NACIONAL P8,10

PedroSánchezratifica laduresa contraCatalunyaAmenaça d’aplicarel 155 en la festadel PSC a Gavà Sánchez, ahir, a Gavà ■ EFE

DILLUNS · 30 de setembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15136 - AVUI / Any XLI. Núm. 14006 - EL PUNT

1,20€

1688

50-1

1470

70®

C/ Montserrat, 41 · 08302 Mataró

Tel. 93 741 00 44www.bigimmobles.com

1805

96-1

1355

15w

CONSULTORIA INTEGRALper a pimes i patrimonis familiars

www.pontipujol.com · tel. 93 764 04 69

DEMANDES · Barcelonaencapçala el front judicial perexigir responsabilitats alscomandaments de les càrregues

Dos anys de lluitacontra la impunitatpolicial per l’1-O

ACCIÓ · Un total de 50 agentsde la policia espanyola sóninvestigats per la brutal actuacióen 27 centres de la ciutat

P12

Els concentrats a la Puerta del Sol de Madrid portaven pancartes reivindicatives contra la detenció dels CDR ■ EFE

Concentració contra les detencions dels CDR a la capital de l’Estat

Solidaritat madrilenya

Front contra l’espoli dela dictadura franquistaSant Julià de Ramis convoca 31municipis, que poden exigir 626 milions

Nacional P6,7

Victòria del Partit Popular, que podriarepetir govern amb l’extrema dreta

Europa-Món P18

Kurz es dirigeix als seus seguidors, ahir ■ EFE

El conservador Kurzrevalida a Àustria

El TNT tanca amb èxitd’ocupació de públic

Cultura i Espectacles P24

El festival de Terrassa de novestendències artístiques prepara canvis

JxCat situa tots elspresos a les llistes,fins i tot FornTorra respon al president espanyol queno existeix cap violència per condemnari Puigdemont li recorda els GAL

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 DE SETEMBRE DEL 2019

a imatge projecta-da per Lorena Rol-

dán aquesta setmanapassada és la mésvergonyosa que s’havist mai al Parlament

de Catalunya. Semblava impossiblepoder superar algunes astracanadesde l’inclassificable Alejo Vidal-Quadraso la barreja d’hipocresia, mentida imaldat que han supurat algunes inter-vencions dels seus companys de filesAlbert Rivera o Inés Arrimadas. Peròcal dir que ho ha aconseguit. Fa untemps Roldán, que s’ha de fer perdo-nar per tots els mitjans possible la se-va participació amb barretina inclosa ala Via Catalana del 2013, ja va dir queels nostres presos polítics vivien a lespresons com si s’allotgessin en hotelsde 5 estrelles. I, sense ni un bri de ver-gonya, la setmana passada va intentarvincular l’atemptat d’ETA a la casernade Vic de l’any 1991 (!) amb l’indepen-dentisme català. Això abans que Car-los Carrizosa qualifiqués tots els dipu-tats de JxCat, ERC i la CUP (la majoriaabsoluta del Parlament de Catalunya,

tot sigui dit) “de fer costat al terroris-me”.

Tenen tantes ganes que hi hagi unareacció violenta de l’independentismeque no es cansen ni es cansaran de pro-vocar. Ja sigui degradant les institucionscatalanes o mentint i parlant de dipòsitsde goma dos a casa dels detinguts de lasetmana passada. Tot al servei de mos-trar una societat catalana profunda-ment fracturada, una realitat que, sorto-sament, no es correspon amb allò quepassa als nostres carrers. Ni a Catalunyala crispació campa per la via pública nil’independentisme (malgrat tots els in-tents de vincular-ho) ha utilitzat la vio-lència per aconseguir els seus fins. Desde l’any 2010 aquest país està vivint lesmanifestacions més multitudinàries dela historia d’Europa. I les està vivintd’una manera pacífica i integradora. I ai-xò no canvia amb les detencions de lasetmana passada. Unes detencions ple-nes de punts foscos que semblen bus-car, sobretot, crear un estat d’alarmaque permeti aplicar mà dura a les reac-cions contra la propera sentència delTribunal Suprem contra els líders inde-pendentistes.

L

Keep calmJordi Creus

Vergonya!

Tenen tantes ganes que hihagi una reacció violenta del’independentisme que no escansaran de provocar-la

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

etmanes enrere van emetre pertelevisió una pel·lícula sobre larelació de complicitat, abandona-

ment i, al final, de reconciliació entrel’escriptor Thomas Wolfe i el seu edi-tor, Maxwell Perkins, a l’Amèrica delsno tan feliços anys vint i trenta. No emva pas agradar gaire. Pretenia repre-sentar la diferència de temperamententre els dos amics amb una actuaciódesbocada i pedant per part per JudeLaw, fent el paper de l’escriptor, i unaaltra de plúmbia i lacònica que assu-mia, posant-se a la pell de l’editor, el japrou gris Colin Firth. Em semblavaimprobable que hagués pogut sortircap pàgina d’interès d’una relació tanpoc estimulant, si a penes havia inspi-rat un guió primet. Però l’emissió deL’editor de llibres –titulada Genius enla versió original, que encaixa milloramb el retrat ampul·lós que oferia–em va fer recordar que tenia a casa Elnen perdut, l’únic dels llibres de Tho-mas Wolfe que ha estat traduït al cata-là (per Marcel Riera, a Viena), i aque-lla mateixa nit el vaig començar i aca-bar amb llàgrimes als ulls. No passagaire que la narració de la pèrdua trobi

S

en el llenguatge cap forma de consol,fins al punt que la simple referència alcruixit d’una porta posi la pell de galli-na, o que la invocació de l’olor de tau-lell de fusta i cafè torrat, i de cogom-brets i formatge d’una modesta botigade queviures del Sud faci volar la ima-ginació fins a travessar el país sencer,com una d’aquelles caravanes noctur-nes de la Gran Depressió, per diposi-tar-te al rebost de la casa d’hostes quela mare regentava a Saint Louis, l’abrilde 1904, on el fill gran emmalaltiràtornant de la fira. Amb el cor encon-git, el lector acompanya, recorda ienyora aquest germà de Thomas Wol-

fe que va morir de tifus als dotze anysi que l’escriptor, llavors amb quatre,evoca com un heroi bondadós i fràgil.

En l’epíleg de l’edició catalana, Mar-cel Riera afirma que l’episodi d’infàn-cia que Wolfe va reconcentrar enaquesta narració meravellosa és de fetel pinyol sobre el qual gira tota la sevaobra, com “la perla d’una ostra exqui-sida, circular i brillant”. És d’una exac-titud commovedora: una pedreta quefem giravoltar als dits, com un confitque deixa al palmell, a còpia de fre-gar-s’hi, un rastre enganxifós i dol-cenc, de record que es resisteix peno-sament a marxar, que es retorça sobresi mateix com un animal ferit, i que almateix temps no és res, sinó un buit,un greu error, perquè tot en certa ma-nera continua al seu lloc, llevat d’ell–els seus ulls foscos, la seva piga denaixement al coll–, travessant la plaçaaquella tarda, mentre “alguna cosas’esvania com un somni, alguna cosaque arribava com una llum, alguna co-sa que se n’anava, que passava, ques’esvania, com les ombres d’un bosc”.Benvingudes les males pel·lícules, si etporten cap a llibres com aquest.

“No passa gaireque la narració de lapèrdua trobi consolen el llenguatge

Eva VàzquezCaiguda lliure

Una perla que rodola

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 DE SETEMBRE DEL 2019

La tendència de l’Estat espa-nyol a preservar intacta la in-

fàmia d’una llarga dictadura com lafranquista ha provocat que sigui unpaís a la cua del món civilitzat pelque fa a processos de reparació deles víctimes i dels seus familiars. Téel lamentable rècord de desapare-guts, amb milers de persones as-sassinades i enterrades al voral deles carreteres i en fosses comunes. Ifins ara, amb el cadàver del dicta-dor en un lloc d’enaltiment com elValle de los Caídos, fet inèdit a lesdemocràcies europees. Cap de leslegislacions de memòria històricaaprovades fins ara han anat a l’arreldel problema. I no es tracta nomésde la reparació en la part méscruenta de la repressió. Sinó tambéde l’espoli, el robatori i el saqueigque adeptes al règim i els seus diri-gents, i l’Estat mateix, van exercirsobre el patrimoni de moltes orga-nitzacions, entitats i ciutadans.

La reivindicació més conegudaen aquest punt va ser la del reinte-grament del patrimoni immobiliariarrabassat als sindicats prohibitspel règim. Però n’hi ha molt més.Locals de col·lectius republicans oel diner en moneda de la Repúblicaconfiscat el 1939 a molts ciutadans,que només en 31 municipis cata-lans sumaria 626 milions d’eurosrobats –en càlcul actualitzat–. Mu-nicipis que ara miren d’organitzar-se a partir de l’experiència impulsa-da per Sant Julià de Ramis per ex-igir el pagament d’aquest deute perpart de l’Estat. El franquisme va seruna dictadura totalitària i sanguinà-ria. Però també una xarxa corruptaen què algunes famílies es van ferformidablement riques amb l’ús dela força i en què el règim va depre-dar els béns de bona part de la ciu-tadania indefensa. Per la qual cosal’Estat té un deute que no és nomésmoral, sinó també econòmic, queno pot continuar esquivant.

