PAC01 ANIMACIO UOC

Embed Size (px)

Citation preview

  • 7/24/2019 PAC01 ANIMACIO UOC

    1/12

    PAC 1 AAnimaci 2D

    Assignatura Animaci

    GrauMultimdia 2015/2016

    ConsultorJoan Coll Planas

    AlumneYasmina Gonzlez Garabato

  • 7/24/2019 PAC01 ANIMACIO UOC

    2/12

    NDEX

    1. Pregunta 1: El gui illustrat.........................................................4

    2. Pregunta 2: Plans fonamentals.....................................................4

    3. Pregunta 3: Principis bsics de lanimaci 2D...............................4

    4. Pregunta 4: Lnia dacci.............................................................4

    5. Pregunta 5: La segona llei de Newton i els takes...........................4

    6. Pregunta 6: Anlisi de la realitzaci duna animaci.....................4

  • 7/24/2019 PAC01 ANIMACIO UOC

    3/12

    A

    3

    [1 punt] En letapa de pre-producci duna animaci (i en daltres disciplinestamb), la creaci dun gui illustrat s una fase molt important. Explica a ques deu aquesta importncia quan es tracta de fer una animaci. Raona la tevaresposta.

    El gui illustrat dna una idea general del que ser la pellcula o pea que es vol elaborar.Suposa el mateix que pot suposar a un arquitecte elaborar els plans abans de fer ledifici, ja que du-rant les fases segents de lanimaci, shi recorrer sovint i es treballar a partir del mateix.

    En el gui illustrat ha de quedar plasmada la histria i com aquesta es desenvolupa vi-sualment. s clar, doncs, que sha dentendre b la histria que es vol contar. Mitjanant vinyetes,sillustra la histria que sha de crear. Aquesta fase s molt important, perqu suposa pensar en comtranscorre lacci i com es passa duna escena a la segent, per tal de permet tenir una idea generalde com es conta la histria i quina estructura t.

    Les vinyetes que es creen contenen informaci del tipus de pla que semprar (PM, PPP, PA,etc.) i lemplaament de la cmera (altura de la cmera, inclinaci, moviment). Les imatges podenser simples i esquemtiques o complexes i detallades. Limportant s que quedi ben clar el tipus depla i la posici de la cmera.

    1. El gui illustrat

    http://anenigma.deviantart.com/art/Untitled-Story-Board-82197814

    http://anenigma.deviantart.com/art/Untitled-Story-Board-82197814http://anenigma.deviantart.com/art/Untitled-Story-Board-82197814
  • 7/24/2019 PAC01 ANIMACIO UOC

    4/124

    A

    Aquesta primera fase de treball serveix per trobar soluci i avanar-nos a problemes quepoden sorgir durant la fase de producci, el qual significa que seria ms difcil i costs de solucio-

    nar. Per exemple, si una escena transcorre a un creuer i s dinterior, no tindria sentit crear la mar,ja que si no apareix a la histria, no sha de crear. Per tant, letapa de pre-producci preveu el que snecessari treballar a la fase de producci. Si ens posem a produir una escena abans de comenar a

    pensar, segur shaur de refer ms duna vegada.

    [2 punts] Observa lanimaci del segent enlla https://www.youtube.com/watch?v=6ZequpvEs_E, Gopher Broke, del prestigis estudi Nord Americ BlurStudio, i troba 3 fotogrames on es vegin els 3 tipus de plans fonamentals per auna animaci, en els que es percebi un ambient descriptiu, un de narratiu i unaltre dexpressiu. Comenta el tipus de pla del qual es tracta i raona la resposta-resposta.

    2. Plans fonamentals

    Tot comenant lanimaci, al segon 0:01, trobem un pla descriptiu en el qual apareix un en-torn rural amb un cam molt llarg que el creua. Aquest pla, que s un GPG (gran pla general) enssitua al lloc on transcorre lacci, que s a un camp que arriba fins on la vista pot veure. La cmeraes desplaa amb una grua cap abaix, i ens porta a un petit rec on succeir la histria.

    La tipologia del pla s descriptiva, i guanya especial importncia lescenari. Tot junt transmetuna sensaci dimmensitat que ens fa percebre el protagonista com un sser diminut.

