Edició de LleidaDIMARTS · 30 de gener del 2018. Any XLIII. Núm. 14533 - AVUI / Any XL. Núm. 13403 - EL PUNT

1,20€

CONTRAPORTADA P40

La Llavor. Projecte de masoveria urbana

“Rehabilitem i acanvi ensestalviem ellloguer” 13

4495

-116

0788

w80

1175

-112

7322

wPLE · El Parlament, preparat percelebrar una sessió d’investiduraamb la incògnita de si esdesobeirà el Constitucional

FET · El candidat acredita alTS la seva condició de diputatentenent que no li cal el seupermís per exercir els seus drets

Investidura a puntEl jutge denega aJunqueras i Sànchezser presents al ple

P6-13

EUROPA - MÓN P23

Escàndol aAlemanyaper haver fetexperimentsamb humansVan provar l’efectedels gasos dels dièsel

Agents de la policia espanyola escorcollen el maleter d’un vehicle a l’accés a l’autopista, a la Jonquera ■ ACN

Puigdemont,l’insòlit

El TC justifica per una“urgència excepcional”el bloqueig del pleJxCat demana la nul·litat de les mesurescautelars dictades per l’alt tribunal

Un jove presidentamb estil propi

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE GENER DEL 2018

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

l jutge BaltasarGarzón ha publi-

cat un llibre –La indig-nación activa, crecque es diu– en quèmostra el seu libera-

lisme, la seva adhesió als desprotegitsi el paper solidari de la llei. Si fa no fa.Tothom ha corregut a entrevistar-lo i,enmig de somriures i felicitacions, finsi tot (“Yo que no soy independentista”)ha gosat mostrar-se solidari amb Ca-talunya. Potser pateix d’amnèsia.

Com que encara no he de menjarcues de pansa per recordar, i com queva ser molt recentment –l’any 1992–,podria relatar-vos amb una acurada fi-delitat què va fer aquest home virtuósquan el govern espanyol –presidit perFelipe González– li va ordenar que “ne-tegés” Barcelona d’independentistes,perquè venien els Jocs Olímpics i no espodia donar un espectacle al món queposés en qüestió la sagrada unidaz dela patria. A tal efecte va ordenar diver-ses detencions i empresonaments,sense proves, sense evidències i sensetraces de cap delicte. Només que

“feien lleig” en les olimpíades. I no solsaixò: aquests xicots van denunciar ver-balment quan els va interrogar que ha-vien estat torturats i li van mostrar lesnafres corresponents. El santificat jut-ge Garzón en va fer cas omís i va conti-nuar consentint que els torturessin.

Temps després, ja en llibertat, elsafectats van portar el seu cas al Tri-bunal de Drets Humans d’Estras-burg, que va recomanar al govern es-panyol que obrís una investigació. Nohi va passar res més.

Els més agosarats van escriure unllibre relatant el calvari esgarrifós pelqual havien passat i jo vaig tenir lafortuna de presentar-lo al Col·legid’Advocats. N’era president alesho-res Eugenio Gay, que, en acabat, vadir que el Fiscal General de l’Estat notindria cap altre remei, un cop publi-cat el cas, que denunciar els fets. Nohi va passar res.

Sant Baltasar Garzón podrà tenirmolta requesta. Però nosaltres nooblidarem que va ser còmplice detortures. No ho oblidarem, senyorGarzón. Mai.

E

Keep calmIsabel-Clara Simó

BaltasarGarzón

A tal efecte va ordenardiverses detencions iempresonaments, senseproves, sense evidències isense traces de cap delicte

entre esperem Puigdemont enforma de carn o de peix, enshem entretingut mirant com

el rei i família mengen sopa de verdu-res per dinar. Són imatges servides pelmateix monarca. Pels elements que hisuren, jo diria que és una sopa de car-xofes, ara que n’és el temps. Van béper la sang. També la blava. En NanduJubany la presenta així: en el plat buit,situa unes carxofes tallades fines pas-sades amb farina per la paella i unsminúsculs crespells de bacallà; des-prés tira per sobre el brou de carxofes,molt fi. La sopa elaborada pels cuinersde la Zarzuela sembla el resultat d’unabullida sense miraments. Molts nos’han cregut que aquest sigui el règimalimentari habitual de la primera fa-mília espanyola. Han observat que lesfilles hi fan mala cara. Als nens no elsagrada mai res. Han observat tambéque el rei es limita a remenar la sopa.Als reis no se’ls mostra mai menjant.Beuen aigua. Tothom sap que la carxo-fa és el producte més difícil de lligaramb un vi. Quin li va bé? Els gurmetsno s’hi han posat mai d’acord. Davantel dubte, l’aigua.

M

A la sèrie The Crown, que explica labiografia de l’actual reina d’Anglater-ra, les visites que passen pel palau deBuckingham entren en terror davantla perspectiva que la reina els convidia dinar. Un parent li fa notar que men-ja molt malament, i ella se n’estranya:“Doncs jo ho trobo molt bo.” Els reisantics contractaven els millors cui-ners. Alguns plats que encara se ser-veixen en els grans restaurants, sobre-tot si són francesos, són creacions sor-tides de fogons palatins. Diuen que lamaionesa, ara tan popular, va sorgirper celebrar la conquesta francesa delport de Maó. Ara els reis es limiten a

conservar el que ja tenen conquistat.No se sap, perquè les imatges no hoensenyen, si després de la sopa de car-xofes van menjar un altre plat. Menjarpoc és sa, però té l’inconvenient que alcap de poques hores tornes a tenir ga-na. La gana fa posar de mal humor, i etpots trobar que al vespre, abans de so-par, et vinguin ganes de renyar cata-lans que es volen desconquistar.

Una altra cosa són els parents.L’amic d’un amic duia els nens al ma-teix col·legi que els fills d’Urdangarin ila infanta Cristina, germana del rei,quan vivien a Barcelona. Un dia es vaveure en el compromís de convidar-losa dinar a casa. Va optar pel menú in-fantil: macarrons i llom arrebossat. Nohavien tastat mai ni macarrons ni ar-rebossats, i els va entusiasmar. Es veuque a casa només ingerien caviar ambcullereta de cristall. Ara tenen el pareen perill d’entrar a presó per acumula-ció delictiva de diners. “Si la senyorade Tous hagués sabut com era de bo elpa amb nous, encara seria la senyorade Tous.” Ho havíem entès bé: el ranxode carxofes forma part d’un pla persalvar i trobar apetitosa la monarquia.

“Pels elementsque hi suren diriaque és de carxofes,ara que n’és temps

Vuits i nous

La sopa del reiManuel Cuyàs

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE GENER DEL 2018

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/igq75v

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

ravessem hores decisives, moltdecisives, de les quals en depènel que passi en aquest país els

propers dies, setmanes i anys. El re-sum és ben fàcil: el 21-D es van cele-brar unes eleccions al Parlament, lesformacions independentistes les vanguanyar i aquestes ara volen que Car-les Puigdemont torni a ser investitcom a president de la Generalitat. Il’Estat no vol. No ho vol de cap manerai és capaç de qualsevol cosa perquè nosigui així. És capaç fins i tot de pres-sionar el poder judicial, que a Espanyaja saben vostès que és molt indepen-dent, perquè les decisions vagin capon ells volen. I és així que el TC vaprendre dissabte la resolució rocam-bolesca que va prendre, suspenentuns drets sense que ningú li ho dema-nés i advertint la mesa i els diputatsde les conseqüències penals que les se-ves actuacions podrien comportar-los.I jo em pregunto: i en quin país vivim

T “Són dies difícils.I haurem de decidirsi volem ques’imposi la voluntatdel 21-D o la del TC

que els diputats han d’entrar al Parla-ment amb el cap baix i sense poder ex-ercir les seves obligacions, que són lesde prendre decisions polítiques? Lapregunta és aquesta però la qüestió ésuna altra: fins a quin punt s’està dispo-sat a defensar aquests drets? El go-vern de l’Estat, em sembla a mi, ja hoha demostrat. Està disposat a tot, finsal final, prescindint si cal de la separa-ció de poders i prenent decisions quesaben injustes. Però, i nosaltres, què

fem? Deixarà Torrent que el ple es faciavui amb normalitat tot i que segonsel TC no hi ha un candidat vàlid? Man-tindran JxCat, ERC i la CUP que Puig-demont (que sense cap mena de dubtede moment s’ha de quedar a Brussel-les) és el seu únic candidat? Quina ésla voluntat que s’ha d’imposar? La delTC? La del 21-D? Aquesta és la qües-tió. Quina és la voluntat que, posats aimposar, s’ha d’imposar? I, sobretot,com? Forçant avui el ple? Forçant no-ves eleccions? JxCat i ERC, que, senti-des algunes declaracions, no sé si par-len el mateix llenguatge (i em preocu-pa), en tenen la solució. I avui, segur,en tindrem més pistes. Sabrem què fa-rà Torrent, si es podrà votar o no, iquè faran els diputats. Jo, com moltsde vostès, m’apunto a allò tan simpleque va dir ahir Gerard Piqué: “Nomésvoldria que el resultat del 21-D es res-pectés, i no s’està respectant.” Es trac-ta de tenir paciència. I el cava en fresc.

Dia decissiuXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Mentre ahir el TC justificaval’injustificable de la seva de-

cisió de dissabte en què va dictarmesures cautelars per la investidu-ra de Carles Puigdemont avui alParlament, l’opinió pública espa-nyola, majoritàriament, continuavaen un silenci esfereïdor que noméses pot entendre sobre la base d’unaconjura del tot s’hi val a l’hora dedefensar la unitat d’Espanya. Quinsentit tenen, doncs, les posicionsdels principals partits de l’esquerraespanyola, començant pel PSOE,ara mateix rendit amb tot a les di-rectrius del govern del PP, i acabantamb Podemos, certament críticamb el TC, però només perquè creuque l’alt tribunal es doblega als de-signis dels populars, no pas perquèconsideri injustes, extralimitades odirectament un frau de llei les direc-trius emeses dissabte pels magis-trats. La qüestió és molt més pre-ocupant en el cas dels socialistes,que tindrien a la mà fer fora el PPdel govern espanyol, però que pre-fereixen, tot i la crisi que hi va haveral partit en el moment de la investi-dura de Rajoy, mantenir els popu-lars a La Moncloa. Un cop més nodubten a donar suport implícita-ment a un govern que promou lamà dura contra Catalunya, que nobusca alternatives que cerquin pos-sibles vies de diàleg.

