Quan varem veure les espectaculars fotos de la Viaferrada Cala del molí que ens ha fet arribar el GrupMuntanya Sarrià varem creure que es mereixien unaportada. Ara bé, també volíem una portada amb les

també espectaculars fotos de la diada i de la Via Catalana quepassà pel poble. Difícil decisió. Al final, la clàssica a la portada i adins les fotos per fer dentetes dels muntanyencs enfilats pels cin-gles sobre el mar. Però la polèmica sobre el títol estava servida.Toti que els valents comenten que la de Sant Feliu de Guíxols és unavia fàcil, la sensació de vertigen hi és ben present. Com en la ViaCatalana. La de la diada va ser festiva, ben organitzada per l’ANC,un revulsiu per la societat catalana que va posar nom, cognoms iDNI a milers de persones que es varen manifestar per la indepen-dència. I l’alegria creixia a mesura que saludaves a tants amics,coneguts i veïns. Una tarda inoblidable de setembre pel record,copsada per les càmeres i enllaçades en la gigafoto. La millor diadaen molts anys i a tocar de casa.

A mesura que passen els dies, la sensació de vertigen augmen-ta. Hem triat bé el camí? Tenim arnès? Qui ens pot rescatar? Hemavaluat bé els perills?

És tanta la força de la població i de l’onada, de la voluntat depoder votar i de poder decidir, que les informacions objectives osubjectives s’entrecreuen. Les balances fiscals, per exemple, sónun de les potes en que se sustenta el sobiranisme. Les hand’elaborar persones objectives, sense “cuiners” interessats. Perònomés disposem de les oficials del 2005. Doncs volem una sèried’almenys 10 anys, supervisades per tècnics de la UE, per poderavaluar tècnicament si una Catalunya independent és viable, tot ique molts economistes són del parer que justet, però si. Perexemple el autors del llibre “Com Àustria o Dinamarca, la Catalun-ya possible” , Modest Guinjoan i Miquel Puig, diuen que l’èxitd’aquests petits països “descansa en pràctiques, institucions iregulacions que fomenten el consens i la coresponsabilització delsagents socials al voltant de dos objectius àmpliament compartitsper la societat: la prosperitat i l’equitat, produir molt i repartir molt.Aquests països tenen vigent un sòlid “contracte social”.

“Construir aquest compromís seria doncs, el repte fonamentaldel nou Estat. Un país millor es possible, però, construir-lo depen-dria de la qualitat política de l’Estat i els seus dirigents”.

Estem davant d’un llarg camí. Però hi ha coses que podemcomençar a fer sense esperar la independència, dins de les nos-tres institucions actuals (Generalitat, Ajuntaments, Consellscomarcals, Diputacions, Organismes propis, etc): més transpa-rència, més participació, més consens, tot plegat fer més bonapolítica i que els nostres governants siguin apreciats per la feinaben feta i ben explicada. I en quant a l’economia, hemd’aconseguir que sigui més exportadora, per tant menys depe-nent del mercat interior espanyol, més competitiva, que generillocs de treball més ben remunerats. Si fem aquest camí, segurque com a comunitat ens sentirem molt més forts i , al final, des-apareixerà el vertigen. �

EDITORIAL

pDS_3

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, DaniCañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia,Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansal-vador, Isabel Vidal.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de TerHan col·laborat en aquest número: A.V. La Rasa, A.V. Pla del’Horta, Alba Martínez, Mijac, ANC Narcís Fajula, Amicsdels Gegants, Neus Mercader, Toni Nuñez, Sergi torrentà,Crsitina vicedo, Anna Sala, Eduard Juanmartí. FrancescRamió, Sebastià Toledo, Dolors Carandell, Montse Asencio,Emili Marco, Marc Tarradas, Enric Sucarrats, Jordi Paretas,Xavi Rodríguez, Joan Pórtulas, FC Sarrià.

Portada: Fotografia de la Via Catalana a Sarrià de Ter per QuimLlunellDisseny i maquetació: Mercè SolerImpressió: Impremta PagèsSubscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: revista@sarriadeter.catDipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.orgAAGGRRAAïïMM LLAA CCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE LLEESS EENNTTIITTAATTSS CCOOMMEERRCCIIAALLSS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor dela revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport ifinanciació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

parlemDESARRIÀ

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TERPer llegir les revistes sense descarregar:www.issuu.com/parlemdesarriadeter

FESTA MAJOR Patronat PregonerEls Montgrins a Sarrià

Passejada en bici Festa de l'escuma

Festa Major, tradició i culturaENTITAS MIJAC. Casal d'estiu

La via catalanaAmics dels gegants. Estiu geganter

Ràdio Sarrià. 30 anys de ràdio Coral els cantaires de Sarrià

CULTURA Festival Emergent 2013Exposició Maria Melgarejo

Exposició col·lectiva de Sarrià de Ter Taller familiar amb iPADS a la biblioteca

Llibres. "Cuando amar demasiado es depender Literatura. “D'una vella i encerclada terra

espai 2.0. L'internet de les coses L'ENTREVISTA Àngel Ponsatí Climent

DOSSIER D’HISTÒRIA Ferran VII i SarriàRatpenats de les Balears

QUADERN D'APUNTSOPINIÓ Qui té por de la democràcia

PDC. Fem via, però cap a on... ESPAI ESCOLAR Golf a l’escola Montserrat

II Fòrum de la XescConfetti

SALUT Hipoglucèmia NATURA Via Ferrada de la Cala del Molí

ESPORTS WOLVES Critèrium

UES Futbol 24 hores Pista THE SARRIÀ NEWS

46791013141617192021222324262829323436374143464850515458606667

sumariÉS LA VIA CATALANA UNA VIA FERRADA?

DSp4_

FESTA MAJOR [patronat pregoner

Josep M. Sansalvador

PATRONAT PREGONER

Durant una bona colla d’anys, l’acte del pregó de la festa major vaser motiu de preocupació per part de l’ajuntament en general i de labrigada municipal en particular. Plouria o no plouria? Muntavenl’entarimat i les cadires plegables al carrer Major, sota la balustra-da del balcó o bé ho anaven a instal·lar directament al pavelló, sotateulada? Definit i nomenat el pregoner, la qüestió climatològica erala que marcava el ritme de la preparació de l’acte.

a tria del pregoner - ambmolt d’encert- fa anys ques’encamina cap a entitats,associacions i col·lectiusarrelats al poble, que hi

han donat vida i han treballat de valenta favor de la cultura, de l’oci o del’esport; de l’entramat social i cívic. Lafesta major del 2013 ha tingut com apregoners els membres d’una entitatque ha complert cinquanta anys, queha fet una feina excel·lent quant a

l’educació en el lleure dels nostresinfants i joves i que, a més a més,també ha aguantat molts ruixats iaiguats a l’aire lliure i sota tendes decampanya: el Patronat de Pares deFamília.

El divendres 6 de setembre, elsmonitors i components del Patronathan encetat la festa fent un repàsd’aquests cinquanta anys d’activitat:des d’aquells primers campaments iaquelles rudimentàries projeccions de

cinema sobre un llençol a la Sala Poli-valent, fins a la consolidació de la casade colònies a la rectoria de Granollersde Rocacorba, als casals d’estiu i al’esplai d’hivern. Els del Patronat, elsdel Mijac, els de l’Esplai (diguem-necom vulguem, que tots coneixem laseva vocació i la seva feina) fa migsegle que, de la mà de la parròquia,omplen una imaginària motxilla ambvalors que hi donen coherència. Estracta d’una motxilla plena de ganes

L

DS_5p

FESTA MAJOR [patronat pregoner

de canviar el món, de peda-gogia, de generositat i decompromís, de voluntariat,de convivència i d’esforç.És una feinada de formi-gueta, de tenacitat i perse-verança però que es veurecompensada amb la gransatisfacció d’aconseguir elsobjectius proposats. “Sermonitor és un estil de vida”és una de les màximes que acompan-yen l’entitat des de ja fa diversesgeneracions.

Tota aquesta exposició i declaraciód’intencions ha anat acompanyada dela part pràctica: hem vist muntar ten-des de campanya en un obrir i tancard’ulls, hem vist baixar estrisd’excursionisme des de les alçades

del balcó per mitjà d’una corriola i hemcontemplat la projecció d’imatgesfotogràfiques de totes les èpoques. Sialgú no els tenia prou apamats, ha tin-gut a l’abast prou arguments perpoder-se convèncer de la profunditatde la seva proposta entre el jovent deSarrià de Ter.

L’ambient del carrer Major ha estatel dels grans vespres de festa: entre

gegants, cremats i havaneres hi halluït un Patronat de Pares de Família,un Esplai. Una entitat treballadora ivalenta que fa anys que desafia quatregotes que puguin caure. Que el dia delpregó no han caigut, però que sí quemarcaran –en forma de pluja torren-cial, ai las!- bona part de les activitatsde la Festa. �

Fotos Ràdio Sarrià

DSp6_

FESTA MAJOR [els montgrins a sarrià

Un any més, l’orquestra Els Montgrins va ofe-rir als sarrianencs i veïns d’aquestes contra-des el concert de festa major d’un parelld’hores de durada, que enguany es va fer eldiumenge 8 de setembre al pavelló d’esports.

omençaren amb una petita selecció de sar-danes molt nostrades (L’Empordà, La SantaEspina, …) ,seguint amb algunes cançonsde l’estimat Joan Manuel Serrat i i férem unviatge en el túnel del temps amb un bloc

dedicat a algunes cançons dels anys 60 (“Yellow Subma-rine, “La,la ,la,”Tengo tu amor”, entre altres).

Per descomptat, hi va haver un repertori dedicat a lamúsica catalana, combinant peces instrumentals com lessardanes “L’encís de l’estany” ( interpretada per unameravellosa tenora solista) i “Les fulles seques” i pecescantades com ”Se’n va anar” i “El poble de tots”, i aca-bant amb la interpretació de “Em dónes forces” i la moltreclamada i ovacionada pel públic “Girona m’enamora”..�

Fotos Ràdio Sarrià

C

Isabel Vidal

ELS MONTGRINS A SARRIÀ

pDS_7

FESTA MAJOR [passejada en bici 2013

s tracta d’un acte decaire molt familiar i queaplega gent vinguda detots els racons del nos-tre poble. L’èxit de la

convocatòria recau en la senzillesa del’acte en si.

Els sarrianencs i sarrianenques pre-paren les seves bicicletes i vénen albarri de la Rasa (que és el punt de sor-tida de la passejada) disposats a pas-sar una bona estona. Vénen famíliessenceres amb ganes de gaudir d’unsortida familiar tranquil·la perquè els

carrers estan tallats a la circulaciód’altres vehicles a motor. És una bonaexcusa perquè els petits de la casapuguin anar en bicicleta i els seusparents no hagin de patir perquè elspugui passar alguna cosa.

La passejada passa pels diferentsbarris que configuren el nostre poble.Així doncs, qui més qui menys acabapassant pel costat de casa seva od’algun parent o conegut que semprefa il·lusió. I serveix per descobrir algu-na nova botiga o senzillament perveure algun dels espantaocells que

esquitxen els nostres carrers enaquestes dates.

A l’inici de la passejada, la gent quevol pot apuntar-s’hi i així rep un petitobsequi i un número que li permet par-ticipar en el sorteig d’un val regal.Aquest any el regal ha sigut una gorra.I al final sempre espera a tots els par-ticipants un petit refrigeri per recupe-rar forces desprès de l’esforç físic. Estracta d’un petit piscolabis amb begu-des ben fresques que serveixen com aexcusa per reagrupar tots els partici-pants i perquè així es puguin compartir

AV. La Rasa

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

Tel. 972 170 252 - mòbil 607 268 968

REPARACIONS - INSTAL·LACIONS

AIGUA - LLUM - GAS CALEFACCIÓ GAS NATURAL I ELÈCTRICA - CANVI DE CALDERES

E

A Sarrià, dins de la festamajor s’inclou un actetotalment lúdic queincorpora fer salut iesport. Es tracta de lapassejada en bicicleta. Ienguany, com cada any,des de l’Associació deVeïns de la Rasa s’hatornat a organitzar.

PASSEJADA EN BICI 2013

DSp8_

FESTA MAJOR [passejada en bici 2013

les petites anècdotes que es van pro-duint al llarg del recorregut.

L’organització de la passejada enbici d’aquesta darrera festa major quehem passat va estar pendent d’un fil.El mal temps i uns núvols negresfeien preveure el pitjor i semblava queaquest any les bicicletes no podriensortir. Però la fortuna ens va acompan-yar i els nostres conciutadans vanpoder gaudir de la visita rodada al nos-tre poble.

Des de l’Associació de Veïns de laRasa volem agrair a tots els partici-pants la seva presència i només ensqueda animar tothom a participar enaquesta diada tan especial; a compar-tir la passejada amb familiars, amics iveïns; a descobrir potser algun nouracó del nostre poble ...

Us hi esperem el proper any !!! �Fotos Jordi Paretas

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: info@autoescolaapsa.comwww.autoescolaapsa.com

El dissabte 7 de setembre, a dos quarts de dotze,es va celebrar a la pista del Pla de l’Horta laFesta de l’Escuma.

a companyia ¾ de 15 vadur a terme un magníficespectacle. Al llarg del’actuació van començar aexpandir-se bombolles de

sabó, escuma que emplenava tota lapista, una refrescant aigua que arriba-va a tota la mainada... una activitat quefeia ballar a tothom que s’havia apropata gaudir de l’escuma.

Ara bé, no és una escuma qualse-vol.... calia estar a l’aguait en totmoment del que deien els dos pallas-sos que “controlaven” els potentscanons d’escuma. Adés calia cantar,adés ballar, o bé cridar... tot era bo per-

què l’escuma comences a brollar i dei-xés tot ben de bombolles màgiques decolor –verd, vermell, blau..

I tan grans com petits es submer-gien a aquesta nova piscina d’escumaque s’havia creat al mig de la pista.Encara diria més, crec que vaig veuremés d’un nen i nena que desapareixenper una banda de la pista, tot nedant através de l’escuma, i apareixien a l’altrapunta de la pista amb una rialla d’orellaa orella. I els pares i mares, avis i àvies,tiets i tietes, mirant on s’havia ficataquell trapella que no parava de córreramunt i avall, cantant i ballant al ritmede les bombolles de sabó.

Com és un espectacle pels nenspetits... i grans, papes i mames tambées van sumar a la “ballaruca” i es vandeixar contagiar de la disbauxa i lagresca dels menuts. Mica en mica, vancomençar a posar ara una mà, ara unpeu a l’escuma i, com aquell que novol la cosa, ja es trobaven ben envol-tats i plens d’escuma.

És cert, la Festa Major és per viure-la, per gaudir-la, per absorbir-la i per fer-lanostra. És així, és la NOSTRA festa i par-ticipem, col·laborem i convidem a fami-liars i amics a que ens acompanyin i latastin, la respirin. Visca la Festa Major! �

Fotos Ràdio Sarrià

DS_9p

Av Pla de l’Horta

L

FESTA MAJOR [festa de l’escuma

FESTA DE L’ESCUMA

10_pDS

FESTA MAJOR [tradició i cultura del nostre poble

er això, l'Ajuntament jafa temps que treballaperquè totes aquestesactivitats es desenvolu-pin al voltant de les

entitats, associacions i clubs queformen part del nostre entorn. Ésen aquest sentit que les associa-cions de veïns, per exemple,segueixen treballant per fer activi-tats que acullen nombroses perso-nes com la botifarrada que organit-zen l'Associació de Veïns del Pla deVinyers, enguany amb unes 400persones, la Fira de la Joguina, através de AVV de Sarrià de Baix,l'Arrossada Popular a càrrec del'AVV de Sarrià de Dalt, la Festa del'Escuma de l'AVV del Pla del'Horta o la Bicicletada que organit-za l'Associació de Veïns de la Rasa.Totes elles, mouen una quantitatde gent important i és per això queseguim apostant perquè siguinaquestes entitats, i la resta qui ensajudin a fer d'aquesta festa major,una festa encara més gran i partici-pativa.

I més enllà, entitats culturalscom els Amics dels Gegants deSarrià de Ter, ensenyen els carrersdel nostre poble als amics de lescolles convidades, aquest any ambles colles de Flaçà, Fornells, Vilaür,Bescanó i la Fal·lera Gironina; i elsmostren la generositat dels veïns icomerços que ofereixen un pica-pica durant tot el recorregut.També així, la Festa Major, ens

ajuda a obrir-nos i ha donar-nos aconèixer com a poble.

La nostra festa Major, semprecomença però amb un dels actesmés solemnes i que en la mateixalínia, l'hem volgut fer de les enti-tats. Per això, enguany, Patronat dePares de Família - Esplai PL, coinci-dint amb el seu 50è i 40è aniversa-ri respectivament, ens van oferirun pregó carregat de les emocionsviscudes pels infants, molts d'ellsja pares, en aquest mateix entornde Sarrià de Ter. Imatges i un des-plegament important que ens vantraslladar a tota una història d'unaentitat que ha acollit els nens i lesnenes de Sarrià de Ter i que els havist créixer.

Acompanyant aquesta primeranit, els Amics dels Gegants, les tra-dicionals havaneres i el cremat queens ofereix cada any l'Associacióde Veïns de la Rasa amb l'ajudad'en Domingo, ens prepara per lafesta que després i gràcies al'Associació Cultural Apaga la Teletindrem primer amb el correaigua,que només amb dos anys ja arros-sega una multitud de jovent enve-jable, i després amb la nit jove, queaquest any ha seguit apostant per-què grups locals es puguin donar aconèixer.

El dissabte, malgrat la pluja, eldediquem als més petits, comen-çant per les matinades que ensdesperten amb la xocolatada queens preparen l'Associació de Veïns

LA FESTA MAJORTRADICIÓ I CULTURADEL NOSTRE POBLE

La Festa Major és un dels actes que més commemora la tradició,la unió del nostre poble al voltant d'uns entorns comuns i unesactivitats que ens afirmen com a vilatans d'un poble on ens sen-tim arrelats, ja siguem nouvinguts o bé veïns i veïnes de tota lavida.

Alba Martinez Lladó

P

pDS_11

FESTA MAJOR [tradició i cultura del nostre poble

de Pla de Vinyers, la festa de l'escuma amigdia, la fira de la joguina, i la cercavilaamb els Gegants. La nit, segueix ben acti-va aquest any amb un grup de versions,The Patillas, i s'allarga amb el DJ's fins benpassades les 3.

En aquesta Festa Major, el diumenge vacomençar amb la Jornada d'Orientació queens va fer córrer pel municipi. I com cadaany els oficis ens acosten al migdia. Tambéencarem el dia amb els petits passejantamb bicicleta per Sarrià de Ter i amb la festainfantil que es fa al pavelló.

Després del dinar a recer del pavelló, perla pluja, on quasi 400 persones vam gaudirde l'arròs i el pollastre, ens van acompanyarles Sardanes i vam tancar la tarda amb elConcert a càrrec dels Montgrins, on vamcompartir pavelló al voltant de 700 perso-nes.

