EDITORIAL

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante,Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, ÀngelGarcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, JosepM. Sansalvador.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació deGironaHan col·laborat en aquest número: Joan Vila, Dolly Grau,Roger Torrent, Lluís Aymerich, Raimon Cros, EstherFerrero, AAVV Sarrià de Baix, Mijac, Penya Blaugrana,Francesc X.Morales, Esther Rivera, Sergi Torrentà, CristinaVicedo, Prese Serrano, Aida Ivars, Montse Xandrich, EBConfetti, Lourdes Gelada, Emili Marco, Francesc Ramió,Llibertat Turbau, Guillem Mallola, Iolanda Jiménez.Disseny i maquetació:Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154Impressió: Impremta Pagès

Subscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: revista@sarriadeter.catDipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

Portada: Manifestació de treballadors de Torraspapel.Foto: Roger Casero

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org

AAGGRRAAïïMM LLAA CCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE LLEESS EENNTTIITTAATTSS CCOOMMEERR--CCIIAALLSS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup edi-tor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) ambel suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsa-bilitza necessàriament de les opinions signades.

Molts dels acadèmics i polítics que ara s’omplen la boca sobre que aques-ta crisi es veia venir i que el nostre model de societat faria fallida, tempsenrera es devien dedicar a mirar complaents el melic i les estadístiques,ja que enlloc es va sentir la seva veu. Encara ara, des d’una talaia privile-

giada que els dóna el treball segur, (la majoria cobren un sou de l’administració públi-ca), parlen d’innovació, d’exportació, de creativitat, sense haver trepitjat mai l’interiord’una empresa i no parlem d’una fàbrica.

Que la indústria mou el 56% de l’economia espanyola no sembla haver preo-cupat a ningú, fins ara quan es multipliquen els expedients d’ocupació. Es creia quela indústria seria el relleu de la construcció i que la davallada d’aquest sector escompensaria amb un increment de l’activitat en d’altres. El sector industrial,immers en una crisi de marges des de fa almenys deu anys, ha fet els deures d’in-ternacionalització però fa molt temps que no crea llocs de treball, sinó que en des-trueix. És la dinàmica de la millora tecnològica, menys persones ocupades peròmés formades. És un dels pocs sectors on es parla de productivitat, de valor afe-git, de volum per abaratir preus per competir amb els països emergents, de recer-ca de nínxols de mercat, de creació de nous productes...

L’externalització de tots els serveis que necessita per funcionar, com logística,màrqueting, informàtica i assessorament, fa el sector industrial molt potent i imbricaten tots els nivells de l’economia. Però els darrers anys, l’economia espanyola ha pivo-tat al voltant de la construcció, amb especuladors emmirallats per l’enriquiment fàcili els guanys a curt termini. La indústria no ha estat un sector estrella, ha estat arraco-nada i oblidada ja que qualsevol inversió es recupera en el llarg termini.

A Sarrià de Ter hem patit els darrers mesos la cara més paorosa de la crisi: l’a-comiadament de treballadors de l’empresa Torraspapel i el tancament de diverseslínies de producció, amb l’angoixa de pensar que aquesta és una decisió temporal.Potser aquest no serà el darrer capítol d’una empresa amb presència al poble desde l’any 1940 i amb un transfons històric a moltes cases. El sector paperer, neces-sitat d’inversions molt quantioses, tampoc ha trobat una bona acollida a la societat.No és un sector amb rendiments atractius per als inversionistes de borsa, ni per lesempreses de capital risc, que demanden resultats superiors al 10%. Això noméss’aconsegueix aprimant l’amortització, per tant disminuint la inversió i per tant fentperillar el futur de l’empresa, com ha estat el cas de la factoria de Sarrià de Ter.

Amb aquesta filosofia, l’actual propietari, el grup Lecta, només ha invertit enles factories on la inversió els sortia gratis.

En el cas dels productes fabricats per Torraspapel, la tendència a substituir elsproductes clàssics d’impressió escriptura per la consulta a Internet ha estat un altrefactor desencadenant de la particular crisi del subsector del paper estucat. Ha man-cat previsió per part dels responsables de l’empresa, en no diversificar les factoriesen diferents tipus de paper, no necessàriament del sector escriptura i en no aven-turar-se en la investigació de nous mercats. L’enorme factura que estem patint aSarrià de Ter, amb la pèrdua continuada de llocs de treball té molts responsables,però sobretot ho han estat els àvids inversionistes i els còmodes directius.

Ens correspon a tots anar buscant les solucions al problema de l’atur i de l’o-cupabilitat, i que es trobi una resposta per cada cas personal, a ser possible, lamenys traumàtica. La crisi de Torraspapel és un episodi més d’una crisi que hacomençat sent financera i ha continuat castigant tots els sectors per la baixada delconsum. Però tots hi hem de posar el coll, cercant les solucions particulars, lessolucions properes. Algunes de les mesures d’estímul de l’economia funcionaran,d’altres no, però la societat no pot deixar que sigui el govern qui ho arregli tot. Totssom actors econòmics, des de l’emprenedor autònom, el propietari d’un petitnegoci, els gestors de l’administració pública i els que participen en una societatanònima o limitada, tots tenim responsabilitats econòmiques i la solució a les nos-tres mans. Hi ha prou capital, dinerari i humà, per portar endavant noves iniciativesempresarials i per assumir riscos d’inversió. Hi ha prou enginy i prou formació, peròhi ha molta por a perdre. Tota inversió és risc i no sempre va lligada al guany eco-nòmic. Ara, el que cal valorar és que el guany no és el diner, sinó no deixar perdrea persones, coneixement, idees i capacitat productiva.

UNA CRISI noanunciada

TEMA DE PORTADA . La crisi de TorraspapelAJUNTAMENT

VII Jornades de la dona treballadoraCultivar valors

Planta cara a la crisiLa gestió Municipal dels Serveis Municiplas

Àrea de promoció econòmicaOPINIÓ

A més crisi, menys Serveis SocialsUna moció del PSC per foragitar

“Les Gallines” del Pont de l’AiguaENTITATS

Carnaval 2009 a Sarrià de TerQuè vam fer aquesta Setmana Santa

La Penya BlaugranaDOSSIER D’HISTÒRIA

El mestratge de Lluís Ma. de PuigMiquelets i Parrots a Sarrià

La Muralla de GironaCULTURA

Àrea de cultura: Exposicions i teatreMàrius Serra

LlibresANECDOTARI

De com es guanya un Tour de FrançaENTREVISTA. Ma. Lluïsa Vidal Mas

ACTUALITAT. MOSKA la cervesa de casaESPAI ESCOLARCEIP Montserrat

AMPA Ceip MontserratEscola Bressol Confetti

AMPA ConfettiSALUT. Infromació sobre la tuberculosi

LA CUINA DEL XEF. Cuina de guerraNATURA

Que bons que són que ens porten d’excursióESPORTS.

Nova junta UE SarriàI Trobada d’Escoles de bàsquet CB Sarrià de Ter

NEWS

4

1011121416

18

20

222324

252833

364042

444550

515253545658

60

626466

sumari

parlemDESARRIÀ

pDS_3

DSp4_

TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapeler

Joan Vila i Simon

a uns mesos feia una excursió amb uns nensdes de la Fageda d'en Jordà fins al volcà deSanta Margarida. Quan passàvem per la Cot livaig explicar al meu fill que la nostra famíliaprovenia d'aquí. El nostre arbre genealògic

acaba en aquest registre a primers del segle XIX. Li vaigexplicar que el recorregut de la família va ser la Cot, SantJoan les Fonts, Banyoles i Girona, la ruta del paper. Li deiaque era gairebé la mateixa ruta que van fer els Torras, desde Ripollet passant per Sant Joan les Fonts, fins a Sant Juliài Sarrià amb derivacions a Bonmatí i Flaçà. És la ruta delpaper durant el període de la revolució industrial a les

comarques de Girona. Van arribar a haver-hi més de trentamolins paperers a finals del segle XIX, que un segle més tardconformarien les 25 màquines de paper al nostre territori.Finalment, quedaran tres màquines no sé per quants anys.

Al voltant de la indústria de paper dels Torras s'ha des-envolupat un teixit industrial important. Durant molts anysles seves fàbriques han estat una autèntica locomotoraindustrial, difonent tecnologia pel territori a través dels seusproveïdors. El cas de la nostra família és un exemple deseguiment industrial darrere l'estela tecnològica de la famí-lia Torras. Ja fa temps, però, que les fàbriques han deixat deser locomotores pel fet que les inversions o bé no es fan, o

TORRASPAPELDILAPIDANT PATRIMONI ALEGREMENT

FLa MP3 de Torraspapel es va construir l'any 1953. La part mecànica ha estat totalment modificada, però s'ha mantingut la nau i l'ample de2,20m. El pla de viabilitat contemplava l'aturada total de fabricació.

DS_5p

TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapel

bé es fan claus en mà amb proveïdorsmultinacionals.

La fàbrica de Sarrià va començarde fet a Sant Julià, amb la màquina 1,l'any 1935. Després de la guerra es vaposar en marxa la fàbrica de Sarrià, enel lloc on és ara, l'any 1940. Es vaposar just al costat de l'antiga fàbricaFlores, que havia fabricat pasta mecà-nica. La nova fàbrica va començar aproduir pasta en un moment en quèl'escassetat de matèries primeres eradramàtica. Al seu costat es van cons-truir la màquina 2 (part de la qual és aBesalú) i la màquina 3, fa poc aturada.L'any 1963 es va posar en marxa lamàquina 4, una màquina del màximnivell en aquell any. Al mateixtemps la secció de pastes vaanar millorant i augmentant laseva capacitat. L'any 1965 hi vahaver l'accident de l'explosiód'una lleixivadora que va matar8 persones i va destruir la plan-ta de cel·lulosa. La fàbrica deTorras va ser de les que vanintroduir l'eucaliptus per lafabricació de paper, una troballahistòrica per al sector. A partirde l'accident es va instal·lar unalleixivadora contínua Kamyr iuna caldera de licor que crema-va la biomassa extreta de lafusta i recuperava la sosa dellleixivat. Darrere la màquina 4va aparèixer la màquina d'estu-cat que pinta el paper per fer-lomillor per a la impressió. Lafàbrica es va especialitzar en

paper estucat l'any 1968, igualmentcom farien posteriorment les fàbriquescosines de Sant Joan i la de Flaçà. Elsanys 70 i 80 van ser de molt brogitempresarial, comprant boscos, fàbri-ques... Moltes d'aquelles inversionsvan ser fallides, com la de la fàbrica depaper per embalatge de Mengíbar, ladel Prat de Llobregat, Aglomerats deSils o el Banc Industrial dels Pirineus.Les últimes adquisicions van ser lafàbrica cosina de Sant Joan les Fonts(dita Torras Juvinyà), la fàbrica de car-tronet d'Almazan a Sòria, la fàbrica depaper d'Algeciras, la fàbrica de Motril,i el grup Sarrió, la seva competència.Això darrer passava en l'època de De

la Rosa i del grup Kio, un bluf de moltaconsideració. Finalment l'empresa vapassar a formar part del fons d'inver-sions Lecta, el propietari actual.

Durant anys, des de Sarrià ha sor-tit una munió de tècnics que s'han des-plaçat per les fàbriques del grup perdifondre la tecnologia. Són desenesd'anys repartint riquesa en forma d'ex-pansió d'una cultura industrial aixeca-da al voltant de la fàbrica de Sarrià. Elbackground, el know how de Sarriàs'ha transferit, gratuïtament, per lesaltres àrees d'Espanya. Ara enspodem plànyer de l'error de deixar deser una empresa amb capital autòcton,de deixar de ser locomotora, de nohaver amarrat més inversions cap aSarrià, d'haver facilitat la pèrdua de tei-xit industrial arran de la desaparició dela planta de cel·lulosa i no haver-hocompensat.

El sector del paper no és com eltèxtil ni com el de l'automoció. Té uncreixement constant anual del 3% engairebé mig segle. Malgrat tot, el sec-tor pateix canvis d'usos del producte.Recordeu el paper de wàter El Elefan-te, el paper per sacs, el paper vegetal,el paper opalina, el paper per conden-sadors, el paper de calc...? La història ila dinàmica de la societat porta que untipus de paper mori per deixar lloc a unaltre. Ara veiem com baixa la produc-

Vista aèria de Torraspapel de l'any 1975, després d'erigir-se la xemeneia.Foto cedida per Josep Palau.

DSp6_

TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapel

ció de llibres per la influència de l'ordi-nador. Significa menys consum depaper? No. Canvia el tipus de paper, nola quantitat, deixant de consumir lli-bres per fer servir la impressora del'ordinador. Baixa el paper estucat ipuja el paper per fotocòpia, làser i ink-jet. La mateixa cosa passa amb les cai-xes de cartró compacte: són substituï-des per caixes amb cartró ondulatestucat. I també podem citar aquí lacrisi de la premsa, veient que la publi-citat marxa a internet, fet que farà min-var la producció de paper per a diaris.

Ens trobem, doncs, amb un canviestructural de la demanda de paperestucat. Per això l'empresa vol reduir160.000 tones de la Península Ibèrica,perquè s'ha d'equilibrar la demandaamb la producció. Pot una fàbrica can-viar el seu producte a fabricar? Teòrica-ment sí, si es troba el producte i se sapdesenvolupar.

El cas és que el grup Torras hadecidit suprimir paper estucat del mer-cat. Per fer-ho ha decidit tancar lesfàbriques que tenien més problemes,la d'Algeciras i la d'Amorebieta. El cen-

tre d'Algeciras fabrica paper estucatper una cara, destinat a la fabricaciód'etiquetes autoadhesives per a lafàbrica d'Almazán. La fàbrica d'Amore-bieta fabrica paper suport per ser estu-cat, metal·litzat, o per autocopiatiu a lafàbrica de Leitza. Ambdues fàbriquesdeixarien lliures 80.000 tones. Mancaencara treure una quantitat igual de laproducció. La fàbrica de Saragossa,una fàbrica de cel·lulosa que produeixtambé paper estucat, és una fàbrica ontampoc s'hi inverteix. Podria haverestat un lloc per aturar la producció depaper estucat, però aquesta decisiótenia el risc d'haver de tancar la fabri-cació de pasta, cosa no volguda enaquell moment. Vist des d'avui, ambuna crisi important de preus en la fabri-cació de pasta, la cosa potser hauriaestat diferent. És més, crec que a curttermini perilla greument la rendibilitatd'aquesta fàbrica de Saragossa, fetque podria ajudar a replantejar algunescoses. La fàbrica de Motril és la demés producció i és on s'han fet totesles inversions en els darrers 20 anys.És la nina dels ulls del grup. Ni es

qüestiona abaixar la seva producció. Lafàbrica de Sant Joan les Fonts s'haespecialitzat en gramatges alts.Aquesta especialització la posa acobert, encara que falta rematar l'ope-ració assegurant la rendibilitat quedóna la central de cogeneració. Quedala fàbrica de Sarrià, una fàbrica encararendible, on l'empresa ha decidit aturarl'operació d'estucat i el manipulat pos-terior, deixant la màquina de paper solafabricant paper suport.

Aquesta ha estat la decisió presa.Una pila de caramboles, de canvi decromos, ha passat factura a la fàbricade Sarrià. No ha valgut el pòsit tecno-lògic, ni la distribució de riquesa fetadurant anys, ni l'esforç de tots els tèc-nics de generacions anant amunt iavall... ni la memòria dels morts enl'accident. Una decisió freda sensecontemplar la història, la pèrdua deriquesa industrial, ni la rendibilitatactual, ha pesat més que altres possi-bilitats.

Hi havia solucions per abaixar laproducció de paper estucat sensehaver d'aturar totalment la producció

Fotografia copsada des d'un globus de l'any 2000, on es veu la central de cogeneració elèctrica en primer terme. Foto: Jordi S.Carrera.

TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapel

DS_7p

de Sarrià? N'hi havia algunes. Unapodria ser esperar que el dòlar es reva-luï més per tornar a vendre als EstatsUnits, el 50% del mercat no fa gairesanys. Una altra podria ser desenvolu-par un altre producte i mercat, però,quin? Finalment quedava una solucióque podria ser temporal esperant queuna o les dues coses anteriors esmaterialitzin. Es podia abaixar la pro-ducció suprimint un torn de totes lesfàbriques romanents. La producció deles fàbriques de Motril, Sarrià, Sara-gossa i Sant Joan és de 630.000 tonesa l'any. Si es canviava el règim de pro-ducció de 5 a 4 torns s'alliberaven130.000 tones. La mesura no era tantraumàtica pel fet que es diluïa entotes les fàbriques, possibilitant ferprejubilacions. No es liquidava un patri-moni industrial rendible i no tenia perquè ser un cost afegit.

Ens hem de preguntar també perquè hem dilapidat tan alegrement tei-xit industrial. Per què anem transferintconeixements de forma gratuïta. Perquè ens hem tornat tan rígids en lesrelacions laborals. Per què hem acabatdonant tan poc valor al treball a laindústria. Per què facilitem sobremanera que una empresa es desloca-litzi a un altre lloc.

En aquest cas ha estat notòria ladirecció de les inversions del grup capa Motril, perquè allà les inversionsestaven subvencionades al 50%; tot i

que la direcció que prenia les decisionsera formada a Sarrià. Nosaltres no hemsabut posar-hi res per contrarestar-ho,ni formació professional, ni clúster, nires. No hi hem posat política industrialper més que la Generalitat s'ompli laboca dient que s'ha posat les piles.

Un altre fet greu és la requalifica-ció de terrenys. Requalificar terrenyindustrial per fer-lo urbà residencial ésposar el comptador enrere per deslo-calitzar una indústria. Va ser un errorqualificar a residencial el terreny deri-vat de la desaparició de la planta decel·lulosa l'any 1993 i ara no s'ha detornar a fer fins que no s'hagi executatun pla d'inversions que doni viabilitat ala fàbrica: l'ajuntament, de forma unà-nime, govern i oposició, ho hauria de

fer saber a l'empresa. Si s'ha de requa-lificar el terreny d'una indústria, la plus-vàlua hauria de ser per a l'ajuntament,mai per a l'empresa que hi havia. Nopot ser que la borratxera immobiliària asobre es cruspeixi teixit industrial peraquest fet. Aconda ja té la qualificacióurbana residencial. Vaig quedar fredquan m'ho van dir.

La sortida de Torraspapel exigeixun pla estratègic. Disminuir 160.000tones del mercat pot ser important permantenir el grup. Però encara ho ésmés saber cap on anirà l'empresa enel futur. Per exemple fóra bo saber que

es desenvoluparà la fabricació depaper per impressió digital, l'evoluciónatural del paper estucat. Fóra bosaber que a Sarrià s'invertirà per can-viar la secció de premses de la màqui-na 4 i que a Sant Joan s'invertirà en lacentral de cogeneració. Desapareixenmercats i en neixen d'altres. Baixa elpaper estucat per llibres però augmen-ta el paper estucat per revistes comaquesta.

Les decisions industrials no espoden prendre només a curt termini isovint han de ser més àmplies que eldomini estricte de l'empresa. Cal fre-nar la sagnia de tancaments i desloca-litzacions derivada de no saber defen-sar els nostres interessos. ■

La darrera inversió a la màquina de paper n.3 del'any 2008 ha estat una planta per la recuperacióde vapor. Foto: A.Vila

Imatge de l'entrada de Torraspapel a l'actualitat. Foto: A.Vila

DSp8_

TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapel

CRONOLOGIA DE LA CRISI DETORRASPAPEL

06.11.08 La premsa publica queTorraspapel prepara un ERO de 400 tre-balladors, 100 de la fàbrica de paper delgrup a Sarrià de Ter. La notícia va caurecom un gerro d'aigua freda, ja que nohavia transcendit que l'empresa tinguésdificultats econòmiques.

07.11.08 Els treballadors surten enmanifestació cap a Girona, juntamentamb els de l'empresa Aconda Paperde Flaçà, la qual ha presentat concursde creditors.

L'Ajuntament de Sarrià de Tercomunica que està en contacte amb elsrepresentants de l'empresa per garantirla pervivència de la fàbrica. Torraspapelhavia demanat la requalificació delsterrenys de Sarrià de Dalt on es troba elDepartament de Qualitat i Investigacióper mantenir l'activitat industrial.

08.11.08 Els representants delComitè d'Empresa reben el suport dediferents grups polítics. Es reuneixenamb Joaquim Nadal, conseller de Polí-tica Territorial i Obres Públiques i capdel PSC de Girona i amb Mercè Civitdiputada d'ICV al Parlament. S'intentaque l'ERO es presenti a Catalunya pergarantir el Pla Social, tal com estableix

la normativa catalana. 10.11.08 L'expedient de regulació

pot afectar a 204 treballadors de Sarriàde Ter, més 9 afectats del Departa-ment de Qualitat.

12.11.08 Reunió dels represen-tants del Comitè d'Empresa a Madrid,juntament amb els dels centres deBarcelona, Algesires i Amorebieta.L'empresa presenta un estudi econò-mic on es mostra l'evolució del mercatdel paper estucat i dels resultats delgrup. A la reunió hi assisteix l'alcaldeRoger Torrent. L'empresa no plantejaacomiadaments, sinó recol·locacions.

Els representants demanen queels expedients es negociïn a cadaComunitat Autònoma i no a Madrid.

L'estudi presenta moltes incon-gruències. Per una banda compara laproducció per persona per cada facto-ria, sense tenir en compte la diferènciade gramatge dels productes fabricats.En el cas de Sarrià de Ter, tampoc pre-senta agregades les dades de la coge-neració, quan la producció energèticasuposa un ingrés substancial en elcompte de resultats, i que la diferenciad'altres plantes que no en tenen com

la de Sant Joan Les Fonts. Tampocpresenta alternatives a possibles varia-cions del preu del dòlar, que perme-trien incrementar les exportacions, nicap possible variació al preu de lapasta, la qual cosa faria menys rendi-ble la fàbrica de la Montañanesa, deSaragossa.

13.11.08 Es convoca una vaga de24 hores a la fàbrica de Sarrià de Ter ies marxa en manifestació multitudinà-ria de Sarrià de Ter fins a Girona.

14.11.08 Reunió dels represen-tants de l'empresa amb el consellerd'Innovació, Universitats i Empresa,Josep Huguet, a Barcelona. Hi assis-teixen David Mascort, director delsServeis Territorials de Girona, i elsrepresentants del Comitè d'Empresa,entre ells, Josep Lluís González , Joa-quim Ballada, i també, Roger Torrent iLluís Aymerich, alcalde i primer tinentd'alcalde de Sarrià de Ter. El Consellerva prometre un estudi tècnic de viabili-tat per buscar alternatives perquèl'empresa no marxi de Sarrià.

04.12.08 Torraspapel presenta l'ex-pedient de l'ERE a Madrid per a 350afectats, dels quals 204 són de la fac-

Josep Lluís González, representant d’USOC. Foto: Roger Casero

DS_9p

TEMA DE PORTADA [La crisi a Torraspapel

toria de Sarrià i 9 del centre d'enginye-ria. Entre els treballadors de Sarrià deTer hi ha 61 persones jubilades en con-tracte a temps parcial, com a rellevatsque cobren un 15% del seu sou del'empresa i altres 61, els rellevistes,que els substitueixen. Els altres treba-lladors són fixes i l'empresa proposaprejubilacions per als majors de 55anys. Per als representants, aquest ésun ERE econòmic, de poca quantia perTorraspapel, ja que els rellevistes por-ten poc temps a l'empresa i tindranpoca indemnització i els rellevats elsqueda molt poc per la jubilació total.

Inicialment l'empresa proposauna indemnització de 30 dies per anytreballat amb un límit de 15 mensuali-tats. En el pla de viabilitat de l'empre-sa es proposa fabricar a Sarrià les25.000 tones de paper autocopiatiuque fins ara es fabriquen a Amorebietai inversions de 5,2 milions a Sarrià deTer. El comitè creu que el paper auto-copiatiu no és el futur de l'empresa idesconfia del pla d'inversions ja queno s'han dut a terme totes les previs-tes en el 2008.

11.12.08. El Comitè demana espagui el doble de l'oferta feta per l'em-presa en concepte d'indemnització.També demana es creï una borsa detreball amb els treballadors afectats perl'ERO, i que si es produeix una vacantes cobreixi amb el personal afectat.

16.12.08 L'Ajuntament de Sarriàde Ter diu que si l'empresa Torraspapelpresenta una proposta de viabilitat i defutur de la factoria de Sarrià, està oberta negociar la possible requalificaciódels terrenys (10.400m2) on es trobael centre d'enginyeria i control de qua-

litat situats a l'Avinguda de França iCarrer de Sarrià de Dalt.

Es reuneixen els comitès d'em-presa dels centres productius amb elsrepresentants de Torraspapel i Sarrio-papel a Madrid. El Comitè de Sarrià deTer planteja que l'expedient afecti a 43persones menys, ja que es consideraque es preveu reduir un 35% de la pro-ducció. La plantilla actual és de 346treballadors, menys 61 rellevats, pertant són 285 treballadors de plantillaefectiva. Una reducció del 35% supo-saria que l'ERO hauria d'afectar a 100persones, però l'empresa parla de 142persones afectades. També demanaque es fomalitzi un document sobreles inversions, ja que les del 2008 noes varen portar a terme.

18.12.08 Alguns membres delComitè d'empresa, es reuneixen ambNúria Arnay, Directora dels ServeisTerritorials de Treball a Girona i ambrepresentants del PSC de Sarrià de Ter,per estudiar les possibles alternativesde negociació de l'ERO, que s'ha deresoldre definitivament a Madrid.

30.12.08 Reunió del Comitè d'em-presa amb la direcció de Torraspapel aMadrid. La direcció es mostra oberta aparlar de recol·locacions, prejubila-cions, i pensions, així com el pla d'in-versions de la planta.

Assemblea dels treballadors deTorraspapel al Centre Cultural de Sarriàde Dalt per informar de la reunió ambla direcció de Torraspapel.

14.01.09 Reunió maratoniana aMadrid dels representats dels treballa-dors per arribar a un acord. Es proposauna indemnització de 45 dies per anytreballat amb un topall de 42 mensua-

litats pels contractes a extingir i un plade prejubilacions gradual segons l'anyde naixement:

Nascuts el 1946: 100% coberturadel salari net i jubilació als 65 anys.Nascuts el 1947: 95% de cobertu-ra i edat de jubilació als 64 anys.Nascuts el 1948 i 1949: 90% decobertura i edat de jubilació als 63anys.Nascuts el 1950 i 1951: 85% decobertura i edat de jubilació als 62anys.Nascuts el 1952, 1953, 1954:80% de cobertura i edat de jubila-ció als 62 anys.La revaloració de la cobertura ésdel 2,5% anual.L'empresa presenta un llistat de

possibles llocs a cobrir en altres cen-tres de producció, Sant Joan les Fontsi Sils que es consideren insuficients.

