68

Parlem de Sarrià n 71

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Número 71 de la revista Parlem de Sarrià editada per GERDS de Ter http://www.parlemdesarria.org/

Citation preview

Page 1: Parlem de Sarrià n 71

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 1

Page 2: Parlem de Sarrià n 71

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 2

Page 3: Parlem de Sarrià n 71

La revista, un espai d'informació local

ada trimestre te la seva pròpia dinàmica, amb les activitatsque s'han consolidat i que hom espera. Així, han tingutlloc les Jornades del Paper, enguany dedicades a la cultu-

ra mexicana, presentant-nos els útils i decoratius papers Picado icomptant amb la col·laboració dels nens del CEIP Montserrat quevaren fer un taller a l'escola i una exposició. L'entranyable homenat-ge al Dr. Garriga, amb el concert de la cobla La Principal de la Bisbal,celebrant els seus cent anys i la seva trajectòria com a metge, com acompositor de sardanes i com impulsor del concurs de sardanes de laFesta Major. Després ha arribat la Fira Comercial, una activitat quetambé te la seva part lúdica i el Nadal, amb una multitud d'actes, orga-nitzats per les associacions de veïns, les entitats i les escoles. Elsesports s'afegeixen setmanalment a l'atapeït calendari del poble.

En alguna ocasió hem sentit dir a lectors d'aquesta revista depobles veïns, que a Sarrià hi ha molta activitat social i esportiva, ja queaixí s'entreveu tanmateix de la lectura de la que ara teniu a les vos-tres mans. Els articles i les fotos en són el millor testimoni.

També la revista te el seu espai per l'actualitat política. La revis-ta és un espai pel debat i el nostre criteri és aprofundir en els temesque repercuteixen en el futur del poble, com bé diu l'encapçalament,és una revista d'informació local, i al nostre entendre ha de ser tancultural com política.

Així, la Plataforma Sarrià decideix! publica un article sobre la pro-pera consulta popular del mes d'abril i també es dóna opció als polí-tics de tots els grups municipals de Sarrià de Ter a que expressin laseva opinió sobre el Centre de Visitants del Gironès que es preveuinstal·lar en l'espai municipal del Centre Cultural Emília Xargay.

Amb independència de l'opinió que manifesta cada grup polític,el Consell de Redacció de la revista Parlem de Sarrià va formular unainstància a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, en oposició a la cessió gra-tuïta al Consell Comarcal del Gironès, ja que considerem que aquestespai ha de ser per usos municipals i culturals pel poble i aquest pro-jecte no és d'utilitat pel municipi. Però, fidels a la filosofia de la revis-ta, la nostra opinió col·lectiva queda en aquest editorial i deixem elsarticles d'opinió a cada grup polític. Serà en la propera revista, quanes disposi del projecte quan entrevistarem als veïns i veïnes de Sarriàde Ter i ampliarem aquesta informació, entenem, d'interès pertothom.

EDITORIAL

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante,Dani Cañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, ÀngelGarcia, Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, JosepM. Sansalvador, Josep Rodeja.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació deGironaHan col·laborat en aquest número: Esther Ferrero, DalíMuñoz, Maties Martí, Jordi Trull, Roger Torrent, LluísAymerich, Glpria Roca, Esther Portilla, Amics delsGegants, Comissió Cap d’any, AAVV La Rasa, AAVV Pla del’Horta, Comissio Sarrià de ter decideix, Jordi Costa, SergiTorrentà, Cristina Vicedo, Prese Serrano, Anna Ma For-nells, Roser Solbas, Elena Virolés, Ampa Ceip Montserrat,Ampa Confetti, Enric Sansalvador, Emili Marco, GuillemMallolà, iolanda Jiménez.

Disseny i maquetació:Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154Impressió: Impremta Pagès

Subscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: [email protected]òsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

Portada: Fira del paper. Foto Quim Llunell

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.orgAAGGRRAAïïMM LLAA CCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE LLEESS EENNTTIITTAATTSS CCOOMMEERR--CCIIAALLSS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup edi-tor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) ambel suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsa-bilitza necessàriament de les opinions signades.

TEMA PORTADA El paper i la cultura mexicana“El Papel en el Arte y Ritual Mexicano”

Homenatge al Dr. Josep GarrigaAJUNTAMENT. La nova rotonda a via Agusta

El mercat de Sarrià de TerProgrés en temps de crisi

Àrea serveis socialsENTITATS. 4a. Fira Comercial

Sopar cap d’anyGegants a la tardor

El Pol NordTió del Pla de l’Horta

Sarrià decideixOPINIÓ. Centre d’acollida de visitants del Gironés

Centre de visitantsPolítica dels pactes

DOSSIER D’HISTÒRIA.Les Fonts Picants dels voltants de Girona

CULTURA ExposicionsCursos

BibliotecaACTUALITAT. Tramvia urbà de Girona

QUADERN D’APUNTSESPAI ESCOLAR Berenar saludable

Juguem amb rotlles de paper de vaterEl paper de l’AMPA,

dels pares, alumnes i mestresAMPA Escola bressol Confetti

ENRICVINALLESSALUT Diabetis i visió

ESPORTS. Unió esportiva SarriàClub Bàsquet Sarrià de Ter

NEWS

481115161820212224252627303233

3542454750535457

58596061636667

sumari

parlemDESARRIÀ

pDS_3

c

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 3

Page 4: Parlem de Sarrià n 71

DSp4_

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

EL PAPERI LA CULTURA

MEXICANAFotos: Quim Llunell

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 4

Page 5: Parlem de Sarrià n 71

Esther Ferrero

a versalitat del paperés tal, que puc assegu-rar que m’ha deixat desorprendre que avuiper avui i després

d’onze anys, em continuï sorpre-nent. Aquest contrasentit, el pucresumir amb la frase: del paperm’ho crec tot, i és en cada noudescobriment que aconsegueixfascinar-me, seduir-me, desitjarque arribi una nova edició de lesJornades del Paper, per saber,sense sorpresa, que el paper emtornarà a sorprendre.

A l’hora de decidir el fil con-ductor de les XI Jornades delPaper, es va voler fer l’esforç defer un pas més i intentar veure desd’una altra òptica el material físicdel paper, i com qui mira a través,imaginar quines atribucions se liatorgaven més enllà del tangible,del visible, de la seva estructuraquímica. Va ser un encert. Que potanar més enllà del que es veu? L’a-tribució que els humans tenimnecessitat de fer, tot compartint unmateix significat social i cultural-ment acceptat. És a dir, ens posemd’acord per dotar d’un significatsimbòlic a un element real.

DS_5

L

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 5

Page 6: Parlem de Sarrià n 71

DSp6_

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

Després de recercarinformació, vàrem topar deple amb Mèxic, un delspaïsos on el paper formapart de la seva culturad’una manera tan intensa,que conserva plenamentintegrades avui dia, cos-tums i rituals ancestralsentorn a la mort i a la vida,expressades a través delpaper.

El cert és que un copfeta aquesta descoberta,tota la resta va ser moltsenzilla, ja que l’associacióde mexicans a BarcelonaMuchachamaca ens vaobrir les portes del conei-xement i de la cooperacióper explicar-nos tot allòque per a nosaltres era tannou, i que per a ells forma-va part de la seva culturamés arrelada i tradicional.

Així doncs, i seguintamb la dinàmica de les prò-pies jornades del paper,vàrem integrar “El paper,en la cultura mexicana” entots el àmbits de les jorna-des, des de la part més for-mal i tècnica mitjançant laconferència El Papel en el

Arte y Ritual Mexicano acàrrec de la Dalí MuñozBlanch, amb l’assistènciad’una trentena de personesi de la qual en publiquem laconferència detallada en laseva llengua original a fi depreservar la fidelitat del seucontingut i de la seva belle-sa lingüística, fins als tallersdel diumenge de la Firaamb les piñatas, els pape-

lotes, i el papel picado,així com la trencada de lapinyata gegant al final deldiumenge.

Val a dir que tambéaquest any, conjuntamentamb el CEIP Montserrat,hem aprofitat per acostarles Jornades del Paper atots els nens i nenes, mit-jançant la realització detallers de papel picado i laposterior exposició d’a-quests mateixos treballs.

Per acabar la Fira icontinuant amb la dinàmi-ca mexicana, el grup deMARIACHIS va amenitzar iengrescar tots els pre-sents amb ranxeres i can-çons tradicionals de laseva terra. ■

Totes les fotos d’aquest article són de Quim Llunell

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 6

Page 7: Parlem de Sarrià n 71

DS_7p

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 7

Page 8: Parlem de Sarrià n 71

Dalí Muñoz Blanch

éxico se siente hon-rado al ser convida-do a estas jornadas yde poder compartirun trozo de su colori-

do corazón con ustedes.Represento a una nación que

actualmente cuenta con aproxima-damente 364 variantes lingüísticasde unos 62 grupos étnicos, cadauno de ellos con una rica historia ycultura, con un presente muy com-plicado y un futuro incierto. Ennombre de esta rica mixtura que esMéxico, el pueblo de quienes crean,cantan, celebran y oran con música,fe y papel me dirijo a ustedes parahablar del uso de éste último en lavida de mis compatriotas.

Vamos a comenzar remontán-donos a los años previos a la Con-quista. La información nos llegamediante los cronistas españoles ylos poquísimos códices que sobre-vivieron a la destrucción.

Según el mito azteca, fue eldios Quetzalcóatl el inventor de laescritura, según el mito maya, fueel Señor del Ojo del Sol, el Kinich-Ahau. Sin embargo ninguno de losmitos menciona cómo y cuándo fueinventado el papel. María Sten ase-

gura: “Lo que parece más verosímiles que los responsables del inventofueron los representantes de unacultura madre, más antigua que losmayas y los aztecas; una culturaque se desarrolló quizá en el áreadel Golfo de México.”

Por su parte Hans Lenz, investi-gador especializado en el papel, afir-ma tener noticias de que los mayasmanufacturaban papel unos 500 ó1000 años antes de nuestra era, unpapel que denominaban Hunn.

El autor afirma también que“La cantidad de papel consumidopor los pueblos de Anáhuac erainmensa, y de esto nos da una lige-ra idea la nómina de tributos deMoctezuma, en la que aparecen doscomunidades como poblaciones tri-butarias que debían entregar unas480.000 hojas de papel anualmente.De este papel, utilizado en el centrodel país, los antiguos cronistasespañoles distinguen en sus rela-tos tres clases: papel de metl(maguey), de amatl (ficus) mejorconocido como papel amate y deizotl (palma).

Las fibras de las cortezas de lasespecies Ficus fueron el principalmaterial usado en los papeles de las

antiguas culturas centroamericanas.La intensidad del color del papeldepende de la variedad de ficus delque se elabora y de la edad delárbol, mientras más viejo más oscu-ro. La corteza se recoge de preferen-cia durante la primavera y cuando laluna está “tierna”, lo que facilita eltrabajo y daña menos a los árboles.Los hombres recogen la corteza y lasmujeres fabrican el papel. La cortezase hierve en agua con ceniza, o enagua de nixtamal (con cal), y cuandolas fibras están suaves se enjuaganen agua limpia y se conservan enuna batea con agua.

El papel se hace en una tablade madera en la que se extiendeuna capa de fibras que son golpea-das con una piedra para fusionar-las. Entre los nahuas de Chiconte-pec, quienes aún elaboran estepapel, se usan otates de maíz que-mados al fuego en lugar de las pie-dras. Las tablas con las fibrashúmedas se ponen a secar al sol yuna vez secas se desprenden fácil-mente las hojas de papel.

Los usos básicos del papelentre los pueblos de Mesoaméricafueron; la elaboración de libros enforma de biombo que conocemoscomo “códices”, la factura de obje-tos mágicos y cuyo uso está vigen-te hasta la actualidad, y como ves-tido para las personas y las figurasde sus deidades.

Los “códices” son largas tirasde papel amate o de piel que fuerondobladas a manera de biombo. Eltamaño de cada una de las láminases variable, lo mismo que el núme-ro de hojas que componía cadabiombo. Por ejemplo, todos loscódices mayas poseen un formatorectangular, cuya anchura es consi-derablemente menor a la longitudde las páginas. Por otro lado, loscódices mixtecos, mexicas y delgrupo Borgia tienen dimensionesque se aproximan bastante a uncuadrado. La mayoría de los códi-ces que se conocen en la actualidad

“EL PAPEL EN EL ARTE Y RITUAL MEXICANO”

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

8_pDS

Dalí Muñoz, durant la conferència sobre el paper mexicà. Foto: Esther Ferrero

M

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 8

Page 9: Parlem de Sarrià n 71

fueron pintados en ambas caras.Los más largos de ellos, como elDresde poseen más de 50 hojas.

Los encargados de llevar el regis-tro a través de la escritura eran llama-dos tlacuilos, “los que escribían pintan-do”. La temática de los códices preco-lombinos mesoamericanos que se con-servan (solo 15 de miles que fuerondestruidos) se centra en dos cuestio-nes; La astronomía y la historia. Enesta última se conservan relatos sobresucesos importantes que ocurrieron enel devenir de los pueblos que los crea-ron. Sin embargo, Don Miguel León-Portilla cita el testimonio de autores delprimer siglo después de la Conquista,que se refieren también a libros de des-cripción de la naturaleza, de sueños, decantares, de consejos de los mayores alos jóvenes, de música, danza, arqui-tectura, etc.

Como mencionamos anterior-mente, el papel tenía también un lugarimportante dentro de los ritualessagrados como indumentaria sacerdo-tal o como atavío para los prisionerosde guerra que debían de ser sacrifica-dos ante los dioses. Incluso tuvo unagran relevancia dentro de la medicinatradicional vinculada a ceremoniasmágico-religiosas.

Las imágenes de sus dioses eranmanufacturadas en madera y masa demaíz y posteriormente eran vestidoscon papel.

Las deidades del agua, los mon-tes y la vegetación portaban una espe-cie de abanico de papel delgado (eltlaquechpaniotl o amacuexpalli)puesto detrás de la nuca. Siendo esteabanico blanco en la diosa Iztaccíhuatl;rojo en Chicomecóatl, diosa del maíz;azul en Chalchiutlicue, diosa del aguay verde en Tepeyolohtli, dios de lasmontañas”. Mayahuel, primera endescubrir el aguamiel en el maguey,lleva el mismo abanico de papel plega-do y goteado con hule.

Otro atavío era el amacalli, ocorona de papel que representa unacasa; simbólica para varios dioses dela tierra como Chicomecóatl, diosa delmaíz. También están el amamaxtli

–braguero de papel- era usual en eldios Atlahua. El amaeapanalli queson unas estolas de papel que se les

colocaban a los guerreros que caíanen combate y a los mercaderes quemorían y el yiataztli o bolsa grande decuero o papel para llevar incienso.

Los guerreros y los tepochtli osolteros jóvenes, al morir eran adere-zados para emprender el camino alMictlán o Tierra de los Muertos llevan-do bastones cubiertos de papeles queservían a los difuntos de amuleto opasaporte para vencer el largo camino.

En las ceremonias realizadascuando fallecía un tlatoani (reyes deMéxico), delante del cadáver, marcha-ba la nobleza llevando en alto el ama-

pantli, un estandarte de papel amate.El cadáver era adornado con papel yplumas y sobre la cara llevaba unamáscara decorada con turquesas.Junto al difunto se acomodaban seispedazos de "papel de la tierra" que leservían al ánima para pasar entre dosgrandes cerros que chocaban entre síimpidiéndole la entrada, para cruzar unpeligroso camino custodiado por unaenorme serpiente, para ofrendar almonstruo de la tierra y los restantespara conducirlo a su destino. A quie-nes morían al ser tocados por un rayo,se les vestía con papel; los deudos lecolocaban en la frente semillas deamaranto y en las manos una vara quedebía reverdecer en el Tlallocan, para-íso de Tláloc.

Cada una de las veintenas en lasque se dividía el año prehispánicoestaba dedicada a un dios. Durante lasfiestas se consumían enormes canti-dades de hojas de papel.

Otro de los usos rituales delpapel en la época prehispánica y quesobrevive hasta nuestros días, son lasfiguras utilizadas por los brujos o cha-manes en sus rituales de curación.

El papel se utiliza para recortar

muñequitos “mágicos”. A los depapel oscuro se les llama “diablos”, yrepresentan a los malos espíritus;mientras que los muñecos de papelclaro representan a los espíritus bue-nos y a las personas que hacen laspromesas. Las figuras con zapatos seidentifican con las ánimas de mestizoso con gente mala que murió en riñas,accidentes o ahogados; también demujeres que murieron en el parto yniños que no habían respetado a suspadres. Los muñecos descalzos repre-sentan las ánimas de indígenas o degente buena, que murió de enferme-dad o de vejez. Los muñecos de papeloscuro se queman después de cadaceremonia y las de papel claro se con-servan como amuletos.

Con la conquista y colonizacióneuropea, los artículos suntuarios des-aparecen y se prohíbe el uso del papelal igual que los ritos y ceremoniasdonde era empleado. A pesar de lasmúltiples prohibiciones en la Coloniase continuó manufacturando y usando"el papel de la tierra" en las ceremo-nias agrícolas y curativas, donde seempleaba dentro del más rigurososecreto.

En el año de 1569, fray Diego deMendoza observó que los indígenasllevaban a las lagunas del Nevado deToluca ofrendas de papel, copal ypetates, pues continuaban teniendopor dioses a los montes más altos y alas deidades del agua, a los cuales lesofrecían sacrificios.

Alrededor de 1580 se instaló enCulhuacán (cerca de la Ciudad deMéxico) la primera fábrica de papel -no 'huun' ni 'amatl'- que funcionó enAmérica. A pesar de ello, los artesa-nos y aun los sacerdotes católicoshicieron uso del papel amate para ela-borar objetos sacros, este material,junto con la caña de maíz, sirvió paramanufacturar los “Cristos de caña”.

Con la Conquista llegaron nuevascostumbres y materiales que enrique-cieron la cultura, ritual y arte mexica-nos. Nuevas formas de venerar a lasfuerzas que dan y sustentan la vida.

Aún hoy en día podemos vercalles adornadas en lo alto con largosy coloridos hilos de papel picado invi-tando a la fiesta del barrio. Una ofren-

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

pDS_9

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 9

Page 10: Parlem de Sarrià n 71

da de Muertos con papel picado en labase y en lo alto. Banderas. Pendo-nes, tiras y tiras de papel custodiandoun altar de luto de la Virgen de losDolores, papel tricolor solemnizandoel desfile del 16 de septiembre…

El delirio del mexicano por elcolor, el ritual, la fiesta, el papel y elaparente temor a los espacios vacíos,convirtió al papel de seda, papel dechina para los mexicanos, en un ele-mento imprescindible en sus celebra-ciones.

En China surgió el papel cortado,lo usaban las mujeres para adornar suspeinados y los hombres para llevar acabo algunos rituales sagrados. Estearte se extendió de China a otras par-tes del mundo desde el siglo XIV y losespañoles nos lo hicieron llegar a Méxi-co donde, en lugar de “cortarlo” lo“picamos”. Básicamente se empleahaciendo largas tiras uniendo varioscuadros de papel picado a una cuerdaque posteriormente colgará, de lado alado de una calle, en un altar a losmuertos o en el interior de un templo.

Con este mismo papel de sedapicado o doblado se decoran variosobjetos rituales como “la Rama” queen la época prehispánica representabala renovación de la naturaleza y quetras la conquista pasó a formar partede las fiestas navideñas y que consis-te en llevar una rama verde cubiertade farolas y cadenetas de papel decolores por todo el pueblo acompa-ñándola con cantos; “El torito de peta-te”, que sale a bailar por las calles elmartes de carnaval. Y finalmente unode los objetos más conocidos decora-dos con este tipo de papel, la popula-rísima “Piñata”.

Proveniente de China,traída por Marco Polo a Euro-pa e integrada a las celebra-ciones de la cuaresma fuellevada posteriormente porlos españoles a México confines evangelizadores, allí fuebien recibida por los indíge-nas ya que parece ser quelos mayas tenían un juego enel que trataban de rompercon los ojos vendados unaolla de barro llena de chocola-te que se balanceaba deteni-

da de una cuerda. Los misioneros laconvirtieron en representación delpecado que es golpeado por la fe yque otorga al final una dulce recom-pensa por la lucha.

Otro de los usos actuales delpapel en la tradición artístico-ritual esla cartonería. Con esta técnica se ela-boran sugestivos “exorcismos decartón” tradición que viene de laquema de Judas que se realizaba en laEuropa medieval con muñecos detrapo o paja y que unida a la pirotecniachina da como resultado Los judasmexicanos de cartón que se “encohe-tan” para tronar expulsando y exorci-zando al mal, la traición, la corrupcióno la muerte.

De cartón también se hacenjuguetes (muñecas, caballitos, másca-ras, cascos, espadas, sonajas) que sevenden en fechas puntuales como eldía de Reyes, fiestas patrias, día demuertos o semana Santa en algunasplazas públicas y mercados.

Las Mojigangas, tradición llevadadesde aquí y que tuvo gran arraigo. Aúnhoy día el 24 de julio en punto de lascuatro de la tarde de cada año, llueva, otruene, las calles de Santiago Tuxtla sellenan de emoción y júbilo al salir la Moji-ganga. Docenas de jóvenes de todos losbarrios corren en tropel cargando muñe-cos que, generalmente, ridiculizan a losmalos gobernantes.

Los toritos pirotécnicos presentesen todas las fiestas principales del país.Los “Alebrijes”, esculturas nacidas deuna pesadilla del cartonero Don PedroLinares y finalmente las catrinas y cala-veritas que nos recuerdan constante-mente nuestra relación con la muerte.

Contrariamente a lo que la gentefuera de México piensa, no es que losmexicanos nos riamos o nos burlemosde la muerte, que la desestimemos o labusquemos temerariamente. Por elcontrario, la tomamos tan en serio, larespetamos tanto y la tenemos tan pre-sente que nos reímos y nos burlamosde tomar tan en serio nuestra vida.

En México el papel es receptorde la potencia de los dioses, medio decomunicación con lo intangible, ofren-da, mensajero, continente tanto delbien como del mal, posee el poder deabrirnos paso al mundo de los muer-tos y alegra nuestras vidas en el cortotiempo que transitamos por esta exis-tencia.

Este pueblo envuelto en magia,representado hoy aquí por mi persona,se despide.

“Pinto mi calavera” como deci-mos en México cuando nos retiramos.Me voy con la voz de Nezahualcoyotl,el príncipe poeta de Tezcoco nacido en1402:

Fotos: Agustin Jaime

TEMA DE PORTADA [Les XI Jornades del paper

10_pDS

“Yo Nezahualcóyotl lo pregunto:¿Acaso de veras se vive con raíz en la tierra?Nada es para siempre en la tierra:Sólo un poco aquí.

Aunque sea de jade se quiebra,Aunque sea de oro se rompe,Aunque sea plumaje de quetzal se desgarra.No para siempre en la tierra:Sólo un poco aquí.

¿Con qué he de irme?¿Nada dejaré en pos de mí sobre la tierra?¿Cómo ha de actuar mi corazón?

¿Acaso en vano venimos a vivir,a brotar sobre la tierra?Dejemos al menos floresDejemos al menos cantos”

Dejemos al menos la belleza del papel decolores ondeando al viento.

Y como dice una de las últimas estrofas delcanto de la rama:

“Ya se va la rama, muy agradecida, porqueen esta casa fue bien recibida…” ■

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 10

Page 11: Parlem de Sarrià n 71

a en l’edició de la revista delXXV aniversari de RàdioSarrià, comentàvem laimportància de tenir un granafeccionat a la sardana a

Sarrià de Ter. I, si no recordo mala-ment, precisament en el sopar decelebració d’aquell aniversari –juliol2008- proposàvem a l’alcalde, RogerTorrent, i al regidor de Cultura, SergiTorrentà, la possibilitat de demanar alDr. Garriga i també a la seva família ladonació a l’Ajuntament de Sarrià deTer de les partitures de les dotze sar-danes compostes en el decurs de laseva joventut, ja que és l’únic compo-sitor de sardanes que hem tingut aSarrià fins avui (crec que en Pau Cañi-gueral també n’ha compost una, fapoc temps). Aleshores pensàvem queal novembre de 2009, el Dr. JosepGarriga celebraria -i podríem celebrar-ho plegats- els cent anys de vida.

I tal dit, tal fet; entre setembre inovembre, amb un parell de visites acasa del Dr. -i sempre amb la seva fillaAnna Maria com a representant fami-liar- vam poder ordenar les partituresde les seves composicions, ja quen’havia deixat moltes i algunes no leshavia recuperat.

Ja entrat el 2009, un diumengedel mes de març, al matí, l’alcalde ensva convidar a l’acte de lliurament del’esmentada documentació, amb lasignatura del Conveni de Cessiócorresponent per les dues parts.

Llavors ja havia sentit la convoca-tòria dels Concerts de Música deCobla de la Diputació de Girona: desde 1999, aquesta institució ofereix uncicle anual de Concerts de Música deCobla, destinats als municipis gironinsque, a través dels respectius ajunta-ments, ho sol·licitin. Aquests concertstenen al darrere una llarga història, ini-ciada als anys vuitanta del segle pas-sat, sota l’empara de la Campanya deDinamització Cultural de la Diputacióde Girona. Enguany, el nou cicle es vaencarregar a la Principal de la Bisbal,

que oferia un programa dedicat al Cen-tenari de la Costa Brava –sobretot a laprimera part del Concert–, font d’inspi-ració de molts compositors.

Des de l’ajuntament, en aquestacte de cessió ens afirmaren que s’ha-via fet la petició d’oferir l’esmentatConcert de Música de Cobla, aprofi-tant l’avinentesa del Centenari deJosep Garriga i March. Per tant, l’actedel Centenari – a mig any vista- preniaforma i calia anar-lo preparant.

Vam aprofitar el nostre programasetmanal a Ràdio Sarrià, “Coneguem iestimem la cultura popular catalana”,per fer-nos ressò si algun veí teniaalguna idea o suggeriment a aportar-hi,si coneixien algun enregistrament deles seves sardanes, etc. També se’nparlà des de l’emissora a les tertúliesdel dilluns i del dimarts: se’n va feralguna, com la participació de la coral“Cantaires de Sarrià” cantant algunade les seves sardanes,... però a la fi novan reeixir. Sí que van trobar una de lesseves sardanes enregistrades en discde vinil: “La meva petita”. I no podiaser altre que en Josep Casas qui la tin-gués ben guardada a la seva “disco-

grafia” particular, junt amb altrespeces d’important valor històric. Desd’aquestes ratlles, el nostre agraïmenta en Josep per haver-nos proporcionataquesta gravació: junt amb la sardanadel Dr. Garriga, hi havia “Noces d’or” i“La primera volada” de Josep Serra i“Constància” de Josep Mª Bosch. Elcas de “Noces d’or” és molt curiós, jaque ha sonat molt més la d’en JosepSerra que no la del Dr. Garriga. I ambJosep Mª Bosch, Josep Garriga sem-pre hi va tenir bona amistat, ja que lacobla-orquestra GIRONA va estarmolts anys present a la Festa Major deSarrià – quan ell estava a la comissióorganitzadora- i com que era un bon“tiblaire” i compositor reconegut (mésde quatre-centes sardanes) sempre lideixava al Dr. les partitures de les sar-danes “revesses” que s’interpretavenen els Concursos de Sardanes – deCobles Sardanistes- a la Festa Major[el del 1993 fou el darrer].

Tot amb tot, arribem al setembre,i des de l’ajuntament es posen en con-tacte amb la cobla PRINCIPAL de laBISBAL, amb el concert ja conceditdes de la Diputació [es barallen dues

CENTENARI DEL DOCTOR GARRIGAMaties Martí

J

TEMA DE PORTADA [Homenatge al Dr. Josep Garriga

pDS_11

Fotos: Quim Llunell

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 11

Page 12: Parlem de Sarrià n 71

DSp12_

dates, 8 o 15 de novembre, i dos llocs,al Centre Parroquial o l’Església deSarrià de Baix]. Finalment queda fixadala data del 15 de novembre al CentreCultural Parroquial de Sarrià de Dalt.Encara ens trobem un parell de vega-des més amb l’Anna Ma. Garriga, perdemanar-li quines sardanes del pareels hi agradarien escoltar a la família, iquedem amb “ADORACIÓ” i“NOCES D’OR”. Personalment notenim constància de la preparació delConcert i de la Festa, però tant regi-dors com alcalde i personal municipalvan dedicar-hi temps perquè l’acteresultés ben lluït.

Més endavant, la colla sardanistadel GEIEG “Aires gironins” amb enJordi Trull i en Jordi Duch, s’ofereixenper fer una “exhibició” de punts lliuresdurant el concert d’homenatge.

