Edició de LleidaDIMARTS · 19 de desembre del 2017. Any XLII. Núm. 14493 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13363 - EL PUNT

1,20€

Cap de llista de Junts per Catalunya a LleidaJosep Maria Forné P48

“Un catalanistano pot votar quiavala el 155”

1191

62-1

1195

80w

1215

03-1

1363

83w

CULTURA P36

El consellerPuig vol ladimissió deRos pel casSixenaReñé carrega contraMéndez de Vigo

REPRESSIÓ · “Comencem a normalitzar, de manera inconscient, el 155”JUDICI · “La retirada de la causa és factible i seria saludable per a lademocràcia espanyola” BORRELL · “El país no està malalt, està ocupat”

ENTREVISTA Carles Puigdemont Cap de llista de Junts per Catalunya

‘‘El 130è president noel pot liquidar Rajoy’’

P6-20

Els candidats que van participar en el debat de TV3 d’ahir a la nit ■ REDACCIÓ

Debat de blocs a TV3

Ruben WagensbergCandidat número 9 d’ERC per Barcelona P16

Eurodiputada P17Martina Anderson

Interior expedientaJunqueras i Sànchezper haver fet política

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

e l’anàlisi que,amb el pas dels

dies, podem fer del fi-nal abrupte –o l’inter-regne– d’això quen’hem dit procés, el

que més desencisa no són els errorsde l’independentisme, sinó veure comels qui van fer la transició –des de lapolítica, però també des del periodis-me i altres àmbits– s’han resistit nu-mantinament als canvis, per una bar-reja entre la por a perdre poder i un or-gull malentès i defensiu sobre novesgeneracions i noves propostes. Perquèel món ha canviat amb la globalització,perquè la crisi econòmica va eviden-ciar les tares del sistema espanyol iperquè tot plegat ha propiciat un canvide cultura i de voluntat de participaciópolítica, que fa ridícul referir-se com unmantra als pactes de fa 40 anys i a la“Constitución” i no sé quantes coses“que nos dimos entre todos”. I ésaquest immobilisme –i no l’error decàlcul de l’independentisme desprésde l’1-0– el que ens ha portat fins aquí.El periodisme d’estat, en feliç expres-

sió de Francesc Serés, contra l’inde-pendentisme, però també contra Po-dem, dos moviments renovadors quepodien assolir els seus màxims o no,demostra aquest immobilisme delque, per culpa d’ells mateixos, n’hemde dir règim del 78. Aquest final trau-màtic del període 2008-1017 –des queesclata la crisi– potser farà recular ocongelar un temps aquesta necessitatde canvi. Però quan les evidències tor-nin a emergir, que ho faran perquè hisón, es tornarà a veure com a necessa-ri i inevitable, ni que sigui vegetativa-ment, que cal una nova arquitecturainstitucional, un nou model econòmic,un nou model educatiu, unes novesformes de participació política i unallarga llista de coses perfectamentdescrites en la literatura mèdica, queels moviments de canvi –i això sí quehauria de formar part de l’autocrítica–hi va haver un dia que es van oblidar derecordar. Passat el tsunami, això estornarà a veure. Com passat el tsuna-mi es veurà que la societat catalana noha canviat tant i que no està tan dividi-da. Ho està tan poc, que el PP serà re-sidual, perquè és percebut com a hos-til a Catalunya.

D

Keep calmTian Riba

2008-2017

La societat catalana està tan poc dividida que el PPserà residual perquè éspercebut com a hostil

egant l’hort, doncs, a l’esperade les eleccions de demà passat.Quin patir. Regant l’hort, o be-

neficiant-me del reg dels altres. Diven-dres, a plaça, vaig trobar raves llargs.Últimament són rodons i no piquen.Em pensava que aquests que recupe-raven la forma ancestral picarien, i vaser com si fossin esfèrics: cap arestagustativa. El venedor em diu: “La gentno vol que piquin.” “La gent.” Contentde situar-me en una elit al marge de“la gent”, però de què serveix pertà-nyer a l’aristocràcia si no pots satisferels gustos? Els senyors amb tirabui-xons de l’època de Voltaire consumienraves que picaven, i “la gent”, també.Hem democratitzat els gustos per lapart insípida. De què serveixen les re-volucions, també les alimentàries, sihi perdem els raves? Dispensin: no séon tinc el cap. Mentre rego o em re-guen l’hort faig números: si en el refe-rèndum de l’1 d’octubre van anar a vo-tar més de dos milions de persones,molt majoritàriament pel sí, i prop deset-centes mil se’n van veure privadesper les dificultats policials, com és queels resultats previstos per demà passat

R

suggereixen un empat entre els inde-pendentistes i els unionistes o una su-peració d’aquests? Prop de tres mi-lions d’independentistes actius són uncontingent molt majoritari del cens.Com s’explica l’empat o l’avantatgeunionista? Ho explica la llei d’Hondt?La participació massiva? Hi ha inde-pendentistes que s’hi han repensat ohan perdut picant? Avui dino amb uncap matemàtic. Li ho preguntaré.

La parada dels ous. Els ous, més queproducte de les gallines, són el resultatde voler evitar cues a urgències. El diade Sant Joan que es van intoxicar cen-tenars de clients d’una pastisseria per

una coca de crema vaig veure els ousperduts. Les autoritats que ens indi-quen que hem d’apagar els llums decasa quan ens n’absentem o que a lapiscina hem de mantenir el cap forade l’aigua si volem respirar, haurienpogut dictar que la crema és privativade Sant Josep, quan no fa tanta calor,però van resoldre operar sobre els ous,en origen i per a tothom. Fets en trui-ta o ferrats poden passar. Durs, posenen evidència la manipulació: el rovellés petit i descentrat, la closca i la claras’enganxen... Convertits en crema fancom els raves: no tenen l’alegriad’abans. M’aconsellen d’anar a una pa-gesa al marge del circuit comercial. Sino trobo rovellons, on trobaré una pa-gesa amb rovells vermells?

Eleccions en dia feiner, com al prin-cipi de la democràcia. Llavors ho feienper animar la gent a anar a votar ambl’incentiu d’unes hores pagades. Ara hiha la por que la gent, acostumada alsdiumenges, es retregui. Vols dir que esretrauran i enfonsaran el cap a la pis-cina, els votants del referèndum?Quin patir, i que complicat regar l’hortper evadir-se.

“Uns han perdutsabor, els altrespicant, i demàpassat eleccions

Manuel CuyàsVuits i nous

Ous i raves

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/6dbq58

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

ixò del PP a Catalunya és allò del’ou i la gallina. Jo no sé què ésprimer: si les ximpleries que ar-

riben a dir el líders del PP els porten afer els resultats que fan; o si, al contra-ri, els resultats que obté el PP a Cata-lunya és el que fa que els lídersd’aquesta formació diguin les ximple-ries que diuen. No ho sé. I tant me fa.Perquè el premi que ja s’entreveu queel PP recollirà aquest 21-D promet serespectacular. El partit que es vantad’haver aplicat el 155, d’haver “decapi-tat” l’independentisme (Soraya dixit),de ser més durs que tothom, serà –i ai-xí ho diuen totes les enquestes i el sen-tit comú– el partit que aconseguiràquedar en darrer lloc en aquestes elec-cions i fer els pitjors resultats de la se-va història. Francament espectacular.I com que ara estan nerviosos –i ho es-tan molt– no se’ls acut res més queprémer l’accelerador. I si ja habitual-ment deien bestieses, ara les diuen

A “El premi que elPP recollirà aquest21-D s’entreveuespectacular.Brillant estratègia,Mariano!

multiplicades per dos. O per tres. Del’alçada d’un campanar. I ara ja no ésnomés Xavier García, sinó que les ve-nen a dir directament els seus líders.De fet, si s’hi han fixat, el PP ha optataquests darrers dies per amagar Gar-cía i deixar-lo en un segon terme (ja nodeuen confiar en ell per remuntar les

enquestes); de manera que ara tenimcada dia ministres passejant per Cata-lunya, i la vicepresidenta Soraya i elpresident Rajoy instal·lats a la capitalcatalana. Res. No els servirà de res.Serà el pitjor resultat de la seva histò-ria i, probablement, acabaran rere laCUP a les eleccions de dijous vinent.S’imaginen, quina vergonya? Quin ri-dícul, haver convocat unes eleccionsper la via del 155 tot plegat per acabardesapareixent del mapa polític catalài, a més, haver fet gran Arrimadas? ElPP té un problema a Catalunya. I greu.I alguna reflexió haurien de fer el 22-D, ni que finalment aconseguissin eldoble de diputats del que els vaticinentots els sondejos. Hauran fet el ridículdisparant-se un tret al peu. No hauranliquidat l’independentisme (és evidentque el fenomen ha vingut per quedar-se) i, en canvi, gairebé s’hauran liqui-dat a ells mateixos. Brillant estratègia,Mariano.

L’ou o la gallinaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Tot i que el moment és, eco-nòmicament i políticament,

complicat, Catalunya continua do-nant mostres que té una societatcivil organitzada i solidària respecteals més desfavorits. Si fa uns dies,no gaires, va tenir lloc una nova edi-ció del Gran Recapte per al Bancdels Aliments, amb xifres de rècord,aquest cap de setmana s’ha cele-brat la vint-i-sisena edició de La Ma-rató de TV3, en aquesta ocasió de-dicada a la recollida de fons per a lainvestigació contra les malalties in-feccioses, una edició que va tornara tancar la primera jornada –les do-nacions es poden fer fins a finals degener– amb xifres d’aquelles quemaregen, més de set milions d’eu-ros en donatius. És obvi que aques-tes iniciatives, com altres que es fanal nostre país, venen, de fet, a subs-tituir els recursos que hi hauria d’in-vertir l’administració i, per tant, nohaurien d’existir, però també ho ésque aquesta necessitat és real i se-ria absurd negar la necessitat i dei-xar de fer, per exemple, col·lectesdedicades al món científic, pel fetque substitueixen les administra-cions.

Les iniciatives solidàries fanpaís i més en un moment en què al-guns polítics asseguren que unapart de la societat catalana estàmalalta, que s’ha de desinfectar oque s’ha de tallar el cap als seus lí-ders. La resposta cívica de la socie-tat catalana també inclou aquestesmostres de solidaritat, ja sigui di-recta gràcies als poc més de 2.000voluntaris que van participar en elGran Recapte d’Aliments o als2.400 que ho van fer a La Marató deTelevisió de Catalunya, o sent unade les desenes de milers de perso-nes que han fet algun tipus de do-nació que permetran fer arribar ali-ments als més desfavorits o incre-mentar la investigació científicacontra les malalties infeccioses.

De nou,solidaritatde país

EDITORIAL

Les cares de la notícia

La Federació d’Associacions de Mares i Pares deCatalunya s’ha caracteritzat sempre per parlarmolt clar. I la nova presidenta manté la tradició: elproblema de l’escola catalana és la manca d’in-versió i no pas el català, i a l’escola no s’adoctrina.Clar i català.

VICEPRESIDENTA DEL GOVERN DEL PP

Compromís amb l’escola

La vicepresidenta del govern del PP, Soraya Sáenzde Santamaría, va utilitzar ahir el Senat per conti-nuar el míting contra el sobiranisme iniciat dis-sabte a Girona. Era un mal dia, al final de campa-nya, per comparèixer, però hauria pogut fer un pa-per més digne. O no.

-+=

-+=

Dibuixos de denúnciaJaume Capdevila, KAP

Un míting al SenatSoraya Sáenz de Santamaría

-+=

Belén Tascón

Una vintena de dibuixants d’arreu del món s’hanaplegat, en una iniciativa impulsada per la coope-rativa L’Apòstrof i Jaume Capdevila, KAP, per de-fensar la llibertat d’expressió a Catalunya. La lli-bertat cal defensar-la, i ells ho fan amb la seva mi-llor arma, el dibuix.

