Cuando se repite la frase “los árboles no nos dejan ver el bosque“, tal vez no se entienda su significado. Los árboles no dejan ver el bosque, y gracias a que así es, en efecto, el bosque existe. La misión de los árboles patentes es hacer latente el resto de ellos, y sólo cuando nos damos perfecta cuenta de que el paisaje visible está ocultando otros paisajes invisibles nos sentimos dentro de un bosque.La invisibilidad, el hallarse oculto no es un carácter meramente negativo, sino una cualidad positiva que, al verterse sobre una cosa, la transforma, hace de ella una cosa nueva. En este sentido es absurdo -como la frase susodicha declara- pretender ver el bosque. El bosque es lo latente en cuanto tal. Ortega y Gasset

4

Invisible és tot allò que no és per-ceptible a través de la vista. Invisible fa tam-bé referència a allò que és imperceptible a la mirada. Sorgeix doncs una doble condició de la invisibilitat: la que té a veure amb la vista —incapacitat física de percebre segons quin raigs de l’espectre electromagnètic— i la que té a veure amb la mirada —com el nostre bagatge conceptual, cultural, psico-lògic, personal... ens impedeix veure deter-minades coses—. Entre aquests dos pols és per on transiten les obres que formen par t d'aquesta exposició. En referència a la vista, simplificant molt —i sense tenir en compte els pro-cessos neurològics ni ner viosos—, podem dir que hi ha dos elements clau gràcies als quals podem veure els objectes que tenim davant nostre: la llum i l’ull. La llum és un conjunt d'ones —o par tícules, segons com es miri— que reboten en els objectes i entren en el nostre ull. La llum en realitat és un conjunt d'ones electromagnètiques. Les ones de l’espectre electromagnètic van des de les ones de ràdio i televisió —amb una longitud d’ona més gran— fins als raigs gamma i els raigs còsmics —amb una longi-tud d’ona molt més petita—. De tot aquest ampli espectre, la llum que és visible pel nostre ull és tan sols una porció molt i molt petita, que va des de la llum violeta (380-430 nm) fins a la llum vermella (625 als 740

Invisible es todo aquello que no es

perceptible a través de la vista. Invisible hace

referencia a aquello que es imperceptible a la

mirada. Surge pues una doble condición de la

invisibilidad: la que tiene que ver con la vista

—incapacidad física de percibir según qué ra-

yos del espectro electromagnético— y la que

tiene que ver con la mirada —con nuestro ba-

gaje conceptual, cultural, psicológico, personal...

nos impide ver determinadas cosas—. Entre

estos dos polos es por donde transitan las

obras que forman parte de esta exposición.

En referencia a la vista, simplifican-

do mucho —y sin tener en cuenta los pro-

cesos neurológicos ni nerviosos—, podemos

decir que hay dos elementos clave gracias a los

cuales podemos ver los objetos que tenemos

que tenemos delante: la luz i el ojo. La luz es un

conjunto de ondas —o partículas, según como

se mire— que rebotan en los objetos y entran

en el ojo. La luz en realidad es un conjunto de

ondas electromagnéticas. Las ondas del espec-

tro electromagnético van desde las ondas de

radio y televisión —con una longitud de onda

más grande— hasta los rayos gamma y los ra-

yos cósmicos —con una longitud de onda más

pequeña—. De todo este amplio espectro, la

luz que es visible por nuestro ojo es sólo una

porción pequeñísima, que se extiende desde

la luz violeta (380-430 nm) hasta la luz roja

(625 als 740 nm), pasando por el azul, el cian,

el verde, el amarillo y el naranja. Por encima

Invisible is everything that is not

perceptible through sight. Invisible also re-

fers to what is imperceptible to our way of

looking. Therefore a dual condition of invis-

ibility emerges: that which has to do with

sight, the physical incapacity to perceive

some of the rays of the electromagnetic

spectrum, and that which has to do with

our way of looking, how our conceptual, cul-

tural, psychological and personal baggage

impedes us from seeing certain things. The

works that make up this exhibition move

between these two extremes.

In terms of sight, simplifying

greatly and without taking into account

either the neurological or nerve proc-

esses, we can say that there are two key

elements thanks to which we can see the

objects we have in front of us: light and the

eyes. Light is a set of waves, or particles,

depending on how it is seen, which bounce

off objects and reach our eyes. In fact, light

is a set of electromagnetic waves. The waves

of the electromagnetic spectrum go from

radio and television waves, with a longer

wavelength, to gamma rays and cosmic rays,

with a much shorter wavelength. From this

broad spectrum, the light that is visible to

our eyes is only a tiny portion, which ranges

from violet light (380-430 nm) to red light

(625 to 740 nm), passing through blue, cyan,

green, yellow and orange. Above and below

L L U Í S S A B A D E L L A R T I G A

5

nm), passant pel blau, el cian, el verd, el groc i el taronja. Per sobre i per sota d’aquests raigs es troben els raigs ultraviolats i els in-frarojos, que ja no arribem a veure sinó és amb l'ajuda d'aparells especials. Aquest fet fa que el món que és capaç de percebre en realitat el nostre ull és molt limitat en rela-ció a l’ampli abast d’ones que poblen el nos-tre entorn. Si poguéssim veure la resta dels raigs veuríem el món d’una manera molt i molt diferent... Pel que fa a la mirada, la trobada en-tre la modernitat i el paisatge ha generat uns espais residuals on la mirada es bifurca en dos camins oposats, el de la indiferència i el de l’admiració. És precisament aquest se-gon camí el que els ar tistes d’aquesta expo-sició segueixen i ens proposen amb les seves obres: retrobar la mirada sobre uns espais en desús, a voltes espais magnífics vinguts a menys, a voltes no-llocs que tan sols gene-ren espais de residus però que, en ambdós casos, són paisatges que es transmuten en ruïnes contemporànies. El nostre viatge pels paisatges invisi-bles comença en realitat a la selva guatema-lenca, on l'exuberància de la natura desborda constantment la voluntat de l’acció humana per redibuixar el passat a par tir de les res-tes arqueològiques llegades per la història. La nostra acció per restablir les clarianes, per redibuixar els contorns dels edificis, crea

y por debajo de estos rayos se encuentran

los rayos ultraviolados y los infrarrojos, que

ya no llegamos a ver sino es con la ayuda de

aparatos especiales. Este hecho provoca que

el mundo que nuestro ojo es capaz de perci-

bir en realidad es muy limitado en relación al

amplio alcance de ondas que pueblan nuestro

entorno. Si pudiésemos ver el resto de los

rayos veríamos el mundo de una forma muy

distinta...

En cuanto a la mirada, el encuentro

entre la modernidad y el paisaje ha genera-

do unos espacios residuales donde la mirada

se bifurca en dos caminos opuestos, el de la

indiferencia y el de la admiración. Es precisa-

mente este segundo camino el que los artistas

de esta exposición siguen y nos proponen con

sus obras: reencontrar la mirada sobre unos

espacios en desuso, a veces espacios magnífi-

cos venidos a menos, a veces no-lugares que

tan solo generan espacios de residuos pero

que, en ambos casos, son paisajes que se trans-

mutan en ruinas contemporáneas.

Nuestro viaje por los paisajes in-

visibles comienza en realidad en la selva gua-

temalenca, donde la exuberancia de la natu-

raleza desborda constantemente la voluntad

de la acción humana por redibujar el pasado a

partir de los restos arqueológicos legados por

la historia. Nuestra acción por restablecer los

claros, por redibujar los contornos de los edi-

ficios, crea nuevos límites, nuevos contornos

these rays are ultraviolet and infrared rays,

which can only be seen with the help of

special apparatuses. This actually means that

the world that our eyes are capable of see-

ing is very limited in relation to the broad

range of waves that surround us. If we could

see the remaining rays we would see the

world quite differently...

In terms of our way of looking,

the meeting between modernity and land-

scape has generated residual spaces where

our way of looking diverges in two opposed

paths: indifference and admiration. It is pre-

cisely this second path which the artists of

this exhibition follow and offer us with their

works: looking again at spaces in disuse,

sometimes magnificent spaces in decline,

sometimes non-places that only generate

spaces of waste but that, in both cases, are

landscapes transmuted into contemporary

ruins.

Our journey through invisible

landscapes really star ts in the Guatemalan

jungle, where the exuberance of nature

constantly overwhelms the will of human

action to redraw the past through archaeo-

logical remains left by history. Our action

to re-establish the clearings, to redraw the

environs of buildings, creates new limits,

new surroundings that delimit the jungle,

the nature of culture, thus demonstrating

that there are still clear lines, cuts clearly

6

nous límits, nous contorns que delimiten la selva, la natura de la cultura, mostrant així que encara hi ha línies clares, talls precisa-ment marcats com per un bisturí. D'aques-ta manera, les imatges de Xavier Ribas, que por ten per títol Estructures invisibles, ens mostren imatges de la selva allà on comen-cen els límits de les zones no excavades dels jaciments de Waka. Aquests fragments de selva amaguen, doncs, les par ts encara enterrades d’antigues ciutats, que general-ment corresponen a les zones de vida do-mèstica que apor ten menys informació als arqueòlegs que no pas les zones de culte. Un paisatge menjat pel paisatge; una ciutat menjada per la natura; una civilització engo-lida per la història. Un paisatge invisible que es fa visible a través de l’acció recuperadora de l’home. En el pol totalment oposat: els pai-satges que l’home invisibilitza, abandona, deixa de fixar-hi la mirada, per desinterès, per obsolescència o per desús són els que ens mostra la sèrie de diapositives Esque-lets , pells mudades i deposicions del capital de Jordi Mitjà. Aquesta obra és una documenta-ció fotogràfica de la frontera entre Espanya i França, un lloc que després de la unificació econòmica europea ha anat generant llocs de rebuig: casetes de canvi abandonades, passos fronterers en desús, negocis diversos tancats... Al cap i a la fi, ruïnes contemporà-

que delimitan la selva, la naturaleza de la cultu-

ra, mostrando de esta manera que todavía hay

líneas claras, cortes precisamente marcados

como por un bisturí. De este modo, las imáge-

nes de Xavier Ribas, que se titulan Estructures

invisibles, nos muestran imágenes de la selva allí

donde empiezan los límites de las zonas no

excavadas de los yacimientos de Waka. Estos

fragmentos de selva esconden, pues, las partes

todavía enterradas de antiguas ciudades, que

generalmente corresponden a las zonas de

vida doméstica que aportan menos informa-

ción a los arqueólogos que a las zonas de cul-

to. Un paisaje comido por el paisaje; una ciudad

comida por la natura; una civilización engullida

por la historia. Un paisaje invisible que se hace

visible a través de la acción recuperadora del

hombre.

En el polo totalmente opuesto:

los paisajes que el hombre invisibiliza, aban-

dona, deja de fijar la mirada, por desinterés,

por obsolescencia o por desuso son los que

nos muestra la serie de diapositivas Esquelets,

pells mudades i deposicions del capital de Jordi

Mitjà. Esta obra es una documentación foto-

gráfica de la frontera entre España y Francia,

un lugar que después de la unificación eco-

nómica europea ha ido generando lugares de

desperdicio: casitas de cambio abandonadas,

pasos fronterizos en desuso, negocios diversos

cerrados... Al fin y al cabo, ruinas contemporá-

neas. Ruinas no sólo en desuso, sino también

marked as if by a scalpel. In this way the im-

ages of Xavier Ribas, entitled Estructures in-

visibles, show us images of the jungle where

the limits of the unexcavated areas of the

Waka site begin. These fragments of jungle

therefore conceal the still buried parts of

ancient cities, which generally correspond

to the areas of domestic life that provide

less information to archaeologists than the

religious areas. A landscape consumed by

the landscape; a city consumed by nature; a

civilisation gobbled up by history. An invis-

ible landscape made visible through man’s

action of recovery.

In the completely opposite ex-

treme: the landscapes that man makes in-

visible, abandons and ceases to look upon

through lack of interest, obsolescence or

disuse, are those shown through the series

of slides Esquelets, pells mudades i deposi-

cions del capital by Jordi Mitjà. This work is

a photographic documentation of the bor-

der between Spain and France, a place that

since European economic unification has

generated places of rejection: abandoned

exchange bureaux, disused border cross-

ings, diverse closed businesses... In short,

contemporary ruins. Ruins not only unused,

but also “unseen”; spaces and places where

we have ceased to look, where we increas-

ingly pass by faster through car as we no

longer have to stop to exchange money, to

7

"desmiradas"; espacios y lugares donde nuestra

mirada ha dejado de posarse, donde cada vez

pasamos más rápido con el coche ya que no

tenemos que pararnos a cambiar moneda, a

comprar, a verificar nuestro paso en los pasos

fronterizos...

Una obra que recoge la fuerza del

gesto de las dos anteriores -la mirada antro-

pológica que abandona el espacio doméstico y

la mirada social que abandona los espacios de

uso político-económico- es NYC Garbage de

Justin Gignac. En un gesto de ‘arqueología con-

temporánea’, de colecta de nuestra memo-

ria más reciente, Gignac se dedica a recoger

desperdicios de Nueva York y a encajonar en

pequeñas cajas de metacrilato, otorgándoles

de esta manera una presencia escultórica. La

recuperación de las excrecencias de la ciudad,

de la vida contemporánea de las ciudades del

‘primer mundo’, tan acostumbrada al desecho,

generan unos paisajes horribles que la mirada

intenta invisibilizar. Las montañas de basura nos

ahogan cada vez más, su olor cada vez es más

indisimulable y cada vez intentamos alejarnos

más de ellas, ignorarlas con más vehemencia...

