DISSABTE · 12 d’octubre del 2019. Any XLIV. Núm. 15148 - AVUI / Any XLI. Núm. 14018 - EL PUNT

1,50€

1808

22-1

2167

65Q

1515

27-1

2131

03Q

MÉS TC · Sánchez recorre denou al TC per collar el govern i elParlament per la desobediència ila resolució per l’autodeterminació

VIGILEN · Desplegament deGuàrdia Civil i Policía Nacional allocs estratègics del país davantla imminent sentència per l’1-O

Ple extraordinarial Parlament en laresposta institucional

P6,7

Els Verds actuant al Chase Center de San Francisco, on han desplegat una bandera nord-americana i una estelada ■ ACN

Els Castellers de Vilafranca l’enlairen en un pilar en el partit dels Warriors

L’estelada oneja en l’NBA

NACIONAL P13

El govern gravarà cotxes i furgonetessegons la contaminació que provoquini recaptarà 40 milions el primer any Vehicles a l’AP-7 ■ ACN

L’impost del CO2

per als vehicless’aplicarà el 2020

EUROPA-MÓN P18

Milers dekurds fugena l’interiorde Síria delsatacs turcsPresoners d’EIpodrien escapar-se

Atac suposadamentterrorista a Manchester

Europa-Món P20

Un home causa ferits a ganivetades

Abiy Ahmed ha aconseguit la fi de lallarga guerra entre Etiòpia i Eritrea

Europa-Món P19

Nobel de la pau per alcap de govern etíop

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 D’OCTUBRE DEL 2019

i les previsions nofallen, serà aquest

dilluns que dos mi-lions llargs de perso-nes serem foragitadesde la legalitat de l’es-

tat al qual paguem els impostos. Des-prés d’horroritzar-nos, fa dos anys,amb la visió d’una allau de policies ar-mats que es mobilitzaven cap a Cata-lunya fent sonar les sirenes, onejantbanderes i cridant “¡a por ellos!”, araens toca empassar saliva davant la hu-miliació que significarà que els tribu-nals d’aquest mateix estat –insisteixo,que nosaltres paguem i ajudem a man-tenir– capgiri la seva violència, la queva veure tot el món per la televisió, iens l’encolomi a nosaltres, als que fè-iem cua, pacíficament, davant de lesurnes de l’1 d’Octubre.

No hi ha cap exemple paral·lel d’unaparell estatal que expulsi milions depersones d’un territori concret de l’es-pai públic. En ple segle XXI, no hi hacap precedent al món occidental. Peròel fet és que l’Espanya oficial empenyuna part significativa de la seva ciuta-

dania cap enfora dels marges de lalegalitat, clandestinitzant una opciópacífica i pacifista com és l’indepen-dentisme català, majoritari en totes icadascuna de les últimes eleccions.A partir de dilluns sabrem fins a quinpunt la mentida i la manipulació cas-tiguen un grapat de persones per unprojecte que, a diferència del nacio-nalisme espanyol, està lliure de feixis-me i al marge d’una història de sang iimposició.

Però sabrem més coses. Dillunstambé quedarà clar que no hi ha marxaenrere, que la política institucional ésinservible davant d’un sistema de po-der autoreferencial i sense més projec-te que la repressió i la represàlia. I en-trarem en una fase nova, molt mésconscient, molt més resolutiva. Somgent amb el somriure glaçat, però ambla determinació intacta. Fa dues tardorsvan sorgir urnes de sota les pedres ivan traçar un camí que condueix a lamateixa Ítaca que l’expedició anterior,només que amb la precaució de can-viar l’antic vaixell de veles desplegadesper un submarí discret i silenciós.

S

Keep calmSalvador Cot

A Ítaca, ambsubmarí

No hi ha cap exempleparal·lel d’un aparell estatalque expulsi milions depersones d’un territoriconcret de l’espai públic.

legeixo que ara la selecció de per-sonal de les empreses anirà acàrrec d’un robot. De la “intel·li-

gència artificial”, en diuen, perquè elsaspirants no s’impressionin pensantque se les hauran amb un ninot dellauna. Bé, no sé com anirà. No he pas-sat del titular. Només desitjo que la in-tel·ligència artificial tingui molts en-certs i faci ràpids els tràmits selectius.

Una sola vegada he passat per unaselecció de personal. Una companyade feina em va dir un dia que un seumig noviet era un caçador de talents.Buscava en aquell moment una perso-na per a una feina que no em va dir, iella creia que jo m’adaptava al “perfil”.Va afegir que, si no em feia res, li faci-litaria el meu nom perquè em truqués.La veritat és que jo em trobava perfec-tament acomodat al meu lloc de feina,però la curiositat i la vanitat es van ferpoderoses i vaig acceptar la gestió.Una secretària em va trucar. La cita esva produir en un pis ara no recordo sidel carrer Aribau o del carrer Munta-ner. En tot cas, superada la Diagonal.Vaig trucar a la porta a l’hora convin-guda. La recepcionista em va dipositar

L

en una habitació gran i mig a les fos-ques moblada amb una gran taula ambmoltes cadires al voltant. Em va dirque m’hauria d’esperar i se’n va anar.Em vaig quedar sol i tancat en l’espaienorme. Com que la recepcionista nom’havia dit que segués, em vaig man-tenir dret, per si formava part de laprova. Si el que m’havia d’entrevistarem trobava assegut, potser em resta-ria punts. També me’n podria restar siem veia dret: diria poc de la meva ca-pacitat d’iniciativa. Vaig pensar queuna càmera amagada em valorava elsmoviments. La poca llum que entravaper les finestres va anar minvant. Era

el vespre. Tenia a prop l’interruptor dela llum. L’havia d’accionar? Vaig optarper la verticalitat, la immobilitat i lafoscor. Vaig pensar en la possibilitatque l’examinador em dugués a sopar.No havia de caure en la trampa delsespàrrecs. Els espàrrecs s’han d’agafaramb els dits. Molts incauts han perdutla feina possible per usar la forquilla iel ganivet. Va entrar finalment el caça-dor de talents. Tampoc va encendre elllum. No recordo res del que em vapreguntar. Ni li vaig veure la cara, per-què seia al contrallum de la finestra.Em va dir que ja tindria notícies seves.No en vaig saber mai més res. La noiade la feina tampoc me’n va dir paraula.Vaig saber després que havia renyitamb el noviet. El meu fracàs davant la“intel·ligència natural” va ser absolut.M’hauria d’haver assegut? Hauriad’haver encès el llum? No vaig respon-dre satisfactòriament? Hi hauria d’ha-ver anat sense corbata?

Una última cosa: que no diuen queels robots prendran la feina als hu-mans? Se seleccionaran entre ells? Fa-ran la prova dels espàrrecs?

I així anar esperant la sentència...

