Ortografia Grau Superior

CFA Eugeni d’Ors CFGS – Llengua catalana

1

Ortografia


2

1. Els dígrafs Els dígrafs són grups de dues lletres que representen un sol so. Quam hem de dividir una

paraula en sil.labes, hem de tenir en compte que hi ha dígrafs que se separen i n’hi ha que no.

Se separen No se separen Separem els grups

l.l no-ve-la

ix cai-xa

rr car-ro

ss pas-sa

tx cot-xe

ny pi-nya

ll pa-lla

gu gui-ó

qu a-quí

ig ma-reig

mm im-mens

nn An-na

tj plat-ja

tg fet-ge

1.1 Separa els dígrafs que calgui de les paraules següents

Ex.: lli-bre

canya ………………………………

arrossada ……………………………..

cassola …………………………….. màquina ……………………………..

carretera …………………………….. metge ……………………………..

novel·la …………………………….. anyell ……………………………..

cuixa …………………………….. enfarinadíssim ……………………………..

enquadernar …………………………….. bateig ……………………………..

immensitat …………..………………..

seguici ……………………………..

1.2 Fes el mateix

desig ………………………………

enllaçar ……………………………..

perseguida …………………………….. enguixar ……………………………..

plegar …………………………….. immaculat ……………………………..

esforç …………………………….. coixí ……………………………..

arribar …………………………….. annex ……………………………..

passaven …………………………….. encotxar ……………………………..

reixeta …………..………………..

il·lusió ……………………………..


3

2. La síl·laba Una síl·laba és un so o un conjunt de sons que pronunciem d’un sol cop de veu. El nucli de la

síl·laba és una vocal.

En català hi ha moltes paraules que tenen una sola síl·laba: pa, vi, braç, tren, drap ...

N’hi ha que tenen dues: ca-sa, pa-per, bom-ber ... o tres: mà-qui-na, ca-mi-ó ...

També n’hi ha que en tenen més: an-ti-gui-tat, a-e-ro-port, ca-len-da-ri ...

2.1 Separa per síl·labes les paraules següents. Tingues en compte quins dígrafs s’han de

separar i quins no:

Ex.: fi-nes-tra

ordinador ………………………………

finca ……………………………..

informàtica …………………………….. traça ……………………………..

aritmètica …………………………….. taxista ……………………………..

boca …………………………….. comitiva ……………………………..

cadena …………………………….. arraconar ……………………………..

granota …………………………….. cassola ……………………………..

2.2 Fes el mateix:

calendari ………………………………

petxina ……………………………..

magatzem …………………………….. satèl·lit ……………………………..

detergent …………………………….. giravolt ……………………………..

rajolí …………………………….. llibreta ……………………………..

til·ler …………………………….. bellíssima ……………………………..

angoixa …………………………….. conseller ……………………………..

formatge …………..………………..

platja ……………………………..

2.3 Separa les síl·labes de text següent amb una barra inclinada:


4

Ex.: En/mig

Enmig de tot, de la tremenda fatiga, de l’ofuscació de pensaments, una cosa apareixia clara

(...) i el pensament d’haver estat enganyat començava a obrir-se pas ... S. J. ARBÓ. La masia.

3. Els diftongs A vegades pronunciem dues vocals d’un sol cop de veu, en una sola síl·laba: en diem diftong.

En català només tenim els diftongs següents:

creixents

decreixents gua guant qua quan

ai mai au nau

güe aigües qüe freqüent

ei rei eu neu

güi pingüí qüi aqüífer

oi noi iu niu

güo aiguota quo quota

ui avui ou pou

uu duu

Els diftongs güe, güi i qüe, qüi porten dièresi.

3. 1 Subratlla els diftongs de les paraules següents:

Ex: seure

pasqües següent paraigües guerrejar

quantitat pingüí aigüera quota

quarantena freqüència aqüeducte guant

aguantar qualitat quitxalla guineu

3. 2 Fes el mateix:

reina remei aplaudir correu

ciutat viure dinou aire

feina claudicar riure bou

gairebé caure roure drapaire

caliu buidatge treure seure


5

3.3 Subratlla els diftongs que hi hagi a les construccions següents:

1 Una nau misteriosa. 4 Un drapaire amb boina i polaines

2 Una truita de quatre ous. 5 No em puc creure el que dius.

3 Un astronauta feliç. 6 No parava de riure.

4. Funció consonàntica de i/u

Quan tenim una i entre dues vocals o a començament de mot seguida de vocal, la

pronunciem com una consonant (la hac, com que és muda, no compta): no-ia, jo-ia, io-

gurt, io-ga, hie-na ...