DIBUIXANT

PRESIDENTA DE LA FAPAC

De reüllBerta Roig

Res no ésnormal

ueden dos dies per a la cita amb les urnes i, ambpermís dels forofos del 155, el cert és que Catalunya

arriba a aquesta cita electoral amb poca normalitat. Nonomés per l’obvietat que hi ha candidats a la presó oexiliats a Brussel·les, en tots dos casos com a resultat,es veu, de l’eficient tasca del president espanyol (SorayaSáenz de Santamaría dixit). Tampoc no són uns comicisnormals perquè el govern català escollit a les urnesarriba al 21-D intervingut, o perquè aquest cop tocaràvotar en dijous. Res no és normal, i des d’un punt de

vista empresarial i econòmic,aquest és el major reclam per al21-D. Les empreses sempre diuenque són capaces d’adaptar-se a tot,però que necessiten certeses, sabercap a on es va, i evitar lesimprovisacions o les proclamacionssense efectes. També necessitenpolítics que no desitgin veure

l’economia catalana recular posicions a canvi deguanyar alguns vots. Ni necessiten governsirresponsables que animin les empreses a traslladarseus, o que menystinguin la capacitat de l’economiacatalana a pesar de la seva contribució (per exempleamb un 25% del total de les exportacions estatals).Tampoc polítics que acceptin com a normal un dèficitfiscal de 16.000 milions i juguin amb les pensions apesar de la contribució neta que les cotitzacions delscatalans han fet durant anys. La llista de coses anormalsque s’acumulen a Catalunya resulta llarguíssima.

Q

El mónempresarialvol unanormalitatque no ve del155

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

o tinc diners, notinc diners / Xi-

quets preneu pacièn-cia / cosa d’un mes /cosa d’un mes / notinc diners. Xiquets,

preneu paciència / cosa d’un mes.” Ai-xí diu una estrofa de la cançó tituladaNo tinc diners, del grup ebrenc Quicoel Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, quees clava al cap després de llegir l’infor-me sobre l’ocupació que aquests diesha presentat la taula d’entitats del Ter-cer Sector Social. Més que mai hi apa-reix el concepte de treballador pobre.Els pobres treballadors ja no en tenimprou amb tenir una feina remuneradaper esquivar la pobresa; ara som tre-balladors pobres, perquè cada copmés els sous no permeten arribar a fi-nal de mes. Al voltant de mig miliód’assalariats formen part a Catalunyadel que ja es coneix amb aquest con-cepte. Són aquells amb sous inferiorsals 1.171 euros, que és el llindar fixatper la Carta Social Europea basant-seen el 60% dels ingressos mitjans, i quetindrien “un salari mitjà mensual que

no els permetria desenvolupar una vi-da decent”. Encara més: al voltant de lameitat d’aquests assalariats van tenirnòmines inferiors als 710 euros pel peselevat dels contractes a temps parcial,segons diu l’informe Ocupació de qua-litat: una resposta al fenomen dels tre-balladors i treballadores pobres. La fal-ta de recursos provoca una espiral queho xucla tot: habitatge, salut, incre-ment de les desigualtats, exclusió so-cial. La lluita de tots els que aquestsdies han fet campanya electoral i, so-bretot, dels que acabaran ocupant lescadires del poder (si les cadires encaraqueden dempeus a partir del 22-D!) nonomés s’ha de centrar a reduir les ta-xes d’atur, sinó a aconseguir millorarles condicions dels treballadors, delsque tenim sou, dels que volem una fei-na amb un sou digne. No podem tenirun bon país si primer no es dignifiquenles condicions econòmiques de lespersones. “Ai president / pague alsciutadans / que tenen gana / que te-nen gana / que si no, no ballaran / jotani sardana”, diuen els Quicos. ■

N

Full de rutaCarina Filella

Pobrestreballadors

Al voltant de mig miliód’assalariats formen part aCatalunya del que ja esconeix com a ‘treballadorpobre’, amb sous inferiors als1.171 euros

1any

L’Estat intensifica el setgejudicial sobre el Parlament.Procés del TC similar al deForcadell contra els quatremembres sobiranistes.

10anys

20anys

Magdalena Álvarez esconverteix en el primermembre d’un govern reprovaten la història de la democràciaespanyola.

Les intenses pluges caigudesels dos últims dies a Catalunyaposen en alerta diversos puntsde les conques del Ter, elLlobregat i l’Ebre.

Pressió judicial Reprovada Es dispara l’alarmaTal diacomavui fa...

Llaços grocs

b Darrerament hem om-plert Catalunya de llaçosgrocs, bufandes grogues ojerseis grocs que no tenenaltra intenció que manifes-tar el suport als líders cata-lans empresonats. Aquestfet, el de lluir llaços grocs,no crec que faci canviar odeterminar la intenció devot de ningú.

El nerviosisme que s’haapoderat de la Junta Electo-ral Central està fora de mi-da. Destinar recursos (simés no hores de mossosd’esquadra i dels funciona-ris) que s’han presentat ales conselleries de la Gene-ralitat o als ajuntamentsamb el requeriment de ferretirar aquests símbols defaçanes i dels guarnimentsd’arbres de Nadal, està molta prop de veure fantasmes.Mentre hi ha qui passa l’es-tona fent aquesta tasca tanimportant els polítics se-

gueixen la seva ruta per lacampanya electoral, que elsseus discursos sí que podeninfluir en el vot dels ciuta-dans.

Període electoral, períodede campanya, repensar lesdiferents propostes políti-ques i dijous votar amb lla-ços grocs o sense.

En pregunto, l’actitud dela política espanyola portaenlloc? Potser que s’ho fa-cin mirar.PILAR PORCEL i OMARSabadell (Vallès Occidental)

RememorantAribaub Ja he rebut tota la propa-ganda electoral, l’he llegida itambé els noms dels candi-dats. Això de llegir els nomsés desanimador, mai no co-nec ningú tret dels dos otres primers i potser algúdels darrers. Que jo res nosàpiga de la gent que figuraa les llistes deu ser, només,

culpa meva, per ser jo mésanònim que ells, que al-menys algú els ha buscatperquè hi siguin. Per votar-los només cal fe. Altra cosaés conèixer i comprendreels programes que ens pro-posen, tots ells propugnensolucions de tot i per a tots,tots es vanten de poder-hofer, sense arriscar-se, però,a explicar com. Ben miratcreure-s’ho també és qües-tió de fe. A la present conte-sa, el govern que surti esco-llit tindrà alguna prerrogati-va?, de què van aquesteseleccions?, de gestionar unpaís o de deixar clar qui elmanarà? Dos partits asse-guren que Espanya és la so-lució i que només es pot sercatalà si ets espanyol i pro-clamen el descabezado d’unnacionalisme que per a ellsno és possible que existeixi.Un altre, vol “passar del mi-ratge a la realitat”; quin mi-ratge, el de “voler influir enla política espanyola”?, i qui-

na realitat, la dels presonersper idees? Que lluny quedael socialisme catalanista,que hi era i ben fort. Un ter-cer, crescut per la conjuntu-ra, repeteix la prèdica d’ahiri d’abans-d’ahir i tancantulls i orelles per no sentir elque succeeix al seu voltant,s’aferren al seu ideològicperpetu i s’arenga el perso-nal parlant, per exemple, del’escola concertada i evitantdefinir-se en res més. Facent cinquanta-cinc anysque va morir Aribau, el queens deixà l’Oda a la Pàtria.MIQUEL OLAYA GALCERANBarcelona

Maquiavel

b Treure’ns de casa (del Go-vern), posar-s’hi ells. Esbor-rar-nos del mapa (tancar lesoficines de l’exterior). Els prín-ceps a la presó o a l’exili. Undeu de màster maquiavèl·lic.JOAN MARTORELL I BARBERÀMatadepera (Vallès

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Tu, que dubtes,pots ser la peça clau

uè faràs finalment? El teu entorn etdeu collar perquè votis tal opció o talaltra i, a estones, agrairies tenir les

coses tan clares com les tenen alguns i, se-gurament, de tant en tant enviaries els pe-sats que et volen convèncer a pastar: tu jatens criteri i opinió pròpia i no et cal el pa-ternalisme dels que saben el que et convé.D’acord, però dijous ja arriba i les eleccionsles tenim aquí i segueixes dubtant. Què fa-ràs? D’arguments n’hi ha per a totes les op-cions, gairebé tot és discutible, debatible iargumentable, i hem d’acceptar que estemimmersos en un terreny d’incerteses i quehem de trobar una sortida positiva com apaís. I és cert, cap opció política no ha estatni és immaculada ni perfecta, certament,l’error és una de les condicions que ens defi-neix als humans... Tots, sense excepció,formem part d’aquesta realitat i tenim lapossibilitat d’escollir i decidir com afron-tem el futur. Tu, que dubtes també, no dis-simulis. Tu tens la clau. Sí, et posaré encaramés pressió, perquè tu i els que seguiu deli-berant el vot com tu decidireu finalmentqui guanya i qui perd aquestes eleccions.

POTSER JA EN TENS PROU i deixaries de lle-

Q gir aquestes línies, segurament com queets un indecís (aquesta paraula té una per-cepció negativa), només et falta que algúque no coneguis t’interpel·li a través d’untext que llegeixes perquè te l’has trobat o,precisament, perquè te l’han fet arribar i,així, et decideixis d’una vegada. Espera’tun moment i no abandonis la lectura, queacabarem aviat. I és que els que, com tu,dubteu, sou els que feu millorar els argu-mentaris i que tothom es posi les piles perperfeccionar les seves propostes. No t’esticensabonant: és així.

ANEM AL GRA, VA. Tu, que dubtes, n’estic se-gur, tens idees fermes i principis irrenun-ciables. Una pregunta: pots votar qui vapromoure i va justificar la violència de l’1d’octubre? Es fa difícil mirar cap a l’altrabanda, és complex fer veure que no n’hi haper tant, perquè tu que dubtes saps perfec-tament que si, majoritàriament, validem la

violència indiscriminada, serà més fàcilque torni a passar. I no, tu dubtes qui vota-ràs, però tinc la convicció que tu, com mi-lers d’indecisos com tu, no voleu avalar larepressió, qui va pegar i agredir, qui va vio-lentar i violenta la nostra convivència.

SÍ, D’ARGUMENTS N’HI HA per a tots els gus-tos, però mai no podem oblidar qui som:som memòria i som futur i, al final, hem dedecidir-nos per qui defensa millor un mo-del de societat pròspera, culta i per a tot-hom. ¿Qui farà avançar la democràcia i quila farà retrocedir? Tu, que dubtes, tensl’oportunitat de contribuir a fer un pas en-davant, un pas d’esperança, dignitat i ten-dresa, de pacifisme i de respecte, perquèvenim del silenci, però tu i jo sabem perfec-tament que sense lluites socials mai s’asso-leix cap victòria remarcable. Tu, que dub-tes, pots ser la peça clau perquè el riu se-gueixi avançant, perquè el futur el guanya-rem si fem pinya, si sumem els teus mati-sos que són indispensables, perquè cons-truïm un demà que tant a tu com a mi ensil·lusioni compartir. Dona-li una oportuni-tat al futur que ens espera: o un pas enda-vant o quaranta any enrere.

Jordi Mayoral. Historiador

Tu, que dubtesTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 2017

Miquel Iceta, CANDIDAT DEL PSC A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

“[Junqueras] És molt agradable en el tracte personal; ésl’osset que tothom va voler tenir”

La frase del dia

a uns dies va venir a casa un llaunerper canviar el motor del desaigüe de

la cuina. La reparació va ser llarga i costo-sa. El cas és que, conversant amb el llau-ner, em va explicar que habita en un barripopular de Barcelona on la persona queviu amb mi, a la qual estàvem esperant,ha treballat moltíssims anys en un insti-tut públic de secundària. Li ho vaig co-mentar i ell em va dir que justament enaquell institut hi havia estudiat el seu fill.Quan va arribar l’altra ocupant del pis, elllauner, gentil i eficient, li va dir el nom delseu fill. I tant que el recordava, com pràc-ticament recorda tots els alumnes queha tingut. Aquell alumne patia unes cir-cumstàncies difícils. Separats els pares,havia tornat a Barcelona després d’haverviscut anys en un poble d’Astúries amb lamare fins que aquesta va morir. Vivint,doncs, un moment complicat per la pèr-dua de la mare i d’estranyesa pel canvide vida i haver de conviure amb una altrapart de la família, li va costar adaptar-se iseguir amb atenció les classes. Però, em-parat i així ajudat pels professors del cen-tre, va fer el seu curs, va estudiar i ara elseu pare pot explicar que és un jove con-tent amb el treball que té.

