Edició de LleidaDIJOUS · 8 de febrer del 2018. Any XLIII. Núm. 14542 - AVUI / Any XL. Núm. 13412 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P40

Pilar Marqués. Presidenta del Gremi de Forners

“Amb la coca derecapte podríemdesbancar lapizza”

8375

82-1

8146

9L

1344

05-1

1636

17®

NEGOCIACIONS ·JxCat opta en fermper la reforma de lallei de presidènciaper cosir així lainvestidura amb ERC

DENÚNCIA ·Juristes critiquen elbiaix polític i l’abúsde la presópreventiva delTribunal Suprem

Clam contrala ‘revenja’d’aturar elsindults

P6-13

El mecànic de Reus Jordi Perelló, a l’esquerra, ahir en sortir del jutjat ■ EFE / JAUME SELLART

Declaren al jutjat el mecànic de Reus i el regidor “pallasso” bagenc

El “delicte d’odi”, a l’alça

El PIB creix un 3,4%,tot i la tensió política

Nacional P20

Europa-Món P24

El president francès, ahir a Bastia ■ AFP

Macron diu no aquasi tot a Còrsega

Punt de Vista

DiarquiaTribuna

José Rodríguez

Els valentsde veritat

Tribuna

Rafael de Ribot

De Guindos ja es veu alBCE i prepara la marxa

Europa-Món P27

EUROPA-MÓN P26

Concessionsd’AngelaMerkel perfer la grancoalicióSchulz serà la sevacara a Europa

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 DE FEBRER DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

a cultura valen-ciana ha quedat

sacsejada amb lamort sobtada delpoeta Manel Marí.Marí, eivissenc resi-

dent a València primer i Alboraia des-prés des de feia molts anys, s’haviaconvertit en una figura clau de la ciu-tat, tant en l’àmbit cultural com en elsocial. El fet de morir tan jove, als 42anys només, i a conseqüència de lescomplicacions provocades per unagrip A, ha causat una autèntica cons-ternació que es va veure reflectidaclarament en les nombroses i tan va-riades reaccions de condol i dolorque la seua mort ha congriat.

Marí era una veu singular, un poe-ta d’una força expressiva extraordi-nària. Però era molt més que això. Enels seus temps universitaris havia es-tat un dels líders del Bloc d’Estu-diants Agermanats i posteriormentva ser una de les ànimes de Ca Revol-ta, un punt de trobada imprescindi-ble, espai d’oci i cultura alternatiu, re-fugi en les pitjors èpoques del règim

de Rita i motor de tot d’iniciativesculturals, polítiques i socials que es-tan en la base del canvi en la políticavalenciana cap a posicions de pro-grés i valencianistes. Allà Marí vadestacar sobretot per la creació delseu taller de poesia.

De la seua intensa vida ens queda-ran, a part del seu exemple, els seusllibres, el vídeos dels seus recitals i,per tots els qui el van conèixer, un re-cord intens d’una persona plena devitalitat que va transitar València enun període especialment difícil. Re-sistir l’intent persistent d’aniquilacióde la cultura i la personalitat pròpiesque el PP va impulsar durant dèca-des ha estat possible precisamentper gent com ell. Gent que va resistirdes de la universitat com a estudianti des de la cultura després, des delcarrer, com a activista i des de la crí-tica ferotge al sistema sempre. Gentque en tot moment va tenir clar quela independència i la llibertat com apersona, el rigor i la capacitat críticasalvarien el país.

L

Keep calmVicent Partal

Manel Marí

De la seua intensa vida ensquedaran el seu exemple, elsseus llibres, el vídeos delsseus recitals i, pels qui el vanconèixer, un record d’unapersona plena de vitalitat

La vinyetaFer

a caixa on tenia uns diners va serfagocitada per un banc que nom’agrada gens, i ahir em vaig de-

cidir a anar-hi a cancel·lar el compte.Pel camí vaig acumular mal humorpreventiu pensant que em farien fermil papers, que em sol·licitarien docu-mentació que no portava, que se’mquedarien una comissió... Vaig entrara l’establiment, i una màquina em vaexpedir un número d’espera, com fanalgunes oficines de correus o algunescomissaries de policia quan hi vas per-què et tramitin el carnet d’identitat oel passaport. Vaig esperar el torn enuns seients encarats a unes pantallesque a més d’indicar els números queanaven tocant i de distribuir elsclients per taules oferien notícies. Capd’inquietant, cap referència al procésni a la notícia del dia, que ja sabia decasa: el govern espanyol vol que els in-dependentistes presos o a l’exili no si-guin mai indultats, un cop se’ls hagidictat la previsible sentència. Notíciesde futbol, recomanacions dietètiques,coses així. Un moment va aparèixeruna frase de Gustave Flaubert sobre lavirtut de la paciència. Va ser un vist i

L

no vist, i no la vaig poder retenir.Em va tocar el torn. Cap dificultat,

cap comissió, cap paper que haguésd’anar a buscar a casa. Dues signatu-res, i demà o demà passat els dinershauran estat desplaçats al banc on elsvull. Em vaig ofendre una mica. Entrepoc i massa. Quan vaig néixer, la Cai-xa d’Estalvis de Mataró em va obriruna llibreta amb 25 pessetes. N’obriallavors a tots els nadons de la ciutat.Quan vaig ser major d’edat la vaig ferservir per introduir-hi els estalvis i fer-la receptora de la nòmina. Un dia vaigdecidir donar-la de baixa. M’havia pen-sat que l’empleat de la finestreta s’hi

resistiria, que aniria a alertar el direc-tor, que m’introduirien en un despatxper demanar-me que m’ho repensés:una llibreta tan històrica, un clienttan bo... Em vaig adonar aquell dia queera un client irrellevant, un exacte pe-lat, perquè la llibreta va ser clausura-da a la primera i amb la mateixa faltade cerimònia que ahir. Quants dinerss’han de tenir al banc perquè l’emplea-da de la taula s’alarmi i el directoractuï? S’ha de dir que el banc onhe obert el nou compte tampoc m’harebut amb una capsa de bombons niha celebrat el salt que he fet a la com-petència. Dues signatures, i passi-hobé.

El president del Banc de Sabadellha dit que el cor se li va estripar quan,per efectes del procés, va traslladar laseu fora de Catalunya. Afirma queaquest cor sagnant el tindrà sempre aSabadell. CaixaBank, que va fer el ma-teix moviment fugitiu, parla de l’“àni-ma de La Caixa”. Cor, ànima... Latransmigració de les ànimes, i nosal-tres a la sala d’espera amb un númeroa la mà i cultivant la paciència de Flau-bert.

“Em pensavaque em posariendificultats percancel·lar el compte

Vuits i nous

Cor i ànima dels bancsManuel Cuyàs

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 DE FEBRER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/ptxbot

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

El principi d’acord entre laCDU d’Angela Merkel i l’SPD

de Martin Schulz per formar un nougovern de coalició posa fi a quatremesos de paràlisi institucional aAlemanya, però sobretot a les in-certeses que planaven al voltantd’una hipotètica repetició de leseleccions i la possibilitat de veureallargada una situació d’inestabili-tat política. El pacte ha suposatconquestes i renúncies a totes duesformacions, però més enllà de quindels dos líders capitalitzarà mésdes del punt de vista polític aquesta‘gran coalició’, l’estabilitat és unabona notícia per a la resta d’Europa,perquè el que passa a Alemanyaens acaba afectant a tots.

Merkel continuarà manant.Les últimes eleccions van suposaruna considerable pèrdua de votsper al bloc conservador (CDU-CSU)i el fracàs en la negociació amb Li-berals i Verds va deixar la seva con-tinuïtat a la cancelleria per quartalegislatura consecutiva a costad’una dura negociació amb els so-cialdemòcrates que l’ha obligat afer concessions importants, peròde la qual ha sortit conservant elcontrol sobre departaments clau,com ara Economia, Sanitat, Defen-sa i Interior (immigració).

Schulz guanya poder respecte ala passada legislatura, però hauràd’exercir el seu lideratge per con-vèncer la militància de l’SPD, queara ha de validar, o no, un pacte degovern que rebutjava majoritària-ment fa només unes setmanes. Siho aconsegueix, l’SPD governaràsis ministeris –els mateixos que laCDU–, inclosos el de Finances, Tre-ball i Afers Exteriors, que li podenpermetre impulsar el gir social i la fide l’austeritat que portava en elprograma socialdemòcrata i alhoramarcar el perfil propi que en la pas-sada legislatura va quedar comple-tament desdibuixat sota la figuraomnipotent de Merkel.

Merkel,un altre cop

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Que el Port Olímpic deixi de ser un reducte de l’ocinocturn, molt adreçat al turisme, que genera friccióamb els veïns de l’entorn és una magnífica notícia.El consistori ha aconseguit un acord amb l’oposició,els operadors i els veïns que rescatarà el 2020aquest espai privilegiat per a l’ús dels ciutadans.

MECÀNIC

Rescat del Port Olímpic

El mecànic de Reus, l’alcalde de Callús, el regidorde Cultura de Sant Joan de Vilatorrada... Ells id’altres són víctimes d’una persecució, via judi-cial, intolerable per esbiaixada i en el 99% dels ca-sos injustificada amb relació als fets de l’1-O. Unajustícia creïble no pot encobrir tanta repressió.

