DILLUNS · 5 d’agost del 2019. Any XLIV. Núm. 15080 - AVUI / Any XLI. Núm. 13950 - EL PUNT

1,20€

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSBarberà del Vallès

Xavier Garcés

“No ens volem tancar enun govern en solitari”

LES SÈRIES. El més calent és a l’aigüera / Els ovnis són naus extraterrestres que visiten la Terra P6-7

1191

62-1

1195

80w

1344

95-1

2063

61L

“Som creadors d’idees i d’innovaciósocial, un contrapès necessari iindependent de l’administració”

El meu país Pep Morella

P11

PITJOR · Un 4% de la població,unes 300.000 persones, viu, amés, amb la inseguretat de nosaber si la faran fora de casa

El preu de l’habitatgeporta a la pobresaun milió de catalansANÀLISI · La taxa de risc decaure-hi ja s’enfila fins al 21,3% il’exclusió residencial és el quemés preocupa les entitats

P8-10

EUROPA-MÓN P18,19

Els dos tiradors, a El Paso i Dayton, erenjoves blancs i les investigacions sobre elprimer apunten al terrorisme interiorLa policia, al segon tiroteig, el de Dayton ■ EFE

Trenta morts endues matances a trets als EUA

Messi diu que no espenedeix de res i quelluitaran, de nou, per tot

Un gol de Suárez a lesacaballes dona el títol aun Barça que resisteixa un Arsenal més rodat

L’ESPORTIU

El Gamperes quedaa casa

Luis Suárez va donar la victòria al Barça ■ EFE

Els barris anteriors a la viaLaietana, en una mostra

Cultura P22,23

L’Arxiu de Fotografia exposa lesimatges d’aquests espais perduts

Anàlisi del darrer cicle electoral agenerals, europees i municipals

Nacional P14

Els comuns tornen al’espai d’Iniciativa

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 D’AGOST DEL 2019

es aigües baixentèrboles dins del

món independentista.Aigües brutes, carre-gades de retrets i, enalguns casos, amb es-

túpids repartiments de carnets de pu-resa. Les xarxes socials amplifiquenaquesta sensació de disbauxa, de blas-mes cap a totes les direccions. Deblasmes, fins i tot, contra les personesque purguen a la presó la seva fidelitatal compromís adquirit amb el poble deCatalunya. Dit més clarament, 214anys de presó per haver posat les ur-nes i haver comès el crim d’haver fetpossible que les omplíssim. L’antipolíti-ca i la manca d’empatia són mals aliatsde l’estratègia. I els insults i la frustra-ció, els pitjors suports per guanyar res.

Contra aquest estat d’ànim, reco-mano el darrer llibre de Jordi Cuixart.Es diu Ho tornarem a fer (Ara Llibres) ies llegeix d’una revolada. Però usaconsello que no tingueu pressa a aca-bar-lo, que gaudiu de cada paraula, decada frase. I que us imbuïu de la filoso-fia que respira tot el text. Un text escrit

per un home que fa gairebé dos anysque és a la presó a causa d’una ridículaacusació de rebel·lió per haver pujatsobre un cotxe de la Guàrdia Civil perdesconvocar una manifestació quetots els que la vam viure sabem que vaser escrupolosament pacífica. Malgratla situació personal de l’autor, tot el lli-bre respira a parts iguals optimisme irealisme. De fet, Cuixart ens explicaque un pres polític, com ell, com Jun-queras o com Turull, pot ser més lliuredins dels murs d’una presó que no pasmolta gent que està al carrer. I posaexemples de la força històrica de ladesobediència civil, la que ha permèsanar transformant cap a millor aquestmón nostre encara avui tan imperfec-te. Cuixart aposta per abandonar elsretrets, per no deixar ningú pel camí iper reconstruir els grans consensosque ens van fer tan forts. Ens exhorta adeixar de banda els orígens i pregun-tar-nos cap on volem anar col·lectiva-ment. A crear punts i espais d’entesaper a aquest 80% de la població cata-lana que creu que parlant (i votant) lagent s’entén.

L

Keep calmJordi Creus

Jordi Cuixart

Cuixart ens explica que unpres polític, com ell, Turull oJunqueras, pot ser més lliuredins dels murs d’una presóque molta gent al carrer

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

e arribat al moment en què laRevolució d’Octubre esclata ales pàgines d’El doctor Givago.

S’hi anunciava des que Iuri Andre-ièvitx va tornar a Moscou. En aquellàpat en què van menjar un ànec sal-vatge que un caçador revolucionari varegalar a Givago, va arribar-hi al finaluna dona, Xura Schlesinger, de la qualel narrador diu que devia venir dequalsevol míting i que, després de sa-ludar tothom, proclama: “Vosaltres nosabeu res, no veieu res! Quines cosesno passen al món; quins esdeveni-ments! Acosteu-vos a qualsevol mítingpopular, amb obrers de veritat, no delsque surten als llibres.” Xura Schlesin-ger continua parlant abrandada (“sisobrevivim fins que es pugui escriurela història d’aquesta època i la llegim,ens persuadirem que durant aquestsdeu o quinze anys hem viscut més queno pas en un segle els altres homes”)fins concloure que Rússia està desti-nada a ser el primer “regne socialista”:“Quan això es compleixi, ens queda-rem astorats per molt de temps i quanens refarem ens haurà fugit la memò-ria. Haurem oblidat allò que existia

H

abans i no tractarem d’explicar-nosl’impossible. L’ordre nou ens encercla-rà amb la mateixa naturalitat amb quèho fa el bosc que veiem a l’horitzó o elnúvol que plana damunt els nostrescaps.”

En aquell mateix àpat, el sacerdotNikolai Nikolàievitx (personatge quehe conegut a la novel·la, en no aparèi-xer a la pel·lícula de Lean, i que té ungran pes en la formació de Givago, el

seu nebot) manifesta la seva conversióal bolxevisme: “No és possible una re-novació parcial del passat: cal extir-par-lo de soca-rel. Potser això portaràcom a conseqüència l’esfondrament del’edifici. I què? Pel fet que sigui terri-ble no queda demostrat que no podràser. És qüestió de temps.” L’edificis’esfondra poc temps després. Givagoho sap mentre esclata una tempestade neu (com si hi hagués una secretacorrespondència entre allò que s’esde-venia en el món social i el mon físic)comprant a un vailet un diari on hi haimprès un comunicat del govern dePetersburg: “La constitució del Con-sell de Comissaris del Poble, la instau-ració a Rússia del poder soviètic i l’es-tabliment de la dictadura del proleta-riat al país.” Tot i no haver participatactivament en la revolució, Givagosent una exaltació que expressa ambparaules de metge: “Quina operaciótan magistral! Ficar la mà i tallar d’unsol cop tan magníficament totes les ve-lles nafres pustuloses.” Malaurada-ment, com una derrota de la humani-tat, va crear-se un altre edifici nafratesfondrat en la Rússia pustulosa d’ara.