Explico tot això perquè, com pel quefa a tantes altres coses, continuo indig-nada per l’intent de desacreditar els do-cents de l’escola pública catalana difa-mant-los amb l’acusació que adoctrinenels alumnes. De fet, no tenen ni tempsper adoctrinar. En molts de centres, amés de fer classes, s’han convertit enpsicòlegs i assistents socials: ho necessi-ten nens vinguts d’altres llocs, de famíliesamb problemes econòmics, mancats avegades d’atenció i d’afecte o, simple-ment, desconcertats en l’adolescència.És la seva feina? Fan més que la seva fei-na. Treballen per la integració i la cohesiósocial. Si no poden fer més és perquèl’escola pública, amb els seus ense-nyants, no pot solucionar tots els proble-mes individuals i socials, molts dels qualsderivats de la injustícia i les desigualtats.Respecte pels mestres i professors.

F

De set en setImma Merino

Respecte

“Votar enconsciència sí quecosta, molt més quearrossegar el cosfins al col·legielectoral

e iniciat a Cetres un cicle de confe-rències sobre els set pecats capi-tals, que començo per la mandra i

preguntant-me si pot ser quelcom de posi-tiu. Des de la perspectiva tradicional, solsel seu contrari, la diligència, és virtut is’entén positiva, mentre que la mandra,absència de diligència, no.

TANMATEIX, DIVERSOS autors entre el XIXi el XX van teoritzar sobre una bona man-dra, vista com a positiva des de dos ves-sants diversos. D’una banda, hi ha qui l’haobservada en la seva dimensió econòmi-ca, constituint-ne el seu elogi una crítica ala teoria marxista i fins i tot al pensamentcristià d’arrel calvinista, que entén que eltreball dignifica i fins i tot que pot arribar aemancipar l’obrer. Entesa així com l’antí-dot a l’addicció al treball o al seu ús com afortalesa, la mandra es converteix en laveritable emancipació, perquè la lluita noha de ser obrera, ans de l’obrer per deixarde ser-ho. Així entenen autors com PaulLafargue (gendre, per cert, de Karl Marx)que l’obrer ha caigut en el parany de laburgesia, la classe social que ha fet del tre-ball el centre de la seva vida, perquè no sapfer res més (com el pare i l’avi a L’auca delsenyor Esteve, ha de ser una feina lucrati-va i segura; com a La saga dels Rius, l’em-presari mor encadenat a la fàbrica, gaire-bé com els seus obrers); la classe socialque ha aconseguit fer entrar l’obrer enuna dinàmica de pensament que sols elperjudica, perquè no li deixa espai per al’alliberament mental. Aquesta mandraen el sentit de la conquesta de l’espai per al’oci, però entesa com a espai per a la refle-xió i per cultivar la persona, seria tambécompartida per Bertrand Russell anysdesprés, en una innocent projecció delsefectes beneficiosos del progrés, produïtspels avenços tecnològics, per exemple, lareducció de la jornada laboral.

EN SEGON LLOC EXISTEIX una considera-ció positiva de la mandra des del punt devista espiritual o filosòfic. La mandra com

H a equivalent a la no acció, perfecte espai/temps per a la meditació, la que és contrà-ria a la pressa, la que permet observar larealitat en comptes d’empassar-se-la comun famèlic el seu àpat. Aquella mandraque en el fons no és altra cosa que la moro-sa delectació en el present, l’instant maicopsat entre el passat que ens turmenta iel futur que ens transforma en ànimes an-sioses o porugues. En aquesta perspectivafa les seves reflexions el filòsof i teòleg Jac-ques Leclerq en el seu opuscle Elogi de lamandra, que va ser el seu discurs a l’Aca-dèmia Lliure de Brussel·les l’any 1936.

PERÒ ABANS I DESPRÉS de ser vista comuna virtut, la mandra ha estat i continuaconsiderada també, com he dit, un vici dela voluntat. Mandra és no fer el que toca,no respondre a la crida de la responsabili-tat, no actuar quan caldria. Pensem-ho enclau d’eleccions, d’aquestes eleccions del

proper dijous, tan singulars. Aleshorespotser és més fàcil veure la mandra com elpecat de manca de diligència política. Lapodem observar en els polítics de traçgruixut, que fan campanya sobre quatreeslògans sense més profunditat. Peròtambé n’hi entre els electors, de mandra, ies manifesta en com es realitza el vot. Hadit Anna Gabriel “fora mandra!”, i és cert,però treure’ s la mandra de sobre significano sols anar a votar, ans fer-ho en cons-ciència, perquè entre anar-hi irreflexiva-ment i no anar-hi, potser és millor aquestaúltima, si s’analitza bé.

VOTAR EN CONSCIÈNCIA SÍ que costa, moltmés que arrossegar el cos fins al col·legielectoral. Votar en consciència significaavaluar el sentit del vot i les seves conse-qüències en aquestes eleccions en què laideologia sembla importar ben poc. Desd’aquesta perspectiva no hi ha vot mésútil que el que contribueixi a generar con-còrdia, si, com es diu tant, el que interessaés Catalunya entesa com un tot. Hi ha par-tits que potser arreplegaran molts vots degent farta o rabiosa, però no poden signifi-car cap pas envers la concòrdia, perquèsignifiquen l’opció amb la qual la majoriadels altres no voldria pactar, i per tant decap manera poden ser considerats un votútil per treure’ns de l’atzucac, tot i quesense dubte siguin molt útils per al seu in-terès particular o per al manteniment dela tensió que els ha generat i els mantévius. En el bàndol unionista, s’entén per-fectament de què i de qui parlo. En el bàn-dol independentista, l’opció per la mode-ració sembla desapareguda en la mesuraque estan atrapats en el compromís per ti-rar endavant la consecució de la repúblicaa qualsevol preu.

L’OPCIÓ NO ES TROBA entre votar o no, ansen el vot conscient. Però això implica unacultura política general que ara mateix ésutopia, i una coherència dels candidatsentre el promès i el fet que sembla encaramés difícil. Quina mandra!

Montserrat Nebrera. Professora de dret a la UIC

La bona mandraTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 20176 |

Sáenz deSantamaría diu queel procés era un‘fake’ i posa envalor la intervenció

Investiguen si calsancionar Sànchez iJunqueras perhaver difósmissatges polítics

El Senat,escenari decampanya perl’article 155

Expedientatsper haver fetpolítica des dela presóNacional

stà molt animat, diu, però alhorase sent “estrany” perquè fer cam-panya des de Brussel·les “no és lamanera més lògica, més normal i

més equitativa” per competir, tot i queassegura que se sent esperonat per do-nar-ho tot. Producte d’aquesta anormali-tat és, també, que aquesta entrevista esfaci per videoconferència.

Com està organitzat el govern legítim aBrussel·les?Tenim una estructura, amb els conse-llers i conselleres, hi ha un equip de su-port, hi ha gent que ens ajuda i, per tant,això ens permet fer un manteniment iun sosteniment mínim, molt auster. Hiha molt de voluntariat, també; amb elque tenim, que no és gaire, anem fent totel que podem per mantenir la continu-ïtat de la institució. Aquí no parlem depersones, parlem de la institució.

Qui ho paga tot això?Hi ha moltíssima generositat de gent que

ERedaccióBARCELONA

dona el seu temps i que presta un suportd’una altra naturalesa. Les entitats queva ser l’origen de JxSí i de tot aquest pro-cés ens estan donant un suport indispen-sable. Gent particular, també. Però elque és més rellevant i important per a lacontinuïtat del govern legítim és la quan-titat de gent que aquí i a Catalunya ensestà donant suport per aguantar una ins-titució que no accepta que hagi estat dis-solta, ni destituïda, ni anorreada com hohan intentat a través del 155.

L’estada del govern legítim a Brussel·lesté voluntat de continuïtat en el temps?La continuïtat, per a nosaltres, és el re-buig al senyor Rajoy i al 155. Tot allò quealteri la continuïtat del que el 155 ha es-troncat és fer vàlid, directament o indi-rectament, els seus efectes. La millorresposta és que tot continuï allà on el155 no volia que continués.

Per tant, aquesta defensa és possibleque es mantingui més temps si els par-tits constitucionalistes governen?Les eleccions no són legítimes. Hi anemperquè, davant del dubte, sempre prefe-rim les urnes. És evident que les elec-

cions les havia de convocar el presidentde la Generalitat. Se’ns fa difícil pensarque el poble de Catalunya, que ha rebut-jat sempre al llarg de la història tot tipusd’amenaces i intromissions il·legítimes ales seves institucions, pugui beneir indo-lentment l’agressió més dura que hemrebut en els últims 40 anys.

Les enquestes diuen que Arrimadas tépossibilitats de guanyar. No se les creu?Les enquestes han passat a formar partdel material de campanya. Has de veurequi les encarrega, qui les publica, qui lesamaneix... El que compta és el 21. És unerror intentar reduir el que està en joc alque seria normal en unes eleccions auto-nòmiques. Dit això, sigui qui sigui qui vagial davant, nosaltres tenim una tendència,i som el projecte més tendre que hi ha pervotar. En el poc temps que ha passat desque hem arrencat, no hem parat de créi-xer i de consolidar una posició. Si algú re-ivindica legitimitat amb una victòria, querecordi que encara van ser més legítimsels més de dos milions de vots que van vo-tar sí a la independència l’1-O.

Parla de restituir el govern, però hi ha

dos membres a la presó, cinc a l’exili idues conselleres que no volen continuar.No promet un impossible?Mereix tot el respecte i l’agraïment elconseller o consellera que decideixi queara no és el moment de continuar. Peròestic expressant un compromís polític iinstitucional de molta gent. Quan vamarribar al final, vam conjurar-nos a man-tenir el que era el desig dels ciutadans.

Ha parlat amb ERC sobre com articularaquesta continuïtat en el futur tant siguanya JxCat com ERC?Les vegades que n’hem parlat, sempre hohem fet en el sentit que hem de mante-nir exactament allò que Rajoy no volmantenir. Més clar no es pot dir. Confioque això no hagi canviat, i confio que si-guin les institucions catalanes les que de-cideixin qui ha de ser el 131è president,no el senyor Rajoy. No la senyora Arri-madas, Iceta o Albiol. Hi haurà un mo-ment, evidentment, que hi haurà d’ha-ver un president o presidenta 131, peròserà quan ho decidim els catalans o lesinstitucions catalanes. En cas que jo ha-gués convocat eleccions, hi havia moltagent que no hi estava d’acord a fer-ho

GENERALITAT · “El 130è president no el pot liquidar el senyor Rajoy” SÁENZ DESANTAMARÍA · “Li hem de demostrar si té raó o no, si ha escapçat el govern” PROCÉS · “Sipersistim, si continuem buscant, trobarem” BORRELL · “El país no està malalt, està ocupat”

Cap de llista de Junts per Catalunya

Carles Puigdemont“Comencema normalitzarde manerainconscient el 155”

DELMI ÁLVAREZ

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

HumiliacióL’APUNT ta”, la popular Soraya Sáenz de Santamaría vantant-se

d’haver “escapçat” JxCat i ERC i el seu candidat Xa-vier García Albiol titllant de “tarats” uns badaloninsque se solidaritzaven amb els presos polítics. Quel’unionisme fa temps que no té cap voluntat de se-duir l’independentisme era conegut. Ara es constataque el que busca és humiliar-lo. I per quatre vots.Anna Serrano

En la recta final cap a les eleccions, la campanya s’haanat embrutint. La de les forces anomenades consti-tucionalistes que, en l’últim tram, semblen competirper denigrar un rival, l’independentisme, que ni tansols competeix en igualtat de condicions. Els últimsdies hem sentit el socialista Josep Borrell parlant de“desinfectar” i de Catalunya com “una societat malal-

perquè considerava que no era el mo-ment. El que és coherent amb aquell pos-tulat és no intentar aprofitar-se delsefectes col·laterals del 155 per aconse-guir un resultat que és el que vol el se-nyor Rajoy. Si les nostres decisions ratifi-quen les del senyor Rajoy, haurem obertla porta a la possibilitat que sempre mésho puguin tornar a fer.