I, d’aquesta manera, arribem aldivendres 13 de novembre, quan pre-parem un programa especial a RàdioSarrià, de 9 a 10 del vespre, dedicat ala figura del Dr. Josep Garriga, aprofi-tant per repassar la seva trajectòriahumana i artística a Sarrià de Ter. Parti-cipen a la taula rodona la PaquitaMontgé, antiga monitora de sardanes

amb en Joan Turbau; la Dolors Xabé –vídua d’en Martí Ballada-, en FrancescVila, bon coneixedor del nostre home-natjat, organitzant amb ell la comissióencarregada de la Festa Major. Tambéen Jordi Trull de la cobla sardanistaesmentada, que recordava del Dr.Garriga la seva pulcritud en el vestir ien els cotxes que conduïa, com tambéla seva gran eficiència en el diagnòsticmèdic. L’alcalde, Roger Torrent, varecordar la seva gran implicació en eldia a dia del poble, des de la sevajoventut fins que es va establir com ametge. Via telefònica va intervenir-hil’Anna Maria, rememorant vivènciesde quan vivia a casa dels pares: recor-dava especialment un fet que va angu-niar a tota la família – i molt especial-ment a la seva mare- el dia que el seupare va haver d’anar a la Mota persocórrer als guàrdies civils que haviaferit el famós bandoler Quico Sabatéen la seva fugida. Entre tots, suporta-ven bé la professió del pare, i en lavessant musical el recorda “assajant”al piano les notes musicals d’una novacomposició: era un bon aficionat a lamúsica.

I vam trucar en Josep Mir, que

ens va fer “cinc cèntims” de la sevacol·laboració en la comissió per fer laFesta Major, juntament amb en Fran-cesc Vila -que ho va corroborar- en Sal-vador Castañer, en Francesc Ramió,en Valentí Puig, en Domènec Fulcarà iJosep Garriga. Van haver de passarunes quantes Festes Majors abans nova ser possible aconseguir comprar alsSrs. Ensesa les parcel·les de terrenyque ubicarien la pista esportiva, perpoder tenir un millor emplaçamentpels actes de la Festa Major i un llocestable per a la pràctica de l’handbol(avui pavelló de la UES).

També el Sr. Sergi Torrentà vaconvidar tothom a assistir a l’acte d’ho-menatge del diumenge. Entre tots elscontertulians vam repassar els aspec-tes professionals, culturals i popularsdels cent anys del Dr. Josep Garriga. Ivan debatre entorn de l’estat actual dela sardana i els propers cursos queaviat començarien a Sarrià.

I finalment arribem al diumenge15 de novembre de 2009, un dia detemperatura agradable, amb sol ibonança meteorològica. El programaprevist es veié alterat a causa d’unaindisposició de l’homenatjat, i les

TEMA DE PORTADA [Homenatge al Dr. Josep Garriga

Maria Àngels Gutiérrez Garriga va recordar la gran humanitat del seu avi Josep Garriga. Foto: Quim Llunell

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:16 Página 12

Page 13: Parlem de Sarrià n 71

DS_13p

seves sardanes que estava previstescoltar-les a la primera part, ho forena la segona, ja amb la seva presència.La primera peça fou “Juny” de JuliGarreta, continuant amb “El bruel dePals” d’Emili Saló, obligada de fiscorn,amb Josep Malonda i Joan Manel Mar-galef com a fiscorns solistes: aquestapeça va ser l’escollida per la cobla sar-danista “Aires gironins” per fer unaexhibició, ballant-la amb la modalitatde “punts lliures”. Una esplèndida sar-dana, molt ben interpretada i balladaimmillorablement. La següent peça

que va sonar fou “La matinera” deJosep Serra, amb Lluís Pujals i GabrielCastelló com a tibles solistes. I des-prés “Les voltes d’en Rosés” deJosep Cassú: en la seva presentació,el seu fill, i director de la Cobla, Fran-cesc Cassú, va fer esment de lesimpressions que “Les voltes d’enRosés” havia causat al seu pare, quanallà hi havia el Conservatori de Música,fetes notes musicals a ritme d’havane-ra. Abans de concloure la primera part,escoltem “L’Auca del senyor Esteve”de Jordi León, gran compositor i millorflabiolaire, en format de Rapsòdia nou-centista.

La segona part comença amb “El

carnaval de Venècia” de Marcel Saba-té, actual director de la Ciutat de Giro-na, una “Fantasia i Variacions per a fla-biol solista i cobla”: en Pere Rabasse-da al flabiol fa una demostració de laseva excel·lència. I és aleshores quanfa acte de presència el Dr. JosepGarriga: tothom dempeus l’aplaudeix ili dóna la benvinguda. Anuncien una deles seves sardanes: “Noces d’or”,composta al 1970, amb motiu del cin-quantè aniversari de la fundació de la“Mutual Medica de Catalunya i Bale-ars”. Esmentem que la mateixa cobla

fou qui la va tocar per primera vegadaal “Poble Espanyol” de Barcelona, el20 de juny de 1970. I com assenyalà-vem abans, Josep Serra, gran músic imillor compositor, en té una d’enregis-trada amb el mateix títol: ”Noces d’or”al 1949, en commemorar-se el cin-quantè aniversari de la fundació FCBarcelona.

La segona sardana del Dr. Garrigaque vam escoltar fou “Adoració”, laprimera de la seva “col·lecció”, pauta-da quan tenia 18 anys, encara al seuprimer curs universitari. SantiagoSobrequés, Joan Xirgu i Jaume VicensVives van ser companys de “dispesa”a Barcelona quan estaven estudiant a

la Universitat. I fou en Jaume Vicensqui s’atreví a posar lletra a la primeracomposició sardanista de Josep Garri-ga. En primer lloc, una lletra amorosa,que després van canviar per una depatriòtica, que també desestimarien.Ja a principis dels 60, es retrobaren itornaren a intentar-ho, però la malaltiaque acabà amb la vida de JaumeVicens ho impedí. Enguany -2010-celebrarem també el centenari del seunaixement.

Acabàrem el concert amb la inter-pretació d’un Vals-Jota d’en MaxHawart -de la Catalunya Nord- ano-menat “Bisbalenc”. Amb molt deritme i correcta harmonia de conjunt.Anomenarem els components de lacobla que no hem esmentat fins aquí:Josep Gispert i Jordi Parrot a lestenores; Albert Font, Josep RamonPrats i Ramon Mora a les trompetes;Gabriel Duch al trombó i Joan Xan-drich al contrabaix.

Tot seguit es féu l’acte d’home-natge, en primer lloc va parlar la MariaÀngels Gutiérrez Garriga, néta deldoctor Garriga, fent referència alsseus records d’infantesa, la granhumanitat del seu avi, i un fet que elva marcar molt, haver de deixar laconducció a causa de l’edat. I el Sr.Roger Torrent, com a alcalde i repre-sentant del municipi, li lliurà un recordd’homenatge i va fer un bon repàs dela seva vida, trajectòria exemplar d’unhome que ha nascut, ha treballat, vis-cut i envellit servint, guarint moltagent de Sarrià i contrades: en definiti-va, un home de poble, que deixa pet-

jada. També va ressaltar les sevesinquietuds culturals de jove – “Orfeó”,“Foc Nou”- i de les tradicions catala-nes en la composició de sardanes; aju-dant en la consecució de les FestesMajors, ja de més gran.

La Principal de la Bisbal rubricàl’acte amb “Els segadors”.

Gràcies, Dr. Josep Garriga, pelseu exemple, felicitats pels seus centanys, la seva enteresa com a gran pro-fessional metge i la seva admirable“passió” per les sardanes.

Així acomiadàrem una esplèndidamatinal, amb el compromís adquirit -almenys personal- de seguir treballantper la sardana i la cultura popular. ■

TEMA DE PORTADA [Homenatge al Dr. Josep Garriga

Foto de grup, la família Garriga i l’equip de govern de l’Ajuntament de Sarrià de Teramb en Maties Martí. Foto: Quim Llunell.

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:17 Página 13

Page 14: Parlem de Sarrià n 71

l Dr. Garriga ha estat totala seva vida un grandefensor de la identitatcatalana, ha compost 12sardanes i ha estat el

promotor de la celebració del concursde sardanes de Sarrià de Ter mentreva participar en l’organització de laFesta Major del poble.

La colla sardanista Aires Gironinsva néixer l’any 2005 en una de les tro-bades d’amics sardanistes i anticsballadors de competició, quan la MariaÀngels Salip va llançar el repte derecuperar les colles de competició aGirona i crear una colla de veterans.Així va començar el camí de lesactuals colles del GEiEG. El Grup varecolzar des del primer moment la ini-ciativa i va donar totes les facilitats perrecuperar la secció de sardanes del’entitat. Any rere any es van anarincorporant nous dansaires, tant vete-rans com joves balladors i balladores,que també es troben identificats enl’activitat sardanista.

L’any 2009 la secció va competiramb tres colles, Aires Gironins en lacategoria de veterans del bàsic d’ho-nor, Galligans en la categoria de vete-rans del campionat territorial de Gironai la colla Magrana integrada per joves,alguns encara juvenils, que han compe-

tit en la categoria degrans del campionatterritorial de Girona.La temporada de l’any2010 s’ha iniciat ambles mateixes colles inoves incorporacionsde balladors i ballado-res.

La colla AiresGironins ha desenvo-lupat tot un seguit depunts lliures, evolu-cionant d’aquestamanera la interpreta-ció de les sardanes,així com diferents

coreografies amb música de cobla,per a la presentació de la colla en elque s’anomena “galop de fantasia”dintre dels concurs de sardanes.

El fet que dos balladors de l’ac-tual colla Aires Gironins siguin deSarrià de Ter, va motivar que el mónsardanista de competició s’afegís al’homenatge al Dr. Garriga mitjançantl’actuació de la colla.

Amb coordinació amb la cobla LaPrincipal de la Bisbal i de mutu acordamb el seu director, el Sr. FrancescCassú, la colla va ballar la sardana “ElBruel de Pals” intercalant el lluïment iels punts lliures, sobre l’escenari, alcostat dels músics i amb formació de4 parelles, ja que l’espai disponible nopermetia fer-ho amb les sis parellesque integren una colla sardanista decompetició.

És molt possible que la participa-ció de la colla de competició en el tea-tre de Sarrià de Ter sigui precursora derecuperar aquesta activitat en elsactes de la Festa Major i permetirememorar cada any d’aquesta mane-ra l’homenatge al Dr. Garriga.

El Dr. Garriga, en el seu vessantpersonal, era una persona mediàtica,centre d’atenció i observat allà onanava, penso que era exemple per a

molta gent, segurament per això cui-dava molt la imatge, vestia de formaimpecable, amb vestit fosc, camisablanca i corbata a joc. Els vehicles queutilitzava eren sempre molt nets,semblaven acabats de pintar. Recordoque va anar molt temps amb un“Citroën stromberg”, de color negre iposteriorment amb un Seat 124 colorbeix, segurament dels primers que esvaren fabricar.

Com a professional, recordo queparlava poc, però buscava sempre dei-xar tranquil el malalt i els seus familiars,utilitzava un perfil de caire psicològic quecombinava amb el llenguatge mèdicsegons el diagnòstic fet al malalt. Perso-nalment, vaig patir una hepatitis aproxi-madament als 8-9 anys i durant dosmesos el Dr. Garriga va venir cada tardaa visitar-me i posar-me dues injeccions,penso que és un exemple significatiu dela seva dedicació als malalts.

Pel que fa als concursos de sar-danes, en aquella època es feien a laplaça de l’Obra, que quedava plena avessar, era un concurs lluït, amb mol-tes colles de tot Catalunya. En un d’a-quests concursos, concretament el del’any 1972, vaig conèixer unes boni-ques balladores de la colla Girona i vaser el motiu per entrar a formar-nepart i iniciar la meva activitat dins elmón de la competició sardanista.

Recordo que un dels primers anys,després de cobrir la pista del club dehandbol N. Sra. De Montserrat, ja ano-menat “Unió Esportiva Sarrià”, el dia delconcurs va ploure amb molta intensitat iel concurs es va celebrar dins la pistacoberta. Crec que va ser un fet excep-cional ja que aquest espai no s’ha utilit-zat gaire bé mai per altres usos que nosiguin estrictament els esportius. Bé,doncs, en aquell concurs la nostra colla,la colla Girona, va treure la revessa i emva tocar a mi repartir-la correctament, nocal afegir que va ser motiu d’alegriaespecial fer-ho en el meu poble. ■

Jordi Trull

LA COLLA AIRES GIRONINSEN L’HOMENATGE AL DR. GARRIGA

TEMA DE PORTADA [Homenatge al Dr. Josep Garriga

14_pDS

La colla Aires gironins ens va oferir una exhibició de sardanesde la competició. Foto: Quim Llunell.

E

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:17 Página 14

Page 15: Parlem de Sarrià n 71

DS_15p

l principal objectiu queens vam marcar a l’ho-ra de planificar el pro-jecte de la nova roton-da a la Via Augusta, va

ser la seguretat. No cal que expliquicom, des que es va crear aquesta cruï-lla, s’havia convertit en un punt negrede la nostra circulació. Els accidentseren una constant. Calia evitar, doncs,el perill. Aquest objectiu ha estat clara-ment assolit. Les rotondes són, ja deper si, una solució que habitualmentmillora la seguretat però a més, enaquest cas, el projecte ens ha permèsampliar la lluminositat d’aquest sectori fer els dos passos elevats, cosa queno només ha contribuït a reduir la peri-llositat per als vehicles, sinó tambéper als vianants. El conjunt és méssegur, cosa que facilita també les con-nexions amb dos espais públics: elPavelló Municipal i l’Església de Sarriàde Baix.

L’altra fita que ens vam imposarva ser la de millorar la mobilitat. Estractava també de plantejar una mésadequada distribució del trànsit, en unlloc clau per la circulació de tot el sec-tor de Sarrià de Baix i, fins i tot, de foradel municipi. I això no era senzill per-què les dificultats prèvies són clares.No únicament perquè la Via Augustaconnecta l’avinguda de França amb la

C-66 (per tant, trànsit interurbà), sinóperquè mai es senzill adaptar unanova urbanització a una zona ja conso-lidada. Tot i això, però, la millora de lamobilitat també s’ha acomplert. El noudisseny permet connectar d’unamanera nova però adequada (i consen-suada amb els tècnics de carreteres)els carrers Lloses i Firal amb ViaAugusta. Especialment pel que fa aaquest darrer, on la solució finalmentadoptada permet mantenir-lo com avial de doble sentit.

Aquests dos, seguretat i trànsit,eren els dos grans elements a tenir encompte. Però no eren els únics, ja quela rotonda i els carrers adjacents quehi connecten eren una manera de dig-nificar aquesta entrada al poble. És adir, era una oportunitat per començar aurbanitzar d’una manera més propíciatot aquest espai. En aquest sentitencara falta. Cal fer més a l’entorn. Defet, a la mateixa Via Augusta quedaencara tot un espai que va de rotondaa rotonda per urbanitzar amb els ele-ments mínims que hi falten (vorera,lluminària i clavegueram) per, poc apoc, consolidar-ho com un carrer mésdel municipi. Aquest element, igualque l’enjardinament de la rotonda,resta pendent i caldrà fer-lo més enda-vant. En qualsevol cas, les obres fetesen aquest àmbit han permès progres-sar en el seu desenvolupament urba-nístic. Sobretot si a les obres fetes hisumem les que s’han fet també alCementiri Municipal i també, en un

futur immediat, les inversions en laxarxa d’enllumenat públic en aquestadarrera part del carrer Firal. Hem fetun pas important per “municipalitzar”un tram de carretera que fins ara eramés aviat de pas (de trànsit extern) iara ja és més un carrer.

Amb la inversió feta a través delFEIL 2009, hem avançat. Però restenper determinar elements bàsics. Prin-cipalment pel que respecta a la conne-xió del carrer Francesc Cambó amb laVia Augusta. Per coherència amb lacerca de seguretat, aquest carrer no

podia continuar “punxant” al costat dela rotonda. De moment, el planteja-ment actual és provisional però calbuscar un resolució que permetigarantir l’entrada i sortida de tots elsvehicles d’una manera apropiada. Hiestem treballant conjuntament ambels tècnics de carreteres del Ministeride Foment (que és encara titular deltram) per trobar una solució que per-meti ordenar aquesta zona amb lavoluntat de fer-ho des d’un perspecti-va municipal i no de carretera de l’es-tat. En els propers mesos anirem per-filant el dibuix per aquest àmbit,seguint amb els mateixos criteris queens han guiat en aquesta obra: segu-retat, millor mobilitat i dignificacióurbana. ■

LA NOVA ROTONDA A VIA AUGUSTARoger Torrent i RamióAlcalde de Sarrià de Ter

E

AJUNTAMENT [La nova rotonda a via Agusta

Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:17 Página 15

Page 16: Parlem de Sarrià n 71

l mercat demarxants deSarrià de Terno és unespai comer-

cial de segona. Amb aques-ta asseveració, des de l’àreade Desenvolupament Localvolem destacar la importàn-cia del potencial econòmicque suposa per a un munici-pi comptar amb un mercatde marxants consolidat i dequalitat com ho és el nostre.

Amb una quarantenade parades, s’ofereix unaoferta diversificada i com-plementària a la que es pottrobar en el comerç seden-tari del poble i que en capcas suposa una competèn-cia, ans al contrari, la sumade les dues tipologiescomercials dóna com aresultat un municipi compe-titiu comercialment i pol d’atraccióimportant per l’entorn més proper,sobretot Sant Julià de Ramis i PontMajor, tal i com ja es va demostrar enl’estudi realitzat fa dos anys.

Ara bé, tant els marxants com elmateix ajuntament som conscientsque la gestió del mercat no estàexempta de dificultats. Pel que fa alspropietaris d’un lloc habitual de parada,han de fer front com tot empresari a unseguit de despeses de gestió i mante-niment de negoci, comptar amb un riscdiari condicionat a la meteorologia isovint es troben amb un tipus de com-petència deslleial pel que fa a altresparadistes que no només no estan al’alçada pel que fa a la qualitat de trac-te, preus i productes, sinó que a mésmalmeten la imatge general de la restade marxants. I per si tot això no fosprou handicap, a més han de lidiar amb

diversitat d’ordenances, mètodes, ubi-cacions i procediments elaborats perdiversitats d’ajuntaments, des d’uncol·lectiu que sovint està poc cohesio-nat i que en el seu si hi ha tantes diver-gències com opinions.

Com a ajuntament, la gestió delmercat tampoc resta al marge de difi-cultats. S’han d’equilibrar i donar res-posta a interessos contraposats en lamanera, malgrat que en el fons com-parteixin l’objectiu final de dotar elmunicipi de serveis adequats i de qua-litat per als sarrianencs. Em refereixoconcretament als interessos dels mar-xants, dels comerciants, dels veïnsque viuen a la zona de mercat i a laresta de veïns del poble.

Una activitat econòmica d’aquesttipus implica la mobilització i coordina-ció de gairebé totes la àrees munici-pals, per exemple a nivell administra-tiu (permisos, revisions, sancions,,,),

urbanístic i de via pública en el dissenydel lloc on s’ubica el mercat, de ser-veis com ara la recollida dels residus,control policial, servei de brigada, demobilitat pels canvis de circulació devehicles particulars i transport públic,etc. amb les afectacions més o menyspositives que tenen per a la resta desarrianencs totes i cadascuna d’a-questes peces. Per altra banda, totsplegats hem de tenir plena conscièn-cia que si bé els reptes són compar-tits, les opcions per fer-hi front tambéhan de ser comunes, dialogades icorresponsabilitzades.

El mercat de Sarrià és un mercatamb història, amb solera i amb mar-xants de nivell, ara bé, no n’hi ha prou.Sarrià, els sarrianencs i els mateixosmarxants necessiten anar més enllàper tal de garantir un futur sòlid des deles accions i les estratègies presents.En aquest sentit, enguany el mercat

EL MERCAT DE SARRIÀ AFRONTA ELS NOUS REPTES DE FUTUREsther Ferrero i BoshAgent de Desenvolupament Local

E

AJUNTAMENT [El mercat de Sarrià de Ter

16_pDS

El mercat de marxants se celebra cada dimecres al matí al carrer Major. Foto: Esther Ferrero.

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:17 Página 16

Page 17: Parlem de Sarrià n 71

de Sarrià tornarà a tenir un canvi d’ubi-cació. Aquest canvi respon al compro-mís de tornar a situar el mercat en elseu lloc original, quan s’iniciï la segonafase de remodelació del carrer Major. I

per fer-ho, a més d’estudiar detallada-ment on i com s’ubiquen les parades,es comptarà amb l’opinió dels matei-xos marxants i dels veïns directamentimplicats. Aquest fet ha de ser unrevulsiu per fer les coses ben fetes desd’un inici, ha de suposar una reactiva-ció econòmica del mercat i el seuentorn, ha de ser el repte que el conso-lidi com a model de gestió per a la resta

de mercats, i evidentment ha de signi-ficar un abans i un després del mercatde Sarrià tal i com el coneixem.

Per fer-ho possible, comptemamb els resultats de l’estudi elaboratfa dos anys i que dóna eines d’anàlisi ireflexió sobre l’equilibri en l’ofertacomercial que ha de tenir el mercat, laincentivació dels propietaris de lesparades perquè facin del seu lloc devenda un punt atractiu de compra.També està funcionant una petitacomissió de treball formada per mar-xants escollits entre totes les paradesamb plaça fixa, i ja s’ha portat a termeper primera vegada alguna acció depromoció comercial de forma conjun-ta, com la Panera de Nadal, i s’incen-tiva la fidelització dels marxants mit-jançant reducció de la taxa anual a par-tir d’un percentatge d’assistència,entre d’altres.

Cap d’aquestes coses no és niserà possible sense la complicitat detots els agents implicats en aquestcanvi, que si bé el procés pot venirliderat per l’Àrea de DesenvolupamentLocal, ha de comptar amb la implica-ció de la resta d’àrees municipals, elsmarxants, els veïns del carrer Major ide tots els sarrianencs. ■

AJUNTAMENT [El mercat de Sarrià de Ter

pDS_17

Els marxants amb la bústia del sorteig de lapanera de Nadal.

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:17 Página 17

Page 18: Parlem de Sarrià n 71

AJUNTAMENT [Progrés en temps de crisi

DSp18_

ovint sentim tota menade comentaris sobre lasituació i els efectes dela crisi, alguns absoluta-ment pessimistes, però

d’altres esperançadorament optimis-tes. Ni els uns ni els altres, si estanfonamentats, són mereixedors de críti-ques. Sóc de l’opinió que la crisi és unarealitat que gairebé tots sentim, peròque cal sobreposar-se al pessimismeper aprofitar les oportunitats que ofe-reix qualsevol situació econòmica.

Per descomptat i ja se n’ha parlataltres vegades, també en els ajunta-ments se senten aquestes pressionseconòmiques que provoca la situacióde forta crisi economicofinancera queestem patint. Així doncs, el que cal ésno llençar la tovallola i fer córrer la ima-ginació per no col·lapsar el desenvolu-pament del municipi.

En aquest sentit, cal esmentarunes quantes actuacions que s’hanemprès des de l’Ajuntament de Sarriàde Ter i que responen a aquestavoluntat d’evolució i progrés delnostre poble:

ENSENYAMENT

Estem plenament convençutsque l’educació en el seu sentitmés ampli d’aprenentatge i deformació com a persona, és laclau de l’èxit de l’esdevenidorde la nostra societat. És per aixòque l’ajuntament no escatimaesforços en proporcionar alsnostres centres d’ensenyament totsels mitjans materials i personals quanés el cas, per aconseguir la màximaqualitat del nostre ensenyament:

MILLORES A L’ESCOLA

MONTSERRAT

Aquest curs s’ha posat en marxa lanova instal·lació elèctrica que ha per-mès adaptar aquest equipament a la

nova normativa del Reglament debaixa tensió. Aquesta millora, àmplia-ment reivindicada des de feia unsquants anys i que per manca de recur-sos o dotació pressupostària no s’ha-via pogut realitzar, enguany s’ha pogutexecutar amb un cost que ratlla els60.000 euros, dels quals la Diputacióde Girona hi participa amb un 57%aproximadament. A banda de guanyaren seguretat, aquesta adequació de lainstal·lació elèctrica, també hapermès a l’escola instal·larsense problemes les pissarreselectròniques i totes les einesinformàtiques que preveu elprograma HEURA, amb la qualcosa el nostre Col·legi Mont-serrat esdevé pioner enaquest tipus d’instal·lacions.

Aquesta no és una actua-ció aïllada, sinó que forma partdel paquet de millores en l’edi-fici del CEIP Montserrat quel’Ajuntament de Sarrià de Ter

ha anat executant els tres darrersanys, la conversió de la casa del con-serge en aula, la construcció d’un nouaparcament i vial perimetral, l’adequa-ció de l’espai per a rebre els mòdulsd’ampliació, i ara, aprofitant el FonsEstatal per a l’Ocupació i la Sostenibi-litat, 2010, l’ajuntament ha donat prio-ritat a la renovació del sistema de cale-facció de l’Escola, amb un pressupostde 114.485 €, que de no haver estat

així, hauria estat difícil el finançamentd’aquesta obra tan necessària per alsnostres alumnes i ensenyants.

MILLORES A L’ESCOLA BRESSOLMUNICIPAL

És una gran satisfacció poder dir queel nostre poble, amb un padró de gai-rebé 4.700 habitants, ofereix el serveide llar d’infants per a tots els veïns del

municipi, sense que, avui per avui,quedi cap infant entre zero i tres anysque ho desitgi i ho hagi sol·licitatdegudament, sense plaça a l’escolabressol, tot i no ser un ensenyamentobligatori. Això, que ho valorem rela-tivament, potser perquè ho tenim, ésimportant apreciar-ho en la seva justamesura, sabent que l’ajuntament faun gran esforç per mantenir-ho ofe-rint una plaça per cada infant amb

una qualitat poc habitual en el nostreentorn. Des de tres anys ençà, s’haeliminat la llista d’espera ampliant lacapacitat sense que cap infant quedisense plaça, s’han millorat lesinstal·lacions amb ampliació d’aparellsd’aire condicionat, tot i que cal reco-nèixer que encara n’hi manquen, s’haadequat el pati amb la col·locació deporxos (amb el doble efected’ombrel·la i aixopluc) i sobretot, per

PROGRÉS EN TEMPS DE CRISILluís Aymerich ViñalsPrimer Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Portaveu del grup municipal de CiU

S

Nous porxos a l’escola bressol Confetti. Fotos: Lluís Aymerich

Aparcament ordenat dels autobusos a l’escola Montserrat.

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:17 Página 18

Page 19: Parlem de Sarrià n 71

DS_19p

AJUNTAMENT [Progrés en temps de crisi

mantenir la qualitat, que des de sem-pre ens hem proposat, s’ha hagutd’ampliar el personal docent i nodocent, i així poder mantenir en el seupunt més àlgid la ratio professor-alum-ne per aconseguir un tracte personalit-zat amb els nostres infants, tant en leshores lectives com en les d’esbarjo,de menjador o de migdiada. Per des-comptat que, independentment delsesforços que el consistori hi dedica,cal fer una menció especial a la granprofessionalitat de les nostres educa-dores i la gran estimació que aboquenals nostres infants.

SOLUCIÓ DEFINITIVA AL’ENCREUAMENT DE LA VIA AUGUSTA

Feia ja molts anys que alguns reivindi-càvem una solució definitiva a l’en-creuament de la Via Augusta amb elcarrer de les Lloses i el Firal i final-ment ha deixat de ser una llunyanaesperança per passar a ser una realitatviscuda i així haurem eliminat definiti-vament aquell punt negre de tantsaccidents de circulació soferts peramics, amigues i familiars. Algú potfer el comentari de si tocava o no a l’a-juntament executar aquesta obra,però el que ningú discuteix és que eraabsolutament necessària i que s’haviade realitzar sense demora. Els qued’alguna manera l’han sofert, de mésa prop o més lluny, no s’aturaven apreguntar a qui corresponia efectuar lainversió, sinó en veure quan les admi-nistracions es posaran d’acord persolucionar aquest problema que elssarrianencs i sarrianenques hem depatir cada dia. Aquesta era la deman-da de tots els veïns i veïnes de Sarriài davant la passivitat de les altresadministracions, l’ajuntament vapoder aprofitar els Fons Estatals d’In-versió Local per eliminar aquest greuproblema que ens afectava a tots.