Si bien el gesto de Gignac era aparentemente

naïf, ya que surgía de la pregunta "¿Se puede

vender cualquier cosa con un buen packaging?",

en el fondo esconde bombas de profundidad

para nuestras conciencias, para nuestras mira-

das, y nos obliga a reflexionar sobre el sinsen-

tido de la manera de vivir contemporánea.

shop, to verify our passage across borders...

NYC Garbage by Justin Gignac is

a work that encompasses the strength of

the gesture of the last two: the anthropo-

logical way of looking that abandons the do-

mestic space and the social way of looking

that abandons the spaces of political-eco-

nomic use. In a gesture “of contemporary

archaeology”, of collecting our most recent

memory, Gignac sets about to collecting

rubbish from New York and putting it into

small methacrylate boxes, thereby giving it

a sculptural presence. The recuperation of

the excrescencies of the city, of the con-

temporary life of the “first world” cities, so

accustomed to rejection, generates horrible

landscapes that our way of looking tries to

render invisible. The mountains of rubbish

increasingly suffocate us, the smell is ever

more difficult to dissimulate and we increas-

ingly try to distance ourselves more, ignor-

ing it more vehemently... Although Gignac’s

gesture was apparently naïve as it emerged

from the question “is it possible to sell any-

thing with good packaging?”, at root it con-

ceals depth charges for our consciences, for

our way of looking, and makes us reflect on

the senselessness of the contemporary way

of life.

If thus far invisibility has resulted

from our disposition to see or ignore what

is looked at, with the photograph from the

nies. Ruïnes no només en desús, sinó també ‘desmirades’; espais i llocs on la nostra mi-rada ha deixat de posar-s’hi, on cada vega-da passem més ràpid amb el cotxe ja que no hem de parar-nos a canviar moneda, a comprar, a verificar el nostre pas als passos fronterers... Una obra que recull la força del gest de les dues anteriors -la mirada antropològi-ca que abandona l’espai domèstic i la mirada social que abandona els espais d’ús político-econòmic- és NYC Garbage de Justin Gignac . En un gest ‘d’arqueologia contemporània’, de recull de la nostra memòria més recent, Gig-nac es dedica a recollir brossa de Nova York i a encapsar-la en petites caixes de metacrilat, atorgant-li d'aquesta manera una presència escultòrica. La recuperació de les excrescèn-cies de la ciutat, de la vida contemporània de les ciutats del ‘primer món’, tan avesada al rebuig, generen uns paisatges horribles que la mirada intenta invisibilitzar. Les muntanyes de brossa ens ofeguen cada vegada més, la seva olor cada vegada és més indissimulable i cada vegada intentem allunyar-nos-en més, ignorar-les amb més vehemència... Si bé els gest de Gignac era aparentment naïf, ja que sorgia de la pregunta "Es pot vendre qualse-vol cosa amb un bon packaging?", en el fons amaga bombes de profunditat per a les nos-tres consciències, per a les nostres mirades, i ens obliga a reflexionar sobre el sensesentit

8

de la manera de viure contemporània. Si fins ara la invisibilitat venia donada per la nostra disposició a veure o ignorar allò mirat, amb la fotografia de la sèrie To-pografia del Trauma de Laura Cantarella és la força de la natura la que apar ta l’home ‘civi-litzat’ -és a dir, ‘l’home que viu a la ciutat’ en el sentit etimològicament original el terme- i que, per tant, n’allunya la seva mirada. La increïble força de la imatge d’aquesta casa semi-enterrada per la lava del volcà Etna so-vint dóna la sensació de ser una imatge irre-al, com de conte. Onírica, fins i tot. La força dels seus colors, el contrast amb el negre de la lava, el verd dels arbres, el blau del cel i el taronja de les teules, un cel gairebé im-possible i un marcat clarobscur que recorda els quadres de Caravaggio fan que sembli un escenari preparat. Però, com sempre, la realitat supera amb escreix la ficció; Laura Cantarella és una ‘fotografa’ en el sentit es-tricte de la paraula, ella tan sols -o, més ben dit, sobretot- es dedica a prémer el botó de la càmera, retallant, així, trossos de la re-alitat que té al davant i que per a la resta de nosaltres passen desapercebuts. El seu ull és capaç de detectar i copsar aquests frag-ments de realitat com tan sols ho saben fer els veritables captadors de la immediatesa: sense manipulacions, sense escenaris, sense ar tificis; tan sols obrint l’obturador en el se-gon precís, fent visible allò que per a la resta

Si hasta ahora la invisibilidad venia

dada por nuestra disposición en ver o ignorar

lo mirado, con la fotografía de la serie Topogra-

fia del Trauma de Laura Cantarella es la fuerza

de la naturaleza la que aparta el hombre ‘civi-

lizado’ -es decir, ‘el hombre que vive en la ciu-

dad’ en el sentido etimológicamente original

del término- y que, por tanto, aleja su mirada.

La increíble fuerza de la imagen de esta casa

semi-enterrada por la lava del volcán Etna a

menudo da la sensación de ser una imagen

irreal, como de cuento. Onírica, incluso. La

fuerza de sus colores, el contraste con el negro

de la lava, el verde de los árboles, el azul del

cielo y el naranja de las tejas, un cielo casi im-

posible y un marcado claroscuro que recuerda

los cuadros de Caravaggio hacen que parezca

un escenario preparado. Pero, como siempre,

la realidad supera con creces la ficción; Lau-

ra Cantarella es una ‘fotografa’ en el sentido

estricto de la palabra, ella tan sólo -o, mejor

dicho, sobretodo- se dedica a apretar el botón

de la cámara, recortando, de esta manera, tro-

zos de la realidad que tiene delante y que para

el resto de nosotros pasan desapercibidos. Su

ojo es capaz de detectar y captar estos frag-

mentos de realidad como tan sólo lo saben

hacer los verdaderos captadores de la inme-

diatez: sin manipulaciones, sin escenarios, sin

artificios; tan sólo abriendo el obturador en el

segundo preciso, haciendo visible lo que para

el resto es invisible: lo que tenemos delante de

series Topografia del Trauma by Laura Can-

tarella it is the strength of nature which

separates “civilised” man; in other words,

“man who lives in the city” in the etymo-

logically original sense of the term, and who,

therefore, turns away from it. The incredible

strength of the image of this house semi-

buried by the lava of the volcano Etna often

gives the feeling of being an unreal image,

like a story. Even oneiric. The strength of its

colours, the contrast with the black of the

lava, the green of the trees, the blue of the

sky and the orange of the tiles, an almost

impossible sky and a marked chiaroscuro,

which recalls the paintings of Caravaggio,

make it resemble a prepared stage. How-

ever, as always, reality greatly outstrips fic-

tion; Laura Cantarella is a “photographer”

in the strict sense of the word: she only, or,

rather, above all, devotes herself to pressing

the button of the camera, thereby selecting

pieces of the reality before her, which for

the rest of us go by unnoticed. Her eyes

are capable of detecting and capturing frag-

ments of reality as only those who can truly

capture immediacy know how: without ma-

nipulations, without settings, without ar tific-

es; merely opening the shutter at the right

moment, making visible what for everyone

else is invisible: that which we have in front

of our eyes.

All of these works are basically

9

los ojos.

Todas estas obras son básicamen-

te un ejercicio de recuperación a través de la

mirada estética de unos paisajes que se han

convertido en invisible a través del tiempo, del

desuso, del desperdicio o de la expulsión.

La aparición del fenómeno de las

Micronaciones hacia los años sesenta del siglo

XX permite también recuperar espacios que

han sido abandonados y que conforman nue-

vos paisajes. Las Micronaciones son estados,

países o naciones sin reconocimiento oficial

creados por personas individuales, grupos

sociales, familias o colectivos y que, en mu-

chos casos, emulan las formas y los usos de

los estados ‘reconocidos’, creando también sus

monedas, los pasaportes, los sellos, las bande-

ras, los himnos, los ejércitos... Este fenómeno

tiene su origen en la época colonial, en que

el descubrimiento de nuevas tierras y de nue-

vas civilizaciones permitía que los europeos se

apropiasen de ellas -tanto las tierras como

las personas- y proclamar estados allí don-

de no havia -siempre, claro, según el parecer

de los propios europeos- Este hecho era po-

sible en un momento en que aún quedaban

‘espacios para la apropiación’ y no había una

globalización de la información: el tiempo de

la comunicación todavía era relativamente len-

to. Estas son las dos grandes diferencias entre

este sobiranismo tardo-colonial y el fenómeno

de las micronaciones. Para estas últimas ya no

an exercise in recovering, through an aes-

thetic way of looking, landscapes that have

become invisible over time, through disuse,

rejection or expulsion.

The appearance in the 1960s of

the phenomenon of micronations also al-

lows the recovery of spaces that have been

abandoned and that form new landscapes.

Micronations are states, countries or na-

tions without official recognition created by

individuals, social groups, families or other

groups and which, in many cases, emulate

the forms and uses of the “recognised”

states, also creating their own currencies,

passports, stamps, flags, national anthems,

armies... This phenomenon has its origin

in the colonial era, when the discovery of

new territories and new civilisations al-

lowed the Europeans to appropriate both

lands and people and proclaim states where

they did not exist, always in keeping with

the view of the Europeans themselves of

course. This was possible at a time when

there were still “spaces to be appropriated”

and there was no globalisation of informa-

tion: communication was still relatively slow.

These are the two big differences between

this late-colonial sovereignty and the phe-

nomenon of micronations. For the latter

there are not many spaces to appropri-

ate and they have had to have recourse

to more imaginative strategies: recovering

és invisible: el que tenim davant dels ulls. Totes aquestes obres són bàsicament un exercici de recuperació a través de la mi-rada estètica d’uns paisatges que han esde-vingut invisibles a través del temps, del des-ús, del rebuig o de l’expulsió. L’aparició del fenomen de les Micro-nacions cap els anys seixanta del segle XX permet també recuperar espais que han es-tat abandonats i que conformen nous pai-satges. Les Micronacions són estats, països o nacions sense reconeixement oficial cre-ats per persones individuals, grups socials, famílies o col·lectius i que, en molts casos, emulen les formes i els usos dels estats ‘re-coneguts’, creant també les seves monedes, els passapor ts, els segells, les banderes, els himnes, els exèrcits... Aquest fenomen té el seu origen en l’època colonial, en què el descobriment de noves terres i de noves civilitzacions permetia que els europeus se n'apropiessin -tant les terres com les perso-nes- i proclamar estats allà on no n’hi havia -sempre segons el parer dels propis euro-peus, és clar- Aquest fet era possible en un moment en què encara quedaven ‘espais per l’apropiació’ i no hi havia una globalització de la informació: el temps de la comunica-ció encara era relativament lent. Aquestes són les dues grans diferències entre aquest sobiranisme tardo-colonial i el fenomen de les micronacions. Per aquestes últimes ja no

10

quedaven massa espais per apropiar-se i han hagut de recórrer a estratègies imaginatives: recuperar espais abandonats i dotats d’inde-finició per les lleis vigents (Principality of Sea-land); intentar apropiar-se del llegat d’algun regnes creats a principis de segle (Seborga, Regne de Redonda); o, simplement, inventar-se espais vir tuals o crear illes d’independen-tisme dins dels països ja existents (Républi-que indépendante du Saugeais, Molossia...). Això fa que llocs totalment invisibles com poden ser illots minúsculs al mig de l’oceà o plataformes petrolíferes abandonades passin a ser recuperats i fins a cer t punt visibilit-zats. Actualment arreu del món hi ha més de 2.500 Micronacions escampades entre els móns vir tuals d’Internet i l’espai físic real. Sota el concepte Paisatgisme Elec-trònic s’han reunit, amb la col·laboració del músic i Dj. Joan Malé (Monoceros), peces mu-sicals del panorama de la música electrònica més minimalista que, amb la seva sonoritat, evoquen en cer ta manera uns paisatges que s’amaguen com imatges imprevistes en el nostre interior i que afloren a mesura que es construeixen aquests coixins sonors. Mol-tes vegades ens remeten a paisatges nòrdics amb grans extensions de gel i neu. Amb la instal·lació del neó que va oscil·lant la in-tensitat de la potència de la seva llum en un espai blanc es crea un escenari hipnòtic que ajuda a deixar-se por tar per aquestes

quedaban demasiados espacios para apropiar-

se y han tenido que recurrir a estrategias ima-

ginativas: recuperar espacios abandonados y

dotados de indefinición para las leyes vigentes

(Principality of Sealand); intentar apropiarse del

legado de alguno de los regnos creados a prin-

cipios de siglo (Seborga, Regne de Redonda); o,

simplemente, inventarse espacios virtuales o

crear islas de independentismo dentro de los

países ya existentes (République indépendante

du Saugeais, Molossia...). Esto provoca que los

lugares totalmente invisibles como pueden

ser islotes minúsculos en medio del océano

o plataformas petrolíferas abandonadas pasen

a ser recuperados y hasta cierto punto visi-

bilizados. Actualmente en todo el mundo hay

más de 2.500 Micronaciones esparcidas entre

los mundos virtuales de Internet y el espacio

físico real.