“Acosteu-vos aqualsevol mítingpopular, amb obrersde veritat, no delsque surten als llibres

La revolució en plena tempesta

Ombres d’estiuImma Merino

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 D’AGOST DEL 2019

Les cares de la notícia

Donald Trump no ha premut el gallet, ni a El Pasoni a Dayton, però cada cop és més evident que lesseves paraules, fomentant el racisme, donen alesals radicals, als supremacistes blancs. I, a això, calsumar-hi la negativa a controlar les armes, que espoden comprar als supermercats.

PILOT DE MOTO GP

Col·laborador necessari

Aquest cap de setmana ha tornat el campionat delmón de Moto GP i el pilot de Cervera Marc Már-quez ha tornat a demostrar que, actualment, ésimbatible. Ahir, en el Gran Premi de la RepúblicaTxeca, es va imposar en la que és la sisena victòriade la temporada. Ja té 63 punts més que el segon.

-+=

-+=

Recuperar el passatJordi Calafell

InqüestionableMarc Márquez

-+=

Donald Trump

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona recupera fins al 31d’octubre la memòria visual dels barris que vandesaparèixer per la construcció de la Via Laietana,el 1908. La mostra La ciutat dels passatges. Abansde la Via Laietana ha estat comissariada per JordiCalafell i Rafel Torrella.

COMISSARI DE L’EXPOSICIÓ

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

L’obra de la Sagrera, tot i ha-ver-se descartat gran part

del projecte inicial, no és menor. Pe-rò, que una dècada després del’inici de les obres del projecte apro-vat finalment, només se n’hagi ex-ecutat el 40%, és una vergonya iuna mostra més, com els accessosviaris i ferroviaris al port de Barce-lona, el quart cinturó, el desdobla-ment de l’N-II o l’enllaç de l’A-2 ambl’AP-7, de l’interès que té el Ministeride Foment per les infraestructuresa Catalunya. A hores d’ara, i des-prés de l’enèsim retard, el ministeriha pres la decisió de no posar datesi només, un cop descartada del totl’anunciada a bombo i plateret pelPP de la pluja de milions, l’any2020, s’atreveix a constatar que nien els propers dos anys veuremacabada l’estructura de la nova es-tació de la Sagrera. Una estació in-termodal que reunirà en una solainfraestructura de tres plantes unaestació del TAV de vuit vies (duesmés que les de Sants), vuit vies mésper a rodalies i parades de bus, taxi imetro. Dels 100 previstos inicial-ment, s’ha passat ja als 600 milionsd’euros d’inversió.

En un moment en què la pro-moció del transport públic ésfonamental si es vol atacar de veri-tat el problema de la contaminació ila qualitat de l’aire, és encara méssagnant que el que ha de ser, junta-ment amb Sants, un dels cors delnou sistema, estigui a les beceroles.Les obres van estar totalment atu-rades quatre anys, entre el 2014 i elgener del 2018, en un episodi vergo-nyós. A hores d’ara, només cal de-manar que les obres no es tornin aaturar i que avancin al més ràpida-ment possible sense que hi hagimés entrebancs burocràtics deri-vats de la manca d’interès per lesobres d’infraestructura que es fan aCatalunya habitual al Ministeri deFoment.

La Sagrera:deu anys devergonya

EDITORIAL

na de les bases perquè un paísfuncioni és la conclusió que hiha una sèrie de normes que tot-

hom, incloent-hi l’administració, hade complir. Entre aquestes obliga-cions figuren les tributàries, aquellesque tota cuca ha d’acatar encara quel’economia domèstica se’n ressenti.L’administració, en tots els seus esta-ments, és implacable: hi ha unes datesper pagar i si no ho fas t’aplica el re-càrrec. Si no presentes la declaraciód’hisenda et busques un problema. Sifas obres sense haver passat per la cai-xa de l’Ajuntament, te’n busques unaltre. I així, mil coses.

Se suposa, però, que aquests deuressón per a tots. Que les administra-cions també tenen unes obligacions acomplir i que ho fan. I que si se les sal-ten, seran degudament castigades. Re-sulta que normalment és així, peròque hi ha excepcions. L’informe de laSindicatura de Comptes conclou que

U “Catalunya té unproblema pendentde resoldre desde fa dècades ambles administracionslocals

tres de cada deu ajuntaments no elslliura, com els hi obliga una llei del2010, els seus comptes. I no passa res.D’acord que aquest lliurament preténcomprovar que els comptes generalsde les corporacions locals s’ajusten ala normativa i que la incidència realsobre què es detecta és menor. Però és

una obligació que molts ajuntamentssimplement se salten i no hi ha cap re-percussió. Amb quin argumentaquests consistoris incomplidors po-den després reclamar als seus ciuta-dans que compleixin ells les seves obli-gacions?

De fet, Catalunya té un problemapendent de resoldre des de fa dècadesamb les administracions locals. Ambels seus deures però també amb elsseus drets. El finançament dels ens nos’ha abordat com caldria perquè ésuna qüestió sobre la qual no hi ha con-sens. N’hi ha amb el què però no ambel com. La Generalitat, amb Joana Or-tega al capdavant, va intentar impul-sar la llei de governs locals catalanacom a contraposició a la que prepara-va el PP i que era lesiva per als interes-sos dels ajuntaments. Però ni una nil’altra van acabar tirant endavant.Manca de voluntat política? Més queres el que ha faltat és valentia.

Deures i obligacionsDavid Brugué / dbrugue@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

Vostè maifalla

osta d’entendre com podem estar malbaratant tot elque es va aconseguir amb l’1-O. Certament, tot

aquell anhel no es va materialitzar amb una repúblicaindependent. Però fins i tot els més pessimistes i elsmés decebuts han de reconèixer que mai en la històriacontemporània del nostre país havíem arribat tan lluny.I l’1-O ens va generar coses molt negatives: presospolítics i exiliats i repressió de l’Estat espanyol sense fre.Però també ens va aportar el millor que fins ara haaconseguit l’independentisme: orgull identitari, pèrdua

de la por, deixar de ser una minoria iuna unitat inèdita fins llavors entreels partits polítics, les entitatssocials i la gent. I no és poc, tot això.Perquè veníem d’on veníem. I el saltendavant va ser espectacular.Però el problema és que vamquedar paralitzats, atònits,desorientats. Els pals de la policia

durant l’1-O no van ser res comparat amb el que va venirdesprés. I no vam tenir resposta. O no vam poderrespondre, tant se val. La qüestió és que no ho vam fer.I no ens hem refet d’aquella paràlisi. Aquella unitatinèdita, aquella simbiosi de país, estem a punt dellençar-la a les escombraries. Els primers culpables: elspartits. I ara ho estem embolicant tot una mica més –sino era ja un gran embolic– amb la diada de l’11 desetembre. Sí, vostè –i jo també– té ganes d’enviar-los atots a fer punyetes. Però vostè, a diferència d’ells, maifalla. I aquest any tampoc ho hauria de fer.

C

La simbioside país,estem a puntde llençar-la a lesescombraries

http://epa.cat/c/4i7x2k

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 D’AGOST DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

L’agressió a un turista atia lapolèmica sobre el ‘top manta’,una activitat que desbordades de fa anys diversos indretsde la ciutat.

10anys

20anys

La mala temporada del turismedispara l’atur. Catalunya té7.664 aturats més al juliol itorna a fregar la xifra del migmilió.