“Llegeixo queara els tràmitsseran confiats alsrobots

Vuits i nous

Selecció de personalManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

l brutal impacte que tindrà lasentència de l’1-O en la societatcatalana és indubtable, tot i que

cal recordar sempre que la pena, siguiquina sigui, ja s’està complint des defa gairebé dos anys. La sentència ésdoncs un fet inevitable. I la discussiósobre la major o menor duresa de lacondemna em sembla un artifici a quèens vol portar el sistema polític i me-diàtic unionista. Un sol dia de presóper a una persona innocent és massa.Per això crec que la societat catalanaha de plantejar una resposta políticamés enllà de la reacció popular i insti-tucional que legítimament esdevingui,a partir del veredicte del Suprem, ambles oportunes mobilitzacions i accionsde protesta. La reacció epidèrmicahauria de donar pas a la resposta polí-tica que crec que ha de pivotar sobrel’articulació d’un immens movimentper l’amnistia, que ha d’anar molt mésenllà de l’independentisme. Cal tenir

E “Un movimentampli per l’amnistiaserà molt difícil desuportar per l’Estat

present que l’amnistia no és cap mesu-ra de gràcia, sinó un instrument polí-tic imprescindible per a la resolució deconflictes polítics. Aquells que des del’unionisme defensen que això de l’am-nistia és cosa de la superació de rè-gims dictatorials, que recordin la quees va decretar a la Gran Bretanya l’any2000 per buidar la presó de Long Keshd’Irlanda del Nord: 428 presos amnis-tiats, alguns amb delictes de sang a so-bre. Sense amnistia que permeti lasortida dels presos –els setze actuals i

els que vindran perquè no podem obli-dar la munió de judicis pendents– i elretorn dels exiliats no és possible arri-bar a un acord democràtic de resolu-ció d’un conflicte provocat per la nega-ció de l’Estat espanyol a la majoritàriademanda del dret d’autodeterminacióexistent a Catalunya. I aquells que an-teposen la independència a l’amnistia,com si fossin excloents, ja poden tenirclar que si l’independentisme no és nicapaç de liderar un moviment ampliper l’amnistia no tindrà pas capacitatper fer trontollar l’Estat. Caldrà veurela voluntat política dels partits políticsespanyols –que ara mateix semblanul·la– per afrontar aquest repte. Peròassolir una gran majoria transversalper l’amnistia, que hauria de tenir unatranslació política en el consens d’unabona part del Parlament, és una pres-sió interna, i també internacional, queserà molt difícil de suportar per l’Es-tat.

L’amnistia, eina políticaFerran Espada / fespada@elpuntavui.cat

A la tres

La comunitat internacionalés a punt de fer un altre ridí-

cul al Kurdistan, on la invasió de Tur-quia –membre de l’OTAN, cal nooblidar-ho– està provocant cente-nars de morts, tant militars com ci-vils, i l’èxode de milers de persones,una catàstrofe humanitària que s’hamostrat incapaç d’aturar. L’abando-nament injustificat per part dels Es-tats Units dels kurds, peça clau en lalluita contra Estat Islàmic a la zona,ha obert les portes a una neteja èt-nica i a un altre drama de milers derefugiats, en una zona castigada peruna cruenta guerra des de fa vuitanys. El president turc, Recep TayyipErdogan, se sent fort i no el fan tre-molar ni les velades alertes nord-americanes d’imposar sancions aTurquia, ni encara menys les lleusadvertències provinents de les prin-cipals potències europees i de lamateixa UE. Una Europa de qui Er-dogan se’n riu directament i a laqual amenaça d’enviar milions derefugiats. Com és habitual en políti-ca internacional, la UE no és gensrespectada i les seves amenaces notenen cap valor.

Mentrestant, el president nord-americà, Donald Trump, ja no sapcom justificar una decisió que ha re-but grans crítiques dins del seu ma-teix partit i en el Departament d’Es-tat. Les afirmacions de Trump quemarxen de Síria perquè “hi ha guer-res tribals”, perquè els kurds no elsvan ajudar en la Segona GuerraMundial o perquè fa 200 anys que esbarallen entre ells, a més de ser ro-tundament falses, voregen el ridícul,i més quan estem assistint a un grandrama humanitari de primer nivell.En un pla més polític, el fet que la re-tirada nord-americana de Síria deixicamp lliure a Rússia a la zona és ungreu error de la presidència nord-americana, que tindrà, en el futur,ben segur, importants repercus-sions en la política internacional.

El dramahumanitaridels kurds

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Animal de séquia, l’espectacle dirigit per Sol Picóen la inauguració de la Fira Mediterrània, és la vi-sió clara de cap on vol portar la mostra el nou di-rector artístic, decidit a potenciar la relació demúsics de bandes populars amb artistes consa-grats en un maridatge original.

PRIMER MINISTRE D’ETIÒPIA

Maridatge artístic

La seva decisiva iniciativa per resoldre el conflictefronterer amb Eritrea, que va durar vint anys, ambmilers de morts i refugiats, i els seus esforços perpromoure la reconciliació interna i la justícia sociala Etiòpia són els mèrits que li atribueix el comitèper atorgar-li el premi Nobel de la pau.

-+=

-+=

Ignorant o mentiderDonald Trump

Premi Nobel de la pauAbiy Ahmed Ali

-+=

Jordi Fosas

El 45è president dels Estats Units ens ha donatuna nova mostra que és un ignorant o un menti-der. O totes dues coses, que no són excloents.S’ha inventat que els kurds no van ajudar elsaliats en la Segona Guerra Mundial per justificar,cínicament, la retirada de tropes del nord de Síria.

PRESIDENT DELS EUA

DIRECTOR ARTÍSTIC DE LA FIRA MEDITERRÀNIA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 D’OCTUBRE DEL 2019 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Amistatsperilloses

a Royal Shakespeare Company ha estripat elcontracte de patrocini amb la petroliera BP. Des del

2011, la prestigiosa companyia teatral britànica rebia unimportant ajut econòmic del gegant del petroli per oferirseients a preus reduïts als joves de 16 a 25 anys. Hanestat aquests mateixos joves els que han pressionat lainstitució cultural perquè trenqui el vincle amb la firma.La raó? No volen una cultura subvencionada amb elsdiners bruts de qui està destruint el planeta. Elsactivistes contra la crisi climàtica han llançat un

missatge que tot el món culturalhauria d’escoltar: associar-se ambdeterminades empresesnecessitades d’una neteja de laseva reputació és altamentcontraproduent. En aquest diarivam entrevistar l’expert encomunicació de museus i patrimoni

Santos M. Mateos, que ens advertia d’aquestes aliancestan perilloses en un moment en què els equipamentsmalviuen per culpa de les sagnants retallades de lesadministracions i busquen desesperadament recursosprivats. “Les empreses s’han adonat d’aquesta posicióde feblesa. No hauríem d’oblidar que el que estancomprant és el prestigi social de les institucionsculturals, que els ha costat molt d’aconseguir, però elpoden perdre de la nit al dia.” Per emmarcar. El debat ésviu al món anglosaxó (la Tate ja va partir peres fa anysamb BP) i no ens n’hauríem de quedar al marge ara queles tisores s’estan tornant a acarnissar amb la cultura.

L

Volem unaculturafinançadaamb dinersbruts?

http://epa.cat/c/wj6csn

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

El Parlament reprova Felip VI iLa Moncloa amenaça amb unaresposta judicial. La cambrademana l’abolició de lamonarquia.

10anys

20anys

El govern demana a Zapateroque salvi “com sigui” l’Estatutdavant la sospita d’unasentència contrària del TribunalConstitucional.

L’augment de la producció del’OPEP ensorra el preu del barrilde petroli. La caiguda de laprimera matèria provocarà unabaixada en el cost de la gasolina

Rei reprovat Salvar l’Estatut Preu ensorratTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 D’OCTUBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

o hem fet mol-tes vegades.

