76

Parlem de Sarrià n 69

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Número 69 de la revista Parlem de Sarrià editada per GERDS de Ter http://www.parlemdesarria.org/

Citation preview

Page 1: Parlem de Sarrià n 69
Page 2: Parlem de Sarrià n 69
Page 3: Parlem de Sarrià n 69

EDITORIAL

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante,Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, ÀngelGarcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, JosepM. Sansalvador, Josep Rodeja.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació deGironaHan col·laborat en aquest número: Roger Torrent, MartaAymerich, Lluís Aymerich, Nil Quintana, Alejandra Bahí,Dolly Grau, Jordi Paretas, Sergi Torrentà, Raimon Cros,Esther Ferrero, Esther Portilla, AAVV Sarrià de Baix, AAVVSarrià de Dalt, AAVV La Rasa, Albert Pijuan, Consell Pas-toral, Lluís Palahí, Prese Serrano, Cristina Vicedo, AnnaMa, Fornells, Dani Cañigueral, Erika de Kettenburg,Engràcia Bramon, àngela Anarte, Clàudia Casero, Merit-xell Lobato, Montse Lladó, Mònica Sala, Enric Sansalva-dor, Emili Marco, Francesc Ramió, Àlex Jaime, GuillemMallolà, Quim Rodríguez.Disseny i maquetació:Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154Impressió: Impremta Pagès

Subscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: [email protected]òsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

Portada: Passera de la riera Rimau. Foto: Roger Casero

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.orgAAGGRRAAïïMM LLAA CCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE LLEESS EENNTTIITTAATTSS CCOOMMEERR--CCIIAALLSS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup edi-tor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) ambel suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsa-bilitza necessàriament de les opinions signades.

a crònica del segon trimestre està curulla d'importantsesdeveniments. Encara que la revista surti amb retard,recull els fets més importants i per tant ara és elmoment també s' assaborir-los. Per exemple els articlessobre el futur Campus de Salut de Sarrià de Ter. És evi-

dent que el conveni de l'Ajuntament de Sarrià de Ter amb la UdG persituar la Facultat de Medicina, l'Escola d'Infermeria, la Biblioteca deCiències de la Salut i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona(IDIBGI) al Mas Boscosa, significarà un canvi en la vida del nostrepoble, per bé que ara ens costi d'imaginar. Cada vegada que comen-ça un projecte o un equipament, les expectatives són altes i aquestés un projecte de llarg abast, que ajudarà a canviar el model econòmicdel poble, però no és immediat. Va començar amb la voluntat políticadels municipis de Girona i Sarrià de Ter l'any 2006 i, després de la sig-natura del conveni amb els propietaris dels terrenys, ara s'ha signatel conveni de cessió de la part dels terrenys per equipament públic ala UdG. Pas a pas, s'hi arribarà. Ara s'ha d'iniciar la tramitació de lamodificació del pla parcial, després i abans d'edificar s'ha d'urbanitzar,primer els terrenys cedits. Encara que triguem a visualitzar-ho, algundia es començarà a construir i serà una realitat.

Mentre, la vida quotidiana també té el seu reflex en la revista. Hiha alguna notícia curiosa i divertida, com el plens infantils dels alum-nes de cinquè i sisè de l'escola Montserrat i que ens comenten, diver-tits, l'alcalde Nil Quintana i l'alcaldessa Alejandra Bahí; la possibilitatde connectar-nos amb Wimax; les múltiples manifestacions associati-ves, amb sortides dominicals i activitats gastronòmiques; les opinionsdels polítics sobre els afers municipals (Serveis Socials, Miem); la vidacultural i el recull dels treballs guanyadors dels premis Sant Jordi alCEIP Montserrat; les sortides saludables als espais naturals que enssón més propers; les recomanacions per fer front a la nova grip; l'ac-tivitat esportiva i un complet dossier d'història sobre el que s'ha tro-bat en les recents excavacions a la vil·la romana del Pla de l'Horta.

A vegades la portada no s'adiu amb el tema principal, sinó en unde secundari. La imatge de refrescant passejada per la riera Xuncla,dóna la benvinguda a l'estiu mediterrani, calorós, xafogós i ressec.Donarem la volta al calendari i la tardor i la primavera ens acostaranaltra vegada a la riera humida, així com el final de l'estiu ens portaràla Festa Major.

PAS A PAS

ACTUALITAT . La Universitat de SarriàPle infantil

ACTIVITAT MUNICIPALMes de salut a Sarrià de TerConnectet, xarxa de wimax per Sarrià

2ons tastets d’esportsXXXVII homentatge a la vellesa 2009

Més serveis socials, més SarriàLes competències i recursos municipals

Aprenent, de l’aprenentOPINIÓ El Miem com a símptoma del govern i del PSC,

a l’equador del mandatContinuem caminant

ENTITATS 2a festa del soci de l’associació de veïns deSarrià de Baix

Bones i males notícies a sarrià de DaltLa cita del dia 1 de maig: Arrossada a la Rasa

Visita al Parlament de CatalunyaReformes a l’esglèsia Misericòrdia

DOSSIER D’HISTÒRIA Excavacions a la vil·la Romanadel Pla de l’Horta

CULTURA Àrea de cultura: Exposicions i teatreEl menú de l’escriptorLa Girona Banda Band

Premis Literaris Sant Jordi 2009“El viaje del elefante” José Saramago

La lírica dels sentiments, cantairesESPAI ESCOLAR AMPA Ceip Montserrat. Concurs Sant

Jordi 2009Escola Bressol Confetti

EnricvinallesSALUT. La grip pel nou virus A (H1 N1)

VIATGES. SSR (Sarrià sobre rodes)LA CUINA DEL XEF. El meu camí a Sant Jaume

NATURA Curs d’escaladaLa ruta dels Molins Fariners

ESPORTS. HandbolEsport per a tothom

NEWS

481213141617202123

2627

2830313233

39444547495052

57596062646667707374

sumari

parlemDESARRIÀ

pDS_3

L

Page 4: Parlem de Sarrià n 69

DSp4_

ACTUALITAT [La Universitat a Sarriàr

Roger Torrent i RamióAlcalde de Sarrià de Ter

quest projecte ens posa al mapa. Al mapaacadèmic. Al mapa dels pobles que sabenjugar les seves cartes i aprofitar les oportu-nitats. El campus de Ciències de la Salut aSarrià de Ter serà una realitat. Ara ja podem

dir que, definitivament, la Universitat de Girona i la Genera-litat de Catalunya han apostat, sense cap mena de dubte,per Sarrià. Nosaltres ho havíem fet abans. Ho hem fet sem-pre. En tot moment hem pensat (i així ho expliquem arreu)que som la millor opció per acollir aquest pol acadèmic-científic. Per situació estratègica, per proximitat a l'HospitalJosep Trueta, per comunicació, per l'oportunitat i condi-cions dels terrenys i per la possibilitat de crear un espai par-tint de zero. Per tot això, però també per intangibles com

és la voluntat del nostre municipi. I és que ara no semblaimportant, però cal recordar que hi havia altres ciutats quetambé volien per se el privilegi de rebre aquests equipa-ments. Aquesta vegada, ho hem aconseguit.

I finalment, signem amb la Universitat de Girona elconveni a través del qual, el poble de Sarrià cedirà elsterrenys a la institució universitària. És el tret de sortidad'un projecte que, un cop acabat, aportarà milers d'estu-diants de tot el món al nostre poble. En concret, aportemmés de 20.000m2 per ubicar-hi la Facultat de Medicina,l'Escola d'Infermeria i l'Institut d'Investigació (IDIBGI). Tresinfraestructures de primer ordre que, juntes, faran d'aquestespai el lloc que aglutinarà tota l'activitat formativa al vol-tant de les ciències de la salut. La interacció entre aquests

LA UNIVERSITAT A SARRIÀ

A

Signatura del conveni de cessió dels terrenys de Mas Boscosa amb la Universitat de Girona. A la foto: Anna Pagans, alcaldessa de Girona,Albert Bou, Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, Anna Ma. Geli, rectora de la UdG, i Josep Ribas.

Page 5: Parlem de Sarrià n 69

DS_5p

ACTUALITAT [La Universitat a Sarriàr

equipaments conjuntament ambl'Hospital Trueta crearan les sinergiesnecessàries per “fer campus”. Uncampus universitari. Aquest és preci-sament el concepte, perquè més enllàd'aquestes tres peces, tot el sectorestarà orientat a donar resposta a lesnecessitats de la universitat.

L'operació és completa. Té lavocació de crear gairebé un barri uni-versitari. Tot un sector urbanístic lligatdirectament al campus. Perquè noestem parlant només dels terrenysque cedim a la UdG. De fet, el conjuntdel sector fa 80.000 m2 de sòl, delsquals 20.000 m2 són per a la universi-tat. De la resta, hi haurà un 40% quees destinarà a equipaments privatsper donar resposta a tots els serveisque demanden les facultats. Des derestaurants a llibreries. Des de resi-dències d'estudiants a botigues. Evi-dentment, la titularitat d'aqueststerrenys és privada però ja hem acor-dat amb els propietaris que serà con-juntament amb l'ajuntament i la matei-xa UdG que buscarem el millor destíper aquests metres quadrats. I nonomés això, sinó que a més disposa-rem de 10.000m2 per poder-hi cons-truir equipaments relacionats molt

directament amb l'àmbit de les Cièn-cies de la Salut com poden sercol·legis professionals, centres d'in-vestigació, espais per empresessociosanitàries... Una hectàrea quereforçarà i ampliarà el de les facultats.

Es tracta, en conjunt, d'una deci-sió estratègica. Que no servirà nomésper poder dir que som un municipi uni-versitari, sinó fins i tot per enfortir lanostra estructura econòmica. La inver-sió per part de les administracionsserà molt important. Però també hoserà la inversió privada. I això, per des-comptat, serà un gran impuls per a lanostra economia. Una economia quecanvia i més en temps de crisi. I ésprecisament aquest temps el quehem d'aprofitar per sortir-ne transfor-mats i per tant, enfortits. Doncs bé, ésclar que apostar avui pels serveis dequalitat i d'alt valor afegit ens farà méspotents. I encara és més evident queel campus de ciències de la salut i total'activitat econòmica al seu voltantserà una manera de crear riquesa a iper a Sarrià.

Riquesa econòmica però tambériquesa acadèmica i investigadora. Elslíders de les facultats de medicina,infermeria i l'Idibgi són grans profes-

sionals i persones de prestigi en elseu camp. Entre aquests hi ha lasarrianenca i amiga Marta Aymerich,(recentment nomenada directora de laFundació UdG Medicina). Directiusque aportaran la seva experiència alsespais universitaris sarrianencs. I ésque el que ens posa al mapa (comdèiem) no només serà el continentsinó també l'important contingut ques'hi desenvoluparà, el que ens donaràprestigi. Serem un centre de referèn-cia no només per a l'ensenyament.

En fi, es tracta d'una gran notíciapel present, però sobretot pel futur deSarrià de Ter. No ha estat un camí pla-ner, perquè hem hagut de negociaramb totes les parts (propietaris, UdG iGeneralitat). I haig de destacar aquí, eltreball fet des de l'ajuntament és clar(conjuntament amb el primer tinentd'alcalde, en Lluís Aymerich), peròtambé la generositat dels propietaris,l'aposta clara de la Universitat mitjan-çant la seva rectora, l'Anna Maria Geli,i la força i la decisió mostrada per laque ha estat Comissionada d'Universi-tats de la Generalitat de Catalunya, laBlanca Palmada.

Una conjunció d'interessos iesforços que ha anat, aquesta vegada,

en benefici nostre. Hem d'estar,doncs, molt satisfets. Orgullososd'haver sabut treballar la nostracandidatura i les nostres possibili-tats. Estic més que convençutque amb els anys valoraremaquest projecte històric. El diaque els primers metges i metges-ses, infermers i infermeres es lli-cenciïn a Sarrià, sabrem encaramés que avui, que hem fet bé lescoses.■

Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter i AnnaMa. Geli, rectora de la UdG. Fotos: Ajunta-ment de Sarrià de Ter

Page 6: Parlem de Sarrià n 69

DSp6_

ACTUALITAT [Sarrià, vila universitària

al com s'esmenta en lamemòria de creació dela Facultat de Medicinade la Universitat de Giro-na, els estudis de medi-

cina suposen un fort impuls per a totala comunitat, amb beneficis tant perals ciutadans en general com, específi-cament, per als estudiants i els profes-sionals vinculats a la docència, la recer-ca i l'atenció sanitària. Els estudis demedicina ajuden a generar el desenvo-lupament científic d'altres camps (comla biologia, la física, la química, lesmatemàtiques o l'enginyeria) i facilitenel creixement econòmic de la sevazona d'influència a través de la genera-ció de llocs de treball de qualitat i derecursos econòmics.

La Facultat de Medicina és el queha fet plantejar a la Universitat de Giro-na la creació d'un campus nou, el deciències de la salut, del tot adjacent al'Hospital Universitari Dr. Josep Truetade Girona i que és terme municipal deSarrià de Ter. El campus comptarà amés de la Facultat de Medicina, ambl'Escola Universitària d'Infermeria, laBiblioteca de Ciències de la Salut il'Institut d'Investigació Biomèdica deGirona, IdIBGi. Està previst que eldarrer any (sisè curs) de la promociód'estudiants que ha començat el curs2008-2009 pugui portar-se a terme alnou campus. Per tant, l'any acadèmic2013-2014 la Facultat de Medicina jaestarà operativa a Sarrià.

La Universitat de Girona ha enca-rat el curs 2008-2009 el repte decomençar els estudis de medicina,però no només com una reivindicacióterritorial (és gairebé obvi que les uni-versitats han d'actuar com a elementd'atracció i generació de coneixementper complir els objectius de dinamitza-ció de l'activitat econòmica del seuentorn) sinó amb l'objectiu d'oferir unprojecte únic. Neix així amb un mètodedocent innovador, aplicant a la totalitat

del currículum l'aprenentatgebasat en problemes (problembased learning, com es coneixinternacionalment).

El pla d'estudis s'ha elaboratseguint els estàndards internacio-nals més avançats i, per tant,tenint en compte que un metgeha de ser necessàriament formaten les següents set dimensions(l'ordre no indica prioritat): a) habi-litats clíniques, b) fonaments cien-tífics, c) salut poblacional, d)valors i actituds professionals, e)pensament crític, f) gestió delconeixement i g) habilitats decomunicació.

Davant d'aquest repte, laFacultat de Medicina de la Uni-versitat de Girona té molt clar allòque vol ser. I vol ser una facultatinnovadora, ambiciosa, interna-cional i solidària.

UNA FACULTAT INNOVADORA

Incorporació d'una metodologiadocent avançada, l'aprenentatge basaten problemes (ABP). Aquesta metodo-logia es basa en la idea que el coneixe-ment es memoritza millor quan s'ad-quireix en el mateix context en què hade ser aplicat més tard. La implemen-tació de l'ABP exigeix una planificacióde la docència centrada en l'estudiant,organitzada en grups petits (10 alum-nes per sessió) amb un tutor encarre-gat d'oferir suport en l'aprenentatgedels alumnes. Un cop plantejat el pro-blema o cas clínic, els estudiants n'ex-treuen els objectius d'aprenentatge enla mateixa sessió d'una durada aproxi-mada de dues hores. Posteriorment,individualment o en equip cerquen elsrecursos i continguts necessaris per arespondre als objectius d'aprenentat-ge. La resolució del cas es porta aterme 2-3 dies després i consisteix enla posada en comú del que el grup ha

treballat respecte als objectius. Eltutor, treballant en equip amb la restade l'equip docent ha hagut de dissen-yar un cas o problema que focalitzi demanera precisa cap a l'obtenció delsobjectius d'aprenentatge necessarisdel mòdul. Durant el desenvolupamentde l'ABP el tutor només guia i resoldubtes. No fa exposició de coneixe-ments que els estudiants necessària-ment han d'obtenir mitjançant el seutreball.

Amb aquesta metodologia docentes pretén que els estudis de medicinade la Universitat de Girona siguin:

● Uns estudis molt més centrats enl'estudiant que en el professor.● Uns estudis fonamentats en la reso-lució de problemes més que en la sim-ple transmissió d'informació. Això faque, davant d'un problema o una situa-ció real, l'estudiant estigui obligat aadquirir les competències i els coneixe-

SARRIÀ, VILA UNIVERSITÀRIAMarta Aymerich i MartínezDirectora UdG Medicina. Facultat de Medicina, Universitat de Girona

T

Page 7: Parlem de Sarrià n 69

ACTUALITAT [Sarrià, vila universitària

DS_7p

ments necessaris per a la seva resolució. ● Uns estudis basats més en la inte-gració de matèries afins que no en ladivisió, moltes vegades artificial, de lesdisciplines acadèmiques. Això porta aldisseny d'unitats d'aprenentatge perobjectius que engloben matèries dife-rents, amb un conjunt d'objectiuscomuns. Això facilita que l'estudiantadquireixi una comprensió global d'a-quelles disciplines troncals que estaníntimament relacionades.

UNA FACULTAT AMBICIOSA

La Facultat de Medicina de la Universi-tat de Girona té l'ambició d'aconseguirun ensenyament de qualitat. La docèn-cia és una ciència en evolució contínuai, per tant, la facultat està absoluta-ment oberta a la incorporació de nousmètodes i a la col·laboració amb altresuniversitats i facultats per fer d'aques-ta una facultat d'alt nivell.

La facultat el que vol és cooperari vol aprofitar els recursos que altresfacultats i institucions públiques i pri-vades puguin oferir. O, millor, el quevol la Facultat de Medicina de la Uni-versitat de Girona és coopetir, és a dir,la suma entre cooperar i competir,seguint el model de la triple hèlix del'economia del coneixement. Aquestatriple hèlix inclou per una banda, gene-radors de coneixement com són lesuniversitats, hospitals i centres derecerca, per l'altra, les empreses inno-vadores que disposen del potencialper explotar aquest coneixement i, entercer lloc l'administració, que ha defacilitar la col·laboració entre els pri-mers i els segons.

La facultat té ambició per la recer-ca útil, que millora la qualitat de vida i

és per això que la col·laboració entreuniversitat, empresa i administració('triple hèlix') és necessària perquè elsresultats de la recerca s'apliquin a lapràctica clínica i de salut pública. Ésper aquesta raó que hem volgut avan-çar-nos i comptar des de ben aviatamb el substrat necessari d'aquestatriple col·laboració: aquest primer cursja s'ha creat UdG Medicina, una funda-ció que cerca la col·laboració publico-privada amb el propòsit d'impulsarGirona com nucli de referència en bio-medicina a través de les sinergiesgenerades per l'ús compartit d'espais iper l'intercanvi d'idees i coneixementsen docència, recerca i innovació.

UNA FACULTAT INTERNACIONAL

Internacional de debò, és a dir, la mobi-litat europea s'ha de donar per des-comptada. Europa és el marc naturalde relació i cal que aquesta mobilitatsigui la natural en ambdós sentits. LaFacultat vol atraure talent d'arreu. Coma exemple inicial, cal esmentar que eldegà, Ramon Brugada, tot i ser originà-riament de Banyoles, portava setzeanys als EUA i Canadà fent recerca iatenció sanitària punteres (en cardiolo-gia). Com ell diu, es volen atraure estu-diants i investigadors de tot el mónperquè vinguin i coneguin la nostramanera de fer les coses, la nostra cul-tura i la nostra medicina, perquè ensaportin la seva visió i el seu coneixe-ment i aprenguem plegats en projec-tes comuns. Igualment, la Facultat volque els seus estudiants facin estadesa d'altres centres, perquè aprenguinque hi ha altres maneres de treballar ialtres cultures i ampliïn els seus conei-xements al màxim que puguin.

Per fer estades internacionals ésimprescindible l'anglès. Per manteniruna llengua aquesta s'ha d'usar. Si nos'usa, el nivell es perd. Des del primerany els estudiants han de consultararticles en anglès com a bibliografia itotes les optatives que s'ofereixen acada curs són íntegrament en anglès.

A més, la fundació UdG Medicinaha previst crear un Consell cientificoa-cadèmic internacional d'alt nivell perassessorar els estudis de medicina enles línies estratègiques i, alhora, ferpalesos els nínxols de coneixementque caldria omplir per situar-se en elsprimers llocs. Els membres d'aquestConsell seran triats d'entre personesde prestigi internacional reconegut enels àmbits de docència, recerca i inno-vació en ciències de la salut.

UNA FACULTAT SOLIDÀRIA

Vol ser-ho contribuint modestament enel que es pugui a la disminució de l'a-nomenada paradoxa 90/10 i 10/90.Aquesta paradoxa és la que deriva delfet que el 90% dels recursos es dedi-quen al 10% de la càrrega de malaltiadel món (les que generen les malaltiesdel primer món) i que només es dedi-ca el 10% dels recursos de recerca al90% de la càrrega de malaltia del món,la generada per les malalties endèmi-ques del tercer món, com la malàriaper exemple (probablement és lamalaltia que més mortalitat i anyspotencials de vida perduts genera almón).

La Facultat no vol només donartítols, desitja que tots els membres dela Facultat se sentin orgullosos desaber que aquesta cerca també millo-rar el seu entorn. Per això ja s'està tre-ballant amb les institucions i amb l'Ofi-cina de cooperació Internacional de laUniversitat de Girona per engegar i tro-bar el suport a qualsevol iniciativa desalut pública i de cooperació i encorat-jarem els estudiants a participar enaquestes iniciatives.

I tot això, la innovació, ambició,internacionalització i solidaritat de l'en-senyament de la medicina passarà aSarrià. Amb aspiració global, però desde Sarrià. ■

Page 8: Parlem de Sarrià n 69

DSp8_

ACTUALITAT [Ple infantil

a definició i execució dels projectes municipalsés la principal funció encomanada al governmunicipal. Conscients d'aquesta tasca i de laimportància que té la formació dels nostresinfants i joves, durant aquest curs 2008-2009

l'actual equip de govern ha posat en funcionament una novafórmula, no utilitzada fins ara, consistent en el desenvolupa-ment dels programes anomenats “Escola per al civisme” i“Escola per a la democràcia”, els quals han estat valoratsmolt positivament per tots els sectors implicats (professorat,alumnes, pares i mares i ajuntament).

El primer dels programes, “Escola per al civisme”, con-sistia en l'activitat de patrullar els carrers del poble acompan-yats per efectius de la nostra Policia Local i amb la col·labo-ració de les autoescoles del poble. Durant el recorregut pelscarrers del poble, els nois i noies de cicle superior de l'esco-la varen poder comprovar sobre fets reals, el comportamentcívic o incívic dels conductors i vianants.

El segon d'aquests programes era l'anomenat “Esco-la per a la democràcia”, el qual presentàrem conjuntamentamb l'alcalde als alumnes de cinquè i sisè, amb la totalimplicació del professorat, autèntic artífex del programa.

Més que esmentar la satisfacció de les parts implica-des i l'èxit de l'execució del programa, crec que és d'inte-rès general ressenyar els detalls i procediment seguit tanten el curs de cinquè com en el de sisè:

De primer cal dir que les primeres feines realitzadespels mestres i les mestres, a banda d'explicar-los els prin-cipis de la democràcia, fou la de promoure les eleccionsdels representants de llurs cursos i escollir els temes adebatre en la culminació del programa, que seria la simula-ció d'una sessió plenària. Com ens deia la Cap d'Estudis:“per triar els nostres onze representants vàrem celebrareleccions, mitjançant el vot indirecte. En varen sortir ele-gits onze representants: sis nens i cinc nenes, tots forma-ven part del mateix partit PDST (Partit pel Desenvolupa-ment de Sarrià de Ter), la qual cosa significa que n'hanobtingut la majoria absoluta”.

Com a conseqüència d'aquests primers treballs varenser elegides les següents persones amb els tambésegüents càrrecs:Curs cinquè de primàriaNil Quintana AlcaldeOlga Palomares Tinent d'Alcalde i Regidora d'HisendaAriadna Cerro Regidora d'EnsenyamentRaül Miguel Regidor de Cultura, Esports i JoventutPau Iribarne Regidor de FestesAleix Anguita Regidor d'Habitatge i Obres PúbliquesMiquel Pradas Regidor de Sanitat i Medi AmbientJudit Sances Regidora de Noves TecnologiesAina Membrive Regidora de Seguretat CiutadanaMiki Ferreiro Regidor de Comerç i Turisme

LLIÇÓ DE DEMOCRÀCIALluís Aymerich i ViñalsPrimer Tinent d'Alcalde i Portaveu del grup municipal de CiU

L

Els representants dels alumnes de sisè del CEIP Montserrat varen celebrar un Ple Infantil el 12 de juny a la sala de plens. Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter

Page 9: Parlem de Sarrià n 69

DS_9p

ACTUALITAT [Ple infantil

Sergi de la Torre Regidor de ServeisSocials i Gent Gran

La sessió plenària d'aquest curs(5è) tingué lloc a la Sala de Plens del'Ajuntament de Sarrià de Ter, el dia 11de juny a les 10 del matí, amb l'assis-tència d'una administrativa municipalque exercint les funcions de secretàriaaixecà acta de la Sessió.

Els temes triats per l'alumnat d'a-quest curs, debatuts i acordats pelsseus representants, foren elssegüents:

1. Proposta d'aprovació de can-viar els arbres de la plaça del Toro(plaça Emília Xargay) S'aprova per una-nimitat.

2. Proposta d'aprovació per ferun pàrquing de bicicletes a l'EscolaMontserrat.

S'aprova per majoria absoluta.3. Proposta d'aprovació per la

construcció d'un casal per a la gentgran en altres barris: S'aprova per una-nimitat.

4. Proposta d'aprovació per lacontractació de “serenos”.

S'aprova per unanimitat.5. Precs i preguntes: en aquest

torn obert de paraula, hi hagué moltaparticipació i van sortir temes tan inte-ressants com per exemple: Unir en unsol municipi els pobles de Sant Julià,Medinyà i Sarrià de Ter; alguns indretsdel poble estan bruts de fulles i sobre-tot d'excrements de gossos i es pro-posa de denunciar i multar els infrac-tors; es proposa arreglar els carrers

per evitar caigudes de les senyoresque porten calçat amb talons; es pro-posa instal·lar plaques solars en elsequipaments públics, però també escomenta el seu elevat cost; es propo-sa fer un grup de bici de muntanya iposar tanques en els parcs infantils;com a conseqüència d'una propostade reduir la velocitat a 40 Km/h a l'a-vinguda de França, s'obre un debatsobre els límits de velocitat. Pel que fa al sisè curs (el darrer de laprimària) foren elegits:Alejandra Bahí A l c a l d e s s a ,Govern Local, Informació i comunica-ció, Imatge Corporativa i PersonalÀlvaro Esteban Tinent d'Alcalde.Urbanisme i HabitatgeSiouxie La Fuente Regidora d'Hisen-daLaia Fernàndez Regidora de Sani-tatJordi Oliveras Regidor d'EsportsIvan Prieto Regidor de Mobili-tat, Seguretat Ciutadana i ProteccióCivilMeritxell Lobato Regidora d'Ensen-yamentArnau Segura Regidor de Cultu-ra. Serveis Socials i Gent GranMartí Brugué Regidor de Promo-ció Econòmica i ComerçJuanita Bejarano Regidor de Joven-tut i Noves TecnologiesKevin Fernàndez Regidor de Festes,Participació Ciutadana i Barris

El dia 12 de juny també a les 10 hes va celebrar la sessió plenària de

sisè a la sala de Plens de l'Ajunta-ment i també assistits d'una adminis-trativa municipal, que exercí les fun-cions de secretària per aixecar actadel debat dirigit per l'Alcaldessa, i deles intervencions dels càrrecs electesen els temes proposats per l'alumnatdel curs, els quals foren els següents:

1. Acords sobre necessitats sani-tàries: Varen ser aprovades per unani-mitat les propostes de la creació d'unservei d'assistència de Creu Rojadurant els caps de setmana i la del'ampliació d'atenció pediàtrica a lestardes de cada dia i per majoria abso-luta s'acordà la proposta de fer méscampanyes de donació de sang pertenir més existències en els Bancs deSang.

2. Acords sobre medi ambient:Es va aprovar per unanimitat la pro-posta de proveir d'expenedors de bos-ses de plàstic i papereres pels excre-ments dels gossos.

3. Acords sobre mobilitat: Fouaprovada per unanimitat la propostade millorar la senyalització viària i permajoria absoluta la proposta de cons-trucció d'un carril bici que enllaci ambGirona, així com la prohibició de pintargrafitis en zones infantils i en senyalsde trànsit, amb la proposta de dispo-sar d'una paret expressa per això. Encanvi no aconseguí la votació necessà-ria per ser aprovada la proposta dereforçar la vigilància dels aparcamentsen guals i l'adquisició d'una grua muni-cipal pròpia, bàsicament amb l'argu-ment de l'elevat cost que suposaria

L'alcaldessa infantil, Alejandra Bahí, entrevistada per TVG El Ple infantil dels representants de cinquè de Primària es va celebrarel dia 11 de juny, essent alcalde Nil Quintana.

Page 10: Parlem de Sarrià n 69

aquesta despesa, malgrat tot l'Alcal-dessa demana l'opinió i cedeix la parau-la a la Regidora d'Hisenda, la qual, ambun eclecticisme de bona política, afirmaque s'estudiarà la proposta.

4. Acords sobre instal·lacionsesportives: Tampoc aconseguiren elsvots suficients per a la seva aprovació,les propostes de construcció d'uncamp de futbol amb gespa artificial i laconstrucció d'una pista d'skate,també amb el mateix argument de l'e-levat cost i la difícil situació actual acausa de la crisi econòmica queestem vivint.

5. Acords en matèria d'urbanis-me: Amb l'argument que ja hi ha mol-tes zones verdes i zones de bosc, laproposta de fer més zones verdes noobté la suficient votació i queda rebut-jada, en canvi s'aprova per unanimitat

la proposta de construir més parcsinfantils.

6. Acords per a la dotació d'ins-tal·lacions als barris: S'aprova permajoria absoluta la proposta de tancarels parcs infantils i per unanimitat lade fer una festa de carnestoltes juve-nil.

7. Acords en matèria de cultura:S'aproven per majoria absoluta lespropostes de la participació de nens inenes en grups de teatre del poble i lade dotar la biblioteca amb més llibresper a joves.

8. Acords en matèria d'educació:Les propostes de fer activitatsextraescolars per a nens i nenes enacabar l'horari escolar i la de treure elsbarracons del CEIP Montserrat i cons-truir aules d'obra, foren aprovades permajoria absoluta. Per unanimitat s'a-

provà la proposta de pintar la façanade CEIP Montserrat.

9. Acords en matèria de joventuti noves tecnologies: Després d'unllarg debat, no es va poder aprovar permanca de vots la proposta de posarmés ordinadors a la biblioteca, però síque es va aprovat per majoria absolu-ta la proposta de la instal·lació WIFI.