L’Estat té undeute pelfranquisme

EDITORIAL

etenció, empresonament pre-ventiu, judici amb peticions depenes altes per als líders, i re-

pressió a d’altres nivells de l’indepen-dentisme, va ser la tàctica estatal perfrenar el procés català. A les portes dela dura sentència, l’Estat manté la se-va incapacitat innata de resoldre laqüestió catalana d’alguna manera queno sigui amb repressió. En uns mesos,el president del govern de l’Estat hapassat d’asseure’s amb el president dela Generalitat per dialogar, a amena-çar-lo amb l’aplicació del 155 per su-primir l’autonomia, malgrat que no esdonin les circumstàncies que el vanfer implementar ara farà dos anys.

No fa gaires dies, Sánchez assegura-va que calia “encarar el conflicte deconvivència que viu un territori d’Es-panya: Catalunya”. Els escassos quilò-metres que separen l’aeroport del Pratde la Pineda de Gavà no li van ser sufi-cients ahir per adonar-se de la natura-

D “La repressióestatal és fruit de laincompetència perresoldre l’afer català,així que el 155 eldecidirà l’enquestade Sánchez

lesa política del conflicte. Això sí, vacreuar Viladecans en cotxe oficial i en6 minuts, ben diferent de l’any i migque la justícia va obligar a viure-hiconfinada Tamara Carrasco.

I és que Sánchez gairebé necessitael 155, no perquè la detenció dels CDRhagi crispat la societat, ni perquè el

president Torra condemni tèbiamentla violència, sinó perquè les enquestesindiquen que el PP de Casado revifa.Ja fa mesos que l’Estat, el seu govern iels partits estatals –inclòs Iglesias–han renunciat a resoldre l’atzucac ca-talà, només busquen treure’n rèdit.No s’hi capfiquen, més o menys re-pressió i a treure’n algun guany. Ciuta-dans mateix acceptarà avui una mocióde censura a Torra que van negar-li alPP fa dies, també per les enquestes.

L’excusa per tornar a aplicar el 155serà el relat construït del terrorismedels CDR, les resolucions del Parla-ment, les manifestacions per la sen-tència, que alguns funcionaris treba-llin el 12-O o qualsevol altre motiu so-brevingut. Perquè dos anys desprésdel 1-O, l’Estat no proposa cap altravia de resolució que la repressió i lautilització de Catalunya per fer cam-panya, i ja n’hem fet quatre, d’elec-cions generals, en quatre anys!

De la incapacitat, profitCarles Sabaté / csabate@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

El que famal a Cs

iutadans ha entrat en una fase extremadamentperillosa. I el més greu és que ho ha fet de manera

calculada i premeditada. Les enquestes electorals elssón adverses i han decidit traspassar totes les líniesètiques i morals. El seu to polític és més que incendiari,buscant que es produeixi una confrontació en aquestpaís. “Hem d’esperar que hi hagi morts?”, es va atrevir adir Carlos Carrizosa després del debat de políticageneral al Parlament. I va repetir, una i altra vegada, queels diputats independentistes “jaleaban els terroristes”.

Mentir, generar alarma social ipassar-se pel folre la presumpciód’innocència. Aquesta és la base delseu discurs. El dia anterior, LorenaRoldán exposava una fotografia del’atemptat de Vic del 1991 per parlardels detinguts independentistes.Aquesta és la seva manera de fer. Imalgrat aquest odi, aquesta mala

fe, aquesta bilis que desprenen, aquestes ganes quetenen que es trenqui la convivència en aquest país,malgrat tot això, no aconsegueixen el seu objectiu. Noes cau en el parany de la provocació, malgrat que tensenla corda fins al límit. I aquesta és la resposta que elsacaba fent més mal. Se’ls ha de plantar cara, se’ls ha derebatre, però sense rebaixar-se al seu nivell. Ens ve elque tots ja sabem i ara més que mai és imprescindibleuna actuació pacífica i unitària, indiscutiblementdeterminada, en els fòrums polítics i a peu de carrer. Ivotant cada vegada que ens posen urnes al davant.

C

Busquen laconfrontacióen aquestpaís amb unto més queincendiari

http://epa.cat/c/2ax86h

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Les cares de la notícia

El Partit Popular austríac del canceller en funcionsSebastian Kurz va guanyar ahir de forma clara leseleccions anticipades d’Àustria. El dubte ara és siKurz repetirà govern amb el partit xenòfob FPOque va fer caure l’executiu per corrupció o triaràaltres opcions. Els Verds han irromput amb força.

GALERISTA

Victòria popular a Àustria

La galeria Mayoral revisa de forma crítica en unamostra el pavelló espanyol de la Biennal de Venè-cia del 1958. L’aclamat pavelló serveix també peranalitzar la relació entre art i poder i com el podermira d’utilitzar els artistes i alguns creadors usenel poder, encara que sigui una dictadura.

-+=

-+=

Trencar el tabú del suïcidiCarles Alastuey

Debat sobre l’art i el poderJordi Mayoral

-+=

Sebastian Kurz

L’Associació Després del Suïcidi - Associació deSupervivents (DSAS) ha fet una campanya de vi-sibilització i informació sobre els pensaments i lesconductes suïcides, incidint en el fet que són méshabituals del que ens creiem. Magnífica tasca pertrencar el tabú que suposa el suïcidi.

VICEPRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DESPRÉS DEL SUÏCIDI

CANCELLER ELECTE D’ÀUSTRIA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 DE SETEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Sense cap consigna, lesprotagonistes de l’1-O vandesaparèixer després delrecompte i les tenen sobretotintegrants de les meses.

10anys

20anys

El president de la Generalitat,José Montilla, avisa el cap del’executiu espanyol que no estàdisposat a renegociar el textestatutari.

El candidat del PSC, PasqualMaragall, va tornar a treureahir la qüestió lingüística i vacarregar contra les quotesprevistes en la llei del català.

Les urnes Avís de Montilla Llei del catalàTal diacomavui fa...

última moda dela salvatgia hu-

mana consisteix adesacreditar el movi-ment animalista que,amb més bona volun-

tat que eficàcia, ha posat granges i es-corxadors en el seu punt de mira. Ésveritat que algunes ocupacions realit-zades en explotacions ramaderes ambl’objectiu de conscienciar la societatsobre les males condicions en què s’hihostatja i s’hi sacrifica el bestiar hanexhibit mala praxi també per part delsactivistes. Com ara remenar cries deconill sense tenir en compte que des-prés les mares les repudiaran o estres-sar vedelles que a l’hora de munyirrendiran menys. Però totes aquestesmancances i excessos no són res com-parats amb la violència gratuïta queacrediten infinitat de vídeos que cor-ren per les xarxes. Imatges impactantsque situen alguns exemplars de l’espè-cie humana a la cua de la decència ique et fan venir ganes de penjar-lostambé a ells d’un d’aquests ganxos tanpràctics. El debat no s’ha d’orientar

només cap a la protecció dels legítimsinteressos del sector ramader, ple degent que fa les coses com cal, respec-tuosa amb l’animal i amb el producte.Ho reflecteix oportunament aquest ce-lebrat anunci televisiu on les vaques esvan adormint al compàs delicat de lamúsica de bressol que els dedical’amo. El debat s’ha d’orientar cap al’incompliment del que preveu la llei al’hora de sacrificar els animals sensehaver d’escandalitzar-nos pel quemostrin les càmeres ocultes. I si lescondicions laborals dels treballadorsels fan perdre els nervis, actuar tambésobre aquells que els exploten. Men-trestant, criminalitzar els animalistestan sols serveix per desviar l’atenció iallargar l’agonia del bestiar al corredorde la mort. És clar que té tota la raó elcuiner Karlos Arguiñano quan afirmaque el problema més greu és la gentque no té un plat a taula, però aquestés un debat que no ha de substituirl’anterior, sinó complementar-lo. Desolucions, mai fàcils, se’n comencen aapuntar. Per exemple, imposar l’obliga-ció legal de tenir càmeres de vigilànciaanimal a totes les granges. Com a lesgarjoles de les comissaries.

L’

Full de rutaXevi Sala

No siguemsalvatges

El debat no s’ha d’orientarnomés cap a la protecció delslegítims interessos ramaders

n cop a Madrid, abans d’agafar eltren cap a Barcelona, dies abansd’aquell 1-O, s’hi respirava un am-

bient hostil pels catalans. Tot anant de Ba-rajas cap Atocha, vaig cometre l’error deconfiar al taxista el meu destí. Em va acon-sellar que no hi anés perquè hi anirien maldades. Tot seguit el semovent va començara malparlar i va venir de poc... quan va dirque ja estaven a punt “de ir a por ellos” i jo livaig preguntar: Usted y cuántos más? Totafegint-li que no li calia anar massa llunyper trobar-ne un. Va callar com un mort...Tres dies després dormia a l’hotel Ultòniade Girona. El fet de no tenir dret al vot nova evitar que m’hagués decidit a fer-mepresent per sentir-me solidari. L’endemà,encara abans que hi hagués llum de dia, javaig baixar a la porta de l’escola Joan Bru-guera, que es veia des de la finestra de lameva habitació. Un veritable ambient pa-cífic i festiu... gent de tota mena veritable-ment hi fraternitzava.

TAMPOC VAIG TENIR PROBLEMA perquè emprenguessin en compte i fer-la petar ambmés d’un... n’hi havia prou amb dir que socmexicà... Al cap d’una bona estona vaig pu-

U jar a dutxar-me i esmorzar i, cap a dosquarts de nou, just abans de baixar, des dela finestra vaig veure arribar les urnes. Jas’hi havia reunit molta més gent. Quinaalegria van despertar! Tothom de bon hu-mor i, com diem a Mèxic, “de muy buenaonda”. Quan em vaig reincorporar, em vansaludar amb entusiasme... Poc abans deles nou, gairebé sense que els veiéssim ve-nir, estàvem envoltats d’uniformats equi-pats de cap a peus com si anessin a comba-tre el més perillós dels enemics. Tothom ai-xecà les mans en senyal de pau.

