Embed Size (px)
Citation preview
P. 01-02 8/11/04 11:26 Página 1
Imatge de la recollida dematerial en un incendi a unanau abandonada, al carrer dePallars, el 20 de març de 2002
Imatge de la recollida dematerial en un incendi a unanau abandonada, al carrer dePallars, el 20 de març de 2002
2
LA FOTO
P. 01-02 8/11/04 11:26 Página 2
EditorialBombers s’apunta a la sostenibilitat
4
CandentEls dipòsits pluvials en laprevenció d’inundacions
Serveis destacats- Rescats, accidents i foc albosc abans de la tardor
Eines de prevencióLa prevenció d’incendis forestals a Collserola
Materials i equipaments- C-8, per a salvaments irescats
- La plataforma LUKAS
Formació- El seient de l’automòbil en l’excarceració
Cooperació i solidaritatCompromís amb els nensde Bielorrússia
Al margeAgustí Pech, el mestrede les miniatures deBombers
El cau del jubilatEl Cau surt a Portlligat iGalícia
Activitats- L’SPEIS, brillant als Jocs de Bombers de Sheffield- Fi de temporada de SAS
Flamarades- Suport municipal a les rei-vindicacions- Campanya de vacunació
IcebergHumor
5 24
25
12
28
14
30
16
32
34
Taula rodona- L’SPEIS, pioner en apostarpels bombers sanitaris
18
10
Món verdEixample i Llevant aprovenles ecoauditories
22
Notícies- Acollida dels professionalsa l’APRAT- Ascensos a l’SPEIS
8
3
SUMARI
FAHRENHEIT•451Edita: Bombers de BarcelonaAjuntament de Barcelona
Consell Editorial: Joan Andrés Vélez, Josep Barjuan, MàriusComorera, Carles Escarpanté, Eva Llorach,Jesús Martínez Viejo, Josep Munt Albare-da, Mònica Navas, Joan Pedreny, MontseRadresa i Susana Suárez
Directora: Montse Radresa
Serveis editorials: Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-308027 - BarcelonaTel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76www.op-team.com([email protected])
Coordinació: Mònica Navas i Susana Suárez ([email protected])
Disseny i maquetació: Joan Serra, NúriaGüellRedacció: Susana Suárez i Miriam Ortega
Fotografia: Ricard Cervantes, Jordi Asin,Joaquim Pol, Susana SuárezCol·laboradors en aquest número: Anselm Andrés, Consorci del Parc de Collsero-la, Josep Barjuan, Jaume Biern, Manuel Carra-cedo, Ricard Cervantes, Miguel A. Fuente,Agustí Pech, Joan A. Pérez Jareño, Pilar Pulgar,Jesús Romero Acebedo i David Zapater Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCLDipòsit legal: B-33873-2001Queda prohibida expressament la reproducció total o parcial de qualsevoldels materials i informacions apareguts en aquesta publicació,
sense citar-ne la procedència i demanar-ne prèvia autorització a la direcció de la publicació.
P. 03-04 ultim 8/11/04 11:56 Página 1
4
EDITORIAL
Les ecoauditories rea-litzades als parcs deLlevant i l’Eixampletornen a posar demanifest la fermavoluntat de l’Ajun-
tament de treballar amb cri-teris de sostenibilitat.
I és que l’actuació munici-pal en matèria de protecciódel mediambient no es limitaa potenciar la reducció de lacontaminació en el trànsit ro-dat, sinó que s’extén a totsels àmbits d’acció de l’Ajun-tament.
La diagnosi mediambien-tal realitzada a aquests dosparcs de Bombers de Barcelo-na n’és un clar exemple.
Aquesta avaluació continuala línia engegada l’any 2003a l’SPEIS, amb les ecoaudito-ries realitzades als parcs deVall d’Hebron, Zona Franca iSant Andreu.
L’objecte d’aquestes diag-nosis és determinar l’adequa-ció dels parcs a la normativaaplicable i valorar els aspec-tes mediambientals aplica-bles, tenint en compte la le-gislació vigent i les possibili-tats ofertes per la tecnologiaexistent al mercat.
L’objectiu últim d’aquestaavaluació mediambiental alsparcs de Bombers és el de
configurar un pla d’actuacióals parcs amb criteris de sos-tenibilitat i respecte al me-diambient, ja en projecte.
Ara per ara, Bombers haaprovat amb nota el seu exà-men de consciència ecològicai ja treballa per solucionar lesnecessitats detectades a par-tir dels estudis mediambien-tals del 2003.
Aconseguir-ho, però, és u-na qüestió compartida pertots els membres de l’SPEIS.Està en les nostres mans. �
Bombers s’apuntaa la sostenibilitat
P. 03-04 ultim 8/11/04 11:56 Página 2
5
CANDENT
ABarcelona existeixenun total de deu dipò-sits d’aigües pluvialsen funcionament, tots
ells localitzats a l’àrea urbana iamb un volum total de capaci-tat de recollida de 492.200metres cúbics d’aigua. La finali-tat principal d’aquests dipòsits–la majoria dels quals es trobensoterrats al subsòl de la ciutat–és la de retenir temporalmentl’aigua de la pluja, per tal dereduir el risc d’inundacions,augmentar la capacitat de regu-lació de la xarxa del clavegue-
ram i enviar gradualment l’ai-gua recollida a les depuradoresper evitar la contaminació del’abocada al mar.
El funcionament dels dipòsitsde retenció permet un desguàscontrolat pels col·lectors exis-tents, sense desbordaments nicontaminació dels medis recep-tors finals a base d’acumularl’excés de les aigües pluvials enels propis dipòsits. Per això, ensituacions de precipitacions, elsdipòsits són buidats de formacontrolada pels col·lectors cap ala depuradora, un cop s’ha
superat el període de màximaintensitat de pluja (aproximada-ment després de la primera mit-ja hora).
D’aquestes instal·lacions, untotal de set dipòsits han estatespecíficament construïts perevitar les inundacions produïdesa diferents punts de la ciutat onles pluges de major intensitatcausaven greus problemes. Estracta dels dipòsits de retencióanti-inundacions o anti DSU,localitzats a Bori i Fontestà, elparc de Joan Miró, els jardinsdel Doctors Dolsa, el carrer Tau-
Els dipòsits pluvials en laprevenció d’inundacionsLa posada en marxa dels dipòsits pluvials a Barcelona ha contribuit amillorar el drenatge d’aigua a la ciutat, a més de solucionar el tractamenti la depuració d’aigües pluvials i evitar inundacions en punts clau.
P. 05-06-07 OK SU 8/11/04 12:03 Página 1
6
CANDENT
lat, l’Escola Industrial i Villalbadels Arcs. A més d’aquests, exis-teixen quatre més que ja funcio-nen a la Zona Universitària, elparc Central de Nou Barris, Dia-gonal Mar i la plaça del Fòrum.
L’últim, situat a la zona Fò-rum, compleix la funció primor-dial de descontaminar les ai-
gües pluvials generades a lesconques vessants de la Rierad’Horta, Diagonal Mar, la depu-radora i la zona de La Catalana,reduint així al màxim l’impactenegatiu al front marítim de lazona nordest de la ciutat.
Tots els dipòsits municipalsdisposen d’un sistema de nete-ja automàtic programable que
permet arrossegar els pòsits defangs dipositats al fons mit-jançant una onada d’aigua.
Clau per als Bombers
La posada en funcionamentd’aquests dipòsits ha coinciditamb una reducció gradual deles sortides a Bombers. De fet, laxifra de serveis per esgotamentsi aiguat temporal o pluges s’hamantingut estable durant elsúltims cinc anys, amb l’excepciódel 2002, que va esdevenir unany crític pel que fa als nivellspluviomètrics a Barcelona. Lesestadístiques d’aquell any re-flecteixen 223 sortides per esgo-taments i 109 per aiguats.
A l’espera de les xifres depluges a la tardor, al 2004 Bom-bers de Barcelona ha comptabi-litzat un total de 45 sortides,enfront de les 63 actuacionsrealitzades durant tot el 2003. Iés que la millora de la capacitat
de regulació de la xarxa de cla-vegueram, i el nou sistema d’en-viament gradual de l’aiguarecollida a les depuradores hacontribuït a una millora generaldel funcionament del sistemad’evaquació d’aigües a la ciutat.
A Barcelona, s’hi han ins-tal·lat diferents tipologies dedipòsits: a cel obert i soterrats.El primer tipus el trobem a llocsamb espai suficient; el segon, encanvi, s’edifica quan, per motiusurbanístics, s’ha d’utilitzar lapart superior per edificar altresinstal·lacions.
Existeixen també diferènciesentre dipòsits pel que fa a lacapacitat. A Barcelona existei-xen instal·lacions per a 18.000metres cúbics (Parc Central deNou Barris) i fins a 145.000 (Zo-na Universitària).
L’aspecte de la capacitat ésclau si tenim en compte que elvolum pluvial regulat durant2003 va ser de 1.372.000 m3d’aigua. Durant el 2003 es van
A la pàgina anterior, imatged’una inundació a la ciutatcaptada el 12 de maig de 1964
Sota aquestes línies, una vista deldipòsit sota el parc de Joan Miró
El dipòsit del Fòrumminimitza l’erosió del
litoral, descontaminantles aigues de les
conques properes
P. 05-06-07 OK SU 8/11/04 12:03 Página 2
7
produir 110 dies de pluja (entreels quals, 57 van ser significatiusi 19 importants), amb un totalde pluja caiguda de 479 litresper metre quadrat. L’any passathi van destacar pel seu nivell depluviomètric els mesos de febreri octubre, amb precipitacionsmensuals de 123 l/m2 i 119 l/m2,repartides en 9 i 10 dies respec-tivament. Es van donar 3 alertesi 11 pre-alertes per Barcelona.
