Parlem de Sarrià n 70

EDITORIAL

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante,Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, ÀngelGarcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, JosepM. Sansalvador, Josep Rodeja.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació deGironaHan col·laborat en aquest número: Anna Ribas, AAVVSarrià de Baix, Raimon Cros, Josep M.Viñals, AAVV Sarriàde Dalt, Amics del Col·leccionisme, Jordi Paretas, AmicsGegants, AAVV Pla Vinyers, Roger Torrent, Lluís Aymerich,Esther Ferrero, Esther Portilla, Neus Mercader, JordiCosta, Javier Antón, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo, PreseSerrano, Antoni Roura,Montse Xandrich, Mònica Singla,Montse López, Loli Fernández, Elisabet Sau, Xavier Font,Guillem Mallolà, F.C.Sarrià.Disseny i maquetació:Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154Impressió: Impremta Pagès

Subscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: [email protected]òsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

Portada: El riu Ter, el desembre del 2008, al seu pas perSarrià. Foto: Assumpció Vila

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.orgAAGGRRAAïïMM LLAA CCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE LLEESS EENNTTIITTAATTSS CCOOMMEERR--CCIIAALLSS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup edi-tor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) ambel suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsa-bilitza necessàriament de les opinions signades.

arlem de Sarrià ha estat sempre una revista plural ioberta a totes les opinions, també a les dels partits polí-tics. Només cal donar un cop d'ull a l'hemeroteca. Enels darrers 20 números s'han publicat 57 escrits delsdiferents partits que conformen el teixit polític de

Sarrià. No tindria, doncs, cap sentit plantejar a aquestes alçades quea la revista no hi tenen cabuda aquestes opinions quan hi han estatsempre, i sempre han contribuït a la respectuosa confrontació d'ide-es, el debat i la informació, un dels dos trets que ens han definit sem-pre: Revista de cultura i informació local.

Pel que fa a la desafortunada afirmació que el 90% dels mem-bres del Consell de Redacció som socialistes, no mereix cap comen-tari més enllà de categòric desmentit. No deixa de ser significatiu,però, que s'hagi dit com un exabrupte o una desqualificació. Com siser d'un partit polític (d'un altre partit polític) fos un demèrit. Però dei-xem aquestes anàlisis i consideracions per als sociòlegs, que a nosal-tres no ens toca fer-ho.

El Ter, un gran treballadora descripció que Josep Pla va fer del riu Ter continuaessent vigent, tot i que amb matisos. Temps enrere, elriu Ter donava vida a multitud de pobles i la seva aiguaes derivava pel reg de camps i conreus i per turbinar.Des que es varen construir els pantans de Sau i Susque-

da, amb l’ànim de controlar les avingudes del riu, aquest ja va perdrepart de la seva riquesa al disminuir els sediments que les riuadesarrossegaven, però el que li està sent letal és l’espoli continuat de l’ai-gua que es fa des dels pantans, derivant-la cap a l’àrea metropolitanade Barcelona amb la connexió Ter-Llobregat.

En aquest número veureu en els mapes i en les fotos com haevolucionat el riu, disminuint el seu espai natural, els meandres i lallera. També amb l’article sobre la resclosa de can Vinyals podreuobservar l’ús continuat que se’n fa, sobretot per regar, ja que el poccabal que porta (en algunes ocasions menys dels 3m3/s que enscorresponen per llei) no permet utilitzar-lo per produir energia. El riu,en moltes ocasions no passa per la llera, sinó que ho fa per lessèquies i els recs i aquestes construccions tenen també el seu inte-rès biològic i etnològic.

No deixa de ser una paradoxa, però com en els temps anteriorsa la revolució industrial, on passa l’aigua del riu, és on hi ha activitatagrícola. Encara que esquifit i amansit, el riu Ter, continua sent un grantreballador.

TEMA PORTADA . El Ter a través dels mapesLa resclosa d’en Vinyals

FESTA MAJOR. Lluís Palahí i els romans1a Fira de la joguina

La participació de la ciutadaniaLes competències i els recursos municipals

PulpopopVI baixada de carretons...

Festa de l’escumaFesta Major

Trobada geganteraCrònica de setembre

OPINIÓ. Finançament localFinal d’estiu

Brigada cívicaENTITATS. AA.VV. Sarrià de Baix

Associació de Comerciants de Sarrià de TerRàdio Sarrià

30 anys d’ajuntaments democràticsOPINIÓ. El Passeig del riu

DOSSIER D’HISTÒRIA. Conferència 11 de setembreCULTURA Àrea de cultura: Espectacles i Exposicions

“Quim Pradas, fusta d’artista”Centre cívic “La Cooperativa”

Falsos herois“Anatomia de un instante” Javier Cercas

ACTUALITAT. EuropaQUADERN D’APUNTS

ESPAI ESCOLAR CEIP MontserratEscola Bressol

Ampa Ceip MontserratVIATGES. Cabrera

NATURA Pica d’EstatsESPORTS.

NEWS

48151719202122242628293032333435363740414546474850515556585960636670

sumari

parlemDESARRIÀ

pDS_3

P

L

DSp4_

TEMA DE PORTADA [El Ter a través dels mapes

Anna Ribas Palom

ls recursos que ofereixen els rius, com l'aigua,els sòls fèrtils o les facilitats per a la comuni-cació i la urbanització, han atret poblacions ales seves ribes des dels temps més reculats.La societat participa activament en els canvis

de traçat i morfologia que experimenta el riu a través d'ac-cions com per exemple la tala dels boscos de ribera, elscanvis en els usos del sòl que es produeixen a les sevesribes o l'estabilització del seu recorregut amb la construc-ció d'obres hidràuliques com serien embassaments, res-closes o canalitzacions. Però també aquesta societat ribe-renca pateix les conseqüències dels esdeveniments natu-rals extrems propis dels rius, com són les inundacions o elsllargs períodes d'estiatge. No és estrany, doncs, que elsrius hagin tingut sempre un paper destacat en els mapes.

La cartografia és una disciplina dedicada a prendre la midaal territori i, en aquest sentit, conèixer el lloc que ocupenels rius en els mapes antics i moderns ens permet desco-brir quines són les relacions societat-riu en cada un delsmoments de la seva història.

En aquest article ens plantegem analitzar la història deles relacions entre el riu Ter i la seva societat riberenca enels aproximadament darrers 300 anys, concretament en eltram fluvial que transcorre des de la ciutat de Girona i finsa Sant Jordi Desvalls - Flaçà. Ho farem a partir de quatremapes que hem pogut localitzar per aquest tram i per adiferents moments d'aquest llarg període de temps.

El primer mapa és de l'any 1711 i fou realitzat per l'en-ginyer francès Pennier. Ens indica el sistema de defensa dela ciutat de Girona, tant del recinte i les fortificacions que la

EL TER A TRAVÉS DELS MAPES

EMapa 1711. «El riu Ter l'any 1710, segons el mapa realitzat per l'enginyer geògraf francès Pennier»Reproduït de: CASTELLS, R.; CATLLAR, B.; RIERA, J. (1992), Atlas Girona ciutat, Girona, Demarcació de Girona del Col·legid'Arquitectes de Catalunya i Ajuntament de Girona, p.87.

DS_5p


protegeixen com de la situació de laciutat en el seu entorn natural. Fouelaborat durant el període de la Guerrade Successió i en concret fa referèn-cia al setge de la ciutat de Girona dedesembre de 1710. Aquest bell dibuixfet a ploma que guarda el Ministeri deDefensa francès al Château de Vicen-nes també ens parla de l'estat del riuTer des de Girona i fins al Congost. Hiveiem un riu Ter meandri-forme, amb multitud debraços actius i illes flu-vials, amb convexitats iconcavitats que se succe-eixen al llarg del seu reco-rregut, resultat d'un pro-cés natural de caràctersecular però també reflexdels episodis de fortescrescudes que se succei-xen periòdicament enaquest indret. Els terrenysd'al·luvió, freqüentmentinundables, limiten clara-ment el procés d'urbaniza-ció en tot aquest tram, iaixí es pot observar gràfi-cament en el mapa on, a

excepció de la “ciutat dels quatrerius”(encaixada a la confluència del'Onyar, el Güell i el Galligans amb elriu Ter) la resta de nuclis de població(Salt, Santa Eugènia de Ter, PontMajor, Sarrià de Ter, Campdorà, SantJulià de Ramis) es mantenen prudent-ment allunyats del curs canviant i peri-llós que és el riu Ter. Aigualeixos, bos-cos de ribera, deveses, hortes i campsde conreu, són els usos exclusius d'a-quests espais fluvials altament inun-dables. El mapa destaca també, moltclarament, els altres cursos menorsd'aigua tributaris del Ter. Pel seumarge esquerra, la riera Bullidors, eltorrent de can Guilana, la riera d'enXuncla i el rec de la Garriga. Pel seumarge dret, la sèquia Monar i les rie-res i torrents del Congost. També enscrida l'atenció l'important xarxa decamins que, ja a inicis del segle XVIII,transcorren paral·lels al curs del riu oel creuen (especialment en el Pla deSalt) i, sobretot, el gran nexe de comu-nicació entre les dues ribes i principalpunt d'entrada a la ciutat de Gironaque exerceix durant molts segles i finsavui dia el Pont de l'Aigua (Pont Majoren el mapa).

Però noves activitats econòmi-ques s'aniran instal·lant durant elssegles XVIII i XIX al llarg de les ribesdel riu Ter i en transformaran els usosdels sòl en aquests ambients fluvials.Per exemple, la construcció de la res-closa i la sèquia Vinyals que inicial-

ment abastia els molins de Campdorài Bordils i, posteriorment i fins a l'ac-tualitat, comportarà el reg d'unes vuit-centes hectàrees de conreu situadesentre Celrà i Flaçà. També el procésd'industrialització i de transformacionsmanufactures, especialment marcadaen aquest tram pels forns de rajols i lareconeguda indústria paperera icimentera, comporten la construccióde rescloses, canals i salts d'aigua enel riu i la instal·lació de fàbriques a lesseves ribes. El Ter esdevindrà a còpiad'anys, i també en aquest tram gironí,et “gran treballador” a què feia refe-rència Josep Pla l'any 1968 en el seullibre De l'Empordanet a Perpinyà: “ElTer és un gran treballador, un riumodèlic que els pares podrien presen-tar a les seves criatures perquè enprenguessin exemple. Com el fan tre-ballar, Déu meu! Si tots els rius delmón produïssin tant de rendiment ifossin tan aprofitats el benestar eco-nòmic general -que és el primer graude la felicitat en aquest món incert-pujaria molt amunt i agafaria molt l'in-crement. […] Si al món existís l'agraï-ment, ja faria anys que el Ter hauriaestat condecorat amb una medalla altreball, a la paciència i a la constància”(pàg. 453).

Tot i així, fins a mitjans del seglepassat, els canvis en la dinàmica natu-ral del riu són mínims. Com podemveure en el mapa de l'any 1951, el Tercontinua essent aquell riu actiu, d'ai-

Mapa 1901. «Mapa dels canvis de curs del Ter a la zona del Congost, gener de 1901»Font: Arxiu Històric de Girona. Fons de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis, 2/1.

Alguns veïns de Sarrià de Ter disposaven debarques per la pesca i el lleure al riu. Fotocedida per Josep Garriga.

DSp6_


gualeixos, illes i braços fluvials queentren en funcionament amb cadanova crescuda. Una petita mostra d'a-questa gran activitat hidrològica la tro-bem en el mapa de l'any 1901 que esconserva a l'Arxiu Històric de Girona(Fons de l'Ajuntament de Sant Julià deRamis, 2/1), on es veu clarament comel divagar del riu Ter a la zona del con-gost, concretament al Pla de can Font,enfrontava propietaris d'una i altra ribacada vegada que el riu obria nous bra-ços o es menjava el terreny d'unmarge i el donava a l'altre. Un mapaque ens parla, doncs, de l'acció erosi-va i de sedimentació que exerceixenles aigües del Ter a principis del segleXX en els seus meandres al·luvials.Mentre els marges interns dels mean-dres són espais de deposició de sedi-ments, que en redueixen la profundi-tat, els marges externs o convexesdels meandres són espais d'erosiólateral, la profunditat i la turbulènciasón normalment majors i representenels principals punts de ruptura en casd'avingudes. Per tant, és en aquestsdarrers sectors on s'han localitzat his-tòricament els majors problemesdurant les crescudes del Ter, tant pelsdanys econòmics que suposava l'ane-gament de terres de conreu, cases depagès o nuclis de pobla-ció, com pels problemesderivats de la reorganitza-ció de les propietats i, finshi tot, dels límits entre ter-mes municipals com SantJulià de Ramis i Celrà.Una de les demostracionsmés clares de la mobilitatdels meandres, però, latrobem en el tram que vade Celrà fins a Sant JordiDesvalls i Flaçà, on a mésde processos de migraciólateral dels meandres delTer es donen fins i totfenòmens d'estrangula-ment o tall per desborda-ment. Aquest fet es pro-dueix quan el riu obre unnou curs rectilini aillantantics meandres, elsquals queden colmatatsper noves avingudes o

incorporats als terrenys guanyats ambfinalitats agrícoles. Aquest procés ésfàcilment observable en aquesta àreaen el mapa de l'any 1951 que s'acom-panya o, si teniu ocasió de consultar-la, a la fotografia aèria del vol americàdels anys 1956-57.

Però no hem d'oblidar que el riués també fins a mitjans del segle pas-sat un espai de trobada, destí d'excur-sions i berenades amb familiars iamics (com el “merendero” de la fontde Campdorà), una petita fronteraentre els pobles d'una riba i l'altra quese salva a través dels pocs ponts exis-tents fins aleshores i les encara prounombroses barques de llibant. El Terconserva, doncs, i fins entrada lasegona meitat del segle XX, uns ele-vats valors ecològics, econòmics, cul-turals i vivencials per la població queviu a les seves ribes.

El gran canvi en la dinàmica del riuTer s'esdevé a partir de la segona mei-tat del segle passat amb l'entrada enfuncionament del complex d'embassa-ments de Sau-Susqueda-el Pasteral i,amb ells, el transvasament d'aigua delTer cap a Barcelona i la seva regiómetropolitana, i posteriorment tambécap a la Costa Brava centre i cap a lamateixa ciutat de Girona i part dels

municipis que en constitueixen la sevaàrea urbana. Des de llavors, el Teraigües avall dels embassaments haesdevingut un riu meticulosamentregulat, on el transport sòlid de sedi-ments i sorres queda en la seva majorpart frenat per la regulació hidrològicadels embassaments i la canalitzaciódel llit fluvial en algun dels seus trams,de tal manera que la seva aportaciósòlida anual, si no hi ha cap crescudaremarcable, podríem dir que és míni-ma. Els efectes d'aquest gran canvien la dinàmica fluvial del riu quedenperfectament reflexats en la cartogra-fia. A la imatge aèria actual que s'a-companya podem observar-ne el seutraçat lineal, quasi sense braços niilles fluvials, amb un bosc de riberareduït a la mínima expressió o inexis-tent. Els antics meandres abandonatsdel tram Celrà-Sant Jordi Desvalls hanquedat fosilitzats en el parcel·lari. Elscamps de conreu i les arbredes depollances i plàtans arriben quasi almateix llit del riu, de la mateixa mane-ra que apareixen plantes extractoresd'àrids en els espais de deposició desediments i graves. A tot plegat calsumar-hi un procés de contaminacióde les seves aigües que arriba alsseus màxims històrics a la dècada de

Mapa 1951.«Mapa del tram del riu Ter comprés entre Girona i Flaçà, any 1951”Reproduït de: Full 296 (“Verges”) de l'Instituto Geográfico Nacional.

DS_7p


1980 i que només la cons-trucció del sistema de sane-jament de fàbriques, poblesi ciutats aigües avall delspantans ha aconseguit millo-rar sensiblement.

De la qualitat dels riusdepèn la qualitat de vida deles persones. Els rius bruts,degradats, són reflex d'unamala salut de les relacionsentre la població i els seusrius. Al contrari, els rius d'e-levada qualitat ens oferei-xen sensacions agradables,estètiques, sensorials, emo-tives, són paisatges identita-ris, amb els quals fins i totarribem a establir vincles decaràcter atàvic. Els paisat-ges fluvials són reflex d'es-tils de vida passats, de lanostra història, per la qualcosa han de ser consideratscom a patrimoni. Els mapesens han demostrat ser unexcel·lent indicador delscanvis en la percepció delsrius i el seu entorn, delsseus problemes i les sevesoportunitats, en cadamoment de la història. En elcas del Ter, en aquest tram

mig que hem analitzat,reflecteixen molt claramenttant el canvi ens els usosdel sòl i activitats que s'handonat a la seva riba com lareducció radical en l'exten-sió de l'àmbit d'influènciafluvial (el que en diríem “elsterrenys del riu”) i de laseva mobilitat.

Però un riu no ésnomés història sinó tambécanvi. Això ens permet pre-guntar-nos sobre quin riuvolem i intentar interveniren les seves tendències. Elfutur del Ter és, per tant,una qüestió de cultura iacció cultural. Serem capa-ços, els qui hi vivim a lesseves ribes, de valoritzar-netots els seus atributs natu-rals, econòmics i culturals?.Jo sóc de les que pensenque sí, que això és possible.De fet, hi ha indicis prouclars que estem tornant, apoc a poc, a viure de caresal Ter. A nivell municipal, lamajoria de pobles riberencshan endegat o estan ende-gant actuacions de recupe-ració i potenciació dels

espais fluvials (el passeig del Riu, a Sarrià; l'illa dels Salzes,a Celrà; el futur Parc Fluvial del Ter, a Sant Julià) i fins i tots'han dut a terme iniciatives supralocals, com el ConsorciAlba-Ter, que impulsa actuacions de preservació i dinamit-zació del territori fluvial del Ter (com la recentment creadaRuta del Ter). Ara bé, la clau de volta d'aquest redescobri-ment i recuperació del Ter passa, inel·ludiblement, per larecuperació del seu cabal. I això ja no només depèn delsmunicipis i la població riberenca sinó de l'enfocamentgeneral de la política d'aigües a Catalunya. Segons el calen-dari previst pel govern de la Generalitat de Catalunya lareducció d'aigua derivada del Ter es farà de manera pro-gressiva en tres fases a partir d'aquest any. L'any 2010 laxifra d'aigua s'hauria de reduir fins a 150 hm3 i al cap dedos anys ja hauria de situar-se als 130, per tal que el 2015es poguessin transvasar tan sols 115 hm3. Però això jadonaria peu a un altre article. Deixem-ho aquí. ■

Ortofotomapa 2005.“Mapa del riu Ter a l'actualitat” Font: Institut Cartogràfic de Catalunya

Vista panoràmica del Congost. Foto: V. Fargnoli

DSp8_

EL MARGE DRET. DE LA RESCLO-

SA DE SARRIÀ DE TER A FLAÇÀ

l llarg del segle XIX, l'ai-gua és un dels pocsrecursos existents perpoder iniciar projectes

agrícoles i fabrils, ja que fins a finals desegle no s'estendrà l'electricitat i elvapor. El més interessant d'aquestaèpoca és el canvi de detentors del dretd'ús de l'aigua, passant d'un sistemafeudal, on només tenien dret a utilitzarl'aigua els senyors i antics propietaristerratinents, a una nova classe de capi-talistes i empresaris. La cursa per obte-nir un permís, associat a l'obligació deconstruir una presa i una instal·lació pro-ductiva, es dóna en totes les conquesfluvials de Catalunya. Un exemple clarés el cas de la resclosa de can Mitjans,construïda el 1868 per Felip Flores.

Per contra, la construcció de laresclosa d'en Vinyals a finals del segle

XVIII, és la perpetuació del sistemaantic. El permís de 1748, permetconstruir una nova presa al riu Ter a unhisendat que ja gaudeix d'uns dretsantics i se li permet el trasllat d'unmolí, és a dir, una instal·lació producti-va. En aquest cas, el permís no afavo-reix l'entrada d'un nou industrial.

De la resclosa d'en Vinyals no esconeix la data de construcció, però síla data de l'establiment o concessiód'aigües del Reial Patrimoni al propie-tari de Flaçà, Mateu Vinyals, l'any1748. En el llibre de Celrà, de lacol·lecció Quaderns de la Revista deGirona, el Taller d'Història esmentaque a Celrà l'any 1763 es va construirCan Verdera per beneficiar-se de l'ai-gua de la sèquia (1).

“En 21 de mayo de 1748 el Sr.Intendente General otorgó estableci-miento a Don Mateo Viñals, labradorde Flassá, de las facultades de mudarla resclosa y acequia del molino harine-

ro que tiene en el término de dicholugar al parage nombrado “Llano deCampdurá” y a hora y media de distan-cia a poca diferencia de los lindes alantiguo concedidos a dicho molinotomando para el curso y uso de éstoslímites, la agua del río Ter con la amplia-ción y facultad de poder hacer y fabri-car otro molino paperero, harinero sitoen el distrito de dicha acequia...”(2)

El molí de Flaçà es troba situat alcamí de Sobrànigues i data de l'any1728. D'aquest document es desprènque Mateu Vinyals pretenia traslladar elmolí a un altre emplaçament. A lamateixa finca es troba la Central Elèctri-ca Vinyals, la qual funciona amb aiguaderivada del riu Ter, però no de la matei-xa sèquia que s'inicia a Sarrià de Ter.

La resclosa i la sèquia Vinyals, delmarge dret del riu Ter, es varen cons-truir juntament amb els molins deCampdorà i el de Bordils, situats amb-dós sobre la sèquia.

LA RESCLOSA D'EN VINYALSLA UTILITZACIÓ DE L'AIGUA DEL TER

Assumpció Vilawww.avilasimon.blogspot.com

A

TEMA DE PORTADA [La resclosa d’en Vinyals

Una imatge poc comuna del riu Ter, la de la llevantada de Sant Esteve del 2008, amb l'aigua passant per sobre la resclosad'en Vinyals. Fotos: Assumpció Vila

DS_9p

En el mateix document registral,es declara, l'any 1890 que “Don Joséde Viñals y de Pont (3) le correspondeprimero, la posesión y propiedad depresa de toma de aguas del río Ter,situada en el término de Campdurá,distrito municipal de Celrá de la ace-quia general que conduce dichasaguas por los términos de Celrá y Bor-dils desde aquella presa hasta la rierade San Martivell así como de las ace-quias secundarias o rechs mestrescon sus compuertas y demás acceso-rios que sirven para el servicio generaldel riego en el modo y forma que losvenia poseyendo la casa Viñals de lacual es aquel sucesor. (…) La presa yacequia que tienen por objeto recogerlas aguas del río Ter que mueven losdos molinos propiedad del Sr. Viñalsde Campdurá y de Bordils y que rieganparte de los términos municipales deCelrá y Bordils, puede considerarsedivididos en dos tramos de una longi-tud total de once kilómetros aproxima-damente”.

La resclosa de Sarrià de Ter iCampdorà, inicialment era de fàbricade pedra i formigó, una construcció

senzilla similar a l'actual decan Mitjans. La seva feso-mia actual data d'una refor-ma de l'any 1934.

“La presa de mampos-tería y piedra está situada en el río Tera unos cuatrocientos metros aguasabajo del puente que une el barrio delPuente Mayor con el pueblo de Sarrià,en la carretera de Madrid a La Junque-ra. Des de la presa comienza la ace-quia y hasta el molino de Campdurápuede considerase el primer tramo deunos dos kilómetros de longitud quesigue por el Sud, derecho del rio Ter.La primera sección de unos quinientosmetros, a contar desde la presa, deacequia o canal cubierto que sigue porel mismo cauce del río en direcciónSud a Norte. La segunda que toma ladirección de Poniente a Oriente, deunos setecientos metros de longitudde acequia subterránea. La tercera quesigue unos quinientos metros de longi-tud de acequia a canal descubierto, yfinalmente la cuarta en la indicadadirección, de acequia cubierta subte-rránea que termina en el molino deCampdurá.”

Des de la gasolinera del PontMajor, tot seguint el marge dret del riuTer, s'arriba a la caseta on es prenenles aigües de la sèquia. Per aquestcamí es troben alguns bagants i sobre-eixidors i en alguns trams, la sèquiacircula a cel obert. Es passa per darre-ra la incineradora, per darrera la depu-radora i s'arriba al pla de la farinera deCampdorà.

El molí de Campdorà, un edificide planta baixa i dos pisos, ja no exis-teix. En el seu lloc es va construir lafarinera. Tot i que la propietat del molíi de la farinera sempre han estat de lafamília Vinyals, els arrendaments sem-bla que es varen succeir freqüent-ment. Tenim notícia que ja devia fun-cionar l'any 1893, quan la societatcol·lectiva Vilaplana, Ensesa i Teixidor,de Sarrià de Ter, varen arrendar-la:“tomaran los socios señores Vilaplanay Ensesa en arriendo un molino hari-nero de elaboración por cilindros, sis-


(1) Celrà. Col·lecció Quaderns Revista de Girona. núm. 113. Taller d'Història de Celrà.(2) Finca 1847 Celrà i finca 899 de Bordils. Registre de la Propietat Girona.(3) Jose de Viñals y de Pont és el successor de la casa Vinyals, del seu pare Buenaventura de Viñals y de Boria, mor el 1877. L'any 1917 vasucceir a José Viñals, Buenaventura de Viñals y de Font i, a la mort d'aquest sense descendència, el seu germà Luís de Viñals y de Font, el1973. El darrer propietari de la família Vinyals ha estat Jose Luís de Viñals y Gomes, el qual va heretar en morir el seu pare l'any 1975. L'any 1985, Jose Luis de Viñals i la seva mare Irene Gomes varen vendre la propietat i l'usdefruit de la sèquia Vinyals a la Comunitat deRegants de la Sèquia Vinyals.Dades registrals: Finca 3.746 de Celrà

La sèquia Vinyals pren l'aiguadel Ter des d'aquesta caseta

de captació

tema Ganz Austro-Hungaro,movido por fuerza de agua ysituado en Campdorá, términomunicipal de Celrá, según con-trato de subarriendo firmadoentre los dichos Vilaplana yEnsesa con el arrendatario DonGinés Puigdollers el 28 de juliopróximo finido, en cuyo contra-to intervino su propietario DonJosep de Viñals” (4)

La farinera de Campdoràes troba en un estat absoluta-ment ruïnós. El 28 de març de1989 s'efectuà la compravendaatorgada per Dña. Irene GomesBarbosa i D. José Luis de ViñalsGomes, a favor de Don ManuelOlivas Teixidor, Don LorenzoOlivas Teixidor i Dña. Ana MariaVeray Batlle. La sèquia continuaprop del riu, fins al Congost. Enaquest tram passa soterradasota la línia de ferrocarril. En elllibre de Celrà, s'esmenta l'a-nècdota que, quan s'havia denetejar la sèquia, el senyor deVinyals s'hi havia passejat dinsdamunt d'un cavall.