CREC QUE UNS QUANTS la vam veure venir.Algú, fins i tot, se’n va anar. Per la mevapart em vaig quedar mirant fixament a lacara d’un policia ros amb el número“7U261” que tenia al davant mateix. Quanva sonar el xiulet es van llançar contra laporta repartint cops de peu i de porra. Und’ells va ser aquell ros, però en comptesd’anar contra mi, va preferir una donad’uns seixanta anys que no feia més de me-tre i mig d’alçada. Més d’un va rebre i vaanar per terra i després no hi van mancarobjectes diversos i taques de sang a terra:sang de gent bona que va rebre dels vàn-

dals aquells. Els diaris de Girona en van pu-blicar moltes fotografies. En una se m’hiveu amb les mans a les butxaques perquètenia els punys ben tancats.

FINALMENT VAN ENTRAR a l’escola i se’n vanendur les urnes. Operació eficaç! Encarano havia votat ningú i tothom ho va fer auna altra banda. Després de lliurar carte-res i mòbils als seus amos que també vanrodar per terra, vaig passar a l’escola Eixi-menis, que es troba a la plaça que avui por-ta el nom d’1 d’Octubre, en lloc de la “Cons-titució” que van violar descaradamentaquell dia les forces repressives de l’Estatespanyol. Abans, però, vam ser testimonisdels desastres que ja havien fet en altres in-drets de la ciutat. Corrien rumors que se-guiria precisament l’Eiximenis, i allà ensvam instal·lar per esperar-los. La mevaapreciació va ser correcta. Per arribar aaquesta escola s’ha de seguir un ample pas-sadís d’uns cinquanta metres i vaig supo-sar que no s’hi atrevirien. Era una autènti-ca ratera i la gent després de mig dia ja n’es-tava fins al nas de rebre. No va ser per pru-dents ni per respectuosos que no hi vananar, com van dir després, sinó per por...

José M. Murià. Acadèmies Mexicanes de la Llengua i de la Història

Aquell primer d’octubreTribuna

Emocions, el verídepèn de la dosib Si tendeixes a considerartota la informació que t’arri-ba, si prefereixes competir it’avorreix cooperar, si bus-ques la perfecció i detestesles coses mal fetes. Si etpassa això, possiblementets una persona inquieta,una persona ansiosa, unapersona de poc sofà. L’an-sietat no és una emoció do-lenta. Igual que l’aigua delriu, és bona fins que es des-borda. Cal aprendre a ges-tionar-la. A canalitzar-la. Siel nivell és el correcte, el teurendiment puja. I baixa sisupera els límits. Quan pen-ses en les seves arrels ocauses, penses en les tevestendències i en els recordsinconscients. I en la biolo-gia. Hi ha trastorns d’ansie-tat que criden l’atenció. Ex-emples: la fòbia social i lesobsessions. Ah, i les fòbiesespecífiques! Persones amb

por de relacionar-se. Perso-nes obsessionades amb laneteja. Persones que tenenpor de la sang, o de l’avió, odels ratolins. Hi ha altresemocions, molt més sim-ples, que també ens convéconsiderar. Ara veurem laraó: 1.La ràbia o irritació.2.La inseguretat i la por.Aquestes dues emocionspoden dificultar la reflexió ila planificació. (...). La gentopina que hi ha emocionsconstructives i emocionsdestructives. Però la veritatés que el verí depèn de ladosi.MARTÍN MARTÍNEZ MARTÍNEZBarcelona

Caça de bruixes aCatalunyab Voler independitzar-sed’un país és delicte? Prepararaccions pacífiques per pro-testar contra els abusos d’unestat és comparable amb ac-cions terroristes? La respos-

ta dins d’un marc democràticseria “No”, però resulta ser“Sí” a Espanya, un país quepresumeix de demòcrata. Sifos així, no hi hauria presos iexiliats polítics catalans perhaver realitzat un referèn-dum d’autodeterminació. Es-panya està utilitzant tota laseva energia per aixafar elmoviment independentista.Van començar per polítics i lí-ders socials, van agredir bru-talment votants pacífics i aras’atreveixen impunementcontra el poble. Arresten per-sones de matinada, i les acu-sen de terrorisme. Malaura-dament, vivim en un món enel qual moltes persones hanpatit atacs terroristes, i ésmassa greu voler compararun moviment pacífic ambuna banda terrorista. Lapremsa espanyola acusa ijutja abans que ho facin elsjutges, sense cap prova evi-dent, és tot un ardit per sen-tenciar abans d’hora, unadescarada guerra mediàtica.

Resulta dolorós i impotentveure les imatges de la poli-cia espanyola entrant a casadels independentistes. L’odi il’agressivitat són massa evi-dents per no jutjar-lo. En unad’aquestes detencions vanobligar un nen de 10 anys atombar-se a terra, mentrel’apuntaven amb una armallarga. No hem d’acceptarcap mena de vulneració con-tra el dret dels nens. Un paíseuropeu està actuant arbitrà-riament, i Europa segueixsense mirar. Qui vulgui quebusqui imatges de les mani-festacions independentistesa Catalunya, veurà que sónexemplars per la seva actitudpacífica, que no ens vinguin aacusar de terroristes. Tanculpable el que executa comel que permet l’execució. Onets, Europa?, on són els dretshumans de què tant parles?Quan intervinguis, potser jaserà massa tard.LOLA SALMERÓNBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 DE SETEMBRE DEL 2019 | Punt de Vista | 5

Santiago Abascal, PRESIDENT DE VOX

“Torra està defensant uns personatges que han trobatamb explosius, cal procedir-ne a la detenció”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“Draghi hainsistit que lesmesures del BCE nosón suficients. Calque els governsfacin polítiquesfiscals expansives,augmentantdespesa pública i/oreduint impostos,que ajudin arecuperar elcreixement

oques setmanes abans d’acabarels seus vuit anys de mandatcom a president del BCE, Mario

Draghi ha posat en marxa una sèrie demesures monetàries molt expansivesque ens recorden mesures preses pocdesprés de la seva arribada. A l’estiu de2012 Draghi va introduir un canvi radi-cal d’estratègia del BCE, per tal de po-sar fi a la crisi de deute públic a la zonaeuro, crisi que ja s’allargava més de dosanys. Al juliol de 2012 va anunciar queel BCE estava disposat a fer tot el quefos necessari per tornar els tipus d’in-terès del deute públic de tots els païsosde la ZE a nivells baixos i raonables.Whatever it takes van ser les paraulesen anglès, amb les quals encara es co-neix aquell canvi d’estratègia. Hi ha quidiu que a totes les places de les ciutatsdel sud d’Europa hi hauria d’haver unaplaça amb aquest nom. Raons no en fal-ten.

A PRINCIPIS DE 2015 va prendre una sego-na gran decisió. Iniciar un programa decompra d’actius (bons de deute públic,però també de deute corporatiu) alsbancs de tots els països de la ZE. Una QE,segons la denominació nord-americana.L’objectiu era reactivar l’economia en unmoment que el creixement dels països dela zona euro s’apropava a zero i en què al-guns països estaven a punt d’entrar endeflació. L’estratègia va ser similar a laque havia realitzat la Reserva Federal alsEstats Units al 2008 per lluitar contra laGran Recessió. El programa va tenir èxit.Les taxes de creixement varen anar re-puntant i malgrat que aquest creixementno va ser vigorós, la injecció de liquiditates va interrompre el desembre de 2018.

PERÒ DES D’ALESHORES les economies eu-ropees, per raons internes i externes, hanvist com el creixement es torna a alentir.El passat 12 de setembre Draghi va anun-ciar que el BCE posava en marxa, una al-tra vegada, tots els instruments de què

P disposa per reactivar el creixement de laZE. S’ha recuperat el programa de com-pra d’actius (APP) per un valor mensualde 20.000 milions d’euros, i sense fixaruna data límit predeterminada en eltemps. És a dir, que es mantindrà eltemps necessari perquè la taxa d’inflacióes consolidi a prop del 2%. El tipus d’inte-rès que el banc central paga als bancs pelsseus dipòsits, que ja era negatiu, s’ha re-duït fins al -0,5% en un intent de desin-centivar encara més que els bancs no uti-litzin la liquiditat que els proporciona elbanc central i així estimular el flux de crè-dit. També s’ha garantit que els tipus d’in-terès es mantindrien en els nivells actualsno tan sols fins a mitjan 2020, com s’ha-via dit fins ara, sinó per més temps.

RÀPIDAMENT ES VAN SENTIR algunes veuscrítiques. Els tipus d’interès a nivell ze-

ro dificulten el bon funcionament delsector financer. La disponibilitat de li-quiditat afavoreix l’aparició de distor-sions en els mercats financers que pro-voquin bombolles a la borsa i al mercatde bons. Les diferents visions sobre elcamí de la política monetària són unamés de les fonts de desavinença entreels països europeus. Les mesures nohan rebut l’aprovació de tots els mem-bres del consell de govern del BCE, onn’hi ha un de cada país de la zona. Elsrepresentants d’Alemanya, Àustria,Holanda i Estònia van mostrar les se-ves reticències.