Bajo el concepto Paisatgisme Elec-

trònic se han reunido, con la colaboración del

músico y Dj. Joan Malé (Monoceros), piezas mu-

sicales del panorama de la música electrónica

más minimalista que, con su sonoridad, evocan

en cierta manera unos paisajes que se escon-

den con imágenes imprevistas en nuestro inte-

rior y que afloran a medida que se construyen

estas almohadas sonoras. Muchas veces nos

remetimos a paisajes nórdicos con grandes

extensiones de hielo y nieve. Con la instala-

ción del neón que va oscilando la intensidad

de la potencia de su luz en un espacio blanco

spaces abandoned and endowed with lack

of definition by prevailing laws (Principality

of Sealand); trying to appropriate the legacy

some kingdoms created at the star t of the

century (Seborga, Kingdom of Redonda); or,

simply, inventing vir tual spaces and creat-

ing pro-independence islands within exist-

ing countries (République indépendante

du Saugeais, Molossia...). This means that

completely invisible places such as tiny islets

in the middle of the ocean or abandoned

oil platforms are recovered and to some

extent made visible. Currently around the

world there are more than 2,500 microna-

tions dispersed between the vir tual worlds

of Internet and the real physical space.

Under the concept Paisatgisme

Electrònic, and with the collaboration of

the musician and DJ Joan Malé (Monoceros),

musical pieces have been brought together

from the panorama of the most minimal-

ist electronic music that with their sonority

somehow evoke landscapes that conceal

themselves like unexpected images in our

interior and emerge as these cushions of

sound are constructed. They often take us

to Nordic landscapes with great expanses

of ice and snow. With the neon installation

that oscillates the intensity of the power of

its light in a white space, a hypnotic setting

is created that helps us to be carried away

by these images. Invisible images that will

11

se crea un escenario hipnótico que ayuda a

dejarse llevar por estas imágenes. Unos pai-

sajes invisibles que seguirán siempre invisibles

ya que se producen más como conjuntos de

sensaciones del alma que como vivencias ex-

teriorizables. Paisajes indescriptibles para los

otros ya que son vivencias interiores.

Como decíamos al principio, hay

una distinción entre dos tipos de invisibilidad.

Si hasta ahora hemos hecho un recorrido por

los paisajes que, por diversos motivos, son invi-

sibles a nuestra mirada, ahora nos adentramos

en los paisajes que son invisibles a nuestra vista,

es decir, que nuestro ojo es incapaz de percibir

físicamente y necesita de la ayuda de la ciencia

y la tecnología para hacérnoslos visibles.

Este es el caso, por ejemplo, de las

dos representaciones de un átomo que se han

escogido. Por un lado, la representación de Nils

Bohr, que, siguiendo el esquema de nuestro

sistema solar, lo muestra como un conjunto de

electrones que orbitan alrededor del núcleo,

generando de esta manera una imagen de una

gran potencia estética. Por el otro, con un con-

cepto diferente de la materia, encontramos

unas imágenes de H.E.White creadas a partir

de las teorías de Erwin Schrödinger, que en-

tiende los átomos como nubes de electrones

alrededor del núcleo. Ambas son representa-

ciones de un mundo sin imagen; ambos hacen

visibles mundos que para nuestros ojos son

invisibles y, además, al darles imagen, revelan

imatges. Uns paisatges invisibles que segui-ran sempre invisibles ja que es produeixen més com a conjunts de sensacions de l’ànima que com a vivències exterioritzables. Paisat-ges indescriptibles per als altres ja que són vivències interiors. Com dèiem al començament, hi ha una distinció entre dos tipus d’invisibilitat. Si fins ara hem fet un recorregut pels paisatges que, per diversos motius, són invisibles a la nostra mirada, ara ens endinsem en els pai-satges que són invisibles a la nostra vista, és a dir, que el nostre ull és incapaç de perce-bre físicament i necessita de l’ajuda de la ci-ència i la tecnologia per fer-nos-els visibles. Aquest és el cas, per exemple, de les dues representacions d'un àtom que s'han escollit. D'una banda, la representació de Nils Bohr, que, seguint l’esquema del nostre sistema solar, el mostra com a un conjunt d'electrons que orbiten al voltant del nu-cli, generant d'aquesta manera una imatge d’una gran potència estètica. De l'altra, amb un concepte diferent de la matèria, trobem unes imatges d'H.E.White creades a par tir de les teories d'Erwin Schrödinger, que en-tén els àtoms com a núvols d’electrons al voltant del nucli. Ambdues són representaci-ons d’un món sense imatge; ambdós fan visi-bles móns que per als nostres ulls són invisi-bles i, a més, en fer-los visibles, en donar-los imatge, revelen concepcions diferents, que

always be invisible given that they are pro-

duced more as a series of sensations of the

soul than as experiences that can be exteri-

orised. Indescribable landscapes for others

as they are interior experiences.

As we said at the star t, there is

a distinction between two types of invisibil-

ity. If until now we have journeyed through

landscapes that, for various reasons, are in-

visible to our way of looking, we now delve

further into the landscapes that are invisible

to our sight, in other words that our eyes

are incapable of perceiving physically and

need the help of science and technology to

make them visible to us.

This is the case, for example, of

the two representations of an atom that

have been chosen. On the one hand, the

representation of Nils Bohr, who, follow-

ing the plan of our solar system, shows it

as a set of electrons orbiting the nucleus,

something which generates an image of

great aesthetic power. On the other hand,

with a different concept of matter, we find

some images by H. E. White created based

on the theories of Erwin Schrödinger, who

understands atoms as clouds of electrons

around the nucleus. Both are representa-

tions of a world without image; both make

visible worlds that to our eyes are invisible.

Moreover, in making them visible, in giving

them image, they reveal different concep-

12

defineixen més als qui el descriuen que al món que volen descriure. Són imatges que, en el fons, tot i l’aparent ‘objectivitat cien-tífica’, ens revelen que no són pas més ob-jectives que un paisatge pintat per qualsevol ar tista. Amb el projecte Seti@Home, por tat a terme per la Universitat de Berkeley, se'ns presenta un salvapantalles per a l’ordinador, el qual treballa de manera col·laborativa en xarxa i que ens fa visible l’anàlisi de les ones de radiofreqüència rebudes per el radio-te-lescopi Arecibo, el més gran del món i situ-at a Puer to Rico, per buscar indicis de vida extraterrestre. Una altra vegada es visibilitza un món llunyà i invisible com són les senyals de ràdio captades a l’espai exterior. En aquesta línia trobem el plànol del geògraf Joan Busquets. Es tracta de la re-presentació gràfica no tan sols de l’espai -com ens tenen acostumats la majoria dels mapes- sinó que també mostra la relació espai-temps i com els mitjans de transpor t condicionen la nostra percepció de l’espai segons la velocitat a la que ens desplacem. Així, Busquets compara un mateix trajecte Vielha-Londres, l’un fet amb avió i l’altre fet amb cotxe. D'aquesta manera, veiem com l’espai físic es dilata o es contrau si viatgem a 50 o bé a 900 Km/h. Joan Busquets ens mostra quelcom que tots hem experimentat a les nostres vides però que no havíem vist

tions, which define those who describe it

more than the world they seek to describe.

They are images that, fundamentally, despite

the apparent “scientific objectivity”, reveal

to us that they are no more objective than

a landscape painted by any artist.

With the project Seti@Home,

carried out by Berkeley University, a com-

puter screensaver is presented, which works

collaboratively in a network and makes visi-

ble the analysis of the radiofrequency waves

received by the radio-telescope Arecibo,

the biggest in the world located in Puerto

Rico, to look for signs of extraterrestrial life.

Once again a remote and invisible world is

made visible: the radio signals captured in

outer space.

Along the same line is the map

by the geographer Joan Busquets. This is not

only the graphic representation of space, to

which most maps have accustomed us, but

also shows the space-time relationship and

how the means of transport conditions our

perception of space according to the speed

at which we move. Thus, Busquets com-

pares the same journey from Vielha to Lon-

don, one made by plane, the other by car.

In this way, we see how the physical space

expands or contracts if we travel at 50 or

900 km/h. Joan Busquets shows us some-

thing we have all experienced in our lives

but had never seen before represented in

concepciones diferentes, que definen más a

quienes lo describen que al mundo que quie-

ren describir. Son imágenes que, en el fondo, a

pesar de la aparente ‘objetividad científica’, nos

revelan que no somos más objetivos que un

paisaje pintado por cualquier artista.

Con el proyecto Seti@Home, lleva-

do a cabo por la Universidad de Berkeley, se

nos presenta un salvapantallas para el ordena-

dor, el cuál trabaja de manera colaborativa en

red y que nos hace visible el análisis de las on-

das de radiofrecuencia recibidas por el radio-

telescopio Arecibo, el más grande del mundo

y situado en Puerto Rico, para buscar indicios

de vida extraterrestre. Otra vez se visibiliza un

mundo lejano e invisible como son las señales

de radio captadas en el espacio exterior.

En esta línea encontramos el pla-

no del geógrafo Joan Busquets. Se trata de

la representación gráfica no sólo del espacio

—como nos tienen acostumbrados la mayoría

de los mapas— sino que también muestra la

relación espacio-tiempo y como los medios

de transporte condicionan nuestra percepción

del espacio según la velocidad a la que nos

desplazamos. De esta manera, Busquets com-

para un mismo trayecto Vielha-Londres, uno

en avión y otro en coche. De este modo, ve-

mos como el espacio físico se dilata o se con-

trae si viajamos a 50 o bien a 900 Km/h. Joan

Busquets nos muestra algo que todos hemos

experimentado en nuestras vidas pero que no

13

an image.

Lastly, Bettina Bachem captures

the suggestive images generated by an os-

cillograph, a device that measures oscilla-

tions of waves when reaching sand, of São

Conrado beach in Brazil and creates a video

that has the same hypnotic effect as looking

at the sea or a crackling fire for hours.

Although the reflection on invis-

ibility focuses on the landscape, we see that,

more than speaking of the landscape itself,

what it does is to reflect on our relation-

ship with it and our limitation to perceive it.

Therefore, we see how between us and the

landscape a synergy is produced, a constant

relation of coming and going of concepts,

ideas or limitations, both physical and “con-

ceptual”, which conform both to us and to

the landscapes before us, whether making

them invisible or overexposing them to our

way of looking.

As we have seen, then, invisibility

has multiple facets and, consequently, the

landscape has as many ways of showing

and concealing itself as there are forms of

invisibility. These forms of invisibility are bi-

directional, both from the landscape to the

person perceiving it and from the perceiver

to the landscape. They mutually affect each

other, it being practically impossible to sep-

arate one from the other and, at the same

time, what is visible and what is invisible.

habíamos visto nunca antes plasmado en una

imagen. Por último, Bettina Bachem toma

las sugeridoras imágenes generadas por un os-

cilógrafo -un aparato que mide las oscilaciones

de las ondas al llegar a la arena- de la playa de

São Conrado en Brasil y crea un vídeo que

posee el mismo efecto hipnótico que mirar el

mar o bien un fuego crepitando durante ho-

ras.

Si bien la reflexión sobre la invi-

sibilidad se centra en el paisaje, vemos como

ésta, más que hablar del paisaje en sí, lo que

hace es plantar nuestra relación hacia éste y

nuestras limitaciones para percibirlo. Por tan-

to, vemos como entre nosotros y el paisaje se

produce una sinergia, una relación constante

de ir y venir de conceptos, ideas o limitacio-

nes, tanto físicas como ‘conceptuales’, que

nos conforman tanto a nosotros como a los

paisajes que tenemos delante, ya sea invisibi-

lizándolos o sobreexponidéndolos a nuestra

mirada. Como vemos, pues, la invisibilidad

tiene múltiples facetas y, en consecuencia, el

paisaje presenta tantas maneras de mostrarse

y de ocultarse como maneras de invisibilidad

existen. Estas formas de invisibilidad son bidi-

reccionales, tanto van del paisaje hacia quien

lo percibe como de quien lo percibe hacia el

paisaje. Se afectan mutuamente, siendo prácti-

camente imposible distinguir cuál es uno y cuál

es el otro y, sin embargo, qué es visible y qué

es invisible.

mai abans plasmat en una imatge. Per últim, Bettina Bachem agafa les suggeridores imatges generades per un oscil·lògraf -un aparell que mesura les oscil-lacions de les onades en arribar a la sorra- de la platja de São Conrado al Brasil i crea un vídeo que posseeix el mateix efecte hip-nòtic que mirar el mar o bé un foc crepitant durant hores. Si bé la reflexió sobre la invisibilitat se centra en el paisatge, veiem com aquesta, més que par lar del paisatge en sí, el que fa és plantejar la nostra relació vers aquest i les nostres limitacions per percebre’l. Per tant, veiem com entre nosaltres i el paisatge es produeix una sinergia, una relació constant d’anar i venir de conceptes, idees o limitaci-ons, tant físiques com ‘conceptuals’, que ens conformen tant a nosaltres com als paisatges que tenim davant, ja sigui invisibilitzant-los o sobreexposant-los a la nostra mirada. Com veiem, doncs, la invisibilitat té múltiples facetes i, en conseqüència, el pai-satge presenta tantes maneres de mostrar-se i d’ocultar-se com formes d’invisibilitat existeixen. Aquestes formes d’invisibilitat són bidireccionals, tant van del paisatge cap a qui el percep com de qui el percep cap al paisatge. S’afecten mútuament, essent pràc-ticament impossible destriar quin és l’un i quin és l’altre i, tanmateix, què és visible i què és invisible.