-+=

-+=

Bon pacte per a l’SPDMartin Schulz

Persecució injustaJordi Perelló

-+=

Ada Colau

Els socialdemòcrates alemanys van treure un delspitjors resultats de la seva història en les últimeseleccions però en trauran un rendiment notable,amb ministeris importants i més quota de poderque en l’última gran coalició de cara a la visibilitat ial gir social que poden donar al govern alemany.

LÍDER DE L’SPD A ALEMANYA

ALCALDESSA DE BARCELONA

l jutge Llarena empra l’argu-ment que “mantenen l’ideari so-biranista” per mantenir a la pre-

só Jordi Sànchez i Joaquim Forn. Noté en compte que s’avinguin a fer-hoen el marc de la Constitució i que, enel cas del conseller, hagi deixat l’escó.Tenir un ideari, doncs, resulta prougreu per decretar una presó preventi-va que superarà aviat la presó que vapatir el ministre Barrionuevo per faci-litar un segrest en la guerra bruta del’Estat contra el terrorisme d’ETA, perexemple. L’Estat el va indultar, unaopció que aviat no quedarà ni obertaper als sobiranistes, segons preparenel PP i el PSOE. El fals argument esta-tal que es pot debatre qualsevol ideapolítica sense violència, ha quedatdesacreditat. No els importa.

S’exigeix a Torrent i Puigdemontun candidat a president que es com-prometi a seguir dins l’ordenament es-tatal i sense ganes de transgredir-lo.

E “Sànchez resta ala presó per “l’idearisobiranista”, queaviat serà il·legal, iper pensar com elpallasso o el mecànic

L’avís de Rajoy i Sáenz s’encadenaràaviat amb la il·legalització de les enti-tats i els partits independentistes. Lesinterlocutòries del Suprem així ho al-biren i segur que l’Estat es guardaaquest roc a la faixa per acabar d’ate-morir el sobiranisme. Tenen via lliure,entre d’altres, perquè el progressisme

d’esquerres espanyol no s’immuta ve-ient passar el cadàver dels drets delsempresonats per davant. La semprereivindicativa gala dels Goya en va serun exemple. És també decebedor l’ar-gument que la insistència de JxCat ainvestir Puigdemont, o del govern exi-liat a fer valer els seus drets, complical’alliberament dels Jordis, Forn i Jun-queras. És cert. Tant com el Supremels utilitza indignament d’ostatges perintentar decapitar el procés. Cedir se-ria concedir-los la butlla per il·legalit-zar allò que no els agrada, ni que hagiestat votat per la ciutadania en uneseleccions. La justícia ja tombarà allòque van votar els catalans!

El pallasso de Sant Joan de Vilator-rada i el mecànic de Reus també vantastar ahir aquesta injustícia. Les con-demnes d’oci sí que tindrien indult, demoment. Com bé deia ahir el cartell ala porta abaixada del taller mecànicreusenc: “Tancat per injustícia.”

Tancats per injustíciesCarles Sabaté / csabate@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllPepa Masó

I ara,l’indult

ençà de les eleccions imposades del 21-D i vistosels resultats, el govern del PP ha endurit encara

més el seu setge contra les formacionsindependentistes, guanyadores dels comicis. El tot s’hival s’ha imposat, ja sigui per la via legislativa o per lajudicial, i ha elevat la seva intensitat quan ha arribatl’hora de la investidura. Mentre el magistrat Llarenadenega sistemàticament la llibertat als empresonatspenalitzant la seva ideologia, des de l’executiu es vanllançant dia sí dia també amenaces als líders

independentistes, fins i tot utilitzantels seus familiars. Si la setmanapassada el ministre de Justíciadonava per fet, avançant-se a ladecisió judicial, que els diputatselectes investigats, tant a la presócom a l’exili, serien inhabilitats uncop siguin processats, el PP hadonat ara la sorpresa entrant en

l’últim minut un seguit d’esmenes a una iniciativa delPSOE sobre l’indult, abandonada en un calaix des de faun any, per prohibir-lo en el cas de condemnats perrebel·lió, sedició i traïció, precisament els delictes ques’imputen al govern de Carles Puigdemont, els Jordis i laresta d’investigats per l’1-O i la declaraciód’independència. El PP es troba en mode amenaçapermanent contra l’independentisme, mogut per unànim de revenja impropi en un sistema democràtic, quenomés confia a neutralitzar les idees, la ideologia, ambla repressió.

D’

El PP es trobaen modeamenaçapermanent,mogut perla revenja

EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 DE FEBRER DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El govern fa públic que l’Estatno compleix ordres del TC i elSuprem que donen la raó a laGeneralitat i denuncia que quidesobeeix la llei és Rajoy.

10anys

20anys

Mentre el Parlament hi vota encontra, les obres continuen.ERC irrita el PSC en donarsuport a la moció de CiU,adversa al traçat.

Commoció a França perl’assassinat a trets del prefectede Còrsega. El principal partitindependentista de l’illacondemna l’atemptat.

Mal exemple El túnel, a punt Crim a CòrsegaTal diacomavui fa...

a calgut una altrabufetada

d’aquestes que dei-xen els dits marcatsperquè el drama del’N-340 torni a figurar

a l’agenda, a la dels alcaldes del Pactede Berà, a la dels polítics i a la dels pe-riodistes, també, perquè, tot i que arael ministre de Foment digui que erauna data orientativa, havíem publicatque al gener es posaria en marxa l’ai-xecament parcial de barreres i el pasobligatori de camions per l’autopista ihem necessitat un cap de setmanatràgic i sis morts en quatre dies pertornar a posar el crit al cel.

La mort no fa concessions i no en-tén d’excuses i de poc serveix que araels uns i els altres s’assenyalin amb eldit per expulsar-se les culpes. Els alcal-des apunten a Madrid i exigeixen, per-què arribats a aquest punt l’imperatiués obligatori, l’aplicació immediata deles mesures anunciades per aturar lasagnia de morts i tenir una via alterna-tiva ràpida lliure de pagament. I des deMadrid, que ara ho poden tot perquè

en virtut del 155 manen allà i aquí, laresposta que no poden donar és quecalen ultimar serrells amb el govern dela Generalitat i que falten 12 milions nopressupostats. Em recordava dimartsel representant dels transportistes dela província de Tarragona, un col·lectiuque se sent criminalitzat pel simple fetde fer la seva feina, que els que om-plim el dipòsit per circular per carrete-res i autopistes ja paguem l’impostd’hidrocarburs. A un camioner, omplirun dipòsit de 800 litres li costa uns900 euros i, d’aquests, més del 50%van a les arques públiques en virtutd’un impost que va ser concebut percostejar el manteniment i la construc-ció de carreteres. Qui més ús fad’aquesta xarxa pública i, per tant, mésomple el dipòsit, més contribueix aamortitzar-ne el cost i el manteniment.Acabat el torn de les excuses, arriba elmoment de preguntar: quants milionses recapten a través d’aquest impost i aquines infraestructures es destinen?Sigui quina sigui la resposta no hi ha ex-cusa que serveixi per justificar que enuna via sobreexplotada com l’N-340, iper tant amb més carburant cremat, lainversió feta sigui irrisòria.

H

Full de rutaMercè Ribé

Prou excusesa l’N-340

Quants milions es recaptena través de l’impostd’hidrocarburs i a quinesinfraestructures es destinen?

“Mantenir lalluita de la millormanera que potsno és cap rendició

as claudicat”, “t’has rendit”,“el que proposes és cedir al155 i si ho fem ens aniquila-

ran com a poble”. Aquest és el reguitzelld’arguments (i molts de pitjors) que repqualsevol que plantegi que si no és per feruna ruptura democràtica real i efectiva (icrec que ni tenim la força ni el suport in-tern per fer-ho) no es podrà votar com apresident de la Generalitat Carles Puigde-mont. Tant oferir una resistència a l’Estatde forma oberta com resistir el setge perintentar acumular forces són dos escena-ris molt dolents, i no entraré ara en lesmancances de cadascun d’ells. El que síque vull trencar és la fal·làcia argumentalque el segon escenari signifiqui claudicar irendir-te. Cap moviment polític va de vic-tòria política en victòria política fins a lavictòria final. Tots han patit derrotes i pas-ses enrere i no s’han rendit.

NO M’AGRADA ANAR al debat sobre qui ésmés valent, qui té més esperit de lluita, quiestà disposat a més per aconseguir un ob-jectiu polític, però ja que alguns han portataquest debat a aquest nivell, per un mo-ment jo també m’arrossegaré per aquesta

“H via argumental. Pot semblar molt més va-lent i amb ganes de lluita qui ara fa comen-taris abraonats. En canvi crec més valentqui reconeix la situació real en la qual es-tem, qui ha fet el dol de què van significarles decisions que es van prendre el 27 d’oc-tubre, qui assumeix els costos emocionalsde tenir amics i líders a la presó i a l’exili.

CAL MOLTA VALENTIA i honestedat interiorper assumir que cap cop d’efecte ni plamestre resoldrà la situació. Hi ha méscompromís en qui sabent això encara vollluitar assumint la situació de setge a laqual ens sotmetrà l’Estat espanyol. No sési es pot titllar de menys independentistaa qui fa seu que hem tingut baixes, que hiha una primera línia que ara està cremada

i tard o d’hora acabarà imputada, i que sino podem fer ara la ruptura democràtica,plantejar el seu relleu.