Tot i que aquesta festa major ens vamullar les places i els carrers de Sarrià, la

Els populars espantaocells varen tornar a sortirals carrers

De dalt a baix:Cap a acompanyar els pregoners.Els ingredients del cremat, a puntL’orquestra Els MontgrinsFotos: Ràdio Sarrià

DSp12_

cal flequerFLECA-PASTISSERIA

• TORTELLS• BUNYOLS• COQUES

Des de 1896

Obert cada diaAv. de França, 21 - Sarrià de Ter

Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283info@calflequer.com

bona organització del pavelló va permetregaudir de tots els actes, a cobert i acom-panyats de tots aquells que formem anyrere any, aquesta festa major tan activa.

Des de l'Ajuntament, agraïm doncs atotes les entitats, col·lectius, clubs, asso-ciacions i persones a títol individual quehan fet possible aquesta Festa Major, cadaany més lluïda. Però sobretot convidem afer-la encara més participativa i oberta atots els veïns, veïnes, amics i amigues per-què l'any vinent sigui encara més festiva..�

FESTA MAJOR [tradició i cultura del nostre poble

L’audició de sardanes, amb el grup ElsRossinyolets, també dins del pavelló

Fotos A. Vila

5a Fira de la Joguina que organitza la AV Sarrià de Baix,enguany dins del pavelló a causa de la pluja-

DS_13p

o us penseu que nosal-tres, els monitors i lesmonitores, comencem elCasal el mateix dia queels nens i les nenes;

no,no. Setmanes abans el nostre equipescalfa motors fent reunions, xerrades ipreparant les activitats, tallers i excur-sions que anirem fent al llarg dels calo-rosos mesos de final de juny, juliol,agost i principis de setembre ( ostresnoi, es diu ràpid, però estem parlant detot un trimestre!). Ens agrada que totestigui a punt abans de començar iveure que el treball i l’esforç d’aquelles

últimes setmanes de primavera donenel seu fruit, un fruit que es materialitzaen el Casal amb els somriures delsnens, el bon rotllo entre els monitors, latranquil·litat dels pares, etc. I tot i queels nens puguin aprendre dels moni-tors, o millor dit, de les activitats, jocs,contes o gimcanes que preparem, elsque també ens enduem a casa una partd’aprenentatge molt important somnosaltres, els monis.

Podríem afirmar que aquest anyhem vist i hem comprovat que no hi hares més engrescador per a un nen ouna nena que plantejar-li un projecte

motivador que hagi de realitzar amb elseu propi esforç i amb l’ajuda dels seuscompanys o companyes. Projectesemocionants com per exemple muntaramb les seves pròpies mans una caba-na; organitzar una cercavila amb cap-grossos pel poble o fins i tot una cursade vaixells fets per ells mateixos!

Ens agrada comprovar que els nensi les nenes, lluny de les maquinetes i elsordinadors, continuen jugant amb pals,amb fulles i que només amb això podencrear un món que ni nosaltres mateixosens imaginem.�

Fotos: MIJAC

MIJAC ESPLAI PL

N

ENTITATS [[MIJAC

Quan llegiu aquestes línies ja farà mesos que hem deixat enrere l’últimasetmana del Casal d’Estiu, però no per això els monitors i les monitoresde l’Esplai PL-MIJAC ens hem oblidat de totes les experiències viscudesdurant aquests últims mesos.

CASAL D’ESTIU

DSp14_

ENTITATS [[la via catalana

LA VIA CATALANA ESDEVÉ UN CLAM MASSIU PER LA INDEPENDÈNCIA I SUPERALA MOBILITZACIÓ DE LA PASSADA DIADA

Èxit rotund de la Via Catalana cap a la Independència. La cadena humana organitzada perl’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha recorregut ininterrompudament els 400 quilòmetres queenllaçaven del Pertús a Alcanar en una mobilització que ha desbordat totes les previsions i ha supe-rat en nombre la manifestació de la Diada del 2012, quan un milió i mig de persones –segons laGuàrdia Urbana- va omplir els carrers de Barcelona.

a massiva cadenahumana s’ha convertiten la mobilització mésmultitudinària de lahistòria de Catalunya;

i ha estat un clam massiu per laindependència del país. La mobi-lització ha estat una nova demos-tració de força per tal que el refe-rèndum d’autodeterminació esdugui a terme el 2014.

L’enorme repte logístic quesuposava la Via ha culminat ambèxit i s’ha desenvolupat de mane-ra totalment cívica, pacífica i festi-va. La mobilització ha demostrat lacapacitat d’organització del país ila voluntat d’emprendre el camícap a l’Estat independent.

Ara i aquí l’Assemblea reiterael seu compromís de treballarsense defallir fins que el Principatsigui un nou estat d’Europa,també volem la llibertat, volemexercir el nostre dret al’autodeterminació.

Hem instat els representantspolítics a convocar la consultasobre la independència el pròximany. No volem ni podem esperarmés, i si no és possible la celebra-ció de la consulta, cal que elsrepresentants electes duguin aterme les accions necessàries per-què Catalunya esdevingui un Estatlliure i sobirà.

Sarrià de Ter, amb el seu gra desorra, ha contribuït enèrgicamenta realitzar la cadena.

Dins el poble teníem cinctrams, del 606 fins al 610. Unaenorme marea groga va inundar lavila ja des de primeres hores delmatí.

Durant tot el dia la gent va anarsituant-se als seus llocs, fent píc-nics improvisats, arrossades, cos-tellades o simples entrepans perfer passar la gana.

L’organització va estar magnifi-ca, tots els caps de tram, ajudants,fotògraf i resta de col·laboradorsvan respondre al repte, una fitaque semblava impossible.

A primera hora ja teníem totsels companys reunits al pavellómunicipal, unes trenta persones,ultimant els preparatius, carregantel camionet amb tot el necessari icoordinant cada tram.

A l’hora de dinar estaven totsels punts d’informació instal·lats iels col·laboradors amb les armillesidentificatives enfundades a puntde desenvolupar les seves tas-ques.

Les disset i catorze, momentdel clímax més alt, tots cridantindependència, tots saltant, totsamb màxima tensió; ja està fet.

Unes tres mil persones vanestar al poble, tota aquesta gent vadonar una lliçó de civisme, dedemocràcia, de saber fer, que cos-tarà molt d’oblidar.

Sempre més tindrem aquestrecord a la memòria, sabrem quevàrem empènyer, que amb laforça de tots els ciutadans ajuda-rem Catalunya a ser nació

Visca Catalunya Lliure.�.Fotos Quim Llunell

L

Narcís Fajula, ANC

DS_15p

ENTITATS [[la via catalana

Amics dels Gegants

Al llarg dels tres mesos d’estiu, elsAmics dels Gegants de Sarrià deTer hem participat en diverses tro-bades geganteres i hem contribuïta animar les festes d’aquestespoblacions. Vet aquí que el 6 dejuliol vam participar a la trobadade Flaçà, on vam ser testimonis delbateig d’en Tut, un gegantó indus-triós. El divendres 19 de juliol novam fallar a la festa major deVilaür, a la seva tradicional cerca-vila nocturna. I el 27 ens vam des-plaçar fins a Salt, que també esta-va en plena festa.

l mes d’agost (el dia 11)vam poder ser a Besca-nó, un altre poble ambel qual el Ter ens ager-mana. I per la Mare de

Déu d’Agost vam viatjar fins a Roses. Apeu de platja i al recés de les murallesde la Ciutadella vam participar en unacercavila molt concorreguda. Proble-mes de l’organització ens van impedirser a la trobada de Palau de SantaEulàlia, que també teníem a l’agenda.

El mes de setembre va ser de granmoviment: és la temporada de la nos-tra festa major. Com sempre, vam serpresents al pregó, vam celebrar lesmatinades el dissabte al migdia, i vamorganitzar la trobada anual. Desprésd’un estiu llarg, sec i calorós, la plujaens va aigualir la festa. No vam podercelebrar la cercavila, però el mal temps

no ens va impedir acollir les colles con-vidades i celebrar (ni que fos de mane-ra simbòlica) uns balls geganters alpavelló. Tampoc ens vam saltar l’àpat:no va faltar un sopar amb totes les dela llei. També vam ser presents a l’acteinstitucional de la Diada de Catalunya i

vam culminar el mes amb la participa-ció a la Fira de Tardor de Vilablareix.

I com que una imatge val més quemil paraules, us deixem una represen-tació gràfica d’aquest intens estiugeganter. .�

Fotos Ràdio Sarrià

E

DSp16_

ENTITATS [[amics dels gegants

ESTIU GEGANTER

DS_17p

Neus Mercader

30 ANYS RÀDIO SARRIÀ

CHILL-OUT A LA PISCINA

El dijous 4 de juliol, més de 200 perso-nes van gaudir del primer Chill-Out a lapiscina municipal de Sarrià, per cele-brar l’aniversari de la ràdio municipal,amb la música de “Buena Onda”, unacalor intensa i gent de totes les edatsque es van banyar, relaxar i escoltarbona música.

SOPAR, BALL I LLIURAMENT DELPREMI AL MÈRIT CULTURAL ISOCIAL DE RÀDIO SARRIÀ

Com ja va sent tradicional, una nit dedissabte a la fresca en el marc del’acollidora plaça d’Emília Xargay secelebrà el sopar del 30è aniversari,aquest any amenitzat pel conjuntmusical “Notes d’Or”, i el lliurament del

Trofeu al Mèrit Cultural i Social queaquest any ha recaigut en la personade Josep M. Palomeras.

INAUGURACIÓ D’UNA EXPOSI-CIÓ: “30 ANYS FENT RÀDIO”

A la Sala del carrer Petit, es va inaugu-rar una exposició amb la simulació del’estudi de Ràdio Sarrià i un munt derecords d’aquests 30 anys fent Ràdio.

30 ANYS DE RÀDIO SARRIÀ

Ràdio Sarrià arriba en aquest 30è ani-versari amb una aposta clara de futur,proximitat i compromís de país, ambuna programació musical 100% feta aCatalunya. La seva gran riquesa huma-na esdevé un factor essencial per alseu èxit, i per això compta amb mésde trenta col·laboradors permanentsque representen un gran ventall detendències, estils i sobretot represen-

E

ENTITATS [[ràdio sarrià

El passat mes de juliol, Ràdio Sarrià va celebrar el seu 30è aniversari, amb una nit Chill-Out a la pis-cina, una exposició “30 anys fent ràdio”, sopar i ball i el lliurament del Trofeu al Mèrit Cultural iSocial de Ràdio Sarrià.

Josep Ma Viladomat i Jordi Paretas en lapresentació de l’exposició sobre la ràdio.

DSp18_

ENTITATS [[ràdio sarrià

tativitat generacional, ja que hi podemtrobar des dels més joves fins a edatsmés avançades.

Un dels grans èxits d'aquestaemissora municipal el trobem en laseva capacitat d'adaptar-se i obrir-seals nous canals de comunicació isobretot a les xarxes socials, on laseva presència i actualització és cons-tant, així doncs podem trobar RàdioSarrià al twitter, al facebook i aprofitantles darreres tecnologies 2.0, senselimitacions com la de potència de sin-tonització dels 87.6FM, superada grà-cies a l’emissió per Internet.

Fent un breu repàs per la trajectò-ria d'aquests 30 anys, ens adonemque des del seu naixement l'any 1983,fruit de les inquietuds d’uns joves ambempenta, amb ganes d’experimentar,comunicar i de fer poble ambla creació d'una emissora deradio FM com a projecteengrescador, gairebé senseadonar-se varen crear una einade comunicació i participaciólocal útil i integradora per atots els veïns i veïnes delpoble.

Les seves primeres ins-tal·lacions es trobaven ubica-des en un pis particular icomptava només amb aparellsrudimentaris i amb moltail·lusió. I més tard, gràcies al'ajuntament, que va donarsuport econòmic i legal, al'associació de veïns del Pla de

l'Horta, que van cedir els baixos d’unlocal on antigament hi havia hagut lesescoles, i sobretot, gràcies a l’ajuda demolta gent voluntària per arranjar ellocal, Ràdio Sarrià va poder disposar dela seva primera seu oficial.

Aquests espais i l'empenta de laseva gent van possibilitar el creixementconstant de l'emissora, fet que va pro-piciar que l'any 1989, tot just desprésde sis anys, es pogués inaugurar el queavui són els estudis oficials del'emissora, ubicats al carrer Firal, ambunes instal·lacions modernes i equipa-des amb les infraestructures necessà-ries per a convertir Ràdio Sarrià en unaemissora competitiva i puntera.

Així doncs, el que va començaramb un petit emissor l'any 83, ha aca-bat avançant notablement fins a utilit-

zar les noves tecnologies,posant-se al dia tècnica-ment, deixant endarrereels cassets, la revox, elsgiradiscs i passant alminidisc, i als ordinadorsque han permès emetreles 24 hores del dia.Aquesta incorporació deles noves tecnologies hacomportat, per exemple,l’emissió per Internet,que permet arribar a totel món i no només al'entorn local.

La ràdio ha participatal llarg de tots aquests

anys en moltes activitats del poble,com la Festa Major, les 24 h de FutbolPista, la Cavalcada de Reis, retransmis-sions de partits d’handbol, de patinat-ge, de futbol o de futbol americà, … iamb la unitat mòbil al carrer s'hancobert i participat en actes com lesfires del Dibuix i la Pintura, les fires delPaper, Comercial, debats i tertúlies,exposicions, a més d'organitzar tallersde ràdio per a nens i nenes, joves igent gran.

Ràdio Sarrià ha contribuït i segueixcontribuint a difondre i potenciar lesactivitats sarrianenques, alhora que nohi ha dubte que és un referent informa-tiu important, tant en l'àmbit local commés enllà de Sarrià de Ter. �

Fotos Ràdio Sarrià

Josep Ma Palomeras agraeix el premi al Mèrit Cultural i Social, entregat en el sopar del 30è aniversari.

Josep Ma Palomeras agraeix el premi al Mèrit Cultural i Social, entregat en el sopar del 30è aniversari.

DS_19p

ENTITATS [[cantaires

• El dia 6 d’octubre, missa i concert de festamajor a Medinyà.

• El 20 d’octubre durant tot el dia, dins la Tro-bada de Corals de Tardor, taller de cançons idanses de la mediterrània al Centre Cívic deMedinyà.

• El 30 de novembre a les 12 del matí, concerten benefici del Banc de Sang,a la plaça Constitució de GIRONA.

• El 14 de desembre, interpretació de l’obra tea-tro-musical a les 21h en pro de la Marató de TV3a la Casa de Cultura de Riudellots de la Selva.

• El 15 de desembre a les 18h, trobada de corals a Llançà.

• El 21 de desembre a les 19h concert de Nadal al teatre del Centre Parroquial Mn.Domingo Casanellas a Sarrià de Ter. Amb els grups seguents:Coral “LA BUTXACA” DE BESALÚCoral “MALAGARIDA” D’OLOTGrup “NIT DE MENTIDES” DE PALAMÓSCoral “ELS CANTAIRES DE SARRIÀ” DE SARRIÀ DE TER

• El 29 de desembre a les 12 del matí, missa i concert de Nadal a SANT JULIÀ DE RAMIS.

Toni Nuñez

CORAL ELS CANTAIRES DE SARRIÀ

Com ja ressenyàrem en l’anteriorrevista, l’activitat dels cantaires haseguit al mateix ritme que ens pro-posàrem a l’inici de l’any, informant-vos de les actuacions un cop passa-da la festa major del poble i elsactes institucionals.

Segon acte institucional per la diada, dins de l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis.

Acte institucional alpavelló de sarrià de terl’11 de setembre del2013 (suspès a l’exteriordegut al mal temps).

TEMA DE PORTADA [[felicitats ràdio sarriàENTITATS [esplai PLTEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià

ÀREA DE CULTURA: NITS DEL CORO, EXPOSICIONS, BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

Sergi Torrentà, regidor de Cultura. Cristina Vicedo, àrea de Cultura. Anna Sala, directora biblioteca Emília Xargay.

cultura

Una vegada més, el parc del centre cívic LaCooperativa va acollir el passat 11 de juliol elFestival d’Arts Escèniques Emergent, on mésde 300 persones van poder gaudir d’un cartellde qualitat i refrescant amb les actuacions de:Xarim Aresté, música. Ramiro (malabars). Cia.Toons (improvisació). Biel Ballester Trio (músi-ca). Boni (humor). Pattin Lindy (música) i DavidJulià (foto-sketch).

ELa nit va començar amb l'actuació de XarimAresté, cantant de Very Pomelo, que debu-ta en solitari i que va presentar a Sarrià elseu potent disc "Lladregots".

Biel Ballester Trio va continuar la improvisacióde la Cia Tooms. Seguit del jazz "Manouche" de qua-litat de Biel Ballester Trio.

A continuació, humor del clown Boni, que combi-na dalt l'escenari la música, els malabars i el monoci-cle fent participar el públic. I tot seguit un número demalabars amb Ramiro.

Finalment l'actuació més esperada de la nit, la d'enGerard Quintana substituint Pattin Lindy (el seu pseu-dònim) . El músic gironí va recordar el seu lligam ambSarrià de Ter, la seva àvia i la seva mare, filles de Sarriàde Ter. Quintana va començar la seva actuació, amb untema de Sopa de Cabra, "Jo només vull un món dife-rent", i interpretant alguns dels temes que integraran la

seva nova gira d'aquest estiu "Només és Rock andRoll", que inclouen temes d'en Gerard en solitari i ambSopa de Cabra fins a temes actuals.

Va fer esclatar els aplaudiments amb el tema "Ara omai" quan va afirmar que era "una cançó molt oportu-na pels temps que corren" i va fer vibrar el públic ambcançons mítiques i tan conegudes com "Camins".

Va tancar una gran nit en David Julià amb les "foto-Sketch", que capta imatges durant les actuacions i delpúblic. �

ESPECTACLES

FESTIVAL EMERGENT 2013

DSp20_

ENTITATS [[cantaires

DS_21p

Va començar a pintar fa unsquants anys de la mà deprofessores com l’AnnaVallmajor o l’Anna Agustí,

que van fer una gran tasca per mitjà del’antiga Escola d’Adults de Sarrià deTer. Elles van saber veure el potencialcreatiu de la Maria i la van encoratjar adeixar-se anar, primer amb el llapis i elcarbonet, i de seguida amb els tubs depintura a l’oli. I és amb aquesta tècni-ca, que no canvia per cap altra, que hatrobat els canals adequats per expres-sar allò que sent quan contempla unpaisatge, un oliverar o un mar solcatde veles.

En aquesta exposició es va poderadmirar una mostra de l’artista sarria-nenca, que alterna pintures marcada-ment realistes en les quals la natura i elpaisatge, ja sigui rural o urbà, es reflec-teixen de manera ben viva i dinàmica,amb d’altres obres on dóna més lliber-tat a la seva interpretació personal de larealitat. En aquestes, els detalls són apenes apuntats amb el traç i ésl’aplicació del color la que defineix elsmotius centrals que l’han inspirat.

Una cosa distingeix la Maria Mel-

garejo d’altres artistes, però. Un copdóna per acabada una de les sevesobres, li agrada regalar-la. No s’obstinaa conservar les seves obres com unamare que sent recança per deixar anarels seus fills estimats. Generosa, liagrada compartir la seva pintura. Així,com ella diu, els seus quadres pengende les parets d’infinitat d’amics i fami-liars. Ells han aportat la majoria de lesobres que han configurat l’exposicióque es va poder veure, amb gran èxitde públic, a la sala la Caixa del 6 al 30de setembre, en el transcurs de laFesta Major de Sarrià de Ter. �

Fotos Ràdio Sarrià

EXPOSICIONS

La Maria Melgarejo pinta amb el cor. L’elecció dels temes que deci-deix recrear són aquells que l’emocionen per una raó o una altra.Ella els tradueix aleshores en una explosió de color en els seus cap-vespres vora el mar o en les suaus tonalitats dels carrers de ciutat.