21.01.09 Nova assemblea dels tre-balladors a Sarrià de Dalt. S'acceptenles condicions de l'empresa.

Febrer de 2009 S'inicien els aco-miadaments. Es tanca la producció dela històrica planta MP3 i part de la pro-ducció es trasllada a la de la MP4. Esprepara la màquina per produir el paperautocopiatiu, també en colors. L'em-presa presenta un pla d'inversions,que a més d'adequar la màquina, lacuina i la size press per els nouspapers, canviarà els secadors de lamàquina per augmentar la velocitat i laproductivitat. Es tanca la secció d'estu-cat, i part de la secció de convertingqueda aturada.

La factoria de Sarrià de Ter iniciauna nova etapa.

Assemblea dels treballadors al Centre Parroquial de Sarrià de Dalt. Foto: Roger Casero

a arribat un altre mes de març, i ambell, les VII Jornades de la Dona Treba-lladora. A Sarrià, com sempre, hohem celebrat amb diferents actes.

El lema d'aquest any era: Hi haviauna vegada….mites i realitats.

Ens va fer el rètol de les Jornades la Dolors Xabé,artista local i persona molt estimada. I precisament undels actes més entranyables de les Jornades d'aquestany va ser l'exposició retrospectiva dedicada a la vidaartística d'aquesta sarrianenca.

S'han fet altres actes: taller de contes, xerradad'astronomia i, és clar, l'exposició dels nens de l'esco-la “Hi havia una vegada… un munt de contes” i delsnens de l'escola bressol Confetti “Hi havia una vega-da… una rateta”; dues exposicions molt treballades ique des de la Comissió de la Dona apreciem i agraïmmoltíssim.

Finalment, el dia 8, Dia Internacional de la DonaTreballadora, ens vàrem trobar totes les dones que aixího varen voler i vàrem anar a dinar juntes per celebrarla nostra diada. Va ser un gran dia que vàrem acabaranant a teatre, al teatre fòrum “Jo també planxo”, queens va servir per posar en comú problemes que segu-rament vivim totes i tots, però que reflexionats junts ien veu alta, ens ajuda a veure les coses d'una altramanera.

Gràcies a tots i a totes per la vostra participació! ■

DSp10_

AJUNTAMENT

VII JORNADES DE LA DONATREBALLADORA

H

Dolly Grau

Dinar del dia de la donatreballadora al restaurantdel Golf Girona

Inauguració de l'exposicióretrospectiva de Dolors

Xabé. Amb l'artista,Dolly Grau i l'alcalde

Roger Torrent. Foto: Jordi Paretas

AJUNTAMENT [Cultivar valors

CULTIVAR VALORSRoger Torrent i RamióAlcalde de Sarrià de Ter

renta anys d'ajunta-ments democràtics.Aquest any celebremtres dècades de restau-ració de la vida democrà-

tica en la política municipal. Des del1979 que tenim l'oportunitat de, cadaquatre anys, escollir els nostres regi-dors. Elegir: vet aquí el verbfonamental. Un dret col·lec-tiu que s'exerceix individual-ment. I és en l'exercici d'a-quest dret on rau l'essènciade la democràcia. Convé nooblidar-ho.

És per això que elstrenta anys d'ajuntamentsdemocràtics és una efemèri-de per destacar. Perquè avuii per a moltes generacions,com la meva, que no vamviure el franquisme ens potsemblar obvi que s'escullinels representants locals. Espot donar per assentat quepodem triar qui volem queens governi. Com si això del'estat de dret i el sistemademocràtic fos quelcom tannatural com la pluja.

Tenim, doncs, la res-ponsabilitat de fer veure queno és així. Que la democrà-cia és una conquesta i quecom a tal es treballa cadadia. No només per defensar-la i mantenir-la, sinó també per fer ciu-tadans i societats cada vegada mésavançats, més responsables, millors.Per enfortir-la, en definitiva. Responsa-bilitat de tots, però especialment deles institucions. I torno als ajunta-ments. A l'ajuntament.

Potser fa trenta anys, quan inicià-vem el camí els nous ajuntaments, lesnecessitats materials eren les mésurgents. L'aigua potable, asfaltarcarrers, fer escoles... eren les tasquesmés importants a resoldre per aquellsprimers regidors. Avui, les qüestions

més tangibles també són fonamen-tals. Són bàsiques per a la qualitat devida. Fixem-nos, si no, que aquest2009 afrontem la construcció d'unarotonda, nous passos de vianants,millora del sanejament, reformes alsedificis municipals, etc. És a dir, obresfísiques.

Amb tres dècades hi ha cosesque no canvien, però d'altres, evolu-cionen. Un ajuntament, avui dia, nonomés ha de ser un agent constructori prestador de serveis. També ha deser un ens generador de valors. Unainstitució que en la seva activitat diària,en les seves tasques quotidianes siguicapaç de cultivar valors essencials dela nostra societat. I més en una èpocaen què tots els experts parlen de criside valors individuals i col·lectius.

Tenim, no podem obviar-ho, unavessant educadora primordial. Tenim

una clara funció de creació de valors. Entots els àmbits i aspectes de la nostraactivitat. Moltes vegades, en aquestordre de coses és tan important un actecultural de difusió dels nostres orígenscom una reunió amb Associacions deVeïns. Tan transcendental pot ser laweb de Ràdio Sarrià com celebrar i rei-

vindicar el 8 de març. De fet,la promoció de valors témolt a veure amb l'actitudamb la qual afrontem lescoses. Impregnant-ho totamb els conceptes bàsicsde la nostra societat.

Es per això que creiemque calia aprofitar aqueststrenta anys d'ajuntamentsdemocràtics, com una excu-sa per emfatitzar aquestavoluntat de promoció devalors. I ho hem enfocat alsmés petits. A aquelles gene-racions que d'aquí a unsanys seran ciutadans políti-cament i social actius. Ditd'una altra manera: nonomés seran els que ensgovernaran sinó que seranels veïns i veïnes que cons-truiran la societat. Hemimpulsat dues iniciatives:l'Escola de Democràcia peruna banda i, de l'altra, lapatrulla infantil (que faremamb la Policia Municipal i el

CEIP Montserrat). Dues experiènciesdirigides directament a difondre elsvalors democràtics i a consolidar laconsciència cívica dels sarrianencs isarrianenques més petits. Estic con-vençut que aquests petits granets desorra contribuiran, encara que siguimodestament, a crear ciutadans.

Trenta anys després de recuperarla democràcia és un bon moment perrecordar que “el govern del poble”, tali com deia un alumne del CEIP Mont-serrat, no és quelcom sobrevingut sinóque cal cultivar-lo dia a dia. ■

T

L'alcalde Roger Torrent amb els nens de l'escola Montserrat, aldespatx de l'Ajuntament i en ocasió de la inauguració de la placad'apadrinament de l'escultura Fem Pinya. Fotos: Ajuntament Sarrià de Ter.

DSp12_

AJUNTAMENT

a aviat farà un any que elsmés optimistes estudiososde l'economia pronosticavenuna total caiguda economico-financera, potser provocada

per l'anunciat patac del boom immobi-liari, i vet aquí la situació actual sentidaper tothom i soferta per una granmajoria.

Tot i que és una situació que no técap solució màgica i que ningú té a lesseves mans la clau de sortida de l'atzu-cac en què ens trobem, no és menyscert que totes les administracions hanfet esforços i han intentat l'aplicació demesures que poguessin ajudar al des-enllaç d'aquest desllorigador. Peròtampoc és menys cert que tot i l'apli-cació de mesures que coadjuvin a larecuperació del raser econòmic ante-rior, el que cal és l'esforç i la voluntatindividual de sortir-se'n, per part de lespersones afectades.

Sense anar més lluny, també l'A-juntament de Sarrià de Ter té einesadequades per pal·liar aquesta situacióde crisi i ha pres noves mesures en elmateix sentit.

BORSA DE TREBALL

Des de fa ja molts anys el nostre ajun-tament disposa d'una Borsa de Treball,jo diria que prou concorreguda perempreses oferents i persones deman-dants de feina, sempre supervisada iassessorada per la tècnica municipal.

ORIENTACIÓ LABORAL

La nostra àrea de desenvolupamentlocal fa una atenció personalitzada pera la recerca d'ocupació a totes i cadas-cuna de les persones que ho dema-nen. Val la pena aprofitar-ho.

CONVERSES AMB EMPRESES

EMPLEADORES

Des de l'equip de govern s'han fetgestions amb empreses de l'entornper intentar cobrir els llocs de treballque ofereixin en les seves possiblesampliacions (que malgrat no ho sembliper aquesta situació de crisi, l'econo-mia segueix i d'ampliacions n'hi ha).

RECERCA DE NOUS LLOCS DE

TREBALL

Malgrat que darrerament (fent el joc al

boom immobiliari) s'ha destruït granquantitat de sòl industrial per reconver-tir-lo en sòl residencial, des d'aquestaàrea municipal de promoció econòmicas'estan portant a terme negociacionsper tal de reubicar a Sarrià de Ter empre-ses amb creació de llocs de treball.

PROGRAMA AUTOEMPRESA PER A

NOUS EMPRENEDORS

L'Ajuntament de Sarrià de Ter estàadherit al programa Autoempresa pro-mogut pel Departament de Treball dela Generalitat de Catalunya, acreditatcom a PIO (Punt d'Informació i Orien-tació), segons el qual l'ajuntamentassessora els nous emprenedors per ala constitució de la seva nova empresai potenciant aquelles idees innovado-res que romanen en la imaginació demoltes persones.

CICLE DE XERRADES

Darrerament, des de l'Àrea de Desen-volupament Local s'ha organitzat uncicle de xerrades per informar totes lespersones de les seves possibilitats desortida d'una situació d'atur o d'insatis-

PLANTAR CARA A LA CRISILluís Aymerich i ViñalsPrimer Tinent d'Alcalde i Portaveu del grup municipal de CiU

J

Vista parcial de la urbanització de can Renoc durant la seva construcció el gener de 2004. Foto: Lluís Aymerich

DS_13p

AJUNTAMENT [Planta cara a la crisi

facció laboral, tant en una nova ocupa-ció en empresa aliena com en l'autoo-cupació mitjançant la creació de la prò-pia empresa. Aquest cicle titulat“PLANTA CARA A LA CRISI. Einespersonals i professionals per fer front ala crisi” consta de les quatre xerradessegüents (algunes ja celebrades):

Dia 18 de març: “Funcionament

i recursos del SOC” a càrrec de la tèc-nica del Servei d'Ocupació Català, Sra.Loli Fernández.

Dia 15 d'abril: “Constituir-se

com autònom”, per l'assessor laboralSr. Josep Maria Barneda.

Dia 20 de maig: “Borsa de tre-

ball, el currículum, l’entrevista...”

Orientacions de la nostra tècnica del'ADL, Sra. Esther Ferrero.

Dia 17 de juny: “Muntar la teva

pròpia empresa” a càrrec de tècnicsdel servei Autoempresa de la Generali-tat de Catalunya i la mateixa tècnicamunicipal, Sra. Esther Ferrero.

No obstant això i malgrat la dedi-cació de les administracions, el primerque cal és l'interès, l'esforç i la volun-tat de les persones afectades, caracte-rístiques sense les quals no és possi-ble l'èxit de l'operació. I és que com aciutadans d'aquest país ens cal ser exi-gents amb els nostres governants per-què arbitrin les fórmules necessàriesper apaivagar les mancances i oferirles eines suficients per gaudir de lanostra societat del benestar, peròsense caure en la falsa cultura de lareivindicació sistemàtica i de que tot

és culpa de l'administració. Si des deles administracions es posen mesuresper ajudar, posem per cas, a sortir dela crisi, som els ciutadans els que hemd'actuar activament per aprofitar-les,però si, contràriament, restem passiusals instruments que se'ns faciliten noestarem legitimats per reclamar-lesfent responsables a aquells que,havent ofert solucions, les hem refu-sat per simple comoditat.

És entristidor, parlant de la crisiactual, sentir opinions generalitzadesde si la culpa és dels Bancs i Caixes,dels especuladors, de les immobiliàries,de l'administració, etc., que la solucióestà en tal o tal altra cosa i quan es tocacada cas en concret, només se sentenlamentacions de llurs situacions perso-nals. Segurament aquestes opinionsgeneralitzades són prou encertades,però així com de les situacions perso-nals només se n'escolten planys ilamentacions, no se solen sentir mis-satges positius ni comentaris de solu-cions engrescadores.

Insistint en la idea, penso quetots hem de prendre una actitud posi-tiva davant la crisi i cadascú, segons lanostra situació personal, hem de treba-llar activament per tal de sortir-nos-en,i si pensem que no ens afecta perso-nalment, també hi hem de col·laborarsegons el lloc que ens hagi tocat ocu-par. En definitiva hem de PLANTARCARA A LA CRISI. ■

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

Imatge recent de la urbanització de can Renoc. Foto: Lluís Aymerich

AJUNTAMENT

s evident que un munici-pi que avança és aquellque posa tot el seuesforç en la millora delsseus serveis i de tota la

gestió municipal. És per aquest motiuque els ciutadans ens han donat el seusuport quan tocava i ara és quan elspolítics municipals hem de donar solu-cions a totes aquelles mancances enalguns casos i millores en d'altres.

Millorar els serveis municipals ésuna dedicació que serveix per seguiravançant constantment, i és peraquest motiu que els ciutadans hitenen un paper molt important, ja quemillorar no és possible sense el seusuport. L'opinió dels ciutadans ésindiscutiblement la que els fa millorard'una manera clara, perquè a la fi totssom consumidors de serveis.

Podem dir que aquests dos anyshan estat positius pel que fa als serveispúblics municipals, les diferents nego-ciacions amb les empreses de serveis,juntament amb les subvencions rebudesde les diferents administracions podenfinalment resoldre algunes de les man-cances del municipi. El moment tancomplicat fruit de la situació econòmicaen què estem immersos no permet alsajuntaments fer inversió en els pressu-postos municipals, és per aquest motiuque la bona gestió municipal passa pernegociar costos i millorar serveis.

Aquestes són algunes de lesactuacions i serveis que hem creat enalguns casos i millorat en d'altres.

Pel que fa als parcs i jardins, hemmillorat i en alguns casos remodelat elsparcs infantils del municipi, adequantels jocs a les edats i dotant-los de tan-caments per garantir més seguretat.També s'ha ordenat el seu mobiliari peraixí obtenir més utilitat.

En aquesta línia també hem dotatalguns sectors amb més mobiliaripúblic, on aquest era pràcticament

inexistent, com també la col·locació detota la senyalització dels carrers delsector del barri de Sarrià de Dalt.

Pel que fa als espais forestals,també hem obtingut millores enaquest sentit. Les diferents conversesamb els propietaris de les zones bosco-ses molt properes al nucli urbà o fins itot integrades a ell, com els quatrehabitatges del Pi de la Bateria, o la pro-ximitat del bosc al CEIP Montserrat,fan que des de l'ajuntament procedima la neteja en aquests espais, molt den-sos de massa forestal i sotabosc i enconseqüència de risc alt d'incendisforestals. També i en aquest mateixsentit s'ha netejat tot el camí de SantMedir en el terme de Sarrià de Ter.

Sarrià gaudeix d'un entorn privile-giat, la vall d'en Xuncla, un itinerari degran interès natural , paisatgístic i his-tòric, amb un itinerari que va des delmolí d'en Tomàs fins al molí d'en Xun-cla, denominat ruta dels molins fari-ners. Aquest itinerari s'ha netejat i sen-

yalitzat recentment per poder gaudird'una passejada per l'entorn naturaldel nostre municipi.

Determinats tipus d'arbres provo-quen problemes constants en algunsbarris del nostre municipi, com és elcas del pla dels Vinyers i pla de l'Horta,aquest tipus d'arbres més adequatsals espais oberts provoquen, a causade les dimensions de les arrels, diver-sos problemes al clavegueram, vore-res, sumant costos pel municipi itambé greus problemes als domicilis,entrant les arrels als patis i provocantd'anys considerables. A aquesta situa-ció també hem de sumar-hi les dimen-sions del brancatge que per la sevaproximitat als habitatges provoquentambé situacions incomodes. Des del'Ajuntament de Sarrià de Ter ja hemcomençat a resoldre aquestes situa-cions substituint aquests tipus d'ar-bres en els sectors on causen mésproblemes, hem actuat en el sectordel passeig Cinto Verdaguer aprofitant

LA GESTIÓ MUNICIPAL DELSSERVEIS PÚBLICSRaimon CrosFotos Raimon Cros

É

DSp14_

El Passeig del riu.

DS_15p

AJUNTAMENT

la remodelació del passeig per substi-tuir els arbres, i també hem actuat alcarrer Sant Julià al pla dels Vinyers icontinuarem fins a substituir els arbresde tots els sectors afectats per aques-ta situació.

Ara fa justament un any patíemuna sequera considerada greu a totCatalunya, i el nostre municipi no n'erauna excepció. La nostra responsabilitatfa que no oblidem aquesta situació:les diferents actuacions i esforços perla conservació dels espais verds delmunicipi, la posada en funcionamentde la cisterna per fer el reg dels arbresi zones enjardinades municipals ens hafet adonar de la importància d'estarpreparats per aquestes situacions, i enaquest sentit hem iniciat els projectesde viabilitat dels diferents pous de totel municipi per condicionar-los prope-rament i adequar-los per la neteja viàriai el reg de parcs i jardins municipals.També i fruit de la remodelació de laplaça de la Renaixença de Sarrià deDalt properament, aprofitarem aques-ta obra per la col·locació de dipòsitsper l'aprofitament de les aigües plu-vials de la coberta del centre cívic LaCooperativa.

Pel que fa a la neteja, cal destacarles millores en el servei de neteja vià-ria de tot el municipi augmentant fre-qüències i allargant recorreguts,també cal sumar-hi la neteja mixta quetan bons resultats està donant.

L'establiment del conveni amb la

fundació els Joncs per la neteja detotes les zones verdes d'us públic,garantint una neteja especifica en leszones més freqüentades com parcs ijardins.

Hem establert un conveni per laneteja de grafitsdels equipamentsmunicipals. Malau-radament per alsmunicipis, la nete-ja també passa perles façanes exte-riors dels equipa-ments municipals,els repetits actesvandàlics amb pin-tades en moltesocasions ofensi-ves i mal anome-nades grafits, hanfet que aquest

tipus de neteja sigui un servei sumat iconsegüentment una despesa méspel municipi.

El problema generat pels propieta-ris de gossos que incompleixen lesOrdenances municipals pel que fa a larecollida dels excrements, és malaura-dament un problema que augmentacada dia, és per aquest motiu que desde l'ajuntament i amb la col·laboració deles associacions de veïns del municipihem iniciat una campanya per cons-cienciar la ciutadania dels problemesque suposa aquesta situació.

Les millores que comportarà elfons d'inversió local o també nomenatfons ZP pel nostre municipi suposaranun avenç molt gran en millores de lavia pública, d'una banda, i millores de

la seguretat per l'altra.La construcció de la rotonda de

Via Augusta millorarà la circulació idiluirà un punt negre pel que fa alsaccidents al nostre municipi.

Adequar els reductors de veloci-tat a la nova normativa i fer-ne ambpassos de vianants, també milloraràd'una manera molt clara la seguretatd'alguns sectors del municipi. Enaquest sentit, les millores de l'accessi-bilitat del carrer Joan Fuster, zona delCAP, i l'escola bressol municipal, final-ment acabaran dotant l'accés d'unaruta denominada i senyalitzada com asegura.

La remodelació de tot el sectorde Mercè Rodoreda, Rafael de Casa-novas i Vila Romana al pla de l'Horta,ampliant voreres i fent passos de via-nants elevats, milloraran l'estètica delbarri i la seguretat. En aquest mateix

sentit, remodelar elcarrer Flor de Neu albarri de la Rasa iadequar-lo com aplaça, contribuirà a lamillora del sector dela Rasa.

La pista deSarrià de Dalt haquedat molt deterio-rada degut al pas deltemps, és peraquest motiu quemillorarem la qualitatdel paviment icol·locarem ancorat-

ges per fer una pista polivalent on espodrà practicar més esports.

La reforma del mur del cementirimunicipal de Sarrià de Baix. Aquest murha tingut sempre problemes amb la per-meabilitat, per això reformarem el murper garantir una obra de qualitat.

Renovació del quadre elèctriccom a primer pas per la millora de l'en-llumenat públic de Sarrià de Dalt.

També s'ha acomplert la darrerafase de construcció de la passera de laRasa, dotant el barri amb un accésnecessari pel pas de persones. Laconstrucció de la passera també hamillorat d'una manera clara tot el seuentorn, procurant una zona de qualitattant pel que fa a l'estètica com tambéa la seguretat. ■

La plaça Genís i Bech.

Cistelles per jugar a bàsquet al Passeig del Riu

DSp16_

AJUNTAMENT

scric aquestes paraulesdes de l'absoluta cons-ciència del privilegi detenir un lloc de treball i,alhora, des del coneixe-

ment que m'atorga la meva relaciócontinuada amb les persones a qui elshi manca.

La situació d'atur té una doble idura realitat per a la persona. Per uncostat, la pèrdua d'un poder adquisitiuque posa en perill l'estabilitat econòmi-ca, sense cap mena de dubte podemparlar de situacions econòmicamentmolt precàries. I per un altre costat, lapèrdua de l'autoestima, amb un consi-derable desànim emocional i una crei-xent inseguretat.

La nostra societat pressuposa iatorga uns rols socials que vénendeterminats en gran part pel valor deltreball. L'edat activa que s'inicia legal-

ment als 16 anyscomporta, a més,l'adquisició deresponsabilitatssocials, les qualshan de perduraral llarg de tota lavida activa. Lainactivitat labo-ral obligadaporta, doncs, associada una pèrdua delrol social que tenim atribuït. No ocupa-bilitat és massa sovint igual a culpabili-tat i com menys possibilitats té unapersona per accedir al món laboral, ésa dir, com menor és el seu nivell d'ocu-pabilitat, major sol ser el seu senti-ment de culpabilitat.

Avui per a avui, els perfils de lespersones en situacions d'atur hansofert una transformació, en la mesuraque ho han fet les raons que han pro-

vocat la crisi al nostre país. No parlemd'un atur estructural, ni tan sols d'unaatur cíclic, parlem de quelcom méscomplex, que afecta un ventall majorde perfils personals i professionals iconsegüentment, requerirà mesures al'alçada d'aquesta complexitat. Pressióeconòmica, pressió familiar i pressiósocial és la que reben aquestes perso-nes, i per tant, les mesures han detenir en compte tots i cadascun d'a-quests factors.

L'administració local desplega, almateix temps, les seves pròpiesmesures de proximitat per atendreaquestes situacions personals isocials. Des de l'adhesió a programesplanificats i proposats per administra-

cions supramunicipals, atenció i orien-tació directa a la persona en situaciód'atur, plans estratègics de dinamitza-ció econòmica, borses de treball, cur-sos de formació ocupacional, entred'altres. Ajuden totes aquestes mesu-res? Sí, però hem de tenir clar que quirealment crea ocupació és el teixitempresarial, i aquí encara és més com-plicat incidir i ajudar des de l'adminis-tració local, quan aquesta és també

ÀREA DE PROMOCIÓ ECONÒMICAEsther FerreroAgent de Desenvolupament Local

EEsther Ferrero al seu despatx de l'Ajuntament de Sarrià de Ter.

DS_17p

AJUNTAMENT

una de les principals afectades per laconjuntura econòmica actual. En totcas, és amb el que es té que s'ha detreballar, i alhora se n'ha de treure elmàxim rendiment possible.

Personalment penso que algunesde les mesures que es despleguendes de l'administració no responenamb eficàcia a les necessitats reals deles persones aturades. Dit això, tambéestic convençuda que la filosofiaàmpliament pregonada de l'aprenen-tatge al llarg de la vida, no la tenimprou ben adquirida i la majoria de tre-balladors/es en actiu no prenem cons-ciència de la importància de la forma-ció continuada fins que ens trobem ensituacions que ens posen davant deles nostres pròpies mancances.

El mercat de treball evolucionaràpidament, i ho fa des del coneixe-ment, des de la tècnica, des dels siste-mes organitzatius complexos, des dela globalització dels mercats emer-gents. No se'n fa prou amb allò que sesap fer des de sempre, s'ha d'anarmés enllà i aproximar-se al que caldrà

saber i saber fer en un futur proper. A les empreses se'ls exigeix ser

competitives, no es posa en dubte quela pèrdua d'aquesta competitivitat lesposa en una fràgil situació per fer frontals nous reptes i sobretot, fer front ales crisis com la que estem vivint.Aquesta mateixa exigència ha de servàlida per als treballadors/res, que hande creure fermament en la seva proac-tivitat envers la preparació continuadapel canvi, més enllà de la reactivitatque ens caracteritza davant de lessituacions de crisi.

Estem vivint encara el canvigeneracional entre els que feien lacarrera professional al llarg de tota lavida dins de la mateixa empresa i elsque “la feina de per vida” és una remi-niscència del passat. Un canvi queimplica a més el no poder planificar elscicles vitals, emancipació, formació defamília, adquisició de béns, en funcióde l'estabilitat laboral. I per finalitzar,un canvi que sí que farà prendre cons-ciència de la importància de la forma-ció i capacitació al llarg de la vida.

Tanmateix, totes aquestes trans-formacions i exigències que com hedit se'ls demana tant al sector empre-sarial com al sector dels treballadors,hauria de ser una exigència en majús-cula pels estaments polítics i conse-güentment per l'administració.

Les polítiques públiques solenanar per darrera dels canvis socioeco-nòmics, es legisla, regula i desplega enfunció de les necessitats emergents.Manca un desplegament de polítiquesprevisores, que anticipin mesurestimoneres i reguladores, amb veritablelideratge per part dels estamentspúblics.