El rec subterrani està cons-truït en volta de pedra per evitarles crescudes del riu. El ferroca-rril es va construir a partir de1875. Cal suposar que en eltram on passa la línia perdamunt la sèquia es va haver dereforçar.

“Desde el molino deCampdurà al molino de Bordilses el segundo tramo de unaextensión longitudinal de unoscinco kilómetros y medio. Eneste segundo tramo puedendistinguirse dos secciones. Laprimera sección de acequia sub-terránea que sigue dirección dePoniente a Oriente, de exten-sión de un kilómetro aproxima-damente, parte del molino deCampdurá y se introduce en elparage del Congost cruzandopor debajo de la línea férrea deBarcelona a Francia para seguira la derecha de la vía pasandopor debajo de la carretera deGirona a Palamós, hasta que a lasalida del Congost se aparta dela carretera que queda a suderecha y cruza de nuevo pordebajo de la vía férrea quequeda también a la derecha delcanal. La segunda sección es decanal o acequia descubierto ytiene unos cuatro kilómetros ymedio de longitud; desde la sali-da del Congost entra en el llanode Celrá al riego de una granparte de dicho término sirve ysiguiendo en línea recta orienta-da a levante dejando a su dere-cha la carretera antedicha la víaférrea citada y el pueblo deCelrá, atraviesa todo el llano deeste pueblo entra en el término

DSp10_


y llano de Bordils hasta el molino de este pueblo,a poca distancia del linde de Occidental del térmi-no de dicho pueblo.”

Una vegada hem deixat el Congost, la sèquiaes pot veure bé al costat del polígon industrial deCelrà. Hi ha un itinerari força ben indicat quesegueix la sèquia fins a Bordils i va senyalant elsllocs d'interès. Si abans els terrenys eren conreusde regadiu, ara i adés trobem vivers i arbres orna-mentals. Pel camí, hi ha el rentador, l'accés al quehavia estat el camp d'aviació i l'esmentat molí deBordils, el qual conserva a l'interior les dues molesprincipals i els mecanismes per fer-lo funcionar.Aquest va ser adquirit el 27 de juliol de 1995 perla compravenda atorgada per José Luis de ViñalsGomes a favor de Francisco Javier MatamalaSerra, i després el 23 de juliol de 1999 aquest elva vendre a Salvador Bramón Vilarnau, administra-dor d'Excavaciones y Pinturas, SA. (EPSA)

Diversos ponts creuen la sèquia al llarg delseu recorregut, els quals accedeixen a diversosparatges on s'ha desviat un altre rec mestre: pontdels Molins, pont d'Orriols, pont del Safareig,pont de cal Ras, pont d'en Clots, pont d'aviació,pont d'en Prat i pont d'Aumet.

Des del molí de Bordils, el camí passa propdels camps, fins que entra en el nucli urbà de Bor-dils. De can Riera, segueix direcció a Sant Joande Mollet, convertit en rec, deixant la sèquiaoberta com hem trobat fins ara.

“Desde el molino de Bordils al desagüe, esel tercer tramo de unos tres kilómetros y mediode longitud, que se pueden considerar en unasola sección. En la misma dirección indicada ante-riormente para la acequia por debajo de la riera dePalagret a unos trescientos metros aguas abajodel puente de la carretera de Gerona a Palamós

(4) Helena Benito. La família Ensesa. Pàg. 23. Cita un document de l'A.H.G. F.F.L.M. doc. 1845/7

A dalt, la farinera de Campdorà es troba en un estat d'absoluta ruïna.A la dreta, un bell tram de la sèquia al seu pas per Campdorà

De dalt a baix ide esquerra adreta:La Sèquia al seupas per Celrà./Un dels recsmajors que ali-menten elscamps de conreu

des de la sèquia Vinyals. / Saltd'aigua de can Riera, a Bordils,abans no desemboca a la riera deSant Martivell. / El molí de Bor-dils, un bonic exemple de molífariner que conserva les moles i elselements per fer-la funcionar


que pasa sobre dicha riera; continua atravesandoel llano de Bordils, sirviendo el riego de una granparte de dicho término, en el cual es cruzado laacequia por el camino vecinal de Bordils a Madre-maña, mediante un puente; y un kilómetro des-pués, luego de formar dos saltos cerca la casa lla-mada can Riera de aquel pueblo, desemboca entérmino del mismo en la riera de san Martivelljunto al vecindario de Rissech, a unos ochocien-tos metros antes desembocar la mencionadariera en el río Ter, por el cauce de la cual vuelvenen definitiva, al citado río, las aguas sobrantes dela acequia descrita.”

La sèquia, segons diu l'escriptura, acabava auns 800 metres passat can Riera, on es potveure un espectacular salt d'aigua per salvar eldesnivell i desguassa en la seva major part a lariera de Sant Martivell, el barri de Rissec de Bor-dils. En una petita part, segueix un canal de rec,fet de rajols, en part soterrat i en part descobert,que travessa els termes municipals de Sant Joande Mollet i Flaçà, anant a morir, després de voltarla fàbrica Aconda Paper, al riu Ter, ben a prop d'onneix el nou canal que deriva les aigües per la Cen-tral Elèctrica Vinyals.

La continuació del rec i el dret d'aprofita-ment de les aigües fins Sant Joan de Mollet iFlaçà es del 17 de març de 1932. Per ordre minis-terial del govern de la II República es va autorit-zar a Bonaventura de Vinyals i de Font, derivar delriu Ter, 200 litres més d'aigua per segon per regaraltres 285 ha de terreny en els termes municipalsde Sant Joan de Mollet i Flaçà. Cal esmentar queaquesta concessió s'afegeix a la primera (expe-dient de l'any 1927), de derivar 3.507,4 litres per

segon per reg propi i usos indus-trials en els termes de Celrà iBordils. En total, segons s'es-menta en el llibre de Celrà, esreguen 800 ha, de les quals 190ha corresponen a Celrà i pertan-yen a 120 propietaris diferents.

Una altre derivació delcanal Vinyals i la seva zona deregadiu per elevació, es troba alTM de Juià, que se li va conce-dir la concessió el 28 de generde 1959. Al costat del moli deBordils, hi ha una caseta o cen-

tral elevadora de les aigües, quemitjançant unes conduccionssubterrànies, travessa els pontsde Riar (al costat de la gasoline-ra) fins arribar al dipòsit regula-dor i distribuïdor d'aigües, situata la masia de Can Taberner(Massot) de Juià.

De Sarrià de Ter a Flaçà, lasèquia té cap a 13 quilòmetres,una obra d'enginyeria notable,tot tenint en compte els mitjansde construcció dels segles XVIIIi XIX.

DS_11p

Treballs de la sèquia Vinyals del 1931. Foto: llibre de Celrà

DSp12_

LA REFORMA DE LA RESCLOSA.PROJECTE DE 1931

En data 6 d'agost de 1931, la DivisióHidràulica del Pirineu Oriental delMinisteri d'Obres Públiques delGovern de la II República va aprovarun projecte conjunt per un millor apro-fitament de l'aigua dels propietarisBonaventura Vinyals i els hereus de lavídua Pérez, Francisca Javiera Pahisa.

Els hereus de la Sra. Fca. JavieraPahisa, vídua Pérez, eren els propieta-ris de la fàbrica de ciment conegudacom a can Pérez, popularment canRentell, a Sant Julià de Ramis. La fàbri-ca disposava dels drets de derivaciód'aigua d'una presa a tocar la fàbrica id'un canal de 142 metres que arribavaa una petita caseta on es trobava ins-tal·lada la turbina. D'aquesta empresaqueda dempeus una petita nau al cos-tat de la carretera N-II i la caseta de lamaquinària.

El projecte comú preveia una novaresclosa sobre el riu Ter on es trobava lade Bonaventura Vinyals, amb dos canalsde sortida: el del marge dret per alimen-tar la sèquia i els tres salts (farinera deCampdorà, molí de Bordils i salt de Bor-dils), i el del marge esquerre per alimen-tar una turbina per a usos industrials acan Pérez. En total es derivaven 10.000litres d'aigua per segon, uns 6.500 l/s

pel canal de can Pérez, els quals produi-rien, amb un salt de més de 2 metres,una potencia de 471,47 c.v. amb unainstal·lació prevista de tres turbines, i elsaltres 3.500 l/s per la sèquia Vinyals.

El dret d'aigua de què disposavafins aquell moment Bonaventura Vin-yals era de 3.507,4 l/s. D'aquestos esconsumien 6 l/s per reg als camps deCampdorà i arribaven 3.501,4 l/s a lafarinera de Campdorà i, amb un saltde 2,295 m, s'obtenia una potència de107,88 c.v. De la farinera al molí deBordils s'utilitzaven 412,5 l/s per reg,quedaven lliures 3.088,9 l/s pel molíde Bordils, el qual amb un salt de2,465 metres podia obtenir una potèn-cia de 114,8 c.v. En el mateix docu-ment de sol·licitud de construcció dela nova resclosa es demana poderaprofitar el salt n. 3 a Bordils, quan elcanal desguassa a la riera de San Mar-tivell. En aquest punt hi arribaven2.900 l/s i es podia obtenir una potèn-cia de 309,30c.v. La suma de totes lespotències dels salts del marge dret iesquerra, sumaven 1.002,9 c.v. Eldetall d'aquestes dades dóna una ideade la necessitat i de la importància deproduir energia hidràulica, aprofitant almàxim totes les minicentrals dels rius.

La presa es preveia construir enformigó “ciclopi” amb una comportaStoney accionada automàticament,

que podria arribar a desguassar 8vegades el cabal de 10.000 l/s quesol·liciten, és a dir, de 10 m3/s. Lacomporta hauria d'evitar un possibleaterrament de la presa.

Aquest projecte, redactat perl'enginyer Joan Teixidó, va ser impug-nat en el període d'exposició públicaper la propietària del salt d'aigüesamunt, Anita Mitjans, la qual al·legavaque la nova presa envairia un metredel seu salt. Al final, el projecte es vaaprovar tal com s'havia presentat ini-cialment. La concessió era per 75anys, a comptar des de l'any 1931.

La concessió de poder derivar10m3 per segon, era també molt utòpi-ca, ja que o bé hi havia molta aigua ohi havia sequera. Ara per exemple, enel riu no hi passen ni els 3m3/s que enscorresponen per llei. Tot i així, el 17de febrer de 1934, mentre s'estavaconstruint la presa, els propietarisvaren demanar ampliar l'aprofitament,ja que havien estimat que la major partdel temps el cabal era de 13.500 l/s,per la qual cosa varen sol·licitar que elcanal del marge esquerre, el dels ger-mans Pérez Pahisa, passés de 6.500l/s a 10.000 l/s. La potència teòricad'aquest cabal d'aigua era de 698,7cv. El projecte i plànol de l'ampliacióva ser redactat pel mateix enginyerindustrial Joan Teixidó. (5)

(5) Documentació arxiu Agència Catalana de l'Aigua. Expedient Ter-25 de 1931.I expedient 381 de 1932.


DS_13p

EL CANAL DEL MARGE ESQUERRE

En el document i plànol de l'any 1934,se sol·licitava un cabal de 10m3/s perfer funcionar les tres turbines de lafàbrica de ciment dels germans PérezPahisa. En un document posterior de1939, els germans sol·liciten poderrefer el canal, però per un cabal denomés 3.500 l/s, en lloc dels 10.000l/s concedits en l'ordre ministerial de 2de març de 1936.

Durant la Guerra Civil, la fàbricade ciment havia estat confiscada pelSindicat de l'Edificació de Girona i s'ha-via continuat construint el canal proce-dent de la nova resclosa, però s'havia

modificat el traçat original, en particu-lar el tram final que havia d'enllaçaramb el de l'antic canal. La presa mésantiga, situada aigües avall de la de canVinyals, havia quedat inservible perdiverses riuades i el cost de la repara-ció es considerava massa alt.

Davant la urgència de tor-nar a posar en funcionament lafàbrica de ciment, es va dema-nar finalitzar el canal projectat,però deixant-lo a mitges, senseacabar la solera (en algunstrams hi havia roca compacta imargues), amb la qual cosapodia transportar, de moment,3,5m3/s. En aquesta inspecció

s'observà que la presa estava totalmentacabada, tret de la solera i del refina-ment dels caixons existents, i també esva comprovar que les comportes d'en-trada al canal del marge esquerre esta-ven totalment finalitzades.


Després de Bordils, la sèquiaesdevé rec i passa pels munici-pis de Sant Joan de Mollet iFlaçà, entre hortes i fàbriques.

El canal del marge esquerre s’inicia a la mateixa resclosa, tot i que en moltes

ocasions no s’hi pot derivar aigua.

A sobre: comportes de la sèquia del Ter que condueix a la Central Elèctrica Vinyals.A la dreta: El Molí Vinyals a Flaçà, de 1728.

D’esquerra a dreta:Central Elèctrica deSalvador Serra, a SantJulià de Ramis, abanscentral de la fàbrica deciment dels germansPérez Pahisa./ LaCentral Elèctrica Vin-yals, a Flaçà obra deRafael Masó.

DSp14_

L'any 1935, Paulí Torras Domè-nech va construir a Sant Julià deRamis la màquina de paper, conegudacom la núm.1. Com a força motriu uti-litzava electricitat de l'elèctrica Casas idurant l'impasse de la Guerra Civil lafàbrica va estar col·lectivitzada. En laretirada s'incendià, però acabada laGuerra, Paulí Torras la va reconstruir.

L'any 1944, per poder disposard'energia elèctrica constant, adquireixla central elèctrica dels germans PérezPahisa i acaba refent en la seva totali-tat el canal i la maquinària, de maneraque hi puguin circular els 10.000 l/sautoritzats.

En un document de la delegaciód'indústria, es presenta el plànol delcanal, la casa de màquines i la línia debaixa tensió que ha de conduir elcorrent elèctric produït per les turbi-nes fins a la fàbrica de paper. (6)

LA CENTRAL ELÈCTRICA VINYALS

DE FLAÇÀ

En el terme municipal de Flaçà, a lacruïlla de Sobrànigues, un canal deriva

novament aigües del riu Ter per con-duir-les cap a una Central Elèctrica.L'edifici fou construït per RafaelMasó, cunyat de Carme Vinyals, arqui-tecte que també va ser encarregat dela reforma del Mas Vinyals, al mateixterme, en direcció a Sant Llorenç deles Arenes. El projecte de la central ésde l'any 1923, ja que la concessió pera l'aprofitament hidràulic és per R.O.de 27 de novembre de 1922 i li per-met derivar 10.000 l/s directament delriu Ter.

La finca on se situa la CentralElèctrica és la mateixa finca del molíque l'any 1748, Mateu Vinyals n'haviasol·licitat el trasllat a Campdorà.

Situació actual

El 20 d'agost de 1981, la Comunitatde Regants de la Sèquia Vinyals vaadquirir l'aprofitament a José LuisViñals i Gomes i l'usdefruit a IreneGomes i, des d'aleshores, és l'entitatque vetlla pel funcionament de la res-closa, pel manteniment de la sèquia idels recs i per la distribució de l'aigua

entre els regants. De les 804 ha deregadiu, 224 corresponen a Celrà, 305a Bordils, 90 a Sant Joan de Mollet, 75a Flaçà i 110 a Juià, camps d'arbresfruiters, de jardineria, hortes i altrescultius.

El canal del marge esquerre con-tinua derivant aigua cap a les turbinesde la minicentral, ara propietat deSALVADOR SERRA, SA, però al con-trari del marge dret, pateix sovint res-triccions d'aigua ja que el riu no portael cabal mínim que ens pertoca perllei, ni el biològic.

La resclosa d'en Vinyals és unexemple pràctic de com l'aigua del riuTer deixa de passar pel seu llit naturali acaba mig perdut entre camps i hor-tes, potenciant cultius i activitatsfabrils allunyades del seu curs. L'ex-plotació del riu no ve d'aquest aprofi-tament per regadiu, ni de l'aprofita-ment hidràulic de les recloses de canMitjans i d'en Vinyals, sinó de l'espo-li que pateix a Susqueda per alimentartota l'àrea metropolitana de Barcelo-na, l'àrea urbana de Girona i el BaixEmpordà. ■

(6) A.H.G. Fons Delegació d'Indústria. Administració de l'Estat. Exp. 3 de 1944. Pauli Torras Domènech.

DS_15p

FESTA MAJOR [Lluís Palahí i els romans

luís Palahí Grimal, any amuntany avall, va néixer a Sarrià afinals dels seixanta del segleXX (escrit així, amb xifresromanes). Com a membre de la

mateixa generació, em jugaria un pèsolque l'arqueòleg i historiador que ha estatel pregoner de la Festa Major del 2009, enla seva infància va tenir un dubte: Astèrixo Tintín? O tots dos? Aquesta era una deles primeres -i escasses- possibilitats d'es-collir que se'ns presentava als que ara ron-dem o superem els quaranta. Si es vadecantar per Tintín, a còpia de llegiràlbums ambientats a Egipte, a l'Amèricadels Inques, a Oceania … és possible quedescobrís l'interès per les antigues civilit-zacions. Si es decidí per Astèrix, tal vega-da va veure que l'imperi que perseguia elsgals, fora de la caricatura, va ser una

potència cultural, política, militar i econò-mica d'una importància històrica fona-mental.

Lluís Palahí, que dirigeix les excava-cions de la vil·la romana del Pla de l'Horta,va revelar-nos la seva orientació cap a l'ar-quelogia en base a la curiositat i la tafane-ria, dos dels ingredients principals de quèconsisteix el Manual del Bon Arqueòleg,un virtual document que es lliura en sortirde la facultat. L'exercici professional del'arqueologia, com a modus vivendi, deuser complicat en una època com l'actual,quan els resultats són exigits al comptat ien temps real. Estudiar el passat? Hi ha quipensa que el que cal fer és tocar el presenti pensar en el futur, sense entendre, sensevoler entendre que el coneixement de lahistòria és bàsic per digerir i assimilar quèhem estat, qui som i cap a on hem d'anar.

Josep M. [email protected]

LLUÍS PALAHÍ I ELS ROMANS

LEl pregoner Lluís Palahí, dalt el balcó de l'ajuntament, observat pel Conseller de Presidència Jordi Ausàs. Foto: Quim Llunell

DSp16_

El pregó d'aquest any, lluny deser un relat de vivències i records per-sonals i familiars, lligats a una comuni-tat, va ser una magistral classe d'his-tòria. Hi va haver convit a la gresca,naturalment. No hauria pogut ser d'al-tra manera, tractant-se del pòrticd'una festa major. Va fer-ho cap alfinal, amb una entonació mesurada,romana, sàviament llatina. Carpediem: aprofita el dia. El pregoner vasaber aprofitar que se li brindés elbalcó de la façana municipal rejoveni-da per transmetre'ns ofici, coneixe-ment i passió.

Com si d'una extensió università-ria es tractés, Lluís Palahí va fer-nosuna crònica sobre com era el Sarrià dedos mil anys enrere. Que, si fa no fa,tampoc ha canviat tant. Hi havia el riu,que es podia creuar per un pas impor-tant, per un pont de pedra ideat per

enginyers romans. Hi havia una impor-tant via de comunicació que enllaçavaamb la capital de l'imperi i que canalit-zava el trànsit a peu, a cavall i rodat depersones i mercaderies. Des del cimde la veïna muntanya dels actualsSants Metges, punt estratègic defini-tiu, quedava ben coberta la funciódefensiva i militar. En aquella època,la veïna Gerunda ja estava consolidadai ja s'hi devia patir una certa asfíxiaurbana. Molt lluny encara de la bom-bolla immobiliària, algun ric i poderóspersonatge romà ja va especular ambla possibilitat d'establir-se a la nostraplana i fer-s'hi construir una vil·la d'altstanding amb finalitat residencial irecreativa, però també productiva.Segurament, aquest prohom romà vaser un precursor en tota regla, el pri-mer de tots aquells que vivim a Sarriàperò hem d'anar a treballar a Girona.

Els fonaments del poble es vanplantar, doncs, fa vint segles: la mira-da actual ens indica que poca cosa hacanviat en essència. Continuem estanta la vora d'una ciutat gran, encara ensom un pulmó urbanístic, seguimexcel·lentment comunicats i essent unpunt de pas important. Si ja fa dos milanys que en aquest territori s'hi potviure de manera plàcida i pròspera, no hiha cap element que pugui fer pensarque no anem pel bon camí. Si fa vintsegles que Sarrià funciona, vol venir a dirque els fundadors tenien un criteri i unavisió de futur extraordinària. Jo no sépas si Lluís Palahí, aquell infant sarria-nenc, als anys setanta es va decidir pelsgals o pel belga, però tinc el convenci-ment que també ha arribat a la conclusióque Astèrix i Obèlix s'equivocaven demig a mig: aquells antics romans, debojos no en tenien ni un pèl.■

FESTA MAJOR [Lluís Palahí i els romans

C/ de Veïnat de la Banyeta nova17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 FigueresTel. 972 508100

Fax 972 508143E-mail: [email protected]

[email protected] I ANNEXES CARROSSERIA

MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

L’inici de la Festa Major va coincidir amb la inauguració de la reforma de la façana de la Casa Consistorial. Foto: Quim Llunell

DS_17p

FESTA MAJOR [1a Fira de la joguina

a proposta d'organitzar la Firade la Joguina de 2a Mà vanéixer en una de les primeresreunions de l'Associació deVeïns de Sarrià de Baix. La

nostra intenció era celebrar-la pels vol-tants de novembre, però per una sèrie decontingències no ens va ser possible.Aquest any, quan des de l'ajuntament ensvan plantejar fer alguna activitat per laFesta Major, vam tenir molt clar que lanostra aportació seria la de celebrar la 1aFira de la Joguina de 2a Mà, i ens vamposar a treballar per fer-la el dissabte 5 desetembre, de 5 a 8 de la tarda, a la zona

enjardinada de la Cooperativa, aprofitantque coincidia amb el tancament de la tem-porada d'estiu de la Piscina Municipal.

El propòsit d'aquesta fira ha sigut elde donar en alguns casos una segona vidaa les joguines que els nens i nenes al llargdels anys han anat acumulant, i que segu-rament moltes estaven oblidades o aban-donades dins d'algun armari, alguna habi-tació...o simplement guardades en caixesen el traster de casa.

Els preus de venda de les joguines,els posaven la mainada de cada una de lesparades, de manera que era divertit passe-jar pel mig de la fira i poder observar

AA.VV. Sarrià de Baix

1a FIRA DE LA JOGUINADE SEGONA MÀ

L

DSp18_

FESTA MAJOR [1a Fira de la joguina

alguns joguets iguals amb preus diferents, però elmés divertit de tot va ser veure la il·lusió amb què lamainada comprava i venia aquelles joguines, moltesd'elles encarà en els seus embalatges originals i algu-nes fins i tot precintades. Amb el transcórrer de leshores la mainada va començar a fer les típiques ofer-tes d'última hora, trobant veritables gangues, i es quèningú volia tornar a portar les joguines de nou cap acasa....

Durant les tres hores de la Fira de la Joguina de 2a Mài amb la col·laboració del grup de l'Esplai PL-Mijac, la mai-nada va poder gaudir de tallers i jocs infantils.

La lectura que en fem des de l'Associació de Veïns deSarrià de Baix, segons la resposta obtinguda en la 1a Fira,on hem pogut comptar amb 35 parades, dels diferents

municipis de Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis, Girona iMontagut, i veient com s'ha desenvolupat, no pot ser mésque molt positiva. Aprofitem l'avinentesa per comunicar-vos que ja estem treballant per preparar la 2a Fira de laJoguina de 2a Mà.

Esteu tots convidats a muntar la vostra parada! ■

Foto Quim Llunell

Foto Quim Llunell

Foto

Qui

m L

lune

ll

DS_19p

FESTA MAJOR [La participació de la ciutadania

l fet que m'ha motivat afer aquest article no ésaltre que analitzar i argu-mentar el canvi demodel de festa major

iniciat l'any 2007. Sempre des delpunt de vista de la participació ciutada-na, evidenciant un fet indiscutible, elsciutadans de Sarrià de Ter parti-cipen d'una manera molt activaen la nostra festa. En altresparaules i perquè ens enten-guem, ens la sentim més nos-tra i que consti que aquesta ésuna frase que no és d'un ser-vidor, sinó de veïns que faanys que reivindicaven elretorn de la festa als nostresbarris. De fet les dades departicipació ens diuen queamb aquest model, els veïnsi veïnes de Sarrià participenmés amb la festa major.

Sarrià, ja des de l'any 2007 ambel canvi de govern, va posar en pràcti-ca el nou model de festa major, queconsisteix amb el retorn de molts delsactes que s'organitzen als diferentsbarris de tot en municipi. Recordemque fins l'any 2006 inclòs, la festaquedava centralitzada al pavelló muni-cipal, el fet de centralitzar la festa alpavelló deixava al descobert les limita-cions que oferia el model anterior, limi-tacions que la mateixa comissió orga-nitzadora feia evidents, amb pocsefectius i suportant tot el pes de lafesta, amb el corresponent resultat,centralització, que amb municipis comSarrià de Ter, on els barris tenen unaidentitat molt marcada, és l'equivalenta baixa participació. És molt evidentque el pavelló sempre ha de ser unrecurs per si els actes no es podenrealitzar a l'aire lliure per causes deltemps, però mai com a un referent detota l'organització.

Aprofitar la riquesa associativa

del municipi amb lescinc associacions deveïns com a baluardindiscutible per a l'orga-nització de la festa alsdiferents barris. Confi-gurar aquest conselld'entitats actual, en què

la totalitat de les associacions deveïns i algunes de les entitats delmunicipi hi són representades, no pre-tén altre cosa que fer realitat el fet derepartir la festa arreu del nostre poble:Sarrià de Baix, Sarrià de Dalt, Pla del'Horta, la Rasa, Pla dels Vinyers. Totsi cadascun dels barris amb la seva ini-ciativa a l'hora d'organitzar els actes,actes que faran viure d'una maneramés propera la nostra festa. Precisa-ment serà el paper que hi jugaran lesassociacions i les entitats del municipiles que finalment faran possible la par-ticipació dels ciutadans en els actes iactivitats de la nostra festa.

