Parc Natural del Montseny: Patrimoni UniversalMontseny” i “El futur del Parc Natural” són els títols dels quatre àmbits en què es divideix l'exposició. També s'inclou un

Parc Natural del Montseny: Patrimoni UniversalParc Natural del Montseny: Patrimoni Universal

Gonçal Mazcuñán i Miquel Codina:

«Hem vertebrat territori»

‘Biblioestiu’: els llibres,

bons companys de vacances

Revista de la Diputació de Barcelona | 159 | Juliol-Agost 2009

www.diba.cat

2 | Diputació de Barcelona

03 | Editorial Cuidar l’entorn i cuidar les persones

04 | A fonsParc Natural del Montseny: Patrimoni Universal

10 | En xarxaMón local 2.0

14 | Municipis singularsLa Beguda Alta, terra de ningú

18 | A debatQuins efectes ha tingut el FEIL al municipi?

20 | L’entrevistaGonçal Mazcuñán i Miquel Codina: «Hem vertebrat territori»

24 | Ciutadania Créixer jugant: la importància de l’esport en l’educació dels infants i adolescents

28 | Innovació localGoverns locals i conflictes territorials

34 | Bones pràctiques

39 | Llibres i webs

Fotografia de portada: Àrea d’Espais Naturals

SUMARI

04

10

14

2024

Direcció: Carme Pérez. Coordinació: Eva Viñals Redacció: Estrella Barrero, Susana Burgos, Alberto García, José Iglesias, Enric Monné, Ethel Paricio,Carles Sabater, Glòria Santamaria, Eva Viñals. Col·laboracions: Pere Alastrués, Moisès Amorós, Laura Balcells, Maria Herrero. Fotografia: Laura Balcells,Òscar Ferrer, Óscar Giralt, Eva Guillamet, Xavier Renau, Joan Roca. Maquetació: Alberto García. Assessorament lingüístic i producció editorial: Di-recció de Comunicació. Consell editorial: Anna Berruezo, Antònia Bisbal, Xavi Casinos, Juan Echániz, Marina Espinosa, Cristina Gómez, Emiliano Jimé-nez, Manel Martínez, Òscar Martínez, Carme Pérez, Eva Viñals. Projecte gràfic: Eumogràfic. Preimpressió: TECFA GROUP. Impressió: SA DE LITOGRAFÍA. ISSN: 1133-2328 / DL: B-1069-1992Servei de Premsa. Diputació de Barcelona: Rambla de Catalunya, 126, planta 9a. 08008 Barcelona / [email protected] / www.diba.cat / Publicació bi-mestral / Distribució gratuïta. Els articles de col·laboració que publica el DB expressen l’opinió dels seus autors, la qual no ha de ser necessàriament compartida pels responsables de la revista.

28

EDITORIAL

Diputació de Barcelona |

La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelonaagrupa 12 espais naturals de la província i, un d’ells, elParc Natural del Montseny, celebra aniversari. Ara fa 30anys que la UNESCO el va declarar Reserva de la Bios-fera. N’hi ha 533 a tot el món, a 107 països diferents, i ladel Montseny és l’única de Catalunya. Un bé que cal cui-dar: aquest és un aspecte que la Diputació de Barcelonaha tingut molt en compte i, amb la cooperació de tots elsintegrants del parc, tenint cura d’aquesta biodiversitat irespectant sempre les tres funcions de les Reserves dela Biosfera: conservació, desenvolupament i suport lo-gístic.

Cuidant l’entorn, cuidem també les persones. I ho fem através de programes significatius, com és el dels valorseducatius de l’esport, que busca conscienciar els nens, ide retruc els pares, de com viure l’esport fent-ne un bonús com a eina per promoure el creixement personal. Estracta de fer una reflexió al voltant del joc net i les acti-tuds esportives que es manifesten dins i fora dels terrenysde joc i dels espais esportius.

Cuidant l’entorn, cuidem les persones i les cuidem tambéper dins. Oferim l’oportunitat, en aquests dies de lleure ivacances, d’aprofitar l’oci per llegir, sobretot a través d’a-costar els llibres allà on va la gent durant l’estiu. Biblio-teques que surten del seu hàbitat natural i que s’instal·lena places, piscines, platges, rius, mercats o terrasses. Bi-blioteques que ofereixen llibres, revistes i diaris, culturade qualitat per a totes les edats. Són una extensió de labona feina que durant tot l’any aquests 191 equipamentsfan al servei dels ciutadans, i que mereixen sempre unabona qualificació per part dels usuaris, que ja han sobre-passat els dos milions amb carnet.

Cuidem l’entorn i cuidem les persones, i ho fem ajudantels ajuntaments, perquè el govern local és qui millor potgarantir la qualitat de vida i el desenvolupament social ieconòmic. ■

Foto

: Arx

iu

Cuidar l’entorn i cuidar les persones


Parc Natural del Montseny: Patrimoni Universal

A FONS

Foto

graf

ies:

Àre

a d

’Esp

ais

Nat

ural

s


El Montseny és l’única Reserva de la Biosfera

de Catalunya

Una reserva de la biosfera és una àrea on la protec-ció del medi natural ha de conviure amb l'ús pro-ductiu dels recursos, i en la qual s'ha de constatarla viabilitat de fer compatibles la conservació i el de-senvolupament. El Parc Natural del Montseny va serdeclarat Reserva de la Biosfera pel Consell Interna-cional de Coordinació del programa MAB (l'home i labiosfera) de la UNESCO fa més de trenta-un anys,concretament el 28 d'abril de 1978. Just un anyabans s’havia fet efectiva l’aprovació del pla especialde protecció del Montseny. I és que l’interès per pre-servar aquest patrimoni universal ve de lluny.

L’interès per la preservació del paisatge del Montsenyagafa força a finals del segle XIX amb els primers excur-sionistes que, inspirats en la Renaixença, impulsaven unveritable procés de descoberta dels valors naturals i cul-turals del país. Ja l’any 1879 dos dels fundadors de l’As-sociació Catalanista d’Excursions Científiques, AntoniMassó i Ramon Arabia, proclamen la necessitat de pro-tecció dels boscos del Montseny i defensen la protecciód’aquest massís. I és que, sens dubte, el Montseny reu-nia totes les condicions: la muntanya com a símbol romàn-tic i patriòtic, descoberta per l’excursionisme, a prop dela ciutat com a espai lliure per als ciutadans i espai d’hi-giene i de salut.

La primera concreció, però, es produeix als anys vint ambla iniciativa de protecció i posterior creació del Patronat dela muntanya del Montseny. La Mancomunitat de Catalunya,de la qual la Diputació de Barcelona formava part, va im-pulsar un seguit d’estudis per sustentar la declaració deparcs o llocs d’interès nacional que desembocarien en ladeclaració dels parcs de Montserrat i del Montseny. «Laintervenció de la Diputació de Barcelona hi és presentdes de l’any 1928, amb el Patronat i fins ara, amb l’ú-nica interrupció de la Generalitat republicana, que ésqui en aquell període n’assumeix les competències»,explica el geògraf Jordi Soler, cap de la Direcció TerritorialNord de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Bar-celona, i que va ser director del Parc del Montseny de junyde 1996 a juny de 2004.

Va ser precisament l’any 1928 que es va crear el Patronatde la Muntanya del Montseny, el qual establia unes indi-cacions genèriques respecte a les àrees que aquest or-ganisme havia de gestionar: l’anomenat Alt Montseny, méso menys per damunt la cota 800 als massissos del turó del’Home, les Agudes i el Matagalls, i encarregava la gestióa la Diputació de Barcelona. El Patronat va acumular unaintensa experiència de gestió d’un espai protegit, des dela seva creació i fins a l’esclat de la guerra civil.

La situació de la protecció del medi natural durant el fran-quisme va patir un retrocés. I és que, en aquells moments,afavorir polítiques de valoració del medi natural i de millora

ambiental s’oposava a projectes urbanístics amb un ren-diment econòmic evident. De totes maneres, cal tenir encompte que tot i que al llarg d’aquest període la planifi-cació i la gestió d’espais protegits era patrimoni exclusiude l’administració central de l’estat, la Diputació de Bar-celona va ser l’única entitat de l’administració catalanaque va ser capaç d’impulsar i dur a la pràctica una polí-tica pròpia de protecció d’espais naturals. «L’única ad-ministració que existia era ICONA (Instituto de la Con-servación de la Naturaleza), que era la que tenia lescompetències. Per tant, l’aparició del Servei de Parcsde la Diputació va ser un cas únic a tot Espanya», afe-geix Soler.

L’octubre del 1969, el Ple de la Diputació declara urgentl’ordenació del parc natural del Montseny i, un any des-prés, conclou amb l’elaboració del Pla de Delimitació delParc. El setembre del 1971 s’acorda impulsar el Pla Es-pecial del Montseny.

El Primer Pla EspecialLa Diputació de Barcelona va saber utilitzar els recursosque la llei li oferia per desenvolupar una política de pro-tecció d’espais naturals. Tal com diu Jordi Soler, «la Di-putació aprofita les possibilitats de la Llei del Sòl del1956 que, curiosament, és una llei franquista, i que encanvi permet que la Diputació provincial i l’adminis-


«El Parc Natural del Montseny. Un diàleg entre l'home iel territori»El Casal de Cultura del Montseny acull aquesta exposiciópermanent sobre el Parc Natural del Montseny, coincidintamb la celebració dels trenta anys del parc com a Reservade la Biosfera.

La mostra se centra en el procés de preservació del parccom a espai protegit, incidint en les diverses etapes. El 1928es va crear el Patronat de la muntanya del Montseny, el 1977es va aprovar el Pla especial de protecció i el 1978 va serdeclarat Reserva de la Biosfera per la Unesco. El 1987 laGeneralitat va declarar el Montseny parc natural, el 1991 esva integrar al PEIN, el 2007 a la Xarxa Natura 2000 i, final-ment, el 2008 es va completar el nou pla especial de pro-tecció, que ha entrat en vigor aquest 2009. “De les prime-res ocupacions a la crisi del mas”, “La ciutat descobreix lamuntanya”, “Del temps del Patronat al Parc Natural delMontseny” i “El futur del Parc Natural” són els títols delsquatre àmbits en què es divideix l'exposició. També s'inclouun planell amb l'evolució de l'àmbit de protecció i tres vitri-nes en què es mostren diferents elements corporis queil·lustren els períodes històrics d'aquesta protecció. Un pe-tit audiovisual tanca l'exposició.

«El Montseny. Parc Natural. Reserva de la Biosfera. Afa-vorint l'home, protegint la natura»Aquest és el títol de l'exposició que es va inaugurar el pas-sat mes de maig al Centre Cultural Europeu de la Natura(CCEN) de Viladrau. La mostra clou la celebració dels 30anys de la declaració del Montseny com a Reserva de laBiosfera.

Elaborada pel CCEN, l'exposició està promoguda per la Di-putació de Girona i l'Ajuntament de Viladrau amb el suportde la Diputació de Barcelona. L'objectiu de la mostra és do-nar a conèixer el Montseny com a Reserva de la Biosfera,l'única de Catalunya. L'exposició està dividida en quatreblocs: un de central que explica què és i què significa ser unaReserva de la Biosfera, i tres més que es corresponen ambles funcions que desenvolupen les Reserves de la Biosfera:Conservació, Desenvolupament i Suport Logístic. Aquestesfuncions estan desenvolupades amb exemples del Montsenymateix. Per donar volum a les explicacions, el CCEN ha inclòsdiverses vitrines amb informació i objectes representatius.Així, s'hi pot veure des d'una reproducció d'una destral delneolític fins a un pedrenyal (arma) que utilitzaven els bando-lers al segle XVII; i des d'un pinyó de BTT i una ferradura finsa un cargol fòssil o unes petjades de teixó. ■ G. S.

Exposicions


tració local protegeixin el paisatge amb un instrumenturbanístic com va ser el Pla Especial».

El primer Pla Especial va ser aprovat definitivament el 26de juliol de 1977 per la Diputació de Barcelona, i el 28 degener de 1978 per la Diputació de Girona. Certament, elpla protegia un símbol dels espais naturals catalans i, al-hora, va servir per aturar l’amenaça d’un creixement ur-banístic desordenat, impulsat per les segones residències.«El més extraordinari i excepcional és que en aquellmoment la Diputació va saber treure’n tot el rendimentpossible. Va ser l’única administració que va utilitzar afons aquest instrument per crear una veritable xarxade parcs. A més, va coincidir amb el fenomen de les ur-banitzacions al territori. El Pla Especial definia una lí-nia que les urbanitzacions no podien traspassar, iaconseguir això a la dècada de 1970, era molt», afirmaJordi Soler.

El cert és que aquest pla, que ha estat vigent durant trentaanys, ha comportat un balanç molt positiu, i en destaquenels aspectes següents: permet la consolidació del parcnatural com una veritable realitat social i administrativa;facilita els recursos humans i econòmics necessaris per aldesenvolupament d’una gestió territorial en els sòls no ur-banitzables dels municipis del parc; consolida programesde conservació del medi natural, prevenció d’incendis irestauració del paisatge, i fomenta la participació, l’ús pú-blic i l’educació ambiental, entre altres aspectes.

També ha comportat un exercici de cooperació amb elsmunicipis i d’intervenció directa en el territori delimitat pelpla, sense detriment de les competències que mantenenles altres administracions, bàsicament la local i l’autonò-mica, amb caràcter executiu.

