Paraules i fets de 44 - donesesglesia.catdonesesglesia.cat/revista/Paraules44.pdfParaules i Fets de Dones 3 La dona encorbada (Llc 13, 10-17 i 18-21) U n fragment del tema desenvolupat

Paraules i Fets de Dones 1

Paraules i fets de DonesEdita

Col·lectiu de Dones en l’EsglésiaD.L.: B-22227-1995 - Preu: 1,50

Número 44Juliol-Agost-Setembre 2007

Sumari

2 Editorial

3 Teologia Feminista• La dona encorbada

4 Àmbit Obert• Dones i religions: sortim del silenci• La religió que ve• Una catòlica ordenada per al ministeri sacerdotal

• L’Esperit Sant: Intimitat i expansió

8 Pàgina CentralL’esperit del Vaticà II i elConcili Tarraconense• La dona en l’Església d’avui• Creure en l’evangeli i anunciar-lo amb un nou ardor

10 Relacions Grups• Una Església en paritat• III Parlament de les religions

• 5è Conferència Episcopal Llatinoamericana (CELAM)

• Saber-se acompanyada

10 Acudit de Pilarin Vallés

14 Activitats CDE• Casa Orlandai

14 Llibres

15 Flaixos

Una altra mirada

Autor: Joan Artigues

Paraules i Fets de Dones2

Editorial

vui la idea central gi-rarà entorn a la prò-pia revista.

Per part de les lectores ilectors hem rebut comenta-ris elogiosos o molt elogio-sos. No són molts, però sufi-cients per animar-nos a se-guir treballant per millorar,en la mesura que puguem,aquest mitjà de comunica-ció. Ens agradaria rebre’nmés perquè ens ajudessin asaber, de primera mà, els te-mes o aspectes que podeninteressar. Per a totes i totsels que ens han fet arribarla seva opinió moltes, moltesgràcies!

També ens satisfan les no-ves subscripcions, que gota agota, s’han obtingut. És unarecompensa, no sols a nivellde treball sinó també de l’es-forç econòmic que represen-ta posar-la a un preu que pu-gui estar a l’abast de tothom.

Per part de l’equip que tre-ballem en la seva realització,creiem que hem aconseguit:donar uniformitat als títols,“ordenar-la”, destacar ambpestanyes els temes impor-tants, mantenir contactesamb altres grups, transmetreles aportacions de les Delega-cions del CDE, recollir referèn-cies de diversos temes quesurten en els mitjans de co-municació, comentar o acon-sellar lectures.. . Tot aixòacompanyat d’acudits i imat-ges que ajuden al text o volentransmetre el nostre esperit,com és especialment la por-tada.

Tota aquesta estructura haestat facilitada perquè va sor-gir una altra línia de comuni-cació: Informa i Convoca.Aquest full, com diu el seu tí-tol, fa conèixer totes les acti-vitats, que són moltes, lesquals s’organitzen o continuen

La revista

AAAAA al llarg d’un mes tan aquí aBarcelona, com a les Delega-cions del Col·lectiu que estanen altres ciutats.

Per últim dir-vos que volemintroduir un petit canvi: de-dicar la doble pàgina centrala un tema que per la seva ac-tualitat o bé importància me-reixi aquest espai.

Així doncs, ho encetem ambun escrit que ens ha enviatl’abat emèrit de Montserrat,Cassià M. Just, perquè el Col·-lectiu li va lliurar el carnet desoci i va demanar-li que ex-pliqués, per a la revista, laseva vivència respecte a ladona en l’Església.

Que al llarg de les vacan-ces d’estiu anem trobant, oanem buscant, la serenor il’alegria perquè ens faciliti“una altra mirada” sobre elque ens rodeja, vers les per-sones i cap a nosaltres ma-teixes/os!


La dona encorbada (Llc 13, 10-17 i 18-21)

UUUUU n fragment del temadesenvolupat per laRosa Cursach:

... Ens proposam llegir i inter-pretar es text de la dona encor-bada de l’evangeli de Lluc, in-tentant utilitzar les eines queens dóna la crítica feminista.

En una primera lectura enstrobam davant un fet típic d’unacuració en dissabte. Allò queprimer comprenem del text, ésel fet que el protagonista ésJesús, masculí, i que en dissab-

te ensenyava en la sinagoga. Iallà es trobava una dona, anò-nima, víctima d’una malaltia.Jesús, rompent la tradició jue-va, cura la víctima i a més s’en-fronta amb les autoritats jue-ves. No sols cura la dona, sinóque li dóna la dignitat de fillad’Abraham.

Per tant, l’estructura és clara:Jesús apareix com a bo, com-passiu, sanador, autoritat, amicde les dones i que les reconeix.El cap de la sinagoga apareixpreservador de la llei per da-munt de les persones. No és unadiscussió sobre la funció de ladona, sinó sobre el dissabte. Ladona apareix com a víctima, alli-berada per Jesús i agraïda.

Aquest tipus de lectura no ensduu a canviar res. No és un lec-

tura feminista. No obstant a ve-gades se l’ha considerar com afeminista pel fet que apareixuna dona, obviant que ha estatalliberada per un mascle i quel’accent està en ell.

Intentarem una segona lectu-ra desplaçant nostra atenció del’home Jesús i centrant-la enl’opressió de la dona...

Acabada l’explicació, la RosaCursach va demanar als alum-nes, que en petits grups,reescrivissin de manera imagi-nativa la història de la dona en-corbada. I aquí tenim un treball:

Estava casada. Ella tenia tren-ta-cinc anys. El marit no l’esti-mava, però la necessitava, lavolia perquè mantingués lespropietats de la família, les ne-tegés i li donés un fill que per-petués el seu nom.

De tant treballar se li havia fetuna hèrnia discal que cada copli feia més mal. Era impossiblemantenir-se ben dreta. Però se-guia treballant.

La culpa de la seva situació nola tenia ningú en concret. La so-cietat, els homes, l’han obliga-da a treballar i les dones quehan acceptat aquesta situaciósón qui han trencat la seva es-quena. Això l’enfurisma, es re-volta, ho qüestiona tot, no l’in-teressen els valors i els compor-taments admesos socialment.La seva rebel·lió, però, quedadins seu, perquè contradir laresta del poble i el seu marit eraperillós. El dolor augmentavadia a dia.

La gent l’acusava d’estar en-dimoniada. La seva malaltia erael senyal d’un comportamentpecaminós, deien. Malgrat tot,

havia sentit parlar d’un homeque declarava la igualtat entretots i totes. Aquest era Jesús.No s’ho creia, així que va anara la sinagoga per a escoltaraquell home, i Jesús la veié i lidigué que li expliqués l’origende la seva ira. Per fi se sentiapersona, era algú. I llavors lacurà.

Un dels rabins de la sinagogadeia que la dona era geperudaperquè s’ho mereixia, era do-lenta i per això tenia un dimo-ni a dins seu. Enfadat ambJesús per escoltar i guarir unadona en dissabte, el dia sagratdels jueus, li retreu aquest fet.Jesús simplement contestaque ajudar a una creient no téhora ni moment.

La dona un cop curada se’n vaanar corrents a casa. La felici-tat li donà noves energies, va

prendre les poques pertinènci-es que li quedaven i va unir-sea una secta on declaraven laigualtat entre els homes i lesdones.

Per fi la seva persona era con-siderada igual que un home i laseva autoritat respectada.

M. Rosa Matas Morell M. Rosa Matas Morell M. Rosa Matas Morell M. Rosa Matas Morell M. Rosa Matas Morell M. Àngels Guía Cortes M. Àngels Guía Cortes M. Àngels Guía Cortes M. Àngels Guía Cortes M. Àngels Guía Cortes Albert Lluch Ballester Albert Lluch Ballester Albert Lluch Ballester Albert Lluch Ballester Albert Lluch Ballester

Malgrat tot, haviasentit parlar d’unhome que declaravala igualtat entretots i totes. Aquestera Jesús.

