir un èxit rotund. Per ellahi passaren un total de 894 persones.

Exposició fotogràfica Memòria Montblanquina.Fons Vicenç Baldrich i Anton MoixEntre el 7 i el 24 de setembre es mostrà l’expo-sició produïda per l’Arxiu Comarcal, amb el tí-tol “Exposició Fotogràfica MemòriaMontblanquina. Fons Vicenç Baldrich i AntonMoix”. Projecció de la pel·lícula “La Cavalcada deReis del 1927”. L’exposició es va inaugurar el dia7 amb una dissertació del professor de la URV,Dr. Pedro Nogales. En la mostra s’exhibiren unaselecció de fotografies d’ambdós fons, amb 86fotografies ampliades a 40 x 28 cm i 4 a 100 x 65,

totes elles referents a les Festes del Cinquantenaride 1956 i amb instantànies de la dècada de 1950.L’expo-sició es complementà amb la projecció,d’una manera contínua, de la pel·lícula recupe-rada i restaurada per la Filmoteca de Catalunyasobres les festes de reis de Montblanc de 1927.Per a la seva difusió, totes aquestes fotos, juntamb la pel·lícula, es varen incloure en un DVDque es podia adquirir junt amb el programa ofi-cial de les Festes del Centenari. L’èxit de l’expo-sició fou total, ja que els visitants valoraren moltpositivament la selecció fotogràfica. En conjunthi passaren 1.425 persones.

Lliurament dels inventaris dels fons del’Ajuntament de VallclaraEl dia 4 d’octubre, a la seu del Consell Comarcalde la Conca de Barberà, el president del Consellva fer el lliurament dels inventaris dels fons del’Ajuntament de Vallclara a la seva alcaldessa,Sra. Isabel Sales. Aquests fons estan dipositatsa l’Arxiu Comarcal d’ençà l’any 2004. Una vega-da organitzats sabem. que comencen a partir de1850 i ocupen gairebé 30 m.

XXXIIIè Col·loqui de la Societat d’OnomàsticaEl cap de setmana del 21 i 22 d’octubre, a la seude l’Arxiu Comarcal va tenir lloc el XXXIIIè Col·lo-qui de la Societat d’Onomàstica, organitzat, perl’Arxiu, junt amb la Societat d’Onomàstica i elCentre d’Estudis de la Conca de Barberà. En to-tal hi assistiren una seixantena de persones. Espresentaren tres ponències (a càrrec de RamonAmigó, Eugeni Perea i Carme Plaza) i vint-i-siscomunicacions, deu de les quals feien referèn-cia a la Conca de Barberà.

Presentació del llibre guanyador del VIII premiAires de la ConcaEl dia 21 d’octubre, a la seu del Consell Comarcal,en un acte multitudinari, va haver-hi la presen-tació del llibre resultant del VIII premi Aires de laConca.Aquest porta per títolMúsics i ball a la Concade Barberà. Un segle d’agrupacions instrumentals(1844-1936). Els casos de Montblanc, l’Espluga deFrancolí, Sarral i Solivella, obra de Núria Medranoi Torres.En aquest acte també es presentà el tríptic de laconvocatòria del IX Premi Aires de la Conca de re-cerca comarcal sobre la Conca de Barberà, ambun termini de presentació d’originals que finiràel 30 de setembre de 2007, amb la previsió de l’a-torgament del premi per les festes de Nadal de2007 i la publicació de l’obra guanyadora en eltranscurs de la tardor de 2008.

IngressosAquesta tardor ha ingressat a l’Arxiu Comarcalde la Conca de Barberà documentació recupera-da del Sindicat Agrícola de Vallclara; així comd’altra documentació corresponent als anys 1994-

ARXIUS48

14ARXIUS48

99 generada pel Sindicat Agrícola de Montblanc.El Sr. Jaume Vila i Vives ens féu arribar un totalde 19 partitures datades entre 1850 i 1930 (algu-nes d’elles de Josep A. Clavé) que tocaven i can-taven les orquestres de Montblanc, la Vella i laNova, i el Cor La Fraternitat.

Arxiu Municipal de Constantí

Ordenació de l’arxiu de l’oficina de ServeisSocials de ConstantDesprés d’aproximadament vuit mesos de feinas’ha enllestit la intervenció a l’arxiu de l’oficinade Serveis Socials de Constantí aprofitant el fetdel seu trasllat a un nou edifici. El total de la do-cumentació era inicialment d’uns 30 metres quehan quedat reduïts a la meitat, aproximadament,gràcies a l’eliminació d’infinitat de còpies inne-cessàries i fotocòpies sense cap valor adminis-tratiu. S’ha dissenyat un quadre de classificació(consensuat amb el personal de l’esmentada ofi-cina) i s’ha elaborat un inventari de tota la do-cumentació.

Arxiu Històric de Girona

Ingrés de documents de les delegacionsterritorials d’Educació i d’AgriculturaDe la Delegació Territorial d’Educació de laGeneralitat a Girona ha ingressat la sèrieExpedients tancats de centres d’ensenyament privat(1929 - 1986) la qual està formada per 89 expe-dients d’autorització d’obertura de centres pri-vats de tota la província i cada expedient contéla tramitació de l’obertura del centre amb plà-nols, plantilla de professors, programes, etc.De la Delegació Territorial d’Agricultura han in-gressat nou capses de Projectes del Ministerid’Agricultura i d’Obres Públiques (1953-1975). Estracta de projectes d’acotament d’arrossars i mo-lins arrossers a Pals i altres de la Comissió Mixta,que corresponen a obres de les zones regablesdel Ter i estudis de viabilitat del Pla de regadiudels marges del Ter.També han ingressat 6 cap-ses de documentació del Servicio de ExtensiónAgraria (SEA) (1965-1977), que contenen plans,memòries i projectes d’agències comarcals; 12capses de Projectes de l’Instituto Nacional deColonización (INC) (1960-1972), que contenen do-cumentació sobre la zona regable de la Mugai del Ter; 30 capses amb Projectes de l’InstitutoNacional de Reforma y Desarrollo Agrario (IRYDA)(1973-1988).Aquests organisme creat el 1971 de-pèn del Ministeri d’Agricultura i concentra lescompetències dels organismes anteriors coml’INC i el Servicio de Concentración Parcelaria.;setze capses de Projectes d’inversions per al desen-volupament d’infrastructures de producció agrària(1986-1990) i una carpeta amb 83 fotografies aè-ries de la província de Girona. per a la realitza-

ció d’un inventari d’olivars de la província, sd[1980 ].

Ingressa el fons Obra Pontificia de la SantaInfància 1944-1966El constitueix un registre en format de fitxes permunicipis, on s’hi anotaven les quantitats quecada escola lliurava a aquesta entitat en quali-tat d’almoines i batejos. En alguns casos hi fi-gura el nom del mestre/a. Aquesta entitat avuianomenada Obra Pontificia de la InfanciaMisionera, pertany a l’organització de l’Esglésiacatòlica i s’adreçava als nens i nenes de les es-coles a través dels serveis d’Inspecció delMinisteri d’Educació amb l’objectiu de recaptarfons per ajudar a cobrir les necessitats de salut,alimentació, etc. dels infants del tercer món i feruna certa acció de proselitisme religiós per pro-moure vocacions missioneres.

Ingressa el fons Fàbrica Pagans de Celrà,1902-1966Aquest fons conté 956 plànols tècnics que ensmostren la vida de la fàbrica Pagans de Celrà. Lamajoria estan relacionats amb la maquinària iel seu desenvolupament, també hi ha plànols dela construcció de la fàbrica. L’empresa "Brillas,Pagans & Cia." va ser fundada l’any 1902 pelssenyors Pere Pagans de Celrà i Brillas d’Espluguesi es dedicà a la producció d’adobs químics. Laprimera fàbrica comença les seves activitats el1902 i va créixer molt ràpidament. El 1915 l’ar-quitecte Isidre Bosch i Bataller construeix l’edi-fici modernista que avui és considerat com a pa-trimoni arquitectònic de protecció cultural.L’empresa tanca definitivament el 1971. A par-tir dels anys 90 l’ajuntament inicià el projectede recuperació de l’edifici i una part importantdels edificis que formaven el conjunt de la fà-brica han estat rehabilitats i acullen actualmentles oficines de l’ajuntament i un actiu centre cul-tural. La fàbrica Pagans de Celrà que fou una em-presa important en el sector químic, és avui unmagnífic exemple d’arquitectura industrial i deles noves formes de recuperació del patrimoni.El fons ha estat catalogat per Lluís Frigola Butiñà.

Exposició sobre els ‘papers de Salamanca’Després de recórrer altres ciutats de Catalunya,del 24 d’octubre al 19 de novembre i amb la col·la-boració de l’Ajuntament va arribar a Girona l’ex-posició "El retorn dels documents confiscats aCatalunya", organitzada pel Departament deCultura de la Generalitat. L’exposició es va po-der visitar al Centre Cultural la Mercè. Com ja ésconegut, en aquesta mostra es planteja explíci-tament com la confiscació dels documents fouuna estratègia ben definida i duta a terme perles forces del general Franco amb l’objectiu d’or-ganitzar eficaçment la persecució i repressió delsrepublicans després de la Guerra Civil. Alhora,

15

ARXIUS48

també es fa la crònica de la reivindicació per alretorn d’aquests documents que va començarl’any 1977 i ha durat fins que enguany els docu-ments han tornat a l’Arxiu Nacional de Cata-lunya.

Exposició Josep Irla, president de la Generalitata l’exiliAquesta exposició ha estat produïda perl’Ajuntament de Girona, amb la col·laboració dela Generalitat de Catalunya i la Fundació JosepIrla. Es podrà visitar a l’Arxiu Històric de Gironade l’11 de desembre de 2006 al 31 de gener de2007 i s’hi podran veure alguns documents ori-ginals que es conserven a l’AHG, sobretot refe-rents a l’etapa de Josep Irla com a primerComissari Delegat de la Generalitat a Girona.L’exposició s’emmarca dins dels actes que s’or-ganitzen a Girona entorn de la figura del JosepIrla “Girona recorda…Josep Irla”, iniciats al se-tembre del 2006 fins al juny del 2007.

Jornada de genealogiaL’Arxiu Històric de Girona i el grup de RecercaDemogràfica i Genealògica de les comarques deGirona, tot continuant la col·laboració habitual,varen organitzar el 25 de novembre de 2006 unajornada de treball entorn del tema de la toponí-mia. L’activitat programada era una conferènciade Josep M. Albaigés amb el títol La toponímia iantroponímia de les terres gironines. El confe-renciant és enginyer de camins i llicenciat eneconòmiques i és prou conegut pels seus estu-dis i treballs entorn d’aquest tema i perquè ésl’autor d’un gran nombre de publicacions sobretoponímia, entre les quals El gran llibre dels noms,El gran llibre dels cognoms catalans o el Diccionaride noms de persona.