    En el segon 1:38 (captura a la pgina segent), veiem un pla narratiu en el qual es mostra unagallina perseguint el protagonista intentant picar-lo, i aquest corrent per evitar-ho. Es tracta dunPM (pla mig) amb un travelling que segueix la persecuci, i acaba quan el castor es xoca amb un car-tell que hi ha a una vora del cam. La cmera es troba prou a prop dels personatges per a destacar-neel moviment de la persecuci, per tant ajuda a desenvolupar el fil de lacci.

    https://www.youtube.com/watch%3Fv%3D6ZequpvEs_Ehttps://www.youtube.com/watch%3Fv%3D6ZequpvEs_Ehttps://www.youtube.com/watch%3Fv%3D6ZequpvEs_Ehttps://www.youtube.com/watch%3Fv%3D6ZequpvEs_E
  • 7/24/2019 PAC01 ANIMACIO UOC

    5/12

  • 7/24/2019 PAC01 ANIMACIO UOC

    6/12

    A

    6

    [3 punts] En els materials didctics hi ha un apartat que parla de 8 principisbsics de lAnimaci 2D dels 12 que shan anat redactant pels experts (nhi ha4 que corresponen al 3D). Cerca per Internet tres exemples per a 3 dels princi-pis (un per cada principi), i que pertanyin a una animaci, indicant linterval detemps on creus que es pot observar el principi en qesti. Els principis que dema-nem sn: entrades i sortides lentes, arcs i Timming. Tal i com es comenta en elsCriteris davaluaci, no es pot fer servir res del que se us ha proporcionat a lesUnitats en referncia a aquest tema, cal que ho busqueu pel vostre compte.

    Entrades i sortides lentes | 0:57 - 1:01https://www.youtube.com/watch?v=ByXuk9QqQkk

    El principi dentrades i sortides lentes, corresponent a un dels 8 principis bsics de lanimaci,diu que per fer mfasi en un moviment, sha daccelerar la part central daquest, deixant el principi iel final (lentrada i la sortida) ms lentes. Al triler de la pellcula danimaci Sento Chihirono Ka-mikakushi (El viatge de Chihiro, dirigida per Hayao Miyazaki), veiem en el segon 0:58 (1) com unaespcia de cuc blanc senfila a una biga del sostre. En el moment dascens i gir en la biga es realitzauna entrada lenta (2), que desprs saccelera uns instants. Un cop surt de ledifici, es mostra la sortidalenta del cuc (3). Aquest principi bsic danimaci dna dramatisme i naturalitat al moviment.

    Arcs| 1:04 - 1:09https://www.youtube.com/watch?v=ByXuk9QqQkk

    En el segon 1:04 del mateix triler, veiem com Yubaba estira a Chihiro amb la seva mgia,desplaant-la per lespai. Es mou amb rapidesa i mig volant per la casa, fins a aterrar a terra en unahabitaci. En el primer moviment de ser atreta, veiem el cos corbat per limpuls que s exercit sobreel seu pit (1). Desprs cau de cap (2) i redola per terra feta una bolla (3), fins a aturar. Tots aquestsmoviments estan realitzats aplicant el principi bsic de larc, el que proporciona sensaci de fludesai realisme.

    3. Principis bsics de lanimaci 2D

    1. Entrada lenta 2. Acceleraci 3. Sortida lenta

    1. Arc pit 2. Arc cos 3. Bolla cos

    https://www.youtube.com/watch%3Fv%3DByXuk9QqQkk%20https://www.youtube.com/watch%3Fv%3DByXuk9QqQkk%20https://www.youtube.com/watch%3Fv%3DByXuk9QqQkk%20https://www.youtube.com/watch%3Fv%3DByXuk9QqQkk%20https://www.youtube.com/watch%3Fv%3DByXuk9QqQkk%20https://www.youtube.com/watch%3Fv%3DByXuk9QqQkk%20https://www.youtube.com/watch%3Fv%3DByXuk9QqQkk%20https://www.youtube.com/watch%3Fv%3DByXuk9QqQkk%20
  • 7/24/2019 PAC01 ANIMACIO UOC

    7/12

    A

    7

    Com veiem, quan semprem trajectries en arc per animar els moviments del personatge li

    estem donant una aparena molt ms natural. Aix s perqu a la vida real la majoria dels cossos

    realitzen trajectries corbes per desplaar-se, i no rectes.