Sobta també el silenci de bonapart de la intel·lectualitat i dels mit-jans de comunicació espanyols,certament gens crítics, en general iamb comptades excepcions, ambl’empresonament dels consellers idels Jordis i amb les nombroses ac-tuacions policials i judicials de quèhan estat víctimes polítics, entitatsi ciutadans catalans. Un escalf queseria benvingut si no fos perquè Ca-talunya ja està prou acostumada desempre al menyspreu i a l’oblit demolts dels que, en teoria, són elsseus conciutadans.

Silencisesfereïdorsa Espanya

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La 60a edició dels premis Grammy, els anome-nats Oscar de la música, han coronat de nou, ambtots els honors, el cantant hawaià, de 32 anys, quees va endur sis gramòfons, inclosos els més im-portants: cançó de l’any (That’s what I like), i mi-llor àlbum i gravació de l’any (24K Magic).

VICEPRESIDENTA DEL GOVERN ESPANYOL

Coronació en els Grammy

La vicepresidenta espanyola ha deixat clar quepreservar la unitat d’Espanya justifica retorçar lallei i l’estat de dret, els drets fonamentals, principisdemocràtics com ara la separació de poders i lacredibilitat d’institucions com el TC. En definitiva,els fonaments de la convivència en democràcia.

-+=

-+=

Perseguir el delicte, o noJulián Sánchez Melgar

Unitat insostenibleSoraya Sáenz de Santamaría

-+=

Bruno Mars

La fiscalia en persegueix alguns amb la màximaduresa i d’altres els disculpa amb la màxima dili-gència, com ha fet amb l’oportuna destrucció delsordinadors de l’extresorer del PP Luis Bárcenas. Enaquest cas, demana l’absolució del PP perquè nose sap què hi havia, ni si era rellevant per al cas.

FISCAL GENERAL DE L’ESTAT

CANTANT

De reüllBerta Roig

Hipotequesdel lloguer

quest és el meu darrer article en aquest espai itambé és el meu quasi comiat després de vuit anys

a la casa, entre L’Econòmic i El Punt Avui. Triar el temaper a aquestes darreres línies no és senzill, però entretots els núvols que sobrevolen l’economia n’hi ha un quehipoteca especialment el futur dels joves: l’accés al’habitatge. Una de les coses bones que ens ha recordatla crisi és que comprar no sempre hauria de ser laprimera opció. Que els joves s’independitzin primercom a llogaters i visquin així una primera etapa vital i

professional és bo, perquè les sevesnecessitats i possibilitats variencada any i perquè els aporta mésmobilitat geogràfica, entre altresfactors. Signar una hipoteca als 27anys era una anomalia. El problemaés que el mercat de lloguer que estroben els joves és terriblementinjust. I no ho és perquè hi hagi

molts inversors buscant pis a Barcelona o perquè elspisos turístics ho encareixen tot, que també. Ho éssobretot perquè el Partit Popular va aprovar rebaixar atres anys la durada dels contractes per picar l’ullet alsbancs, i ha condemnat els llogaters a renegociar rendeso fer les maletes cada dos per tres. Ho és també perquèles administracions, totes, es van dedicar massa tempsa fer pisos protegits en règim de compra, amb sortejostelevisats inclosos, i impedint que avui puguem tenir unparc públic d’habitatges en lloguer suficient. Revertiraquestes dues hipoteques hauria de ser una prioritat.

A

El mercat delloguer quees troben elsjoves ésterriblementinjust

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE GENER DEL 20184 | Punt de Vista |

a no hi és. No séquin dia ho van fer,

ni en quin moment.Sempre em vaig pre-guntar si seria de bonmatí, abans que el

carrer d’Aragó s’ompli de trànsit conti-nu, o cap al vespre, quan ja és fosc i elbrogit ha escampat; si hi hauria els ve-ïns presents; si rebrien una notificacióespecificant el dia i l’hora o si preferi-rien no cerimonialitzar-ho gaire. Empreguntava si algun passavolant s’atu-raria encuriosit, si hi hauria increpa-cions, o aplaudiments, si algun veítrauria el cap per la finestra per escar-mentar els operaris. Els operaris?Quants operaris es necessiten per reti-rar una placa franquista de l’InstitutoNacional de la Vivienda d’aquella faça-na? Amb una sola persona n’hi hauriaprou, o potser normativament cal algúque aguanti l’escala. Els acompanyariala Policia Municipal? Segurament la re-tirada va ser d’allò més rutinària, senseparafernàlia ni solemnitat, anant perfeina, pim pam, però m’hauria agradatpresenciar-ho, perquè aquesta era la

meva placa. Cada dia m’hi feia aturar aldavant un semàfor. Caldria una festaper cada una de les plaques que es vanretirant. S’hauria pogut organitzar unaruta amb els operaris per seguir-losper tota la ciutat. La transcendència,tantes dècades esperant, ho mereixe-ria. No s’han de treure dissimulada-ment, ha costat molt aconseguir-ho.És cert que això és només fer saltar lacrosta de la superfície, que el franquis-me campa cada dia més desacomple-xadament desbocat, un fet molt méspreocupant, però és tan cert tambéque treure la crosta no està sent fàcil.A Callosa de Segura, al País Valencià,han necessitat quatre intents per reti-rar una creu franquista i ho han fet dematinada, enmig de protestes de laPlataforma Ciutadana en Defensa dela Creu amb el suport de la Falange Es-panyola que han acabat amb dues de-tencions. La Generalitat valenciana ad-duïa que el monument als caiguts inci-dia visualment de manera negativa enl’entorn de l’església. No era això, peròja no hi és.

J

Full de rutaEmili Bella

Ja no hi és

A Callosa de Segura, al PaísValencià, han necessitatquatre intents per retirar unacreu franquista i ho han fetde matinada, enmig deprotestes i dues detencions

1any

L’expresident de la Generalitat,Artur Mas, afirma en unaentrevista a El Punt Avui que eljudici pel 9-N és “una venjança”.

10anys

20anys

Enterrada la propostad’estrènyer els carrilsd’autopista. Joan Saura fa seuel rebuig del govern perquè “ésuna més de moltes idees”.

González descarta ser elcandidat del PSOE a president i‘designa’ Almunia. ExclouSolana i exhorta Borrell adecidir si es presentarà.

El judici pel 9-N Proposta morta L’hora del relleuTal diacomavui fa...

Ens estem fentmés fortsb Estem vivint uns temps defortes sacsejades als senti-ments de ciutadania respon-sable, que afecta molts cata-lans, davant la ignominiosamanera que el govern espa-nyol està tractant tot el queafecta el procés català deconstituir-nos com a un nouestat a Europa.

Cada nova patacada querebem i que afecta els dretsque com a ciutadans de Cata-lunya tenim, lluny de desani-mar-nos, de crear-nos impo-tència o depressió, els fets ensproporcionen arguments perenrobustir les nostres convic-cions. L’independentisme, elrepublicanisme creix, i no tétendència a afluixar. Tot el queens passa ens fa adonar queles nostres raons són fona-mentades i que tenen sentit.Són raons que ens fan creureque ens han de portar a unprogrés social i econòmic de

major benestar que l’actual.Amb Espanya anem avall i hianirem més si no ens traiemde sobre aquesta vella estruc-tura que està representadaper una obsoleta monarquia.JORDI BUFURULL GALLEGOBarcelona

España i HenryFordb Aquests dies, sentint en Ra-joy i la seva lloctinent en refe-rència que el president Puig-demont pugui o no pugui, se-gons ells, ser investit de nou,he recordat una frase atribu-ïda a Henry Ford quan va llen-çar el famós model T i va im-plantar la producció en cade-na i altres mesures per abara-tir-ne els costos al màxim. Lafrase era: “El client podrà triarel color del seu vehicle... sem-pre que sigui el negre” (el FordT només es feia en negre).L’he recordat perquè el seuesperit coincideix amb el delsesmentats governants quan

s’omplen la boca d’estat dedret, llei, normalitat o respecteper les eleccions, que per aells no és altre que: “Els cata-lans poden votar i triar elscandidats que estimin perti-nents... sempre que siguin elsque a nosaltres ens agradin iconvinguin”. Hi ha una gran di-ferència entre un planteja-ment i l’altre; el primer era eld’un home genial que va crearun dels més grans imperis in-dustrials del món que encaradura, mentre que el segon ésel d’una gent que defensa unrègim que segur que no aniràgaire més lluny.AGUSTÍ VILELLACambrils (Baix Camp)

Exposició JosepPuig i Cadafalchb La lectura del comentaridel senyor Cuyàs referent al’ exposició de Josep Puig iCadafalch al Museu del Dis-seny m’ha portat a visitar-la.Bonica exposició però al

meu entendre potser s’hau-ria pogut completar una mi-ca millor. Estic d’acord ambel senyor Cuyàs quan diuque és “senzilleta”, però ai-xò no treu que els rètols in-formatius es puguin escriu-re en lletra una mica gran,t’hi has d’acostar per poderllegir la informació. Sota elnom de la casa hauria cos-tat poc afegir nom i númerodel carrer de la finca; d’algu-nes d’elles no en tenim co-neixement, com ara la casaMawlay Abd al-Hafiz, si sa-bem el nom i número decarrer ens serà fàcil de tro-bar i apreciar. Una altra cosaque m’ha sorprès ha estat lapetita pantalla audiovisualamb unes esplèndides foto-grafies que haurien pogutser magnífiques amb panta-lla més gran i amb quatrecadires per poder contem-plar les grans obresd’aquest genial mestre.ANTÒNIA FIGUERASBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Si no parlemdel laberint, fingimun desinterèspostís?

quest no és un article de política,perquè no, no escriuré sobre el queestà passant darrerament al nos-

tre país, perquè tothom ho fa, ja hi ha de-senes d’analistes que ho fan molt millorque jo, no en parlaré perquè el debat estàenvaït de política, perquè ja està tot dit irepetit, hem d’evitar donar tombs i no calun article més, un nou però repetit escritsobre el mateix. Ens convé trobar altrestemes, parlar d’altres coses, oi?