DRAGHI TAMBÉ VA INSISTIR que aquestesmesures no eren suficients. Va recor-dar la necessitat que els governs facinpolítiques fiscals expansives, augmen-tant la despesa pública i/o reduint im-postos, que ajudin a recuperar el crei-xement. I aquí és on les diferències en-tre països es fan paleses. La idea queimprimir diners serà suficient per ge-nerar creixement és una fal·làcia.Aquesta mesura només és eficaç si es faservir per finançar activitat del sectorpúblic en un moment en què el sectorprivat, per la raó que sigui, es mostradubitatiu. A més, la utilitat d’aquestesmesures, a llarg termini, depèn de comes gasti el sector públic aquests diners.Idealment ho ha de fer en coses queaugmentin el potencial de creixementfutur de l’economia. És a dir, en políti-ques que augmentin la productivitat,com la innovació tecnològica, la recer-ca o la millor formació de les persones.

ALEMANYA HA ANUNCIAT fa pocs dies queposa en marxa un pla multimilionariper lluitar contra el canvi climàtic i feruna transició cap a una economia ver-da. Mentrestant, a Itàlia i Espanya esvan repetint eleccions. Com criaturesjugant amb un calidoscopi que no pa-ren fins que, encara que sigui per ca-sualitat, surt la figura desitjada.

Josep M. Comajuncosa. Professor d’economia d’Esade-Business School

BCE: tot el que faci faltaTribuna

osta de creure pe-rò ja hi tornem a

ser. El 10 de novembretorna a haver-hi elec-cions. Malgrat un man-dat clar dels electors

no hi ha hagut manera de tancar un pac-te per assegurar el govern a Espanyad’una opció progressista. En les elec-cions de maig les dretes van col·lapsaren la seva pròpia inconsistència i van do-nar ales, seguint la tendència que s’haviamarcat a Andalusia, a l’extrema dreta.Malgrat una pretensió inicial més cen-trista Ciudadanos s’arrenglerava oberta-ment amb aquesta dreta que no sumavade cap de les maneres i que si els núme-ros haguessin sortit hauria arraconat cla-rament els partits d’esquerres i progres-sistes.

Només calia voluntat política i capaci-tat negociadora per fer jugar tota la restadels vots de les Corts per apuntalar unamajoria sòlida al Congrés més enllà detenir assegurada la majoria absoluta alSenat. Voluntat de pacte i de coalició en-tre el PSOE i Unides Podem d’una bandai una voluntat oberta d’incorporar en elstractes els partits nacionalistes que a Ca-talunya i Euskadi demostraven voluntatd’entesa en un camí possibilista per treu-re de l’atzucac les relacions Catalunya-Espanya.

Res d’això no va entrar en joc, o potsersí per la via negativa. La manca de pacteés l’expressió més contundent de les ri-gideses de la Constitució mal interpreta-da per les forces hegemòniques.

El risc de repetir és molt evident. Espot agrupar el vot de la dreta i es pot dis-gregar el vot de l’esquerra. I és des del’esquerra que amenaça el fantasma del’abstenció. És l’argument d’una personaque conec: jo no aniré a votar. I com ésaixò?: doncs perquè jo ja he votat i quem’hi facin tornar al cap de pocs mesosmereix el càstig de l’abstenció.

L’abstenció i la por són els pitjors ene-mics de les esquerres.

C

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

Votar

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 DE SETEMBRE DEL 2019

En la visita aCatalunya amenaçaamb el 155 idefensa l’actuacióde la Guàrdia Civil

Torra: “No podemcondemnar el queno existeix, perquènosaltres no somviolents”

JxCat mantéels presos ales llistes del10-N

Pedro Sánchezconsolida eldiscurselectoral durNacional

Sant Julià de Ramis no ésnomés el primer poble queha iniciat els tràmits legalsper reclamar a l’Estat el re-torn de la moneda republi-cana confiscada pel fran-quisme, sinó que vol anarmés enllà i articular unfront comú amb la resta deconsistoris –primer, giro-nins, però amb la miradaposada en tot el territori–per pressionar l’adminis-tració. Dimecres de la set-

mana que ve, dia 9, se cele-brarà a la sala de plens del’ajuntament del municipiuna trobada de represen-tants dels pobles veïns quetenen documentat l’espo-li. Els ha convocat l’alcaldede Sant Julià i vicepresi-dent del Consell Comarcaldel Gironès, Marc Puigtió.“Si els ajuntaments acon-seguim unir-nos, seremmés forts, i en aquesta llui-ta, la pressió és clau”, resu-meix Puigtió.

L’any 1939, quan Fran-co va guanyar la guerra, les

monedes i bitllets emesosal final de la Segona Repú-blica Espanyola es van ha-ver de portar, sense rebrecap tipus de contrapresta-ció, al Banc d’Espanya. Alspobles que no tenien su-cursal bancària, van serels ajuntaments els quevan recollir els diners delsseus veïns i els van diposi-tar al banc. Va ser un copdur per a l’economia delsvençuts: moltes famíliesvan haver de començarde zero en plena postguer-ra. Segons un estudi de

la Universitat de Girona(UdG) que actualitza elvalor d’aquells diners, percada pesseta republicanaconfiscada l’any 1939 avuies podrien demanar fins a13,91 euros.

Gairebé cent municipisEl 10 de maig, l’Ajunta-ment de Sant Julià de Ra-mis va presentar una re-clamació patrimonial perresponsabilitat a l’Estat.Exigeix recuperar les818.684,5 pessetes que elfranquisme va requisar als

veïns del poble, que segonsl’informe de la UdG equi-valdrien a quasi 11,5 mi-lions. Com que es dona perfet que el Consell de Minis-tres no acceptarà rescaba-lar el deute, Sant Julià jaté a punt una demandacontenciosa administrati-va davant la sala terceradel Tribunal Suprem. Comexplica l’alcalde del mu-nicipi, hi ha nombrososajuntaments que s’han po-sat en contacte amb ellsper saber què han de ferper seguir els seus passos.

És per això que se celebra-rà la reunió: per resoldredubtes i per articular unaestratègia comuna.

Per fer la llista de con-vocats, l’alcalde de SantJulià de Ramis s’ha basaten els estudis de l’historia-dor Narcís Castells, que faanys que investiga on sónels resguards del Bancd’Espanya, papers neces-saris per portar el cas alstribunals. L’historiador téconstància de documen-tació relacionada amb laconfiscació del diner roig

Laia BrugueraGIRONA

La reclamació per l’espolide Franco pren cosa Sant Julià de Ramis convoca els alcaldes de 31 municipis veïns que tenen documentació sobre el paper moneda requisatl’any 1939 a Entre tots, sumarien una pèrdua de 45 milions de pessetes, que ara equivaldrien a 626 milions d’euros