Arxiu Municipal de Girona

El CRDI catalogarà i digitalitzarà més de 8.000documents fotogràficsEl CRDI té previst durant aquest any dur a ter-me el tractament digital i descriptiu de tres fons:el fons de l’Ajuntament de Girona, la col·leccióAjuntament de Girona i el fons Josep Buil Mayral.La gestió del Centre de Recerca i Difusió de laImatge comporta actuacions destinades a la pre-servació del patrimoni fotogràfic i el tractamentdocumental dels fons que conserva per tal de fa-cilitar la seva consulta als estudiosos i a la ciu-tadania en general. Per aquest motiu es neces-sari realitzar diferents actuacions per a laidentificació i preservació de la documentacióen imatge. En aquest sentit s’han contractat tre-balls de catalogació, digitalització i instal·lacióde la documentació amb la funció també, entrealtres, de facilitar la difusió a través de la con-sulta informatitzada dels fons.Amb aquestes contractacions s’actuarà en di-

versos fons: el fons de l’Ajuntament de Gironaamb la catalogació i digitalització de 3.000 dia-positives; la col·lecció Ajuntament de Girona amb2.000 fotografies; el fons Josep Buil Mayral.La intervenció en aquest darrer fons se centra-rà en treballs de classificació, catalogació, inde-xació i digitalització de 3.186 fotografies. Aquestfons va ingressar a l’Ajuntament de Girona endiferents fases fins a l’any 1997 i ja va ser ob-jecte d’una primera intervenció bàsica. Josep Buili Mayral fou un fotògraf free-lance de reconegu-da trajectòria professional. Exercí la seva activi-tat a Girona entre els anys 1950 i final dels 60,quan es traslladà definitivament a Eivissa, oncontinuà la seva tasca professional i la seva par-ticipació en entitats d’àmbit fotogràfic. A Gironaaquesta participació es concretà en l’impuls, coma soci d’honor i fundador, de l’Associació Foto-gràfica i Cinematogràfica de Girona (AFICG), 1965,entre d’altres entitats. L’obra fotogràfica de JosepBuil va avalada per nombrosos premis en certà-mens i concursos tan d’àmbit local de les co-marques de Girona com estatal i internacional:Euro-Press, García Saez, Mostra Fotogràfica aXile... Així com per la seva participació en nom-broses mostres i exposicions. Col·laborà amb di-ferents mitjans i agències d’informació i el 1981li fou concedit el premi d’Eivissa com a MillorFotògraf de Premsa.

Un llibre sobre la II República a Girona obre lanova col·lecció de l’ArxiuEl llibre La Segona República i Guerra Civil a Girona(1931-1939), publicat per l’Ajuntament, obre lanova col·lecció «Conferències» a l’Arxiu Muni-cipal, que publicarà un volum anual.Aquest número 1 de la col·lecció, aplega les con-ferències que es van pronunciar entre el 20 d’a-bril i el 25 de maig de 2006 sobre la SegonaRepública i Guerra Civil a Girona, en el contextde l’exposició que sobre el mateix tema s’orga-nitzà al Museu d’Història de Girona.Prologat per l’alcaldessa, Anna Pagans, el llibreté 6 capítols que es corresponen amb el nombrede conferències de l’esmentat cicle.Per a l’any 2008 està previst abordar la Guerradel Francès.

Un nou espai per a la documentació dels últims30 anys de l’AjuntamentL’Ajuntament de Girona ha estrenat, desprésd’anys de concentrar el material al quart pis, unnou arxiu administratiu que posa fi a la provi-sionalitat que ha suposat, durant anys, anar con-centrant tota la documentació al quart pis del’Ajuntament, amb els problemes d’espai que ai-xò ha suposat. A les noves instal·lacions s’hi potaccedir des del segon pis de l’Ajuntament. Enaquesta planta hi ha la sala de consulta, l’ad-ministració i la direcció. No obstant, hi ha duesplantes més, al mateix edifici: a la planta baixai la primera planta hi ha els dipòsits, així com la

16ARXIUS48

17

ARXIUS48

18ARXIUS48

sala de pretractament de la documentació. Té1.764,82metres lineals, amb una cabuda de 16.853unitats d’instal·lació, amb les quals s’omplirien160 metres cúbics.La documentació administrativa que l’Ajunta-ment generi i que tingui menys de cinc anys esconservarà com fins ara, al quart pis de la plaçadel Vi. En canvi, al nou arxiu administratiu s’hitraslladarà la que superi aquests cinc anys.S’hi estaran els documents que tinguin entrecinc i trenta anys, temps després del qual la do-cumentació es pot destruir o, si cal i és d’inte-rès, s’ha de conservar. Si aquest darrer és el cas,aquests documents es traslladaran a l’ArxiuHistòric.

Girona crea dos webs amb la història en imatgesde Sant Narcís i el Pont MajorLa història dels barris de Sant Narcís i del PontMajor de Girona es pot seguir en imatges aInternet. L´Ajuntament ha creat dues pàginesweb on els internautes poden sorprendre´s deSant Narcís amb la construcció inaugurat al 1952,i del Pont Major amb el descarrilament del trenpetit de Palamós al 1924 o amb una exhibició demotoristes de la Policia Municipal passant percercles de foc al 1981. El coordinador de les ex-posicions és Joan Boadas i en total contenen 47fotografies, 21 de Sant Narcís i 26 del Pont Major,i també s´hi ofereixen textos explicatius.Les que tracten sobre Sant Narcís es poden tro-bar a l´adreça web www.ajuntament.gi/web/sgdap/sant_narcis. A més de les imatges de l´edifica-ció de les cases, la pàgina recull fotografies del´arribada de laVerge de Fàtima, les instal·lacionsde la Campsa, la transformació de la Ciutat-jar-dí, la plaça de l´Assumpció, el centre cívic SantNarcís, l´escola de la Mare de Déu del Mont, lesinstal·lacions esportives i d´obres d´arranjament.Pel que fa a les del barri del Pont Major, es po-den consultar al web www.ajuntament.gi/web/sgdap/pont_major. A més de les del tren petit,s´hi ha penjat fotografies del pont de l´Aigua, elcarrer del Pont Major, el lleure i les activitats fes-tives i religioses al barri, personatges populars -com Just M. Casero, l´ensenyament o les des-til·leries.

Jornades Imatge i Recerca. 9es Jornades AntoniVarésLes novenes Jornades Imatges i Recerca d’en-guany, del 14 al 17 de novembre, es varen cele-brar amb l’objectiu d’establir un debat entorn ala imatge. Iniciades el 1990 i de celebració bien-nal, les Jornades s’han constituït com un fòrumde referència en l’àmbit del patrimoni fotogrà-fic i audiovisual.L’organització anà a càrrec del Centre de Recercai Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament deGirona i l’Associació d’Arxivers de Catalunya iva comptar amb el suport del Departament de

Cultura de la Generalitat de Catalunya -Subdirecció General d’Arxius, el Ministerio deEducación i Cultura - Subdirección General delos Archivos Estatales. També col·laborarenl’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC),l’Associació de Museòlegs de Catalunya, la Unióde Professionals de la Imatge i Fotografia deCatalunya i ANABAD.

Els primers dos dies (15 i 16) es dedicaren a larealització del taller Fons fotogràfics: estratègies itècniques per a un ingrés adequat que impartí elconservador de fotografia Ángel Fuentes ambl’objectiu d’aportar coneixements per al desen-volupament d’estratègies que garanteixin l’a-dequada relació entre els béns culturals, el seuestat de conservació, el temps de resposta delsnous documents, els recursos humans i els re-cursos econòmics.

Els dies 17 i 18 es celebraren les Jornades a l’HotelAC Palau de Bellavista amb una assistència de210 persones, tots ells professionals vinculatsd’alguna manera al món de la imatge. Principal-ment destaca la presència d’arxivers, fotògrafs,conservadors, bibliotecaris i documentalistes.Les procedències són diverses i tot i que la ma-joria d’assistents són de diferents indrets deCatalunya i de l’Estat Espanyol, un 10 % prove-nen d’altres països europeus i d’Amèrica. Concre-tament hi ha representants de Grècia, Suïssa,Àustria, França, Regne Unit, Portugal, RepúblicaDominicana, Uruguai, Mèxic i Brasil. A més de 3persones procedents del Marroc. En definitiva,una bona mostra de la consolidació internacio-nal de l’esdeveniment.

Entre els ponents fou destacable la presènciad’Anne Cartier-Bresson, directora de l’Atelier deRestauration et de Conservation des Photogra-phies de la Ville de Paris i una de les personesmés reconegudes a nivell mundial en l’àmbit dela conservació de la fotografia.També la d’Angelai Ian Moor del Centre for Photographic Conser-vation de Londres amb un bagatge important enl’experiència de formar professionals de la con-servació.Werner Matt parlà del sistema d’arxiusfotogràfics i audiovisuals d’Àustria i RichardRanft, procedent de la British Library, se centràen el tema de la conservació dels documents so-nors. La missió, contingut i objectius delMemoriav, centre de referència europea situat aBerna, foren exposats pel seu director, KurtDeggeller, i Teresa Siza va fer el mateix en rela-ció al centre que ella dirigeix a Porto i Lisboa, elCentro Português de Fotografia. Com a repre-sentació catalana, Sílvia Domènec, directora del’Arxiu Fotogràfic de l’Arxiu Històric de la ciutatde Barcelona i per tant, responsable d’una de lescol·leccions de fotografia més importants delnostre país.

19

ARXIUS48

seny museogràfic dels alumnes del Màster enMuseologia i Gestió del Patrimoni cultural (UB).