DONCS SOM-HI, FARÉ UN ESCRIT sobre cul-tura i intentaré explicar la importànciad’aquella exposició o la vigència d’aquestartista, va, ho enfocaré així i, potser és untema diferencial i m’hi poso, però no m’aca-bo d’inspirar, l’anàlisi i les comparacionsem surten totes amb un pòsit polític, sem-pre tenen el mateix rerefons i acabaria fentel que volia evitar. Busco un nou tema i va,ja ho tinc, escriuré sobre economia, sobreles exportacions i la internacionalització osobre el turisme, però és clar aquest temano es pot separar d’unes dades que tambétenen un element substancial, que és ana-litzar la importància dels fets d’octubre; hodescarto... I si escric sobre futbol, noves

A tecnologies, tendències, feminisme, viat-ges o idees disperses que em ronden pelcap? Començo a estructurar un fil argu-mental, però, sense saber com, totsaquests temes són com un afluent: comaquell riu que acaba desembocant inevita-blement en un riu més gran, totes les ideesm’acaben portant al mateix lloc, potserperquè no puc i no podem escapar-nos-enper molt que ho intentem, ja que estem im-pregnats d’una esperança i d’un trasbals,d’un laberint del qual encara no intuïm lasortida. Volem que acabi aquest descon-cert i, mentrestant, aquesta esperança iaquest trasbals ens corprenen a diari fins alpunt de, per uns moments, fer veure queno vivim en un laberint i volem parlar d’al-tres coses i dissimulem. Però per molt que

ho fem, som en un laberint, que caram.

NO PARLARÉ DE POLÍTICA, em proposava,però la tele, el whatsapp, les xarxes i laconversa que s’inicia després del bon dia,em porten a parlar-ne també i encara quevulgui evitar-ho. És dificilíssim esquivarallò que tant ens importa; al capdavall, noens podem desassociar de nosaltres ma-teixos. Si no parlem del laberint, fingimun desinterès postís? Parlant-ne ens sen-tim com qui mareja la perdiu? Surto de ca-sa, mentre deixo madurar aquest text, inomés cal que alci el cap per veure les ban-deres que continuen als balcons i faig unamica d’estadística pel barri i es manté laproporció. I camino i em creu-ho amb de-senes de persones, algunes de les qualsporten el llaç groc. I paro l’orella i algunsno parlen de política, però aquells altresno se’n poden estar, tampoc. I torno a casai rellegeixo el text i només puc constatarque, per molt que vulgui parlar d’una altracosa, hem de sortir d’aquest laberint commés aviat millor, hem de trobar la solució. Iamb aquell polsim d’optimisme em dic quela trobarem, és clar, ens en sortirem i po-drem llavors teixir per fi noves esperances.

Jordi Mayoral. Historiador

No parlaré de políticaTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE GENER DEL 2018

Isona Passola, PRESIDENTA DE L’ACADÈMIA CATALANA DE CINEMA

“No exagero, aquesta podria ser l’última gala dels Gaudí”La frase del dia

scriure un articleel dia abans que

es publiqui comportael risc que el decursdels fets el deixin enpaper moll. Quan es-cric això, doncs, s’es-

pecula encara sobre què passarà en lasessió d’investidura de Carles Puigde-mont com a president de la Generali-tat, prevista per a aquesta tarda. Es fadifícil saber què ens trobarem quan ar-ribi l’hora ni si serà el resultat d’unacalculada estratègia o el fruit d’una ar-riscada improvisació, encara que lespossibilitats d’aquesta darrera opciósón altes, si hem de fer cas de les cà-bales dels analistes i dels càlculs delspartits sobiranistes, que es reuneixentan poc com poden. El cas és que la

fortalesa repressiva del govern espa-nyol i el retorciment jurídic en què hacaigut el Tribunal Constitucional hanreclòs la situació política catalana enun laberint ple de trampes la sortidadel qual ens obliga a passar de costat iamb el cap ajupit. Hi ha qui està dispo-sat a assumir, amb més o menys in-tensitat, els costos polítics i moralsque això comporta; i hi ha qui està de-cidit a enderrocar els murs del laberintper sortir-ne amb el cap ben alt i el ba-gatge al més intacte possible, accep-tant també les previsibles patacades.No hi haurà, doncs, cap via innòcua.Totes requereixen sacrificis i dificul-tats. I no és possible afrontar-les senseuns lideratges polítics i socials clarsque transformin el neguit i la incertesaactuals del sobiranisme en força i de-terminació, que sumin esforços i no elsdispersin i, sobretot, que mostrin unrumb que no sigui ostatge de les insti-tucions i de la seva possible subjugació.

E

De set en setEnric Serra

Lideratges

No hi haurà, doncs, cap viainnòcua. Totes requereixensacrificis i dificultats

“Hem sentit dirque la crisi que hapatit bona part delmón en el darrerdecenni és laresultant d’un pecatd’avarícia col·lectiu

ontinuant el cicle sobre els pecatscapitals que mensualment em dua CETRES, ahir tocava parlar de

l’avarícia, la suïcida tendència a acu-mular que redueix l’avar a evitar qual-sevol consum, posposant fins la mort elmoment d’emprar allò acumulat ambmés o menys fortuna. Existeix, així vis-ta, fórmula positiva d’avarícia?

EN OCASIONS HEM SENTIT dir que la crisieconòmica que ha patit bona part delmón en el darrer decenni és la resul-tant d’un pecat d’avarícia col·lectiu.Quan mossèn Fèlix Sardà i Salvany vapublicar l’any 1884 el seu El liberalis-me és pecat, a l’argumentació trenta-unena inclou entre les raons que vanfer gran el liberalisme la cobdícia delsque s’apropiaren del bens arrabassatsa l’església per la desamortització. Lacrítica agermana el liberalisme amb elcapitalisme, com dos corrents de pen-sament que reivindiquen la llibertat in-dividual i la iniciativa privada. Ambuna tesi que sense dubte podria com-partir un cupaire del segle XXI, hau-rem de coincidir en la crítica d’un siste-ma que, amb una culpable manca de vi-gilància, ha permès consumidors, em-preses, corporacions i classe políticapensar que mai no deixaria de créixerla bombolla en la qual ens havíem ins-tal·lat frívolament.

POTSER AVARÍCIA I COBDÍCIA no són elmateix, però en tot cas cal no confon-dre-la amb altres actituds properes: elgarrepa, que gasta en si mateix, peròmai en els altres; l’aprofitat, que gastael dels altres, però potser poc del que té.Fórmules on el subjecte s’estima tantcom poc el seu proïsme, mentre l’avarés sempre el primer damnificat de simateix. La cobdícia així fora mésd’aquells que d’aquest, perquè mai noés dit que l’avar desitgi el que no és seu,senzillament voldria eternament dis-ponible allò que té, fruint-se sols, i de

C manera obscura, d’un gaudi que mai had’arribar. Almenys, per a ell.

ELS PECATS, PERÒ, no comencen de sobte,hi arribem per un pendent que a l’inici potser del tot imperceptible. Acumulem co-ses que de vegades ni tan sols arribem autilitzar, guardant-les “per a una altraocasió”; acumulació efecte d’un consumal qual ens aboca el mateix sistema, demanera que fins i tot els sindicats es com-plauen en l’augment del salari mínim,perquè entenen que això “dinamitzaràl’economia”. Gastar, que vol dir comprartot allò que es produeix, gastar perquèse’ns diu que el diner que no es mou és di-ner que no genera, mentre d’altra bandaens adverteixen que el sistema de pen-sions és fràgil i que haurem de fer-ne abanda un altre fons on acumular diners. Iaixí comença tot, i en l’extrem s’acabengenerant imperis immensos en mans depocs, suposadament en nom de la lliber-tat. Formes d’avarícia o tendències fron-tereres, que volen acumular coses quecompren voluntats, i això ja és poder. Per-què al darrere de tota acumulació hi ha laperegrina idea, el principal pecat, de pen-

sar que podem comprar seguretat, quesom realment els capitans, no del nostredestí, ans de les nostres vides, confonentallò de què podem disposar: la vida, lamort, la salut, qüestions que no depenende nosaltres, però acumular recursos ensho fa pensar. I això pot valer també per aqui acumula càrrecs o no és capaç de re-nunciar-hi.

FRONT L’AVARÍCIA es planta la generositat,que no és ser pròdig (una conducta, percert, que ens pot dur a la incapacitaciócom no ho farà mai l’avarícia) ans donaren la bona mesura. Ho pot ser l’herència?De vegades no ho és. I una subvenció? Almeu parer, quasi en cap cas. La doctrinadels beneficis, que tan bé va plantejar Sè-neca, consisteix a saber donar, per tal quesigui possible en el que ho rep saber agrair.De fet aquesta hauria de ser la bona intel-lecció del principi de solidaritat que verte-bra el nostre sistema fiscal i l’articulacióde l’estat de les autonomies. I en efecte, unexemple ben proper el tenim en el nostresistema general de finançament, aquestdel qual escapen, potser sàviament, Na-varra i el País Basc. Si el que dona ho fa adesgrat, el que rep és incapaç de reconèi-xer-ho, però qui rep està obligat a donarraó del destí atorgat a allò rebut, quan eldonar s’ha convertit en deure.

EXISTEIX, DONCS, així, una bona avarícia?Pot semblar un oxímoron, però en algunscasos el tan terrible concepte pot generarbondat, un cop desaparegut l’avar i tot ique no sigui essencialment per voluntatseva; per exemple d’una fortuna acumula-da sense més hereu que l’Estat pot derivar-se la decisió d’aquest per donar un bon des-tí a l’acumulat. Sigui com sigui, tothom téclar que la caritat ben entesa comença percasa seva, i si allà pot començar l’avarícia,també hi pot començar la saviesa. D’aques-ta manera tal vegada en racons del móncom ara Espanya fora més fàcil fer conviu-re el que no són més que els cercles concèn-trics d’una mateixa identitat.

Montserrat Nebrera.Professora de dret a la UIC

Hi ha avarícia bona?Tribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE GENER DEL 20186 |

Pablo Llarenaafirma que elsmanté en presóprovisional i elsnega permisos

L’Ajuntament els hacomunicat quel’Auditori estarà enobres al juny i noen podran fer ús

El jutge denegaa Junqueras i aSànchezassistir al ple

Girona diu noals premis dela fundació dela casa reialNacional

Tots els escenaris conti-nuen oberts i les incògni-tes es mantenen quan fal-ten poques hores per cele-brar el ple previst per in-vestir Carles Puigdemontpresident de la Generali-tat. El focus està instal·laten el president del Parla-ment, Roger Torrent, i enel fantasma de la desobe-diència, que ahir tornava airrompre a la cambra cata-lana després de l’últimaordre del Constitucionalper impedir la investidurade Puigdemont.