10. Acords necessaris per a lapromoció del poble, referents a nete-ja: Amb l'argument de provocar moltabrutícia als carrers, per majoria absolu-ta va ser aprovada la proposta d'elimi-nar els arbres de fulla petita. Tambéfou aprovada per majoria absoluta laproposta de netejar de bosses, papersi fulles els carrers i boscos de l'entorni per unanimitat s'aprovà la propostade col·locar plafons informatius alsboscos i llocs d'interès.

DSp10_

ACTUALITAT [Ple infantil

Fotos dels alumnes i dels regidors a la Sala de Plens de l'Ajuntament.

Page 11: Parlem de Sarrià n 69

ACTUALITAT [Ple infantil

ALCALDE PER UN DIA

Un dia a la tarda va venirl'alcalde i el regidord'educació de Sarrià deTer a l'escola Montse-

rrat, a explicar-nos coses sobrecom funcionava l'ajuntament alnostre poble.

Ens van proposar de fer un“ple” per saber com funcionaveni se sentien els polítics. Encaraque molts companys com jotambé ho vam fer per no fer clas-se aquell dia... “ aquell dia tocavamates!”.

Primer a classe vam fer unesvotacions per veure quins 11 noiso noies sortirien escollits com arepresentants de l'ajuntament, ientre els que van sortir elegits vantriar l'alcalde, que vaig ser jo.

Els altres representants es vanrepartir les responsabilitats delsdiferents departaments (regidories).

Havíem d'anar ben vestits i joli vaig agafar la seva millor corbataal meu pare.

Quan vam arribar a l'ajunta-ment cada representant o regidortenia un cartell amb el seu nom ala taula.

Vam parlar d'uns temes con-crets que ja teníem una mica pre-parats a classe sobre: salut, ser-veis socials,

Mediambient, cultura i segu-retat. I d'altres improvisats comajuntar Sarrià de Ter i Sant Julia deRamis que va fer molta gracia alspolítics de veritat.

La política és molt difícil per-què has que posar-te d'acord ambmolta gent!

Tot el ple es va gravar perquèsortís més tard a Ràdio Sarrià.

Jo i els meus companys ensho vam passar molt bé i ara enca-ra alguns dels meus companysem diuen de broma alcalde.

Espero que l'any que ho tor-nem a fer.

Nil Quintana López

TASTAR OFICIS

Sempre somiava en tastar oficis, ensentir la sensació de dedicar-me acada un d'ells i llavors poder deci-dir. Però d'alcaldessa?. Bé, jo sí

que m'hi havia plantejat. Sóc l'Alejandra Bahíde l'escola CEIP Montserrat i vaig tenir l'o-portunitat de tastar l'ofici de ser un polític,una alcaldessa.

Gràcies a un projecte de l'Ajuntamentque ha ofert als nois i noies de cinquè i sisèsaber més sobre la democràcia, vaig sabercom era un dia a la feina d'un alcalde i exac-tament a treballar el que era un ple. A l'esco-la vam triar 11 regidors i entre aquestsvarem triar a l'alcalde o alcaldessa, i aquestva ser el meu paper. A l'escola ens vam pre-parar molt bé la simulació del ple i vam tre-ballar a fons cada proposta i cada tema. Alprincipi vaig pensar que el més divertit s'hoemportaven els altres, perquè ells tenienuna pila de temes i jo només havia de posarordre, però el regidor d'educació va venir al'escola i em va portar un guió i vaig veureque no seria tan fàcil. Havia de fer vàriescoses: donar el torn de paraula, posar a vota-ció els temes i les propostes parlades, fercallar a qui no respectava el torn... tot el quesol fer un alcalde en un ple, però que joencara no sabia com fer-ho exactament. Vaigpassar molts nervis al ple però al final lesparaules sortien soles. Quan tot just haviacomençat el ple va venir la Televisió de Giro-na a entrevistar-nos, vam haver de parar elple perquè no es podien esperar i se'm vafer molt còmic perquè el regidor d'educacióem xiuxiuejava que parés el ple quan jo vol-gués, que jo manava, i al final vaig acabardient quelcom així: “aturem un momentaquest ple perquè ha vingut la televisió!”.Primer va haver-hi un silenci neutral, peròdesprés tothom va esclatar a riure!. Quinavergonya! Quan vam acabar els membresdel ple vam baixar al despatx de l'alcalde iens vam fer una foto a la seva cadira, moltcòmode, per cert!.

Vaig tenir vàries sensacions en aquelldia: satisfacció, nervis, alegria... Amb totaixò he obert una porta per un futur a la polí-tica i m'interesso més per aquest nostrepoble, Sarrià de Ter.

Alejandra Bahí.

11. Acords necessarisper a la informació i la imatgecorporativa: S'aprova permajoria absoluta la propostade l'Alcaldessa de proposaruna jornada de reflexió ambalcaldes i alcaldesses delspobles dels voltants sobre lapossible afectació de l'am-pliació de l'AP-7 i el TGV. Perunanimitat s'aprova la pro-posta de promoure els llocshistòrics i d'interès del poblemitjançant fulletons dirigits aturistes i excursionistes delpoble i de fora.

12. Precs i preguntes:La Regidora d'Hisenda propo-sa congelar els impostoscom a causa de l'actual crisieconòmica.

De forma resumidaaquest fou el contingut delsdos plens infantils, dels qualsse n'aixecà acta que fouremesa al Col·legi i a cada undels elegits. Ja fora del queeren en si els plens, l'Alcaldei l'Alcaldessa respectiva-ment, amb total domini de laSala, varen concedir la parau-la als assistents que la dema-nàrem. En les respectivesintervencions es varen escol-tar felicitacions i paraules d'a-graïment als professors inens i nenes de tot el cicle,però sobretot es va constatarque érem receptors d'unagran lliçó de democràcia.

Per descomptat, l'equipde govern municipal ha presbona nota dels temes deba-tuts en ambdós plens infan-tils i malgrat la no vinculaciód'aquests acords, cal dir queno s'ha tractat només d'unasimple simulació del queseria un ple municipal, sinód'un seguit d'idees i suggeri-ments que, si no estan en lesprevisions municipals i sónde la seva competència, s'es-tudiaran detingudament pertal de poder ser atesos.■

Page 12: Parlem de Sarrià n 69

DSp12_

ACTIVITAT MUNICIPAL [[Mes de Salut a Sarrià de TerMesde la salut

n any més, el mes demaig s'ha celebrat aSarrià de Ter el Mes dela Salut. Des de laregidoria de la Salut,

aquest any vàrem creure que una deles millors polítiques que podíemadoptar des de l'ajuntament era ajudara aprendre “bons hàbits”, a conscien-ciar la gent, que els bons costums aju-den a millorar la nostra qualitat de vida.

Des d'un primer moment, ensvàrem posar en contacte amb el CAPde Sarrià de Ter i cal dir, de bon princi-pi, que la seva ajuda i col·laboració hasigut total i per això ho aprofito, desd'aquí, per agrair-los la feina feta.

Dins del Mes de Salut s'han fetdiferents activitats:

● Les parades al mercat, una permirar la pressió arterial i el sucre, i l'al-tra per controlar la capacitat pulmonari així aprofitar per explicar els efectesnocius del tabac.

● Les caminades saludables: undia es va anar al pou del glaç i l'altre ala font d'en Xuncla. Llavors vàremesmorzar junts, per cert, un esmorzarsaludable: pa amb oli, una poma iaigua.

● Un altre dia es va fer una cami-nada amb els alumnes de l'escolaaprofitant així per ensenyar-los l'en-torn, a practicar exercici i a esmorzarsaludablement... per cert que moltamainada va descobrir aquest dia comn'és de bo el pa amb oli. No puc obli-dar d'agrair a la Joana Rosdevall delgrup de muntanya la seva col·laboracióen totes les caminades.

- També vàrem fer tres xerrades, ival a dir que cap menys interessantque l'altra. La primera ens la va fer laMercè Lladó i es titulava: “Com afron-tar positivament la menopausa”; lasegona ens la varen fer els doctorsLluís Vicens i Glòria Bassets sobre eltema: “Descobrint el cervell humà” i la

tercera la Dra. Izabella Rohlfs de l'Ins-titut Català de la Dona, sobre “Tren-quem mites en temes de salut i gène-re”. Aprofito per agrair-los a tots laseva col·laboració.

● Per acabar el Mes de la Salut,vàrem fer una caminada amb els alum-nes, pares i mares de l'Escola Montse-rrat, que, és clar, va acabar amb unesmorzar saludable.

Creiem que amb totes aquestesactivitats hem pogut apropar-nos a unventall molt ampli de sarrianencs i queho hem aprofitat per recordar-los bonshàbits i costums saludables, que totssabem, però, que a vegades “obli-dem”.

Si, com deia un col·laborador,amb aquest Mes de la Salut hem acon-seguit que una persona deixi de fumar,o que una altra hagi començat a cami-nar o que potser alguna a partir d'araes vigili més la pressió, ja ens donemper satisfets! ■

MES DE SALUT A SARRIÀ DE TERDolly GrauRegidora de Salut

UXerrada de la llevadora Mercè Lladó “com afrontar la menopausa” Caminada saludable a la Font del Molí Xuncla. Fotos : Dolly Grau

Sortida i esmorzar saludable amb els pares, maresi alumnes de l'escola Montserrat.

Xerrada de la Dra Izabella RohlfsXerrada del Dr. Lluís Vicens

Page 13: Parlem de Sarrià n 69

DS_13p

ACTIVITAT MUNICIPAL [Xarxa de wimax a Sarrià

CONNECTA'T, XARXA DE WIMAX A SARRIÀ

m fa molta il·lusió poderparlar del sistema deconnexió a internetwimax municipal. Feiamesos que hi anàvem al

darrera. I com a regidor de noves tec-nologies, això és clar, garantir un ser-vei d'internet era una obsessió. Araja en disposem. Fa unes setmanesque ha entrat en funcionamentaquest sistema. Temps enrere vamcomençar a negociar amb empresesdedicades a instal·lar la tecnologianecessària perquè tothom poguésaccedir a internet amb unes condi-cions raonables. Finalment, MEGA-TEL ha estat l'operadora que millorha entès la nostra filosofia i que almateix temps garantia una milloroferta per al consumidor final. Uncop desplegada la tecnologia neces-sària, el passat dia 26 de juny vamorganitzar una xerrada on es vanexplicar tots els detalls de l'oferta. Jaestava en funcionament el sistema.

Però anem a pams. El wimax ésuna tecnologia que permet connec-tar-se a internet sense fils. Funcionaa través d'ones que es detecten mit-jançant un receptor (petita antena)situada a l'exterior de la casa, que latrasllada a l'ordinador. De fet, avui endia, gairebé tothom que està familia-ritzat amb internet sap què són lesconnexions sense fils. Aquest siste-ma té un ample de banda d'1MBsimètric (de baixada i pujada), unacobertura més que suficient per aconnexions domèstiques normals. Ino hi ha cap funció limitada, ni capproblema perquè es connecti almateix moment molta gent.

És el mateix, més o menys, delque ofereixen les grans operadores,però amb dos avantatges fonamen-tals: el preu i la proximitat del servei.La connexió a internet costa 15

euros (més IVA) al mes. Un preu mésque raonable ja que al mercat lesofertes solen estar al voltant, com amínim, dels 40 euros. Hi ha la inver-sió inicial per comprar el kitd'instal·lació, és cert. Per als primersclients surt a 125 euros . Amb tot,una família si aposta pel sistemamunicipal es pot arribar a estalviargairebé 400 euros a l'any. Un estalvidel que també en gaudirà l'ajunta-ment com a client i, per tant, tambétots els contribuents.

Haig de comentar, també, quecom la majoria de les ofertes al mer-cat, el Connecta't de Sarrià tambéofereix telefonia fixa. Aquestatambé, a un preu molt competitiu. Laquota de línia és de 4,90 euros men-suals (assignació de número) i des-prés 0,025 cèntims la trucada. Latelefonia de veu és opcional i no valligada a internet.

Aquestes són les connexions anivell particular. Des del punt de vistapúblic, també cal dir que el CentreCívic de la Cooperativa és des d'a-quest estiu mateix una zona de con-nexió wifi gratuïta. És a dir, que sianem a la Cope a fer un cafè ambl'ordinador portàtil podrem consultarel mail gratuït. Un servei molt inte-ressant per a un Centre Cívic.

Hem parlat del preu. Parlemtambé del que per mi és l'altre avan-tatge: la proximitat. És clar que unaempresa amb seu a Cornellà de Terri,amb molta experiència muntant sis-temes d'aquest estil i amb arrela-ment a Sarrià i que opera a través dela concessió municipal (per tant, ambestreta relació amb l'ajuntament)sempre podrà oferir una atenció méspropera i individualitzada que qualse-vol altra. Megatel disposa d'un serveid'atenció telefònica (de dilluns adivendres).

Precisament això és el quebuscàvem amb aquesta iniciati-va. Acostar les noves tecnolo-gies a tots els sarrianencs. Aaquells que enca-ra no s'hi havienapropat perraons de preu,ara tenen unabona ocasió. Atots aquells a quila factura d'inter-net els suposauna despesamassa elevada, aratenen una novaalternativa. I pertothom, ara tenimun servei municipal degestió privada, però quepermet garantir l'amplede banda mínimnecessari per a cadacasa de Sarrià deTer. Aquest era elnostre objec-tiu. ■

Jordi Paretas Regidor de Noves Tecnologies

E

Page 14: Parlem de Sarrià n 69

ACTIVITAT MUNICIPAL [2ns tasets d’esports

DSp14_

mb la il·lusió intacta dela primera vegada, ensvàrem posar a treballarper fer els segons tas-tets d'esports. La prime-

ra edició va ser tot un èxit i les provesen són bones, els nens ens demana-ven a nosaltres i a les escoles querepetíssim, que ens hi poséssim devalent per fer-los més atractius si cal.

Un any més els nostres objec-tius eren els mateixos,

● Impulsar la pràctica esportivade les activitats que es poden realit-zar al nostre municipi.

● Impulsar i promocionar lesactivitats que ofereixen les entitatsesportives.

● Donar la possibilitat de practi-car diferents esports tant d'equipcom individuals.

● Passar un matí entretingutamb l'esport com a fil conductor.

● Fomentar l'esport en la sevavessant més participa abans que la

competitiva.La manera de posar-los a l'abast

dels nens també:● Es crearan equips de 5 partici-

pants que jugaran a bàsquet, futbolsala, futbol, flag football i handbolentre ells agrupats per edats.

● En els descansos entre partit ipartit, podran practicar altres esportsindividuals com tennis taula, quads,pista americana, golf o divertir-seamb el rocòdrom inflable.

● També hi haurà exhibicions depatinatge i gimnàstica.

I la manera d'implicar els nenstambé,

● Les inscripcions les podeu fera les escoles CEIP Montserrat,Sagrat Cor “Dominiques”, CEIPCarme Auguet, IES Narcís Xifra, CEIPSant Fe i als dos ajuntaments orga-nitzadors.

Però aquest any teníem nove-tats importants, la més destacada elFlag football (futbol americà sense

A

Jordi Paretas. Regidor d'Esports

A

2ns TASTETSD'ESPORTS

De dalt a baix: Bàsquet, Flag football, Handbol i Patinatge.Fotos: Jordi Paretas

Page 15: Parlem de Sarrià n 69

DS_15p

contacte), un esport que de la mà d'enManel Iribarne s'està introduint ambmolta empenta al nostre poble. Però noens oblidem d'altres novetats tambédestacades, la pista americana perquèels nens disfrutessin de les estonesentre partits i també la participació delGolf Girona amb una pista on els nenspodien fer els seus primers forats.

La veritat és que no vàremcomençar amb gaire bon peu, ja que eltemps ens va fer una mala passada el

dia que teníem previst per fer els tas-tets. Quan ja tots els clubs i organitza-dors estàvem a punt de començar, ensva sorprendre una pluja molt intensaque va fer que haguéssim de suspen-dre l'activitat i passar-la al dia 10 demaig, això ens va fer anar una micames de corcoll a l'hora de quadrar elsequips i els horaris, ja que algun delsequips o no va poder venir o li faltavenefectius. Aquí, també cal dir-ho, elcanvi va propiciar que nous nens s'hiapuntessin i ho poguéssim lligar.

A cap i a la fi, la il·lusió dels nensper l'esport és l'èxit d'aquests tastetsi també el nostre objectiu, fer de l'es-port una manera de viure saludable i

un entorn integrador per als nostresnens i futurs esportistes de Sarrià.

La participació va ser més altaque l'any passat, aproximadament enun 10 % , això ens fa molt contents. Laimplicació dels diferents clubs, tant deSarrià com de Sant Julià, fa possibleaquests tastets d'esports, uns tastetsque també han de servir als clubs perengrescar aquells pocs nens de Sarriàque no practiquen cap esport, perquèes decideixin i comencin a fer-ne. Orecollir esportistes d'altres pobles perenfortir el nostre teixit esportiu, undels més important del nostre país enrelació a esportistes per nombre d'ha-bitants.■

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

D’esquerra a dreta i de baix a dalt: Gimnàstica rítmica, Rocòdrom, Golf,Quads i Pista americana / Fotos: Jordi Paretas

ACTIVITAT MUNICIPAL [2ns tasets d’esports

Page 16: Parlem de Sarrià n 69

DSp16_

n any més ensvàrem reunir aSarrià el pri-mer diumengede juny per

celebrar tots junts aquestafesta tan esperada.

Una de les experièn-cies que ens submergeix enuna nova etapa de la nostravida és la de convertir-nosen àvies o avis, un momentvital per al qual no sempreestem preparats i al qual notothom accedeix de lamateixa manera. Hi ha quiexperimenta una espècie desensació de decrepitud iinvolució, mentre altres per-sones senten amb el nouestatus el renaixementd'il·lusions adormides.

Ser àvia o avi és unaoportunitat única perquèsorgeixin moltes vivènciespositives. Es poden apren-dre noves formes de conviu-re entre les tres generacionsque han sorgit dintre de lapròpia família. Es pot aprofi-tar l'ocasió que brinden elsnéts per a estar en contacteamb altres formes de viure,de coneixements, de puntsde vista, que enriqueixen elsmajors si estan oberts alscanvis i a les noves formesde vida. Per això és tanimportant que, mentre ensho permeti l'enrenou de lavida actual, s'organitzin reu-nions familiars amb qualse-vol excusa per estar junts igaudir del plaer de veure's,

escoltar-se i sentir-semútuament. El millor home-natge que es pot fer als avisés oferir-los el plaer d'asseu-re's, com el dia de l'home-natge, en una taula amb elsseus fills i els seus néts. Enaquest escenari es plasmenels resultats d'històries per-sonals moltes vegades ple-nes d'esforços i dificultats.És realment satisfactoripoder oferir als avis la possi-bilitat que comprovin que laseva vida ha merescut lapena.

Aquest any els home-natjats foren el Sr. Ramon

Font Melció i la Sra. Loreto

Burrassó Ribot, ambdósper la seva trajectòria perso-nal i la seva vinculació i con-tribució inestimable a la vidasocial del poble. També esva homenatjar la Sra. Anna

Verdaguer Dorca i el Sr.Bernardino Castro Padilla

com les persones mésgrans que van assistir a lacelebració, i el Sr. Josep

Garriga March com la per-sona més gran del poble.

I donem les gracies alCentre Parroquial MossènDomingo Casanelles i a l'Es-plai de Jubilats de Sarrià deTer pel seu treball en l'orga-nització de l'Homenatge a laVellesa, com també alsAmics dels Gegants, elsCantaires de Sarrià de Ter,Flors Emilia Cristina, JubilusGerontologia i “La Caixa”per la seva col·laboració. ■

Sergi Torrentà, tinent d'alcalde de Gent Gran

Susanna Vila, El Coro

ACTIVITAT MUNICIPAL [XXXVII Homenatge a la vellesa 2009

XXXVII HOMENATGE A LA VELLESA 2009

U

De dalt a baix: El regidor Sergi Torrentà en l'inici de l'acte.Anna Verdaguer rep el premi per ser la dona més gran que vaassistir a la celebració.Loreto Burrassó i Ramon Font, varen ser homenatjats per la sevatrajectòria personal i la seva vinculació al poble.Imatge del pavelló, engalanat pel dinar de germanor.Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter

Page 17: Parlem de Sarrià n 69

DS_17p

ACTIVITAT MUNICIPAL [Més serveis socials, més Sarrià

empre he pensat que aquest mitjà enquè avui em llegiu no era un lloc perfer partidisme. Al contrari, d'algunamanera aquesta revista s'havia de pre-servar de les tensions polítiques muni-

cipals i tractar temes “sarrianencs” i no pas temesdels “partits sarrianencs”. De fet, jo formo part d'ungrup municipal que, estant a l'oposició, mai haviaaprofitat el seu espai al “Parlem de Sarrià” per des-qualificar ni entrar en polèmiques polítiques. Per feraixò, entenem, ja hi ha altres plataformes.

Tan se val. La qüestió és que en el passatnúmero ens vam trobar amb un article on es critica-va la decisió de l'Ajuntament de Sarrià de Ter d'in-tegrar-nos en l'estructura del Consorci de Benestardel Gironès. Bé, fins ara no havia pres la determina-ció de comentar-ne els resultats i sobretot elsmotius pels quals es va optar per aquesta opcióvalenta, perquè volia fer bona aquella frase del Pre-sident Montilla: “fets i no paraules” i esperar unsmesos per veure com funcionava la nova estructuraabans de parlar-ne. Vist i llegit l'article a què faigreferència, tothom entendrà no només que fembalanç sinó que analitzem punt per punt totes icadascuna de les interpretacions que hi apareixen.

EL MOMENT: ENS ADAPTEM ALS NOUS TEMPS

Passat aquestes setmanes de rodatge,doncs, ja éshora de començar a treure conclusions de la nostraintegració al Consorci de Benestar del Gironès. Unadecisió que ja vam apuntar en el nostre programaelectoral (i per què ens vota la gent sinó és per com-plir el que prometem?) i que s'ha anat gestant alllarg d'aquests mesos. Mesos en els quals m'he reu-

Sergi TorrentàTinent d'alcalde de Serveis Socials

MÉS SERVEISSOCIALS, MÉS SARRIÀ

S

Page 18: Parlem de Sarrià n 69

DSp18_

ACTIVITAT MUNICIPAL [Més serveis socials

nit primer amb la consellera d'AccióSocial, Sra. Carme Capdevila, amb eldirector dels Serveis Territorials delmateix departament, Sr. Josep Viñas, ifinalment amb el conseller comarcalde Serveis Socials, Sr. Mateu Parera.Amb ells vam començar a traçar elcamí per poder fer el traspàs i podergaudir de tots els avantatges i tots elsserveis que, fins ara, no podíem gaudir.

Així, l'últim trimestre de l'anypassat signàvem un acord que enspermetia introduir-nos en el Consorci.Una decisió que no podíem endarrerirmés perquè cada diaque passava perdíemoportunitats.

“No ser-hi ara[referint-se al Consor-ci] tal i com es plante-ja el mapa de serveissocials, podria sersinònim de pèrduad'oportunitats, sobre-tot pel que fa a la par-ticipació i desplega-ment de programes irecursos”. Aquestaafirmació no és nos-tra, no és de la conse-llera d'Acció Social, nitan sols és del mateixConsorci. És una sen-tència del mateix grupde l'oposició. Reconeixent, doncs, lanecessitat (i gairebé l'obligació) d'es-tar inserits en aquesta gran estructuracomarcal.

De fet, els consorcis de serveissocials són avui, al nostre país, l'eixvertebrador de les polítiques socials.La majoria de les comarques catala-nes o bé ja en tenen o bé estan en trà-mits per crear-lo. La Generalitat, a tra-vés del Departament d'Acció Social, faservir l'estructura dels consorcis pertal d'arribar a tots els municipis i noser-hi (al consorci) ens deixaria a forade totes les accions d'aquest departa-ment. D'això se'n diu pèrdua d'oportu-nitats i de recursos.

PER NO QUEDAR FORA DELSRECURSOS

Per això no en podíem quedar fora,

perquè en realitat suposava quedarexclosos del repartiment de moltesiniciatives. L'alcalde feia un símil prouil·lustratiu: “Avui, no ser al consorci,és com anar en contradirecció perl'autopista”. És a dir, temerari. Teníemmolt clar, doncs, que no ser-hi pre-sents volia dir perdre oportunitats.Oportunitats en programes i recursos:atenció a la gent gran, immigració iciutadania, igualtat, etc. I així ho sabentots els municipis de la nostra comar-ca. Només nosaltres (i Girona, perraons de dimensions) no hi érem. Tota

la resta sí. És a dir, 25 de 27. Per tant,el que ens hauríem de preguntar éscom és que Sarrià de Ter era l'únicmunicipi que no en formava part?

El Serveis d'Informació i Atencióa la Dona (SIAD), els cursos de protec-ció i autodefensa per a dones, els tre-balls comunitaris i intermediació cultu-ral, l'ampliació del banc d'ajudes tècni-ques, el reforç del servei d'ajudadomiciliària amb un nou professional,l'Escola de Mares i Pares, l'ampliaciódel Servei d'Atenció a Domicili (SAD),gestor de la llei de la dependència...han estat serveis dels quals podemgaudir gràcies a ser membres del con-sorci. Igualment passa amb les teleas-sistències. El sistema que va adreçata persones amb un nivell d'autonomialimitat i que permet una respostaimmediata en cas d'alguna eventuali-tat amb què es puguin trobar. Fa dos

anys, quan vaig assumir aquesta regi-doria, hi havia 10 famílies que gaudiende teleassistència. Avui, són 24. Fados anys, la col·locació de l'aparellcostava 150 i la quota mensual perals usuaris era de 30 . Avui lainstal·lació resulta a cost 0 i la quotaper a les famílies resulta a 2,73 eurosal mes. Una millora clara.

DAVANT LA CRISI: MÉS DINERSPER ALS SARRIANENCS

En definitiva, no només no hem “elimi-nat els serveissocials”, sinó que elshem reforçat. Donemmés serveis i enscosta menys. Perquèfins ara, la despesaper mantenir l'estruc-tura professional queteníem a Sarrià era de60.000 euros anuals.Necessaris, sí, peròmolt superiors als16.000 que hauremd'aportar al Consorci.Un estalvi d'uns44.000 que podremdestinar a altrescoses. Com per exem-ple, a beques (escolabressol, estem estu-

diant per millorar-los ja el curs 2009-2010), ajuts familiars, el +70, etc.

En qualsevol cas, el que hem depagar pels serveis que tindrem sem-pre serà menor que el que hem pagatfins ara. Per què? Perquè està estipu-lat que els ajuntaments (també Sarriàde Ter) paguin únicament 1/3 del cost.És a dir, que de la majoria de costosque comporten els Serveis Socials, un66% se'n fa càrrec la Generalitat a tra-vés del Consorci. Estalviem diners iaixò sempre és important. I més araque estem en una situació complexaen termes econòmics i socials.

La crisi és ben palesa i es mani-festa en moltes famílies de Sarrià.Davant d'aquesta situació: quina és lamillor ajuda per a les persones que estroben en la situació més complica-da? Evidentment, les ajudes directes.Necessitem, doncs, recursos per

El Coro. Foto Ajuntament de Sarrià de Ter

Page 19: Parlem de Sarrià n 69

DS_19p

ACTIVITAT MUNICIPAL [Més serveis socials

poder-hi fer front. La diferència eco-nòmica ens permetrà poder dedicarmés diners a l'atenció directa, que ésel que realment necessiten els veïnsde Sarrià.

MÉS PROFESSIONALS QUE MAIAL NOSTRE SERVEI

I tot això sense limitar ni reduir el ser-vei, ans al contrari. Pel que fa a l'aten-ció primària (és a dir, la porta d'entradaal sistema de serveis socials), l'aten-ció professional és cada dia de la set-mana. De dilluns a divendres de 10h a14h i respecte a l'horari i hores deprofessionals d'atenció primària són18 hores de treballador social i 18 d'e-ducador social a la setmana, que era elque venia fent l'antic equip, si no més,ja que l'equip de Sarrià feia moltesaltres coses que no només atencióindividual al municipi.

UNA ÀREA A MIDA: NOMÉS SARRIÀ I SANT JULIÀ

Les ràtios són potents. Però encara ho

seran més. Perquè ara ja puc anunciarque probablement a partir del setem-bre tindrem una UBASP, una àrea d'a-tenció social integrada únicament perSarrià de Ter i Sant Julià de Ramis,amb seu al nostre poble. Aquestareformulació del mapa d'atenció enspermetrà disposar dels mateixos pro-fessionals però per a menys població.Llegia en el darrer número d'aquestarevista que el grup de l'oposició muni-cipal feia aquesta proposta: fer unaàrea només entre Sarrià i Sant Julià.Deien també que “aquesta opciórequeria més temps (...) una majornegociació política...”. Doncs bé, deuser que ens hem pres el temps quetocava i que hem negociat bé, perquèhem aconseguit el que pel PSC eradifícil (o impossible) d'aconseguir. Ique de fet ja era un dels plantejamentsque teníem a sobre la taula quan vamcomençar a parlar del traspàs dels ser-veis, i que havien quedat pendents.

UNA DECISIÓ VALENTA

En resum, hem pres una decisió

valenta. De la mateixa manera que enel seu dia l'alcalde Sr. Josep Turbau vadecidir crear uns serveis socials sepa-rats dels del Consell Comarcal (alterna-tiva del tot comprensible llavors), avuino tenia cap sentit continuar fora delconsorci. Ara bé, potser el més senzillper nosaltres hauria estat un “suma isegueix”. És a dir, continuar amb el“qui dia passa anys empeny” i encomptes de prendre determinacions,seguir apostant per un creixementinsostenible. De fet, és clar que l'incre-ment d'atenció i de serveis que elsajuntaments hem decidit prestar (+70,SAD, etc.) i els que hem de donar (lleide serveis socials, llei de la dependèn-cia, etc.) suposa uns costos cada vega-da més importants. I per tant, el queés clar és que tard o d'hora, més d'ho-ra que tard, hauríem hagut de buscarl'ajuda d'altres administracions per fer-hi front. És el que hem fet: integrar-nosa una estructura més important, ambmés recursos i més professionals, perdonar més atenció i alhora estalviardiners per dedicar a ajudes directes.És a dir, ens hem reforçat. ■

Page 20: Parlem de Sarrià n 69

DSp20_

ACTIVITAT MUNICIPAL [Les competències i els recursos municipals

a legislació del règimlocal estableix una llistade serveis mínims quehan de prestar obligatò-riament els municipis.

Es tracta d'una llista ordenada pelnombre d'habitants del municipi demanera que aquestes obligacionsmínimes són majors en Ajuntamentsmitjans i grans que en els petits.

De la mateixa manera aquestalegislació atribueix també als munici-pis la capacitat general d'iniciativa perpromoure tota mena d'activitats iprestar tots els serveis públics elsquals contribueixin a satisfer lesnecessitats dels veïns.

És aquesta doncs la realitat localactual, adquirir els serveis necessarisper tal de millorar la qualitat de vidadels ciutadans.