EXPOSICIÓ MARIA MELGAREJOSala la Caixa

DSp22_

EXPOSICIÓ COL·LECTIVAD’ARTISTES DE SARRIÀ DE TER

Sala Gran del Coro

Tot i que l’aquarel·la hi ésrepresentada, els olis guan-yen clarament la partida iaquesta és la tècnica més

utilitzada. Val a dir també que moltsdels participants en l’exposiciósegueixen assíduament les classesdel curs de pintura a l’oli que es portaa terme al centre cívic La Cooperati-va. El públic que visita l’exposició jaestà avesat a aquesta cita col·lectivaamb l’art i ha après a identificar ambull expert els artistes amb mésmaduresa i experiència, d’aquellsque tot just s’inicien en l’aplicació delcolor amb pinzell o espàtula.

La sala del Coro fa molt goigdurant aquesta exposició, on nonomés s’hi mostren pintures, sinóque tothom que disposa d’obres cre-ades a partir de les seves mans i laimaginació hi té cabuda. Ja fa unsanys que l’exposició es va obrir aaltres treballs com els de ganxet,collage o manualitats diverses. Aixòcontribueix al gran índex de participa-ció de molts sarrianencs i també al’èxit de públic que fa d’aquestaexposició col·lectiva una cita obligadadurant la Festa Major. �

Fotos Ràdio Sarrià

EXPOSICIONS

També amb motiu de la FestaMajor, es va organitzar aquestsetembre una nova exposiciócol·lectiva que reuneix les dife-rents obres que els artistes deSarrià de Ter han anat fent al llargde l’any. Perquè tot i que no és unanorma escrita, i es poden tornar amostrar peces ja exposades ante-riorment, els mateixos artistesinsisteixen a no repetir i preferei-xen oferir al públic de Sarriàobres inèdites, de vegades amb lapintura gairebé humida encara.

CULTURA

DS_23p

El taller va anar a càrrec del’empresa QPERTIN, culturainteractiva, fundada pelssarrianencs Yolanda Hernán-

dez i Daniel Rodríguez i el seu equipespecialitzat en temes educatius itecnològics.

Aquest taller es va dur a terme a labiblioteca Emília Xargay amb gran èxitd’assistència. Es varen fer tres grupsde 6 famílies cada grup i en tres hora-ris diferents i amb edats també dife-rents perquè tothom tingués oportu-nitat de participar d’aquesta activitatinteractiva.

En aquest taller vam poder veurecom podem crear i veure la nostrapròpia història interactiva; vam desco-brir quan els contes prenen vida a tra-vés d’apps digitals; vam poder tocartablets; jugar amb jocs, ... i finalmentens van proporcionar un tríptic moltelaborat que ens permet conèixer les

millors apps educatives del mercataptes per a apple i android i el seupreu i la valoració que l’equip qpertinfa de cada una d’aquestes aplicacionsinteractives.

Un taller molt adequat tant per anens com per a pares. Els nens vanpoder veure i jugar amb aplicacionseducatives de qualitat i els pares vampoder conèixer de primera mà i de màd’uns professionals altament qualifi-cats les millors aplicacions quepodem posar als nostres fills.

Esperem poder repetir ben aviataquesta qpertinteca que l’equip qper-tin ha dissenyat expressament per ales biblioteques i que sé que ha viatjati està viatjant per moltes bibliotequesgironines amb un èxit més que nota-ble a totes elles. I la biblioteca EmíliaXargay, camp de proves d’aquestaempresa amb seu a Sarrià de Ter, nopot deixar de treballar i de promoure

les noves tecnologies, sobretot si sónde gent de la nostra població.

Per conèixer les activitats que realit-zem us emplacem a visitar la nostrapàgina web:http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarria-de-ter o bé a seguir-nos a través delfacebook i del twitter. I si teniu ganesque us avisem quan fem una activitat,també ens podeu fer arribar el vostree-mail i puntualment rebreu notíciesnostres.

Us deixem aquí un parelld’imatges del dia del taller i us ani-mem a participar en la pròxima qper-tinteca que durem a terme al llarg delproper 2014. �

Fotos Biblioteca Emília Xargay

BIBLIOTECA EMILIA XARGAY

A principis d’estiu la biblioteca Emília Xargay va organitzar untaller familiar amb IPADS anomenat qpertinteca. Aquest era untaller per a pares, mares i nens/nenes que tenia com a objectiudonar a conèixer les apps més educatives que hi ha al mercat per adispositius tablets/smartphones.

TALLER FAMILIAR AMB IPADS A LA BIBLIOTECA

24_pDS

CULTURA

“Cuando amar demasiado es depender”SÍLVIA CONGOST

En l’actualitat exerceix com apsicòloga en la seva consultaprivada a Girona amb adoles-cents i adults i també fa ses-

sions per Skype i per telèfon. Fa xerra-des sobre autoestima i dependènciaemocional i condueix grupsd’autoestima i creixement personal.

La seva plana web és:www.silviacongost.com, on trobareuinformació del seu llibre, testimonis,

vídeos, sala de premsa i el seu blog.Vaig descobrir la Sílvia en una de

les seves xerrades sobre autoestimaal Punt d’Igualtat de Santa Cristinad’Aro a l’abril de l’any 2011 i vaig conti-nuar amb la xerrada de Dependènciaemocional a la Bonbonnière de Ninona Girona el maig del mateix any. Desde llavors, he seguit fidelment el seublog que es titula “Rumbo al éxito” ique té més de mil visites diàries i

molts seguidors arreu del món.Abans d’escriure el llibre “Cuando

amar demasiado es depender”, vaescriure un “Manual de dependenciaemocional afectiva” de tretze planeson feia una introducció, parlava delssímptomes i de com vèncer la depen-dència emocional.

“Cuando amar demasiado esdepender” comença amb el pròleg delDr. Domènec Luengo, una introduccióon explica la seva experiència personali sis capítols on tracta de la relació deparella, símptomes i causes de ladependència emocional, fases de laseva superació, recomanacions finals itres qüestionaris de dependènciaemocional, autoestima i la por a que-dar-se sol.

És un manual pràctic, clar i concís,fàcil d’entendre, basat en molts delscasos de persones que han acudit a laseva consulta per combatre la depen-dència emocional.

Sílvia Congost defineix la receptade l’amor amb la combinació delssegüents elements: desig, amistat,propòsit comú, valors, compromís itransparència.

És molt important una acceptaciótotal de la parella, tenir una bona auto-estima i si no escollim la persona ade-quada, millor deixar la relació i conti-nuar sols endavant.

La dependència emocional és laincapacitat de posar fi a una relació deparella encara que sigui necessari fer-ho. És una addicció que genera unanecessitat sense mesura de l’altrapersona, en la qual perdem la nostrallibertat i no som feliços.

LLIBRES

Eva Martínez Escobosa

Sílvia Congost és psicòloga i terapeuta, especialista en autoestima idependència emocional. Va estudiar un Màster en Coaching i Rebir-thing (procés de transformació personal) i un postgrau en teràpiade parella. També va estudiar Programació Neurolingüística (PNL) ies va formar en mans d’escriptors com Jorge Bucay i Walter Riso.

pDS_25

CULTURA

És necessari abandonar a una rela-ció de parella tòxica en els següentscasos:

1. Si la parella no ens estima. 2. Si hem de renunciar a nosaltresmateixos3. Si els nostres valors no coinci-deixen. Si no mirem cap a la matei-xa direcció i no tenim un projecteen comú i no avancem.4. Si hi ha maltractament psicolò-gic: humiliació, faltes de respecte,menyspreu, manipulació, controlexcessiu… En aquest supòsit, caldemanar ajuda psicològica.Els símptomes de la dependència

emocional són la falta d’autoestima iuna gran inseguretat.

Les seves causes són una baixaautoestima i la por a quedar-nos sols.

Per enfortir l’autoestima és conve-nient assistir a un grup de creixementpersonal per veure’ns reflectits en elsaltres i poder entendre millor lesseves decisions, els seus actes i elsseus sentiments, o bé fer un procésterapèutic individual per curar les feri-des, per aprendre, per créixer i desen-volupar-nos d’una manera sana i equi-librada i potenciar les nostres capaci-

tats. També és aconsellable llegir lli-bres d’autoajuda o creixement perso-nal que t’ajudin a pensar i analitzar lateva situació.

Durant el decurs de la superacióde la dependència emocional, podemexperimentar diferents etapes: síndro-me d’abstinència, necessitat de l’altrei la por a quedar-nos sols. Primer, calprendre consciència, acceptar que lanostra relació no funciona i que s’had’acabar, i després voler ser víctima oprotagonista. La víctima es resigna auna relació que no funciona i la prota-gonista accepta que la relació no fun-

ciona i passa a l’acció. És en aquestmoment quan arribem a l’alliberaciópersonal en què connectem amb lavida que volem viure.

També és de gran ajuda el “con-tacte zero”: eliminar el contacte de lesxarxes socials i el mòbil, no tenir con-tacte físic i deixar de parlar amb ell. Ésmillor recolzar-se amb els amics iaprendre a estar sols per retrobar-nos,recuperar la nostra dignitat, fer-nosrespectar i posar límits.

Després d’una experiència dedependència emocional, es recomanafer exercici físic i cuidar-nos.

És un llibre alliçonador i molt amè.M’han encisat les cites de diferentsautors/es com: Jorge Bucay (plana 25 i36), Virginia Sapir (plana 28), ErichFromm (plana 35), Walter Riso (plana 57,60 i 127) i José Luis Borges (plana 187).

Em quedo amb la cita d’ErichFromm” Recibes tanto como das”com un exemple d’amor sa.

Felicitats Sílvia per la teva bonafeina i per ajudar tantes persones queno saben trobar el camí per sortir deltot de les relacions destructives queno arriben enlloc! Et desitjo moltsd’èxits amb el teu llibre! �

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

CULTURA

26_pDS

LITERATURA

“D’una vella i encerclada terra”DE SALVADOR ESPRIU

Aquesta cantata amb textd’Espriu és datada a Bar-celona els anys 1973-1976, s’estrena al Palau de

la Música Catalana el 29 d’octubre de1979, amb la Coral Sant Jordi dirigidaper Oriol Martorell, i els músics deDiabolu in Musica, amb lacol·laboració d’Ovidi Montllor en elpaper de rodamón que va recorrentels diferents punts dels Països Cata-lans. L’obra es publica el 1980 (edito-rial Àmbit), amb dibuixos de JosepMaria Subirachs: 226 exemplars enpaper de fil i 3.000 en paper offset.

Posteriorment es va tornar a represen-tar en una versió reduïda al final del’any 1985, al Palau, a les esglésiesd’Arenys i Ripoll i a la catedral de Giro-na, aquest cop amb Salvador Alsius enel paper de rodamón.

La cantata és un passeig pels Paï-sos Catalans, en deu etapes, dues deles quals de fet surten del domini lin-güístic estricte. Aquest itinerari el vafent un rodamón que, combinantprosa i vers i en diàleg amb altres per-sonatges, ens va explicant el que veu.És un passeig per la geografia i tambéper la història. El recorregut començaa Barcelona, presentada com a cap i

casal dels comtes-reis d’Aragó, peròtambé com la inhòspita ciutat enobres. El rodamón continua el seucamí per la vila del Voló, a l’Alt Empor-dà, on assisteix al casament d’unhome ric de setanta anys amb unanoia de vint sense dot. A Montpeller,primera sortida per tant del domini lin-güístic català, el rodamón i l’eruditpedant Pulcre Trompel·li, que tambéapareix en altres obres d’Espriu, deba-ten sobre la figura de Jaume I el Con-queridor. Continuem, per mar, cap ales Illes Balears, on s’evoca la figuradel poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel através del seu poema “A Mallorcadurant la guerra civil”. Passem a lesPitiüses, on és del poeta eivissencMarià Villangómez que Espriu manlle-va ara els versos. Arribem a la llum ibrillantor de València, la ciutat monu-mental, del Tribunal de les Aigües, itambé del mercat esclatant de lataronja, on el tòpic esdevé lluïment lin-güístic i literari. L’itinerari continua perterres del País Valencià i de la Catalun-ya Nova, aquest cop ambl’acompanyament de versos d’AusiàsMarch i del mateix Espriu, qued’alguna manera s’inclou així en la tra-dició que ell considera més noble de lapoesia catalana, juntament amb Ros-selló i Villangómez. Terres endins, elrodamón s’acosta al monestir de Sixe-

Eduard Juanmartí

D’una vella i encerclada terra ésun text d’encàrrec, que no vol dirmenor, resultat d’un doble com-promís, d’una banda, amb elmúsic i amic Manuel Vall, “Nani”,que li havia demanatcol·laboració, a finals dels anysseixanta, en el seu projecte decompondre una obra coral dedi-cada al complex món dels PaïsosCatalans des d’un punt de vistano només geogràfic, sinó, sobre-tot, cultural i històric, i, d’altrabanda, amb el Centre Excursio-nista de Catalunya en l’escaiençadel primer centenari de l’entitatel 1976.

DS_27p

na, a l’Aragó, on una monja li fa avinentla decadència de l’establiment. Camíde llevant, cal entendre que arriba aVerges, al Baix Empordà, perquèassisteix a la representació de laDansa de la Mort. Finalment, marenllà, el rodamón traça un pont amb laciutat de l’Alguer i els pescadors, is’acomiada dels que l’han seguit en elseu periple.

D’una vella i encerclada terras’articula al voltant de diferents ideesclau que ens ajuden a configurar unEspriu no contradictori sinó comple-mentari al que solem identificar a par-tir de La pell de brau i els poemesmusicats per Raimon. És l’Espriu delssetanta i dels vuitanta, el d’aquestaobra però també del poemari “Per a labona gent” (1984) i fins i tot “Lesroques i el mar”, el blau (1981).

La primera d’aquestes idees forçaés la identificació de la pàtria amb lallengua, que l’insereix de ple en la líniaque la Renaixença inaugura amb l’Odaa la pàtria de B. Carles Aribau (1833).La declaració d’intencions de la pre-sentació del mateix Espriu és clara:“Aquesta obra va ser ideada com un

explícit homenatge ala nostra entitat lin-güística i nacional,complexa i alhora enessència unitària. Enla funció, un roda-món recorre tots elsPaïsos Catalans...” I,quan al final del text,el rodamón albiral’Alguer, diu: “mireucom s’endevina, enla ratlla de l’horitzó, allevant, una ciutat.Tot el nostre tros demar ens hi uneix iens hi duu. Blanca, polida, sota unaaltra sobirania, però als llavis i al senti-ment la mateixa parla. El nostre marés sovint trist, emmalaltit per contrarisvents i per xafogoses calitges.D’aquesta a l’altra riba el pontaremamb una mateixa i única llengua. Apre-neu-la bé, no l’oblideu.”

D’una vella i encerclada terrarepresenta també una síntesi de dife-rents gèneres i diferents arts. La peçaté un plantejament teatral, a l’interiordel qual hi ha prosa i vers, i constitueix

una col·laboració amb el món de lamúsica, les arts plàstiques i les enti-tats culturals representatives. Hi ha, amés, una reivindicació del paisatge ide la seva preservació, en una líniaque no qualificaríem d’ecologista peròsí que mostra una sensibilitat espriua-na poc posada de relleu per la crítica ipoc coneguda pels lectors en general.Aquesta sensibilitat es concreta tanten la crítica al desgavell urbanístic deBarcelona i a la destrucció de la costatot al llarg dels Països Catalans, vistala qual demana una reflexió.�

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

5% dte.*en reparacions,

instal·lacions elèctriquescanvis de caldera, aire condicionat imuntatges d’energies renovables...

* Presentant aquesta publicitat

CULTURA

Eduard Juanmartí i Josep Brugada, el 27 de setembre a laBiblioteca Emília Xargay, acte en homenatge a Salvador Espriu.Foto: Roger Casero

28_pDS

Totes aquestes coses que ensimaginem són, avui, una reali-tat! Tots aquests ginys i apli-cacions són només alguns

exemples del que d'un temps ençàs'anomena “l'internet de les coses”.

És cert que alguns d'aquests exem-ples són avui prototips, però els aven-ços tecnològics van a tal velocitat quemolts ens semblaran tan quotidianscom ens ho sembla avui connectar-nosa internet a través del telèfon mòbil.

Al llarg d'aquests anys hem anatconnectant a internet diferents dispo-sitius: l'ordinador, el telèfon, la televi-sió, la tauleta tàctil, la càmera defotos... Quants dispositius més con-nectarem a internet? El proper dispo-sitiu connectat a internet que es volpopularitzar és el rellotge intel·ligent,l'anomenat “smartwatch”, ja present almercat.

Internet va arribar no només per aquedar-se, sinó per a conquerir totsels racons del nostre món! El futurque avui la nostra societat dibuixa ésun futur connectat: ciutats intel·ligents

(“smart cities”), cases intel·ligents...A les ciutats la gestió de residus,

de la mobilitat o de l'energia es plani-fiquen ja avui amb dispositius i sen-sors connectats a internet. A les llarstambé es desenvolupen noves eines,vinculades a la seguretat i a la domòti-ca, connectades a internet.

Es parla també de ciutadaniaintel·ligent; les cases i les ciutatsintel·ligents exigeixen, sembla, ciuta-dans intel·ligents, però caldrà veure siels ciutadans sabem estar a l'alçada,caldrà veure si ens mereixeml'adjectiu!

En tot cas, davant tanta innovaciótecnològica jo sempre em pregunto elmateix: a qui deixarà enrere tantasuposada “intel·ligència”? La fracturadigital existeix i a la velocitat dels can-vis que la revolució tecnològicad'internet avança, més difícil és quetothom i arreu li segueixi el ritme.

I una altra qüestió que tampoc ésmenor: quina repercussió tindrà dispo-sar de tants dispositius i elementsquotidians connectats a internet sobre

la nostra ja discutida privacitat? Avui jasabem que tot el que internet sap denosaltres (qui som, què fem, què com-partim, què ens agrada, què com-prem, quines imatges publiquem, quèpensem...) serveix perquè empreses iadministracions en facin ús en base alseu interès, i no el nostre. Què potarribar a revelar de nosaltres la nostranevera connectada a internet?

Els propers anys veurem coml'internet de les coses se'ns fa quoti-dià, com hi haurà coses, aparells,ginys que ens deixaran de sorprendrei, com avui el tefèfon mòbil, seran unapèndix més, un accessori més queportarem arreu. Però caldrà evitar queles “llums” de l'internet de les coses,tot allò de positiu que ens pugui apor-tar, no ens enlluernin excessivament; icaldrà posar llum, alhora, a les“ombres” que, com tot, l'internet deles coses també té i tindrà! �

www.rogercasero.catwww.twitter.com/rogercaserowww.facebook.com/rogercaseo

L'internet de les cosesRoger Casero Gumbau.Blocaire i membre del consell de redacció de GERDS de Terwww.rogercasero.cat

Us imagineu un rellotge que, a bandade donar-nos l'hora, ens notifica quetenim un nou correu electrònic o unavís nou en una xarxa social? Us ima-gineu unes ulleres que ens permetenafegir informació addicional, gràcies ala realitat augmentada, a tot allò queveiem amb els nostres ulls? Us imagi-neu una nevera que ens envia un mis-satge al nostre correu electrònic ambun esborrany de llista de compra? Usimagineu un calçat esportiu que us

avisa, per mitjà d'una lleugera vibració a la sabata dreta o esquerra, quina direccióhem de seguir per arribar al nostre destí? Us imagineu rebre un correu electrònicque ens avisi que a les nostres plantes els manca aigua i, per tant, les hem de regar?