Va anar a la sinagogaVa anar a la sinagogaVa anar a la sinagogaVa anar a la sinagogaVa anar a la sinagogaper per per per per a escoltar aquella escoltar aquella escoltar aquella escoltar aquella escoltar aquellhomehomehomehomehome,,,,, i Jesús la veié i i Jesús la veié i i Jesús la veié i i Jesús la veié i i Jesús la veié ili digué que li expli-li digué que li expli-li digué que li expli-li digué que li expli-li digué que li expli-qués l’origen de laqués l’origen de laqués l’origen de laqués l’origen de laqués l’origen de laseva ira. Per fi se sen-seva ira. Per fi se sen-seva ira. Per fi se sen-seva ira. Per fi se sen-seva ira. Per fi se sen-tia persona, era algú.tia persona, era algú.tia persona, era algú.tia persona, era algú.tia persona, era algú.I llavors la curà.I llavors la curà.I llavors la curà.I llavors la curà.I llavors la curà.


Dona i religions: sortim del silenci

EEEEE l dissabte 17 de març, s’organitzà des de l’Ajun-tament de Rubí una jornada sobre les perspec-tives de la situació de les dones en les dife-

rents tradicions religioses. Era una oferta més de refle-xió al voltant dels actes del 8 de març. Organitzavenl’acte, la Joana Termes, que treballa a l’Ajuntamentd’aquesta ciutat, en col·laboració amb la Nathalie Re-verdin, pastora protestant de Rubí i presidenta de l’As-sociació Unesco per al Diàleg interreligiós, i laMontserrat Grau, membre del Col·lectiu de Dones enl’Església. Es va convidar a fer la conferència introduc-tòria a la Teresa Guardans, entesa en tradicions religio-ses i membre del CETR, el Centre d’Estudis de les Tradi-cions Religioses. A continuació, va haver-hi una taularodona perquè persones de diferents tradicions religi-

prés de 500 anys en què el Protestantisme ha aconse-guit moltes coses, com ara la llibertat de culte, de cons-ciència, l’existència de dones diaques i presbíteres... lescomunitats evangèliques també es troben en una cru-ïlla: per una banda, instal·lar-se en l’immobilisme, o si-gui, “l’anar fent”, una actitud de continuïtat i de seguirla tradició, el pietisme i encarregar-se de l’església lo-cal; o per l’altra banda, comprometre’s de valent ambun Absolut que sigui referent, que sigui “amor”. Per aella, l’església o comunitat que treballi la urgència d’es-timar, juntament amb l’exercici de la llibertat al màxim,fructificarà.

Des de la meva perspectiva com a cristiana, vaig re-cordar que el missatge subversiu i d’alliberament queens fa Jesús a l’Evangeli s’ha transmès al llarg de la

història i ens ha arribat (les prime-res comunitats, les esglésies domès-tiques, el lideratge, la presència i lesveus de les dones, les beguines, mís-tiques, màrtirs i cristianes i cristi-ans anònims i compromesos amb lajustícia, etc...). La tradició que el Déude Jesús allibera les pobres, les en-corbades, les cansades, les aïllades,les deprimides, les treballadores, lescompromeses, les hiperactives, lesdependents, les autosuficients... ensempeny a buscar la plenitud enl’exercici de la màxima llibertat (ser

jo mateixa) i en l’exercici del màxim amor (donar-meals altres).

I aquesta lluita per la dignitat i el redreçament de to-tes les dones, sé que la faig al costat d’altres lluites delsque són al marge de la “norma”, del “políticament cor-recte”, ·del “catecisme i el codi canònic de l’esglésiainstitucionalitzada”, de “certes lleis concretes del meuestat democràtic”...

Així doncs, també des de la tradició del cristianismepodem obrir vies d’alliberament per a les dones. Vol-dria remarcar-ne tres: a) l’espiritualitat de la resistèn-l’espiritualitat de la resistèn-l’espiritualitat de la resistèn-l’espiritualitat de la resistèn-l’espiritualitat de la resistèn-ciaciaciaciacia per mantenir desperta la consciència de contradic-ció i el compromís per la lluita per la justícia, no nomésque provoca la discriminació de gènere, sinó qualsevoltipus de discriminació; b) la necessitat de fer teologiateologiateologiateologiateologiafeminista crítica i alliberadora de les personesfeminista crítica i alliberadora de les personesfeminista crítica i alliberadora de les personesfeminista crítica i alliberadora de les personesfeminista crítica i alliberadora de les persones, quepugui aportar noves perspectives i interpretacions dela relació amorosa de D-u i Crist amb la humanitat; c) laconstrucció d’una comunitat eclesial de deixeblesconstrucció d’una comunitat eclesial de deixeblesconstrucció d’una comunitat eclesial de deixeblesconstrucció d’una comunitat eclesial de deixeblesconstrucció d’una comunitat eclesial de deixeblesigualsigualsigualsigualsiguals, que trenqui amb les estructures jeràrquiques depoder i de supeditació de les dones en l’àmbit religiós;i amb les estructures de submissió en la societat patri-arcal.

Neus ForcanoNeus ForcanoNeus ForcanoNeus ForcanoNeus Forcano

oses, expliquéssim la pròpia experiència sobre el tema.No cal dir que de seguida es va crear un ambient de

complicitat entre les assistents, que ja vam ser moltben acollides amb un mocador rosat, de cotó, estam-pat amb lletres d’algun alfabet hindú. Però, detalls abanda, la conferència de la Teresa Guardans, va acon-seguir captar totalment la nostra atenció.

Tot seguit, la taula rodona va aplegar Amina el Baka-li, com a representant de l’Islam, la Debora Chomski, dela comunitat jueva, la Pepita Pastor, de l’església evan-gèlica de Rubí, i jo mateixa, la Neus Forcano, com a mem-bre del Col·lectiu.

És difícil resumir tot el que s’hi va aportar, però vullagrair el testimoni de l’Amina, que amb poc temps aCatalunya, es va atrevir a compartir en un castellà en-cara incipient, com les dones fan camí des de l’Islam.De l’aportació de la Débora recordo l’experiència de plu-ralitat i obertura que feien a casa seva, a la família. Coma mare, deia “intento fer viure i transmetre les festes itradicions jueves als meus fills, sense amagar-nos, com-partint-les amb cristians, amics o companys d’escola,tot i que el context no ajuda a donar-los sentit”.

De la Pepita Pastor, em va agradar especialment, lareflexió que feia sobre la seva pròpia comunitat. Des-


al que la dona surti del silen-ci, no només perquè ella hovol i ho necessita, sinó per-què la religió que ve, la soci-

etat que ve, el nou model de supervi-vència que estem establint entre totsplegats, ho necessita, ho exigeix. Tantcom sempre i més que mai.

Un místic musulmà, Abdul Baha,parla de les dues ales de l’espèciehumana, la femenina i la masculina. Il’au no vola sense l’equilibri i la coor-dinació de les seves ales.

Què és la religió i què sónels rols de gènere?Allò que anomenem religió és aquellatrama cultural que al llarg dels mil·lenis,de forma global, oferia una interpreta-ció de la realitat, una forma de viure id’organitzar-se dels grups humans.

Religió –des d’aquesta perspectiva-no és un culte, no és el cultiu de l’es-piritualitat; religió és el conjunt de lavida, de la interpretació del món, i totallò que l’omple de valor i el mantéfix, innamovible, com un marc cohe-rent, on homes i dones sabien el sen-tit dels seus actes, què fer, com orga-nitzar-se.

Els rols de gènere són bàsicamentuna estratègia de la vida, en qualse-vol espècie animal. Una estratègia perorganitzar la reproducció i per asse-gurar la subsistència: adaptació a for-mes de producció determinades. L’en-torn de vida agrícola va desenvolu-par un determinat tipus de divisió,que les religions agrícoles van saberdotar de valoració. El resultat va serla assignació i fixació de papers ambcriteris de gènere que com que handurat tantes i tantes generacions, hiha alguns que els consideren eterns.

La societat que ve, la religióque ve (de fet ja és aquí)De què vivim? Quins són els béns bà-sics dels que depèn la supervivènciad’una societat com la nostra?

Creació de coneixements. Innova-ció constant. La riquesa no depèn dela producció de béns, no depèn de laproducció d’uns béns al servei de co-

La religió que ve:anàlisi des d’una perspectiva de gènere

brir unes necessitats. Sinó de man-tenir un moviment de generació d’in-novació en tots els ordres, per tal degenerar noves necessitats. La rique-sa depèn de la capacitat de generarinnovació. El bé bàsic és la força físi-ca? No. El bé bàsic és la generació deconeixement.