Els grups racistes violentss’han quintuplicat a l’Estat enquatre anys. Catalunya, Madridi Andalusia són els territorison se n’han detectat més.

Conflicte enquistat Atur disparat Grups violentsTal diacomavui fa...

a frase que titulaaquesta columna

és d’aquelles ques’han instal·lat al voca-bulari de la políticamoderna però que de-

fineixen un concepte prou vell: sortir alsmitjans de comunicació és un dels prin-cipals objectius del manual de supervi-vència dels representants públics. Di-marts passat, el mateix dia que el con-seller de Territori i Sostenibilitat, DamiàCalvet, criticava públicament l’Estatperquè en relació amb Catalunya “nopressuposta el que toca i no liquida elque ha previst”, l’alcaldessa de Barcelo-na, Ada Colau, reclamava al govern dela Generalitat 280 milions en conceptede serveis bàsics que no s’han pagat ala ciutat. La batalla pel relat ja les té,aquestes coses: surts a criticar la pallaa l’ull de l’adversari i tot seguit t’asse-nyalen la biga que s’ha ficat al teu. Deraó segurament en tenen tant Calvetcom Colau però avui ens fixarem so-bretot en les declaracions del conseller,que va descarregar damunt l’Estat unmolt ben argumentat discurs sobre els

incompliments acumulats. Calvet re-cordava que la disposició addicionaltercera de l’Estatut –que preveu mesu-res econòmiques correctores per com-pensar la desinversió estatal– s’ignorasistemàticament any rere any. Tambédenunciava que mentre que a Catalu-nya el nivell de compliment inversor es-tatal és només del seixanta-sis percent, a d’altres zones com a Madrid elspressupostos també s’han modificat,però a l’alça. I tot això afegit als famo-sos setze mil milions que cada any se’nvan cap a Madrid i no tornen.

Els números ja fa temps que són benclars, però la batalla pel relat no s’acabade guanyar a fora de Catalunya. Per ai-xò no hauria de passar desapercebudala frase que Gabriel Rufián va pronun-ciar al darrer ple de la fallida investidurade Pedro Sánchez. “Jo no soc dels quepensen que Espanya ens roba. Jo pen-so que ens roben els Rato, els Bárce-nas, els Millet i els Pujol.” Una bona ma-nera de regirar un lema que ens ha fetmés mal que bé i que sí ajuda a gua-nyar la batalla pel relat.

L

Full de rutaXevi Sala

La batalla pelrelat

Sortir als mitjans és un delsprincipals objectius delmanual de supervivènciadels representants públics.Ara d’això se’n diu la batallapel relat

“L’edat ésun invent de lesinstitucions quefan funcionarels rellotgesi els calendaris

iuen (i resulta prou cert) quel’estiu, la calor, les vacances ensporten a un relaxament general

de la conducta. Diuen (i deu ser proucert) que durant les grans calors esti-uenques és quan fem més bestieses i espractiquen activitats que la resta del’any serien poc menys que vergonyo-ses. Que es pensa menys, que es jau mési que es cau més sovint en excessos gas-tronòmics i eixelebrats. Diderot escriuestablint una mena de classificació mo-ral dels sentits: la vista seria el més su-perficial; l’oïda, el més orgullós; l’olfac-te, el més voluptuós; el gust, el més su-persticiós, i el tacte, el més profund.

TAMBÉ DEU SER durant l’estiu quan elshumans (en general) vivim en un estatde neutralitat sensorial més elevat.Sembla com si en temps de caloradesnomés un cop molt fort, inesperat i/odramàtic ens fes prendre consciènciadels nostres sentits, i encara només du-rant un temps determinat –que sol sercurt. L’exemple resum de tot plegat se-ria aquesta gran indiferència davantdesastres que no ens toquen directa-

D ment. Sembla com si el funcionamentdel nostre cos estigués mal encarrilat ipotser ho podríem concretar en els sen-tits. I és que ens hem d’empassar massacoses: les imatges de la televisió i de di-verses pantalles, les fresses eixordado-res, el seguit de males notícies, la per-cepció d’una quantitat excessiva i con-tinuada de lletjors, la mala jeia i altresexcessos que patim especialment a l’es-tiu, han de deixar per força alguna mar-ca dins nostre.

NO HO SÉ (potser és l’edat), però em cos-ta d’entendre per què cal celebrar fes-

tes afegint encara més fressa i disbauxaa tota la fressa i disbauxa que la cosa japorta de fàbrica, oimés durant les nitsd’estiu que conviden més a la calma queno pas a córrer com un desesperatd’aquí d’allà, cridar, beure i xarbotar elcos amb qualsevol excusa. Tot això té aveure amb l’edat, i en dedueixo que elsjoves són indispensables si volem que,d’aquí a 30 anys, encara hi hagin vellsper dir mal dels joves.

DE FET, PERÒ, NO ÉS pas ben bé la mare na-tura la que determina l’edat, un inventde les institucions que són les que fanfuncionar els rellotges i els calendaris imarquen a quina hora vostè té edat, ono la té, i a quina hora ja li ha passatl’edat. No serveix de res apel·lar a l’edatde les artèries, de les il·lusions, a la for-ça dels anys, a l’edat de la poca-solta o ala tercera. És clar que la mare natura hité alguna cosa a veure, però sobre el ca-nemàs de la vida (perdonin l’expressió“puntaire de la costa”), la societat hi habrodat d’una manera tan arbitrària quel’edat només arriba a ser una pautaclassificatòria.

Josep Valls. Escriptor

Ufffff…Tribuna

Català al jutjat,condemnat?b Les estadístiques parlenperiòdicament: el català alsjutjats, avall, avall, a l’infernde la condemna més roïna.Els arguments més usatssón dos –i certs–: moltsjutges són de fora, no fanl’esforç ni tenen interès peraprendre’l perquè algunsestan de pas i marxaran aun altre territori de l’Estat. Il’Estat no ha fet cap esforçper aplicar els criteris de laCarta Europea de les Llen-gües Regionals i Minorità-ries. Però hi ha un tema delqual quasi no se’n parla: aCatalunya també hi ha jut-ges d’aquí, catalans, que hitreballen fa anys i no el fanservir en les seves sentèn-cies. “No el domino gaire, aàmbit jurídic; no vaig estu-diar la carrera en català...”, ialtres arguments per nofer-lo servir. No n’hi ha capque s’aguanti, d’excusa

d’aquestes. És un temad’autoestima, de prendreconsciència de la situacióen la qual ens trobem i op-tar de forma natural peròdecidida per l’ús del català.Els normalitzadors lingüís-tica dels jutjats fan moltbona feina de suport alsjutges, si els ho demanen.No és un problema de difi-cultat. Els jutges són perso-nes cultes, no pas maldes-tres. Si no usen el català ésperquè no volen. Deixadesatotal. I ara com ara, senselleis justes en aquest sentit,tot queda en la bona volun-tat dels jutges. I de tant entant, estadístiques per ar-rencar a córrer.VICENÇ MACH JULIANASabadell (Vallès Occidental)

Que ningús’enganyib Des que va començar lainvestidura de Pedro Sán-chez, ja alguns intuíem que

el govern de coalició ambPablo Iglesias seria una qui-mera de difícil realitat, per-què La Moncloa és un objec-tiu molt preuat en el qual hijuguen un conglomerat depoders fàctics que incidei-xen molt intensament, siguiquina sigui la seva ideologiapolítica, en el comporta-ment del dirigent que ocupala presidència, i avui, el seuinquilí pateix aquesta in-fluència reaccionant ambfuncions antinaturals, ja quela seva llibertat d’acció esveu àmpliament condiciona-da.

