EDITORIAL

pDS_3

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, DaniCañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia,Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansal-vador, Isabel Vidal.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de TerHan col·laborat en aquest número: Roger Torrent, JosepM.Viladomat, Esther Ferrero, Meritxell Pla, Esplai PL, AVSarrià de Baix, Amics dels Gegants, Cantaires de Sarrià,Imma Oliveras, Cristina Vicedo, Sergi Torrentà, Nuria Var-gas, Antoni Roura, Lluís Palahí, Comissió Festes EscolaMontserrat, Ampa Escola Montserrat, Helena Agulló i ElenaBatllori, Emili Marco, Enric Sucarrats, FC Sarrià, XaviRodríguez, CP Sarrià.

Portada: Signacolum trobat a la vil·la del Pla de l’HortaDisseny i maquetació: Mercè SolerImpressió: Impremta PagèsSubscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: revista@sarriadeter.catDipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.orgAAGGRRAAïïMM LLAA CCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE LLEESS EENNTTIITTAATTSS CCOOMMEERRCCIIAALLSS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor dela revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport ifinanciació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

parlemDESARRIÀ

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TERPer llegir les revistes sense descarregar:www.issuu.com/parlemdesarriadeter

AJUNTAMENT Invertir per estalviarEquilibrar pressupostos

Àrea de desenvolupament localENTITAS Marató TV3

Final de temporada amics dels gegantsCantaires de Sarrià, mirant el Nadal

AAVV Sarrià de Baix. Excursió a la Fageda de’n JordàMIJAC. Campaments i colònies 2013. Colònies de Nadal

Arribada del Mag Magí i de ses Majestats els Reis d’OrientPremi de l’associació de comerciants

CULTURA 4a Temporada de les Nits del CoroXXV Mostra de Teatre al Centre

Llibres. “La terapeuta” de Gaspar Hernández "Els desorientats” d’Amin Maalouf

"El principio de un tiempo” de Sergi M. BlancoPresentació del llibre “Inteligènia nutricional”

espai 2.0. Whatsapp, Line, Telegram...L'ENTREVISTA Montse Jiménez Sureda

QUADERN D'APUNTSDOSSIER D’HISTÒRIA Ramir II el Monjo

La Vil·la del Pla de l’HortaOPINIÓ En defensa dels Països Catalans

PSC. Una visió del pressupost 2014 de Sarrià de Ter ESPAI ESCOLAR Festa de Nadal a l’escola Montserrat

Ampa escola Montserrat. Fira del PaperConfetti. La importància del joc ii del moviment lliure

SALUT La insuficiència cardíaca ESPAI GASTRONÒMIC La cuina dels romans

ESPORTS WOLVES FCS

PATINATGE ARTÍSTIC SARRIÀ UES

THE SARRIÀ NEWS

468101213141618192022232526272830333436444648525456576063656775

sumariSIGNACOLUM

Que la vil·la romana del Pla de l’Horta ha esdevingutun element patrimonial de primer ordre, ja ningú hoposa en dubte. El jaciment ha estat declarat Béd’interès Cultural Nacional per la Generalitat deCatalunya i, amb aquesta empara, pot rebre ajuts de

les administracions a fi i efecte de continuar amb les excavacions i,com molt bé exposa l’arqueòleg Lluís Palahí, per la seva conserva-ció i futura museïtzació.

El resultat dels treballs ha donat bons fruits. Temps enrere, ambl’excavació de la necròpolis, es va poder datar l’assentament visigò-tic a la vil·la, quan fins aleshores, els historiadors no tenien constàn-cia de la seva existència fóra de les ciutats. La troballa d’una sivelladecorada amb vidres, va ser cabdal per reescriure la història.

La darrera campanya al Pla de l’Horta s’ha centrat en el que quedad’una zona termal, ( la resta està sepultada sota un del bloc depisos) i en l’espai d’explotació agrícola . Així s’ha pogut delimitar elceller, on es premsava i guardava el vi, amb les restes de duespremses i d’un gran dipòsit destinat a recollir el most. Però a méses va trobar un segell de bronze, conegut com signacolum, que ser-via per marcar els productes que sortien del fundus, amb el nomd’un dels propietaris de la vil·la DECIMUS CALUIDIUS AURFLIA-NUS, segurament una persona influent a l’administració de Gerun-da. La manca de registres escrits d’aquella època fa molt difícil, finsi tot fer conjectures.

La continuïtat de les excavacions i l’objectiu de preservar-lo perposar-lo en valor, és una excel·lent notícia dins del migrat panoramacultural. Alhora, és important documentar tot el que envolta la vil·laromana de la plana agrícola anomenada Orta. Què es conreava fa2.000 anys? Com s’elaborava el vi? Com s’emmagatzemava, cap ones distribuïa? Quins eren els hàbits alimentaris d’aquella època?Una visita a la vil·la romana de Teià al Maresme, la qual conserva unacel·la vinària molt gran, ens pot permetre visualitzar com pot ser lamuseïtzació del jaciment de Sarrià de Ter.

Dins de l’espai gastronòmic d’aquesta revista trobareu un altre arti-cle referent amb la vida dels romans. En aquest cas, podem fer unsalt enrere i introduir en el àpats, menges de fa 2.000 anys. Al vi,tal com el bevien els romans, s’hi afegia mel o aigua per rebaixar-neel gust. D’altres begudes, com el passum, fet amb panses, o elconditium paradoxum, vi macerat amb herbes, ens semblenestranys, però no impossibles. En qualsevol cas, en l’actualitat, lamajoria dels sarrianencs vivim amb més comoditats i mengem ibevem més bé que els avantpassats de la vil·la. �

DSp4_

AJUNTAMENT [invertir per estalviar

Roger Torrent i RamióAlcalde de Sarrià de Ter

INVERTIR PER ESTALVIARREDUIR LA FACTURA ELÈCTRICA MUNICIPAL

nvertir per estalviar ha de seruna màxima assumida en totsels àmbits de la vida, peròespecialment a l’administraciópública on parlem de la gestió

dels diners de tots. Jo diria, que aques-ta és una actitud que a les economiesdomèstiques hem anat assumint peròque a l’esfera pública tot just i arribemara. Tard?

De què es tracta? Es tracta, és clar,de poder destinar recursos en ferobres, canvis, compres que a la llargarepresentin una reducció de la despe-sa ordinària. La qüestió és que en lesinversions municipals no només caldràvalorar la rendibilitat social de qualse-vol projecte (això es pressuposa sem-pre) sinó també haurem de tenir encompte el retorn econòmic. Dit ambaltres paraules: som en temps en queés més important fer millores perquèels equipaments siguin més barats demantenir que fer-ne de nous.

Hi ha diferents camps en que aixòés factible. Podríem dir-ho així, darrerade qualsevol servei municipal hi ha unaestructura. I si som capaços de fermillores en l’estructura perquè siguimés econòmica mantenim l’eficàcia,però ens costa menys.

Hem treballat des de fa temps enaquesta línia. I exemples en tenim unsquants però un dels camps en quehem començat a treballar des de fatemps en aquest sentit és en l’àmbitenergètic. L’encariment de la facturade la llum, especialment, ha comportatque tothom es miri més a l’hora degastar kilowatts.

I si això és així en l’espai domèstic,imaginem-nos com de necessari és enel municipal. La despesa energètica

d’un ajuntament com el nostre és moltimportant. Una càrrega determinantper als pressupostos municipals. Ésper això que, quan el preu de la llumcreix, es converteix en una prioritatbuscar mesures per rebaixar aquestadespesa sense reduir el servei.

Ja durant el mandat passat vàremacabar instal·lant plaques tèrmiquesen tots els equipaments municipalsque usen aigua calenta. Una mesuraclara d’estalvi que ens ha permèsestalviar el 60% de la despesa en gasque teníem. La millora és evident. Peròel pas definitiu, n’estem convençuts ésl’estalvi energètic. I en aquest sentit,hem iniciat passos clars:

1. Outsourcing energètic: Durantaquest any passat hem iniciat els tre-balls per a racionalitzar la despesaenergètica des de la perspectiva de lafacturació. És a dir, hem analitzatcadascun dels contractes que tenimvigents per poder buscar la potència,les condicions i la tarifa més propíciaper l’ajuntament. Aquesta iniciativa hacomportat un estalvi per a les arquesmunicipals d’uns 3.000 euros.

2. Auditoria energètica i PAES:D’altra banda, també hem elaborat unestudi per identificar aquells punts del’enllumenat públic i dels equipamentsmunicipals que són més ineficientsenergèticament i per tant, els més“costosos”. D’aquesta anàlisi se’n deri-va un programa d’actuacions per millo-rar aquesta eficiència. En aquest cas,les millores se centren, sobretot en lasubstitució de lluminàries per siste-mes més moderns i eficients. El docu-ment determina quines són les actua-

cions, quin n’és el cost i en quin tempses rendibilitza la mesura. De fet,aquest document que s’anomena Plad’Acció per a l’Energia Sostenible(PAES) i és la conseqüència del Pacted’Alcaldes per a la Sostenibilitat, unacord a nivell europeu per reduir un20% les emissions de CO2 per al2020.

Els treballs per a l’elaboració deldocument sorgit d’aquesta auditoriaenergètica, el PAES, ha estat subven-cionat per la Diputació de Girona. I enels propers anys, la mateixa institució ila pròpia UE, aniran impulsant líniesd’ajut per poder desenvolupar algunesde les propostes establertes. De fet,es tracta del full de ruta que hauremde seguir els propers anys si volem sermés eficients, si volem estalviar.

3. Millora enllumenat i climatitzacióde la Cooperativa: En la línia dels queens proposa el PAES hem sol·licitat iobtingut per part de la Generalitat, mit-jançant el PUOSC (Pla Únic d’Obres iServeis) dues subvencions molt impor-tants per a poder millorar la despesaenergètica en dos àmbits molt con-crets i amb importants consums. Estracta del centre Cívic de la Cooperati-va i l’enllumenat públic del poble.

En el primer s’ha previst canviartota la climatització de la sala. Ens hemtrobat un sistema vell, amb problemesimportants i que és molt ineficient. Esrelativament urgent, doncs, podersubstituir-lo. Per fer-ho, hem previstcanviar de sistema (terra radiant) id’energia (de l’elèctrica al gas).D’aquesta manera, la inversió serà de105.822,45 euros dels quals la Genera-litat ens en pagarà 75.000 (és a dir, un

No és la primera vegada que en parlem. I encara ho farem més. De fet, és completament normal enaquests moments. És –i encara ho serà més- una tendència els propers anys. Fins i tot, és d’esperarque es converteixi en un valor de futur, estable i permanent.

I

DS_5p

70%) i suposarà una rebaixa moltimportant pel que fa a la calefacció jaque permetria un estalvi de 3.000euros anuals en energia i l'aire condi-cionat, d'uns 2.200 euros. Una inver-sió que per part de l’ajuntament es potamortitzar en 5-6 anys.

En el segon cas, i parlant del’enllumenat públic, hem de tenir encompte que actualment tenim 20 qua-dres d’enllumenat i 1.151 punts dellum, molts dels quals encara de vapormercuri, concretament el 10%. Aixídoncs, aquesta mesura és simple. Estracta de poder substituir la majoria deles lluminàries antigues de mercuri iper tant, ineficients, per algunes demés actuals i eficients (LED, sobretot).

Cal tenir en compte, per exemple,que en els espais que ja hem anat fentaquest canvi (Pg. Garcia Lorca o entornPL. de Can Nadal) hem pogut compro-var estalvis en consum de fins al 60%.Així doncs, aquestes experiènciesampliades a bona part del municipisuposarien una rebaixa contundent enla factura anual de la llum. L’obra estàpressupostada en 230.997,60 euros,dels quals 184.798,08 els subvencionala Generalitat (un 80%) i suposaràaproximadament un estalvi anual de18.000 euros en el consum elèctric.En aquest cas, un inversió amb unretorn en 2-3 anys per al poble.

4. Inversió canvi enllumenat del’Escola Bressol Municipal i progra-mari de control energètic: Duesaltres mesures, en aquest cas deriva-des del PAES, són la millora del’enllumenat de l’Escola Bressol Munici-pal i l’adquisició d’un programa informà-tic de control de la despesa energètica.Aquest darrer cas, aquesta demanda esfa conjuntament amb la resta de muni-cipis de la comarca i comporta una ges-tió digitalitzada del consum i les incidèn-cies elèctriques. Aquesta eina ha deservir per ser més eficaços i consolidarla feina feta fins ara.

Pel que fa a l’Escola Bressol Muni-cipal la iniciativa contemplada és lasubstitució de l’enllumenat del centre

per una tecnologia més efi-cient. En concret, el canvidels 78 punts de llum exis-tents a l’edifici per lluminà-ries LED. Això suposariauna inversió de 10.000euros (que s’ha plantejatque subvencioni la Diputa-ció de Girona) però un estal-vi d’uns 3.000 euros anuals.És a dir, la possibilitat depoder amortitzar la despesa(malgrat que majoritària-ment no la farem nosaltres)en 3-4 anys.

En definitiva, inversionsque tindran un retorn a curt

i mig termini que serviran per rebaixarla despesa. Que serviran per minorarl’impacte energètic sobre els pressu-postos municipals. Així doncs anemaprofundint en el que hem anomenatinversions per estalviar. Mesures pen-sades per ser rendibles no noméssocialment sinó també econòmica-ment. Mesures que responen nonomés a la pregunta què és necessa-ri? Sinó també a la pregunta: com pucser més eficient? Com puc estalviar?Com puc, en definitiva, alliberar despe-sa per destinar-la a altres serveisbàsics. Els ajuntaments haurem deser, és clar, resposta social però preci-sament per ser-ho haurem de ser,també, gestió.�

AJUNTAMENT [invertir per estalviar

Els nous fanals del Passeig Garcia Lorca.Foto: A.Vila

La sala polivalent de La Cooperativa. Foto: A.Vila

DSp6_

AJUNTAMENT [equilibrar pressupostos

Josep Ma. ViladomatRegidor d’Hisenda

EQUILIBRAR PRESSUPOSTOS,IMPOSTOS EN TEMPS DE CRISI

ls ajuntaments som laprimera administraciópública, la que està mésa prop de les persones.Som la primera resposta

a les necessitats bàsiques de tots, laprimera porta on es dirimeixen moltesde les mancances socials. Per aixòhem d’assumir que, malgrat som elsqui tenim unes dificultats econòmi-ques més grans, també hem de serconscients que el nostre paper socialés irrenunciable. No és senzill.

De fet, ara com ara, tenim pocs ins-truments. Un dels que tenim per tald’establir una bona estabilitat pressu-postària i alhora uns serveis socialsdignes i de qualitat per a tots els ciu-tadans, són les Ordenances Fiscals,que s’han de modificar anualment.

En el passat ple del 15 d’octubrede 2013 de l’Ajuntament de Sarrià deTer, es varen aprovar les ordenancesfiscals i preus públics per al 2014.Aquestes ordenances s’han actualitzatde contingut, forma i gestió.

Forma. S’ha transformat l’estructurade les ordenances i s’inclouen totesles Taxes i Preus Públics i s’actualitza laforma, segons la Llei General Tributàriaactual. La idea és trobar una estructuramolt més senzilla i comprensible per ala seva consulta per a tots i cada undels conciutadans. Millores en gestió i informació. Tot ique aquest punt no queda reflectit encap punt escrit de les ordenances,l’equip de govern ens vam comprome-tre al Ple a millorar-los. És per això quel’Ajuntament de Sarrià de Ter ha fetdiversos canvis en bonificacions i faci-

litats de pagament i per aquest motiucreiem que cal fer-ne molta més difu-sió i fer-ne coneixedor a tots i cada undels ciutadans per tal que se’n puguinbeneficiar.

En aquest punt l’Ajuntament s’hacompromès a fer arribar molta mésinformació a tots i cada un dels contri-buents, a través de documents escritsi amb una millora a l’hora de consultarla pàgina web de l’ajuntament. Contingut. La majoria d’impostos, taxesi preus públics, es varen mantenir en elsmateixos nivells que el 2013 i simple-ment assumeixi l’actualització anualadaptant-se als preus de l’IPC anual cata-là, que en aquests moments és de1,70% (IPC interanual al setembre 2013).Actualització que només s’aplicarà a l’IBIi a la Taxa d’escombraries 2014. Desprésdoncs, d’increments derivats del Pla dePagaments a Proveïdors, per al properany es preveu, a la pràctica, un mante-niment dels impostos municipals.

Per altra banda, la voluntat del con-sistori sarrianenc per al 2014 en matè-ria fiscal és buscar elements que aju-din a generar una major progressivitati al mateix temps atendre la realitatsocial actual. En aquest sentit s’hanprevist bonificacions tendents a ajudarles famílies amb menys ingressos idiferents problemàtiques socials deri-vades del context econòmic actual.

En concret, s’han aprovat lessegüents modificacions : 1. Ordenança Alternativa de Paga-ment. La primer mesura que adoptal’Ajuntament de Sarrià de Ter, és adop-tar aquest ordenança imprescindibleen el context econòmic actual. El textcontempla diferents realitats socioeco-

nòmiques i per aquest motiu obre laporta a l’execució alternativa de certestaxes i preus públics mitjançant la rea-lització de treballs en benefici de lacomunitat.

2. Ajudes a les famílies monoparen-tals i veïns que han estat a l’atur: Enaquest sentit s’ha de dir que s’amplienel percentatges de les bonificacions del’IBI entre un 10% i un 30% més. I s’hiafegeixen diferents clàusules i situa-cions socials, com les famílies mono-parentals amb una bonificació del50%. O les famílies que hagin tingutun membre de la unitat familiar mésde 183 dies en situació d’atur, quetambé tindrà un 50% de bonificació.

3. L’ajuntament grava amb un 75%els edificis que es trobin en un situa-ció de paralització des de fa 2 anysamb la llicència d’obres caducada isense pròrroga atorgada. Ambl’objectiu de prendre mesures davantla situació de frenada immobiliària i pertal d’evitar moltes obres parades. Noes tracta, en cap cas, de gravar solars iobra acabada sinó que aquesta clàusu-la pretén lluitar contra les estructuresde ciment inacabades que està deixantla crisi econòmica en el sector de laconstrucció i que es converteixen enelements de risc d’insalubritat i segu-retat, fins i tot. La vocació és incentivarla finalització d’aquestes obres.

4. S’introdueixen noves bonifica-cions a l’Impost de Circulació.L’IVTM no s’actualitza, però sí ques’actualitzen les seves bonificacionscanviant el redactat de la clàusula de

L’actual i persistent crisi econòmica ens està ensenyant que cada vegada haurem de fer més permenys. Que l’estabilitat econòmica que consideràvem equitativa, s’està convertint en insuficient i ambmancances. Vivim una època on els valors que havíem assumit, canvien. I segurament cal canviar-los.Una època en que caldrà adaptar-se per tal de poder sobreviure en la societat actual i de futur.

E

DS_7p

AJUNTAMENT [equilibrar pressupostos

bonificació. Actualment es bonificaràentre un 25% i un 50% (segons elsgr/km d’emissions de CO2 del vehicle)els vehicles més eficients ambiental-ment parlant.

5. Noves mesures de bonificació del’IAE: per estimular la contractació.Amb l’objectiu d’incentivar el creixe-ment i desenvolupament de lesempreses ja establertes al municipi,s’adopten dues mesures de bonifica-ció. En concret, la primera a partir deltercer any de vida de l’activitat unabonificació del 30% en el quart del20% i en el cinquè del 10%. I unasegona bonificació del 10% de la quotaa les empreses que hagin incrementatel nombre de treballadors fixos en unmínim del 10 per cent respecte la mit-jana de personal de l’any immediata-ment anterior.

Així doncs, l’objectiu és triple i és clar:el primer, contenir –malgrat les pres-sions de l’estat en aquest sentit- lapressió fiscal als veïns de Sarrià. Elsegon, intentar ajudat a totes aquellesfamílies que viuen amb especial difi-cultat la situació econòmica actual(pocs ingressos, atur) i el tercer: pro-moure l’activitat econòmica en lamodesta mesura que ens és possible.Amb una meta general i coherent ambtota la dinàmica que hem encetataquests darrers anys: garantir serveis,ser responsables socialment i incenti-var la creació d’ocupació.

En tot el context plantejat anterior-ment cal afegir els esforços complexosper mirar de contenir aquesta pressiófiscal no és fàcil, ni per al propi pressu-post ni per les mesures que es prenendel Govern Central, que són les quehan portat a fer els increments mésimportants en aquesta legislatura. I enaquest punt m’agradaria incidir.

L’any 2013 i una vegada fet unesborrany del pressupost 2014 i fetauna valoració per l’equip de Govern deles possibilitats de reducció de despe-sa i del manteniment del màxim deserveis possibles. Ens reunim perprendre decisions sobre les variacionsque creiem pertinents a les Ordenan-ces Fiscals 2014. Des de Madrids’aprova la Llei 16/2013 de 29d’Octubre que marcava unes línies pertal de garantir l’estabilitat pressupostà-ria dels ajuntaments però no definia

els paràmetres ni les quanties. En elBOE del 30 de Novembre de 2013,defineix aquestes línies i una d’elles ésobligar a incrementar els tipus d’IBI aaplicar els períodes 2014 i 2015 segonsuns paràmetres concrets. L’incrementmarcat pel nostre poble era d’un 10%el 2014 i el mateix % per el 2015.

Per desgràcia com mes d’unavegada, aquesta decisió el GovernCentral la pren una vegadal’Ajuntament de Sarrià ja ha definit elseu camí i les seves línies d’ingressosi despesa per l’any 2014. Per aquestmotiu des del consistori es decideixbuscar la fórmula per tal d’evitar queaquest nou increment l’hagin d’assumirels habitatges del nostre poble.

En aquest punt l’equip de governtroba la fórmula de no repercutiraquest increment als ciutadans i pertant evitar que la pressió fiscal seguei-xi augmentat el proper 2014. Per tantes decideix amb un criteri ferm i cohe-rent mantenir les variacions proposa-des pel propi ajuntament i obviar elaugment proposat pel del Govern Cen-tral. Això implica la no aplicaciód’aquest augment del 10% per aquest2014 que considerem que és vital pertotes les llars de Sarrià de Ter.

I amb aquesta decisió ens reafir-mem en el projecte econòmic de l’any2014 reflectit en aquestes OrdenancesFiscals 2014 i en el Pressupost 2014.�

Edificis inacabats al Pla dels Vinyers. Foto: A.Vila

DSp8_

AJUNTAMENT [àrea de desenvolupament local

El darrer semestre de l’any ha estat intens pel que fa a l’organització d’activitats diverses coml’“Exhibició de cossos de seguretat i emergències”, que va tenir lloc a primers de setembre, la con-solidada Fira del Paper el mes d’octubre, que enguany ha arribat als 15 anys amb un nombre majorde parades, i el primer “Mercat de Nadal” celebrat a finals de desembre amb un total de 50 parades,una trentena de les quals eren comerços i artesans de Sarrià de Ter. Totes aquestes activitats prete-nen actuar de pol d’atracció tant pel que fa als mateixos sarrianencs com als visitants dels municipisveïns, que veuen en Sarrià un municipi dinàmic i atractiu.

i bé podem dir quel’organització d’activitatsés la que es fa més visibleal ciutadà, no és en simateixa la part més

important de la feina diària de l’Àrea deDesenvolupament Local. És, però,aquesta part de feina menys visible detreball quotidià, la que pren una espe-cial importància, sobretot en elsmoments de dificultats econòmiquescom els que estem vivint, i la que faque Sarrià, avui per avui, sigui un delsmunicipis de menys de 5.000 habi-tants, amb una cartera de serveis moltimportant per a la promoció i dinamit-zació econòmica i per al foment del’ocupació. I és precisament aquestalínia de treball amb la qual es vol conti-nuar treballant per seguir enfortint iampliant aquesta cartera de serveis alciutadà, amb l’objectiu de millorarl’ocupabilitat de les persones que estroben en situació d’atur, facilitar la cre-ació de noves empreses a través del’assessorament i l’acompanyament al’emprenedoria, donar suport al teixitempresarial del municipi i atraurenoves empreses al territori.

En aquest sentit, s’ha signatrecentment un conveni amb la Funda-ció CP’AC que ve a complementar elservei de Punt d’Informació al’emprenedor, que des de fa més dequinze anys està funcionant a Sarrià ides d’on s’orienta en un primer estadiles persones que volen implementarel seu propi negoci, assessorant-los enla reflexió i anàlisi inicial de viabilitat

de la seva idea empresarial. Un copsuperada aquesta fase inicial,l’emprenedor passa a un segon nivelld’assessorament, que anirà a càrrecdels professionals de la FundacióCP’AC, en què es treballa sobretot laconstitució de l’empresa i la seva anà-lisi econòmica per a la seva posteriorvalidació com a Pla d’Empresa viable.

Per altra banda, amb aquest conve-ni es pretén portar a terme un treballconjunt que permeti fomentar l’esperitemprenedor i la creació d’empreses apartir de l’orientació, l’assessorament,el suport en la recerca de recursospúblics i privats, alhora que es vetllapel seguiment i la seva consolidació.En aquest sentit, hi ha previst un pro-grama de formació mensual ques’iniciarà el proper mes de març, on espretén capacitar i dotar d’eines dereflexió i anàlisi els emprenedors.Alguns dels continguts previstos sóncomptabilitat per a emprenedors, fis-calitat, línies de finançament i formesjurídiques empresarials, entre d’altres.

Seguint en aquesta mateixa líniade suport al teixit econòmic del muni-

cipi, també s’han organitzat altres for-macions que tenen com a públicobjectius els empresaris en actiu a fi defacilitar-los formació continuada, tannecessària en l’entorn fràgil i canviantdels nostres temps, que els permetimillorar la seva competitivitat i posicio-nament en el mercat. Algunes de lesformacions previstes són internaciona-lització, gestió de l’entorn 2.0, semina-ri fiscal i comptable, entre altres.

Aquest conveni també permet queels sarrianencs puguin accedir a diver-sos programes propis de la FundacióCP’AC, sense haver de desplaçar-se aGirona, com el programa Reempresade Catalunya, que és un sistema gene-ralitzat pel qual un empresari que volcedir la seva empresa a un altre per-què continuï amb l’activitat tindrà totala informació i assessorament al seuabast per ajudar-lo en aquest procés.A més de l’accés al programa de laxarxa global amb presència a més dequaranta països arreu del món YouthBusiness, de suport als joves empre-nedors entre 18 i 35 anys que volencrear la seva pròpia empresa.