A PART DE L’INDEPENDENTISME li és nouparticipar d’un moviment dissident i noestà tan acostumat com d’altres als cos-tos que té aquesta dissidència i li costamolt assumir pagar-los. Tenim quatrepresos polítics, unes dotzenes d’encau-sats i cinc persones a l’exili. Però nomésles vagues generals del 2012 van acabaramb 300 sindicalistes detinguts, algunsdurant mesos, com a presos polítics pre-ventius i per molt menys del que van ferels Jordis. Un altre exemple, el movimentd’insubmissió va tenir milers de presos:no va poder resistir-se a l’aparell judicial ilegal de l’Estat i sense claudicar al finalvan guanyar. Quan lluites contra un estaten batalles asimètriques i no pots fer laruptura democràtica per manca de for-ces, qualsevol estratègia que signifiquimantenir la lluita de la millor manera quepots en cada moment no és cap rendició.Es troben més a prop de claudicar aquellsque diuen que o la victòria l’aconseguimara o ja no tenim res a fer.

José Rodríguez. Periodista

Els valents de veritatTribuna

El tramviaper la Diagonalb En l’edició del 5 de febrerdel diari el president de l’Asso-ciació per a la Promoció delTransport Públic defensava lanecessitat del tramvia de laDiagonal. El debat tard o d’ho-ra haurà d’acabar amb unadecisió. S’han donat argu-ments tant a favor com encontra sobre un tema com-plex. Perquè els ciutadans quesom els que en última instàn-cia pagarem les obres i els in-convenients de la realitzaciópuguem disposar de més ele-ments per decidir, em perme-to proposar la següent provapilot: a) Establir una línia d’au-tobusos llançadora entre lesplaces de Francesc Macià i deles Glòries amb les paradesque hauria de fer el tramvia. b)Preparar unes andanes a lesdues places perquè els usua-ris puguin fer un intercanvi fà-cil tramvia-autobús-tramvia.c) Preparar les targetes i les

cancel·ladores de manera quees pugui fer el recompte delsusuaris segons els trams re-correguts. Em sembla qued’aquesta manera tindríemuna certa aproximació a l’úsdefinitiu. No seria bo fer unaobra costosa i molesta quedesprés no tingués els usuarisnecessaris per gaudir-ne i fer-la rendible.Xavier Oller FreixaBarcelona

Raonamentsjudicialsb Pel que es pot deduir de lalectura de les interlocutòriesjudicials que argumenten lapresó preventiva d’alguns ciu-tadans em semblen força in-consistents. Millet i Montull encap moment han pensat de-fugir la presó ni retornar elsdiners robats i això és prougreu, però justificar el seu in-grés a la presó per risc de fugaem sembla incongruent. Hantingut nou anys per fer-ho i no

ho han fet. Segur que hi hamolts altres arguments peròel risc de fuga, no. Als políticsactualment empresonats,se’ls nega la llibertat provisio-nal argumentant que hi harisc que es mantinguin en lesseves idees. Em sembla quesón raons poc sòlides, sobre-tot tenint en compte que nos’ha demostrat cap conductadelictiva real. A ningú se’l potcondemnar per unes idees imantenir-les. Amb aquests ti-pus de raonaments noméss’incrementa la mala imatgedel sistema judicial espanyol,fet que no convé a ningú. Nials mateixos jutges, ni a la ciu-tadania, ni al mateix govern.Pilar Porcel i OmarSabadell (Vallès Occidental)

Legal o legítim

b És legal empresonar perso-nes innocents? Es veu que sí.Com ho confirmen l’empreso-nament inconcebible dels Jor-dis i dels membres del govern

legal i legítim escollit el 2015.Persones bones, amb princi-pis i dignes d’absolut respec-te. És del tot legítim queaquest govern ens pugui re-presentar com a expressió dela voluntat popular però, se-gons sembla, no ho és en unpaís tan “legal” com Espanya.Perquè aquesta és la perver-sió del poder de qui mana, dequi té la força, no de la raó, si-nó de la vergonya d’un estatcaduc i obsolet, que empreso-na les idees i les legítimes as-piracions de llibertat de tot unpoble, simplement, per por. Lapor de guanyar en la millora ien el canvi, en l’avenç i en lajustícia de debò. La por queno dubta a pervertir allò queés just fins a límits del tot in-decents. Hem de maldar per-què els veritables culpablesacabin on han d’acabar i elsinnocents siguin lliures... Si ésque encara volem seguir cre-ient en la legítima justícia...Carles SalvadorBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 DE FEBRER DEL 2018

SísifJordiSoler

Soraya Sáenz de Santamaría, VICEPRESIDENTA DEL GOVERN ESPANYOL

“Tant costa sacrificar un català quan han sacrificat lesseves empreses, els seus serveis públics i el seu benestar?”

La frase del dia

“Tenir dospresidents semblala manera de deixaren empat el dilemaentre legitimitat ilegalitat. Però nomésés una aparença

a diarquia és una fórmula d’orga-nització política en què dos lí-ders, els anomenats diarques,

comparteixen el govern. N’hi va haverunes quantes a l’antiguitat, des d’Es-parta fins a Roma, conseqüència sovintde la incapacitat d’un poder d’imposar-se definitivament a un altre. La conse-qüència era la necessitat d’arribar a unacord per facilitar el desbloqueig de lasituació.

UNA PROPOSTA PER COMPARTIR el govern–encara per definir– podria ser la queservís l’acord polític per desbloquejarla investidura del futur president de laGeneralitat. Però camina Catalunyacap a una diarquia? Tenir dos presi-dents sembla la manera de deixar enempat el dilema entre legitimitat i lega-litat. Però només és una aparença.

LA FÓRMULA IMAGINATIVA que Junts perCatalunya ha dissenyat per tal que elParlament investeixi Carles Puigde-mont president de la Generalitat ésprecisament que no ho faci. O que no si-gui una elecció efectiva. Cal reconèixerque d’imaginació no els en falta. Potserseduïts pels rèdits que n’han tret finsara, de la seva innegable capacitat decrear un relat d’èxit, han arribat a laconclusió que no cal que les coses pas-sin de veritat i que n’hi ha prou creantuna sensació o fent creïble una aparen-ça. Per exemple ara sabem per les de-claracions dels imputats davant del jut-ge que la declaració d’independènciadel 27 d’octubre va ser un acte simbòlici, és clar, caldrà un president (simbò-lic?) per desenvolupar-la mentre n’hihaurà un altre que es dedicarà a gestio-nar una país que no és independent ique no pot oblidar-se de les qüestionsde l’autonomia quan es recuperi, ni volrenunciar a la llaminera gestió delpressupost.

HI HA UNA ALTRE MANERA d’explicar el

L funcionament d’aquesta diarquia queafirma que hi haurà una relació de je-rarquia entre els presidents en què unmanarà –que serà Carles Puigdemont–i l’altre –que no sabem qui seria– obei-rà. Tot un paperot per al que haguésd’ocupar el Palau de la Generalitat. Elque dictarà les ordres no serà investitpel Parlament, qui sí que votarà el queles haurà d’obeir. Ni la tan criticada in-tervenció de l’autogovern amb l’aplica-ció de l’article 155 de la Constitució ha-via previst limitar tant la capacitat dela cambra de representants i, per tant,la sobirania del poble de Catalunya. Éslegítim preguntar-se si tot això es fariaamb l’objectiu o l’excusa de recuperarles institucions?

L’ÚNICA EXPLICACIÓ RAONABLE del queestà passant és que la rumorologia, a laqual s’atribueixen aquestes i altres su-

posades propostes, les ha distorsionat ique no estem en condicions de valorarels detalls trets de context. D’acord.Potser és així. De fet seria un descansque tot plegat fos un malentès o una fil-tració malintencionada. Però una sen-sació similar de desgavell van tenir elsdiputats de la CUP que es van despla-çar fins a Brussel·les per escoltar-les deviva veu i que quan van tornar a Barce-lona van dir que, si no es volen asseureplegades totes les forces independen-tistes, ja els tornarien a avisar quan hihagués un acord entre JxCat i Esquer-ra Republicana.

EL PAS DEL TEMPS no és mai neutre: mal-met tot allò que no cura. I en política ai-xò es tradueix en el fet que quan nos’avança es retrocedeix. Les solucions,siguin quines siguin, no poden trigargaire. D’una banda existeix la pressióde la interpretació de la norma sobreels terminis que cal complir per no veu-re’s abocats a unes eleccions que ara janingú no vol. Però també podria passarque, un cop més, la demostració mésclara de la falta de lideratge real fos queno es pogués evitar que passi allò queno es desitja i que fins i tot la incapaci-tat, la prudència o la covardia acabes-sin precipitant-ho. Ha passat tantes ve-gades en els últims temps!

L’ESTRATÈGIA DE L’INDEPENDENTISME deprovocar l’Estat i el govern d’Espanyaels ha fet cometre molts errors, peròtambé ha empès a prendre decisionsencertades per defensar els seus inte-ressos i sobretot ha aconseguit conju-rar-los a actuar amb la màxima coordi-nació i contundència. El que abanssemblava difícil ara se sap impossible.No hi haurà diarquia. Avui sona tambéa plantejament de ficció la que preteniaque el president de Catalunya governésdes d’una posició d’igualtat, amb unpacte bilateral amb l’Estat, amb el pre-sident d’Espanya.