Els Ajuntaments en la seva majo-ria, atenen molts serveis, a més delsdenominats essencials, municipis demenys de cinc mil habitants que ate-nen serveis com, serveis socials con-templat per a municipis de més devint mil habitants, medi ambient cin-quanta mil habitants, protecció civil,vint mil habitants etc.

Aquests són alguns exemples deles competències municipals i en con-seqüència el cost econòmic que gene-ra per als municipis denominats petits.Per no sobrepassar aquest llindar delscinc mil habitants és evident però queper satisfer les necessitats dels veïnsels serveis són essencials en la sevamajoria, sense distinció.

No és imprescindible disposar depolicia local en aquests temps en quela inseguretat va en augment?

No és imprescindible disposard'uns serveis socials de qualitat entemps de dificultats econòmiques?

Per tant, que és imprescindible ique no ho és?

En la mesura que els Ajunta-ments van adquirint cada dia mescompetències també s'agreuja la sevacapacitat de poder-les complir, serveisque en temps de bonança econòmicasón adquirits, sovint amb escàs conei-xement de les pròpies limitacions,fent que la despesa local és dispari.

No hem d'oblidar que els serveismínims o essencials per als municipisde menys de cinc mil habitants estancontemplats com el servei d'aiguapotable i clavegueram, enllumenatpúblic, neteja viaria i recollida de resi-dus, serveis funeraris, salubritat,esport, lleure i educació, aquests sónserveis els quals denominem obligato-ris o essencials.

És evident que els Ajuntamentsno han de conformar-se amb els ser-veis mínims. Els honora el fet i el desigde voler més i millors serveis per alsveïns i veïnes del municipi, És aquí onels politics municipals han d'estaratents, donat que el finançament localté greus deficiències, fent-lo tantdepenent de les famoses llicències deconstrucció per poder fer front a mol-tes de les despeses adquirides.

Adquirir serveis no és el proble-ma si és fa amb responsabilitat, amb elconeixement necessari de les limita-cions, contractar és molt positiu si ésfa amb una negociació que millori cla-rament el preu i la qualitat del servei.

No és pot viure d'esquena a larealitat local, d'igual manera que ésmolt poc seriós fer demagògia delsplans de sanejament d'un Ajunta-ment, agreujar tant la situació desobrecarrega de deute públic munici-pal creat tant a la lleugera en tempseconòmicament millors, és una irres-

ponsabilitat. Pretendre que un munici-pi de menys de cinc mil habitants comés el cas de Sarrià de Ter continuítenint les competències en exclusivadels serveis socials i per tant fer fronta la totalitat de la despesa del servei,ignorant durant anys la integració alconsorci, és una temeritat insosteni-ble que només pot defensar algú queestà fora de la realitat local. Aquestaés una bona mostra de gestió de ladespesa defensada pels qui realmentpracticaven això, gestió de la despesa.

Un clar exemple de sobrecarregade despesa municipal molt evidenttambé és la que és refereix a la despe-sa de personal. Si fem una comparati-va de municipis amb un nombre d'ha-bitants similar al de Sarrià de Ter ensadonarem que els municipis de la pro-víncia que dediquen més pressupost apersonal de l'Ajuntament, ( hi dedi-quen el 33%, mentre que la mitjanaen la majoria de municipis està situadaentre el 20 i el 25%), Sarrià hi dedicael 54% del pressupost. És per aquestmotiu que des del primer dia l'Ajunta-ment ha iniciat un pla de sanejamentque restitueixi aquesta situació desobrecarrega insostenible.

Ara és temps per als bons mari-ners, ara toca redreçar aquesta situa-ció de sobrecàrrega de la despesa. Enmoments difícils és quan realment lagestió ha de ser determinant a fi iefecte d'arribar a bon port. La realitatlocal passa per gestionar amb molt derigor, a manca d'ingressos, els Ajunta-ments han d'aguditzar tots els sentits,negociar molt bé els serveis i buscardiner públic de les diferents adminis-tracions. El treball dels responsablespolítics s'ha de fer mes evident araperquè és ara quan realment és posade manifest la gestió responsable. ■

LES COMPETÈNCIES I ELS RECURSOSMUNICIPALSRaimon CrosRegidor de Serveis Públics

L

Page 21: Parlem de Sarrià n 69

DS_21p

ACTIVITAT MUNICIPAL [Aprenent de l’aprenent

egons Ausbel, psicò-leg, psicopedagog ipare de l'aprenentatgesignificatiu, contrari al'aprenentatge memo-

rístic, els nous continguts s'aprenena partir de la significació que adqui-reixen per a nosaltres i que modifi-quen d'una manera o una altra lesnostres estructures mentals.

La màxima “Fent s'aprèn” éssegurament l'expressió més simpleper explicar quelcom tan complexcom és l'aprenentatge significatiu.En tot cas, en la seva senzillesa radica l'objectiu de moltestendències pedagògiques de l'aprenentatge en general i del'aprenentatge professional en especial.

Una de les praxis més habitual en què es tradueixaquest aprenentatge professional és en els convenis depràctiques d'estudiants en empreses ordinàries, institu-cions i administracions. Aquestes pràctiques són d'una res-ponsabilitat cabdal per part de les tres parts implicades, elprofessor tutor, l'alumne i el tutor de la pràctica en marclaboral, si realment es vol vetllar per l'acompliment del seuobjectiu,. No es tracta només d'un principi d'intencions, nid'una formalitat acadèmica, ni en absolut de l'ocupació d'unlloc de treball sense retribució. Cada una de les tres partsha d'assumir i ser conscient de la seva significació, de lesseves limitacions i, sobretot, de l'oportunitat que suposaper a tots.

Fa relativament pocs anys que la figura de l'aprenentera sense cap mena de dubte una excel·lent fórmula d'ini-ciació al món professional, sobretot en l'àmbit dels oficis.No es feien grans plantejaments pedagògics, perquè laseva gran fonamentació era precisament d'iniciació al cos-tat del mestre. Veure, escoltar i practicar l'assaig-error desdel tutelatge de l'oficial, del mestre, fins que s'adquirien elsconeixements i les destreses suficients per fer-se càrrec unmateix de tot el procés.

No era només l'ofici el que s'aprenia al llarg dels anys d'a-quests procés, fer-se adult també formava part de l'aprenen-tatge, no entès com una evolució pròpiament biològica, sinódes de l'assumpció d'eines i estratègies que li permetienmaniobrar, negociar, decidir, projectar, en definitiva adquirir elrol d'adult, que alhora el capacitava per a exercir plenament lestasques i compromisos que socialment s'esperaven d'ell.

S

APRENENT DE L'APRENENT Esther Ferrero i Bosch

C/ de Veïnat de la Banyeta nova17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 FigueresTel. 972 508100

Fax 972 508143E-mail: [email protected]

[email protected] I ANNEXES CARROSSERIA

MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

Aprenent a l'àrea de desenvolupament local de l'Ajuntament de Sarrià de Ter. Foto: Esther Ferrero

Page 22: Parlem de Sarrià n 69

DSp22_

ACTIVITAT MUNICIPAL [Aprenent de l’aprenent

Els canvis entre el model de l'aprenent de fauns anys i el model de l'alumne en pràctiquesactual, són al meu entendre molt similars pel quefa als seus objectius finals, és a dir, aprenentatged'una professió a partir de la praxis i l'adquisiciódel rol social d'adult a través del guiatge i de latutela d'uns adults referencials. Alhora, però, hi hadiferències significatives que s'adscriuen més enel marc general, que en la relació mestre-apre-nent. Entenent com a marc general tot allò queforma part de l'organització que dóna forma i pos-sibilitat aquestes pràctiques professionals, altra-ment dit, la institucionalització del procés d'apre-nentatge.

Els qui exercim de referents d'alumnes enpràctiques, hem de prendre un compromís dereflexió que va més enllà del “què puc ensenyar icom ho he d'ensenyar” per arribar al “què pucaprendre i com ho he d'aprendre”.

La presència d'un “aprenent” vol dir teniralgú al costat que ha d'aprendre coses, però enabsolut s'ha de pressuposar que no sap coses,entenent que a més prové d'un marc formatiu enel qual haurà adquirit coneixements especialitzatsen l'àmbit de treball en què desenvoluparà lespràctiques. Aquesta mateixa incertesa del quesap i del que no sap ens pot posar en dubte anosaltres mateixos i fer-nos plantejar les nostrespròpies limitacions, mancances formatives i/odeficiències organitzatives, en definitiva, feremergir punts febles, que en el dia a dia de latasca professional els deixem adormits.

Davant d'això, penso que és un bon momentper a plantejar-nos què i com podem millorar lanostra pràctica, els nostres mètodes de treball, lanostra formació, el clima en el treball, els fluxos de comuni-cació, entre molts d'altres, entenent que no només en trau-rem un bon fruit d'eficiència i millora professional, sinó que,

a més, per un costat contribuirem positivament en la millorade l'organització en general i per l'altre podrem atendre ambmés garanties d'èxit els futurs alumnes en pràctiques de lanostra empresa. ■

Actualment

Marc legal de referència, tanteducatiu com laboral

Edat mínima 16 anys

Formalització escrita dels dretsi deures de les tres parts impli-

cades en el procés de l'apre-nentatge

Inici de les pràctiques amb unaformació acadèmica prèvia i pertant amb coneixements teòrics

És l'alumne qui escull la famíliaprofessional

Organitzacions i culturesempresarials complexes

Temps reduït de pràctiques

Alumnes com a suport a man-cances pròpies de l'organitza-

ció amb adquisició ràpida deresponsabilitats

Difícilment es fa carrera profes-sional en el lloc on s'han portat

a terme les pràctiques

Abans

Usos i costums, acceptaciósocial de la figura de l'aprenent

Aprenents a partir dels 9 anys

Formalització verbal dels com-promisos, normes, drets i deu-res implícits

Inici de les pràctiques senseconeixements previs ni teòrics,ni pràctics

Els aprenents no sempre esco-llien l'ofici, era una contraparti-da al no voler o no poder seguirestudiant

Organitzacions i culturesempresarials simples

El temps de l'aprenentatge notenia data definida

Clar rol d'aprenent. Les respon-sabilitats s'adquirien “in cres-cendo” al llarg del temps

Carrera professional sovint dinsde la mateixa organització ones feia l'aprenentatge

ANOMENEM ALGUNES D'AQUESTES DIFERÈNCIES

c/. Major, 120 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 11 51

Page 23: Parlem de Sarrià n 69

DS_23p

OPINIÓ [El MIEM com a símptoma

ns trobem a l'equadord'aquest mandat (queno legislatura, doncs elsajuntaments, com sí fanels governs autonòmic i

estatal, no legislem, no tenim la capa-citat de dictar i aprovar lleis), que s'ini-cià a mitjans de juny de 2007 i quefinalitzarà també a mitjans de l'any2011. Al llarg d'aquests dos anys desdel grup municipal del PSC hem seguitfidels als compromisos amb els nos-tres votants i amb els veïns i veïnes deSarrià de Ter, expressats no només alnostre programa electoral, també aldiscurs que vam fer el dia de la consti-tució del nou consistori i que hem anatexpressant en paraules i, sobretot, enfets, al llarg d'aquests dos anys a tra-vés de la nostra feina a l'ajuntament. Iel nostre compromís no és altre quemantenir sempre una visió crítica ialhora un esperit constructiu.

Coincidint amb la meitat del man-dat el govern va proposar l'aprovacióinicial del Mapa d'Instal·lacions Espor-tives Municipals (en endavant elMIEM), un document necessari,imprescindible per a futures inversionsen matèria d'instal·lacions esportives,que per mandat de la Generalitat deCatalunya tots els municipis han deredactar i aprovar. El MIEM és undocument que primer ha de fer unaanàlisi de la pràctica esportiva (federa-da i amateur) i de les instal·lacionsesportives (públiques i privades) delmunicipi, per després planificar unasèrie d'accions i inversions de millora a10-12 anys vista.

El MIEM i el seu procés de redac-ció i aprovació serveix, a mode d'e-xemple pràctica, per analitzar el paperque govern i oposició estem jugant, nonomés en aquest tema, sinó com a

símptoma al llarg del mandat. D'unamanera resumida, queda clar que elgovern planteja la seva acció degovern evitant i esquivant el diàleg idebat polític, tan dins el propi governcom sobretot amb el nostre grup, ievita, en la mesura que pot, el debat iparticipació ciutadana.

Seguim el procés del MIEM: desdel primer moment en què vam saberque s'iniciaven els treballs per a laseva redacció, des del PSC de Sarriàde Ter ens vam oferir i posar a disposi-ció del govern i, de manera més espe-cífica, de la regidoria d'esports, perparticipar activament en el procés,amb la voluntat d'aportar el nostrepunt de vista, opinions i propostes. Laregidoria d'esports, el govern, en capmoment ha volgut compartir ni deba-tre el contingut del MIEM; es va limi-tar, dies abans de la presentació públi-ca als clubs esportius, a informar-nosdel treball fet per l'equip redactorextern (Llop Gestió de l'Esport) con-tractat pel govern.

En la sessió ordinària del ple del'ajuntament del mes de maig es vaaprovar, per majoria i amb l'abstenciódel grup municipal del PSC, la propos-ta inicial del MIEM) de Sarrià de Ter.Després d'estudiar el document, desdel PSC de Sarrià de Ter ens vam abs-tenir en la proposta inicial per aquestsmotius:

● La detecció d'algunes mancan-ces en la fase d'anàlisi del MIEM.

● La constatació que el documentinicial era poc ambiciós i molt conser-vador en la majoria de les propostes(definint aquelles que fa dos anys elstres grups municipals ja preveiem).

● La mancança d'alguns equipa-ments i usos en les propostes.

● La confirmació que el MIEM ini-

cial es limita a consolidar les previ-sions, però no ens projecta d'unamanera clara i valenta en matèriaesportiva cap al futur.

● La no participació del nostregrup municipal en el procés d'elabora-ció, malgrat posar-nos a disposició delgovern des del principi.

● La voluntat del PSC de presen-tar propostes de millora durant el perí-ode d'exposició pública.

Malgrat sempre hem manifestatla nostra voluntat de votar favorable-ment la proposta final del MIEM, ente-nent que és un document que reque-reix el màxim consens de tots esgrups, fent-ne una valoració generalpositiva, en tant que podia esdeveniruna eina per tenir una bona fotografiade la pràctica i les instal·lacions espor-tives a Sarrià de Ter, alhora que unaoportunitat per projectar el nostre futuren clau de la pràctica de l'esport, nopodíem votar-hi inicialment a favor siteníem previst fer-hi millores.

D'altra banda des del PSC deSarrià de Ter vam valorar que en el pro-cés de redacció més enllà dels clubsesportius i entitats que organitzen acti-vitat física, no s'havia tingut en comp-te ni a les altres entitats, en especialles associacions de veïns, ni els veïns iveïnes que practiquen esport amateur.

En aquest sentit el PSC vam repa-rar aquesta mancança fent una reunióinformativa per explicar el MIEM, elnostre posicionament i les nostresal·legacions a les entitats esportives i ales associacions de veïns del poble,fent arribar a aquestes darreres unainformació que d'altra manera nohaguessin tingut i possibilitant, amb lacitada reunió, que una de les associa-cions de veïns presentés una al·lega-ció en la línia d'una de les propostes

EL MIEM COM A SÍMPTOMA DEL GOVERN IDEL PSC, A L'EQUADOR DEL MANDAT

Per Roger Casero i GumbauRegidor-portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Terhttp://rogercasero.blogspot.com

E

Page 24: Parlem de Sarrià n 69

DSp24_

OPINIÓ [El MIEM com a símptoma

que contenia la nostra.Així doncs, fidels al nostre com-

promís de visió crítica i esperit cons-tructiu, des del PSC de Sarrià de Tervam plantejar fins a 10 propostes demillora a la proposta inicial del MIEM,propostes en benefici del poble,potenciant la pràctica de l'esport,recuperant la pràctica d'esports quetemps enrere s'havien practicat ipotenciant i definint millor les zonesesportives consolidades i futures.Aquestes són les nostres 10 propos-tes de millora:

1. Enquesta sobre els hàbits fisicoes-

portius de la població de Sarrià de

Ter

Vam detectar que a la fase d'anàlisi himancava. Aquestes dades són espe-cialment rellevants perquè ens apor-tarien una informació més fidel,menys intuïtiva i qualitativament iquantitativa molt important sobretotdels practicants d'esport i activitatfísica no vinculats a clubs i/o entitats.

Vam proposar que es fes l'en-questa o bé que s'extrapolessin lesdades de la darrera enquesta del CCE(segons la Guia MIEM, punt 3.3.),sense que això suposés posposar l'a-provació definitiva, sinó que es formu-lés el compromís d'ampliar aquestainformació.

2. Camp de voleibol exterior

Vam proposar que es construís uncamp de voleibol exterior, ubicat a lazona dels pavellons. El voleibol és unjoc d'equip i el camp estaria a prop delsesports d'equip, pel què podria utilitzar-se per entrenaments dels equips i perl'equip de voleibol existent.

Podria suposar renunciar al campde petanca previst al MIEM a la zona,però també vam proposar que es fés-sin camps de petanca en una ubicaciódiferent a Sarrià de Baix.

3. Nova zona esportiva al Passeig

del Riu

Vam proposar el trasllat de l'actualzona esportiva (porteries) a l'altre cos-

tat de la plaça, possibilitant ampliarl'espai entre porteries, compartint l'es-pai amb les cistelles de bàsquet, ambla possibilitat de pavimentar aquestespai i guanyant d'aquesta manera unanova pista poliesportiva a l'aire lliure.

A la zona propera al carrer JosepPallach vam proposar ubicar-hi campsde petanca i un circuit de salut per a lagent gran, vinculant aquesta zonaesportiva i activitats a les activitats del'equipament municipal El Coro i de l'o-ficina de la gent gran de Sarrià de Ter,ampliant d'aquesta manera l'ofertad'activitat física per a la gent gran.

Amb aquesta nova esportiva esrevitalitzaria l'espai del Passeig del Riu,esdevenint també un espai de relacióintergeneracional de pràctica de l'es-port i activitat física a l'aire lliure(infants, joves, adults i gent gran).

4. Dues pistes de tennis a la zona

esportiva del Centre Cívic la Coope-

rativa

Vam proposar construir dues pistestancades, amb il·luminació artificial a lazona esportiva del Centre Cívic la Coo-

perativa. El control d'accés i la gestióes podria fer des del propi equipamentmunicipal.

Aquesta proposta significaria feruna ordenació urbanística diferent,desplaçant l'actual espai de les ciste-lles de bàsquet en un altre espai dinsla mateixa zona esportiva.

Cal valorar que amb les pistes detennis recuperem un esport que s'ha-via practicat anys enrere a Sarrià deTer, alhora que ampliem l'oferta d'acti-vitat esportiva. És una activitat quepensem que pot tenir molta demanda.

5. Centre de senderisme i BTT a la

zona esportiva del Centre Cívic la

Cooperativa.

Vam proposar la ubicació d'un puntd'informació i un plànol de les rutes iitineraris, disposant d'una bomba pres-sió per botir rodes, caixa eines i farma-ciola, punt d'aigua... Caldria marcar imantenir bé els itineraris (com s'estàfent) i marcar un circuit de footing.

És una acció que podria anar vin-culada també a les altres rutes i sen-ders que transiten pel poble (Ruta del

La plaça dels Vinyers on es podria construir una pista poliesportiva. Foto: Roger Casero

Page 25: Parlem de Sarrià n 69

DS_25p

OPINIÓ [El MIEM com a símptoma

Ter, camí de St. Jaume i la futura viaverda) i relacionada amb l'activitat derestauració del municipi en general idel Centre Cívic en particular. La pro-posta potenciaria la interrelació entrela pràctica de l'esport i el turisme.

6. Piscina coberta

Pel que fa a aquesta proposta, certa-ment la més complexa, d'entrada cal-dria estudiar detingudament la propos-ta que al seu dia havia fet CiU, queconsistia en cobrir i climatitzar la pisci-na actual. Caldria veure si el projecteés viable i si es podria fer ús de la pis-cina tot l'any. En aquest sentit no ente-nem com el grup de CiU, ara al govern,ha renunciat a una de les seves granspropostes, a debatre-la obertament i aposar sobre la taula el seu projecte;entenem que han prioritzat evitarentrar en conflicte amb l'altre grup delgovern.

L'altre opció que vam plantejar ésque es fes una previsió de piscinamancomunada amb altres municipisdel sector nord del Gironès. Aquestaopció requeriria de negociació i pactesmulti-laterals entre els diferents muni-cipis per decidir-ne la possible ubica-ció, construcció i manteniment. Caldriaseguir l'experiència dels municipis dePalamós, Vall-llobrega i Calonge. Amés amb aquesta proposta s'introdui-ria la cooperació municipal com a valorafegit en la gestió d'equipamentsesportius de caràcter supramunicipal.

7. Major definició nova zona espor-

tiva Pla de Dalt

En la proposta del MIEM es contemplael trasllat del camp de futbol a la novazona esportiva del Pla de Dalt, però noes defineixen quins altres equipa-ments han de completar aquesta zonaesportiva.

La proposta del MIEM tambécontempla la reforma de la pistapoliesportiva actual de La Rasa, peròno en preveu el seu posterior trasllat,acompanyant el trasllat del camp defutbol.

En aquest sentit vam proposarque el trasllat del camp de futbol inclo-

gués també la construcció d'una pistapoliesportiva, amb possibilitat de ser,inicialment, coberta. Calia una majordefinició de la nova zona esportiva,tenint present també uns possiblesusos d'aquests espais com a equipa-ments escolars.

8. Pista poliesportiva al Pla dels Vinyers

Estudiant el MIEM vam observar que nohi havia cap previsió d'actuació al barridel Pla dels Vinyers, que és precisamentl'únic barri sense equipaments espor-tius, pel què vam proposar la construc-ció d'una pista poliesportiva a la zonad'equipaments municipal del sector.

9. Sala de musculació

Vam proposar que es pogués habilitaruna sala de musculació a la zona depavellons (nova centralitat esportiva),donant així un major servei no nomésals equips dels diversos clubs espor-tius, sinó que oferint també aquestaoferta a la població en general. La ubi-cació d'aquesta sala de musculaciótambé podria plantejar-se vinculada auna futura piscina coberta o a la novazona esportiva del Pla de Dalt, vincula-da al nou camp de futbol,

10. Excel·lència esportiva - tecnifica-

ció handbol

Finalment vam proposar afegir, dinsles línies estratègiques, l'aposta perl'excel·lència esportiva, acompanyantal MIEM la proposta de petició a laFederació Catalana d'Handbol de ferde Sarrià de Ter un Centre de tecnifica-ció d'handbol al territori.

A nivell de comarques de GironaSarrià de Ter aporta centralitat al trian-gle format per Banyoles, Bordils i Giro-na - Sarrià de Ter.

La construcció d'un nou pavelló, amés, podria significar un revulsiu perreforçar aquesta proposta alhora queuna oportunitat per obtenir finança-ment per a la seva construcció.

Aquestes 10 propostes són unexemple clar del treball del PSC deSarrià de Ter a l'ajuntament, per lamillora del nostre poble, en aquest cas

concret, en matèria de pràctica de l'es-port i instal·lacions esportives. El nostrepaper fora del govern, a l'oposició, és eld'aportar una visió crítica a les propos-tes del govern i sobretot mantenir elnostre esperit constructiu a través deles nostres propostes. A més, pel quefa al MIEM, des del PSC de Sarrià deTer hem estat especialment generososamb el govern, comprometent-nos avotar favorablement la proposta finaldel document abans de conèixer la sorto dissort de les nostres propostes plan-tejades, una generositat que no hemvist, no en el MIEM tampoc en moltesaltres qüestions, al govern.

El MIEM, com el poble, seguirà elseu curs, però el seu procés d'elabora-ció haurà estat una oportunitat perdu-da per debatre, d'una manera oberta,com volem definir, pel que fa a l'es-port, el futur del nostre poble, oportu-nitats que també perdem en altrestemes i matèries... Al final no es tractade valorar si el govern governa o no,sinó de com ho fa... com valorar tambéde quina manera i amb quina actitudplanteja les seves visions i propostesl'oposició...

Pel que fa a nosaltres, el PSC deSarrià de Ter, ens mantindrem fidels,els propers dos anys, al nostre com-promís amb vosaltres, aportant lanecessària visió crítica i l'imprescindi-ble esperit constructiu.

EPÍLEG

Per les informacions de les que dispo-sem, i no precisament facilitades pelgovern, possiblement a la tardor esconfirmarà que el què vam proposardes del PSC pel que fa a la supressiódels serveis socials era l'opciò encerta-da: vam demanar més temps, que elgovern no actués amb pressa i precipi-tadament, a fi d'esperar que des delpropi Consorci de Benestar SocialGironès - Salt es constituís l'area bàsi-ca de serveis socials entre els munici-pis de Sant Julià de Ramis i Medinyà iSarrià de Ter, tal i com el PSC de Sarriàde Ter vam defensar. De seguir el nos-tre consell, el govern s'hauria estalviatmés d'un mal de cap... El temps final-ment ens donarà la raó... ■

Page 26: Parlem de Sarrià n 69

DSp26_

OPINIÓ [“Continuem caminant”

n grup polític municipal,com el nostre, té evi-dentment la funció detreballar i vetllar pel nos-tre municipi. Ens pertoca

crear un projecte polític i gestionar.Però també som una entitat més delpoble. Per això no només treballem permillorar Sarrià des de l'ajuntament,també tenim una petita part de respon-sabilitat (almenys ho veiem així) a l'horade dinamitzar la vida local.

Som gent de poble i fem poble. Ésper això que aquest any hem volgut ferdos actes públics en el nostre municipi.

Un d'ells, la Festa d'Esquerra, aquestany ha estat el tercer any, i per tant jacomença a ser un referent clàssic aprincipis d'estiu. La festa no deixa deser una activitat més, un sopar per a lagent de Sarrià, sigui quina sigui la sevaideologia política. Volem compartiramb tothom la nostra satisfacció per lafeina feta al cap de l'any. Hi hamoments per tot, moments per treba-llar i moments per relaxar-se i passar-s'ho bé. La Festa d'Esquerra, doncs, ésaixò: una festa.

La sardinada, com dèiem, ja ésuna tradició. I ho és gràcies a l'esforçfet pels meus companys i companyes.Organitzar sempre porta molta feina imalgrat tot estic molt satisfeta de la

feina feta. Vull també donar les gràciesen nom de tots els meus companys, ala gent de Sarrià. A les més de 300 per-sones que ens van acompanyar. Espe-rem que el proper any ens puguem tor-nar a veure. Perquè és clar que segui-rem, fent la nostra sardinada. Unafesta del poble.

Aquest any, cal dir-ho, aquesta jor-nada ha coincidit amb l'equador de lalegislatura. Hem fet dos anys de man-dat i ens semblava que era més queoportú fer balanç d'aquests 24 mesos.Com m'agrada dir: donar la cara. Peraquest motiu, des de la secció local

d'Esquerra, vam organitzar el passatdivendres 12 de juny, un acte per repas-sar aquests dos anys al govern munici-pal. La xerrada, celebrada al Coro, estitulava “Continuem caminant” i va ser-vir per repassar la feina feta fins ara,per valorar els compromisos complertsdel nostre programa electoral i final-ment desgranar els projectes de futur.En definitiva, cadascun dels quatre regi-dors d'Esquerra van poder explicar enquin punt es troba cada una de lesseves respectives àrees.

En Jordi Paretas (regidor d'Es-ports, Festes, Joventut i Noves Tecno-logies), tot seguit per Raimon Cros(Serveis Públics, Participació i Barris) ien Sergi Torrentà (tinent d'alcalde, Cul-

tura, Serveis Socials i Gent Gran) vanexplicar quins són els objectius marcatspel que resta de mandat. Van destacarl'esforç fet per “incrementar els ser-veis oferts als ciutadans sense aug-mentar-ne els costos”, cosa que s'haacomplert com ho demostra el superà-vit aconseguit el 2008 (369.000€).

Es va destacar la important feinafeta amb el Mapa d'Instal·lacionsEsportives Municipals (MIEM), Pla d'E-quipaments Culturals o el POUM .Altres accions com la renovació delsserveis socials, les obres als edificismunicipals (Coro, Coope i Ajuntament),

el títol de bus +70, les milloresa la L6, les ampliacions del'Escola Bressol i el CEIPMontserrat, els festivals“Emergent” i “Fila 0, els Tas-tets d'Esports, les obres alPavelló Municipal, etc.

Per acabar l'acte, l'alcal-de, Roger Torrent, va dir quetot aquests èxits es deuen a lafeina feta per tot el governmunicipal. Va destacar “l'es-forç, la lleialtat i la responsabi-litat” demostrada pels setregidors dels dos grups queformen l'equip de govern. I

queda demostrat que la decisió delpacte del canvi (ERC i CiU) va ser encer-tada.

Estem convençuts que fer balançés un exercici molt sa. Estem conven-çuts que de tant en tant és bo parar ireflexionar sobre el que s'ha fet i el quees vol fer. És clar que tots i cadascundels ciutadans de Sarrià pot avaluar latasca feta del govern. Però és evident,també, que a nosaltres ens pertocava,en una data assenyalada com aquesta,fer balanç. Com he dit abans: donar lacara. I la conclusió és que encara ensqueda camp per córrer. Com diu l'alcal-de: “continuem caminant amb la volun-tat d'acabar d'implementar el programaamb què vam començar la legislatura”.

“CONTINUEM CAMINANT”Esther Portilla i BenitoPresidenta de la secció local d'ERC

U

Xerrada d'ERC per repassar la feina fetadurant els dos anys de govern municipal,al Coro.

Sardinada popular per la Festa d'Esquerra, el vint de juny.Fotos: ERC

Page 27: Parlem de Sarrià n 69

DS_27p

ENTITATS [AA.VV. Sarrià de Baix

l proppassat 5 de juny del 2009, a la placeta dela Font va tenir lloc la 2a Festa del Soci de l'As-sociació de Veïns de Sarrià de Baix. Tots elssocis hi van ser convidats i tots van poder gau-dir d'una estoneta de música i degustar dife-

rents coques, cava i refrescos... I amb tota l'empenta de laJunta i el suport dels veïns, a qui hem d'agrair la seva presèn-cia, vàrem assolir una gran afluència de socis, aconseguintfer una festa molt participativa i emocionant.

Aquest any 2009 farà dos anys de la nostra constituciócom a Associació de Veïns. I des d'aleshores, aquesta asso-ciació no ha parat de treballar, pensant i estant sempre adisposició dels nostres veïns en les seves inquietuds i pre-ocupacions. Sense deixar mai de participar en totes aque-lles activitats proposades per l'Ajuntament de Sarrià de Tera la nostra Associació, com ara el Carnaval, el Festival Emer-gent, la Fira del Paper, etc., i col·laborant amb d'altres enti-tats del nostre poble quan ens ho han demanat.