Esperem que aquesta crisi ensdeixi almenys el saldo positiu pel quefa a l'aprenentatge dels errors passats,i sobretot permeti que el conceptecoresponsabilització deixi de ser unautopia i prengui cos en una profundaavaluació de la part de responsabilitza-ció que tenim tots i cadascun dels par-tícips, alhora que el compromís fermdel treball conjunt avui, amb l'accentde futur. ■

DSp18_

OPINIÓ

ls serveis socials muni-cipals de Sarrià de Ter jahan passat a la història.Després de set anys defuncionament, des de la

seva creació, la seva consolidació i laseva expansió, arael govern municipalels ha extingit, elsha suprimit. Des delnostre punt de vistaaquesta decisió ésun error històric,també un error pelmoment en quès'ha pres aquestadecisió i un errorper com quedarà,ara, el servei d'aten-ció social primària aSarrià de Ter.

UN ERROR HISTÒ-

RIC, UNA DECISIÓ

IRREVERSIBLE

La decisió de l'any2002, quan l'Ajuntament de Sarrià deTer, amb Josep Turbau d'alcalde, vadecidir crear els serveis socials munici-pals, va ser històrica. Turbau i el seugovern, insatisfets amb el nivell d'a-tenció social que oferia llavors el Con-sell Comarcal del Gironès, van optarper crear el propi equip de serveissocials, fent una aposta valenta i deci-dida per millorar el nivell d'atenciósocial dels veïns i veïnes de Sarrià deTer.

Aquesta decisió contrasta amb ladecisió que ha pres ara l'actual govern,decisió que a criteri nostre és un errorhistòric. Amb aquesta decisió, l'actualgovern destrueix allò que amb tant

esforç, també il·lusió i compromís, vancrear i consolidar els dos darrersgoverns socialistes.

No es pot prescindir d'aquestamanera de la feina d'un equip humàdurant set anys, d'un equip al serveis

dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter.Que els serveis socials municipalss'havien d'encaixar al Consorci deBenestar Social Gironès-Salt és unaevidència que des del nostre grup nonomés no qüestionem, sinó que sem-pre hem defensat, però l'encaix nohavia de passar per suprimir el serveimunicipal i eliminar l'equip humà queel formava.

L'error és històric perquè la deci-sió és irreversible: difícilment torna-rem a disposar del mateix nivell d'aten-ció social primària a Sarrià de Ter quehem tingut aquests darrers set anys. Apartir d'ara tornarem a una situaciósemblant a l'anterior al 2002.

UN ERROR PEL MOMENT EN QUÈ

S'HA PRES LA DECISIÓ: A MÉS

CRISI, MENYS ATENCIÓ SOCIAL

Quan arreu s'aplica la màxima que amés crisi més atenció social, a Sarriàde Ter el govern aplica precisament el

contrari: a més crisi,menys atenciósocial. Si els pressu-postos i les políti-ques del governmarquen prioritats,l'atenció social noés, ni ha estat preci-sament al llarg d'a-quest mandat, unaprioritat pel governmunicipal d'ERC iCiU a Sarrià de Ter.De fet, al llarg d'a-quests quasi dosanys de mandat hiha hagut una preo-cupant manca dedirecció política del'àrea de serveis

socials, fins al punt que l'interlocutorpolític dels serveis socials ha acabatessent el mateix alcalde, no el regidorde serveis socials. No ens ha estran-yat, doncs, que ara en vulguin prescin-dir, ja que no han valorat en la sevajusta mesura ni l'equip humà ni la sevaimportant feina, feina sovint fosca iinvisible.

De fet és cruelment reveladorque argumentin i emmarquin la mesu-ra d'eliminar els serveis socials munici-pals dins un pla de sanejament perafrontar la crisi. Sembla un acuditdolent, però el cert és que ni tan solsfa gràcia! Al final un té la sensació queel govern ha estat percebent els ser-

A MÉS CRISI, MENYS SERVEIS SOCIALSRoger Casero GumbauPortaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Terhttp://rogercasero.blogspot.com

LA DECISIÓ DE SUPRIMIR ELS SERVEIS SOCIALS MUNICIPALS TAMBÉ HA ESTAT UN ERROR PEL MOMENT EN

QUÈ S'HAN ELIMINAT

E

L'equip municipal de serveis socials i de Jubilus amb Roger Casero, portaveudel PSC de Sarrià de Ter, en un Homenatge a la Vellesa.

DS_19p

OPINIÓ

veis socials municipals com un luxe queSarrià de Ter, i els veïns i veïnes, ni ensmereixem ni ens podem permetre,com un paràsit pressupostari que esmenja en excés els recursos munici-pals... Diuen que la despesa de perso-nal és excessiva i, en comptes d'opti-mitzar serveis, reorganitzar àrees, etc,decideixen fulminar l'equip de serveissocials, llençant a les escombraries lafeina feta i l'experiència i coneixementsacumulats durant quasi set anys.

UN ERROR PER COM QUEDARÀ

ARA EL SERVEI D'ATENCIÓ SOCIAL

PRIMÀRIA. D'UN EQUIP PROFES-

SIONAL EXCLUSIU PER A SARRIÀ

DE TER, A UN EQUIP COMPARTIT

PER 5 POBLES

Amb l'eliminació de l'equip de serveissocials, amb la desaparició dels ser-veis socials municipals de Sarrià deTer, el govern ens fa fer un salt enrerede set anys, tornant a la situació ante-rior a l'any 2002. Sarrià de Ter esdilueix, ara no al Consell Comarcal,sinó al Consorci de Benestar SocialGironès-Salt, creat l'any 2006.

El problema no és només lamanca de direcció política que Sarriàde Ter tindrà sobre els serveis socialsdel Consorci (de fet, com ja he ditabans, ara tampoc hi havia direcciópolítica), el problema és sobretot elnivell de serveis i atenció que el nouEBASP donarà a Sarrià de Ter.

No és el mateix disposar d'unequip de tres professionals a jornadasencera treballant exclusivament a Sarriàde Ter i per als veïns i veïnes de Sarrià deTer (4.300 habitants), que disposar detres professionals (la qualitat dels qualsen cap moment qüestiono) a jornadasencera treballant alternativament a SantJulià de Ramis i Medinyà, Cervià de Ter,Sant Jordi Desvalls i Sarrià de Ter, és adir, amb molt més territori, amb més dis-persió i el doble de població.

És a dir, tot el que havia aconse-guit Sarrià de Ter, fent-nos nostresunes competències que no ens corres-ponien, certament, però fent una apos-ta clara i valenta per apropar els ser-veis socials als veïns i veïnes, ara esmenysprea i s'elimina.

LA POSICIÓ I PROPOSTA DEL PSC:

UNA NOVA ÀREA D'ATENCIÓ

SOCIAL PRIMÀRIA AMB SANT

JULIÀ DE RAMIS I MEDINYÀ EN EL

MARC DEL CONSORCI DE BENES-

TAR SOCIAL

Des de l'any 2002 la situació dels ser-veis socials a Catalunya ha canviatnotablement, sobretot a partir del des-plegament de les lleis d'autonomiapersonal i suport a la dependència(d'àmbit estatal) i de serveis socials(d'àmbit català). També a la comarcadel Gironès hi ha hagut canvis, ja quedes de l'any 2006 els serveis socials alGironès els presta el Consorci deBenestar Social Gironès-Salt. Sarrià deTer no ha restat al marge d'aquestscanvis, malgrat disposar de serveissocials propis, tampoc durant el man-dat del govern socialista; des de la cre-ació del Consorci de Benestar SocialGironès -Salt hi va haver, amb elgovern del PSC (ho recordo bé, jo lla-vors era el regidor de serveis socials),la cooperació i coordinació necessàriesper al bon funcionament i desplega-ment de les polítiques socials.

Entenem, doncs, que era i ésnecessari l'encaix dels serveis socialsde Sarrià de Ter al Consorci de Benes-tar Social Gironès-Salt, no podemnegar la realitat i en aquest sentit, comhem dit, el mapa de serveis socialsestà canviant i Sarrià de Ter no en potquedar al marge, però de la maneracom ho ha fet i decidit el govern muni-cipal no ens sembla el millor encaix, defet no ens encaixem amb el Consorcide Benestar Social, la decisió delgovern és de diluir-nos-hi.

Al Ple municipal de finals de marçla proposta de modificació de la planti-lla de personal, amb l'amortització(supressió) de les tres citades placesde l'equip de serveis socials, va seraprovada només amb els vots favora-bles dels grups del govern i amb el votcontrari del grup municipal del PSC.Del debat que es va produir destacariael poc coneixement que va fer gala elgovern de l'àmbit dels serveis socials,confonent l'atenció primària de serveissocials amb els programes comunita-ris i serveis socials especialitzats.

Però més enllà de fixar la nostraorientació de vot, al Ple també vàremexposar el que per a nosaltres hauriade ser la proposta de serveis socialsd'atenció primària a Sarrià de Ter. Desdel PSC l'encaix dels serveis socialsmunicipals al Consorci de BenestarSocial Gironès-Salt hauria de passarper aquests punts:

. Mantenir professionals: unaeducadora social, una treballadorasocial i una monitora social.

. Crear, en el marc del Consorci icomptant amb l'Ajuntament de SantJulià de Ramis i Medinyà, una novaàrea d'atenció social primària formadapels municipis de Sant Julià de Ramisi Medinyà i Sarrià de Ter.

. Ampliar l'equip professional d'a-tenció primària amb dos professionalsmés, aportats pel Consorci i l'Ajunta-ment de Sant Julià de Ramis i Medinyà.

Aquesta proposta permetria man-tenir el mateix nivell d'atenció i de pro-ximitat, permetria mantenir els profes-sionals referents i suposaria la creaciód'una àrea de serveis socials d'atencióprimària més homogènia.

Naturalment aquesta opció reque-riria més temps (el govern municipal haactuat amb pressa, una pressa que notenia el Consorci de Benestar SocialGironès-Salt) i una major negociació polí-tica, negociació amb el Consorci deBenestar Social i amb l'Ajuntament deSant Julià de Ramis i Medinyà..

Des del PSC ja vàrem manifestaral Ple municipal que ens posem a dis-posició del nou equip de serveissocials per si els podem ajudar en laseva aterrada a Sarrià de Ter. Confiemplenament amb la seva professionali-tat i no dubtem que s'esforçaran almàxim per prestar un bon servei.

Com amb moltes altres coses, eltemps dirà si la decisió és encertada ono; molt em temo que serà necessari,més endavant (serà qüestió de mesos,potser algun any) remoure de nou elsserveis socials de Sarrià de Ter, fentfinalment, el propi Consorci de Benes-tar Social Gironès-Salt, l'aposta quedes del nostre grup pensem ques'hauria d'haver fet ara.

El temps dirà...■

DSp20_

OPINIÓ

l grup municipal del PSC va presentar al Plemunicipal de finals de gener d'enguany unamoció per la retirada, previ inventari, de la sim-bologia franquista existent encara al nostrepoble, insistint de nou en la necessitat de reti-

rar les Àguiles Imperials que encara romanen a la part exte-rior de la barana del Pont de l'Aigua. A nosaltres els argu-ments ens semblen prou clars i evidents, i des de fa unsanys també s'ha anat teixint el marc jurídic, amb les lleis pera la recuperació de la memòria històrica, d'àmbit estatal, i ladel Memorial Democràtic, d'àmbit català, que possibilita laretirada de la simbologia feixista dels espais públics.

Si bé des del restabliment de la democràcia a Sarrià deTer s'ha anat eliminant la simbologia franquista, encara que-den alguns elements que persisteixen en els nostrescarrers i espais públics. En algunes comunitats de veïns i

habitatges hi ha la placa de protecció oficial amb l'emblemade la Falange (el jou i les fletxes), i sobretot al Pont de l'Ai-gua hi ha les imatges de l'Àguila Imperial, a la part exteriorde les baranes.

El Pont de l'Aigua el va fer construir el govern franquis-ta a soldats presoners republicans, després que precisa-ment els republicans el dinamitessin per tal de guanyartemps davant l'avanç de les tropes franquistes. Es va inau-gurar el 3 de febrer de 1940, coincidint amb el primer ani-versari de l'entrada de l'exèrcit franquista a Girona. L'any1997 se'n va fer la remodelació, i ja llavors, des de Sarrià deTer, es va demanar la retirada de la simbologia franquista delpont. Si bé es va fer un tractament de contextualització delsrelleus de la part interior del pont, no es varen retirar, enaquella ocasió, ni les Àguiles imperials ni l'emblema falan-gista del jou i les fletxes.

UNA MOCIÓ DEL PSC PER FORAGITAR“LES GALLINES” DEL PONT DE L'AIGUARoger Casero GumbauPortaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Terhttp://rogercasero.blogspot.com

E

El Pont de l'Aigua, amb l'àguila franquista per la banda de fora dels murals. Foto: Roger Casero

DS_21p

OPINIÓ

Ja a finals de maig de 2005, el Ple de l'Ajuntament deSarrià de Ter va aprovar, a proposta del grup municipalsocialista, llavors al govern, una moció instant a la Generali-tat de Catalunya la retirada de la simbologia franquista exis-tent a Sarrià de Ter, moció que va ser reeixida només par-cialment: a finals del 2006, per ordre del Departament dePolítica Territorial i Obres Públiques, es van retirar les pla-ques franquistes amb el jou i les fletxes dels monòlits delsextrems del Pont de l'Aigua entre Sarrià de Ter i Girona.

Així doncs, amb la finalitat d'alliberar els espais públicsde Sarrià de Ter de la simbologia franquista, el PSC va pro-posar, i el Ple municipal va aprovar per unanimitat, retirartota la simbologia franquista dels espais públics del munici-pi de Sarrià de Ter, alhora que instar al Departament d'Inte-

rior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitatde Catalunya que faci l'inventari de la simbologia franquistaexistent a Sarrià de Ter i instar al Departament d'Interior,Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat deCatalunya la retirada de les plaques d'Habitatge de Protec-ció Oficial amb el símbol de la Falange existents a Sarrià deTer, substituint-les, quan sigui necessari, per plaquesactuals.

Pel que fa al Pont de l'Aigua vam proposat i acordarsol·licitar a l'Ajuntament de Girona que insti al Departamentd'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Gene-ralitat de Catalunya la retirada dels símbols del Jou i les Flet-xes i les Àguiles imperials del pont de l'Aigua, a fi quepuguin formar part del fons del Museu d'Història de Girona.

La nostra democràcia està plenament consolidada, peròmantenim encara, malauradament, vestigis de la dictadura irepressió franquista en espais públics. La cooperació entreadministracions i, sobretot, el compromís polític i de reconei-xement de la memòria, els represaliats i les víctimes del fran-quisme han de ser el motor per la retirada definitiva, previinventari, de la simbologia franquista del nostre poble. ■

LAMPISTERIAJOSEP COMAS

Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

Aquesta imatge del jou i les fletxes ha estat ben visible desde 1940 fins al 2008. Ara ja no hi és. La foto és de PereMir de l'any 1997

Roger Casero entrevistat per l'Agència Catalana de Notícies enrelació a la moció presentada a l'Ajuntament de Sarrià de Ter pertal que insti a la Generalitat de Catalunya a que retiri els símbolsfranquistes que queden en el Pont de l'Aigua.

CARNAVAL 2009 A SARRIÀ DE TER

l passat dissabte 21 de febrer, vàrem celebrarel Carnaval 2009 a Sarrià de Ter. Aquest acteva ser organitzat per l'Associació de Veïns deSarrià de Baix amb la col·laboració de l'Ajunta-ment de Sarrià de Ter i Caixa de Girona.

A les 4 de la tarda es va donar el tret de sortida al Car-naval 2009 amb la rua que va sortir de la Cooperativa, i queva comptar amb l'acompanyament dels Gegants de Sarriàde Ter fent un recorregut pels barris del nostre poble.

Cap a 2/4 de 7 de la tarda, la rua amb la seva comitivava arribar al pavelló, on vam poder gaudir del parlament delRei Carnestoltes, juntament amb un petit obsequi per a totsels nens i nenes que anaven disfressats. Acte seguit vatenir lloc l'espectacle infantil, on els nens varen gaudir mol-tíssim i s'ho van passar d'allò més bé!

Seguint amb els actes, a les 9 de la nit al mateix pave-lló va tenir lloc el sopar-ball de Carnestoltes, que va aplegaraproximadament 120 persones. Durant el sopar, l'Associa-ció de Comerciants de Sarrià de Ter va lliurar els premis delConcurs de Comparses. Amb aquest concurs vam volerpremiar les dues millors comparses i la millor disfressa indi-vidual; i per evitar malentesos, les votacions van ser eme-

ses únicament pels assistents al sopar i van resultar guan-yadors, amb el 1r premi de Comparses Els Cavallers, el 2npremi va ser per a la comparsa Can-Can, i el premi individualva ser per a en Patxi.

Acabat el sopar, hi va haver ball a càrrec del Dj. Super-só, un ball que va estar obert a tothom que volgués gaudird'una bona estona de música, gresca i bons ambients, quefinalment vam aconseguir mantenir fins a altes hores de lamatinada.

Des de l'Associació de Veïns de Sarrià de Baix, volemagrair la vostra presència i esperem haver aconseguit fer-vos gaudir a tots, petits i grans, d'un dia especial com és elCarnaval. ■

AA.VV. Sarrià de Baix

EVista de l'interior del pavelló.

Els Cavallers, comparsa guanyadora del 1r premi

DSp22_

ENTITATS [AA.VV. Sarrià de Baix

DS_23p

ENTITATS [MIJAC

ls nens i nenes de Sarrià de Teraquests dies de Setmana Santavam marxar de colònies cap alMaresme. Concretament vàrem aanar a la casa de Sant Pere de Riu,

de Pineda de Mar. Explicar-vos tot el que vàremfer seria un xic llarg, però el que farem seràensenyar-vos unes quantes fotos. ■

QUÈ VAM FERAQUESTA

SETMANASANTA?

L'equip de monitors MIJAC

activitats d’estiuCAMPAMENTSDates: 4 de juliol a 12 de juliol Lloc: El Serrat (Sant Pere de Torelló). Edat: Per a nois i noies nascuts entre 1993 i 1997. Màxim 35 participants.Preu: 150 euros. COLÒNIES Dates: 24 de juliol al 1 d’agost.Lloc: Casa de Colònies de Granollers de Rocacorba. Edat: Nascuts entre 1997 i 2002. Màxim 40 participants. Preu: Preu 150 euros.

Inscripcions a partir del 15 de maig a la Cooperativa. Dilluns, dimecres i divendres de 6 a 8 i el mes de juny cada dia de 6 a 8 de la tarda.

El primer àpat va ser a la platja. Mmmm!! quina gana.

Com que va ploure, vamimprovisar un joc Bocamoll.Aquí teniu l'equip guanyadoraixecant la copa.

Tot rentant plats vam quedar ben remullats. Un petit record per emportar-nos a casa. El “Sr. Potato”.

E

an estat quasi 12 anys.Així s'escriu la històriade la Penya Blaugranade Sarrià de Ter. Aixíde senzill.

Tot va començar en una tertúliade Ràdio Sarrià, “Fora dubtes”, ambRobert Creixans, Joan Costa, JoanMasdemont, Josep Turbau, Josep Oli-veras i Josep M. Palomeras. Però aixòés l'anècdota. Es va convidar tothom afer una reunió per tirar endavant unanova entitat al poble. D'aquesta reunióen va sortir una junta i uns socis funda-dors. D'això han passat 12 anys. Gaire-bé una generació.

Ara, és això el que hem trobat afaltar, una nova generació. Gent capaçde continuar tirant endavant aquestaentitat. Perquè després de 12 anys noens ha estat fàcil tancar la paradeta.Han estat molts anys de lluita, d'em-prenyades, decepcions, però tambéde satisfaccions personals. De lail·lusió dels primers anys s'ha passat,amb el temps a una situació d'anartirant. Això no és bo per a cap entitat.A la vida hi poses il·lusió, interès, o resde res. La Junta ha estat durant tot unany buscant gent perquè continués la

tasca feta fins ara, una nova generació.No ha estat possible, potser no hemsabut fer-ho bé, però hi ha haguttemps de sobres, possiblementaquesta nova generació que hem bus-cat no hi és. Potser el temps està can-viant i nosaltres, els grans, no ensn'hem assabentat.

En aquests quasi 12 anys hanpassat tres alcaldes diferents amb elsseus respectius regidors, també dife-rents. Han estat moments dolços ialtres no tant, però això forma part dela història. Agraïm a tots ells el seuinterès perquè la Penya funcionés i laseva voluntat de no aturar-la.

Recordem la primera seu social.Fou la Cooperativa de Sarrià de Dalt.No va acabar de funcionar, no tothomhi posava el màxim interès. El tempsens ho ha demostrat, però això tambéés una història passada.

Se'ns va oferir el local de l'anticCAP, o antigues escoles, al carrerMajor. Va ser una gran idea, el localestava tancat i nosaltres el vàrem apro-fitar. Amb el consentiment de l'ajunta-ment el vàrem acondicionar perquè lagent s'hi trobés còmoda i s'hi pogues-sin fer altres activitats a més de les de

la Penya. Amb eltemps vàrem com-prar unes còmodescadires i taules, unapantalla gegant, unbon equip de so,unes neveres, unescalfador d'aigua,un ordinador, untallaembotits, etc.

A l'últimaassemblea es vadecidir fer donacióde tot això a l'ajunta-ment perquè hogestionés al màximpossible per al bédel poble. Aixímateix es va decidirque amb el roma-

nent econòmic que que-dava, es comprarien taules i cadires,que també els donaríem a l'ajunta-ment per a l'ús de totes les entitats delpoble que les necessitin. Era un desigde la Junta. Així, quan per exempleassistim a la Festa Major, podremrecordar que al nostre poble va existir“La Penya”.

La Penya va ser l'entitat que vaproposar a l'ajuntament fer la Quinanadalenca. El primer any la Quina es vacelebrar al Patronat, més tard a lessales annexes del Pavelló Municipal,finalment l'any passat vàrem poder fer-la a la mateixa pista. Ja era hora,només l'hem pogut disfrutar una any...

Agraïm als jugadors del Barça lesbones estones que ens han fet passar,les lligues, la Copa d'Europa, etc, lesestones dolentes no cal recordar-les.

Ara ens sentim tristos, però almateix temps contents d'haver estat12 anys junts, intentant tirar endavant,de ser respectuosos amb tothom.D'intentar fer passar bones estones amolta gent del poble.

El nostre agraïment a tots elssocis, a l'ajuntament i en general a totel poble.

Adéu-siau. ■

DSp24_

ENTITATS [Penya Blaugrana

LA PENYA BLAUGRANAPenya Blaugrana de Sarrià de Ter

La junta de la Penya Blaugrana: Josep Ma.Palomeras, Mercè Cla, Jordi Paretas, JosepMa. Martínez, Dolors Ballada, Roger Torrent,Nicolàs Casas, Dolors Bartrina, Josep Ma.Fernández, Rosa Soler, Josep Ma.Oliveras,Neus Mercader i Robert Creeixans.

Expectació veient un partit del Barça, dins del local de laPenya, a l'edifici Rafael Masó.

H

DS_25p

DOSSIER D’HISTORIA [La guerra del Francès

l passat dia 8 de novembre, els sarrianencs vam tenir el privilegi de poder escoltar una conferència acàrrec de Lluís Mª de Puig sobre la guerra del francès, el conflicte entre el govern napoleònic i l'obsti-nació de resistència de les autoritats espanyoles a la ciutat de Girona entre els anys de 1802 a 1814.Afirmo que comptar amb la presència de Lluís Mª de Puig és tot un privilegi perquè el seu magisteriés únic. De Puig fa molts anys que s'ha dedicat a la investigació, a la docència universitària i a la polí-

tica. Jo diria que Lluís Mª de Puig és un d'aquests gironins cosmopolites que a més d'haver estat -en el seu temps-un lluitador, un activista i un opositor clandestí al règim franquista, cosa que li ha conferit una personalitat políti-ca, un tremp ideològic inalterable i una trajectòria excepcional com a representant de la ciutadania, mai ha aban-donat la seva tasca d'investigador, conferenciant i docent d'història contemporània de Catalunya. Val a dir que detotes les seves facetes, la de conferenciant, és una activitat que desenvolupa com ningú, perquè a més, des de famolts anys, Lluís Mª de Puig -com es diria en francès- és un “charmant”i extraordinari “causer”. Té, doncs, per dir-ho en el nostre llenguatge, el do de la paraula i la capacitat de parlar en públic de manera brillant i, allò acadèmic,els arguments intel·lectuals, el discurs polític, els presenta -com pocs- amb una gran amenitat discursiva, si convéamb ironia, a vegades fins i tot amb un to una mica burleta, de manera que capta immediatament l'atenció delsqui l'escolten.

EL MESTRATGE DE

LLUÍS Mª DE PUIGJosep Brugada

E

Lluís Ma. de Puig i Josep Brugada en la presentació del cicle sobre la Guerra del Francès, organitzat per la revista Parlem de Sarrià. Foto: Quim Llunell.

DSp26_

Jo diria que De Puig és una perso-na que, sigui en el discurs acadèmic,sigui en el discurs polític, gaudeix degran capacitat comunicativa, de talmanera que mai deixa indiferent quil'escolta. Estructura i modula perfecta-ment el discurs i en tot moment s'ajudaamb la seva mirada bonhomiosa i sim-pàtica per establir complicitat amb elsoients i captar l'atenció de l'auditori.

De la personalitat intel·lectual ipolítica de Lluís Mª de Puig hom enpodria escriure moltes coses. De totsels grans mestres que he tingut la sortde tenir, i abans que anés a la universi-tat, De Puig des de Girona, va ser elqui més matinerament em va influen-ciar. Primerament des de la seva ves-sant d'assagista i cronista en llenguacatalana a les pàgines de la revista Pre-sència. Segonament en la seva facetad'historiador, i en darrer terme des delpunt de vista de la militància i la ideo-logia polítiques.

El seu llibre sobre la Girona fran-cesa, 1812-1814, publicat a Gironal'any 1976, va ser una tesi memorableque em va introduir al descobrimentde la història nostra. Em desvetllà l'in-terès i la passió que certament tinc perla història en general. El llibre, abansque descobríssim els assajos d'histò-ria de Carles Rahola, esdevingué per atots els de la meva generació, un textque trencà els tòpics i els vells mites

de la història oficial. La tesi de De Puigens va fer veure que el fet històric pri-merament cal documentar-lo bé desde la pacient labor del treball d'arxiu iamb la utilització de bones fons. Sego-nament ens va fer apreciar que la his-tòria es pot explicar des de diversosprismes. Per a nosaltres, aprenentsque sortíem d'uns coneixements his-tòrics oficials i oficiosos, i per tant,completament falsejats i tergiversats,el llibre Girona francesa, 1812-1814,ens va fer veure la necessitat de revi-sar a fons la història que ens havieninculcat; la que donaven per oficial itanmateix l'assaig serví per a descobrirla que no ens havien ni esmentat.