El que diu és que, si ERC guanyés leseleccions, hauria d’investir-lo igualmenta vostè si és materialment possible?Si entrem en la lògica de partits i d’elec-cions autonòmiques, no som fidels i ho-nestos al que vam dir els ciutadans. Totallò que no sigui respondre al senyor Ra-joy en els termes que els ciutadans de Ca-talunya van expressar el setembre del2015 és una confirmació de la intenciódel senyor Rajoy. El senyor Rajoy volia li-quidar la presidència de la Generalitat i elgovern. La resposta a això és que hi hagila mateixa presidència i el mateix govern.Ara no es tracta de si guanya Iceta o Arri-madas, aquell partit o l’altre, es tracta desi guanya el 155 o les institucions catala-nes. Per això hi ha aquesta necessitat desuperar el debat de partits, i per això ho

hem plasmat a la llista. És un debat legí-tim, però en el moment històric que viuCatalunya, davant d’aquesta agressió detanta gravetat, la resposta ha de ser depaís. No pot ser una resposta de partit.

Marta Rovira ha dit en una entrevista aaquest diari que “Junqueras ha de lide-rar una nova etapa de consensos”. ERCfa partidisme, aleshores?No he llegit encara l’entrevista. L’enemicno el tenim entre els independentistes.L’adversari el tenim en el 155 i tots fa-ríem bé, tant en les declaracions, com enles decisions estratègiques com a l’horad’anar a votar, de saber què derrota mésel 155: si la divisió o la unió, si l’especula-ció en clau partidista de lideratges futurso el que va decidir i consolidar el Parla-ment i que ha estat injustament estron-cat. Una altra cosa és que algú considerique no, que ja està bé. Però no és el quevam convenir en els dies anteriors i pos-teriors al cop del 155. He demanat almeu partit que faci un sacrifici, que faciun pas al costat per aconseguir configu-rar la llista més semblant a l’1-O, a allòque era un desig transversal de moltapart de la ciutadania.

Per tant, si ERC guanyés les eleccions,JxCat no investiria un altre presidentque no fos vostè?Torno a insistir: no em vull deixar arros-segar pel debat del 155, em nego a entraren la lògica de pensar que hem de can-viar el president de la Generalitat perquèho diu el govern de Rajoy. Abans hem derespondre honestament a aquesta pre-gunta: li estem fent bona la decisió, al se-nyor Rajoy? Perquè, si li estem fent bo-na, diguem-ho. I aleshores, efectiva-ment, tot és possible. Si hem de cons-truir una república, no la podem comen-çar amb una genuflexió.

Ha dit que vol tornar a ser investit siguanya les eleccions. Ho intentarà tot iel risc de ser detingut?Si es diu que no al 155 amb les regles deljoc de l’Estat espanyol, entenc que no hiha cap opció que accepti el resultat d’unjoc amb regles que ha proposat ell.

I si Rajoy continua dient que això sónprocessos judicials, que a l’Estat hi haseparació de poders, i no negocia?La seva visió de la realitat no correspon ala realitat. És clar que no hi ha divisió de

poders a Espanya. Per això som a Bèlgi-ca, per això Espanya no s’ha atrevit amantenir l’euroordre, perquè hauria fetel ridícul, hauria quedat en evidència elque denunciem. La retirada de la causaés perfectament factible, és desitjable iseria saludable per a la democràcia espa-nyola. Obriria portes a solucions.

Soraya Sáenz de Santamaría s’ha vantatd’haver escapçat les candidatures inde-pendentistes.Li hem de demostrar si té raó o no, si haescapçat el govern i el que van decidir elscatalans el 27-S i si efectivament estemmés afeblits i dividits o si ens mantenimferms i impecables en allò que era i és elnostre compromís. Que una persona queté una alta responsabilitat es vanti delque és una expressió d’odi a algunesideologies perfectament democràtiques ipacífiques descriu sense gaire esforç laqualitat de la democràcia espanyola.

Josep Borrell també creu que s’ha de“desinfectar” el país, començant pelsmitjans de comunicació públics.Totes dues em semblen expressionsd’odi. En una democràcia normal, les fis-calies haurien hagut d’actuar d’ofici con-tra això. El país no està malalt, està ocu-pat. Els catalans no som una poblaciómalalta, som una població madura que fagrans aportacions en tots els àmbits; enla recerca, la cultura, l’esport, el civisme,l’arquitectura, la cuina... No es pot insul-tar d’aquesta manera un país. Això reve-la una pulsió bastant xenòfoba del quesón els catalans per part de la gent que téuns prejudicis més difícils de dissoldreque els àtoms. Hauríem de dir prou. Elsenyor Iceta vol reconciliar alguna cosaportant gent als mítings que diu que somuna malaltia i una infecció?

Imaginem que es forma un govern inde-pendentista però que l’amenaça del 155continua i tampoc hi ha cap garantia deretirada de la intervenció financera.Com es pot construir una república així?Com es pot dir que això és una democrà-cia? Es pot parlar de democràcia si no esrespecten els resultats de les urnes? Mésque preguntar-nos com ho farem, hemde dir que això no ho podem acceptar.

Va dir que no havien desplegat la Repú-blica per l’amenaça de la violència del’Estat i que la lluita democràtica podiadurar anys. Pot ser una confrontació de-mocràtica molt dura i llarga.En tot cas, no hi podem renunciar. Hemde continuar buscant. Només tenim unavia, que és la via pacífica, no violenta i de-mocràtica. L’Estat per impedir la inde-pendència està disposat a vies no demo-cràtiques i no pacífiques. Això evident-ment ens posa en una situació de desi-gualtat però no ens ha de confondre. Nopodem renunciar a aquesta via. Que potser més llarga? Ja ho veurem, també, per-què les circumstàncies no les podem pre-veure. En tot cas, hem d’estar sempre

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

preparats i continuar preparant i treba-llant i avançant. Si persistim, si conti-nuem buscant, trobarem. I al final no hiha cap més camí que aconseguir que Ca-talunya sigui allò que els catalans decidei-xin ser. Les idees d’unitat dels estats nosón sagrades i immutables. Si un dia al’Estat català hi ha una majoria de gentque diu que vol demanar l’annexió a Espa-nya, encara que la Constitució catalana noho prevegi, tindrà dret a fer-ho i ningú po-drà ser empresonat. S’hauran de canviarles lleis per atendre un desig majoritari.

I si governen els partits constituciona-listes, s’haurà acabat el procés?No deixaré de ser independentista. Comva passar a l’època de les majories auto-nomistes, consideraré que si la voluntatdels catalans és aquella, un hi ha d’estardisposat. No faré com molts unionistesd’ara, que perquè ara hi ha un govern in-dependentista no reconeixen el seu go-vern. Malgrat ser independentista, vaigreconèixer els governs autonomistes comel meu govern. Les conviccions són lesque són: no les negocio. Puc pactar mol-tes coses; puc fins i tot acordar, el que esdiria en termes de conflicte bèl·lic, un altoel foc, però faig política per una idea, perunes raons de país millor i he demostrattambé que es podia fer per la via autonò-mica malgrat ser independentista. Hem

donat moltes oportunitats a la via autono-mista per veure si era possible fer un paísmillor i hem vist que no. Si per fer-lo ne-cessitem un estat, hem de buscar l’estat.

Qui prendrà les decisions al grup parla-mentari de JxCat? Vostè? Artur Mas?Marta Pascal? El grup parlamentari?El grup parlamentari, i el formen els seusdiputats. Tindrà president i portaveu, elsportaveus a les comissions, els responsa-bles institucionals si s’escau...

Els grups es coordinen amb els respecti-us partits i sovint les decisions sobrequè votar es prenen a les executives.Això deu passar en els grups parlamen-taris que són una extensió d’un partit po-lític. Però JxCat no ho és, crec que ha

quedat clar des del primer moment. Ésuna associació de gent diversa que havolgut fer un pas endavant per donar alscatalans l’oportunitat de votar la llistamés transversal possible. Per tant, les se-ves decisions, les seves polítiques i la se-va actitud respondrà a aquest compro-mís amb els ciutadans; amb el programaelectoral i, previ a tot això, a un compro-mís que ve de demanar als catalans queés el moment de militar a Catalunya, noals partits. És legítima la militància, jomateix en soc, de militant. Però ara tocamilitar a Catalunya perquè el moment ésmolt i molt greu. A vegades tinc la sensa-ció que comencem a normalitzar de ma-nera inconscient el 155. Fa dos mesosaquest país tenia clar quin era el seu go-vern i el seu Parlament, i que una agres-

sió en contra era inacceptable. Estemobligats a plantar cara. No deixaré de fer-ho en les condicions que sigui. No em re-presento a mi mateix, represento unainstitució. El 130è president no el pot li-quidar el senyor Rajoy.

S’imagina JxCat presentant-se a uneseleccions, per exemple, municipals?No ho sé. Honestament no he fet unaproposta pensant en clau de partit ni decontinuïtat ni he demanat a la gent queva a la llista que ajudi a fer un projectepolític. No sé què demanaran les munici-pals en el seu moment. Potser demana-ran més unitat, una unitat que ja podiahaver-hi hagut en les eleccions anteriors.O és que ara no ens adonem de la impor-tància que tindria que a Barcelona hi ha-gués hagut Xavier Trias d’alcalde? No ve-iem el cost que ha tingut per al país el jocpartidista? Si per evitar una fractura no-va al país en termes nacionals cal apos-tar per la unitat, crec que ho hem de fer.No faig política perquè em senti patriotad’un partit polític. Puc estar molt d’acordamb un partit, però bàsicament faig polí-tica per servir el meu país. La millor ma-nera de servir ara el meu país és defensarla màxima unitat. D’aquí a un temps, no,i segurament hi haurà d’haver la con-frontació clàssica per ideologies i trinxe-res ideològiques. ■

Cap de llista de JxCat Carles Puigdemont

JxCat no és l’extensiód’un partit polític.No faig política perquèem senti patriotad’un partit polític

❝ La retirada de la causaés perfectament factible,és desitjable i seriasaludable per a lademocràcia espanyola

❝

1194

06-1

1777

65w

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 201710 | Nacional |

Si les eleccions de demàpassat no seran conven-cionals, tampoc el debatde Televisió de Catalunyad’ahir no ho podia ser. Fal-tava el cap de llista deJunts per Catalunya, Car-les Puigdemont, a l’exilibrussel·lès, i el número 1de la candidatura d’Es-querra, Oriol Junqueras,empresonat a Estremera.A partir d’aquí, el debat aset es va convertir en uncara a cara entre dos blocs,el de l’independentisme iel del 155, amb els comunsintentant no quedar escla-fats enmig.

L’allunyament va que-dar palès quan el repre-sentant de Carles Puigde-mont, el conseller de laPresidència, Jordi Turull,va recordar a Xavier Gar-cía Albiol que no li podiarespondre segons què per-què la seva llibertat provi-sional no li ho permetia. Oquan la número 2 d’ERC,Marta Rovira, va demanaruna mica de respecte a lalíder de Ciutadans, InésArrimadas: “Amb Junque-ras ara mateix no hi pucparlar ni jo.”

Els blocs, però, expres-saven els seus matisos.Restituir va ser la paraulamés utilitzada per Turull,que va fer campanya per latornada del 130è presi-dent de la Generalitat i elseu govern “o entrarà elpresident 155”. El núme-ro 4 de la llista de Puigde-mont va alertar que el go-vern espanyol pot volertornar a “fulminar” l’in-quilí del Palau. “Si ho fanuna vegada, qui ho diu queno ho faran dos cops?”, esva interrogar.