Fem el mateix quan trobem una u entre dues vocals: ca-uen, tre-uen, mo-ouen ...

4.1 Subratlla les i i les u que facin de consonant en els mots següents:

Ex.: boia

Reien, iot, bogeria, xemeneia, ianqui, astúcia, cauen, reixa, boira, Laia, innocència, seuen, joia,

treuen, noia, iaia, boira, teia, iarda, claraboia, duien, calaixera, tramoia, minoria, mouen, iode,

indústria

4.2 Amb una barra inclinada, separa les síl·labes dels mots següents:

Ex.: Tre/ien

seien iot seuen quatre

treuen iogurt mouen iuca

causa Pasqua hiena iode

xiular neula iogui xemeneia


6

4.3 Encercla els diftongs del text següent i subratlla els mots que tinguin una i o una u que hi

facin de consonant:

A la tardor, quan les fulles es tornaven de color foc, jugaven a enterrar-se. S’ajeien a terra sota

els arbres, es posaven grapats de fulles al damunt i esperaven que es caiguessin més. Quan en

baixava una cridaven: “¡Vine!”I la Maria deia que la fulla sempre queia damunt del que l’havia

sabut cridar més bé.

RODOREDA, M. Mirall trencat

5. Síl·laba tònica/síl·laba àtona Quan un mot té dues o més síl·labes en pronunciem una amb més força que les altres: és la

síl·laba tònica; les altre síl·labes són àtones:

arbre, faldilla, camió, bicicleta

5.1 Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents:

novel·la cambrera maleta torre

vidriera butaqueta ganivet repartir

malaltia sabata desembre tropical

modista encarregat silenci juvenil

5.2 Subratlla les síl·labes tòniques del text següent:

El dia era clar. Els raigs esbiaixats del sol hivernal guaitaven per les dues finestres a través dels

vidres glaçats. Sobre la taula, parada per a dinar, brillava la vaixella d’estany (...) Als marcs de

les finestres, els meus ocells jugaven dins de les gàbies inundades de sol.

MÀXIM GORKI. La meva infantesa


7

5.3 Fes el mateix:

La biblioteca serví per a escalfar-nos. La selecció va ser molt dura. Triàvem i tornàvem a triar.

Primer vam llençar les revistes alemanyes a l’estufa. Després, velles revistes franceses i, en

acabat, les enciclopèdies. Més tard els mobles. Però no ens atrevíem a cremar els llibres de

literatura i, encara menys, els clàssics.

MONTSERRAT ROIG. L’agulla daurada (text adaptat)

6. Mots aguts, plans i esdrúixols

Les paraules, segons el lloc que hi ocupa la síl·laba tònica, es divideixen en:

agudes, si la síl·laba tònica és l’última: cafè, congrés, balcó, senyor ...

planes, si la síl·laba tònica és la penúltima: arbre, camisa, cérvol, monja ...

esdrúixoles, si la síl·laba tònica és l’antepenúltima: gàbia, ciència, màquina ...

6.1 Destria aquest grup de mots en tres columnes segons siguin aguts, plans o esdrúixols:

Tómbola, examen, mirall, noia, victòria, jardiner, profunditat, caseta, gelosia, butaca,

universitat, historiador, fortuna, ciència, església, roba, ceba, mosquits, córrer, gegant,

fàbrica, penjoll, mandíbula, calendari, mirador, arbreda, xemeneia, malaltís, brancatge,

història, cargol, desgràcia, segon, paret, gàbia.

aguts

plans

esdrúixols

……………………………………

……………………………………

……………………………………

…………………………………..

……………………………………

……………………………………

…………………………………..

……………………………………

……………………………………

…………………………………..

……………………………………

……………………………………

…………………………………..

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………


8

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

…………………………………… ……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

……………………………………

7. L’accentuació

a e i o u

as es is os us

en in

Accentuem les paraules agudes que acaben en alguna d’aquestes dotze terminacions,

si és que i/ u no formen part d’un diftong.

Accentuem les paraules planes que no acaben en cap d’aquestes dotze terminacions.

Accentuem totes les paraules esdrúixoles.

La a sempre duu l’accent obert: à.

La i i la u sempre el duen tancat: í, ú.

La e i la o poden dur accent obert o tancat: è, é; ò, ó.

7.1 Accentua els mots que calgui:

plastic, victima, limit, biblioteca, economia, hospital, justicia,

pinta, palau, marbre, jardi, estatua, escrit, arbre, rabia,

autobus, masculi, galaxia, nuvol, familia, gabia, Nuria.


9

7.2 Fes el mateix:

poesia, fotografia, hospitalitat, energia, Eulalia, dia, tia, oncle, assistencia, esdruixola, noblesa,

daurada, similitud, farmacia, esgrima, maquina, bambu, residu, trineu, algu, ningu, altaveu.

Accent obert/ accent tancat

Paraules agudes acabades en –è, -ès / -é, -és

Amb accent obert, la majoria: cafè, pagès, Mercè ... En aquest grup, hi trobem:

Molts gentilicis: francès, portuguès, aragonès ...

Els numerals ordinals: cinquè, novè, vint-i-unè ...

Els participis com: encès, comprès, imprès ...

Amb accent tancat:

Els futurs: miraré, sortiré, pagaré ...

Les formes de l’imperfet del subjuntiu: cantés, pagués, volgués, vingués ...

Els compostos de bé i té: gairebé, també, malbé ...; conté, s’absté ...

Les formes verbals acabades en –tén i –cén: pretén, entén, estén, atén, encén ...

Alguns mots que vénen del francès: clixé, consomé, jaqué, puré ...

Alguns altres mots: congrés, revés, exprés, només, després, amén ...

Paraules agudes acabades en -ò, -òs / -ó, -ós

Amb accent tancat, la majoria: avió, carbó, sabó, població ...

Amb accent obert:

Això, allò, però

Els compostos de bo, so, to, tro: rebò, ressò, semitò, retrò ...

Els compostos de clos: exclòs, reclòs, inclòs ...

Alguns substantius acabats en -os: arròs, espòs, repòs ...

Paraules planes: è / é

Amb accent obert, la majoria: dèbil, èxit, xèrif, conèixer, merèixer ...

Amb accent tancat:

Néixer, créixer, témer, prémer, ésser, érem i éreu.


10

El pretèrit perfet d’indicatiu: diguérem, diguéreu, tinguérem, tinguéreu ...

El pretèrit imperfet de subjuntiu: cantéssim, cantéssiu, féssim, féssiu ...

Uns quants substantius: préstec, préssec, cérvol ...

Paraules planes: ò / ó

La majoria porten accent obert: mòbil, sòcol, mòdul, lògic, pròxim ...

Però amb accent tancat:

Alguns infinitius: córrer, incórrer, recórrer, concórrer ...

Les formes verbals fórem, fóreu, fóssim, fóssiu

Uns quants substantius: estómac, furóncol, Sóller ...

Paraules esdrúixoles: è / ó

La majoria porten accent obert: comèdia, misèria, ciència, glòria, història, còlera, colònia ...

El porten tancat: església, Dénia, fórmula, tómbola, pólvora, tórtora ...

7.3 Totes les paraules d’aquest exercici són agudes: accentua les que calgui amb accent obert

o tancat:

a) cami, canço, aqui, raco, arros, cantes, aixi, aixo, gairebe, malson, pages, impres, carrero,

allo, volgues, boto, cafe, catala, fare, avio, passeges, llegum, tambe, segon, portugues, aten,

exclos.

b) encen, pero, malson, demanare, amen, dema, nervios, espos, ningu, nomes, frances, sete,

segon, consome, divisio, clixe, respon, comprare, garrofer, menjare, pure, congres, expres.

7.4 Totes les paraules d’aquest exercici són planes: accentua les que calgui amb accent obert

o tancat:

Primavera, poble, fessim, public, prestec, barraca, cervol, llibre, tinguerem, nuvol, pluges,

telefon, temer, rentessiu, estomac, diguessiu, correr, solid, furoncol, caracter, castig,

diguereu, angel, pressec, Soller, magic, tinguessim, obrissiu, concorrer, mobil, creixer, logic,

neixer, erem, ereu.


11

7.5 Les paraules d’aquest exercici són esdrúixoles: accentua-les amb accent obert o tancat:

Historia, ciencia, comedia, victima, matricula, estatua, formula, esglesia, familia, infancia,

polvora, Denia, quilometre, industria, colonia, solitaria, anima, memories, tortora, gabia,

miseria, tombola, materia.

7.6 Accentua les paraules que calgui del text

següent:

Va avançar agafant-se a les parets,

recalcant-se en les cadires, pero amb cura de

no despertar-los, sense fer soroll. Arriba a la

porta. La clau era al pany, com sempre; la va

fer girar suaument; va descorrer el forrellat i

es detura amb l’atencio a dalt; no senti res i

va empenyer la porta; la porta cedi sense

soroll. Sorti al carrer. Una ratxa d’aire humit

amb gotes fines de pluja li fueteja el rostre;

pero no senti el fred, ni la humitat, ni les

gotes de pluja contra el rostre.

SEBASTIÁ JUAN ARBÓ. La masia (text

modificat)

8. Accent diacrític

En català els mots d’una sola síl·laba no s’accentuen, tret d’uns quants que porten un

accent anomenat diacrític per diferenciar-los d’altres mots que s’escriuen de la

mateixa manera.

També porten accent diacrític alguns mots de dues síl·labes.

Diacrítics més corrents: amb accent obert

mà (part del cos)

ma (possessiu)

pèl, pèls (del cos)

pel, pels (contracció)

què (pronom tònic)

Que (pronom àton/ conjunció)

sòl (terra)

sol (adjectiu / astre)


12

8.1 Completa les frases següents amb la forma adequada de les que et donem entre

parèntesis:

1. .......... germana no sap fer res amb la .......... dreta perquè és esquerrana. (ma / mà)

2. .......... que em dius, em sembla que t’han pres el .......... . (pel / pèl)

3. .......... fa en Pere? – Diu .......... espera la Roser. (que / què)

4. És un .......... molt ric, però no hi planta res perquè viu .......... . (sol / sòl)

5. Què els .........., a les .......... de la teva família, que són tan felices? (dones / dónes)

amb accent tancat

verbs

dóna, dónes (donar)

dona, dones (persones)

és (ser)

es (pronom)

fóra (ser)

fora (adverbi)

sé (saber)

se (pronom reflexiu)

sóc (ser)

soc (tronc)

són (ser)

son (ganes de dormir)

véns, vénen (venir)

vens, venen (vendre)

vés (anar)

ves (veure)

altres categories

bé, béns (adverbi/ propietat)

be, bens (animal)

bóta, bótes (recipient)

bota, botes (calçat/ verb botar)

déu, déus, adéus, pregadéu … (divinitat)

deu, deus (numeral/ verb deure)

més (adverbi de quantitat)

mes (part de l'any)

món (univers)

mon(possessiu)

nét, néta, néts, nétes (nom)

net, neta, nets, netes (adjectiu)

ós, óssa, óssos, ósses (animal) os, ossos (part del cos)

sí (afirmació)

si (conjunció/ nota musical)

ús (de 'usar')

us (pronom feble)

vós (tractament)

vos (pronom feble)


13

6. .......... veu que el meu veí nou .......... enginyer. (es / és)

7. .......... ben trist que hagués de dormir .......... tota la nit. (fora / fóra)

8. No .......... de què li servirà que .......... sàpiga que ho ha fet ell. (se / sé)

9. .......... molt dormilega, jo: sempre dormo com un .......... . (soc / sóc)

10. Aquestes criatures .......... molt nervioses i no tenen mai .......... . (son / són)

11. Si ............... amb mi, els ensenyaré on ............... els préssecs més bons. (venen / vénen)

12. Pere, .......... al celler a buscar una ampolla de vi, però .......... de no caure. (ves / vés)

13. L’avi tenia molts pocs .......... : només quatre .......... i dues cabres. (bens / béns)

14. Aquest .......... no està gens ben dibuixat: dibuixa’l més .......... . (be / bé)

15. Quan anava d’excursió no oblidava mai la .......... del vi. (bota / bóta)

16. Les .......... noves em fan mal als peus. (botes / bótes)

17. D’aquí a .......... dies si .......... vol, ja haurem acabat aquesta feina. (deu / déu)

18. Aquest .......... he gastat .......... diners que en tot l’any. (mes / més)

19. ........... pare sempre diu que aquest .......... és un .......... de mones. (mon / món)

20. El meu .......... és un noi .......... i polit. (net / nét)

21. Els .......... d’aquell parc només tenien la pell i els .......... . (ossos / óssos)

22. .......... ja li heu dit que .........., ara no us podeu fer enrere. (si / sí)

23. .......... asseguro que no s’hauria espatllat si n’haguéssiu fet un .......... normal. (us / ús)

24. A .........., àvia, ja vaig dir - .......... tota la veritat. (vos / vós)

9. Dièresi

La dièresi és un signe ortogràfic que posem damunt de les vocals i / u quan hem d’indicar que

fan de nucli sil·làbic, tret que els correspongui dur accent. Això s’esdevé en els casos següents:

Quan hem de pronunciar una u que podria ser muda:

al-gues / aigües tan-ques / pas-qües

gui-tar-ra / pin-güí quí-mic / a-qüí-fer


14

Quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior:

ai-re / ra-ïm ei-na / ve-ï-na

boi-na / a-mo-ï-nar cui-na / ru-ï-na

Quan una i entre vocals no fa de consonant:

Bis-ca-ia / bis-ca-ï-na

La dièresi no es posa mai:

Si la i o la u en qüestió poden portar accent: Lluís, veí ...

Després dels prefixos co-, anti-, contra-, re-: coincidir, antiimperialisme,

contraindicació, reunificació ...

En els sufixos -isme, -ista: egoisme, egoista, altruisme, altruista ...

Reüll, lluïsme i proïsme porten dièresi perquè no es consideren formats amb prefix ni

sufix.

En les desinències d’infinitiu i gerundi dels verbs de la tercera conjugació que tenen el

radical acabat en vocal: conduir, conduint, reduir ...

En els futurs i els condicionals dels verbs de la tercera conjugació que tenen el radical

acabat en vocal: conduir, conduiré, conduiria; reduir, reduiré, reduiria ...

9.1 Posa dièresi a les u que podrien ser mudes, per indicar que s’han de pronunciar:

Ex.: aigües

aiguera, linguistica, paraigua, paraiguer, questió, antigues, frequent, aquesta, marques,

aquari, questionari, aqueducte, quocient, quarentena, aquositat, guanyar, consequència,

frequència, guineu, quatre, eloquent, aquífug, guant

9.2 Fes el mateix:

9.3 Posa dièresi a les paraules que calgui per indicar que i/ u no formen diftong amb la vocal

anterior:

aillament heroina cafeina veinatge

1. Aquestes frases són massa ambigues: torna-les a redactar.

2. M'agradaria quel'aiguera fos de marbre.

3. Han anat al parc i han vist els pinguins i les girafes.

4. Quan plou, la questió és tenir un bon paraigua.

5. Per Pasqua van aigualir el vi amb aigua de l'aixeta i el van haver de llençar a l'aiguera.


15

diurn biscaina geniut transeunt

cocaina suissos diumenge disminuit

gratuitat traduit llaut cuina

rabiut veina boina Lluisa

9.4 Fes el mateix i escriu un derivat o un mot de la mateixa família:

Ex.: amoïna – amoïnat

cafeina …………………………….

sauc …………………………….

ruina …………………………….

Lluisa …………………………….

veina …………………………….

raim …………………………….

saim …………………………….

heroi …………………………….

dia …………………………….

reull …………………………….

9.5 Posa dièresi a les paraules que calgui:

obeim obeiu produim produiu

conduim conduïu agraim agraiu

reduim reduiu introduim introduiu

9.6 Completa les sèries següents, però separant les síl·labes; posa dièresi on calgui:

Ex. : cre/ua/va cre/ua/ves cre/ua/ven

treballar treballava treballaves treballaven

desmaiar

destruir

beneir

influir

9.7 Completa les formes verbals següents amb les dièresi que calgui:

Ex.: estudiï, estudiïs, estudiï, estudiem, estudieu, estudiïn

suar esquiar triar canviar


16

sui esquii trii canvii

suis esquiis triis canviis

sui esquii trii canvii

suem esquiem triem canviem

sueu esquieu trieu canvieu

suin esquiin triin canviin

9.8 Completa les formes verbals següents amb els accents i les dièresis que calgui:

dormia agraia dormis agrais

dormies agraies dormissis agraissis

dormia agraia dormis agrais

dormiem agraiem dormissim agraissim

dormieu agraieu dormissiu agraissiu

dormien agraien dormissin agraissin

9.9 Posa accent o dièresi on calgui; tingues en compte en quins casos no es posa mai dièresi:

1. Sempre deia que li agradaria esquiar a la Molina.

2. Vol que li enviis l’expedient ara mateix.

3. Us agrairia que no em tornessiu a fotografiar.

4. La meva veina sempre menjava raim per berenar.

5. A l’hivern dormia amb peucs i bufanda.

6. No continuis essent tan altruista, perque no cal.

7. S’ha passat la tarda conduint, per aixo esta tan cansada.

8. Us agrairiem que no continuessiu reduint el pressupost.

9. El seu egoisme no el conduira enlloc.

10. Voldria conduir, pero encara no te divuit anys.

11. Han coincidit a la reunio de veins i volen que continui de

president.

12. El seu ateisme era conegut de tothom.


17

10. La essa sorda/ essa sonora

El català té dos sons de essa: sonora i sorda.

Pronunciem essa sonora quan diem zero

Pronunciem essa sorda quan diem massa

El dos sons es diferencien clarament en la frase següent:

La meva germana Rosa no és morena, sinó rossa.

La representació fonètica de la essa sonora és la (z)

La representació fonètica de la essa sorda és la (s)

10.1 Classifica els mots següents segons el so de la lletra subratllada:

fase, zebra, divisió, arrissar, cosa, masia, dosi, bossa, crisi, puça, ceba, Andalusia, esmorzar,

soci, passos, medusa, colze, premissa, ximpanzé, nassos, cigró, diàlisi, València, conversa,

quinze, topazi, pinzell

essa sonora essa sorda

10.2 Fes el mateix:

Classe, posar, bressol, zoològic, casos, interessos, pagesa, zel, cel, russa, congressos, missa,

autobusos, plaça, insolació, francesa, sabó, sisè, necessitat, simètric, infusió, frase, raça,

arrissar, zebra


18

essa sonora essa sorda

Ortografia de la essa sonora

El so de essa sonora s’escriu:

Z A principi de mot: zero, zoològic, zebra ...

Després de consonant: pinzell, benzina, catorze ...

(tret dels derivats de fons-, dins- i trans-: enfonsar, endinsar, transistor

...)

S Entre vocals: casa, cosina, posar ...

(tret d’alguns mots: amazona, trapezi, azalea, topazi, bizantí ...)

10.3 Mitjançant el sufix –essa fes derivats dels mots següents que siguin noms abstractes:

Ex.: vell - vellesa

1. invàlid

……………………………………

tímid ……………………………………

2. pobre

……………………………………

savi ……………………………………

3. noble

……………………………………

ric ……………………………………

4. estrany

……………………………………

ràpid ……………………………………

5. natural

……………………………………

trist ……………………………………

6. sord

……………………………………

vell ……………………………………


19

10.4 Fes el femení dels gentilicis següents:

Ex.: francès, francesa

1. portuguès

……………………………………

islandès ……………………………………

2. aragonès

……………………………………

anglès ……………………………………

3. hongarès

……………………………………

cordovès ……………………………………

4. irlandès

……………………………………

escocès ……………………………………

5. rossellonès ……………………………………

alguerès ……………………………………

10.5 Escriu la forma femenina d’un adjectiu derivat dels verbs següents:

Ex.: enyorar – enyorosa

1. enganxar

……………………………………

plorar ……………………………………

2. recloure

……………………………………

tremolar ……………………………………

3. estudiar

……………………………………

olorar ……………………………………

4. agradar

……………………………………

esgarrifar ……………………………………

5. relliscar

……………………………………

abundar ……………………………………

10.6 Escriu un derivat culte de cada un dels verbs següents que tinguin el so de essa sonora:

Ex.: difondre – difusió

1. evadir

……………………………………

adherir ……………………………………

2. concloure

……………………………………

persuadir ……………………………………

3. decidir

……………………………………

dividir ……………………………………

4. veure

……………………………………

invadir ……………………………………

5. erosionar

……………………………………

fondre ……………………………………

6. confondre

……………………………………

lesionar ……………………………………


20

10.7 Completa amb s/z els mots següents:

1. repo ..... ar re..... ultar puntualit ..... ar ben ..... ina

2. Vi ..... itar ro ..... ada analit ..... ar ro ...... er

3. Co ..... a pe ..... ar cami ..... a re ..... um

4. Sal ..... e ca ..... ament col ..... e ca ..... al

5. Quin ..... ena ..... ona sen ..... ill al ..... ina

10.8 Escriu infinitius acabats en –itzar:

Ex.: escàndol – escandalitzar

1. anàlisi

……………………………………

paràlisi ……………………………………

2. òrgan

……………………………………

autoritat ……………………………………

3. caràcter

……………………………………

síntesi ……………………………………

4. senyal

……………………………………

memòria ……………………………………

5. estèril

……………………………………

puntual ……………………………………

6. fèrtil

……………………………………

mòbil ……………………………………

7. real

……………………………………

diví ……………………………………

8. vulgar

……………………………………

agut ……………………………………

9. general

……………………………………

suau ……………………………………

Ortografia de la essa sorda

El so de la essa sorda s’escriu:

S A començament de mot davant de a, o, u: sabata, soci, sucre ...

C/ S A començament de mot davant de e, i: segell, ciri, cera ...

SS/ C/ Ç Enmig de mot, entre vocals: passa, places, peça, funció ...

S/ C/ Ç Enmig de mot abans o després de consonant: dansa, artista, enciam ...

S/ Ç A final de mot: pas, llaç, pus, lluç, pastís, feliç, tros, feroç ...


21

La ce trencada, ( ç ), només s’escriu:

Davant de a, o, u: caço, traça, forçut ...

A final de mot: llaç, comerç, feliç, esforç, lluç ...

10.9 Completa els mots següents amb s/c:

Con ..... ell, ..... ípia, .....elebrar, ..... iment, ..... iutat, ..... ervell, fà ..... il, ..... índria, ..... ervei, .....

iència, ..... etrill, ..... abata, ..... èntim, ..... istell, ..... endra, ..... arau, ..... egell, ..... inturó,

..... eba, ..... oca, ..... utge

10. 10 Completa amb c/ ç:

nego ..... i, ofi ..... ina, fran ..... esa, ca ..... a, Mer ..... è, fa ..... ana, al ..... ada, dre ..... era, llan

..... a, o ..... cell pin ..... es, pe ..... a, escor ..... a, pu ..... a, escur ..... ó, amena ..... a, notí .....

ia, ne ..... essitar, llen ..... ol, llu ... balan ..... a, balan ...... es, arbo ....., lli ..... ó, mar ....., cap .....

al, ve ..... a, ve ..... es, estru ....., feli ..... itats

10. 11 Completa les sèries següents:

alçar

alço

ell/a alça

nosaltres alcem

1. començar

……………………………..

……………………………..

……………………………..

2. caçar

……………………………..

……………………………..

……………………………..

3. llençar

……………………………..

……………………………..

……………………………..

4. escurçar

……………………………..

……………………………..

……………………………..

5. amenaçar

……………………………..

……………………………..

……………………………..

6. avançar

……………………………..

……………………………..

……………………………..

10. 12 Fes el femení dels noms següents utilitzant el sufix –essa:

Ex.: jutge – jutgessa

1. alcalde

…………………………………….. gegant

…………………………………….

2. metge

…………………………………….. diable

…………………………………….

3. sastre

…………………………………….. baró

…………………………………….


22

4. comte

…………………………………….. abat

…………………………………….

5. poeta

…………………………………….. sacerdot

…………………………………….

6. hoste

…………………………………….. duc

…………………………………….

10. 13 Escriu un mot derivat o de la mateixa família utilitzant els sufixos –assa, -issa:

Ex.: cara – carassa

1. mare

…………………………………….. cadira

…………………………………….

2. mà

…………………………………….. paper

…………………………………….

3. pi

…………………………………….. cuiro

…………………………………….

4. colom

…………………………………….. cama

…………………………………….

5. palla

…………………………………….. terra

…………………………………….

6. dent

…………………………………….. màquina

…………………………………….

7. barca

…………………………………….. casa

…………………………………….

10. 14 Escriu un augmentatiu dels mots següents utilitzant els sufixos –íssim/ -íssima:

Ex.: ric – riquíssim

1. car

…………………………………….. fi

…………………………………….

2. lleig

…………………………………….. llarg

…………………………………….

3. fàcil

…………………………………….. ample

…………………………………….

4. bo

…………………………………….. petit

…………………………………….

5. malalt

…………………………………….. sa

…………………………………….

6. blau

…………………………………….. tou

…………………………………….

10. 15 Escriu un nom abstracte terminat en –ció derivat dels infinitius següents:

Ex.: circular – circulació

1. admirar

…………………………………….

avaluar …………………………………….

2. conservar

…………………………………….

destinar …………………………………….

3. falsificar

…………………………………….

felicitar …………………………………….


23

4. degradar

…………………………………….

acusar …………………………………….

5. resoldre

…………………………………….

col·locar …………………………………….

6. dedicar

…………………………………….

humiliar …………………………………….

10. 16 Fes derivats dels mots següents utilitzant els sufixos –ança, -ença:

Ex.: esperar – esperança; témer – temença

1. enyorar

…………………………………….

comparèixer …………………………………….

2.concordar

…………………………………….

matar …………………………………….

3. ensenyar

…………………………………….

creure …………………………………….

4. esgarrifar

…………………………………….

venjar …………………………………….

5. créixer

…………………………………….

conèixer …………………………………….

6. assegurar

…………………………………….

témer …………………………………….

10. 17 Completa les frases següents amb c/ ç:

Quan va començar el mes de mar ....., en Mar ..... al es va cal ..... ar les botes

de ca ..... ador, va agafar un lla ..... escorredor i se’n va anar a ca .....

ar estru ..... os d’una ...... erta ra .....a.

El Mar ..... el, que vivia en una casa amb la fa ..... ana modernista, cada dia

menjava llu .....et fregit per sopar.

Si llen ..... es aquesta pe ..... a de roba, potser després et farà falta.

En Tom era un gos carregat de pu ..... es que només li agradaven les coses molt dol ..... es.

10. 18 Escriu un mot relacionat amb els següents que s’escriguin amb c/ç:

Ex.: dret – redreçar

1. alt

…………………………………….

4. cant …………………………………….

2. fort

…………………………………….

5. concepte …………………………………….

3. curt

…………………………………….

6. directe …………………………………….


24

10. 19 Escriu el plural de les construccions següents. En el cas que dubtis si van amb essa

sorda o sonora, els altres derivats t’ho indicaran:

Ex.: Un pis petit – Uns pisos petits (piset)

1. Un nas gros

_____________________________________________________________________________

2. Un gos massa gras

_____________________________________________________________________________

3. Un gas perniciós

_____________________________________________________________________________

4. Un llençol grogós

_____________________________________________________________________________

5. Un japonès indecís

_____________________________________________________________________________

6. Un vestit gris

_____________________________________________________________________________

7. Un pastís molt gros

_____________________________________________________________________________

8. Un passadís fosc

_____________________________________________________________________________

10. 20 Completa el text següent amb les grafies que calgui:

He corregut tota la tarda pels turons plantats de vinya,

pels pins que dominen el mar. Cada turó, cada pi, cada

..... arment, cada bri d’herba tenen a la meva terra una

per ..... onalitat concretí ..... ima. He re ..... eguit tota la

tarda la meva única pàtria, el pai ..... atge de Sinera po

..... eït pels meus ulls sen ..... e rencan ..... a ni esfor

....., aquest perfecte pai ..... atge que em destro ..... aran. Els llavis poden anomenar tots els


25

racons. És un pai ..... atge sen ..... e boira, de sol baix, de pujols assardanats que es van

perdent en la llunyania.

SALVADOR ESPRIU. Sembobitis.

10. 21 Completeu els espais buits amb les grafies adients.

De vegades el profe ..... or ja no es

recordava del que volia preguntar. De

vegades, sí. Si almenys hague ..... in

estat dispo ..... ats en alguna estructura

vagament regular, hauria pogut

recórrer, per ubicar-los, a termes com

ara “fila”. Però, lluny d’això,

conformaven un caos que a cada estona

era incrementat pels alumnes que

arribaven tard i s’a ..... eien a llocs diver ..... os, co ..... a que alterava el de ..... ordre

existent per crear-ne un de nou. Per això, aquell dia els va propo ..... ar d’ordenar

correctament les cadires abans de pro ..... edir al ..... olfeig individual. Obedients, s’hi van e .....

for ..... ar de debò. ..... onaven xerrics i carrisquejos, grinyols i fregadi ..... os de potes arro .....

egades per tal de formar files com les d’abans de la guerra. Però no ho aconseguien. I en

aquesta impo ..... ibilitat es va esgotar el temps i la pa ..... ièn ..... ia de Poltern, que en

veure que s’aproximava el final,va fer la pregunta reglamentària per acabar la cla ..... e, pura

fòrmula de corte ..... ia, perquè, al capdavall, era l’últim dia i calia guardar les formes, com se

sol dir:

- Algun dubte?

IMMA MONSÓ, Com unes vacances.

Documents

Ortografia Grau Superior