La conferència de Lluís Mª de Puigsobre el conflicte amb les autoritatsnapoleòniques, va vincular-se en totmoment amb els fets que s'esdevin-gueren a la ciutat de Girona però quetambé van repercutir en la història de lagent i el poble de Sarrià de Ter. De Puigva partir dels fets generals que afecta-ven les relacions d'Espanya amb el con-text europeu i amb la situació d'unabsolutisme decadent que deixà lapenínsula amb una gran sensació debuit de poder. Els francesos, que tenienproblemes amb Portugal i en cobejavenel control, pretenien utilitzar Catalunyacom a corredor de pas per a les sevestropes. Aquest insospitat transitar defrancesos durant els primers anys del

segle XIX pels rodals de Sarrià i altrespobles, va ser una de les causes deldescontentament i de la incomprensióde la població. Això féu que progressi-vament es donessin friccions entre elpoble de Catalunya i les autoritats fran-ceses. Altrament la guerra es desenca-denà també perquè no hi va haver decap manera, ni en cap moment, unacapacitat de diàleg, ni de negociacióracional entre les parts en litigi. És a dir,entre les autoritats espanyoles i lapotència de l'autoritat napoleònica. Aconseqüència d'aquesta incomprensió ila manca de claredat entre les classespopulars, l'esverament dels gironinsper les contribucions que havien de ferals francesos, més la instigació del cler-gat que va prendre partit per la causaespanyola, es desfermaren uns setgesque en principi desorientaren les matei-xes autoritats franceses, les quals -val adir- no tenien intenció d'antuvi de mal-menar Girona. Els francesos en totmoment minimitzaren la capacitat dereacció i de resistència dels seus habi-tants. Per tant, a la fi, davant de tantaexcitació i alteració de les classes popu-lars, més els interessos sempre patrio-ters i obcecadament espanyols delsdirigents, s'arribà a l'extrem de provo-car una guerra, que posteriorment seriaanomenada “d'independència”. Elsgironins i les seves autoritats locals vala dir que es van insurreccionar.

DOSSIER D’HISTÒRIA [La guerra del Francès

El cicle de conferències sobre la Guerra del Francès, es va dur a terme a la sala del Coro. La primera, el 8 de novembre amb Lluis Ma. dePuig i la segona el 15 de novembre amb Francesc X. Morales. Foto: Quim Llunell.

DS_27p

DOSSIER D’HISTÒRIA [La guerra del Francès

Tot plegat formà, doncs, uncúmul de despropòsits que van origi-nar uns fets bèl·lics de grans conse-qüències per a la ciutat de Girona i laseva rodalia. Enfrontaments que comva analitzar l'historiador gironí, en ungran tant per cent, es van produir perla tossudesa i la ceguesa de les autori-tats espanyoles, fets que no cal dir,van canviar en gran manera la trajectò-ria de la ciutat i la seva àrea d'influèn-cia. Els gironins van aixecar-se enrebel·lió contra el seu propi governa-dor, contra el poder establert i contrales autoritats de tarannà absolutista iespanyol de la ciutat. Els generals fran-cesos van adonar-se de la incomoditatque representava la seva presència enterres catalanes però l'alteració i la ins-tigació de la població estaven tan exci-tades que no va ser possible aturar larebel·lió contra les tropes napoleòni-ques. Així, doncs, es provocaren diver-sos assetjaments a la ciutat en uns

enfrontaments d'acció/reacció, que enalguns moments foren favorables alsgironins i en d'altres als francesos, detal manera que -després d'escandalo-ses i nombroses baixes per ambduesparts- s'arribà a uns balanços de mort ide misèria els quals acabarien afavo-rint irremissiblement la superioritatdels francesos, que en un intent d'a-paivagar els ànims, demanaren endiverses ocasions la capitulació deGirona a les autoritats espanyoles queregien la ciutat. L'autoritat espanyola,tot i veient la misèria humana quetenien intramurs, per un orgull patrio-ter, obcecat i dement, no van ser capa-ços d'actuar en paràmetres polítics derealisme a fi i efecte d'alleugerir elpatiment i l'agonia de la ciutat de Giro-na i la dels seus ciutadans. Per això DePuig, en un moment de la seva confe-rència plantejava si realment autoritatscom el General Álvarez de Castro, quetradicionalment havia estat presentat

com un defensor modèlic, admiradordel General Palafox, portà desgraciada-ment la ciutadania de Girona als límitsde la resistència humana, a l'extenua-ció i l'anorreament. De Puig es pregun-tava, doncs, si el sinistre personatgeesdevingué realment un heroi o un foll.

De Puig, passant per les tradicio-nals rogatives a Sant Narcís, les invo-cacions populars al retorn de Ferran VIIaclamat com “el Desitjat”, per la des-cripció de les accions militars delsgenerals francesos a les ordres deNapoleó, fins als detalls estadístics ide xifres absolutament esborronado-res de les conseqüències bèl·liques,ens va proporcionar un veraç i realrepàs al que va ser la guerra del Fran-cès. Una guerra amb uns setges quemassa sovint han estat relatats com amítics i heroics, als quals la poblaciósarrianenca -com bé hem demostrat-de quina manera! va contribuir a laseva defensa. ■

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

DSp28_

DOSSIER D’HISTÒRIA [Miquelets i Parrots a Sarrià

CONSIDERACIONS INICIALS

om suposo que tots sabeu a aquestes alça-des, enguany es commemora el dos-centsaniversari de la guerra del Francès i, més con-cretament, l'esdeveniment dels setges deGirona de juliol-agost de 1808 i maig-desem-

bre de 1809. Els actes i les celebracions no semblen teniraturador fins a completar el cicle el 2014; ja veurem què pas-sarà quan, d'aquí tres anys, s'ajunti amb la commemoraciódel tres-cents aniversari del setge de Girona de 1711, durantla guerra de Successió espanyola. I així fins a l'infinit.

Habitualment es tracta el que sovint anomenem gue-rra de la Independència o del Francès com un conflicte apart, que començaria amb la revolta de les principals ciutatsespanyoles al llarg de l'estiu de 1808 i finalitzaria amb la reti-rada de les darreres tropes franceses i el retorn de FerranVII. Una manera d'ampliar les fronteres cronològiques delconflicte consisteix a considerar la guerra del Francès com

a part d'un conflicte més ampli cronològicament i geogràfi-ca. És el que farem en aquest article, i és també el que vafer Javier Antón Pelayo en el llibre Sarrià de Ter de la col·lec-ció Quaderns de la Revista de Girona, unint la guerra Grande 1793-1795 amb la guerra del Francès de 1808-18141.

El 1792, la República de França sorgida de la revolucióes convertiria en la principal protagonista de tot un seguit deguerres que enfrontarien a tots els reialmes, principats,imperis i repúbliques, des de Portugal fins a l'Imperi Turc, ides de Suècia fins a Malta. Més encara, si tenim en comp-te el poder colonial que moltes d'aquestes potències pos-seïen: Espanya, Gran Bretanya i la mateixa França. Fins al1815, les hostilitats tingueren punts d'extrema violència,combinats amb paus que pel general foren breus. La corre-lació de forces fou canviant, tot i que podem dir, per gene-ralitzar sense risc a equivocar-nos, que la majoria d'enfron-taments es produïren entre França i alguns pocs aliats (nor-malment ja conquerits prèviament), contra una o altra coali-ció contrària.

MIQUELETS IPARROTS A SARRIÀFrancesc Xavier Morales

C

1 Javier Antón Pelayo, Sarrià de Ter, Girona, Diputació de Girona / Fundació Caixa de Girona, 2007, 32-33.

Llancers polonesos perseguint guerrilers a Espanya, segons una aquarel·la d’Orlando Norie (1832-1901)

DS_29p

DOSSIER D’HISTÒRIA [Miquelets i Parrots a Sarrià

La guerra arribaria a les fronteresespanyoles el març de 1793, amb lainvasió del Rosselló per part de les tro-pes del general Ricardos. A l'ímpetuinicial de les armes espanyoles seguíun conjunt de derrotes que propiciarenla pau de Basilea (22 de juliol de 1795).Finalitzada la guerra, Manuel Godoy,àrbitre de la política espanyola, acon-seguia una aliança amb França en eltractat de Sant Ildefons de 1796. Laflota espanyola es posava al servei delrègim gal per lluitar conjuntament con-tra el poder britànic, fet que acabà ambla derrota de la flota francoespanyola aTrafalgar (21 d'octubre de 1805). Peròl'aliança resistí, sobretot gràcies a lesvictòries terrestres de Napoleó de1805 a 1807 sobre austríacs, russos iprussians.

Amb mitja Europa sota control,Napoleó es girà de ple cap a una gue-rra econòmica contra Gran Bretanya.Això suposava tenir sota control elsports de Portugal, travessant, és clar,el territori del seu aliat espanyol. La pri-mera tropa francesa entrava pel PaísBasc l'octubre de 1807, i els primersmesos de 1808 arribarien més tropesa Valladolid i Burgos. La novetat, però,es materialitzà amb l'arribada del Cosd'Observació dels Pirineus Orientals el9 de febrer de 1808. El 29 de febreraquestes tropes s'apoderaven per sor-presa de les defenses de Barcelona, ia principis de març passaria el mateixamb les de Figueres: els francesos jacontrolaven l'eix de carreteres i fortifi-cacions que serviria per dominar Cata-lunya. El mes de maig d'aquell any eltron espanyol passaria a mans d'ungermà de Napoleó: Josep.

La revolta del mes de maig, insti-gada per partidaris de Ferran VII en gai-rebé totes les ciutats espanyoles, s'es-tengué de Madrid a València. D'aquípassà a Tarragona, i de Saragossa es

projectà a Lleida, on es constituí la pri-mera Junta del Principat, el 18 de juny,seguint el model d'altres poblacions2.Entre els dies 5 i 6 de juny de 1808 escreà la Junta de Defensa a Girona. Laresposta imperial no es faria esperar.

SARRIÀ ENMIG DE LES GUERRES

AMB FRANÇA

Aquest espai de conflicte que va de1793 a 1814 va afectar una població comSarrià. Aquest lloc és, com se sol dir enuna expressió que ja ratlla el cansament,un lloc de pas. Deixant de banda laobvietat que tots els llocs són lloc de pasd'alguns altres, concretament direm queSarrià es troba a prop d'un nucli de pobla-ció important, com és Girona, i a més estroba en el seu accés nord, amb bonesvies de comunicació amb Banyoles,Figueres i França. Els efectes comercialsque això comporta són francament posi-tius. Els efectes a causa de l'estratègiabèl·lica en cas de conflicte són, franca-ment, desastrosos.

El 20 de novembre de 1794 mar-cava el punt màxim de l'ofensivaespanyola en el front del Rosselló.Calia crear una línia de defensa al riuFluvià a partir del reclutament de tro-pes que auxiliessin les que ja estavenen campanya. Una Junta General deCatalunya decidí aixecar un cos dequinze a vint mil homes: els Terços deCatalunya, formats a partir de compan-yies de voluntaris3.

Durant la guerra de 1793-1795milers de refugiats es dispersaren perterres de tot el corregiment de Girona.A Sarrià en localitzem 94 d'aquestes“personas extraviadas por estar ocu-pados de los enemigos los lugares desu residencia”, l'abril de 17954. La llis-ta s'hauria de completar amb les res-pectives dones, fills, etc. que deurienacompanyar aquests homes. També hi

hauria un nombre incalculable de fugi-tius anònims, com el foraster descone-gut que mor a casa de l'hostaler PereDomènech el 31 de setembre de17945. Durant la guerra de 1808 a1814, els sarrianencs serien els fugi-tius: entre finals de 1809 i principis de1810, la majoria fugiren a la Bisbal,com l'apotecari Josep Farró o el treba-llador Ramon Cuiné6.

Després de rebutjar el primeratac el 21 de juny de 1808, el mes dejuliol es pogueren realitzar operacionsformals de setge que provocaren l'o-cupació de Sarrià el dia 237. El 6 demaig de l'any següent, un batalló d'in-fanteria lleugera s'apoderà del poble,que ja estava abandonat8. Una sortidade la guarnició de Girona, manada perEnrique O'Donnell, els desallotjà fins aSant Julià de Ramis. Però els invasorsno desistiren, i el dia següent tornarena Sarrià per atacar Pont Major i Camp-dorà, situant al dia següent campa-ment en aquests pobles9.

Per facilitar l'entrada del comboide García Conde l'1 de setembre de1809, els sometents del doctor Roviraatacaren el castell de Montagut, des-allotjant-ne la guarnició francesa. Totseguit es dirigiren a Sarrià, per atacarla bateria imperial situada al puig d'enRoca10. Res del que es va fer va servirper evitar la caiguda de la ciutat el 10de desembre.

MIQUELETS I PARROTS

Durant la guerra Gran, quan arribà elmoment de formar les companyies delTerç del Partit de Girona, cinc habitantsde Sarrià s'allistaren. Salvi Olivé iJosep Serra foren a la 3a companyia11;Pere Carbarol a la 6a; i Joan Gibré iAntoni Collell, a la 9a12. El Josep Serrade la 3a companyia, de quaranta anysd'edat, es convertiria en el batlle de

2 Antonio , La Catalunya resistent a la dominació francesa (1808-1812), Barcelona, Edicions 62, 1989.3 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4663.4 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4657.5 Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, f. 22v.6 Girona: Arxiu Diocesà, Bisbal d'Empordà, O5.7 Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, M1.8 Josep Brugada, “La guerra contra Napoleó”, dins Josep Brugada (coord.), Sarrià de Ter, el paper de la història, Girona, CCG Edicions, 2006, 158.9 Pedro Espraeckmans, Diario del sitio de Gerona de el año 1809 por el Séptimo Cuerpo del Ejército francés, Olot, Tipografia N. Pladevall, 1909, 1-6.10 Joaquín Pla Cargol, La guerra de la Independecia en Gerona y sus comarcas, Girona, Dalmau Carles Pla, 1953, 308.11 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4644, reg. 11.923, 3.12 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4645, reg. 11.923, 6 i 9.

DSp30_

DOSSIER D’HISTORIA [Miquelets i Parrots a Sarrià

Sarrià durant la dominació napole-ònica, gairebé deu anys desprésde lluitar com a miquelet a la gue-rra Gran.

La vida al front va ser dura,però les baixes no s'acostumavena produir en el camp de batalla. Lamajoria de les morts es produïenper malaltia, a la rereguarda. Entre1793 i 1794 tenim els casos deFernando Martínez, del Regimentde Múrcia o Joan Albara, de lasisena companyia de les GuàrdiesEspanyoles, a banda d'altres sol-dats que van morir sense saber-ne el nom13. La causa de tots ellsfou malaltia natural. Només un, elcaporal segon del Regiment deReus Emanuel Rull, fou enterratel 6 de gener de 1795 per causaviolenta14. Un altre tipus de baixesforen les desercions. Joan Gibré iAntoni Collell, els sarrianencs de la 9acompanyia, varen desaparèixer el 24de març de 179515. Ignoro si “desapa-regut” significa el mateix que “deser-tor”, una paraula que també s'utilitzaen la documentació.

La fi de la guerra Gran no signifi-cà la fi de la violència. L'any 1803 tro-bem documentat a Joan Gil i PereRiera, mossos de la Ronda VolantExtraordinària16. A aquesta tropatambé se la coneixia amb el nom de“parrots”, paraula utilitzada per desig-nar un tipus de mosso similar al de lesEsquadres de Valls (de fet n'eren lacompetència directa). Eren la policiade l'època, encarregats de vigilar elcontraban, perseguir els desertors del'Exèrcit i “estimular-ne” el recluta-ment. No seria arriscat afirmar que lapresència de parrots a Sarrià fos simul-tània a la presència de tropes durant laguerra de 1793-1795 i la seva imme-diata postguerra, vigilant la desmobilit-zació de milers de paisans armats. Un

altre exemple de violència entre unaguerra i una altra ho demostra l'assas-sinat del masover Isidre Puig, perpe-trat el 12 d'agost de 1803, a les vuitdel vespre, per quatre desconeguts17.

En els primers moments de l'ai-xecament de Girona el juny i juliol de1808, la Junta cercà homes allà on fesfalta. A la llista dels primers voluntarises trobaria la Ronda Extraordinària dePontmajor, que era la de Sarrià. El 22de juliol de 1808 la manava el caporalManel Escrigas, i estaria formada perPau Escrigas, Domingo Escrigas, FeliuMoragas, Ramon Garriga, Josep Valls,Pere Parramon, Pere Roca, FrancescDènia, Antoni Vilar, Pere Riera i JoanGil17. A Pere Riera i Joan Gil ja els hemvist el 1803. A Francesc Dènia el tro-bem a Dunquerque com a presoner deguerra després de 180918.

Com el 1795, es tornaren a con-vocar terços de miquelets per auxiliar ales tropes que lluitaven contra les tro-pes napoleòniques. Aquesta vegada

es miraria de reclutar un exèrcit dequaranta mil homes. No s'arribariamai a aquesta xifra (potser s'arribàals 28.000). Provisionalment, elsde Sarrià que s'apuntaren en el pri-mer moment (19 de juliol de 1808)passaren a la 9a companyia, laqual, poc després, es convertiriaamb tota seguretat en la 9a com-panyia de sometents, sota lesordres del capità Antoni Sala20.

Els únics noms de reclutatsque he trobat clarament relacio-nats amb Sarrià són del 13 defebrer de 1809, quan trobo JoanXunclà, Miquel Xunclà, MiquelPérez i Pau Bosch, enviats al Regi-ment d'Ultònia, que aniria curt depersonal; i Francesc Gasau i Bau-dili Cabanas, destinats a l'artilleriade la ciutat21. Només he trobat unindividu de Sarrià que pugui situar

clarament en un terç de miquelets:Llorenç Puigdemont, el qual s'haviaallistat voluntari a la 5a companyia delTerç de Figueres el 25 de gener de180922. Desconec els motius pelsquals un individu preferia una unitat ino una altra. El cert és que a vegadeses produïen exigències, la més habi-tual de les quals era mirar d'assolir gra-duació presentant a títol personalvoluntaris per al terç. Concretament,Joaquim Thomàs, una de les personessocialment destacades de Sarrià, s'o-ferirà per crear una companyia i manar-la ell mateix23. No he trobat constànciade cap Thomàs manant cap companyiade miqueletes en els allistaments d'a-gost de 1808 a maig de 1809. Sí tro-bem un sarrianenc vinculat al recluta-ment: Baudili Farró, comandant comis-sionat per la Junta de Girona per reunirhomes armats a Riudellots de laCreu24.

Un cop rendida Girona i amb elcomú de Sarrià formant part d'un dels

Filiació del voluntari Josep Serra en un dels terçosde Catalunya el 1795. Girona: Arxiu Municipal,Defensa, UI 4644, reg. 11,923,3

13 Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, ff. 14v-18v.14 Ibid., f. 23.15 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4662.16 Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, M1, f. 215v; Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, f. 42v.17 Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, f. 43v.18 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4678, reg. 12.161, 5.19 Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó, Documentació Napoleònica, LV, lligall 30-1a.20 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4678, reg. 12.161, 4.21 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4679, reg. 12.162, 5.22 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4679, reg. 12.161, 2.23 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4678, reg. 12.161, 4.24 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4678, reg. 12.161, 1.

cantons de Girona, trobem a lavila una presència del que podrí-em anomenar la versió napoleòni-ca dels parrots, concretament la1a companyia de Caçadors del'Empordà. Entre febrer i agost de1813 trobaríem els següents sol-dats: Josep Comas, natural de lesPlanes; Francesc Manelas, deTorrellà; Miquel Bronsó, de SantaLlogaia del Terri; Anton Munari, deBolonya (Itàlia); i Llorenç Sala, deSanta Bàrbara25.

LA POBLACIÓ CIVIL

Quan es fa història de la guerra ode les batalles, tot sovint oblidemque els combats generen morts iferits entre els civils a banda d'en-tre la tropa. Va ser el cas, per a laguerra Gran, de Jaume Martí,negociant de Sarrià mort a prop deCamallera el 4 de juny de 179426, i deJosep Montaner, treballador de Sarriàmort el 24 de novembre d'aquell mateixany en “un combat de guerra entrefrancesos y espanyols” esdevingut aSant Quirze de Colera27. Els dos es tro-baren enmig dels saqueigs francesos idesfetes de les tropes espanyoles perla zona de la Garrotxa i l'Empordà.

El patriotisme dels primersmoments de la revolta de 1808 donàpas a punts de vista més realistes. Perfer-nos una idea de com poden arribara canviar les coses en el si d'unamateixa família, l'1 de setembre de1808, és a dir, després dels primersenfrontaments amb els imperials, elciutadà honrat de Barcelona Pere Tho-màs de Sarrià, parent del que haviademanat organitzar i manar una com-panyia de voluntaris, suplicava que sel'indultés del pagament de 80 lliuresque la Junta de Defensa exigia per al'esforç de guerra: “Sarriá ha sido elsitio en que han permanecido lo [sic]franceses todo el tiempo que duró lapermanencia de su exército a la vista

de esta ciudad y que por lo tanto hasido uno de los lugares que han expri-mentado [sic] con dolor los maioresrigores de la guerra; y precindieno queno hay vecino en que no haia perdido// muchísimo, el exponente ha queda-do enteramente despojado, sin unmueble, sin cosecha, asolado los oliva-res y por lo tanto constituido en el másdeplorable estado, de modo que se vecon los maiores apuros para mantenersu familia”28. El 27 de setembre, elgovernador de Girona Bolíbar, escriviaal marge de la súplica el següent: “Sinembargo de lo que expresa al suplican-te, informe el Ayuntamiento, junto conel cura párroco, lo que estimen justocon arreglo a la circular de 12 delactual mes; y si le ha quedado parte desu patrimonio sin ser invadido por losenemigos.”

La guerra del Francès fou unaguerra de propaganda, informació iespionatge. El 8 d'agost de 1808,Josep Garrigolas, de Salrà, i SalvadorRamaga de la parròquia de Sant Feliude Girona, demanen la captura d'uninformant del qual només es coneix el

motiu, Sastre Pet de Sarrià. El dia19, manuscrits francesos trobatsa casa d'un Miralles de Sarrià (nosembla tenir parentiu amb el bat-lle del lloc Ramon Miralles), erenenviats a Girona, pel que semblaseguint ordres de la Junta. En unlloc com Sarrià, amb tantes rela-cions amb França, era pràctica-ment segur trobar refugiats fran-cesos que haurien marxat a l'inicide les turbulències. És el cas deFrancesc Chaveta, de Sarrià,“emigrado desde la última vezque los franceses pusieron sitio aesa ciudad”. El dia 29 informavade material útil al bàndol patriotaconfiscat a altres individus denació francesa29.

Els dos setges deixaren a lavila de Sarrià amb dos terços deles cases destruïdes i les duesesglésies mig arruïnades. L'esglé-

sia de la Misericòrdia serviria de magat-zem i cort, com tantes altres del territo-ri. Les deficiències estructurals dura-rien fins a les reformes de 1959 30, mal-grat que el rector de Sarrià s'haviaposat a la llista dels que més necessi-taven auxili per tenir les terres incultesi no haver percebut rendes. L'esglésiade Sarrià també apareix a la llista delsedificis que necessitaven ajuda31. L'ad-ministració napoleònica va mirar demantenir en bon estat el clergat secu-lar i la seva xarxa de parròquies, elsinteressava mantenir als posseïdors debona part de la informació demogràfi-ca: naixements, casaments, etc. No espot dir el mateix del clergat regular.

La guerra també s'emportàmolts individus. Per desgràcia no s'hanconservat totes les partides de defun-ció del període 1805-1811. El conflictegenerà presoners, ho hem vist en elcas de Francesc Dènia. Miquel Man-ció, de Sarrià, també consta com und'aquells presoners de guerra retin-guts a França, en aquest cas concret aTarascon32, prop de Bellcaire.

DS_31p

DOSSIER D’HISTORIA [Miquelets i Parrots a Sarrià

25 Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, ff. 57r-59v.26 Ibid., f. 20r.27 Ibid., f. 29r.28 Girona: Arxiu Municipal, Defensa, UI 4680, reg. 12.162, 1.29 Girona: Arxiu Municipal, Administració Municipal, UI 9556.30 Pelayo, Sarrià, 29 i 33.31 Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó, Documentació Napoleònica, XXI, 217.32 Barcelona: Arxiu de la Corona d'Aragó, Documentació Napoleònica, LV, lligall 30-1a.

Parrots de Sarrià que es presentaren a la defensa deGirona el 1808. Girona: Arxiu Municipal. Defen-sa, UI 4678, reg. 12.161, 5

DSp32_

DOSSIER D’HISTORIA [Miquelets i Parrots a Sarrià

CONSEQÜÈNCIES

La guerra, com hem dit al principi, noconeix límits tan ben definits com avegades tot sovint li atribuïm. A moltsels esperava una llarga postguerra,com a la família Farró, arruïnats per no

poder tornar els censals creats durantel conflicte33. El 23 d'octubre de 1816,les “reliquias cadavéricas” de MarianoÁlvarez de Castro passaren per Sarriàen el seu camí cap a la pompa quetenien reservada a Girona. El rector deSarrià Antoni Perich i Viader féu “tres

absoltas, la una al arrivar al carrer, loaltre en lo lladoner, y la darrera al capdel pont”34. Havien passat set anysdes del setge final de Girona i més dedos des de la sortida de les darrerestropes imperials del territori. Faltarienmolts anys més de canoneig constantper part de grups i faccions polítiquessobre quin havia de ser el llegat delssetges. Qui n'era el propietari moral dela derrota (o la victòria camuflada) iquin profit polític se'n podia obtenir acada moment de la història de Girona,de Catalunya i d'Espanya.

Segurament aquest és el motiupel qual la guerra del Francès i els set-ges de Girona s'han estudiat gairebésempre com a punt d'inici del camí.Fins ara ens hem deixat tota una partde coneixement, el camí que ens portaa 1809 des de 1709, i no només el queens porta de 1809 a 1909, 1939, 1959o 2009. Espero haver fet bé agafanttirada i donant algunes pinzellades delque crec podria ser una història de laguerra més completa i equilibrada. ■

33 Pelayo, Sarrià, 40.34 Girona: Arxiu Diocesà, Sarrià de Ter, O3, f. 65.

Litografia de 1848 en la que apareixen representats, al centre, Augereau i Gouvion Saint-Cyr, els dos comandants que va tenir el VII Cos durant el setge de Girona de 1809.