Rafael de Ribot. Periodista i professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL)

DiarquiaTribuna

e debò, Felip, jot’entenc. Em po-

so en la teva pell i puccomprendre l’odi quetranspires cap a al-guns catalans. No és

ironia. Si jo estigués en el teu lloc, empassaria exactament el mateix. Si a mil’Estat espanyol em traspassés uns 8milions d’euros anuals al meu compteper mantenir-me jo i la meva família,més la pluja de milions que em reservaper anar-me subvencionant un festeigdarrere un altre i per costejar-me unampli patrimoni, doncs és més queprobable que aquells catalans quepensen que se m’ha d’acabar la gangano em fossin gens simpàtics. També

arribo a entendre que defensis ambtots els ets i uts una constitució queimpedeix que siguis perseguit judicial-ment (tot i que segur que tu no ets tanxoriço com alguns de la teva família) ique t’autoritza a decidir a tu solet quinha de ser el teu sou. I deu ser orgàsticpoder regalar a la teva filla un collaretde 50.000 euros o un obsequi d’un va-lor similar. La meva farà anys i no sé sili compraré una bicicleta o un joc detaula (el toisó aquell, potser me’l llan-çaria pel cap), perquè la vaca no donaper a més. Per tot plegat i per altresmotius que no em caben en aquest ar-ticle, em solidaritzo amb tu i et dic sin-cerament que t’entenc i que sintonitzoamb la ràbia que et desperten aquellsquatre arreplegats que enarboren l’es-telada. Confiem, això sí, que no ho en-comanin a la resta d’Espanya.

Signat: una catalana que no era in-dependentista però que s’hi ha con-vertit gràcies a personatges com tu.

D

De set en setSara Muñoz

Jo t’entenc,Felip

Entenc que defensis unaconstitució que t’autoritza adecidir tu solet el teu sou

EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 DE FEBRER DEL 20186 |

De mitjana s’harecuperat 8 hm³a les conquesinternes i els riusbaixen més plens

Juristes de diversosàmbits qüestionenl’ús que n’està fentla justícia de l’Estat

La polèmicapresópreventiva

Les plugesi la neu refanel cabaldels pantansNacional

Junts per Catalunya i ERCcontinuen buscant la fór-mula màgica que els per-meti signar un acord i do-nar inici a la legislaturaamb la investidura del pre-sident de la Generalitat i laconsegüent formació degovern.

És gairebé la quadratu-ra del cercle, ja que sobrela taula hi ha dues exigèn-cies. D’una banda, ERC hareiterat que no farà cappas que torni a posar enperill els seus càrrecs elec-tes, i el president del Parla-ment és un d’ells. D’altrabanda, Junts pel Sí no volsentir a parlar d’una inves-tidura simbòlica de CarlesPuigdemont i treballenperquè el president puguitornar a ser investit a lacambra catalana com unclar designi del resultat deles eleccions del 21 de de-sembre. Un acte, però, queja ha estat desautoritzatpel Tribunal Constitucio-nal, que ha advertit el pre-sident del Parlament i laresta de membres de lamesa que han d’impediraquesta investidura amenys que Puigdemont espresenti a la cambra cata-lana prèvia autoritzaciódel jutge. El TC també in-dica que la investidura a

distància contravé el re-glament de la cambra i lallei de la presidència de laGeneralitat i del govern.

Arribats a aquest punt,Junts per Catalunya esproposa modificar aques-ta primera norma ambl’objectiu de “dotar de mésgaranties” la investidurade Puigdemont i facilitarun pas endavant d’ERC.Amb aquest objectiu, elgrup parlamentari dePuigdemont, i més con-

cretament el vicepresi-dent primer de la mesa,Josep Costa, elabora unaproposició de llei per refor-mar la llei de presidència.Seria un “text ras i curt”que s’intentaria portar aaprovació per lectura úni-ca, el tràmit que va validarel Tribunal Constitucionalen l’anterior legislatura.

Tanmateix, aquest me-canisme no acaba d’agra-dar als republicans, queahir a la tarda encara mos-traven el seu escepticismepel que fa a la viabilitat dela reforma, que van quali-ficar de “complexa”, se-gons el diputat Sergi Sa-brià. ERC tem que aquestareforma no passi més enllàde la seva acceptació for-mal a la mesa del Parla-ment, ja que seria objecteimmediat d’impugnacióper La Moncloa i seria sus-pesa posteriorment pelTC. Els republicans tambésospesen que els grupsparlamentaris a l’oposicióno els ho posaran fàcil i hobloquejarien a la mateixacambra catalana.

Junts per Catalunya, encanvi, confia més en elstempos i són partidaris deportar l’embat amb l’Estatmés lluny per visualitzarque, malgrat seguir els tra-mits legals per canviarlleis i adaptar-les al que re-clama el poble a través de

les urnes, és l’Estat el queno accepta el resultat elec-toral.

A més a més de buscarel mecanisme legal quepermeti avançar una micacap a la investidura, elcamp semàntic de l’acordtambé provoca un estira-i-arronsa entre els grups.Junts per Catalunya no volsentir a parlar de movi-ments o presidències“simbòliques” i l’acordamb ERC podria consistira evitar l’ús d’adjectius.Per ERC, en canvi, ja li es-ta bé que es parli de sím-bols, ja que, com ja van re-petir en campanya electo-ral, cal una investidura“real i efectiva” per poderformar govern i agafar lesregnes de la Generalitat ila candidatura de Puigde-mont “no ho és”.

Junts per Catalunya re-butja entrar en l’accepta-ció del que considera quesón dictàmens del TC i deLa Moncloa i continua as-segurant que l’únic candi-dat, escollit per la ciutada-nia, és Puigdemont.

La CUP afluixaAquesta posició era com-partida fins ahir al matíper la CUP, que reiteravaque no donaria suport a uncandidat imposat des delsaparells de l’Estat. Al mig-dia, però, la portaveu de la

CUP, Núria Gibert, al ca-nal de comunicació LaXarxa abaixava el llistó iindicava la possibilitat queels anticapitalistes po-drien finalment donar su-port a un candidat que nofos Puigdemont.

Segon documentAixí, ni ERC ni la CUP vanvoler posar data per a laconvocatòria d’un possibleple d’investidura mentrees mantingui el desacord.Amb tot, els tres partitsconsultats sí que coinci-deixen en un punt: cal po-sar fi com més aviat millora aquesta situació i inves-tir president de la Genera-litat. La fórmula, però, en-cara no s’albira gaire via-ble, però es continua in-tentant cosir un acord quetambé estaria determinatper un segon documentque ahir a la tarda arribavaals despatxos d’ERC. Es

tractaria d’una propostade resolució destinada aimpulsar l’acció políticaque, en aquest cas, tindriacom a objectiu “restituir”el govern legítim de Cata-lunya, que va ser destituïtper La Moncloa l’endemàde la declaració simbòlica

de la República. Aquestaproposta, que hauria deser debatuda i aprovada enel ple, encara no té el visti-plau d’ERC. Ahir, fontsdels republicans es limita-ven a certificar el docu-ment que ara es disposa-ven a estudiar “política-ment i jurídicament”, as-senyalaven.

Sigui com sigui, totes

Emma AnsolaBARCELONA

JxCat cercagaranties persumar ERCPAS Proposa modificar la llei de presidència i govern per facilitar la investidura dePuigdemont MÉS ERC celebra que es detallin les propostes, però avisa quen’estudiarà la viabilitat CANVI La CUP veu possible ara un altre candidat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Les negociacionshan de passar sío sí per Brussel·les”

Elsa ArtadiPORTAVEU DE JUNTS PER CATALUNYA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“No es tracta d’unapersona, es tracta derecuperar institucionsi calen alternatives”

Núria GibertPORTAVEU DE LA CUP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Treballem per unacord com més aviatmillor que legitimiPuigdemont i faci ungovern efectiu”Sergi SabriàPORTAVEU D’ERC

El portaveu d’ERC,Sergi Sabrià, fent ahirdeclaracions a lapremsa ■ RAFA GARRIDO

/ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

JxCat rebutjaacceptardictàmens del TCi de La Moncloa

EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 DE FEBRER DEL 2018 | Nacional | 7

El sacrificid’un català

L’APUNT tiu: evitar la seva investidura costi el que costi. El 21-Del candidat de Junts per Catalunya va obtenir més de948.000 vots. Era el presidenciable que obtenia méssuports del bloc independentista. Com que l’executiuestatal no reconeix un resultat que no és el que espe-rava, el menysté i pressiona ERC per al “sacrifici” dePuigdemont. Una nova lliçó de democràcia.Anna Serrano

“Tant costa sacrificar un català, quan han sacrificat lesseves empreses, serveis públics i el seu benestar?” Erala resposta, ahir, de la vicepresidenta espanyola al re-publicà Joan Tardà. El “català” al qual fa referència So-raya Sáenz de Santamaría és, evidentment, CarlesPuigdemont, que el govern espanyol ha convertit en elblanc a neutralitzar després de les eleccions. L’objec-

L’elaboració de l’informeencarregat per la mesa delParlament als lletrats de lacambra per avaluar si cor-re el rellotge de la investi-dura està generant tensióentre els serveis jurídicsde la institució. El secreta-ri general del Parlament,Xavier Muro, està reescri-vint el document desprésque el lletrat major, Anto-ni Bayona, que havia rebutl’encàrrec de ser-ne el po-nent, presentés dimarts laseva versió. La discrepàn-cia és tal que, en un gestinèdit, Bayona no té inten-ció de signar el nou text.

Fonts coneixedores dela disputa van assegurarahir que la proposta deBayona anava molt mésenllà de l’encàrrec de lamesa i no es limitava aabordar la qüestió del ca-lendari, sinó que també re-collia tres escenaris perdesllorigar la investidura,un fet que afegia pressió ala negociació en curs entreJunts per Catalunya(JxCat), ERC i la CUP.