La primera cita políticaque avui servirà per escal-far motors serà a les deudel matí, amb la celebraciód’una mesa ordinària po-ques hores abans del ple.En l’ordre del dia, un pri-mer punt: acceptar la dele-gació de vot sol·licitadaper Oriol Junqueras i JordiSànchez un cop el jutgePablo Llarena ha desauto-ritzat la seva presència a lacambra catalana. Tambées preveu que Ciutadans iel PSC facin el primer in-tent d’aturar la sessió, des-prés de les mesures caute-lars decretades pel TC,contra les quals ahir ja vapresentar un recurs elgrup de Junts per Catalu-nya. Arran d’aquesta ac-

ció, avui a la una del mig-dia es torna a reunir el TCper pronunciar-se sobre elrecurs abans del ple, fixata les tres de la tarda.

Mentrestant, el prota-gonisme ahir era per alpresident Torrent, que esdebatia entre acatar les or-dres del Tribunal Consti-tucional, que l’obliga a noinvestir Puigdemont si noés de manera presencial iamb l’autorització judicialprèvia, o aplicar “les mesu-res necessàries” que tam-bé ahir li reclamava el can-didat Puigdemont per car-ta per tenir garantits elsseus drets parlamentaris.

El dilema polític abraçaun ventall de possibilitatsfinites que, segons fontsconsultades i d’acord ambla interpretació de lletratsi juristes, podrien inclouredes de la investidura tele-màtica, com ha reclamatJunts per Catalunya mal-grat l’oposició dels lletrats,fins a la suspensió del plemoments després d’ha-ver-se iniciat la sessió, enun intent d’obrir un perío-de de reflexió apel·lant alperíode d’al·legacions dedeu dies que ha obert el TCperquè la cambra catalanaes defensi de les mesuresadoptades pel tribunal. Untercer escenari que apa-reix en un horitzó de dosmesos és la possibilitat

d’una convocatòria auto-màtica de noves eleccionssi no s’aconsegueix inves-tir president.

Amb aquest nou con-text polític, les forces in-dependentistes es van re-unir ahir a la tarda, en unintent de mantenir la ma-joria que van aconseguir ales urnes el 21-D, que enles últimes hores aparei-xia bloquejada per lespressions de l’Estat, queno ha dubtat a transgredirla separació de poders perimpedir la investidura.Les estratègies contrapo-sades de cada grup polític,sense que a hores d’aras’hagi arribat a un con-sens, també alimentavenahir la sensació de blo-queig que es pot produiravui en el ple, que va serexpressada per les dife-rents parts en conflicte.

Negociació a tres bandesEls republicans, si bé enveu alta s’han mostrat fa-vorables a permetre la in-vestidura de Puigdemont,també tenen un sectormés procliu a negociar unsubstitut de Puigdemontque pugui ser investit i quepermeti, en els pròximsdies, la configuració d’ungovern que treballi per ferfora el 155 de la Generali-tat. La possibilitat d’un fu-tur escenari protagonit-

zat, de nou, per unes elec-cions autonòmiques noagrada als republicans.

En contraposició a lavoluntat dels republicans,el grup de JxCat enfortia laseva reclamació d’investirel president i diputat elec-te Puigdemont com la mi-llor garantia de democrà-cia davant de les amena-ces de l’Estat i com a exer-cici de sobirania d’allò queel poble català va decidir ales urnes. Prova d’això era

la carta del candidat Puig-demont feta arribar a Tor-rent al migdia per, precisa-ment, demanar-li empardavant “les actuacions ju-dicials i governamentalsde l’Estat per obstaculit-zar i impedir” la seva assis-tència al ple. En la missivaadreçada a Torrent, Puig-demont no descartava laseva presència avui a lacambra quan tot just escompleixen tres mesos del’estada a Brussel·les. Els

companys de grup parla-mentari, en canvi, tanca-ven pràcticament aquestapossibilitat amb la matei-xa rotunditat que s’asse-gurava que no hi hauria uncandidat alternatiu a la in-vestidura.

La CUP, com a terceractor de la negociació,continua aferrada al reptede construir república iampliava el principid’acord amb JxCat i ERC ala recuperació de la gestió

Emma AnsolaBARCELONA

DILEMA El president del Parlament es debat entre obeir elConstitucional o permetre investir Puigdemont REACCIÓ Elcandidat reclama que es respectin els seus drets i força avuiun ple del TC MÉS La CUP avança un acord per fer govern

Investidurasenseprecedents

El candidat a president de laGeneralitat, Carles Puigde-mont, es va adreçar ahir alTribunal Suprem per acredi-tar la seva condició de dipu-tat electe i assenyalar que,com a tal, gaudeix dels drets iprerrogatives que són inhe-rents al càrrec, especialment

la immunitat parlamentària.Per aquest motiu, Puigde-mont replica al Suprem queno li fa falta demanar cap me-na d’autorització judicial pera l’exercici dels seus drets talcom ha imposat el TC com amesura cautelar. L’escrit for-ma part de les accions que

ahir va decidir emprendre elcandidat a la presidència,després que el TC optés perretallar els seus drets com adiputat electe al·legant la se-va situació judicial i l’ordre dedetenció, que ahir es va in-tensificar amb controls ex-trems arreu del territori.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont replica al Suprem que no li cal permís

La Policía Nacional, fent guàrdiaahir a la via d’entrada i sortida devehicles al Parlament ■ J. RAMOS

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE GENER DEL 2018 | Nacional | 7

Amb l’aplaudimentdels socialistes

L’APUNT ben parat de la histèria per impedir el ple d’investidurade Carles Puigdemont. Si Espanya fos un país normal,el principal partit de l’oposició censuraria l’ús barroerde les institucions que estan fent els populars per evi-tar que el mandat del 21-D s’acompleixi. Però, quant ala unitat de l’Estat, els socialistes ni són oposició niencara menys alternativa. Es limiten a aplaudir.Anna Serrano

“Governar és pensar primer en el futur del teu país idesprés en el teu.” Soraya Sáenz de Santamaría utilit-zava l’argument patriòtic per assegurar que “en abso-lut” se sent qüestionada després que l’actuació de l’ex-ecutiu estatal hagi encès les alarmes del Consell d’Es-tat i el mateix Tribunal Constitucional. L’alt tribunal sal-va els mobles a un govern espanyol, però, que no surt

pública de l’ATLL, la cons-titució d’una assembleaconstituent i el rebuig amantenir subvencions ales escoles que separin elsalumnes per raó de sexe.D’altra banda, els antica-pitalistes recordaven, ensortir de la reunió, que nos’entendria de cap maneraque la mesa del Parlamentoptés per suspendre el pled’investidura i acatés,d’aquesta manera, els de-signis del TC.

El protagonisme deltàndem Puigdemont-Tor-rent es va interrompre du-rant breus moments deldia, quan es va anunciarque la resta de diputatselectes a Brussel·les, a ex-cepció del conseller Anto-ni Comin, optaven per re-nunciar a l’acta de diputatper mantenir la majoriaabsoluta ajustada de votsindependentistes a lacambra el dia abans d’una

votació crucial, si és ques’arriba a celebrar la inves-tidura de Puigdemont,que comptaria amb 68dels 70 diputats que for-men aquest bloc. LluísPuig i Clara Ponsatí, totsdos de JxCat, i MeritxellSerret, per part d’ERC, se-ran substituïts per Sawla

el Garbhi i Ferran Roquer(JxCat), i David Rodrí-guez (ERC). Comín, per laseva banda, només accep-tava retirar la seva sol·lici-tud de delegar el vot i evita-va posar més problemes ala mesa del Parlament,que avui també rebrà lademanda del PSC perquèobri una nova roda de con-

verses amb els grups, per-què entén que, des de laconvocatòria del pled’avui, ja corre el terminide dos mesos per investirpresident. Els socialistesdemanen que no s’esgotinels dos mesos perquè cre-uen el país no pot estar pa-ralitzat més temps. Enaquest sentit, el secretarid’organització del PSC,Salvador Illa, va celebrarl’actitud “valenta i intel·li-gent” dels diputats d’ERCJoan Tardà i Gabriel Ru-fián quan van advertir que“el país està per sobre deles persones i els persona-lismes”, segons interpretaIlla, i va demanar al PDe-CAT i a JxCat que “deixi depressionar ERC perquè in-compleixi la llei”. D’altrabanda, els socialistes tam-bé demanen al presidentRajoy que obri una nego-ciació política amb Catalu-nya. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El bloc de JxCat,ERC i la CUP, amb68 vots, té unamajoria ajustada

Formalment el TribunalConstitucional encara noha dit si admet a tràmit ono el recurs enviat diven-dres pel govern de Maria-no Rajoy per boicotejar lainvestidura de CarlesPuigdemont, però ahir lavicepresidenta SorayaSáenz de Santamaría esva mostrar exultant pel fetque l’alt tribunal anés mésenllà adoptant mesurescautelars inèdites. “El TCha dit clarament que Puig-demont ha de posar-se adisposició judicial, iaquest és el camí que ha deseguir, el del Tribunal Su-prem”, va agrair. Santa-maría va avisar que “en ab-solut” se sent qüestionadapel revés del Consell d’Es-tat i del TC o per l’eventualvulneració de la separacióde poders, però va evitardir si va trucar als magis-trats per pressionar-los.

L’abrupta estratègia derecórrer al TC en contradels experts del Consell

d’Estat –i fer-ho l’endemàque Rajoy admetés a OndaCero que no hi havia base–no va ser compartida pertot el Consell de Ministres,sinó que té en Santamaríala ideòloga. Amb el trumfoa la mà de dificultar el pledel Parlament però al preude desairar el Consell d’Es-tat, la vicepresidenta vacelebrar els avisos que elTC fa “claríssimament” aPuigdemont a l’hora deprohibir-li la investiduratelemàtica i l’assistència alple sense passar abans pelSuprem. Des del Líban,Rajoy va sentenciar: “Unfugitiu de la justícia no potser president de res.”

“Independència del TC”Que va trucar als jutges delTC després de presentar elrecurs i abans de la decisiódel dissabte?, se li va exigiren dues ocasions a Sáenzde Santamaría citant-lique El País desvelava con-tactes de La Moncloa ambmagistrats conservadorsper fer-los saber el “danyirreparable” per a l’Estat

de permetre que Puigde-mont fos investit. “Nosal-tres plantegem un recurs iens sotmetem a la Consti-tució i a la llei orgànica delTC i a l’absoluta indepen-dència del TC, que la té”,va repetir Santamaría entotes dues ocasions, totevitant contestar-hi.