DS_33p

DOSSIER D’HISTÒRIA [la muralla de girona

LA MURALLA DEGIRONAUN ELEMENT ESTRATÈGIC QUE REDEFINEIX ELTERRITORI A TRAVÉS DE LA HISTÒRIAEsther Rivera i PanellaGeògrafa

a ciutat de Girona, per la seva especial orografia i situació geogràfica, ha estat considerada, des de laseva fundació, com a plaça forta. Afavorida per la ubicació enmig d'una cruïlla de camins i de rius iquasi compactada dins el pas estret entre dues planes: l'Empordà i la Selva, sempre ha estat un mag-nífic emplaçament estratègic de control i de pas entre el nord (França) i el sud (cap a l'interior de lapenínsula Ibèrica).

Ja des dels seus inicis, i en concret des de l' època romana, l'època de fundació de Gerunda, lafortificació de la ciutat, no tan sols va permetre la protecció de la població, sinó que va ajudar al seu assenta-ment, tot salvant els desnivells i les irregularitats del terreny que delimitaven l'àrea habitada, que amb dues por-tes, la del nord a Sobreportes i la del sud al Correu vell, controlaven l'accés a la ciutat.

LDins del cicle de sobre la Guerra del Francès, Esther Rivera ens va acompanyar per les muralles de Girona per ensenyar-nos com la ciutats'havia defensat dins les muralles erigides al llarg del temps. Foto: Roger Casero

DSp34_

DOSSIER D’HISTÒRIA [la muralla de Girona

Avui són poques les restes queens queden d'aquest primer emmura-llat triangular i senzill, fet de gransblocs de pedra calcària local i moltdura. Els millors exemples els trobema la pujada de Sant Feliu i a la zona deles Àligues, i que varen ser aprofitatsmés tard com a fonament de nousmurs i d'altres edificacions.

Algunes remodelacions poste-riors, sobretot pel que fa al reforça-ment dels portals d'entrada i de sorti-da de la ciutat, donen pas a modifica-cions més importants durant les inva-sions dels musulmans (vers l'any 717)i molt més significatives, quan Gironacap l'any 785 entra a formar part de laMarca Hispànica dins el regne franc.El fet frontera és clar. Intensifica elseu paper defensiu i per tant d'enforti-ment de murs, d'ampliació del períme-tre i d'aparició de torres, tant de plan-ta quadrada com de circular. Algunsexemples d'aquest vestigis els tro-bem a la part nord de la ciutat, en con-cret al passeig Arqueològic (torresJúlia i Cornèlia) i al pati de les Àligues

(torre de les Àguiles i la del Telègraf).A l'època baixmedieval, la neces-

sitat de reformar l'emmurallat es fapalesa. La població creix i els ravalscomencen a aparèixer al voltant del'església de Sant Feliu i del monestirde Sant Pere, donant lloc als burgs.També al voltant de la zona del Merca-dal, a l'Areny, es desenvolupa la inci-pient activitat industrial i per tant s'ins-tal·laven nous i dispersos assenta-ments poblacionals. Però com queaquests nous nuclis localitzats foramuralla resten desprotegits, a mitjansdel segle XIV, el rei Pere III el Cerimo-niós va decretar la construcció de lamuralla sud de la ciutat. Més endavanttambé, la dels burgs del nord, i méstard, la de l'Areny. Aquestes obres demillora defensiva de la ciutat van serobres que van durar molts anys enmig

de successius enfrontaments bèl·lics:la Guerra Civil Catalana (1462-1468), laguerra de separació entre Catalans i laCorona Espanyola (1640-1652) amb elTractat del Pirineus, les guerres hispa-nofranceses de finals del XVII i la Gue-rra de Successió.

La ciutat de Girona en el segleXVII és una plaça gairebé del tot mili-taritzada. S'abandona el concepte defortificació amb murs de gran alçada,que amb la evolució de l'armamentresultaven vulnerables, i s'adequa ladefensa cap a les noves modalitatsd'estratègia militar (sistema Vauban).S'emmuralla de nou i es complemen-ta amb noves torres, i cinc grans

DS_35p

baluards poligonals al Mercadal (el deSanta Clara, el del Governador, el de laSanta Creu, el de Sant Francesc dePaula i el de Figuerola), també es refor-cen diferents punts amb llunetes(petits baluards amb fossat) , i s'ampliala defensa amb les construccions exte-riors en els dos punts més elevatssituats fora muralla. El més important,el Castell de Montjuïc (1653), ambquatre torres que complementaven laseva seguretat i que es va convertiramb el principal objectiu de les tropesnapoleòniques durant els setges de laGuerra del Francès, i les fortificacionsdel Capítol, la del Conestable, la de laReina Anna i la dels Caputxins arren-glerats a les Pedreres., que perfilavenla nova configuració estratègica i

defensiva de la ciutat.La ciutat passa uns anys amb

pau, conviu amb els edificis defensiusi fins i tot es reutilitzen per activitatsquotidianes i menestrals, fins que aprincipis del segle XIX, l'exèrcit francèsentra en terres gironines com amic(aparentment cap a la conquesta dePortugal), però uns mesos més tard,en concret el 20 i 21 de juny de 1808,es va produir el primer intent de con-questa de la ciutat de Girona. Els set-ges del 22 de juliol del mateix any i eldel 5 de maig de 1809, protagonitzenl'agonia de la resistència gironina lide-rada pel general Álvarez de Castro finsa la seva capitulació el 10 de desembredel mateix any. Des d'aleshores, laciutat resta sota domini francès fins a

la seva retirada a l'any 1814, deixantuna Girona devastada en tots sentits idestruint el sistema defensiu de torresi fortificacions (excepte la muralla) quevan desaparèixer per sempre.

Lentament i després d'aquest epi-sodi, la ciutat es va recuperant. El crei-xement demogràfic i econòmic i lestransformacions que es donen al llargdel segle XIX toparen amb els límitsfísics de la muralla que frenaven tant lanecessitat d'expansió de la ciutat comla de disposar de nou sòl urbà que per-metés la recuperació i desenvolupa-ment de la modernitat a la ciutat. Així,s'inicia el gran període de l'enderroca-ment de les defenses que tant havienesdevingut un símbol d'aquesta ciutati de la seva situació estratègica. ■

Passeig per lesmuralles de Gironaamb Esther Rivera. Fotos: Roger Casero.

DSp36_

CULTURA

Àrea de Cultura: exposicions i teatre

urant els diesen què prepa-ràvem aques-ta exposicióretrospectiva,

a l'Àrea de Cultura buscà-vem un títol que identifiquéDolors Xabé amb poquesparaules, i ràpidament vamcreure que definir-la com un“esperit inquiet” li anavaperfecte, com un vestit fet amida.

Un esperit amb formade dona. Entusiasta i defen-sora de totes les causes. Par-ticipativa i col·laboradora,però també crítica quan creuque ho ha de ser. Amiga delsseus amics i dels que aca-ben d'arribar. Lectora infati-gable. Curiosa sense remei.Tastaolletes de totes les arts.Teixidora d'històries de lavida i de jerseis per a tothom que li demana. Apassio-nada del seu ordinador, a qui, de tant en tant, tornaboig fins que li fa allò que ella vol. Un gran i fort espe-rit dins un cos de dona menuda.

El dia 3 de març a les 8 del vespre es va inaugurar ala Sala Patronat l'exposició, “Hi havia una vegada… unesperit inquiet. Retrospectiva Dolors Xabé”. La sala reuniauna cinquantena de treballs, entre dibuixos, olis iaquarel·les, i es pot considerar com una mostra retrospec-tiva de l'extensa obra realitzada per aquesta artista banyo-lina de naixença però sarrianenca d'adopció i de cor.

L'acte, que va reunir un nombrós públic, va serpresentat per Dolly Grau, regidora de l'Àrea de la Dona,i per Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter. Tots dosvan reivindicar el paper d'activista cultural i social de laDolors Xabé, però també la seva vessant creativa coma artista que ha treballat totes les tècniques, donantcom a resultat una varietat total quant a la temàtica deles seves obres que van des del realisme figuratiu finsa temes més introspectius o conceptuals.

El seu currículum artístic és bàsicament autodidac-ta, tot i que quan era més jove va realitzar algun cursd'aprenentatge tècnic. Com ella explica, va fer un curs

Sergi Torrentà, tinent d'alcalde de CulturaCristina VicedoPresentació Serrano

cultura

EXPOSICIÓ RETROSPECTIVA

Dolors Xabé

D

“Hi havia una vegada...un esperit inquiet”, retrospectiva de Dolors Xabé. Foto: Quim Llunell

DS_37p

CULTURA [Dolors Xabé

d'introducció al dibuix artístic a l'Insti-tut Vell amb el professor Barber, aquíva aprendre a donar relleu a les figu-res. Amb posterioritat va fer un cursamb Isidre Vicens que li va servir percomençar a utilitzar el guaix, el color iles mescles. L'any 1992 va fer un tallerlliure de Model en viu amb la MercèHuerta, que també li va aportar impor-tants coneixements.

Tot això configura la base sobre laqual treballa la Dolors, per més que noha deixat mai d'experimentar i adaptarles diferents tècniques a la seva mane-ra de ser i sentir. Com ella reconeix,les coses fàcils no li han agradat mai.Potser per això no es conforma ambles coses tal com són i les passa sem-pre pel seu sedàs.

En el transcurs de la inauguració,la Dolors va presentar els seus treballsals assistents afirmant que en cada und'ells hi havia, fragmentada, la sevaessència personal.També es va mos-trar satisfeta pel fet que la seva expo-sició s'emmarqués dintre dels actesorganitzats amb motiu de les VII Jorna-des de la Dona Treballadora de Sarriàde Ter, perquè, tal com va dir, ellamateixa havia estat per circumstànciesadverses de la vida, abans treballadoraque dona.

Però millor que ho expliqui ella,amb les seves pròpies paraules:

“Personalment, per circumstàn-cies adverses de la vida, vaig ser pri-

mer treballadora que dona.Aquí a Sarrià vaig aprendre a des-

lliurar-me de la letàrgia parcial ques'havia apoderat de mi.

Vaig saber que existia pels altres.Totes les companyes de l'escola emvan fer sentir “algú “, la nostra amistatha durat sempre.

He d'esmentar unapersona, el Sr. ClimentGuardiola, ell em va feradonar de tot el bagatgeque portava dintresense ser-ne conscient.Va confiar en mi i em vafer confiar en ell.

A col·laborar enles coses del poble hivaig entrar de la mà d'enMartí, l'home enamoratde Sarrià

A les persones queem coneixen, no neces-sito dir-los res. I pel quefa a les que no emconeixen: aquí em teniufragmentada entre totesles imatges que ensenvolten.

Em sembla quel'espai de la imaginació,me'l devien omplird'escorrialles d'ele-ments diversos, i és clartots volen tenir el seumoment. Tinc l'avantat-

ge que quan un d'aquests elements esposa a primera fila, la resta són moltdiscrets, per això miro de complaure'lsa tots. De manera que, enlloc de tenirèpoques, tinc moments. El problemaés que mai queden prou satisfets delque faig.

Bé, la veritat és que en aquestescoses que faig, només pel plaer de fer-les, deixo que el meu tarannà anàrquicpugui esplaiar-se.”

La Dolors Xabé és una personaestimada a Sarrià de Ter. Treballant ambella per preparar aquesta exposició hovam poder constatar. Tothom hacol·laborat aportant-hi els quadres quepengen de les parets de casa seva. Aju-dant. Acompanyant-la el dia de la inau-guració. Contents de poder-li tornar unamica de l'estimació que ella ens haregalat al llarg de tots aquests anys. ■

Fotografia de la Dolors Xabé amb 15 anys queil.lustrava el cartell de l'exposició

Dolors Xabé amb Narcís -Jordi Aragó i Mercè Huerta. Foto: Quim Llunell.

DSp38_

DOSSIER D’HISTÒRIA [sarrià terra de pas

EXPOSICIÓ VARANASI

cultura

l dia 13 de gener, es vainaugurar al centre cívic LaCooperativa l´exposició“Varanasi” del fotògrafsaltenc Martí Artalejo, que

va poder ser visitada fins a finals defebrer a la Sala Gran. L´Àrea de Cultura,en la seva línia de promoció cultural, haportat a Sarrià aquesta exposició querecull 27 fotografies realitzades peraquest fotògraf freelance en el trans-curs del seu viatge a l´Índia l´any 2005.

L ´ e x p o s i c i ó ,subtitulada “Laindiferència dela diferència”,mostra imatgesquotidianes dela ciutat de Vara-nasi i de l´ano-menat Triangled´Or, format perDelhi, el TajMahal i Jaipur.

“ P l a s m a rtota la realitat del´Índia amb foto-grafies és del totimpossible, però

explicar una petita part del que vaigviure, crec que sí que és possible”,afirma Martí Artalejo, que va visitarl´Índia gràcies a una invitació delgovern indi a diverses organitzacionsinternacionals i a fotògrafs de diferentspaïsos.

A la mostra, s´hi poden veuremolts retrats de diferents homes idones. També hi ha moments íntimsde gent treballant en els seus respec-tius oficis: cosidors, mecànics, cui-

ners, conductors de bicicletes ide carros, etc. “El que volia erafer unes instantànies sense capmena d´interferències i fotogra-fiar el que tenia davant”, diul´autor d´aquestes 27 imatges,que mostren també la importàn-cia del riu Ganges, on es fusio-

nen vida i mort. Aquestes i altres anèc-dotes són les que va comentar el fotò-graf en el transcurs de la inauguació.

L´alcalde de Sarrià de Ter, RogerTorrent, va presentar l´exposició i vadestacar la important tasca efectuadapels fotògrafs en la divulgació de fets,societats i realitats que, si no fos pelseu testimoni gràfic, en molts casoses desconeixerien. ■

E

C/ de Veïnat de la Banyeta nova17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 FigueresTel. 972 508100

Fax 972 508143E-mail: admin@totcolor.es

info@totcolor.esPINTURA I ANNEXES CARROSSERIA

MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

Martí Artalejo i una de les seves obres. Foto: Quim Llunell

Roger Torrent i Martí Artalejo, durant lainauguració de l'exposició Varanasi, a laCooperativa. Foto: Quim Llunell.

Fotografies deMartí Artalejo

DS_39p

CULTURA

florsEmília Cristina

A Sarrià des de 1970Gràcies per la seva confiança

Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

Escenaris‘09

a fa uns quants anys queSarrià de Ter gaudeix delcicle de teatre “Escena-ris”. L'Àrea de Cultura del'Ajuntament segueix

apostant per aquesta proposta escèni-ca que es cou des de l'Àrea de Culturadel Consell Comarcal del Gironès. Alllarg d'aquests anys, aquest projecteha permès portar teatre de qualitat alnostre poble i oferir a les companyiesnous espais on programar les sevespropostes.

La gran satisfacció del regidor decultura és veure com ja a la seva cin-quena edició el cicle Escenaris emple-na el teatre del Centre Parroquial ambgent del nostre poble i gent delspobles veïns.

En aquesta edició 2009, tot i lesdificultats presents, no renunciem adestinar recursos per fer del nostrepoble un poble més dinàmic, enriquidori amb qualitat de vida. No renunciem,en definitiva, al fet que la cultura tinguiun paper fonamental en el dia a dia.

En aquesta edició vam apostarper la qualitat envers la quantitat, i peraixò vam programar una obra d'altnivell per a adults (13, de la cia. Capa iespasa) i dues d'infantils que erenestrena de temporada (Estrambòtic deTeatre Mòbil i Intríngulis dels olotinsCop de Clown).

De la programació d'adults caldestacar el gran nivell dels actors en elteatre de gesticulació i d'humor i d'una

gran posada en escena d'una casa quecobrava vida, 13 escenes, 13 històriesterrorífiques carregades de referentscinematogràfics i que ens van fer atots “morir de...riure”

De la programació infantil cal des-tacar les dues companyies d'excepcio-

nals clowns, en què no va faltar capdetall del món “pallasso”. Mentre elTeatre mòbil ens feien riure del mésabsurd, els Cop de clown ens feienposar la pell de gallina amb la seva ten-dresa estil Charlie Rivel. Portar aques-tes dues obres era també poderdemostrar que dins del món del clownhi ha diverses maneres de fer riure, idemostrar que no tots el “pallassos”són iguals.

Per acabar, vull agrair a tots elsque vau emplenar el teatre aquestsdies, perquè feu possible en definitivaque any darrera any hi hagi una conti-nuació al cicle “Escenaris” al nostrepoble. I també donar les gràcies alCentre Parroquial per tot el que com-porta la col·laboració en un cicle deteatre d'aquestes característiques. ■

J

DSp40_

DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a LeónculturaMàrius SerraPASSIÓ PER LA LLENGUA A SARRIÀ DE TERRoger Casero Gumbauhttp://rogercasero.blogspot.com

es millor per mantenir viva, i en forma,una llengua que jugar-hi! Sí, també culti-var-la, estudiar-la, alçar-la per escriurecoses importants, de gran volada... inaturalment estimar-la. Estimar-la... esti-

mar. Estimar és, més enllà d'un bonic verb, una parau-la que jo sempre he trobar molt eufònica. A casa tenimun adhesiu que diu: Només en català es pot dir t'esti-

mo. Prova-ho. I com s'estima una llengua? Doncscom amb una persona, coneixent-la, respectant-la i,en aquest cas, practicant-la.

Deia Màrius Serra que si alguna cosa és central ales nostres vides és el llenguatge i, especialment, elllenguatge verbal. Pel no verbal, penso jo, podríemconvidar en Sebastià Serrano... I afegia Màrius Serraque per tenir una bona qualitat de llengua cal esforçar-se, però la llengua també pot ser, ha de ser, un plaer.

Màrius Serra ens va parlar de la multipluralitat dellengües de la nostra societat, una societat plurilingüeque més que amoïnar-nos ens hauria d'il·lusionar.També ens va parlar de la qualitat lingüística, seguintel fil continuista de riquesa lingüística dels nostres pre-decessors, però situant-se alhora lluny del purisme.De fet Màrius Serra va defensar l'error... En aquestsentit deia que la llengua i la cultura són un reflex denosaltres mateixos (individualment i col·lectiva) i pertant són imperfectes. Sobre l'error, Serra ens deia quela creativitat ens ha d'abocar a perdre la por d'equivo-car-nos... de fet, fins un error pot enriquir la nostrallengua...

Al llarg de tota la seva xerrada, sota el títol dePlaerdemallengua, va insistir a subratllar que les llen-gües són éssers vius que evolucionen constantment,de manera que per exemple un lector jove actual si volintroduir-se a Dickens no hauria de llegir les traduc-cions que en va fer Josep Carner. Cada generació necessi-ta fer el seu model de llengua. Malgrat això, va reconèixerque en general hi ha un aprimament del catàleg lingüísticque utilitzem, especialment entre els joves.

La llengua, deia Màrius Serra, és com una pel·lícula,mentre que els diccionaris en són una foto fixa, una fotofixa de la realitat lingüística d'aquell moment. A cada novaversió de diccionari es destaquen els neologismes que s'hiafegeixen, fet que evidencia el que abans havia comentatSerra: la llengua és viva i evoluciona.

Fent un paral·lelisme amb el medi natural, també éscert que tenim paraules, expressions, en perill d'extinció...fins hi ha qui considera que és la pròpia llengua, la nostra, la

catalana, que corre el risc d'extingir-se...Màrius Serra es va mostrar a favor de la qualitat i rique-

sa de les llengües, de la nostra llengua, però alhora ambgrans dosis de flexibilitat, d'una llengua que s'adapta a larealitat, que es transforma amb la realitat.

Sobre la xerrada de Màrius Serra, però, més que el queva dir jo destacaria com ho va dir. L'humor va ser present entot moment, l'humor i els jocs de paraules. Si no fos perquèMàrius Serra estava assegut flanquejat per l'Assumpció Vilai en Josep Ma Sansalvador, rere una taula plena de llibres idocuments, algú que només hagués escoltat la seva confe-rència, sense veure'l, tenint-ne només el registre sonor,podria haver assegurat que es trobava en un plató de tele-visió o bé a l'escena d'un teatre fent un monòleg.

R

Màrius Serra, durant la seva intervenció a la xerrada Plaerdemallen-gua, organitzada per la revista Parlem de Sarrià, per presentar lanova revista en color. Foto: Quim Llunell

DS_41p

CULTURA

I és que d'això es tracta, senseperdre qualitat, aportant qualitat, d'expli-car la llengua d'una manera amena,accessible i, sobretot, divertida... de fruiramb la llengua... I també de jugar-hi!.

Va obrir el foc del joc Josep MaSansalvador; de fet la seva presentacióde Màrius Serra vaser una mena de jocde mans, coincidèn-cies i de cercles tan-cats. Anava traient lli-bres, documents, dia-ris i fins i tot un tran-sistor per presentarMàrius Serra, enparaules del mateixSansalvador, un crackde la comunicació, untot terreny, actuantper terra, mar i aire,un multimèdia pre-sent a diaris, ràdio,televisió i fins i tot a internet... bàsica-ment un pencaire (tot recordant queMàrius Serra va néixer un primer demaig...).

El primer joc de paraules, un Enig-màrius, el va proposar en Josep MaSansalvador: “Els darrers moments

de la ballarina xava”, de 9 lletres.I una de les frases més divertides

(i enigmàtiques) de la tarda la va pro-nunciar el mateix Sansalvador quan enla seva presentació va aparèixerespontàniament el personatge d'ElsaPataki... i en un moment d'un improvi-sat diàleg amb Màrius Serra en JosepMa va sentenciar que “jo soparia méstranquil amb tu (referint-se a MàriusSerra) que amb Elsa Pataki...” M'estal-vio els comentaris... que dinarien per unarticle complet, fins aquesta frase seriadigne d'un acurat i intens estudi...

Josep Ma Sansalvador va anarteixint una presentació a base d'anèc-dotes i de referències personals i bio-gràfiques seves, d'altri i del presentat,una presentació molt divertida i engin-yosa, feta per a l'ocasió i, com si d'unsastre es tractés, a mida del presentat.Va parlar (i portar) alguns dels seus lli-bres i del darrer, Quiet, va dir que lesseves darreres pàgines són autènticapoesia visual... Cap al final, el mateixMàrius Serra ens va desvetllar, amb

humor, perquè, malgratser un tot terreny (ficció,assaig, traduccions...) noés poeta.

Sansalvador va fina-litzar la seva presentacióamb un Enigmàrius de

collita pròpia: L'escriptor el cognomdel qual és una eina que figura a l'es-cut de Sarrià de Ter (de 5 lletres), títolprecisament de l'escrit sobre la xerra-da de Màrius Serra que ha escrit al seubloc. Va ser tot un encert, en aquestcas del president de GERDS de Ter,Josep Brugada Gutiérrez-Ravé, enca-rregar la presentació de Màrius Serra aJosep Ma Sansalvador.

A l'inici de l'acte, Assumpció Vilava presentar el número 67 de la revistaParlem de Sarrià, ja a tot color, tot recor-dant que la revista “és vostra”, és delpoble, ja que en efecte la nodreixenentitats i gent de Sarrià de Ter que hipublica cròniques i fotografies, d'actes,articles d'opinió, d'història, ressenyesde llibres, de viatges, de cuina...

Cap al final de la xerrada, JosepMa Sansalvador va recordar que preci-sament en aquest darrer número de larevista Parlem de Sarrià (PdS), a la sec-ció El Petit PdS hi havia una sèrie d'En-ricvinalles, uns Enigmàrius de la collitade l'Enric Sansalvador, fill d'en JosepMa. L'Enric va recordar que ell haviaparticipat en una edició especial d'E-nigmàrius per mainada al Museu delJoguet de Figueres, on va guanyar unScalèxtric després d'endevinar unEnigmàrius que ell mateix, l'Enric, ensva proposar endevinar: “El dia de la

setmana que et fa seure a taula.”Silenci a la sala... la Clàudia, la mevafilla gran (9 anys) que seia just al meucostat, em va dir en veu baixa unaresposta, i jo la vaig animar a dir-la enveu alta: el diumenge! (diu-menja).

A les acaballes de la xerradaJosep Ma Sansalvador va dir de noul'Enigmàrius que havia llençat alpúblic al principi: “Els darrers

moments de la ballarina xava”,de 9 lletres. I la resposta la trobareu,efectivament, a la tercera paraula d'a-quest breu paràgraf...

Però no només d'Enigmàrius viu is'alimenta la criatura! També es va par-lar d'anagrames i de palíndroms. D'a-quests darrers en van sortir un parell:un citat pel mateix Màrius Serra, “la

ruta natural”, i un d'en Josep MaSansalvador que fins i tot es va estam-par en una samarreta, fet que li vasuposar que el titllessin un dia de radi-kal!: “català a l'atac.”

Pel que fa als anagrames, MàriusSerra se'n va treure un de la mànigaper explicar, en clau d'humor, per quèno era poeta: diu que un dia un escrip-tor amic seu va fer un anagrama ambel seu nom i primer cognom tot dient-li: “res us rimarà!”

Entre el nombrós públic, a prime-ra fila, l'inquieta Dolors Xabé va ser laprimera a prendre la paraula al tornobert: va parlar, ella (àvida lectora, quetambé escriu), de la passió per la llen-gua, explicant-nos la seva devoció pelsmonosíl·labs. M'he servit precisamentde la seva intervenció per titularaquest article, ja que no trobo paraulamés encertada per descriure el que, alcap i a la fi, Màrius Serra ens va trans-metre el passat dissabte 28 de març aSarrià de Ter. ■

Màrius Serra amb Àlex i Pol Jaime,Enric Sansalvador i Clàudia Casero.

Fotos. Quim Llunell

DSp42_

DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a Leóncultura

uiet narra la vidad'en Lluís, àliesLlullu i fill d'enMàrius Serra.

En Lluís té 8anys i va néixer amb una encefalo-patia (paràlisi cerebral) indiagnosti-cable i una discapacitat amb ungrau de disminució del 85%. Téunes necessitats especials, ha demenjar amb una sonda gàstrica iuna certa fragilitat.

Tot i visitar-se amb els millorsmetges com el Dr. Casanovas o elDr. Macaya, de moment no s'hatrobat cap diagnòstic per curar-lo.

El llibre es divideix en un pre-faci on es fa una trajectòria dels 8anys de vida d'en Lluís i 25 episodisubicats en diferents països i ciutatscom New Brunswick, Roma, Venè-cia, Gènova, Canadà, Hawai, Van-couver, París, Finlàndia, entre d'al-tres.