Rovira, vestida de groc–el color per reclamarl’alliberament dels presospolítics–, va manllevar ellema de la CUP “dempeus”per denunciar que l’Estatés “tan demofòbic” que al-tera les normes del joc en

l’1-O i en el 21-D.La constant interrup-

ció de la candidata de Ciu-tadans, que repartia elsmantres habituals contral’escola pública, la immer-sió i a favor del trilingüis-me, va enervar la resta decandidats. “Els partits in-dependentistes tenen unproblema amb la realitatperquè viuen en la bombo-lla del procés”, va remar-car la fins ara cap de l’opo-sició. Arrimadas va inten-tar reproduir amb Rovirael cara a cara de Salvados,retraient a ERC que la de-clarés persona no grata enun municipi del Maresme.Al seu torn, la republicanali va exigir disculpes pelseu concurs en la condeco-ració dels policies que vanagredir els votants del re-ferèndum de l’1-O.

El cap de cartell del PP,Xavier García Albiol, ambun llaç rojigualdo a la sola-pa, va començar el debaten castellà i va intentar ar-rossegar el presentador, eldirector de TV3 VicentSanchis, a l’arena acu-sant-lo de responsabilit-zar el PP d’incitar a la vio-lència feixista. “Gràciesper intentar fer-me entraren el debat, però el debatavui els correspon a vos-tès”, va declinar elegant-ment Sanchis.

Competició no grata“Vostès només tenen alsllavis presos polítics, Re-pública i coses que no do-nen de menjar”, llançaval’exalcalde de Badalona.Mentre García Albiol com-petia amb Arrimadas so-bre el nombre de munici-pis que han declarat nograt el delegat del governespanyol, Enric Millo, Tu-rull va intercedir per re-cordar-li que a ell haviapassat un mes a la presó.“A vostè no l’ha posat a lapresó Mariano Rajoy”, vaexclamar Albiol. L’afirma-ció va despertar indigna-ció al bloc independentis-ta i Rovira va proferir un

“no ni poc”. Ressonavenles paraules de la vicepre-sidenta espanyola, SorayaSáenz de Santamaría,penjant la medalla d’haver“escapçat” l’independen-tisme a Rajoy, reconei-xent sense voler la inexis-tència de la separació depoders a l’Estat.

“Tens tendència a res-pondre per la Inés”, va seruna de les intervencionsmés brillants de XavierDomènech, adreçada aIceta. El candidat de Cata-lunya en Comú-Podem–que no portava cap llaçgroc– va poder colar algunmissatge de campanya en-tre les dues aigües, però vaser víctima de les acusa-

RedaccióBARCELONA

a El debat de TV3 posa de manifestl’enrocament entre independentisme iunionisme a L’absència de Puigdemont iJunqueras enrareix la discussió

Cara a cara entre d

Si el 155 va protagonitzar laprimera part del debat, elsprogrames socials van cen-trar el segon període d’inter-vencions per part de tots elscandidats. Tots tenen a puntun pla de xoc que faci front ales retallades dels últimsanys. Van incidir en aquestaspecte ERC, els comuns i laCUP mentre que Junts perCatalunya també posava so-bre la taula la recuperació deles 26 lleis més socials quehan estat suspeses pel TC. Al’hora de parlar del futur mésimmediat, la immersió lin-güística, les llistes d’espera, el

servei public de la sanitat il’educació van ser alguns delstemes més polèmics que vanenganxar els representantsdel PP i Ciutadans amb la res-ta de candidats. El candidatdel PSC, Miquel Iceta, va en-arborar el dèficit d’inversió enles escoles bressol per partde la Generalitat i que els al-caldes socialistes han portatals jutjats. Com aconseguirels recursos necessaris perpoder portar a terme els pro-jectes més socials també vafocalitzar algunes de les dis-crepàncies, ja que mentre elspartits constitucionalistes

aposten per afrontar d’unavegada la reforma del finan-çament, pendent des del2014, els partits sobiranistesposaven el focus en els16.000 milions de dèficit quepateix Catalunya i que caldriaabordar amb negociacionsamb l’Estat. I entre tots elsposicionaments, qui més esva desmarcar va ser el candi-dat de la CUP que va alertarque sense un nou país no espodrà portar a terme capprograma social. A més amés i a diferencia de la resta,vol enfortir el sistema públic ila nacionalització de serveis.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Tots els partits fan bandera de programa social

Els representants deles candidatures, ambSanchis al mig, ahir aTV3 ■ EL PUNT AVUI

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 2017

cions d’equidistància en-tre “porres i urnes” que liva fer Turull. “Com s’atre-veixen”, es va indignar Do-mènech, que va recordarl’acció policial a plaça Ca-talunya pel 15-M. L’histo-riador va denunciar “faltade claredat i honestedat”en l’independentisme.

“A partir del 27-S, elprocés comença a ser me-nys de país i té massa departit, amb imatges detrencament del Parla-ment i decisions d’enormeirresponsabilitat”, va cen-surar Domènech.

1-O o cop d’estatL’aposta de la CUP, CarlesRiera, va emplaçar Domè-

nech a ser conseqüentamb el recurs al TribunalConstitucional contra el155 i no plantejar-se go-verns amb el PSC, que l’haavalat.

Riera va advocar perconstruir República en elmarc de dos fenòmens:“L’acte democràtic de l’1-O i un cop d’estat que pre-tén imposar l’autoritaris-me i el despotisme de lamonarquia espanyola”.

Miquel Iceta, empetitital costat de l’alçada –físi-ca– de García Albiol, teniauna mica més de veu queal debat del dia abans a LaSexta. El primer secretaridel PSC va utilitzar el tomenys aspre del bloc uni-

onista. “Hem d’exigir algovern d’Espanya que faciels deures en matèria de fi-nançament des d’un acti-visme negociador que noho fiï tot a l’arcàdia de laRepública”, va ironitzarIceta.

El debat va estar estric-tament regulat per un cro-nòmetre que mesurava lesintervencions. En moltsmoments se sentien defons esternuts i tos. L’úl-tim debat abans de les pri-meres eleccions desprésde la proclamació de la Re-pública, convocades pelpresident espanyol, Ma-riano Rajoy, va esdevenirla constatació de l’anor-malitat. ■

dos blocs

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Xavier DomènechCandidat de CatComú

“El dia 22, desprésd’assolir una majoriarepublicana, calcomençar a construirel que van decidir mésde 2 milions deciutadans l’1-O”

“Human Rights Watchacaba de dir que l’1-Ol’Estat va violar elsdrets humans”

“L’Estat espanyol norespecta les normesde joc d’un estatdemocràtic”

“Fins al setembreteníem unpressupostequilibrat i ambsuperàvit”

“No és cert quel’economia patís fins al30 de setembre. Batiarècords i creixia a unritme tres vegadessuperior al dèficit”

“Vostès (PP) vanvotar al Parlament deCatalunya en contrade la llei d’accésuniversal a la sanitat”

“El govern de laGeneralitat va feruna fugida cap aenlloc perquè laindependència no s’haproclamat i ha liquidatl’autonomia”

“Un mestre a l’escolaha de saber catalài castellà”

“Des de fa molt detemps s’havia d’haverendegat unanegociació entre lesinstitucions quan el TCva sentenciar unEstatut votat pelsciutadans”

“Dijous es tria el 131èpresident de laGeneralitat. Els que espensen que són untràmit per restituirl’anterior govern,s’equivoquen”

“Nosaltres no volemcanviar el modellingüístic de l’escolai volem fer valdre unconsens de país quevam assolir amb la lleide l’educació”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Carles RieraCandidat de la CUP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Inés ArrimadasCandidata de Ciutadans

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Miquel IcetaCandidat del PSC

“El 155 ens ha deixatenormementvulnerables com apaís. La vicepresidentadeia al Senat que haescapçat laGeneralitat”

“Hem de superaraquesta etapa,recuperar l’autogoverni fer un New Deal quesuperi la fractura sociali estableixi un noumodel econòmic”

“Les eleccions sónil·legítimes, però amés de restituir elgovern tenim dret adiscutir sobre el 30%d’infants en risc depobresa”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

X. García AlbiolCandidat del PP

“El que està en joc enaquestes eleccions nosón pantans nicarreteres, sinórestituir el governlegítim de Catalunyaque no agradavaa Rajoy”

“El que hem de ferés derrotardemocràticamentaquells que, quan hi haalgú que no els agrada,el fulminen”

“Jo no m’escapo delsproblemes socials.Hem votat 26 lleis,però per resoldre elsreptes cal finançamenti capacitatnormativa”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Jordi TurullCandidat de JxCat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Marta RoviraCandidata d’ERC

“Vostès sabienperfectament queel procésindependentista notiraria endavant”

“Vostès només tenenals llavis presos polítics,república i coses queno donen de menjar”

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 201712 | Nacional |

1216

12-1

1781

16®

es farmacèutiques deuen ha-ver quedat contentes ambaquesta campanya electoral.Dos dels partits que hi con-

corren, partidaris tots dos de l’apli-cació del 155 sobre la Generalitat,han receptat pastilles per combatrel’independentisme: una piruetapropagandística que, amb la imatgede capsetes de medicaments, pre-senta el PP i el PSC com un partit-remei màgic. Té gràcia aquesta co-incidència vademècum de popularsi socialistes, una coincidència quel’antic dirigent del PSOE Josep Bor-rell va condensar dient que calia“desinfectar” la societat catalana.Tot plegat té encara més gràciaperquè aquesta campanya s’ha feten un desembre gairebé congelat,com van poder percebre els candi-dats que arribaven a les instal·la-cions de TV3 per al debat, l’últimabans de les eleccions més extrava-gants –per dir-ho suaument– de lahistòria de Catalunya. I el fred i lavoràgine d’aquests dies han acabatper afeblir els candidats. Poc o moltho comentaven en entrar a TV3, oneren rebuts pel seu director i pre-sentador del debat, Vicent Sanchis;la presidenta de la CCMA, NúriaLlorach; els consellers de la CCMA iels caps d’informatius de la televi-sió i la ràdio catalanes, David Bassai Francesc Cano.

“Tots arribem al límit de les nos-tres forces”, admetia al vestíbul Xa-vier García Albiol (PP), que lluïa unllaç amb la bandera espanyola i quea l’inici del debat va llançar un esti-rabot contra el conductor del pro-grama: va retreure a Sanchis unesdeclaracions contra el PP de quan

L

no era director de TV3, i aquest liva respondre elegantment que eldebat no era amb ell. En arribar aTV3 el candidat socialista, MiquelIceta, es va vantar de “la farmàciaambulant” que tenia al seu costat,l’alcaldessa de l’Hospitalet, NúriaMarín, que l’acompanyava. I es vatreure de la butxaca unes pastillesper al coll –“encara per estrenar”–que li havia facilitat Marín. Comque la conya al voltant de les condi-cions immunològiques ja feia unaestona que durava, Sanchis va dirsimpàticament a la candidata de Csque tenia unes pastilles: “Tinc Ice-

taton [el nom de les pastilles “crea-des” pel PSC], que me n’ha donatabans”. “Sí, però compte”, va dei-xar anar Arrimadas.

Malgrat el fred, els tres porta-veus independentistes participantsen el debat (Marta Rovira per ERC;Jordi Turull per Junts per Catalu-nya i Carles Riera per la CUP) vanfer a peu la rampa que dona accés al’entrada de TV3. Tots tres anavenamb el llaç groc, símbol de la reivin-dicació de l’alliberament dels pre-sos polítics, i Rovira, amb una bru-sa groga. Als altres candidats el cot-xe els va deixar a la porta (en el cas

del cap de llista dels comuns, Xa-vier Domènech, una furgoneta). Uncop al plató, no hi va haver gairesestones de relaxament: la tibantorentre candidats era evident i la pre-ocupació per l’estat del coll delscandidats continuava: Albiol i Arri-madas es queixaven que l’aire con-dicionat era massa fort. Iceta, po-sant-hi un punt de gràcia, es quei-xava que sempre li tocava ser, a lesfotos, al costat d’Albiol (l’ordre delscandidats es va canviar un parell decops), una situació que va resumiramb aquest proverbi popular: “Ha-gas lo que hagas ponte bragas.” ■

AFEBLITS · Els participants en el debat de TV3 palesen la duresa de la campanya i com han hagut de recórrer a la farmaciolaper aguantar-la IMATGE · Els tres líders dels partits independentistes trien fer a peu la rampa d’accés a la televisió catalana

Tothom necessita pastillesRedaccióSANT JOAN DESPÍ

La juntaelectoral haobert un expedientsancionador contraTV3 per haver re-transmès el concerta favor dels presospolítics de l’EstadiOlímpic i per la co-bertura de la mani-festació de Brussel-les. En canvi, avalaTVE per no haveremès un espot elec-toral de la CUP.