Alguna veu ens ha arribat dient que l'Associació deVeïns de Sarrià de Baix no fa botifarrades, i és que entred'altres entrebancs hi ha el de no solapar dates. Només dirque com a associació ja ens agrada la idea de fer-nos sentiren botifarrades, arrossades i d'altres trobades populars,però la primera i més important finalitat, que és el propòsitamb què es va crear aquesta associació, és la de treballarper a la millora de Sarrià de Baix i el nostre veïnat.

Us volem recordar que ens podeu fer arribar totes lesvostres idees amb la seguretat que nosaltres farem tot elque estigui a les nostres mans per aconseguir-les.

L'Associació de Veïns i Veïnes de Sarrià de Baix està ala vostra disposició als baixos de l'edifici Rafael Masó o alcorreu electrònic [email protected]. ■

2a FESTA DEL SOCI DE L'ASSOCIACIÓDE VEÏNS DE SARRIÀ DE BAIX

LAMPISTERIAJOSEP COMAS

Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - [email protected]

E

Imatges de la trobada a la placeta.Fotos: AAVV Sarrià de Baix

Page 28: Parlem de Sarrià n 69

DSp28_

ENTITATS [AA.VV. Sarrià de Dalt

BONES I MALES NOTÍCIES A SARRIÀ DE DALTFESTA DE PRIMAVERA I REVETLLA D'ESTIU A SARRIÀ DE DALT

omençant per les bones notícies,expliquem que el diumenge 17 demaig es va celebrar la Festa de Prima-vera. Abans del dinar, la quitxalla i eljovent va participar amb ganes i il·lusióen la gimcana infantil i en el quovadis

juvenil. Pel dinar es varen servir uns 270 plats d'arròs i de

pollastre a la brasa. Per les postres tothom va podermenjar i repetir de coca de pinyons i crema.

Aquest any, després del dinar, l'esbart dansairede Fontcoberta ens va fer gaudir durant una bona esto-na d'un variat repertori de danses tradicionals catala-nes. Mentrestant, en set cassoles de fang es cremavael rom juntament amb els altres ingredients necessa-ris per fer un bon cremat: talls de poma, llimona, sucre,canyella i brandy. Tot en la proporció adequada i elabo-rat amb la direcció i supervisió dels experts: el senyorDomingo Infante i el senyor Jordi Pujades. El resultatfinal: tots els assistents varen poder degustar unexquisit cremat que estava “al punt”.

I pràcticament un mes i escaig després, a tornar-hi! El dissabte 27 de juny varem celebrar la Revetllad'Estiu. Aquest any ens havíem decidit per servir unbon entremès, un plat de carn a la brasa i un gelat depostres. Després del sopar, com en els anys anteriors,el conjunt Nova Gamma va amenitzar la vetllada ambun animat ball de revetlla. Finalment, moments abansde la mitja part, varem repartir coca de crema i pinyonsregada amb moscatell. En aquesta festa varem ajun-tar a la vora de 360 persones que participaren d'unaagradable revetlla.

I a la setmana següent de la revetlla vingueren lesmales notícies: la font del molí d'en Xuncla deixà derajar.

Fa més de cinquanta anys es va donar forma a aquesta peculiar font que tenia els seus tres raigs d'aigua bro-llant a dins mateix de la riera. Quan es va començar a parlar del traçat del Tren d'Alta Velocitat a la zona de Sarrià deDalt molts veïns de Sarrià ja temien que aquestes obres podrien afectar a la deu de la font. Després de més de migsegle sense que s'hagi assecat mai, essent ara precisament quan s'ha estroncat la deu de la font del Molí d'en Xun-cla, la causa l'hem de relacionar necessàriament amb els moviments de terres i del subsòl que s'estan efectuantper les obres del TAV.

El sentiment de molts dels veïns del poble és de desànim. Era habitual que periòdicament aquestes personesagafessin les garrafes buides i a peu, en bicicleta o en cotxe anessin a omplir-les d'aigua a la font. Sovint mentreesperaven que poc a poc les garrafes s'omplissin feien petar la xerrada amb els que esperaven el seu torn. Totssaben que difícilment tornarà a brollar aigua d'aquesta font i que no es tornaran a repetir aquestes escenes.

C

Un bon cremat i com a novetat, l'actuació de l'esbart dansaire deFontcoberta per la Festa de la Primavera . Fotos: Joan Puigmal

LA FONT DEL MOLÍ D'ENXUNCLA JA NO RAJA

Page 29: Parlem de Sarrià n 69

DS_29p

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

Precisament, fa unes setmaneses podia llegir en el diari El Punt del dia23 de juliol, un article d'opinió de NúriaEsponellà en el qual es comentava,entre altres coses, el contrast de lesimatges de postal presentades en elrecent programa televisiu de TV3 “Elpaisatge favorit de Catalunya” amb larealitat que amaga el paisatge català,malmès per les infraestructures. L'arti-

cle feia especial referència a les obresdel TAV, com queda recalcat en aques-ta frase: “Resulta que des de l'airenomés hem vist paisatges favorits,però ningú no ens ha mostrat les clive-lles i els traus que amaga el territori. Nil'agonia dels pagesos, ni les feridesque deixarà el TAV.”.

I com que les males notícies no

venen mai soles, també aquests diesobservem molts pins de pinedes pro-peres a Sarrià de Dalt amb la totalitat obona part del les seves fulles seques.Aquest fenomen està evolucionantràpidament i juntament amb l'estron-cament de la font del Molí d'en Xunclaens mostra la fragilitat de la natura iens fa pensar en quines en poden serles causes. ■

Dues imatges que ens mostren la font del molí, actualment sense aigua, i tal com rajava el mes de juny. Fotos: Joan Puigmal.

Page 30: Parlem de Sarrià n 69

DSp30_

a recepta per fer un bonarròs és sempre senzi-lla. Els ingredients sónclars : arròs, gambes,carn, una bona picada,ceba, alls, ... Però el

secret que porta a lligar tots els ingre-dients i que quedi un plat senzill i deli-ciós no és fàcil.

La feina del dia 1 comença benaviat al matí. Unes quantes personesbaixen al local i es dediquen a la des-agraïda feina de tallar les cebes benpetites, trinxar alls, pebrots, treure elbigoti a les gambes ... Així ja tenimuna part de la feina feta i els ingre-dients preparats per només abocar-losdins de la gran paella.

El Sr. Pedro Martínez és un mes-tre alhora de cuinar una bona paella.Ell es lleva ben d'hora i va cuinantmica en mica tots els ingredients queformaran part del plat principal del dia.No sé quin és el seu secret perquèquedi tan bo, tot tan ben cuit al seupunt, ... Tothom sap fer una paella a

casa seva però mai no ens queda igualque a ell !!!

Per tal que el dia sigui un èxitimplica una feinada de part de tothom.Anar a comprar els ingredients, dema-nar a l'Ajuntament que ens porti lestaules i cadires, repartir els cartellsinformant de l'esdeveniment, ... Lagent s'ha d'anar apuntant durant elsdies previs per reservar una cadira i unbon plat d'arròs. El mateix dia 1 baixenuns quants veïns del barri a donar uncop de mà en la col·locació de les tau-les, cadires i els tendals que faran queno ens quedem “cuits” sota el sol.

El tiquet de l'àpat et dona dret alplat d'arròs, pa, vi, aigua i postres. Toti que els comensals sempre es portenun aperitiu per fer més lleugera l'espe-ra per al plat principal. A totes les tau-les surten amanides, olives, patates,embotits diversos, ... Tot per esperarl'arròs. Quan tothom ha acabat demenjar arriben les postres. Habitual-ment es tracta d'un vaset de gelat perajudar a baixar el dinar, però tothom es

porta alguna cosa de casa com coca,galetes, “retorcidos”, o alguna altrallaminadura casolana per acabar d'a-companyar el cafè i fer feliços els mésllaminers.

Quan tot el que és menjar s'haacabat és el moment de moure l'es-quelet per cremar les calories acumula-des. Ara és el moment en que l'EduArribas surt a tocar i cantar per fermoure el personal. La música diverteixa tothom : tan els que ballen com elsque miren els balladors. És una bona fide festa apta per a tots els públics i ques'allarga fins tard. Un dia de diversiósana per compartir amb amics i veïns ique ens deixa una molt bona agradablesensació i ganes de tornar-hi.

Ja només ens queda convidar atothom a participar-hi. Enguany hemtingut un nombre molt elevat de parti-cipants. Però sempre hi ha lloc per amés persones i esperem que l'anyque ve siguem encara més. Animeu-vos a venir i compartir un agradabledia amb nosaltres!■

L

ENTITATS [AA.VV. La Rasa

La paella gran format on es cou un arròs boníssim. Foto: AAVV La Rasa

LA CITA DEL DIA 1 DE MAIG

ARROSSADA A LA RASA

Page 31: Parlem de Sarrià n 69

DS_31p

ENTITATS [AA.VV. Pla del Vinyers

l passat 3 de maig, l'As-sociació de Veïns del Pladels Vinyers va organit-zar una excursió a Barce-lona que va incloure una

visita al Parlament de Catalunya.Vam comptar amb l'acompanya-

ment d'un guia turístic oficial duranttota la visita a Barcelona, que va pas-sar pels principals punts d'interès de laciutat. Al migdia, després de visitarMontjuïc, vam entrar al Poble Espanyolon vam dinar i passejar. A la tarda,després de completar la visita amb unnou recorregut en autocar, vam iniciarel camí de tornada.

En la visita al Parlament, organit-zada amb la col·laboració del nostre veíFidel Rincón, vam poder comptar ambl'acompanyament de la diputada ElenaRibera, que ens va fer de guia i ens vamostrar les dependències mentre ensexplicava el funcionament de la cam-bra legislativa catalana i les activitats

que s'hi porten a terme.El viatge es va fer en autocar,

amb sortida de la plaça dels Vinyers iparada per esmorzar a Malgrat de Mar.

Aquest és el primer cop que l'As-sociació de Veïns organitza una excur-

sió, i la bona acollida que ha tingut ensanima a intentar repetir l'activitat.Aquestes excursions són obertes atothom, però els socis de l'associaciótenen prioritat en la inscripció i un petitdescompte en el preu. ■

VISITA AL PARLAMENT DE CATALUNYAAlbert PijuanAssociació de Veïns del Pla dels Vinyers

E

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: [email protected]

Escales del Parlament de Catalunya. / Foto: Manel Carrillo

Page 32: Parlem de Sarrià n 69

DSp32_

ENTITATS [Consell Pastoral

any 2005 els sarrianencs i sarrianenques vamcelebrar que l'església dedicada a Nostra Sen-yora de la Misericòrdia feia 200 anys. Concre-tament s'havia fet la primera missa el dia deNadal de 1805.

200 anys són molts i des de llavors haplogut molt. La nostra església parroquial situada a Sarrià deBaix no ho ha tingut gens fàcil, tal com podem veure en elrecull dels fets més destacables que es va fer el desembredel 2005:

Any 1791: 11 d'octubre, acord de construcció de l'església.Any 1800: 7 de juliol, permís del bisbe per construir.Any 1805: 22 de desembre, església coberta, primerbateig. 25 de desembre, celebració del primer Nadal.Anys del 1808 al 1814: destrucció de l'església, guerra delFrancès (setges de Girona). Una part es converteix encementiri.Any 1809: Consagració i delimitació parroquial.Anys del 1936-1939: Guerra Civil espanyola, més destruc-ció.Any 1950: Visita pastoral del bisbe Cartañà. Manifesta lanecessitat de reconstruir l'església.Any 1959: Campanya popular per a la reconstrucció.Any 1969: Reformes litúrgiques decretades pel Concili Vati-cà II. Es construeix l'altar nou.Any 1981: Consagració de l'altar reformat (bisbe Campro-don), que guarda relíquies de santa Joaquima Vedruna i elbeat Francesc Coll (el proper 11 d'octubre serà declaratSant).

L'església ha estat i és un espai de pregària i reunió,però també ha servit de refugi en moments delicats, ha

estat i és un lloc de festa (amb concerts), un indret de tro-bada,… En els seus locals hem après un munt de jocs, can-çons, manualitats,… Ens han servit per conèixer nova gent,per fer amics,… L'església i la seva plaça (avui gairebésempre un pàrquing) ens ha ofert un munt d'experiències ide moments de joia que ens costa detallar.

El seu campanar, avui molt malmès, ens assenyalaque ja som a casa en el nostre dia a dia i en les nostresvacances.

Tot plegat no són només pedres, la nostra història valligada a la nostra església. Malgrat que en diferents etapess'han anat fent reformes i millores, el pas dels anys esdeixa veure en diferents racons de l'edificació. En aquestsmoments el campanar necessita una intervenció ràpida iuna part del teulat central també. El projecte està forçaendavant i s'està parlant amb diferents entitats (Bisbat,Ajuntament, Diputació,…) per mirar de poder entre totssufragar l'import de les obres. Tot i això sembla que demoment no s'arriba a tot.

Nosaltres no defallim i es faran diferents col·lectesextraordinàries per ajudar en les obres i altres accions queestan en estudi. La generositat i l'estimació de tots per lescoses que formen part de la nostra vida sempre ha permèssuperar les dificultats. És per això que sabem que mésaviat o més tard aconseguirem diferents donatius o aporta-cions per tirar endavant la restauració de la nostra església.

Es poden fer donatius en les diferents col·lectes,directament al mossèn o a algun membre del ConsellParroquial o al compte que la parròquia té a l'oficina de “laCaixa” al carrer Major (si algú necessita un rebut per des-gravar a hisenda ho pot demanar al mossèn).

Moltes gràcies a tots per la vostra col·laboració.

REFORMES A L’ESGLÉSIA MISERICÒRDIAConsell Pastoral

L’

El campanar de l'església necessita una intervenció ràpida. / Foto: A.Vila

Page 33: Parlem de Sarrià n 69

DS_33p

DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

EXCAVACIONS A LA VIL·LA ROMANA DEL PLA DE L'HORTA

Lluís Palahí Grimal

a Universitat de Gironatreballa des de fa moltsanys en l'estudi del terri-tori en època antiga i l'any2008 va iniciar un ambi-ciós projecte d'I+D+I amb

l'objectiu d'analitzar les transforma-cions del nord-est peninsular al llargdel s.I a.C., moment cabdal per a lahistòria del territori, ja que s'hi apreciael procés de transició que condueix deles velles estructures socials, políti-ques, econòmiques i culturals ibèri-ques cap a les que va imposant elpoder nouvingut de Roma .

És en aquest context que l'any2008 es varen iniciar els treballs d'ex-cavació a la vil·la romana del Pla del'Horta. Bé, podríem dir en realitat quees varen reiniciar, ja que l'existència deles restes d'una vil·la romana a l'indretera coneguda des de l'any 1970, quandurant les obres de construcció d'unbloc de pisos es varen posar al desco-bert les restes de tot un seguit demurs, estructures i, sobretot, pavi-ments de mosaic. Després d'una inter-venció d'urgència que tenia com aprincipal objectiu recuperar els esmen-tats mosaics, que foren extrets, lesrestes descobertes es varen tornar acolgar, integrant-les en una zona d'es-barjo i desplaçant l'edifici projectat aun indret proper.

LA SITUACIÓ DE LA VIL·LA

Per entendre la vil·la cal comprendre lamentalitat de les classes privilegiadesde la societat romana. Els grans pro-homs de les ciutats eren a la vegadadestacades personalitats de la vidapolítica i social i importants homes de

negocis, molts dels quals basaven laseva riquesa en la possessió i explota-ció de la terra. Per aquests personat-ges resultava cabdal projectar una ade-quada imatge de si mateixos, era elque s'ha denominat com l'autorepre-sentació, és a dir, la manera com esrelacionaven amb els seus conciuta-dans i eren vistos per aquests. Enaquest context la riquesa i poder d'a-quests personatges no s'expressavasolament en les aportacions que feiena la ciutat en forma de donació d'edifi-cis (banys, temples...), o de donacionscom el repartiment de queviures, ol'organització de jocs i espectacles pera la gent, sinó també a través de laseva casa. Aquesta era un reflex delseu propietari i la seva riquesa i magni-ficència eren un reflex del seu poder.Això no es limitava a una rica ornamen-tació, sinó que creava la necessitatd'uns espais molt determinats (salesde recepció i reunions, espais de lleu-re, banys...), que requerien una gran

quantitat d'espai per desenvolupar-secorrectament. Ciutats com Gerundapresentaven forts impediments perconstruir-hi grans cases, sobretot perla limitació d'espai, sempre constrenyi-da per les muralles i pels mateixoscarrers que impedien el creixement enextensió dels habitatges. Per això elsgrans i rics personatges de la ciutatsolien construir les seves residènciesa l'exterior del recinte murat de la ciu-tat. Això els permetia traslladar-se dià-riament a la ciutat per realitzar-hi lestasques inherent als seus càrrecs inegocis i al mateix temps disposard'espai suficient per construir una casa“adequada” a les seves necessitatsd'autorepresentació. Aquestes són lesconegudes com a vil·les suburbanes.En elles hi és present, com a quasitotes les vil·les, la vessant productiva,amb instal·lacions per la recollida itransformació dels productes delcamp, però hi pren una gran importàn-cia la casa.

EL PROPIETARI DE LA PLANADE SARRIÀ EN ÈPOCA ANTIGA

L

Planta general d ela zona excavada amb la indicació dels àmbits descrits al text.

Page 34: Parlem de Sarrià n 69

LA VIL·LA DEL PLA DEL'HORTA ÉS UN EXEMPLECLAR DEL QUE EREN LESVIL·LES SUBURBANES,TANT PER UBICACIÓ COMPER ESTRUCTURA

La zona del que actualment ésSarrià era un terreny pràctica-ment sense edificar, ocupat percamps, amb un camí que venintdel nord resseguia el que actual-ment és el carrer Major delpoble, travessava el riu per lazona on actualment se situa elpont de l'Aigua i resseguia l'ac-tual Pont Major fins arribar a laciutat, a la qual entrava pel por-tal de Sobreportes, que no enva era coneguda antigamentcom la porta de les Gàl·lies.Aquest camí era conegut pelsromans com la Via Augusta i era elprincipal eix de comunicació nord-sudde la península Ibèrica i lloc de pasobligat per viatgers i comerciants. Lasituació de la vil·la a la zona del Pla del'Horta, lleugerament elevada respecteal riu i la via, la feia clarament visibleper tot aquell que s'apropés a la ciutatde Gerunda. La gran quantitat d'edifi-cacions que composaven la vil·la, ambedificis de caire industrial a la zonabaixa i la gran casa presidint el conjunt,no feien altra cosa que mostrar lariquesa econòmica i l'alt nivell socialdel propietari. A més, el lloc triat, molta prop d'una riera i contra la vessantd'un turó, aportava a la casa altres ele-ments com la disponibilitat d'aigua iuna certa protecció contra els agentsnaturals, en aquest darrer cas reforça-da per l'existència de tot un seguit d'e-dificis industrials que l'envoltaven iarreceraven, fent-la visible però almateix temps protegint-la.

LES EXCAVACIONS

Els treballs iniciats l'any 2008 estanposant al descobert una part de la casadel propietari dins el gran complex querepresentava la vil·la del Pla de l'Horta.Les restes posades al descobert finsara configuren un conjunt en aparençahomogeni d'estances distribuïdes a

l'entorn d'un pati central. Aquest, envol-tat per tres dels seus costats per sen-gles ambulacres o passadissos porti-cats, estava presidit per la banda demigdia per un nimfeu. Als costats est inord del pati se situaven tot un seguitde grans estances, pavimentades ambmosaic, destinades a menjadors (tricli-nia) i sales d'estar. Per contra, a les ban-des sud i oest, encara en excavació, elpati apareix com un element clos, aïllatdel que hi ha més enllà, però amb unesportes que facilitaven la connexió ambels espais exteriors.

La zona del pati era un espai aïllat,al qual s'accedia des d'un segon patisituat a l'est travessant un passadíspavimentat amb mosaic. A la dreta delvisitant que accedia al sector se situa-va primer una gran estança (A5), pavi-mentada amb opus signinum, que pre-sentava la seva porta principal a l'est ique sembla que estaria relacionadaamb les tasques domèstiques de lacasa. A la banda esquerra li quedavendues estances més (A1 i 2). Aquestesgrans habitacions varen ser excavadesen bona part als anys setanta i tenienpaviments de mosaics que varen serextrets en aquells moments. Es tractade triclinis, sales menjador per rebreels convidats i celebrar-hi sopars ambels amics. Avançant pel passadís (A4)s'arribava al pati. Com ja hem dit,

aquest estava dotat de tres passadis-sos, dos dels quals almenys (nord iest) pavimentats amb mosaic. A lazona central del pati, pavimentada ambopus signinum, s'hi ubicava un grannimfeu. Aquesta font monumentalocupava tot el frontal de migdia delpati i presentava una forma allargassa-da on s'alternaven les zones curvilíniesamb estructures quadrangulars.Aquesta font, que devia anar ornamen-tada amb escultures i jocs d'aigua,constituïa un decorat, un rerefons pen-sat per ser observat des de les salessituades a tramuntana. Aquestes sóndues grans sales (A15 i A8/10) pavi-mentades amb mosaic i amb una fun-ció similar a les que es disposaven allevant, espais de descans on el pro-pietari i els seus amics podien gaudirdel descans, d'un bon àpat i unaamena conversa mentre al pati amb elrerefons del nimfeu es desenvolupa-ven espectacles musicals, de teatre ode ball. Al nord de l'àmbit 15 i connec-tat per una porta amb aquest se situauna de les estances més peculiars deles excavades fins ara. Es tracta d'unasala circular, de rajols, dotada d'hipo-caust. Aquesta mena de sales sónmolt habituals en context termals,emprades com a saunes (sudatorium).El problema, en aquest cas, és que lesestances excavades fins ara i que es

DSp34_

DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

Treballs d'excavació

Page 35: Parlem de Sarrià n 69

DS_35p

DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

relacionen directament amb aquestespai no tenen un ús termal i per tantsembla que caldrà cercar una altrainterpretació per la sala. Massa petitaper ser un menjador, segurament estracta d'una sala calefactada de caireprivat, destinada a lloc de descans al'hivern, un espai polivalent, resguar-dat i calent on mantenir converses pri-vades i íntimes o llegir. Entre elsàmbits 10 i 5 un passadís permetiaanar cap a la zona nord fora del pati.Aquest passadís va ser posteriormenttapiat, potser en el mateix moment enquè l'àmbit 8/10 va ser dividit pel cen-tre creant dues petites habitacions.Aquesta divisió es va fer de formabarroera i el nou mur es va construirdirectament sobre el mosaic, enaquests moments ja inutilitzat. Tambéuna porta que comunicava aquestescambres amb l'àmbit 15 va ser tapia-da. Totes aquestes reformes es devienproduir en un moment tardà dins lahistòria de la vil·la, en el qual el nimfeui les sales del seu entorn ja no com-

plien la seva funció original. Ho demos-tra el mosaic del passadís (A4) que vaser reparat, però no ja amb noves tes-sel·les sinó col·locant fragments d'o-pus signinum com a pegat allà on elpaviment original apareixia malmès.

Fora del pati, a la banda oest, s'hacomençat a excavar una estructura qua-drangular de grans dimensions, folradaen opus signinum i que inicialment haví-em interpretat com a part d'un conjunttermal, pensant que es tractaria d'unapiscina d'aigua freda (natatio). L'excava-ció realitzada fins ara, encara parcial,sembla descartar aquesta interpretació,atesa l'escassa profunditat de l'estruc-tura, el pendent del seu paviment i,sobretot, la seva relació amb una sego-na estructura allargassada, disposada amigdia i amb la que es connectava a tra-vés d'una canalització. Aquest sectorara per ara planteja més preguntes queno respostes. Les dues estructuresconnectades semblen indicar una circu-lació de líquids, idea reforçada per l'e-xistència en la més meridional de les

dues d'uns possibles brolladors a labanda sud. Fins que no s'acabi l'excava-ció no podrem saber si es tracta d'ins-tal·lacions de caire industrial, és a dir,uns dipòsits per la decantació delíquids, o d'elements ornamentals d'unsegon pati d'esbarjo, o sigui, un segonnimfeu. Sigui com sigui, dues cosessón segures. Per una banda, l'existèn-cia d'una porta que comunicava aques-ta zona amb el passadís A4 (posterior-ment tapiada) demostra que no es trac-ta d'espais aïllats i separats. Per altrabanda, sabem que en un momentdonat tot el sector va ser esborrat, esvaren cobrir els dos dipòsits i es vacol·locar un paviment d'opus signinumque va cobrir tot el sector. Aquestaimportant reforma va implicar l'elevaciódel nivell de circulació de la zona gaire-bé un metre i mig, quedant molt mésalta que el sector del pati. Això no sola-ment es va fer aquí, sinó que la presèn-cia d'aquesta elevació del nivell tambées detecta a la zona situada a l'oest del'àmbit circular (A19).

Vista general del sector excavat des de l'est

Page 36: Parlem de Sarrià n 69

CINC CENTS ANYS D'HISTÒRIA IUNA EVOLUCIÓ COMPLEXA

El que hem descrit fins ara correspona una visió simple i coherent del queera aquest sector de la casa i la sevaevolució, però la realitat és molt méscomplexa i tot just comencem a intuir-la. Els diferents sondeigs realitzats ales habitacions, per sota dels pavi-ments actualment conservats, ens hanmostrat una evolució de l'edifici moltmés complicada del que podria sem-blar a primer cop d'ull. Vegem algunsexemples en aquest estadi encara pri-mari de la investigació.

A l'interior de l'àmbit 1 es varenlocalitzar dos murs (un al centre de lacambra i l'altre integrat com a fona-

mentació del mur est), que correspo-nen al moment fundacional de l'edifici.A diferència de tots els altres murs dela vil·la que empren el morter com aelement aglutinador, aquests estan lli-gats amb fang i són les úniques restestrobades fins ara de la vil·la original, unassentament que hem de remuntar amitjans del s.I a.C., molt poc desprésde la fundació de la ciutat de Gerundai que mostra com els primers habitantsde la ciutat ràpidament varen repartir-se el territori de l'entorn i el varen ocu-par per la seva explotació.

Per apreciar la complexitatestructural de l'edifici no cal canviard'habitació. Al mateix àmbit 1 i al pas-sadís 4 situat immediatament al nordtrobem elements que ens mostren

com va anar canviant la fesomia de l'e-difici. Adossat al mur de pedra i fanges va construir una estructura allargas-sada, dividida interiorment per muretsde rajols i emprant grans rajoles planescom a paviment, la utilitat de la qualencara no ens resulta clara. Aquestaestructura, que empra ja el mortercom a element aglutinador, és anterioral canvi radical que es va produir a lavil·la, segurament en època augustal(al canvi d'era), quan l'edifici original vaser completament destruït i al damuntes va construir una nova vil·la, mésgran, sòlida i luxosa, amb parets demorter. Però fins i tot després d'aques-ta gran reconstrucció, la seva aparençaencara no era la que podem apreciaravui dia. El passadís 4 no existia i per

DSp36_

DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

Vista general del pati amb el nimfeu al fons desde l'interior de l'A15

Restes del mosaic de l'A10 malmès per la cons-trucció d'un nou mur

Sondeig realitzat entre els A4 i 1, on s'aprecia la gran quantitat de murs iestructures que marquen els canvis en la forma de l'edifici.

Detall del mosaic del passadís A4.

Page 37: Parlem de Sarrià n 69

DS_37p

DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

tant l'àmbit 1 era més gran. El seupaviment era d'opus signinum. La tro-balla d'un tram de canalització provi-nent del nord i que es dirigeix cap alpati, ens indica que segurament enaquests moments ja existia el nimfeu,que aprofitaria la canal o com a porta-dora d'aigua o, més probablement,com a desguàs.

Però també l'estructura del patiera diferent. En aquests moments lazona que actualment ocupa el passa-dís nord (A4) era ocupada per una salaamb paviment d'opus signinum deco-rat amb tessel·les negres que fan undibuix de rombes. Tampoc el passadísest existia i el nimfeu era més llarg. Defet si es mira la planta de la font s'apre-cia com aquesta per la banda oestcomença amb una estructura quadra-da, després agafa una forma convexa,la zona central és rectilínia i acaba amb

una altra forma convexa a la qual s'haafegit al davant una estructura quadra-da. En realitat aquesta no devia ser laseva aparença original. El nimfeu deviaser simètric, com de fet solen sermajoritàriament en època romanaexcepte si hi ha problemes d'espai.L'extrem est se situaria on ara hi ha el

passadís (A3). Per tant, el que va suc-ceir és que en el moment en què es vafer una de les reformes del sector queva implicar la construcció de l'àmbit 1 idel passadís A3, es va haver de tallarpart del nimfeu. Per mantenir una falsasensació visual de simetria es va cons-truir una segona estructura quadrangu-lar al nou extrem est, de tal forma queper l'espectador situat a una de lescambres de la banda nord el nimfeupresentava un acabat similar en elsseus dos extrems.

I aquí no acaba la història. Laconstrucció dels passadissos i de l'A1amb la seva configuració final, ja ambel paviment de mosaic, va suposar l'e-liminació de part de la canalització quetravessava la zona de nord a sud.Aquesta ja no entrava al pati com feiaantigament i s'hi va afegir un nou tramen direcció sud .

I tampoc seria aquesta la configu-ració final de l'espai, ja que sabemque, com a mínim, el sector va patiruna reforma més quan va deixar de serun espai privilegiat per l'oci i es vaaprofitar per construir-hi cambres mésmodestes, eliminant els mosaics oreparant-los amb paviments més

modestos d'opus signinum.Aquesta successió de canvis i

reformes es pot fer extensible a totesles altres estances excavades. Podemveure'n alguns exemples.

Els àmbits 8-10 varen patir tambéalgunes transformacions. Per unabanda el paviment de mosaic desco-bert en aquesta zona no era el sòl ori-ginal, ja que per sota es conserven res-tes d'un paviment d'opus signinummés antic. A més, en una reforma pos-terior es va dividir l'espai en dues cam-bres diferents i es va tapiar la portaque comunicava aquestes cambresamb l'àmbit 15.

Com a darrera dada val a dir que elfinal de la vil·la no va ser el final de l'o-cupació del lloc. En diversos espais,sobretot a la zona sud de l'edifici, s'hanlocalitzat murs construïts al damuntdels nivells d'abandonament, mostrantuna “vida entre ruïnes”, és a dir, que uncop l'edifici ja estava abandonat i migenderrocat es varen aprofitar algunsdels murs que es conservaven dem-peus com a tancament de noves cons-truccions, moltes vegades simplesbarraques d'una sola habitació ocupa-des pels treballadors que seguien con-reant i explotant el territori.

REFLEXIÓ FINAL

Les dues campanyes realitzades a lavil·la del Pla de l'Horta han permèsposar al descobert una superfície supe-rior als 800 metres quadrats. Lesestructures aparegudes ens dibuixenuna zona d'esbarjo i descans del propie-tari. En un moment que hem de situaral s. II d. C. (sobretot atenent a la tipolo-gia dels mosaics), la zona adquireix laseva configuració més plena, amb unpati presidit per un gran nimfeu i al vol-tant del qual s'articulaven tot un seguitd'estances destinades a menjadors,sales d'aparat i zones de descans. Peròels sondeigs realitzats demostren queens trobem davant una realitat moltmés complexa.