Aquesta edició ens ha tornat adeixar clar que els veïns de Sarriàvolen gaudir de la festa tal i com l'en-tenem i com ens agrada que sigui. Nohan decebut ni els actes ni la participa-ció dels veïns i veïnes de Sarrià, sinótot el contrari, s'han aconseguit comen les dues edicions anteriors unesdades de participació excel·lents, des

del pregó del dia 3que donava el tretde sortida, fins a ladiada castellera i elball del dia 13,aquest any amb doscaps de setmana, jaque les dates eren

molt favorables, amb la majoria delsactes molt participatius. També hemde dir que ens ha alegrat especial-ment la participació de veïns i veïnesnouvinguts i això ens anima encaramés en aquesta tasca, perquè evi-dentment també la festa és una bonaeina integradora per als qui han esco-llit el nostre poble per arrelar-hi.

Entendre la participació des delpunt de vista estratègic, orientant-laper promoure i potenciar al màxim laincidència i la implicació de la ciutada-nia en tots els actes de la nostra festa,és sens cap mena de dubte l'objectiuque perseguim. Un objectiu que ensdiu que anem pel bon camí, evident-ment sempre amb una clara voluntatde millorar, fent que predomini l'espe-rit constructiu de tots i cadascun delsciutadans que participen d'una mane-ra o altra en la nostra festa. Ambaquesta finalitat de millorar-la cons-tantment. ■

Raimon CrosRegidor de participació ciutadana i barris.

LA PARTICIPACIÓ DE LA CIUTADANIA EN ELCONTEXT DE LA NOSTRA FESTA MAJOR

E

A dalt jornada castellera dins delpavelló, sota el sopar espectacle.

Fotos Jordi Paretas

DSp20_

ACTIVITAT MUNICIPAL [Les competències i els recursos municipals

questa cançó, sila canten bé es,molt maca”, vaigsentir a prop meuen veu baixa quanel director va

anunciar “La mare” de J. Costa/M.Sugrañes. Era l'expressió continguda dequi seguia el concert amb entusiasme iesperit crític i desitjava que a aquellapeça s'hi posés l'ànima que es mereixia.Dels vocalistes (Agnès, Marina, Santi iJack Carmelo), a mi particularment emva agradar en Jack Carmelo.

Com a espectacle, el concert vadiscorre dintre una correcta senzillesa,sense l'espectacularitat de l'any passat.

El volum dels altaveus aquestany l'han cuidat adequadament, aixícom encertada ha estat la situació del'orquestra, més centrada en l'escena-ri. Llàstima de les fallades tècniques

de piles o connexions (un bon trosd'una peça la vàrem suportar sense elviolí), que donen la sensació de pocaprofessionalitat. S'ha d'evitar. Et potquedar el regust d'una bona orquestrapel ball, però que faltaria quelcom peruna bona audició.

Un repertori suficientment popu-lar, ben escollit i seqüenciat (òpera,musicals i les d'aquí) varen suplir lespetites mancances i feren que en aca-bar marxéssim, en general, discreta-ment satisfets. Aquest és el repertorique vàrem escoltar:

Va pensiero. Nabuco. G. Verdi Memory. Cats. A. Ll. Weber No sé com estimar-lo. JesusChristSuperstar. A. Ll. Weber My way. Standard americà. F. Brott/C.François/P. AnkaSel. Brindisi. La Traviata. G. Verdi

Hungaria. Czardas hongareses. Violísolista

La Gavina. Havanera. O. MonasterioLa mare. J. Costa / M. SugrañesParaules d'amor. J. M. SerratQue tinguem sort. Ll. LlachLa Moreneta. SardanaEl Pistric. Vals jotaPer tu ploro/ Santa Espina. Sarda-nes. P. Ventura / E. Morera-A. Guimerà

Segadors/Senyera F. Alió - E. Guan-yavents / Ll. Millet - J. Maragall

Res a dir d'aquest repertori, moltcorrecte al meu gust. L'orquestra, toti ser coneguda, no va atraure tant depúblic com l'any passat (va faltar gentde la comarca?). Però els que hi éremvàrem poder marxar discretamentsatisfets. Fins l'any vinent! ■

CONCERT DE FESTA MAJOR PER L'ORQUESTRA EMPORIUMSARRIÀ DE TER 12 DE SETEMBRE

Josep Ma Vinyals

“A

Foto Quim Llunell

DS_21p

FESTA MAJOR [Pulpopop

PULPOPOP “Els dies i els temps tenen elstemps i els dies comptats”

o et deixen indiferent les lletres del nou grup de pop, conegut per aracom Pulpopop, el qual vàrem tenir l'oportunitat de sentir, per la FestaMajor. Sòlid, amb la base musical dels dos components i amics, en

Pau Boïgues (1985) de la Cellera de Ter il'Edgar Massegú (1986) de Sarrià de Ter,estudiants al taller de músics de Barcelonai també components del grup Rom Cande-la, el nou grup es mostra trencador ambunes lletres que et fan parar l'orella.

L'Edgar ha rescatat alguns poemes dequan treballava a la llibreria 22 i que enPonç Puigdevall va animar a publicar. No liha fet cas, però s'ha posat a cantar-les,amb la seva peculiar veu esquerdada. Elsprimers assajos ha recuperat les lletres delcalaix, però amb el temps, ha anat escrivintlletres per a la formació, sempre perfiladesper en Pau, seguint el seu ritme musical.Defineixen el seu estil com pop d'autor i hiha qui li troba un aire a l'Adrià Puntí.

Ara són un duet, un format anticrisi.En Pau toca la guitarra, l'Edgar la bateria is'ajuden amb una loop station, que dónamés consistència al conjunt. Han actuat en

sales petit format, com el cercle de Girona i al cafèVoila de Manresa. Tenen previst participar en el festi-val de poesia eròtica de can Ninetes, presentant duescançons, una, La figuera de la saliva, la vàrem escoltaral concert de Sarrià de Ter i es troba en la maqueta delseu primer disc, Cuit, ben cuit.

Tenen lletres transgressores, eròtiques, d'altresper sordmuts, o del càncer de mare ( de mama), peròtambé fan alguna versió dels Beatles, la cançó octopusgarden de Ringo Star, que han rebatejat com pulpopopgarden. “Les cançons i la gent et porten a un lloc inespe-rat i t'has de deixar portar” .

A l'escenari vesteixen un look militar, guerrera, ulle-res fosques, barrejat amb una samarreta naïf que ens indica la seva voluntat de man-tenir-se joves. Assagen en una habitació dins d'un garatge, aïllats de l'exterior, con-centrats només amb el ritme de la música. Al local hi penja un quadre de l'Edgar, dequan pintava, o de quan s'expressava amb la pintura. La relació amb l'art no l'han per-dut, ara la mantenen amb la música, també amb l'escenografia o el teatre que fandalt l'escenari: Música + Art.

Al sortir em fixo en un cartell: “Es pot ignorar el públic, però si estàs espiritual-ment connectat (mentre toques) amb la pròpia ànima i la dels músics conjunts, ales-hores estàs amb la gent, amb el públic”. El text és de l'Edgar i en Pau el subscriu ies posa a tocar....Faran parlar aquest parell. ■

N

L’Edgar Massegú i en Pau Boigues,assajant al seu local de Sarrià.Foto: A.Vila

Assumpció Vila

DSp22_

FESTA MAJOR [VI baixada de carretons...

om en els últims anys, per la festamajor d'enguany l'Associació deVeïns de Sarrià de Dalt ha participatactivament en l'organització d'activi-tats: VII exposició d'espantaocells,

VI baixada de carretons, arrossada popularde festa major i avituallament a la zona deSarrià de Dalt enla passejada enbicicleta.

Per la FestaMajor d'engany,77 veïns de Sarriàhan muntat el seuespantaocells. Lestemàtiques comen els anys ante-riors han estatmolt variades. Eldiumenge 6 desetembre, coinci-dint amb la cele-

C

ACTIVITATS DE LA FESTAMAJOR ORGANITZADESPER L'ASSOCIACIÓ DEVEÏNS DE SARRIÀDE DALT

DS_23p

FESTA MAJOR [VI baixada de carretons...

bració de l'arrossada popular, s'ha disposat d'un “tre-net” amb el qual grans i petits han pogut recórrer elscarrers de Sarrià per veure pràcticament tots els espan-taocells. Aquest “trenet” es va omplir en tots els viat-ges.

L'arrossada de la Festa Major del diumenge 6 desetembre va aplegar 498 persones al voltant de les tau-les parades en el parc de la Cooperativa.

L'onze de setembre a la tarda organitzàrem la bai-xada de carretons. Amb el mateix bon ambient que enanys anteriors, 18 carretons van baixar diverses vega-des, o almenys ho van intentar, pels carrers de Sarrià deDalt. Com a novetat aquest any es va donar l'oportuni-tat que els carretons poguessin baixar del Pi de la bate-ria. La majoria de participants així ho van fer donant mésemoció i divertiment a la festa

Podeu visitar la web de l'Associació de Veïns deSarrià de Dalt per veure fotografies de l'exposició d'es-pantaocells i de la baixada de carretons:http://www.avsarriadedalt.org ■

Fotos Quim Llunell

DSp24_

FESTA MAJOR [Festa de l’escuma

c/. Major, 120 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 11 51

FESTA DE L'ESCUMA 2009 AA.VV. Pla de l’Horta - MIJAC

na de les dates que s'hand'assenyalar en vermell,fluorescent o amb llumsde colors en el calendarique tenim a les nostres

llars és la Festa Major de Sarrià de Ter.És un remei ben conegut per tots elsespecialistes i seguidors de la gresca ila diversió, que l'inici del mes desetembre té un component màgic i

espiritual on lail·lusió i l'eferves-cent alegria tenenun referent emè-rit, la Festa Majorde Sarrià.

Tot el con-junt d'activitats id ' e s p e c t a c l e sporten a la gent alcarrer a compar-tir, a participar, ail·lusionar-se o aabsorbir i a bes-canviar. En defini-tiva, a degustar ladolçor que repre-

senta la Festa Major en el més pro-fund paladar del sentiment sarrianenc.

Un dels actes que s'adrecen a lamainada i a tota la resta de la família,acompanyants i a tota persona ambganes de passar-s'ho d'allò més bé ésla Festa de l'Escuma. No es requereixcap habilitat específica, només cal tenircura de no encongir-se amb l'aigua!

Sense cap mena de dubte, els

més petits esdevenen un dels gransvalors d'aquest memorable esdeveni-ment. La mainada, de manera espon-tània, ens mostra tots els beneficis desaltar, ballar, cantar, riure o agrair. Tam-poc resulta del tot necessari esplaiar-se del següent pas: el contagi a totsels adults dels símptomes que pre-senten els més petits.

D'aquesta manera, ens trobemamb els infants i els adults enmig delscanons d'escuma, ballant i cantant lescançons que els pallassos entonaven.En aquest sentit, no ens podem estarde dir-ho, que alguns pares i maresvan superar amb nota els requisits perentrar a “Operación Triunfo”.

Trobar un moment d'harmonia enquè petits i grans es troben en elmateix nivell, no té cabuda en cap dic-cionari ni existeixen cap ulleres perveure-ho més a prop. Una situació quepertany a la proliferació de rialles i dejoia comuna; una fotografia ideal per lamagnífica Festa Major que us desit-gem a tothom. ■

UPer participar en la festa de l’escuma no es requereix cap habilitat específi-

ca, només cal tenir cura de no encongir-se. Foto. Jordi Paretas

DS_25p

FESTA MAJOR [Festa de l’escuma

Amics del Col·leccionisme de Plaques de Cava

er cinquena vegada, els Amics del Col·leccio-nisme de Plaques de Cava hem celebrat la tro-bada de la Festa Major. En aquesta ocasióhem variat el dia, deixant el dissabte acostu-mat i duent-la a diumenge per fer-ho coincidir

amb l'Arrossada de Sarrià de Dalt. Novament, amb la col·laboració del Centre Cívic La

Cooperativa, que ens ha deixat l'espai, i la de l'ajunta-ment, que ens ha ofert suport, hem pogut rebre elscol·leccionistes vinguts d'arreu de les comarques. Elmatí ha estat entretingut, entre novetats, operacionsd'intercanvi i negociació. Com en d'altres edicions hem aconse-guit embotellar una tirada d'ampolles de cava amb placa exclusiva, editada en primícia,que anava acompanyada de dues xapes commemoratives. Sens dubte, aquestes trespeces ja formen part de les millors col·leccions.

Gràcies a tothom i fins l'any vinent. Txin, txin! ■

P

TROBADA D'INTERCANVIDE PLAQUES DE CAVA2009

Fotos Quim Llunell

DSp26_

FESTA MAJOR

ot i que encara cadavegada hi hagi més ofer-ta lúdica i cultural, estàclar que, entrats de ple als.XXI, la Festa Major con-

tinua essent la festa per excel·lència.En un any en que recordem il·lustressarrianencs que l'han tirat endavantmoltes vegades, es una satisfacció iuna gran responsabilitat ser el coordi-nador d'aquest esdeveniment. I mésprobablement en moments comaquest en que la situació econòmicano és la més propicia per a la Festa.La del 2009 es presentava, ja des debon inici, complicada. Ja se sap queindubtablement en moments de crisiel que primer se'n ressenteix (lògica-ment) és l'apartat de festes.

És per això que la tasca quese'ns presentava enguany era compli-cada, però a la vegada tremendamentencoratjadora, perquè és en momentscomplicats on la gent del poble sem-pre ha estat present i implicada.Aquesta era una nova prova de foc.

Només finalitzar la Festa Major2008 ja vam començar a planificar lasegüent. De fet, es pot pensar que lafeina de fer una Festa Major són qua-tre dies, però no és així, treballem

d'un any per l'altre. Bé, el primer quevam voler fer va ser convocar totes lesentitats del poble per valorar la festaque acabàvem de passar i planificar,entre tots, la següent. La valoració dela Festa del 2008 va ser molt positiva,per això vam decidir seguir amb elmateix model (amb totes les modifica-cions introduïdes el 2007 i reforçadesel 2008). El canvi més important quevam decidir amb els representants detotes les entitats va ser la de passar ados caps de setmana ja que semblavaque amb un anàvem massa plens d'ac-tivitats i és difícil compaginar-les totes.

Un cop pressa aquesta decisióera qüestió de planificar tota una novafesta on tots ens hi impliquéssim icol·laboréssim, ja que com he ditabans era moment de retallar el costde la Festa i passar d'un a dos caps desetmana podia suposar no poderrebaixar la despesa.

L'esforç fet per les entitats perfer-se seva la Festa Major va ser mésimportant que mai. D'aquestes en vasorgir noves iniciatives i la voluntat decol·laborar en les ja consolidades.Totes són destacables, cap per sobrel'altra. Però deixeu-me que esmenti laincorporació de l'Associació de Sarrià

de Baix que ens va fer una especialil·lusió. Era la primera vegada que s'hiafegien i ho van fer amb un actetambé molt nou, la primera Fira de laJoguina de Segona Mà. Una iniciativaque feia temps que anaven maduranti que va ser molt lluïda. Els sarrianencsens hi vam bolcar amb una gran parti-cipació. Una altra de les iniciatives quea mi particularment em satisfeia moltes la recuperació i tornada als orígensde la marxa dels 15 Km. El Grup deMuntanya de Sarrià va organitzar lacaminada popular de festa major. Unacaminada que suposava tornar als orí-gens, fer-la popular i accessible entra-va dins de la nostra filosofia de festamajor. Va ser un èxit i espero que elprincipi d'una nova etapa.

A part de les novetats que ens vanbrindar les entitats, des de l'organitzacióvam seguir amb altres iniciatives innova-dores. Una d'important va ser la PrimeraDiada Castellera que s'esqueia perfecta-ment amb la nostra voluntat de difondrei popularitzar la cultura del nostre país. Eltemps ens la va deslluir una mica ja quees va haver de fer al Pavelló Municipal.Però, tot i això, va ser tot un èxit!

Precisament els castellers haviende fer la seva actuació davant d'un

FESTA MAJORJordi Paretas i FalgàsRegidor de Festes

T

D’esquerra a dreta: Fira de la joguina de segona mà al parc de la cooperativa de Sarrià de Dalt. / Bicicletada pels carrers de Sarrià. Fotos: Jordi Paretas

DS_27p

FESTA MAJOR

escenari renovat. I és que una de lesaltres novetats va ser la remodelacióde la façana de l'Ajuntament que, eldia del pregó, vam poder lluir amborgull, després que el Conseller deGovernació el Sr. Jordi Ausàs la inau-gurés instants abans. El pregoner,Lluis Palahí, va donar per iniciada lafesta major amb un positiu i engresca-dor: “Carpe Diem!” des del balcóremodelat. Una festa major que es va

iniciar amb la ja tradicional cantada deHavaneres que aquest any vam gaudiramb el grup Terra Endins. A partir d'a-quí un seguit d'actes tradicionals de lanostra Festa Major, la inauguració deles exposicions dels artistes totssarrianencs, la nit jove, la nit a la fres-ca, concurs de pesca, trobada degegants, ofici solemne, partit de sol-ters contra casats, trobada d'intercan-vi de plaques de cava, arrossada,

exposició d'espantaocells, sardanes,baixada de carretons, sopar especta-cle, matinades, festa de l'escuma,concert de Festa Major, ball per gransi joves, passejada en bicicleta, espec-tacle infantil i ball de fi de festa. Tot unseguit d'actes que ens fa sentir moltorgullosos de ser sarrianencs i de par-ticipar de la vida social festiva quedurant aquest dos caps de setmanaimpregna el poble. Així ho varemdemostrar entre tots participant,col·laborant i acudint als diferentsactes de la nostra Festa Major.

Tot plegat ens ha portat a la FestaMajor més participada dels últimsanys. Una notícia bona per la Festa ensí mateixa. Però extremadament posi-tiva en moments en que les dificultatspersonals i col·lectives són clares.Sembla que vam fer cas a l'arqueòlegPalahí i vam “gaudir del moment”. Elpresent però també el futur. Ja hemtornat a començar a treballar per lapropera i ja us avanço que serà moltmés complicada que aquesta. Peròque amb treball i constància per partde tots tornarem a fer lluir el nostrepoble i ens en sentirem orgullososuna vegada mes. ■

Baixada de carretons a Sarrià de Dalt.

a trobada gegantera d'enguany esva fer al matí del diumenge 6 desetembre, tot rebent als gegantersamb un esmorzar. A la Plaça delsGegants es va fer la plantada, amb

les colles geganteres de La Fal·lera de Girona, elDrac de Vilaür, la Colla de l'Estartit, els Gegantsde Cardedeu, la colla gegantera de Ruidellots i lanostra, els amfitrions, Amics dels Gegants deSarrià de Ter.

Des de la plaça vàrem iniciar la cercavila pelscarrers de Sarrià de Baix, el carrer Firal i el carrerMajor. Val a dir que la cercavila no la va seguirmolta gent, tot i que al final es reservava una sor-presa, amb el bateig del nou nan, l' Escupi.

Escupi és la forma carinyosa d'anomenaraquest nan, però el nom sencer és Marquès de

Coupigní, un personatge fran-cès. Es pot dir que quan mires alnan ja li veus uns aires dels fran-cesos de l'època dels setges aGirona.

Aquest Marquès té històriaja que la seva família va ser exi-liada de França a l'època de laRevolució Francesa i per tant, ellva ser General de l'exèrcitespanyol encarregat d'alliberarGirona. També podem trobarque va estar al capdavant delcinquè exèrcit de Catalunya. Defet, el nom verdader d'aquestMarquès és Antoine Mallet.

Varem acabar la trobadaamb un ball conjunt acompanyat d'un pica-picaper a tothom. També com és de suposar es vadonar un obsequi a les colles participants.■

DSp28_

FESTA MAJOR [Trobada gegantera

TROBADAGEGANTERADE LA FESTAMAJOR

LAmics dels Gegants de Sarrià de Ter

Cercavila de gegants pels carrers deSarrià de Baix. Fotos Quim Llunell

DS_29p

FESTA MAJOR [Crònica de setembre

A.V. Pla dels Vinyers

es de fa 3 anys, en el marc dela festa major es commemorala Diada de Catalunya al Pladels Vinyers. Aquest any, comels anteriors, molts sarria-

nencs van venir el matí de l'Onze de Setembrea la plaça de Salvador Genís, més conegudacom la plaça de l'Iglú. Allà van poder escoltar iballar sardanes, i després hi va haver esmorzarper a tothom, consistent en pa amb tomata ibotifarres.

Mentre es repartia l'esmorzar, els trabu-caires de la Costa Roja ens van oferir unaeixordadora demostració que va omplir laplaça amb el fum i so de la pólvora.

L'acte va ser organitzat per l'associacióde veïns, amb la col·laboració de l'ajuntamenti de les nombroses persones que van ajudaren la preparació i recollida. Desd'aquí aprofitem l'ocasió perdonar-los les gràcies a tots.

L'endemà, el dia 12 a les 9del matí, els grallers es trobavena la plaça dels Vinyers per prepa-rar la cercavila. Allà hi era tambéla nostra associació per oferir-losxocolata calenta i melindros peresmorzar. La parada va estaroberta a tothom, com van podercomprovar tots els veïns que esvan acostar a tastar la xocolata.

El 27 de setembre, tambéamb la col·laboració de l'associa-ció de veïns, es va celebrar lafesta del carrer Autopista, ambdinar, ball, concursos etc.

Les persones interessades a posar-seen contacte amb l'associació de veïns, hopoden fer directament a través dels mem-bres de la junta o per correu electrònic a l'a-dreça: [email protected] ■

DCRÒNICA DE SETEMBRE

De datl a baix i d’esquerra a dreta:Matinades dels grallers a la Plaça delsVinyers, acompanyades de xocolata i

melindros. Foto: Albert Pijoan / Celebra-ció de la Diada amb sardanes a la plaçaSalvador Genís. Foto: Jordi Paretas. /

La Diada va comptar amb la participaciódels trabucaires de la Costa Roja.

Foto: Quim Llunell

ig seriosament mig enbroma, diem que siuna cosa té bona lacrisi econòmica pelsajuntaments és que

aguditza l'enginy. Ens fa estar mésatents, més imaginatius i ens fa feramb la major força de què som capa-ços allò que ens toca per definició:buscar diners fora.

Això és: els regidors hem desaber aprofitar cada oportunitat quese'ns obre davant del nas. Truquemtotes les portes i fins i tot quan noexisteix la porta ens l'inventem. Hohem fet més que mai. En cap altremoment s'havien aconseguit tantsrecursos provinents de fora. Alguns(Fons Estatal d'Inversió Local),extraordinaris però estipulats i d'altres

(Pla Únic d'Obres i Serveis) regulatsperò amb més aportació que en capaltra legislatura, ens han permès tenirun 2009 amb el poble ple d'obres.Però aquí hi podem afegir tot el seguitde subvencions provinents de lesadministracions superiors que enspermetran anar acabant els grans pro-jectes i les tasques del dia a dia. Haestat, podríem dir-ho així, un suma isegueix.

OBRES ACABADES, PROJECTES A

BON RITME

Hem acabat ja les obres d'urbanitzacióde les zones de la plaça Vila Romana iFlor de Neu, la reforma del mur delcementiri i la façana de l'Ajuntament.Finalitzada també la reforma del carrer

Mercè Rodoreda, el clavegueram delcarrer Isidre Molar i la millora en la rutadels molins. Però a més, paral·lela-ment hem iniciat les millores al CentreCívic, el pati del Patronat, la pista deSarrià de Dalt, els despatxos per alsclubs esportius al Pavelló Municipal iestem encarant ja la construcció defi-nitiva de la rotonda de la Via Augusta ila Biblioteca Municipal. Tenim el poble“potes enlaire”. Amb obres quotidia-nes i més petites fins a projectes mésimportants i ambiciosos que s'hananat fent gràcies a l'esforç de l'ajunta-ment i a les injeccions de diners del'Estat, Generalitat, Diputació i Con-sell.

Construccions noves o milloresque, és clar, milloraran el nostreentorn i els nostres equipaments. És a

DSp30_

M

Roger Torrent i RamióAlcalde de Sarrià de Ter

AJUNTAMENT [Finançament local

FINANÇAMENT LOCAL I LES OBRES DESARRIÀ (A BON RITME)

Reunió del President de la Generalitat amb la Comissió Municipalista de Catalunya.

DS_31p

AJUNTAMENT [Finançament local

dir, els nostres serveis. I això ésimportantíssim en aquests moments.Sempre ho és, òbviament, però enaquesta etapa dura, econòmicamentparlant, correm el risc de centrar-nosúnica i exclusivament en el dia a dia ideixar per més endavant la planificacióde futur. Seria un error de gruix. Unerror perquè sempre hem de pensarmés enllà, només així sortirem refor-çats d'aquesta època.

PER ECONOMIA I CONSCIÈNCIA

SOCIAL: ELS IMPOSTOS CONGE-

LATS

Ara bé, no és senzill. No ho és perquèl'avui mana. I molt. Ens està tocantviure uns anys complicats. La crisi ésmés que un fet. És un clar condicio-nant. I en som plenament conscients.Precisament per això, aquest mes desetembre vam decidir allargar un anymés la congelació dels impostos i lestaxes municipals. Ja ho vam fer el2008 i ara (que la situació general con-tinua en la mateixa línia), calia repetir-ho. Per no agreujar encara més lessituacions econòmiques familiars. L'o-posició demanava un increment. Noen som partidaris. I no en som perquè

davant de circumstàncies excepcio-nals, mesures extraordinàries. I avui,la millor ajuda per als sarrianencs erano agreujar la seva situació.

DES DEL MUNICIPALISME LLUI-

TEM PER TENIR MÉS RECURSOS

L'ajuntament és sensible a les dificul-tats dels seus ciutadans. La restad'administracions també ho han deser. No només amb les subvencionsde què parlàvem abans. Cal, per uncostat, una ajuda puntual per superarla crisi, però de l'altra, sense capmena de dubte, cal una reforma defi-nitiva. Els ajuntaments necessitemmillorar el nostre finançament. Perquèsi no és així, un cop passada la crisieconòmica, tornarem a caure en elsmateixos errors.