Al llarg dels seus relats esreflecteixen els diversos senti-ments d'impotència i ràbia en quèdiverses situacions injustes li vanprovocar i altres temes com la cièn-cia, fe religiosa, sexe, militància,visibilitat, invisibilitat, triomf, mort,fragilitat...

El relat que més m'ha impres-sionat es titula “Vergonya” i tractasobre un viatge a Gènova que vafer amb la seva dona Mercè, laseva filla gran Carla i el seu fill petit,Lluís. Va reservar taula en un res-taurant de peix dues hores abans.Quan arriben allà, els atén una sen-yora que li posa tot tipus d'excusesi de limitacions d'horaris, i tot perportar un nen amb una cadira derodes que, segons ella, ocupavamassa lloc. Al final, surt el marit dela senyora i els posa en una taulaben apartada i de difícil accés per-què tenia set graons. Com prete-

nen que un nen amb cadira derodes pugui pujar aquest desnivell?Aquest és un exemple d'injustíciaimpensable al segle XXI!

És d'admirar la valentia i elcoratge d'en Màrius Serra i la sevalluita constant perquè el seu fillLluís pugui tenir la millor vida en totmoment i pugui gaudir-la viatjantarreu del món amb la seva famíliaque tant l'estima.

És un llibre que m'ha emocio-nat molt, m'ha arribat al cor, peròm'ha fet adonar de coses queabans no hi donava importància.

Per últim, Màrius Serra hapogut fer realitat la seva il·lusió depoder veure córrer el seu fill a tra-vés d'un foliscopi que ha muntat elfotògraf Jordi Ribó i el dissenyadorgràfic Miquel Llach, que es potveure a les últimes planes del llibre,on surt el seu fill Lluís en diferentsimatges en moviment.

Us recomano assistir a algunaconferència d'en Màrius Serra, per-què és un gran orador i és un plaerpoder-lo escoltar i aprendre'n tan-tes coses. ■

QuietDE MÀRIUS SERRA

Eva Martinez i Escobosa

QDonem proucorda a la nostrallengua?

othom, com és normal,es comunica en castellàamb les persones vin-gudes d'arreu de l'estat-gent de pas, gent que

ve per negocis, turistes, etc.-, és unfet normal que ens trobem al dia a dia.

Però quan parlem amb una per-sona que viu a Catalunya -sigui quinsigui el seu origen- hem de dirigir-nos-hi directament en català. Cal pensarque els nostres interlocutors ja ensentenen, però per vergonya, timidesao perquè no els hi agrada, no volen uti-litzar el català.

Aquest fet l'hem de respectar, tal icom ells igualment han de respectar lanostra llengua i la nostra cultura.

Però el que MAI hauríem de fer,seria que a la més mínima, per "quedarbé" o "caure simpàtics", canviem deregistre i utilitzem la llengua oficial detot l'estat. Si ho fem, d'una banda,

Francesc Riera

T

any 1945, unmus i cò l egitalià va tro-bar quatrecompassos

d'una melodia per a contra-baix entre les restes de labiblioteca de Dresden. Elmusicòleg va considerar queaquelles notes eren obra delcompositor venecià del segleXVII Tomaso Albinioni i vadedicar els dotze anyssegüents a reconstruir unapeça a partir del fragmentcarbonitzat del manuscrit. Lacomposició resultant, cone-guda com l'Adagio d'Albino-ni, guarda poca semblançaamb l'obra del músic i bonapart dels entesos la conside-ren fraudulenta. Amb tot,ningú no s'atreveix a negar labellesa d'aquest adagio.

A la ciutat de Sarajevo,la tarda del 27 de maig de1992, durant el setge, vancaure diversos morters sobrela gent que feia cua per com-prar el pa. Hi van morir vint-i-dues persones. Durant elsvint-i-dos dies següents, elvioloncel·lista Vedran Smailo-vic va tocar l'Adagio d'Albino-ni en el cràter que va deixaruna de les bombes, en honora les víctimes. Aquestanovel·la és la història d'a-quells fets.

A partir d'aquí, queningú no s'esperi pijames deratlles ni tendres al·legoriesd'una guerra aliena i llunyana.El violoncel·lista de Sarajevoés un llibre dur, quasi deses-perançat, com ho era la situa-

ció en aquella ciutat, que ensparla de franctiradors a lesmuntanyes i franctiradors queresponen des de la ciutat, depersones com Kenan, quearrisca la vida travessant laciutat mig derruïda per anar abuscar una mica d'aigua, ocom Dragan, que treballa enun forn de pa i intenta arribaral mercat. “En aquestmoment, baixa amb ungemec, partint sense esforçl'aire i el cel. L'objectiu aug-menta de mida, cada cop mésenfocat gràcies a la velocitat ial temps. Abans de l'impactehi ha un moment, l'últim ins-tant de les coses tal com són.Aleshores tot el que hi havia ala vista explota.”

És ara quan el violon-cel·lista, dret a la finestra decasa seva, decideix el queserà la seva única raó deviure: tocar, si pot, cada tardaaquell adagio que gairebémai no toca. I en un edificiproper mig enrunat s'hi apos-ta la Fletxa, una jove francti-radora a qui han assignat l'es-tranya missió de protegir elmúsic dels trets enemics.

Aquests tres personat-ges, amb el violoncel·listacom a eix central, dibuixen elretrat d'una ciutat abatuda,d'una població desconcerta-da que sobreviu el dia a diajugant-s'hi la vida a cada can-tonada. “¿És la Sarajevo realaquella on la gent era feliç, ones tractaven bé els uns alsaltres, on vivien sense con-flictes? ¿O la Sarajevo real ésla que veu avui dia, on la gent

intenten matar-se els uns alsaltres, on cauen bales i bom-bes de les muntanyes i onels edificis cauen a terra?”

Aquest és el conflictede Dragan i Kenan: la supervi-vència diària, el risc extrem al'hora de fer les coses mésquotidianes. El de la Fletxa ésdiferent, o potser no tant:“En sentir que començava atocar...va sentir que el lamentli lligava un nus a la gola i vahaver de contenir les llàgri-mes. Els homes de les mun-tanyes no havien de serassassins. Els homes de laciutat no s'havien de rebaixara lluitar contra els atacants. Aella mateixa no l'haviend'omplir d'odi. Cap d'ells notenia dret a fer les coses quehavien fet.”

Un llibre apassionantque ens deixa glaçats en rela-tar una tràgica història recentque nosaltres (enlluernatsamb els Jocs Olímpics) i elseuropeus en general, potserno vàrem voler veure. ■

DS_43p

CULTURA

sembla que ens faci ver-gonya parlar la nostra prò-pia llengua, i per l'altra,sembla que no en vul-guem fer cap mena dedifusió -com si n'esti-guéssim "acomplexats"-.

Hem de tenir encompte que una llenguaserveix per definir la iden-titat d'un poble i, en elnostre cas, també ens hijuguem la supervivènciacultural. La llengua catala-na ha estat perseguidadurant molts anys i percomprovar-ho només calrepassar la història iveure tot el que ha passatd'ençà del famós Decre-to de Nueva Planta.

Val a dir que hi hamoltes universitats arreudel continent europeuque ensenyen el català,especialment a Aleman-ya. També n'hi ha forcesals Estats Units. Per con-tra, hi ha poques universi-tats a nivell estatal quel'ensenyin.

Per tant, no esticdescobrint res de nou,sinó que vull refrescar lamemòria a tothom. Desde l'edat mitjana finsavui, hem tingut gransfilòsofs catalans, literatscatalans, escriptors cata-lans, poetes catalans,músics catalans, espor-tistes catalans, etc., quehan estat reconegutsarreu del món.

I, finalment us recor-daré que els nostresavantpassats han lluitatmolt per poder conservarla llengua catalana i l'hanenriquit perquè no ésquedés com una simplellengua vernacla o testi-monial. Per tant, ambtota naturalitat i, tal comes diu ara: "DONEMCORDA AL CATALÀ!" ■

El Violoncel·lista de Sarajevo

STEVEN GALLOWAY

L’Àngel Garcia. http://www.youtube.com/watch?v=spBOZa87xIY (Adagio espelmes)

ANECDOTARI

DSp44_

pocs metres de cal'Esparreguera, on hiha el revolt vertiginósamb què AssumpcióVila il·lustrà el seu

esplèndid article sobre el Club CiclistaTer publicat en el número 65 d'aques-ta revista, va succeir-hi un fet -no fapas massa anys- que hauria inscriureamb lletres d'or el nom del nostrepoble en la història del Tour de França.

De fet, de Sarrià de Ter ja hi cons-ta una anotació en la crònica de la lle-gendària prova ciclista. El divendres12 de juliol de 1957, la serp multicolorva passar pel nostre poble camí deBarcelona, en una etapa que anava dela Jonquera fins al Cap i Casal. Segonsl'hemeroteca de La Vanguardia, s'ha-via anunciat el pas de la caravanapublicitària a les 13h 12' i el pas delscorredors entre les 14h 42' i les 14h53'. Com que encara no hi érem notenim manera de verificar l'exactituddels horaris, però no vindrà pas decinc minuts. Aquell any, més o menys,Charles Trenet cantava Route Nationa-le 7 i Georges Brassens, Chansonpour l'auvergnat, magnífiques bandessonores de la chanson que -qui sap!-tal vegada se sentien per la megafoniadels vehicles que anunciaven el pasdel gruix de la cursa.

No perdem, però, el fil ciclista i

no ens allunyem del revolt. Situem-nos als primers anys d'aquesta dèca-da. A escassos metres d'allí s'hi aixe-cava el taller de la planxisteria Colo-mer. Un establiment industrialimmens, amb un volum de metrescúbics d'impressió, una alçada de sos-tre considerable i un entramat magní-fic de bigues i encavallades de fustaque li donava característiques de cate-dral de la planxa i pintura de carrosse-ries. Actualment el taller ja no existeixi al seu lloc s'hi està aixecant un edifi-ci d'habitatges. Un bon dia de prima-vera un dels propietaris, en JosepColomer, estava enfrascat en la sevafeina habitual quan va veure aturar-seun ciclista davant la portalada delcarrer Major. Anava vestit amb mailloti culots foscos, equipat amb casc iulleres de sol. Al seu darrera s'hi vaparar un Mercedes, del qual van bai-xar-ne quatre acompanyants. Capd'ells era del país: parlaven anglès i esfeien entendre amb dificultats. Havienvist un taller obert i havien parat perdemanar, mig amb paraules mig ambsignes, eines: una serra de metalls,una llima … En Josep els va oferir elque haguessin de disposar del bancde treball de la planxisteria. En pocsminuts van desmuntar el seient de labicicleta i, cop de serra per aquí i copde llima per allà, van rebaixar un

mil·límetre el suport del sillín. Acabadal'operació van fer-hi pujar novament elciclista i li van acabar de graduar bé ladistància i els ancoratges del calçat alspedals. Semblava que tot havia anatperfectament i que, finalment, la mun-tura estava al definitiu gust de l'espor-tista. Els acompanyants i el mateixcorredor feien fotos de l'establiment is'interessaven pels cotxes clàssicsque en Josep Colomer arreglava. Elsva despertar molta curiositat el Seat600 que hi tenia i van demanar-n'hidetalls tècnics. De la manera que vanpoder, van establir un diàleg. No erenanglesos, tal com en Josep pensava,sinó que eren americans. Ràpidament,tot va encaixar: els acompanyantseren el preparador físic, el mecànic, elfisioterapeuta … i el ciclista no era unaltre que Lance Armstrong, el míticguanyador de set Tours, que alesho-res tenia residència a Girona, al carrerde la Força, i hi passava llargues tem-porades, aprofitant els variats perfilsde les nostres carreteres per entrenar-se i posar-se a punt.

Aquell bon dia, l'astre americàestrenava un prototipus de bicicleta,que seria la que faria córrer a l'estiuper rutes franceses i no es trobavagens còmode segons les mides, laconfiguració i estructura tal com haviaquedat. Passats uns quilòmetres derodatge, passant pel carrer Major deSarrià, van decidir que era el momentd'aturar-se i efectuar els reglatgesnecessaris. Un ciclista, sense la bici-cleta adequada, no és res. Qüestiód'un trist miI·límetre. Aquell dia lacasualitat i l'oportunitat van dur-loaquí, a Can Colomer, on es pot dir quevan contribuir a forjar una altra èpicavictòria de Lance Armstrong al palma-rès del Tour de França. La llegendaArmstrong va fer-se encara una micamés gran passant per Sarrià de Ter. Sialgun dia tornés, seria el moment deparlar-li del Club Ciclista Ter i ensen-yar-li les fotos de les curses de l'anyquaranta-vuit … ■

DE COM ES GUANYÀ UN TOUR DE FRANÇAJosep M. Sansalvadorjsansalvador@sarriadeter.cat

ALance Armstrong

DS_45p

ENTREVISTA

a Ma. Lluïsa pertany auna de les famílies mésantigues de Sarrià deTer. Nascuda el 13 demaig de 1938 a la casade la Placeta on ara hi

ha la pastisseria Llausàs, és filla d'enJoan Vidal Lahosa, de Barcelona, id'Estrella Mas March, de Sarrià de Ter.

La nissaga sarrianenca arrencaamb el seu rebesavi, en JoaquimEstadella, que menava la fonda cone-guda com l'Hostal Nou a la Placeta, ameitat del s.XIX.

La seva filla, Lluïsa Estadella, esva casar amb Marcel·lí March i regen-

taren l'Hostal del Sol.Els besavis de Ma. Lluï-sa Vidal eren a l'en-

sems els avis del metge Josep Garri-ga March la família del qual eren elspropietaris de la botiga de ca l'Amà-lia al carrer Major, ara ca la Julita.

La filla de Marcel·lí i de la Lluïsa,Maria March Estadella, es va casaramb Casimiro Mas Ripoll, de Figue-res, l'any 1906 i varen tenir quatrefills, en Rafel, la Camila, en Joan il'Estrella Mas March. En Casimirohavia estat educat a Barcelona, teniaconeixements de comerç i va entrar atreballar de comercial durant trentaanys a can Prianti, al carrer Argentariade Girona. Can Prianti era una popularempresa majorista de ferreteria que

Ma. LluïsaVidal Mas

LAssumpció Vila i Simon

Ma. Lluïsa Vidal a la sevabotiga del carrer Major,quan ja havia començat afer liquidació. Foto: A.Vila

DSp46_

ENTREVISTA [Ma Lluïsa Vidal Mas

assortia a totes les boti-gues de les comarquesgironines, per la qual cosa,en Casimiro passava totala setmana fora de ruta.Explica la Ma. Lluïsa, quequan arribava a casa el dis-sabte era per anar a pas-sar comptes amb el Sr.Prianti i el primer que feiaera reunir els seus quatrefills perquè l'ajudessin acomptar els diners perportar-los a casa de l'amo.Els portava dins d'un sac iels abocava damunt de la taula de la cuina-menjador i tots col·laboraven a posar-losbé. Era una quantitat important, ja que elsclients eren totes les ferreteries i drogue-ries que existien tant en pobles grans competits i cobrava sempre la comanda quehavia fet el viatge abans. En aquella èpocaper arribar a segons quin poble era tot unaaventura, perquè en alguns hi podia anaren tren, altres en autobús, altres en tartanai en algun hi havia d'arribar a peu. Treballa-va molt però era tot un senyor i vivien bé,però va venir la guerra....

Al novembre de l'any 1936, EstrellaMas es casà amb el mecànic Joan Vidal ivan anar a viure a Barcelona, on Joan Vidaltreballa d'oficial a La Maquinista, on esconstruïen màquines de tren i altres mate-rials de gran envergadura. Al cap de noumesos, l'Estrella tornà a Sarrià de Ter acasa dels seus pares, ja que en Joan fou

cridat al front. La seva condició de mecànicel lliurà de la primera línia i el destinarencom oficial de manteniment al camp d'avia-ció de Vic. La seva filla Ma. Lluïsa naixeràl'any 1938, amb la família materna.

La guerra va trasbalsar moltes econo-mies, també la de Casimiro Mas, que es vaquedar sense feina, ja que la família Prianti,propietaris del negoci de ferreteria de Giro-na, varen fugir del país i se'n tornaren a Ità-lia, d'on eren originaris. Mercès a ser regi-dor de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, enCasimiro s'assabentà que hi havia la plaçavacant d'agutzil i demanà fer-se'n càrrec,ofici que el farà molt popular i conegut.Eren dies molt difícils i necessitava treballari va agafar aquesta feina con si fos la millordel món. Com que sabia llegir i escriure, lagent que era analfabeta, i en aquell tempsn'hi havia molta, el sol·licitaven perquè elsfes alguna carta per algun familiar quetenien a la guerra, fins a tal punt va arribar

Estrella Mas, Joan Vidal i laMa. Lluïsa, quan va retor-nar de la Guerra, 1942.

Casimir Mas amb la seva dona Maria March i els seus fillsRafel, Joan, Camila i la petita Estrella. (c.a 1920), Fotos del'àlbum familiar de Ma. Lluïsa Vidal.

Joan Vidal Lahosa, vestit desoldat, 1937.

Joan Vidal, al camp d'aviació de Vic, 1938.

Casimir i Estrella Mas, a la parada del mercat de Girona on veniencassos i perols d'aram.

DS_47p

ENTREVISTA [Ma Lluïsa Vidal Mas

això que va dir que ja n'estava cansat iva ensenyar a escriure a una colla depersones a l'entrada de la casa de laPlaceta (de franc, naturalment).

Explica la Ma. Lluïsa, que cada copque venia l'avi “Nisus” a la botiga li deia:“Sap nena que jo sé escriure perquème'n va ensenyar el teu avi?”. També enZacaries Hurtado li explicava que li esta-va molt agraït, ell i tots els nens que arri-baren refugiats des de Madrid, perquèels va col·locar en cases de bona gentque els varen cuidar molt bé, i que a mésa més si n'havia algun que no estava béel canviava de casa.

Acabada la guerra els senyorsPrianti tornaren a Girona, però res vaser el mateix. El pis on vivien estavabuit, tot era un desastre i la senyora esva presentar acompanyada del guàrdiacivil Gomila, a fer un registre a la casade la Placeta. En arribar varen trobar al'àvia Maria (muller d'en Casimiro)asseguda cosint a l'entrada i li varendir que volien veure la casa i ella vacontestar entrin, entrin, i no es vamoure de la cadira. A l'acomiadar-se, lasenyora Prianti va dir: “Jo ja sabia queen Casimiro era una bona persona”.

A n'en Joan Vidal el van fer preso-ner els nacionals i fou enviat a Valènciaa un camp de concentració, d'on acon-seguí sortir-ne mercès l'aval d'unenginyer alemany de la Maquinista.

Tornà a Sarrià de Ter molt malalt idurant gairebé cinc anys la seva salutva perillar. A la casa de Sarrià de Ter, nohi entrava cap ral. A tranques i barran-ques, en Joan començà algun treballde reparació en el taller de darrera lacasa i l'avi Casimiro s'encarregava d'a-nar a buscar el material per reparar,estris de cuina, eines del camp, demanera que engegaren el petit taller.Més endavant, quan la salut d'en Joanva millorar, feia peces de ferreteria quel'avi Casimiro venia en una parada almercat de Girona, sota les voltes de laplaça Catalunya. Un producte molt

reclamat era el cassó de ferro galvanit-zat per les comunes, que galvanitzavaen Joan Vidal amb l'ajuda del seusogre i més endavant amb els treballa-dors que tenia ja en el taller nou.També venia pales, molls per les bra-ses, però el producte estrella eren elsperols d'aram amb les nanses de ferro,degut que valien molts cèntims per-què la matèria primera era molt cara ihi havia moltes hores de feina.

Com que en Casimiro coneixiatotes les botigues de la província, veniatant al detall a la parada del mercat comal major i enviava el material per reca-ders. Les peces de la parada de la plaçade Catalunya les guardava durant la set-mana en un magatzem d'un restaurantde la plaça i quan convenia, el transpor-

tista de Sarrià de Ter, en Josep Oliveras,conegut com en Rosari, li portava mésgènere.

Quan la Ma. Lluïsa tenia nou anys,el 1946, en Joan Vidal i l'Estrella Masvaren posar la botiga de ferreteria,venent estris de cuina, material elèctric,alguns llums i també joguines (pels vol-tants de les festes de Nadal i Reis) al'entrada de la casa de la Placeta. La pri-mera rentadora que varen tenir a la boti-ga la llogaven a hores, no era una renta-dora com les d'ara, automàtica, sinóque era de turbina i les mestresses decasa la venien a buscar i la tornaven

damunt del carretó que va fer en JoanVidal. Es cobrava a cinc pessetes l'horai la persona que no tenia aigua o vivia enun pis podia fer-la funcionar a casa sevaon hi havia un safareig, ja que aquestesrentadores rentaven però no esbandieni calia fer-ho a mà.

Els avis Casimiro Mas i MariaMarch varen anar a viure a Banyoles acasa l'oncle Rafel. La botiga la portaval'Estrella i en Joan treballava de mecà-nic a les fàbriques de Sarrià, la Cleval,can Vila, can Butiñà, can Pons, les deciment de Sant Julià, Omedes, PérezXifra, el forn de calç de can Camaret ia can Regàs dels licors. Continuavaproduint peces de caldereria, i el popu-lar cassó galvanitzat que venia a lesferreteries i va inventar una màquina

D’esquerra a dreta: Ma. Lluïsa amb el seu cosí, a la placeta de la Font. Darrera es veu la bomba de pouar l'aigua i l'edifici del Coro, ons'estaven els soldats que feien el Pont de l'Aigua. c.a.1940 / A l'escola de Sarrià de Ter. / Estrella Mas darrera el taulell de la botiga de laPlaceta, on venien objectes de ferreteria i de vaixella.

DSp48_

per fer l'espiral per les cortines cone-gut com “gusanillo”.

La Ma. Lluïsa recorda una infànciamolt feliç, sobretot mentre l'avi Casi-miro va ser a la casa. Va estudiar a l'escola del poble, amb el mestre Cli-ment Guardiola, la Sra. MargaridaCasas i més tard amb Teresa Guardio-la. Després comerç a l'Acadèmia Cotsde Girona, fins als quinze anys.

L'ANY 1951 VA NÉIXER LA SEVA

GERMANA ISABEL, AMB QUI ES

PORTA 13 ANYS.

Als 18 anys, el 1956, varen llogar elsbaixos de can Carreras, al carrer Major,botiga que la Ma. Lluïsa regentarà finsa la seva jubilació el 2008. A la botiga

venien els mateixos articles de ferrete-ria com ara la tela metàl·lica, claus, car-gols, panys, etc., també vaixelles iparament per a la llar i alguns souve-nirs per als turistes .

La Ma. Lluïsa recorda que el canvid'emplaçament va ser sobretot peratreure els turistes, ja que passavenpel carrer Major de tornada de lesseves vacances i es firaven a totes lesbotigues per desprendre's de lesdarreres pessetes. Com en les boti-gues de la Costa Brava, venia ceràmi-ca, andròmines típiques d'espart,barrets, però en especial articles deferro forjat de fabricació pròpia, comels fanalets, els treus peus per als tes-tos, rajoles decorades i emmarcadesen ferro... elements que els turistes

compraven sense tan sols baixar delcotxe. Per altra banda, de tots els arti-cles de ferro forjat en feien gran quan-titat perquè els venien al major a boti-gues de la Costa Brava.

El negoci va funcionar molt bémentre la carretera nacional va passarpel carrer Major. Al fer l'autovia, el1962, varen decidir posar la botiga a lanova artèria. Varen comprar unsterrenys a Sant Julià de Ramis i varenedificar una casa amb baixos per a labotiga de souvenirs, amb la mala sortque la gasolinera que en principi s'ha-via de construir al seu costat, ho va fermés cap a Sarrià de Ter, amb la qualcosa, els turistes i els cotxes no es

veien obligats a parar. Amb prudènciavaren mantenir les dues botigues, ladel carrer Major, regentada per la Ma.Lluïsa i la de l'avinguda de França queportava l'Estrella Mas. Davant la dava-llada del negoci dels souvenirs i cerà-mica, varen optar per tancar l'establi-ment de la carretera, també aleshoresmés aïllada i solitària, per centrar-se enla botiga del carrer Major, donant ser-vei a la població de Sarrià de Ter, PontMajor, Campdorà, Sant Julià, Medinyà,i també Salt i fins i tot de Banyoles.

El moviment del negoci ha estatsempre força intens. La Ma Lluïsarecorda en especial l'entrada del gasbutà, amb la revolució que va suposarcanviar de cuinar en carbó o en petroli(els més moderns) per la cuina de gas,i la gran majoria se la compraven amb

ENTREVISTA [Ma Lluïsa Vidal Mas

Amb la seva germana Isabel a Palma de Mallorca, l'any 1973. Atenent una clienta a la botiga que va regen-tar durant 52 anys. Foto: A.Vila

DS_49p

ENTREVISTA [Ma Lluïsa Vidal Mas

forn i tot, perquè les mestresses decasa ja estaven tipes de portar elscanelons al forn de la fleca. A la gent lifeia por que allò explotés i fins que nos'hi varen avesar, va passar temps.

Podríem dir que la introducciódels electrodomèstics a Sarrià de Terva venir de la seva mà: les neveres,que fins aquell moment es venien degel perquè deien que a part de sermolt cares, les elèctriques, tenien porque gastessin massa llum, les ràdios,les primeres televisions que eren enblanc i negre naturalment, que posa-ven a l'aparador i la gent s'estava unabona estona mirant com funcionava.Una de les coses que més va impres-

sionar el públic varen ser els magnetò-fons, això de gravar la veu ... no se'nsabien avenir!

A la botiga també hi trobaves làm-pades, vaixelles, cristalleries, objectesde regal, parament i sobretot elsjoguets de reis.

Durant l'entrevista vàrem recor-dar aquells dies especials i la il·lusióque em feia portar la carta al patge delrei Melcior, fer-me una foto a la seva

falda, dins aquella botiga atapeïda denines, mecanos i trenets. Els últimsanys, el joguets es venien a la casa decan Lluch del carrer Major perquè labotiga és va fer petita.

L'any 1983 va morir el seu pare,en Joan Vidal, i un any més tard es vaconstituir l'Associació de Comerciantsde Sarrià de Baix de la qual Ma. Lluïsava ser la presidenta fins al 2005, quanes va crear la nova Associació deComerciants de Sarrià de Ter. L'ajunta-ment havia iniciat, en l'època del Con-sell Municipal, el mercat setmanal alcarrer Firal, sense massa èxit depúblic. Ja amb en Jordi Cañigueral d'al-calde, varen convèncer-lo per tal que el

mercat s'instal·lés al carrer Major, jaque en els pobles on se situaven encarrers comercials hi sortien tots guan-yant, comerciants i marxants. I finsara.