No vull anomenar aquestspoders perquè són del totconeguts per l’opinió públi-ca, encara que insistiré una ialtra vegada que no volenque Podem formi part delgovern d’Espanya perquè laseva ideologia plenamentsocial pot derogar la refor-ma laboral, la pobresa ener-gètica i tot el que la dreta volconservar, sense que canviï

res que beneficiï la classemitjana de l’espectre espa-nyol.

Les fictícies negociacionsja trencades entre Pedro iPablo ens porten a un esce-nari en què el PP, Cs i Voxmomentàniament tampocvolen donar suport al PSOE,però coneixent-los, això po-den variar-ho si abans elpresident en funcions no su-ma amb les abstencions dePodem, catalans i bascos.

Raonant la “caparrada”deSánchez que rebutja l’es-querra, el perill són la dreta iels ultres, convencent-loamb la seva aritmètica, peròsi a Sánchez li fa vergonya,ben segur que optarà peravançar eleccions generals,fiant-se de les enquestesque ara li són a favor, peròque amb l’emprenyada del’electorat, molt bé podrienvariar el proper 10 de no-vembre.LLUÍS VINUESA SERRATETerrassa (Vallès Occidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 D’AGOST DEL 2019 | Punt de Vista | 5

Roger Torrent, PRESIDENT DEL PARLAMENT

“És absurd que Europa es bunqueritzi, cal que Catalunyatingui competències per acollir”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“La vida ensofereix oportunitatsi itineraris bendiversos, peròal final resulta quetots anem a raureallà mateix

a gent sol recordar el seu casa-ment com el més impactant alqual ha assistit. Jo tinc clavades

al cervell les noces de Juan José More-no, el Vaquilla, conegut com un dels de-linqüents més famosos de tots elstemps, de vida llegendària. En el meucas l’empremta indeleble en el llistat decasaments als quals he assistit l’handeixat les seves noces. Moreno ostenta-va l’honor de ser considerat un crimi-nal hàbil noticiable quan jo començavaa exercir el periodisme en aquest diari,a la Girona dels anys noranta. Jo em vo-lia dedicar al periodisme religiós, imentre n’anava aprenent, de tant entant també em formava en el periodis-me de tribunals i successos. En dèiemPunt Divers i a mi la diversitat semprem’ha fascinat. Periodísticament par-lant, haver anat a cobrir per al diari elcasament del Vaquilla va ser per a micomparable amb l’impacte emocionalque he tingut més tard en saludar el pa-pa o escoltar Hugo Chávez. No són per-sonatges equiparables, però la força dela seva personalitat és quelcom que nopuc extirpar de la memòria.

HI HA PERSONES que se t’entravessen alcervell, i com diria en versos Rilke, en-cara que te’l cremessin, les retrobariesa les cendres. Vaig assistir al casamentno perquè fos amiga dels nuvis, a qui noconeixia, sinó perquè el periodista queho cobria, Fidel Balés, va tenir la genti-lesa de deixar-m’hi anar, com a jove pe-riodista en pràctiques que jo era, àvidade seguir la notícia i explicar-la, que ésel més bonic de la professió de periodis-ta. No hi havia gaire gent, sí premsa, id’ell i de la cerimònia en tinc recordsconfusos, però amb molta nitidesa tincclaríssima la seva mirada. Estem par-lant d’una senyora mirada, una d’aque-lles panoràmiques en què es bolca totauna vida en un esguard. La picadad’ullet del Vaquilla, una de les seves ar-mes de seducció, era mítica. El Vaqui-

L lla, encantat que les seves noces fossinnotícia, sabia que la presó continuariasent el seu horitzó, i va aprofitar aquelldia per mirar tothom i saludar amb lesseves pestanyes tothom que es va si-tuar en el seu radi.

EL VAQUILLA ERA UN SUPERVIVENT, unapersona que saltava obstacles i teniaincorporada aquella vivacitat que no-més he vist en qui ha tocat l’abisme.Aquesta gent és molt interessant. ElVaquilla no tenia l’autocomplaençadels opulents i pagats de si mateixos,sinó que irradiava ànsies de sobreviu-re. El Vaquilla certament no era unsant, però tampoc un dimoni. No va te-nir sort. La seva família era delinqüenti el seu entorn, també. Ell mateix vanéixer en una presó, on estava interna-da la mare. Va viure al Camp de la Bota ia la Mina, on he anat a passejar mentrepensava en aquest article. El seu pareva morir quan ell era petit i ell va viurela mort dels seus tres germans, tots ellsen circumstàncies vinculades als delic-

tes: un en un tiroteig, un altre escapantd’un hospital i el tercer en accidentmortal mentre fugia de la policia. Lamare també va morir, a la presó. Ell co-mença a robar en bancs i joieries i alstretze anys ja ingressa a la Model. Vamorir amb només 42 anys el 2003 decirrosi a l’hospital badaloní de Can Ru-ti. El sobrenom li venia per les envesti-des que feia i perquè dins de la seva co-munitat gitana li deien així de petit. Elseu pare era un cantaor de qui es va en-amorar la mare en un casament.

VA FLIRTEJAR AMB L’HEROÏNA, i va contra-ure la sida. El Vaquilla en el fons era ungat, i queia sempre bé. Fins i tot té unapel·lícula, Yo, el Vaquilla, que va ser totun èxit, i als anys vuitanta es van popu-laritzar cançons com les de Los Chi-chos o Los Chunguitos que lloaven laseva figura de bandit però de bon cor.

EL VAQUILLA REPOSA AL CEMENTIRI de Gi-rona, on si tot segueix el seu curs ésprevisible que jo algun dia també vagi aparar. La vida ens ofereix oportunitatsi itineraris ben diversos, però al finalresulta que tots anem a raure allà ma-teix. Les oportunitats ens condicionen,i podem menar una vida o una altra, po-sant-hi voluntat, tenint sort i bonscompanys de viatge. Però hi ha tambéla força d’alguns destins i l’obstinaciód’alguns personatges que ensopeguenmil vegades amb el mateix, que cauenen xarxes on desempallegar-se’n ésuna quimera. Hi ha vides de pel·lícula,amb tots els ingredients per triomfar ala pantalla i fracassar a la vida. Com vi-des que són tot un èxit existencialmentparlant, i que serien un desastre en elcinema i no funcionarien gens. El Va-quilla va tenir els seus moments de fa-ma, i és un català atípic que ens inco-moda. Com si els delinqüents fossinsempre els altres. Tants anys després,però, jo en la seva mirada també us hiveig. També ens hi veig.