Segons les mateixesfonts, la nova versió sim-plifica l’informe, l’escurça,li rebaixa el to “doctrinal” is’estalvia consideracionssobre el paper del presi-dent de la cambra, RogerTorrent, i la seva respon-sabilitat en la investidura.

En qualsevol cas, el textde Muro recull algunesparts del treball de Bayo-na, però n’esporga d’al-tres, un fet que no ha agra-dat gens al lletrat major,fins al punt que s’ha des-vinculat completament dela discussió jurídica.

On no hi ha discrepàn-cia és en els terminis per ala investidura, que quedencongelats, segons l’equiptècnic de la cambra, des-prés de l’ajornament delple fet per Torrent la set-mana passada –per a dis-gust de JxCat, la CUP i decentenars de manifes-tants congregats al parcde la Ciutadella. Els lle-trats convenen que no hancomençat a córrer els dosmesos fins a la convocatò-ria d’unes altres eleccions,ja que no hi va haver vota-ció d’investidura. Bayona,

però, pretenia deixar clara Torrent que això no im-plica que el bloqueig de lalegislatura es pugui allar-gar sine die.

Les tres fórmules queexplicitava per sortir del’atzucac són que Torrentvalorés proposar un altrecandidat, que esperés queel Tribunal Constitucionalresolgués l’admissió a trà-mit de la impugnació i con-firmés o no les mesurescautelars que afecten Car-les Puigdemont, i que elpresident del Parlamentcomuniqués al ple que nohi ha un candidat en con-dicions i que comencin ai-xí a comptar els dos me-sos, inspirant-se en el pre-cedent de l’any 2003 al’Assemblea de Madrid enl’anomenat Tamayazo.

“Ja hi haurà tempsd’entrar a valorar el nouescenari si hi ha un canvide candidat; si això passa,ja es farà, si cal, un altre in-forme”, observen les fontsconsultades. Tot plegat haendarrerit l’entrega del’encàrrec als membres dela mesa, que l’esperen enles pròximes hores. ■

Tensió entre lletratsdel Parlament perla investiduraa El lletrat major no vol firmar l’informe sobre els terminis, refetpel secretari general a La nova versió no fa consideracions extra

Emili BellaBARCELONA

Antoni Bayona i Xavier Muro, en la reunió de la junta de portaveus de dimarts ■ ACN

tres formacions, malgratque ahir encara eren llunyd’un acord, sí que es mos-traven més satisfetes, so-bretot els republicans, per-què començaven a tenirsobre la taula “propostesconcretes” per anar cap alple d’investidura. Mesu-res, però, que per ERC, se-gons reiteraven ahir, hande contenir elements queel facin efectiu i que no po-sin en perill, des d’un puntde vista judicial, els càr-recs electes ni les institu-cions. Tampoc cal oblidarque entre els diputats quehauran de votar la propos-ta de resolució hi ha elec-tes imputats pel Supremen la causa general contral’independentisme i elstextos també es mirenamb lupa.

A més a més, i per afegircomplexitat a l’agenda po-lítica, cal tenir en compteque la setmana que ve co-

mencen a declarar davantel jutge Pablo Llarena unanova tongada d’excàrrecspolítics acusats de partici-par en els actes prepara-tius de l’1-O.

La primera persona ci-tada a declarar serà l’exdi-putada de la CUP Mireia

Boya, el dia 14, ja que final-ment la seva companyad’escó fins a la passada le-gislatura i també investi-gada Anna Gabriel ha es-tat citada per al dia 21 defebrer després que ahir eljutge instructor acceptésla petició de la defensad’ajornar-ne la declaració.El dia 19 de febrer serà eltorn de la coordinadora del

PDeCAT, Marta Pascal, ide la secretària generald’ERC, Marta Rovira.

Amb aquesta agenda ju-dicial, el calendari polítictambé es presenta com-plex i encara més quan calfixar un ple d’investiduraque es preveu polèmic,tant pel que fa al candidatque a hores d’ara es propo-sa, Carles Puigdemont,com al contingut del pro-grama que el presidencia-ble haurà de defensar al’hemicicle. I a tot això, en-cara ahir restava pendentl’informe dels lletrats so-bre els tempos parlamen-taris arran de l’ajorna-ment del ple. Amb tot, s’in-dica que hi ha unanimitatper considerar que el re-llotge resta aturat, la qualcosa donaria temps a lesforces independentistesper anar cercant un acordque posi en marxa la legis-latura. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Proposen que lacambra aprovi untext de restituciódel govern

EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 DE FEBRER DEL 20188 | Nacional |

Les darreres resolucionsdel magistrat del TribunalSuprem Pablo Llarena demantenir en presó preven-tiva el vicepresident, OriolJunqueras; el diputat deJxCat i expresident del’ANC, Jordi Sànchez; l’ex-conseller d’Interior Joa-quim Forn, i el presidentd’Òmnium, Jordi Cuixart,fa dies que ha descol·locatmés d’un jurista, inclososels no independentistes,perquè –segons assegu-ren– utilitza uns raona-ments vers la seva possiblereincidència, en el delictede rebel·lió, amb un biaixpolític, que pot derivar enel dret penal de l’enemic,sense encaix en un estatde dret.

“S’utilitza la ideologiapura com a germen de laviolència”, alertava l’exfis-cal en cap del TSJC José

María Mena en un debatorganitzat per l’AssociacióCatalana de Juristes De-mòcrates, ahir al vespre alCol·legi d’Advocats de Bar-celona. Mena va afirmarque “totes les resolucionsjudicials han de ser com-plertes, però també criti-cades per a la seva millorajurídica”. Es va remuntar ala llei d’enjudiciament cri-minal del 1882 i vigent,que parla “d’una veritatd’artifici i una d’oficial” enarribar a judici, i que el fis-cal general de l’Estat, el di-funt Manuel Maza, “vacrear una realitat d’artifi-ci” per acusar del delicte derebel·lió el govern i els lí-ders sobiranistes, sensehaver-hi cap acte violent.En la seva intervenció, lú-cida i salpebrada d’humor,Mena va confessar quecreu que Maza no va rebredirectrius del govern delPP, sinó que va fer la que-rella perquè “se lo pedía el

cuerpo”, com a molts jut-ges espanyols. Pel que fa ala violència, va declararque el Suprem “va perfec-cionant entre cometes” elconcepte de violència, i “dela violència activa ha pas-sat a la passiva i fins i tot ala sociològica. Hi va afegirque en les resolucions deLlarena “falta una relacióde causalitat entenedora ilògica”.

La magistrada i porta-veu de Jutges per la Demo-cràcia, Montserrat Comas,es va mostrar més espe-rançada i va dir que esperaque en el judici els set ma-gistrats del Suprem tom-baran els indicis criminalsdel seu company Llarena“perquè s’ha forçat el tipuspenal de rebel·lió”. Tambéva exposar que si algunsjutges catalans no van ac-ceptar la seva falta de críti-ca, a la resta de l’Estat es-panyol van criticar-los perdenunciar l’acció de la jut-gessa Lamela i les càrre-gues policials de l’1-O. Enaquest sentit, la penalistaAnaïs Franquesa, del cen-tre Irídia, que ha aconse-guit que hi hagi els primerspolicies imputats per l’1-O, va fer una àmplia expo-sició del que significa eldret de manifestació id’expressió, i va assegurarque “l’Estat té obligacionsnegatives de permetre’l,segons recomanacions deles Nacions Unides, lesquals s’han complert entotes les manifestacionsde Catalunya del darrertrimestre”.

Per la seva part, el pro-fessor de dret constitucio-nal de la Universitat de Gi-rona i president de l’Obser-vatori DESC, Marco Apari-cio, va recordar “als quehan usurpat el constitucio-nalisme que aquest termesignifica batallar cívica-ment i tècnicament per lalimitació dels poders”.Aparicio va alertar que és“urgent desmuntar l’ex-cepcionalitat creada perl’Estat per no perdre dretscivils i polítics”. La nova as-sociació Àgora Judicial, enun comunicat, va qüestio-nar el manteniment de lapresó preventiva dels pre-sos polítics catalans, i ma-nifesta que “el risc de reite-ració delictiva no hauria depoder basar-se en el simplefet de tenir una determina-da ideologia o la intenció dedesenvolupar una activitatpolítica”. I en l’acte d’ahir,un dels seus components,el magistrat Joan Agustí,va concloure: “Ara qui nocombregui amb la Consti-tució no té drets.” ■

Mayte PiulachsBARCELONA

Juristes denuncien el biaixpolític de fiscals i jutgesa “S’usa la ideologia com a germen de la violència”, alerta l’exfiscal Mena a L’Associació Catalanade Juristes Demòcrates debat la causa dels independentistes a Àgora Judicial qüestiona la presó

Els ponents en la xerrada, la magistrada Montserrat Comas, l’exfiscal José María Mena, el professor Marco Aparició i la penalista Anaïs Franquesa ■ ORIOL DURAN

“El jutge ha tret lacrosta a la causa i haanat al nucli, tot dientque la secessió ésigual a violència”José María MenaEXFISCAL EN CAP DEL TSJC

“Estem en unaexcepcionalitat penali cal defensar el dretde manifestaciói d’expressió”Anaïs FranquesaADVOCADA I DIRECTORA D’IRÍDIA

“Estem així pel fracàsde la política. Noméshi ha una sentènciaper acte d’aixecament:la de Tejero”Montserrat ComasMAGISTRADA I PORTAVEU JXD