En aquest sentit, cal remar-car la millora experimentadapel pla d’explotació i manteni-ment de drenatge de la ciutatdurant els últims anys.
Aquest pla contempla ja, en-tre d’altres, riscos d’inundaciói alertes preventives, regulacióen temps de pluja, operativaen temps sec, seguiment de sen-sors i actuadors, dispositius es-pecials de vigilància, etc. i repre-senta una eina fonamental deprevisió i atenció per a les in-cidències amb pluja i evaqua-ció d’aigua.
En aquesta línia, Barcelonacompta amb 1.500 Km de clave-gueram repartits en una grandiversitat de seccions (un 70%visitable). Diàriament, aquestaxarxa percep aproximadament500.000 metres cúbics d’aigüesresiduals, de les quals un 75%es depuren en la planta del Be-sòs i la resta en la del Llobregat.
La xarxa disposa d’un pla deneteja ordinària que comprèn laneteja, extracció i eliminació detots els residus acumulats en elsdiferents conductes que formenla xarxa i de totes les galeriesdels embornals de recollida d’ai-gües pluvials, amb les seves cor-responents reixes de captació.
Per realitzar aquestes tas-ques es disposa d’un total de 12equips de treball que actuen so-bre prop de 1.400 km de con-ductes, amb una freqüènciamitjana de dues vegades a l’any.Anualment aquests equips po-den arribar a recollir 5.000 to-nes de sediments sòlids. �
El 2002 va ser un anyespecialment crític pel que fa a les pluges i inundacions
El dipòsit del parc de JoanMiró, exemple d’usos
El dipòsit del parc de JoanMiró, al districte de Sants-Montjuïc, té una capacitat de70.000 metres cúbics. El granvolum d’aigua que potemmagatzemar i la sevacapacitat de desviació fan queaquesta instal·lació sigui unade les més singulars idestacades de la xarxa declavegueram de Barcelona.El funcionament del dipòsit ésnovedós perquè amb les novesinstal·lacions de derivació deles aigües se’n poden derivarcap a conques diferents des delcentre d’explotació.El dipòsit del parc Joan Miróestà dotat d’una alimentaciód’aigua freàtica que dónatambé subministrament al regdel propi parc, al llac de labiblioteca i a un hidrant per ala càrrega dels camionscisterna de neteja viària.
P. 05-06-07 OK SU 8/11/04 12:03 Página 3
8
NOTÍCIES
L’acte, celebrat el 19 d’oc-tubre, va consistir en unapresentació dels objectius iestaments de l’APRAT i va
comptar amb la presència de ladirectora general de ProteccióCivil, Celia Abenza; el sotsdirec-tor d’Educació, Formació i Divul-gació de la DGT, Antoni Riu;la directora de l’ObservatoriNacional de Seguretat Viària,Anna Ferrer, i el president del’APRAT, Antoni Pallarés.
L’associació s’ha marcat coma objectiu preferent la creació
d’una plataforma d’intercanvid’informació per a la millora deles actuacions en els accidents.L’APRAT treballa en el desenvo-lupament de tècniques de res-cat i assistència a les víctimesd’accidents i la informació de lesnoves tecnologies relacionadesamb els aspectes de la seguretata tots els actors implicats.
Tanmateix, l’entitat vol pro-moure i fomentar, mitjançantl’organització d’esdeveniments(jornades, campionats), el dià-leg i la trobada entre els sectors
A la dreta, una instantània de laprimera presentació de l’APRAT, aBarcelona el passat 22 de juliol
A la pàgina de l’esquerra, elscompanys ascendits en la darrera
promoció interna i alguns delsassistents a l’acte de lliurament de
diplomes d’ascensos
El director general de Trànsit, Pere Navarro, va cloure la presentació del’associació a Madrid, que va reunir representants de bombers i policies iorganitzacions de l’àmbit de la seguretat viària, la mobilitat i la salut.
involucrats. De fet, en l’actuali-tat, l’APRAT té previst iniciar uncalendari d’esdeveniments apartir del 2005 que començaràamb l’organització de les Jorna-des d’Actuació en Accidents deTrànsit, un fòrum transversalper a tots els col·lectius relacio-nats. A més llarg termini, ladirecció d’APRAT pretén aban-derar l’organització dels Cam-pionats Nacionals d’Excarcera-ció, de cara a la pròxima orga-nització d’una edició d’àmbitinternacional al nostre país. �
L’APRAT arrenca amb l’acollida dels professionals
Provença, 178 08036 BarcelonaTel. 93 291 53 57www.aprat-es.com
P. 08-09 OK SU 8/11/04 12:06 Página 2
9Lliurament delsascensos a l’SPEISEl 22 de juliol es van lliurar els diplomes a lesdarreres promocions internes d’oficials, sergentsi caporals. En total, 36 companys van ser promo-cionats i van rebre l’ascens de mans del director,el Cap d’Operacions i el Cap de Prevenció.
Al’acte van assistir fami-liars, companys i convi-dats. Després del dis-curs de benvinguda i
apertura, es va procedir a lliurarles acreditacions de la novacategoria als 18 caporals, 16 ser-gents i per últim, els dos oficials.
Com a cloenda de l’acte, elDirector del Servei, AntoniPallarés, va afalagar el treballdels bombers al seu càrrec, valloar l’esperit de lluita del Cos i
va encoratjar tot el personal aseguir millorant en el servei alciutadà. Per últim, els assistentsvan brindar pels nous caporals,sergents i oficials.
Els primers a rebre el seudiploma havíen estat els nous18 caporals del Servei: JosepLluís Andrés Ovejero; Juan Die-go Cabello Muñoz; Antoni Cam-pos Bazaga; Xavier de la FuenteBrull; Joan Manuel Fabra Casa-do; Josep Lluís Fernández Polo;
Josep Gimeno Gallen; Joan Car-les Guarné Terrado; Pere HerasQuílez; David Maestre Rodrí-guez; Josep Marín Mateu; Rafa-el Márquez Iglesias; Pere AntonMartínez Martínez; Joan CarlesMompel Serrano, Germán Mo-reno Pozo, Víctor Muñoz Vale-ra, Agustí Pallarés Vaqué i Fran-cesc Sobrino Ruiz.
Posteriorment, l’havíen re-but els setze promocionats asergent: Joan Abelló Miró; Jo-sep Anton Alcoba Serrano; Ma-nuel Martín Benavent; JoanCanudas Jorba; Antoni CastellàMorraja; Manuel García Martí-nez; Josep Gaspar Ruiz, FerranJovellar Martínez; Eduard JustRos; Ángel López Díaz; JoanMarimon Santafé; Antonio Mi-guel Pina Alcázar; Ángel Pro-vins Degea, Francesc XavierTorrent Guia; Ramón ValdésGuzmán i Manuel Valle Ochavo.I per últim, els nous oficialsFerran Aguado Roca i EnricMaestre Rodríguez. �
P. 08-09 OK SU 8/11/04 12:06 Página 3
10
SERVEIS DESTACATS
El mes de juny començavaamb un incendi especta-cular a l’Hotel Royal, si-tuat a la Rambla 117.
El foc havia afectat conduc-cions d’evacuació de fums i derefrigeració i taulers de fusta derevestiment situats en les plan-tes segona i vuitena de l’edifici,i havia provocat una gran fuma-rada entre aquestes dues plan-tes. Per aquest motiu es vasol·licitar el reforç de dos tancs i
Rescats, accidents i foc albosc abans de la tardorLes actuacions més destacades dels Bombers enels últims tres mesos han passat per rescats, focsforestals i extinció d’incendis en un habitatge iun hotel cèntric, l’Hotel Royal, on va caldre eldesplaçament d’un total de 45 bombers.
dues ambulàncies. La dotació deBombers va controlar el foc enuna hora d’intervenció. L’havienatacat des de l’exterior amb unalínia de 25 mm amb l’autoescalai des de l’interior amb dueslínies de 25 mm i aparells respi-ratoris. Els clients i personal ha-vien estat evacuats, però es vacontinuar la recerca d’altrespersones que poguessin estaren situació de perill. Gran partde les instal·lacions de l’hotel
van quedar malmeses, sobretotper efecte del fum i diversespersones van haver de ser atesesper crisis nervioses, tot i que noes va considerar necessari eltrasllat de cap d’elles a un cen-tre sanitari. En total, havienintervingut cinc autotancs, duesautoescales, tres ambulàncies,cotxe d’aparells i tres cotxes decomandament, amb un total de45 bombers.
El 8 de juliol, Bombers deBarcelona va haver d’interveniren un incendi forestal que vaafectar 7.800 metres quadratsde sotabosc a Collserola, en ellímit dels municipis de Barcelo-na i Montcada i Reixac. El serveiva requerir l’actuació de cinctancs i una ambulància com a
P. 10-11 OK SU 8/11/04 12:12 Página 2
11
mitjans propis, reforçats per dosautotancs i mitjans aeris, un he-licòpter bombarder i un ava(avió de vigilància i atac) de laGeneralitat de Catalunya. Totaquest desplegament de mit-jans es va fer davant el temord’una possible expansió del foc,atès el vent que bufava enaquell moment.
Conseqüències fatals
Al mateix mes, un incendi enun habitatge del carrer Gironava propiciar la mort d’una noiade 20 anys que es va precipi-tar des d’una finestra de l’edifi-ci en flames en l’intent d’esca-par del foc. La noia va poder serestabilitzada pels serveis sanita-ris de l’SPEIS i traslladada a uncentre hospitalari, però va morirunes hores després.