Amb aquesta premissa, he parti-cipat aquest darrer mes en la negocia-ció del món local amb la Generalitatper aconseguir més recursos per alsajuntaments. Com a alcalde em perto-ca, ho dèiem, recercar finançamentarreu. I com a membre de la ComissióMunicipalista de Catalunya, la mevafeina és defensar els interessos de

tots els ajuntaments del país i pertant, també el nostre. Hem aconseguitcoses. No tot el que caldria perquè delque es tracta és de fer una reformaestructural. De moment, però, el pre-sident de la Generalitat se'ns va com-prometre a un increment del 3% peral proper any.

TORNANT A SARRIÀ: 2010, LA

RECTA FINAL DELS PROJECTES

Ens aniran bé. Igual que el nou FEIL iel que resta del PUOSC. Això, a mésd'altres iniciatives de les quals aniremparlant més endavant, ens permetranacabar la legislatura finalitzant els pro-jectes començats. Anirem acabantaquelles obres que tenim iniciades. El2010 serà la recta final de molts d'a-quests. Esperem que sigui el darrerany en el qual ens toqui parlar de crisi.En qualsevol cas, serà un nou any enquè -com aquest 2009- haurem pogutprestar tota la nostra atenció en un diaa dia socialment complex, però almateix temps haurem pogut encarrilarla reforma o construcció dels equipa-ments municipals de demà. Heus aquíla síntesi del que hauria de ser unalegislatura.■

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: [email protected]

uan hom escoltales paraules “FestaMajor”, automàti-cament l'envolta unsentiment festiu,

de despreocupada alegria i de vacançaestival. Però, com tots tenim molt pre-sent, a Sarrià de Ter la Festa Major lacelebrem dins el mes de setembre,que és un mes que sempre i a totarreu és un bon moment per ferbalanç de la vida social d'un poble, perreincorporar-se a les tasques habitualsde cadascú.

Quan arriba el setembre, semblaque la vida torna a la normalitat i certa-ment estem a l'acabament de l'estiu;però no és cert, com molta gent diu,que el mes d'agost és com si no exis-tís perquè la gent s'inhibeix de les pre-ocupacions habituals de la feina.

Em sembla perfecte i celebroque molta gent pugui desconnectartotalment de les seves preocupacionsdurant els mesos d'estiu, però no ésmenys cert que malgrat això la vidacontinua i les preocupacions i proble-mes habituals de les persones subsis-teixen i algú hi ha d'haver que se'npreocupi. És per això que des d'aquíaprofito per agrair i felicitar totesaquelles persones que vetllen per atots nosaltres mentre estem gaudintd'uns dies de merescudes vacances.

LA FONT DEL MOLÍ DE'N XUNCLA

Tot plegat ve a compte perquè durantaquest passat estiu ens hem trobatamb alguns esdeveniments gensagradables per als sarrianencs i sarria-nenques. Em refereixo al trist estron-cament de la Font del Molí de'n Xun-cla i a la secada d'algunes branquesdels pins de Sarrià de Dalt.

Malauradament els fets sónconeguts de tothom i en realitat són elque més importa. No obstant, donadala situació d'obres actual, no negaremque tots estem pensant en les causes

que poden haver pro-vocat aquestes situa-cions, tot i quesabem que el quemés interessa sónles solucions.

Pel que fa a laFont, independentment de les causesque han provocat l'estroncament, quede ben segur tots coincidim, podemassegurar que la solució està enmarxa i esperem que en breu tempsveurem brollar novament la font.

ALGUNS PINS S'HAN ASSECAT

Un altre tema completament diferent,però que efectivament ens mostra lafragilitat de la natura -com deia algú enel passat número d'aquesta revista- ésla secada d'algunes capçades delsnostres pins. En aquest cas la causaés prou clara, és degut a la pedregadadel mes de juliol (una causa natural,tant se val), però que segons ensasseguren tots els tècnics, no hitenen res a veure els moviments deterres que s'estan efectuant per a laconstrucció de la línia d'AV. Caldràesperar ja ben entrada la tardor perveure quins pins moriran (els qualss'hauran de tallar) i quins podransobreviure, estant atents a les indica-cions del Departament de MediAmbient per evitar possibles afec-cions dels arbres més tocats.

TAMBÉ HI HA TEMPS PER GAUDIR

Un cop passades aquestes i potseraltres convulsions, i encara dins delmes d'agost, tan l'Associació de Veïnsde Sarrià de Baix com el grup munici-pal de CiU poguérem aprofitar l'agoniade l'estiu per reivindicar l'estimat i pocutilitzat passeig del Riu.

Però ja en el mes de setembreens disposem a celebrar la nostraFesta Major amb tot un seguit d'actesper gaudir-ne fins on hom pugui o vul-

gui: cantada d'havaneres, fires, balls,concerts, sardanes, castellers, cerca-viles i plantada de gegants, caminadapopular, passejada en bicicleta, soparespectacle, arrossada, baixada decarretons, concurs de pesca, festivalsinfantils, exhibició d'espantaocells...).També queda temps per poder partici-par en altres actes més culturals opatriòtics, com el pregó, la inauguracióde la Façana de la Casa de la Vila,exposicions, la conferència històricade Catalunya i la proclamació de laDiada Nacional de Catalunya.

... I LA VIDA CONTINUA

És un tòpic, però, entre alts i baixos icamins agrestos i planers, la vida con-tinua tot i la crisi, que el govern estatalno sap ben bé com plantar-hi cara,abaixant uns impostos directes (quees paguen sobre els ingressos) i apu-jant-ne uns d'indirectes (que els pagatothom sobre el consum); no afrontantel tema del finançament de les enti-tats locals i tapant forats amb políti-ques de subsidi.

La vida continua i amb decisionsde veïns que fan donació a l'ajunta-ment perquè perduri la seva obra (la delDr. Garriga, amb el seu fons de compo-sicions de sardanes, que properamentcelebrarem) o la seva tenaç pulcritud (lade l'Antoni Font amb la seva col·leccióde butlletins de Torras Hostench).

Amb tot això i amb les molèstiesi maldecaps que comporta la construc-ció de la rotonda de la Via Augusta queaviat veurem feta realitat, arribem almes d'octubre i a la ja consolidada Firadel Paper, que podrem parlar-ne a bas-tament en el proper número d'aques-ta revista. ■

DSp32_

AJUNTAMENT [Final d’estiu

FINAL D'ESTIULluís Aymerich i ViñalsPrimer Tinent d'Alcalde i Portaveu del grup municipal de CiU

Q Antoni Font va fer entrega d’una col·lecció de butlletins de TorrasHostench a l’Ajuntament de Sarrià de Ter. A la foto, amb l’alcalde

Roger Torrent i amb el primer tinent d’alcalde, Lluís Aymerich.

DS_33p

AJUNTAMENT [Brigada cívica

BRIGADA CÍVICA A SARRIÀ DE TEREsther Ferrero i BoschAgent de Desenvolupament Local

es de fa anys, l'Ajunta-ment de Sarrià de Terestà fent un esforç con-siderable en el desple-gament de serveis diri-

gits a la millora de la convivència cívicai a la preservació dels espais comuns.Aquest desplegament ha consistit enl'ampliació dels serveis destinats, peruna banda, a tot el relacionat amb elsresidus, com ara la recollida de la frac-ció orgànica, la poda, ampliació de fre-qüències i de punts de recollida selec-tiva, etc, així com en campanyes desensibilització i educació en matèriescom ara la reducció de residus, d'aiguai de publicitat.

També en àmbits com la tinençad'animals, el soroll, la conservació icura de parcs, places i espais naturals,conductes poc respectuoses amb elveïnatge, entre molts d'altres.

Les accions que s'han portat aterme han tingut diferents públics objec-tius, algunes han anat destinades a lapoblació en general, d'altres s'han cen-trat en persones de la tercera edat,infants, joves, famílies, etc. També caldir que sovint s'ha comptat amb la com-plicitat de comerciants, entitats socialsdel municipi o institucions com ara elCAP de Salut o el CEIP Montserrat.

Totes aquestes mesures han anatacompanyades de la reglamentaciócorresponent a nivell d'ordenancesmunicipals, però sempre s'ha pensatque la informació i l'educació cívica ésmolt més efectiva que la sanció o lacoacció.

Per aquests motius, es va veurecom una molt bona oportunitat, peraprofundir en els objectius que fins aras'han portat a terme, la creació d'una“BRIGADA CÍVICA”, que prèvia unaformació específica a càrrec de tècnicsmunicipals, permetés el contacte conti-nuat amb els ciutadans informant-los iorientant-los “in situ” sobre les bonespràctiques, així com recuperant espaismalmesos a partir dels quals també estreballen el seu ús correcte i respec-

tuós des de la mateixa comu-nitat.

En el marc dels Plansd'Ocupació 2009 del Depar-tament de Treball de la Gene-ralitat de Catalunya, l'Àrea deDesenvolupament Local del'Ajuntament va presentar unprojecte de creació d'una Bri-gada Cívica. Els objectiusdels Plans d'Ocupació, coma projectes de desenvolupa-ment de polítiquesactives d'ocupació,són fonamentalmentaugmentar les possibi-litats de trobar feinade persones desocu-pades, a partir de lacapacitació formativa ilaboral. Aquest projec-te, que està cofinan-çat pel Departamentde Treball i el FonsSocial Europeu, va seraprovat el proppassat mes d'agost iiniciat en el mes d'octubre, amb lacontractació per a sis mesos a mitjajornada, de quatre agents cívics.

Les funcions que porten a termeaquests treballadors municipals són:

·Realitzar una exploració del muni-cipi detectant els punts claus d'a-tenció especial en els quals s'hau-rà d'incidir.·Elaborar una planificació d'actuaciósetmanal, així com un informe diaride les tasques desenvolupades.·Desenvolupar les campanyesd'informació i educació cívica dis-senyades des de l'ajuntament.·Informar i orientar els ciutadans enles bones pràctiques cíviques (resi-dus, gossos, sorolls, vialitat, etc).·Proposar noves actuacions a par-tir de les realitats detectades.·Arranjar espais malmesos d'úscomunitari.·Informar a l'ajuntament de lesincidències detectades.·Participar activament en les mesu-

res de sensibilització per a la cohe-sió social que es portin a terme.

Per tant, podem dir que són fun-cions de caire informatiu, educatiu,inspector i reparador en els àmbits delmedi ambient, el civisme i els serveispúblics, mitjançant el treball de campen el municipi, el tracte directe ambels sarrianencs i el registre d'incidentsque es puguin anar detectant.

Entenem que aquest projecte hade tenir una repercussió d'abast gene-ral a partir de la sensibilització i educa-ció de la ciutadania, evitant l'aplicacióde mesures coercitives, i sobretot pro-movent un efecte dominó de lesaccions que vetllin pel sentit de perti-nença de l'entorn com a garantia delrespecte entre les persones i el medi.

A més d'aquestes funcions, elsagents cívics assisteixen a cursos deformació específica en funció de lesnecessitats de cada un d'ells, com araformació per a adults, informàtica,conversa en català per a estrangers,entre altres. ■

D

Tomás, Purificación,Saikou i Daniel,membres de la Brigada Cívica

DSp34_

ENTITATS [AA.VV. Sarrià de Baix

ctualment, la vida ens faanar a tots escopete-jats, amb presses i ambun ritme que el méshabitual és veure'ns i

creuar-nos amb veïns amunt i avall delcarrer, però mai no trobem el tempsnecessari per res més que no siguiuna freda salutació amb un simplemoviment de cap. Per això des de l'as-sociació vam creure necessari fer-hialguna cosa perquè els socis, veïns iamics poguéssim tenir una estona depausa on poder trobar-se i fer la xerra-da amb una mica de tranquil·litat.

Amb aquest pensament i la

voluntat de poder agrair al soci quesempre ens ha fet costat, ens vàremposar a treballar i finalment el prop-passat 28 d'agost, al passeig del Riu,va tenir lloc el I Sopar Ball de l'Asso-ciació de Sarrià de Baix. El sopar vaser obert a tothom que va voler acom-panyar-nos, però molt especialment alnostre Soci, que hi van ser convidatstots i cada un d'ells, l'únic requisit quese'ls demanava era el de passar pelnostre local als baixos de l'edificiRafael Masó i una vegada allà se'lsfeia entrega d'un tiquet gratuït per alsopar.

Amb aquesta fórmula vàrem ser

capaços de reunir 212 persones, 67de les quals eren socis. El sopar vaconstar d'una amanida, un entremès iun gelat, i fins i tot alguns van aprofi-tar per poder marcar-se uns balls, peròper a nosaltres el més important d'a-quest sopar va ser que vam ser capa-ços de fer que veïns, socis i amicsparessin, sopessin i xerressin, sensepreses...

Recordar-vos una vegada mésque l'Associació de Veïns i Veïnes deSarrià de Baix està a la vostra disposi-ció als baixos de l'edifici Rafael Masóo al correu electrònic [email protected]. ■

I SOPAR BALL DE L'ASSOCIACIÓDE VEÏNS DE SARRIÀ DE BAIX

AA.VV. Sarrià de Baix

A

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETSCOMUNIONS • CONVENCIONS

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

RESTAURANT MAS NOU

Imatges del sopar ball al Passeig del Riu. Foto AAVV Sarrià de Baix

DS_35p

EL COMERÇ DE SARRIÀ OMPLEEL TEU CISTELL

Esther Portilla i BenitoPresidenta de l'Associació de Comerciants de Sarrià de Ter

ENTITATS [Associació de Comerciants de Sarrià de Ter

arrià de Ter, un municipipetit però amb uncomerç fort i proper.Cada any des de l'asso-ciació de comerciants

treballem per fer que aquest siguil'objectiu de tots els botiguers. Mar-quem objectius i posem il·lusió per-què els nostres clients se sentinescoltats i trobin en el nostrecomerç tot el que poden necessitar.

Un cop més el comerç de Sarriàva fer la campanya OMPLE EL TEU

CISTELL, per valor de 1.000 €.El sorteig va tenir lloc a ràdio

Sarrià on, com cada any, les mansinnocents van ser les tertulianes delsdimarts i el nº guanyador el 5.997.

Aquest cop va tenir la sort dedonar el premi Aluminis Sarrià, situatal c/ Major, 30. La Rosa i en Melcior,els seus propietaris, van estar con-tentíssims de ser els afortunats, enfer entrega d'aquets 1.000 €.

El guanyador va ser un veí deSarrià conegut per molta gent, ÀngelSegura, i com ja és habitual desprésd'uns dies de pensar en què gastar-los i on, va anar de compres per lesbotigues del nostre municipi.

Des de l'associació volem agrairun cop més l'esforç fet per tots elscomerços que han participat, a RàdioSarrià i la seva gent, que sempre sonal nostre costat, i sobretot al Sr.Àngel Segura. ■

S

El premi de la campanya Omple el teucistell el va donar l’establiment Aluminis

Sarrià i l’afortunat fou l’Àngel Segura.

DSp36_

ENTITATS [Ràdio Sarrià

PREMIAT 2009 DE RÀDIO SARRIÀ

om cada any, Ràdio Sarrià vol destacar un personat-ge que ha treballat i molt pel nostre poble.

Fill de Sarrià, va néixer el 12 de maig del 1939.Ha estat durant molts anys, del grup de teatre delCentre Cultural Parroquial de Sarrià de Dalt.

Entre molts dels papers que va interpretar, va ser actor prin-cipal amb l'obra “Dos llençols i un gat negre“ juntament amb laRosa Robirola.

En una altra obra “Per no entendre el castellà”, feia de“Tinent” i quin Tinent més eixerit!

Durant 20 anys ens va fer riure en els pastorets amb elspapers que va interpretar, com ara en “grillat” amb el seu com-

pany d'escenari en “Ferruc” encarnat per l' aquípresent, Joan Costa.

Juntament amb l'Emília Pi, van arranjar i orga-nitzar tot el vestuari dels pastorets.

Durant molts d'anys va col·laborar estretamentamb el mossèn Domingo Casanellas amb els arran-jaments de la Parròquia de Sarrià de Dalt.

També ha fet ràdio, ens ha delectat setmanal-ment amb les explicacions sobre el Sarrià d'abans a“Coses de Sarrià”.

Per si encara no sabeu qui és, us direm que ésconegut pel seu títol noble “el Marquès” i a més unade les seves grans aficions és el col·leccionisme d'an-tiguitats. Casa seva és com un Museu i, per cert, moltben cuidat. També ha demostrat ser un bon amic delsseus amics! tenint cura de qui ho ha necessitat.

El nostre personatge no és altre que en JosepCasas i Serrahinat, “el Marqués” (de Sarrià).

Ràdio Sarrià li fa entrega del Trofeu al Mèrit Cultu-ral i Social de Ràdio Sarrià d'aquest 2009.

Degut a una indisposició, recull el premi ennom d'en Josep en Joan Costa.■

Neus Mercader

C

Imatges del sopar i la festa de la ràdio a la plaça Emília Xargay de l’11 de juliol. Fotos: Ràdio Sarrià

DS_37p

OPINIÓ [30 anys d’ajuntaments democràtics

30 ANYS D'AJUNTAMENTSDEMOCRÀTICS

DEL CONSELL MUNICIPAL A LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA

Roger Casero GumbauRegidor i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter.http://rogercasero.blogspot.com

l llarg d'aquest any 2009 hanestat molts, però no tots, elsmunicipis que han celebrat el30è aniversari de les primereseleccions municipals, celebra-

des el 3 d'abril de 1979. Aquesta ha estat unaefemèride que també han celebrat altres insti-tucions i alguns partits polítics, entre ells natu-ralment, el PSC, partit de base essencialmentmunicipalista.

A Sarrià de Ter, com en d'altres municipiscom Salt, aquest any no hem celebrat els 30anys d'ajuntament democràtic perquè, si bél'ajuntament que l'any 1979 ens governava eraplenament democràtic, no era com bé és sabut

el del nostre poble, sinó el de Girona. Però desdel PSC de Sarrià de Ter pensem que, si bé anosaltres ens correspondrà celebrar el 30è ani-versari del nostre ajuntament democràtic l'any2013, no podem oblidar que va ser precisa-ment gràcies a l'entrada de la democràcia alsajuntaments, i en el nostre cas en el de Gironaa l'any 1979, que a Sarrià de Ter vam poderrecuperar, quatre anys més tard, la nostraindependència recuperant també la nostraprincipal institució, l'ajuntament. Allò que ladictadura franquista ens havia pres, la demo-cràcia ens ho va retornar: la nostra llibertat, lanostra independència, la nostra capacitat d'au-togovernar-nos, el nostre ajuntament!.

ALa candidatura del PSC de Sarrià de Ter a les eleccions municipals del 2007

DSp38_

El 3 d'abril de 1979 elsveïns i veïnes de Sarrià deTer vam exercir el nostredret a vot, participant a leseleccions municipals com apart integrada a la ciutat deGirona i per tant prenentcom a referència els pro-grames electorals dels par-tits que es van presentaren aquelles eleccionsmunicipals. La qüestió deSalt i Sarrià de Ter era ben present alprograma electoral del PSC, que enmotiu de la commemoració dels 30anys d'ajuntaments democràtics hetingut ocasió de llegir. A tall d'introduc-ció al capítol 3, dedicat a la descentra-lització i per tant a les propostes quefeia el PSC respecte Salt i Sarrià deTer, el programa electoral socialistadeia :"(...) Girona té avui plantejats enaquest aspecte uns problemes apre-miats sorgits de l'època anterior i quecal afrontar amb solucions valentes iprogressives: és el cas de Salt iSarrià".

A partir d'aquesta introducció s'i-nicia el capítol 3.1. Salt i Sarrià del pro-grama electoral del PSC de Girona del'any 1979, on es defineixen els com-promisos del PSC vers els municipisannexats des de l'any 1976, on esdefineixen unes mesures urgents iuna política a llarg termini:

Dins el conjunt de planejamentde descentralització els socialistesvolem abordar en profunditat els pro-blemes d'aquests dos pobles.

En primer lloc els socialistesreconeixem i valorem fortament la

personalitat específica de Salt i Sarriàforjada al llarg de la història, fins a for-mar una comunitat humana ambcaracterístiques pròpies que cal salvar,defensar i potenciar. Cal doncs reco-nèixer a Salt i Sarrià la seva personali-tat com a pobles.

En segon lloc és molt clar pernosaltres que l'annexió de Salt i Sarriàal municipi de Girona va ser feta senseconsultar els habitants d'aquests dospobles i per mitjans no democràtics.

En tercer lloc els socialistes reco-neixem que avui Salt i Sarrià formenun continuum urbà amb Girona, notenen un creixement autònom i s'ins-criuen dins una àrea urbana amb pro-blemes comuns.

Ateses totes aquestes considera-cions nosaltres proposem un conjuntde mesures realistes i realitzables quegaranteixin a Salt i Sarrià de Ter la sevapersonalitat com a poble.

Mesures urgents:Davant la vigència encara d'una

legislació antiquada i conflictiva, elssocialistes proposem de dotar a Salt iSarrià de Ter d'uns Consells Municipalsque retornin als antics Ajuntaments elmajor nombre possible de funcions itendeixin a centrar en els edificis d'a-

quests antics ajuntaments la resoluciódels problemes que com a comunitatsmunicipals tenen plantejats.

Política a llarg termini:Ara bé, ens sembla que aquesta

proposta a curt termini és insuficient iinsatisfactòria i que cal contemplar elcas de Salt i Sarrià de Ter dins el marcde l'ordenació territorial de Catalunya.

La nostra perspectiva per a lasolució progressista i justa que recla-men Salt i Sarrià és la Llei Municipal

que haurà d'elaborar el Par-lament de Catalunya uncop aprovat l'Estatut. Lanostra proposta és queaquesta Llei tingui caràcterprioritari, respecti la perso-nalitat històrica i municipald'aquests pobles, i abordila solució dels problemescomuns a través de la sub-comarca.

El nostre objectiu ésque dins de la Llei Municipalsigui possible assegurar aSalt i Sarrià un reconeixe-

ment polític i una vida política pròpiaamb capacitat d'execució i decisió. Ifinalment nosaltres creiem que aquestaindependència política no ha d'estar ren-yida amb la concentració i coordinaciódels serveis a nivell de la subcomarca.

És cert que les primeres elec-cions democràtiques no ens van donarla independència, però sí que el seuresultat va permetre marcar el camícap a la recuperació del nostre ajunta-ment, camí que va marcar d'una espe-cial manera la constitució, passadesles eleccions, del Consell Municipal deSarrià de Ter. El Consell Municipal deSarrià de Ter va ser aprovat per unani-mitat per l'ajuntament de Girona a mit-jans del mes de maig de 1979, pocmés d'un mes després de celebrar-seles eleccions, la composició del quales decidiria a partir de la representacióproporcional als vots obtinguts alscol·legis electorals de Sarrià de Ter ales eleccions del 3 d'abril de 1979,quedant així la seva representació: 5consellers nomenats pel PSC (inclòsel regidor delegat i el president), 3nomenats per CiU, 2 nomenats perUCD i 1 nomenat pel PSUC.

El Dissabte Roig a Sarrià de Ter. El PSC de Sarrià de Ter també va participar

DS_39p

OPINIÓ [30 anys d’ajuntaments democràtics

Els sarrianencs i sarianenques el3 d'abril de 1979 no només van votarper decidir el consistori gironí, sinóque els seus vots van determinartambé la composició del ConsellMunicipal de Sarrià de Ter. Finalment,el dia 1 de juny de 1979, dos mesosde les primeres eleccions democràti-ques municipals després de la dicta-dura franquista, es constituïa a Sarriàde Ter el Consell Municipal de Sarriàde Ter, presidit pel regidor delegat deGirona i president del Consell Munici-pal, Just Manuel Casero Madrid i for-mat per Jordi Cañigueral i Viñals, Joa-quim Rodríguez i Vidal, Jordi Mercaderi Farrés i Joan Vila i Simon (PSC); JordiJuanola i Ribas, Josep Llunell i Torrenti Jordi Batllori i Nouvilas (CiU); ErnestMach Bancells i Carles Gumà Costa,que renunciaria en favor de FrancescSala i Guardiola (UCD) i Francesc Merai Bermejo (PSUC). Just Casero, primerpresident del Consell Municipal, vacloure la primera sessió d'aquell pri-mer de juny de l'any 1979 amb aques-tes paraules:

Des d'ara, quan passeu perdavant de l'Ajuntament de Sarrià, sapi-gueu que no hi ha únicament enVicens, la Raimunda o el servei deCorreus. Ara ens hi trobareu a nosal-tres, el Consell Municipal. I, el que ésmés important, hi sou vosaltres matei-xos a través de la nostra representació.

Moltes gràcies.Visca Sarrià de Ter. Visca Girona

A partir d'aquelles primeres elec-cions democràtiques de l'any 1979Sarrià de Ter va començar a recuperarla seva capacitat de govern, a través

del Consell Municipal, que va servird'embrió del nostre ajuntament, quevam recuperar plenament l'any 1983,deixant enrere així la trista data definals de l'any 1976 en què l'acaldeMartí Ballada va haver de cedir la varad'alcalde al batlle de Girona, Ignasi deRibot, en un dels moments més humi-liants del nostre poble.