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

El titular del jutjat d’instruc-ció número 13 de Barcelona,que investiga unes trentapersones per l’organitzacióde l’1-O, ha citat a declararcom a investigats el magis-trat Santiago Vidal i el juristaCarles Viver Pi i Sunyer el 14de febrer, a la tarda. En la cau-sa s’investiguen els delictesde revelació de secrets, des-obediència, malversació iprevaricació. És el primer copque el magistrat Juan Anto-

nio Ramírez els cita desprésd’un any d’investigacions,que es van iniciar per unesdeclaracions del jutge Vidalen una xerrada en què afir-mava que la Generalitat po-dria tenir dades fiscals delscontribuents, que va des-mentir. La causa, però, es vafer secreta per poder interve-nir telèfons de caps del De-partament d’Economia, i enquè la Guàrdia Civil ha usatdades per fer els informes al

Suprem en la causa contraels independentistes. És pos-sible que les declaracions sesuspenguin perquè l’advoca-da de Vidal, Olga Tubau, tam-bé es defensora de l’exmajordels Mossos Josep Lluís Tra-pero, i té declaracions el ma-teix dia a l’Audiencia Nacio-nal. El jutge manté les decla-racions d’aquest diumengedels darrers cinc imputats, onhi ha l’excap de gabinet deGovernació, Jordi Cabrafiga.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El jutge Vidal i el jurista Viver, citats a declarar

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 DE FEBRER DEL 2018

1974

15-1

1460

04w

a solidaritat no espot apagar com unaespelma perquè vaen contra de tots”,

va dir ahir Laura Masvidal, espo-sa de l’exconseller JoaquimForn, empresonat a Estremera. Iva encoratjar la societat a no no-més treballar per la defensa delspresos polítics i els exiliats, sinó“a passar a l’ofensiva”, entre al-tres coses perquè, al marge de laindependència de Catalunya,“ens hi juguem la democràcia iels drets fonamentals”, va dir.

Ahir, dia en què l’Estat espa-nyol va citar a declarar per delic-te d’odi un pallasso de Sant Joande Vilatorrada i un mecànic deReus, l’auditori del campus delPoblenou de la Universitat Pom-peu Fabra (UPF) va ser escenarid’un acte de suport als presos po-lítics i els exiliats. L’acte estavaconvocat per la Federació Nacio-nal d’Estudiants de Catalunya(FNEC) i per l’Associació Catala-na de Drets Civils (ACDC) – “so-na eicidici, per ser més contun-dents”, va recordar Masvidal–,l’entitat que agrupa les famílies iels amics dels afectats per donar-se suport mutu, dissenyar estra-tègies de lluita i recaptar fonsper poder pagar els viatges a Ma-drid i a Brussel·les.

Entre els assistents a l’acte,Jordi Turull, que va explicar da-vant de tots els estudiants la hu-miliació a què van ser sotmesosconsellers i conselleres en el mo-ment de ser empresonats. “Quant’emmanillen a tu no t’impres-siona. El que em va deixar des-col·locat va ser quan vaig veurela Meritxell Borràs amb una cara

“L

indescriptible i quan escorcolla-ven en Raül Romeva. Heu depensar que quan vam acabar dedeclarar, cadascú per separat,ens enviaven a un calabós fosc.Ens van treure el rellotge, lesulleres, tot el que portàvem i des-prés de molta estona ens diuen:a la presó. I t’emmanillen amb

les mans al darrere per fer unpassadís de 35 metres”. Rull re-corda que “no ens vam poder de-fensar” perquè l’Estat “va aplicarel 155, ens van treure l’afora-ment i en comptes d’anar al Tri-

bunal Suprem van anar a l’Au-diencia Nacional, perquè vantriar la jutgessa Lamela expres-sament per portar el cas i perquèno van donar marge als advocatsa preparar la defensa”.

Entre els testimonis que ahirvan parlar davant dels estu-diants hi havia la germana i elcompany de l’exconseller ToniComín i els fills i un nebot d’al-tres presos. “Penseu que són jo-ves que s’han trobat que d’unavida estable que portaven hanpassat a tenir el pare o la mare ala presó i això els ha canviat la vi-da i els ha fet sortir a la llum pú-blica i cada dia duen la veu delsseus pares arreu perquè no deixide ser escoltada”, va recordar lapresentadora de l’acte, l’escrip-tora i periodista Empar Moliner.

Sergi Corbera, company de

Comín, que va explicar les difi-cultats de fer una vida normal i lapreocupació per la filla que tenende 5 anys, que no pot abraçar ca-da dia el seu pare, va dir que sesentia indignat per, sobretot, elsinfants i els joves. “Sou videstruncades”, els va dir. El fill deJordi Sànchez, el nebot de Cui-xart, la filla de Forn, la filla deRull van deixar clar que els seusfamiliars, “facin el que facin, es-tan segrestats per l’Estat, que éscapaç d’incomplir totes les lleisnomés per mantenir la unitat delterritori”. “Avui són ells, i un pa-llasso, i un actor, i un raper... i nopararan. Això és molt gros”, vadir Corbera. El fill de l’exconselle-ra Meritxell Borràs no confiavaen el futur: “Ara la mare és a casaperò, tal com van les coses, no séquè pot arribar a passar”. ■

UPF · La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya i l’Associació Catalana de Drets Civils fan un acte afavor dels presos i exiliats DRETS · Sostenen que l’Estat vulnera la democràcia i els drets fonamentals

Mireia RoureraBARCELONA

Resistència i ofensiva

La filla de l’exconseller Joaquim Forn; la presentadora, Empar Moliner, i Jordi Turull, ahir a la Pompeu ■ J. RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Quan vam acabar dedeclarar, cadascú perseparat, ens enviaven aun calabós fosc”

Automobilistes de la Cata-lunya del Nord han estatobligats per la policia espa-nyola a retirar un adhesiuamb la bandera catalanade les matrícules france-ses dels seus vehicles, se-gons ha informat el diariperpinyanès L’Indépen-dant.

El fets han tingut lloc alpeatge de l’autopista a laJonquera, en territori del’Estat espanyol.

“És la primera vegadaque veig una cosa així”, haexplicat a L’IndépendantPhilippe, un automobilis-ta que creua sovint la fron-tera francoespanyola. Elconductor, davant l’acti-tud autoritària dels poli-cies espanyols, afirma:“No vaig voler cercar pro-blemes, i vaig haver d’ar-rencar les quatre barresamb un ganivet que els po-licies em van entregar. Totaixò és increïble.”

Casos similar, segons eldiari perpinyanès, es vansucceir durant tot el capde setmana passat. ■

Fan treure lasenyera dematrículesfranceses a laJonquera

A.R.PERPINYÀ

Una placa francesa amb lasenyera ■ L’INDÉPENDANT

EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 DE FEBRER DEL 201810 | Nacional |

El PP ha tornat a posarcontra les cordes el PSOEamb la seva esmena perprohibir que el govern es-panyol pugui concedir in-dults als condemnats perrebel·lió, sedició i traïció, i,de fet, la portaveu al Con-grés, Margarita Robles,ahir es va limitar a asse-nyalar que “ho estudiaranen el seu moment”. Des dela direcció de Pedro Sán-chez s’admetia ahir que lamesura del PP podria ge-nerar divisió interna i ferque resulti difícil oposar-s’hi, i és per això que ahircap dirigent va sortir públi-cament a rebutjar-la. Laconsigna era que ja ho ana-litzaran quan toqui. Encanvi, el primer secretaridel PSC, Miquel Iceta, ta-llava el debat sobre la pro-posta reblant: “No soc par-tidari de canviar les lleisper a casos concrets.”

De fet, la possibilitatd’indultar els polítics quepuguin acabar sent con-demnats per les causesobertes contra el procés vaser una de les propostes decampanya d’Iceta per al21-D, si bé fonts socialisteshan recalcat, a posteriori,que aquest oferiment vaser una de les causes quevan impedir que el PSC tin-gués millor resultat. I, entot cas, ja en aquell mo-

ment, la direcció estatal esva mostrar contrària a lainiciativa d’Iceta.

El grup de Mariano Ra-joy va colar aquesta mesu-ra en la proposició de lleipresentada pel grup socia-lista al Congrés el febrer del’any passat per limitar lapolítica d’indults i enfocat,sobretot, a deixar-ne foraels condemnats per casosde corrupció. Minutsabans que conclogués ladarrera pròrroga per pre-sentar esmenes, els popu-lars introduïen la seva pro-

posta que, per força, neces-sitarà el vistiplau del PSOEperquè prosperi. Ahir, simés no, públicament, lacúpula de Ferraz no anavamés enllà de criticar ques’hagués presentar per ta-par la veritable essència dela proposició del PSOE: ve-tar els corruptes. Iceta, perla seva banda, clamavacontra el PP per dedicar-se“a jugar amb el Codi Penala cop de titular”.

Per la seva banda, el mi-nistre de Justícia, RafaelCatalá, pressionava els so-

cialistes adduint que la me-sura presentada pel PP ésuna “autèntica demandasocial”. Perquè no amaga-va que en un moment enque el Tribunal Suprem es-tà investigant polítics cata-lans per rebel·lió i sedició,l’objectiu de Rajoy és en-viar el missatge que en capcas s’indultarà ningú con-demnat per delictes “tangreus com aquests”. En lapugna per mostrar-se durscap als artífexs del procés,Ciutadans anunciava quedonaria suport al PP.