Per començar ha quedat clara-ment establert que la vil·la té el seuorigen en època republicana, probable-ment en una data no massa allunyadade la data de fundació de la ciutat de

Restes de l'hipocaust (sistema de calefacció) de l'àmbit circular (A19)

Page 38: Parlem de Sarrià n 69

DSp38_

Gerunda. L'edifici va ser completamentreformat en època augustal, substituintels antics paraments de pedra i fang perun ús massiu del morter.

El pati amb el nimfeu podrien per-tànyer ja a aquest moment tan reculatde l'existència de la vil·la, potser ambuna estructura més senzilla, formadaper un pati amb una o dues grans salesd'aparat situades a la banda nord, unade les quals almenys aniria pavimenta-da amb un paviment d'opus signinumdecorat amb tessel·les negres

Ja hem dit que sembla que és als. II d. C. quan aquest pati adquireix laseva configuració més completa i uni-tària i es connecta a la resta de la vil·laper un passadís que travessa d'est aoest tot el sector. Tot i això, en unafase posterior, el sector va canviar radi-calment de funcionalitat. Els mosaicses reparen amb pegats d'opus signi-num i es basteixen nous murs directa-ment sobre els antics mosaics. A aixòcaldria afegir les restes d'escòria deferro localitzades al pati i la redecoració

d'alguns àmbits amb arrebossatsmodestos que porten a pensar en unafunció més utilitària o industrial peraquest sector en els darrers momentsd'existència de la vil·la.

Aquest fenomen cal relacionar-lotambé amb l'obliteració del praefurniumque alimentava l'A19 i l'elevació delnivell de circulació de tota la zona nord-oest amb l'obliteració d'elements comla gran estructura que encara no sabemsi és piscina o dipòsit i el tancamentd'algunes portes aïllant aquest pati detot el sector occidental i meridional.

Com es pot apreciar, l'excavacióha aportat algunes explicacions peròha posat sobre la taula moltes mésincògnites. Solament la continuació dela investigació, amb noves excava-cions i un estudi molt profund de lesestructures i materials descoberts,permetrà anar clarificant aquest tren-caclosques tan apassionant que és lavil·la del Pla de l'Horta i a partir d'ell lavida dels nostres avantpassats enèpoca antiga.

UN DARRER COMENTARI. LACONSERVACIÓ

El projecte d'investigació no s'acabaamb l'excavació del jaciment. Posar aldescobert un patrimoni tan importantcom la vil·la del Pla de l'Horta compor-ta unes responsabilitats referents a laseva conservació i, si és possible, laseva adequació per fer-lo accessible atota la ciutadania, nacional i estrange-ra, interessada en la cultura i el patri-moni. Per això, un cop finalitzada lacampanya d'excavacions d'enguanys'han iniciat els treballs de consolida-ció de la vil·la. Aquests treballs s'haniniciat amb la consolidació de les pintu-res i arrebossats dels murs (els estucs)i dels paviments de mosaic, els ele-ments més delicats dels posats al des-cobert fins ara. Aquests treballs resul-ten essencials si volem conservar allòque cada any anem posant al desco-bert. ■

DOSSIER D’HISTÒRIA [excavacions vil·la romana

Page 39: Parlem de Sarrià n 69

DS_39p

CULTURA

ÀREA DE CULTURA: espectacles, exposicions, cursos,literatura, la flama del Canigó, Fons Artístic deSarrià, biblioteca

n el marc del centre parroquial i amb l'ajuda dels seus mem-bres, un any més es va celebrar el FILA ZERO, que va constarde música i teatre.

El cicle d'aquest any va començar amb la GIRONABANDA BAND, una curiosa banda de més de 50 músics de

totes les edats i tots els nivells musicals, que units sota la batuta del direc-tor fa que soni de meravella. Cal destacar la tasca del director per unirtanta gent i, amb la diversitat que hi ha, perquè aquesta orquestra rutlli.

En l'últim espectacle de la temporada vam optar per un monologuis-ta, Nando Masaneda i la seva “De cap a nap i de nap a peus”, una comè-dia surrealista dins el teatre de l'absurd, carregada de disbarats i de mis-satges que no toquen ni a dalt ni a baix, però sí que toquen al mig, i demanera ben tocada.

Un any més, contents d'aquesta nova edició i ja preparant amb entu-siasme la propera ■

"L'alienació de l’estrangerDel 30 d'abril al 22 de maig a la Sala Patronat

questa exposició de l'artista Mazanec Radu Paul és el projecte guanyador d'un accèssit de la Beca-Ajuda Fundació Fita.

Amb un clar predomini del color sobre les formes, les obres de Mazanec Radu Paul establienun evident contrast entre elles. Mentre unes oferien la seva visió d'homes i dones en el seu entornquotidià, ple de colors i detalls, altres presentaven rostres humans entre ombres, gairebé apun-tats, sense massa definició, només intuïts. Aquí els colors triats eren el negre i el gris en tots els

seus matisos.Elements humans, però també de naturals com els arbres i les flors, sorgien de les obres de Radu Paul amb

un realisme que sobtava perquè no provenia precisament de les línies i les formes, sinó del propi color.■

“Oriol Garcia,dibuixant de còmic”Del 28 de maig al 17 de juny a la Sala Patronat

na completa exposició organitzada arran del Festival del Còmic de Torroella de Montgrí i l'Estartit2008, on es va retre un homenatge al reconegut dibuixant Oriol García.

La integraven més d'una vintena de plafons que reproduïen els seus dibuixos. Cavallers, espa-ses, reis, malvats i drags imprimien de dinamisme la sala Patronat amb les seves accions. Bande-res i escuts ens transportaven a un món d'èpiques batalles, mentre els textos ens parlaven d'ho-

nors, lleialtat i valor.L'Oriol García posa la seva genial traça de dibuixant al servei de l'univers imaginatiu dels contes. ■

Sergi Torrentà, tinent d'alcalde i regidor de Cultura. / Cristina Vicedo, Àrea de CulturaPresen Serrano, Centre Cívic La Cooperativa. / Anna Mª Fornells, Biblioteca Emília Xargay

cultura

EXPOSICIONS

EFila Zero

A

U

Page 40: Parlem de Sarrià n 69

DSp40_

DOSSIER D’HISTÒRIA [sarrià terra de pascultura

l dimarts 30 de juny es vacelebrar a l'edifici El Corola cloenda de cursos itallers 2008-2009. Es vacelebrar el tancament dels

tallers de l´Oficina de la Gent Gran jun-tament amb la cloenda del curs de For-mació d´Adults del centre cívic La Coo-perativa.

L'acte es va iniciar explicant unconte i a la vegada representant-lo grà-ficament.

L´alcalde de Sarrià de Ter, RogerTorrent va tancar l´acte felicitant elsassistents per la seva participació enles activitats i els va encoratjar a conti-nuar en aquesta línia de participació enles activitats portades a terme en elpoble. Tot seguit, l´alcalde de Sarrià vafer entrega dels diplomes dels cursos itallers.

El treball conjunt de l´Oficina de laGent Gran i el curs de Formaciód´Adults té un bagatge de tres anys. Lacol·laboració ha estat fructífera perquèha creat una major difusió i participacióde les activitats portades a terme enels dos espais, és a dir, els usuaris delcurs de formació del Centre Cívic assis-teixen als tallers del Coro i els del Coroassisteixen a activitats puntuals delCentre Cívic.

Fent una valoració dels cursos itallers del Centre Cívic La Cooperativapodríem constatar que cada any tenimmés alumnes i també els usuaris ensfan demanda de xerrades o tallersconcrets.

Aquest curs han passat per lesnostres aules uns 160 alumnes aproxi-madament. Les edats són variades,des dels més menuts amb el curs decuina infantil i la xerrada d´astronomia“Hi havia una vegada... un muntd´estrelles” , de mitjana edat amb elscursos de cuina, informàtica avançada ianglès, i d´edats més avançades ambels cursos de pintura, tall i confecció,informàtica básica, entre d´altres.

S´han introduït cursos nous com elde Photoshop, cuina infantil, l´Escola deTeatre del Gironès, taller de DefensaPersonal per a Dones, taller de Bisuteriai un curs d´Introducció a la fiscalitatd´autònoms i societats civils, organitzatpel Col·legi d´Ambientòlegs de Girona.

Des de l´àrea de Cultura hi ha unapreocupació constant per oferir, a tra-vés del Centre Cívic, un ampli ventalld´activitats noves i originals a tota lapoblació.

Les xerrades portades a termehan estat dirigides a tots els sectors dela població. Per als nens i nenes del

CEIP Montserrat es va fer la xerrada“Gradua´t en Energia” portada a termepel Col·legi d´Ambientòlegs de Girona.

Per poder orientar les mares ipares sobre el tema actual d´internetes va fer la xerrada “Internet Segura”a càrrec de Mossos d´Esquadra i encol·laboració amb l´AMPA del CEIPMontserrat i l´AMPA de l´IES NarcísXifra.

I per la tercera edat es va portar aterme la xerrada “Penses o et llences”a càrrec de la Policia Local de Sarrià deTer, i “Prevenció de delictes al domici-li” a càrrec de Mossos d´Esquadra.

En les exposicions, com cada anyha ha participat la comunitat educativadel poble, l´escola Montserrat i l´escolabressol Confetti al mes de març en lesJornades de la Dona Treballadora.També hem gaudit del fotògraf saltencMartí Artalejo i de l´artista gironina Isa-bel Rodríguez.

L´oferta de cursos, tallers, exposi-cions i xerrades ha estat àmplia, inten-tant poder incloure diversos temes ique fossin de l´interès de tots elssarrianencs.

Us convidem al nou curs 2009-2010 i a visitar la renovació del CentreCívic amb una nova imatge i un noupunt de benvinguda a la planta baixa. ■

l 16 d´abril es va inaugurarl´exposició Desconcer-tART de l´artista gironinaIsabel Rodríguez. La pre-sentació de l´acte va anar

a càrrec del 1r tinent d'alcalde LluísAymerich.

Amb una cinquantena d´assistentsa l´acte, l'artista va explicar com haviagaudit preparant les obres i alhora fent-ne el muntatge a la sala d´exposicions.Va agrair al poble de Sarrià de Ter l'opor-tunitat que li havia donat d'exposar en elCentre Cívic.

La seva obra va estar exposada

del 16 d´abril al 29 de maig.Era la seva primera

exposició, encara que laseva trajectòria en la pintu-ra abraça des de la joven-tut.

Mabel, aquest és elseu sobrenom artístic, ensha fet gaudir d'una salad'exposicions dividida enpetits racons, cada espai dels qualsrespirava un art diferent; racons eso-tèrics, ètnics, africans i ambients quemovien a la relaxació.

L'artista va omplir la sala de

colors especials barrejant l'art enpaper i l'art floral, i el resultat va serrespirar un ambient d'harmonia que etfeia recórrer a poc a poc cada espai iobservar en cada quadre allò que laseva autora volia transmetre.■

Cloenda del curs 2008-2009

“DesconcertART”Del 16 d'abril al 15 de maig a la sala gran del Centre Cívic La Cooperativa

E

E

Page 41: Parlem de Sarrià n 69

ls premis literaris SantJordi han complert gaire-bé 3 dècades i han conso-lidat un any més l'àmpliaparticipació d'escriptors

novells vinguts des de tots els territo-ris de parla catalana.

També els premis en les catego-ries infantils s'han convertit en unabona eina educativa. Un any més elCEIP Montserrat s'ha engrescat acol·laborar amb l'Ajuntament en l'or-ganització d'uns lluïts premis literarisper a tots els alumnes del centre, tot ique s'hi poden presentar també nensi nenes que no estiguin escolaritzats aSarrià. Es van lliurar els premis eldivendres 24 d'abril a la tarda a l'esco-la Montserrat. Els guanyadors de lesdiferents categories van recollir orgu-llosos el seu premi enmig dels aplau-diments dels seus companys de clas-se, de tota la comunitat educativa itambé de pares, mares i avis. I peracabar, el grup “Fefe i companyia”van oferir un espectacle de música idanses on tots els nens van participar.

Pel que fa a la participació en lescategories literàries per a adults, no éscap tòpic comentar l'excel·lent nivellde qualitat de la majoria de treballspresentats enguany, i l'extens currícu-lum dels guanyadors ho demostra.Guanyadors i finalistes d'altres certà-mens i amb algunes obres editades,els guardonats dels Premis Sant Jordide Sarrià de Ter solen ser persones

amb una gran inquietudper la literatura que,sense ser professionals,volen compartir amb elpúblic en general la sevavisió creativa.

El moment en quèes lliuren els premis ésmolt important per a totsells. A les seves obreshan bolcat molts senti-ments. S'han esmerçatper trobar la paraulajusta, per comunicar, perestablir el fràgil pontentre l'escriptor i elsseus lectors. Premis literaris com elde Sarrià suposen un reconeixement atots els seus esforços.

L'àrea de Cultura va començar apensar, doncs, a trobar un escenariadient per celebrar el que no deixa deser una festa de la literatura, i perdonar l'oportunitat als guardonats decompartir amb tots els assistents al'acte la seva alegria i gratitud. Així, eldissabte 25 d'abril es van lliurar elspremis de la 29a edició del concursliterari Sant Jordi, als jardins de l'HotelNord Gironí. I ho va fer en el transcursd'un agradable esmorzar en què elsparticipants del concurs, regidors del'ajuntament i públic assistent vanxerrar distesament sobre tot de temesliteraris i culturals.

L'acte va ser presentat i conduïtde manera magistral pel sarrianenc

Josep M. Sansalvador. Un a un, vanser entregats per l'alcalde de Sarrià deTer, Roger Torrent, tots els premis. Enla categoria de Narrativa el guanyadorva ser el valencià Santiago Diaz i Canoper l'obra “L'OLOR DE LA MORT”.En la de Poesia, el barceloní AlbertGarcia Elena per l'obra “CONTROL DEMOT” i en l'apartat d'Haikus-sms, enFrancesc Orenes i Navarro de SantJulià de Vilatorta. En tots els casos elspremiats van llegir fragments de lesseves obres. I en el cas dels Haikus,en Francesc Orenes va fer també unainteressant introducció al món d'a-questa especial escriptura originàriadel Japó i va embadalir tots els assis-tents. El violoncel d'Helena Tikhmano-vich va cloure l'acte interpretant breusfragments musicals i “El cant delsocells” del mestre Pau Casals. ■

DS_41p

CULTURA

Premis Sant Jordi 2009

E

Josep Ma. Sansalvador i l'alcalde Roger Torrent amb els tres guanya-dors dels Premis St.Jordi 2009. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

Page 42: Parlem de Sarrià n 69

DSp42_

DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a Leóncultura

florsEmília Cristina

A Sarrià des de 1970Gràcies per la seva confiança

Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

l Doctor JosepGarriga i March,nascut el 1909(per tant,enguany fa cent

anys) ha estat, a part delmetge del poble durantmolts anys, compositor desardanes. És per això que enl'any del seu centenari, laseva família conjuntamentamb l'Ajuntament de Sarriàde Ter ha pactat cedir part del'arxiu documental familiarrecollit al llarg de totsaquests anys al municipi. Elgruix dels documents fanreferència principalment ales partitures de les sarda-nes creades pel Dr. Garriga ialtres documents gràfics iescrits d'interès històricmunicipal, com poden serfotografies que repassen lavida sarrianenca al llarg delsegle XX.

Pel que respecta a lavessant musical, cal dir queuna part de les sardanescompostes pel Dr. Garriga(12 en total) estan dedicadesa diferents espais o fets delpoble. Per això té un valorimportant el gest fet pelssuccessors de Josep Garri-ga, ja que així serà el munici-

pi qui podrà difondre el llegati propiciar el gaudi públic del'esmentada col·lecció mit-jançant la seva integració alFons Cultural i Documentaldel municipi de Sarrià de Ter.Val a dir que en aquest sen-tit l'ajuntament es compro-met - en el document decessió- a tractar la col·leccióobjecte de donació com unaunitat i identificar-lo en totmoment amb la denomina-ció de FONS Dr. JOSEPGARRIGA i MARCH, efec-tuar-ne la catalogació, la des-cripció i evidentment facilitarel coneixement de la col·lec-ció. Seguint aquesta línia dedifusió i promoció de l'obradel Dr. Garriga, l'Ajuntamentde Sarrià de Ter està prepa-rant un acte de reconeixe-ment que se celebraràaquest any del centenari.

Igualment, l'experièn-cia feta amb la família Garri-ga es vol ampliar a altrescasos del municipi amb l'ob-jectiu de recollir el màximdel patrimoni històric isocial, de manera que espuguin garantir les millorscondicions de conservació,catalogació i difusió.■

Fons artísticde Sarrià

E n any mésvàrem rebreLa Flama delCanigó, acom-panyats per la

música dels Amics delsGegants i de la mà del grupexcursionista de Sant Julià deRamis. Aquest any el recorre-gut era diferent perquè es vaoptar per anar a buscar laflama a Girona i després por-tar-la cap a Sarrià i finalitzant aSant Julià de Ramis. Laflama, des de fa segles,encén totes les fogueresarreu dels territoris de parlacatalana, del nord dels Piri-neus fins al sud del PaísValencià, passant per les IllesBalears, la Franja, Andorra il'Alguer. En un any marcat per les polèmiques al voltantde la cultura del foc i on en algunes poblacions perillala celebració de revetlles populars per la futura norma-tiva europea, ara més que mai hem d'unir esforços ientre tots lluitar perquè Sant Joan sigui declaradaFesta Nacional dels Països Catalans.

Com és habitual va ser un acte senzill on es sim-bolitza la donació de la flama a les diferents Associa-cions de Veïns del poble. El regidor de Cultura, SergiTorrentà, va presentar el petit acte i l'alcalde, RogerTorrent, va dedicar unes paraules a aqueta estimadafesta de tots. ■

La Flamadel Canigó

U

Page 43: Parlem de Sarrià n 69

DS_43p

CULTURA

a Biblioteca de Sarriàde Ter, conjuntamentamb les de Girona iSalt, ha editat una guiade carrers on figuraran

els noms de diferents personatgesrepresentatius del poble tant perles seves qualitats humanes, comtambé pel seu relleu històric que hasignificat per al poble. Per aquestmotiu es mereixen ser recordats.

A Sarrià els personatgesescollits són: Emília Xargay, PaulíTorras i Agustí Riera. Una artista,un industrial i un metge/polític,respectivament.

Cadascun d'ells va ser moltrellevant, i ha deixat una emprem-ta important al nostre poble.

El nomenclàtor o noms delscarrers han anat canviant al pasdel temps ( s'han anat modificantsegons el punt de vista delsrègims que aquest poble i la restadel territori, han anant patint).

L'alteració en la nomenclatu-ra es produí amb la proclamacióde la Segona República i sobretotamb l'acabament de la GuerraCivil, que implicà a tots els poblesde Catalunya molts canvis en elsnoms de carrers. Finalment ambla democràcia es van regularitzar itraduir al català.

A Sarrià, sense anar méslluny, la gent més gran encararecorda quan la carretera de Fran-ça es deia Avenida de la Victoria,re-batejada evidentment pelsguanyadors de la Guerra Civil itambé el carrer Major quan era laCalle de José Antonio i ara elCarrer Major.

Així doncs us convidem a quepasseu per la Biblioteca i pugueugaudir d'aquesta guia que serviràper “orientar-vos” i descobrirmillor la identitat dels personatgesque hi figuren, i dels que hi hanfigurat en el poble de Sarrià de Ter.

Biblioteca Emília Xargay

L LA TRILOGIAMIL·LENIUM

Stieg LarssonEs tracta d'una saga deficció, però amb una granpart de la veritat. Desta-quem els seus originalspersonatges i en especialla seva protagonista, unaheroïna moderna, la Lis-beth Salander que, junta-ment amb en MikaelBlomkvist, temible perio-dista d'articles que sacse-gen la societat sueca, ensfaran viure momentsemocionants.

L'ÚLTIM HOME QUEPARLAVA CATALÀ. Carles CasajuanaUna història sobre la vidaque fan dos novel·listescatalans, un que escriu encatalà i l'altre amb caste-llà, i els dos defensenl'opció que han triat. Endefinitiva es tracta d'unareflexió sobre el bilingüis-me, la nostra identitat, il'estat de la nostra llen-

gua. Si mai desapareguésel català, Com seria l'úl-tim home que el parlés?

MIL SOLS ESPLÈN-DIDSKhaled Hosseini

Un extraordinari relat dela vida de dues genera-cions unides tràgicamentper la guerra, de l'amistatentre dues dones, i d'unamor que sobreviu atotes les adversitats. La

invasió soviètica, la gue-rra, els talibans i l'arribadadels nord-americans coma teló de fons.

LA MANO DE FÁTIMAIdelfonso Falcones

Una apassionant històriad'un jove morisc en l'An-dalusia del segle XVI, atra-pat entre dues regions idos amors. El llibre preténreflectir la tragèdia delpoble morisc ara que escompleix el quart centena-ri de la seva expulsió d'Es-panya. Unes 300.000 per-sones van haver de mar-xar d'un regne que encarano havia superat la foscormedieval. ■

NOVETATS LITERÀRIES

Page 44: Parlem de Sarrià n 69

DSp44_

DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a Leóncultura

l menú de l'escriptorés una proposta pri-maveral que lesbiblioteques de Giro-na, Salt i Sarrià orga-

nitzen conjuntament en forma decicle de xerrades. Diferents autorssón convocats a parlar de la sevaobra, de les seves lectures, de laseva visió del món. En aquesta oca-sió la proposició de la xarxa debiblioteques s'ha encaminat cap almón de la tecnologia de la informa-ció i cap a nous registres d'expres-sió literària. Sota el títol de Blocs iliteraratura, diversos blocaires -escriptors, periodistes, crítics …-han estat convocats a explicar-se, aexplicar-nos qui són i què fan a tra-vés d'aquests diaris o quaderns vir-tuals anomenats blocs (o blogs).

A la Biblioteca Emília Xargay,de Sarrià, s'hi ha acollitla segona xerrada delcicle. El convidat haestat Xavier Margenat(eltresordelter.blogs-pot.com), un autor deSalt, especialista en lite-ratura infantil i juvenil.Ha col·laborat en revis-tes d'àmbit local (LaFarga, on va formar partdel consell de redacció)

i actualment dirigeixLa Nova, de la qual ensva presentar unarecent i actualitzadaversió digital. Marge-nat ha estat, també,guionista de sèriesd'animació per televi-sió i fa dos anys vapublicar la sevanovel·la juvenil El tre-sor del Ter, que narraun periple d'aventuresi amistat al llarg de la

conca del nostre riu. L'autor convidat va parlar dels

seus projectes literaris immediats,de les noves tecnologies adapta-des als usos de la informació i ladocència, i de la importància delbloc com a instrument de difusióde l'obra, de recull de material rela-cionat i de mitjà de connexió ambels lectors.

A banda de la xerrada a Sarrià,el cicle va constar de sis sessionsmés celebrades en establimentsbibliotecaris entre el 29 d'abril i l'11de juny. Cada sessió tenia un espe-rit monogràfic i es van poderdegustar blocs d'àmbits periodís-tics, d'opinió i de crítica literària,sobre cinema, sobre música, sobreel món editorial i sobre la visiófemenina de la blogosfera. ■

Josep M. [email protected]

El Menú de l’escriptor a Sarrià

El públic assistent a la xerrada. / Fotos: A.Vila

EJosep M. Sansalvador va presentar Xavier Margenat elset de maig, a la sala Patronat.

Page 45: Parlem de Sarrià n 69

l dissabte 9 deMaig a les 22hal Teatre delCentre Culturali Parroquial Mn

Domingo Casanelles vatenir lloc un concert a càrrecde la Girona Banda Banddins del cicle d'espectaclesFila 0.

El públic, segons emdiuen, van gaudir d'allò mésde la música plena i acolori-da que ofereix una bandad'unes 50 persones. Es vantocar peces de tota mena iper a diferents gustos. Acontinuació us el passo elrepertori detallat:

Aquesta banda demúsica va néixer l'abril de2005 amb la voluntat decrear una formació establede banda (deficitari a Girona) i dedonar la possibilitat de tocar junts adiferents perfils de músics. La ideadoncs era dotar a Girona i rodaliesd'una agrupació musical oberta tant aestudiants com a professionals i altresaficionats joves i adults que volen fermúsica.

Aquesta proposta era un pèlarriscada ja que s'hi va aplegar uncol·lectiu d'allò més heterogeni. Desdel principi a la banda tant hi ha nensque inicien els seus estudis musicals,jubilats que fa temps que no toquen,adults que sempre havien volgut tocarun instrument i ara s'animen a provar-ho, joves estudiants de música i ambexperiència i adults que ja havientocat en altres bandes... Això esde-venia una aposta valenta i engresca-dora i que ha donat bons fruits. Unade les claus ha estat la bona planifica-

ció tant de l'Ajuntament, a través delsCentres cívics de Girona com de l'es-cola de Música Municipal i la bonapredisposició i acollida d'altres esco-les de música i dels participants engeneral. Un altre factor clau per a l'è-xit ha estat l'elecció del director, unexperimentat dinamitzador de bandesi de Corals de Terrassa, en Lluís Yera.Ell sap portar aquest grup creant unambient de complicitat compartida ialhora aporta el grau d'exigència crei-xent necessari.

Els que ens han estat seguint hanpogut veure una millora constant fins almoment en que estem actualment.Crec que molts estarien d'acord amb mial dir que ja ens podem comparar ambmoltes bandes de les que ja hi ha ambtradició arreu de Catalunya.

El repertori de la Girona BandaBand sempre ha estat molt variat.Com a mostra us podria dir que hem

tocat moltes bandes sonores depel·lícules (Harry Potter, La guerra deles galàxies, Els set magnífics, La llis-ta d' Schindler...), composicions clàs-siques ( Faust, danses de Bartok, Nes-sum Dorma, Els planetes...), suits iclàssics per a banda, clàssics de jazz,rock... (Bohemian Rapsody de Queen,Oh when the saints!, Meet Mr Joplin,In the Mood... ), peces de banda imarxes (fanfàrries i marxes de totamena), cançons de Nadal, cançonstradicionals catalanes (els segadors, laDama de Mallorca... ), sardanes, idues cantates amb corals.

Els nostres Concerts són moltvariats. Toquem en algunes festes debarri però també en les millors salescom teatres, auditoris i fins i tot alPalau de la Música. Hem col·laboratamb diferents entitats, ajuntaments iescoles de música de diferentsindrets.

DS_45p

CULTURA

Dani Cañigueral Viñals

E

La Girona Banda Band

Actuació de la banda de música, amb el director Lluís Yera.

Page 46: Parlem de Sarrià n 69

DSp46_

Els concerts quehem fet molts hanestat en ciutats ipobles com Vidreres,Llinars de Vallès,Badalona, St Gregori,Vilablareix, Girona(diferents barris),Sarrià de Ter... Tambéhem fet concertsamb col·laboracionscom ara amb l'Escolade música de Girona,amb l'escola de Músi-ca de St. Gregori iamb diferents esco-les de música de Bar-celona i de Terrassa.Hem fet un interes-sant intercanvi amb labanda de Música deAblitas a Navarra queens va permetre fer una sortida moltinteressant a Tudela . Altres concertsels hem fet en diades especials hanestat per exemple en l'obertura alpúblic de l'Auditori de Girona, en les jor-nades de donadors de sang, en les jor-nades del voluntariat i en l'exposició deminiatures històriques. A més tenimconcerts fixes com cada 21 de juny (diade la música), el concert de bandes deFires, el concert anual en l'exposicióde flors i el concert de Nadal. Tambéhem tocat en la diada de l'11 de setem-bre del 2007. Estem molt orgullososd'haver participat també en dues canta-tes, una amb col·laboració amb escolesde Terrassa i l'altra amb escoles de Bar-celona. Aquesta última ens va facilitarl'oportunitat i satisfacció de podertocar al Palau de la Música.

Com veieu parlo de la banda enprimera persona ja que tinc el plaer deformar-hi part. El meu germà, en Lluís,feia temps que aprenia a tocar el clari-net i em va dir que s'estava intentantformar una banda amb tota mena demúsics i oberta a tothom. Jo li vaigcontestar que no sabia tocar cap ins-trument de banda; bé, toco alguns ins-truments però de banda cap, i ell emva animar a provar la trompeta ja quen'havia comprada una feia poc a bonpreu. Així va ser que em vaig presen-

tar amb la trompeta el primer dia d'as-saig i de seguida em vaig sentir acollit,amb un lloc per a tocar. Ara puc dirque he après a tocar la trompeta grà-cies a la banda i a tots els que m'hanestat animant i donant consells. Ambtot això vull exemplificar l'estil i l'aco-llida que dóna la banda a tots els ques'hi afegeixen. També estic contentde veure com famílies senceres estantocant a la banda. Cada any tenimnoves incorporacions i això ens ajudamolt a poder creixent tant a nivellmusical com a nivell de grup.

Actualment els nostres projectessón donar-nos a conèixer més i pro-mocionar la música de la banda arreude les comarques gironines. Penseu

que la banda és una de les poques for-macions que pot tocar tota menagèneres musicals. També tenim inte-rès en conscienciar a la gent i a les ins-titucions del valor tant important quetenen en l'educació les formacionsmusicals com la nostra.

Penseu que la música eixampleels cors, ens fa més sensibles, crea-tius i comunicatius. En molts països jaho saben i per això l'educació musicali la promoció de les formacions musi-cals està molt atesa per les adminis-tracions. Si mirem en altres llocs i jano només d'Europa, si no d'Espanyaveurem que en els nostres pobles iciutats encara ens queda molt camí afer. Posem-nos-hi ja!!! ■

cultura

La Girona Banda Band al Palau de la Música.

La Girona Banda Band va néixer l’abril del 2005 i aplega a 50 persones.

Page 47: Parlem de Sarrià n 69

DS_47p

Premis LiterarisSant Jordi 2009

Josep M. [email protected]

primers de juliol,tornàvem cap acasa després depassar uns dies enterres andaluses.

Havíem retallat camí fent drecera peruna part de La Manxa i havia quedatenrere el castell d'Almansa, escenaride cèlebre i trista batalla. (Quan elmal ve d'Almasa, a tots nos alcan-sa…). Uns quilòmetres més capaquí, ja en territori valencià, corríemper l'autovia i pensava en un encà-rrec pendent: encara havia de redac-tar aquest article per a Parlem deSarrià. De cop, vaig poder compro-var que el paisatge de la comarca dela Safor, a les envistes de Gandia, ésexactament el que descriu SantiagoDiaz i Cano a la seva narració L'olorde la mort, guanyadora de l'apartatde narrativa dels Premis Sant Jordi

2009 a Sarrià. Un escenari assolellati lluminós, esquitxat de casetes iexplotacions agrícoles, muntanyes al'horitzó, amb extenses plantacionsde tarongers, alguns xiprers que fande tallavents i senyorials palmerescol·locades amb exactitud apamada.