Arxiu Municipal de Lleida

Jornades sobre els llibres de crims de la ciutat deLleida: la justícia local a CatalunyaL’Arxiu Municipal de Lleida i la Universitat deLleida, organitzen per als dies 6 i 7 de març de2007 les Jornades titulades “Els llibres de crimsde la ciutat de Lleida: la justícia local a Catalunya”que es realitzaran en la seu de l’Institut Municipalde Cultura a Lleida.La sèrie documental dels Llibres de Crims quees conserva en l’arxiu municipal de Lleida, laconformen 80 llibres que abracen un període am-pli de la història local d’aquesta ciutat, (1308-1700). Aquests llibres recullen les deliberacionsdel Tribunal de Coltellades, aquest estava inte-grat pel veguer i pels prohoms de ventura quetenien el caràcter i la força de jutges en causescriminals. La base de la seva actuació es troba-va ja en la Carta de Poblament (1150), en el Privile-gi del Consolat (1197) i en les ConsuetudinesIlerdenses, recopilades per Guillem Botet, cònsolde la ciutat, el 1228.En els llibres de crims hi trobarem processos ju-dicials motivats per causes ben diferents. Els de-lictes que hi apareixen s’han anat repetint alllarg de la història i les seves tipologies i carac-terístiques externes han estat força similars. Hitrobem delictes de caràcter violent, per robato-ri, furt o frau, per alteració de les normes, regla-ments i ordenances establertes per l’autoritat,delictes contra la moral, etc.Tot i això es dona la circumstància que aquestsdocuments es trobaven en males condicions deconservació, degut als diferents trasllats de do-cumentació de l’arxiu.Això ha comportat un pro-cés de restauració dels mateixos, encara no fi-nalitzat, fent que s’hagués de realitzar un esforçpressupostari important.Amb l’objectiu de difondre aquests fons docu-mentals, i les possibilitats que ofereixen a la re-cerca, l’arxiu municipal de Lleida junt amb laUniversitat de Lleida, organitza aquestes jorna-des. Però per damunt de tot, volem posar de ma-nifest la necessitat d’acabar el procés de res-tauració dels mateixos, complint amb el nostrecompromís de preservació del patrimoni de laciutat.

Arxiu Comarcal del Maresme

Sant Cebrià de Vallalta i els seus documents,1771-1970Del 23 de setembre al 8 d’octubre es va dur a ter-me l’exposició de 45 documents emblemàticsprocedents de l’arxiu municipal de Sant Cebriàde Vallalta, exposició organitzada per l’Ajunta-

Arxiu Històric del Col·legi d’ArquitectesDemacació de Girona

La Secció d’Arxius d’Arquitectura del ConsellInternacional d’Arxius es reuneix a GironaEls proppassats dies 9 i 10 de novembre, orga-nitzat per l’Arxiu Municipal de Girona i l’ArxiuHistòric del Col·legi d’Arquitectes - Demarcacióde Girona, va tenir lloc a la ciutat de Girona lareunió del comitè executiu de la Secció d’Arxiusd’Arquitectura del Consell Internacional d’Arxius(ICA/SAR) Aquesta Secció té com a objectiu pro-moure la identificació i preservació dels arxiusd’arquitectura per tal de fer-los accessibles alsinvestigadors i públic en general, impulsar-nel’aplicació de pràctiques arxivístiques adequa-des, afavorir-ne el seu desenvolupament en aque-lles zones del món on no hi ha centres especia-litzats i esdevenir un fòrum per a totes lespersones responsables o vinculades a aquest ti-pus de documentació.A la reunió, que es va plantejar com un acte delsque se celebren en el marc de les activitats decelebració de l’Any Masó, hi assistiren sis arxi-veres i arxivers membres de l’esmentat comitèexecutiu:– Maria Luísa Conde, Fiscalía General del Estado,Madrid (ICA/SAR Presidenta)– João Vieira, Direcção-Geral dos Edifícios eMonumentos Nacionais, Lisboa (ICA/SAR Secre-tari)– Manuel Blanco, Universidad Politécnica de Ma-drid, Madrid;– Mariet Willinge, Netherlands ArchitectureInstitute, Rotterdam;– Maygene Daniels, National Gallery of Art,Washington;– Robert Desaulniers, Canadian Center for Archi-tecture, Montreal.

Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat

Exposició Per la sanitat. L’Hospitalet en lluitaL’Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat (c/Cobalt 57) ha organitzat una exposició intitula-da “Per la sanitat, l’Hospitalet en lluita” que espot visitar a la seu de l’arxiu fins el 7 de generde 2007. Es tracta d’una breu narració de l’evo-lució de les condicions sanitàries al llarg de lahistòria de l’Hospitalet. Plafons, documents, imat-ges i objectes serveixen per il·lustrar com era lavida, la situació de la sanitat, les demandes dela població, alguns protagonistes destacats i elsespais de la sanitat. Acompanya l’exposició unapetita selecció d’objectes cedits pel Museud’Història de l’Hospitalet i del Laboratori de SalutPública de l’Ajuntament.El contingut expositiu s’ha realitzat a partir del’adaptació del treball de recerca de secundàriade l’Eliseu Esterlich Galera i la proposta de dis-

20ARXIUS48 solen la difusió dels continguts i contribueixen

a atorgar una major consideració del curs.

Taller de gestió de documents i arxiusmunicipalsEl proppassat 15 de novembre, l’Arxiu Comarcalde la Noguera va organitzar un curs pràctic d’in-troducció a la gestió dels documents municipals,des de l’oficina a l’arxiu definitiu. El curs eraadreçat als secretaris i al personal administra-tiu dels ajuntaments de la comarca encarregatde la gestió documental i fou impartit per TriniCamats, arxivera de l’Ajuntament de Balaguer, iMaite Pedrol, directora de l’Arxiu Comarcal de laNoguera.

Curs d’Iniciació a la recerca històrica: Taller depaleografia bàsicaPrimer taller d’iniciació a la recerca històrica del’Arxiu Comarcal de la Noguera, adreçat als in-vestigadors novells i aficionats a la història engeneral.L’objectiu era donar a conèixer els tipus de do-cuments més comuns dels arxius i facilitar-nela seva identificació i comprensió. La metodolo-gía consistí en la pràctica paleogràfica amb di-versos exemples de documents de l’arxiu co-marcal.El curs va ser impartit els dies 21, 22 i 23 de no-vembre aArxiu Comarcal de la Noguera, per ElenaCantarell, professora de Ciències i TècniquesHistoriogràfiques de la Universitat de Barcelona.

Arxiu Municipal de Palafrugell

La destinació de la documentació dels alcaldesi dels regidorsEn el moment de cessar en les seves funcionsl’alcalde i els regidors -d’acord amb la legislacióvigent sobre arxius i documents- han de vetllartant per la documentació generada com a con-seqüència de la pràctica administrativa com perla vinculada al càrrec polític que han ocupat,amb l’excepció dels documents de caràcter per-sonal que no tenen incidència directa en el des-envolupament de la seva funció i que es podenconsiderar de la seva propietat (dietaris, diaris,ressenyes o comentaris personals a les actua-cions pròpies). La Junta de Govern Local del’Ajuntament de Palafrugell de 24 d’agost ha fi-xat en un protocol el destí de la documentaciódels alcaldes i dels regidors, que poden optar en-tre l’entrega al seu successor/a o l’ingrés a l’Arxiumunicipal, comunicant la decisió presa al se-cretari de la corporació.

Un testimoni de la II República i la Guerra Civil:els diaris d’un jove sabaterEls diaris de Lluís Ros i Medir (Palafrugell 1911-1994), un jove sabater, ens descriuen el dia a dia

ment amb el suport tècnic de l’Arxiu Comarcal,i amb la col·laboració del Centre d’Estudis SantCebrià que també va contribuir a donar a conèi-xer el patrimoni documental santcebrianenc ambla realització de 8 panels sobre el context de 8auques seleccionades dels seus fons. L’Ajunta-ment ha editat un catàleg amb la descripció delsdocuments que s’han exposat (12 pàgines).

Dissabtes a l’ArxiuContinuant amb la realització de tallers arxivís-tics als dissabtes al matí, el dia 30 de setembres’ha celebrat el dedicat a “Introducció a la iden-tificació de les tècniques fotogràfiques des del’origen de la fotografia” a cura de Pau Maynés iTolosa, que va resultar molt interdesciplinar perla participació d’arxivers/res, museòlegs/gues,bibliotecàries i membres de centres d’estudis.

Exposició Caldes d’Estrac, refugiats i solidaritatdurant la guerra 1936-1939El dia 20 d’octubre es va inaugurar l’exposiciósobre refugiats i solidaritat durant la guerra ci-vil (1936-1939) organitzada per l’Ajuntament deCaldes d’Estrac, amb el suport del programa peral memorial democràtic del Departament deRelacions Institucionals i Participació de laGeneralitat de Catalunya, la col·laboració de l’as-sociació local Arts i Lletres i l’Arxiu Nacional deCatalunya, i amb el suport tècnic en la recercadels documents exposats i en el text del catàlegde l’Arxiu Comarcal de Mataró. El total de docu-ments exposats ha estat de 130, descrits en elcatàleg que ha editat l’Ajuntament (30 pàgines).

Arxiu Comarcal de la Noguera

XIè Curs d’estiu de la Càtedra d’EstudisMedievals Comtat d’UrgellEls dies 12, 13 i 14 de juliol va tenir lloc a Balaguer,l’XI Curs d’estiu de la Càtedra d’Estudis MedievalsComtat d’Urgell, on s’hi van aplegar els millorsespecialistes en història medieval d’àmbit in-ternacional per tractar el tema Natura i desen-volupament. El medi ambient a l’Edat Mitjana.Aquest curs està organitzat pel Consell Comarcalde la Noguera, per la Universitat de Lleida i, desde la passada edició i amb motiu del conveni decol·laboració econòmica signat entre elDepartament de Cultura i la Universitat de Lleida,per l’Arxiu Comarcal de la Noguera.L’edició d’enguany ha comptat amb gairebé 70alumnes. Aquesta xifra és important no nomésperquè supera el nombre d’inscripcions de lapassada edició, sinó també perquè situa el curs,en quant a participació, al capdavant dels cur-sos d’estiu que es realitzen a tot l’Estat. Les po-nències del curs són publicades cada any en laCol·lecció Aurembiaix d’Urgell. L’edició de les ac-tes del curs és un fet molt valuós, donat que re-

21

ARXIUS48de Palafrugell durant la Segona República (apunts

en una llibreta sobre el temps, el futbol, el cine-ma, les festes, la política, etc) i les vicissitudsd’unmembre de la 144 BrigadaMixta en els frontsd’Aragó i del Segre; al ser cridat al front Ros s’em-portà un petit bloc on continuà la seva tasca me-morialista, ara d’una guerra viscuda a primeralínia. Els diaris varen ser cedits l’any 2000 al’Ajuntament de Palafrugell per Miquel Ros, fillde Lluís, i es conserven a l’AMP, i són un testi-moni ben interessant del que van viure moltsjoves de la generació de Lluís Ros.El dia 27 d’octubre es va presentar el llibreMemòria de la república i la Guerra Civil. El testimonide Lluís Ros i Medir (1932-1938), a cura de l’histo-riador Jordi Gaitx Moltó. Inclou una presentaciódel regidor de Cultura Xavier Rocas i un pròlegd’Àngel Duarte, catedràtic d’Història Contem-porània de la Universitat de Girona.Aquest és elsisè llibre que edita l’Ajuntament de Palafrugell,amb la col·laboració de la Diputació de Girona,posant a l’abast documents d’arxiu transcrits icomentats per especialistes en cada temàtica.La coordinació dels volums és de l’ArxiuMunicipal de Palafrugell.

Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

L’exposició Recull d’imatges de la Vallferrera(1900-1979): una proposta diferentA l’Arxiu ja fa una colla d’anys que s’organitzenexposicions de fotografies antigues a partir deimatges de particulars. Fins ara, aquestes ex-posicions s’articulaven al voltant d’un tema (fa-mília, dona, festa, etc.) i abraçaven tota la co-marca. L’exposició que s’organitzà enguany fousingular perquè va néixer d’una proposta delsveïns de la Vallferrera (Alins) i va significar uncanvi important en el sistema de treball. Un vo-luntari va anar a totes les cases a la recerca d’i-matges i posteriorment les va documentar ambl’ajut de veïns amb memòria privilegiada; peruna altra part, va suposar la realització d’unmun-tatge fora de l’edifici de l’arxiu, amb els proble-mes logístics que això comportava.Després d’un any de treball, l’exposició es va in-augurar el 24 de juny, enmig d’una gran expec-tació. La resposta i la implicació dels habitantsde la Vall encoratja a continuar treballant en lamateixa línia, i justifica els esforços realitzats.Es tracta d’una de les exposicions més visitadesde les que s’han fet fins ara a l’arxiu, però a més,els veïns tenen ara una altre percepció de l’ar-xiu, el senten molt més proper a ells.L’exposició va estar oberta fins el 15 d’agost. Lesvisites les va coordinar la Comissió de Festesd’Alins i Pagès Editors ha editat el catàleg delmateix títol.

Arxiu Comarcal del Priorat

Una nova revista culturalL’11 d’octubre, a les 20 h., va tenir lloc a la seude l’Arxiu Comarcal la presentació d’una novarevista cultural del Priorat: Lo Violí, editada pelCentre d’Estudis del Priorat (CEP). L’acte de pre-sentació el dugué a terme Josep Santesmases,president de la Coordinadora de Centres d’Estudisde Parla Catalana, i també hi intervingueren elpresident del CEP, Eduard Barceló, i un repre-sentant del consell de redacció de la revista, JosepMaria Pons.

Arxiu Comarcal del Ripollès

Ingrés de documents del Jutjat de PrimeraInstància i Instrucció de RipollA mitjan mes de juliol de 2006 ha ingressat al’Arxiu Comarcal (ACRI) la segona transferènciaprocedent del Jutjat de Primera Instància iInstrucció de Ripoll. El volum total de la docu-mentació ingressada abasta 70 metres lineals.Les sèries són les següents: procediments civils,procediments penals (diligències prèvies, judi-cis de faltes, procediments abreujats i executò-ries) i registre civil (Ripoll i Parròquia de Ripoll).Les dates extremes de la documentació abastendes de l’any 1871 fins al 1999.

Dipòsit de dues escriptures del segle XVIIIDurant el mes de setembre de 2006, han ingres-sat dos interessants documents notarials, de ca-ràcter particular, fruit del dipòsit efectuat, res-pectivament, per la Sra. Elisabet Riera i elsgermans Carles i Xavier Puig; tracten, l’un, delreconeixement del pagament d’un censal fet perFrancesc Querba, rector de l’església de SantQuintí de Puigrodon (Campdevànol) a favor deJoan Canal Alabau, de Sant Jaume de Queralbs(1735). L’altre document ingressat consigna lavenda d’una casa i el seu pati interior fet perEudald Font, mestre de cases, a JoanViladecans,pagès (1777).

Documents del Grup de Folkloristes de Ripoll i deTomàs Raguer i FossasDurant els primers sis mesos de l’any 2006 s’haprocedit a la redacció de l’inventari de dues sub-sèries emblemàtiques de l’ACRI. Es tracta, d’u-na banda, de tota la documentació generada pelGrup de Folkloristes de Ripoll durant la confec-ció del Cançoner del Ripollès, recerca efectua-da a les primeres dècades del segle XX. I, de l’al-tra, la correspondència cultural i les notes deTomàs Raguer i Fossas, fundador de l’Arxiu-Museu de Ripoll, les quals encara constitueixenla base de tota la recerca que utilitza els fons del’ACRI.

22ARXIUS48

Còpia en microfilm de la documentacióreproduïda per la Societat Genealògica d’UtahL’any 2005, el Departament de Cultura de laGeneralitat i la Societat Genealògica de Utah(EUA) van signar un conveni de col·laboració pertal de realitzar el microfilm de la documentacióconservada a la Xarxa d’Arxius de la Generalitat.L’interès d’aquesta entitat se centra en la docu-mentació que pugui ser susceptible de ser uti-litzada en la recerca familiar o genealògica.L’Arxiu Comarcal del Ripollès (ACRI), conscientde la importància de disposar d’una còpia de se-guretat d’aquesta documentació —ja sigui enmicrofilm o en digital—, ha estat un dels primerscentres de la Xarxa on s’ha intervingut. Els tèc-nics de la Societat van romandre a l’ACRI des delmes de novembre de 2005 fins al de febrer de2006. Les sèries documentals que s’han micro-filmat, a grans trets, són les de padrons d’habi-tants i de cèdules personals, censos de població,expedients de lleves (quintes) i els fons parro-quials que es conserven a l’ACRI (Ripoll, SantBartomeu de Llaers, Sant Quintí de Puigrodon,Sant Julià de Saltor i Santa Maria de Vidabona).Des del passat mes d’agost de 2006, una còpiade tot el material en suport microfilm es trobaconsultable des de l’Arxiu Comarcal.

Digitalització de la premsa editada a la comarcadel RipollèsEn la línia iniciada l’any 2005, l’ACRI ha conti-nuat amb la digitalització de la premsa editadaa la comarca del Ripollès. Ben aviat, per mitjà delweb de l’Arxiu (www.acri.cat), es trobaran dis-ponibles noves capçaleres de periòdics, com ElRipollés (1954-1967), Pluma Libre (1936-1937) i LaVeu del Freser (1920-1921).

Projecte de digitalització de les actes municipalsdel RipollèsL’any 2006, s’ha iniciat, amb la col·laboració delsajuntaments implicats, un nou projecte dedicata la digitalització de les actes municipals delRipollès. La motivació principal d’aquesta ini-ciativa ha estat la preservació dels originals per-què el seu estat de conservació, en la majoriadels casos, presentava greus deficiències. Enaquesta primera fase, hem tractat els fons delsmunicipis de Ripoll (1803-1880), Planoles (1845-1900) i Sant Joan de les Abadesses.

Exposicions La Flor de Maig i El cançonerpopular catalàAmb motiu de l’exposició commemorativa delprimer centenari de la societat coral «La Flor deMaig», de Ripoll, que va tenir lloc durant els me-sos d’abril i maig de 2006, l’Arxiu Comarcal vacedir en qualitat de préstec un conjunt de do-cuments i programes d’activitats relacionats ambla llarga història d’aquesta entitat. Va destacarespecialment, un cartell de grans dimensions

editat en ocasió de les festes de Santa Maria deRipoll de l’any 1927.El Museu de Montserrat acull, fins al 28 de ge-ner de 2007, l’exposició “El cançoner popular ca-talà” (1841-1936), organitzada pel Centre dePromoció de la Cultura Popular i TradicionalCatalana. L’Arxiu Comarcal del Ripollès hi par-ticipa amb el préstec d’un conjunt de documentsrelacionats amb el Cançoner del Ripollès, aixícom de partitures musicals de cançons popu-lars.

Jornada sobre els fons documentals per a l’estu-di del territoriEl dia 11 de novembre de 2006, l’Arxiu Comarcaldel Ripollès va organitzar una jornada dedicadaa l’estudi i a l’exposició d’experiències sobre elsfons documentals per a l’estudi del territori. Hiintervingueren els senyors Jordi Bolòs i VíctorHurtado (Arqueologia del paisatge: principalsfonts d’informació. Els “atles històrics”: procésd’elaboració), Marcel Pujol Hamelink (Les tipo-logies documentals: la reconstrucció de la tra-ma urbana i rural de Roses entre els segles XIVi XVI), Albert Riera i Pairó (L’organització ecle-siàstica de l’espai: l’exemple de Bàscara) i ElvisMallorquí (L’organització municipal de l’espai:Lloret de Mar i les masies del seu terme).

Arxiu Municipal de la Roca del Vallès

Un cens de la parròquia de Santa Agnèsconsultable en format digitalL’Arxiu Municipal de la Roca ha dut a terme, du-rant el mesos de juny i juliol, la digitalitzaciód’un llibre de gran valor històric. Es tracta d’uncens parroquial cedit per mossèn Albert Torrens,rector de la Parròquia de Santa Agnès, on rela-ciona, de forma molt detallada, els veïns del po-ble i els oficis religiosos que practicaven.Al final de cada llistat, el mossèn que signava,feia un petit resum del nombre d’ànimes que ha-vien congregat, diferenciant entre homes i do-nes. El llibre comprèn dels anys 1.888 al 1.934.És especialment interessant la part del llibre ones relacionen els habitants de cada casa, amb lesdades del seu naixement, casament i defunció,els noms dels pares, els canvis de domicili, etc.Aquest llibre es pot consultar en format digitala l’Arxiu Municipal de la Roca del Vallès, ja quel’original es retorna a la Parròquia de SantaAgnèsun cop ha estat escanejat.L’Arxiu es troba a la Biblioteca Pública de la Roca,al carrer Lope de Vega número 10. El telèfon-fax és el 938 420 716, i el correu electrònic:arxiu@laroca.org.