CENTRE DE VISITANTS DEL GIRONÈS

En èpoques passades en les quals laconstrucció immobiliària proporciona-va quantiosos ingressos als ajunta-ments, i la possibilitat d’acords i con-

venis amb les immobiliàries, solia pas-sar que alguns governs locals, a costade sobrecarregar la densitat de pobla-ció, s’enlluernaven per aquests ingres-sos i per cessions d’espais construïtsa canvi del percentatge d’aprofitamenta què ja hi tenen dret per llei, sensepensar en si els pressupostos munici-pals permetrien o no desenvoluparaquesta cessió d’espais i sense comp-tar que aquests ingressos consideratsordinaris, algun dia podien deixar d’e-xistir (com en realitat ha succeït).

Sigui com sigui, el cas és queSarrià de Ter disposa d’un bon espaiper ubicar-hi uns serveis públics debiblioteca i auditori i que l’ajuntament,malgrat les dificultats econòmiquesactuals, ha assumit com a prioritaris.Essent evident que per a la creació oampliació de determinats serveispúblics municipals cal sempre comp-tar amb el finançament d’altres admi-nistracions, en el nostre cas calia bus-car formes imaginatives per dur aterme el desenvolupament de l’espaide què a Sarrià disposem en el sectorCobega de l’avinguda de França. Jas’està treballant en la primera fase dela biblioteca i l’auditori, la qual ha dequedar acabada dins d’aquest anyamb el cofinançament de la Generali-tat de Catalunya a través del Pla Únicd’Obres i Serveis. Pel que fa a l’espairestant, calia cercar solucions i conei-xedors de la necessitat del ConsellComarcal del Gironès, es va albirar lapossibilitat d’oferir aquest espai per ala ubicació del Centre de Visitants delGironès dins del context del projectede Camins i Oficis del Gironès, ofertaque fou acceptada per part del ConsellComarcal en sessió plenària del dia16 de desembre de 2009.

El Conveni que hom signa amb elConsell Comarcal consisteix en la ces-sió temporal d’aquest espai amb unasuperfície aproximada de mil metresquadrats, per a la construcció, ambfinançament zero per part de l’Ajunta-ment de Sarrià de Ter, d’un equipa-ment que tindrà per objecte la dina-mització del turisme al territori i donarvalor als recursos turístics existents,mitjançant l’aprofitament de l’espai:• en la recepció de visitants i presen-tació i interpretació de la comarca a

partir dels oficis i tradicions culturals.• en la venda i distribució de produc-tes naturals i artesanals. • en central de reserves de l’oferta defires, museus, rutes i altres serveis, apartir de la creació d’una petita agèn-cia de viatges. • en la promoció de la gastronomia il’oci de la zona.• en l’exhibició de les obres i treballsd’artistes locals en zones de musealit-zació, exposició permanent i exposi-cions temporals, i • en espais polivalents per tallers i altresactivitats divulgatives o formatives.

No cal dir que en tots aquestsespais hi serà àmpliament representa-da la societat, el patrimoni i tradiciósarrianenca, amb la qual cosa s’aconse-guirà utilitzar aquest equipament per ala divulgació universal dels nostresvalors, sense haver-hi de destinar elsfons dels veïns i veïnes de Sarrià deTer. En definitiva, una actuació feta aSarrià i per a Sarrià, amb un projecteambiciós que comporta una inversió de900.000 €, al cent per cent a càrrec d’al-tres administracions i amb la qual dis-posarem de més i millors serveis delsque utòpicament hom havia imaginat acàrrec de l’ajuntament, però en aquestcas sense cap cost per part de Sarrià.

ALTRES ACTUACIONS I MILLORES

No vull abusar d’aquest espai per ferun repàs exhaustiu de totes les actua-cions municipals, no és pas el meuobjectiu, però tampoc vull acabarsense deixar de recordar que ambl’actual govern municipal s’han acon-seguit moltes millores urbanístiquesen el carrer Joan Fusté, en el Pla de laRasa, en el Pla de l’Horta, en el Pladels Vinyers i també socials i culturals.Hem vist començar la recuperació deles restes romanes del Pla de L’Hortaque aviat podran ser mostrades en elseu propi espai en un centre adequatper a l’ocasió. Sense que sigui patri-moni exclusiu de ningú, s’han consoli-dat les jornades del Paper i la Fira delsComerciants (aquesta, amb ampliacióde l’espai), gràcies als esforços de l’e-quip tècnic municipal, als participantsa les fires i a les entitats que habitual-ment hi col·laboren. ■

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:17 Página 19

Page 20: Parlem de Sarrià n 71

DSp20_

AJUNTAMENT [Àrea serveis socials

urant el mes de desem-bre a l’edifici El Coro esvan fer diferents activi-tats. Per una banda, esva realitzar una decora-

ció d’aquest edifici amb elementsnadalencs i al mateix temps es va rea-litzar una exposició de receptes decuina nadalenca de gent de Sarrià deTer. Aquesta exposició de receptes decuina nadalenca es va poder realitzargràcies a la participació i col·laboracióde persones que habitualment partici-pen als tallers de manteniment de lamemòria que cada dimecres a la tardaes realitzen al Coro.

A més a més, durant el mes dedesembre i de gener, les persones quevenien al Coro podien endur-se un llibretd’aquestes receptes de cuina del muni-cipi. Aquest exposició encara la podeuvisitar al Coro fins al mes de febrer.

Per altra banda durant el desem-bre es va poder veure una pel·lículaamateur de gent de Sarrià de Ter

sobre el càsting del CasalRock que es va realitzar al’Auditori Ateneu de Banyo-les. El Casal Rock és unprograma de TV3 que hatingut molt èxit, tant de crí-tica com d’audiència, i delqual es vol iniciar una sego-na temporada durantaquest any. La idea delprograma és formar unanova coral d’avis i assajarfins al dia del concert, queserà cap al maig de 2010.Per participar al programatelevisiu, la persona ha deser major de 70 anys, ha detenir nocions de cant(poden format part d’unacoral o, senzillament, seraficionats a cantar o tenir facilitat pelcant) i ha d’ estar disposada a anar aBarcelona cada dilluns i cada dijousper assajar durant sis mesos aproxi-madament.

Des de l’ Oficina Munici-pal de la Gent Gran de Sarriàde Ter vam fer difusió d’a-questa activitat i vam tenir l’o-portunitat d’ acompanyar unapersona de Sarrià de Ter i adues de Celrà al càsting delprograma. D’aquella experièn-cia viscuda es va realitzar unagravació que tots vam podemcompartir a principis del mesde desembre; i aquell mateixdia vam aprofitar l’ocasió perfer un pica-pica amb els assis-tents a la trobada i per fer unaballada de sardanes a càrrecdels participants al curset delCoro.

Des d’ aquestes ratllesvolem animar a qui ho desitgia participar en els dos cursetsde sardanes que es realitzen

actualment cada dilluns icada dijous al Coro deSarrià de Ter.

Finalment, percelebrar les festes nada-lenques es va organitzarun concurs de botifarraal bar del Coro, on esvan repartir premis per a

tots els participants; i per tancar l’anyes va dur a terme un bingo de Nadal,amb força assistència de gent, on esvan rifar vuit paneres de Nadal i altresobsequis. ■

Glòria RocaPsicòloga de l’Oficina Municipal d’Atenció a la Gent Gran

ÀREA DE SERVEIS SOCIALS I GENT GRANDE SARRIÀ DE TER

Bingo a la cafeteria del Coro

ACTIVITATS DE NADAL A L’EDIFICI EL CORO

D

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:17 Página 20

Page 21: Parlem de Sarrià n 71

DS_21p

ENTITATS [4a. Fira Comercial

n any més i per quartavegada, hem celebratla Fira Comercial, lacada dia més consoli-dada Fira, feta pels

comerços del nostre municipi i dirigidaa tothom. La Fira dóna un impuls

important perquè en moments difícilscom els que ens troben, es valori laimportància que té el comerç en unmunicipi. És per això que, any rereany, la Fira s’ha convertit en una einaper a reforçar el comerç de proximitat.

Com a comerciants, hem de feresforços per aconseguir que la nostrabotiga sigui un espai interessant, con-fortable i agradable per al comprador.Cal que sapiguem trobar la combina-ció perfecta entre la imatge que des-prèn l’establiment, el producte que hioferim, la comunicació i, sobretot, l’a-tenció que prestem als nostresclients. En definitiva, hem de sabertrobar un punt d’equilibri i no deixar-nos encomanar pel pessimisme, jaque l’actitud del comerciant com aagent social actiu és fonamental.

Aquest any la fira ha tingut com anovetat la instal·lació d’una carpa de1.000 m2, destinada en la seva totali-

tat als sofàs de “Galerías del Tresi-llo”. Esperem ampliar aquesta carpaen futures edicions, amb la presènciade tots i cadascun dels establimentsde mobles de Sarrià.

L’organització d’una Fira sempreté com a objectiu la difusió, la presèn-

cia, donar-se a conèixer,fomentar la dinamització eco-nòmica, i la nostra no n’és unaexcepció. Aquesta voluntatcompartida per tots, de poten-ciar el comerç de Sarrià, és almateix temps una responsabili-tat individual de tots i cadascundels establiments del municipi.Es tracta de ser competitiu, d’o-ferir valor afegit. Ja no se’n faprou que es conegui el nostreestabliment, sinó que cal que esconegui tot allò que oferim demés i millor que la competència.Per posar-vos alguns exemples,al llarg de la Fira hem pogut

veure com alguns establiments ofe-rien quelcom més que el seu produc-te habitual, atraient al seu estant clien-tela potencial, que d’altra manera difí-cilment s’hi haurien aturat. Aquest ésel cas, entre molts d’altres, de la Far-macia Blanco, que va destinar el seuestant, en principi farmacèutic, a lavenda i degustació d’infusions, poten-ciant així un producte diferent, peròque també podem trobar en el seuestabliment. El simulador de l’autoes-cola o els cafès de la ferreteria Deco-fer són altres exemples de dinamitza-ció comercial individual que reforcen,sense cap mena de dubte, els esfor-ços col·lectius.

Com a Associació, volem tambéfelicitar tota la gent de la Ràdio Sarrià,Neus Mercader, Marc Marquès,Josep Oliveras, Jordi Paretas, la IdoiaTorrent i la Gemma Bessas per la granfeina que van fer, fent la ràdio en

directe, amb entrevistes a tothom,alegria i molta simpatia, van treballarde valent i hi van posar esforç i cor.També donar les gràcies a l’Associacióde Veïns de la Rasa pel dinar que vanorganitzar i el temps que ens van dedi-car col·laborant amb nosaltres, alsamics dels gegants, amb qui semprees pot comptar, al Gimnàs D’ARTS perles seves exhibicions esportives, atots plegats per ser gent que sap ferpoble, GRÀCIES!

Dir, també, que l’Àrea de Desen-volupament Local de l’Ajuntament deSarrià de Ter, un cop més, va donarsuport des del primer moment a la ini-ciativa de l’Associació de Comerciantsi va desplegar tots els mitjans possi-bles per millorar petits entrebancs,des de la coordinació de l’esdeveni-ment fins a la cessió del Pavelló Muni-cipal d’Esports, d’equipament logístic isuport econòmic i tècnic.

I finalment el nostre agraïmentmés important a tots els veïns i veïnesde Sarrià que ens van fer costat, parti-cipant de la seva/nostra Fira. Agraïmque valorin l’esforç fet per tots elscomerciants que hem treballat devalent per a fer-la possible i a posar elfil a l’agulla a la que serà la 5ª FiraComercial, on, com sempre, us hiesperem. ■

4a. FIRA COMERCIAL

Esther Portilla i BenitoPresidenta de l’Associació de Comerciants de Sarrià de Ter

U

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:27 Página 21

Page 22: Parlem de Sarrià n 71

a unió fa la força. I això haquedat demostrat en l’or-ganització de la revetllade Cap d’Any d’enguanya Sarrià. Un grup de gent

integrant de les diferents associacionsdel nostre poble va començar a plan-tejar fer una festa de Cap d’Any quefos econòmica per intentar reunir elmàxim de gent possible. Aquella peti-ta idea que semblava complicada, per-què en aquestes dates la paraula“econòmica” no consta en cap diccio-nari, va anar prenent forma de mica enmica. Reunions i més reunions perveure quines entitats estaven disposa-des a col·laborar-hi o, altrament dit, aposar hores i feina al servei del pobleper tal de tenir una bona revetlla percompartir amb amics, veïns i familiars.

Quan aquesta gent emprenedorava decidir tirar endavant la festa hi

havia molts dubtes. Òbviament és unadata on molta gent no surt, o que hocelebren a casa en família, hi ha gentque no ho celebra, els que tenen nensquè faran, ... Era un repte a tirar enda-vant i bàsicament s’havia d’engrescarels nostres veïns a tenir ganes de sor-tir de festa.

La recepta va ser senzilla: unarevetlla a prop de casa, en un localgran, sense problemes per aparcar-hi,amb lloc perquè els nens es poguessinmoure, amb un menú econòmic per alsadults amb un entrant, carn i peix i unde molt més econòmic i molt adequatper als nens. Hi havia postres, els raïmsde la sort, una bossa cotilló per animarla festa i ... música, que en una festa deCap d’Any no pot fallar mai per a la gentque vol gaudir de poder moure l’esque-let per fer baixar tot el menjar. Com entota festa hi havia un servei de bar on

es podia anar a pendre un refresc oalguna coseta més forta per oblidar lespenes del 2009.

En principi la idea era organitzar-ho tot i vendre tiquets per a 360 assis-tents. Per ser la primera vegada ja eraun número important i no se sabiacom respondria la gent en aquestaèpoca marcada per la crisi. Però ... sor-presa!!! La proximitat de casa, el preuatractiu (32 € els adults i 15 € els nens)i les ganes de poder sortir a ballarpodent portar tota la família en un lloctranquil i controlat van fer disparar lesprevisions. La venda de tiquets vaanar a molt bon ritme. Tothom haviad’anar a Decofer a buscar-los i això vafer que fos fàcil saber quants n’hihavia de venuts i quants en quedavenen cada moment. Molts dies abansdel termini previst de finalització devenda ja s’estaven esgotant els

CAP D’ANY 2010Les entitats de la comissió de Cap d’Any

L

22_pDS

El sopar de cap d’any va congregar a 360 persones al pavelló municipal amb ganes de passar-s’ho bé. Fotos: Comissió cap d’any.

ENTITATS [Sopar cap d’any

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:27 Página 22

Page 23: Parlem de Sarrià n 71

tiquets. Això va fer que es fes unanova línia de taules i així la capacitat vaarribar als 420 comensals. Tot i aquestaugment de places, de seguida es vaveure que vam quedar curts en lesprevisions i dies abans ja no quedaventiquets i molta gent del poble no vapoder venir.

La nit de la revetlla de Cap d’Anyva ser especial, com solen ser-ho

sempre aquestes festes. La gent moltarreglada o molt senzilla anava arribanti buscant el seu lloc entre les fileresde taules i les cadires numerades.Mentrestant, els diferents membresde les associacions es van prepararper fer de cambrers no professionalsemplatant els menjars i cridant taula

per taula per poder anar a recollir elseu sopar. El menjar va ser excel·lent,amb un entrant de pastís de peix, unprimer de cua de rap i un segon decuixa de xai. Tot acompanyat d’aigua,vi i cava per brindar pel nou any. Elsnens, per la seva banda, menjavencroquetes de pollastre i calamars a laromana i seguidament canelons. Ells,amb el menú tenien incloses una llau-

na de cola i una de taronjada. Tothomva ser molt ordenat a l’hora d’anar arecollir els seus plats i retornar-losbuits per llençar-los a les escombra-ries. Això va facilitar molt la feina delsque repartien el plats de menjar.

Les postres van consistir en undeliciós bracet de nata i seguidament

es van repartir les bosses cotilló i unacopa de plàstic amb els raïms a dins.Així ja ho teníem tot preparat per rebreel nou any. Es van omplir les copes decava i la gent va esperar impacient elso de les campanades. Per problemestècnics no es van poder seguir lescampanades en directe, però tot esta-va previst. La discomòbil les portavagravades per tal que quan arribés elmoment tothom pogués menjar (oalmenys intentar-ho) els dotze gransde raïm. Entre riures, embarbussa-ments i els que van aconseguir ferdesaparèixer els dotze grans del platva ser unànime el brindis i el desig :FELIÇ 2010 !!! Molts petons, festa ialegria entre els assistents.

Ara ja només ens quedava posarla música a tot drap i posar-nos aballar. La nit és jove! La pista ràpida-ment es va omplir de persones gransi petites amb ganes de divertir-se ipassar una molt bona estona. Els més“acomodats” prenient alguna cosetaasseguts còmodament a les sevescadires i gaudint de la festa a un altreritme. I sorprenentment alguns nenspetits que havien d’estar dormint aaquelles hores estaven ballant en elque podia ser la seva primera “nit dediscoteca”. O sigui que tothom vapassar-ho molt i molt bé.

Així, doncs, queda clar, la unió fala força i si les entitats del poble s’u-neixen per treballar totes juntes podensortir coses fantàstiques com aquestarevetlla. Ha estat un ÈXIT total. Ara janomés em queda dir: FELIÇ 2010 ATOTHOM! ■

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETSCOMUNIONS • CONVENCIONS

MMEENNÚÚ DDIIAARRII:: DDee 1133 aa 1166 hh.. ii ddeess ddee lleess 2200 hh..

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

RESTAURANT MAS NOU

ENTITATS [Sopar cap d’any

pDS_23

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:27 Página 23

Page 24: Parlem de Sarrià n 71

a recta final de l’any vamarcant la clausura de latemporada gegantera. Elsdies s’escurcen, ja s’hancelebrat la majoria de fes-

tes i els mesos de bon temps han pas-sat. Però això no vol dir que durantaquests mesos no hi hagi activitat: alcontrari! L’agenda de la nostra colla,una vegada celebrada la festa major deSarrià, ha recollit les següents cites:

VILABLAREIX(20 de setembre): una sortida de diu-menge a la tarda, sota l’amenaça de lapluja. Al final, vam poder sortir, fer lacercavila i el ball en el marc de la firade tardor d’aquest poble del Gironèsque sempre ens acull tan bé.

RIUDELLOTS DE LA SELVA(26 de setembre): sortida de dissabte a

la tarda de festa major i amb la partici-pació d’un bon nombre de colles. Cer-cavila molt animada pels carrers delpoble i ball final a la pista poliesportiva.

FIRA DEL PAPERA Sarrià. (4 d’octubre). Com en cadaedició, no fallem mai en la cercavila d’i-nauguració de la fira. En Cinto i la Maria,en Quimet i els grallers i timbalers ja for-men part del paisatge de la Fira.

GIRONA – TOTS SANTS(1 de novembre): si hi ha una trobadagegantera que és multitudinària iespectacular, aquesta és la de Fires deGirona. Aquest any se celebrava el diade Tots Sants i, per acumulació d’ac-tes, la plantada tingué lloc al parc delMigdia i la cercavila va discórrer perl’Eixample gironí. Els gegants i cap-grossos van deixar la pedra del barri

vell per ballar pels carrers del nou eixcomercial. La participació va ser moltelevada, amb colles d’arreu del país, iun èxit de seguidors i espectadors.

ASSEMBLEA (15 de novembre): en aquesta ocasióels gegants i capgrossos es queden acasa i és el moment de passar balançde la temporada. Aquest any tocavarenovació de junta, que, com sempre,està a la vostra disposició.

FIRA DEL COMERÇ A SARRIÀ(29 de novembre): és una altra activi-tat fixa a l’agenda. És un honor partici-par en la inauguració de la Fira i, ambla música i els balls, donar un ambientfestiu entre les mostres d’activitatcomercial sarrianenca. ■

Fins a la temporada 2010!

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

L

ENTITATS [Gegants a la tardor

24_pDS

GEGANTSA LA TARDOR

La colla gegantera de Sarrià de Ter fent la cercavila per l’eixamplegironí per Fires 2009. Fotos: Amics dels Gegants.

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:27 Página 24

Page 25: Parlem de Sarrià n 71

l barri de la Rasa sem-pre s’ha caracteritzatper tenir gent de totesles procedències i demolts països d’origen

diferent. I per les dates nadalenquessempre ve a passar-hi uns dies i apro-fita per fer turisme per Sarrià una per-sona molt especial. Ve dels païsosnòrdics, exactament del Pol Nord, i esdiu Pare Noel.

La tradició catalana de les datesprèvies al Nadal sempre ha estat la defer cagar el tió. Un tronc màgic al quals’alimenta els dies previs a la nit del24 de desembre i finalment a cops debastó i cantant-li una cançó ens“caga” els primers regals d’aquestesfestes. Però a aquesta nostrada festahi hem incorporat la visita d’aquestsimpàtic home vestit de vermell. Ésun home bastant gros i que no parlagaire, nomès té un simpàtic riure quefa : ho,ho,ho i que va tocant una cam-paneta per anunciar la seva arribada.Els nens ja saben que ell només portaun sac ple de caramels que va repar-tint entre tothom. I que la nit del 24 al25 de desembre , gràcies al seu tri-neu, els seus rens voladors i a lamagia d’aquests dies i sobretot a lail·lusió dels més petits de les cases,reparteix regals entre els infants ques’han portat bé. Desprès ja desapareixi no el tornem a veure fins l’any queve. Són unes llargues vacancesmerescudes després de la molta feina

que ha de fer en unasola nit !!!

Enguany, l’AAVVde la Rasa ha organit-zat la visita del PareNoel o Santa Claus alnostre poble. Durantels dies previs a Nadalva visitar alguns delsdiferents barris queformen part de Sarrià.La seva vinguda sem-pre omple d’alegriaels carrers i ell va ferdringant la campanaque porta i va repartintcaramels entre totsels qui va trobant pelcarrer, dins de les boti-gues, ... Potser notothom ha coinciditamb ell en algun moment, però elsque sí ho han fet se’ls dibuixa un som-riure a la cara. Els nens sempre estancontents de rebre llaminadures peròals adults també ens agraden. No enshem d’enganyar que aquest entranya-ble personatge només ens visita uncop a l’any i trobar-lo pel carrer ésespecial per a tots nosaltres. Tots pen-sem qui és aquest enigmàtic perso-natge que només veiem un cop a l’anyi que no parla ? La resposta ens ladonen fàcilment els nens : és el PareNoel!

Aprofitant que els veïns del Pla del’Horta fan cagar un tió molt espectacu-

lar i abans de finalitzar la festa, el PareNoel va voler visitar aquell barri. Així vasaludar i repartir caramels entre tots elsassistents a la magnífica festa i veureel seu company de feina per aquestesdates, el tió, amb qui comparteix l’ale-gria de repartir joguines entre els méspetits de la casa i fer feliç a tothom dinsles tradicionals festes nadalenques.

Així doncs, esperem que l’anyque ve torni a venir aquest foraster tanfamós al nostre poble. On sempre ésrebut amb els braços oberts i esperatamb afecte per part de tots els habi-tants de Sarrià. Gràcies Pare Noel ifins l’any que ve! ■

EL POL NORDAssossiació de Veïns La Rasa

E

ENTITATS [El Pol Nord

pDS_25

El Pare Noel va passejar-se amb total impunitat per la Rasa,oferint caramels a la mainada. Foto: AAVV La Rasa.

florsEmília Cristina

A Sarrià des de 1970Gràcies per la seva confiança

Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:27 Página 25

Page 26: Parlem de Sarrià n 71

l proppassat19 de desem-bre de 2009,el Tió de Nadalde Sarrià de

Ter va visitar el barri del Plade l’Horta.

Tan bon punt el vamanar a veure ens va informarque tenia la panxa ben plena,a rebentar, i que esperavaamb entusiasme que vin-gués tota la mainada deSarrià de Ter a visitar-lo. Vamfer córrer la notícia i els nensi nenes de Sarrià van anar aveure’l acompanyats de pares, mares,ties, oncles, ties, avis i àvies; tot unconjunt d’amics i amigues del simbòlici màgic amic que a les nostres llarsdóna el tret de sortida a un Nadal queés ple d’amistat, germanor i xerinola.És clar que, enguany, a les nostres con-trades s’ha aplegat tothom entorn delssímbols i actes que ens mostren l’es-perit nadalenc i estenen aquest senti-ment a totes les llars sarrianenques.

Hi havia una gran expectativa peranar a veure com el Gran Tió del Pla del’Horta somreia i oferia a tots els nensi nenes aquells regals que tenia a laseva immensa panxa que s’havia anatbotint amb el menjar que li havíemdonat durant les darreres setmanes(mandarines, plàtans, pastissos, dol-ços, magdalenes, iogurts.. ). El nostreamic deixava el plat ben net, no trobà-vem cap engruna, era conscient quecom més mengés, més regals portariaa tots els infants que l’esperaven. ElTió és un gran amic dels nens i nenesde Sarrià de Ter i sap que tothom sel’estima d’allò més, sense parangó.

A primera hora de la tarda vacomençar a arribar mainada per con-templar la seva cara ben rodona i ama-ble, i fins i tot algun infant se li va apro-par per oferir-li les més sinceres i fer-vents abraçades com a mostra d’amis-tat i d’amor. Aquest símbol del Nadal

representava per alguns nens i nenesla porta d’entrada i la total immersió ala màgia d’aquestes dates que servei-xen per reunir i acollir les persones iper acomiadar un any i encetar-ne unde nou que es mostra ple de desitjos ide bons propòsits.

Ara sí, tenim tota la mainada pre-parada per donar la volta a l’i-lla del famós segon bloc dela barriada del Pla de l’Horta.Pots veure en els ulls, elsgestos, les paraules i totl’ambient que es crea, que elguirigall es transforma enuna única i exclusiva veu queva dirigida al Gran Tió; unapregària perquè cagui a cadanen un regal. Una mostra dela magnificència que ensporta als més petits a con-vertit el Nadal en un momentde màgia, d’il·lusió, de pas-sió, d’un sentiment íntegrede germanor que dónaaquest significat únic i exclu-siu que només es pot acon-seguir amb la recepta tanben cuinada, i coneguda pertothom, que és l’amor i l’a-mistat.

Tot seguit van comen-çar a pujar tots els nens inenes a cantar la cançó delTió, una salutació cordial que

el Tió, un senyor amb undelit de generositatimmens, l’emplenavad’orgull i que correspo-nia amb un regal per acada infant. Conformeanava passant tota lamainada, el Tió va podercomprovar que tothomtenia ben apresa la sevacançó i la cantaven benalt perquè conegués lesseves veus i que escol-tés amb claredat quel’havien anat a visitar,com cada any. Ara bé,

també hi havia menudets i menudetesque era la primera vegada que l’ana-ven a visitar. De ben segur que aquestany tornaran a saludar-lo i cantar-li laseva coneguda cançó. ■

TIÓ DEL PLA DE L’HORTAAssociació de veïns del Pla de l’Horta

E

Fotos: Agustín Jaime

ENTITATS [Tió del Pla de l’Horta

26_pDS

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 26

Page 27: Parlem de Sarrià n 71

embla ser que fa mesos la paraula deci-dir s’ha posat de moda. Els mitjans decomunicació, els polítics, els ciutadans,sembla ser que ara tothom estàimpregnat d’aquest concepte tan sen-

zill com és el de donar una solució o judici definitiusobre un tema. Però és que no només sentim a par-lar de decidir, sinó de decidir la determinació de volerser o no una Catalunyaindependent.

I què vol dir unaCatalunya indepen-dent? Vol dir una Cata-lunya que tingui ungovern propi per perse-guir el seu desenvolu-pament econòmic,social i cultural i estruc-turar-se lliurement,sense ingerènciesexternes i d’acord ambel principi d’igualtat.

Com que Arenysde Munt va iniciar unaonada de referèndumsper demanar als poblessi volien o no volien unaCatalunya que continués formant part d’Espanya, idesprés que altres pobles seguissin els mateixospassos per donar dret d’opinió als ciutadans, Sarriàde Ter ha considerat que els sarrianencs i sarrianen-ques no són menys i també se’ls ha de concediraquest dret a decidir.

És per aquest motiu que a Sarrià, després quel’ajuntament aprovés una moció de suport a les con-sultes, s’ha format un grup de ciutadans i ciutadanesamb la bona voluntat de fer possible una jornada ontots els sarrianencs i sarrianenques puguin expres-sar-se i dir la seva davant la polèmica situació si Cata-lunya ha de ser o no independent. L’objectiu d’a-questa comissió cívica, Sarrià Decideix! és el defomentar la participació essent neutrals i aconseguirque tots i totes anem a votar, un SÍ o un NO, a laconsulta popular prevista el dia 25 d’abril. Amb aixòcal afegir el suport i adhesions de les diverses enti-tats del poble i de persones individuals que fan queaquest mecanisme de participació ciutadana tiriendavant.

Comissio cívica Sarrià de Ter Decideix!

S

ENTITATS [Sarrià decideix

pDS_27

TU DECIDEIXES! SARRIÀ DECIDEIX!