Des del PSC de Sarrià de Tervolem fer amb aquest escrit un reco-neixement a totes les persones quevan contribuir d'una manera decisiva,a partir de l'any 1979, a la recuperaciódemocràtica del nostre poble, del nos-tre ajuntament. I especialment des delPSC de Sarrià de Ter volem fer unemotiu agraïment a tots els veïns i veï-nes que al llarg d'aquests 30 anys, enel cas de Sarrià de Ter des del 1983,han format part de les llistes electo-rals del PSC de Sarrià de Ter a les elec-cions municipals del 1983, 1987,1991, 1995, 1999, 2003 i 2007, apor-tant totes i tots molt més que el seunom, aportant tots i cadascun d'ells ielles, aquests més de seixanta veïns iveïnes compromesos, els valors de lademocràcia, la participació, la justícia ila igualtat:

Ma. Àngels Artigas Clavet,Mercè Astor Causa, Sebastià Ayme-rich Bosch, Manuel Barea Carballo,Josep Brugada Gutiérrez-Ravé, JaumeBusquet Roget, Daniel CañigueralViñals, Jordi Cañigueral Viñals, JoanCapella Molas, Joan Casassa Amet-ller, Narcís Casassa Font, Roger Case-ro Gumbau, Ricard Castaño Gimeno,Francisco Castro Carrillo, Pere CollTayeda, José Cordones Ruiz, RobertCreixans Franquesa, Ramon Delgado

Fernández, Consol Duran Vila, JoséFelipe Gil, Loli Fernández Herrera,César Fernández Morcillo, AssumpcióGrimal Puig, Iolanda Jiménez Martí-nez, Laura Jiménez Martínez, JosepMarcos Rodríguez, Maties Martí Cara-bús, Bernabé Martínez Osso. JoanMasdemont Solé, Joaquim MassegúFunosas, Ángel Mesas Mesas, Fran-cisca Montgé Sala, Artur MutosRiqué, Antonio Nicolás García, PereOlivers Pradas, Lluís Palahí Cassú,Josep Ramon Palau Poch, Josep Ma.Palomeras Garriga, Emili Pérez Lla-mas. Julián Pérez Zamora, ClimentPeruga Abenoza, Nicolás PichardoDelgado, Jordi Pujadas Moret, JoanQuesada Sánchez, Miquel ResplandisPineda, Eugeni Resplandis Segovia,Agustí Riu Surina, Antono Rivas Ruiz,Joaquim Rodríguez Vidal, Joanna Ros-devall Manresa, Buenaventura RouraCarreras, Cristóbal Ruiz Martín, PereSalvatella Pla, Jordi Sassanedas Olive-ras, Josep Serrano Rivas, GemmaSimón Millán, Josefina Sirvent Garcia,Concepció Terradas Riera, PedroTeruel García, Josep Turbau Serrat.Concepció Vidal Grau, Josep ViellaMassegú, Assumpció Vila Simon.

Tots vosaltres, juntament ambels qui van formar part del ConsellMunicipal de Sarrià de Ter, més totsels integrants de les llistes dels altrespartits polítics que han concorregut ales successives eleccions municipalsde Sarrià de Ter sou part de la gran his-tòria de la democràcia municipal delnostre poble. Els vostres noms són lanostra memòria.

En nom del PSC de Sarrià de Ter,moltíssimes gràcies!■

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

DSp40_

OPINIÓ [El Passeig del riu

EL PASSEIG DEL RIU

l passat dissabte 29 d'a-gost, el grup de Conver-gència i Unió de Sarriàvàrem organitzar un sopar

en el passeig del riu; hi havia dosmotius: el primer era passar comptesde la gestió de govern i el segon rei-vindicar el passeig del riu.

Quant a la gestió de govern, feiapocs dies que havien passat dos anysque estem governant juntament ambels companys d'Esquerra i la voluntatdel nostre grup era explicar les accionsque han dut a terme els nostres regi-dors en cadascuna de les seves àrees;en Lluís Aymerich, com a primer tinentd'alcalde, porta les àrees de seguretat,ensenyament, promoció econòmica; jomateix, l'àrea d'hisenda com a tercertinent d'alcalde, i la Dolly com a regido-ra de salut, de la dona i cooperació.

El sopar va constar d'una amani-da, mongetes amb botifarra i gelat, idesprés del repàs de la feina feta idels objectius per a la resta de legisla-tura, vàrem gaudir d'una sessió deball. Entenem que aquests actes pro-piciaren una agradable vetllada en elpasseig, la reivindicació del qual era elsegon objectiu.

Agraïm la presència de tots elsveïns que ens varen acompanyar, tantdels companys del nostre grup i sim-patitzants com dels que volgueren

gaudir d'una nit a la fresca, deixant decostat la ideologia política.

Precisament el vespre abans,l'Associació de Veïns de Sarrià de Baixhavia fet un altre sopar amb ball en elmateix passeig; com que l'estiu éstemps de sortir fora del poble, vàremcoincidir en el cap de setmana i el llocper fer els nostres sopars. Tot i quepodia semblar un inconvenient,aquest fet ens va ajudar a superarinconvenients com per exemple elsubministrament de llum i alhora ensva permetre col.laborar en la logística.

Fa també uns dies, amb motiud'una sortida en moto a Manlleu pervisitar el museu industrial del Ter,vàrem tenir l'ocasió de gaudir delmateix riu, peró això sí, amb un pas-seig fantàstic que acompanya les

aigües del Ter i fins i tot tenen la pos-sibitat de llogar barques en un embar-cador; sembla mentida que el mateixriu pugui embellir tant una població iuns quilòmetres més avall, per bé queja ha superat l'espoli del transvassa-ment, sigui un paratge enherbat i ambun riu amb el cabal escàs que algú hadecidit deixar-hi.

Dins el nostre petit municipi hihan obres de grans infraestructures perdonar servei a viatgers tant de vehiclescom de trens que no podem evitar, per-què, com ens recorden els historia-dors, som terra de pas, peró sí que vol-dria pensar que podem recuperar el riupel nostre passeig i precisament ambl'esperit dels actes que vàrem fer l'a-gost: col·laboració i voluntat de gaudirdels espais que ens ofereix el riu. ■

EJordi Costa i SerraDelegat local de CDC

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

Foto: Jordi Costa

DOSSIER D’HISTÒRIA [Conferència 11 de setembre

r. alcalde, regidors i regidores, senyores i senyors:Vull agrair a l'Ajuntament de Sarrià de Ter la invitació que m'ha fet per partici-par en els actes institucionals de celebració de la Diada Nacional de Catalunya.La meva intervenció serà breu i tindrà un caràcter històric. Atès que avui, para-doxalment, commemorem una derrota militar, la de l'11 de setembre de 1714,quan la ciutat de Barcelona va capitular davant les tropes borbòniques, parlaré

dels exèrcits de la segona meitat del segle XVII i de les petjades que deixaven en poblacions peti-tes com ara Sarrià (encara no Sarrià de Ter). Per cert, Ambrosio Borsano, l'enginyer major i mes-tre de camp de l'exèrcit de Sa Majestat a Catalunya, considerava que a l'entorn de Girona hi haviabons territoris per acampar.

1. SARRIÀ FA 350 ANYS

Al voltant de 1650, la Universitat de Sarrià (és a dir, el municipi de Sarrià) tenia entre 100 i 150habitants. Bona part d'aquesta població estava concentrada a Sarrià de Dalt, és a dir, als masospropers a l'església de Sant Pau i al barri de Sant Sebastià (prop de l'actual carrer de Sant Ferriol).Hi havia algunes cases al carrer Major (el qual, aleshores, era conegut com el Pont Major deSarrià), però no hi hauria més de 10 o 12 edificis.

SARRIÀ, UN LLOC DE PAS I D'ESTADA DELS EXÈRCITS (1652-1714)Javier Antón Pelayo. Universitat Autònoma de Barcelona

S

La conferència dela diada va anar a

càrrec de l’ historia-dor Javier AntónPelayo, a la sala

del Coro.

DSp42_

El carrer Major estava radicat enun lloc estratègic: en el camí reial queanava de Madrid fins a la frontera ambFrança i al costat d'un pas obligat percreuar amb seguretat el riu Ter: l'ac-tual Pont de l'Aigua, abans anomenatPont Major. Entre Ripoll i el mar no hihavia cap altre pont que garantís unpas còmode. Sarrià, per tant, era unlloc de pas per excel·lència i les casesque es van erigir a banda i banda delcarrer estaven habitades per revene-dors, botiguers, sastres, hostalers,fusters i ferrers, és a dir, persones quevivien del trànsit de viatgers.

Fa tres o quatre segles, pel ponti pel carrer Major de Sarrià passavagent molt diversa: pagesos, comer-ciants, eclesiàstics, menestrals, estu-diants, ambaixadors, carters, emissa-ris, peregrins… i un llarg etc, però elpas més sorollós i espectacular, elmés temut per uns i el més desitjatper altres, es produïa quan passava unexèrcit format per centenars o permilers d'homes.

2. EL PAS DE GENT DE GUERRA

PER SARRIÀ

El pas d'exèrcits per Sarrià entre 1652i 1714 fou relativament freqüent, atèsque, com a mitjana, un any de cadados hi hagué guerra declarada ambFrança. Des que l'any 1635 la Françade Lluís XIII i el cardenal Richelieu vadeclarar la guerra a la Monarquia His-pànica de Felip IV i el comte-duc d'O-livares, els exèrcits hispànics es vantraslladar a la frontera catalana per llui-tar contra els francesos. Les malifetesdels soldats -els tercios- sobre lapoblació van ser una de les principalscauses de la revolta camperola de1640, la qual va provocar aixecamentspopulars a Girona, Vic i, sobretot, aBarcelona durant la jornada del Corpus

de Sang del 7 de juny, en què fou mortel virrei. La ruptura amb la cort deMadrid va empènyer Catalunya aentregar-se a França. Des de finals de1640 fins el 1652, el Principat va obeirprimer Lluís XIII i, després, Lluís XIVde França. El 1652, Barcelona capitulàdavant les tropes hispàniques que diri-gia Joan Josep d'Àustria, però el con-flicte amb França va continuar demanera intermitent i la presència detropes gal·les al Principat va esdevenirhabitual fins al 1714.

Malgrat que Girona, ja a l'estiu de1653, va ser assetjada pels francesos,durant els anys successius es va obrirun període de relativa calma que vaquedar certificat per la Pau dels Piri-neus de 1659. Per a la Monarquia His-pànica (i per al Principat) la pau vasuposar la pèrdua del Rosselló i depart de la Cerdanya. Aquest fet vaimplicar que la línia de defensa espan-yola, que abans estava situada a Sal-ses, Perpinyà, Millars, Rodés i Vila-franca de Conflent, es traslladés mésal sud, és a dir, a Puigcerdà, Campro-don, Castellfollit de la Roca, Girona iRoses. Sarrià, per tant, va quedar mésexposada als atacs dels exèrcits fran-cesos i va viure amb més intensitat elpas de tropes. Des de la Pau dels Piri-neus fins al 1700, Catalunya va patirels efectes de la política imperialistade Lluís XIV en quatre ocasions:

1. Guerra de Devolució (1667-

1668): sense conseqüències directessobre Girona i Sarrià, tot i que els exèr-cits van anar amunt i avall per anar otornar del front.

2. Guerra d'Holanda (1673-

1678): la ciutat de Girona va ser asset-jada l'any 1675 per 13.000 soldats i4.000 cavallers francesos.

3. Conflicte de Reunions o Gue-

rra de Luxemburg (1683-1684): la ciu-tat de Girona va ser assetjada l'any1684 per 16.000 soldats francesos.

4. Guerra dels Nou Anys (1689-

1697): la ciutat de Girona va ser asset-jada l'any 1694 i ocupada el juny d'a-quell any. Entre 1694 i 1698 l'exèrcitfrancès va ocupar la meitat nord deCatalunya. Els francesos es mantin-gueren al territori conquerit alimentantles seves tropes mitjançant el pillatgei, a més, imposant unes contribucionsque la Generalitat deixava de cobrar.

3. LES FORMES DE LA “GUERRA

ANTIGA” i les conseqüències dels

conflictes bèl·lics entre la població

Les comarques nord-orientals deCatalunya foren les més duramentafectades per la guerra durant aquestperíode. Aquest fet, fatalment deter-minat per la geografia, es veia agreujatper una pràctica militar que descarre-gava les seves cròniques carències enla població civil.

En el curs del segle XVII els exèr-cits eren cada vegada més grans. Alfront català, a finals del segle XVII,entre 11.000 i 22.300 homes estavenal servei de l'exèrcit hispànic. D'altrabanda, l'exèrcit francès mantinguéentre 9.300 i 25.000 efectius. Lapoblació que més s'acostava a aques-tes xifres humanes era la ciutat deGirona, que tenia una població de

Javier Anton va centrar la seva exposició en la despesa quecausava l’exèrcit quan s’hostatjava en cases particulars delspobles en els períodes entre guerres. Fotos: Quim Llunell

6.000 habitants. Mantenir un exèrcitd'aquestes característiques demana-va una intendència i una logística queno sempre estava a l'alçada de lesdemandes dels soldats. La manca dediners era endèmica.

a) El pa de munició: segons elsestudis logístics fets per a conflictesdels segles XVII i XVIII, es requerien1,5 racions de pa diari per a cada soldatd'un exèrcit, encara que aquestesracions eren distribuïdes de manera nouniforme (els sotsoficials i els oficialsrebien més aliment que no pas els sol-dats). Així, per a una guarnició de5.000 soldats, es necessitaven 7.500racions diàries. La ració normal perquèuna persona pugui sobreviure és, apro-ximadament, de 600 grams de pa aldia. Per tant, una guarnició de 5.000soldats necessitava 4.500 kg. de padiari, i una campanya amb una duradade quaranta dies suposava coure 180tones de pa. El cas de Girona és moltsignificatiu: per alimentar durant qua-tre dies la guarnició que s'estava a laplaça, els forns de la ciutat i de lespoblacions dels voltants havien de tre-ballar durant sis dies en la fabricació depa. Es treballava dia i nit, però, sovint,el pa es feia malbé. Aleshores s'haviad'alimentar la tropa amb bizcocho otorta, una mena de galeta tan dura queúnicament es podia menjar si es remu-llava amb aigua, sobretot perquè lamajor part de les boques dels soldatsno tenia dents i els soldats no podienrosegar aquesta galeta dura. D'altrabanda, la llenya per coure el pa veniade Ripoll i, per traginar-la, es necessita-va l'equivalent a 1.200 jornals de tre-ball de rucs o de mules. En aquest con-text de gran demanda, els preus delscereals pujaven. Així, mentre la majoriade la població passava ànsia per men-jar, alguns comerciants s'enriquienabastint les tropes.

b) Les pagues dels soldats

sempre arribaven amb retard:

per causa de les carències econò-miques de la Reial Hisenda, elssoldats eren pagats amb moltretard i no estaven gaire ben assis-tits. Aquesta manca de cabals pro-vocava la misèria de la milícia, laqual es veia abocada a la desercióo a la rapinya entre la població civil.

c) Els allotjaments dels soldats:

la guerra al segle XVII només es feiades del març-abril fins a l'octubre-novembre. Durant els mesos d'estiu,els soldats s'estaven al front de guerra;durant els mesos d'hivern, els soldats,atès que no existia un bon sistema decasernes militars, s'havien d'estar encases particulars. La convivència entrela soldadesca i la població provocavamultitud d'excessos per part dels mili-tars en forma de furts, violències ihumiliacions. D'altra banda, els allotja-ments no es repartien d'una formaequitativa: la noblesa i el clergat (lesclasses privilegiades) estaven exemptsd'aquesta càrrega. Per tant, era lapagesia l'obligada a hostatjar els mili-tars i, de vegades, hi havia famílies quetenien a casa fins a 8 o 10 militars. Amés, alguns militars (sobretot els ofi-cials), viatjaven amb les seves dones,els seus fills i els seus criats.

d) L'augment de les contribu-

cions: un escenari de guerra compor-tava la imposició als pobles de contri-bucions extraordinàries per mantenirels militars i les seves cavalcadures oper aixecar un terç, és a dir, per finan-çar un batalló de 400, 500 o 700 sol-dats. També la població estava obliga-da a prestar altres serveis a l'exèrcit:deixar bestiar per al transport, carros,farratge per als animals, etc.

e) Lleves forçoses: era freqüentque diversos pares presentessin quei-xes davant la Diputació del Generalperquè els seus fills havien estatreclutats amb enganys o per força perservir a les galeres del rei.

El pitjor de tot era que, enmoments de pau, la situació no millo-rava gaire. En principi, les poblacionsconfiaven en un alleujament de lescontribucions i dels allotjaments quans'havien aturat les hostilitats ambFrança, però la realitat era molt dife-rent. A la cort espanyola, les inten-cions de França no inspiraven gaire

confiança (tampoc l'actitud de les ins-titucions catalanes). Per aquesta raó,un contingent important de tropescontinuava allotjat al Principat (aproxi-madament uns 5.000 soldats). A més,en temps de pau, els soldats no mar-xaven al front i, per tant, s'estavenallotjats a les cases dels particulars,disposant de més temps per turmen-tar la població.

Els habitants que vivien entre laciutat de Girona i la frontera havienhagut d'habituar-se a les exaccions,els robatoris, les extorsions, les talles,les taxes i violències diverses. Aques-ta situació va provocar avalots i revol-tes pageses (com la revolta delsGorretes el 1689) contra els militars,els quals, de vegades, s'havien dedefensar dels naturals tant com delsenemics francesos.

4. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Amb aquests precedents, l'any 1700,quan esclatà la Guerra de Successió ala corona d'Espanya, atès que Carles IIhavia mort sense descendència, elssentiments i les actituds dels naturalseren:

En primer lloc, de francofòbia,com a conseqüència de la mutilacióde Catalunya pel tractat dels Pirineus(1659) i de l'actuació de les tropesfranceses al país durant la segonameitat del segle XVII.

En segon lloc, de castellanofòbia,entesa com una malfiança cap als minis-tres reials i els oficials de l'exèrcit.

En tercer lloc, d'admiració cap ales potències de la mar del Nord, enespecial cap als Països Baixos, queeren vistos com un model a seguir perla burgesia barcelonina.

Felip V va passar el 1701 doscops pel carrer de Sarrià: la primera,per anar a Barcelona a jurar les Cons-titucions del Principat (el 4 d'octubre);la segona, per tornar a Figueres, on, el


DSp44_

2 de novembre, va rebre la seva pro-mesa, Maria Lluïsa de Saboia, amb quies casà tot seguit.

Aquestes bones maneres dura-ren poc i, sabudes les intencionsabsolutistes del nou monarca, el partitaustriacista va anar madurant fins que,el 1705, la major part dels catalanss'entregà a la causa de l'arxiduc Car-les i s'enfrontà al Borbó. S'inicià unanova guerra que va durar fins al 1714.En aquest nou context bèl·lic, el pasde tropes i la presència de grans exèr-cits va condicionar la vida dels habi-tants de Sarrià.

L'estiu de 1709 les tropes france-ses van ocupar tot el territori entre elriu Ter i la frontera. Per evitar el pas del'exèrcit francès, l'arxiduc Carles d'Àus-tria va ordenar la voladura de dos delsarcs del Pont de l'Aigua. Malgrat això,la ciutat de Girona va caure en mansfranceses el gener de 1711 (18.000 sol-dats francesos contra 2.000 soldatsque formaven la guarnició de Gironaafecta a la causa austriacista; la majorpart d'aquest 18.000 soldats estavaacampada a la plana de Sarrià). Unavegada ocupada la ciutat de Girona, laguarnició francesa que es va quedarera de 10.000 soldats, els quals es vanallotjar en cases particulars de Girona idels pobles del voltant.

L'abril de 1712 s'inicià un setgede la ciutat gironina per part de les tro-

pes austriacistes en unintent de recuperar laciutat. El setge va durarun any. Finalment, elgener de 1713, hi acudíun reforç francès de25.000 homes, que pro-vocà la partida de les tro-pes austriacistes cap a Barcelona.

És fàcil imaginar que, davantaquesta situació, tots els habitants deSarrià havien fugit del poble. Un coeta-ni d'aquells fets, Francesc Gelat, escri-via: “alrededor de Gerona no an que-dat casas senseras. La gent fugianque era una llàstima vèurar, al mix del'ivern, fugint la gent ab las carretas ianimals carregats i bastiars”.

En resum, les conseqüències dela guerra sobre els territoris que lespatien eren diverses i profundes:

A nivell econòmic: despoblamentde viles i pagesies, fugides de lapoblació, introducció de contagis imalalties epidèmiques, caresties ibrusques alces dels preus, endeuta-ment dels ajuntaments, destrucció deles economies productives, depressiódel comerç.

A nivell polític i social: esclat derevoltes i motins antimilitars i antifis-cals, desfermament de fortes ten-sions internes en el si de les comuni-tats per raó dels privilegis, exemp-cions i desigualtats davant les contri-

bucions i els allotjaments.A nivell emocional i psicològic:

sentiment de temor i d'humiliació i,alhora, fort odi i animadversió enversels agressors forans.

A més de la simptomatologia queles guerres tenen entre la població,després de la presa de Barcelona l'11de setembre de 1714 per les tropesborbòniques, la societat catalana respi-rava abatiment per llibertats perdudes itemor i sofriment per la duresa de larepressió borbònica. Joan Esteve Llan-drich, un pagès de Santa Coloma deFarners, es referia als anys finals de laguerra i a la caiguda de Barcelona com“la conquesta de Cataluña” i amb unsentiment patriòtic expressava: “la ciu-tat de Barcelona estigué asitiada 14mesos sens tenir ajuda de ningú, antesno se volgué donar, y después se aguéde entregar, y se romperen tots los pri-vilegis de Cataluña, de aon ploram yplorarem, nosaltres y nostres desen-dens, agué grandíssimas contribu-sions, que tots los pobles se aguerende empeñar”. ■


BIBLIOGRAFIA

- Antón Pelayo, Javier: Sarrià de Ter, Diputació de Girona-Fundació Caixa Girona (Quaderns de la Revista de Girona, núm. 131),Girona, 2007.- Espino López, Antonio: Catalunya durante el reinado de Carlos II. Política y guerra en la frontera catalana, 1679-1697, Uni-versitat Autònoma de Barcelona (Monografies Manuscrits, núm. 5), Bellaterra, 1999.- Rubio Campillo, Xavier, “Teoria de jocs aplicada a la història de la guerra moderna. De Balaguer a Almenar, 1710”, Manus-crits, Revista d'Història Moderna, 27 (2009). En premsa.- Simon Tarrés, Antoni, “Catalunya Moderna” a Albert Balcells (dir.), Història de Catalunya, L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2004,pp. 337-585 (especialment els capítols 30, 31 i 32; pp. 476-525)

Fotos antigues de Sarrià de Ter. El pont de l’aigua i el carrer Major.

CULTURA

ÀREA DE CULTURA: FESTIVAL EMERGENT, EXPOSICIONS,CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA

n any mes (i ja es el segon) vam poder gau-dir al nostre poble d'aquest cada vegadamés conegut festival. Una proposta que ensacosta al poble el plaer de gaudir d'una pro-gramació d'arts escèniques de caire alterna-

tiu, dinàmica i molt propera. Una proposta que constant-ment ens sorprèn amb una ràpida succesió d'actuacionsde diversos gèneres, en què es mesclen i s'impulsen artis-tes emergents amb altres de més renom.

Aquest any a Sarrià vam tenir l'actuació del granclown Jango Edwars (un dels millors i afincat per sort aBarcelona) on va presentar una petita selecció Del Cabaret

Cabrón i que l'únic propòsit que té és crear una tropa debufons per lluitar en aquest món injust, desigual i corrup-te, en el qual els clowns són més necessaris que mai, per-què riure és un acte de rebelia.

Una altra de les actuacions que vam poder tastar el diu-menge a la tarda va ser la de Joan Masdeu (cantant del grupja desaperegut Whiskyn's) que ens presentava per primer copuna tria de cançons únicament amb la guitarra i la seva veu.

Un seguit d'actuacions de malabars, teatre i altresespectacles musicals acompanyaven el format del festival.

Aquesta va ser la programació que es va poder veurei escoltar enguany a Sarrià. ■

Sergi Torrentà, Tinent d'Alcalde i Regidor de Cultura / Cristina Vicedo, Àrea de Cultura / Presen Serrano,Centre Cívic La Cooperativa

cultura

EXPOSICIONS

U

“Emergent” festival d'arts escèniques del gironès

ESPECTACLES

Exposició Col.lectiva d'Artistes de Sarrià de Ter

mb motiu de la Festa Major, tota la gent delmunicipi que al llarg dels anys ha treballatalguna faceta artística està convidat perl'Ajuntament de Sarrià a donar a conèixerels seus treballs i les dates de la festa del

poble, amb els convidats i familiars, resulten moltescaients.La sala La Caixa va acollir un any més l'exposicióCOL.LECTIVA D'ARTISTES LOCALS. La inauguració, quetradicionalment coincideix amb el tret de sortida de lafesta major amb el pregó des del balcó de l'Ajuntament ialtres actes, va tenir lloc el 3 de setembre i hi van assistirnombroses persones. Sergi Torrentà, Tinent d'Alcalde i Regidor de l'Àrea de Cul-tura, va ser l'encarregat de presentar l'exposició i va volersubratllar la gran participació i ganes de col.laborar de totsels artistes allà representats.

I és que realment cal destacar i agrair l'esforç que fan totsells per col.laborar i que l'exposició quedi d'allò més lluï-da. Aporten les seves darreres obres, en el cas d'artistesque ja fa anys que s'hi dediquen, i les acabades de realit-zar per artistes més novells que assisteixen als cursos depintura. En tots els cassos, els artistes hi posen el coll pertenir les obres acabades i a punt per la inauguració. ■

A

No Se Beatbox (música) Andrea Zayas (Teatre “el Galliner”)

Bikimel (música) Cia. Sebas (malabars) Joan Masdeu (Música) Jango Edwards(clown-cabaret)

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

Un detall de l’exposició col·lectiva d’artistes locals de la sala del carrer Petit.

DSp46_

DOSSIER D’HISTÒRIA [sarrià terra de pasculturaEXPOSICIONS

Exposició “Quim Pradas, fusta d'artista”

a segona exposició pro-gramada per l'Àrea deCultura estava dedicadarecordar la figura i l'obrade Quim Pradas. L'expo-

sició “Quim Pradas, fusta d'artista” vaser inaugurada també el dia 3 desetembre a la Sala Patronat.

En el transcurs de la inauguració,a la que van assistir nombrosos mem-bres de la seva família, tant el Regidorde Cultura com l'Alcalde de Sarrià,Roger Torrent, van esmentar els pro-funds vincles d'en Quim Pradas ambel poble de Sarrià de Ter, com així hodemostren la quantitat d'actes i expo-sicións en què va participar. Com amostra, val a dir que va ser juntamentamb Joan Casassa un dels principalsimpulsors de les exposicions d'artis-tes de Sarrià de Ter.

En l'exposició es podien contem-plar una bona mostra de les obres quePradas va realitzar. Escultures perquèera la vessant artística que li permetiacomunicar allò que sentia. I en fusta,perquè era el material que ell coneixiad'ofici i en què millor sabia materialit-zar el que li rondava per dins.

A l'exposició s'incloïen dos dibui-xos del Pradas primerenc, que tambéva experimentar amb el dibuix i la pin-tura, tot i que, com va resaltar l'Alcal-de de Sarrià, no eren tan conegutscom la seva escultura.