Davant el silenci oficial,el PDeCAT va sol·licitar lacompareixença de la vice-presidenta al Congrés i alSenat perquè expliqui les“suposades pressions” altribunal presidit per JuanJosé González Rivas. Si elsenador Josep Lluís Cle-ries avisa que el govern deRajoy “ha de ser conscientque amb les seves actua-cions està qüestionant elsfonaments de la indepen-dència de poders”, el dipu-tat Jordi Xuclà cita Santa-maría a la comissió consti-tucional del Congrés per-què informi dels criterisque han portat a impug-nar al TC el debat d’inves-tidura de Puigdemont “apesar de l’informe contra-ri del Consell d’Estat”. ■

a“Un fugitiu no pot ser president de res”, diu a El PDeCATinsta Santamaría a explicar les trucades a l’alt tribunal

Rajoy remet al TSPuigdemont i no diusi va pressionar el TC

David PortabellaMADRID

Sáenz de Santamaría atenia ahir la premsa per lloar les mesures del TC ■ EMILIO NARANJO / EFE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE GENER DEL 20188 | Nacional |

Vot delegat a un altre dipu-tat o res de res. És la res-posta que l’instructor delTribunal Suprem de lacausa contra els indepen-dentistes catalans va do-nar ahir al vicepresident ilíder d’ERC, Oriol Junque-ras, i al número dos deJxCat i exlíder de l’Assem-blea Nacional de Catalana(ANC), Jordi Sànchez, endenegar-los permisos perassistir avui al ple d’inves-tidura del president de laGeneralitat. En la resolu-ció, el magistrat Pablo Lla-rena assegura que aquestadenegació dels permisosés per “conjurar la sevapersistència i reiteraciódelictiva” del passat man-dat, en què “amb la mobi-lització ciutadana” van“aprovar lleis, pressupos-tos i actuacions orienta-des a la segregació unilate-ral de Catalunya vers laresta de l’Estat, prescin-dint de l’ordenament jurí-dic i de resolucions del Tri-bunal Constitucional”.

En aquesta providèn-cia, el magistrat dona res-posta als recursos presen-tats per Sànchez i Joa-quim Forn perquè en la re-solució de l’11 de generpassat els incloïa en la de-negació de permisos perassistir al Parlament quedemanava Junqueras,

sense que els seus advo-cats ho haguessin dema-nat formalment. Sobre ai-xò, Llarena s’excusa dientque només va donar unasolució –el vot delegat–perquè la seva situació era“coincident” amb Junque-ras, tot i que va inventar-se la figura d’“incapacitatlegal prolongada”, potes-tat del Parlament. El jutgehi afegeix que, tot i estaren presó preventiva, Jun-queras, Sànchez i Fornvan poder obtenir l’acta dediputat i delegar el vot per

conformar la mesa delParlament, “sense afectarl’aritmètica parlamentà-ria”. El jutge indica que laresolució no afecta Forn,que ja fa dues setmanes vaanunciar-li que renuncia ala seva acta i a la política i lidemanava la seva llibertatperquè no hi ha cap perillde reiteració delictiva. Lla-rena té encara pendent laresposta a Forn, fent-lo pa-tir uns dies més en presóprovisional.

El magistrat recull undels arguments de les de-fenses segons el qual hi hael precedent del reclúspreventiu per delictes deterrorisme Juan CarlosYoldi, al qual el 1987 elTribunal Superior de Jus-tícia de Navarra va conce-dir un permís per anar a lasessió d’investidura delParlament Basc, i que noes pot denegar per “possi-bles manifestacions pací-fiques de protesta”. Llare-na, però, reitera que se’lsinvestiga per delictes“molt greus” i que el seudret de representació polí-tica no està restringit.

El magistrat precisaque continuen vigents els“riscos” de Junqueras perdos motius. El primer ésque “manté les seves fun-cions de representacióque tenia quan va perpe-trar els fets que s’investi-guen”, i el segon és que “elseu lideratge es pot tornara manifestar-se amb mobi-litzacions ciutadanes vio-lentes i confrontades almarc legal de convivèn-cia”. I fa seva l’afirmació dela sala del Suprem vers lapresó dels independentis-tes: “La causa no és contraun projecte polític sinó perl’execució d’un procés de-lictiu concertat des d’ins-titucions catalanes ambcol·laboració d’entitats ci-vils.” ■

El jutge denega a Junquerasi a Sànchez assistir al ple

Mayte PiulachsBARCELONA

a Llarena afirma que els manté en presó provisional i els nega permisos per “conjurar” que puguintornar a avançar la independència de Catalunya a Forn, sense acta, pendent de la seva llibertat

El magistrat Pablo Llarena vadictar ahir una segona provi-dència en què ordena al Cen-tre de Telecomunicacions iTecnologies de la Informacióde la Generalitat que facilitials agents de la Guàrdia Civill’accés a correus electrònicsque els va sol·licitar dijouspassat, durant els escorcollssorpresa a la seva seu, la del’ANC i la d’Òmnium. Ambaquesta acció, el jutge inten-

Junqueras, en anar a declarar a l’Audiencia Nacional, el 2 de novembre passat, i des de llavors està empresonat ■ REUTERS

ta provar la relació d’unstrenta líders independentis-tes vers el procés català, i jus-tifica aquesta extrema mesu-ra d’invasió de les comunica-cions a persones que no es-tan imputades en aquestacausa per rebel·lió al Suprem.La cerca s’ha limitat entre el28 d’abril del 2016 i el 27 d’oc-tubre del 2017, data de la pro-clamació de la República ca-talana, sense cap mesura ex-

ecutiva. En concret, Llarenaha ordenat investigar els cor-reus de Pere Aragonès, secre-tari d’Economia; Joan Vidal,director gerent d’Òmnium;Carles Viver Pi i Sunyer, juris-ta i investigat pel jutjat 13 deBarcelona per l’organitzacióde l’1-O; Víctor Cullell, respon-sable de la secretaria per l’au-togovern, i Josep M. Reniu,responsable de l’oficina per ala millora de l’autogovern.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Control de correus de més líders independentistes

El grup parlamentari deJunts per Catalunya(JxCat) decidia ahir almigdia nomenar presi-dent de grup el diputatelecte empresonat pre-ventivament a Soto delReal, Jordi Sànchez. Quiva ser president de l’ANC i

número dos de la llista deCarles Puigdemont cele-brava ahir el seu nomena-ment assegurant des de lapresó que està “a punt perservir el país amb convic-ció i responsabilitat”. ElsaArtadi serà la portaveu iEduard Pujol farà les fun-cions d’adjunt amb AlbertBatet, Josep Maria Forné,Gemma Geis i Lluís Guinó.

Marta Rovira serà la presi-denta del grup d’ERC iSergi Sabrià, que ja és por-taveu del partit, serà tam-bé el portaveu de grup enespera de la designaciód’un adjunt.

El grup parlamentaridel PSC ja va designar Mi-quel Iceta com a presidenti Eva Granados com a por-taveu, a més de Ferran Pe-

dret i Alícia Romero com aportaveus adjunts. Per laseva banda, Catalunya enComú va designar XavierDomènech com a presi-dent i Elisenda Alamanycom a portaveu, mentreque Marta Ribas serà por-taveu adjunta. Per la sevabanda, Xavier García Al-biol serà el representantdel subgrup del PP. ■

L’expresident de l’ANC presidiràel grup de JxCat i Rovira, el d’ERCXavier MiróBARCELONA

Marta Rovira, secretària general d’ERC, presidirà el grupparlamentari ■ ORIOL DURAN

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE GENER DEL 2018

El TC admet que no hi haprecedents d’una resolu-ció com la que va dictardissabte passat, que, en lapràctica, suposa donar pervàlids els arguments del’executiu espanyol perfrenar el ple d’investidurade Carles Puigdemontsense admetre-li el recursen què ho sol·licitava. Ad-dueixen, doncs, que du-rant el llarg debat de dis-sabte passat, els membres

del tribunal van trobarmotius per tenir en comp-te la mesura reclamadaper l’executiu de MarianoRajoy en el seu escrit perimpedir el ple, és a dir la se-va suspensió cautelar. Aixídoncs, per “raons d’urgèn-cia excepcional”, els ma-gistrats van dur a termeuna resolució salomònica:sense admetre a tràmit elrecurs, van posar un se-guit de condicionants pelsquals es garantia la impos-sibilitat de la celebraciódel ple. D’aquesta manera

atorgaven validesa a lapretensió última de LaMoncloa amb el seu re-curs.

El TC va fer públic ahirel contingut íntegre de lesmesures que va improvi-sar durant la reunió cele-brada a correcuita durantel cap de setmana. En l’es-crit, es pretén justificarper què no es va admetre elrecurs estatal, però sobre-tot s’explicita el perquè dela seva decisió d’intentarbloquejar un ple en què elcap de llista de JuntsxCat

és el candidat a presidentde la Generalitat. Aixídoncs, argumenten quepel tal d’evitar “danysd’impossible o difícil repa-ració”, tal com subratllal’executiu de Rajoy, impo-sen un seguit de condicio-nants que acaben tenintgairebé el mateix efecteque la suspensió cautelarsol·licitada en el recurs deLa Moncloa. I en aquestpunt hi encabeixen l’exi-gència que la investidurade Puigdemont només espugui fer de manera pre-

sencial, excloent explíci-tament vies telemàtiqueso delegació en un altre di-putat. I, sobretot, el queconvertiria en un impossi-ble la celebració de pled’avui és la circumstànciaque només podria acudir ala cambra catalana si prè-viament es lliurés a la jus-tícia i aconseguís un per-mís del magistrat.

I, a més, també amb ca-ràcter preventiu, assenya-la que es declararà “radi-calment nul, sense valor isense cap efecte qualsevolacte, resolució, acord o viade fet que contravinguiaquestes mesures imposa-des” pel tribunal. El TCpretén amb aquest escritdeixar sense cap mena demarge de maniobra el pre-sident de la cambra, RogerTorrent, i la resta de mem-bres de la mesa. I és per ai-xò que hi afegeix l’adverti-ment que incomplir-hoimplicarà assumir respon-sabilitats penals.