Santiago Diaz i Cano -altravegada un autor de les comarquesdel sud resulta vencedor en els nos-tres Premis Sant Jordi -, compaginala docència amb la literatura. Simul-tanieja el castellà amb el català i ésparticipant habitual dels concursosliteraris, dels quals ha guanyat unacolla. Des del seu bloc L'escurçó,ens té al corrent dels seus contes,articles i poemes. L'olor de la mort,obra seleccionada enguany, estàescrita amb un accent del sud queenamora. És una peça de molt bonllegir, de narrativa breu i àgil, que

enganxa des del primer capítol. Odel darrer, ja que l'autor ofereix allector l'opció de triar el punt d'inicide lectura. És possible llegir-la perordre cronològic o bé fent unaregressió temporal. Es tracta d'unapeça de literatura negra, enquadra-ble entre el thriler i el drama rural,que parla de relacions familiarsespesses i de personalitats tèrboles.

Santiago Diaz va ser present aSarrià el dia del lliurament de pre-mis i es va declarar un resistent cul-tural i literari, ja que en el seu paísla llengua (diguem-ne catalana oque en diguin valenciana), passaper unes dificultats notables i ésvíctima d'asfíxia. En això, l'opinióde Díaz coincidia plenament amb lad'Albert Garcia Elena, de Barcelona,premiat en l'apartat de poesia, pelpoemari Control de mot. Albert Gar-

CULTURA

A

Els escriptors Santiago Diaz Cano, Albert García Elena i Francesc Orenes guanyadors dels premis literaris d' enguany. Foto: Roger Casero

Page 48: Parlem de Sarrià n 69

DSp48_

cia, que també va acudir aSarrià a rebre el seu guardó,expressava igualment preo-cupació pel futur del català, iel posava com a bé culturalobjecte d'atenció prioritària.Control de mot, en efecte:tots els mots del poemariestan sota un estricte i rigo-rós control. Els poemes sónprecisos, ben mesurats i noexempts d'ironia. En moltsd'ells hi ha detalls impreg-nats de tecnologia, en capcas òrfena de sentiments.

Albert Garcia Elena ésun altre autor assidu delcalendari de concursos iamb un palmarès farcit d'èxits. La sevaobra ha fet un gir, fa uns anys, cap a lapoesia, però el nom d'Albert Garcia sonafort en el món de la microliteratura. Fun-cionari de professió, és autor de micro-contes extraordinàriament concentrats,d'històries brevíssimes despullades dequalsevol ornament sobrer, però quetenen la capacitat de donar un cop depuny literari al lector, amb poquíssimesparaules.

També en el camp poètic però comuna especialitat independent, s'haviaconvocat per segon any la modalitatd'haikús, aquelles composicions poèti-ques breus, de tres versos i rigor mètric,que beuen de les fonts de la poesia japo-nesa. La convocatòria del premi d'haikús,amb la possibilitat de trametre'ls perSMS i correu electrònic, es vol adreçarespecialment al sector més jove dels cre-adors literaris. Però en aquesta ocasió elguanyador ha estat Francesc Orenes iNavarro, de Sant Julià de Vilatorta, unprofessor universitari de Belles Arts jubi-lat, especialista en el món de la creacióartística i expert en ex-libris. D'ençà de laseva retirada del món docent, el senyorOrenes es dedica a la jardineria i a la lite-ratura, i assegura que de feina no n'hifalta mai. En la seva obra Des de casaestant, recull de cinc peces previst a lesbases del concurs, l'autor posa de mani-fest el seu mestratge poètic i la joventutd'esperit que el porta a confegir bells hai-kús. Són cinc composicions de cànon

mètric perfecte, d'aquelles que fan comp-tar les síl·labes amb els dits. Com a bonshaikús, són minimalistes i diàfans, iexpressen la serenor obtinguda de lacontemplació de la natura i el firmament.

Díaz, Garcia Elena i Orenes: tresautors de tres àmbits distints del panora-ma cultural dels Països Catalans. Tresautors premiats magnífics -escollits sotael criteri del jurat format per Víctor Gon-zàlez, Gerard Bagué i Josep M. Fonalle-ras-, de la companyia i dels comentarisdels quals hem pogut gaudir a l'acte delliurament de premis celebrat el dia 25d'abril en el transcurs d'un esmorzar lite-rari al jardí de l'hotel Nord Gironí. Un nouformat per als premis Sant Jordi de 2009,l'edició que fa vint-i-nou del certamen ique ha decidit desmarcar l'apartat infantilde la secció adulta. L'any vinent en faràtrenta. Si hi ha sort i els pressupostos hopermeten, serà el moment de veureimprès un vell somni: una selecció de lesmillors obres narratives guanyadores detotes aquestes convocatòries en forma dellibre. Pel coneixement que en tinc, perles pessigades que n'he pogut llegirdurant els darrers anys, m'atreveixo aapostar amb força pel volum que enresulti. Reunint-hi autors com JosepValor, Núria Martí, Òscar Palazón, RamonPardina, Carme Cabús i tants d'altres…serà sens dubte un recull que ultrapassil'àmbit d'interès estrictament local, perconvertir-se en un senyor volum ambpresència de grans plomes de la narrativacatalana actual. Endavant les atxes! ■

cultura

El públic assistent als premis literaris en el jardí de l'Hotel Nord Gironí. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter

Page 49: Parlem de Sarrià n 69

DS_49p

CULTURA

om al comissariMontalbano de l'úl-tim llibre que vaigllegir de Camilleri,potser l'edat jacomença a passar-

me factura. Sento parlar de Facebok,Twitter, Wii o PSP i em sento com undinosaure a qui encara agrada passarel temps fent aquesta cosa tan anti-ga que és llegir llibres impresos enpaper. Obrir-los, sentir-ne l'aroma dela tinta i capbussar-me en les histò-ries que s'hi expliquen. És potser peraixò que m'acabo de submergir enl'apassionant món del meu admiratJosé Saramago i la seva última aven-tura literària: El viaje del elefante.

Al segle XVI el rei Joan III dePortugal ofereix al seu cosí MaximiliàII, arxiduc d'Àustria, un curiós i extra-vagant obsequi: un elefant asiàtic. Elllibre, reescrivint uns fets reals, és elrelat del viatge d'aquest elefant desde Lisboa fins a Viena passant perValladolid, ciutat de residència de l'a-leshores regent d'Espanya.

Des de les primeres pàgines, lafina ironia, l'humor, la saviesa i la ten-dresa es barregen amb l'habitual mes-tratge del premi Nobel de l'any 1998.

El viatge transcorre amb més omenys fluïdesa fins a la frontera ambEspanya, on un destacament de l'exèr-cit austríac pretén escortar l'obsequifins a la ciutat de Valladolid. La fràgilsusceptibilitat, com sempre a flor depell, estarà a punt d'enfrontar dosexèrcits per la irrellevant tasca desupervisar el trasllat d'un elefant...

L'expedició continua per terrescastellanes fins al port de Roses, onembarquen direcció a Gènova. Uncop allà, travessen la península itàlicafins a Venècia, on afrontaran el difícilrepte de superar els Alps Dolomitesfins a Bolzano i Insbruck, i despréspassant per Linz per arribar finalmenta la capital de l'imperi, Viena.

Si bé el protagonista de l'obraés l'elefant Salomón, rebatejat perl'arxiduc com a Solimán, el personat-ge que ens enamora és el seu cuida-dor, el cornac indi Subhro, tambérebatejat per l'arxiduc com a Fritz. Ésun home pacient i obedient, un pèlignorant amb els protocols, però plede saviesa assolida amb tants d'anysde cuidador d'elefants; un home

“EL VIAJE DEL ELEFANTE”

José SaramagoÀngel Garcia

C

carregat de sentit comú en un entorn onla tropa fantasieja amb la glòria militar acosta de Salomón, els clergues s'entes-ten a inventar algun miracle i els reis fat-xendegen tant com poden. És tal la sevabonhomia que la complicitat entre ell i ellector és immediata.

Una novel·la -l'autor prefereix dir-ne unconte llarg-coral, on el protagonista no éshumà, però sí que ho és la condició huma-na, els lligams i relacions que s'estableixenentre les persones quan es veuen obligadesa conviure en situacions forçades.

Les freqüents disquisicions i subor-dinades tan pròpies de Saramago, no fre-qüenten gaire en aquest llibre. Per tant,una delícia i un divertiment que es llegeixen un tres i no res.

(Com he dit en alguna altra ocasió,prefereixo la versió castellana a la catala-na, perquè és traduïda per l'esposa del'autor, Pilar del Rio, convertint-se d'a-questa manera en una quasi segona ver-sió original.) ■

Page 50: Parlem de Sarrià n 69

DSp50_

cultura

La lírica dels sentiments

la trobada d’enguany, i en el dis-curs de presentació,jo mateixa glosava: lamúsica és la màxima

expressió dels sentiments.Quan s’expressa el cant, la melo-

dia, el ritme ..., davant nostre se’nspresenta quelcom particular que s’en-dinsa dins nostre per mitjà dels sen-tits, perquè la seva percepció és tansols sensorial, l’art dels sentiments.

Les notes, entrellaçades percompassos i que amb la seva cadèn-cia dibuixen qualsevol polifonia, com-posició, estil, ...; és cert que han estatescrites. No obstant, així com podemcontemplar durant anys, segles..., unaobra d’art escultòrica, pictòrica, ...damunt un temple, una tela, una figu-ra, etc., o per altra banda podem assa-borir la lectura d’una obra mestra de laliteratura universal, d’un llibre d’aven-tures curull d’imaginació, de la passió

pel misteri, únicament quan els motss’encadenen sobre les pàgines del lli-bre que descobrim quan tenim el goigde tenir-lo entre les mans; o encaraper altra banda davant una pantallapodem observar móns fantàstics cre-ats per l’art de la cinematografia; percopsar la música, no la podem pintarsobre un quadre, ni escriure en un lli-bre, ni projectar davant una pantalla;per gaudir-la l’hem d’escoltar, no lapodem veure ni tocar. El que la faespecial per damunt de totes les arts,de tots els llenguatges i de totes lesfronteres, és precisament el fet queés intangible i efímera. Quan el vir-tuós, l’ infant, la mare que feineja acasa o quan estima amb una cançó debressol, una colla d’amics que s’enco-manen alegria, notes i cants; deixend’interpretar, la música desapareix.Quan l’aflicció, la violència i els conflic-tes ens aclaparen, es dissol el cantai-re, el músic, els instruments ..., la

música desapareix.Malgrat això i el seu caràcter

intangible i fugaç, té una capacitat iforça extraordinàries, gairebé insupe-rables, per explorar fins a la profundi-tat del nostre cor, i inevitablement,sense poder-la deturar, ens evocarecords i vivències, sentiments dejoia, de romanticisme, de ràbia, demisteri, de confort, de silenci, de pau,de germanor i humanitat, ...

I aquest sentiment de germanorés el que ens uneix i cada any enscondueix al Cantaires de Sarrià a orga-nitzar la Trobada de Corals a l’esglésiade Sant Pau, de Sarrià de Ter, aquestany la cinquena. De les terres de l’Em-pordà, al seu curs pel Fluvià, Coral lesVeus del Fluvià, i de la plana del Giro-nès, Cor de Montjuïc i Cantaires deSarrià. Tonades de tota mena; tradicio-nals catalanes, tradicionals maorís, delBrasil, polifonies del renaixement, ....fins arribar al cant de germanor que

AErika de Kettenburg. CANTAIRES DE SARRIÀ

Pel Cant de germanor final es va triar Wimoweh i Visca la Música!. Fotos: Roser Puigdemont

Page 51: Parlem de Sarrià n 69

DS_51p

ens unia a tots el cantaires de lescorals damunt el mateix escenari, ambl’original “Wimoweh”, tradicional sud-africana, i l’encertada elecció de“Visca la Música”, de Praetorius. Altravegada un nivell excel·lent i senti-ments d’alegria i satisfacció, que ensvan portar a tots junts, cantants iassistents, vers un merescut berenarfarcit de gresca i dolçaines.

Vet aquí doncs, la poesia, la líri-ca,... que la música és la màximaexpressió dels sentiments; i que calgaudir-la, escoltar-la, cantar-la (ni quesigui fent galls!), fomentar-la, ensen-yar-la, aplicar-la amb els amics, la famí-lia, la feina!, l’escola, els hospitals, ...Així ho va entendre el ministre de cul-tura francès Jack Lang, quan l’any1981 va impulsar la Festa de la Músi-

ca, amb la seva primeraedició a França, este-nent-se posteriorment a250 ciutats de 120 paï-sos i amb els següentsobjectius condicionants:la Festa de la Música ésabans que res una festapopular gratuïta que s’o-bre a tots els músics(amateurs i professio-nals) que vulguin partici-par-hi, combina tots lesgèneres, se celebra al’aire lliure cada 21 dejuny, i es dirigeix a tottipus de públic amb l’ob-jectiu de popularitzar la

pràctica musical i familiaritzar a totsels joves i adults de totes les condi-cions socials a través de les diferentsexpressions musicals. Per segon any,els Cantaires de Sarrià hi van participaroferint un magnífic concert a laPlaça. Mercaders de Girona, amb unample i variat repertori i amb èxit depúblic. Visca la Música!■

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETSCOMUNIONS • CONVENCIONS

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

RESTAURANT MAS NOU

CULTURA

L’església de Sant Pau va tornar a ser el 20 de juny l’escenari de la trobada de Corals, amb els Can-taires de Sarrià fent d’amfitrions.

A dalt a l’esquerra CoralVeus del Fluvià

A dalt a la dreta Cor deMontjuic

Page 52: Parlem de Sarrià n 69

DSp52_

ESPAI ESCOLAR [Concurs Sant Jordi 2009

er commemorar alguns fets històrics celebrem els anysinternacionals. Enguany, i lligats a aquestes celebracions,els treballs tant dels Jocs Florals del CEIP Montserrat comdel Concurs Literari convocat per l'ajuntament en les cate-gories infantils anaven sobre astronomia, ja que el 2009

és l'any internacional de l'astronomia; sobre Charles Darwin, en commemo-ració del 2n. centenari del naixement del científic; Narcís Monturiol, ambmotiu del 150è aniversari de l'Ictineu i Francesc Macià, amb motiu dels 75anys de la seva mort i els 150 del seu naixement.

La participació dels nens i nenes de l'escola va ser molt important, caldeixar palesa la gran quantitat de treballs tant de prosa com de poesia quevan presentar des dels més petits fins als més grans. Alguns, com podreuveure, molt originals, i tret d'un primer premi que se'n va anar cap a Terras-sa, els altres es van quedar per als alumnes de l'escola. Per tant, la méssincera felicitació a totes i tots els alumnes que amb tanta il·lusió any rereany ens sorprenen amb les seves creacions literàries i posen cada cop mésdifícil la tasca del jurat.

Els treballs guanyadors han estat:

CATEGORIA MITJANS (DE 6 A 9 ANYS)PROSAÀNGELA ANARTE RUIZ Una estrella blavaSERGI ALBARRAN RINCÓN Rebombori al sistema solarAINOA JIMÉNEZ SOLÍS El meu viatge amb les estrellesM MERCÈ SANSALVADOR BOADAS En Monturiol inventa FIDEL ESCOBAR SERRANO En Fidel i en Darwin van a les illes GalápagosFARNÉS SANMARTÍ FERNÁNDEZ Les estrelles

POESIACLAUDIA CASERO CANYIGUERAL President Francesc MaciàAINA MAGRET VILA L'universADAMAURI CÁMARA La lluna blancaAccèsit: CARLES VIDAL ASENCIO Darwin

CATEGORIA GRANS (DE 10 A 12 ANYS)PROSAALEJANDRA BAHÍ OSSA Un viatge en el tempsLAIA AYMERICH VIVAS El coratge de les constel·lacionsARIADNA ROMANS TORRENT Carta a la universitat d'històriaOLGA PALOMARES VARGAS La lluna i els enamorats

POESIAMERITXELL LOBATO GONZÁLEZ Els oficis de l'universARIADNA SAÑUDO FONSECA L'estrella polarAINA MEMBRIBE RIVERO L'irresistible amor de la lluna i el solLÍDIA ESCOLÀ TOLMO Les estrelles

El repartiment de premis es va fer el dia 24 d'abril al pati de l'escola i vaconcloure amb una gran actuació musical.

FELICITATS A TOTS I A TOTES !

CONCURS SANT JORDI -2009

PEngràcia Bramon i Ayats. Cap d'estudis CEIP Montserrat

Page 53: Parlem de Sarrià n 69

Àngela Anarte

Això és i no és una estrella queara viu al Planeta Terra. Abansvivia al Planeta Mart. Si voleusaber qui és, sóc jo, l'estrella

Berta i sóc diferent de les altres estrelles.Totes es riuen de mi perquè elles són decolor groc i jo sóc blava. Totes em diuen:Farem una festa només per a grogues” o“Blava, ves a jugar amb les nines mentrenosaltres ens ocupem de coses impor-tants”. Però a mi, a la Berta, això no empreocupa. Jo tinc un somni i confio en quees compleixi: vull anar a la Terra. Ara recor-do que fa anys va venir un terrestre i emva dir que treballava d'astronauta i quealgun dia tornaria i em portaria a visitar laTerra. I cada dia l'he estat esperant peròmai torna. Bé, ja és hora d'anar a dormir.Bona nit, fins demà.

Quan estava dormint vaig notar quealgú m'agafava!!!!. Em vaig espantarmolt, molt, molt i vaig obrir els ulls. Eral'astronauta!!!!Em vaig posar molt con-tenta i vaig pujar al coet. Ell em va dir:

–“Em dic Neil Amstrong”Jo vaig dir emocionada:–“Fa molts anys que no et veia, grà-

cies per venir-me a buscar”Ell em va dir que era l'estrella més

bonica del món i que les altres es burlavenperquè tenien enveja. També em va dirque aniríem a veure el mar, la muntanya,etc. Vaig mirar per la finestra, n'hi haviamilions d'estrelles i també n'hi havia moltsplanetes, ja érem a punt d'arribar a laTerra, la vaig mirar amb els ulls ben oberts.Gran part del planeta era de color blau il'altre marró o verd.

Quan la vaig veure em vaig enamorar al'instant. De sobte, vaig sentir:“BRRRRRRRRRRRRRRRRR!!!!”. Havíemtocat Terra. Vaig sortir molt contenta del coeti com que era tan petita ningú em veia. ElNeil em va pujar a una cosa molt estranyaanomenada “cotxe”. El “cotxe” tenia unarodona que si l'apretaves feia “piiiii”. Final-ment vam sortir i vaig veure un munt desorra i al final de tot hi havia un líquid blauque anava fent onades. El Neil em va dir:

–“Aquesta cosa tan bonica es diu mar”Jo vaig respondre:–“S'assembla molt al nom del meu

planeta: Mart”

Ens varem quedar uns dies allà, apro-po del mar i després em va portar a lamuntanya anomenada Everest i deia quequan fóssim a dalt ho veuríem tot. I teniaraó, perquè quan vam ser a dalt, vèiemuna cosa que es deia Torre Eiffel, una altracosa molt maca que es deia Taj Mahal, erapreciós! Ah, i també vèiem unes lletresenormes que deien “HOLLYWOOD”.

Ens varem quedar uns quants dies ala Terra i vam visitar molts indrets, però undia, el Neil em va dir que ja era hora de tor-nar a casa. Jo em vaig posar una mica tris-ta perquè volia tornar amb les estrellesgrogues. Llavors el Neil em va dir queconeixia a les estrelles de la Terra i queeren molt bones i a més eren blaves!, Vaigdir que preferia anar-me'n amb les estre-lles de la Terra. El Neil em va agafar i emva tirar a l'aire i em vaig quedar enganxadaal cel. Des de llavors, com que cada dia laterra roda puc veure totes les cosesmaques del món. De vegades venenhomes en un coet. Ai! Em deixava unacosa: he fet moltes amigues i tot això éstan veritat com si hagués passat. ■

PRESIDENT FRANCESC MACIÀClaudia Casero

ra polític militari president de la Generalitat,i va morir envoltat,per la gent que se sentia estimat.

Va néixer a Vilafranca del Penedès,al mil vuit-cents cinquanta-nou,va morir al mil nou-cents trenta-tres,hi va haver un president nou.

A Catalunya li deien l'avi,tothom sap que era molt savi,quan el van enterrar,molta gent hi va anar.

Per a mi és un tema interessant,ja que és un personatge important,m'agradaria que tothom el pogués estudiar,així a més persones li podria agradar. ■

DS_53p

ESPAI ESCOLAR [Concurs Sant Jordi 2009

UNA ESTRELLA BLAVA

E

Diferents imatges de l'entrega de premis delconcurs literari Sant Jordi a l'escola Mont-

serrat. Fotos: CEIP Montserrat

Àngela Anarte

Page 54: Parlem de Sarrià n 69

Hi havia una vegada una nenaque es deia Anna, tenia 12anys, era alta i prima com laseva mare, tenia els cabells

ondulats i llargs, d'un color roig i elsulls verds ; a l'escola era una de lesmillors alumnes, sempre treiaexcel·lents, però és clar, ser llestatenia conseqüències, com que et dei-xessin de banda o que si alguna vega-da baixaves una mica la nota els pareset venien amb aquell rotllo de queestàs més pels amics que pels llibres,encara que en realitat no en tens, oque et fixes massa en els nois. Tant seval, sempre buscaven algun motiu perrenyar-la. L'Anna tenia una germanaque es deia Marta i era tot el contrarique ella. La Marta també tenia 12anys, era alta i prima com l'Anna, teniaels cabells rossos, llisos i llargs; elsseus ulls eren d'un color blau clar comel cel i tenia les faccions de la sevamare. No era tan llesta com la sevagermana ja que sempre aprovava just,tenia el seu grup d'amigues que sem-pre es ficaven en algun embolic i quanestava a punt de sortir-ne, ja es ficavaen algun altre. A la Marta quan baixa-va la nota l'animaven a que tornés apujar-la i no eren tan estrictes comamb l'Anna, per això a vegades hihavia una mica de conflicte entre lesdues germanes.

Un dia, com qualsevol altre, perser mes exacte el divendres 4 degener de 2007 l'Anna es va aixecar ales 7:00 per estudiar una mica mésperquè aquell matí tenia control deCastellà i encara que sabés que l'apro-

varia tenia l'atacde nervis de sem-pre. En canvi laMarta es va aixe-car tranquil·lamenta les 8:00, era lojust per posar-seguapa, arreglar-se i marxar cap a laparada, ja que a ella no li importava l'e-xamen, amb les seves amigues i elsseus aspirants en feia prou perquè eratotalment superficial o almenys aixòaparentava. Cap de les dues sabia quea l'acabar el dia i aixecar-se al matísegüent viurien una aventura inoblida-ble, un aventura inesperada. Eren les10:00 del dissabte següent l'Anna jaestava en peu, com sempre, li agrada-va fer els deures el dissabte al matí,en canvi la Marta encara dormia per-què ella solia despertar-se cap a lesonze i deixava els deures sempre perultima hora. Eren les 12:00 estavenesmorzades i per fi la Marta havia aca-bat de fer els deures així que l'Anna esva animar a proposar-li anar amb bicipel parc perquè els pares havien mar-xat a comprar. La Marta de malamanera va acceptar i van baixar algaratge a buscar les bicis. L'Anna vaarribar primera i va al·lucinar, hi haviaun submarí enmig del garatge, mentrevenia la Marta el va examinar i el vasaber reconèixer era l'Ictineu I fet perNarcís Monturiol i Estarriol el creadordel primer submarí amb propulsiómecànica, en aquell instant la Martava arribar i l'Anna li va haver d'explicarde qui era el submarí però es que ambla Marta qualsevol al·lucina ja que l'ú-

nic que se li vaacudir contestar va ser:

-Qui es aquest tiu? La Marta que sempre va a la

seva, va entrar dintre el submarí i esva escandalitzar perquè va veure a enNarcís Monturiol. En sentir els critsl'Anna va entrar i..., com podia ser?.En Narcís havia mort feia 122 anys iella ho havia estat estudiant, havia lle-git la seva biografia així que això eraimpossible! Però és clar a la Martasempre se li acudeixen de les seves iva dir:

–Potser és un submarí i màquinadel temps a la vegada!

–Com vols que ho sigui no siguisboja!-li va contestar l'Anna.

En sentir la discussió en Narcísva dir:

–Tranquil·litat noies, tranquil·litat.–Calla! - van dir les dues a la

vegada.–A veure, algú ha afegit al meu

submarí un aparell que permet viatjarpel temps i ara s'ha espatllat i va onvol, no hi ha qui l'aturi!-Va dir en Nar-cís ensopegant-se amb les paraules.

–Ho veus! Ara no sembla pas unacosa impossible, no? Si ho diu un cien-tífic... –va dir empipada la Marta.

En aquell moment el “submarí -màquina del temps” es va posar enmarxa i tots hi eren dintre! Estàvem

DSp54_

UN VIATGE EN EL TEMPSAlejandra Bahí

ESPAI ESCOLAR [Concurs Sant Jordi 2009

Actuació delgrup Fefe i

companyia.

Alejandra Bahí

Page 55: Parlem de Sarrià n 69

viatjant sense destinació, a algun lloc,a algun any desconegut o gairebépodíem dir en direcció a la mort. Vahaver-hi uns segons de moviment i lla-vors un instant de silenci. Paamm,Pufff, Ruum! Es va sentir fins que decop es va obrir la porta del submarí.Tots van sortir. Es trobaven a Shrews-bury, Shropshire, Anglaterra estàvemdavant, just davant Charles RobertDarwin l'home que havia explicat quetotes les espècies han evolucionat alllarg del temps a partir d'avantpassatscomuns mitjançant la selecció natural.L'Anna ja no va saber què pensar, finsi tot va arribar a donar-se dos cops a lacara per comprovar que no era unsomni. Mentre, la Marta ja li explicavaels fets a en Darwin, que la va prendreper boja. En aquell instant l'Anna és vaadonar que havien tornat al segle XIX,estava veient carros portats percavalls i dones amb els vestits de l'E-dat Moderna per la finestra de la casad'en Darwin. A ella li hagués agradatanalitzar cada cosa pas a pas, lihagués agradat que en Darwin mateixli expliqués l'evolució de la vida peròno hi havia temps havia d'aconseguirtornar a casa. Entre tots, al final vanaconseguir convèncer a en Darwin deque existia la màquina del temps i qued'alguna manera l'havien d'arreglarperquè tothom pogués tornar al seu

segle i al seu anyde vida. Van pujar-hi tots per buscaron es trobavaexactament lamàquina deltemps i així poderarreglar-la peròjust en aquell ins-tant... Paamm,Pufff, Ruum! La

màquina del temps s'havia tornat aposar en marxa, per sort tenien leseines necessàries perquè la màquinatornés a funcionar. El que els preocu-pava més, era que la màquina els por-tés als anys del dinosaure o acabessinen un desert del Sàhara. Però va serpitjor encara, quan es va acabar l'in-tens soroll tots van obrir el ulls i perles finestres del “submarí-màquinadel temps” es veien estrelles! Esta-ven en mig de l'espai sense tocar a lasuperfície, estaven a l'aire, volant! A laMarta només pensar que en qualsevolmoment podien trobar-se amb unforat negre o que els pogués tocar unmeteorit li feia venir un mareig insu-portable. En Narcís que volia donarànims va dir:

-Mireu noies, el millor de tot aixòés que quan torneu a casa podreupresumir amb les amigues de que heuvist els astres tant a prop com unastronauta o que heu pogut observarels planetes mai vistos per ningú. Tantse val. Hi ha molts avantatges! Heu debuscar el positiu a les coses!!!

-Però també hi ha molts desavan-tatges!-Va dir la Marta de mal humor-Podem caure a l'espai sense fons imorir per la velocitat que tindrem, es adir, quedarem rostits. O també podemtopar contra alguna cosa que se'ns

empassi i no tornem a sortir-ne. A iespera també hi ha la crua realitat, deque no sortim d'aquí, així que nomésqueda esperar la mort segura!

En Darwin va parlar perquè l'ha-via ofès la resposta de la Marta:

-Creus que en algun punt de lameva investigació, no vaig pensar quemoriria?, Creus que no vaig optar al'opció de rendir-me?, Creus que totva ser molt fàcil en la meva vida?-enDarwin començava a parlar molt empi-pat- Mira maca la meva mare va morirquan només tenia 8 anys! Creus quevaig passar una bona infància senseella? La mare que tothom desitja peròque no tots tenen, eh, ho creus? Ambl'edat que tens hauries de ser una deles persones més positives del món iencara així potser ets de les que méscontamines amb negativitat.

-Ho sento, jo,jo,jo no volia ofen-dre a ningú, perdoni'm... -va dir balbu-cejant la Marta.

Dementre, l'Anna i en Narcís nohavien perdut temps en aquella dis-cussió i havien començat a arreglar el“submarí-màquina del temps”, que nofos cas que caiguessin al buit en elque gairebé es trobaven. De tant entant se sentia a en Darwin parlant sol,deia coses com: “m'agradaria tornar aaquella època quan anava en el Bea-gle, quan descobria món, quan guan-yava coneixements!”

O se sentia a la Marta donar copsde peu. A l'Anna li donava la sensacióde que la Marta estava guanyant cons-ciència desprès de les paraules quehavia pronunciat en Darwin cap a ella ide que algun dia s'adonaria del pesadaque pot arribar a ser o del malamentque pot arribar a fer sentir als altresamb els seus gestos i les seves

DS_55p

ESPAI ESCOLAR [Concurs Sant Jordi 2009

Page 56: Parlem de Sarrià n 69

DSp56_

ESPAI ESCOLAR [Concurs Sant Jordi 2009

mi m'agradaria ser arquerai tirar una fletxa en daltAmb una corda lligada,i un planeta atrapar.

És molt maco visitar,l'espai i somiar,que algun dia podràspujar-lo a mirar.

A mi m'agradaria també, ser cantant,i cantar a la lluna,quant s'està enamorant.

Jo voldria ser pallasso,i divertir al sol.Així que ens faci claror, i una mica d'escalfor.

I També voldria ser,ballarina i ballarsobre els planetes,i als extraterrestres saludar.

I a més vaquera,per muntar-mea sobre dels estels, i donar una volteta.

Així és com us demostro,lo molt que me l'estimo.Perquè és molt formósveure-ho gairebé tot. ■

accions. Van estar-hi tanteshores que no les va voler nicomptar però l'Anna sabiaque allò estava donant elsseus fruits i que aviat podrientornar a casa.