Una de les primeres coses que vafer l'Associació va ser posar els llumsal carrer per les festes de Nadal i méstard també la música. L'Associació vaser una entitat dinamitzadora de Sarriàde Baix. Per la Mare de Déu del Carme

preparaven una sardinada i un concertd'havaneres al passeig del Riu. No vadurar masses anys, ja que s'esqueiaen dissabte i els botiguers tenienfeina. En canvi, l'arrossada de Carnes-toltes que es feia en diumenge sí queva tenir més continuïtat i es va ferdurant uns quants anys per unes vuit-centes persones i sempre amb unaaudició de sardanes. Ja des del primermoment de l'Associació es varen fermolts cursos dirigits a millorar el nego-ci, sobretot d'aparadorisme, embol-calls, tècniques de venda, recursoshumans, etc. Els comerciants han fettrobades, sortides de diumenge perpoder relacionar-se millor i poder fer

coses conjuntament, com la dedonar premis als compradors. Esvaren regalar pastissos, xandalls,televisors, equips de música, tambéun viatge a Mallorca i últimamentmolts de premis de cent mil pesse-tes, sempre amb la col·laboració del'emissora de Radio Sàrria i la locu-tora Neus Mercader. Primer erennomés el carrer Major, però llavorsja s'hi varen afegir els comerços dela Rasa i del Pla del Horta. Ara hi hauna nova presidenta amb una novajunta i tot segueix molt bé, fent altrecop reunions, cursets, etc. I com anovetat es fa la Fira Comercial alPavelló amb molt d'èxit.

Des que va començar a LaCooperativa, la Ma. Lluïsa n'és unafidel seguidora. Ara, ja jubilada dellligam diari de la botiga, fa una micael que sempre ha volgut fer. Assistira cursos d'informàtica, aquagym,ioga i altres, anar a veure especta-cles, sortir de vacances i de cap desetmana. Darrera la botiga veus pas-sar un munt de gent, tens moltscol·laboradors i coneguts, però

també han estat 52 anys amb moltadedicació.

Atenta a les noves tecnologies, laMa.Lluïsa va observar amb curiositat elpetit gadget electrònic de la Sony onvaig gravar l'entrevista i després, ambl'usb, com va quedar arxivada a l'ordi-nador. Un altre s'hi hauria girat d'es-quena, però ella sempre vol saber comfunciona tot, quin piu s'ha de tocar. Nopara d'aprendre, aquesta dona. ■

Sopar de comiat amb els membres de l'Associació de Comerciants, el març de 2006.

DSp50_

ACTUALITAT

er cervesa casolana acasa com a afició va ser elpunt de partida d'enJosep Borrell i la SílviaIvars per arribar a conver-

tir-se en uns dels primers productorsde cervesa artesana de les comarquesgironines. Un fet bastant comú a altrespaïsos Europeus, que els dos jovesemprenedors van adoptar per endin-sar-se i llançar-se en un món encarapoc conegut a casa nostra.

Després d'uns quants viatges aBamberg (Alemanya), Itàlia i Viena, paï-sos de llarga tradició cervesera, i on enJosep i la Sílvia van tenir l'oportunitatde poder visitar petites cerveseriesartesanes, es van plantejar seriosa-ment si una cosa així podria ser facti-ble a Girona. Ben aviat va arribar lamaquinària i el petit local del carrer deles Lloses de Sarrià va començar atenir cara de microcerveseria.

I un es pot preguntar: i què té dediferent aquesta cervesa artesana feta

a Sarrià d'una cervesa indus-trial qualsevol? Doncs bàsica-ment, per fer cervesa artesa-na s'utilitzen ingredients natu-rals de gran qualitat: ordi cerveser i llú-pols en flor. A més a més, el procés decarbonatació (és a dir, el de posar gasa la cervesa) és del tot natural, i el demaduració, l'adequat. La cervesa noestà filtrada ni pasteuritzada, i per aixòencara hi podem trobar una mica depòsit quan la bevem. Aquest fet fa quela cervesa no deixi d'evolucionar tot iser a dins l'ampolla. La Moska de Giro-na és un producte fresc, viu.

A Birrart fabriquen cerveses d'al-ta i baixa fermentació. Són els trestipus de cervesa que s'elaboren a lamicrocerveseria sarrianenca: la Rossa,la Torrada i la Negra. Puntualment esfabriquen també altres cerveses detemporada o produccions especials.Per exemple, ja ha sortit al mercattambé la cervesa Moska de Girona dePoma.

Ara ja fa uns 8 mesos que lesmàquines de Birrart es van engegar aSarrià de Ter, i per sort en els tempsque corren, cada setmana en surten150 caixes, que equivalen a 1.800ampolles o 600 litres de Moska deGirona, que volen arreu de les comar-ques gironines i que es comencen afer sentir també en algun lloc de Bar-celona, Tarragona i Lleida.

Si ja se us ha començat a obrir laset i el gust per la cervesa artesana dequalitat, o simplement desitgeu mésinformació sobre aquest tema, podeuposar-vos en contacte amb Birrart através de la seva pàgina webwww.birrart.com. A més, Moska deGirona ja té un perfil i un grup propi ala ja famosa i útil xarxa social anome-nada Facebook, on amics i consumi-dors deixen els seus comentaris i com-parteixen opinions. ■

Aida Ivars i Bosch

Cinc anys fent cervesa a la cuina

de casa i com a resultat, Birrart i

Moska de Girona, la microcervese-

ria i el producte estrella d'una

nova i flamant empresa de Sarrià

que elabora cervesa artesana i de

qualitat. La Rossa, la Torrada i la

Negra són les tres varietats de

Moska de Girona, que ja han estat

magníficament acollides tant pel

públic en general com també per

tastadors professionals.

F

MOSKALA CERVESA DE CASA

Josep Borrell amb les cerveses que elabora en el taller Birrart de Sarrià de Ter.

Les quatre cerveses, poma,rossa, negra i torrada han tingut

una gran acceptació entre elpúblic especialitzat.

ESPAI ESCOLAR [ceip montserrat

l dia 24 d'abril es va pre-sentar, a la nostra escola,l'exposició escolar itine-rant Què són els alimentsecològics? Aquesta expo-

sició, que ha elaborat Lavola, l'ha enca-rregat el Departament d'Agricultura iRamaderia.

El programa es va desenvoluparen dues parts. Primer, la Sra. LluïsaCendon, cap de producte de Lavola, vaportar a terme una visita guiada per l'ex-posició amb els alumnes de sisè acom-panyats de la directora general d'Agri-cultura i Ramaderia. Com a comple-ment a l'exposició, els alumnes van ferel joc de taula de la producció ecològica;cada grup classe es va dividir en quatresubgrups, cadascun dels quals vaadquirir el rol de productor ecològic quehavia d'aconseguir vendre els seus pro-ductes al mercat amb la màxima rapide-sa possible. Per aconseguir-ho calia res-pondre una sèrie de qüestions i superarun conjunt de proves relacionades ambels continguts de l'exposició.

Seguidament es va dur a terme lapresentació oficial, que va introduir l'al-calde, Sr. Roger Torrent, i hi van interve-nir la direcció del centre, la Sra. MartaCarlos, adjunta al director dels ServeisTerritorials d'Educació a Girona; el Sr.Emili Santos, director dels Serveis Terri-torials de Medi Ambient i Habitatge aGirona i la Sra. Rosa Maria Cubel, direc-tora general d'Agricultura i Ramaderia,acompanyada del Sr. Josep Guix, direc-tor dels Serveis Territorials d'Agriculturai Ramaderia a Girona.

La Sra. Rosa Cubel va destacarque aquesta exposició era una de les105 accions del Pla d'acció per l'alimen-tació i agricultura ecològiques 2008-

2012 de la Gene-ralitat. L'escolava agrair l'oportu-nitat de gaudir

d'aquest recurs per treballar amb elsnostres alumnes, va explicar totes aque-lles accions que duu a terme com aescola compromesa amb el mediambient que treballa per la sostenibilitati, en concret, com es treballa la produc-ció ecològica d'aliments, a través delnostre hort; també es va mostrar moltinteressada en la introducció d'aquestsaliments al nostre menjador.

La producció agroalimentària eco-lògica és un sistema de producció enca-minat a l'obtenció d'aliments d'elevadaqualitat nutritiva i organolèptica (sabor,textura, olor i color) mitjançant l'aplica-ció de mètodes productius sosteniblesi respectuosos amb el medi ambient il'entorn rural, sotmesos a un estrictesistema de control i certificació.

En la producció ecològica d'ali-ments no es poden utilitzar ni pestici-des ni fertilitzants de síntesi química, ies té especial cura en el benestar delsanimals per a la producció ramadera. Enla transformació d'aliments es restrin-geixen els additius que es poden ferservir i la producció està certificada entota la cadena alimentària mitjançant unorganisme de control oficial.

Aquest és, doncs, un sistemad'obtenció d'aliments respectuós ambel medi ambient i amb elevat interèsestratègic i social.

El material de l'exposició és atrac-tiu i didàctic proporcionant una informa-ció bàsica sobre la producció ecològicadels aliments. En els sis plafons s'expli-ca: què és la producció ecològica delsaliments, què són l'agricultura i la rama-deria ecològiques, què són els alimentsecològics elaborats, com saber si unproducte és ecològic i on podem trobaraliments ecològics. També té dos jocs:

un d'imants adreçat a cicle inicial de pri-mària per relacionar el producte primari,el procés d'elaboració i el producte aca-bat, i un joc de taula adreçat als ciclesmitjà i superior, on s'adquireix el rol deproductor ecològic per assimilar elscontinguts de l'exposició d'una maneralúdica i participativa.

Per últim, hi ha un llibre en blancon escriure-hi receptes ecològiques.

L'exposició romandrà a l'escolafins al dia 6 de maig. ■

LA PRODUCCIÓ AGROALIMENTÀRIA

ECOLÒGICAMontserrat Xandrich FranciscoDirectora CEIP Montserrat, Sarrià de Ter

E

DS_51p

Presentació de l'exposició escolar itinerant al CEIP Montserrat.

Detalls de l'exposició Què sonels aliments ecològics?

DSp52_

ESPAI ESCOLAR [ampa montserrat

Excursió a Núria

SEGON TRIMESTRE...ENS APUNTEMA LES NOVES TECNOLOGIESLoli Fernández HerreraPresidenta de l'AMPA CEIP Montserrat

quest trimestre hemtornat de les vacancesde Nadal amb les pilescarregades.

El nou any ha coin-cidit amb la posada en marxa del nostrebloc, un espai de participació, comuni-cació i difusió de les activitats de l'AM-PA i del CEIP Montserrat. Esperem queens visiteu tot sovint i que, si us ani-meu, participeu i ens ajudeu a fer créi-xer aquest bloc, aportant les vostresfotografies, vídeos, etc. I que ens feuarribar comentaris, observacions i pro-postes de millora d'aquest bloc.

A part d'aquest bloc també tenimun canal de vídeos al Youtube de l'AMPAi un àlbum web del Picasa de fotos del'AMPA, on hi anirem penjant les sèriesde fotografies i els vídeos que anem edi-tant. Si teniu material ens el podeuenviar al correu electrònic de l'AMPA:ampaceipmontserrat@sarriadeter.cat.

Al mes de març vam fer la sortidaa Nuria. Aquesta és ja una de les sorti-des fixes que fem durant el curs i queels nens i nenes esperen amb unaespecial il·lusió. Per la majoria aquestaés la seva primera experiència ambl'esquí, val a dir que també ho és peralguns pares i mares.

També hem col·laborat amb el

centre cívic La Cooperativaen la programació del cursde cuina infantil. Amb l'ob-jectiu que els més petits decasa comencin a relacionar-se amb el món culinari, atenir els primers contactesamb els aliments i els estrisde cuina.

Un any més l'AMPA i elCEIP Montserrat de Sarriàde Ter hem participat a lesJornades de la dona treballa-dora de Sarrià de Ter, orga-nitzades per la Comissió dela Dona amb la col·laboracióde l'Ajuntament de Sarrià deTer, la Diputació de Girona i l'InstitutCatalà de les Dones am l'exposició quedur per títol: Hi havia una vegada... unmunt de contes.

El treball ha consistit en analitzarun conte des de la perspectiva degènere. Amb dos objectius:

1. Analitzar el rol femení i mascu-lí en un conte:

La imatge que transmet cada per-sonatge principal femení i masculí(física i de caràcter).

El paper que juga cada personatge.El gènere dels personatges

"dolents".

El que s'imaginen els nens quefaran els personatges després del conte.

2. Observar les diferències quees donen segons si el conte és tradi-cional o actual, d'una zona geogràfica od'una altra.

Cada cicle ha elaborat un muralamb diferent material. El resultat unamagnifica exposició que tothom hapogut veure durant el mes de març alcentre cívic La Cooperativa.

I a partir d'ara enfilem la rectafinal del curs pel proper trimestretambé ens espera ple d'activitats. Ani-meu-vos a participar! ■

AExposició a la Cooperativa “Hi havia una vegada,... un

munt de contes”. Fotos: Agustín Jaime

ESPAI ESCOLAR [escola bressol confetti

om cada any, un delsobjectius generals delsgrups de 2-3 anys éstreballar el contactedirecte amb la natura,

per tal de fomentar el respecte per lesplantes, aprendre a tenir-ne cura,observar i descobrir el seu procés decreixement.

Al llarg del curs hem plantatenciams, llavors de carbassa i flors detemporada.

Durant el mes de febrer, les edu-cadores van programar plantar enciamsa l'hort de l'escola, però degut al maltemps, es va canviar per plantar llavorsde carbassa en potets de vidrecol·locats a l'aula. Cada nen/a havia deportar de casa un pot de vidre (tipusiogurt); l'activitat es va dur a terme enpetits grups, aquests sortien al menja-dor, se'ls va oferir terra i culleres peromplir de sorra el pot i posar-hi la llavor.

Durant un temps els infants vanobservar els pots a l'aula, i de tant entant els regaven, fins que les llavors esvan fer grans i cada nen/a es va empor-tar el seu pot amb la llavor germinadacap a casa. La carbassa va fer una fullapreciosa.

Amb l'arribada del bon temps, vamdecidir que era el moment de plantar elsenciams. Vam tornar a fer petits grupsentre les aules de l'avió, de la moto idels autobusos. L'educadora ajudava afer el forat a l'hort i cada infant posaval'enciam. Un cop plantat, posàvem elnom de l'infant com a distintiu en una

canya de bambú. Com que ha plogutforça no hem sortit a l'hort a regar.Encara estem observant el seu creixe-ment i quan siguin grans cada nen/as'emportarà el seu enciam a casa.

A l'arribar la primavera vam volerdecorar una mica el nostre pati, vampensar en plantar flors a dins les rodesdel pati, vam escollir: alegries de lacasa, margarites i cubanes. Seguint elmateix procés de les activitats ante-riors, utilitzant les pales i les regado-res, vam plantar amb petits grups d'in-fants les flors al pati.

L'activitat de plantar pipes de car-bassa i la de plantar enciams van anarmolt bé, ja que els nens/es han gauditmolt perquè ells han estat els protago-nistes en tot moment del procés. Malau-radament, però, les flors del pati nototes han sobreviscut, ja que estavendins l'espai de joc dels nens/es i ha estatcomplicat que totes es mantinguessin;tot i així, valorem l'activitat positivament.Ho tornarem a repetir!!! ■

C

ELS GRANS DE L'ESCOLA FEM DE JARDINERS!!

pDS_53

Agnès Vila, Montse López iIrene GumàEducadores de l'escola bressol Confetti

DSp54_

ESPAI ESCOLAR [ampa confetti

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

l passat 7 de novembre esva celebrar la festa de lacastanyada. Aquest anyen comparació a altresvegades la festa no va ser

gaire lluïda. El temps sí que va acom-panyar però el que faltava era la gentper celebrar-ho amb els seus fills, néts,

Aquesta vegada la festa no va sermassa anunciada ni tampoc va haver-hiparlaments ni l'esperat ball de la cas-tanyera.

En canvi, el dia 19 de desembrees va celebrar l'arribada dels patgesreials a l'escola. Aquesta festa va ser

molt celebrada i els nens molt contensper poder veure els enviats de SS MMels Reis d'Orient. Els hi van donar lacarta, prèviament confeccionada al'escola, i a canvi, van rebre un regal.Els pares i avis van participar moltpositivament perquè des de l'Ampa esva fer el sorteig d'unes paneres, lesquals es van poder confeccionar grà-cies a tots els productes i joguines quevan aportar les famílies dels infants.Després de fer l'intercanvi de cartes iregals i el sorteig de les paneres,tothom qui va acudir a la festa vapoder gaudir de la xocolata de la

Ramona, la nostra cuinera, que com encada ocasió li surt molt bona.

Els nens, després de tenir unagran sorpresa i il·lusió amb l'arribadadels patges reials, després de lesvacances de Nadal van tenir una altrasorpresa, va ser el regal que van trobaral pati de part dels Reis de l'Ampa.Aquest any van ser uns magníficscarretons per poder jugar a l'hora delpati i segur que disfrutar-los molt.

Ho aprofitem com cada vegada perdonar les gràcies a tothom qui ha partici-pat tant activament com passivament enaquesta màgica festa. Moltes gràcies. ■

VISCA ELS TRES REIS, ….

E

DS_55p

ESPAI ESCOLAR [ampa confetti

l passat 19 de febrer esva celebrar el carnestol-tes a l'escola bressolConfetti. Aquest anycada classe anava dis-

fressada de vehicles de transport, totfent coincidir cada alumne amb el nomde la seva classe.

Les disfresses no van ser confeccio-nades amb bosses d'escombraries, sinóque les educadores van repartir unes

plantilles de cartró als alumnes i així elspares van col·laborar en la confecció deles disfresses dels seus fills.

Aquest any vam gaudir d'un diafantàstic, el qual va acabar d'arrodoniruna petita cercavila pels voltants del'escola amb els Amics dels Gegantsde Sarrià de Ter. Gràcies a ells, elsalumnes van estar acompanyats, apart de tots els familiars que van venir,d'en Quimet i dels grallers i timbalers.

Aprofitem per donar-los les gràcies unany més. També aprofitem per donarles gràcies a la col·laboració del pared'en Roger (aula dels cotxes) peracompanyar en Quimet.

Quan la cercavila va arribar altrecop a l'escola, tothom que hi va parti-cipar va obtenir la deliciosa xocolata dela Ramona (la nostra cuinera) i melin-dros. Moltes gràcies a tothom per feruna festa tan animada! ■

VISCA EL CARNESTOLTES!

Text: Lourdes Gelada / Fotografies: Sílvia Prades (Membres de l'Ampa de l'escola bressol Confetti)

c/. Major, 120 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 11 51

E

DSp56_

SALUT

QUÈ ÉS LA TUBERCULOSI?

La tuberculosi és una malaltia infeccio-sa causada per un bacil. Pot afectarqualsevol part del cos, però general-ment se situa als pulmons. Que unapersona amb tuberculosi pugui conta-giar depèn del tipus de lesió que tinguii del lloc on sigui.

Les persones que pateixen tuber-culosi poden tenir símptomes. Els méscomuns són tos de més de dues set-manes de duració, debilitat ofatiga, pèrdua de pes, desga-na, febre, i en ocasions sangen l'esput. Aquesta malaltiaactualment es guareix seguintun tractament antibiòtic quesol durar sis mesos. A les tressetmanes de tractament elsmalalts no contagien i podentornar a la seva vida normal.

L'any 2007 van ser noti-ficats 1.674 casos de tubercu-losi en residents a Catalunya,fet que correspon a una taxade notificació de 23,2 casosper 100.000 habitants. Durantaquest any la taxa de notifica-ció ha augmentat un 7,4%respecte a l'any anterior.L'augment s'ha produït tanten homes com en dones, així com entots els grups d'edat, a excepció delsde 5-14 anys i de 45-54 anys, en què lataxa de notificació ha estat inferior a ladel 2006. La taxa de notificació del2007 en persones nascudes fora del'Estat espanyol ha augmentat un17,5%, mentre que la de les autòcto-nes ha estat similar. En nens menorsde 5 anys, s'han diagnosticat 6 casosde meningitis tuberculosa.

El 94% d'aquests casos (1.574)són malalts nous no tractats mai ambfàrmacs antituberculosos per untemps superior a un mes, la qual cosacorrespon a una taxa d'incidència detuberculosi de 21,8 casos nous per

100.000 habitants. El 62,5% delscasos són homes i el 37,5% dones,essent les taxes de notificació de 29,2i 17,3 casos per 100.000 habitants res-pectivament.

L'edat mitjana dels malalts haestat de 40,8 anys i més de la meitat(59,4%) s'inclouen en el grup de 15-44anys d'edat. Els casos pediàtrics repre-senten el 6,9% del total, el 17,7%correspon a persones de 45-64 anys i el15,9% a persones de més de 65 anys.

La forma més freqüent de pre-sentació de la tuberculosi ha estat lapulmonar, observada en el 73,7% delscasos, fet que suposa una taxa de noti-ficació de 17,1 casos per 100.000 habi-tants, mentre que la de tuberculosiextrapulmonar exclusiva ha estat laforma de presentació en el 26,3% delscasos i correspon a una taxa de notifi-cació de 6,1 casos per 100.000 habi-tants. Quasi la meitat dels casos detuberculosi pulmonar (51%) han estatbacil·lífers, i la taxa de notificació detuberculosi pulmonar bacil·lífera haestat de 8,7 casos per 100.000 habi-tants, un 1,2% superior a la de l'anyanterior. Aquestes taxes es troben

entre les més altes dels països de laUnió Europea.

COM ES CONTAGIA?

La tuberculosi és transmissible, peròno tots els malalts són contagiosos.Perquè un malalt sigui contagiós ha detenir la malaltia en els pulmons o a lalaringe, cosa que permet que els bacilssurtin a l'aire amb la tos o esternuts.Les persones que han estat en contac-

te continuat en un espai tan-cat amb algú amb aquesttipus de malaltia són les quetenen major risc de contagi.Les persones que estan encontacte amb un malalt quetingui una tuberculosi pulmo-nar o laríngia són les quetenen possibilitats de conta-giar-se.

QUÈ PASSA QUAN UNA

PERSONA ES CONTAGIA?

El primer contacte amb elbacil de la tuberculosi no solcausar malaltia. Les defensesdel cos quasi sempre sóncapaces de controlar el bacil,que queda latent. Quan això

passa es diu que la persona té unainfecció latent. Moltes persones ambinfecció latent no desenvolupen lamalaltia.

La tuberculosi era una malaltiamolt freqüent al nostre país fins fapoc. Per això quasi totes les personesque ara tenen més de 40 anys han tin-gut contacte amb el bacil. Les perso-nes amb infecció latent donen positiuen la prova de la tuberculina però noestan malaltes ni poden contagiar lamalaltia. També poden tenir aquestaprova positiva les persones que depetites van rebre la vacuna de la tuber-culosi, que avui en dia no s'utilitza aCatalunya ja que que era poc eficaç.

INFORMACIÓ SOBRE LA TUBERCULOSIEmili Marco

DS_57p

SALUT

En les persones infectades ambel bacil de la tuberculosi pot donar-sela malaltia si per algun motiu dismi-nueixen les seves defenses. Però aixòes pot evitar amb un tractament pre-ventiu que es diu quimioprofilaxi.

Quan apareix un cas de malaltiatuberculosa a la comunitat, els serveisde salut pública recomanen estudiarles persones en contacte proper almalalt per detectar infectats recents ialtres casos. Es considera que tenenrisc les persones que passen almenysuna hora al dia amb el malalt, de mane-ra contínua i en un espai tancat.

QUÈ ÉS LA PROVA DE LA

TUBERCULINA?

Aquesta prova (que també s'anomenaMantoux) permet el diagnòstic de lainfecció tuberculosa i consisteix a injec-tar, entre pell i pell, una substància en lacara anterior de l'avantbraç (tuberculinao PPD). Si entre les 48 i 72 hores esprodueix un enduriment vermellós, esconsidera que el resultat es positiu. Lareacció desapareix als pocs dies i no

comporta cap perill per a la salut.La reacció positiva confirma que

hi ha contacte previ amb el microbi,però no significa necessàriament quees pateixi la malaltia.

COM ACTUEN ELS SERVEIS

DE SALUT PÚBLICA?

1. Es realitza la prova de la tuber-culina a totes les persones exposadesa patir la malaltia.Si el resultat és positiu es fa una radio-grafia de tòrax i altres proves per sabersi la persona està malalta o nomésinfectada. Així es pot donar el tracta-ment indicat a qui el tingui. Serà pre-ventiu per als infectats recents, i decuració per als malalts.

2. En algunes situacions, si elresultat de la prova de la tuberculina ésnegatiu es repeteix als tres mesos.Així s'evita que passi desapercebut uninfectat recent que encara no hagidonat positiu a la prova.

3. Excepcionalment en alguns d'a-quests casos pot ser útil un tractamentantibiòtic (quimioprofilaxi primària) coma mesura preventiva addicional per

aquelles persones que hagin tingut unmajor risc de contagi, mentre s'esperaa poder repetir aquesta prova. És elmetge amb el seu criteri expert quidecideix sobre aquests casos.

QUÈ CAL SABER DE LA

TUBERCULOSI?

1. La tuberculosi és una malaltiaque es guareix seguint el tractamentantibiòtic.

2. Les persones de qualsevoledat que presenten tos de més de dossetmanes de duració han de consultarel seu metge, sobretot si tenen sang al'esput, febre, debilitat i pèrdua de lagana.

3. Les persones amb infecciótuberculosa latent que només tenen laprova de latuberculina positiva no con-tagien ningú ni pateixen la malaltia.

4. Les persones que han estat encontacte de manera continuada ambun malalt pulmonar han de ser estudia-des pels serveis de salut pública perdiagnosticar aviat les infeccionsrecents o altres casos. ■

FERRETERIA DECOFER■ FERRETERIA■ JARDINERIA■ PINTURA■ REGALS

TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

■ PARAMENT PER LA LLAR■ PETIT ELECTRODOMÈSTIC■ MATERIAL ELÈCTRIC… ■ TAMBÉ FEM CLAUS

A Sarrià de Ter, la teva FerreteriaEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

any 1987, quan la que avui és la meva muller i jo vàrem convocar els respectius pares en un soparperquè es coneguessin, abans de casar-nos, després de les habituals presentacions i ja a mig soparla conversa va derivar cap a la Guerra. Ho escric en majúscules perquè per a mi i molta altra gent d'an-teriors generacions, com també de generacions posteriors, ha estat la Guerra i l'única Guerra, senseviure-la l'hem viscuda, reviscuda, pamada, escoltada, mastegada, patida, recordada, comentada,

explicada, etc. fins a l'esgotament; a la poca estona i veient que podíem entrar en un terreny relliscós, perquè notots ho vèiem igual, vaig dir que jo donava ja la guerra per acabada i que canviéssim de conversa.