Reserva de la BiosferaPoc després de l’aprovació del pla especial, el parc natu-ral del Montseny rebia, el 28 d’abril de 1978, el reconei-xement internacional que li suposava la declaració com areserva de la biosfera, dins del Programa MAB (Man andBiosphere, l'home i la biosfera) de la UNESCO. La funcióprincipal d'aquests espais se situa precisament en la com-

patibilitat entre la conservació i protecció de la biodiver-sitat i el desenvolupament econòmic i humà d'aquesteszones, afegint com a objectius la investigació, l'educaciói l'intercanvi d'informació entre les diferents reserves. Enaquest sentit, els principis que inspiren la declaració deles reserves de la biosfera coincideix bàsicament amb elsdel Pla Especial del Montseny.

El Montseny va ser una de les primeres reserves de labiosfera de l’Estat espanyol, i encara avui és l’única exis-tent a Catalunya. Segons Jordi Soler, «la importància dela declaració de Reserva de la Biosfera és que reforçaels instruments del parc en el moment que més es ne-cessitava. Cal recordar que hi havia una oposició im-portant de sectors poderosos i que l’obtenció d’aquestreconeixement internacional “blinda” d’una maneraespecial la protecció del massís». A més, continua So-ler, «jo diria que la iniciativa de la Diputació, que és quila impulsa, és compartida amb un coixí social de cien-tífics, universitaris, naturalistes, excursionistes... quesón els qui hi donen suport». En Jordi Soler qualifica lainiciativa de “gran encert”, ja que permet la projecció in-ternacional del Montseny i la integració del parc en una


xarxa mundial de poc més de quatre-cents espais. «Aixòés el que se’n diu estar en el lloc oportú i en el momentadequat», afegeix Soler, que a més recorda que això suc-ceeix en el mateix context social del I Congrés de CulturaCatalana.

Declaració de Parc NaturalSeguint un ordre cronològic, l’any 1987 la Generalitat deCatalunya declara Parc Natural el parc del Montseny, ho-mologant, en part, la figura de protecció del pla especialurbanístic amb la legislació catalana d’espais naturals.«Amb la recuperació de les competències autonòmi-ques, la gestió dels parcs passa a ser competència dela Generalitat. Però, també és cert que la llei permetque les administracions promotores d’un parc puguinassumir-ne la gestió. Per tant, es reconeixen les dipu-tacions de Barcelona i Girona com a administracionsgestores del Montseny», explica el cap de la Direcció Te-rritorial Nord.

L’any 1991 es crea el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)que estableix la xarxa d’espais naturals protegits a Cata-lunya, amb l’objectiu de conservar el patrimoni geològic,els hàbitats i els ecosistemes més representatius i mésben conservats del nostre país. El Montseny hi queda in-corporat. El 1996 es comença a parlar de la Xarxa Natura2000. De totes maneres, no serà fins el 2007 que el Mont-seny s’inclou en aquesta xarxa.

A més, l’any passat i per segon cop, el Parc Natural delMontseny ha revalidat la certificació Q de qualitat, obtin-

guda el 2004, renovada el 2006 i que té una validesa de 2anys. I ho ha fet amb nota, un 8,98 sobre 10. Aquest sis-tema de qualitat consisteix en una certificació, atorgadaper l'Institut de Qualitat Turística Espanyola (ICTE) a tra-vés d'una auditoria externa i que posa de manifest que lagestió de l’ús públic al Montseny està consolidada.

Finalment, l’11 de desembre de 2008, la Generalitat dónallum verda al nou Pla Especial de protecció del medi na-tural i del paisatge del Parc Natural del Montseny, que elDOG publica a finals de gener de 2009. Aquest nou do-cument ha estat redactat conjuntament per les diputacionsde Barcelona i Girona, desenvolupant l'acord del consellcoordinador del Parc del Montseny i dels acords plenarisdels diversos ajuntaments per formular de manera con-junta la revisió del Pla Especial del Montseny.

El text pretén afavorir l'impuls econòmic i social de la po-blació dels 18 municipis que pertanyen al parc i mantenirl'equilibri amb la preservació del patrimoni natural i cultu-ral i un ús públic ordenat. Cal remarcar que el parc repunes 900.000 visites anuals. Segons comenta Jordi Soler,«s’ha anat consolidant una gestió que es fonamentaen les 3 “p”: programa, pressupost i personal». I se-gueix dient, «Ara hi ha una estructura molt més acu-rada. Al Montseny, hi treballen més de trenta personesi té un pressupost consolidat d’uns quatre milionsd’euros anuals, la qual cosa suposa una inversió de135 euros per hectàrea i any». A més, el conveni ques’ha renovat entre les dues diputacions per estructurar lagestió del parc permet, segons Soler, consolidar un mo-


del fonamentat en tres grans pilars: la conservació, el de-senvolupament i l’ús públic del parc.

FuturAra, un cop aprovat el nou Pla Especial, s’està treballantconjuntament amb el Departament de Medi Ambient de laGeneralitat per unificar les figures de protecció. De fet,sembla imminent l’aprovació d’un nou decret de creacióde Parc Natural que permetrà ajustar els límits del parcque fixa el nou pla amb els de l’àmbit de parc natural per-què siguin coincidents.

El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué,va destacar durant la trobada, el passat mes de maig, derepresentants de les 38 Reserves de la Biosfera Espan-yoles per elaborar el Pla d'Acció de la Xarxa, celebrada aSeva: «Aquest és un espai protegit, reservat i conser-vat on ha estat compatible continuar vivint i treballanta la zona». Fogué també va reconèixer que durant moltsanys diputacions i ajuntaments «s'han trobat sols» en l'a-portació de recursos per a la gestió del Montseny peròque, això, els darrers anys «ha canviat». I va afegir que«si volem avançar és important, necessari, fonamen-tal i imprescindible la col·laboració entre totes les ad-ministracions a tots els nivells».

I és que no hi ha dubte que el Parc Natural del Montsenyés un Patrimoni Universal que desperta emocions en lespersones que hi viuen i, potser encara més, en les que elvisiten, però que cal, entre tots, continuar protegint i pre-servant ■ Glòria Santamaria

Ara fa trenta anys, la UNESCO va declarar Reserva dela Biosfera el Parc Natural del Montseny, una iniciativaemmarcada en el programa MAB d’aquest organismede les Nacions Unides. Només hi ha 533 espais comaquest a tot el món, i el Montseny és l’únic a Cata-lunya. El procés que va dur a aquesta declaració vaser una iniciativa, valenta i avançada al seu temps, delmón local.

Els ajuntaments del parc, primer els barcelonins i des-prés els gironins, en van aprovar, al costat de les se-ves diputacions, el pla especial, poc abans que fos de-clarat Reserva de la Biosfera, el 1978. Vam anar forjantaixí un nou model de gestió dels espais naturals que,en línia amb el que defensava el programa MAB de laUNESCO, entenia els parcs naturals com a espais ons’havia de compaginar la continuïtat de l'entorn natu-ral amb l'activitat i el desenvolupament humans.

Avui disposem d'un parc natural del Montseny que,amb l'última ampliació dels seus límits, cobreix 31.064hectàrees, un 69% a la província de Barcelona i laresta a la de Girona. És un espai en què s'aposta de-cididament per la gestió activa com a única manerade garantir l'equilibri entre la preservació i la milloradel patrimoni natural i cultural, la qualitat de vida delsseus habitants i el gaudi d'un paisatge únic per a totala ciutadania.

El Parc Natural del Montseny pertany a la Xarxa deParcs Naturals de la Diputació de Barcelona, una ex-cel·lent xarxa d’espais de la província, construïda en-tre els ajuntaments i la Diputació, en la qual no noméshem assolit protegir la riquesa forestal i biològica, sinóque també hem impulsat el progrés i el desenvolupa-ment dels nostres municipis. Hem après a cuidar lanostra massa forestal al mateix temps que els nostresmunicipis creixien amb ella. El territori s’ha fet fort cui-dant l’entorn i qui l’habita, els ciutadans. ■

El Montseny: trentaanys com a Reservade la Biosfera

Antoni FoguéPresident

EN XARXA

Món local 2.0


Foto

: Ser

vei d

e P

rem

sa

L’anomenada web 2.0 representa un nou entorn fruit de l'evolució de la tecnologia i la socialització de les noves eines, activitats i coneixements amb el que cada ciutadàaccedeix a la informació, crea continguts i els comparteix amb tothom

Internet ha evolucionat envers unanova generació d’aplicacions i ser-veis, anomenats web 2.0 o xarxessocials en què les comunitats d’in-ternautes, els blocs i wikis, entred’altres, s’han convertit en eineseficaces per gestionar coneixe-ment. I el món local no n’és aliè.

El concepte web 2.0 no fa referència auna nova Internet ni a una evolució tec-nològica dels components que la fanpossible. 2.0 esdevé un nou enfoc, unnou ús, que potencia totes aquelles uti-litats i serveis d’Internet que ja existienperò que ara se centren en la participa-ció dels usuaris. Afegint, canviant, com-partint, esborrant o associant dades a lainformació existent. És a dir, els llocs 2.0actuen més com a punts de trobada owebs dependents d’usuaris, que com awebs tradicionals. Gràcies a l’ús de leseines vinculades al concepte 2.0, els internautes passen de consumidorsd’informació a autors, proveïdors i dis-senyadors col·laboratius de centenarsd’aplicacions.

La facilitat, la gratuïtat d’accés i les pos-sibilitats comunicatives d’aquestes ei-nes han facilitat una alta acceptació perpart dels ciutadans. Aquests creen co-neixement perquè persegueixen algunobjectiu comú. Aquest pot ser tan frívol

com «una trobada de la promoció del74» o tant estimulant com «construir unaenciclopèdia lliure».

Els darrers anys, està marcant tambéuna tendència de canvi en les relacionsamb les administracions públiques. Amés de la informació i els serveis quel’administració oferia als ciutadans a tra-vés de la xarxa, ara s’estan obrint novesvies d’interacció en què la ciutadaniaparticipa d’una manera més activa.

Alguns ajuntaments i càrrecs electes co-mencen a utilitzar políticament einescom Youtube, Facebook, MySpace,Twitter, Flickr, Picassa, Blogger o fins itot Second Life, Viquipedia, o les mésespecífiques Menéame, Linked in, Sli-deshare, Plurk, Fotolog, Vimeo, Netvi-bes, etc.

L’assessorament de la DiputacióDes de la Oficina d’Assistència en Ad-ministració Electrònica de la Diputacióde Barcelona s’aposta per donar asses-sorament a aquells ajuntaments que vul-guin implementar les eines 2.0. Es ne-cessita, però, experiència en lacomunicació web i voluntat política pertirar endavant un projecte d’aquestescaracterístiques.

Un web municipal és abans que res unweb institucional (seu electrònica) ambuna sèrie de normes i obligacions de-terminades per diverses lleis que bus-quen protegir les garanties del ciutadàdavant de la pròpia administració. Calper tant vetllar per la responsabilitat, laveracitat, la publicitat, la qualitat, la se-guretat, la disponibilitat, l’accessibilitat,la usabilitat, la neutralitat, la interope-

rabilitat i l’actualització de la informa-ció. La Llei 11/2007 d’Accés Electrònicdels Ciutadans a les AdministracionsPúbliques vol reflectir la importànciadel canal telemàtic en les relacions en-tre administració i ciutadans, atorgantal ciutadà el dret a relacionar-se ambl’Administració a través d’aquest mitjà,com també l’obligació d’aquesta a ga-rantir aquest dret.

Un web municipal no es pot preocuparde la participació dels usuaris quan en-cara no disposa d’un tauler d’anuncisdigital, d’un catàleg de serveis i tràmits,o és incapaç de facilitar les ordenanceso els pressupostos. Bàsicament, l’ajun-tament ha de visualitzar en el seu webcom és el seu municipi per als de fora,mostrar els atractius que té la sevamarca i, al mateix temps, oferir infor-mació i diàleg al ciutadà. Quan disposad’informació actualitzada i de valor irespira voluntat de servei ciutadà, ales-hores té sentit preocupar-se per facili-tar-ne la compartició o l’enriquiment dela mateixa amb aportacions d’altresfonts. D’aquesta manera, la informaciógenerada pel web municipal podrà serutilitzada per d’altres usuaris que al seutorn ajudaran a la seva difusió (perexemple, aprofitar el canal d’agendacultural del web per enriquir una pàginade promoció turística comarcal). Alhorael web municipal podrà seleccionarfonts que aportin valor a la informacióque ell mateix genera (per exemple, in-tegrar al web municipal un vídeo gravatper un ciutadà i penjat a Vimeo).

Les administracions han de poder con-versar amb la ciutadania per tal d’a-propar-s’hi i copsar la seva percepció

Diputació de Barcelona | 1

L’administració ha d’evolucionar cap a nous sistemes

d’organització i ha de col·laborar, a traves d’aquestes xarxes,

amb ciutadans, empreses i entitats socials


respecte qualsevol tema d’actualitat.Aquesta conversa, però, no es pot ges-tionar des del propi web municipal queno pot avalar la qualitat de les aporta-cions dels usuaris, ni pot dedicar-se adestriar el gra de la palla. El web muni-cipal s’ha de basar en el coneixementpropi i únic de l’ajuntament: cap altreciutadà ni cap altre agent està preparatper fer la tasca d’un ajuntament.