Destacaven especialment les gai-rebé dalinianes formes que en Quimdonava als seus rellotges, tema que

durant anys el va inspirar. Però tambéels escuts realitzats per a moltesassociacions del municipi i del propiAjuntament. Bellíssims i delicatsrelleus arrencats a la fusta i increïblescom suspeses per elles mateixes ensrecordaven la figura d'aquest sarria-nenc que va entregar al seu poble elmillor d'ell mateix.

L'exposició es completava ambla creació, expressament per aquestaocasió, d'unes obres dedicades a lapersona d'en Quim per part de PepitaRiera, Carme Panella, Joan Sunyer iDolors Xabé, que van aportar la sevaparticular visió artística de l'amic QuimPradas. ■

L

El regidor de cultura SergiTorrentà i l’alcalde RogerTorrent, juntament amb lafamília de Quim Prades.Fotos: Quim Llunell

Joaquim Pradas

DS_47p

CULTURA

CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA

Novetats en la programació del Centre CívicLa Cooperativa

quest nou curs 2009-2010, La Cooperativaha presentat unavariada oferta de cur-sos i tallers, més

d'una trentena, entre els quals cal des-tacar els següents

PILATES

El métode pilates és un sistemadéntrenament físic i mental que uneixel dinamisme i la força muscular ambel control mental, la respiració i la rela-xació.

Es concreta en el desenvolupa-ment dels músculs i força en la colum-na vertebral, és utilitzat com a teràpiade rehabilitació, per exemple sútilitzaper prevenir i curar el dolor désquena.

Aquest curs a causa de l´èxitdínscripcions, amb 30 alumnes, hemdesdoblat en dos grups, un grupcomença els dimarts de les 18h a les20h i láltre el mateix dimarts de les 20a les 22h.

TALLER DE MAQUILLATGE

Aquest taller s´ha fet en col.laboracióamb lÁssociació de Comerciants deSarrià de Ter. Aquest any s´ha iniciataquesta col.laboració, aportant els pro-fessionals que formen lássociació elsseus coneixements i experiència en elterreny que ell treballen.

El taller de maquillatge amb unatrentena dínscripcions, ens ha suposatdesdoblar en tres sessions el taller.

TALLER D´SCRAPBOOKING

Aquest taller es fa una sessió de dueshores, en la qual sénsenya la tècnicad´scrapbooking que és lárt de decoraràlbums o records amb materials tandiversos com: paper, botons o blondes.S´ha portat a terme amb la col.labora-ció de lÁssociació de Comerciants deSarrià de Ter.

CURS DÍNFORMÀTICA BÀSICA

Aquest curs no és una novetat sinóque des dels inicis del centre cívichavia estat ofertat i alhora portat aterme. Aquest curs hem desdoblat endos grups, per líncrement dínscrip-cions. Hem de constatar que en ante-riors cursos la gent que el feia era gentgran o de mitjana edat. Aquest anytenim alumnes joves i de mitjana edataixò suposa diagnosticar que la gentjove vol actualitzar-se amb les novestecnologies i no quedar desfasada.

CUINA DE TARDOR I CUINA NATURAL

El centre cívic porta tres anys ofertantels cursos de cuina i hem de dir quesempre hem obtingut un nombre ele-vat dínscripcions, aquest any continuaen la mateixa línia amb una vintenadálumnes inscrits en les cadascuna deles cuines ofertades.

CUINA INFANTIL

La cuina normalment agrada als méspetits de casa, perquè en ella podenexperimentar. I això és el fan els quin-

ze nens i nenes que fan aquest curs,experimenten com es fan diferentsreceptes i com elaborar uns exquisitspostres. El curs acull nens i nenes, ipodríem especificar que tenim mésnois que noies en aquest curs.

TALLER DÁSTRONOMIA

Aquest taller es va fer una sessió dedues hores, en la qual una quinzenadálumnes van poder gaudir del mónde lástronomia i alhora també veure lapràctica dáquest món. El professor vaportar un telescopi, en el qual els nensi nenes van veure la lluna i saturn.

ANGLÈS PER ADULTS

Fa uns anys que es va inicar el boomdéstudiar anglès. La llengua anglesasuposa per molta gent una eina impre-sincible per viatjar, per ajudar als seusfills amb els deures de léscola i peraltres és una eina imprescindible pelseu treball. Així doncs, estudiar anglèsés fa a nivell dóci, per iniciativa perso-nal o a nivell necessari pel treball.

Es porten a terme tres nivellsdánglès: nivell bàsic, II nivell i el deperfeccionament.

MANUALITATS DE NADAL

Les manualitats de Nadal es fa unasessió de dues hores. En aquest cursels alumnes aprenen a fer elementsdecoratius per Nadal. Això suposadecorar dúna manera personalitzadala teva llar. ■

A

LAMPISTERIAJOSEP COMAS

Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - [email protected]

a temps que es va aprovarla Llei de Memòria Històri-ca per fer justícia als perse-guits i assassinats del bàn-dol republicà de la Guerra

Civil. Després de tants anys, elGovern ha cregut que havia arribat elmoment de fer justícia i rehabilitarl'honor de la forma més objectiva pos-sible d'un gran nombre de personesque foren injustament processades,les despulles de moltes d'elles ente-rrades en fosses comunes

Les víctimes innocents de l'altrebàndol, que foren tantes com les delbàndol republicà, hi ha hagut proutemps durant els quaranta anys de laDictadura per a reivindicar-les.

Però en realitat al que vull referir-me és la revisió d'una altra índole.Una revisió referida a certs personat-ges que visqueren en temps passats,que els tenim per herois i heroïnesmalgrat que molts d'ells actuaren arbi-tràriament en l'exercici dels seuscàrrecs, abusant del seu poder ambtotal impunitat i sense cap mena deremordiments de consciència davantdel sofriment de les víctimes.

I aquests personatges mai forenjutjats pels crims que perpetraren,degut que d'una forma o altra contribuï-ren a la prosperitat i grandesa de lasnacions que serviren i això és, en defi-nitiva, el que compta, desgraciadament

Podríem posar molts exemples depersonatges que figuren a la Història,que tenim les seves estàtues en elsmonuments de les nostres ciutats i quehom els té com a grans benefactors dela humanitat i com a models a imitar.

Temps enrere el diari “El País”publicava un article sobre Albània queversava sobre el seu passat comunis-ta i sobre l'actualitat del país a la vistadel canvi experimentat després de lacaiguda del mur de Berlín.

Al reportatge hi apareixia “elalmacén de la chatarra” on havienanat a parar, enmig de tota mena d'es-tris obsolets, les estàtues en bronze

de Lenin, Stalin i de Hotxa, que havienestat durant molts anys a les cèntri-ques places de Tirana.

Crec que totes les nacions hau-rien de tenir el seu “magatzem de laxatarra” i que en totes, Catalunyatambé, es fes la revisió històrica delsherois i heroïnes nacionals aplicant-losles lleis penals de les societats avan-çades. Ben segur que molts d'ellstenen sobrats “mèrits”per anar aparar al “magatzem de la xatarra”

Per començar podríem parlardels conqueridors extremenys, Pizarroi Almagro, per exemple.

Pizarro, passats uns dos anys dela seva irrupció al Perú, va creure arri-bat el moment d'assolir la glòria. Apro-fitant la debilitat de l'Imperi Inca des-prés de l'assassinat de l'emperadorHuàscar pel seu germanastre Atahual-pa, que es va proclamar emperador,Pizarro va concertar amb ell una entre-vista a Cajamarca. Li va parar unaemboscada assassinant tot el seguici,les cròniques parlen d'uns set mil, i elva fer presoner.

A Pizarro, sense competènciesjurídiques sobre els inques, la mort deHuàscar li va servir de pretext, en unjudici sense cap garantia, per a con-demnar a mort Atahualpa. Més tard liva commutar la pena a canvi de pagarun quantiós rescat.

El va empresonar en una casetafins a fer-li omplir-la d'or i de plata. Unavegada obtingut el tresor el va executar.

Pizarro va aplicar al Perú la políti-ca del terror, tant oposada a la del“protector dels indis” Bartolomé delas Casas.

Quan un frare va demanar a Piza-rro la col·laboració a favor dels dretsdels indis i la seva evangelització, laresposta fou.”Yo no he venido portales razones, yo he venido aquí a qui-tarles el oro”

Les desavinences amb Almagro,un altre sinistre personatge, els porta-ren a una guerra encoberta, Pizarro faassassinar Almagro, més tard el fill

d'Almagro assassina Pizarro. Es vacomplir la dita popular de “qui a ferromata a ferro mor”.

Pizarro té un magnífic monu-ment, entre d'altres, a la seva ciutatnatal de Trujillo.

Hom es pregunta: Què hi faaquest sinistre personatge encimbe-llat sobre un cavall de bronze quan fasegles que hauria d'haver anat a pararal “magatzem de la xatarra”?

Sobre Hernán Cortés, juntamentamb Pedro de Alvarado, podríem dirque varen tenir en la conquesta deMèxic un comportament similar ambMoctezuma i els asteques. A la culturatant dels inques com dels asteques hihavia pràctiques molt cruels, encara esfeien sacrificis humans, però Atahualpai Moctezuma no foren perseguits peraquestes pràctiques sinó perquè novolien sotmetre's al seu poder arbitrarii entregar els seus tresors.

Ja sabem que hom dirà queestem fent judicis fora de context,que per aquell temps hi havia la Inqui-sició i encara es cremaven els heret-ges i les “bruixes” i que totes lesnacions actuaven de manera sem-blant, encara no es parlava dels dretshumans ni de genocidis ni de crimscontra la humanitat i que el TribunalPenal Internacional de La Haia encarano existia, però malgrat la falta de con-trols jurídics són conductes que notenen justificació.

Si es revisés el comportamentètic en la vida de molts personatgesque figuren a la Història, sens dubteque els militars, els polítics, algunseclesiàstics i en general els rics i elspoderosos són els que en sortirienmés malt parats.

A casa nostra tenim en Roger deLlúria, orgull de l'armada catalanoara-gonesa que va oferir grans serveis a laCorona d'Aragó i al Regne de Sicília.

En un programa a TV3, l'historia-dor Oriol Junqueras explicava que a labatalla naval de les illes Formigues foucapturada una galera francesa amb

DSp48_

DOSSIER D’HISTÒRIA [exhumació d’una fosa de la guerra civil espanyola a LeónculturaFalsos heroisAntoni Roura

F

DS_49p

CULTURA [Falsos herois

tota la tripulació de remers. Segonsdeia el Sr. Junqueras, aleshores eratant o més valuós la tripulació deremers que la galera. Roger de Llúria,per a disposar d'una tripulació bensubmisa . . .va fer buidar els ulls detots el remers amb una cullera! Siaquesta brutalitat és veritat, Roger deLlúria era un criminal i no mereix laseva estàtua al cim del monument delBalcó del Mediterrani a Tarragona nien cap altre lloc.

A Barcelona, a l'entrada de la ViaLaietana des del passeig de Colom hiha la plaça d'Antonio López López,Marquès de Comillas, on hi ha unmonument al seu honor. Aquest per-sonatge va marxar a Cuba i partint deres va començar a amassar una fortu-na dedicant-se a diversos negocis.Més tard va adquirir un vapor per adestinar-lo al lucratiu transport d'es-claus. Per aquell temps el tracte denegres encara era legal a Cuba, quan amoltes nacions ja estava abolit. ElMarquès era membre de la “LigaNacional” que s'oposava a l'abolicio-nisme, però ja llavors a les personesde bons sentiments el tracte denegres els repugnava. Aquesta activi-tat li va permetre augmentar significa-tivament la seva fortuna. Més tard,aquests diners els va invertir en com-panyies navieres, ferrocarrils, banca imolts altres negocis.

Home d'empresa de primeramagnitud, les seves inversions contri-buïren notablement al desenvolupa-ment de Catalunya i Espanya. Ambfins filantròpics va fundar la Universi-tat Pontificia de Comillas. La sevalabor és inqüestionable però l'origen

criminal de part de la seva fortuna eldesqualifica per a tenir un monument.

A l'any 1936, l'estàtua va serenderrocada i més tard fou reconstruï-da i reemplaçada al seu lloc. Ja seriahora que es traslladés definitivamental “magatzem de la xatarra.”

Ara podem parlar del generalFranco, per bé que mereixeria un capí-tol a part.

A la ciutat de Santander hi havia,no sé si encara hi és, una estàtua eqües-tre del Dictador. Poc després de morir, alpedestal del monument hi varencol·locar unes plaques de marbre on hiha gravat el famós testament polític.

Crida l'atenció el paràgraf on hi haescrit.”Pido perdón si he ofendido aalguien que me tuviera por enemigo sinque yo lo tuviera com tal, mis únicosenemigos han sido los de España”

Quin sarcasme, déu meu. Homes pregunta: A qui es refereix? Quieren per a ell Carrasco i Formiguera, elpresident Companys i el general Esco-bar, el primer assassinat al penal deBurgos i els dos últims al Castell deMontjuïc per ordre seva?

El judici de la Història hauriaestat més benevolent si hagués mos-trat més clemència i generositat ambels vençuts.

Sobre el general Antonio Escobar,home de profundes conviccions religio-ses, al final de la guerra, essent Cap del' Exèrcit d'Extremadura no va volerabandonar la tropa i va fugir a Portugal,com diuen que li proposava el generalYagüe. Era dels que creien que “lesguerres s'havien de saber guanyar itambé s'havien de saber perdre.

En produir-se l'alçament feixista

era coronel de la Guàrdia Civil a Bar-celona.

L'acció conjunta de les forcesd'Ordre Públic inclosa la Guàrdia Civil iels anarquistes de Durruti varen ferfracassar el cop feixista. Després li vadoldre molt que grups de cruels anar-quistes incontrolats es fessin amosdel carrer cremant esglésies, assassi-nant religiosos i tothom que conside-raven reaccionari.

Més d'una vegada va proposar alpresident Companys treure la GuàrdiaCivil al carrer, però ara per a neutralit-zar als incontrolats anarquistes. D'ha-ver-li fet cas, tal vegada els esdeveni-ments haurien anat d'altra manera.

De fet Catalunya i Espanya jatenen el “magatzem de la xatarra” Allíhan anat a parar les plaques de carreramb els noms dels militars i símbolsfranquistes, però també podria serl'últim destí d'altres monuments elsmaterials dels quals podrien sevir pera material de reciclatge.

Tanmateix, encara que es retires-sin aquests monuments i anessin aparar al “magatzem de la xatarra”, ensen quedarien molts d'altres que fan lamar de goig, dedicats en honor de cien-tífics, descobridors, músics, etc.Homes i dones de ciència que han tre-ballat incansablement per a millorar lanostra salut i la qualitat de vida. I perquè no, també a militars, polítics i reli-giosos, persones íntegres que han dedi-cat la seva vida pel bé de la comunitat.

Ja sabem que tots aquests per-sonatges que hem descrit continuaranal lloc de sempre, però per a mi i crecque per molta altra gent no mereixencap reconeixement. ■

Cajamarca. La caseta on fou empresonatAtahualpa

Monument a Pizarro a la ciutat natal de Trujillo Monument a Antonio López López a Barcelona

cultura

om si es tractés d'unCSI o com en un progra-ma del National Geogra-phic en què simulantuna metodologia foren-

se analitzen les causes de la mort d'unanimal en plena selva, en Javier Cercasdissecciona el cop d'estat del 23-F ambestilet i bisturí. Potser més que Anato-mía el llibre es podria dir Autopsia.

El punt de partida és una novel·la.O l'intent d'escriure una novel·la, peròsegons Cercas la força dels fets és tanpoderosa que acaba fent una mesclad'assaig i crònica amb una estructuranovel·lesca que atrapa des del primermoment.

La primera imatge que ens pre-senta és la d'Adolfo Suárez assegutimpertorbable al seu escó mentre lesbales d'en Tejero i els seus acòlits xiu-len al seu voltant. Després, la delgeneral Gutiérrez Mellado intentantsense èxit imposar la seva autoritat, ifinalment la d'en Carrillo, asseguttambé al seu escó fumant una cigarre-ta, mentre la resta dels diputats s'a-maguen apressadament sota elseient. La imatge, no cal ni dir-ho, ésimpactant. A partir d'aquí l'autor esta-bleix curiosos paral·lelismes entre elstres personatges.

L'un, ambiciós falangista de pro-víncies trepador i saltataulells, que abase de cops de barret escala els llocsmés alts del poder: redecora el fran-quisme perquè tot continuï igual iacaba defensant la democràcia. L'al-tre, oficial colpista que l'any 36 s'aixe-ca contra el govern legítim. Militar decap a peus, acaba enfrontant-se alsque pretenen el mateix que ell va fer.El tercer, polític provinent d'una llargalluita clandestina, i que en la sevajoventut defensà la dictadura del pro-letariat, espera impertèrrit l'entradadel “cavall de Pavia”.

Una interessant teoria del poeta i

assagista alemany Hans MagnusEnzensberger és la de l'heroi de la reti-rada. Davant l'heroi del triomf i la con-questa, ell contraposa l'heroi de larenúncia i l'enderroc. I es fixa en tresexemples: Gorbatxov, que desmunta elcomunisme a la Unió Soviètica. Jaru-zelski, que para la invasió soviètica aPolònia i Suárez, que acaba amb el fran-quisme a Espanya. Tots tres acabendevorats per la seva obra. Devorats ioblidats. Enzensberger diu: “Una cosa, inomés una, té garantida l'heroi de la reti-rada: la ingratitud de la pàtria”

També s'analitzen els tres artí-fexs del cop o, segons la seva teoria,dels cops. Armada: el cop polític;Milans, el cop militar; Tejero, el copcruent, i quin pes van tenint en eldecurs de la llarga nit cadascuna d'a-questes opcions. La possible implica-ció dels serveis secrets (CSID) tambéés llargament contemplada, tot i notreure'n conclusions clares.

El paper del rei és analitzat senseembuts. Coneixedor de la trama (deles trames), consent, tolera, atorga ocalla fins que la que sembla imposar-se no només fa trontollar la democrà-

cia sinó també la monarquia: és enaquell moment que ell fa el seu cone-gut discurs davant les càmeres detelevisió per aturar el cop.

Amb tot, el personatge més ana-litzat és en Suárez. Les seves ambi-cions, la seva valentia en determinatsmoments (com quan decideix legalit-zar el Partit Comunista), la seva sole-dat al final del mandat i la seva entere-sa la nit del cop. Al meu parer potserés una mica massa benigne amb ell,com si tota la seva actitud responguéstan sols a la seva astúcia i no a pres-sions dels poders fàctics. Però això,esclar, només és la meva opinió.

D'ell en fa una interessant analo-gia amb la pel·lícula “El general de laRovere” de Rossellini. És la històriad'un col·laboracionista dels nazis a quiencarreguen la missió d'infiltrar-se enla resistència fent-se passar pel gene-ral de la Rovere, líder dels partisans.L'home anirà imbuint-se del seu paperi creient-se'l fins a morir dignamentper la causa.

Finalment també s'apunten lesconseqüències del frustrat (o potserno tan frustrat) cop d'estat. La retalla-da de les autonomies (LOAPA), laimmediata adhesió d'Espanya a l'O-TAN, l'elogi unànime (de dreta aesquerra i de dalt a baix) de la Consti-tució i la consolidació de la coronacom a garantia de la democràcia.

Un llibre apassionant pels quivàrem viure aquell fatídic dilluns defebrer del 81 i que pot semblar una“batalleta” més per als joves a qui totaixò els sona a prehistòria.

(Al You Tube es poden trobar des-enes de vídeos amb les imatges d'a-quells fets, però jo recomano escoltar“La dansa del sabre” de La Trincacomposta poques setmanes després.Tot i que és en clau d'humor, és potserel millor retrat d'aquella llarga i patèti-ca nit.)■

Àngel Garciahttp://amicangel.blogspot.com

C

“Anatomía de un instante”Javier Cercas

DS_51p

ACTUALITAT [Europa

EUROPACOM ESTEM I CAP ON HAURÍEM D'ANAR?

Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

legíem en unes pàgines del New YorkTimes (22 d'octubre) un article del periodis-ta americà Roger Cohen en el qual entrealtres coses afirmava que “Europa ha cai-gut en un desànim perllongat”. Aquesta

constatació, que tinc per certa i per provada, feta desde força quilòmetres lluny de la UE, em serveix de puntde partença per reflexionar a l'entorn de la importànciaque avui donem al fet de ser europeus. Tot en conjunt,vist naturalment des d'una perspectiva catalana.

Crec sincerament que en l'actualitat, la conscièn-cia d'europeisme per molts motius ha baixat conside-rablement entre la nostra població. És cert que ens

trobem en l'era global i això, de la mateixa maneraque ens despersonalitza una mica a tots plegats, ensagermana i ens interconnecta al mateix temps ambtots els pobles de la terra. Pensar globalment i actuarlocalment. D'acord. Malgrat tot, és una evidència quemoltes persones que han hagut d'immigrar, avui no essenten d'enlloc o tal vegada, es senten de l'indret onhan estat ben acollits, ben atesos. Se senten d'allà onhan aconseguit treball. Una altra cosa ben diferent ésque hagin interioritzat un sentiment europeu o euro-peista. Hi ha persones que per les raons que sigui nose senten d'enlloc. Simplement es consideren ciuta-danes o ciutadans del món ras i curt.

L

DSp52_

Moltes persones, per raó de laseva circumstància personal (laboral ocultural) no tenen ara com ara ni unaidea del que és allò que molt antropo-lògicament els catalans n'hem dit his-tòricament 'arrelament'. Hi ha perso-nes que ben legítimament no necessi-ten tenir aquesta sensació d'arrela-ment o potser no han estat educatsper assumir el concepte o no han tin-gut l'oportunitat de sentir-se'n d'euro-peus. Per altra banda, els qui vamviure les darreres atzagaiades de la dic-tadura de Franco a Espanya i conse-güentment vam ser educats 'en' i 'pera una' 'consciència nacional', per tenirun sentiment d'arrelament (per des-comptat català, antifranquista i alesho-res molt poc espanyol per raonsòbvies) teníem, i tenim, uns anhels evi-dents d'apropar-nos a Europa i de con-tribuir a la seva construcció amb unsentiment d'arrelament de ciutadaniabastant epidèrmic.

La meva vocació europeistacomença evidentment per un senti-ment gran de pertànyer, de formar partd'un conglomerat cultural que no ésres més que europeu. El que puguivenir després de l'europeisme m'ésbastant secundari i no per considerar-ho secundari no estic dient que emsigui indiferent, deixi de ser interes-sant o important. Vull dir amb això queper prioritats, em sento culturalmentmoltíssim més proper al classicismefrancès, als gavadals d'història de l'artitalià, a les profunditats del romanticis-me alemany, o a la tradició culturalrussa anem a suposar, que no vinculat

a les creacions estèti-ques i intel·lectualsque puguin provenird'altres continents.

Sostinc això per reafirmar enuna primera instància la mevavinculació a la cultura europea,a un projecte polític i a una rea-litat econòmica, lingüística i cul-tural europees. ¿Em tinc pelque s'entendria un 'nacionalistaeuropeu'? Podria ser. És una

teoria de cercles concèntrics i em fal'efecte que per molta gent això ésaixí. I és natural...primer hom es sentcatalà, segonament pot sentir-se (o noespanyol) i terçament hom pot sentir-se europeu (o no). Dit això, però, vol-dria portar l'aigua al meu molí, és a dir,aconduir la meva reflexió a un possiblediagnòstic del que està passant avuiamb Europa; per ser més precisosamb els països de la Unió. A dir veritat,noto un refredament alarmant entre laciutadania per la projecció envers laconstrucció europea. No diré que ja nonoti un entusiasme per Europa perquèentre la ciutadania d'aquí i la de moltsaltres àrees de la UE l'adjectiu no haestat en cap moment ni rellevant ni hafet fortuna.

Entusiasme per Europa? On? Sóncomptades les persones que m'hanexpressat aital sentiment. En certamanera és lògic, oimés quan filemprim i ens centrem en els problemespolítics i de transmissió de comunica-ció de la Unió. Un polític rellevant ambcàrrecs a les institucions d'Estrasburgm'ha reiterat en diverses ocasions quela Unió Europea l'han feta els estats ien molt menor mesura les ciutadanesi els ciutadans o les xarxes cíviques oculturals. Doncs, sí, sembla queaquesta afirmació és veraç. La UnióEuropea és una organització delsEstats. D'això se'n ressent penso jo.

Estic convençut que el fetque no hagi quallat més unaconsciència europeista de la ciu-tadania és degut que la Unió s'hainstitucionalitzat massa.

Primera per les pròpies institu-cions, en segon terme per un envitri-coll de personatges, càrrecs i cimeres

que es veuen massa distants de la ciu-tadania. Sempre he cregut que ha fal-tat i falta molta més comunicaciósobre la Unió que reverteixi directa-ment en els estrats més senzills de laciutadania.

Per què no un canal de televisióamb vocació de servei públic pròpia-ment europeu respectuós i divulgadorde la riquesa lingüística i cultural d'Eu-ropa a partir d'un consorci audiovisualúnica i exclusivament de marca euro-pea? Algú es recorda d'aquelles con-nexions televisives de l'Eurovisión?Què en queda, doncs, d'una connecti-vitat audiovisual stricto senso ambvoluntat europea i europeista?

La resolució i el referèndumsobre la Constitució Europea que haví-em d'enllestir el 2006 era una oportu-nitat d'or que tenien els estats i els ciu-tadans de la Unió per refermar més imillor els nostres vincles. Va ser unaoportunitat perduda per mor de lestensions conservadores, euroescèpti-ques i “menfotistes” d'algun polítics,d'alguns governs nacionals i d'algunscaps d'estat que no se sap mai a quèjuguen o a què han jugat; per posar un

ACTUALITAT [Europa

DS_53p

exemple, el cap del govern anglès,tant quan era el senyor Tony Blair ( elqual es va involucrar amb la guerra d'I-rak i ara s'ha postulat fins i tot per aliderar la UE!) com l'actual inquilí deDowling Street el qual per vergonyapròpia i pel ridícul assolit amb el seugest, va signar tot sol el Tractat de Lis-boa un dia després que tots els altrespresidents. Tot un detall, sí senyors!,un capteniment exemplar, digne d'eu-ropeisme per als seus connacionalsels quals precisament de bell antuvihan mantingut la seva equidistànciaamb el que s'ha cuit al continent.