I alguns us preguntareu,cal anar a votar?, servirà d’algu-na cosa? I tant que cal anar avotar! I tant que servirà! Servi-rà perquè tothom sàpiga quesom aquí, que som un pobleque volem formar part de lesdecisions que es prenguin enaquest país, que som ciutadansque ens interessa on van aparar els impostos que paguemi que potser ens agradariarebre més perquè tambépaguem més que la resta, queens interessa saber si el siste-ma d’immigració que hi ha ésel millor o creiem que es podriamillorar, si les beques quereben els nostres fills són sufi-cients o se’n beneficien mésaltres comunitats autònomes,

en definitiva que somsarrianencs i sarria-nenques que ensimporta el nostrepaís, el que decidei-xen els nostres repre-sentants polítics i totel que això ens impli-ca en les nostresvides. Volem tenir eldret de decidir sivolem una Catalunyasense Espanya o que

ja ens està bé com estem. Tansols per això, val la pena anar avotar. Volem que Catalunya,Espanya i Europa sàpiguen quesom aquí i només exercint eldret a vot en farem ressò.

L’èxit del Decidir a Sarriànomés rau en nosaltres. Un criten silenci és la major força quepot tenir un poble i ara entenim l’oportunitat davant unaconsulta que només depèn dela bona voluntat, participació icol·laboració de tots els sarria-nencs i sarrianenques. Elsveïns i veïnes hem de ser laclau de l’èxit i aconseguir quela resta de pobles vegin que aSarrià de Ter tothom diu la sevai ningú no ens fa callar ■

Marc Marquès va fer la presentació de la Plataforma Sarrià decideix.Fotos: Jordi Paretas.

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 27

Page 28: Parlem de Sarrià n 71

uan l’equip de governde Sarrià va decidir cediral Consell Comarcal elsterrenys (2.641m2) perfer la Deixalleria Comar-

cal per 50 anys, nosaltres no ens hivam oposar en absolut. Estàvem, lla-vors, a l’oposició i sense cap voluntatde fer demagògia (ans al contrari) vamrecolzar la decisió. Aquells terrenyshaurien pogut servir per infinitat decoses (per exemple, el viver d’empre-ses que ara surt a debat), però vamentendre l’oportunitat. Sarrià de Tertenia un equipament més.

Aquesta decisió es va prendre lapassada legislatura. I no va ser l’únicavegada que es va parlar de cessions.L’equip de govern també va proposarcedir els 2.000 m2 de la zona d’equi-paments del Pla de Vinyers per fer-hiun centre assistencial d’una fundació

privada. Finalment, aquesta opció noes va dur a terme, tot i que l’equip degovern la defensava. Es tractava,també, d’una cessió per cinquantaanys (el màxim que permet la llei).

En definitiva, la cessió deterrenys i equipaments a altres admi-nistracions (o fins i tot privats, comvolia fer l’anterior equip de govern)forma part de les fórmules de què dis-posa un ajuntament per aconseguirserveis, inversions i oportunitats per alseu poble. Els beneficis poden seramplis, des de la inversió directa a lacreació d’ocupació. De la generació deriquesa a la consolidació d’una imatge.

Això és el que assolirem amb elCentre d’Acollida de Visitants del Giro-nès. Un equipament que hem aconse-guit per a Sarrià de Ter davant d’altrespropostes perquè hem sabut oferir unbon emplaçament. S’ubicarà a Cobe-

ga, en un espai entre l’avinguda deFrança i el carrer Sant Jordi al costat dela nova Biblioteca Municipal i de l’Audi-tori. Allà hi cedim uns 1.000 m2 de sos-tre, és a dir, uns 500 de superfície (4vegades menys del que es va cedir pera la Deixalleria). La cessió serà per 20anys (s’ha escrit que seria per 99 anys oper sempre), mentre la que es va ferper la Deixalleria era, com hem dit, percinc dècades. Amb tot, aconseguiremuna inversió de més d’1.000.000 d’eu-ros, uns diners de què nosaltres, avui,no disposem i que pagaran integramentla Unió Europea (la primera vegada queinverteix a Sarrià) i el Consell Comarcal.L’ajuntament no haurà d’aportar directa-ment cap euro per aquest concepte. Iés clar que en temps de crisi econòmi-ca no ens podem permetre el luxe dedeixar perdre injeccions de diners vin-guts d’altres administracions.

EL CENTRE D’ACOLLIDA DE VISITANTSDEL GIRONÈS

Roger Torrent i RamióAlcalde de Sarrià de Ter

QUNA INVERSIÓ PER AL POBLE, UN NOU EQUIPAMENT PER SARRIÀ

OPINIÓ [Centre d’acollida de visitants del Gironés

28_pDS

Pancarta a l’espai municipal on es preveu la construcció del Centre de Visitants del Gironès. Foto: Roger Torrent

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 28

Page 29: Parlem de Sarrià n 71

En definitiva, el Centre d’Acollidade Visitants del Gironès compleix elque s’espera de qualsevol cessió. Estracta d’un equipament que ens posaal mapa: Sarrià de Ter serà porta d’en-trada per a qualsevol turista a la nostracomarca. Sarrià de Ter serà referència.Abans, el nostre poble era conegutper altres coses no tan positives, araho serem des d’un punt de vista turis-ticocomercial. Amb aquesta mesura,doncs, contribuïm també a consolidarun canvi en el model econòmic i, pertant, a generar activitat econòmicanova a casa nostra.

Serà un espai on la història delnostre municipi i la nostra comarca espromourà conjuntament amb el paquetturístic del nostre entorn. On es difon-drà l’oferta gastronòmica i artesanal delGironès. Des d’on es derivaran tots elsitineraris i activitats lúdiques del públicque arribi, des d’on es podrà explicar elnostre patrimoni i on el sector hoteler,de la restauració i cultural tindrà un apa-rador. És per això que el Centre de Visi-tants crearà riquesa. No només pel pro-jecte en si, dinamitzant el sector turís-tic, sinó per les dinàmiques positivesque crearà al seu voltant. No en va, espreveu que hi passin més de 30.000visitants a l’any. Amb tot el que aixòcomporta no només de prestigi, sinó,també ho hem esmentat, d’activitat alseu voltant.

I és cert que els sarrianencs no hianirem cada dia. Potser ni tan sols unavegada a la vida. És veritat que no seràun equipament d’ús freqüent delsveïns. Però quants sarrianencs faranservir directament la Facultat de Medi-cina? I oi que a ningú se li acut discu-tir els beneficis que comporta el Cam-

pus de la Salut? Doncs amb el Centrede Visitants passa el mateix.

Aquest no és el debat. Això esevident. Perquè és clar que la riquesaque ens aporta el Centre va més enllà.El que estem buscant és que vinguigent de fora. O no és el que es prete-nia també quan s’imaginava unmuseu? Quin sentit tindria aleshorespreveure un equipament d’aquesttipus sinó era atreure forans? Atreureturistes? Perquè suposo que no espretenia que 30.000 sarrianencs (perposar les xifres del Centre) visitessin“el seu” museu cada any. Es parlatambé d’Arxiu Històric: una eina inte-ressantíssima (i ho dic jo, que sóc delsque he utilitzat el de Sant Josep aGirona, on es va decidir portar elsdocuments històrics de Sarrià de Ter),però que tampoc és un equipamentde masses. En fi, és obvi que és mésfàcil que sigui el Centre de Visitantsque ens aporti aquests visitants a casanostra. I tot sense renunciar a cappossibilitat.

I és que tindrem el Centre deVisitants però volem anar més enllà.Volem difondre el nostre patrimoni,però fer-ho bé. Aquest és el model: sivolem museus, siguem ambiciosos.No podem parlar de vestigis arqueolò-gics, de patrimoni paperer i de llegatartístic barrejats. Quin mèrit té unespai sense un discurs museístic clar idefinit? Quants museus de pobleconeixem que no tenen més interèsque el que puguin generar els seuspropis conciutadans? En aquest sen-tit, només serem atractius si somúnics. Si som potents.

Aquesta és la voluntat que ens hamogut aquesta legislatura, quan hem

iniciat les excavacions de la Vil·la Roma-na al Pla de l’Horta i ja estem treballantconjuntament amb la Diputació de Giro-na i la Universitat en un Centre d’Inter-pretació de la Vil·la Romana i un museude les restes arqueològiques in situ.Com que ens ho creiem, treballem per-què el nostre passat romà tingui el lloc ila repercussió que es mereix. Aquest ésel camí. I el mateix passa amb el patri-moni de l’Emília Xargay o la nostra tradi-ció paperera. Si el volem mostrar, fem-ho adequadament i sobretot que des-perti curiositat més enllà del nostreterme municipal. Perquè si no, per quèfem museus?

Això, però, és un debat paral·lel.Ara del que hem de parlar es del Cen-tre de Visitants del Gironès. Una opor-tunitat aprofitada. Un tren que passa-va ara i que no ens podíem permetreel luxe de deixar escapar. No ho hemfet amb el Campus Universitari de laSalut i tampoc ho hem fet amb el Cen-tre de Visitants. I això ens garanteixuna manera de lligar futur i passat.Promoció econòmica i divulgació de lanostra riquesa patrimonial. Així doncs,no només es tracta, fent balanç, d’unprojecte molt positiu per a Sarrià, sinóque, a més, permet fer-lo compatibleamb totes les altres idees, reflexionso desitjos que es tinguessin.

Tots estem d’acord que aquestés un projecte interessant per a Sarriàde Ter i la cessió de l’espai és l’einanecessària per aconseguir-lo. Lamateixa eina que s’ha usat per fervenir la Universitat de Girona a Sarriài que es va fer servir per la DeixalleriaComarcal. Els ajuntaments hi som peraixò, per aconseguir inversions inte-ressants per al nostre poble. ■

OPINIÓ [Centre d’acollida de visitants del Gironés

pDS_29

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 29

Page 30: Parlem de Sarrià n 71

i res no hoimpedeix, si elpoble, si elsveïns i veïnesno ho impedei-

xen, Sarrià de Ter acollirà apartir del 2010 el Centre deVisitants del Gironès, projec-te impulsat per l’Àrea deTurisme del Consell Comarcaldel Gironès. La notícia, apa-rentment molt positiva, és, acriteri nostre, una de les pit-jors notícies d’aquest mandatmunicipal per a Sarrià de Ter,no tant pel projecte del Cen-tre de Visitants sinó per l’es-pai on es preveu que s’em-placi: al sector Cobega, a peud’autovia entre la Rasa i el Pladels Vinyers, al costat de lanova biblioteca municipal,actualment en construcció, ial mateix espai on es preveiacompletar el nou Centre Cul-tural de Sarrià de Ter quehavien de formar la novabiblioteca Emília Xargay, unauditori, una sala d’exposi-cions, una sala museu i l’arxiuhistòric.

La decisió del governmunicipal de cedir gratuïta-ment, al Consell Comarcal delGironès, 1.081 m2 per a l’em-plaçament del Centre de Visi-tants ens sembla del totinjustificada, precipitada imancada de visió, responentnomés a la immediatesa d’unprojecte, al curt termini i a lamanca de visió de futur. PelPSC cal abordar aquesta deci-sió des d’una perspectivapolítica, social i econòmica,

tenint presents aspectes dedisponibilitat de sòl i superfí-cie per a equipaments muni-cipals i econòmics, de neces-sitat presents i futures d’e-quipaments i serveis munici-pals i del balanç cost-beneficique una operació com aques-ta pot suposar i suposa perSarrià de Ter.

EL NOU CENTRE CULTU-RAL DE SARRIÀ DE TER,UN PROJECTE QUE QUE-DARÀ COIX

Al llarg de l’anterior mandates va començar a gestar, i defet es va definir, el nou Cen-tre Cultural de Sarrià de Teramb la ferma voluntat dedonar resposta a les necessi-tats presents i, sobretot futu-res, del nostre poble a nivellcultural. Amb aquesta finalitates van definir els 2.200 m2de superfície destinats aequipaments culturals per adiferents usos: el trasllat de labiblioteca Emília Xargay, mul-tiplicant per deu la sevasuperfície actual, la construc-ció d’un petit però necessariauditori, d’una sala d’exposi-cions temporals, per a com-plementar i en un futur, subs-tituir l’actual sala d’exposi-cions del Patronat, una salamuseu de caràcter perma-nent, per ubicar-hi, i d’aques-ta manera recuperar, els fonspatrimonials de l’artistasarrianenca Emília Xargay iles restes arqueològiques dela Vil·la Romana del Pla de

EL CENTRE DE VISITANTS DEL GIRONÈS,UNA CESSIÓ GRATUÏTA QUE ENS SURT MOLT CARA

S

OPINIÓ [Centre de visitants

30_pDS

Roger Casero en la xerrada informativa als veïns de Sarrià de Ter del 22 degener sobre el projecte del Centre de Visitants del Gironès. Foto: A.Vila

Per Roger Casero Gumbau. Regidor i portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter. Grup municipal del PSC de Sarrià de Ter

l’Horta, i finalment un espai per ubicar-hi el nou arxiuhistòric de Sarrià de Ter, actualment en dipòsit a Girona,i un dipòsit suplementari de fons per a la biblioteca.

Aquest era un projecte integral que donava res-posta a necessitats presents i futures del poble a nivellcultural, que millorava notablement serveis actualmentexistents, que en creava de nous i que permetia recu-perar i posar en valor el patrimoni cultural, històric iarqueològic de Sarrià de Ter. Un projecte amb una claravisió de futur projectant el Sarrià de Ter de demà. Araaquest projecte està pràcticament sentenciat, del qualtan sols se’n salven la biblioteca i l’auditori i, com a

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 30

Page 31: Parlem de Sarrià n 71

OPINIÓ [Centre de visitants

pDS_31

molt i caldrà veure-ho, la sala d’expo-sicions temporals. Hi ha projectes querequereixen temps, no només per a laseva definició, sobretot per la necessi-tat de trobar fons de finançament id’inversió per a poder-los executar. Totsembla indicar que el govern munici-pal actual té pressa, com ha demos-trat en altres actuacions, pensantnomés en el rendiment a curt termini.

UNA CESSIÓ GRATUÏTA QUE ENSSURT MOLT, MASSA, CARA: DOSMILIONS D’EUROS

A nivell econòmic aquesta decisió enssembla poc mesurada. Es cedeixengratuïtament 1.081m2 de superfícieper a equipaments públics. Una cessióno és una donació de patrimoni, noestem regalant patrimoni municipal,però sí que estem cedint, per unimportant període de temps, l’ús d’a-quest espai municipal per una altraadministració. Però no per ser unacessió, sense alienació de patrimoni,no deixa de tenir aquesta operació delgovern un elevat cost econòmic..Aquesta cessió té un preu, té un valoreconòmic que podríem aproximar enuns dos milions d'euros, tenint encompte la repercussió del solar i elcost de l’estructura ja feta; cal recor-dar que aquest equipament ja inicial-ment construït és fruït de l’aprofita-ment mig de la urbanització del sectorCobega. Per tant el govern municipalno només cedeix gratuïtament unespai, 1.081 m2 de superfície, nonomés canvia l’ús previst inicialmentper aquest espai, el govern municipalcedeix al Consell Comarcal del Giro-

nès un equipament valorat en2.000.000 d’euros, preu que no sé siSarrià de Ter, el nostre poble, si nosal-tres, els veïns i veïnes, estem dispo-sats a pagar. És evident, doncs, queaquesta decisió té una importantcàrrega econòmica. Quin retorn,també econòmic, tindrà Sarrià de Teramb aquest nou projecte?. S’ha elabo-rat prèvia a la decisió, un informe imemòria econòmica?.

EL CENTRE DE VISITANTS, UNPROJECTE RETALLAT I ERRANTQUE HA VOLTAT PEL GIRONÈS

El Centre de Visitants és un projecteelaborat pel Consell Comarcal delGironès amb la finalitat de ser finançatpel Feder (Fons Europeu de Desenvo-lupament Regional). Quan el ConsellComarcal va elaborar-lo el va dotaramb un pressupost de quatre milionsd’euros; amb aquest pressupost elConsell Comarcal primer va oferir-lo almunicipi de Sant Gregori i posterior-ment al municipi de Quart. Quan desdel Feder es va aprovar el projecteaquest va ser retallat, passant dels4.000.000 d’euros inicials a 900.000euros, és a dir, que el projecte va patiruna retallada de més de tres milionsd’euros, fent inviable el projecte aQuart.

El Consell Comarcal, davant lanecessitat de reubicar el seu retallatprojecte, va convidar els municipis dela comarca a presentar propostes pera la seva acollida; només 4 dels 27municipis van aportar propostes:Campllong, Celrà, Bescanó i Sarrià deTer. La proposta de Sarrià de Ter era,

de totes les presentades, la més avan-tatjosa, econòmicament parlant, pelConsell Comarcal del Gironès, ja queSarrià de Ter aportava un equipamentamb l’estructura ja feta per valor apro-ximat de dos milions d’euros.

D’aquesta manera el ConsellComarcal es refà de la patacada rebu-da per la retallada del projecte, perquèSarrià de Ter aportarà amb la cessiópart del valor perdut amb la reducciópressupostària del projecte. Allò queel Consell Comarcal volia obtenir ambdiners per a fer inversió, ho obtindràgratuïtament de mans de Sarrià de Teren forma d’equipament ja construït.

La jugada al Consell Comarcal, amés, li surt rodona, ja que dels900.000 euros del projecte aprovat pelFeder en rebrà 450.000 en forma desubvenció del citat fons europeu,havent de fer front, a través d’altressubvencions (ja en té pactades amb laGeneralitat) o bé amb fons propis (crè-dit i endeutament). Al final el ConsellComarcal tindrà un Centre de Visitantsa Sarrià de Ter valorat en 2.900.000euros, dels quals només haurà aportatcom a màxim 450.000 euros; l’aporta-ció de Sarrià de Ter no és només de1.081 m2, sinó que és sobretot dels2.000.000 d’euros del valor aproximatde l’equipament que es cedeix.

La sensació és que el governmunicipal de Sarrià de Ter surt al res-cat, amb aquesta cessió, del ConsellComarcal en una decisió que sensdubte també és política: qui governa aSarrià de Ter i al Consell Comarcal delGironès? De quin partit és el consellerde la Generalitat de qui depèn l’àreade Turisme?

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 31

Page 32: Parlem de Sarrià n 71

OPINIÓ [Centre de visitants

32_pDS

El grup municipal del PSC amb una pancarta reivindicativa davant del Centre Cultural Emília Xargay.

UNA DECISIÓ POLÍTICA DELGOVERN MUNICIPAL PRESAD’ESQUENES AL POBLE

La del govern municipal és una decisiópolítica equivocada, a criteri nostre, enel fons i en la forma. No es tracta detriar entre la Cultura i el Turisme; defet ambdós són, han de ser, vasoscomunicants que han de retroalimen-tar-se contínuament. Políticament, enel fons, caldria preguntar-nos: es potpermetre Sarrià de Ter perdre l’espaiprevist per als equipaments culturalsabans exposats per a ubicar-hi aquestequipament de promoció del turismedel Gironès?. Necessita més quealtres projectes Sarrià de Ter el Centrede Visitants? Sincerament, des de laperspectiva de Sarrià de Ter, pensemque si no tenim les nostres necessi-tats cobertes, no podem cobrir a unpreu tan elevat les necessitats delConsell Comarcal. Sarrià de Ter potprescindir del Centre de Visitants,però no dels equipaments culturalsprevistos inicialment.

Però l’error, a criteri nostre,també està en la forma com s’ha presaquesta decisió. El del Centre Culturalde Sarrià de Ter va ser un projecte

explicat al seu dia als veïns i veïnes iexposat i discutit en el marc del jainexistent Consell de Cultura de Sarriàde Ter, va formar part d’una maneraclara, explícita i evident als programeselectorals del 2007 de com a mínimdos dels tres grups municipals de l’a-juntament (PSC i ERC) i va ser un pro-jecte presentat a la convocatòria delPUOSC del 2007-2012 del qual s’haobtingut finançament (projecte Audi-tori i tancaments exteriors dels espaisde difusió de les arts visuals i museudotat amb 905.104,46 € i subvencionatal 2012 pel PUOSC amb 400.000 €).Malgrat aquest elevat consens, ara elgovern decideix el canvi d’ús d’unequipament i ho fa sense informar-neprèviament, ja no el nostre grup muni-cipal, tampoc entitats i veïns i veïnes.Perdem, els veïns i veïnes de Sarrià deTer, la nostra capacitat de decidir elfutur d’aquest equipament lliurant-logratuïtament al Consell Comarcal perfer-hi un projecte que Sarrià de Ter nonecessita. I més greu és encaraaquesta decisió quan es pren sense nitan sols esperar què dirà l’informeencarregat pel govern municipal al’empresa Alea pel Pla Local d’Equipa-ments Culturals (PLEC) de Sarrià de

Ter, document que ha de marcar lesnecessitats d’equipaments culturalsdel nostre poble en el futur. D’entrada,abans que es faci l’informe, ja tenimmés de 1.000 m2 hipotecats.

Des del PSC de Sarrià de Ter con-siderem que el govern municipal prenuna decisió equivocada; naturalment lanostra visió i prioritats són unes altres.Considerem que ratlla la frivolitat cedirgratuïtament 1.081 m2 definits per ausos culturals al Consell Comarcal perun projecte que, sense qüestionar-lo, acriteri nostre, no és tan prioritari per alnostre poble com ho poden ser lessales d’exposicions i museu i l’arxiuhistòric, o el què des de Sarrià de Ter iper Sarrià de Ter decidim quin ús ha detenir aquest espai. I finalment confir-mem novament, i tristament, que elgovern municipal té pressa, actua ambpressa i precipitadament, sobreposantels interessos i necessitats d’altresadministracions als de Sarrià de Ter,buscant un rèdit polític immediat, peròsense saber massa on ens vol portar,més enllà de la primavera del 2011... Elgovern ha perdut l’oportunitat de prio-ritzar Sarrià de Ter, de situar Sarrià deTer, el nostre poble, al capdavant delsseus interessos. ■

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 32

Page 33: Parlem de Sarrià n 71

ntenc que les decisionssón més encertades sis’han parlat amb altrespersones i han evitat elfet de cometre un error

que no havies previst o havies menys-tingut; entenc els pactes com a inicia-dors d’un procés de contacte, recercai aprenentatge que milloren la gestió ila presa de decisions. Dins les dificul-tats que ja comporta prendre una deci-sió n’hi ha que tenen a veure amb laidoneïtat del moment i de la sevadurabilitat.

Per tots els condicionants quecomporta arribar a un pacte és moltimportant, al meu parer, no ser massadistants amb les idees que són el fona-ment i punt de partida dels projectes;en aquest sentit, el grup municipal deConvergència i Unió ja portem gairebétres anys de discussions i pactes ambels companys d’Esquerra a nivell local i

fem una valoració positiva del temps iresultats que portem pactant; un pri-mer pas pel pacte ja va ser reconèixerque tenien el dret a gaudir de l’alcaldiaper tota la legislatura al ser guanyadorsde les eleccions; i el motiu de plantejar-nos el pacte amb ells va ser principal-ment les idees properes que tenimamb la seva forma de plantejar el poblei el tracte amb la gent.

I sobretot aquest bon entenimentés el que ajuda a superar els temps decrisi en què ens veiem immersos; queels temps canvien i a vegades vénenmaldades ja ho coneix tothom, peròcal remar en el mateix sentit i tenircoincidències de prioritats.

És important en temps de bonan-ça guardar un roc a la faixa per si espresenten dificultats i saber que ésimportant posar el teulat a una novaedificació i tancar les obertures comp-tant que la mesura que tindrà la casa

serà de bon assumir per construir-la isobretot mantenir-la; com a gestorsd’un patrimoni municipal busquem lamillor utilització i la menor càrrega pelpressupost municipal. Arribant al casdel centre de visitants, ens ha semblatcorrecte i defensable fer una cessiód’ús al consell comarcal a fi que hi ins-tal·li aquest servei comarcal i assumei-xin ells la seva gestió: tenim un equi-pament d’àmbit comarcal que ensdonarà un ressò a l’exterior i alhora noincrementem les despeses correntsdel nostre pressupost.

L’altra idea que reforça la nostrapolítica de pactes és la de donarsuport a les iniciatives populars comhan sigut per exemple la plataformaNo als vuit carrils, en la qual els dosgrups hem coincidit a donar suportdes de la seva creació; actualmenttenim un nou naixement en l’àmbit deles consultes populars amb la creació

LA POLÍTICA DELS PACTES O ELS PACTES DE LA POLÍTICAJordi Costa. Delegat de CDC

E

OPINIÓ [Política dels pactes

pDS_33

Els grups de CiU i ERC en la presentació del pacte de govern de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 33

Page 34: Parlem de Sarrià n 71

DSp34_

OPINIÓ [Política dels pactes

de la plataforma Sarrià Decideix; ente-nem des de l’agrupació local de CiUque totes les iniciatives han de comp-tar amb la nostra ajuda i possibilitat deservir-los, ja sigui amb contactes polí-tics o accés a determinades institu-cions; i en això penso que també coin-cideixen els nostres companys d’Es-querra, ja que al cap d’un temps javeus qui et trobes pel camí.

En els casos que no hi ha coinci-dència, també és veritat que ho hemsolucionat; sempre cal tenir presentque una diferència no és motiu pertrencar un pacte que volem que arribia bon port; és normal que no es coin-cideixi en tot i també ha de ser nor-mal, defensant cadascú les sevesidees, fer prevaldre la voluntat delpacte sense que això representi capderrota o victòria sobre el company; síque és possible que quan hi hagi mol-tes diferències sigui millor desfer elpacte i buscar nous companys per ferla feina sense tantes discussions per

salvar unes distàncies massa grans departida.

Arribats en aquest punt, podríemparlar de la segona part de l’enunciat,concretament dels pactes a la política;tot i ser legítims ens hem trobat casosque tres o més perdedors pacten perfer fora un guanyador; a partir d’aquí,comença tot un camí de discussionsper aconseguir unes decisions que nocomprometin a ningú i que puguin serdefensables per tots alhora; explicavenun cas: un camell és un cavall aprovatper un comitè; si tothom hi vol posar laseva condició a vegades el resultat ésmolt diferent al que necessita realmentla situació (sempre em poden dir que elcamell també fa el seu servei... peròs’havia de fer un cavall!!)

Tornant a l’economia, tenim unbon temps per valorar les accions idecisions dutes a terme en períodesde bonança i aquest moment és entemps de crisi; si en el bon tempss’han fet despeses en funció de la

totalitat dels ingressos i per tant nohan deixat un estalvi pels malsmoments, ara no es tindran a disposi-ció per alleugerir la càrrega que ens hasobrevingut i sobretot i molt impor-tant, tot allò que vàrem començar otenim en marxa hauríem de ser capa-ços de seguir-ho gestionant, perquè sino, podrem valorar com a gestió forade lloc la que vàrem fer en altresmoments d’alegries desmesurades.

Ara doncs toca treballar per adap-tar a la realitat econòmica el conjuntde serveis que ofereix aquest ajunta-ment i confio que serà possible arribarun cop més a acords amb els com-panys de govern. Desitjo que el resul-tat d’aquests acords no generin sorti-des fora de to ni atacs personals queno tenen sentit; sempre és defensa-ble i enriquidor que es pugui discutirles decisions acordades, però alhorademano respecte per les personesque dediquen un temps de la sevavida a la gestió municipal. ■

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 34

Page 35: Parlem de Sarrià n 71

DS_35p

DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona

ins la primera meitat delsegle XX, els anys 50, finsque el sis-cents i la modad’anar a la platja s’esten-gués entre els gironins,

eren freqüents les caminades ipassejades a les fonts dels vol-tants de Girona. Per la qualitatde les seves aigües, les fontspicants tenien molt d’èxit, afa-vorides per una petita activitatde restauració en el lloc on seservien uns dolços que feienmés planera la petita excursió.