Míriam Díez Bosch

El Vaquilla i joTribuna

luís Obiols, arxivermunicipal de la

Seu d’Urgell, acaba depublicar el llibre El go-vern de la ciutat d’Ur-gell al segle XVI: Jeroni

Grau i el seu tractat per al govern munici-pal (la Seu d’Urgell: Anem Editors, 2019).Josep Capdeferro, professor de la Uni-versitat Pompeu Fabra, n’ha escrit elpròleg.

Obiols edita el manuscrit de l’ArxiuComarcal de l’Alt Urgell procedent delfons municipal de la Seu d’Urgell queJeroni Grau va escriure el 1570. Grau, denissaga urgellenca amb ramificacions aBarcelona, va dedicar la seva vida al dret iva desplegar la seva activitat professio-nal a Cervera, Andorra, Barcelona i laSeu. Va ocupar magistratures de la mésalta representació municipal a la Seu i ju-risdiccional a Andorra.

L’ edició del manuscrit de 1570 escomplementa amb la inclusió tambéd’un annex amb l’edició de les Usancesdel 1430. Obiols subratlla el domini de lesfonts per part de Jeroni Grau, des deldret romà, i el coneixement dels clàssicsgrecs i llatins, així com les esmentadesUsances a les quals remet sovint. Obiolstranscriu, edita el manuscrit i abans re-construeix la biografia familiar i políticade Jeroni Grau i la situa en el context dela Catalunya del segle XVI.

El manuscrit circula per totes les esfe-res de la vida ciutadana i en defineix elsfonaments de dret. El govern, l’economiai la vida ciutadana. Toca el més general iel més concret fins “l’herba del prat deSegre”. Obiols remarca la importància deltext editat: “Potser, després d’analitzar eltractat per al govern municipal de la Seud’Urgell, ens hauríem de plantejar si elprimer manual d’economia política encatalà conegut a data d’avui seria el queva escriure Jeroni Grau l’any 1570”.

Ja sabem que el decret de Nova Plan-ta del 1716 va escombrar tota aquestatradició de governança “republicana”en el més pur sentit de l’expressió.

L

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

Urgell

Si avui i ara hagués d’escriure sobre lameva visió de país pel que fa a l’associacio-nisme, sense cap mena de dubte cauria enel desencís i tindria una davallada creati-va que em faria plantejar què estem fem,per què i per a qui ho fem. Però no em vulldeixar portar pel pessimisme que correpels carrers, vull seguir creient en el quefaig i en el que podem fer des de la Federa-ció d’Ateneus de Catalunya per millorar eldia a dia de les nostres entitats.

Som una societat que des de sempre hamostrat tenir fal·lera per agremiar-se. Ensagrada compartir vivències i plantejarreptes. Tenim la voluntat de crear i trans-metre les nostres tradicions, el nostre pa-trimoni i els nostres valors culturals queneixen a partir d’experiències col·lectives.

Sovint penso que no sabem actuar deforma individual; fem penyes, colles, caus,equips, qualsevol agrupament és bo pertrobar-nos i gaudir d’estar amb la gent. Iel més important d’aquest desig de trobar-se és tota la riquesa que es comparteix ique apodera la societat fent-la més plural,democràtica i participativa.

Els ateneus catalans som aglutinadorsde totes aquestes inquietuds. Amb ungran respecte per la nostra història volemser els transmissors a les següents gene-racions de tot aquest patrimoni culturalimmaterial. Ara toca reinventar-se, adap-tar-se, incorporar les noves tecnologies isaber comunicar el que fem.

Som creadors d’idees i d’innovació so-cial, un contrapès necessari i independentde l’administració. És molt important quedonem valor al que som i que creiem en elque fem per augmentar la nostra autoesti-ma, malgrat la situació política actual queens genera neguit i inseguretat.

Necessiten una administració forta ique defensi els interessos de la ciutada-nia, tant se val de quin color polític siguiel o la que està al capdavant, necessitemconèixer les polítiques culturals i ambquins recursos compten. Amb els pressu-postos prorrogats les entitats han de fermans i mànigues per complir amb la sevafinalitat fundacional i quadrar els comp-tes sense saber si hi haurà subvenció niquan arribarà.

En el món associatiu estem avesats afer grans projectes amb pocs mitjans, per-què ho fem perquè volem fer-ho, per aixòposem el temps, la voluntarietat i sobre-

tot l’ànima perquè sigui un èxit.Hem de veure el futur amb esperança,

el moviment associatiu sempre ha estatoptimista i valent, altrament no hi hauria,només en l’àmbit de la cultura, més de30.000 associacions escampades per tot elnostre país. Ara és el moment de fer pun-ta al llapis i treure aquesta creativitat queportem dins.

El moviment associatiu i l’administra-ció, principalment la local, ha de ser capaçde marcar estratègies per treballar ple-gats amb l’objectiu de millorar la vida cul-tural del municipi. Ara no és el momentde veure qui té el logotip més gran, ni decontraprogramar activitats a preu rebai-xat, sinó de saber què vol la població i deveure qui pot donar una millor resposta i,sobretot, que sigui accessible per a tot-hom. Amb aquest objectiu la Federaciód’Ateneus ha creat el programa de bequesTots hi tenim lloc, per oferir a les entitatsrecursos econòmics per facilitar l’accésper poder participar de la vida associativadel seu ateneu amb total normalitat.

Tot i que ja hi ha poblacions que han co-mençat a treballar conjuntament amb lesadministracions encara són moltes les en-titats a les quals se’ls posen bastons a lesrodes. Tots hauríem de tenir la voluntatde crear sinergies per aconseguir una ma-teixa finalitat.

Us imagineu què podríem ser capaçosde fer si l’administració i les entitats ca-minéssim junts i amb un projecte en co-mú? Doncs fem-ho!

“Som creadorsd’idees i d’innovaciósocial, un contrapèsnecessari iindependent del’administració

President de la Federació d’Ateneus de Catalunya

El meu país

Imatge de grup de la primera Trobada Nacional d’Ateneus, a Figueres, el maig del 2018 ■ ORIOL JORDAN

Pep Morella Murcia

Associacionismepositiu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 D’AGOST DEL 2019 | Nacional | 11

El president del Parla-ment, Roger Torrent, de-fensa que Catalunya tin-gui competències per po-der acollir refugiats comvol “la majoria de la socie-tat catalana”, segons vadeclarar ahir a l’ACN desde la tanca d’Idomeni, aGrècia. Recordant que ai-xí ho va reiterar amb unamoció una àmplia majoriaparlamentària la setmanapassada, Torrent lamen-tava en el segon dia de viat-ge als camps de refugiatsgrecs que “és absurd queEuropa es bunqueritzi”.Torrent també va visitar elcamp de Nea Kabala, onmalviuen 1.200 refugiatssirians i afganesos. ■

Torrent volcompetènciesper poderacollir

RedaccióBARCELONA

Torrent, a Idomeni ■ ACN

El vicepresident Pere Ara-gonès no descarta “ni unavançament electoral niun govern de concentra-ció” en què entrin els co-muns i la CUP, un escenarique abans caldria avaluaramb JxCat però que podriaservir per instar l’Estat aobrir una negociació com aresposta a una condemnadel Suprem en el judici al’1-O. Aragonès va defen-sar ahir a EFE que “perprendre les millors deci-sions no s’ha d’anar ambprejudicis” sobre cap possi-ble alternativa, i cal “tenir-les totes sobre la taula”. ■