CULTURA

espai 2.0

DS_29p

L’ENTREVISTA

L’Àngel em cita a labassa de can Murbey,

al Golf Girona, ons’organitza el concursde pesca infantil del

GEiEG de Fires de Giro-na. Des de fa més de 40

anys que l’Àngels’encarrega del con-

curs de pesca de la Festa Major de Sarrià de Ter ides d’en fa dos o tres, el lloc ja no és

l’emblemàtic riu Ter sinó les basses del Golf. Ambla mainada, pares i avis que els ensinistren,

l’ambient és d’autèntica festa.

Assumpció Vila

ÀNGEL PONSATÍ CLIMENT

L’Àngel va néixer el 1945 a les Serres, veïnat deSant Martí de Llémena. Fill de Pere PonsatíCorominas i Àngela Climent Frigolé, té dosgermans, en Dionís i en Josep. Quan tenia 14anys la família Ponsatí Climent va marxar a

Constantins, veïnat de Sant Gregori, prop de Bonmatí.

Àngel Ponsatí, pescant ala bassa de can Murbey

del Golf Girona. Foto A. Vila

pDS_30

L’ENTREVISTA [[Àngel Ponsatí Climent

Devies començar a treballar de benjove....La primera feina va ser a la fàbrica tèx-til Armengol de Bonmatí, feina quevaig compaginar durant tres anys fentde flequer al poble. Per correspondèn-cia vaig estudiar de mestre soldador iel 1963 vaig entrar a treballar al pantàde Susqueda fins al 1967, quan me’nvaig anar a Cartagena a fer la mili aMarina, dins del destructor “AlmiranteMiranda”, on feia de fogoner. Aquellvaixell surt a la pel·lícula “Cruzando elmar” i mira que fèiem maniobres, peròen cap moment surto en escena...

I quan tornes et cases...Quan torno em caso amb CarmeBonadona Torrent el 1969. Vam anar a

viure a la Creueta, on han nascut elsmeus dos fills, l’Adam (1969) i en David(1970). Entro a l’empresa EstructurasMetálicas Gerundenses de Quart.

Quan inicies el teu propi negoci?A Estructuras Metálicas, el 1975vàrem començar a fer calderes i el1981, juntament amb el delineant i elcomptable, fundem TECNIVAP, en unanau del carrer Montagut de Sarrià deTer, on ara hi ha Toldos Mallol. Ja desde 1972 vivim al carrer Autopista, delPla dels Vinyers. La nau se’ns fa petitai ens traslladem a Sant Julià de Ramis,on ara tenim l’empresa Aïllaments Tec-nivap, però el 2005 ens n’anem aCelrà, en les instal·lacions actuals deAttsuvap. Actualment som dos socis,

en Francesc Joher, que havia estatcomptable de Estructuras Metálicas, ijo. A Aïllaments, que dirigeix el meu fillDavid, hi treballen 15 persones i a Att-suvap som 45. Venem a tot el món il’Adam viatja pertot arreu fent tasquesde manteniment i servei. Fem tot tipusde calderes, pirotubulars, oli tèrmic,per biomassa, autoclaus i per totamena d’indústries.

A Sarrià, tothom et coneix per la tevaintensa vida social...Ja en arribar vaig començar acol·laborar amb el Patronat, el PPF, icom que teníem els nens petits, entroa l’AMPA de l’escola Montserrat oncol·laboro amb l’esport escolar, ajudoen la reconstrucció de la casa de colò-

El dia del casament amb Carme Bonadona

A l’escola de Sant Martí de Llèmana

Primer concurs depesca, per la festamajor d’Anglés,amb una carpa de6,2 Kg

Fent la mili a Marina Amb la seva dona i els filla Davi i Adam,a la casa del Pla dels Vinyers

Fotos cedides per la famíliaPonsatí Bonadona

L’ENTREVISTA [[Àngel Ponsatí Climent

DS_31p

nies de Granollers de Rocacorba i també sócdelegat dels campionats de piscina descober-ta, amb en Salvador Tixis. Amb en RamonFont entro a la Comissió de Festes i des dellavors que organitzo el concurs de pesca dela Festa Major, primer amb l’associació LaCanya i ara amb el GEiEG. Tants anys senseun duro, anant a manllevar diner pertot arreu,fent cobrar entrada per tot i quan la Festapassa a l’Ajuntament, tot són facilitats...

De fet, la gent t’identifica amb l’Associació deVeïns del Pla dels VinyersDes que es va crear l’associació que en sóc elpresident. Ara tenim una junta renovada iorganitzem moltes activitats per dinamitzar elbarri: la revetlla de Sant Joan, la botifarradapopular el mes de juliol, la festa del carrerAutopista, l’engalanada de carrers per Nadal,l’esmorzar popular de la diada, el cinema a lafresca a l’estiu.... El barri ha crescut i totes lesactivitats tenen més ressò. Com a associacióde veïns participem a la Cavalcada de Reis, onhe fet de rei negre.Amb els amics de les Serres organitzeml’aplec de Santa Cecília, que té lloc el 24 denovembre, i quan puc també organitzo excur-sions pels veïns. I toco la bateria, estic estu-diant per saber-ne més.

L’Àngel és d’aquella mena de persones extro-vertides, que fan per molts. A la bassa de canMurbey ajuda els néts a tirar la canya i alhoraestà pendent de l’organització, d’aconseguirels premis i de repartir la coca.

Al concurs de pesca de Sarrià, em comen-ta, ve més gent des que en lloc d’una coparegalen un pernil. D’això se’n diu tirar l’ham.�

Instal·lacions de AttsuVap a Celrà. Fotos de Adam Ponsatí.

Concurs de pesca de Sarrià.

Ferran VII de Borbó va néi-xer a l’Escorial el 14d’octubre de 1784 i vamorir el 29 de setembrede 1833 a Madrid. Fill i

successor de Carles IV i de Maria Lluï-sa de Parma.

Ja essent rei desprès d’haver fetcaure el seu pare Carles IV en el motíd’Aranjuez, i de tota una sèrie de tra-mes politiques orquestrades per Napo-leó, va acabar a Baiona, on va ser obli-gat a abdicar, cosa que ell i els seuspartidaris ja havien obligat a fer al seupare Carles IV poc abans de l’ocupaciófrancesa, i va passar tota la guerra dela Independència pres a Valençay.Mentrestant, el seu lloc va ser ocupatper Josep, germà de Napoleó, cone-gut per “Pepe Botella”

De Valençay no en va sortir finsque Napoleó, després de diversesderrotes, tot veient que necessitavatropes a França per mantenir-se alpoder i defensar-se dels atacs de prus-sians, austríacs i russos, va proposarun pacte.

Per cert, que hi ha una anècdotamolt simpàtica de l’estada de l’exèrcitrus a França, intentant derrotar Napo-leó. Resulta que va arribar l’exèrcit a lapropietat vinícola de la champagne deVeuve Clicquot. Els treballadors varenanar corrents esverats a buscar lamestressa: madame! madame!els russos ens roben el xampany i sel’estan bevent tot. I la madame ambtranquil·litat els va respondre: no uspreocupeu que beguin, d’aquí a poctemps seran uns grans clients. I així vaser, la Rússia imperial va arribar a seruna gran consumidora de xampany.

Per la necessitat, Napoleó va fer unnou pacte amb Ferran VII, el qual tren-cava l’anterior signat pels governs pro-visionals que regien Espanya en migde tot aquell batibull, entre Anglaterra,Portugal i Espanya. Remarcant quedeixaria tornar les tropes francesesestablertes a Espanya, uns 20 o30.000 soldats, al seu país i ell podiatornar al país a ocupar el seu tro.Aquests varen ser els grans trets delpacte, entre altres coses.

L’exèrcit francès va acom-panyar el rei per entregar-lodirectament al seu exèrcit,però quedant-se com a hostat-ge l’Infant Carles a Perpinyà,fins que no haguessin tornattots els soldats francesos alseu país i es comencessin aposar en marxa els nous pac-tes.

En arribar a Bàscara, es vafer la cerimònia de lliuramentdel rei, per part de les tropesfranceses a les tropes espan-yoles. Això es va fer en unaextensa zona plana dedicada alcultiu del cereal, a la riba norddel Fluvià. Feta la cerimòniasota el so de la Marsellesa, elrei va creuar el riu, que veniamolt crescut per les pluges i la

neu que es fonia, amb una barcassaque hi havia en aquest punt, de peat-ge, ja que no hi havia pont. Els que escuidaven de la barcassa eren la famíliaque residia en l’anomenat Hostal de laBarca, just al costat del riu.

Un cop creuat el riu, les tropesd’aquí varen retre els honors al rei, percert molt mal guarnits i esquinçats, encomparació de les tropes franceses enperfecte estat de revista, sota la musi-ca de la marxa de Granaders.

Havia a arribat al país Ferran VII ELDESITJAT.

La comitiva va continuar el camícap a Girona, on s’havia muntat totauna cerimònia per rebre el Desitjat.

Les autoritats havien situat un vigiaal campanar de la catedral, segura-ment amb molt bona vista, ja que tanbon punt la comitiva va posar el peu alpont, just davant d’on ara hi ha l’hotelGirona Nord, varen posar-se a repicarles campanes de Girona fins que el reino va arribar a la catedral, on se’l varebre amb un solemne Tedèum.

Ferran VII i SarriàFrancesc Ramió Vila

DOSSIER D’HISTÒRIA [[Ferran VII i Sarrià

32_pDS

Dibuix del pas de la comitiva reial pel Fluvià a Bàscara

El proper 24 de març de 2014 farà 200 anys del pas del rei Ferran VIIper Sarrià.

DOSSIER D’HISTÒRIA [[Ferran VII i Sarrià

pDS_33

Aquest tedèum va ser compost perRafael Compta, i té la curiosa particula-ritat que les primeres notes són lesmateixes de la coneguda cançó Napo-leó tenia cent soldats, etc.

Aquesta música ha estat editadapels Amics de Música Antiga de Girona,els quals sota la direcció del Sr. JaumePinyol, estan fent una labor tan impor-tant com és recollir, digitalitzar, donar aconèixer i divulgar la música barrocaque hi ha en els fons de Girona. El CDes diu Girona i Napoleó, editat gràcies alpatrocini de la Generalitat, Diputació deGirona i Ajuntament de Girona.

La veritat és que del pas de lacomitiva per Sarrià no en sabem pasgaire cosa, només el que podem intuir,que tothom va sortir a rebre el rei i acelebrar-ho, bàsicament perquès’havien acabat sis anys de guerra,amb tot el patiments que això compor-ta, i es recuperava la tranquil·litat.

Després del tedèum i les cerimò-nies de benvinguda, el rei va rebre lespersones principals que havien anat arebre’l, intercanviant consells de comhavia de ser el seu futur regnat.

Hem de tenir en compte que entre-

mig hi havia hagut l’aprovacióde LA PEPA, la constitució lli-beral de les Corts de Cadisde 1812. La veritat és queels va escoltar a tots, però noen va fer cas a cap. Va abolir-ho tot i va passar al’absolutisme més cruel. Tantes així que va entrar com elDESITJAT i va acabar com elrei “FELÓN”. Per als súbditsva ser considerat un reisense escrúpols, venjatiu itraïdor. I per la història, el pit-jor rei que havia tingut el país.

Com que venia de França,va portar costums afrance-sats. L’estil decoratiu que esportava era l’estil Imperi, sor-git de l’imperi napoleònic i deles seves campanyes arreud’Europa, fins i tot a Egipte.La influència fou tan gran queel primer palau decorat totalment enaquest estil era la residència de Josefi-na, exdona de Napoleó, anomenada LaMalmaison, als afores de Paris. Doncsbé, el rei Ferran el va imposar aquí, i esconeixia com estil fernandí, que en

morir ell i succeir-lo la seva filla, lareina Isabel, va continuar el mateixestil, més evolucionat, amb el nomd’estil Isabelí. Però també van comen-çar les guerres carlines, però això ja ésun altre capítol. �

Si voleu rebre la revista parlemDESARRIÀ

a casa vostra, us hi podeu SUBSCRIURE omplint la butlleta que trobareu en la nostra web

www.parlemdesarria.org

parlemDESARRIÀ

DSp34_

DOSSIER D’HISTÒRIA [[la presència de l’arquitecte Emili Blanch a Sarrià de Ter

Assumpció Vila

Al pati de l’Arxiu Històric de Girona, també conegut comArxiu del convent de Sant Josep, s’hi han exposat uns pla-fons explicatius sobre els bombardejos al camp d’aviació deCelrà durant la Guerra Civil. Un d’aquestos feia referènciaal bombardeig de Sarrià de Ter la matinada del 30 de juny de1937, del qual coneixíem l’efecte, és a dir, les víctimes i elsdanys, però en desconeixíem la causa i els autors materials.El grup el Taller d’Història de Celrà aporta el document clauper confirmar els autors de la desfeta, el registre de vol dela 252ª esquadrilla del XXV Grup de Bombardeig nocturn“Pipistrelli delle Balleari”, ratpenats de les Balears.

Ratpenats de les Balears

El camp d’aviació de Celrà es va crear el novembre de1936 i començà a rebre avions el febrer de 1937. Al llargde la Guerra Civil va ser l’objectiu de 10 bombardejos,però el de Sarrià de Ter en tenia un altre: el pont delferrocarril entre Flaçà i Sant Jordi Desvalls.

Segons el registre de vol de l’avió S.81 n.8 del bombardeig noc-turn del node de comunicacions pont de Sant Jordi, l’avió portava lasegüent tripulació: com a pilots el capità Corini , sotstinent Strazze-ri i el sergent major Castelli i a l’equipatge el mecànic Picazzi, el res-ponsable d’armament Turziani i el responsable de la ràdio Baroncini.

Es va enlairar de l’aeroport de Son San Joan de Palma de Mallor-ca a les 01.10h i va aterrar a les 04.4h, volant a una cota de 500m.

Bombardamento notturno dei node de comunicazioneponte di San Jordi (30-6-1037)S.81 n.8Pilota: Cap. Corini s.ten. Strazzeriserg m.CastelliEquipaggio: Picazzi, meccanico

Turziani, armaiooloBaroncini, radio

Partenza: 01,10h, aterragio: 04,40h.Quota: 500m.

Segons el registre de vol de l’avió S.81 n.9, responsable tambédel bombardeig del dia 30 de juny de 1937, el pilotaven el TinentFasolo, tinent Favilli, sergent Neretti i a l’equipatge hi anaven elmecànic Arcieri , el responsable de la ràdio Garelli, i l’encarregat del’armament Pandezzi ,Imatge del S-81 extreta del llibre “Aviones Españoles

desde 1910. Aena. Jaime Velarde Silió. 1995.

Va partir de Son San Joan a les 01.10h i va aterrar a les04.55h, havent-se enlairat a una cota de 1.000m. Els dos bom-barders varen llençar 8 bombes de 100kg i 8 de 50Kg.

S.81 n. 9Pilota: ten.Fasolo

Ten. FavilliSeg. Neretti

Equipaggio: Arcieri meccanicoGarelli radioPandezzi armaiolo

Partenza: 01, 10H aterraggio: 04,55hQuota: 1.000m.Explosivo lanciato: 8 bomba de 100 Kg e 8 de 50Kg.

Els S.81 eren els avions Savoia Marchetti que pertanyien alXXV Grup de bombarders amb dos esquadrilles, la 251ª i la252ª, destinades als bombardeigs nocturns. En total, Mussoli-ni va enviar a Franco 70 avions S.81, modelque ja s’havia provat a la guerra d’Abissínia.

Amb aquest document es tanca per fi unade les incògnites del bombardeig, quin eral’objectiu i si realment havien estat els avionsitalians. Els membres del Taller de Celrà hanfet un exhaustiu buidatge de l’arxiu militar ita-lià (Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare,fons OMS, de Roma) i han pogut documen-tar, també amb fotos, tots els bombardeigsque va patir el seu municipi pel fet de tenir elcamp d’aviació republicà en el seu terme.

De sempre, el bombardeig de Sarrià sob-tava, ja que es tractava del primer que afectàdirectament la població civil gironina. A causade les bombes varen morir cinc persones,Maria Verdaguer Masó i el seu nét FrancescLladó Comajuana, Joaquima Roura Planas,Ramon Comalada Sala i Joan Jordà Julià,varen enrunar diverses cases i varen resultarferides 14 persones més. L’objectiu doncs esva errar, no va afectar al pont de Sant JordiDesvalls, sinó que la càrrega va caure sobreSarrià de Ter, els Salesians i, ja de retorn,també es va bombardejar el camp d’aviació.

El suport de l’aviació italiana als feixistesva ser cabdal per guanyar la guerra, però hemde recordar que Itàlia no estava en guerraamb Espanya, per la qual cosa aquests bom-bardejos, igual que els de Barcelona, forentotalment il·legals. Itàlia mai ha demanatperdó per la seva intervenció en la GuerraCivil espanyola.�

DS_35p

DOSSIER D’HISTÒRIA [[la presència de l’arquitecte Emili Blanch a Sarrià de Ter

Vegeu l’article: “ El Bombardeig “ al llibre “Sarrià de Ter, el Paper de la Història”. Pàg-331 o l’article de la revista Parlem de Sarrià n. 22

DSp36_

Cacera major

Sembla que la població de porcssenglars és tan i tan gran ques’està convertint en un veritablemaldecap per a la pagesia. Entrenals sembrats i als conreus i fandestrossa assegurada. Com quebona part del terme municipallimita amb zones boscoses, éshabitual tenir notícia de la sevapresència a Sarrià de Dalt, perexemple. Aquest final d’estius’ha tingut constància del seupas pel passeig del Riu, camíd’anada o de tornada del Ter, ambincursió en algun hort urbà de la

zona. Una solució puntual ques’aplica en altres bandes ésorganitzar una batuda i mirard’abatre’n algun. Però a Sarriàno em consta que hi hagi capcolla senglanera. A pobles de lescomarques sí que n’hi ha, ambnoms tan suggerents com ElsVikingus i Els Astronautes, deCassà de la Selva; La Perfecta deVidreres o la colla d’en Panxo deSt.Benet, de Santa Cristinad’Aro. Algú s’hi engresca?

Imatges del Pont de l’Aigua

El Centre de Recerca i Difusió dela Imatge (CRDI) és un orga-nisme que es cuida de recupe-rar, conservar i donar aconèixer imatges històriquesde les comarques gironines ila ciutat de Girona. El seufons compta amb milers defotografies i moltes hores depel·lícula cinematogràficaamb material que es remunta aben reculat el segle XX, entreel qual hi figura un documen-tal filmat l’any 1940 pelcineasta gironí Antoni Varés,que testimonia la inauguraciódel Pont de l’Aigua, el PontMajor, una vegada reconstruïtdesprés de la guerra. S’hi potveure l’actualitat del momenti hi apareixen les grans auto-ritats militars i eclesiàsti-ques protagonistes d’aquelldia. El Museu del Cinema ofe-rirà per Fires de Sant Narcísdiverses projeccionsd’aquestes imatges, però pelseu valor històric convindriaque una còpia figurés (si nohi és ja) entre les peces mésdestacades de l’arxiu munici-pal.