Des d’ERC i des delPDeCAT es carregava con-tra el que Joan Tardà con-siderava una mostra mésde “repressió” i de la debili-tat d’un estat “al qual no-més li queda la força bru-ta”, i Carles Campuzanoho qualificava de “revenja”

per “castigar” els queqüestionen la unitat d’Es-panya. El portaveu delPDeCAT va explicar que elseu grup també va aprofi-tar el text socialista perproposar una esmena enla qual es reclama, precisa-ment, la supressió de lapossibilitat de poder inha-bilitar acusats de rebel·lióen el moment en què esdicta els processament.Des de l’executiu espanyols’ha arribat a donar per fetque Llarena ho aplicarà aCarles Puigdemont i aOriol Junqueras cap almarç, un cop conclogui lainvestigació. ■

El PSOE no rebutja vetar elsindults als independentistes

Montse OlivaMADRID

a Els de Sánchez diuen que “estudiaran” la proposta del PP d’impedir aixecar el càstig per delictes derebel·lió i sedició, mentre que Iceta no ho veu necessari a ERC i el PDeCAT clamen contra la “revenja”

“No s’ha destinat ni un sol eu-ro del FLA a finançar el refe-rèndum” de l’1-O. MarianoRajoy s’expressava de mane-ra rotunda davant el setge alqual l’estava sotmetent el lí-der de Cs, Albert Rivera, pelfet que el magistrat del jutjatnúmero 13 de Barcelona hagiindicat en un acte que creuque part del referèndum esva pagar amb diners del fonsestatal al qual s’ha acollit la

La portaveu del PSOE, Margarita Robles, es dirigeix a Mariano Rajoy durant la sessió de control d’ahir ■ EFE

Generalitat per pagar els pro-veïdors. Evidenciant la malamaror existent entre el PP iCs. Rivera li va arribar a pre-guntar “qui dimitirà?” del go-vern espanyol si es demostrael contrari, mentre Rajoy li et-zibava: “No s’equivoqui d’ad-versaris”, afegint-hi que té lasensació que el líder del partittaronja és més crític amb elseu executiu que amb els res-ponsables del procés.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rajoy: “No s’ha usat el FLA per a l’1-0”

“La prohibiciód’aquesta menad’indults és unaautèntica demandasocial”

Rafael CataláMINISTRE DE JUSTÍCIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Picabaralla entre la vice-presidenta, Soraya Sáenzde Santamaría, i el porta-veu d’ERC al Congrés,Joan Tardà. L’espanyo-la va apel·lar ahir a la res-ponsabilitat dels republi-cans perquè hi hagi “unpresident de la Generali-

tat que pugui ser-ho” i ungovern preocupat per Ca-talunya i “no només per uncatalà”. En el marc de lasessió de control del ple dela cambra baixa, a instàn-cies d’una pregunta deTardà, la vicepresidentava afirmar: “Venen aquí aparlar d’independènciaquan en privat reconeixenque no és possible, i això

que van estar disposats asacrificar tot Catalunyaper tirar endavant una co-sa que vostès pensavenque era impossible. Tantels costa sacrificar un ca-talà [en al·lusió a CarlesPuigdemont] quan han sa-crificat les seves empre-ses, els seus serveis pú-blics i el seu benestar?”Tardà li va replicar amb un

paral·lelisme turc: “La vio-lència caduca, la repressiópericlita, la força brutas’esvaeix davant la demo-cràcia. Al segle XXI no espoden construir societatsdemocràtiques sense elconsentiment dels ciuta-dans, llevat que vostès op-tin per clonar-se amb [elpresident turc, RecepTayyip] Erdogan.” ■

Sáenz de Santamaría: “Tant elscosta sacrificar un català?”RedaccióMADRID

Els republicans Joan Tardà i Gabriel Rufián, ahir durant lasessió de control al Congrés ■ EFE / J.P. GANDUL

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 DE FEBRER DEL 2018

1350

20-1

1818

66L

L’alcalde de Tortosa, Fer-ran Bel (PDeCAT), renun-ciarà avui al càrrec, des-prés de gairebé onze anys,en un ple extraordinari.Bel ho va anunciar ahir pú-blicament, tot i que la deci-sió fa mesos que la va pren-dre i, segons va explicar,l’ha retardat per l’actualcontext polític del país.“Voldria haver-ho fet ambun nou govern a la Genera-litat, però ja no té sentitdemorar-ho més”, va ma-nifestar Bel. Amb la seuaincorporació a l’executivanacional del PDeCAT, elrègim d’incompatibilitatsdel partit el forçava a dei-xar l’alcaldia o bé l’escó alCongrés dels Diputats,que sí que mantindrà.

Pel que fa al pacte de go-vern amb ERC a l’Ajunta-

ment, es mantindrà, i seràamb els vots dels regidorsrepublicans que es garan-tirà l’elecció de MeritxellRoigé, actualment segonatinenta d’alcalde i regido-ra d’Urbanisme, com a al-caldessa. El ple d’investi-dura de Roigé serà dissab-te al migdia i serà la prime-ra vegada en la història deTortosa que una dona ac-cedeixi al càrrec. “La gentpot estar tranquil·la per-què la feina tindrà conti-

nuïtat a través de Merit-xell Roigé, que té més co-neixement i bagatge deservei públic del que teniajo fa onze anys”, va dir Bel.Roigé, que ha estat diputa-da al Parlament, serà lacandidata del PDeCAT al’alcaldia de Tortosa.

L’acta de regidor quedeixarà Bel serà ocupadaper Josep Cugat, presi-dent de l’entitat municipaldescentralitzada (EMD)de Bítem, ja que Rosa Cid,la següent a la llista de CiUen les eleccions munici-pals del 2015, hi ha renun-ciat.

Tot i que el balanç de laseua dècada a l’alcaldia elfarà en el ple d’avui, Bel vaavançar que està satisfetamb la feina feta, malgratel context de crisi econò-mica que li ha tocat gestio-nar. El sanejament de lesfinances municipals i la in-versió de 18 milions d’eu-ros per rehabilitar el nucliantic tortosí són algunesde les actuacions que l’en-cara alcalde de Tortosa vaposar en relleu. ■

Ferran Bel plega del’alcaldia de Tortosa

Lurdes MoresoTORTOSA

a Després d’onzeanys presenta larenúncia, i el rellevaràMeritxell Roigé

Bel deixa l’alcaldia ■ ACN

L’expresident de l’ANC,empresonat a Soto del Re-al, va assegurar en la sevadeclaració davant del jut-ge Pablo Llarena que teniaa la seva disposició un se-guit de missatges que vaintercanviar amb mem-bres de l’executiu espa-nyol i que, en tot cas, li vanservir per concloure que“no feien preveure en capcas el que va succeir l’1-O”,en relació amb la violènciapolicial exercida sobre elsvotants. Sànchez fins i totva oferir al magistrat l’ac-cés a aquests missatgesque assegurava tenir guar-dats al seu telèfon mòbil.

En una declaració alTribunal Suprem de l’11de gener passat, que ahirva difondre La Vanguar-dia, el diputat deJuntsxCat afirmava havermantingut molts contac-tes les vigílies de la cele-bració del referèndum perconèixer les intencions del’executiu espanyol da-

vant el fort desplegamentpolicial a Catalunya. El seuparer és que podia haver-hi tensió i algun aldarull,però no les escenes viscu-des als col·legis. Algunsmembres del govern espa-nyol, com ara el ministrede l’Interior, Juan IgnacioZoido, van negar els con-tactes: “No conec aquestsenyor ni he tingut maicap conversa”, reblava. Encanvi, el delegat del governespanyol, Enric Millo, ad-metia haver-se comunicatamb Sànchez subratllantque va ser en “sentit posi-tiu” i per demanar “pru-dència” i recomanar “queno es fes cap il·legalitat”.

El portaveu delPDeCAT al Congrés, Car-les Campuzano, afirmavaahir que la vigília de l’1-Oell també s’havia posat encontacte amb membres del’executiu espanyol percopsar l’ambient. La res-posta que va rebre va serque l’actuació policial se-ria “proporcional i profes-sional”. Després de parla-hi, Campuzano, a diferèn-cia de Sánchez, assegura-va haver-se sentit força“preocupat”. ■

a L’exlíder de l’ANC diu al jutge que, arran de l’intercanvi de missatges amb l’executiu de Rajoy, resno feia preveure la duresa de l’actuació policial a Campuzano també admet haver fet trucades

Montse OlivaMADRID

Sànchez revela contactesamb La Moncloa per l’1-O

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Aquelles converses,en tot cas, no feienpreveure el que vapassar l’1-O”

Jordi SànchezDIPUTAT I EXLÍDER DE L’ANC

L’expresident de l’ANC i diputat al Parlament, Jordi Sànchez, durant la sevacompareixença el 16 d’octubre passat davant la justícia espanyola ■ AFP

EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 DE FEBRER DEL 201812 | Nacional |

acusació per delicte d’odi, ila posterior i rapidíssimacitació al jutjat d’ahir ma-teix del mecànic de Reus

Jordi Perelló, que es va negar a ar-reglar el cotxe a una agent de la Po-licía Nacional pels fets de l’1-O hanrevifat el debat, ja de per si prou en-verinat, sobre els límits del Codi Pe-nal. El tristament famós article 510que assenyala aquells que “fomen-ten, promocionen o inciten directa-ment o indirecta a l’odi, l’hostilitat,la discriminació o la violència con-tra les persones” ha tornat a la pa-lestra però sense resoldre ni de bontros els nombrosos dubtes que sor-geixen quan es tracta d’aplicar-locorrectament. “Odiar no és cap de-licte, en canvi fomentar que s’odiïalgú sí que ho és”, resumeix DavidAineto, professor de dret penal a laUniversitat de Barcelona, que man-té que, per la informació conegudafins ara, “no hi ha cas, perquè la si-tuació s’emmarca dins la llibertatd’admissió del negoci del denun-ciat”. “El denunciat no ha fomentatres, ni ha incitat res. Ha estat unadecisió personal d’un professionalprivat”, comenta i afirma que, si esrespecta el Codi penal i el principide legitimitat, “no arribarà a capjutjat i la causa s’arxivarà”. Ainetohi afegeix que, en qualsevol cas, lapart demandant no s’ajusta a capdels supòsits que preveu l’article510 i que especifica motius racis-tes, antisemites, d’ideologia, religióo creences, situació familiar, ètnia,raça o nació, sexe o orientació se-xual o raons de gènere, malaltia odiscapacitat.