Aragonèsno descartaun govern deconcentració

RedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 D’AGOST DEL 201912 | Nacional |

Emili BellaBARBERÀ DEL VALLÈS

uan es va constituir l’Ajunta-ment de Barberà del Vallès el2015, es va arribar a una majoriaabsoluta de govern d’11 regidors

de 21 amb un pacte entre PlataformaCiutadana per Barberà (PCPB), Juntsper Barberà (no confondre amb Juntsper Catalunya), que, per simplificar, erauna coalició integrada per la CUP i Po-dem; i ERC. El 2017 els republicans vantrencar l’acord després que l’alcaldessa,Sílvia Fuster (PCPB), declinés cedir lo-cals per a l’1-O. Tres mesos abans del 26-M, els Mossos d’Esquadra van detenirl’exalcaldessa socialista Ana del Frago,que repetia com a candidata, per unapresumpta trama de malversació de fonspúblics i prevaricació relacionada amb lagestió de la ràdio municipal. El PSC vacanviar de cap de cartell i va escollir Xa-vier Garcés, el nou alcalde.

El PSC ha tornat a guanyar i amb un re-gidor més. A què ho atribueix?S’han produït diferents factors. Barberàentra en unes dinàmiques d’àrea metro-politana i el factor estatal, desprésd’unes generals que s’havien produït feiapoc temps, també hi ha ajudat, igual comun candidatura molt renovada amb per-sones joves en llocs significatius, que ensha apropat a la ciutadania. L’efecte Pe-dro Sánchez és clarament un dels fac-tors, però també n’hi ha de locals que hi

Qhan influït. Hi ha hagut molta unitat al’equip de campanya, a l’executiva i entreels simpatitzants i militants de la nostraagrupació local. Les dues campanyesconsecutives, generals i municipals, enshan portat a aquest resultat positiu.

I això que us van detenir la candidatapoc abans de les eleccions.Sí, hi havia una candidata prèvia, però esva decidir en un moment determinat ferun canvi de candidatura. Això va signifi-car afrontar un repte col·lectiu, peròtambé personal per la meva part, peròhem rebut un suport molt gran dels sim-patitzants i militants, s’ha hagut de ferun treball molt intens, però els resultatshan estat positius.

Ja s’ha aixecat el secret de sumari. Vos-tè creu que no hi ha cas.Sincerament, no parlo només per la per-sona que portava la candidatura delPSC, sinó per totes les persones implica-des en aquest procés, polítics i tècnicsmunicipals. No soc jurista, però crec quesortirà que no hi ha hagut cas, és la mevaopinió personal. Crec que cap de les per-sones que estan investigades en aquestcas. Al final sortirà tot de forma normal.

Vostè va haver d’assumir, doncs, la can-didatura per sorpresa. Com ho va viure?Ja porto un llarg recorregut polític al mu-nicipi i és d’aquelles coses que pensavaque era possible que un dia arribés. Vaarribar com va arribar i es va haverd’afrontar. Des d’aquest punt de vista,

em vaig veure molt reforçat; tota l’agru-pació em va donar suport i vaig entendreque era el moment que havia de feraquest pas, i aquí estem. Desprésd’aquest procés hem arribat a poderassolir l’alcaldia de Barberà.

A les eleccions europees el PSC inclúsva obtenir més bon resultat.A Barberà no coincidien les candidaturesque hi havia a les europees, en què hi hapartits que no hi participen, i això fa quehi hagi un traspàs de vots. No només li vapassar al PSC. En sentit contrari, per ex-emple, si agaféssim el resultat de les eu-ropees, hi ha partits que haurien arribatal 5% però, en canvi, en les municipalsno hi van arribar i, per tant, no van obte-nir representació al ple municipal.

Estem parlant del PP o de JxCat. De fet,JxCat té menys vots a les municipalsque Vox. Com ho llegeix, això?És complicat. Una de les tendències que

es dibuixaven és que com que hi haviamolts partits i moltes candidatures, hihauria una dispersió del vot molt gran imolta fragmentació al ple, i el que hemvist, a molts llocs, no només a Barberà,és que s’ha produït una concentració delvot, un vot útil. Aquesta concentració delvot, és igual si mirem la dinàmica socialesquerra-dreta o la dinàmica de país o deprocés, més independentisme o més es-tatalisme o federalisme, com n’hi vul-guem dir, a cada municipi ha tingut unscomportaments diferents. En el cas deBarberà, l’independentisme se n’ha anatmés cap a ERC. A més, JxCat va tenir uncanvi de candidatura, que no va ser el casd’ERC. Són temes que ells hauran analit-zat internament més que nosaltres.

El fet que hi hagi 300/400 veïns que vo-tin Vox el preocupa?Si mirem tota la comarca o el conjunt deCatalunya, el percentatge de Barberàtampoc és que sigui gaire alt i tampoc és

ENTESA · “D’alguns grups estem rebent una respostapositiva de col·laboració i ERC és un d’ells” 1-O · “Tampoc hapassat res tan greu, la gent simplement ha volgut opinar iposar sobre la taula un objectiu. Els objectius són legítims”

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSBARBERÀ DEL VALLÈS

“No ensvolem tancaren un governen solitari”

ORIOL DURAN

2015 2019

21R E G I D O R S

ERC2 Podem

2

PCPB5

PBPB6 ERC

4PP2

PSC6

PSC7

21R E G I D O R S

Cs2

Recuperem Barberà

2

Junts per Barberà-CAV

4

Xavier GarcésAlcalde (PSC)

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 D’AGOST DEL 2019

un tema del 2019. En altres eleccions jaes van presentar altres partits d’extremadreta, Plataforma per Catalunya, i tam-bé van obtenir aquest percentatge devot. El vot és lliure i democràtic i respec-tem aquestes persones. La nostra opinióés que preferim que no hi hagi represen-tacions radicals en cap sentit, entenemque una política centrada és el millor pera tothom, en lloc d’algú que posi al da-vant interessos que no siguin socials i dela comunitat.

Amb qui explora pactes?Nosaltres ens sentim còmodes amb laforma de governar a la portuguesa.

En minoria amb suports puntuals.Això no vol dir que no busquem suportsmés amplis. Ens agradaria tenir una es-tabilitat i poder arribar a un acord ambtots. No m’importaria poder tenir repre-sentació de tots els grups municipals algovern, però no s’ha d’estar per força

dins un govern per poder ajudar i tirarendavant els objectius de ciutat. Estemoberts a tothom que vulgui col·laboraramb nosaltres amb molta transparènciaen la gestió, posant sobre la taula tota lainformació de forma permanent. A par-tir d’aquí, aconseguir un consens unàni-me, millor; si no, com a mínim el màximde suports possibles.

Es planteja governar en solitari els qua-tre anys?És una opció. No ens tanquem a fer unpas més gran, de més equilibri i estabili-tat el 2020 amb alguns d’aquests grupsamb qui hàgim estat col·laborant durantun any o un any i mig. El nostre objectiuno és tancar-nos en un govern en solitarisí o sí.