Heu notat en algun momentuna gran voluntat europeista aAnglaterra malgrat alguna cimeradels caps d'estat desenvolupadaen el seu territori o en algun delsseus castells històrics?

Naturalment els anglesos sempreespecials i tot al revés. Per no ser, nosón ni a la moneda única. D'acord, ésla seva llibertat. Però ara que estantbufant forts vents de crisi econòmica,alguns governs nacionals com elsIslandesos, han corregut a demanarcuita corrents l'empara de la monedaúnica. Alguns articulistes, davant lacrisi econòmica que encara estempatint, han apuntat que Anglaterra alfinal no li quedarà més remei que afe-gir-se al carro de l'euro i abandonar laseva divisa donat que també l'econo-mia americana (els seus aliats naturals)ara amb la presidència de BarakObama ja molt més racionalment euro-peista, pacifista, socialitzador, amb unamoneda, el dòlar, el qual es cotitza(octubre 2009) a 1'5041 per sota del'euro, val a dir que s'apropa molt mésals plantejaments europeus quealguns partits polítics britànics per

exemple, David Cameronlíder del partit conserva-dor. Val a dir, doncs, quela crisi econòmica, indus-trial i financera, ha afec-tat i està afectant de molttambé els territoris angle-sos. Recordem com laRoyal Bank of Scotland iHBOS, el grup bancari id'assegurances Halifax,l'octubre de 2008, vanestar al fil de la bancarro-ta. S'esdevé el mateixamb les fusions bancà-ries, amb els grup immo-biliaris, amb les marquesautomobilístiques o demotocicletes típicamentangleses com Rover, Morris, Austin,Aston Martin, Rolls Royce, Vauxall (delgrup de general Motors), Norton, handesaparegut o han estat absorbidesnecessàriament per indústries aleman-yes (Vés per on!), o marques comCampbell, Reebok, Marks and Spen-cer, Olay. Han hagut d'espavilar-se pertal de sobreviure a les competències ointegrar-se en altres grups empresa-rials. Val a dir que al continent ha pas-sat i està passant el mateix. Ningú, pertal de perviure econòmicament, estàexempt de les fusions, però païsoscom França, Espanya, Itàlia, Holanda,etc. estem dintre la Unió Monetària isom capaços de fer pinya i constituirxarxes. En el cas anglès, que ara comara es situa també a la cua del G7, jase sap, han jugat tothora a treure elcap de sota l'ala només quan els haconvingut. Veurem què s'esdevé ambla lliura esterlina. De moment a lespoblacions de Totnes, Lewes i altresdel sud d'Anglaterra ja han creat unsistema monetari local per si de cas.

(Vostès s'imaginen que ciutats comManlleu o Girona -per posar exemples-decidisin fer circular en el seu territoriun sistema alternatiu de moneda, altra,que no fos l'euro?)

Em sembla que s'han acabatles èpoques dels orgulls nacio-nals, les autocomplaences i elsimperis colonials i paternalistes.

O ens federem seriosament iforta amb tot allò que puguem o, comva dir en una ocasió José Mª Arzallus,“nos vamos todos al garete”. (Espe-rem que no!).

He percebut amb els meus propisulls la quantitat de comerços i localscomercials buits en moltes ciutats delRegne Unit. Moltes marques anglesesque havien gaudit d'un prestigi extraor-dinari han desaparegut o es trobenavui al llindar de la fallida. I pensin queno hi ha res més descoratjador queveure carrers amb cents de locals envenda o en lloguer per fallida de l'em-presa. Absolutament colpidor, sí.

ACTUALITAT [Europa

DSp54_

Val a dir, però que els problemesidentitaris de la Unió no venen delRegne Unit; allà ells si segueixen ambla seva dèria de despenjar-se de tot ide tothom començant -com apuntava-pel seu entotsolament en el seu siste-ma monetari i veure els europeuspurament com a 'continentals'. Quanhagin de surar de la seva endogàmicaeconomia, bé que s'agafaran al sura-dor monetari de la Unió.

Els problemes d'afermament dela Unió venen de l'excessiu protago-nisme que tenen i hi juguen els capsd'estat que s'han mogut en un compli-cat equilibri d'interessos moltes vega-des centrípets i de volada curta (casdels conservadors Kaczynski per Polò-nia, Vaclav Klaus, president de la Repú-blica Txeca o de Silvio Berlusconi perItàlia) per exemple, amb poca visió defutur i entusiasme quant a la cohesióde la Unió.

Avui la UE té -com altres- el reptede rebobinar l'economia interior per talde sortir de l'espiral de la crisi, fer frontals reptes mundials i progressar a pas-ses lentes però segures envers elfutur.

Què convé fer, però? En la mevaopinió, la UE, els 27 països que la inte-gren, el que han de fer en un futurimmediat, és no precipitar-se en laqüestió de les noves incorporacions.Podem treballar, preparar el terrenyper veure què s'ha de fer amb Croàciai Macedònia, què s'ha de fer amb Tur-quia, i els altres països que han sol·lici-tat l'adhesió. Fins que no resolguemun horitzó industrial, productiu, com-petitiu més segur per a tots els païsosque ja formem part de la UE, jo no pro-curaria passos en fals perquè avui

tenim més que en cap altre moment,el gran repte de solucionar els altsíndex d'atur que s'han generat a dintreels països de la Unió (sense obviar eld'Espanya que és un dels més alts ipreocupants de la UE, el 18,9 %). Nopodem ser incauts. Tots els païsostenen bosses de nouvinguts, de famí-lies de tota condició que estant vivintdramàticament situacions d'atur, detancament d'empreses, de deslocalit-zacions, en definitiva de precarietatlaboral i econòmica, per tant, obrir laporta de la Unió a un país com Turquiaamb 71 milions d'habitants i un índexactual d'atur del 13,2 %, ara per araseria fer internament més gran el pro-blema. Tota manera els esculls mésgran d'assumir per a la integració totalde Turquia, com tothom sap, són laqüestió religiosa, el respecte delsdrets humans, el reconeixement deXipre i la qüestió dels vots i els esconsdintre del propi Parlament europeu,(els turcs sols tindrien dret a quasi eldoble d'escons i de vots del quesumen països com França i Anglaterrajunts). D'aquí rauen les inèrcies,doncs. A dia d'avui, (octubre 2009), nopodem anar de pressa. Políticamentparlant no crec que ajudés a crearestabilitat la incorporació de nousmembres, (això no obsta perquè hompugui establir tota mena de relacions,fórmules de cooperació i negocis ambpaïsos com Turquia, Croà-cia, Macedònia o altrespaïsos de l'òrbita de lafederació Russa (150milions d'habitants, Ucraï-na, Bielorússia...etc).(Una altra cosa és veuresi aquests països estanen condicions de comprarque segurament sí, peròaltra cosa és que gaudei-xin de provada solvènciaper a pagar!).

En conclusió, doncs,la UE, ha de repensar laseva estratègia a fi i efec-te de connectar molt mési millor amb la ciutadania.Assegurar bé les iniciati-ves polítiques que prenper tal que les seves ciu-tadanes i ciutadans no es

vegin de nou decebudes amb fracas-sos malaurats com el de la Constitucióeuropea que segur van desinflar elsanhels i les expectatives que homs'havia fet respecte al funcionamentcívic de la Unió. En l'àmbit econòmic,convé fer bé els deures perquè la uni-ficació de l'euro, moneda única euro-pea, es pugui desenvolupar a la totalitatdels 27 i de cara a fora segueixi essentuna divisa forta respecte el sistemamonetari mundial. Hem d'afermarmillor la nostra economia i tots plegatshauríem de desenvolupar més el senti-ment de pertanyença europea. Pertant, a partir del principi que constavaen el document constitucional europeuque establia la llibertat humana com unvalor fonamental, totes les europees iels europeus, a tall d'exemple, a mésde constituir xarxes de cooperació inte-reuropees de tota índole, hauríem deser capaços de fer-nos el propòsit dedonar prioritat al consum de productesamb marca de la Unió. Aquest podriaser un bon rellançament per tal d'afer-mar més i millor la nostra seguretat, lesnostres garanties econòmiques i lanostra identitat. ■

* Dades estadístiques consultades aEUROSTAT.

ANÈCDOTES EUROESCÈPTIQUES

L'agost de 2008, em trobava justament a la petita ciutatde Lewes (8.000) habitants al sud d'Anglaterra. Vaigcomprar unes quantes postals per enviar als meus amicscatalans. Em diuen que a l'oficina de Turisme, venen'stamps', o sigui segells per tal de procedir correctament aun enviament pel sistema de correu tradicional.Pregunto a la senyora si té segells per enviar unes postalsa Europa.Em diu: –Per al continent?Jo li dic: –Sí per Europa.Ella insisteix: –Per al continent?Li dic: –Què vol dir que la Gran Bretanya no és Europa?I em diu: –No senyor, de cap manera, la Gran Bretanya noés Europa.Em va vendre els 'stamps' amb la caràtula de la reina Isabeld'Anglaterra i em vaig quedar estupefacte. Vaig trobarincreïble que tal vegada una funcionària d'una oficina localconsiderés que el Regne Unit no formava part d'Europa. En altres ocasions, per sorpresa nostra, vam veure algunscotxes que duien l'adhesiu dels euroescèptics, GB is notEurope

ACTUALITAT [Europa

El passeig del riuDurant un cap de setmana d'a-quest estiu, el passeig delRiu ha viscut una activitatinusual. Inusual no és unqualificatiu exacte, ja qued'activitats se n'hi solendur a terme de diferent cate-goria i intensitat. Vull dirque en poques ocasions comaquells divendres i dissabtesa la nit s'ha vist ocupat perla ciutadania, la festa i elcivisme. L'Associació deVeïns de Sarrià de Baix vaorganitzar-hi un animat soparamb ball i l'endemà, el grupmunicipal de Convergència iUnió també va celebrar-hi unfestiu àpat popular amb mésmúsica. El passeig del Riu ésun espai públic esplèndid,però gairebé invisible iescassament aprofitat. Sis'aconseguís una regularitaten programar-hi activitats,que infants i joves fessin úsde les instal·lacions espor-tives que l'ajuntament hi haposat, que els jubilats hianessin a xerrar i a prendreel sol, que s'aconseguís con-vertir-lo en lloc habitual depasseig i lleure, assoliriad'una vegada la dignitat ambquè fou concebut. I es podriaesborrar la mala reputacióque injustament arrossega deterritori comanxe nocturn.Una mena de Bronx a la ribadel Ter.

Jango Edwards a SarriàSi alguna vegada algú esdecideix a emprendre la fei-nada de fer una llista de nomscèlebres i personalitats des-tacades que han transitat pelcarrer Major al llarg detants segles d'història, calque no oblidi que l'estiu de

2009, en el marc del FestivalEmergent, hi ha actuat elgran Jango Edwards. Aquestclown nord-americà, tota unallegenda en la seva especia-litat escènica, és una refe-rència internacional, ambmolts anys de carrera. Fins itot El Tricicle li té algunsketch dedicat, en homenatgeal showman que els ha estatmestre.

La bebida de EspañaEl cotxe de línia que uniaSarrià amb Girona durant elsanys seixanta duia publicitatde la Citrània, una begudarefrescant que va marcarèpoca. Prou que ho recordenels sarrianencs -les sarria-nenques- de l'època i els mésjoves o de més recent arriba-da ho hem pogut conèixer através de la prosa amiga deJosep Brugada, en els seusarticles Els anys de laCitrània, a Parlem de Sarriài al llibre Sarrià de Ter. Elpaper de la història. Desprésde molts anys d'hivernació,la marca comercial Citràniaha renascut, de la mà d'unacompanyia de distribució de

begudes empordanesa. Es pottrobar en forma de gasosa i,sembla ser, en forma derefresc de llimona. Els mem-bres d'aquesta redacció jahem tingut ocasió de degus-tar-ne i, en una mena de brin-dis informal, hem pogut com-provar que el gas carbònictambé és bon lubricant per ala neurona.

Quim Monzó i Can FumsEn una conversa fora de totaoficialitat, un company deredacció plantejava un repte.Si la temporada anterior vamfer venir Màrius Serra, queens va oferir una xerradainteressantíssima i seguidaper molt de públic …¿a quipodríem fer venir aquest anyvinent? D'entre els noms quevan començar a sonar hi haviaels d'altres escriptors cata-lans de primera fila, encap-çalats per Monzó. Quim Monzóté relació de pas amb Sarriàja que és usuari habitual deles vies de comunicació quetravessen el municipi. Enmoltes ocasions hem pogutllegir-li columnes on esrefereix a Girona (les terresde Girona en general) com aCan Fums, expressió irònico-despectiva alimentada per unasuposada i llegendària fat-xenderia de la gent d'aquestsrodals i il·lustrada pelsantics fums de l'antigaTorras Hostench que Monzódevia patir en les seves ana-des i vingudes nord enllà. Sies tractés de fer-lo venir,ara que la xemeneia de CanTorras ja no hi és, sempre seli podria vendre la moto d'a-cudir a l'epicentre de CanFums amb tota seguretat. Res-piratòria i temperamental.Zero fums.■

QUADERN D’APUNTS

DS_55p

Josep M. [email protected] - http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador

QUADERN D�APUNTS

Foto: Roger Casero

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

DSp56_

u de juny de 2006 varempresentar un avantpro-jecte al Departamentd'Educació per a dema-nar que ens fos conceditun Projecte d'Autono-

mia de Centre amb quatre grans líniesd'actuació que eren:

· Fomentar l'educació intercultu-ral, basada en la igualtat, la solidaritat iel respecte a la diversitat de culturesen un marc de diàleg i de convivènciai promoure la igualtat d'oportunitatsper tal d'evitar qualsevol tipus de mar-ginació i exclusió social.

· Sensibilitzar i fomentar en elcentre, l'educació audiovisual per talde garantir una formació integral i res-ponsable davant, la important presèn-cia dels mitjans de comunicació en lasocietat actual.

· Assegurar a tot l'alumnat l'asso-liment de les competències bàsiquesamb estratègies d'atenció a la diversi-

tat i d'integració.· Ampliar el maquinari per a inte-

grar l'ús de les Tecnologies de la Infor-mació i la Comunicació al ProjecteCurricular del Centre.

Acceptat l'avantprojecte i des-prés d'un curs d'anàlisi i elaboracióse'ns va concedir el projecte PAC2006-2011 que va quedar concretat endos grans objectius:

· Millorar els resultats educa-

tius: Elaboració d'estratègies que per-metin millorar el rendiment acadèmic il'assoliment de les competènciesbàsiques amb la incorporació de lesTIC a les àrees curriculars.

· Millorar la cohesió social:

Concreció d'activitats i accions per talde millorar la cohesió social i la convi-vència entre tots els membres de lacomunitat educativa.

Per portar-lo a terme varemdemanar recursos humans, de forma-ció, materials i econòmics.

La dotació de recursos econò-mics ens ha permès comprar una pis-sarra digital interactiva, PDI, per cadaaula com a eina facilitadora de conse-cució dels dos objectius; vuit el curspassat i vuit més aquest curs,.

Inicialment va caldre un estudidels tipus i marques de pissarres quehi ha al mercat i fer la primera gran dis-tinció entre pissarra digital i pissarradigital interactiva.

Totes dues són un sistema tec-nològic que consisteix en un ordinadormultimèdia, connectat a Internet, i unvideoprojector que projecta ampliatsobre una pantalla o paret allò que esveu al monitor de l'ordinador. A la pis-sarra digital, però, només es pot inter-actuar sobre les imatges projectadesmitjançant els perifèrics de l'ordina-dor: ratolí, teclat, ...; la pissarra digitalinteractiva, en canvi, té un una panta-lla amb un dispositiu de control depunter o de sistema tàctil, que permet

L’Montserrat Xandrich i FranciscoDirectora Escola Montserrat

LA PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA

DS_57p

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

projectar en una superfície interactivai disposa d'un programari específic pera la gestió del maquinari i per a l'elabo-ració i visionat de les presentacions ide les seqüències didàctiques que s'hiprojecten o es porten a terme in situ;es pot interactuar, a més, directamentsobre la superfície de projecció deforma tàctil o amb el suport de pun-ters i altres perifèrics amb connexiódirecta o inalàmbrica.

Més endavant va caldre un estudide les prestacions de les diferents mar-ques i la seva adaptació al món educa-tiu. D'entre les pissarres de les mar-ques Interwrite, Smart Board, Mimio iHitachi, ens varem decantar per la Hita-chi perquè en aquell moment, l'estiudel 2008, tenien solucionat la projecciód'ombres que efectua la persona queinteractua amb la pissarra i les eines dela pissarra s'adequaven a les necessi-tats educatives.

També des del primer moment,tot el Claustre va començar la forma-ció que enguany encara continuem.

Actualment els alumnes tenenun estil d'aprenentatge kinestèsicdegut a la gran quantitat d'estímuls enmoviment que reben del mon exterioramb els que interactuen i amb la pis-sarra digital interactiva pots treballarels tres estils d'aprenentatge: visual,auditiu i kinestèsic, es a dir, veure,escoltar i actuar, accentuant la com-prensió, l'assimilació i la retenció.

Per això, tot el Claustre valoramolt positivament l'ús de la pissarradigital interactiva perquè permet:

· Classes més motivadores, com-pletes, àgils i interactives que reforcen larelació entre el professorat i l'alumnat.

· Construir, professorat i alumnat,conjuntament el procés d'ensenya-ment-aprenentatge de manera activa.

· A l'alumne interactuar i aixímantenir més fàcilment la concentra-ció durant la classe.

· Seguir una classe que es fa enun altre lloc, mitjançant la videoconfe-rència

· Utilitzar, moltes vegades, una

mateixa classe preparada, afegir-hi almoment noves coses, canviar-la i arnar-la construint segons cada necessitat.

· Desenvolupar continguts propis.· Fer-hi atractives presentacions.· La memorització i l'associació

d'idees més fàcilment.· Tenir els llibres de text digitalitzats

facilitant a la diversitat de l'alumnatseguir el treball conjunt, la correcció, ...

· L'accés a la informació ràpida-ment, connectant a Internet amb elscercadors, diccionaris i enciclopèdies.

· Preparar activitats facilitadoresde l'aprenentatge llenguatge, lectoes-criptura, matemàtiques, medi natural isocial, ... amb les eines pròpies de laPDI com el focus, el teclat virtual, lesplantilles, les galeries d'imatges, lacaptura de pantalles, l'enregistrador iel reproductor .

Com a cloenda, volem destacar,que unànimement sentim una gransatisfacció amb l'ús de la PDI, perquèl'alumnat manifesta un grau major d'a-tenció, interactivitat i participació. ■

DSp58_

ESPAI ESCOLAR [Escola Bressol

s proposem que imagi-neu un viatge a un paísdesconegut...

Què us emportarí-eu de casa vostra? Un

objecte personal, el mòbil, una fotogra-fia, un bloc de notes...

Què us agradaria trobar un cophaguéssiu arribat al país? Un guia sim-pàtic que us oferís excursions, bonmenjar, un espai adequat i conforta-ble...

I com us agradaria que us tractes-sin? Amb simpatia, educació, respecte,amabilitat, tranquil·litat...

L' infant, quan comença a l'escolabressol, també fa un viatge a un llocdesconegut.

Què necessita per aquest viatge?

En la seva motxilla potser li farà falta elxumet, un nino, el “trapi”... algunobjecte que li recordi casa seva.

Un cop es troba a l'aula què liagradaria trobar? Un ambient acollidor,tranquil, un espai adequat a la sevaedat amb propostes de joc que desper-tin la seva curiositat i sense perills.

I com li agradaria que el tractes-sin? Li agradaria trobar una educadoraque el comprengués, que l'acollís enmoments de desconsol, que tinguéspaciència, que li donés carinyo, que escomuniqués amb ell a través de lesmirades i somriures, que li transmetésseguretat i confiança, que parlés ambun to suau i tranquil.

Les educadores de l'escola bres-sol estem preparades per rebre i acollir

els infants en aquest nou viatge,sabem que és un període que l' infantha de passar i l'ha de viure.

Amb la col·laboració de les famí-lies es porta a terme aquest període, ia poc a poc aquells plors de l' inici decurs es van convertint en rialles.

Quan l' infant està adaptat, potcomençar a gaudir de les propostesd'activitats de l'aula i pot començar acompartir el joc amb els seus com-panys.

Durant el curs adquirirà diferentsdestreses motrius, es podrà relacionarmillor amb els seus companys i adqui-rirà uns hàbits d'autonomia.

Les educadores treballem peraconseguir el benestar dels nens inenes a l'escola bressol. ■

Mònica Singla i Montse LópezEquip directiu de l'EBM CONFETTI

L'ADAPTACIÓ

U

florsEmília Cristina

A Sarrià des de 1970Gràcies per la seva confiança

Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

Pedro Flores

Jan Mazarico, Thiago B.Comba i Pedro Flores

DS_59p

ESPAI ESCOLAR [Ampa Ceip Montserrat

Acaba un curs més i, com sempre,aprofitem aquesta parada escolarestiuenca per reformar i adequar lesinstal·lacions de la cuina i menjador.No s'ha pogut fer tot però durant lesproperes vacances de Nadal miraremd'enllestir-ho.

És també durant aquesta paradaque les mares i pares voluntaris, a quiadrecem els nostres agraïments, hemestat condicionant, etiquetant i folrantllibres per poder-nos beneficiar un anymes de la socialització de tots els lli-bres de text i rebaixar la càrrega econò-mica que cada curs suportem les famí-lies i introduir, d'una manera pràctica enl'educació dels nens i nenes, valorscom el saber compartir, la solidaritat, laigualtat, el respecte i la responsabilitatdavant els materials comunitaris.

El 31 de juliol i l'1 d'agost vamdur a terme la venda de llibres, batesi xandalls a l'escola. Per mirar derebaixar aquesta càrrega econòmicahem buscat altres proveïdors, fet que

ha possibilitat una rebaixa dels preusdels xandalls i les bates.

Durant els últims anys les dife-rents juntes de l'AMPA hem apostatper portar a terme la gestió directe delmenjador escolar així com de les acti-vitats extraescolars. Aquest curs hemrenovat novament el contracte decol·laboració entre l'AMPA i el ConsellComarcal del Gironès per gestionar elservei de menjador a l'escola. El fet decontractar directament el personal,amb 23 persones contractades actual-ment, el fet de tractar directamentamb els proveïdors, buscant sempreformules per abaratir costos, sensedeixar de banda ni baixar la qualitatdels productes, i sobretot gràcies a lafeina desinteressada per part d' algu-nes mares i pares, totes aquestesqüestions fan possible que puguemoferir aquest servei per un preu relati-vament baix mantenint la qualitat delsproductes per elaborar els menús i laqualitat en els altres serveis i activitats

que s'ofereixen des de l'AMPA.Ja hem començat els preparatius

pel nou curs escolar 2009-10. Elstemes que han marcat aquest inici decurs són per una banda el desplega-ment de la recentment aprovada Lleid'Educació de Catalunya (LEC) del qualestarem atents al seu desplegament iper l'atra de l'impacte de la Grip Novao Grip A sobre la marxa del curs esco-lar. L'opinió majoritària, pel que fa a laGrip A, és que s'ha d'evitar crear alar-misme sobre una malaltia on tot apun-ta que té un impacte semblant o mésreduït que la grip de cada any, tot i quenaturalment cal prendre totes lesmesures preventives d'higiene i segu-retat, especialment les orientades alscentres escolars i a la població infantil.

La vida escolar es torna a posaren marxa, amb el nou curs, amb l'en-yorança dels que han marxat cap a laESO, amb el retrobament dels com-panys i companyes i amb la novetat iemoció dels nous alumnes de P3. ■

Loli Fernández Herrera, presidenta de l'AMPA del CEIP Montserrathttp://ampaceipmontserrat.blogspot.com

UN NOU CURS AMB PROJECTESCONSOLIDATS I NOUS REPTES

A l’estiu, membres de l’AMPA condicionen i folren els llibres de text que formen part del projecte de socialització. Foto: Agustín Jaime

DSp60_

VIATGES [Cabrera

UN DIA AL PARC NACIONALDE CABRERAElisabet Sau

l petit arxipèlag de Cabre-ra està situat a pocs qui-lòmetres de la costa sudde l'illa de Mallorca, i auna hora en vaixell. L'any

1991, el conjunt de dinou illes i illotsva ser declarat parc nacional i això voldir que se li va atorgar el nivell de pro-tecció més alt que la legislació espan-yola preveu per a un espai natural. Laseva consideració com a parc va serfruit, entre altres, d'una extensa cam-panya per part de la societat mallorqui-na que va aconseguir que els valorsnaturals de l'illa fossin consideratsmés importants que les maniobresmilitars de l'exèrcit espanyol. El reco-neixement com a parc inclou dosàmbits: el terrestre, que afecta laflora, la fauna i la geologia de la partemergida de les illes així com les res-tes arquitectòniques, i, particular-ment, el marítim que afecta la flora i lafauna que viu als fons dels mars deCabrera.

El petit arxipèlag de Cabreraforma part de l'horitzó de gairebétotes les platges del sud de l'illa deMallorca, però és especialment reco-manable la seva visió des del cap deSes Salines, al capvespre, quan lessiluetes emergides es tornen blavo-ses amb la llum de la tarda.

UN DIA A CABRERA....

Si no es disposa de vaixell propi, l'úni-ca forma d'accedir a Cabrera és con-tractar un viatge en barca amb algunade les empreses autoritzades queoperen des de la Colònia Sant Jordi(municipi de Ses Salines) o PortoPetro (Santanyí). Un cop amarres alpetit embarcador del Port de Cabreraels vigilants del parc et vénen a rebrei fixen les excursions que pots feraquell dia per compte propi. En gene-ral es permet accedir al Castell, anarfins a les platges de sa Platgeta i s'Es-palmador, al mateix Port de Cabrera,

seguir l'itinerari del far d'Ensiola i arri-bar fins al museu del Celler i el monu-ment als francesos. L'oficina del parca Cabrera és, l'any 2009, només unlloc on trobar uns pocs llibres i recollirl'autorització que necessitis per a feralguna de les excursions proposades.

L'excursió en barca també incloula visita a sa Cova Blava, una cova exca-vada pel mar en un bloc de materialscalcaris amb una volta arrodonida ques'engrandeix des de l'entrada cap a l'in-terior i on la combinació de la llum delsol i els fons nets de les aigües transfor-men aquestes en mil i un tons de blau.