El procés de transformació dels sis-temes de vida ens ha portat fins a laconsolidació i expansió de l’anomena-da “societat de coneixement”: una so-cietat que viu i creix gràcies a la crea-ció contínua de coneixement. Conei-xements no tan sols científics i tecno-lògics sinó, necessàriament, també or-ganitzatius i valorals. Si la societat hade viure d’innovar i crear, l’actitud res-pecte al sistema de valors serà tam-bé de creació i d’innovació al ritme dela generació dels nous coneixements,o bé precedint-los i exigint-los.

Què queda de l’antiga divisió derols? I més: on queda un model dereligió encarregat de vetllar per l’ori-entació i la guia de les societats? Qui-nes condicions afavoreixen la bonamarxa del nou sistema de supervi-vència que estem desenvolupant?

Iniciativa, saber valorar alhora es-cenaris molt diversos, formació cons-tant, flexibilitat, comunicació intensa,treball en equip... (Són condicions«masculines» o «femenines»?).

I la religió ordenadora? Quina reli-gió (o religiositat) s’adequa a unespersones que viuen innovant, quenecessiten adaptar i transformarconstantment les seves formes devida? La religió deixa de ser l’eix deconsolidació de res. Que no vol dirque «desaparegui» de la quotidiani-tat: conservarà, com a nucli propi, elcultiu de la qualitat humana profun-da (amb tot el que implica).

Pot ser que hi hagi qui enyori unmón de sentit estable, i busquin re-fugi en formes de sentit estable. Per-sones que donin continuïtat a les for-mes religioses de «sempre», fins i totfent-les més inamovibles. Aquí podrí-em citar les propostes integristes quees donen en les diverses religions. Defet és com dir: ja que tot canvia, em

refugio en la meva fe, fora del tempsi dels canvis.

És una possibilitat. Però només unapossibilitat per a aquells que visquinla religió com a refugi. Seran uns nu-clis, grans o petits, però la religió queaquests grups ofereixin no tindrà gai-re sentit per el conjunt de les perso-nes que viuen amarades d’un món encanvi constant.

La societat globalitzada i d’innova-ció contínua demana crear nous mo-dels i noves trames: en l’educació, enla vida familiar, en l’estructuració po-lítica, en l’organització i gestió en totsels ordres basats en el respecte mutu,en l’equilibri, en la conservació, enl’intercanvi, en la comunicació inten-sa, en una mentalitat d’equip i en lacapacitat de revisió i modificació. I elrepte, en l’àmbit de la religió és el dedesenvolupar vies aptes, avui, per alcultiu de l’espiritualitat, tan impres-cindible per a fer possible el nou en-torn cultural que necessitem.

Consciència del repte que dones ihomes afrontem: protagonistesd’una ruptura en la historia de les ci-vilitzacions, un tall que trenca ambel model cultural mil·lenari de fona-mentar el sentit en el passat, en unafont remota, sobrenatural. El noumodel ens força a dissenyar un pre-sent (uns valors, tot...) mirant capendavant vers un futur que és unaimmensa incògnita. Vertigen.

El futur no està escrit, es troba ales nostres mans, no hi ha cap veri-tat revelada en els orígens delstemps, ni cap certesa religiosa, queens estalvii de la responsabilitat decrear el futur dia a dia, des de la in-certesa, des de la recerca constant.

Sortir del silenci. No només peldret de recuperar la veu. Sinó peldeure, pel desig, per la necessitat quela societat d’innovació i globalitzadaneixi i es desenvolupi desplegant lesdues ales, amb tant d’equilibri i har-monia com puguem atorgar-li.

Recuperar la veu. I no menys ur-gent: Superar inèrcies i pors.

Extracte de la xerrada de laTTTTTeresa Guardanseresa Guardanseresa Guardanseresa Guardanseresa Guardans

CCCCC


Una catòlica ordenada per alministeri sacerdotal, entre nosaltres

AAAAAlgunes de nosaltres vamassistir a Lió a l’ordenacióde Geneviève Beney i re-

cordem perfectament l’emociódel moment. L’entorn tan espe-cial, dins d’un petit vaixell queno s’assemblava gens a una es-glésia, però amb fortes simili-tuds amb ella, ja que ha estatmoltes vegades motiu de com-paració. L’aigua del riu al voltanttambé ens portava el ressò demoltes semblances, de vida, defertilitat, de moviment dinàmic.Jesús mateix es va moure sovinten una petita embarcació encompanyia dels seus amics pes-cadors. La imposició de mans vaser llarga perquè tots els pre-sents, entre qui ens trobàvemles 10 companyes del CDE entrela seixantena d’assistents, novam podem deixar d’acostar-nosa ella per posar les nostres mansdamunt del seu cap, convertintun gest ritual en una carícia defermesa i d’acompanyament.Christine Mayr-Lumetzberger varecordar que feia ja quarantaanys que unes joves teòlogueshavien demanat al Concili Vati-cà II que les dones fossin adme-ses als ministeris ordenats. Avuiés una realitat, va dir, que enstransporta i ens uneix amb l’an-tiga tradició oblidada de l’esglé-sia primitiva en la qual homes idones compartien el servei i ladirecció de la comunitat. Som lessuccessores de les nostres ma-res, Maria de Natzaret, MariaMagdalena, Caterina de Siena,Teresa d’Àvila, Teresa deLisieux, Edith Stein ...

Aviat la Geneviève estarà ambnosaltres en el Curs d’Estiu del’Escola de Teologia Feminista,convidada especialment pelCDE. Viu prop de Nîmes, en unpoble petit. Tot i que és una dona

del poble, és una teòloga ambuna sòlida formació. Ella repre-senta una munió de dones quehan viscut en elles mateixes lavocació al ministeri, amb la di-ferència que solament ella, i po-ques més, ara per ara, ha pogutarribar a veure acomplerta laseva vocació. A les dones nose’ls ha tingut en compte la vo-cació i se’ls ha exclòs, sense mi-raments ni arguments sòlids, dedeterminats serveis només acausa del seu sexe femení.

Recentment ens fet saber sevaalegria perquè per primera ve-gada batejaria una criatura i vavoler compartir-la amb nosal-tres. No en va vam ser el grupmés nombrós en la seva festad’ordenació. El rector de la sevaparròquia va acompanyar-lacom un més, juntament amb elseu marit.

Aquest mes de maig, el dia dePentecosta, una altra amiga,Maria Bouclin, del Canadà, queens va visitar una vegada aBarcelona i amb qui vam coinci-dir l’any passat a París, haurà es-tat ordenada per la bisbe Patrí-cia Fresen, la mateixa que du-rant el Sínode de Barcelona vaordenar una altra dona, unamonja de Sudàfrica, GiselaFoster, qui actualment es dedi-ca a la formació de noves candi-dates, via internet.

Aquestes ordenacions són re-budes amb susceptibilitat per al-gunes de nosaltres, fins i tot i,evidentment, pels jerarques. ElVaticà va recordar en l’ocasiód’aquestes ordenacions, que estractava d’un acte greu de des-obediència a la llei. Efectiva-ment els bisbes que van ordenarles primeres dones són conside-rats cismàtics però, quantes ve-gades no hem vist com la nos-

tra història s’ha transmès percamins heterodoxes, i quantesvegades les pedres rebutjadesno coronen els edificis? Benvin-guts aquests bisbes que tot i sermenystinguts han tingut unaaudàcia que altres no han tin-gut!

Ens aconsellen que hem d’es-perar i tenir paciència, que ja ar-ribarà el dia. (Això mateix es deiaa les dones apallissades). Quèhem d’esperar? És que les donesno estem prou preparades, proudisposades, no som prou aptes?O és que hem d’esperar que se’lsobrin els ulls i entenguin que te-nim els mateixos valors que elsbarons? Mentre això no arriba –ino hi ha gaire interès en què arri-bi– em sembla prou honest tirar peldret. Saben que és una desobedi-ència a les normes establertes,però es tracta d’una desobedièn-cia molt semblant a les desobe-diències de Jesús, no violenta,argumentada, feta amb fermesai sense por a les conseqüències.Estan segures que la seva acti-tud és profètica en la línia d’asse-nyalar la hipocresia d’unes lleisparcials, sexistes i discriminatòri-es. Per a elles la negativa a ad-metre les dones és una mesurainjusta que cal combatre.