Marta Rovira (ERC), arribant a TV3. A la dreta, Iceta (PSC) i Albiol (PP); i a baix, Arrimadas (Cs), a punt d’entrar a la televisió catalana ■ REDACCIÓ

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 13

1344

05-1

1750

93®

és de vint dibui-xants d’arreu delmón s’han aplegatper reivindicar la lli-

bertat d’expressió a Catalunyaamb la seva millor arma: la plo-ma. El resultat ha estat la publi-cació Illegal Times, nascuda apartir d’una idea original de lacooperativa l’Apòstrof i del di-buixant Jaume Capdevila, Kap,i que té firmes d’habituals depublicacions com ara el diaribritànic The Guardian, la revis-ta francesa Charlie Hebdo i al-tres representants de la premsabelga, portuguesa, palestina iespanyola.

Capdevila va detallar ahir, endeclaracions recollides perACN, que la publicació neix“d’una certa indignació de volerdenunciar una situació excep-

Mcional i complicada”. Per aixòs’ha volgut que inclogués “veusdiverses i plurals que volen fersentir i transmetre a la poblacióque cal despertar i desvetllarconsciències perquè els dretss’han de defensar de forma col-lectiva”. Les vinyetes, de fet, noestan soles, sinó que a Illegal Ti-mes es troben acompanyadesd’articles d’una vintena de per-sones representatives de la so-cietat civil, cultural i informati-va, com ara Jaume Cabré, PepaPlana, Natza Farré, Arcadi Oli-veres o Ramón Cotarelo.

La publicació s’ha començata distribuir coincidint amb el fi-nal de campanya, però sensecap ànim de lucre. Així, els par-ticipants ho han fet de maneradesinteressada, i se n’han dis-tribuït un total de 10.000 exem-plars en paper per tot Catalu-nya. Qui ho vulgui, però, tambépot accedir a la seva versió elec-

trònica a través de la pàginaweb www.illegaltimes.org.

A l’editorial d’Illegal Timesels seus impulsors aspiren a ser“un crit plural i valent per de-nunciar els atacs contra els

drets col·lectius i individuals” iutilitzant “ com a tota arma laploma, en forma de vinyetes i dereflexions”. A través del llen-guatge de la sàtira, la publicacióvol posar el focus “en les conse-

qüències de la censura i en ladegradació del dret a la llibertatd’expressió”, amb un protago-nisme centrat sobretot a Cata-lunya.

“Hi ha una voluntat que lapor s’instal·li i nosaltres hem delluitar”, va subratllar ahir Cap-devila, que va afirmar que laidea va sorgir a la cooperatival’Apòstrof a partir de la indigna-ció que els va provocar un acu-dit publicat pel mateix setma-nari Charlie Hebdo. “Ho vamcanalitzar amb aquesta publica-ció”, va detallar, en què hi parti-cipen tant dibuixants que do-nen suport a la independènciade Catalunya com d’altres queno. Illegal Times també aspira aanar més enllà de les fronteres iestendre la denúncia interna-cionalment. “La vulneració dedrets no pot quedar impune ni aCatalunya ni enlloc”, va afirmarAlba Gómez, de l’Apòstrof. ■

HUMOR · Més de vint dibuixants aporten vinyetes satíriques en defensa de la llibertat d’expressió a Catalunya a ‘Illegal Times’ESCRIT · La publicació, impulsada per l’Apòstrof i per ‘Kap’, aplega també diversos articles de denúncia dels atacs als drets

RedaccióBARCELONA

Plomes per la llibertat

Jaume Capdevila ‘Kap’,ahir, en la presentació de la revista ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 201714 | Nacional |

rribats al punt en què es-tem, la campanya electoralestà amortitzada, en el sen-

tit que difícilment farà canviar ladecisió del vot. Com era de pre-veure, hem presenciat una cam-panya atípica. Les notícies judi-cials han superat els debats polí-tics. En els televisats, els candi-dats s’han mostrat incòmodes al’hora d’interpretar un paper

A complicat en unes eleccions ca-talanes anormals. Ni els que de-fensen el nacionalisme espanyolni els que defensen el català hanpogut ensenyar els seus dots po-lítics amb normalitat. A tots elsha mancat llibertat oral i d’ex-pressió. Així s’ha vist quan actua-ven davant d’una càmera de tele-visió. En direccions contraries, in-teriorment, ha planat la situació

dels candidats a la presó, els quehi han estat, els que hi poden tor-nar, els que no poden trepitjar Es-panya, l’article 155, etc. Tot plegat,una campanya improvisada i or-ganitzada des de La Moncloa queha fet difícil poder veure quinessón les idees i els projectes polí-tics previstos a Catalunya.

Després de la llarga campanya,ara caldrà esperar el resultat de la

mitjanit del dijous. En aquesteseleccions de dijous no hi hauràcap enquesta de les anomenades“israelites”, que feien possible ales vuit del vespre difondre unsondeig que s’havia fet a peud’urna al llarg de la jornada. Erallavors quan de manera aproxi-mada és començava a conèixerper on podia anar el resultat. Unaenquesta que organitzaven les te-

levisions públiques i que s’haconsiderat que no s’havia de ferper l’elevat cost econòmic.

Els experts demoscòpics indi-quen que en aquestes eleccionstot pot dependre d’un grapat devots que vagi a l’independentis-me o a l’unionisme. Tot fa preveu-re un resultat molt ajustat que fa-rà que l’endemà del 21-D es tan-qui el parèntesi electoral i emer-geixi la crua realitat per formargovern en què es pot visualitzarun país dividit on només pot ha-ver-hi un president.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Campanya amortitzada

Lluís Falgàs

En una setmana en què alCongrés no hi ha activitatparlamentària perquè espugui fer campanya a Ca-talunya, el Senat es vaconvertir ahir en un esce-nari electoral en el quall’executiu espanyol va po-der fer un dels últims mí-

tings abans que avui al ves-pre conclogui el períodeper demanar el vot el 21-D.Amb el pretext d’informarla comissió constituïdaper aprovar i analitzar elposterior desenvolupa-ment de l’aplicació del155, la vicepresidenta So-raya Sáenz de Santamaríava aprofitar la seva compa-reixença per exposar un

dur al·legat contra les for-macions independentis-tes, suggerint a l’electoratque el govern català els ha-via enredat a consciència,acusant-los d’actuar ambun “fanatisme quasi reli-giós” fent creure a unapart de la ciutadania “quevivien en una Repúblicaindependent quan els seusgovernants sabien que era

impossible”. El procés “vaser un fake en tota reglabasat en la postveritat”, iva dir que tot plegat es vaconvertir en un enganymassiu de conseqüènciesnefastes per a l’interès ge-neral, la convivència i elbenestar dels catalans”.

Sáenz de Santamaríava presentar els polítics in-dependentistes com uns

irresponsables, capaços“de derrocar tota una so-cietat”, malgrat que, se-gons la tesi de la númerodos de La Moncloa, les se-ves pretensions eren detot “inviables”. Davantd’això, la vicepresidentava concloure que el 155 esva convertir en “necessi-tat ineludible”, i més des-prés del que diu que ha

anat coneixent sobre elsplans dels sobiranistesdes que es va formalitzarla intervenció de l’Estat.Pel simple fet de compa-rèixer ahir, en tot cas,també havia estat motiude discussió, al cap i a la fi,i diferents formacions lihavien recordat que la da-ta escollida era, precisa-ment, a les vigílies del 21-D i que, per tant, això eraun ús electoralista de lesinstitucions espanyoles.

“Escapçats”Durant el torn d’interven-ció dels grups, Sáenz deSantamaría es va haverd’enfrontar a la censuragairebé generalitzada del’oposició –amb els repre-sentants d’ERC, del PDe-CAT i d’En Comú al capda-vant– per les seves polèmi-

RedaccióMADRID

El 155 converteix el Senat enun acte electoral del 21-Da Sáenz de Santamaría assegura que el procés era un ‘fake’ i valora la intervenció per combatre“un engany massiu” a ERC i el PDeCAT carreguen contra la manca de separació de poders

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, ahir, durant la seva compareixença al Senat per informar del desenvolupament de l’aplicació de l’article 155 ■ EFE

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 2017

1802

25-1

1783

40w

El president del govern es-panyol, Mariano Rajoy, vaalertar ahir a Barcelonaque el procés “no s’ha derepetir mai més” i va feruna crida als catalans a“no escodrinyar en la his-tòria per trobar greuges” isí, en canvi, a “mirar al fu-tur”. Rajoy ha pres tot elpes de la recta final de lacampanya. Ahir es va re-unir amb els represen-tants de la Federació deCases Regionals i aquestvespre serà a l’acte final.

Segons Rajoy, buscargreuges en la història éspropi dels nacionalistesque “necessiten buscar al-gun argument i adversariper convertir-lo en ene-mic”. “Sempre dic que elsqui no pensem així hem demirar al futur”, hi va afe-gir. Un cop mes, el presi-dent del govern espanyolva defensar l’aplicació del155, una decisió que haportat a Catalunya, va des-tacar, “tranquil·litat, nor-malitat i que la gent puguifer vida tranquil·lamentsense ser assetjada perningú”. Pel líder del PP, elmés important ara és “re-baixar les tensions” i peraconseguir-ho “cal respec-tar els drets de tots, pen-sin com pensin, no pres-sionar els altres, no obli-gar-los a fer el que no volenfer i no imposar la unifor-

mitat perquè Catalunya ésplural”.

Durant l’acte d’ahirtambé va prendre la pa-raula el candidat del PP,Xavier Garcia Albiol, quiva acusar l’independentis-me de voler fer “invisibles”els que se senten espa-nyols. Segons va manifes-tar Albiol, a Catalunya hi

ha “milers i milers” de per-sones que se senten cata-lans i espanyols, i el 21-Dbrinda una oportunitat deposar punt final a “la mar-ginació dels que no som in-dependentistes”. Albiol elsva demanar que dijous noes quedin a casa i “omplinles urnes de vots al PP”.“Ningú us obligarà a anaral vostre poble amb unpassaport com si fóssiu es-trangers”, va garantir.Unes paraules que ja vapronunciar la setmanapassada davant un nodritgrup de persones nascu-des a Galícia i en presènciade Núñez Feijóo. Albioltambé els va advertir que“si el 21 el PP no obté unbon resultat a Catalunya

no hi podrà haver una al-ternativa a l’independen-tisme”, perquè “no gover-na aquell qui guanya leseleccions, sinó el qui acon-segueix una majoria parla-mentària”.

Mariano Rajoy, queaquesta campanya ha in-tensificat la seva presèn-cia a Catalunya per erigir-se com el pare del 155,també va demanar el votper als populars, al tempsque va insistir que no hihaurà un govern alterna-tiu a l’independentisme sila seva formació no obtéun nombre significatiu ddiputats al Parlament. Araper ara, les enquestes indi-quen una tendència a labaixa dels populars. ■

a El president del govern espanyol es va reunir amb les cases regionals a Albiolva acusar l’independentisme de voler fer “invisibles” els que se senten espanyols

RedaccióBARCELONA

Rajoy vol deixar enrere lahistòria i mirar al futur

“Amb el 155 la gentpot fer vidatranquil·lament senseser assetjada perningú”Mariano RajoyPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

El president del govern espanyol saluda el representant d’una casa regional ■ ACN

ques declaracions del capde setmana durant un ac-te a Girona, durant el quales vantava que l’executiuespanyol havia “decapi-tat” als líders de les forma-cions independentistes.Miquel Àngel Estradé,d’ERC, i Josep Lluís Cle-ries, del PDeCAT, ho vanfer servir per posar en evi-dència el que el PP entén“per separació de poders”,mentre la vicepresidenten cap moment no va rec-tificar, però sí que va volerfer el tomb a les seves pa-raules afirmant que ha es-tat l’aplicació del 155 laque ha “escapçat” els capsde la Generalitat, amb laseva destitució per retor-nar l’autogovern “a la nor-malitat”. Insistint, a més,que han estat els políticsindependentistes els que“han perdut el cap” arrandel procés. En tot cas, vaaprofitar per posar el dit ala nafra del PDeCAT, totrecordant que van ser ellsmateixos els que van sa-crificar Artur Mas peraconseguir el suport de laCUP.