Si bé l'estiu és un bon momentper banyar-se a les dues platges auto-ritzades del Port de Cabrera, en canvino és massa bon moment per a cami-nar ja que l'arribada dels vaixells ésben entrat el matí, quan el sol reverbe-ra en el blanc de la roca calcària i s'in-tensifica la lluminositat i la sensacióde calor. Prop de les platges hi haunes àrees de picnic ombrejades amb

E

DS_61p

VIATGES [Cabrera

frondoses figueres, però la vegetacióque predomina a Cabrera, que és lamàquia baixa, no afavoreix gens cami-nar protegit del sol.

LA RODALIA DEL PORT, LLOC PER

BANYAR-SE I CONÈIXER ELS HABI-

TACLES DE LA POBLACIÓ DE L'ILLA

Si vols combinar la platja amb el conei-xement de l'ocupació de l'home a l'illano cal caminar massa, ja que gairebétots els vestigis d'aquesta ocupació estroben al voltant del Port de Cabrera.En aquest Port, que és com una granpiscina gairebé rodona i natural pràcti-cament tancada pels penya-segatscalcaris de sa Creueta i el cap de Lle-beig que el separen i protegeixen delmar obert, es troben les dues platgesmés accessibles de l'illa, s'Espalma-dor i sa Platgeta, d'aigües netíssimes iclaríssimes pel fet que no quedenenterbolides per les aportacions sedi-mentàries d'aigües superficials, ja queno n'hi ha cap. El material calcari de l'i-

lla absorbeix com una esponja lespoques precipitacions plujoses i no esformen ni rierols ni torrents, i menysamb cursos continuats. Segons el plà-nol del Parc, el bany només és permèsen aquestes dues platges de tota l'illa.

El Castell es troba sobre les casesdel Port i sobre l'embarcador i la sevasilueta es confon amb el rocam calcaride l'illa. És l'edifici més antic (segleXIV) i més interessant i es va construirper defensar l'illa i el Port de l'atac delspirates. Si estàs interessat a visitar-lo,és aconsellable pujar-hi de seguida quearribes a Cabrera, ja que la resta d' iti-neraris t'allunyen d'aquest entorn.

En l'itinerari que va entre lescases del Port i les dues platges et tro-bes, entre altres, Ca's Pages, que és ellloc on ha viscut històricament la famí-lia d'agricultors de l'illa; els antics barra-cons perfectament conservats i tan-cats on havia viscut l'exèrcit espanyolmentre Cabrera era emprada per efec-tuar maniobres militars, o sa Casa desGovernador que, de fet, era l'antiga

capella de Cabrera però que amb uncanvi d'ús és l'edifici que allotja elscàrrecs de l'exèrcit quan visiten l'illaencara ara. Al sector de ses Figueretes,entre Ca's Pagès i el camí del Celler, estroben les restes de les construccionsde pedra que van aixecar els marinersdels exercits francesos que van serfets presoners a la Batalla de Bailèn(1809) durant la guerra de la Indepen-dència. Pel que sembla aquests homesvan ser confinats a l'illa i van tenir difi-cultats de supervivència, ja que aquestterritori ofereix molts pocs recursos ali-mentaris i d'aigua. La seva estada es vaperllongar fins al 1814, quan es va sig-nar la pau amb França i dels 9.000 sol-dats que hi van arribar, només en van

sobreviure uns4.000. Prop delCeller, en el que araés un relatiu fron-dós bosc de piblanc, s'aixeca unmonòlit (1847) querecorda els preso-ners morts.

Un dels caminsque surten des desa Platgeta portafins al Celler, un edi-

fici inacabat que va fer construir l'últimafamília propietària de l'illa, els Feliu(1890-1913), i que havia d'acollir la pro-ducció de vi de l'illa. Actualment és unmuseu etnogràfic estructurat en tresàrees: la de la naturalesa, la de les activi-tats econòmiques i la de les personesque han viscut a l'illa. A més, del Cellerestant es pot observar una casa aïlladapropera que era la residència de la famí-lia Feliu a l'illa, Vil·la Cristina.

I aquestes són les construccionsde l'illa....Hi ha qui diu que el fet quefos expropiada per a l'exèrcit durant laPrimera Guerra Mundial i que durantmolts anys hagués estat un camp demaniobres a l'aire lliure (1973-1986), lavan preservar de la transformació urba-nística. Es possible, però no deixa deser cert que l'aridesa del territori, ambuns nivells de pluja anuals significativa-ment baixos (300-400mm/anuals) i laconseqüent manca d'aigua haurien difi-cultat l'abastiment i assentament dequalsevol població.

Sa platgeta Vista aèria de l’arxipèlag de Cabrera

DSp62_

VIATGES [Cabrera

L'any 2009 a Cabrera, hi viuenunes 15 persones a l'hivern, que bàsi-cament són els treballadors del parc,ja sigui del Departament de MediAmbient del Govern d'Espanya o deles empreses que fan les tasques demanteniment i conservació de l'entornnatural, i també la família del pagès.La declaració de parc nacional ha pro-hibit les poques activitats agropecuà-ries que històricament s'havien fet al'illa, fet que ha obligat a l'abandona-ment dels conreus i a la cria de bes-tiar, activitat força peculiar ja que his-tòricament la transhumància delsramats s'efectuava entre els illots del'arxipèlag, que actuaven a l'hora deprat de pastura i de devesa sensefilats . De fet, el Pla rector del Parcnomés admet la pesca com a activitatprimària i practicada en condicionsmolt artesanals i només per a profes-sionals, activitat a la qual es dedica elnét de l'única família que viu de formafixa a Cabrera.

Segons alguns, la vida a l'hivern aCabrera no és fàcil; els treballadors delparc estan set dies seguits a l'illa i des-

prés el mateix període de temps aMallorca, però a vegades les condicionsper navegar entre la Colònia Sant Jordi iel Port no són favorables i l'aïllament espot allargar més d'una setmana...

EL CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE

LA COLÒNIA SANT JORDI

El Ministeri de Medi Ambient i elGovern Balear han construït un Centred'interpretació de l'Illa de Cabrera, alfinal del passeig de la Colònia, que esva inaugurar l'any 2008. Aquest edificiés com una mena de torre, amb unapart soterrada on hi ha 8 aquaris, i unapart aèria. La visita és interessant per atots aquells que no practiquin el sub-marinisme, ja que els aquaris contenenprop de 4.000 exemplars de les 150espècies que viuen protegides a Cabre-ra, una de les quals és la posidònia, unaplanta superior (no pas una alga) endè-mica del Mediterrani, que és una de lesgrans riqueses dels mars de Cabreraperquè els prats submarins que formenoxigenen l'aigua i permeten la vida a unmunt d'espècies animals.

Un cop acabat el recorregut“submarí”, amb dos ascensors devidre ascendeixes cap a l'exterior, onel muntatge és menys espectacularque la part submergida perquè enaquest cas només pots pujar per unarampa fins a un mirador que hi ha alcim de la torre des d'on pots avistarl'arxipèlag, passejar per uns parterresamb vegetació autòctona i animals dementida, a més de veure un reportat-ge sobre l'entorn físic i humà de l'illa.Diuen que el recorregut pel Centre ésautoguiat.....però de fet no hi ha capexplicació relacionada amb el queveus ni tampoc et donen cap audio-guia......En tot cas, pots visitar el cen-tre al teu aire. L'entrada és gratuïta i lavisita pot completar l'excursió terres-tre a l'illa. ■

Fitxa del parc nacionalSuperfície: 10.021ha Extensió marítima: 8.703haExtensió terrestre: 1.318haWeb: www.mma.es/parquesEs el primer parc nacional, marítim iterrestre

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

DS_63p

NATURA [Pica d’Estats

na de les tradicionals sorti-des que realitza el Grup deMuntanya Sarrià és l'ascen-sió anual a la Pica d'Estats,que aquest any va caurepel pont del Pilar.

La Pica està ubicada a la zonadel Pallars Sobirà i té una alçada de3.143m. Vàrem arribar amb cotxefins a l'aparcament del Pla de Boet.Un cop allà, ens vàrem organitzar i,

motxilla a l'esquena, vàrem anarfent camí fins al refugi de Vall Ferre-ra, a 1.940m. Fins aquí el camí eramés o menys pla, però a partir delrefugi, el traçat és va anar conver-tint en una pujada constant i, enpocs metres, havíem guanyar moltaalçada. En arribar al Pla de Canalbo-na varem aprofitar per fer-hi unaparada per descansar del pes quecadascú de nosaltres carregava.

U

IMPOSSIBLE OBLIDAR LAPICA D'ESTATSXavier Font EspuñaGrup de Muntanya Sarrià

Agustín Jaime

DSp64_

Xavier Font, Nuri Castan-yer, David Saurina i J. Gál-

vez. Fotos Agustin Jaime

A partir d'aquest punt, el desnivell depujada del camí ja no ens va abandonar, però elque veiem -salts d'aigua i espectaculars paisat-ges- feia que oblidéssim per un instant l'esforçi el cansament que anàvem acumulant. D'a-questa manera vàrem arribar fins on muntarí-em les tendes per passar la nit, el llac Sotlló.

Cal dir que el temps no ens va ajudar gens;durant la meitat del recorregut no va parar deplovinejar i així, d'aquesta manera, vàremhaver d'acampar i passar la nit.

Va ser una de les nits més llargues de lesque recordo. No va parar de ploure, de fer vent ifred. Per sort, amb els companys de tenda,

vàrem intentar passar-ho el millor possi-ble. Vàrem parlar i riure molt. Tambévàrem cuinar… encara recordo araaquella sopa calenta que es va convertiren el millor àpat del món. Una mica d'es-calfor que el cos va agrair.

Per fi va arribar l'hora de llevar-sei de començar de nou a fer via. Erenles 7 del matí. Per sort havia parat deploure, però continuava fent forçafred. Amb la motxilla altra cop a l'es-quena, però sense el pes de les ten-des, vàrem començar a pujar fins al'estany d'Estats. Ja sumàvem els2.460m. Des d'aquí veiem l'anomena-da Tartera: una pujada constant i moltenfiladissa. Un cop assolida, vàrem ferun petit descans.

Ens tornem a posar en marxa, jafalta menys per conquerir la Pica, elscamins es tornen molt més sinuosos,desnivells sobtats, dreceres estretes,i el temps que se'ns torna a complicar;molta boira i més gel. L'ascensió sem-bla interminable, et venien ganes d'a-bandonar, però l'esforç que ja havíemfet i que semblava que ja érem a tocar,et feia treure forces d'allà on ja no enquedaven.

Per sort, ja veia la creu que coronala Pica… I a partir d'aquí, el paisatge totgelat -la fred ens envaïa el cos- fins adalt del cim. Per fi vam poder arribar.Estàvem a 3.143m. I com a prova, lesfotografies que vàrem fer-nos. Allà novam poder quedar-nos massa estonadegut al fred que feia i a la poca visióque provocava la densa boira.

I, tot seguit, camí detornada...

Ara tot era molt mésfàcil, hi anaves més tran-quil, perquè havies pogutcomplir el teu propòsit ambèxit. Tot i que alguns com-panys no el varen poderassolir. Em va saber greu.Sé que ho tornaran a provaruna altra vegada i aquestcop ho aconseguirem totsjunts.

Personalment, des-prés d'haver coronat el cimi tenint en compte les difi-cultats meteorològiques,us puc dir que va ser unaexperiència molt positiva. Iaquesta aventura va ser

possible, gracies al Grup de MuntanyaSarrià , ja que hi formo part des del'any passat.

El Grup de Muntanya som unacolla d'amics que realitzem excursionsfamiliars, un cop al mes, i altres activi-tats de lleure, on ens ho passem d'a-llò més bé. Animo a la gent a formar-ne part. ■

DS_65p

NATURA [La ruta dels Molins Fariners

FERRETERIA DECOFER■ FERRETERIA■ JARDINERIA■ PINTURA■ REGALS

TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

■ PARAMENT PER LA LLAR■ PETIT ELECTRODOMÈSTIC■ MATERIAL ELÈCTRIC… ■ TAMBÉ FEM CLAUS

A Sarrià de Ter, la teva FerreteriaEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

DSp66_

ESPORTS

UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ

PSICOMOTRICITAT 2009/2010

U na any més hem engegat una nova temporada del'activitat de psicomotricitat, adreçada a nens inenes de 3 a 5 anys i que permet fer una activitat

esportiva abans de poder començar a practicar el nostreesport: l'handbol.

Els objectius d'aquesta activitat són clars: es preténoferir elements materials per al descobriment del seu propicos i de les seves possibilitats motrius.

El grup que aquest any porten l'Albert i en Martí estàformat per 14 nens i nenes, que cada dimecres i divendrespassen una bona estona al nostre pavelló jugant junts.

Aquesta activitat és oberta a tothom qui vulgui partici-par-hi i no cal ser soci del club. Si algú està interessat a apun-tar-s'hi, només s'ha de posar en contacte amb qualsevol membre del club.

VOLEIBOL FEMENÍ

P er segon any consecutiu la Unió Esportiva Sarrià compta amb un equip de voleibol femení sènior. Aquesta secciódel nostre club pretén fer un pas endavant participant en algun torneig per començar a introduir-se en el món dela competició.

S'està sospesant la possibilitat de crear equips de base de cara a la temporada vinent, per poder introduir l'esportfemení en el nostre club.

FASES CLASSIFICATÒRIES CADET I JUVENIL

D ins de la nova política del club d'acostar l'handbol al nostre poble, laUES va organitzar la fase classificatòria juvenil masculina i les duesfases classificatòries cadets masculines.

L'equip juvenil es va enfrontar amb el H. Sant Joan Despí, el C.H. SantEsteve de Palautordera i el CH Terrassa sense gaire sort, ja que va perdre elstres partits. I això fa que l'equip dirigit per Marc Marquès, Sergi Coll i Pau Rei-xach hagi de disputar el campionat de Segona Catalana Juvenil Masculina.

Per altra banda, els cadets van disputar una primera fase contra el H.

Guillem Mallolà

REFORMES AL PAVELLÓ

A profitant la parada d'estiu es vanfer una sèrie de reformes alpavelló, que van afectar a la

pista, lavabos, bar i vestidors. Volem agrairla col·laboració de tota la gent que ha aju-dat a rentar la cara al nostre pavelló perquèestigui preparat per a la nova temporada.

Cadets

DS_67p

ESPORTS [UES

Sant Cugat A, el FC Barcelona B i el CHTerrassa, on la UES va oferir una molt bonaimatge tot i que només va poder aconse-guir la victòria davant el CH Terrassa, cosaque va fer que passés a la següent faseamb dos punts. En la segona fase la UESes va enfrontar a la Salle Montcada i el CHPalautordera, contra els primers es vaaconseguir un valuós empat i contra el CHPalautordera es va aconseguir la victòria.Aquests resultats han portat l'equip cadeta classificar-se brillantment per disputar laPrimera Catalana Cadet Masculina. Tot unèxit de l'equip dirigit per David Mercader iPascual Gutiérrez.

Voldria aprofitar aquest escrit perdonar les gràcies a tothom que hacol·laborat en l'organització d'aquestesfases, que han sigut tot un èxit tal i comens ho han reconegut els equips partici-pants i la Federació Catalana d'Handbol.

COMENÇA UN NOVATEMPORADA

Comencem una nova temporadaamb les piles carregades, amb untotal de 128 jugadors i 22 entrena-

dors repartits en els 9 equips del club (1benjamí, 2 alevins, 1 infantil, 1 cadet, 1juvenil i 3 sèniors), a més del grup de psi-comotricitat i l'equip de voleibol sèniorfemení. Tots els equips han sigut inscritsa categoria catalana, un fet que conside-rem bàsic per a la formació dels jugadors.

Des de d'aquestes pàgines volemdesitjar sort a tots els jugadors i entrena-dors en aquesta nova temporada que ini-ciem. ■

Juvenil

Alevins

Benjamins

DSp68_

ESPORTS

Parlar de Critèrium es par-lar de l'esport ambmajúscules a Sarrià deTer. El nostre Critèriumha fet deu anys, deu

anys dedicats a fer el reconeixement atotes aquelles persones que formenpart del teixit esportiu de Sarrià de Ter.Deu anys on han anat passant un muntd'esportistes per la desfilada del diven-dres, gent que ha desfilat un any, dos,tres i així fins als que han desfilat elsdeu anys seguits, per nosaltres totsels esportistes de Sarrià tenen unmèrit inqüestionable, i representen lafilosofia del nostre poble. Un pobleesportiu amb un gran nombre de parti-cipants, m'atreveixo a dir que el poble

de Catalunya amb el percentatge d'es-portistes mes gran, on l'esport es elmotor integrador del nostre poble, onl'esport dona cohesió al sentiment depoble i on l'esport ens fa créixer com apersones.

El desè Critèrium va començar eldivendres amb la desfilada d'esportis-tes i això sempre ens deixa bocaba-dats per la gran quantitat de mainadaque els clubs van aconseguint engres-car, fa molt de goig veure la pista plenad'esportistes i que tots els esports delpoble hi siguin representats. Vull desd'aquí fer una menció especial a unnou esport que mica en mica va fentcamí al nostre poble, el Flag Football(futbol americà sense contacte), un

esport que de la mà d'en Manel Iribar-ne ha començat a fer esport a l'escolai ja es fa el primer torneig. Però desd'aquí no em voldria deixar cap delsesports que formen part del nostre tei-xit esportiu, handbol, futbol, patinatge,muntanya, basquet, gimnàstica, judo,gimnàstica de manteniment per adultsi voleibol, tots ells son peça clau pelnostre poble. No voldria deixar dedonar una empenta a tota aquella gentque no estan federada en cap delsnostres clubs vol fer esport, es pernosaltres un dels nostres objectiuspotenciar l'esport lliure de tots elssarrianencs, ja hem començat a fer-hoficant nous equipaments a l'aire lliure ide accés públic.

CRITÈRIUM ESPORTIUJordi Paretas i FalgàsRegidor d'Esports

Fotos: Quim llunell

DS_69p

ESPORTS

Els dies 4 i 5 de juliol es varen disputar les 24Hores de Futbol Pista, al camp de futbol salaque hi ha a les instal·lacions esportives delF.C. Sarrià a la Rasa. Després de molts anys,les pluges varen aparèixer fent que alguns

dels primers partits es traslladessin al pavelló municipal.La pluja que va anar disminuint a mida que avançava latarda, no va impedir que l'afluència d'espectadors fosmenor que en anys anteriors. La major particularitat d'a-questes 24 Hores és que després de 28 edicions l'equipque juga amb el nom del F.C. Sarrià, i que ha disputattotes les edicions, aconseguís guanyar per primera vega-da el Torneig. Com cada any aquest esdeveniment espor-tiu ha sigut un èxit, tant en la part esportiva, en què s'hade remarcar que no hi va haver cap problema ni cap lesió,com en l'afluència de gent que va fer que com sempreaquestes 24 Hores siguin diferents i més atractives quealtres que es disputen a diferents indrets.

Per finalitzar, voldríem agrair a tota la persona o enti-tat que en un nivell o altre ha ajudat en l'organització d'a-quest esdeveniment esportiu, que sense l'ajuda de totsno s'hauria pogut realitzar. Moltes gràcies. ■

FC. Sarrià, campions de les 24 hores del 2009

TORNEIG 24 HORES DE FUTBOL PISTA

F.C. SarriàC. Flor de Neu s/n

17840 - Sarrià de TerTel. 972 170 353 Fax 972 170 353

[email protected]

Aquest any vam fer el reconeixementals següents esportistes:Unió Esportiva Sarrià

Millor esportista en categoria Infantilper Guillem Bartra

Millor esportista en categoria Sèniorper Jaume Pòrtulas i Felip

Club Gimnàstica Sarrià

Millor esportista en categoria Infantilper Ariadna Delgado i Bermudez

Club Basquet Sarrià de Ter

Millor esportista en categoria Infantilper Pau Torrent i Duran

Millor esportista en categoria Sèniorper Iolanda Jiménez i Martínez

Futbol Club Sarrià

Millor esportista en categoria Infantilper Eduard Berloso i Haro

Millor esportista en categoria Sèniorper Álvaro Morcillo Sanchez

Grup Muntanya Sarrià

Millor esportista en categoria Infantilper Nil Quintana i López

Escola de Judo Sarrià

Millor esportista en categoria Infantilper Òscar Ruíz i Aranda

Mencions especials als equipssegüents per haver quedat campionsen alguna de les competicions en lesquals participen: Equip Aleví, equip Infantil, equip Juve-nil, equip de 3era Catalana i equip de1a nacional de la Unió Esportiva Sarrià.Grup de Xou del Club Patinatge ArtísticSarrià.

Als membres del Grup Muntanya

Sarrià que van fer el cim del MeraPeak (6.476 m.) i a en Gerard Sunyer

i l'Estel Turbau que varen fer el cimdel Baruntse (7.129 m.)I la menció especial en reconeixementa la seva tasca en el mon esportiusarrianenc fou per Cèsar Fernández i

Morcillo.

Just quan acabàvem el desè par-lant amb en Nicolas Pichardo, ideòleg iimpulsor d'aquest Critèrium, ens posà-vem d'acord en creure que ara el quenecessita aquest Critèrium es un nouimpuls de cares a la seva onzena edi-ció, i en això estem treballant conjunta-ment amb els clubs i esportistes perfer-lo si cal, molt mes atractiu. ■

EditorialHe sentit a la ràdio que el regidor deCultura del meu poble diu que el 90%dels redactors de la revista Parlemde Sarrià són socialistes.Jo, Sam Enfot, com a redactor en Capdel The Sarrià News no en sóc i heproclamat en més d'una ocasió lameva filiació i la de tot el meu equip:som marxistes (marxistes-grouch-istes, per a més detalls) i ni les opin-ions d'un ni les pressions d'altres noens faran renunciar-hi.

És més, seguiremproclamant als qua-tre vents la nostra in-dependència absolu-tament im-pre-scindible.Queda dit.

Sam Enfot, TSN,Redactor en Cap.

InfraestructuresA la sortida de les obres del TGV hi hauna piscina (un rentapeus) perquè elscamions s'hi rentin les rodes i nofacin pols. Però ai las!, la meitat delsdies no hi ha aigua i els camionspassegen un bonic núvol de polspoble amunt, poble avall.Fonts generalment mal informadesens han dit que és culpa de lasequera, que cal estalviar aigua iminimitzar la despesa de recursos ique per una mica de boira no passares.Home, mirat així potser tenen raó.Total, si s'ha de tossir una miqueta,tossim i ja està. Que és que ensqueixem de tot, eh?

Josep Casc, TSN,A peu d'obra.

Vacances idíl·liquesUn company, a qui malgrat això apre-cio, m'ha explicat les seves vacances.A uns 20 costeruts minuts de la plat-geta plena de tovalloles i para-sols,

hi ha el càmping que té, això sí, unesboniques vistes sobre els aparta-ments de primera línia i sobre el mar.Les interminables partides de cartesamanides amb una interessant con-versa sobre el preu de les llaunesd'olives al caprabo, omplen de con-tingut les sufocants tardes sota l'om-bra de dues moreres unides per untendal.A les nits diu que els rantells nomolesten gaire, i l'endemà, tornem acomençar.El que ell em deia: una delícia!

Miquel Camp Pi, TSN,St. Esteve de la Costa.

La crisi (altre cop)La crisi va per barris. Si bé han baix-at les vendes, en canvi diuen que hanaugmentat les reparacions. Un altresector que no la nota és la industriafarmacèutica. Tinc un amic que diuque això de la grip nova (per certquan n'hi hagi una altra com n'hidiran: grip súper nova? Grip actual?És com el que va posar nom a l'EdatContemporània. La següent com esdirà: Edat Postmoderna? EdatRecontemporània?). Però no ens dis-greguem. Tornem a l'amic. Diu queaixò de la grip nova és un invent de laindústria farmacèutica per fabricarvacunes i fer-se les barbes d'or. Ésclar que el meu amic és un pèl singu-lar i també diu que al darrera de totsempre hi ha la Caixa.A casa ja m'ho diuen: ¿com tries elsamics, tu?

Marc Franc, TSN,Analista.

ActualitatDesprés de l'èxit aclaparador delreferèndum d'Arenys, es multi-pliquen les propostes de plebiscits alterritori. Aquestes són algunes de lesque n'hem tingut notícia:-Voldria vostè que el poble de St.

Martí de Bufanúvols es convertís encapital de la nova comarca El Bufanu-volès?-Estaria d'acord que el carrer St.Ramon s'escindís del Barri Nou quanaquest aconsegueixi la independèn-cia de St. Joan de Gratacós?I finalment, la millor: -Votaria vostè afavor de la independència d'Espanya(i que ens deixin tranquils d'una veg-ada)?

Valentin Dependent,TSN, St. Joan de Gratacós.

CiènciaLes emissions de CO2 es reduiranaquest any com no ho han fet en elsúltims 40 anys.Fonts científiques d'absoluta solvèn-cia afirmen que això pot retardarl'escalfament global del planeta i hoatribueixen a la crisi econòmica.No, si encara haurem de donar lesgràcies als quatre xoriços que la vanprovocar...

Isaac Niuton, TSN,Facultat de ciències.

La reivindicacióQuina mandra! Tornar a explicar queno volem la gallina al pont de l'Aigua,que ens ofèn cada cop que la veiem ique voldríem que la tanquessin almuseu!El guardonat poeta Joan Margarit vadir en els actes de celebració del'Onze de Setembre a la Ciutadella,que la gallina hauria de tornar al cor-ral.No està malament Joan, però havíemquedat que diries que la fiquessin a lacassola!

NOTA: Per manca d'espai, no pas deganes, ens hem deixat al tinter el casGürtel, el cas Millet, l'espionatge acan Barça, els informes de la Gener-alitat, el cas Núñez i el cas Berlus-coni. Un altre dia hi entrarem.

DSp70_

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

The Sarrià NewS

LA FRASE DEL DIA: És millor callar i semblar tonto, que parlar i dissipar els dubtes definitivament.

Groucho Marx

Aquest Nadal regala el llibrede Sarria de Ter!

El trobareu a:Estanc de Sarrià Av. de França 242 / Paper-Viu Av. de França, 183

Sarrià de Terel paper de la història

Preu: 25 euros

BOTIGUES A:c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614

Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345 Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021

Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484

Documents

Parlem de Sarrià n 70