Amb ERC arribaríeu a la majoria absolu-ta. Quina relació hi teniu?Nosaltres posem les coses sobre la taulade manera oberta i transparent. A tots

els acords a què puguem arribar, perfec-te. Si hi ha algun tema en què tenen dis-crepàncies amb nosaltres, de maneraoberta n’hem de poder parlar. Transpa-rència, comunicació i mà allargada a totsels grups, no estem fent diferenciacions,el que passa és que després hi ha la res-posta que rebem. Amb alguns grups es-tem rebent una resposta positiva de col-laboració i ERC és un d’aquests grupsque està entenent el que estem posantsobre la taula, mantenint les distàncieslògiques del que significa fer una oposicióresponsable, que és el que ERC està fenta Barberà, punxant en aquells temes queells creuen que són convenients que mi-llorin i que el govern no s’adormi i hi tre-balli, i en aquells temes que els hem pro-posat i s’han sentit còmodes i veuen quees poden tirar endavant ens estan do-nant el seu suport, com altres grups.Som només cinc grups al ple i amb totsestem intentant que se sentin còmodes icol·laborar-hi al màxim.

Amb Podem, també? Ho dic perquè Po-dem és qui va portar el tema de l’exalcal-dessa a la fiscalia.Sí, però l’objectiu és mirar al futur. Laresta ja es resoldrà pels camins que s’hantirat endavant. Nosaltres hem convidattots els grups a participar en la represen-tació de tots els òrgans i empreses muni-cipals, a diferència del 2015 quan, tot ihavent guanyat nosaltres les eleccions,en vam quedar exclosos. Estem inten-tant que el que ha passat els últims qua-tre anys no sigui la base de l’inici del tre-ball d’aquest nou mandat. Com a mínimho intentarem. Si algú no ho entén, nopodem lluitar contra les posicions quepuguin adoptar lliurement altres grups.

Què pensa quan sent que diuen que elPSC és carceller dels presos polítics?La gent es pot expressar com vulgui. Desd’un punt de vista municipal, a Barberàhi ha pau. Hi ha gent que opina d’unamanera en aquest tema i d’altres d’unaaltra, però el 99% vol que hi hagi convi-vència i dins d’aquesta convivència, nos-altres, mà allargada. Això s’ha de resol-dre ràpid i amb consens. Realment, tam-poc ha passat res tan greu, la gent sim-plement ha volgut opinar i posar sobre lataula un objectiu. Els objectius són legí-tims, sempre que s’expressin democràti-cament i de forma oberta, i jo crec que ésel que s’ha anat produint.

Com es va viure l’1-O a Barberà?Amb bastanta normalitat. Va ser un ex-emple de civisme, tothom que va volerparticipar-hi ho va fer i qui no, no. A Bar-berà es va donar una circumstància inte-ressant, que és que molta gent va votarno, però va anar a votar. Sentien que vo-lien expressar la seva veu.

Com descriuria el mandat anterior?No m’agradaria posar adjectius negatius.Ha estat un parèntesi en què s’han fetcoses positives que m’agradaria ressal-tar. En violència de gènere s’ha fet unatasca molt important per part de l’ante-rior govern que és digna de ressaltar i to-ta la lluita contra la LGBTIfòbia s’ha tre-ballat molt bé. Són temes de consens. Elque no ens ha agradat és que es va volerfer una gestió només dels membres del’equip de govern i a la resta del consisto-ri ens van deixar fora de les decisions,això és el que vull trencar.

Quins són els principals reptes del mandat?No volem entrar en dinàmica d’obres iconstrucció d’edificis. A Barberà ja es vafer una tasca molt important fins al2010, durant vint anys d’ajuntamentsdemocràtics, en què es van tirar enda-vant equipaments esportius, el teatre, labiblioteca municipal... A Barberà ja es vaconstruir i ara el que hem de fer és donarcontingut, que sigui una ciutat per viure-la i no una ciutat dormitori. Sí que hi haconsens a ampliar l’ajuntament, ja quequan es va construir als seixanta érem3.000 habitants i ara en som 33.000. Elsserveis als ciutadans passen també permillorar la qualitat del treball dels fun-cionaris. Tenim la sort que hi ha un solarmunicipal contigu que havia estat un an-tic poliesportiu que ara es fa servir demagatzem i la idea és, mantenint la faça-na, ampliar l’ajuntament amb un edificimodern pensat per a una administracióelectrònica d’un govern digital. ■

Va néixer a Sabadell el febrer del 1963 peròes considera de Barberà, on els seus avisvan anar a viure el 1959 amb els fills,provinents de la comarca de Cala-tayud (Aragó). Quan aquells fills esvan voler independitzar, a Barberàencara no hi havia habitatge i envan trobar a la capital del Vallès,però quan tenia vuit anys vanpoder tornar-hi. “Van fer re-agrupament familiar”, bromeja.Per la gran nevada de 1962, perNadal estaven tots a casa elsavis i aquella nit la seva mare,embarassada, no va poder tor-nar a Sabadell. “Jo ja vaig dormira Barberà sense haver nascut”, ex-clama. Té dos fills, de 26 i 24 anys. Nova poder fer els estudis secundaris a laciutat perquè no hi havia institut. Va cur-sar econòmiques a la UAB. No va aca-bar la carrera per la política i l’esport(bàsquet), encara que ha desenvolupattota la seva tasca professional en el mónde l’economia com a responsable decomptabilitat en empreses multinacio-nals. També va ser empresari un tempsdins la consultoria informàtica del soft-ware SAP. Porta en política més de 30anys, sempre lligat a l’agrupació localdel PSC. Abans de ser alcalde va serdotze anys regidor, vuit dels quals res-ponsable de Finances i Promoció Eco-nòmica.

A Barberà abansde néixer

❝Estem intentant que el queha passat els últims quatreanys no sigui la base del’inici del treball d’aquestnou mandat

❝A Barberà es va donar unacircumstància interessantl’1-O, que és que moltagent va votar no, peròva anar a votar

Hem convidat tots els grups aparticipar en la representacióde tots els òrgans municipals.Nosaltres el 2015 en vamquedar exclosos

❝

EL PUNT AVUIDILLUNS, 5 D’AGOST DEL 201914 | Nacional |

Mentre era secretària ge-neral de Podem a Catalu-nya el 2015, la politòlogaGemma Ubasart va definirl’èxit de la CUP com el de la“formigueta” i el compara-va amb el de Podem, queidentificava amb un “tsu-nami”. Tot i que ella va ple-gar abans d’un any per di-ferències amb Pablo Igle-sias en el que seria un delsprimers símptomes de lescrisis estratègiques i per-sonals constants de l’espai,Ubasart l’encertava ambla imatge identificativa del’espai dels comuns. Vanarribar com un tsunamielectoral, sobretot a Cata-lunya, però les aigües d’untsunami acaben retroce-dint i tornant a lloc.