Font: Historiador Narcís Castells

El Far d’EmpordàEl Far d’Empordà

St MiquelSt Miquelde Fluviàde Fluvià

El Port deEl Port dela Selvala Selva

La SelvaLa Selvade Marde Mar CadaquésCadaqués

AgullanaAgullana

BoadellaBoadellad’Empordàd’Empordà

VilanantVilanant

OrdisOrdis

MasaracMasarac

VilademulsVilademuls

La SentiuLa Sentiude Sió de Sió

CubellsCubells

MontgaiMontgai

TÀRREGATÀRREGA

VilanovaVilanovade Bellpuigde Bellpuig

ForadadaForadada

PuigverdPuigverdd'Agramuntd'Agramunt

Ivars deIvars deNogueraNoguera

MOLLERUSSAMOLLERUSSA

TorrelameuTorrelameuVallfogonaVallfogonade Balaguerde Balaguer

MaldàMaldà

Vilanova de MeiàVilanova de Meià

Alós deAlós deBalaguerBalaguer

Montellà iMontellà iMartinetMartinet

AiguafredaAiguafreda

CardonaCardona

AlellaAlellaSant Cugat del VallèsSant Cugat del Vallès

BioscaBioscaOliolaOliola

PorqueresPorqueres

CamósCamósCornellàCornellàdel Terridel Terri

CistellaCistella

CantallopsCantallops

GarriguellaGarriguella

VilajuïgaVilajuïga

VilamallaVilamalla Sant PereSant PerePescadorPescador

L'ArmenteraL'Armentera

GarrigàsGarrigàs

SantSantMoriMori

BellcaireBellcaired'Empordàd'Empordà

ForallacForallac

Sant Hilari SacalmSant Hilari Sacalm

Caldes d'EstracCaldes d'Estrac

BordilsBordils

CelràCelràSant JuliàSant Juliàde Ramisde Ramis

SilsSils

Tossa de MarTossa de Mar

BlanesBlanes

OlèrdolaOlèrdolaOlivellaOlivellaCastelletCastellet

i la Gornali la Gornal

LlorençLlorençdel Penedèsdel Penedès

Sant MartíSant MartíSarrocaSarroca

Corbera de LlobregatCorbera de Llobregat

OrpíOrpíLloracLlorac

Ribera d'OndaraRibera d'Ondara

VecianaVecianaCoponsCopons

CastellolíCastellolíCollbatóCollbató

BarberàBarberàde la Concade la Conca

La FebróLa FebróL'AlbiolL'Albiol

RiudomsRiudomsRiudecanyesRiudecanyes

RiudecolsRiudecolsDuesaigüesDuesaigües

la Torre dela Torre deFontaubellaFontaubella

FalsetFalsetGratallopsGratallops

La Vilella Baixa La Vilella Baixa

CornudellaCornudellade Montsantde Montsant

TivissaTivissa

RoquetesRoquetes

AldoverAldover

Els GuiametsEls GuiametsEl MasroigEl Masroig

VilanovaVilanovad'Escornalboud'Escornalbou

BotarellBotarell

MaspujolsMaspujols

Vinyols iVinyols iels Arcsels ArcsCambrilsCambrils

CastellvellCastellvelldel Campdel Camp

PiraPira

PontilsPontils

La Pobla deLa Pobla deMontornèsMontornès

El Far d’Empordà

St Miquelde Fluvià

El Port dela Selva

La Selvade Mar Cadaqués

Agullana

Boadellad’Empordà

Vilanant

Ordis

Masarac

Vilademuls

La Sentiude Sió

Cubells

Montgai

TÀRREGA

Vilanovade Bellpuig

Foradada

Puigverdd'Agramunt

Ivars deNoguera

MOLLERUSSA

TorrelameuVallfogonade Balaguer

Maldà

Vilanova de Meià

Alós deBalaguer

Montellà iMartinet

Aiguafreda

Cardona

AlellaSant Cugat del Vallès

BioscaOliola

Porqueres

CamósCornellàdel Terri

Cistella

Cantallops

Garriguella

Vilajuïga

Vilamalla Sant PerePescador

L'Armentera

Garrigàs

SantMori

Bellcaired'Empordà

Forallac

Sant Hilari Sacalm

Caldes d'Estrac

Bordils

CelràSant Juliàde Ramis

Sils

Tossa de Mar

Blanes

OlèrdolaOlivellaCastellet

i la Gornal

Llorençdel Penedès

Sant MartíSarroca

Corbera de Llobregat

OrpíLlorac

Ribera d'Ondara

VecianaCopons

CastellolíCollbató

Barberàde la Conca

La FebróL'Albiol

RiudomsRiudecanyes

RiudecolsDuesaigües

La Torre deFontaubella

FalsetGratallops

La Vilella Baixa

Cornudellade Montsant

Tivissa

Roquetes

Aldover

Els GuiametsEl Masroig

Vilanovad'Escornalbou

Botarell

Maspujols

Vinyols iels ArcsCambrils

Castellvelldel Camp

Pira

Pontils

La Pobla deMontornès

Municipis que poden reclamar per l’espoli franquistaEls arxius municipals d'aquestes poblacions contenen documentació que acredita la

retirada de la moneda republicana efectuada entre l’abril i l’agost del 1939

DEMARCACIÓDE GIRONA (32)AgullanaL’ArmenteraBellcaire d’EmpordàBlanesBoadella d’EmpordàBordilsCadaquésCamósCantallopsCelràCistellaCornellà del TerriEl Far d’EmpordàGarrigàsGarriguellaMasaracOrdisPeratalladaPorqueresEl Port de la SelvaSant Hilari SacalmSant Miquel de FluviàSant MoriSant Julià de RamisSant Pere PescadorLa Selva de MarSilsTaravaus (Vilanant)Tossa de MarVilademulsVilajuïgaVilamalla

DEMARCACIÓ DE BARCELONA (15)AiguafredaAlella

Caldes d’EstracCardonaCastelletCastellolíCollbatóCoponsCorbera de LlobregatOlèrdolaOlivellaOrpíSant Cugat del VallèsSant Martí SarrocaVeciana

DEMARCACIÓDE LLEIDA (21)Alòs de BalaguerBioscaCubellsForadadaGuissonaIvars de NogueraLa Sentiu de SióLloberolaMaldàMollerussaMontgaiOliolaPenellesPuigverd d’AgramuntSant Pere dels ArquellsTàrregaTorrelameuVallfogona de BalaguerVilanova de BellpuigVilanova de MeiàVillec-Estana

DEMARCACIÓ DE TARRAGONA (29)L’AlbiolAldoverAlmosterBarberà de la ConcaBotarellCambrilsCastellvell del CampCornudella de MontsantDuesaigüesFalsetGratallopsEls GuiametsLa FebróLloracLlorenç del PenedèsMaspujolsMasroigPiraLa Pobla de MontornèsPontilsRiudecanyesRiudecolsRiudomsRoquetesSerra d’Almos (Tivissa)La Torre de FontaubellaVilanova d’EscornalbouLa Vilella BaixaVinyols i els Arcs

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 DE SETEMBRE DEL 2019

L’Andrea i l’1-OL’APUNT va picar, sinó qui va ser el màxim responsable del dis-

positiu policial, del qual ja se sabia que anava a fer por.Un exemple d’aquesta tenacitat és l’Andrea, una tècni-ca que ha mirat hores i hores de vídeos, aportats perveïns, amb els quals s’ha pogut identificar cent agentspegant a veïns, i dels quals 50 són ara investigats, fruitde l’acusació popular de l’Ajuntament de Barcelona.Mayte Piulachs

En el segon aniversari del referèndum d’autodetermi-nació, demà, es manté l’orgull que amb una desobe-diència civil ferma i serena es pot fer blanc a la maqui-nària de l’Estat espanyol, tot i no haver arribat enlloc.Amb tot, l’esperit de l’1-O continua ben viu en ciuta-dans i advocats que no s’han rendit en mantenir acti-ves denúncies als jutjats per aclarir no només qui els

en un centenar de munici-pis (vegeu mapa), 31 delsquals –a més de Sant Ju-lià–, a Girona. Són aquests31 pobles els que ha convo-cat Marc Puigtió, tot i quel’alcalde anima altres mu-nicipis a investigar si guar-den aquests rebuts. L’ob-jectiu final és fer front co-mú amb els consistoris detot el país. Com avançaPuigtió, si la trobada de Gi-rona funciona, demanaràajuda a l’Associació Cata-lana de Municipis o a l’As-sociació de Municipis perla Independència per con-vocar una trobada queabraci tot Catalunya.

Segons els càlculs deCastells, que ha extrapolatla mitjana dels diners es-poliats en cada municipidel qual té documentació,“el conjunt dels poblesconvocats el dia 9 podrienrepresentar 45 milions depessetes del 1939”. Se-gons l’estudi de la UdG,doncs, en total podrien re-clamar gairebé 626 mi-lions d’euros. ■

De moment, cinc ajuntamentshan confirmat assistència enla reunió convocada per SantJulià de Ramis. Porqueres n’ésun. A l’abril, el PDeCAT, partit al’oposició, va entrar a registreuna moció que reclamava ini-ciar els tràmits administratiusi judicials per aconseguir la de-volució dels gairebé dos mi-lions de pessetes (1.967.754)requisats l’Any de la Victòria,que equivaldrien avui a mésde 27,3 milions d’euros, se-gons la UdG. Com explica elseu alcalde, Francesc Casta-ñer (Independents de Porque-res, llista associada a ERC),el PDeCAT li va proposar ales-hores aprovar una moció con-junta, però faltaven 15 diesper als comicis municipals iva decidir ajornar-ho. Leseleccions van afectar elsplans d’altres consistoris, demanera que s’espera que, araque s’han revalidat les majo-ries o se n’han format de no-ves, el procés es reactivi.

En el cas de Porqueres, l’al-calde assistirà a la reunió deldia 9 perquè “té molt simbo-lisme poder reclamar aquestsdiners i mirar després comes pot fer que tornin als seuspropietaris”. Però vol més de-talls del procés, perquè té clarque “el cost no es pot dispa-rar”. “Per a nosaltres –explicaCastañer–, l’objectiu de la tro-bada hauria de ser coordinar-nos, veure quin és el millorprocediment i mirar si prenforma la idea de fer una recla-mació conjunta per abaratir-ne els costos.”

Per resoldre dubtes i posara disposició de cada municipila documentació que s’ha tro-bat, assistiran a la trobadal’historiador Narcís Castells il’advocat Antoni Quintana,del bufet Delso Quintana. Ésel despatx gironí que porta lareclamació de Sant Julià deRamis i n’està preparant d’al-tres, tant de consistoris comde particulars.

Rebut dels diners espoliats aMollerussa ■ EL PUNT AVUI

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El cost no es pot disparar”

Que el govern espanyolampliï la llei de memòriahistòrica per reconèixerel deute contret amb lespersones que van perdreels seus estalvis durantel franquisme complintamb la llei dels vencedorsés l’objectiu de les 700 fa-mílies –més de 200, ca-talanes– que formen partde l’Associació de Perjudi-cats pel Decomís del Go-vern Franquista (Apigf).Des del 2005 que lluitenper aconseguir que l’Estatlegisli perquè es pugui re-clamar la pèrdua i tambéexigir una indemnització.Fa dos anys que es fan pas-sos importants, però elbloqueig polític ha ajornatla reforma.

L’agost del 2018, el lla-vors director general deMemòria Històrica, Fer-nando Martínez López, vaassegurar a l’Apigf que,després de l’estiu, l’execu-tiu de Pedro Sánchezaprovaria un canvi legis-latiu que, a més de plante-jar-se la il·legalització de laFundació Francisco Fran-co, reconeixeria la devolu-ció dels diners espoliats al

final de la Guerra Civil.L’Apigf calcula que s’hau-rien de tornar als seus so-cis 14 milions de pessetes,més de 84.000 euros, abanda de les indemnitza-cions que es poguessinpactar. Segons la histo-riadora i presidenta del’associació, Laura Cerve-ra, “és prioritari que l’Es-tat reconegui per llei eldeute; després ja es faranels informes tècnics opor-

tuns i es negociarà coms’ha d’actualitzar el valord’aquells diners”. Segonsl’únic estudiós que haintentat posar númerosa l’espoli franquista, JoséÁngel Sánchez Asiaín, esvan evaporar, a tot l’Estat,més de 3.000 milions depessetes.