El quimisme de les fontspicants ha estat objecte d’estu-di per M.Teresa Clotet, LluísPallí i Dolors Roque, els qualsen el llibre “Les fonts de les

Gavarres” 1 expliquen la natu-ralesa de l’aigua dita “picant”:

“L’origen de les aigüespicants prové de la barrejad’un flux de CO2 amb l’aiguasubterrània, de manera que lacomposició de les aigüespicants no depèn majoritària-ment de la naturalesa delsmaterials travessats durant lacirculació subterrània, sinó delfet que es produeixi la barrejaamb diòxid de carboni proce-dent d’una activitat volcànicaromanent. Aquesta barreja esveu afavorida en travessarzones afectades per fracturesper on el CO2 pot circular ambfacilitat. Per aquest motiu, els

punts de surgència de les fontspicants es troben sovint rela-cionats amb una discontinuïtatimportant. Aquest fenomens’observa en la concentracióde les fonts amb marcadescaracterístiques picants enquatre punts dins del massís:

● Les fonts dels voltantsde Girona, en relació amb lafractura que limita les Gava-rres de la Serralada Transver-sal i de la depressió de la Selva(fonts picants del Congost, delFerro, d’en Fita, d’en Lliure, dePedret, de la Pólvora i de canTries)

● Les fonts de la valld’Aro, entre Llagostera i Santa

LES FONTS PICANTSDELS VOLTANTS DE GIRONAAssumpció Vila

F

1 Les Fonts de les Gavarres. M.Teresa Clotet, Lluís Pallí, Carles Roqué. Col·lecció Dialogant amb les pedres núm.7.Edita Àrea de Geodinàmica de la Universitat de Girona. 1999

Excursió a la font picant de Sant Julià de Ramis de la família Badia - Simon, amb amics cap a l’any 1940. Fotos cedides per Joaquima Simon

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 35

Page 36: Parlem de Sarrià n 71

DSp36_

DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona

Cristina, al llarg d’una falla ONO-ESEque talla granitoides (fonts picants dePenedes, de Salenys, del Plat i de Bell-lloc); i a Castell d’Aro (fonts del Ferro iCoberta) en granitoides fracturals.

● Les fonts de Cassà de la Selva,al damunt d’una falla que posa en con-tacte granitoides i metasediments(font del ganso).

● La font de Madremanya. Concaalta del Rissec, en una falla que tallametasediments paleozoics (fontpicant de Madremanya)”.

Aquesta barreja d’anhídrid carbò-nic i ferro dissolt dóna a l’aigua un gustespecial. La font potable més propera aSarrià de Ter és la de la font del Ferro ala Vall de Sant Daniel, l’aigua de la qualprové d’un antic pou d’ una explotaciód’aigua picant pel consum humà. Lesaltres fonts es troben en la seva majo-ria molt abandonades o l’aigua no éspotable. El fenomen del CO2, es trobaen alguna altra zona, com en la rieraBullidors i en la font d’en Perpinyà a lariera Xuncla. Com diuen els autors delllibre, el diòxid de carboni prové d’unaactivitat volcànica romanent, presenten la zona del Gironès i a Sarrià de Teren el volcà de can Guilana.

LA FONT PICANT DE SANT JULIÀDE RAMIS

Anar a la font picant de Sant Julià, atocar el riu Ter i la riera Garriga, erauna excursió molt popular entre elssarrianencs, els quals apreciavenaquest gust ferruginós amb una micade gas. Durant uns anys, abans de laGuerra Civil, l’aigua s’embotellava i esvenia a clients de la ciutat. Ara costatrobar la font i l’indret està pendentd’una reforma que es preveu quan s’a-rrangi el camí de la Ruta de Ter.

En el llibre “Sarrià el paper de lahistòria”2 , es recull el relat de Fran-cesca Carreras Ramió, quan els seuspares, Isidre Carreras Urich i la sevamare Josefina Ramió Daranes, cone-guda com la Pepa Llarga, regentavenl’Hostal del Sol. Durant un tempsvaren muntar un negoci de repartiraigua picant de la font de Sant Julià deRamis per les cases de Girona, Banyo-

les fins Cassà de la Selva.L’aigua l’omplien a peu de lamateixa font dins les ampo-lles. Les ampolles transpa-rents les venien a 15 cèntimsi les ampolles verdes a 10cts.Les tapaven amb un tap de suro i undrap, i les enrotllaven amb un cordillper tal de no vessar l’aigua i evitar queexplotessin pel camí. Quan tornavende repartir netejaven les ampolles bui-des al pati de l’Hostal del Sol. Algunssarrianencs, com en Joan Brugada ien Francesc Vila, recorden haver vistnetejar les ampolles, i a l’Ivan Busta-mante, la seva àvia, Maria Carbó, lihavia explicat que als sis anys, cap a1924, ajudava a treure el carrall de lesampolles i a repartir-les amb el carro.Maria Carbó vivia amb els Carreras itreballava a canvi de menjar, dormir ialguns diners. Encomençar la guerra,els Carreras Ramióvaren traspassar lafonda i també va ces-sar el negoci devenda d’aigua picant.

Uns històriasimilar l’explica EnricMirambell en el llibre“Els gironins, entre lahistòria i l’actualitat”3, vist des de l’òpti-ca d’un gironí:

“Tenia molta

acceptació l’aigua picant, de la font dela Costa Roja. Un xicot baixet, simpà-tic atent i molt diligent i actiu haviamuntat un petit negoci. Tothom elconeixia pel nom “del noi de l’aiguapicant”. Morí en el front, en la guerradel trenta-sis. Ell i un seu col·laboradoranaven de matinada a la font que hi haal peu de la Costa Roja, amb un carrotirat per un cavall, ple a vessar de cai-xes amb ampolles de litre buides. Unarere l’altra, i pel sistema natural, ana-ven omplint centenars d’ampolles.Les tapaven amb un senzill i vulgar tap

La font picant en l’actualitat, amb el canal de la Central ElèctricaSerra. Foto: Assumpció Vila

2 Sarrià, el paper de la història. Coordinació de Josep Brugada. Editat per GERDS de Ter. 2006. Pàg 2383 Els Gironins, entre la Història i l’Actualitat. 1. Enric Mirambell I Belloc. Edita Ajuntament de Girona, 1992.

Joaquima Simon dalt de la font.

De retorn, calia passar davant de calRentell, la fàbrica de ciment de PérezXifra (ara enderrocada), per la carrete-ra nacional- II.

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 36

Page 37: Parlem de Sarrià n 71

de suro, sense cap precinte, nomésamb la garantia que oferia la personalhonradesa del distribuïdor.

A mig matí arribaven a la ciutat, iseguint un circuit prefixat, anaven des-patxant les ampolles plenes d’aiguapicant, mentre els clients retornavenles buides que havien adquirit plenesel dia anterior.”

LA FONT PICANT DEL CONGOST

“Era un lloc màgic com pocs”. Quicomença així el seu relat és Pilar Cal-vell de Celrà, a la revista n.7 de LesGavarres 4. “Fins que no va arribar laguerra era un dels principals punts detrobada dels joves i dels no tan jovesdels rodals quan arribava el bontemps. Quan s’acostava la primavera ifins que s’acabava l’estiu, i sobretotels camps de setmana i els dies defesta, eren inacabables les corrues detartanes, de bicicletes, de gent a peuo que arribava amb el Tren Petit desde la parada de l’estació de Campdo-rà. Venien famílies senceres, pares ifills, avis i àvies, oncles i ties...Tots hianaven disposats a passar un dia, unallarga estona a l’aire lliure, a dinar, aberenar o a sopar, en les curtes i calo-roses nits d’estiu”.

“L’indret on estava situada la fontera idíl·lic. Plàtans centenaris, ombrí-vols, eren els refugi ideal per a llar-gues passejades, per a petons furtius,per a animades discussions de parellai per a festes i celebracions a l’aire lliu-re en l’època de l’any en què feia

millor temps. “La fontera molt concorreguda;l’aigua, amb el punt justde picantor i d’amargora la gola, era moltsol·licitada; i és que, no cal oblidar-ho, deien que anava molt bé per alsronyons i per al fetge. Ja no en que-den, d’aigües com aquella. Encararecordo el rètol que hi havia a l’entra-da del passeig de la font: “Las Delí-cias del Congost” que era el nom dela cantina –o el merendero, com l’a-nomenàvem- que hi haguéinstal·lada durant molts anys. Allà,per pocs cèntims hi berenàvem: alquiosc ens compràvem una rosquillad’anís i, pel mateix preu, ens deixa-ven un got per anar a beure aigua ala font. Durant força anys, també s’hiservien menjars. Eren especialmentcelebrats els plats d’anguiles del Teramb tomata. La proximitat del riu ala font, la netedat de les sevesaigües, era també un valor afegit al’encant de l’indret: sovint anàvem abarquejar a les aigües properes. Unpasseig valia 10 cèntims: realment eracom comprar 10 cèntims de felicitat”.

La Pilar recorda amb nostàlgiales “feixines”, les festes populars quese celebraven a la font durant l’any.Eren molts els pobles propers queescollien la font i els terrenys delmerendero per fer-hi celebracionspopulars. Els de Campdorà hi feien elfinal de festa de Sant Jaume i el balldel darrer dia; els del Pont Major,també; els de Celrà hi anaven el 10 de

maig a fer-hi la feixina de Festa Major,i fins i tot, el dia 1 de maig, abans dela guerra, molts treballadors de lafàbrica d’en Pagans s’hi reunien casaany amb les seves famílies. La veritatés que qualsevol excusa era bona perpassar-hi una bona estona”.

Al Pont Major la feixina se cele-brava el dimarts de la Festa Major, laprimera setmana d’agost. La feixinaconsistia en acomiadar el darrer dia defesta amb un àpat a l’aire lliure. L’An-gelina Badia del Pont Major, recordasortir en comitiva des del Pont Majorper anar a la font del Congost, amb el

DS_37p

4 Gavarres n.7. La Font picant del Congost de Celrà. Narcís M.Amich5 Girona ara i sempre (una crónica). Narcís-Jordi Aragó. Edició Diputació de Girona. 1982. Pàg. 59

DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Imatges de primers de segleXX de la font i el popular “merendero”. A.I.A.G / La fontpicant i una caseta de fusta abans es construís la cantina. Fotoarxiu pel Taller d’Història de Celrà. / L’accés al passeig de lacantina sota el rètol “Delícias del Congost”. Foto arxiu Tallerhistòric de Celrà. / En l’actualitat, l’entitat RETO ocupa l’e-difici del restaurant. Foto: Assumpció Vila

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 37

Page 38: Parlem de Sarrià n 71

DSp38_

DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona

dinar al cabàs, sempre samfaina,recorda, i algú que feia el pallasso totdavant per distreure els menuts de lacaminada.

En Narcís-Jordi Aragó, en el llibre“Girona ara i sempre 5 (una crònica)”també té un record del restaurant delCongost i de la llegenda de la FontPicant: “Anar a berenar al Congost emsemblava una excursió molt llarga: nohi arribàvem mai més a aquell indretamagat, enclotat entre les vies

paral·leles del riu, eltren i la carretera. Amà dreta deixàvemCampdorà, que esretallava al cim de lacarena, i ens acostà-vem cap a la paretvertical de la muntan-ya sobre la qual penja-va, inversemblant, elcastell de Sant Juliàde Ramis. Arran delpolsós camí de carrostrobàvem per fi la fonti l’arbre, i jo reviviaamb la imaginació lallegenda dels enamo-rats del Congost: el

noi disposat a abandonar la noia eracastigat i es convertia en arbre; la noias’abraçava al tronc i plorava tant quees transformava en font. Ara l’arbreera una alzina centenària i l’aigua bro-llava d’una paret de rajola, el peu depedra que semblava una làpida decementiri: Agua carbónica ferruginosaAyuntamiento de Celrà año 1861. Al’altra banda del camí, la gran portad’una tanca, sàviament flanquejadaper dos columnes, donava a l’immens

vestíbul de plàtans sàviament podatsper crear un sostre natural. Els arbres,amb els troncs abraçats per una euraespessa i negra, menaven directa-ment fins a la gran avinguda paral·lelaal Ter, encatifada de falgueres eterna-ment verdes, per damunt de les qualsquatre fileres d’esveltíssims pollan-cres, d’escorça tendra i de fulles iner-mes, filtraven la llum i la convertien enuna cortina de boira. L’aigua que espodia tocar amb la mà, discorria man-sament, entre aquell jardí encalmant ila nuesa abrupta de les roques de l’es-padat de Sant Julià. El riu era lluent idolç i passava poc a poc, tot reflectintl’argentada ufanor dels pollancres i elperfil esquerp de la paret rogenca. Emsemblava com si estigués cansat, i noem costava gaire d’entendre que lafatiga li pervenia de l’esforç de seglesper obrir un trau tan gros a la duríssi-ma pell d’aquella enorme muntanya”.

L’indret ha caigut en l’oblit, tot ique continua essent encisador. Elmerendero és la seu de Reto, unaentitat per drogodependents, i de lafont, gairebé no en surt un rajolí. S’haampliat la carretera i han tallat elsarbres que li donaven ombra, però

La font en el seu estat actual . Foto: Assumpció Vila

6 Girona i els seus barris. Edita: Ajuntament de Girona. 1983. Pedret. Narcís Castells i Calzada pàg. 1917 Opus cit. L’Encís perdut de Pedret. Pàg. 114

Feixina dels veïns del Pont Major per la Festa Major de cap a 1920. Foto: V.Fargnoli. Fons EMB. Inspai. DDGI.

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 38

Page 39: Parlem de Sarrià n 71

DS_39p

DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona

queda a prop la devesa de pollancresque arriba fins la gorga del Ter. No ésla mateixa excursió d’abans, però ésun lloc que convé conèixer.

LA FONT PICANT DE PEDRETEn el barri de Pedret queda a la vistauna petita font que davalla d’una esca-la de pedra, però si us hi acosteu que-dareu bocabadats de com està de bruti malmenat aquest espai. Pedret noacaba de trobar el seu lloc com a barride Girona i la gent de sempre, de totala vida, s’ha tornat esquerpa, desen-cantada dels canvis que l’han conver-tit d’un barri de pas, a un barri pel lleu-re nocturn. Dues cases, l’Estanc i canPortas, totes dues existents en l’ac-tualitat i amb els seus pous intactes,copaven la venda de l’aigua picant enaquella ja llunyana primera meitat delsegle vint.

L’historiador Narcís Castells enparla en el llibre “Girona i els seusbarris”6.

“La tradició de l’aigua picant dePedret, avui perduda irremissible-ment, és probablement, tan antigacom el barri. A finals del segle XII, enun privilegi reial en que s’eximeix laciutat d’unes determinades càrre-gues, es precisa que el territori com-près en aquest privilegi abasta “usquead fontem de Pedreto”. De l’any1562, una referència parla de “uanfont en al qual se devalava ab unaescala de pedra picada”al veïnat dePedret. En ambdós casos podria trac-tar-se d’una font d’aigua picant, aiguaque sembla que havia estat moltcaracterística del barri quan el 1788 vapublicar un opuscle sobre la qualitatsmedicinals d’aquesta beguda degut ala ploma de l’eminent Dr. CristòfolTomàs i Rosés, deixeble de gran quí-mic francès Chaptal. El 1860, en unaltre treball mèdic, del Dr. Ametller iViñas, en feia grans lloances, recoma-nant-ne el consum als pacients ambtrastorns digestius i hepàtics i, engeneral, per beure-la a taula sola oacompanyada de vi, arribant a declararapassionadament que “en las mesasredondas de las grandes fondas se veque son muchos los que en vez depedir un vulgar sifón, piden una bote-

lla de agua de Vichy o de Vals, comopedirán una de Pedret el día que lle-guen a conocer sus excelentes condi-ciones”.

Les ampolles d’aigua picant dePedret no varen arribar a fruir de l’ho-nor que els pronosticava el Dr. Amet-ller, però varen ser consumides ambassiduïtat pels gironins que durant elsegle XIX i la primera meitat del XX esdesplaçaven fent un passeig fins a l’Es-tanc o can Portas i, acomodats en lestaules instal·lades en els jardins d’a-questes cases, bevien aquesta aiguatot paladejant anissos i merengues”.

Al periodista Narcís-Jordi Aragó,Pedret li queia més a prop que el Con-gost. En el mateix llibre de “Girona,

ara i sempre”7 relata amb la sevaprosa preciosista, l’encís perdut dePedret:

“Cap al tard, sobretot a l’estiu, lagent de l’interior de la ciutat ve aPedret a prendre l’aigua picant- carbò-nica, lítica, ferruginosa, càlcica- quebrolla de les margues nummulítiquesde Montjuïc. Les cases que disposende pous serveixen l’aigua de les eixi-des interiors, guarnides d’eures flori-des i de gàbies de cardines, amb el sòlsempre acabat de regar per tal de con-servar la frescor. Les cadires són debalca; les taules són de fusta recober-ta de zenc. L’aigua passa als vasos devides gruixut des dels grans càntirsvermells, acompanyada de meren-

Pedret, a primers de segle vint, quan el carrer i el riu Ter es confonien. Foto: A.T.V.

8 Girona vista per Ernest Dalmau. Editen Ernest i Jordi Dalmau. 1987

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 39

Page 40: Parlem de Sarrià n 71

gues, de barretets, de blanques pape-rines d’anissos i d’unes pastes ano-menades “cansalades de Banyoles”servides en elegants fruiteres devidre. Tot plegat -aigua i dolç- al preude deu cèntims. El tren passa a poc apoc arran dels patis, i s’estableix ambels viatgers una comunicació de som-riures, de gestos i de mocadorsblancs”.

Jordi Dalmau, recorda un altredetall d’aquesta venda d’aigua alcarrer, la dels rètols de les cases en elllibre “Girona vista per Ernest Dal-mau”8 :

“L’aigua picant era un elementde la personalitat del barri. Era ofertad’hospitalitat, xamosa combinació depetita pastisseria i bona cara d’unabona gent. Les merengues i el got derefresc eren el premi de la caminadadels gironins, guiats pels rètols inefa-

bles: “Aigua doble més picant”,“Aigua la més picant del barri”.

I l’escriptor Miquel de Palol, en elllibre “Girona i jo”, ens fa aquest relat,salpebrat amb la visita de SantiagoRusiñol i la companyia d’en Pep Gitano.

“Just en començar les primerescases de la barriada de Pedret- aquellarenglera de cases baixes emblanqui-nades de calç i de pols, arrambadesdamunt l’Onyar, en les quals vivien elspescadors de barbs i anguiles del riu-entre el camí del Pont Major i la via delferrocarril que hi passava damunt, ja hihavia les primeres deus d’aiguapicant. Eren dos els principals establi-ments – a la seva manera- que lesexplotaven: l’Estanc i can Portas. L’es-tanc venia més a la menuda. Les min-yones de servei que hi anaven cadamatí, fos el temps que fos, a omplirels seus càntirs, que pagaven amb

cinc cèntims, i encara sovint, la mes-tressa els hi afegia mitja dotzena d’a-nissos, i l’estada breu dels passavo-lants i traginers que, a més de com-prar-hi el caliquenyo i de fer-hi el gotd’aiguardent, s’aventuraven a beure’sun got d’aigua, era tota la seva cliente-la. A l’establiment de l’Estanc, a laparet de rere el taulell, hi havia unplafó de rajoles amb la imatge de SantNarcís, voltat de mosques, que feiamolt bonic. A can Portas ja era unaaltra cosa: les dues cases es tocaven,els pous d’aigua picant devien venirde la mateixa deu, però així com lacasa de l’estanc i la seva eixida erenmenudes i poc endreçades i la mes-tressa de no gaire bona anomenada,l’altre tenia un atractiu net i agradableque la feia simpàtica i acollidora(...)Les parelles de promesos, amb lainevitable companyia de la mare d’ella,els matrimonis burgesos amb fillesper casar, algun viatjant de comerçque havia acabat la tasca i que no se’nsabia avenir que ala nostra ciutat a lesnou del vespre fossin ja hores d’altanit, s’hi donaven cita com en una reu-nió de compliment. El dolç i el got d’ai-gua fresca eren deu cèntims que s’a-profitaven fins la frescor o la humitatels en treia. Nosaltres també n’éremde parroquians de l’aigua picant decan Portas. Hi anàvem després deprendre cafè, quan l’establiment ja eraple, i amplament aconseguida la com-panyonia entre els assistents. Rusiñolsolia seguir-nos i s’hi trobava bé; ellsol amenitzava aquella reduïda cliente-la, com si es tractés d’una vetlladafamiliar en un salonet isabelí”.

L’Estanc i can Portas eren els dos establiments on temps enrere se servien gots d’aigua picant i cansala-des de Banyoles. Foto: Assumpció Vila

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona

40_pDS

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:28 Página 40

Page 41: Parlem de Sarrià n 71

LES FONTS PICANTS DE LA VALLDE SANT DANIEL

La popular font del Ferro, al cor de lavall de Sant Daniel, ofereix un bonic iacollidor espai per fer-hi barbacoes.L’aigua picant brolla d’un pou de l’anti-ga fàbrica d’en Saguer, situada al camíque puja a Sant Miquel, i que haviacomercialitzat l’aigua amb la denomi-nació Agua del Valle de San Daniel,coneguda com a “finísima de mesa” .En el mateix indret hi ha un pou anticamb la inscripció “Mas Pi. Agua ferru-ginosa. 1862.

En la mateixa vall són conegudes la fontd’En Fita i la font d’en Lliure. També erapicant i ferruginosa la font de la Pólvora,al barri del mateix nom, de la qual tambése’n va embotellar l’aigua.

L’aigua picant es considerava ade-quada pels ronyons i pel fetge i es reco-manava prendre-la sola o barrejada ambvi, cervesa o llet. La prescripció de l’ai-gua de Madremaya, popularitzada comdel “Manantial de Ntra. Sra. de losÁngeles”, era de dos a tres vasos diaris,descansant a temporades. Es recordavaque el residu del fons de l’ampolla era el

precipitat del ferro per la qual cosa s’a-consellava es conservessin les ampollesesteses en un lloc fresc i fosc. Es veniaen farmàcies i se’n recomanava la pres-cripció mèdica.

D’aquesta activitat econòmicano en queden gaires vestigis. La fàbri-ca d’en Saguer a la Vall de Sant Daniel,es una ruïna. A internet, hi ha un obre-ampolles a la venda i a la revista LesGavarres s’han publicat algunes fotosde les etiquetes comercials de l’Aiguade Madremaya i de la Vall de SantDaniel i poca cosa més.

Recentment s’ha tornat aposar en funcionament la plantade la font de Salenys, a Llagostera,la qual es ven en botigues de die-tètica i comerços de qualitat i l’ex-porten a Alemanya, França i nordd’Europa. Tenen una capacitat de120.000 litres diaris que envasenen ampolles retornables de vidrede litre, de mig i d’un terç i espoden trobar amb tres sabors dife-rents, picant, suau (amb poc gas) isense gas. El ferro l’eliminen par-cialment, però es manté el calci, iel magnesi, i en la picant i la suau,el gas natural.

Els nostres avantpassats queanaven a passejar amb l’excusa debeure un got d’aigua picant, jaconeixien el significat delicates-sen: el gust i el sabor especial,prendre una bona aigua i una can-salada de Banyoles. ■

L’antiga fàbrica d’en Saguer on es treu l’aigua que brolla a la font del Ferro. Foto: A.Vila

Obreampolles amb el nom comercialAgua de San Daniel.

DOSSIER D’HISTÒRIA [Les Fonts Picants dels voltants de Girona

pDS_41

La font del ferro, un espai per picnic al corde la vall de Sant Daniel.

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 41

Page 42: Parlem de Sarrià n 71

CULTURA

ÀREA DE CULTURA: MÚSICA, TEATRE, EXPOSICIONS XIJORNADES DEL PAPER, CURSOS, BIBLIOTECA

l diumenge 15 de novembre passarà a lahistoria sarrianenca pel gran esdeveni-ment que es va portar a terme al nostrepoble: fer un homenatge al que fou metgedel poble durant molts anys i autor de sar-

danes, el doctor Josep Garriga i March,que recentment ha complert 100 anys.

Des de l`àrea de Cultura vàremvoler homenatjar aquesta vida dedica-da a la comunitat sarrianenca a travésde la medicina, així com la seva tascacom a divulgador i defensor del patri-moni cultural tradicional del nostrepaís. Una trajectòria vital que s’ha vistreforçada recentment per la cessió al poble de Sarrià deTer del fons documental familiar, on, entre altres coses,consten les seves composicions musicals.

És per això que, aprofitant els seus cent anys, vàremhomenatjar-lo per una vida dedicada al nostre poble, itambé, no podia ser d’altra manera, amb un concert desardanes a càrrec de La Principal de La Bisbal (coblaoficial de la Generalitat de Catalunya i Creu de SantJordi), amb una aportació especial de la colla sardanis-ta del GEIEG “Aires Gironins”, en què quatre parellesvan dansar la dansa més bella de totes les que es conei-xen a dalt l’escenari del Centre Parroquial i Cultural, queés on es va celebrar tan emocionant esdeveniment, al sod’una sardana interpretada magistralment per la cobla,

com totes les que van fer sonar.Cal destacar que al repertori del concert inclogue-

ren dues sardanes, Noces d’or i Adoració, del mateixJosep Garriga. Precisament, la primera ja fou estrenadaper la mateixa cobla fa més de trenta anys. La resta del

repertori inclogué altres sardanes imúsica popular catalana relacionadaamb la Costa Brava, denominació de laqual també se’n celebra el centenari, iper aquest motiu vam tenir el suport i lacol·laboració de la Diputació de Girona.

Al final del concert es va celebrarel sentit homenatge amb en MatiasMartí, conductor del programa de

Ràdio Sarrià Coneguem i estimem la cultura catalana,gran impulsor d’aquest homenatge i un dels impulsorsde la donació del fons documental del Dr. Garriga alpoble per part d’una néta del Doctor. I per acabar unesparaules de l’alcalde agraint a tothom la presència de talesdeveniment.

Al final de tot de l’homenatge, hi hagué un bis perpart de la cobla amb el Cant de la Senyera i la donacióper part del mestre Cassú, director de la cobla, de l’a-rranjament de les dues obres que el mestre Josep Garri-ga va composar i van oferir en el concert d’ enguany.

Només em queda agrair i donar les gràcies a totsels que van fer possible que aquest concert homenatgefos un èxit. ■

Sergi Torrentà, 2n tinent d’alcalde i regidor de Cultura / Cristina Vicedo, Àrea de Cultura / Presen Serra-no, Centre Cívic La Cooperativa / Anna Mª Fornells, biblioteca Emília Xargay

cultura

E

esprés de dues sessions molt exitoses,els Pastorets de Josep M. Folch i Torresse’n van de Sarrià de Ter amb ganes detornar el proper Nadal. Durant duesrepresentacions, el grup sarrianenc Cafè,

Copa i Puro i un gran equip de voluntariosos actors iactrius, tècnics, maquilladores…i tot sota la direcció dela seva directora, Maria Torra, als quals hem d’agrair ungran esforç per la representació dels pastorets d’en-guany, han estat al teatre del Centre Cultural i Parro-quial Mossèn Domingo Casanellas per portar endavantuna tradició tan nostrada com la dels Pastorets. Però elmés important, el públic, tampoc ha fallat. Cares cone-gudes, els que no fallen mai, els que hi van per primercop, els petits que perden la por als dimonis i els ger-mans grans, que amb l'àvia i la tieta agafen de la mà els

petits perquè no pateixin amb el Satanàs a prop. Cadarepresentació ha comptat amb molt de públic, sempreparticipatiu i gaudint de totes les escenes.

Cal recordar que el Grup a les Fosques va decidir enassemblea, i després de tres anys, no fer-los per proble-mes personals i va notificar-ho a l’ajuntament. És peraixò que el Centre Parroquial i el Consistori sarrianenchan treballat aquests darrers mesos per garantir la con-tinuïtat de les representacions i per tant, d’una tradiciótan nadalenca. En aquest sentit, la voluntat de l’ajunta-ment ha estat sempre assegurar la continuïtat d’aquestesdeveniment i per això cal agrair l’esforç fet pel Grup ales Fosques (que esperem que més endavant reprenguila seva activitat) i pel Centre Parroquial per haver prepa-rat les funcions en tan poc temps. ■

D

Concert-Homenatge al Dr. Josep Garriga i March

Els Pastorets de Sarrià de Ter

ESPECTACLES

DSp42_

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 42

Page 43: Parlem de Sarrià n 71

DS_43p

EXPOSICIÓ SALA LA CAIXA“B. Quelart, aquarel·les”

rancesc B. Quelart, l’artistaconvidat amb motiu de lesJornades del Paper, pintaaquarel·les, una tècnica unamica oblidada avui dia, però

que només els grans coneixedors delsinteriors de la pintura s’atreveixen a uti-litzar, perquè encara que no ho semblies necessita dominar molt bé el dibuix isaber controlar i economitzar els pig-ments.

Aquest artista parteix de la sevaexperiència com a paisatgista i enaquesta exposició ha reunit una obradedicada exclusivament als detalls de lanaturalesa que ha observat al llarg delsanys. El món vegetal pobla les sevespintures en totes les formes possibles:camaleòniques fulles que canvien ambles estacions, plantes exuberants i des-bordants de verds… tot sota la miradaentre curiosa i còmplice de l’artista.