    Timming |3:55 - 4:10https://www.youtube.com/watch?v=siSB-lNG-gk

    El timing s el temps que tarda una acci a realitzar-se, com podria ser el desplaament delpunt A al punt B en un determinat temps. Lelecci del timing defineix el ritme en qu transcorrelacci, i cal que depengui de lobjecte que es desplaa i les seves circumstncies. Per exemple, sies fa una carrera entre un personatge coix i un altre que no s, s obvi que has de tenir un timingdiferent, i que el del coix ser ms lent que laltre.

    A lanimaci escollida, un fragment de Pepa Pig, veiem es desenvolupa una carrera en laqual el cotxe groc (conduit per George) avana diverses bicicletes (1, 2) i guanya la cursa (3).

    Com podem veure, el timing de cada concursant s diferent, i, donat que el de George sms rpid que la resta, guanya la cursa.

    4. Lnia dacci

    El moviment dun objecte s el desplaament daquest en lespai. Mitjanant les lnies dac-ci, es traa la trajectria i variacions que pugui sofrir. s a dir, la lnia dacci s una guia quedefineix el recorregut que un objecte en moviment realitza i s important realitzar-ho abans decomenar a dibuixar, aix ens assegurem que preveure el desplaament i les possibles modifica-cions que el puguin afectar.

    En el dibuix veiem com un cilindre (pal) roda per la superfcie duna taula fins a caure aterra. La lnia dacci defineix el moviment de lobjecte, que s horitzontal, simple i recte, fins alfinal de la taula (1).

    1. Avanament 1 2. Avanament 2 3. Guanya la cursa

    [1 punt] Explica i raona breument, mitjanant el suport de dibuixos i/o gures(es pot fer servir les eines que es vulgui, escanejar un dibuix, etc), un exempledun moviment dun objecte senzill (diferent als que surten als apunts) on hisurti representat el concepte de lnia dacci.

    https://www.youtube.com/watch%3Fv%3DsiSB-lNG-gk%20https://www.youtube.com/watch%3Fv%3DsiSB-lNG-gk%20https://www.youtube.com/watch%3Fv%3DsiSB-lNG-gk%20https://www.youtube.com/watch%3Fv%3DsiSB-lNG-gk%20
  • 7/24/2019 PAC01 ANIMACIO UOC

    8/12

    A

    8

    Llavors es modifica la lnia dacci i passa a caure per lespai en vertical fins a tocar el terra

    (2). Un cop toca el terra, es torna a modificar la lnia dacci, i es desplaa en horitzontal pel sol

    (3). En aquest cas, la lnia dacci es veu modificada en dos moments: una en caure a terra, i laltrequan pren contacte amb el terra.

    Comprovem, doncs, que les circum-

    stncies o objectes que hi ha en les-

    pai modifiquen la lnia dacci del

    cilindre.1

    2

    3

    [1 punt] Explica i raona, ajudant-te amb un dibuix, una illustraci, un esquemao el que et sembli ms adient, la relaci existent entre la segona llei de Newton(La fora) i ls de takes, un recurs molt utilitzat en animaci. Descriu amb parau-les teves qu sn els takes.

    5. La segona llei de Newton i els takes.

    La segona llei de Newton (la fora) diu que el moviment dun objecte s la variaci de la

    fora i lacceleraci daquest. En animaci, per representar el moviment dun objecte que es mou amb

    fora, es fa s de takes. Les takes sn representacions de la forma de lobjecte en qesti modificat,amb el que es vol donar sensaci de la fora exercida en lobjecte. s a dir, la massa de lobjecte esdesplaa per la fora aplicada sobre ell.

    Posem per exemple un pal que colpeja una pilota de beisbol. En el primer dibuix es veu lapilota en el seu estat natural, abans de ser colpejada. En el segon dibuix, es veu com la fora amb qusha colpejat modifica la massa de la pilota, deformant el cercle. Aquesta deformaci s el take querepresenta la fora sobre la pilota. Per ressaltar-ho encara ms, es pot fer servir el contratake, ques la deformaci de la pilota per en el sentit contrari (dibuix 3). Desprs del contratake passaremsempre a un altre dibuix amb lacci del take, per tant, el conrtatake noms sutilitza per accentuar lasensaci de fora.