Debat al CongrésFa més d’una dècada quel’Apigf manté intensoscontactes amb els partitspolítics. L’últim grantriomf dels afectats va serel juny del 2017, quan lacomissió d’Economia iCompetitivitat del Con-grés va aprovar una propo-sició no de llei impulsadaper ERC que condemnava“el decomís de diners le-gals republicans” i instavael govern espanyol a repa-rar el dany. Hi va votar encontra el PP, mentre queCiutadans es va abstenir.Uns mesos abans, al març,el Parlament de Catalunyava aprovar –per unanimi-tat– una moció que dema-nava a l’Estat una reformade la llei de memòria histò-rica per reparar el greuge ipoder tancar així aquestcapítol del franquisme tansilenciat. ■

a El PSOE tenia l’any passat a punt la reforma de la llei dememòria històrica a Reconèixer el deute, la prioritat

El bloqueig políticalenteix l’altra via,la legislativa

L.B.BARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“És prioritari quel’Estat reconegui eldeute; després ja esveurà com s’actualitzael valor dels diners”Laura CerveraPRESIDENTA APIGF

14anys fa que es va crear l’Asso-ciació de Perjudicats pel De-comís del Govern Franquista,amb seu a Barcelona.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Retirada d’un monòlit dedicat a un alcalde franquista de Sabadell ■ SANDRA PÉREZ

EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 DE SETEMBRE DEL 20198 | Nacional |

“Fermesa serena” és l’eufe-misme amb què el presi-dent espanyol en funcions,Pedro Sánchez, es va refe-rir ahir a l’aplicació de l’ar-ticle 155 si després de leseleccions del 10 de novem-bre accedeix a La Moncloai constata qualsevol tipusde desobediència institu-cional a Catalunya. I l’apli-carà, concretament, pertal de “garantir la convi-vència” si “l’independen-tisme torna a posar en pe-rill l’autogovern”.

“No hi pot haver diàlegsense llei.” Sánchez insis-tia així en l’admonició que

ja havia fet en comparei-xences anteriors durant elseu discurs, tenyit tambéd’un clar to electoral, enla Festa de la Rosa que esva celebrar a la Pineda deGavà, amb l’assistènciad’unes 25.000 persones,segons els organitzadors.

Els socialistes van exhi-bir les seves primeres espa-ses en un bany de masses alseu feu del Baix Llobregat.A banda de Sánchez, hivan intervenir el primersecretari general del PSC,Miquel Iceta; els presi-dents del Congrés dels Di-putats i del Senat, respec-tivament, Meritxell Batet iManuel Cruz, i l’alcaldessade Gavà, Raquel Sánchez.

El president espanyolen funcions, amb la miradaposada en el 10-N, va arti-cular un discurs ple d’aren-

gues a la participació delsseus votants, retrets a l’in-dependentisme, alertessobre el perill d’un triomf

de la dreta en els comicis ivagues promeses electo-rals com ara “posar fi” a lareforma laboral impulsada

pel Partit Popular, sensegaire més concreció.

Per Sánchez, “resultacuriós” que cada cop quehi ha un procés electoral al’Estat “les forces indepen-dentistes que diuen quevolen marxar es posen a lacua per obtenir represen-tació al Congrés dels Dipu-tats”. El líder socialista vavoler demostrar que “Es-panya estima Catalunya”amb el fet que tant la presi-denta del Congrés, Merit-xell Batet, com el del Se-nat, Manuel Cruz, són ca-talans, a més d’al·ludir aJosep Borrell com a màximresponsable de la diplomà-cia espanyola.

Sánchez va assegurarque els independentistes“van donant lliçons de de-mocràcia però no condem-nen la violència”, quan “da-vant de qualsevol indici deviolència –va insistir– no-més és possible una con-demna ferma”. Els socialis-tes, va asseverar, defensa-ran “la Constitució, l’Esta-tut, els jutges i les forces icossos de seguretat”.

“Diem a l’independen-tisme que deixi d’enga-nyar”, va assenyalar justabans de repetir el missat-ge que havia pronunciat lavigília: que el projecte polí-tic sobiranista “ha naufra-gat” i que a Espanya “no hiha presos polítics”. Aixímateix, va enumerar al-guns dels perjudicis que,a parer seu, ha provocatel món independentista:“Dolor intern, fractura so-cial i reducció de la capaci-tat de creixement de Cata-lunya per a les inversions,que han quedat aturadespel procés.”

D’acord amb el líder es-panyol, ara cal focalitzartots els esforços a oferiruna sortida al “bloqueigpolític” en què, va dir, “hansumit el país la dreta i partde l’esquerra”, en clara al-lusió a Unides Podem, i vadefensar el seu projecte po-lític com l’única alternati-va si finalment es produeixun refredament de l’eco-nomia, “perquè els efectesd’aquesta economia es re-parteixin de manera justa igaranteixin els drets delsmés desfavorits”. ■

M. MorenoGAVÀ

a El president espanyol en funcions afirma que no li tremolarà el pols si a Catalunya s’incompleix laConstitució a Critica que l’independentisme doni “lliçons de democràcia” i “no condemni la violència”

Pedro Sánchez branda el 155i promet “fermesa serena”

“Volem una Espanyaplena de matisos,que posi en qüestióla dreta i tambél’independentisme”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL EN FUNCIONS

“Els secessionistes ila dreta van fer unapinça per impediraprovar els millorspressupostos”Meritxell BatetPRESIDENTA DEL CONGRÉS

El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, durant la seva al·locució en la Festa de la Rosa, a Gavà ■

“Tothom hauriade ser una micafilòsof i també polític,perquè la políticaafecta tothom”Manuel CruzPRESIDENT DEL SENAT

“Nosaltresrepresentem aquellagent que, quan sentparlar d’explosius,diu: «Ni parlar-ne!»”Miquel IcetaPRIMER SECRETARI DEL PSC

“No m’imagino el capde gabinet d’Aznar,Pablo Casado,defensant els dretsdels treballadors”Raquel SánchezALCALDESSA DE GAVÀ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Torra té raó quandiu que no és personaper presidir unaautonomia; te raó,que ho deixi estar”Miquel IcetaPRIMER SECRETARI DEL PSC

El primer secretari del PSC,Miquel Iceta, va saber prémerels ressorts d’un públic en-tregat que interrompia ambaplaudiments les seves sen-tències. Així, va instar a votarsocialista perquè el futur go-vern espanyol no depengui“ni dels que volen trencar Es-panya ni dels que no saben siconvé tenir Guàrdia Civil”. Ice-ta va fer esment dels CDR de-tinguts admetent la necessi-

tat d’aplicar la presumpciód’innocència, però també “hiha d’haver presumpció de labona tasca de les forces deseguretat”. “No entenem –vareflexionar– per què l’inde-pendentisme, que és un mo-viment pacífic, no s’ha des-marcat de tot indici de violèn-cia ni per què es vol associarJunqueras amb els detin-guts.” El líder del PSC es vadeclarar representant “dels

que, quan senten parlar d’ex-plosius, diuen: «Ni parlar-ne!»”. I hi afegia: “Massa hempatit per deixar que quatrebrètols ho trenquin tot.” Perell, cal “ordre i progrés”, a re-cer dels que, amb referènciaa Cs i UP, va titllar de “monta-pollos” i “pagafantes”, és a dir,“els que viuen d’atiar el con-flicte i els que no s’atreveixena quedar malament davantdels independentistes”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Miquel Iceta: “Ni ‹montapollos› ni ‹pagafantes›”

EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 DE SETEMBRE DEL 201910 | Nacional |

“Jordi Sànchez, Josep Rull,Jordi Turull i Quim Fornens han fet saber que ensacompanyaran a les llis-tes.” Així anunciava ahirLaura Borràs, que de factotornarà a liderar-les sobreel terreny, que JxCat in-clourà altre cop els presospolítics en les candidaturesa les eleccions estatals, in-clòs un Forn que hi és nove-tat després de no anar-hi el28-A ni a les del Parlamentel 21-D, però sí a les munici-pals del maig passat per en-capçalar la de Barcelona,on és regidor. Borràs hoanunciava en un acte a l’es-planada de Lledoners, a to-car de la presó on estan re-closos, on fonts properesconfirmaven que repetiranla majoria de noms que ja esvan presentar el 28-A, si béevitaven concretar en quinlloc aniran els presos, ja queel termini per presentar lesllistes no es tanca fins al 7d’octubre, i segurament es-perin fins “a l’últim mo-ment”; conscients que pro-bablement els acabin des-cavalcant si dies després

arriba una sentència d’in-habilitació del Suprem,com tot fa pensar.

Borràs, acompanyadadel president Quim Torra ide la majoria de consellers idiputats de JxCat, exhibiacom a carta de presentacióper iniciar la precampanyala feina feta a Madridaquests cinc mesos com a“veu compromesa amb laindependència de Catalu-nya, i això vol dir amb la de-mocràcia, els drets hu-mans i la no-violència”.Sense citar ningú, però enal·lusió a ERC, la candidatadeixava clar que “no hi hau-rà renúncies ni xecs enblanc” de JxCat, perquè novol “malbaratar” el vot deningú. “El nostre és un votútil per a la independèn-cia”, insistia, en un missat-ge que repetia després Tor-ra: “Si hem de tornar a vo-tar no al president Sán-chez, tornarem a votar queno”, reblava el president.Borràs s’erigia com l’únicaproposta política indepen-dentista que “estava, està iestarà disposada a anarjunts” amb qualsevol quecomparteixi l’objectiu. Ai-xò sí, tot i que en l’última

setmana hi ha hagut con-tactes amb la resta de for-ces, fonts properes dona-ven per fet que no podranassolir cap acord, un cop, amés, ja ha passat el terminiper inscriure coalicions.