Reunió d’última horaTot plegat es podria ratifi-car avui mateix en el pleque ha convocat el TC pera la una del migdia –dueshores abans de la cita alParlament– per dictami-nar sobre les al·legacionsdels representants deJuntsxCat. El grup que en-capçala Carles Puigde-mont demanava ahir lanul·litat de l’acord judicialde dissabte passat, al·le-gant que les mesures im-posades vulneren drets fo-namentals i envaeixen lescompetències del Parla-ment. En una decisió d’ur-gència, el TC anunciavaanit la reunió i donava determini fins a les onze delmatí al Parlament i a LaMoncloa perquè presentinles seves. Minuts abans delple català, doncs, el TC tor-narà a dir-hi la seva. ■

a Argumenta que es freni el ple per tal d’evitar un dany irreparable a El tribunales reuneix avui ‘in extremis’ per dictaminar sobre les al·legacions de JuntsxCat

Montse OlivaMADRID

El TC addueix “raonsd’urgència excepcional”per justificar el bloqueig

Imatge exterior de la seu del Tribunal Constitucional, on dissabte es va celebrar el ple ■ EFE

L’ANC i Òmnium han fetuna crida a concentrar-seal passeig Lluís Companysavui durant el ple d’investi-dura del president de laGeneralitat, que està pre-vist que tingui lloc a lacambra a partir de les tresde la tarda. Tal com ja es va

fer el 27 d’octubre, però, laconcentració al passeig se-rà el final d’un recorregutconvocat per l’ANC en co-mitiva que sortirà de la pla-ça de Sant Jaume a dosquarts de tres de la tarda.La comitiva, oberta a tot-hom, recorrerà els carrersJaume I i Princesa fins aarribar al passeig Picasso.Al passeig Lluís Companys

hi haurà una pantalla ge-gant que permetrà veure elple d’investidura “que hade ratificar Carles Puigde-mont com a president”, se-gons l’ANC. Diverses as-semblees territorials del’entitat han organitzatautocars cap a Barcelonaper mostrar el suport “almandat de les urnes” del21 de desembre. ■

RedaccióBARCELONA

Crida a la mobilitzacióper la investidura

Concentració a l’entorn del Parlament el 27-O, durant lavotació de la declaració d’independència ■ JUANMA RAMOS

quest dimarts torna-rà a passar als annalsde la política catala-

na. Tot obert fins a l’últimminut. La policia no abaixala guàrdia. Estan preparatsperquè creuen que CarlesPuigdemont pot aparèixeral parc de la Ciutadella. Noseria el primer cop que elsfa la guitza –va ser l’1 d’oc-tubre que l’esperaven aSant Julià de Ramis i vaaparèixer a Cornellà delTerri després de canviar decotxe oficial per tal de po-der votar–. Ara la policia téordres molt concretes dedetenir-lo abans que co-menci el ple previst peraquesta tarda. Dins de l’he-micicle seria un escàndolque faria la volta al món iqueda descartat. Els seusmillors amics li diuen: “Novinguis”... Amb estratègiesdiverses els grups deJxCat, ERC i la CUP mante-nen un objectiu comú: quehi hagi ple a les tres de latarda i que el candidat siguiCarles Puigdemont. Davantd’aquesta afirmació, elstres grups independentis-tes estan d’acord. Pressiómàxima per a Puigdemont.A l’altre costat i de front, elTribunal Constitucional es-tà pendent dels movimentsdel president del Parla-ment, Roger Torrent, la in-tenció del qual passa permantenir-se mut fins quecomenci el ple. Els tribu-nals estan pendents d’ad-vertir-lo i sancionar-lo en elcas que incompleixi l’ordre.Lluny de la investidura dePuigdemont, JxCat i ERCsegueixen mirant-se de re-üll políticament perquè es-tan jugant-se el prestigi delfutur. Han començat a ima-ginar-se que tot plegat aca-barà amb unes noves elec-cions on tornaran a ser ad-versaris. Per això ni l’un nil’altre volen treure’s els dra-pets al sol. Ho faran mésendavant, amb permís dela cúpula del PDeCAT.

El panorama d’aquestainvestidura és sobretotcomplicat. Rar per ser uneseleccions que va convocarMariano Rajoy. Tothom vaamb peus de plom. No ésd’estranyar que més d’uncregui que s’hauran de ferunes altres eleccions a laprimavera.

A

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Investidura

Lluís FalgàsPeriodista

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE GENER DEL 201810 | Nacional |

exministre d’Afers Estran-gers José Manuel García-Margallo el descrivia així:“Està completament fora

de control. S’ha de reconèixer quefins ara és qui està marcant el joc.”Carles Puigdemont, el més buscaten els escorcolls de vehicles a laJonquera, acapara els focus d’uninsòlit debat d’investidura ambmig Europa pendent de si s’arris-carà a arribar-hi. Des del 10 de ge-ner del 2016, amb l’inesperat pasal costat d’Artur Mas la vigília, laseva carrera política ha crescut acop d’imprevistos. Aquell diumen-ge d’investidura, de fet, va acabarsent un ple convencional si es com-para amb la segona i impossibled’avui, amb tantes incerteses em-boirant el Parlament més vigilatper les forces policials espanyoles.Potser només un home sense futurescrit, sense les cotilles i les servi-tuds d’un horitzó amb aspiracionspolítiques, podia portar l’Estat es-panyol al caire d’un atac de nervis.“Estem sens dubte molt preocu-pats, perquè una persona que téaquesta conducta no se sap què

L’pot fer”, confessava dimarts pas-sat el ministre de l’Interior, JuanIgnacio Zoido, en una entrevistaa Antena 3.

Puigdemont és imprevisible,perquè no li són aplicables els parà-metres clàssics en què s’ha mogutla política. Des de la Transició, lamajoria de dirigents de partit, pre-sidents, ministres i consellers hanactuat en el teatre de la gestió pú-blica sota un guió no escrit que ga-rantia relleus interns acceptats oapadrinats per l’establishment,sortides més o menys honorables,els silencis que calgués, reparti-ments de poder entre famílies dinsdels partits, discursos públics queno qüestionaven els pilars del sis-tema i, tal com ha demostrat eltemps i els processos judicials, enalguns casos també encobria unacorrupció sistèmica. Puigdemontno té hipoteques. Abans d’esdeve-nir el 130è president de la Gene-ralitat, ja anava per lliure dins deCDC. Algunes de les virtuts queMas li va veure per proposar-lo peral càrrec, com ho era el fet que nopertanyia a cap dels sectors enpugna pel poder al partit i el domi-ni de llengües estrangeres per in-ternacionalitzar el procés (català,

castellà, francès, anglès i romanès),expliquen per què s’ha convertit enun polític atípic que és capaç d’im-primir en les legislatures girs méspropis de la ficció que de l’ofici quetemporalment exerceix. La prime-ra cosa li ha donat una llibertatde moviments insospitada, ques’ha escapat de tot control intern,en alguns moments fins i tot delmateix Mas quan era president delPDeCAT. La segona li va permetretrencar la barrera idiomàtica ambmitjans de tot el món durant eltram del pre i del postreferèndumde l’1-O. Ara, des de Brussel·les,fa d’heterodox ambaixador de laindependència i d’altaveu del queconsidera actituds antidemocràti-ques de l’Estat espanyol. Fonts deJxCat asseguren que podria mou-re’s més enllà de Bèlgica i Dina-marca per prosseguir amb el seupropòsit i demostrar que té llibertatde moviments dins del club dels 28.Puigdemont furga en les incohe-rències i mancances del sistema ju-dicial espanyol, desprestigiat pelsrànquings europeus de separacióde poders. L’elecció de Bèlgica coma país refugi va forçar el jutge delTribunal Suprem Pablo Llarena aretirar l’ordre europea presentada

abans per la jutgessa de l’AudienciaNacional. El viatge a Copenhaguenva empènyer el magistrat a rebutjarla petició d’emissió d’una altra or-dre europea per part de la fiscaliai a escriure una interlocutòria farci-da d’arguments polítics que s’aven-turava a imaginar el que preteniaPuigdemont amb el viatge. L’intentde La Moncloa per frenar el ple d’in-vestidura impugnant preventiva-ment la proposta de la candidaturasignada pel president del Parla-ment, Roger Torrent, ha portat Ma-riano Rajoy a desobeir les recoma-nacions del Consell d’Estat. Tambéha situat el Tribunal Constitucionala la corda fluixa, fent equilibris perintentar no desacreditar el governespanyol ni minar encara més elprestigi de la institució. Finalment,una doble pirueta: mesures caute-lars per impedir la investidura adistància o presencial de Puigde-mont sense autorització judicial,sustentada formalment en una de-cisió d’admissió o inadmissió de re-curs encara no presa. JxCat consi-dera que és “nul·la de ple dret” i aixího va al·legar en un altre escrit alTC. El grup del president destituïtpel 155 acumula causes per recór-rer al Tribunal Europeu de Drets

Odei A.-EtxearteBARCELONA

ACCIÓ · El 130è president és imprevisible, perquè defuig els paràmetres clàssics en què s’ha mogut la política des de laTransició espanyola MITJANS · Ha estat autor del seu propi relat establint una relació directa amb l’electorat a través de lesxarxes socials CONFLICTE · Acumula causes per recórrer a Estrasburg i, alhora, intenta col·lapsar el marc autonòmic

92dies fa que CarlesPuigdemont va apa-rèixer a Brussel·les, des-prés de la intervenció del’autonomia en aplicacióde l’article 155 de laConstitució i de la pre-sentació de la querellade l’aleshores fiscalgeneral de l’Estat, JoséManuel Maza.

Puigdemont, l’insòlitEl líder de JxCat, Carles Puigdemont, la setmana passada a la Universitat de Copenhaguen ■ REUTERS

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE GENER DEL 2018

d’Humans d’Estrasburg. Alhora, in-tenta col·lapsar el marc autonòmic.

L’alt tribunal va donar dissabtedeu dies a les parts abans de pro-nunciar-se. Si, com a conseqüènciade la decisió del TC, no hi ha unavotació d’investidura abans de de-mà, que és quan s’exhaureix el ter-mini legal, què passarà? No hi haprecedents. Ni tan sols és clar quiho ha de decidir. Si la conseqüèn-cia final de mantenir la coherènciasón unes altres eleccions, a JxCatestan determinats a anar-hi ambPuigdemont de candidat, un altrecop. El seu nom, a l’empara de lainstitució de la presidència, s’haconvertit en el nucli de confronta-ció amb Madrid. Per Rajoy, “unsenyor que ha fugit de la justíciano pot ser president de res”. PerJxCat, ho ha de ser de Catalunya,i serà el mateix president de la Ge-neralitat que decidirà, bressolatper un grup parlamentari fet a mi-da sense possibilitats de control di-recte per al PDeCAT, fins quan ifins on manté el torcebraç. Puig-demont ha arrossegat igualmentERC, que havia ideat un mandatd’acumulació de forces des de la Ge-neralitat i es veia a la presidència.Obtenint dos diputats més que els

republicans i uns resultats que nopreveien les enquestes, el d’Amertornava a agafar el comandamentdel bloc de partits independentis-tes, amb tota la complexitat quecomporta el fet de ser a Brussel·les.I un component personal que sem-pre, també en política, condicionaels esdeveniments: Puigdemont,amb la quotidianitat partida i llunyde la família, en un ostracisme quepodria durar vint anys si no és em-presonat abans, s’ha proposat tirar

endavant el conflicte polític. Avan-ça sense mirar enrere.

Com a periodista, l’exalcalde deGirona ha estat l’autor del seu pro-pi relat. No només no ha deixat quel’hi fessin les direccions dels mit-jans de comunicació (els anome-nats “tancs del segle XXI”), sinó quedes del primer moment va establiruna relació directa amb l’electorata través de les xarxes socials, apro-fitant la crisi de prestigi que viu la

professió en els temps de les fakenews. Twitter, Facebook, Insta-gram. També han estat eines percultivar la intriga, un recurs finsara impropi de la gestió autonò-mica. L’ha usat per exasperar LaMoncloa i els comandaments de lapolicia espanyola. També ha donatpeu a imaginatives campanyes ales xarxes (#OnÉsPuigdemont?)que han atenuat momentània-ment la gravetat d’una crisi queja arrossega presos polítics, mem-bres del govern a l’exili i un total de28 investigats als tribunals.

Puigdemont, independentistades de ben jove, penjava ahir a Ins-tagram una fotografia feta al costatdel Parlament, al passeig de Picas-so. “A 24 hores de la #investidu-raKRLS. Pel país. Per les llibertats.Per les nostres institucions. Perla democràcia. Per la dignitat. Pelfutur. Per tu. #RepúblicaCatala-na”, va escriure al peu de la imatge.Un helicòpter tornava a sobrevolarBarcelona. La Policía Nacionalmantenia la vigilància al Parla-ment. El Ministeri de l’Interior haideat un dispositiu per evitar que elpresident de la Generalitat s’ama-gui al maleter d’un cotxe, travessiun camí rural, salti amb paracaigu-

des i fins i tot que entri a la cambraper les clavegueres. Un dels seusadvocats, Jaume Alonso-Cuevillas,no en descartava el retorn.

Internet li ha permès esborrarfronteres. Mantenir una presènciaconstant malgrat la distància, ca-tapultar contra rellotge una can-didatura acabada de confegir perpresidir la Generalitat. Sense capcàrrec orgànic al PDeCAT, va arros-segar el partit a guardar la sigla i adeixar-se endur per una campanyasenzilla i centrada en la seva resti-tució. Amb un nom, el de JxCat,que el congrés fundacional del par-tit va rebutjar. Fa dos anys, Puigde-mont només pretenia acabar la fei-na que va acceptar aquell 10 de ge-ner. Fins abans del final abrupte dela legislatura, no tenia intenció derepetir. Ara lidera una croada perdenunciar davant de la comunitatinternacional l’actuació de les insti-tucions espanyoles. No hi ha refe-rents que valguin, però després delfracàs de la declaració d’indepen-dència i amb una detenció immi-nent en l’horitzó, es podria emmi-rallar en Mandela o en Assange,diuen els seus. Abans d’enfilar elcamí cap a la capital belga, Puigde-mont va triar el segon. ■

A dalt a l’esquerra,Puigdemont,entrevistat per RTBFa Brussel·les. A baix,la nit electoral,seguint els resultatsamb els consellersClara Ponsatí i LluísPuig i altres dirigentsdel PDeCAT. A ladreta, intervenintper videoconferènciaen un míting decampanya de JxCat■ REUTERS / AFP /

REUTERS— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont haarrossegat el PDeCAT i ERC,que havia ideat un mandatd’acumulació de forces

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE GENER DEL 201812 | Nacional |

L’Ajuntament de Gironaha comunicat a la Funda-ció Princesa de Girona(FPdGi) que aquest any nopodran fer ús de les instal-lacions de l’Auditori i deFira de Girona per a la sevaentrega anual de premis.Segons van explicar ahirla regidora de PromocióEconòmica, Desenvolupa-ment Local i Turisme deGirona, Glòria Plana, i ladirectora de Fira de Giro-na, Coralí Cunyat, les ins-tal·lacions estaran a partirdel juny en obres, i els tre-balls s’allargaran diversosmesos: “Són unes obres degran envergadura previs-tes des de final del 2016.Se’ls avisa ara perquès’han pogut desencallarels tràmits, i les obres po-dran començar al juny”, vajustificar Plana. Cunyat,per la seva banda, va dirque els treballs només espoden dur a terme enaquests mesos –del juny alsetembre– perquè són elsde menys activitat a Firade Girona i l’Auditori.

Un tema “també” políticDe fet, Fira de Girona ja vaavisar la fundació fa quin-ze dies. Ahir, però, l’Ajun-tament va fer arribar lanotificació oficial a laFPdGi: “Així tenen tempsde buscar alternatives si

és que volen continuarfent el Fòrum Impulsa”, vadir Plana.

La regidora admet quela situació política i lesmalmeses relacions entreel consistori i la casa reial iel govern de l’Estat espa-nyol, “alguna cosa hi tenena veure”, també, amb lanegativa, però va reiterarque, en aquest cas, el mo-tiu de denegar-los l’ús del’Auditori i la Fira “són lesobres”, i va concloure quesi no existís aquest incon-venient “ja es veuria què es

faria”. Sobre aquest aspec-te, el polític, Planas va re-cordar que el consistori,amb una àmplia majoriaindependentista, va re-butjar al seu dia el discursdel rei sobre els fets de l’1d’octubre: “Va fer unes de-claracions absolutamentfaltades de la neutralitatque un càrrec institucio-nal com el seu hauria demantenir.” En aquest sen-tit, va qualificar el contin-gut del discurs del rei del 3d’octubre passat de “de-claracions de política re-

pressiva contra un pobleque vol portar a terme undret fonamental com és eldel dret d’expressió”. Pertotes aquestes raons, con-sidera que al govern de laciutat “ni a bona part de laciutadania els sabrà moltgreu” que la FPdGi no pu-gui fer l’entrega de premisa la ciutat i que, per tant,els monarques espanyolsno vinguin a la ciutat.

Per la seva banda, fontsde la fundació no van en-trar ahir en valoracions dela decisió del consistori, ies van limitar a dir que es-tan valorant “espais i da-tes alternatives” per a l’ac-te. No van voler avançar si

els espais alternatius queconsideren estan a la ciu-tat o si en marxaran: “Ésmassa aviat per dir-ho”,van concloure. La regidoradel PP a Girona, Concep-ció Veray, va considerarahir “una excusa” la dene-gació d’ús de l’Auditori, i lava atribuir “únicament auna qüestió política”.

Les obres que es volenfer tindran diverses fases.La més visible serà la re-conversió de la façana est,que dona a la Devesa, quees farà de vidre. La directo-ra de Fira de Girona va ex-plicar que han demanatuna llicència per ampliarels usos que es poden do-nar a l’Auditori, perquès’hi pugui portar a terme,en un futur, “qualsevol ti-pus d’activitat”. ■

Girona diu no als premis dela fundació de la casa reial

Jordi NadalGIRONA

a L’Ajuntament els ha dit que l’Auditori estarà en obres al juny i no en poden fer ús a Des del 2010,Felip VI hi assistia cada any a La regidora de Promoció Econòmica diu que no se’ls trobarà a faltar

El Fòrum Impulsa, acte orga-nitzat per la FPdGI, s’ha cele-brat a la ciutat cada any desdel 2010. La presència cadaany del príncep Felip –aramonarca– ha generat semprecontrovèrsia social. Una con-trovèrsia que ha basculatsempre des de la indiferènciad’una majoria dels ciutadansfins al rebuig més explícitd’uns altres –pràcticamentmai, fora de les quatre parets

El monarca espanyol, Felip VI, a l’Auditori de Girona durant els premis FPdGi de l’any passat ■ QUIM PUIG

de Fira de Girona i per partdels assistents al fòrum, harebut cap escalf–. El rebuigha crescut en les darreresedicions, coincidint amb l’ex-pansió de l’independentisme.L’1 d’octubre, però, va marcarun punt final, ja que va dur elgovern de la ciutat a trencarrelacions amb la casa reial i elgovern espanyol. La negativad’acollir-los aquest any n’ésuna conseqüència.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Vuit anys de fòrums Impulsa

“L’ús de l’Auditorise’ls denega per lesobres. Si no hi haguésobres, ja es veuria quèes faria”Glòria PlanaREGIDORA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Denuncien accions feixistes aArgentona i Vilassar de MarEls ajuntaments de Vilassarde Mar i Argentona (Mares-me) han denunciat que hanpatit accions feixistes en elsdarrers dies. El cas més re-cent és el de Vilassar de Mar,on diumenge al vespre unacinquantena de persones –al-gunes amb la cara tapada iamb pals– van arrencar car-tells, estelades i llaços grocs ala zona de l’N-II. El regidor deGovernació, Àngel Font (ERC),va dir que aquesta setmanaes farà una reunió amb els

Germà Bel declaraper un presumptedelicte d’odi

La CCMA, la més plural enla cobertura del 21-DEls mitjans de comunicaciómés equilibrats i plurals en lacobertura de les eleccions alParlament del 21-D van serTV3 i Catalunya Ràdio. Així hoconstata un informe del Con-sell de l’Audiovisual de Catalu-nya (CAC) que compara la pre-sència i temps de paraula detotes les opcions polítiques enels diferents mitjans de comu-nicació. Segons l’estudi, els dosmitjans de la CCMA van ser elsque més van igualar el tempsde notícia de les candidatures

L’exdiputat de Junts pel SíGermà Bel va declarar ahirdavant la fiscalia per un pre-sumpte delicte d’odi i discri-minació arran d’unes piuladesen què criticava la vicepresi-denta del govern espanyol,Soraya Sáenz de Santamaría,i la policia espanyola per la se-va actuació l’1-O. Les actua-cions es basen en un informepolicial que, segons va criticarel mateix Bel en un fil a Twit-ter, conté “falsedats constata-bles”. ■ REDACCIÓ

cossos policials “per recopilarinformació i, si s’escau, pre-sentar una denúncia”. Ahir alvespre es va convocar unaconcentració al municipi perrebutjar els fets. D’altra ban-da, l’alcalde d’Argentona, Eu-dald Calvo (CUP), va denun-ciar ahir, a través de les xarxessocials, que el passat dia 23cinc encaputxats van tallarl’estelada de l’entrada del po-ble i van “atacar” mobiliari ur-bà. L’Ajuntament presentaràuna denúncia. ■ LL.A.

a l’hora d’informar sobre lacampanya electoral i els comi-cis, i també van oferir una ma-jor diversitat de veus que repre-sentaven les diverses forces.Així, la distància entre el partital qual es dedica més temps iel partit al qual se’n dedica me-nys és molt reduïda en tots dosmitjans. Per contra, Antena 3 iTelecinco són els menys equili-brats, ja que la distribució deltemps és molt desigual i no esbasa en els resultats electoralsdel 2015. ■ REDACCIÓ

El pal sense l’estelada, aArgentona ■ LL.A.