S

Ester Ferrero

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT LOCAL

pDS_9

AJUNTAMENT [area de desenvolupament local

Seguint amb la línia de treball del’Àrea de Desenvolupament LocalMunicipal, a banda d’aquest conveni,s’estan portant a terme un seguitd’accions per a promoure la dinamitza-ció econòmica del municipi a travésde la implementació de projectes,cadascun dels quals pretén donar res-posta a diferents àmbits de la promo-ció econòmica. En aquest sentit jatenim aprovada l’adhesió a la Finestre-ta Única Empresarial “FUE”, que té

com a objectiu facilitar la gestió de totsels tràmits empresarials amb les dife-rents administracions, des de l’inici del’activitat i durant tot el seu temps devida, a través de la interacció directavia online de recordar la posada enfuncionament, essent el tercer munici-pi de Catalunya que podrà oferiraquest servei als seus ciutadans.

També a finals de l’any passat esva posar en funcionament el portal“Activa el teu Local”, que pretén posar

en contacte els propietaris de naus,locals i solars amb empresaris i empre-nedors que cerquen un espai on ubicarla seva empresa. Així mateix tambédes de finals de l’any passat, s’elaboraun butlletí informatiu que arriba viaonline a totes les empreses, comer-ços i serveis de Sarrià, on se’ls infor-ma de temes d’interès per als seusnegocis com ara publicació de subven-cions i canvis normatius, entred’altres.�

Fira del Paper. Fotos: A.Vila

Mercat de Nadal al Passeig Capellades. Fotos: A.Vila

DSp10_

MARATÓ TV3

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - jcomasllado@hotmail.com

Tel. 972 170 252 - mòbil 607 268 968

REPARACIONS - INSTAL·LACIONS

AIGUA - LLUM - GAS CALEFACCIÓ GAS NATURAL I ELÈCTRICA - CANVI DE CALDERES

om l’any anterior, elsdiferents comerçosdels pobles varencol·laborar amb produc-tes dels seus comer-

ços per tal de poder fer l’Arròs solidarii també per a poder fer diferents lotsque es varen sortejar al final del dinar.

Aquest any els actes varen comen-çar a les 11 del migdia amb l’arribadadels Gegants de Sarrià de Ter que ens

varen acompanyar durant tot el dinar.Després es va fer la desfilada de

vestits de paper organitzada perl’entitat de les Dones del Coro.

Un cop acabada la desfilada vatenir lloc una Masterclass d’aeròbic aon es va gravar el flashmob de laMarató a càrrec del Club GimnàsticaSarrià.

I va tancar els actes del matí labanda Bufant Fort que varen animar

l’ambient fins que l’arròs va estar a punt.Gràcies a totes aquestes activitats

que diferent entitats varen voler realit-zar amb nosaltres, els diferents comer-ços que ens varen donar productestant per l’arròs com per les paneres, itotes les persones que varen assistir aldinar, es va recaptar 2174.49€ que es vadonar per la Marató.

Per això ens cal dir a tothom, moltís-simes gràcies per la col·laboració!!!�

Els monitors i monitoresEsplai PL-Mijac

ENTITATS [MIJAC esplai PL

El passat 15 de desembre vàrem organitzar un any més l’Arrossada solidària per la Marató.

C

Desfilada de vestits de paper organitzasa per les Dones del Coro. Foto: A.Vila

DS_11p

ENTITATS [MIJAC esplai PL

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

5% dte.*en reparacions,

instal·lacions elèctriquescanvis de caldera, aire condicionat imuntatges d’energies renovables...

* Presentant aquesta publicitat

La banda Bufant fort, unaatractiva activitat musical.

Foto: A.Vila

12_pDS

ENTITATS [amics dels gegants

els volts de Tots Sants secelebra la trobada gegan-tera de les Fires de Gironai allò és la Meca del móngeganter. I especialment

aquest 2013, que s’han commemoratels 500 anys de la primera referènciaescrita d’existència de gegants i bes-tiari festiu a la ciutat. Els nostres amicsde la Fal·lera Gironina es van mudar abase de bé per la seva festa i, comsempre, va ser un èxit. Durant elsmesos previs, al Museu d’Història s’hihavia exhibit una exposició memorablesobre aquests 500 anys de faràndulafestiva, amb la presència de pecesmemorables vingudes d’arreu del país.

El mes de desembre vam celebrarla nostra assemblea. Es van posar múl-tiples projectes damunt la taula i latemporada 2014 portarà iniciatives degran envergadura, que ja anirem mos-trant de mica en mica. Com a cites delmón geganter que no passarem per altde cap manera destaca la trobada Giro-estany a Fornells de la Selva i la cele-bració de la Vila Gegantera, encomana-da a la ciutat d’Olot, allà on la tradicióde la imatgeria festiva té una càrrega

més formidable. Durant l’assembleaanual vam renovar la composició de lajunta, que queda composada de lasegüent manera:

Presidenta: Joaquima TorrentVicepresidenta: Dolors BalladaTresorer: Josep MartínezSecretari: Josep M. SansalvadorVocals: Josep Pla, Miquel Ferreiro,Alfons Mera.Vocal Cap de Colla: David Martín

Ens podeu contactar per qualsevolconsulta i ens faria molta il·lusió queho féssiu per afegir-vos a a colla.Necessitem portadors de gegants,portadors de capgrossos, músics, gra-llers i timbalers i, sobretot, personesque tinguin ganes de passar-ho moltbé gaudint de la cultura popular.�

L’últim trimestre de l’any, tot i la recança que provoca l’arribadad’aquests mesos, concentra una sèrie d’activitats que són elpunt i final de la temporada. Així, a primers d’octubre no faltemmai a la cita de la Fira del Paper. El carrer Major és nostre i elsgegants són dels primers a desfilar entre parades i firaires:poca estona més tard ja no hi cabrà ningú més.

P

FINAL DE TEMPORADAAmics dels Gegants

pDS_13

ENTITATS [Cantaires de Sarrià

Sembla un tòpic, però és veritat “com passa eltemps...”. Certament, fa quatre dies que aco-miadàvem l'estiu i ja tornem a celebrar elNadal, un temps entranyable que als cantairesse’ns gira molta feina.

a el dissabte dia 30de novembre i ambun temps poc agraïtens posàvem la robade feina i

col·laboràvem amb “La Maratóde Donants del banc de sang”,a la plaça de la Constitució deGirona. També ens va agradarmolt col·laborar amb “LaMarató” de TV3 oferint la nostra obrateatre-musical Els malde caps delsenyor Qualsevol a Riudellots de laSelva i una trobada de Corals a Llançàamb la Coral Palandriu com a amfitrio-na. I com qui no vol, ja hem arribat altradicional concert de Nadal de Sarrià,el dia 21 de desembre vàrem tenir undia complet, al matí nadales popularsa la primera Fira de Nadal de Sarrià, alpasseig Capellades, i a la tarda al Cen-tre Parroquial la nostra trobada decorals, enguany acompanyats de laCoral Malagrida d'Olot, la Coral deButxaca de Besalú i la cantautora pala-mosina Marina Pagès, acompanyadadel violinista Amós Pérez, presentant

el seu últim disc: Nit de mentides. Vaser un autèntic plaer compartiraquesta vetllada amb cantaires imúsics que ens van fer emocionard'allò més.

El dia 29 de desembre i com ja fauns anys, missa cantada i petit concerta Sant Julià, ja que molts cantaires sóndel poble veí. La cantada més divertidala vam fer el dia 2 de gener a la biblio-teca Emília Xargay on, entre Nadales ifanalets, els infants ens van acompan-yar cantant i gaudint. Els hem demimar ja que són el futur de la nostracoral. Finalment tanquem la tempora-da amb la Festa Petita de Sant Julià deRamis en honor a Santa Basilissa i Sant

Julià, on després de la missa vàremoferir un petit concert als assistents.

A la nostra coral, que a més decantar també aprenem a fer teatre,ens agradaria, ara que el cant coral(Oh Happy Day) està tant de moda,que la gent del nostre poble que liagradi cantar i passar-s'ho d'allò mésbé, vingui amb nosaltres a gaudir debona música i bona companyia. Enstrobem cada dimecres a les 8 del ves-pre a l’edifici del Coro.

Aprofitem per agrair a l'Ester Cas-telló la gran direcció que ens ha fetaquests mesos que ha substituït laNúria Gibrat, Gràcies, Ester! Benvin-guda, Núria! Salut i música.�

CANTAIRES DE SARRIÀ,MIRANT EL NADAL

J

La cantautora Marina Pagès iel violinista Amós Pérez,varen actuar pel concert decant coral al Centre Parro-quial de Sarrià de Dalt. Foto: Ernest Penalba

Els Cantaires a la Biblioteca Emília Xargay. Foto: Josefa Marcos

am poder passe-jar-hi amb carruat-ges i seguidamentens vam despla-çar fins a Santa

Pau, on vam poder fer unadegustació d’embotit i un dinaral Càmping Lava.

A la tarda vam gaudir d’unpasseig amb el Carrilet dels Vol-cans i de la visita al poble deBesalú.

Els assistents envan fer una valoraciómolt positiva i peraquest any ja tenimprevistes dues excur-sions més: una a Bar-celona i una altra alSantuari de Núria.�

Fotos: AAVV Sarrià de Baix

El diumenge 13 d’octubre, des de l’Associació de Veïns de Sarrià de Baixvam organitzar una excursió a la Fageda d’en Jordà. Vam sortir en unautocar a les 8.30 h i vamarribar a la Fageda cap ales 10.00 h.

AAVV Sarrià de Baix

DSp14_

V

ENTITATS [AAVV Sarrià de Baix

EXCURSIÓ A LA FAGEDA D’EN JORDÀ

DS_15p

cal flequerFLECA-PASTISSERIA

• TORTELLS• BUNYOLS• COQUES

Des de 1896

Obert cada diaAv. de França, 21 - Sarrià de Ter

Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283info@calflequer.com

ENTITATS [AAVV Sarrià de Baix

Com és habitual, els campaments d’aquest darrer estiu van ser tot un èxit: molt bon temps, un grupde nois i noies amb ganes de passar-ho bé i un equip de monitors molt motivat.

DSp16_

CAMPAMENTS 2013SANT LLORENÇ DE LA MUGA

uè més es pot dema-nar? Aquest any ensvam instal·lar alterreny d’acampada decoll de la Peça de SantLlorenç de la Muga, a

la comarca de l’Alt Empordà, del 29 dejuny al 7 de juliol.

Com a centre d’interès, ens vamveure sorpresos pel Triangle de lesBermudes, curiosament situat allà onens trobàvem, per un hacker informà-

tic bastant despistat i també peralguns agents de l’FBI que es vanencarregar de fer-nos la guitza durantla nostra estada. També ens vam feramics d’un estrany personatge ano-menat Perro-vaca que ens va ajudar aanimar la nostra estada amb la sevaoriginal cançó, ara ja coneguda i popu-laritzada per tot el grup dels campa-ments. Aquest any vam gaudir de moltbon temps i per tant vam poder realit-zar totes les activitats amb normalitat:

descobertes de l’entorn, bany a lesgorgues, excursions, etc. Com a activi-tat estrella va destacar la nit de por, laqual tots i totes vam valorar-la de terro-ríficament divertida. Evidentment lesguitarres i cançoners no van faltardurant les estones lliures. Vam passarmolts d’altres moments divertits iinoblidables i és per això que tots itotes ja tenim ganes que arribin elscampaments de l’estiu que ve..�

Q

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

El grup de joves al porxo de la casa de colòniesde Granollers de Rocacorba: Foto: Esplai Pl

ENTITATS [Mijac Esplai PL

DS_17p

ENTITATS [Mijac Esplai PL

Com és habitual, els campaments d’aquest darrer estiu van ser tot un èxit: molt bon temps, un grupde nois i noies amb ganes de passar-ho bé i un equip de monitors molt motivat.

COLÒNIES 2013 ESCALÒNIA

PPÀÀRRQQUUIINNGG..NNEETT

c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30www.parquingnet.cat

NETEJA DE PÀRQUINGSJosep Chacón Sánchez

am conviure plegats ala casa de colònies deGranollers de Rocacor-ba i vam fer activitatsvariades tant exteriors

com interiors, algunes d’elles relacio-nades amb el Nadal. Per exemple,vam fer un joc de pistes que finalitza-va amb un pessebre vivent i un amicinvisible amb regals fets a mà pels

nens amb material divers. A més amés, els joves van preparar una gim-cana molt original per als altres nens inenes que ens va portar molt entretin-gudament fins a la font d’Esquirols.D’aquesta manera van poder fer-seuna petita idea del que és ser monitor.

Finalment, els nens i nenes i jovesvan valorar molt positivamentl’activitat i el fet d’estar barrejats. De

cares a l’any vinent ens agradaria afegirla franja d’edat que va dels 13 als 15anys per tal d’unir tots els nens i nenesde l’esplai, ja que els monitors i monito-res creiem que podria ser una molt bonai bonica experiència per a tots i totes.

Nens i nenes, nois i noies, animeu-vos a venir a les nostres activitats,que ens ho passem d’allò més bé! .�

L’equip de monitors.

Aquest any, els monitors de l’esplai PL hem decidit innovar i hem anat de colònies per Nadal. Peròaquesta no ha estat l’única novetat, sinó que també vam pensar que seria una bona idea barrejarinfants de diverses edats en una mateixa activitat. Així doncs, vam marxar de colònies els dies 27, 28i 29 de desembre amb nens i nenes de 6 a 12 anys i amb un grup de joves que en tenen entre 16 i 17.

COLÒNIES DE NADAL

V

l passat 13 de juliol aga-fàvem l’autobús un anymés per enfilar-nos cap ala casa de colònies deGranollers de Rocacorba.

Aquest any l’objectiu de les colò-nies era aconseguir arribar a Hawai,però durant tot el dia hi van haver dife-rents coses que ens varen impedirarribar en aquest país i vàrem haver dedecidir quedar-nos a la casa, quedurant uns dies passava a ser el Cas-

tell del poble d’Escalònia. Un poble onresulta que només hi quedava unsupervivent, que era el que vivia enaquest Castell i qui ens va oferird’instal·lar-nos-hi uns dies per ajudar-loa recuperar totes les tradicions delseu poble i aconseguir fer les pausamb el poble del costat, els Corbins,per tal de poder conviure les dues civi-litzacions.

Va ser així com els nens i els moni-tors vam decidir instal·lar-nos-hi i pas-

sar els dies intentant descobrir totesles tradicions i buscant la manera depoder fer la pau amb els Corbins i queno els assaltessin massa sovint.

Ho vàrem fer tan bé, que els Cor-bins que ens vigilaven de ben a propvaren enviar-nos una carta per fer-nossaber que acceptaven fer les paus iser companys de civilització.

És així com posàvem punt i finalun any més a les nostres colònies!! �

E

DSp18_

ENTITATS [Comissió cavalcada de Reis

om cada any,vam preparar elcampament Reialal Pla dels Vinyerson l’Associació de

veïns ens va preparar una xoco-lata desfeta ben bona peresperar el torn per a posar lacarta a la bústia.

També l’Associació va donarels premis del concursd’engalanada de balcons quecada any organitza.

Uns dies més tard, el dia 5de gener, varen arribar els TresReis Mags d’Orient a Sarrià.

Abans de sortir a la rua, esva anar a fer una visita cada anya les persones del CentreEspecial Ramon Noguera per aportar-los un detall.

Després a les 6 de la tarda,

varen sortir des del Barri deSarrià de Dalt i varen passar pertots els barris tot fent una ruad’unes dues hores de durada.

Cap a les 8 de la tardavaren arribar al Pavelló on elsva rebre l’alcalde Roger Torrenti varen poder dir unes paraulesper a tots els nens i nenes.

Després es varen posar a lesseves tendes per tal de rebreindividualment els infants quevolien i així donar-los un detall.

Mentre esperaven perquèels Reis els rebessin, la gentvaren poder menjar xocolatadesfeta feta per l’Associació deveïns del Pla de Vinyers i tambépodien beure i menjar gràcies ala Unió Esportiva Sarrià quetenia el bar a punt.�

Fotos: Radio Sarrià

El passat diumenge 29 de desembre va arribar a Sarriàde Ter el Carter Reial, el nostre Mag Magí per a recollirtotes les cartes dels infants del poble per a donar-les alsTres Reis Mags perquè uns dies més tard els deixessinels regals que havien demanat a casa de cadascú.

ARRIBADA DEL MAG MAGÍ I DE SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT

C

Txell PlaRegidora de Reis

DS_19p

ENTITATS [[associació de comerciants

Imma OliverasPresidenta Associació de Comerciants de Sarrià

Aquest Nadal l’Associació de Comerciants de Sarrià ha volgut premiar els seus clients amb 1.000euros, repartits amb 4 vals de compra de 250 euros cadascun.El sorteig es va fer el dia 7 de gener a Radio Sarrià en el programa Tertúlia de Dones.

Els premiats van ser: • Juliana Fernández a Queviures Anglada de la Rasa• Trini Muñoz en els queviures Ramona del Pla de l´Horta• Maria Ventura a la Farmàcia Pere Estudis del c/ Major• Albert Puig de Pastisseria Fleca Llausas del Pla dels Socs.

PREMI DE L’ASSOCIACIÓ DECOMERCIANTS

Juliana Fernandez

Trini Muñoz

Maria Ventura

Albert Puig

ÀREA DE CULTURA: NITS DEL CORO, EXPOSICIONS, BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

Sergi Torrentà, regidor de Cultura. Cristina Vicedo, àrea de Cultura. Anna Sala, directora biblioteca Emília Xargay.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter ambel suport i la producció del’Associació Gironina de Teatre(AGT) van iniciar a les 22 h deldijous 7 de novembre la quartatemporada del cicle d’espectaclesde petit format Les nits del Coro.

La programació, que ha gaudit d’un notable èxitde públic a les anteriors tres edicions, es pre-senta quinzenalment a la sala El Coro, situada alnúmero 9 de la placeta de la Font de Sarrià de

Ter, amb una entrada de 3 euros.Els responsables de la inauguració van ser la com-

panyia de funambulistes La Corcoles, amb l’espectacle“Gris”. Mariona Moya i Andrés Melero proposaran“l’estructura d’un pont de ferro i un personatge en laseva solitud. Un interval d’espera i esperança, untemps que transcorre i no deixa impassible. El pont,una via, un camí, com a trajecte i horitzó on la Corcoless’aixopluga. Gris és l’interval, el punt de suspensió.

L’arribada, una incògnita.” Els actors Miquel Noguer iCarlus Amalrich s’encarregaren de presentar la vetlla-da, que també va comptar amb una intèrpret de llenguade signes.

Segons Ángeles García, directora artística del cicle,la nova temporada continua apostant per una progra-mació variada on hi tenen cabuda l’humor, el clown, lamàgia, el circ o la comèdia física entre d’altres gèneres,sempre amb una forta presència de companyies pro-fessionals de les comarques gironines. També es recu-pera el matx d’improvisació, i destaca que es progra-maran altres espectacles accessibles per a personesamb sordesa.

LES NITS DEL CORO

DSp20_

QUARTA TEMPORADA DE LES NITS DEL CORO

cultura

DS_21p

Una de les novetatsd'aquesta quarta edició, seràl'obertura de la sala a les 9 delvespre, per a qui vulgui degus-tar uns montaditos, acompan-yats d'una copa de vi, cava ocervesa artesana, en un espaid'arquitectures teatrals, confor-table, i en un ambient relaxat.

La programació va conti-nuar el 21 de novembre ambl’espectacle de màgia “Under-grand” a càrrec de Ruben Vila-grand. Per al mes de desembrees va comptar el dia 5 amb lestitelles de “Menut Cabaret” dela companyia La Manofactoria,i una sessió de contes eròticsel dia 19 a càrrec del japonèsYoshi Hioki.

Per 2014 també hi ha pre-vista la participació de la com-panyia titellaire Zero en con-ducta, els narradors MercheOchoa i Quim Noguera (aquestdarrer de la companyia Vade-contes) i el grup de música Pul-popop, entre d’altres.

L’AGT continua treballantper presentar i traslladar aaltres municipis del territori

aquesta experiència, per tal decrear una xarxa d’espectaclesde cafè teatre que afavoreixil’activitat de les arts escèni-ques a les comarques gironi-nes. En aquest sentit, l’entitatanuncia que està ultimant lesnegociacions amb un altreespai teatral que es podriasumar a la xarxa a partir delproper mes de gener.

En paraules de Sergi Torren-tà, regidor de l’Àrea de Cultura,tot està a punt a Sarrià de Terper a acollir una nova tempora-da d’aquesta proposta teatralque s’ha demostrat engresca-dora i amb un nivell molt alt dequalitat. Una fòrmula per laqual l’àrea de Cultura del’ajuntament de Sarrià de Ter haapostat fort i que en l’actualitatconsidera plenament consoli-dada dins l’espai cultural de lescomarques gironines.

Les nits del Coro comptentambé amb la col·laboració delDepartament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, laDiputació de Girona i el ConsellComarcal del Gironès. �

CULTURA

La Corcoles

Yoshi Hioki

DSp22_

XXV MOSTRA DE TEATRE DEL CENTRE

Durant quatre diumenges ala tarda, els aficionats i afi-cionades del teatre ama-teur s'han trobat al centre

per gaudir d'obres còmiques i diverti-des que ens han fet riure i passar unabona estona.

La mostra s'inicia el diumenge 10de novembre amb el grup “L'olla delsmaiquiets” de Vilablareix dirigits perJaume Vilalta. Aquest grup, del qual joen formo part, va interpretar una adap-tació de l'obra d'Hugo Daniel i Marcostitulada “Què fem amb... l'envàs?”.

Qui es pensava que després d'unanit de gresca s'espatllaria el vàter i cri-dar al lampista podria portar tants pro-blemes?

El diumenge següent “La Totxana”de Vilafant ens va representar “Ger-manes” de Noël Piercy.

Una mare superiora enamorada

d'un mossèn dirigeix tres germanes,l'una campiona de karate, l'altra ambdevoció per l'ofici de monja i una últi-ma amb un passat turbulent. Tots ellsformen el “Convent de les germanespenedides”. Només hi faltava un jovefugitiu de la policia perquè es tren-qués la continguda harmonia i les sin-gularitats de cadascú i tot plegat esconvertís en un autèntic tip de riure.

El públic percep una excel·lentinterpretació dels actors i actrius i unaacurada direcció i exi-gència del seu directorJosep Puigmal.

Les obres del diu-menge 24 de novem-bre i 1 de desembreens les van oferir el“Grup de teatre 2 de10” de Medinyà.

La primera obra“Primer primera” deJordi Santasusagna idirigida per AlbertMassanellas ens vatenir amb la incògnitafins l'últim moment.

Aquesta obra,tenia molts entreactesque simulaven el pas

del temps i, a mesura que el tempspassava la cosa cada vegada pintavapitjor. Vigileu amb els veïns que podenser molt perillosos! Personatges isituacions ben conegudes i quotidia-nes per tots nosaltres ens van fer pas-sar moments de riure i alguns d'intrigai ensurt.

La segona obra la van protagonitzarels més petits de la mostra, el “Grupde teatre 2 de 10 joves de Medinyà”amb “El malalt imaginari” de Molière.

TEATRE

Un any més, el Centre Parro-quial de Sarrià de Dalt ens ofe-reix la seva mostra de teatre2013.Gràcies a totes les persones quehi han col·laborat fins al moment,aquest any s'ha pogut celebrar lavint-i-cinquena mostra.

Griselda Palomeras i Ramió

“Primer primera” del grup de teatre 2 de 10 de Medinyà

“Què fem amb l’envàs?” per L’Olla dels Maiquiets de Vilablareix

Els actors i actrius, diri-gits per Margarida Falgàs iSebastià Alpí, era la primeravegada que pujaven a unescenari.

Em va fer molta il·lusióveure'ls ja que jo havia estatalumna de la Margarida Fal-gàs a la universitat i gran partdels actors i actrius havienfet teatre a l'escola amb miquan jo era la seva mestra al'escola de Medinyà. Esticmolt contenta que continuïnsobre els escenaris.

Els nervis i l'entusiasmevan fer que sortís el millord'ells mateixos interpretant

una obra que combinaval'humor amb l'engany i lespors.

Al final de cada actuació,l'Esteve Pineda, en represen-tació del centre, va dir unesparaules d'agraïment i va lliu-rar un record a cada grup.

No voldria acabar senseagrair l'assistència al públicfidel de sempre així com elnouvingut d'altres municipisque puntualment o setma-nalment han seguit i donatsentit aquesta vint-i-cinque-na mostra de teatre ama-teur de Sarrià.�

Foto Albert Vilardell

CULTURA

DS_23p

Germanes” del grup la Totxana de Vilafant

“La Terapeuta”DE GASPAR HERNÁNDEZ

LLIBRES

Eva Martinez Escobosa

L’autor és periodista i té unallarga trajectòria radiofòni-ca. És el director del pro-grama “L’ofici de viure” a

Catalunya Ràdio sobre creixementpersonal, psicologia positiva i novaespiritualitat des de fa set tempora-des, amb més de sis milions de des-càrregues a l’any i uns 100.000 oientsen directe. El programa va guanyar elPremi Ciutat de Barcelona l’any 2008.

Alhora, se’ l coneix per fer de presen-tador al programa “Bricolatge emocio-nal” l’any 2010 i també va escriure elpròleg del llibre Les eines del bricolat-ge emocional.

És una novel·la escrita en tercerapersona que parla de la relació dedependència entre un actor català d’èxiti una reconeguda psicòloga i que mantéel lector intrigat fins al final del llibre.

El llibre consta de tres parts. A la

Gaspar Hernández va néixer a la Vall d’en Bas l’any 1971. És molt conegut perquè va guanyar el PremiJosep Pla 2009 amb la seva primera novel·la El silenci, de la qual ja s’han venut 75.000 exemplars encatalà. La seva segona novel·la és La terapeuta i ha sortit publicada el gener de 2014, a “Columna” encatalà i a “Planeta” en castellà.

El grup dosdedeu de Medinyà.

24_pDS

CULTURA

primera part, el protagonista del llibreés l’Hèctor Amat i és testimoni acci-dental de l’assassinat d’una noia quees diu Marina Cuatrecasas en un pàr-quing. Des de llavors, pateix ansietat ipor que li provoquen pèrdues dememòria. Per això acut a la consulta dela terapeuta Eugènia Llort, que va ser lapersona que el va atendre el dia delcrim. És actor i interpreta el personatgede Dick Diver de l’obra de teatre “Ten-dra és la nit” d’Scott Fitzgerald al TeatreRomea. El més curiós és que el perso-natge que representa s’enamora d’unapacient i ell també s’acabarà enamo-rant de la seva terapeuta, que és unaespectadora. Sorgeix una complicitatmútua i de dependència entre ells.

Apareix també la seva antiga pare-lla, la Ruth, que ara és la seva milloramiga. Es van conèixer perquè li va feruna entrevista i era una gran admira-dora seva.

Hèctor Amat es va iniciar en elmón del teatre als divuit anys al’Institut del Teatre per combatre laseva timidesa. L’ansietat i el perfeccio-nisme van relacionats. Les retalladesdels teatres públics i de les producto-res es notaven perquè una sola perso-na feia diverses tasques i li era difícilcobrar les gires a través dels Ajunta-ments. El seu actor preferit és Woody

Allen i va tenir l’oportunitat de ferd’espectador de l’actor al Cafè Vienèsde Barcelona en un assaig on tocava elclarinet.

A la segona part, el protagonistaintenta recordar. Reapareix la figura dela Ruth, que també pateix ansietatperquè ja li han anunciat que faran unERO al diari on treballa i té por de que-dar-se sense feina. Ella recorre alstranquil·litzants per sobreviure a lasituació en què es troba.

A la tercera part, l’Eugènia Llortguanya protagonisme i s’esbrina laseva experiència personal. Fa referèn-cia al trencament de la seva parella, enBorja, i que després d’aquest fettambé pateix ansietat i es reclou acasa seva. Es fa voluntària com a psi-còloga d’emergències i això li permetsortir de casa i superar la por a sortir alcarrer. L’ajuda molt anar al teatre cadadia a veure el seu pacient. Tots doss’ajuden mútuament. L’ Eugènia sentadmiració pel talent de l’Hèctor.

És la primera novel·la que tractasobre l’ansietat, una de les malaltiesmés importants del segle XXI. És mésfreqüent en les dones, tot i que elshomes també la pateixen, però novolen reconèixer-ho. S’ha agreujatd’ençà que va començar la crisi econò-mica l’any 2008.

L’ansietat és la por alfutur, sobretot a perdre lafeina, a diferència del’angoixa que és la por alpassat, amb coses no resol-tes.

El passat 5 de febrer ales 20 hores va tenir lloc lapresentació del llibre Laterapeuta de Gaspar Her-nández, a la Casa de Culturade Girona. L’autor va serintroduït pel llibreter Gui-llem Terribas i va omplirl’aula magna.

M’agradaria remarcaralguna de les afirmacionsque va fer l’escriptor durantl’acte:

“ La novel·la ens permetficar-nos en la ment de lespersones. Entra directa-ment a la psicologia delspersonatges”.

“La por que té l’autor és la de noagradar als altres. Per tant, tots somautors. L’IVA cultural ha generat moltaansietat als actors. Són gent vulnerable,depenen del públic i aprenen a viureamb la incertesa. És una lliçó de vida”.

Vol retre un homenatge als actorsque pateixen molt per la crisi. El perso-natge principal no està inspirat en capactor real, però sí que té reminiscèn-cies de Ramon Madaula, Pere Arqui-llué i David Selvas. És de la generaciód’actors que combinen el seu treballamb les sèries televisives.

També va fer esment al programade ràdio “L’ofici de viure” de CatalunyaRàdio, que fa juntament amb ElisabetPedrosa i que estaria bé exportar elprograma fora, però que depèn de lesemissores espanyoles. Seria unreplantejament general per millorar lasocietat.

En conclusió, Gaspar Hernándezplasma els símptomes i conseqüèn-cies de l’ansietat tant en la figura del’home com de la dona. És un llibre ricen vocabulari i molt proper, on esreflecteix els grans coneixements enpsicologia de l’autor i amb una temàti-ca ben actual que afecta tantes perso-nes. Enhorabona i et desitjo moltsèxits amb el teu nou llibre!�

El llibreter Guillem Terribas amb Gaspar Hernández. Foto: Eva Martínez

pDS_25

CULTURA

D’allà estant, elsrecords de joventutl'empenyen a mirarde reunir altre cop

aquells vells amics que volien canviarel món i amb qui havien compartiteternes discussions polítiques,anhels, projectes i esperances i que laguerra va estroncar definitivamentcanviant el rumb de les seves vides.

La tasca no serà fàcil: en Nidal,germà del desaparegut Bilal, és unislamista barbut i quadriculat en elsseus criteris; en Naïm, jueu, està esta-blert al Brasil on fa de periodista; enRamez és un empresari d'alta volada;en Ramzi, examic inseparable i ex socid'aquest últim, viu reclòs en unmonestir convertit en el germà Basil idedicat a la meditació; l'Albert, un suï-cida frustrat, és un destacat funciona-ri del Pentàgon; la Semiramis regentaun hotel a la muntanya i el mateixAdam és professor d'història a París.Tots ells conformen el petit univers, oel que en queda, d'aquells antics revo-lucionaris que es feien dir “el cercledels bizantins”.

Un quadern de notes de l'Adam,on escriu totes les seves impressions,ens ajudarà a anar seguint els contac-tes previs amb cadascun dels perso-natges, la immediata disponibilitatd'alguns malgrat els entrebancs, i elsarguments d'uns i altres per explicar laseva posició i també la seva deriva dela posició que mantenien vint-i-cincanys abans. El quadern també ens ser-virà per conèixer els seus sentiments

més íntims i de vegades contradicto-ris, sobre l'amor, la infidelitat, l'amistato les diferents opcions personals quecadascú ha pres davant la guerra, unaguerra de la qual la Semiramis diu:“Els que han viscutaquí durant totsaquests anys nodiuen mai `guerra´.Diuen `els fets´. Per-què de guerres n'hiha hagut diverses.No eren mai elsm a t e i x o sbel·ligerants, ni lesmateixes aliances,ni els mateixos cab-dills, ni els mateixoscamps de batalla.De vegades hi esta-ven implicats exèr-cits estrangers,però de vegadesnomés forceslocals. De vegades els conflictes erenentre dues comunitats i de vegades al'interior d'una sola. De vegades lesguerres se succeïen i, en canvi, devegades tenien lloc simultàniament.Els únics que confonen tots aquestsfets diferents, els únics que els agru-pen sota un sol nom, els únics queens parlen de `guerra´, són els quehan viscut lluny d'aquí”. (pàg. 403).

Si la trobada tindrà lloc o no, ésirrellevant perquè com va dir el poetal'important és el trajecte més que nopas el destí, i serà en aquest trajecteon l'Adam coneixerà les raons irrefuta-

bles dels qui hanmarxat i dels quis'han quedat, i seràen aquest trajecteque l'Amin Maaloufens torna a donaruna esplèndida lliçóde la història recentdel Pròxim Orient.

Aquesta grannovel·la és una inte-ressant reflexiósobre l'evolució de

les actituds personals en moments degran convulsió i és, per sobre de tot,un magnífic cant a la tolerància i al'amistat.

(Una dada curiosa: el nom del país,el Líban, no s'esmenta en tot el llibre).

Amin Maalouf, nascut al Líban iestablert a França des de 1975, ésautor, entre d'altres, de la trilogia Lleól'africà, Samarcanda i Els jardins de lallum. Ha conreat també l'assaig ambtítols destacats com Orígens o Unmón desajustat, alguns dels qualshem comentat aquí. L'any 2010 varebre el premi Príncep d'Astúries. �

LLIBRES

Adam, un historiador establert a París, visita el seu país, el Líban,25 anys després d'haver-ne marxat, en rebre una trucada anun-ciant-li la imminent mort d’un antic company amb qui havia tingutuna gran amistat i també, en els darrers temps, serioses discre-pàncies. Empès per la seva dona Dolores i una mica a contracor(“El teu amic es mor i et crida. Deixa enrere les teves diferènciesi vés-hi”), decideix d'anar-hi.

“Els Desorientats”AMIN MAALOUF

Àngel Garcia

CULTURA

26_pDS

“El Principio de un tiempo”DE SERGI M. BLANCO

En Sergi està estudiant tercerde criminologia a Girona, fetque l’ha inspirat per escriureuna obra intrigant, que situa

la seva trama a la mateixa Girona, undels atractius de la novel·la.

És una obra que enganxa des delprincipi, plena de misteris per resol-dre, amb uns personatges en unmoment d’adaptació a noves realitats,enfrontant-se a un passat, per viureun nou present. Un misteri de veritatsencobertes que volen sortir a la llum,un joc de silencis, llums i ombres.

D’una manera subtil l’escriptor volqüestionar incongruències de la socie-tat actual, fent reflexionar el lectorsobre temes tan durs com la violènciade gènere i l’anorèxia. En Sergi esqüestiona si totes les eines que apa-rentment estan a disposició de les víc-times, a l’hora de la veritat són clara-ment efectives. Els seus estudis decriminologia el fan qüestionar-se sobrela ment humana i comportaments forade tota aparent lògica, i com el siste-ma judicial i policial actua.

El títol, clarament encertat, està inspiraten una anècdota. Sergi, ens pots explicarcom va sorgir?És una anècdota força curiosa, aixòsense cap dubte. Vaig acabar lanovel·la sense saber cóm anomenar-

la. Es va convertir enuna creació sense nom.En certa manera lameva ment donava vol-tes i més voltes bus-cant un títol idoni, queexpressés l’ànima de lahistòria i dels seus per-sonatges. Una nit, lameva mare, preocupa-da, em va explicar iensenyar que l’esferade vidre del seu rellotgede polsera s’havia tren-cat i les agulles s’havienaturat en una horadeterminada. En aquellsmoments, tant la mevamare com jo estàvemvivint una època de can-vis importants i li vaigdir que no s’havia depreocupar, que pel seuaniversari -que era enun parell de dies- n’hiregalaria un altre. Seriael principi d’un temps, isense adonar-me ja havia trobat el quebuscava. La novel·la, amb certsparal·lelismes amb les nostres vides,sense arribar a ser autobiogràfica nimolt menys, ja havia trobat títol; El Prin-cipio de un tiempo. I mai més les agu-lles del rellotge han tornat a marcar elritme de les nostres vides.Com va ser la teva experiència a RadioSarrià, com et vas sentir presentant lateva obra a Veus de Dona?Les primeres vegades sempre sónespecials. Quan vaig anar a “Veus deDona” estava molt nerviós, però elmagnífic tracte i les preguntes interes-sants que em van formular, van ferque perdés la noció del temps, i queem tranquil·litzés. Em vaig sentir moltemocionat i animat de debatre sobrealguns temes de la novel·la; els canvispolítics, la violència de gènere. Temesmolt actuals i propers, que normal-

ment no es tracten amb el suficienttacte. Agraeix-ho molt a la Neus i a lesseves col·laboradores la invitació d’anara “Veus de Dona” i d’haver pogut par-lar de El Principio de un tiempo.Estàs ja preparant la teva següentnovel·la?Doncs ara mateix estic elaborant i aca-bant de redactar el fil conductor d’unanova i misteriosa història. Serà unahistòria policíaca, on el present, el pas-sat i el futur s’entrellacenOn es pot comprar el teu llibre?La novel·la es pot comprar en la pàgi-na web de l’editorial Amazon i en lli-breries físiques (Llibreria 22 i Geli).

Tots desitgem que aquest escriptornovell, fill de Sarrià, tingui una fructíferacarrera literària plena d’èxits i que ElPrincipio de un tiempo generi la reflexióque l’autor desitja en aquesta obra. �

LLIBRES

Núria Vargas

El fill de Sarrià, Sergi MartínezBlanco, amb 21 anys, ens pre-senta la seva primera publica-ció, la novel·la El Principio deun tiempo. Va presentar el llibreel passat 13 de desembre a laCasa de la Cultura de Girona, iel 17 de desembre a RadioSarrià, en el programa Veus deDona, molt en sintonia amb laseva obra on els personatgesfemenins tenen molta força.

Foto Ràdio Sarrià

DS_27p

CULTURA

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE“Intel·ligència Nutricional”

BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

Isabel Vidal i Solà

El 7 de novembre, la nutricionista Dra.Magda Carlas (col·laboradora habitual endiversos mitjans de comunicació, ja siguinescrits o audiovisuals del nostre país) pre-sentà a la biblioteca Emília Xargay el seuúltim llibre titulat Inteligencia nutricionalEditat per Plataforma Actual.

Dividit en quatre blocs (els factors quoti-dians; els factors invisibles; el factorinevitable: el pes i el factor desitja-ble:els coneixements) la Dra.Carlas

ens dóna en aquesta obra unes bones i senzillespautes per aconseguir (o en la mesura de les nos-tres possibilitats, intentar) que ens alimentem béi millorem el nostre estat de salut físic.

Tot sabem que el nombre creixent de perso-nes obeses en la nostra societat fa que els espe-cialistes en la matèria recomanin fer més exercicii consumir productes saludables.

I la clau per prevenir malalties és invertir méstemps en comprar bé i sobretot,menjar bé.

En el primer bloc, s’incideix en la compra il’estalvi intel·ligent de productes; menjar fora decasa d’una manera més saludable i aprendre a cui-nar bé sense dedicar-hi molta estona.

El segon bloc tracta sobre els factors invisiblescom ara la publicitat (sovint enganyosa i que propi-cia que consumim malament), les circumstànciespersonals de cadascú de nosaltres, la importànciadel factor familiar en el tema de l’alimentació ol’excés d’informació (sigui fiable o no) que se’nsofereix des de diferents vies condicionen la nostramanera d’alimentar-nos.

En el tercer bloc (el del factor pes, paraulasovint “maleïda” per a moltes persones) se’nsparla des de diversos angles de què depèn el pes,la influència de la genètica, l’edat, l’estrès…i comcondicionen el nostre benestar, així com de quinamanera es pot tractar el sobrepès, seguint unespautes alimentàries en les quals es desmitifiquenmites falsos sobre el pes.

I per últim, el quart bloc ens presenta uns con-ceptes i consells claus i sobretot imprescindiblesper assolir l’objectiu principal d’aquest llibre: gau-dir d’una nutrició equilibrada,adequada i sobretotintel·ligent .�

28_pDS

Ens estem tornant més digi-tals, ja fa anys que parlemd'identitat digital, d'amics,coneguts i saludats digitals...

Fent un repàs als articles d'aquestasecció podem veure de quina manerainternet ha anat penetrant a les nos-tres vides d'una manera cada vegadamés quotidiana; no només tenim cadavegada més pantalles connectades ainternet, també més "coses", aparells,ginys connectats!

Nosaltres mateixos estem connec-tats, si volem permanentment, a tra-vés dels nostres dispositius, com eltelèfon mòbil intel·ligent ("smatrpho-ne"), però també cada vegada mésamb més aparells portables (rellotges,polseres, ulleres...).

Si a finals dels anys '90 del segle

passat els blocs (o blogs) van comen-çar a revolucionar internet i, sobretot,la comunicació digital, des de fa propde 10 anys el que ha marcat la comu-nicació digital han estat les xarxessocials, entre elles principalmentFacebook.

Però avui les coses són diferents,molt diferents. I gran part de culpad'aquest canvi, que es va començar aproduir l'any 2009, és de WhatsApp,una aplicació mòbil que no només haenterrat els antics SMS (missatges detext, de pagament), sinó que han arra-conat les xarxes socials "tradicionals"com a única, i en molts casos princi-pal, eina de comunicació via internet.

Si teniu un telèfon mòbilintel·ligent, un "smartphone" o, perentendre'ns millor, un telèfon mòbil

amb connexió a internet, és molt pro-bable que una de les aplicacions quemés feu servir, amb independència dela vostra edat, sigui WhatsApp!

Molta de la gent que no s'ha sen-tit atreta ni per Facebook, ni per Twit-ter, ni per Instagram ni altres xarxessocials o similars... sí que ha fet unpas endavant vers la comunicació digi-tal amb WhatsApp!

La seva simplicitat d'ús, la gratuï-tat (a l'inici, ara és de pagament) isobretot la possibilitat de trobar-hi lagran majoria dels contactes del'agenda telefònica del mòbil, hanpopularitzat aquesta eina i, en general,altres eines semblants de missatgeriainstantània.

Pregunteu als joves què fan servirper a comunicar-se entre ells: la majo-

WhatsApp, Line, Telegram...és temps de missatgeriainstantàniaRoger Casero Gumbau.Blocaire i membre del consell de redacció de GERDS de Terwww.rogercasero.cat

Facebook farà, el mes de febrer de 2014, 10 anys! Facebook és la principalxarxa social mundial, tot i que no és l'única ni va ser la primera. Facebook ésuna de les icones imprescindibles per entendre la nostra vida d'aquests darrers10 anys, vida que ha tingut, entre d'altres coses i amb major o menor mesura, uncert nivell de "digitalització".

CULTURA

espai 2.0

DS_29p

ria us diran nomsde serveis de missatge-

ria instantània com WhatsApp o Snap-chat, però rarament us mencionaran,d'entrada, Facebook!

A més, aquests serveis de missat-geria instantània com WhatsApp, peròtambé Line o Telegram, no només per-meten la comunicació bidireccionalentre dues persones, sinó també lacomunicació entre un grup de perso-nes. Qui no forma part d'un grup deWhatsApp? Companys de feina,amics, colles, pares i mares de la clas-se de l'escola de la mainada, fami-liars... Els grups de WhatsApp escreen i, molts d'ells, semblen tenirvida pròpia!

Els serveis de missatgeria instan-tània com WhatsApp sembla que ensfaciliten molt la vida, i en certa mane-ra és així, però com tot en el món digi-tal, també en l'analògic, la missatgeriainstantània també té els seus riscos,els seus defectes. No sempre resultasenzill i fàcil fer-ne un bon ús!

Sigui com sigui, però, els serveisde missatgeria instantània estan demoda i, a la seva manera, també estanevolucionant: es millora en temes deseguretat, no en va és molta la infor-mació, a vegades personal (text, fotos,vídeos...), que compartim is'evoluciona cap a serveis que perme-tin posar data de caducitat als missat-ges o fotos i vídeos que enviem. ASnapchat, per exemple, les fotos ivídeos que s'envien tenen una vidamàxima de 10 segons, passat elsquals aquell arxiu d'imatge o vídeos'elimina definitivament... si és que aqui li hem enviat no fa una captura depantalla!

Fa quasi 10 anys, quan amb Face-book es van popularitzar les xarxessocials, es deia que aquestes "mata-rien" els blogs, però de la mateixamanera que el cinema i la ràdio hansobreviscut a la televisió, els blogs hohan fet també a les xarxes socials; id'igual manera ara els serveis de mis-satgeria instantània no “mataran” les

xarxes socials, però tampoc les deixa-ran indiferents...

A finals d'octubre de 1963 BobDylan va gravar la cançó "The TimesThey Are a-Changin'" (Els temps estancanviant); també canvien avui, més de50 anys després, els nostres temps, iho fan d'una manera accelerada, avegades excessivament accelerada!Vivim en l'època de la missatgeria ins-tantània, amb missatges, imatges ivídeos de curta durada i, massasovint, de curta volada!

No podem evitar que els tempscanviïn, i tampoc podem incidir, lamajoria de nosaltres, vers quina direc-ció han de canviar; però sí que tenim ales nostres mans decidir sobre el nos-tre temps i sobre com volem viure'l.

Sempre som nosaltres qui decidimquan, on i amb qui és temps de mis-satgeria instantània! �

www.rogercasero.catwww.twitter.com/rogercasero

www.facebook.com/rogercaso

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

ESPAI 2.0

pDS_30

L’ENTREVISTA [[Montse Jiménez Sureda

A mesura que avancem amb l’entrevista se la veu molt còmoda parlantd’història i de la seva bibliografia publicada.

On vares passar la teva infància?Vaig néixer a l’Escala i els meus pares són en Pere i la Clara, ja traspas-sada. Vaig estudiar l’EGB entre l’Escola Nacional Empúries de l’Escala il’escola Sant Pau de Figueres, i després el BUP i el COU a l´InstitutRamon Muntaner de Figueres, localitat on tenia la feina el meu pare.

Devies tenir clar que volies estudiar Història...Vaig començar al Col·legi Universitari de Girona, Geografia i Història, ondurant tres anys estudio les assignatures troncals i els dos anyssegüents, l’especialitat, en Història Moderna, a la UAB. Per HistòriaModerna s’entén el període que va des del casament des Reis Catòlicsel 1469 fins acabada la Guerra del Francès el 1814. La tesina de final decarrera va tractar sobre el Canonge Dorca, “El filòsof amesurat. Lesllums en una capital de corregiment”, a proposta del meu director de tesii professor de la UAB, Antoni Simon. Aquesta tesina s’ha publicat en undels capítols del llibre “Girona a l’època de la Il·lustració”. Cercle d’EstudisHistòrics i Socials. Girona 2001.

Assumpció Vila

Arrancar una entrevista a la Montsesembla talment com arrancar-li unqueixal. Res la distreu de la seva

tasca d’historiadora i de mare, i depropaganda en vol ben poca. Però la

Montse, al meu entendre, ésd’aquelles persones que val la pena

descobrir. Darrera una aparençafràgil, hi ha una dona sàvia, ambsòlids coneixements adquirits al

llarg de molts anys d’estudi i recer-ca pura, de passar moltes hores i

colzes en els arxius.

Montse Jiménez Sureda

Montse Jiménez fou la guanyadora del premi St Jordi de poesia del 2013. Fot: A.Vila

DS_31p

Quan vares conèixer en JavierAntón Pelayo?Fent cua per matricular-nos, ala facultat de Girona, (enJavier Antón és també histo-riador) . Des del 1987 queestem junts. La Clara va néi-xer el 2007. Després de Cer-danyola vàrem viure a Pedreti el 2008 ens fem una casa aSarrià de Ter, on vivim totstres.

Quan acabes la carrera comen-ces el doctorat...

Professionalment comen-ço a guanyar-me la vida fentclasse d’educadora infantil al’escola d’estiu a l’Escala i,acabada la carrera, com amestra d’adults a l’Escala, elcurs nocturn. Ho compaginava amb elsestudis de doctorat i la recerca per latesi doctoral. Com que havia treballatels arxius del capítol de la catedral ambl’estudi sobre el Canonge Dorca, eltutor em va aconsellar estudiar elpoder de la Catedral de Girona al’Època Moderna.

En aquest moment, amb la Montsetenim un record per Mn. Gabriel RouraGüibas, que fou rector de la parròquiade Sarrià de Ter, historiador, degà delcapítol de la Catedral, responsable del’arxiu capitular, i amb qui la Montsetrobà una gran confiança respecte a laseva recerca. Mn. Gabriel tenia especialdebilitat pel saber i no és d’estranyarque s’apreciés la Montse.

La tesi doctoral versà sobre“L’església sota la monarquia dels bor-bons. La catedral de Girona en el segleXVIII” publicat per l’Abadia de Montse-rrat, en la col·lecció Biblioteca AbatOliba. Barcelona 1999.

Tracta sobre el poder feudal de laCatedral de Girona, de com amb eldecret de Nova Planta de 1715s’anul·len els estatuts d’estrangeria i decom les famílies gironines perden elcontrol de la Catedral i aquest quedasubordinat als Borbons. Desapareixenles diferents categories (alienígenes,-els de fóra- regnícoles, -els del regne- inaturals, els d’aquí) i el poder eclesialpassa “Ad majorem regis gloriam”, a serdecidit pel rei borbó.

Aviat comences a fer classesa la Universitat...Al Departament d’HistòriaModerna de l’Autònomanecessitaven una profes-sora que impartís unaassignatura nova, elsRecursos Instrumentalsper a la Recerca Històrica,en anglès. Al meu poble,es viu del turisme i ensvisita gent d’arreu. Com a escalencaem defensava amb l’anglès, el francèsi l’italià i vaig començar a fer una clas-se de Recursos Instrumentals per a laRecerca Històrica en llengua anglesael 1993. He continuat amb matèriesrelacionades com l’Època del Barroc, oHistòria de la Catalunya Moderna.L’Època dels Tudor, va ser el tema quevaig defensar a l’oposició per ser pro-fessora titular el 2002. He fet classe deMètodes i Pràctiques (numismàtica,pesos, mides i mesures, genealogia,heràldica) , de grans temes de la Histò-ria per a Filologia Anglesa. Ara tambéensenyo Història de la Dona en l’ÈpocaModerna.

En aquest moment de la conversaentrem en una altra de les seves espe-cialitats: l’estudi de la figura de la donaa la història. Em comenta que, de sem-pre, mentre fa recerca, ha anat fentanotacions sobre les dones i d’aquí enva sortir la monografia de “La dona en

l’esfera laboral” un article publicat perla revista manuScrits l’any 2009.

L’Ajuntament de Girona et va publicar unllibre sobre la Guerra Gran...Aquest també és un tema derivat enpart de la feina feta a l’arxiu capitular.Els canonges aixecaven acta de la sevareunió diària per tractar dels temes dela seva incumbència, ja que administra-ven rendes i sobirania (per exemple,nomenaven el batlle de Lloret de Mar),i quan arriba la Guerra Gran cada diaanoten el que passa, com una menade dietari. A partir d’aquesta informa-ció estudio com viu una població unconflicte militar. Ho contraposo ambels llibres d’actes municipal que tambéconté informació dia a dia d’aquestaocupació, amb els informes de lesparròquies, els dietaris existents de lapoblació civil i, finalment, amb el quefan els militars, amb informació extre-ta de l’Arxiu General Militar de Segò-via. El llibre “Girona, 1793-1795. Gue-

La Montse a l‘Arxiu Històric de Girona,acompanyada del faristol, el document il’ordinador. Foto: Javier Anton Pelayo.

L’ENTREVISTA [[Montse Jiménez Sureda

La Montserrat amb les seves i els seus alumnes d'Històriade les dones, el 12 de març de 2014". Foto Agnès Garcia

rra Gran i organització política a laMonarquia dels Borbons” es planteja entres períodes que formen el lapse d’unamalaltia. Es va publicar l’any 2006.

Conservo la targeta que acompanya-va el llibre que em va regalar la Montse,on diu: “Atès que al llibre hi ha abundantsdescripcions sobre els patiments deSarrià de Ter, així com el llistat pormeno-ritzat dels seus combatents, he pensatque et podria interessar”.

En el pròleg, el professor AntoniSimon destaca precisament aquestaprofusió de dades: “Paga la pena desta-car la humanització del relat històric. Lariquesa informativa del llibre no exclou,ben al contrari, que la lògica històricad’aquests anys se’ns presenti amb elsnoms i cognoms propis dels seus prota-gonistes, els dels estaments més ele-vats i els de les classes més humils, his-toriant un éssers de carns i os queentrebarregen les trajectòries de lesseves vides amb els d’unes dinàmiquesmés generals”.

Amb en Javier Anton publiques un llibreconjuntament...Es diu “La memòria de pedra. Les làpi-des sepulcrals del pla de la catedral deGirona” i el va publicar la Diputació deGirona el 2005. És una proposta d’unmodel a seguir, és a dir, és com escriurela història de les pedres. Se’ns va ocó-rrer arran de la nostra visita continuada al’arxiu capitular. Així, llosa per llosa, esdescriu el text, la bibliografia del perso-natge i en Javier en va fer una reproduc-ció dibuixada excel·lent, basant-se enles fotografies de les làpides. Si horecordes, en Javier en el llibre de Sarriàde Ter també va dibuixar algunes de lesllindes del carrer Major. Hi ha una

memòria de pedra en cada una de lespedres dels nostres pobles. Les llindesde les cases ens expliquen la identitatdels qui les habitaren. Paga la pena deconservar-les. Són una part viva del nos-tre passat.

I ara en què treballes...En un balanç de la historiografia ecle-siàstica, a banda de publicar articles arevistes d’història. Però aquest nou llibres’està endarrerint, tinc molta informacióper sintetitzar....

La Montse té pressa. Cada dia procu-ra anar a buscar la petita Clara a l’EscolaMontserrat. Hi puja a peu per poder bai-xar totes dues caminant, fent exercici.Està molt atenta a la nena, i sap, comtotes les dones, que ha de ser estrictaamb el temps ja que és difícil compagi-nar totes les tasques: mare, professorauniversitària, mestressa de casa, investi-gadora...queda poc marge. Quedem perun altre dia, per continuar parlantd’història, de les aficions literàries (l’anypassat va guanyar el premi de poesiaSant Jordi de Sarrià de Ter i ha publicatuna novel·la, Narcisa) i prendre unaexcel·lent infusió de farigola silvestre. �

32_pDS

L’ENTREVISTA [[Montse Jiménez Sureda

A L'Havana, fa uns anys

La Montse amb la Clara

Algunes publicacionsde la Montserrat

Mirant enrere

Furgant en un racó de prestatge-ria de mal accés, hi he trobat elvolum Catalonia Turis-Guía,edició de 1972 (Editorial RuizRomero, Barcelona), l’autor dela qual fou un tal senyor V. Gol-daraz Campo, “Sargento de laGuardia Urbana de Tráfico”. És unvolum que recull informació his-tòrica, turística, automobilís-tica i fins i tot gastronòmicadel país, amb mapes encartats. Elplat fort és un nomenclàtor depoblacions de Catalunya, cadas-cuna amb la seva ressenya.

A la lletra S hi figura Sarriàde Ter, descrit sota aquestsparàmetres:

SARRIÀ DE TER (Mapa 1. D-11).(Por Gerona).Ayuntamientocon 2.126 hab.Alt. 66m.Provincia de Gerona, a 3 km.Partido de Gerona. Dista de Bar-celona 106 km. Est.fc. más próx.:Gerona. Comunicaciones carrete-ra: de Gerona a Bañolas y deGerona a La Bisbal. Fiesta Mayor:8-IX. Feria: el domingo siguien-te al 29-IX. Actividad: papel,harina, relojería, etc. Autosviajeros: a Gerona,San Jordi Des-Valls(sic) y Estar-tit. Servicios públi-cos: teléfono, giropostal. Restaurantes:Restaurante La Pasto-ra. Carretera Francias.n. (4ª cat.). Típi-co. Reseña: manantialde aguas ferrugino-sas.

A aquella alçada,la vil·la romana delpla de l’Horta encaraestava colgada i enshavíem de consolaramb un manantialferruginós. A lamateixa guia, SantJulià de Ramis hi surt

infinitament més ben parat i noparlem de Girona, que aleshoresencara era grisa i negra. La firadominical posterior al 29-IX esrefereix a la secular Fira delPont comentada en el número 83d’aquesta revista: la Fira delPaper actual vol ser-ne hereva dedates. Algú conserva cap refe-rència de l’activitat rellotgeracitada?

Ja tenim kebab!

Tot i l’aire poc engrescador quetransmetia l’article de la Cata-lonia Turis-Guía, aquells anysseixanta i setanta, amb lacarretera general passant pelmig del poble i sense autoviesni autopistes, el comerç viviauna època d’esplendor que jarubricaríem ara. Ara mateix éstema d’actualitat rabiosa ladesaparició d’establimentscomercials històrics i emblemà-tics de les ciutats, substituïtsper franquícies, per l’expiraciódels contractes d’arrendamentanteriors a la llei de 1994. ASarrià els establiments histò-rics ja fa anys que han anat pas-

sat avall, però aquest finald’any tenim una bona nova: s’haobert un kebab. Una nova ofertade menjar ràpid però saludabled’aire multicultural, dinàmica iactual. Si s’implanten a talvelocitat a tot arreu, ja erahora que aquí també en tingués-sim. Benvinguts!.

Gas a fons

Com que és poc probable que apa-regui a les pàgines d’esports dela revista, valgui aquest espaiper fer un petit homenatge aEnric Xargay, que segueix acon-seguint excel·lents resultats encurses automobilístiques. Correral·lis de vehicles històricsamb un clàssic BMW i durantl’últim Ral·li Costa Brava vatornar a estar entre les prime-res posicions. Ja seria hora defer un resum de la carreraesportiva d’aquest sarrianenc,que va destacar durant els anys80 a les curses de Vespa pelscircuits de tot l’estat i des-prés va ser un dels grans prota-gonistes en el món del’automobilisme català. �

Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

QUADERN D APUNTS

pDS_33

DSp34_

DOSSIER D’HISTÒRIA [[Ramir II el Monjo

Antoni Roura

RAMIR II EL MONJOEL MONARCA QUE VA ANAR DEMONJO A BISBE, DE BISBE A REII DE REI A MONJO

El rei Afons I sabia que elmés probable seria quees produiria a la sevamort un conflicte entreels seus lleials i els de la

Meseta. Com podem veure, en aquelltemps ja s’havia d’anar molt en comp-te amb la Meseta. El rei Alfons I, pertal d’evitar tal vegada una guerra, vadeixar en testament, per bé que en uninsòlit testament, el seu reialme a lesordres militars: la dels Templers i ladels Hospitalers, confiat que el rei deCastella no gosaria enfrontar-se a lespoderoses ordres militars, sobretotcontra l’aguerrida Ordre dels Templers,que cada dia guanyava més poder tanta Catalunya com a Aragó.

Però els nobles i els bisbes de la

Corona d’Aragó no varen acceptar lavoluntat del rei i impugnaren el testa-ment. Nomenaren rei al germàd’Alfons I, Ramir, que fins aleshoreshavia estat monjo del monestir de SantPonç de Tomeres, però ara l’havien ele-git bisbe electe Roda-Barbastre.

Als navarresos tampoc els va agradarel testament i per la seva banda nome-naren García Ramírez rei de Pamplona.

Més tard es va arribar a un acordamb les ordres militars, mitjançant elqual varen renunciar als dominis que elshavia deixat el rei Alfons I en el testa-ment a canvi de nombrosos privilegis.

A Aragó, les raons d’estat varen trun-car la vocació del monjo i bisbe Ramir.

Per tal d’assegurar la continuïtat dela dinastia li buscaren una esposa.

Entre diverses candidates l’escollidafou Agnès de Poitiers, una vídua debon veure que ja havia tingut fills del’anterior matrimoni, cosa que donavacertes garanties de fecunditat .

D’aquest matrimoni, a l’any 1135en va néixer una preciosa nena que liposaren de nom Peronella. Als dosanys ja se la disputaven uns quantspretendents.

El rei Ramir II d’Aragó volia concer-tar el matrimoni de la seva filla amb elrei de Castella, Alfons VII, però els ara-gonesos amb molt bon criteri li varentreure del cap, tement l’annexiód’Aragó a Castella. Però en realitat elque volia Alfons VII era casar-la amb elseu hereu Sanç ,que tampoc agradavaals aragonesos.

Alfons I el Bataller, rei de la Corona d’Aragó irei de Navarra, estava casat amb Urraca deCastella, de la qual més tard es va separarpels conflictes amb el rei de Castella LleóAlfons VII, dit l’Emperador, però el cas és quedel matrimoni amb Urraca no va tenir descen-dència. Per la dècada dels anys 1130, el reiAlfons I el Bataller, tot preveient que se liacostava el final de la seva vida -va morir aOsca l’any 1134-, va decidir fer testamentsabent que el seu reialme era cobejat perdiferents dinasties monàrquiques, sobretot pelrei de Castella Alfons VII, que volia ampliar elsseus dominis amb la incorporació dels territo-ris de la Corona de Aragó i del regne de Nava-rra i alhora estendre la seva influència alscomtats de l’originària Catalunya.

Ramir II el Monjo rei d´Aragó

DS_35p

DOSSIER D’HISTÒRIA [[Ramir II el Monjo

Alfons VII més tard es va casaramb Berenguela de Barcelona, germa-na de Ramon Berenguer IV, convertint-se així en el seu cunyat .

Aleshores els aragonesos, descar-tada la boda amb un infant de Caste-lla, varen girar els ulls cap a la incipientCatalunya El cònjuge escollit va ser elpoderós comte de Barcelona, RamonBerenguer IV que havia heretat del seupare, Ramon Berenguer III el Gran, eldomini de tots els comtats de Catalun-ya a excepció del comtats d’Urgell,Empúries i Peralada, que es mantenienindependents. Tenia per aliat el seugermà Berenguer Ramon, a qui el seupare havia deixat el vassallatge sobreels comtats ultrapirinencs ques’estenien per tot el sud de França finsarribar a Niça.

El rei Ramir, en adonar-se que elcomte Ramon Berenguer IV era elmillor partit, va concertar les capitula-cions matrimonials a l’any 1137 entre laseva filla Peronella i l’esmentat comte.Ella tenia dos anys i ell vint-i-dos.

A l’any 1150 o 1151, arribada l’edatnuvial de Peronella , es va celebrar elcasament, ell tenia trenta-cinc anys iella quinze. D’aquest matrimoni en vanéixer un fill també de nom RamonBerenguer. Quan el rei Ramir va abdicaren la seva filla Peronella, ella va ser lareina d’Aragó deixant que el seu espòsRamon Berenguer IV dugués les reg-nes del govern, particularment els afersreferits a les noves conquestes.

Al morir Ramon Berenguer IV, elseu fill ,també de nom Ramon Beren-guer, va governar com a sobirà deCatalunya al temps que la seva mare

ho feia com a reina d’Aragó. Però al capde poc temps ella va abdicar en el seufill. I així va ser com els catalans varenesdevenir monarques de la Confedera-ció catalanoaragonesa.

Ramon Berenguer fill, en atencióals seus nous súbdits, va adoptar elnom Alfons i així se’l coneix comAlfons I de Catalunya i Alfons IId’Aragó.

Ara bé, la integració de Catalunyaamb el regne d’Aragó, vist des de laperspectiva del temps, difícilment espot admetre que fos una decisióencertada.

Tornem sobre el regnat de Ramir Ilel Monjo, monarca poc dotat per al’acció de govern, que regnà entre elsanys 1134 i 1157. A aquest rei se li atri-bueix el que probablement no és altracosa que una llegenda negra, ja quedonat el seu caràcter pacífic i retret,difícilment podria cometre uns assas-sinats amb tanta traïdoria i premedita-ció. Es diu que va assabentar tots elscomtes del seu reialme que volia cons-truir una campana gegant que tindriaun so tan potent que se sentiria per totel regne. Aleshores va convocar-los perparlar de la campana. Un cop tots reu-nits, en va fer eliminar una dotzena,eren els díscols que no volien sotme-tre’s a la seva autoritat.

El Rei Ramir II, després d’abdicaren la seva filla Peronella, es va retirar alconvent de Sant Pere el Vell d’Osca. Ésevident que la vida monacal li encan-tava, va morir l’any 1157. La seva espo-sa Agnès ja feia molts anys que sen’havia tornat a França. Al rei Ramir IIse li reconeix haver estat la baula que

va fer possible la unió de la Coronad’Aragó i els comtats de Catalunya.

Epíleg: què podria haver estatCatalunya si el comte Ramon Beren-guer IV no hagués volgut formar partde la Confederació catalanoaragonesai hagués preferit contribuir a la Recon-questa amb aliances puntuals amb elsreis d’Aragó i de Castella? És complicataventurar conjectures, però tal vegadaCatalunya hauria esdevingut un estatindependent que amb la laboriositat iel seny dels seus ciutadans i ciutada-nes seria ara un estat molt pròsperdins la Unió Europea.

No hauríem de demostrar la nostrasubjectivitat com a nació a partir delsfets del setembre de 1714, quan ensarrabassaren les institucions amb la con-següent repressió. Ens hauríem estalviatels problemes amb la llengua, el PacteFiscal i l’encaix amb Espanya, etc. �

Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 607 29 94 65batcor@corominas.info - www.corbat.cat

EMPRESA CONSTRUCTORA

El comte de Barcelona Ramon Berenguer IV ila seva esposa Peronella d’Aragó

Tots aquests treballs han posat al descobert les restesde part d’una de les vil·les més ben conservades delnostre territori i han convertit la vil·la del Pla de l’Hortaen un jaciment de referència per qualsevol estudi quepretengui analitzar la història del període romà en el

nord-est peninsular. El següent repte és convertir aquest jaciment enun actiu social i patrimonial per a la comunitat, tot aprofitant lesseves potencialitats (estat de conservació, nivell de luxe, complexi-tat estructural, valor didàctic, ubicació...). Una bona prova del valor ide la importància d’aquest jaciment és el fet que la Generalitat deCatalunya el va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, la màximafigura de protecció per un jaciment arqueològic o un monument.

Per tant, en aquest escrit no pretenem altra cosa que continuaren el procés de donar a conèixer a la gent de Sarrià i el seu entorn elseu patrimoni, remarcar la seva importància i plantejar algunes de lesfites que intentarem assolir en el futur.

DSp36_

Lluís Palahí Grimal1

LA VIL·LA DEL PLA DE L’HORTADARRERS TREBALLS ARQUEOLÒGICSI PLANTEJAMENTS DE FUTUR

L’any 2008 el Laboratori d’Arqueologia iPrehistòria de la Universitat de Girona,

conjuntament amb l’Ajuntament de Sarriàde Ter i la Diputació de Girona, varen

endegar un ambiciós projecte de recerca ala vil·la romana del Pla de l’Horta.

Al llarg d’aquests anys s’han anat desen-volupant diverses campanyes d’excavacióarqueològica i paral·lelament s’hi han rea-

litzat treballs de consolidació que s’hanintensificat els darrers anys de cara a

l’adequació i posada en valor del jaciment.

1Institut de Recerca Històrica, Universitat de Girona. Els treballs formen part del projecte I+D “Del oppidum a la ciuitas (III). La transfor-mación de la ciuitas y la transición hacia nuevos modelos de estructuración territorial (HAR 2013-40778-P)

DOSSIER D’HISTÒRIA [[la vil·la del pla de l’horta

Treballs de consolidació i conservació del jaciment.

DS_37p

LA HISTÒRIA DE LA VIL·LA

Tot i que en articles anteriors ja s’haexplicat la història del jaciment, calrecordar un parell de qüestions quedefineixen i condicionen el nivell deconeixement que en tenim actualment.

La vil·la del Pla de l’Horta va serdescoberta de forma accidental l’any1970 durant la construcció d’uns blocsde pisos. La troballa de tot un seguitde paviments de mosaic va suposarl’aturada de les obres, la realitzaciód’uns treballs d’urgència que varenpermetre l’extracció dels esmentatsmosaics i l’excavació d’algunes estan-ces de la vil·la. Un cop finalitzatsaquells treballs, les restes es varen tor-nar a cobrir. De tota manera aquellsmateixos treballs varen permetre cop-sar com la vil·la original ocupava unagran superfície que podia superar els10.000 m2 estenent-se al nord, peròtambé a l’est del sector descobert.

Les excavacions realitzades a partirde l’any 2008 han posat al descobert

una mica més de 1.000 m2 de la vil·la,un espai que correspon essencialmental seu nucli original, que amb el tempsva ser ampliada i reformada, com veu-rem.

DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’EDIFICI

La part coneguda de la vil·la del Pla del’Horta correspon essencialment a unaedificació compacta i d’aspecte unitarique ha viscut, però, una evolució moltcomplexa, com no podria ser d’altramanera amb una edificació que vaexistir durant gairebé sis-cents anys.

L’edificació se situava a la vessantoriental d’un petit turó, amb un impor-tant desnivell oest-est. Aquest desni-vell té el seu reflex en la conservacióde les diferents estructures, en moltmillor estat a la banda occidental que al’extrem de llevant. Però també deviatenir la seva importància en època anti-ga, ja que en determinats momentsl’edifici va presentar una estructuracióparcialment esglaonada.

FASE REPUBLICANA

Els orígens de la vil·la del Pla de l’Hortacal situar-los a mitjans del s.I aC. Laseva construcció cal relacionar-la direc-tament amb la fundació de la ciutat deGerunda (que té lloc entre el 80-70 aC)i la consegüent repartició de lots deterres del seu territorium.

Els murs d’aquest primer edificisón de pedres irregulars, lligades ambfang. Els paraments presenten totsovint arrebossat amb un estuc blan-quinós, granellut. Pel que fa als pavi-ments, fins ara tots els localitzats sónde terra piconada.

Les estructures conegudes dibui-xen part d’un edifici amb cambres degrans dimensions (entre vint-i-cinc iquaranta metres quadrats), de formaregular i que presentaven ja les matei-xes orientacions que mantindrà lavil·la al llarg de tota la seva història.

La planta de la casa correspon auna edificació de concepció típicamentitàlica, una domus d’atri. Aquest fet és

Vista de la sala de premsat des del nord

38_pDS

important perquè significa que el pro-pietari s’identificava de forma moltintensa amb les modes i el sistema devida que la societat romana estavaintroduint al territori.

A l’edifici s’hi accedia per l’est a tra-vés d’un ampli passadís (fauces) queportava directament a l’atri. A les casesitàliques, l’atri era un petit pati cobertamb una obertura central que original-ment podia tenir diverses funcions:proporcionava llum a les cambres del’entorn, i servia per recollir l’aigua depluja (impluuium) que s’acumulava enuna cisterna, i servia de sortida defums per la llar que se solia col·locar enaquest espai. Amb el temps, aquestespai va perdre part de les seves fun-cions originals (al Pla de l’Horta perexemple no disposa de cap cisterna i lallar era a una altra cambra), però seguiamantenint un alt valor simbòlic com amanifestació de “romanitat”.

L’atri actuava al mateix temps coma element distribuïdor, al voltant delqual es disposaven tot un seguit degrans estances que constituïen el nuclide la vida social a la casa.

A la zona sud, els indicis semblenapuntar a la possible existència d’un

espai enjardinat (hortus).Pel que fa a la vessant productiva

de la vil·la, poques dades en tenim peraquest període, però a la banda deponent hi ha indicis de l’existènciad’un magatzem de dolies. Aquestsenvasos (grans gerres ques’enterraven parcialment al terra) ser-vien per emmagatzemar la collita decereals, però també podien emmagat-zemar productes líquids, com el vi.

FASE AUGUSTAL

El principat d’August (27aC-14dC) vasuposar un període d’intenses transfor-macions a nivell social, polític i adminis-tratiu. Moltes ciutats es transformaren,potenciant la monumentalització delsespais públics. Aquest procés es tras-lladà també a l’àmbit privat amb impor-tants inversions en domus i vil·les.

A principis del segle I dC l’edificicentral de la vil·la va ser completamentremodelat. Curiosament, la planta dela nova vil·la és quasi idèntica a la del’edifici baixrepublicà, mantenint l’atricom a element central.. La principalnovetat del nou edifici ve determinadaper la utilització de forma massiva de

l’opus caementicium (morter de calç).Amb les dades disponibles tot semblaindicar que l’estructuració bàsica del’edifici no era molt diferent al de lafase anterior. Les reformes semblenencaminades a dotar l’edifici d’unamajor solidesa, una major prestància i,sobretot, un major nivell de comodi-tats i luxe. L’ús de materials de gransolidesa com l’opus caementicium enels murs permetia la creació de gransobertures i una major varietat de for-mes arquitectòniques, o d’un pis supe-rior en alguns espais, així com millorssistemes de cobertura.

Els sòls també es varen fer nous,emprant sòlids i luxosos pavimentsd’opus signinum (un morter fabricat totemprant fragments de ceràmica trinxa-da) ornamentats amb tessel·les incrus-tades (opus tessellatum) creant deco-racions geomètriques. Dues de lesestances principals de la vil·la es varencobrir amb sòls de petites plaques demarbre (opus sectile), tot dibuixant for-mes geomètriques. A l’atri s’hi vacol·locar un petit mosaic a l’interior del’impluuium. Tots aquests elementsdotaven l’edifici d’un nivell de luxe delqual no disposava en la fase anterior.Aquest creixement de la vil·la il’augment en el seu nivell de luxe indi-ca no solament un canvi en les modesi usos sinó també un important aug-ment del nivell adquisitiu del propietari,riquesa que almenys en part devia pro-venir de l’explotació de la seva propie-tat (fundus). Cal tenir present que quanes parla d’un fundus en època antigano es parla solament d’un espai més omenys gran amb conreus, sinó quepodia contemplar altres activitats comla ramaderia, l’explotació dels boscos ifins i tot algunes activitats artesanals.

MITJANS DEL S.I DC, ÈPOCA JULICLÀUDIA

A mitjans del s.I dC, a la casa s’hi varenincorporar nous elements decoratiusper adaptar-la a les noves modes i usosque s’anaven implantant a la societatromana, sobretot destinats a l’otium -l’esbarjo- dels propietaris.

L’edifici es va ampliar, sobretot capal sud, amb l’addició de noves sales. Ala banda de migdia es va crear un petit

DOSSIER D’HISTÒRIA [[la vil·la del pla de l’horta

Planta general de la zona excavada de la vil·la

DS_39p

DOSSIER D’HISTÒRIA [[la vil·la del pla de l’horta

pati enjardinat, tancat, presidit per unagran nimfeu. La creació d’espaisd’aquesta mena era essencial a lesvil·les residencials, introduint enl’edifici el paisatge, creant entornsagradables pels propietaris i convidats.Aquesta mena d’espais anaven lligatshabitualment a grans sales-menjadoron s’afalagava els visitants amb gransbanquets. En aquests espais, s’hipodien desenvolupar activitats lúdiques(danses, teatre, música, malabars) des-tinats a entretenir els convidats.

El principal menjador (triclinium) dela casa, situat al nord del nou pati, esva dotar d’un absis que disposava d’unsistema de calefacció (hipocaust).Aquest afegit permetia utilitzar la salacom a menjador tant a l’estiu com al’hivern. A l’estiu els convidats sesituaven al centre de la sala i els entre-teniments es desenvolupaven al jardí.Per contra, a l’hivern els convidats ocu-paven l’absis, tot aprofitant l’escalforde la calefacció, i els espectacles estraslladaven a l’interior de la sala. Calassenyalar que l’existència d’unaestructura absidal com a capçalerad’una sala-menjador o de recepció ésrelativament habitual a les vil·les roma-nes a partir dels s.III-IV, però el sorpre-nent és que al Pla de l’Horta trobemaquesta mena d’infraestructura gaire-bé dos-cents anys abans.

FINALS DEL S.II, ÈPOCA SEVERIANA

A finals del segle II, moltes vil·les delnord-est peninsular foren objecte deprofundes transformacions, que enmolts casos suposaren el punt àlgid dela inversió en els espais residencials,amb un alt grau de luxe i de comoditats.

En aquests moments, possible-ment després d’un petit incendi,l’edifici es va remodelar de formaintensiva, desplaçant tota la façanaoccidental, fet que devia implicarimportants canvis en l’alçat del con-junt. Es va construir un nou accés quedonava directament al pati interior,desplaçant el centre de gravetat del’edifici cap aquest sector. Aquest paties va dotar de dos passadissos porti-cats laterals, apropant-lo més a la tradi-cional imatge d’un peristil, i es vahaver de remodelar el nimfeu. Totes

les sales a l’entorn del pati també esvaren modificar, i tant aquestes salescom els nous passadissos es varenpavimentar amb sòls de mosaic (opustessellatum). El vell espai absidal es vaconvertir en una petita sala privada(cubiculum), tot i que conservava elseu sòl calefactat.

L’edifici s’amplià en direcció a lle-vant, amb la construcció de tot unseguit de sales que, aparentment, con-nectaven aquest espai amb un segonedifici situat a l’est, destruït durant lesobres de la dècada del 1970. És enaquest espai on sembla que es vaconstruir un petit conjunt termal (bal-neum) pels banys de la família propie-tària i dels visitants. Desgraciadament,bona part de tot aquest sector va serdestruït durant les obres de 1970.

BAIX IMPERI

El període del baix imperi (ss.IV-V dC)és un moment d’importants canvissocials i polítics que tot sovint impli-quen transformacions intenses en lesvil·les i habitatges. No sembla aquestel cas del Pla de l’Horta, on fins ara lesúniques reformes documentadescorresponen a la zona industrial.

Les reformes afectaren el sectornord i oest de l’espai conegut. A tra-muntana de l’edifici es varen eliminarles velles sales construïdes al voltantde l’atri i es varen substituir per un gran

magatzem o espai de treball, amb unaportalada a la banda est, que permetial’accés amb carros. Paral·lelament unade les velles sales d’aparat, situada a labanda est, es va reconvertir en unacuina, amb uns petits dipòsits en undels angles de l’estança.

També en aquests moments estrobava en plena activitat un torcula-rium situat al costat de ponent de lavil·la, dotat de dues enormes premses.

Aquest procés implicà una amplia-ció de la zona industrial i, aparentment,una reducció de l’espai residencial.

ESTRUCTURES TARDOANTIGUES

Al segle V, la desaparició de l’imperiromà d’occident també va suposar ladesaparició de moltes de les estructu-res econòmiques i socials que el con-formaven, com les vil·les. L’arribada denoves elits, els visigots, va suposar uncanvi en les pautes econòmiques id’ocupació del territori.

L’abandonament de la vil·la al segleV no va implicar que les terres que endepenien es deixessin d’explotar. Elsespais on abans se situava l’edifici resi-dencial es va aprofitar per construir-hiestructures molt més modestes, ambparets de pedra lligada amb fang.Aquestes noves estructures denotenuna continuïtat en l’explotació del’entorn, si bé sota paràmetres econò-mics i organitzatius ben diferents.

Plantes de les fases d’evolució de la vil·la. A) Republicana, B) Augustal; C) Juli clàudiaD) Severiana E) Baiximperial F) Tardoantiguitat

40_pDS

VIL·LA INDUSTRIAL

Si hem presentat de forma breu i ràpi-da la descripció de l’evolució de la vil·laés perquè en bona mesura ja n’hemparlat en articles anteriors i perquè elstreballs dels darrers anys ens han per-mès començar a estudiar un altreaspecte de la vida a les vil·les roma-nes, la seva vessant productiva.

Com ja hem comentat, la vil·la noera solament un habitatge, sinó queera el centre d’un fundus que explota-va el territori més immediat. Per opti-mitzar aquesta explotació disposavad’instal·lacions industrials destinadesno només a la comercialització de laproducció sinó també cobrir algunesde les necessitats quotidianes delshabitants.

Una propietat romana (fundus)incloïa, a més de les terres de conreu,pastures pel bestiar, boscos i feixes,que proporcionaven recursos naturals imaterials pel desenvolupament de cer-tes activitats artesanals.

Una de les principals produccionsde les vil·les del nostre territori era el vi.Les excavacions dels dos darrers anysens han permès aprofundir en el conei-xement d’aquest aspecte de la vida dela vil·la i ens obliguen a corregir les con-clusions a què havíem arribat referent aalgunes de les estructures situades a labanda de ponent de la vil·la.

L’activitat de premsat en èpocaantiga s’iniciava, tot sovint, amb unaprimera premsada realitzada tot trepit-

jant el raïm. Posteriorment, es tornavaa processar el raïm utilitzant granspremses. El most es recollia en prime-ra instància en grans dipòsits (lacus) ies traslladava posteriorment als cellers(cella uinaria) on es finalitzava el pro-cés de fermentació. Tant les sales depremsat com les canalitzacions i dipò-sits solien anar revestides en opus sig-ninum. Aquesta mena de revestiment,una mena de morter fet tot emprantfragments de ceràmica trinxats, creavasuperfícies sòlides i, sobretot, imper-meables.

La vil·la del Pla de l’Horta ha pro-porcionat la troballa d’un gran conjuntformat per dues premses de vi (torcu-larium) i un complex de dipòsits desti-nats al tractament del most.

Aquest complex presenta algunespeculiaritats que ens fan pensar en unprocés de reformes més complicat delque es pot apreciar a simple vista. A lasala de premsat es detecten fins a cincpaviments diferents sobreposats, elque implica tot un seguit de reformes oreparacions a la sala. A més, el mur quetanca per llevant l’espai presenta dife-rents remodelacions. Tot plegat semblaindicar que aquest sector va patir mol-tes transformacions al llarg de la sevahistòria de més de cinc segles. De fet,fins i tot no es pot descartar que inicial-ment l’espai no fos destinat a activitatsproductives o al premsat del vi.

Aquesta factoria productiva pre-senta alguns aspectes destacables ipoc habituals en aquesta mena

d’instal·lacions. Per una banda, lesgrans dimensions del dipòsit destinat ala recollida del most. Atès que la fer-mentació se solia realitzar a la cellavinaria, en bótes o dòlies, i el dipòsitde premsat (lacus) solament acollia elmost durant un curt període de temps,durant els treballs de premsat, aques-ta mena d’estructures solen ser dedimensions modestes. No és el casdel dipòsit del Pla de l’Horta, quemesurava originalment seixanta-quatremetres quadrats i més d’un metre deprofunditat (amb una capacitat teòrica,per tant, superior als seixanta-quatremil litres). L’altra curiositat és la llargadistància existent entre la zona depremsat i el dipòsit, quan habitualmentse situen molt a prop. Cal tenir presentque el líquid s’havia de conduir des dela premsa al dipòsit. Això es feia, enocasions, construint una canalització alpaviment de la sala, però en altres,com al Pla de l’Horta, el que es feia eraconstruir un paviment lleument inclinatper reconduir el most cap al lacus. Defet, al torcularium del Pla de l’Hortasolament hi ha una mitja canya cons-truïda sobre el paviment, a la banda estde la sala, per reconduir part del líquid,però no una canal pròpiament dita.Aquest fet ens fa pensar que original-ment, entre les premses i el dipòsit enpodia haver existit un altre, que poste-riorment va ser cobert, creant la gransala que podem apreciar actualment.

Com hem vist, aquest espai podriahaver tingut un llarg període

Restitució de la sala de premsat i els dipòsits(dibuix A. Costa)

DOSSIER D’HISTÒRIA [[la vil·la del pla de l’horta

d’utilització, però les estructures millorconservades corresponen a l’èpocabaix imperial i aquesta és la quepodem descriure amb major detall.

En aquests moments sembla serel moment en què el torcularium adop-ta la forma que podem veure encaraactualment. Com ja hem comentat, ala sala de premsat s'han identificat finsa cinc pavimentacions diferents, i pertant si bé la visió que tenim actual-ment d'aquest espai correspon alsdarrers moments de la seva utilització,no podem asseverar si aquest aspecterespon a la reforma del s.IV o és fins itot una mica posterior (o anterior).Sigui com sigui, en els darrersmoments d'existència la zona del tor-cularium disposava de dues granspremses, orientades de sud a nord,amb els contrapesos disposats a lazona nord. Començant per aquestselements, cal assenyalar que les exca-vacions no n'han proporcionat capresta. Si es tractava d'un sistema decargol, el més habitual en època baiximperial, la seva desaparició seria lògi-ca atesa la superficialitat a la qual estroben les restes d’aquesta fase (elpaviment de la sala s’ha localitzat enalguns punts solament a cinc centíme-tres per sota del nivell de circulacióactual) i el fet que els grans blocs depedra amb què es construïen aquestselements fossin reaprofitats en obresde l’entorn un cop abandonada la ins-tal·lació (el reaprofitament de mate-rials constructius és molt habitual alllarg de tota la història).

Pel que fa als dos espais de prem-sat (areae), aquests presenten un dià-metre de dos metres i mig i la premsaemprava una biga horitzontal de setmetres de longitud, si atenem a la dis-tància existent entre els blocs desorrenca conservats al centre de lasala, on s'assentava un dels seusextrems i la zona de l'espai de manio-bra, on se situaven els contrapesos.

L'existència dels basaments detres columnes de sorrenca uns metresal sud demostren que almenys part dela zona anava coberta. L’existènciad’una coberta era essencial en una ins-tal·lació d’aquestes dimensions, ja quepermetia ancorar les bigues de lapremsa al sostre fent molt més resis-

tent tota l'estructura. En aquest sentitcal ressenyar que l’excavació va posaral descobert, a l'angle nord-oest del’estança, un encaix quadrangular queaparentment podia pertànyer a unespai on encaixar una altra biga verticalque reforcés l’estructura de la premsa.El problema és que aquest encaix estroba molt desplaçat cap a l'oest perpertànyer a les premses de la darrerafase, i de fet es va trobar cobert pelsdarrers paviments de signinum del'estança. La seva existència cal,doncs, associar-la a una disposicióanterior de l’estança, en la qual una deles premses es trobés, efectivament,més desplaçada cap a l'oest que laque es pot veure actualment, demos-trant que la utilització d'aquest espaicom a zona de premsat no es limita alsdarrers moments d'existència del'edifici, però certificant tambél’existència de modificacions en laseva configuració.

A la zona sud-oest de l’estança esconserven tot un seguit de petitsencaixos realitzats a la mitja canyaexterior del paviment i a tocar lacolumna més occidental del conjunt.Aquests encaixos podrien haver servitper col·locar taulons que aïllessinaquest sector de la resta de l'estança.Aquest sector es podia haver empratcom a zona per fer la primera premsa-da, tot trepitjant el raïm (calcatoriumn)o, simplement, per acumular-hi deforma ordenada i neta els raïms abansde la seva premsada. Cal recordar queno existia una canalització que conduísel raïm premsat cap al dipòsit, sinó ques'aprofitava el desnivell del paviment isolament es va construir una mitjacanya a la banda est per reconduir ellíquid cap al dipòsit. Això feia que elmost es podés escampar per la super-fície de la sala i en determinatsmoments podia ser important crearcompartimentacions per realitzar

pDS_41

DOSSIER D’HISTÒRIA [[la vil·la del pla de l’horta

Vista general del sector industrial des del sud. En primer terme la canal pel trasllatdel most, al centre el dipòsit i al fons la sala de premsat.

determinats treballs. Un segon espai que es podia

emprar com a calcatorium era elmateix dipòsit, un espai que al llarg dela seva història pateix diverses trans-formacions. Ja hem comentat com ori-ginalment era un gran espai, de lamateixa amplada que la sala de prem-sat i amb una profunditat superior almetre. Als darrers moments del seuús es varen reduir les seves dimen-sions i també la seva profunditat,S'eliminà el terç occidental del que erael vell dipòsit i s'elevà el nivell inferior,reduint de forma important la sevacapacitat. La part occidental del velldipòsit devia quedar al descobert i pot-ser s'emprava com a espai funcionalper tasques secundàries, però va per-dre la seva capacitat com a dipòsit jaque al separar-lo de la resta de l’espaino es va arrebossar de signinum el noumur de llevant i, per tant, no era ja unespai impermeable. Tot i això, la realit-zació d'un esvoranc al mur de migdia ila construcció d'un petit canal de des-guàs dins la cambra situada al suddenota que almenys durant un tempsdevia quedar al descobert.

La reforma del dipòsit també vasuposar canvis en el sistemad’emmagatzematge del most oalmenys en el mode en què el líquid estraslladava a la cella vinaria. Original-ment es feia a través d’una llarga cana-lització d’obra, arrebossada d’opus sig-ninum. Aquesta canalització és substi-

tuïda per una petita estructura, un petitdipòsit, orientat d'est a oest, arrebos-sat de signinum i amb dos encaixossemicirculars al parament de migdia.Aquest espai rebia el most del grandipòsit i a través de dues aixetes espodien omplir les gerres o envasosque s’empressin per guardar el mostdurant el seu procés de fermentació.També podria ser que els dos encaixoscorresponguessin a dues canalitza-cions de bronze, que en aquest casfarien la funció de la vella canal portantel most directament cap a la cella vina-ria que es devia situar al sud, fora de lazona excavada.

DECIMUS CALUIDIUS AURFLIA-NUS, EL PROPIETARI DE LA VIL·LA

En més de cinc segles d’existència,una vil·la, com qualsevol propietat, nosolament passava de pares a fills sinóque podia canviar de propietari en dife-rents ocasions. Rarament aquests pro-pietaris ens deixen testimonis que enspermetin identificar-los. Afortunada-ment, la vil·la del Pla de l’Horta n’ésuna excepció, ja que els treballs realit-zats han permès identificar almenys undels propietaris que la vil·la va tenir enla seva dilatada història. A l’interiord’una fossa situada a la sala dels con-trapesos de la premsa, farcida ambabundants materials de tota mena(ferros, teules, ceràmiques...) es varecuperar un signaculum de bronze.

Aquests objectes eren segells ques’empraven per marcar els productesproduïts a la vil·la, però el més impor-tant d’aquests segells és que portavenel nom del propietari de la vil·la. En elcas del segell del Pla de l’Horta la ins-cripció és: D. CALVIDI AURFLIANI(Decimus Caluidius Aurflianus).

El segell es va trobar en un estratque cal datar a principis del s.III dC, iper tant ens proporciona el nom delque, molt probablement en algunmoment del s.II dC, va ser el propieta-ri del fundus, i sens dubte un dels per-sonatges principals de la comunitat deGerunda, del qual, malauradament,avui per avui aquesta n’és l’única refe-rència coneguda.

EL FUTUR. LA CONSERVACIÓ DELJACIMENT

Des del mateix moment en què es vaplantejar el desenvolupament d’un pro-jecte arqueològic a la vil·la del Pla del’Horta, tots els actors implicats teníemclar que ens trobàvem davant un ele-ment patrimonial de primer ordre i quemés enllà de la investigació científicaque s’hi desenvolupés seria necessaritreballar per la seva conservació i posa-da en valor, per convertir-lo en un actiuper la població local i visitants.

La primera fase d’aquests treballsconsistia a assegurar la conservació deles restes que s’anaven posant al des-cobert. Malauradament, desprésd’haver restat sota terra protegidesdels elements meteorològics durantprop de quinze segles, en ser exposa-des novament a l’aire lliure, les restesdel conjunt (com els de la majoria dejaciments) pateixen una ràpida degra-dació. Per aquesta raó, des del primerany les excavacions arqueològiquess’han anat coordinant amb les tasquesde restauració i conservació, dirigidespel restaurador David Mallorquí.

Als darrers anys, a mesura que elstreballs anaven agafant volada i elvolum de restes creixia, es va posar demanifest la necessitat de realitzar unestasques de més envergadura per tal depoder conservar el jaciment, moltaccessible a les inclemències meteo-rològiques. I és que un dels principalsproblemes que presenta el jaciment

DSp42_

DOSSIER D’HISTÒRIA [[la vil·la del pla de l’horta

Signaculum trobat al Pla de l'Horta amb el nom del propietari. A la part inferiorimatge girada per poder llegir correctament el nom D. CALVIDI AVRFLIANI

BIBLIOGRAFIA-BURCH,J.; CASAS,J. CASTANYER,P., COSTA,A., NOLLA,J.M., PALA-HÍ, Ll. SAGRERA,J.; SIMON, J., TREMOLEDA, J., VIVÓ,D. I VIVO,J.,2013, L’alt imperi al nord-est del Conuentus Tarraconensis. Una visió de con-junt, Girona, 384-397.-PALAHÍ,Ll. 2008, Excavacions a la vil·la romana del Pla de l’Horta, Parlemde Sarrià, octubre-desembre,Sarrià de Ter, 30-35.-PALAHÍ,Ll. 2010, La vil·la del Pla de l'Horta. evolució d'una gran vil·lasuburbana d'època romana, Parlem de Sarrià, Sarrià de Ter, 76,28-37.-PALAHÍ,Ll., 2012, La vil·la del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter). Evolució d’unagran vil·la suburbana d’època romana, XI Jornades d’Arqueologia de lesComarques de Girona, Girona, 223-236.-PALAHÍ, Ll.,2012, Gerunda. L’àrea suburbial de la ciutat de Gerunda, dinsVIVÓ,D, PALAHÍ, Ll i NOLLA,J.M., Parva Gerunda, Girona, 103-126-PALAHÍ, Ll i COSTA,A, 2010, , Excavacions a la vil·la romana del Pla del'Horta, 10 Jornades d'Arqueologia a les Comarques Gironines, Arbúcies, 209-218

DOSSIER D’HISTÒRIA [[la vil·la del pla de l’horta

per la seva conservació és que estroba molt obert en direcció nord(sense cap element topogràfic que elprotegeixi, com sí que passa perponent). Això fa que el jaciment es vegimolt afectat per les inclemències mete-orològiques com les glaçades, peròtambé per l’arribada de les llavors arros-segades per la tramuntana i que supo-sen un creixement constant de la vege-tació, tot i els esforços per eradicar-la.

Davant d’aquesta problemàtica, vaquedar clar que era necessari col·locartot un seguit de cobertes per protegirles restes més delicades en tant no espoguessin iniciar els treballs definitiusd’adequació. Aquesta actuació haestat dirigida pel Servei de Monu-ments de la Diputació de Girona i exe-cutada per la seva brigada d’obres,amb la col·laboració de l’Ajuntament deSarrià. La tasca no s’ha limitat a lacol·locació de les esmentades cober-tes sinó que s’han consolidat els pavi-ments, murs i paraments de l’edifici is’han col·locat tot un seguit de gravesa diverses estances ja excavades perevitar el creixement de nova vegeta-ció. Aquestes tasques suposen unavançament important en el procésd’adequació del jaciment, ja que -excepte les cobertes provisionals-, laresta d’actuacions ja s’han realitzataplicant les directrius marcades en elprojecte d’adequació.

I és que paral·lelament a les exca-vacions i als treballs de consolidació,s’ha redactat el projecte d’adequaciódel jaciment. La idea era i és la matei-xa que s’ha aplicat a d’altres jaciments

de l’entorn (com Sant Julià de Ramis oels banys de Sant Menna de Vilabla-reix), crear un sistema d’adequacióque permeti fer accessible al públic lazona excavada i, a mesura que els tre-balls vagin incorporant nous espais,anar afegint aquestes noves restes alconjunt monumental i al circuit de visi-ta. El projecte d’adequació ha estatredactat pel Servei de Monuments dela Diputació de Girona, sota la direccióde l’arquitecte Lluís Bayona, i l’objectiuprincipal és crear un jaciment visitable,però al mateix temps integrat dins elseu entorn. Per aquesta raó elprojecte contempla la creaciód’un espai al més obert possibleque al mateix temps que permetconservar el jaciment i continuaramb el seu estudi no sigui perce-but com una barrera o un ele-ment aïllat i disgregat de la restadel barri.

Com ja hem comentat, lescobertes existents actualment aljaciment són provisionals ja queel projecte d’adequació preveu laconstrucció d’una coberta protec-tora de la part més sensible deljaciment, una estructura lleugera,que n’assegurarà la conservació. Iés que la vil·la del Pla de l’Horta,precisament pel seu bon estat deconservació, presenta algunsespais especialment delicats(com els diversos paviments demosaic) que no es poden deixardescoberts sense establir aques-ta coberta protectora.

L’objectiu final no és altre que

l’adequació del conjunt per permetre laseva visita i gaudi per part de la ciuta-dania mitjançant la senyalització delconjunt, amb la delimitació d’un itine-rari de visita i la instal·lació de plafonsinformatius. En definitiva, l’objectiu detots els membres i institucions impli-cades en aquest projecte no és altreque retornar a la comunitat un bé patri-monial de gran rellevància i donar-lo aconèixer a nivell local, nacional i inter-nacional.�

DS_43p

DSp44_

OPINIÓ [[en defensa dels països catalans

Escric aquestes idees ple-nament convençut que jafa un temps, el govern delPP i altres han iniciat unaclara croada contra

tota forma de catalanisme is’han aixecat tota menad’hostilitats contra la llenguacatalana i la seva cultura en totsels seus territoris. Ara, en eltombant del segon mil·lenni,temps en el qual semblava quela llengua i la cultura en tots elsterritoris de parla catalana, ambles legislacions pertinents a lamà, s’havia consolidat i assistí-em tots plegats a una raonable“normalitat” i a una “normalitza-ció”, les temptatives i els atacscontra la nostra cultura no ces-sen. Altrament, hauríem de dirben alt: ¿Des dels nostres terri-toris, des de les nostres institu-cions, des de l’àmbit dels PaïsosCatalans, hem atacat en algunmoment la llengua i la cultura espanyo-les? Algú o alguna llei impedeix que enl’àmbit de les illes Balears o al PaísValencià o a Catalunya, hom té prohibitd’expressar-se i manifestar-se en llen-gua espanyola? A nosaltres no ens hosembla pas. Després de més de tren-ta anys de democràcia i després de totel que hem recorregut, dels esforçosfets i dels diners esmerçats, a nosal-tres ens sembla que el PP ha endegatuna autèntica croada política contratota manifestació que no sigui enespanyol, que no desprengui “espan-yolitat” i en la direcció d’una concreta

i unidireccional mentalitat aglutinadoraespanyola.

Els exemples més recents alsquals podem referir-nos són la sentèn-cia del Tribunal de Justícia de Catalun-ya (TSJC)1, que després de trenta anysde convivència i de saber fer en l’àmbitde les escoles catalanes, aquest tribu-nal ha fixat per primera vegada elsmínims de llengua espanyola per a lesfamílies que ho demanin; és a dir,s’hauran de fer a totes les escolescatalanes un 25% de classes en caste-llà, si hi ha una família, tan sols unaque així ho demani, s’haurà de donaralmenys una assignatura troncal en

castellà. Aquesta sentència (al darrerade la qual hi ha ideologia treballada,sens dubte), no és res més que un tor-pede al sistema educatiu català, unaarma de doble fil que el que pretén noés altra cosa que provocar la zitzània iobrir l’aixeta de la demagògia perquèles famílies, no conscienciades, antica-talanes o mediatitzades per una mane-ra de fer francament falangista i “pepe-ra” -espanyolistes fins a la medul·la enterritori català- se sumin a carregar-seel sistema escolar català i el sistemalingüístic i convivencial que havíem tin-gut fins ara. Un sistema lingüístic i

convivencial que havíem mantingutdurant més de trenta anys i que ara elcorró centralista ens està torpedinant.Tot plegat fa olor de socarrim i darreraaquesta sentència –com ha afirmat laconsellera d’ensenyament- hi ha hagutpressions de l’oligarquia en el poder al’esmentat Tribunal. El joc brut és moltsibil·lí i a qui signa tot plegatl’esparvera d’allò més. L’acció del PP atot arreu, a tot l’àmbit dels PaïsosCatalans és molt perillosa. Els exem-ples d’ençà que a l’Estat espanyolmana el PP de Rajoy són nombrosos.La nefanda llei Wert proscriu els estu-dis de llengua i cultura catalanes.

¿Recorden la veueta del ministreque pretenia “españolizar” elsalumnes catalans? Ja hauranpogut apreciar la implantació deldecret Bauzà a les illes Balearstambé. L’atac a la llengua i la cul-tura dels mallorquins és simple-ment antidemocràtica i, per tant,indignant i intolerable; la imposi-ció del “trilingüisme escolar”per part del govern del senyorJosé Ramón Bauzà representadonar major embranzida a duesllengües certament molt méspotents, l’espanyol i l’anglès, endetriment d’una llengua mésfeble però no menys important,rica i estimada pels seus par-lants, els mallorquins, elsmenorquins i els eivissencs i pertota la gent de bé d’arreu.

Aquesta imposició suposarà la desapa-rició gradual del català de Mallorca deles aules, de la societat i dels mitjansde comunicació. La substitució pro-gressiva de la llengua més feble, elcatalà de Mallorca, en detriment de lesllengües més fortes, tindrà com a con-seqüència més immediata relegar elcatalà de Mallorca a la categoria de“patois”, una llengua feble no apta peral coneixement ni per a l’aprenentatgeni per a la comunicació ni per a la cièn-cia segons aquests factòtums. El quepretenen els falangistes del PP ésemborderir tant com puguin la llengua

No sabria dir si s’acosten tempsdifícils per a la llengua i la cul-tura catalanes, o si ja hem arri-bat a un punt en el qual hemd’estar més que mai alerta iamb les eines ben esmoladesdavant l’ofensiva contra la llen-gua i la cultura catalanes arreudels territoris que convenimd’anomenar Països Catalans.

EN DEFENSA DELS PAÏSOS CATALANS

Josep Brugada i Gutiérrez Ravé

catalana arreu perquè passi el que hapassat també al País Valencià amb laseva cadena de ràdio i de televisió, quea còpia d’empobrir els continguts, deconvertir-los en mitjans escombraria,d’inculturitzar-los i buidar-los d’interès,a base d’envilir la ràdio i sobretot latelevisió, han aconseguit que els valen-cians l’avorrissin i acabessin per pen-sar que en llengua valenciana no se’lsoferia res més que “basòfia televisiva”,pura merdeta. Tot perquè el públic engeneral l’acabés avorrint, amb la finali-tat que els valencians en general, abase de da-li i da-li, acabessin per sen-tir desafecció de la seva pròpia llenguai de la seva pròpia cultura i així, ambaltres grans excuses, han aconseguitpoder tancar els seus propis mitjansen llengua catalana (de València). Vet-ho ací. Això és el que han aconseguitels nous falangistes del PP, el tanca-ment de Canal 9. Res de mitjans decomunicació en llengua catalana. I jaque al·ludíem suara a les Balears, nofarà més de dos anys que a Catalunyaes veia la Televisió de Balears; avuimercès a la política del PP de tallar lesales a la difusió de la llengua i la cultu-ra catalanes, de menystenir fins i tot lahistòrica bandera quadribarrada queagermana els antics i històrics territo-ris de la corona d’Aragó, la televisióbaleàrica ja no es pot veure a Catalun-ya. Gloriosos progressos de la demo-cràcia, ja ho veuen! Sí senyors, elsconspicus membres del PP,sibil·linament l’han fet desaparèixer.¿S’imaginen per un moment que aitalsatemptats arribin a la ràdio i a la televi-sió públiques catalanes, a TV3 perexemple?

Seguidament han fet acte de pre-sència altres indesitjables, els de la fran-ja d’Aragó, que aquests –contraveninttambé les resolucions acadèmiques- nonomés han fet desaparèixer del mapalingüístic la llengua catalana sinó que,per art de lerrouxisme polític, han fetnéixer una nova llengua, el LAPAO.

I en treves de la presentació delDiccionari normatiu valencià, per partde l’Acadèmia Valenciana de la Llengua(AVL), la qual admet –com no ha de serd’altra manera- la unitat de la llengua

catalana a l’àmbit territorial valencià-català, no ha faltat temps als xacals delPP per dir que, “el nou diccionari ésuna vergonya, un menyspreu als valen-cians”.2 Una vergonya un diccionari pera ús i instrucció de la ciutadania del’antic Regne de València? Segonsaquests babaus el català i el valenciàno són equiparables. I la parla de Sevi-lla i la de Valladolid no són equipara-bles, doncs? I tot perquè l’AcadèmiaValenciana de la Llengua, en el seuDiccionari normatiu defineix el “valen-cià” com a “llengua romànica parlada ala Comunitat Valenciana, així com aCatalunya, les Illes Bale-ars, el departament fran-cès dels Pirineus Orien-tals, el Principatd’Andorra, la franja orien-tal d’Aragó i la ciutatsarda de l’Alguer, llocs onrep el nom de català.”D’aquí ve la polèmica, dela vinculació del que par-len a les comarquesvalencianes amb el cata-là. Per això ha saltat la lle-bre! I, doncs, el seu Esta-tut d’Autonomia assenya-la que “la llengua pròpiade la Comunitat Valencia-na és el valencià”, o siguiel català de les sevesterres que ells anome-nen “valencià”, com elsbaleàrics en diuen“mallorquí”, “menorquí”o “eivissenc”. Algú discu-teix que la llengua pròpiade Sevilla és el castellà,amb la seva singular igraciosa entonació? Sivoleu digueu-li afectuosa-ment “sevillà”, [zebijano],però a ningú se li acudiràpensar que es tractad’una altra llengua permés força dialectal quetingui. Algú discuteixaixò?

Per tant, si fa ja mésde trenta anys, amb elconsegüent desenvolu-pament dels respectius

estatuts d’autonomia de cada territori,la llengua catalana s’havia “normalit-zat” arreu, per què a dia d’avui s’ha demanipular i/o tergiversar el que teníemfixat? Per què atiar una batalla enversla unitat de la llengua i la cultura d’unsterritoris que conformen el que cultu-ralment entenem per Països Catalans?

Algú posa en dubte quins són elsterritoris genuïns de la llengua espan-yola, o de la llengua basca o de la galle-ga? Com apuntàvem suara, comptat idebatut, alguns el que volen i tenensón ganes d’aixecar la llebre! �

DS_45p

OPINIÓ [[en defensa dels països catalans

1 Gener de 2014.2 Vegi’s declaracions del vicesíndic de les Corts Valencianes i d’altres diri-gents del PP, al diari La Vanguardia, pàg. 58, diumenge 2 de febrer de 2014.

DSp46_

OPINIÓ [[PSC

El pressupost del'Ajuntament de Sarrià deTer pel 2014 és fill del'equip de govern actual;si l'equip de govern fos

diferent, el pressupost, ben segur,també seria diferent. No sé si les dife-rències serien grans o, simplementmatisos, però cada pressupost és filldel govern que té la responsabilitat deconfeccionar-lo.

AMB PERSONAL PROPI O EXTERN?

Un dels temes de debat entre els dife-rents grups municipals dels darrerspressupostos gira al voltant de sialguns serveis municipals els ha deprestar personal propi, directamentcontractat per l'Ajuntament, o perso-nal extern, contractat per una empresade serveis. Optar per una o altra opcióafectarà a diferents partides del pres-supost i, per tant, a l'economia munici-pal; en el primer cas caldrà fer front aunes nòmines i despeses de la segure-tat social, en l'altre caldrà pagar unesfactures de proveïdors amb el corres-ponent IVA.

Des de l'anterior mandat hi hahagut un especial interès dels dosequips municipals a prescindir de per-sonal propi en favor de personalextern; al seu dia ja vam debatre i dis-cutir la qüestió dels Serveis Socials idesprés la qüestió de les netejado-res... Part de la neteja d'equipamentsmunicipals la fan, de fa temps, perso-nes contractades per una empresa deserveis.

Des del PSCde Sarrià de Teren la discussiódel pressupostde 2014 vam tor-

nar a insistir que externalitzar serveisno sempre resulta més econòmic, jaque, si bé és cert que no hi ha despe-ses laborals directes, sí que hi hahagut, per exemple, un importantincrement de costos fruit del'increment d'IVA.

En tot cas des del PSC el que hedefensat és que, abans de convocaruna nova licitació pel servei de neteja,es plantegi si no sortiria més a comp-te, ja que es volen revisar també lesfreqüències i hores de dedicació decada equipament, contractar directa-ment el personal, en comptes de fer-ho de manera externa.

Al darrer d'aquestes decisions nonomés hi ha números, també hi ha ide-ologia.

Un pressupost conté moltes parti-des que són fruit del dia a dia del'Ajuntament, del batec diari del poble,partides que es repeteixen pressupostrere pressupost. Però també hi ha par-tides que apareixen de nou i, moltesvegades, potser perquè l'import no ésmassa gran, potser per altres motius,passen desapercebudes.

LA DESPESA “EXTRA” DEL CAMPDE FUTBOL

Aquest és el cas de la partida número3421 que hi ha dins l'àrea de "Promocióde l'Esport" i que duu per títol "Lloguerparcial Terreny Camp de Futbol de laRasa"; el seu import és de 24.000,00 €.

L'origen d'aquesta partida de des-pesa de 24.000 € és el retard delgovern municipal en l'aprovació del

POUM, que com és conegut va moti-var una oportunista reclamació del pro-pietari d'una part del camp de futbol;no cal tornar a entrar ara en els detallsd'aquest fet, però el que és evident ésque hi havia un conveni que el governmunicipal havia signat amb la propietatde part del camp de futbol i per qües-tió de dies el govern municipal no vacomplir el termini d'aprovació delPOUM tal i com havia acordat. És certque aquests 24.000 € poden semblarpocs diners comparats amb la peticióque el propietari va fer en la seva pri-mera reclamació, però són 24.000 €que, al cap i a la fi, ens podíem haverestalviat!

Un pressupost mostra els encertsdel govern que els confecciona, peròtambé amaga els seus errors quan hisón!

La confecció d'un pressupostmunicipal, ho sé per experiència, ésfruit d'un joc d'equilibris, d'interessos,de necessitats, d'obligacions i de des-itjos que van enllà, molt més enllà delsregidors i regidores que tenen la res-ponsabilitat de governar el poble.

LA PARTICIPACIÓ ALS PRESSUPOS-TOS, UNA ASSIGNATURA PEN-DENT

Sobre aquesta qüestió ja en vaig parlarde manera més concisa en l'article"Participació ciutadana, l'eina per a ferpossible la democràcia participativa"del parlem de Sarrià número 85. Avuinomés voldria recordar que fer unspressupostos participatius és moltmés que destinar una partidad'inversions per tal que "el poble" endecideixi el destí. Això és en participa-ció ciutadana el que en democràciarepresenta anar a votar cada 4 anys!

Parlar del pressupost de l'Ajuntament de Sarrià deTer és parlar del poble, del nostre poble.Un pressupost és molt més que un ball de xifresd'ingressos, de despeses i d'inversions, de parti-des, d'àrees... un pressupost amaga també unamanera de fer, de ser, de veure i prioritzar.

UNA VISIÓ DEL PRESSUPOST 2014DE SARRIÀ DE TER

Roger Casero GumbauRegidor del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Terwww.rogercasero.cat

I si la democràcia és quel-com més que anar a votarcada 4 anys, els pressupostosparticipatius també són moltmés que l'elecció del destíd'una partida d'inversions! Laparticipació als pressupostoss'articula fonamentalmentsobre la informació quel'equip de govern fa del propipressupost. Per participar ésimprescindible la informació;sense informació, sensedades, no es pot opinar.

L'equip de govern va apro-var un reglament de participa-ció el mes de juliol de 2012 iaquest any 2013 ha començata posar en solfa consells departicipació sectorials nous oinactius. El govern municipalté les eines necessàries per afomentar la participació al vol-tant dels pressupostos, peròli manca encara, em sembla ami, les ganes, la capacitat, la

destresa o l'aprenentatgeper fer-les servir.

Cap equip de governmunicipal té l'obligació de ferparticipatius els pressupos-tos; però si un equip degovern s'hi ha compromès, síque en té la responsabilitat i,aquesta, a diferència del'obligació, sí que és exigible!

Però no tota la responsa-bilitat és de l'equip degovern, aquí, com en tot allòpúblic, la responsabilitatsempre és compartidatambé entre els grups muni-cipals que som a l'oposició i,naturalment, amb totes i totsvostès, veïns i veïnes, enti-tats, organitzacions i empre-ses de Sarrià de Ter!

I és que, com deia al prin-cipi, parlar del pressupost del'Ajuntament de Sarrià de Terés parlar del poble, del nostrepoble.�

DS_47p

OPINIÓ [[PSC

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

La remodelació del nou camp de futbol suposa una despesa no prevista.

Seguint un fil conductor sobre els diesde la festa de Nadal, cada curs va pre-parar una actuació: ball, cançó o repre-sentació teatral. Els dies previs al festi-

val els nens estaven ben il·lusionats en preparar laseva actuació, els pares preparaven la decoració itots els temes de coordinació amb l’escola. Vampoder comptar amb la col·laboració i ajuda d’unstècnics de so i llum que van fer possible un festi-val molt lluït.

Dos dies abans del gran dia vam fer un assaiggeneral al pati de l’escola, per sort vam gaudird’un bon dia en ple mes de desembre. Va ser unassaig àgil i amè. Els nervis estaven a flor de pell,però el que més es percebia era l’emoció de totsperquè arribés el dia 20 de desembre.

Comissió de festes de l’Escola Montserrat

Un any més, i ja en fa uns quants, vam tornara celebrar la Festa de Nadal. Després de lesfestes i fires de Girona, tots teníem el pensa-ment en aquesta festa, semblava que queda-va molt però les setmanes van passar moltràpid. La preparació va ser molt intensa, ambreunions de mestres, reunions amb l’AMPA,reunions amb tècnics de llum i so, visites allloc on s’havia de fer el festival, mails, truca-des i més trobades i reunions. Tots ens hivam esforçar molt i vam posar-hi moltesganes perquè aquesta festa sortís bé.

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

FESTA DE NADAL A L’ESCOLA MONTSERRAT

48_pDS

pDS_49

I va arribar el dia esperat.... a latarda tot ja estava més que a punt:la decoració nadalenca, els dosescenaris, la il·luminació, l’equip deso, les cadires per al públic...nomésfaltaven els veritables protagonis-tes: els nens! Van arribar disfres-sats i vestits per a la ocasió, es vananar col·locant al seu lloc correspo-nent, després van entrar les famí-lies i ben aviat el pavelló de Sarriàva quedar ple de gom a gom.

S’apaguen els llums, s’escoltauna música d’obertura i desprésd’unes paraules de la directora del’escola i dels brillants presentadors(dos alumnes de 6è), va començarel festival. Aquí teniu l’ordre de lesactuacions que varen fer els nens inenes de l’escola Montserrat. Alfinal del festival hi va haver unaactuació sorpresa per part d’ungrup de mestres que ens van fer unball amb molt de ritme.

Tot va sortir genial! Els nens hivan participar amb moltes ganes itots junts ens ho vam passar molt bé.

Moltes gràcies a tots, pares,mares, mestres i alumnes per fer-ho possible. I no oblidem lacol·laboració tècnica del senyorsAmador i Viernés, així com lesempreses que varen col·laborar,Carns Damià i Motos Llach.

L’AMPA i el Claustre de profes-sors a través de l’educació i el lleu-re continuarem treballant per unapropera festa de Nadal carregadad’il·lusió. �

Fotos Escola Montserrat

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

DSp50_

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Ordre ActuacióCurs

1a Anunci de Nadal (Freixenet) 5è B

Anunci (Loteria de Nadal) 5è A

2a Sorteig loteria Nadal5è C

3a TióP4 A- B

4a Dinar de Nadal1r A

5a Poema de NadalP3 A- B

6a Nadal solidariP5 A

7a NadalaP5 B

8a Sant Esteve3r A

9a Sants Innocents, l’home dels nassos 3r B

10a Celebració anglesa4tA-B

11a Cap d’any, campanades 4t C

12a Ball de festa de cap d’any 6è A- B

13a Esperar els reis1r B

14a Reis: cavalcada2n A- B

15a Actuació mestresMestres

DS_51p

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: info@autoescolaapsa.comwww.autoescolaapsa.com

DSp52_

ESPAI ESCOLAR [ampa escola montserrat

El tema transversal duia pertítol “ La Cartografia” i la pro-posta del taller d’enguanyanava directament relaciona-

da amb aquesta temàtica.El taller consistia a elaborar el propi

mapa del tresor, a partir de materialsdiversos, amb la finalitat de potenciarla creativitat i sobretot passar unaestona lúdica i entretinguda.

Ampa Escola Montserrat de Sarrià de Ter

Un any més l’Ampa i l’Escola Montserratde Sarrià de Ter hem participat a les Jor-nades de la Fira del Paper organitzadesper l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

FIRA DEL PAPER

La participació per part dels nens inenes que varen dur a terme aquest tallerva ser molt activa durant el matí. Malaura-dament, la pluja de les primeres hores dela tarda ens obligava a desmuntar la para-deta com a la resta de firataires.

Amb records gratificants gràcies alscomentaris positius que vam rebre perpart dels assistents, us hi esperem l’anyvinent!

Així com també esperem que hàgiugaudit tant com nosaltres fent aquesttaller! �

ESPAI ESCOLAR [confetti

Helena Agullé i Elena Batllori

Al llarg dels anys a l’escola bressol hem tingutla sort de poder realitzar una part de la nostraformació amb la Marta Graugés (directora delcentre Girasol) i en diverses ocasions hempogut comptar amb la visita i assessorament

de la Ute. Unes visites que ens van fer reflexionar i millorarmolts punts del nostre Projecte Educatiu de Centre, que par-teix de l’aplicació dels següents principis bàsics d’Emmi Picl-ker (Lóczy)

El passat 31 de gener, quatre educadores de l’escolabressol vam tenir el privilegi d’assistir a la xerrada “La importància del joc lliure per les futures genera-cions” a càrrec de la fisioterapeuta Ute Strub al cen-tre Girasol de Sant Gregori.

LA IMPORTÀNCIA DEL JOCI EL MOVIMENT LLIURE

DSp54_

DS_55p

ESPAI ESCOLAR [confetti

• El respecte per l’infant com a persona• La llibertat de moviment i la conquestade l’autonomia• La pedagogia de la vida quotidiana, elvalor de les petites coses, grans cosespels infants• L’estabilitat i la regularitat com a font deseguretat

A l’aula dels nadons oferim l’espai i elsmaterials adequats que afavoreixen elmoviment lliure dels infants.

L’infant necessita temps, respecte iun adult que permeti, l’acompanyi i queconfiï en les seves capacitats.

En aquests mesos de curs hemobservat l’evolució dels moviments del’infant respectant el seu ritme senseanticipar-nos.

I aquest ha sigut el resultat: infantsque van començar estirats panxa enlaire,poc a poc van anar voltejant, girant, mésendavant rastrejant, posant-se asseguts,gatejant i caminant. Una gran sort i un plaer poder observardia a dia aquesta gran conquesta quenomés els infants poden fer si l’adult hopermet i els ofereix un espai idoni. �

DSp56_

Emili Marco

QUÈ ÉS LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA?La insuficiència cardíaca és una malaltiaque provoca que al cor li costi bombar lasang per tot l’organisme. Apareix quan elcor es debilita i al no poder fer circular lasang amb normalitat, els seus muscles ialtres òrgans reben menys sang i elslíquids tenen tendència a retenir-se alspulmons o en altres llocs com les camesi abdomen. Com a conseqüència d’això,podeu tenir dificultat per fer alguna activi-tat física com ara pujar escales i, proba-blement, notareu que us falta l’alè, uscanseu o que se us inflen les cames.

QUINES SÓN LES CAUSES PRINCI-PALS?La causa principal de la insuficiència car-díaca és la tensió arterial alta (hiperten-sió), tot i que hi ha altres causes com aral’infart, l’angina de pit o la diabetis.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT TENIR CURADE LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA?La insuficiència cardíaca és una malaltiafreqüent en el nostre entorn. Les des-compensacions de la insuficiència cardí-aca són la primera causa d’ingrés hospi-talari en pacients més grans de 65 anys.

Tot i això, podem controlar i disminuirla progressió de la malaltia, millorar-ne elssímptomes i, per tant, augmentar la qua-litat de vida dels pacients mitjançant eltractament farmacològic i l’adopció d’unshàbits de vida saludables.

COM PODEU SABER SI TENIU INSU-FICIÈNCIA CARDÍACA?Els símptomes principals de la insufi-ciència cardíaca són la dificultat per res-pirar, especialment al fer esforços, elcansament i la debilitat, l’augment ràpiddel pes, la disminució de la producciód’orina, la tos seca i la sensació demanca d’aire a l’estar tombat en el llit ofins i tot al dormir, havent de despertar-se bruscament. Per poder determinarsi patiu aquesta malaltia és necessarique el vostre metge o la vostra metges-sa, a més de tenir en compte les molès-ties que li pugueu explicar, us demani

una sèrie de proves: anàlisi de sang,radiografia de tòrax, electrocardiogramai ecocardiograma.

PER QUÈ CAL QUE US TRACTEUAQUESTA MALALTIA?La insuficiència cardíaca és una malaltiacrònica, per aquest motiu és importanttractar-la adequadament. Si ho feu, amb lamedicació indicada i amb canvis saluda-bles en els vostres hàbits de vida, podeuaconseguir frenar la progressió de lamalaltia, millorar-ne els símptomes i, pertant, augmentar la vostra qualitat de vida.

QUAN HEU D’AVISAR EL VOSTRE O LAVOSTRA PROFESSIONAL SANITÀRIA• Si noteu dolor al pit• Si guanyeu pes de manera ràpida (1 kgen un dia o 2 kg en dos o més dies) És recomanable controlar-vos el pes dià-riament o, com a mínim, tres vegadesper setmana• Si se us inflen les cames i els peus• Si observeu que orineu menys del nor-mal en el vostre cas.• Si teniu més dificultat per respirarquan feu les activitats que dueu a termenormalment• Si necessiteu dormir amb més coixins• Si teniu tos persistent• Si noteu molt cansament

COM PODEU CONTROLAR LA INSU-FICIÈNCIA CARDÍACA?Hi ha tres consells clau per mantenir unbon control de la insuficiència car-díaca:

1. Preneu correctament la medi-cació• És molt important que no deixeumai la medicació indicada, i que nopreneu cap medicació nova senseconsultar el vostre metge o la vos-tra metgessa. Si teniu algun proble-ma podeu consultar-l’hi sempre.

2. Tingueu hàbits de vida salu-dables• Feu una dieta saludable; us ajuda-rà a controlar el pes i els nivells de

colesterol. Cal que cuineu els alimentspreferentment a la planxa, al forn, alvapor o al microones. Eviteu el consumde greixos. És recomanable que men-geu poca quantitat i que ho feu sovint(cinc àpats al dia), sense atipar-vos.• Reduïu el consum de sal. Eviteu elmenjar preparat, els congelats, elsembotits i els dauets de brou. Podeu ferservir altres condiments per millorar elgust dels aliments.• Controleu la quantitat de líquid quebeveu. El vostre metge o la vostra met-gessa us pot indicar quina quantitat delíquid és recomanable beure per dia.• Deixeu de fumar.• Eviteu el consum d’alcohol i d’altresbegudes excitants com ara el cafè, el teo les coles. • Feu una activitat física de forma regu-lar (per exemple, caminar) en funció dela vostra tolerància. Podeu consultar elvostre o la vostra professional de medi-cina o d’infermeria, si voleu fer un altretipus d’exercici. • Disminuïu les situacions que us alterinels nervis.

3. Preneu altres mesures importants• Controleu que la vostra pressió arterialestigui dins de la normalitat. • Vacuneu-vos. És important que usvacuneu de la grip i la pneumònia. • Eviteu els canvis bruscos de tempera-tura per no refredar-vos. �

La insuficiència cardíaca

RECORDI ELS SIGNES D’ALARMA!

Consulti al seu metge o infermera, si aparei-xen qualsevol d’aquestos símptomes1. Guany de pes de forma ràpida: més d’1Kgen un dia o més de 2 Kg en 2-3 dies2. Inflor de peus, turmells o abdomen3. Disminució de la quantitat d’orina4. Empitjorament de la sensació de faltad’aire5. Necessitat d’augmentar el número de coi-xins per dormir6.Tos seca persistent7. Dolor al pit8. Empitjorament del cansament9. Pèrdua de la consciència o mareig

SALUT

DS_57p

TEMA DE PORTADA [[felicitats ràdio sarrià

Aquestes vil·lessolien estarcom a màxima una jornadade les pobla-

cions, ja que molts cops elspropietaris eren personesamb algun càrrec administra-tiu o polític a les poblacionsimportants i aquesta distànciaels facilitava el trasllat, i poderatendre les dues coses alho-ra, malgrat de tenir esclaus icapatassos que eren qui deveritat portaven l’explotacióagrícola.Gràcies a un segell de bronzeque s’ha trobat, sabem el nomdel propietari de la vil·la roma-na del Pla de L’Horta. Es deiaDECEMUS (el nom) CALVI-DIUS AUFLIANUS (cognoms).Es podia dir DECEMUS segu-rament perquè era el desè fill,això no ho sabem , però ladeducció és probable.

Era una vil·la important,gran, amb molts ser-veis, amb terrescoberts de mosaics,cosa que noméstenien les cases decerta presència. A lamajoria, més senzi-lles, els terres erend’un aglomerat ambcalç, semblant al queavui en dia seria unterra de ciment llis-cat. Les més humilseren de terra trepitja-

da. L’existència de la vil·la s’ha datat del segle I aCfins al segle VII dC.

La vida era molt monòtona, marcada per lestemporades, per sembrar, collir, etc. I el dia veniamarcat per les hores de treball i dels àpats.

Al matí, en aixecar-se es prenia el ientaculum, osigui l’esmorzar, aquest era un àpat complet, pre-nien pa untat amb all, ous, formatge, mel, llet, frui-ta fresca de temporada i raïm o panses. Evident-ment pels plebeus i esclaus la cosa era més senzi-

lla, l’alimentació era exclusivament a base de fari-netes de diferents cereals. Al migdia feien el pran-dium, que pels patricis va començar sent un àpatlleuger, però a partir del s. II aC es va anar compli-cant i fent-se més abundant. Però pels plebeus iesclaus continua essent un àpat senzill, més adap-tat al ritme de la feina.

Però l’àpat important del dia era el sopar,cenum. Se servia al triclinium, sala d’àpats impor-tants, on la gent seia al lectus triclinoris per estar ataula, o sigui que la posició era estirat sobre el cos-tat esquerra, quedant la mà dreta completamentlliure per menjar. Però en un principi només elshomes, ja que les dones seien davant dels seusmarits en cadires, més o menys còmodes . Soliacomençar a mitja tarda, però sempre va ser difícilpredir quan podia acabar. Per menjar utilitzavendues culleres, una de grossa, ligula, i una altra demés petita, cochlear. També utilitzaven tovalló deroba, que solien portar de casa, anomenat mappae,que també servia per endur-se les sobres a casa.Era costum rentar-se al començar i a l’acabar elmenjar, ajudats pels esclaus.

Se servien aperitius, al més variat possible, evi-dentment l’alimentació depenia molt de la situaciógeogràfica, ja que els aliments eren del que avui endiríem de proximitat o Km. 0. Aquests aperitiuspodien consistir en amanides, ous, bolets, verdures,olives, ostres, altres mol·luscs, etc. Malgrat que elsmusclos i ostres en un principi eren postres.

Després venia el veritable sopar, compost sem-

Ligula

Cochlear

Triclinium

La vil·la romana de Sarrià deTer era una de les tantesvil·les que es troben a tot

l’imperi romà als afores de lesciutats.

Viure fora de les poblacionsera un costum corrent, per

diversos motius. El primer eraperquè a les ciutats les casesestaven molt amuntegades,

amb carrers molt estrets, i lescases eren poc il·luminades i

molt poc salubres. Perl’aglomeració de gent i els

pocs serveis que tenien, erenfàcilment víctimes de malaltiescontagioses, transmeses prin-cipalment per la quantitat de

paràsits que ocasionava aquesttipus de vida. El segon gran

motiu era tenir unitats produc-tives que en principi els feienautosuficients, però a la vega-da podien comerciar amb elssobrants. Si la propietat era

molt gran, després ja era unaexplotació quasi exclusivamentper fer negoci amb el comerç i

el bescanvi.

LA CUINA DELS ROMANS

espa igastronòmicFrancesc Ramió Vila

DSp58_

LA CUINA DEL XEF

pre de dos o tres plats i postres. Elsplats podien ser de peixos variats, xai,cabrit, porc o senglar, principalment.Sempre hem de pensar que, forad’ocasions molt excepcionals, es men-java el que es tenia més a l’abast o escriava a casa. També hi havia els men-jars de temporada com el “foigras”,costum que ja venia dels egipcis. Comque les oques i els ànecs, perquè arri-bessin a tenir el fetge gros, havien demenjar molt, s’aprofitava el temps deles figues i les obligaven a no parar demenjar-ne, fins a tenir el fetge bencrescut, que era el que es buscava.Degut a l’alimentació amb figues, laparaula fetge ve de la paraula figa, aixíen italià “fegato” “foi” en francès,fetge en català, etc. Per tant, quanmés es menjava el fetge gras era des-prés de la temporada de les figues,malgrat que durant tot l’any també esbuscava altres maneres d’aconseguiraquest engreix. Engreix que aprofitavala característica natural de les oquesd’acumular greixos al fetge, per reunirenergies que necessitaven per emi-grar, i durant el trajecte no menjaven ianaven gastant les reserves emmagat-zemades en el fetge.

Les postres solien ser fruita seca,principalment nous, i en ocasionsacompanyades amb mel. Malgrat totera costum que el senyor compartís lataula, de tant en tant, amb els que tre-ballaven a la casa i gaudissin d’un àpatcomplet plegats. El bon amfitrió soliaamenitzar els sopar amb danses, músi-ca i tota mena d’espectacles adients al’ocasió i la festivitat.

Cal tenir en compte que els cos-tums dietètics provenien dels grecs, ique al llarg de tots els segles quevaren manar i els territoris que varen

incorporar a l’imperi, l’alimentacióva esdevenir molt variada i dife-rent dependent de la situaciógeogràfica de cada territori.

Referent a les begudes esconeixia la cervesa, que eraconsiderada una beguda declasse baixa, i es bevia calenta.El costum de beure cervesa javenia dels antics egipcis, que erauna beguda comuna entre ells. Encanvi el vi era molt apreciat, però vaser utilitzat correntment primer a dife-rents extrems de l’imperi que no pas aRoma, on el costum de ser sempre ataula va venir més tard. El vi no era labeguda que coneixem ara, primer per-què no es coneixia el control de la fer-mentació, la qual cosa feia que tots elsucres es convertissin en alcohol,donant el resultat d’uns vins moltforts, secs i amb els tanins molt remar-cats. Per aquest motiu hi posavenaigua, però també mel i altres substàn-cies. També hi havia el passum, el queavui en dia seria un Pedro Ximénez ,fet de panses. El més apreciat, però,era el conditium paradoxum, es feiabullir en una mica de vi dàtils, pebre,safrà, llentisca i panses, un cop freds’hi afegia vi fins que perdia l’espessorde la cocció.

Els aliments eren molt semblantsal que avui coneixem com a dietamediterrània, llegums ( en predileccióper les faves, d’aquí podria venir elposar una fava al tortell de reis, ja queells consideraven que servien per pre-dir el futur i donar sort) i productes del’hort com col, all, api, raves, naps, car-xofes, etc.

Molt de peix blau, cosa que feiaque la gent senzilla estigués ben ali-mentada, gràcies al consum d’aquestpeix que porta greixos bons coml’Omega 3.

Qualsevol aliment el bullien abansde cuinar-lo, per tant no els interessa-va el gust de l’aliment en si, sinó queel condimentaven amb moltes herbesi espècies, que era el que donava elgust.

Comunament utilitzaven la farigola,julivert, menta, pebre (fins i tot ambles coses dolces), gingebre, sèsam,

coriandre, safrà, matafaluga, carda-mom, comí, la mel i la sal. La particula-ritat de posar sal a tots els menjars ésactual, ells no la utilitzaven com apotenciador del sabor, sinó que eracom una espècia més, que posaven ono dependent del toc que buscaven ala salsa.

Malgrat tot hi havia hi un condi-ment estrella que era el Garum, pastafeta de vísceres i espines de peix fer-mentades, assecades i salades, con-vertides en una salsa, que podríem dirque era el condiment més preuat a totl’imperi. L’equivalent actual d’un caviar.

La cuina romana a les darreries del’imperi va esdevenir molt elaborada isofisticada, tant que els gelats varenarribar a ser comuns als grans ban-quets. Fets amb gel acumulat del’hivern en llocs tancats, que avui diaconeixem com a pous del glaç, onaquest gel aguantava fins a l’estiu perfer els gelats. I també els grans mun-tatges, on era més important la pre-sentació que no el menjar en si, fetsamb tota classe d’animals exòtics,sense massa interès gastronòmic.

Referent al pa, en un principi no erallevat, sinó que era pa àzim, però ambel temps varen aprendre a fermentar-lo, guardant preparat de pa del diaabans, que havia agafat llevats i fer-ments de l’aire mateix i això provocavala fermentació.

Avui en dia podem preparar platsque malgrat el temps serien benactuals.�

Garum

espa igastronòmic

DS_59p

ESPAI GASTRONÒMIC [la cuina dels romans

Aperitiud’en MarcialSobre un llit d’enciam picat,picar-hi ous durs, posar-hi unsfilets d’anxova, amanir-ho totamb oli d’oliva, olives negres itàperes.

MoretumEn un morter piquemdos grans d’all, api,comí, oli d’oliva i format-ge d’ovella, i tenim unapasta de formatge peruntar torradetes.

Amanidade pèsols

Pèsols bullits, ou dur a daus,ceba a daus petits, amanit

amb una picada feta amb oli,menta i comí.

Peix a laromana

per guardarFregirem diferents classes de peix

ben enfarinats, i per guardar-lo elposarem en vinagre amb diferents

espècies i herbes, cobert d’oli d’oliva.Això seria el nostre escabetx actual

Tyropatinam Flam• ½ l de llet• Mel• 5 ousTot ben batut es posa a coure en un recipient apropiat al bany maria, i un cop quallatho servirem amb pebre negre mòlt pel cim. El flam actual, fet amb mel ja que no coneixien el sucre, i el pebre seria la fantasiaromana.

Llaminadures casolanesSalarem dàtils i els farcirem amb nous i pebre, i els fregirem amb mel cuita.

Una versió primitiva dels dàtils per aperitiu.Aquesta seria una aproximació del que menjava el Decimus Caldivius Aufilianus

a la seva vil·la a Sarrià.

wolves

DSp60_

ESPORTS

La temporada 2013-14 ha arribat al’equador i el club de futbol ame-ricà Wolves Sarrià de Ter ha des-

envolupat una gran quantitat d’activitatesportiva, ja que amb la incorporacióde l’equip sènior de futbol americà sesuperen el nombre d’equips i de juga-dors del club.

EQUIP SUB11 DE FLAG: UNA REALI-TAT PER AL FUTUR

Tot i tenir un equip entrenant durant latemporada passada, enguany s’hapogut materialitzar per primer cop unequip de flag sub11 en competició ofi-cial, el club ha aconseguit un nombrósgrup de nois i noies que participen perprimer cop a la Lliga Catalana. La curta

edats dels jugadors (entre 5 i 7 anys) hafet que esportivament no poguessincompetir amb equips amb nois i noiesde 9 i 10 anys. Tot i així els resultats hanestat excel·lents i el futur està assegu-rat. En la primera participació a la CopaCatalana han assolit la quarta posició,molt a prop del tercer lloc. Un altre fetmolt positiu és que en aquest equip hihan debutat dos nous entrenadors pro-vinents del Cadet de Futbol Americà.

EQUIP SUB13 DE FLAG: UN EQUIPRENOVAT I CURT D’EFECTIUS

L’equip Sub13 de flag ha estat enguanyel que ha tingut més problemes percompetir, degut especialment a lamanca de jugadors i també perquè la

majoria eren molt novells, tot i que elresultat a la Copa Catalana no ha estatmassa destacat (una cinquena posi-ció), la copa ha servit i de molt perdonar rodatge als joves jugadors que fapoc temps que han començat a practi-car el flag.

EQUIP SUB15 DE FLAG: UN COPMÈS ENTRE ELS MILLORS

La lliga de sub15 es presentava moltcompetitiva amb nou equips i molt denivell, un any més la veterania d’algunsdels jugadors sarrianencs i el suportdels nous jugadors ha format un equipcompetitiu i de gran nivell. Els Wolveses van plantar a les fases finals amb unple de victòries i van poder disputar les

Enric Sucarrats

La temporada amb més activitat dels Wolves

Intercepció� de la defensa sènior

semifinals contra els Reds de Terrassa,equip que al final es proclamaria cam-pió. En la final de consolació van realit-zar un espectacular partit contra elsPioners que es va resoldre a la pròrro-ga a favor dels de l’Hospitalet. Unaexcel·lent copa catalana que prometgrans resultats a la lliga.

EQUIP OPEN DE FLAG: UN RESUL-TAT QUE NO FA JUSTÍCIA A L’EQUIPL’equip de flag absolut dels Wolves vaaconseguir una desena posició a laCopa Catalana de Flag, un resultat queno fa justícia al bon nivell de l’equip i ésque, un cop mes, els aparellaments dela competició van jugar en contra delssarrianencs. L’equip va oferir partits degran qualitat i a un nivell altíssim, peròrivals molts durs i dos partits perdutsper molts pocs punts van impedir clas-sificar-se per a les finals. Un resultatque ben aviat arribarà, ja que s’estàfent un molt bon treball.

EQUIP CADET DE FUTBOL AMERI-CÀ: MILLORANT EL NIVELL EN LALLIGA MÉS COMPETITIVA

La base del futbol americà català estàvivint un dels millors moments delsseus vint-i-cinc anys d’història, persegona temporada consecutiva hi ha

deu equips en competició i el nivell nopara de pujar, aquest èxit garanteix unbon futur per l’esport i al mateix tempsens dóna competicions de gran nivell.La Copa Catalana de Futbol AmericàCadet va ser un clar exemple i els Wol-ves van fer un gran paper aconseguintuna sisena posició final, com va passara la darrera lliga, molt a prop del play-

DS_61p

Els cadets millorendia a dia

Els joves cadets en acció�

Els joves sub11 iniciant una jugada

ESPORTS [volwes

DSp62_

off. L’equip sarrianenc torna a serun dels més nombrosos pel que faal roster de jugadors i tot i l’elevatnivell de la competició cada cops’acosta més a les posicions quedonen opció de lluitar pel títol.

EQUIP SÈNIOR DE FUTBOL AME-RICÀ: AGAFAR EXPERIÈNCIA ÉSL’OBJECIU

Enguany debutava en competiciól’equip sènior de futbol americà, lacategoria més complicada per nivelleconòmic, organitzatiu i tècnic. Elprimer any en competició acostumaa ser dur, ja que el nivell de la lligacatalana és molt alt, amb equips ijugadors que acumulen molts anysd’experiència i , per tant, l’objectiuha de ser consolidar el grup i apren-dre partit a partit.

Els Wolves no han aconseguitcap triomf en les cinc primeres jor-nades, tot i així han evolucionatd’un primer partit on van pagar lanovatada (0-55 contra Bocs) fins apartits on han arribat a tenir opcionsde victòria (31-27 contra Senglars),en la resta de partits, tot i no teniropcions de victòria, s’han vistbones progressions tant delsequips d’atac com de defensa.

Sens dubte, una feina i una tem-porada dures, que serveixen perconsolidar la base de l’equip de caraa poder competir millor les prope-res temporades i sobretot per teniruna bona base quan arribin els juga-dors de base..�

L'equip sè�nior ha plantat cara a grans rivals

Els Wolves han mostrat duresa en defensa

Jugada ofensiva de l'equip sub13

L'equip open flag li va faltar sort

SPORTS [volwes

ESPORTS

D’ençà que va començar lacol·laboració del FC Sarrià amb larevista del poble, sempre hem fet

èmfasi en la situació d’estancament quevàrem patir durant uns anys. Una situacióque semblava no tenir final, on ens vèiemcondemnats al tancament del club permanca de recursos a tots nivells. Uns articleson es deixava entreveure cert pessimismepel futur d’allò pel qual s’havia lluitat tantsanys, tanta gent pel poble.

Fa un temps que aquesta situació ha can-viat, el club torna a tenir l’empenta, les ganesi la il·lusió de créixer, tot i que som cons-cients que costarà temps recuperar el caliud’abans. Però avui no volem transmetre pes-simisme, volem destacar que, per primeravegada en anys, el club ha crescut en catego-ries (4a catalana, cadet, infantil, aleví, i cate-gories inferiors de l’any 2004, 2005, 2006,2007 i escoleta). És cert que ens falta la cate-goria juvenil, aquella que serveix o actua defilial de l’equip sènior, però reforcem la ideaen el creixement que estem experimentant.

Estem en el bon camí per construir denou un club fort del poble i per al poble. Unclub on els joves vulguin iniciar-se al món delfutbol, on els diferents equips assoleixin lescategories que el club es mereix, on es parlii es respiri futbol cada dia i on Junta directi-va, pares, entrenadors i jugadors tinguin unobjectiu comú.�

Tornem a créixer

fcsEscoleta

Prebenjamí 2007

Prebenjamins 2006

Benjamins 2005DS_63p

DSp64_

ESPORTS [critèriumfcs

Benjamins 2004

Alevins

Infantils

Cadets

4a Catalana

DS_65p

El patinatge sobre rodes té unahistòria molt recent, el primerpatí de rodes fa ser inventat per

un misteriós belga anomenat Merlin al1760 amb rodes de metall similars alspatins en línia. No va ser fins al 1863 quefou dissenyat el primer parell de dos endos per James Leonard Plimpton.

La primera pista pública de patinat-ge va ser oberta al 1866 a Nweport,Rhode Island amb el suport de Plimp-ton. L´èxit d’aquest patí fou indubtablei dominà la indústria del patí durantmés d’un segle.

El Club Patinatge Artístic Sarrià esva constituir l’1 de gener de 1997, tot ique la pràctica d’aquest esport remun-ta més anys enrere, quan el patinatgeera una secció de la Unió EsportivaSarrià. Entre el 1992 i el 2000 el nos-tre club va aconseguir 45 medallesd’Or, 56 medalles de plata i 52 meda-lles de bronze.

Al llarg d’aquests anys el patinatgeartístic Sarrià ha donat campions de latalla de Ricard Planiol, varies vegadescampió nacional i 3er del món a la ciu-tat de Tampa (Florida), Marc Boschquatre vegades campió d’Espanya ivuitè d’Europa a Anglaterra i LauraPujol campiona de Catalunya i Espan-ya en diverses ocasions. Actualmentel nostre club no competeix a nivellnacional i internacional.

Des d’aleshores practiquemaquest esport que ens apassiona, unacinquantena de nenes i nens ambedats d’entre 4 i 25 anys gaudim cadadia del patinatge artístic.

Entrenem les modalitats de:Individual: el club actualment constade 9 patinadores de categoria Prelimi-nar, 21 d’Iniciació C, 4 d’Iniciació B, 4de Certificat d'aptitud i 4 de Campio-nat.Parelles artístiques: el club actualmentconsta de 2 parelles. (6-9 anys)Grup de Xou: Grup petit (10 patinado-res) i grup gran. (22 patinadores)Grup Quartet

Cada any ens preparem per participara les proves i a les competicions orga-nitzades per la Federació de PatinatgeArtístic.

DISCIPLINESFigures obligatòriesPatinatge lliure

CATEGORIESIniciació C –Iniciació B- Iniciació A Certificat d'aptitudDebutantBenjamíAlevíInfantilCadetJuvenil

JúniorSènior

MODALITATSIndividualEscola/figures obligatòriesSolo DanceParelles d'artísticParelles de dansaGrups de xouGrups de precisió

La nostre màxima al club, és gaudirdel patinatge alhora que potenciemvalors educatius, com l’esforç, el com-panyerisme, l’amistat i la superaciópersonal entre d’altres.

PROVES I COMPETICIONS 2013Durant l’any 2013 les nostres patina-dores i patinadors han participat a dife-rents proves i campionats, assolintamb èxit cada un d’ells.

Campionats19-20 d’octubre. 4 dels nostres pati-nadors van participar a la Copa Gironaindividual2-3 novembre. 1 patinadora va partici-par a la Medalla d’artístic14 desembre. Va tenir lloc el festivalde Nadal 28 desembre. Vam participar a la Galade campions de Girona amb el grupxou juvenil

patinatge ESPORTS

Història del patinatge

Criterium 2013

Criterium 2013El passat 16 de setembre va tenir lloc 12è CritèriumEsportiu, amb la participació de les 10 disciplinesesportives diferents que es practiquen al municipi: 34equips i 754 esportistes. El Critèrium Esportiu és lafesta d’inici de la temporada esportiva però també elreconeixement a la gestió, difusió i pràctica que han fetels clubs esportius i els jugadors i jugadores durant laúltima temporada on van col·laboració les patinadoresdel Club Patinatge Sarrià, acompanyant a la desfilada.Aquest any és van lliurar plaques i trofeus al grup dexou juvenil del Club de Patinatge Sarrià pel títol de cam-piones de la territorial de Girona i per les seves classi-ficacions al Campionat de Catalunya i Campionatd'Espanya. També es va premiar a un jove patinador, Pol Rodrí-guez, per aconseguir pujar a podi en segona posició alCampionat de Preliminar organitzat a Bescanó. I per finalitzar els premis al nostre club, és va premiarla tasca realitzada ,durant tots aquests anys com apatinadora, a l'actual entrenadora del Club PatinatgeSarrià, Arantxa Sacristan que "penjava" els patinsaquest any.

Si us agrada patinar i fer amics, us animem a quevingueu a provar durant una setmana aquest bonicesport, si no tens patins no pateixis, nosaltres te’lsdeixem.

Ens trobareu el dilluns i dimecres a la pista de laCooperativa de Sarrià de Ter, i dimarts i dijous al Pave-lló Municipal d’Esports a partir de les 17h.

Casal de patinatgeEl nostre Club també realitza el CASAL DE PATINATGE.Si voleu aprendre a patinar, aprofiteu el nostre casal perviure un estiu sobre rodes. Us hi esperem !!!Més informació al telèfon del Club 646 073 874

PREMIS ASSOLITS

Individuals• 20a posició al campionat depreliminar a Bescanó grup A• 39a posició al campionat depreliminar a Bescanó grup B• 2a posició al campionat depreliminar a Bescanó grup C• 6a,14a i 22a posició al cam-pionat de preliminar a Besca-nó grup D• 26a i 29a posició al CampionatTerritorial Juvenil a Llagostera• 9a, 16a, 25a i 29a posició ala Copa Girona a Palamós• 30a i 39a posició al Campio-nat Territorial Cadet a SantaCristina d’Aro• 25a posició al CampionatTerritorial Infantil a CelràCategoria Grup Juvenil• Medalla d’Or al CampionatTerritorial a Girona• 9a. Posició Campionat deCatalunya a Girona• 8a posició Campionatd’Espanya a Vigo• Classificades per participar ala Copa d’Europa a Anglet(França)Participació a la Gala de cam-pions de la territorial de GironaCategoria Grup Petit• 5a posició Campionat Territo-rial a Girona• 10a posició Campionat deCatalunya a Girona

• 8a posició Copa d’Espanya aVigo• Classificats per participar ala Copa d’Europa a Anglet(França)

Categoria Grup Quartet • 4a posició Campionat Territo-rial a Girona• 9a posició Campionat deCatalunya a Girona• 10a posició Campionatd’Espanya a VigoClassificats per participar a laCopa d’Europa a Anglet (França) Proves30 novembre una de les nos-tres patinadores va passar lesproves d’iniciació CProves assolides• Preliminar 11 nenes i 1 nend’entre 6 i 11 anys• Iniciació C 8 nenes de 10-12anys• Certificat d'aptitud 1 nena

FESTIVALS

Amb molta il·lusió celebremels nostres festival d’estiu id’hivern, un moment moltimportant, ja que aprofitemper ensenyar als nostrespares i familiars com hem pro-gressat al llarg de la tempora-da, també convidem altresclubs que fan que aquest diasigui encara més bonic.

DSp66_

SPORTS [club patinatge artístic sarrià

Campionat Territorial de Xous, gener 2013

Festival de Nadal 2013

Festival d’Estiu 2013 Campionat Territorial de Xous, gener 2013

ESPORT[ues

DS_67p

Durant la primera setmanade gener, del 2 al 7 del2014, es van celebrar els

Campionats d’Espanya de selec-cions autonòmiques a Astúries. Laselecció catalana, juntament amb lade Galícia, Castella-Lleó i Astúries,estaven enquadrats dins el grup B.El terreny de joc va ser el Palaud’Esports de Gijón. Entre els repre-sentants de la selecció catalanajuvenil hi havia el jugador de la UES,David Mariscal Nierga.

El dijous dia 2 es va jugar el pri-mer partir de la competició. Laselecció de Castella-Lleó, formadamajoritàriament per jugadors debase del BM Valladolid i del’ADEMAR de León, equips quecom ja sabeu militen a l’ASOBAL,era el contrincant dels catalans.Aquesta potent selecció sol ser deles que arriba semifinals, per això espreveia un partit difícil. I així fou.Tota la primera per part per acabarempatats a 13, semblava que elsequips estaven més concentrats aestudiar el rival que a agafar gransavantatges al marcador. Fins alminut 12 de la segona part no esvan veure els primers avantatgesclars en el marcador. Al final del par-tit Catalunya s’imposava 28 a 35, ien David només participava unspocs minuts del joc de la selecció.

El segon partit es jugà el diasegüent contra Galícia, selecció queté els seus components repartits endos equips; el BM Lalín i l’AcademiaOctavio de Vigo. Aquest partit foumolt igualat en la primera part, emo-cionant i amb alternances al marca-dor. Els gallecs guanyaven de dos amitja part, i un encertat David Maris-cal , amb 7 gols de 7 llançaments ala segona part, feia que els catalansaguantessin l’embranzida dels seusrivals aconseguint un treballatempat a 40 en finalitzarl’enfrontament.

L’amfitriona, Astúries, fou l’últimrival d’aquesta fase. El partit,d’importància cabdal per aconseguirun encreuament avantatjós en lafase següent, s’havia de guanyarcontra jugadors d’equips asturianscom; Revillagigedo Balonmano,Juanfersa Gijón, Balonmano BaseOviedo o GD Bosco entre d’altres.Els catalans aconseguirien acabar laprimera part per davant en el marca-dor, 14 a 12. En la represa, la partici-pació de David Mariscal es va notarpositivament: 3 gols de 4 llança-ments i una direcció notable, quevan fer que el conjunt català guan-yés per 9 gols de difernència (35-26)

Els emparellaments de quartsde final feien que es creuessin ambEuskadi, el diumenge a la una delmigdia. Euskadi venia de quedar ter-

cera del grup A i realitzant uns bonspartits en la primera fase. Des d’unprimer moment, la selecció catalanaja encaminava el passi a semifinals.En els 15 primers minuts ja agafavauna diferència de 8 gols, 13 a 5. A lafi de la primera part, anava al des-cans amb un resultat favorable de 6gols, 20 a 14. A la segona, els avan-tatges es mourien en aquestes dife-

rències, 6, 7, 8 gols, i s’arribava alfinal del partit amb un còmode 38 a28 a favor dels catalans. En aquestpartit en David Mariscal quasi no vaparticipar inexplicablement.

Les semifinals el dilluns, 6 degener, contra la selecció de Madrid.Els seus jugadors pertanyen al BMCarabanchel; el CB Leganés i el BMAlcobendas. El partit començava bépels catalans, ja que en el minut 6agafava una avantatge de 5 gols. Elsmadrilenys despertaven seguida-ment i reduïen el desavantatgeempatant el marcador en el minut11; 6 a 6. A partir d’aquest moment,els de Madrid agafaven una mica lainiciativa, es posaven per davant de3 gols; 9 a 12, a falta de 9 minutsper acabar el partit. Catalunya reac-cionava a temps i empatava el par-tit abans del descans; 15 a 15. En lasegona, la selecció de Madrid esposava al davant en el marcador ino el deixaria fins a la fi del matx.Les avantatges van anar sempredels 2 als 6 gols, i els catalans no

van poder reaccionar en capmoment. Al final de partit; 27 a 31 afavor de la selecció de Madrid, quees plantava a la final. La selecciócatalana només li quedava el consolde disputar el partit pel tercer i quartlloc. La participació d’en DavidMariscal en aquest partit, desprésde l’inexplicable absència en elanterior, va ser bona. Marcava 1 gol

Xavi Rodríguez / Joan Pòrtulas

David Mariscal, dels juvenils, 4rt en el Campionat d’Espanya

juvenils de seleccions

ues

Equip de la selecció catalana juvenil amb David Mariscal (nº 10) a dalt en el centre.

Les passades vacan-ces de Nadal es varealitzar la setena

edició de la Quina deNadal que organitza laUnió Esportiva Sarrià. Alllarg dels dies 25, 26, 28 i29 de desembre i 6 i 8 degener, es van dur a termeles famoses rifes, toteselles amb els obsequis decostum; paneres i el per-nil per qui va tenir la sortde cantar “quina”, i lotsamb la caixa de vi i altresproductes, per qui canta-va línia. A més a més esvan repartir premis especials enmoments determinats de la vetllada.

Aquest any, com a novetat de lesedicions anteriors, el dia 28 de des-embre es va celebrar una Quina Noc-turna, del dia de Sants Innocents.Normalment la Quina comença a les6 de la tarda, però aquesta vacomençar força més tard, i vinguéprecedida d’un en un magnífic soparal pavelló municipal de Sarrià de Ter.Seguidament, qui va voler, va poderparticipar de 5 quines, tot plegat per10 euros.

Els premis d’aquest “Sopar-Quina” també van ser diferents alsque s’acostumen a entregar en lesQuines normals. Per aquest dia es vaoptar per diferents electrodomèsticsen comptes de les paneres i en

l’Especial, es va canviar el Televisorper un Smartphone i una Tablet, totacord amb els temps que corren.

En aquesta mateixa nit es vaaprofitar per fer un petit homenatgeals protagonistes de la UES: els juga-dors. Es va preparar un petit obsequi-innocentada per a cada equip delclub, així com per diferents personali-tats i col·laboradors de la UES: enJosep Sens i en Joan Paretas; en J.C. Pilo; la Lluïsa Herrera, entre moltsaltres. Aquesta vetllada del dia desants Innocents va estar amenitzadaper en Jofre, un jove actor de l’Escolade Teatre del Galliner de Girona.

Tots els dies el pavelló municipalhi va haver una bona assistència depúblic però, el dia del Sopar-Quina vatenir un gran èxit i acceptació.

i, dirigia l’equip més que correcta-ment, els minuts que estava enpista.

El partit de consolació, pel ter-cer lloc, la selecció de Catalunyael jugava contra Castella-Lleó,equip que estava en el grup B enla fase inicial i que Catalunya jal’havia guanyat de 7 gols en un pri-mer enfrontament. El partitcomençava sense intensitatdefensiva en cap dels dos equips,ja que en el minut 4, els dosequips havien marcat 4 gols; 4 a4. A partir d’aquest moment elscastellans es posaven per davanten el marcador i arribaven al des-cans amb un avantatge de 6 gols;20 a 12. En la segona part, totseguia igual. La selecció de Cata-lunya a mitja segona part intenta-va reaccionar però, les erradestècniques i els errors en el llança-ment feien impossible la remunta-da. El resultat en el lluminós alfinal del partit era de Castella-Lleó38-Catalunya 34. En David hicol·laborava amb 2 gols de 2 llan-çaments. Quarta posició per laselecció de Catalunya, que no dei-xava amb bon gust a en DavidMariscal ni a molts dels partici-pants de la selecció catalana.Podien haver-hi fet més però novan saber sobreposar-se a lesadversitats i dificultats que se’ls hivan posar al davant.

En David, al llarg del Campio-nat d’Espanya de seleccions haaconseguit uns númerosexcel·lents. Pels minuts que hadisputat, ha realitzat 13 gols, unamitjana de quasi 3 gols per partit,i ha ajudat a dirigir una seleccióplena de jugadors del FC Barcelo-na, sobretot. Gran responsabilitatque ha tirat endavant amb el capben alt.

Felicitats David Mariscal per lateva participació en el Campionatd’Espanya juvenil de seleccions ideixar el nom de la UES en el mésalt de l’handbol juvenil estatal. Ésun orgull tenir-te a la UES i podergaudir del teu handbol cada set-mana. Esperem poder-ne gaudirmolts anys més!!!

ESPORT[ues

Quina de Nadal de la UES

Els obsequiats Joan Paretas i Josep Sens amb la presiden-ta de laUES, Alicia Garcia.

EEnguany, la Unió EsportivaSarrià, ha tornat ha organitzarel Campus de Nadal, on els

nens i les nenes de totes les edatshan pogut gaudir d'un divertit apre-nentatge al costat dels seus amics iamigues, i guiats per un nombrósgrup de monitors.

Aquest Nadal, les dates festivesfeien que el calendari es presentéscom una dificultat a l'hora

d’inscriure’s al Campus. Els organitza-dors no estaven segurs de l’èxit de lapresent edició, al contrari, fins l’últimmoment van dubtar de la seva realit-zació. Tot i el seu pessimisme, al finalho van tirar endavant. Als pocs diesd’obrir inscripcions, els nens i nenesapuntats ja superaven la desena. Amesura que s'apropaven aquestesdates festives, eren més els nens ins-crits, fins a superar la trentena al pri-

I Campus de Nadal d’Handbol - UES

DSp68_

mer dia de Campus. El fet de flexibi-litzar els horaris, oferir acollides iajustar molt els preus, va ajudarmolt als pares, i sobretot que elsnens hi poguessin anar en diesalterns. Cal mencionar que moltsdels nens i nenes participants noeren de Sarrià de Ter, i molts maiabans havien practicat handbol; fut-bolistes, basquetbolistes,...de Giro-na, de Domeny,... de diferents con-trades.

El Campus es va organitzar entres grups: el dels grans; format perjugadors infantils i alevins de segonany; el dels mitjans, format per ale-vins de primer any i benjamins quejugaven handbol; i els petits, delsde Mini Handbol. L'horari anava deles 9h. del matí a les 13.30h. delmigdia, ampliable a les 8h. i a les14.30h. Durant aquest horari, elsparticipants del Campus entrenavendurant més de dues hores, feientallers relacionats amb l'handbol, elclub o el Nadal, esmorzaven, es dut-xaven i escoltaven la xerrada delconvidat del dia. Els entrenaments,diferents als del dia a dia i innova-dors, estaven adequats a les edatsdels nens i nenes i anaven dirigits ala millora de la tècnica i la tàcticacol·lectiva i individual. En la prepara-

ció, es va prioritzar el treball generalde totes les habilitats, tot i així, perla propera edició s'està plantejantd’enfocar-ho cap a alguna habilitaten concret. Els tallers van ser: laconstrucció d'un caganer, dissenyari decorar una samarreta, fer unapancarta gegant perfelicitar a en JoanSaubich i la realitzaciód'una postal de Nadal.Aquesta estona deltaller, a més de servirper descansar delsentrenaments, tambées va aprofitar per fernoves amistats i pas-sar un bon momentfora de la pista, realit-zant jocs i activitatsmés tranquil·les.

Un altre delsal·licients més impor-tants del Campus vanser la visita d'algunes“personalitats” delmón de l'handbol deSarrià de Ter. Els vavisitar l'equip tècnicdel primer equip de laUES; tant en SergiBaguer com en JosepEspar, els quals van

fer dues xerrades difícils de deixarescapar. La visita d'en Guillem Loza-no i en Joan Saubich, jugadors for-mats a la UES i que actualment mili-ten a les files del FC Barcelona, elprimer en l’equip de Divisió d’HonorPlata, i el segon a ASOBAL. Espe-cial i emotiva va ser la visita d'enJoan Saubich, ja que acabava deguanyar la Copa ASOBAL. Va portarregals i obsequis per tots els nens inenes, i d’altres que van ser sorte-jats perquè no n’hi havia per tothom(canelleres,...).

Per últim, no s'ha de treuremèrit a l'equip de monitors i entre-nadors, dirigits per Guillem Torres,els quals van treballar molt dur perfer del Campus un record especialper a tots els nens i nenes que hivan assistir. Gràcies a tots ells, lacordialitat de la UES i les famílies,

dos mesos després podem assegu-rar que el Campus va complir ambles expectatives i els participants envan quedar més que satisfets. Amés, ha donat forces als organitza-dors per plantejar noves edicions, jasigui en format colònies o Campusd'estiu.

ESPORT[ues

Dia de la visita d’en Joan Saubich amb tots els nens i monitors del Campus.

DSp69_

Els nostres amics de la UES-Escola deDomeny també s’estan formant en elnostre esport i ho estan fent d’una

manera ràpida. Del no res, crec que cap d’ellshavia practicat aquest esport, i el seu entrena-dor i formador Guillem Torres està realitzant untasca formidable. Tot i que els resultats podensemblar poc esperançadors, el joc que desenvo-lupen a la pista ha sorprès de totes als seusrivals. Ja han acabat el campionat de Lliga en elgrup B, i dels 14 partits disputats, n’han guanyat1, i a camp contrari. El mateix resultat que vanrebre en la primera jornada, ells en la 8ª, en lavisita a St. Antoni de Calonge, els hi van endos-sar el mateix. Al final del campionat han quedatclassificats en la 8ª posició. Cal dir, que moltsdels equips participants en aquest grup tenenmés temps d’experiència que els nostres novells jugadors, ja que aquestes han estat les seves primeres passes enl’handbol. Esperem que segueixin practicant i millorant per a un futur molt pròxim. Gràcies nois i noies ens heu fet gaudirmolt i esperem continuar gaudint molt més temps!

DSp70_

ESPORT[ues

El campionat de Girona benjamí del grup-mitx segueix endavant. Els dos equips, laUES i el UES-Escola Domeny, segueixen

cada un el seu camí. L’equip de la UES està en elgrup A i de l’últim cop la progressió ha anat a més.En l’última revista del “Parlem de Sarrià” aquestsjoves jugadors havien jugat 2 partits i els havienperdut tots dos.

En aquesta segona part de la temporada jan’han disputat 10, 5 a casa i 5 a fora. El balança ésmés que positiu: 8 victòries; 4 a casa i 4 de visi-tant; 1 empat i 3 derrotes. La millora que han fetaquests joves jugadors és important i es veu enels diferents resultats que han aconseguit, tant en les victòries com en les derrotes, en tots es veu la notable millora. Enaquestes alçades de temporada ja han disputat les 14 jornades de Lliga i han quedat classificats en la 5ª posició de la taula.Per seguir amb la seva formació tenen previst disputar diferents torneigs tant a les nostres contrades com en terres bar-celonines per seguir progressant en l’esport que més els agrada. Properament participaran en un torneig a Palautordera.Esperem seguir veient la millora dels nostres petits jugadors.

El 2n terç de la temporada per als equips de la UES

uesCampionat de Girona Benjamí Masculí-Mixt 1ª Fase Grup A

4ª j. AE Fornells 4 UES 125ª j. UES 10 H. Garbí A 66ª j. H. Bordils A 6 UES 107ª j. UES 12 H. Riudellots 48ª j. UES 9 H. Banyoles 79ª j. GEiEG 7 UES 910ª j. H. Empordà-Roses 2 8 UES 811ª j. UES 12 AE Fornells 412ª j. H. Garbí A 9 UES 713ª j. UES 5 H. Bordils A 1114ª j. H Riudellots 4 UES 12

Benjamins

Els alevins han acabat la 1a fase del campionat deLliga gironí de promoció. Dels 15 participantsd’aquest campionat, els sarrianencs han quedat

en la 6ª posició d’aquesta 1a fase, donant-los dret a par-ticipar en la 2a fase, en el grup de Nivell A. Des de la 7ªjornada fins a la 15ª, han guanyat 4 partits. 3 a cas i 1 afora. N’ha empatat 1 a fora i, n’han perdut 3: 2 a casai 1 fora. El balanç és positiu, sobretot per la classifica-

Campionat de Girona Aleví Masculí Promoció 1ª Fase

7ª j. UES 12 GEiEG 48ª j. H. Empordà-Roses 1 6 UES 109ª j. UES 4 H. Bordils A 1210ª j. H. Banyoles B 10 UES 611ª j. UES 12 H. Banyoles 412ª j. UES descansa13ª j. UES 7 CH Montgrí 914ª j. H. Riudellots 8 UES 815ª j. UES 10 Bell-lloc CP 6Campionat Girona Aleví Masculí Promoció 2ª Fase-Nivell A

Alevins

Campionat de Girona Benjamí Masculí-Mixt 1ª Fase Grup B

1ª j. UES-Escola Domeny 4 Calonge i St. Antoni CH 122ª j. H. Garbí B 12 UES-Escola Domeny 43ª j. UES-Escola Domeny 4 H. Empordà-Roses 1 124ª j. H. Bordils C 12 UES-Escola Domeny 45ª j. CH Montgrí 12 UES-Escola Domeny 46ª j. UES-Escola Domeny 4 CH Montgrí Femení 127ª j. H. Bordils B 12 UES-Escola Domeny 48ª j. Calonge i St. Antoni CH 4 UES-Escola Domeny 129ª j. UES-Escola Domeny 4 H. Garbí B 1210ª j. H. Empordà-Roses 1 12 UES-Escola Domeny 411ª j. UES-Escola Domeny 4 H. Bordils C 1212ª j. UES-Escola Domeny 4 CH Montgrí 1213ª j. CH Montgrí Femení 12 UES-Escola Domeny 414ª j. UES-Escola Domeny 4 H Bordils B 12

DS_71pDS_71p

Benjamins Grup A. Llançament a porteria amb l’atentamirada dels companys d’equip

Benjamins Grup B. L’equip celebrant la victòria

ció per la següent fase en el Nivell A. A partir d’ara, l’exigènciacap a aquests joves jugadors serà més gran, ja que el nivell delcampionat és també més gran. S’hauran d’esforçar més, estarmés atents, estar més concentrats... perquè els resultatssiguin els esperats. Ja han fet un primer esforç però, cal fer-neun segon i amb tots els sentits! Sort i bona 2a fase!

Alevins. Imatge del partit contra el Bordils alpavelló de la UES.

Infantils

EEls infantils que era la primera vegada que participavenen la màxima categoria de l’handbol català, ho han notati de valent. De la 7ª jornada fins a la 14ª, només van

guanyar 1 partit i a més a domicili, contra l’H. Palautordera.Aquí es demostra el grau de competitivitat d’aquest campio-nat. El nivell és altíssim, i els equips participants, entre ells elFC Barcelona, el BM Granollers,... entre altres són molt bons.Aquesta 1a fase han quedat el la 8ª posició. Aquest fet dónadret a disputar la 2a fase. Ho faran en el grup de la Sèrie A-2,amb els punts acumulats de la 1a fase i contra equips amb unnivell més similar al nostre. Les forces seran més igualades.

De moment, disputades 3 jornades de la 2a fase; 2 victò-ries; 1 a casa i l’altre a fora i 1 derrota a Sarrià de Ter. S’ocupala 6ª plaça d’aquest grup de la Sèrie A-2 i amb moltes possibi-litats de seguir escalant posicions. És important destacar queaquest equip de la UES, és l’únic equip gironí que participa enla competició de màxim nivell de l’handbol català en la sevacategoria. Molt bona feina estan fent el grup dels infantils, jun-tament amb els seus dos entrenadors-formadors, que fanomplir les grades del pavelló de la UES de pares i aficionatsentregats en aquestes joves promeses.

Infantils.Llançament sarrianenc contra la defensa del St.Quirze a Barcelona

Lliga Catalana Infantil Masculina 1ª Fase Grup A8ª j. H. Palautordera 21 UES 339ª j. UES

7 FC Barcelona 4610ª j. Epic Casino 27 UES 2011ª j. UES18 H. Pòblenou 3712ª j. UES13 St. Martí Voramar A 2613ª j. H. St. Quirze A 34 UES 1914ª j. UES20 H. Cooperativa St. Boi 27Lliga Catalana Infantil Masculina 2ª Fase Sèrie-A2

1ª j. UES20 H. St Joan Despí A 302ª j. CH St. Esteve Sesrovires 19 UES 313ª j. UES29 H Parets 23

DSp72_

ESPORT[uesuesEls cadets han acabat la 1a fase del campio-

nat de Lliga Catalana i ho han fet en unameritòria 3ª posició, per darrera del FC Bar-

celona i l’Èpic Casino. Aquest final de 1a fase,enles últimes 7 jornades, s’han guanyat 6 partits; 4 acasa i 3 a fora; i se n’ha perdut 1, al pavelló del’Èpic Casino. De les victòries cal destacarl’aconseguida en el pavelló de la UES contra tot unFC Barcelona. Un partit emocionant i vibrant, queva ser el delit de la gent que es va aproximar a lapista sarrianenca. La 3ª posició aconseguida en la1a fase, ha permès classificar-se per la 2a, en elgrup capdavanter, la Sèrie A-1, que són els que llui-ten per aconseguir una plaça pels campionatsd’Espanya. Cal destacar, que els cadets de la UES,són els únics representants gironins que s’han classificat per la Sèrie A-2. De moment, de les 3 jornades disputades de la2a fase, han aconseguit un empat, en la pista del Fundació FC Barcelona, una derrota a Granollers i una victòria a casa.Aquests resultats més els punts acumulats en la 1a fase, fa que els sarrianencs en aquest moment, ocupin la 4ª posició,la última que dona dret a participar als campionats d’Espanya, juntament amb el Fundació FC Barcelona. Queden 5 partitsper acabar la 2a fase i la quarta posició està molt disputada per varis equips, entre ells la UES. Fita molt difícil però, noimpossible d’aconseguir. Tot i això, s’aconsegueixi o no, molt bona campanya dels jugadors cadets que encara no han ditla última paraula. Ànims i a seguir treballant per aconseguir els objectius que us proposeu!

Lliga Catalana Infantil Masculina 1ª Fase Grup B

8ª j. AE Carles Vallbona-BMG 25 UES 309ª j. UES 42 H. St. Joan Despí A 3210ª j. JH Mataró A 30 UES 4311ª j. UES 39 H. Bordils 3612ª j. UES 34 FC Barcelona 3213ª j. Epic Casino 42 UES 3614ª j. UES 37 AE Sport 2005 25

Lliga Catalana Infantil Masculina 2ª Fase Sèrie-A1

1ª j. Fundació FC Barcelona 37 UES 372ª j. UES 26 BM Granollers 393ª j. Asme Voramar 29 UES 35

Cadets

Acabada la 1a fase de la Lliga Catalana, elsjuvenils, que estaven en el grup A, s’hanclassificat per la següent, quedant 2n, a

només 1 punt dels 1r; el FC Barcelona. El segontram de la 1a fase ha estat espectacular ja quedes de la jornada 9 fins a la última, la 14, no hanperdut cap partit. Tots els equips, tant els que hanvisitat Sarrià de Ter, com els que s’ha anat fora, nohan estat capaços de derrotar els juvenils, inclòsel FC Barcelona, que caigué de 3 gols de diferèn-cia en un partit molt complet per part dels sarria-nencs. Els números de la 1a fase ho indiquen:s’ha marcat una mitjana de 31 gols per partit i sen’ha encaixat 25. Iniciada la 2a fase i enquadratsen el grup de la Sèrie A-1, amb els punts acumu-lats de la 1a, els juvenils han començat amb molt bon peu. Disputades 4 jornades, encara no coneixen la derrota en aques-ta fase. De moment, segueixen en una excel·lent 2a posició de la classificació, a només 1 punt del primer classificat; elFC Barcelona. El millor de tot, és que la classificació pels campionats d’Espanya ja està quasi matemàticament aconsegui-da. 8 punts separen els sarrianencs del 5è classificat que és el BM la Roca. Ara lo important és seguir lluitant per la 2aplaça i perquè no, estar pendent de la 1a, ja que els blaugranes últimament no estan en el seu millor estat de forma. Grantemporada, de moment, dels juvenils que només els falta arrodonir la feina contra equips que tenen ganes de revenjaesportiva, i prendre aquesta posició immillorable que han aconseguit els sarrianencs per mèrits propis. Ànims! I a seguirsomniant, que aquests poden fer-se realitat! Felicitats a l’equip i als entrenadors Pasqui Gutiérrez i Jaume Pòrtulas!

Lliga Catalana Infantil Masculina 1ª Fase Grup B

9ª j. UES 40 St. Martí Esport 2410ª j. CE La Salle Bonanova A 28 UES 4611ª j. UES 34 CH St. Esteve Sesrovires 2812ª j. UES 29 H. Bordils 2613ª j. H Procer Cerdanyola A 26 UES 3814ª j. UES 31 FC Barcelona 27

Lliga Catalana Infantil Masculina 2ª Fase Sèrie-A1

1ª j. UES 37 La Roca 262ª j. AE Carles Vallbona-BMG 29 UES 323ª j. UES 29 BM Granollers 274ª j. H Cardedeu 21 UES 37

Juvenils

DS_73p

TEMA DE PORTADA [[felicitats ràdio sarrià

Cadets. La grada veient la vistòria cadet davant elFC Barcelona.

Juvenils. No va poder el FC Barcelona davant lasuperioritat sarrianenca.

Les “noies” de la UES han trencat tots els esquemes i s’hanclassificat per la 2a fase que dona dret a pujar de categoria;la Lliga Catalana. La segona part que han realitzat de la 1a

fase ha estat més que excel·lent. De les 7 últimes jornades, no hancedit cap punt, i els resultats han estat d’allò més bé, el més clar eldisputat a la pista del Canovelles, les primeres classificades per almoment, que les sarrianenques les van guanyar de 17 gols. Aquestresultat feia que empatessin en la 1a posició amb opcionsd’aconseguir el liderat. Així ha estat, la constància i regularitat deles “noies” de la UES feia que es posessin en el 1r lloc en la últimajornada, aconseguint el liderat del grup E de la 1a Catalana sèniorfemenina. La 2a fase, dins del grup A, també ha començat d’allòmés bé. De moment, disputada 1 jornada, es segueix igual, guan-yant i amb solvència, d’11 gols de diferència. Cal dir que el campio-nat és llarg i s’ha d’anar pas a pas però, per què no pensar i lluitarper lo millor? El grup és dur i les coses no seran fàcils però l’esforçi el treball del dia a dia, dona els seus fruits. Arribeu fins on pugueui no us poseu sostre! Felicitats i endavant!

Sènior femení

Femení. El derbi femení es va quedar a Sarrià de Ter.

1ª Catalana Sènior Femenina -1ª Fase Grup E8ª j. C Visitants Gironès-UES 20 CH Canovelles 189ª j. C Visitants Gironès-UES descansa10ª j. CH Palautordera-Salicru 18 C Visitants Gironès-UES 2111ª j. C Visitants Gironès-UES 30 H. Cardedeu 2412ª j. H Llavaneres

11 C Visitants Gironès-UES 2813ª j. C Visitants Gironès-UES 16 H Banyoles 814ª j. CH St. Esteve Palautordera 18 C Visitants Gironès-UES 231ª Catalana Sènior Femenina - 2ª Fase Grup A1ª j. C Visitants Gironès-UES 28 H Sant Cugat 17

DSp74_

TEMA DE PORTADA [[felicitats ràdio sarrià

L’equip que milita en la Lliga catalana sènior“António Lázaro” ha abandonat l’última posició iestà fent una segona meitat de temporada bo.

De l’últim número del “Parlem de Sarrià”, que era la 10ajornada, les coses han canviat. Se n’han disputat 8 mési amb diferents resultats; se n’han perdut 6, empatat 1contra l’H. Bordils, i guanyat 2, tots 2 a domicili, a Gra-nollers i a La Garriga. 5 punts més que sumats alsanteriors posen als sarrianencs en la penúltima posi-ció, a 2 punts de l’antepenúltim lloc. L’equip jove deprincipi de temporada va agafant color i va mostrantsenyals de maduresa. L’equip s’està fent, s’està con-juntant i està donant els seus fruits, lentament però elsestà donant. Amb treball i constància segur que moltaviat el veiem aconseguint fites més altes. Felicitats!

El primer equip de la Unió Esportiva Sarrià ha comen-çat a prémer l’accelerador. Com en temporadesanteriors, les primeres parts de competició no ens

són bones i a la que passem d’un terç de competició, lacosa va amunt. De la 11a a la 20a jornada, la balança deresultats està equilibrada; s’han perdut 4 partits, 3 a fora i 1a casa; empatat 1 a domicili; i guanyat 4, al pavelló de laUES. 9 punts que permeten als de la UES mirar la zona altade la taula classificatòria, en aquests moments la 7a posi-ció, i amb possibilitats d’escalar un parell de llocs més.Mirar més enlaire és una utopia en aquests moments, jaque hi ha 4 equips que van destacats a molts punts de dife-rència en les quatre primeres posicions però, per què noaspirar a la 5a? Ep! Tampoc no val a badar, que els llocs dedescens també els tenim a la mateixa distància. S’està fentuna bona feina amb el canvi generacional i les noves i jovesincorporacions es van adaptant bé a l’equip. S’han recupe-rat alguns jugadors lesionats i se n’han perdut d’altres; enmoments ha estat necessària l’aportació d’alguns juvenils.Tots aquests fets s’han notat al llarg de la temporada, el deno poder comptar amb una plantilla estable. El fet destaca-ble és que en aquests moments s’està en una posiciócòmode i l’equip està progressant positivament. Esperemque l’equip segueixi en la mateixa línia ascendent i podemplantejar-nos objectius més ambiciosos un cop aconseguitsels presents. Ànims i a lluitar fins al final!

1ª Estatal Masculina Grup D

12ª j. Augi-UES 32 CE Vendrell Handbol 2913ª j. H Sant Quirze 31 Augi-UES 2914ª j. BM La Roca 42 Augi-UES 2215ª j. Augi-UES 28 BM Granollers B 3616ª j. St. Martí-Adrianenc 39 Augi-UES 3217ª j. Augi-UES 35 H Gavà 2318ª j. La Salle Montcada 33 Augi-UES 3319ª j. Augi-UES 37 OAR Gràcia sabadell 3520ª j. Augi-UES 29 H Esplugues 25

1a Nacional

1a Nacional. La UES va poder tombar al segon classificat; H.Esplugues a Sarrià de Ter.

Sènior masculíLIGA CATALANA “ANTÓNIO LÁZARO”

Lliga Catalana Sènior Masculina "Antonio Lázaro"

12ª j. UES 26 CH Sant Esteve Palatordera 3413ª j. H Poblenou 30 UES 2114ª j. BM Granollers C 32 UES 3615ª j. UES 24 HC Manyanet A 2516ª j. H Pardinyes Lleida 37 UES 1617ª j. UES 25 H Sant Joan Despí A 3518ª j. H La Garriga 28 UES 2919ª j. UES 24 H Bordils B 2420ª j. UES 24 CH Ràpid Cornellà 33

Sènior masculí. Emoció fins l’últim moment en el par-tit contra el Bordils.

DS_75p

EditorialAlguns pessimistes asseguren que lesreformes i lleis aprovades pel govern(reforma laboral, llei Wert, llei del’avortament) ens porten als anysvuitanta.D’altres ens alerten que elcreixement de la ultradreta aEuropa ens retrotrau als anys trentaamb l’ascens del feixisme.Potser sí, però què sabrem nosaltres,que només som redactors d’unapàgina d’humor d’una revista depoca volada...(Ep! de poca volada tampoc, que ésla millor que tenim, eh?).

Sam Enfot,Redactor en Cap

Els dinersEl Sr. Botín, que ja es deia així depetit quan encara no sabia que seriabanquer, ha guanyat aquest any4.370 milions d’euros, el doble quel’any anterior.Davant d’aquesta situació hi hadues maneres de reaccionar:1ª Indignar-se perquè en temps decrisi és una vergonya tenir aquestsguanys.2ª Felicitar-lo perquè en temps decrisi ha estat capaç de guanyar tantscalés.Nosaltres optaríem per la segona.No ho sé vosaltres.

Marc Franc, TSN,Economista

On vas?Continuen fent més i méscampanyes de recollida selectiva,però els contenidors són cada copmés petits. El groc encara, però alverd les ampolles s’han d’abocard’una en una (cosa bastantengorrosa després d’una festassa deles habituals a la nostra redacció), idel blau ja ni en parlem: en alguns

llocs sembla una bústia on s’han dellençar els papers per dins d’aquellaescletxa tan estreta que els diarisquasi s’han de llençar de full en full.De debò volen que reciclem?

Laica Grangé,TSN, Sarrià del Mig

BanderesHem llegit en un diari, però nosabem si creure-ho (no us cregueumai tot el que llegiu), que en unapoblació propera, la Guàrdia Civilanotava totes les adreces on hihavia una estelada, i ens han entratganes de treure la bandera pirata dela nostra redacció i posar-ne una.És intolerable. Us imagineu quèdirien a Espanya si els Mossosapuntessin tots els balcons on hipenja una rojigualda? El que de debòhauria de fer la policia és apuntartotes les llars on posen per Nadal unPapa Noel enfilat en una escaleta.Això sí que és un delicte!

Miquel Van Derí,TSN, Sant Celoni

La lleiAquests sòmines de dretes es pensenque aprovar la llei de l’avortament ola del divorci, obliga tothom aavortar o a divorciar-se.Que soques! És com creure que lallei de Kepler determina elmoviment dels planetes o que la lleide la gravetat ens obliga a tots acaure a terra.D’acooord. No són uns exemplesgaire reeixits, però nosaltres jasabem què volem dir. El que passa ésque no sabem com explicar-ho.

Germinal Roig,TSN, Congreso

InfantesEls diaris en van plens: que si laInfanta amunt, que si la Infanta

avall. A mi m’agradaven més les dela cançó, la infanta donya Eulàliaque es tapava amb una dàlia i lainfanta donya Isabel que es tapavaamb un clavel.Aquestes d’ara tenen poc glamour.Aquelles almenys tenien més sex-appeal.

Nolasc A. Gat,TSN, Becari

CorrupcióAquests nostres veïns tenen unproblema greu amb la corrupció:que si Gürtel, que si Bárcenas, que siel Bigotes, que si el cas PalmaArena, que si la privatització de lasanitat a Madrid, que si l’Iñaki, etc.No com aquí, que total noméstenim el cas Palau, les ITV, el casMercuri, en Crespo i en Bagó, ialgun més que ara no ens ve al cap.Total, menudalles.

Oriol Millet,TSN, Blanes

La ReivindicacióDesprés d’haver canviat el logoperquè fos més clar, continuen sensefer-nos cas aquells que ensn’haurien de fer i nosaltres seguim,sense defallir, exigint que aquestocellot de malastrugança foti elcamp del nostre Pont i vagi a petaral museu o directament a la cassola.(Tot i que potser no faria una bonasopa...)

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

TThhee SSaarrrriiàà NNeewwSS

LA FRASE DEL DIA: No hi ha dia més perdut que aquell en què no hem sabut riure. Charles Chaplin