Des de fa moltsanys. Ens hem mani-festat pacíficament imassiva cada cop

que les circumstàncies ho demana-ven. Ara torna a tocar. La sentènciaque sembla que coneixerem dillunscertificarà la voluntat de l’Estatd’aplicar un escarment als més de2,5 milions de persones que volendecidir lliurement el futur polític deCatalunya. La ceguesa és tan granque es pensen que infligint un dolorgran i intens als presos i les seves fa-mílies aconseguiran que tothomabandoni el somni i es quedi a casa,derrotat, acceptant que la unitatd’Espanya és un fet immutable da-vant del qual han de cedir els dretshumans, democràtics i polítics.

Doncs no. Tornarem al carrer percridar ben fort que no ho accepta-rem. Que exigirem la llibertat de totsels presos i exiliats i l’anul·laciód’unes condemnes injustes per fetsinventats. Que s’ho facin com vul-

guin, mitjançant el procediment quevulguin, però la fi de la persecució ila repressió ha de ser el punt de par-tida de qualsevol negociació ambl’Estat espanyol. Ara bé, com s’acon-segueix que un Estat que s’enorgu-lleix de la resposta violenta a les de-mandes catalanes –i assegura quehi tornaran sempre que calgui– ac-cepti que només una negociació po-lítica podrà resoldre un problemapolític que farà Espanya ingoverna-ble fins que no s’abordi? La respostaés a les urnes del 10 de novembre ial carrer a partir de la publicació dela sentència. La mobilització massi-va, indefinida i arreu del territori hade servir per tensar encara més lacrònica inestabilitat de la política es-panyola. És evident que no serà fàcil,perquè ja hem comprovat que l’Es-tat no té cap problema a fer serviruna violència desproporcionada i in-justificada. Hi haurà provocacions ihi haurà infiltrats que voldran torçarla voluntat fèrria i pacífica dels cata-lans. La mobilització que començaràamb la sentència és potser la mésdifícil des dels inicis del procés. Tan-mateix hi serem.

H

Full de rutaGermà Capdevila

Al carrer

La mobilització quecomençarà amb la sentènciaés la més difícil des dels inicisdel procés

l canvi més xocant en la políticaimpositiva mundial recent ha es-tat la disminució en les taxes dels

impostos sobre els guanys de les socie-tats: globalment, com a mitjana, entre1985 i 2018 han passat del 49% al 24%.Una de les raons principals és la compe-tència internacional entre països ambtaxes diferents, i sobretot entre els pa-ïsos que la tenen molt baixa (els paradi-sos fiscals) –per exemple, diferentsilles caribenyes, Singapur, Hong Kong,Irlanda, Bèlgica, Holanda, Luxem-burg– i els països amb una taxa més ele-vada. Fins ara, no hi havia una estima-ció global de quants beneficis perdia oguanyava cada país com a conseqüèn-cia d’aquestes diferències; i tampoc sesabia com estaven redistribuint els be-neficis entre els estats la globalització ila competència impositiva.

ARA, DOS PROFESSORS de la Universitatde Copenhaguen (Torslov i Wier) i unde la Universitat de Califòrnia/Berke-ley (Zucman) han publicat un magnífictreball on, tot i la persistència de limita-cions estadístiques, intenten superar

E aquestes mancances amb noves dades.Primer, ens mostren que, sistemàtica-ment, les filials de les firmes multina-cionals estrangeres (FME) aconseguei-xen més beneficis que les firmes locals(FL) en els països amb impostos baixos/paradisos fiscals. Per contra, les filialsde les FME obtenen menys beneficisque les FL en els països amb impostosalts. Hi ha una elevada redistribuciódels beneficis de les FME des dels païsosamb impostos a les societats elevatscap als paradisos fiscals amb aquestsimpostos més reduïts.

ESTIMEN QUE, GLOBALMENT, EL 2015 quasiel 40% dels beneficis de les multinacio-nals –els fets fora del país on tenen laseu principal–, especialment america-nes i de la UE, es traslladaven a paradi-sos fiscals amb taxes d’impostos a lessocietats baixos (menys del 5%). Elspaïsos de la UE que no són paradisosfiscals perdien al voltant d’un 20%dels seus beneficis potencials ambaquest trasllat. I són les multinacionalsdels EUA les que comparativamenttraslladen més beneficis cap als para-

disos fiscals.

ANALITZEN COM CANVIARIA LA LOCALITZA-CIÓ dels beneficis de les empreses sitots els països adoptessin la mateixa ta-xa efectiva en l’impost de societats,mantenint constants la taxa efectivaglobal de l’impost i els beneficis globals.Els ingressos per l’impost de societatsaugmentarien quasi un 20% en els pa-ïsos de la UE que no són paradisos fis-cals, un 15% als EUA i un 10% als païsosen desenvolupament. En canvi, dismi-nuirien a la meitat en els actuals para-disos fiscals.

NO ÉS GENS CLAR QUE LA DISMINUCIÓ enels impostos de societats generin efec-tes positius en els salaris i el PIB. A més,pot afectar negativament la compe-tència, afavorint les FME i perjudicantles FL dels països. Finalment, pot afec-tar negativament la desigualtat enla distribució de la renda, ja que afec-tarà positivament (pagaran menysimpostos) els propietaris de les accionsde les multinacionals, que solen ser elsmés rics.

Antoni Soy. Professor de la Universitat de Barcelona

Multinacionals i impostosTribuna

Feliç Dia Mundialde la Salut Mentalb Abans-d’ahir es va celebrarel Dia Mundial de la Salut Men-tal. Des de petits se’ns ensenyaa com rentar-nos les dents, laimportància de practicar es-port, o com comportar-noscorrectament en espais pú-blics, però ningú ens ensenyaque la salut o pau mentals ésequivalentment o inclús mésimportant en la nostra vida. Ladepressió o ansietat són no-més dos dels exemples de tras-torns més comuns presents enels membres de la societatd’avui dia, especialment entrenosaltres, els joves. És total-ment vàlid no estar bé, no somperfectes, no som màquines,som persones de carn i ossos, iel nostre estat emocional no hade ser sempre el que desitgemque fos. És molt reconfortantsaber que cada vegada és ma-jor el reconeixement de la im-portància de la nostra salutmental, i que es treballi per se-

guir obrint ments, i tancantestigmes.ALBERT GIMÉNEZRipollet (Vallès Occidental)

Responsabilitat

b Epictet recomanava la mo-deració als seus deixebles. Po-sava l’exemple d’un banquet, ide com calia captenir-se. És ob-vi que estava parlant de la vidamateixa, alhora que els enco-ratjava a ser lúcids i a actuaramb respecte envers els altres.

Podem intuir què pensaria elsavi estoic sobre el comporta-ment d’algunes persones enseu parlamentària, per exem-ple. No tot s’hi val per aconse-guir una finalitat concreta o pertreure’n un rèdit polític. L’excés,l’exageració o directament lamentida soscaven un sistemademocràtic, i diuen molt pocd’un mateix. Qui utilitza políti-cament el terrorisme per fer se-gons quines comparacions queno tenen ni cap ni peus adoptauna actitud incorrecta. Ara,

més que mai, són necessaris elcivisme i la responsabilitat, perpart de tothom. La política,com la vida mateixa, no hauriade prescindir de l’ètica i l’ho-nestedat. Al cap i a la fi, comdeia el mateix Epictet: “Ningúno és lliure si no té el domini desi mateix.”DAVID SERRADOR BALLESTERVic (Osona)

A qui correspongui

b Als Parlaments i a les xarxessempre hi ha qui vol explicar lescoses de manera conciliadora iamb una gran mostra de sentitcomú. Però en la situació enquè estem Catalunya i Espa-nya, fer això és voler situar-nosen un món que no existeix. Espot dir que estem en un estatdemocràtic i fer una crida a res-pectar la democràcia, la divisióde poders, la justícia, la no-vio-lència i el diàleg, quan precisa-ment la manca de tot això a Ca-talunya és el que denunciem?És molt senzill: l’Estat espanyol

i Catalunya discuteixen unaqüestió de drets i llibertats bà-sics que reclama el poble catalài que es resumeix en el dret al’autodeterminació, és a dir, a lallibertat política. Per això dema-nem un referèndum que enspodria dir quina és la voluntatde la majoria. L’Estat espanyolno en vol ni sentir parlar. El quies posa en actitud conciliadoraparlant de democràcia i de res-pecte a la separació de podersen aquestes circumstàncies, oés un inconscient o no hi veumés enllà del nas, o ens volprendre el pèl.FRANCESC CAPELL I VINYACalders (Moianès)

FE D’ERRADES

En la columna de Josep MariaCasasús titulada “De lesCorts” i publicada ahir hi falta-va la primera frase: “L’11 defebrer del 1873 les Corts espa-nyoles instauren la PrimeraRepública, després d’abdicarAmadeu I. L’endemà...”

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 D’OCTUBRE DEL 2019

Carmen Calvo, VICEPRESIDENTA DEL GOVERN ESPANYOL EN FUNCIONS

“Que la Guàrdia Civil surti de Catalunya és només un desigpolític aberrant”

La frase del dia

“No pucentendre comfunciona el cervelld’aquestsprofessionals fentrecomanacions iactuacions sensel’autoexigència de lacoherència i unaguia ètica mínima

o el conec personalment. Es diuIvan i ara és l’assessor, semblaque àulic, del president en fun-

cions des de la moció de censura, PedroSánchez. Diuen els mentiders políticsque ell és capaç de crear un milhomes apartir d’un perdedor. Sé d’aquest Re-dondo, que era l’assessor per a guanyarles conteses electorals del PP basc i deGarcía Albiol a l’alcaldia de Badalona.En fi, Redondo és un d’aquells perso-natges que es presenten com a maquia-vèl·lics mercenaris darrere de les bam-bolines polítiques, amb l’únic objectiude maximitzar resultats electorals dequi el pagui. Suposo que aquesta menade nous professionals ens ve també im-portada dels Estats Units i se’n destacael valor avui amb el trumpisme quemolts escarneixen.

NO QÜESTIONO L’OFICI, emperò no pucentendre com funciona el cervelld’aquests professionals fent recoma-nacions i actuacions sense l’autoexi-gència de la coherència i una guia èticamínima. No tinc respecte per aquestcomportament, i menys per una políti-ca que funcioni amb aquests patronson les idees es supediten a l’oportunis-me. Tampoc en tinc per qui els contra-cta, que alimenta aquests bucles en untot s’hi val: tergiversar, amagar, can-viar d’opinió i mentir si s’escau.

EL CARÀCTER D’AQUELL COMPORTAMENTel trobem també amb dosis diferentsen personatges notoris del món de l’ad-vocacia, de la inspecció d’hisenda od’alguns professionals de la sanitat. Co-nec lletrats d’èxit, advocats d’estat,que al cap de poc d’aprovar l’oposició,experimentades in situ les mancancesdel lloc públic que han ocupat, es pas-sen a l’altra banda de la taula i defensenllavors estrictament la posició contrà-ria a l’administració de la que havien si-gut part. També sé d’arquitectes que,havent treballat per a corporacions pú-

N bliques, conegudes les mancances polí-tiques i del planejament urbanístic,confronten aquelles corporacions desde despatxos privats. En el cas dels ins-pectors fiscals la dissonància entre lavocació (fiscal, de servei públic) i, una

volta guanyada la plaça, el fet de pas-sar-se al sector privat és encara mésclamorós.

ÉS GENT QUE, FETA L’OPOSICIÓ, s’ha bene-ficiat a més d’una formació posterior,finançada públicament (tant en els so-us propis com en els dels seus for-mants), sobre aquelles realitats queresten sempre fora dels temaris i quesón part de les experiències fiscals re-als. Una informació de major interèsque es rendibilitza fàcilment desprésdes de l’assessorament privat. I en al-guns casos des d’excedències recone-gudes que els mantenen la plaça en elcos funcionarial! Finalment, la vocacióde servei públic ve qüestionada quan elprofessional de la sanitat compatibilit-za en la seva ocupació pública la de lasanitat privada, amb la temptacióemergent d’esperar que com pitjorfuncioni el sector públic, millor aniràla part privada de la seva activitat.S’esdevé així igual que un ensenyantque, com més suspengués a l’escola pú-blica en la seva matèria els matins, mésdemanda garantís per a les acadèmiesde repàs per a les quals treballa a lestardes.

CERTAMENT, ALLÒ AQUÍ DESCRIT no és unregne d’aquest món per a molts que es-peren que es mantingui un compromísètic en el comportament professional. Ino ho diguem ja si es vol des d’una claravocació de servei públic. Per a aquests,la retribució reclama uns mínims satis-factoris, però mai es pot regir per unacomparativa, cost d’oportunitat endiem, respecte dels avatars del mercata les professions esmentades. Que undirigent polític es deixi prostituir perun Redondo de torn em sembla prousímptoma per a girar-nos d’esquenad’aquesta mena de política. Per burlade la democràcia, entre uns i altres, Es-panya porta així ja quatre eleccions enquatre anys.

Guillem López i Casasnovas.

RedondoTribuna

SísifJordiSoler

uè puc espe-rar?”, es pre-

guntava ImmanuelKant, un dels arquitec-tes de la modernitat.Escriure aquest article

mentre esperes la sentència del judici al’1-O, concedeix una llum negra: saberque l’alegria d’una sentència que perme-tés –posem per cas– que alguns presospoguessin tornar “a casa per Nadal”, nominvaria la nostra preocupació extremaper la manca de viabilitat política per de-fensar uns drets democràtics, ni per ladissort dels presos que poden quedar ala presó, ni per als que són a l’exili, ni perla sort dels conciutadans del segon judicique tot just ha començat, amb desenesde civils imputats i set persones acusa-des (preventivament!) de terrorisme. Da-vant de totes aquestes vides arruïnades,¿què puc esperar? ¿Què podem esperar,d’un judici que parteix de la premissa quela llei fonamenta la democràcia –quan ésprecisament just a l’inrevés–? ¿Què po-dem esperar d’un judici a ciutadans de-mòcrates i pacífics? Salpebrat amb el155 i els poderosos spin off dels 155 quo-tidians –detencions sense ordre judicial,introducció de conceptes ex professo(com ara delicte d’odi), conculcació dequasi dos milions de vots al ParlamentEuropeu, patrulles urbanes legitimadesper arrasar tot allò que és llibertat d’ex-pressió política–, davant de tot això: ¿quèpuc esperar d’un judici que accentua elslímits a l’exercici d’una democràcia ple-na? En el pla estrictament personal séque a partir d’ara carregaré amb una sen-tència perpètua, que s’ha escrit durantaquests dos anys: la meva incapacitatper comprendre i per acceptar, ni gens nimica, la passivitat activíssima dels demò-crates que no han mogut cap dit per de-nunciar l’arbitrarietat i l’abús autoritarid’un sistema polític que ha deixat sensegaranties polítiques ni seguretat personaluna part de la ciutadania.

“Q

De set en setLluís Muntada

Què pucesperar?

EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 D’OCTUBRE DEL 20196 |

Gravarà cotxes ifurgonetes, però nocamions, i preveurecaptar 40 milionsel primer any

A un mes de leseleccions, l’Estatpagarà els 2.256milions que deua la Generalitat

Desbloquejatper decretel deute ambCatalunya

La Generalitataplicarà el2020 l’impostdel CO2Nacional

El govern socialista enfuncions de Pedro Sán-chez colla cada vegadamés la mesa del Parla-ment, i ara també el go-vern de la Generalitat,perquè amb la proximitatde la sentència al judici del’1-O, que podria fer-se pú-blica dilluns, no tinguintemptacions d’alimentaruna resposta apel·lant aldret a l’autodeterminació ila desobediència institu-cional i civil. Per segonavegada, i amb una setma-na de diferència, el Consellde Ministres va tornar autilitzar la fórmula de l’in-cident d’execució de sen-tència en aquesta ocasiócontra diversos punts enquè es feia referència aldret a l’autodeterminació ila desobediència inclososen la resolució 546/XII delParlament sobre l’orienta-ció política general de go-vern que es va aprovar enel ple de debat de políticageneral del 26 de setem-bre, adreçant-se al Tribu-nal Constitucional (TC) ique apliqués les diferentssentències del 2015 i el2018 contra la presa deposició de la cambra cata-lana al dret de l’autodeter-

minació. El govern espa-nyol no ho va poder fer setdies abans perquè alesho-res, el 4 d’octubre, tot justs’havia acabat de publicarel text al Butlletí Oficialdel Parlament de Catalu-nya (BOPC), que va notifi-car els primers incidentsd’execució de sentència.

Per tant, ahir es repetiael mateix guió que va pro-vocar que aquest dijous elpresident del Parlament,Roger Torrent, rebés demans d’un secretari judi-cial del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya(TSJC) les notificacionsd’advertiment de l’alt tri-bunal perquè suspengués,amb avís de conseqüèn-cies penals als membresde la mesa si s’hi negaven,les resolucions referentsal ple del 25 de juliol passaten què es van aprovar lareprovació de Felip VI i ladefensa del dret d’autode-

terminació com a instru-ment per exercir la sobira-nia del poble de Catalunyaamb o sense acord ambl’Estat espanyol. En les no-tificacions també asse-nyalava que ja no hauriad’haver tramitat ni per-mès el debat a la cambracatalana i que tampoc hopodria fer en el futur.

El govern, advertitA diferència dels incidentsd’execució de sentència defa una setmana notificatsal president, al secretari i ala resta de membres de lamesa del Parlament, el go-vern de Sánchez també vaincloure en els dos d’ahirque l’advertència del Tri-bunal Constitucional s’es-tengui al govern de la Ge-neralitat, a qui demanaque es notifiqui “el seudeure d’abstenir-se de tra-mitar qualsevol nova ini-ciativa que posi en qüestió

la suspensió” i perquè, se-gons informava ACN,fonts de La Moncloa asse-guraven que no podria do-nar compliment als man-dats del Parlament quese’n derivessin.

En la roda de premsaposterior al Consell de Mi-nistres, la vicepresidentaen funcions, Carmen Cal-vo, va assegurar queaquestes sol·licituds denul·litat i suspensió quefan al TC es demanen per-què “en absolut es corres-ponen amb la nostra legali-tat constitucional” i al seuparer són constitutives dedelicte, ja que “impulsen ala desobediència institu-cional”. Tots els punts quees demana anul·lar de laresolució del Parlament,fins a dotze en total, fan re-ferència en un context o al-tre al dret a l’autodetermi-nació de Catalunya.

En un dels primers

El PSOEcolla elParlament

Jordi AlemanyBARCELONA

AVÍS Torna a recórrer al TC per advertir-lo, i també el govern,de repercussions penals si aplica la desobediència civil o el dreta l’autodeterminació GUÀRDIA CIVIL La ministra Calvo diuque demanar que marxi el cos armat no té base jurídica

“La sortida de laGuàrdia Civil no és alseu abast; pot estar enel seu desig polític,però ni de bon tros al’abast del Parlament,la mesa o el govern”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Les propostesen absolut escorresponen amb lanostra legalitatconstitucional”Carmen CalvoVICEPRESIDENTA DEL GOVERNESPANYOL EN FUNCIONS

La presència dels reforçosd’agents de la Guàrdia Civil ila Policía Nacional provinentsd’arreu de l’Estat espanyolamb motiu de les mobilitza-cions que es preveuen un copes faci pública la sentènciacomençaran a visualitzar-seavui, quan prendran posi-cions estratègiques a prime-ra hora del matí per incre-mentar la seguretat amb lavigilància del que considereninfraestructures estratègi-ques, com ara l’aeroport delPrat, els ports de Barcelona iTarragona, i les diverses esta-cions de l’AVE. El desplega-ment de la quarta partd’aquests efectius es comen-çarà a fer a partir de les vuitdel matí, tot i que ja fa diesque hi ha agents d’aquestscossos que fan controls en di-verses carreters i autopistes, i

en els propers dies anirà aug-mentant i fent-se visible la se-va presència.

El desplegament es fa avuicoincidir amb la posada enfuncionament del Centre deCoordinació (Cecor) dels trescossos de seguretat, que es-tarà instal·lat a la seu del De-partament d’Interior. En lesreunions de coordinació quehan fet els darrers dies hanacordat les funcions de cadacos, de manera que el Mos-sos d’Esquadra s’encarrega-ran de l’ordre públic priorit-zant la mediació on hi puguihaver conflicte. En llocs con-siderats crítics, com ara l’edi-fici de la delegació del governespanyol, hi haurà un doblecordó format en primera líniapels Mossos i un segon ambagents de la Policía Nacionalo la Guàrdia Civil.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Més Guàrdia Civil i Policía Nacional

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 D’OCTUBRE DEL 2019

Ni himnes tsunàmicsni portaveus incògnits

L’APUNT me de festa. Per si tot plegat no fos prou lamentable,uns suposats portaveus dels CDR apareixen entrevis-tats d’incògnit en dos mitjans amb l’aparença de lí-ders d’una organització secreta, criminal. I després al-gú dirà que és la Guàrdia Civil que vesteix el fals relatdel terrorisme. Per cert, per himnes, Bob Dylan: “Perquants carrers l’home haurà de passar...”Jordi Panyella

Com que no llegeixen aquest espai on ja fa temps esva dir que l’himne musical del procés és la genial Enshem alçat, d’Obeses, un grup de músics ha volgut fer-ne un de nou, La força de la gent. És una fanfàrria quevol ser èpica i que s’engega aquest dies amb el movi-ment Tsunami Democràtic, com si això de la sentènciacontra els líders del procés s’hagués de celebrar a rit-

Els grups parlamentariscontinuen negociant unaresposta institucional a lasentència del Tribunal Su-prem. Els presidents de laGeneralitat, Quim Torra, iel Parlament, Roger Tor-rent, faran sengles decla-racions institucionals desdel Palau de la Generalitati l’hemicicle de la Ciutade-lla, respectivament, peròels grups també volen im-plicar-se en la rèplica i tre-ballen l’aprovació d’unadeclaració política el mà-xim d’unitària possible.Aquesta presa de posició,mitjançant la presentacióde propostes de resolució,quedaria fixada en la cele-bració d’un ple al Parla-ment la setmana que ve.Els grups independentis-tes, que tenen majoria a lacambra, encara no hanconsensuat cap text i so-bre la taula hi ha diversesfórmules pel que fa a la ses-sió parlamentària que espodria celebrar; o unacompareixença del presi-dent Torra, que ahir fontsde presidència donavenper segura, o un ple especí-fic. En el primer cas, la in-tervenció del presidentaniria acompanyada úni-cament de les interven-cions de cada grup per untemps màxim de deu mi-nuts, ja que el reglamentno preveu que es porti aaprovació cap text. Per fer-ho s’hauria d’alterar l’or-dre del dia i convocar unamesa del Parlament perregistrar les propostes i es-tablir terminis d’esmenes,la qual cosa podria forçarel reglament de la cambra.En cas d’un ple específic omonogràfic, es podrien

presentar el nombre depropostes que prèviamenthauria d’acordar la mesa.Ahir es va convocar reunióde mesa i junta de porta-veus per dimarts a dosquarts d’onze del matí.

La celebració d’aquestple ha quedat sacsejat perl’incident d’execució desentència amb què elConstitucional ha encoti-llat el contingut a debatre

en els plens. L’alt tribunalha suspès punts d’una re-solució aprovada al juliolen la qual el Parlament escomprometia amb el lliureexercici dels drets hu-mans, civils, socials i polí-tics i amb els “drets vulne-rats” a l’Estat espanyol,entre els quals enumera-va: el dret a la lliure expres-sió, a la manifestació i a lareunió, a la vida, a la lliber-

tat de moviment, el dret devot, el dret a un habitatge,el dret a l’autodetermina-ció dels pobles i el dret a va-ga. Fonts dels grups parla-mentaris ja han explicat aaquest diari que no queda-ran supeditats a aquestacondició que considerenuna “censura” i que enl’ànim de tots hi ha podercelebrar un ple consensuatamb totes les forces. ■

a JxCat, ERC i la CUP intenten consensuar una proposta de resolució per seraprovada en aquesta sessió a El president Torra preveu intervenir-hi

La resposta institucional a la sentència del procésinclourà un ple extra

Emma AnsolaBARCELONA

Torrent i Torra, en una compareixença conjunta ■ ACN

La patronal Pimec va instarahir les institucions i els par-tits polítics catalans i espa-nyols a actuar “amb més pers-pectiva i grandesa que mai”quan es faci pública la sentèn-cia dels presos polítics. “El res-pecte, el diàleg i la cooperacióentre les diferents opcions és

imprescindible per a una salu-dable normalitat democràticaen el funcionament de les ins-titucions i l’autogovern de Ca-talunya”, assegurava ahir a tra-vés d’un comunicat.

La patronal advoca tambéa favor de la “unitat d’acció”.“Demanem als agents socials

més representatius, Foment,CCOO i UGT, establir un com-promís i unitat d’acció per ga-rantir l’estabilitat, la cohesiósocial i el desenvolupamenteconòmic i empresarial deCatalunya, en aquests mo-ments d’excepcionalitat”,assegura. ■ EVA GARCIA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Pimec vol “unitat d’acció” en la resposta social

punts d’aquest text publi-cat el 4 d’octubre, i que fareferència a la defensa del’estat de dret i dels dretscivils i polítics, també esdemana la dimissió imme-diata de la delegada del go-vern de l’Estat, Teresa Cu-nillera, i la retirada delsefectius de la Guàrdia Civila Catalunya. Cap dels dosha estat inclòs en els inci-dents d’execució de sen-tència ni l’executiu espa-nyol té la intenció d’iniciarcap altre procediment quepugui acabar als tribunals.Calvo va explicar que ente-nien que la petició de lasortida de la Guàrdia Civilera “una posició políticatan inacceptable i inassu-mible” que no tenia “capfonament jurídic més en-llà d’un desig polític aber-rant”. I en aquest sentit vareblar: “No és a l’abast delParlament de Catalunya”decidir que un cos de segu-

retat nacional surti delpaís.

Tot i que en la comparei-xença amb els mitjans livan preguntar per la cartaque la consellera de Presi-dència i portaveu del go-vern, Meritxell Budó, li vaenviar demanant-li la des-titució immediata del capde la Guàrdia Civil a Cata-lunya, Pedro Garrido, laministra no en va dir niuna paraula, com tampocva valorar les paraules deGarrido a l’acte de dime-cres a Sant Andreu de laBarca. L’executiu català vademanar la destitució qua-lificant de “provocació”les seves “desafortunadesdeclaracions” posant endubte l’actuació del Mos-sos durant el referèndumde l’1-O i amenaçant“ho tornarem a fer” si l’in-dependentisme intentavatrencar l’ordre constitu-cional. ■

Carmen Calvo, ahir, durant lacompareixença després delConsell de Ministres per explicarels acords ■ BORJA PUIG/LA MONCLOA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 D’OCTUBRE DEL 20198 | Nacional |

Els líders de l’oposició alParlament de Catalunya el2017 finalment no serantestimonis en el judici con-tra cinc exmembres de lamesa i l’exdiputada de laCUP Mireia Boya. El Tribu-nal Superior de Justícia deCatalunya (TSJC) ho varesoldre ahir, ja que l’acu-sació popular que els pro-posava, Vox, no va presen-tar l’adreça de Miquel Iceta(PSC), Inés Arrimadas(Cs), Xavier García Albiol(PP) ni de Josep LluísFranco Rabell (CSQP). Lallista de testimonis políticscontinua sent llarga, so-bretot la de les defenses.

Els advocats es van reu-nir ahir amb la lletrada del’administració de justíciadel TSJC per consensuaruna nova data del judici,

després que s’hagués desuspendre la primera, fi-xada del 19 al 22 de no-vembre, ja que coincidiaamb altres judicis, que te-nen alguns dels lletrats itenen preferència perquèsón causes amb pres.

Els exmembres de lamesa acusats són: AnnaSimó (ERC), Lluís Coromi-nas, substituït per LluísGuinó (l’únic que es mantécom a diputat i per això lacausa es jutja al TSJC), Ra-mona Barrufet, tots tres

de JxSí, i Joan Josep Nuet,de CSQP. I la llavors dipu-tada de la CUP Mireia Boyaper haver presentat ennom del seu grup les lleisde desconnexió dels 6 i 7de setembre del 2017. Lafiscalia els acusat d’un de-licte de desobediència con-tinuat al TC perquè des del2016 van permetre el de-bat i la votació de resolu-cions sobiranistes i dema-na per a ells fins a un any ivuit mesos d’inhabilitació iuna multa de 30.000 eu-ros. Vox els acusa d’agru-pació criminal. I les defen-ses en demanen l’absolu-ció en considerar que la se-va acció està en el marc dela inviolabilitat parlamen-taria. I alternativamentsol·liciten que se’ls apliquil’eximent d’actuar per nolesionar drets polítics i lallibertat d’expressió delsdiputats. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

El TSJC excloul’oposició en eljudici a la mesaa Vox havia de presentar l’adreça d’Iceta, Arrimadas, Rabell iGarcía Albiol per ser citats com a testimonis a La data, pendent

4dies s’havien reservat inicial-ment al TSJC per al judici perals cinc exmembres de la me-sa i una exdiputada de la CUP.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

El Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya (TSJC) hadesestimat la recusació queel president de la Generalitat,Quim Torra, va plantejar con-tra el president de l’alt tribu-nal català, Jesús María Bar-rientos, i la magistrada Mer-cedes Armas, que amb untercer magistrat havien dejutjar-lo per no haver retiratels llaços grocs en campanya.

En una resolució, l’anome-nada sala 77 del TSJC sostéque Barrientos i Armas nohan perdut la “imparcialitat”

Iceta, Arrimadas i García Albiol, en la presentació d’un recurs al TC, el 2015 ■ EFE

per enjudiciar el cas. Així, totsdos formaran part del tribu-nal que el 18 de novembre jut-jarà per desobediència Torra,per a qui la fiscalia demanaun any i vuit mesos d’inhabili-tació per haver desoït el re-queriment de la JEC.

En la resolució, els sis jut-ges del TSJC de la sala 77conclouen que les posicionspúbliques de Barrientos so-bre la situació política de Ca-talunya es van fer “en la sevacondició de president delTSJC i, per tant, representant

el poder judicial en aquestterritori, en exercici de la in-negable llibertat d’expressió”.Pel TSJC, les seves declara-cions “mostrant preocupacióperquè la situació pogués de-rivar en una ruptura de la le-galitat constitucional no po-den ser llegides i valoradesmés que des d’una perspecti-va institucional, sense cap in-terferència en els processosllavors en curs”. I hi afegeixenque Armas va admetre a trà-mit la querella a Torra senseanalitzar-la.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Barrientos i Armas jutjaran el president Torra

Els Castellers de Vilafran-ca van desplegar una este-lada al capdamunt d’un pi-lar en una actuació, la ma-tinada passada, durant elpartit de la NBA entre elsGolden State Warriors iels Timberwolves al ChaseCenter, a San Francisco,

segons van informar al seucompte de Twitter. Elsverds van fer dos pilars dequatre i van desplegar labandera nord-americana il’estelada, una en cadas-cun. Els Castellers de Vila-franca estan aquests diesfent un viatge per Califòr-nia dins de la San Francis-co Catalana Week. La dele-gació de 180 castellers se-rà fins diumenge a la ciu-tat californiana, on avuiactua a la festa que orga-nitzaran els catalans de laciutat.

En la prèvia del partit

de l’NBA, els Castellers deVilafranca van descarre-gar, davant l’entusiasmede les graderies, dos cas-tells de set: el 5 de 7 i el 4 de7 amb l’agulla. També vanfer el pilar de cinc. En elmarc d’aquesta gira, la co-lla també va actuar a la seude Google, a Silicon Valley,on va plantar el 3 de 7 i el 4de 7 i, al matí, a la Univer-sitat de Stanford, on vandescarregar el 4 de 8, el 3de 7 net, la torre de 7, el 10de 7, el 4 de 7 amb l’agulla iun pilar de cinc.

La Catalan Week és, se-

gons expliquen des delsverds, un dels esdeveni-ments més rellevants dedifusió, promoció i projec-ció internacional de la cul-tura popular catalana ce-lebrats mai a la costa oestdels Estats Units. En el

marc d’aquest festivals’han fet, per primera ve-gada a la història, castellsa Califòrnia. L’objectiu dela colla és promocionar lacultura catalana i Catalu-nya com a país i com a des-tinació turística de primer

nivell; promocionar elscastells com a element sin-gular de la nostra cultura icom a patrimoni culturalimmaterial de la humani-tat de la Unesco, i promo-cionar els vins i la gastro-nomia catalana. ■

a Els verds van fertambé castells aGoogle o Stanforddins la Catalan Week

RedaccióBARCELONA

Els Castellers deVilafranca planten una estelada a l’NBA

Els dos pilars, un amb l’estelada, al Chase Center ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 D’OCTUBRE DEL 201910 | Nacional |

1404

95-1

1937

18L

El govern en funcions dePedro Sánchez finalmentpagarà les bestretes quevan avançar les comuni-tats autònomes de l’any2019 en concepte de re-captació de tributs. Des-prés d’anunciar que ho fa-rien, i fer-se enrere argu-mentant que era un go-vern en funcions i no haviaprosperat l’aprovació delpressupost general comels indicava un informeelaborat per l’advocacia del’Estat, l’executiu espa-nyol va aprovar ahir en elConsell de Ministres, i apocs dies d’iniciar-se lacampanya electoral, un

decret llei que ho farà pos-sible i que suposarà el re-torn de 4.682 milionsd’euros a les comunitatsamb l’aval d’un altre infor-me favorable de l’advoca-cia de l’Estat. L’executiusocialista ja havia anun-ciat, com va recordar ahirla ministra d’Hisenda enfuncions, María JesúsMontero, per justificarque no havien canviat maide criteri, que amb la con-vocatòria de les eleccionsper al 10-N estaven bus-cant l’“escletxa legal” perpoder fer efectius aquestpagament, que, en el casde Catalunya, ascendeix a875 milions, i a la resta del’Estat espanyol, a 4.682milions. El decret que es

convalidarà a la DiputacióPermanent del Congrésha d’obrir el camí per a lareforma del model de fi-nançament de les comuni-tats i perquè “mai més tor-nin a ser víctimes d’un blo-queig” del pressupost ge-neral o d’un govern que noestigui en les seves plenescapacitats, va dir la minis-tra. L’advocacia, segonsMontero, ha canviat decriteri perquè consideraque no es condiciona la fei-na del pròxim govern i, amés, algunes comunitatstenien dificultats per pa-gar alguns serveis públics.El govern català reclama-va 1.317 milions en con-cepte de bestretes i va pre-sentar un contenció admi-nistratiu que no ha retirat.

La ministra també vainformar que enviaranuna carta a cada govern deles comunitats sobre lesquantitats que rebran el2020 corresponent a la li-quidació del finançamentautonòmic del 2018, uns10.000 milions, dels qualsper a Catalunya en corres-pondran 1.381, segons in-formava l’ACN. ■

J.A.BARCELONA

Desbloquejat per decretel deute amb Catalunyaa Sánchez, ara sí amb l’aval de l’advocacia de l’Estat, retorna les bestretes avançades dels tributs a lescomunitats del 2019 i liquida el finançament del 2018, que puja a 2.256 milions per a la Generalitat

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a la roda de premsa d’ahir posterior alConsell de Ministres ■ EFE

| Publicitat | 11EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 D’OCTUBRE DEL 2019

8649

07-1

2176

29L

ocs factors poden sermés determinants a l’ho-ra de construir un modelde societat, i per exten-

sió de país, que el seu sistemaeconòmic. Vegem-ne dos exem-ples extrems. Per una banda,imaginem com seria una hipotè-tica república si assumís unaorientació liberal en la seva con-cepció més doctrinal, amb unamínima intervenció de l’Estat enla matèria. Per contra, hi ha lapossibilitat de dibuixar una Ca-talunya independent oberta-ment socialista i, per tant, es-tructurada en una economiaplanificada. Enmig de tanta or-

Ptodòxia, per descomptat, tambéhi ha, o hi hauria d’haver, margeper a concepcions més híbrides,com ara la d’un estat que empariel lliure mercat, però amb unaregulació més o menys fèrria perevitar trencadisses com la de ladarrera crisi. Aquesta discussió,la del model econòmic del paísque s’ha de fer, serà l’eix de lajornada formativa que la plata-forma Debat Constituent faràavui a Corbins, al Segrià, dins elprocés participatiu en curs perconsensuar les bases d’una cons-titució catalana. Els ponents sónl’economista i membre de la Pla-taforma Auditoria Ciutadana delDeute Sergi Cutilles, el professord’economia Antoni Soy, el doc-tor per la Universitat de Har-

vard Jaume Ventura i la doctorade la Universitat de Boston Ma-rian Vidal-Fernàndez.

Per a un d’ells, Antoni Soy,l’economia ha de ser un apartatcrucial en una carta magna, en-tenent que aquesta ha de ser uninstrument “per satisfer les ne-cessitats de la vida de la gent, ga-rantint un salari adequat ambun habitatge digne, entre d’al-tres”. En aquesta línia, exposacom a exemple el cas de la Cons-titució italiana, que en l’articlequart de l’apartat de drets fona-mentals ja reconeix aspectescom el del treball com a palancaper assolir “el progrés material oespiritual de la societat”. Un copestablerts els grans principis,però, la discussió clau, com en

tants altres àmbits, és fins aquin punt una norma bàsicacom la carta magna ha de sermés aviat genèrica o bé regularaspectes clau de l’economia.Partint d’això, el Debat Consti-tuent s’haurà de plantejar si Ca-talunya opta per tenir una bancapública que no cobri pels seusserveis; si ha de reconèixer unsalari mínim que després, aixòsí, es fixarà per llei; si cal posaralguna mena de límit a l’acumu-lació de propietats, o si la mone-da del país ha de ser l’euro i assu-mir, encara que sigui de maneraimplícita, els dictàmens de la UEpel que fa als límits de despesa iendeutament. Un debat, aquestúltim, en què l’economia deter-mina la sobirania. Ja és això. ■

Francesc EspigaBARCELONA

Una república liberalo més aviat socialista?DISQUISICIÓ · El Debat Constituent reflexiona sobre quin model econòmic hauria de quedar recolliten la carta magna d’una Catalunya independent QÜESTIONARI · Les discussions també plantejaransi cal fer una banca pública, limitar el nombre de propietats o adoptar l’euro com a moneda oficial

Propostes en matèria econòmica per a una constitució catalana

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

■ El model econòmic de Catalunya hauria de ser el de:

1. Un estat liberal de lliure mercat amb poca intervenció estatal en l’economia.

2. Un estat social amb un ple reconeixement del mercat, però amb una forta regulació estatal sobre aquest i una despesa pública social alta per a la garantia d’amplis serveis i drets socials.

3. Un estat social amb un ple reconeixement del mercat i amb una lleugera regulació estatal sobre aquest, així com una despesa pública social suficient per a la garantia de serveis i drets socials bàsics.

4. Un estat socialista amb un reconeixement molt limitat del mercat.

■ Estaríeu d’acord amb la creació d’un “’mpost de solidaritat” addicional a les entitats financeres privades que obtinguin amplis beneficis?

1. Sí, ja que això permetria recuperar de forma progressiva les quantitats de diners que aquest sector ha rebut directament en forma d’ajuts públics.

2. No, ja que ja paguen altres impostos i no se’ls ha d’obligar a pagar impostos que no s’exigeixen a les altres empreses privades.

■ La moneda de Catalunya ha de ser l’euro, formant part de la Unió Econòmica i Monetària dins de la Unió Europea.

1. Sí.

2. No.

■ Creieu que s’hauria de reconèixer la cooficialitat de les monedes socials alternatives existents al territori de Catalunya?

1. Sí.

2. No.

■ Creieu que Catalunya ha de crear una criptomoneda pròpia?

1. Sí.

2. No.

■ Creieu imprescindible l’existència d’una banca pública?

1. No.

2. Sí, cal un banc públic català que garanteixi el 100% dels dipòsits a canvi d’una prima anual; que no cobri pels serveis bancaris, que afavoreixi la recerca i l’economia catalana amb préstec sense interès a canvi de participar en els guanys d’aquestes inversions durant un període limitat de temps.

3. Sí, un banc públic que funcioni com un banc privat.

■ S’han de reconèixer les empreses públiques, privades, mixtes (pública-privada) i cooperatives:

1. Totes elles, en igualtat de condicions.

2. Prioritzant, mitjançant un tracte favorable en matèria d’accés a crèdits públics, deduccions fiscals, etc., aquelles de caràcter més social, és a dir, la pública, la micro o petita empresa privada i la cooperativa.

3. Prioritzant mitjançant facilitat d’accés a crèdits públics, deduccions fiscals, etc. la mitjana i gran empresa privada.

■ Les tasques d’automanteniment familiar i cures no remunerades:

1. Han de ser reconegudes com a formes de treball i els o les que les porten a terme, com a actors socials productius amb dret a la seguretat social.

2. Han de ser reconegudes com a formes de treball, tot i que no han de donar dret a la seguretat social.

3. No han de ser reconegudes com a formes de treball.

■ Sobre el ventall salarial, la constitució:

1. Ha de reconèixer el dret a un salari mínim que es fixarà per llei.

2. Ha de reconèixer el dret a un salari mínim, però també el límit a un salari màxim, establint una correspondència entre ells.

■ La concentració d’activitats econòmiques per part d’una persona natural o jurídica no pública:

1. Ha de ser lliure i estar permesa, sempre que qui en tingui la propietat compleixi les seves obligacions fiscals igual que qualsevol altra persona.

2. Ha d’intentar limitar-se, regulant-la i establint sobre aquesta, de manera excepcional, un tipus impositiu especial que la desincentivi, assegurant d’aquesta manera una redistribució equitativa de la riquesa.

3. En cap cas es pot permetre una concentració econòmica que distorsioni el mercat i la lliure competència. No es permetran concentracions d’activitats econòmiques privades superiors a un % del mercat.

EL PUNT AVUIDISSABTE, 12 D’OCTUBRE DEL 201912 | Nacional |

Tsunami Democràtic ad-vertia ahir a través delcompte oficial de Twitterque la campanya de des-obediència civil que inicia-rà amb la sentència alspresos polítics haurà de te-nir accions intermitentsperquè serà llarga en eltemps, de mesos o anys,indicava. “La desobedièn-cia civil no vol crear unconflicte, sinó solucionar-lo”, començava dient en elcomunitat en què deixavaclar que aquest instru-ment és, per definició, no-violent. Per això, descata-va, la campanya serà llar-ga, durarà mesos o anys idependrà de la “força quesiguem capaços d’acumu-lar”. Finalment, aquestmoviment anònim orga-nitzat a través de les xar-xes socials, conclou que elcicle que s’iniciarà amb lasentència que, previsible-ment dilluns, condemna-rà els presos polítics a anysde presó, “ha de servir percanviar el marc i contri-buir a fer possible una so-lució política que perme-trà resoldre el conflicte:l’exercici del dret a l’auto-determinació. ■

TsunamiDemocràticavisa d’unalluita llarga

RedaccióBARCELONA

Batet fa una cridaa la calma i aacatar la sentènciaLa cap de llista del PSC en lespròximes eleccions generals ipresidenta del Congrés delsDiputats, Meritxell Batet, vafer ahir una crida a la calmaper a les setmanes vinents idavant la imminència de lasentència del judici del pro-cés, resolució que ha apel·lata acatar “com correspon enun estat de dret”. Batet va in-cloure aquesta crida en la pre-sentació de la seva candidatu-ra al Congrés del PSC, que vafer acompanyada del candidatal Senat, Manuel Cruz, a laseu dels socialistes catalans aBarcelona. “Arribats a aquestpunt, cal ser conscients totsque cal respectar l’estat dedret i acatar les resolucions. Iper això faig una crida a la se-renitat i la calma”, va dir la pre-sidenta del Congrés, que tam-bé va defensar les mobilitza-cions “perquè formen partdels drets de tots. ■ EFE