Potser no seran, totes les quees prestin per a ser ordenades, nidel tot perfectes, ni suficientmentsàvies. Només els demanem que,a més de preparades, siguin ho-nestes, lliurades als altres, queestimin i siguin properes a tot-hom, als homes i a les dones quese’ls acostin, que siguin capacesd’escoltar, d’acompanyar, d’esti-mar... i que no posin les normes iles lleis pel davant de les perso-nes perquè la seva norma de vidasigui l’Evangeli.

Sefa Amell i ComasSefa Amell i ComasSefa Amell i ComasSefa Amell i ComasSefa Amell i Comas


ontemplació? M’abstincde definir-la. Més aviatem referiré a la meva prò-

pia experiència, limitada és clar.La visc i la desitjo com a capaci-tat de percebre la realitat ambels sentits interiors sense filtres,amb aquella mirada transfigura-da que et permet perforar la cre-aturitat i veure Déu através de tot.

Els filtres hi són per-què la nostra condicióhumana no pot prescin-dir-ne, però en comptesd’esdevenir obstacles, lacontemplació et fa ca-paç de superar-los. Elsfiltres: les autopro-jeccions, la fixació en lespròpies idees. Per aixòcal la purificació del cor,obra de l’Esperit.

Cal sortir d’un mateixper a la contemplació.L’Esperit m’hi impulsaper endinsar-me en Déu, mésíntim a mi que jo mateixa. Commés m’endinso en Déu, més emretrobo “de mi alma en el másprofundo centro”, en el meu joautèntic. La intimitat de Déu ennosaltres és l’Esperit Sant. Commés renuncio al jo perifèric mésretrobo el veritable jo.

I, situada en Déu, en el mésprofund de mi mateixa, sóc llan-çada enfora per l’Esperit que, jaen el si de la Trinitat, és dinamis-me, obertura, comunicació. Ésl’Amor, l’essència mateixa deDéu. L’Esperit “és l’estada deDéu allí on Déu és d’alguna ma-nera ‘fora de si mateix’. Per aixòva rebre el nom d’amor. És l’èx-tasi de Déu envers el seu altre:la criatura” (Bruno Forte). Doncsbé, fora les nostres resistències,l’Esperit ens llança, com una ri-uada impetuosa, vers els altresi ens fa capaços de donar-losl’Amor que rebem de Déu.

que no ho percebi sensiblement.Ell m’empeny a donar-me i a ser-vir els altres amb el seu mateixAmor. Els seus fruits prenen cosen els meus propis actes: el goig,la paciència, la pau, la bondat...El perdó ofert sense ressenti-ment, l’obediència cordial senseescarafalls amb desig de fer la

voluntat de Déu, la gra-tuïtat allà on hauríemesperat alguna justaretribució, l’obstinadavoluntat d’estimar,malgrat la no-corres-pondència... Sembrarhumanitat fa Déu pre-sent.

Però és possible veu-re Déu en el dolor, enla tragèdia? L’experi-ència m’ha ensenyatque en aquestes situa-cions sempre hi haalgú que estima, queajuda, que lluita sense

desesper, i que potser prega.Pensem: Auschwitz?, eltsunami?, la jove mare de famí-lia amb malaltia irreversible?Allà on hi ha qui sofreix sensedeixar d’estimar, malgrat l’apa-rent no-sentit, allà podem veu-re-hi el Crucificat del Calvari,Jesús, morint per amor. PeròRessuscitat, Vivent pel seu Es-perit, font d’esperança.

L’Esperit ens permet parlar deDéu en termes femenins, segonsElisabeth Johnson. La nostracondició femenina, no ens dónapotser una més gran afinitatamb l’Esperit Sant? En Ell ,doncs, som cridades a sembrararreu el consol, la pau, l’amistat,a ser sembradores d’humanitat,a posar més tendresa en el ros-tre del món d’avui. Tot, però,només pot ser fruit de la con-templació.

Maria-Lurdes SoléMaria-Lurdes SoléMaria-Lurdes SoléMaria-Lurdes SoléMaria-Lurdes SoléMonja benedictina

L’Esperit Sant: intimitat i expansió

CCCCC Un dels llocs on som portatsper l’Esperit a la contemplacióés la Paraula de Déu. Per acos-tar-m’hi contemplativament emcal desempallagar-me d’imat-ges, fantasies i, tan nua com si-gui possible, deixar-me endurper cada paraula de l’Escripturaque, o m’amara com la rosada

del matí, o em regira com plujatorrencial i em desinstal.la, peròem fecunda sempre. El creienttroba en la Paraula de Déu lallum, la pau del cor: en la Parau-la proclamada en les celebraci-ons comunitàries i pregada en el“secret” del Pare.

Espai de contemplació és elquefer quotidià. Aquí Déu m’es-pera i la seva Paraula en mi prencolor. En les variades situacions:treball, relació amb els altres,vida de família o de comunitat.L’Esperit actua en mi, encara

L’Esperit actua enmi, encara que no hopercebi sensible-ment. Ell m’empenya donar-me i a servirels altres amb el seumateix Amor


er a mi és un honor i unrepte la invitació a com-partir en l’espai acollidor

de la vostra Revista la meva vi-vència personal referent al llocde la dona en l’Església.

He de confessar que he neces-sitat un llarg itinerariabans de superar un estatd’absoluta inconsciènciafins a arribar a fer-memeva la qüestió del reco-neixement de la dignitat idels drets de la dona en lacomunitat eclesial.

El primer toc d’atencióem vingué dels contactespastorals amb comunitatscontemplatives. Em vaigadonar que estaven sub-jectes a una vigilància es-tricta i meticulosa per partde les autoritats diocesa-nes. Com si la única preo-cupació seriosa enverselles fos la de tenir-les bentancades dintre d’una clau-sura, sense preocupar-sedel seu progrés cultural,humà i cristià. Havien dedemanar permisos per mi-núcies ridícules. Eren tractadescom a menors d’edat perpètues.

Gràcies a Déu, en aquestes co-munitats despuntaven personesmadures amb sentit comú i ambunes intuïcions i experiènciesmés enriquidores que els títolsuniversitaris. Però, si gosavenexpressar el que constataven,eren titllades frívolament com amancades d’espiritualitat i pochumils. Això m’indignà. En reali-tat es tractava de persones ambuna maduresa humana i espiri-tual superiors a la que mostra-ven els que les jutjaven de ma-nera tan poc cristiana. Veritable-

L’esperit del Vatica II i

PPPPPLa dona en l’Església d’avui

PÀ

GIN

A C

ENTR

AL

ment eren profundament cre-ients, com aquella responsabled’una comunitat que em deia encerta ocasió: «Mira, jo abans quereligiosa, sóc cristiana i abansque cristiana sóc dona».

Des d’aleshores vaig començar

a interessar-me pel moviment fe-minista, especialment per la mis-sió de la dona en l’Església. Lalectura de teòlogues i exegetesfeministes em van obrir els ulls.Però allò que més m’ajuda a ei-xamplar horitzons fou l’amistatamb religioses i laiques –cristia-nes o no– que han lluitat i conti-nuen lluitant pels drets de ladona, en la societat, en la políti-ca i en l’Església. M’han qüestio-nat amb una gran llibertat. M’headonat que jo mateix encaracontinuava imbuït inconscient-ment de la visió patriarcal i ex-cloent típica de la mentalitat ju-

deocristiana des de temps imme-morial.

Tanmateix al llarg dels darrersanys han anat germinant en lameva consciència unes conviccionsnoves que desitjo que inspirin lesmeves actuacions en aquest tema.

El considero com un dels mésimportants que hem d’afron-tar els membres de l’Esglé-sia Catòlica.