El que sí que pot fer és promocionaraquests punts de trobada fora del webmunicipal. Pot ser molt més productiu iútil afavorir la distribució de la visió ins-titucional en d’altres pàgines i alhora fo-mentar que siguin aquestes les que per-metin el diàleg. Així garanteix una únicavisió institucional, facilita la distribuciód’aquesta visió i alhora aprofita la po-tencia d’eines gratuïtes especialitzadesque faciliten la creació de coneixementi alhora un possible retorn del mateix.

Des de la Oficina d’Assistència en Ad-ministració Electrònica s’està treballanten la direcció d’aconseguir que les webs

municipals siguin un veritable instrumentd’aproximació i servei a la ciutadania.

Alguns exemplesDavant la volada que ha adquirit el web2.0, els ajuntaments es plantegen comafegir-s’hi impulsant la presènciacol·lectiva i individual als espais i xarxes2.0 o promovent l’ús de l’entorn 2.0 enl’organització.

Molts consistoris ja utilitzen els reposi-toris multimèdia tant per penjar les se-ves creacions com per utilitzar-les en elseu propi web. Així, Les Franqueses delVallès o Palau-solità i Plegamans utilit-zen eines com Youtube o Vimeo. Mal-grat de Mar utilitza Flickr per crear gale-ries públiques amb les seves fotos i SanFeliu Sasserra fa el mateix però amb Pi-cassa.

Consistoris com el de Vilassar de Mar,Copons o Manlleu tenen, com a mínim,un perfil al Facebook o un canal a You-tube per interactuar amb els ciutadans.Així, utilitzen en major o menor mesura

aquestes eines com a manera d’incre-mentar la participació ciutadana i acos-tar l’administració als vilatans.

El petit municipi de Copons (poc més de300 habitants) ha apostat fort per la web2.0. Des de fa un any, el seu web permet«utilitzar aquests instruments perapropar la gestió administrativa i po-lítica al ciutadà», com remarca RicardEspelt, regidor de noves tecnologies. Iés que el web d’aquest municipi de l’A-noia deixa clara la seva filosofia fins i toten el nom: Copons 2.0. «La gent del po-ble s’ha vinculat ràpidament en la par-ticipació municipal i s'organitza perpressionar amb els temes que mésels interessen en un exercici de trans-parència política i administrativa», as-senyala Espelt. Ara, el seu objectiu és«que la Diputació de Barcelona ensajudi a fer un projecte més global pertota la zona de l'Alta Anoia. Podria serun excel·lent banc de proves de bo-nes pràctiques polítiques i adminis-tratives a través de les eines de laweb 2.0», conclou el regidor.

Foto

: Arx

iu

Aquestes eines posen a l’abast de qualsevol persona la

possibilitat de combinar de forma innovadora dades que

existeixen a diferents pàgines web


Vilassar de Mar ja utilitza de forma habi-tual eines com el Twitter o el Facebook.«Hem estat capdavanters en l’ús deles xarxes socials, com ara Facebook,on a dia d’avui, el grup de Vilassar deMar, administrat pel propi Ajunta-ment, ja disposa de més de 1.120usuaris. Aquesta és una excel·lenteina per comunicar novetats o esde-veniments a un cost de pràcticamentzero, i d’escoltar quins són els as-pectes que preocupen als vilatans,per poder actuar de manera ràpida iconcreta», afirma Laureà Folch regidorde comunicació, participació ciutadanai noves tecnologies, qui sosté que grà-cies a aquestes eines «ha millorat moltla comunicació entre l’administraciói el vilatà, en ambdós sentits. Se sen-ten més escoltats, considerats i pro-pers a les accions que l’equip de go-vern està duent a terme».

Un altre exemple és Manlleu. «Estemtreballant per implementar els recur-sos de la web 2.0 a nivell sectorial, enàrees concretes de l’ajuntament o perdonar a conéixer programes o noveslleis. Creiem que són un bon canal decomunicació», assegura Eva Font, tèc-nica en noves tecnologies de l’ajunta-ment. «No ens plantejem ara mateixincorporar el potencial de les xarxessocials a tot el web corporatiu però síen espais concrets doncs hem com-provat que tenen bona resposta. Així,tenim canals al Youtube o al Face-book per temes relacionats amb l’O-ficina de Promoció Econòmica i utilit-zem molt sovint els blocs per parlar,per exemple, d’aspectes relacionatsamb educació», constata Font.

AplicacionsL’administració ha d’evolucionar cap a

nous sistemes d’organització icol·laborar, a través d’aquestes xarxesamb ciutadans, empreses i entitats so-cials. Es tracta d’avançar cap a una ad-ministració en què el coneixementcol·lectiu sigui l’element determinant perinnovar en els serveis que es gestioneni presten des del sector públic.

Els webs 2.0 han entrat en la vida polí-tica i administrativa. Un exemple recentés l’especial rellevància que han tingutdurant la campanya del president d’EUABarack Obama, que va utilitzar la xarxacom a plataforma de comunicació polí-tica que li va permetre obtenir fons de fi-nançament, mobilitzar l’electorat i acon-seguir una gran base de dades fora delpartit. Però també, i més modestament,com estan canviant la manera d’inte-ractuar que tenen els ajuntaments ambels seus veïns. ■ Alberto García

● Facebook: el web es va crear el 2004 per als estudiantsde la universitat de Harvard. Avui els usuaris registrats espoden organitzar per grups i unir-se a xarxes concretes enrelació a la seva situació acadèmica o zona geogràfica.

● Twitter: creat al 2006 a San Francisco (EUA) es tractad’un encreuament entre correu electrònic, bloc personal iFacebook. Els missatges estan limitats a 140 caràcters ipoden incloure fotos, vídeos o enllaços a llocs webs.

● Flirck: web per emmagatzemar, compartir i organitzarfotografies digitals que funciona com una xarxa social. Vaser desenvolupat el 2002 a Vancouver, al Canadà. És un

servei molt utilitzat pels usuaris de blocs com a dipòsit defotos. Altre de similar és Picassa.

● Wikis: pàgines web col·laboratives on els usuaris po-den crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d’unapàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. La més co-neguda, la Wikipedia.

● Youtube: lloc web que permet als usuaris carregar, mi-rar i compartir vídeos. Creat als Estats Units el 2005. Elsenllaços a vídeos de YouTube poden ser també allotjatsen blocs i llocs web personals. També té un funcionamentsimilar Vimeo.

Un nou llenguatge

Moltes persones ja s’han acostumat autilitzar un seguit d’estranys noms an-

glosaxons que s’han fet habituals en lesnostres vides. Però, realment, com van

sorgir i què són els Facebook, Twitter oFlickr?


MUNICIPISSINGULARS

La Beguda Alta, terra de ningú

Foto

graf

ies:

Lau

ra B

alce

lls

Entrada a la Beguda Alta per

la banda de l'Alt Penedès;

pocs metres després ja és

l´Anoia

Els uns dinen a Masquefa, els altres a Sant Esteve de Sesrovi-res i encara uns altres ho fan a Sant Llorenç d'Hortons, però totsmengen a la Beguda Alta. Més enllà de l'anècdota, és la realitatd'aquest nucli que pertany a tres municipis de tres comarquesdiferents, l’Anoia, el Baix Llobregat i l’Alt Penedès, cosa queobliga els veïns a fer autèntics equilibris en el seu dia a dia.Conscients dels maldecaps que aquesta situació, única a tot Ca-talunya, ocasiona, els tres ajuntaments que gestionen la BegudaAlta han començat a crear una mancomunitat, bàsicament percoordinar millor la gestió de serveis. Els veïns es mostren ex-pectants, si bé en bona part consideren que la solució definitivaseria pertànyer a un sol municipi.


Són diverses les dificultats de viure en un nucli

que pertany a tres municipis de tres

comarques diferents

Els veïns de la Beguda Alta veuen amb escepticisme, peròtambé amb una certa esperança, la mancomunitat que elstres consistoris que gestionen el territori estan impulsant.Tot i que per a ells «no és la solució definitiva», sí que és«un pas endavant» perquè el nucli deixi de ser «terra deningú». Des de fa poc temps, s'ha constituït una asso-ciació de veïns amb una missió molt clara: passar a de-pendre d'un sol terme municipal. «El nostre objectiu éssegregar-nos de dos municipis i agregar-nos al tercer»,declara Albert Batlle, president de la nova entitat. «Ens ésigual a quin dels tres, això ja es veuria en el seu mo-ment», el cas és que «estem farts de l'embolic admi-nistratiu que ens suposa pertànyer a tres pobles a lavegada, i de tres comarques diferents», exclama.

A l'espera d’acomplir el seu desig, no veu malament queels tres ajuntaments es posin «finalment» d'acord. El fet dedependre de tres termes municipals fa que, per exemple,si es necessiten els serveis de la policia municipal, «hagisde trucar a un telèfon o un altre en funció de la part delpoble on et trobes». «Cada cop passa menys, però etpregunten on estàs en aquell moment i llavors et diuensi has de trucar al poble de costat o si t'atenen», la-menta. «Tot triga molt, aquí, perquè per fer qualsevolcosa els tres ajuntaments s'han de posar d'acord», ma-nifesta Margarida Rimbau, una veïna del nucli. «Els pro-blemes es multipliquen per tres», afegeix una altra ciu-tadana.

En la mateixa línia s'expressa un dels representants de laJunta de la Beguda Alta, Ricard Albertí, una entitat cultu-ral que organitza activitats integrades, és a dir, per a lestres parts del nucli, que fins i tot té festa major pròpia. «Lamillor opció és pertànyer a un sol municipi, encara quesabem que és difícil perquè cap d'ells vol cedir part delseu territori». Albertí assegura que temps enrere s'havienfet gestions per constituir-se com a poble, però aquestaopció està ja descartada perquè «la Generalitat no veude bon ull crear-ne de nous». L'aspiració màxima de l'as-sociació de veïns és convertir la Beguda Alta en una Enti-tat Municipal Descentralitzada d'un sol municipi, però «calanar pam a pam», admet Albert Batlle.

En qualsevol cas, ara es crea la mancomunitat intermuni-cipal que pretén gestionar millor els serveis. D'acord ambels estatuts aprovats inicialment, l’entitat tindrà com a ob-jectiu l'establiment i la prestació dels serveis de recollidadomiciliària d'escombraries, servei d'abastament d'aiguapotable, enllumenat públic, xarxa de clavegueram, pavi-mentació, manteniment de les vies públiques i educació isanitat, entre d'altres.

No és la primera vegada que es projecta crear una man-comunitat, però fins al moment tots els intents havien es-tat fallits per falta d'entesa entre els tres consistoris. Ara,en canvi, la cosa ja comença a agafar forma i s'han fet elsprimer passos per tirar-la endavant. Els tres ajuntamentshan aprovat inicialment els estatuts per una àmplia majo-ria, ara falta que els tres consells comarcals hi donin elvistiplau i després rebin la benedicció de la Generalitat,moment en el qual els plens de cada consistori ja podranaprovar definitivament les bases, i la mancomunitat podràcomençar a rodar.

El nucli de la Beguda Alta té una població de 711 habitants:275 pertanyen a Masquefa, 232 a Sant Llorenç d'Hortons i204 a Sant Esteve Sesrovires. A més, es troba allunyadadels seus municipis respectius a una distància d'entre 2 i 10quilòmetres, segons que ho recullen els estatuts de la man-comunitat, que pretén pal·liar les dificultats que tot això ge-nera. «És una eina eficaç per a la prestació de serveis en elseu àmbit territorial, des de l'exercici en comú de com-petències municipals, i tenint com a finalitat essencial lavertebració territorial i la cohesió social», diu el document.Les tres poblacions que integren el nou òrgan cooperarand'acord amb els principis de solidaritat i desenvolupamentsostenible, redistribució territorial i correcció de desequili-bris econòmics, de serveis, ambientals, d'equipaments i dequalitat de vida dels ciutadans per aconseguir una pro-gressiva igualació entre el centre dels municipis associatsi l'àmbit territorial intermunicipal de la Beguda Alta.

La mancomunitat, a punt de ser una realitatLa mancomunitat és ja una realitat imminent. «Esperem quea final d'aquest any estigui ja en funcionament», declara


l'alcalde de Sant Esteve de Sesrovires (Baix Llobregat), En-ric Carbonell. «Som conscients de la complexitat de viurea la Beguda Alta i podria ser que pertànyer a un sol mu-nicipi fos la solució, però jo ara no em puc pronunciar,sobre això», afegeix.

«No he rebut cap petició formal, però si la rebés hau-ríem de valorar els avantatges i els inconvenients de lamesura i obrir un debat, d'acord amb els veïns i elsajuntaments”. “La mancomunitat ens permetrà tenir unmarc estable i eficaç per prestar serveis», declara. «Hemd'aprofitar que ara hi ha la voluntat de fer-ho. Mentreno hi hagi un nou escenari aquesta és, ara per ara, lamillor solució».

El batlle de Masquefa (Anoia), Xavier Boquete, comparteixtambé aquesta opinió. «Han de ser els veïns qui ho hande decidir i per una majoria àmplia, no per un 50%; elsajuntaments no hi hem d'intervenir», assegura en relacióa la possibilitat que la Beguda Alta passi a formar part d'unsol municipi. «Segurament seria la solució definitiva», afe-geix. Amb la mancomunitat «volem posar ordre i concert,i regular els serveis bàsics». «No pot ser que la BegudaAlta, que és un municipi petit, passi de no tenir cap es-combriaire a tenir-ne tres de cop, un de cada consis-tori», reconeix. «Estem donant una sensació estranya alsadministrats i el que hem de fer és buscar l'eficàcia».