Quelart tracta la naturalesa demanera “carinyosa”, amb la familiaritatque tots els amants de les plantes sen-tim quan les veiem créixer, quan elstraiem aquelles fulles que s’han assecato quan, il·lusionats, assistim al naixe-ment d’un nou brot.

Estem doncs davant d’un artistaque partint d’allò conegut busca unaparcel·la pròpia que li permeti experi-

mentar. En paraules d’An-drés Francesch, llicenciaten Història de l’Art i bonconeixedor de l’obra deQuelart, “la característicade l’artista adolescent és, iha de ser, el desig d’experi-mentar. De passar per dife-rents fases relacionadesamb la tradició o amb lainnovació, per tal de trobar,de la manera més espontà-nia possible, la seva pròpiapersonalitat. Després, sil’artista té vàlua, arriba comen un inesperat miracle elmoment en què apareixaquesta autèntica persona-litat, i en què passa a expressar-se enun idioma estètic propi. Dic això a pro-pòsit de Francesc B. Quelart, la trajec-tòria del qual conec i he seguit desdels anys vuitanta. Va tenir bons mes-tres que li van ensenyar la pràctica del’aquarel·la, l’ús de les reserves i l’eco-nomia de pigments propis d’aquestatècnica. Va experimentar durantalguns anys, alternant paisatges clàs-sics amb altres de cromatisme mésaccentuat o amb la descripció de certselements arquitectònics, en les textu-res dels quals es complaïa.”

Francesc B. Quelart va néixerl’any 1957 a Barcelona i actualmentviu des de fa vint-i-dos anys a l’Empor-dà. Des de l’any 1984 fins ara, ha rea-litzat més d’una vuitantena d’exposi-cions individuals. I també ha participaten diverses exposicions col·lectives aVilanova i la Geltrú, Girona, Barcelona,Terrassa, l’Escala d’Empordà, Palafru-gell, Begur, Palamós, Peratallada, laBisbal d’Empordà, Platja d’Aro, Celrà,Salt, Olot, Sitges, l’Ametlla del Vallès,Alacant, Madrid, Andorra, Lavaur(França) i Mèxic. ■

F

EXPOSICIÓPapel Picado

ls alumnes delCEIP Montserratvan participar enles Jornades delPaper amb una

exposició a la sala gran delCentre Cívic La Cooperativa,que es basava en els treballsrealitzats en els tallers de“papel picado” que l’Asso-ciació mexicana Muchacha-maca va impartir a l’escola.

Els nens i nenes van tenir ocasió,així, d’experimentar manualment ambel paper, en aquest cas paper de sedao de la Xina, i confeccionar banderes isanefes que en moltes cultures,sobretot en la mexicana, formen partde la seva artesania popular i que s’in-clou en totes les celebracions i festes.

L’exposició es completava ambun extens material procedent deMèxic cedit per a l’ocasió per Fran-cesc Ramió de Sarrià de Ter. ■

CULTURA [Exposicions

E

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 43

Page 44: Parlem de Sarrià n 71

DSp44_

CULTURA [Exposicions

EXPOSICIÓ SALA PATRONAT

avid Ventura i NeusHosta són els artífexsd’aquesta exposicióque reunia una mostradels diferents treballs

que aquests artistes-artesans han por-tat a terme en el seu taller de Navata.Per les seves mans ha passat bona partdels símbols de la imagineria popularcatalana: gegants, capgrossos, nans ifigures del bestiari tradicional. Domi-nen com pocs l’art en cartró pedra, alque imprimeixen color i vida. La cele-bració d’aquesta exposició va servirtambé per a celebrar el títol de MestreArtesà atorgat per la Generalitat deCatalunya l’any 2009 a David Ventura.

La barcelonina Neus Hosta ésceramista de professió, amb estudis al’Escola Massana i a l’Escola de Cerà-mica de la Bisbal d’Empordà entre elsanys 1975 i 1980. Del 1980 al 1981 vacursar estudis d’especialització enceràmica a l’Escola de Ceràmica deFaenza, a Itàlia.

Ha treballat durant molts anyscom a ceramista en el seu propi taller,alternant la producció de la sevacol·lecció de ceràmica amb la docènciaa l’escola de la Bisbal, fins a l’any 1984en què va entrar en contacte profes-sional amb en David Ventura, creant eltaller VENTURA & HOSTA, dedicattotalment a la construcció de figuresde cartró pedra fins a l’actualitat.

David Ventura, nascut a l’Hospi-talet de Llobregat, va realitzar estudisde joieria i arts del metall a l’EscolaMassana del 1974 al 1979, compagi-nant els estudis amb el treball a diver-sos tallers de joieria. L’any 1977 vaentrar a formar part de la companyiad’espectacles de marionetes Col·lec-tiu d’Animació de Barcelona fins l’any1980. A partir d’aquell any i fins avuies dedica plenament a la construccióde figures de cartró pedra.

Ventura & Hosta han participat ennombroses exposicions ja sigui indivi-

duals o col·lectives,com per exemple a laGaleria Populart deBarcelona; a la GaleriaRisorgimento deImola (Itàlia), a laGaleria Cartoon deBarcelona i al Museude la Joguina deFigueres. El seu“material”, com ellsl’anomenen, ha vol-tat per Marroc, Itàlia,Japó, França, EstatsUnits, etc., en formad’exposicions individuals i col·lectives.Sense oblidar la docència i les ganes detraspassar a altres el seu saber fer, aixíhan col·laborat en diverses fires i tallersdivulgatius i també han participat enaltres tallers nacionals i internacionals,com el taller de gegants dins les activi-tats d’ONA CATALANA a Manchesterl’any 1994; la CELEBRACIÓ DEL NOUPARLAMENT a Edimburg l’any 2000, laparticipació aquell mateix any enl’ARTS FESTIVAL a Donegal (Irlanda) ol’organització d’un taller de gegants icapgrossos a la Universitat de SantaClara, a Califòrnia, l’any 2005.

La construcció d’una figura en car-tró pedra té molt d’art i molt d’artesa-nia. La sensibilitat i el saber fer esdonen la mà. Tot comença amb la rea-lització d’un esbós, per al qual es par-teix d’una idea general del que es volaconseguir, i per això es necessita reu-nir informació ja sigui provinent de lespersones que fan l’encàrrec de la peça,ja sigui documentant-se sobre els cos-tums de l’època o característiques dela figura a reproduir. A continuació s’ini-cia la tasca sensible i determinant, per-què es realitza l’escultura amb fang, apartir d’un “esquelet” metàl·lic. Enaquesta part del procés és quan l’artis-ta imprimeix el veritable segell artístic,quan realment està creant la figura iquan aporta la força i el caràcter a la

peça. L’ofici d’artesà es posa a provaquan comença a fer els motlles d’es-caiola, la reproducció amb cartró pedrai l’escatat. Finalment es dóna a les figu-res l’encarnat i la decoració final.

La sala Patronat es va transfor-mar els dies de l’exposició en un grancirc on era possible trobar qualsevolfigura. Els visitants se sorprenienquan, només d’entrar, un vell pescadoramb la seva pipa els donava la benvin-guda assegut calmosament a la sevacadira. Els nens s’embadalien quan esplantaven davant d’un vell teatret deguinyol on els músics ballaven i feiensonar els seus instruments. I al seucostat, un enorme elefant, recent sor-tit de la selva, apuntava amb els seusullals cap al centre de la sala on hi reg-nava una balladora sabata a topos queservia, a hores mortes, de bressol peradormir criatures.

En Tintin, màscares, peixos, esca-fandres, mariners, un vell mascaró deproa... Miniatures amb els colors negrei morat de la Setmana Santa, les maca-bres figures de la Dansa de la Mort... I,en mig de tot, el grup de micos juganta les cartes com taürs impassibles.Tots ells, sortits de la imaginació i lesmans de la Neus Ventura i en DavidHosta, van establir el seu campament aSarrià de Ter durant tot el mes d’octu-bre a la sala Patronat. ■

DFoto: Quim Llunell

cultura“L’artesania d’uns mestres”

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 44

Page 45: Parlem de Sarrià n 71

CURSOS

Curs de conversa

l Curs de Conversa és vainiciar el mes d´octubre enel centre cívic La Coopera-tiva. Es porta a terme dosdies a la setmana.

Aquest curs té la funció d´una prime-ra acollida als immigrants, amb la intenciód´evitar o alleugerir l estranyament inicialque tot immigrant pateix quan arriba a unacomunitat desconeguda.

En aquest sentit els cursos nonomés s´articulen al voltant de l´objec-tiu d´assolir una mínima comprensióde la llengua, sinó també perquèesdevinguin principalment un espai onestablir-hi relacions socials.

A les classes es porten a termeun conjunt organitzat d´activitats orals,que tenen com a objectiu principal lamillora de fluïdesa i la correcció i a lavegada també hi ha un objectiu priori-tari d´aquests cursos, que és la inte-gració social dels immigrants, orientar-

los en temes laborals, sanitaris…,entre d´altres.

És important el fet de basar elcurs en situacions quotidianes:nocions de geografia, alimentació, lescompres, la higiene personal, la salut,les festes populars, etc.

En relació a molts d´aqueststemes també es fan pràctiques, elsalumnes fan sortides i així viuen lasituació que s´estudia, per tal de des-envolupar uns cursos molt vivencials.

També utilitzem com a estratè-gia la realització de dinàmiques per talde crear situacions de la vida real ipoder donar unes pautes: saber trucaral metge, demanar hora de visita,demanar tanda en una botiga, etc.

El que volem amb aquests cur-sos és que aprenguin a moure´s pelpoble, per la ciutat. Evidentment quecomencin per les presentacions, comes faria amb l´aprenentatge de qualse-

vol idioma, però després passem aexplicar que Sarrià de Ter té un ajunta-ment, com ho han de fer per anar enautobús a Girona, com demanar tandaa una botiga, etc.

És tracta de donar-los els recur-sos perquè es puguin desenvoluparen aquest àmbit, i poc a poc anarpolint l’idioma.

En molts casos la població catala-noparlant no es dirigeix als immigrantsen català. Aquest fet no només deixapoques oportunitats als immigrants a lapràctica, sinó que els desmotiva. Pen-seu que tots podem fer de petits mes-tres per orientar-los en la llengua cata-lana, per ajudar-los a perfeccionar-la.

Una manera d´ajudar-los és par-lant català i motivant-los a que ellstambé el parlin, la pràctica els ajudaràa polir l´idioma i a obtenir el resultatdesitjat després de l´esforç fet peraprendre el català. ■

E

Curs de Pilates

quest curs 2009-2010l’àrea de Cultura haorganitzat per primercop un curs de Pilatesa Sarrià de Ter. L´inici

ha estat un èxit, amb una trentenad´alumnes.

Actualment el métode pilates ésusat en companyies de dansa de tot elmón, així com els atletes olímpics iprofessionals, equips esportius i elsgimnasos privats. Joseph HubertusPilates és l´autor del métode Pilates.

QUE ÉS EL MÈTODE PILATES?

Pilates és un complet sistema d´exer-cici físic. Posant accent en l´alineaciódel cos i la respiració correcta, Pilatesutilitza l´abdomen, la part baixa del´esquena i glutis, així com un centrede poder, permetent que la resta delcos pugui moure´s lliurement.

QUINS SÓN ELS BENEFICIS D’AQUEST MÈTODE?

Les activitats quotidianes comseure, córrer, jugar, esports,ballar o fer exercici en un gim-nàs, enforteix alguns grupsmusculars, però pot deixard´altres grups de músculs mésfebles i subdesenvolupats.

El desequilibri muscularresultant mai no pot manifes-tar-se com a tal, però amb eltemps, pot convertir-se enuna font de fatiga, malestar i dolor ifins i tot immobilitat. El métode Pila-tes de condicionament físic i mentalfacilita l´harmonia muscular i l´equilibri.

Les persones que utilitzen siste-màticament el métode Pilates desco-breixen que sense un esforç conscientmilloren la seva postura, es mouenamb més facilitat, dormen i descansen

millor. El cos se sent més ferm, seguri els músculs més poderosos.

Joseph Pilates va dedicar més de50 anys perfeccionant el seu sistemad´exercicis que utilitza la memòria i lamusculatura, per crear una harmoniafísica i mental. Els seus objectius sónque cada individu cerqui la plenamesura de la seva capacitat.

A

DS_45p

CULTURA [Cursos

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 45

Page 46: Parlem de Sarrià n 71

CULTURA [Cursos

DSp46_

UN MÈTODE D´EXERCICIVERITABLEMENT ÚNIC

Imagineu un programa d´exercicis que lirecompensa amb la flexibilitat d´un balla-rí professional, restablir l´equilibri mus-cular del seu cos al temps que millora lapostura. Imagineu un programa d´exer-cicis que ajuda a curar el dolor musculari de teixits tous, mentre que construeixla força per evitar un major perjudici.Imagineu un programa d´exercicis queutilitza el cos i no només els grups demúsculs aïllats. Imagineu un programad´exercicis que permet el benestar físici mental de l´ésser.

ES RECOMANABLE PER A MI FEREL MÈTODE PILATES?

Pilates és accessible a qualsevol per-sona, joves i vells, atlètic, sedentaris ocom una teràpia física. Pilates és per aindividus que volen millorar la sevaforça i flexibilitat, sense inflar o sobre-

carregar el cos. Regularment, la pràc-tica d´aquest mètode funciona per a laprevenció de lesions musculars i deteixits tous. No és sorprenent que elsprimers en utilitzar aquest mètode vanser ballarins com Marta Graham iGeorge Balanchine. En última instàn-cia, descoberta per fisioterapeutes iortopedistes que utilitzaven aquestmétode per rehabilitació de pacients.

Cada cop som més conscientsque hem de cuidar el cos i que ferexercici és bàsic. Aprendre i sentir unamajor consciència sobre el cos, i rebreun sistema d´exercicis segurs i efec-tius, han aportat a un creixent impor-tant nombre de persones que practi-quen amb entusiasme el mètode Pila-tes, com el seu règim d´exercici pri-mari.

QUÈ ÉS DIFERENT SOBRE ELMÈTODE PILATES?

Joseph Pilates creia que l´exercici

corrector ha de començar amb l´edu-cació i el condicionament total del cos.Més de 500 exercicis dissenyatsespecíficament van ser concebuts perJoseph Pilates per desenvolupar elcos de manera uniforme. El control i laforma adequada és un principi bàsicde Pilates.

Contra la pràctica d´exercicisrepetitius, Pilates prefereix menysrepeticions i moviments més preci-sos. Aquesta connexió ment-cos ésuna tècnica molt eficaç de fer exercici.

A mesura que la seva ment ésdirigida a través del moviment del seucos, una nova consciència s`experi-menta. Les sessions de Pilatess´adapten a les necessitats de l´indivi-du. Les classes són individuals o enpetits grups supervisats de prop.

Joseph Pilates va dir als seusestudiants, « Se sentiran millor en 10sessions, es veuran millor en 20 ses-sions i tindran un cos completamentnou en 30 sessions ». ■

BIBLIOTECA

Novetats“La Dona del Migdia“de Julia Franck.

En aquesta novel·la l’autoratoca els punts neuràlgics dela història alemanya recentdes d’una perspectiva abso-lutament personal,queabasta tant l’advenimentdel nacionalsocialisme comla vida a l’Alemanya dividi-da. És la història d’una donafascinant que va viure en

uns temps dramàtics, i unacommovedora epopeia detota una època.

“La Isla Bajo el Mar”d’Isabel Allende.

L’autora ens endinsa en elterrible drama de l’esclavitudprotagonitzada per unamulata que als nou anys ésvenuda com esclava a l’amod’una important plantació desucre a la colònia de Santo

Domingo, i que lluita peraconseguir la seva llibertat.

“Contra el Viento”d’Ángeles Casco.

Premi Planeta 2009, és lacommovedora història del’amistat entre dues donesque viuen en móns total-ment oposats, narrada iexplicada amb la bellesa dela realitat, plena de sensibili-tat, aventura i emoció.

“Aurora Boreal”d’Asa Larsson.

És una novel·la negraescandinava publicada a totel món i amb un milió d’e-xemplars venuts a Suècia.La trama,la mort d’unfamós predicador suec i lessospites recauen sobre laseva germana que deses-perada demana ajuda a laseva amiga advocada per-què descobreixi el culpable.

culturaSARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 46

Page 47: Parlem de Sarrià n 71

DS_47p

CULTURA [Biblioteca

“Els homes que noestimaven les dones”

El director d’una revistaindependent i molt críticaamb els poders, és acusat–i condemnat—per unadenúncia feta a un granempresari pertanyent a unimportant grup de pressióde Suècia. En l’ínterim d’a-bandonar el seu càrrec dedirector i complir els dos otres mesos de presó que licorresponen, rep un encà-rrec molt especial: investigarla misteriosa desapariciód’una jove fa quaranta anys.

El típic plantejamenten la novel·la negra de l’as-sassinat en una habitaciótancada, es trasllada enaquesta ocasió a una petitailla de menys d’un centenard’habitants en el dia que l’ú-

nic pont que l’uneix al conti-nent ha quedat tallat per l’ac-cident d’un autobús. Així, elcercle de possibles sospito-sos es limita als pocs que enaquell moment eren dins l’i-lla, la majoria d’ells mem-bres d’una mateixa i podero-sa família i parents de la noiadesapareguda.

Les investigacions delperiodista se centren enl’extens arxiu d’un oncle,que és qui l’ha contractat,els darrers anys de la vidadel qual han girat obsessiva-ment a l’entorn d’aquellaestranya desaparició.

Al darrera del fil detec-tivesc hi ha també una ober-ta crítica a l’alta burgesiasueca, la pressió que exer-ceix sobre els mitjans decomunicació, la seva espo-ràdica vinculació amb par-tits nazis, i els intents des-esperats d’una publicacióper fer la seva feina ambrigor i independència.

La incorporació a lainvestigació de la Salander,una inconformista i atípicaajudant, amb una memòriafotogràfica inusual i habili-tats com a hacker de dubto-sa legalitat, donarà un nou

impuls al treball del perio-dista, que troba cada copmés obstacles entre elshabitants en la seva recercafins a portar-nos, com nopodia ser d’altra manera, aun sorprenent i inesperatdesenllaç.

L’acurat estil,l’excel·lent narració i l’argu-ment policíac molt ben tra-mat, van fer de Els homesque no estimaven les donesun boom literari no janomés a casa nostra sinó anivell de tot Europa.

“La noia que somiavaun llumí i un bidó de benzina”

Si a la primera part el temacentral era la denúncia de larelació de l’alta burgesiasueca amb els grups nazis,en aquesta ocasió Mikael

Blomkvist és a punt depublicar un reportatgesobre la prostitució i el tràficde dones de l’Europa del’est, escrit per en DagSvensson, un periodistad’investigació i la sevadona, la criminòloga MiaBergman.

Mentrestant, la Salan-der, després de passar unesllargues vacances al Carib id’haver-se enriquit conside-rablement sempre amb pro-cediments no gaire legals,viu allunyada de Mikael ievita tenir-ne cap relació.

Prop de mitja novel·latranscorre sense cap acciórellevant fins que un esde-veniment impensat trans-forma tot el contingut. EnDag i la Mia són assassinatsi totes les proves apunten laLisbeth. A partir d’aquí lanovel·la adquireix un ritmetrepidant, rememorant lainfantesa difícil de la Salan-der, el seu pas per diferentsreformatoris i la complexarelació amb el seu psiquia-tre i l’administrador. Per laseva banda en Mikael inten-tarà demostrar la innocèn-cia de la Lisbeth enfrontant-se a dificultats cada copmés grans. El ritme de l’ac-ció, in crescendo, no s’atu-rarà fins al desenllaç final.

Amb tot, penso que laprimera part és més inte-ressant (potser Cervantestenia raó amb allò de“segundas partes nuncafueron buenas”) i en aques-ta segona, la profusió depersonatges amb nomsimpronunciables per anosaltres aconsegueixenembolicar-te en més d’unaocasió.

“MIL·LENNIUM”Àngel Garcia

n dels regals més freqüents d’aquestes passades festes de Nadal ha estat latrilogia Mil·lennium que encapsada en un vistós estoig ha resolt el proble-ma a més d’un despistat que, desconeixedor dels gustos del destinatari, haoptat per regalar llibres (bona tria!) i ja posats i per no errar el tret, a poderser els més venuts.

Però no és de regals que voldria parlar, sinó d’Stieg Larsson i de la seva obra, tantpels que ja se l’han llegit com pels que encara no ho han fet.

L’autor d’aquesta apassionant trilogia, Stieg Larsson, va morir fulminat per un atac decor als cinquanta anys, abans de poder veure publicada la seva obra. Militant de la LligaComunista dels Treballadors i corresponsal de guerra, va ser un activista contra el racismei la ultradreta i fundador de la revista sueca Expo especialitzada en la investigació dels vin-cles entre els grans grups financers i l’extrema dreta. D’alguna manera el seu personatgeMikael Blomkvist, director de la revista Millennium, és el seu propi retrat.

U

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 47

Page 48: Parlem de Sarrià n 71

Llegint-lo vaig recordaraquells vells llibres de l’Àga-tha Christie a l’EditorialMolino en què al principi delllibre hi venia un llistat delspersonatges. No m’hauriaanat gens malament.

“La reina al palau delscorrents d’aire”

Amb la tercera i últimaentrega de Millennium,Larsson sembla haver-seposat les piles altre cop,com si el segon volumhagués estat només unnecessari tràmit per abor-

dar, ara sí, la corrupció delsserveis secrets de l’estatfora de tot control democrà-tic, la Säpo i la temible Sec-ció. Les implicacions políti-ques i el nivell d’eficàciad’aquesta Secció són de taldimensió, que riu-te’n tudels Gal i els Amedos detorn. No deixa de sorpren-dre als qui en un moment oaltre hem idealitzat els paï-sos nòrdics, que la perver-sió del sistema no els ésaliena.

Mikael Blomkvist inten-ta reunir un bon grapat deproves per tal de desem-mascarar tota la corrupteladels serveis secrets, men-tre la Salander intenta recu-perar-se de les greuslesions patides. I com en unllarguíssim tobogan, l’acció iels fets et van portant cadacop més endavant, amb unritme trepidant, fins a laresolució final.

A Larsson, criticat peralguns elitistes a qui sem-blaria que els molesta la lite-ratura de masses o potsersimplement els molesta lle-gir allò que tothom llegeix(¿qui no va llegir als anysvuitanta El nom de la rosa?),se li ha de reconèixer el rea-lisme, la profusió de detalls,el domini del tempus enl’acció, la construcció delspersonatges, la crítica social(la implicació de la burgesiaamb el feixisme, en el pri-mer volum; el tràfic dedones en el segon, i les cla-vegueres de l’estat enaquest tercer) i finalment elfet que en aquest últim lli-bre aconsegueixi tancartots i cadascun dels filsencetats amb “Els homesque no estimaven lesdones”. Chapeau!

Molts personatges sóndestacables, però especial-ment el de la Salander, per-

què essent una persona vol-gudament marginal, que viufora del sistema i no enreconeix mai la seva autori-tat, se’ns presenta amb unsvalors ètics inqüestiona-bles: l’amistat, el compro-mís, el deure d’ajudar quit’ajuda, etc. Larsson estàexaltant els valors d’a-quests joves inconformis-tes d’estètica agressiva isovint estereotipats per lasocietat com a quasi prede-linqüents. D’alguna maneraels està “restituint” peròsense fer trampes, sensedomesticar-los, senseendolcir ni un bri els seustrets més característics.

Un bon llibre (tres bonsllibres) amb un final rodó ique, encara que pugui sem-blar un tòpic, m’han robatmoltes hores de son.

De ben segur que quihagi rebut el preuat regal,en gaudirà. ■

FERRETERIA DECOFER■ FERRETERIA■ JARDINERIA■ PINTURA■ REGALS

TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

■ PARAMENT PER LA LLAR■ PETIT ELECTRODOMÈSTIC■ MATERIAL ELÈCTRIC… ■ TAMBÉ FEM CLAUS

A Sarrià de Ter, la teva FerreteriaEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

48_pDS

CULTURA [Mil·lèniumculturaSARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 48

Page 49: Parlem de Sarrià n 71

CULTURA [Biblioteca

osep López Romero vanéixer l’any 1967. És lli-cenciat en Ciències de laComunicació per l’UAB.Es va dedicar al Periodis-

me i va treballar a la Vanguardia. Hatreballat en agències de RelacionsPúbliques i Comunicació per diversesmultinacionals. Va ser professor deComunicació a la Universitat de Vic i al’Escola de Relacions Públiques deBarcelona.

També imparteix conferències itallers sobre Coaching. Ha escrit diver-sos llibres i els que més destaquensón: El valor del samurai i El caminode las hormigas.

La seva plana web és:www.joseplopez.com.

“La il·lusió” es compon de 20capítols on es narra tot el procés a fide recuperar la il·lusió. La il·lusió ésnecessària per viure i per dur a termequalsevol projecte de futur. I tots cer-quem una il·lusió a la vida i, si no, quetrista seria la vida! Quan aquestail·lusió s’esvaeix de la nostra vida, pelsmotius que siguin, ens quedem senseenergia i no tenim esma per fer res.

La protagonista del llibre es diuEsperança i dóna veu a l’autor. L’Espe-rança es lleva un bon dia, amb unasensació de buidor al pit i amb unasensació que ja res té sentit a la vida.Li costa llevar-se al matí i està baixad’ànims. Està casada amb en Carles ité una nena que es diu Llum.

L’Esperança té una llibreria. Tre-balla amb en Marc, la seva mà dreta ila persona que gestiona el seu negoci.Darrerament perd les claus de la boti-ga, no sap on posa les coses i té faltesd’atenció.

El més important és acceptar-sea un mateix i potenciar els teustalents. Has d’escoltar els teus desit-jos i no perdre mai l’esperança. Has

de fer servir la intuïció, la imaginació itot es veu d’una altra manera.

Has de tenir clar quin camí volsseguir i triar un projecte de vida quesigui molt important per a tu. No dei-xis que ningú t’ordeni en els teussomnis, ni tampoc esperis que ningúompli les teves buidors.

El somni de l’Esperança és millo-rar el món amb les paraules i tambéser estimada a través d’elles.

Has de ser humil de reconèixertal i com ets, igual que els altreséssers humans. Has de compartir lesteves emocions, obrir-te als altres ideixar que s’endinsin al teu interior.Has de posar l’afecte en diverses per-sones per no caure al buit més rotund.

Has de fer les coses amb passió,així podràs recuperar la teva il·lusió.En definitiva, la il·lusió es compon dela serenitat, els desitjos profunds, l’au-toconeixement, la imaginació, la direc-ció i la confiança.

Has de ser capaç de donar idonar-te als altres i ser generós perpoder projectar la teva existència.

Al final del llibre, l’Esperançarecupera la il·lusió. Decideix parlaramb en Marc per proposar-li una millo-ra: la direcció de la llibreria. Ella torna-ria a fer de dependenta, que era el quedesitjava fer i creia que se li donavabé. Així podria transmetre la sevail·lusió als altres companys de profes-sió, que ja mai més es deixarien envairper la tristesa. També parlaria amb enCarles, el seu marit, per recuperar lail·lusió de compartir i també volia tor-nar a escriure, ja que tenia la necessi-tat d’escriure com es perd i es recupe-ra la il·lusió.

Els colors que fan recuperar lail·lusió són:Violeta (serenitat). Fes una aturada iesbrina el plaer de serLila (memòria). Recupera els teusdesitjos més intensosBlau (autoconeixement). Descobreixcom ets tu mateixVerd (imaginació). Viu el present ambintensitat i alegriaGroc (direcció). Dóna forma al teudesig i tria un camí. Llança’tTaronja (confiança). Construeix unaxarxa d’afecte al teu entorn. Confia entu mateix i en els altres i accepta’t talcom ets i als altres tambéVermell (passió). Fes les coses ambpassió i il·lusió

Tothom s’hauria de llegir aquestllibre tan interessant, perquè qui ésque no ha perdut la il·lusió en unmoment o altre de la seva vida?

Us animo a llegir-lo perquè apor-ta molta energia positiva i dóna moltsànims per continuar endavant. És elcamí de la superació, acceptació d’unmateix i el creixement personal.

Dono la meva enhorabona a enJosep López perquè aquest llibre éstot un èxit. Felicitats!.■

“LA IL·LUSIÓ” de Josep López RomeroEva Martínez Escobosa

J

DS_49p

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 49

Page 50: Parlem de Sarrià n 71

ACTUALITAT [Tramvia urbà de Girona

avant les imprevisi-bles oscil·lacionsfutures dels preusdel petroli, que tin-dran una clara reper-

cussió en els preus dels carburants,i la restricció que això suposarà enl’ús dels vehicles privats en tots elspaïsos del món, (1) les terres deGirona haurien d’apostar tambéprogressivament per unes xarxesde transport ferroviari que connec-tessin amb rapidesa i eficàcia lesterres de marina amb les terres del’interior, amb enllaç també amb laciutat de Girona.