Abans de tot ens cal unretorn sense por a l’Evan-geli. Com persones huma-nes tots tenim la mateixadignitat fonamental. Ho-mes i dones hem estat cre-ats a imatge i semblançade Déu. I com a deixeblesde Jesús tots participemde la mateixa filiació divi-na: «Però vosaltres no usfeu dir rabí , perquè demestre només en tenimun, i tots vosaltres sougermans; ni doneu a nin-gú el nom de pare aquí ala terra, perquè de parenomés en teniu un, que ésel del cel; ni us feu dir gui-es, perquè de guia només,

que és el Crist. El més importantd’entre vosaltres, que es faci elvostre servidor» (Mt, 23, 8-11).És evident que la raó de ser dels«germans» cridats a presidir lescomunitats eclesials no és la de«senyorejar» com fan els gover-nats d’aquest món, sinó de ser-vir la fe i l’amor dels qui tenenconfiats. Aquesta és la mentali-tat dels Pares del Concili VaticàII i que donà peu a la propostade corresponsabilitat adreçadaa tota l’Església. El Papa Pau VIcomençà a posar-ho en marxaimmediatament invitant laics ilaiques a prendre part en les


el Concili Tarraconense

PÀ

GIN

A C

ENTR

AL

sessions del Concili. Hem de la-mentar tanmateix que en moltsambients jeràrquics hi ha pocainclinació a escoltar les veusdels laics, i, molt menys encar,la de les laiques!

Conseqüentment crec que enl’hora actual, el més urgent és laconversió de tots a l’Evangeli deJesús. Només a la seva escolapodrem aprendre els qui tenimuna missió pastoral a complir-laamb humilitat, convençuts quel’Esperit Sant és present en totsels qui formem l’Església, homesi dones. I que ningú no té l’exclu-siva de la veritat. Sense negar

ls bisbes catalans amb mo-tiu de la culminació de l’anyjubilar Montserratí han pre-

sentat un document amb el preci-tat títol. Breu i clar. És un alè d’es-perança.

Hem fet un extracte d’algunsdels seus punts, el primer:

VolemVolemVolemVolemVolem reflexionar amb vosal-reflexionar amb vosal-reflexionar amb vosal-reflexionar amb vosal-reflexionar amb vosal-tres: tres: tres: tres: tres: Es tracta de discernir elsnous signes dels temps, d’escol-tar la veu de l’Esperit, i de fer-hojunts,unint la veu del magisteriamb el sentir dels fidels...Totdemanant:..feu-nos arribar tambéels vostres suggeriments...

I continuem recollint algunesde les frases dels diferents apar-tats:

Quan la fe de molts va fer crisi:Quan la fe de molts va fer crisi:Quan la fe de molts va fer crisi:Quan la fe de molts va fer crisi:Quan la fe de molts va fer crisi:...La nostra societat es va situantglobalment fora de la vida de l’Es-glésia i també, en formes i grausdiversos, de la fe en Jesucrist...Lasecularitat i el pluralisme, comapuntava el Concili Provincial Tar-raconense, marquen la societatcatalana...

La religió en el nostre temps: La religió en el nostre temps: La religió en el nostre temps: La religió en el nostre temps: La religió en el nostre temps: ...Enel context de la legítima autonomiade la societat política –de la laïci-tat–, volem contribuir al discerni-ment d’alguns valors que estan enjoc en aquests moments. És a dir,volem fer sentir una veu profèticai alhora dialogant...El diàleg dema-na sentit d’identitat, alhora, accep-tació de l’altre amb voluntat deconvivència. La història del nostresegle XX ens adverteix sobre elsmals de la confrontació excloent...

Església enviada:Església enviada:Església enviada:Església enviada:Església enviada: ...Tal coms’esdevé en l’ordre material,som requerits a un treball ama-tent de restauració d’allò quehem heretat i s’ha malmès i, almateix temps, a l’edificaciód’obra nova, de cara a l’esdeve-nidor... Una pastoral que apun-ta a la conversió remet sobre-tot a la pròpia conversió. La ma-teixa Església ha d’auto-evangelitzar-se per tal de res-pondre als reptes d’avui...Somconscients que també nosal-tres, com a bisbes, som cridatsa la “conversió de cor” i a la“conversió pastoral”...Tots hemde fer un esforç d’aproximaciói servei... Som portadors d’unasalvació que no ens pertany...

El document acaba dient:Com a Canà de GalileaCom a Canà de GalileaCom a Canà de GalileaCom a Canà de GalileaCom a Canà de Galilea...Tant de

bo les nostres deu Esglésies dio-cesanes, amb totes les seves co-munitats, amb les seves famílies,amb tots els seus membres invi-tessin de bell nou Jesús amb laseva mare Maria.

Creure en l’evangeli i anunciar-loamb un nou ardor

EEEEE

l’especificitat de la missió delsPastors, crec que hi guanyaria elconjunt de l’Església si apren-guéssim a prendre les orientaci-ons pastorals, després d’escoltaratentament l’Evangeli i els signesdels temps, sobretot la veu delshomes i dones que intenten viu-re amb creativitat i amb esperan-ça el missatge de Jesús en el corde la societat actual.

Intueixo que sense empobrir nifalsejar la doctrina evangèlica, lapodríem comunicar amb un llen-guatge més proper, més miseri-cordiós, més esperançat, mésentenedor a la nostra gent, tan

estimada de Déu, malgrat les se-ves i les nostres mancances!

I aprendríem també a escoltarsense por ni prejudicis les veus deles dones. Ja no ens atreviríem adonar-los respostes «prefabrica-des» des de l’arrogància. Més avi-at assumiríem propostes elabora-des en diàleg permanent ambelles. De fet les dones –és curiósque ho hàgim de recordar– són lesmillors coneixedores dels seusdrets, de les seves mancances i deles seves profundes aspiracions. Itot això a la llum de l’Evangeli.

Cassià M. JustCassià M. JustCassià M. JustCassià M. JustCassià M. JustAbat emèrit de Montserrat


es dones que vaig conèixera la VIII Trobada Andalusade Comunitats de Base, van

demanar-me si podria anar al seugrup de Jerez els dies que acos-tumaven a trobar-se per aprofun-dir sobre temes teològics. Aquestany celebraven la III Assemblea de“ Mujeres Cristianas” . La propos-ta concreta fou aprofundir sobreel títol d’aquestes lletres: Una Es-glésia en paritat.

Va ser positiu per a mi reflexio-nar aquest tema, doncs en la sevapreparació vaig veure que, de lalluita callada, però activa i cons-tant de les dones que tenen fe enJesús de Natzaret, s’anava cons-truint una altra manera de viurela fe en la mateixa església.

La ponència la vaig introduirpreguntant: Una església parità-ria, com seria?

El recurs del “somni”, que ensfa imaginar els nostres desitjos, vainiciar les meves paraules acom-panyades de les imatges que vaigbuscar per expressar el que voliadir.

LLLLL

Què somniem? I afirmava: Unaesglésia totalment evangèlica.

Després d’un breu repàs per lesnostres vides com a creients, i des-cobrir-hi esculls diaris que ens fanactuar frenant els nostres somnis,hem constatat, que si, en el tempsde Jesús, tot hagués estat perfec-te, avui no sabríem acceptar lesnostres mancances. Ell, amb granencert ens va fe entendre que lacosa pitjor, no són les imitacions,sinó viure indiferent a les accionsd’injustícia.

Relacions GrupsUna Església en paritat

Per a col·laborar enevangelitzar cada diamés la Institució eclesiàs-tica vèiem que era impor-tant:

• Viure en Comunitatsde fe.

• Fer que les nostres or-ganitzacions siguin horit-zontals i paritàries.

• Estar amatents en elservei vers les personesmés marginades.

• Lluitar per la justíciasense defallir.

• I procurar-nos una formaciócontinuada, creativa, i joiosamentcelebrativa.

Ja sabeu que jo crec molt enl’enriquiment mutu que es dónaen el diàleg posterior a la ponèn-cia.

Aquesta vegada, les aportacionsde 50 dones andaluses, desprésde treballar en grups l’esquemaexposat, van demostrar el seuafany de ser conseqüents amb elmissatge de Jesús.

El punt i final, el va posar unadona que, amb la gràcia andalu-sa, va afirmar:

M. Pau, creo que es más difícilsacarnos lo que nos han puestoencima durante toda nuestra vidacon la predicación de los curasque crear una Iglesia nueva enigualdad, y si no nos sacamos loscorsés, no podremos disfrutar deuna fe libre y activa.

Ho tenia clar, oi? Al deixar co-ses que han configurat la mane-ra de viure la fe, ens sembla quedeixem també la fe, i això és unparany on caiem molt sovint,principalment les dones que te-nim una submissió tradicional atot plegat.