Estradé va acusar la vi-cepresidenta de compor-tar-se “com una jutgessade l’Audiencia Nacional”,

mentre carregava contral’empresonament de càr-recs públics que “semprehan actuat des de la defen-sa del pacifisme”. I Clerieses lamentava de les decla-racions “totalitàries” demembres del PP. “No vo-lem un Estat que empre-sona o envia a l’exili els quepensen diferent”.

Simulacre electoralD’altra banda, la númerodos de l’executiu espanyoltambé va voler garantirque l’Estat s’ha volgut blin-dat per aconseguir quel’escrutini es produeixiamb total normalitat i se-guretat. Així, per tal de re-batre les “acusacions sen-se fonament”, que sugge-rien una eventual tupina-da, la popular va explicarque ja s’ha realitzat un si-mulacre de tot el procéselectoral “sense que s’ha-gin detectat incidències”,alertava. En tot cas, tambéva revelar que s’ha sol·lici-tat la col·laboració de l’altarepresentant per a la Polí-tica Exterior i de Segure-tat de la UE, Federica Mog-herini, per evitar “inge-rències” com les que hanpatit altres processos ar-reu del món. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Quina falòrnia quanvostès parlen d’estatde dret i quina farsaquan parlen deseparació de poders”Miquel Ángel EstradéPORTAVEU D’ERC

“Els propòsitsindependentistes erenun engany massiuamb conseqüènciesnefastes”Soraya S. de SantamaríaVICEP. DEL GOVERN ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Un executiu no potpresumir d’haverenviat dirigentspolítics a la presó. Aixòno pot passar”ÒScar GuardingoPORTAVEU D’EN COMÚ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Nosaltres no volemun Estat queempresona o envia al’exili els que pensendiferent”Josep Lluís CleriesPORTAVEU DEL PDECAT

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 201716 | Nacional |

RedaccióBARCELONA

er què es va decidir a fer el salt del’activisme social a la política?Abans que activista soc profes-sor, que és la meva feina. Darre-

rament m’havia involucrat molt en lacausa dels refugiats, però tots som unamica activistes. Ho he fet perquè ERCm’ho va proposar atenent el moment ex-cepcional que vivim.

Algun fet o persona l’han convençut?Tornant de Brussel·les de veure el presi-dent i el govern que segueix a l’exili. Que-dava un dia per tancar la llista i vaig deci-dir-ho, també, per l’Isaac Peraire, d’ERC.Una persona que busca enllaços cap a al-tres entitats o persones d’àmbits socialsmolt diversos.

El va colpir l’exili?La situació del país és especialment col-pidora. I en tots els espais ideològics.Veure la injustícia personificada en el go-vern a l’exili i veure gent que potser tri-garà molts anys a poder tornar a Catalu-nya per haver organitzat el referèndum iper haver fet una declaració que moltagent vam empènyer a fer... Tots en somresponsables. Hi ha una responsabilitatcol·lectiva que vull assumir.

Quin espai ideològic ocupa, pròxim alscomuns i a la CUP?No sé per què estava tan marcat ideològi-cament. No he militat mai enlloc. Socd’esquerres i em trobo bé a ERC, i m’en-tendré amb els altres partits d’esquerres.

Buscant majories...Lleis com la de la pobresa van obteniruna àmplia majoria a la cambra i s’hau-rien de poder tirar endavant. Amb el fredque fa, no s’hauria de demanar permís a

Pl’Estat espanyol per aplicar una llei quemillori la dignitat de les persones.

Com? Collant més les energètiques?Buscant mecanismes per assegurar quecompleixin la normativa. Per damunt detot hi ha les persones i la seva dignitat.

Quina campanya tan atípica, amb el capde llista a la presó.No n’he fet mai cap altra, però tots m’hodiuen. No podem parlar amb el cap dellista per modelar el projecte que repre-sentem, per exemple. És molt anòmala,amb candidats a Brussel·les i a la presó.No ens hi podem comunicar… Junquerasno pot explicar el seu programa. Deuentenir por que s’expliqui i que expliqui elnostre programa i les nostres intencions.

JxCat incorpora també força personesalienes a la política. Com interpreta eldesembarcament?És bo que hi hagi independents. Respona l’entesa amb el teixit associatiu delpaís. I connectarà més el Parlament ambla societat que representa.

El país bull.Sí. La meva companya em deia: “T’hasposat de peus a la galleda, i la galleda estàbullint!” És un moment excepcional imàgic, fins i tot, és il·lusionador viure’ldes de dins el Parlament.

Des de l’activisme es veu el Parlamentsovint massa feixuc i poc operatiu.Sí, però a mesura que des de les entitatssocials ens hem anat acostant al Parla-ment per debatre amb els grups políticsafers concrets, com ara la pobresa ener-gètica, hem anat entenent els seus meca-nismes. És bastant més actiu i àgil delque ens pensem. Això sí, com més parti-cipativa la democràcia, millor.

Les enquestes situaven ERC en la posició

preferent, però els altres s’hi acosten.Mai he fet gaire cas de les enquestes. Pe-rò ens permeten palpar que Ciutadanspodria obtenir un bon resultat i això ensposa en alerta. Ara per ara només ERC tépossibilitat de governar.

Apel·la al vot útil catalanista?Sixena és un exemple catastròfic del quepot passar si el bloc dels tres partits del155 guanya. Una victòria en vots de Csseria una motxilla a carregar durantquatre anys, encara que no governés. Ar-rimadas ho utilitzaria tota la legislatura.

Sixena és la punta de l’iceberg?El més rellevant és la manera com s’hafet. Sense esperar la resolució dels recur-sos judicials, sense sentència ferma, denit... Ros s’ha empassat el 155. L’escola

en català pot ser un altre exemple a pre-servar del que volen emportar-se.

Com se superarà si Catalunya queda di-vidida en dos blocs?Catalunya té molta experiència a resol-dre conflictes i situacions de polaritzaciódes del diàleg. Hem trobat sempre gransconsensos, per construir l’escola en cata-là, per exemple. Gent i famílies castella-noparlants van reclamar als carrers l’es-cola que ara el 155 posa en perill.

El procés està internacionalitzat, peròno sé si li fa favor o li va en contra?Costa molt trobar una part positiva al fetque hi hagi govern a l’exili. La internacio-nalització és excepcional. Ara bé, els quihem treballat pel reconeixement i benes-tar dels refugiats vam descobrir de segui-da que Europa s’ha tret la màscara.Molts pobles en volem la reforma i quevagi més enllà de la productivitat i del’economia. Els compromisos no assolitsper a l’ajut dels refugiats són ridículs, un11% dels 17.000 pactats. Crec en unaEuropa més social, l’actual només res-pon als interessos econòmics dels estats.

Què pot fer el Parlament pels refugiats?La resolució aprovada al Parlament enfavor de les vies legals i segures n’és unexemple. Es podria pagar un corredorhumanitari i, fins que no tinguem el con-trol del nostre territori, haurem de pres-sionar al màxim el Ministeri de l’Interior.

Quin govern ho hauria de fer, el legítim,a l’exili, o l’executiu?Ens cal un govern executiu fort, però co-ordinat amb el legítim i observant la si-tuació judicial del president Puigdemonti del vicepresident Junqueras. Si no hi hamajoria ni 68 escons sobiranistes, noservirà de res, perquè una altra majoriaassumiria aquesta responsabilitat i vol-dria investir un altre govern legítim.

“Cal un governexecutiu fort icoordinat ambel legítim”REFUGIATS · El portaveu de Casa Nostra, Casa Vostras’incorpora a ERC perquè “tots som activistes” i també“responsables d’haver empès el govern cap a l’1-O”

RubenWagensberg

Candidats

REDACCIÓ

Moltes famíliescastellanoparlants vanreclamar al carrer l’escolaen català que ara els del155 posen en perill

❝

Podeu veure l’entrevista sencera,avui a les 19 i a les 21.30 h.

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 2017

1190

01-1

1635

82w

uan Martina Anderson vaacceptar participar en lamissió d’observació inter-nacional l’1-O, no s’imagi-

nava que seria testimoni d’un delsdies més rellevants en la història deCatalunya. Amb una trajectòria po-lítica marcada pel conflicte irlandèsi el seu empresonament durant 16anys, aquesta eurodiputada delSinn Féin va quedar en xoc pelscops de porra als col·legis electoralsque havia de supervisar, una actua-ció que va qualificar “d’abús de po-der” per part de la policia espanyola.

Tornarà a ser observadora electoralel 21-D?Sí, viatjaré a Barcelona demà perobservar les eleccions dijous, i veurequins són els resultats aquella nit.Altres eurodiputats també tenen laintenció de participar-hi. Esperoque l’Estat no sigui tan estúpid perexposar-se de la mateixa maneraque l’1-O en aquestes eleccions.

És necessari?La solidaritat internacional és cru-cial, especialment quan es defensal’autodeterminació com un principidel dret internacional. A més, crecque quan hi vam anar l’1-O una partde l’atenció internacional es va pro-duir perquè estàvem publicant endirecte a les xarxes socials el que es-tava passant.

Què hi faran?No hi anem per encoratjar la gentque voti en un sentit o en un altre,sinó per observar. Si els unionistessón majoria, jo seré la primera a dir

QNatàlia SeguraBRUSSEL·LES

que aquest és el resultat i ha de serrespectat.

El 21-D té garanties?No beneficia a ningú una campanyaelectoral amb líders a la presó o al’exili.

Pot espantar el vot independentis-ta?L’Estat espanyol és neci si pensaque suprimirà l’anhel d’autodeter-minació dels catalans. És un granerror empresonar els membres delgovern i de la societat civil i tenir elpresident a l’exili.

I després del 21-D?La democràcia hauria de ser respec-tada. L’1-O em vaig preguntar: quintipus de democràcia ataca la gentque vol votar? L’opressió no ha fun-cionat mai a cap país i l’Estat espa-nyol hauria d’haver après la lliçó. Sino respecten els resultats, estaranfent un magre favor a la democràcia

i la seva reputació internacionalquedarà encara més deteriorada.

Es podia haver evitat l’1-O?El govern espanyol hauria d’havervist els senyals abans. Des de Barce-lona hi va haver intents per dialo-gar. Madrid ha tingut oportunitats,però ha demostrat que és incapaçd’asseure’s a la taula.

Una llista única era millor?Òbviament podia haver cohesionatfortament l’independentisme, peròla gent té diferències ideològiques,sociològiques, econòmiques i cultu-rals que requereixen un espai on ex-pressar-se.

Polítics presos o presos polítics?Se’ls ha posat a la presó per deixarvotar la gent, no hi pot haver resmés polític que això. Per tant, defi-nitivament considero que són pre-sos polítics i que haurien de ser alli-berats immediatament.

La UE se situa com a defensora dela pau en el conflicte irlandès. Do-bles estàndards en el cas català?Absolutament, és d’una hipocresiaabsoluta. Les declaracions de la UEdesprés del referèndum van serhorribles, temeràries i errònies.Hauria d’haver condemnat la bruta-litat de l’Estat espanyol i afirmarque en un estat membre no es pottractar la gent així. Arreu d’Europala gent assenyala aquest fet com undels motius pels quals s’ha de refor-mar la UE. Al Regne Unit hi va ha-ver gent que va votar marxar peraquest tipus d’hipocresies.