Per tal de fer més efectiva, eco-nòmica, sostenible i racional lamobilitat ciutadana /urbana / metro-politana, així com altres alternativesen la riquesa, el desenvolupament,el benestar, la promoció turística ieconòmica del territori, la preserva-ció del paisatge i la connectivitatdels pobles de l’interior de lesterres gironines, em sembla moltconvenient recuperar, ja des d’ara,els projectes d’infraestructura detramvia lleuger entre les poblacionscostaneres i les de l’interior amb unservei ferroviari que comuniqui l’eixde poblacions, est/oest, entre Sant

Feliu de Guíxols, Olot, Ripoll. Darrerament hem llegit en les

pàgines dels rotatius gironins quefinalment el govern de l'Estatespanyol finançarà 'un estudi infor-matiu' per tal d'analitzar la implan-tació del tramvia a l'Àrea Urbana deGirona.

2Crec que és una molt bona

notícia per a repensar el futur de

Girona. Més positiva esdevindrà lainiciativa si l'estudi informatiu enqüestió acaba per ajustar-se al rea-lisme que ens pugui procurar elfutur amb els imponderables queaquest ens deixa entreveure avuimateix (escalfament del planeta,minva i encariment dels preus delpetroli, excessiva densitat de trànsit

UN DESIG ANOMENAT: TRAMVIA URBÀ DE GIRONA

Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

D

1“Durant l'estiu del 2008, l'extracció global de petroli va superar la vertiginosa xifra de 1.000 barrils per segon (86,4 milions de barrils al dia).

Podria ser que ja no tornem a creuar aquest llindar. Experts com RICHARD HEINBERG consideren que l'estiu del 2008 es va arribar al puntàlgid en l'extracció mundial de petroli i que aviat (abans que les criatures que comencen primària tinguin edat de conduir) no hi haurà proupetroli per continuar el nostre nivell de consum. No sembla haver-hi alternatives viables, a gran escala, per mantenir el nostre nivell de con-sum.” pàg. 34, PIGEM, Jordi; Bona Crisi. Cap a un món postmaterialista, Barcelona, 2009.

“El 95% del transport motoritzat mundial depèn del petroli i el seu consum suposa més de la meitat de la demanda mundial. L'AgènciaMundial de l'Energia (AIE) ja ens ha advertit que no es podrà garantir l'increment de la demanda de cru per al 2012. D'aquí a poc temps, l'ex-tracció de petroli tindrà una minva inexorable entre el 3 i el 5% anual, aquesta minva vindrà acompanyada també amb la del gas, de maneraque iniciarem una davallada energètica encara més acusada. HEINBERG (2007) ens ha alertat que aquesta serà la primera i la darrera gene-ració que podrà gaudir de vols de baix cost i, a més, els cotxes ja no podran moure's igual quant a la potència i a la velocitat. Dintre de pocsanys ens haurem d'enfrontar a un escenari en el qual hi haurà menys energia, de pitjor qualitat i a uns preus excessivament elevats.” FERNÁN-DEZ DURÁN, Ramón; El crepúsculo de la era trágica del petróleo, Barcelona, 2008.

HEINBERG, Richard; Se acabó la fiesta. Guerra y colapso económico en el umbral de la era del petróleo, Benasque, Huesca, 2006,Powerdown.Options and Actions for a Post-carbon Word. Gabriola Island: Clairview, 2007

50_pDS

Tramvia, Berlín, 2010

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 50

Page 51: Parlem de Sarrià n 71

a motor a les ciutats, etc.). Quant alstransports urbans amb futur, es tracta-ria, doncs, de pensar un projecte quepogués ser assumible i viable, demanera que demostrés i posés sobrela taula l'efectivitat d'un històric mitjàde transport com és el tramvia.

Sé i sabem de bell antuvi que pertal que un projecte d'aquestes carac-terístiques sigui eficaç i la seva costo-sa inversió pugui ser rendible, hi had'haver uns fluxos de població quepotencialment i efectiva puguin fer úsd'aquesta interessant modalitat detransport. En la meva opinió, per Giro-na i la seva zona metropolitana,aquest és l'imponderable més granper a dur a terme un projecte d'aques-tes característiques: el nombre d'habi-tants que potencialment i pràcticaestarien en condicions d'agafar i tenira l'abast aquest sistema de transport.

Algunes ciutats i àrees europeesja fa anys que han apostat per aquestsistema de transport, el qual en lameva opinió humanitza molt més lesciutats i les seves àrees urbanes. Lamodalitat del tramvia allibera l'espaiurbà -com tothom molt bé sap- de sis-temes avui molt qüestionats, agres-sius i altament contaminants com són

els vehicles de motorde combustió per l'e-fecte dels gasos i pelsíndex insuportables desoroll que emeten.

L'aposta peltramvia o per la sevamodernització, ja lavan fer en el seutemps ciutats europe-es com ara Grenoble,Estrasburg, Milà, Torí,Montpeller, Bilbao,València i moltesaltres. Avui, ciutatscom York, Edimburg,Palma de Mallorca,estan treballant en laimplantació del tram-via. Concretament aEdimburg li vindrà coml'anell al dit perquè téuna estructura urba-nística de carrers moltamples i considerable-ment llargs, de mane-

ra que la implantació del tramvia des-congestionarà la ciutat atenent queavui pels carrers de la capital escoce-sa hi circula una considerable xarxad'autobusos, la qual ofereix un serveide raonables freqüències i d'accepta-ble qualitat. Però algunes d'aquestesciutats i les seves àrees urbanes, val adir que planifiquen el seu futur, el pen-sen bé tots plegats: ciutat central imunicipis de l'àrea.

Quant a mobilitat, Barcelona i laseva àrea urbana ho estan fent bé,molt bé, diria jo. Girona i la seva àreani de bon tros té un entorn tan poblatcom les ciutats que suara he citat. Noobstant això, tots plegats hauríem deser capaços novament de pensar bé elfutur de la mobilitat urbana de Girona iel seu entorn. En conseqüència, ensconvé preveure també què s'ha de feren aquest aspecte de la implantaciód'un futur tramvia pels nostrescarrers.

Girona i la seva àrea d'influènciahauria d'atrevir-se progressivament,doncs, a apostar per unes línies detramvia i alguna d'elles, evidentment,hauria necessàriament d'arribar fins al'aeroport. Per tant, quant al debat ciu-

tadà sobre el desmuntatge o no delviaducte que creua la ciutat de Girona,sóc ferm partidari que, un cop lesnoves i esperades infraestructuresferroviàries creuin el subsòl de la ciu-tat i tots plegats gaudim del seucorrecte i puntual funcionament, elviaducte serà un element del qual jono li'n preveig cap altra utilitat que nosigui el seu immediat desmuntatge.

Crec que ha de ser l'Estat

espanyol qui financi no només els

estudis informatius del desmuntat-

ge del viaducte i el de la implanta-

ció del futur tramvia, sinó que

almenys, i en un futur immediat,

quant al susdit viaducte, l'execució

de l'obra d'enderrocament l'ha d'as-

sumir en la seva totalitat l'Estat.

La ciutat de Girona no ha, no hau-ria d'assumir cap part d'aquesta hipote-ca no desitjada. Per tant, Girona i laseva ciutadania, en un futur pròxim,s'han de veure beneficiats d'una millordiafanitat urbana i en conseqüència alli-berar-se d'un viaducte al qual -insistei-xo- jo no li veig cap altre futur ni capaltra utilitat que no passi per la sevatotal eliminació, llevat del tram d'acercorten per als usos turístics i de postaltradicional de la ciutat, tal i com s'ha dit.

Justament, els espais que alli-

beraria el viaducte en el seu tram

més durament urbà, més central,

en la meva opinió, serien una mag-

nífica oportunitat perquè s'hi

pogués fer passar una doble línia

de tramvia, la qual, provenint en

origen de municipis de l'Àrea Urba-

na com Sant Julià de Ramis, podria

discórrer per tota la mitgera o pel

cantó de l'antiga Nacional II en tot

el terme municipal de Sarrià de Ter

(avinguda de França, Parc Hospita-

lari Universitari, Hospital, Sant

Ponç).

El futur tramvia hauria d'entrar

a Girona ciutat per davant de l'hos-

pital Trueta, pel barri de Sant Ponç,

en direcció centre ciutat, bo i apro-

fitant els espais alliberats pel via-

ducte.

El tramvia podria tenir la sevacentralitat a la zona alliberada de lesestacions ADIF-RENFE i, alhora,s'hauria de bifurcar en sentit est, pel

ACTUALITAT [Tramvia urbà de Girona

pDS_51

Berlín, Alexanderplatz, 2010

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 51

Page 52: Parlem de Sarrià n 71

carrer d'Emili Grahit cap a Montilivi,Campus Universitari, Parc Tecnològicde la UdG, Vila-roja i la població deQuart. En sentit sud hauria d'arribartambé a l'aeroport de Girona-Costa-Brava. Val a dir que no totes lesdimensions del tramvia són iguals itanmateix, per posar-vos un exemple,a la capital d'Alemanya, a Berlín, hi cir-culen avui diverses mides de tram-vies, des dels més llargs i mésamples, als més estrets i més curts.L'important, evidentment, a més d’al-tres aspectes, és la freqüència de pasi l'ús.

Lògicament, en el disseny d'a-quests recorreguts per l'Àrea Urbanas'haurien de preveure les correspo-nents parades o baixadors i, en elsseus respectius espais d'origen i ter-minals, s'haurien de dotar dels corres-ponents aparcaments dissuasius(PARK & RIDE) o dels corresponentsenllaços d'autobús o altres sistemesde mobilitat alternatius. En el sentitoest, és evident que el tram des deGirona centre hauria de donar servei iprosseguir cap a la població de Salt i aser possible hauria d'atènyer també elmunicipi de Bescanó. En aquestesorientacions (i per lògiques fases suc-cessives), permeteu-me que sigui unamica utòpic o agosarat, el projecte detramvia hauria de poder recuperar enun futur (15, 20, 30 anys) els itinerarisde l'antic tren d'Olot (i tal vegada,posats a fer projectes, l'hauríem de

fer arribar fins a Ripoll). Aquest tram-via de l'Àrea Urbana hauria de sercompatible en la seva continuïtat, ensentit nord i nord-est; hauria de poderenllaçar en un futur -em sembla queno gaire llunyà- amb nuclis de poblaciócom ara Bescanó, Bonmatí - Anglès-Amer - Les Planes, Sant Feliu de Palle-rols, etc. Fins a Olot.

I des de la població de Quart,successivament hauria de poder recu-perar també el conjunt de les pobla-cions de Cassà de la Selva, Llagoste-ra, Santa Cristina d'Aro, etc., fins aSant Feliu de Guíxols, de manera queel tramvia pogués enllaçar amb altresitineraris per les poblacions de l'Em-pordà. Caldria projectar, doncs, una

anella de tramvia per les poblacionsde les Gavarres tal i com tenim entèsque pensa projectar la Diputació? Perquè no? 3

Crec que l'Estat ha apostat bé i

seriosament pel futur amb els trens

de l'Alta Velocitat, pel traspàs de

Rodalies a la Generalitat de Cata-

lunya, però no està escrit enlloc

que el mateix Estat espanyol no

hagi o no estigui obligat també a

contribuir en les infraestructures de

més curt recorregut.

Projectes i inversions que al cap ia la fi reverteixen segurament d'unamanera molt més propera en la ciuta-dania més modesta. La modalitat detramvia i de tramvia lleuger esdevin-dria una aposta de futur i de benestarper als pobles i viles del seu recorre-gut. Obriria sens dubte altres alternati-ves d'activitat econòmica i a la fi enspodria garantir una futura major pre-servació del territori i del paisatge.

¿Si fa un segle els nostres besa-vis van ser capaços de fer una apostapel progrés, per construir de bell noules xarxes de trens i tramvies, per quèamb una nova i sostenible visió defutur no les podem recuperar lesdones i els homes del segle XXI? ¿Perquè no ens hauríem de plantejaraquest tipus de projectes ferroviarisateses les crisis dels carburants quesens dubte arribaran tard o d'hora? ■

LAMPISTERIAJOSEP COMAS

Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - [email protected]

ACTUALITAT [Tramvia urbà de Girona

52_pDS

La ciutat de Grenoble compta amb unmodern tramvia urbà. 1996

2 Vegeu el diari El Punt de dijous 5 de novembre de 2009.3 Diari El Punt, dilluns 2 de març de 2009.

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 52

Page 53: Parlem de Sarrià n 71

pDS_53

La maledicció de la contraportadaLa contraportada d’aquestapublicació trimestral arros-sega una maledicció que riu-te’n de la de Tutankamon. Sifa uns anys hi apareixial’anunci d’un promotor-cons-tructor que oferia cassesaperallades i cases apara-llades, ara hi apareixpublicitat d’una peixeteria.Amb un xic de sort, al núme-ro que tenim ara als dits jas’haurà corregit. L’esforçpublicitari de l’anunciant(que s’ha fet fer un dis-seny, un logo i un fotolit)s’ho mereix, alhora que valla pena que el peix s’enri-queixi amb vitamina A.

Cognoms industrialsAl darrera de la meva aficióals jocs de paraules i alsenigmes verbals, hem fetamistat amb un matrimoni lapart femenina del qual ésuna senyora que ha viscutmolts anys al carrer Majorde Sarrià … de Barcelona. Undia d’aquests ens trobaremper fer una ruta guiada pelbarri de JV Foix. Potserserà la primera etapa d’unrecorregut pels indrets ambtoponímia agermanada. El méscuriós del cas és que aques-ta senyora, a més a més dela connexió sarrianenca, téuns cognoms amb una vincula-ció insòlita amb el poble.Es diu Torres i Hostench!

Sarrià i el whistL’escriptor empordanèsVicenç Pagès Jordà ha publi-cat a primers de tardor Els

jugadors de whist, un delsèxits editorials de la tem-porada. És una història gene-racional que no em puc estarde recomanar. L’acció té lloca Figueres i, així, la capi-tal de l’Alt Empordà ja dis-posa d’una senyora novel·laambientada en els seus esce-naris, amb tot de personatgesque formen part del decorat.En un capítol, Pere Carré -unprotagonista terciari o qua-ternari però que hi tindrà unpaper destacat- passa amb elseu camió bolquet per Sarriàde Ter i agafa l’autopista endirecció a França. Aquestepisodi té lloc l’agost del77, quan els peatges i acces-sos i escalèxtrics eren albell mig del poble. PereCarré, que venia de Vergesvia Jafre, va entrar a l’A-7per Sarrià aconsellat pel seuamic Xicu Masferran “que noconduia i que tenia una visióradial de la província; alseu parer, per anar a qualse-vol lloc calia passar per laciutat de Girona.” Aquestepisodi té lloc l’agost del77 quan, efectivament, Sarriàformava part de Girona.

TelecomunicacionsAquest final d’any, a moltsteulats i terrats hi hahagut remenament d’antenes.L’apagada analògica, lairrupció de la TDT, l’orien-tació cap als repetidors deRocacorba o de can Rubau… Acasa, els descodificadorsdigitals terrestres ja fancompanyia al nou receptor dela xarxa Wimax, instal·latal màstil de l’antena, quemira cap a Sarrià de Dalt i

que ens permet rebre senyald’Internet en molt bonescondicions i amb un serveisense queixa. A part de lasatisfacció de gaudir debanda ampla a un preu ajus-tat, és un descans poderpenjar el telèfon amb unsomriure als llavis quantruquen les televenedoressudamericanes de telefoniaque demanen per un tal “donIòsep” just quan t’asseus adinar. Tot són avantatges.Gràcies, Ajuntament!

Un passeig pels carrersAmb la participació de laGeneralitat i la Diputació,els ajuntaments respectiushan editat la guia de lectu-ra Un passeig pels carrersde Girona, Salt i Sarrià deTer. Es tracta d’un recullbiogràfic i bibliogràficsobre personalitats ambcarrers dedicats a les trespoblacions. De Sarrià hifiguren Agustí Riera i Pau,Emília Xargay i Pagès iPaulí Torras i Domènech. Lamedicina i la política,l’art i la indústria : vetaquí tres àmbits i tres per-sonalitats que ennobleixenel nostre nomenclàtor urbà.

Càmera cafèVet aquí que uns brètols vanentrar al pavelló municipali, entre altres desperfec-tes, van malmetre la màquinade cafè i se’n van endur larecaptació. És un fet delic-tiu de baixa estofa quedemostra ben poca professio-nalitat. Al pavelló no n’hiha, de diners. En tot casn’hi falten.■

Josep M. [email protected] - http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador

QUADERN D APUNTS

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 53

Page 54: Parlem de Sarrià n 71

l passat 19 de novem-

bre, els nens i nenes deP3 del CEIP Montserratparticiparen en el taller:Berenar saludable.

Al matí, a primera hora, l’ Alexan-dra i la Roser ens van explicar quinsaliments són els més saludables per atots nosaltres i quins no ho són tant.També quins hàbits d’alimentació ihigiene hem d’assolir per tenir un cossaludable i créixer ben forts.

Tot plegat mitjançant uns titelles ila participació dels alumnes.

A la tarda, després d’una xerradainformativa als pares i mares de P3,ho vàrem posar tot en pràctica a tra-vés d’un berenar molt saludable, delqual gaudiren pares, mares, mestres,alumnes i algun avi o àvia.

L’Escola Montserrat té encompte que els hàbits alimentaris esconstrueixen en la infantesa, per aixòés tan important que els nens i nenesaprenguin a menjar de forma saluda-

ble de ben petits. Tots els esforçosque dediquem a aquesta tasca seranun regal per al futur: la salut.

L’educació en uns bons hàbitsd’alimentació ha de començar a casa icontinuar a l’escola. A casa, els paresi els avis són bàsics per transmetre lestradicions, els costums i altres factorsque influiran de forma positiva o nega-tiva en l’acte de menjar dels nens/es.Els hem d’anar introduint els diferentsgustos i textures des de molt petits, sibé en moltes ocasions no tots sónacceptats fàcilment, perquè per aixòcada nen/a necessita el seu temps. Ésnecessari, per part dels pares i educa-dors, una bona dosi de paciència i per-severança, sense deixar-se vèncerper la seva comoditat i les presses.

L’escola també té un paper moltimportant. El menjador escolar és unespai clau per fomentar conductes ali-mentàries sanes i també l’educaciónutricional dins les aules.

A més a més no hem de restar

importància al màrqueting publicitari i ala influencia negativa que pot exercirsobre els infants.

En definitiva, podríem dir que laresponsabilitat de l’educació nutricionaldels més petits és tota la societat i entots els àmbits: família, escola, mitjansde comunicació, indústries, etc.

Si l’educació nutricional es practi-ca de forma constant, si els missatgessón unànimes i si es predica amb l’e-xemple, tant a casa com a l’escola,s’aconseguirà l’èxit.

Jordina Claravalls,

Isabel González i Sílvia Rovira.

Mestres i TEI de P-3

Alguns dels pares que van parti-cipar en el taller opinen:

“La veritat és que l'alimentacióequilibrada és molt important en totesles fases de la vida, però pren mésimportància en les èpoques de creixe-ment per tot el que suposa. Uns bonshàbits avui aportaran salut i vitalitat als

EDUCACIÓNUTRICIONALBERENAR SALUDABLERoser SolbasEMPSA, equip municipal de la promoció de la salut de l’Ajuntament de Girona.

E

ESPAI ESCOLAR [Berenar saludable

54_pDS

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 54

Page 55: Parlem de Sarrià n 71

nostres fills sempre!!!. És interessantque persones que hi entenen ens horecordin, ja que el ritme de vida queportem no és justament el més propi-ci per dur a terme aquesta alimentacióequilibrada i alhora més elaborada.

D'altra banda trobo més profitósque es dediquin activitats a fer PRE-VENCIÓ i així potser caldrà en menysmesura fer tractaments de curació.

Gràcies per fomentar des de l'es-cola uns bons hàbits d'alimentació iper oferir la possibilitat d'assistir a unaexperiència divertida i enriquidora!”

Josep Maria Rodríguez

“Ens va agradar la xerrada sobre elberenar saludable perquè tot i que hi hacoses que ja sabem, sovint ens acostu-mem a anar a la via ràpida o fins i totanar fent sense buscar alternatives.Sempre podem aprendre coses novesperò moltes vegades és recordar el queja sabem i tornar als antics costums,

sovint les coses mésòbvies les oblidem i ésbo que ens ho tornin arecordar per tornar alsbons hàbits en l'alimen-tació.”Família Ferreiro-López.

Des de l’EquipMunicipal de Promo-ció de la Salut ensrecorden que a Cata-lunya el 7,4% de lapoblació infantil té sobrepès i un 9,3%obesitat.

Tenim coneixement que el snensi nenes de 3 a 5 anys que pateixenobesitat tenen entre un 60 i 70% depossibilitats de ser un adult obès, ambtots els riscos de salut que això com-porta, com ara malalties cardiovascu-lars, hipertensió, colesterol o diabetis.A més a més sabem que en aquestaetapa de creixement i desenvolupa-

ment de l’infant es determina en partla seva qualitat de vida en el futur.

Els models, les actituds i la infor-mació que es proporciona al nen onena en aquesta edat adquireix unagran importància a l’hora d’assolir iadquirir uns hàbits saludables que l’a-companyaran al llarg de la seva vida.

És per tot això que l’EMPSA(Equip Municipal de Promoció de laSalut) de l’Ajuntament de Girona,col·labora amb GICOR (Associació

pDS_55

ESPAI ESCOLAR [Berenar saludable

Mares i pares varen participar d'aquesta xerrada sobre el berenarsaludable al CEIP Montserrat. Fotos: CEIP Montserrat

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 55

Page 56: Parlem de Sarrià n 71

DSp56_

ESPAI ESCOLAR [Berenar saludable

Gironina de prevenció i ajuda a lesmalalties del cor), amb l’activitat“Berenars cardio saludables”, dirigidaals alumnes de P-3, que aquesta enti-tat porta a terme a totes les escolesde la ciutat que la sol·liciten i que tél’objectiu d’educar i promocionarhàbits saludables en els nens/es,pares/mares i docents, ja que estàdemostrat que l’educació i promocióde la salut és la millor estratègia perprevenir i reduir algunes patologies.

L’activitat consisteix a donar unsconsells saludables sobre alimentaciói exercici físic als docents, pares imares assistents i realitzar un bere-nar cardiosaludable tots plegats amb

els nens i nenes d’aquest curs en con-cret, en el centre escolar.

Us fem un petit recordatori d’al-guns consells perquè no oblideu que:• Menjar bé no vol dir menjar molt, nimolt car, vol dir menjar una mica de tot. • Una bona alimentació ha de serbaixa en greixos i dolços i rica en fibra.Som molt afortunats ja que tenim ladieta Mediterrània (verdures i hortalis-ses, fruita, fruits secs, cereals, lle-gums, oli d’oliva, peix, carn...), por-tem-la a terme.• Una cuina saludable es fa amb pocsfregits, poca sal i molt d’amor.• Ep!!!!!!!!!!!. No l’oblideu, la millorbeguda PER A TOTS I TOTES és L’AI-

GUA (compte amb els sucs prefabri-cats).• Encara tenim una assignatura pen-dent: “L’ESMORZAR” Penseu en ladita: “Esmorzar de rei, dinar de prín-cep i sopar de pobre”.• Una altra de pendent: mésverdura/hortalisses (crua o cuita uncop al dia) i més fruita ( mínim 3 pecesal dia)• L’alimentació és un acte social,intenteu fer un àpat plegats al dia,sense presses, sense crits, sensetelevisió...• I per acabar, moveu-vos, camineu,balleu, jugueu amb els vostres fills, feuesport... LA VIDA ÉS MOVIMENT. ■

C/ de Veïnat de la Banyeta nova17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 FigueresTel. 972 508100

Fax 972 508143E-mail: [email protected]

[email protected] II AANNNNEEXXEESS CCAARRRROOSSSSEERRIIAA

MMAAQQUUIINNÀÀRRIIAA II DDEECCOORRAACCIIÓÓ

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 56

Page 57: Parlem de Sarrià n 71

DS_57p

ESPAI ESCOLAR [Juguem amb rotlles de paper de vater

urant el primer trimestre els infants de 1 a 2anys de l’aula del Peix Irisat i la Petita Tulipa,han experimentat amb paper de vàter.

- Primer les educadores varem prepararl’aula amb la proposta:

Els infants quan van entrar a l’aula van trobar el següentmaterial: una corda de punta a punta de l’aula on hi havia elsrotlles de paper de vàter col·locats.

Alguns rotlles estaven encetats, a punt per a ser estirats, id’altres quedàvem més amunt i encara s’havien de començar.

- Quina va ser la reacció dels infants?Al principi els infants més observadors, van estar obser-

vant als seus companys i van tardar una estona en interac-tuar amb el material.

En canvi, els infants més curiosos, de seguida van esti-rar els rotlles que tenien al seu abast.

Un cop tot el paper va ser per terra, varen canviar l’acciód’estirar, per tapar-se, rebolcar-se, estripar, amagar-se... Compodem veure en aquestes fotografies.

- L’actitud de les educadores va ser observar i estar aten-tes a les demandes delsinfants; per exemple enalguns moments ensdemanaven que estirés-sim els rotlles o que elstapéssim amb el paper,inclòs ells ens tapavena nosaltres, tot convi-dant-nos a jugar.

Per finalitzar l’acti-vitat, varem demanar lacol·laboració delsinfants que ens ajudes-sin a recollir, posàvemels paper dins unes bosses.

En aquesta activitat els infants han gauditmolt, i és per això que tornarem a repetir-laaquest trimestre, i no descartem la possibilitatd’afegir algun material més, com serpentineso pots per omplir i buidar.

JUGUEM AMB ROTLLES DE PAPER DE VÀTERPer Elena Virolés i Laia Darné

D

Fotos de dalt a baix:Emma, Ian, Pol, Ivet, de l’aula Peix Irissat / Laia i Ivet, de l’aula Peix Irissat.Mar, Roger i Aleix de l’aula Tulipa

Pau i Roger, aula Tulipa

FE D’ERRADES:En el número anterior de la revista(ParlemDeSarrià 70) el nen del jerseivermell de la foto de la dreta és JanNazarico

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:32 Página 57

Page 58: Parlem de Sarrià n 71

DSp58_

la darrera XI Fira delPaper de Sarrià, l’AM-PA del CEIP Montse-rrat -en col·laboració

amb l’equip de l’Escola- hi va partici-par fent un taller de manualitats per anens i nenes.

L’Escola va demanar a la mainadadel cicle infantil que portessin la mas-cota de cada classe, que se’ls va faci-litar impresa en paper, a l’estand firal:hi havien grills, centpeus, saltamar-tins, esquirols, mussols, glans i pin-yes... pintats de vius colors, i que vanser exposats durant tota l’edició de lafira. Feia goig!

Les nostres propostes van sercoloristes: un rellotge amb broquesmòbils, que els nens no paraven decanviar d’hora; unes ulleres de sol,amb les que es passejaven per tot elrecinte; uns llapis amb un molinet devent de papers de colors, que feiengirar i girar... dibuixos infantils per pin-

tar els més menuts, pensats per algaudi dels germanets petits.

D’altra banda, a la Cooperativa,els alumnes del CEIP Montserratvaren fer una exposició, al llarg delpassat mes d’octubre, de treballs rea-litzats en paper estucat que va sermolt visitada i comentada.

I -com és tradició- per Nadal, ElsPastorets. La representació es va ferel 22 de desembre, en el PavellóMunicipal. Aquest any, els pastoretstambé notaren la crisi; no vàrem podercomptar amb el ja conegut escenari iaixò ens va fer canviar tota la infraes-tructura habitual, però amb l’esforçdels pares, alumnes i mestres es vadur a terme sense cap problema: per-què quan es treballa col·lectivament,l’èxit està assegurat! L’equip de l’AM-PA va aprofitar el decorat que vàremrealitzar l’any passat amb materialreciclable per a posteriors edicions.

Però sens dubte, el més impor-

tant és veure desfilar tots els cursos -des de P3 fins a 6è- disfressats, ves-tits per a l’ocasió, cantant i ballant. Pen-seu en l’esforç que fan alumnes i mes-tres... per felicitar-nos tots plegats!

Aquest any i com a novetat, elsalumnes de 6è van posar a la vendatiquets per a una panera, per tal d’ob-tenir finançament per a l’excursió definal de curs. Aquí cal agrair la col·labo-ració especial dels pares i mares, jaque va ser tot un èxit. Prepareu-vos,perquè ja pensen en altres propostesper a la festa de fi de curs.

I com sempre: agrair als alumnes,mestres i monitores del CEIP Montse-rrat, a tots els pares i mares d’alumnesque voluntàriament col·laboren i a lanostra estimada presentadora, laDolors Bartrina: sense la participació detots, aquestes activitats no es podriendur a terme. Us animem que formeupart de l’AMPA i de les activitatscol·lectives que organitzem! ■

EL PAPER DE L’AMPA, DELS PARES, ALUMNES I MESTRES

Montse Lladó / AMPA Ceip Montserrathttp://ampaceipmontserrat.blogspot.com

A

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 58

Page 59: Parlem de Sarrià n 71

DS_59p

ESPAI ESCOLAR [AMPA Escola bressol Confetti

nguany, el punt de par-tida de les festes del’Escola Bressol haestat, com sempre, lafesta de la Castanyada

seguida dels Patges Reials.La festa de la Castanyada és una

tradició molt arrelada a les nostrescomarques i com a tal s’ha incorporat alcalendari escolar. Es tracta d’un dia onles castanyeres visiten els nens de l’es-cola i passen a cada aula per explicar laseva història i ballar la cançó amb elsnens. Seguidament, se surt al pati on,amb els seus cistells plens a vessar decastanyes calentes, les reparteixenentre tots els assistents a la festa.

Els nens, durant els dies previs,han estat treballant el tema de la cas-tanyada. Els expliquen la historia, can-ten i ballen la seva cançó, fan les pape-rines per posar-hi les castanyes, …

Aquest any el dia de la castanyadava ser fantàstic. El sol ens va acompan-yar durant tota la jornada. Això va ferque els col·laboradors de l’AMPApoguessin coure les castanyes senseproblemes. Els nens van sortir al patiamb els seus pares per poder omplirles paperines de castanyes i miravenencuriosits aquells fruits calents queels repartien. Per a molts d’ells era laprimera vegada que tastaven aquell ali-ment, alguns l’escupien directament id’altres ja no el volien ni tastar. Tot i quesempre hi ha algun nen que descobreixel seu bon gust i es menja les castan-yes amb molta alegria.

Quan ja tothom estava tip de cas-tanyes es va posar la música de la cas-tanyera i els menys vergonyosos vanfer una petita demostració del ball alspares i mares assistents a la festa. Esposaven les mans a la cintura i esmovien rítmicament seguint els com-passos de la cançó.

La següent festa que trobem enel calendari escolar és la rebuda delspatges reials per part dels nens de l’es-cola el dia 22 de desembre.

És l’últim dia d’es-cola abans de les llar-gues vacances deNadal i els nens jaestan molt “esverats”.Han estat tots els diesprevis a aquesta dataalimentant el tió queels cagarà un regal,aprenent les cançonsnadalenques, del tió idels reis, preparant lacarta que entregaran alpatge, ... Són dates ones fan un munt d’activi-tats i que els nensviuen amb moltail·lusió, que s’encoma-na tambè als pares. Elsomriure d’un infant ésuna cosa que no tépreu i que anima atothom. Són somriuresagraïts, plens d’inno-cència i que ens recor-den la màgia d’aques-tes dates.

La majoria del dia se celebra anivell intern de l’escola, però a la tardas’obren les portes perquè els pares ifamiliars puguin compartir la festa ambels nens. Així els poden acompanyar adonar la carta al patge i rebre el regalque els donen a canvi. Seguidamentpoden anar a gaudir de la fantàsticaxocolata desfeta que fan a la cuina del’escola i que amb uns melindros ajudaa passar la fred d’aquestes dates.

Aquest 22 de desembre va plouremolt. Aquest fet va fer que la festa noes pogués fer a l’aire lliure sinó dins deles aules. Els patges es van repartir ales diferents classes i així van rebre lescartes dels infants. Seguidament es vaanar repartint la xocolata a cada aula ifinalment tots ens vam poder reunir almenjador de l’escola. Allà es van ven-dre els calendaris de les diferents clas-ses amb les fotos dels nostres fills i esva procedir al sorteig de les fantàsti-

ques paneres que va elaborar l’AMPA.Un agraïment molt gran a tots els paresi mares que amb les seves petitesaportacions permeten que femaquests esplèndids obsequis i moltespecialment a l’escola per les caixesde pomes, que són sanes i fantàsti-ques per fer unes magnífiques paneresde fruita que fan goig de veure, comper repartir-ne a totes les altres ja ela-borades amb varietat de productes isempre destinades als nens.

A part del mal temps, la festa vaser molt animada i els nens van gaudiral màxim de cada moment. Alguns vanplorar en haver-se d’acostar al patge,que els fa por, però d’altres moltvalents s’asseien a la seva falda persortir a la fotografia somrients. La xoco-latada i el sorteig de les paneres vanposar punt i final a un llarg dia per alsinfants que va ser ple d’emocionts i ale-gries. I que va continuar amb tots elsdies de festa a casa per gaudir de lesfestes amb la seva pròpia familia. ■

LES NOSTRES FESTESMontse LladóAMPA Confetti

E

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 59

Page 60: Parlem de Sarrià n 71

DSp60_

a, amics, que ara us presento la tercera edició de les enricvinalles. La segona entrega delnúmero 69 va tenir molt d’èxit perquè en el programa “El matí de Catalunya ràdio” en van lle-gir unes quantes dins l’espai “El superenigmarius”.Ja sabeu com funcionen, per tant, no cal que us expliqui res més.

Aquí vénen les d’aquest número:

La marca de xiclets que Posseidó fa servir més, de7 lletres.

La ciutat catalana que més fa virar l’ondulació,de 6 lletres.

El mag literari que fa moure més les bèsties, de5 lletres.

La cançó dels Manel on ens hi banyem els estius,de 3 lletres.

L’accident geogràfic que més aigua gasta, de 4lletres.

El número que sempre s’estrena, de 3 lletres.

El tipus de grip que ens fa badar boca, d’unalletra.

L’estació de l’any que ens indica col·loquialmentque és una persona masculina, de 5 lletres.

L’embotit més lladre, de 6 lletres.

S’esbatana al centre de Barcelona i Girona, de 8lletres.

Enric Sansalvador

(Mar)

(Trident)

(Girona)

(Harry)

(nou)

(golf)

(A)

(Estiu)

(xoriço)

(eixample)

V

ENRICVINALLES

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: [email protected]

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 60

Page 61: Parlem de Sarrià n 71

DS_61p

La diabetis és unamalaltia freqüent arreudel món i, sobretot, enels països industrialit-zats. Afecta ambdós

sexes i totes les races. No respectalímits d’edat, classe social ni zonesgeogràfiques.

El seu nom científic és Diabetismellitus, i és una malaltia crònica. Unapersona diabètica no deixarà mai deser-ho, però podrà gaudir d’una vidanormal, amb poques limitacions, sem-pre que conegui i respecti les normesde control i tractament.

La diabetis és un trastorn generaldel metabolisme. Es manifesta demanera especial amb un augmentanormal dels nivells de glucosa a lasang (hiperglucèmia), del qual es deri-ven complicacions agudes i cròniquessi no es compensa adequadament.

TIPUS DE DIABETIS

DIABETIS MELLITUS TIPUS 1

• Sol aparèixer a la infància, l’adoles-cència i la joventut.• Apareix d’una manera brusca i s’a-greuja ràpidament si no s’aplica eltractament adequat.• Presenta una ràpida i progressivapèrdua de la capacitat del pàncreesper produir insulina.• Per això cal tractar-la, des delmoment en què es diagnostica, ambinsulina.• Com que requereix el tractamentamb insulina, la diabetis del tipus 1també s’anomena Diabetis mellitusinsulinodependent.

DIABETIS MELLITUS TIPUS 2

• Acostuma a manifestar-se més tarddels 40 anys.• Pot passar desapercebuda durantforça temps, la qual cosa en dificultael diagnòstic i el tractament precoços.

• Està molt condicionadaper l’herència. Va lligada aun mal aprofitament de lainsulina i associada sovinta obesitat, sedentarisme,hipertensió arterial o alte-racions dels greixos a lasang.• La diabetis del tipus 2també s’anomena Diabe-tis mellitus no insulinode-pendent.• El fet que d’entrada no calgui admi-nistrar insulina no vol dir que en l’evo-lució de la malaltia no pugui arribar aser necessària.

COMPLICACIONS CRÒNIQUES

Com a malaltia crònica presenta ten-dència a afectar múltiples òrgans delnostre cos:• Tendència a l’envelliment precoç deles grans artèries, cosa que ocasionaun major risc de patir accidents vascu-lars cerebrals, infarts de miocardi i l’a-rribada defectuosa de sang a lesextremitats inferiors, amb la correspo-nent mala cicatrització de ferides apa-rentment poc importants.• Afectació específica dels ulls (retino-patia diabètica) amb risc de perdrevisió, i que per la seva transcendènciaés la que dedicarem aquest article.• Afectació específica del ronyó(nefropatia diabètica) amb risc de patirinsuficiència renal crònica i acabarnecessitant diàlisi o trasplantamentrenal.• Afectació específica del sistema ner-viós (neuropatia diabètica) amb apari-ció de trastorns de la sensibilitat(especialment cames i peus) i de lapotència sexual en l’home.• Una diabetis mal compensada potafectar la fertilitat en la dona.• Poca capacitat per lluitar contra lesinfeccions. Diverses lesions de la pell.

L’afectació ocular és una de lescomplicacions més freqüents en les

persones amb diabetis. En generaldepèn del temps d’evolució de lamalaltia i del grau d’hiperglucèmia. Elcontrol adequat de la diabetis, de lahipertensió arterial i del tabaquismepoden endarrerir o evitar l’aparició delesions.

TIPUS D’ALTERACIONS OCULARSMÉS FREQÜENTS I EL SEU TRACTAMENT

Cataractes

La progressiva opacitat del cristal·lí enla diabetis és diferent de la que es pro-dueix en l’edat avançada. Es més pre-coç, apareix en persones més joves idistorsiona abans la visió. La sevaextracció quirúrgica pot millorar lavisió i permet l’exploració de la retina iel seu eventual tractament amb làser.

Glaucoma

El glaucoma és l’augment excessiu depressió intraocular que pot lesionar elnervi òptic. Es més freqüent en lespersones amb diabetis.

En la majoria de casos és contro-lable amb medicació (col·liris) i/o làser.

Retinopatia

La retinopatia diabètica és la majorcausa de ceguesa o de severa limita-ció de les capacitats visuals en perso-nes de 20 a 65 anys en els països des-envolupats.

D'aquí la importància de conèixeruna mica més sobre les seves causes,factors de risc, problemes sistèmics

DIABETIS I VISIÓEmili MarcoABS Sarrià de Ter

L

SALUT [Diabetis i visió

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 61

Page 62: Parlem de Sarrià n 71

DSp62_

SALUT [Diabetis i visió

associats i, sobretot, de conèixer quinssón els problemes oculars i els signes isímptomes que un pacient que pateixidiabetis pot presentar a l'hora de realit-zar un examen visual i optomètric. Calsaber que un pacient diabètic té 25vegades més probabilitats de quedar-se cec que un no diabètic.

Com hem explicat més amunt,és la més greu de les complicacionsoculars. Consisteix en l’aparició delesions en els vasos de la retina aug-mentant el risc d’hemorràgies. El trac-tament més eficaç és la fotocoagula-ció amb làser, que podrà ser aplicadatantes vegades com sigui necessari,segons l’evolució de les lesions.

En la fotocoagulació és destruei-xen les lesions de la retina mitjançantl’aplicació d’un raig de llum especialque anomenem làser. La seva aplica-ció s’ha de realitzar amb la pupil·la dila-tada i pot ser una mica molesta, pro-duint enlluernament i llagrimeigmomentanis.

Aquest tipus de tractament, apli-cat per una persona experta, és molteficaç i no té efectes secundaris.

El grau de recuperació de la visiódesprés del làser dependrà de l'estatde les lesions. Sovint s'ha de practicar

una angiografia prèvia, perser més precisos en eltractament i controlar l'e-volució de les lesions.

L'angiografia és unaprova diagnòstica que con-sisteix en la fotografia de laretina després d'injectar uncolorant en una vena delbraç. Com a efecte secun-dari apareix el tint de grocfluorescent de pell i orinadurant 24 hores. Tant perl'angiografia, com per al tractamentamb làser, i igual que en altres explo-racions es requereix demanar el con-sentiment per escrit del pacient.

COM ES DETECTA L’APARICIÓ DELESIONS OFTALMOLÒGIQUES?

Els símptomes apareixen tardanament,de manera que les lesions no podenser detectades de manera precoç pelmateix pacient. Per això ha de seguircontrols oftalmològics periòdics:

• Diabetis tipus 1, en el moment deldiagnòstic i cada 1-2 anys a partir dels5 anys d'evolució, ja que és excepcio-nal l'aparició d'alteracions abans de la

pubertat i en els primers 5 anys de ladiabetis.• Diabetis tipus 2, en el moment deldiagnòstic i cada 1-2 anys.En què con-sisteix l'exploració oftalmològica • Determinació de la Agudesa Visual• Mesura de la Tensió Ocular• Exploració del Fons de l’ull, que pot ser:

-Directa, amb dilatació de lapupil·la - Amb càmera amidriàtica (foto-grafia del fons d'ull amb o sensedilatació de la pupil·la).

La dilatació de la pupil·la provocaenlluernament i visió borrosa, per laqual cosa és aconsellable anar acom-panyat per fer l'exploració i no conduirdurant algunes hores. ■

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 62

Page 63: Parlem de Sarrià n 71

DS_63p

ESPORTS [Unió esportiva Sarrià

UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀGuillem Mallolà

l jugador infantil de laUES Pau Creixans es vaproclamar campió d’Es-panya en el Campionatd’Espanya Infantil Mas-

culí disputat a Almeria entre el05/01/2010 i el 10/01/2010.

L’equip dirigit pel també gironíPau Campos va realitzar un campionatimmaculat de principi a fi, guanyant elsis partits que van disputar.

Van patir en el seu debut davantde Madrid (22-19). El 42-26 davantd’Euskadi a la segona jornada i el 27-34 davant Castella i Lleó a l’última dela primera fase ja demostraven elpotencial real d’aquesta selecció.

Als quarts de final esperava laComunitat valenciana. Però els de PauCampos es van mostrar molt supe-riors amb una victòria sense pal·liatius,per 34-25 es plantaven a les semifi-nals de la competició, on es tornarien

a veure les cares amb Castella i Lleóque, aquest cop, van superar 39-27,deixant clar que el seu passi a la granfinal era més que merescut.

A la final s’enfrontà amb Galícia.La primera part va ser molt igualada, aldescans s’hi arribà amb Catalunya perdavant al marcador (13-14). A la repre-sa, la selecció catalana va anar mar-xant en el marcador fins arribar al defi-nitiu 25-30.

Cal remarcar que en Pere Arnau,jugador infantil de primer any de laUES , va participar en tots el s entre-naments previs a aquest campionat iva quedar fora de la convocatòria aúltima hora. El fet que sigui un jugadorde primer any ens permet dir que l’anyque ve podrà disputar aquest campio-nat representant Catalunya.

La participació d’aquests juga-dors en les diferents concentracionsde la selecció catalana no fa més que

confirmar la bona tasca que s’estàfent amb la base del nostre club i ensanima per seguir millorant en aquestaspecte. ■

EL TIÓ HA VINGUT AL NOSTREPAVELLÓ!

Els més petits a punt de fer cagar el tió.

El sarrianenc Pau Creixans amb la samarreta dela Selecció Catalana Infantil.

ls més petits del club, el grup de psi-comotricitat, van rebre una visita moltespecial: el tió va venir al nostre pave-lló per cagar regals als nens que s’ha-vien portat bé. Pel que sembla, tots

havien fet bondat durant tot l’any perquè va haver-hiregals per a tots, fins i tot per als monitors.

La festa va acabar amb un berenar a la vora delfoc per acomiadar-nos fins l’any 2010! ■

E

EEL SARRIANENC PAU CREIXANS, CAMPIÓ D’ESPANYA AMB LA SELECCIÓCATALANA INFANTIL

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 63

Page 64: Parlem de Sarrià n 71

ESPORTS [Unió esportiva Sarrià

RÀDIO SARRIÀ VIATJA AMB EL PRIMER EQUIP DE LA UES

n l’afany de difondre elnostre esport, la UnióEsportiva Sarrià i RàdioSarrià han arribat a unacord per retransmetre

alguns del partits que l’equip de Pri-

mera Nacional disputa lluny del nostrepavelló, aquest acord ja es va materia-litzar en les retransmissions del CajaCanarias Tres de Mayo (Tenerife)-UESi el Avebal (Avebal)-UES. Els compo-nents de l’equip de Entrada de Emer-gència, programa d’esports de RàdioSarrià, Jordi Paretes, Marc Marquès,Idoia Torrent i Gemma Bessa ,vanacompanyar l’equip en els viatges aCanàries i Mallorca per fer arribar laretransmissió del partit a la gent quedes de casa volia seguir-lo.

D’aquí a final de temporada hi haprevist que Ràdio Sarrià acompanyil’equip sarrianenc en algun partit mésencara per concretar. ■

E

L’equip de Ràdio Sarrià desplaçat a Mallorca perretransmetre el partit Avebal-UES

64_pDS

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

QUINA DE LA UES

er segon anyconsecutiu laUnió EsportivaSarrià ha organit-zat la quina de

Nadal, que ha tingut lloc els dies25, 26 i 27 de desembre, 1, 3 i 6de gener al pavelló municipalamb gran èxit de participació.Van ser molts els afortunats quevan marxar amb una panera,cava, vi, pinyes,... i fins i tot amb

una magnífica televisió!Ja estem treballant per la

quina de l’any que ve ,on hihaurà alguns canvis i moltessorpreses.

Volem agrair a tota lagent que ha vingut a passaruna tarda amb nosaltres , feli-citar els afortunats i dir als quevan marxar de buit que ho tor-nin a intentar l’any que ve. ■

Un moment de la quina d’aquest any

P

Idoia Torrent en plena retransmissió

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 64

Page 65: Parlem de Sarrià n 71

esprés de 3 mesos decompetició ja podemfer un primer balançdels equips de la UES:

l’equip Benjamí, amb la majoria denens de primer any, tot i trobar-se a lapart baixa de la classificació, mostrauna millora dia a dia que ens fa sermolt optimistes de cara al segon tramde la temporada.

L’Aleví A i l’Aleví B es trobenmolt ben posicionats a les seves res-pectives lligues i estan aconseguintsobradament els objectius individuals icol·lectius marcats al principi de latemporada.

L’equip Infantil ha acabat la pri-mera fase de la Lliga Catalana Mascu-

lina, líder imbatut del seu grup ambvuit victòries en vuit partits i jugarà lasegona fase contra els millors equipsde Catalunya, cosa que demostra elseu potencial.

El Cadet es troba el cinquè classifi-cat de la Primera Catalana Masculina,aquest equip ha derrotat equips amb elsque havia perdut en la fase prèvia, el queconstata la progressió d’aquest grup grà-cies a l’excel·lent tasca dels seus entre-nadors i al treball dels jugadors.

L’equip Juvenil s’ha situat al grupcapdavanter de la Segona CatalanaMasculina, després d’una fase prèviairregular, ha acabat demostrant la sevaqualitat amb una segona fase brillant.

L’equip Sènior de Tercera Catala-

na es troba immers en la lluita peraccedir a les dues places que donenaccés a la fase d’ascens a SegonaCatalana.

El Sènior de Primera Catalana ésactualment quart classificat del seugrup a només dos punts del líder, elscinc primers classificats lluitaran perl’ascens a Lliga Catalana, el granobjectiu d’aquest equip. ■

DS_65p

TEMA DE PORTADA [Unió esportiva Sarrià

EL DERBI GIRONÍ DE PRIMERA NACIONAL

l passat cinc de des-embre va tenir lloc aBordils el gran derbigironí de PrimeraNacional, unes mil per-sones es van reunir al

pavelló Blanc i Verd per presenciar elpartit entre Handbol i la Unió EsportivaSarrià.

L’ambient a les graderies eraespectacular, amb dues aficions bolca-des amb el seu equip, però amb unaconducta exemplar, partits comaquests són els que fan del nostreesport, l’handbol, un joc únic.

La Unió Esportiva Sarrià va fer un

magnífic partit i es va imposar per unresultat de 24-28, després d’ aconse-guir avantatges de fins a set golsdurant la segona part. La superioritatsarrianenca va ser clara i durant forcesmoments del partit l’afició sarrianencava fer callar l’afició local amb els seuscàntics, feia goig veure bona part delpavelló bordilenc tenyida de groc iblau amb les bufandes i samarretesde l’afició del nostre club.

Ja esperem la tornada al nostrepavelló, el proper 20 de març, perpoder tornar a gaudir d’aquest espec-tacle tan dintre com fora de la pista.Us hi esperem a tots! ■

E

BALANÇ DEL QUE PORTEM DE TEMPORADA

Per acabar, el primer equip de la UES està fent una temporada un xic irregular: ha deixat escapar masses punts del seupavelló i després del canvi d’entrenador esperem que vagi recuperant el nivell que realment té.

D

Imatge de la part de la grada ocupada pels seguidorsde la UES

Els jugadors de la UES celebrant la victòria

Els equips sèniors de la UES.

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 65

Page 66: Parlem de Sarrià n 71

ESPORTS [Club Bàsquet Sarrià de Ter

Iolanda Jiménez. C.B. Sarrià de Ter

questa ja és la cinque-na temporada i afortu-nadament continuemcreixent tant en quanti-tat de socis i esportis-

tes com en nivell de competició. Elque encara ens fa més contents ésque hem augmentat especialment enesport de base i aquesta és una de lesprioritats del nostre club.

Disposem d’11 equips que parti-cipen en diferents competicions orga-nitzades per la Federació Catalana deBàsquet:

ESCOLA: Iniciació nivell 1:

nens i nenes nascuts als anys2001/2002Iniciació nivell 2:

nens i nenes nascuts a l’any 2003Iniciació nivell 3: nens i nenes nas-cuts als anys 2004/2005

PROMOCIÓ:Premini:

nens i nenes nascuts als anys2000/2001Mini femení:

nenes nascudes als anys 1998/1999Preinfantil masculí:

nens nascuts als anys 1997/1998Cadet femení:

nenes nascudes entre els anys1994/1997Cadet masculí:

nenes nascudes entre els anys1994/1996

SÈNIORS:Femení:

noies nascudes a partir de 1993Masculí:

nois nascuts a partir de 1993Intermunicipal: nois nascuts a partirde 1993

Aquests equips estan formatsper un total de 135 esportistes fede-rats. Podeu seguir el nostresresultats i calendaris on-line ahttp://www.basquetcatala.cat/club/170183.

Aquesta temporada comptemamb un total de 14 entrenadors/es.Els entrenadors responsables de cadaequip ja estan degudament titulats perla Federació Catalana de Bàsquet,però a més a més aquest any hem ini-ciat una campanya de formació/inicia-ció d’entrenadors dins el mateix club,creant la figura de l’entrenador ajudanta les categories de base. Diposemdoncs de 3 entrenadors joves queestan treballant com a ajudants i fentpràctiques per aconseguir la titulacióproperament. El director tècnic i laresponsable de l’escola coordinen lafeina de tots els entrenadors per acon-seguir que tots treballin amb la filoso-fia que el club vol impartir.

Delegats d’equip, delegats decamp i anotadors oficials de taula, grà-cies per la vostra ajuda cada cap desetmana durant tota la competició!

A més a més dels entrenamentsi competicions que ens ocupen cadacap de setmana, tenim previstes lessegüents activitats al pavelló munici-pal d’esports de Sarrià de Ter:

Diumenge 18 abril 2010:

II Trobada d’escoles de bàsquetDivendres 11 juny 2010:

Sopar socis cloenda temporada

Per a qualevol informació, aquestessón les nostres dades de contacte:

Web:

http://basquetsarria.blogspot.com

E-mail: [email protected]

Telèfon: 626629911

ATEMPORADA 2009/2010

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 66

Page 67: Parlem de Sarrià n 71

DS_67p

EditorialL’Ajuntament, en un acte degenerositat que l’honora, ha deciditregalar al Consell Comarcal 1000 m2de la nova biblioteca per a usos depromoció turística. Sí senyor! Ambun parell! (Total què són 1000metres...) Vistos els escassosatractius turístics de la vila, potsers’haurà de potenciar la pedrera decan Guilana, el Pont de l’Aigua(sense gallina, sisplau), elsjaciments de la vil·la romana, la rutadels molins o els edificismodernistes de Rafael Masó. I si elsde l’oposició bramen, que bramin.Ah! Se sent! Haver guanyat!

Sam Enfot, TSN,Redactor en Cap.

TelevisióLa televisió ens depara cada dia méssorpreses. El que passa és que sovintens passen desapercebudes. L’altredia vaig veure que una caixa d’estalvis(d’estalvis!) patrocina els resultatsd’un joc d’atzar. Astorat, vaigreflexionar (sí, de vegades tambéreflexionem): Una caixa d’estalvis, noens hauria d’incitar a estalviar enllocd’esperonar-nos a jugar-nos elscalés? Digueu-me antic, però hi hacoses que no acabo d’entendre.

Nem Pabé, TSN, TV3.

PremsaUn important diari del país (no, aquestno; un altre) promociona un joc deganivets de cuina de més d’un pam defulla. M’he quedat garratibat! Un menorde 18 anys no pot comprar tabac perquèmata (a qui se’l fuma) però pot comprarper només 1 € una arma blanca dedimensions considerables. No voldriadonar idees ni ser alarmista, però noestem perdent una mica el senderi?

Miquel Armat, TSN, Analista.

Territori Ara que hi som a temps i que encarano s’han decidit les vegueriesdefinitives, demanem a quicorrespongui la creació d’una novavegueria: El Nord de Girona, quecomprendria les futures comarquesdel Sarrianès, el Santjulianès, elMedinyanès i el Cervianès. Estemsegurs que amb aquesta novadistribució el nostre territori gaudiriade grans avantatges i és per això queabans que se’ns passi el torn, hoplantegem a les autoritatscompetents, sempre des del nostreesforçat servei a la comunitat i alterritori.

Laica Grangé, TSN, El Campdoranès.

Economia recreativa Al president de la CEOE, Díaz Ferran, lipeta una de les seves empreses, AirComet, deixant tirats a centenars deviatgers i lluny de penedir-se diu que ellmai no hauria volat amb una companyiacom la seva. Així volem els nostresempresaris! Decidits, desacomplexats ifatxendes, lluny del sentimentalismedels seus avis que els va dur a ferhabitatges i economats pels pobresobrerots. A l’assemblea d’empresarisdiuen que va dir: “Que n’aprenguin!”extrem que no s’ha pogut confirmar.

Marc Franc, TSN, Economista.

País El president del Barça es vol presentara les eleccions reagrupat en un partitindependentista. Per mi com si s’operao com si es vol presentar a presidentde l’escala. El que no em semblahonest és presumir de les sis copescom si fos ell qui les ha guanyat ambcalça curta i suant la samarreta alcamp. Ei! Que de fantasmes anemsobrats, eh?

Pep Vidriola, TSN, FCB.

Pronòstics Dèiem en el TSN de la Revista nº 17(març-abril 1997) que amb el futur pasdel TGV per Sarrià (després rebatejatcom a LAV), s’hi podria fer unabaixador a la font de can Nadal. Novam errar gaire el tret. Tretze anysdesprés s’han confirmat les nostresprevisions: s’hi ha construït unasortida d’emergència. O sigui un“apujador”. Baixar, pujar, tant li fa. Lapredicció, com tantes altres del TheSarrià News, era correcta. Som elsmillors! I a més, no tenim àvia...Jaume Adif, TSN, can Nadal.

VicNo acostumo a seguir gaire elsinformatius i conec les notícies d’oïda,però he sentit que a Vic hi ha hagutproblemes. Només espero que nodeixin de fer el bolígraf. Jo sóc dels depunta fina. El taronja, per entendre’ns.

Lluís Poca Solta, TSN, Vic.

La reivindicació Fent un gran esforç, (si tenim encompte la nostra limitada capacitat),ens hem adaptat als emoticons i a lesnoves tecnologies, i hem transformatla reivindicació escrita en una icona.Així ens estalviem el discurs i laimatge resulta més impactant. (Total,pel cas que ens fan...)

samenfot.blogspot.com

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

TThhee SSaarrrriiàà NNeewwSS

LA FRASE DEL DIA: Mai no podrem convèncer un ratolí que un gat negre no porta mala sort.

Graham Greene

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 67

Page 68: Parlem de Sarrià n 71

BOTIGUES A:c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614

Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345 Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021

Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484

SARRIA 71.qxp 16/3/10 14:33 Página 68