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE GENER DEL 2018 | Nacional | 13

algrat les incerteses i lesincògnites que viu Cata-lunya i la Generalitat, valmés agafar-se les coses

amb humor. Això és el que pensenmolts i molts usuaris de les xarxessocials, que en els últims dies han fetcórrer com la pólvora desenes demems sobre el parador de CarlesPuigdemont. El mateix govern espa-nyol ha estat la principal font d’ins-piració per fer aquests muntatges:els controls que estableix als passosfronterers; les declaracions del mi-nistre de l’Interior, Juan Ignacio Zoi-do, que deia que no deixarien entrarel líder de Junts per Catalunya nidins del maleter d’un cotxe... Totsaquests mems han triomfat a la xar-xa amb l’etiqueta #OnÉsPuigde-mont?, que l’escriptor Quim Monzóva ser un dels primers a utilitzar,després d’una conversa via Twitteren què especulava amb Màrius Ser-ra i Josep Maria Mainat sobre el pa-rador del president i sobre la possibi-litat que hagués tornat a Catalunya.

A partir d’aquí, l’enginy ha fet laresta. Des de muntatges amb el fa-mós pentinat de Puigdemont, pas-sant per disfresses que podria utilit-zar per eludir la policia, fins a imat-ges en què se’l veu en un àpat ambla família reial espanyola. Altresusuaris han optat per penjar foto-grafies amb Puigdemont i assegu-rar que saben perfectament on és.També s’han fet caretes del presi-dent, adhesius per als vehicles, et-cètera. Tot sigui per alimentar l’hu-mor i alhora preveure diversos esce-naris de cara al que pot passar avui.

Les bromes d’un diputatEn aquesta mateixa línia, FerranCivit, diputat d’ERC i company dela consellera a l’exili Meritxell Ser-ret, va fer ahir una sèrie de piuladesmentre tornava de Brussel·les enquè destacava: “Iniciem operacióretorn ben carregats des de Bèlgica.Esperem que no ens interceptin.”Més tard, va penjar una foto d’unpassatger en un cotxe en què es po-dia intuir un pentinat semblant aldel president, i hi afegia: “Entrema França. Tot segueix el pla previstamb el paquet a dins.”

Al marge dels mems, tambés’han escampat diversos missatgesper WhatsApp com ara “El gall jaés al galliner. Tot està tranquil. Nohi ha guineus. Passa-ho”. Un mis-satge premonitori? ■

M

CREATIVITAT · La incògnita sobre si Puigdemont tornarà a Catalunya ha fet que es disparin els mems a la xarxa COTXES · Lesdeclaracions de Zoido en què anunciava que el president no entraria a l’Estat ni dins del maleter d’un vehicle també han servitd’inspiració als internautes BROMES · Molts usuaris han penjat fotos amb el líder de JxCat i han assegurat que saben on és

#OnÉsPuigdemont?M. BatallerBARCELONA

Alguns dels enginyosos muntatges que estan corrent per la xarxa en els últims dies i en què podem veure Puigdemont a tot arreu: a la taula delsreis d’Espanya, amagat al maleter d’un cotxe, protagonitzant un dels misteris de la coneguda sèrie ‘Lost’... ■ EL PUNT AVUI

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE GENER DEL 201814 | Nacional |

“Per fer les cosess’hi ha de creure”

Ventura Pons Director de cinema i impulsor dels cinemes Texas

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

ls cinemes Texas, impulsatspel cineasta Ventura Pons,són un dels tres finalistesdel premi Martí Gasull de la

Plataforma per la Llengua per ha-ver “demostrat que es poden pro-jectar pel·lícules en català amb to-ta normalitat i amb èxit de públic”en un sector en què el català estàclarament minoritzat.

Què suposa per als cinemes Texasser finalistes del premi Martí Ga-sull?M’he sentit molt afalagat pel fetque la Plataforma per la Llenguareconegui l’únic cinema que ho fatot en català. Hi havia molta gentque no hi creia i per fer les cosess’hi ha de creure i s’ha de lluitar.Nosaltres hem lluitat molt i el sim-ple fet que ens ho reconeguin és unhonor.

Com se us va acudir aquest pro-jecte?El món del cinema és Ianquilàn-dia i tots els directors volem que elnostre cinema arribi a tothom.Nanni Moretti té un cinema a Ro-ma. Els [germans] Kaurismäki, una Hèlsinki; Tarantino, a Holly-wood... Aleshores, vaig pensar:

E

MODEL · “Els Texas els hem fet com els de quan érem petits: de reestrena i bo,bonic i barat” VALÈNCIA · “L’actual govern valencià està molt conscienciat enmatèria de llengua” GLOBALITZACIÓ · “El món del cinema és ‹Ianquilàndia›”

“Per què no ho fas tu a Barcelo-na?” I ho vaig fer com ho fèiemquan érem petits; de reestrena ibo, bonic i barat, les tres bes de lesnostres àvies. Bo perquè els cine-mes han quedat espectaculars,amb una bona programació i ambun preu assequible en un momenten què la gent pateix la crisi.

El fet de fer-ho tot en català va serun acte de militància o de norma-litat?De normalitat. Per què es diuentots els títols de les pel·lícules encastellà, fins i tot a TV3? Ho fan encastellà encara que la pel·lícula si-gui anglesa!

Els cinemes Texas són els únicsque ho subtitulen tot en català.Ho subtitulem tot i les pel·lículesque no trobem subtitulades lessubtitulem nosaltres. Tinc unequip de lingüistes treballant nit idia. Ara estem digitalitzant totesles pel·lícules, i plataformes comAmazon i Netflix ho tindran tot enversió original subtitulada en cata-là, en castellà i en anglès.

Per què creu que hi ha tan pocaoferta en català al cinema?N’hi ha que no hi creuen i n’hi haque pensen que no és comercial. Jono sé què vol dir la paraula comer-

cial, però als Texas hi ve gent.

La llei del cinema, en matèria dellengua, no es compleix.Qui té l’obligació de fer-la complir,l’ICEC [Institut Català de les Em-preses Culturals], que la faci com-plir. No sé per què no ho fan. Encanvi, Política Lingüística té unapolítica extraordinària.

L’any passat vau obrir el cinemaAlba Texas a València.Sí, perquè el de Barcelona anavamolt bé. A València costa arren-car, però s’ha de perseverar en lavida.

Amb els últims canvis polítics, ésun bon moment per apostar pelPaís Valencià?El govern valencià està molt cons-cienciat, i és curiós, perquè XimoPuig i el PSOE valencià governenamb Compromís al País Valencià, ia Madrid, en canvi, aguanten elPP. La batalla de València és moltinteressant, com també ho és la deMallorca, tots dos en mans del PPfins fa poc, encara que aquí tots es-tem pensant en la nostra batalla.

A Mallorca també penseu obrir-hiun cinema?No, però a finals d’abril obrirem elcinema Las Vegas, a Figueres. ■

Un modeld’èxitEl cinemes Texasde Barcelona vannéixer el 17 de se-tembre del 2014 iel seu model dereestrenes en ver-sió original subti-tulades en catalào doblades, en elcas de les pel·lícu-les infantils, haatret ja uns700.000 espec-tadors, més lesescoles que hi vanal matí. ■ JOSEP

LOSADA

Ventura Pons durant l’entrevista amb El Punt Avui, a Barcelona ■ JOSEP LOSADA

La Guàrdia Civil xifra en1.040.800 euros les supo-sades comissions il·legalscobrades per Convergèn-cia Democràtica de Catalu-nya (CDC), a través de do-nacions a les seves funda-cions a canvi de concedirobra pública a empreses.Així ho recull un “estudipreliminar” (de nomésquatre planes) de l’abrilpassat i presentat ara aljutjat d’instrucció número1 del Vendrell, que des del2016 investiga el suposatfinançament il·legal deCDC. El jutge Josep Boschha demanat a les defensesdels 23 imputats i a les acu-sacions si volen que la cau-sa s’enviï a l’Audiencia Na-cional pel seu gran abast,com va demanar la fiscaliala setmana passada.

En l’informe, la GuàrdiaCivil detalla que ha analit-zat 24 expedients d’adjudi-cacions d’obres i serveispúblics de diferents admi-nistracions, amb un pres-supost de licitació de 218milions d’euros. En l’adju-dicació definitiva van ser168 milions, als quals calafegir 1,7 milions en modi-

ficacions i 4,5 milions enpròrrogues. Hi afegeixenque les donacions a les fun-dacions del partit, Cat-Dem, Fòrum Barcelona iFundació Privada Òmni-um, van sumar 10,3 mi-lions entre els anys 2008 i2013. D’aquest total, laGuàrdia Civil assegura queun milió d’euros en dona-cions estan relacionatsamb comissions il·legals através de les empresesTeyco, Copisa, Rogasa iOproler. Pel fiscal, el lla-vors tresorer i administra-dor de CDC i de CatDem“és qui controlava els au-tèntics suborns sota l’apa-rença de donacions”.

Per la seva part, tècnicsdel Departament de Go-vernació i Administra-cions Públiques, a requeri-ment del jutge, han realit-zat informes en la majoriadels quals indiquen que lesadjudicacions sota sospita“s’ajusten a la legalitat ad-ministrativa”. Són obresmunicipals a Sant Celoni,Figueres, Lloret de Mar iSant Cugat del Vallès. Enaquest darrer cas, el tècnicprecisa que “no es justificala no exclusió de Teyco perbaixa temerària en el pres-supost”. ■

La Guàrdia Civilxifra en un miliód’euros el 3%cobrat per CDC

M. PiulachsBARCELONA

a Analitza 24 adjudicacions del 2008 al2013, segons indica al jutge del Vendrella Ho haurien rebut tres fundacions

L’extresorer de Convergència Andreu Viloca, principal sospitóssegons el fiscal, en sortir de declarar pel cas Palau ■ ACN