Fotografies de La Unió Coral Centre i EnergiaLa Unió Coral Centre i Energia és l’entitat mésantiga que trobem a la Roca del Vallès. Per par-

23

ARXIUS48

lar dels seus orígens ens hem de remuntar al1904, quan un grup de persones van decidir cre-ar una societat on a més del cant oferien clas-ses d’ensenyament general als seus socis. Aixíva néixer la “Societat Instructiva El Centre de laRoca”.A partir d’aquí la nova entitat va començar a des-plaçar-se per indrets de Catalunya oferint elsseus concerts com per exemple a Granollers,Barcelona i Figueres, una vertadera fita per l’è-poca.L’any 1916 sorgeix una altre coral a la Roca, ambel nom de “Societat Coral l’Energia” i de seguidaapareixerien les primeres rivalitats entre les duesentitats. El Centre i l’Energia van representar unapartició d’interessos, mentre que els primerseren coneguts com “el partit de dalt”, els segonseren denominats com “el partit de baix”.No és fins el 1932 quan les dues directives acor-den organitzar excursions plegades, per iniciarun acostament entre els seus socis. Amb l’esforçde les dues entitats s’aconsegueix traspassar lesfronteres i fan un excursió a Perpinyà. Però ambl’inici de la nostra Guerra el 1936 l’activitat deles entitats van quedar paralitzada.El 1947 un grup de roquerols amb afició al canti amb un respecte a les tradicions van decidir fu-sionar les dues corals, que el 1936 van quedardissoltes. La nova entitat va rebre el nom de “UnióCoral Centre i Energia”Des d’aquest moment la Coral, com és anome-nada al poble, va créixer en importància i ennombre de cantants. El 1972 es va convertir enuna coral mixta i es va inagurar l’actual local so-cial. A més es va crear la coral infantil.A la dècada dels 80 i 90 la Coral es va consolidara Espanya i Europa, fent viatges a llocs tan im-portants comViena, Celldomolk (Hongria) o Itàlia.Des de fa uns mesos, unes 150 fotografies d’a-questa entitat es poden consultar a l’Arxiu Mu-nicipal de la Roca del Vallès, en format electrò-nic. Les tasques de digitalització es van dur aterme durant els mesos d’agost i setembre de2005, restant a l’espera de ser utilitzades per tot-hom que hi estigui interessat.

Arxiu Històric de Sabadell

Publicació de l’inventari de l’hemeroteca localEl dia 6 de juny es va presentar l’Inventari del’hemeroteca local: publicacions periòdiques sabade-llenques (1854-2004), editat per l’Arxiu Històricde Sabadell i confeccionat per la responsable dela seva Hemeroteca, Gisela Figueras.L’inventari constitueix el quart número de lacol·lecció “Eines de l’Arxiu” i recull el gran vo-lum de premsa històrica i publicacions periòdi-ques més modernes, que ha alimentat l’heme-roteca local de l’AHS des de la segona meitat delsegle XIX. L’obra és el resultat de la intervenciósobre l’hemeroteca local durant els darrers anys

i mostra totes les capçaleres sabadellenques dis-ponibles a l’Arxiu Històric de Sabadell des de1854 fins a 2004.L’Inventari de l’hemeroteca local compta ambun pròleg de Maria del Tura Molas, directora del’Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya, iamb una introducció sobre els orígens de l’he-meroteca i la intervenció tècnica sobre la col·lec-ció. Les dades de cada títol es representen sotauna fitxa descriptiva de la publicació i s’acom-panyen de la fotografia del primer número. Pertal de facilitar la cerca dins les més de 1.000 cap-çaleres que s’hi descriuen, la publicació dispo-sa de quatre índexs: d’editors, de matèries, cro-nològic i un índex de títols complementari alrepertori que l’any 1972 va publicar Joan Puig iPujol.L’obra neix amb la intenció d’esdevenir un ins-trument que satisfaci les exigències de la recercahistòrica i alhora que impulsi la proliferació d’es-tudis de la història de la premsa a la ciutat.Per a l’obtenció de l’inventari us podeu poseu-vos en contacte amb l’Arxiu Històric: tel. 93 72687 77 o escriviu a ahs@ajsabadell.cat.

Arxiu Comarcal de la Selva

Aprovació en el Ple del Consell Comarcal de laSelva del Manual de gestió i del Quadre declassificació dels documents administratiusA proposta de l’Arxiu Comarcal, el ConsellComarcal de la Selva ha decidit engegar la im-plementació d’un sistema de gestió de la sevadocumentació administrativa. En aquest sentitté previst aprovar en el Ple del mes de novem-bre la proposta de Quadre de classificació i elManual de gestió dels documents administratius, afi i efecte de ser desenvolupats a partir del 2007.Durant el 2006 ha estat contractada una perso-na per a realitzar una anàlisi de la producció do-cumental i de les funcions i activitats que des-envolupa el Consell i posteriorment confeccionarun quadre de classificació uniforme per a clas-sificar els documents de gestió. Un cop realit-zada aquesta tasca i aprovats pel Ple del Consellel quadre i el corresponent manual per gestio-nar el conjunt de la documentació administra-tiva, es previst realitzar les activitats formativesnecessàries per a implementar el sistema. S’haniniciat passes també per adquirir una aplicacióinformàtica que gestioni el sistema.

Ingrés del fons Jovent del PobleAquesta entitat fou entre els anys 80 i 90 del se-gle passat una de les més actives de SantaColoma de Farners. Organitzava tot tipus d’ac-tes culturals, lúdics i festius i fou la introducto-ra del moviment “Rialles” a la població. Foren elsiniciadors entre altres activitats de la “Festa dela Ratafia” de considerable relleu comarcal.Altres

24ARXIUS48

entitats l’han substituït en l’actualitat. Un delsfundadors conservava el fons que aplega docu-mentació administrativa de l’entitat, cartells iprogrames de les activitats i fotografies i l’ha do-nat a l’arxiu.

Arxiu Comarcal del Solsonès

Relats de dones d’Andalusia al Solsonès. Unprojecte de reconstrucció de la memòria històrica“Relats de dones” és un projecte que té per ob-jectiu reflexionar sobre el paper de les dones enels moviments socials i en els processos migra-toris. El procés, es basa en la participació i im-plicació de les dones que van arribar al Solsonèsfa 50 anys procedents, bàsicament, d’Andalusia.La recerca es condueix a través de la recopila-ció de material fotogràfic i entrevistes que re-cullen les seves vivències. Aquesta iniciativa ésa càrrec de l’Arxiu Comarcal del Solsonès, el Puntd’informació i Atenció a les Dones i el Pla deCiutadania i Immigració del Consell Comarcaldel Solsonès.

Digitalització de les fotografies de l’Ajuntamentde SolsonaEl passat mes de juliol es va iniciar la digitalit-zació de les fotografies històriques del fons del’Ajuntament de Solsona. En el marc d’aquestaacció s’ha procedit a la reinstal·lació dels es-mentats documents en unitats d’instal·lació neu-tres i estables. Així com a la descripció a nivelld’unitat documental.

Consulta de l’hemeroteca auxiliar digitalitzadaDes de la tardor s’ofereix als usuari/es de l’ACSel servei de consulta de l’hemeroteca auxiliarque es va digitalitzar l’estiu passat. El servei, ac-cessible des de la sala de consulta, permet la cer-ca per text lliure, amb la visualització de les cer-ques tant en format text com en format imatgedigital.

Arxiu Històric de Tarragona

Els plànols topogràfics parcel·laris de RústicaDesprés d’haver estat sotmesos a un obligat pro-cés de neteja i desinfecció, ja es troben disponi-bles per a la seva consulta els plànols topogrà-fics parcel·laris del Cadastre de rústica (elsanomenats catastrones), transferits l’any passatper la GerènciaTerritorial del Cadastre. Realitzatsper l’Instituto Geográfico y Catastral durant elperíode comprès entre 1927 i 1960, sumen un to-tal de 4.765 exemplars, a escala 1:500, 1:1.000,1:2000, 1:5.000 i 1:10.000 i corresponenen a 134municipis -inclòs el de la Mussara, actualmentabandonat i agregat de Vilaplana-. Sobresurtenen especial Tortosa (507), localitat seguida del

Perelló (188), Tivissa (159), Ulldecona (140),Roquetes (124), Amposta (102), Montblanc (94),Vandellòs (87)... A part de la informació sobre elslímits de les finques (parcel·les i subparcel·les) iels seus propietaris per polígons, posseeixen, perles curioses indicacions que presenten, un graninterès en relació amb els masos, casetes, caba-nes, fàbriques i edificis diversos, camins, eres,basses i altres sistemes de regatge..., a més de latoponímia. Poden vincular-se amb les cèdulesde propietat dels respectius municipis, que abas-ten entre els anys 50 i 80.

Pràctiques a l’Arxiu

Amb l’objectiu d’afavorir les habilitats profes-sionals i facilitar la inserció laboral dels estu-diants, el Departament de Cultura de laGeneralitat i la Universitat Rovira i Virgili hansignat un conveni de col·laboració per tal que elsalumnes universitaris puguin realitzar pràcti-ques a l’Arxiu Històric de Tarragona.Una de les premisses d’aquest acord es que lespràctiques a realitzar hauran d’estar directamentvinculades amb l’ensenyament que cursi l’estu-diant i s’han de dur a terme sempre de formacompatible amb la dedicació acadèmica.Les pràctiques seran tutelades pel personal tèc-nic de l’arxiu. Està previst que una primera apli-cació d’aquest conveni es porti a terme amb elsalumnes de la Unitat Predepartamental deComunicació Audiovisual, Publicitat i Periodisme,que portaran a terme la descripció del Fons TàrracoVisió integrat exclusivament per documentacióaudiovisual i que en l’actualitat presenta pro-blemes d’accés.

Restauració de dos daguerreotips

Dins el material que integra la Fototeca de l’ArxiuHistòric deTarragona s’han localitzat dos docu-ments fotogràfics únics, vertaderes joies de lahistòria de la fotografia.Es tracta de dues imatges aconseguides mitjan-çant la tècnica fotogràfica del Daguerreotip i queformen part de la col·lecció dipositada a l’AHTper part de l’Agrupació Fotogràfica deTarragonal’octubre de l’any 2003. Aquesta col·lecció estàintegrada per imatges datades entre mitjan se-gle XIX i primers del segle XX, i la gran majoriaes troba en suport vidre. Els diferents processosfotogràfics que podem trobar en aquesta col·lec-ció ens permeten tenir una perspectiva de l’e-volució de la tècnica fotogràfica en aquest perí-ode.Els Daguerreotips restaurats, segons fonts del’Agrupació Fotogràfica de Tarragona varen seradquirits per membres d’aquesta entitat versl’any 1980, juntament amb d’altre material fo-togràfic, a l’anticuari Agapito, que tenia la sevaseu a la plaça del Pallol de Tarragona. La sevaprocedència és desconeguda.

25

ARXIUS48

La mida de les plaques (11,5x15cm) suggereixenque varen ser realitzades a la segona meitat delsegle XIX, en una època en que la tècnica delsDaguerreotips ja havia avançat força, ja que elsprimers daguerreotips acostumaven a presen-tar formats mes reduïts.Pel que fa al contingut de les imatges, podem dirque es tracta de dos retrats de persones no iden-tificades. Cal remarcar el fet que l’autor anònimde les imatges va introduir manualment retocsde color per ressaltar determinats complementsdels personatges. Aquestes fotografies restau-rades resten dipositades a l’AHT a disposició delsusuaris que vulguin consultar-les.