“El fracassat és ell”Al seu torn, el president

Torra va voler contestar aPedro Sánchez, que la vigí-lia havia dit que l’indepen-dentisme “ha fracassat”:“L’únic que ha fracassat ésell”, etzibava, en haver es-tat incapaç d’arribar a unacord per ser investit que“ha abocat” l’Estat a noveseleccions. Així mateix, li fe-

ia observar que el movi-ment independentistasempre ha estat pacífic i ha“rebutjat la violència”quan n’hi ha hagut. “No te-nim cap problema a con-demnar la violència quans’ha produït, però no po-dem caure en el marc alqual ens volen portar”,

subratllava sobre els em-presonaments d’activis-tes, mentre recordava que“l’única violència” la vanexercir els cossos de segu-retat de l’Estat l’1-O, i exi-gia als partits dels 155 quela condemnin. A pocs diesde la sentència del Supremsobre el procés, i desprésd’una setmana convulsa,Torra, que també es vamostrar disposat a rebreels anys d’inhabilitació quesigui en defensa de la lliber-tat d’expressió per mante-nir la pancarta al Palau dela Generalitat, rei-vindicava “més que mai” larevolució dels somriuresque representaven a l’inicidel procés les figures deMuriel Casals i Carme For-cadell, i feia una crida a re-prendre la iniciativa “mésalegres que mai”.

Dard a ERCDes de Bèlgica interveniatambé el president CarlesPuigdemont, que va sermolt crític amb la “incapa-citat del sistema polític es-panyol d’arribar aacords”, un fet inèdit a Eu-ropa, i va ser contundentcontra els intents de rela-cionar independentismeamb terrorisme. “Des detemps remots hem estatsortint activament contrauna amenaça del nostremón que és el terrorisme ila violència”, etzibava,abans de llançar un mis-satge a Sánchez: “Que pen-si que el govern de Catalu-nya no tindrà mai un se-nyor X d’una banda arma-da com els GAL.”

Per Puigdemont, el10-N suposa una “granoportunitat” per donar su-port als reprimits i “cana-litzar” la resposta a la pre-visible condemna del Su-prem. En aquest sentit,entrava en la precampa-nya per continuar defen-sant que caldrà “fer políti-ca” i celebrava, en al·lusió ala CUP, que “hi hagi gentque ara consideri rellevantanar a Madrid”. L’expresi-dent avalava el discursferm de Borràs, que augu-ra que “ara sentireu en lla-vis d’altres candidats”, i elcontraposava a d’altresque “han caducat, que jano són vàlids ni útils, nosón la política que toca feren aquests moments”. Nova dir quins, tot i que vasemblar clar, arran deldard a ERC amb què vaacabar: “Mai escoltaran decap candidat al govern es-panyol donar-nos les grà-cies a cambio de nada.Amb la Laura això no pas-sarà.” ■

Òscar PalauSANT JOAN DE VILATORRADA

JxCat situa tots els presos ales llistes, inclòs Quim Forna Si bé no concreten en quin lloc, seran a la candidatura que Laura Borràs liderarà sobre el terrenya Torra respon a Sánchez que no hi ha cap violència per condemnar i Puigdemont li recorda els GAL

Quim Torra i Laura Borràs, abans de l’acte de JxCat, precedit pel que cada diumenge organitzen Músics per la Llibertat a la presó de Lledoners ■ ACN

“Nosaltres hi som perresoldre el conflictepolític amb diàleg, i calfermesa i valentia perfer-lo possible”Laura BorràsCANDIDATA DE JXCAT AL CONGRÉS

“L’independentismeno tindrà mai capministre ni consellercondemnats per haversegrestat persones”Carles PuigdemontEXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Estan intentantconstruir un relat falsa qualsevol preu, i nopodem condemnarallò que no existeix”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

La portaveu d’ERC, Marta Vi-lalta, va demanar ahir a PedroSánchez que no sigui “còm-plice” de la “criminalitzacióferotge” que els últims diespretén associar independen-tisme amb terrorisme, des-prés que dissabte reclamés almoviment que condemni“qualsevol tipus de violència”

dels seus “grupuscles”. “Jan’hi ha prou, no tot s’hi val”,s’indignava Vilalta a les festesde Lleida. “Que comenci percondemnar la violència poli-cial que hi va haver l’1-O”, re-clamava la republicana, men-tre refermava que l’indepen-dentisme “mai ha sigut vio-lent i mai ho serà”. Per Vilalta,

a banda, “és una bona notí-cia” que la CUP es presenti el10-N, ja que ajudarà que hihagi el “màxim d’opcions”per representar la “pluralitat”del moviment i que cap vot esquedi “a casa”, si bé remarca-va la necessitat de treballarper la “unitat d’acció”, tambéa les institucions de l’Estat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Vilalta exigeix a Sánchez que cessi la criminalització

EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 DE SETEMBRE DEL 2019 | Nacional | 11

181122-1142851®

El Tsunami Democràtic,la campanya anònima queva irrompre a principi desetembre a les xarxes so-cials, serà l’element quecoordinarà totes les ac-cions de resposta ciutada-na a la sentència del Su-prem al judici a l’1-O. Aixího va avançar dissabte a lanit Pilar Rahola en el pro-grama FAQS de TV3, i hova avalar el mateix movi-ment a Twitter en penjaralguns dels fragments enquè la periodista explica-va, per exemple, que l’èxito el fracàs de la respostadependrà en gran part delcas que faci la gent a les in-dicacions que es donin desdels seus comptes. “Doncssí: si defenses drets, lliber-tat i l’autodeterminacióets Tsunami. Tu ets la res-posta #laforçadelagent”,piulaven. Segons TV3, elsimpulsors són molt pru-dents i volen mantenir-seen l’anonimat per evitarser objecte de persecució,si bé aclarien que no són nilíders polítics ni socials, si-nó activistes de carrer“que venen de llargues mi-litàncies i molta històriaen la lluita pel país”.

Fins ara envoltat d’ungran secretisme, el Tsuna-

mi, segons això, està con-cebut com una “xarxa dereacció a una acció repres-siva”, en defensa dels re-presaliats, dels drets fona-mentals i de l’autodeter-minació, i no té cap volun-tat d’esdevenir un partitni tan sols un movimentestable, tot i que té el visti-plau explícit des del pri-mer dia tant d’ERC, JxCati la CUP com de l’ANC iÒmnium. Amb tots, amés, “conciliaran” les al-tres accions que puguinorganitzar pel seu comp-te. La idea així seria repro-duir la fórmula que va ferpossible l’èxit del referèn-dum de l’1-O, que, tot i que

va ser impulsat pel governi el Parlament, va ser dut ala pràctica gràcies a l’orga-nització de la societat civil,i al fet que “cadascú sabiauna mica, però ningú hosabia tot”.

Els impulsors del Tsu-nami es desmarquen detota acció violenta, i asse-guren que la que reclamenés una actitud “gandhia-na” i de militància en la no-violència, ja que el que pro-pugnen és una desobe-diència “activa, prolonga-da i organitzada”, en quèfa temps que treballen. Demoment han evitat anun-ciar cap acció concreta,tot i que avui dilluns faran

públic un cartell, que jaavançava TV3, que fa unacrida a la “mobilització im-mediata” tan bon punt sesàpiga la sentència. Enaquest sentit, els impul-sors suggereixen a la gentque es vulgui manifestarque preparin provisions,un transistor radiofònicamb piles i fins i tot cadiresplegables, si bé ja aniranconcretant a les xarxes lesaccions a desenvolupar.

En els últims dies, elTsunami ja ha impulsataccions llampec de protes-ta en seus de La Caixa oIberdrola, empreses quedenuncia que “han finan-çat” la repressió. ■

El Tsunami Democràticcoordinarà la respostaciutadana a la sentència

RedaccióBARCELONA

a No tindrà cares visibles per no ser perseguit, però ha rebut l’aval de forces i entitatsindependentistes a Farà una crida a una “mobilització immediata” quan surti

Una de les accions de protesta realitzades aquesta setmana ■ #TSUNAMIDEMOCRÀTIC

La líder de Cs a Catalunya,Lorena Roldán, va anun-ciar ahir que ha traslladatal cap estatal, Albert Rive-ra, i a la secretaria generaldel partit que inclogui enl’ordre del dia del seu co-mitè executiu d’aquestmatí a Madrid un punt queplanteja la presentació alParlament d’una moció decensura contra el presi-dent de la Generalitat,Quim Torra, tot i que no técap possibilitat de prospe-rar. “Aquesta setmana hiha hagut un abans i undesprés, Torra ha creuatuna línia vermella gravís-sima”, exposava a Twitter.

El líder del PP a Catalu-nya, Alejandro Fernán-dez, de seguida va “cele-brar” que s’hagi acceptatla seva proposta, que ja va

llançar el 16 de setembreperò a què Cs s’havia mos-trat inicialment contrari.“Li donarem suport”,avançava, poc abans d’a-nunciar en una segonapiulada que ja havia enviatun correu electrònic a Rol-dán per “preparar junts” lamoció. “Potser perdem lavotació, però demostra-rem que junts som alter-nativa al nacionalisme”,subratllava Fernández.Pel del PP, a més, “ara tocaque tots siguem generososi continuem aquesta líniaacordant Catalunya Sumai sortint a guanyar”, unaaliança electoral que ja vaproposar fa mesos a Cs, enva. Tot i que inicialments’acabava ahir, fa uns diesla junta electoral va allar-gar fins avui a les dues delmigdia el termini per pre-sentar coalicions a leseleccions del 10-N. ■

Cs estudia avuiuna moció decensura a Torra

RedaccióBARCELONA

a El PP diu que ja la preparen junts iinsisteix a fer-hi una aliança electoral

Lorena Roldán, dimecres passat al Parlament ■ ORIOL DURAN

EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 DE SETEMBRE DEL 201912 | Nacional |

Sobre el miler de ferits, lamajoria lleus, que la poli-cia espanyola i la GuàrdiaCivil van provocar a Cata-lunya per aturar el refe-rèndum de l’1-O, encarano hi ha cap resolució ju-dicial que fixi responsa-bilitats. A Barcelona, 298ferits van presentar de-núncia al jutjat. Ara, dosanys després, la tenacitatde l’Ajuntament de Barce-lona, com a acusació po-pular, i d’Irídica, en nomde tretze ferits, per identi-ficar els màxims respon-sables del dispositiu co-mencen a donar fruits, is’espera que l’any que ve

es pugui tancar la causa.A les portes de l’aniver-

sari de l’1-O, el regidor deDrets de Ciutadania i Par-ticipació, Marc Serra, re-corda que, l’endemà delball de bastons policialde l’1-O, l’Ajuntament deBarcelona va obrir unservei d’atenció a les vícti-mes, en el qual es vanatendre unes 300 perso-nes per oferir-los assistèn-cia psicològica i ajudar-lesa presentar denúncies aljutjat d’instrucció 7 deBarcelona, al qual es va as-signar el cas perquè esta-va de guàrdia aquell dia.