Una altra noia, de 23 anys, vapoder ser rescatada d’una altrafinestra de l’edifici amb una
En total, a l’incendi de l’Hotelroyal van intervenir cinc autotancs,dues autoescales, tres ambulàncies,cotxe d’aparells i tres cotxes decomandament
El foc va afectar conduccionsd’evacuació de fums i refrigeració i
taulers de fusta de revestiment ales plantes segona i vuitena
autoescala de Bombers. Aques-ta segona persona només vapatir cremades de primer isegon grau a les mans i presen-tava símptomes d’intoxicacióper fum.
L’incendi es va extingir enquinze minuts d’intervenció desde l’escala comunitària, per
mitjà de dues instal·lacions d’ai-gua. S’hi van desplaçar tresautotancs, tres ambulàncies, u-na autoescala i dos vehicles deco-mandament i va ser necessa-ri la utilització dels ERA. L’habi-tatge va quedar malmès pel foci les elevades temperatures i elfum, però no va patir danysestructurals.
A finals d’agost, la cruïllaentre el carrer Comte d’Urgell iParis va ser l’escenari d’unacol·lisió entre dos turismes. Elprimer vehicle circulava a granvelocitat pel carrer d’Urgell i vatopar amb un segon automòbil,estacionat davant de la benzi-nera. L’impacte va disparar elvehicle en marxa contra la pro-tecció del bàcul d’una càmerade trànsit i el va fer bolcar. Dosdels ocupants van precipitar-sefora del cotxe i altres dos vanquedar-hi atrapats. Bombers vaalliberar-los i va atendre’ls con-juntament amb el 061. Els qua-tre van ser traslladats en estatmolt greu a centres hospitalaris.
Al setembre, els bombersvan haver de rescatar un invi-dent precipitat en el forat d’unascensor des d’una altura de dospisos. L’invident, que va caureen obrir-se la porta de l’ascen-sor, va ser atès, rescatat i traslla-dat a Vall d’Hebron en estatgreu per politraumatisme. �
El foc en un habitatgedel carrer Girona vapropiciar la mort d’unanoia de 20 anys, encaure d’una finestra
La dotació de Bombersdesplaçada al lloc delsinistre va controlar elfoc generat a l’HotelRoyal en una hora
P. 10-11 OK SU 8/11/04 12:12 Página 3
12
EINES DE PREVENCIÓ
Durant els últims vint anyss’ha desenvolupat la consciènciaper mantenir la riquesa biològi-ca de Collserola. S’han superatles dificultats inicials d’organit-zació entre els diferents agentsimplicats en la preservació de lariquesa, i en l’actualitat escompta amb estructures especí-fiques, dotacions pressupostà-
La prevenció d’incendisforestals a CollserolaLa serra de Collserola és el pulmó més gran deBarcelona i les poblacions del voltant, amb unasuperfície de 8.000 hectàrees, 1.750 de les qualspertanyen al municipi barceloní. Per això, Bom-bers hi té una gran responsabilitat.
ries anyals concretes i previsionsper a plans quinquenals. Actual-ment, se’n fa càrrec un centregestor i coordinador fix i especí-fic ubicat en la seu actual delConsorci del Parc de Collserola(fins fa poc Patronat Metropo-lità de Collserola). Ha estat clautambé l’esforç de tots aquellsque han aportat el seu savoirfaire per aconseguir que elsincendis forestals a Collserola
Per Manuel Carracedo
tinguessin la menor repercus-sió possible. Entre els pioners,m’agradaria esmentar, AntonioHerrero, de la CM.
Pel que fa a la prevenció,s’ha abordat des dels dos aspec-tes clàssics: la passiva i l’activa.En la passiva, s’han elaboratPlans d’Emergència, Plans d’Au-toprotecció (PAU) en col·labora-ció amb associacions de veïns deles urbanitzacions i barris inser-tats a Collserola; Plans quinque-nals com el Pla Integral de Pro-tecció contra Incendis Forestals(PIPIF), i s’han realitzat campan-yes divulgatives i de formació.També s’ha millorat l’accessibili-tat mitjançant l’obertura denous camins, s’ha treballat en el
Els electroimans fan que lesportes es tanquin quan la detecció
La serra de Collserola és elpulmó més gran de Barcelona
P. 12-13 OK SU 8/11/04 12:15 Página 2
13
manteniment de les vies d’accési comunicació per a mitjansd’extinció amb l’adequació delpaviment i la neteja de vegeta-ció en el recorregut; i s’han for-mat franges de protecció debaixa combustibilitat. Per millo-rar la tasca dels equips d’inter-venció, a Collserola s’han ins-tal·lat punts de subministra-ment d’aigua per als mitjansd’extinció terrestre i aèria; s’haprocedit al control d’espais d’u-sos perillosos; la confecció i dis-tribució de cartografia unifica-da; la millora de les torres devigilància i la realització desimulacres.
Quant a la prevenció activa,a la serra de Collserola s’hareforçat el servei amb l’assigna-ció permanent d’un vehicle deBombers de Barcelona, per efec-tuar, entre altres tasques, reco-rreguts de comprovació de l’es-tat de camins i hidrants i tas-ques d’intervenció immediata.D’altra banda, s’ha treballat en
la vigilància mòbil, mitjançantpetits vehicles tot terreny, i s’hacreat un dispositiu de vigilànciafixa permanent, en horari diürn,des de les torres, durant la cam-panya de prevenció estiuenca.
En l’apartat de comunica-cions, es va establir una xarxa decomunicacions comú, coordina-da des de la central d’incendisdel Consorci de Collserola; i esvan preveure sistemes d’alertameteorològica i alerta crítica,que comporten l’augment deles dotacions distribuïdes perCollserola segons uns paràme-tres atmosfèrics preestablerts.
S’han fet servir altres tasquesi mitjans en aquests anys, enca-minats a la prevenció. Entre ells,la participació en dos campan-yes i amb treballs de vigilància iinformació, d’objectors de cons-ciència; o la prova del Sistemade Detecció per Raigs Infrarro-jos, que es va desestimar per lesparticularitats de Collserola i elseu alt nivell d’activitat.
L’SPEIS ha participat amb elsseus mitjans i organitzacióinterna, amb més intensitatdurant la campanya de preven-ció d’incendis forestals. S’hanrealitzat actuacions de preven-ció activa i passiva i s’ha treba-llat, principalment a l’hivern,amb pràctiques i exercicis decaràcter intern i simulacres.
Aquestes mesures preventi-ves han contribuït a què la su-perfície d’arbrat cremada s’hagireduït notablement, tot i que elnombre d’incendis es mantè ifins i tot augmenta.
Disposar dels mitjans de de-tecció i intervenció immediatasobre el terreny i garantitzar elsubministrament àgil d’aiguapropicien l’arribada d’una im-portant quantitat de mitjansen els minuts inicials d’un foca Collserola. S’ha de destacartambé la possibilitat de dispo-sar immediatament d’un he-licòpter contra incendis fores-tals, amb base a Sabadell. �
Bombers participa ambels seus mitjans mésintensivament durant lacampanya de prevencióde focs forestalsas
Hidrants a la serra deCollserola
D’aproximadament 20 hidrantsinstal·lats a Collserola l’any1985 s’ha passat a comptar enl’actualitat amb més de 120, isis dipòsits per a l’alimentaciód’helicòpters instal·lats aBarcelona. A la resta de laserra, també s’han incrementatsensiblement els punts desubministrament d’aigua.
Durant els últims anys, s’hanprogramat diverses accions de
prevenció d’incendis
Bombers de Barcelona téinstal·lat un parc a la mateixa serra
P. 12-13 OK SU 10/11/04 08:08 Página 3
14
MATERIALS
I EQUIPAMENTS
C-8, el vehicle desalvament i rescatsEl C-8 és el nou vehiclede salvament i rescats,destinat al Parc de Lle-vant, amb les noveseines utilitzades a l’ex-carceració. Està espe-cialment indicat per aaccidents i interven-cions on es trobin per-sones atrapades.
Aquest vehicle és un modelMercedes Benz Vario 815D, ambtracció 4X2 i una potència defins a 152 cavalls. El C-8 té unpes aproximat de 6.500 kg i pot
transportar amb un pes màximde 7.490 kg. Aquest vehicle indi-cat per a intervencions on esrequereixi realitzar salvamentsi/o rescats té unes dimensionsde 5,53 metres de llargària, 2,20metres d’amplada i 3,12 metresd’alçada màxima. La seva dis-tància entre eixos és de 3,15metres i les seves característi-ques permeten un diàmetre degir entre parets de 12,40 m.
El C-8 incorpora un genera-dor elèctric model LETAG 10EXR- 160 L3.4, amb una potèn-cia màxima de 20 KVA. Com aequip hidràulic, el vehicle tam-bé està equipat amb una bom-ba elèctrica WEBER E50 + SAH20 amb rodets incorporats; i un
grup d’aigua d’alta pressiómodel URVAPOR PX-150, fun-cionant a una tensió de treballde 380 V, dóna una potència de5,5 cavalls i una pressió màximade treball de 150 bar.
Fins a 300 litres
El vehicle també incorporauna cisterna d’aigua amb capa-citat per emmagatzemar i trans-portar fins a 300 litres. A més, elC-8 compta amb un cabrestantdavanter model WARM M8000/24, de funcionament elèc-tric a 24 V i una capacitat d’a-rrossegament de fins a 3.600 kg.