Sants Metges i doctorsUna plaça del sector indus-trial del pla d’en Xuncla haestat batejada recentment ambel nom de plaça dels SantsMetges, com a reconeixement al’ermita dedicada als santsCosme i Damià que es troba ala veïna muntanya de SantJulià, en un lloc carregatd’història i panoràmicaexcel·lent. Una mica mésenllà, Gavarres endins, també

hi ha l’antic poble de SantCebrià de Lledó, més conegut pelnom d’Els Metges, ja que la sevaesglésia igualment fou consagra-da a aquell parell de sants. Éstambé un lloc de quietud delicio-sa i vista esplèndida, que con-trasta amb la nostra plaça acaba-da de denominar: pobreta, situa-da en un lloc tan inhòspit, des-lligat de l’entramat urbà idesertament industrial. Però elque té gràcia és que hi ha qui esconfon (feu la prova, pregunteu)i la situa a l’esplanada ons’alça el CAP de Sarrià. És sabutque estem en mans de grans pro-fessionals de la medicina, i jahi ha qui els ha beatificat.

De les ratafies

A l’hora d’escriure aquestes rat-lles, hi ha moltes garrafes deratafia a sol i serena esperantque arribi el moment de la mace-ració justa i perfecta d’herbes iesperits. A primers de novembreés segur que tornarem a ser notí-cia al concurs de ratafies deSanta Coloma de Farners i, un anymés, s’engrandirà l’anomenada dellicor aromàtic, rodó i digestiuelaborat a Sarrià de Ter.L’activitat ratafiaire de quali-tat ha arrelat amb molta força,però també salten alarmes. Hi haelaboradors autodidactes que lafan amb alcohol de 96 graus defarmàcia, del de desinfectarferides, rebaixat amb aigua icarregat de sucre. Davantl’origen dubtós d’una ratafia,més val seguir el consell delsavi mestre Josep Pla, quan parlade segons quins vins:"Tots ens hem trobat amb el bonsenyor que mentre ens pical'ullet confidencialment, ambsentiments d'amistat autèntica,diu:- Ara li presentaré un vinet quehi canten els àngels... Ja veuràquin vinet...Quan sento aquesta frase o algu-na expressió semblant, quan apa-reix el cant dels àngels enaquesta qüestió, tan normal,tracto de cordar-me, dissimulada-ment, l'americana, i mentalmentdesaparec, més mort que viu." (Josep Pla. El que hem menjat)

Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

QUADERN D APUNTS

DS_37p

OPINIÓ [qui té por a la democràcia?

Sembla que ha arribatl’hora d’aixecar la bande-ra de la por política enrelació a la reivindicaciódel “dret a decidir” a

Catalunya. Després de bastant històriai que els catalans hàgim arribat alslímits de la nostra paciència fiscal, arri-bat el moment de plantejar-nos nous imoderns horitzons polítics i econò-mics, des de l’Estat espanyol ens arri-ben els senyals de tota mena de pors.La paciència dels pobles i la de la sevagent té un límit. Sembla evident queles persones i el que representen reac-cionem només quan algú sacseja dedebò les parets de l’immobilisme,d’allò establert,l’statu quo. Això ja hohem percebut al llarg de la història;entre la ciutadania de Catalunya, eldesencant amb les institucions espan-yoles és ja excessiu i insuportable tan-mateix. Tothom sap o intueix per què hiha tant malestar social. Hi ha un subs-trat de greuges culturals, econòmics ifiscals que planen damunt la relacióinstitucional Espanya-Catalunya. ¿Algúpot dir clarament què és el que corres-pon des del punt de vista econòmic aCatalunya? ¿Algú pot fer pedagogiaclara i sense enganys de les famoses“Balances fiscals?1

“Així, doncs, no només s’han de respectar elsacords entre particulars, sinó també les lleis

públiques que o bé va promulgar el bon príncepamb justícia, o el poble, no oprimit per cap tira-

nia, ni sotmès a cap engany.”Thomas More, Utopia, s. XVI

Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

1 La balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central s’obté a partir de la diferència que hi ha entre la despesa que el sectorpúblic central realitza en aquest territori i el volum d’ingressos detrets de Catalunya per finançar el conjunt de la despesa públicacentral. És a dir, és la diferencia entre els impostos i altres ingressos aportats des de Catalunya al sector públic central i les despesesque aquest mateix sector públic destina a Catalunya.

RESULTAT DE LA BALANÇA FISCAL DE CATALUNYAAMB EL SECTOR PÚBLIC CENTRAL 2010

El resultat del càlcul de la balança fiscal queda recollit principalment per dospercentatges:1 .El percentatge d’ingressos que Catalunya aporta a l’Administració central.2. El percentatge de despesa que l’Administració central realitza a Catalunya.

Ingressos aportats ( % Catalunya/total): 19,35Despeses rebudes ( % Catalunya/total): 14,18

Ingressos detrets de Catalunya: 61. 872 (en milions d’euros)Despeses rebudes a Catalunya: 45. 329

Saldo: -16.543% del PIB català 8,5 %

• El dèficit fiscal que pateix Catalunya és el resultat d’una aportació als ingres-sos de l’Administració central molt superior a la territorialització de la despe-sa que l’Estat fa a Catalunya.

• Per cada euro que l’Administració de l’Estat recapta a Catalunya (excloent-ne la Seguretat Social i l’atur), 43 cèntims no es gasten al territori. Les deci-sions discrecionals sobre la destinació de la despesa que fa el Govern centralsón clarament perjudicials per a Catalunya.

• Aquesta desproporció entre el pes específic dels ingressos aportats i el de lesinversions o despeses destinades a Catalunya es manté invariable, indepen-dentment de quin sigui el dèficit o superàvit pressupostari del Govern central.

FONT: Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic cen-tral, any 2010. Departament d’Economia i Coneixement. Generalitat deCatalunya, maig de 2013.

QUI TÉ POR DE LA DEMOCRÀCIA?

OPINIÓ [qui té por a la democràcia?

38_pDS

Vistos, doncs, els desencanta-ments, Catalunya, ja cansada de tantaincomprensió i frau, de comèdiamonàrquica també, decideix “repen-sar-se” i per aquesta causa, les ciuta-danes i els ciutadans decideixen“poder tenir dret a decidir” amb lafinalitat d’assolir una nova autogestióque tregui el país de l’encallament i del’ofec. Arribats, doncs, a aquest punt, atort i a dret de l’Estat espanyol comen-cen a fer onejar les banderes de la pori, pel que sembla, se’ls revolten les tri-pes quan els catalans prenem algunainiciativa. Quan Catalunya decideix sor-tir de l’immobilisme i la incomprensió,modificar l’statu quo, allò de “la punta-da de peu endavant” -que havia ditalgun il·lustre- sorgeixen les reaccions.Doncs, ja està bé: “a tota acció unareacció”.

Quan Catalunya apel·la a la viademocràtica per escoltar el poble perveure què s’ha de fer de nou, el quese’n diu una consulta, ara resulta queno hi ha possibilitat legal possible (din-tre la sacrosanta legislació espanyola,esclar!) perquè semblant iniciativademocràtica prosperi. S’imposa el queels juristes en diuen “l’imperi de laLlei” (renoi, quina semàntica!). El quedèiem, la paciència s’acaba... Vam pen-sar i estructurar políticament un nouEstatut d’Autonomia per a Catalunyal’any 2006 amb el consens ampli delnostre Parlament; va passar masegatper les institucions parlamentàriesespanyoles i el Tribunal ConstitucionalEspanyol, a instància del PP, l’any 2010,el va rebotre amb sorna i de malesmaneres com ja hem comentat. Lla-vors es demana in extremis un nouPacte Fiscal perquè la institució de laGeneralitat està literalment ofegada, ila resposta ja la sabem. I més d’unmilió i mig de catalanes i catalansmanifestant-nos de manera multitudi-nària i donant-nos les mans en senyalde pau i de bones intencions; i de dià-leg, de moment res de res, (11 desetembre de 2013). Arribats a aquestpunt, davant la reivindicació del poblecatalà per la convocatòria d’un referèn-

dum per al “dret a decidir”, tothom esposa a tremolar i a fer por. I aquestsdarrers mesos hi ha hagut opinionsbastant taxatives, no ja sobre la possi-bilitat (o no) que Catalunya es manifes-ti a través de les urnes, a través delvot, de la democràcia al cap i a la fi.Anem a pams si molt convé: senyoresi senyors, avui no demanem encara laindependència de Catalunya, dema-nem poder tenir només la possibilitatde decidir “per a veure què fem”, si ensés més factible independitzar-nos del’Estat espanyol o no. Només dema-nem això: que ens deixin pronunciar,que pugui escoltar-se la veu democrà-tica del poble.2 Això, pel que sembla iper les manifestacions al respecte ques’han succeït i pel diàleg nul que s’hadonat per part del govern espanyol,tampoc sembla que pugui prosperar.Amb l’Estat espanyol, darrerament resprospera.¿On és la democràcia,doncs? Escrivia l’acadèmic italià Gio-vanni Sartori al respecte:“parlem dedemocràcia per al·ludir, a grans trets, auna societat lliure, no oprimida per unpoder polític discrecional i incontrola-ble, ni una societat dominada per unaoligarquia tancada i restringida”3.Hi hatantes visions retrospectives que ensajudarien a comprendre la tenacitat delpoble català...i les raons que tenim pera dir prou...! Fixem-nos només ambles tres nominacions per a PremisNobel de Literatura que hem tingut

històricament a Catalunya d’autors evi-dentment que van escriure la sevaobra en llengua catalana, Àngel Gui-merà, Josep Carner i Salvador Espriu,per aquests escriptors res va prospe-rar perquè per una raó o altra, mésfeble, més fluixa, més amagada o méspalmària, l’Estat espanyol no s’hi vaimplicar com hauria calgut. Només fal-taria, un Premi Nobel per a un escrip-tor en llengua catalana. Tots tres ialgun més van perdre’s de camí cap alreconeixement d’Estocolm. Quan laprojecció de la llengua i la cultura cata-lanes han fet una mica d’ombra a lacultura o a la llengua espanyoles, s’hantallat d’arrel les nostres aspiracions. Iaixí tantes altres coses... Per tant, arri-bats a aquest punt, la paciència s’ha

2 Qui signa aquest article, avui ja pensa i creu que la millor solució per a Catalunya és la plena sobirania política, econòmica i cul-tural del país, o sia la independència plena.Catalunya sí, segregada de l’Estat espanyol i com a nou membre de la Unió Europea.3 Vegi’s SARTORI, Giovanni, Qué es la democracia, pàg. 43, Editorial Taurus, Madrid, 2003

DS_39p

OPINIÓ [qui té por a la democràcia?

acabat. I curiosament, els qui confo-nen els termes i els qui amb llurs opi-nions barren el pas per tal que Catalun-ya pugui pronunciar-se, només això,solen ser alts funcionaris internacio-nals, els quals precisament han passatmolt primerament pel sedàs de serfuncionaris espanyols, altament espan-yols i jacobins fins a la medul·la. Així,un personatge com el Sr. JoaquimMuns, que va assolir la presidència delFons Monetari Internacional, en unarticle al diari La Vanguardia (29 desetembre, 2013),escrivia els seus rao-naments sobre la impossibilitat queCatalunya pogués tenir el seu encaixen els organismes internacionals.L’article del Sr. Muns reconeix, efecti-vament, que “la negociació per al’entrada d’una Catalunya independenta la Unió Europea no hauria de ser llar-ga ni complicada.” Aquesta opinió enssembla palmària. ¿Vostès creuen quela Unió vetaria l’entrada a set milionsd’habitants amb un potencial territo-rial, econòmic i cultural com Catalunya,que ja està dintre la Unió? Què podriapassar? Que un cop decidida en plebis-cit la independència de Catalunya,guanyat per una majoria confortable elreferèndum –com assenyala Muns-quedaríem automàticament fora de laUE. D’acord, això podria ser aixímomentàniament. Però...¿Sabenquant temps quedaria Catalunya forade la Unió (i no necessàriament de laUnió monetària)? Doncs, en la nostraopinió, molt poc temps perquè alsactuals països de la Unió Europea elsinteressa d’allò més el capital econò-mic, turístic i cultural de Catalunya.¿Cal que ens posem a fer comparati-ves entre producció industrial, comerçi renda per càpita respecte d’altresestats/nació de la Unió? En termeseconòmics, en termes de PIB, quèaporten a la UE, països com Dinamar-ca, Irlanda, Portugal, Eslovàquia, Eslo-vènia, Txèquia, Romania, Bulgària iGrècia respecte del que avui aportaCatalunya? Aquests polítics jacobins icentralistes que han començat a one-jar la bandera de la por com el Sr Feli-pe González, que va ser terriblementcontundent, “La independència deCatalunya com a objectiu és impossi-

ble.” ¿Va donar algun argument sòlidl’expresident espanyol? A nosaltresens sembla que no. No va justificar resde res. Es va limitar –per la seva antigaautoritat- a ser sectari i prou. ¿Li fa porla democràcia i la veu de tot un pobleal Sr. González?

El ministre d’exteriors espanyol Sr.García-Margallo va afirmar també,entre altres coses, que “la via catalanano porta enlloc” i l’expresident JoséMª Aznar parlava fa uns dies de “des-falco de la soberanía nacional de losnacionalismos”. En termes similarss’expressava el Sr. Joaquin Almúnia,que va sentenciar: “Si un estat sesegrega de la Unió, automàticamentqueda fora de la Unió.” Molt bé, sí, jaho hem analitzat. Insistim, una vegadamés quedaríem per un temps fora dejoc, però demanant de nou l’ingréscreuen vostès que ens vetarien o ensdeixarien a l’estacada? Estem ben con-vençuts que no, perquè avui Catalunyaés un actiu per a la UE. Per a la UE i pelmateix Estat espanyol. ¿Saben –perexemple- on s’han fabricat la majoriade locomotores per al Tren d’Alta Velo-citat i els vagons de metro per a mol-tes ciutats espanyoles? Doncs a lesfactories d’ALSTOM de Santa Perpètuade la Mogoda (Vallès Oriental- Catalun-ya).¿Saben on es fabriquen molts delsmotors per als trens regionals i derodalies d’Espanya, doncs a les facto-ries SIEMENS de Cornellà de Llobre-gat. Evidentment es tractad’empreses multinacionals estrange-res, però que han optat per instal·lar-seen el nostre territori, no per casualitat.Quant a això, podríem esgrimir la gens

menyspreable quantitat d’indústriesmultinacionals que tenen les sevesfactories o operen a Catalunya. Si debell antuvi s’havia dit que Catalunya erala fàbrica d’Espanya, en aquestsmoments –i malgrat la crisi, els expe-dients reguladors de treball i l’índexd’atur-, Catalunya segueix essent unmotor comercial i industrial importantper a l’exportació, per tant, que no agi-tin la bandera de la por, perquè la porl’han de tenir en tot cas aquells territo-ris que no han apostat històricamentpel desenvolupament industrial.Aquesta és la por que plana. Si Cata-lunya se segrega d’Espanya, els pres-supostos es desequilibren i aquellsque hem estat contribuents nats ambla nostra fiscalitat, amb l’impuls de lanostra economia, amb el consegüentescanyament del nostre pressupostinstitucional, hem vingut compensantels territoris i les Comunitats Autòno-mes que només s’han burocratitzat acosta dels reequilibris fiscals delsaltres. (Vegi’s rendibilitats dels aero-ports d’AENA, per exemple).

Ara, algunes comunitats autòno-mes veuen, sí, que el seu PIB és insu-ficient per a mantenir les sevesinfraestructures, els seus funcionaris iles seves bicoques. Algunes autono-mies com la de Madrid, diuen que jaels estaria bé tenir menys competèn-cies. Ells rai que mercès al centralismehan estirat dels ministeris que tenienmés a mà i més propers. Aquesta és lapor que hi ha.Per aquesta i altres raonsvolen fer-nos por. Sobretot aquells altsfuncionaris que van passar pel tamísde funcionaris espanyols que per una

OPINIÓ [qui té por a la democràcia?

40_pDS

Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 607 29 94 65batcor@corominas.info - www.corbat.cat

EMPRESA CONSTRUCTORA

raó o altra van ser catapultats a les ins-titucions europees o internacionals,aquells que han fet carrera a Espanya ia Europa, aquests són els qui ens etzi-ben els discursos més tremends de lapor. ¿Quants alts funcionaris europeussón catalans? ¿Quants alts funcionarishi ha hagut a les altes magistratures del’Estat espanyol? Doncs ben pocs, per-què pel fet de ser català o catalanaaixò ja esdevenia un problema. Peraquestes barreres, el mateix Sr. Joa-quim Muns, que va ser presidentd’una de les més altes institucionsinternacionals, el Fons Monetari Inter-nacional, escrivia: “Així per exemple,seria pràcticament impossible que uncatalà d’una futura Catalunya indepen-dent, pogués ser, com en la realitat haocorregut des de la transició, directorexecutiu del Fons Monetari Internacio-nal (FMI), director general de la UNES-

CO, o membre del BancCentral Europeu.” Si hemde seguir depenent delsqui han de fer carrera fun-cionarial a l’Estat espan-yol perquè llavors asso-leixin un paper rellevanta les institucions europe-es o internacionals iaconseguir a travésd’ells futur per a Catalun-ya, estem apanyats. Elsqui han fet carrera a foral’han feta sempre com aportantveus de l’Estatespanyol, d’Espanya;ben poc unilateralment

per Catalunya, excepció feta enaquests temps contemporanis potserdel Sr. Antoni Samarach que va impul-sar la Barcelona dels Jocs Olímpics,l’any 1992, o del Sr. Mayor Zaragoza,Director General de la Unesco.

Comptat i debatut, creiem que noes dóna la circumstància per al joc net,per la transparència. Cada dia quepassa assistim a un jocd’interpretacions que més que anàlisisrealistes, clars, pretenen i volen impo-sar-nos la por al cos. ¿Per què no diuclarament el Sr. Mariano Rajoy sil’Estat espanyol està en deute o noamb Catalunya? ¿En quines quanti-tats? Per què no diu res? És Catalunyaun estat, una nació “descompensadafiscalment”? Satisfà l’Estat espanyol eldeute que té contret amb la màximainstitució de la nostra nació, la Gene-

ralitat de Catalunya? ¿Poden dir-hoclar? S’atreveixen? És evident que no,ja ho sabem de bell antuvi. La relacióEspanya/Catalunya és una “filfa”, laqual fa massa temps que dura. (Vegeul’historial de les balances fiscals desde l’any 1986). I si són capaços de dirque l’Estat no deu res a Catalunya,doncs que ho diguin. A veure qui té elcoratge de dir-ho. El problema és queles vies del diàleg estan acabades i sino hi ha diàleg, hi ha monòleg. Laculpa ja la sabem, sempre és delsmateixos: els catalans, que som unsmegalomaníacs, uns usurers i unsinsolidaris. ¿Insolidaris? Algun territoride la pell de brau, excepció feta delsbascos, tenia alguna idea del que eral’autonomia als anys setanta?

La ciutadania catalana està cansa-da de tant d’engany. Enganyen i mani-pulen molts polítics i molts mitjans decomunicació, als quals hom al·ludeixamb una expressió realment sòrdida,“la caverna mediàtica”. Estem farts deser rucs de càrrega i que ens enganyigent maquiavèl·lica, falsa i cavernícola.Ara, des de tot arreu, toca de nouinfondre a la ciutadania catalana la por,la por i la sotsobra envers el futur,davant d’un exercici de democràcia.Diàleg, democràcia participativa, trans-parència, votar? Què és això? Semblaque tornem als principis unilaterals,que només tingui vigència allò de,“VivaEspaña, viva el Rey, viva el orden y laLey”. Massa que la vam sentir aquestacantarella... �

pDS_41

Sarrià de Ter milers de per-sones, veïns i veïnes,però també gent vingudad'arreu, des de la veïnaGirona, des d'altres

comarques, fins i tot des d'Andorra,vam formar una cadena humana alllarg de l'autovia en tot el terme muni-cipal distribuïts en diferents trams sotala supervisió i organització dels volun-taris de l'ANC de Sarrià de Ter. Lesimatges dels trams de la Via Catalanaal seu pas per Sarrià de Ter descriuenprou bé com el poble va viure aquestaimportant fita!

La Via Catalana va ser un èxit no

només per l'alta participació que vatenir, sinó sobretot pel civisme que varegnar al llarg de tota una jornada alta-ment reivindicativa! Civisme per part detots els qui van participar-hi, però tambécivisme pels qui, sense assistir-hi, vanrespectar la Via catalana en tant quemanifestació lliure, voluntària i cívica.

La Via Catalana va ser un acte rei-vindicatiu, però alhora també festiu! Elcaràcter familiar i generacional de lacita també hi van contribuir: feia goigveure fins a 3 o fins i tot 4 generacionsd'una mateixa família participant a la ViaCatalana! A diferència d'altres manifes-tacions, de tall més clàssic com la de la

diada de l'any passat, el format de laVia Catalana va permetre la participacióde moltes persones que, d'altra mane-ra, potser no haurien participat; a més,en el cas de Sarrià de Ter, poble per onpassava la cadena humana, aquest fetho permetia encara més.

La Via Catalana, iniciativa perl'Assemblea Nacional de Catalunya(ANC) amb el propòsit de donar mésforça al moviment cívic que empeny elpaís cap la independència, va repre-sentar un impuls més, des de la ciuta-dania, per a la mobilització dels partitspolítics vers els nostres horitzonsnacionals. Des de la manifestació del'11 de setembre de l'any passat, mani-festació que va motivar les eleccionsanticipades, els partits polítics ambrepresentació al Parlament de Catalun-

Roger Casero Gumbau.Regidor del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Terwww.rogercasero.cat

FEM VIA PERÒ... CAP A ON?

La Via Catalana va ser un èxit, també a Sarrià de Ter. El passat 11 desetembre de 2013, diada nacional de Catalunya, Sarrià de Ter va seruna baula més de la gran cadena humana que va resseguir el nostrepaís de sud a nord.

OPINIÓ [PSC

OPINIÓ [PSC

42_pDS

ya han anat definint, alguns amb mésclaredat que d'altres, el seu posiciona-ment vers el dret a decidir i la indepen-dència.

Després de la Via Catalana l'agendapolítica està marcada quasi exclusiva-ment per la consulta que, previsible-ment, caldria convocar l'any vinent,l'any 2014. És aquesta qüestiól'epicentre de l'actualitat, del debat, del'opinió pública i publicada i és fins i totaquesta qüestió el principal argumentd'altres temes, no menys importants,com les retallades, l'atur o la crisi eco-nòmica que tant ens afecten a totsnivells.

Circula la política del nostre país demanera quasi exclusiva per l'eix nacio-nal, i quan sembla que tímidament esdecanta per l'eix més clàssic de "dreta-esquerra", de polítiques progressistesvs. conservadores, el debat comença iacaba quasi sempre amb la qüestiónacional.

Sembla, doncs, que cal primerresoldre l'atzucac nacional per a poderdirimir, després, totes les altres qües-tions. Molt bé, doncs resolem primeraquesta qüestió, fem-ho votant, coms'ha de fer, per a decidir què volem feramb el nostre país.

I és que aquesta és la qüestió, fer-

ne via, però... cap a on? Avui per avuies dibuixen dos escenaris molt clars ialguns matisos. Els dos escenaris sónque Catalunya esdevingui un estatindependent o bé que romangui dinsl'Estat espanyol. Aquests escenaris esconfiguren a partir de les posicionscontraposades entre els qui estan afavor de la independència de Catalunyai els qui no.

Però aquestes posicions tenen,cadascuna d'elles, alguns matisos,sobretot perceptibles entre els quidiuen no voler la independència deCatalunya. Entre els no independentis-tes hi ha tant els anomenats “unionis-tes”, que en essència volen que res, opoc, canviï, com els federalistes, queproposen una alternativa tant a la inde-pendència com al manteniment al'actual “statu quo” en allò que s'haanomenat “tercera via”.

Resten encara molts interrogantsper resoldre: hi haurà consulta? Enquina data? Amb quina pregunta? Peròmentre tots aquests interrogants noes resolen es fa més necessari quemai que fem via, encara que sigui desde la provisionalitat actual, per sortir dela crisi, aturar els desnonaments,reduir l'atur, aturar les retallades en elsserveis públics...

Hem de voler votar, necessitemexercir el nostre dret a decidir, però nopodem esperar la consulta sobre laindependència per a decidir quin paísvolem! �

Fotos Roger Casero

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

pDS_43

A L’ESCOLA MONTSERRAT TORNEM A FER GOLF

Sebastià Toledo MoraguesMestre especialista d’EducacióFísica

A l’escola Montserrat deSarrià de Ter, aquest és elsegon any que duem aterme el programa de Golfa les Escoles en el seu nouformat. Abans, durantmolts anys, amb els cursosde cicle superior anàvem ales instal·lacions del GolfGirona. Ara ens deixen al’escola una gran quantitatde material.

DSp44_

Als nens i nenes elsmotiva molt poderutilitzar aquestsmaterials que d’unaaltra forma segura-

ment no podrien conèixer i fer servir.A més, amb tot els accessoris al’escola podem treballar ja als cursosmés petits i iniciar tots els nens inenes en aquest esport.

La part inicial del nostre treball ésque els nens coneguin aquestesport, aprenguin la diferència entreels pals i el seu ús, i sobretot coms’han d’agafar. També repassem elvocabulari bàsic i específic de

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

l’esport i algunes de les seves normes. Tot això esrealitza amb un ampli ventall de jocs i activitats moltlúdiques i engrescadores.

Hem fet diversitat d’activitats a l’escola: mini-golf, laberints, punteria amb cons, saltar tanquesamb les pilotes, punteria amb la diana gegant i lespilotes de velcro, també hem jugat a beisbol peraprendre a agafar el pal de golf, ja que el pal i el bats’agafen igual.

També agrada molt als nens i nenes el fet detenir tots i totes una samarreta igual, ja que els fasentir com a membres d’un mateix equip.

Els nens i les nenes han gaudit molt de totesaquestes activitats i volen repetir els propers cur-sos, sempre i quan sigui possible.�

Fotos Escola Montserrat

ESPAI ESCOLAR [II fòrum de la xesc

DSp46_

Dolors Carandell Rodríguez, coordinadora d’Escola VerdaMontse Asencio Duran, cap d’estudis

II FÒRUM DE LA XESC

Aquest fòrum té la fina-litat de compartir iconèixer experiènciesi actuacions mediam-bientals de les dife-

rents escoles que formen la xarxa.L’escola Montserrat té el distintiu

d’Escola Verda dels del curs 2001-2002, per això no podíem faltar alfòrum!

La nostra escola va estar repre-sentada per dues mestres i tres alum-nes: la Sara Saulina de cinquè i la IrinaCasero i la Clàudia Daganzo de sisè.

Enguany el Fòrum estava dedicata les actuacions transformadores del

territori que es porten a terme a lesescoles. Aquestes són accions demillora de l’entorn proper al centreeducatiu que es realitzen a travésd’un procés de participació i respo-nen a reptes socioambientals delterritori. A més, compten amb lacol·laboració d’altres agents impli-cats i comporten un lligam afectiuamb el territori.

Com a escola verda portem aterme moltes accions de millora del’entorn, sobretot dins de l’escola,però nosaltres vàrem presentarl’apadrinament d’escultures perquèvam pensar que reunia totes lescaracterístiques necessàries per seruna bona actuació transformadora delterritori.

El projecte “Apadrinem escultu-res”es duu a terme a la nostra esco-la des del curs 2002-2003 i té elssegüents objectius:

El passat dijous 14 de novem-bre es va celebrar el II Fòrumde la XESC (Xarxa d’Escolesper a la Sostenibilitat de Cata-lunya) a la Casa de Cultura deGirona, al qual vàrem assistirles escoles verdes de primàriai bressol de Girona.

DS_47p

ESPAI ESCOLAR [II fòrum de la xesc

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

· Apropar els alumnes a les escul-tures de Sarrià per tal que lesconeguin, estimin i conservin.· Sensibilitzar i responsabilitzar elsnens a tenir cura del seu entornmediambiental i cultural.· Fomentar la seva participació ciu-tadana i afavorir la relació del’escola amb el poble.· Que la gent del poble conegui,valori i tingui cura de les escultu-res del poble. Aquest projecte engloba diferents

àrees i àmbits escolars, creant aixíuna dinàmica d’interrelació de tots elsalumnes del centre a través d’un tre-ball comú.

Durant la jornada vam fer diversesactivitats. La primera va ser un inter-canvi d’experiències en què els alum-nes de diferents escoles explicavenun projecte de la seva escola. Lesalumnes representants de la nostra

escola, la Sara, laClàudia i la Irina, vanser les encarregadesde presentar el projecte “ApadrinemEscultures” davant dels alumnesd’altres escoles.

Després es va fer una taula rodonaon ens van presentar tres projectesportats per entitats i escoles, vàremconsensuar els criteris per tal de por-tar a terme una bona pràctica transfor-madora del territori i en acabar vàremdinar tots junts al parc de la Devesa.

Com a cloenda, vàrem fer unaacció conjunta que va ser molt maca imolt interessant: vàrem agafar unapala i una aixada i cada escola va plan-tar un arbre a la riba del riu Ter. Aques-ta acció estava emmarcada dins el pro-jecte europeu Riparia-Ter “Recuperemles ribes del Ter plantant arbres al boscde Can Salvatella”. �

Fotos Escola Montserrat

DSp48_

ESPAI ESCOLAR [confetti

LA TARDOR AL’ESCOLA BRESSOLMònica Sala / Mònica Garcia

En aquestes edats elsinfants aprenen a travésde les informacions quereben dels sentits. Elsagrada molt observar,

explorar i manipular els objectes queestan al seu voltant, és la maneraque tenen de descobrir el món que

els envolta. Per estimular els sentitsdels infants i ajudar-los en el desen-volupament de nous aprenentatgeshem ofert diferents propostes:

A la imatge de la Judit i en Josepi en la de la Valentina podem veurecom manipulen i exploren la panera

de la tardor. En aquesta panerapodem trobar elements naturals pro-pis d’aquesta estació: castanyes,pinyes, garrofes, fulles i carbasses. Através de la manipulació poden des-cobrir diferents olors, gustos, textu-res, sorolls, colors...

En una altre imatge podem veure

Durant el mes d’Octubre iNovembre hem treballat la tar-dor al grup d’1-2 anys del’Escola Bressol Confetti.

Judit i Josep

DS_49p

ESPAI ESCOLAR [confetti

a l’Isaac descobrint les fulles. Vam reco-llir fulles naturals dels arbres i les varemoferir a l’aula. Els infants les van obser-var, trepitjar, trencar, llençar...

També podem veure con en Daniel ila Clàudia manipulen castanyes amb potsmetàl·lics. Els infants van gaudir moltamb aquesta proposta perquè en aques-tes edats els agrada molt omplir i buidar.

En Joel i l’Adrià manipulen i estripenpaper de seda de colors de tardor. Ambla manipulació d’aquest paper hem treba-llat la psicomotricitat fina i fer la pinça. Uncop els nens i nenes van acabar de mani-pular els papers els varem enganxar a unmural d’una fulla que decora l’aula.

Aquests propostes han estat moltenriquidores pels infants. Cada infant hafet els seus petits descobriments iaquests l’han ajudat en el seu desenvo-lupament. �

Isaac

Joel i Adrià

Daniel i Clàudia

QUÈ ÉS LA HIPOGLUCÈMIALa hipoglucèmia és una situació quecorrespon a un nivell baix de glucosa enla sang. Generalment diem que hi hahipoglucèmia quan la glucèmia és menorde 60 md/dl. És una complicació aguda,ja que la hipoglucèmia es produeix deforma sobtada.

Quan un diabètic BRUSCAMENT (enpocs minuts) deixa d’estar bé icomença a trobar-se malament, hemde pensar i actuar com si tingués unahipoglucèmia.

PER QUÈ ÉS PRODUEIX?Las causes i les circumstàncies sóndiverses.

1. Massa insulina o antidiabètics.Errors al mesurar la insulina, equívocs enel tipus d’insulina que ens hem d’injectar.

2. Menjar menys del que pertoca i/oalterar els horaris dels àpats. Són impor-tant els menjars (a mig matí i a mitjatarda). En cas de dubte, el seu metge oinfermera li explicarà com ha de serl’horari dels menjars en el seu cas parti-cular.

3. Fer més exercici físic de l’habitual.Es cremen abans les reserves de gluco-sa de la sang.

CÓM S’IDENTIFICA?Depèn del grau d’hipoglucèmia i de lescondicions particulars de cada persona.Les hipoglucèmies les podem classificaren lleus, moderades i greus.

1. Hipoglucèmies lleus-moderadesSón aquelles que el diabètic pot solucio-nar per si mateix sense ajuda de tercers.Inicialment es poden notar per:

• Sudoració freda• Tremolors• Nerviosisme• Gana • Debilitat• Palpitacions• Formiguejos

2. Hipoglucèmies greusÉs aquella situació en què el diabèticnecessita l’ajuda d’una altra persona, jasiguin els familiars, companys de treball,professionals de la salut, etc. Pot serdeguda al fet que al diabètic no li hadonat temps a reconèixer la baixada desucre o no ha actuat immediatament al’inici de la crisi. Pot aparèixer:

• Mal de cap• Alteració de la parla (parlar lenta-

ment, parlar amb singlot, parlar amb difi-cultat)

• Alteracions del comportament(agressivitat)

• Alteracions de la visió ( visió borro-sa, doble, etc.)

• Convulsions• Pèrdua de consciència (coma)En aquestes circumstàncies el diabè-

tic no sap ben bé ni el que diu ni el quefa. Al principi pot trobar-se confós, lent,neguitós o presentar un comportamentagressiu. Poc a poc es va ensopint pro-gressivament. Aquesta fase la podemconfondre amb estat d’embriaguesa.

QUÈ FER?Primer. Si és possible, mirar el sucreamb un aparell de glicèmia. En cas dedubtes, pensar i actuar com si fos unacrisi d’hipoglucèmia.Segon. Abandonar el que s’està fent enaquell moment

Tercer. Menjar de seguida. Inicialment: 1 got de refresc ensucrato terrossos de sucre o 1 suc de fruita oun got de llet i 3 galetes tipus “maria”.Si als 5-10 minuts la situació no millora.Tornar a repetir.

Un cop s’inicia la milloria, pot sernecessari menjar pa, iogurts, etc. oavançar l’àpat si s’acosta l’hora.

En el cas de les hipoglucèmiesgreus, quan el diabètic està desorien-tat, però sense perdre el coneixement,és necessari donar-li un líquid ensucrat,suc amb sucre sense dir-li que és sucre,perquè no el rebutgi. Si està incons-cient no hem de donar alimentació pervia oral.

Hem de trucar a un serveid’urgències dient que es tracta d’undiabètic.

Injectar un preparat que tot diabèticha de tenir al seu abast que s’anomena“glucagon”. Repetint l’operació si als 10minuts no s´ha solucionat.

Un cop recuperada la consciència,donar-li sucs ensucrats.

COM EVITAR-LO?• Regularitat en quantitats i horaris

de menjars, insulina i/o antidiabèticsorals, d’acord amb el que li han dit alCAP (No hem de retardar ni saltar-nosels menjars).

• Prendre suplements de sucres odisminuir la dosi d’insulina, d’acord ambels consells sanitaris abans de realitzaruna activitat física extraordinària.

• Portar sempre sucre. • Tenir a l’abast el “glucagon”.• Fer autoanàlisi de glicèmia a casa

si pren certs antidiabètics orals o insuli-na. �

Emili Marco

DSp50_

Alguns diabètics tractats amb antidiabètics oral o amb insulina,de vegades pateixen episodis de baixades de sucre. Tot diabètic hauria

d’aprendre a reconèixer les reaccions abans de patir una hipoglucèmia, perquè quanes trobi en aquesta situació sigui capaç d’identificar-la i tractar-la de forma correcta.

SALUT [hipoglucèmia

Hipoglucèmia

NATURA [Via Ferrada de la cala del Molí

pDS_51

Via Ferrada de la cala del Molí

Marc Tarradas Riera

Actualment les vies ferrades tenen només un inte-rès esportiu i lúdic, i se n’instal·len de noves enpunts diversos del territori on l’orografia d’unterreny rocós acompanyat d’un bon paisatgenatural pugui oferir bons moments d’aventura als

seus visitants, que escalaran per parets molt verticals i a vegadesextraplomades, passaran penjats de cables que formen els pontstibetans i sentiran les emocions de l’escalada minimitzant els ris-cos més importants. Totes van acompanyades d’una “línia devida” en tot el seu recorregut, que és un cable d’acer onl’escalador hi estarà sempre fixat oferint la màxima seguretat encas de caiguda.

Ningú hauria d’aventurar-se per una via ferrada sense el mate-rial adequat, format per un arnés, un joc de progressió per ferra-des (que inclou dues vagues amb dos mosquetons i dissipadord’energia), casc i calçat adequat.

Les vies ferrades tenen els orígens en elmoviment de tropes militars per zones d’altamuntanya durant la primera guerra mundial,especialment a la zona dels Alps orientals, on

es varen lliurar complicades batalles entreItàlia i Àustria. Són vies que progressen enterreny rocós, complexes i perilloses per laseva alçada i dificultat, però facilitades per

elements metàl·lics clavats a la roca, com arapassamans, graons i cables d’acer.

Paret més complicada de la via, per alçada i extraplom.

NATURA [Via Ferrada de la cala del Molí

52_pDS

La via ferrada de la cala del Molíes troba a la zona de Sant Feliu deGuíxols i té la peculiaritat que ésl’única que està instal·lada sobre elmar oferint unes vistes úniques peraquest tipus d’activitat. Ha estatmolts anys tancada degut a un des-afortunat accident, però aquest any2013 ha estat reequipada i oberta alpúblic.

El passat 6 d’octubre unsquants membres del Grup Muntan-ya Sarrià vàrem anar a redescobrir-

Descens a la primera zona de la via.

Ajuda ambsuports de peui cadena.

Els escaladors del Grup de Muntanya Sarrià.

Mirador de les Triadores, punt de sortida dela via ferrada.

NATURA [Via Ferrada de la cala del Molí

pDS_53

la. Partim des del miradorde les Triadores, on ensequipem amb tots elsestris, iniciem la via mun-tanya avall a les 8.30h delmatí, sempre lligats a lalínia de vida i arribem finsmolt a prop de l’aigua, ontrobem un primer pont,aquest format per un taulóde fusta. El recorregut, quesurt i arriba allà mateix,dura una hora i mitja pas-sant en horitzontal entre 5 i20 metres per sobrel’aigua, hi trobem diversosponts tibetans formats úni-cament per cables que esbelluguen al nostre pas,alguns passos que reque-reixen pensar-s’ho duesvegades i alguns graons ibaranes metàl·liques queajuden però alhora mante-nen la tensió provocada per

l’alçada i la por a caure. Unpas a destacar és una paretextraplomada a una alçadaja important, que requereixun esforç de braços suple-mentari.

En tot moment, vistesal mar espectaculars, gau-dint de la roca rosada encontrast amb el blau del’aigua, el paisatge i la faunamarina que ens sobrevolade prop. I un cop sortim dela via, la satisfacció d’haversuperat el repte ens abraçai ho celebrem.Tornem a casa amb un bonregust, és una via fàcil per aqualsevol que es vulgui ini-ciar en el món de les ferra-des, però és molt recoma-nable anar-hi molt d’horaper a no trobar-hi massagent. �Fotos: Marc Tarradas Riera.

Passant per una zona de graons i baranes, sempre lligats a la línia de vida.

wolves

DSp54_

ESPORTS

Dones & Futbol Americà

El futbol americà és, a primeravista, un esport molt masculí,però la realitat és que la partici-

pació de les dones és important a totsnivells. Des de la versió sense contac-te anomenada flag football fins al fut-bol americà femení, amb uns quantsequips a nivell estatal que disputenuna lliga pròpia. Avui us en volemdonar uns quants exemples.

EL FLAG FOOTBALL: UN ESPORT MIXT

El Flag football és un dels pocsesports mixtos que existeixen actual-ment i on homes i dones compartei-xen equips i categories, des dels mespetits fins als sèniors. El fet de ser unesport sense contacte el fa encaramés apte per ambdós gèneres.

Als Wolves tenim jugadores desdels inicis i actualment trobem noiestant als equips de l’escola en catego-ries sub11, sub13 i sub15 com enl’equip sènior.

També cal destacar que quan la

Federació Catalana ha escollit elsmillors jugadors de les competicionsnacionals, tenint en compte tots elsnois i noies de tots els equips deCatalunya, en dues ocasions ha esco-llit dues noies dels Wolves.

Enric Sucarrats

Noies jugant a futbol americà�

Entrenadores dels equips de Flag

DS_55p

ESPORTS

SENSE POR AL FUTBOL AMERICÀ

Tres noies formen actualment l’equip cadet de futbolamericà dels Wolves, precisament en aquesta catego-ria l’esport també és mixt, i nois i noies participen con-juntament de les competicions, demostrant que no hiha límitacions per raó de gènere.

La Rut, la Berta i la Nani demostren dia a dia que elfutbol americà també parla en femení i que en unesport d’estratègia i habilitat hi tenen molt a dir.

En categoria sènior no tenim, encara, equip de fut-bol americà, a Catalunya existeixen actualment quatreequips femenins i esperem en un futur proper podertenir un equip propi.

STAFF TÈCNIC FEMENÍ

Però les noies no es queden només en la part esporti-va, un esport amb una base estratègica tan gran és unagran oportunitat per a les dones de formar part del’equip tècnic. Actualment dues noies ja formen part del’staff tècnic del club i formen la resta de jugadors, laSara forma part de l’equip d’entrenadors del flag sub13i la Txell de l’equip del flag open.

DONES A LA JUNTA DIRECTIVA

La incorporació de les dones al club arriba a tots elsnivells i la junta directiva n’és un clar exemple, ja queentre les persones que la formen hi ha quatre donesocupant càrrecs tan importants com la de secretària ola presidenta del club .�

Algunes de les noies a l'escola de flag

Jugadores de Flag se�nior

DSp56_

ESPORTS

Critèrium

La desfilada dels espor-tistes l’hem fet perclubs, 11 entitats

esportives de Sarrià, identifi-cant-los cada un amb unamúsica molt més actual i tre-ballada. Entre els més de700 esportistes que han for-mat part d’aquesta tempora-da, els premis als millorsesportistes de la temporadaanterior els vàrem fer percategories, cosa que ha sig-nificat tenir els millors espor-tistes de base i sèniors de

Jordi Paretas i FalgàsRegidor d’esports

Aquest any celebrem el 14è Critèrium esportiu de Sarrià de Ter amb novetats, com ja vesent habitual els últims anys. Dins el Consell esportiu municipal vam decidir donar-li unavolta més al format del Critèrium per fer-lo dels esportistes i per als esportistes,l’objectiu era fer-lo més atractiu i entretingut als protagonistes. L’aposta d’aquest any vaser fer-lo més curt i molt dinàmic, sembla que la idea ha sigut encertada i les valoracionsposteriors han sigut moltpositives.

DS_57

Sarrià junts damunt l’escenari. Comsempre, molts esportistes que repetei-xen però també cada cop més que, anyrere any, s’afegeixen a la família espor-tiva.

Aquest any teníem el repte impor-tant de donar un respectuós homenat-ge al nostre amic i company XeviGómez, que ens va deixar practicantl’esport que més li agradava, en Xevino era Sarrianenc però formava part dela família esportiva de Sarrià des de jafeia anys, per això en Xevi era part de lanostra família. En aquest Critèrium,però, el vam premiar per la seva fitaaconseguida, la fita més important maiaconseguida per un esportista del grupde muntanya de Sarrià, fer el cim d’un8.000, i no oblidem que en Xevi ho va

DSp58_

aconseguir! En Xevi, però, no nomésva ser un esportista destacat del nos-tre teixit esportiu, en Xevi va ser unactivista d’aquest teixit de Sarrià. Vullaprofitar aquestes ratlles per retre-liun homenatge pel seu ímpetu i per laseva implicació amb el poble, i nomésem queda la satisfacció d’haver-lopogut ajudar a complir alguns delsseus somnis esportius.

El Critèrium és l’inici d’una novatemporada i és per això que vull desit-jar molta sort a tots els nostres espor-tistes, la sort d’aconseguir èxits peròsobretot la sort de poder participar iformar-ne part..�

Fotos Ràdio Sarrià

ESPORTS [critèrium

6 TROFEUS CRITÈRIUM ESPORTIU DE SARRIÀ (tamany mitjà)

Nominació de HANDBOLJuvenilMartí Arnau García

Nominació de GIMNÀSTICA RÍTMICAInfantilAriadna Pou Salavedra

Nominació de CLUB BASQUET SARRIÀPre-InfantilCristina Delgado Delgado

Nominació de FUTBOLCadet Willy Blanco

Nominació de Flag FootballSub 15Pau Iribarne

Nominació de PatinatgeBenjamíPol Rodriguez Rodriguez

TROFEUS CRITÈRIUM ESPORTIU DE SARRIÀ(Tamany gran)

Nominació de HANDBOLSènior Jordi Martínez Osso

Nominació de BÀSQUETCadetJudith Kolkman Bes

Nominació de FUTBOLSeniorToni Alcalde

Nominació de Flag FootballSèniorDan Adrover

Nominació de CICLISMESèniorCarlos Robles Laforet

Nominació de PatinatgeSèniorArantxa Sacristan Alvaro

NOMINACIONS ESPECIALS6 Plaques referència:

Grup de XOU JUVENIL del Club Patinatge SarriàPel títol de primer equip al campionat Territorial Gironí

L’equip Sub 13 del Club Wolves SarriàPer ser campió de la Copa Catalana 2012-13

Grup PRE - BENJAMÍ de Funky SarriàPer ser el Primer Classificat als Campionats Interco-marcals de hip hop

Grup CADET de Funky SarriàPer ser el Primer Classificat al Campionat Intercorma-cal de hip hop

Equip Pre-mini mixt verd del Club Bàsquet SarriàPer ser Campió de la lliga

Xavier GómezPer haver assolit el cim del Hidden Peak, el cim del PicAmagat, de 8.068 metres

DS_59p

PREMIATS CRITERIUM 2013

TROFEUS 14è CRITÈRIUM ESPORTIU DE SARRIÀ DE TER13 de Setembre de 2013

ESPORTS [critèrium

ESPORTS

DSp60_

BENJAMINS

El campionat de Girona benja-mí masculí-mixt ja va comen-çar el passat 10 de novem-

bre. Els nostres joves jugadors hanjugat dos partits a casa, el primercontra el GEiEG de Girona l’han per-dut; i el segon contra l’handbolEmpordà Roses 2, per 5 a 11. Quedapendent disputar l’H.Banyoles–UESque s’ha hagut d’aplaçar. Demoment els nostres inexperimen-tats jugadors estan fent les prime-res passes en aquest esport, i esnota quan al davant es troben juga-dors amb més rodatge i amb unescondicions físiques més avançades.També es nota en aquestes edatsperò, la feina i les ganes dels nos-tres petits jugadors que entrena-ment rera entrenament van notantcom millores. Molts d’ànims aaquests joves jugadors i als seusvoluntariosos entrenadors!

ALEVINSL’equip aleví ha començat la tempo-rada i ja ha disputat 6 jornades. El ter-cer partit s’ha ajornat ja que moltsequips han participat al XVIè Memo-rial Port, que s’ha celebrat a les ins-tal·lacions de la UES de Sarrià de Ter.

En el campionat de Lliga deGirona les coses van bé, cinc jorna-des jugades i totes guanyadesmenys una contra els que van pri-mers, l’A.E.Fornells. Amb 8 puntss’està a la segona posició en solita-ri. El primer partit, jugat a domicilicontra el Handbol Empordà Roses2, s’ha guanyat amb un marcador de4 a 12. El segon partit, també a fora,va costar més, ja que els palafruge-llencs de l’Handbol Garbí “B” han

estat un oponent més difícil desuperar, al final victòria sarrianencaper 7 a 9. El tercer partit, a casa,contra el C.H.Calonge i Sant Antonis’ha aconseguit un resultat de 12 a4 a favor. El següent es perd alcamp dels actuals líders de la cate-goria per un 12 a 4, i el de momentl’últim partit contra l’H.Garbí “A”, s’hatornat a guanyar de manera còmodeamb un 12 a 4.

De moment les coses s’estanfent bé i es pot veure en els resul-tats aconseguits fins ara. El treball il’esforç dels jugadors en cada entre-nament van donant els seus fruits.Endavant!

INFANTILSEls infantils aquest any participenper primer cop a la Lliga Catalana dela categoria. Estan disputant la pri-mera fase, enquadrats en el Grup A.Han d’enfrontar-se contra equips demolta entitat. Després de 7 jorna-des, l’equip de la UES encara no hafet cap punt. La primera jornadas’ha disputat a casa contra un rivaldirecte, l’H.Palautordera-SalicruVerd. Després d’haver anat perdavant en bona part del partit, al

final s’ha cedit la victòria per la míni-ma, 20 a 21. La segona s’ha disputata la pista del gran contrincant abatre per tots, el gegant de la cate-goria, el F. C. Barcelona. Un nom-brós grup d’afeccionats sarrianencshan acompanyat als infantils fins lesinstal·lacions de la Ciutat EsportivaJoan Gamper de Sant Joan Despí,per veure el debut de l’equip contraun dels grans d’aquest esport. Elpartit no ha tingut massa història,56 a 8, però els joves jugadors hangaudit a l’enfrontar-se al club ambmés palmarès de l’handbol mundial,on destaquen moltes figures queper aquests joves jugadors sónídols. La tercera jornada disputada,tampoc ha tingut un bon resultatfinal. L’equip a guanyar és tambérival de la zona baixa de la classifica-ció, l’Epic Casino. Al final del’encontre, UES 25 – Epic 32. Elsegüent partit, a la pista del Poble-nou, segon classificat, el resultat haestat de H. Poblenou 32 – UES 12.La cinquena jornada s’ha tornat ajugar a pista contrària, contra elSant Martí Voramar “A” i es perd de10 gols, 30 a 20 i, la penúltima, con-tra l’H. Sant Quirze “A” a Sarrià de Ter,

Inici de latemporadaper als equipsde la UES

Xavi RodríguezJoan Pòrtulas

ues

L’equip dels alevins de la UES.

ESPORT[ues

DS_61p

s’ha encaixat una nova derrota, peròtenint contra les cordes durant moltapart del partit al rival, que s’ha sobre-posat al gran esforç realitzat pelssarrianencs, que a 5 minuts del finalno han pogut aguantar les superiorscondicions físiques del contrari, 25 a29. L’últim partit disputat pelmoment, a la pista de l’H.CooperativaSant Boi, s’ha realitzar una bona pri-mera part, per anar al descans perdavant del marcador per la mínima,12 a 13, però una mala actitud en lasegona part ha fet que tota la feinaben feta anteriorment no servís deres, i al final s’ha perdut per un amplimarcador de 31 a 19.

El grup d’infantils, de la mà delsseus entrenadors Francesc Palome-ras i Jordi Martínez, estan fent unbon treball i així ho corroboren elsentrenadors rivals, elogiant el jocrealitzat pels joves jugadors sarria-nencs. La categoria és nova per ells,i la feina a fer és feixuga. Cal apren-dre a jugar millor i a superar-se perun futur pròxim, i al mateix temps,motivar i a educar-los, sobretot, perquan els resultats no són els espe-rats. Es té molta confiança enaquests joves talents que molt aviatdonaran moltes alegries a l’afecció.Ànims! I a seguir treballant...

CADETEls cadets han començat amb bonpeu i amb moltes ganes. Al’eliminatòria prèvia classificatòriaper poder participar a Lliga catalana,

els de la UES han escombrat el seurival, l’A.E. Fornells. El partit d’anadade la primera ronda s’ha disputat aFornells el dissabte i el resultat haestat de 25 a 48 a favor dels sarria-nencs. El partit del dia següent, eldiumenge al pavelló de la UES, s’haaconseguit un bon coixí, 23 golsd’avantatge, que ha fet que les pos-sibles pors a la “no” classificaciós’anessin esvaint. UES 48 – A. E.Fornells 19. El diumenge s’ha confir-mat el que era un fet, la participacióa Lliga Catalana.

Situats en el Grup B de la LligaCatalana en la seva primera fase, jahan disputat 7 jornades i amb unbalanç de resultats de 5 victòries i 2derrotes. La primera, davant delA.E.Vallbona-BMG s’ha guanyat perun ajustadíssim 32 a 30, jugat enterres sarrianenques. La segona jor-

nada, a Sant Joan Despí, contra elprimer equip de la població, s’haguanyat per un contundent 28 a 46.La tercera, jugada al pavelló de laUES, s’ha aconseguit a un resultatmés ajustat i guanyant al JuventutHandbol Mataró A per 43 a 36. Elquart encontre jugat a la pista delsveïns i rivals, l’H. Bordils, ha estatmolt disputat i les diferències almarcador han estat mínimes. Alfinal la balança s’ha decantat delcostat dels de la UES que han estatmés encertats de cara porteria, 31 a33. Les coses s’han posat de caraper visitar altre cop una pista rival, ladel F.C. Barcelona, l’equip amb méspossibilitats de quedar en la prime-ra posició del grup. Els jugadors hanplantat cara al potent rival. A la mitjapart el marcador mostra un empat,tot i que en molts moments s’haanat per davant en el marcador. Lasegona ha seguit igual que la prime-ra, amb petites avantatges delssarrianencs que han fet que elsblaugranes comencessin a preocu-par-se una mica.A partir de la segona meitat de la

segona part, la lesió d’algun jugadorde la UES i el cansament pel granesforç realitzat, provoca que el F.C.Barcelona s’emporti els 2 punts delpartit, deixant als de la UES amb unregust agredolç però, amb un gransomriure a la boca i, donant unaimatge més que bona, 27 a 21 alfinal. El penúltim partit s’ha disputatal pavelló Sarrià I, contra un altre

Llançament del jugador de la UES després de superar el seu rival.

Jugador de la UES superant la defensa del F.C.Barcelona.

gran equip, l’Epic casino, que enca-ra no ha perdut cap partit. Els barce-lonins, conscients del partit realitzatcontra el F.C.Barcelona, no han dei-xat que les diferències fossin moltamplies, lligant als locals de curt. Ala finalització del partit, els de l’Epicamb un bon joc i treball d’equips’emporten el partit per la mínima,27 a 28. L’última jornada contraA.E.Esports 2005, s’aconsegueixuna victòria còmode, però treballa-da des d’un primer moment, que faque s’arribi a la fi del partit amb unresultat de 29 a 35. De moments’ocupa la tercera posició per darre-ra el F.C. Barcelona i L’Epic Casino.El quart classificat està a dos puntsperò, amb un partit menys. Bon iniciper un grup que promet molt, peròcal anar pas a pas i anar polintdetalls, sobretot defensius. Per anartercers ens marquen molts gols,més que el 6è classificat, i tenimfacilitat en fer-los, en portem 6menys que el primer classificat.Que aquests petits detalls nopuguin dificultar-nos estar mésamunt. Bona feina nois! No seràtasca fàcil!

JUVENILL’ equip juvenil ha començat a dispu-tar la primera fase del Grup A de laLliga Catalana. De moment portenjugades vuit jornades, tota la prime-ra volta i un partit de la segona i van2ns. Bon inici dels juvenils sarria-nencs que de moment segueixenl’estela dels de l’any passat.

La primera jornada es jugava acasa contra un rival directe peraconseguir una plaça per la següentfase. No es va jugar un mal partitperò el relaxament final feia que esguanyés per només quatre gols, 24a 20. El gol “average” molts copspassa factura! La segona, disputadaa la pista del Sant Martí Adrianenc,es va jugar un partit molt seriós iamb molt de seny. L’equip va sabersobreposar-se a les adversitats dejugar en pista forana i va portar elritme del partit fins a l’últimmoment. Victòria per la mínima, 30a 31. Dos punts molt valuosos! Latercera i quarta jornada es van dis-putar amb només un dia de diferèn-cia, divendres i diumenge, i a mésen èpoques de Fires de Girona. Laprimera d’elles es disputava al pave-lló de la UES contra la C.E.La SalleBonanova A. Els dos punts vancaure del costat sarrianenc peròsense pena ni glòria. Partit que noserà recordat per la seva intensitatni actitud; 28 a 25. La quarta jornadaes jugava el diumenge pel matí,quasi a primera hora, a Sant Estevede Sesrovires. Partit amb enganycontra un rival que havia realitzatuns bons resultats amb equipscomplicats. Es va tornar amb elsdos punts, en un partit que va tenirmolts alts i baixos, moments demolta concentració i intensitat id’altres de relaxament i desconne-xió. Al final, els bons moments vansuperar als no tan bons, 27 a 33. Lacinquena, s’anava a la pista del veí

H. Bordils. L’expectació era màximai el pavelló estava ple per animar alseu equip. La UES sortia una micaadormida però de mica en micaanava despertant i manant en elmarcador amb resultats queoscil·laven dels 4 i 5 golsd’avantatge a 1. al final cap i sereni-tat feien que els de Sarrià de Terguanyessin el derbi local per 5 gols,23 a 28. La sisena jornada tornava acasa, contra l’H.Procer Cerdanyola,equip de la part baixa de la taula.Partit com molts dels disputats coma local i que no s’acaben de tancarmai. Les rendes mínimes donenvida al rival que creix i posa més difi-cultats de les esperades als de laUES, 24 a 20. L’últim partit de la pri-mera volta, a la pista del F.C. Barce-lona, es tenia molt a guanyar i poc aperdre. Les ganes i mentalització enquè van sortir els sarrianencs provo-cava que més d’un afeccionat delF.C.B. no ho tingués clar quepoguessin tirar-ho endavant. Fins elminut 10 de la segona part es juga-va de tu a tu al barça. Alguna exclu-sió feia que els locals marxessinamb una avantatge màxima de 4gols que ràpidament era remuntadapels sarrianencs fins a posar-se a 2gols per sota. El cansament delsúltims minuts finals feien que el capno fos tan precís i es realitzessinerrors poc habituals. Resultat final31 a 27. Els juvenils tornaven amb elcap ben alt cap a Sarrià de Ter. El pri-mer partit de la segona volta, contral’H.Esplugues, era importantíssim,ja que es començava a intuir a laclassificació els possibles candidatsper la següent fase i aquest n’eraun. Els punts aconseguits amb elsrivals directes són importants nonomés per la classificació sinó, perla següent fase, ja que s’acumulen ies comença amb els màxims acon-seguits. Partit amb els seus alts ibaixos, que al final el més valuós ésl’empat aconseguit al camp del ter-cer i immediat perseguidor dels deSarrià de Ter. 24 a 24, un punt quesegueix sumant.

Bon inici dels juvenils quenomés estan a mig camí de la

Jugador de la UES superant la defensa del F.C.Barcelona.

ESPORT[ues

següent fase, a prop i al mateixtemps molt lluny. Ho tenen a lesseves mans en els propers partitsque són claus. En atac tenenmoments de joc viu i espectacularque fa fruir a l’afecció però, faltasaber rematar al rival quan està feriti deixar el partit sentenciat quan esporta una avantatge considerable ino donar-l’hi vida, començant per ladefensa i acabant per l’atac. Ànims,que el camí es farà molt llarg i segurque amb entrebancs! Les fites ambun bon treball..., s’aconsegueixen!

SÈNIOR FEMENÍLes noies porten disputades 7 jor-nades de la 1ª fase del grup E de laPrimera Catalana sènior i la cosa nova gens malament. Han anat demenys a més. Encetaven la compe-tició a la pista del C.H.Canovellesamb una contundent derrota, 28 a14. La segona jornada descansaveni, tornaven a les pistes en la tercera,a casa, contra l’H.Palautordera-Sali-crú. S’aconseguia la primera victòriade la temporada per una avantatgede 6 gols, 22 a 16. A la quarta jorna-da es visitava Cardedeu ons’aconseguia perdre per la mínima,15 a 14, per tornar a Sarrià de Ter iaconseguir la victòria més àmpliadel moment contra l’H.Llavaneres

Sènior Femení, 33 a 19. El partit dis-putat a la sisena jornada, va ser elderbi contra l’H.Banyoles, en terresbanyolines. La cosa va anar molt bé,es guanyava per 3 gols, 16 a 19,donant una molt bona imatge demotivació i concentració. L’últimrival ha estat C.H.Sant Esteve dePalautordera al pavelló de Sarrià deTer. Després d’una primera partdesastrosa, es perdia de 7 gols, is’iniciava la segona amb una remun-tada fins a arribar a l’empat, 26 a 26.Mal regust de boca, ja que segura-ment realitzant un bon inici, el resul-

tat final hagués estat del tot diferentDe moment, completada la 1ª

volta del campionat, les noies vanterceres en solitari, amb el quartclassificat el Cardedeu a només unpunt i amb un partit disputat menys.Bona feina la que fan cada setmanaen els entrenaments que despréses veu projectada en els bons resul-tats realitzats en els partits. Felici-tats i a seguir endavant!

SÈNIOR MASCULÍL’equip sènior que participa en laLliga Catalana sènior “Antonio Láza-ro” ja ha aconseguit els primers 2punts. Un equip molt jove que l’anypassat ja militava a la categoria i queno va aconseguir la permanència

però, gràcies a les renunciesd’altres equips d’altres categoriesva poder recuperar. La present tem-porada torna a ser un repte i unapreparació d’aquests joves juga-dors, per posteriors anys i tempora-des. Al llarg de les 10 jornades dis-putades hi ha hagut de tot, partitsbons i d’altres de no tant. Elsencontres més dolents s’han realit-zat amb equips de la part alta de laclassificació. La primera jornada esperdia a casa contra tot unBM.Granollers C de només 6 gols,25 a 31. La segona, en terres barce-lonines, es perdia contundentmentcontra l’H.C.Manyanet A, 35 a 15. Ala tercera jornada ens visitaven elslleidatans de l’H.Pardinyes-Lleida,que s’emportaven els 2 punts, 30 a36. La quarta es visitava el pavellópoliesportiu del líder, el Sant JoanDespí “A”,ferm aspirant a pujar decategoria. Aquesta ha estat la derro-ta més amplia de la temporada, 34a 19. La cinquena, a Sarrià de Tercontra l’H.La Garriga les coses ana-ven millor i només es perdia de 3gols, 29 a 32. A continuació es visi-tava el pavelló del Bordils que des-prés d’una molt bona primera part,s’acabava cedint per només 3 gols,29 a 32. Una altra jornada seguidade visitants els portava a Cornellàde Llobregat on es perdia per unampli marcador de 35 a 26 que esrepetia a casa contra l’H.Vilamajor,19 a 31. La novena jornada es juga-va al camp del C.E.La Salle Bonano-va “A”, un altre aspirant als primersllocs de la classificació, 35 a 25. Lapenúltima jornada s’aconseguienels 2 primers punts contra el Saba-dell Handbol. Després d’anar ambun ajustat marcador durant tot elpartit aquest acabava essent favora-ble pels sarrianencs i es podia cele-brar així els 2 primers punts de latemporada, 29 a 26. La última, juga-da a Sant Cugat, tot i jugar bé,s’acabava cedint per 6 gols, 33 a 27.

1ª NACIONALEl primer equip de la Unió EsportivaSarrià a falta de dues jornades peracabar la primera volta porta 8

L’equip femení celebrant la victòria a l’afició.

uesESPORT[ues

DSp64_

ESPORT[ues

punts i està en la 10ª posició de la classificació, a 4 deldescens. Les coses no van començar bé, s’encadenaven4 derrotes consecutives i entre elles contra algun rivaldirecte, que feien pensar el pitjor. Primer contra La Rocaa casa, 33 a 36; després a la pista del BM.Granollers, 32a 25, a Sarrià de Ter contra el Sant Martí Adrianenc, 23 a26 i l’últim a Gavà per 35 a 30. Algunes d’aquestes derro-tes van ser contra els capdavanters de la taula classifica-tòria i, per pocs gols. Bona imatge dels de Sarrià quedonava esperances pel futur, malgrat això les derrotescontra equips de la part baixa de la classificació que noajudaven a l’equip a pujar amunt. La primera victòria arri-bava a la cinquena jornada, a Sarrià de Ter, contra La SalleMontcada per 4 gols, 27 a 23. Dos punts d’oxigen, moltnecessaris en aquell moment de la lliga, que donaven unacerta tranquil·litat a l’equip. Es tornaven a encadenar 3partits més perduts, que feien que la llum vermellas’encengués, perill! Al camp de l’OAR Gràcia de Sabadellper 5 gols, 43 a 38; a la pista de l’H.Esplugues per un con-tundent 41 a 27 i a casa, contra un rival directe, elC.H.Palautordera-Salicrú, per 32 a 35. A tot això, si suma-ven les lesions, sobretot la dels porters, que precipitavenel retorn a les pistes d’en Jaume Pòrtulas, retirat a la fi dela temporada anterior. El retorn del porter coincidia amb lamillor ratxa de l’equip, 3 partits disputats, 3 victòries finsel moment. La primera, a la novena jornada a Sant EsteveSesrovires on es va guanyar per 7 gols, 22 a 29. Lasegüent, a casa, contra el Joventut Handbol Mataró per28 a 26 i la última a la pista del Banyoles, en el que era elderbi gironí de la categoria per 19 a 23, en un molt malpartit, on les pèrdues de pilota van ser la nota predomi-nant.

Canvi de dinàmica aquest final de la primera volta queha provocat una escalada de llocs a la classificació, pas-sant de ser cuers a ocupar una “còmode” desena posició.No hi ha res fet i s’ha de seguir treballant per seguir pujantllocs a la taula classificatòria. Un relaxament excessiu pottornar a fer baixar llocs i patir més del que és necessari.La bona feina dels entrenaments per fi han donat els seusfruits i els joves jugadors de la UES han aconseguit adre-çar i mantenir el bon rumb. A seguir així, ànims!

critèrium esportiu2013

Aquest setembre passat el poble de Sarrià de Terva organitzar el 14ª edició de Critèrium Esportiu,on els esportistes de les diferents disciplines van

desfilar davant la mirada atenta dels pares, mares, fami-liars i amics, i com no, de les autoritats del poble. La UnióEsportiva Sarrià també hi va ser, com cada any, amb totsels seus equips de base i els sèniors tan masculins com

femení, representant l’esport amb més anys d’història aSarrià de Ter, concretament 58 i molt aviat, el novembre,en farà 59 anys.

En aquesta edició la UES va tenir dues mencions: enMartí Arnau com a esportista juvenil destacat la tempora-da anterior, 2012/2013; i en Jordi Martínez per la sevaconstància i compromís, com a esportista de categoriasènior.

Cal recordar l’emotiu homenatge al desaparegut XeviGòmez, del grup de muntanya de Sarrià de Ter desprésd’haver coronat el Hidden Peak, on la seva dona i els seusfills van recollir una placa mentre tots els esportistes i elpúblic, aixecats dempeus, aplaudia efusivament.

amistós internacional

contra el qadsiasporting club

kuwait

El dijous 1 de novembre, el dia de Tot Sants, a les vuitde la tarda, es va disputar en el pavelló de la UnióEsportiva Sarrià un partit amistós internacional entre

el primer equip de la UES i el Qadsia Sporting Club Kuwait.Aquest equip pertany a un club, on la secció d’handbol ésel segona més important de l’entitat, de la ciutat d’Al-Kuwait, més concretament al districte de Hawalli. Desprésde 60 minuts renyits i equilibrats,l’encontre es va resoldreen contra dels sarrianencs que van perdre de 3 gols, 35 a38. El resultat era el de menys però, sí una bona posada apunt pels nostres jugadors de cara a les noves confronta-cions del campionat de Lliga.

ues

UES - Estatal - Al Kuwait

DS_65p

ESPORT[ues

XVIè memorial port

El dissabte, 28 d’octubre, els alevins van participar,organitzat a les instal·lacions de la Unió EsportivaSarrià, del XVIè Memorial Port. Aquest torneig ja fa

anys que es va disputant i en diferents llocs de les provín-cies gironines. Sarrià de Ter no era la primera vegada quel’acollia, en més d’una ocasió ja s’havia encarregatd’organitzar-lo. La present edició va ser un èxit de partici-pació i de públic. La primera fase del torneig consistia enuna lligueta amb dos grups de quatre equips cada grup. Elgrup A estava format per la UES, el C.H.Montgrí,A.E.Fornells i l’H.Empordà Roses 1. el grup B hi jugaven elG.E.iE.G., l’H.Empordà Roses 2, l’H.Bordils i l’H.Banyoles.A la final hi participaven els dos equips que quedaven pri-mer de cada lligueta. Els nostres alevins no hi varen poderarribar, però van gaudir d’una gran matinal on van deixarben palesa les bones maneres de cara a un futur pròxim.

I torneig benjamíunió esportiva

sarrià

El passat dissabte 2 de desembre va tenir lloc a lesinstal·lacions de la Unió esportiva Sarrià el 1r Tor-neig Benjamí de la U.E. Sarrià amb la participació

de 5 equips benjamins de les nostres contrades. Entre elsequips participants hi havia h l’H. Banyoles, l’H. Bordils, elGEiEG, la U.E.Sarrià-Escola de Domeny i la UES.

Durant tot el matí es va poder gaudir de les futures

estrelles de l’handbol gironí en un ambient festiu, remar-cant que el més important no era el resultat, ja queaquest no es comptabilitzava, si no la participació i la dis-puta de partits i minuts en aquest esport que és el quemés necessiten en aquesta edat. Bona i divertida estonavan passar jugadors, pares i mares i afeccionats, que esvan reunir al pavelló de la UES per veure aquests partitsamistosos.

La nota destacada del torneig va ser la presència i par-ticipació activa durant tot el matí de la figura esportivamés destacada de Sarrià de Ter, Joan Saubich, jugadorque milita a les files del F.C. Barcelona en la categoriad’ASOBAL i format en els equips base de la Unió Esporti-va Sarrià. Es va aprofitar el torneig per fer l’acte de pre-sentació del jugador com a padrí de l’equip benjamí de laUES, on a partir d’aquell moment es passà a anomenar-seUNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ – JOAN SAUBICH. �

Joan Saubich amb el jove equip que apadrina i els entrenadors

PPÀÀRRQQUUIINNGG..NNEETT

c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30www.parquingnet.cat

NETEJA DE PÀRQUINGSJosep Chacón Sánchez

DSp66_

fcs

Una any més, i en van 29,el F.C.Sarrià va organitzarles 24 hores de futbolSala el 6 i 7 de juliol a lesinstal·lacions municipals

del barri de la Rasa.Poques coses noves es podem dir

d’aquest esdeveniment esportiu queuneix la gent de tots els barris de Sarriàde Ter. Tothom passa en un moment o unaltre a veure aquest espectacle que cadaany millora en nivell esportiu i organitza-ció. S’ha d’agrair a l’organització l’esforç ila passió que posen per fer unes 24 horesmillors que les anteriors. Sense l’esforçde tots ells seria impossible que les 24hores es poguessin organitzar.

El temps, el públic, els equips fanque les 24 hores estiguin considerades

les millors de Girona i tothom en parlad’elles. Esportivament van ser un èxit. Elguanyador d’aquest any ha estat Que-viures Ramona després d’imposar-se ala final al F.C.Sarrià, trencant aixíl’hegemonia de l’equip de la cafeteriaVichy, guanyador els últims anys.

Des del F.C.Sarrià creiem queaquestes 24 hores s’han de continuarfent sempre, ja que formen part del’ADN del club i del conjunt del poble.Tots hem de fer que això sigui possiblei tots hem de recolzar a la gent que des-interessadament organitzen aquestesdeveniment. Esperem i desitgem quel’any vinent siguin com a mínim igualque les d’enguany!�

Fotos: Jordi Paretas

FE D'ERRADES

Bar restaurant i habitatge perJoan Bosch i Lluís Galí. Febrer de1967 exp 94-10AHG Fons ArxiuAjuntament de Sarrià de Ter.En el llibre de Gemma Domènecherròneament es fa referència aLluís Geli, error que vàrem repro-duir en l'article sobre la presènciade l'arquitecte Emili Blanch aSarrià de Ter. Revista 85, pàg. 48

Futbol 24 hores Pista

ESPORT

EditorialA tots aquells que s’aferren a laConsti per negar no sé quins dretsen nom de la unidad de Españia,potser caldria recordar-los que lamateixa Consti que tant defensen,també reconeix, per exemple, eldret a un habitatge digne o a un llocde treball remunerat.Ja posats, si estan transgredint laConsti per a unes coses,transgredim-la també per les altres,no?

Sam Enfot,Redactor en Cap.

EconomiaS’ha acabat la crisi! Comença larecuperació econòmica com hodemostren tots els indicatius: creixel PIB, cau el dèficit, els bancsdupliquen beneficis i segons elsexperts (els mateixos que ni la vanveure venir) entren al país diners acabassos.Que a tu t’han tret una paga o t’hanretallat el sou? Que un fill teusegueix a l’atur i l’altre no es potpagar la universitat?Llegeix més els diaris, mira elstelenotícies i deixa de ser tanpessimista, home!

Cristòfol Montbou,TSN, Expert.

HemerotecaRecull d’algunes frases que nos’haurien d’haver dit mai:-La calle es mia. (Manuel Fraga)-Shon como unosh hilillosh deplashtilina. (Mariano Rajoy)-España va bien. (JM. Aznar)-Apoyaré el Estatuto que salga delParlament de Catalunya. (JL.Zapatero)-Per arribar a la presidència deCatalunya, he travessat Catalunyamoltes vegades, l’he respirat, l’he

tocat, podria dir que l’he mamat.(Artur Mas)

Laica Grangé,TSN, Arxiu..

DecidirJunt amb el dret a decidir sobre lanostra sobirania, des d’aquíreclamem també el dret a decidirsobre les retallades en sanitat, eneducació, en justícia o en dretssocials.I, ja que hi som, en la baixada delssalaris, l’eliminació d’una paga alsfuncionaris, la llei Wert, la reformade la justícia, o el rescat dels bancs.Ep! Només és una idea....

Sílvia Catalana,TSN.CAT.

TVAquests dies a can TV3 han estrenatun serial que està tenint molt d’èxit.Es tracta d’uns policies ques’excedeixen en les seves atribucions,llancen pilotes de goma i sembla queapallissen ciutadans en ple carrer i amés requisen els vídeos dels veïns queels han filmat.Després hi ha el paper del comissarigeneral que nega els fets, i els d’afersinterns que miren de tapar-ho tot.Els jutges intervenen demanantinformació i la trama es va embolicantcom en les millors sèries americanes.Esperem delerosos el final de la pel·li.

Pere Bòlica,TSN, Sarrià del Mig.

Més TVA València els de la tele tanquen laparadeta. Però no com els deFiliprim, no: aquests la tanquen dedebò.El més divertit de tot és sentir elpresident de la Cheneralitat dientque ho fa per salvar la sanitat il’ensenyament.

Che, Alberto! Que no mos mamemel dit! Ma que tu tamé...!

Rita Barrachina,TSN, València.

InternacionalGràcies a filtracions no controlades,ha transcendit a l’opinió pública quehi ha països que espien països.L’afer ha aixecat un gran enrenou,s’han cridat ambaixadors a consulta itothom s’ha posat les mans al cap.Home! Que a aquestes alçades algú sesorprengui que els espies espien,també és gros, eh? Que no van al cineaquests polítics? Que no han vist mailes penícules del 007? Doncs això.

Pierre Padequà,TSN, París.

La preguntaVolíem fer-vos una pregunta sobrel’aspecte d’aquesta pàgina, però en elConsell de Redacció no hem estatcapaços de posar-nos d’acord en quinaera la pregunta ni en com formular-la.O sigui que ho deixarem per a mésendavant, a veure si ens podem aclarirprimer nosaltres.

Nolasc A. Gat,TSN, becari.

La ReivindicacióA alguns els podria semblar unarebequeria nostra, una tossuderiasense solta ni volta, però nosaltresseguim convençuts que l’àguilafranquista del Pont de l’Aigua hauriade desaparèixer.I per aixòcontinuaremclamant: Lagallina a lacassola! (Avuiamb imatgenova, perquèquedi benclar).

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

TThhee SSaarrrriiàà NNeewwSS

LA FRASE DEL DIA: Envellir és la millor manera que he trobat de no morir jove. Woody Allen

67_pDS