El febrer del 2018, pe-rò, l’Ajuntament barcelo-ní va decidir personar-secom a acusació popular

“en veure que la fiscalia nofeia la seva feina i que ha-via demanat l’arxivamentde la investigació”, sostéSerra, i hi afegeix que elpaper del representant delministeri públic continuano sent correcte, ja que“actua en defensa delsagents investigats i no deles víctimes”. A més, la fis-

calia s’ha afegit a la peticióde l’advocat de l’Estat ques’aparti l’Ajuntament deles causes, fet refusat peljutge Francisco Miralles, ipendent de recurs a l’Au-diència de Barcelona.L’Ajuntament també de-nuncia “l’opacitat del Mi-nisteri de l’Interior”, jaque no respon als reclams

judicials sobre recursos icomandaments l’1-O.

El magistrat Mirallesva dividir la causa en lapeça principal i 27 pecesmés, que representen eltotal d’escoles on van ac-tuar les unitats policials aBarcelona, tot i que hi ha-via 200 centres de vota-ció. És a dir, que els caps

ja sabien que el dispositiupolicial era insuficient.

Per exercir l’acusaciópopular, el consistori vacontractar set penalistesde l’Associació Catalanaper a la Defensa dels DretsHumans (ACDDH), ques’han repartit la causaprincipal i les de les esco-les. Amb la seva feina, s’haaconseguit que l’Audièn-cia de Barcelona hagi fetreobrir catorze peces (aran’hi ha 22), que el jutgeva arxivar perquè no espodia identificar l’agentamb una acció irregular oes considerava correcta.L’advocada Marta Clapés,de l’equip de l’ACDDH,sosté que “va ser molt im-portant que aquell mateixmatí l’advocat de la Gene-ralitat anotés els danysque anaven acumulant lesescoles i presentés denún-cia al jutjat”, ja que és l’ori-gen de la causa.

Citats a finals d’octubreAra, la secció tercera havalidat l’argument delconsistori que no noméscal aclarir si hi va havernegligència d’un agentconcret, sinó dels seus su-periors. Aquest pas s’hatraduït en la citació com ainvestigats dels vuit capsde nucli, que dirigien l’en-trada als 27 centres. Laseva declaració s’ha en-darrerit al 24 i 25 d’octu-bre, ja que l’advocat del’Estat ha d’anar a la de-claració d’agents inves-tigats a Girona, ja queporta la defensa de lamajoria. A Barcelona, elsagents investigats són 50.

La penalista Laia Serra,d’ACDDH, exposa que ésmolt important que l’Au-diència hagi avalat “la tesidel consistori que no podiaser casualitat que es re-petís la mateixa acció poli-cial arreu, i que provoquésferits”. Qui va dissenyaraquest patró policial, “queno respecta cap normativainternacional de l’ús pro-porcional de la força”, és elque vol esclarir el consisto-ri. En el judici al Suprem,els màxims càrrecs d’In-terior en van responsabi-litzar els caps sobre el ter-reny. Caldrà veure ara siaquests inspectors assu-meixen el dispositiu poli-cial o finalment revelen lacadena de comandamentque va donar l’anomenada“ordre d’execució opera-tiva”, i quin era l’objectiu.D’altra banda, el paper de labrigada d’informació de laPrefectura Superior de Po-licia de Catalunya l’1-O con-tinua sent un misteri. ■

a Un total de 50 agents de la policia espanyola són investigats per les càrregues als 27 centres onvan actuar a L’Ajuntament de Barcelona vol identificar els màxims responsables del dispositiu

Barcelona fica la banya en lacerca dels caps policials de l’1-O

Mayte PiulachsBARCELONA

Balanç de la investigació judicial sobre l’actuació de l’1-O a Barcelona

300 escoles i centres es podia votar 27 centres la policia espanyola va actuar EnEn

Els principals centres afectats

Agents de la policia espanyola investigatsFerits denunciants

CEIP Dolors Monserdà(Sarrià-Sant Gervasi)

21 3

CEIP Ramon Llull(Eixample)

31 18

CEIP L’Estel(Sant Andreu)

18 3

CEIP Mediterrània(Ciutat Vella)

23 7

IES Pau Claris(Ciutat Vella)

23 7

FONT: AJUNTAMENT DE BARCELONA /

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

i 27

22 peces judicials obertes:

298 persones ferides per la policia...

Causa principal:

14 reobertes, 4 arxivades amb recurs i 1 arxivada definitivament

Van presentar denúncia al jutjat (instrucció 7 de Barcelona): 60 ciutadans personats com a acusació particular i 13 veïns representats per Irídia

90 policies agredint identificats (no amb número)

50 agents de la policia espanyola investigats: 42 agents i 8 inspectors en cap, responsables de l’operatiu de les 27 escoles

4.000 folis i centenars de vídeos (aportats per 42 persones)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Els agents vanreproduir el mateixpatró i van incomplirnormes. Cal esbrinarqui ho va dissenyar”Laia SerraPENALISTA I MEMBRE ACDDH

“L’objectiu de lanostra acusació ésque es condemnin elsfets i que no tornin apassar mai més”Marc SerraREGIDOR DE DRETS DE CIUTADANIA

“Les primeresdenúncies de laGeneralitat al jutjatpels danys a lesescoles van ser clau”Marta ClapésPENALISTA I MEMBRE ACDDH

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDILLUNS, 30 DE SETEMBRE DEL 2019

1972

90-1

2167

22L

L’endemà de la gran mani-festació en suport dels in-dependentistes detingutsfa una setmana, celebradaa Sabadell, els actes perexigir-ne l’alliberament idenunciar la irregularitatde l’operació policial i judi-cial es multipliquen i s’es-tenen. Ahir fins i tot vanarribar a Madrid. Al vol-tant d’un centenar de per-sones es van concentrar ala Puerta del Sol de la capi-tal espanyola per demanarla llibertat dels set mem-bres dels comitès de defen-

sa de la República (CDR) ala presó acusats de terro-risme. Convocats per di-verses organitzacions comara el Moviment Antire-pressiu de Madrid o Madri-leñ@s pel Dret a Decidir,els assistents van corejarconsignes com ara “Proumuntatges policials”,“Vosaltres, feixistes, souels terroristes” o “Madridestà amb el poble català”.

Un dels portaveus deMadrileñ@s pel Dret a De-cidir, Jaime Pastor, va de-nunciar que la detenciódels membres dels CDR“obeeix a un muntatge po-licial” i a un “intent de cri-

minalitzar l’independen-tisme”.

Ahir també unes 250persones van fer un actede protesta a Mollet del Va-llès d’on és un dels detin-guts i on un altre participaal CDR del municipi. Elsmanifestants es van con-centrar a la plaça Pau Ca-sals i van marxar pels car-rers del centre de la ciutatvallesana amb crits exigintl’alliberament dels empre-sonats.

Amenaces i coaccionsD’altra banda, l’oncle d’undels independentistes de-tinguts ara fa una setmana

en l’operació Judes va de-nunciar dissabte a la nitcoaccions de la Guàrdia Ci-vil al seu nebot, que formapart del grup de set perso-nes empresonades i tambéa familiars. David Ros, on-cle de Jordi Ros, va aclarirque van ser les pressions icoaccions policials les quevan forçar el seu nebot aacceptar d’entrada un ad-vocat d’ofici, a diferènciade la major part dels detin-guts representats per lle-trats del col·lectiu AlertaSolidària. L’oncle del de-

tingut va denunciar quefins dijous passat no se li vapermetre –amb totes lestraves possibles– que se’nfes càrrec l’advocat escollitper la família, que, tal cominformava ahir El PuntAvui, és un penalista deBarcelona.

David Ros també va de-nunciar un intent d’inter-rogatori al detingut du-rant el trasllat a Madrid,actuació totalment il·legalen no estar present l’advo-cat, i va assegurar que laGuàrdia Civil hauria pres-

sionat familiars de JordiRos perquè cedís a les de-mandes policials utilitzantamenaces de detencions iagressions a membres dela família.

En el mateix programade TV3, l’alcalde de Folgue-res, Xavier Roviró, va de-nunciar que s’havia enca-nonat a la cara amb una ar-ma un dels fills d’un altredels detinguts, Xavier Bui-gas. L’alcalde va ser taxa-tiu: “És impossible que es-tiguessin preparant cap ti-pus d’explosiu.” ■

RedaccióBARCELONA

La solidaritat amb elsdetinguts dels CDRs’estén fins a Madrida Concentracions a la capital de l’Estat i a Mollet prenen elrelleu a la protesta de Sabadell per exigir-ne la llibertat

Els participants en la concentració d’ahir a la cèntrica plaça del Sol de Madrid ■ EFE