Per fi, semblava que tottornava a estar en marxa, quecontrolaven la màquina, quetot estava en ordre. La Martai en Darwin dormien, a saberen que somiaven potser laMarta pensava en els seusadmiradors i en Darwin enalguna cosa més per desxifrarperò el que importava era quetot començava a funcionar.En Narcís per fi va trobar elbotó d'inici de la màquina i elva pitjar. Es va sentir elPaamm, Pufff, Ruum! desempre però en canvi va sor-tir una pantalleta on havien deposar el destinatari i l'any alque volien anar, van pensarque el millor seria passar pri-mer per on havien recollit a enDarwin. Així que dit i fet vanenllestir motors i es van posaren marxa. A l'arribar, en Dar-win, va donar un obsequi ales dues noies; era un llibreton hi havia escrites una a unacada història que li havia expli-cat en John Edmonstone unesclau negre alliberat. Erenhistòries emocionants sobrela selva tropical i Amèrica delSud que havien motivat molta en Darwin per posar com aprova que els negres i elseuropeus estaven i estanestretament relacionats tot iles diferències superficialsentre ells. A l'Anna li va sem-blar que allò anava molt dirigitcap a la Marta era una cosaque potser l'ajudaria a rectifi-car la seva actitud i deixar deser tan superficial. Es vanacomiadar i van tornar aemprendre el camí ara s'haviade prendre una decisió moltimportant: que les dues joves

es quedessin amb la màquinadel temps això si, amb respon-sabilitat o que se la quedés enNarcís i naturalment desapa-reixeria ja que un invent d'a-quest volum i importànciacientífica podria revolucionar elmón de les tecnologies i fins itot el recorregut de la història.Així que en Narcís va decidirregalar a les noies la màquinadel temps. Sabut això, van tor-nar a emprendre el camí, i aracap a Figueres, el lloc de resi-dència de'n Narcís. En arribar-hi en Narcís també les va volerobsequiar amb una cosa peròno era una cosa material sinóparaules, paraules que a l'An-na i a la Marta els hi van arribarmolt endins:

–Com a home em conei-xereu poc, però en aquestspocs dies he viscut una granaventura amb vosaltres, unaaventura que ha donat fruit auna amistat inesperada i haeliminat barreres entre vosal-tres, diferències i sentimentsamargs que teníeu dintre vos-tre i que ara ja no serà resmés que aire perdut pel camí.Alguns s'han adonat que elsuperficial no és l'únic que hiha a la vida, que tothom tésentiments que barrejatsdonen una fusió entre amistati voluntat per millorar-nos indi-vidualment.... Bé m'he d'aco-miadar i fins un altre.

Les noies van arribarsanes i estalvies a casa eracom si d'aquell dissabte 5 degener no hagués passat ni unminut més, com si el tempss'hagués aturat perquè ellesaprenguessin a triar l'elecciócorrecta en la vida. Era com siningú s'hagués adonat quehavien marxat i si rumiavenuna mica més podien adonar-se de que tenien el món justdavant i que els hi quedavamolt per descobrir. ■

ELS OFICIS DE L'UNIVERS

AMeritxell Lobato

Meritxell Lobató

Page 57: Parlem de Sarrià n 69

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

pDS_57

a estat un final de curs ben tronat.“Llamps i trons!”, que diria el capità Had-dock, el company de Tintín. L'excitació delfinal de curs va superar de bon tros latempesta que se'ns va tirar a sobre el pas-

sat 19 de juny a Sarrià de Ter... L'AMPA havia anunciat queno es portessin globus ni pistoles d'aigua (som una escolaverda!)... i ens varem mullar igualment!

L'esforç dels organitzadors per mantenir el màximdels actes programats esva veure recompensat perla col·laboració dels nois inoies, dels mares i pares,dels mestres i de tots elsque varen posar el seu gra-net de sorra per fer benlluïda la festa que ha tan-cat aquest curs 2008-09,malgrat que el temps ensva voler fer la guitza, peròno ho va aconseguir deltot!

Els tallers que es vanfer al voltant del menjarsaludable, de les fruites iverdures; els jocs decucanya i els partits de fut-bol i bàsquet, degut a lapluja, es van traslladar alpavelló municipal deSarrià, tot i respectant-mel'horari previst al progra-ma.

Quan el temps ens vadonar un respir i desprésde fer les consultes perti-nents al MiniMolina deltemps de l'aeroport -queens va assegurar que noplouria més- varem arriscar-nos a preparar el sopar tal i comteníem programat, ja que la previsió era que la pluja no hitornaria.

Els jocs de mans amb coloms i les espurnes de foc deDavid el Mag [http://www.davidelmag.com] i el seu“Espectacle somnis” va captivar als nens (i als adults,també!); després vindrien els ritmes del funky de les nenesde l'Escola, un 10!; i, ja tot seguit, el sopar de germanor detota la comunitat educativa, preparat amb carinyo -comsempre- per l'equip de cuina: Isabel, Paqui i Anna.

I en aquest precís moment, la pluja es va autoconvidari, en servir el primer plat, va començar a plovinejar i comque seguint la darrera predicció meteorològica érem al patisota el cel de núvols... ens varem mullar... però varemresistir! Les ganes de passar-nos-ho bé va guanyar la parti-da a l'aigua que baixava. Després de les postres, es varenlliurar els quatre premis als tres millor pastissos i al més ori-ginal del tradicional concurs de pastissos anual.

A continuació, sota els paraigües improvisats i els para-sols desafiants, es van repar-tir regals a tots els nens inenes, de P3 fins als mésgrans, que aquest any mar-xen de l'Escola, els de 6è.

I, ARA, EL CAPÍTOLDELS AGRAÏMENTS

L'AMPA vol ressaltar l'es-forç que es fa cada any perpoder dur a terme la festade fi de curs i que tot estiguia punt per aquell dia, el d'a-bans per preparar-ho tot i larecollida del de després...que aquesta edició, tot i plo-vent, s'ha de fer.

L'AMPA vol agrair alscol·laboradors i establi-ments del municipi elsregals que aporten per alspremis del concurs de pas-tissos i coques; és una parti-cipació desinteressada quevolem destacar pel seu valorsolidari (en breu estaranpublicats en aquest bloc).

Per acabar, igualment,l'AMPA vol agrair als pares i

mares que, sense formar part de l'organització de la festa,van ajudar a recollir i els que van aguantar el tipus, fent evi-dent “que al mal temps bona cara”, perquè, a banda desopar, hi havia alumnes que celebraven la seva darrerafesta a la nostra escola. Ja s'han fet grans!

Tot estava a punt per ser un èxit i encara que és elsegon any consecutiu que ens plou i queda deslluïda peraquest fet... no passa res, encara en vindran moltes mésamb o -esperem- sense pluja. A la tercera serà la vençudai el bon temps guanyarà! ■

MÉS QUE UNA FESTA DE FI DE CURS

HMontse LladóAMPA CEIP Montserrat

Els jocs de mans de David el Mag varen despertar l'atenció dels nens i nenes.Els tallers es varen fer la voltant del menjar saludable.Fotos: David González

Page 58: Parlem de Sarrià n 69

DSp58_

ESPAI ESCOLAR [escola bressol confetti

a tenim l'estiu aquí iamb ell l'arribada de lacalor.

Durant el mes dejuny a l'escola preparem

diferents activitats d'aigua.A l'aula de les motos (mòdul)

hi ha 7 infants d'1-2 anys i 4 de 2-3 anys.

I vam oferir-los una propostaque els va agradar molt.

Com a material:- safates plenes d'aigua

(cada dos infants)- dues ampolles, dos embuts

i dues culleres per safata.Les educadores havíem pre-

parat prèviament aquest materialsota el porxo de fusta que tenimdavant l'aula. Quan els nens/esvan sortir, van anar de seguida capa les safates.

QUÈ VAN FER ELS INFANTS?

Al principi tots van començar aomplir les ampolles amb les culle-res. Alguns, quan la tenien plenala buidaven a terra.

Les educadores els anàvemobservant i vèiem que no feiencas dels embuts. Els vam donaruna idea de per què servien, perònomés els van agafar els mésgrans.

Els va agradar veure com bai-xava l'aigua a través de l'embut icom s'anava omplint l'ampolla.

Verbalitzaven algunes de lesseves accions: Mira, m'he mullat!Està fresqueta!

També van utilitzar la sevaimaginació i creativitat: una de lesnenes del grup de 2-3 anys vacol·locar una cullera arrodonida ide color blau com a tap de l'ampo-lla i va dir: És un biberó!

Mentre els més petitsesquitxaven amb les mans dinsde la safata, es rentaven la cara,les mans, les cames, els braços…

Buidaven les ampolles ple-nes d'aigua a terra i esquitxavenamb els peus, alhora que sentienel soroll que feien.

Cap infant fa el mateix, podrí-em estar hores observant-los isempre ens sorprendrien.

Aquesta proposta va durargairebé mitja hora, després leseducadores vàrem recollir elmaterial perquè els infants de lesaltres aules començaven a sortiral pati.

La concentració i latranquil·litat van ser presentsdurant tota l'estona. ■

JUGUEM I EXPERIMENTEM AMB AIGUA

JPer Mònica SalaEducadora EBM CONFETTI

Fotos: EBM Confetti

Page 59: Parlem de Sarrià n 69

ecordeu el número 67, on presentava les Enricvinalles?He de reconèixer que quan va sortir la revista molta gent em felicitava. Espero que aques-tes tinguin tant èxit com les anteriors.Això sí, algunes no són sobre Sarrià, per tant hi haureu de rumiar més.

Aquí les teniu:

ESPAI ESCOLAR [ampa confetti

DS_59p

ENRICVINALLES

La marca de bolígrafs que més vola, de 5 lletres.

Aguantes aquella peça de roba interior, de 7 lle-tres.

L'aixequen les aus en veure la tassa de l'esmor-zar, de 3 lletres.

L'home anglès més magnètic, de 4 lletres.

El signe matemàtic més musical, de 5 lletres.

El licor més amic d'en Harry Potter, de 3 lletres.

La noia més policíaca, de 5 lletres.

El corredor de motos més ros i afirmatiu, de 5lletres.

El club futbolístic més present a les tavernes isaludable, de 6 lletres.

La sèrie de televisió més pitxitxi, de 9 lletres.

Indret que és a Girona, Barcelona, Galícia, Nava-rra i Alacant, de 6 lletres.

Advertiment a la tercera edat, de 4 lletres

Enric Sansalvador

(Iman)

(Avís)

ESPAI ESCOLAR

(Pilot)

(Sostens)

(vol)

(Ron)

(resta)

(Mossa)

(Rossi)

(Barça)

(Crackovia)

(Sarrià)

R

Page 60: Parlem de Sarrià n 69

SALUT [La grip pel nou virus A (H1 N1)

DSp60_

LA GRIP PEL NOU VIRUS A (H1 N1)

L'OrganitzacióMundial dela Salut(OMS) hadeclarat la

fase 6 de pandèmia en relacióamb la grip A (H1N1) com aconseqüència del seu grau depropagació mundial i no per-què s'hagi produït un agreuja-ment de la malaltia.

Es declara una pandè-mia quan es troba evidènciad'una «transmissió comunità-ria» extensa, és a dir, quan el virus cir-cula lliurement entre la població gene-ral sense que s'hagi de vincular a unantecedent epidemiològic de viatge nide contacte amb una persona afectada.

Fins a aquest moment, la gripA(H1N1) s'ha estès per tot el món,però és lleu en la majoria de les perso-nes afectades. En aquesta fase 6, elDepartament de Salut persisteix enels seus esforços per limitar-ne la pro-pagació a Catalunya i se centra a:1. reduir la quantitat de persones afec-tades. 2. reduir-ne la transmissió.3. garantir l'assistència sanitària de lespersones afectades.4. augmentar al màxim la cura de lespersones malaltes. 5. protegir els col·lectius més vulnerables.

QUÈ ÉS LA GRIP A?

És un virus anomenat parainfluenza(H1N1) que produeix una malaltia respi-ratòria que es troba habitualment enels porcs, encara que la poden tenir lesaus i últimament els humans, Durantels últims 10 anys no s'havia detectatcap cas en éssers humans en el RegneUnit. El virus que s'ha identificat enaquest brot és una soca H1N1 d'in-fluenza tipus A. Té una barreja de mate-rial genètic del virus infuenza humà,porcí i aviar. La influenza A (H1N1) és lamateixa soca que causa els brots esta-cionals de grip en els humans.

Es creu que la transmissió d'a-quest nou virus de grip A succeeix dela mateixa forma que la grip estacionali, al ser diferent d'aquesta, significa quela majoria de la gent no presenta immu-nitat i, per tant, es pot propagar moltràpidament de persona a persona.

ÉS DIFERENT LA GRIP A DE LAGRIP NORMAL?

Els símptomes de la grip A són simi-lars als de la grip normal.

Com hem dit abans, la majoria dela gent no presenta immunitat contrala grip A, així que tothom corre el riscde contagiar-se, fins i tot la gent sana,els joves, les persones grans i elsnens. Per tant, a conseqüència de totel que hem exposat, s'ha convertit enuna pandèmia, és a dir, un brot mun-dial que es propaga ràpidament.Durant el 2006 abundaren les notíciessobre la grip aviar.

EN QUÈ ES DIFERENCIA DE LAGRIP A?

Les persones que es contagiaren ambla grip aviar van ser infectades per ausi no per altres persones.

El nou tipus de grip A és unasoca diferent del virus. Pot transme-tre's ràpidament de persona a perso-na, cosa que fa que augmenti el riscque es converteixi en pandèmia, comja succeeix actualment.

COM ES CONTAGIA UNAPERSONA DE GRIP A?

Els virus de la grip sónminúsculs. Es propaguenentre la gent en forma degotes d'aigua que surtendel nas i de la boca quantossim o esternudem.Aquestes gotes són les quepoden entrar en altres per-sones al respirar i així conta-giar-se del virus. També através de la suor, les gotes

poden contagiar mitjançant les super-fícies de contacte.

Tots els virus del refredat i de lagrip es propaguen de la mateixa mane-ra, inclosa la grip A.

QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES DELA GRIP A?

Es tracta d'una MALALTIA FEBRILacompanyada d'un o mes delssegüents símptomes: MANCA DEGANA, TOS, MAL DE COLL, MUCO-SITAT O SECRECIÓ NASAL, DOLORA LES EXTREMITATS I/O ARTICULA-CIONS, MAL DE CAP, NÀUSEES,VÒMITS I DIARREA

QUÈ FAIG SI CREC QUE TINC LAGRIP A?

1r. No atabalar-se.2n. Contactar amb el metge o pediatrede família i seguir les seves indicacions.

COM TRACTEN LA GRIP A ELSMETGES?

Si vostè presenta símptomes de grip,el seu metge li farà algunes preguntesper veure si es tracta d'una grip A.

Pot ser que el seu metge deci-deixi agafar-li unes mostres de frotisde nas i gola i/o donar-li fàrmacs antivi-rals que poden ajudar-lo a recuperar-semés aviat i a reduir el risc de complica-cions si es donen dins les primeres 48

Emili Marco

Page 61: Parlem de Sarrià n 69

DS_61p

SALUT [La grip pel nou virus A (H1 N1)

hores (aquests fàrmacs pel tracta-ment de la grip A es donen segonsuns criteris de protocol del Departa-ment de Salut). Es desaconsella com-prar aquests medicaments per INTER-NET, perquè és la principal entrada demedicaments falsificats.

CAL INGRÉS HOSPITALARI?

Si esteu malalts, podreu tornar a casavostra o us ingressaran en el mateixhospital, segons els vostres símptomesi el vostre estat general. En la majoria decasos, l'afectació es força lleu i no ésnecessari l'ingrés a l'hospital

QUÈ ÉS UN MEDICAMENT FALSI-FICAT?

Aquell que en l'etiqueta inclou demanera deliberada i fraudulenta infor-mació falsa sobre la seva identitat i ladel seu fabricant. Sovint es presentacom un medicament legal, però:1. No se'n coneix l'origen.2. No se'n coneix la composició real.3. Ha estat fabricat, etiquetat i/o distri-buït fraudulentament.4. No hi ha garantia de la seva qualitat,seguretat ni eficàcia.

QUÈ PUC FER PER EVITAR LASEVA PROPAGACIÓ?

Una bona higiene és molt importantper protegir-se un mateix i els altresde la grip 1. Porti sempre mocadors de paper.2. Utilitzi mocadors nets per tapar laboca i el nas quan esternudi.3. Llençar els mocadors de paper a lesescombraries després de fer-los servir.4. Rentar-se sovint les mans ambsabó i aigua calenta.5. Rentar amb freqüència les superfí-cies dures com les encimeres de lacuina, neveres i els poms de las por-tes utilitzant un producte de netejanormal i un drap rebutjable.

CÓM S'ESTÀ GESTIONANT LASITUACIÓ?

Els governs i els metges han fet pre-visions per la pandèmia d'una gripdurant molts anys. Els científics tenenmolta documentació per fer front a lasituació.

L'Organització Mundial de laSalut està supervisant de prop elscasos de la grip porcina que hi ha a totel món i proporciona actualitzacionsdiàries als governs.

SI M'HE POSAT LA VACUNA DE LAGRIP ESTIC PROTEGIT?

Si porta la vacuna de la grip estacional,probablement no estigui protegit con-tra la grip A. La grip A és un tipus dife-rent de virus.

Els científics estan treballant perdesenvolupar una vacuna contra lagrip A i les autoritats sanitàries pre-veuen que pugui estar disponible enuns mesos.

ÉS ACONSELLABLE VIATJAR AALTRES PAÏSOS?

S'ha d'informar en el Ministeri d'As-sumptes Exteriors o a través de lesautoritats sanitàries sobre quina ésl'última situació abans de viatjar aqualsevol país que s'hagi vist afectatper la grip A.1. Si viatja a un país afectat, s'ha d'as-segurar de seguir els consells d'unabona higiene normal per impedir lapropagació dels gèrmens.2. Si ha viatjat a un país afectat, no fafalta que s'aïlli, però vigili bé l'aparicióde símptomes. Si n'apareixen, quedi'sa casa i posi's en contacte amb elmetge de família.

PUC CONTAGIAR-ME DE LA GRIPPORCINA PER MENJAR PORC?

No. Com ha deixat clar l'OMS, no potcontagiar-se de grip A per menjar porco derivats del porc.

QUÈ MÉS PUC FER?

Assegurar-se d'estar ben informat deles últimes recomanacions de lesautoritats sanitàries i de les recomana-cions del CAP. ■

Page 62: Parlem de Sarrià n 69

DSp62_

VIATGES [Sarrià sobre rodes

i no fos pels proble-mes d'agenda queprovoca el fet detenir dues criaturesen edat escolar iextraescolar, queformen part d'una

família i que participen en activitats quese solen convocar en diumenge,creieu-me que ens apuntaríem moltmés sovint a les sortides dominicalsque organitza aquesta ben avingudacolla motorista sarrianenca. De fet, pertal d'anar en moto jo m'apunto a unbombardeig. Val la pena per l'ambientcordial que s'hi viu en compartir unajornada sobre rodes, val la pena per lapossibilitat de descobrir racons interes-sants del país. I val la pena per la mag-nificència gastronòmica que es gaudeixa les hores dels àpats.

El diumenge 24 de maig n'hi vahaver una de bona i, amb tota la sortde cares, ens hi vam poder afegir. Vala dir que, tot i tractar-se de sortides enmoto, hi ha molts participants que vanen cotxe, tot darrera, cosa que facilitaextraordinàriament l'ambient familiar.La sortida de l'expedició es va fer desdel pavelló de Sarrià i una cinquantenad'excursionistes vam enfilar la carrete-ra cap a la Garrotxa -via Anglès- per ferparada i fonda a la Cooperativa de laVall d'en Bas: esmorzar. El segon tra-jecte de la jornada va servir per inau-gurar els túnels de Bracons, gran irecent obra d'enginyeria que ha vinguta facilitar la comunicació rodada entrela Garrotxa i Osona. Cal reconèixerque es travessa l'antic coll de Braconsen un obrir i tancar d'ulls. De seguidas'és a Sant Pere de Torelló.

L'objectiu d'aquesta ruta era arri-bar a la vila de Manlleu, amb la qual elTer ens uneix, precisament per podervisitar el Museu Industrial del Ter,situat a l'antiga factoria de filatures deCan Sanglas (d'on era originària, preci-sament, la família que més tard esdedicà a la fabricació de les mítiquesmotos Sanglas, les de la Guàrdia Civild'aquell temps). Aquest museu deManlleu està molt ben abillat i la visitaque hi vam realitzar pot donar indica-cions valuoses de cara a anar pensatcom podria ser el futur Museu delPaper de Sarrià. Més que un museu(entès com a dipòsit d'obres i pecesvaluoses), cal que sigui vist com a uncentre d'interpretació. Per una part, hiha una planta dedicada a l'entorn natu-ral del riu: l'aigua, el cabal, la fauna, lavegetació fluvial, la difícil convivència

Josep M. [email protected]

SSR(SARRIÀ SOBRE RODES)

SFoto de grup a la Vall d'en Bas.

Page 63: Parlem de Sarrià n 69

DS_63p

VIATGES [Sarrià sobre rodes

entre natura i progrés… Peraltra part, s'hi pot conèixer elpotentíssim passat industrialde la zona i l'aprofitament del'energia que el riu brindava.Aquesta fàbrica -i algunesd'altres- se situaven en uncanal lateral del Ter, construïtpensant en l'aprofitament dela força de l'aigua. S'hipoden veure encarainstal·lacions energètiques ifabrils pròpies, la maquinàriai la producció que s'hi feia,eines, vehicles industrials …tot relacionat amb la manu-factura dels filats i del tèxtil.Pel fet de situar-se en unazona on hi hagué una granimplantació de colòniesindustrials, en un altre àmbitdel museu s'hi recreenambients que il·lustren demanera molt didàctica comera la vida dels obrers enl'entorn fàbrica-colònia. Unavisita molt interessant, pro-

pera i absolutament recoma-nable, tenint en compte lapresència del riu que tambéens banya, la nostra realitatindustrial i una variant, aSarrià, del model de colòniaindustrial.

Arribat migdia, es vaseguir camí cap al Collsaca-bra, via Cantonigròs i Rupit,per parar a dinar en un res-taurant que no es caracterit-za pas per les racions esqui-fides. Ca! Vam haver de ferun xic de migdiada i tot,abans de pujar altra vegada ales motos i continuar fins alSantuari de Nostra Senyorade la Salut per gaudir de lamuntanya i del paisatge. Latornada a casa, pel grup mésagosarat, va incloure l'episodid'una roda rebentada en unaHarley i el consegüent retard.Res d'important: anar enmoto ja és això. El que comp-ta és arribar, arribar bé.■

FERRETERIA DECOFER■ FERRETERIA■ JARDINERIA■ PINTURA■ REGALS

TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

■ PARAMENT PER LA LLAR■ PETIT ELECTRODOMÈSTIC■ MATERIAL ELÈCTRIC… ■ TAMBÉ FEM CLAUS

A Sarrià de Ter, la teva FerreteriaEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

El Museu Industrial del Ter es situa a l'antiga factoria de can Sanglasde Manlleu. Fotos: Josep Ma. Sansalvador

Page 64: Parlem de Sarrià n 69

el meu record depetit em vénen alcap les escenesde gent caminantper camins moltplans i llargs,amb un fons d'i-

nacabables camps de blat, amb un celamb grans núvols i una calor implaca-ble i el sol que treia el cap per un cos-tat d'aquests núvols. Eren escenes delNO·DO, l'informatiu cinematogràficque sempre acompanyava les ses-sions de cine, que consistien en duespel·lícules i el NO·DO; eren les ses-sions de quan jo era petit al cinema decan Xargay i a tots els cines de duessessions del país. Aquestes escenessempre s'acompanyaven de comenta-ris fets amb una veu greu i grandilo-qüent, que explicaven la grandesa i elsacrifici de la gent que feia el camí deSant Jaume. Poca cosa més podriaafegir al meu llunyà record del “Cami-no de Santiago”.

Molts anys més tard, cada copque anava a casa del meu sogre, aAstúries, en creuar part de Castellaveia gent caminat amb motxilles,també en bicicleta, grups amb cavall ifins i tot un altre amb un burret. Enveure-ho, la meva muller em comentà:mira són els que fan el camí de SantJaume. Jo no m'ho creia i li vaig dir:però això no és un invent franquista?Ella, que estava acostumada, de tota lavida d'anar a Astúries, a veure elspelegrins, cosa que havia provocat queel seu pare els hi hagués anat explicanttot el que significava el camí de SantJaume, em va treure de l'error. A miem venien de cop tots els records dequan era petit, els records dels repor-tatges del NO·DO, reportatges que josempre havia lligat a les idees triomfa-listes del franquisme; tot això em vadespertar la curiositat i poc a poc vaiganar descobrint tot un món impressio-nant del qual no sabia res.

Des de l'any 814, any en què esva descobrir la tomba de l'apòstolJaume, va començar a tot Europa unpelegrinatge a la tomba, però no ésfins a partir del segle XII que gràcies a

les publicacions dels monjos de Cluny,en el seu moment un dels centres cul-turals més importants del mon cristià,que el pelegrinatge es fa multitudinari,motivat pel fet de poder aconseguir lesindulgències plenàries als qui feien elcamí, o el perdó dels qui el feien coma penitència. Tant és així, que la parau-la pelegrí servia en un principi nomésper definir el que va a Santiago deCompostela, ja que el que va a Romaes diu “Romero” i el que va a Jerusa-lem “Palmero”. Al llarg dels temps,però, la paraula s'ha fet extensiva atots el que van col·lectivament a feruna visita a algun Santuari o a algunSant determinat. Aquest corrent és tanfort que ha resistit el pas dels segles iencara avui és vigent i molt viu, tant esaixí que el Camí ha estat declarat Patri-moni Cultural de la Humanitat.

Davant de tot això, la mevamuller tenia, feia temps, el cuc a l'es-tómac de fer el Camí, i no ha estat finsaquesta Setmana Santa que uns amicsli varen proposar fer-ne una part, ja queells fan 100 km cada any, varencomençar a Roncesvalles fa anys i l'a-cabaran l'any vinent, que coincideixamb Any Sant. Com que per aconse-guir La Compostela, o sigui les indul-gències plenàries, s'han de fer elsúltims 100 km a peu o amb cavall, per-què si és amb bicicleta són 200 km,doncs ja ens anava bé, perquè entreels 100 km d'enguany i els 50 restants,ja podíem tenir La Compostela, i així vaser com ens vàrem decidir.

El primer que férem en arribar alprimer punt de Galícia d'on partiríeml'endemà, va ser comprar la carta, lli-bret o com es digui, on es posen lesteves dates i se segella la primeracasella per un centre autoritzat, esglé-sia, alberg, etc. Aquí es pot sol·licitar lacartilla al Bisbat o encarregar-la a qual-sevol mossèn. A partir d'aquestmoment a cada parada o a qualsevolesglésia, alberg, centre d'acollida, bar,restaurant, hotel o centre d'informacióturística o del Camí es van segellantcaselles per, d'alguna manera, demos-trar que has fet el Camí. De fet es potfer trampa, o sigui segellar la cartilla

però no fer el Camí a peu, encara queaixò és un engany a tu mateix, perquèel repte és amb tu, no per demostrarres a ningú, per tant segur que si es fatrampa no t'aixeques al mati amb lasensació de la feina feta.

Quant fas el Camí tens molt detemps per pensar, ja que a la velocitatque vas és de 4 km per hora com amàxim i com que, malgrat tot, vas sol,perquè tothom camina al seu ritme iaixò fa que amb el grup que vas acabisdistanciant-te un de l'altre, un del pri-mers pensaments que tens és pregun-tar-te per què el faig i per què el fan, elCamí? Realment les motivacions crecque podem dir que són tantes compersones fan el camí, crec que benpocs per motius religiosos, sinó mésaviat pel fet d'entrar en un correntconstant al llarg de la historia i saberque tu també formes part d'aquestcorrent. Aquesta és la raó que moltespersones i molt llunyanes ajuntin ener-gies per un objectiu comú, arribar. Peròsí que una cosa és semblant a tots, elcomportament dels que el fan; s'impo-sa la companyonia, la solidaritat, l'edu-cació, l'amistat i una certa alegria.

Una salutació habitual entre pele-grins és l'exclamació Ultreia, aquestaparaula ve de la frase del Codex Calix-tinus “ Ultre Ia Es Sus Eia !, DeusAdjuva nos ! “ (Anem més lluny, anemmés enlaire, Déu, ajuda'ns ). De fetactualment l'exclamació vindria a signi-ficar ànims!, vinga, tu pots!, ja quasi hisom!. etc., En canvi la salutació de lagent de la terra que et trobes pel camísempre és la mateixa: “Buen cami-no!” . En fi, que cada km. que fasestàs més cansat, però molt méssatisfet . Però em sembla a mi quesobretot el Camí és una cura d'humili-tat, per uns dies et desprens de totesles teves coses i costums habituals,per fer-lo amb unes condicions moltdiferents a les que estàs acostumat;dormint en pensions i hostals senzills (no en albergs, ja que no agafen reser-ves i a la nostra edat no ens volíemarriscar a quedar sense lloc per dor-mir), menjant els menús de peregrí,que quasi tots eren iguals:

EL MEU CAMÍ DE SANT JAUME

DSp64_

LA CUINA DEL XEF

DFrancesc Ramió i Vila

Page 65: Parlem de Sarrià n 69

1. Caldo gallego, ensalada mixta óensalada de pasta.2. Bistec con patatas, huevos fritoscon chorizo y patatas ó carne o lenguaestofada3. Tarta santiago, tarta de queso ófruta

El preu variava de 7 a 10 euros dependent del lloc.

En fi, que es una experiènciamolt recomanable, sempre pensantque no és una diversió, cosa impossi-ble veient com s'acaba al final de cadaetapa, amb nafres, butllofes inclosestendinitis, etc. No en va a tots elspobles hi ha centres de quiromassat-gistes, però al matí següent tornesestar a punt i en camí. També és ungran reforç les “Pulperias” que et tro-bes a les poblacions on et quedes adormir, és un plaer trobar-te davantd'un plat de fusta ple de pop tendreamb la sal gruixuda, el pebre vermellpicant i un bon raig d'oli d'oliva peranar-hi sucant el boníssim i consistentpa gallec; també hi ajuden les empa-nades de tonyina, molt bones...

A continuació us explico breu-ment tres receptes genuïnamentgallegues:

El caldo gallego

És un brou que es fa amb un bontros de panxeta salada, uns ossosd'espinada salats, patates, monge-tes seques, “berzas”, es un tipus decol que no cabdella mai, la podemsubstituir per una bona col i unxoriç, i una cosa que aquí ja quasino fem servir, “el unto”, el sagí(amb aquest gust personalment nopuc, el ranci m'ofèn) .

Se serveix tot barrejat al mateixplat amb un tros de cansalada i untros de xoriç.