14

Els factors invisibles només es fan perceptibles a par tir d'un exercici de lentitud profunda*

Mirar, en el segle XXI, s'ha d'enten-dre com "anticipar". Per a això és neces-sari aprendre la metodologia de la mira-da lenta, que consisteix en la possibilitat de conèixer, mitjançant "un sol cop d'ull" tota la realitat: el seu entramat visible i la seva xarxa subjacent. Els factors invisibles de la realitat de què parla David Bohm només es fan perceptibles a l'ull humà a partir d'un exercici de lentitud profunda. Detenir la mirada facilita conèixer l'índo-le de la realitat perquè podem veure els seus caràcters implícits.

L'enfocament de les ciències del caos suggereix que la realitat està compos-ta per uns factors visibles i altres invisibles, i que veure la realitat consisteix en relaci-onar adequadament els múltiples compo-nents del seu doble entramat. La ciència clàssica ens va ensenyar a fraccionar la realitat en par ts a fi de co-nèixer-la millor. Se'ns deia: mir i pr imer una cosa i després l'altra. La modernitat es va obstinar de tal manera en aquesta concep-ció fins al punt d'elaborar tota una fi losofia dels compar timents estancs: el positivisme lògic .

Los factores invisibles sólo se ha-

cen perceptibles a partir de un ejercicio de

lentitud profunda*

Mirar, en el siglo XXI, debe en-

tenderse como “anticipar”. Para ello es

necesario aprender la metodología de la

mirada lenta, que consiste en la posibilidad

de conocer, mediante “un sólo golpe de ojo

” toda la realidad: su entramado visible y su

red subyacente. Los factores invisibles de la

realidad de que habla David Bohm sólo se

hacen perceptibles al ojo humano a partir

de un ejercicio de lentitud profunda. Dete-

ner la mirada facilita conocer la índole de la

realidad porque podemos ver sus caracte-

res implícitos.

El enfoque de las ciencias del caos

sugiere que la realidad está compuesta por

unos factores visibles y otros invisibles, y que

ver la realidad consiste en relacionar adecua-

damente los múltiples componentes de su

doble entramado.

La ciencia clásica nos enseñó a

fraccionar la realidad en partes a fin de co-

nocerla mejor. Se nos decía: mire primero

una cosa y después la otra. La modernidad se

empecinó de tal manera en esta concepción

hasta el punto de elaborar toda una filosofía

de los compartimientos estancos: el positivis-

mo lógico.

Invisible factors only become

perceptible through an exercise of pro-

found slowness*

Looking, in the 21st century,

must be understood as “anticipating”. For

this it is necessary to learn the methodol-

ogy of looking slowly, which consists of

the possibility of understanding, through

“a single swipe of the eye”, the whole

reality: its visible fabric and its underly-

ing network. Invisible factors of the real-

ity David Bohm speaks of only become

perceptible to the human eye through an

exercise of profound slowness. Stopping

to look facilitates understanding of the

nature of reality because we can see its

implicit characteristics.

The chaos science approach

suggests that reality is composed of visible

and invisible factors and that seeing reality

consists of adequately relating the multiple

components of its dual fabric.

Classical science teaches us to

split reality into par ts in order to know it

better. We were told to first look at one

thing and then at another. Modernity thus

persisted in this conception to the point of

developing a complete philosophy of air-

tight compartments: logical positivism.

The new science teaches us

M A N U E L G U Z M Á N H E N N E S S E Y

15

M A N U E L G U Z M Á N H E N N E S S E Y

La nova ciència ens ensenya la con-veniència d'unir en el nostre cer vell "tota la realitat" per tal de veure-la, conèixer-la i aprehendre-la com una totalitat dinàmica circular. L'ofici de veure , en el món de la modernitat, consistia simplement en mirar els quadres separats d'una pel·lícula que ens era aliena. Però en el món d'avui, do-minat per dinàmiques d'incer tesa i atzar, aquest acte de mirar incorpora un nou concepte der ivat dels descobr iments més recents de la neurofisiologia: anticipar. El neurofisiòleg colombià Rodolfo Llinás recentment ha plantejat que la ver-tadera funció del cer vell no és la de gene-rar compor taments, com va creure la psi-cologia tradicional, sinó a d'anticipar allò que va a succeir. El cer vell dels éssers vius, segons Llinás, anticipa com a mecanisme d'autoprotecció. En aquest assaig sostinc que mirar, en el segle XXI, s'ha d'entendre com "anti-cipar". Per a això és necessar i aprendre la metodologia de la mirada lenta, que con-sisteix en la possibil itat de conèixer, mitjan-çant "un sol cop d'ull" tota la realitat: el seu entramat visible i la seva xarxa subjacent.

La mirada lenta s'exerceix de manera rà-pida, però profunda

Posaré dos exemples: Gustav Ja-

La nueva ciencia nos enseña la

conveniencia de unir en nuestro cerebro

“toda la realidad” para verla, conocerla y

aprehenderla como una totalidad dinámica

circular. El oficio de ver, en el mundo de la

modernidad, consistía simplemente en mirar

los cuadros separados de una película que

nos era ajena. Pero en el mundo de hoy, do-

minado por dinámicas de incertidumbre y

azar, ese acto de mirar incorpora un nuevo

concepto derivado de los más recientes des-

cubrimientos de la neurofisiología: anticipar.

El neurofisiólogo colombiano

Rodolfo Llinás ha planteado recientemente

que la verdadera función del cerebro no es

la de generar comportamientos, como creyó

la psicología tradicional, sino la de anticipar

lo que va a suceder. El cerebro de los seres

vivos, según Llinás, anticipa como mecanismo

de autoprotección.

En este ensayo sostengo que mi-

rar, en el siglo XXI, debe entenderse como

“anticipar”. Para ello es necesario aprender

la metodología de la mirada lenta, que con-

siste en la posibilidad de conocer, mediante

“un sólo golpe de ojo ” toda la realidad: su

entramado visible y su red subyacente.

La mirada lenta se ejerce de mane-

ra rápida, pero profunda

Voy a poner dos ejemplos: Gustav

the usefulness of uniting in our brain “the

whole reality” in order to see it, know it

and understand it as a dynamic circular to-

tality. The function of seeing, in the world

of modernity, simply consisted of looking at

separated frames of a film which is distant

from us. But in today’s world, dominated

by dynamics of uncertainty and chance, this

action of looking incorporates a new con-

cept derived from the most recent discov-

eries of neurophysiology: anticipating.

The Colombian neurophysiolo-

gist Rodolfo Llinás has recently suggested

that the true function of the brain is not

that of generating behaviours, as traditional

psychology believed, but that of anticipat-

ing what is going to happen. The brain of

living beings, according to Llinás, anticipates

as a mechanism of self-protection.

In this essay, I sustain that look-

ing, in the 21st century, must be under-

stood as “anticipating”. For this it is neces-

sary to learn the methodology of looking

slowly, which consists of the possibility of

understanding, through “a single swipe of

the eye” the whole reality: its visible fabric

and its underlying network.

Looking slowly is done quickly

but profoundly

I will provide two examples:

16

nouch li pregunta a Franz Kafka la raó de la seva coneguda aversió pel cinema, i Kaf-ka li respon: malgrat que em considero un home profundament obser vador, he arr ibat a la conclusió que la proposta tècnica que proposa el cinema, per torba la meva mira-da. Els moviments són molt ràpids i el canvi ràpid entre una imatge i una altra de nova, compel·leix l'espectador a anar rera la nova apar ició deixant de banda detalls de l'anter ior que, malgrat l i poguessin ha-ver semblat interessants, ja no podrà mi-rar. En el cinema no és la mirada la que pren possessió de les imatges, ans al contrar i: és el cinematògraf qui s'apropia de l'ull de l'espectador per tal d'obligar-lo a veure el que aquest vol que vegi. La mirada lenta entranya l'exercici de la màxima ll iber tat que li és possible a l'home, aquella de mirar, pel temps, la intensitat i l'angle de perspectiva que ell consider i apropiat, aquell aspecte escollit de la realitat que li interessa. L'autor d'aquesta nota recorda que en una ocasió va tenir la necessitat de sus-pendre una relació sentimental perquè la seva parella era reiterativa en la pregunta "Què penses?" I mai no va poder entendre la resposta: "no penso, miro; i mirar —cap a dins, cap a fora, cap a la intersecció del

Janouch le pregunta a Franz Kafka la razón

de su conocida aversión por el cine, y Kafka

le responde: a pesar de que me considero

un hombre profundamente observador, he

llegado a la conclusión de que la propuesta

técnica que propone el cine, perturba mi mi-

rada.

Los movimientos son muy rápi-

dos y el rápido cambio entre una imagen y

otra nueva, compele al espectador a ir tras

la nueva aparición dejando de lado detalles

de la anterior que a pesar de que pudieran

haberle parecido interesantes, ya no podrá

mirar.

En el cine no es la mirada la que

toma posesión de las imágenes, sino lo con-

trario: es el cinematógrafo quien se apropia

del ojo del espectador para obligarlo a ver lo

que este quiere que vea.

La mirada lenta entraña el ejerci-

cio de la máxima libertad que le es posible

al hombre, aquella de mirar, por el tiempo, la

intensidad y el ángulo de perspectiva que él

considere apropiado, ese elegido aspecto de

la realidad que le interesa.

El autor de esta nota recuerda que

en una ocasión tuvo necesidad de suspender

una relación sentimental porque su pareja era

reiterativa en la pregunta "¿Qué piensas?" Y

nunca pudo entender la respuesta: "no pien-

so, miro; y mirar —hacía dentro, hacía fuera,

hacía el intersecto del adentro/afuera— es el

Gustav Janouch asks Franz Kafka about the

reason for his known aversion to cinema,

and Kafka responds that although he con-

siders himself self a deeply observant man,

he has come to the conclusion that the

technical aim of cinema perturbs the way

he looks.

The movements are very fast

and the rapid change between one im-

age and another compels the viewer to go

after the new one leaving aside details of

the previous which, although it might have

seemed interesting, can no longer be seen.

In the cinema it is not looking

that takes possession of the images but

the contrary: it is the cinematograph that

appropriates the eyes of the viewers to

oblige them to see what it wants them to

see.

Looking slowly entails exercising

the maximum freedom possible to people:

that of looking, by means of time, the in-

tensity and the angle of perspective they

consider appropriate, at the chosen aspect

of the reality that interests them.

This writer recalls that on one

occasion it was necessary to break off a

personal relationship because his par tner

repeatedly asked the question: “What do

you think?” And could never understand

the answer : “I don’t think, I look; and look-

ing —inwardly, outwardly, towards the in-

17

tersection of inwards/outwards— is the

exercising of my inalienable freedom.”

It was, of course, about looking

slowly: either about stopping at the analysis

or the contemplation of the complexity of

the details or making an aerial pan through

the circular dynamic complexity that capri-

ciously surrounds reality.

If you pass from one frame to

another without having understood in

depth what was in the discarded frame,

you will probably understand a par tial and,

therefore, imprecise reality. The invisible

factors of reality that David Bohm speaks

of only become perceptible to the human

eye through an exercise of profound slow-

ness. Take your time, Wittgenstein advised

the philosophers.

Rose without reason

The rose is without reason, said

Angelus Silesius, but the rose cannot be

understood through an act of superficial

viewing: it is necessary to go deep within

its hear t, linger in its fragrance and unravel

the hidden beauty of its invisible pistils. The

rose, flower of a day, is not understood in

one day. It is essential to repeat and repeat.

Move away and move closer again, forget

about it and then remember. Consider, as

my friend used to say, looking at it merely

ejercicio de mi inalienable libertad".

Se trataba, por supuesto, de una

mirada lenta, que igual podía detenerse en el

análisis o la contemplación de la complejidad

de los detalles, o efectuar un aéreo “paneo”

por la complejidad dinámica circular que cir-

cunda, de manera caprichosa, la realidad.

Si uno pasa de un cuadro a otro

sin haber comprendido en profundidad lo

que había en el cuadro descartado, segura-

mente conocerá una realidad parcial, y por

ende, imprecisa. Los factores invisibles de la

realidad de que habla David Bohm, sólo se

hacen perceptibles al ojo humano, a partir de

un ejercicio de lentitud profunda. Tómate tu

tiempo, aconsejaba Wittgenstein a los filóso-

fos.

Rosa sin porqué

La rosa es sin porqué, dijo Angelus

Silesius, pero la rosa no se puede compren-

der mediante un acto de visión superficial: es

necesario ir al adentro profundo de su cora-

zón, demorarse en su aroma y desentrañar la

hermosura agazapada de su pistilos invisibles.