Nous instruments de difusióAmb la voluntat de continuar i potenciar la di-fusió de l’activitat de l’arxiu, de la documenta-ció que conté i els serveis que presta, el passatmes de juliol es va publicar un nou número delButlletí informatiu, amb la incorporació de tresnoves seccions (Arxius Municipals delTarragonès,Silenci...s’investiga i Amb personalitat pròpia).Recordem que aquest instrument es accessibletambé des de la pàgina web del centre en for-mat PDF.Així mateix, s’ha actualitzat el quadríptic infor-matiu, que presenta com a principal novetat unarevisió exhaustiva del quadre de fons, adaptant-lo a la realitat de la documentació dipositada ials serveis oferts pel centre.

Tractament de conservació i preservació del fonsFotografia CanadellContinuant la tasca iniciada l’any 2005, s’ha re-alitzat una segona fase de tractament del fonsFotografia Canadell, que ha comportat la digita-lització de 25.000 imatges de diferents formatsi la neteja i preservació de 7.200 imatges de ne-gatius de 35 mm. en blanc i negre.Paral·lelament, es continua amb la descripció in-formatitzada del fons, que actualment ja comp-ta amb un total de 6.620 registres.

Inventari del fons de l’Institut Nacionald’EstadísticaGenerat per la Delegació Provincial deTarragona,aquest fons va ingressar a l’AHT en diverses eta-pes entre els anys 1980 a 1993. El seu volum esde 72’5 metres lineals de documentació en pa-per instal·lats en 640 carpetes i 290 caixes Finsara, l’únic instrument de descripció de què esdisposava era la relació que acompanyava el fonsen el moment en que fou transferit, la qual co-sa en limitava l’accés..La documentació del fons es pot dividir en dosblocs: d’una banda, la documentació adminis-trativa de la pròpia Delegació i, de l’altra, els do-cuments generats per al Delegació en la sevafunció de recollida de dades estadístiques per

a ser transferides cap als serveis centrals del’Institut.A banda de la descripció, el tractament ha com-portat també la substitució de les unitats d’ins-tal·lació deteriorades i la informatització de l’in-ventari, que significa una evident millora enl’accés al fons per part dels usuaris.

Nou lector-reproductor de microfilmsL’Arxiu ha incorporat un nou lector-reproductorde microfilms.Aquest aparell es caracteritza perestar connectat a un PC, la qual cosa permet vi-sualitzar les imatges mitjançant en el monitori, si es necessari, millorar-ne la qualitat mitjan-çant un programa de tractament d’imatges, al-hora que permet imprimir els documents a tra-vés de la xarxa d’impressores del centre.

Arxiu Central del Port de Tarragona

II Premi d’Investigació Port de TarragonaL’any 2004 l’Autoritat Portuària deTarragona con-vocà el I Premi d’Investigació Port de Tarragonaamb l’objectiu de fomentar la investigació i elsestudis sobre el port i el seu entorn més imme-diat. El premi, de periodicitat bianual, es fallà afinals del mes de gener de 2006 i l’obra guanya-dora sortirà publicada a finals d’aquest mateixany.Aquest 2006 es convoca el II Premi d’InvestigacióPort de Tarragona, les bases del qual, es podenconsultar a la pàgina web del Port deTarragona,a l’adreça www.porttarragona.cat, o sol·licitar-les a l’Arxiu Central del Port o al Servei dePublicacions del Port.

Arxiu Municipal de Terrassa

Ingressos de fons d’arquitectura i de cooperati-visme agrícolaRecentment han ingressat a l’Arxiu Històric deTerrassa, secció de l’Arxiu Municipal d’aquestaciutat, dos fons importants per la seva integri-tat i pel contingut informatiu. D’una banda, elfons Joan Baca i Reixach (Ripollet, 1905 -Terrassa,2003), arquitecte, que llegà a la ciutat el seu fonsde projectes d’obres i abundosa documentaciórelacionada, amb un total 6.695 unitats docu-mentals compostes. El fons, que comprèn elsanys 1933 a 1988, és representatiu de les cons-truccions industrials d’una època de gran ex-pansió manufacturera de la ciutat, però tambéconté projectes de molts altres edificis terras-sencs, institucionals i privats.També inclou unbon nombre de projectes de moltes altres po-blacions de Catalunya i especialment d’habitat-ges a diversos pobles del Baix Empordà.D’altra banda, el fons de la Cooperativa Agrícola

26ARXIUS48

de Terrassa (1920-1983), que és testimoni del’últim període d’activitat agrícola de la ciutat.Hi destaca la documentació sobre producció vi-nícola, comerç de pinsos i llavors, cooperativade consum i la producció d’un molí d’oli, a mésd’una interessant col·lecció fotogràfica dels anys1940 al 1975.

Arxiu Comarcal de l’Urgell

Exposició “El retorn dels documents confiscatsa Catalunya”El dimecres 29 de novembre a la BibliotecaComarcal de Tàrrega va tenir lloc l’acte d’inau-guració de l’exposició “El retorn dels documentsconfiscats a Catalunya”, la qual es va poder vi-sitar fins el 12 de desembre de 2006.Aquesta ex-posició ha estat organitzada per l’Arxiu Comarcalde l’Urgell dins dels actes del mes de novembreque Tàrrega dedica a la Memòria Històrica.

Archiu Generau d’Aran

IngressosLa família Sandaran Fontfreda ha ingressat, percontracte de dipòsit, el fons personal del seu avi,Jusèp Sandaran Bacaria de ca Ferret de Canejanque va néixer el dia 31 de gener de 1875. Sandaranva viure molt temps a Barcelona i aquí va es-criure, entre 1908 i 1913, diversos poemes i con-ferències, en aranès i català, sobre laVal d’Aran.Va morir l’any 1942.El fons es format per manuscrits de JusèpSandaran Bacaria (estudis de la llengua arane-sa, poemes, conferències, obres de teatre....), co-rrespondència amb altres autors contemporanisi fotografies d’ell i la seva família. El conjunt do-cumental és format per documentació patrimo-nial de la família España de Salardú (Naut Aran),composta de testaments, capítols matrimonials,escriptures, compra-ventes, certificats, rebuts,contribucions, etc. Destaca la documentació per-sonal d’un dels seus membres, Antonio España,que va ser alcalde de Salardú a finals del segleXIX.El fons s’enriquí amb el llibre de capítols delConsell de la Bartièra (agrupació dels municipisde Salardú eTredòs) dels anys 1692 a 1735, en elqual trobem els arrendaments de les muntan-yes compartides per aquests dos pobles.

L’arxiu a la ràdioL’Archiu Generau d’Aran comença la seva vuite-na temporada (2006-2007) d’emissions a la ra-dio pública de Catalunya, desconnexions per ala Val d’Aran. Es pot escoltar qualsevol dia de lasetmana des de la pàgina web de CatalunyaRadio, a l’apartat Radio a la carta, programa,Aran,meddia aranés. L’espai ocupa els darrers minuts.

Arxiu Comarcal del Vallès Oriental

IngressosFons CEIP Pereanton de Granollers (1861-1988), 2 m.Es tracta del col·legi d’ensenyament primari mésantic de Granollers. Conté llibres registre d’as-sistència a classe, llibres de comptes i llibres d’ac-tes de reunions de mestres així com alguns lli-bres de text del període 1910-1975. Un fons moltinteressant per a estudiar l’evolució i la històriade l’educació a la capital comarcal.Fons Oficina Liquidadora de Mollet del Vallès (1986-2001 ) 10 m. Transferència de les sèries docu-mentals següents: impost de successions, expe-dients de devolució, certificats de descobert iestats mensuals i trimestrals.Fons Josep Molas Rupelo, 12 m. Fons personal delque fou directiu de l’empresa Sedes Fàbreguesde Mollet i alcalde de Sant Fost de 1942 a 1952;també va ser corresponsal a Mollet i rodalies delsetmanari Vallès editat a Granollers. La docu-mentació correspon al període 1916-1987. Podemconcloure que és un fons molt interessant per ala història econòmica, social i política de la sub-comarca del Baix Vallès.

Inventari del patrimoni documentalEl mes de juliol van començar els treballs de re-alització de l’inventari del patrimoni documen-tal del Vallès Oriental, en compliment de l’arti-cle 30.1 de la vigent Llei d’Arxius i Documents.En aquesta primera fase s’està realitzant un censd’arxius d’organismes públics com ajuntaments,consell comarcal, col·legis d’ensenyament pri-mari o instituts d’ensenyament secundari, en-tre d’altres. Un cop s’acabi aquesta etapa, es pre-veu que l’any vinent es passi a inventariar ocensar els arxius o centres documentals privats.

Donació de l’inventari de protocols deldistricte del 1903El dia 29 de setembre, amb assistència de les au-toritats locals i comarcals i la cap de coordina-ció de la Subdirecció General d’Arxius, va tenirlloc l’acte de lliurament de l’inventari de l’arxiuprotocols del districte de Granollers de l’any 1903,del qual n’és autor Santiago Montagud. El di-rector de l’Arxiu Històric de Protocols deBarcelona, Laureà Pagarolas va pronunciar unabreu conferència. Es tracta d’una donació ges-tionada pel Centre d’Estudis de Granollers.

Exposició “El retorn dels papers confiscats”Aquesta exposició es podrà veure a l’ArxiuComarcal del Vallès Oriental del 31 de gener al’11 de febrer de 2007. Una esperada mostra delsdocuments catalans retornats des de l’Arxiu dela Guerra Civil de Salamanca.

27

ARXIUS48

Arxiu Comarcal de Les Garrigues

I Jornades sobre el patrimoni documentalde les GarriguesFruit de l’interès que ha despertat entre la so-cietat civil la futura creació de l’Arxiu Comarcala les Borges Blanques, els dissabtes 8 i 15 de ju-liol del 2006, els centres d’estudis de les Garriguesi de la Conca de Barberà, en col·laboració amb elDepartament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, el Consell Comarcal de les Garrigues,l’Ajuntament de les Borges Blanques, l’InstitutRamon Muntaner i el Centre d’Estudis Local delVilosell organitzaren les I Jornades sobre el patri-moni documental de les Garrigues. En total es pre-

sentaren onze comunicacions i es realitzarendues taules rodones amb gran assistència de pú-blic, el qual mostrà molt d’interès a disposar del’esmentada infraestructura per tal de preservar,inventariar i difondre la documentació d’insti-tucions públiques i entitats privades. Recordemque durant la passada guerra civil es destruïrenels fons del registre de la propietat i de les no-taries. En les sessions de treball hi participarendiversos alcaldes i investigadors de la comarca,així com arxivers de Cervera, Lleida i Montblanc.La darrera sessió comptà amb la intervenció delsubdirector general d’arxius, Ramon Alberch iFugueras.

Rerefons

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedèsobté la certificació de la norma ISO9001-2000 que avala un sistema degestió de la qualitat.Josep Maria Masachs i Suriol,director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès

Amb data de juliol del 2006, l’Arxiu Comarcalde l’Alt Penedès, va obtenir la certificacióISO 9001:2000 que comporta l’establimentd’una sèrie d’actuacions i rutines que ga-ranteixen de forma veraç i avaluable, que eltreball diari del centre, tant l’intern com l’a-dreçat als usuaris externs, es fa en un en-torn de qualitat.Amb l’antecedent de la obtenció d’aquestamateixa certificació per l’Arxiu Nacional deCatalunya l’any 2003, des de la SubdireccióGeneral d’Arxius es va fer el plantejamentd’estendre-la a diversos centres d’arxiu dela Generalitat. Tot i pertànyer a un mateixàmbit d’actuació i competència, les dife-rències de tamany, funcions i estructura, en-tre l’Arxiu Nacional de Catalunya i els ar-xius comarcals, va implicar que des de l’inici

del procés, s’elaborés un estudi específicper adaptar els requeriments de la Normaa la singularitat orgànica i funcional dels ar-xius comarcals, reflectint la complexa mul-tiplicitat d’institucions implicades en la se-va gestió i funcionament i l’encaix entreelles per aconseguir satisfer els requisitsexigits per obtenir la certificació.

Els objectius de la norma ISO 9001:2000, sonaconseguir mitjançant la millora i el fomentde les relacions entre els treballadors delcentre, el màxim rendiment i, al mateixtemps, augmentar la qualitat final del ser-vei que s’ofereix. És bàsic el treball en equip,i que cadascú prengui la responsabilitat dedesenvolupar de forma satisfactòria el tre-ball encomanat segons el nivell marcat en

28ARXIUS48

la definició dels objectius establerts en elmanual de qualitat. La ISO 9001-2000, basala seva filosofia en el fet de que totes les or-ganitzacions depenen dels seus “clients” i,per tant, s’han d’interpretar i entendre lesseves necessitats presents i futures i afir-ma que només treballant en un entorn dequalitat, es poden garantir uns estàndardsobjectivables de excel·lència del servei.L’objectiu final que s’espera cobrir amb lacertificació, és el de garantir la satisfaccióde l’usuari. Tots els processos desenvolu-pats en la Norma, han d’estar escrits, ava-luats i aprovats per la direcció. S’han d’e-xecutar, i a més, s’ha de deixar constànciaescrita de què han esta realitzats. En tot mo-ment s’ha de poder fer un seguiment de totsels treballs i s’ha de poder certificar la sevaexecució com a garantia que es segueix elprocediment correcte i que es garanteix unaexcel·lència en el servei.

Atesa la singularitat dels arxius comarcals,on les dotacions de personal no son gransi, a més, sovint no depenen de la mateixaadministració, el responsable principal dela implementació de la Norma a l’Arxiu, ésel director del centre, que serà també el res-ponsable de desenvolupar-la, d’assegurarque es compleixen els procediments i dequè es fan totes les rutines establertes pergarantir el manteniment de la qualitat.També s’ha de fer càrrec d’avaluar la sevaaplicació en tot el centre i detectar les dis-funcionalitats, posant remei en aquells ca-sos on es detectin incidències que puguinderivar en no conformitats. Per poder apli-car la Norma, cal que des de la direcció delcentre es defineixi quina és la política dequalitat, també cal establir de forma claraels objectius estratègics del centre, el seuorganigrama i indicar els nivells de res-ponsabilitat que assumeix cadascun delstreballadors del centre. S’han de buscar idefinir els objectius de millora en funció deles necessitats detectades i, en darrer ter-me, s’ha de fomentar la formació del per-sonal per poder assolir els objectius fixats.

En el cas de l’Arxiu Comarcal de l’AltPenedès, per aplicar la política de qualitati obtenir els objectius fixats, hem basat eldesenvolupament de la Norma en nou pro-cediments que han de documentar els di-ferents elements per certificar la bona pràc-tica arxivística. El procediment de control de la

documentació te com objectiu el seguimentde la gestió dels documents i dels registresgenerats per les activitats desenvolupadesper l’arxiu. S’aplica a tots els documents queformen part del sistema de gestió de la qua-litat, i és la garantia de la traçabilitat de to-tes les feines marcades com a necessàriesper la Norma. Un segon procediment és eld’incidències i reclamacions, on s’hi descriuentotes les activitats o serveis que hagin es-tat detectats com a no conformes, d’acordamb els estàndards de qualitat establertspels nostres proveïdors, per a la realitzaciódels nostres serveis o qualsevol incidèn-cia de caràcter intern. Si és l’usuari qui de-tecta la no conformitat, deriva cap a unareclamació. D’aquest procediment, se’n de-riva un tercer d’accions correctives i preventi-ves, mitjançant el qual el centre ha de do-cumentar que ha trobat un problema i had’explicitar el remei que adopta per esme-nar les anomalies detectades.La norma obliga a fer un seguiment conti-nuat de l’estat de satisfacció de l’usuari através d’enquestes anònimes, per valorar elnivell de qualitat dels serveis que ofereixl’arxiu i del grau de satisfacció de l’usuari.També son obligatòries les auditories in-ternes per poder avaluar si existeixen des-viacions de les necessitats dels usuaris i co-rregir allò que s’aparti dels objectiusmarcats.

Un procediment que ens singularitza da-vant d’altres centres, és el de selecció de per-sonal. En el nostre cas, hem de ser determi-nants a l‘hora de seleccionar el personal queha de fer tasques continuades o esporàdi-ques al nostre arxiu.Aquest personal depènorgànicament del Consell Comarcal o bé del’Ajuntament, i per aquest motiu, cal quedes de la direcció de l’arxiu es defineixin elsperfils i les aptituts que ha de reunir els can-didats que optin a desenvolupar aquestestasques.Al ser receptors, que no productorsde documentació, també s’ha establert unprocediment sobre tractament arxivístic i for-mació a titulars. Com que la documentacióque ingressa a l’arxiu no sempre ho fa benclassificada, ordenada o descrita, s’ha de de-tectar des de on arriba de forma defectuo-sa i incidir-hi, formant al personal de lesunitats productores que no tenen els crite-ris suficients per a una correcta gestió. Hemde formar als responsables en origen per-què quan arribi la documentació a l’arxiupuguem garantir que ens arriba completa,

29

ARXIUS48

classificada, ordenada i descrita amb el seufull de transferència. Finalment, queden elsprocediments que fan referència a la gestióde les consultes, on es registren els movimentsde documentació tant als usuaris externscom als titulars de la documentació i elsprocediments d’ingressos de documentació,com a forma de registrar les diferents for-mules d’ingrés de documents: transferèn-cia, donació, compra, etc…

Fent una valoració global de tot el procés deimplantació de la norma ISO 9001:2000, espot afirmar que l’Arxiu Comarcal de l’AltPenedès, en el desenvolupament de la seva

activitat, ja complia la major part dels re-quisits del sistema, però mancava la partmés important: poder demostrar-ho. El ques’ha fet amb la Norma, ha estat sistematit-zar tota la feina en un conjunt de procedi-ments que recullen les diferents tasques deles què abans no en quedava constància es-crita. També serveix per detectar els pro-blemes i poder-los resoldre abans que afec-tin de forma directa al servei i per estartranquil al saber que s’està treballant ambuns estàndards que garanteixen un bon ser-vei al usuari extern i a la pròpia adminis-tració que diposita els seus fons documen-tals a l’arxiu.

Els deu primers mesos del 2006 mésde 46.000 persones han visitatl’exposició “El retorn dels documentsconfiscats a Catalunya”Francesc Olivé Ollé. Àrea d’Acció Cultural-SDANC. Arxiu Nacional de Catalunya.

Des de començaments d’enguany més dequaranta sis mil persones han visitat ja l’ex-posició “El retorn dels documents confis-cats a Catalunya” que es pot veure en lestres exposicions itinerants de la mostra querecorreran fins l’estiu vinent les quarante-na de ciutats i viles que l’han sol·licitat.L’exposició explica el procés de confiscaciódocumental que va patir Catalunya arrande la guerra civil espanyola, la finalitat in-formativa i repressiva de la requisa, la his-tòria de la reivindicació, quina documenta-ció ha retornat fins ara, i a qui pertany. Lamostra s’estructura en els set àmbits se-güents: Presentació; la confiscació dels do-cuments a Catalunya (1936-1940); la finali-

tat informativa i repressiva de la confisca-ció (1936-1975); la crònica de la reivindica-ció (1977-2006); el retorn dels documents;la recuperació de l’arxiu de la Generalitatde Catalunya, i epíleg.

El discurs expositiu de “El retorn dels do-cuments confiscats a Catalunya” permetaprofundir en una reflexió sobre la frag-mentació i la dispersió d’arxius arran de laGuerra Civil i la repressió franquista, perquè i qui va confiscar documentació?, comes va dur a terme aquesta confiscació do-cumental?, i a qui i què es va confiscar?Explica també per a què i com es van ferservir els documents confiscats, així com

30ARXIUS48 les finalitats repressives de la informació

aplegada. Fa una cronologia de la reivindi-cació, assenyalant el què s’ha reivindicat, elper què de la reivindicació i qui ho ha rei-vindicat. Remarca, així mateix, quins sónels documents retornats, a qui es retorneni el procés del quan i com es retornen aCatalunya. Mostra també que contenia l’ar-xiu de la Generalitat de Catalunya, el que esva perdre i allò que ara es recupera. En laconclusió s’apunta com el retorn dels do-cuments confiscats comporta un cert reco-neixement d’uns drets que havien estat arra-bassats per la dictadura franquista, compermet superar un sentiment de greugecompartit per molts ciutadans, i com aug-menta l’accessibilitat a unes fonts impor-tants per a l’estudi de la societat catalanadel segle XX.

L’exposició, de caràcter itinerant, primer esva poder veure a Barcelona (Palau Moja, del25 de gener a l’11 de març) quan tot just ha-via arribat la documentació procedent del’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola(Salamanca), i desprès començà un reco-rregut que fins ara l’ha dut a Lleida (ArxiuHistòric Provincial de Lleida, del 6 de maiga l’11 de juny), a Amposta (Museu delMontsià, del 21 de juny al 15 d’agost), aManresa (Centre Cultural “El Casino”, del 25d’agost al 8 d’octubre) i a Girona (CentreCultural “La Mercè”, del 24 d’octubre al 19de novembre), està previst que tot seguitviatgi a Perpinyà (30 de novembre a 13 dedesembre) i desprès aTarragona (entre el 22de desembre al 21 de gener de 2007).