El “ pulpo a feira “Realment no té secret si el pop ésbo. Per trist que sembli, els popsroquers d'aquí la costa no serveixenja que difícilment tenen ni la mateix

mida, ni la mateixa textura.En una olla grossa plena d'aigua, sies vol amb una fulla de llor per aro-matitzar, posarem el pop ben a poca poc, aguantant-lo pel cap i dei-xant-lo anar suaument a dins de l'ai-gua bullent i el deixaren bullir unminut, el traurem i repetirem l'ope-ració tres cops i al final el deixarembullint uns 45 minuts, però això noés matemàtic, per tant l'anirem pun-xant a les potes més gruixudes finsque el trobem tendre; també caltenir en compte que si és congelataconseguirem que sigui mes tendre.El podem acompanyar amb patatesbullides ( cachelos), però si tenim unbon pa per anar sucant l'oli i elpebre vermell en què hem amanit elpop, encara és millor.

Empanada de tonyinaFarem una massa amb 1 kg de fari-na, 1 got d'aigua tèbia, 1 got d'olitambé tebi ( el podem escalfar almicroones), 1 got de llet també tebii un ou enter. La pastarem fins quees desenganxi de les mans i siguiuna massa fina i compacta. Arribataquest moment la deixarem repo-sar dins un bol, tapat amb film per-què no agafi crosta, durant unahora; no, no m'he oblidat del llevat,no cal posar-n'hi, però si es vol n'hipodem posar una mica perquè lapasta quedi un xic més esponjosa.

Un cop fet tot això dividirem lapasta amb dues meitats iguals, unal'estendrem amb un corrou i serviràper cobrir la llauna on courem l'em-panada, després farem el farcit amb

600 g de tonyina de llauna escorre-guda, una ceba molt grossa, quel'haurem estovada al foc amb unamica d'oli, un cop tallada a rodanxesfines, 5 ous bullits, una mica depebrot escalivat, o uns quantspebrots del “piquillo” de llauna, iuna llauna de puré de tomata crua.Un cop posat el farcit, estendreml'altre meitat de pasta que tenimguardada i ho cobrirem, amb elsdits enganxarem la pasta de sotaamb la de sobre fins que quedi totben segellat, amb les miques depasta que ens quedarà de fer lespeces rectangulars per posar a lallauna, podem fer ornaments pelcim de l'empanada, flors tiretes, etc.Abans de posar-la a coure la pinta-rem amb un rovell batut amb unamica d'aigua i ja estarà llesta perposar al forn, el temps de cocciódepèn molt del tipus de forn, peròcal coure-la a uns 200ºC fins quequedi ben daurada. ■

DS_65p

LA CUINA DEL XEF

També em fa goig comentar-vos el gran plaer que m'harepresentat assistir a lamissa de Rams al monestir

de Samos (ordre de San Benet, comels monjos de Montserrat). Valia lapena fer quilòmetres per veure unaesglésia de grans dimensions d'ori-gen romànic, amb elements gòtics ifinalment estructura barroca, recons-truïda el 1951 després d'un incendi, iescoltar dues corals de cent perso-nes cantant el “motete “ AveVerum“ inclòs a la missa en fa majorde Mozart, el Glòria de la Missa deCoronació també de Mozart ol'Al·leluia de Vivaldi. Ha estat unexperiència realment poc habitual imolt gratificant.

Des de fa un parell d'anys laGeneralitat ha posat en marxa larecuperació de la ruta catalana delCamí, i fa pocs mesos han posat aSarrià la senyalització pertinent. Ésbo saber per on passa i així els diu-menges al mati poder anar fen untrosset del Camí. Per si us interessa,com que el camí històricamentcreuava el Ter pel Pont de l'Aigua, i joestic situat a la cantonada del pont,sapigueu que a l'hotel ja tenim elnostre segell del Camí i que és a lavostra disposició. ■

Page 66: Parlem de Sarrià n 69

DSp66_

NATURA [Curs d’escalada

lguns nens i nenes dediferents edats delGrup de MuntanyaSarrià ens hem trobatcada dilluns de 6 a 7

de la tarda al Cau per fer un cursd'escalada. Els nostres monitors esdiuen Dani i Aniol i ens han ensenyatmoltes coses sobre la muntanya il'escalada.

Al Cau tenim un rocòdrom onen Dani ens ha ensenyat tècniquesd'escalada. També podem anar-hialtres dies amb algun adult i divertir-nos fent escalada.

L'Aniol també ens ha ensenyata llegir mapes, a fer funcionar unabrúixola, a fer nusos, a muntar unatenda.

També hem fet excursions pelsvoltants del Cau i diferents jocs, ens

ho hem passat molt bé ! A final decurs hem fet un berenar tots junts iens han regalat un mapa i una brúi-xola perquè practiquem.

Amb el Grup de MuntanyaSarrià fem moltes excursions a dife-rents muntanyes i també hem pujatmuntanyes molt altes. Aquest anyhem pujat muntanyes nevades, hasigut una passada! Hem pogut ferun iglú i ens ho hem passat molt béfent guerres de neu, era tant divertitque els grans també s'apuntaven.També hem anat a dormir a un refu-gi i a fer acampades a la muntanyaamb tenda.

L'Estel, en Gerard i en Marcamb els Teppa van pujar a l'Himalàia,nosaltres ens anem entrenant perpoder fe també altres cims. Veniu,us ho passareu molt bé! ■

AÀlex Jaime FernándezGrup Muntanya Sarrià

CURS D'ESCALADAImatges de les diferents activitats que es fan al Cau, amb els monitors Aniol i Dani i membres del

Grup Muntanya Sarrià. Fotos: Agustin Jaime

Page 67: Parlem de Sarrià n 69

DS_67p

NATURA [La ruta dels Molins Fariners

a ruta sarrianenca per lavall de la riera Xuncla,des que es va senyalit-zar, l'any 2004, amb eltemps ha guanyat en

popularitat i en accessibilitat. La ideade fer aquesta ruta va sorgir d'uncol·lectiu que anava observant ambpreocupació com la riera perdia cabal.Així, l'alcalde Josep Turbau, el biòlegIvan Bustamante, membres del GrupMuntanya Sarrià i membres de la

revista Parlem de Sarrià, ens vàreminteressar per apropar-nos a la riera.Amb aquestes múltiples sortides,diguem-ne d'inspecció, es va anar per-filant el recorregut. Des de la revistaes va investigar el patrimoni etnològic,els molins fariners que es troben alllarg del seu recorregut (revista núm.41 ), però el document més importantva ser el projecte elaborat l'any 2003per un grup d'estudiants de ciènciesmediambientals de la Universitat de

Girona, en el qual es proposava fer laRuta dels Molins Fariners, amb la ideade crear “un itinerari de descobertapel patrimoni cultural i natural de laconca Rimau-Xuncla. Aquesta propos-ta servirà com a eina de dinamitzaciósocioeconòmica i permetrà valoritzarel territori”.

L'estudi realitzat per les alesho-res estudiants, Mònica Fantini, MartaSantaeulària, Myriam Serrano i EstelTurbau, va servir de base a l'Ivan Bus-

L

ITINERARI DE LA VALL DE LA RIERA XUNCLA

La ruta dels MolinsFariners

Assumpció Vilawww.avilasimon.blogspot.com

La nova passera sobre la riera Rimau facilita enormement la ruta. Foto: Roger Casero

Page 68: Parlem de Sarrià n 69

tamante per dibuixar els circuits, elque anomenem les tres anelles o tresrutes dels molins fariners que passenbàsicament pels municipis de Sarriàde Ter i Sant Gregori, amb un petittram del municipi de Sant Julià deRamis. L'Ajuntament de Sarrià de Terva proposar al Consell Comarcal delGironès la senyalització d'aquesta ruta(amb banderoles i escuts explicatius),i l'Ajuntament de Sant Gregori va edi-tar, l'any 2006 una guia amb les tresrutes, però sense senyalitzar adequa-dament les que pertanyen al seumunicipi.

L'Ajuntament de Sarrià de Ter hamillorat recentment la senyalització dela ruta del nostre municipi (la que ano-menem ruta III), i ha col·locat pedresper creuar amb comoditat la riera Xun-cla a l'alçada de la resclosa de Rimau,prop del molí d'en Tomàs.

En la sortida del mes de maigorganitzada per l'AMPA del CEIPMontserrat, vàrem poder observarcom és de fàcil seguir l'itinerari senseperdre´s ni mullar-se els peus.

L'itinerari s'inicia a l'escola Mont-serrat. El lloc és de fàcil accés i de bonaparcar, sobretot en dies festius. Hi hados plafons explicatius. En una ortofo-to s'ha dibuixat en groc l'itinerari, decap a 5 quilòmetres. S'observen elsprincipals edificis que s'aniran trobanti els camins per on es passa. L'altreplafó ens il·lustra sobre la vegetació ila fauna que trobarem en aquell indret.El plafó estava previst que escol·loqués prop de la font d'en Perpin-yà, però aquí segueix.

Comencem a caminar cap a l'es-glésia de Sant Pau o de Sarrià de Dalt.L'església data del segle XI, de factura

romànica, però vaser molt malmesaper la Guerra delFrancès. A dintres'hi conserva unallosa del s. XIV idiverses làpides.Com a moltesesglésies romàni-ques situades propde la Via Augustaporta el nom delsant que va propa-gar el cristianismeper Europa. D'altres elements quehem de destacar són l'altar i el faristoldel presbiteri dissenyats per l'escultorDomènec Fita i els murals que són delpintor Joan Orihuel.

En el nucli de l'església, el queseria la sagrera, trobem a mà esquerracan Tomàs, masia coneguda actual-ment per can Vinyals. És un masimportant, ja relacionat en el fogatgede l'any 1497, que va pertànyer a unnoble amb títol de “ciutadà honrat deBarcelona”. A la dreta, en l'antiga casaparroquial de l'església hi ha l'escolade la Fundació Ramon Noguera.

Davant de l'església de Sant Pau,un camí a l'esquerra baixa cap al molíi a la riera. Al començament és asfal-tat, però després es converteix en unabonica pista que travessa un alzinar icamps de cereals. El molí de canTomàs no es visita, ja que està habitat.Quan arribem al final del camí torcema la dreta i arribem a la resclosa deRimau, on el molí d'en Tomàs prenial'aigua per funcionar. La vegetacióamaga la mateixa resclosa, el bagant,i el rec. Ara, amb les pedres, no faànsia creuar la riera.

En un temps no gaire llunyà, elsnens i nenes de Sarrià de Ter ens ban-yàvem en aquest indret, i ens capbus-sàvem dins la resclosa. Anys d'aboca-ments incontrolats de les grangesd'aus de can Pérez, ens varen allunyard'aquest espai. Ara l'aigua de la rieraRimau baixa neta i clara, i probable-ment permetria el bany si es poguésnetejar el fons de la resclosa.

A l'altre costat de la riera, uncorriol a mà esquerra ens portarà al'espectacular salt del “timbarro”,situat just al costat del molí d'enTomàs. L'aigua que sobra del rec delmolí baixa per un bagant i també s'u-neix al salt d'aigua. El salt, de més desis metres, s'ha de veure quan la rierabaixa amb força. La gorga també estàneta, després de les llevantades d'a-quest any que varen augmentar elcabal i s'emportaren els llots del fons.Al voltant hi creixen les ortigues, peròtambé plataners i verns, els arbres deribera.

Des d'aquí es veu el molí d'enTomàs. És un edifici clàssic de plantarectangular, de tres pisos. A la plantade baix, el carcabà, amb la roda quefeia girar les moles. A la planta del

DSp68_

NATURA [La ruta dels Molins Fariners

Page 69: Parlem de Sarrià n 69

mig, l'espai de treball, el conjunt demola sotana, mola volandera i tremu-ja per fer la mòlta i al pis superior l'ha-bitatge del moliner. Adossada a la casaes veu la bassa, que emmagatzemaval'aigua que provenia del rec i que dei-xava caure l'aigua en el pou que anavadirectament al carcabà. La casa, jafóra d'ús com a molí, està habitada iben conservada.

Quan sortim de la “platja” del saltdel timbarro, veiem les runes de canSais. Més endavant travessem per unantic pont de pedra, allà on un dia l'E-duard Coll ens va ensenyar que hi haviala Font d'en Perpinyà, una surgènciadins la petita riera, un afluent de la rierade Xuncla. Seguim endavant, creuantantics camps de conreu i arribem a l'an-tiga masia de can Xuncla.

El mas consta de dos habitatges:un de més antic, amb volta de pedra,que darrerament es feia servir com aquadra per als animals i un de mésrecent, de finals del segle XIX. Al cos-tat de la casa hi creix un lilà de nota-bles dimensions i cap a la riera, unxiprer altiu.

Des d'aquí la riera ja deixa el nomde Rimau, i es coneix habitualmentcom Xuncla. Veiem a l'altra banda,l'església de Sant Pau i la masia decan Mates. Seguim caminant, entremen un altre alzinar i deixem a mà dretaun camí que ens portaria a can Bellvit-ge i a cal Cisteller. Aviat, quan trobemel camí asfaltat veiem can Marieta. Lapista ens portarà de cap al molí d'enXuncla. Abans, un trencant a l'esque-rra indica l'antiga masia de can Rovira,i davant dels camps de conreu, javeiem can Camós.

El molí d'en Xuncla està abando-nat, però una recent reforma l'ha con-

solidat. Com el molí d'en Tomàs,és de planta rectangular de trespisos. La resclosa és aigüesamunt, a can Camós, i el rec tra-vessa la carretera, des on obser-vem la bassa, ara plena de runa ivegetació. En l'època medieval elmonar d'en Xuncla pertanyia a lacol·legiata de Sant Feliu de Giro-na, i se'n tenen referències desde l'any 1250. A primers delsegle XX, el propietari, LluísPerich, va construir-hi un edificiannex per fer farina blanca, amb

un sistema de torns de fusta per clas-sificar la farina. A mitjans del seglepassat, el molí es va incendiar i part del'habitatge es va malmetre. Al costatde la bassa hi ha un petit salt d'aigua,també de travertí, com molts que tro-bem al llarg de la riera.

Fins fa poc, aquest molí era moltpopular per la font d'en Xuncla, cone-guda també com 'La font dels tresbrocs'. Ara la font no raja i es creu noes deu a la sequera sinó a les obresdel túnel del TAV.

Des del molí d'en Xuncla, el camícomença a pujar per anar a CanCamós. Travessem el viaducte de l'au-topista i veiem l'esplèndida masia.Seguim per darrera la casa, pel bos-quet de can Tomàs, darrera l'escola il'antiga estació d'aigües de Sarrià deTer. Passem per davant can Mates i javeiem l'escola Montserrat, el punt departida de la nostra petita excursió. ■

DS_69p

NATURA [La ruta dels Molins Fariners

La sortida organitzada per l'AMPA del CEIP Montse-rrat del 31 de maig, va aplegar a un nombrós grup. Ensvàrem aturar a cadascun dels espais més interessants,com el Salt del Timbarro i els Molins Fariners, i vàremgaudir d'una esplèndida passejada. Fotos: Roger Casero

Page 70: Parlem de Sarrià n 69

DSp70_

ESPORTS

ls dies 6 i 7 de juny es va dis-putar al pavelló de la UnióEsportiva Sarrià, el TOP-8 dela Primera Catalana Infantil

Masculina, amb la participació dels vuitmillors equips de la categoria. La UESes va proclamar campió derrotant clara-ment el Sagrat Cor a quarts de final ,després va guanyar la Cooperativa a les

semifinals i finalment es va imposar ala final al Parets davant d'unes 200 per-sones que omplien el pavelló Sarrià I.

Va ser un cap de setmana moltintens tant pel que fa als joves jugadorscom per als familiars i aficionats delsvuit equips participants, feia goig veurel'ambient d'handbol que es respirava alpavelló sarrianenc.

L'equip infantil de la UES, està for-mat per: Martí Arnau, Arnau Casamitja-na, Sergi Palomares, Enric Fernández,Jordi Barea, Pau Creixans, Adrià Serra-no, Pau Guitart, David Herrera, ArnauRovira, Jordi Reixach, Pau Torrent,Sergi Mach i Pere Arnau, el entrena-dors són en Marc Vilar, l'Edgar Castella-nos i en Carlos Morales. ■

Guillem MallolaUES

L'EQUIP INFANTIL DE LA UES CAMPIÓ DE PRIMERA CATALANA

'equip d’alevins de la UnióEsportiva Sarrià es va des-plaçar el passat 14 de Juny aMataró per disputar el cam-

pionat de Catalunya de la categoria,després de proclamar-se campió delcampionat gironí, la UES va caure eli-minada a quarts de final davant delSagrat Cor després d’un partit moltigualat, s'ha de felicitar a aquestsnens perquè van plantar cara en tot

moment en el que era, per la majo-ria d'ells, la seva primera experièn-cia jugant fora de les comarquesgironines.

L'equip aleví de la UES que esva desplaçar a Mataró està formatper: Pau Torrent, Sergi Mach, PereArnau, Albert Diaz, Pol Diaz, TomàsCullell, David Mach, Biel Fuster iestà entrenat per en Josep Ayme-rich i en Pau Aymerich. ■

ELS ALEVINS DE LA UES PARTICIPEN AL CAMPIONAT DE CATALUNYA

L

E

Page 71: Parlem de Sarrià n 69

DS_71p

ESPORTS

l dia 13 de juny esva celebrar elsopar cloenda dela temporada

2009/2010, al sopar hivaren assistir tots els juga-dors, tècnics, familiars,amics,., de la UES, en totalmés de 300 persones.

Durant el sopar es vafer un reconeixement alsjugadors i a la junta directi-va sortint presidida perJosep M. Casamitjana a quise li va entregar una placa.

Voldria aprofitar aques-tes línies per agrair a tota lagent que, desinteressada-ment, ha col·laborat en lapreparació d'aquest soparaixí com en altres activitatsdel club. ■

SOPAR DE CLOENDA DE LA TEMPORADA 2009/2010

E

ls equips Juvenil,3a CatalanaSènior i 1ª Nacio-nal Sènior es

varen proclamar campionsde la Copa Delegació en lesseves respectives catego-ries, l'equip juvenil es vaimposar en una emocio-nant final al Llagostera des-prés d'una pròrroga, l'equipde 3a Catalana Sènior vasuperar al Lloret amb ungol als instants finals delpartit i el primer equipsarrianenc es va imposar alGEiEG en la seva final.

Amb aquestes tresvictòries, la Unió EsportivaSarrià es va convertir en elgran dominador de la com-petició i va refermar la sevacondició d'equip capdavan-ter de l'handbol gironí.

L'entrega de trofeuses va fer durant el soparorganitzat per La FederacióGironina a l'Hotel FornellsParc, en aquest mateixsopar es va fer entrega delpremi al millor jugadorsènior gironí al porter delprimer equip de la UESManolo Nieto. ■

GRAN ÈXIT DELSEQUIPS DE LA UES ALES FINALS DE COPADELEGACIÓ

E

Page 72: Parlem de Sarrià n 69

DSp72_

ESPORTS

a temporada2008/2009 ha estat unatemporada plena d'è-xits però no ens podem

adormir i ja pensem en lasegüent: nous entrenadors,nous jugadors i nous reptes,sempre amb la mateixa filosofia:

“No només formen jugadorsd'handbol, també formem per-sones”.

Esperem poder comptaramb tots vosaltres per la prope-ra temporada, perquè al cap i ala fi la Unió Esportiva Sarrià somtots!!■

ACABEM UNA TEMPORADA IJA PREPAREM LA PRÒXIMA

L

a temporada queacabem de finalit-zar ha estat positi-va, tots els equips

han assolit els objectiusfixats: el Benjamí Athleticha experimentat una projec-ció espectacular durant latemporada amb molts nensque era el seu primer anyde jugador. El Benjamí As'ha mostrat com un delsmillors equips gironins de lacategoria, l'Aleví B ha com-plert els objectius fixatsamb una progressió ade-quada; l'Aleví A ha aconse-guit el Campionat Gironí i vadisputar el Campionat deCatalunya, l'Infantil ha com-pletat un any rodó quedantcampió gironí i campió de laPrimera Catalana, el Cadet,després d'un inici dubitatiuha acabat la temporadad'una manera excel·lent, elJuvenil després d'un anyirregular ha finalitzat la tem-porada de manera brillantamb el títol de Copa Delega-ció, l'equip Sènior de Terce-

ra Catalana, amb un equipamb un gruix de gent moltjove, ha quedat enquadrat ameitat de la taula i ha acon-seguit la Copa Delegació,l'equip Sènior de PrimeraCatalana no va entrar a lafase d'ascens per un solpunt i va aconseguir la per-manència unes quantes jor-nades abans del final i per elque fa a l'equip Sènior dePrimera Nacional va tenir uninici de temporada difícil,però va fer una segona voltaespectacular i va aconseguirel títol de Copa Federació.

Podem dir que, en l'as-pecte esportiu, la UnióEsportiva Sarrià es pot mos-trar satisfeta amb la tempo-rada que acaba, però hemde continuar treballant perque la temporada que vesigui encara millor.

Voldria agrair als juga-dors, entrenadors, delegats,familiars, afició,... per l'es-forç realitzat durant la tem-porada i les alegries queens han donat. ■

OBJECTIUS ASSOLITS

L

quest any la UES organitza elcasal d'estiu que es farà entreels dies 1 i 10 setembre. Aques-ta activitat estarà adreçada a tots

els nens i nenes de entre 4 i 10 anys. Enaquest casal es combinarà l'activitat espor-tiva amb manualitats, jocs,... ■

CASAL D'ESTIU2009

A

Page 73: Parlem de Sarrià n 69

DS_73p

ESPORTS [Esport per a tothom

questa passada primaveravaig tenir l'ocasió de partici-par en una trobada a Rosesamb diversos alcaldes, alcal-

desses i regidors socialistes per parlardel món de l'esport, sobretot en l'àm-bit municipal i supramunicipal, i vàremvisitar algunes de les sevesinstal·lacions: una magnífica piscinacoberta, ben gestionada i que va serplanificada tenint en compte unapoblació d'uns 20.000 habitants, queamb poc més d'un 10% d'associatspot ser viable, i vàrem trepitjar uncamp de gespa artificial, que desprésde 4 anys de vida cal refer de nou.Aquests i d'altres equipaments vanposar de manifest, en el primer cas,com és d'important buscar cooperacióentre els municipis veïns i fer un pro-grama de promoció -escolars, gentgran, competicions, convenis ambentitats...-, i en el segon cas (campverd), que és preferible, de vegades,esperar a tenir els ajuts necessaris perfer una obra ben feta amb garantia iperdurabilitat.

Uns i altres coincidíem en lanecessitat de disposar d'una bona pla-nificació esportiva per saber on som icap on volem anar. La Generalitat deCatalunya, aquests últims anys estàfent un esforç per tal que els municipis

disposin del MIEM, el mapa d'equipa-ments i instal·lacions esportives delmunicipi, que ha de ser l'eina de plani-ficació que ha de permetre al municipideterminar les seves necessitats enpolítica esportiva. Algunes poblacionshan apostat per disposar de manerapròpia o compartida entre municipis,d'un tècnic d'esports que es faci res-ponsable del seguiment del MIEM,que planifiqui activitats, que informi elsclubs i entitats dels ajuts i programes,que els ajudi administrativament i queassessori l'àrea d'esports.

He tingut l'ocasió de conèixer elMIEM de Sarrià que ha proposat l'A-juntament i les al·legacions en formad'aportacions que ha presentat el grupmunicipal socialista. El MIEM és unabona oportunitat per fer-hi participartots els agents socials de la població:clubs esportius, entitats, associacionsveïnals...i recollir-hi les inquietuds de lapoblació. Les necessitats creixents del'esport federat, però també de l'es-port ciutadà, per a totes les frangesd'edat, han de poder reflectir-se enaquest document que vol tenir vocacióde millora i disseny de noves estratè-gies. Sarrià té moltes fortaleses: unsistema esportiu equilibrat, l'existèn-cia d'un consell municipal d'esports, laimplicació de les entitats esportives i

un ric teixit associatiu; a més ha gauditd'una dinàmica esportiva històrica ambpersones que hi han dedicat esforços,tal com s'ha reconegut en les mésaltes instàncies esportives de Catalun-ya; però també ara és el moment deles noves oportunitats i de planificard'una manera decidida, pensant en elspropers anys, i fer les reserves de sòlnecessari per a nous equipaments,millorar-ne alguns dels existents, pen-sar en la gent gran i les seves necessi-tats, dissenyar circuits per anar a cami-nar amb més seguretat i millor acces-sibilitat, pensar en activitats per alsadults, i fer efectives altres bonesidees que he vist en el MIEM.

Aquest és el moment de l'esportper a tothom. Són d'admirar les perso-nes que gairebé diàriament practiquenalgun tipus d'esport (adults amb bici-cleta, persones grans que van a cami-nar), tot això es podria complementaramb l'ajut del Pla d'Activitat Física,Esport i Salut (PAFES) que promou laSecretaria General de l'Esport i elDepartament de Salut del govern de laGeneralitat de Catalunya, destinat acombatre el sedentarisme entre lapoblació adulta. El PAFES estableixaconsellar i prescriure fer esport en elscentres d'atenció primària (CAP) amb lafinalitat d'aconseguir que sigui una einaterapèutica d'utilització habitual i, alho-ra, de promoció de la salut. Hi ha diver-ses localitats gironines que ja s'hi hanadscrit (Girona, Palamós, Palafrugell,Olot, Banyoles, Ripoll, Figueres, Bla-nes, Campdevànol, Anglès i Peralada.)

Estudis recents han tornat aposar de manifest que gairebé un 60%de les persones adultes no fa prouactivitat física sostinguda durant tres omés cops a la setmana (i sabem quemolts joves tampoc), per això a mésdels esports de competició hem decercar activitats que engresquin elsjoves més sedentaris (el programa PlaCatalà de l'Esport a l'Escola ofereix unventall de possibilitats nascudes de lesmateixes propostes dels joves) i ani-mar els més grans a caminar 30 o 40minuts diaris a pas lleuger, però man-tenint una bona conversa amb elsacompanyants.

Estic segur que a Sarrià aprofita-reu l'ocasió que el MIEM us ofereix ■

A

ESPORT PER A TOTHOMQuim Rodríguez i Vidal

Piscina Municipal. Foto: Roger Casero

Page 74: Parlem de Sarrià n 69

El 69Anem a fer un 69. En una trobadaespecial, ens hem reunit tots elscol·laboradors del TSN i hem deciditfer un 69. Un bon amic m'ha dit:suposo que vosaltres, els del News, jamirareu d'estar a l'altura. Doncsmira, no és gota fàcil. I menys encaraamb pressions externes, quan tothomespera de tu que donis la talla. Calconcentrar-se, pensar bé allò que esvol fer, posar-hi tots els sentits i teniruna certa gràcia per complauretothom i no decebre ningú.Ja us ho dic: fer un nº 69 no és fàcil.Ni el 68 ni el 67 ni tots els anteriorstampoc.Però no dubteu que mirarem d'estar al'altura.Sam Enfot,

Cap (i cua) de redacció

CrisiCom a publicació responsable quesom, no podíem defugir la nostraobligació de donar una explicacióclara i entenedora dels motius del'actual crisi econòmica. No hempogut.Només ens vénen al cap els quatretòpics de sempre: Que si els diarisexageren i no n'hi ha per tant, que siels bancs continuen tenint beneficis,que si els més grans s'han enriquit,que si pagarem el “pato” els de sem-pre...Hem anat a trobar les explicacionsdels polítics i la informació no milloragaire: per a uns, al poder, el pitjor jaha passat i ja estem sortint del forat;per als altres, a l'oposició, la culpa ésdels socialistes.Ho sentim. No ens n'hem sortit.Mirarem d'estudiar-ho una mica mési la propera crisi ja us l'explicarem.

Marc Franc,Col·laborador en crisi.

TecnologiaLa meva estimada companyia de tele-fonia mòbil m'envia sovint, massa

sovint, missatges oferint-me no séquins estranys regals, ofertes ireduïdíssimes tarifes que no acabod'entendre. Fart, un dia vaig decidircontestar dient-los que no m'en-viessin més missatges i engegant-losa pastar fang. La resposta immediatava ser: “gràcies per posar-se en con-tacte amb nosaltres.”I és que els que som analògics sovintoblidem que estem parlant amb unamàquina i les màquines encara queles engeguis no hi entenen de subtile-ses.

Lluís Antich,TSN, Usuari

Mobilitat i patrimoniCom per art d'encanteri han desa-paregut dos dels tres ressalts (popu-larment dits truc-trucs) que hi havia ala carretera de Sarrià de Dalt.Ho aplaudim i en el seu moment javam criticar la seva instal·lació. Arabé: si el preu que n'hem de pagar ésla supressió de la font de can Nadal iel trinxament de tot l'entorn, sisplauque ens tornin a posar els truc-trucs.Encara que hàgim de patir aquellasotragada als ronyons i la fuetada ales cervicals.

Jaume Retruc,TSN, Sarrià de Dalt.

VeïnsEl president de la Txeneralitat valen-ciana, Paquito Camps el Chocolatero,ha oblidat on compra els seus vestits.És comprensible. Aquest home ha detenir el cap en altres coses: que siunes obres aquí, que si uns con-tractes allà, que si unes comissions,que si unes fires, que si unes falles.Com voleu que sàpiga qui els hi com-pra i qui ho paga? Home...!

Visenteta Barberà,TSN, València.

MoralSilvio Berlusconi, Il Cavallieri,demostra que és molt poc cavallieri i

és enxampat distraient-se ambjovenetes amb pocs anys i poca roba imitja Europa s'escandalitza.La mateixa mitja Europa que no s'es-candalitza per la seva política social iles seves declaracions vexatòriesdavant el fenomen de l'emigració.Fins quan aquesta doble moral?

Luigi Pizza,TSN, Roma.

Pla de l'HortaContinuen a bon ritme les excavacionsa la vil·la romana del Pla de l'Horta.Segons investigacions que ha pogutfer l'equip del TSN, sembla que lesestances trobades podrien pertànyera un patrici anomenat Papirius Sari-anus, nom força comú a l'època. Deconfirmar-se aquest extrem, ens tro-baríem davant d'una troballa de granvalor històric i que potser explicaria elposterior arrelament al poble de laindústria paperera.No podem encara refermar aquestapossibilitat, però seguirem investi-gant amb el rigor que sempre hacaracteritzat aquesta publicació, iquan tinguem noves dades us lesfarem saber.

Marc Juli, TSN,Pla de l'Horta.

La reivindicacióContinuem sense tenir notícies queens facin pensar en la immediatesade l'eliminació de la gallina. Lesresolucions de l'ajuntament noserveixen de res perquè falta lacomissió, la subcomissió, l'informe,el tècnic delegat, la documentacióprèvia, l'estudi d'impacte i no séquantes collonades més.I és que és de tots sabut que quan elpoder s'amara de burocràcia, éscapaç de fer difícil una cosa tan sen-zilla com treure un tros infecte depedra.Ho seguirem dient a la nostramanera, fort i clar: la gallina a lacassola!

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

DSp74_

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

The Sarrià NewS

LA FRASE DEL DIA: Només hi ha dues coses importants a la vida. La primera és el sexe, i la segona no la recordo.

Woody Allen

Page 75: Parlem de Sarrià n 69
Page 76: Parlem de Sarrià n 69

BOTIGUES A:c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614

Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345 Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021

Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484