La rosa, flor de un día, no se aprende en un

día. Es imprescindible reincidir y reincidir. To-

mar distancia y volverse a acercar, olvidarse

de ella y recordarla luego. Pensar, como decía

mi amiga, mirarla nada más con la simple evo-

cación de su recuerdo perfecto.

dins/fora— és l'exercici de la meva inalie-nable ll iber tat". Es tractava, per suposat, d'una mira-da lenta, que tant podia detenir-se en l'anà-lisi o la contemplació de la complexitat dels detalls, com efectuar una panoràmica aèr ia per la complexitat dinàmica circular que circumda, de manera capr itxosa, la realitat. Si hom passa d'un quadre a l'altre sense haver comprès amb profunditat allò que hi havia en el quadre descar tat, segu-rament coneixerà una realitat parcial, i per tant, imprecisa. Els factors invisibles de la realitat de què par la David Bohm, només es fan perceptibles a l'ull humà, a par tir d'un exercici de lentitud profunda. Pren-te el teu temps, l i aconsellava Wittgenstein als fi lòsofs.

Rosa sense perquè

La rosa és sense perquè, va dir An-gelus Silesius, però la rosa no es pot com-prendre mitjançant un acte de visió su-perficial: és necessar i anar cap a l'endins profund del seu cor, demorar-se en el seu aroma i desentranyar la formosor agotnada dels seus pistils invisibles. La rosa, flor d'un dia, no s'aprèn en un dia. És imprescindi-ble reincidir i reincidir. Prendre distància i tornar-se a apropar, oblidar-se d'ella i re-cordar-la després. Pensar, com deia la meva

18

amiga, mirar-la tan sols amb la simple evo-cació del seu record perfecte . Els descobr iments de la nova física, ocorreguts a par tir de la pr imera meitat del segle XX, indiquen que al pensament der ivat de la mecànica clàssica newtoniana subsegueix avui una altra manera de veu-re el món, doncs la realitat, segons la nova visió de la física, no és una entitat regular i controlable , sinó atzarosa, irregular i incer-ta, com la rosa. No veiem amb els ulls sinó a través d'ells, com digué el poeta Will iam Blake . La nostra cultura depèn en gran mesura del que veiem, i el que veiem no depèn ex-clusivament dels nostres ulls sinó del que culturalment estem condicionats per veure . El procés cognitiu en general i el fenomen de la percepció en par ticular, han estat no-tòr iament influïts per la tendència cientí-fica predominant. Veure , conèixer i perce-bre són avui coses molt diferents del que aquestes paraules implicaven pels antics. La modernitat va difondre el cr iter i de què percebíem les coses que que hi ha-via en el món "tal i com eren", però una ve-gada descober ta la mecànica quàntica, una nova manera de veure la realitat es va im-posar com a conseqüència dels seus trans-cendentals descobr iments: des de la dècada dels setanta, quan les pr imeres aplicacions de la ciència del caos van començar a do-

Los descubrimientos de la nueva

física, ocurridos a partir de la primera mitad

del siglo XX, indican que al pensamiento de-

rivado de la mecánica clásica newtoniana su-

cede hoy otro modo de ver el mundo, pues

la realidad, según la nueva visión de la física,

no es una entidad regular y controlable, sino

azarosa, irregular e incierta, como la rosa.

No vemos con los ojos sino a

través de ellos, como dijera el poeta William

Blake. Nuestra cultura depende en gran me-

dida de lo que vemos, y lo que vemos no de-

pende exclusivamente de nuestros ojos sino

de lo que culturalmente estamos condiciona-

dos para ver. El proceso cognitivo en general

y el fenómeno de la percepción en particular,

han sido notoriamente influidos por la ten-

dencia científica predominante. Ver, conocer y

percibir son hoy cosas muy distintas de lo que

estas palabras implicaban para los antiguos.

La modernidad difundió el criterio de que

percibíamos las cosas que había en el mundo

“tal cual eran”, pero una vez descubierta la

mecánica cuántica, una nueva manera de ver

la realidad se impuso como consecuencia de

sus trascendentales descubrimientos: desde la

década del setenta, cuando las primeras apli-

caciones de la ciencia del caos comenzaron a

darse a conocer en campos tan diversos de

la ciencia, como la neurofisiología, la biología

cognitiva, la epistemología y las ciencias del

lenguaje, se abrió camino la concepción de

with the simple evocation of its perfect

memory.

The discoveries of the new

physics, which took place in the first half

of the 20th century, indicate that thought

derived from classical Newtonian mechan-

ics is today succeeded by another way of

seeing the world, because reality, according

to the new view of physics, is not a regular

and controllable entity, but rather danger-

ous, irregular and uncertain, like the rose.

We do not see with our eyes

but through them, as the poet William

Blake said. Our culture largely depends

on what we see, and what we see does

not exclusively depend on our eyes but on

what we are culturally conditioned to see.

The cognitive process in general and the

phenomenon of perception in par ticular

have been notably influenced by the pre-

dominant scientific trend. Seeing, know-

ing and perceiving are today very distinct

things from what these words implied for

the ancients.

Modernity spread the notion

that we perceived things that were in the

world “as they were,” but once quantum

mechanics was discovered a new way of

seeing reality imposed itself as a conse-

quence of its transcendental discoveries:

since the 1960s, when the first applications

of chaos science began to be known in

19

fields of science as varied as neurophysi-

ology, cognitive biology, epistemology and

language sciences, the door was open to

the conception that the perceptive appara-

tus of man was somewhat more complex

and extended than his sensorial organs.

Mediatized perception

Thought was given to the speed

of looking and a scientific consensus was

reached that the phenomenon of percep-

tion is mediatized by culture, the use of

language, semiotics, emotions and the pre-

dominant mental models.

Everything seems to indicate

that we do not only see through our eyes,

or simply with our eyes, but that we also

see with our other senses, with our hands

and with our legs, with powerful intuition

and, above all, with our brain (the beautiful

and powerful knowledge machine).

One of the pioneers of cogni-

tive biology, Francisco Varela, said in 1984

that “what the organism detects as its

world depends on its behaviour, given that

the two things are inseparable.”

Heinz Von Foerster said in 1991

that sensations in themselves are insuffi-

cient for the perceptive phenomenon, al-

luding undoubtedly to the fact that other

factors, of diverse origins, form par t of per-

que el aparato perceptivo del hombre era

algo más complejo y extendido que sus órga-

nos sensoriales.

Percepción mediatizada

Se empezó a pensar entonces

en la velocidad de las miradas y se llegó al

consenso científico de que el fenómeno de la

percepción está mediatizada por la cultura, el

uso del lenguaje, la semiótica, las emociones y

los modelos mentales predominantes.

Todo parece indicar que no sólo

vemos a través de los ojos, y tampoco sim-

plemente con los ojos, sino que vemos tam-

bién con el resto de nuestros sentidos, con

nuestras manos y con nuestras piernas, con la

poderosa intuición y, sobre todo, con nuestro

cerebro (la hermosa y poderosa máquina del

conocimiento).

Uno de los pioneros de la biolo-

gía cognitiva, Francisco Varela, dijo en 1984

que “lo que el organismo detecta como su

mundo, depende de su comportamiento, ya

que ambas cosas son inseparables”.

Heinz Von Foerster dijo en 1991 que las sen-

saciones en sí mismas resultan insuficientes

para el fenómeno perceptivo, aludiendo sin

duda a que en la percepción intervienen con

evidente fuerza otros factores, de orígenes

muy diversos.

Un giro inglés nos sugiere como

nar-se a conèixer en camps tan diversos de la ciència, com la neurofisiologia, la biologia cognitiva, l'epistemologia i les ciències del l lenguatge , es va obr ir camí la concepció de què l'aparell perceptiu de l'home era quelcom més complex i estès que els seus òrgans sensor ials.

Percepció mediatitzada

Aleshores es va començar a pensar en la velocitat de les mirades i es va arr ibar al consens científic de què el fenomen de la percepció està mediatitzada per la cultura, l'ús del l lenguatge , la semiòtica, les emoci-ons i els models mentals predominants. Tot sembla indicar que no només ve-iem a través dels ulls, i tampoc simplement amb els ulls, sinó que veiem també amb la resta dels nostres sentits, amb les nostres mans i amb les nostres cames, amb la po-derosa intuïció i, sobretot, amb el nostre cer vell (la formosa i poderosa màquina del coneixement). Un dels pioners de la biologia cog-nitiva, Francisco Varela, va dir el 1984 que "allò que l'organisme detecta com al seu món, depèn del seu compor tament, ja que ambdues coses són inseparables". Heinz Von Foerster va dir el 1991 que les sensacions en si mateixes resulten insuficients pel fenomen perceptiu, al·ludint

20

sens dubte a què en la percepció inter ve-nen amb evident força altres factors, d'orí-gens molt diversos. Un gir anglès suggereix com ser ia aquesta nova forma de veure que proposa en aquest assaig, la mirada lenta: el gir en-lightened self-interest , que es tradueix com a "percepció esclar ida d'aquells interessos que ens són propis" o, dit d'una altra ma-nera, "percepció intuïtiva d'aquella realitat que, realment, necessitem veure", aquella que resultarà vital per les nostres vides, aquella que ens connectarà, efectivament, amb l'esquiva possibil itat de ser feliços. Es tracta de preocupar-se per de-tenir-se i demorar-se veient allò, que en paraules del poeta colombià Eduardo Car-ranza, constitueix lo que vale la pena de la vida .

Manuel Guzmán Hessenney és enginyer químic , investi-gador i consultor especialitzat en aplicacions de la Teor ia del Caos. Actualment dir igeix a Bogotà el Centro de Pen-samiento y Aplicaciones de la Teoría del Caos. Ha escr it assajos i ar ticles per a mitjans científics i culturals a Ar-gentina i Colòmbia. És columnista d'opinió dels dos diar is més impor tants de Colòmbia: El Tiempo i El Colombiano .

* Aquest text ha estat publicat a la revista electrònica Tendencias 21 Revista electrónica de ciencia, tecnología, sociedad y cultura (www.tendencias21.net)

sería esta nueva forma de ver que propon-

go en este ensayo, la mirada lenta: el giro

enlightened self-interest, que se traduce como

“percepción esclarecida de aquellos intereses

que nos son propios” o, dicho de otra mane-

ra, “percepción intuitiva de esa realidad que,

realmente, necesitamos ver”, la que resultará

vital para nuestras vidas, la que nos conectará,

efectivamente, con la esquiva posibilidad de

ser felices.

Se trata de preocuparse por de-

tenerse y demorarse viendo aquello, que en

palabras del poeta colombiano Eduardo Ca-

rranza, constituye lo que vale la pena de la

vida.

Manuel Guzmán Henessey es ingeniero quí-

mico, investigador y consultor especializado

en aplicaciones de la Teoría del Caos. Dirige

actualmente en Bogotá el Centro de Pensa-

miento y Aplicaciones de la Teoría del Caos.

Ha escrito ensayos y artículos para medios

científicos y culturales en Argentina y Colom-

bia. Es columnista de opinión de los dos dia-

rios más importantes de Colombia: El Tiempo

y El Colombiano.

* Este texto ha sido publicado en castellano

en la revista electrónica Tendencias 21 Revis-

ta electrónica de ciencia, tecnología, socie-

dad y cultura (www.tendencias21.net)

ception with evident strength.

An English shift suggests to us

what this new way of seeing, which I pro-

pose in this essay, would be: looking slowly,

the enlightened self-interest shift, which

can be understood as the “distinguished

perception of those interests that are our

own” or, put another way, “the intuitive per-

ception of the reality that we really need

to see,” which will be vital for our lives and

will connect us, effectively, with the elusive

possibility of being happy.

It is about taking the trouble

to stop ourselves to look at what, in the

words of the Colombian poet Eduardo

Carranza, is worthwhile in life.

Manuel Guzmán Hessenney is a chemical

engineer, researcher and consultant spe-

cialised in Chaos Theory applications. He

currently runs the Centro de Pensamiento

y Aplicaciones de la Teoría del Caos in Bo-

gotá. He has written essays and ar ticles for

scientific and cultural media in Argentina

and Colombia. He is a columnist on the

two most important daily newspapers in

Colombia: El Tiempo and El Colombiano.

* This text has been published in Spanish in

the electronic journal Tendencias 21 Revis-

ta electrónica de ciencia, tecnología, socie-

dad y cultura (www.tendencias21.net)

Les imatges d’aquest treball representen fragments embolcallats de vegetació, sense horitzó, discontinus, intercanviables. A primera vista, les imatges ens indueixen a pensar en un espai salvatge, natural, indefinit, com sense motiu. No obstant això, aquest espai desordenat i entròpic és, en realitat, un jaciment històric, una ciutat oculta sota el mantell de la selva. El terme “estructura invisible” en realitat prové de l’arqueologia maia i es refereix a un edifici residencial que ha desaparegut i l’existència del qual només és evident per als arqueòlegs a partir dels detritus i restes de vida domèstica enterrats en el lloc.

estructures invisibles xavier ribas

L’arxiu Esquelets, pells mudades i deposicions del capital comença l’any 2003 amb una fotografia d’una oficina de canvi abandonada per una corporació bancària, on el paisatge havia anat recuperant lentament el terreny. La vaig realitzar a la carretera que va de Figueres a la Jonquera. En l’actualitat la vidriera i el rètol han estat apedregats i no en queda res més que la carcassa d’obra vista.

esquelets, pells mudades i deposicions del capital jordi mitjà

Podria posar les deixalles dins de caixes metàl·liques però llavors desapareixeria el component visual que em sembla igualment important. Al meu entendre, els objectes que es troben dins les caixes han d’estar a la vista ja que cada un d’ells contribueix a explicar una història sobre la ciutat.

nyc garbage justin gignac

Aquestes imatges representen un territori contínuament violentat pels fluxos generats a les entranyes de la terra, llocs on l’acció de la natura es superposa a l’obra de l’home destruint-la i arrasant-la. El trauma com a fenomen imprevisible, incontrolable, que modifica la forma del territori i genera situacions noves.

topografia del trauma laura cantarella

música electrònica que evoca paisatgespaisatgisme electrònic

ilusory self motion

rotation

puguet sound

a year in a minute

old lead mine

teisiti

au taste

the norwegian sea

mute

thirsty boots

inside elevation / love song

pink liquid cotton candy

the art of missing the bu

northern / for nicholas

highpoint lowlife

nuuk (air)

my electric laddy land

andrei kiritchenkobiospheredonato whartonfennesz hazardjoel tammikkurt ralskelast dayslosciloren ambarchypan americansawakosusanne brokeschtaylor deupreethe village orchestrathomas könerultra milkmaids

Sel.lecció realitzada per Joan Malé (Monoceros)

ABACO FREE NATIONABEMAMA KINGDOMABENDLAND PROJEKTABKHAZ REPUBLIKABKHAZIA REPUBLICABOMEY KINGDOMACACIA KINGDOMACHEHACRE (Independent State of or Republic of)ADALUNCATIFF KINGDOMAERICAN EMPIREAELDARIA EMPIREAFCPSAFRO-AMERICA KINGDOMAFRIKANER RESISTANCE MOVEMENT AGARTHA AGARTHA (Imperial Residence of) AGAV STATE AHU’A STATE AJARISTAN AKHZIVLAND AKROPONG KINGDOM ALAMEIGH PRINCIPALITY ALARA NATION ALASKA INDEPENDENCE PARTY ALBAZIN ALCATRAZ NATION ALDABRA KINGDOM ALERAMIA ALITAO ALICE SHOAL ALL WHITE CITIES FEDERATION ALPANIE LIBRE ALPHISTIA PROJECT ALTAÏ CONFEDERATE STATES ALTERRA KINGDOM AMADOR POPULAR REPUBLIC AMELIA ISLAND AMERICAN STATES CONFEDERATION AMNORY STATE AMUNDSEN HARBOUR STATE ANACERON (Commonwealth of) ANCASH ANGUILLA ANISHINABEK ANITUGA ANJOUAN STATE ANLO KINGDOM ANSCONIA REPUBLIC ANSE SAINT-JEAN ANTARCTIC CONFEDERATION OF CITY REPUBLICS ANTARTICA CONFEDERATION (Federal Republic of) ANTARCTICA (Kingdom of Western) ANTARCTICA (Overseas Exchange Office) APALACHICOLA BAY APEPIPOPU ANARCHIST REPUBLIC APHRODITIS KINGDOM ARAMOANA INDEPENDENT STATES ARAUCANIA & PATAGONIA KINGDOM ARGLEBARGLE ARING OG TELEM NISS STATE ARISTASIA EMPIRE ARK MARAMIJA ARMAGNAC (Principality of) ARORAÏ KINGDOM ARTEMIS PROJECT ARTENYA COMMUNIST NATION ARYA UNITED KINGDOM ARYAN FEMALE HOMESTEAD ARYAN FIGHTERS STRONGHOLD ARYAN NATIONS ASPHYNXIA (Dominion of) ASSAM SOCIALIST STATE ASTORIA ASTORIA ATCHIN STATE ATJEH STATE ATLAND REPUBLIC ATLANTIAN EMPIRE ATLANTIS OPERATION ATLANTIS ISLE OF GOLD ATLANTIS & LEMURIA EMPIRE AUCKLAND ISLANDS AURORA KINGDOM AVALLONIA AVALON INDEPENDENT NATION AVALONIA

AVESHIRIA KINGDOM AVOYELLES FREE STATES AVRAM DUCHY AZTEQUE (Empire) AZTLAN AWDAL REPUBLIC AZAWAD TERRITORY BAFOKENG KINGDOM BAGOUDA MONARCHIST FEDERATION BAHNARS-RONGAOS UNION BAHOUDII KINGDOM BAHRAT (AC) BAJA ARIZONA REPUBLIC BAJA CALIFORNIA REPUBLIC BAJA COLUMBIA (Republica de) BALDONIA (Republic of Outer) BALDONIOS (Republic of Greater) BANABA BANANA QUUENDOM BANNESLED KINGDOM BARBE ISLAND (Sovereign State of) BARDSEY ISLAND BARNSTORVIA REPUBLIK BARRACAS REPUBLIC BASHKORTOSTAN REPUBLIC BASSE TERRE (Republic of) BATEKE STATE BATEKEN STATE BAVARIA NOVA BAYERN (Freistaat and later Soviet Republic of) BEING STATE BELLATORIA FREE & SOVEREIGN STATES BENIN KINGDOM BERNERA ISLAND BERVANIA (Republica Socialista de) BIAFRA REPUBLIC BIAKNABATO REPUBLIC BIFFECHE KINGDOM BIG AMBERGRIS BLUFFINGTON HINDU REPUBLIC BLUM (Republica de) BOKHARA KHANATE BOPHUTTHATSWANA BANTUSTAN BOROVNIA KINGDOM BOUGAINVILLE ISLAND REPUBLIC BOUGANDA KINGDOM BOUKHARA EMPIRE BOUNTY (State of the Island of) BOYSHOOD REPUBLIC BRECQHOU ISLAND BRINDABELLA COMMUNITY BRUDERS CHWEIGEN BRUNAN HEREDITARY MONARCHY BUENOS AIRES BUMBA BUMBUNGA PROVINCE BURKE COUNTY BURNISIA STATE CABAL FEDERAL REPUBLIC CADIX REPUBLIC CALIFORNIA FREE STATE CALIFORNIA INVICTA CALIFORNIA REPUBLIC CALLAWAY KINGDOM CAMDENSHIRE ROYAL SOVEREIGNTY CAMONIA EMPIRE CAMSIDE PRINCIPALITY CANADA IMPERIAL EMPIRE CANARIES (Royaume des) CANNA ISLAND CAPACUA (Republica de) CARELIA INDEPENDENT REPUBLIC CARENIA CARNEVALIS REPUBLIK CARN IAR ISLAND CAROLINGIANS & BERNICIANS STATES CARRIBEA REPUBLICA CARSEVENE (Rio) CASCADIA COMMONWEALTH STATES CASI UNITED STATES CASTELLANIA (Fuerstentum of) CELESTIA NATION CELESTIAL SPACE NATION CEZEMBRE (Free City of) CHABANCO CHAGOS REPUBLIC CHAMA (Republica Pueblo

San Joaquin Rio de) CHAMP D ASILE CHAR REPUBLIC CHEROKEE REPUBLIC CHERUSKEN COMMONWEALTH CHERUSKEN KINGDOM CHINESE REPUBLIC CHOCONYA CHRISTIANIA CHUTOTKA FREE STATE CHYAN POPULAR REPUBLIC CHYPRE & JERUSALEM (Royaume de) CISKEI BANTUSTAN CLAIRE ISLAND (Royaume) CLAVOLOGIQUE (Principaute) CLERMONT PRINCIPALITY CLIPPERTON KINGDOM CLIPPERTON (Principaute) CLIPPERTON REPUBLIC COCOS-KEELING (Kingdom of the Islands of) COLONIA SAINT JOHN SOVEREIGN STATE COMMUNICATIA POPULAR REPUBLIC CONCH REPUBLIC CONFEDERATE STATES UNION CONFEDERATED ONLINE STATES CONFEDERATED TERRITORIES (The) CONFEDERATION UNIVERSELLE DES PETITS ETATS (CPE) CONTRESCARPE (Commune libre de la) COOLAND (West Refaim) CORALLAND UNITED KINGDOM CORISCO KINGDOM COROCO REPUBLIC CORSE (Royaume de) CORSICA NOVA CORTEGUAY (Republique) CORTERRA FEDERAL REPUBLIC CORVINIA SOVEREIGN REPUBLIC COUNANI FREE REPUBLIC COUNCIL OF ONIRIC STATES CREATIVE ANACHRONISM (Society for) CREEK CONFEDERATION CREEKS WORLD CRETE (Kingdom of) CRIMEA (Khanat of) CROWNEST PASS PRINCIPALITY CRYONICA PRINCIPALITY CUERVO GOLD REPUBLIC CYBERIA VIRTUAL COMMONWEALTH CYBERIA (United Provinces of Western) CYBERLAND KINGDOM CYMRU CYPRUS (Turkish Republic of Northern) DAGÖ ISLAND DAHLAK ISLAND DAKOTA (Free State of Northern) DAM BATAI FEDERATION DAMONIAN EMPIRE DANOS KINGDOM DANZIG FREE REPUBLIC DANZIG REPUBLIK DARFUR SULTANATE DATIA PRINCIPALITY DAVAAR ISLAND DE GAP STATE DENKYERA KINGDOM DESERET STATE DESMOND (Kingdom & Principality of) DESPERADOS (Republica dos) DIGGERS REPUBLIC DITMARKSEN NONETSK REPUBLIK DOUGERTHY-HESPERIES ISLAND DRAKE ISLAND DROMIDAU KINGDOM DRULLIC EMPIRE DRULLISCHES IMPERIUM ECCLESIA KINGDOM OF GOD ECONIA PARTICIPATIVE REPUBLIC ECREHOUS (Royaume des) EDAN KINGDOM EDELWEISS KINGDOM EDERINGRIJK DER VRIESDLANDEN EINHALLOW ISLAND

EL COSTA NUEVA (Popular Republic of) ELDORADO ELGALAND-VARGALAND KINGDOM ELY-CHAITLINE (Free Territory of) ENENKIO ATOLL KINGDOM ENVALIRA (Republic of) EPIRUS et ALBANIA (Kingdom of) ERINTON DEMOCRACY ERUNWON KINGDOM ESTACA GASTRONOMIC PRINCIPALITY ETABLISSEMENTS PIONNIERS UNIS EYRE LAND PRINCIPALITY FALKENBERG KINGDOM FALKEN NEST FEDERATION FANTIPPO (Haut Royaume de) FEYDEY (Free Republic of) FIGUEROLLES (Independent Republic of) FIRA POPULAR REPUBLIC FLANDERS INDEPENDENT REPUBLIC FLAT REPUBLIC FLEUVE INDIEN (Republique du) FLIM FLAM CITY FLOATING REPUBLIC FORMIGA REPUBLIC FOUNAN (Royaume du) FRANCE FEDERATION FRANCOPHONE VIRTUELLE (Republique) FREDONIA REPUBLIC FREE AMAZONS KINGDOM FREE AMERICA (Imperial Union of) FREEDOMLAND (Free Land of) FREEDOMLAND KINGDOM FREEDONIA KINGDOM FREEDONIA (Republic and then Principality of) FREE EASTERN TURKESTAN FREE FLORIDAS REPUBLIC FREELONIA SULTANATE FREE NATION FOUNDATION FREE SOUTHERN MONGOLIA FREE VINLAND REPUBLIC FREELAND FREEMEN OF MONTANA FREE WHITE CONTINENT FREMONT ARTISTIC REPUBLIC FRESTONIA (Free Independent State of) FRIOUL (Free Republic of) FRISENLAND KINGDOM FROBNIA POPULAR REPUBLIC GAGAOUZIA REPUBLIC GAIRSAY ISLAND GALACTIC EMPIRE GALILEE (Empire de) GANIENKEH MOHAWK STATES GANJISTAN GARABOND INDEPENDENT STATES GARAMA PRINCIPALITY GAREE THOHEEK SAHN GAZANKULU BANTUSTAN GHANASIA INDEPENDENT STATES GILLIGAN ISLAND GLACETON STATE GLADYS REPUBLIC GLENNSYLVANIA GLIB ROOM EMPIRE GOFFREA REPUBLIC GOLD ISLAND GONDOR & ARNOR KINGDOMS GOOD FAITH COMMUNITY GOR KINGDOM GOSHA SULTANATE GOUST GRAHAM MEMORIAL CITY STATE GRANBIA STATE GRAND ALLIANCE (The) GRAND ARYAN STRONGHOLD GRAND BAETICA GRAND CAPRI REPUBLIC GREY SHIRTS EMPIRE GREYTOWN CITY & FREE TERRITORIES

GREEN MOUNTAIN REPUBLIC GROGNARDIA GRAND-DUCHY GRUNAY ISLAND GRUVER EMPIRE GUGH ISLAND GUMACA GURS GUTIGUA GUYANE INDEPENDANTE (Republique de) GUYLAND REPUBLIC HAGGAR HAMALAT HAREN GRAND-DUCHY HARMONIA DEMOCRATIC REPUBLIC HARMONIA MUNDI WORLD HASSMORIA VIRTUAL REPUBLIC HAVENPORT CITY STATE HAUDENOSAUNEE HAWAII KINGDOM HAWAII NATION HAWERA HAWS & GREYSTONE INDEPENDENT STATES HAY KINGDOM HEAVEN KINGDOM HERISTAL PRINCIPALITY HERM (Tenement de) HEXAD FEDERATION ESTABLISHMENT HIJAZ KINGDOM HILBRE ISLAND HINGSTITINIA KINGDOM HOMELAND MONARCHY HOMELANDS HONG KONG EUROPE PLATFORM HOSHINOKUNI HOUT BAYI REPUBLIC HOWIELAND EMPIRE HOWLAND & BAKER ISLANDS REPUBLIC HRATUBA HUMANITE (Royaume) HUNAN PROVINCE HUNZA KINGDOM HUTT RIVER PROVINCE PRINCIPALITY IDENTITEM de LATI EMPIRE IFE KINGDOM IGUACU REPUBLIC ILIS DAY STATE ILLIKA KINGDOM IMVACI REPUBLIC INGRIA (Republik) INSTITUT FRANÇAIS DE MICROPATROLOGIE (IFM) INSTITUT DES RELATIONS DIPLOMATIQUES INTERLAND (Republic of) INTERMICRONATIONAL ANTI-MARXIST LEAGUE (IAML) INTERMICRONATIONAL FEDERATION INTERNATIONAL ARBITRATION LEAGUE INTERNATIONAL COUNCIL OF INDEPENDENT STATES (ICIS) INTERNATIONAL FREEDOM FRONT NETWORK INTERNATIONAL MICROPATROLOGICAL SOCIETY (IMS) INTERSOL KINGDOM IROQUOIS NATION ISLAND (The Genial State of the) ISLAND KINGDOM ISÖ ISLAND ISSINIA KINGDOM ITHACA REPUBLIC JAHN IMPERIAL KINGDOM JAMPTLAND REPUBLIC JARANZA KINGDOM JASON ISLANDS JEFFERSON STATE JETHOU ISLAND JIMINTANIA EMPIRE JOHANNA KINGDOM JONES (Jonestown, then Republic of, then Free State of) JUBBALAND JURASIA POPULAR MONARCHIC REPUBLIC JURASSIAN FRONT JUSTUS (Community of) KADIN KINGDOM KALAKUTA REPUBLIC KALAT KHANAT KALIOPE CIVILIZED STATE KALMYKIA REPUBLIC KAMER KINGDOM

KANDAVIA KINGDOM KANAM BORNU KINGDOM KANGWANE BANTUSTAN KARAKORUM STATE KARATOV SOCIALIST FEDERAL REPUBLIC KARENNI FREE STATE KASHGARIA EMIRATE KATSINA EMIRATE KAYAH STATE KEMP LAND POPULAR DEMOCRATIC REPUBLIC KEMTONIA EMPIRE KERGUELEN FREE STATE KERMADECS (Sunday island) KHALAYAAN KHALISTAN KHIVA KHANAT KIBRIS KIMBALA REPUBLIC KINNAUR KINGDOM KISONE REPUBLIC KITE KLAN LAND KLAN WORLD KLE FREISTAAT KLIPDRIFT REPUBLIC KOLKIS FREE STATE KONEUWE REPUBLIK KORORAREKA ASSOCIATION KOSMOPOLITAN KOWLOON REPUBLIC KRAJINA SERBIAN REPUBLIC KRASSLAND KRELAILA FEUDAL KINGDOM KREV KRISHNA KINGDOM KRUSHEVO REPUBLIC KUGEL-MUGEL REPUBLIK KWANDEBELE BANTUSTAN KWAZULU BANTUSTAN LA BOCA REPUBLIC LADONIA KINGDOM LAFARTIA GLORIOUS EMPIRE LAFAYETTE (Kingdom of, then Republic of) LA GONAVE KINGDOM LAGOS KINGDOM LAHU STATE LAISSEZ-FAIRE CITY LANDRETH KINGDOM LANTURELUS (Sublime Ordre des) LA PEYRONNE (Principat Souverain de) LAPUTA FREE REPUBLIC LARE (Archipelago of) LA TENE (Saint Empire de) LAUTENIA EMPIRE LEAGUE OF MONARCHIST STATES (LMS) LEAGUE OF SECESSIONISTS STATES (LOSS) LEAGUE OF THE SOUTH LEAGUE OF UNRECOGNIZED NATIONS (LUN) LEBOWA BANTUSTAN LECTORIA KINGDOM LEGA NORD LEGA DEL SUD LEMNORY STATE LIBARAMA REPUBLIC LIBERANTLANTIS REPUBLIC LIBERTALIA (Utopist Pirate Republic of) LIBERTARIA LYBERTY HAVEN LIBERTY WORLDWIDE LIDAVIA FEDERAL NEUTRALIST REPUBLIC LIEGERLAND REPUBLIC LIGA ESMERALDA LIGUE DAUPHINOISE LIGUE SAVOISIENNE LIHOU ISLAND LITHOLAND LITUANIE CENTRALE (Etat de) LIVERPOOL POPULAR & DEMOCRATIC REPUBLIC LIVRE D’OR (Communaute) LIZBEKISTAN (Kingdom of) ‘LLOME REPUBLIC LOBSTER NATION (The) LOCHFIRTH (Social Democracy of then Principality of) LOMAR REPUBLIC LOMOND PRINCIPALITY LOENTS (Comtat de) LOTHLORRIEN EMPIRE

LUCEDIO (Principato di) LUCENT KINGDOM LUCONIA REPUBLIC LUDONIA KINGDOM LUNA (Republic of) LUNAR ALLIANCE LUNÄMON (Kä’ mâ de) LUNAR EMBASSY LUNDY (Dominion of) LUSACE (Republique de) LUTONIA REPUBLIC LYBBRIA LYDENBURG REPUBLIC MACHAIS SEAL ISLAND MADAGASCAR (Empire de) MADAGASCAR (Royaume) MADAWASKA REPUBLIC MAHABAD REPUBLIC MAKATUKU PEMEKE STATE MALA PROVINCE MALAVIA KINGDOM MALAGIS STATES MALIDIA FREE KINGDOM MALUTI MALVEALE SOVEREIGN REPUBLIC MANGA KINGDOM MAORI KINGDOMS OF TETITI & POLYAESIEA MAPUCHE NATION MAPULTO SOVEREIGN REPUBLIC MARAJO PRINCIPALITY MARENGO STATE MARI (Sovietic Autonomous Socialist Republic of) MARKOVO REPUBLIC MARLBORO (Principality of) MARTIAN CONSULATE MARTIAN WARRIORS STATE MATADEROS REPUBLIC MATOUCH STATE MAYA FEDERAL REPUBLIC MECKLENBURG COUNTY MELCHIZEDEK (Dominion) MENG CHIANG MENILMONTANT (Commune libre de) MER (Dominion de la) MER EGEE (Union des Iles de la) MEROVINGIA KINGDOM MEVU STATE MICHIGAN LAKE (Free District of, then STREATORVILLE) MICRONATIONS PAGE MICRONATIONS NETWORK MICROSTATES NETWORK MICROWATCH NETWORK MICROWORLD MIKE REPUBLIC MIKIA EMPIRE MINAUE STATE MINBARI FEDERATION MINERVA (Operation, then Republic of) MINGOVIA MINIPAYS MINQUIERS (Colonie Patagone des) MISURATA REPUBLIC MIZORAM STATE MOHAWK NATION MOLLIA REPUBLIC MOLOSSIA DEMOCRATIC & POPULAR REPUBLIC MONASTICO SERENE PRINCIPALITY MONDCIVITAN MONDO REPUBLIC MONGOLIA (Republic of Eastern) MONTE BELLO ISLAND MONTMARTRE (Commune libre de) MONTMARTRE (Commune libre de la Butte) MONTMARTRE (Commune libre du Vieux) MONTMARTRE (Republique de) MONTMARTRE (Royaume) MONTSEGUR MONVAINIA EMPIRE MORAC-SONGHRATI-MEADS MONARCHIST REPUBLIC MORAC-SONGHRATI-MEADS REPUBLIC MORANDIA FREE STATE MORESNET NEUTRAL TERRITORY MOROKULIEN MOROVIA KINGDOM

MOSQUITO SHORE MOTOLIA REPUBLIC MOUNT ATHOS REPUBLIC MOUVEMENT INDEPENDANTISTE JURASSIEN MOUVEMENT NORMAND MOVEMENT FOR MIDDLE ENGLAND MOVIMENTO INDEPENDENTISTA PADANO MOWAMEDDO REGIME MRAUR M’SIMIBATI ISLAND MUGGY LAND MURRIET REPUBLIC MUSCONGUS ISLAND MUSKOGEE REPUBLIC MUSTANG KINGDOM NAGALAND STATE NASSAU PRINCIPALITY NATAL REPUBLIC NATALIA NATION OF ISLAM NATION OF ISRAEL NAVASSA ISLAND KINGDOM NERO CITY NET CITY REPUBLIC) NEUE SLOWENISCHE KUNST - NSK NEUFÜNFLAND (United Anarchic Monarchies of) NEW AFRIKA REPUBLIC NEW ARAGON (Sovereign Order of) NEW ARCADIA NEW ATLANTIS NEW ATLANTIS REPUBLIC NEW AUSTRALIA NEW ENGLAND CONFEDERATION NEW GRENADA UNITED PROVINCES NEW REPUBLIC NEW UTOPIA PRINCIPALITY NEW WORCESTER KINGDOM NEW ZEALAND & NUKA-HIVA KINGDOM NEXDOREA ARCHI-DUKEDOM NGWA LAND NICE CONSULAR REGENCY NIKHEDONIA KINGDOM NIKHO NIKHO REPUBLIC NIL (République du) NIRIVIA NATION NISAN-TANNIN NISHNAWBE-ASKI NOBINOBI KINGDOM NOHI PIBNI STATE NORMENIA DEMOCRATIC REPUBLIC NORTH AMERICAN INDIAN NATION GOVERNMENT NOUVEAUX-HELLENES (Etat des) NOVA ARCADIA PRINCIPALITY NOVA GALLIA NOVA POTUCA REPUBLIC NOVA ROMA NOVOROSSIISK REPUBLIC NUEVO LEON NUKA-HIVA KINGDOM NUTOPIA NUXALK NATION OCCUSSI-AMBENO SULTANATE OCEANS KINGDOM OCEANIA OCEANIA KINGDOM OCEANIA SAFE HAVEN OCEANUS OGBA KINGDOM OGLALA SIOUX NATION OGONI FREEDOM OGUTA KINGDOM OJIBWAY AMERICAN INDIAN NATION ONEIRIC NATIONS ASSOCIATION ONITSCHA KINGDOM ONTARIO INDEPENDENCE LEAGUE OOSTERPOORT INDEPENDENT STATE O PAIS EMPIRE ORANIA ORANGE PRINCIPALITY ORBIS ORGANIZATION OF NON-TERRITORIAL & EMERGING STATES ORGANIZATION OF WHITE SUPREMACY OSCANIA (antes People’s

Confederation of) OTHER WORLD KINGDOM OTTAWAK SULTANATE OUTER BALDONIA PRINCIPALITY OUTREMEUSE (Republique libre d’) OWLICAVE LUNAR REPUBLIC OWO KINGDOM OZARKIA KINGDOM PABAY ISLAND PACARIA UNITED PROVINCES PACIFIC CHANNEL ISLANDS PADANIE (Republica Federale de) PALENDIAS PALMARES KINGDOM PALMERYA PRINCIPALITY PALMYRA ASSOCIATED FREE STATE PAMPAS REPUBLIC PAQUES KINGDOM PARLEMENT MONDIAL DES ETATS POUR LA SECURITE ET LA PAIX PATRIA INNER REALM PAXMOONDI (Federation then United Emirates of) PEARLASIA HAVEN PELENDIA (Republica de) PEMBERLEY PENDRAGONIA BARONY PENGUINEA FREE COMMONWEALTH PENTAD FEDERATION PEPY’S ISLAND PERL REPUBLIC PETERSPORT STATE PETIT VATICAN PHILIPPINES EMPIRE PIEDS-NOIRS (Republique) PIOTR PITCAIRN ISLAND (John ADAMS, the island’s Patriarch) PLANETARY FEDERATION POLYKARP POLYNESIA KINGDOM PONDEROSA PRINCIPALITY PONTECORVO PRINCIPALITY POPALANIA PORT-BRETON (Colonie libre de) PORT COLICE COMMONWEALTH PORTINOPOLIS PORT MARIA STATE PORT-MAUD STATE PORTO CLARO (Kingdom) PORTO NOVO (Royaume) PORT SAINTE-MARIE KINGDOM PORT DU SALUT PRINCIPALITY POSEN FUERSTENTUM POYAISIE PREMIERE AMBASSADE MONDIALE DES ENFANTS PUERTO RICO STATEHOOD PUNDSCHRUCK PUNTLAND FEDERAL REPUBLIC PUSHTUNISTAN QUAY POPULAR DEMOCRATIC REPUBLIC QWAQWA BANTUSTAN RACKTIDAN EMPIRE RADIUM RADIUM RAINBOW CREEK RAINBOW REPUBLIC RALIK ISLANDS KINGDOM RANDANIA EMPIRE RANDI FREE STATE RANDLAND RANTABE KINGDOM RAOUL KINGDOM RATELON DEMOCRATIC UNION RATTLESNAKE ISLAND REACH REDONDA KINGDOM REFUGEES REPUBLIC REPOS (Empire du) REUNION (Saint Empire) RHEIN FRONT RHINELAND RIESENGUTHLAND-ELLERMARK KINGDOM RINGWORLD COMPANY RIO GRANDE DO SUL (Republica del) RITTERGEIST PRINCIPALITY ROADKILL-R-US REPUBLIC ROCKHALL ROCKIES KINGDOM