El tercer ajuntament implicat amb la mancomunitat és SantLlorenç d'Hortons (Alt Penedès), que com els altres dos

espera que amb aquesta opció se superin molts dels pro-blemes actuals i, sobretot, vol millorar la imatge de cara laciutadania i ser més eficaços amb la prestació de serveis.És a dir, sumar esforços per aconseguir una gestió millor.«Després diuen que hi ha desafecció i que la gent no vaa votar, però és que no estem satisfets», comenta unadona.

Així, alguns veïns manifesten sentir-se «ciutadans de ter-cera, però de primera a l'hora de pagar els impostos».Consideren que no s'inverteix prou al nucli perquè qualse-vol moviment és molt complicat. «S'han arribat a perdresubvencions per la falta d'acord entre els tres consis-toris», asseguren. «Esperem que amb la mancomunitataixò ja no passi», comenta Ricard Albertí, que celebra,malgrat tot, que d'un temps ençà s'ha millorat en algun as-pecte. Ara, per exemple, hi ha un consultori mèdic que aténalguns dies de la setmana tota la població de la BegudaAlta que ho necessita. L'equipament està situat a Sant Llo-renç d'Hortons.

En canvi, hi ha coses que no poden canviar, comenta.«Pertanyem a més d'un partit judicial i a l'hora d'anar avotar cadascú ho ha de fer a la seva banda». Això vol dirque una persona vota en un municipi i el veí del costat aun altre. De fet, fins fa no gaire hi havia una casa intermu-nicipal, que resumia molt gràficament la situació de la Be-guda Alta. Una part pertanyia a Masquefa i l'altra a SantLlorenç d'Hortons, de manera que la gent que hi vivia men-java en un poble i dormia en un altre, amb tots els enrenous

La Beguda Alta té una població de 711 habitants: 275 pertanyen a Masquefa,232 a Sant Llorenç d'Hortons i 204 a Sant Esteve Sesrovires


d'impostos o permisos d'obra que això comportava. Fi-nalment, aquesta situació s'ha resolt i la casa ha passat apertànyer a un sol terme municipal. Això sí, l'edifici del cos-tat, que toca amb aquest habitatge, pertany a una altra po-blació. I és que les divisions dels termes municipals tambésón ben curioses.

Algunes anècdotesTots els veïns de la Beguda Alta tenen una pila d'anècdo-tes per explicar la complexitat del lloc on viuen. Anècdo-tes per a qui les escolta, maldecaps per a qui les pateix.En qualsevol cas, situacions curioses. L'Anna Rosa Avilésexplica que un dia va recollir un gos abandonat que es pas-sejava pel carrer i que «podia fer mal a algú». «Vaig tru-car a la policia de Masquefa i em van dir que havia detrucar a Sant Llorenç d'Hortons perquè era on tocava,tot i que es passejava per tot arreu», assegura. «Total,me'l vaig quedar a casa tot el cap de setmana fins quedilluns me'l va venir a buscar la gossera de Masquefa».També comenten que fins ara tenien un codi postal propia la Beguda Alta, que es manté a la part que pertany a Mas-quefa i Sant Esteve, però no a la que depèn de Sant Llo-renç. «Això fa que hi hagi adreces repetides i que algu-nes cartes no arribin al seu destí», explica Avilés. «Perexemple, hi ha dos carrers de la Font, un a Sant Llo-renç poble i l'altre a la part de la Beguda que pertany aSant Llorenç».

Un altre exemple és el mercat que es fa cada diumenge ala Beguda Alta, a la part de Sant Llorenç d'Hortons. Els

veïns asseguren que el servei de neteja d'aquest municipies desplaça a la zona l'endemà mateix, però sovint el vents'emporta part de la brutícia a la part de Masquefa, que nohi va fins dies més tard. «Cadascú neteja la seva banda,és igual que estigui brut», lamenten.

En Ricard Albertí explica que està empadronat a Sant Es-teve de Sesrovires perquè és on li toca per la zona on viu,però «em va millor portar la nena a la guarderia de Mas-quefa perquè em queda més a prop, encara que tinguimenys punts perquè sóc d'un altre municipi». «Per sort,això ja ho tenen en compte», diu, «però és estrany». I defet, no és l'únic cas.

Què passa amb la Beguda Baixa?La Beguda Baixa està situada a tocar de la Beguda Alta,però no hi tenen res a veure, tot i que només els separa unacarretera de poc més d'un quilòmetre. «Nosaltres pertan-yem a un sol ajuntament i per tant no tenim els proble-mes de la Beguda Alta», el que passa «és que nosaltresens sentim de la Beguda Alta i no pas de Sant Llorençd'Hortons, d'on som realment», comenta l'Angelina Vidal,que ha viscut tota la vida a la Beguda Baixa.

Els pocs veïns que hi resideixen voldrien integrar-se a laBeguda Alta perquè «és on fem vida, on tenim la famí-lia i els amics». «Tot ho fem allà, hi anem a missa i acomprar», explica una dona ja gran, que confessa «quetota la vida hem tingut el mateix problema». ■ Laura Bal-cells

Ara es crea la mancomunitat intermunicipal que pretén gestionar millor els serveis bàsics, com la recollida d’escombraries, l’abastament d’aigua potable o l’enllumentat

Malgrat les carreres i l’activitat “frenètica” que els hasuposat a tots la curtedat dels terminis de presenta-ció dels projectes, els ajuntaments es troben moltsatisfets pel baló d’oxigen financer i d’ocupació quehan suposat els fons FEIL pels municipis. També re-clamen que aquesta situació beneficií una solucióduradora al perenne tema del finançament local.

Només conèixer l’oferta del govern central, l’Ajuntament deSant Andreu de Llavaneres va mobilitzar-se per no deixar es-capar ni un cèntim dels diners dels Fons Estatals d’InversióLocal (FEIL). Ens corresponien 1,7 milions d’euros, i des delsserveis tècnics municipals van treballar a contrarellotge pertrobar els projectes que s’ajustessin als requisits que s’exi-gien. Els nou projectes que l’Ajuntament de Llavaneres vademanar a la convocatòria es van adjudicar durant el mesd’abril, i la majoria d’obres ja estan en marxa. Entre les mésdestacades hi ha el parc de Can Rivière, la repavimentació iels accessos al passeig marítim, la urbanització de la novarotonda de la N-II i de l’entorn, i la rehabilitació de l’edificimunicipal de Ca l’Alfaro. Gràcies a l’esforç de tots plegats, amés, en bona part d’aquestes obres hi estan intervenint in-dustrials locals. És un impuls que convenia, i molt, a la nos-tra economia.

Com a consistori estem molt agraïts d’aquest suport extra-ordinari del govern de l’Estat perquè ha reimpulsat el mercatlaboral, ha permès crear llocs de treball i ha donat una micad’aire als empresaris i, concretament, als constructors locals.Personalment, però, he de dir que aquest pla no solucional’endèmic finançament local que patim els ajuntaments. SantAndreu de Llavaneres ha aprofitat el 100% dels recursos ob-tinguts, i confia que aquest pla tingui continuïtat, ja que per-metrà als ajuntament tirar endavant obres públiques enca-llades de fa anys per manca de finançament. Aquests ajutsno resolen el dèficit pressupostari de les administracions lo-cals, però contribuiran a injectar-hi esperança. En tot cas, sies decideix donar continuïtat al FEIL caldrà flexibilitzar-ne lescondicions; aquest any han estat molt rígides i molt exigents.Els ajuntaments hem de poder tenir més temps per decidir imés llibertat per triar les actuacions a realitzar. ■


Quins efectes ha tingut el FEIL al municipi?

Bernat Graupera i Fàbregas Alcalde de Sant Andreu deLlavaneres

A DEBAT

La posada en marxa i l’aplicació del FEIL ha suposat unamagnífica notícia per als ajuntaments. Fa anys que patim unadifícil situació financera, ara agreujada. A L’Hospitalet, enspermet tirar endavant 145 projectes, una inversió de 44,5 mi-lions d’euros, que s’emmarquen en l’àmbit de la proximitat ibeneficien tots els barris. Es milloren escoles, poliesportius,casals d’avis, i es fan actuacions a més de 80 carrers. A més,la ciutat es tornarà 100% accessible. Les obres han estatpensades perquè les realitzin petites i mitjanes empreses, elsegment que més pateix la crisi i que normalment es quedafora de les adjudicacions públiques. Se’n beneficiaran 3.000treballadors, 770 dels quals no tenien feina. I a cada obra, hiha un informador que explica als veïns com els poden afec-tar els treballs. El FEIL ha significat una bona oportunitat degenerar ocupació, potenciar l’activitat econòmica de petitesi mitjanes empreses i millorar carrers i equipaments. ■

Els fons són una molt bona decisió del govern de l’Estat, enun moment en què l’economia està desequilibrada, per ferarribar ocupació a la gent. Han estat una ajuda molt impor-tant en un moment en què anem ofegats per la davalladabrutal dels ingressos, fruit del model de finançament cadu-cat d’administració local. Els FEIL fan que la participació delsmunicipis en el “pastís” de l’administració s’acosti al 25% derecursos tan somiat i esperat per tothom. S’ha de reconèi-xer que la posada en funcionament ha estat molt precipitada,i que la velocitat d’adaptació per tenir projectes a punt i po-sar en marxa tota la tramitació dels concursos i adjudica-cions ha estat frenètica, però sabem els que ens hi jugàvemi ens hem posat a tramitari portar a terme tots els projectesperquè estiguin enllestits abans de final d’any. L’ajuda quehem rebut de l’oficina de suport de la Diputació per tramitarels expedients i per a la redacció dels projectes ha estat moltvaluosa . Com sempre, han estat al costat dels ajuntaments,especialment dels petits. Hem pogut tirar endavant una dot-zena de projectes per un valor aproximat d’1,5 milions d’eu-ros; projectes que eren al calaix per a un futur, i que gràciesals fons estatals ha estat possible desenvolupar-los al 2008:reurbanitzar diversos carrers, arranjar i urbanitzar dues zonesd’aparcament millorant-ne la capacitat, reordenar dues zo-nes verdes, instal·lar un ascensor a l’edifici de la Casa de laVila, ampliar els vestidors de la piscina municipal, i finalmentposar en funcionament les pistes d’atletisme de petit format,amb els corresponents murs de contenció i gimnàs annex.

Petites actuacions que donaran un resultat social molt im-portant. Per tant, valoro molt positivament aquesta aporta-ció de l’Estat, però les ajudes han de tenir continuïtat, per al’any vinent tindrem un altre fons; les escanyades finances delmunicipi necessiten injeccions com aquestes per poder por-tar endavant el procés inversor dels ajuntaments. Vull creureque molt aviat tindrem un finançament adequat per als mu-nicipis, similar a la resta d’Europa, en el marc de l’Estatut, ique no haurem d’estar pendents dels ingressos provinentsdel desenvolupament del territori, amb el malbaratament delsòl que comporta, ni dels ajuts extraordinaris de l’Estat. Mal-grat tot, benvinguts siguin els FEIL, que han donat oxigen auna situació molt delicada i que han arribat a la gent del ca-rrer, i no com els ajuts a les entitats financeres per incentivarl’economia, que han quedat en poder del missatger. ■


Llorenç Artigas i Planas Alcalde de Vilassar de Dalt

Núria Marín i Martínez Alcaldessa de L’Hospitaletde Llobregat

En un municipi de 6.000 habitants com és Teià, el FEIL ha re-presentat una eina per executar projectes d’urbanització queno tenien dotació pressupostària, amb 1.050.000 euros. Bà-sicament s’han aplicat a obres d’urbanització viària i ade-quació de camins escolars.

Ara bé, planificar, prendre acords, licitar i executar obres alritme que fixaven les bases d’aquest ajut no és la millor ma-nera de fer inversió pública municipal. I sort hem tingut del’assessorament tècnic de la Diputació de Barcelona, pel quefa a la idoneïtat de les propostes, i dels ajuts atorgats per ala redacció de projectes.

Treballar en un ajuntament petit o mitjà amb aquesta preci-pitació i aquest neguit, amb el consegüent col·lapse per Na-dal dels serveis tècnics municipals, no és la millor garantiad’uns recursos adequadament invertits. Tanmateix, com tot-hom, no ens podíem permetre el luxe de prendre’n l’oportu-nitat… ■

Andreu Bosch i Rodoreda Alcalde de Teià


Dos històrics de la premsa comarcal com Miquel Co-dina (MC) i Gonçal Mazcuñán (GM) han compartit en-guany el Premi d’Honor de Comunicació, que cada anyatorga la Diputació dins dels Premis de ComunicacióLocal. A més d’emportar-se junts la distinció, els unei-xen anys de lluita i projectes que han desembocat enuna complicitat més enllà de càrrecs i guardons, unaconnexió personal que fa que una conversa entre ellssigui una estona plena d’anècdotes enriquidores.

L’ENTREVISTAGonçal Mazcuñán i Miquel Codina:«Hem vertebrat territori»

Foto

graf

ies:

Xav

ier

Ren

au


Miquel Codina i Gonçal Mazcuñan són tots dos presi-dents dels consells d'administració dels periòdics co-marcals El 9 Nou de Vic i Regió7 de Manresa, respec-tivament, publicacions líders en la premsa local icomarcal, que el 2008 van complir 30 anys de la sevafundació. Com van ser, aquests començaments?(MC) Vam començar el 1978. La mort del dictador va crearun ambient favorable perquè sortissin coses noves. Vampensar que s’havia de fer un tipus de diari comarcal, cata-lanista, democràtic, respectuós. I vam fer una gira pels po-bles de la comarca, uns 20 o 25, dels 50 que hi ha. Vam feruna labor extensa de proselitisme, i des del voluntariat, tanteconòmicament com laboral, vam arribar a fer aquest diari.El vam engegar amb 3.000 exemplars venuts, que era ungran tiratge, perquè la “prensa del movimiento” a Osonaen tirava 1.800 o 2.000. Per tant, va ser una sortida bastantinteressant. En el vostre cas, qui s’hi va posar, al davant?

(GM) Érem tots gent de comarques. Vam sortir al Bages, al

Berguedà i al Solsonès, perquè era el territori que històri-cament s’identificava amb la setena vegueria; d’aquí el nos-tre nom: Regió7. Vam néixer també el 1978, i com vosaltresamb 3.000 exemplars. Vam sortir com a bisetmanari. I elque fèiem era omplir un forat, donar resposta a una ne-cessitat que la societat demanava.

(MC) En el nostre cas, el nom d’El 9 Nou va sortir entre d’al-tres, alguns dels quals van ser censurats, com l’Escletxa.

I com van ser rebuts aquestes noves publicacions enel seu periple per donar a conèixer-les al territori?(GM) Vam aparèixer en el lloc oportú en el moment oportú.Vam buscar un accionariat popular, fent una crida a la par-ticipació ciutadana. Al consell d’administració no hi teníemrepresentació de capital, teníem representació social: hi ha-

via gent d’esquerres, de dretes, de la patronal, dels barris,de les entitats, dels sindicats, dels botiguers...

(MC) Aleshores érem tots molt idealistes, a més de molt jo-ves. Sortíem d’un túnel una mica negre, i tant ells com no-saltres, i m’atreviria a dir El Punt, vam fer uns estatuts moltdemocràtics, d’aquests d’una persona, un vot. I això ens vamarcar una mica a tots dos i, fins que no vam canviaraquest concepte, ens va costar molt de créixer.

(GM) Eren consells socials però que no tenien cap força i,quan necessitaves comprar una màquina, no hi havia ma-nera de fer-ho; eren consells per donar suport a una idea.

Com han evolucionat els subscriptors?(GM) Jo diria que fins als anys noranta vam tenir uns crei-xements importants. A partir del 1995, vam arribar als 9.000exemplars diaris, perquè aleshores ja sortíem cada dia. Amesura que anàvem creixent en edicions, anàvem creixent

en difusió, tot i que d’entrada, afegir un dia més, en prin-cipi et restava perquè et dividia per més.

(MC) I vosaltres, quants dies sortíeu quan vau començar?

(GM) Nosaltres vam començar amb dos dies, i després vamanar afegint dies, fins a cinc, quan la Unesco deia que esconsiderava publicació diària la que sortia com a mínimcinc cops a la setmana. I vam inventar-nos després unaedició especial, i vam estar molt de temps sense sortir elsdiumenges, i ara ja cada dia.

(MC) I us en penediu, de fer aquestes set edicions?

(GM) No. Tot i que com a negoci és cert que hi ha dies quevaldria més no sortir.

«Vam fer uns estatuts molt democràtics, d’aquests d’unapersona, un vot. I fins que no vam canviar aquest

concepte, ens va costar molt de créixer»


(MC) Sí, com a negoci, avui dia, em sembla que és més fà-cil sobreviure amb cinc edicions que no pas amb set.

(GM) Tots els editors et diran el mateix: que maleït el dia quevan decidir sortir els dilluns, perquè t’obliga a muntar guàr-dies, a fer torns... això és més costós, i hi ha dies de la set-mana que no vens com vens el dissabte o el diumenge. Sipoguéssim no vendre els dilluns o no vendre els dimecres,aniríem millor!

(MC) En qualsevol cas, tot i ser dos casos amb èxit, tant elseu com el nostre, no hem tingut un creixement lineal. No-saltres vam començar sortint els divendres, un sol dia a lasetmana. Avui només sortim dos dies a la setmana, a Vic iRipoll. Vam fer una expansió amb la ràdio de Ripoll però alcap d’un any la vam tancar perquè no ens en vam sortir;als anys noranta érem a Sabadell i a Terrassa i al final ensvam retirar. No ha estat un camí de roses.

(GM) Als anys noranta, des de la premsa comarcal vampensar que l’èxit obtingut al mateix territori es podia repe-tir mimèticament en altres espais. Volíem fer una expansió;ser el diari de Catalunya a base d’edicions. Però ens vamtrobar que en el teu territori, triomfes, però que si surts afora no hi ha la resposta que t’esperaves. Nosaltres teníemdues edicions; el 1995 vam anar a l’Anoia, que a nosaltresens tancava el territori, la setena vegueria, que en el seumoment estava integrada pel Bages, el Berguedà, el Sol-sonès i l’Anoia. Enteníem que a l’Anoia s’hi havia d’anaramb una edició pròpia, diferenciada. I ens va costar molt.

Ara, però, el Regió7 ha agrupat totes les edicions(GM) Sí, ara, amb la situació econòmica complicada, la sor-tida lògica ha estat unificar totes les capçaleres en una solaedició (Bages, Berguedà, Cerdanya, Alt Urgell, Solsonès,Anoia i Baix Llobregat Nord) i reduir despeses.

En canvi, El 9 Nou continua sortint dues vegades a lasetmana, els dilluns i els divendres.(MC) Aquesta originalitat de format, un bisetmanari, tinc laimpressió que en la crisi actual hi encaixa molt bé perquèt’estalvies d’anar a buscar la publicitat que hauries d’anara buscar si sortissis cada dia. També et dóna uns índexs

de lectura molt bons (més de tres lectors per exemplar);perquè si surts dilluns i divendres, normalment el de dillunses queda a la taula de casa fins que surt el de divendres.Per tant, una cosa que en temps d’eufòria ens havíem arri-bat a plantejar, el d’augmentar els dies de sortida, avui te-nim la impressió que beneït el dia en què vam decidir que-dar-nos com a bisetmanari.

(GM) És més negoci sortir dos dies bons que no pas “pas-sar misèries” cada dia.

En els dos casos, Regió7 i El 9 Nou creuen que hanestat aglutinadors de comarca?(GM) Totalment. Abans, les comarques existien però no te-nien el sentiment de comarca que tenen ara. Hem creatterritori.

(MC) És el millor servei que hem fet. Ara és segur, per exem-ple, que els de Tavertet s’interessen pel que passa a Ai-guafreda gràcies al diari.

(GM) Hem vertebrat territori. Si busquessis noms comer-cials d’empreses que tenen el 9 o el 7 entremig en troba-ries un munt; són gent que s’han identificat amb el territorii que la millor manera d’identificar-se amb la seva zona eraamb el seu diari. Perquè quan parles d’Osona, s’identificaamb El 9 Nou, i quan es parla de Manresa, amb el Regió7.

(MC) Potser sona triomfalista, però el president de la Di-putació, en el lliurament dels premis de la Comunicació, vadir que aquests dos diaris havien acompanyat els ajunta-ments en aquests trenta anys de democràcia i que li cos-tava imaginar uns ajuntaments democràtics sense el su-port d’aquests diaris. M’hi sumaria; crec que els diaris hanajudat a la cohesió territorial; i també que han ajudat a ladifusió de la llengua, un tema que avui ningú ja discuteix.

(GM) Això ens diferencia ara de quan vam sortir; aleshoresaixecàvem la bandera de la llengua, la democràcia, el país,la recuperació dels signes d’identitat... i tothom s’hi apun-tava. Trenta anys després, aquesta bandera ja està supe-rada, i ara estem demostrant que és possible fer comuni-cació a comarques: aportem coses noves, contribuim al


debat intern i donem veu als agents en temes com què ésla Catalunya Central, quantes capitals hi ha d’haver...

(MC) I una altra cosa bona que han tingut les dues publi-cacions és una certa independència política. Perquè Re-gió7 tenia un consell de representació social i aquí també.Un consell molt plural que ha fet que no hàgim caigut en laxarxa de cap partit polític.

(GM) Ha estat l’èxit. Els territoris són prou petits perquèno hi hagi cap opció ideològica que sigui capaç de man-tenir-te i, per tant, l’opció més clara és la de la pluralitat.Nosaltres, el 2006, vam entrar al grup Prensa Ibérica, quees distingeix per no tenir cap color polític, i s’ha entès queel diari no s’ha casat amb ningú.

(MC) Crec que a tots ens ha portat un mica de trauma ha-ver nascut amb unes quotes d’idealisme altes i al final hemhagut d’acabar sent societats pràcticament normals en unentorn capitalista. Hi va haver un moment en què l’evolu-ció de la mateixa empresa demanava tenir un crèdit al banc,demanava coses que són les més normals del món i quehi ha unes estructures que són les més adients per fer-ho.

I on porta, aquesta evolució, en el context actual decrisi i amb Internet?(GM) Crec que com a premsa de proximitat, som els quemés ben parat ho tenim. Sembla que els mitjans de proxi-mitat tenen un mercat més garantit que no pas la premsageneralista. La generalista dóna la mateixa informació icompeteixen entre ells i, en canvi, en la nostra informacióparlem del territori, aportem novetat al quiosc.

(MC) I pel que fa a Internet, no tenim una posició ben defi-nida. Veiem que és el futur però no veiem la manera de treu-re’n un duro. És contradictori; perquè no pots anar ambuna cosa que no en puguis treure un benefici econòmic.

(GM) La meva visió és encara més pessimista. Crec que, lapremsa, ens estem suïcidant amb el tema d’Internet. Pensoque els mitjans de comunicació no podem ser empreseseditores; hem de ser grups de comunicació. Com a grup decomunicació hem de ser capaços de treure el màxim ren-

diment dels nostres continguts a través de canals diferents:diari, ràdio, televisió, Internet, servei de telefonia,...

(MC) Però, com ho farem?

(GM) En aquests moments, Internet, que és l’accés globala la informació, no és rendible, com sí que ho és fer ràdioo fer un diari. I com que no en sabem, no sabem cap a onanirem. I estem en el debat de si hem de regalar els con-tinguts. Perquè si jo els regalo a la xarxa, la gent aleshoresno em comprarà el diari i l’anunciant s’anuncia al meu diariperquè té lectors, però si regalo els continguts a Internet,qui em comprarà? I la publicitat, se n’anirà a Internet? Peròla publicitat a Internet s’ha demostrat que no és tan llami-nera; és més agressiva i la gent en prescindeix més. Peròés clar que hi hem de ser.

Això lligaria amb el tipus de lector dels diaris?(GM) Publicacions com les nostres, de proximitat, són fa-miliars. Per tant, en el moment que el jovent entra en ladinàmica familiar, s’incorpora al nostre diari. Perquè la in-formació generalista, la troba en altres mitjans. Nosaltrescontinuarem aportant novetat, i si arribem a ser referènciatambé a Internet en el tema de proximitat, serem atractius.

I el COMIT, l’agrupació d’El Punt, Segre, Regió 7, Diarid’Andorra, El 3 de vuit, Diari de Balears i Vilaweb?(GM) La idea de sumar esforços era bona. Si tots ha-guéssim estat mitjans de les mateixes dimensions, pe-riodicitats, potencialitats... Però hi havia coses que ensdiferenciaven.

Però El 9 Nou i Regió7 sempre han tingut bones rela-cions(GM) Sí, des de sempre. Ara compartim el Club del Subs-criptor: en diem El Club de l’Eix.

(MC) I ara mateix, nosaltres imprimim a la rotativa de Re-gió7. I durant uns quants anys hem estat al consell d’ad-ministració de la televisió de Manresa.

I entre persones, sempre hi ha hagut bona relació. Laconversa, així ho palesa. ■ Eva Viñals


CIUTADANIA Créixer jugant: la importància de l’esport en l’educació dels infants i adolescents

Foto

: Joa

n R

oca

de

Viñ

als


Tradicionalment, l’esport ha estat considerat un mitjàper assolir valors personals i socials tan necessariscom el respecte, la integració, l’afany de superació,la tolerància, el treball en equip, la responsabilitat ola lleialtat. Aquestes són qualitats desitjables enqualsevol ciutadà, i es poden aconseguir practicantesport, sempre comptant amb el suport de profes-sors, entrenadors i família. És, doncs, feina de totsels agents que intervenen en l’àmbit esportiu fercréixer aquests valors i integrar-los en la persona.D’aquesta manera, es promou el seu desenvolupa-ment físic, intel·lectual i social. Les jornades “Els va-lors educatius de l’esport”, organitzades per l’àread’Esports de la Diputació de Barcelona, volen ser unareflexió al voltant d’aquest tema donant veu a totsels sectors implicats en la pràctica esportiva, des dejugadors i entrenadors o àrbitres fins a pares, ma-res, entitats i associacions esportives.

Que un nen o un adolescent faci esport és, des de qual-sevol punt de vista, un fet molt positiu. La pràctica regulard’activitat esportiva és fonamental per al seu creixement,desenvolupament personal o social. L’esport és una einad’interrelació imprescindible en les nostres societats ac-tuals, com ho han demostrat diversos estudis que afirmenque la pràctica esportiva és important també per a la salutmental i el desenvolupament de les habilitats socials.

Avui dia, l’esport conforma una realitat polièdrica en què,a més del seu vessant competitiu, es manifesten, cada copamb més força, els aspectes lúdics, educatius i de salut.Segons recomanació de les autoritats sanitàries, durant lainfància i l’adolescència es necessiten almenys 60 minutsd’activitat física diària. Però, ben sovint, aquest nivell d’ac-tivitat es converteix en un important repte per famílies, edu-cadors i entrenadors.

Per aconseguir que els nostres infants i adolescents prac-tiquin l’esport recomanat l’escola compta amb l’assigna-tura d’Educació Física com un vehicle fonamental per pro-moure l’activitat física. Ricky Farrés, entrenador debàsquet i professor, assenyala que «la formació dels pro-fessors és bàsica, i a més la feina és difícil per la faltade reconeixement social de la tasca d’educar o pel mo-del de l’esport de formació, totalment copiat de l’es-port d’elit».

L’opinió de Farrés ens porta a afirmar que és absolutamentnecessari coordinar polítiques que promoguin lacol·laboració entre el professorat d’Educació Física i laresta de l’equip docent. Però no tota la feina és dels cen-tres educatius, els pares i les mares s’han d’implicar en lesactivitats físiques dels fills. Un paper semblant, i en coor-dinació amb les famílies i l’escola, és el què han de dur aterme les entitats comunitàries.

En aquest mateix sentit, les administracions públiques te-nen un paper primordial. Aquestes han de ser les encarre-gades de dur a terme accions esportives que promoguinels valors socials i educatius, més enllà de la seva dimen-sió competitiva. Aquest impuls és possible gràcies als go-verns locals com a administracions de proximitat, que han

L'esport com a eina educativa potencia valors

personals i cívics bàsics en el

desenvolupament dels infants i adolescents

fomentat el paper de l’esport com un instrument capaç demillorar la qualitat de vida i alhora afavorir la integració, lasolidaritat i la tolerància entre els ciutadans.

Així doncs, l’esport pot presumir de contribuir activamenten la millora de la qualitat de vida de les persones, gràciesals beneficis físics i mentals que aporta, tal com ho desta-quen els professionals implicats en aquesta tasca. L’esport,per a l’àrbitra de bàsquet Judith Samaniego, “transmet va-lors com el respecte a les persones amb les quals t’estàsrelacionant i no només en el camp de bàsquet. El respecteés fonamental per a la figura de l’àrbitre, per als companysd’equip, per a l’equip contrari i per al públic”. És doncs, mit-jançant la pràctica de les activitats fisicoesportives més di-verses que es reforcen diversos valors personals (esforç,autoestima, perseverança...) i de grup (esperit d’equip,companyia, acceptació de les diferències...), tot gaudintd’un potencial enorme per millorar la integració i la cohesiósocial en les nostres ciutats.

Així, ja fa uns anys, en el marc del Programa d’esport enedat escolar, es va plantejar la realització de diverses jor-nades en el territori, l’objectiu era tractar amb la màximaprofunditat possible els valors educatius de l’esport en edatescolar. El punt de partida d’aquesta idea va ser la jornada“Els valors educatius de les activitats lúdiques i esportives”que, l’any 2007, es va celebrar a Sant Boi de Llobregat ique va formar part de les accions que va generar el seu PlaEducatiu de Ciutat. El diputat de l’àrea d’Esports, Josep


Nens i joves participant en la darrera Festa de l'Esport promuguda per laDiputació de Barcelona

Foto

graf

ies:

Àre

a d

’Esp

orts

/Joa

n R

oca

de

Viñ

als


Monràs, assenyala que «de bon principi, s’ha volgut apos-tar per la capacitat educativa i social de l’activitat físicai esportiva, prenent com a punt de referència principal,o grup diana, el col·lectiu de nens i nenes en edat es-colar».

Amb aquestes dades sobre la taula, l’àrea d’Esports de laDiputació de Barcelona es va plantejar la realització d’uncicle de jornades participatives i de sensibilització que, alllarg del mandat, arribessin a tot el territori de la província,amb la intenció d’afavorir la reflexió de tots els agents quehi estan implicats: jugadors, entrenadors, àrbitres, pares imares, familiars, entitats i associacions esportives i admi-nistracions públiques.

Així doncs, el mes de maig de l’any 2008, en col·laboracióamb els quinze consells esportius de la província, es va or-ganitzar a la comarca del Bages (Manresa) la primera d’a-questes jornades, i successivament s’han anat organitzanta les comarques següents: Alt Penedès (Vilafranca del Pe-nedès), Vallès Occidental (Sabadell), Maresme (Mataró),Baix Llobregat (Esplugues de Llobregat) i Anoia (Igualada).

Aquestes activitats acabaran l’any 2010 amb la presenta-ció d’un manual que recollirà les conclusions que s’haginpogut obtenir en el decurs de les diferents jornades, comtambé tot un seguit de bones pràctiques o experiènciespioneres que s’hagin dut a terme amb èxit en el territori. ■Estrella Barrero

Es diu que “un llapis mai no escriu sense una mà”, doncsaixò passa exactament amb l‘esport, ja que resulta impos-sible que eduqui en valors si no l’utilitzem amb aquest ob-jectiu. Així doncs, cal entendre que l’esport pot ser una graneina per potenciar valors cívics i personals, però s’ha detenir ben present que cal actuar amb criteri i ben orientats.

Considerem que existeixen diferents protagonistes dins elmón de l’esport de base, tots ells amb un paper determi-nat: Els pares han de mostrar-se propers a l’esport quepractiquen els seus fills, han de donar-los suport emocio-nal i col·laborar amb el club o entitat en allò que se li puguidemanar. També s’entén que un pare no ha de contradirels missatges de l’entrenador, ja que això podria confon-dre el nen. Per la seva banda, els entrenadors han de serpedagogs de l’esport; és a dir, han de conèixer les carac-terístiques evolutives dels nens i han de saber com ensen-yar, s’han de formar específicament i educar tant en as-pectes tècnics, com en aspectes socials o de conducta.

Hem de considerar un altre col·lectiu, els àrbitres. Són elsencarregats de fer complir el reglament; però per sobre d’a-quest paper, han de ser les persones que ajudin el nen aentendre les normes. Per tant, més que buscar el càstig,han d’actuar de manera preventiva guiant els nens en elprocés d’aprenentatge. Tots plegats tenim la responsabili-tat d’actuar com a educadors en valors, actituds, normesi límits que converteixin l’esport en un eina efectiva per edu-car en valors, i que garanteixi que els nens i nenes que elpractiquen disposin d’un entorn segur i pedagògic. Per as-solir aquest repte és necessari que ens comuniquem co-rrectament i aprendre a reconèixer les funcions i les limita-cions de cadascú; però, per damunt de tot, no s’ha depretendre desenvolupar un paper que no ens pertoca. ■

• Punt de vista

L’esport, una eina educativa que ens implica a tots

Pere AlastruésPsicòleg especialista en esport


Governs locals i conflictes territorials

INNOVACIÓLOCAL

Foto

: Eur

opea

n C

omm

unity

, 200

9


Els conflictes territorials tenen una presència socialcreixent. També l’ús del terme territori s’ha intensi-ficat els darrers anys: l’usen repetidament tant elsmoviments socials com la premsa, l’acadèmia i lesadministracions.1

Els debats i les reivindicacions en l’àmbit urbà, o en relacióamb les infraestructures o amb els usos dels espais oberts,estan presents avui en els titulars de la premsa de maneraquotidiana, en nombroses publicacions, fins i tot del mónacadèmic, i també formen part, és clar, del dia a dia dels go-verns locals.

L’augment de la presència dels debats relacionats amb lestransformacions al territori, i la incorporació de mots d’ori-gen anglosaxó per descriure’ls, com ara nimby,2 no significaque estem davant d’un fenomen nou. De fet, els conflictes te-rritorials i les reivindicacions amb un component espacial im-portant són uns vells coneguts dels governs locals, tot i queavui presenten noves característiques lligades a les trans-formacions dels darrers anys.

Per abordar els conflictes lligats a les transformacions terri-torials és útil en primera instància tenir en compte els seuscomponents més específicament territorials o espacials: peruna banda els conflictes territorials tenen importants conne-xions amb els moviments socials i amb la seva història, i perl’altra incorporen el territori, que significa tenir en compte l’es-cala, la durada en el temps i les funcions i els usos, i les ideesi els símbols que el caracteritzen.

Des d’una perspectiva àmplia, la conflictivitat territorial posade manifest diferents opcions socials d’ús d’uns determi-

nats espais i també, i no menys importants, diferents idees,valors i visions sobre aquests barris, ciutats, i territoris.

Moviments socials i territori: història recent El que avui s’anomena genèricament conflictes territorials ésen gran mesura una manifestació connectada amb els mo-viments socials i la participació cívica (civic engagement) delsciutadans en la política més propera, és a dir, la que afectade ple el món local.

Les reivindicacions actuals sobre les transformacions en unbarri o en relació a la construcció d’una nova infraestructuratenen molts punts de contacte amb els moviments socialsper la millora de les condicions de vida quotidiana i la parti-cipació democràtica local. Esquemàticament, aquestes ex-pressions de protesta sorgeixen durant la segona meitat delsegle XX en les democràcies occidentals:

• El final dels anys cinquanta i els seixanta, en un context denotable creixement del benestar, es va caracteritzar per l’ac-tivisme en relació a les condicions de vida a les ciutats. Eltema central era la ciutat i els barris, el seu funcionament, larenovació, les transformacions i, com es prenien les deci-sions d’aquestes transformacions. L’exemple més conegutés el de les reivindicacions sobre les transformacions delsbarris de Nova York, liderades per Jane Jacobs. Més tard,en el nostre entorn, les associacions de veïns reivindicaventransport públic i equipaments, i defensaven el patrimoni deles ciutats.

• Durant els anys setanta es van introduir les reivindicacionsambientals a través de dos arguments bàsics: els riscos pera la salut dels ciutadans i els límits dels sistemes naturals. Enaquesta etapa es va posar en dubte el creixement econòmicque no internalitza els costos ambientals i que no té encompte els impactes i ni el límit dels recursos naturals. És elperíode d’organitzacions ambientals com Greenpeace o De-pana. Més tard, una part de les reivindicacions van entrar en

La conflictivitat territorial posa de manifest

diferents opcions socials d’ús d’uns

determinats espais i també diferents idees,

valors i visions sobre aquests barris, ciutats,

i territoris

1. Per exemple: Xarxa de Custòdia del Territori, Fundació Territori i Paisatge, Manifiesto por una nueva cultura del territorio, Institut del Territori, Observatori del Territori i del

Medi Ambient, Institut d’Estudis Territorials, Anuari Territorial de Catalunya, Estratègia Territorial Europea, Trobada d’Entitats en defensa del territori (Figueres 2003, Tortosa

2005), Observatori Territorial de la Diputació de Barcelona, etc.

2. Acrònim anglès de not in my back yard, no al meu pati del darrere.


l’agenda política, com ara a través de la Declaració de Rio so-bre el Medi Ambient i el Desenvolupament l’any 1992, les di-rectives comunitàries sobre protecció d’espècies o, en elcontext local, les Agendes 21.

• Durant les dècades dels anys vuitanta i noranta les protes-tes i reivindicacions relacionades amb la ciutat i el territori esdiversifiquen i s’especialitzen, sobretot en el context anglo-saxó, caracteritzat aleshores per l’elevada valoració de la ini-ciativa privada. Els anys noranta sorgeixen els moviments dejustícia i reparació ambiental. És en aquesta etapa quan, pot-ser per tal de classificar la diversitat, apareixen denomina-cions com nimby que ja té entrada pròpia a l’Oxford EnglishDictionary, o fins i tot cave —ciutadans virtualment contratot.

La dimensió territorial en els conflictesEls conflictes territorials, a més d’estar connectats als movi-ments socials per la millora de la qualitat de vida, presentenuns trets molt específics per la seva naturalesa territorial o es-pacial.

El terme territori té moltes definicions, però esquemàticamentfa referència a una porció de la superfície terrestre on, a tra-vés d’uns usos concrets se satisfan les necessitats de de-terminats grups socials i on, a través d’unes idees i valors,s’explica i es justifica l’apropiació i l’ús d’aquest espai.

Dit amb altres paraules, el que s’anomena territori és una sín-tesi de les relacions que els grups socials estableixen –cons-trueixen– amb els espais que ocupen per satisfer les sevesnecessitats, i marquen dos tipus de relacions bàsiques:

• Les relacions funcionals: les societats ocupen i usen els te-rritoris per produir i satisfer les seves necessitats d’unes ma-neres determinades, que canvien al llarg dels anys. Inclouaspectes físics com la localització, el relleu, els recursos,etc., i els models productius, d’ús i d’ocupació del sòl.

• Les relacions simbòliques: les societats expliquen elsusos atribuint als espais determinats significats, idees i va-

lors que tenen un pes important com a elements de repro-ducció social i en la construcció de cultures i identitats.

Parlar de conflictes territorials implica doncs, uns trets, es-pecíficament espacials, que cal incorporar a l’hora d’abor-dar-los:

• Els usos dels espais i les seves funcions productives sónun element central del debat, els grups socials estan ex-pressant diferents opcions d’ús. • Els aspectes simbòlics també tenen una importantpresència perquè formen part dels mecanismes que elsgrups socials utilitzen per construir les seves apropiacionsde l’espai.• L’escala i el temps són uns altres trets específicament territorials. Els conflictes impliquen diverses escales, però es-claten generalment en l’esfera dels governs locals. Els con-flictes poden tenir una durada relativament llarga en el temps.La configuració dels territoris és un procés molt dilatat i la deles ciutats també és més llarga que la de la vida de les per-sones, i ocupen molt més que un sol mandat.

En el moment d’abordar els conflictes territorials, el aspec-tes també territorials com l’escala i la durada en el temps, il’esquema de les relacions funcionals i les simbòliques per-meten visualitzar processos que sovint són de difícil lectura,per la seva atomització i especialització. Quins usos es re-butgen? Quins grups socials usen aquests espais? Presen-ten propostes alternatives? A través de quines idees i valorsargumenten la protesta? Quins usos proposen? Quins valorsi idees es desprenen dels arguments de protesta?

Dinàmiques recentsEl canvi de segle ha accentuat la tendència a l’atomització il’especialització dels conflictes territorials, i no ha atenuat laseva presència social ni la seva intensitat. Es barregen elsconflictes –i els arguments dels conflictes– urbans, amb els ambientals, amb els connectats a la implantació de no-ves infraestructures i d’equipaments. El 2003, Oriol Nel·lo enel seu llibre «Aquí no!» identificava tres factors clau per ex-plicar l’augment de la conflictivitat territorial:

Foto

: Arx

iu


• la crisi de confiança en les formes de representació de par-tits i institucions i la fragmentació de l’acció de govern. Sónmoltes les administracions concurrents en el territori i es des-dibuixen les responsabilitats. • la creixent preocupació de la població per la qualitat de vidai la seguretat dels llocs que habita. • la debilitat de les polítiques territorials i de la capacitat d’es-tablir regulacions i projectes acceptats col·lectivament.

Aparentment, mentre els moviments socials d’ampli espec-tre declinen, les reivindicacions lligades als processos detransformació de barris i ciutats i d’espais oberts mantenenun gran vigor.

Els conflictes territorials avui, atomitzats i diversos, sónpotser un dels aspectes menys còmodes –i de gestió mésdifícil– de les democràcies plurals, en què tots els puntsde vista tendeixen a tenir el mateix pes.

Tanmateix, la gestió dels conflictes és inherent a govern ia democràcia, i tot i els reptes que impliquen per a totesles esferes de l’administració, i especialment per als go-

verns locals, cal fer una llista també del potencial que laconflictivitat territorial ha tingut en etapes precedents:

• ha estat una expressió característica de societats de-mocràtiques plurals • ha facilitat l’aplicació de mesures de mitigació i correcciódels impactes de les transformacions i l’articulació de lescompensacions necessàries• ha ajudat les poblacions a assumir els canvis i les trans-formacions del seu entorn• sovint ha estat un mecanisme de millora dels projectes detransformació i desenvolupament• està en l’origen —tot i que sovint s’oblida— de molts delsespais que s’han conservat i avui usem: com els aiguamollsde l’Empordà o l’edifici de Can Serra —on avui hi ha la seude la Diputació de Barcelona. Gestionar els conflictes territorials implica tenir la capacitatde coordinar i de trobar elements de consens entre els inte-ressos que es produeixen a diferents escales i esferes de go-vern, entre les diferents propostes d’ús i entre les diferentsvisions. Els governs locals, que sempre han estat en la pri-mera línia de foc, en tenen, de fet, una llarga experiència.

3. És necessari explicitar com es valoren transformacions físiques i funcionals del projecte lligat al conflicte. Per exemple: les hectàrees afectades, les visuals i els pai-

satges transformats, els espais que canvien d’ús o el nombre de població afectada, etc. La valoració de la intensitat de les transformacions simbòliques cal explicitar-la

també, i es pot fer a partir de l’anàlisi del discurs dels actors i de la transformació del seu contingut al llarg d’un temps determinat.

L’eix d’ordenades representa les transformacions en els aspectes físics i

funcionals, i el d’abscisses les transformacions simbòliques, ambdós de

menor a major intensitat. Els conflictes es representen amb punts o nú-

vols de punts, que es poden desplaçar al llarg del temps.3

• Els punts situats al quadrant A: la transformació funcional que proposa

el projecte que està en l’origen de la protesta és forta, però la transfor-

mació simbòlica és feble.

• En el quadrant B se situen els conflictes territorials on són fortes les

transformacions funcionals i simbòliques del territori originades pel pro-

jecte que provoca la protesta.

• En el quadrant C: conflictes en què el projecte implica transformacions

físiques i simbòliques febles.

• En el quadrant D: conflictes territorials que responen a projectes que

impliquen transformacions funcionals o físiques febles i fortes en els as-

pectes simbòlics.

Si la intensitat de les transformacions en els models d’ús i ocupació inci-

deix en la dimensió simbòlica del territori, el gruix dels punts que repre-

senten conflictes territorials s’haurien de situar entre els quadrants B i C.

Tanmateix les situacions poden ser diverses. La dimensió temporal dels

conflictes territorials es representa amb punts en diferents moments del

procés. Una altra opció d’anàlisi dels conflictes territorials és classificar-

los en funció de si aporten resistència, estabilitat, canvi o innovació res-

pecte de les relacions funcional i simbòlica.

Esquema de les transformacions en el territori

2004

2005

2006

2007...

LLEGENDA

Tran

sfo

rmac

ion

s F

un

cio

nal

sTransformacions Simbòliques

(+)

(+)(-)

A B

C D

4

4567

56

7


Com abordar-los?Els conflictes territorials, com tot conflicte, són abordablesdes de la política convencional per part de les autoritats lo-cals. Però la proximitat que alcaldes i regidors pateixen enaquests conflictes, que els comporta sovint una dificultat afe-gida, permet proposar set elements útils a tenir en compteen la gestió de l'abordatge de conflictes territorials, comple-mentària a la convencional.

El primer punt és el reconeixement de tots els actors que hiha implicats i dels valors que aporten. És recomanable qued’una manera honesta es reconegui en la seva justa mesuraals actors vinculats als conflictes territorials (moviments so-cials, empreses, ciutadans, altres institucions d’altres nivellsde govern...), la seva representativitat, la seva vinculació allloc, els seus interessos legítims. En definitiva, es tracta dereconèixer l’estructura de governança d’un determinat con-flicte. Aquest reconeixement no suposa necessàriamentcompartir, però sí que pot ser un element per conduir el con-flicte cap a vies de solució i no cap a enrocar-se.

El segon és no oblidar la dimensió simbòlica dels conflictes,ja que són els més difícils de tractar i de negociar, sovint per-què són vistos com a innegociables per alguns actors. Talcom s'ha dit anteriorment, els conflictes territorials també escomponen d'elements simbòlics, identitaris i afectius, que,sovint, no es poden expressar adequadament a través delsmecanismes convencionals de participació o de negociació.Menysprear-los d’entrada pot comportar dificultats en un ter-mini mitjà.

El tercer element és mantenir el rigor (que no rigidesa pro-cedimental cega) en el manteniment de les regles implícitesi explícites de la gestió del conflicte. Els conflictes territorials,tal com s'ha mencionat, no són nous, acostumen a tenir unsprocessos de gestació llargs, i poden implicar anar més enllàd’un mandat. En aquest context, mantenir el rigor i els acordsbàsics de procediments al llarg del temps és clau.

El quart seria obrir espais de comunicació i diàleg al mésaviat possible amb els diversos actors clau, i no esperarque esclati el conflicte per informar, i plantejar escenaris o

propostes. Aquesta visió proactiva en la mesura del pos-sible implica per a totes les parts una actitud oberta i po-sitiva per tal d’aprofitar la capacitat de transformació queun conflicte ofereix. Si hi ha enrocs, el més probable ésque el conflicte s’enquisti o que s’usin els mitjans de co-municació amb la intenció de desequilibrar.

El cinquè és la selecció adequada dels experts de suport.En aquests conflictes no tots els actors implicats tenen elmateix grau de formació, de coneixement expert. Això so-vint comporta la involucració d’experts aliens, siguin pro-fessionals, privats o institucionals, o siguin a propostad’una de les parts o consensuats. Si no hi ha l’acceptaciói el reconeixement previ sobre la neutralitat d’aquestes in-tervencions, l’efecte positiu de reequilibri informatiu no fun-ciona.

El sisè és establir des de l’inici mecanismes de seguimentdel procés o dels acords, si és que s'hi arriba. La involu-cració de diversos actors pot comportar una millora delsprojectes o si es vol, la configuració de solucions sàviesque incorporin el saber de les diverses parts. Com que elsconflictes territorials canvien i sovint es resolen parcial-ment, disposar d’aquestes eines pot servir per preveure al-tre cop (que no necessàriament evitar) l’emergència delconflicte.

Finalment, cal recordar que un alcalde o regidor deté el po-der democràtic legítim, entès com a capacitat per fer actuarels altres (potestas). Això és inqüestionable, però en aques-tes situacions la clau de volta és ser reconegut com a au-toritat (autorictas), i no només com a poder.

És a dir, ser reconegut gràcies al lideratge exercit en la ges-tió del procés com a autoritat moral (autorictas) per les al-tres parts. Això no implica pas que l'eventual solució finalreflecteixi només les preferències de la institució local.Aquest element és especialment important quan estem encasos en què també intervenen administracions extralo-cals i calen solucions multiescalars, més adequades perun context de governança. ■ Maria Herrero i Moisès Amo-rós


PER SABER-NE MÉS

Madrid: ¿la suma de todos? Globalización, territorio, desigualdad.

Observatorio Metropolitano. Ed. Traficantes de sueños, 2007, Madrid.http://www.observatoriometropolitano.org/madrid-la-suma-de-todos-globalizacion-territorio-desigualdad/

La metròpoli de Madrid ha patit un seguit de canvis i trans-formacions espectaculars que han estat fruit, sobretot, delseu bon encaix en la globalització econòmica, el qual li hagenerat un flux de tota mena de recursos molt important.D’aquí neix en part l’eslògan institucional “Madrid: la sumade todos”. Aquesta afluència de recursos, però, ha coinci-dit també amb importants fenòmens de subordinació del’interès públic al privat vinculat amb les noves oligarquiesempresarials i de la construcció, amb uns fluxos de trans-ferència de recursos cap a les persones més influents dela societat, amb una exclusió de la immigració extracomu-nitària de drets de ciutadania, i amb l’aposta per un deter-minat model de creixement insostenible.

Aquestes contradiccions i aquests conflictes han generatun paisatge de contrastos socials i discursos molt impor-tant que qüestionen en part l’eslògan institucional.Aquesta obra, elaborada a partir del projecte multidisci-plinar “Observatorio metropolitano”, té la virtut d’incor-porar, també, visions no acadèmiques que enriqueixen lesconverses i omplen el buit sobre el debat del creixementmetropolità de Madrid i els conflictes territorials que hagenerat.

Tot i la diversitat d’autors, les aportacions de les més de700 pàgines s’articulen al voltant de tres blocs principals:

el primer la gran transformació de Madrid, resultat de l’im-pacte de la globalització en les dinàmiques territorials; elsegon l’anàlisi de les formes de govern en una ciutat so-cialment cada cop més complexa i en la qual les catego-ries tradicionals de nacional, obrer i masculí han perdutforça explicativa; i, tercer, la memòria no escrita i amagadade la ciutat, de les resistències i de les propostes alterna-tives expressades en conflictes territorials.

Aquí, no! Els conflictes territorials a CatalunyaNEL·LO, O. (2003). (a cura de)Barcelona. Biblioteca Universal, Empúries.

Una reflexió necessària. Societat responsable icultura del noPUJOL, J. (2006). Proa.

Per una nova cultura del territori? Mobilitzacionsi conflictes territorialsCASADEMUNT, A.; ALFAMA, E.; COLL, G.; CRUZ, H.; MARTÍ, M.(2007). Icaria Antrazyt, 253, Sèrie El pensament i l’acció

De l’aquí no a l’així sí: orientacions per planificarpolítiques amb impacte territorial, DEPARTAMENT D’INTERIOR: RELACIONS INSTITUCIONALS I PARTICIPA-CIÓ, GENERALITAT DE CATALUNYA (2007). <http://www10.gencat.net/drep/binaris/aquinoaixisi_tcm112-67035.pdf>

Podeu adquirir aquestes publicacions a la Llibreria de la Diputació <www.diba.cat/llibreria>


BONES PRÀCTIQUES ‘Biblioestiu’: els llibres,

bons companys de vacances

Foto

graf

ies:

Ger

ènci

a d

e S

erve

is d

e B

ibilo

teq

ues

Biblioteca ja no és sinònim d’espai tancat, especialmenta l’estiu. Des de fa més d’una dècada, la Xarxa de Biblio-teques Municipals de la Diputació de Barcelona porta lalectura als llocs d’oci propis del període estiuenc: les pa-raules piscina, platja i riu han incorporat el prefix biblio-,i han adquirit un nou significat que vincula harmoniosa-ment vacances amb lectura. Places, terrasses, mercats, ifins i tot centres d’atenció primària també exerceixen, enèpoca de calor, el rol de biblioteca. Tot plegat, per fer dela lectura un hàbit tan quotidià com banyar-se, bronzejar-se o prendre un refresc.


Aquest canvi d’escenari que ja ha esdevingut una constantde l’estiu suposa una nova forma de relació entre les biblio-teques i els usuaris basada a entendre la biblioteca com unservei, com un espai de relació que va més enllà de l’equi-pament estable per ocupar-ne d’altres, virtuals o, en aquestcas, públics. En la cultura mediterrània, els espais oberts hanpresentat una rellevància històrica que ha perdurat fins alsnostres dies. Era lògic que les biblioteques, com a centresdinàmics i dinamitzadors dels barris i dels municipis, ocu-pessin aquests àmbits de relació quan la meteorologia hopermet.

Des de finals del mes de juny, algunes biblioteques de laXarxa ofereixen ja els seus serveis fora del recinte habitual.L’oferta més nombrosa és la de les bibliopiscines, seguida deles biblioplatges. Així, l’any 2009, els usuaris de la provínciade Barcelona tenen al seu abast 23 bibliopiscines, 6 biblio-platges, 4 biblioplaces o bibliomercats i 1 biblioterrassa. Lesxifres d’utilització també parlen elles mateixes: les bibliopis-cines d’Igualada i Abrera, per citar dos exemples, van tenirmés de 2.000 visites cadascuna, l’estiu passat.

El primer servei de biblioplatja de Catalunya va ser el de laBiblioteca de Castelldefels, adscrita a la Xarxa de Bibliote-ques Municipals de la Diputació de Barcelona, i la ciutat deBalaguer, a la província de Lleida, va ser la primera a dispo-sar de bibliopiscina.

Aquestes “biblioteques d’estiu” posen a disposició delsbanyistes, i estiuejants en general, materials per a diversesedats i interessos: novel·la curta, còmics, revistes i premsadiària, en definitiva un tipus de document que permet lalectura ràpida. També s’ofereixen activitats com ara tallers,xerrades i narracions de contes. Per utilitzar aquests ser-veis, l’usuari només ha de presentar algun document quel’identifiqui, no cal, doncs, que disposi del carnet de bi-blioteques. Els dies i horaris d’aquests serveis varien se-gons el municipi.

La doble experiència d’Arenys de MarLa Biblioteca Pare Fidel Fita d'Arenys de Mar (Maresme) ésun exemple de com un equipament bibliotecari pot esdeve-nir una peça tan cabdal en la vida estiuenca d’un municipi

com, per exemple, la festa major. Amb un fons d’uns 60.000documents, aquesta biblioteca, que va celebrar el cinquan-tenari al 2007, destaca especialment pel seu fons d’autorsarenyencs, com ara Lluís Ferran de Pol i Fèlix Cucurull. La di-rectora de l’equipament, Mercè Cussó, és testimoni de l’en-tusiasme que desperten la biblioplatja —en funcionamentdes del 1997— i la biblioplaça —en servei des del 2005—tant entre els arenyencs com entre els turistes.

Instal·lada a la plaça de les Palmeres, la biblioplatja d’Arenysde Mar es troba situada en un punt clau per accedir a la platjade la Picòrdia, cosa que la fa molt visible per a tots els ban-yistes. La instal·lació consta d’una cabina on es desa el ma-terial i d’una carpa amb taules i cadires per als usuaris. Desde la biblioteca, es realitza la tria i preparació de tots els do-cuments que se’n van a la platja. La directora puntualitza que«requereix una gran coordinació amb l’ajuntament, ja quetot el muntatge es fa en un sol dia».

Els materials que s’hi poden trobar estan especialment pen-sats per a un període en què tothom busca evasió: «Estracta de fomentar la lectura des de diferents vessants iacostar-la a la gent», afirma Mercè Cussó. Com a elementsinnovadors hi ha la possibilitat de sol·licitar la impressió dediaris d’arreu del món —servei especialment adequat per aturistes estrangers i població nouvinguda— i també la dis-posició de dos punts d’Internet amb connexió ADSL. Quivulgui accedir a material audiovisual, però, ha d’anar a la bi-blioteca, que no tanca en tot l’estiu. La directora remarcal’actitud responsable dels usuaris, ja que tot i que no cal te-nir el carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Di-putació de Barcelona per gaudir del servei de préstec, «esperden molt pocs documents».

La biblioplatja d’Arenys de Mar ofereix un munt d’opcionsmés per conjugar el verb llegir en remull. Una de les mésatractives és la passejada en golondrina pel litoral arenyenc,amenitzada per un contista. Aquesta activitat és una de lesmés llamineres de la biblioplatja, i la notícia de la seva existèn-cia ha creuat fronteres: Mercè Cussó recorda que, l’estiu pas-sat, un corresponsal del canal informatiu nord-americà CNNs’hi va arribar per fer un reportatge que es va emetre als Es-tats Units.

A la costa i a l’interior, llegir forma part del

ventall d’oci estiuenc


A terra ferma, igualment, hi ha un ventall de possibilitats quepermeten adonar-se que la lectura és diversió: hora del conte,tallers de cuina per als nens i nenes, taller d’estels, contes pera adults en horari nocturn... A banda dels serveis propis d’unabiblioteca, la biblioplatja d’Arenys de Mar també acompleixuna funció de punt d’informació turística i, alhora, aprofita laseva situació privilegiada per donar a conèixer els serveis dela biblioteca estable.

Els que no siguin amants de la platja tampoc no tenen ex-cusa per no llegir: Arenys de Mar ofereix una segona opcióestiuenca, la biblioplaça, instal·lada al Parc de Lurdes, a lapart alta de la ciutat. Es tracta d’un servei molt més orientatcap al públic infantil, obert només a l’agost i en horari detarda, i que ofereix també activitats com l’hora del conte i ta-llers; per aquesta temporada, se n’ha preparat un de ma-nualitats.

Mercè Cussó està convençuda que «les biblioteques hanevolucionat amb el pas del temps, i l’usuari ho valora».Així mateix, considera imprescindible «que sigui present entot el que es fa al municipi» amb la finalitat de «crear l’hà-

bit d’anar a la biblioteca en els nens». Pel que fa a la sevaexperiència amb la biblioplatja i la biblioplaça, comenta que«hi ha usuaris que no són d’Arenys i que tornen cadaany». Una pràctica, doncs, que ja ha creat adeptes.

Capbussada en les lletresQue no hi hagi mar a la Catalunya Central no vol dir pasque no es pugui llegir tot remullant-se. La bibliopiscina deSant Vicenç de Castellet (Bages), instal·lada a la PiscinaMunicipal, permet des del 1993 combinar aquestes duesopcions de lleure gràcies a la iniciativa de la BibliotecaSalvador Vives Casajuana. La seva directora, AssumptaHaro, explica que, com en el cas anterior, «la gent esperala bibliopiscina, et demana quan s’obrirà», i hi ha unconsens generalitzat sobre la seva continuïtat que trans-cendeix les alternances polítiques al consistori pel fet que«és una activitat agraïda». Així, es plantegen que en elfutur es pugui obrir abans perquè és tot un èxit: l’estiupassat es van vorejar els 2.400 usuaris, una xifra més querellevant si es té en compte que el municipi té menys de8.500 habitants. Aquest èxit no és aliè a una bona pràc-tica de difusió, consistent a informar del servei de biblio-

Bibliopiscina de Granollers, un any més refrescant els lectors

Les biblioteques són un espai de relació més

enllà de l’equipament estable


piscina quan algú obté el carnet de la piscina, un docu-ment imprescindible per accedir al préstec, sempre a l’in-terior del recinte. La directora comparteix amb la sevacol·lega d’Arenys de Mar la idea que «has de sortir a bus-car l’usuari allà on és».

La instal·lació de la bibliopiscina és ben simple: un carrocobert amb un tendal —construït per un veí del poble— quepermet tancar-hi el material al vespre. Quant al fons, evi-dentment, està integrat per documents lúdics i premsa, i esvetlla perquè vagin canviant cada setmana, tot recollint elssuggeriments dels usuaris. Com a anècdotes, AssumptaHaro recorda que un any uns brètols van llençar el carro ala piscina, cosa que va obligar a reparar-lo a consciència;en una altra ocasió va ser la meteorologia qui va agredir lainstal·lació, concretament una ventada que el va bolcar. Engeneral, però, els lectors són molt cívics, i el que més esmalmet són els diaris i les revistes per l’efecte inevitable dela mullena.

La biblioteca de Sant Vicenç de Castellet és de les més an-tigues de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputa-

ció de Barcelona, ja que l’any vinent farà 59 anys. Va ser lasegona de la Xarxa a incorporar un fons audiovisual, i ac-tualment té uns 20.000 llibres i 4.000 audiovisuals. Una tascacomplementària de la biblioteca és la constitució d’un fonslocal de publicacions, el buidatge de la premsa local i la con-servació del material imprès que editen les entitats del mu-nicipi. «La feina a la biblioteca ha canviat, fem d’espaicultural, col·laborem amb altres entitats i fins i tot alguncop, a la bibliopiscina, s’ha llegit algun conte als nens»,explica Assumpta Haro. La directora pensa també en el fu-tur de la biblioteca, que ha de tenir una nova ubicació. Aixòpermetria no només millorar els serveis habituals, sinó obrir-se a noves experiències, com ara el bibliomercat, que ellavoldria fer coincidir amb el mercat setmanal.

Arenys de Mar i Sant Vicenç de Castellet confirmen des deles seves diferències una mateixa idea: l’esforç realitzat desde les biblioteques municipals de la província de Barcelonaper comprendre millor les necessitats de la ciutadania s’havist recompensat amb escreix. A hores d’ara, els llibres sónja companys de vacances als quals no es pot renunciar. ■

Enric Monné i Camps

Biblioplatja pionera: Castelldefels


INDICADORS MUNICIPALS Biblioteques

La Gerència de Serveis de Biblioteques i el Servei de Pro-gramació van endegar l’any 2004 un Cercle de ComparacióIntermunicipal de Biblioteques. L’any 2009 hi han participat27 municipis de la província de Barcelona i els 10 districtesde la ciutat comtal, amb la finalitat de:● Mesurar, comparar i avaluar resultats, mitjançant uns

indicadors comuns consensuats.● Formar un grup de treball per intercanviar experiències. ● Impulsar la millora dels serveis a través de la comparació

entre municipis (benchmarking).

El següent quadre resum mostra els indicadors consensuatsen l’àmbit de Biblioteques, així com el valor mitjà dels muni-cipis participants de l’exercici 2008. Els indicadors s’han clas-sificat en quatre dimensions de meta, i s’han agrupat segonsels objectius genèrics de Biblioteques. Per a més informaciódels Cercles de Comparació Intermunicipals, podeu consul-tar el web: http://www.diba.cat/governlocal/cci.asp■ Àrea de Cultura - Gerència de Serveis de [email protected] ■ Àrea d’Hisenda i Recursos Interns– Servei de Programació [email protected]


WEBS LLIBRES

La política pràctica. Cerdà i la Diputació de BarcelonaDirecció: Teresa Navas24 x 17 cm; 134 pàgines

Enginyer de camins de formació, Ildefons Cerdà vaser un reformador social en una època de canvi ac-celerat. Vinculat durant l’etapa de plenitud professio-nal a l’opció progressista, en els darrers anys de laseva vida s’acostà al republicanisme federal i assolí elseu màxim grau de representació política i de prestigipersonal. Els seus estudis sobre el fenomen de la ciu-tat contemporània li han valgut el títol de pioner del’urbanisme modern. Cerdà, a més de ser presidentde la Diputació, sempre va manifestar un compromíssòlid i entusiasta a favor del progrés i el desenvolu-pament dels pobles i les ciutats de la província.

L’any 1883 va nèixer l’Escola de la Dona per iniciativade la Diputació que ha estat la institució que l’ha ges-tionada durant tots aquests anys. El 2008 va complir125 anys i es va iniciar un programa d’actes com-memoratius que culmina ara amb l’edició d’aquestllibre. L’Escola s’ha caracteritzat per crear espais dedesenvolupament personal i d’igualtat. Oferint unaformació de qualitat i que facilités la incorporació deles dones al món del treball remunerat.

Nous projectes a la xarxa

Al llarg de 2009, la Secció d'Assistència en Ad-ministració Electrònia de la Diputació de Barce-lona ha incorporat a la xarxa de webs municipals21 nous projectes. Com és habitual en aquest ti-pus de projectes, hi ha tres aspectes que sobre-surten en tots ells: la seva vocació de servei alciutadà, unes eines de manteniment de contin-guts a l'abast de les possibilitats dels ens locals,i una atenció molt especial per l'accessibilitat i lausabilitat. Els webs són de Gisclareny, Sentme-nat, Sant Pol de Mar, Castellolí, Orís, Monistrolde Montserrat, Ullastrell, Aiguafreda, Badia delVallès, El Pont de Vilomara i Rocafort, Casserres,Bigues i Riells, Orrius, Vallgorguina, Les Fran-queses del Vallès, Gaià, Masies de Roda, Coll-suspina, Cànoves i Samalús, Vilalba Sasserra iFogars de Montclús.

ESCAPA’T El Parc a taula

El Parc a taula és un programa cultural i gastronòmic per donar a conèixer i valorar els pro-ductes naturals elaborats i produïts per restaurants, cellers i productors artesans de les pobla-cions dins l’àmbit del parcs on es desenvolupa. El programa es fa durant tot l’any als parcs de

Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Litoral, Garraf, Olèrdola i Foix.Els plats recomanats pels restaurants, els cellers que elaboren vins amb denominació d’ori-

gen i els artesans que elaboren diversos productes fan referència a aquests espais protegits ies nodreixen de productes, naturals o d’elaboració artesana, que es poden trobar o adquirir

en aquestes zones.www.diba.cat/parcsn/parcs/parcataula.asp?parc=0

L’Escola de la Dona. 125 anys construint uncamí cap a la igualtat, 1883-2008 Susanna Tavera i Garcías21x21 cm; 80 pàgines

Documents

Parc Natural del Montseny: Patrimoni UniversalMontseny” i “El futur del Parc Natural” són els títols dels quatre àmbits en què es divideix l'exposició. També s'inclou un