Amb la promesa del re-ferèndum d’autodetermi-nació acordat, En ComúPodem aconseguia aquellany guanyar amb més de900.000 vots les eleccionsespanyoles, i substituïael PSOE com a vot útil alCongrés –enmig del 15-M idel procés independentis-ta, el PSC-PSOE estava encrisi després d’haver vistcom el 2011 CiU li guanya-va les eleccions espanyolesper primer cop des de lareinstauració democràti-ca–. L’avís important del’èxit de la confluència d’es-pais que suposaven els co-muns ja s’havia produït aBarcelona, on l’activistaAda Colau havia aconse-guit, amb 176.000 vots,guanyar les eleccions i l’al-caldia contra tot pronòs-tic, partint de zero i sim-bolitzant la nova esquerrainconformista i decebuda

amb els socialistes. De fet,l’èxit del nou espai polítictenia la base al cinturó roigde l’àrea metropolitana deBarcelona, com demostrael fet que gairebé 800.000d’aquells vots d’En ComúPodem en les espanyoless’aconseguissin a la de-marcació de Barcelona ique la formació arrabassésla victòria als socialistes enels grans feus històrics me-tropolitans on manté l’al-caldia de majoria absolutaen majoria absoluta.

Conscients que serienabsorbits pels nous actors,ICV i EUiA havien fet el pasde confluir en l’espai de Ca-

talunya en Comú i En Co-mú Podem. Però les elec-cions al Parlament mos-traven al nou espai quinspodien ser els seus límits.Amb crides al vot plebisci-tari, l’electorat havia detriar entre l’independen-tisme i l’unionisme, i Cata-lunya Sí que es Pot obtenia367.000 vots, més del quehavia obtingut ICV feiaquatre anys, però sensetrencar cap sostre impor-tant. I, a més, amb un grupdividit i amb discrepànciesconstants entre ecosocia-listes i nous líders dels co-muns i Podem.

Amb el xoc institucionalde la tardor del 2017 i l’evi-

dència que un referèndumpactat és avui una quime-ra, l’espai esclata en unacrisi estratègica amb fortscomponents personals. Defet, amb la suspensió del’autogovern per part del’executiu del PP amb el su-port de Ciutadans i elPSOE, i l’empresonamentdels líders independentis-tes per part de la justíciaespanyola, l’espai de Cata-lunya en Comú es divideixpel que fa a l’estratègia i laprimera víctima és qui ha-via liderat la confluènciaen l’àmbit català, XavierDomènech, que decideixno només abandonar lapresidència de la formació,sinó també la primera líniapolítica.

Abans del llarg cicleelectoral d’enguany, laseva marxa encetava la cri-si entre els partidarisd’apropar-se a l’indepen-dentisme i la majoria dela direcció, que optava permantenir el perfil de sem-pre d’ICV, bel·ligerant so-bretot amb CiU i ERCabans, i amb JxCat i ERCara. La portaveu al Parla-ment, Elisenda Alamany,i el coordinador d’EUiA,Joan Josep Nuet, encapça-laven el sector sobiranista iacabaven a les files d’ERC al’Ajuntament i al Congrés,respectivament. I el tsuna-mi electoral tornava a ma-re.

Colau, l’últim bastióEls resultats en les elec-cions espanyoles i munici-pals han confirmat la fi dela fugaç hegemonia de lanova esquerra. En els co-micis al Congrés han per-dut 315.000 vots respectea fa quatre anys –a la de-

marcació de Barcelona,gairebé 260.000– i ERC haagafat el relleu d’En ComúPodem com a primera for-ça. Amb tot, un altre cop aBarcelona com a plaça for-ta del moviment, Ada Co-lau ha pogut revalidar l’al-caldia amb un pacte amb elPSC, però ja després d’ha-ver perdut per poc les elec-cions davant d’ERC i ha-ver-se deixat pel camí uns20.000 vots. El resultatglobal de les diverses con-fluències d’En Comú Gua-nyem juntament amb els

de Podem als ajuntamentsno és més falaguer. Perdenuns 15.000 vots respecteals 372.000 que va obtenirla marca Entesa d’ICV iEUiA en les municipals del2015.

El 26 de maig, tambéperdien més de 80.000vots en les eleccions al Par-lament Europeu respecte ala suma dels resultats perseparat d’ICV i Podem del2014.

Més enllà dels resultatselectorals, els problemes ila crisi interna per l’orien-

tació de la formació encarano s’han acabat. Sense capprotagonisme ni expecta-tiva com a marca i amb undeute inabastable del quals’ha desentès Catalunyaen Comú, ICV ha declaratconcurs de creditors. IEUiA ha entrat en una es-piral d’enfrontaments imaniobres en el si dels òr-gans de direcció per con-trolar la marca entre elsafins a l’apropament aERC i els partidaris de con-tinuar a Catalunya en Co-mú. ■

Xavier MiróBARCELONA

Els comunstornen a l’espaid’ICV desprésdel “tsunami”a Perden 300.000 vots en les espanyoles i 83.000 a Europaa Les candidatures locals d’En Comú Guanyem i Podem nosuperen els darrers resultats de l’Entesa, la marca d’ICV

Evolució del vot

2015

Barcelona

2016

28 d’abrildel 2019

Eleccions generals

Eleccions europees

Nombre de vots (percentatge) / diputats

929.880 (24,71%) 853.102

(24,53%)

117.115 (4,67%)

258.573 (10,30%)

614.738 (14,89%)

292.088 (8,44%)

768.235 (26,88%)

694.315 (26,26%)

9 508.428 (16,36%)

9 6

12 12

7

Entesa (ICV-EUiA)

Eleccions municipals Nombre de vots (percentatge) / regidors

Nombre de vots (percentatge)

372.878 (11,97%)

29.772 (0,85%)

327.869 (9,38%)

369

258

2015 26 de maig del 2019

2014 26 de maig del 2019

2015 26 de maig del 2019

En Comú Guanyem

18

El i l

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

La fi d’ICV no és el resultat dela caiguda electoral, sinó d’ungreu deute que diversos par-tits han vist condonat o refi-nançat pels bancs. Els 9,2 mi-lions de deute s’han fet inas-sumibles per a una formacióque ja no es pot beneficiar delfinançament per representa-ció parlamentària o supra-municipal. Tampoc ha acon-seguit vendre la seu centralde Barcelona per un preu queli permetés amortitzar l’en-deutament. Amb un ERO i

concurs de creditors decla-rats aquest juliol, el darrerpas anunciat serà la dissolu-ció d’aquesta marca, que vasubstituir el PSUC. La greucrisi interna d’EUiA, en canvi,és una conseqüència directade les divergències ideològi-ques i estratègiques de l’es-pai dels comuns. En una deci-sió que va obrir la caixa delstrons, el coordinador Joan Jo-sep Nuet abandonava el càr-rec al mateix temps que s’in-tegrava a les llistes d’ERC al

Congrés. En una situació d’in-terinatge i després de desti-tuir fins a una quinzena demembres crítics amb Nuet,la direcció afí a ell manté lesregnes fins que, passades lesproperes eleccions catalanes,una assemblea triï nova exe-cutiva i nous lideratges. Coma resposta, els afins a Catalu-nya en Comú liderats pel di-putat Joan Mena han fet laprimera assemblea d’Esquer-ra Unida de Catalunya. El pri-mer pas per a l’escissió.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Procés de dissolució a ICV i guerra interna a EUiA

20.000vots ha perdut la Barcelonaen Comú de Colau, que, ambtot, ha aconseguit perdre perpoc i revalidar l’alcaldia.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra