Parlem de Sarrià n 74

SARRIA_ 74 13/12/10 17:19 Página 1

SARRIA_ 74 13/12/10 17:19 Página 2

Anna M, Fornells

quest estiu ha estat ben rar. Primer varencomençar a desaparèixer llibres per ser emma-gatzemats a l’edifici Rafel Masó. Després varenencapsar els ordinadors i un dia, ja ens vàremtrobar la biblioteca tancada i sense les prestat-

geries. Han deixat les taules, les cadires i el taulell, rere elqual, l’Anna M. Fornells ens ha atès els darrers vint anys. Detan ben acostumats que estàvem que no ens adonàrem quetambé tancava el nostre punt de reunió i que l’Anna Maria, elnexe dels lectors de la revista, persona afable que recolliaencàrrecs i suggeriments, també s’acomiadava amb una benmerescuda jubilació. Fins que la nova biblioteca rutlli, fins que ens hàgim adequatals horaris i sapiguem trobar les novetats en el nou espai,aquest esllanguiment se’ns està fent etern.De tots els vessants de la professió de bibliotecària que enJosep M. Sansalvador s’atreveix a definir, “cal estar alcorrent de les novetats, conèixer a fons la col·lecció, fer deconsellera personal, cangur d’infants, psicòloga, especialistaen manualitats, amfitriona de convidats, presentadora d’ac-tes, constructora de pessebres, editora de contes infantils,senyoreta de repàs, informàtica circumstancial, confident,bona amiga” professions que l’Anna M, ha realitzat amb ani-mositat i bona disposició, hi podríem afegir el de formiguetade la col·lecció local. Cada dia al matí, l’Anna donava un repàsals diaris i a les revistes que li arribaven a la recerca de la notí-cia publicada sobre Sarrià de Ter. I així, desant, arxivant, haaconseguit tenir un bon dossier de la vida del poble delsdarrers anys. Per molts, la nova biblioteca era un somni, sobretot un equi-pament generós d’espai, on es podria encabir tot el que l’An-na M. anava comprant, adequant el fons a les necessitatsdels lectors i del poble, esgarrapant euros d’ací i d’allà. Hemgaudit d’un espai acollidor i d’una persona que ha fet, d’a-quest racó, un reducte íntim i generós, però google i el twit-ter estan arraconant, a velocitats supersòniques, hàbits quefins ara crèiem indestructibles: abans d’estrenar-se, la novaEnciclopèdia Catalana que l’Anna M. servava com un tresorper a la nova biblioteca ha quedat obsoleta, víctima de laviquipèdia.Aquests dies estem vivint uns moments d’incertesa. Tancauna etapa, un espai del carrer Major, obert fins ben tard, quel’Anna M. sabia omplir amb molt carisma, posant-nos al diade les novetats literàries, de les notícies, de la vida local, in’obre un altre amb una perspectiva més àmplia, segura-ment prou atractiva per a un públic més global. La iniciativa de l’Ajuntament que l’Anna M. Fornells fos lapregonera de la Festa Major ha estat molt ben rebuda i cele-brada per tos els que vàrem gaudir del pregó d’una “bibliote-cària de poble” com té a bé definir-se. Ara, quan ja fa untemps d’aquell dia joiós, volem recordar l’Anna M. i fer-li elnostre particular homenatge amb la foto de la portada a quiha estat l’ànima de la vida local de Sarrià de Ter, amb la sevapresència i la seva professionalitat davant d’una humil biblio-teca.

EDITORIAL

TEMA DE PORTADA Festa Major

AJUNTAMENT. Critèrium

L’aprenentatge

Mijac

ENTITATS Ràdio Sarrià

OPINIÓ. La gespa artificial, al nou camp de fútbol

La sentència del TC

CULTURA La biblioteca Emília Xargay

Exposició col·lectiva d’artistes locals

Exposició: Els reflexos de la realitat

Emergent

El tai-txí Txuan

“El Benefici”

Amin Maalouf

Afers exteriors

L’spotify, la nova manera d’escoltar música

Espais de memòria: una proposta

DOSSIER D’HISTÒRIA Un segle de transformacions

El transport a Sarrià de Ter

ENTREVISTA Jaume Hom Tarrats

QUADERN D’APUNTSESPAI ESCOLAR. Escola Bressol Confetti

AMPA CEIP Montserrat

CEIP Montserrat

VIATGES Camí Inca al Machupichu

SALUT Dispèpsia

ESPORTS. UES

THE SARRIÀ NEWS

4141618202124272829303132333536384043485051525355606263

sumari

pDS_3

A

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañi-gueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llu-nell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, JosepRodeja.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de GironaHan col·laborat en aquest número: Roger Torrent, Raimon Cros,AAVV Sarrià de Dalt, AAVV La Rasa, AAVV Sarrià de Baix, AmicsGegants Sarrià de Ter, Jordi Paretas, Lluís Aymerich, Esplai PL,Ràdio Sarrià, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo, Anna Sala, EnricSaguer, Xavier Maluquer, Mònica Sala i Mònica Singla, AmpaCEIP Montserrat, Montse Asencio, Marc Tarradas, Emili Marco,Guillem Mallola.

Disseny i maquetació:

Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154Impressió: Impremta PagèsSubscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: [email protected]òsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732Portada: Anna M. Fornells. Foto de Quim Llunell

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.org

AGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de larevista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financia-ció de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitzanecessàriament de les opinions signades.

parlemDESARRIÀ

SARRIA_ 74 14/12/10 08:54 Página 3

DSp4_

TEMA DE PORTADA [Festa Major

i repassem la històriadels pregons i pregonersde la Festa Major deSarrià de Ter, no crec

que sigui possible trobar-ne d'altreque hagi passat tantes i tantes vega-des per sota el balcó de l'Ajuntamentcom l'Anna Maria Fornells, la nostrabibliotecària, la nostra pregonera d'enguany. El dia 3 de setembre, al ves-pre, el balcó municipal estava guarnitde gala i a l'AnnaMaria només li va fal-tar salvar l'escàs des-nivell que separa labalconada del lloc onha estat al peu delcanó, cada dia, durantels últims vint anys.Feia un mes i mig quel'Alcalde li havia cau-sat un sobresalt tre-mend amb l'encàrrecdel pregó. Tot encaixa-va: la biblioteca EmíliaXargay es traslladavaa la nova ubicació, al'Anna Maria li arribavael moment de deixarles obligacions laborals, i es necessita-va una figura que s'adrecés al pobleen clau íntima per donar inici als actesde la Festa del 2010. Com a les bonesnovel·les que ella ha recomanat, pres-tat i cuidat durant tants anys, els cer-cles es tanquen.

Tot pregó té un component ele-vat de sentiments, d'emocions i derecords: “Recordar és tornar a viure”.Va evocar aquelles festes majors de facinquanta anys, les de l'ofici solemne,els entremesos i el rostit, de balladesde sardanes i feixines a la Font de CanNadal. Va recordar els seus anteces-sors a la tasca bibliotecària: el senyorSala i la Rosa Dachs; i va desgranaruna mínima porció d'anècdotes viscu-des. Dels cinquanta-cinc anys de vida

de la biblioteca de Sarrià, els darrersvint, à càrrec de l'Anna Maria, hanrecollit l'arribada de canvis que s'hansucceït a una velocitat impensable.L'ofici basat en l'ordre, el rigor, la sis-tematització, la bona recomanació, l'o-rientació amb bon criteri, sempre seràdeutor d'aquests fonaments. S'actua-litza el contingut i canvien les eines i al'Anna Maria li ha tocat viure el pas“del Capitán Trueno a Harry Potter”,

de veure com les fitxes bibliogràfiquesi les targes de préstec es convertienen matèria primera per a les bases dedades dels ordinadors, i de constatarcom els personalíssims i artístics exlibris es transformaven en codis debarres asèptics i freds. Signes delstemps.

En un poble com Sarrià de Ter, laplaça de bibliotecària marxa de lesfuncions habituals de la professió. Ésnecessita un perfil polièdric: cal estaral corrent de les novetats i conèixer elfons de la col·lecció, però també calfer de consellera personal, de cangurd'infants, de psicòloga, d'especialistaen manualitats, d'amfitriona de convi-dats, de presentadora d'actes, deconstructora de pessebres, d'editora

de contes infantils, de senyoreta derepàs, d'informàtica circumstancial,de confident i de bona amiga… És allòde fer de bibliotecària o de ser biblio-tecària que tan bé expressava elpregó. La professió té una forta càrre-ga vocacional, de compromís social.

Tots els que estàvem reunitsaquell vespre festiu del 3 de setembreal carrer Major i vam escoltar lesseves paraules, entre ballades de

gegants i cremat ihavaneres, som cons-cients, donem fe quel'Anna Maria Fornellsha estat la bibliotecà-ria de referència detot Sarrià de Ter. Queel seu taulell farcit dematerial de lectura alsbaixos de l'Ajunta-ment ha estat unfocus de cultura, d'i-dees, un fer-se convi-dar a créixer de la màde la lletra impresa.“Els llibres seguiranformant part de mi”,

fins i tot després de la jubilació, asse-gura. Les sarrianenques i sarrianencsseguirem fent ús de la nova bibliotecai dels nous serveis que oferirà i frisempel moment de la inauguració. Creua-rem l'autovia, vindrem de qualsevolbarri i accedirem a un edifici equipatamb les instal·lacions més modernes idotat de material editorial de primera.Però en passar pel carrer Major, éspossible que ens creuem amb unasenyora que passeja els néts. I la salu-darem amb afecte. I explicarem a quiens acompanyi que aquella senyora ésl'Anna Maria, que un dia va fer el pregóde la Festa Major, però que perdamunt de tot ha estat la nostra biblio-tecària de capçalera. ■

“ELS LLIBRES SEGUIRAN FORMANT

PART DE MI”Josep M. [email protected] - http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador

S

Anna M. Fornells, pregonera de la Festa Major d’enguany. Foto: Quim Llunell

SARRIA_ 74 13/12/10 17:20 Página 4

DS_5p


BIBLIOTECÀRIA DE POBLERoger Torrent RamióAlcalde de Sarrià de Ter

n no sap mai quinsseran els escenarisimportants en la sevavida. Desconeixem, a

priori, allò que ens marcarà per sem-pre. Els que creuen en l'atzar diranque això és qüestió de sort. Per con-tra, els que són més partidaris deldestí, afirmaran que tot està escrit.Que res no passa per casualitat.

Sigui fruit de l'atzar, sigui conse-qüència del destí, el que és clar és queel dia que l'Anna Maria Fornells vaentrar per primera vegada a la Bibliote-ca Emília Xargay, la seva vida va can-viar. Llavors no sabia que no en sorti-ria fins vint anys després. Estic con-vençut que en aquell precís instantdesconeixia que aquell espai i aquellafeina la marcarien per a la resta delsseus dies.

Però la història, la petita històriade la nostra biblioteca, ha anat així.Durant dues dècades l'Anna Maria haestat la nostra bibliotecària. Ha estat lacara, la veu, les mans amables que hihavia darrera el taulell d'aquest racóde l'ajuntament. Fent préstecs, reco-manant llibres, impulsant tallers per ala mainada, creant una atmosfera prò-pia al carrer Major, 71. Ha fet de tot,com correspon a una bibliotecària depoble (així es defineix). Però no hi haestat mai sola, evidentment. Encaraque passessin moments sense usua-ris de carn i ossos, tenia la sort de sercompanya de feina de Shakespeare,Tabucchi, Pla, Martí i Pol o fins i totd'en Teo. Vist així, jo m'ho imaginocom la casa d'en Sisa. Benvinguts,passeu, passeu. Hi entràvem i semprehi érem ben rebuts.

Tots els usuaris, què dic!, tots elsveïns en tenim experiències, de laBiblioteca. Hi hem estudiat, hi hem fettreballs (quan recórrer a l'Enciclopèdiaera una obligació), ens hem posat ver-mells quan ens renyaven per xerrar o,ja de més grans, hem descobertnovel·les d'escriptors d'altres països

amb narracions que ens transporta-ven. Apropar-se als llibres sempre téavantatges. El gest d'obrir les tapesd'un exemplar que fa l'olor del papervell hipnotitza. La lectura esbiaixadad'una contraportada flamant ens des-perta l'excitació pel nou volum. Exal-tats amb el nou, enamorats del vell.

Llegir sempre és una experiènciacaptivadora. Un ritual romàntic que téuna litúrgia pròpia. I és clar, uns san-tuaris: les biblioteques. És en aquestespai, on els i les bibliotecàries s'en-treveuen com a mestres de cerimò-nia, suggerint, facilitant, evocant,transmetent les millors lectures alconjunt dels mortals. Una feina, certa-ment, enriquidora en si mateixa. Apro-par la cultura i el coneixement atothom ha de ser un luxe. Tant és així,que la mateixa Anna M. ens deia en elseu pregó de la Festa Major d'en-guany: “el màxim plaer que pot sentiralgú que, com jo, ha treballat envolta-da de cultura és saber que has contri-buït a posar-la a l'abast de tothom”. Imés fer-ho en un poble com el nostreon coneix tots els usuaris. A aquell liagradarà més aquella d'intriga, a aque-lla altra, per contra, preferirà aquestanova entrega històrica.

Afirma Fornells que tots els ser-veis són importants. Però que teniruna biblioteca a la nostra mà és un pri-vilegi. Un privilegi històric. La cultura iel coneixement ordenat i sistematitzat

en aquests petits artefactes fets depaper és probablement la prova mésclara de civilització. Com no pot serd'altra manera, des de l'antiga Alexan-dria al modern Sarrià de Ter, les biblio-teques s'han associat a les societatsavançades. Llegir ens fa savis, ens falliures.

En aquest ordre de coses, doncs,les bibliotecàries són (podríem dir-hoaixí) com una espècie de baluard delconeixement i la raó. Per tant, sónimprescindibles. Com ho són lesbiblioteques. La televisió havia dematar la ràdio, el cinema les novel·les,internet els diaris i la modernitat a totplegat. I ves per on que tot es troba enles biblioteques, que s'han anat adap-tant als nous temps.

Ara, obrim un nou període. L'An-na Maria ens ha ajudat a preparar-la.S'ha esforçat amb il·lusió per engegar-la. Ella, però, tanca una etapa. És unplaer haver conviscut -de diferentsmaneres- amb ella aquests vint anys.Tots tindrem records de la BibliotecaMunicipal Emília Xargay, i en moltsd'aquests (gairebé en tots) hi haurà elsomriure de la bibliotecària.

Fornells afirma que ella és biblio-tecària de professió, però també perdevoció. Aquesta etiqueta no l'aban-donarà mai. Esperem que no. Quesempre sigui la nostra bibliotecària,part de la nostra petita història. AnnaMaria: per molts anys i molta sort. ■

U

L’Anna M. signa en el llibre d’honor de l’Ajuntament esguardada per l’alcalde RogerTorrent. Foto: Quim Llunell

SARRIA_ 74 13/12/10 17:20 Página 5

DSp6_


Raimon Cros.

ra que tinc el moment d'escriure aquestes ratlles sobre la Festa Major, de sobte, emvenen al cap un munt de flaixos d'aquesta passada edició, però que evidentmentmiraré d'ordenar amb cura, això si, si m'ho permeteu, ho faré amb el grau emocio-nal que implica tornar a viure els records de la nostra festa major.

Tot va començar el divendres dia tres de setembre amb la inauguració de les exposicions, pri-mer la col·lectiva d'artistes de Sarrià de ter i seguidament l'exposició de pintura “els reflexes de larealitat”de l'artista sarrianenc Miquel Angel Cros Arribades les nou, va començar el pregó, un pregóque no va deixar indiferents als assistents, la protagonista és una persona tan entranyable comconeguda per la majoria dels veïns i veïnes del nostre poble Anna Maria Fornells, L'Anna Mariase'ns jubila i ens va fer un recull de moltes vivències, va recordar els anys de dedicació amb anèc-dotes inclosos dels bons moments que ha passat treballant a la biblioteca de Sarrià. Acabat el pregóvan començar a sonar les havaneres, interpretades pel grup Terra Endins, tot això com no podia serd'una altra manera acompanyat d'un bon cremat, cremat preparat per en Domingo Infantes i enJordi Pujadas que en qüestió de cremats són tota una garantia d'èxit. Mentrestant al pavelló jasonava el concert jove i les barraques obrien les portes.

A

FestaMAJOR 2010

Festa de l’escuma del Pla de l’Horta. Foto: Raimon Cros

SARRIA_ 74 13/12/10 17:20 Página 6

DS_7pDS_7p

El dissabte dia quatre a les vuitdel matí puntualment sonaven lesmatinades, per anunciar que a arri-bat la Festa Major. A primera horade la tarda ja començaven els pre-paratius de la segona Fira de lajoguina de segona mà al Passeigdel Riu, l'associació organitzadoracomençava a col·locar les taules perfer les paradetes que servirien coma aparador per poder triar i remenarentre un bon assortiment de jogui-nes. A les set puntuals començavenles sardanes, que enguany aprofi-tant que la fira tenia lloc al Passeigdel Riu van concentrar-hi moltsveïns i veïnes.

El diumenge era el dia amb l'o-ferta d'actes mes gran, des del con-curs de pesca a primera hora delmatí, passant per la passejada ambbicicleta i l'arrossada de Sarrià dedalt i per tancar la tarda la 23enatrobada de gegants que van enfilarel recorregut des de la Plaça Renai-xença fins a la Plaça dels Gegantsde Sarrià de baix..

Aquest any la Festa Majortambé ha coincidit amb dos caps desetmana, donat que les dates certa-ment s'hi avenien, el segon cap desetmana de la festa, el dissabte diaonze, diada nacional de Catalunya,tot començava al matí amb l'esmor-zar popular de la diada, i la balladade sardanes, després a les dotzehores començava l'acte institucio-nal de la diada, que tenia lloc alremodelat pati del Patronat, amb laintervenció de l'Enric Saguer, tan-

cava l'acte una mag-nifica interpretaciódels cantaires deSarrià, amb unmatí esplèndid tanpel que fa al tempscom a la qualitatdels actes. A latarda la baixadade carretons tor-nava a triomfaramb una partici-pació rècord, imes tard, al vespre elsopar espectacle i el ballde nit, tancaven elpenúltim dia de FestaMajor.

El diumenge vacomençar amb la festade l'escuma que degut ales altes temperaturessemblava un acte fet amida per refrescar alpersonal i passar-hopipa amb el grup d'ani-mació. A les cinc de latarda amb les sardanesa la Plaça de l'Obra i el concert deFesta Major interpretat per laorquestra Empòrium de Girona,seguidament el ball de nit donavaper acabats els actes de la festamajor 2010.

Podem assegurar que tots elsactes organitzats per les entitats hanestat un gran èxit de participació,això ens reafirma en la intenció deseguir en aquesta línea, perquè lesiniciatives aportades per les entitats

del municipi són indispensables perpoder garantir, primer la qualitatdels actes i després la participaciódels veïns i veïnes del poble, tenimexemples com la iniciativa del tre-net, la dels espantaocells, la fira de lajoguina i molt d'altres.

Vull aprofitar per agrair a totesles associacions i entitats organitza-dores i col·laboradores que han fetpossible la Festa Major de Sarrià deTer. ■


Cercavila gegantera pelscarrers de Sarrià de Ter.Foto: A.Vila

Pere Sala i RamonCorominas, autors delgrup d’espantaocells quecommemora els gegantsdel poble. Foto: RaimonCros

Sardanes al Passeig delRiu. Foto: A.Vila

SARRIA_ 74 13/12/10 17:20 Página 7

magineu per un moment que heu de prepa-rar un arròs per vint. Segurament no tindríeua casa la paella de la mida adequada, hi posa-ríeu més sofregit del que cal, el costelló i el

calamar justejarien, sobrarien musclos i no acaba-ríeu de trobar el punt d’aigua i us sortiria caldós.

Per sort, de l’arrossada de la Festa Major se n’enca-rrega una empresa especialitzada, però quan elsvàrem comentar que seríem 600 encara els sentimxiular. I va ser un èxit de públic i de gana. La granpaella va quedar ben escurada, senyal que deviaagradar.

De la resta, d’engalanar el parc de la Coope-rativa amb els tendals per evitar la insolació,de parar les taules i cadires, ens n’encarre-

guem els de l’associació, veïns i veïnes i entitatscom Dones més que mai.L’arrossada és, ara per ara, l’ac-

te que aplega més gent de tota la FestaMajor i no val a quedar malament!

Els espantaocells alegren elscarrers de tot Sarrià. Cal dir que la festi-va iniciativa ha quallat i de molts bal-cons en pengen ninots. Uns quantscarrers es varen posar d’acord, per ferun mateix espantaocells, fantasmagòric,però si hem de destacar un ninot quehauríem d’indultar, aquest és el d’enPere Sala i en Ramon Corominas, unarèplica dels gegants de Sarrià, en Cinto,la Maria i en Quimet, que enguany fan

deu anys. En Pere i en Ramon els hanconstruït, tête à tête, esmerçant-t’hi mol-tes hores tot l’any i posant l’enginy en unginy mecànic que els feia girar. Tota unameravella!

El trenet va voltar tot el diumenge5 de setembre per tots els carrers delpoble, de manera que tothom va podergaudir d’un viatge ben entretingut iobservar els més de 70 espantaocells,de motius ben diversos, festius i rei-vindicatius, que lluïen als balcons.

Ara que, riure, riure de debò, ho

BAIXADA DE CARRETONS CONCURS

ESPANTAOCELLSI ARROSSADA DE

FESTA MAJOR

8_pDS

I


AAVV Sarrià de Dalt

SARRIA_ 74 13/12/10 17:20 Página 8

pDS_9


vàrem fer amb els carretons. Això ja estota una altra litúrgia. Els pares solenengrescar la mainada i la mainadasolen demanar als pares invents deltipus Ferrari per poder pilotar com l’A-lonso, però aquí entrem amb allò delsconeixements de mecànica, dels ele-ments disponibles, de les ganes decadascú i al final hi ha de tot: bicicletes,motos, sofàs, biscuters, invents queroden, giren i fins i tot frenen!

Vàrem tenir25 participants ientre ells, el camiód’Anglès, i un grupde Bescanó queescenificaven unslladres i serenos,amb el cotxe delsmossos d’esquadraempaitant una pare-lla d’autoestopistes.Espectacle dins l’es-pectacle, fer riure,entretenir-nos, passar-nos-ho bé, és FestaMajor! ■

Baixada de carretons.AAVV Sarrià de Dalt iQuim Llunell

SARRIA_ 74 13/12/10 17:20 Página 9


10_pDS

AAVV La Rasa

a passejada en bicicletade la Festa Major deSarrià de Ter és una tradi-ció molt arrelada. Una

mostra molt clara d'aquest fet és queenguany ha celebrat la seva majoriad'edat. Efectivament, 18 edicions debicicletes omplint els carrers del nos-tre poble i donant un caire festiu a unmatí de diumenge al setembre. Sónmoltes edicions visitant els diferentsbarris que conformen Sarrià, i queamb els anys s'ha anat modificant elrecorregut per incorporar els nouscarrers que han anat sortint a midaque creixia el poble.

La passejada fa que moltes famí-lies s'animin a agafar les bicicletes i asortir junts. Es pot aprofitar els carrers

sense cotxes per circular amb tran-quil·litat i sense haver de patir pelsmés menuts de la casa. El ritme éslent i això fa possible que tothom elpugui seguir sense problemes. És ungoig veure tantes bicis omplint elscarrers i veure tantes cadiretes denens petits que seran els futurs parti-cipants. Tothom s'ho passa d'allò mésbé i aprofita per fer una mica de salut.

Aquest any el detall que s'hadonat als 290 participants inscrits haestat un mocador amb dos dels colorsdel nostre poble: el groc i el blau.Aquestes persones han pagat perpoder participar en el sorteig d'un xecregal que serveix per poder comprarqualsevol cosa a Motos Llach. Elguanyador sempre està molt content i

fa un bon ús d'aquests diners. Totes les edicions han

transcorregut sense inci-dents remarcables, però

aquest any vam tenir un petit proble-ma. Vam tenir una sortida falsa !!! Elpolicia que encapçalava la passejadava sortir abans que ningú per veure elrecorregut. Com que ja era l'hora pre-vista de la sortida i la policia sempre vala primera, els participants que ja esta-ven en formació van començar apedalar i a seguir el policia. Quan ellse'n va adonar, va intentar que tornes-sin enrere i una gent sí que va tornar ialtra gent va continuar endavant. Aixòva provocar un petit caos i que la gentno sabia ben bé què fer. Però gràciesa tots els que ajudaven en l'organitza-ció i anaven en bicicleta, van poderreorganitzar la gent i que tots es tro-bessin altra vegada. Una anècdota perexplicar més en aquesta llarga tradicióde bicicletades pel nostre poble.

Donem les gràcies a tots els par-ticipant per haver vingut i per la sevapaciència enguany amb la sortida“falsa”. A tothom que ens dóna uncop de mà en l'organització. A l'Asso-ciació de Veïns de Sarrià de Dalt, queens organitzen molt eficientment l'avi-tuallament que ens serveix de punt dereorganització de totes les bicicletes. Ienguany, al Club Ciclista Sarrià, queens va ajudar en el moment de tallarcarrers i “controlar” que no es perdésningú. Ells també van participar en lapassejada i es van donar a conèixer

com a nova entitat en el nostrepoble.

Finalment volem animartothom perquè vingui a

pedalar. És una activitatmolt divertida, es potcompartir amb tothom iés una manera de conèi-xer els diferents raconsdel poble i de descobrir-ne de nous. Us hi espe-rem l'any que ve! ■

L

PEDALEM A SARRIÀ PER LA FESTA MAJOR

SARRIA_ 74 13/12/10 17:20 Página 10

quest estiu, des del’Associació de Veïnsde Sarrià de Baix hemtornat a organitzar el

“Sopar del Soci” repetint, per segonany, emplaçament al Passeig del Riu,on els veïns del nostre barri i totsaquells que varen voler ajuntar-s’hivarem poder gaudir d’un sopar- ball a lafresca a finals del mes d’agost.

Aquesta és una activitat que jahem consolidat i que ens permetretrobar-nos i comentar les inquietuds

que afecten als nostres veïns més pro-pers. Volem expressar la nostra satis-facció ja que hem consolidat aquestaactivitat ajuntant al voltant de la taulavora 200 veïns.

En segon lloc i no menys impor-tant, hem realitzat la segona edició dela Fira de la Joguina usada, acte ques’incardinava dins els actes de la FestaMajor. Les nostres pretensions iexpectatives s’han vist claramentsuperades amb escreix, no solamentper l’elevat nombre de participants,

sinó per que aquests provenien de totsel barris del nostre poble, cosa queentenem com un agermanament entreels barris que el conformen.

Enguany varem traslladar la Fira alPasseig del Riu a l’efecte de que elsveïns d’altres barris poguessin tenir uncontacte amb aquest indret, convi-dant-los a gaudir-lo.

Aprofitem l’avinentesa per posar-nos a disposició dels veïns del nostrebarri per tot el que necessitin. ■

pDS_11

II FIRA DE LA JOGUINA

Daniel Coll i MuñozPresident de l’AAVV Sarrià de Baix

A


Imatges de la Fira de la Joguina quees va celebrar al Passeig del Riu.Fotos: A.Vila

SARRIA_ 74 13/12/10 17:23 Página 11

DSp12_


ls mesos de juliol,agost i setembre sónels que concentrenuna major activitat

gegantera arreu de les comarques,ja que en aquestes dates se celebrenla major part de festes majors, cele-bracions i fires diverses. La nostratemporada d'estiu ha estat moltactiva i us farem un petit resum deles sortides que els Amics delsGegants de Sarrià de Ter hem fet,passejant els nostres gegants i cap-grossos pel món i animant les cerca-viles amb el ritme dels nostres tim-bals i gralles.

El mes de juliol ens van convi-dar a dues activitats. La primera vaser la trobada de gegants de Flaçà(11 de juliol), on vam participar jun-

tament amb moltes altres colleshabituals en aquestes celebracions.A Flaçà, població a la qual ens uneixel Ter i la indústria paperera, semprehi som molt ben tractats. El 23 dejuliol, en vigílies de Sant Jaume,vam poder participar altra vegada ala trobada de Vilaür, que té la parti-cularitat de ser nocturna i desfilarpels característics carrers d'aquellpoblet amb tanta personalitat. Lacolla de Vilaür, ben coneguda aSarrià per participar a la nostra tro-bada i a les matinades, disposad'un dragó gegantí, batejat enaquesta ocasió, i compta amb elsuport dels grallers i timbalers dePalau de Santa Eulàlia.

Durant el mes d'agost, l'activi-tat va centrar-se en la sortida gegan-

tera al Port de la Selva, a la qualvam poder anar col·lectivament enautocar (7 d'agost). Els gegants esvan plantar arran d'aigua i la cerca-vila va discórrer pels carrers delpoble i pel passeig marítim, enmigdels meravellats estiuejants. Tambédurant el mes d'agost vam ser con-vidats des de Cervià de Ter a la sevafesta major, on vam animar la cerca-vila sortint de l'ofici i ens van oferirun esplèndid esmorzar.

L'agenda del mes de setembreva ser ocupada per la festa major deSarrià: vam organitzar les matina-des del dissabte dia 4, amb les qualses va poder despertar musicalmentla població. Volem agrair la partici-pació de les colles de grallers i tim-balers que ens van ajudar, així com

ESTIU GEGANTER

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

E

Trobada Gegantera a Vic. Foto: Amics dels Gegants

SARRIA_ 74 13/12/10 17:23 Página 12

DS_13p


la dels veïns, particulars i comerciantsque tan amablement ens van proveirde begudes i delicadeses durant elrecorregut. L'endemà, diumenge 5,tingué lloc la trobada de gegants de lafesta, amb la participació de múltiplescolles vingudes de diferents punts.Vam fer la tradicional cercavila pelscarrers del poble, sortint de la Coope-rativa, i vam concloure amb el sopar degermanor a l'exterior del pavelló espor-tiu. L'activitat de la festa major va allar-gar-se fins a la Diada Nacional de Cata-lunya, on també vam ser presents al'acte institucional.

A propòsit de laFesta Major de Sarriàde Ter, hem deixarconstància del propò-sit que ens havíem ferde muntar barraca alpavelló durant els dies festius. Unapèssima gestió de l'empresa proveïdo-ra de begudes, que ens havia de facili-tar les neveres i taulells, va impossibi-litar aquesta iniciativa contra la volun-tat dels Amics dels Gegants. Un altreany serà…

El mes de setembre es va cloureamb una nova visita a la Fira de Tardor

de Vilablareix (26 de setembre), on jahem acudit en d'altres ocasions. Enaquelles dates sempre solem teniralgun ensurt meteorològic. Aquestany, l'amenaça molt fonamentada depluja ens van fer retirar precipitada-ment d'una plaça plena a vessar depúblic i participants. Coses del maltemps…La tardor comença i encaremla recta final de la temporada. ■

Gegants i grallers a Vic i pels carrers de Sarrià de Ter.Fotos: Amics dels Gegants

SARRIA_ 74 14/12/10 09:04 Página 13

AJUNTAMENT [Criterium

14_pDS

arrià de Ter, el Critè-rium Esportiu marca l'i-nici de temporada delsnostres clubs. Ja fa

onze anys que aquest esdevenimentés el tret de sortida d'un nou curs ialhora esdevé el reconeixement a latasca feta en els anteriors. En aques-ta edició, però, hi ha hagut novetatsimportants. I és en aquest sentit quecal destacar el fet que per primeravegada hi han participat onze enti-tats esportives del nostre municipi.Onze entitats que treballen per i enpro de l'esport de base. Onze enti-tats que estan representades en elnostre Consell Esportiu Municipal ique des d'allà van aportar totes lesidees per fer un Critèrium una micadiferent, amb novetats com la desfi-lada de la nostra bandera portadaper un esportista de cada entitat otambé l'espectacle visual. Ara bé, elmés important en aquest critèriumés que presentàvem tres noves enti-

tats esportives, com són els Wolvesde Sarrià, el Club Ciclista Sarrià o elFunky Sarrià. Tres nous clubs quecorresponen, també, a tres novesmodalitats esportives: flag football,ciclisme i la dansa i que se sumen ales altres entitats que ja formavenpart de la rica i potent vida esportivasarrianenca.

Ho solem dir però no és un tòpic,és una realitat: pocs pobles tenen elprivilegi de ser tan esportistes comSarrià de Ter. Les dades ens recolzen,més d'un deu per cent de la poblaciópractica esport federat. Xifra que faque no sigui gens estrany saber que,amb els nous, ja som onze clubs. Enaquests darrers anys, doncs, el pes del'esport ha anat creixent quantitativa-ment i qualitativa, perquè no noméssom més sinó que presentem mésèxits. I això és mèrit del treball debase i, per tant, de l'esforç fet i demos-trat pels clubs al llarg de totes aques-tes temporades.

En definitiva, hem crescut, hemevolucionat. I ho hem fet, també, enun altre aspecte per mi molt impor-tant: la feminització de la gestióesportiva. Mai fins ara a Sarrià el50% de les Juntes estaven presidi-des per dones. Un fet determinant,un exemple més que ens demostraque estem -en aquest sentit- en unabona línia. De fet, una d'aquestesentitats amb forta presència femeni-na són les Dones Més que Mai, queper primera vegada va desfilar ambtots i totes les esportistes. Aquestaentitat està fent una tasca importan-tíssima en l'esport per a la gent grani ens feia molta il·lusió veure el grannombre d'esportistes que mobilit-zen. Perquè, evidentment, l'esportno és només cosa d'homes comtampoc no ho és un àmbit exclusiude les edats més joves. L'esport és (iha de ser) per a tothom.

Amb tot, com a regidor, donarla benvinguda a les entitats esporti-

Jordi Paretas i FalgàsRegidor d'esports

S

CRITÈRIUM ESPORTIU

Imatges de l’entrega de premis del Critèrium Esportiu ide l’espectacle presentat pel Club Gimnàstica Sarrià.

SARRIA_ 74 13/12/10 17:23 Página 14

ves de nova creació em fa especialil·lusió, però també demanar el tre-ball, l'empenta, l'esperit,...que anyrere any hi posen totes les entitatsesportives de Sarrià i que han marcatun camí a seguir digne d'admirar.Construint salut i construint millorspersones. Amb totes aquestes pre-misses, doncs, no serem agosarats sidiem que l'esport a Sarrià gaudeixd'una salut de ferro, una salut queentre tots hem de cuidar, mimar idefensar. L'esport és l'eina integra-dora més important del nostre muni-cipi ,però també és la principal einad'exportació de Sarrià de Ter arreudel nostre país, i és per això quel'hem de portar amb esportivitat irespecte als altres.

I com cada any, tenim el plaer dedistingir una trajectòria en l'esportsarrianenc. Una vida dedicada a fer

“esport i ciutadania”, a fer de Sarriàde Ter un poble millor. I aquest any,no podia ser d'altra manera ja que es“jubilava” com a president, el reco-neixement a la tasca feta dins l'es-port Sarrianenc ha estat pel Sr.Andreu Gómez. Una persona delmón del futbol, una persona estreta-ment vinculada al FC Sarrià, però dei-xeu-m'ho dir, una persona de casa,que ha treballat per l'esport i pelpoble, que no ha escatimat temps nirecursos pel club de la seva vida, elFC Sarrià. Un amic. Aquestes ratllessón per donar les gràcies a l'Andreudes de l'Àrea d'esports per la sevacol·laboració.

Bé, i com fem sempre al final decada critèrium: només em queda desit-jar als nostres esportistes, aquestavegada més esportistes que mai, unabona temporada a tots plena d'èxits. ■

SARRIA_ 74 13/12/10 17:23 Página 15

AJUNTAMENT [L’aprenentatge

16_pDS

Lluís Aymerich ViñalsPrimer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sarrià de Ter. Portaveu del grup municipal de CiU

s important tenir clar quel'aprenentatge no ésnomés una cosa depetits, és una circums-

tància que ha d'acompanyar la perso-na al llarg de tota la vida. Ja he esmen-tat moltes vegades les paraules d'unvell conegut professor que diu: “ensresta per viure, tant com ens resta persaber” . Certament és una frase plenade contingut, però també és cert, mal-grat que alguns homes de ciència hovulguin desmentir, que no somimmortals i per tant, aquesta frase,sempre acaba sense complir-se; noobstant això, ens convida a mantenirla inquietud d'estar en constant apre-nentatge mentre vivim.

APRENENTATGE AL LLARG DETOTA LA VIDA

Sarrià de Ter és un municipi amb grantradició en l'educació d'adults i n'és laRosa Maria Falgàs la seva principalartífex, però no només en la formaciód'adults a Sarrià, sinó en tot el nostrepaís; ella va ser la fundadora de l'Asso-ciació catalana per a l'educació, la for-mació i la recerca (ACEFIR) de granprestigi en tot Europa, havent partici-pat i organitzat infinitat d'activitats ijornades en tota la geografia europea.La Rosa Maria Falgàs és també autorad'un mètode d'aprenentatge del cata-là per adults que amb el títol de “ELNOSTRE MÓN”, és i ha estat unaimportant eina per a totes i tots elsmestres que, per vocació, porten aterme aquesta preeminent tasca d'al-fabetització de persones immigrants.

Enguany, com una activitat mésde tantes com ens tenen acostumats,es comprometeren a organitzar unesjornades europees amb l'objectiu prin-cipal d'oferir als responsables munici-pals una visió àmplia de què s'entén

per formació d'adults a diferentsindrets de la Unió Europea.

ACEFIR, com a organitzadora deles jornades i comptant amb la promo-ció de la consultoria cultural “COCU”,es posà en contacte amb l'Ajuntamentde Sarrià de Ter, el qual s'oferí incondi-cionalment per acollir aquestes jorna-des, i efectivament “El Coro” era l'e-quipament municipal adequat per al'esdeveniment.

Durant les sessions dels dies 9,13 i 14 de juliol, expertes en Formaciód'Adults de Catalunya, Regne Unit iHolanda desenvoluparen lessegüents ponències:

· La Formació d'Adults a Europa,Rosa Maria Falgàs

· La Formació d'Adults al RegneUnit, Margaret Davey

· La Formació d'Adults a Holanda,Lidwien Vos de Wael

· La responsabilitat municipal enels programes de formació d'adults.Què és un Pla Local d'Aprenentatge?Anna Ferri, de la Diputació de Barcelona.

Tot i que l'assistència en nombrede persones no va ser elevada, sí queva existir una respectable representa-ció dels nostres municipis (Vidreres,Castelló d'Empúries, Figueres, Riude-llots de la Selva, Bescanó, Girona iSarrià de Ter) i d'altres representantsd'entitats i Centres relacionats amb laformació d'adults.

Va ser una gran experiència i vamgaudir de les exposicions de personesexpertes i coneixedores de la realitatdel nostre país i d'Europa, haventaconseguit el que jo sempre dic quehan d'aconseguir unes jornades comaquestes: crear preocupacions iinquietuds i desvetllar interès permillorar l'statu quo. En aquest sentit

É

L'APRENENTATGE DE PETITS I GRANS

SARRIA_ 74 13/12/10 17:23 Página 16

AJUNTAMENT [L’aprenentatge

pDS_17

s'han recollit idees i possibilitats per-fectament aplicables en els nostresmunicipis, malgrat les dificultats definançament, tot i poder constatar queen el nostre poble estem anant pelbon camí en aquests temes.

EDUCACIÓ D'ADULTS ASARRIÀ DE TER: CURSOS ITALLERS

Per un costat i pel que fa a la formaciód'adults en sentit estricte, tenim elscursos organitzats al Centre Cívic LaCooperativa, on s'imparteixen classespels coneixements bàsics de llengua,matemàtiques, història, geografia,introducció a la informàtica i altrescom els grups de conversa adreçats apersones no catalanoparlants o elscursos de diferents nivells d'anglès,tast de vins, cuina des de diferentsvessants, pintura, i tallers de ceràmica.També comptem amb el desenvolupa-ment de tallers, com els de fotografia

digital, feltre, tall i confecció, astrono-mia infantil, maquillatge, informàtica adiferents nivells, Internet, fotoshop, ialtres activitats destinades al manteni-ment de la persona, tant en l'aspectefísic com mental. A tot això cal afegir-hi les activitats organitzades per a lagent gran en l'edifici “El Coro” i també

el taller de vestits de paper organitzatper l'Associació de les Dones del Coroi els cursos de Sardanes.

ESCOLA DE MARES I PARES

El curs passat es varen organitzar setsessions de l'Escola de Mares i Pares,un programa que coordinat amb el detertúlies pedagògiques de l'IES NarcísXifra, varen tenir un èxit satisfactori.Com a conseqüència, la regidoria d'e-ducació ja ha començat a fer les ges-tions necessàries per poder oferir unacontinuïtat per aquest curs.

En definitiva, creiem importantque, sigui en la faceta que sigui, l'a-prenentatge d'una persona no ésnomés en una determinada franja d'e-dat, sinó que és al llarg de tota la vidai és per això que l'ajuntament ofereixpossibilitats a totes aquelles personesque vulguin satisfer qualsevol de lesseves sanes inquietuds.■

FERRETERIA DECOFERn FERRETERIAn JARDINERIAn PINTURAn REGALS

TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

n PARAMENT PER LA LLARn PETIT ELECTRODOMÈSTICn MATERIAL ELÈCTRIC… n TAMBÉ FEM CLAUS

A Sarrià de Ter, la teva FerreteriaEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

SARRIA_ 74 14/12/10 08:56 Página 17

ENTITATS [MIJAC

DSp18_

quest estiu ens hohem passat genial!Tant els monitors comels nens i nenes de

l'esplai hem tingut l'oportunitat de ferun munt d'activitats molt divertides ivariades.

Com?, que no t'ho creus? Doncscontinua llegint, que us ho explicaré

CASAL D'ESTIU

Quina il·lusió! Per fi aquest any enshan acceptat el projecte de Casal d'Estiu. El nostre propi casal! Els moni-tors d'esplai PL, els mateixos que femdiverses activitats durant l'any amb elsnens i nenes del poble com ara esplai

d'hivern, Casal de Nadal, colònies deSetmana Santa, etc., érem els que tira-ríem endavant aquest projecte. Va sertota una feinada, però tant els moni-tors com els directors ens vam posarles piles i vam decidir que aquell casalhavia de funcionar, que els nens inenes s'ho havien de passar d'allòmés bé. De fet, ho hem aconseguit, n'estem molt orgullosos i amb ganes detornar-hi a ser l'any que ve.

A part del casal d'estiu, que vadurar de finals de juny a principi desetembre, els monitors i les monitoreshavien preparat colònies, campa-ments, camp de treball i ruta per totsaquells nens i nenes que hi volguessinparticipar.

COLÒNIES

Els més petits van anar 9 dies de colò-nies a la Casa de Granollers de Roca-corba, com cada estiu - és que ensagrada tant...-, i allà van començar lesaventures. Com cada any, hi havia uncentre d'interès que s'anava desenca-denant al llarg dels nou dies; aquestconcretament s'anomenava “La FestaMajor de Santa Tuf d'Alquímia”. I coma tota Festa Major no hi va faltar elpregó, les fires, l'arrossada popular,paradetes, el concurs d'engalanar bal-cons - o habitacions en aquest cas- eltriatge de la pubilla i l'hereu, les obresde teatre dels ciutadans i el Ball de Fide Festa, entre d'altres moltes activi-

L’ESTIU DE L’ESPLAI

AMonitors de l’Esplai PL.

Colònies a Granollers de Rocacorba. Foto: Monitors Esplai.

SARRIA_ 74 13/12/10 17:23 Página 18

DS_19p

ENTITATS [MIJAC

tats. A part, no ens vam oblidar de feruna samarreta de record molt xula i lapista americana en la qual vam aprofi-tar per embrutar-nos d'allò més!

CAMPAMENTS

Aquest any els de campaments hemanat a les Lloses, Ripoll. El camp onvam acampar era força gros i al costathi havia unes gorgues magnífiques.

Durant els dies que vam estar-hifeia molt de sol al matí i plovia durantla tarda. Tot i això ens ho vam passarmolt bé, ja que el grup de nens i elsmonitors vam connectar molt. Pernosaltres els campaments són moltimportants, ja que són un seguimentde l'esplai i del voluntariat.

CAMP DE TREBALL I RUTA

Camp de treball

Des de ja fa uns anys, també duem aterme camps de treball i ruta, per tal decontinuar amb el projecte d'educar elsmés grans. Aquesta activitat tracta dereconstruir, de conservar, o de millorar lacasa del castell de Granollers de Roca-corba. La feina més dura, que és la detreballar, la fèiem als matins - sense per-dre el punt de diversió! - i a les tardes,realitzàvem dinàmiques, jocs, etc, en elsquals els nois i noies haguessin de tren-car-se una mica el cap fomentant així lareflexió sobre determinats temes. I perúltim, a la nit tranquil·litat i relaxació fentjocs o mirant una pel·lícula que tambéels fes pensar una miqueta...

El camp de treball i ruta és unaactivitat que uneix els joves del poble ique veuen que gràcies al seu esforç idedicació, poden arribar a fer cosesmolt maques i molt profitoses!!!

Ruta

Aquests joves també realitzen una rutaper Setmana Santa, una proposta queva sorgir d'ells i que es va dur a termeper primera vegada l'any passat, fentla ruta Olot - Sarrià de Ter passant perla serralada de Finestres. Aquesta ésuna altra activitat que fa que els nois inoies creïn, entre ells, bones relacionso fins i tot fortes amistats, ja que enaquestes activitats se sol crear unambient inigualable per fomentar lesrelacions humanes. ■

El porxo de la casa de Granollers és un dels llocs preferits per preparar activitats de lleure. Foto: Monitors Esplai.

SARRIA_ 74 13/12/10 17:23 Página 19

DSp20_

ENTITATS [Ràdio Sarrià

quest any trobarem a faltar una incan-sable col·laboradora d'aquesta festa,que va estar sempre al peu del canó,fins que va poder.

Per aquest motiu volem dedicarun petit homenatge amb un fort aplaudiment per laRosa Viella Massegur.

PREMI

Qui ho havia de dir, va conèixer al qui seria el seu marit,l'Andrés, en motiu de la inauguració del nou pont deSarrià (el 4 de febrer de 1940).

Segurament seria un auguri del que esdevindriapoc temps més tard: amb motiu del concurs de tras-llats de mestres, el seu marit va obtenir la plaça demestre a Sarrià i des d'aleshores ella hi ha viscut i novol marxar-hi de cap manera, malgrat molts oferi-ments dels seus fills i filles.

Ella diu que és de Sarrià, només faltaria, però liagrada recordar que va néixer a Rupià i que va viure aAiguaviva amb estades a Girona quan era joveneta.

Durant molts anys va participar en activitats diver-ses lligades a la vida parroquial i educativa. Va col·laboraramb l'escola, amb el coro parroquial, era de la Juntaparroquial, participà en l'inici de l'handbol a Sarrià, va for-mar part de la junta del Patronat de Pares de Família, foupresidenta de la mesa de Sarrià per recaptar fons per lalluita contra el càncer, va ser cuinera durant anys a lescolònies d'estiu de Granollers de Rocacorba, va formarpart de la junta de l'Associació de Veïns de Sarrià durantels anys de l'annexió amb Girona lluitant per la indepen-dència de Sarrià i s'ha compromès en la vida social i polí-tica del poble. Sempre la trobareu a primera fila delsactes electorals i dels esdeveniments polítics i culturalsa Sarrià.

Mai deixa d'informar la seva família dels esdeve-niments sarrianencs: ella sap que s'estimen el poblecom ella ho fa i si voleu saber quin caràcter té, pregun-teu-ho a les seves companyes quan van a caminarcada dia. Té un esperit de lluita i una voluntat que ensha d'esperonar a tots. ■

RÀDIO SARRIÀ ATORGA EL PREMI AL MÈRIT CUL-

TURAL I SOCIAL 2010 A LA SRA. CONXITA VIDAL

I GRAU

FESTA DE LA RÀDIO

A

La Sra. Conxita Vidal, emocionada, va rebre el premi al Mèrit Cultural i Socialque aquest 2010 es va entregar el 10 de juliol.

SARRIA_ 74 13/12/10 17:23 Página 20

DS_21p

arrià de Ter necessita un camp de futbol amb gespa artificial. Aquesta és unaafirmació que avui, penso, ningú posa ni pot posar en dubte. Aquesta neces-sitat no és exclusiva del barri de la Rasa ni del FC Sarrià, tot i que, especial-ment per al FC Sarrià, amb una activitat molt vinculada a la vida del barri dela Rasa, disposar d'un camp de gespa artificial ha esdevingut, aquestes

darreres temporades, una qüestió vital!

EL PSC RESPECTE LA GESPA DEL CAMP DE FUTBOL

La posició del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter respecte a la gespaartificial del camp de futbol municipal de la Rasa ha estat i és la mateixa tan al governcom a l'oposició: la gespa artificial s'ha de fer en un camp nou, no en el camp actual.

Aquesta posició, aquest plantejament, fa que les accions que des del nostre punt devista s'haurien d'haver fet difereixen de les accions i plantejaments que aquests darrerstres anys s'han fet des del govern.

S

LA GESPA ARTIFICIAL,

AL NOU CAMP DE FUTBOLRoger Casero GumbauRegidor i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Terwww.rogercasero.cat

OPINIÓ

Camp de futbol de La Rasa. Foto: Roger Casero

SARRIA_ 74 13/12/10 17:26 Página 21

Aquest posicionament (la gespaartificial s'ha de fer en un camp nou,no en el camp actual) l'hem fet sem-pre basat en dos arguments princi-pals:

1. L'ajuntament no és propietari de latotalitat del terreny de l'actual campde futbol, per la qual cosa hi ha unadificultat afegida de caràcter urbanísticque afegeix complexitat a la gestiód'inversions.

És cert que els darrers mesos elgovern ha mantingut converses ambla propietat de part del terreny perpactar una cessió d'ús per a garantirfutures inversions, però cal valorartambé quina és o serà la contrapartidade la cessió.

2. El camp de futbol actual no com-pleix les mides reglamentàries i en elseu emplaçament actual no es podriaremodelar el camp de futbol en unfutur segons els estàndards de cons-trucció actuals (mides reglamentàries,seguretat...).

Aquest segon argument reforça elprimer en el sentit que, més enllà de lapossibilitat de posar gespa artificial alcamp de futbol actual, la necessàriaremodelació d'aquesta instal·lació

esportiva no es podrà fer en aquestmateix espai, sinó que, tal i com hemdefensat des del PSC de Sarrià de Ter,el nou camp de futbol s'ha de fer a lanova zona esportiva que ha de néixeral sector del Pla de Dalt, encara perdefinir i desenvolupar.

La posició del PSC respecte alcamp de futbol és i ha estat sempremolt clara: la inversió de la gespa arti-ficial del camp de futbol cal fer-la en elnou camp que s'ha de construir al sec-tor del Pla de Dalt.

I és en aquesta línia que des del nostregrup, en cas d'haver governat durantaquest mandat, hauríem avançat:

● Accelerant la redacció i aprovaciódel POUM (Pla d'Ordenació UrbanaMunicipal), definint al Pla de Dalt lacreació d'una nova zona d'equipa-ments esportius amb el nou camp defutbol, de gespa artificial, entre ells(també una pista coberta).● Paral·lelament a la tramitació delPOUM, disposar, via conveni amb lapropietat, del solar destinat a equipa-ments públics al sector més proper ala Rasa del Pla de Dalt per a la cons-trucció del nou camp de futbol, aquestsí, amb gespa artificial.

● Orientar i prioritzar les inversionsmunicipals (Fons Estatal i altres sub-vencions de la Generalitat i la Diputa-ció) en inversions per a la construcciódel nou camp de gespa artificial.

ELS ERRORS DEL GOVERN RES-

PECTE A LA GESPA DEL CAMP DE

FUTBOL

El posicionament i, per tant, lesaccions del govern no han anat enaquesta línia. El govern municipal vasituar la gespa artificial a l'agenda polí-tica d'aquest mandat amb la incorpo-ració al Mapa d'Instal·lacions Esporti-ves Municipals (MIEM) d'aquestaacció: “pavimentació amb gespa artifi-cial de l'actual camp de futbol de laRasa”

El MIEM, recordem-ho, es va ela-borar a finals del 2008 i es va aprovarl'any 2009. Pel que fa a aquesta acció,el MIEM la definia amb aquests ter-mes:

El MIEM quantificava la inversióper pavimentar de gespa artificial l'ac-tual camp de futbol, finançada al100% per l'ajuntament, en 474.150 €,i en preveia la seva execució durant elmateix any 2009.

És a dir, a l'any 2009 el governmunicipal prenia el compromís, nonomés davant el F.C. Sarrià, el preniadavant els veïns i veïnes a través de laproposta i aprovació del MIEM, depavimentar amb gespa artificial elcamp actual.

Però curiosament, al mateixtemps que el govern proposavaincloure aquesta acció i, per tant, pre-visió d'inversió, al MIEM, també esplantejava quines havien de ser lesinversions prioritàries per a presentarals Fons d'Inversió Estatal del 2009,dotat a Sarrià de Ter amb poc més de733.000 €, però en la d'inversió delgovern la pavimentació del camp degespa no es va considerar prioritària.

L'argument del govern va serque davant la inversió per la gespaartificial del camp de futbol actual prio-ritzava la construcció de la nova roton-da de la Via Augusta i aquí penso queel govern va cometre un error.

I l'error no va ser construir larotonda, l'error va ser fer-la amb la

22_pDS

OPINIÓ [La gespa artificial al nou camp de futbol

Futbol Flag al camp de la Rasa.

SARRIA_ 74 13/12/10 17:26 Página 22

pDS_23

florsEmília Cristina

A Sarrià des de 1970Gràcies per la seva confiança

Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

OPINIÓ [La gespa artificial al nou camp de futbol

inversió del Fons Estatal, quan a crite-ri nostre penso que s'hauria d'haverseguit amb la via de negociació que elPSC havíem obert amb Abertis, elMinisteri de Foment i la Generalitat deCatalunya, perquè fossin ells quipaguessin la nova rotonda com a com-pensació de l'ampliació a 8 carrils del'autopista al seu pas per Sarrià de Ter.Però aquesta va ser una via de nego-ciació política que l'actual govern vatallar, tot i el nostre oferiment perseguir-la i mantenir-la viva.

Alliberant la inversió de la roton-da del Fons Estatal del 2009, el governhauria pogut destinar inversió per lapavimentació del camp de futbol ambgespa artificial.

Em sembla que aquí el govern vacometre un error estratègic: va situara l'agenda política la gespa artificial delcamp de futbol, però no va saber jugarbé, a criteri nostre, les cartes. I l'opor-tunitat, si volia i la treballava política-ment, hi era.

Malgrat deixar passar aquestaoportunitat, el govern ha seguit dirigintles seves energies a pavimentar ambgespa el camp de futbol actual: per uncostat en la recerca de finançament(previsió de 100.000 € als pressupos-tos de l'Estat per al 2011, acords ver-bals amb la Generalitat) i per l'altra,com ja he indicat abans, per la resolu-ció urbanística de la propietat d'un trosdel terreny de l'actual camp de futbol.

Des del meu punt de vista, desdel punt de vista del PSC de Sarrià deTer, penso que on caldria destinarenergies, temps i gestió política és,coincidint en la necessitat de cercarfinançament, en establir un acord

urbanístic al sector del Pla de Dalt peravançar, donat el retard en la tramita-ció del POUM, en la cessió de l'espaidestinat a equipaments públics.

I és que una altra de les dificul-tats afegides ha estat la demora delgovern en la tramitació del POUM,instrument urbanístic que ha de definirla creació d'aquesta nova zona espor-tiva del Pla de Dalt amb el nou empla-çament del camp de futbol.

Al final, si el govern continua ambla voluntat de fer inversió al campactual, hom podria tenir la percepcióque estem invertint en un camp defutbol que no tindrà futur.

EL PRESENT ÉS INCERT; COM

SERÀ EL FUTUR?

La meva percepció és que si realmentel govern ho hagués volgut, avui lapavimentació amb gespa artificial delcamp de futbol de la Rasa seria unarealitat. Va situar a l'agenda políticaaquesta necessitat però no hi va posarels mitjans per executar-la.

La realitat és, com he comentat al'inici, que per al FC Sarrià disposar d'uncamp de gespa artificial és una qüestióvital. Són els actuals moments crítics,molt crítics per al FC Sarrià. Al voltantdel nostre poble (Girona, Fornells,Quart...) s'han anat fent camps degespa artificial, quedant-nos, Sarrià deTer i especialment el FC Sarrià, en unasituació de desavantatge respecte d'al-tres municipis i els respectius clubs defutbol. La sagnia de baixa de jugadorsen les diverses categories del FC Sarriàés, d'un temps ençà, imparable.

Però el camp de gespa artificial no

és només una necessitat del FC Sarrià;a dia d'avui també és una demanda delfutbol flag (Wolves Sarrià de Ter), unanova modalitat esportiva que aquestsdarrers anys està arrelant amb força iamb èxit al nostre poble i que necessi-ten també disposar d'un camp degespa, artificial en aquest cas.

Aquesta situació crítica del FCSarrià, aquesta necessitat dels Wol-ves Sarrià de Ter, es veu agreujada, amés, amb el context de crisi econòmi-ca que afecta directament a la capaci-tat d'inversió municipal, així comtambé de les altres administracions. Ical fer-nos aquesta pregunta: prioritza-rà encara la Generalitat les inversionsper a pavimentar camps de gespa arti-ficial en el proper mandat, després dela despesa feta els darrers anys (onrealment ha estat una prioritat) idavant altres necessitats d'inversióque pugui prioritzar?

Sense possibilitat,a dia d'avui, derespondre a aquesta pregunta, sí queem sembla, que ens sembla des delPSC de Sarrià de Ter, que cal treballar,des d'ara i sobretot en el proper mandatmunicipal, per a fer realitat la nova zonaesportiva del Pla de Dalt i començantpel nou camp de gespa artificial. Emsembla que és aquí on hem de dirigirtotes les nostres energies i esforços.

Seran majors els esforços que hau-rem de fer per fer realitat el desig de dis-posar, a Sarrià de Ter, del camp de futbolque ens mereixem. El PSC de Sarrià deTer estem i estarem disposats a fersempre aquest esforç, a treballar inten-sament, des de la política, des de l'Ajun-tament de Sarrià de Ter, per tenir lagespa artificial al nou camp de futbol. ■

SARRIA_ 74 13/12/10 17:26 Página 23

Els Magistrats del Constitucional als toros.

ENTITATS [Gegants a la tardor

24_pDS

OPINIÓ [La sentència del TC

Josep BrugadaProfessor de llengua i literatura catalanes

a sentència del TribunalConstitucional (juny 2010)contra alguns articles del'Estatut de Catalunya

aprovat per majoria parlamentària delrespectable Parlament de Catalunya el12 de setembre de 2006, em semblal'atemptat polític més greu a la demo-cràcia catalana d'ençà de la recupera-ció de la soi disant democràcia a l'àm-bit de la pell de brau. Davant d'aquestasublim anormalitat, he de significar-vosuna petita anècdota: durant l'any 2006en què hom debatia en ponència l'arti-culat del nou Estatut i ja estava quasienllestit, un amic de Barcelona em deiabastant seriós: “el president Maragalls'equivoca amb les seves cuites pertirar endavant i aprovar el nou Estatut”.Jo li deia a l'amic: “–Vols dir?, Ara not'entenc?” “Doncs sí, -em deia ell-

abans d'aprovar l'Estatut s'hauria demaldar i fer tots els esforços possiblesper reformar la Constitució Espanyola.Si no és així, estem perduts.”

–Per què em deia això, l'amic?Doncs perquè veia amb gran clarividèn-cia que si tots plegats no érem capaçosde reformar la Constitució Espanyolade 1978 podria sortir algú que ens tom-bés el nostre entusiasme i la nostrail·lusió col·lectiva i tot se n'anés a malborràs -com així ha estat. És lògic.

Davant d'un projecte de tanta

envergadura algú hauria d'haver

pensat què passava, què havia de

passar si l'operació estatutària fra-

cassava.

S'ha frustrat una vegada més unail·lusió col·lectiva, com es va frustrar

també l'any 2004 l'aprovació del Tractatper a una Constitució Europea. Recor-do que en uns cursos d'estiu sobre for-mació europea a la vila aragonesa deJaca, algú va apuntar que el projecte deConstitució Europea si no el ratificaventots els països que aleshores formavenla Unió Europea podia fer aigües. Jo enaquells temps pensava, no pot ser quefracassi un projecte legislatiu de tantaimportància i ambició, del qual se n'hafet tant de proselitisme i del qual s'haparlat tant perquè és un marc legislatiuque convé als països de la Unió. No potser, no és creïble que no l'aprovin totsels països. I així va ser... de la Constitu-ció Europea no se n'ha cantat mai mésni gall ni gallina.

No sabeu pas el greu que em sap

rellegir les paraules que el presi-

L

CATALUNYA JA NO SERÀ NI RICA NI PLENA

SARRIA_ 74 14/12/10 09:13 Página 24


pDS_25

dent de la Generalitat, l'honorable

Sr. Pasqual Maragall, escrivia al

pròleg de l'Estatut de 2006 –m'ima-

gino que a vostès lectors també–:

“L'Estatut del 2006 és una obracol·lectiva. Hem demostrat una vega-da més que Catalunya és forta quanels catalans expressem lliurement lanostra voluntat. Hem escrit una granpàgina de la nostra pròpia història.”

Estic convençut que hi va haverments que ja varen preveure que lacosa podria topar amb murs infranque-jables, potser el mateix president de laGeneralitat i tot, però tots ens en vamrefiar. No hi havia pla B. Les pàginesde la nostra pròpia història, la històriaque les catalanes i els catalans mésrecentment hem volgut debatre,escriure i votar, malauradament hanacabat essent paper mullat. Ningú vapreveure seriosament les possibilitatsque el projecte quedés esguerrat.Penso per mi que en tot moment,quan hom emprèn un projecte, de lanaturalesa que sigui, major, menor, hade saber valorar les possibilitats queté de perdre. Tothom s'hauria de pre-guntar, i bé, què pot passar si no enssurt bé? Estem preparats per si algúens esmena la plana?

I amb l'Estatut de 2006 havíem

d'haver intuït que podíem perdre el

que se'n diu bous i esquella. Irre-

missiblement hem perdut una oca-

sió, la qual a curt termini serà irre-

petible. Costarà molt poder ampliar

de nou el marc competencial, legis-

latiu, necessari per al desenvolupa-

ment de tot ordre de Catalunya i

d'Espanya.

La veritat és que jo, momentània-ment, no vaig caure en la qüestió de laprèvia reforma de la ConstitucióEspanyola i, aleshores, em semblavamagnífic que al Parlament de Catalun-ya, els grups polítics de més denomi-nador comú catalanista estiguessindiscutint l'articulat de la nova norma iacabessin per posar-se d'acord. Emsemblava magnífic que a la fi s'arribésa un consens general entre les forces

polítiques catalanes catalanistes per lareforma de l'Estatut gairebé trentaanys després de l'Estatut de 1979.Em va semblar plausible i l'escenifica-ció del setembre de 2005 quelcomd'engrescador, quelcom per donar-nosànims col·lectivament com a país ialbirar així un futur amb optimisme. Talvegada per aquelles dates es va insis-tir molt també socialment, davant laciutadania, perquè tothom impulsésuna renovació de l'Estatut i el votés afavor. Fins i tot em semblava massainsistent el proselitisme estatutari.Veia massa eufòria, ja us ho dic. En fi,tot va bé si acaba bé. Però no ha estataixí. Ningú va preveure que podriensorgir de sota les pedres escurçonsnegres, repel·lents i perillosíssims,elements conspiradors que conduïs-sin el carro pel pedregar, i van ser els“impresentables” del Partido Popularels causants de la frustració políticacol·lectiva més gran que en democrà-cia hagi patit el poble català. Ja m'ex-cusaran la meva vehemència, però hed'expressar-me amb aquests termes.He d'expressar-me -com moltes cata-lanes i catalans- amb total indignaciódavant el recurs que els membres delPartido Popular van presentar als nomenys impresentables senyora i sen-yors del Tribunal Constitucional Espa-ñol. Ja s'ha dit que els membres delTribunal Constitucional (entre els qualshi havia un català “progressista”, ailas!), han donat la més lamentablemostra de mercenarisme i de vilesa;primera per estar grillejant i potinejantdurant quatre anys amb l'Estatut d'Au-tonomia de Catalunya 2006, aprovatper àmplia majoria pel respectable iteòricament sobirà Parlament de Cata-lunya. En segon terme, els membresd'aquest Tribunal Constitucional nomereixen cap respecte ni per la formani per l'estètica amb la qual han proce-dit i s'han presentat davant del mateixpoble espanyol, davant del poble cata-là i davant de la concurrència europea.

No ens poden merèixer cap deferèn-

cia uns senyors que es deixaren

retratar a la plaça La Maestranza de

Sevilla en una “corrida de toros”,

fumant puros i al cantó d'humoris-

tes “cutres” de televisió de baixa

estofa com “Los Morancos”.

En quin país d'Europa uns magis-trats de la més alta instància de l'Estatdonarien una imatge pública comaquesta? On s'és vist que membresde la més alta magistratura de l'Estat-després de dictar una sentència d'a-questa categoria- s'atreveixin a mos-trar-se públicament i davant de lasocietat de manera tan poc “estèti-ca”? Això no passaria mai en un paíscom la Gran Bretanya, o Alemanya,França o els Estats Units, on d'antuvila magistratura ha estat sempre algu-na cosa molt seriosa i presentable.Això només pot passar a l'Espanyatronada i retrògrada que pretén si usplau per força el Partido Popular.

Que ningú se m'esquinci lesvestidures! Com els milers de catala-nes i catalans que el dia 10 de juliolens vam manifestar pacíficament aBarcelona, vull parlar clar. M'agradariapensar que a Catalunya, a Espanya i aEuropa existeixen opcions polítiquesde tall conservador; penso en algunsrespectables conservadors britànics ialguns conservadors de la pròpia his-tòria d'Espanya. Gran respecte! Però adia d'avui, no puc qualificar de conser-vadors els membres del Partido Popu-lar, no m'ho semblen gens ni mica deconservadors, en tot cas el conserva-dorisme el veig com una ideologiamés intel·ligent; per contra l'ideari i elsmembres del Partido Popular, els veigessencialment desvalguts intel·lec-tualment i sobretot vils i de baixa esto-

Los Morancos

SARRIA_ 74 13/12/10 17:26 Página 25

DSp26_


pa. Com ha dit recentment el senyorAlfredo Pérez Rubalcaba, vicepresi-dent del govern, en relació a les des-afortunades declaracions de l'alcaldede Valladolid, hi ha quelcom que“rechina” o sigui que “grinyola” en lamentalitat dels senyors del PP. No hipuc fer res, els veig així també.

Per tant, ha de saber tothom a Cata-

lunya -una vegada més- que els cau-

sants de la frustració del desenvolu-

pament legislatiu, polític i nacional

de Catalunya, els qui han trencat la

il·lusió personal i col·lectiva de Cata-

lunya, han estat les dones i els

homes del Partido Popular.

Han estat ells, únicament ells, elsqui han barrat el pas al desenvolupa-ment legislatiu i polític de la nostranació i a la il·lusió col·lectiva catalana.Fixeu-vos què us dic: “il·lusió col·lecti-va”. Crec que això és molt seriós. Siun país no té il·lusió col·lectiva és unpaís en via morta. Que ho sàpigatothom, que no se n'oblidi ningú imenys davant d'uns nous comiciselectorals que se'ns aproximen. Quiha menyspreat la sobirania de les ins-titucions catalanes, la llengua pròpiade les catalanes i els catalans, la figu-ra dels presidents de la nostra Genera-litat, han estat els seqüaços del Parti-do Popular. Ho dic i ho escric ben alt isense cap complex, i si no els agradael que escric que facin el que tinguinper pertinent (tampoc els donaréidees ara jo, que vagin al botavant!).

De moment, i si no canvien lescoses, Catalunya doncs, ja no serà nimés rica ni més plena perquè als

conspicus del Partido Popular, absolu-tament tots, no els va donar la gana derectificar ni de retirar el seu maleïtrecurs al Tribunal. No va sorgir cap veudiscrepant, absolutament cap, del Par-tido Popular que maldés per retirar i/oannul·lar el recurs. Altrament, per ver-gonya del mateix Tribunal Constitucio-nal Español, mentre varen estar mare-jant la perdiu durant quatre anys!, niCatalunya ni en general els espanyolssensats van tenir grans problemesamb l'encaix polític que des de l'any1979 hem vingut desenvolupant, hoha escrit magníficament el professorJavier Pérez-Royo des d'Andalusia endiverses ocasions.

En la relació Catalunya/Espanya,han estat, doncs, quasi trenta anysamb llums i ombres, és veritat, peròtambé és cert que en el seu conjuntEspanya s'ha desenvolupat, ha cres-cut i s'ha modernitzat i també natural-ment ha progressat Catalunya (o ésque Espanya no s'ha desenvolupattambé gràcies a Catalunya?) (Tindrienautonomia i determinades competèn-cies polítiques comunitats comMadrid, Andalusia, Castilla-La Manxa,Múrcia, Canàries, per exemple si nohagués estat pels passos endavant

fets i pensats des d’una nacióhistòrica com Catalunya?)

Hi ha hagut uns tempsper a la il·lusió. Ara -jo crec-

que no n'hi ha. Si durant aqueststrenta anys ens havíem fet a la ideaque malgrat tots els esculls i tots elsentrebancs Catalunya anava progres-sant i Espanya mica en mica ensanava entenent, ara com ara, tinc lasensació que tornem estar -des delpunt de vista de la psicologia política,des del punt de vista progrés legislatiuque es pot donar i s'ha de donar en totpaís civilitzat- com a finals del fran-quisme.

No cal que hi donem més voltes,el Partido Popular i altres retrògrades elnom dels quals silenciaré són els cau-sants de la frustració nacional catalanai de retruc els qui han frustrat la idead'una Espanya plural, moderna, saneja-da, airosa, federal i de progrés. Llavors,que no es queixin si no ens sentim o noens dóna la gana de sentir-nos espan-yols en el sentit modern de la paraula.Em sentiré espanyol en el sentitmodern de la paraula el dia que hi hagialgú que deixi de posar traves a lamodernitat, a l'esparpillament i ambuna idea d'Espanya federal en amb-dues direccions: Catalunya/Espanya,Espanya/Catalunya, en una EuropaUnida sanejada i vivaç i de progrés.Que no comptin amb mi per “cutra-des” de país com han fet amb el con-tingut polític del País Valencià, amb laseva llengua i amb la seva cultura perexemple. No voldria per res del mónque el meu país, la meva nació acabéssociològicament i culturalment com elPaís Valencià.

Sapigueu que essencialment sónautèntics enemics de Catalunya de laseva llengua i de la seva cultura lagent vinculada al Partido Popular ogent vinculada a mixtures estranyescom Ciudadanos i altres carallotadesque m'estalviaré d'esmentar, queentre altres incongruències pretenenintervenir en llengua castellana a la Tri-buna del Parlament de Catalunya. Finsaquí podríem arribar! ■

Senyera de Catalunya desplegadadurant la manifestació

Josep Brugada, present a la manifestació.

La manifestació del 10 de juliol, en rebuig de la sentència del TC.

SARRIA_ 74 14/12/10 09:14 Página 26

ÀREA DE CULTURA: EXPOSICIONS, BIBLIOTECA, “EMERGENT”,CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA

a bibliotecaEmília Xargayja fa uns mesosque està prepa-rant el trasllat a

la nova biblioteca, que estàsituada a l'avinguda de Fran-ça. Un trasllat és una tascaque cal fer de manera moltacurada i que sovint necessi-ta l'ajuda i l'assessoramentd'experts en la matèria, en elnostre cas, la Central deBiblioteques de Girona.

El pas previ a la realitza-ció d'un trasllat comença amb l'es-porgada de llibres, tasca tan neces-sària com difícil de fer en qualsevolbiblioteca. Esporgar consisteix,d'una banda, a triar els llibres quehan de continuar formant part de lanostra col·lecció i també de totsaquells als que cal cercar una novaubicació. Aquesta tasca ens ha depermetre tenir més espai per anoves adquisicions i que la col·lec-ció mantingui una homogeneïtat iinterès més enllà de la simple acu-mulació de llibres i més llibres.

Aquesta tasca es va realitzaramb l'ajuda, col·laboració i assesso-rament tècnic de l'equip de bibliote-caris de la Central de Biblioteques deGirona. Ells van encarregar-se d'es-porgar aquell fons que es considera-va vell, inadequat, deteriorat i obso-let. Nosaltres ens encarregarem dedistribuir-lo entre les entitats, esco-les, associacions, ... del poble. De fet,el fons infantil ja fa dies que està alCEIP Montserrat per tal que mestresi educadors decideixin quin ús volendonar a aquests llibres.

Una vegada seleccionat el fonses va procedir a recatalogar-lo, pre-

parar-lo per a l'automatització,incorporar-hi les noves adquisi-cions i distribuir-lo en les dues plan-tes del nou edifici.

El nou edifici ocupa una super-fície total de 840,54 m2 i es distri-bueix en dos espais: un destinat alpúblic adult, i l'altre als infants i alsadults que els acompanyen.

La Biblioteca posarà al vostreabast un ampli fons disciplinari demés de 13.000 documents en dife-rents suports (llibres, revistes, diaris,mapes, CD, DVD i CD-ROM) adequatsper a totes les edats. I oferirà un ampliventall de serveis de tot tipus d'entreels que cal destacar els següents:

SERVEI D'INFORMACIÓ

La Biblioteca posa a disposició delsusuaris un equip de professionalsper atendre de forma personalitza-da o a través de telèfon o de correuelectrònic les vostres consultes.Consultes que poden anar des d'in-formació general i local, recerquesbibliogràfiques, orientació sobre elfuncionament de la Biblioteca, ...

També s'oferiran sessions for-matives sobre l'ús de recursos de la

Biblioteca, així com visitesguiades per a grups: esco-les, llars d'infants, escolad'adults, ... però tambéindividuals.

SERVEI DE CONSULTA A

SALA

La biblioteca disposarà demés 90 títols de revistesde diverses temàtiques,subscripció a 5 diarisgenerals, locals i espor-tius, CD, DVD, CD-ROMS i

més de 10.000 llibres sobre temesdiversos, enciclopèdies, diccionaris,atles, novel·les, poesia, viatges, lli-bres científics i tècnics, contesinfantils, novel·les juvenils, ... Totsaquests materials es podran consul-tar lliurement a la biblioteca i tambées podran endur en préstec.

SERVEI DE PRÉSTEC

Per accedir a aquest servei només caltenir el carnet de la biblioteca, que esgratuït i es farà al moment noméspresentant el DNI o passaport. El ser-vei de préstec ens permetrà endur-nos a casa un total de 30 documentsper un període de 30 dies distribuïtsde la següent manera:

· 15 llibres· 5 DVD· 5 CD· 5 revistesPodreu continuar gaudint del

servei de préstec interbibliotecari.És a dir, demanar documents d'al-tres biblioteques . I oferirem condi-cions de préstec especials i més fle-xibles per a escoles, entitats, asso-ciacions, ... del poble.

Sergi Torrentà, tinent d'alcalde i regidor de Cultura / Cristina Vicedo, Àrea de Cultura / Dani Barco,Centre Cívic La Cooperativa / Anna Sala, Biblioteca Emília Xargay

cultura

LLa biblioteca Emília Xargay

La nova Biblioteca Emília Xargay. Foto: A.Vila

SARRIA_ 74 13/12/10 17:26 Página 27

28_pDS

CULTURA [exposicions

SERVEI MULTIMÈDIA

La Biblioteca oferirà als usuaris 14ordinadors per accedir a la informacióa través de les noves tecnologies. Enaquests ordinadors es podrà consultarel catàleg, accedir a Internet, accedir abases de dades en línia, utilitzar elpaquet office, ... El servei d'Internetserà de lliure accés i gratuït per atothom. L'objectiu del servei és garan-tir la possibilitat d'accés a Internet detota la població i potenciar-ne la utilit-zació i el coneixement.

També es disposarà de servei Wi-

fi a totes les instal·lacionsperquè els usuaris espuguin connectar lliure-ment a Internet des delseu propi portàtil.

La biblioteca tambéposarà a disposició delsusuaris que ho vulguinaparells per reproduirDVD i CD.

ACTIVITATS

La Biblioteca promourà i acollirà activi-tats culturals i de foment de la lecturaper a totes les edats i obertes atothom amb l'objectiu d'incentivar lalectura, el diàleg social i la participacióciutadana. Us convidem a participar ales nostres:

· Tertúlies literàries· Hores del conte· Audicions musicals· Conferències· Exposicions· Concursos

ALTRES SERVEIS

A la Biblioteca també podreu reproduirdocuments mitjançant fotocopiadora,impressora i escàner.

La Biblioteca disposarà de webpròpia des de la qual podreu consultarles novetats que es vagin adquirint,podreu reservar ordinadors, podreuconsultar el catàleg de la biblioteca,conèixer les activitats que es faran, ...en definitiva estar al dia del funciona-ment diari de la Biblioteca.

La Biblioteca també disposaràd'una aula d'estudi i/o d'activitats engrup que posarà a disposició delsusuaris que ho necessitin i ho dema-nin.

La Biblioteca espera ser un refe-rent cultural, educatiu, social pel poblede Sarrià de Ter. És per això que desde la Biblioteca us animem a venir aconèixer-nos, a visitar les noves ins-tal·lacions, a utilitzar els nostres ser-veis i a participar en les nostres activi-tats. ■

na nova edició de l'ex-posició col·lectiva delsartistes de Sarrià deTer. Una cita que cadaany, per la Festa Major,

tothom espera.En ella podem veure com els artistesvan avançant en la seva tècnica. Comvan millorant dia a dia. Però tambécom evolucionen, en alguns casosabandonant temes i endinsant-se pernous objectes, situacions i paisatges.Es tracta d'una exposició on, en unmateix espai, conviuen estils bendiversos però en tot cas amb unobjectiu comú. Tothom vol donar aconèixer i compartir amb els altres allòen què hi ha esmursat tanta il·lusió,dedicació i energia. Ja sigui una pintu-ra a l'oli, una complicadíssima feina deganxet, una delicada reproducció enguix o una aquarel·la. Tant se val, laimportància radica en la superació per-sonal, la constància, en perseguir un

ideal i donar-li forma. I després, elmillor de tot, voler-ho compartir i gau-dir-ne amb tot el pobleen aquesta exposiciócol·lectiva.Segur que tots ells jaestan treballant per l'ex-posició de l'any que ve.Que sàpiguen que ja hoesperem. ■

UExposició col·lectiva d’artistes locals

La vella Biblioteca s’ha anat buidant paulatinament de llibres i ordina-dors per omplir el nou equipament. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter

Exposició col·lectiva ala sala de La Caixa. Fotos: Ajuntament deSarrià de Ter.

SARRIA_ 74 13/12/10 17:26 Página 28

CULTURA [exposicions

pDS_29

n Miquel Àngel Cros vasorprendre gratamentels visitants de la sevaexposició “Els reflexosde la realitat”. Els

comentaris més escoltats eren elsque incidien en la meravellosa sensa-ció de realitat que desprenen els seusquadres. Tothom afirmava sentir-setransportat a aquells jardins, o inte-grar-se en aquells paisatges.

Entre el públic de l'exposició hihavia gent que ha fet les seves incur-sions en la pintura, però també perso-nes que només admiren l'art. Tots,però, coincidien a intuir la gran tècnicadesenvolupada per en Miquel A. Cros.Les hores i hores passades darrera decada obra. Hores d'observació de larealitat que l'envolta i de com el pasde la llum incideix en cada un delsobjectes. Temps per captar els mínus-culs detalls que després es trasllada-ran a la tela i atorgaran vida, llum icolor a tot allò que observa l'ull avesatde l'artista.

Temps també d'estudi dels efec-

tes i l'aplicació delspigments per acon-seguir allò desitjat.No és per casualitat,doncs, que en MiquelA. Cros aconsegueixcaptar tots els mati-sos colorístics de lescases de l'Onyar, niels seus reflexos al'aigua del riu. Ni laimmensitat de verdsque ofereixen els jar-dins de Santa Clotildea la primavera.

L'aplicació delcolor, matisada suau-ment en funció de la llum que rep, enstransporta a l'observació d'un indretde manera que, fins i tot, podríemassegurar rellotge en mà en quinmoment del matí o la tarda ho fem.

Evidentment hi intervenen mésfactors, però és sempre la mà de l'artis-ta amb el seu domini de la perspectiva,la que fa que quan un admira l'obrad'en Miquel Àngel se senti com si for-

més part del quadre, com si personal-ment es passegés pels carrers empe-drats de Peratallada o pugés escales amunt per la pujada de Sant Domènec.

L'exposició ha estat un èxit devisitants que s'han endut un bonrecord d'aquesta pintura i aquest bonfer de Miquel Àngel Cros, a qui enco-ratgem a seguir investigant, treballanti reflectint la seva, la nostra, realitat. ■

EExposició “Els reflexos de la realitat”

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

Miquel Àngel Cros, davant un dels seus quadres. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter.

SARRIA_ 74 13/12/10 17:26 Página 29

CULTURA [espectacles

30_pDS

Emergent 2010

n any més vam acollirel Festival d'Arts Escè-niques Emergent orga-nitzat conjuntamentamb el Consell Comar-

cal, l'associació Fringe i els diferentsAjuntaments que hi participem, enaquest cas el de Sarrià de Ter.

Aquest any, però, vam optar perun canvi de dia i d'ubicació. Parlantamb els programadors vam decidiranar a un emplaçament més gros icanviar-lo de data i passar-lo a la nit.Per tant vam decidir de fer-ho delcarrer Major davant l'ajuntament a fer-ho a l'entrada del parc del centre cívicde Sarrià de Dalt

I realment va funcionar, ja quevam doblar l'assistència d'altres anys,i amb una programació de luxe,

La nit va començar amb Most,els guanyadors del concurs intro ,seguidament vam tenir el grup Lluna-tics, grup sorgit de l'escola de teatred'El galliner i les danses orientalsd'una alumna de la prestigiosa escolade Munique Neith.

A continuació vam tenir la prime-

ra gran actua-ció de la nitamb la músicade Litus, altnivell musi-cal, vam tenirel plaer d'escoltar undels músics mésprestigiosos quetenim al país, i mesprestigiosos no per-què se'l coneix com amúsic sinó com acompositor. Litus ésun dels compositorsque la cantant Bethha fet servir per posatemes al seu primerdisc en català i la pri-mera sorpresa de lanit és quan Litus vainvitar a Beth a cantarun dels seus temes ila primera gran ovació de la nit. Des-prés vam riure amb el gran Clown elLoco Brusca i per acabar la nit una deles poques actuacions de Beth a lescomarques gironines, on va sorpren-

dre tots els assistents amb un deliciósi romàntic concert acústic.

Una vetllada formidable per unade les nits d'estiu i que esperem queel proper any puguem repetir. ■

UFotos: Quim Llunell

SARRIA_ 74 13/12/10 17:26 Página 30

CULTURA

pDS_31

LAMPISTERIAJOSEP COMAS

Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - [email protected]

El Tai-txí Txuanl Tai-txí Txuan (Taijiquan)va néixer a Xina ara fa300 anys, un país quevivia anys convulsos,envaït per potències

estrangeres i amb sublevacions delscamperols. En aquest context, el tai-txí es va estendre com una novaforma de boxa entre la gent del poble.

Inicialment, aquesta boxa eraconeguda com “Boxa de les tretzeformes” perquè es composava de vuitpostures bàsiques de les mans i cincvariants principals. Al llarg dels anys elTai-txí va anar evolucionant. A finalsdel s. XVIII un dels grans Mestres deles Arts Marcials, Wang Zongyue, vafer un resum sistemàtic del nou estil iel va relacionar amb la filosofia xinesaclàssica del Yin i el Yang. D'ell arrancaformalment el nom de Tai-txí Txuan.

Hi ha diverses escoles i maneresde practicar-lo, però totes compartei-xen unes característiques comunes. Entots els casos, la postura del tronc hade mantenir la verticalitat ben recte, calmoure'l amb naturalitat i agilitat. El coss'estira i relaxa de manera natural, per-seguint sempre la seva flexibilitat.

Els moviments han de ser àgils illeugers, evitant que la musculatura

s'endureixi o es quedirígida. No s'ha de confon-dre tot això amb la feble-sa, ans al contrari, calcombinar a la perfeccióels moviments vigorososamb la suavitat de la sevaexecució.

Però a l'hora depracticar el Tai-txí tambéés fundamental el paperde la ment. Tots els movi-ments han de ser efec-tuats conscientment,amb una perfecta combi-nació d'entrenamentfísic, mental i respiratori.Si es practica totalmentconcentrat, els movi-ments seran més segurs, produint-seaixí un major efecte fisiològic.

Finalment destacarem la impor-tància de la coordinació dels movi-ments. En el Tai-txí els punts princi-pals del recolzament són la cintura iles cames. De manera que les mans,els ulls, el cos i els membres esmouen com un tot, tenint les camescom a base i la cintura com a eix.

El Tai-txí coneix una gran popula-ritat en l'actualitat, donats els seus

importants beneficis per a la salut deles persones.

Potser una bona manera de resu-mir aquesta pràctica seria utilitzant ladescripció que en van fer els classicsxinesos:

“En donar un pas llarg, cal com-portar-se amb la mateixa tranquil.litatque un gat, i quan la força s'exerceixcap a endavant cal fer-la amb tantasuavitat que ha de ser similar a quanes treu la seda del capoll” ■

E

SARRIA_ 74 13/12/10 17:27 Página 31

lex Rovira iG e o r g e sE s c r i b a n oens presen-ten un mèto-

de per millorar el clima labo-ral de les organitzacions.

El llibre narra la històriadel seu protagonista, en Víc-tor, que és el director gene-ral de l'empresa “InnovaBusiness Corporation”. Estroba en una situació molt delicada enquè està a punt de presentar la sevadimissió degut al mal clima laboral queviu diàriament a la feina. Mentreredacta la seva dimissió, li ve recançaperquè està renunciant al somni de laseva vida i li arriba un mail d'una noiaque es diu Ariadna. A partir d'aquí,comença a rebre correus electrònicsd'aquesta persona que li dóna instruc-cions per salvar l'empresa.

L'empresa està formada pel con-seller delegat, director general, direc-tor financer, director de màrqueting,director d'I+D, directora de RRHH,directora comercial i l'antic directorque encara assisteix a les reunions delConsell, el Sr. George Caplan.

Com que hi ha un mal ambientlaboral, els treballadors/es tenen por,pateixen estrès i angoixa. Si se'lsdonés més confiança, treballarienamb més entusiasme, humor, creativi-tat i il·lusió.

Es distingeix entre el significat devirus i anticossos. El virus és la porque es reflecteix amb l'estrès, patolo-gia i pèrdua. I en canvi, els anticossos,signifiquen confiança, compromís,qualitat, reconeixement a les perso-nes, atrauen talents i recursos i elbenefici és comú a tots els nivells:econòmic, psicològic, social i ecològic.

Es fa una anàlisi de tots els tipusde personalitat per poder-les gestionara través de la Psicosocioeconomia,que és la teoria de la personalitat i deles organitzacions basada en el vincleentre la psicologia humana i l'econo-mia i és un mètode d'intervenció peraquelles organitzacions que volenimplantar canvis i el creixement.

S'arriba a la conclusió que hi haun virus entre dos directius i això com-porta els següents símptomes:

·Baix rendiment del per-sonal, de la producció i deles vendes·Rumors·Retards importants a lesentregues·Problemes de control dequalitat en els productes oserveis·Descontent dels clients·Angoixa generalitzada del

personal: pessimisme, bloquejos iconflictes en les relacions·Baixes laborals per angoixa, estrès,assetjament i diverses malalties·Increment dels comportaments d'e-vasions: absentar-se de la feina, criti-car per criticar, oblits importants perdeixadesa o descuit…

La solució a tot aquest laberint ésacomiadar els dos directius que origi-nen el mal ambient laboral, fer canvisdins de l'empresa i donar més respon-sabilitat a la resta de personal permotivar-los.

Finalment, en Víctor és nomenatnou conseller delegat passats sismesos de la seva incorporació. Elbenefici és guanyar i afecta a l'empre-sa, empleats, clients, proveïdors,accionistes, societat i medi ambient.

La conclusió és que una empresao organització amb un bon ambient detreball dóna un millor rendiment delstreballadors i augment de la produc-ció, i els treballadors reben un reconei-xement a la seva feina i treballen mésmotivats, amb més il·lusió i entusias-me i, per tant, donen el millor de simateixos.

Us felicito pel vostre llibre, quem'ha fet entendre els comportamentshumans i crec que algunes empresess'haurien de conscienciar de tenir unbon clima laboral. ■

CULTURA [lectura

32_pDS

Eva Martínez i Escobosa

“EL BENEFICI” d'Àlex Rovira i Georges Escribano

ÀÀlex Rovira Georges Escribano

SARRIA_ 74 13/12/10 17:27 Página 32

CULTURA [lectura

pDS_33

Àngel Garcia

AMIN MAALOUFPremi Príncep d'Astúries 2010

quest any el premiPríncep d'Astúries deles Lletres ha estatatorgat a l'escriptorAmin Maalouf de 61

anys. Autor d'origen francolibanès, haestat guardonat per tractar en la sevaobra la complexitat de la condicióhumana i perquè en la seva forma d'es-criure transmet una voluntat de recon-ciliació en el marc de la interculturalitatque suposa la zona mediterrània.

A l'acta de lliurament del premi,el jurat va argumentar la seva candida-tura amb aquestes paraules: “Amb unllenguatge intens i suggerent, Maaloufens situa en el gran mosaic mediterra-ni de llengües, cultures i religions pera construir un espai simbòlic de troba-da i enteniment”.

Amin Maalouf va néixer el 1949 alLíban en una família d'origen cristià.Després d'acabar els estudis i seguintla tradició paterna, va fer de periodista iva viatjar per diversos països com l'Ín-dia, Bangladesh, Etiòpia, Somàlia,Kènia, Iemen o Algèria, treballant enocasions com a corresponsal de guerra.

Poc després de començar la gue-rra civil al Líban, s'instal·là a París, ciu-tat on continua vivint.

A partir del 1985, Maalouf es dedi-ca plena i exclusivament a l'escriptura.Nombroses de les seves novel·les par-len de l'Orient Mitjà, l'Àfrica i la Medite-rrània sempre amb un denominadorcomú: la lluita per la coexistència i latolerància de les diferents cultures. Harebut el premi Mediterrani 2004 per“Orígens”, el Premi Goncourt 1993, undels premis literaris més importants deFrança, per la seva obra “La Roca deTanios”, i el premi Maison de la Presse1988 per “Samarcanda”.

Fou investit Doctor HonorisCausa per la Universitat Rovira i Virgilil'any 2006.

Una de les seves obres més per-sonals és Orígens, una extraordinàriahistòria familiar seguint el fil de lespersones, dels costums i de les ideesd'un territori molt mal conegut.

A Orígens, Amin Maalouf, autortambé de Lleó l'africà i Samarcandaentre d'altres, explica els orígens de laseva família en un llibre extens on allòmés important és, no ja la història delsseus, sinó les vicissituds dels seupoble.

Tal i com diu al principi: “Algúque no fos jo hauria parlat d'arrels. No

és el meu vocabulari. La paraula arrelsno m'agrada i la imatge encara menys.Les arrels s'enfonsen a terra, es retor-cen dins el fang, es propaguen en lestenebres; mantenen l'arbre captiu desque neix i l'alimenten a canvi d'un xan-tatge: Si t'alliberes, et moriràs!”

Rebuscant en l'arxiu familiar,troba documents i cartes dels seusavantpassats, -els uns emigrats aCuba i d'altres com el seu avi Botros,fundador al propi país de l'Escola Uni-versal, una escola progressista i inte-gradora, avançadíssima pel seu

À

SARRIA_ 74 13/12/10 17:27 Página 33

DSp34_

CULTURA [lectura

temps- a través de les quals vareconstruint el seu arbre genealògic ila història de la seva família; en defini-tiva la història del seu país.

Els seus avantpassats es definei-xen com a libanesos, sirians i turcs. Iexplica que si bé l'estat turc tal i comel coneixem actualment va néixer des-prés de la Primera Guerra Mundialsobre la ruïnes de l'imperi Otomà, jafeia temps que es coneixia comuna-ment com a Turquia. Així indistinta-ment es definien com a otomans liba-nesos o sirians. Segons el seu esque-ma mental, pertanyien a l'estat de Tur-quia, la llengua era l'àrab, vivien a laprovíncia de Síria i la seva pàtria era elLíban. Hi havia una certa fluïdesa enles denominacions i fronteres que esva perdre amb l'ascens dels naciona-lismes. “Fa cent anys escassos, elscristians del Líban deien que erensirians; els sirians buscaven un rei a laMeca; els jueus de Terra Santa es pro-clamaven palestins i el meu avi esconsiderava otomà. Encara no existienels estats de l'actual Pròxim Orient i elnom d'aquesta zona encara no s'haviainventat: es parlava de la Turquia d'À-sia. Des d'aleshores, molta gent hamort per pàtries pretesament eternes;i molta més en morirà demà.” Unaalliçonadora i valenta reflexió que pot-ser haurien de fer més d'un.

Orígens no és ben bé una

novel·la ni és tampoc una biografia: ésuna història familiar amb personatgessingulars fora del comú, és un retratd'una zona del món molt poc conegu-da, és segurament la recerca dels orí-gens del mateix autor i amb ells elsdel seu poble.

Samarcanda és el segon llibrede la trilogia sobre el Pròxim Orientque comença amb Lleó l'africà i acabaamb Els jardins de llum. La ciutat, quefou punt neuràlgic de la Ruta de laSeda, està situada a l'actual Uzbequis-tan, va ser conquerida per Alexandreel Gran al segle II a.C. i a partir delsegle VIII, ja sota domini dels àrabs, vaviure èpoques de gran rellevància iprosperitat.

A finals del segle XIX, un estu-diós nord-americà ressegueix el fil per-dut d'un manuscrit emblemàtic delsegle XI, l'autor del qual és OmarKhayyam, un poeta, filòsof i astrònomque s'instal·la a Samarcanda i que viul'època convulsa de l'expansió de l'im-peri persa en lluita contra l'imperi turci fins la invasió dels mongols. L'autorens narra la vida d'aquest home depau que es nega a servir cap dels dife-rents governants amb qui té relació,relatant-nos també les lluites de lesdiferents faccions i la implantació d'unrègim de terror, el de la secta dels"assassins", similar al dels talibans ialtres fanàtics integristes actuals: és la

realitat escruixidora d'aquelles terres id'aquella època.

A Lleó l'africà Amin Maalouf enspresenta la història d'un personatgenascut a la Granada de l'any 1488,musulmà errant, instruït i prudent, quejuga un important paper en els afersdiplomàtics del seu temps. Homecreient però no fanàtic, és capaç defer d'intermediari entre Roma, l'Impe-ri Otomà, el rei de França i els solda-nats del Magrib. En canvi a Samarcan-da l'autor repassa, amb una prosaextraordinària, rica i suggerent, la his-tòria antiga de Pèrsia a través de lapersona de Omar Khayyam i la itine-rant possessió del seu manuscrit enmans de diferents personatges de l'è-poca, i a la darrera part del llibre, expli-ca la història no menys convulsa deprincipis del segle XX, on la dependèn-cia dels russos i dels britànics hipote-cava el futur i l'autonomia de l'actualIran.

Ambdós llibres són un retrat de lahistòria de tota aquella zona, però amés són, sobre tot, un cant a l'esperan-ça i en contra de qualsevol dogmatis-me a l'hora de resoldre els conflictes,que lliga amb la tradició de l'autor depresentar-nos sempre una posició dediàleg en les històriques i interminableslluites en aquest convuls territori.■

SARRIA_ 74 13/12/10 17:27 Página 34

DS_35p

Virgínia Pueyo al Louvre: amb PdS,

les cues són més suportables.

La família Sansalvador i Boadas va

per feina i es deixa de contes de fades.

Amadeu Serra visità les vallsdels Alps suïssos.

Des de Lisboa, Assumpció Vila no es deixa perdrela seva revista preferida

Josep Brugada amb la Lali a Florència

AFERS EXTERIORS:un èxit!L a crida feta en el número 72 d'aquesta revista ha rebut una considerable

resposta per part dels lectors. Moltes gràcies a tothom: han estat moltsels que han afegit un exemplar de Parlem de Sarrià al seu equipatge de

vacances, s'han fet una fotografia enun escenari representatiu i ens l'hafet arribar de tornada. Us presentemuna selecció d'imatges que demos-tren que la nostra revista no té fron-teres. Parlem de Sarrià: cap a l'infiniti més enllà!

Berta Mitjans, des del Pantocràtor de Taüll

Trobada d'enigmistes a la Pineda Fosca (Cassà de la Selva)

Mamen i M.Mercè a l'Arc de Triomf,sota els noms de Roses i Girona

Anna i Jordi Torrecillas, a peu de

romànic, a Taüll.

Jordi Costa: concentració motorista intenacional.

Celler de Monferrato (Itàlia)

SARRIA_ 74 13/12/10 17:28 Página 35

DSp36_

CULTURA

ulls de les mevesfilles, de 4, 8 i 11 anysrespectivament, quejo escolti música ambel tocadiscs, amb un

disc de vinil, és un anacronisme; i mésho és, paradoxalment, que ho faciamb una cinta de casset. Al cap i a lafi els discs de vinils són encara pre-sents en el món i la indústria de lamúsica, bé com a raresa, amb la publi-cació encara d'elapés (Long Play) d'e-dició limitada, bé com a un dels ele-ments bàsics de l'scratching dels dis-cjòqueis (DJ).

Les cintes de casset han passat ala història, que no vol dir que hagindesaparegut, però és molt simptomà-tic l'anunci de l'empresa Sony de dei-xar de fabricar walkmans, la versióarcaica de l'mp3 actual...

La tecnologia ha estat clau enaquest procés de transformació delsuport dels continguts musicals, pas-sant del vinil a la cinta magnetofònica(casset) i sobretot amb la digitalitzaciódels arxius musicals a partir de l'apari-ció de disc compacte (CD), el qualmalgrat la seva joventut respecte alsseus predecessors, sembla tenir,segons alguns, els dies comptats.

Però la tecnologia no ha canviatnomés el suport dels continguts d'àu-dio, sobretot els musicals, la tecnologiatambé ha transformat els nostreshàbits de consumir aquests continguts:com els escoltem i, sobretot, com elsadquirim. Qui s'havia d'imaginar pocsanys enrere, per exemple, que el telè-fon mòbil (o potser ara hauríem de par-

lar del dispositiu mòbil)seria un dels aparells ons'escolta més música?

La revolució digitaldels darrers anys, ambl'eclosió d'internet i elprocés de democratit-zació i accés a lesnoves tecnologies, hantransformat, ja no elssuports i els hàbits deconsum, sinó fins i totla indústria musical (itambé l'audiovisual).Des de la perspectivade la indústria, la pirate-ria és l'enemic a batre.Els arxius informàtics d'àudio (musi-cals) es poden copiar i reproduir fàcil-ment, i la seva comercialització priva-da, més enllà de ser un fet delictiu,deixa a la indústria de la música(autors, productors, discogràfiques,comerços i empreses secundàries) enuna situació realment crítica, necessi-tant (exigint) en ocasions l'empara del'administració en forma, per exemple,del polèmic cànon digital.

Les discoteques, els nostres par-ticulars arxius de música, han passatd'estar composades per discs de vinila cintes de casset, per passar poste-riorment al disc compacte. Però d'untemps ençà les discoteques no ocu-pen un espai físic en un racó de lesnostres llars, al costat de l'equip demúsica, sinó que són carpetes infor-màtiques que contenen arxius musi-cals que desem al disc dur de l'ordina-dor o en discs durs externs. Canvia el

format però al cap i a la fi fem elmateix: recopilar i apilar arxius demúsica que, si bé no ocupen un espaifísic a les nostres llars, sí que ocupenespai (bytes) de la memòria dels nos-tres ordinadors.

I si abans, també ara, comprà-vem música, ara el que és habitual ésdescarregar-se-la, sigui legalment, finsi tot pagant, o de manera il·legal. Peròde la mateixa manera que l'espai des-tinat a les nostres llars és limitat,també és limitada la capacitat delsnostres dispositius, de la memòriadels nostres dispositius (discs durs,terminals mòbils, reproductors demúsica...) d'emmagatzemar arxiusmusicals. I arribats a aquest punt homes pot preguntar: cal seguir necessà-riament col·leccionant arxius musicalsque, d'una manera o altra, ocupenespai? Té sentit tenir al disc dur del'ordinador mil, dos mil o trenta milcançons?

Roger Casero Gumbauwww.rogercasero.cat

L'SPOTIFY,

una nova manera d'escoltar música

À

SARRIA_ 74 13/12/10 17:28 Página 36

DS_37p

CULTURA

Si la resposta és no, la solució ésl'streaming. L'streaming és una tecno-logia que permet la distribució de con-tinguts d'àudio (també de vídeo) a tra-vés d'internet sense necessitat dedescarregar-los prèviament; és a dir,ens permet escoltar música, a travésd'internet, sense necessitat de desca-rregar-nos l'arxiu musical. És a dir, empermet la possibilitat d'escoltar lamúsica que jo vull quan jo vull, peròsense necessitat de descarregar-me-la, de manera que no m'ocupa espaide memòria del meu dispositiu (pc,iphone...).

Malgrat que aquesta tecnologiaés present ja des de mitjans dels anysnoranta del segle passat, qui l'estàrevolucionant i s'està posicionant d'untemps ençà com a líder a nivell musi-cal és l'Spotify.

L'Spotify és una aplicació infor-màtica que permet, via streaming,escoltar música. A l'Spotify la músicaes pot trobar per autors, per cançons

o per discs i el seuaccés és gratuït en laseva versió bàsica,encara que la gratuïtatté per peatge la inser-ció de falques publici-tàries. A més, a l'Spo-tify pots elaborar lesteves pròpies llistesde reproducció.

Mesos enrere l'S-potify va variar la sevacarta de serveis iactualment ofereixaquestes tres opcions:

Spotify Open: accés directe(sense invitació) a la música, amb unalimitació de 20 hores al mes i, natural-ment, amb les falques publicitàries.

Spotify Unlimited: músicasense limitació de temps i sensepublicitat per 5 € al mes

Spotify Premium: música senselimitacions de temps i sense publici-tat, mode offline per les llistes dereproducció, Spotify al mòbil i unamajor qualitat del so entre d'altres, per9,99 € al mes.

Es manté encara l'Spotify Free,que era la versió gratuïta, via invitació,que ofereix música sense limitacionsamb falques publicitàries i, com lesaltres dues de pagament, ràdio.

Spotify no és l'únic servei d'stre-aming de música disponible, però síque és dels millors posicionats, comp-

tant amb més de 10 milions de can-çons. A més l'Spotify ha esdevingutmés social, permetent, entre d'altres,la connexió d'Spotify amb Facebook,de manera que es poden veure, a tra-vés de l'Spotify, la biblioteca públicade música que tenen els teus amicsde Facebook.

Per utilitzar l'Spotify només calaccedir al seu web (www.spotify.com) idescarregar l'aplicació al teu ordinador.

Però més que aquesta aplicacióen concret, el més rellevant és elcanvi en els hàbits de consum demúsica. Possiblement les meves fillesno tindran a les seves llars un espaifísic en un racó de casa seva destinata la seva particular discoteca; possible-ment tampoc aniran comprant més imés discs durs per desar i arxivar mul-titud d'arxius musicals (i de vídeo, idocuments, etc)... La vida serà, de fetja pot ser-ho ara, on line, amb la possi-bilitat de disposar de discs durs on lineo, simplement, de consumir i compar-tir via streaming i a través de les xar-xes socials, diversitat de continguts.

La qüestió de fons és que noserà, que no és necessari tenir en pro-pietat i anar acumulant música, laqüestió és poder-ne consumir sensenecessitat d'emmagatzemar-la, isobretot consumir-la a través de dife-rents dispositius connectats a inter-net: l'ordinador, el telèfon, la televisió,el cotxe i, si s'escau, per què no, lanevera! ■

C/ de Veïnat de la Banyeta nova17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 FigueresTel. 972 508100

Fax 972 508143E-mail: [email protected]

[email protected] I ANNEXES CARROSSERIA

MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

SARRIA_ 74 13/12/10 17:28 Página 37

DSp38_

ESPAIS DE MEMÒRIA: UNA PROPOSTA Assumpció Vilawww.avilasimon.blogspot.com

l pont de Torroella deMontgrí sobre el Ters'hi ha instal·lat unplafó, amb fotos i tex-tos que expliquen que

fou reconstruït el 1940 per soldatsrepublicans presoners de la GuerraCivil. El tipus de plafó s'inscriu en lalínia que promou el Memorial Demo-cràtic de la Generalitat de Catalunya,dins la xarxa d'espais de memòria ques'està estenent per tot el país en elsllocs on ocorregueren fets rellevantsde la Guerra Civil.

El Pont de l'Aigua que uneixSarrià de Ter amb el Pont Major fouenderrocat pels soldats republicansen la seva retirada i, en el seu lloc, s'hireconstruí l'actual, erigit per preso-ners de guerra, excombatents republi-cans. Aquesta història, la nostra histò-ria volguda o no, es pot explicar iexposar en el lloc on ara hi campenuns contenidors que donen una pèssi-ma imatge de l'entrada al poble. Els

contenidors bé es poden situar en undels laterals de la Via Augusta i deixarlliure aquest espai per usos méslúdics i formatius.

Del material fotogràfic de quèdisposem s'hi ha d'afegir dues novesimatges de l'agència Magnum, obtin-gudes per Robert Capa durant la reti-rada dels soldats republicans, i duesdel Pont de l'Aigua que prevenen d'unparticular de Palafrugell. Totes enshan estat facilitades per Joan Cos.

En un plafó, situat a la placeta espodrien reproduir aquestes imatges,amb text explicatiu de la voladura delPont de l'Aigua pels soldats republi-cans i de la seva reconstrucció. Elpont es va inaugurar el 4 de febrer de1940, un any després de ser volat.

1. Entrada a Sarrià de Ter amb uncartell de França, just on ara hi ha laplaceta, amb les vies del tren i l'edificique es cremà quan l'incendi del Carri-let el 1938. Robert Capa AgènciaMàgnum.

2. Imatge del Pont de l'Aiguadels anys 30.

3. Pont de l'Aigua enderrocat.Vista des del Pont Major. Foto cedidaper Joan Cos.

4. Soldats presoners que varenreconstruir el Pont de l'Aigua. Fotocedida per Damià Aguirre.

Les altres dues fotos podrien fer-se en plafons individuals i situar-se aprop d'on estan preses:

5. Soldats republicans dalt d'uncamió durant la retirada, al carrerMajor de Sarrià de Ter. Robert Capa.Agència Màgnum

El 30 de juny de 1937, avions feixis-tes provinents de la base de Mallorcavaren bombardejar Sarrià de Ter, provo-cant la mort de 5 civils i enrunant 3 cases.

6. Casa enrunada pel bombar-deig al carrer de l'Església. RevistaEstel. ■

A

CULTURA

Plafó situat prop del pont de Torroella de Montgri que creua el riu Ter. Foto: A.Vila

SARRIA_ 74 13/12/10 17:28 Página 38

DS_39p

CULTURA

1

2

3 4

5

6

Casa enrunada pel bombardeig al carrer del’Església. Revista Estel

SARRIA_ 74 13/12/10 17:28 Página 39

DSp40_

DOSSIER D’HISTÒRIA

UN SEGLE DE TRANSFORMACIONSSOCIALS EN EL CAMPCATALÀ (1880-1980) Enric Saguer Hom

ntre la dècada de 1880 il'entrada d'Espanya a laComunitat EconòmicaEuropea (1986), es varenproduir una gran quanti-

tat de transformacions de signe diversque varen modificar enormement lescondicions de vida, les formes de tre-ball i les relacions socials al món rural.Es va passar d'una agricultura on pro-duir per l'autosubsistència tenia unpes important, a una agricultura mer-cantil que produeix per vendre i quenecessita comprar per produir. Laterra, que havia estat el factor deter-minant de la desigualtat i de l'estratifi-cació social, va anar perdent aquestpaper i ha acabat tenint una importàn-cia secundària com a factor de produc-ció. Els hereus de les nissagues terra-tinents que havien senyorejat en totsels pobles de pagès varen anar evolu-cionat cap altres formes de rendismeque res tenen a veure amb el mónrural i en alguns casos varen deixar decomportar-se com una classe ociosaper convertir-se en empresaris agríco-les o directament en agricultors. Lestransformacions del segle XX hanestat radicals a nivell demogràfic, eco-nòmic, tecnològic i social.

Vist en perspectiva històrica, es vatractar d'un període de fortes convul-

sions, que va començar amb un seguitde crisis agràries, que va tenir el seupunt culminant durant la segona Repú-blica amb tot el debat sobre la reformaagrària i, en l'àmbit català, amb les dis-cussions entorn la Llei de contractes deconreu (1934), i que, després de la pauforçada del primer franquisme, aques-tes convulsions varen tendir a dissoldre-'s a través de l'èxode rural i l'abandona-ment de l'activitat agrària que vacomençar a ser important a partir lesdècades de 1950 i 1960.

Durant la dècada de 1880 vaesclatar una successió de crisis quevaren afectar els principals cultiusmediterranis i que, globalment, esconeixen amb la denominació de crisiagrària finisecular. De fet, no es vatractar d'una sola crisi, sinó d'unesquantes que varen coincidir en eltemps. La viticultura, el motor mésdinàmic de l'agricultura catalana, vaentrar en crisi a causa de la fil·loxera.L'olivera va haver de competir amb al'aparició de greixos sintètics quesubstituïen l'oli com a lubricant naturalo com a combustible per a la il·lumina-ció. Els cultius cerealícoles, principal-ment el blat, varen patir una altra crisiprovocada per la globalització delsmercats, un fenomen que sembla moltactual, però que té el seu primer capí-

tol a finals del segle XIX quan la revolu-ció en els transports, primer ferroviarisi després marítims, va fer possible l'a-rribada de cereal barat als ports euro-peus procedent de països com Austrà-lia, Argentina o els Estats Units.

La rellevància d'aquest episodide crisis sobreposades és que va serel primer capítol d'una nova situacióper a l'agricultura, una situació marca-da per una tendència persistent a labaixa dels preus, que amb alts i bai-xos, es va perllongar durant bona partdel segle XX. Tot i que aquesta baixadels preus agraris va tenir el seu ves-sant positiu, perquè va permetre aug-mentar el nivell de vida al conjunt de lapoblació, també va tenir un preu iaquest el varen pagar els diferentsagents implicats en la producció agrà-ria: propietaris, masovers, petits page-sos, jornalers agraris,... A tots ells elsva caldre córrer molt tan sols per que-dar-se en el mateix lloc on estaven.

Córrer molt implicava diversescoses: canviar els cultius, especialit-zar-se, augmentar el rendiment de laterra, millorar la productivitat del tre-ball, controlar la comercialització de laproducció,... Tot plegat sembla senzill,però va ser un procés llarg i costósque, en algunes ocasions es va afron-tar en solitari, però que sovint va cal-

E

SARRIA_ 74 13/12/10 17:28 Página 40

DS_41p

dre agrupar-se. El primer terç delsegle XX va ser un període d'esclat del'associacionisme agrari. A l'abric de lallei de sindicats de 1906 varen aparèi-xer moltes iniciatives locals de caràc-ter associatiu i cooperatiu. Al darrerad'aquestes associacions no només hihavia la voluntat de resoldre proble-mes de caràcter econòmic. Una partimportant d'elles, especialment lesimpulsades pels grans propietarisagraris, buscaven enquadrar ideològi-cament els petits pagesos, rabassai-res i masovers per frenar l'expansióde les associacions de classe. Des definals del segle XIX, els propietarisestaven perdent capacitat de controlsocial, i alguns varen reaccionar impul-sant la creació de cambres, sindicats icooperatives que alhora que atreienels pagesos amb l'oferta d'un seguitde serveis cooperatius, també prete-nien neutralitzar el conflicte social ireforçar els lligams clientelars. I en larecerca d'aquesta pau social a travésd'organitzacions interclassistes, elspropietaris varen coincidir amb algunssectors de l'església catòlica.

Les transformacions del mónrural varen ser especialment impor-

tants en tres àmbits: en la demografia,en l'estratificació social i en l'organit-zació social de la producció agrària. Enla demografia un dels principals canvisva ser la urbanització de la població.En el decurs del segle XX la poblacióes va desruralitzar. El 1880 la poblaciórural equivalia a les 4/5 parts de tota lapoblació catalana, mentre que unsegle més tard només era 1/5 part.Viure a pagès cada vegada volia dirmenys que un feia de pagès. A finalsdel segle XIX, més de la meitat de lapoblació treballava en el sector agrari,mentre que el 1980 ja només era el5,5%. Aquesta disminució dels actiusagraris en una etapa en què, simultà-niament, estava creixent la poblaciótotal implica que la productivitat delstreballadors agraris va créixer moltràpid i que el seu grau de mercantilit-zació, de vinculació dels pagesos ambel mercat, va créixer en consonància.Es va passar d'una agricultura on laproducció per l'autoconsum eraimportant, a un model d'agriculturacomercial, orientada al mercat.

L'estructura social del camptambé va transformar-se en diversossentits. En termes generals, va simpli-

ficar-se i les desigualtats a l'interior delmón rural varen reduir-se. El pes delsassalariats rurals (mossos o jornalers)cada vegada va ser menor, especial-ment després de la I Guerra Mundial,quan els salaris varen créixer molt peldamunt del preu dels cereals. A partird'aquell moment es va reforçar més elmodel d'agricultura familiar que jacaracteritzava l'agricultura catalana.La mecanització de les feines agràriesva acabar-ho de sentenciar i desprésde 1950 la presència de mossos alsmasos va quedar com un fet residual.

Una de les conseqüències impor-tants de la caiguda tendencial delspreus agraris va ser l'ensorrament deles bases econòmiques que sustenta-ven als propietaris rurals. Davant eldeclivi de la renda i davant les oportu-nitats obertes en altres sectors econò-mics, molts hisendats varen tendir adiversificar les seves inversions i aadquirir de forma creixent actiusindustrials, financers i urbans. En unaprimera fase, fins les dècades de1950-1960, la renda de la terra va ten-dir a caure degut a la pèrdua de valorde les rendes fixes que es cobravenen moneda (com els censos emfitèu-

El professor d’Història Econòmica de la UdG, Dr. Enric Saguer Hom, membre del grup d’història de les societats rurals, va ser l’encarregatde donar contingut a l’acte institucional que cada any es celebra per la diada de Catalunya al pati del Patronat, amb una conferència sobre lamasoveria catalana. Foto: Ràdio Sarrià

DOSSIER D’HISTÒRIA [Un segle de transformacions

SARRIA_ 74 14/12/10 09:02 Página 41

42_pDS

DOSSIER D’HISTÒRIA [Un segle de transformacions

tics) a causa dels processos inflaciona-ris, a la baixada relativa dels preus delsproductes que percebien de les fin-ques que tenien cedides en règim deparceria i també de la seva poca impli-cació en tot el procés de transforma-ció agrària, fet que comportava quetampoc poguessin recollir part delsguanys que els seus arrendataris imasovers varen aconseguir. Durantaquest període, molts hisendats javaren començar a ser conscients queel seu món s'estava acabant i varenreaccionar de maneres diverses. Unad'elles fou donar carrera universitàriaal fill hereu -fins aleshores havia estatcosa dels fills segons, que havien detenir un ofici per guanyar-se la vida almarge del patrimoni familiar.

En una segona fase, des de finalsdels anys cinquanta, comencen a tenirproblemes per trobar masovers i mol-tes masoveries s'abandonen i es tan-quen. Poc després s'hi afegeix unaltre fet que dóna el cop de gràcia: l'a-rribada del butà, que substitueix elcarbó com a combustible domèstic ique elimina una de les produccionsimportants dels seus boscos. La rendade la terra, els ingressos dels propieta-ris, aleshores entren en una fase deforta caiguda. En aquest context, l'hà-bit de viure sense treballar va fer-secada vegada menys viable. Els hereusdels grans patrimonis varen començara treballar, en alguns casos fora de laseves finques i en altres convertint-seen agricultors, en ramaders o, si esvol, en empresaris agraris.

La decadència dels propietarisrendistes va propiciar alguns canvis en

la distribució de la propietat de la terra.Un bon nombre de propietaris vaposar en venda parts del seu patrimo-ni i en aquesta ocasió els compradorsja no varen ser altres propietaris ren-distes o inversors urbans, sinó quepagesos i, amb una certa freqüència,els propis masovers que havien culti-vat fins aleshores les terres. JosepPla, el 1952, donava fe que s'estavaproduint aquest fenomen i el qualifi-cava de “permanent, callada, positivarevolució”. La imatge que ens trans-met Pla, però, és en part enganyosa,ja que aquesta pretesa revolució vatenir uns efectes limitats.

En l'àmbit de l'organització de laproducció, es varen produir grans can-vis en la masoveria, la institució agràriaque havia articulat i organitzat la socie-tat rural a Catalunya des del segle XVI.Durant el segle XX, es van produir can-vis substancials en la fórmula de parce-ria al terç que havia dominat històrica-ment en el camp gironí. Poc a poc, lamasoveria parciària va anar convertint-se en un arrendament, en bona mesu-ra per la demanda i la pressió delsmasovers, que buscaven uns tractesque els deixessin més lliures per res-pondre a les noves condicions poste-riors a les crisis agràries de finals delXIX. En aquells masos on varen conti-nuar els tractes de parceria, les cosestambé varen canviar, especialmentalgunes regles bàsiques sobre com esdistribuïen els costos d'explotació. Engeneral, els propietaris van estar dispo-sats a compartir, en proporció a larenda, la despesa que comportaven elscanvis que repercutien directament

sobre un augment de la collita _adobs,pesticides,..._, tot i que es van mostrarmolt més reacis a sufragar altres cos-tos que van anar fent-se cada vegadamés importants, i especialment varenrebutjar les despeses associades a lamecanització del treball agrari,

La crisi en l'oferta de masoversoberta a finals dels anys 50 va accen-tuar encara més la tendència a suavit-zar les obligacions exigides als maso-vers: el pes de la renda va tendir areduir-se; molts pagaments monetarises varen fossilitzar o varen evolucionarper sota de la inflació que els desvalo-ritzava; moltes obligacions que tenienun component servil -des del lliura-ment anual d'un porc o de volateria,fins a determinats serveis en favor delpropietari- varen desaparèixer. Enalgunes àrees, especialment en zonesboscoses o de muntanya, es va per-metre als masovers de residir fora delmas, a la vila. Molts masovers, sensedeixar de menar el mas, varen com-prar cases al poble i acabaren vis-quent-hi de forma permanent.

El corol·lari final d'aquest procés,tanmateix, ha estat la pràctica desapa-rició de la masoveria i dels masovers.Avui ja no queden masovers i els pocsque encara reben aquest qualificatiutenen poc a veure amb el treball agra-ri i molt amb el servei domèstic. Des-prés d'un segle de córrer molt, des-prés d'un segle de profundes transfor-macions tant en l'àmbit productiu comen l'àmbit social, els problemes delsector agrari no semblen haver-seresolt i més que mai el futur de l'agri-cultura està en qüestió. ■

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

SARRIA_ 74 13/12/10 17:29 Página 42

DOSSIER D’HISTÒRIA [El transport a Sarrià de Tera

pDS_43

EL TRANSPORT A SARRIÀ DE TER:la història de la família Oliveras, “can Rosari”

companyat d'en Joan Mercader i en Miquel Patinyo, vaig conèixer al senyor MartíOliveras, llur muller i llur fill Joan. En Martí Oliveras és un transportista jubilat delmunicipi de Sarrià de Ter, amb adreça al carrer Major de Sarrià 69, conegut popu-larment com "can Rosari".

En Martí Oliveras representa la tercera generació de transportistes iniciada per llur avi Josep Oli-veras i Ventura l'any 1880, qui cobria la línia regular de viatgers entre Sarrià de Ter i Girona ambtartana i també duia els treballadors de la fàbrica tèxtil Sociedad Anónima Grober SA, empresacentenària de Bescanó (Gironès).

AXavier Maluquerhttp://historiatransportcat:blogspot.com

Carret -tartana petita- de Can Rosari fotografiat a la plaça d'en Nadal, al costat de la Font de Can Nadal, a Sarriàde Dalt, amb capacitat per a 4 places més el tartaner, dos per cada banda; al darrera hi ha el primer camió compratper Transports Oliveras, un International

SARRIA_ 74 14/12/10 08:43 Página 43

DSp44_

L'any 1925 el succeeix al capda-vant de l'empresa llur fill, EmiliOliveras i Ventura, qui continuaprestant el servei regular amb tar-tana entre Sarrià de Ter i la Girona.En aquells anys també inicia elservei de paqueteria amb carro.

Durant els anys 1930 i 1940es continua el servei de paquete-ria amb carro i cavall. Cap a l'any1953 s'incorporen al negoci elsdos fills de l'Emili, en Josep i enMartí Oliveras Teixidor, un copvaren tornar del servei militar. Esdecideix abandonar la línia regularentre Sarrià de Ter i Girona i cen-trar-se en el transport de paquete-ria i fàbriques. Amb la incorpora-ció dels dos fills al negoci s'adqui-reixen els primers camions, unInternational i un Chevrolet.

Sarrià de Ter tenia una impor-tant indústria paperera centrada

en tres empreses principals: canButiñà, avui dia desapareguda;Manipulados del Ter SA, conegu-da com a can Pons, avui dia pro-pietat del grup italià Fedrigoni, iEmília Vila, S.C., que l'any 1976 vaesdevenir Vila Tarradell S.A., ambdues fàbriques, a Besalú(Garrotxa) coneguda comPapelera La ConfianzaSA, i l'altra fàbrica aSarrià de Ter. Aquestestres empreses i elstallers auxiliars que hitreballaven al seuredós van generar unaimportant activitateconòmica.

L'any 1953, uncop retornat enMartí Oliveras del servei militar,es va comprar un Internationalamb matrícula B-45132, desti-

Josep Oliveras amb la seva dona. Maria Peracaula i la seva fills Dolors, al carrerMajor de Sarrià i el camió Chevrolet al darrera.

Dolors Oliveras damunt del camió Chevrolet.

Dolors Oliverasdavant el camióInternational, matricula B-45132,al carrer Firal

SARRIA_ 74 13/12/10 17:29 Página 44

DS_45p

DOSSIER D’HISTÒRIA [El transport a Sarrià de Ter

nant-lo al servei de paqueteria entreGirona i Sarrià de Ter. Aquest camió elconduïa en Martí Oliveras i fou adqui-rit a l'empresa Transports Vilaró deVilablareix. En aquells anys el reparti-ment dels paquets pel nucli urbà deSarrià de Ter era amb carro i cavall.

L'any 1955 es va comprar a l'em-presa Transports Domingo Peraferrerun camió Chevrolet destinat al serveide fàbriques, principalment les indús-tries papereres de Sarrià de Ter i poblesde l'entorn com Can Vila, Can Butiñà iManipulados de Ter SA. Aquest camió

era un autocar que es va transformaren camió aprofitant la part davanteraper a construir la cabina. La seva matrí-cula era GI-5119, i equipava un motordiesel Perkins. Amb el temps, se li vacanviar la cabina per la d'un Internatio-nal. Aquest camió era conduït per enJosep Oliveras i Teixidor.

L'any 1967 es va comprar unPegaso Comet nou al concessionari ofi-cial Autoremolcs Girona SA, La caixa defusta que muntava fou aprofitada d'unaltre camió. Va substituir el camió NazarA i treballava per a l'empresa paperera

Emília Vila, SA. Aquest Pegaso Cometel conduïa en Josep Oliveras.

Per a substituir el Chevrolet es vaadquirir un Ebro B-45 en una subhastapublica convocada pel Ministeri d'O-bres Públiques per a alienar els vehi-cles de la base de Vidreres. AquestEbro muntava un bolquet sobre el qualse li va instal·lar una vela. Se li va assig-nar una nova matrícula GI-77607 quereemplaçava la del Ministeri d'ObresPúbliques. Fou conduit per en MartíOliveras i es dedicava a paqueteria.

L'any 1974 es va estrenar un

La tartana de l'Emili Carreras (can Rossa), al carrer Ballesteries de Girona, una tartana com la que tenien a can Rosari per al transport depersones i el repartiment de paqueteria.

SARRIA_ 74 13/12/10 17:29 Página 45

Pegaso 1065 "Europa" al concessiona-ri oficial de Girona, Autoremolcs Giro-na SA, amb matrícula GI-6985-E. Mun-tava una caixa de poliester fabricadapel carrosser Terradas de Riudarenes.Treballava per la fàbriques papereres.

L'Ebro B45 procedent del Ministe-ri d'Obres Públiques (MOP) fou substi-tuït l'any 1980 per un altre EBRO E90,comprat a l'empresa Pedra Amer SA.Va donar un resultat excel·lent i fouconduït per en Martí Oliveras per acobrir el servei de paqueteria. Llurmatrícula era GI-0208-G.

L'any 1988 es va comprar unPegaso Tecno 1331-26 al concessio-nari oficial Autoremolcs Girona SA,amb matrícula GI-2118-AH. Muntavaun bolquet fabricat pel carrosser Terra-das de Riudarenes i treballava perl'empresa Papelera la Confianza SA deBesalú (Garrotxa). Fou conduit per enJosep Oliveras i Peracaula, represen-tant de la quarta i darrera generació,nebot d'en Martí.

El darrer camió d'aquesta empre-sa centenària fou aquest PegasoMider 260, de 2 eixos, amb matrícula

GI-3175-AL. Va substituir el Pegaso1065 "Europa" i fou conduït per enJosep Oliveras i Teixidor fins a llur jubi-lació.

Avui dia la família Oliveres con-serva una tartana curosament restau-rada que participa en les jornades delpaper de Sarrià de Ter, i ferramentesusades pels carros i les tartanes queel senyor Martí Oliveras ha recollit irestaurat, en una mostra de l'estimaque té per llur ofici.

Gràcies a l'amabilitat de la famíliaOliveras i d'en Joan Mercader i enMiquel Patinyo, hem pogut redactar lahistòria d'aquesta empresa familiarcentenària de transports del Gironès,la qual constitueix també la petita his-tòria d'aquest país, i que permet decapir les causes perquè Catalunya vaprotagonitzar una revolució industrial iavui dia encara manté un importantteixit industrial de petites i mitjanesempreses malgrat les dificultats detota mena que ha hagut de superar. ■

DSp46_


Fotografia del carrer Major de Sarrià, en aquells anys Avinguda José Antonio, ambla via del "Tren pinxo" que enllaçava el barri de Pedret a Girona i es bifurcava endues línies fins a Banyoles (Pla de l'Estany) i fins a Palamós (Baix Empordà)

Josep Oliveras, Maria Peracaula, Dolors i Margari-ta Oliveras poden davant el camió Nazar

El camió Ebro B-45 amb el bolquet del M.O.P. cobert per una vela alcarrer Firal.

SARRIA_ 74 13/12/10 17:29 Página 46

DS_47p


Martí Oliveras, al pati de casa seva.

El Pegaso Europa amb en Josep Oliveras Peracaula, al carrer Firal

El camió Ebro E90 estacionat a Sarrià de Ter

Pegaso Tecno

Josep Oliveras i llur mullerdavant del Pegaso Mider aSarrià de Ter

SARRIA_ 74 13/12/10 17:30 Página 47

DSp48_

ENTREVISTA

BRUC,

BRUGUÉ,

BRUGUERA,

BRIAR

Jaume HomTarrats

bans de començarl'entrevista, en Jaumeem va adreçar a laseva web, www.briar-

blocks.com. Tants anys de veïnatge ino en sabia res de res de com enJaume “de les pipes” feia la sevafeina, i això que la web és molt il·lus-trativa. A la pàgina hi ha penjat unanunci d'una villa a Bali, una casa queel seu fill, també Jaume Hom, casatamb una noia balinesa, lloga tot l'anytret de l'agost. A Internet res et sor-prèn, ni que la pàgina només estiguien anglès,....

Des que el seu fill va prepararaquesta senzilla però pràctica web, elnegoci ha tornat a remuntar. “Vaigtenir una dècada molt difícil, del 1985al 1995, vaig anar d'un costat a l'altre,vaig inventar la “mini-grill”, una barba-coa d'un sol ús que es venia a les boti-

gues de pesca, a les ferre-teries, a Sarrià la podiestrobar a ca la M. LluïsaVidal, que les comercialit-zava als mercats; vaigmuntar l'empresa de dis-seny gràfic, vaig ser vene-dor de taps de suro d'una empresa deCassà de la Selva... al final m'he dedi-cat al que més sé fer, al que em vaensenyar el meu pare”.

El seu pare, en Martí Hom Padro-sa, fill de Santa Coloma de Farners,casat amb la Carme Tarrats de Sus-queda, tenia un dret d'aigua en aquestpoble, ara sota el pantà, que li perme-tia fer corrent contínua per alimentaruna serradora, on tallava la rabassa debruc i el boix.

El bruc és un arbust que noméscreix al Mediterrani, se'n troba a Itàlia,Grècia, Espanya, Marroc i Algèria. La

rabassa s'aprofita per les pipes i de lesbranques, se'n fa, encara, escombreso feixines. La fusta és apreciada percremar, però per contra, la peculiaritatd'aquesta fusta és que la pipa no s'en-cén, crema el tabac, però el foc noagafa la pipa de bruc.