Ara que fa 70 anys de l'acabament de la Guerra m'adono que encara no ha acabat, malgrat el meu desig, peruna senzilla raó, encara està en el record d'una manera molt viva de la gent, i a més no s'ha tancat el període his-tòric d'una manera clara, encara hi ha gent que plora els seus però no sap on són, i això tant d'un costat com del'altre. No hi ha la voluntat política de tancar el període d'una manera conjunta i és per això que encara s'utilitzenels morts per atacar-se uns i altres. Tampoc l'església hi ajuda gens, ans el contrari, sembla que interessa mante-nir el foc obert per no perdre pistonada en el joc del poder.

Tot això ve perquè és ben oberta la polèmica que els signes franquistes continuïn a la vista al carrer. Bé, primercrec que hi ha signes ben fútils i que ja no n'hauria de quedar cap (exemple: el jou i les fletxes de les plaques delspisos de protecció oficial). N'hi ha d'altres que per ostentosos i petulants cal endreçar-los tots, segurament alsmuseus; n'hi ha un altre que no sabem ben bé què n'hem de fer, com és “el Valle de los Caídos”, és un tema queningú en parla i tothom hi passa de puntetes per no fer soroll i no remoure-ho; però hi ha altres signes que estanpresents a les nostres vides i que malgrat que no ens agradin els permetem, aquesta és una opinió personal, perquèpersisteixi a la memòria que aquell fet va existir, va ser una cosa real i que no quedi relegat als museus i les genera-cions més joves pensin que tot això és com l'home d'Atapuerca, que vés a saber què va passar i per què va passar.En concret em refereixo als monòlits del pont de l'Aigua, estèticament són horribles, igual que tot el pont, però per ami tenen una utilitat didàctica de primera. Cada cop que algú em diu què hi fa això aquí, jo aprofito per recordar elque m'explicava la tia Antònia (l'Antonieta de can Veí). Resulta que a ca l'àvia Angeleta, a la botiga hi havia una taularodona de marbre, de les de cafè d'abans, que la meva tia, la qual acabada la Guerra tenia més o menys 14 anys,posava a fora a la vorera amb garrafes d'aigua, perquè els presoners de guerra, que eren els obrers que feien el pont,poguessin beure, en especial els castigats, que eren obligats a treballar amb un sac de sorra penjat a l'esquena ambcordills o filferro, cosa que provocava que el lligam els anés segant la pell fent ferides sagnants i a vegades profun-des, i que d'amagat recolzaven una mica el sac a la taula per descansar del mal que els hi feia. Doncs bé, cada dia almatí quan arribo a l'hotel i veig els monòlits penso en aquest fet, i cada cop que tinc oportunitat d'explicar-ho crecque em serveix per descriure les animalades que som capaços de fer els humans en moments extrems, i també crecque pot servir de reflexió i ajudar a millorar el nostre comportament, i no només commoure'ns quan les coses pas-sen a l'altre costat del món. És per tot el que acabo de dir, que defenso la permanència d'aquests signes franquistes.

LA CUINA DEL XEF

DSp58_

Ous escalfatsL'experiència de la Guerra i segonscom de la postguerra va ser tantraumàtica que encara avui en diahi ha expressions de cuina quevénen d'aquella època. Així tenimque els ous que culinàriament esconeixen per escalfats, encara moltagent en diu fregits amb aigua. Ve del'època del racionament, que no hihavia oli per cuinar i el magí haviade córrer per poder omplir el platcada dia. Els ous escalfats són unplat molt interessant perquè no afe-gim greixos als que ja porten de persi els ous.

Per fer-los posarem una casso-la amb aigua al foc amb un bon raig

de vinagre, i quan bulli hi trencaremun ou al cim i en el moment que cai-gui a l'aigua amb un moviment rota-tori amb una espàtula, farem rodarl'ou sobre si mateix perquè agafiuna forma arrodonida. Quan tinguiprou consistència per treure'l elposarem amb aigua i gel perquè

pari la cocció i no quedi dur, i així hofarem tantes vegades com ous vul-guem fer i ja els tindrem a punt perfer-los de la manera que ens interes-si. Podem tallar una mica els fils declara que queden penjant, perquèsiguin més arrodonits i més macos.

Una manera molt bona de fer-los és agafant una mica de sèpia, latallem a daus petits, la posem enuna cassola amb ceba, tomata i alltot picat, i ben tapat ho posem al focfins que la sèpia sigui tova, llavors ala salsa hi posarem musclos que jatindrem oberts, i unes cuetes degamba pelades, posarem l'ou sobreuna torrada de pa anglès i tiraremuna mica de salsa pel cim i ja estaràllest per menjar.

CUINA DE GUERRAFrancesc Ramió

L’

DS_59p

LA CUINA DEL XEF

Truita de farinaLa truita de farina també era un altreplat que servia per tot, perquè no hihagués amb prou feines ou i perquèatipés. Amb un ou es podia allargarper a moltes persones, s'hi anavaposant aigua i farina i podia fer-seuna truita molt grossa.

La versió que avui us proposode truita de farina és més rica i com-plexa: farem una truita de farina, nocal que sigui massa rica en ou, uncop feta la farcirem amb farsa decanelons o si no en tenim, amb carnpicada sofregida amb una mica deceba i tomata; un cop farcida l'enrot-llarem com un braç de gitano, hofarem sobre un tros de film de plàs-tic perquè un cop enrotllat podemapretar-ho fort i que quedi méscompacta, ho guardarem a la neve-ra. Un cop fred tallarem el braç arodelles d'un gruix de 3 a 4 cm i lesarrebossarem com si fossin croque-tes, després les fregirem i lespodem servir amb salsa de tomata oamanida.

FarinetesL'altra recepta de l'època seria lesfarinetes, aquestes podien ser defajol o de blat de moro, les de fajol ala Garrotxa les han recuperades perfer l'anomenada cuina volcànica. Siles fem de blat de moro, quedend'un groc característic, queden comla polenta italiana, recepta que avuiens arriba a través dels restaurantsitalians.

Jo us proposo unes farinetesde blat de moro més posades al dia:les fem amb un bon brou i una micade sofregit, sobretot ben espès per-què quan sigui fred ho tallarem aporcions, una mica més grosses queles croquetes i després farem unasamfaina ben cuita. Un cop tinguemla samfaina feta, la triturarem, lapassarem per un colador xinès per-què quedi ben fi, hi posarem un raigde crema de llet i comprovant queestigui bé de sal ho tirarem pel cimde les porcions de farinetes, que leshaurem daurat a la paella. Si vol-guéssim una versió per a postres,les faríem amb llet infusionada ambcanyella i una mica ensucrada, i uncop fredes les porcions hi posaríemsucre pel cim i les cremaríem, hopodem acompanyar amb una micade nata o gelat de vainilla.

Patates amb pelaUn altre costum de temps de crisi erala de bullir sempre les patates ambpela, perquè en pelar-les cuites, lapela era molt més prima i no es des-aprofitava patata, perquè en pelar-lescrues, si no es té molt de domini delganivet sempre t'emportes patata.

Doncs bé, us proposo quebullim patates amb pela, en una cas-sola amb molta aigua i el foc petit,perquè si s'esquerden queden aigua-lides i no valen res. Un cop cuites lespartim pel mig, en sentit longitudi-nal, amb el ganivet marquem unsquadrats poc profunds, hi posemuna mica de sal, pebre negre, farigo-la i ho cobrim amb un tros de format-ge, el que més ens agradi però quetingui almenys el 45 % de matèriagrassa. En fondre's el formatge imenjar-ho tot junt amb la patata tin-drem un plat exquisit, seria una ver-sió casolana de la “raclette “ suïssa.També si tallem les patates a trossosamb pela i tot, talls tipus tallada demeló, també hi posem sal, pebrenegre, farigola i ho mullem amb unamica d'oli, molt poc, i ho posem aenrossir al forn, tindrem un acom-panyament molt bo per a qualsevolcarn.

Hi ha moltes i moltes receptesde la guerra i la postguerra que ara jaels hem oblidat, m'agradaria que ensféssiu arribar receptes que cone-gueu, senzilles però bones per fer unreceptari de cuina bona, barata, equi-librada i sense desaprofitament, noper la crisi sinó per una pura cons-ciència de no desaprofitar res, per-què no ens podem permetre llençarmenjar. ■

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETSCOMUNIONS • CONVENCIONS

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

RESTAURANT MAS NOU

DSp60_

NATURA

Sarrià tenim la sort de tenir a prop lesmuntanyes del Pirineu i la Garrotxa.Ens podem considerar uns privile-giats.

Mica en mica els nens i nenesaprenen a cordar-se les bambes, a ferla motxilla, a orientar-se. Els pares i

mares els mostrem el respecte per la natura, els boscos,els rius i, tot xino-xano, aconseguim fer el cim. Encara quecansi una mica física i psíquicament, l'esforç val la pena.

El primer pas és pensar itineraris atractius i assequi-bles als nens. Sigui com sigui, cada excursió es converteix en una aventura per a la mainada. De fet, sortird'excursió és bo per a tota la família: fomenta el companyerisme, la solidaritat, l'amor per la natura, el con-tacte amb el paisatge, ajuda a comprendre la nostra geografia i ens posa en contacte amb la gent de mun-tanya. A més, dóna l'oportunitat de dormir fora de casa. Sempre quedarà temps per jugar i fer entremalia-dures a l'aire lliure. En aquestes darreres excursions al Puigsacalm, al Vallespir i a Beget, els nens i neneshan saltat rius, han lliscat per la neu, han fet cabanes...

En definitiva, pares i fills han disfrutat sobre el terreny, anant d'excursió. ■

Llibertat TurbauGrup Muntanya Sarrià

QUE BONS QUE SÓNQUE ENS PORTEN

D'EXCURSIÓ!

AExcursió familiar a Sant Valentí de Salarsael 8 de març. Fotos: Agustí Jaime.

NATURA

DSp62_

ESPORTS

l passat 16 degener va prendrepossessió delcàrrec la novajunta de la UES

encapçalada per en JosepMaria Arroyo. El canvi de juntava venir precedit de la dimis-sió de l'antiga junta, desprésd'arribar a un acord per la suc-cessió.

Abans de tot, la juntaentrant voldria agrair a la juntasortint l'esforç i treball que hadedicat al nostre club durantaquests anys de mandat.

Som una junta jove,amb molta il·lusió i ganes detreballar pel nostre club. Lajunta està formada pelssegüents membres:Josep Maria ArroyoPresidentGuillem MallolaSotspresidentSergi EsparragueraSecretariBernabé MartínezTresorerJoaquim VilallongaVocalDomingo MuñozVocalAlbert SolerVocalJosep BusquetsVocal

A part de la “junta ofi-cial” comptem amb un nom-bre molt important decol·laboradors que ens aju-den de manera puntual ocontinuada en el dia a dia delclub. Des d'aquí aprofito perdir que tothom que vulguiajudar a la UES tindrà la

NOVA JUNTA U.E. SARRIÀGuillem MallolaSotspresident Unió Esportiva Sarrià

E

porta oberta per aportar el que vulgui, ja sigui treball,idees,... I és que la UES som tots i entre tots s'ha de tirarendavant!

El nostre projecte té la intenció d'actuar en tots elsàmbits del club:

ÀMBIT ESPORTIU

Captació nous esportistes

Sarrià de Ter ha crescut molt, aquest creixement ha vingutacompanyat d'una àmplia oferta esportiva al nostre poble(futbol, bàsquet, judo,…) amb la qual hem de “competir”per portar nens que vulguin gaudir del nostre esport . Lamainada és el futur del nostre club tant a nivell esportiucom a nivell social.

Des de la nostra junta es vol potenciar la captació denens cap al nostre esport, tant amb un treball de publicitatal poble (cartells, mailings,…) com amb un treball a lesescoles (Sarrià i rodalies)

Coordinació esportiva

Es bàsic crear la figura d' un COORDINADOR per unificarel treball de tot l'handbol base, per tal de posar un objec-tiu a cada categoria, establir uns mètodes de treball,… totaixò sense treure la identitat pròpia que pugui tenir cadaentrenador.

També veiem la necessitat de crear un COORDINA-DOR DELS EQUIPS SÈNIORS, que, a més d'establirmètodes de treball i objectius, pugui coordinar el pas de

jugadors d'un equip sènior aun altre, tant puntualmentcom de manera fixa.

Ajuda als entrenadors

També volem crear un serveid'ajuda als entrenadors, perdonar solucions a qualsevoldubte tècnic, tàctic, …quepugui tenir qualsevol entre-nador de la UES.

ÀMBIT SOCIAL

Organització

esdeveniments

El gran valor de la UES és,sens dubte, la seva massasocial, gent que sense espe-rar res a canvi es bolca cadacap de setmana amb la UESdes dels benjamins fins alprimer equip.

Aquest ambient s'ha demantenir i, si és possible,millorar-lo tot organitzantfestes, tornejos,…

Per altra banda, lacomunicació entre el club iels socis ha de ser més fluï-da, s'han d'establir vies decomunicació entre la directi-va i els socis, donar-les aconèixer i vetllar pel seu bonfuncionament.

Involucrar socis, pares,

mares... en el dia a dia del

club

La UES no pot ser un entitathermètica, en tot moment elsoci ha d'estar informat deles activitats, problemes iprojectes del club per tal depoder ajudar i/o proposarcoses.

Reunió de la Junta de la UES, al local social del pavelló.

La idea de la nostra candidatura és involucrar més el socien el dia a dia, convidant-lo a ajudar en moments puntuals oque es proposin millores i activitats que es poden dur a terme.

ÀMBIT ECONÒMIC

Augment d'ingressos (augmentar publicitat + ingressos

atípics)

Degut a la situació econòmica actual, trobar un patrocinadorprincipal és molt difícil. Actualment el club no té un patro-cinador pel frontal de la samarreta. Creiem que el que s'hade potenciar és el petit patrocinador: “Si no en pots tenir unde gran n'has de buscar molts de petits”. S'ha d'oferir elmàxim a les empreses col·laboradores (pàgina Web, carnetde soci a nom de l'empresa,…) i donar les màximes facili-tats per tal de trobar el màxim de patrocinadors possibles.

Per una altra banda, s'han de potenciar els ingressosatípics, des de la rifa de cada partit fins la loteria de Nadalpassant per l'organització d'activitats que puguin portaringressos al club (handbol platja, Quina,…).

Augment ingressos per subvencions

En uns moments en què l'empresa privada retalla les inver-sions en patrocini, pren importància el tema de les subven-cions. Cal estar atent, mantenir-se informat de les convo-catòries d'ajudes i enfortir lligams amb les institucions pertal d'intentar accedir a les màximes possibles.

Reducció de les despeses

S'ha d'intentar reduir les despeses sense perdre res. Com?Doncs renegociant contractes i buscant nous proveïdors icreditors. Creiem que és un bon moment per tal de reduirdespeses per aquesta via, ja que el moment econòmicactual permet “collar” els proveïdors i creditors.

MÀRQUETING

Potenciar la relació amb premsa (diaris, ràdio, tv…)

Som l'equip capdavanter de l' handbol gironí i hem d'aug-mentar la nostra difusió mediàtica, s'han d'omplir més pàgi-nes de diari amb la UES, més hores de ràdio i més minutsde TV.

Potenciar les noves tecnologies

Estem en ple segle XXI i hem d'anar de la mà de les novestecnologies, volem crear una nova pàgina WEB, mésmoderna i dinàmica, potenciar l'ús del bloc de la UES i crearun arxiu amb l'adreça de correu electrònic de tots el socis,per poder mantenir-los informats de totes les activitats delclub a través del mail.

Després dels tres primers mesos al càrrec hem pogutconstatar els temps difícils en què ens ha tocat exerciraquest mandat. La situació econòmica fa que sigui compli-cat quadrar el pressupost, però estem segurs que amb tre-ball i amb l'ajuda de tots ens en sortirem.■

DS_63p

ESPORTS

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: info@autoescolaapsa.comwww.autoescolaapsa.com

DSp64_

ESPORTS

l passat 22 de març de2009, Sarrià de Ter vaacollir la seva primeratrobada d'escoles debàsquet organitzada pel

Club de Bàsquet Sarrià de Ter. Varenparticipar-hi 12 equips de tota la pro-víncia de Girona, superant sobrada-ment la xifra de 150 esportistes.

Estem parlant de nens i nenesmolt petits, nascuts entre els anys2001 i 2004. Les grades del pavellómunicipal bullien d'activitat desborda-

des de pares, mares, avis, àvies i ger-mans animant i gaudint en molts casosde veure el primer partit en competiciódels seus fills i filles. La màxima atencióla van aclaparar els més menuts, queen molts casos es trobaven per prime-ra vegada amb la figura d'un àrbitre i unreglament. Va ser molt divertit veurel'entusiasme i espontaneïtat amb quècorrien a darrera la pilota, en algunscasos amb només quatre o cinc anyets.Els entrenadors i delegats també lluïenun bon somriure de satisfacció veient

com la feina feta als entrenamentsdurant tota la temporada, es reflectia ala pista el dia de la trobada.

Durant tot el matí, des de les09.00h fins a les 14.00h, les tres pis-tes transversals del pavelló varen fun-cionar a ple rendiment. Varen ser cinchores intenses de bàsquet en quècada equip va jugar tres partits de sisparts de sis minuts, amb un minutentre part i part per realitzar els canvis.Membres de l'organització varen lliurara cada equip uns tiquets per l'esmor-

I TROBADA D'ESCOLES DEBÀSQUET C.B. SARRIÀ DE TERIolanda JiménezC.B.Sarrià de Ter

E

DS_65p

ESPORTS

zar (un entrepà i una aigua) per cadajugador/a i entrenador/a, perquè a migmatí era imprescindible carregar de noules piles per continuar amb el màxim derendiment. Al final de la trobada es vaobsequiar tots els participants amb unamedalla commemorativa.

Vull felicitar des d'aquí en nomde la junta directiva a tots els esportis-tes, delegats, entrenadors i organitza-dors (pares i mares, entrenadors iesportistes de les categories supe-riors), perquè el torneig va ser un èxittant a nivell esportiu com organitzatiu.Ah!, m'oblidava dels magnífics“entrenadors-cuiners” que varen ferla compra i ens varen sorprendre, a

tota l'organització,amb una suculentafideuà com a cloen-da de l'acte.

Voleu saber perquè vàrem organit-zar aquesta trobada?Vinga, us ho explicobreument, perquèaquesta ha estat laprimera de les mol-tes que vindran en

els propers anys: elmotiu principal ésque una de les màxi-mes prioritats delC.B.Sarrià de Ter ésel foment de l'esportde base. La filosofiade la nostra entitatés preocupar-se icentrar-se en la for-

mació esportiva dels més petits.Actualment el club disposa de dosgrups d'iniciació i un grup de preminidins del que seria el grup de bàsquetd'escola, amb un total de 42 esportis-tes d'escola. Cal dir, però, que nonomés l'escola conforma l'estructurade l'esport de base de la nostra enti-tat, ja que també tenim categories demini femení, mini masculí, cadetfemení i cadet masculí, que tambés'inclouen per la Federació Catalanaen el que seria considerat bàsquet debase, configurant així un bloc de 91esportistes de base.

No podem oblidar els 39 espor-

tistes de les categories superiors for-mades pels júniors i sèniors, tantfemení com masculí. És un requisitimportant pel club que aquestes cate-gories participin activament en lesactivitats del club, no només a nivellesportiu en les seves respectivescompeticions, sinó també a nivellorganitzatiu. Ens hem de felicitar totsplegats, perquè l'entitat només téquatre anys d'antiguitat i ja hem acon-seguit una forta implicació d'aquest

esportistes dinsel projecte globalde l'entitat.A c t u a l m e n t ,bona part delsentrenadors debase són juga-dors i jugadoresdels nostressèniors, i a més amés en la majo-ria de casos hanfet l'esforç deformar-se perobtenir la titula-ció que la Fede-ració Catalana deb a s q u e t b o l

requereix per portar a terme aquestatasca. Aquesta temporada 2008-2009s'ha constituït la nova junta directivaper als propers sis anys, que bàsica-ment dóna continuïtat a l'anterior,però s'hi han incorporat més pares imares nous de les categories debase, així com un grup de jugadoresdel sènior femení. I a més a més, totsplegats, pares i mares, sèniors, peròespecialment els cadets i júniors ensajuden amb la feixuga tasca de fer d'a-notadors oficials els dissabtes als par-tits de competició, durant tot l'any decompetició.

Enhorabona a tots, perquè aques-ta temporada 2008-2009 hem aconse-guit disposar d'un total d'11 equips,130 esportistes i 110 socis!!!

I a tots els que no ens coneixeu,animeu-vos a formar part del nostreprojecte!!! Aquestes són les nostresdades de contacte:Web: http://basquetsarria.blogspot.comE-mail: basquet@sarriadeter.catTelèfon: 626629911 ■

EditorialLa Llei de la Memòria Històrica instales administracions públiques a“prendre mesures per a la retiradad'escuts, insígnies, plaques i altresobjectes o mencions commemora-tives d'exaltació, personal o col·lecti-va, de la insurrecció militar, de laGuerra Civil i de la repressió de la dic-tadura” L'Ajuntament de Sarrià haacordat per unanimitat retirar tots elssímbols feixistes que hi ha als carrers.Des del The Sarrià News no podem feraltra cosa que aplaudir aquesta inicia-tiva, com ja hem dit en infinitat d'oca-sions. La nostra és una croada que vede lluny i no ens voldríem atribuir aramés mèrits dels que ens corresponen.Tampoc menys. Quan ningú encara noen parlava vam ser pioners en denun-ciar l'agressió i la indignitat quesuposa tenir les àguiles franquistes alPont de l'Aigua. Hem defensat, nosempre amb l'aquiescència detothom, que si allò forma part de lanostra història, cal que estigui en unmuseu, però no al carrer embrutint iofenent tots els demòcrates que,d'una manera o una altra, van patirl'opressió d'aquell règim feixista. Noesperem cap reconeixement (nomésfaltaria); ens donarem per satisfetsquan ja no hi siguin i en la intimitat horemullarem amb cava.Hi ha qui pensa que com que el Newsés una pàgina d'humor, tot el que s'hidiu és broma. No ens equivoquem!Amb la gallina franquista mai non'hem fet de bromes, i seguim reivin-dicant (exigint!) que la portin al museuo que la fotin a la cassola.

Sam Enfot,Cap de Redacció.

Crisi(Del llatí crisis, al seu torn del greckpiols ). És una conjuntura de canvisen qualsevol aspecte d'una realitatorganitzada però inestable, sotmesa aevolució. Si els canvis són profunds,sobtats i violents, i a més porten con-

seqüències transcendentals, van mésenllà d'una crisi i es poden denominarrevolució. ECON. Pertorbació de l'ac-tivitat econòmica per raons inherentsal seu funcionament. La situació decrisi prové generalment d'una insufi-ciència de demanda per absorbir totala producció(Si tots els mitjans de comunicacióobren portada dia sí i dia també par-lant de la crisi, nosaltres, en el nostreafany d'informar i instruir, no volíemser menys)

Nolasc A. Gat,Becari.

AmèricaEl nou president dels EUA començaamb mà ferma anunciant el tanca-ment de Guantánamo, la retirada detropes de l'Iraq, el reconeixement dela igualtat salarial entre sexes i con-vocant els sindicats a la Casa Blanca.Bon principi per anar marcant pautes.Un amic meu, descregut ell, diu queaquells senyors amb barret de copa ique fumen puros, s'ho miren tot ambun lleu somriure als llavis: que ensescombri la rebotiga que quan siguineta ja farem vindre un altre Reagan...Jo, que sóc de bona pasta, no m'hovull creure.

Jeims Ailoviu, TSN,Guasington.

PagesiaPagesos de la Terra Ferma es veuenobligats a emmudir l'esquella o tan-car la granja perquè estiuejantsurbanites de cap de setmana nopoden dormir.Els passos següents són: enquitranartotes les pistes forestals, impedir quebufi la tramuntana a Colera, eliminarels mosquits al Delta i prohibir lesmeduses a Platja d'Aro. S'espera queamb aquestes mesures els senyoretsde la capital continuïn venint a comar-ques.

Miquel Cavic, TSN,Unió de Pagesos

CimeresEn molt poc temps han tingut llocdiverses cimeres d'àmbit interna-cional amb una gran transcendènciapolítica. El G-20 a Londres, de l'OTANa Estrasburg, caps d'estat i de governde la UE a Praga i Aliança de lesCivilitzacions a Istanbul.El resum de totes elles és que elsreunits declaren públicament el seucompromís en propiciar un diàleg defranca distensió, que els permeti tro-bar un marc previ, que garanteixi unespremisses mínimes, que afavoreixincrear els ressorts que impulsin unpunt de partida sòlid i capaç, d'est aoest i de sud a nord, on establir lesbases d'un tractat d'amistat, que con-tribueixi a posar els fonaments d'unaplataforma on edificar un bonic futurd'amor i de pau.

J.M. Serrat, TSN,Enviat especial.

Més cimeraDesprés que la primera injecció dediner públic al sistema financer noresolgués cap crisi i en molts casosanés a parar a millorar les primesd'alguns pocavergonyes, el G-20decideix tornar a injectar diner públicper veure si aquest cop funciona.Jo tinc un gos que si li dono un bistecse'l menja i si n'hi dono dos, també.

Marc Franc,TSN, Analista.

Esports-Futbol és futbol i gol és gol.-Si nosaltres tenim la pilota, ells no latindran.-El secret de la victòria és marcarmés gols que el contrari.-Si guanyem no perdem.-El futbol és així.Us sona d'alguna cosa tot això? Senyor!Quant de talent desaprofitat!

Pep Vidriola,TSN, FCB.

La Reivindicació(Tornar a l'editorial)

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

DSp66_

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

The Sarrià NewS

LA FRASE DEL DIA: La major part de les nostres importacions vénen de fora del país George W. Bush

BOTIGUES A:c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614

Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345 Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021

Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484