La foto és de les dones organit-zadores de l’Assemblea. Els hi es-tic molt agraïda per la possibilitatd’haver-les conegut.

M.Pau Trayner VilanovaM.Pau Trayner VilanovaM.Pau Trayner VilanovaM.Pau Trayner VilanovaM.Pau Trayner Vilanova


esprés de Barcelona(2005) i Manresa (2006),aquest any la ciutat

d’Alacant ha estat la seu del IIIParlament de les Religions, con-vocat els dies 12 i 13 de maig perla Xarxa Catalana d’entitats deDiàleg Interreligiós i organitzatper la Mesa Interreligiosa d’Ala-cant (MIA). El lema que ha presi-dit aquest III Parlament ha estat“CUIDAR LA TERRA I ABRAÇAR“CUIDAR LA TERRA I ABRAÇAR“CUIDAR LA TERRA I ABRAÇAR“CUIDAR LA TERRA I ABRAÇAR“CUIDAR LA TERRA I ABRAÇARLA VIDA: “La carta de la Terra”LA VIDA: “La carta de la Terra”LA VIDA: “La carta de la Terra”LA VIDA: “La carta de la Terra”LA VIDA: “La carta de la Terra”i el compromís de les religions”i el compromís de les religions”i el compromís de les religions”i el compromís de les religions”i el compromís de les religions”.Ens hem reunit el voltant d’unes800 persones pertanyents aunes vint tradicions religioses.Sis persones del Col·lectiu vamtenir la sort de poder-hi partici-par.

Durant aquests dos dies s’hareflexionat sobre els principis queinspiren “La Carta de la Terra” iel compromís de les religions ambl’atenció ecològica de tota la co-munitat de vida, la justícia sociali econòmica, i una cultura parti-cipativa, no violenta i pacifica.

La primera jornada, el dissabtedia 12 de maig, es va inaugurar elCongrés amb unes paraules debenvinguda i amb la ponència deFederico Mayor Zaragoza sota eltema “La carta de la Terra i la Cul-tura de la Pau”. Ponència molt in-teressant que exalçà la necessi-tat d’una cultura de valors i de lapau. Després, simultàniament, hiva haver cinc ponències, seguitd’un merescut descans. A la tar-da van començar els tallers quevan tenir un format més obert enespai i temàtica.

El grup Interreligiós de donesde la UNESCO (d’aquest grup hiformem part tres membres delCol·lectiu) conjuntament amb al-tres 8 dones de diferents creen-ces: Budista, Bahà’i Brahma ku-maris, Quaker, Cristianes, i gentque no està lligada a cap religióexplicita vam preparar el taller:“PEDRES. Valors femenins arre-“PEDRES. Valors femenins arre-“PEDRES. Valors femenins arre-“PEDRES. Valors femenins arre-“PEDRES. Valors femenins arre-

el intercanvi a partir de nouspunts de vista.

Es va concloure el Parlamentpassant el relleu a Lleida, la ciu-tat on se celebrarà el 2009 el IVParlament, i es va llegir el com-promís final, que resumeixo enquatre punts:

1. Hem de crear consciènciacrear consciènciacrear consciènciacrear consciènciacrear consciència dela nostra pertinença a una solafamília humana, amb una interde-pendència global i responsabilitatuniversal, amb una preocupacióconstant per a preservar la terra.

2. Proclamem2. Proclamem2. Proclamem2. Proclamem2. Proclamem que la proteccióde la vitalitat, la diversitat i la be-llesa són un deure sagrat. Un al-tre món serà possible si els éssershumans som capaços de manifes-tar el Tot del qual formem part.

3. I ens comprometemens comprometemens comprometemens comprometemens comprometem a tenircura de la terra i a abraçar la vidaper mitjà de l’estudi i l’aplicació delsprincipis de la Carta de la Terra.

4. Volem 4. Volem 4. Volem 4. Volem 4. Volem que el nostre tempssigui recordat com a un desper-tar d’una nova reverència davantla vida per tal d’obtenir una mi-llor justícia i una alegre celebra-ció de la vida.

Maria Antònia Sabater MontserratMaria Antònia Sabater MontserratMaria Antònia Sabater MontserratMaria Antònia Sabater MontserratMaria Antònia Sabater Montserrat

III Parlament de les Religions

lats a la terra”. lats a la terra”. lats a la terra”. lats a la terra”. lats a la terra”. El taller partia deles pedres com a metàfora de lavinculació de les dones a la ter-ra, per crear un espai on compar-tir el nostre referent com a do-nes dins d’una tradició religiosao d’una creença espiritual. Perreferents entenem “els miralls onens mirem”, la saba que xuclenles nostres arrels, allò que ensserveix de model i que dóna for-ma i contingut a la nostra experi-ència.

La dinàmica pretenia tenir uncert to meditatiu, en aquest casno es tractava de donar cap ex-plicació sinó de poder compar-tir des del cor i des de la pròpiaexperiència, els nostres refe-rents.

Aquest primer dia es va cloureamb un concert multicultural.

Al començament de la segonajornada, diumenge 13, es va po-der participar en distintes devo-cions: oracions, meditacions prò-pies de les diferents tradicionsreligioses presents. Seguidamenti, simultàniament, hi va haver cinctaules rodones, que ens van aju-dar a aprofundir les qüestions i

DDDDD

Taller: “Pedres. Valors femenins arrelats a la terra”Taller: “Pedres. Valors femenins arrelats a la terra”Taller: “Pedres. Valors femenins arrelats a la terra”Taller: “Pedres. Valors femenins arrelats a la terra”Taller: “Pedres. Valors femenins arrelats a la terra”


Ressonàncies del discurs delRessonàncies del discurs delRessonàncies del discurs delRessonàncies del discurs delRessonàncies del discurs delPapa en la sessió inauguralPapa en la sessió inauguralPapa en la sessió inauguralPapa en la sessió inauguralPapa en la sessió inaugural

Benet XVI en el discurs inaugu-ral del CELAM, no obre horit-zons, més aviat els tanca i insis-teix en els camins d’una pasto-ral centrada en l’església i nopas en els problemes reals de lasocietat llatinoamericana i delCarib. L’apreciació que té de lafe a l’Amèrica Llatina és moltcatòlicocèntrica, no reconeix la

diversitat cultural i religiosa quehi ha en el continent.

Va afirmar que l’anunci deJesús i del seu Evangeli no vasuposar de cap manera, una ali-enació de les cultures preco-lombines, ni fou una imposiciód’una cultura estranya» la qualcosa és ignorar la història. Ésuna anàlisi parcial que oblidatots els errors històrics de l’ali-ança de la Creu i l’espasa en laconquesta i en el mètodeimpositiu emprat per molts mis-sioners.

Fa també una valoració nega-tiva dels governs que fan esfor-ços per sortir de la influència idomini dels EEUU. Torna a insis-tir en el prejudici contra el soci-alisme que, afirma el Papa, nocorrespon a la visió cristiana del’ésser humà i de la societat. Al’economia liberal només li de-mana que tingui en compte

dues al·lusions. En la primera esdenuncia el masclisme que es viual si de la llar. Això és positiu i ac-tual. Però no es menciona que lesdones pateixen una real exclusió,per raó de gènere, a causa de lavisió patriarcal vigent. Concreta-ment, és l’església qui exclou mésseverament les dones i les té coma membres d’inferior dignitat ivàlua respecte als barons,aquests poden accedir, entre al-tres coses, a set sagraments i lesdones, només a sis.

En la segona al·lusió es reco-neix que les dones han de comp-tar amb l’ajuda dels Estats pera desenvolupar la seva respon-sabilitat vers els fills. Faltariatambé reclamar la seva partici-pació en tots els àmbits civils ieclesials.

El Papa insisteix positivamenten la lectura bíblica i en la cele-bració dominical eucarística. La

lectura de la Bíblia és relativa-ment nova entre els catòlics lla-tinoamericans. I l’eucaristia do-minical, que és un dret de totesles comunitats cristianes, se-gueix essent vedada, de fet, pelmanteniment de l’actual legisla-ció patriarcojeràrquica que novalora el sacerdoci universal iúnic dels batejats laics i laiques,excloent-los dels ministeris “or-denats”, i més absolutament lesdones per raons de sexe.

Roser Garriga i TrullolsRoser Garriga i TrullolsRoser Garriga i TrullolsRoser Garriga i TrullolsRoser Garriga i Trullols

Cinquena conferència EpiscopalLlatinoamericana (CELAM)

l’equitat, doncs, segueixen aug-mentant els sectors socials quees veuen immersos cada copmés en una enorme pobresa.

Entre las causes del debilita-ment de la vida cristiana i de lapertinença a l’església catòlica,enumera causes externes i noassenyala cap responsabilitatde l’església en aquest feno-men.

No hi ha cap al·lusió a les Co-munitats Eclesials de Base, CEB,i sí als moviments eclesials. (Le-gionaris de Crist, Opus,...) Fa unsilenci total de la teologia del’alliberament i manifesta el de-sig d’una nova manera de fer te-ologia .

Jesús de Natzaret és obviat enaquest discurs. El concepte deCrist és molt unilateral, no és elJesús de l’evangeli, sinó el de ladogmàtica, el que ell presentacom a rostre de Déu. Es remar-ca el Crist sofrent però no pasel Jesús compromès amb laconstrucció del Regne, (parau-la que apareix 121 vegades en elsevangelis sinòptics). No parladel martiri de Jesús a causad’aquest anunci del Regne alspobres.

L’opció pels pobres és: una op-ció preferencial que està implí-cita en la fe cristològica. Ja noés evangèlica, ni és una opcióexplícita de Jesús, només és im-plícita.

El tema de la donaEl tema de la donaEl tema de la donaEl tema de la donaEl tema de la dona

El tema de la dona i de la sevaproblemàtica actual, en realitat,no el toca. Només en fa una re-ferència al tractar de la família.Ni tan sols en l’última part ons’anomenen els rostres concrets“vulnerables”, es mencionen lesdones.

En el tema de la família es fan

Jesús de Natzaret ésJesús de Natzaret ésJesús de Natzaret ésJesús de Natzaret ésJesús de Natzaret ésobviat en aquest dis-obviat en aquest dis-obviat en aquest dis-obviat en aquest dis-obviat en aquest dis-curs... no és el Jesúscurs... no és el Jesúscurs... no és el Jesúscurs... no és el Jesúscurs... no és el Jesúsde l’evangeli, sinó elde l’evangeli, sinó elde l’evangeli, sinó elde l’evangeli, sinó elde l’evangeli, sinó elde la dogmàtica, elde la dogmàtica, elde la dogmàtica, elde la dogmàtica, elde la dogmàtica, elque ell presenta comque ell presenta comque ell presenta comque ell presenta comque ell presenta coma rostre de Déua rostre de Déua rostre de Déua rostre de Déua rostre de Déu

El tema de la dona iEl tema de la dona iEl tema de la dona iEl tema de la dona iEl tema de la dona ide la seva problemà-de la seva problemà-de la seva problemà-de la seva problemà-de la seva problemà-tica actual, entica actual, entica actual, entica actual, entica actual, enrealitat, no el toca.realitat, no el toca.realitat, no el toca.realitat, no el toca.realitat, no el toca.Només en fa unaNomés en fa unaNomés en fa unaNomés en fa unaNomés en fa unareferència al tractarreferència al tractarreferència al tractarreferència al tractarreferència al tractarde la família.de la família.de la família.de la família.de la família.


a 20 anys arran d’una manifestació pelsdrets de les dones, algunes manifestants vanser detingudes i empresonades preventiva-

ment. Aquestes mateixes dones es van adonar quemai havien lluitat pels drets de les dones que estrobaven en les presons. A partir d’aquesta expe-riència unes quantes dones amb empenta es vanunir per a formar l’Associació “Dona i presóAssociació “Dona i presóAssociació “Dona i presóAssociació “Dona i presóAssociació “Dona i presó”. LaCarme Casanovas, membre de l’associació, enstransmet el com i el per què de la seva tasca.

Ens podries explicar els vostres objectius?

Els nostres objectius són diversos: Dins els cen-tres penitenciaris, defensar els drets de les donesempresonades, donant-los suport, i assessora-ment jurídic en les qüestions internes. A part devisitar-les, els organitzem activitats de tot tipus:culturals, formatives i lúdiques.

Fora de les presons, un dels objectius que con-siderem molt important és fer conèixer el mónde la presó a la ciutadania i crear opinió, donantxerrades i explicant la nostra experiència, tot des-mitificant molts tòpics.Volem fer entendre quela població més gran dela presó la conformen lespersones amb manca derecursos, sobretot elseconòmics. La societat,en la qual tots i totes es-tem immersos que fo-menta la desigualtat,l’afany de consum i deposseir, l’ individualis-me..., no ajuda en abso-lut a què les dones ambtantes carències se’n puguin sortir massa bé sen-se transgredir la llei. Resumint: A la presó estàtancada la pobresa.

Quina identitat tenen aquestes dones?Per què són a la presó?

També existeixen dones d’un nivell mitjà que noels ha portat a la presó els motius econòmics, peròaquestes són un número minoritari.

Hi ha moltes dones estrangeres de diferents na-cionalitats que han comès el seu primer delictetransportant droga per a pal·liar la situació eco-nòmica en què vivia la família en el seu país d’ori-gen, i tot just arribant a l’ aeroport han estat de-tingudes i han passat a la presó. D’altres, per ro-batoris, i robatoris també perpetrats per dones

Saber-se acompanyada

FFFFF drogodependents amb trastorns de la personali-tat. El percentatge sobre els delictes de sang ésmínim.

Quines són les seves necessitats?

Principalment fer augmentar la seva autoesti-ma, tractar-les amb respecte i sense cap tipusde discriminació a causa de la seva situació. Anosaltres no ens interessa saber el motiu pelqual han ingressat a la presó, ens interessa queens vegin al seu costat, acompanyant la seva si-tuació de manca de llibertat i oferint valors i ei-nes que els ajudin per quan en surtin.

L’ajuda que podeu proporcionar,en què consisteix?

Un acompanyament individualitzat a les donesque ens ho demanen i que pot durar tota la vidasi elles volen. Tenim dones que seguim des de faanys amb una vida totalment normalitzada peròque els hi ha costat molts esforços i sacrificis po-

der arribar-hi. Nosaltresno tenim recursos eco-nòmics propis ni tam-poc en volem, som unaassociació estrictamentde voluntariat. El nostrecapital són les personesque dins l ’associaciócada una aporta les se-ves capacitats i quali-tats posant-les a l’abastde les dones.

També aprofitem elsrecursos que ens oferei-

xen altres associacions fent treball en xarxa o col·-laborant en els seus projectes

Hi ha algun cas concretque voldries ressaltar?

L’únic que voldria ressaltar és tot el patiment quesuporta la dona a la presó, deixar la família, elsfills, el treball (si és que el tenia) i l’estigma que lisuposa haver estat un temps a la presó amb totesles dificultats que li comporta per a trobar feinade nou etc. Com que nosaltres creiem en les uto-pies, no desitgem presons, per tant demanaria alsjutges que utilitzessin més les mesures alternati-ves a la presó, que existeixen i per sobre de tot enaquells casos on predomina el factor de la pobre-sa en tots els seus aspectes.


OOOOO

LlibresDDDDDREWERMANNREWERMANNREWERMANNREWERMANNREWERMANN, , , , , EEEEEUGENUGENUGENUGENUGEN: : : : : El mensaje de las mujeres..... Edi-torial Herder, 1996. Barcelona

L’autor, teòleg i psicoterapeuta, va revolucionar lateologia per la seva renovada interpretació de laBíblia i dels dogmes des de la psicologia profunda.

En aquesta obra, que té com a subtítol La cièn-cia de l’amor, Drewermann afirma en “Unes pa-raules prèvies” que: Fonamentalment és a ellesa qui l’àngel els confia en el sepulcre el missatgepasqual. La paraula decisiva del cristianisme almón és específicament un missatge de dones.

...la realitat del matí pasqual solament es potpercebre amb els ulls del cor, ja que tot el que

ens fa viure procedeix de l’espai invisible de l’eter-nitat. I les dones apareixen sempre com les sa-cerdotesses cridades per a administrar els mis-teris de l’invisible.

Analitza després diferents dones, començantper Raquel i acabant amb Maria Magdalena. Enel passatge de la confessió de Rut a Noemí hi veuel llenguatge d’amor de tots els temps, on es cons-tata fins a quin punt Déu és humà: Aquí triomfala humanitat senzilla sobre les complicacionsd’una religiositat autoritària...

És una obra ben documentada, i a la vegada defàcil lectura.

Assumpta SesmaAssumpta SesmaAssumpta SesmaAssumpta SesmaAssumpta Sesma

Activitats del CDE

rlandai és el nom d’una tor-re molt gran i maca, aSarrià, que data del 1800.

Ara, restaurada per l’Ajuntamentestà destinada a entitats del bar-ri. Quan ens vam assabentar dela seva transformació en serveissocials, ens interessà tot seguit ivam fer passos per a poder comp-tar entre els elegits : una coral,grups de dansa, art, pintura, es-coltes, i un llarg etc. i nosaltres el Col·lectiu de Dones en l’Esglé-sia.

Després de moltes reunions amb els encarregats de l’Ajun-tament per anar estructuranttots plegats la seva organitza-ció, per fi a primers d’abril secelebrà el dia de portes ober-tes, per tal de presentar al bar-ri, el nou Casal d’Entitats.Cada Entitat teníem un lloc re-servat i per a fer-nos conèixerens havíem escarrassat ambmurals explicatius, fotos deviatges i trobades, propostes itríptics explicatius. Durant totel dia va anar desfilant “tot Sarrià”. Nosaltres havíem dei-xat un full per a què les perso-nes interessades apuntessin les

I, aquest 10 de maig proppas-sat hem tingut la primera troba-da amb persones del barri mo-tivades pel tema de la dona i l’es-glésia.

Vam començar presentant-nos mútuament, i després vamexplicar el nostre ideari, al ma-teix temps que repartíem elstríptics. Vam dialogar una bonaestona. Algunes companyes delCol·lectiu hi van assistir per tald’animar la presentació aportantel seu testimoni personal sobreel bé que han rebut de l’Associa-ció.

La idea és reunir-nos periò-dicament, per a canviar impres-sions sobre l’actualitat de lanostra església que estimem,però que ens fa patir i que avoltes ens desconcerta, per allò que diu o per allò que no diu,per exemple la recent visita delPapa al Brasil.

Vam fixar la data del 7 de Junyper a planificar el proper curs:Què volem, quins temes ens in-teressen tractar i la freqüèn-

cia de les trobades. I endavant oi ? Amb esperança.

M. Antònia AragayM. Antònia AragayM. Antònia AragayM. Antònia AragayM. Antònia Aragay

seves dades de cara a les xer-rades explicatives que faríemmés endavant.


FlaixosEn els mitjans de comunicació, alguna vegada també som notícia

• La periodista i escrip-tora Margarita Rivièreha rebut el premi Re-coneixement a la Tra-jectòria Europeista,que anualment atorgal’Associació de Perio-distes de Catalunya i elPatronat Català ProEuropa. MargaritaRivière va assenyalarque Europa és un temaseriós que està enmans d’homes, quan en realitat és una cosa sensesexe que ens afecta a tots.

• La bisbessa catòlica Patrícia Fresen ha ordenattres dones sacerdots i dos dones més i un homecasat diaques, recolzada per l’organització RomanCatholic Womenpriests (Dones-Sacerdots Catòli-ques i Romanes) La cerimònia va ser a l’esglésiaprotestant West Hill United Church de la barriadade Scarborough de Toronto. El Vaticà afirma queno reconeix les ordenacions ni el grup que les re-colza.

• Més d’1,2 milions de catalans viu en condicionsde pobresa. El col·lectiu amb menys ingressos sónles dones més grans de 65 anys. Els col·lectiusmés vulnerables són les persones que viuen solesi les famílies monoparentals que viuen amb fills,segons l’informe elaborat per l’Institut d’Estadís-tica de Catalunya (Idescat). També remarca l’ín-dex de desigualtat social en funció dels ingressospersonals. Així, el 20% de la població catalanaamb ingressos més alts acumulen 4,7 vegades mésque el 20% de les llars desafavorides.

• Les autoritats iranianes, d’ençà de l’arribada del’ultraconservador Mahumud Ahmadinejad a la pre-sidència, estan immerses en una agressiva campa-nya per a eliminar de la vida pública la roba (en lesdones) i els pentinats (en els homes) que no s’ade-qüin a la legalitat islàmica vigent i han ordenat eldesplegament de policies dedicats a controlar l’apli-cació del codi islàmic als carrers de les principalsciutats.

Això contrasta amb la manca d’atenció dels mit-jans occidentals sobre l’actual campanya dels refor-mistes que reclamen la igualtat de drets legals per ales dones.

• Bicicletada per l’Orient Mitjà Follow the Women.Dones de 25 països, entre elles, 11 catalanes, hanpedalejat durant 15 dies per a reivindicar la pau i elsdrets de les dones per Síria, Líban, Jordània i Pales-tina, junt amb dones israelianes i palestines.

• Leonardo Boff aBarcelona, ha dit en-tre altres coses: Elgran repte d’avui noés el futur de l’Esglé-sia i Occident. Elgran repte és el fu-tur de la Terra i la hu-manitat, i com l’Es-glésia ajuda a garan-tir aquest futur.

• La llei de Comerç d’Armes inicia el tràmit en elCongrés. En el 2005, la venda d’armes va generar419 milions. Per una major transparència i controlcal millorar els certificats d’ús final i el destí deles mercaderies. Espanya hauria d’adherir-se a lainiciativa d’Oslo per a prohibir les bombes de frag-mentació, que es dispersen sobre el terreny.

• El divendres 18 de maig, a la Parròquia de SantaMaría del Buen Aire (Moratalaz, Madrid), es va con-vocar una pregària amb el lema Encuentro deoración por la diversidad en la Iglesia. Gent de mol-tes comunitats i de molts orígens. Molta participa-ció, el micròfon anava de mà en mà. Una coral ambel cantautor Miguelín, ballarins, un “PowerPoint”,es va llegir l’Evangeli, reflexions sobre lamarginalitat en els barris, agraïments...Hi haviaganes de celebració, hi havia ganes de Déu. Va serun acte ple de creativitat, fraternitat i presència delressuscitat.


Butlleta de subscripcióQuota anual 6

Nom i cognoms AdreçaPoblació D.P. Telèfon Correu electrònic

Tipus de subscripció anual per rebre Paraules i fets de Dones

A/. Domiciliació bancària

Nom del/la titular .............................................................................................Adreça .....................................................................................D.P. ............................Població .....................................................................................................................................Banc o Caixa ........................................................Entitat .........Control........Oficina..............Nº compte/llibreta ..................................

Us prego que fins a nova ordre carregueu al c/c o llibreta indicada els rebuts que us presentarà el Col·lectiu de Dones en l’Església, en concepte de subscripcióal Butlletí Paraules i fets de Dones.

B/. Podeu també enviar transferència a un dels dos Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596

Signatura

Amb el suport de:

Regidoria de Serveis Personals

Generalitat de CatalunyaDirecció General d’Afers Religiosos

Generalitat de CatalunyaInstitut Català de la Dona

Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886

Major de Sarrià, 57Tels. 93 204 17 91 - 93 203 07 14

Plaça de Sarrià, 12-13Tel. 93 203 04 73 - Fax 93 280 65 56

BARCELONA

Recordeu i reserveu-vos sempre:

PRIMERS DILLUNS DE MES (18,30 h.)Tema teològicTema teològicTema teològicTema teològicTema teològic

TERCERS DILLUNS DE MES (18,30 h.)Vida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiu

TERCERS DIVENDRES DE MES (19,00 h.)Temps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregària

Punts de Venda: LlibreriesClaretClaretClaretClaretClaret (Llúria, 5)

Pròleg Pròleg Pròleg Pròleg Pròleg (Dagueria, 13)

Col·lectiu de Dones en l’Església C/. Mare de Déu del Pilar, 15 pral. 08003 Barcelona - Tel. 93 319 23 42 - [email protected] - www.cdonesesglesia.org

Documents

Paraules i fets de 44 - donesesglesia.catdonesesglesia.cat/revista/Paraules44.pdfParaules i Fets de Dones 3 La dona encorbada (Llc 13, 10-17 i 18-21) U n fragment del tema desenvolupat