Una micronació és un estat-país-nació independent creat a partir de posi-cionaments personalistes o de grups socials que decideixen crear-lo però que no està reconegut oficialment.El terme micronació és un neologisme encunyat en els anys 90 per descri-ure els milers de petites i no reconegudes entitats-estats que han aparegut al llarg de la dècada. El terme es fa servir retroactivament per designar al-gunes de les creades en el segle XIX. En els darrers anys s’ha usat el terme micropatrologia per a denominar l’estudi de les micronacions, tot i que en-cara no és una disciplina acadèmica formal.

les micronacions del món

ROCKSYLVANIA KINGDOM ROI ISLAND ROI DU MONDE (Etat libre du) ROMANCHE (Etat de) ROMANO JUMAKO KHETANIPE ROSES ISLAND REPUBLIC ROUGH & READY GRAND REPUBLIC RüBEZAHLIA STATE RUGEN REICH RUMBIA REPUBLIC RUMBIANA REPUBLIC RUPUNUNI REPUBLIC RURITARIAN REPUBLICS UNION RUWENZURURU KINGDOM SAHARA (Empire du) SAINT-GEORGE REPUBLIC SAINT-JAMES REPUBLIC SAINT-JOHN COLONIA SAINT-KILDA ISLAND SAINT-LOUIS (Serenissime Republique libre de l’Ile) SAINT-PAUL (Royaume de l’iIle) SAINTS (Society of) SAKHALIN ISLAND SALE REPUBLIC SALEM KINGDOM SALEM HEAVEN SALTEE ISLANDS SAN BASILIO SAN CRISTOBAL (Republica de) SAN SERRIFFE FROBNIAN TERRITORY SAN PEREZ REPUBLIC SANDA ISLAND SANDARIA CO-PRINCIPALITY SANJAK SANTA CLARA (Republica ) SANTA CRUZ (Republica ) SANWI KINGDOM SARAWAK (James Brooke, The White Rajah of) SARKHAN KINGDOM SAROFU PRINCIPALITY SAUGEAIS (Republique du) SAUVAGE (Jamahiriya democratique et populaire) SAVOIE (Etat souverain de) SAYA DE MALHA (Principaute de) SAYED (Republica de) SAXIA SCANIA (Kingdom, then Territory of) SCHWARZENBERG REPUBLIK SCIENCE (Island for) SCOTTLAND SEALAND (Principality of) SEBIS DERANG SULTANATE SEBORGA (Principato di) SEDANGS (Regency of Kingdom of) SEDANGS (Royaume des) SEPTIEME ARRONDISSEMENT (Nation du) SERYNVIA KINGDOM SHAN (United States of) SHAN SHAN KINGDOM SHASHILAND KINGDOM SHAVANO REPUBLIC SHOAL BAY SHRIKE ISLAND SHUNA ISLAND SICILE & NAPLES (Royaume) SICILIA (Stato di) SIKKIM KINGDOM SINE & SALOUM KINGDOMS SION (Empire de) SION (Royaume de) SKANDALUTZ SOMALIANA REPUBLIC SOMALILAND REPUBLIC SOMALIS (Royaume des) SOMTOVIA-STPAPINIAN (United Zoe Katholike Patriarcate of) SONNE (Empire de) SONORA (Prima Republica) SONORA (Seconda Republica) SOUABE & STYRIE (Royaume) SOUTHERN TRADITIONALIST SOUTPANSBERG SOVANKA UNITED STATES SOVERAAT SPACE CITY SPITI (Royaume du) SPLENDID MICRO-UNION OF MICROSTATIA (SPUM) SPLINTANIA (United Empire of) SPRATLY ISLANDS STAFFORDSHIRE REPUBLIC STELLA CRUCIS STATE STELLALAND STONER HOMELAND STREATORVILLE STROMA ISLAND STUMAPAZ (Republica de) SUAHELILAND SUNTERRACE REPUBLIC SURF ISLAND SURREY DELTA PRINCIPALITY

SWAENENBURGH KINGDOM SWAZIWAZI SYAI EMPIRE SYBERIA POPULAR & DEMOCRATIC REPUBLIC SYNTAGMIA EMPIRE TAIPER EMPIRE TAKA BONE RATE STATE TAKAVAU STATE TALLINI-TTF FAMIGLIA TALOSSA KINGDOM TALUGA TAMIL EALAM TANNU TUVA REPUBLIC TARTARIA & HUNGARY KHANAT TARTARIA & MONGOLIA GRAND KHANAT TATARSTAN REPUBLIC TAVOLARA (Republica de) TAVOLARA (Kingdom of) TELUSIA (Barony, then Republic of) TERRA AUSTRALIS EMPIRE TERRA CANDELA KINGDOM TERRA LIBRA - FREE WORLD ORDER TERRA NOVUM REPUBLIC TERRORISTICA DEMOCRATIC RPUBLIC TETITI MAORI KINGDOM TEXAS (Second Republic of) TEXAS (Republic of) TEXAS A & M (Republic of) TEXTOR STATE THE ISLAND (Genial State of) THOMOND (Kingdom & Principality of) THORD (Glorious Kingdom of) THULE NETZWERK THULE REPUBLIC TIA MATE TOA TIBET KINGDOM TIERRA DEL FUEGO TIERRA DEL MAR REPUBLIC TILLORY STATE TINOCO (Real Principalidad) TINTINGE(Royaume de) TOMOCHIC TOPICALIA TORHAVN KINGDOM TORISCO KINGDOM TORO KINGDOM TORY KINGDOM TOUCOULEURS (Royaume) TOULIANA MORA TOUTES-NOUVELLES-HEBRIDES (Archipel des) TRANSCAUCASIA KINGDOM TRANSKEI BANTUSTAN TRANSNIESTRIA REPUBLIC TRAVANCORE STATE TRESVIENTOS (Noble y leal república de) TRINIDAD PRINCIPALITY TRIPARIA KINGDOM TRISELENE IMPERIUM TRÖNDELAND TROPICAL SURVIVAL TRUE HUG NATION TRUST TERRITORY OF THE PACIFIC ISLANDS TUI TUI (Archipel lacustre) TURCODOCUS TUVAL TYR REPUBLIC TYRONE PRINCIPALITY UNDERGROUND RESISTANCE UNDERGROUND WHITE SURVIVAL UNION ALBERTA UNION COSAQUE (Etat de l’) UNION DES REPUBLIQUES RURITARIENNES UNION DES REPUBLIQUES SOVIETIQUES SOCIALISTES UNITED ASSOCIATION OF MICRONATIONS -UAM UNITED GAY HAVEN UNITED MARXIST MICRONATIONS UNITED MICRONATIONS - UM UNITED MOORISH REPUBLIC UNITED NATIONS OFFICE UNITED PROTECTORATE of EARTH UNITED SPACE FEDERATION UNITED STATES EMPIRE UNREPRESENTED NATIONS & PEOPLES ORGANIZATION’s (UNPO) UTOPIA UNITED PROVINCES UTOPIA UNLIMITED VACHE BLEUE (Etat Independant de la) VALSGRAPHENSTEIN PRINCIPALITY VANESIA (Sovereign Order of) VAZQUISTAO VELLERAT (Commune libre de) VEMERANA REPUBLIC VENDA BANTUSTAN

VERA CRUZ FREE & INDEPENDENT STATE VERA HISPANIA VERMONT REPUBLIC VILCABAMBA KINGDOM VINLANDIA FREE REPUBLIC VIRTUELLE NATION VIVALDIA REPUBLIC VLA ON DE MEER STATE VOLKSFRONT INTERNATIONAL VOLKSTAAT VORALBERG REPUBLIK VOULAND INTERNATIONAL VRIESLAND VRIESLANDEN EDERRINGRIJK VUODE PROVINCE WABASH REPUBLIC WAIKOA ISLAND REPUBLIC WAITATI DUKEDOM WALO KINGDOM WASHITAW de DUGDAHMOUNDYAH EMPIRE WATAUGA ASSOCIATION WAVELAND STATE WEB ISLAND WESTERLAND EMPIRE WESTMEATH & OFFALY PRINCIPALITY WESTMORELAND STATE WESTON COMMERCIAL PROTECTORATE WHANGAMOMOMA REPUBLIC WHITE ARYAN RESISTANCE WHITE WORLD ORGANIZATION WIKINGLAND PRINCIPALITY WIKING INTERNATIONAL HOME WIKING WORLD KINGDOM WINNECONNE WITTI UNITED REPUBLIC WOGASTISBURG-SCHLÄMPENBÜTTEL GRAND-DUKEDOM WOLF KINGDOM WOLFSCHANZE WOLKAUN MILITARY ZONE WORLD ETHNOSTATES WORLD CITIZENS FEDERATION WORLD POWER FOUNDATION WORLD SERVICE AUTHORITY WOTAN’WORLD YAFA SULTANATE YAP KINGDOM YEVOLKIAN FREE STATE YLUM YOGOTH TRIBAL COUNCIL YOPLAND KINGDOM YORIA KINGDOM YOUCALI ISLAND YORON PANA URU ISLAND YOURANA FREE STATE YUCATAN (Nuevo) YVETOT ZAÏRE KINGDOM ZANZIBAR SULTANATE ZARAHEMLA KINGDOM ZARIA EMIRATE ZARRONIA FREE STATE ZATIRE ZEASERLAND-ARD’REICH ZESSELANT KINGDOM ZINZENLAND SOVEREIGN KINGDOM ZOE KATHOLIKE CHURCH PATRIARCATE ZUGESBUCH PRINCIPALITY ZULULAND REPUBLIC ZVUTS STATE ZZANDURIA

El món subatòmic obliga els científics a utilitzar imatges que no son més que representa-cions visuals d’un món sense imatge. Schrödinger va imaginar l’electró com un núvol difús d’energia flotant al voltant del protó. I Nils Bohr i Ernest Rutherford presenten models de representació basats en el sistema solar.

el món subatòmic

El procés de recerca consisteix en una antena parabòlica gegant de radiotelescopi, situada a Arecibo (Puerto Rico), que capta senyals de ràdio en la freqüència de l’hidrogen. Aquests senyals provinents de l’espai són processats a la Universitat de Berkeley i distribuïts a continuació en petits paquets de 2 min. d’enregistrament a col·laboradors voluntaris de tot el món que empren les seves com-putadores personals per a analitzar els senyals en qüestió, a fi de determinar si en alguna d’elles es troba una seqüència que pugui ser el producte d’un ésser intel·ligent.

seti@home

ROAD JOURNEY FROM LONDON TO VIELHA - 17 HRS

0 2 4 8 10 hrs

N

LONDON

VIELHA

hmk 0001

hmk 0

135 kmh

0 2 4 8 10 hrs

N

LONDON

VIELHA

AIR AND CAR JOURNEY FROM LONDON TO VIELHA - 5 HRS

980 kmh

hmk 0001

hmk 0

ROAD JOURNEY FROM LONDON TO VIELHA - 17 HRS

0 2 4 8 10 hrs

N

LONDON

VIELHA

hmk 0001

hmk 0

135 kmh

0 2 4 8 10 hrs

N

LONDON

VIELHA

AIR AND CAR JOURNEY FROM LONDON TO VIELHA - 5 HRS

980 kmh

hmk 0001

hmk 0

Aquests mapes es refereixen sempre a noves formes de ‘mapificació’ que ens permeten entendre les noves dinàmiques que operen en el territori. Com, per exemple, la potencialitat que obre la presència dels nous mitjans de transport que permeten posar en relació territoris fins ara molt desconnectats o remots.

mapa d’europa en què les distàncies reals semblen més curtes gràcies als nous mitjans de transport joan busquetsen col.laboració amb J.P. Malo i J.Tate

São Conrado conté el conflicte en la situació límit entre la terra i l’aigua. Es pot veure l’onatge registrat per un oscil·lògraf a la platja de São Conrado de Río de Janeiro. L’oscil·lògraf ac-tua com un instrument òptic d’exploració que transmet els valors de claredat i de foscor dels moviments de les onades de la gravació del vídeo original.Les superfícies contínuament canviants de les onades, la relació entre la tensió mínima i la tensió màxima i els seus moments de diferents reflexos i refraccions de llum es fan visibles quan les onades s’aixequen del mar per tornar-se a unir amb aquest a l’instant.

são conrado bettina bachem