  • 7/24/2019 PAC01 ANIMACIO UOC

    9/12

    A

    9

    1 2 3 4

    [2 punts] Observa lanimaci del segent clip des del segon 4 al 14 https://www.youtube.com/watch?v=vl615KUB8SE. Explica de forma esquemtica iraona com creus que ha estat realitzada (es pot fer servir les eines que es vulgui,escanejar un dibuix, etc), tenint en compte els conceptes de moviment cclic, mo-viment continu, profunditat, parallaxi, panormica, fons i acceleraci. Afegeixels conceptes estudiats ns al moment, si ho creus oport.

    6. Anlisi de la realitzaci duna animaci

    En el clip a analitzar, observem un ninot que camina per un paisatge campestre. Lanimaci

    ha estat realitzada amb diverses tcniques que descriurem a continuaci.

    Amb una visualitzaci general, podem dir que la forma i laparena el ninot ens indiquenque s un personatge mitjanament feixuc i maldestre: t el cos gruixut i les extremitats primes, ams, arrossega els braos quan camina. Aquest fet determina el desplaament del ninot, definint elmoviment i el ritme amb qu es mou, que s tosc i lent. Per tant, la velocitat, el ritme i lestat dnimqueden definits.

    Es pot apreciar que el moviment que realitza el ninot quan camina aplica diversos principisbsics de lanimaci 2D. Si ens fixem en el cos, veiem que saplica el principi destirar i encongir (1),

    el que dna elasticitat i credibilitat visual.Per altra banda, tamb cal anomenar que saplica el principi bsic dels arcs (2). Tant el movi-

    ment de les cames com la postura general, presenten formes arquejades, aconseguint major sensacide naturalitat.

    1 2

  • 7/24/2019 PAC01 ANIMACIO UOC

    10/12

    A

    El moviment que sempra per fer-lo caminar s repetitiu i es realitza sobre el mateix per-

    sonatge. Aix vol dir, que el ninot no es desplaa per la pantalla, sin que s el fons que est en

    moviment. Aquest tipus de moviment pertany al moviment continu, i sanomena moviment ccliccentral. El ninot no es desplaa, sin que es mou sobre el seu mateix eix central mitjanant imat-

    ges, que sn una seqncia de x dibuixos que es mostren una vegada rere altra.

    La parallaxi de lanimaci s horitzontal i serveix per mantenir la relaci que hi ha entre els ele-

    ments que hi apareixen. En aquest cas, sempra per donar sentit i continutat al fons. Al segon 0:09 (pginasegent), veiem com el ninot passa per darrere un arbust, i aquest passa ms accelerat que la resta del fons.Aix s perqu els elements que tenim ms a prop passen amb ms velocitat, i els que tenim ms enforapassen ms a poc a poc.

    La profunditat de lescena ve donada per diverses claus, que ajuden a crear un fons ms apropiat inatural. En primer lloc, veiem que els arbustos, el ninot i les muntanyes es troben superposats, estant elsarbustos en primer terme, el ninot en segon, i les muntanyes en tercer i darrer terme. En les captures depantalla de la pgina segent es pot apreciar que en un interval de temps de 2 segons larbust comena asortir del pla, mentre que les muntanyes del fons encrara es veuen.

    La disposici daquests elements s lnica clau que senyala profunditat, ja que no tenen ni volumni forma.

    10

  • 7/24/2019 PAC01 ANIMACIO UOC

    11/12

    Per acabar, esmentar que la panormica del fons es realitza amb un moviment horitzontal, enqu el fons sofreix una translaci en sentit contrari al moviment del ninot. Aquesta tcnica, combinadaamb el moviment cclic continu del personatge, que camina sobre el seu propi eix, dna una sensaci de

    moviment, amb la que sembla que sigui el ninot el qu es desplaa, i no el fons. La velocitat amb qu elfons es mou est directament relacionada amb el timing del moviment del ninot. Un cop definit, si aquestcamins ms rpid, el fons shauria daccelerar, i si camins ms lent, shauria de moure ms lentament.

    A

    11

  • 7/24/2019 PAC01 ANIMACIO UOC

    12/12