El C-8 és una de les recentsincorporacions al parc mòbil deBombers de Barcelona, de caraa reforçar les eines i equipa-ments disponibles per a les ac-tuacions on es requereixi unaintervenció d’excarceració. Ac-tualment es troba en servei alparc de Llevant. �
El C-8 incorpora una generador iuna bomba elèctrica, un cabrestantdavanter i una cisterna d’aiguaamb capacitat per a 300 litres
P. 14-15 OK SU 8/11/04 12:18 Página 2
15
La plataforma desplegable amb potes extensibles i regulables adquiridaper Bombers de Barcelona és una eina idònia per als treballs d’excarcera-ció en altura construïda en alumini i amb la superfície antilliscant.
La plataforma adquiridaper Bombers de Barcelonaés un model LPR 1 de lamarca LUKAS. Una eina
novedosa pel que fa a la millo-ra de les condicions de treballdels bombers en actuacions querequereixin la seva intervencióa una altura entre el nivell deterra i 1,80 metres.
Precisament 180 centímetresés l’altura màxima amb quepermet treballar aquesta pla-taforma LUKAS, que comptaamb unes dimensions de 2,15
metres de llargària i un metred’amplada.
A més, el material amb quèestà construïda la plataforma ésl’alumini, fet que facilita el seutransport i la seva resistència enels treballs dels bombers.
Plataforma segura
La superfície de la platafor-ma s’ha revestit amb elementsantilliscants i compta amb unabarana de protecció per aug-
La plataforma LUKASper als treballs a les altures
mentar la seguretat del bomberdurant la seva feina i de cara aevitar caigudes inesperades.
La LUKAS suporta un pesmàxim de 350 kg i està especial-ment indicada per a accidentson s’hi troben vehicles i màqui-nes de gran altura implicats,que requereixen treballar persobre del nivell de terra. LUKASdisposa de fins a cinc nivellsd’altura regulables que abastenun ventall fins a 1,80 metres,mitjançant potes extensibles iregulables. �
La plataforma LUKAS comptaamb potes extensibles i regulablesfins a un màxim d’1’80 metresd’altura
La LUKAS suporta fins a350 kg i està
especialment indicadaper treballar per sobre
del nivell de terra
Els materialsantilliscants de la
superfície de laplataforma eviten
relliscades involuntàries
P. 14-15 OK SU 8/11/04 12:18 Página 3
16
FORMACIÓ
Exemple de seient de perfilmetàl.lic
La formació en excarceració destaca dos conceptes dels seients davanters:la seva incidència en les maniobres de rescat de víctimes durant la immo-bilització i extracció amb el tauló espinal i la diversitat de models.
El seient de l’automòbil en l’excarceració
En una actuació tipus, perpoder col·locar el collaretcervical a les víctimes enaccident de trànsit, men-
tre un membre de l’equip facontrol cervical, retirarem pri-mer el recolzacap, fent pressióen el dispositiu de bloqueig.
Si els seients del vehicle sinis-trat no disposen d’aquest siste-ma o són fixes, tallarem amb lapinça petita els dos telescòpics-
guia del recolzacap. Arriba lla-vors el moment de retirar delseient a la víctima amb sospitade lesió medul·lar.
Si el sistema d’abatiment delrespatller no ha patit deforma-cions i continua operatiu, no-més caldrà actuar en la roda opalanca i abatre-ho per poderubicar el tauló espinal entreaquest i la víctima.
Resulta molt efectiu col·locarprèviament dues proteccionsdures per fer lliscar el tauló en-
tre elles i poder arribar al fonsdel seient amb facilitat i sensemolèsties per a la víctima.
Posteriorment retirarem lesproteccions i recolzarem l’es-quena de la víctima en el tauló.
Si és possible, baixarem elgrau d’inclinació del tauló, perfer lliscar la víctima amb mésfacilitat. Hem de tenir curaconstantment de mantenir lacolumna aliniada i realitzardesplaçaments progressius i sin-cronitzats.
Per J.A. Pérez Jareño i Jordi Abellán
Model de seient tubular
P. 16-17 OK SU 8/11/04 12:24 Página 2
17
L’abatiment no funciona
En el cas que els mecanismeso la deformació del seient noens permetés fer l’abatimentdel respatller, caldrà conèixerles diferents estructures inter-nes i les possibilitats de treballde les eines de què disposem enel Servei. Generalitzant, podemclassificar les estructures deseients en dos grups: les tubu-lars i les de perfil metàl·lic.
Les tubulars són estructuresfetes amb tub d’acer d’entre 30i 40 mm de diàmetre i un gruixde 2 ó 2,5 mm. La seva part mésresistent són els reforços a la zo-na de les frontisses i l’ancoratgea les guies de desplaçament.Aquestes estructures les troba-rem principalment en vehiclesde gamma mitjana-baixa. Si enstrobem amb estructures tubu-lars, per enllestir l’abatimentdel seient haurem de retirar laroba exterior (entapissat) i l’es-ponja interior de les zones late-
ral i posterior del respatller, pro-tegir la zona i tallar amb lapinça tallapedals Weber el tub,el més a prop possible de la zo-na de reforç –a l’SPEIS disposemd’una pinça capaç d’un tall mà-xim de 45 mm. linials–. Sovint,amb un sol tall a cada bandapodem batre el respatller.
L’altre grup d’estructures deseients contemplen les de perfilmetàl·lic, que solen equipar-seen vehicles de gamma alta.Aquestes estructures són mésresistents que les tubulars. Lesseves estructures internes estanconstruïdes amb perfils d’acerde 1 ó 1,5 mm. en forma de “S”o “C” i amb amplades que os-cil·len entre els 100 i els 120mm. L’amplada és l’inconve-nient principal d’aquest tipusd’estructures, perquè ens obligaa realitzar tres o més talls perbanda: els dos primers per do-nar pas a l’eina i l’últim per fi-nalitzar el tall. Abans però, tam-bé haurem de retirar l’entapis-
sat i les esponges de la zona perdecidir el punt de tall més con-venient.
En vehicles de gamma altapodem trobar-nos que els meca-nismes d’abatiment o desplaça-ment del seient s’accionin persistemes elèctrics. Si és així, encas d’accident pot resultar útilfer funcionar els mecanismesamb el contacte del motor isempre que les característiquesdel sinistre ho permetin.
Si el seient disposa d’airbaglateral i cal abatre el respatller,després d’haver desconnectat labateria, desendollarem el siste-ma pel connector ubicat a lapart baixa del mateix seient,normalment de color groc. �
Per decidir la part mésadient de tall d’unseient, cal retirarl’entapissat i lesesponges del respatller
Les estructures delsseients es podenclassificar en dos tipus:les tubulars i les deperfil metàl·licAirbag instal·lat en seient
Sota el seient, connexió elèctricade l’airbag
P. 16-17 OK SU 8/11/04 12:24 Página 3
18
Jaume Gil, director de serveisdel 061; Avelino Agud, bomberrepresentant de CCOO; Xavierde la Fuente, bomber represen-tant d’UGT; Miquel Mateu, tèc-nic sanitari del servei; AgustíPech, tècnic sanitari jubilat; PilarPulgar, cap dels serveis sanitaris;i Joan Pedreny, cap de la Divisiód’Operacions.
El primer en aportar dadessobre la història dels serveissanitaris a Bombers de Barcelo-
na va ser Agustí Pech, bomberjubilat i practicant titulat, queva exercir com a tècnic sanitaridurant els seus anys a l’SPEIS.Pech descriu uns inicis molt pre-caris, amb una ambulància dis-senyada pels tècnics mateixos,que solucionava l’evacuacióimmediata i oferia la possibilitatde transportar dues lliteres. Elbomber jubilat va explicar comen aquells anys, els bomberssanitaris exercien sense el reco-neixement de categoria “per-què aquell canvi significavapassar automàticament a estarper sobre d’un sergent”. Es vantrigar 25 anys a reconèixeraquell primer grup amb conei-xements de practicant com atècnics sanitaris de Bombers.
L’existència d’un servei detècnics sanitaris propi aBombers de Barcelonamotiva la polèmica en
donar-se un solapament de tas-ques entre aquests i els serveissanitaris municipals.
La setena taula rodona de larevista Fahrenheit 451 ha volgutreflexionar sobre aquesta qües-tió amb els participants: CamiloHierro, membre de la divisió dePlanificació i Serveis del 061;
El metge de Bombers dels anys 50 va decidir for-mar un grup de bombers amb coneixementsmèdics per atendre el personal a les seves actua-cions. L’SPEIS es convertia en un dels primers ser-veis a Espanya en incorporar un servei mèdic.
TAULA RODONA
L’SPEIS, pioner en apostarpels bombers sanitaris
Els participants a la vuitena taularodona van debatre sobre lanecessitat de serveis sanitarisintegrats als cossos de bombers
Antecedents del serveisanitari a BombersAgustí Pech va conèixer elServei Mèdic a partir de 1952,sota la direcció del doctor Juliodel Molino. Pech va participaren la conversió d’un vehicle enambulància, que sovintacabava sent usat per altransport de personal i eines.El Dr. Molino va formar enconeixements mèdics un grupde bombers, reconeguts 25anys després com a sanitaris.Ja amb el Dr. Cortés com a cap,van millorar els recursos imitjans disponibles. Un copmés, Bombers de Barcelonavan ser pioners a Espanya encomptar amb sanitaris titulatsal Cos i amb les primeresambulàncies assistides.
D’esquerra a dreta: AvelinoAgud, representant de CCOO;
Agustí Pech, bomber jubilat; i PilarPulgar, cap dels serveis sanitaris
P. 18-19-20-21 OK SU 8/11/04 12:27 Página 2
19
El company jubilat es mostraconvençut de la necessitat decomptar amb un servei sanitaridins del cos de bombers perescurçar el temps d’arribada allloc del sinistre i comptar ambprofessionals especialitzats enaccidents i malalties pròpies dela feina de bomber. Camilo Hie-rro, membre de la divisió de Pla-nificació i Serveis del 061, consi-dera que “el volum de feina jus-tifica per sí sol l’existència d’unservei sanitari a Bombers”.
El director de serveis del 061va recordar que la legislacióactual aconsella la creació deserveis mèdics a les empreses,una recomanació que pren méssentit en el cas de bombers, “jaque desenvolupen una feina derisc, molt específica i fora dellloc de treball”. En aquest puntes va tractar la importància decomptar amb una formació iexperiència molt centrades enles afectacions de bombers, jaque el servei sanitari ofereix
atenció al bomber mateix i a lespersones que puguin necessitaratenció mèdica en un sinistre,“si es dóna un incendi, no tot-hom està preparat per entrar-hi, per això és correcte que exis-teixi un servei sanitari als cos-sos de bombers”. Pech va equi-parar aquesta circumstància ales especialitats mèdiques.
Avelino Agud, representantde CCOO, va assenyalar que “elnombre d’incendis decreix pro-gressivament” i proposa com aalternativa “l’ampliació de ser-veis com l’atenció mèdicad’urgències, on Bombers hademostrat una capacitat de res-posta molt elevada”. Xavier dela Fuente, company d’UGT, vadubtar del “perill d’extinció”del servei de bombers apuntatper Agud i va recuperar la ideaque els serveis sanitaris han d’e-xistir “per vetllar per la segure-tat del personal de l’SPEIS en eltreball”. De la Fuente va dife-renciar que “en les urgències
mèdiques haurien d’intervenirels metges, i en emergències enzones de risc, els bombers, perla seva preparació i formació”.Per al representant d’UGT, elproblema arriba en situacionsmenys clares com els accidentsde trànsit o rescats al metro, on“no s’avisa als bombers fins quees detecta que hi ha personesatrapades, i això redueix l’efec-tivitat i rapidesa de l’actuació”.El tècnic sanitari del servei vacoincidir amb De la Fuente i varemarcar la “situació de luxe”de Barcelona respecte d’altresciutats espanyoles com Madrid,on no compten amb serveissanitaris integrats. Mateu vainstar els assistents a reflexionarsobre l’actuació dels equips d’e-mergència a Madrid en elsatemptats de l’11-M si aquestss’haguessin produït en llocs dedifícil accés com un túnel o enuna estació soterrada, on l’en-trada d’un sanitari no especialis-ta hagués estat més complicada.
P. 18-19-20-21 OK SU 8/11/04 12:27 Página 3
20
TAULA RODONA
Els serveis sanitaris es vanimplicar directament en el 43%de les intervencions en el 2003 aEspanya, i un 93% a Barcelona.Això, segons el tècnic sanitariMiquel Mateu, justifica “sufi-cientment” els serveis integratsals cossos de bombers, queactuen en el vessant preventiu,per reduir l’accidentalitat al llocde la feina; l’assistencial, ambatencions als bombers i a les víc-times als sinistres; i el formatiu,en punts com l’atenció mèdica.
La cap del Servei Mèdic, PilarPulgar, va coincidir amb Mateuen ressaltar la importància de laprevenció i va afegir com aaspecte clau de la seva feina aBombers de Barcelona “el tre-ball en equip”, perquè els per-met “conèixer al personal i laseva resposta a nivell físic”. Pera Pulgar, seria impensable unaactuació de Bombers de Barce-lona sense el cos sanitari com asuport, “pel risc que podenimplicar aquestes sortides”. A
més, Pulgar opina que laimportància dels serveis mèdicscreix en la mesura que la mitja-na d’edat augmenta entre elsbombers i la salut pren mésimportància per al desenvolu-pament de la seva tasca diària.
Joan Pedreny va argumentarla necessitat de mantenir i
millorar els serveis sanitaris inte-grats en els cossos de bomberspel caràcter canviant del risc i varessaltar el paper dels serveismèdics de bombers en assumirles noves demandes sorgides ala societat “per exemple enversel medi ambient, els riscs deri-vats de les tecnologies de trans-ports, i d’altres més quotidians
però no menys importants comels accidents de trànsit”. Per aPedreny, aquest nou ventall deriscs “configura un nou catàlegd’intervencions possibles perals Bombers de Barcelona queobliga a l’actualització de total’estructura”. En aquesta novafase d’adaptació, els serveissanitaris hi són perquè “són elsúnics que ara per ara podenoferir aquesta atenció”.
Respecte a optimitzar el ser-vei sanitari de bombers a partird’introduir noves competènciesper a aquest, Pedreny va mos-trar-se d’acord “sempre i quanl’objectiu prioritari de cobrir lesnecessitats de Bombers de Bar-celona no es vegi afectat”.
Pilar Pulgar va adjudicar lesurgències en el sentit d’aten-ció mèdica preferentment alservei d’urgències de la ciutat,tot i que va assenyalar que lacol·laboració ja es produïa demanera espontània i va dema-nar una millora en la organitza-
Al 2003, els serveissanitaris es van implicardirectament en el 43%dels serveis a Espanya, iel 93%, a Barcelona
P. 18-19-20-21 OK SU 8/11/04 12:28 Página 4
21
D’esquerra a dreta, CamiloHierro, de la Divisió de Planificaciódels Serveis del 061; Jaume Gil,director de Serveis del 061; JoanPedreny, cap de la divisiód’Operacions; Xavier de la Fuente,representant d’UGT, i MiquelMateu, tècnic sanitari del servei.
ció interna d’ambdós serveis enintervencions on es coincideixi“per poder actuar sense impe-dir-nos el treball”.
En aquest sentit , Jaume Gilrecorda la necessitat de cenyir-se a les competències territorialscontemplades a la llei vigent, iva diferenciar entre el problemacompetencial que afecta als cos-sos policials i el que plantejatamb els equips sanitaris de dife-rents institucions. Segons Gil, el061 registra diàriament 2.500trucades, de les quals prop de70 són per accidents de trànsit,xifra que “desbordaria els recur-sos de Bombers de Barcelona siamb cada trucada es fes l’acti-vació de l’SPEIS”. El 061 compta
amb 24 unitats de suport vitalbàsic, 10 d’avançat i tres vehi-cles d’intervenció, mentre Bom-bers de Barcelona només dispo-sa de sis ambulàncies. A més,igual que es donen serveis quesí es poden derivar a altres ser-veis, Gil considera que “l’aten-ció sanitària al bomber en laseva intervenció no la podrà ferfàcilment un altre professio-nal”. Per a Gil, doncs, l’optimit-zació del servei passaria per “unbon filtratge, una bona coordi-nació i l’establiment de proto-cols de coordinació precisos”.Aquesta coordinació entre elsserveis sanitaris de bombers i el061, a Barcelona, és “una assig-natura pendent” però s’ofereixuna actuació correcta en lamajoria de casos. Segons Gil, laincidència de trucades a la cen-traleta del 061 s’incrementa almatí i migdia, coincidint amb elsrelleus de descansos del seu per-sonal. Això retarda la respostadel servei a les demandes en
Segons Xavier de laFuente, la ciutadaniaestà sotmesa a un excèsd’informació en lagestió d’emergències
Les claus del proper debatLa col·laboració amb la GuàrdiaUrbana serà el tema proposatper a la pròxima taula rodona dela revista Fahrenheit 451. Si esteu interessats a participar,podeu adreçar les vostresopinions, suggerències,comentaris i/o propostes departicipació a l’adreça de correuelectrònic [email protected] bé al nucli de formació, al parcde l’Eixample.
aquesta franja horària. Els representants sindicals
van considerar un obstacle lamanca de recursos en aquestsdos serveis, i van demanar unprocediment clar de coordina-ció i seguiment. Miquel Mateuva diferenciar entre una coordi-nació “no problemàtica” entreels professionals durant la inter-venció i la que sí comportaincidències, “a nivell de direc-cions dels serveis”. Per a Pulgari Pedreny, “l’important en elsserveis d’emergències és treba-llar la comunicació”. En aquestpunt, De la Fuente va assenyalarl’excés d’informació que rep laciutadania a l’hora d’usar elstelèfons d’emergències. Per aDe la Fuente, les trucades arri-ben més tard al 080 amb el 112i es retarda l’atenció immediata.
La reflexió sobre els serveissanitaris als cossos de bombersva concloure amb el compromísi la voluntat de millorar la coor-dinació d’ambdós serveis. �
P. 18-19-20-21 OK SU 8/11/04 12:28 Página 5
22
normativa aplicable així comvalorar els aspectes mediam-bientals aplicables. L’ecoaudito-ria pretenia també determinarles necessitats de la instal·lacióper tal d’adequar-la posterior-ment a la normativa vigent ifixar els seus costos d’inversióper implantar la norma UNE enISO 14001:1996.
Així, els objectius previstosamb la realització de la diagno-si ambiental van ser, entre d’al-tres, la revisió i grau de compli-ment de la normativa aplicable;la revisió de les instal·lacions
segons la normativa de segure-tat industrial; la determinacióde les aigües residuals genera-des; la gestió realitzada delsresidus; la determinació d’emis-sions atmosfèriques; la mesuradel soroll existent; la determina-ció de l’estat dels sòls i la sevapossible contaminació; la diag-nosi d’usos i optimització de lesdiferents fonts d’energia utilit-zades; i la determinació de lesnecessitats i costos d’inversió.
Totes aquestes mesures s’hanproduït en diferents etapes onhan participat, per part dels
Com a continuació deles ecoauditories ence-tades el passat any dinsde les directrius de
desenvolupament sosteniblecontemplades en l’Agenda 21de l’Ajuntament, enguany elsparcs de l’Eixample i Llevanttambé s’han sotmès a la diagno-si mediambiental realitzada perl’empresa DEPLAN S.L per tal depoder configurar posteriomentel corresponent pla d’actuació.
L’objecte d’aquesta diagnosino ha estat més que determinarl’adequació dels dos parcs a la
Continuant la línia de treball de les ecoauditories iniciades al 2003,enguany s’han realitzat diagnosis ambientals als parcs de l’Eixample i Lle-vant. Tots dos parcs han obtingut uns resultats satisfactoris.
MÓN VERD
Eixample i Llevant aprovenles ecoauditories
Les plaques d’aprofitament del’energia solar del parc de Llevantsón una de les proves de lavoluntat municipal de treballaramb criteris de sostenibilitat
A l’avaluació ambientalde les activitats, es préncom a referència bàsicala legislació vigent i lestecnologies disponibles
P. 22-23 OK SU 8/11/04 12:30 Página 2
23
parcs de bombers: el personalsanitari, el de manteniment il’encarregat de la gestió delsresidus; per part de l’SPEIS: elcap i el col·laborador del depar-tament de Serveis Generals,Josep Barjuan i Jordi Carreras; iper part de l’empresa: el coordi-nador i el tècnic del projecte,Óscar Castaños i David Sánchez.
Un cop analitzat l’àmbit detreball, infrastructures i caracte-rístiques del personal de totsdos parcs, es van examinar tam-bé les activitats que s’hi desen-volupen.
Gestió ambiental
Per tal de realitzar l’avalua-ció ambiental de les diferentsactivitats a partir de la gestióexistent, s’ha considerat com areferència bàsica el grau decompliment de la legislació,tenint en compte, per altra ban-da, les tecnologies disponibles
en el mercat que permeten l’a-daptació de la normativa o béintrodueixen millores ambien-tals en la gestió del moment.Segons aquesta informació,s’ha obtingut una valoraciórepresentativa de les accions adur a terme i el seu nivell deprioritat per adoptar-les.
En aquest aspecte, tant elparc de Llevant com el de l’Ei-xample han aprovat les ecoau-ditories, tot i que seria necessarimodificar alguns aspectes de lagestió actual per tal d’adequar-se a la normativa mediambien-tal vigent.
Així, el parc de l’Eixamplehauria d’introduir millores en lacaldera i els climatitzadors se-gons la normativa actual, mit-jançant una entitat d’inspecció icontrol.
En l’informe elaborat perDEPLAN S.L també hi figuren elsresidus municipals que podengenerar cert grau de contami-nació generats per les diferents
instal·lacions, així com les ac-cions a realitzar en relació aaquests materials i la identifica-ció de les principals fonts emis-sores de soroll.
En el pla d’actuació es reculltambé el cost d’implantació deles modificacions necessàriesper acomplir amb la normativa,la majoria de les quals compor-ten un cost zero –a excepció deles campanyes de sensibilitzaciódel personal; els controls de l’a-bocament de les aigües resi-duals o la ubicació de materialslíquids perillosos–.
Paral·lelament, com a mesu-res correctores a partir delsestudis mediambientals realit-zats l’any passat, als parcs deVall d’Hebron, Zona Franca iSant Andreu s’està duent a ter-me el canvi de la safata de pràc-tiques de la Zona Franca degasoil –producte molt contami-nant–, per una altra de gaspropà que no produeix conta-minació. �
El parc de LLevant s’ha sotmès enguany a una diagnosi ambiental comla que ja es va realitzar l’any passat a les instal·lacions de Bombers deBarcelona a Zona Franca, Sant Andreu i la Vall d’Hebron
L’Eixample i Llevants’han sotmès a diagnosimediambiental per talde configurar un plad’actuació als parcs
P. 22-23 OK SU 8/11/04 12:30 Página 3
24 Compromísamb els nens de Bielorrússia
Aquest bomber haviarecollit a Barcelonamaterial escolar, roba,joguines i menjar per
als nens i nenes acollits en orfe-nats i en l’únic hospital per anens afectats de càncer i malal-ties produïdes per a la radioac-tivitat a Bielorrússia. L’any 2002,Romero va portar als bombersde Minsk l’E-9 donada per Bom-bers de Barcelona. Enguany, ha
construït un remolc per a tot elmaterial i ha recorregut els2.800 Km a Minsk per portar-lo.
Romero va repartir el mate-rial humanitari entre els nens inenes de l’orfenat d’Ivenes. Enaquest centre s’acullen 121nens, la majoria dels quals sóninvàlids a causa de les seqüelesde la radioactivitat irradiada apartir del desastre de la centralnuclear de Txernòbil. Bielorrús-
El bomber Jesús Romero continua amb la sevacroada en favor dels nens de Bielorrúsia. El mesde juliol, va viatjar de nou al parc de bombers deMinsk, per portar un paquet d’ajut humanitari iparticipar en les festes del patró bielorrús.
sia és una de les zones més afec-tades per aquesta emissió dematerial radiactiu a l’atmosfera.El càncer de tiroides entre elsnens de la zona ha augmentaten un 300% en els últims 16anys, a l’igual que d’altres ma-lalties relacionades amb l’expo-sició a la radioactivitat.
Romero, en la seva persistèn-cia per ajudar aquests nens, haposat en marxa una associaciósolidària anomenada BombersHumanitaris. Podeu trobar-neinformació a www.bcn-associa-cions.org. Ara per ara, si voleucol·laborar-hi econòmicament,podeu fer ingressos de qualse-vol quantia al compte corrent2100-0436-14-0200135393. �
Jesús Romero va portar el material recol·lectat a Bombers de Barcelona als nens dels orfenats bielorrussos
COOPERACIÓ I
SOLIDARITAT
P. 24 OK SU 8/11/04 12:33 Página 2
25
AL MARGE
Agustí Pech, el mestre de les miniatures de Bombers Després de 35 anys com a bomber sanitari i afeccionat a construir minia-tures de vehicles de Bombers, Pech ha acumulat 53 models que conserva auna vitrina de casa seva i esperen l’oportunitat per ser exposats al públic.
Per Agustí Pech
La meva afició per construirminiatures de vehicles debombers i estris pels ma-teixos va produir-se gaire-
bé per casualitat, com acostu-men a passar les grans coses.
La Prefectura del Cos s’haviacompromès amb Radio Nacionalde España (RNE) a proporcio-nar-los una miniatura de la Ge-noveva a canvi d’un televisorper als bombers. Per fer-ho,comptaven amb la col·laboraciód’un bomber que tenia unes ap-
tituds fora del normal per a laconfecció de miniatures. Les re-alitzava d’allò que fos, amb totaclasse de detalls que cridavenl’atenció per la seva exactitudi bons acabats. Aquest companyperò, va tenir un inconvenientimportant que no li va perme-tre acabar la Genoveva i vahaver d’abandonar el cos. Comque construïa la miniatura aldormitori del Dispensari, jo es-tava al corrent del seu treball.Quan aquest company va deixarBombers, em vaig oferir per a-cabar-la i no deixar en mal lloc
els bombers davant de RNE,sempre fent constar que el mè-rit de la miniatura no era meu.
En aquell primer model, elscompanys del servei de confec-ció de plànols van confeccionarplanells a escala de la Genove-va; i els de tallers van col·labo-rar en el tornejat de les rodes,fanals, etc. De tal manera queal final, el mèrit de la construc-ció d’aquell primer model enminiatura va ser de molts pro-fessionals.
Finalment, la miniatura de laGenoveva va ser lliurada en la
P. 25-26-27 OK 8/11/04 12:35 Página 1
26
AL MARGE
De dalt a baix, duesreproduccions obra d’Agustí Pechde la Genoveva i l’autoescala FIAT
data compromesa. No he sabutmai més el que se’n va fer d’a-quella reproducció.
L’afició reneix
Passat un temps, vaig inten-tar fer una miniatura senzilla,sense gaire dificultats. Es tracta-va d’un carro de dues rodes fetamb fusta de roure, amb un di-pòsit de coure que inclou unabomba manual de doble acció.No havia reparat però en els in-convenients que em reportariafer-la a casa meva: no tenia l’es-pai, les eines ni els materialsadequats. Per ser la primera, noem va quedar malament i aixòem va animar a continuar ambel que s’havia convertit en unhobby. Cada vegada en feia demés difícils, que fins i tot emportaven mesos de treball.
Una de les principals dificul-tats que presenta la confeccióde miniatures és la manca de re-
ferències en els models. No exis-teixen plànols ni cap orientacióper a la seva confecció, motiupel qual he hagut d’imaginar icalcular aproximativament en lamajoria dels casos. Només exis-teixen alguns models antics alParc de l’Eixample que m’hanpermès prendre mides i treba-llar amb les proporcions reals. Avegades, es troben dibuixos i fo-tografies on es mostren partsdels vehicles, però gairebé maila part posterior (que no solaparèixer a les fotografies), ipoc sovint la part de davant ode darrera completa.
Jo compto amb l’avantatged’haver estat bomber durantprop de 35 anys i no perdre maiel contacte amb les noves tècni-ques ni amb les prestacions delsnous vehicles i eines.
Dedicar-me a l’elaboració deminiatures amb l’especialitatde vehicles de bombers ha estatmolt gratificant, tot i que he po-gut dedicar menys temps del
desitjat. Abans no comptaves apenes amb temps lliure i haviesde compaginar l’ofici de bom-ber amb una altra dedicacióper arribar a final de mes. Pensoque la dedicació a les miniaturesha de ser constant, per no per-dre el fil ni caure en l’avorri-ment. Les miniatures estan fetestotalment a mà. El fet d’haver-me basat només en les mevesestimacions i de ser miniaturesno realitzades a escala m’hapermès més llibertat a l’horade confeccionar-les. Els mate-rials usats són aproximadamentels mateixos dels reals, tot i quehe usat més el llautó pel fetde ser un material dúctil i fàcilde soldar.
En el capítol públic, aquestesminiatures han estat exposadesen diversos escenaris, i en totsells amb molt bona acollida.Amb els anys –més de quarantad’aquesta afició- he acumulat53 models. Ara només esperoque algun dia puguin estar a un
A la pàgina anterior, la vitrinaon Pech guarda les miniatures
A baix, carro de primers auxilisAmerican Lafrance, USA
P. 25-26-27 OK 8/11/04 12:35 Página 2
27
lloc públic, on tothom pugui ad-mirar-les i aprendre a través d’e-lles la història dels bombers idels seus vehicles.
L’estrella, la Genoveva
Un dels models que conservoamb més estima és el de la Ge-noveva. La història d’aquestvehicle deu estar en els arxiusamb tota classe de detalls, peròsuposo que seran tan freds queno expressaran el simbolismeque acumula pels bombers nil’admiració despertada en elsciutadans.
Quan va arribar a Barcelonaen els anys 20, la Genoveva noera el primer vehicle de benzi-na. Els hi havien de molts mésanys o més grans, més pesats ipotents. Però ella era més peti-teta, graciosa, menys pesada...Era bonica, molt manejable i deconducció suau. Tot i sent peti-ta, podia portar fins a deu bom-
bers, un dipòsit per a aigua,bomba i estris necessaris per ladotació d’un vehicle de bom-bers de l’època. En aquells anysencara es feia servir les bombesa vapor, aparells que malgrat laseva aparença de ferro i metalleren molt competents i de gransprestacions. Tot i que progressi-vament van caure en desús, enfavor dels motors de benzinaque eren més econòmics.
Quan jo vaig entrar a Bom-bers, l’any 1952, les Genovevesestaven obsoletes. Només sor-tien per exhibir-se com a pecesde museu. Jo sempre he compa-rat la Genoveva amb una “mo-disteta francesa”: molt delicadaen la seva presència però moltefectiva en les seves activitats.Més o menys com les tietes deles famílies, que sembla que nofan res però no paren de fer co-ses, i si no ho fan, les presentescom una part entranyable de lafamília que sempre agrada alsnens. �
Jaume Biern posa amb el seu model en miniatura de la Genoveva
Biern, un enamoratde la Genoveva
Jaume Biern comparteix l’aficióde construir miniatures. Lainspiració la treu de llibres omuseus, i les eines, se les hafabricat a mida ell mateix. Undels cotxes més laboriosos dela seva col·lecció és laGenoveva, plena de detalls–només el canvi de marxes i elmotor ja porten trenta pecesminúscules-. El model provéd’unes fotos realitzades alsetembre de 2002 al Parc del’Eixample. Al cap d’un any jala tenia feta. Tot i això, Biernpensa que “sempre li quedencoses per perfeccionar”. Aquestmecànic de cotxes, nascut unany abans de la Genoveva(1921), sempre ha estat unamant del dibuix. Potser peraixò s’ha atrevit a dibuixar iconstruir una Genoveva enminiatura digna d’estar a unhipotètic museu de Bombers.
P. 25-26-27 OK 8/11/04 12:35 Página 3
28
EL CAU DEL JUBILAT
La primera excursió dela tardor va portar elsmembres del Cau ala residència habitualde Dalí a Catalunya,a Portlligat. Abans del’estiu, els jubilats i elsseus familiars tambévan poder gaudir d’unaestada a Galicia.
El Cau surta Portlligat i Galícia
El dia 5 d’octubre el Caudel Jubilat va realitzarla seva primera excursióde tardor. Coincidint amb
l’any del centenari del naixe-ment de Dalí, la ciutat escollidaper aquesta sortida va ser Port-lligat, residència habitual del’artista durant les seves estadesa Catalunya.
Els membres del Cau van visi-tar la badia de Cadaqués, enca-ra lliure d’urbanitzacions i portsesportius, segons els jubilats,gràcies a la lluita mantingudapel pintor; i va poder comprovarcom el mateix Dalí havia adqui-rit en vida una casa de pesca-dors davant del mar, que vaampliar successivament “sensedesdir de l’entorn” i va moblar idecorar “profusament segonsel seu gust personal”, segonsAnselm Andrés, per tal d’acon-
seguir amb solucions enginyo-ses tenir les millors vistes de labadia tant des del taller de pin-tura com des del dormitori id’altres dependències de l’habi-tatge, amb una piscina personali envoltada de petits jardins imoltes oliveres.
Els membres del Cau vanqualificar la casa daliniana de“molt original en l’interior”però van remarcar la seva opi-nió que “exteriorment destacanomés pels grans ous que sim-bolitzen el cicle de la vidadamunt la coberta i per la barcaamb un xiprer al mig que va dis-posar davant de l’entrada”.
La visita es va realitzar engrups de vuit, amb una duradaaproximada d’una hora i guiadaper espais. Tot seguit, el grup esva desplaçar cap a Empuriabra-va, un indret que, al contrari dePortlligat, és una mostra d’urba-nització turística intensiva, deluxe, amb canals per accedir ales cases amb l’embarcació i dis-
Foto del grup del Cau delJubilat que va viatjar a Galícia pertancar la temporada 2003-04
A principis de tardor, els del Cauvan visitar Portlligat
P. 28-29 OK SU 8/11/04 14:59 Página 2
29
posant de port i aeroport,enquistada en l’espai naturaldels Aiguamolls de l’Empordà.
Després de la visita, dinar alrestaurant La Brasa i sobretaulamolt animada, per finalitzar lasortida a Portlligat, Cadaqués iEmpuriabrava.
Galícia, la cloenda
Abans de la tornada devacances, el darrer viatge del“curs” que va organitzar el Caudel Jubilat en aquest 2004 va sera Galícia. De fet, s’ha convertiten un costum entre els jubilatsacabar la temporada al junyamb una sortida més completa,que sol durar una setmana, auna autonomia amb interèsturístic.
Enguany, la comunitat esco-llida ha estat Galícia. Els mem-bres del Cau van viatjar-hi enautocar, en un viatge en duesetapes, amb parada a Puebla de
Sanabria en l’anada i Aranda deDuero en la tornada.
Del 4 al 10 de juny, els parti-cipants en aquesta sortida vanrecórrer l’itinerari típic per lesRies Baixes, amb petites varia-cions com l’estada a l’acollidorhotel familiar El Pinar, prop deSanxenxo.
Cada dia, al matí o a la tarda,els membres del Cau van orga-nitzar sortides a les ciutats pro-peres. En una d’elles, el grup esva fer la fotografia que il·lustraaquest article, a Santiago deCompostela. Allà, el grup dejubilats i familiars de Bombersde Barcelona va complir amb elritus d’abraçar la imatge de l’a-
Coincidint amb l’anydel centenari delnaixement de Dalí, elCau va visitar la casadel pintor a Portlligat
postol i de veure volar el tra-dicional botafumeiro.
Un cop més, les sortides delCau del Jubilat van gaudir debonança meteorològica, tot ique el grup va haver d’aixo-plugar-se d’una mínima plujael dia de l’excursió a Santiago.Malgrat això, els jubilats ifamiliars s’ho van pendre ambfilosofia, tot recordant la frasepopular que diu que qui va aSantiago de Compostela i se’ntorna sense que hagi plogutés com que no ha estat. D’a-questa sortida, a més, elsmembres del Cau van destacarespecialment la qualitat delmenjar a Galícia.
D’altra banda, el Cau volrecordar a tots els membresde Bombers de Barcelona lapossibilitat de sumar-se a lesseves sortides –com ja han fetalguns companys en actiu– iels convida a suggerir propos-tes per al pròxim “viatge definal de curs” per al 2005. �
P. 28-29 OK SU 8/11/04 14:59 Página 3
30
ACTIVITATS
La reduïda representació de Bombers de Barce-lona als Jocs de Bombers celebrats a Sheffield,Anglaterra, del 28 d’agost al 4 de setembre, vaaconseguir una elevada xifra de medalles a mésde gaudir d’una setmana d’experiències.
L’SPEIS, brillant alsJocs de Bombers
Els participants de Bom-bers de Barcelona –totsells de la promoció del2002, que repetien dels
Jocs de Policies i Bombers deBarcelona 2003– van tornar atriomfar en dos esports exclu-sius d’aquests jocs: la challengecourse i la bucket brigade (bri-gada de galledes, al muster). Ala primera, una cursa d’obsta-cles a camp obert molt especta-cular que combina la marxa
a peu, l’escalada, l’arrossega-ment de pes i la pista americanaamb obstacles d’equilibri, cor-des, xarxes, etc, Víctor Dobañova aconseguir el segon millortemps general, a quatre segonsdel primer en individual. Perequips, Bombers de Barcelonava obtenir la primera plaça.
A la brigada de galledes, ce-lebrada l’últim dia dels jocs,Bombers va tornar a demostrarla seva habilitat. Els membres de
l’SPEIS van repetir la medallad’or aconseguida als Jocs Mun-dials de Policies i Bombers Bar-celona 2003 en aquesta prova,on cada equip ha d’omplir d’ai-gua al màxim possible un dipò-sit esquivant un circuit d’obsta-cles sobre un camp de sorra.
A banda de les dues gransespecialitats, els Bombers des-plaçats a Sheffield van realitzarbons papers a natació, triatló,dards, futbol i tir amb arc.
La pròxima edició dels JocsMundials de Bombers (WorldFire Games) se celebrarà a HongKong, al 2006. Abans però, elsbombers tenen una cita esporti-va als Jocs Mundials de Policies iBombers, que se celebren l’anyvinent a Québec.
Per a més informació consul-teu la pàgina oficial dels Jocswww.wffg.co.uk. �
D’esquerra a dreta, elsguardonats Javier Ruiz, EduardoNavarro i Pedro Tortosa
P. 30-31 8/11/04 12:43 Página 2
31La SAS tanca la temporada
La SAS ha organitzat en el 2004sortides de busseig i sessions deformació al Cap de Creus, Tossa deMar i Blanes
Fabregat, López i Aranda van ferpodi a la I Agònica
Una d’aquestes activitatsés el ja tradicional sta-ge de busseig, cada anyamb nous participants
–enguany, 25-. En aquesta edi-ció es van realitzar sis immer-sions en els tres dies d’stage, a lazona nord del Cap de Creus. Pera l’any vinent es prepara ja unanova edició, a les Illes Medes.
Un altre èxit de la secció vaser el curs de busseig, impartir alsetembre a dotze alumnes, lamajoria companys molt entre-gats de les últimes promocions.L’escenari de les cinc sessionsteòriques del curs van ser les
El passat dissabte 2 d’octu-bre es va celebrar la prime-ra Cursa Agònica de Poli-
cies i Bombers, la primera edi-ció d’una prova organitzada perla Guàrdia Urbana i que trans-corre per un recorregut urbà de13 km.
El tram més dur del circuitproposat a l’Agònica per totaBarcelona va localitzar-se a lapujada al Castell de Montjuïc,per la forta pendent.
Entre els Bombers de Barce-lona, un cop més Luis López,amb un temps de 52’), JordiFabregat (65’) i Juan CarlosAranda (52’ 34”) van pujar alpodi dels vencedors, tots ellsamb marques de temps per sotadels 65 minuts. �
aules de formació del parc del’Eixample. Les pràctiques es vanrealitzar a la piscina del polis-portiu municipal de l’HospitaletNord i a mar obert, a la calaSanta Anna de Blanes. L’anyvinent s’ha previst repetir la for-mació i ampliar-la amb un altrecurs de nivell superior entre elsmesos de maig i setembre.
Per acomiadar la temporada,a l’octubre vam organitzar unasortida a Tossa de Mar, enfoca-da a aquest nous bussos àvidsd’aigua.
Ja preparem el programa del2005. Informa-te’n a l’ACE. �
Al 2004, la Secció d’Activitats Subaquàtiques del’ACE ha organitzat diverses activitats per a socisi coneguts, que han comptat amb el suport de laComissió d’Esport i Oci, del comitè d’empresa i lajunta de personal del Consistori.
I Agònica dePolicies iBombers
P. 30-31 8/11/04 12:43 Página 3
32
FLAMARADES
Campanya de vacunaciócontra la grip
La prevenció de la saluten el mitjà laboral ad-quireix cada dia mésimportància. Concreta-
ment a la professió de bom-ber, estem exposats a un ma-jor nombre de riscs laboralsque la major part de la po-blació. Per aquest motiu, l’a-dopció de mesures preventi-ves és també més importantentre el nostre col·lec-tiu. Anivell de risc físic, a Bomberses manté la seguretat i esprevé amb els equips deprotecció individual d’ús o-bligatori i els programes deformació, prcediments es-crits, d’aplicació a les inter-vencions. Pel que fa a la pre-venció de riscs biològics, amés dels procediments adre-
çats a prevenir els contactesamb fluids biològics i a informarde les actuacions necessàries pertal d’evitar-los, existeix la possi-bilitat de les immunitzacions. Laimmunització és un sistema deprotecció amb vacunes específi-ques i diferents per a cada ma-laltia. La seva eficàcia ha estaaltament provada en malaltiescontagioses, com és el cas de lagrip. Aquest virus pateix unamutació constant que provocaque cada any haguem de prote-gir-nos d’un agent víric dife-rent. Per aquest motiu, a Bom-bers de Barcelona s’ha ence-tat una campanya de vacuna-ció antigripal, amb la finalitatd’augmentar la immunitat delgrup davant d’aquesta malaltia.Si voleu més informació podeu
adreçar-vos als tècnics sanitarisdel servei. Les vacunes als mem-bres de Bombers de Barcelonase subministraran als dispensarisdel Servei. �
Suport municipal a les reivindicacions
El regidor de Seguretati Mobilitat i portaveudel Grup Socialista al’Ajuntament, Jordi He-
reu, ha remès una carta alministre espanyol de Treball,Afers Socials i Immigració,Jesús Caldera, per donar su-port a les reivindicacions pro-fessionals dels bombers.
A l’escrit, Hereu insta aCaldera que “prengui en con-sideració la possibilitat d’a-doptar mesures concretes perelaborar un catàleg de malal-ties professionals específicdel sector” i per tal que “s’ar-bitrin les mesures legals
oportunes per garantir la jubila-ció anticipada del col·lectiu debombers als 55 anys”.
Paral·lelament, el 4 d’octu-bre, el grup d’Izquierda Verde-Izquierda Unida- Iniciativa perCatalunya va presentar al Con-grès una proposició no de Lleisobre el reconeixement en larebaixa de la edat de jubilaciódels bombers i un quadre demalalties professionals.
Entre els bombers, continuenels preparatius per a la mobilit-zació prevista per a l’11 denovembre a Madrid com a noupas en la reivindicació de totsels professionals espanyols. �
Cartell de convocatòria per a lamanifestació de l’11/11
El Servei de Prevenció de RiscsLaborals i el Comitè de SalutLaboral han encetat una campanyade vacunació a Bombers
P. 32-33 OK SU 8/11/04 15:06 Página 2
33
30 novesplaces
Les sol·licituds per a la convo-catòria de trenta noves pla-ces de bombers a Bombers
de Barcelona estaran disponi-bles des del 30 d’octubre i fins al18 de novembre, a les Oficinesd’Atenció al Ciutadà (OAC) delsdistrictes i el Registre Generalde l’Ajuntament. La convocatò-ria respon al compromís adqui-rit per l’actual govern d’incor-porar trenta nous bombers cadaany a l’SPEIS. Per a més infor-mació, adreceu-vos a la Direccióde Recursos Humans de l’Ajun-tament, 93 402 77 40. �
Curs per a monitorsen excarceració
Del 27 de setembre a l’1d’octubre, es va realit-zar al parc de la ZonaFranca un curs consis-
tent en dos mòduls per a moni-tors en tècniques d’excarcera-ció, adreçat a professionals ja
formats en els rescats en acci-dents de trànsit amb víctimesatrapades.
El primer mòdul, “Rescat enaccidents de trànsit”, va ser unrecordatori dels aspectes rela-cionats amb els sistemes d’ac-
El grup de 22 aspìrants varealitzar la formació en tècniquesd’excarceració a Zona Franca
Unes excavacions a laVall del Rin (oest d’Ale-manya) han posat aldescobert una bomba
d’aigua de l’època dels anticsromans, trobada al costat delsesquelets de dos homes. Les res-tes humanes podrien correspon-dre, segons l’arqueòleg ale-many Bernd Paeffgen, a un home i un noi, cap de bomber iajudant, respectivament.
En un principi, els expertshavien pensat, per la forma del’objecte trobat, en una llança,però les descripcions i dibuixos
Equips de bombers de l’Antiga Roma a Alemanya
tuació, seguretat, protecció inoves tecnologies aplicades a laconstrucció dels automòbils iamb relació directa amb les ma-niobres d’alliberament. En a-questa primera part del curs esva explicar el mètode SAVER(Systematic Approach to VictimEntrapment Rescue), un sistemao protocol d’actuació davantd’aquest tipus de serveis.
En el segon mòdul, “Creaciód’escenaris didàctics”, es va ins-truir els monitors en el dissenyde diferents pràctiques per apli-car el sistema d’actuació amb elsalumnes, i se’ls va formar permantenir el nivell de seguretatdurant tota la pràctica i dirigirl’anàlisi posterior a l’exercici.
Els encarregats de dirigir lesclasses per a 22 aspirants a mo-nitors van ser dos instructorsholandesos de l’ICET. �
consultats a la documentacióhistòrica van bandejar aquestahipòtesi. El canó extintor, trobata 1,10 metres de fondària,prova l’existència d’un equipa-ment d’alta tecnologia en l’ex-tinció de focs a l’Alemanya del’època de dominació romana,fa més de 1.650 anys i desmun-ta la teoria que en aquesta datas’extingissin els focs a partir decadenes humanes amb galledes.
Per a Paeffgen, la troballa és“un dels testimonis més anticsde la història dels bombers aAlemanya”. �
P. 32-33 OK SU 8/11/04 15:06 Página 3
34
L’ICEBERG
Per David Zapater
P. 34 8/11/04 12:48 Página 2
SERVEI DE PREVENCIÓDE RISCOS LABORALS DE
L’AJUNTAMENT DE BARCELONA
COMITÈ DE SALUT LABORALDE BOMBERS DE BARCELONA