L'aiguat de l'any 40 els va inun-dar les instal·lacions i es varen traslla-dar al poble del Pasteral. El 30 denovembre de 1946 neix en JaumeHom Tarrats, el fill tercer, després dela Conxita i la Montserrat. Amb eltemps, la família es traslladarà al PontMajor, tot seguint la Conxita que haviamuntat una perruqueria. Cap a 1970

A

Jaume Hom amb un escalaborn de bruc, al seu taller.

Assumpció Vilawww.avilasimon.blogspot.com

SARRIA_ 74 13/12/10 17:30 Página 48

varen comprar el solar delcarrer Ripollet a Sarrià deTer i varen fer el taller i lacasa, en un barri sense ser-veis, amb fang als carrers.

En Jaume va estudiarperitatge mercantil i va entrar a treba-llar a Correus i Telègrafs on va apren-dre Morse. S'hi quedà uns tres anys iel 1975 va començar a treballar amb elseu pare al taller. Es va casar amb laRosa Mulà i tenen tres fills, en Jaume,l'Olga, la Laura, i una neta.

En aquells anys, havien tingutfins a una dotzena de persones altaller i una brigada al bosc de deu per-sones amb un capatàs a la recerca deles rabasses. No totes les peces sónaptes pel bloc. Com bé es descriu a laweb, si en una zona no surten bones,s'ha de canviar de lloc. La rabassa,fins que no l'has oberta no saps què etpot donar, si serà un bloc d'alta o debaixa qualitat. Aquesta feina l'han fetasempre bosquetans i gent de pagèsque hi entén. En Jaume augura la fi dela recollida una vegada ell plegui, tot ique encara queden algunes empre-ses, en Soler d'Amer, una a València iuna altra a Andalusia que es fan lespipes i també el bloc del bruc.

Quan el bruc arriba al taller, elmanté humit fins a tallar-lo. De la peçaen treu el tros més valuós on es mos-tren les vetes més fines i el cor. Nomésse n' aprofita un 20% i d'alguna peça,ben res. Les restes serveixen per llen-

ya. Quan en té una determinada quan-titat, les bull dins de xarxes, ja separa-des segons la qualitat del bruc. El pro-cés d'ebullició li extreu el taní, el que esquedava abans l'empresa Pagans perfer el tint. Després s'assequen a l'aire,fins que s'envien al client.

Amb Internet, s'han obert novesfinestres: hi ha el client de bricolatge, aqui ven unes quantes peces seleccio-nades i que pot triar des de la pàginaweb, peces no acabades del tot ambuna part d'escorça per tal que qui fa lespipes les deixi amb un voraviu rústic; hiha el client de peces de gamma alta(Europa, Rússia) que demana lesmillors peces i el client de gamma mit-jana i baixa a qui ven els lots en palets(Mèxic, Xina). La venda a l'estranger liha permès a en Jaume conèixer Euro-pa, voltar amb la Rosa, per països qued'altra manera li hauria costat d'anar.

A en Jaume li agrada el mar, anara Llançà i sortir amb la barca a tirar lacanya. A l'estiu el bruc es deixa repo-sar, “no es va al bosc quan la planta fasaba”, de juny a octubre, no s'extreula rabassa. Això li permet poder des-cansar dos mesos sencers, fins quetorna a tenir la rabassa al taller. I quantorna a Sarrià, o és al taller o volta enbicicleta per desestressar-se. ■

DS_49p

Jaume Hom i el seu pare Martí, amb l'holandèsErik Nörding i un intèrpret, davant casa seva delcarrer Ripollet. 1971

Companys defeina, treballadorsde la rabassa.

L'encarregat, Jaume Anglada, amb unarabassa de bruc.

Imatges de les rabasses, naturals icuites i de les peces ja tallades.

ENTREVISTA [Jaume Hom Tarrats

SARRIA_ 74 13/12/10 17:30 Página 49

DSp50_

Josep M. Sansalvador [email protected]

Una caseta a Sarrià de DaltMoltes coincidències que anysenrere s'atribuïen a la casua-litat ara tenen la seva raó deser en les noves tecnologies,la societat de la informació ila quantitat de mitjans que hiha a disposició de qui té tempsi ganes de navegar digitalment.M'escriu una noia que ara viumolt lluny d'aquí, però que ensconeixem de coincidir en unaxarxa social. Estirant filselectrònics ha descobertaquesta revista i em consta queen llegeix les edicions en pdf,amén de disposar dels últimsnúmeros en paper, que m'he cui-dat de fer-li arribar. Quininterès pot tenir una personaque viu al Pirineu en qüestionstan locals com les que plante-gem a Parlem de Sarrià? M'es-criu un breu i entranyablerelat on m'explica que la sevafamília havia tingut una case-ta a Sarrià de Dalt a finalsdels setanta/ primers vuitan-ta. Vivien al Poblenou barcelo-ní i buscaven un lloc per pas-sar els caps de setmana en con-tacte amb la natura. Van com-prar una finca passat Sarrià deDalt, camí de la Mota, i vanedificar-hi una caseta que elsacollia en caps de setmana ièpoques de lleure. Recorda pas-sar per davant de l'església deSant Pau, que no tenien elec-tricitat i ho feien anar totamb butà, que s'anaven a ban-yar a la piscina de Sarrià deDalt i a comprar a la Coopera-tiva, que visitaven un mas pro-per per proveir-se d'ous, il'omnipresent fum de la fàbri-ca Torras d'aleshores. En oca-sions anaven a dinar a canXifra de Cartellà i al mercatde la Devesa a Girona: imatges

d'infantesa i primera adoles-cència. “Tinc molts bonsrecords d'aquella època….”, emdiu. La parcel·la feia pendent:anava d'un turonet fins a untorrent on es mullaven elspeus. Recorda el nom del vene-dor del terreny: un tal senyorRaimon; i el d'uns veïns pro-pers: els de can Ferinelli.Sembla que l'actual propietarihi té cavalls... Algú sabriaacompanyar-m'hi? La trobarem,Berta, la trobarem...

Crònica negraA mitjans de setembre, unparell de notícies aparegudes ala premsa -a les pàgines desuccessos!- posaven el nom deSarrià de Ter a la primeralínia de l'actualitat. L'onzede setembre (“el dia de ladiada”), el Diari de Gironapublicava la detenció de quatrenois de Salt per recollir plan-tes de marihuana al Pla d'enXuncla. Sembla que tenien laplantació en alguna zona recòn-dita propera a la riera i haviaarribat hora de collir. No sem-bla pas que es pogués al·legarallò del consum propi, ja que,tal com informava el diari, enportaven un Renault Espaceple... Qui sap si a la vora dela riera d'en Xuncla hi ha unmicroclima que afavoreixsegons quin conreu...Uns dies més tard, el 14 desetembre, els diaris feienressò de la troballa de lesrestes mortals d'un home a lallera del Ter, sota el Pont del'Aigua. Uns veïns del PontMajor que passejaven un gos vanprotagonitzar la macabra des-coberta. Les gestions judi-cials d'aixecament del cadàver

i els treballs de recuperaciódel cos van ser presents a totsels mitjans d'informació.

Institut mediàticAquesta nota ens toca i no enstoca. De fet no tocaria, ja queés fora del terme, però com quedotzenes d'estudiants sarria-nencs hi van cada dia, ens lafem nostra. L' Institut NarcísXifra, del Pont Major, també hasortit a tots els mitjansescrits, radiats i televisatsdel país i de l'estat. Aquestinici de curs han instal·lat unsistema de control d'accéselectrònic, amb lectors de tar-ges magnètiques i barreres comles del metro. Totes les tele-visions del món hi van enviarcorresponsals a fer cròniquessobre l'entrada i la sortida del'alumnat. Tot molt tecnològici molt automatitzat però podemdir -oficiosament- que a ladata de redacció d'aquestagasetilla la cosa encara nofunciona, que no està operati-va, i que no acaba de pitar.Però que ja funcionarà.

EscocellsÉs possible que aquest estiualgú hagi sentit o llegit aques-ta paraula per primera vegada:escocells. No té res a veure ambl'ornitologia, ni amb la cacerade ploma ni és cap gentilicid'Escòcia. Es tracta dels clotsque hi ha al voltant de la socadels arbres, que es deixen sensepavimentar a fi que la plantaretingui l'aigua necessària.L'Ajuntament ha destinat unapartida a adequar-los i a millo-rar-los. És una paraula eleganti sonora. En castellà encara ésmés estranya. En diuen alcor-ques.■

QUADERN D APUNTS

SARRIA_ 74 13/12/10 17:30 Página 50

DS_51p

ESPAI ESCOLAR [Confetti

Per Mònica Sala i Mònica SinglaEducadores de l'aula dels nadons

infant necessita estarnet per sentir-se bé. Unbon canvi de bolquersno significa només tenirla tovallola, el bolquer i

les tovalloletes a punt. És el momentidoni per establir una relació individualamb cada infant.

El canvi de bolquer és cert que estracta d'un acte rutinari, però cal donara les rutines la categoria que es merei-xen. És important que adquireixinimportància perquè es repeteixendiverses vegades durant el dia i duranttots els anys que l'infant porta bolquer.

En el canvi de bolquer establimuna relació individual, íntima entre l'e-ducadora i l' infant.

Les educadores ens adaptem alritme i als inicis de moviment de l' infant,que es belluga mentre el canviem.

Abans d'agafar l'infant, prepareml'espai on farem el canvi: posem latovallola (que les famílies han portat decasa seva), el bolquer i les tovalloletesen un costat. Llavors anem a buscarl'infant que s'ha de canviar. Cada vega-da que canviem un nen/a nomésestem per ell, si durant el canvi neces-sitem una muda neta, no ens movem,li demanem a l'educadora de l'aula queens doni la bossa amb la muda.

Ens comuniquem amb els infantsa través de la paraula, del gest i de lamirada. Posem paraules al que femperquè no es trobin sorpresos per capacció nostra inesperada. La verbalitza-ció permet que l'infant interioritzi unsfets que més tard pot representar ianticipar.

Parlem de les seves sensacions:“ja estàs net, pots anar a jugar”, a poc apoc el nen/a entén el que li estem dient.

Abans de canviar elbolquer avisem l'infant pelseu nom, ens adrecem demanera que ens puguiveure i l'agafem suaument.

El primer que posemen arribar a la taula de canviés el còccix, per assegurarque no perdi l'equilibri. Acontinuació li anirem dei-xant la columna fins arribaral cap, que l'acompanyaremamb una mà.

Un cop estirat li traiem els panta-lons, descordem el ”body” i el bol-quer, demanem la seva participacióper aixecar les cames, i no li agafemels dos peus.

Si s'ha embrutat l'esquena i calnetejar-lo més amunt, li demanemque es posi de costat.

Les variacions sobre el canvi debolquer les hem anat introduint apoc a poc, basant-nos sempre en elrespecte cap a l' infant, un delsobjectius principals d'Emmi Pikler. ■

LA IMPORTÀNCIA DEL CANVI DE BOLQUERS

EN ELS NADONS

L’El canvi de bolquer constitueix un

dels moments on l'educadora té un

paper més actiu, però el

protagonista n'és l' infant.

Meritxell, traiem el bolquer.

Guillem, cordem el bolquer mentre ell està dret.

Mariona, posem els pantalons.

Naia, recolzant el cos a la taula de canvi.

SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 51

Comissió de comunicació de la Junta de l'AMPA de l'Escola Montserratampaceipmontserrat.blogspot.com

principis de l'any2009 la junta directi-va de l'AMPA de l'Es-cola Montserrat vam

decidir millorar la comunicació ambles famílies de l'escola fent ús dediverses eines web disponibles demanera gratuïta a internet.

L'eix principal i vertebrador dela nostra acció comunicativa a tra-vés d'internet va ser la creació de lapàgina web, en format bloc, “El blocde l'AMPA”, entès com un espai departicipació, comunicació i difusióde les activitats de l'AMPA i de l'es-cola. I precisament al voltant delbloc, i per tal de reforçant-ne elsseus continguts, vam fer serviraltres eines web: ● El canal de vídeos de Youtube del'AMPA per a la publicació de vídeos.● Els àlbums de fotos de Picasa del'AMPA per a la publicació de foto-grafies ● L’aplicació Scribd de l'AMPA per ala publicació dels menús, de la

revista “El Saberut”, de comunicatsi altres informacions d'interès● El Google Docs de l'AMPA per a lapublicació de material descarrega-ble com “El Saberut” o els menúsdel menjador.

Totes aquestes eines web enspermeten publicar continguts d'in-terès per a les famílies i la comunitateducativa, com notes informatives,els menús del menjador o la revista“El Saberut”. Però a més el seucaràcter 2.0 ens permet interactuaramb els pares i mares de l'escola,recollint els seus dubtes, les sevespeticions de millora i, en la mesuraque podem, donar-hi resposta.

És amb aquesta voluntat deservei, per exemple, que el Bloc del'AMPA va ser una de les pàginesweb de referència per les famíliesdurant la nevada del passat 8 demarç per estar al corrent de les dife-rents incidències que va generar.:desallotjament de l'escola, aturadade les classes, etc.

Des que a principis de l'any2009, quan vam començar la nostraaventura a la xarxa amb el bloc i laresta d'eines web, fins ara a internethan passat i canviat moltes coses,entre elles i possiblement la mésdestacada ha estat l'eclosió i grancreixement de les xarxes socials,espacialment Facebook però també,els darrers mesos, Twitter.

Aquest serà, segurament, elproper repte que la Junta de l'AMPAde l'Escola Montserrat haurà d'a-frontar, com ja han fet altres entitatsdel poble, traslladant la nostravoluntat de comunicació i d'interac-ció amb les famílies a les xarxessocials. Al cap i a la fi, si els pares imares fan ús i són presents enaquestes xarxes socials, perquè nol'AMPA?

I sobretot, que els espais decomunicació de l'AMPA també servei-xin per a promoure un ús segur i res-ponsable de les eines web 2.0 i lesxarxes socials. Ens hi acompanyeu? ■

A

52_pDS

ESPAI ESCOLAR [AMPA CEIP Montserrat

L'AMPA 2.0 DE L'ESCOLA MONTSERRAT

PRESENT I REPTES DE FUTUR

SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 52

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

pDS_53

l curs 2010-2011 hemengegat un nou PlaExperimental de Llen-gües Estrangeres a l'Es-

cola Montserrat, continuant l'experièn-cia posada en pràctica amb el projecte“Let's Start!”, gràcies al qual vàremintroduir l'anglès a partir de P4.

El projecte es diu “1, 2, 3...SHOOT!” i està basat en la metodologiaAICLE: Aprenentatge Integrat de Con-tinguts en Llengua Anglesa. Es tractad'impartir una matèria no lingüística enllengua anglesa a Cicle Superior, ambuna dedicació d'una hora setmanal.

Aquest projecte ofereix als alum-nes la possibilitat d'entendre la llenguaanglesa des de diferents àmbits i foradel context de la mateixa classe d'an-glès, que principalment se centra enaspectes més formals com la gramàti-ca, vocabulari.

En el cas del nostre projecte, l'as-signatura triada ha estat l'EducacióVisual, Artística i Plàstica, ja que consi-derem que aquesta assignatura dónamoltes possibilitats a l'hora de treballarla llengua anglesa. Realitzant l'activitatde plàstica en anglès, els alumnes nonomés treballen el vocabulari necessariper desenvolupar les activitats enanglès, sinó que també aprenen novesestructures i reforcen les que han aprèsa classe. En definitiva, es creen situa-cions de comunicació que permetranmillorar la seva competència lingüística.

El projecte té una durada de tresanys, en els quals es pretén estimularl'ús de la llengua anglesa com a vehi-cle de comunicació a l'aula i augmen-tar la competència lingüística delsalumnes en llengua anglesa, incre-mentant el seu contacte amb la llen-gua, tot realitzant, a més de les ses-sions en anglès, una hora setmanal dePlàstica en anglès.

El Projecte “1, 2, 3... SHOOT!”treballa l'educació Artística, Visual i

Plàstica en tots els seus aspectes: tantel dibuix, com la pintura o els treballsmanuals, i la realització de fotografies ipetites representacions audiovisuals,alhora que treballa els aspectes mésimportants de la llengua anglesa aCicle Superior emmarcats dintre d'uncontext. Es treballa per projectes, quevan lligats amb els temes estudiats end'altres assignatures per tal que elsaprenentatges siguin més significa-tius. Per exemple, en relació al Conei-xement de l'Entorn, hem treballat elsarbres del pati de l'escola, hem cone-gut els seus noms, les seves parts iels hem dibuixat al natural.

Referent a la utilització de lesnoves tecnologies, les pissarres digi-tals interactives juguen un paper moltimportant a les classes, ja que propor-cionen molts recursos per a l'aprenen-tatge de l'anglès: suport visual, activi-tats interactives, accés a internet i apli-cacions en línia, ...

A més, des de la comissió d'an-glès de l'escola, s'ha posat en marxaun bloc d'anglès per a potenciar lacomprensió i l'expressió escrita enllengua anglesa, de tal manera que elsalumnes, especialment els de Cicle

Superior, vagin fent petites aporta-cions en llengua anglesa i pengin imat-ges dels treballs realitzats a classe.http://escolamontserratenglish.blo

gspot.com/

L'AUXILIAR DE CONVERSA

Aquest curs 2010-2011, també tenimla sort de disposar d'un auxiliar de con-versa, un recurs que ens ofereix elDepartament d'Educació per a la realit-zació del Pla Experimental de LlengüesEstrangeres.

L'auxiliar de conversa no és unmestre, sinó una persona nativa queajuda el mestre especialista d'anglèsen les seves classes, potenciant l'úsoral de la llengua anglesa i dedicantpart de les classes a la conversa i l'ex-pressió oral. S'encarrega de reforçarel que els alumnes treballen a les clas-ses d'anglès però d'una manera oral ien petit grup, a través de jocs, activi-tats orals, presentacions en PowerPoint ...

L'auxiliar de conversa de la nostraescola és l'Alvaro, un noi de Califòrnia(Estats Units) que ha vingut a Catalun-ya per a millorar el seu coneixement

EMontse AsencioCoordinadora del PELE. Escola Montserrat

1, 2, 3... SHOOT!

Jocs, treballs manuals i conversa amb l’Àlvaro, l’auxiliar d’anglès. Fotos: CEIP Montserrat

SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 53

DSp54_

ESPAI ESCOLAR [CEIP Montserrat

d'espanyol i, de pas, aprendre tambéel català. Treballa un total de 12 horesa l'escola, les quals van dedicades, enla seva majoria, a reforçar els coneixe-ments dels alumnes de Cicle Superior.Els continguts generals es treballen engran grup amb la mestra d'anglès, detal manera que quan disposem de l'au-xiliar de conversa, l'Alvaro, és ell qui esdedica a treballar la part oral de la llen-gua en petits grups, i les mestres d'an-glès poden dedicar més atenció a

aspectes tan impor-tants com la compren-sió i l'expressió escritaen grups més reduïts.

L'auxiliar de con-versa és, a més, unbon referent a l'horad'ensenyar als alum-nes aspectes de la cul-

tura anglesa (en el seu cas americana)tals com festes i tradicions que nocelebrem a Catalunya (Halloween,Thanksgiving, ...).

L'Alvaro no parla castellà ni cata-là, amb la qual cosa els alumnes hande fer un esforç per intentar comuni-car-se amb ell en anglès. Aquest fetresulta més difícil amb l'especialistad'anglès, ja que sovint han d'impartirmés assignatures que no pas l'anglès i

els alumnes saben que parlai entén perfectament elcatalà, per això de vegadess'acomoden i no intentenparlar en anglès. L'auxiliarde conversa ha suposat uncanvi radical en l'actituddels alumnes cap a la llen-gua anglesa parlada. Els pri-mers dies la majoria tenienalgunes dificultats per

comunicar-se, però poc a poc han anatadquirint més estratègies per a comu-nicar-se en anglès i gairebé sense ado-nar-se'n han anat convertint la llenguaanglesa en el vehicle principal decomunicació en les classes de llenguaanglesa, que era un dels objectius prin-cipals proposats amb aquest projecte.D'aquesta manera també han pogutveure la utilitat del que treballen a clas-se, ja que han d'aplicar els coneixe-ments adquirits per a poder comuni-car-se amb d'altres persones enanglès.

L'experiència, tant de realitzar laPlàstica en anglès com de disposard'un auxiliar de conversa, ha estat moltben acceptada tant per l'escola engeneral com per part dels alumnes, queestan molt motivats amb el projecte. ■

SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 54

Marc Tarradas Riera

any que ve, el 2011, farà 100 anys que un

nord-americà anomenat Hiram Bingham

descobrí les runes d'una antiga ciutat

abandonada dalt d'una muntanya dels

Andes Peruans, es tractava de la ciutat del

MachuPichu, que restà oculta al món durant més de 400

anys, fins i tot passant desapercebuda de la vista dels

Espanyols durant la conquesta del Perú l’anys 1530.

De fet, quedà desapareguda pel món, però no pas

per la gent local, habitants d'aquelles muntanyes que

seguien cultivant les feixes Inques de la ciutat i que el

1911 guiaren a Hiram fins a les runes absorbides per la

vegetació de la selva. Però sí que va ser el nord-americà

el que es va encarregar d'estudiar, publicar i difondre a la

resta del món que allò estava allà, i especialment d'acon-

seguir que el món li donés la importància històrica que

es mereixia.

Cent anys després ens trobem que les runes han

estat totalment recuperades, estudiades, catalogades,

restaurades i... més que mai, explotades en favor de la

indústria turística del Perú.

osaltres, amants dels viatges per lliure, del caminar, del pai-

Camí Incaal Machupichu

L’

Cami Inca amb muntanyes nevades de més de 5000 m al fons.DS_55p

VIATGES [Camí Inca al Machupichu

SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 55

DSp56_

satge i sempre inten-tant trobar la part mésautèntica i salvatgede les coses, ens tro-bàrem amb la dificul-

tat de seguir les nostres filosofiesquan planificàvem aquesta part delviatge pel Perú.