A partir del passat mes de setembre s’ini-cià també una doble itinèrància de la ma-teixa exposició, però amb un format méspetit, d’uns cent metres quadrats de super-fície. D’aquesta manera es fa possible quepugui ser contemplada en espais expositiusadequats i més habituals en moltes pobla-cions de Catalunya.Aquestes dues mostresmantenen però, malgrat les seves dimen-sions més reduïdes, el mateixos contingutsque l’exposició originària i està previst quefins els juliol de l’any vinent recorri la qua-rantena llarga de municipis que l’han sol·li-citat. Fins ara s’ha pogut veure a Sant Boide Llobregat (Museu CanTorrent, del 6 al 17de setembre), a Montblanc (Antic Hospitalde Sant Marçal, del 6 al 17 de setembre), a

Sant Joan Despí (Can Negre, del 20 de se-tembre a l’1 d’octubre), al Vendrell (Teatrela Lira, del 20 de setembre a l’1 d’octubre),a Gavà (Centre d’Història, del 5 al 15 d’oc-tubre), a Alcover (MuseuMunicipal d’Alcover,del 5 al 15 d’octubre ) i a Valls (Museu deValls, del 18 al 29 d’octubre). Fins a finalsd’any està previst que l’exposició sigui ex-posada a Sant Feliu de Llobregat i Cervera(del 15 al 26 de novembre), Esparreguera iTàrrega (del 29 de novembre al 12 de des-embre), Terrassa i Artesa de Lleida (del 15 al26 de desembre), i A Cerdanyola del Vallès iFlix (del 29 de desembre al 14 de gener de2007).

Cal valorar com a molt gran l’interès susci-tat per l’exposició, a tenor només del seualt nombre de visitants que desglossat perpoblacions és el que segueix:

Barcelona 30.120Lleida 3.000Amposta 2.835Manresa 5.897

Montblanc 894El Vendrell 341Alcover 841Valls 300

St. Boi de Llobregat 1.275Sant Joan Despí 479Gavà 198

Total 46.180

Cal també remarcar que dins d’aquests vi-sitants hi ha una part que és públic escolarque a més de visitar l’exposició, ha poguttreballar amb els materials didàctics elabo-rats pel Servei Didàctic de l’Arxiu Nacionalde Catalunya i editats dins de les col·lec-cions del propi Arxiu Nacional.També ambmotiu de l’exposició, el Departament deCultura i l’Arxiu Nacional de Catalunya haneditat un catàleg de la mateixa.

Més informació sobre les dates i els llocs ones podrà visitar aquesta exposició ahttp://cultura.gencat.net/anc/

31

ARXIUS48Memòries d’un arxivador de secà

Albert Villaró

Bibliografia

A l’arxiu on treballa l’arxivador els docu-ments s’amaguen dins de caixes de cartró.Com a tot arreu, si fa no fa. N’hi ha unes degrises, que estan grapades i es tanquen ambuna goma que s’ajusta a un ganxet metàl·lic.No les podríem pas posar com a exempled’ergonomia, i l’enginyer tècnic papirofle-xa que les va dissenyar va quedar ben des-cansat. De vegades, les costures cedeixen iles puntes de les grapes que queden a l’ai-re provoquen ferides en la delicada pell del’arxivador, que té por que algun dia puguimorir en acte de servei, víctima d’una sep-ticèmia aguda o del terrible tètanus. Els pre-decessors de l’arxivador en el càrrec –elspioners heroics, els pares arxivers que vanelaborar quadres de classificació i van co-mençar a obrir camins en la selva docu-mental– no van gosar escriure directamentdamunt de les capses. Amb una paciènciad’amanuense, van rotular damunt d’unesetiquetes normalitzades els noms delsfons, les sèries, les subsèries i les signatu-res. Encabat, les enganxaven a la caixa ambuna generosa dosi de goma aràbiga, mar-ca Pelikan. Veure-les tan ben arrenglera-detes era un espectacle tranquil·litza-dor: tot estava sota control, cap detall delcontingut d’aquell bededéu de caixess’escapava a la norma. Feia unmunt de goig.

Però l’adhesiu que manté unides les eti-quetes i el cartró té els seus criteris propissobre l’eficiència del sistema. Els productesquímics, tan creguts ells, no entenen de per-durabilitat ni d’eficàcia. Els polisacàrids i lesglicoproteïnes van a la seva i evolucionen,cristal·litzen, es precipiten, s’alteren, sensetenir en compte les incomoditats que el seucapteniment pugui provocar.Un matí de novembre l’arxivador entra aldipòsit, a fer la primera ronda. De seguidanota que ha passat alguna cosa: una eti-queta solitària repta damunt del terra. Ai,coi de món. L’arxivador fa córrer els arma-ris compactes tenallat per un horrible pres-sentiment. Com si fossin fulles seques quenomés esperen una ventada per caure, qua-tre-centes vint-i-tres etiquetes abandonende patac les seves posicions. Sense avisar,com si s’haguessin posat d’acord, com si ha-guessin obeït una consigna, com si hagues-sin fet cas a les ordres d’un sabotejador ene-mic. L’arxivador ha refet el trencaclosques,armat de paciència i retoladors permanents.Però hi ha mitja dotzena de caixes que nohan pogut ser identificades. No s’ha pogutestablir cap vincle entre les caixes i les eti-quetes desaparellades. Hom diria que so-bren. L’arxivador pensa que ha estat cosadel maligne, i no s’atreveix a obrir-les. Téuna mica de por.

ALDANONDO SALVAVERRÍ, Isabel. “El patrimoni cul-tural de les confessions religioses” [en línia]. Revistacatalana de dret públic. Núm. 33, (novembre, 2006).<http://www.eapc.es/rcdp/numeros/0033.htm> [con-sulta: 20 novembre 2006]

Arxiu Històric de Tarragona. Butlletí informatiu, N. 9,Tarragona, juliol 2006. 12 p.

Catàleg de la postal olotina. 1 (1900-1910). Olot: Arxiud’Imatges d’Olot, 2006. 130 p.

BALCELLS I GONZÁLEZ,Albert. Francesc Martorell i Trabal.Semblança biogràfica. Barcelona: Institut d’EstudisCatalans, 2006. Semblances, 44. 26 p.

CERMENOMARTORELL, Lluís; SARDÀ FONT, Jaume. “LaNorma ISO 15489: 2001 Información y Documentación– Gestión de Documentos: aproximación general a suentorno normativo”.A: AABADOM. Boletin de la AsociaciónAsturiana de bibliotecarios, archiveros, documentalistas ymuseologos.Año XVI núm. 2/2, juliol-desembre 2005, p.1-12.

“Inventariat el fons arxivístic i documental de canBarrera”, Butlletí municipal, 100 (Teià, novembre-des-embre 2006), p. 17.

La problemàtica dels fongs en el patrimoni documental.Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament deCultura. Subdirecció General d’Arxius, 2006. Arxivís-tica i Gestió Documental. Conservació i restauració, 1.87 p.

“L’Arxiu Històric Comarcal i el patrimoni documental”,Dovella. Revista cultural de la Catalunya central, 91(Manresa, Primavera-estiu 2006), p. 3-21.

FIGUERAS i CIENFUENTES, Gisela. Inventari de l’heme-roteca local: Publicacions periòdiques sabadellenques (1854-2004). Sabadell: Arxiu Històric, 2006. Eines de l’Arxiu,4. 351 p.

GRAU i PUJOL, Josep M.T. “El fons documental de la pre-só del partit de Reus (guerra civil i franquisme)”. A:Butlletí informatiu de l’Arxiu Municipal de Reus, 12 (Reus,2006), p. 6-17.

MATAS i BALAGUER, Josep (dir.); LLORENS i RAMS, JosepM.; PLANA i PAR, Clàudia; COSTA iVIARNÉS, Immacu-lada. La Comissió de Monuments Històrics i Artístics de laProvíncia de Girona (1844-1981). Catàleg del fons docu-mental. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departa-

ment de Cultura, Direcció General del PatrimoniCultural, Subdirecció General d’Arxius, 2006. Guies,Inventaris i Catàlegs, Sèrie Catàlegs, 2. 272 p.

Memòria d’Arxius 2005. Barcelona: Generalitat de Cata-lunya. Departament de Cultura. Subdirecció Generald’Arxius, 2006. 538 p.

Memòria de la República i la Guerra Civil. El testimoni deLluís Ros i Medir (1932-1938), edició a cura de Jordi Gaitxi Moltó. Ajuntament de Palafrugell, 2006.

Protocol de les Festes Majors de Reus. Actualització 2006.Reus: Arxiu Municipal, 2006.. (Publicacions de l’ArxiuMunicipal de Reus, 11). 141 p.

PUIGVERT I GURT, Xavier. “El subfons de la notaria dela Ral”. A: El Cartipàs. N. 10 (Olot, desembre 2006), p. 2.

SIMÓ I NOGUERA, Carles; TORRENTS i ROSÉS, Àngels.Inventaris d’arxius parroquials de la diòcesi de Tortosa i del’Alta Ribargorça. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Departament de Cultura. Direcció General del PatrimoniCultural. Subdirecció General d’Arxius, 2006. Arxius idocuments: Eines de recerca, 1. 337 p.

SOLÉ, M.Teresa. Imatges al castell. Guia de fons amb imat-ges i col·leccions fotogràfiques. Girona: Arxiu Comarcaldel Baix Empordà, novembre 2006. 94 p.

32ARXIUS48

ARXIUS. Butlletí de la Subdirecció general d’Arxius. Número 48, tardor-hivern 2006.Edita: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.Redacció: Subdirecció general d’Arxius, carrer Portaferrissa, 1 -Palau Moja-, 08002 BarcelonaA/e: arxius.cultura@gencat.net - http//cultura.gencat.net/arxiusDirecció i secretaria: Subdirecció general d’Arxius. Àrea de Coordinació general d’Arxius.Secció de Projectes i Protecció del Patrimoni DocumentalConsell de redacció: R. Alberch i Fugueras, F. Balada i Bosch, L. Cermeno i Martorell,M. Corominas i Noguera, M. Font i Vinyes, R. Ibarra i Ollé, A. Magrinyà i Rull, B. Martínez iRaduà, X. Pedrals i Costa, R. Planes i Albets, P. Puig i Ustrell, J. Serchs i Serra,A. Villaró i Boix.Disseny gràfic: America Sanchez i Albert Planas / Tipografia: PMN Caecilia.Impressió: Printing Súria, SL. / Tiratge: 2.500 exemplarsDipòsit legal: B-17.466-93 / ISSN: 1133-3774