Què hi ha darrere d’això?La reacció de l’Estat espanyol provéen part del seu llegat franquista. Lagent sent que el fantasma de Fran-co encara és viu a Espanya i aixòs’ha de resoldre si volen permetreque hi hagi expressions democràti-ques. ■

“Quin tipus dedemocràciaataca la gentque volvotar?”REFERÈNDUM · “La reacció de l’Estat espanyolprové en part del seu llegat franquista”

Martina AndersonEurodiputats

PARLAMENT EUROPEU

❝Se’ls ha posat a la presóper deixar votar la gent,no hi pot haver res méspolític que això

IrlandaCapital:Dublín DublínDublín

Oceà

Atlàntic

Nord

GranBretanyaGranBretanya

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 201718 | Nacional |

179850-1176485w

Institucions Penitencià-ries ha obert un expediental vicepresident de la Ge-neralitat i candidatd’ERC, Oriol Junqueras, iun altre a l’expresident del’ANC i número 2 de Juntsper Catalunya (JxCat),Jordi Sànchez, per haverutilitzat les comunica-cions familiars o les per-meses per a la seva assis-tència lletrada per difon-

dre missatges polítics.El ministre de l’Inte-

rior, Juan Ignacio Zoido,va confirmar ahir l’obertu-ra dels dos expedients alsdirigents sobiranistes em-presonats de manera pre-ventiva als penals madri-lenys d’Estremera (Jun-queras) i de Soto del Real(Sànchez). Zoido hi va afe-gir que en els expedients,com és habitual, s’ha es-coltat la versió de tots dospolítics, i la direcció gene-ral d’Institucions Peniten-

ciàries resoldrà si l’arxivao si, per contra, els sancio-na. Tots dos havien dema-nat a la Junta ElectoralCentral poder participaren actes de campanya, en-registrant vídeos i altresaccions, i l’organisme elsho va permetre sempreque ho aprovés la direccióde cada presó. Pel que fa ales sortides puntuals, elmagistrat del Tribunal Su-prem, Pablo Llarena, vanegar-les a Sànchez pel21-D, tot argumentant

que podria fomentar “ac-tes violents”.

En el cas de Junqueras,ahir es va emetre una breuentrevista telefònica aRAC1 en la qual afirmaque, si és a la presó, és:

“Perquè hem demostratque donem la cara”, i hi vaafegir: “No m’amago maidel que faig perquè socconseqüent amb els meusactes, decisions, pensa-ments, sentiments i vo-

luntat.” Per la seva banda,Sànchez va enregistrar unmissatge telefònic que vaser emès en el míting deJunts per Catalunya de di-vendres passat, en el qualva demanar que es donés

a Institucions Penitenciàries investiga si ha de sancionarSànchez i Junqueras per haver difós missatges polítics

Expedientatsper fer políticades de la presóRedaccióBARCELONA

Sànchez, en la intervenció enregistradaa la presó, que es va emetre divendres al’acte de JxCat ■ AFP

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 2017

8623

22-1

1784

97®

Els Avis i Àvies per la Lli-bertat de Reus van lliurarahir a l’oficina del Síndicde Greuges més de 200cartes de queixa i una notade protesta amb 130 adhe-sions per les prohibicionsde manifestació que els haimposat la junta electoralprovincial de Tarragona. Afinals de novembre,aquest ens els va prohibirmanifestar-se per dema-nar la llibertat dels “presospolítics” i, després quecanviessin el seu lema, di-lluns de la setmana passa-da els va comunicar quetampoc es podien concen-trar per la “defensa dels

drets humans”. Peraquest motiu, durant elsdarrers dies s’han seguittrobant a la plaça del Mer-cadal de la capital del BaixCamp per recollir signatu-res de suport i aconseguiradhesions a la carta, enquè denuncien que s’hanconculcat els seus drets fo-namentals de reunió i lli-

bertat d’expressió. El col-lectiu ha rebut l’assessora-ment de l’Associació d’Ad-vocats Voluntaris 1 d’Oc-tubre i en declaracions re-collides per l’agència ACNel seu representant legal,Toni Fullat, assenyalava lalegitimitat de les sevesconcentracions, ja que“estan en el seu dret de po-der-se expressar i mani-festar. En cas contrari, ar-ribaríem a l’absurd que no-més podrien parlar de polí-tica els candidats”, ha de-fensat.

El portaveu del col·lec-tiu, Josep Sierra, recorda-va ahir que continuen con-centrant-se sense pancar-tes i proclames i que dis-sabte faran una concen-tració extraordinària per“recuperar el temps per-dut” durant la campanya.A la trobada està previstque assisteixin colles ge-ganteres i castelleres. ■

RedaccióREUS

a El col·lectiu de Reusprepara una granconcentració perdissabte al Mercadal

Queixa al Síndic dels Avisi Àvies per la Llibertat

El portaveu del col·lectiulliurant la carta de queixa al’oficina del Síndic ■ ACN

suport a la candidaturaque encapçala CarlesPuigdemont i va anome-nar “tontos útils” de Rajoyels candidats Arrimadas,Iceta i García Albiol.

Un portaveu de la de-

fensa de Sànchez, que di-rigeix el penalista Jordi Pi-na, va explicar que, arrand’algunes informacionsque asseguraven que el lí-der sobiranista parlava endirecte des d’un mòbil quetenia a la seva cel·la, elsresponsables del centre,de manera insòlita, li vanescorcollar la cel·la i no hivan trobar res. Va aclarirque aquests missatges vanser enregistrats el 3 de de-sembre passat, i va desta-car que va ser després queen una resolució el jutgeLlarena afirmés que “Sàn-chez no té completamentanul·lada la seva capacitatde dirigir-se a l’electorat”.

Ahir se li va prohibiruna visita de Núria Gui-llaumes, número 31 deJxCat, i no se li va deixar

parlar amb ella, que és quil’hauria enregistrat. Perara, Jordi Sànchez pot co-municar-se amb la família.

Ara, Institucions Peni-tenciàries ha de resoldre siés sancionable l’actitud deSànchez i de Junqueras enhaver usat les comunica-cions que es permeten alspresos per contactar ambla família o amb els advo-cats per difondre missat-ges polítics. Existeix elprecedent del dirigentabertzale Arnaldo Otegi, aqui es va expedientar perhaver participat en un mí-ting d’EH Bildu en la cam-panya del 2012 amb unmissatge gravat des de lapresó de Logronyo. La san-ció: dotze dies d’aïllamenten cel·la per una falta moltgreu, segons Efe. ■

“Avui s’ha prohibit aSànchez ser visitat perNúria Guillaumes,candidata 31 de JxCat, ino hi ha pogut parlar”Defensa de J. SànchezCOMUNICAT

“Se’ls han obertexpedients i esresoldran conforme adret per InstitucionsPenitenciàries”Juan Ignacio ZoidoMINISTRE DE L’INTERIOR

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIMARTS, 19 DE DESEMBRE DEL 201720 | Nacional |

Belén Tascón presidenta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (Fapac)

RÈPLICA · “Com poden acusar-nos d’estar adoctrinant quan la Lomqe, feta pel PP, diu que l’assignatura de religió ha de seravaluable?” SETGE · “Les denúncies contra els mestres van directament a la via judicial amb un procediment penal i amb uneslletres ben grosses d’incitació a l’odi perquè surti als mitjans” 155 · “La nostra interlocutora és la consellera Ponsatí”

RedaccióBARCELONA

elén Tascón va ser ele-gida presidenta de laFapac el 4 de novembrepassat i comença el seu

mandat en una situació en quèl’educació s’ha convertit en undels cavalls de batalla del frontunionista i amb la consellera delram, Clara Ponsatí, a l’exili.

Com veu la situació política ac-tual pel que fa a l’educació?Estem vivint moments convul-sos en què necessitem una curacol·lectiva per totes aquestes co-ses que estan passant, queafecten tothom i també lesaules i els nostres fills i filles.S’han vulnerat els drets fona-mentals. Tenim un govern al’exili i un que no hem escollit ales urnes.

I això què suposa?Tot això té costos. Trenca l’es-perit que havia impregnat finsara la comunitat educativa i elmodel d’escola catalana ques’estava creant des dels anysvuitanta i que ha assolit l’objec-tiu de no tenir dues comunitatslingüístiques, sinó una.

També es posa en qüestió elmodel d’escola en català.S’està qüestionant un modelavalat per sentències del Tribu-nal Constitucional, que està enfuncionament des dels anys vui-tanta i que ha evitat separar perllengua com en altres comuni-tats autònomes. Nosaltres somcapaços d’acollir persones d’al-tres països precisament perquètenim un model inclusiu. A Ca-talunya hi ha moltes llengüesmaternes, però a l’escola n’hi hauna de vehicular, el català. Quees posi això en qüestió ara,quan el cas de Catalunya és uncas d’èxit que s’estudia a tot ar-reu, és perquè hi ha altres fac-tors que no tenen res a veureamb la realitat. Una cosa és elque passa a les escoles i una al-tra la que diuen els mitjans.

B

“El problema de l’escola ésla desinversió, no el català”

Diuen que a l’escola s’adoctrina.A la comunitat educativa sabemque a Catalunya no s’adoctrina.El model d’escola catalana téuna visió democràtica i comuni-tària de l’escola. Com poden dirque estem adoctrinant quan laLomqe, feta pel PP, diu que lareligió ha de ser avaluable, quans’incorpora l’emprenedoria al’ESO i s’eliminen hores de lite-ratura, filosofia i arts? Quan eli-mines aquestes assignaturesdel currículum sí que estàsadoctrinant. Estàs dient que not’interessa que les personespensin lliurement. El modeld’escola catalana és coeducatiui impulsa l’esperit crític.

Algunes acusacions d’adoctri-nament ja són denúncies.I no s’està utilitzant el procedi-ment normal per als casos enquè algú s’hagi pogut sentir

ofès. El sistema té mecanismesper posar-ho en coneixement dela direcció i la inspecció i enge-gar un tràmit administratiu, pe-rò es va directament a la via ju-dicial amb un procediment pe-nal i amb unes lletres ben gros-ses d’incitació a l’odi perquèsurti als mitjans. A l’hora de laveritat, això no té recorregutperquè a tots els docents se’lsreconeix la llibertat de càtedra ila llibertat d’expressió, que sóndrets fonamentals. Aquestesdenúncies acabaran en no res.

Vostè es va enfrontar a una al-tra candidatura en les elec-cions a la presidència de la Fa-pac. És poc freqüent que hi ha-gi més d’una llista.Moltes vegades es diu que lagent no participa. Si participarsuposa que pots decidir amb elteu vot alguna cosa, potser la

gent serà més procliu a fer-ho.L’experiència va ser bona. Lesdues candidatures no teníemprojectes molt diferents, però símirades que no són iguals.

Què aportarà de nou el seuequip a la Fapac?Tenim dos problemes moltgreus: el de la mercantilització

de l’escola pública i la segrega-ció, i tots dos parteixen d’unadesinversió estructural.Aquests són els nostres proble-mes, i no d’altres que s’inven-ten. També ens agradaria nonomés fer pressió, sinó aportarconeixement i fer estudis, perexemple, sobre els copaga-ments.

Ha arribat al càrrec amb un pa-norama extraordinari i amb laconsellera d’Ensenyament al’exili.Són moments en què et toca elque et toca. Per a nosaltres, lainterlocutora és la conselleraPonsatí, que és la que hem esco-llit, i no ens reunirem amb nin-gú que no sigui el Departamentd’Ensenyament. Hem de treba-llar per tornar a la normalitat irecuperar la confiança en elnostre sistema educatiu. ■

Activistaperl’educacióBelén Tascón jafa anys que bre-ga per la millorade l’educació aCatalunya. Hoha fet des de laFapac, l’Assem-blea Groga i laXarxa d’EscolesInsubmises.■ REDACCIÓ

La presidenta de la Fapac, Belén Tascón, durant l’entrevista amb El Punt Avui ■ REDACCIÓ

❝Una cosa és el quepassa als centreseducatius i una altrael que diuen elsmitjans