Volíem accedir al Machupichucaminant a través de les muntanyes,per l'anomenat Camí Inca, però això alPerú està prohibidíssim fer-ho per lliu-re, és obligació contractar una agènciaamb guia local, és més, està restringi-da l'entrada al Camí Inca a un màximde 500 persones al dia, pel que, al sermundialment famós, aquesta xifra esqueda molt curta. Cal reservar el trèc-king amb tres mesos d'antelació.Això... o no anar-hi.

Finalment claudicàrem a les nor-mes del país i ens acollírem a la granoferta de packs turístics per visitar lamuntanya, buscant l'oferta que mésens convingués, consistint a arribar alMachupichu caminant des del ValleSagrado per l'antic Camí Inca, quatredies de caminada i tres nits de tenda.

Decidim passar pel tub i contrac-tem el trècking amb entrada al Machu-pichu a través d'una agència de viat-

ges de Girona, més tard sabríem queens hauria sortit gairebé per la meitatde preu si ho haguéssim fet directa-ment a una agència del Perú. Enaquest cas els intermediaris varen serrealment abusius, no tant per l'agènciade Girona sinó més per altres interme-diaris del Perú que vàrem saber méstard de la seva existència i que es dedi-caven a passar-se els clients els unsals altres, tot retenint-ne una comissió.

99 anys després de la troballa delnord-americà, i després de passar perLima, Paracas, Illes Ballestas, Ica,oasis de Huacachicca, Arequipa, trèc-king pel Cañon del Colca, Puno, illaAmantaní al llac Titicaca i Cusco, ensplantem un grup de 12 persones for-mat per anglesos, uruguaians, espan-yols, francesos, canadencs i catalansal Valle Sagrado, disposats a recórrerels 42Km que ens separen de la ciu-tat perduda ascendint a la cota màxi-ma de 4.200m del Abra de WarmiWañusca o Cuello de la Mujer Muer-ta el segon dia i Qochapata de3.900m el tercer dia. Portem 2 guies,un cuiner i 8 portejadors que portaranles tendes, la cuina, el menjador ambles taules i cadires, el menjar i tot elnecessari per passar les tres nits a la

Paisatge durant el segon dia de caminada, encara sense selva, a 4200 m d'alçada

Durant el tercer dia, envoltats de selva.

N

SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 56

DS_57p

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

muntanya. Ens sembla exagerat, peròés el que hi ha, no es pot fer d'altramanera, tothom ha de viure i quan arri-ba el turista “Mr. Dolar” tothom en volsucar, consolem-nos en que tot aquestservei rebut es paga amb uns dinersque ajudaran a tirar endavant un paísamb moltes diferències socials i eco-nòmiques.

Oblidem-nos dels prejudicis! Éshora de caminar, gaudir del paisatge ide les riques explicacions dels guies.El Camino Inca és fantàstic, ple dediversitat vegetal, començant per unazona poc boscosa del riu Urubambaarribant a una zona gairebé selvàtica imolt humida. Passem per paisatges

verds de pel·lícula entre muntanyesenormes sempre recobertes de vege-tació i en alguns moments podem divi-sar a la llunyania muntanyes nevadesencara més altes.

No trobem massa gent, cosa queagraïm molt i ens recordem positiva-ment de la limitació d'accés al parc.Les caminades es fan agradables,combinades amb les visites a les res-tes Inques que trobem al llarg delcamí, llocs on només és possible arri-bar-hi a peu, es tracta de petites ciu-tats, feixes de cultiu i centres de con-trol del camí, tots deshabitats i en proubon estat com per ser visitats. Elsguies ens expliquen les històries que

hi ha darrera cada troballa i ens és fàcilviatjar en el temps per imaginar-noscom vivia aquella antiga civilització tanavançada en certes coses i tan enda-rrerida en d'altres, ja que es comentaque disposaven d'un gran coneixe-ment dels astres i de les tècniques decultiu i millora de les espècies vegetalsmitjançant barreges genètiques, peròper contra no coneixien la roda, peròpotser tampoc la necessitaven perquètrobem que el camí és sovint molt dreti ple d'escales de pedra.

Un clima humit, que algunes esto-nes ens porta una pluja lleugera, i laboira, ajuden a ambientar el paisatgenatural, a reforçar la vida vegetal i a fer-

Runes Inques, una de tantes que ens trobem durant el cami.

SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 57

DSp58_

nos sentir part d'ella. De tanten tant un colibrí, de tant entant una orquídea salvatge ounes llames pasturant a la llun-yania són sempre bones excu-ses per fer una parada i respi-rar a fons, ja que la pujada il'alçada són considerables i lafalta d'oxigen es fa notar.

Quan es fa fosc, l'escas-sa llum de les llanternes, l'airefred, sopars abundants i riallesd'un grup ben avingut fan delsvespres unes situacionsentranyables de bon recordar.

Matinades fresques dinsles tendes, ens despertenamb un te calent a les mans, ial treure el cap fora la tenda,unes vistes increïbles a puntper ser admirades.

L'últim dia ens llevemmés d'hora, fosc encara, peròdisposats per caminar les últi-mes dues hores fins a la Puer-

ta del Sol, punt on hem de divi-sar a la llunyania la ciutat, peròno, en lloc de veure la ciutat,una gran paret blanca d'espes-sa boira s'aixecava davant nos-tre. Esperem una mica, peròres, decidim baixar pel camíque porta a la ciutat delMachuPichu, i al cap d'unaestona el vent comença aseparar la boira i es comença adivisar primer el cim del Way-napichu, la muntanya queacompanya la ciutat en totesles fotos, i finalment apareixenles estructures quadrangularsque forment part de la ciutat,poc falta per poder fer la fotoque tantes i tantes vegadeshem vist caracteritzant el Perú.

L'arribada a la ciutat ésmeravellosa, per fi trobem laciutat perduda, després dequatre dies caminant l'esforçes veu recompensat. Urbanit-

Vista de la ciutat del Machupichu amb la muntanya Wainapichu al fons.

Una llama i dues alpaques pasturant les feixes de conreu del Machupichu.

SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 58

DS_59p

VIATGES [Camí Inca al Machupichu

zació Inca, temples i monumentsd'adoració, el misteri de l'antic, lail·lusió d'una gran troballa, el pai-satge, la fauna amb les seves lla-mes, els elements únics i propisd'aquesta civilització tan diferenta com era la nostra en el mateixmoment de la història, i moltesaltres coses són raons que per sisoles justifiquen la visita.

La ciutat es troba dalt d'unaltiplà entre dues valls molt pro-fundes i entre dues muntanyes,una és el MachuPichu (Muntanyavella) i l'altre el WaynaPichu(muntanya jove), tot aquestentorn li dóna un encant especial,des d'allà tens paisatge a tot elvoltant, mirant amunt a les mun-tanyes i mirant avall a les valls.Intentem pujar al Waynapichu,però un control d'accés restringita 200 persones/dia no ens hopermet fer, doncs, o et plantesmolt d'hora a l'entrada i ets undels 200 afortunats, o hauràsd'esperar un altre dia. Sommassa conscients del que ensperdem al no poder pujar-hi, eltemple de la Lluna i unes vistes

magnifiques de la ciutat, res a fer-hi, el control és massa dur, unaltre dia serà.

Tenim tot el dia per visitarles restes de la ciutat, som cons-cients que el 80% ha estat res-taurat, però no perd l'encant,tampoc la multitud turística queha vingut amb autobús ensmolesta, ja que poca és la gentque viatja al Perú i no visitaMachupichu.

La tornada la fem tal coml'ha programat l'agència, amb busde baixada fins al poble d'AguasCalientes, creat únicament a raóde l'èxit turístic de les runes, iamb tren fins a Cusco, antigacapital Inca, aquesta sí que foudescoberta pels espanyols,també espoliada i víctima del queells anomenen “extirpación cultu-ral”, on hi havia una vivenda Incaara hi ha un cortijo Andaluz, i on hihavia un temple Inca ara hi ha unaesglésia catòlica. En determinatsmoments ens sentim orgullososde ser Catalans i que no enshaguessin deixat anar a les Amè-riques a fer tal destrossa. ■

RECOMANACIONS PER SI VOLEU

ANAR AL MACHUPICHU

● Contacteu amb una agència del Perú ambreferències, les trobareu a Internet, i feu-hoamb més de tres mesos d'antelació al vos-tre viatge.● Per poc que pugueu i si esteu en forma,lleveu-vos d'hora i aneu directament a pujarel Waynapichu.● Si us ve de gust caminar i teniu tempscontracteu el Camí Inca, val tant la penacom la ciutat en si.● Pel camí Inca, si no porteu sac de dormir,llogueu-lo a la mateixa agència un cop esti-gueu al Perú, us sortirà més econòmic.● Deixeu tot l'equipatge que no necessita-reu durant el camí a l'Hotel, ells us el guar-daran sense problema, porteu a sobre l'únicindispensable.● Durant el camí Inca, cadascú s'ha de por-tar el propi equipatge, però si ho desitgeupodeu llogar un portejador, aquest seràmés econòmic si el llogueu un cop allà alsguies, i el primer i últim dia no és necessarisi porteu poc equipatge.● Escolteu les explicacions dels guies, solenser molt interessants.

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: [email protected]

SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 59

DSp60_

SALUT [Dispèpsia

Emili MarcoÀrea Bàsica Salut Sarrià de Ter

a dispèpsia estracta d'un dolor omolèstia localitza-da en la part cen-

tral i superior de l'abdomen.

Hi ha dos tipus de dispèpsia:

1. Dispèpsia orgànica, quanés deguda a alguna lesió del'aparell digestiu, que originaels símptomes (gastritis,reflux, llaga, presa de medica-ments...)2. Dispèpsia funcional, quanno existeixen causes orgàni-ques que justifiquin els símp-tomes. Sempre que parlemde dispèpsia, ens referirem aaquest tipus.

Es tracta d'una malaltiamolt freqüent, però absoluta-ment benigne; no constitueixun problema greu per la vida, però alte-ra la qualitat de vida de les persones.

QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES DE

LA DISPÈPSIA?

El símptoma principal és el malestar enla part superior de l'abdomen, que espot calmar o no amb els menjars o ambalgun medicament (antiàcids o antise-

cretors); aquests símptomes podendespertar la persona durant la nit.Es poden associar a● Sensació de plenitud o sacietat pre-coç amb els àpats.● Nàusees.● Distensió abdominal. (“inflor”al ventre)● Eructes, acidesa, regurgitacions ivòmits

Els símptomes poden ser conti-nus o intermitents, s'assemblen a

altres malalties digestives,com poden ser les llaguesd'estómac.

QUINA ÉS LA CAUSA?

Les causes de la dispèpsia noestan ben identificades. Espensa que és produeix perdiversos mecanismes:● Trastorns de la motilitat gas-trointestinal. Hi ha un desordredels moviments peristàltics oun buidament gàstric lent. ● Trastorns de la secreció gàs-trica. ● Trastorns Psicosomàtics.Existeix una forta relació entreles situacions d'estrès i l'agu-dització dels símptomes (latensió, l'esgotament, el cansa-ment i l'angoixa inhibeixen la

motilitat gastrointestinal).En general, es pensa que els

pacients amb dispèpsia tenen aug-mentada la sensibilitat del tub digestiu(esòfag, estómac i duodè).

COM ES DIAGNOSTICA?

El diagnòstic de la dispèpsia funcionalés un diagnòstic per exclusió, s'ex-

QUÈ ÉS LA DISPÈPSIA?

L

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETSCOMUNIONS • CONVENCIONS

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

RESTAURANT MAS NOU

SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 60

DS_61p

SALUT [Dispèpsia

clouen la presència d'altres malaltiesdigestives que poden produir aquestssímptomes.

Per tant, és important fer unabona història clínica, així com algunsexàmens complementaris (analítica desang, radiologia d'abdomen i si s'es-cau ecografia i endoscòpia).

QUIN ÉS EL TRACTAMENT?

Actualment no existeix un tractamentque sigui eficaç en tots els casos dedispèpsia funcional, degut a l'escàsconeixement de les seves causes. Eltractament a seguir ha de ser indivi-dualitzat, en funció dels símptomesque presenta el pacient. La clau està amillorar la qualitat de vida, perquè ladispèpsia és una malaltia crònica,

Generalment utilitzem dues líniesde tractament:

1. Mesures generals o tractament

no farmacològic.

● Evitar l'alcohol

● Fer exercici físic moderat● Evitar menjar xiclets, que són respon-sables de la ingesta d'aire (aerofàgia)● Deixar de fumar● Disminuir el sobrepès● Menjar a poc a poc, mastegant béels aliments. Ingerir poc líquid durantels àpats● Eliminar de la dieta els aliments queens produeixen desconfort: llet, grei-xos, picants, etc.● Evitar menjars abundants. Menjaramb freqüència i en petites quantitatsafavoreix el buidament gàstric● Evitar les situacionsd'estrès pot ajudar amillorar els símpto-mes● Evitar automedicar-se i sense prescripciómèdica de fàrmacs que podenproduir molèsties o lesions digestives

2. Tractament farmacològic (mèdic)

El metge prescriptor decidirà el medi-cament més adient, dependent de la

simptomatologia del pacient.Procinètics: en aquelles persones enquè predominen les nàusees, sensa-ció de plenitud o pesadesa./ ex. Cidine®Inhibidors de la bomba de protons:

si predominen molèsties similars a lesde la llaga d'estómac../ex. Omeprazol®.Tractament erradicador de l'Helicobac-ter pylori en funció de criteri mèdic(bacteri que es troba a la mucosa gàs-trica).

SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 61

DSp62_

ESPORTS [UES

ls passats 18 i 19 desetembre es va celebrarel I Torneig CritèriumSarrià de Ter, aquest tor-neig el va organitzar la

Unió Esportiva Sarrià amb la col·labora-ció de l'Institut Balmes i l'Ajuntamentde Sarrià de Ter i està emmarcat dinsla política de la UES de potenciarl'handbol base.

Durant tot el dissabte es va dis-putar el torneig infantil al pavellómunicipal de Sarrià de Ter amb la parti-cipació del FC Barcelona, KH7 BM Gra-nollers i CH Esplais, juntament ambl'equip amfitrió l'Institut Balmes U.E.Sarrià. Al pavelló Sarrià I va tenir lloc eltorneig en categoria cadet amb el FC

Barcelona, KH7 BM Grano-llers, BM la Roca i l'InstitutBalmes U.E. Sarrià.

Tots els equips partici-pants i acompanyants va ferun dinar de germanor al parcde la Cooperativa amb unaassistència de més de 300persones.

Durant el diumenge almatí es va jugar el torneig encategoria juvenil amb la parti-cipació del KH7 BM Grano-llers, CH Banyoles i l'InstitutBalmes U.E. Sarrià.

L'èxit del torneig ja ens fa pensaren properes edicions i s'està pensantde fer-lo créixer i fer-lo extensiu a

equips de fora de Catalunya.Voldríem aprofitar l'ocasió per

donar les gràcies a tots els que hancol·laborat en l'organització d'aquesttorneig.

I TORNEIG CRITÈRIUM SARRIÀ DE TER

EInstant d'un partit del torneig.

Gràcies a l'acord de patrocini ambl'Institut Balmes, la Unió EsportivaSarrià ha pogut dotar al club d'unaestructura tècnica més potent, s'haintroduït la figura del coordinador, queés l'encarregat de coordinar el treballde base, d'ajudar els entrenadors delclub i de fer el treball de tecnificacióamb els jugadors.

Els entrenadors reben materialdidàctic i esportiu per poder desenvolu-

par de la millor manera possibleel seu treball, i s'han establertunes vies de comunicació claresentre l'equip tècnic i la juntadirectiva amb la creació de lasotspresidència esportiva.

Tot això ha de servir perquèl'handbol de base de la UES siguila clara referència de l'handbolgironí i dotar al primer equip dejugadors formats a Sarrià. ■

Dos moments de la presentació del equips de la UES de la temporada 2010/2011.

Els benjamins de la UES temporada 2010/2011.

COMENÇA UNA NOVA TEMPORADA

160 esportistes, 25 entrenadors, 12equips, ... Comença una temporadaamb il·lusió, amb rècord d'equips iesportistes. S'han doblat les catego-ries benjamí i aleví, l'equip infantil i l'e-

quip cadet disputant la màxima cate-goria, el juvenil ha aconseguit pujar a laPrimera Catalana i els tres sèniors par-teixen com a clars aspirants a les posi-cions capdavanteres de les seves res-

pectives categories.Des d'aquestes línies volem

donar ànims a tots els jugadors, pares,entrenadors, ... de cara a aquesta novatemporada que ens espera.

NOVA ESTRUCTURA TÈCNICA DE BASE

Guillem Mallola

SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 62

Editorial

Fer un editorial no és fàcil (fer unaeditorial és encara més difícil: produir idistribuir llibres, llegir manuscrits, fercampanyes de difusió, contactar ambllibreters...) Però tornem allà on érem.No és fàcil perquè cal buscar un temade més o menys actualitat, debatre'l enel si del Consell de Redacció valorant-ne pros i contres, i expressar-nedesprés la nostra mesurada opinió.I ja ens agradaria, però com molt bésabeu, nosaltres, pobres, d'opinió no entenim. I menys, mesurada.

Sam Enfot,Redactor sense cap, TSN.

Actualitat

Després de l'èxit aclaparador del ciclede cafè-teatre “Les Nits del Coro”, ja esprepara el cicle de carajillo-teatre “LesMatinades del Coro” amb actuacionsdels coneguts grups Darrera l'Últim nohi ha Ningú i Bufa Tu que Jo no Puc.S'espera un èxit similar al de lesedicions anteriors. O més.

Laica Grangé, TSN,Sarrià de Baix.

De banyes i bous

Vagi per endavant que no sóc taurí.Tampoc sóc antitaurí. Però l'espectacledel parlament prohibint les corrides detoros i exaltant els correbous m'harecordat una d'aquelles xarlotades quees feien a les grans places de toros.Com ho saben ses senyories que el bouno pateix? Els han posat mai unes bolesenceses de quitrà a les banyes (ambperdó) per afirmar-ho amb tantarotunditat? Els han lligat mai a unaestaca i estirat per la cua?Per què no s'ocupen de coses seriosesi deixen aquestes collonades per quantot vagi planer?Hi ha moments que em sento foraster acasa meva...

Josep Tomàs, TSN,Plaça de bous.

Més sobre toros

Seguint amb el tema. Un cop presa ladecisió, el Parlament és sobirà i allòque aprova va a missa (amb permísdels capellans). El PP (PartitProvocador) treu tota l'artilleria iintenta frenar la iniciativa presentantun recurs d'inconstitucionalitat ideclarant-la festa d'interès cultural oalguna cosa així.Curiosament l'any 1991 es van prohibira la Comunitat Canària i no hi va havercap rebombori. Potser perquè elpromotor de la norma fou el senyorMiguel Cabrera, del PP!!Ai! aquests PePeros! Com se'ls veu elllautó.

Jaume Martí El Viti,TSN, La Monumental.

Eleccions

Totes les enquestes vaticinen, aquí i allà,nous governs amb majories absolutes.No sabem si amb aquests nous governssortirem de la crisi, lligarem els gossosamb llonganisses i no plourà més delcompte. Però el que sí és clar és que sialguna cosa no fan bé (cosa que nodubtem a posar en dubte, valgui laredundància) no serà per desavinencesamb els socis de govern ni per culpa deguirigalls i tripartits antinatura. La culpaserà d'ells solets.És el que té un govern monocolor: queno es poden repartir culpes i te les hasd'engaltar totes.

Amadeu Vot,TSN, analista.

Immigrants

Le Président de la République, elsenyor Nicolau Sarkozy, expulsa elsimmigrants gitanos romanesos i lapresidenta del PePé català passeja unaministra gal·la per barris amb fortaimplantació d'immigrants a Badalona,acusant-los de tots els mals.Un fantasma recorre Europa, deienMarx i Engels l'any 1848. Avui és un

altre fantasma: el de les polítiquesd'ultradreta, la intolerància i laxenofòbia. I d'altra banda, el de laindiferència per part de la població. Brecht deia en un conegut poema:“Primer es van endur els jueus, peròcom que jo no era jueu, no em vaimportar”. Si no ens espavilem, aviatfaran fora els pèl-rojos i d'ulls blaus .Sort que jo no sóc pèl-roig ni tinc elsulls blaus.

Pierre Padequà,TSN, París.

Ben estar

Europa, precursora (inventora?) del'estat del benestar i sumida ara en unaprofunda crisi, comença a desmuntar-lo.La rebaixa dels sous i l'augment del'edat de jubilació en són els primerspassos. Qui sap si després vindràl'augment de les hores de treball i laprivatització de les pensions.Potser alguns de vosaltres sou de lageneració que ha vist néixer i morirl'estat del benestar, però quèesperàveu? Viure en el paradíseternament?No, vailets. Anem de baixada i ara tocael purgatori. Sort en tindrem de noarribar a l'infern.

Marc Franc, TSN,Analista.

La reivindicació

Recuperem la iconade la gallina perquèja ens comença a fermandra haver derepetir que no la

volem al Pont i que el seu millor destíés la cassola.Però ja ho hem tornat a dir. Si és que notenim remei... ■

samenfot.blogspot.com

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

The Sarrià NewS

LA FRASE DEL DIA: Els avantatges del nudisme salten a la vista. Woody Allen

DS_63p

SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 63

p

BOTIGUES A:

c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614 Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345

Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021 Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484

SARRIA_ 74 13/12/10 17:31 Página 64

Documents

Parlem de Sarrià n 74