Per Míriam Cugat, professora ti-

L’

tular de dret penal i directora delServei d’Estudis i Dictàmens Jurí-dics (Sedij) de la Universitat Autò-noma de Barcelona (UAB), “es po-dria plantejar el delicte de denega-ció d’una prestació en l’exercicid’una activitat professional o em-presarial tipificat a l’article 512 delCodi Penal, castigat amb una pena

d’inhabilitació especial per a l’exer-cici de la professió, ofici, indústria ocomerç d’un a quatre anys”. Desta-ca que no hi ha antecedents per ca-sos idèntics al del mecànic, però re-corda que sí que n’hi ha hagut quans’ha denegat l’entrada a bars o dis-coteques “a minories ètniques” ifins i tot un cas concret de denega-

ció de venda d’un vehicle per moti-us anàlegs (STS 1089/1998). Cugatprecisa que el nucli del problema re-cau “en el fet que, tal com està des-crit el delicte al Codi Penal, s’ha dedenegar una prestació a la qual algútingui dret, i és discutible que exis-teixi un dret a entrar en locals pri-vats o a l’ús de qualsevol servei pri-vat, en sentit estricte”. Tot i això,creu que “la línia jurisprudencialmajoritària ofereix arguments perconsiderar delicte el cas plantejat”.

El professor titular de dret penalde la Universitat Pompeu Fabra(UPF) David Felip també consideraque el delicte que s’imputa a JordiPerelló s’emmarca millor en l’arti-cle 512 del Codi Penal que no pas enel 510. “No està gens clar per la in-formació que ens arriba que unaconducta que pugui ser qualificadade moralment reprovable acabi con-vertint-se en un delicte punible”, as-senyala Felip, que alerta de l’ús ideo-lògic que es pugui acabar fent delsinstruments legals, que parteixend’una premissa d’objectivitat i im-parcialitat.“Aquests articles es vanfer per protegir col·lectius especial-ment vulnerables i aquest no és elcas”, afirma. El professor de la UPFtambé defensa que els fets denun-ciats no haurien de ser constitutiusde delicte. “Correspon a la jurispru-dència posar fi als dubtes que gene-ren les interpretacions de determi-nats articles del Codi Penal i neces-sàriament s’hauria de resoldre ambrapidesa”, demana i alerta que,mentre no sigui així, hi ha perill demultiplicar el nombre de casos deconformitat en què el denunciatacaba acceptant un acord amb eldenunciant “per por d’una situaciólegal poc clara que el pot perjudicarencara més”. ■

RAONAMENT · La denúncia per delicte d’odi contra el mecànic de Reus que no va voler arreglar el cotxe a una agent de la PolicíaNacional tiba les costures del Codi Penal DEBAT · El cas no hauria de tenir més recorregut judicial, segons penalistes consultats

Teresa MárquezBARCELONA

DeclaracióEl mecànic Jordi Pe-relló va declarar ahiral jutjat d’instrucciónúmero 3 de Reusper un presumptedelicte d’incitació al’odi. Ho va fer des-prés de rebre l’escalfa l’exterior de l’edificijudicial d’un cente-nar de persones queli van donar suport.Perelló, tal com vaexplicar el seu advo-cat, David Piqué, no-més va respondre ales seves preguntes ies va negar a contes-tar les del ministerifiscal i les de l’advo-cacia de l’Estat. Prè-viament, havia de-clarat l’agent de lapolicia espanyola i laseva parella i denun-ciant, que és agentdels Mossos d’Es-quadra, en qualitatde testimonis. Se-gons el Tribunal Su-perior de Justícia deCatalunya (TSJC),s’han ordenat mésdiligències testificalsque es practicaranen els pròxims dies.L’advocat de Perellóconfia que la causas’acabi arxivant i fa-miliars del mecànichan denunciat in-sults i amenaces ales xarxes socials iper telèfon.

Odi o llibertat d’admissió

Jordi Perelló, ahir al jutjat de Reus on va declarar com a investigat ■ ACN

El regidor de Cultura del’Ajuntament de SantJoan de Vilatorrada (Ba-ges), Jordi Pesarrodona,investigat per desobedièn-cia en la causa de l’1-0, esva acollir ahir al seu dret ano declarar davant la jut-gessa. En sortir del jutjat,

el republicà va valorar comuna “bona notícia” que lajutgessa només l’acusi dedesobediència i que no ha-gi inclòs per ara l’informede la Guàrdia Civil, que liatribueix també delictesde resistència i incitació al’odi. L’advocat del regi-dor, David Caselles, va la-mentar que els fets que re-lata la Guàrdia Civil són

“tergiversats” i que “no te-nen cap base”.

Jordi Pesarrodona–que va ser ferit l’1-0 per lapolicia– va atribuir l’ac-tuació de la Guàrdia Civil aSant Joan de Vilatorradal’1 d’octubre al fet que el20 de setembre el regidor,que també és pallasso i ac-tor, es va fer una foto ambun nas de pallasso al costat

d’un policia que es va ferviral a les xarxes socials.“Quan els vaig veure venirvaig saber que venien permi”, va dir. Ahir Pesarro-dona va ser rebut per unes150 persones que duiennassos de pallasso en soli-daritat. El regidor vaagrair el suport dient: “Sa-lut, nassos de pallasso,somriures i flors.” ■

El regidor bagenc investigat perl’1-0 s’acull al dret de no declararMar VicenteMANRESA

Pesarrodona, amb ulleres al centre de la foto, envoltat degent que van donar-li suport amb nassos de pallasso ■ M.V.

EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 DE FEBRER DEL 2018 | Nacional | 13

135024-1181573T

Neus Lloveras, fins arapresidenta de l’Associacióde Municipis per la Inde-pendència (AMI), va dei-xar ahir el seu càrrec ambefectes immediats. Ho vaanunciar formalment des-prés d’una reunió de l’ex-ecutiva de l’entitat, quanva justificar que la decisióes basa en la seva intenciód’abandonar la vida políti-ca, perquè tampoc no espresentarà a les eleccionsmunicipals vinents. Se-gons Lloveras, una entitatcom l’AMI necessita alcapdavant una persona“en plena activitat políti-

ca”. “L’entitat es mereixalgú que estigui al cent percent”, va dir. L’elecció delnou president ha d’efec-tuar-se, segons els esta-tuts, abans del 15 de març.Mentrestant, serà el vice-president primer de l’AMIi alcalde de l’Ametlla deMar, Jordi Gaseni, qui as-sumeixi el càrrec en fun-cions i convoqui l’assem-blea extraordinària. ■

Lloveras fa efectivala dimissió com apresidenta de l’AMI

RedaccióBARCELONA

a El vicepresidentocuparà el càrrec enfuncions fins que no estriï un nou president

Lloveras i Gaseni, a lareunió de l’executiva ■ ACNEl jutge de Barcelona que

investiga les càrregues po-licials de l’1-O va acordarahir la imputació dels dosprimers agents antidistur-bis per la seva actuació du-rant la jornada del referèn-dum. El jutjat d’instrucciónúmero 7 de Barcelona vaadmetre a tràmit la quere-lla interposada pel col·lec-tiu defensor dels drets hu-mans Irídia, que va aconse-guir identificar un subins-pector i un agent de la Poli-

cía Nacional que, suposa-dament, van lesionar trespersones a l’escola Medi-terrània de Barcelona. Enuna decisió contra la quales pot recórrer durant elspròxims tres dies, el ma-gistrat –que té sobre la tau-la més de 250 denúnciespresentades per lesionatsdurant l’1-O– assenyalaque els fets denunciats po-drien ser constitutius d’undelicte contra la integritatmoral a càrrec d’un funcio-nari públic, a més d’un de-licte de lesions a causa de“l’ús d’un instrument peri-

llós”. Així, les diligènciesobertes pel jutge inclouenque s’exigeixi al Cuerpo Na-cional de Policía que aportiuna còpia de les comunica-cions que hi va haver entreel centre de comandamentdel dispositiu policial del’1-O i els responsables deles operacions policials so-

bre el terreny. A més, hau-ran de testificar els quere-llants i les víctimes. En es-pera del resultat de les dili-gències, el magistrat tambécita com a testimoni el co-ordinador del dispositiu po-licial de l’1-O, Diego Pérezde los Cobos, i dels dos poli-cies com a investigats. ■

RedaccióBARCELONA

Primers agentsantidisturbisimputats perlesions de l’1-Oa El jutge admet a tràmit la querellainterposada pel col·lectiu Irídia contrados membres de la Policía Nacional

Agents de la Policía Nacional durant les càrregues contraels votants del referèndum de l’1-O ■ EL PUNT AVUI